La Marina - Edició desembre by La Marina

Periòdic gratuït Desembre 2015 / Nº 244

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

Canvi o continuïtat

(Pàgs. 10-11)

20D Els partits polítics davant el repte de complir les exigències ciutadanes Arriba el Nadal (Pàg. 3)

Gestió cívica (Pàg. 9)

La temporada festiva s’engega amb els llums nadalencs i segueix amb esdeveniments que busquen la participació al barri

La posició de l’Ajuntament davant la gestió cívica i la manca d'espais per a les entitats de la Marina

La geganteta Cloe, de l’Escola Can Clos (Pàg. 13)

MIRADES

amcl

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat



mirada crítica Agustín Forteza

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

El 2015 venç en menys d’un mes…

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Coordinadores Anna Rabassó, Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Judit Valdés, Anna Rabassó, Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Sergio Segura, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente. Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Vicens Asensio, Ramón Anglès, Dani Zilberstein. Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

2016 amb esperança per recuperar la nostra capacitat transformadora

Un cotxe aparcat al carrer Foneria ha sigut objecte d'un acte vandàlic molt freqüent a la zona. Pels barris de La Marina és habitual trobar-se cotxes amb vidres trencats o rodes punxades. La delinqüència continua provocant destrosses i pèrdues a gent innocent. Haurem d’aguantar molt més aquesta situació? Necessitem vigilància perquè fets com aquest no tornin a succeir. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Rebuig general al sistema de pensions - El comerç aguanta la crisi? Torna amb força la lluita veïnal pel metro - Els veïns de La Marina es juguen el seu futur a les urnes - No et quedis a casa el teu vot és decisiu - El nostre vot ha estat decisiu ha guanyat la participació - “Volem que La Marina sigui protagonista d’aquesta nova Barcelona sense desigualtats socials” - Ser o no ser 27-S - I ara què? - Els catalans exigeixen respostes socials - El que espera desespera... - Canvi o continuïtat Aquests són els titulars que al llarg d’aquest any que estem deixant enrere hem triat i que, d’alguna manera, recullen les qüestions d’interès dels veïns i veïnes de La Marina que, tret d’alguna excepció, no s’allunyen de l’interès general de la ciutat i el país. Impossible seria negar o no reconèixer tots els canvis que, fins al moment, estem vivint a Espanya i Catalunya. No obstant això, la qüestió fonamental no ha canviat o ho ha fet molt poc. La situació precària que gran part de la població pateix per desgràcia es reflecteix molt bé al nostre barri. Tot i aquesta situació, és necessari no perdre la nostra capacitat transformadora ni la consciència del canvi i generar un espai local on poder participar i actuar de manera decisiva. Que els canvis que succeeixen tant a Espanya com a Catalunya arribin també a La Marina depèn de les accions que el conjunt de veïns i veïnes emprenguem i de l’exercici responsable del nostre rol com a ciutadans i ciutadanes. Les reivindicatives d’Associacions de veïns, AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes), Associacions de dones, culturals, recreatives, esportives... En definitiva, tot això significa en termes més filosòfics que avui dia fa falta reconèixer i reivindicar-nos com a “subjectes” de drets polítics. Des de l'AMCL: Diari La Marina, La Marina FM i La Marina Digital volem agrair la confiança i el reconeixement de tots els nostres lectors i seguidors. Bon Nadal i que el 2016 es compleixen tots els vostres desitjos. ■

ACTUALITAT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Marina es fa veure amb les activitats de Nadal

La temporada festiva s’engega amb els llums nadalencs i segueix amb esdeveniments que busquen la participació al barri || Judit Valdés || Redacció

▶ Acte oficial de l'encesa de llums del districte a la Marina.

participa tot el barri. “Comptem molt amb les entitats, que porten molta gent”, explica Maria Santiago, membre de la junta de la Unió d’Entitats. El ja tradicional pessebre vivent de La Marina, que se celebra el 19 de desembre, és una altra activitat on es necessita organització. Si bé la participació és bona, des de la Unió d’Entitats els agradaria que s’hi apuntés gent nova. “Des de l’autocrítica, sempre vols més participació”, indica Maria Santiago, que afegeix, tot i això, que és complicat, pels “horaris de no conciliació familiar”. S’espera que l’ambient nadalenc, els carrers il·luminats i les festes serveixin per visibilitzar i dinamitzar el barri de La Marina. La secretària de l’Associació de Comerciants, Laura Julibert, indica: “La nostra voluntat és potenciar el comerç de proximitat a les compres de Nadal”. L’associació té preparades un seguit d’activitats, com llogar un autobús que reparteixi caramels i la iniciativa de ‘L’aparador mentider’: “Els nens han de descobrir quin producte no encaixa”, explica Ivan Ruiz. “El comerç puja si el barri està maco”, opina el president de l’associació. “Una part de la responsabilitat és nostra”. Pel que fa al barri, Maria Santiago destaca el “sentit de poble” que no hi ha a altres zones de Barcelona durant les festes. ■

No et perdis el Nadal a la Marina

28 de novembre. 18:00h – Reunió informativa per aquells interessats a participar al pessebre vivent. Al Centre Cultural Estrelles Altes. 11 de desembre. 17:30h – Encesa de llums de l’arbre de Nadal i xocolatada. Organitzat pel Centre Cultural Estrelles Altes i la Unió d’Entitats. A la Plaça de La Marina. 19 de desembre. 18:00h-20:00h – Pessebre vivent de La Marina. Organitzat pel Centre Cultural Estrelles Altes i la Unió d’Entitats. 3 de gener. 18:00h – Arribada dels patges reials a La Marina perquè els nens els donin la carta pel dia dels Reis Mags. Amb animació infantil i xocolatada. 3 a 5 de gener. Tot el dia – Recollida solidària de joguines. Organitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, Unió d’Entitats i Associació de Veïns Sant Cristòfol. 5 de gener. Cavalcada i entrega de les claus del barri als Reis Mags a la plaça de La Marina. Organitzat per la Unió d’Entitats.

descobreix Catalunya

La Marina enceta una nova temporada de Nadal de la mà de les seves associacions i entitats. Dues novetats: El barri ha estat aquest any amfitrió de l’encesa de llums de Nadal del districte de Sants-Montjuïc, organitzada per l’Associació de Comerciants amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. La Unió d’Entitats i el Centre Cultural Estrelles Altes organitzen, al seu torn, un seguit d’activitats populars, com la construcció i instal·lació de l’arbre de Nadal fet de material reciclable, amb la col·laboració de les escoles i els espais de lleure del barri. El diari La Marina aporta el seu granet de sorra coorganitzat la recollida de joguines solidària juntament amb la Unió d’Entitats i l’Associació de Veïns Sant Cristòfol. El focus d’aquestes festes està en la dinamització i en la visibilització del barri. L’acte d’inauguració de l’encesa de l’enllumenat del districte Sants-Montjuïc se celebra aquest any a La Marina el 27 de novembre. “És una cosa molt maca, atraurà a més gent”, opinava Iván Ruiz, president de l’Associació de Comerciants de La Marina, encarregada de l’organització, dies abans de l’esdeveniment. L’acte va comptar amb la presència del regidor del districte, Jaume Asens, i de la consellera del districte, Esther Pérez. L’encesa de les llums de Nadal venia acompanyada d’un conjunt d’activitats. Amacord Grup Vocal, finalista de la darrera edició del concurs musical ‘Oh Happy Day’, va posar la música pels carrers del barri i a l’escenari. Una lectura de contes i un taller per aprendre a fer galetes van apropar als més petits a la festa, que també va incloure una xocolatada. L’objectiu, aportar una visió més atractiva de La Marina i dinamitzar el barri, és un aspecte que també destaca la Unió d’Entitats sobre la sèrie d’esdeveniments que organitza. Moltes activitats de Nadal són col·laboratives. L’arbre fet de material reciclable, que s’instal·larà a la plaça de la Marina l’11 de desembre, neix de la voluntat d’un grup de dones del Centre Cultural Estrelles Altes; s’ha dut a terme a les instal·lacions de la Unió d’Entitats; els artistes del barri Benito Main i Diego García s’han encarregat de la seva estructura; i nens de totes les escoles del barri i d’espais de lleure hi ha col·laborat retallant en forma de flor ampolles. Un gran exemple de fer d’un acte de Nadal una activitat on hi

Rafel Vidal

Masella, la capital de l’esquí nocturn dels Pirineus Estació d’esquí situada a l’assolellada vall de la Cerdanya. L’orientació nord de les pistes, el bosc i la moderna xarxa de neu produïda garanteixen una bona conservació de la neu, que permet tenir una de les temporades d’esquí més llargues dels Pirineus. Disposa de 10 km de pistes il·luminats per poder-hi practicar l’esquí nocturn en l’únic domini esquiable de nit de tot Catalunya i el més important de tots els Pirineus.

Més info: www.masella.com

Pistes d’esquí Masella

Rupit Viu amaga milers de tions de Nadal als boscos de Catalunya, vine i troba’ls! Després de l’èxit de l’any passat, amb més de 500 famílies caçant tions a Rupit, Rupit Viu! escampa els tions per 6 boscos de Catalunya. Per participar s’ha de reservar a www.caçations.cat on amb un pergamí, un mapa i les coordenades GPS les famílies hauran de buscar el seu tió de Nadal, que tindrà un missatge personalitzat pels menuts… Una activitat que barreja tecnologia i tradició tot promovent el coneixement dels espais naturals de Catalunya.

Més info: www.caçations.cat

Tions Rupit Viu!

Camina entre vinyes als Cellers Torres En un entorn privilegiat al cor del Penedès, els Cellers Torres et proposen un matí entre vinyes amb una ruta que comença a la Finca Mas La Plana, una de les finques més emblemàtiques de la família. Aquest recorregut et permetrà conèixer com s’elaboren els vins de la família Torres a més de fer una tast comentat de tres dels millors vins del celler. Ideal per aquells apassionats de la terra i el bon vi.

Més info: www.clubtorres.com

Centre de Visites Torres

ACTUALITAT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Més enllà del SEAT 600, vida i lluita del moviment obrer || Patricia Rubio || Redacció Ens trobem en un moment en el que Espanya s’impulsava al progrés i a la fervor del rock, del nylon, del ye-yé i dels bojos ’60. Com a simbol d’aquella dècada anomenada “desarrolisme” es caracteriztza l’emblema del Franquisme per excel·lència, el SEAT 600. La fàbrica i Escola d’aprenents SEAT (Societat Espanyola d’Automobils de Turisme) s’instal·len a la Zona Franca al capdvant hi és José Ortiz Echagüe, al voltant dels anys ’50. El projecte permetria, segons la perspectiva franquista, sortir de la repressió de la postguerra i projectar el futur de l’Estat sota un miratge internacional on hi trobarien Espanya representada com la vanguardia arquitectònica, industrial i turística mentre el regim mantenia la seva natura represiva i dictatorial.

‘Antonio Ruiz Villalba representa un col·lectiu de treballadors de la SEAT que varen lluitar per a que tinguéssim drets’ La proposta semblava senzilla des del punt de vista econòmic i empresarial, però la realitat fou més dura i freda quan els treballadors i traballadores de SEAT van començar a reinvidicar els seus drets. En aquesta ocassió, entrevistem a Carles Vallejo president de l’Associació per el Memorial Democràtic de la SEAT, obrer de la SEAT i cofundador sota el franquisme de la llavors clandestina CC.OO de la SEAT. Amb la seva convivència adversa i diversa

▶ Cotxes 600 a la fàbrica de la Zona Franca, 1972.

per la fàbrica ens ha ofert conèixer la història del renaixement de l’arquitectura industrial en l’època franquista, la força obrera, la supervivència i en certa forma, una part essencial de la historia del nostre barri. No sols tractem amb una figura que té una dilatada experència en el sector industrial de la cadena automovilistica espanyola, sino que alternem sentits, la memòria d’una causa i d’una valua per a la supervivència. Per entendre el nostre passat i per contruir el nostre futur.

▶ Carles Vallejo, president de l’Associació per el Memorial Democràtic de la SEAT, en l'entrevista amb La Marina.

Yohany Limpias

Antonio Ruíz Villalba, ànima de la memòria

Per què recuperar la història de la SEAT? Des de fa uns anys aquesta associació ha estat vetllant per posar cara a la història del moviment industrial i sobre tot, honorar la memòria de les seves victimes. Com ens explica Carles Vallejo, la figura d’Antonio Ruíz Villalba simbolitza els milers de treballadors i treballadores de SEAT que van patir la repressió franquista per lluitar per la seva dignitat i per les llibertats que gaudim actualment. Ruíz Villalba era un treballador de la SEAT que un 18 d’octubre de 1971 es va unir a l’assemblea de treballadors convocada per reclamar els seus drets i la readmissió dels treballadors acomiadats; una lluita enfrascada des de principis dels anys ’50, fou la llavor que va germinar en altres fàbriques del voltant de la perifèrica Zona Franca. La resposta per part del govern de l’època en aquesta manifestació fou la repressió, la força policial i les armes contra les paraules. Antono Ruíz Villalba fou ferit mortalment per un tret de la policia franquista. Carles Vallejo assenyala que fruit de la demanda del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, la Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar posar el nom d’un carrer del barri de la Marina a Antonio Ruiz Villalba per honorar la memòria dels treballadors i treballadores de SEAT que van lluitar per les llibertats. També s’ha proposat tematitzar la futura estació de metro del carrer Motors de la L10 com espai de la memòria industrial i social del barri amb empreses tan importants com la factoria SEAT i totes les del

Font: Hemeroteca

voltant com la NISSAN-Motor Ibèrica o la OSSA, entre moltes d’altres.

La SEAT més enllà del 600

L’any 1948 l’INI (Institut Nacional d’Industria) posa a càrrec de José Ortiz Echagüe la direcció de la SEAT, fins a l’any 1967. Més tard, al 1950 comencen les obres per allotjar la fàbrica a la Zona Franca, la qual dispondrà de la maquinària i de la primera línia de muntatge a l’any següent.

‘’La SEAT fou la ‘’niña de los ojos’’ del Franquisme’’ La decisió de portar SEAT a Barcelona era clau: ‘’per l’economia industrial, per la lògica de que tenia port i el rendiment empresarial”, reflexiona el president de l’associació. Fou tal la rellevància de SEAT que no es van escatimar recursos i fins i tot des del punt de vista arquitectònic va ser precursora de la modernitat amb edificis fonamentals en la historia de l’arquitectura contemporània com els Menjadors, el Laboratori i l’escola d’Aprenents. Edificis que avui estan catalogats com a patrimoni històric de Barcelona. Edificis que van merèixer el reconeixement de grans arquitectes com Ludwig Mies van der Rohe i que personalment va aplaudir la

ACTUALITAT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

iniciativa amb la concessió del premi Reynolds Memorial Award als EE.UU l’any 1957. El 27 de juny de 1957 surt d’aquesta fàbrica el primer SEAT 600. Ja en aquest any comptava la fàbrica amb una plantilla d’uns 5.000 treballadors. Gran part d’aquesta població obrera provenien de diversos punts d’Espanya i la majoria amb origen agrícola, en la que podien gaudir d’un barri propi a les rodalies de la factoria. Aquell barri és l’actual nucli de Sant Cristòfol, antics habitatges SEAT. Vallejo defineix aquesta seqüència: ‘’autoritarisme paternalista: un barri per als treballadors, el barri de Sant Cristòfol. Tenien servei mèdic, parròquia, comissaria... En definitiva, control. Els blocs de pisos estaven ordenats segons l’alfabet seguint una ordenació jeràrquia, les primeres posicions les omplien les altes autoritats de la fàbrica, i les últimes, de categories mes baixes,els obrers. Els habitatges es regien

▶ Fàbrica SEAT als '60.

pel Règim Interior de tipus “Cuartelero”, de tal manera que per exemple, en qualsevol moment es podia escorcollar la teva casa. És el resultat del control.’’ Davant de l’èxit rotund del rodatge del 600, al 1959 es firma el primer Conveni Col·lectiu de la Companyia. La dècada posterior, comportarà un increment de les lluites ▶ Anunci penjat al taulell de l'Associació per el Memorial Democràtic de la SEAT. Yohany Limpias per reclamar millores laborals, que van tenir com a unica res- rell. Amb la mort de Franco i la caiguda de la dictadura, finalment els treballadors posta la represió. La dècada dels anys ’70 se segueix in- de SEAT van assolir la llibertat sindical i crementant la producció, obrint nous cen- l’amnistia laboral que va suposar el reingrés tres a Pamplona i posteriorment a Marto- a SEAT dels més de 200 treballadors i treba-

Font: Clásicos al Volante

▶ Fàbrica SEAT.

lladores que van ser acomiadats per motius socials, laborals i polítics. Donant un salt en el temps, l’INI, que era l’accionista majoritari de SEAT juntament amb FIAT fins a l’any 1981, a partir de l’any 1982 va anar cedint al grup Volkswagen la majoria de les accions fins a l’actualitat on el consorci alemany posseeix el 100%.

‘Nosaltres hem recuperat la memòria de la SEAT, que la propia empresa no vol defendre’ Moviment obrer i sindicalisme clandestí

És durant els anys ’60 i 70, quan s’ocasiona el major moviment obrer i sindicalista de lluita pels drets laborals a Catalunya i Espanya. Carles Vallejo va participar d’aquestes lluites tant a nivell sindical a les CCOO com a nivell polític en el PSUC. Vallejo afirma que, van ser anys de compromís, militància i solidaritat. Solidaritat que es va estendre al barri i a les fàbriques del voltant de la Zona Franca. És un avenç que associacions com el Memorial Democràtic de la SEAT visualitzin i exposin la dignitat, les vergonyes, les lluites, els treballs... Les llums i les ombres del moviment industrial de mitjans del segle XX. La memòria d’Antonio Ruíz Villalba, i de tant altres, és necessària per simbolitzar la vida d’un obrer més, part d’un conjunt d’homes i dones que varen lluitar per tots els drets que avui disfrutem. ■

6 OPINIÓ

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Els mossos realitzen un operatiu antidroga al barri Jordi Mateu Gómez Al barri hi ha gent de tota mena. Això sempre ha estat així. Tot i aquestes notícies, jo estic molt orgullós de viure a la Zona Franca! Setmana magnífica pel C.E La Marina Francisco Nuñez Amunt Basquet La Marina, el barri es mereix jugadors com vosaltres, des del Mini fins el Sènior. Aupa Marina!! Augmenten els actes vandàlics Abdó Florencio Ja sabem, si no és denuncia no hi ha delicte. Hem de denunciar fins i tot les picades de mosca així podran valorar els índexs de delinqüència que tenim a La Marina. Emilio Espadas És necessari ficar vigilància a peu de carrer. Volem Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana ja!

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Eleccions generals 2015

Es condiciona el nostre vot? || Juan López Lafuente || Redacció Catalunya.- Des de les passades eleccions autonòmiques, estem sent espectadors d'una situació en la qual gairebé no es permet que existeixin matisos, o Sobiranisme o Unitat d'Espanya. Un tema fàcil de resoldre, si als ciutadans de Catalunya se'ns permetés exercir el dret a decidir. Mentrestant, altres debats que haguessin de decantar les nostres preferències per un o un altre partit davant les properes eleccions generals, són difícils d'aflorar. Es mantindran les polítiques de retallades? Que per exemple, van portar al cap de cirurgia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, a denunciar davant el Síndic de Greuges, que dos pacients van morir mentre esperaven ser atesos, a causa de la reducció estiuenca de 15 intervencions setmanals a 3. (Veure La Vanguardia del Dissabte, 31 d'octubre 2015). Quin partit va realitzar les retallades? La Corrupció que no cessa.- Se'ns deia al principi d'aquesta crisi que els ciutadans havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Doncs bé, els casos judicials relacionats amb corrupció política a Espanya

reflecteixen en 2015, unes 1700 causes i més de 500 imputats o investigats (dels quals únicament 20 han estat condemnats i entrat a la presó) Font: Wikipedia. En la majoria d'ocasions, no ha estat sol el que puguin haver robat, sinó l'efecte bumerang que això provoca. Es dispara el cost en obres públiques o altres partides per sobre de mercat. I en la mesura en què amb prou feines s'aconsegueix que es retorni aquests diners, la solució “inevitable” és carregar el cost al conjunt de la població. I mentre ens plantegen el tema, com si fos cosa exclusiva dels imputats. Mai deixés de sorprendre'ns el missatge de Mariano Rajoy a Bárcenas, "Luis, ho entenc. Sigues fort. Demà et trucaré. Una abraçada". Quins partits tenen els majors índexs de corrupció i imputats? Reforma Laboral i ocupació.- Segueixen venent-nos la Reforma Laboral com a inevitable i necessària, quan l'única cosa que ha suposat per al treballador és més indefensió en les condicions laborals i major facilitat per a l'acomiadament. Perdre l'ultra activitat en els convenis col·lectius, perjudicar els convenis sectorials pel que fa als d'empresa, comporta inevitablement major conflictivitat laboral i una competència deslleial dins de

l’empresariat, que té més facilitats per precaritzar les condicions laborals. On és la millor ocupació què han fomentat? Els drets dels ciutadans.- Ens han perjudicat en tot: Menys ocupació i més precari, baixos salaris, reforma laboral. Retallades igualment en el públic: llei de dependència, sanitat, educació. Tant PP, com a CDC, han estat els principals impulsors d'aquestes polítiques de retallades, alhora que de les seves files sortien un bon nombre d'imputats per la corrupció. Necessitem polítics amb propostes socials, que acabin amb l'atur, fomentin ocupació de qualitat i eliminin la xacra de la corrupció. Antonio Machado, un poeta universal, que com tants d’altres intel·lectuals republicans, va morir a l'exili, va escriure aquests versos als quals el nostre Joan Manuel Serrat els va posar ànima i música: "Españolito que vienes / al mundo, te guarde Diós. / Una de las dos Españas / ha de helarte el corazón". Els ciutadans no volem que es condicioni el nostre vot, necessitem solucions als problemes que té la societat i a l'hora de votar hem de recordar on ha estat el corrupte i qui ens ha mentit. Que ningú ens geli el cor. Tenim tot el dret a votar amb llibertat. ■

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: A poques setmanes d’encetar l’any 2016, com valora aquest

Dani Zilberstein / Sergio Segura

2015 que estem a punt de deixar enrere? Doncs molt greu, perquè no m’agrada el govern que està manant. No està fent res per les persones que ho necessiten.

Nati Díez, 59 anys, mestressa de casa

Óscar, 43 anys, aturat

Faig un balanç força dolent d’aquest any perquè no he trobat feina i això em desanima bastant.

Un any dolentíssim en tots els aspectes, però sobretot pel terror i la misèria que hi ha.

Pedro, 80 anys, jubilat

Belinda, 30 anys, cambrera

Ha sigut un any positiu perquè he tingut sort: tinc feina i salut, no puc demanar més.

Negativa. Mira la que estan armant els terroristes. A veure si no vénen aquí. I el govern, que no s’assabenta de res al dir que tot va bé.

Jacinto, 67 anys, jubilat

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Les millors piulades

OPINIÓ

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les macrosuperfícies comercials, a debat Barcelona en Comú ha pres possessió del Govern de la ciutat en un moment en què dos grans complexos de comerç i d’oci impulsen plans d’ampliació. Dos projectes als quals la formació va expressar el seu rebuig durant la campanya electoral. El cas més significatiu és el de la Maquinista, que des de juliol de 2014 té aprovat -mitjançant una modificació del Pla General Metropolità pactada per CIU i PP- un augment de 3000 metres quadrats de la seva àrea destinada a vendes més la construcció de 400 pisos (dels quals 150 de protecció oficial) aplegats en tres grans torres. Tot plegat en un terreny adjacent a l’actual centre comercial, fins llavors qualificat de sòl industrial. A canvi, el promotor de l’operació- La multinacional Unibail Rodamco, propietària de La Maquinista- es comprometia com a contraprestació a finançar el cost d’una escola per al sector que aplegui els cicles d’infantil, primària i ESO, uns centres que actualment- i des de ja fa sis anys- imparteixen classes en diversos nuclis de barracots. Les obres de l’escola havien de començar aquest mateix curs. Per això Barcelona en Comú va garantir que en la decisió

que prengués sobre el projecte tindria molt a veure que la construcció d’aquest centre escolar no s’encallés. Amb tot, Colau i el seu equip van aconseguir que Xavier Trias paralitzés la signatura de l'aprovació definitiva del projecte, que estava a punt de ratificar poc abans de deixar l’alcaldia. L’actual equip de govern es compromet a “revisar”, però no ha assegurat que el tiri enrere.

▶ El centre comercial La Maquinista impulsa un polèmic pla d’ampliació. Dani Codina

Aturar-lo no serà fàcil. Als promotors de l’ampliació els falta un mer formalisme, El Pla d’Emergències Municipal, però l’ajuntament està obligat a donar-li el vistiplau si s’ajusta a la normativa. Aturar el projecte podria costar doncs una gran despesa per a les arques municipals en concepte d’indemnització i pagament al promotor d’acords ja compromesos;

Columna grega Myriam Reyes

Edició limitada

caldria que en donés a conèixer la quantia, si finalment no es paralitza aquest pla al qual BC s’havia oposat amb fermesa abans d’accedir a l’alcaldia, fent costat a les associacions de veïns de Sant Andreu i el Bon Pastor, que el consideren gentrificador i letal per al petit comerç dels barris. Un altre projecte similar que ha tirat endavant d’una forma molt més sigil·losa és el de l’Heron City. El complex d’oci i comercial del barri de Porta, té damunt la taula un pla d’ampliació de 6.000 metres quadrats de l’àrea de botigues. Encara que el desembre passat el plenari municipal va votar a favor de paralitzar el projecte, el consistori no ho va comunicar a la societat propietària de l’Heron City en el termini, de manera que l’ampliació va quedar legalitzada pel procediment que es coneix com a “silenci administratiu”. De moment el promotor no ha fet cap moviment per tirar endavant el projecte, però és un as que té a la màniga per executar quan vulgui. La regidoria d’Urbanisme creu que podrà deixar sense efecte l’aprovació sense que suposi un gran cost en indemnitzacions. LA VEU DEL CARRER

Vaig fixar la meva mirada a l’aigüera i me’n vaig adonar que necessitava un canvi.. Si! En mirar al meu voltant vaig comprovar que no tenia ni una tassa d’aquestes amb missatge... Així començava jo els matins!... sense un “miserable” missatge... és clar! Era necessari una miqueta d’afecte o de força o d’amor... ho vaig veure claríssim ... Tot aquest temps vaig pensar que era jo la que veia el got mig buit... i no, el que no veia era la tassa. La tassa d’edició limitada que em donaria l’empenta necessària per afrontar les meravelloses sorpreses de la vida. Adéu Lògiques preposicionals. Adéu Filosofia política... Adéu fal·làcies i pensaments més enllà... Adéu metafísica. Vull començar de nou... com per exemple els partits polítics... esborrar-ho tot. Mirar endavant... i segurament amb un cafetó ben calent i una tassa que em digui: “la ficció supera la realitat, tranquil·la!... desembre fum, fum, fum. Espai de silenci ■

FAVB

L’acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

El gos Troilo La història de l’últim film del cineasta català Cesc Gay “Truman”, és senzilla: Tomás (Javier Cámara) deixa la seva família al Canadà per volar fins a Madrid, on passarà quatre dies amb el seu amic Julián (Ricardo Darín). L’argentí ha rebut una mala noticia: el càncer de pulmó que semblava vençut se n’ha anat d’excursió per la resta dels seus òrgans. No hi ha esperança per ell, i per això ha pres la decisió de no sotmetre’s a cap tractament més. Ni quimio, ni radioteràpia. Demana al metge drogues pal·liatives i emprendre la cerca d’un nou amo per Truman, el seu gos. Entre els dos actors, com entre els dos personatges, una química perfecta. Julián és la valentia i Tomás és la generositat. En aquest sentit, veiem a un Darín molt Darín: encantador i malhumorat, individualista i tendre, insegur i dur; però la transformació de Javier Cámara en Tomás mereix comentari a part. Tomás, com el gos Truman, és pura generositat. Tomás és l’amic que es queda a un costat quan és precís, que dóna tot el que té sense demanar res a canvi, que sap quan esperar i quan arrossegar l’altre. I Javier Cámara ha aconseguit donar a aquest personatge l’emoció continguda necessària per a transmetre sense moure un muscle. El film del director de les també notables: “A la ciutat” o “Una pistola a cada mà” va obtenir diversos premis al recent Festival de Sebastián, també en degué recaure un altre a Troilo (verdader nom de Truman), que va morir dos mesos després del rodatge i que un Ricardo Darín emocionat va recordar. ■

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

|| Eloi Latorre

El silenci mediàtic Quan un fet o un succés no apareix als mitjans de comunicació, sovint es diu que és com si no tingués lloc. De fet, la versió actualitzada d’aquesta idea seria que quan un fet no té una bona imatge que es transmet a tota velocitat per les xarxes socials i els digitals no ha succeït. El cas oposat són aquelles informacions objecte de sobreexposició mediàtica, en llenguatge popular, les notícies de les quals tothom en parla a totes hores que omplen durant dies minuts de TV, pàgines webs, xarxes, ràdios, etc. Aquest darrer fenomen els estudis indiquen que pot durar amb diferents intensitats fins a 15 dies seguits com a màxim, després passem a una altra cosa. Ara ho estem vivint amb la qüestió del terrorisme gihadista a Europa. I davant aquesta forma d’abordar la realitat, que passa amb els temes que afecten greument a les persones i s’allarguen en el temps, per exemple la crisi econòmica o l’atur?, doncs que desapareixen de l’actualitat. Senzillament, no existeixen malgrat que en aquest país, per exemple, milions de persones estan per sota dels límits de la pobresa i, moltes més, viuen en la precarietat permanent. Aquestes històries ja fa dies que van deixar d’interessar o d’interessar-nos a tots plegats? No oblidem que l’audiència també tenim alguna responsabilitat en aquests silencis. ■

ACTUALITAT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Robetes 2015:

Mercat solidari per a mares i nadons ABD Associació Benestar i Desenvolupament ha organitzat una recollida de roba i articles per a nadons i a embarassades pel seu mercat solidari Robetes, que enguany se celebrarà el proper 10 de desembre a la tarda (des de les 16:00 h a 18:00 h) a l’espai de l’Associació Agrupament d’Esplai Collserola, situat al carrer Romans número 3, al barri de Gràcia. Com cada any, l’entitat, juntament amb Preinfant, el seu programa d’acompanyament a dones embarassades i mares en risc d’exclusió social, posa en marxa aquesta trobada solidària en la qual les usuàries del programa poden trobar de forma gratuïta roba i articles que necessiten per als seus fills i filles. Per a que Robetes sigui un èxit, ABD ha fet una crida a la col·laboració a totes aquelles persones que tinguin material que pugui ser útil per a les famílies. En concret, es necessita roba d’hivern en bon estat per a nens i nenes de 0 a 3 anys, articles de nadons en bon estat, com per exemple cotxets, trones o bressols, i roba de noia i embarassades per a les mares.

L’entitat rebrà les donacions a l’espai de l’Associació Agrupament d’Esplai Collserola (Romans núm. 3. Baixos) durant els dies 25 de novembre (de 17:00 h a 19:00 h), 3 de desembre (de 9:00 h a 11:00 h) i el 9 de desembre (de 9:00 h a 14:00 h). Si no és possible fer la donació en aquests dies, hores i lloc, es poden posar en contacte amb ABD a través del correu electrònic comunicacio@abd-ong.org El programa Preinfant té com a objectiu protegir als nens i nenes que arriben al món en contextos socials i afectius difícils, ja sigui perquè neixen en famílies amb problemes de drogodependència, amb mares adolescents o soles, o famílies en situacions de vulnerabilitat o exclusió social. L’equip de professionals treballa amb les mares i els pares i per fomentar el bon tracte des de l’embaràs i els primers anys de vida per assegurar un bon desenvolupament del nadó. ■ Associació Benestar i Desenvolupament

Data de Robetes 2015: Dijous 10 de desembre Horari: De 16:00 h a 18:00 h Lloc: Associació Agrupament d’Esplai Collserola (carrer Romans núm 3. Baixos 08025. Barcelona) Donacions: l Dimecres 25 de novembre de 17:00 h a 19:00 h l Dijous 3 de desembre de 9:00 h a 11:00 h l Dimecres 9 de desembre de 9:00 h a 14:00 h

Per a més informació: comunicacio@abd-ong.org

CULTURA

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Gestió cívica i espais per entitats Què diu l’Ajuntament? || Esther Pardo || Redacció Després de parlar amb algunes de les associacions culturals del barri, hem parlat amb l’Ajuntament, sobre les possibilitat que hi pot haver de que les nostres associacions no caminin sobre la corda fluixa, tant per manca de recursos com per manca de locals on poder tenir la seva seu. La senyora Esther Pérez, consellera de la Marina ens diu que des del districte es té clar la situació de les associacions i entitats de cultura popular del barri de La Marina i que en aquest moment estan tramitant l'adquisició dels locals del carrer Química, els quals ja porten força temps reclamant La Associació de veïns Estrellas Altas-La Cadena. El govern de districte entén que la manca d'espais és una necessitat que s'ha de solucionar, però els terminis per dur-ho a bon fi són els indispensables. Aquesta notícia es va presentar al passat consell de barri i es va informar que encara no estan definits els usos als que seran destinats els locals, un de 349 m2 i l’altre de 320 m2. S’entén però, que és prioritari per a entitats, que com ja dèiem, fins i tot corren el risc d'haver de plegar les seves activitats per no tenir local; però també per a joves, sobre tot perquè aquest darrer col·lectiu no te lloc on reunir-se i tenir opció d’esbarjo. Trobar el consens pot allargar una mica els terminis. Aquest mateix espai també el reclama la AA.VV. Estrelles Altes per a fer-ne un casal de Gent Gran, però diuen que s’avindran al que sigui més convenient per tots. Una altre qüestió que podem afegir, és la gestió cívica dels centres cívics, cosa que les organitzacions culturals venen plantejant des de l’anterior mandat, i que ja es va començar a realitzar. Hem parlat també amb el senyor Sergi Sarri, conseller de Sants i portantveus de Convergència en el districte i ens ha dit que era un tema del programa electoral que fossin de gestió cívica, des de la casa gran es va impulsar un protocol, on s’ajudaria a aquesta gestió, i sempre per concurs. Aquest protocol no es va acabar. El que és clar és que les entitats del barri son les que saben millor el que el veïns necessiten i millor elles que ningú per gestionar-les. L’actual govern, en referència a aquest tema ens diu que la gestió cívica es una fórmula jurídica que és útil com a base però que encara cal acabar de desenvolupar en alguns aspectes. És un bon punt de partida para facilitar l’apoderament de les entitats per poder gestionar determinats equipaments i serveis públics des d’una perspectiva comunitària i participativa. Per això, s’ha de fer quan es donin les condicions idònies: - Tenir un projecte acordat i consensuat que respongui a les condicions que tot servei públic ha d’oferir i que

▶ Locals del carrer Quimica en procés de compra per l'Ajuntament.

fomenti la coresponsabilitat i participació dels ciutadans en la gestió. - Que hi hagi l’entitat amb la capacitat per a assumir la gestió d’un projecte de l’envergadura d’un centre cívic, que ha de ser el centre cultural de proximitat i que ella mateixa compti amb el recolzament de la comunitat on te la ubicació. - Que en el seguiment i valoració de la gestió es sigui rigorós, tant en la capacitat de promoure sistemes de participació interna en la gestió de l’equipament com en la capacitat de relacionar-se amb el teixit social del territori - Que tingui la capacitat de mantenir un diàleg fluid, en base a col·laboració amb el responsable últim del servei, o sigui l‘Ajuntament de Barcelona , per a la millora del funcionament i del servei que es doni. Existeix, per part del consistori, la voluntat de que aquesta cessió d’espais es doni al barri. Tenen previst un Departament de la Xarxa d’Equipaments de Proximitat, dins l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, que s’encarregarà de que es pugui aplicar aquesta fórmula de gestió als diferents districtes de la ciutat. Aquest projecte, serà d’aplicació progressiva. Ja existeix una base jurídica, ja plantejada en el anterior mandat i un organigrama per valorar i en cada cas, dissenyar la fórmula més adient per promoure la participació ciutadana tant en la gestió como en les activitats dels equipaments. Ara cal establir pau-

“El que és clar és que les entitats del barri són les que saben millor el que el veïns necessiten i millor elles que ningú per gestionar-les” La posició de l'Ajuntament

“Facilitar l’apoderament de les entitats per poder gestionar equipaments i serveis públics des d’una perspectiva comunitària i participativa” “Cal establir pautes per saber quan és possible l’aplicació i si es donen les condicions”

Rafel Vidal

tes per saber quan és possible l’aplicació i si es donen les condicions. El que està clar és que es vol promoure la implicació dels veïns, independentment de quina gestió tinguin el centres, tant a nivell individual com a través d’una entitat o associació, per poder oferir serveis de millor qualitat social i cultural Podem afegir que a dia d’avui, l’espai que fa més per la cultura al barri és la Biblioteca, que és com ha de ser, però no l’únic. Que també tenim la Bàscula, gestionada actualment per una empresa privada, i que creiem que seria l’ideal per a les entitats que fan música, donat que és en un lloc aïllat i no molestarien els veïns. Actualment, la sala gran, acull concerts per a joves als quals, la majoria de vegades no hi assisteixen més de 20 persones; no creiem que sigui perquè els músics no ho facin bé sinó perquè no son del barri i a la gent d’altres barris els costa desplaçar-se a un lloc on no hi ha metro; com també per manca de difusió. I no voldria acabar aquest article sense mirar enrere i pensar en quan els joves del barri utilitzàvem les dependències de la Parròquia de la Mare de Déu de Port per fer activitats. Les portes eren sempre obertes, encara que també és cert que no hi havia res més. Si ho pensem, després de més de quaranta anys, continua sense haver-hi res més per als joves. Pot ser el moment d’anar a parlar amb el bisbat i demanar-li que compartís alguns dels espais que no utilitza. ■

10 TEMA DEL MES

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Arrenca la campanya electoral Els partits polítics busquen seduir els seus votants || Yohany Limpias || Redacció No hi ha cap dubte que aquest any la dinàmica local i nacional ha canviat. El mapa polític espanyol no és el mateix, tal com ens ho retrata el politòleg i articulista Mauro Sturlese en aquestes pàgines. Els analistes coincideixen bàsicament en una cosa, en què tots aquests canvis configuren un nou escenari cap als pactes polítics, dels quals Espanya està poc acostumada. Cada dia surten noves estadístiques amb resultats ben

diversos que auguren diversos camins. Més enllà d’aquestes dades ocasionals existeixen certs aspectes que marcaran aquestes eleccions: un d’ells és l’aspecte generacional. Ideològicament, els partits polítics han realitzat un ajustament cap al centre evitant, per estratègia de captació de vots, els extrems. Segons els analistes, allò que realment està separant l’electoral és el tema generacional. El PP i Ciutadans busquen disputar-se el centredreta entre una i altra generació mentre que Podemos i PSOE fan el mateix però amb els de centreesquerra.

Un altre aspecte que marcarà el resultat serà la participació, com ja va succeir a les eleccions municipals i nacionals de Catalunya. Les enquestes apunten a un increment de fins a un 75% de participació. Els escenaris de debats també han canviat tant de forma com de fons. La interacció a Internet ha marcat la pauta i, en certa mesura, ha complicat el monopoli d’alguns mitjans de comunicació. No deixa d’estranyar, per exemple, l’arbitrària decisió de grans cadenes mediàtiques de no incloure a totes les formacions polítiques, amb representació

parlamentaria, als debats electorals. Partits polítics com UPyD o Izquierda Unida, entre d’altres, han quedat apartats. Si no fos per internet, les xarxes socials i l’interès que generen a tots els mitjans passarien desapercebuts. Per tot això la qualitat del debat també serà fonamental, el bombardeig publicitari i propagandístic amb el qual vivim quotidianament ha aguditzat i incrementat el nivell d’exigència. Els ciutadans reclamen més arguments i contra arguments i això, els partits polítics ho saben. ■

Democràcia i llibertat “per defensar la independència”

Esquerra busca ampliar el seu electorat independentista

FRANCESC HOMS, DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT Vic, 1969

GABRIEL RUFIÁN, ERC Santa Coloma de Gramenet, 1982

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 1993 és militant de Convergència Democràtica de Catalunya i membre de l'Executiva Nacional i de la Permanent. Ha estat escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2003, 2006 i 2010 fins al 2012, quan Artur Mas va anomenar Homs conseller de Presidència. Ha publicat dos llibres: Catalunya a judici en 2008 i Dret a decidir. Estació concert en 2010. A part, va ser membre del consell asses-

sor de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol. Democràcia i Llibertat és una coalició integrada per Convergència, Reagrupament y Demòcrates de Catalunya, aquesta darrera, escissió independentista d’Unió i té entre les seves cares més conegudes als expresidents del Parlament Joan Rigol i Núria de Gispert. Reagrupament, impulsada per l’exconseller Joan Carretero, és una escissió d’ERC, amb qui van concórrer en les eleccions generals del 2011. Al 2014

van decidir associar-se amb CDC. La coalició senyala que tenen com a objectiu presentar-se a les eleccions generals per “defensar la independència de Catalunya”, per “negociar i dialogar” va senyalar el cap de llista Francesc Homs en la presentació de la seva candidatura. En el mateix acte, Artur Mas, anunciava la creació d’un nou partit per a aglutinar a liberals, socialcristians i socialdemòcrates.

Unió aposta pels autònoms i la família JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA, UNIÓ Osca, 1952 És diplomat en Comunitats Europees pel Ministeri d’Assumptes Exteriors i Llicenciat en Dret. Va ser diputat a les Corts Generals d’Espanya per Lleida entre el 1982 i 1993 i, per Barcelona, ocupa el càrrec des del 2004. També va exercir de Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya entre novembre de 1999 i febrer de 2001. Duran va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al 2011, per la seva tasca al Parlament Europeu.

Per aquestes eleccions, Unió centra les seves propostes en dos eixos principals: els autònoms i les esglésies catalanes. Proposen una sèrie de mesures específiques de suport als treballadors autònoms, per tal de mantenir la seva activitat com ara millorar les condicions d’accés al subsidi d’atur, fomentar la reactivació de crèdit pels autònoms, entre d’altres. Pel que fa a les esglésies catalanes, es compromet amb el dret a la vida i a la defensa de la família i proposa

mesures per racionalitzar horaris que permetin conciliar la vida familiar amb la laboral. Unió declara: “En moments on la confrontació i la fractura social poden prendre cos més que mai, defensem el diàleg, la cohesió, el reconeixement de l'altre, la concòrdia i la convivència” en clara referencia a la situació nacional catalana.

És un activista social, diplomat en relacions laborals i expert en selecció de personal, formació i comunicació. Destaca la seva implicació en els drets socials i la lluita pel dret d'autodeterminació de Catalunya. Fill i nét d'andalusos, va créixer al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Destaca la seva activitat com a membre de Súmate, des del 2014 des d'on reivindica l'independentisme expressat en castellà. Al

2015 esdevé membre de l'Assemblea Nacional Catalana i al maig del mateix any és escollit membre del Secretariat Nacional. El projecte polític d’Esquerra Republicana de Catalunya senyala que “l’obtenció de la independència dels Països Catalans a l’Europa unida constitueix un objectiu irrenunciable”. Referent al perquè es presenten a unes eleccions nacionals quan al seu projecte promouen la “desconnexió” amb Espanya. El seu cap de llista,

Gabriel Rufián, en un acte senyalava: “no farem política parlamentaria. Farem de delegació diplomàtica de la República Catalana”. Per la seva part, el president de la seva formació, Oriol Junqueras deia: “Tenim la voluntat de sumar i de construir una majoria el més amplia possible, el que dona sentit al nostre esforç dels últims anys”, en referència al seu pacte amb Convergència per les eleccions del 27-S.

Adéu a 38 anys de bipartidisme

Podemos i Ciudadanos, estan a un pas de trencar l’hegemonia del binomi PP-PSOE al Congrés dels Diputats || Mauro Sturlese || Politòleg Des de la recuperació de la democràcia parlamentària a l’estat espanyol, amb les eleccions constituents de 1977, el Congrés dels Diputats ha estat un exemple clar de bipartidisme. Durant 10 legislatures, el Congrés ha estat composat per un gran partit de govern (amb o sense majoria absoluta), un gran partit d’oposició, petits partits d’àmbit estatal i diversos partits d’àmbit regional. Del 1977 al 1981 van ser l’UCD i el PSOE els primers grans partits que van dominar el parlament espanyol i, després de la crisi dels centristes, va ser l’AP (més tard refundada com a PP)

qui s’ha anat disputant el govern amb els socialistes des de 1982 fins ara. Però l’estable sistema parlamentari bipartidista espanyol ja fa un temps que dóna senyals d’esgotament. Tot i que UPyD s’hi ha postulat des de 2011 i Izquierda Unida ho ha anat intentant en totes les eleccions, ja des dels temps del PCE de Carrillo, cap partit fins ara ha aconseguit fer prou forat en l’electorat del país com per assaltar les barreres de la Llei d’Hondt i arribar a ser una tercera força prou potent com per a decantar majories o forçar governs de coalició. En aquest sentit, només CiU i el PNV a les darreres legislatures de González i la primera d’Aznar van saber exercir de partit

info 1

Desembre 2015

info Desembre 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 18

IV Jornades de la TIAF pàgs. 2-4

Rècord de participació en les IV jornades de la TIAF

Nota Editorial

IV jornades de la TIAF: “El cervell que no s’alimenta a si mateix,

s’alimenta de si mateix” (Gore Vidal)

es IV Jornades TIAF, realitzades els dies 20 i 21 de novembre, es van articular en una successió d’espais que, en conjunt, mobilitzen tots i cadascun dels perfils que són destinataris de la Taula. Així, el matí de divendres 20, les Jornades van proposar uns espais de treball als diferents professionals i serveis que treballen per a les famílies i per als infants i adolescents del barri. Aquests espais van posar de manifest la importància d’explicar els diferents projectes que s’estan realitzant al barri (de caire educatiu i/o preventiu per a adolescents i famílies). També van contribuir a la formació en la detecció de situacions de risc social dels infants i adolescents i van incorporar tècniques com la Conferència Grupal Familiar (una forma de fer participar totes les persones importants en la vida dels infants i adolescents). La participació en aquesta sessió de matí va assolir el rècord en comptar amb un centenar de persones entre entitats, serveis i professionals. Interessats en la reflexió i les metodologies novedoses que constituïen el programa, van venir participants de tota la ciutat i de comarques de Catalunya. El mateix divendres 20, a la tarda, les mares i pares d’infants de 0 a 4 anys amb els seus fills van poder participar en una Jam Session que els va permetre d’aprendre i assajar les cançons i les danses amb què després podran amanir els seus moments de vida en família. El dissabte 21, amb la celebració de la matinal d’activitats per a infants i adolescents al Parc dels Drets Humans a càrrec de les entitats del barri, la trobada va incorporar noves formes d’implicar les famílies amb continguts culturals, esportius i lúdics.

Crear el futur: “L’originalitat consisteix a retornar a l’origen” (A. Gaudí)

A l’origen de la TIAF hi ha les “5P”: promoció, prevenció, participació, protecció i provisió de serveis. Per això, i de cara a la propera etapa de la Taula, el 2016 farem un èmfasi especial en els objectius següents: • Participació de les famílies, tant com a impulsores de propostes com a participants en els grups d’habilitats parentals o a les xerrades per a totes les franges d’edat 0-18. • Promoció dels espais per a joves i adolescents del barri. • Implementació de formes de prevenció a través de l’escolta activa a les consultes joves sobre temes d’interès, del voluntariat familiar (per exemple, pensant com es poden aprofitar els aprenentatges del projecte Famílies per Famílies). • Treball grupal i comunitari per proveir tècniques més participatives o plenaris per fer debats. • Protecció dels infants i adolescents tot millorant els circuits de detecció.

Recomanacions per un bon ús de la TIAF: “Les ments són com paracaigudes: només funcionen si estan obertes” (Th.R. Dewar) Ara que arriba l’hivern, i fent un símil a l’estil de les instruccions dels medicaments, podem dir que: • El barri mateix en proveeix els ingredients. • No té efectes secundaris; ben al contrari, si es potencien alhora la TIAF i cadascuna de les entitats, se’n poden multiplicar els efectes benèfics. • No s’ha d’esperar que la TIAF organitzi activitats, sinó que cal fer-li propostes, si pot ser que estiguin consensuades entre tots els actors. La TIAF espera i accepta suggeriments.

info

Desembre 2015

Les Jornades en imatges! El 20 i el 21 de novembre, es van celebrar les IV Jornades de la TIAF. El divendres al matí es van realitzar sessions de treball destinades a totes aquelles persones interessades en el treball amb Infància, adolescència i Famílies. Les activitats es van emmarcar dins del titol “Agora TIAF” i van tenir lloc a la Sala Pepita Casanellas.

Es va iniciar amb l’Obertura a càrrec de la Consellera de la Marina Esther Pérez. En la primera part de la Jornada es van presentar iniciatives i projectes desenvolupats durant aquest 2015 al territori. Totes aquestes iniciatives estan destinades a Infants, adolescents i famílies. Presentació Espai Jove de la Bàscula. La Consulta jove de la Fundació Sant Pere Claver. La Consulta Jove del CAP Carles Riba L’Aposta per tu del Servei d’orientació-Pla jove. La nova UEC del territori, Fundació Mans a les Mans I el Projecte Abans de decidir has de provar!, de la Fundació Mans a les Mans.

Edita aquest suplement:

Les Formacions en Habilitats Parentals, amb la col.laboració de l’Agència de Salut Pública i altres agents del barri. El projecte de Voluntariat “Famílies per Famílies”, portat per ITER.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel. -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO). -Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Jordi Picart (Tècnic de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Fotos: La Marina Viva Amb el suport de:

Després els participants de la jornada van dividir-se en tres grups de treball i van aprofundir i reflexionar sobre els diferents col.lectius i les seves necessitats.

info 3

Desembre 2015

La segona part del matí va consistir en la realització de dos Tallers simultanis: La protecció d’infants i adolescents en l’àmbit educatiu. Compartim eines i instruments. Aquests taller va estar dinamitzat i conduit pels membres del GT de Metodologia del Treball en Xarxa de la Taula. És un taller per tal d’analitzar i millorar els elements de sinergia que utilitzen els diferents serveis dedicats a la protecció dels infants en l’àmbit educatiu.

L’infant convoca la Tibu (conferències de Grup Familiar.) El taller va estar impartit per Martina Erpenbeck, Judit Juventench i Marta Riera.

Divendres a la tarda es va realitzar a La Bàscula una sesssió de Jam Session per a nens/es de 0 a 4 anys i les seves famílies. L’activitat va ser organitzada pel grup de Famílies de la TIAF.

La cloenda va estar a càrrec d'Anna Manso, "la pitjor mare del món", guionista i columnista del Diari Ara Criatures.

“Sabies que...?ar”riba a la majoria

TIAF o 18! El suplement mans el númer s le a s n te : at pots d’ed amb nosaltres t n xe ei cr ir signant Per segu t articles, con an vi en r ra o b la , parcol· fent propostes s, n io in p o i notícies s accions anització de le rg o l’ en t en an p tici F, integrant-te IA T la sa o p que pro e es tros de treball qu p ru g s el d n vida algu condicions de s le r ra lo il m ben per ina... ens ves de la Mar jo i ts n fa in m. s del arina@gmail.co am .l af ti a trobaràs mília TIAF! Apunta’t a la fa

info Les Jornades van tancar dissabte amb la celebració d’una matinal lúdica i festiva al Parc dels Drets Humans sota el lema Par(C)ticipa! En aquesta ocasió vam comptar amb la col.laboració de: Esplai Elyon, Esplai Guinomai Ensems, Imagina’t (Eduard Aunós), Grup de Famílies TIAF, La Fàbrica del Sol, Vols un cop de mà?(Fundació Mans a les Mans) , Diables de Port, La Marina FM i el Diari la Marina.

Desembre 2015

TEMA DEL MES 11

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

En Comú Podem busca consolidarse com alternativa política

“Uniformització fiscal sense excepcions territorials”

XAVIER DOMÈNECH, EN COMÚ PODEM Sabadell, 1974

JUAN CARLOS GIRAUTA, CIUTADANS Barcelona, 1961

És un historiador i activista social. Va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat de la UAB i el Premi Ciutat de Barcelona d'Història el 2006. A la dècada dels noranta va estar vinculat als moviments antimilitarista, estudiantil i contra la precarietat laboral, entre d'altres. Va escriure diversos llibres en els destaca la seva idea de construcció de la llibertat nacional i social. Ha estat membre de Procés Constituent i va donar suport a la campanya electoral de Barcelona en Comú.

Fa uns mesos va ser nomenat comissionat d'Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona. En comú Podem és una coalició formada per Iniciativa, Barcelona en Comú, Podem, Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa i Equo que va néixer a l'octubre d’aquest any amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 2015 en les quatre circumscripcions electorals de Catalunya. En Comú Podem planteja

establir una relació d'igual a igual amb Podem pel que té com a objectiu tenir grup parlamentari propi i apostar per articular conjuntament amb la formació de Pablo Iglesias els “punts en comú”. La formació no descarta entendre's amb sectors d'ERC i busca la forma d'apropar-se a la CUP. Encara que no han presentat un programa definit senyalen que tenen com objectiu implementar mesures per recuperar l’estat de benestar.

És un advocat, periodista i escriptor. Diputat al Parlament Europeu. Va estudiar amb els jesuïtes del carrer de Casp. Posteriorment, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i va fer una MBA per la Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). Va arribar a militar en el Partit dels Socialistes de Catalunya. La seva activitat com a periodista i analista polític i econòmic s'ha desenvolupat en mitjans de comunicació com l'ABC, COPE i

Onda Cero. Va ser escollit eurodiputat com a número dos de la llista per Ciutadans a les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Entre les seves promeses, el partit d’Albert Rivera, defensa reduir l’IVA cultural del 21% al 7%. A més, vol limitar a dos els tipus d’IVA: un de general del 18% i, un altre de reduït del 7% en el qual es trobarien el béns de primera necessitat com els productes culturals o la hostaleria. El programa de Ciutadans recull la supressió del Senat i la seva subs-

titució per un consell de presidents autonòmics. És a dir, tenen el “compromís” d’avançar cap a una major uniformització fiscal sense excepcions territorials, en referència als concerts econòmics del País Basc i Navarra. En educació, proposen un pla pactat per totes les forces polítiques i en sanitat son partidaris de delimitar la prestació dels serveis a les comunitats autonòmiques i, a partir d’una base, permetre el copagament sanitari.

El PSC manté la seva aposta per un estat federal

El PPC centra el seu missatge en la “recuperació econòmica”

CARME CHACÓN, PSC Esplugues de Llobregat, 1971

JORGE FERNANDEZ DÍAZ, PPC Valladolid, 1950

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i estudis de postgrau a diverses universitats Internacionales. Militant de les joventuts socialistes des de 1989 i afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 1994. Va iniciar la seva carrera política a Esplugues de Llobregat. L’any 2007 fou nomenada Ministra d'Habitatge per José Luis Rodríguez Zapatero i el 2008 es va convertir en la primera dona d’exercir un càrrec de Ministra de Defensa a Espanya.

Després de diversos mesos anunciant que derogaria la reforma laboral del PP, el PSOE va donar un pas enrere senyalat la intenció de realitzar una “reforma profunda”. El socialistes proposen a més una reforma de la Constitució per “millorar la qualitat democràtica, blindar els drets socials i avançar en la federalització del model territorial” com a punt clau per solucionar el desafiament sobiranista de Catalunya. En el tema salut, defensen tornar la targeta sanitària

al sense papers i recuperar el sistema de salut previ a la reforma del PP. Considerem l’educació com la palanca d’un creixement diferent i volen “comprometre una inversió per arribar al 7% del PIB en dos legislatures”. Per últim, la formació s’ha compromès per escrit a derogar l’anomenada llei mordassa durant la pròxima legislatura.

Evolució de la intenció de vot als partits polítics des de novembre de 2011 fins novembre de 2015. El PP i el PSOE mostren tendència a la baixa, mentre que Podemos i C's mostren una tendència a l'alça. frontissa i afavorir investidures a canvi de traspassos de competències en les autonomies que governaven. En canvi, ara els partits cridats a acabar amb el bipartidisme espanyol, són dues formacions de molt recent creació, ràpida implantació territorial i, sobretot, potent

presència mediàtica: Podemos i Ciudadanos. Dels dos partits, el primer que va començar a sonar amb força com a alternativa seriosa al bipartidisme va ser Podemos. La formació de Pablo Iglesias va tenir un creixement meteòric durant el 2014: va néixer al gener, va estrenar-se amb èxit a les eleccions

És enginyer industrial i inspector de treball, encara que es dedica a la política des dels 28 anys, havent militat en diversos partits de dreta i centredreta durant la Transició (UCD, CDS, el 1983 Alianza Popular, refundada el 1989 com a Partit Popular) i membre supernumerari de l'Opus Dei. Des del 22 de desembre del 2011 és Ministre de l'Interior d'Espanya. El PP té com estratègia de campanya que el seu missatge giri principalment entorn a la gestió

econòmica que ha realitzar el seu govern durant aquesta legislatura. Pretenen subratllar la idea que han evitat un rescat i volen que es compari l’Espanya del 2011 vers la que han aconseguit. En aquesta línia, un altre dels missatges de campanya és el creixement i la creació de nous llocs de treball, prometent així, per la seva pròxima legislatura, arribar als 20 milions de treballs. En relació a la qüestió catalana, els populars entre les seves propostes declaren “exer-

europees del maig (quedant en 4t lloc, amb el 8% dels vots i obtenint 5 eurodiputats) i va pujar fins a primera força en intenció de vot en diverses enquestes del desembre (amb un màxim del 31% registrat al 10-12-14). Durant el 2015, en canvi, el suport ciutadà envers Podemos està en contínua regressió i sembla que els nombrosos comicis d’aquest any els estan desgastant, amb unes darreres enquestes que de nou els rebaixen fins a 4a força. Ciudadanos, per la seva part, va néixer l’any 2006 i va començar la seva implantació i consolidació en l’àmbit autonòmic de Catalunya. Més tard, va anar expandint-se a nivell de la resta d’Espanya, especialment de cara a les diverses eleccions d’aquest any 2015. A les enquestes, el partit d’Albert Rivera no ha començat a tenir un percentatge d’intenció de vot significatiu fins a principis de 2015, quan comença un ascens vertiginós del 3% del gener al 15% de l’abril. Després d’uns mesos d’estabilitat, l'excel·lent resultat obtingut a les eleccions catalanes (2a força del Parlament i principal referent no independentista) els catapulten a les darreres enquestes, que els

cir l’autoritat democràtica complint i fent complir les lleis, sense excepció ni subordinació per cap tipus d’interès”. Per altre banda, no destaquen propostes davant la corrupció tot i els diversos casos que han marcat la seva legislatura.

consoliden com a tercera preferència a tota Espanya, a prop de PP i PSOE i ja superant Podemos.

Podemos i Ciudadanos: són dues formacions de molt recent creació, ràpida implantació territorial i, sobretot, potent presència mediàtica

Si el 20-D s’acaba confirmant a les urnes aquesta tendència que mostren insistentment els sondejos, el sistema parlamentari espanyol entrarà en una nova etapa, trencant (o si més no, afeblint significativament) un bipartidisme de 4 dècades que semblava inamovible. En funció de la relació de forces entre els 4 partits majoritaris, la formació de govern podria ser més complexa i negociada del que mai ho hagi estat i arribar fins i tot a la configuració d’un govern de coalició fins ara inèdit en la democràcia postfranquista. ■

12 PUBLICITAT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT 13

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

La geganteta Cloe, una icona de l’Escola Can Clos Els alumnes d’Educació Infantil van crear una geganteta que ballarà a les futures festes del centre || Sergio Segura || Redacció Al barri de la Marina els més petits tenen ganes d’emprendre projectes. Sense anar més lluny, a l’Escola Can Clos els nens i nenes d’Educació Infantil han creat una geganteta que s’ha convertit en una icona. A partir d’un projecte de treball sobre la Festa Major, els alumnes han fet servir goma eva, paper maixé, fusta i roba per crear la Cloe, que representa la cooperació dels nens i nenes de l’escola. A partir del treball del Projecte dels Gegants, la confecció de la Cloe ha tingut el resultat d’una geganteta d'1,80 metres d’alçada i 5 quilos de pes. Cada alumne va proposar com volia que fos el futur gegant: una persona, un animal o un personatge de fantasia. Finalment, per votació, els alumnes van decidir que seria una nena de la muntanya de Montjuïc, ja que és el que millor representaria a tots els nens i nenes de l’escola.

Alhora, els més petits van decidir que seria una nena, amb la pell clara, els ulls marrons, el cabell llarg, llis i castany i que aniria vestida amb una bata d’escola. De tots els noms que van anar dient, van triar “Cloe” perquè lliga molt bé amb el nom del barri Can Clos.

‘’De tots els noms que van anar dient, van triar “Cloe” perquè lliga molt bé amb el nom del barri Can Clos’’ Després de posar-li el nom, els alumnes van buscar a internet què volia dir aquest nom: “herba verda”, un significat que s’adeia molt a la ubicació de l’escola, a la muntanya de Montjuïc. La Cloe va ser presentada oficialment a la Festa de Fi de curs, on estaven con-

vidades les famílies de tots els alumnes. Tots els nens i nenes d’Educació Infantil van fer una rua en la que un nen de P5 va fer ballar la Cloe, que anava molt ben acompanyada per dos capgrossos que ja tenien a l’escola, fets amb capses de cartró, i el grup de Timbalers de P3, tocant el seu timbal. Podem dir que aquest projecte ha nascut a través d’un procediment de debat i votació, una mostra de l’activitat, la cooperació i l’esforç dels alumnes de l’escola per realitzar i presentar finalment la Cloe. La geganteta ballarà a totes les festes de l’escola. “Necessitarem la col·laboració de nens i nenes portadors de la nostra geganteta, de manera que actuals i futures promocions sempre podran tornar a participar d’aquest projecte”, afirmen des de l’escola. Fins i tot no es descarta que un futur puguem veure-la ballar fora de l’Escola Can Clos. Hi ha il·lusió entre els mestres i els més petits i petites en què geganters i geganteres puguin passejar la Cloe pels carrers del barri de la Marina. ■

14 SALUT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Com gaudir d’un Nadal saludable si ets diabètic, i si no, també! Ser diabètic no significa no poder gaudir de les festes assenyalades ni no poder menjar res que ens agradi, tot el contrari. Es pot gaudir com el que més, sempre tenint en compte una sèrie de coses. A continuació us donem les claus perquè els diabètics puguin gaudir sense que la seva salut es vegi perjudicada: Menjars i exercici físic • Planificar i preparar els àpats amb antelació. • Menjar els plats preferits ajustant la mida de les racions, sempre prioritzant els aliments saludables i els que tinguin menys sucre i greixos. • Fer servir la menor quantitat de sal possible. • Cuinar els aliments utilitzant les tècniques que menys greixos aportin: Al vapor, bullit, cuit, ofegat, forn-rostit, planxa, papillota. • Preparar guarnicions lleugeres: Prioritzar guarnicions amb verdures (bolets o espàrrecs amb pernil, verdures en papillota (carabassó, albergínia, pebrots, bròquil) o amanides en comptes de patates o arròs. Si es tria patata, elaborar-la bullida, rostida, al microones o en puré amb llet descremada i amb poc oli. • Escollir aperitius saborosos que continguin poca sal, sucre i greix: musclos, escopinyes, endívies... • Per les postres triar com a primera opció la fruita fresca, fruita de temporada com la pinya, o cítrics com la taronja o el kiwi. • Prendre aigua durant els àpats i evitar les begudes carbonatades. • Restringir el consum d’alcohol perquè aporta moltes calories sense aportar energia i s’acumula en forma de greixos. Si en prenem, s’ha de fer als àpats principals i sempre triant begudes amb baix graduació • No ens hem de preocupar en fer servir begudes alcohòliques al cuinar perquè

Dia Mundial de la Sida És aconsellable fer una detecció de VIH: Si estàs embarassada o penses tenir un fill/a, si has tingut relacions sexuals sense preservatiu amb una persona amb VIH o amb alguna persona que desconeixies si estava infectada, si has compartit el material per la injecció de drogues, si has patit alguna infecció de transmissió sexual, o si tens parella estable i vols deixar d’utilitzar el preservatiu com anticonceptiu. El CAP Dr. Carles Ribas disposa d’una consulta especialitzada en l’atenció de les infeccions de transmissió sexual i de la prova de diagnòstic ràpid de VIH. És fa amb una tira reactiva i el resultat és inmediat. És confidencial. Les farmàcies que ho fan voluntàriament consten en una llista publicada. Podeu programar-vos en ella directament des del taulell o bé demanant-ho al metge de família o infermer/a. ■ Mariam de la Poza. Metgessa de família

l’alcohol s’evapora i no s’acumula en l’organisme. • Els tes i les infusions són un bon aliat a l’hora de fer la digestió després de menjar àpats abundants: - Les infusions de camamilla i menta poliol ajuden a la digestió. - L’anís alleugera les flatulències. - La cua de cavall i la carxofa són diürètics i ajuden a depurar l’organisme dels àpats copiosos.

• La pregunta estrella.... ”Es poden menjar els dolços típics d’aquestes dates?” I tant que sí! Se’n poden menjar però tenint en compte que no es poden menjar postres extra, sinó que s'ha de substituir un per un altre i sense oblidar que és preferible menjar fruita fresca. S’han de prendre amb moderació (sense excedirse de les quantitats), i de forma puntual. Prendre'ls sobretot al menjar principal i evitar-los en berenars i sopars.S’ha de tenir en compte que 2 racions d'hidrats de carboni (20 grams de sucre, 1 poma o 1 taronja) equivalen a: 50 g de torró, 1 polvoró, 2 massapans, 12 raïms, 8 orellanes o prunes seques o 6 bombons de xocolata. • Continuar fent l’exercici físic que s’acostuma a fer la resta de l'any, i si es pot, augmentar-ho una miqueta més, sempre adaptant-lo a la nostra condició de salut. És una bona opció passejar una estona després de les menjades o ballar si s’està a una festa.

En cas de viatjar • Controlar els nivells de sucre, no oblidar-se de prendre's la medicació ni de posar-se la insulina. • Portar sempre un sobre de sucre o unes galetes a sobre per si baixa el nivell de sucre a la sang. • Portar una identificació com a persona diabètica i els informes mèdics. • Si ha d’agafar l’avió, asseguri’s de què porta els medicaments, la insulina i aliments amb sucre a la maleta de mà i bé protegits. • Si porta una bomba de perfusió d’insulina, comuniqui-ho al control de seguretat de l’aeroport. Consells generals • Planejar tot amb antelació. Organitzar bé el temps, dedicant-ho a les tasques i també a descansar. • Repartir les tasques entre tots. Voler abastar tot només pot produir estrès i cansament. • Gaudir dels éssers estimats i de les activitats d’aquests dies. • Evitar tractar temes conflictius, millor entaular converses que afavoreixin un ambient còmode i la participació de tots. • Recordar els moments bons de l'any que acaba i començar el nou amb optimisme i motivació. • Fer propòsits per a l'any nou, que facin que la nostra salut millori: deixar de fumar, fer exercici físic, menjar equilibradament, etc. Des del CAP estarem encantats per ajudar-lo en aquests propòsits. Bon Nadal i bones i saludables festes a tothom!! ■

M.A. Costalago Vázquez Infermera CAP Dr. Carles Ribas

Genives sanes per a mantenir a ratlla la diabetis || CAP La Marina L’associació entre diabetis i malaltia periodontal és bidireccional, és a dir, la diabetis triplica el risc de patir problemes a les genives i aquestes al mateix temps poden afectar negativament a la diabetis. Les malalties periodontals són més freqüents i solen estar més avançades en les persones amb diabetis (tant en aquells que tenen una diabetis tipus 1 com les que tenen el tipus 2), amb relació als no diabètics. De fet, ja es considera la malaltia periodontal com la sisena complicació de la diabetis, després d’altres problemes tan coneguts com els danys a la retina o el peu diabètic. “Mantenir les genives sanes i realitzar un tractament periodontal aconseguiria al mateix millorar el control de la glucèmia (sucre a la sang) i tenir una boca sana”.

Habitualment “al pacient de diabetis se l’instrueix en una sèrie d’hàbits de vida saludables per a evitar les conseqüències que acompanyen a un mal control d’aquest trastorn metabòlic”. En canvi “els consells d’higiene bucodental no són tinguts en compte com hàbits saludables indispensables en els diabètics”. “En general, el pacient amb diabetis té una mala tolerància a les infeccions, ja que aquestes provoquen una resistència en l’organisme a l’acció de la insulina, produint-se alteracions de la glucèmia que poden portar a situacions greus (com el coma diabètic)” per això, “és molt important evitar les infeccions d’origen bucodental. Fins i tot, la característica pèrdua de dents que acompanya a moltes infecciones periodontals tindrà repercussions en la dieta i, per tant, en els hàbits alimentosos del diabètic”. ■

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Herbes per al Nadal Haig d’aclarir que les herbes de les quals parlaré no són el vesc ni la molsa ni tampoc el boix grèvol que serviran per guarnir les cases. Em refereixo en les herbes que ens ajudaran a preparar-nos pels copiosos menjars que farem i a digerir-los després. Per sort, la natura ens ha donat les eines adequades i variades per resoldre els petits problemes digestius que ens pugui ocasionar el menjar i beure en excés. Recordeu passar per l’herbolari i comprar els ingredients de la farmaciola de Nadal: Àloe Vera: El podem utilitzar com a laxant suau, però també com a protector de l’aparell digestiu per la seva característica cicatritzant. Anís verd o Matafaluga: És diürètic i impedeix la formació de gasos. És millor prendre’l barrejat amb fonoll, coriandre i anís estrellat. Boldo: Ajuda digerir els greixos i protegeix el fetge i la vesícula. Convé prendre’l sempre associat a altres plantes. Card Marià: També protegeix el fetge i millora la seva funció. S’ha de prendre sempre que hi hagi hagut a les celebracions un excés de begudes alcohòliques. Camamilla: Ajuda a dissoldre els gasos, és la planta digestiva que fem servir habitualment. Com ja se sap, el fem servir també per rentar els ulls i per posar sobre la cara en compreses si la tenim irritada. Comí: Calma el mal de ventre i evita la formació de gasos i les fermentacions als intestins, d’aquí que el fem servir també per a cuinar. Dent de Lleó: És l’herba que sempre podem barrejar amb d’altres, tant si les fem servir per a l’estómac com pel fetge o el ronyó. Fonoll: Regula la funció de l’estómac, fetge i ronyons i facilita l’expulsió dels gasos. Maria Lluïsa: Per si tenim l’estómac pesat després dels menjars i també per al mal de ventre. Menta: Aquesta herba que la trobem en molts preparats, és desinfectant i digestiva si tenim les digestions lentes. Sempre va bé si l’afegim a les tisanes que no són bones de prendre. Farigola: De la farigola, n’haurem de fer una columna sencera, però mentrestant, podeu fer-vos una infusió en dejú si el dia abans us heu passat amb el menjar.

CULTURA 15

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Oscar, el Guiri

“El meu projecte és El Guiri, toco al carrer i en locals”

|| Soraya Diebra || Redacció Desembre. Seguim amb les nostres entrevistes. Un altre músic del barri el qual porta pràcticament tota la seva vida dedicada a la música. Perquè és el que porta dins i el que necessita expressar. Aquest mes toca El Guiri. Go Go! Quins projectes tens actualment? Actualment tinc un projecte que es diu “Los Guiris”, amb la meva noia que és saxofonista. Ella és d’Anglaterra i toca saxo i el clarinet, jo toco la guitarra a més de ficar la veu. Fem un mix rumba balkan però això ara està una mica congelat, perquè ella ha anat a treballar a l'Índia, fent shows de música bollywood. Així que el meu projecte és El Guiri, toco al carrer i en locals. Però no m'agrada tocar a llocs on no paguin o no ho apreciïn. Guanyo més al carrer i vaig fent col·laboracions esporàdiques. Penses que falta més acció musical al barri? És difícil ser jove i haver de pagar per poder assajar, però si, crec que falten emprenedors de cor , que facin les coses sense pressions d'ajuntaments i tot això. Però realment qui vol fer acció musical la fa també tot ha canviat el format de rock de tota la vida, es va suplint per DJ’s i altres coses diferents.

“No m'agrada tocar a llocs on no paguin o no ho apreciïn” Hem vist algun concert amb el Manu Chao a les xarxes socials. Explica l’experiència i com va sortir l’oportunitat? Sí! Manu és un gran amic i ja fa anys que ens coneixem, també juguem al futbol i hem fet molts concerts en bars amb molts amics i molt bones festes. L’equip és de Poble Nou, Llakuna F.C. I ara recentment ens va convidar a molts del Llakuna F.C. a fer xivarri al Festival Esperanza. Molt

bona experiència, positiva, enriquidora i musical, s'aprèn molt. Em sento afortunat de poder conèixer a un músic que escolto des que tinc ús de raó. El Manu és una persona molt atrafegada i sempre està d’aquí a allà. Les oportunitats sorgeixen segons van venint. Recomaneu alguna banda o artista que veieu imprescindible. Hi ha milions de grups bons, per exem-

L'agenda de desembre Biblioteca Francesc Candel ADULTS

Dimarts, 1

Hora: 19:00h Road movies: projecció i posterior col·loqui d’ A próposito de Llewyn Davis (Joel Coen, Ethan Coen, 2013). A càrrec de Pere Vall, redactor en cap de Fotogramas.

Dilluns, 14

Hora: 19:00h. Presentació del curt: Memento Mori, d’Ivan Mourin. Després hi haurà espai per a la tertúlia entres els directors i assistents. INFANTILS

Dimecres, 16

Hora: 18:00h. Lletra Petita: "Contes de Hans Christian Andersen" Lloc: Sala infantil de la biblioteca Sac de Rondalles. Narració de contes de Hans Christian Andersen. A càrrec de: Eva González

Dimecres, 23

Hora: 18:00h. Hora del conte de Nadal "Les tres reines d'Orient". Sabeu que existeixen també les 3 Reines d'Orient? Sempre es parla dels 3 Reis d'Orient, però poques vegades de les reines.

A càrrec de: Gemma Charines i Mertxe París (Mosaïcs Llibres). Lloc: Sala Infantil de la biblioteca

Centre Cívic Casa del Rellotge Divendres, 18

SORTIDA CULTURAL. MUSEU DE DISSENY DE BARCELONA De 17 h a 19.30 h. Preu: 3,5 € On: Sortida des de la Casa del Rellotge a les 17:00 h.

Del 3 al 31 de desembre Exposició. OJOS DE DIOS Inauguració: 3 de desembre a les 18 h On: Espai expositiu Casa del Rellotge Activitat gratuïta

Sala Pepita Casanellas Divendres, 11

CONCERT. JOSÉ LUIS SERRANO I EL SEU COMBO DE RUMBA Hora: 20:00h Preu: 2,30 €

Dijous, 17

NADALES. Concert a càrrec de la Coral Joia de Montjuïc. Hora: 20 h. Preu: 2,30 €

Espai Musical La Bàscula

Dijous, 3

Cicle Hivernacle: MINOVA (electro-pop) Hora: 20:30h. Gratuït Inauguració de l'exposició MODELANT LES OMBRES: projecció d'ombres, cúmuls, reflexe, llums, linies, camins oberts. Els artistes son: Pitu Alcober, Itziar Badenas, Gonzalez Ventosa, Montse J. Sorribes, Manel Klose, Dolores Latorre, Josep López Badenas, Anna López Isart i Anna Rodà del Col.lectiu d'Artistes de Sants.

Divendres, 4

Espai Ateneu: PUBILLES NINJA (blues gamberro) Hora: 22:30h. Gratuït

Dissabte, 5

Cicle “Take Away”: 9SONDUET (Rumba) Hora: 12:30h Gratuït

Dijous, 10

Cicle Hivernacle: TREMEN2 (blues-rock) Hora: 20.30h Gratuït

Divendres, 11

Divendres Concert: CÓDIGO ROCK + ANN AND THE HEARTBEATS (Rock) Hora: 20.30h Gratuït

Dissabte, 19

Concert escola taller: audició dels combos I alumnes de l’escola.

ple, recomanaria “Los Eléctricos”i també, “Camarón”, “Daniel Lançà”. Són grups que potser no es coneixen però són bons grups i són d'ara, estan vius, i m'agraden. Alguna anècdota musical que pensis que s’ha d’explicar si o sí? Tinc anècdotes, una per a cada dia. Un munt! Des de la cancel·lació d'un concert de Des + Karadas, un grup en el qual vaig tocar del 2002 al 2004, a Santa Perpètua de la Mogoda, a causa de la pluja i al final acabar fent un d'alternatiu en una mena de túnel amb sostre i ser una festassa que va durar fins a l'endemà, fins a estar tocant al metro de Ciutadella, Vila Olímpica i passar un pare i una mare amb el seu fill d'uns 10 anys i el nen tirar-me 10 euros que era tota la seva setmanada perquè li agradava la música. Seguint per tocar en un gaztexe a Vitoria Gasteiz, País Basc, on tot el grup Des+Karadas, després d'haver tocat la nit anterior i pràcticament no dormir presenciem la cerimònia de benvinguda a uns recentment alliberats presos d'ETA, molt emotiu, a més veure la cara de bona gent dels alliberats... Allà l'any 2002 més o menys. El contrast de realitat humana. Brutal. O tocar a La Setmana Gran de Bilbao en un casal popular Feminista en un escenari molt petit i érem 10 tocant, envoltat d'una marabunta. Moltes anècdotes ja aprofundint no acabaria. Un plaer Guiri! I que no pari la música! Fins aquí arribem un cop més. Gràcies als lectors per ser-hi. D'aquí a molt poc es tindrà notícies dels concerts a la Bàscula. Novetats al capdavant. Bones festes! ■

El Far Atenció joves: Concurs #recomanollegir

Biblioteques de Barcelona organitza el concurs #recomanollegir amb l'objectiu de promoure la lectura entre els joves utilitzant el format audiovisual. Busquem joves d'entre 14 i 17 anys que recomanin un llibre a partir de la gravació d'un vídeo, i que amb un durada màxima de tres minuts aconsegueixi engrescar altres lectors. Quan? Entre el 21 d'octubre de 2015 i el 20 de maig del 2016. Qui hi pot participar? Els concursants hauran de tenir entre 14 i 17 anys i disposar de carnet d'usuari de Biblioteques de Barcelona. Què he de fer? Agafa la càmera, el mòbil o la tauleta i grava el teu vídeo, publica'l al canal Youtube i omple el formulari d'inscripció disponible a la web d'Adolescents.cat. Com han de ser els vídeos? S'admetrà qualsevol tècnica, procediment o manipulació del vídeo. Els vídeos ha de tenir una durada màxima de 3 minuts. Els vídeos han de ser inèdits, han d'estar publicats a Youtube i no es poden haver presentat a cap altre concurs. Cada participant pot presentar un o més vídeos al concurs. Si necessiteu més informació passeu per la biblioteca i us informarem!

ACTUALITAT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

El Port de Barcelona posa en servei dos nous fars bessons a les bocanes d’entrada al recinte portuari Les noves torres proporcionen un abast lluminós superior i tenen un menor consum gràcies als seus leds d’última generació amb alimentació solar El Port de Barcelona ha posat en servei dos nous fars bessons a les bocanes d’entrada al recinte portuari, un a la bocana Nord i l’altra, a la Sud, amb una inversió total de 570.000 euros. Les noves torres donen resposta a la complexa identificació d’entrada al Port de Barcelona, emmascarada per la gran quantitat de llums de molls i esplanades, i doten la infraestructura d’uns senyals acords a la seva intensa activitat comercial. Cada far mesura 14 metres d’alçada i està equipat amb una llanterna visitable de 2,2 metres de diàmetre, que allotja al seu interior l'equip lluminós i una òptica de rotació capaç de generar més de 80.000 candeles d'intensitat lluminosa, la qual cosa es tradueix en un abast del llum de més de 10 milles nàutiques, enfront de les 3.600 candeles que equipaven les balises anteriors. Les dues torres, que sobresurten dels extrems dels dics més enllà de les exigències normatives en quant a distància de reconeixement, compten també amb sistemes redundants de llum, rotació i alimentació solar. La tecnologia lluminosa, basada en leds d'última generació, permet un menor consum d'energia, subministrada per un panel solar de 500 watts a cadascun dels fars.

glès) que cobreix tot el litoral depenent del Port de Barcelona. Aquest sistema permet, en només un minut, establir ajudes virtuals a la navegació davant d’un accident greu o un naufragi, així com la transmissió en temps real de l’estat del servei de la xarxa d’Ajudes a la Navegació del Port. El servei també disposa de dues estacions amb receptor GPS Diferencial que serveixen dades de posicionament marítim a temps real, així com racons (transponedors de radar marítim) actius a la capçalera de cadascuna de les bocanes d’entrada al Port per tal que puguin ser reconegudes per qualsevol embarcació equipada amb radar. A més, el Port de Barcelona ha renovat recentment tot l’equipament visual de senyalització marítima per tal d’unificar tecnologies i adaptar els equipaments a les directrius internacionals de la IALA, l’organització internacional que vetlla pels serveis d’Ajudes a la Navegació. Totes aquestes eines estan sota la supervisió d’un sistema telemàtic integral de control, implementat pel Port de Barcelona l’any 2013, que permet supervisar de forma remota les Ajudes a la Navegació, visuals o electròniques, sempre sotal el control d’un equip humà altament format.

Competència, gestió i conservació dels senyals marítims El Port de Barcelona té assumides per llei la competència, gestió i conservació de tots els senyals marítims d'ajut a la navegació de la província marítima de Barcelona, des de la costa de Vilanova fins a França. Això comporta que tots els fars, les balises i les boies que ajuden i alerten sobre perills a la navegació, ubicats al litoral de les demarcacions de Barcelona i Girona, estan sota la seva tutela. De la resta de senyals marítims, situats als diferents ports de la costa de Barcelona i Girona que depenen de la Generalitat de Catalunya, el Port de Barcelona en té la competència funcional d'inspecció, atès que la gestió i la conservació d'aquests senyals pertoca a l'administració autonòmica.

Port pioner El Port de Barcelona és un port pioner en l’àmbit de les Ajudes a la Navegació. El seu servei compta amb una xarxa pròpia d’estacions base amb sistema d’identificació automàtica (AIS, per les seves sigles en an-

breus Consells de seguretat per a estancs Proteccions físiques: Instal·leu una porta exterior metàl·lica de seguretat (autoblocant o similar). En cas de tenir-ne, reforceu amb una segona porta. Utilitzeu sistemes passius de seguretat: pilones antiencastament en aquells llocs on sigui susceptible l’accés amb vehicles, disseny dels aparadors de manera que el vidre no arribi al nivell de la vorera, o persianes de seguretat i reixes als accessos i als patis interiors. Proteccions electròniques Instal·leu una alarma amb connexió a una central de seguretat adequada que cobreixi totes les estances de l’establiment amb volumètrics cablejats. Col·loqueu sistemes de captació i d’enregistrament d’imatges associats al sistema d’alarma. Contractació d’assegurança Valoració i garanties adequades. Declaracions de seguretat que reflecteixin les mesures de seguretat reals. Magatzem segur Emmagatzemeu en un espai que no sigui visible al públic. Instal·leu una porta de seguretat o de difícil accés al magatzem.

Instal·leu elements de detecció d’intrusió. Insta·leu planxes de ferro i/o detectors antisísmics en parets contigües a escales de veïns, patis, locals comercials...

“Si sou víctimes d’un delicte, no toqueu res i poseu-vos en contacte immediatament amb la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra al 112” Manipulació i tractament de diners en efectiu Retireu periòdicament els diners de la caixa enregistradora i guardeu-los preferiblement a una caixa forta. En cas que no en disposeu, guardeu-los en un lloc segur. Feu les gestions bancàries a les entitats properes a l’establiment i en cas que us hi hagueu de desplaçar per ingressar-hi diners, preneu mesures d’autoprotecció. Si heu de portar diners cap a les entitats bancàries, eviteu portar els diners en bosses de mà o bandoleres penjades a l’espatlla. Porteu-los en butxaques interiors de la roba. Eviteu les rutines (mateixos itineraris i horaris).

A l’hora de fer l’ingrés a l’oficina bancària, feu-ho sense cridar l´atenció. Sigueu rigorosos comprovant les dades de la persona titular de la targeta de crèdit amb el document d’identificació del client, les dades que s’imprimeixin al rebut han de coincidir amb les del titular de la targeta. Si, tot i les precaucions que preneu, sou víctimes d’un delicte, no toqueu res i poseu-vos en contacte immediatament amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra (112). Les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) presten servei les 24 h del dia, 365 dies de l’any. Si patiu un robatori, fixeu-vos en les característiques dels delinqüents que després puguin facilitar-ne la descripció. En cas que sigui possible, fixeu-vos en els mitjans utilitzats per fugir, la direcció de fugida i els vehicles o mitjans utilitzats per fer-ho. Heu de portar la llista dels efectes sostrets amb el màxim de dades significatives de cadascun (inscripcions, números, fotografies i d’altres singularitats que en facilitin la identificació). Cal que porteu un document d’identificació personal (DNI, NIE, passaport o permís de conduir). ABP Sants - Montjuïc

>> Continua la lluita envers la violència masclista

Davant l’encara presència de la violència masclista a la nostra societat, la Taula de Dones de la Marina va programar un ventall d’activitats durant una setmana contra aquesta problemàtica. Del 23 al 28 de novembre, diverses entitats del barri van participar per la causa. I més a la Marina, on no existeixen dades de la magnitud real de la violència masclista. La setmana va acabar amb una pintada, en la qual tres grafiters van realitzar un mural on s’han posat noms de dones feministes i revolucionàries que han treballat per tal que la dona sigui socialment acceptada.

>> La Marina viu un episodi d’actes vandàlics

A la Marina la poca seguretat policial està tenint conseqüències negatives. Els veïns i veïnes estan vivint els actes vandàlics que es produeixen als seus carrers. Des de fa unes setmanes, el barri és escenari de robatoris, extraccions de coure, destrosses a cotxes particulars i, fins i tot, d’ocupacions a algunes propietats. El barri de Plus Ultra està vivint les pitjors conseqüències d’aquesta onada d’accions violentes. Davant d’aquest episodi, els Mossos d’Esquadra afirmen que estan fent tot allò que poden, però “manquen efectius”

COMUNICACIÓ 17

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

L'aigua és Vida El 14 d'octubre, va tenir lloc a la Biblioteca del barri la xerrada "Els perills de la privatització de l'aigua”, organitzada per l'Assemblea 15M de La Marina i amb el Moisès Subirana d' Enginyeria Sense Fronteres Catalunya, integrada dins Aigua És Vida. L'objectiu d’aquesta és aconseguir que la política d'aigua a Catalunya es faci des del sector públic sota participació i control de la societat civil com a garantia de qualitat del servei.

És notòria la falta de diversitat empresarial ja que el 90% dels municipis amb gestió privada estan abastits per empreses del grup Aigües de Barcelona (AGBAR) A partir de la Crisi Mundial de l'Aigua i l'aprofundiment del model capitalista es posen en marxa privatitzacions massives i proliferen conferències d'entitats privades amb frases com "Oferir connexions (d'aigua) per a tothom és una demanda carent de realisme", President executiu de SAUR. "No money, no water", President d'Aquafed. Es comenta la insòlita situació de la gestió de l'aigua a Catalunya on l'omnipresent model de gestió privat i en règim de quasimonopoli està provocant impactes negatius tant econòmics com socials i ambientals. Mentre a Europa la gestió privada de l'aigua és d'un 30%, a Espanya un 50% i a Cata-

lunya un 84%. Així les coses, als municipis catalans està arrelant la tendència a recuperar una gestió pública de l'aigua. "És una escletxa que s'obre pas al monolític paisatge català". És notòria la falta de diversitat empresarial ja que el 90% dels municipis amb gestió privada estan abastits per empreses del grup Aigües de Barcelona (AGBAR), sota el paraigües de la qual trobem SGAB, SOREA... que crea el 2012 una empresa mixta 85%privada i 15%pública. Sorprèn com aquestes empreses privades es concentren en poblacions grans. Les petites tenen una gestió pública de l'aigua; són poblacions amb pocs habitants on l'economia d'escala juga en contra dels interessos de mercat i no desperten l'interès dels monopolis. A Catalunya la gestió privada és més cara que la pública. Segons el Tribunal de Comptes espanyol l'aigua és un 22%més cara a

poblacions petites i mitjanes si tenen el servei privatitzat, amb l'agreujant que aquesta gestió privada té unes pèrdues a la xarxa un 30% majors i realitza una inversió un 15%inferior a la que fa el sector públic. A les grans ciutats el sobre cost de la gestió privada s'eleva fins al 25%. Aquesta diferència de preus entre gestió privada i pública s'explica per la inclusió en el rebut de costos no associats al servei: benefici empresarial, costos de publicitat, pèrdues a la xarxa, cànons que cobren les administracions a canvi de privatitzar el servei, sous desorbitats dels consells d'administració que fan que més de la meitat del que paguem a Barcelona són costos no associats a l'aigua. Una dada a tall d'exemple: si comparem la tarifa de l'aigua de Barcelona amb la de municipis veïns amb gestió pública veiem com a Barcelona el preu és un 91,7% més car.

Al debat es constata la vulnerabilitat dels habitants davant d'abusos tan greus i la dificultat per entendre accions de les companyies gestores de l'aigua que malgrat els grans beneficis que obtenen són capaces de tallar el subministrament a un ciutadà per no poder pagar el rebut, o reclamar a una família el pagament de 6.500€ per dues factures. També es comenta l'estafa econòmica dels comptadors d'AGBAR que gestionen MUSA i que paguem 2,9 milions de persones a Catalunya per un servei de manteniment i lloguer de comptadors que ens el facturen apart un cop l'any. Què podem fer davant aquests abusos mentre la remunicipalització de la gestió de l'aigua no sigui un fet? Algú suggereix començar per no atendre el rebut anual de MUSA, ja que no té res a veure amb el consum d'aigua ni actuació que justifiqui aquest pagament, a la vegada que considerem que és un servei que ja va implícit en el cost del rebut. ■ Teresa López Membre de l'Assemblea 15M de La Marina-Zona Franca

Per a més informació sobre el tema visiteu els webs:

www.aiguaesvida.org www.catalunya.isf.es

Recordeu que l'Assemblea es reuneix el primer dijous de cada mes a la Pça de la Marina, a les 19h. La resta de dijous ens veiem a l'Ateneu l'Engranatge (Alts Forns, 69 Local 8) a les 19h. Us hi esperem!

18 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

L’Associació de Comerciants de La Marina organitza un sorteig per la Diada de Reis Moltes han sigut les iniciatives exitoses que l’Associació de Comerciants de La Marina ha portat endavant al llarg dels darrers mesos. La fira de comerç al carrer, la ruta de la tapa o l’encesa de llums de Nadal del passat 27 de novembre són exemples d’actes que han tingut una molt bona benvinguda entre els veïns del barri. El 2016 està a punt d’arribar i l’associació ja ha organitzat la primera activitat: un sorteig entre tots els veïns de la Marina. Per segon any consecutiu, l’associació de comerciants del barri vol celebrar amb tots els seus clients la Diada de Reis. Tots els clients que hagin comprat als establiments associats de la Marina entraran directament en el sorteig de 500€. El guanyador disposà de dues hores per gastar el premi en tres botigues associades. El resultat del guanyador s’anunciarà el 5 de gener a les 12 del migdia a La Marina FM.

ADMINISTRACIÓ LOTERIA COPISTERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port, 379-381 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Tel. 93 331 52 98 CORREDURIES AGÈNCIA IMMOBILIARIA D’ASSEGURANCES CENTURY 21 Dux3 ICALI CORREDURÍA Foneria, 33 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 ANIMAL DOMÈSTIC Telf. 93 223 33 09 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET PERRUNIS Alts Forns, 78. c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ELECTRODOMÈSTICS ASSESORIES-GESTORIES VANWARD ANNA MARIA MADRID PG. Zona Franca, 124 ASSESSORIA SLP Telf. 93 535 52 52 Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 ESTANCS GESTORIA FRANCISCO ESTANC ZONA FRANCA JAVIER BOFILL LAMA Pg. Zona Franca, 244 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Tel. 93 332 69 46 Telf. 609932494 / 932989977 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 ESTÈTICA Telf. 93 331 86 12 LOVE NAILS Mare de Déu de Port, 260 AUTOESCOLA FIRA local 1 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN Telf. 628242525 / 930093840 Telf. 610 16 84 07 FARMÀCIES AUTOMÒBILS FARMÀCIA CUSCÓ KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 162 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 421 81 29 Telf. 93 223 92 88 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ BRICOLATGE Mare de Déu de Port, 234 (Parquet, portes, cuines) Telf. 93 332 21 94 BRICOLAGE ZONA FRANCA FERRETERIES -LAMPISTERIES Foneria, 43. 93 432 32 54 BAYOT COLLADO, S.L BUGADERIA-TINTORERIES Mare de Déu de Port, 168-170 BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 421 49 22 Alts Forns, 81 COMERCIAL ÁLVAREZ Telf. 93 332 28 96 Energia, 20. 93 421 59 77 CELLERS TU CERREJERIA.COM CELLER PEÑA Pg. Zona Franca, 173 Aviador Franco, 15 Telf. 661 991 144 Telf. 93 332 63 95

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

Els clients que facin compres superiors als deu euros podran guanyar 500 euros per gastar-los, en dues hores, a las botigues associades barri, distribuir la riquesa, donar treball, donar vida i seguretat als carrers. No contaminar per anar a comprar i in-

formar d’allò que passa al barri són els pilars sobre els quals es recolza aquesta iniciativa. La Diada de Reis és una jornada que l’any passat va tenir per primera vegada activitats per als veïns, també organitzades per l’Associació de Comerciants de La Marina. Ara bé, mai abans el barri havia celebrat l’encesa dels llums de Nadal com ho ha fet aquest any. Amb aquest precedent, l’associació espera repetir la mateixa bona acollida i el mateix èxit i vol portar a la Marina l’activitat comercial i social que es mereix. Amb el lema “El comerç de la Marina, el comerç que viu amb tu”, l’associació anima als veïns a comprar al barri i, així, contribuir a una inversió que a la llarga té un benefici per al comprador. El sorteig es podrà seguir en directe a l’emissora del barri, La Marina FM (102.5 FM), al programa “Més a prop teu”, presentat per Xavier Artiga. ■

MacMOBLES QUEVIURES MIQUEL CARNÉ CA LA MARINA ZONA FRANCA -2 Mare de Déu de Port, 198 Pg de la Zona Franca, 137 Telèfon: 637708261 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 93 250 22 96 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205 Telf. 93 332 04 13 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42 GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

LA PATATONA SALUT Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA ROSTISSERIA LA PLAÇA FOTOGRAFIA Mineria, 17 Pg. Zona Franca, 174-176 GALERA FOTOGRAFIA Telf. 93 332 14 98 Telf. 93 432 25 96 PAPERERIES PG. Zona Franca, 177- 179 PAPELERIA NAVARRO TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR Telf. 93 332 57 97 WOK PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 181 TOLDOS DURAN Pg. Zona Franca, 241-243 Telf. 93 332 57 94 JOIERIES Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 421 87 15 JOIERIA RAMON CARNÉ Telf. 93 331 63 49 PASTISSERIA CREATIVA Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 BAR EL BOCAITO ZAS! CAKE TALLERS MECÀNICS c/Mare de Déu de Port, 261 Mare de Déu de Port, 272 TALLERES J.F JOYERÍA LURA 93 422 15 99 Mare de Dèu de Port, 279 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 Telf. 93 141 97 75 Telf. 93 332 89 95 CERVECERIA EL PORT PERFUMERIES I DROGUERIES LLAMINADURES c/Mare de Déu de Port, 321 DROGUERIA FELI TALLERES PÉREZ- ALONSO LA PIRULETA Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Telf: 666 363 155 Mare de Déu de Port, 124 Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 223 30 42 Telf. 93 667 22 77 DROGUERIA RAMIRO BAR JUEVES 5 LÓPEZ GARCÍA Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn TELECOMUNICACIONS LLAR D’ INFANTS pg. Zona Franca, 228 934324022 I.T.C. SYSTEMS EL GALL I LA GALLINA Tel. 93 332 22 12 Mare de Déu de Port, 305-319 Mare de Déu de Port, 355 TOMA TAPA Telf. 93 332 26 78 PERRUQUERIES Jardins de la Mediterranea, (Jardins de la Mediterrània) BALLESTERS PERRUQUERS local 11. Telf. 93 166 76 23 Tel. 93 421 56 17 LLAR D’ INFANTS UNISEX ELS GEGANTS Mare de Déu de Port, 413 bxs ENRIC I PAU Jardins de la Mediterrània s/n. Minería, 4-6. 93 332 25 62 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf. 93 296 48 18 LA SAL DEL PORT QUADRES I MARCS LLAR D’ INFANTS XUMETS Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 ART I DECORACIÓ Energia, 10. 93 431 76 72 Mineria, 17. 93 296 70 03 BAR PADDOCK MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ QUEVIURES Passeig de la Zona Franca, MACARRO ALIMENTACIÓN RUIZ 145-149. Telf. 93 331 84 33 Ferrocarrils Catalans, 87-89 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Telf. 93 332 78 56 BRACAFE CARNISSERIA ÀNGEL Mineria, 12 MOBLES Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telf. 635602604 MUEBLES EL CISNE VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 CHARCUTERIA SANTY Alts Forns, 74. 93 431 01 82 MacMOBLES ZONA FRANCA CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 141 Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 432 37 99 Telf. 93 431 84 78

BAR JAUME c/Foneria, 22. 933315079 BAR FRANKFURT Ctra.del Prat, 42 Barcelona

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Aquestes compres es poden fer des de l’1 de desembre fins el 4 de gener i han de superar sempre els 10 euros de mínim. Amb aquest sorteig l’associació vol promoure la compra al comerç del

ACTUALITAT 19

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

“La gent gran hem de tornar a l’armari, els joves no ens volen”

Després d’anys de repressió i lluites perquè l’homosexualitat no fos considerada una malaltia ara la gent gran gai viuen una nova etapa de confrontació i acceptació davant les noves generacions || Anna Rabassó || Redacció Els temps del franquisme va ser dur per molta gent i molts col·lectius, un dels més perseguits varen ser els homosexuals considerats com a delinqüents, després que l’any 1954 s’aprovés la Ley de Vagos y Maleantes, i fins i tot malalts, degut a la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social que amb la legitimació de la OMS, fins l’any 1990, van considerar l’homosexualitat com una patologia. Pere Traveria Saus, un dels cofundadors del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) ens explica tota una vida de lluita davant d’una societat opressiva. L’any 1975, després de la mort de Franco va ser fundat el FAGC, un front per demanar la legalització del moviment gai i que ha servit com a motor per la creació de la Coordinadora de Fronts d’Alliberament Homosexual de l’Estat Espanyol i d’altres organitzacions estatals. En Pere recorda les primeres reunions del Front abans de ser aprovat amb la policia al voltant, estaven fent una cosa que no era legal per aquella època ja que eren considerats “perillosos socials”, ens explica. “Durant l’època de Franco hi havia una llei que condemnava per la via penal als homosexuals, rodamons i prostitutes perquè no érem el que ells volíem”, assegura. Aquest any el FAGC ha complert 40 anys “trencant la norma”. Amb els seus 74 anys de vida, en Pere continua lluitant cada dia i assegura que tot i la seva edat no pensa fer un pas enrere ni amagar-se a l’armari després d’haver assolit tantes fites pel col•lectiu gai. Demana comprensió i acceptació per la gent gran que és homosexual i va viure un dels moments més durs de la història per poder aconseguir les llibertats de les quals els joves disposen avui dia. Com recorda aquells temps, va ser fàcil sortir de l’armari? Durant el servei militar no vaig dir mai que era gai, no volia que em castiguessin per ser com sóc. Recordo que hi havia gent que se l’hi notava i el maltractaven. Quan

▶ Pere Traveria Saus, cofundador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).

“M’agradaria que hi hagués més comprensió amb la gent gran homosexual”

Anna Rabassó

vaig acabar la mili em vaig discutir amb la família perquè tenia un situació molt complicada. Després d’això recordo tenir contacte amb algunes persones, va ser llavors quan la meva sexualitat es va disparar. Vaig viatjar a Suïssa i allí vaig començar una relació amb un noi, ens podíem reunir, no estava perseguit. També recordo haver tingut una relació amb un altre home a Madrid que fins i tot em volia denunciar perquè en aquell moment encara no era ben vist per la societat.

Va viure o coneix algun episodi de repressió? Durant el temps del franquisme hi havia una presó exclusiva per gais que n’hi deien que era “per curar-se”. Els presos els ficaven una habitació a mirar imatges. Et ficaven un casc i quan sortia un home despullat et donaven una descarrega elèctrica i quan et passaven una imatge d’una dona no et feien cap tipus de càstig. Aquí ningú és capaç de fer una denúncia internacional de tot el que va passar durant aquella època. Creu que s’ha avançat en la societat? S’ha avançat en el tema de la transsexualitat i bisexualitat perquè la gent s’ha mogut per ser acceptats. En teoria tindríem que fer entre tots però en realitat no és així, els gais anem per una banda, les lesbianes per una altre i així amb tots els col·lectius. Com recorda l’època en la qual el SIDA va irrompre en la societat? Als anys 80 recordo tenir un amic que va morir del SIDA. Jo per sort no l’he agafat però s’ha de dir que hi havia que preníem més precaució que d’altres. Entre el nostre grup un noi també la va agafar però mai ho va voler acceptar, teníem grups com Gais positius, Stop SIDA o la Coordinadora però tot i així no volia rebre ajuda. Els que tenen SIDA no tindrien que ser discriminats sinó el contrari tindrien que rebre tot el suport de la societat. Què els hi diria a la gent jove? La gent gran hem de tornar a l’armari, els joves no ens volen pel nostre aspecte. No ens deprecien però quasi. Quan som joves tots tenim un bon cos i és quan ens és més fàcil lligar, però quan anem perdent la figura ens comencen a rebutjar. Els hi diria que ens respectessin que hi ha gent gran com nosaltres que van lluitar perquè no tinguéssim por de ser com som, perquè tot això fos possible: una societat que accepta els gais i locals i bars on podem gaudir d’estones d’oci. M’agradaria que els joves tinguessin comprensió amb la gent gran. No som carrosses, tenim sentiments. Per altre part, voldria remarcar la importància d’utilitzar preservatius per protegir-se del contagi de malalties de transmissió sexual, siguis home o dona quan facis l’amor fes-ho amb precaució. ■

Campanya de recollida d'aliments als centres públics de La Marina lena

p Per Nadal, la taula

S’apropa Nadal i moltes famílies del nostres barris, no tenen per menjar. Per aquest motiu i coincidint amb aquestes dates, la xarxa d’AMPAS de centres públics de la Marina i la Unió d’Entitats de Marina, tornaran a posar en marxa una campanya de recollida d’aliments. Si no vols que cap dels nostres veïns passi gana, fes la teva aportació en el contenidor que trobaràs al vestíbul del teu centre, entre els dies 9 i 16 de Desembre. La teva solidaritat és molt important per combatre la fam a la Marina. Organitzen: Xarxa d'AMPAS de centres públics de La Marina Unió d'entitats de La Marina

Llista de productes més necessaris: cereals, llegums cuites, tomàquet en llauna, cacau en pols etc... Enguany, també necessitem material escolar: llibretes, llapissos, colors, carpetes etc….

20 PUBLICITAT

Desembre 2015 // www.lamarinadigital.cat