La Marina - Edició febrer 2015

Periòdic gratuït Febrer 2015 / Nº 235

Actualitat

Tensió veïnal a Can Clos (Pàg. 7)

102.5 FM Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

El comerç de la Marina aguanta la crisi?

Cultura

Els Diables de Port busquen portadors (Pàg. 15)

Actualitat

Prostitució: una realitat a l'esquena de Barcelona (Pàg. 6)

(Pàg. 2-3) Sara Valero

2

TEMA DEL MES

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

amcl Canvi notable del ma associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Eva Albiol Cap de continguts Sara Torremocha Edició i maquetació David Edo Redacció i fotografia David Aguinaga, Eva Albiol, Sandra Cabrerizo, Thaís Campmany, Aran Comín, Agustín Forteza, Aitor Pau Garcia, Carla Genís, Jordi Gispert, Júlia López, Sònia Maza, Estel Oleart, Araitz Pipers, Ana Sánchez, Sara Torremocha, Judit Valdés, Sara Valero, Miquel Vera, Rafel Vidal i Iris Vieiros.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Xavier Sanz, Guillermo Segador, M. Jesús Valderas, CAP La Marina, Dani Fernández i Antonio Rubio.

Publicitat comercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Sara Valero

|| Eva Albiol || Redacció Fa 20 anys era improbable caminar per la ciutat de Barcelona i trobar en un mateix carrer diversos establiments en venda o lloguer, un bar regentat per xinesos, una fruiteria d'equatorians i un supermercat de pakistanesos. Avui això passa en més d'un carrer i aquestes botigues ja formen part de la vida quotidiana dels veïns i veïnes de la ciutat.

En aquest sentit, els barris de la Marina no en són una excepció, i és que la crisi econòmica que va començar l'any 2008 ha aguditzat un canvi en la fisonomia de les botigues del nostre entorn. "Parlem d'un augment de comerços regentats per nouvinguts, però quantitativament aquesta alça no és tant important, és més important visualment", explica Salvador Albuixech, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç.

Davant d'aquesta realitat, i a causa de la manca de dades oficials que existeix sobre el comerç dels nostres barris, des d'aquesta publi-

cació s'ha decidit realitzar un estudi econòmic i comercial del comerç de la Marina.

L'estudi-investigació, realitzat durant el mesos de febrer i gener, ha analitzat un total de 37 carrers i 457 establiments, tant de la Marina del Prat Vermell com de la Marina de Port; Zona Franca, Foc, Motors, Plom, Riudoms, Tortosa, Cisquer, Arnes, Ovelles, Sant Eloi, Encuny, Mare de Deu de Port, Foneria, Alts Forns, Energia, Ferrocarrils Catalans, Bronze, Mecànica, Aviador Ruiz de Alda, Aviador Duran, Aviador Franco, Gaià, Plaça Teresa Claramunt, Anoia, Mineria, Química, Gran Via, Física, Carretera del Prat, Plaça de l'Arboreda, Plaça Lorca, Plaça del Mig de Can Clos, Plaza Alta de Can Clos, Diligències, Galeries La Campana, Galeries Gran Via i Jardins de la Mediterrània.

64 locals amb la persiana baixada Comptant tot el barri, el 85% de botigues del barri estan en actiu ( 393 establiments) i un 15% estan en venda o en lloguer ( 64 locals). El carrer de Mare de Deu de Port és la zona que concentra un percentatge més alt

de locals tancats, amb un 25% (16 botigues).

"No és gens fàcil muntar un negoci avui dia.

Valents són el que s'arrisquen, a part de si tenen suport d'algun tipus.

Jo crec que el fet de que hi hagin molt locals en lloguer o venda és un indicador de com està l'economia.", explica Ivan Ruiz, president de l'Associació de Comerciants de la Marina. Per al "No és un nombre molt important, és preocupant, però segur que s’ompliran".

Cal destacar que la majoria d'establiments es troben al carrer Mare de Deu de Port, que concentra gairebé un 26% del comerç del barri (118 botigues). El segueix el Passeig de la Zona Franca, amb un 18% (85 botigues), el carrer d'Alts Forns, amb un 8,9% (41 botigues), els Jardins de la Mediterrània, amb un 6,3% (29 botigues), el carrer de la Mineria, amb un 5,4% ( 25 botigues) i el carrer Foneria, amb un 4% (19 botigues).

"A partir de l'any 2005 comencen a caure les vendes a Barcelona. Això provoca una selectivitat de comerços, els lloguers són alts, sigui a La Marina o sigui al Passeig de

TEMA DEL MES

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

3

apa de comerços del barri Gràcia, cada un conformat en el seu àmbit.

Si tenim lloguers alts i tenim vendes baixes és normal que caiguin el doble d’establiments oberts", afirma Salvador Albuixech.

Del total de botigues del barri, hi ha una presència majoritària de comerç local o de proximitat. Aquests comerços representen el 72,86% (334 botigues) del total. En canvi, el comerç nacional o multinacional només representa un 15,3% (70 botigues).

Restauració; el sector dominant Se'ns dubte, els bars i restaurants ocupen un lloc destacat entre les botigues del barri, i és que, aquest sector representa un 24% del total dels establiments. En segon lloc, destaca el sector de les perruqueries, amb un 6%, seguit dels comerços de moda i complements, amb un 4,8%. També destaquen locals de forns de pa i pastisseries, farmàcies i automòbils, amb un 3% sobre el total.

89 locals regentats per nouvinguts L'estudi posa de manifest que dels 457 locals, 89 són gestionats per persones immigrants. És a dir, aquests regenten el

19,5% del comerç local dels nostres barris.

"Veus que la immigració existeix, i que són emprenedors. Penso que aquest tipus de comerç ha augmentat, però això és un indicador de que la gent autòctona ho està passant malament o no són tant valents a l'hora de muntar un negoci", explica el president de l'Associació de Comerciants de la Marina.

Els carrers amb un percentatge més alt de botigues de persones nouvingudes són Mare de Deu De Port, que concentra el 28% del total de botigues ( 25 establiments), Alts Forns, amb un 13,4% (12 establiments), els Jardins de la Mediterrània, amb un 12,3% ( 11 establiments), la Zona Franca, amb un 9% ( 8 establiments) i la Carretera del Prat, amb un 6,7% ( 6 establiments).

"Aquest model de comerç és preuat a molts països d’Europa i de fora d’Europa. Per tant, si aquest comerç s’integra i continua fent la mateixa tasca que estaven fent fins ara els autòctons, no té cap tipus d’importància. La importància pot tenir-la si desvien aquest tipus de comerç a una modalitat d’altres països, cosa que nosaltres no estaríem gens d’acord, perquè perdríem la nostra pròpia

Principals sectors regentats per nouvinguts

Aitor Pau Garcia

identitat", explica Salvador Albuixech, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç.

Novament, el tipus d'activitat dominant torna a ser la Restauració, ja que 36 de les 89 botigues regentades per nouvinguts representen aquest sector, és a dir, el 40%. El segueixen les perruqueries i els queviures, amb un 10% sobre el total (9 botigues), les fruiteries, amb un 9% (8 botigues), els basars, amb un 5,6% (5 botigues) i les carnisseries i els locutoris, amb un 4,4% ( 4 botigues respectivament).

Nacionalitat dels propietaris Segons el projecte realitzat per la Federació d'Associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB), Barri Espai de Convivència, de cada 100 persones del barri de la Marina, només 14 no tenen la nacionalitat espanyola.

A Barcelona hi ha 3 estrangers més per cada 100 habitants (17,5 per cada 100).

L'estudi realitzat per aquesta publicació ha analitzat les diferents nacionalitats dels propietaris o encarregats dels establiments visitats. La comunitat xinesa domina el comerç de nouvinguts, ja que representa un 36%. En segon lloc, destaca la comunitat pakistanesa, que representa un 15,7%, seguit de la comunitat equatoriana, un 18%, la comunitat marroquina, un 13,4% i la comunitat Índia, un 9%.

Aquestes dades contrasten amb les dades generals del barri de la Marina, on les nacionalitats estrangeres més presents al barri són la filipina, l'equatoriana, la peruana, la xinesa, la marroquina, la pakistanesa, la colombiana, la romanesa, la italiana i la hondurenya. Entre les set primeres nacionalitats representen més de la meitat dels estrangers del barri.

Llegendes urbanes En termes generals, els rumors existents entorn a l’àmbit del comerç giren al voltant de l’augment exponencial de comerços regentats per persones nouvingudes.

Són moltes les referències a l’incompliment de la normativa per part d’aquest tipus de negocis: falta de respecte pels horaris comercials, deficients condicions laborals dels treballadors o creixement de la competència pels comerciants autòctons que es veuen obligats a tancar els seus negocis A Barcelona existeix justament un programa específic destinat a trencar aquests mites, anomenat Projecte Barcelona Antirumors.

Aporten dades i arguments per combatre rumors i estereotips sobre immigració:

• Mite: No paguen impostos i reben ajuts públics: des de Barcelona Antirumors s'explica que no hi ha ajuts específics o bonificació fiscal per a negocis regentats per persones nouvingudes. El comerç immigrant té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton, i es persegueix i sanciona d’igual manera el seu incompliment.

• Mite: El comerç immigrant com a competència deslleial: L’obertura de nous comerços en una zona no té perquè suposar una competència per als comerciants del voltant, ja que una major concentració comercial, és en si mateixa, una forma d’atracció de compradors de tota la ciutat. Més establiments actius implica una major continuïtat comercial (menys persianes baixades), més llum i gent al carrer (amb major sensació de seguretat), més oferta disponible i variada pel comprador o més cura i neteja dels carrers. En termes generals, són pocs els establiments regentats per estrangers que només tenen clientela estrangera. Un 75% atenen no solament persones estrangeres, sinó també autòctones. Per tant, es constata que els comerços regentats per estrangers no esdevenen comerços per a estrangers, sinó per a la gent dels barris en general, i fan augmentar, així, el teixit comercial de la zona • Mite: No compleixen amb la normativa: Les botigues regentades per persones immigrades no obren quan volen. Ho han de fer, com a qualsevol altre comerciant, ajustantse al que marca la normativa vigent. Segons aquesta tots els comerços poden obrir entre les 7h i les 22h dels dies feiners. Ara bé, segons la normativa també es donen algunes excepcions: les botigues de compra quotidiana d’alimentació que tinguin una superfície de venda inferior als 150 m2 i que el seu titular sigui una petita o mitjana empresa, poden determinar lliurament el seu horari comercial (i, per tant, obrir els diumenges i festius que vulguin). També una perruqueria, un centre d'estètica, una bugaderia o un locutori telefònic poden obrir en dia festiu atès que es tracta d'establiments dedicats essencialment a la prestació de serveis.

• Mite: No s'associen a les entitats de comerciants: els comerços regentats per persones immigrades estan adherits en menor mesura a les entitats de comerciants; ara bé, no es tracta tant d’un desinterès com d’una desconfiança i desinformació. ■

4

OPINIÓ

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

 mirada crítica Antonio Rubio

Quant anem de viatge portem la targeta de la càmera plena de fotos i moltes vegades també portem regals per la gent que estimem, diem “ souvenirs”. També quan anem a casa d'un amic que fa molt temps que no veiem i que apreciem molt portem un detallet, algunes vegades els detallets són un “UN PONGO” (per les persones que no sàpiguen que és, “un pongo” és un regal que no és del teu gust i no sap que fer, DONDE LO PONGO ?). Fa unes setmanes ens van visitar uns operaris que van fer una reparació a la via publica, Mare de Déu de Port amb la Plaça de les Matemàtiques, es van trobar tant a gust amb nosaltres que van deixar aquest PONGO i fa tres setmanes. Algú sap que hem de fer amb aquest PONGO o potser es convertirà en part de la decoració del carrer. ■ Antonio Rubio

Les millors piulades ▶ facebook.com/manuelcoronado ( Carnestoltes per als més petits als Jardins de Can Farrero) Espectacular, veure els més menuts i no tant, gaudir d'aquest concurs. Felicitats a la casa dels colors facebook.com/joseflores ( Resultats del Club Esportiu La Marina) 1,2,3 MARINA!!!! facebook.com/celestinoparreño ( Amb veu de dona parla del piropo: a favor o en contra de l'eradicació?)

La última vez que oí un piropo fué allá por los años 60, cuando el demonio no tiene nada que hacer..... facebook.com/agustinforteza ( L'alcade Trias visita el Plus Ultra i destaca l'actuació de l'Ajuntament al districte) ¿alguien se refirió a que están cerca las próximas elecciones?....

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

EDITORIAL És indubtable que la crisi ens afecta com a agents socials i les complexitats de la situació socioeconòmica, que sovint ens ofega, ens condueix a pensar només en la deslleialtat de la competència. Però no ens enganyem la competència sempre ha estat allà, el problema és que amb la crueltat de les circumstàncies ara es concep com un atac feroç. Els mitjans de comunicació manifesten en el seu dia a dia que la recessió econòmica ens toca a les persones del carrer, a un terç dels catalans que viuen en situació de pobresa o exclusió social, a les persones que perden la seva llar o als joves que es troben a l'atur... mentre que els grans responsables de la crisi miren des de les seves posicions privilegiades, sense tremolar. I és clar, aquesta imatge és motiu suficient com per enfurismar al propietari d'un petit comerç que lluita cada dia per sobreviure davant dels preus reduïts de les grans empreses i dels establiments de persones nouvinguts. És important que, quan la necessitat ens ofegui i ens aboqui a pensar en el nostre propi interès, recordem que els responsables són precisament aquelles autoritats que assenyalen al col•lectiu immigrant com la causa de la desgràcia d'alguns comerços, i en cap cas aquelles persones que, com nosaltres, cerquen cada dia una forma de sobreviure. ■

Carrega’t d’informació amb La Marina A iQUIOSC.cat hi trobaràs les millors publicacions en català Descarrega-les al teu dispositiu mòbil o llegeix-les des del teu navegador Gaudeix de la cultura quan vulguis, on vulguis i en la nostra llengua

OPINIÓ

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Neix el Fòrum d'Opinió Ciutadana de La Marina La Marina es caracteritza per la dispersió geogràfica de diferents barris que agrupen més de 40.000 habitants i amb problemàtiques diverses, algunes de comunes i d’altres més territorials.

En tots els barris de la ciutat, però l'acció de les organitzacions socials és fonamental per a garantir la convivència i fomentar les relacions veïnals. Als nostres barris, aquesta acció esdevé tant o fins i tot, més necessària que a la resta de zones de la ciutat de Barcelona, per les particularitats concretes de les condicions de vida del veïnat.

Per aquestes raons, des de l'Associació de Mitjans de Comunicació Local es crea el Fòrum d'Opinió Ciutadana de La Marina, per a plantejar de manera conjunta, accions que ens permetin

afrontar el futur amb una mica d'optimisme. Es tracta d'un espai de trobada de totes les organitzacions i agents socials que treballen en els nostres barris, així com d'aquelles persones que hi puguin estar interessades a títol personal, que té per objectiu debatre i entendre les particularitats dels nostres barris i les seves problemàtiques, des de les més històriques a les més actuals.

Objectius assolits i nous reptes

El passat mes de març, el Fòrum d'Opinió Ciutadana de La Marina va organitzar una primera trobada sobre moviment veïnal. A aquesta jornada va assistir com a convidada la Federació d'Associacions de

Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), així com les diferents associacions de veïns dels nostres barris. L'acte va comptar amb un centenar de participants, esdevenint així un èxit de participació.

Enguany, l'objectiu torna a ser el mateix. Es volen abordar temes que siguin d’interès comú per als veïns i veïnes del barri i que ens permetin, així, ressaltar la nostra identitat de manera cohesionada com a barri i com a ciutadania.

Els actes tindran lloc l'últim dijous de cada mes, de 19:00h a les 21:0h a la Sala Polivalent de la Biblioteca Francesc Candel (Carrer Amnistia Internacional, 10). Seran coordinats pel director gerent de l'AMCL, Juan Antonio Reyes Blanco i per la cap de redacció de La Marina, Eva Albiol. ■

El jardí

Els comunico, per si no ho sabien, que els barris de La Marina encara no tenen metro i, si continuem en aquest ritme, ni el tindran en uns quants anys. Hem ofès als déus per alguna raó i ens castiguen sense metropolità. I que tenim que altres districtes no?: un fantàstic CIE en què les persones, que han entrat il•legalment al país són tractades com a delinqüents i tancades 60 dies. Si entrés una vaca per la frontera la tractaríem millor. Proposo que per un decret municipal els barris de la Bonanova i La Marina intercanviïn seu nom. D'aquesta manera potser hi hagi la possibilitat que, sense adonar-se'n, com una cosa automàtic,

Per Guillermo Segador aprovin un metre a la Bonanova creient-se que és la Bonanova quan en realitat no ho és. I, amb una mica de sort, el CIE se l’emportarien cap a terrenys més saludables. Però em temo que no funcionaria el truc.

Aquest és un barri de gent normaleta, amb els seus aturats normalets, els seus ancians normalets, els seus nens normalets, gent esperançada perquè és l'últim que es perd. Però segur que s’han assabentat que aquest any hi ha eleccions municipals i ens tornaran a prometre el metro, que aquesta vegada sí, perquè una promesa electoral és una promesa electoral, o seran capaços de seguir la tradició? ■

Per Xavier Sanz

Fa pocs dies hem commemorat el Dia mundial de la ràdio, el passat 13 de febrer, va ser la data d’aquest efemèride que ens permet recordar com de viu està aquest mitjà que havia de morir amb l’aparició de la Televisió als anys 50 del segle passat o, posteriorment, amb el vídeo a la dècada dels 80 del segle XX. Ningú dubta de la seva joventut i capacitat de renovació, la seva gran potència per a apropar-se a la gent i als seus problemes, per identificar-se amb la realitat més propera.

Sense anar més lluny l’editora d’aquesta revista, l’AMCL, dirigeix La Marina FM, una emissora de local que des de finals dels anys 80, amb diferents noms, ha apostat per la formació, la informació i la diversió des de la proximitat dels barris. Una iniciativa que, amb el pas dels anys, ha esdevingut plataforma d’entitats, escola de centenars de professionals de la ràdio, punt de trobada dels veïns i punta de llança de multitud d’iniciatives i denuncies veïnals. Actualitzant el llenguatge i la tecnologia però sempre desenvolupant la seva tasca, avui és un bon moment per fer una aturada i, des del paper premsa, fer un reconeixement a la nostra ràdio. ■

Tota la ciutat vol intel·ligència Per Jonatán Soriano Barcelona continua la seva cursa particular per tal de reforçar el distintiu de smart city (ciutat intel·ligent) dins la seva marca. De fet, l’any 2012, l’empresa IDC li va atorgar la primera posició del ranking de smart cities a l’estat espanyol. Però com que només es tractava d’una classificació provisional, la ciutat continua remodelant, reordenant i transformant tot el paisatge urbà. Els costos d’aquesta actitud frenètica suposadament basada en focalitzar l’activitat al voltant de noves i més “intel·ligents” infraestructures, molt sovint acostuma a provocar oblit envers les necessitats socials. Una de les problemàtiques més greus és la contaminació. Per exemple, l’índex d’ozó troposfèric ha pujat sis punts a la zona de Palau Reial entre 2011 i 2013. D’altra banda, segons la fundació Arrels, a Barcelona hi ha 3.000 persones en situació de sense sostre, amb un 47% d’increment entre 2008 i 2013. Sembla hipòcrita que en una ciutat capdavantera en ser “intel·ligent” la realitat social continuï sent quelcom secundari. Cal preguntar-nos quina és la intel·ligència que la ciutat necessita més i cap on s’estan destinant els recursos, si allà veritablement calen o no. ■

L’acomodador

La crònica

5

Per Juan Bibian

"Leviathan" de Andrei Zvyagintsev. Aún estoy en estado de shock después de ver esta película rusa . Ganadora del premio al mejor guión en Cannes, Globo de oro recientemente y finalista a los Oscars de este año a la mejor película de habla no inglesa. Un hombre que es mecánico y vive con su mujer y su hijo en un pueblo desolado a las orillas del Mar de Barents, al Norte de Rusia, recibe la oferta por parte del Alcalde del pueblo para comprar su taller. Él reusa y eso desencadenará una auténtica persecución y aniquilación por parte del sistema corrupto con el desamparo y la impotencia como compañeras.

Plena de elipsis, es más importante lo que no vemos que lo que sí, llena de imágenes simbólicas.

Como podemos ganar la partida si los dados están marcados de antemano, como si el sistema es corrupto y la base política nula. Todo eso y más esta obra impecable y durísima. El leviatán es monstruo marino, representante del caos existente antes de que Dios creara el mundo tal y como lo conocemos; ese orden establecido, inamovible.

Una desencantada fábula sobre personajes que deben aceptar las pruebas y las desgracias de las que no son directamente responsables, mientras la muerte les acecha en cualquier esquina Un poder destructor que deja a su paso los restos de aquellos que han intentado hacer de su vida cotidiana algo un poco mejor.

Una obra maestra, absoluta, poderosa y que nos dice que el infierno no está nada lejos, está muy cerca, en la tierra. ■

6

ACTUALITAT

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

La prostitució al cementiri de Montjuïc, una realitat a l’esquena de Barcelona

Amb els anys la prostitució s’ha fet cada cop més marginal al barri, però en alguns punts, encara segueix ben viva • Parlem amb prostitutes, veïns i policia per saber quina és la situació actual || Judit Valdés i Miquel Vera || Redacció A la coneguda com a Carretera del Cementiri, seguint el Carrer de la Mare de Déu de Port fins allunyar-se dels habitatges del barri, s'arriba a una zona per a vianants, tranquil·la i deserta pel matí. Un nombre variable de dones exerceixen la prostitució a partir del vespre en aquesta zona limitada per polígons i pel mur del cementiri. Alguns testimonis asseguren que el nombre oscil·la entre cinc i deu, i fonts de l’Ajuntament ho confirmen.

En Joan, un jove del Poble Sec que practica esport habitualment per la zona , assegura no estar al corrent de l'activitat que s'hi porta a cap quan es fa fosc: “No en tenia ni idea, fa temps que hi vinc a córrer i no hi he vist res d'estrany”, i afegeix, “associo prostitució a altres zones de la ciutat, no a la Zona Franca”. Però un responsable del Cementiri de Montjuïc ho confirma. "Abans n'hi havia moltes més, el nombre ha anat a la baixa durant els últims 7 o 8 anys", explica, sense donar-hi importància: "Existeix un respecte mutu. Elles fan la seva feina i nosaltres la

nostra, no hem tingut cap problema". Enrere queden els temps en què aquest punt era un autèntic mercat del sexe; les prostitutes que treballen en aquesta zona de la ciutat intenten passar inadvertides de cara als veïns i treballadors de la zona.

Segons afirment diferents fonts, la majoria de les dones que exerceixen en aquesta zona no formen part de cap xarxa organitzada. La majoria d'elles tenen problemes de drogadicció i troben en aquesta professió el camí més ràpid per pagar-se les dosis.

Patrícia, una veïna prostituintse des dels 17 anys

Durant les hores de sol no acostuma a haver-hi molta activitat, però hi ha una dona que hi és des del matí. La Patrícia es maquilla sense cridar gaire l’atenció al costat d’un dels murs del cementiri i vesteix de manera discreta, però no té problemes per explicar què hi fa aquí. Té 60 anys i afirma ser veïna de la Marina. Ens assegura que es prostitueix des d’abans de complir la majoria d’edat. “Això és molt dur, mai no saps si et trobaràs un boig”, explica. En preguntar-li sobre quantes dones exerceixen la prostitució en aquest punt del barri es mostra rotunda: “N’hi ha més de les que semblen. En aquest punt la policia no ens pressiona gaire, tot i que si ens multen, ens fan pagar de 400 a 6.000 euros”. S'equivoca: mantenir relacions sexuals retribuïdes a l'espai públic és considerat infracció molt greu, i la multa pot ser de 1.500 a 3.000 euros, segons l’Ordenança de convivència ciutadana de Barcelona. "Jo mai les pago", assegura la Patrícia.

Segons aquesta mateixa Ordenança, els agents de l'autoritat han de recordar a les persones oferint serveis socials a l'espai públic que l'activitat no és permesa i que tenen al seu abast programes d'assistència social. La Patrícia ha participat en diversos programes de reinserció social, però cap d’ells ha aconseguit allunyar-la d’aquest món a l’esquena de la ciutat. “Jo estic aquí perquè és molt difícil trobar feina. Tinc la titulació d’auxiliar de geriàtric, però no m’agafen enlloc”, explica.

L'Agència ABITS de l'Ajuntament de Barcelona és l'encarregada d'oferir atenció social, programes específics d'inserció laboral, i recursos d'acollida i de protecció a les prostitutes que exerceixen al carrer.

▶ La majoria de dones es desplacen fins el cementiri a última hora de la tarda.

El Servei d'Atenció Socioeducativa de l'Agència ABITS compta amb un grup d'educadores i agents de salut que atenen a les prostitutes al carrer, en zones on es té coneixement de l’activitat, com a la Zona Franca. L'Ajuntament ha augmentat el pressupost de l'agència gairebé un 70% des de 2011, i el 2013 van augmentar el nombre d'hores d'educadores socials que donen atenció a la via pública.

La Patrícia explica que la majoria de dones de la zona exerceixen al vespre. “La majoria som espanyoles", afegeix; segons les últimes dades de l'Agència ABITS, un 87% de les dones ateses a Barcelona són immigrades. "I moltes tenen problemes de drogoaddicció”, explica la Patrícia de les prostitutes de la Zona Franca, i aclareix que ella no ha caigut en aquest cicle letal de prostitució i drogues. L'Ajuntament de Barcelona indica que l'oferta sexual i de consum de drogues de la Zona Franca ha anat a menys en els últims anys, encara que no aporta dades concretes.

“La majoria de clients són veïns del barri, o treballadors de la zona, poques vegades gent de Barcelona es desplaça fins aquí”. Mentre la Patrícia ens explica això, un client potencial, d’entre 25 i 30 anys, s’atura amb la moto i la mira. "¡Ahora vengo!", exclama la Patrícia. El client, però, en veure-la contestant les nostres preguntes, marxa ràpidament.

Certa tolerància policial

En una entrevista a l’intendent dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc el mes de Juliol de l’any passat, el màxim responsable de la policia al barri assegurava que la prostitució en aquesta part de la ciutat suposa “un problema més visual que real, no hi ha robatoris ni violència”, assegurant que la policia rebia poques queixes relacionades amb

Arxiu

les dones que venen el seu cos en aquesta zona: “potser algun dia hi ha alguna baralla”.

L’intendent policial va assegurar en aquell moment que l’Ajuntament havia “habilitat la circulació de vehicles als camins al voltant del cementiri“. D’aquesta manera, la policia reconeixia que s’ha intentat desplaçar aquesta activitat a aquest punt del barri. “La prostitució només és il·legal a les carreteres, a la ciutat es pot practicar, n més està prohibida per una normativa cívica, i la Guardia Urbana intenta que no es realitzi, però és molt complicat”. En preguntar sobre aquesta qüestió a la Guàrdia Urbana, s’han limitat a dir que pel que fa a aquest tema ells apliquen la normativa vigent.

Una misteriosa mort l'any 2006

Les prostitutes entrevistades per aquest diari han descrit la zona on treballen com a "tranquila" i "poc transitada", però això no impedeix que en alguns moments s'hi hagin produït incidents. La mort d’una prostituta coneguda com La Maña, el cos de la qual es va trobar als Jardins de Costa i Llobera de Montjuïc, l’any 2006, és l’últim cas d’homicidi relacionat amb la prostitució que es coneix a la zona. La víctima, que havia estat agredida amb una pedra i tenia el rostre desfigurat, no era una habitual de la zona del cementiri de Montjuïc, sinó que exercia a Ciutat Vella. Els Mossos d’Esquadra van arrestar l’agressor, d’Hospitalet de Llobregat, el mes de novembre del mateix any.

Les dones que exerceixen la prostitució al carrer conformen un grup molt vulnerable a la violència masclista. L’any 2013, un 10,23% de les demandes d’ajuda a l’Agència ABITS de les dones que exerceixen la prostitució van ser d’atenció social per casos de violència. ■

ACTUALITAT

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

7

Tensió veïnal continua al barri de Can Clos La primera assemblea de l'any va acabar sense arribar al primer punt de la sessió, amb la dimissió, ja anulada, del president, i amb la solicitud d'auditoria privada per conèixer la fiscalitat de l'entitat de 2012 i 2013 || Sara Torremocha || Redacció El passat 2 de febrer a les 19.00 hores va tenir lloc a la seu de l'Associació de Can Clos la primera reunió de l'any i la primera des que Guillermo Sáez es convertís en el president de l'entitat. La tensió viscuda en els darrers mesos entre aquest i els representants de la candidatura de Grup del canvi no ha cessat i és hereva del gran enfrontament que un sector veïnal té amb l'anterior president de l'associació, Pedro Valverde, amb qui una de les integrants de la candidatura està en processos judicials. Aquests antecedents no van decepcionar i la primera assemblea del 2015 va presentar una dosi de tensió molt alta.

La presència de persones que no són sòcies de l'entitat i la petició de sortida d'aquestes per part de Sáez va endarrerir l'inici de la sessió, que un cop iniciada, una hora i mitja després, no va arribar a fer efectiu ni tan sols el primer punt, que era la ratificació per part dels socis de la figura de Sáez com a president. Finalment es va acceptar la presència dels socis, encara que no podien votar en les decisions, però tot i així no es va poder continuar amb l'assemblea.

Un escenari que el president defineix com "lamentable i vergonyós" que va comptar amb la presència de membres de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

Dimissió anul·lada Davant de la impossibilitat de continuar amb l'assemblea, el president de l'entitat va mos-

trar la seva renúncia, però no de forma oficial.

"Se'm va apropar un veí i em va comentar que si no em volien, marxar era una bona opció i vaig estar d'acord", comenta Sáez.

"He iniciat projectes i tenia moltes ganes de treballar per al barri, però la fortalessa de l'atac d'aquest sector i el dèbil suport de la majoria dels socis, em deixa sense poder actuar", assegurava a l'endemà de la celebració de la sessió.

A l'assemblea hi van assistir una vintena de persones, dels quals eren només 12 o 14 eren socis, una mínima representació del gruix total de persones amb dret a vot, que arriba a 118.

D'aquests, 100 són els propietaris de pàrquings, que paguen el servei a través de la quota de socis i així poden tenir una participació més activa en el barri, encara que no ho manifestin.

"La poca implicació veïnal és una tendència habitual; la gent s'ha anat desencantant", lamenta Sáez.

Dies després de l'assemblea, Sáez va revocar la dimissió expressada al final de la sessió "La meva renúncia suposaria, en primer moment, el tancament de l'entitat, i la interrupció dels tallers que està duent a terme l'entitat, després el districte hauria de decidir què fer i, en el cas que algú estigui interessat, convocar de nou eleccions per a la presidència".

Però dies després, es va repensar la idea d'abandonar. "Quan veig que al taller de la gent gran ha crescut i les participants em demanen que no me'n vagi, tal com ha fet una familia que ja no serà desnonada perquè l'associació ha arribat en un acord amb el Districte, aleshores se'm fa molt difícil sortir d'aquí i deixar de lluitar pel meu barri", assegurava Sáez. El president explica que seguirà els plantejaments del Districte i els de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, per tal d'assegurar la millora del funcionament de l'entitat.

Comptabilitat al descobert Elena Cordero, que encapçalava la candidatura de Grup Pel Canvi de les eleccions a la presidència de l'Associació de Veïns del barri, ja va manifestar al passat octubre a La Marina, la voluntat de conèixer la comptabilitat de l'entitat relativa als anys 2012 i 2013, sota la presidència de Pedro Valverde. La petició ha estat rebutjada per l'actual president de l'associació, que mantè que "la seva responsabilitat és gestionar la comptabilitat de l'entitat a partir del moment que entra a la presidència, al passat setembre, no abans".

Cordero i el seu grup finançaran una auditoria privada per saber la comptabilitat del 2012 i 2013

Davant d'aquesta resposta, els representants de Grup pel canvi, sempre han assegurat que la pertinença de Sáez a l'anterior junta fa que tingui coneixement d'aquestes dades. Ara, Elena Cordero, amb la presència de la seva advocada, han assegurat que finançaran una auditoria privada per tal de conèixer les dades. Assegura que "no se'ls pot oblidar que és una entitat pública i que nosaltres tenim dret a conèixer els números" i continua "la negativa a facilitar-nos la comptabilitat evidencia que la gestió no ha estat bona".

Cordero i Sáez han acceptat la taula de conciliació proposta del districte per paliar la tensió De moment, el districte ha plantejat una taula de conciliació per tal de paliar la tensió viscuda i que a hores d'ara ha estat acceptada per les dues parts del conflicte. Mentre que Guillermo Sáez assegura que la seva esperança és que li deixin continuar treballant pel seu territori, Elena Cordero ha manifestat reiteradament la seva voluntat de conèixer el funcionament de la fiscalitat de l'entitat, assegurant, a més, que Sáez no hauria de ser considerat president perquè encara no ha estat ratificat pels socis. ■

L’Ajuntament de Barcelona dóna llum verda a la desafectació de 43 habitatges de Plus Ultra El govern de Sants-Montjuïc anuncia un pla d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges • Les obres de remodelació dels carrers es podrien allargar || Judit Valdés || Redacció L’Ajuntament ha comunicat la desafectació dels habitatges del barri del Plus Ultra de la Marina del Port que es veien afectats pel Pla General Metropolità de 1976. La modificació evita la desaparició del conjunt d’habitatges a tocar del carrer de la Mare de Déu de Port.

El Pla General que ara s’ha modificat preveia una ampliació del carrer de la Mare de Déu de Port, que afectava a 37 habitatges d’aquesta via, i a 6 habitatges de carrers propers. Finalment, l’Ajuntament ha anunciat que es reajustarà l’amplada física d’aquest carrer perquè s’ajusti a les cases originals i es pugui conservar una franja de pati privat d’uns 3 metres.

La decisió de tirar enrere el planejament urbanístic inicial ha estat presa pel govern del Districte de Sants-Montjuïc, que ha tingut en

compte “la demanda expressada pels veïns”, segons informa l’Ajuntament. Francesc Boix, president de l’Associació de Veïns de Plus Ultra, nega que hi hagués pressió veïnal pel que fa a aquest tema: “Defenso el viure bé al barri, si les noves cases haguessin servit per això, benvingudes”. Tot i això, afirma que són més partidaris a remodelar que no pas a reedificar.

El Districte de Sants-Montjuïc ja ha anunciat un pla d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges de la barriada, que servirà per “dignificar-lo”, informen. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, va donar importància a la recuperació d’una zona “molt interessant de Barcelona, que havia quedat abandonada”, en la seva última visita al barri. El president dels veïns aprova aquesta mesura i destaca que servirà perquè “no sigui un poble caduc”, a l’hora que aplaudeix el valor que suposarà pel barri a nivell moral, fet que està en consonància amb la voluntat

de l’Ajuntament de reconèixer Plus Ultra com “una peça urbana singular”. L’any 2000 aquest conjunt urbà, construït entre el 1925 i el 1930, es va incorporar al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric Artístic de la Ciutat de Barcelona al Districte de Sants▶ Francesc Boix, president de l'Associació de Veïns de Plus Ultra Judit Valdés Montjuïc.

Remodelació dels carrers D’altra banda, segueixen en curs les obres de “Havien d’acabar el mes d’abril, però ara ens millora dels carrers de Plus Ultra, que van han dit que potser serà el maig”, explica. Indicomençar el passat mes de novembre. Fran- ca, però, que la remodelació era “necessària”. cesc Boix assegura que es fan molestes i està “Quan les millores es poden fer, s’han de fer; a l’aguait que potser duraran més del previst. sempre fan il•lusió”, conclou. ■

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Primera edició del concurs Sopar d'aparadors de la Marina de la fam

Novament enguany col•laborem amb l'Associació Guimomai Ensems i la parròquia de Sant Cristòfol en l'edició del sopar solidari per recaudar fons per la campanya contra la fam, dintre del Marc de Mans Unides.

L'Associació de comerciants de la Marina contribueix amb aportacions de les botigues associades en forma d'objectes i vals de regals que oferim per fer una tómbola que es farà el dia del sopar. Tanmateix aquest any hi ha l'oportunitat per a tothom que vulgui participar i aportar la seva aportació en l'anomenada fila zero. En els establiments associats trobarem els tiquets a un preu de 3 €. Esperem la vostra solidaritat.

escena. El jurat compost per diferents entitats del barri:

Hem volgut començar aquest any 2015 sumant-nos als actes de les festes de carnaval de la Marina; per aquest motiu hem convocat el primer concurs d’aparadors de les botigues associades.

Han participat dotze establiments de tots els sectors comercials, fent unes decoracions divertides i coloristes, entreu al nostre facebook (Associació Comerciants la Marina) i gaudiu dels aparadors.

Hem tingut un jurat excepcional que ha valorat la creativitat i el nivell de posada en

La Marina Viva, la Unió d’Entitats, Barcelona Activa i per part de Districte la Consellera de Comerç, Núria Izquierdo. Ha decidit per unanimitat que el primer premi és per a Carnisseria Àngel del carrer Foneria, 26.

Els seus propietaris, l Àngel i la Montse han decorat la seva botiga amb una posada en escena que ens ha transportat a una botiga granja on gaudir d’animals i productes típics.

L’èxit de la convocatòria ha estat tan ben rebut que ja pensem en la propera edició.

Esperem que siguin més botigues associades les que facin de les festes de carnaval un dels actes més anomenats dels barris de la Marina.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

365.CAFÈ FORN DE PA I CORREDURIES DEGUSTACIÓ D’ASSEGURANCES Mare de Déu de Port, 379 ICALI CORREDURÍA Telf.93 422 38 47 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 FOTOGRAFIA Telf. 93 223 33 09 FOTOSISTEMA ELECTRODOMÈSTICS PG. Zona Franca, 177- 179 ELECTROUTLET Telf. 93 332 57 97 Alts Forns,78 JOIERIES Telf. 93 421 17 89 JOIERIA RAMON CARNÉ ELECTRODOMESTICS Ruiz de Alda, 8 WANWARD Telf. 93 332 02 06 PG. Zona Franca, 124 Telf. 93 535 52 52 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75 ESTANCS 93 422 14 48 ESTANC ZONA FRANCA

Indicadors emblemàtics Per fi una agradable sorpresa pels barris de la Marina. Feia anys que l'Associació de Comerciants de la Marina venia reivindicant uns indicadors per situar els llocs emblemàtics del barri i dels seus carrers principals, ja els tenim!!!. Dintre del pla de turisme s'han ubicat uns indicadors que estan situats en les cruïlles dels carrers i ens indiquen els llocs d'interès pels veïns i veïnes. Una reivindicació feta realitat, donem les gràcies a la Consellera de Comerç Núria Izquierdo que atès les peticions fetes per la nostra Associació.

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11 Telf. 93 421 20 70

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b Telf. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTY MODA I COMPLEMENTS Alts Forns, 74 EXIT DONA I COMPLEMENTS Tel. 93 431 01 82 Mare de Déu de Port, 337- 339 CONDIS SUPERMERCATS Telf. 93 296 88 92 ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 210- 214 Mon Animal Telf. 93 431 84 78 WALA SPORT Foneria, 43-45 Pg. Zona Franca, 191-205 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Telf. 93 431 74 02 Telf. 93 332 04 13 Mare de Déu de Port, 198 ASSESORIES-GESTORIES ÒPTIQUES Telf. 93 250 22 96 Anna Maria Madrid JOSA ÒPTICS RESTAURACIÓ Assessoria SLP Pg. Zona Franca, 155 TAVERNA DEL CONDE Gran Via, 146 7è 2a Telf. 93 432 24 98 Foneria, 46 Telf. 607 338 236 ZONA ÒPTICA Telf. 93 527 08 42 GESTORIA FRANCISCO Mare de Déu de Port, 252 GRANJA ELENA, S.C.P JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 228 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª PAPERERIES Telf. 93 296 98 43 pg. Zona Franca, 244 Telf. 609 932 494 LLAMINADURES PAPELERIA NAVARRO Tel. 93 332 69 46 93 298 99 77 LA PIRULETA MAMMA MIA Pg. Zona Franca, 181 Aviador Ruiz de Alda, 6 Foneria, 37-39 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLES Telf.

93 332 57 94 Telf. 93 667 22 77 Telf. 93 331 10 06 AUTOESCOLA ZONA FRANCA Alts Forns, 70-72 PASTISSERIA CREATIVA Telf. 93 332 65 66 PG ZONA FRANCA, 186 LLAR D’ INFANTS LA PATATONA ZAS! CAKE Telf. 93 331 86 12 EL GALL I LA GALLINA Foneria, 40 FARMÀCIES Mare de Déu de Port, 272 Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 331 02 38 FARMÀCIA CUSCÓ AUTOMÒBILS Telf. 93 141 97 75 Telf. 93 332 26 78 Pg. Zona Franca, 162 KIA AR MOTORS PERFUMERIES I DROGUERIES ROSTISSERIA LA PLAÇA Telf. 93 421 81 29 Pg. Zona Franca, 6- 8 LLAR D’ INFANTS Pg. Zona Franca, 174- 176 DROGUERIA FELI Telf. 93 223 92 88 ELS GEGANTS Telf. 93 432 25 96 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Alts Forns, 74 Mare de Déu de Port, 234 Pg. Zona Franca, 168 esc A 1a Telf.688 89 30 77 BRICOLATGE WOK PALACIO MANDARIN Telf. 93 296 48 18 (Parquet, portes, cuines) Telf.93 332 21 94 Pg. Zona Franca, 241-243 DROGUERIA RAMIRO BRICOLAGE ZONA FRANCA Telf. 93 421 87 15 LLAR D’ INFANTS XUMETS FERRETERIES -LAMPISTERIES LÓPEZ GARCÍA Foneria, 43 Energia, 10.

BAYOT COLLADO, S.L pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 432 32 54 BAR EL BOCAITO Telf. 93 431 76 72 Mare de Déu de Port, Tel. 93 332 22 12 c/Mare de Déu de Port,261 BUGADERIA-TINTORERIES 168-170 93 422 15 99 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ PERRUQUERIES BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 421 49 22 MACARRO BALLESTERSPERRUQUERSUNISEX CERVECERIA DEL PORT Alts Forns, 81 COMERCIAL ÁLVAREZ Ferrocarrils Catalans, 87-89 Mare de Déu de Port, 413 baixos c/Mare de Déu de Port, 321 Telf. 93 332 28 96 Energia, 20 Telf. 93 332 78 56 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf: 666 363 155 Telf. 93 421 59 77 CELLERS MOBLES QUADRES I MARCS Celler Peña CA LA JUANI TU CERREJERIA.COM MUEBLES EL CISNE ART I DECORACIÓ Aviador Franco, 15 c/Ferrocarrils Catalans, 83 Pg. Zona Franca, 173 Pg. Zona Franca, 224 Mineria, 17 Telf. 93 332 63 95 Telf. 661 991 144 BAR JUEVES 5 Tel. 93 332 26 98 Telf. 93 296 70 03 COPISTERIES Pg. Zona Franca, 151 QUEVIURES COPISTERIA SANT JORDI FORNS DE PA MacMOBLES 08034 Barcelona 365.

CAFÈ I FORN DE PA I ALIMENTACIÓN RUIZ Mare de Déu de Port,337-339 ZONA FRANCA 934324022 DEGUSTACIÓ Energia, 3 Telf.93 421 33 23 Pg. Zona Franca, 141 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 432 37 99 93 332 31 43 Telf.93 421 87 26

TOMA TAPA Mare de Déu de Port, 305 local 11 Telf. 93 166 76 23 ENRIC I PAU Minería, 4-6 Telf. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT Foc, 84 Telf. 93 007 59 88 BAR CANITO Mare de Déu de Port, 305 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Dèu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

8

ACTUALITAT

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

La lluita integral contra la pobresa energètica És difícil quantificar les persones que pateixen les conseqüències de la pobresa energètica. Les úniques dades oficials per mesurar-la són el nombre de talls de subministrament de llum, de gas o d’aigua. Els experts del Fuel Poverty Group, però, un projecte que lluita contra aquest fenomen, asseguren que els efectes són molts més.

La pobresa energètica és la dificultat d’accedir al consum d’energia per cobrir les necessitats bàsiques, com mantenir la llar a una temperatura de confort o dutxar-se amb aigua calenta. Durant el 2014, els voluntaris i els professionals del Fuel Poverty Group (www.energiajusta.org), format per la Fundació Acció, Benestar i Desenvolupament i Ecoserveis, han atès més de 500 llars vulnerables a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Al novembre, els responsables d’aquest projecte van presentar un estudi que va detectar que 8 de cada 10 famílies en situació de vulnerabilitat social no escalfen casa seva a causa del preu de l'energia.

El Fuel Poverty Group articula la seva actuació en dos àmbits. D’una banda, aconseguir usuaris més formats i informats, sobretot en els col·lectius vulnerables, per ajudar-los a millorar l’eficiència energètica de la seva llar, adoptar mesures d’estalvi i entendre les seves factures. De l’altra, formar a la ciutadania, no només en mesures d’eficiència energètica, sinó en el funcionament del mercat i en el coneixement dels seus drets com a consumidors. Aquest projecte vol ser una eina de conscienciació ciutadania i d’incidència.

La dimensió social de la pobresa energètica

La pobresa energètica ve determinada per dos grups de factors: els relacionats amb l’habitatge i els relacionats amb factors econòmics.

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de Catalunya, la renda està relacionada de forma directa a la pobresa energètica, i reforça la dimensió social i de desigualtat estructural d’aquest fenomen. Els ingressos determinen, en gran mesura, l’estat i les condicions de l’habitatge, així com disposar de calefacció, ja que les persones amb menys recursos, sovint viuen a llars mal condicionades i aïllades.

A més, a l’estat espanyol es paga l’electricitat i el gas a un dels preus més cars d’Europa, fet que deixa moltes persones fora de l’accés a l’energia, un bé bàsic. Catalunya

se situa en la segona posició en llars sense calefacció, només per darrere de Romania.

Per mitigar les conseqüències que es deriven d’aquesta situació, el Fuel Poverty Group porta a terme intervencions i tallers d’alfabetització energètica, per formar i informar els usuaris, així com per prevenir i fer front a situacions de pobresa energètica.

Es pot fer la sol·licitud a través del seu web www.energiajusta.org També s’hi ofereix la possibilitat d’esdevenir voluntari del projecte, per implicat la ciutadania en la resposta a l’increment dels reptes i les necessitats socials. Tot plegat amb l’objectiu de prevenir situacions de vulnerabilitat social i d’evitar que es cronifiqui la pobresa, amb la implicació comunitària com a motor de canvi i de transformació social. ■ El Fuel Poverty Group és un projecte de la Fundació Acció, Benestar i Desenvolupament i Ecoserveis: WEB: www.energiajusta.org BLOC: http://energiajusta.org/blog-fpg Twitter: @Energia_Justa Etiqueta: #PobresaEnergètica Facebook: https://www.facebook.com/energiajusta Associació Benestar i Desenvolupament

9

Col·laboració ciutadana La col·laboració de les associacions de veïns i comerciants al nostre districte és fonamental per la tasca que realitza la policia, també ho és tota aquella col·laboració que els ciutadans, de manera particular ens aporten perquè ens ajuden a centrar la nostra feina preventiva en aquells punts que creen més inseguretat a la gent dels nostres barris.

Al districte de Sants-Montjuïc, els Mossos d’Esquadra tenim la gran sort de comptar amb associacions que tot sovint ens exigeixen perquè el nostre servei al ciutadà sigui eficaç i ens mostren la seva col·laboració i suport per contribuir a que el districte sigui un indret més segur per tothom.

Periòdicament els responsables de seguretat ens reunim amb els vostres representants i ells ens fan arribar les vostres inquietuds i totes aquelles qüestions que us preocupen i que requereixen dels nostres serveis policials. És per aquest motiu que aprofitem aquest escrit per agrair-vos la vostra col·laboració i total predisposició, per aconseguir entre tots, que el nostre territori sigui més segur i que tots gaudim d’una millor qualitat de vida.

Moltes gràcies.

ABP Sants-Montjuïc

10 ACTUALITAT

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Turisme i veïnat, una equació sense resoldre L'Ajuntament té al calaix tres projectes de parc temàtic d'ús privat en sol públic destinats a atraure més turisme. Els veïns denuncien que el consistori pretén tapar dèficits històrics en punts com les vies de tren de la Sagrera, la Zona Franca o Montjuïc, i que actua sense informar els veïns que se'n poden veure afectats.

Joan Morejón

|| Gemma Aguilera || FAVB Cada any, gairebé 25 milions de viatgers visiten la ciutat atrets majoritàriament pel patrimoni i la climatologia, però aquest èxit de la marca Barcelona té com a contrapartida una pressió cada vegada més forta sobre l'urbanisme -des del 2013 s'han construït 17 nous hotels- i la quotidianitat dels veïns als barris més massificats. Fer compatible el creixement econòmic amb la qualitat de vida i les necessitats reals dels barris és, probablement, l'equació més difícil a què s'enfronta qualsevol gran ciutat turística. Sense un pacte polític i social les peces del trencaclosques del model de ciutat no poden encaixar. Però l'Ajuntament de Barcelona ha barrejat les peces i n'ha posat de noves sobre la taula, de manera que el dibuix de la ciutat es veu massa borrós.

Recollint el descontentament veïnal dels barris afectats, Bon Pastor, Sagrera i Sant Andreu el Palomar, Paquita Delgado insisteix que "no té ni cap ni peus instal·lar un parc temàtic en una zona on precisament fa anys que lluitem per cobrir les vies i dignificar un espai que afecta diferents barris", i lamenta que "no han demanat opinió als veïns i pretenen colar aquest parc temàtic com la moneda de canvi de cobrir les vies a cost zero, quan el cobriment és un compromís que fa més de quinze anys que s'està incomplint".

L'Ajuntament estudia donar llum verda a tres parcs temàtics d'iniciativa privada en terrenys públics

Oci privat a la Sagrera

Des de l'alcaldia es plantegen tres grans parcs temàtics, tots ells d'iniciativa privada i en terrenys públics, amb l'objectiu de "donar vida a espais públics allunyats de les zones més congestionades" de la ciutat i d'ajudar a "descentralitzar l'activitat turística". A hores d'ara, els tres projectes de CiU no han estat debatuts al ple municipal, retirats sempre a darrera hora per falta de suport. L'alcalde Xavier Trias ha deixat clar que no hi renuncia, però reconeix que "cal fer-ho amb els agents implicats". El pla més controvertit és un hibrid de parc infantil i temàtic sobre una part del Triangle Ferroviari de la Sagrera, un terreny municipal qualificat d'equipament. Batejat com Kids Sagrera, és una oferta d'un promotor privat que va demanar al consistori que li suggerís una ubicació d'uns 24.000m2 per alçar-hi un edifici de tres plantes amb cinemes, teatres i sales per a activitats infantils i familiars, i a l'aire lliure, una carpa de circ permanent i un parc. L'impacte del projecte seria de 760.000 visites anuals, 10 milions de facturació i 250 llocs de treball directes. CiU tenia el suport del PSC i ERC per tirar endavant la iniciativa, però l'oposició veïnal ha fet que els dos grups municipals hagin retirat el seu suport i el projecte hagi quedat temporalment en un calaix.

Els veïns volen equipaments públics, gratuïts i adequats a les necessitats dels veïns, a més del cobriment de les vies de tren de la Sagrera, una reivindicació històrica que segueix encallada. La presidenta de l'Associació de veïns del Bon Pastor, Paquita Delgado, expressa la seva doble indignació per haver conegut les intencions del consistori a través de la premsa i per l'essència mateixa del projecte: "La prioritat absoluta és el cobriment de les vies per garantir la permeabilitat dels barris afectats, i la idea era fer precisament un parc que connectés els barris. A més a més, al Bon Pastor tenim un polígon industrial, avui deixat de la mà de Déu, tercermundista, que volem recuperar perquè considerem que és necessari que Barcelona tingui aquest polígon industrial, però volem que s'arrangi bé i que puguin instal·lar-s'hi empreses no contaminants. L'Ajuntament actua amb traïdoria i només està preocupat per deixar alguna herència abans de les eleccions".

Pista d'esquí i parc esportiu

El projecte que ha generat més polèmica és el palau de gel a la Zona Franca, projectat per l'empresa Snoworld a l'extrem de la Marina del Prat Vermell. Proposa construir un complex d'esports de gel amb una pista de 300m elevada a 62 m d'altura en un terreny propietat de l'Ajuntament i del Consorci de la Zona Franca que requeriria traslladar les instal·lacions del Banc dels Aliments i les instal·lacions esportives d'una escola. Era el projecte estrella de Barcelona per als Jocs Olímpics d'Hivern, però ha creat un rebombori social i polític de primer ordre. També segueix al calaix, i l'alcalde no vol renunciarhi del tot.

Un altre parc temàtic que espera el llum verd és l'Open Camp, a l'anella olímpica de Montjuïc, que proposa un model similar als parcs temàtics de l'esport i als hall of fame americans. Una empresa privada vol obrir a l'estiu aquest centre d'oci de l'esport i la tec-

▶ A dalt, simulació de la pista d’esquí elevada a la Zona Franca, un projecte de l’empresa Snoworld que es faria en sòl públic. A sota, la ferida de les obres del tren a la Sagrera, on l’Ajuntament estudia donar permís a la insta·lació d’un parc temàtic infantil privat en terreny d’equipaments.

nologia per donar ús a unes instal·lacions buides bona part de l'any i que necessiten una inversió constant per mantenir-les en bon estat. Estarà obert 230 dies l'any i ha de permetre compatibilitzar l'ús públic i gratuït de l'anella olímpica amb la nova activitat que es desenvolupi dins l'estadi i en altres espais del seu entorn. A diferència de la pista d'esquí i del Kids Sagrera, en aquest cas no cal un concurs públic, perquè l'estadi Lluís Companys funciona en règim de concessió pública.

Una ciutat "mercantilitzada" És cert que els tres projectes estan encallats. Pero més enlla dels pros i contres dels parcs tematics, els veíns estan molt molestos per la manera de prendre decisions del consistori al marge de processos participatius i d'análisis de necessitats reals de cada barri. En aquest sentit, el responsable d'Urbanisme de la Favb, Camilo Ramos, denuncia que "aquesta manera de fer fa vergonya, l'Ajuntament funciona amb secretisme i mentides i ens fa perdre temps amb reunions que després no serveixen per a res. Així ha actuat amb els tres projectes, ocultant la informació als veïns". 1 sobretot, remarca Ramos, "amb les seves actuacions estan mercantilitzant la

ciutat i transmetent a la gent que l'oci es paga i que és més important el turista que el veí".

Per altra banda, el representant de la Favb avisa que "el model de ciutat que vol deixar l'Ajuntament està basat en l'espectacle turístic i la marca Barcelona a qualsevol preu", i avisa que es prepara "una gran mobilització social per reclamar un model de ciutat sostenible i alternatiu al de ciutat mercantil actual". De moment, ja hi ha en marxa una petició d'audiencia ciutadana per qüestionar el model de ciutat turística, de marca i mercantilitzada", rebla Ramos. El calendari és curt. El maig vinent hi haurá eleccions municipals.

L'empresa impulsora compta amb socis com Allianz, Microsoft, Ranstadt i Comsa Emte, perquè caldrà fer obres de rehabilitació de les infraestructures, i pagarà a l'Ajuntament de Barcelona 30 milions d'euros en cinc anys en concepte de lloguer i generara 240 llocs de treball directes i indirectes.

Els veïns denuncien que l'Ajuntament actua ocultant informació i sense prioritzar les necessitats del barri Tot i que aquest projecte és aparentment menys conflictiu, els veïns de la zona aposten, com es va concloure en el procés participatiu, per "un Montjuïc més verd i on les activitats que s'hi programin siguin compatibles amb la seva condició de parc", explica la presidenta de l'Associació de veïns de la Satàlia i vocal de Medi Ambient de la Favb, Anna Menéndez, que afegeix que "per dur a terme l'Open Parc hauria d'estar resolt el problema endèmic de transport públic a la muntanya, que ni tan sols s'ha començat a abordar". Per altra banda, Menéndez remarca que aquest projecte comportarà "encara més soroll a la muntanya i provocarà més molèsties als veïns que volen gaudir del parc de Montjuïc", i avisa que els usos que es puguin programar a l'entorn "també afectaran les zones adjacents dels barris i del parc, uns danys col·laterals que l'Ajuntament no ha tingut en compte". ■

SUPLEMENT ESPECIAL

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

info

TIAF: Nous reptes pàg. 3

Febrer 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 9

L'educació sexual:

el millor per la prevenció

1

Els joves opinen pàg. 4

Parlar de sexualitat amb els teus fills és la millor manera de prevenir malalties i embarassos no desitjats. (pàgs. 2 i 3) Nota Editorial

La sopa de pedres

"H

i havia una vegada un país on acabava de finalitzar una terrible guerra. I com imaginareu, el resultat era malaltia, dolor, egoisme, pobresa (ja que els camps no podien ser sembrats per què havien quedat destruïts), etc.

En aquest país hi va arribar un soldat esgotat, esparracat i mort de gana. Va picar a la porta d’una casa i va demanar a la mestressa que li donés alguna cosa per menjar. La dona, molt sorpresa, va dir-li que com s’atrevia a demanar menjar en un país destrossat i, tractant-lo de boig, el va fer fora.

No donant-se per vençut, va seguir buscant per tot el poble. Va caminar i caminar fins que va arribar a les rodalies d’un pou on hi havia unes noies que rentaven roba. Va ser llavors que els hi va dir: “Heu provat algun cop la deliciosa sopa de pedres?” Aquesta pregunta va provocar la burla. Tot i que una d’elles, potser per seguir-li el joc, li contestà: “Necessites ajuda per preparar el teu deliciós àpat?”

El soldat immediatament va demanar una olla ben gran, un grapat de pedres, aigua i llenya per fer el foc. Quan l’aigua va haver bullit, va col·locar les pedres dins de l’olla. Mentrestant alguns curiosos començaven a aglutinar-se per no perdre’s la diversió. Passats diversos minuts, la gent impacient, va començar a preguntar si podrien provar la sopa.

L’estrany nouvingut va provar la sopa i va dir que estava molt bona però que li faltava una miqueta de sal. De seguida algú va portar un xic de sal de casa seva. Després de tirar-hi la sal el “cuiner” va tornar a provar i va dir: “Està boníssima! Però li falta una mica de tomàquet”. Un home va córrer a portarne. D‘aquesta manera va anar fent i ben aviat va aconseguir que li portessin patates, arròs, yuca, i fins i tot una mica de carn.

Quan l’olla va estar plena, el soldat va provar i va dir amb un gran entusiasme: “Mmmm... és la millor sopa de pedres que he preparat en tota la meva vida.

Aviseu a tothom perquè vinguin a provar-la! Que portin plats i culleres!

Quan tots i totes van haver menjat, aquell desconegut va dir: “És cert que els aliments són escassos, però, si junts fem les coses, podrem superar aquest terrible i difícil moment”.

La gent del poble, avergonyida pel tracte donat al soldat, van aprendre, gràcies al “cuiner” i la seva sopa de pedres, a compartir el que tenien” Conte popular a molts països del món.

Algunes persones es preguntaran: “Aquest conte que té a veure amb la TIAF?”.

Per a nosaltres, des de la perspectiva comunitària, al barri hi ha molta energia, saviesa, experiència per superar situacions difícils que es pot fer servir de moltes maneres i que en alguns casos ja s’està fent servir.

Una d’elles ens la mostren les famílies participants al projecte “Famílies per Famílies” fxfbarcelona@gmail.com s’està duent a terme a La Marina i al Casc Antic des d'inicis del curs. No es tracta d’ajuda material ni econòmica, sinó d’un component universal i gratuït: el compartir temps, experiència i xarxa relacional perquè les persones no s’aïllin, se’n surtin, incrementin la seva autoestima i s’integrin més a la vida del barri i puguin, alhora, donar suport a altres famílies. És cert que falten més dotacions en alguns serveis, però mai es podrà crear un teixit associatiu fort i solidari sense l’ increment de la consciència social i la creença en els recursos de les persones que formen el barri. Des de la TIAF animem a les famílies (pares, mares, avis, àvies, tiets, veïns, infants, adolescents, etc.) que aprofitin el paraigües de la TIAF i de les entitats i serveis que la composen per ser protagonistes en la millora del benestar infantil. Aquest any us proposarem un seguit d’activitats obertes perquè ens puguem trobar i crear junts.

2

info

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

La sexualitat saludable en l’adolescència: prevenir els embarassos adolescents

Glòria Pérez

Agència de Salut Pública de Barcelona

Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’adolescència és un període on apareixen canvis físics característics del cos adult, si bé l’edat d’inici és molt variable d’una persona a una altra. Aquest canvis corporals van acompanyats de tot un seguit de canvis en les emocions, en les relacions, en les vivències, en els pensaments que en conjunt aniran definint la identitat i personalitat adultes.

Des del naixement tenim sexualitat. No obstant, en l’adolescència s'expressen les sensacions sexuals amb tot el seu potencial i apareix el desig de compartir, d'experimentar la pròpia sexualitat amb un mateix i amb els altres, però també, els dubtes i les pors davant de la sexualitat. Els i les adolescents aniran descobrint la sexualitat de maneres diferents. Cal donar temps per que decideixin decidir, per que provin i per que pugin aclarir els dubtes que aniran sorgint al llarg d’aquest període. Tot en conjunt ajudarà a gaudir d'una sexualitat més sana i positiva al llarg de la vida.

D’altre banda, també és el moment on es reforcen els patrons de gènere, és a dir, els rols i estereotips sexuals socialment adjudicats a noies i nois, com per exemple, l’estereotip del paper dominant del noi en les relacions sexuals.

Aquests patrons poden donar lloc a situacions com la negació per part dels nois a usar preservatius i o bé portar a les noies a cedir davant dels desitjos de la seva parella. Per tant, en l’adolescència també s’ha de produir un procés de maduració on cal adquirir habilitats personals per negociar, acceptar o rebutjar tenir relacions sexuals amb la parella.

Altres elements que accentuen la vulnerabilitat i la possibilitat de coerció és mantenir relacions sexuals molt joves i mantenir relacions sexuals amb persones de major edat, ja que augmenta el risc d'embaràs en l’adolescència.

Prevenció de l’embaràs adolescent Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

L’ús d’anticonceptius permet gaudir de la sexualitat evitant el risc d’un embaràs no previst. Cada persona haurà de decidir quin mètode li pot anar millor en els diferents moments de la vida, d’acord amb la seva edat, la situació personal, el tipus i la freqüència de les relacions sexuals i les pròpies creences.

Figura. Naixements per cada 1000 dones adolescents residents als barris de la Marina, el districte de Sants - Montjuïc i Barcelona en els anys 2009-2013.

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu -Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Elaboració pròpia.

En l’adolescència també poden haver dubtes sobre si cal o no utilitzar l’anticoncepció, sobre com es produeix l’embaràs, quan quedar-se embarassada, com evitar-ho, què fer davant un embaràs no planificat. La Tarda Jove és un servei per joves menors de 25 anys que proporciona orientació i assessorament sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual. S’hi pot anar individualment, en parella o en grup. L’atenció en aquest

servei es confidencial i gratuïta i no cal demanar cita prèvia. L’adreça de contacte és: CAP Numància, al carrer Numància, 23. Telèfon 934393421.

Si les relacions sexuals es fan sense usar anticonceptius es molt probable que es produeixi un embaràs que, en l’adolescència, són majoritàriament no desitjats i no previstos. Sembla que en l’adolescència el mètode més recomanat és el preservatiu perquè es de fàcil accés i si s’utilitza adequadament, protegeix de l’embaràs i de les malalties de transmissió sexual. No obstant, la utilització de contracepció ineficaç com “la marxa enrere” així com el mal ús de mètodes anticonceptius augmenta el risc d'un embaràs no desitjat i no planificat. Segons l’enquesta FRESC que es fa cada quatre anys des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, més de la meitat de les noies de 4t d’ESO (66%) que han tingut relacions sexuals van utilitzar el preservatiu en la darrera relació sexual. Cal destacar que 23% d’aquestes noies van fer servir “la marxa enrere” o no havien fet servir cap contraceptiu en la seva darrera relació sexual.

L’embaràs és un esdeveniment important en la vida de les persones. La maternitat i la paternitat suposen un gran canvi i noves responsabilitats, serà important pensar quin és el millor moment per tenir un fill i filla. L’embaràs pot ser un esdeveniment molt feliç quan és fruit de la decisió de la dona i la parella en un moment oportú de la vida, però un embaràs no previst en una noia adolescent pot tenir conseqüències negatives, tant per a ella mateixa com per a les persones del seu entorn i per al futur nadó.

Segons la UNICEF, la prevenció dels embarassos no previstos permet als nois i sobretot a les noies adolescents acabar l’educació i adquirir els coneixements fonamentals per el creixement personal. Tenir un fill o filla en l’adolescència comporta tenir més limitades les oportunitats laborals i econòmiques. Això al seu torn té conseqüències econòmiques negatives per al benestar dels infants. Si a més, no existeix un entorn familiar que els ajudi, poden patir de se-

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

ries dificultats materials i socials. D’altre banda, les noies i nois adolescents amb fills o filles tenen moltes probabilitats de tenir el segon embaràs i naixement en pocs anys.

Dades sobre l’embaràs i els naixements en l’adolescència en el barri Davant d’un embaràs adolescent poden ocórrer dues coses, que l’embaràs acabi amb una interrupció voluntària de l’embaràs o que doni lloc a un naixement. A Barcelona en l’any 2013, el 73% dels embarassos en dones adolescents van acabar en una interrupció voluntària de l’embaràs, que vol dir que aquests eren embarassos no desitjats. El 27% restant va donar lloc a naixements, tot i que una part d’aquests també eren d’embarassos no previstos no es van interrompre.

El naixement a partir d’un embaràs en aquesta etapa vital és el fet amb majors conseqüències per a la vida dels i de les adolescents i per tant és el que analitzarem seguidament.

info 3

Acabat el 2014 i comencem el 2015, enguany la TIAF ha treballat per fer-se gran i arribar a tots i totes.

Hem treballat per la promoció de projectes comunitaris, com Famílies per famílies, les accions amb adolescents a l’AVV Eduard Aunós o les futures formacions per a pares i mares que es desenvoluparan el trimestre vinent.

Com cada any s’ han desenvolupat les Jornades de la TIAF d’aquest any, amb dues parts ben diferenciades. Una més centrada en les entitats, serveis i professionals i una altra oberta al públic en general on hi han participat els joves, els infants i les famílies, organitzada gràcies a les entitats i associacions que formen part de la Comissió de Participació. S’ha posat l’accent en la celebració del 25è aniversari de la convenció dels drets dels infants i a “2014, l’any de les famílies”.

Aquest any dins la Comissió de Treball en xarxa, el GT Metodologia de Treball amb Casos hem creat un document base amb un model d’actuació i procediments perquè es treballin casos en xarxa. L’objectiu és d’oferir un acompanyament als professionals que porten casos i que consideren que la intervenció està encallada, així com oferir suport i orientació als professionals i entitats del territori. La intenció és aportar una nova mirada, als casos que són de llarg recorregut o que es considera que amb una intervenció consensuada entre diferents serveis i entitats es pugui resoldre ràpidament la problemàtica i evitar la seva cronificació..

El nombre de naixements en dones adolescents és baix a la ciutat de Barcelona i als districte de Sants – Montjuïc. Aquest fet fa que es situen en nivells similars als de països com Suècia i Holanda. No obstant, existeixen a la ciutat moltes diferencies territorials en quant als naixements en dones adolescents, ja que hi ha barris amb un important nombre de naixements en dones adolescents que fa que es situen en nivells similars al dels pitjors països entre els desenvolupats com són Romania i Estats Units. En aquest grup es troba el barri de La Marina del Prat Vermell. Com es veu a la figura, el nombre de naixements supera en cinc vegades el del barri de la Marina del Port, del districte i de la ciutat.

Com a conclusió dir que els barris més desfavorits de la ciutat és on es produeixen més naixements de dones adolescents i entre ells el de la Marina del Prat Vermell. Per a poder modificar aquesta situació, les mesures recomanables són: 1. Proporcionar educació afectiva i sexual en l’etapa escolar de l’ESO. 2. Millorar l'accés als mètodes contraceptius com el preservatiu i realitzar consell contraceptiu.

3. Portar a terme programes de desenvolupament i orientació laboral en l’adolescència.

4. Oferir suport material i emocional a les famílies adolescents amb infants.

La Comissió de Prevenció i Promoció hem començat a treballar per potenciar els Espais joves en el barri i potenciar activitats obertes als joves, promovent la prevenció i creant espais de confiança i de trobada.

El GT de comunicació, ens hem volgut apropar a vosaltres per tal de què ens pugueu conèixer i per això hem posat en marxa des del mes de Maig aquest suplement “TIAF INFO”. Aquí heu pogut posat cara, heu sabut que és el que fem, què és la TIAF, qui en forma part i us hem ensenyat les diferents activitats que hem fet durant aquest any. En aquest espai cada entitat, servei o membre de la TIAF ha pogut explicar-se i ensenyar-nos quines activitats estan desenvolupant al barri. Li hem donat protagonisme als infants, joves, adolescents i les famílies el motor real pel qual treballa la TIAF. En el 2015 volem seguir treballant per arribar encara molt més vosaltres, ho farem des el suplement i també des d'altres suports com el nostre web: www.tiaflm.org o les xarxes socials i pàgines d’altres membres de la TIAF. Ho farem amb ganes i il•lusió amb un únic objectiu: que us animeu a formar-ne part. Voleu participar? Si us animeu, podeu contactar amb nosaltres a traves:tiaf.lamarina@gmail.com.

Si teniu cap proposta, estem oberts a tothom perquè cada vegada som més els que participen en la TIAF. I vosaltres, a què espereu?

4

info

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

Els barris de La Marina El jovent opina Allò que més agrada

Allò que no agrada

Què cal fer per millorar

ACTUALITAT 11

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Marina intensifica la seva lluita pel metro

Agustín Forteza

El propòsit és aconseguir una gran concentració de veïns el 14 de març. || Yohany Limpias || Redacció Novament aflora la històrica reivindicació que tenen els barris de la Marina perquè el metro arribi i tingui parades a la seva zona.

Els acords assolits aquest 16 de febrer en el Consell Veïnal, convocat pels membres de l'Assemblea del 15 M en la Sala Pepita Casanellas i en la qual van participar representants

de les Associacions de Veïns, representants de l'Associació de Comerciants i veïns de la zona són: que en primera instància una comissió treballi acords mínims que seran aprovats en una mobilització general que coincidirà amb la setmana del Mobile World Congress, a fi d'amplificar la protesta.

Els punts a treballar per aquesta comissió i, que major consens van tenir des de l'inici per tots els sectors i entitats dels barris de la Marina, abasten des de l'obertura de la parada de la línia de metro pel 2016, que la freqüència dels busos sigui de 5 i 10 minuts com ocorre en la resta de la ciutat i que aquests tinguin bones condicions i capacitat per fer front a la mobilitat diària del barri. A més d'augmentar en tres la parada del bicing.

Xavier González, membre de l'Assemblea del 15 M i de la comissió de Transport, encarregada de redactar les propostes va detallar que "l'estratègia consisteix a aconseguir la unificació de totes les associacions de veïns, els sectors i entitats de la zona per aconseguir major pressió davant les autoritats municipals i de la Generalitat". Considera que si fins ara una reivindicació tan històrica d'aquesta zona no és atesa per les autoritats és per falta de voluntat política i perquè les mobilitzacions han tingut molts alts i baixos, és a dir, no han estat continues. “Malgrat això no permetrem que el metro passi per sota nostre i que no el puguem agafar, això significa que si el metro no passa per La Marina no passarà per cap costat”, va sostenir.

Per la seva banda, els veïns es mostren indignats davant la proposta de la Generalitat de privatitzar la L-9. Vicente Villalba, estudiant i veí del barri creu que no es produeix cap millora en ell. “El barri importa per la fira del mòbil, la pista d'esquí o pel port, però no pels ciutadans que vivim aquí”. Recorda que el barri va néixer com una zona dormitori per a empreses grans com la SEAT i actualment és un lloc de residència para al voltant de 40 mil persones.

Coincidentment, Victor Carmona, Professor d'una Autoescola i també veí de la zona coincideix amb González en què és necessari seguir amb les manifestacions fins a aconseguir que en aquest any entre funcionament la Línia 9 del metro. ■

"Petits però segurs..." || Redacció || Romagosa - Opel Van passar els anys en els quals la seguretat dels cotxes era exclusivitat d'algunes marques i models.

Les últimes tecnologies han fet possible que els elements de seguretat activa i passiva siguin incorporats en els models més petits del mercat.

No podem oblidar que aquest mercat al costat del dels cotxes mitjans o compactes és un dels de major volum de vendes a Europa.

Un dels primers elements de seguretat a incorporar-se va ser l'antibloqueig de frens o Abs, més tard va arribar l'Airbag

"Nuevo Corsa"

i en l'actualitat el Esp o control electrònic d'estabilitat s'ha convertit en un altre element de sèrie que s'incorpora sense sobrecost per al comprador.

Euro NCap organisme independent dels fabricants, sotmet a cada nou vehicle a exhaustius test de seguretat sent els utilitaris referència en aconseguir puntuacions homologables a vehicles de gamma i preu superiors.

Un dels test més coneguts és el d'impacte frontal (impacte a 64 km/h contra un bloc estàtic). A partir dels resultats d'aquestes i altres proves, s'avaluen els desperfectes produïts en

la carrosseria així com les possibles lesions als seus ocupants.

Superades amb nota aquestes proves, alguns fabricants van una mica més enllà desenvolupant i incorporant elements exclusius fins al moment per a cotxes del segment superior o marques Premium.

Sistemes de reconeixement de senyals de tràfic, avisadors de canvi involuntari de carril, indicador de distància de seguretat amb alerta de col·lisió frontal etc…

Per tot això, els vehicles d'aquest segment són una opció molt interessant de compra a

uns preus molt raonables en els quals la màxima d'una bona relació qualitat-preu sens dubte es compleix.

Feliç viatge!

12 PUBLICITAT

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

CONSORCI 13

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

EL CONSORCI INFORMA

El Consorci de la Zona Franca preveu iniciar obres a La Marina aquesta primavera Barcelona, 5 de febrer de 2015.- El Consorci de la Zona Franca de Barcelona preveu iniciar aquesta primavera els primers moviments de terra en l’àmbit del barri de La Marina, de forma que quan hi hagi autorització municipal, escometrà la construcció d’un primer edifici de vivendes.

La Marina del Prat Vermell es considera un dels barris de Barcelona que tindrà més atractiu i que comptarà amb més projecció de futur tant per la seva situació estratègica i les seves noves comunicacions per metro com pel disseny mediambientalment sostenible amb el qual s’ha concebut aquesta nova centralitat urbana.

Cal tenir en compte que La Marina es trobarà a tocar d’àrees de gran activitat econòmica i empresarial com són el Port, la Fira i el Polígon Industrial de la Zona Franca, una ubicació que comptarà amb l’atractiu d’un fàcil enllaç amb l’aeroport i amb tot l’entramat metropolità gràcies a la línea 9 de metro, actualment en fase de proves i que entrarà en funcionament el primer trimestre de l’any vinent.

El Consorci, que disposa de 150.000 m2 de sostre en tot l’àmbit de La Marina, principalment per ús residencial, adjudica actualment el moviment de terres i estructura i ha acabat el projecte executiu d’un primer edifici d’habitatge protegit en una parcel·la

de 2.200 metres quadrats de superfície en la illa D del sector 10, just al costat del nou edifici de vivendes promogut per la Junta de Compensació ara fa poc temps.

L’edifici de vivendes del Consorci es construirà al número 5058 del Carrer Cal Cisó tindrà 68 nous habitatges de protecció social i permetrà donar vivenda en una mateixa escala de veïns a 18 famílies provinents d’un edifici del carrer Motors que ha d’enderrocar-se. Les obres de construcció començaran el segon trimestre del 2015 i es preveu que tinguin una durada aproximada de 18 mesos.

Aquest serà el segon edifici de vivendes socials que es construeix al carrer Cal Cisó, nou carrer que pren el nom de l’antiga masia anteriorment situada on avui hi ha l’institut de Formació Professional Mare

de Déu de la Mercè, una masia que també va ser coneguda amb el sobrenom de Cal Navarro.

En la foto, imatge del nou carrer Cal Cisó (longitudinal) i de l’edifici aixecat per la

Junta de Compensació, al costat del qual el Consorci construirà el nou edifici de vivendes protegides. El bloc de vivendes de la part inferior de la foto ja s’ha aterrat.

14 DISTRICTE

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

CULTURA 15

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

L'agenda de febrer Biblioteca Francesc Candel Dijous, 19

Hora: a les 19.00h.

Parlem de sèries: Joc de trons: de la literatura a la pantalla.

Raquel Crisóstomo, professora de la UPF

Dimarts, 24

Hora: a les 19.00h.

Presentació del llibre de memòries d’Emilio Suárez "Lucha compartida”.

Edicions Carena

Dimecres, 25

Hora: a les 18h.

Comicòmix, presentació il·lustrada dels còmics i personatges més divertits, famosos i llegits del fascinant món de les historietes il·lustrades.

A càrrec de: Salvador Boix

5 de març

Parlem amb l’escriptor Vicenç Villatoro, del seu últim llibre “Un homes que se’n va”.

Centre Cívic Casa del Rellotge Dimecres, 18

DIMECRES DE CENDRA S’acaba la gresca i la disbauxa.

Veniu tristos i vestits de dol per acompanyar la sardina que enterrarem.

17.30 h Animació a càrrec de la Cia. Pep Callau 18.15 h Lliurament de premis del Concurs Fotoviva 18.25 h Enterrament de la sardina amb el seguici a càrrec dels Diables de Port 18.45 h Xocolatada per a tothom! (hi col·labora la Marina Viva) Totes les activitats són gratuïtes i es faran als Jardins de Can Farrero Concurs Fotoviva Concurs fotogràfic de la rua de Carnestoltes de la Marina, comparteix les teves fotos més divertides i originals amb la Marina Viva.

Consulteu-ne les bases.

Entruita’t Concurs gastronòmic on la truita és el plat protagonista! Porta la teva truita més bona al Mercat de la Marina el dissabte 7 de febrer.

Consulteu-ne les bases.

Inscripcions a: CC Casa del Rellotge, CC La Cadena i el Mercat de la Marina.

Divendres, 27

MUSEU CAN TINTURÉ I AL MUSEU DE CERÀMICALA RAJOLETA Visita guiada combinada Preu activitat: 4 € Sortida des de la Casa del Rellotge a les 16.30 h Visitarem aquests dos espais ubicats

a Esplugues, on podrem fer un recorregut cronològic i estètic que començarà a Can Tinturé, amb la col·lecció de rajoles de mostra, com a reflex d’una producció artesanal, i continuarà a La Rajoleta, on es mostra l’evolució cap a la seva producció industrial.

Sala Pepita Casanellas Divendres 20

NATACIÓN SINCLOWNIZADA Hora: a les 20 h Clown a càrrec de la Cia. Niumpaloal’Art És la història de 2 nadadors que mitjançant el clown i el mim corporal ens explicaran totes les aventures que han de passar per arribar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016.

1 de març

EL MUNDO DE LAS ILUSIONES Hora: a les 12 h Edat recomanada: a partir dels3 anys Màgia, il·lusionisme a càrrec de el Gran Maximiliano, ver para creer Una història màgica a través dels contes i llegendes que ens demostra que, imaginant amb força, els desitjos es compleixen. Amb el Gran Maximiliano, descobrirem, divertint-nos, l’inútil que és buscar fora de nosaltres quan el tresor és a les nostres mans.

El Far Sèries de televisió a la biblioteca Francesc Candel A la canalla li agrada que li expliquin històries. No és gens estrany, perquè els permet alliberar-se de la seva quotidianitat i els ofereix una finestra a altres realitats. Els adults som iguals. Ens fascinen les peripècies d’uns personatges que sentim llunyans però alhora propers pels seus conflictes i passions.

Aquesta és la màgia de tota ficció: ens entabana alhora que ens revela grans veritats.

Avui ens centrarem en un tipus de ficció, la televisiva, que en els darrers anys ha experimentat una eclosió. Sèries com Joc de Trons, Breaking Bad o The Wire han demostrat que la “petita pantalla” s’ha fet gran i que pot reflectir la complexitat del món actual, potser millor que el cinema i tot. Els elements sobre els quals s’ha construït aquest èxit són les trames sofisticades, els personatges carismàtics i la voluntat de mostrar els aspectes més foscos de la realitat. Mad Men, The Shield, Weeds, The Killing, Girls, Entourage, Shameless... Podeu trobar totes aquestes, i moltes més a la sala d’adults de la biblioteca Francesc Candel. I si no en teniu prou, podeu assitir a la xerrada Joc de trons: de la literatura a la pantalla, que celebrarem el proper dia 17 de febrer a les 19:00 hores a la biblioteca, a càrrec de la professora de la UPF Raquel Crisóstomo.

Els Diables de Port de La Marina cerquen nous portadors || Ana Sánchez || Redacció L’Associació Diables de Port està a punt de celebrar els 20 anys de vida. Ara, però, les seves prioritats són unes altres. La Colla de Gegants de La Marina de Sants necessita més col·laboradors.

Concretament, i amb més urgència, de geganters que portin les seves figures. Els Gegants Magí i Quimeta pesen al voltant de 60 quilos, mentre que els Gegantons de Paco Candel, fet amb permís previ de l’escriptor, i el Campis Drak, fan entre 14 i 19 quilos. Alguns d’ells, fins i tot, han viatjat fins al Japó, on van ser exposats per a curiositat dels nipons.

El pes considerable dels gegants fa que es necessitin diverses persones que els agafin per torns. Els requisits són “tindre una miqueta d’amor per aquesta cultura”, diu Josep Masdeu "Pitu", l’actual President de l’Associació, qui convida als que puguin estar interessats a apropar-s'hi al local de l'Associaci'o del carrer Sant Eloi, número 9 i provar-ho. Els més veterans s’encarreguen d’ensenyar la manera de portar-los i les coreografies pròpies de cadascú dels Gegants. Els responsables asseguren que és molt fàcil i que s'aprèn ràpid.

El Gegant Magí i la Geganta Quimeta pesen vora 60 quilos També a la Colla de Gegants, busquen grallers per reforçar el grup actual de tres components. Les classes per aprendre a tocar la gralla -tant com de percussió per als tabalers-, van incloses en la quota anual de 30 euros.

Ara per ara són un total de noranta socis. El més petit té tres anys i és fill d’un dels fundadors. La més gran i membre d’honor en té 85.

Es diu Montserrat Tormo i “fins fa molt poc sortia amb els diables”, explica Masdeu.

Alguns dels seus Gegants han estat d'exposició al Japó L'Associació Diables de Port inclou les colles de Geganters, els Diables de Port i la seva secció infantil anomenada Espurnes de Port i els tabalers, que acompanyen als altres dos grups. Va ser creada l'any 1996. Prèviament va haver-hi un petit moviment que no va acabar de consolidar-se i que només van fer sortides puntuals amb els gegants originals, que fan entre 80 i 90 quilos i que actualment es troben a la Casa de Rellotge en exposició.

El cap de setmana del 7 i 8 de febrer van celebrar les festes de Santa Eulàlia, una de les patrones de Barcelona. Primer van haver de recollir, el matí del dissabte, els seus Gegantons, que es trobaven d'exposició al Pati Manning des de l'1 de febrer.

El calendari previst per tot l’any 2015 consta de més d’una vintena d’esdeveniments, i el president assegura que esperen tancar més actuacions a mesura que avanci l’any. El 2016 celebraran l’aniversari però encara no hi ha res concretat. De moment, la seva intenció és la de reforçar la Colla de Geganters amb nous portadors i afegir més grallers amb gent que vulgui implicar-se del tot. Els assajos són els divendres a la tarda al seu propi local, i els dissabtes als matins a La Bàscula. Qualsevol persona interessada a formar part dels Tabalers o dels Diables són també benvinguts. ■

Els Gegants Magí i Quimeta (d'esquenes) i els Gegantons Paco Candel i Campis Drak. Foto: Arxiu Associació Diables de Port

16 CULTURA

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

El Carnestoltes en imatges

Fotos: Thaís Campmany Jubany / Agustín Forteza

SALUT 17

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

2015: Any nou i uns bons hàbits

I al igual que tots els anys s’han acabat les festes, la bàscula marca 2, 3 o 4 kg mes i fem propòsits de fer dieta i perdre pes. Però aquest any no us proposem fer dieta si no millorar els nostres hàbits de vida per guanyar salut.

I pel nou any us regalem el nostre decàleg i els nostres propòsits pel 2015: 1. Necessito menja per poder funcionar, però la clau es menjar el just i necessari. Menjar bé està renyit amb menjar massa 2. Menjarem de tot. En la varietat hi ha el gust i la salut 3. Esmorzarem cada dia. Sense energia no podem treballar 4. Farem 5 àpats al dia mantenint un horari similar 5. Menjarem 5 racions de fruita i verdura al dia: de postres fruita, amanida a cada àpat com acompanyament i un plat principal de verdura.

6. Menjarem aliments rics en fibres: pa i cereals integrals, verdures, fruites, llegums. La fibra ens sacia i ens aporta

minerals i vitamines 7. Menjarem peix almenys 3 cops a la setmana. La seva proteïna es de alta qualitat i ens aporta un greix mes saludable.

8. Disfrutarem bevent aigua al llarg de tot el dia i un gotet de vi amb l’àpat principal.

9. Menjarem amb companyia i sense televisió, disfrutant de la conversa i menjarem menys quantitat.

10.Prepararem els àpats amb cura i millorarem la presentació. Gastronomia i menjar sà han d’anar de la mà.

gia i vitalitat. Ara això passa si fem més de mitja hora d’exercici i a una intensitat moderada, es a dir just el que necessitem per mantenir-nos actius.

I no oblidarem l’exercici. Recordem la màxima grega “mens sana in corpore sano”.

Tant o mes important que menja sa es fer exercici cada dia. Caminarem, pujarem escales i buscarem de 30 a 60 minuts diaris per fer exercici. Pot ser que al principi ens costi però descobrirem que amb la pràctica d’exercici el nostre cos allibera unes hormones denominades endorfines que ens donen sensació de benestar , ens alleugen el dolor, ajuden a regular la gana i ens aporten ener-

I si voleu aprendre com fer-ho veniu al CS Dr Carles Ribas i consulteu l’espai ZONA SALUDABLE del centre, allí trobareu tota la informació. ■

I us preguntareu, però ara que he de fer per perdre aquest kilos de mes?. Dons be tot el decàleg es pot resumir en UN PLAT. Abusarem de les verdures, la meitat del plat han de ser verdures, una quart part l’ocuparà el peix, car o ous i l¡altra quarta plat serà la pasta, arròs o llegums; la fruita de postres i per beure aigua.

Inmaculada Gil Infermera CAP Dr. Carles Ribas

TALLER: INSUFICIÈNCIA CARDÍACA ES CELEBRARÀ AL CAP DR. CARLES RIBAS ELS DIES 24 I 27 DE FEBRER A LAS 10,30 DEL MATI A LA BIBLIOTECA DEL CENTRE

Grans actius un projecte comunitari Una de les vessants que aborda el Treball Social Sanitari es el Treball Comunitari, motiu pel que per part de les Treballadores Socials del CAP Carles Ribes i del CAP La Marina, Encarna Medina i Silvia Manzanares respectivament, apostem per la dinamització d’un projecte comunitari que pugui beneficiar a la població del Barri La Marina de Port i La Marina de Prat Vermell.

Per poder dur a terme aquest projecte comptem amb l’inestimable suport de la Federació Catalana de Voluntariat Social, el pla comunitari de barri, i la complicitat i la implicació de cada una de les persones que formen part dels nostres equips al CAP Carles Ribas i al CAP La Marina, ja sigui des del la professionalitat del personal de Gestió i Serveis (personal administratiu) , de la d’infermeria, de la medicina de família o de la de treball social.

Considerem que una bona xarxa social al barri pot generar relacions de veïnat i revertir en una millor qualitat de vida i social de les persones que hi viuen. Po-

dent humanitzar al barri i augmentant la socialització de les persones que hi viuen i treballen, perquè vers el tracta professional i humà que dia a dia es dispensa des dels Centres d’atenció Primària es creen vincles professionals i personals.

Evidentment el projecte no podria existir sense persones disposades a poder cedir una part del seu temps , per compartir aquest espai de la seva vida amb aquelles persones que poden necessitar una ajuda o un suport puntual i/o prolongant per l’acompanyament a les visites dels centres de salut. Es per això que des dels CAP Carles Ribas i CAP La Marina volem promocionar un equip de voluntariat conjunt , on les persones voluntàries realitzaran tasques d’acompanyament a aquelles altres que presentin un grau de dependència, entenent aquesta com a dependència crònica o temporal, física, psíquica, cultural o de qualsevol altre tipus.

En breu farà sis anys que estic treballant al territori i puc afirmar que en més d’un cas en els que he treballat, la ret social i la

xarxa veïnal funciona a la Marina de Port, tot i així trobo que aquest projecte es una oportunitat per fer més visible aquella tasca que de vegades ja hi ha persones que estan duent a terme des d’una individualitat , per poder-la transformar en un projecte comunitari.

Es per això que des del Treball Social Sanitari de CAP Carles Ribas i CAP La Marina us fem arribar una proposta a cada una de les persones que en algun moment us hagueu plantejat poder donar suport a algun veí o veïna que pugui necessitarho; també a aquelles persones que de manera individual ja ho estigueu fent ; per d’aquesta manera poder crear entre tots veïns i veïnes del barri i professionals dels respectius serveis un pla comunitari de Voluntariat Social que pugui revertir en una humanització del barri, en una millor atenció de les persones per les persones, i en una major socialització de barri.

Si disposes d’un matí lliure per poder compartir amb els teus veïns i les teves veïnes que han de fer visites als centres de

salut, ja sigui als ambulatoris pertinents, a Numància, o a l’Hospital Clínic; si trobes que pots col•laborar acompanyant a aquelles persones que puguin presentar un grau de discapacitat, o una dependència crònica o temporal: no dubtis a contactar els professionals del CAP Carles Ribas o del CAP La Marina, estarem encantats d’informarte vers el projecte Grans Actius.

I recorda no per no se gran has de deixar de participar en el projecte si et resulta engrescador, contacta amb nosaltres, demana dia i hora amb les Treballadores Socials del CAP Carles Ribas i CAP La Marina i t’ho explicarem o et vincularem amb la Federació Catalana de Voluntariat Social.

T’hi esperem! ■

Silvia Manzanares Rodríguez Treballadora Social EAP 3H La Marina Institut Català de la Salut

18 ESPORTS

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

La gimnàstica es consolida a Sants-Montjuïc amb la crescuda del seu únic club Després de dos anys de vida el Club Gimnàstic Barcelona compta ja amb més d’un centenar d’alumnes, una cinquantena de les quals formen part del grup de competició. || Jordi Gispert || Redacció “Treballa i esforça’t cada dia, no hi ha millor sensació que un triomf que ha costat suor”. Aquest és el lema del mes de febrer, per a les entrenadores i per a les gimnastes, per a les noies que competeixen i per a les que tot just acaben de començar. Cada trenta dies n’hi ha un de nou, amb vocació motivadora en primer lloc, però també educativa i de formació sobretot d’uns valors que sempre duu inherents l’esport. La Marta i la Irene van iniciar fa tot just dos anys i quatre mesos l’aventura de començar a fer camí soles en l’ensenyança de l’esport del qual s’havien enamorat des de petites. L’esport que omplia els seus desitjos malgrat els sacrificis i les hores. L’esport que a dia d’avui encarna el Club Gimnàstic Barcelona, que compta ja amb més de cent nenes inscrites, un bon grapat de podis en competició i una forta demanda que no pot acabar-se de cobrir, i a la qual es busca una solució.

▶ Imatges de les nenes en competició.

El nombre de nenes i adolescents que truquen a la porta creix dia rere dia. És per això que els 200 metres quadrats del gimnàs del carrer Melcior de Palau, a tocar de l’Estació de Sants, queden petits. Un total de quatre entrenadores combinen les sessions pràctiques per a tots els grups d’edat, que van dels 3 als 16 o 17 anys i per als diversos grups de nivell. S’hi pot entrar sense cap mena d’experiència o amb la mirada fixada en la competició, fins i tot en la recerca d’una beca que pugui concedir l’ingrés a un Centre d’Alt Rendiment, l’únic camí possible per competir en europeus, mundials o Jocs Olímpics. S’aconsegueixen ajudes minses per part de l’administració o a través de la federació. Ara però caldria un nou local, o una ampliació, o potser més gent. Cal tenir en compte tanmateix, que com a club que no busca el lucre, el capital es redueix a les inscripcions dels seus socis i a alguna petita subvenció, i cal entendre doncs que sense diners és imposible dur a terme determinades inversions o millores… que se segueixen perseguint, per permetre l’obertura dels serveis de l’entitat a molta més gent i millorar la qualitat del terreny i el material.

El Club Gimnàstic Barcelona és present a la Taula d’Esports de Sants, l’organisme que vetlla per l’interès comú dels diversos representants esportius del territori, homòleg al que comença a funcionar a La Marina. ParCanal Olímpic de Castelldefels.

ticipa també en totes les mostres i exhibicions possibles, com la Fira d’Entitats o fins i tot la Mostra d’Associacions de les Festes de la Mercè. Obra també la seva porta a les escoles, perquè durant el mes de novembre els escolars puguin descobrir el món de la gimnàstica artística durant una o diverses de les seves hores lectives d’educació física. Un món que composen quatre aparells o modalitats: el poltre, les paral•leles assimètriques, la barra d’equilibri i l’exercici en terra. En ells es basen tots els entrenaments que es fan de 17h a 21h de dilluns a divendres, i dissabtes de 10h a 14h. Les més novícies realitzen només sessions d’una o dues hores, sumant-ne quatre a la setmana. Les que preparen la competició ja se’n carreguen un total de divuit, amb l’afegit del campionat corresponent (Copa Catalunya, Campionat de Catalunya o Campionat d’Espanya) si toca, durant el cap de setmana. En totes les pràctiques s’inclouen, en la part física, exercicis de força i de flexibilitat. Més endavant es treballa la tècnica, l’expressió corporal i l’exercici concret.

Tot plegat exigint col•laboració i respecte, el que cal tenir per les companyes i també per una mateixa, per permetre que brolli l’esperit de sacrifici i també l’esperit crític, els dos únics elements que habiliten la possibilitat d’assumir nous coneixements i per tant, de millorar. ■

▶ Imatges de les nenes en competició.

REFERÈNCIA: Club Gimnàstic Barcelona FUNDACIÓ: Octubre de 2012 LOCAL: Carrer Melcior de Palau 161, (08014, Sants, Barcelona).

WEB: www.clubgimnasticbarcelona.com CORREU ELECTRÒNIC: clubgimnasticbarcelona@ gmail.com

La quota del Canal Olímpic de Castelldefels es redueix a 10 euros durant el mes de febrer.

El Canal Olímpic de Castelldefels, a només 10 minuts del districte de Sants-Montjuïc, posa en marxa una promoció especial durant el mes de febrer. L’abonament a l’Equacat, que és el nom que reb la societat gestora de la instal•lació, s’abarateix a 10 euros, per permetre-hi l’entrada al públic més divers. El complex va ser creat l’any 1992 per acollir les competicions de rem durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Actualment el poliesportiu compta amb una àmplia zona de fitness , una piscina d’estiu, un circuit de running, el propi canal i diversos camps de Pitch and Putt, Tir amb Arc, Futbol, Volei o Tennis Taula. L’abonament al poliesportiu converteix també cada inscrit en soci del canal Olímpic, amb la possibilitat que ofereix en descomptes i promocions. A l’aigua també s’hi poden dur a terme cursos de Piragüisme, de Windsurf, d’Optimist de Paddle Surf, d’Esquí Aquàtic o d’Esquimotatge, una novedosa tècnica de seguretat amb el caiac. La instal•lació és oberta de 8 a 22h i disposa d’una àmplia zona d’aparcament. ■ Jordi Gispert

COMUNICACIÓ 19

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat

L'equip de redacció de la Marina respon què significa per ells la publicació i el futur que tindrà.

Juan Antonio Reyes Relaciones internacionales Director ▶ Vint-i-cinc anys de comunicació fent barri. ▶ Equips joves amb compromís i valors són garantia de continuïtat de la nostra publicació, la Marina.

Yohany Limpias Periodista Redactora ▶ La Marina per a mi és un mitjà de comunicació petit però potent. ▶ Té molt futur en la mesura en què el barri s'apropiï d'ell. En ser un mitjà local la seva aportació és molt positiu en la mesura en què està molt proper a la gent.

Estel Oleart Estudiant de periodisme Redactora ▶ La Marina és, per a mi, la porta al periodisme de proximitat i de qualitat. És un símbol d'esforç, dedicació, aprenentatge i passió que es fa realitat dia a dia, i que es pot apreciar un cop al mes. ▶ Té tant de futur com el barri ofereixi. Tenim un equip potent i jove, però són els lectors qui marquen la direcció del mitjà.

David Edo Dissenyador gràfic

Maquetador ▶ És una oportunitat de treballar en allò que m’agrada i seguir ampliant la meva experiència com maquetador. ▶ És evident que un mitjà que informa del dia a dia del barri i que està format per un equip motivat i amb ganes de treballar, té el futur assegurat.

Júlia López Estudiant de periodisme Redactora ▶ Porto relativament poc en aquest mitjà, i per mi significa una nova manera d’aprendre i dur a la pràctica totes aquelles coses que aprenem a la Facultat de Periodisme, però no podem portar més enllà de les aules. La Marina m’ha donat la oportunitat de col•laborar com a una periodista professional, amb l’oportunitat de publicar els escrits en un mitjà real i existent. ▶ Crec que cada vegada anirà creixent més, ja que cada vegada es van perfeccionant més coses, tant a nivell de contingut com a nivell de disseny del diari imprès i online.

Eva Albiol Estudiant de periodisme Cap de redacció ▶ Una publicació de proximitat és una eina de comunicació essencial. I això és la Marina, un altaveu de les inquietuds dels veïns del barri. Com a professional, suposa una oprotunitat per aportar i aprendre. ▶ Som un grup de gent jove, amb ganes de treballar, fer un bon periodisme i engegar nous projectes.

Rafel Vidal Jubilat Fotògraf ▶ Per mi la Marina representa la veu del barri. ▶ Tot i la crisi actual, hi ha prou il·lusió i ganes de tirar endavant aquest projecte.

Jordi Gispert Periodista Redactor ▶ La Marina per a mi va ser una escola, més endavant un terreny professional i actualment una eina molt important i imprescindible dins el teixit associatiu. La premsa de proximitat no és petita és la base. ▶ La Marina, un cop consolidada, ha de buscar encara més vincle amb el seu barri i també amb altres associacions i mitjans locals d'altres indrets i districtes. Ampliar continguts i mitjans pot ser un altre objectiu que seria molt positiu.

Miquel Vera Estudiant de periodisme Redactor ▶ Per mi el diari La Marina ha estat la veritable facultat de periodisme. Aquí he après a redactar, a entrevistar, a informar-me d'allò que passa al meu voltant, i fins i tot he publicat gràcies a aquest mitjà les meves primeres, i humils primícies. ▶ Crec que tindrà tot el futur que vulguin els veïns d'aquest barri. Ja sigui anunciant-hi, com confiant en nosaltres per explicar el que els preocupa, i per llegir el que volen saber.

Judit Valdés

Sara Torremocha Estudiant de periodisme Cap de continguts ▶ És el repte diari de la meva vida com a periodista. ▶ La il•lusió dels companys actuals i dels futurs és el motor de canvi i supervivència de la Marina. Desitjo que no s'esvaeixi mai davant les dificultats.

Ana Sánchez Estudiant de periodisme Redactora ▶ Em permet exercir el periodisme més autèntic: el de proximitat. ▶ La Marina es un barri molt treballador i solidari. Crec que sempre hi haurà gent disposada a treballar per mantindre al barri informat.

Agustin Forteza Fotògraf Coordinador de fotografia ▶ Des de fa lustres esperar a la Marina una vegada al mes, era tractar de posar-me al dia en aspectes latents del barri en tots els fronts socials. ▶ El futur de la Marina crec que passa per apropar-nos més a les institucions de barri i, davant els embats antipopulars, afermar més el seu caràcter progressista sense deixar la pluralitat com a bandera. Avui les xarxes socials faciliten la immediatesa de la notícia i s'han de potenciar en el veïnat.

Iris Vieiros Estudiant de periodisme

Redactora ▶ La Marina és el mitjà que em va permetre fer realitat un somni: ser periodista. Ja fa 4 anys d'això i tot han sigut experiències i coneixement. La Marina m'ha ensenyat a posar en pràctica tot allò que aprenia simultàniament a la Universitat. Realment va ser una segona escola. ▶ Crec que La Marina té un futur brillant. Calia un grup jove i competitiu que la portés endavant, i ara que el tenim no crec que res ens aturi.

Vicente Villalba

Estudiant de periodisme

Estudiant d'ADE

Redactora

Departament comercial

▶ La Marina significa l’oportunitat de fer periodisme, alhora que és una manera de conèixer un barri de Barcelona que no és el meu, i que té coses que m’agradaria que el meu tingués. ▶ Penso que La Marina té molt futur. És necessari que hi hagi mitjans com La Marina que siguin propers als lectors i que s’ocupin dels afers del barri, a on moltes vegades els grans mitjans no arriben.

▶ Un mitjà de comunicació proper que apropa les notícies en un barri de vegades desinformat. ▶ Per la manera en què la gent veu la publicació s'albira un futur bastant incert per la poca estima i respecte que molta gent mostra sobre ella, malgrat que hi ha una quantitat molt gran de professionals treballant darrere d'ella.

20 PUBLICITAT

Febrer 2015 // www.lamarinadigital.cat