La Marina - Edició gener 2015

102.5 FM

Periòdic gratuït Gener 2015 / Nº 234

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Actualitat

Com viu el comerç de proximitat del barri?

(Pàg. 13)

www.lamarinadigital.cat

Entrevista

Cultura

Premis FAGIC 2014: gran celebració i reivindicació gitana (Pàg. 15)

Alfred Bosch:“La Zona Franca és massa barcelonina per deixar-la de banda” (Pàg. 9)

Rebuig general al nou sistema de pensions Les prestacions deixen d'estar regulades per l'IPC; l'augment serà menor a mesura que augmenti el nombre de pensionistes

(Pàg. 9)

La Marina deixa de ser el barri amb més atur de Barcelona, però es manté al capdamunt del rànquing L’informe elaborat per l’Ajuntament de Barcelona posa de manifest una millora en la situació socioeconòmica que envolta el barri, en comparació amb els anys anteriors. Així, La Marina de Port tanca el rànquing del 2013 amb 70,9 punts d’un total de 100, que és l’indicador de renda mitjana anual, és a dir, la xifra mitjana de la ciutat en termes de renda. Es tracta d’una millora ja que l’any 2012 va tancar amb un total de 67,4 punts. Tot i així, el resultat es troba per sota de la mitjana fixada pel consistori i per tant calen millores.

De fet, La Marina del Prat Vermell i La Marina de Port són dos dels barris barcelonins que pateixen en gran mesura aquest llast. I es que, segons les últimes dades, al novembre del 2014 hi havia un total de 2.448 veïns aturats. Aquesta xifra quadruplica la que presenta en el mateix període Vallvidrera- TibidaboLes Planes, el barri de Barcelona amb menys aturats, amb només 118.

(Pàg. 6)

2

TEMA DEL MES

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

amcl Precarització de les p associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Les pensions deixen de regularitzar-se segons l’IPC i es prev

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Eva Albiol Cap de continguts Sara Torremocha Edició i maquetació David Edo Redacció i fotografia David Aguinaga, Eva Albiol, Sandra Cabrerizo, Thaís Campmany, Aran Comín, Agustín Forteza, Aitor Pau Garcia, Carla Genís, Jordi Gispert, Júlia López, Sònia Maza, Estel Oleart, Araitz Pipers, Ana Sánchez, Sara Torremocha, Judit Valdés, Sara Valero, Miquel Vera, Rafel Vidal i Iris Vieiros.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Xavier Sanz, Guillermo Segador, M. Jesús Valderas, CAP La Marina, Dani Fernández i Antonio Rubio.

Publicitat comercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

▶ La Petra C. és una de les 6.070 pensionistes que hi ha a la Marina i que es veu afectada, com la resta de gent gran a Espanya, per la reforma del sistema de les pensions.

|| Sara Torremocha i Judit Valdés || Redacció La Petra C., veïna del carrer Alts Forns, té una pensió de 500 euros al mes i viu sola. "He treballat com a dona de neteja de diversos immobles, però sense assegurar i en negre; no compto amb ajuda ni contribucions de l'Ajuntament, ni tan sols per pagar el telèfon" lamenta. La seva filla, la Manoli, no amaga la seva indignació per la despreocupació de l'Administració envers les condicions de vida de la seva mare: "li van proporcionar una ajuda de grau 2 quan estava a l’hospital, però després li van baixar a ajuda de grau 1, que és quasi res". Després de treballar durant 22 anys, la Manoli ara es troba a l'atur. "Estem bé, no per tirar coets però no em puc queixar". Reconeix la seva preocupació pel futur de les pensions: "Si no hi ha feina, qui em cobrarà la pensió? No tinc pla privat; la Seguretat Social la pagues tota la vida, i els impostos, per a després no saber si cobraràs".

La Petra, com els 6.070 pensionistes que hi ha a la Marina (5.840 a la Marina de Port i 230 a la zona del Prat Vermell), forma part d’un sector de la població, la gent gran, la taxa de

pobresa del qual durant aquests anys de crisi és d'un 19,4%. Les persones en risc de pobresa només tenen un 60% de l'ingrés mitjà de la resta de població. El pas del 2014 al 2015 els hi ha suposat un increment del 0,25%, una pujada interanual que estarà fins a 2017 i que representa el mínim augment contemplat al nou sistema de regularització de les pensions.

El màxim que contempla la llei és l'IPC + 0,5%.

El 13 de desembre del 2013, el govern espanyol aprova, sense consens social, el Factor de Revalorització Anual, a partir del qual les pensions ja no augmenten en funció de l’índex de Preus del Consum (IPC), sinó que es regulen amb la balança comercial del mateix sistema, el nombre de pensionistes i l’evolució de la pensió mitjana. Les prestacions pujaran menys a mesura que augmenti el nombre de pensionistes.

Com afecta l’economia del sector?

L’IPC ha tancat aquest 2014 en el -1%, una caiguda que a Catalunya s’ha situat al -0.4% i que representa un augment en la capacitat de compra dels espanyols. Segons el diari econòmic Cincodías, el descens de la inflació ha suposat un increment de 6,3 euros al mes per a les

Judit Valdés

pensions màximes i entre 0,5 i 3 euros per a les mínimes, i suposa una recaptació col·lectiva de 1.000 milions d’euros addicionals. Si estigués vigent el sistema de regularització anterior, i l’índex de les pensions depengués de l’IPC, la renda dels pensionistes hauria minvat aquest 2015, en comptes d’augmentar un 0,25%.

Reforma sense consens social A l'aprovació, els dos sindicats majoritaris, UGT i CC.OO. es van oposar a la reforma de pensions. A l'abril del 2014, van presentar un document amb 400.000 signatures al Ministeri de Treball i Seguretat Social per la retirada de les reformes de les pensions, assegurant que la reforma suposa una pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes.

“Ha estat un gran cop d'estat en el sistema de les pensions, s'ha fet sense diàleg social, aprofitant la majoria absoluta, sense convocar els agents socials i als treballadors, que són el sector afectat”, assegura Laura Pelay, secretària d'Estat del Benestar i Treball d'UGT de Catalunya. Afirma que les pensions ja eren prou baixes en aquest país, que s'està agreujant la situació d'aquest sector i no suposa una millora econò-

TEMA DEL MES

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

pensions públiques?

3

La gent opina

Com valora el que cobra de pensió?

veu que el sector uns 3 punts de poder adquisitiu en 3 anys mica perquè, reduint el nivell adquisitiu d'una part de la població, també es redueix el consum.

"Estàvem a favor d'una revisió del sistema, però el PP ha avançat la implantació d'aquestes mesures anti-socials aprofitant la majoria absoluta", declara Cristina Faciaben, secretària de socioeconomia de CC.OO. Catalunya. A més, destaca que l'augment sempre serà inferior a l'establert amb l'anterior legislació. I afegeix: "s'ha passat d'una responsabilitat pública a una individual; sembla que ja no és qüestió de l'Estat poder sobreviure quan siguis gran".

“No hi ha una voluntat de ser honestos amb els plans de pensió privats, ja els va bé que no coneguem que han perdut molt valor, per continuar estafant-nos”, lamenta.

“Encara que ara pugui suposar un petit ingrés addicional, és imprescindible el vincle amb la inflació, que ha estat una de les grans conquestes del nostre Estat”, assegura Juan Montero, de l'Associació de Pensionistes de la Marina. “Amb aquesta reforma ens quedarem sense pensions en dos o tres anys”, explica. La Marea Pensionista va presentar el 14 de gener una demanda per revocar la decisió del Congrés d'aprovar la reforma.

Adéu al sistema públic de pensions?

La situació és complicada: els ingressos de la Seguretat Social estan en descens des de fa

Evolució durant la crisi 2011 (PSOE)

Congelació de les pensions L'edat de jubilació passa de 65 a 67 anys Temps de cotització de 15 a 25 anys Mínim cotitzat per cobrar el 100% de la pensió: de 35 a 37 anys

2012 (PP)

Congelació de les pensions

2013 (PP)

Enduriment de les jubilacions anticipades Reforma del sistema de pensions

cinc anys, el nombre de pensionistes augmenta, l’efecte de substitució està encarint la pensió mitjana i la relació entre ingressos i costos és deficitària (des de fa almenys tres anys).

L’executiu espanyol projecta el seu descrèdit envers la viabilitat del sistema públic de pensions, incapaç d’adaptar-se als canvis demogràfics i econòmics, mentre que se succeeixen les ofertes de les entitats bancàries i asseguradores. El dret a una pensió per haver cotitzat durant tota la vida ha deixat de ser un dret? La “supervivència” econòmica a la darrera etapa de la vida es converteix en un dret només accessible pels que puguin invertir en un pla de pensions privat?

"L'endarreriment de l'edat de jubilació és la mesura més efectiva" Guadalupe Souto (UAB) professora de polítiques de benestar social Per què s’ha canviat el sistema de pensions?

El nostre sistema és de repartiment i està molt exposat als canvis en la relació entre la gent que treballa i la gent que cobra. El sistema de capitalització no es veu tan afectat per aquests canvis demogràfics i socials. Des de la dècada dels setanta, quan va caure la taxa de fertilitat i es va acabar el baby-boom, Espanya ha tingut moltíssima gent jove, que entrava al mercat laboral, i poca gent gran.

Ara, amb la crisi, les tornes han canviat. Però el problema no és la crisi, sinó la composició de la població i com està organitzat el sistema. Des dels noranta, institucions internacionals, com la UE o el FMI, alertaven de la

necessitat de canviar el nostre sistema, però prevèiem que no passaria fins al 2025, quan es comencen a jubilar els del baby-boom.

No es feia la reforma, perquè políticament és molt costosa. Ara s'ha decidit fer una cosa amb cara i ulls, encara que no vol dir que tingui efectes reals sobre la despesa en pensions. Endarrerir l’edat per accedir a la pensió sí que tindria efecte.

Amb el nou sistema sembla els pensionists perden poder adquisitiu. Aquesta tendència es mantindrà?

Sent durs i realistes, probablement. O es redueixen les prestacions, o es redueix el temps que es cobren, endarrerint l'edat de jubilació.

Una altra alternativa és apujar els impostos

Montero assegura que no volen que el sistema sigui rendible per continuar beneficiant a les empreses privades i als bancs. “És el nostre dret, hem de sortir al carrer perquè no se'l quedin, perquè si ho fan, no ens ho tornaran mai”, confessa. Explica que les retribucions han de sortir dels pressupostos generals, no han de rebre un tracte diferent.

Sobre el foment de la inversió en plans de pensió privats, Pelay assegura que “és una gran trampa, perquè no només es treu un dret a la població, sinó que se'ls presenta com a garantia de futur, un producte financer que ha perdut molt valor en aquesta època de crisi”.

“Una família en aquests moments tenen prou feina amb els salaris de misèriaque ara també han d'estalviar per poder sobreviure en un futur”.

Les noves generacions: els grans perjudicats La recessió econòmica a Espanya deixa un atur entre la joventut que arriba a 56,5% entre els joves menors de 25 anys, encapçalant la llista de la Unió Europea. “Les generacions que patiran més la crisi de les pensions són les que han de venir; joves amb 30 anys que hauran cotitzat només 2 o 3 anys”, explica Montero. Pelay coincideix en aquesta línia: “la conjuntura econòmica fa que els joves no puguin tenir una vida laboral continuada i llarga”. ■

als que treballen. Durant molts anys la Seguretat Social ha tingut un superàvit molt fort, i aquests diners s'han fet servir per altres coses, perquè eren temps de vaques grasses.

Però ara què fem? Doncs agafar d'altres coses per posar-los aquí, o reajustar.

Augmentaran els plans privats?

Sí, com menys certesa tingui la gent de tenir la jubilació coberta pel sector públic.

Quines millores suposa a llarg termini?

Millora la relació entre els ingressos que té el sistema i la despesa. Però segurament no serà suficient, i insisteixo, la mesura que alleujarà més el sistema és la de l'endarreriment de l'edat de jubilació, no la dels factors de revalorització.

Preocupa el futur de les pensions públiques?

Fins a cert punt. El sistema públic és fort i funciona, però és possible que en certs moments no garanteixi un bon nivell de vida.

Antonio Jubilat. 1.600 € (aprox.)

Em sembla bé el que cobro. He treballat aquí durant 37 anys, bé, i moltes hores, i m’han pagat la pensió que em toca.

Juan Botía Jubilat. 1.000 € (aprox.)

Crec que cobro poc. Em van prejubilar, després de cotitzar més de 40 anys: vaig estar a la SEAT i a una altra empresa.

Petra García Jubilada. NS/No molt Hauria de cobrar més. Del que cobro vivim jo i la meva germana, i les pensions pugen molt poc respecte el preu.

Rafael M. Jubilat. NC No em sembla bé. No rebo prestacions perquè he cotitzat el màxim. Alguns no cotitzaven i ara se'n beneficien.

4

OPINIÓ

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

 mirada crítica

EDITORIAL Antonio Rubio

Semàfors de disseny

Com ja va sent habitual en els darrers temps, de nou els nostres polítics han tornat a aprofitar els seus discursos de Nadal i Cap d’Any per anunciar-nos que aquest 2015 serà el de la sortida definitiva de la crisi. Els sona? Si encara guarden un exemplar de LA MARINA de gener de 2014, comprovaran que, tal com recollíem en aquest mateix espai dotze mesos enrere, segons els que ens governen, l’any que acabem de deixar havia de servir per posar punt final a una etapa de recessió que ja fa massa que dura.

Sobren els comentaris...

Tot i així, malgrat aquesta ‘ànsia’ per posar data de caducitat a la crisi (el 2015 tenim diverses cites a les urnes, no ho oblidem), seria injust no parar atenció a diversos indicadors positius, alguns de ben propers.

Segons el rànquing fet públic el passat mes de desembre per l’Ajuntament de Barcelona, el nivell de renda dels veïns de la Marina ha augmentat (veure pàg. 6). També ho han fet els índexs d’ocupació, de manera que hem deixat de ser els barris amb més atur de la ciutat. Bones notícies, sense dubte. Però potser no ho són tant si entrem al detall.

Efectivament l’atur ha baixat, però la xifra de desocupats continua quadruplicant la dels barris de Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes.

Cert, la situació socioeconòmica és millor si la comparem amb la d’altres anys, però el nostre districte continua a la cua pel que fa la renda familiar disponible per càpita, amb un uns ingressos familiars mitjos de poc més de 14 mil euros, menys de la meitat dels que tenen altres districtes com Sarrià-Sant Gervasi, on se superen els 35 mil.

El que evidencien aquests números és que sí, potser no s’equivoquen del tot aquells que ja anuncien la llum al final del túnel, però no tots l’hem començat a veure amb la mateixa intensitat.

Els responsables de prendre decisions no poden passar per alt aquestes enormes desigualtats. No s’ho poden permetre. Esperem que la permanent campanya electoral en què molts viuen instal•lats no els faci perdre de vista que allò de “els rics més rics, els pobres més pobres” no és pas cosa del segle passat. ■

El Passeig de la Zona Franca ja fa molt ha estat triat per fer una prova pilot dels nous semàfors de disseny de Barcelona, amb motiu d'unes obres que fa molts mesos van finalitzar (ja no recordo ni quines ni quan) van instal·lar els exclusius semàfors que de segur seran tendència per tota la ciutat, aquests semàfors tenen l’avantatge que els podem traslladar amunt i a vall segons convingui a la circulació. Desitgem veure ben aviat aquest model als carrers com Passeig de Gràcia i Diagonal, aparador de la ciutat. ■ Antonio Rubio

Les millors piulades

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

▶ Manuel Coronado Lozano Felicitats per la bona feina. Un cop més, hem demostrat la solidaritat dels nostres veïns. ▶ Anabel MA Quina vergonya de Regidor!! No sé com es poden escriure tantes mentides en tan poques línies. No el vam veure cada dimecres a les manifestacions per reivindicar el metro, però sí que el vaig veure i escoltar en reiterades ocasions dir el, ja massa repetitiu, "no hi ha diners.... Madrid ens roba... Facilitar a les Entitats del barri espais, ho dubto molt. Els preus abusius que hem de pagar per fer ús dels equipaments PÚBLICS fa impossible que puguem fer-ne ús. Ara, per empreses estem d'acord, no saps el content que estem de ser el barri amb la futura pista d'esquí....

Llàstima que la majoria de nosaltres tinguem altres prioritats i no entrem en els jocs d'empresaris especuladors.... ▶ El Gran Josep Brâut Remodelació frenètica de carrers? Ui, això és que aviat hi haurà eleccions. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

▶ La reciente expedición rusa al Ártico despertó críticas de Dinamarca, Canadá, Noruega y Estados Unidos.

Sortint de la crisi (o no)

Foto Ice

OPINIÓ

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

El barri que ens mereixem

El jardí

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Salvador García, veí del barri de la Marina Tenim el barri que ens mereixem, quan he vist a la Marina del passat mes l’opinió de les nostres forces vives sobre la presó que ens posen no he pogut evitar la idea d’escriure aquest article. És curiós que com sempre opinem de coses ja decidides i no fem mai l'esforç abans que es prenguin les dedicions i així ens va. Tenim un barri com el Polvorí amb una sola escala mecànica per als veïns solament per pujar, per baixar podrien fer-ho rodant. D'aquesta manera tenim la quantitat i qualitat de les obres que es fan als nostres barri comparativament a les que es fan a l'altra banda de la Gran Via. Així tenim les instal·lacions culturals i esportives que estan al servei mes per la gent de fora i que permeten que els locals com la Bascula o com la Casa del Rellotge o la sala Pepita Casanellas no estiguin a l’abast de les entitats culturals del barri i que fa que entitats com l'emissora de ràdio hagi de fer els programes amb la música de percussió de fons, que així desapareguin entitats com el Centre Cultural del Port l'Esbart Dansaire Barqueno etc…… i altres com la Joia de Montjuïc tinguin problemes de locals per sobreviure i que no neixin altres com els castellers i mes que hauríem de tenir, mentre no es complexen promeses d'instal•lacions culturals com l’hotel d’entitats promès pel president Jordi Pujol al local del Cine Capri, que ara ja hauria de ser un

hospital d’entitats perquè no es morin les poques que ens queden, una carpa gegant a la plaça de la Marina que va ser firmada per les diferents entitats quan es van fer els habitatges etc. I evidentment, el pitjor de tot, que el barri estigui mal comunicat sense metro quant tots els altres barris de Barcelona en tenen, i molts d'ells, dues o tres línies i la degradació dels serveis d'autobusos, però no os o perdeu aquí estan les cotxeres dels autobusos i per aquí hi han de passar els metros per anar a les seves, mentre s'han de mantenir i pagar també amb els nostres diners unes línies de metro que no es fan servir. Per concloure penso

La crònica Comencem 2015 amb violència que, una vegada més, s’apropa. Les guerres de la zona del món d'on vénen els reis mags comencen a instal·lar noves sucursals en Europa on, de sobte, les armes maten en viu i en directe. Veus la tele i les tertúlies treuen fum atapaïdes de periodistes i experts però que semblen discussions al bar. Tots tenen la missió de comunicar al món que estan en contra de la violència. Com més en contra de la violència es mostra un de més violent es posa en la seva defensa. Jo demano als experts que ens volen informar que expliquin el que està passant, directament, sense preàmbuls, sense passar-se d'adjectius, sense cridar,

que tenim masses associacions de veïns que el seus directius es perpetuen en el càrrec i que la majoria es preocupen més de les seves festes majors i de les seves jardineres en lloc de resoldre els problemes globals del barri de tenir una Unió d’Entitats que dinamitzi els moviments veïnals per tal d’obligar als diferents polítics que van passant.

Hem de deixar de ser les barriades de La Marina per ser el BARRI de LA MARINA i ara és el moment quan venen les eleccions de recordar-los que més fets i menys promeses. I que no votarem cap partit que no ens GARANTEIXI la solució d’aquestes mancances. ■

Per Guillermo Segador sense fanfarroneries, sense sobreentesos. Digueu-nos alguna cosa més que els qui ens ataquen són dolents i terroristes, sis plau formeu-nos, expliqueu-nos d'on ve tota aquesta violència. Sens dubte que els bons serem nosaltres i els dolents ells. Això ja ho sento als companys de feina o als veïns del cinquè. De vosaltres, els llestos, espero sentir explicacions, alguna cosa d'anàlisi, violència comparada, història. No us comporteu com energúmens ni crideu que els micròfons que us instal•len són d'alta tecnologia i se sent bé. Penseu, dubteu i sobretot, si no sabeu d'una cosa reconeixeu-ho.

No és tant una qüestió d’humilitat com de saviesa. ■

Per Xavier Sanz

La fragilitat de les nostres seguretats com a societat occidental queden al descobert davant successos com els que van tenir lloc a París el passat 7 de gener. No em repetiré sobre la llibertat d’expressió o la brutalitat i el fanatisme que s’amaga darrere de fets tan terribles, s’ha escrit molt i intensament els darrers dies. Des d’una columna d’opinió de La Marina no poden sinó defensar el principi democràtic de la llibertat de dir i pensar el que es consideri des del respecte als altres.

Segueixo impactat per la visió de la impunitat del personatge armat que dispara indiscriminadament arreu, de la imatge del policia –símbol de la nostra seguretat democràtica- morint-se ajagut a terra sense que ningú fes res. I penso que aquesta visió que per nosaltres és dura i nova és el dia a dia en moltíssims països del món, on no són l’excepció sinó la norma. I penso en els petits d’aquells indrets que acostumen la seva retina a aquesta visió que esdevé la seva normalitat. La meva historia em rebel·la contra aquesta imatge, per què jo he crescut en la creença que aquestes coses no poden passar i en cas que succeeixen el sistema reacciona immediatament. Però és una falsa creença, ja que els fets demostren que la violència, que és l’excepció en la nostra terra, és la normalitat per a una immensa majoria de la humanitat. I cal lluitar per que això canvïi quan ens atrapa, però sobretot quan no truca a la porta de casa. ■

Columna grega

Per Myriam Reyes

Any nou...vida nova? doncs no. La història no és així.. com a molt intentar canviar d'opinió.. o de propòsits.. no sé molt bé com poder fer que el bombo de la rentadora tregui els nombres del meu cupó.

Els últims esdeveniments a França ..evoquen el record de tants morts a la nostra península a mans de terroristes..així li donem la benvinguda a l'any nou...? "la van violar perquè portava la faldilla molt curta"...àdhuc s'escolten aquestes frases fetes...quina pena, quin dolor... la por es fosca i ens ofega amb silenci...

M'alegro de tenir el front ampli, per allò de"tenir dos dits de", encara que si faig un balanç en la meva biografia.. de vegades no tinc ni front... però bé no és temps de rentar draps bruts en una columna... em quedo amb l'alegria de molts esdeveniments en l'arxiu del meu disc dur que fan prendre impuls i afrontar els reptes d'aquesta vida amb passió, força i amb la xarxa de l'amor.

Família i amistat..i com sempre que no ens falti la curiositat i les ganes d'aprendre..i així poder tenir actitud critica. Llegir de tot i a tots.. i no caure en pensar que la nostre es la veritat absoluta. Donar canya aquests polítics corruptes que volen despistar amb pedagogies “facilonas i sentimentals”. ■

L’acomodador joan ggk

5

Per Juan Bibian

En “Big eyes” ", Tim Burton homenajea y recuerda a la pintora Margaret Keane, que con su bizarro y magnético trabajo, se transforma en el nuevo juguete roto sobre el que Burton vuelca sus inquietudes. Como ya sucediera con el director de cine Ed Wood, Burton encuentra en la vida de esta artista, el espejo en el que el propio director puede realizar ese catártico ejercicio cinematográfico, exorcizando los fantasmas del pasado a través de la mirada de su protagonista. una mirada, que se convierte en uno de esos elementos con los que el excéntrico realizador juega, para hacernos llegar el mensaje de su última obra.

El juego de rasgos exagerados con el que nos bombardea, se convierte en un vínculo con el patio de butacas, cuyo anclaje se situa en la profunda e insondable cara de una frágil Amy Adams que devora la cámara con un desbordante trabajo de contención que consigue mostrar esa delicadeza y desamparo bajo el que se fraguo la obra de su alter ego en la pantalla. Del lado loco y desquiciado, tan común en los personajes de Burton, esta un gigantesco Cristoph Waltz.

El austriaco, dotado de la perfección de los registros ilimitados, se desquicia y se mofa de la pantalla. Escupe su verborrea embaucadora con esa sonrisa psicótica capaz de provocar hilaridad y auténtico pavor.

"Big Eyes" consigue de esta manera, convertirse en una obra sencilla, pero notable en su ausencia de pretensiones. Sin duda, un paso adelante para demostrarnos que el talento de Burton sigue latiendo, y aún tiene cosas que decir. ■

6

ACTUALITAT

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Marina augmenta el nivell de renda i deixa de ser el barri amb més atur de Barcelona El rànking 2013 continua fent paleses les diferències socio-econòmiques entre les diferents àrees de la ciutat || Iris Vieiros || Redacció El passat mes de desembre l’Ajuntament de Barcelona va publicar el rànquing 2013, amb el qual va donar a conèixer les dades sobre renda familiar disponible, registrades durant l’any passat, en els 73 barris que formen la ciutat comtal.

Ho va fer desglossant les xifres per barri a partir de variables indicatives del nivell de renda, com la qualificació acadèmica de la població, la situació laboral, o els preus del mercat residencial, entre d’altres. Així, l’índex obtingut actua com a indicador de la renda relativa dels residents als diferents barris.

En concret, a La Marina els nous indicadors posen de manifest una millora en la situació socioeconòmica que envolta el barri, en comparació amb els anys anteriors. Així, La Marina de Port tanca el rànquing del 2013 amb 70,9 punts d’un total de 100, que és l’indicador de renda mitjana anual, és a dir, la xifra mitjana de la ciutat en termes de renda.

Es tracta d’una millora, ja que l’any 2012 va tancar amb un total de 67,4 punts. Tot i això, el resultat es troba per sota de la mitjana fixada per l’Ajuntament i per tant calen millores.

D’altra banda, La Marina del Prat Vermell també ha experimentat un creixement, tot i

que la renda mitjana familiar dels seus veïns es troba dins de les més baixes, amb 59,1 punts aquest 2013. Malgrat això, ha viscut una crescuda en comparació amb la seva situació el 2012, amb 45,9 punts.

En termes de districte, Sants-Montjuïc continua a la cua pel que fa la renda familiar disponible. Com fixa l’estudi, el 2013 Sants-Montjuïc comptava amb uns ingressos familiars de 14.118 euros. Aquesta xifra és molt més inferior que la d’altres districtes com per exemple Sarrià-Sant Gervasi, amb 35.020 euros anuals per càpita, o l’Eixample amb 21.834. Tot i això, encara hi ha districtes per darrere, com per exemple Nou Barris on, com fixa el rànquing, les famílies perceben de mitja 10.540 euros anuals.

Amb les xifres d’aquest informe queden paleses les amples diferències entre els barris més rics i pobres de la ciutat. I és que com ha assegurat recentment Maria Assumpció Vilà, la síndica de Barcelona a una entrevista per a

l'emissora Barcelona FM: "L'atur ha fet un mal tremend”. Així, Vilà creu que la causa d’aquesta realitat és la mala situació del mercat de treball, que fa que la pobresa augmenti.

Avui dia La Marina té gairebé 3.000 veïns a l'atur, quatre vegades més que Vallvidrera ATUR La Marina del Prat Vermell i La Marina de Port són dos dels barris barcelonins que pateixen en gran mesura aquest llast. I és que, segons les últimes dades, al novembre del 2014 hi havia un total de 2.448 veïns aturats. Aquesta xifra quadruplica la que presenta en el mateix període Vallvidrera- Tibidabo- Les Planes, el barri de

Xifres d'atur a La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell durant el 2014

Barcelona amb menys aturats, amb només 118.

La gran diferència en termes d’atur i renda familiar existent entre aquestes dues zones, fa palesa la desigualtat en distribució de recursos a la ciutat. Aquest desequilibri empobreix la Marina, ja que les rendes són més baixes que a altres zones de Barcelona i l’atur és més alt.

Dos dels membres de l’Assemblea d’Aturats de La Marina-ZF consideren que “aquesta és la trista realitat” i que per això cal “repartir la feina”. La proposta que planteja aquest col·lectiu és la d’una “jornada laboral de 30 hores setmanals, ja que així es crearien molts més llocs de treball i sense rebaixes salarials”, assenyala Joan Mestres.

L’Assemblea també recolza la instauració de la renda garantida en la ciutadania, proposta que, de moment, es troba bloquejada al Parlament. Es tractaria d’una solució urgent provisional per pal·liar la gran pobresa d’alguns barris de Barcelona. ■

Sara Valero

L’escola Perú del barri de Sants i el veí del Poble-sec Javier Velasco reben els premis Sants-Montjuïc 2014 Velasco, veí del Poble-sec, rep el premi per la seva activitat associativa en diferents entitats, entre elles AMPA, associacions de veïns i de comerciants, agrupacions de diables, geganters i castellers del barri i en la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec • L’escola Perú, guardonada amb el premi en la categoria de reconeixement col·lectiu || Redacció Actualitat El passat 12 de desembre van lliurar-se els premis Sants-Montjuïc 2014. Els guardonats d’aquest any han estat el veí del barri del Poble-sec Javier Velasco Quirós, nascut l’any 1946 i gran activista en diferents àmbits. Als anys setanta i començaments dels vuitanta s’implica en les activitats de les associacions de mares i pares de diferents escoles, així com en els consells escolars. Posteriorment, també als vuitanta, entra a formar part a la junta directiva de l’associació de veïns i comerciants del carrer Poeta Cabanyes, i posteriorment a l’associació de comerciants del Poble-sec. L’any 1992 s’incorpora als Geganters del Poble-sec i el 1994 als Diables del Poble-sec. L’any 2008 entra a formar part de la junta directiva de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, de la qual encara és membre actiu, i impulsa des d’aquesta entitat la festa major del Poble-sec a

partir de 2011. Des del 2011 també col·labora amb els Castellers del Poble-sec.

En la categoria de reconeixement col·lectiu ha rebut el premi Sants-Montjuïc 2014 l’escola Perú. Aquesta escola és guardonada pel seu servei al barri de Sants, que destaca per participar i ser present en totes les festes, esdeveniments i actes que es porten a terme any rere any. Aquest centre públic, d’educació infantil i primària, ha promogut iniciatives de tot tipus per impulsar el desenvolupament dels infants; per promoure la solidaritat entre els pobles, les races i les cultures; per fomentar entre els escolars la creativitat; per ajudar-los a desvetllar el seu sentit crític; per contribuir a formar noies i nois receptius, respectuosos i responsables per al món de demà.

Els premis Sants-Montjuïc 2014, que aquest any celebraven la XXIIIa edició, tenen com a objectiu reconèixer accions rellevants o d’interès de persones i d’entitats del districte. ■

ACTUALITAT

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

7

Entrevista a Marta Labata, directora de la xarxa d’autobusos de TMB

“Estic contenta que puguem fer avui aquesta entrevista, ja que no t’explico el que farem, sinó el que hem fet” || Júlia López || Redacció El 15 de setembre de l’any passat, la històrica línia 9 d’autobús va deixar de circular definitivament. En el seu lloc, es va implantar l’H16, que fa un recorregut similar, però amb dues diferències principals: d'una banda, allarga el recorregut per un dels extrems, concretament des de la Plaça Catalunya fins a Sant Adrià de Besòs i, d'altra banda, no circula per la Gran Via en el tram comprès entre Plaça d'Espanya i Plaça Catalunya, sinó que ho fa pels carrers paral•lels de Sepúlveda (anada) i Floridablanca (tornada). Davant d’aquests canvis, molts veïns han expressat el seu descontent a través de xarxes socials o en moltes reunions veïnals. Principalment, es queixen que el recorregut és massa llarg, a més, hi ha pocs autobusos que el facin, i el temps està molt mal gestionat, ja que moltes vegades l’H16 tarda uns 15 minuts en passar.

Davant la problemàtica existent amb la substitució de la línia 9 d’autobús per l’H16, Marta Labata, directora de la xarxa d’autobusos en TMB, assegura que en aquests moments el barri de la Marina està molt ben comunicat ja que s’han dut a terme actuacions per millorar-ho.

Presentació de la nova xarxa No s’està canviant una línia, sinó que s’està creant tota una Nova Xarxa d’autobusos d’altes prestacions que presenta tres grans millores respecte al model que hi havia fins ara. Primer de tot, la xarxa funciona amb la lògica de traslladar-se d’una punta a l’altra de la ciutat de Barcelona fent un únic intercanvi, a tra-

vés d’una malla de línies verticals, horitzontals i diagonals que imiten el llenguatge del metro. Des del punt de vista del disseny, es dóna una viatge molt intuïtiu, assegura Marta Labata, ja que “fins l’any 2012, teníem una xarxa que era bàsicament una suma de moltes línies i resultava molt difícil fer servir de manera intuïtiva. Fins i tot l’anomenàvem el plat d’espaguetis”.

“Després d’aquestes millores i la darrera reunió que vam tenir amb els veïns, la valoració que fan els usuaris a les enquestes sobre l’H16 és molt positiva” En segon lloc, l’oferta és molt fiable. L’autobús passa sempre entre 5 i 8 minuts, assegura Labata, i s’amplia l’hora punta des de les 7 del matí fins les 9 de la nit. El tercer element que introdueix aquesta xarxa és tota la informació que s’ofereix al client, des de que està a casa seva i decideix agafar un autobús amb totes les eines de planificació del viatge (webs, APP’s, etc), fins arribar a la parada i trobar tot tipus d’informació on time.

Trams paral•lels Una de les queixes dels veïns era que l’H16 deixés de circular per la Gran Via. Davant d’aquesta demanda, Labata explica que a part de la visió línia, hi ha la visió xarxa. Per l’eix de la Gran Via ja hi circula l’H12, i es pretén donar cobertura

territorial a un altre tram. La idea és que cada 400 metres durant tot l’Eixample hi hagi oferta de línia d’altes prestacions, per tant “no tenia sentit que hi poséssim dos eixos anant per la Gran Via”, afegeix la directora d’autobusos.

La substitució de la línia 9 Principalment la substitució s’ha fet seguint la lògica de xarxa que s’ha de poder arribar d’un extrem a l’altre de la ciutat de la manera més ràpida i directa possible.

A més, TMB ha fet una actuació extraordinària que no fa normalment, afegeix Labata. L’H16, la línia 37 i la 109 en el tram comú, que és el passeig de la Zona Franca i la Gran Via fins Plaça Espanya, s’han tractat com si fossin una única línia.

D’aquesta manera no tan sols hi ha l’oferta de la línia H16 , que segons assegura la directora, funciona tot el dia en un interval d’entre 6 i 7 minuts, sinó que tota la gent que vol anar fins a Plaça Espanya té un bus cada 3-4 minuts.

Millora substancial respecte a la línia 9.

Actualment hi ha una regularitat del 85%. Tot això és comprovable i es pot saber ja que els autobusos estan localitzats per GPS i indicadors per saber la qualitat de l’oferta. És cert que existeix un 15% de marge d’error, que sol ser quan es produeixen avaries o problemes amb vehicles, però és molt improbable que l’H16 vagi amb 15 minuts de retràs, assegura Labata.

Actuacions davant les queixes dels veïns La directora d’autobusos explica que un parell de mesos enrere els van arribar queixes, i davant d’aquestes, s’ha actuat. A partir de

▶ Marta Labata durant l'entrevista

mitjans de novembre s’han establert una sèrie de millores, sobretot a la línia 109 i a la 37, millorant l’interval, posant més reforços amb cotxes articulats i dos vehicles més a la línia 37 en dies laborables. Ja que l’eix està planificat entre totes les línies alhora, la mitjana d’espera entre l’H16, la 109 i la 37 és molt menor, i cada 3-4 minuts passa una autobús cap a Plaça Espanya.

“Si es parla de fa dos mesos, el descontent és justificable, però el pla de millora que s’ha implementat des de fa poc és molt potent”

Agustín Forteza

Preferències en l’H16 Part del barri declara sentir-se tractat com un “barri de tercera” per part de TMB. D’una banda, pel

Agustín Forteza

mal servei de busos que hi ha hagut durant els últims mesos, i d’altra banda, perquè no els arriba el metro que fa tants anys que reclamen.

Davant d’aquestes acusacions, la directora de busos manifesta que en moltes ocasions es dóna prioritat a l’eix de Zona Franca, i davant de qualsevol incidència es reforça abans aquest eix que qualsevol altre. De fet, la cotxera més gran de Barcelona és la que serveix a la Zona Franca.

Per tant, la valoració general de la directora és molt positiva, ja que explica que després de les tres o quatre reunions que han tingut amb els veïns han pogut diagnosticar bé quin era el problema i s’han fet una sèrie d’actuacions consensuades amb els veïns a través de les seves entitats. Fins i tot, s’atreveix a declarar amb contundència: “Avui repto a qualsevol a buscar un lloc de Barcelona que tingui una millor oferta de bus que aquest barri. De fet, és un dels pocs barris que té dos eixos d’altes prestacions: la V3 i té l’H16”. ■

8

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

Guanyador del premi de 500 € Notícies

Properament anirem informant de les activitats previstes per aquest primer trimestre de l’any.

Us tenim preparades un munt de sorpreses.

La mà innocent que va extreure la papereta guanyadora va ser la d’Elena Garcia, col•laboradora i relacions públiques de l’ACLM. El guanyador va ser el Sr. Baltasar Martínez Cañadas, veí de la Marina que havia fet la seva compra a l’establiment associat Estanc-Papereria Lage, del Carrer Alts Forns.

El guanyador va gastar els 500 € de premi en un temps rècord de dues hores, tal com indicaven les bases del concurs, i ho va fer als establiments Estanc-Papereria Lage, Electroulet I Supermercats Condis, tots ells establiments associats.

La nostra felicitació al guanyador i a tots els establiments col•laboradors en aquest concurs. Ens tornarem a trobar en properes edicions.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

365.CAFÈ FORN DE PA I CORREDURIES DEGUSTACIÓ D’ASSEGURANCES Mare de Déu de Port, 379 ICALI CORREDURÍA Telf.93 422 38 47 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 FOTOGRAFIA Telf. 93 223 33 09 FOTOSISTEMA ELECTRODOMÈSTICS PG. Zona Franca, 177- 179 ELECTROUTLET Telf. 93 332 57 97 Alts Forns,78 JOIERIES Telf. 93 421 17 89 ▶ JOIERIA RAMON CARNÉ ELECTRODOMESTICS Ruiz de Alda, 8 WANWARD (NOU SOCI) Telf. 93 332 02 06 PG. Zona Franca, 124 Telf. 93 535 52 52 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75 ESTANCS 93 422 14 48 ESTANC ZONA FRANCA

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11 Telf. 93 421 20 70

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b Telf. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTY MODA I COMPLEMENTS Alts Forns, 74 EXIT DONA I COMPLEMENTS Tel. 93 431 01 82 Mare de Déu de Port, 337- 339 CONDIS SUPERMERCATS Telf. 93 296 88 92 ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 210- 214 Mon Animal Telf. 93 431 84 78 WALA SPORT Foneria, 43-45 Pg. Zona Franca, 191-205 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Telf. 93 431 74 02 Telf. 93 332 04 13 Mare de Déu de Port, 198 ASSESORIES-GESTORIES ÒPTIQUES Telf. 93 250 22 96 Assesoria Comercial JOSA ÒPTICS RESTAURACIÓ Anna Ma. Madrid Pg. Zona Franca, 155 TAVERNA DEL CONDE Gran Via, 146 7è 2a Telf. 93 432 24 98 Foneria, 46 Telf. 607 338 236 ZONA ÒPTICA Telf. 93 527 08 42 GESTORIA FRANCISCO Mare de Déu de Port, 252 GRANJA ELENA, S.C.P JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 228 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª PAPERERIES Telf. 93 296 98 43 pg. Zona Franca, 244 Telf. 609 932 494 LLAMINADURES ▶ PAPELERIA NAVARRO Tel. 93 332 69 46 93 298 99 77 LA PIRULETA MAMMA MIA (NOU SOCI) Aviador Ruiz de Alda, 6 Foneria, 37-39 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLES Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 667 22 77 Telf. 93 331 10 06 AUTOESCOLA ZONA FRANCA Alts Forns, 70-72 Telf. 93 332 57 94 Telf. 93 332 65 66 PG ZONA FRANCA, 186 LLAR D’ INFANTS LA PATATONA PASTISSERIA Telf. 93 331 86 12 ▶ ZAS! CAKECREATIVA EL GALL I LA GALLINA Foneria, 40 FARMÀCIES (NOU SOCI) Mare de Déu de Port, 355 FARMÀCIA CUSCÓ AUTOMÒBILS Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 331 02 38 Telf. 93 332 26 78 Pg. Zona Franca, 162 KIA AR MOTORS Telf. 93 141 97 75 ROSTISSERIA LA PLAÇA Telf. 93 421 81 29 Pg. Zona Franca, 6- 8 LLAR D’ INFANTS Pg. Zona Franca, 174- 176 PERFUMERIES I DROGUERIES Telf. 93 223 92 88 ELS GEGANTS Telf. 93 432 25 96 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 234 Pg. Zona Franca, 168 esc A 1a Alts Forns, 74 BRICOLATGE WOK PALACIO MANDARIN Telf. 93 296 48 18 (Parquet, portes, cuines) Telf.93 332 21 94 Telf.688 89 30 77 Pg. Zona Franca, 241-243 BRICOLAGE ZONA FRANCA ▶ LLAR D’ INFANTS XUMETS FERRETERIES -LAMPISTERIES DROGUERIA RAMIRO Telf. 93 421 87 15 Foneria, 43 Energia, 10.

BAYOT COLLADO, S.L LÓPEZ GARCÍA (NOU SOCI) BAR EL BOCAITO Telf. 93 432 32 54 Telf. 93 431 76 72 Mare de Déu de Port, pg. Zona Franca, 228 c/Mare de Déu de Port,261 BUGADERIA-TINTORERIES 168-170 Tel. 93 332 22 12 93 422 15 99 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 421 49 22 MACARRO PERRUQUERIES Alts Forns, 81 CERVECERIA DEL PORT COMERCIAL ÁLVAREZ Ferrocarrils Catalans, 87-89 BALLESTERSPERRUQUERSUNISEX c/Mare de Déu de Port, 321 Telf. 93 332 28 96 Energia, 20 Telf. 93 332 78 56 Mare de Déu de Port, 413 baixos Telf: 666 363 155 Telf. 93 421 59 77 CELLERS local 3. Telf. 93 422 10 48 MOBLES Celler Peña CA LA JUANI TU CERREJERIA.COM MUEBLES EL CISNE QUADRES I MARCS Aviador Franco, 15 c/Ferrocarrils Catalans, 83 Pg. Zona Franca, 173 Pg. Zona Franca, 224 ART I DECORACIÓ Telf. 93 332 63 95 Telf. 661 991 144 CASITA LATINA Tel. 93 332 26 98 Mineria, 17 COPISTERIES c/Mineria, 17 local 5 Telf.

93 296 70 03 COPISTERIA SANT JORDI FORNS DE PA MacMOBLES 631 810 035 365.

CAFÈ I FORN DE PA I QUEVIURES Mare de Déu de Port,337-339 ZONA FRANCA DEGUSTACIÓ BAR JUEVES 5 ALIMENTACIÓN RUIZ Telf.93 421 33 23 Pg. Zona Franca, 141 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 151 Energia, 3 Telf.93 421 87 26 08034 Barcelona 93 332 31 43 934324022

▶ Guanyador del sorteig de Reis de 500€: Baltasar Martinez Cañada

CELLER PEÑA BAYOT COLLADO MacMOBLES ZONA FRANCA ICALI CORREDURIA DE SEGUROS ESTANC ZONA FRANCA BRACAFÉ ZAPATERIA JUVEL PAPERERÍA NAVARRO BONPREU

▶

TOMA TAPA (NOU SOCI) Mare de Déu de Port, 305 local 11 Telf. 93 166 76 23

▶

ENRIC I PAU (NOU SOCI) Minería, 4-6 Telf. 93 332 25 62

▶

LA SAL DEL PORT (NOU SOCI) Foc, 84 Telf. 93 007 59 88

▶ BAR CANITO (NOU SOCI) Mare de Déu de Port, 305

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Dèu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El dia 5 de gener d’aquest nou any que comença es va celebrar el sorteig del concurs: “GUANYA 500 € COMPRANT A LES BOTIGUES ASSOCIADES DE L’ ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE LA MARINA PER GASTAR EN UNES HORES”, on van participar tots els clients que van fer una compra superior a 10 € en els establiments associats.

El sorteig es va celebrar als estudis de La Marina FM a les 12 del migdia en rigorós directe dintre del programa que condueix Xavier Artiga.

Laura Julibert, secretaria administrativa de l’ACLM va col•laborar amb en Xavier presentant el sorteig i explicant a tots el oients les característiques i les bases del concurs així com les activitats i esdeveniments que l’Associació de Comerciants ha dut a terme en aquestes jornades nadalenques.

BOTIGUES COL.LABORADORES DE LES LLUMS DE NADAL: EXIT DONA I COMPLEMENTS ZONA OPTICA CENTRAL DE MOBLES TABERNA DEL CONDE FARMACIA CUSCO CONDIS I CONDISII ENRIC I PAU MUEBLES EL CISNE GRANJA ELENA CALZADOS CISNE PLATAFORMA CARNICA 365.CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ ADMINISTRACIÓN DE LOTERIA 137 COSTA ART I DECORACIÓ JOIERIA RAMON CARNÉ TUCERRAJERIA.COM CENTRE D'INFERMERIA I PODOLOGIA CERVECERIA DEL PORT DROGUERIA FELI CHARCUTERIA SANTY ELECTROUTLET DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCIA JOYERIA LURA MON ANIMAL BRICOLAGE ZONA FRANCA

ACTUALITAT

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

9

Entrevista Alfred Bosch, portaveu d'ERC al congrés dels diputats i candidat republicà a l'alcaldia de Barcelona

Alfred Bosch:“La Zona Franca és massa barcelonina per deixar-la de banda” guna estació inaugurarem segur. Encara que l’hagi de pagar anticipadament el consistori. La zona franca és massa barcelonina per deixar-la de banda, pateix un greuge comparatiu que fa massa que dura.

Quins són els culpables de que encara no hi hagi metro, des de CIU es defensen dient que el tripartit governava quan es va decidir el traçat de la L9...

Tots hem estat responsables. Vam badar quan hi havia recursos perfer aquesta obra. Ens hi vam posar massa tard. Quan es van acabar els recursos no se li va donar la prioritat que es mereixia, ara és hora de superar aquesta situació.

Es veu capaç de posar dates a l’arribada del metro?

Si som realistes, no podem parlar de l’inici del mandat. Si no s’obren els ramals, no podem obrir estacions. Hauria de ser dins del pròxim mandat. Tot això entenc que els veïns estiguin enfadats, i no deixaran d’estar-ho fins que solucionem aquest problema.

▶ Alfred Bosch als estudis de La Marina FM durant l'entrevista

|| Miquel Vera || REDACCIÓ La presentació de la candidatura d'Oriol Amorós comportà la celebració d'eleccions primàries a candidat el juliol de 2014, que guanyà Bosch.[6] El que va ser cap de llista per ERC durant quatre legislatures, Jordi Portabella, va anunciar que no es tornaria a presentar.[7] Del Congrés dels Diputats a l’Ajuntament, un pas enrere a la seva carrera política?

Tot el contrari. La meva carrera política és molt breu, jo sempre he estat escriptor i professor. Vaig presentar-me a unes primàries i les vaig guanyar i em sento molt il·lusionat; passo de resistir a Madrid a construir a Barcelona.

Fer política al Congrés és molt diferent a fer-la a l’Ajuntament?

Al congrés el temari és infinit, s’hi pot parlar de qualsevol cosa. Allà ens dedicàvem a fer oposició, a ser la veu dels contraris al PP cosa que és una feina intel·lectualment molt senzilla, dic el que penso i prou, però t’acabes sentint una mica trepitjat.

Al congrés el seu estil s’ha caracteritzat per ser teatral cosa que ha alimentat moltes polèmiques. Farà el mateix a l’Ajuntament?

En Joan Tardà i jo fèiem creativitat parlamentaria. A Madrid tenim 5 diputats per defensar unes causes que creiem molt importants. Davant d’això només pots posar-te imaginatiu i intentar fer sentir la teva veu i fer que els teus votants se sentin ben representants. A Barcelona tot serà diferent, no estarem davant d’un mur inamovible.

Potser fins i tot acaben governant...

Pot ser sí, ja sigui sols o acompanyats les perspectives són bones. De manera que no caldrà que fem escarafalls per tal que la gent ens faci cas. El problema a Madrid és que no podem fer feina, no ens deixen.

Es veu amb la capacitat de construïr un govern amb un consistori amb representants de fins a 9 formacions(CiU, ERC, PSC, PP, ICV-Euia, Podem, Guanyem, Ciutadans i la CUP) ?

Aran Comín

Barcelona sempre ha tingut governs de coalició. Ni el PSC en els seus millors moments va tenir majories absolutes. Hi ha una tradició d’entesa que continuarà. Potser tot plegat serà més divers encara, però s’aconseguirà governar. Barcelona mai ha estat desgovernada.

Ni tan sols aquests darrers anys de govern en minoria de xavier trias?

Trias ha fet els acords que ha pogut. No podem dir que trias hagi dirigit malament la ciutat. Tot i que no estem d’acord amb les seves polítiques. No ens han agradat els seus acords amb el PP ni les seves privatitzacions. No ha fet serveis públics elementals, i això sincerament ens sorprèn.

Per exemple...

No ha estat capaç de dir que el metro arribarà aquí a les marines i la zona franca. Nosaltres volem ser l’alternativa al govern de Xavier Trias i a les seves polítiques pactades amb el PP.

“Xavier Trias no ha governat malament, però no ens agraden els seus pactes amb el PP” Es veu governant en minoria com Trias o articulant un govern de pacte? Amb qui?

Seria partidari de tirar endavant les nostres propostes. Com per exemple fer arribar el metro a la zona franca, si per fer-ho possible ens hem de posar d’acord amb els socialistes, amb Guanyem o amb el mateix Trias, doncs endavant.

L’ajuntament té diners suficients per fer arribar el metro tot i els impagaments de la generalitat i l’estat?

L’ajuntament té un superàvit de 140 milions, i una capacitat inversora de 350 milions. Si posar en marxa cada estació costa 35 milions d’euros, potser podríem finançar una estació per any.

Es veu capaç de prometre inaugurar una estació de metro per any si ERC guanya les eleccions?

Si ERC té l’alcaldia, puc prometre que al-

“Amb el superàvit de l’Ajuntament, podríem obrir una estació de metro cada any” A falta de metro, el servei d’autobús té un gran pes en la vida dels veïns d’aquest barri, s’ha treballat bé en aquest camp?

S’hauria de reforçar aquest servei. Fins ara el bus 9 que connectava la zona franca amb plaça Catalunya suplia en part la manca de metro, amb la integració d’aquest bus a la xarxa octogonal és fa molt més difícil de reforçar línies com aquesta, ja que ara creuen tota la ciutat.

Tot i això, més enllà dels bussos o la l9, encara hi ha alternatives per desenvolupar...

Exacte, sovint ens oblidem de la l2 que hauria de creuar la muntanya de Montjuïc i arribar a la zona franca. És evident que no hi ha pressupost, però com a mínim s’hauria de posar un calendari. També planegem crear un bus llançadora que connecti el centre amb la marina passant pel litoral.

Deixant de banda el transport, s’està fent una bona política de barris?

S’havia fet durant anys, ara s’ha deixat bastant de banda. Crec que s’ha de recuperar el diàleg amb els barris. És molt difícil ser patriota del teu país, si no ets patriota del teu carrer i el teu barri. S’ha de fer més pels barris que han patit la crisi amb intensitat. Les desigualtats socials han crescut exponencialment els darrers anys.

Que s’ha de fer per reduir les desigualtats socials entre els barris de la ciutat?

S’han de fer plans d’ocupació per barris, i prioritzar inversions. Potser no calia refer les voreres del passeig de gràcia quan hi ha problemes de subsistència bàsica a molts punts de Barcelona. Es fa una política social gairebé caritativa.

Quines propostes concretes té en aquest camp?

Hauríem de fer una agència de desenvolupament i ocupació que agrupes administracions de tota l’àrea metropolitana, universitats etc... Que facilités la creació de polígons industrials dins la mateixa ciutat i en general facilités l’ocupació dels barcelonins. És partidari de reindustrialitzar la ciutat?

Reindustrialitzar entès per promocionar noves industries. Unes manufactures molt

especialitzades d’alt valor afegit en sectors com la gastronomia, la tecnologia o la biomedicina.

Voldríem emular l’èxit que ha tingut el consorci de turisme, que ha convertit la ciutat és un gran imant de visitants en pocs anys.

Com veu la Barcelona del futur?

La veig com una nova capital europea. En aquest sentit la nostra proposta nacional és molt important. Volem ser la capital de la república catalana, i fer-la una ciutat amb més recursos. La capitalitat ens permetria crear fins a 40.000 llocs de treball.

Guanyem i Podem seran bons aliats en aquesta construcció nacional?

He parlat amb Ada Colau, i altres membres de Guanyem i coincidim en moltes cosses, com la lluita per la transparència, la regeneració democràtica, l’obertura dels partits a la societat civil. Som gents d’esquerres poc dogmàtics tot i que pel que fa el “procés nacional” tenim diferencies. Ells estan a favor del dret a decidir, i això és suficient.

Es veu proclamant la república catalana des de l’ajuntament de Barcelona?

No, això, en tot cas, ho hauria de fer el president d’aquesta república. Jo treballaré per una Barcelona ètica, transparent i que deixi enrere els grans esdeveniments i se centri en les persones i els barris.

Li incomoden els centres ocupats com Can Vies?

Crec que es un error tractar-los a tots com una mateixa cosa. Hi ha centres okupes de tot tipus, n’hi ha que ajuden als veïns, i d’altres que generen més problemes. L’ajuntament ha de vetllar per la convivència. No crec que hi hagi un problema amb el moviment anti-sistema en aquesta ciutat.

“Que Barcelona fos la capital de la república catalana crearia 40.000 llocs de treball” Es partidari de multar als bancs amb habitatges buits a la ciutat?

Sí, però no és fàcil de fer. S’ha d’acabar sigui com sigui amb el drama dels desnonaments que afecten aquesta ciutat, també amb la disbauxa dels apartaments turístics d’aquesta ciutat, personalment sóc partidari d’agruparlos en blocs.

Ja per acabar, que en pensa de la pista d’esquí de la zona franca?

Barcelona no és Dubai, el que és bo allà, no té per què ser bo aquí. Ara mateix no sóc partidari ni tan sols d’organitzar els jocs d’hivern, i pel que fa la pista d’esquí, caldrà estudiar bé els números, ja que s’ha de construir en terrenys públics. ■ - PODEU ESCOLTAR L'ENTREVISTA COMPLETA A

www.lamarinadigital.cat - TOTA L'ACTUALITAT DEL DISTRICTE CADA DIMECRES DE 19 A 20H AL PORTES OBERTES DE LA MARINA FM - ENVIA LES TEVES QUEIXES, DENUNCIES I PREGUNTES AL REGIDOR A

portesobertes@lamarinafm.cat

10 ACTUALITAT

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

Treballadors de TMB posen en qüestió la reestructuració de línies d'autobús || Jesús Martínez || FAVB La xarxa de bus serà més eficaç i més competitiva. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que recorre a les xemeneies gaudinianes per promocionar-se en la seva web, va inaugurar a finals del 2012, la nova xarxa d'autobusos en l'àrea metropolitana de la ciutat. “Però això és una estafa. Segons TMB, amb la nova xarxa es millora el servei, però és mentida, es treuen autobusos (cotxes, en l’argot). Per exemple, m’ho invento; si abans a la línia 57 i a la línia 157 hi havia un total de 15 cotxes, ara, amb la D20 (Passeig Marítim-Ernest Lluch), que substitueix a aquestes dos, es redueixen els vehicles i n’hi ha 10 de cotxes”, denuncia un dels conductors suplents de TMB, que prefereix quedar en l’anonimat, pel que l’anomenarem Kiko.

Les altres línies que s’han posat en marxa són les següents: H12 (Gornal-Besòs/Verneda), que substitueix la 56, H6 (Zona Universitària-Fabra i Puig), que substitueix la 74, V7 (Plaça EspanyaSarrià), que substitueix la 30, i V21 (Passeig Marítim-Montbau), que substitueix la 10. En Kiko, de làbils maneres, sorneguer i flegmàtic - entre salaç i home probe, pare de família honrat-, és “conductor suplent” des de fa 14 anys, i se sulfura quan s’adona de l’ ”emmascarament” que, al seu judici, està portant a terme l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres. “La reestructuració de línies, en realitat, és una reducció de serveis”.

“Es retallen serveis perquè es retallen línies i es treuen cotxes. No pots que s’hagi d’estar esperant mitja hora un dissabte per agafar el 21”.

A més, segons en Kiko, amb menys vehicles es prescindeix de personal: “Cada autobús té tres conductors: un al matí, un a la tarda i un a la nit. I amb aquesta nova distribució deixa de treballar una pila de gent”. Però és curiós, ahir mateix em van trucar de la cotxera perquè faltava gent”, s’adona aquest home ferm i barbut, i amb un acusat sentit de la dignitat humana.

Creu que amb cada any que passa, els seus drets laborals es ressenten, i amb els seus drets, els del conjunt de la plantilla: “Jo abans estava fixe en una de les línies, però per motius “funcionals i d’operatiu”, em van canviar d’ubicació, fa un parell d’anys. Ara estic a la cotxera de la Zona Franca. Ja veus que anem cap enrere i no cap endavant”, considera.

Per la mateixa raó que parla de si mateix, parla de la societat: en el context de la crisi econòmica, qualsevol despesa supèrflua es posa entredit: “Per què no es diu la veritat a la ciutadania sobre l’augment de les tarifes? Ara el bitllet d’autobús costa dos euros. Per què? Per què s’han doblat el número d’alts càrrecs a TMB. I clar,

aquesta gent cobra un “pastón”, i d’algun lloc s’han de treure els diners” vocifera. “A TMB som un miler de treballadors, i gairebé una quarta part són gent d’aquesta, càrrecs polítics”.

Aquest reporter pregunta a TMB sobre això.

La versió de la companyia contradiu amb la d’en Kiko. “La flota d’autobusos de TMB consta de 1072 unitats. Una de les característiques del projecte de reforma de la xarxa d’autobusos, actualment en curs, és que augmenta l’eficàcia, mantenint la flota i, en general, els recursos assignats”, contesten els responsables del gabinet de premsa. “La direcció de TMB es compon d’una vintena de persones amb funcions executives, un número reduït per una empresa de quasi vuit mil treballadors. En aquests últims anys el número no ha augmentat, més aviat al contrari. Formen part del consell de direcció, encara que les seves funcions executives, el President i dos responsables de l’administració propietària de TMB, l’Àrea Metropolitana de Barcelona”.

Segons en Kiko, els treballadors (tant de les categories de mecànics, conductors, oficinistes

i caps intermitjos, els revisors) veuen perillar les seves pagues dobles. I se’ls deu els endarreriments de l’IPC (Índex de Preus al Consum) del 2011.

En Kiko treu un calendari anual de dies festius i laborables. Calendari del sindicat de la unió General de Treballadors. En aquest, especifiquen dos grups de dies en vermell, dels quals s’ha d’escollir un: el Grup A (1 de gener, 1 d’abril, 20 de maig, 11 de setembre, 12 d’octubre, 6 de desembre i 26 de desembre) i el Grup B (29 de març, 1 de maig, 24 de juny, 15 d’agost, 24 de setembre, 1 de novembre i 25 de desembre). Per conveni, estan obligats a lliurar set festes oficials de les 14 que hi ha per any.

“Igualment, jo he arribat a treballar fins a 14 dies seguits, perquè ja et dic, es disminueix la plantilla i als altres ens fan atemporals, així s’estalvien diners”, assegura. Per treballar set hores un diumenge, guanya 140 euros.

“El que ens preocupa també són les agressions. La gent cada vegada està més atrapada”, s’empassa l’orgull en Kiko, que s’ha topat amb passatgers amb el geni del líder del partit ultradretà grec. Aurora Dorada, amb una fauna local que ha donat origen a situacions esperpèntiques i embogides, algunes pròpies de ser publicades a la revista National Geographic.

Per aquest conductor suplent, l’estratègia que segueixen els falcons de l’Administració està clara: “Es retallaran serveis, perquè es retallen línies i es treuen cotxes. No pot ser que s’hagi d’estar esperant mitja hora, un dissabte, per agafar el bus 21. No pot ser. Però té la seva lògica: com mai abans havia vist gent para un taxi. ■

Opel destaca la importància del bon estat dels pneumàtics per a una bona conducció || Redacció || Romagosa - Opel

En cap cas, l'usuari ha de muntar pneumàtics utilitzats o de dubtosa procedència

Importància dels pneumàtics

Sovint, parem poca atenció als pneumàtics del nostre cotxe, encara que es tracta d’un element fonamental que influeix de manera molt important a la seguretat i només una mica d’atenció ens pot salvar d’un bon disgust.

Sabies que..?

Els pneumàtics caduquen. Els especialistes recomanen substituir-los després de 5 anys del seu muntatge, ja que el cautxú és un element natural i perd propietats.

Hi ha pneumàtics de temporada, a part dels habituals i existeixen pneumàtics d’hivern, o de contacte amb dibuixos i compostos, especials per a la conducció sobre neu.

Els nostres consells

Com es llegeix un pneumàtic?

Doncs, és molt important reconèixer l’amplada del rodolament, el perfil o alçada i mida de la llanta, a més del codi de velocitat o índex de càrrega. També cal tenir en compte la data de fabricació.

Els especialistes del motor recomanen substituir els pneumàtics cada cinc anys

- Revisa les pressions del pneumàtic cada dos mesos com a màxim.

- Comprova que la profunditat del dibuix no sigui inferior a 1,6 mm.

- Intenta muntar pneumàtics amb data de fabricació recent.

- En cap cas, has de muntar pneumàtics utilitzats o de dubtosa procedència.

SUPLEMENT ESPECIAL

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

info Gener 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 8

Nota Editorial

Adiccions,

un problema que té solució

A

BD Associació Benestar i Desenvolupament és una ONG declarada d'Utilitat Pública, que té els seus orígens a la dècada dels vuitanta i al barri de Sants, quan el consum de drogues, i especialment d'heroïna injectada, va fer estralls en una població molt jove.

Juntament amb la pandèmia de la sida, aquest fet va plantejar una greu situació social tant en l'espai familiar com en la vida dels barris, moltes de les famílies recordaran la situació que vivia el barri de Sants – Montjuïc. Va ser en aquest context que un grup de professionals i voluntaris / es, sense adhesions polítiques ni confessionals, ens vam organitzar per donar atenció al col•lectiu de persones drogodependents, a les seves famílies i als barris més afectats per aquest fenomen tan destructiu.

Cal tenir en compte que la nostra associació donava resposta a problemàtiques com l’alcohol, i de cop i volta vam començar a rebre joves que consumien heroïna. Ningú no en sabia res, ni nosaltres ni els professionals de l’administració, i els serveis estaven desbordats. Fou a partir d’aquesta situació que conjuntament amb el Consistori vam començar a crear respostes. Vam viatjar per Europa, vam recollir el que es feia i vam començar a posar la primera pedra del que avui és la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències.

Al barri actualment seguim desenvolupant la mateixa feina que vam començar en aquella època amb el Centre d’Atenció i Seguiment de Sants, i amb un servei d’atenció dirigit a persones que consumeixen activament . Els dos són titularitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i amb ells aconseguim donar atenció a més de 1500 famílies anualment, assegurant el segell de la nostra intervenció. En el CAS de Sants hi col•laboren en el dia a dia més de 20 persones voluntàries i entitats del barri, i anualment organitzem els Jocs Florals en un acte emblemàtic que ja porta més de 20 anys i compte amb la participació de les famílies, els col•laboradors, les administracions i moltes persones rellevants del nostre entorn que, dia a dia, ens ajuden a sensibilitzar i construir un món més compromès i solidari.

La clau d’ABD descansa sobre la aquesta perspectiva comunitària –la persona, la família i l’entorn- i el compromís social.

Quan la implantació de determinats equipaments i serveis, com els de les persones amb problemes de drogodependències, generava respostes de rebuig amb gran repercussió mediàtica, la implicació dels veïns i veïnes ha esdevingut l’eina més vàlida per contrarestar l’evolució dels prejudicis i la marginalització de certs col•lectius.

1

2

info

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

TEMA DEL MES Malgrat que el fenomen de les drogues se’ns presenta sovint com una problemàtica contemporània, sembla ser que el seu ús data des dels inicis de la humanitat. Acceptar aquesta realitat de bon antuvi, ens evitaria molts problemes i és que “una societat sense drogues és un miratge i la seva negació no és sinó una manera d’alimentar-lo”.

especialitzada diferencia un consum problemàtic del que no ho és segons com afecta el consum en la salut física o mental en la pròpia persona; les seves relacions socials tant primàries (familiars, parella, amistats) com secundàries (estudis, treball) i en les relacions amb el marc legal i normatiu d’allà on viu.

Les respostes als problemes de les drogues es classifiquen segons tinguin l’objectiu en la reducció de la demanda, incloent les intervencions sanitàries i socials com la prevenció, la reducció de danys, el tractament o la reinserció social. O tinguin l’objectiu en les activitats de la reducció de l’oferta mitjançant el compliment de la legislació sobre drogues a través de la policia, el sistema de duanes i l’administració judicial.

Aquells que centrem l’atenció en la reducció de la demanda, en els “possibles consumidors” hem fet un alt esforç per distingir els tipus de consum i per tant les millors respostes possibles. Hem distingit Felisa Pérez, presidenta d'ABD els diferents patrons d’ús que reflecteixen no només la manera en la que les persones utilitzen les droConsiderarem que una droga és qualsevol subs- gues sinó també les problemàtiques a les que poden tància natural o sintètica que, al ser consumida al- estar exposades. tera l’estat d’ànim, percepció i/o conducta. Insistim doncs, que una droga és una substància que per ella El més freqüent és l’experimental, provar i/o mateixa no pot considerar-se ni “bona”, ni “dolenta”, consumir en comptades ocasions una o més d’una sinó que és la manera de vincular-se amb les dro- droga, soles o en combinació. Però quan el consum gues la que ens portarà a parlar de riscos i danys a es manté sol adoptar la forma d’un ús recreatiu que les persones consumidores. En general la literatura es produeix generalment en el context del grup i que acompanya a les experiències de l’oci nocturn.

Aquest consum busca produir un estat alterat, la potenciació del gaudi d’altres activitats i actuar com un “lubricant social”. A l’actualitat existeixen difeEdita aquest suplement: rents problemàtiques associades a aquest consum recreatiu com són la important introducció d’aquest tipus de consum entre els menors d’edat, els afartaments d’alcohol, les intoxicacions etíliques, les reaccions agudes per estimulants o l’aparició de noves Web: www.tiaflm.org drogues de riscos desconeguts.

A/e: tiaflm.comunicacio@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu i Jordi Llistosella -Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

I finalment, algunes persones desenvolupen patrons de consum de drogues que són intensius i persistents en el temps. Es tracta de consums regulars que permeten a la persona funcionar en els diversos àmbits de la seva vida quotidiana però que ja mostra alguns signes de pèrdua de control sobre ells mateixos. Si aquests consums se segueixen produint malgrat les conseqüències negatives ja evidents que

estan provocant en la persona parlem d’un consum depenent i evidentment problemàtic. Aquests consums són els que més rellevància social tenen i pels quals existeix una xarxa pública i privada de serveis d’atenció. En aquests casos la persona ja no busca els efectes gratificants del consum sinó alleugerir o prevenir el malestar associat al no consum.

En aquest últim cas, avui en dia la intervenció comença des de la fase de consum actiu amb els programes de reducció de danys, porta d’entrada a la xarxa social i sanitària (programes d’intercanvi de xeringues o sales de venopunció). Amb això es busca la vinculació amb el servei per tal que aquesta població comenci un tractament de recuperació quan se senti preparada. És aleshores que es treballa la deshabituació i s’inicia el tractament a nivell sanitari, personal i social. La varietat de perfils professionals permeten una intervenció sobre els aspectes mèdics sense oblidar les qüestions psicològiques i socials, i sense oblidar l’entorn de la persona, és a dir, la família i els amics.

Actualment ens trobem treballant per desenvolupar més i millors programes socials i laborals dirigits a la població drogodependent, ja que el context de crisi ha radicalitzat les situacions de vulnerabilitat econòmica (també en aquesta població) i a l’hora a agreujat la manca de recursos puntuals (habitatges, treball protegit, renda mínima d’inserció, etc).

Però encara estem a l’aguait de les conseqüències de la crisi en els consums. Aquest serà un nou episodi que comencem ja a notar.

Classes al CAS amb l'Associació d'Acció Social DISCAN que fan activitats de teràpia amb animals

Associació Benestar i Desenvolupament

Testimonis Usuari del CAS de Sants La meva arribada al CAS de Sants es va produir un cop vaig sortir de l’hospital, després d’un tractament de desintoxicació.

Hem trobava a punt de caure en la indigència. Consumia una gran varietat de substàncies i alcohol, les quals em permetien fugir de la realitat. Em van detectar també un trastorn bipolar, i la barreja entre a la medicació i les drogues era mortal.

Gràcies al CAS he tornat a recuperar una vida, que en realitat mai he tingut. Vaig diàriament al Centre de Dia on fem relaxació, ioga, o piscina i també artteràpia. Prenc la medicació, faig les visites amb el psicòleg, assisteixo a grups on ens trobem persones amb el mateix problema. Tot m’ajuda a contactar amb un estil de vida saludable, una cosa ben nova per a mi.

Usuària del CAS Sants Torno a ser jo mateixa. No! Una versió millorada del que era. Ara tinc ganes de viure, però una vida totalment diferent.

Abans bevia, i això era tot. Em sentia molt sola i fins i tot vaig arribar a perdre el meu fill. Molta gent va intentar ajudarme, però fins que no vaig arribar al Centre no vaig trobar un lloc on gafar-me. Vaig aprendre a escoltar i a estar sola, i vaig fer fora de la meva vida tot allò que m’estava perjudicant. Ara sóc una persona forta. Tinc i mantinc una feina i, sobretot, he recuperat el meu fill. Després d’això, em sento compromesa. Tinc ganes d’escoltar i compartir la meva experiència perquè les persones que tenen problemes amb les drogues no s’enfonsin.

info 3

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

ADOLESCÈNCIA I DROGUES L’ús de drogues pels joves està actualment molt difós en la nostra societat. L’accés a moltes substàncies està sovint facilitat i ha disminuït globalment la percepció sobre el seu risc, en una societat que afavoreix el consumisme i que ha convertit a les drogues en un objecte més de consum, desenvolupant un mercat negre que mou ingents quantitats de diners al seu voltat. Mai com fins ara les drogues havien aconseguit tanta difusió,com element transgressor, de desinhibició, protesta, automedicació o identificació amb el grup.

L'ús recreatiu, l’abús i la dependència de drogues pot afectar tant als adults com als adolescents o joves, però generalment és en l’adolescència quan es produeixen els primers consums. Això és així perquè aquesta és una època propícia per a les primeres experiències, sovint motivades per la curiositat, la recerca de noves sensacions i la necessitat de posar-se a prova en la construcció de la nova identitat: el primer amor, les primeres sortides, la primera cigarreta... Es també moment de separacions i d’individuació, i el seu ús pot ser per l’adolescent una forma de mostrar la seva rebel•lia i la seva independència front a les normes dels adults, aspecte afavorit per la clandestinitat amb que solen dur-se a terme els primers consums.

Són moltes les motivacions per les quals els adolescents poden prendre drogues: la principal té a veure amb no quedar-se enrere, en sentir que podrien estar perdent-se alguna cosa que els seus amics consideren que es bona. La pressió dels parells és important, i el que s’experimenta també pot ser una manera de confirmar la seva pertinència a un grup, pas sovint necessari en la seva cerca de identitat. Les drogues li poden donar a l’adolescent gratificacions immediates, o les pot fer servir com automedicació, per calmar tota mena d’ansietats, o per donar-se impuls i sensació de omnipotència i invulnerabilitat en moments de dubte i de inseguretat.

També poden estar al servei de fer-lo sortir de l’avorriment, de fer més suportables les frustracions de la vida quotidiana, o de donar-li identitat, encara que sigui suplantada, ja que no és la seva identitat real...

Per tots aquests motius, l’adolescència és un període especialment vulnerable al ús i abús de drogues i, al tractar-se també d’un procés plàstic i organitzatiu de la ment, amb moltes estructures cerebrals encara immadures, també serà un període d’especial risc sobre les conseqüències pel desenvolupament que l’exposició a aquestes substàncies pot comportar. Per això alguns autors consideren que les addiccions en els adolescents serien trastorns del desenvolupament.

Si analitzem el fenomen més de prop, els joves consumeixen drogues especialment els cap de setmana amb una finalitat recreativa i relacional, sovint amb patrons de ús i abús i de policonsum, molt lluny del model de dependència de la heroïna que va caracteritzar les drogoaddiccions de finals de la dècada dels 80. Les drogues més consumides són alcohol i tabac, i en menor mesura els derivats del cànnabis. El consums habitual de cocaïna i de drogues de síntesi és molt minoritari. Els joves associen el consum fonamentalment amb diversió, i tot i conèixer i estar informats dels riscos que corren, no fan gaire cas perquè consideren que l’ús de substàncies està vinculat a la provisionalitat i presentisme amb que viuen aquesta etapa de la vida.

La família té un paper vital que desenvolupar en la prevenció i en la intervenció quan sorgeix el problema, fomentant el diàleg i el respecte per la persona de l’adolescent.Qualsevol ús de drogues psicotròpiques, fins i tot en l'etapa inicial d’experimentació i sobretot quan es tracta de productes il•legals, han de ser objecte d'atenció especial per part dels pares. Però és important no prejutjar els consums, i així com el prendre una cervesa o una copa de vi no fa que l’adolescent sigui un alcohòlic, aquell que experimenta amb cànnabis de forma ocasional tampoc és un addicte a les drogues. L'experimentació, en un context determinat, no necessàriament implica una addicció, i no serveix de res dramatitzar el que pot ser una prova. A més a més, el consum experimental o ocasional rarament condueix a una escalada cap a productes més perillosos i tan sols una petita part dels adolescents que han fet un ús experimental d’una substància esdevenen consumidors habituals, essent encara menor la dels que desenvolupen una dependència compulsiva. En aquesta darrers casos, el consum regular de substàncies psicotròpiques sí que presenta riscos i sovint forma part d’un conjunt de símptomes i comportaments que poden ser l’expressió d’un trastorn temporal, associat al període evolutiu, o potser de dificultats més profundes, que requereixin una intervenció especialitzada.

foto

Alguns contactes d'interès • Servei d´Orientació sobre Drogues (SOD): És un servei municipal de prevenció i intervenció precoç, que dona assistència gratuïta als adolescents i a les seves famílies. Tel: 932 378 756, e-mail: sod@aspb.cat http://www.aspb.cat/quefem/orientaciodrogues.htm • CAS de Sants: Centre d´Atenció i Seguiment d´Addiccions dels barris de Sants, Poble Sec i Zona Franca - La Marina. Dispositiu del sector especialitzat en atendre problemes de drogodependències. C/ Comtes de Bell-lloc 138, Tel: 934901940, e-mail: c_sants@aspb.cat • La Línia Verda és un telèfon gratuït de la Generalitat de Catalunya per a realitzar tota mena de consultes relacionades amb les drogues. Tel: 900 900 540. e-mail: liniaverda@ipss-online.org • La web “Parlem de Drogues” de la Obra Social de la Caixa, amb abundant informació i orientació pels joves i les seves famílies: http://www.hablemosdedrogas.org/ca/inicio

Dr. Lluís Mauri Psiquiatre i Psicoterapeuta Institut de Docència i Recerca Sant Pere Claver – Fundació Sanitària

4

info

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

Energy Control és un projecte d’ABD que busca informar i assessorar a po-

blació -majoritàriament jove- en contacte amb el consum d’alcohol i altres drogues . El projecte va néixer el 1997 en el sí del CAS del barri de Sants per donar resposta als nous consums, especialment d’èxtasi, lligats a l’escena de música electrónica. Actualment compta amb quatre delegacions ubicades a Catalunya, Madrid, Andalusia i Balears.

Som un col•lectiu de persones que, consumidores o no, ens sentim preocupades per l’ús de drogues que es dona en els espais de festa i en la societat. Desenvolupem estratègies de Gestió de Plaers i Riscos, oferint informació, assessorament i formació sobre drogues amb la finalitat de disminuir els riscos del seu consum.

Partim d’una realitat, que és el consum de drogues en la societat, siguin aquestes legals o no, i no d’una utopia com és un món lliure de drogues. A més a més, acceptem que el consum de drogues no sempre és problemàtic i que existeixen consums recreatius que, més enllà de la dependència, poden crear problemes. També partim de la idea que el consum de drogues responsable és possible i que hi ha maneres mes o menys arriscades de consumir. Atenem a les persones que consumeixen drogues des del respecte i la màxima consideració i és aquí, creiem, on rau el punt fort del projecte. Per a nosaltres, la prevenció no tracta única i exclusivament d’evitar el consum de drogues, sinó que el que tractem d’evitar o reduir al màxim són els riscos associats al seu consum, però no el consum en sí mateix.

• Acció preventiva de proximitat en oci nocturn, a través de la instal•lació de punts d’informació en els propis espais (stands i expositors) i el treball amb la indústria de l’oci (gestors, propietaris i empleats). En aquests, es distribueix informació sobre drogues i s’apliquen metodologies de reducció de riscos com l’anàlisi de substàncies in situ i les proves d’alcoholèmia.

• Atenció personalitzada a persones usuàries de drogues recreatives. Informació i comunicació preventiva a consumidors fora de l’espai d’oci. Per a això, s'apliquen estratègies múltiples de comunicació com la creació de materials preventius, la web i el fòrum, el telèfon d’atenció ( 663283115 ), el correu electrònic (info@energycontrol.org), les visites presencials o les xarxes socials.

• Anàlisis de mostres destinades al consum i alerta primerenca a consumidors. A Barcelona, les persones consumidores de drogues poden visitar-nos els dilluns de 12 a 21h per a analitzar substàncies i rebre assessorament personalitzat. Anualment, presentem un informe dels resultats obtinguts.

• Investigació, Comunicació i formació externa. Inclou totes aquelles accions dirigides a la societat com és la presència en medis de comunicació, l’elaboració d’articles científics, la difusió de publicacions diverses i la formació a professionals de la salut, l’educació i l’oci nocturn.

• Medi educatiu. Es tracta d’intervencions dirigides a tota la comunitat educativa amb la finalitat d’aportar informació útil sobre drogues, atenent a les diferents necessitats de l’alumnat, la família i els/les professionals que treballen amb joves i adolescents.

• Àrea Internacional. Energy Control té presència en l’àmbit internacional, especialment a nivell europeu, mantenint contacte i projectes comuns amb altres entitats, però també a llatinoamèrica, on s’està recolzant el desenvolupament de projectes similars.

• Assessorament a municipis. Energy Control ofereix assessorament i participa en l’elaboració de plans municipals de prevenció i reducció de riscos així com en la seva execució. De la mateixa manera, també realitza estudis i projectes que responguin a les necessitats de cada ajuntament i el seu context.

Per això, Energy Control pretén contactar i oferir recursos de reducció de riscos a joves consumidors recreatius de drogues en els propis espais de festa i diversió. Es tracta d’una població de difícil accés i per a la que es busca establir contacte a través de l’ús d’iguals procedents del col•lectiu destinatari (educació entre iguals o peer to peer) i el treball preventiu de proximitat (outreach work) amb l’objectiu últim de promoure la salut comunitària i reduir les incidències negatives relacionades amb el consum de drogues.

Els contextos d'oci nocturn, i en especial aquells vinculats amb la música electrònica i el ball, són considerat com zones d'alt risc. Les prevalences de consum de drogues en aquests contextos són superiors a les prevalences observades a través de les grans enquestes poblacionals. Aquest consum recreatiu implica l'ús d'una ample varietat de substàncies, per persones majoritàriament joves i d'ambdós sexes, i que pot produir conseqüències negatives sanitàries i socials en ells.

Sobre la base de tot això, el programa s’estructura entorn a les següents àrees d’actuació:

• Educació entre iguals. Acollida, inclusió, formació i acompanyament del voluntariat. El projecte està format per unes 120 persones, majoritàriament joves, que participen en el disseny i implementació de les accions.

Cal destacar que aquest 2014, Energy Control tanca l’any amb una injecció d’il•lusió rebent dos premis rellevants, la menció honorífica en els Premis Estatals de Voluntariat, concedit per sa majestat la Reina Leticia a finals de novembre i el Premi Reina Sofia contra les Drogues concedit el 9 de desembre en la categoria de l’àmbit educatiu i comunitari on s’ha valorat la trajectòria del projecte, la continua innovació i la motivació del treball voluntari.

Més info sobre el projecte: www.energycontrol.org Núria Calzada, coordinadora Energy Control (ABD

ACTUALITAT 11

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

El líder d'ICV molt crític amb la gestió de Trias en una conversa a La Marina FM

Ricard Gomà exigeix que l’Ajuntament abandoni els bancs que desnonen a Barcelona || Miquel Vera || Redacció En una entrevista al Portes Obertes de La Marina FM, Ricard Gomà, líder d’ICV-Euia va exigir al govern de l’Alcalde Xavier Trias que deixi d’operar amb les entitats bancàries que provoquen desnonaments a la ciutat de Barcelona. Durant la seva intervenció Gomà també va proposar a l’Ajuntament que negoci amb les entitats financeres per tal que posin els pisos buits provinents de les execucions hipotecàries en mans del consistori, i que aquest, els faciliti a tots aquells qui les necessitin mitjançant lloguers socials. Gomà es va mostrar sorprès i indignat amb l’actitud del govern de CiU, acusant-lo de respondre al greu problema d’habitatge que pateix la ciutat amb dades d’una gran fredor que “contrasten amb el patiment de les persones de barris com La Marina”.

“Coincidim amb Guanyem en el diagnostic que fan de la ciutat” El polític ecosocialista no va aclarir si ell serà el candidat del seu partit a les eleccions municipals del pròxim mes de Maig, i tampoc si Iniciativa (ICV-Euia) es presentarà als comicis acompanyada d’altres formacions d’esquerres com Guanyem o Podemos. Tot i

això Gomà es va mostrar disposat a crear espais de confluència, ja que segons va afirmar “Coincidim amb ells en el diagnòstic que fem de la ciutat; Barcelona viu una emergència social amb un gran empobriment de la ciutadania, tot i que l’Ajuntament té superàvit”.

Durant l'entrevista Gomà va mostrar-se molt dur amb la gestió de Xavier Trias al capdavant de l’Ajuntament. Assegurant que “Des d’ICV no hem parat de fer propostes, tot i que Trias ha preferit pactar amb el PP”. Gomà va posar la nova marina per iots de luxe com l’exemple que Xavier Trias governa per una classe determinada, deixant de banda les persones més necessitades i quemes pateixen la crisi econòmica.

Per tal de capgirar aquesta dinàmica classista va proposar utilitzar els milions de su-

peràvit que té l'Ajuntament de Barcelona en construir noves places públiques d'escola bressol, captar pisos i posar-los a disposició dels més necessitats o bé construir centres de serveis socials o equipaments per la infància.

El líder ecosocialista també va posar sobre la taula propostes molt imaginatives per tal de reduir la contaminació que pateix l'aire de la ciutat de Barcelona que fa que "milers de persones emmalalteixin cada any, i moltes acabin morint" segons va declarar Gomà.

Com a solució, el polític d'ICV proposa anar més enllà en la reducció del nombre de cotxes que circulen per la ciutat, "no només proposem instaurar un peatge al centre de Barcelona, com hi ha a altres ciutats europees. També proposen crear super illes de vianants". Aquesta proposta es basa a fer de cada 3x3 illes, construir-ne una de sola, per l'interior de la qual no puguin circular els cotxes. Gomà va posar algunes dades sobre la taula que a parer seu demostren que Barcelona pot distribuir d'una manera més justa el seu espai: "Només un 19% dels Barcelonins es desplacen en cotxe de forma habitual, tot i això, dues terceres parts de l'espai públic és espai viari".

Ricard Gomà va concloure la seva intervenció enumerant els grans problemes de la ciutat a parer seu: "L'Ajuntament no està lluitant contra les desigualtats , està posant l'espai públic en venda i s'està entregant Barcelona al monocultiu del turisme".

Poden llegir l’entrevista sencera al web del diari La Marina: www.lamarinagital.cat ■

Campanya In-forma’t 2015 lies professionals, tant de grau mitjà (CFGM) com superior (CFGS), a càrrec de professors que imparteixen aquests estudis. S'explicaran les vies d’accés, els cicles de cada família, les sortides laborals, etc.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom, no cal inscripció prèvia!

Escoles d’Adults. L’ensenyament a l’abast de tothom,

dimecres 4 de març a les 18.30h, a la Biblioteca Francesc Candel.

L’Escola d’Adults Sants-Sant Raimon de Penyafort, ubicada a la Zona Franca, donarà a conèixer els diferents estudis que es poden realitzar en aquests tipus de centres. Inscripció prèvia al PIJ Sants-Montjuïc o a l’Antena de la Marina.

També es pot participar en d’altres activitats com:

Orientador Virtual,

del 19 de gener al 13 de març.

Espai de comunicació virtual on es poden preguntar i resoldre dubtes sobre estudis universitaris, cicles formatius, batxillerat o PFI, parlant amb professionals i orientadors acadèmics. Espai virtual dins la web: www.informat.cat.

Com cada any la Direcció de Joventut i els Punts d’Informació Juvenil de Barcelona organitzen durant els mesos de gener a març la Campanya In-forma’t. Una campanya que amb les seves activitats vol informar i orientar els joves en el seu itinerari acadèmic. Es pot trobar tota la informació a: www.informat.cat Les activitats organitzades pel Punt d’Informació Juvenil de SantsMontjuïc són:

Xerrades “Acabes l’ESO, ja saps què faràs?”

del 27 de gener al 19 de febrer. Una activitat dirigida als grup-classe de 4rt d’ESO de tots els Centres d’Ensenyament del Districte, que consisteix en una xerrada informativa explicant les diferents possibilitats formatives un cop acaben l’ESO.

Xerrades de Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior,

dijous 26 de febrer de 9 a 14h, al Centre Cívic Cotxeres de Sants.

La jornada inclourà sessions sobre cicles formatius de dotze famí-

1er Concurs de vídeos “CLIC”.

Concurs on els joves d’entre 16 i 25 anys poden gravar un vídeo amb el mòbil explicant tot allò que diries a algú que vulgui estudiar el mateix que tu. Tota la informació de les bases i premis a la web: www. informat.cat.

Al PIJ de Sants-Montjuïc et poden informar de la campanya, així com assessorar-te en temes d’itineraris acadèmics. El seu horari és els dilluns de 10 a 14h i de dilluns a divendres de 17 a 20.30h al C/Muntadas,5 (tel. 93 291 42 54 / elpunt@bcn.cat).

A l’antena de la Marina del Port els pots trobar els dimarts i dijous de 17 a 20.30h al Passeig de la Zona Franca, 185 (tel. 93 256 37 36).

Consells de seguretat a internet Des de la Policia de la Generali-tat – Mossos d’ Esquadra (PG-ME) s’ha elaborat un pla per prevenir la ciberdelinqüència en l’àmbit dels adolescents i els joves.

Els menors, com a usuaris de la xarxa, són especialment vulnerables a determinades activitats delictives relacionades amb el contingut de la informació. Poden ser víctimes si accedeixen a continguts inadequats o nocius com : pornografia infantil, anorèxia / bulímia, jocs en línia, per aquests motiu us donem aquests consells per evitar possibles perills sobre l’ús d’ internet.

■ No parleu amb desconeguts per la xarxa. Identifiqueu les persones amb les quals us comuniqueu a través del xat.

■ Quan navegueu per Internet, no faciliteu mai les vostres dades personals a persones desconegudes.

■ Controleu la vostra llista de contactes de Messenger i no hi afegiu contactes que no coneixeu.

■ Si voleu conèixer en persona algú que heu conegut per la xarxa, consulteu-ho als vostres pares o alguna persona adulta.

Estareu més segurs si quedeu en un lloc públic i hi aneu acompanyats.

■ Si en un web trobeu alguna paraula o foto que us faci sentir malament, sortiu de la pàgina i expliqueu-ho a un adult.

■ Si al xat us insulten, coaccionen o amenacen, o sentiu que us trobeu en perill, sortiu del xat i ho expliqueu a una persona adulta.

■ No us cregueu tot el que us diuen al xat.

■ No obriu ni llegiu missatges ni fitxers que us enviïn persones desconegudes.

■ Podeu ensenyar als vostres pares a utilitzar Internet i les pàgines web que visiteu.

■ Vigileu els portals de joc a què accediu; alguns són gratuïts, però de vegades això només és una manera d’atreure clients.

Els menors també poden ser responsables de determinades conductes relacionades amb la xarxa. En aquests sentit, poden ser responsables si: ■ Amenacen o assetgen altres persones.

■ Difamen a través de missatges o fotografies.

■ No respecten els drets de propietat intel•lectual quan pretenen guanyar diners.

Si creus que pots ser víctima d' un delicte o una falta relacionada amb la navegació per internet, en qualsevol de les seves possibilitats, o has visualitzat algun pàgina que contingui pornografia infantil, escriu un missatge de correu a l' adreça electrònica internetsegura@gencat.cat i ens posarem en contacte amb tu ben aviat.

La vostra col•laboració és imprescindible per prevenir i investigar els delictes i faltes penals.

Qualsevol informació que ens faciliteu ens ajudarà a combatre els fets delictius Les nostres comissaries donen servei les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

Oficina de Relació amb la Comunitat ABP Sants-Montjuïc

12 ACTUALITAT

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

L'equip de La Marina, La Marina FM i La Marina Digital es solidaritzen amb els fets ocorreguts a Par铆s el passat 7 de gener, reivindicant

la llibertat d'expressi贸.

CONSORCI 13

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

EL CONSORCI INFORMA Onda Cero i El Consorci premien la tasca social de les fundacions Gaem i Ared El Consorci de la Zona Franca i Onda Cero han entregat els segons premis Ciutat Solidària a la Fundació Grup Afectats d’Esclerosi Múltiple (GAEM) i han distingit amb un accèssit la Fundació per a la Reinserció de Dones (ARED), per reconèixer la tasca social que duen a terme.

Barcelona, 9 desembre de 2014.- El Consorci de la Zona Franca de Barcelona i l’emissora Onda Cero Catalunya han atorgat aquest migdia els segons premis Ciutat Solidària, que reconeixen la tasca social de les ONG i les entitats que treballen en els àmbits de la solidaritat.

L’entitat guanyadora del premi ha estat la Fundació GAEM, que ha rebut un premi en metàl·lic de 5.000 euros, mentre que la Fundació ARED ha rebut un accèssit, en reconeixement al treball que, respectivament, duen a terme: una, en la recerca i l’ajuda als malalts d’esclerosi múltiple; l’altra, treballant en la reinserció sociolaboral de dones de centres penitenciaris. Les dues entitats han rebut una litografia commemorativa i una campanya de comunicació específica per donar a conèixer les seves activitats a través d’Onda Cero.

La Fundació GAEM (Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple) va ser creada el 2003 per un grup de malalts d’esclerosi múltiple amb l’objectiu d’impulsar treballs d’innovació biomèdica independents, amb l’esperança de trobar solucions terapèutiques per a la curació d’aquesta malaltia. A més, l’entitat dóna suport als malalts i els seus familiars, i fa campanyes de sensibilització social. La fundació, situada al Parc Científic Barcelona, està presidida per Vicens Oliver, afectat des del 1993, que avui ha recollit el premi.

Per altra banda, la Fundació ARED treballa per a la integració social i laboral de per-

sones en situació d'exclusió social, principalment dones de centres penitenciaris. L’entitat va néixer ara fa vint anys a Wad-Ras (Barcelona), gràcies a la tenacitat i la il·lusió de cinc dones privades de llibertat, una voluntària i una monitora de confecció, que van crear un taller de costura per donar una alternativa professional a les recluses. D’aleshores ençà, milers de dones i homes en risc d'exclusió s’han pogut beneficiar dels seus programes d'acompanyament personalitzat.

Els guanyadors han estat escollits entre les més de 50 entitats que han participat aquesta temporada al programa d’Onda Cero ‘La Ciutat’, dins l’espai setmanal 'Ciutat Solidària'. L’espai mostra la tasca que fan les entitats socials i les ONG vers els col·lectius més necessitats o en àmbits com ara la infància, la pobresa, la salut, l’educació i el lleure, la reinserció sociolaboral o la cooperació internacional. El premi vol contribuir a donar visibilitat al treball d’aquestes entitats amb la concessió dels guardons.

L’acte de concessió de premis s’ha fet a l’Hotel España (Barcelona) i ha comptat amb la presència del director d’Onda Cero Catalunya, Francesc Robert i Agell, del delegat especial de l’Estat al CZFB, Jordi Cornet, del director general de Onda Cero, Ramón Osorio, de la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, i del president del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, entre d’altres personalitats.

Com viu el comerç de proximitat del barri?

L'Associació de Comerciants de la Marina i Núria Izquierdo, consellera de Comerç del Districte de Sants Montjuïc, situen fora de perill la supervivència de les petites botigues i establiments de la Marina || Sara Torremocha || Redacció

El president assegura que és imprescindible la presència d'una parella de Guàrdia Urbana durant tot el dia pel nostre barri, perquè aquestes accions no tinguin lloc. A més, confessa que el fet més preocupant és que hi ha establiments que col·laboren amb aquests venedors, guardant-los els productes. Quan els hi demanen explicacions, ho neguen. "El mecanisme a partir del qual l'Administració coneix la problemàtica és a través de la denúncia, però l'actuació és difícil: no pots tenir x inspectors darrere teu per tal de complir la norma, no és operatiu", comenta Izquierdo. La consellera assegura que la venda ambulant fa molt de temps que existeix, però que "en un context de crisi, la crítica dels comerciants a aquest sector s'enforteix".

Un estudi del 2014, realitzat per l'observatori econòmic Eixos, el portal Idealista.com, BBVA i el grup d'investigació MIT Senseable City Lab, assegura el comerç de Barcelona ressiteix amb un 83% dels locals comercials en funcionament. Les dades positives, però, sembla que s'allunyen de petit comerç. Durant el 2013, aquest va ser el model que va perdre més vendes i alhora el que menys ocupació ha destruït, en comparació amb les grans superfícies. Quina és la situació al barri?

Dificultats, però supervivència Núria Izquierdo, Consellera de Comerç del Districte de Sants - Montjuïc, explica que el comerç de proximitat ha evolucionat al llarg del temps i que la seva capacitat d'adaptació social és el motor de la seva supervivència futura: "les grans empreses no acabaran amb el comerç de proximitat, perquè aquest ofereix un tracte i un producte diferent (més selecte)". Ivan Ruiz, president de l'Associació de Comerciants de la Marina, coincideix en pensar en futur amb aquest tipus de comerç: "som una gran alternativa de confiança i proximitat davant de la fredor de les grans empreses".

Amb la crisi, els clients tenen, alhora, una relació de proximitat i de llunyania amb el petit comerç: "volen ajudar el petit empresari, però la cruesa de la situació els obliga a comprar a les grans marques, perquè sovint tenen preus més barats", assegura Izquierdo.

▶ L'eradicació de la venda ambulant és una de les principals reivindicacions de l'Associació de Comerciants de la Marina

De 300 botigues i establiments comercials que hi ha al barri, 68 són associats i treballen conjuntament en programes de dinamització, de forma continuada i en accions concretes, com la Campanya de Botiguers, La Fira de la Primavera i la Marina Tapea, amb un gran èxit comercial.

Enguany, l'associació treballarà amb la Unió d'Entitats de la Marina, i el suport del Districte de Sants Montjuïc, per dinamitzar el barri i el seu comerç, apostant, per exemple, per la implantació de tecnologia en el funcionament dels comerços.

Venda ambulant A l'edició de La Marina de novembre, l'Associació de Comerciants va denunciar l'impacte negatiu de la venda ambulant a la plaça Marina. "Ens perjudica veure pel carrer gent venent olives, pijames, calçotets Calvin Klein, tot material robat...amb un carret de nens", assegura Ruiz. I continua: "Passa cada dia, de dimarts a dissabte, de deu a les dues del migdia, i jo, com a president, he de trucar a la Guàrdia Urbana i sí, ve una parella, està una estona i se'n van, i aleshores els venedors tornen".

Promoció del sector La gran limitació del nostre comerç està a la imatge degradada de la Marina, que continua sent el pitjor barri de Barcelona a ulls de l'Ajuntament, un menyspreu polític que es mostra a la manca d'una bona xarxa de comunicació i de vigilància, la brutícia dels carrers o la presència i tràfic de substàncies il·legals", lamenta Ruiz. El president de l'Associació de Comerciants explica que, després de resoldre aquests problemes, s'ha d'impulsar el factor turístic. "Ens encantaria que es facin efectius projectes tant interessants com la pista d'esquí, ja que la Fira de l'Hospitalet no l'hem sabut aprofitar", declara. La voluntat de l'associació, en termes del seu president, és fer de la Marina un territori atractiu perquè les grans empreses ubiquin els seus locals i perquè barcelonins de qualsevol barri vulguin venir a comprar". ■

14 DISTRICTE

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

CULTURA 15

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

L'agenda de gener Biblioteca Francesc Candel Dimecres 28

Lletra petita: “ El rovelló petit” Un nen perdut al bosc, cansat i desesperat, arriba a una clariana on trobarà un petit rovelló, últim i aletargat vestigi d'un antic filó de bolets, fa temps depauperat per sobreexplotació. L'arribada del nen desvetllarà el rovelló, que l'ajudarà a trobar el seu camí a canvi d'una promesa que el nen respectarà.

A càrrec de: Keke Shuga Lloc: Sala Infantil de la biblioteca Francesc Candel Hora: 18.00h

Dimarts 3 de febrer

Road movies. Quilòmetres de cinema Què és una road movie? Una pel•lícula de carretera, sí. Però és molt més que això. A les road movies, els personatges viatgen físicament, però també psíquicament. El mateix viatge, i el fet de deixar casa seva i els seus éssers més propers, els obliga a prendre decisions noves, a improvisar, a adequar-se a les circumstàncies, a madurar i a descobrir coses del seu interior que desconeixien.

Hora: 19.00h

Centre Cívic Casa del Rellotge

Del 19 de gener al 6 de febrer Concurs del pregó de carnestoltes 2015

Animeu-vos a escriure el pregó que engegarà el Carnestoltes 2015. Podeu participar de forma individual o en parella. Cal portar el pregó a la Casa del Rellotge entre el 19 de gener i el 6 de febrer. El pregó guanyador donarà el toc de sortida al Carnestoltes el dijous gras, i l’autor rebrà un regal sorpresa.

Edat: nens i nenes de la Marina entre 8 i 12 anys Hi col•labora: Ludoteca Casa dels Colors

Divendres 30

Fàbrica Anís del Mono. Visita guiada Visitarem aquesta fàbrica fundada pels germans Josep i Vicenç Bosch el 1868, coneixerem el procés de producció que se segueix per obtenir l’Anís del Mono des de fa més de 130 anys, i que ha convertit la marca en una de les més populars i apreciades del món.

Preu: 4 euros Hora: 15:40h Punt de trobada: Pl. Catalunya (a l’estrella del mig)

Sala Pepita Casanellas

Diumenge 1 de febrer

Matinals per a tota la família: El molinet màgic Teatre, titelles, ombres xineses i projeccions a càrrec d’Engruna Teatre A partir del conte tradicional El Molinet de sal. De vegades, la sort ens ve a buscar, d’altres, ens toca empaitar-la. Tant en un

cas com en l’altre, cal saber estar-ne agraït i no voler-ne abusar. L’espectacle ens parla de tot això: de la sort que tens quan tens sort, i de la mala sort que tens quan en vols tenir massa.

Hora: 12:00h Edat recomanada: a partir dels 2 anys

Espai Musical La Bàscula Dijous 22

Cicle Hivernacle: Sin noticias de Alicia Albert Ortiz (guitarra i coros) i Juan Carlos González (veu, guitarra i composició).

“Sin noticias de Alicia” barreja el so més cru del rock setenter amb el pop més actual. Creant així un so molt personal. Un directe potent i clar amb una connexió entre banda i públic que us sorprendrà.

Hora: 20.30h

Dijous 29

Cicle Hivernacle: Maruja Limón Quartet de noies flamenques que ens vindran a treure del seient amb el seu art i energia. El “duende” fluirà per la sala amb les congues, la guitarra i les veus d’aquest nou projecte.

Hora: 20:30h

El Far Sala d'estudi nocturna Si busques un espai tranquil per estudiar a la nit del 8 de gener al 5 de febrer la biblioteca Francesc Candel ofereix el servei de sala d’estudi nocturna en horari de 21 a 1h de la matinada. Així els que necessiteu estudiar i preparar exàmens i treballs, i a casa no us podeu concentrar podeu utilitzar aquest servei fins el dia 5 de febrer (de dilluns a divendres).

Com molts sabeu un nou any comença ple de nous propòsits, i des de la biblioteca us volem ajudar a que els pugueu aconseguir. A traves d’una exposició de llibres que us hem preparat a la planta baixa de la biblioteca, trobareu materials que us poden ajudar en les vostres fites personals (començar a córrer, aprendre un idioma, deixar de fumar, aprendre a cuinar, iniciarnos en el món de les tecnologies.......) Tots aquests materials us els podreu emportar a casa, i així ajudar-vos en l’assoliment dels vostres propòsits.

Us desitgem a tots un feliç 2015!

Premis FAGiC 2014: gran celebració i reivindicació gitana

▶ Los Banis, primera actuació de la nit.

|| Judit Valdés || Redacció L’auditori del CaixaFòrum va acollir divendres passat la VII edició de l’entrega de premis de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), amb els que les entitats gitanes catalanes premien el treball de persones i de mitjans de comunicació que contribueixen al reconeixement del poble gitano.

Però els premis FAGiC no només van donar lloc a la celebració, sinó també a la reivindicació de la cultura gitana, i a la protesta per la situació dels gitanos a Espanya.

Simón Montero, veí del barri i president de la FAGiC, durant el discurs de benvinguda, va rebatre els arguments d’aquells que culpabilitzen el poble gitano de problemes generals com l’educació, l’habitatge i la situació laboral. “No pot ser que tot sigui degut a un problema cultural gitano”, va argumentar. Va

▶ Simón Montero, president de la FAGiC, acomiadant l'acte.

criticar la falta de voluntat de solucionar els problemes actuals – “interessa més facilitar una paga social i tenir una part de la societat estèril i inútil que no pas invertir en les persones” – i finalment va instar al poble gitano a no callar, a “aixecar-nos pacíficament per exercir els nostres drets com a ciutadans”, davant la “intolerància” i la falta de solidaritat.

Cap sorpresa pel que fa als premiats, que ja s’anunciaven en el programa de l’acte. Carme Garriga, sociòloga, va ser guardonada de manera pòstuma amb el premi Investigació

per la seva dedicació cap a la comunitat gitana a través d’estudis socials i com a assessora de la Generalitat de Catalunya, i pel seu treball com a membre de l’Institut de Cultura Gitana del Ministeri d’Educació.

L’ex-parlamentari Juan de Dios Ramírez Heredia, primer i únic diputat gitano a les corts espanyoles, va rebre el premi Tota una vida per la seva trajectòria política, que sempre ha anat lligada al seu activisme per la defensa del poble gitano, del que ha sigut veu política tant a nivell espanyol com europeu.

El premi Mitjans de comunicació va ser pel periodista Joaquín López Bustamante i pel programa que codirigeix a Radio 5, ‘Gitanos: arte y cultura romaní’. López Bustamante no va poder recollir personalment el premi, que va dedicar a Manuel Moraga, copresentador del programa, a la seva família i al record de Carme Garriga i de Peret, per motius professionals.

El celebrat cantaor Vicente Castro “Parrita” va ser guardonat amb el premi Aportació a la cultura. Al final de l’acte, de més de tres hores, va recompensar a aquells que s’havien quedat fins al final amb una interpretació musical a la que es van afegir la resta de músics i cantaors que havien participat de la gala.

L’acte també va servir per presentar davant el públic GipsyRom, primera empresa creada i gestionada únicament per gitanos, que destina la major part dels beneficis a la promoció i millora de les condicions de vida dels gitanos i que, junt amb la FAGiC, finançava l’entrega de premis d’enguany. ■

▶ Actuació sorpresa de Parrita en finalitzar l'acte.

16 CULTURA

La Marina es disfressa per Carnestoltes! || Aitor Pau Garcia || Redacció El Carnestoltes arriba a la Marina i ho fa com cada any amb l’esperada rua de Carnestoltes.

El dissabte dia 14 de febrer a les 18:30h porta la teva millor disfressa a la plaça de les Matemàtiques. En aquest punt començarà la rua, on prosseguirà pel passeig Mare de Déu de Port, el carrer Alts Forns, el passeig de la Zona Franca, carrer de la Mineria i acabarà al punt inicial, a la plaça de les Matemàtiques. Recordeu que la millor carrossa i la millor comparsa tenen un premi en metàl•lic de 250 euros.

Enguany els premiats es nomenaran a la Sala Pepita Casanellas a la 1 de la matinada.

L’agenda d’activitats no acaba aquí, i és que a la nit no et pots perdre el Gran Ball de Carnestoltes que es farà a la Sala Pepita Casanellas a les 22:30h. Hi poden assistir tots els veïns del barri comprant una entrada de 4 euros al mateix moment. A mida que van entrant els participants, se’ls donarà un tiquet on s’indicarà la modalitat i un número d’ordre per desfilar.

Al final d’aquest ball, es lliuraran tres premis: modalitat individual, modalitat grup i modalitat comparsa que tenen un valor de 100, 125 i 175 euros cadascun.

Per acabar, cal destacar altres actes, com el tradicional “Ranxo de Carnestoltes” que es farà el divendres 13 de febrer a la Sala Pepita Casanellas a les 21h o el concurs “Entruita’t” que consisteix a fer la millor truita del barri.

Les truites es poden presentar el dissabte 7 de febrer d’11:30 a 12h al Mercat de la Marina. ■

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

Solidaritat amb els més necessitats del barri per Nadal El barri de La Marina ha demostrat una vegada més que tot i les dificultats, continua essent un lloc particularment solidari. El recapte d’aliments de la Unió d’Entitats ha arreplegat 400 quilos de menjar i productes d’higiene personal que van ser entregats al Grup Solidari de Port per a la seva distribució. La quantitat ha estat menor que la de l’any passat, quan es va arribar als 600 quilos. “Entenem que les famílies de les escoles també estan patint la crisi i no poden aportar tant. I s’ha de dir que per aquestes dates hi ha diverses campanyes d’aquest tipus”, diu Manel Coronado, coordinador del projecte i responsable d’educació de la Unió d’Entitats.

Va tindre lloc durant la primera quinzena de desembre i participaven tots els centres educatius públics de la Marina. En total, tres escoles bressol, sis col•legis de primària i tres instituts. Tot i que la donació és lliure i voluntària, es va recalcar en productes per a nadons, d’higiene personal i aliments necessaris per a cuinar com ara oli, sucre o tomàquet. “Ara hi ha famílies que estan patint talls de llum i de gas i necessiten plats que no requereixen cuinar-los”, explica Coronado. S’estima que amb aquesta quantitat s’ajudarà fins a 200 famílies del barri.

El recapte d’aliments de la Unió d’Entitats va sorgir l’estiu de l’any 2013 amb “La fam no fa vacances”. Posteriorment es va decidir fer una altra edició abans del Nadal amb el nom de “Per Nadal la taula plena”. Manel Coronado afirma que de moment, el recapte d’aliments es continuarà duent a terme.

Per la seva banda, els joves d’Spai-T, van organitzar una recollida d’aliments el dissabte 20 de desembre a la plaça de la Marina. El menjar obtingut el van entregar al banc d’aliments de la parròquia de Mare de Déu de Port. Això forma part d’una tradició de l’esplai en la qual els nois i noies han d’escollir un projecte solidari per Nadal. Així, els joves, que tenen 16 i 17 anys, van haver d’organitzar tot l’esdeveniment, amb l’ajuda dels monitors, i encarregar-se de demanar permisos a l’Ajuntament, contactar

amb el banc d’aliments corresponent i gestionar i organitzar el material necessari i les activitats del dia. Raquel Martínez, una de les monitores, valora positivament la recollida: “vam recaptar una banyera sencera. És més que fa dos anys, quan ho vam fer per primera vegada i no vam arribar a omplir-la”. Tot i que no demanaven cap aliment en particular, algunes persones es van apropar a la plaça a la tarda per preguntar què productes faltaven. Sobretot es va donar pasta, arròs, llegums i oli. ■

SALUT 17

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

Refredat o grip? || Equip mèdic || CAP La Marina El refredat és la infecció vírica respiratòria més estesa. El seu període d'incubació és de 48 a 72 hores. Molt poques persones escapen a aquesta malaltia i la majoria pateix

diverses infeccions l'any. Així, s'estima que els adults pateixen de dos a cinc refredats a l'any i els nens una mitjana de quatre a deu.

Si es tenen en compte aquestes xifres i suposant que cada habitant pateix només una mitjana de dos refredats anuals, per a una població com l'espanyola, amb 40 milions d'habitants, suposaria un total de 80 milions de refredats a l'any al nostre país.

Recomanacions per alleujar els símptomes del refredat: Abstenir-se d'utilitzar antibiòtics.

Poden generar resistències que impedirien que els antibiòtics actuen si són necessaris en una altra infecció posterior.

No hem d'oblidar que els antibiòtics combaten els bacteris, però no els virus. Els refredats són infeccions causades per virus.

Ingestió d'abundants líquids.

Mantenen la hidratació i estimulen les secrecions de les mucoses, que són la primera línia de defensa contra la infecció. Produeix una defensa física, facilitant l'eliminació de virus i bacteris a través de les secrecions. Es recomanen especialment begudes calentes i amb sabor (brous, infusions, sopes).

Refredat

Grip

Període d'incubació 48-72 hores

18-36 hores

Duració

Tres o quatre dies Una setmana o més

Virus

No molt contagiós Altament contagiós

Febre

No és freqüent

Molt alta: entre 38º i 40º C

Mal de cap

Rar

És un símptoma prominent

Malestar general

Lleu

Freqüent i, sovint, greu

Rentar-se les mans amb freqüència i no tocar-se sovint els ulls o el nas.

Evita el contagi. Al sonar el nas, esternudar o tossir, tenim contacte amb gèrmens i després toquem tot tipus d'objectes i persones.

Les mucositats ajuden a la transmissió de gèrmens. Després ens toquem els ulls que estan comunicats amb el nas per la via lacrimonasal.

Mantenir un bon estat general de salut.

Gaudir d'una dieta equilibrada, ingerint major quantitat de fruites i verdures i practicar esport amb regularitat. Augmenta la resistència al contagi. En el cas de contagi, disminueix el risc de complicacions associades al procés catarral.

Practicar inhalacions aromàtiques (mentol i eucaliptus).

Alleuja els símptomes, augmenta la secreció de la mucosa i facilita el pas de l'aire a través dels sins nasals. S'aconsegueix també una acció expectorant. S'ha demostrat l'efecte beneficiós del mentol, que proporciona

alleugeriment als símptomes respiratoris.

Utilitzar humidificadors per l'ambient.

Facilita l'excreció de la mucositat.

Emprar mocadors de paper.

Evita el contagi.

Prendre un bany calent.

Afavoreix la descongestió nasal.

Protegir-se contra el fred.

El sistema immune es centra únicament en combatre el refredat i no desplaça energia per evitar el fred.

Fer gàrgares amb aigua salada.

Alleuja la gola irritada.

Evitar l'alcohol i el tabac.

El sistema immune respon millor així al tractament simptomàtic.

Fugir dels espais tancats on s'agrupa molta gent.

Pot evitar el contagi del virus, així en llocs com els serveis d'urgències o les sales d'espera dels centres de salut són un lloc molt freqüent de contagi. ■

Infermera Gestora de Casos A l’any 2010 als barris de La Marina es va implantar l’ infermera Gestora de Casos (IGC) per donar resposta efectiva a pacients i les seves famílies que, per la complexitat del seu procés o situació de salut i fragilitat, precisen d’una atenció més específica i continuada.

La IGC és una infermera integrada a l’equip d’atenció primària que vetlla per la continuïtat de l’atenció, coordina i gestiona les necessitats d’aquests pacients per garantir el continuum assistencial, ajudant els pacients i famílies per què assoleixin els objectius de salut prèviament marcats. La IGC atén aquests pacients en col•laboració amb els professionals de referència, és a dir, el metge de familia o pediatra, la infermera referent i la treballadora social de l’equip, també treballa amb els equips d’atenció especialitzats (PADES, centres de rehabilitació, hospitals de dia, CSMA …), els hospitals i altres recursos com farmàcies i escoles.

La funció de la IGC és detectar les persones amb situació de complexitat, fer una valoració integral del pacient, planificar les cures, coordinar-se amb altres serveis , gestionar les seves necessitats i fer el seguiment de l’estat del pacient, sempre amb col•laboració amb els altres professionals i utilitzant els recursos de forma cost- efectiva.

La gestió de casos contempla objectius de salut, de qualitat de vida i d’ús de recursos. Pel que fa als primers treballa per millorar els resultats en salut d’aquest grup de pacients, per disminuir ingressos evitables mitjançant el seguiment acurat i l’educació sanitària i per garantir la seguretat. L’atenció s’orienta a la millora de la qualitat de vida del pacient i família o cuidador fomentant l’autonomia i l’autocura o facilitant el final de la vida amb el màxim confort. La IGC ofereix els recursos necessaris de forma planificada i optimitzada per evitar trasllats innecessaris, potenciar el continuum assistencial en pacients donats d’alta hospitalària, prevenir ingressos per exacerbacions dels pacients amb patologies cròniques i, per tant, treballant per l’eficiència en l’ utilització de recursos.

Al nostre barri, aquesta infermera sóc jo, la Gema Capdevila, alguns ja em coneixeu, dono atenció al domicili normalment, al CAP La Marina i al CAP Carles Ribas. Per contactar amb mi no més cal que us poseu en contacte amb els vostres professionals de referència.

Gema Capdevila

18 ESPORTS

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Taula d'Esports s'implica amb les famílies i s'omple de nous projectes per començar el 2015 L’Òrgan que vehicula la pràctica esportiva als nostres barris impulsa la col•laboració amb la TIAF (Taula d’Infància, Adolescència i Famílies) i posa en marxa noves propostes, algunes de les quals poden veure la llum en breu.

Dani Fernández

|| Jordi Gispert || Redacció La Taula d’Esports és el projecte gestionat des de la Unió d’Entitats de la Marina que ja compta amb dos anys i mig de vida. Dins hi ha una desena de clubs i entitats adherides, que es reuneixen periòdicament entre elles i també, amb menys periodicitat, amb les autoritats del districte de Sants-Montjuïc. La seva idea és el foment de l’esport com una manera de guanyar qualitat de vida i evitar la marginació sobretot dels més joves. En la Marina del mes de juliol ja en vam parlar per desglossar-ne els detalls i les parts. Ara ho tornem a fer per veure quins passos s’han seguit i en què s’ha pogut avançar.

Quedava pendent d’acotar més el terreny d’actuació, cosa que s’ha fet, no mitjançant un reglament, però si seguint un guió no escrit que mica en mica va donant els seus fruits. Unes pautes que bàsicament es dirigeixen a un treball no visible però primordial, que és el de crear una xarxa de comunicació i col•laboració entre totes les persones que es dediquen a l’esport a La Marina. Tot plegat per difondre’n la seva pràctica a través d’activitats, publicitat i crides diverses. Quedava també pendent un programa d’acostament de diversos esports a les escoles, que encara no s’ha concretat

però que ja compta amb la col•laboració de diversos centres. Amb la finalitat que dins la mateixa assignatura d’educació física, o com a activitat extraescolar, els diversos clubs que formen la Taula (Marina Bikes, Associació Bushin Ninki Ryu, BUC, Club Beisbol Barcelona, etc) puguin anar a oferir classes o sessions per fer descobrir la seva pràctica. Quedava pendents noves línies d’actuació que ara es concreten amb mirar d’arribar a més clubs (natació, per exemple, que encara no hi ha entrat), i també en activitats concretes, alguna de les quals en què s’està treballant es pot fer realitat en els propers mesos. Qualsevol novetat esperem publicar-la a la Marina de febrer o com a molt tard la de març.

De moment, i en la línia sobretot d’entendre l’esport com una eina educativa més, o potser millor dit, com una eina educativa fonamental, la Taula ja va organitzar el mes de novembre una jornada d’activitats amb mostres d’esports diversos per als mes joves. Una Joranda, que ja s’havia celebrat el 2013, en col•laboració amb la TIAF, la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies, existent en diversos barris i districtes i també a La Marina. La TIAF vetlla pels infants, pels joves i per les famílies, sobretot aquelles que pateixen risc d’exclusió social o viuen ja en condicions precàries i immerses en la

pobresa, que és econòmica però també és social, cultural i educativa. La col•laboració amb aquesta nova eina municipal és cada vegada més forta i ja es pensen noves accions i propostes en comú.

D’idees n’hi ha moltes i plouen constantment, mai no en faltaran. El que mancava era consolidar un entramat de treball que ara ja està a ple rendiment. Un entramat que posa en contacte professionals i aficionats, clubs i esportistes, entitats i polítics. Un entramat del qual s’ha desvinculat la Unió Esportiva de Sants, simplement per qüestions de zona, perquè a Sants també hi ha una taula d’esports. Però que segueix introduint novetats, com la incorporació del

Club Gimnàstic Barcelona, de Sants. A banda d’accions concretes, i per al ple rendiment i funcionament de l’engranatge, potser caldria acabar de posar-se d’acord amb els diversos gestors d’infraestructures per no retardar ni dificultar qualsevol acte o activitat a l’aire lliure. L’esport no és només diversió i lleure, l’esport és salut, cultura, educació, socialització i qualitat de vida. Si defensem aquest model de societat, cal que tots cedim en el benefici comú. L’Àrbitre, o l’organitzador de joc segons com ho veiem, ja el tenim, i és aquesta Taula d’Esports, amb seu i origen a la Unió d’Entitats de la Marina, al Carrer Mare de Déu de Port 365, dins el Parc de Can Sabaté. ■

COMUNICACIÓ 19

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat

La campanya Un Nadal, un somriure! recull més de 500 joguines

|| || Redacció Els dies 3, 4 i 5 de gener es va dur a terme a la plaça de la Marina una recollida de joguines que va acabar amb una xifra extraordinària: més de 500 joguines van ser donades, tot fent palesa la gran solidaritat que caracteritza el barri. L’acte va tenir banda sonora pròpia gràcies a La Marina FM, que va emetre un programa especial al llarg dels tres dies. Per aquells que no van poder escoltar-lo, cal recordar que el poden

trobar íntegrament al web de l’emissora www. lamarinadigital.cat.

La campanya organitzada per la Unió d’Entitats de la Marina, el Diari La Marina, La Marina FM i l’Ajuntament de Barcelona ha destinat les joguines recollides a la parròquia de Sant Cristòfol i a altres nens i nenes del barri, complint així l’objectiu de la campanya: que cap infant de La Marina es quedés sense joguina.

Cal destacar que la recollida de joguines d’enguany ha superat l’edició passada i que, vist l’èxit, la intenció es tornar-la a realitzar l’any vinent. ■

L’AMCL celebra el Nadal amb les entitats del barri || || Redacció El passat dissabte 13 de desembre l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), el Diari La Marina, La Marina FM i Sona Ràdio.cat va celebrar el Nadal amb tot l’equip dels seus mitjans, entitats del barri i representants polítics. El restaurant Mai Ona, ubicat al Passeig de la Zona Franca 35-39, va acollir l’esdeveniment.

L’acte va comptar amb l’assistència del President de l’Associació, Joan Barutel i el

Director de la publicació La Marina i fundador de l’associació, Juan Antonio Reyes, juntament amb la plantilla al complert de la publicació i la ràdio, a més de molts altres col•laboradors i amics. Entre els assistents també destaca la presencia del regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, així com la de diversos consellers portaveus del districte.

Amb aquest sopar, l’entitat comença el 2015 amb nous objectius i projectes, i amb el ferm compromís de ser testimoni de l’actualitat dels nostres barris. ■

Consulta la galeria fotogràfica amb totes les imatges de l’esdeveniment al web

www.lamarinadigital.cat

20 PUBLICITAT

Gener 2015 // www.lamarinadigital.cat