La Marina – Edició febrer 2018 by La Marina

CARNESTOLTES

Les entitats es preparen per la gran rua

Pàg. 4

PERIÒDIC GRATUÏT Febrer 2018 / Núm. 269 Associació de Mitjans de Comunicació Local

PARTICIPA! ENVIA'NS AVISOS

695035562

CULTURA

Una exposició fa homenatge als més grans del barri

Pàg. 15

En marxa diversos projectes de millora urbanística

MEMÒRIA HISTÒRICA

El Tramvia 48, la línia que arribava a Can Tunis Pàg. 13

ESPORTS

ARY Esport celebra la III Jornada de Nutrició i Salut

TEMA DEL MES EL BARRI ESTÀ D'OBRES Pàgs. 10-11

Pàg. 17

ACTUALITAT

Com afronten

l'epidèmia de la grip els CAPs del barri? Pàg. 3

MIRADES

Febrer 2018 // www.lamarina.cat



mirada positiva

L’oferta d’oci i cultura al barri Fundador: Juan Antonio Reyes

Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat - www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President AMCL Joan Barutel Consell d'operativa i continguts Joan Barutel, Aran Comín, Yohany Limpias, Man Hoh Tang Responsable de l'àrea de tancament Yohany Limpias Edició i maquetació Aran Comín Redacció Carlos Arnal, Alba Calpe, Aran Comín, Alba Domínguez, Elena Domínguez, Lorena Hens, Yohany Limpias, Montse Valls Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza Col·laboradors Mariluz Bailón CAP La Marina, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Marc Guallar, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Biblioteca Francesc Candel. Publicitat comercial@lamarina.cat Man Hoh Tang (93 296 50 07) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Fa alguns temps que els centres cívics venen oferint una varietat d'espectacles que de mica en mica van guanyant en l'interès del veïnat. Aquest va ser el cas del concert d'homenatge a Victor Jara i Violeta Parra de la cantautora empordanesa Rusó Sala i el grup Sakapatú (amb menbres de Xile, l'Argentina i el Perú residents a Catalunya). Aires mediterranis i llatinoamericans van fer gaudir a quasi un centenar de persones que es van donar cita a la Sala Pepita Casanellas el divendres, 2 de febrer a les 8 de la nit. ■ Fe d'errates: en l'edició anterior de LA MARINA, a la pàgina 17, on apareixia que el club d'escacs utilitzava el local "de l'Associació de Comerciants de la Marina" havia de dir "de l'Associació de Veïns La Cadena-Estrelles Altes".

EDITORIAL Per un urbanisme pensat des del veïnat Pensar una ciutat per als veïns i veïnes de Barcelona i no només pels interessos econòmics ha estat una feina que des de l'època dels 70 s'ha portat des del moviment associatiu veïnal de la ciutat, i més recentment també se n'han afegit i significat altres col·lectius. Reconciliar aquests interessos econòmics amb els de l'administració i els del veïnat és una feina constant, que en gran mesura depèn de la força de pressió i organització que exerceixi cada part. Tot plegat és un joc d'interessos creuat. Més en un context com el que té la ciutat de Barcelona. D'un atractiu turístic que fa que sigui propici per l'especulació immobiliària. Val la pena tenir en compte aquest context al barri en particular perquè ara es comencen a concretar reformes en l'urbanisme que ja s'havien previst des d'altres anys. Algunes van ser pensades en altre context i no van suscitar interès perquè van quedar durant molt de temps en paper mullat. Però ara que es volen portar a terme, no només estan sota l'ull dels veïns, sinó que algunes, fins i tot estan sent qüestionades. La Marina és un lloc privilegiat per la seva ubicació i la seva potencialitat de creixement. No és gratuïta la instal·lació d'empreses informàtiques i altres de tot tipus que es plantegen al nostre territori. Però cal tenir en compte que aquest creixement no es pot donar a costa del benestar que els veïns han aconseguit. De mica en mica guanya el discurs de la urgència i es pot tenir la temptació de rifar alguns projectes. "Pensar en clau ciutat" sí, però sense excloure'n La Marina. Compte!. Que si el veïnat no té cap projecte propi, altres actors seran els que faran i determinaran el nostre espai de convivència. Manca organització i propostes per poder sumar totes les capacitats que hi tenim per aconseguir un projecte comú. Que ens aplegui i ens doni una veu fort davant l’administració i els altres actors. Per això cal estar atents, participar, dir la nostra i assumir la nostra corresponsabilitat en tots els projectes. L'Ajuntament fins ara ha mostrat una certa voluntat a escoltar, val la pena ser-hi.

ACTUALITAT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Els CAPs del barri atenen amb normalitat l'epidèmia de grip El dia 2 de febrer, coincidint amb tots els

Només el CAP La Marina va necessitar

centres, es va registrar el punt més àlgid

instal·lar una consulta alternativa a urgències

|| Yohany Limpias || Redacció Les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya van afirmar que l’activitat gripal va superar el llindar d’epidèmia. S’han produït 299 casos per cada 100.000 habitants i es preveu que encara augmenti en les pròximes setmanes de febrer. Cal tenir en compte que el llindar epidèmic establert per aquesta temporada és de 109,4 casos per 100.000 habitants. Aplicat a la Marina, que té una població de poc més de 31 mil habitants, segons dades del departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona, la xifra de refredats seria de 92 pacients a tot el barri. El cert és que els CAPs de la zona, com ha passat a molts altres, s’han vist amb un nombre significatiu d’afectats per aquesta infecció, que al ser de molt fàcil contagi i sumant factors com el clima, fa que els números variïn cada setmana. El dia més significatiu va ser el dia 2 de gener. Tots dos Centres d’Atenció Primària (CAPs) van atendre un punt àlgid de pacients que tornaven de les vacances. El Dr. Josep M. Cots, especialista en medicina de família del CAP La Marina, explica que aquesta situació es l’habitual cada any. Sobretot quan el pont, com enguany, és molt llarg. Un veí que va haver d’acudir al CAP Dr. Carles Ribas en aquesta data, assegura que la cua també era llarga. Ho confirma la doctora Mariam de la Poza, directora del centre, que afegeix, a més, que el cap d’any sol coincidir amb les vacances de personal. Per això, en el cas del CAP La Marina han pres com a mesura la instal·lació d’una consulta de demanda aguda. Així es diu una consulta de la qual s’encarrega una infermera i és a mig camí entre la consulta habitual, amb el metge, i la d’urgències. Aquesta consulta s’atén a l’entrada del CAP, a mà esquerra. El dia que vam fer aquest reportatge, a mitjans de gener, hi havia una vintena de persones. Al CAP Dr. Carles Ribas, en canvi, no va ser necessari instal·lar una consulta alternativa. “Vam tenir més feina, però no la vam necessitar com altres anys”, diu la Mariam, que té la percepció que l’epidèmia al barri

▶ CAP La Marina en horari de servei

segueix la tendència de tota la ciutat. Afegeix que l’hivern provoca molts altres virus, a més de la grip, que fa que hi hagi més demandes de consultes al metge. “S’agreugen els pacients de bronquitis i asma, per exemple”, ens explica. La incidència del virus de la grip varia en funció dels canvis de temps. Quan hi ha una baixada de les temperatures, o aquestes oscil·len força, puja. Quan passa això, el CAP La Marina també posa en marxa la consulta d’hivern, que vol dir que a més de la consulta atesa per la infermera, s’obre una altra atesa per un metge. Al gener totes dues estaven funcionant. Així, explica Cots, “no col·lapsem les visites habituals i d’altra banda tenim cura de un dels principals focus d’infecció,

que són precisament les consultes als metges”. Obrint el plànol general cap a Catalunya, el sindicat Metges de Catalunya (MC) va denunciar que la situació en la qual es troben les urgències dels grans hospitals catalans és de “desbordament”. Des del departament de Salut negaven el col·lapse, però admetien una situació de “saturació”. Els metges insisteixen en que la falta de personal, la precarietat laboral, els problemes d’espai, el fer un mal ús de les urgències i la necessitat de visitar-se per adquirir la baixa, són part dels motius del col·lapse d’urgències. El col·lapse no existeix al barri, excepte, com afirmen els professionals que hi treballen, en dies molts puntuals.

Consells per evitar i tractar la grip ▶ Renta't les mans més sovint i al tossir no et tapis la boca amb la mà sinó amb el colze. ▶ Si caus malalt hi ha molt poca cosa a fer, sobretot, reposa. ▶ Pren paracetamol per trobar-te una mica millor i baixar la febre.

▶ Pren molts líquids i coses calentes per millorar el teu benestar general. ▶ La gent gran o malalta ha de vacunar-se al seu centre de salut. ▶ La grip pot arribar a durar dues o tres setmanes, amb 3 o 4 dies de malestar molt intens.

Rafel Vidal

Sobre la situació del personal, al CAP Dr. Carles Ribas asseguren que “estan com sempre”. Fa quasi un any que tenen una plaça d’infermeria pendent d’assignació. De la Poza explica que malgrat que compten amb pressupost per a contractar suplents per a cobrir les vacances dels metges, és difícil trobar gent disponible per a només dues setmanes. Per això opten per fer la jornada complementària. Hores que van suplint entre el personal de la plantilla. Al CAP La Marina reconeixen que un reforç de personal els aniria bé, sobretot a la temporada de fred, però asseguren que malgrat això el personal va cobrint les necessitats de manera creativa. La mirada dels pacients és la mateixa: els aniria bé un reforç de personal “perquè quan s’està amb tots els símptomes a sobre es nota”. Maria Jorgelina és una veïna que esperava a la consulta aguda del CAP La Marina. Té 66 anys i feia cinc dies que patia el refredat. Va haver d’esperar més d’hora i mitja per a ser atesa. El mateix els va passar a Yolanda Fernández i a Míriam Llorente, ambdues esperant a la mateixa sala feia hora i mitja en el moment de fer aquest reportatge. ■

ACTUALITAT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Circ, guacamais o estrelles de Bollywood, tot a punt per rebre el carnestoltes a la Marina Recordes el Carnaval de 1988?

▶ L'Associació de Veïns de Can Clos treballen en les seves disfresses

|| Carlos Arnal || Redacció Quan falten pocs dies per la Festa de Carnaval de La Marina, hem parlat amb alguns dels protagonistes de la festa més esbojarrada del barri... i és que tot està a punt per rebre un any més al Rei Carnestoltes i compartir amb ell la disbauxa característica d’una de les cel·lebracions més esperades per petits i grans: la rua de Carnaval. Amb setze carrosses inscrites al tancament d’aquesta edició, la rua d’enguany es preveu, tal com ens ha explicat la dinamitzadora de la Unió d’Entitats de La Marina, Maria Santiago com una de les més variades i divertides dels darrers anys: en ella tindrà cabuda, entre d’altres, el món del circ, el far west, Bollywood, ocells -molts ocells- i fins i tot tres casaments! El divendres 9 de febrer tindrà lloc el tradicional Ranxo de Carnaval, un sopar a base d’escudella i carn d’olla a la Sala Pepita Casanellas que tindrà com a objectiu principal rendir homenatge

AVV Can Clos

a totes les comparses participants a la Rua i que aquest any serà amenitzada amb un espectacle de cabaret i burlesque, l’aperitiu ideal per la gran festa del dia 10.

El Ranxo de Carnaval estarà amenitzat amb un espectacle de cabaret i burlesque El dissabte 10 tindrà lloc la Rua de Carnaval –l’ordre de sortida de les diferents comparses serà segons el sorteig que es va fer fa uns dies¬– i començarà a la Plaça de les Matemàtiques, prosseguirà pel passeig Mare de Déu de Port, continuarà per Alts Forns, el passeig de la Zona Franca, carrer de la Mineria i acabarà al punt inicial, a la plaça de les Matemàtiques. Un cop acabada la Rua es celebrarà el Ball de Cloenda de Carnaval a la sala Pepita Casanellas que comptarà amb la presència de l’orquestra Krater i on

també es coronarà al Rei i la Reina del Carnaval de La Marina. Aquest concurs, que es fa per segon any consecutiu, té com a objectiu premiar a la millor disfressa en modalitat femenina i masculina i està obert a tothom qui vulgui participar. Una festa, com hem dit, que pinta excel·lent, però què seria del Carnaval sense les comparses i les seves carrosses? Els del Polvorí aniran disfressats com a actors i actrius de les grans produccions de Bollywood, una decisió que va resultar d’una votació que va tenir lloc el dia de Sant Joan. Per la seva part, els membres d’APALIM s’han decantat pel tema del circ: pallassos, trapezistes i diversos animalons desfilaran pels carrers del barri. Al Centre Cultural de les Estrelles Altes, tot i la manca de temps, han decidit planificar una comparsa en temps rècord on hi hauran –atenció¬– fins a tres casaments... i ja us avancem que no seran casaments tradicionals... Per altre banda, a La Vinya la temàtica serà el sol i la comparsa estarà formada per uns 80 seguidors de l’astre rei. Cal afegir que quan li hem demanat en Kiko una fotografia de les disfresses, ens ha dit que és una sorpresa i que haurem d’esperar fins el dia 10... Màxima expectació! Per últim, a Can Clos ens han decidit fer una estrena d’altura… i es que aniran de guacamais, uns ocells ben bonics i alegres, “com la gent de Can Clos”, han afegit amb simpatia. Aquest any al Carnaval de La Marina qui no corre, vola! Llarga vida al Rei Carnestoltes! ■

Nova escola de formació de joves i adults a Sants

ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

La Troca és un projecte que vol cobrir les necessitats de formació en diverses àrees || Elena Domínguez || Redacció Al llarg de la vida tothom es troba amb dificultats que ha de resoldre. Des d’aspectes tan sim-ples, com no ser capaç de comunicar-se, fins a grans reptes com incorporar-se al món laboral. Hi ha persones que no saben fer ús de les tecnologies, ara per ara bàsiques, motiu pel qual es veuen limitades a l’hora de realitzar determinades tasques. Altres veuen com un repte l’economia domèstica. Però, molts d’aquests problemes tenen la mateixa solució: la formació i l’educació.

Es vol que els diners no limitin a ningú, per això la matrícula és oberta i gratuïta. La Troca és un projecte que neix amb la vocació de cobrir aquesta necessitat. Fins ara, a tot el districte només hi havia el Centre de Formació de Persones Adultes Sant Raimon de Penya-fort, ubicat al Passeig de la Zona Franca, 56, però no existia cap oferta que cobrís els barris de Sants. La Troca

és una Escola Comunitària de Formació Permanent de joves i adults, ober-ta a tot el districte, però enfocada als barris de Sants, Badal, La Bordeta i Hostafrancs. La seva filosofia parteix de la idea que totes les persones saben coses i que n’han d’aprendre més al llarg de la seva vida. Per això, una manera de col·laborar en el projecte és posar a dis-posició del veïnat, mitjançant l’escola, el coneixement que cadascú té i que d’altres necessiten. Es vol que els diners no siguin una frontera per a l’aprenentatge de ningú. És per aquest motiu que la matrícula és oberta i gratuïta. L’escola ha obert les seves portes el passat 15 de gener, després de treballar al llarg de 2017 per portar a terme el projecte. L’equip està format tant per veïns com per professionals de diversos àmbits: pedagogs, psicopedagogs, educadors socials, filòlegs, entre d’altres. Durant aquest any, s’han realitzat treballs de diagnosi i entrevistes amb veïns i tècnics de les diverses àrees que treballen al territori per identificar les necessitats educatives del veïnat, així com un procés participatiu per posar en comú coneixements i decidir com seria la futura escola. Cal destacar que, el febrer de 2017, La Troca va guanyar el Premi per a projectes innovadors per a la qualitat democràtica,

atorgat per l’Àrea de Participació de l’Ajuntament de Barcelona. L’obtenció del premi va suposar una forta empenta pel projecte. L’oferta formativa està estructurada a partir de les competències necessàries per exercir els diversos rols de la joventut i l’adultesa i pel desenvolupament dels alumnes com a persones autònomes i crítiques en tots els àmbits de la vida. Les sessions educatives tindran lloc a la Lleialtat Santsenca i al Centre Social de Sants fins el 22 de març i tractaran matèries com: cas-tellà, neolectora, alfabetització digital, compe-

tències prelaborals, economia domèstica, drets laborals, coneixement de l’entorn... L’escola disposa d’una Aula Oberta, on els alumnes tenen accés a ordinadors amb programari lliure i suport del personal. Cada alumne, que podrà assistir a classe diàriament o puntualment, també té l’oportunitat de realitzar activitats lúdiques, com sortides o cinefòrum, i assistir a xer-rades sobre temes diversos. L‘oferta formativa s’anirà ampliant a mesura que creixin els alum-nes matriculats i s’incorporin noves propostes de la Xarxa d’intercanvi de coneixements. ■

PUBLICITAT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Passar fred a casa

NO ÉS NORMAL.

L’energia és el teu dret.

-----------------------------------------------------Deixar d’utilitzar l’aigua calenta o els fogons per fer front a la factura no és normal. Per llei, les companyies no poden tallar el servei a les llars vulnerables. Vine al punt d’assessorament energètic de Sants-Montjuïc: Oficina de l’Habitatge de Sants. Carrer d’Antoni de Capmany, 23.

------------------------------------------------------

Més informació

www.habitatge.barcelona/dretsenergetics Informació Barcelona Trucada gratuïta

perquè no et tallin la llum, l’aigua o el gas,

posem tota

l’energia

OPINIÓ

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

A les nostres xarxes

La república inevitable

Sabela de la Torre: El paso de cebra que hay en Mare de Déu al girar des de Altos Hornos es peligrosísimo, los coches giran a toda pastilla (sin visibilidad por los coches/furgonetas/camiones en el chaflán) y hay que cruzar con mil ojos (además, aunque te vean a muchos les cuesta frenar, muy majos). Karem El Griri Zefzafi: El problema de ese cruce es que no se ve nada porque hay una zona de carga y descarga que nubla toda visibilidad. Emilio Espadas: Hay poca visibilidad. Este chaflán está siempre ocupadísimo pero también se pasan el semáforo a veces. Consensuada la futura pista patinable que acollirà l’antiga Porta Firal Paulina Rivero: Bravoooo al fin mi hijo no tendrá que ir hasta la Marbella para poder practicar. Ahora a cuidarlo y respetar . Jordi PC: Podrían poner en marcha la fuente, que lleva dos o tres semanas inactiva, como mínimo. La Marina CAT

@lamarinacat

i ha força raons de tot tipus per pensar que la República Catalana es farà efectiva. En concret, però, us vull parlar de tres raons humanes, diverses però molt significatives. La primera raó són els vots. Cada cop que ens criden a votar hi ha més gent que escull la república sobirana: el 9N del 2014 vam ser 1.897.000; el 2015, 1.966.000; al referèndum, 2.044.000 i, finalment, a les eleccions del 21D vam arribar als 2.080.000 vots. I malgrat que en aquestes dues darreres cites electorals ho vam tenir tot en contra. Com ho podran aturar això? Com podran sotmetre un país que un cop i un altre vota sobirania? La segona raó, per a mi de tant de pes com la primera, és la mobilització que s'ha anat produint conforme ens posaven obstacles, ens reprimien i ens agredien. La

indignació ha portat a molta gent a l'activisme polític. La ciutadania sobiranista ja no es conforma amb votar i prou: vol parArxiu i ticipar, ser protagonista, decidir el futur definir com ha de ser el nou Estat. Els Comitès de Defensa de la República (CDRs) som l'exemple més recent d'això. L'últim fet que ens ajudarà a fer efectiva la República és que tenim uns representants polítics que, malgrat els errors i febleses (són humans), acaben sent fidels al mandat popular i fan el que calgui per aplicar-lo. I, encara que estiguin presos, exiliats o encausats judicialment, persisteixen o deixen pas a una segona línia de dones i homes tan valuosos i valerosos com els primers. Crec, doncs, que aviat tindrem una República i un estat propi i sobirà a tots els efectes. I que en la construcció d'aquest nou Estat han de participar tant els sobiranistes com els que no ho són. Totes i tots

hem d'aportar la nostra opinió, exposar les nostres necessitats, contribuir amb el nostre esforç i les nostres il·lusions. En aquest sentit, al CDR de la Marina hem començat a parlar de tot allò que caldrà decidir i resoldre per constituir la República. Temes bàsics per aconseguir un país modern i avançat: educació, sanitat, habitatge, treball, pensions... I el primer d'aquests grans temes de futur que us plantegem és el de les pensions. Volem encetar un debat sobre els problemes de les pensions en aquest règim corrupte i decadent del Regne d'Espanya i les oportunitats i aspiracions del sistema republicà català de pensions. Per tot això us convidem a l’assemblea oberta sobre les pensions a la plaça Marina el dissabte 17 de febrer a les 12 hores. Lluís Julian Barrachina Membre del CDR la Marina

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@lamarina.cat

La gent opina Àngels Martín,

Administrativa de la Generalitat de Catalunya “Vull que se solucioni tot. Que Espanya estigui unida. Hauríem de sortir tots al carrer per treballar per una unitat. És millor una Europa unida, que no una dividida en trossets.”

Alba Domínguez / Rafel Vidal

Què opines de l’actual situació al Parlament de Catalunya? Antonio Reina, 83 anys Jubilat

“És una vergonya i el pitjor que pot passar. I ja no només parlant del Parlament, sinó de la corrupció que hi ha tant a Catalunya com a Espanya.”

Arnau,

20 anys Estudiant

“No opino sobre el tema, que cadascú pensi el que vulgui. S’està perdent el temps.”

Carmen, 53 anys Dona de la llar

“No estic a favor ni en contra, perquè és una situació que no entenc.”

Beatriz, 33 anys Aturada

“Crec que és tot un “cachondeo”, és una guerra entre ells i nosaltres quedarem malparats. A mi m’és igual ser espanyola o catalana mentre les coses vagin bé.”

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Col·lisió entre una moto i un taxi en la cruïlla Mare de Déu de Port i Alts Forns

OPINIÓ

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

L'acomodador

El jardí

Punts de vista

Juan Bibian

Xavier Sanz

Marc Guallar

(Steven Spielberg)

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

quest film de política/ ficció del mag de Cincinnati no presentava d'entrada per a mi massa interès, excepte la coneguda habilitat i destresa de la narrativa del director de "E.T" i haig de dir que se'm va fer curta, la qual cosa ja és un punt al seu favor. Estats Units, 1971. El director del Washington Post Ben Bradlee (Tom Hanks) i l'editora Katharine Graham (Meryl Streep) descobreixen una filtració amb documents que demostraven que l'administració del president Lyndon B. Johnson i els seus antecessors havien mentit als ciutadans sobre la guerra de Vietnam. Després de la decisió d'aquest periòdic de publicar els Papeles del Pentágono, es produeix un gran escàndol i una batalla sense precedents entre periodistes i Govern. Aquesta polèmica reve-

lació va arribar fins i tot a danyar a l'administració del successor de Johnson, Richard Nixon. Excel·lent Meryl Streep donant vida a aquest personatge que s'obvio durant anys en la seva participació, tant en aquest cas com en el posterior Watergate El redactor cap, Ben Bradley, que ja va interpretar Jason Robards en "Tots els homes del president " fa més de 40 anys, i que li va suposar un Óscar, ho reprèn un sobri, esforçat i creïble Tom Hanks, que forma amb la Streep i els seus companys del periòdic un grup de professionals que premien la notícia i el rigor sobre la pressió i els interessos del govern. Es tracta d'una notable pel·lícula que funciona com a advertiment del que la societat s'arrisca a perdre si deixen d'existir els reporters i els informadors, i les capçaleres que publiquen el seu treball. ■

Sense acord, no hi ha pressupostos

Bretxa salarial o bretxa cultural

Los archivos del pentágono

nmig de l’actualitat política unes declaracions del president del govern central, Mariano Rajoy, sobre la desigualtat salarial entre homes i dones han ocupat durant uns instants els titulars reservats per altres qüestions. Millor dit, unes no declaracions, perquè el mandatari va demanar al periodista que l’entrevistava que no en volia parlar. Que un mandatari amb altes responsabilitats no vulgui parlar de la desigualtat entre homes i dones al món del treball ens assenyala que encara resta molta feina a fer. Les dades oficials fa anys que demostren que la recordada frases “a igual feina igual salari” no és certa en molts sectors professionals, ara cal constatar que també queda molta feina a fer en relació a aquelles persones que prenen decisions. La bretxa salarial no és una qüestió estrictament econòmica, és un tema social i també cultural que indica una visió de superioritat per qüestions de gènere pròpia d’èpoques passades que d’una societat occidental en ple segle XXI. Lamento constatar que queda molta feina a fer, perquè les declaracions abans esmentades no han merescut cap crítica contudent, radical sense pal·liatius del conjunt de la societat, tan sols, d’alguns sectors del progressisme militant, i això és totalment insuficient. Seguim. ■

inc la sensació que últimament estem veient de tot en política menys el que hem de veure, i m’explico. Estem vivint moments on no veurem majories absolutes i per tant on es més que necessari arribar a acords, i sembla, que els que han de fer-ho no se n’han adonat o no volen adonar-se que ho han de fer. A Barcelona, d’un temps aquí, hem vist com han trencat l’acord municipal, fet que provoca que un ple tan important com el de pressupostos, hagi quedat en un ple de retrets. Ara que es temps de tecnologia i d’aplicacions mòbils, crec que els polítics haurien d’adaptar-se a ells mateixos el terme APP: Acord, Política, Pressupostos. La política ben exercida es la de l’acord, la negociació... per tant, si utilitzem el terme APP basat en la política surt aquesta formula que a la senyora Colau no deu agradar gaire. La votació de pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona, passa ara a un ple extraordinari on si tot va com sembla, l’oposició hauria de buscar nou alcalde i nous pressupostos, cosa que no passarà i per tant l’alcaldessa aprovarà els pressupostos per la porta del darrera, automàticament sense suport al ple per tercer cop en aquest mandat. ■

ACTUALITAT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Quina és la vostra valoració de les obres que s’estan fent a la Marina?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina. Aquestes obres donen resposta a reSergi Sarri clamacions que des da fa anys ha fet el veïnat del barri i que, tot i Jordi Fexas Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en quedar reflectides en els PADS Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat. Barcelona. Llic. en Història. Activista sod’anteriors mandats, seguien cial i polític. Ciutadà compromès amb el sense resoldre. Pel govern La majoria de les obres encara han de començar, moviment veïnal i associatiu. de BComú l’accessibilitat però creiem que ajudaran a millorar la qualitat de i la convivència a l’espai Les obres a la Marina eren més que necessàrivida als barris, especialment els ascensors. Pel que fa públic eren prioritàes, tot i que encara queda molt per fer en aquesa la urbanització de la plaça del mig, caldria acaries i amb aquestes ta zona. Finalitzades les de Can Clos, creiem que bar de fer unes millores que els veïns ja han actuacions ho hagués pogut quedar menys lesiu pels nens si hareclamat mirant el conjunt d’espais de aconseguim. guessin posat un terra més tou com es va demalleure de Can Clos. nar, i esperem que al Polvorí acabin en els terminis que van dir. Com sempre, el més calent és a l’aigüera.

David Labrador

Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. A La Marina, tant els veïns i veïnes com les entitats i associacions tenen, i ens manifesten reiteradament, que la sensació és que hi ha moltes coses planificades i en projecte però que a l'hora de la veritat s'acabarà la legislatura i ben poc es veurà fet, entre altres coses perquè molts projectes i obres porten molt retard.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc. Ja tocava. Dos anys després començar a fer coses, però caldrà continuar amb la renovació dels Jardins de la Mediterrànea, millora de les voreres del carrer Alumini i del Passeig Zona Franca, impulsar el nou projecte educatiu de l´Escola Enric Granados i renovar el teatre de l´Escola Bàrkeno, així com continuar amb la pre-emprenedoria de dones aturades.

Les obres de La Marina són ja una reivindicació veïnal des de fa molts anys. Resulta lamentable comprovar com els governs anteriors van aparcar les obres mentre l’actual govern porta dos anys sense donar una solució. Aquestes obres es podrien haver iniciat molt abans donat que les queixes dels veïns són una necessitat.

Neus Roca

Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball. Reformes que busquen acurçar diferències abismals de qualitat de vida a la ciutat són bona notícia. Abastiment d’aigua, accessibilitat, actualitzar clavegueram o enllumenat són obligacions de govern no negociables. La complexitat pendent de superar rau en recollir les voluntats i plasmar-les en un model de barris menys durs i més vivibles.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

PUBLICITAT / ACTUALITAT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Els barracons de la Pepita Casanellas, tenen la llum encesa de dia i de nit Neus Borrell Formiguer 24/11/17

Els autobusos queden petits per les poques línies i la poca freqüència amb què passen els autobusos. Neus Borrell Formiguer 12/01/18

Cal fer una revisió de l'enllumenat al barri de la Marina. Carrers, avingudes i parcs foscos. Neus Borrell Formiguer 14/12/17

Manca de papereres entre el centre La Vinya i tot el barri del Plus Ultra. Veí 22/12/17

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Reforma en l’urb Aquest any s’inicien i

Nous ascensors i reurbanització dels carrers Túria, Fortuna i Segura, les intervencions en marxa al Polvorí || Yohany Limpias || Redacció

prés d’alguns anys, també es van reprendre les obres d’urbanització i remodelació dels carrers Fortuna, Segura i Túria. S’està asfaltant el tram final de Fortuna, s’està millorant el carrer del Túria i tots els espais lliures que hi ha entre els blocs d’habitatges d’aquesta zona. S’hi plantaran arbres i es renovaran les xarxes de clavegueram, l’enllumenat, el

subministrament elèctric, l’abastament d’aigua i la fibra òptica. A més d’això es faran nous murs de contenció i rampes. Es posarà una marquesina al carrer Segura i es milloraren les escales que comuniquen la Plaça de Llorca i l’edifici del Polvorí. S’anivellaran els graons i es donarà sortida a l’edifici de maó vist des del

Viure a prop de la muntanya, lluny del soroll que pertorba el son, la tranquil·litat i el silenci. Tenir bones vistes, sentir piular els ocells i saludar al teu veí de tota la vida. Així és viure al Polvorí. Una zona privilegiada per la seva ubicació en els temps que corren, de contínua especulació immobiliària. Però no tot és bonic, és clar, la part dolenta és la deficient accessibilitat. I si es té en compte que molts dels veïns que hi viuen són gent gran, llavors resulta ser un veritable problema. Baixar i pujar escales, o la rampa que hi ha, que es va fer pensant en les persones amb mobilitat reduïda, però que no acaba de funcionar, són les úniques opcions. Per això, la realització dels ascensors que comunicaran el barri amb el centre neuràlgic de la Marina, que és la plaça i el mercat, ha estat celebrada. "Ha tardat però arribarà", diu Pedro, un veí que va acompanyar una comitiva liderada per la regidora Laura Pérez, que el 23 de gener, va explicar in situ el projecte als veïns. Els ascensors connectaran des ▶ Maquinària i operaris a les obres del Polvorí carrer Fortuna, que fins ara quedava aïllat de Ferrocarrils Catalans fins a la Plaça Durruti i des d’aquesta, fins al Carrer Se- Dos blocs d’habitatges, amb una única sortida pel carrer del Túria. Les obres han d’estar enllestides al mes gura. Quan es va conèixer el projecte, els pendents de construcció d’agost, segons indica el cartell on ja hi són veïns que viuen a la Plaça Durruti es van treballant tècnics i paletes. preocupar per l’exposició en què quedarien Cal tenir en compte que aquesta interels seus habitatges: "a la vista de tothom". venció és part de la remodelació de tot el Per donar-los resposta l’Ajuntament posa- La intervenció és part barri, que es va iniciar l’any 1995 amb una rà els vidres en els quals es podrà veure de de la remodelació de tot actuació urbanística desenvolupada per fora cap a dins, però no a l’inrevés. Taml’Institut Català del Sòl (Incasòl), a partir bé s’aprofitarà per a dotar de drenatge als el barri, que es va iniciar dels convenis signats el 1995 entre el Minishabitatges d’aquesta zona. L’obra està per l’any 1995 teri de Foment, la Generalitat de Catalunya començar. i l’Ajuntament de Barcelona per a la millora D’altra banda, el setembre de 2017, desdels barris de Barcelona. Al Polvorí, l’operació de reurbanització va començar el 1997; consistia en la substitució de 510 habitatges i 16 locals comercials per 420 habitatges nous i 10 locals comercials. De tot allò, només es van arribar a construir set blocs al carrer Segura, i més tard, quatre blocs al darrere de la Plaça de Llorca. Eli Rolando, de l’associació de veïns de El Polvorí, calcula que entre tots feien prop de 320 habitatges. Temps després es va construir un bloc més, situat al carrer Guadalquivir i encara en queden pendents dos per a completar la reforma que es va planificar inicialment. Un d’ells es farà al carrer del Túria, al lloc que utilitzen els veïns com a zona d’aparcament i tancarà la Plaça de Llorca. L’altre hi anirà al carrer Guadalquivir, quasi a la cantonada amb el carrer Segura. Quedaran així tots tres blocs molt a prop. Segons l’Eli, es preveu que allà hi vagin els locals comer-

cials i un espai per a la mateixa Associació. Consultada respecte dels terminis, la Consellera Esther Pérez informa que s’han fet gestions amb l’Incasòl per tal d’agilitzar-ne l’execució i afegeix que tots dos blocs seran de lloguer social. La reforma, que si tot va com es diu, sembla que finalment es podrà concloure, va marcar la transformació del Polvorí, fins llavors un barri aïllat i desconnectat nascut a començaments dels anys 50 a la falda de Montjuïc, sobre les restes d’una pedrera abandonada, bastit dalt de la muntanya i que deu el seu nom a l’antic edifici militar que s’hi va construir. Els primers 104 habitatges, distribuïts en 12 blocs, que configuraven el nucli inicial del Polvorí, es van aixecar en 68 dies per allotjar barraquistes que ocupaven espais objecte de la visita durant la celebració del Congrés Eucarístic de Barcelona. Entre el 1953 i l’any 1961 s’hi sumen més blocs per part de l’ajuntament franquista per allotjar, d’una banda, obrers que provenien d’assentaments de barraques i, de l’altra, a les famílies dels policies, ja que una part del sòl havia estat cedit Rafel Vidal a la Mútua de la Policia Nacional. Als anys 60 i 70 es van construir també els anomenants “habitatges d’aportació personal”, fonamentalment per a funcionaris del Patronat Municipal de l’Habitatge que aportaven la seva feina, mentre que el Patronat aportava el material necessari per a la construcció dels edificis, cinc en total, d’obra vista i sense ciment aluminós. Actualment aquests edificis estan molt deteriorats i l’Ajuntament fa gestions, conjuntament amb l’Associació de veïns, per veure com es poden millorar.

124 famílies del Polvorí es van traslladar a l'Illa Metalco El Pla de Barris té pressupostades partides per a la rehabilitació d’habitatges, però s’ha de complir amb uns certs requisits: més del 75 % de les persones que hi visquin han de ser propietaris de primer habitatge i han de viure als pisos de manera estable. Al Polvorí hi havia 449 habitatges de promoció pública. La reurbanització es va estructurar en set fases, acordades entre l’Ajuntament -en aquell moment era regidora la senyora Mercè Sala- i l’Associació de veïns, que comptava amb l’assessorament d’un equip d’arquitectes. S’inicia el 1997 amb el trasllat de 124 famílies a un nou edifici construït inicialment a un solar del carrer Foc, molt proper a l’avinguda de la Zona Franca i que ara conforma la comunitat veïnal de l’Illa Metalco. ■

lP 15

rat

adi

2 1

239

Carr

ssol

rre

C . P e d rera del M u

í vor

consultajove@fhspereclaver.org 661 708 941 / 93 431 71 62

Si necessites orientació i assessorament sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual, etc. Pots venir de forma individual, en grup o amb la teva parella. Servei confidencial i gratuït per a menors de 25 anys. No cal demanar cita prèvia CAP Dr. Carles Riba C/Foc, 112. Consulta 12 - pta. baixa Dijous de 17 a 20 h

pàg.2

Centre Pepita Casanella Pg. Zona Franca 185 Dimarts i dijous de 16 a 20 punti@bcn.cat 93 256 37 36 Edu i Lola

Dispositiu d’inserció laboral La Marina

Recerca de feina i formació

Espai Jove la Bàscul Si t’ho vols passar bé!

Assessorament personalitzat per trobar feina. Formació en diversos sectors. Aules de recerca de feina amb ajuda personalitzada. Tallers de curta durada que t’ajudaran a trobar feina

Espai de trobada per joves, e d’assaig, cursos i tallers de da música i expressió, concer actuacions de grups emerg

30 anys fent soroll Els beneficis del

Espai Bàrkeno Passeig Zona Franca 56-64 2on

Dilluns, dijous i divendres de 9 a 14 h Dimarts i dimecres de 9 a 14 i de 15 a 18 h

massatge infantil

Tarda Jove

PIJ LA MARINA

Informació i orientació sobre temàtiques del vostre interè formació acadèmica, recerc feina, mobilitat internacional, lleure i molt més. Servei gratuï a joves d’entre 12 i 35 any

Lara Arévalo

93 401 95 63

Si tens dubtes sobre sexualitat

13 12

er Fo nt F

Clos

C/ Mare de Déu de Port ,344 Dimecres de 14 a 17:30 h

ivir

Si necessites informació i orien

CAP Dr. Carles Riba C/Foc, 112. Consulta 1 - pta. baixa Dijous de 19 a 20 h

alqu

Ca rr

í Can

203

Si no saps què fer, si a casa no t’entenen, no t’agrada com et veus, si et costa fer amics o et sents sol/a vine a veure’ns i en parlem. Servei gratuït i confidencial per a nois i noies de 12 a 21 anys. No cal demanar citar prèvia.

uad

Plaça

e F Llorca ortu na

Cam

ra egu el S

er d

er G

r e r d el Segura

Carre de lS

Camí Po l

Si vols tenir una vida més saludable

415

342

Carrer Mu

d Si vols saber com millorar elser teus rr Ca hàbits per una vida més saludable (alimentació, esport, ...) o tens dubtes sobre salut. 13 Servei confidencial i gratuït Marbre Carrer per a menors de 25 anys. No cal demanar cita prèvia

Si estàs angoixat o angoixada

Ascensió Díez

Mine

r Mar e de Déu rrocarrils de Po Catal rt ans

Plaça Buenaventura Durruti

Mapa de punts F Acollida Jove d'informació per adolescents i joves

Consulta Jove

r de la

Carrer Ano

Carre

del 9

ra egu

Carr

Més informació

Carre

Passeig Fe

Pl. Alta de Can Clos

381

Pl. Teresa Claramunt

a sC

290

Carrer Fonería

Du ra

F er

ril ca r

ns tala

Parc de Can Sabaté

252

seig

321

248

244

Pas

Jocs tiaflm.coordinacio@gmail.com Carrer

C/ Foc 128 De dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 22 i dissabte, de 17 a 22 h

espaijove@labascula.ca 934 224 300 / 682 64 21 1

pàg.3 Sirian

Si tens dubtes sobre sexualitat

Casal la Vinya Dilluns de 10 a 14 h

E2 Biblioteca Francesc Candel Dimarts de 10 a 14 h

E3 Centre Cívic Casa del Rellotge Dimarts de 16 a 19 h

CAP Dr. Carles Ribas Dijous de 10 a 14 h

Assessorament sobre mètod anticonceptius i sobre salut sexual i reproductiva i informació sobre els recurs del barri a càrrec de person sanitari especialitzat. Servei individualitzat i gratu per a dones de 14 a 49 an i a homes de 14 a 29 anys

Sandra Gabarró i Laia Neb

La Bàscula estrena nova sala pàg.4

Nota Editorial

Adolescents a la recerca de nous espais de relació Atenent aquesta necessitat, l’Espai Jove La Bàscula aposta per obrir un espai de trobada on els joves siguin els protagonistes. Aquest protagonisme es reflectirà no només en que són els usuaris clau de l’espai, sinó en el fet que es convertiran en agents actius en la construcció d’aquest espai. D’aquesta manera i a partir de la realitat dels joves, serà quan aquests es convertiran en el principal motor del disseny d’activitats i recursos. L’objectiu és que es sentin un espai propi i que inclogui les seves necessitats i demandes, tant a nivell individual com a nivell grupal i

lR r de

Passeig Zona Franca

317

281

El fet de comptar amb espais propis, fora de les llars i de l’àmbit escolar, és una qüestió fonamental en aquesta etapa vital i és una necessitat que ha anat en augment en els darrers anys. Als barris de La Marina s’han realitzat diversos diagnòstics que han mostrat la necessitat latent d’espais per a joves.

Carre

Pl. Marina de Sants

C. Aviador

Forn 67

E4 53

Pl. Mig de Can Clos

Si estàs en contacte amb un infant no et sorprendrà que no pari quiet/a, i que Els i les joves necessiten un temps-espai de relació amb els seus iguals per tal de poder atendre les necessitats i inquietuds que suposa el trànsit a la vida adulta en totes les àrees de la persona (educativa, afectiva, social, lúdica, cultural, laboral, familiar, etc.).

181

182

r Alts

e ins d a Jard erràne edit

Jardins Ca l’Alena

PUNTS D’INFO PER ADOLESCENTS I JOVES A LA MARINA

Jardins dels Drets Humans

Jardins del Pont Roma

B C

ra.

Carrer Fonería

rils Catalan

Port

Carrer Amnistia Internacional

Febrer 2018 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 41

C. Francesc Boix i Campo

Carrer Soweto

Carrer Mecànica

Carrer Gernika

179

la M

152

128

Carrer Jané Addams

174

Carre

Ferrocar

2 11

Pas seig

Carre

150

r sparve

70 1

249

rre

173

er Carr

Déu

233

167

a ort e P 212 e Ald 5 277 éu d r Ruíz d C. Aviador o e D Franco are d C. Aviad 20 Carrer M190

0 11

Miró

e r Mare d C a r re

rt e Po éu d

Jardins de Can Ferrero Jardins de Cal Sèbio

Gabriel

de Marin

115

info 1 141

138

136

l Cis e ll

Carrer de

Jardins de Elies Ortiz

106

122

183

179

100

153

re Ma

Passeig Zona Franca

i Carrer San t Elo

207

177

Carrer l’Energia

Pl. Sant Cristòfol

139

Passeig Zona Franca

8 28

Carrer

Torres

157

Carrer

Carrer dels Motors

Car

uny rer Enc

ell

info 54

Jardins de l’Arboleda

del Cis

Carrer Alts Forns

Carrer

C. Colònia Bausili

Carrer l’Estany

155 2

Carrer Foc

Pl. del Nou

econa

r d’Ulld

132

147 1

Carre

les Sovel

Carrer l’Energia

Passeig Zona Franca

145

130

rtos

l Plom

r To

Carrer dels Motors

Febrer 2018 // www.tiaflm.org

r Cisqu Carre Pl. Falset doms iu R rer

Carrer Cobalt

Car

rer de

arre

123

Carre

tils r Pon

social. La clau és que el jove participi activament i sigui el protagonista en la tasca de dissenyar el seu propi horari. Allò on no es vegi capaç de comprometre’s no ho farà. Per tant, és qüestió d’acompanyar-lo en el disseny d’estratègies amb les quals es vegi capaç d’adquirir una responsabilitat La implicació activa dels i les joves en un procés d’aquestes característiques serà progressiu i amb una base participativa i cooperativa, atenent la diversitat per a l’enfortiment de la comunitat i les xarxes de suport. L’existència quotidiana d'espais de debat, opinió i presa de decisió, genera confiança i compromís en les persones. Per aconseguir que els joves s’impliquin en un procés participatiu d’aquestes característiques, s’entén que es necessita temps per generar vincles i confiança. Per tant, serà el fruit d’un treball continuat, progressiu i lent.

Anna Campos, Sergio Delfa, Rubén Escorcia i Oriol Nieto Equip de dinamització de l’Espai Jove La Bàscula

e 9

Febrer 2018 // www.tiaflm.org 12

Gran

Via 138

259

r e r d el Segura

Carre de lS

ssol

rre

consultajove@fhspereclaver.org 661 708 941 / 93 431 71 62

lor

Centre Pepita Casanellas Pg. Zona Franca 185 Dimarts i dijous de 16 a 20 h punti@bcn.cat 93 256 37 36 Edu i Lola

Dispositiu d’inserció laboral La Marina

Recerca de feina i formació

Espai Jove la Bàscula Si t’ho vols passar bé!

Assessorament personalitzat per trobar feina. Formació en diversos sectors. Aules de recerca de feina amb ajuda personalitzada. Tallers de curta durada que t’ajudaran a trobar feina

Espai de trobada per joves, espais d’assaig, cursos i tallers de dansa, música i expressió, concerts i actuacions de grups emergents

Espai Bàrkeno Passeig Zona Franca 56-64 2on

Dilluns, dijous i divendres de 9 a 14 h Dimarts i dimecres de 9 a 14 i de 15 a 18 h

93 401 95 63

Si tens dubtes sobre sexualitat

PIJ LA MARINA

Informació i orientació sobre les temàtiques del vostre interès; formació acadèmica, recerca de feina, mobilitat internacional, oci, lleure i molt més. Servei gratuït per a joves d’entre 12 i 35 anys

Lara Arévalo

Tarda Jove

a Si necessites informació i orientació

CAP Dr. Carles Riba C/Foc, 112. Consulta 1 - pta. baixa Dijous de 19 a 20 h

C/ Foc 128 De dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 22 h i dissabte, de 17 a 22 h espaijove@labascula.cat 934 224 300 / 682 64 21 16

Sirian

Si tens dubtes sobre sexualitat

Casal la Vinya Dilluns de 10 a 14 h

E2 Biblioteca Francesc Candel Dimarts de 10 a 14 h

E3 Centre Cívic Casa del Rellotge Dimarts de 16 a 19 h

CAP Dr. Carles Ribas Dijous de 10 a 14 h

Assessorament sobre mètodes anticonceptius i sobre salut sexual i reproductiva, i informació sobre els recursos del barri a càrrec de personal sanitari especialitzat. Servei individualitzat i gratuït per a dones de 14 a 49 anys i a homes de 14 a 29 anys. Sandra Gabarró i Laia Nebot

rre

ine

ria

uivi

158

C . P e d rera del M u

156

í vor

C/ Mare de Déu de Port ,344 Dimecres de 14 a 17:30 h

nes

dalq

er Fo nt F

Clos

ura Seg

atala

Gua

ica

Pl. Matemàtiques

Ca rr

í Can

rts C

Cam

Camí Po l

s Co

rer

r Quím

Car

Carre 2

l de Si vols saber com millorar elser teus rr a C hàbits per una vida més saludable (alimentació, esport, ...) o tens dubtes sobre salut. 13 Servei confidencial i gratuït re Marb Carrer per a menors de 25 anys. No cal demanar cita prèvia

de le

ria

15 415

342

Carrer Mug

Mine

Buenaventura Durruti

Carre

r Física

r de la

Carre

Carrer Ano

Acollida Jove

Pl. Alta de Can Clos

270

140

Si vols tenir una vida més saludable

Consulta Jove

Ascensió Díez

r Mar e de Déu rrocarrils Catala de Port ns Plaça

Si estàs angoixat o angoixada

Carre

rtun

l 92

252

r egu

e Jocs d tiaflm.coordinacio@gmail.com Carrer

381

Plaça Car rer de F Llorca o

Més informació

Plaça d’Ildefons Cerdà

120

rat

F er

128

Amb el suport de:

adi

E4 53

eig a ss

Pl. Teresa Claramunt

Passeig Fe

ril ca r

290

Carrer Fonería

Jardins Ca l’Alena

ans

Parc de Can Sabaté

252

ort12

l ata sC

244

321

248

Jardins del Pont Roma

Pl. Mig de Can Clos

Edició i maquetació: Man Hoh Tang Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

PUNTS D’INFO PER ADOLESCENTS I JOVES A LA MARINA

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel. -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Ana Garcia (Agència de Salut Pública). -Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

el R er d

Passeig Zona Franca

317

Alda 5 de uíz C. Aviador R r o Franco viad 20 C. A

Pl. Marina de Sants

C. Aviador Du r

281

d Déu

152

B C

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

Carr

239

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

182

Forn

2 11

rrils Catalan

Ferroca

arver

Pas seig

150

Esp arrer

e ins d a J a r d e r rà n e t i d e la M

r Alts

rre

are d Carrer M190

249

277

0 11

70 1

181

174

Carre

Jardins de Cal Sèbio

179

Jardins de Can Ferrero

Jardins de Elies Ortiz

e r Mare d C a r re

e Po éu d

167

138

136

233

179

106

100

122

183

141

Jardins dels Drets Humans

ra.

Carrer Fonería

Carrer Jané Addams

Carrer Amnistia Internacional

Carrer Mecànica

C. Francesc Boix i Campo

Carrer Soweto

Carrer Gernika

41 58

i Carrer San t Elo

207

177

Passeig Zona Franca

rrer del C is e ll

139

Passeig Zona Franca

16 19

Pl. Sant Cristòfol

Carrer l’Energia

ell

del Cis

C. Colònia Bausili

Carrer

elles

Jardins de l’Arboleda

Carrer l’Estany

r Sov

Pl. del Nou

Carrer Alts Forns

info

Carrer Foc

Carre

u r Cisq Carre Pl. Falset oms Riud

Carrer l’Energia 56

rer d

tils

Carrer Cobalt

el Plo m

r Pon

info 3

Febrer 2018 // www.tiaflm.org

PROJECTES ARTÍSTICS A L'ESCOLA BÀRKENO

Som l’alumnat de sisè de l’escola Bàrkeno i la majoria tenim onze anys. A continuació explicarem una experiència molt interessant que hem viscut durant el primer trimestre d’aquest curs 2017-2018 emmarcada en els projectes artístics que desenvolupem. A finals de setembre els tutors de cicle superior ens van comentar que hi hauria novetats tant en el taller de teatre com en el taller de plàstica i que, a més, afectarien a la classe de 5è i a la classe de 6è. Ens van explicar que funcionaríem com una companyia de teatre i que calia molta coordinació, atenció i generositat. Es tractava que els nois i noies de 5è s’ocuparien de la part tècnica i, nosaltres, els de 6è, havíem de fer el guió i la interpretació d’una obra. Mai ho havíem fet d’aquesta manera però de seguida ens hi vàrem posar il·lusionats creant una adaptació del conte Sopa de pedres de Xesco Boix. Després de totes les nostres idees treballades en grup petit, l’obra es va acabar dient Sopa d’emocions. Seguidament vàrem fer una selecció de personatges i escollírem el paper de cadascú afegint característiques pròpies. Tant a les hores del taller, que el fèiem els dilluns al matí, com a les hores de llengua catalana estudiàvem i practicàvem la fonètica i la dicció. Quan ens vàrem saber el text començàrem a assajar al teatre amb el Xavi, el director teatral i l’Imma, la nostra tutora. Mentre nosaltres estàvem enfeinats fent d’actors i actrius, la Nona, directora escènica i el Francesc, tutor de 5è anaven ensenyant totes aquelles

feines que no es veuen gaire però que són fonamentals per a què tot surti bé. Així els nois i noies de 5è varen aprendre a controlar els efectes de so i de llums, les tramoies, a fer de regidors, d’acomodadors, a confegir els vestuaris, l’escenografia, a caracteritzar els personatges amb maquillatges diversos... fins i tot varen dissenyar i repartir el programa de mà.

Massatge Infantil té molts beELS BENEFICIS Elneficis pels nadons, els dividim quatre categories: DEL MASSATGE en• Interacció, per a nosaltres és importantíssima perquè ajuda INFANTIL

cle afectiu amb el seu fill/a, ja que les mares el comencen a establir durant l’embaràs. Per altre banda, la tècnica del massatge pot involucrar a tota la família, descendint la rivalitat entre els germans, incrementant el respecte, reduint les situacions de conflicte i creant un ambient relaxat. Un altre beneficiari, sens dubte, és la societat, ja que incrementa el tacte positiu en les persones, reduït l’agressivitat, fent persones més humanes, etc. La meva experiència com a Educadora de massatge infantil i com a mare, és que el massatge infantil és un gran aliat. És molt bonic veure com en els cursos, les famílies gaudeixen d’aquests moments de tacte nutritiu, i veure també com al llarg de les sessions, es van comunicant d’aquesta forma tan especial amb els seus fills, a través del tacte, de les mirades, de l’olfacte, de les senyals, de la veu, etc. És preciosa la complicitat que es crea. Com a mare estic molt agraïda de tenir aquest recurs tan valuós a les meves mans, ja que és una experiència molt gratificant, poder gaudir dels seus beneficis amb els meus fills, fins i tot ara que ja són més grans. Realment, el massatge és un regal per a tota la vida!

a enfortir els vincles afectius i facilita la comunicació entre pares/mares i fills/es, utilitzant tots los sentits. Proporciona seguretat, confiança, respecte i temps mutu de qualitat. • Estimula l’aparell circulatori, el digestiu, el respiratori i també el sistema hormonal, l’immunològic, el limfàtic, el nerviós i el vestibular (que està relacionat amb la coordinació i l’equilibri). Afavoreix les connexions neuronals. Contribueix a augmentar l’autoestima. • Alleuja els gasos i els còlics, l’estrenyiment, els dolors de creixement, les tensions musculars, l’ hipersensibilitat al tacte i a la pell, etc. • Relaxa el sistema nerviós, millorant els patrons de son i així poder gaudir d’ un descans positiu. Disminueix les hormones de l’estrès (com el cortisol) i augmenta les hormones del benestar i de la relaxació (com l’oxitocina). No només té beneficis pels nadons, sinó que també en té pels pares/ mares, reduint l’estrès i disminuint la depressió post part. Essent un recurs molt important també, per a tots els pares, o per a les mares i els pares adoptius. A través del tacte nutritiu podran fomentar el vin-

Creiem que ha estat un treball de cooperació importantíssim. Calia expressar empatia i tenir paciència. I n’hem sabut. El dilluns 18 de desembre vàrem mostrar l’obra davant de tota l’escola: nens, nenes, famílies, mestres... En acabar tothom aplaudia i ens felicitava. Sempre hi ha incidents imprevistos (el dia abans un noi de 6è es va fer mal al pati i no va poder actuar) o coses millorables però, en general, estem satisfets de l’últim projecte artístic que hem interpretat al teatre de l’escola. L’any que ve, nosaltres serem a l’institut i el teatre canviarà la seva imatge!!! Però això, serà una altra història! Volem donar les gràcies a tots, especialment a la Nona, al Xavi, a l’Imma i al Francesc. Aarón, Adrià, Àfrica, Alejandra, Berta, Emilio, Inés, Jaime, .Javier, José Mari, Lídia, Natalia, Noa, Sufyan, Teo i Yanira

Marta Bosch Call Educadora de massatge infantil - IAIM

La Bàscula: 30 anys fent soroll 4 info

Gener 2018 // www.tiaflm.org

Gener - Març 2018

C. del Foc, 128 · 08038 Bcn T. 934 224 300 · labascula.cat facebook.com/labasculamusical instagram.com/basculajove

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Dijous

11 Divendres

12 Divendres

Concert “Hivernacle”

Galifardeu Atòmic Concert “DC”

Psycodrome Concert “DC”

Gigante

Concert TAW indoor

20.30 h

(folk fosc)

20.30 h

(grunge) 21.30 h

(indie)

Exposició 30 anys fent soroll Amb motiu del 30 aniversari de la Bàscula, l'equip ha fet treball arqueològic. La recerca entre fotos, cartells, fliers, cassetes i gravacions ha donat els seus fruits. "Trenta anys fent soroll" va d'història, memòria i moments viscuts per tots aquells que han fet possible aquest espai durant aquests anys. Veïnat, públic, artistes, alumnes i treballadors han creat un camí ple de creació, art i comunitat. En aquests anys l'equipament ha passat per diferents etapes que es veuen reflectides en aquesta exposició commemorativa, de centre cívic a referent musical a BCN i de sala de concerts a Espai Jove. Convidem a tothom a poder gaudir de l’experiència!

20:30 h

La Bàscula obre Rap jove:Erfus + Lex + un nou espai

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

convidats

Què és l’Espai de Trobada? És una sala a la planta baixa de l’Espai Jove La Bàscula, que acull joves d’entre 12 i 29 anys, fent especial atenció als adolescents de 12 a 18 anys, per tal de poder atendre les necessitats i inquietuds d’aquesta etapa vital. A més dels tallers que s’ofereixen de manera estable a la Bàscula, s’aposta per obrir aquesta sala com un espai on els joves i adolescents es poden relacionar i accedir a diferents materials i recursos, així com a activitats puntuals dirigides. Quan està obert? L’espai obre de dilluns a dissabte des de les 17:00h fins les 20:30h. Per garantir l’atenció dels joves la persona dinamitzadora estarà disponible i present durant tot aquest horari d’obertura. Com funcionarà? El protagonisme de l’Espai de Trobada és dels i les joves, però no només amb el paper d’usuàries, sinó també amb la presa de decisions sobre el què hi passa, tant a nivell material (quins recursos materials es poden compilar, com es fa la decoració de la sala...) com a nivell immaterial (activitats que es puguin fer de manera puntual o periòdica, dinàmiques de relació, normes d’ús i convivència...). El nom de l’espai és provisional, doncs seran els joves els qui decideixin amb quin nom identifiquen aquesta nova sala i projecte. L’espai parteix duna metodologia participativa i cooperativa, que de manera progressiva inclogui les necessitats i demandes dels joves i que afavoreixi l’autonomia, la socialització i el respecte cap a la diversitat. Aquesta estructura s’anirà definint i creant amb el temps, és un procés lent.

CONSULTA JOVE FOC

CAP Carles Ribas - Dijous de 17h a 19.30h

CARLOS: Hola. Soc en Carles i tinc 16 anys. Estic fet un embolic, no sé si el que em passa és normal i no sé com resoldre-ho. Surto amb una noia des de fa 2 meso s, però em va presentar a un amic i resulta que m’he enamorat del noi.. no sé si soc homosexuaul, bisex ual… Què puc fer?

 

CONSULTA JOVE FOC:

Hola Carlos.

En principi, això no ha de produir-te cap tipus de problema, a vegades la sexualitat triga en definir-se i en pots estar confos i tenir aquesta ambivalencia i després en un futur defin ir-te com heterosexual, homosexual o bisexual. Allò important es que deixis fluir els teus sentiments i donar-te temps. Si en un futur veus que no pots gestionar aquest tema tan important, seria important posar-te en mans d’alg un terapeuta per que pugui ajudar-te.  

CARLOS: Gràcies per la resposta.

CONSULTA JOVE FOC:

 

Si necessites parlar-ne, pots venir a la Tarda Jove els dijous de les 17h a les 20h i parla rem amb més tranquil·litat, i si cal, et derivaria al terap euta que et podria ajudar.  

TEMA DEL MES 11

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

anisme del barri conclouen obres a La Marina

Conclouen les obres de la plaça del Mig a Can Clos

Actuacions pendents previstes || Yohany Limpias || Redacció

▶ Comitiva municipal i veïns durant la visita a la Plaça del Mig de Can Clos Rafel Vidal

|| Alba Domínguez || Redacció L’última obra que s’ha realitzat a Can Clos és la reurbanització de la plaça del Mig, fa un mes i mig. Unes filtracions d’aigua que es colaven a l’aparcament que està just a sota, van convertir la seva reforma en una necessitat urgent, encara que ja estava prevista. Ara ja està finalitzada i els veïns diuen estar-ne satisfets. S’ha solucionat el problema de les filtracions i, a més, ara la plaça té un enllumenat amb condicions i amb plantes, sense els arbres que els hi tapaven la vista. La nota discordant amb aquesta conformitat veïnal va ser a causa del paviment que s’ha utilitzat per a construir el sòl de la plaça, que els veïns consideren inadequat

per al lleure dels més petits. Per això ara reclamen la construcció d’un camp de futbol. L’Ajuntament de Barcelona ha invertit mig milió d’euros en la reconstrucció de la plaça del Mig, i a més, ha fet millores a l’aparcament de sota, que tenia problemes estructurals. “S’han estalviat prop de cinc mil euros a cada propietari”, va dir la consellera Esther Pérez. L’obra era un compromís entre el Patronat de l’Habitatge i el districte. El 23 de gener, la regidora Laura Pérez, acompanyada de la consellera Esther Pérez i altres tècnics del municipi van fer una visita a Can Clos i també al Polvorí per veure a peu de carrer les obres que s’estan duent a terme en aquests dos barris. A la trobada també van participar els membres de les associacions veïnals. ■

▶ Zona que serà intervinguda als Jardins de la Mediterrània

Altres intervencions ordinàries

▶ Reformes al Passeig de la Zona Franca

|| Redacció ▶ Millora de les voreres del carrer Foneria, en el tram entre Ferrocarrils Catalans i Segura. S’ampliarà la vorera, s’arreglarà el transformador mal instal·lat, amb la caixa oberta que n’hi ha. S’arreglarà també l’espai a mà esquerra, on hi ha bancs, arbres i molts desnivells. Es vol ferlo més transitable i accessible. ▶ El parterre del carrer Química. El parterre que és davant dels locals del carrer Química obstaculitza el pas de les perso-

▶ Reurbanització dels carrers Torres Marina, Gabriel Miró i part d’Encuny i Motors a Santiveri A la Colònia Santiveri s’han fet exploracions per a detectar aspectes a millorar, tals com la il·luminació, la visibilitat i la vegetació, l’amplada de les voreres o les escales mecàniques, previstes a les mesures. Bona part dels 1,4 milions d’euros, inversió que es va anunciar, se’ls emporta la reforma total de l’embut que forma el carrer Motors, incloent l’ampliació de les voreres. D’altra banda, s’arreglaran els carrers Gabriel Miró i Torres de Marina. S’intervindrà el tram final del carrer Encuny, que té la vorera deteriorada i on es repintaran les zones blaves d’aparcament. Es preveu que les obres comencin al març.

jecte bàsic, que és el que s’ensenyarà als veïns perquè diguin la seva, abans de començar la seva execució. ▶ La millora de la plaça Falset a Eduard Aunós Es millorarà la urbanització de la plaça Falset per evitar que passin els cotxes pel mig, i es revisarà el drenatge perquè hi ha queixes del pas de l’aigua. ▶ Construcció d’una pista de patinatge a la porta firal Aquesta plaça acollirà una pista de patinatge de 3.000 metres quadrats que ha estat dissenyada amb la participació d’entitats del barri. Té un pressuposts de 662 mil euros i es preveu que les obres comencin aquest any i concloguin el 2019. ▶ Rehabilitació del teatre de l’escola Bàrkeno La reforma de tot aquest teatre es farà en el marc del Pla de Barris. Té un pres-

Rafel Vidal

nes amb mobilitat reduïda i la sortida dels cotxes aparcats. Per això es reduirà, mantenint l’arbre que hi ha al seu lloc, però deixant més espai lliure per a les cadires de rodes o els cotxes. ▶ Millora de la vorera entre Coure i Alts Forns a Sant Cristòfol ▶ Reformes al passeig de la Zona Franca. Ja s’ha fet la reforma del tram de l’esquerra, sortint del Port, entre els carrers Foc i Mineria i encara queden pendents altres trams. ■

▶ Reforma dels Jardins de la Mediterrània Les reformes de la plaça preveuen delimitar els espais de les terrasses per facilitar el pas dels vianants. També s’arreglarà la zona d’accés des del carrer d’Alts Forns, al porxos. Aquest espai, malgrat que és privat, té un ús públic i està molt deteriorat, entenent així l’Ajuntament que hi pot intervenir col·locant nou paviment per tapar els forats i millorant la il·luminació. D’altra banda, es traslladarà el parc infantil cap als graons de l’actual pista de bàsquet. Prèviament s’eliminarà el desnivell existent. “La idea és dignificar la zona, millorar la il·luminació i evitar la sensació de racó”, assegura la consellera Esther Pérez. Tot just està acabat el pro-

Rafel Vidal

supost de prop de 300 mil euros. El projecte s’està treballant amb el concurs de l’escola Bàrkeno i el Consorci d’Educació. La idea és que sigui un teatre obert a tot el barri i a d’altres col·lectius de la ciutat. ▶ Construcció del Centre d’Atenció Ciutadana a Can Farrero (actualment en debat amb els veïns de la zona) Malgrat l’oposició del veïns, l’Ajuntament insisteix en què la seva construcció reportaria molts beneficis i creu que és l’oportunitat per atendre la demanda de proximitat de serveis que el barri reclama fa molt de temps. S’ha compromès a escoltar els veïns i debatre el tema en una convocatòria oberta a tothom a la Sala Pepita Casanelles. ■

12 ACTUALITAT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Volem una gestió pública de l'aigua a Barcelona?

s l'aigua un bé comú o una mercaderia? La gestió de l'aigua ha de ser un servei públic que tingui com a objectiu abastir la població d'aquest bé essencial per a la vida o ha de ser un negoci per generar beneficis per aquells que aprofiten les necessitats de la gent? El que paguem per la gestió de l'aigua ha d'estar determinat per les lleis del mercat o pel seu cost real i la garantia d’accés universal? El mercat pot garantir que tothom tingui accés a l'aigua més enllà de la seva situació econòmica? La ciutadania ha de poder participar en la presa de decisions? La gestió de l'aigua ha de ser transparent? La garantia del lloc de treball i les condicions laborals dels qui presten el servei seran millor en un organisme públic o en una empresa privada? Aquestes són qüestions que pretén plantejar la campanya que ha iniciat Aigua és vida i que és impulsada per moltes entitats de la ciutat, com ara l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), L’Assemblea de Treballadors en atur de Barcelona, La Federació d’Associacions de veïns (FAVB), BCN no està en venda, Enginyeria sense fronteres, Marea Pensionista, ateneus, sindicats... Proposen “teixir una xarxa ciutadana a Barcelona per tal que l’aigua sigui gestionada de forma pública, democràtica i amb participació ciutadana”. Malgrat que la gestió de l’aigua és una competència municipal, a Barcelona l’aigua està gestionada de manera irregular per una multinacional, durant molts anys sense contracte de concessió i, des del 2013 mitjançant una empresa “mixta” que ha estat seriosament

qüestionada per irregularitats en el procés d’adjudicació. Aquesta conversió d’un servei públic en un negoci ha suposat una falta de transparència, alteracions en els costos imputats en el rebut que paguem, així com molts talls en el subministrament a les famílies més vulnerables. Ja són diverses les ciutats a Europa, a l’estat i a Catalunya –és el cas de Terrassa- que han impulsat processos de (re) municipalització de l’aigua. Ara que l’Ajuntament de Barcelona preveu organitzar una Multiconsulta pel proper mes de Juny, es vol incloure la pregunta “Vol vostè que la gestió de l’Aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?”, per tal que els barcelonins puguin escollir el model de gestió més convenient per la ciutat. Per incloure tal pregunta a la consulta cal engegar una iniciativa ciutadana i recollir 15.000 signatures de persones empadronades a la ciutat. La campanya de recollida de signatures va començar el 16 de desembre de 2017 i s’estendrà fins el 16 de febrer de 2018 i es fa per carrers i places, en actes públics, en espais veïnals. A La Marina tenim un punt fixe de recollida de signatures a L’Engranatge (Alts Forns, 69), però podem consultar el mapa de punts on signar a la web www.decidim.barcelona o a la web d’Aigua és vida, entre d’altres. En aquests espais podeu trobar també informació sobre xerrades i actes sobre el tema que s’estan fent per tota la ciutat, i sobre com es pot col·laborar en la iniciativa. ■ Ateneu Engranatge La Marina-Zona Franca

Presentació de "Multiplicant Salut" a veïns del barri

La Marina FM parla amb el fundador del Circ Històric Raluy

|| ABD El dijous 25 de gener, a la Biblioteca Francesc Candel, es va presentar el projecte "Multiplicant Salut" als veïns i veïnes del barri de la Marina. Va ser una trobada comunitària, dinamitzat per ABD, on les diferents persones i famílies del barri van poder participar i conèixer el nou recurs. La sala estava preparada per seure en cercle i poder prendre una xocolata. En un primer moment Pilar i Carolina, conductors del grup, van explicar en què consisteix el projecte i la utilitat del mateix. Després d'anys de experiència, han pogut observar els canvis i millores en les persones i famílies que participen i formen part d'aquests grups. Multiplicant Salut és un grup de suport per a veïns i veïnes. Les persones i famílies que participen poden compartir les seves inquietuds i malestars quotidians, és un espai d'accés LLIURE i GRATUÏT. Pots venir sol/a o acompanyada de família, amics/es, veïns/es, parella ... Partim de la idea que totes les dificultats individuals estan donades en un context, cap persona està sola, encara que ho ignori, totes tenim recursos i eines (de la nostra experiència, de la nostra història de vida) que són útils per a les altres i per a nosaltres mateixos, independentment de la condició social, econòmica o cultural que tinguem. "D'això es tracta, de coincidir amb gent que et faci veure coses que tu no veus, que et ensenyin a mirar amb uns altres ulls" com diu Mario Benedetti. Estem a la Biblioteca Francesc Candel cada 15 dies de 17:00 a 18:30 hores, la propera sessió serà el dijous 8 febrer (la següent el 22 de febrer). ■

|| Redacció Divendres 19 de gener, els companys del programa “Arrels” de La Marina FM (102.5) van entrevistar el fundador del Circ Històric Raluy, Carlos Raluy. Raluy explica que el circ va néixer gràcies als seus pares. El seu pare, Lluís Raluy, era esportista d’acrobàcies aficionat i, gràcies al contacte que tenia amb la gent del London Bar, al carrer Nou de La Rambla, va aconseguir formar part de l’espectacle d’un circ. Al cap dels anys, Carlos Raluy i el seu germà es van proposar crear un nou circ que no fos com els que hi havia en aquell moment, “moderns”, sinó un que recordés als circs antics. Aquest és un dels trets que diferencia el circ de la resta dels altres. “El públic surt dient que han tornat al passat, que han fet un viatge en el temps”, comentava el fundador del circ. L’espectacle ara es troba al Passeig de Colom, 8, al final de la Via Laietana, i estarà a la ciutat de Barcelona fins al 18 de febrer de 2018. ■

MEMÒRIA HISTÒRICA 13

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Els temps del tramvia 48 || Carlos Arnal || Redacció El 28 de gener es va aturar, com a mínim, fins l’any 2020 el mític Tramvia Blau de Barcelona amb la finalitat de renovar l’estructura fixa i millorar les condicions dels vehicles. Amb un pressupost aproximat d’11 milions d’euros segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’actuació té com a objectiu principal la creació d’una nova plataforma ferroviària, canviar totes les vies i la catenària, renovar un dels tramvies (per dotar-lo de les eines de conducció que ja tenen els tres renovats anteriorment), reparar els tramvies que fan habitualment el servei amb passatgers, tramitar la llicència d’activitat i realitzar altres actuacions complementàries. Amb 117 anys d’antiguitat, el Tramvia Blau té un recorregut de 1.276 metres que connecta la plaça J.F. Kennedy amb la plaça del Dr. Andreu (al peu del funicular del Tibidabo) i és història viva de la ciutat de Barcelona, únic supervivent d’una època ja llunyana en el temps que ens fa recordar un mitjà de transport que va ser clau pels barcelonins durant bona part del segle XX. A la punta oposada de la ciutat, però, el tramvia número 48 s’encarregava de connectar el centre de la ciutat amb el barri de pescadors de Can Tunis. La data d’inaugu-

▶ Nens jugant a les portes del tramvia 48 (1952) Nicanor Molina Domenech

ració de la línia 48 va ser el 19 de maig de 1905. El seu inici es trobava a la Rambla (a l’altura del carrer del Portal de Santa Madrona) i continuava per Palaudàries, Vila i Vilà (la tornada es feia per Conde del Asalto, l’actual carrer Nou de la Rambla), Marqués del Duero (actual Paral·lel), carretera del port, carretera de Can Tunis i finalitzava el seu recorregut a Mare de Déu del Port. El bitllet complet tenia un preu de 15 cèntims i els trajectes intermedis de la Rambla a Miramar i de Miramar a Can Tunis costaven 10 cèntims.

Cinquanta-cinc anys després del seu últim viatge, el tramvia 48 continua generant un record nostàlgic entre els més grans Els dies senyalats, com per exemple la festivitat de Tots Sants, el servei es reforçava degut l’afluència de visitants que anaven al cementiri de Montjuïc. El trajecte no tenia totes les comoditats a les que estem acostumats avui en dia. Per exemple, quan plovia era especialment difícil –i perillós– el tram de la carretera del port perquè s’ocasionaven despreniments a la muntanya de Montjuïc que obligaven a interrompre el servei –fins i tot durant dies– fins que els serveis especialitzats netejaven la zona. Tal com ha explicat a La Marina l’historiador del barri Julio Baños, la creació d’aquesta línia també va permetre portar als membres de les classes mitjanes i altes que vivien al centre de la ciutat fins a les famoses cases de banys, establiments on anava la gent a rentar-se i divertir-se abans que l’aigua corrent arribés als domicilis. Fins i tot el pintor modernista Ramon Casas va realitzar una il·lustració a la seva revista Pèl & Ploma dels banys de Can Tunis. A la zona també hi havia un hipòdrom que permetia acostar els membres de la burgesia a veure les carreres de cavalls i altres esdeveniments que es duien a terme a les seves intal·lacions –el primer vol aeri a Espanya va tenir lloc a l’hipòdrom l’11 de febrer de 1910– així com un espai dedicat per practicar el tir al colomí, activitat on es reunia l’alta societat catalana. “Can Tunis tenia la intenció d’esdevenir un barri luxós i d’esbarjo per la burgesia, però mai va arribar a materialitzar-se”, co-

▶ Tramvia i barraques del Morrot (1949)

menta l’historiador. Tot i la construcció d’un hotel, de diferents cases de banys –primer Baños España, després Baños Cibeles i per últim Baños Zoraya– Can Tunis mai va deixar de ser un barri obrer on els burgesos només s’acostaven per gaudir dels entreteniments i diversions que els podia oferir. Així i tot, el tramvia no era patrimoni exclusiu de les classes més acomodades. El seu preu popular permetia que els treballadors i les seves famílies es desplacessin al centre de la ciutat per uns pocs cèntims. Als anys 40, per exemple, els veïns de cases barates es desplaçaven fins a Can Tunis per agafar el tramvia.

El tramvia era l’únic mitjà de transport pels treballadors, especialment abans de l’arribada del Seat 600 A més, el recorregut del tramvia 48 oferia múltiples anècdotes: havia una part del recorregut –explica Baños– a prop del carrer Vila i Vilà que es coneixia popularment com la Zona Negra, nom que rebia degut els magatzems de carbó que hi havien a aquella part del recorregut. Era temps de misèria degut la postguerra i moltes dones havien de prostituir-se per poder sobreviure. L’historiador recorda com un home va cridar mentre passaven per la zona que el deixessin baixar tot i que el tramvia estava en marxa. El cas és que l’home va veure com la seva dona oferia els seus serveis als homes que passejaven per la zona, fet que evidentment

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

el marit desconeixia per complet. El tramvia era l’únic mitjà de transport pels treballadors, especialment abans de l’arribada del Seat 600. “Al voltant dels anys 60 jo treballava a la Pegaso i també anava a la feina en tramvia”, diu Baños. “Un dia s’estava endarrerint més del comte i ningú sabia el motiu fins que ens van explicar que havien trobat un home que demanava auxili des de el penya-segat del Morrot”. L’home treia la mà amb un mocador per un forat al qual va aconseguir arribar arrosegant-se sota terra després de caure a un pou mentre passejava per Montjuïc. A començaments del segle XX, Can Tunis estava constituït per gent que treballava a la indústria del barri, gent que treballava per altres parts de la ciutat i també hi havia, per descomptat, pagesos i pescadors. Els pescadors venien el peix a la mateixa platja o el portaven en capses fins a la parada del 48. Allí les acumulaven en la part davantera del tramvia, que s’encarregava de transportar-lo fins el centre de la ciutat, al mercat de la Boqueria. La línia 48 va deixar de funcionar el 7 d’abril de 1963 degut els múltiples despreniments que afectaven el seu recorregut per la muntanya de Montjuïc i que posaven el perill els seus usuaris. Va ser substituïda per la línia H d’autobusos que va allargar el seu recorregut de Can Tunis fins Drassanes. Cinquanta-cinc anys després del seu últim viatge, el tramvia 48 continua generant un record nostàlgic entre els més grans. Una línia farcida d’anècdotes i records que és, per suposat, història del nostre barri. ■

SALUT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Tinc febre... puc prendre antibiòtics, doctor? La visió d’una metgessa de família

Vivim en una època en la que se´ns presenta un gran monstre: la resistència antibiòtica. Això és, microorganismes mutants, que no responen a cap antibiòtic dels que disposem avui en dia. Tant és així, que les últimes investigacions auguren que l’any 2050 moriran al voltant de 10 milions de persones en tot el món com a conseqüència d’infeccions causades per aquest tipus de bacteris. Fleming va profetitzar el següent en descobrir la penicil-lina: “Llegará un día en que cualquier persona podrá comprar penicilina. Entonces existirá el peligro de que un hombre ignorante pueda tomar con facilidad una dosis insuficiente de antibiótico y, que al exponer sus microbios a cantidades no letales del fármaco, los haga resistentes”. No estava gens equivocat. A nivell comunitari, el 80% de les infeccions que patim estan causades per virus i només el 20% estan causades per bacteris. Així po-

dem extrapolar que de cada 10 persones que consulten per simptomatologia infecciosa (amb la febre com a capdavantera), només 2 requeriran la presa d’antibiòtics. Lluny d’això, avui en dia són 6 de cada 10 les persones que surten amb una prescripció mèdica d’antibioteràpia. Això ens reflexa que el personal mèdic hem de lluitar contra la falta de temps i moltes altres mancances a les que ens enfrontem a diari i prendre molt més consciència en aquest sentit. Sumem a això, que 4 de cada 10 persones disposen d’antibiòtics al seu domicili i els prenen a mode d’automedicació, sense complir amb les dosis ni les durades degudes i sense saber tant sols si estan indicats per a les seves dolències. Espanya és el tercer país d’Europa que pren més antibiòtics. Prenguem tots consciència i evitem que tots aquests números es compleixin per una bona causa.

Davant d’una febre, primer tenim que pensar en l’autocuidat i prendre medicaments antitèrmics com paracetamol. Si la febre dura més de tres dies o bé apareixen símptomes greus (o també anomenats signes d’alarma) com disminució de la consciència, erupcions a la pell, dificultat per respirar o molt malestar general, acudeix al teu metge d’atenció primària. Desprès, acceptem el criteri mèdic (no totes les infeccions es curen amb antibiòtics sinó al contrari, la majoria de vegades no només no estan indicats sinó que en molts casos poden ser perjudicials pel curs evolutiu de la infecció), i si el metge decideix que és important que en prenguem, complim les dosis i les durades establertes, no els deixem quan comencem a notar milloria, que és un dels factors més importants afavoridors de les resistències a antibiòtics. I anem un pas més enllà, evitem els contagis: rentem- nos bé les mans abans d’establir contacte amb altres, si tossim, tapem-nos la boca amb el braç i no amb la mà que després donarem i posem-nos les vacunes que eviten les malalties infeccioses des de ben petits i de no tant petits, com la vacuna de la grip si som considerats personal de risc (cap vacuna de la grip causa una grip). Tinc febre... puc prendre antibiòtics doctor? Antibiòtic ni un de menys... però, ni un de més tampoc. ■

Nuria Alcubilla Mejías Metgessa resident de 3r any de medicina familiar i comunitària CAP La Marina

Què hi ha d'haver a la farmaciola de casa? Encara que intentem tenir-ho tot controlat, alguns accidents domèstics no es poden evitar. En aquest article us volem parlar sobre el que ha de contenir una farmaciola de casa. Els accidents domèstics poden ser molt diversos. Sobretot trobem talls als dits, caigudes infantils, cremades, picades de mosquit, o processos de malaltia lleus com constipats, diarrees... molts d’aquests processos els podem solucionar a casa. Una farmaciola és un espai especialment dissenyat, pot ser qualsevol armari, caixa o maleta que pugui contenir els medicaments i el material necessari per poder atendre i alleugerir petites molèsties, símptomes lleus o trastorns menors en les condicions necessàries. La farmaciola s’ha de trobar en un lloc conegut per tots els seus usuaris. Ha de ser un lloc protegit de la llum, la calor i la humitat per a que el contingut es conservi en bon estat. Per tant, no és adequat tenir-la al bany o a la cuina. Ha de poder tancar-se bé, i quedar fora de l’abast dels nens. Què hi ha d’haver en una farmaciola? 1. Material de cures: a. Antisèptic: povidona yodada, alcohol i/o aigua oxigenada (per a desinfectar les ferides. Abans s’han de rentar amb aigua i sabó) b. Tiretes: per tapar qualsevol ferida petita. c. Gasses embossades estèrils: per la neteja de les ferides. Tapar les ferides més grans. d. Esparadrap de paper hipoal·lergè-

nic: per subjectar les gasses que tapen les ferides. e. Benes: per fer petits embenats per aguantar els apòsits. f. Pinces petites sense dents: per extreure petits cossos estranys clavats a la pell. g. Tisores de punta rodona: per tallar gasses, esparadrap... h. Termòmetre digital: mesurar la temperatura si es sospita de febre. i. Bossa de gel al congelador (aplicar en ferides amb inflamació, picades d’insectes, meduses,...) 2. Medicaments bàsics: fàrmacs per alleugerar el dolor, la febre, problemes intestinals i estomacals. a. Analgèsics i antitèrmics : paracetamol i ibuprofè (dolors musculars, migra-

nyes, disminuir la febre..) b. Pomades: picades d’insectes, cremades.. c. Laxants d. Antidiarreics e. Antitussígens f. Mucolítics i expectorants g. antiàcids 3. Llistats de telèfons d’emergència: en cas de situació d’especial risc, ens ajudarà tenir a mà alguns números als que poder contactar. a. Sanitat respon (24 h) 902 111 444 b. Emergències 112 c. Centre d’Informació Toxicològica de Barcelona 93 317 44 00 d. Centre d’Informació Toxicològica de Madrid (24 h) 91 562 85 85

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Adient per parlar de música Em va bé per parlar de música, el fet que aquest any 2018, fa noranta anys que es va crear “La Joia de Montjuïc”. Molts de vosaltres no ho sabeu però és un cor d’en Clavé que encara queda al barri. Son molts anys que veïns de la Marina s’han anat acostant a fer una de les teràpies més efectives que existeixen: Cantar i fer música amb la veu. Hi ha una dita que ens recorda que “qui canta el seu mal espanta”. Alguna cosa ha de tenir de cert, doncs quan cantem, tenim les neurones concentrades en recordar la lletra i la música , també en l’afinació; i si a sobre ho fem amb d’altres, ens hem de concentrar en que la nostra veu vagi a to i ritme de la dels altres. També però podem cantar sols. Convertim el nostre cos en caixa de ressonància i la vibració passa de les cordes vocals a cada una de les nostres cèl·lules, que es posen molt contentes. Però si sou dels que no sabeu cantar i que teniu por de que plogui cada vegada que ho feu, no patiu, escoltar música també espanta molts mals. Des d’un mal de cap a un mal d’estómac. Si alguna vegada no us en sortiu d’algun problema físic, proveu d’acompanyar els remeis que preneu amb una bona música. La que trieu sempre serà l’adequada per aquell moment. El cos és savi i sap el que li convé quasi sempre. I als que no us fa mal res, també podeu dedicar algun moment del dia a escoltar música amb tot el cos, sense fer res més que tancar els ulls, posar-se còmode i dedicar-se no només a escoltar sinó també a sentir el que ens produeix la música. Ja ho veureu, un cop es prova, no es pot deixar. Salut i molta música! ■ e. Centre de Salut més proper Què no hi ha d’haver en una farmaciola? La farmaciola no s’ha de convertir en un magatzem de medicaments, per això és necessari revisar el seu contingut cada 6-12 mesos i retirar els productes malmesos, caducats o innecessaris. Haurem de portar a la farmàcia de referència tots aquells medicaments que compleixin els següents criteris: - Medicaments caducats - Medicaments receptats fa molt de temps - Medicaments en mal estat - Fórmules magistrals sense data de caducitat - Medicaments sense prospecte ni envàs original - Col·liris oberts - Medicaments sobrants Per últim, aclarir que davant de qualsevol dubte sempre s’ha de consultar amb un professional de la salut. ■ Judit Viudas Suñé CAP Carles Ribas

CULTURA 15

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

La Biblioteca Francesc Candel acull Emoció i reflexió a l’exposició d’homenatge als més grans una exposició sobre Luis Palacios || Lorena Hens || Redacció El passat 10 de gener es va inaugurar a la Biblioteca Francesc Candel l’exposició de pintura “Luis Palacios. Un amic, un company, un veí”. Luis Palacios va ser un home molt important pel barri de La Marina. Se’l podia veure constantment implicat en diverses causes del barri, ja fossin lúdiques, culturals o artístiques, com per exemple en la col·laboració en el banc d’aliments o en la creació del disseny de carrosses de carnaval. Tot i això, l'aspecte pel qual més se’l coneixia era per la seva vessant artística que el va permetre exercir com a mestre de pintura dels artistes de La Marina. L’objectiu de l’exposició era rendir homenatge a la figura de l’artista i activista del barri, desaparegut el passat mes de maig. L’esdeveniment va començar amb un vídeo que recollia

les imatges més significatives de la vida d’en Luis entre les que se’l podia observar implicat en diverses activitats, des de la cuina de paelles, passant per la creació de carrosses de carnaval i acabant per la seva vida artística. Els amics més propers a ell van dedicar-li unes paraules, encara que alguns no van poder contenir l’emoció que els provocava haver de parlar d’una persona tan estimada per a ells. L’acte va acabar amb l’actuació del grup musical Folk Montjuïc, del qual en Luis formava part i on li van dedicar unes havaneres. Entre la quarantena d’obres que van formar part de l’exposició, es van poder observar totes aquelles que, segons afirmava la Neus Borrell, organitzadora de l’exposició, van ser més significatives per a ell. Borrell, no va poder contenir l’emoció al parlar del seu gran amic Luis Palacios: “Què dir-te d’en Luis, era un amic, un company, un veí”. ■

Rafel Vidal

Yohany Limpias

|| Yohany Limpias || Redacció “No es tracta d’una simple exposició sinó de fer visible un problema que afecta tota la nostra societat: la solitud dels nostres pares i avis”. Aquesta va ser part de la introducció que es va fer a l’exposició organitzada per l’activista i promotora cultural Neus Borrell, titulat “Les grans amigues de la mare”, i que va congregar l'1 de febrer a una cinquantena de persones a la Biblioteca Francesc Candel. “L’acte vol fer homenatge i reconèixer el deute generacional impagable cap a les persones grans”, va dir Joan Gascueña, que va conduir l’esdeveniment. Tot seguit es van llegir les biografies dels quatre homenatjats: Nieves

L'agenda de febrer Centre Cívic La Cadena

Dimecres, 21

Divendres, 9

Dissabte, 17

CONCERT ZUMO PARTY VOL. 3 Rap, trap i altres estils. Hora: 20:30 h

PROJECCIÓ I COL·LOQUI CINEMA D'IGUALTAT: "Mustang" Hora: 18:00 h

Dijous, 22

CICLE DONA'T MÉS XERRADA: 'Sexisme en la música' Anàlisi de les lletres de les cançons actuals des d'una perspectiva femenina. Hora: 18:00 h

Biblioteca Francesc Candel Dijous, 15

XERRADA Cuina fàcil, ràpida i sana. A càrrec de Marta Carnicero. Hora: 19:00 h

XERRADA Simbologia franquista a Sants-Montjuïc. L'habitatge i la propaganda feixista. A càrrec d’Alfons Vidal Taboada, historiador. Hora: 19:00 h

CC Casa del Rellotge Dijous, 8

Divendres, 23 CONCERTS NÉMESIS + AKATHIS Heavy metal. Hora: 20:30 h

Casal de barri La Vinya

CARNESTOLTES Arribada de la Reina Carnestoltes que donarà el toc de sortida a la setmana més boja de l’any. Xocolata per a tothom! Hora: 17:00 h

Dimecres, 14

Dilluns, 19 TALLER INFANTIL Animals fantàstics: introducció a la electrònica amb LittleBits. A càrrec de El Teb. Cal inscripció prèvia. A partir de 6 anys. Hora: 17:30 h

Espai Jove la Bàscula

CARNESTOLTES S’acaba la gresca i la disbauxa, veniu tristos i vestits de dol per cremar la sardina. Hora: 17:30 h

Dissabte, 24 TARDA JOVE Campionats, ping-pong lliure i projeccions. Activitat gratuïta per a joves de 14 a 22 anys. Cal inscripció prèvia a www.labascula.cat, a l'Espai Jove La Bàscula o al Casal de barri La Vinya. Lloc: Espai Jove La Bàscula Campionat d'Scalextric Hora: 17 h Campionat de futbolí Hora: 18:30 h

Garcia, Maria Martínez, Antonio Araque i Jaime Pérez, quatre veïns, dos dels quals pateixen Alzheimer. De la Nieves es va explicar que ha viscut a les barraques de Cases Barates i ha estudiat amb la Pepita Casanelles. L’Antonio és un supervivent de la guerra, un home serè i profund. La Maria va treballar a la casa d’en Paco Candel i el Jaime és un home d’un tarannà amable i seriós alhora. Així es van recollir les biografies, totes il·lustrades amb vídeos i fotos. Durant tot l’acte es va vibrar emoció i es van veure ulls plorosos. Es respirava un ambient de reflexió sobre el paper que estem desenvolupant amb els nostres pares i avis en una Catalunya on prop de 300 mil persones de més de 65 anys viuen soles, segons les estadístiques. ■

El Far Dia de la Dona - Projecció i xerrada del documental: ‘Montserrat Roig: L’hora violeta’ El 8 de març, en commemoració del Dia Internacional de la Dona, la Biblioteca Francesc Candel projecta a les 19 h el documental: “Montserrat Roig: l'hora violeta". Una obra que s'endinsa en l'univers literari i el pensament d'una dona que va deixar una empremta fonamental en la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. Roig (1946-1991), compromesa amb el seu temps, la transició democràtica i la lluita antifranquista, ha esdevingut un referent per a l’actual lluita feminista, que reivindica l’esguard de dona. Per això, el títol del documental recupera una de les seves obres: "L'hora violeta", l'hora de mirar-se la realitat amb ulls de dona. Dirigit per Neus Ràfols, i produït per Good Company Productions en coproducció amb TV3 i TVE, el documental segueix els passos de l’escriptora per Barcelona, Formentera, Sant Petersburg i Moscou, i s'articula a partir de la ficció de fragments d'algunes de les seves obres i d'entrevistes a persones del seu cercle més íntim, com els seus dos fills, Roger i Jordi Sempere; la fotògrafa i amiga Pilar Aymerich; la seva confident, Montse Blanes; o companys i companyes de professió i militància, com Robert Saladrigas, Carme Riera, Isabel Clara Simó, Ignasi Riera o Mijail Mishin.

PUBLICITAT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

L’Ajuntament i el Port de Barcelona acorden una nova ordenació dels espais portuaris de la ciutat Pas endavant en la relació entre la ciutat de Barcelona i l’àmbit portuari. L’alcaldessa, Ada Colau, i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, han assolit un seguit d’acords que permetran avançar en la integració dels espais estratègics del front litoral, guanyar espais per a l’ús veïnal i millorar la gestió de la mobilitat i la reducció d’emissions. Limitació i trasllat per etapes de les terminals de creuers Un dels punts clau és la gestió dels creuers que arriben i surten de la ciutat. El Port de Barcelona és el quart a nivell mundial en nombre de creueristes –en rep 2,6 milions l’any–, fet que obliga a vetllar perquè aquesta sigui una activitat sostenible per a la ciutat. Per garantir-ho, el consistori i l’Autoritat Portuària han acordat limitar el nombre definitiu de terminals marítimes internacionals a 7, que es concentraran al moll Adossat seguint un pla d’etapes. Així, es retiraran totes les terminals de creuers del ‘port ciutat’ i també la terminal de ferris de Drassanes i s’obriran les zones que ocupen a l’ús ciutadà. Cap a la reducció de les externalitats mediambientals del tràfic de creuers i la mobilitat En el marc d’una estratègia orientada a l’ambientalització del tràfic de creuers, el Port sol·licitarà l’elaboració d’un informe sobre el sistema de control actual de les emissions dels vaixells, els protocols i els resultats obtinguts. D’altra banda, encarre-

▶ Mapa de l’ordenació de tot l’àmbit de la Nova Bocana

garà un estudi específic de l’impacte de la contaminació al port a llarg termini, amb especial èmfasi en les partícules en suspensió i l’impacte als barris de proximitat, i concretament als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. I sol·licitarà a Barcelona Regional l’actualització de l’informe “Anàlisi de la contribució en emissions i immissions del Port de Barcelona l’any 2013”. A la vista dels resultats d’aquests treballs,

Port de Barcelona

el Port formularà un pla d’etapes per a l’ambientalització del tràfic de creuers per a la reducció de les externalitats mediambientals. Paral·lelament, el Port elaborarà un Estudi d’Avaluació Generada de la Mobilitat amb origen i/o destinació al moll Adossat, i formularà un pla de gestió sostenible de la mobilitat terrestre de creueristes amb la voluntat d’evitar la congestió viària a la plaça de les Drassanes i reduir la saturació de la

Rambla com a zona de vianants. La Nova Bocana: un nou àmbit ciutadà guanyat al mar Un altre dels acords importants fa referència a la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana. El pla preveu augmentar l’espai públic d’aquest àmbit en 14.000 metres quadrats addicionals. L’ampliació es concentra, principalment, a la zona perimetral de la futura Marina Vela, on es generaran dos trams de passeig públic equivalents en extensió a la Rambla de Barcelona. La modificació suposa que el 100% dels espais que envolten el mirall d’agua de la marina i dels seus entorns sigui d’ús públic. Els acords també inclouen com a novetat destacada el desplegament d’un nou node formatiu i tecnològic a la Nova Bocana que acollirà diversos serveis educatius i professionals vinculats a l’àmbit de la nàutica, entre ells, l’Institut de la Nàutica de Barcelona. Omplir de vida veïnal el moll de la Fusta El Port dona suport a la iniciativa de l’Ajuntament d’impulsar la reforma integral de l’àmbit del passeig de Colom i el moll de la Fusta per augmentar els espais de parc i jardí urbà i ús públic al servei de la ciutadania. La futura remodelació afavorirà la connexió i la permeabilitat transversal entre la trama urbana i el moll Bosch i Alsina, amb especial intensitat als àmbits de l’edifici de Correus, la plaça del Duc de Medinaceli i el Portal de la Pau. ■

El Consorci es transforma per ser puntal estratègic de la indústria 4.0 i focus de la nova cultura industrial a Barcelona Jordi Cornet ha nomenat directora general a Blanca Sorigué, que passa a ser la primera dona directora general de la història d’aquesta entitat centenària

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), sota la direcció del delegat especial de l’Estat Jordi Cornet, ha iniciat una nova etapa corporativa en la qual s’ha marcat l’objectiu estratègic d’ajudar a les petites i mitjanes empreses i ser catalitzador de la transformació productiva cap a la indústria 4.0, contribuint així a que Barcelona recuperi protagonisme com a node internacional de la nova economia

globalitzada. El projecte d’indústria 4.0 se situarà en terrenys i dependències del Consorci en el polígon de la Zona Franca de Barcelona i comptarà amb socis tecnològics i empresarials perquè pugui disposar de la màxima efectivitat en xarxa i optimitzar les possibilitats de creixement i implantació industrial. Encara que en un primer moment l’ac-

celeradora se situarà a les dependències i prototips a la pròpia seu del Consorci, ja es treballen concursos públics per a aquest projecte de construcció de naus per a la indústria 4.0 i pimes, complex que es trobarà en el cor de la Zona Franca, en la cantonada del carrer 3 amb el carrer A, ocupant dos espais que sumen 43.000 m2 en la parcel·la de l’antiga factoria SEAT . El projecte compta amb una inversió inicial per aquest 2018 de 10 milions d’€ i el conjunt de la inversió requerida estarà entre els 25 i 30 milions d’€. Per escometre aquests projectes transformadors amb la màxima efectivitat, l’entitat ha resolt reestructurar la seva organització corporativa sota la responsabilitat de la nova directora general Blanca Sorigué, fins ara directora d’Expansió Internacional i directora del Saló Internacional de la Logística (SIL). El secretari general Anton Ferré també forma part de l’alta direcció, que també comptarà amb un director 4.0, actualment en procés extern de selecció per una empresa de headhunters. La reorientació del Consorci cap a la nova economia i el foment de les activitats transformadores que puguin projectar la producció realitzada a Barcelona en l'economia global, es produeix en un moment especialment crucial en què la indústria

ha recuperat protagonisme com a motor d'exportació, cal reforçar les infraestructures tecnològiques cap a una producció industrial digitalitzada i en el qual les empreses compten amb recursos per a la inversió en béns d'equip. El mateix Consorci escomet aquesta etapa inversora gràcies a la seva pròpia transformació dels últims anys, en la qual pel reenfocament del negoci, la dinamització comercial i la contenció de la despesa ha aconseguit una estructura molt més lleugera i eficient, reduint la despesa en 13 milions (24%), minorant el deute financer a 44,8 milions d'euros i actualitzant el valor dels seus actius en un 47% a la baixa. TRANSFORMACIÓ DE LA GRAN ÀREA INDUSTRIAL DE BARCELONA El polígon compta amb una ràtio d'ocupació del 99,3%. L'activitat empresarial que es desenvolupa al polígon és en un 43% d'empreses del sector industrial, un 31% dedicades a la logística i un 25% dedicades a serveis, segons l'enquesta de Barcelona Regional de 2016, que també va recollir que les empreses valoren amb una nota del 7,7 sobre 10 la gestió que fa el CZFB del polígon. ■

ESPORTS 17

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

La gent jove s’apropia de la III Jornada d’ARY Esport || Alba Calpe || Redacció Els joves van ser els protagonistes de la Jornada de Nutrició, Esport i Salut. La Dra. Guadalupe Fernández va ser l’encarregada de donar inici amb una xerrada sobre nutrició. Aquesta va ser tot un èxit i la sala polivalent de la Bàscula es va omplir, no només amb joves sino amb persones de totes les edats. La conversa va girar entorn les nocions bàsiques de nutrició, preguntes com què és un hidrat de carboni, on es troben i sobretot “he donat pinzellades sobre nutrició en activitats esportives moderades, la que més gent fa, però també alimentació en esports que requereixen més força, resistència o velocitat” comentava la Dra. Fernández. Va dir “m’ha sobtat la gent jove que hi havia perquè han estat molt interessats en el tema”. A més va explicar, “sembla que la gent ha quedat molt satisfeta i tot i que no

"Amb tota aquesta activitat frenètica volem que el barri es mogui, tant els grans com els joves" m’esperava tantes preguntes ha estat molt bé, fins i tot m’han parlat d’un aliment nou que jo no coneixia”. La Yolanda Gutiérrez, responsable d’ARY Esport, entitat organitzadora de l’esdeveniment va estar molt satisfeta amb la Jornada,

▶ Un grup de noies participen a una classe d'ARY Esport

“sempre tenim molt bona resposta a les activitats que fem però sempre és d’agrair que vingui tanta gent i que participi“. La setmana va acabar amb les classes, on la gent ha pogut provar les activitats i ofertes que es fan al llarg de tot l’any. Vinculació amb el barri per sobre de tot La temporada es presenta dura per l’Associació, que des de que va començar fa tres

Rafel Vidal

anys com una companyia de tres socis, ha vinculat al barri tota la seva activitat. Participen a tot el que poden. “És una manera més de fer barri”, va dir la Yolanda. Per això van estar a la matinada esportiva de les bacanals, van fer els tastets per la reinserció del joves del Submarí aportant els seus tècnics esportius i activitats diverses… “Amb tota aquesta activitat frenètica volem que el barri es mogui, tant els grans com els joves”, va manifestar la Yolanda.

Nous projectes per aquest 2018 Hi ha un projecte que destaca per sobre de tot: pilates com a recuperació d’un càncer de mama. Aquesta idea neix amb l’associació amb altres centres, però encara s’ha de desenvolupar i portar-ho a més. “Tot això volem que sigui gratis i ho intentem fer de tant en tant, de fet ho vam fer un a vegada i vam omplir la sala amb 60 persones” va explicar la Yolanda. ■

La seguretat de la llar a les teves mans COM HO FAN?

COM HO FAN?

ESCALEN

FORCEN LA PORTA

EXTREUEN EL BOMBÍ

Poden col·locar entre el marc i la porta una barra de metall, una pota de cabra o un tornavís de grans dimensions, i els accionen com si fos una palanca.

Amb una eina com el bec de lloro o un extractor”, arrenquen amb força el bombí per poder girar les voltes de clau amb un tornavís.

QUÈ PODEM FER?

Reforceu les finestres i portes d’accés amb reixes, barrots o sensors d’obertura. En el cas que instal·leu reixes a les finestres, assegureu-vos que l’estructura metàl·lica no serveixi d’escala per accedir a pisos superiors.

En el cas que col·loqueu passadors trieu els que tinguin fixacions reforçades per instal·lar en marcs ferms.

És molt recomanable posar dos panys de diferents models i sistemes que disposin d’un pestell de bloqueig del pany de cop.

Si teniu la possibilitat, col·loqueu dispositius d’alarma audibles i preferiblement connectats a una central receptora.

Instal·leu portes cuirassades o blindades amb elevats graus de seguretat que compleixin els estàndards tècnics. Les portes de seguretat tenen graus i certificacions des de l’any 2011. * El robatori pel mètode de la radiografia, consisteix a obrir la porta de la casa amb un plàstic rígid, com ara una radiografia, que fa saltar el pestell de cop.

COM HO FAN?

TREUEN L’ESPIELL

FAN SERVIR CLAUS FALSES

Desenroscant o utilitzant un trepant s’extreuen l’espiell per observar o escoltar sorolls a l’interior i per comprovar el tipus de porta. També poden introduir una eina modificada per obrir la maneta de l’interior. QUÈ PODEM FER? Eviteu col·locar un espiell que es pugui descargolar. Al mercat hi trobareu una gran varietat de models digitals.

Utilitzen claus perdudes, modificades o instruments fabricats artesanalment i aconsegueixen, amb habilitat, que els pius del bombí s’alineïn i permetin fer volta al pany. QUÈ PODEM FER? Per evitar la còpia fraudulenta, podeu triar claus amb garantia de control de duplicat. Les claus que incorporin algun element mòbil en la seva serreta són difícils de copiar. * El mètode bumping consisteix en la introducció d’una clau modificada a l’interior del bombi i amb l’ajuda d’uns petits cops, alliberen el gir de la clau. Es realitza amb menys de 30 segons i no fa malbé el pany.

Col·loqueu bombins fabricats amb materials resistents que impedeixin la seva extracció i que no sobresurtin de la superfície de la porta. Protegiu el bombí amb escuts reforçats que evitin qualsevol intent de forçament i retardin i dificultin la seva manipulació. * Com a complement, i en el cas que tingueu una porta reforçada, a la part interior podeu instal·lar un pany de seguretat denominat invisible que s’acciona amb comandament a distancia i funciona amb bateria o corrent elèctrica. CGRIP-RPD-067-V01-CAT-CAT

Accedeixen al domicili aprofitant els elements de la seva estructura: parets, baranes, canonades, bastides...

LA MARINA DEL COMERĂ&#x2021; ASSOCIAT

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

Dos comerĂ§os de la Marina guanyen els premis del concurs Barcelona Shopping & Shooting

El dissabte 20 de gener la FundaciĂł Barcelona ComerĂ§ va celebrar la Gala de Lliurament de Premis del Concurs de Curtmetratges Barcelona Shopping&Shooting. Els equips de gravaciĂł de dos comerĂ§os de l'AssociaciĂł de Comerciants la Marina han estat guanyadors: đ&#x;?&#x2020; PREMI A LA MILLOR FOTOGRAFIA, [ Causalidad ] de l'equip Wilson S. Curt rodat a Art I DecoraciĂł. đ&#x;?&#x2020; PREMI AL MILLOR GUIĂ&#x201C;, [ El

Botigues associades: ADMINISTRACIĂ&#x201C; LOTERIA ADMĂ&#x201C;N. LOTERIA 137 COSTA Mare de DĂŠu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO LĂ&#x201C;PEZ GARCĂ?A Pg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

365. CAFĂ&#x2C6; FORN DE PA I DEGUSTACIĂ&#x201C; Mare de DĂŠu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

AGĂ&#x2C6;NCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33

ELECTRODOMĂ&#x2C6;STICS ELECTROUTLET Alts Forns, 78

CAFĂ&#x2C6; I PA MĂ&#x2030;S QUE BĂ&#x201C; Mineria, 18-20 Telf. 616 04 67 32

ANIMAL DOMĂ&#x2C6;STIC MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02

FOTOGRAFIA ELECTRODOMĂ&#x2C6;STICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124 GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 535 52 52 Telf. 93 332 57 97

PERRUNIS c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA SLP Rambla Catalunya, 18 6a planta 93 492 92 68 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7Âş 4ÂŞ Telf. 609932494 / 932989977

ESTANCS GELATERIA ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77 EXPENDURĂ?A NÂş 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNĂ&#x2030; FARMĂ&#x20AC;CIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMĂ&#x20AC;CIA CUSCĂ&#x201C; Pg. Zona Franca, 162 JOYERĂ?A LURA Telf. 93 421 81 29 Alts Forns, 75. 93 422 14 48

â&#x2013;ś L'equip NavĂo de Locos Producciones, a la botiga Garibal [Premi al millor guiĂł]

Regalo ] de l'equip NAVIO DE LOCOS Producciones. Curt rodat a Garibal. La FundaciĂł Barcelona ComerĂ§ juntament amb CaixaBank, van lliurar un Xec Solidari de 6.861,70â&#x201A;Ź a Pallapupas, la companyia de pallassos d'hospital i teatre social. L'import del xec correspon al total de la recaptaciĂł solidĂ ria que es va fer durant el Concurs de curtmetratges Barcelona Shopping&Shooting. â&#x2013;

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 CARNISSERIA Ă&#x20AC;NGEL Ctra. Del Prat, 11. Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telf. 93 421 20 70 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, Telf. 93 431 84 78 191-205. Telf. 93 332 04 13 REFORMES INTEGRALS ROBA AMIGA (Projecte home) NOUESPAI, S.C.P c/Mare de DĂŠu de Port, 337 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93. 298. 98.75 Telf. 93.517.63.18

CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55

GARIBAL (Tienda de Cristales TENMAN REFORMES c/Mare de DĂŠu de Port, 407-409 y tachuelas) Telf. 629.82.92.85 c/Mare de DĂŠu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66 RESTAURACIĂ&#x201C; BAR GARRIDO Ă&#x2019;PTIQUES JOSA Ă&#x2019;PTICS Pg. Zona Franca, c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la MediterrĂ nia) 155. 93 432 24 98

PIZZERIA CIAO GIĂ&#x201C; Pl. MediterrĂ nia. Local 27 Tel: 645 774 353

VISTA Ă&#x2019;PTICA Mare de DĂŠu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

LA PATATONA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38

AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12

FARMĂ&#x20AC;CIA FORNS-GIRĂ&#x201C; Mare de DĂŠu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

AUTOMĂ&#x2019;BILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

LLAR Dâ&#x20AC;&#x2122;INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la MediterrĂ nia s/n. PERRUQUERIES FARMĂ&#x20AC;CIA FRANCESCA BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Telf. 93 296 48 18 PANADES MAS Pg. Zona Mare de DĂŠu de Port, 413 bxs Franca, 226 Telf. 93.332.34.47 LLAR Dâ&#x20AC;&#x2122;INFANTS XUMETS local 3. Telf. 93 422 10 48 Energia, 10. 93 431 76 72 FERRETERIES -LAMPISTERIES DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAYOT COLLADO, S.L MATERIALS DE CONSTRUCCIĂ&#x201C; Paseo de la Zona Franca, 132 Mare de DĂŠu de Port, 168-170 MACARRO 934 32 15 90 Telf. 93 421 49 22 Ferrocarrils Catalans, 87-89. MI PELU Telf. 93 332 78 56 COMERCIAL Ă LVAREZ C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Energia, 20. MOBLES 93 421 59 77 QUADRES I MARCS MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 ART I DECORACIĂ&#x201C; TU CERRAJERIA.COM Mineria, 17. 93 296 70 03 Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 MacMOBLES ZONA FRANCA QUEVIURES Pg. Zona Franca, 141 ALIMENTACIĂ&#x201C;N RUIZ FORNS DE PA Telf. 93 432 37 99 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 365. CAFĂ&#x2C6; I FORN DE PA Mare de DĂŠu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680 188 509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES Dâ&#x20AC;&#x2122;ASSEGURANCES ICALI CORREDURĂ?A DE SEGUROS Mare de DĂŠu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09 DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77

FARMĂ&#x20AC;CIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

LLAR Dâ&#x20AC;&#x2122;INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de DĂŠu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de DĂŠu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

BAR EL BOCAITO c/Mare de DĂŠu de Port, 261 93 422 15 99

PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat BOM CAFĂ&#x2030; c/Mare de DĂŠu de Port, 367 610.323.191

REVISIĂ&#x201C; CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MĂ&#x2C6;DIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de DĂŠu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 SALUT CENTRE Dâ&#x20AC;&#x2122;INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

BAR JUEVES 5 SOLUCIONS-ENGINYERIAPg. Zona Franca, 151 08034 Bcn CLIMATITZACIĂ&#x201C; 934324022 VALCĂ RCEL INGS., S.A Carrer del GaiĂ , 10, TOMA TAPA Telf. 933 31 58 12 Jardins de la MediterrĂ nia, local 11. Telf. 93 166 76 23

ENRIC I PAU MinerĂa, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

TEXTIL- DECORACIĂ&#x201C;- LLAR TOLDOS DURAN Mare de DĂŠu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECĂ&#x20AC;NICS TALLERES J.F BAR PADDOCK Mare de DĂŠu de Port, 279 Passeig de la Zona Franca, 145- Telf. 93 332 89 95 149. Telf. 93 331 84 33 TALLERES PĂ&#x2030;REZ- ALONSO BAR RTE. CAL CAMPĂ&#x20AC; Mare de DĂŠu de Port, 124 Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 223 30 42 Telf. 93 360 68 69 TELECOMUNICACIONS BAR-RESTAURANTE I.T.C. SYSTEMS O'RINCĂ&#x201C;N Gran Via, 158 Mare de DĂŠu de Port, 305-319 Telf. 93. 461. 61.48 (Jardins de la MediterrĂ nia) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

â&#x2013;ś L'equip Wilson S., Mei MĂ rquez i Ester MĂ rquez de la botiga Art i DecoraciĂł [Premi a la millor fotografia]

Febrer 2018 // www.lamarina.cat

100 litres més bonificats per persona addicional i dia. Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu bonificat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa bonificació. Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres oficines i a aiguesdebarcelona.cat

PUBLICITAT 19

Febrer 2018 // www.lamarina.cat