La Marina - Edició juliol-agost 2022 by La Marina

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

6.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Juliol-Agost 2022 / Núm. 317

La Festa Major engresca el veïnat!

Les activitats han estat molt concorregudes de públic, en destaquen els concerts i les propostes familiars

Enguany l’aposta ha estat diversificar públics i espais, se n’han engalanat una vintena entre places, parcs i carrers Pàgs 4-5 Albert Aguilar

La comunitat LGTBQIA+ enfronta la radicalització dels intolerants amb l’avanç social i legal

Pàgs. 14-15

Dansa, música, teatre, ràdio, cinema o cultura popular irrompen en les escoles i instituts

Els tres pregoners escollits enguany per la Festa Major són un exemple de compromís amb les iniciatives que fan barri. Un merescut reconeixement per a Diego García, veí que ve d'una tradició comunitària forjada en el dia a dia del que va ser la barriada de Cases Barates i que marca el seu tarannà, sempre tan col·laborador amb tothom; Benito Maín, reconegut escultor del barri, la plaça del Moviment Obrer llueix una de les seves obres i Maria Ortega, un referent femení i feminista de Barcelona, guardonada amb la medalla d'honor de la ciutat l'any 2017. Llegiu la crònica sobre les festes a la pàgina 4

CULTURA

Joves artistes reclamen oportunitats pel talent local i destaquen la feina dels equipaments de proximitat Pàg. 22

ACTUALITAT

La monarquia vista pel veïnat, posem la lupa en l'atzarosa figura de Joan Carles I i la polèmica pel seu retorn

Pàgs. 16-17

Pàg. 6

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Albert Muro, Marta Campos, Joan Cascante, Carlos Ruano, Lourdes Tasies i Mauro Sturlese. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Esther Pardo, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra. Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Sobre la cimera de l'OTAN La reunió dels líders mundials que s'ha acollit a Madrid ens deixa una actitud d'enhorabona per l'acurada organització d'un esdeveniment de dimensió internacional, però també la nostra perplexitat en entendre que la coreografia no és res més que el preludi d'un món que va en la direcció no desitjada: més escalada del conflicte, més perill d'una guerra, més despesa militar, més tancament de fronteres, més autoritarisme, més retallades, més inflació... No hi ha cap dubte que un govern, amb Putin al capdavant, requereix que el posin límits i que les democràcies occidentals han de reaccionar-hi davant el front de Rússia i la Xina i l’amenaça nuclear. No obstant això, cal atendre també els símptomes d'esgotament que acusa la ciutadania i que podrien amenaçar de trencar qualsevol front comú. En aquest sentit, és preocupant la manca de resposta social i la tebiesa de les accions empreses pels membres de la Unió Europea i els EEUU per afrontar la tensió social i política a l'interior dels seus països, fruit del deteriorament de les condicions de vida. La desigualtat s'agreuja a casa nostra i la fam i el canvi climàtic desplacen cada vegada més persones dels seus llocs d'origen. No hi ha respostes estructurals i mesures com l'excepció Ibèrica, la baixada d'alguns impostos i la inversió de fins a 9 mil milions d'euros per pal·liar els efectes de la guerra, tot i ser bones, importants, i amb sentit de govern, són pegats; cosa ben palpable al carrer. Vendre-les com el que no són, la solució, menyscaba la credibilitat del govern i augmenta la desconfiança. El govern perd rèdit de les mesures per com les ven perquè el ciutadà té accés a una comprovació dels seus efectes i aquests són mínims. En aquest sentit, la cimera ha estat un illot que ha guarit els líders durant un pa-

rell de dies per trampejar la llacuna que cadascú travessa dins els seus països. Boris Johnson està a punt de caure del Govern, Emmanuel Macron ha rebut una forta a les urnes, Joe Biden té el seu país polaritzat fins al punt d'estar a la vora d'un abisme, Pedro Sánchez venia d'uns resultats de les eleccions andaluses, de tot menys favorables per a ell. L'hivern que ve preocupa i molt. Encara no visualitzem discursos ni eines democràtiques, que plantegin mesures socials estructurals, que ens ajudin a superar el naufragi que està ocasionant la crisi social, econòmica, climàtica i política que ja tenim aquí. Cal que com a ciutadans estem atents al nou horitzó que ve i pressionem en la direcció més democràtica, cal redistribuir i exigir que es marquin fites socials noves, en un context social i geopolític nou. La política és pragmatisme, sí, però no només militar. Cal un pragmatisme econòmic i social en favor de la cohesió en temps de guerra.

Sobre les festes a la Marina Cal destacar l'organització i l'esforç fets per les entitats culturals i socials liderades per la Unió d'Entitats i la nombrosa i destacada participació de les famílies. Tot plegat una feina extraordinària. Des d'aquí, però, fem una doble crida: al veïnat perquè continuï participant i a l'administració perquè els reforci com un espai cabdal per recuperar el sentit de comunitat que tant necessitem i redobli el seu suport a l'organització. Seria reconèixer el creixement del barri i el compromís de les associacions, entitats i voluntaris que encara se senten interpel·lats a contribuir activament per millorar el barri on viuen. Però també és un instrument que permetria seduir el públic no habitual al que cal que ens hi esforcem des de totes bandes per arribar-hi. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

actualitat

Per què fa por el català?

De la prohibició de parlar-ho a la manca d’interès per aprendre’l || Esther Pardo i Gimeno Paco Candel ja ho va dir en el seu llibre “Els altres Catalans” d’Edicions 62 el 1964, que els fills dels immigrants arribats a Catalunya fins aquell moment, parlarien en català – no hem d’oblidar que en Franco encara era viu - , però que els fills d’aquests fills, parlarien en castellà. Ell, que va reivindicar la paraula Xarnego per al vingut de fora de Catalunya, com ell mateix (“Un charnego en el Senado” de Plaza i Janés 1979 ); paraula, que fins a ell havia estat despectiva, mica en mica va anar prenent personalitat per als immigrants que havien integrat la llengua catalana a la seva vida. Haig de dir que a dia d’avui la paraula ha tornat a fer un gir significatiu i n’hi ha que la utilitzen per llançar-la en contra dels catalans independentistes. Deia doncs que el Candel, immigrant sent un nen, criat en un barri on ja hi havia més gent nascuda fora de Catalunya i castellanoparlants que nascuts a Catalunya, i on la postguerra i el dictador van obligar a parlar en castellà, amb els anys, va adoptar la llengua catalana per voluntat pròpia i la utilitzava amb sensibilitat d’escriptor. La tossudesa dels guanyadors en aniquilar la llibertat, la cultura i la personalitat dels pobles és sensiblement diferent segons èpoques i tipus de governs però en el fons tots volen el mateix. Quan jo era petita, s’aprenia en castellà i es parlava en castellà a l’escola i com ara, les catalanes, canviàvem d’idioma cap al castellà si alguna de les nenes el parlava. Cosa molt curiosa perquè aquesta mateixa, malgrat la resta ens hi entestéssim en què no calia que aprengués català, quasi sempre acabava fent-ho amb el temps. Aquí és on volia arribar. Amb el temps, la immersió lingüística a les escoles, que ha estat exemple per a d’altres països del Món, ha arribat a donar la raó al Paco Candel premonitori. La majoria de les parelles que sorgeixen on un dels dos parla català i l’altre castellà, tenen els fills que parlen castellà, per allò que ja hem dit abans de cedir davant l’idioma predominant. Al conjunt dels Països Catalans, només el 32,4% de la població parla habitualment en català, segons dades del gener de l’any 2020. Són més de 4,5 milions de persones, però mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la

▶ Campanya que la Generalitat de Catalunya va impulsar el 2009 per fomentar l’ús social de la llengua catalana.

Us proposo de fer una reflexió: us n’adoneu a quina velocitat s’està imposant l’anglès? Llengua. Només a Catalunya, sense l'Aran, la xifra és del 36,1%. O sigui, que no arriba al 40% els catalans que tenen el català com a llengua habitual."Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar", ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l'InformeCAT 2021. No s’han tingut en compte els bilingües habituals. En aquest cas, la xifra puja fins al 42,6%. I a dia d’avui ens trobem amb què la immersió lingüístic de la que parlàvem abans, està en total perill i amb ella, en part el futur del nostre idioma. Ens podem fer algunes preguntes sense esperar respostes però segur que ens les podem respondre nosaltres mateixos.

- Si pots aprendre dos idiomes al mateix temps quan ets petit, (a part de la llengua estrangera) perquè aprendre’n només un? - Tens por que si el teu fill aprèn català a l’escola es tornarà independentista? (a mi em van obligar a aprendre religió a l’escola, a resar i a anar a missa i no m’he fet monja). Tampoc no passaria res, doncs de pares feixistes han sortit fills socialistes. Potser ara s’estan girant les tornes? - Saps que quan més aprens, més en vols aprendre? Un dels motius és que te

n’adones de tot el que ignores. Sempre és millor saber que ignorar. En aquest país, de fa segles, es premia la ignorància i no el coneixement; no cal posar exemples. La llengua catalana ha estat perseguida al llarg dels segles, no només pels castellans sinó també pels francesos. Si en voleu tenir testimonis directes només cal que consulteu la internet i llegireu les frases dites per reis, militars i presidents de govern del perill de deixar els catalans que utilitzéssim la nostra llengua. Aquesta quota del 25% no és res més que la imposició per demostrar qui mana, doncs tots som conscients que tal i com quan jo era petita, a l’escola, només parlàvem en català a la hora del pati i un percentatge molt petit de les criatures de l’escola de Port. Ara, i cada vegada més al nostre barri, és difícil trobar alumnes que parlin en català fora de la classe. A la majoria de pares els és igual, doncs és el que parlen a la tele, a les plataformes, a les botigues, en definitiva, al carrer. El 90% de les llengües del món (se’n parlen 6.700) estan en perill d’extinció, entre elles el català i també les altres llengües minoritàries que es parlen a l’Estat Espanyol. Us proposo de fer una reflexió: us n’adoneu a quina velocitat s’està imposant l’anglès? Us n’adoneu com us l’imposen? Entreu a internet i busqueu instruccions d’alguns programes o webs; o al telèfon mòbil; o als cartells de les botigues. Escolteu als vostres fills les expressions que utilitzen. Quants temps falta per dir-li a l’entrenador de futbol coach, com fan amb els instructors o professors dels programes musicals televisius? Suposo que els que llegiu aquestes línies sou bilingües, doncs tots els espanyols tenen el dret de saber les llengües cooficials de l’Estat i el deure de saber el castellà. Als que no utilitzen el dret que els dona la constitució, els hi podeu traduir. Que tingueu un bon estiu!!! ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

actualitat

Torna la f esta, torna la Més d'una cinquantena d'activitats en prop de 20 espais omplen de vida el barri

|| Andrea Bello/Y.L.A. La Festa Major de la Marina ha tornat enguany recuperant força i embranzida amb més d'una cinquantena d'activitats destinades a tota mena de públic. Després de la passada edició, encara amb restriccions, per fi el veïnat s'ha pogut ajuntar sense límits d'espai i veient-nos les cares! L'estiu i el bon temps han arribat com cada any acompanyats de molta festa! Concerts, concursos, tallers i un llarg etcètera d'activitats que la nova junta de la Unió d'Entitats, amb el suport de districte i les entitats del barri, ha organitzat perquè el barri llueixi d'allò més. "Teníem ganes que tornés la festa", "estem molt animades aquest any, hi ha molt bon ambient!" comentaven unes veïnes abans de començar cinc dies de gresca que s'han notat en la tornada a la rutina el dilluns. "Tots estem amb un somriure i satisfets per la feina feta, però baldats de tanta activitat als parcs, convertits en pistes de ball!". La festa va començar dimecres amb el pregó, que enguany va homenatjar tres persones molt significatives i participatives al barri: Maria Ortega, del centre cultural de la dona Àncora, Benito Main, reconegut escultor i membre d'Artistes de la Marina, i Diego Garcia, fundador d'Amics de la Marina i d'un tarannà molt col·laborador. Com a sorpresa pels pregoners, els seus nets, Míriam Martínez Nofuentes, Guillem Monrreal Main i Natalia García Fernández, i fins i tot la besneta de la Maria, Ariadna Arias, van llegir uns discursos reconeixent la trajectòria de cadascun. Els homenatjats

gresca

Fotos: Josep Vicens, Alejandro Flores

Enguany, a més de les activitats familiars, s’ha pensat propostes en públics específics com la canalla, el jovent i la gent gran El temps ha acompanyat i l'afluència de públic ha estat destacada en totes les activitats

van emocionar-se fins a les llàgrimes, fent emocionar també tot el públic. Durant l'acte, Marc Serra, regidor del Districte de Sants-Montjuïc prenia la paraula per explicar la feina feta, els projectes que falten, animar tothom a gaudir de les activitats i també va tenir un missatge per combatre les conductes masclistes durant les festes. Amb aquest tret de sortida començaven les propostes que van omplir fins a setze espais entre places i carrers arreu de la Marina. Enguany, sumant-se a les tradicionals activitats de la festa, com l'arribada de la Flama del Canigó, la cantada d'Havaneres, la ballada de sardanes, el tablao flamenc, les paellades populars o el concert de rumba, es van organitzar activitats per a totes les franges d'edat: així han sorgit la Festa Major Jove, la Festa Major Infantil o el Ball de Gent Gran. Tot seguit, després d'una revetlla de Sant Joan amb sopar i ball populars i en què es va celebrar l'arribada de la Flama del Canigó al carrer del Foc, el divendres, per recuperar-se, les dones del Centre Cultural Àncora repartien una cargolada! A la tarda seguia la pedalada familiar, amb una trentena de persones, sobretot la canalla, pedalant pel passeig de la Zona Franca i pels carrers Mineria i Mare de Déu de Port escoltats per la Guardià Urbana i rebuts amb molts aplaudiments de tothom que els animava al seu pas. El dissabte seguíem de festa grossa. Durant tot el dia els jardins de Can Sabater van estar plens de paradetes i d'actuacions a la Mostra d'Entitats: "Estem molt satisfetes perquè hi ha vingut molta gent, totes les activitats han tingut una afluència de públic important i això ens alegra i ens motiva a continuar treballant perquè el barri gaudeixi de bones propostes d'oci i cultura", explicava la Rosalia Fernández, presidenta de la Unió d'Entitats. A la tarda, la plaça Marina, de gom a gom, acollia l'habitual cantada d'Havaneres amb els grups locals i en finalitzar, degustava el també tradicional rom cremat.

Pel que fa a les propostes juvenils, els joves del barri van compartir una jornada de competicions esportives i diversos tallers, entre els quals balls de zumba, flamenc, afrobeat... i a la nit arribava la proposta estrella, concerts amb diversos artistes, molts talents veïns i veïnes es van lluir amb un carrer del Foc ple! (trobeu més informació a la pàgina de cultura)" Des de feia temps els joves del barri reclamàvem un espai a les festes, i ara esperem que cada any sigui més i millor" comentava la Xènia Morgado Fernández, d'Estrelles Altes i una de la que hi ha participat en l'organització de propostes. Diumenge al matí li arribava el torn de protagonisme als més menuts amb una matinal de jocs que havien preparat molt acuradament algunes associacions de famílies: gimcanes, circuits d'habilitats, tir a porteria... i com no podia faltar, la festa de l'escuma! "Gairebé tot el barri s'ha animat a venir", comentava un pare en veure el pati de l'escola Ramón Casas ple de gom a gom. I com no!, si la calor no ha donat treva a la fi de curs, a jugar amb l’escuma, va dir la canalla! I ja com qui no vol, diumenge arribava el moment d'acomiadar tanta xerinola amb ritmes que caracteritzen molt el caràcter del barri com són la rumba, el flamenc i l’aplec de cobles sardanistes. Enguany, la XXII edició en reunia cinc cobles i reconeixia la compositora Montserrat Pujolar, a la Lira Vendrellenca i al Centre Cívic la Cadena pel seu 35è aniversari. Entre el veïnatge i els que gaudien de les propostes, i a poc menys d'un any per a les eleccions municipals, els consellers de tots els partits polítics: Georgina Lázaro (Junts), Maribel Sánchez i Albert Deusedes (PSC), Esther Pérez i Ana Trapero (BEC), David Labrador (Ciudadanos), Lourdes Vidrier, Pepe Pérez (Esquerra) i els regidors municipals Jordi Castellana i Jordi Martí. Entre activitats, celebrant, trobem la Magda, veïna des de fa quaranta anys. "Fer barri és fonamental, i aquest any s'ha aconseguit", comentava tota alegra. Visca la Marina i la seva Festa Major! ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

actualitat 4

Mes de juny, mes de

5 6

Carnestoltes

1) Homenatge als tres pregoners de la Festa Major d'enguany, Maria Ortega, Diego Garcia i Benito Maín, acompanyats dels seus nets, les representants de la Unió d'Entitats, el regidor Marc Serra i les presentadores de l'acte de la Marina FM. 2) Els infants gaudeixen de la festa de l'escuma al pati de l'escola Ramon Casas, després d'un matí ple d'activitats. 3) Les veïnes s’exerciten amb pilotes durant la matinal esportiva per a gent gran. 4) Els nens observen amb atenció les disfresses i els colors de la Rua de Carnaval, que enguany s'ha celebrat al juny. 5) La comparsa de Plus Ultra recrea personatges marins en els seus "Sueños del Mar". 6) El maquillatge i les disfresses inspirades en Gaudí de la comparsa de la Vinya. 7) Celebració del XXII aplec de cobles sardanistes per la Festa Major. 8) L'exhibició de flamenc i un concert de rumba van tancar la Festa Major.

La rua més calorosa la van tenir els residents de la Marina, però, tot i els 30 graus que marcava el termòmetre, pels veïns i veïnes aquest fet no era excusa, i van sortir amb entusiasme i ganes de gaudir del Carnestoltes, el qual no havien pogut celebrar des de l’aparició de la Covid-19. “Me he traído mi abanico, y aquí me he plantado. Veo con mucho orgullo todo lo que aquí, en mi barrio, se hace.”, deia Conchi, una veïna de 70 anys que porta tota la seva vida vivint aquí. La rua tenia com a punt d’inici el carrer del Foc i posava fi a la plaça Marina. Estava formada per 10 comparses, cadascuna amb la seva carrossa, i totes amb temàtiques molt diferents entre si. Però, també, amb un punt en comú: les ganes. La feina i la motivació han estat els punts claus de la festivitat. Amb un gran ressò per part dels tambors, donaven l’inic els veïns de les Estrelles Altes amb una disfressa orientada amb els personatges del bosc. El color verd va ser el protagonista de la seva carrossa. Al mateix compàs, i amb un gran ritme, apareixien els membres de l’equip de futbol de l’Angel Pedraza amb una disfressa que ningú s’esperava, tots ells anaven de Mario Bros. ‘’El bigoti me l’ha fet el papa i la mama’’, comentaven els més petits. Ramon Casas va retornar a tots els presents la il·lusió que es tenia als anys 80 amb cançons de Grease. Tal com deien els membres que conformaven la carrossa, ningú es podia resistir a fer el ball de Grease Lighting. El color lila, de la mateixa manera que el confeti, van ser claus durant la seva passada. Nova Barcelona va commemorar una de les sèries més emblemàtiques dels anys 70, Los Pi-

capiedra, amb cotxe inclòs! La Viña va sorprendre i molt amb el seu homenatge a Gaudí, amb la seva disfressa inspirada en el Parc Güell, fent-ne una simbologia directa a uns dels arquitectes més emblemàtics de la nostra ciutat, Barcelona. El cabaret va arribar a la Marina de la mà dels Amics de la Marina. La dansa, les plomes, els brillants i sobretot l’actitud, van fer que ningú els pogués deixar de veure. I és que, què hi ha millor que un bon ball? Plus Ultra, va presentar ‘’Sueños del mar’’, lema que simbolitzava l’origen del barri, els membres de la qual rua es van disfressar de sirenes i trítons. L’Associació de veïns d’Eduard Aunós de color vermell i amb ganes de passar-s’ho bé, va triar el circ com a motiu. Els petits tots amb un somriure deien ‘’som el sac de rialles de la rua, i això ho valorem molt!.” No podien anar més macos! Can Clos no es va aturar ni un sol moment: acompanyats d’un bon ron, el qual duien arreu de la rua, els pirates van deixar marca de les seves passes. L’Ancora va posar fi a la cercavila. Les dones del grup anaven disfressades de papallones, i els homes de caçadors: ‘Vaig al darrere de la meva papallona’’, hi deien amb un caça-papallones a les mans. La rua de Carnestoltes de l’any 2022 ha estat emblemàtica. No només per la situació, el veure’ns les cares tots plegats en el mes de juny, sinó per demostrar que som una família que ha fet front a una pandèmia, i que, dos anys després, s’ha tornat a ajuntar per gaudir d’una de les celebracions que més agrada... Carnestoltes! ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

actualitat

Dansa, música, teatre, ràdio, cinema o cultura popular irrompen en les aules || Alejandro Flores De què serveix la ciència i la tecnologia si no contribueixen a fer un món més humà i més just per a tothom? Com sabran els joves d'avui que a la vida hi ha molts camins?, com els descobriran o els inventaran, si fos el cas?, amb quines eines?, com expressaran el pensament, la sensibilitat i l'estima cap a les persones i l'entorn natural en un context de guerra i d'un capitalisme salvatge? Totes aquestes preguntes preocupen i ocupen a famílies, persones educadores i professionals. Potser no formulades teòricament, però sí en el dia a dia. Malgrat el malestar de la comunitat educativa amb les institucions per anys de retallades i promeses de millores que mai no arriben i que els docents han expressat al carrer aquest curs, la feina d'ensenyar i acompanyar la canalla no s'atura als centres educatius. I a més, s'intenta donar resposta a la complexitat que genera una desigualtat cada vegada més gran. Amb aquest objectiu, les escoles de la Marina han tornat a implementar projectes artístics dins les seves aules: Percussió, cinema, teatre, dansa, música, ràdio... Els dies 8 i 10 de juny, diferents projectes van fer una mostra del treball realitzat durant tot el curs amb la idea de compartir una jornada conjunta i obrir la feina al barri i convidar a les famílies a participar. Entitats com ara El Graner amb projectes de dansa, l'Associació de Mitjans de Comunicació Local amb la ràdio, La Inefable amb les aules de teatre, l'ABAQ amb projectes audiovisuals i cinematogràfics, La Bàscula amb la música i la Marina Viva amb la creació d'un conte que té com a personatge una dona amb nom de Marina. Els centres educatius que han participat han estat l'IES Montjuïc i el Domènech i Montaner, de secundària, i les escoles Enric Granados, Seat, Bàrkeno, el Polvorí, Can Clos, Pau Vila i Ramón Casas. Reivindiquen el treball des de la comunitat i el fet de recuperar el valor de serveis pròxims. Totes destaquen la col·laboració entre els centres d'ensenyament i els equipaments culturals i artístics de la Marina per enfortir la xarxa de barri i incidir mútuament en els objectius compartits. "És una oportunitat que potencia les arts i la cultura a l'institut. Ens ajuda a crear teixit cultural i fer vincles amb els veïns i veïnes del barri", explica l'Imma Solé, de l'institut Montjuïc. Hi coincideix en Lluis Mur, director de l'escola Pau Vila que afegeix que “ha estat un encert compartir projectes amb entitats de la Marina i una oportunitat per apropar el món artístic a la nostra escola." La María Nevot, de l'Escola Enric Granados, afegeix que el projecte ha servit als centres educatius com a inspiració, i considera que "aquest tipus d'inversions culturals són les que atorguen sentit i cohesió social a la Marina".

“

▶ A dalt, projecte de dansa impulsat pel Graner a l'Escola Pau Vila . A baix, taller de batucada impartit per La Bàscula als alumnes de secundària.

Els centres educatius de la Marina es reforcen amb projectes artístics La idea és impulsar l’art i la cultura com a eina pedagògica i transformadora

”

A més a més, el projecte té la idea de facilitar altres eines als docents i els centres educatius per a l'aprenentatge dins de l'aula, fer servir tallers alternatius per ensenyar competències mitjançant altres disciplines. "S'ha utilitzat la música

per aprofundir en temes com el gènere, l'antimasclisme, la interculturalitat i la memòria del barri", assegura l'Oriol Nieto, de La Bàscula. En la mateixa línia detallen la Magdalena Garzón i la Sonia Fernández, d'El Graner. "Volem que els infants tinguin una aproximació al llenguatge artístic des de l'experiència, tot inserint la pràctica artística dins les aules, perquè entenem que el barri som la comunitat de famílies, els docents i els artistes." Tanmateix, els equipaments de proximitat i les entitats posen l'èmfasi en el paper d'agent educador dels artistes i els professionals d'altres camps que hi participen, alhora que es reforça la figura del docent com la persona referent i qui més vincles manté amb l'alumnat. L'Stephan, del taller de teatre de La Inefable, ressalta també la importància de compartir espais comuns entre entitats i centres del barri que tenen com a objectiu comú implementar l'art a les aules. No obstant això, proposa obrir l'espai d'experiment artístic a altres grups més enllà dels centres educatius. I un apunt important en què també coincideixen els participants és en la necessitat de donar continuïtat als projectes. "Cal apostar per implementar-los de

Anna Fàbrega

manera sostinguda en el temps, perquè tothom és conscient que l'impacte de projectes socials s'aconsegueix amb intervencions duradores, posant recursos i donant reconeixement a la feina de persones que treballen als barris", comenta la Yohany L. Ayala, presidenta de l'Associació de Mitjans de Comunicació Local, reivindicant la tasca dinamitzadora i de cohesió social que realitzen les entitats durant tot l'any des de la proximitat. Jordi Martí, regidor del Pla de Barris de l'Ajuntament, dins les jornades finals del projecte assegurava: "Els barris on hem intervingut potser no han millorat els indicadors, però hem evitat que empitjorin i en un context com el que hem viscut cal posar en valor aquesta aportació". Tot seguit argumentava la necessitat de polítiques públiques que democratitzin l'accés a la cultura. El projecte de Caixa d'Eines, que s'emmarca dins del Pla de Barris, ha consolidat un curs més la col·laboració entre les entitats de la Marina i els seus centres educatius. Un curs en què els alumnes de les escoles i instituts del barri han col·laborat amb diferents perfils professionals i del món de la cultura que plegats han implementat diverses disciplines artístiques als calendaris acadèmics. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

breus

Ada Colau repeteix la trobada amb el veïnat de la Marina || Y.L.A. Un noi amb capacitats diferents i amb qui la primera autoritat de la ciutat havia convidat a menjar al seu costat durant la paella popular que organitza cada any el Centre Àncora, l'esperava a l'entrada de la sala Pepita Casanellas amb un ram de flors i un enorme somriure. Això va aixecar una ràfega d'aplaudiments de tot l'auditori, prop d’uns 200 veïns i veïnes, segons els organitzadors, que havien acudit als "cafès amb l'alcaldessa", acte realitzat a la Sala Pepita Casanellas. Era una invitació oberta a tothom i en què l’Ada Colau arribava acompanyada del regidor Marc Serra. És la segona vegada que es fa aquesta mena de trobada a la Marina. La primera es va fer només arrencar el primer mandat de l’alcaldessa. Llavors, hi va haver gent que es va quedar fora perquè, literalment, no cabia ningú més. Aquesta vegada el públic era nombrós, però tothom va aconseguir una cadira. Les trobades tenen la voluntat "d'escoltar la gent dels barris sense imposar cap ordre del dia ni tampoc convidar la premsa". La Marina, però ens vam colar com a convidats entre el veïnat.

Josep Vicens

“La voluntat és escoltar la gent dels barris sense imposar cap ordre del dia”, va dir l'Alcaldessa

I entre els temes, reclams i queixes que es van deixar sentir hi eren els clàssics de sempre: millorar la neteja, fer alguna cosa amb la caca dels gossos, la seguretat... i l'omnipresent tema al barri sobre la funcionalitat del carril bici al passeig de la Zona Franca, la remodelació que ha de tenir aquest i la poda i millora del seu arbrat. Hi va sortir també una altra demanda habitual: espais i condicions d’entitats

que realitzen activitats i projectes al barri, més suport per promoure el civisme amb la brossa, l’anhelada piscina municipal, la manca de manteniment en algunes parcel·les i també hi va haver espai per a reclam de col·lectius específics, com ara famílies cuidadores de persones dependents. Darrere cada bloc de preguntes l'alcaldessa prenia la paraula per donar-les resposta i explicar la "complexitat" de cada matèria. Entremig preguntem a alguns dels assistents, si a un any de les eleccions això és campanya o un exercici democràtic? "Potser és campanya, però m'agrada que com a alcaldessa faci l'exercici de donar la cara", diu una veïna. "Això no serveix de res, tot són excuses", protesta una altra. "Convé que escolti directament el que diem la gent, sense que cap altre li ho digui, hi ha coses molt grosses que han de millorar i m'agrada poder-se-les dir en persona...", rebla un altre veí. “Penso que el Govern d’Ada Colau ha actuat defensat els interessos de la ciutat, dels barris i també la participació. Dit això, l’estratègia política darrere aquestes trobades és evident, però també és legítima; l’important és que millorin i exigir-los eficiència en la gestió, que demostrin que estan centrats en els projectes que demanem les persones que vivint a la ciutat”, concloïa en Xavier Callejas, arquitecte i veí que ara col·labora amb algunes entitats de la Marina. La cita es va realitzar el 14 de juny a les 18.30, va començar puntual, dins el marge dels 10 minuts de cortesia, i va acabar a les 10 de la nit. ■

espai retribuït

Activem Sants-Montjuïc Luz Guilarte

Presidenta del Grup Municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona

Durant aquests tres anys de mandat, el nostre grup municipal, Ciutadans, hem fet una feina de construcció d’un projecte que sigui una alternativa a l’actual desgovern de Colau i PSC a la nostra ciutat, Barcelona. Durant tot aquest temps hem parlat amb moltes persones, entitats i associacions de tots els àmbits, i un dels denominadors comuns que hem detectat és que a aquest govern li falta empatia i proximitat. La proximitat és un dels valors principals per qualsevol que es vulgui dedicar a la política municipal. La proximitat ha de ser un dels pilars que sustenti qualsevol projecte municipal. La proximitat representa posar les persones al centre de les polítiques. La proximitat en política municipal és aquell factor que difumina la ideologia de tots, en favor de tractar les problemàtiques del dia a dia de la nostra ciutadania. La proximitat és una demanda que ens fan els barcelonins a tots els polítics i a les formacions. La

proximitat significa fer política a peu de carrer, als barris, als districtes, i a Ciutadans ho estem fent, amb el nostre grup municipal, amb els nostres Consellers de districte, i amb les nostres agrupacions i la nostra gent. El districte de Sants-Montjuïc i els seus barris tenen molts problemes, alguns d’ells comuns a tota la ciutat com: la inseguretat, l’incivisme, la manca de neteja als carrers, el soroll i molts d’altres. Uns carrers i barris que s’han tornat cada cop més desagradables, que afecten directament a la qualitat de vida dels veïns, sumat a la habitual manca d’inversions. Cal avançar en la construcció de la piscina del poliesportiu del barri de La Marina, una reivindicació molt necessària per a tots els veïns del barri i del districte. Cal posar fil a l'agulla a una reivindicació històrica com és el retorn definitiu de molts equips de futbol del barri al camp de La Magòria, i en especial de l'Unió Esportiva Sants, que aquest any celebra el seu centenari sense tenir aquest objectiu assolit. Cal que el barri de La Marina compti amb una residencia pública de gent gran que cobreixi les necessitats d'aquest col·lectiu a tot el barri i a tot el districte.

Un dels grans problemes del districte és la falta de connexió d’una part important del territori amb el nucli de la ciutat i que corre el perill de patir un procés d’aïllament i convertir-se en una zona aïllada i em refereixo a la muntanya de Montjuïc. Passen els anys, i cada cop més, perdem la oportunitat d’activar aquesta zona com a pol d’atracció cultural i de turisme de qualitat per a tota la ciutat. El desgovern de Colau i PSC ha aconseguit desactivar a la ciutadania de Barcelona, als seus barris i districtes, el seu dinamisme. És una ciutat desactivada, en tots els sentits, i SantsMontjuïc no és una excepció. El nostre projecte proposa tornar a activar Barcelona i la seva ciutadania. Activar el dinamisme, activar les ganes de viure a la ciutat, activar l'orgull de ser de Barcelona. I per tornar a activar la ciutat hem de començar des de la proximitat, els carrers, els barris i els districtes, i escoltar molt. Només així podrem posar en marxa un nou cicle polític que governi la ciutat, buscant l'acord i el consens, per damunt de tot. La nostra prioritat és la gent, els barris i els districtes. Barcelona per damunt de tot. ■

La instantània El projecte Ràdio a les escoles tanca una temporada més i se suma a la mostra en viu en què han participat totes escoles i els equipaments de proximitat de la Marina. Hi hem presentat els programes de ràdio que han creat els alumnes de 5è i 6è de les escoles SEAT, Enric Granados i el Polvorí. Perdre la por a parlar en públic, modular la veu, controlar els silencis i posar el radar d'atenció al que passa a l'entorn per trobar les notícies, són només alguns dels aprenentatges de la canalla dins el projecte. Una iniciativa de l'Associació de Mitjans de Comunicació i les escoles del barri, dins el projecte Caixa d'Eines, que impulsa el Pla de Barris.

Consulteu els altres projectes implementats a les escoles a la pàgina 6.

Fotos: Alejandro Flores

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

publicitat

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

La Marina ha estat de Festa Major, dediqueu algunes paraules al veïnat...

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de la Marina.

Una Festa Major celebrada a diversos espais, mostrant el caràcter unitari amb el que van néixer i aprofitant per donar la benvinguda als nous veïns. Molta xerinola sense incidents per a totes les edats i els gustos que cal agrair a la implicació de les persones que s’esforcen per fer-la possible. Josep Joaquim Per la proximitat en el temps fem extensiu Pérez Calvo Albert Deusedes aquest reconeixement a l’organització de Barcelona. Advocat procurador de la Festa de l’Orgull LGTBIQ+ al barri. Barcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. És juntes que fem de la Marina un Montjuïc, afiliat a UGT i soci de barri alegre, divers, tolerant i Médicos sin Fronteras. Passat festes, podem fer festa perquè estem combatiu. satisfets i hem pogut gaudir de tenir festa uns Moltíssimes felicitats per la Festa Major de la Mariquants dies com si es tractés de festes de guardar. na, ha sigut fantàstica, i sobretot moltíssimes gràcies Hem tingut la festa en pau sense que ningú ens la a les entitats i als veïns i veïnes que la feu possible, deesguerri, tot i que ens toca pagar la festa en moltes dicant temps i esforços perquè la resta de veïns i veïnes ocasions. Com podeu veure la paraula “Festa” dona puguin gaudir de tantes i tantes activitats per a totes les molt de joc al nostre idioma, i deixeu-me que us faci edats i mantingueu així una festa reflex de la potència asfestes per afalagar la participació, i la cohesió que veig sociativa del barri de la Marina, fomentant la cohesió, la créixer any rere any a la Marina, i que han d’alimentar solidaritat i el veïnatge, construint barri i ciutat. Visca l’activitat social tot un nou any. Visca la Festa la Festa Major de la Marina!!! Major!

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Ha estat un goig després d’aquests anys de pandèmia recuperar totes les activitats de les festes majors. Les festes majors són comunitat, barri i veïnatge; un element que vertebra la vida comunitària dels nostres barris. Cal gaudir-les i cuidar-les. Vull agrair els veïns i veïnes que participen en la seva preparació, i animar aquells que tinguin ganes i temps a implicar-se. Moltíssimes gràcies per la festa major d’enguany i que continuï per molts anys la FM de la Marina.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

És una immensa alegria recuperar totes les activitats en els nostres carrers. Quan vaig anar a la presentació del cartell de la Festa Major de la Marina representant a Cs, ja vaig poder veure les ganes del veïnatge de participar activament en les festes, i així ha estat: un gran èxit de públic. Vull tenir un record especial per unes persones tan estimades al barri com són el Diego, el Benito i la María, que van fer el pregó d’aquest any, i vull felicitar a tots els organitzadors per la seva dedicació i tot el seu treball.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

Solidarias

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

“Cinco Lobitos”

Viure poèticament

enim cura dels nostres pares, fins i tot ens convertim en els seus pares durant la seva vellesa i, en canvi, sempre hi haurà moments en què una mirada seva ens transporti a l'adolescent insegur que vàrem ser o faci que necessitem la seva abraçada familiar, càlida i irracional. Som pares d'anada i tornada". "Cinco lobitos"(2021) d'Alauda Ruiz de Azúa. Amaia (Laia Costa) acaba de ser mare i se n'adona de què no sap massa bé com ser-ho. En absentar-se la seva parella per la feina unes setmanes, decideix tornar a casa dels seus pares, a un bonic poble costaner del País Vasco i així compartir la responsabilitat de cuidar el seu bebè. El que no sap Amaia és que, encara que ara sigui mare, no deixarà de ser filla. Perfecta descripció de les intencions i també dels assoliments d'aquesta peça de càmera, debut de la directora de Baracaldo, sobre la maternitat, les pors i inseguretats d'aquesta situació, el suport dels pares, les crisis de parella on els problemes laborals cobren bastant importància. El descobriment de sentiments amagats i el deure assumit, volgut i degut de canvi de rols amb els teus pares als quals has de cuidar i protegir, després que ells hagin estat el suport clau de la teva filla i neta i de tu mateixa sempre. En qualsevol cas, el millor film nacional que he vist i gaudit fins ara, d’enguany. Formidables les protagonistes, mare i filla especialment (Laia Costa i Susi Sánchez), guanyadores a Màlaga on també la pel·lícula fou premiada. Excel·lent retrat, cru i honest sobre "la maternitat primerenca", mostra una realitat bella, però tremendament dura, obliga a tot a reubicar-se i tractar d'esbrinar quin és el seu paper en aquesta nova etapa adulta. Això i molt més és aquesta magnífica pel·lícula. ■

Aleix Diz Ardid

n Can Clos, el barrio en el que crecí, hay unas cuantas mujeres sin edad —entre ellas mi madre— que han encontrado una manera inteligente y entrañable de ocupar sus horas de ocio, ese tiempo libre ganado a pulso después de una vida entera de sacrificio, trabajo y crianza de hijos —sobrinos, nietos, biznietos…—. Se reúnen con la excusa de hacer manualidades, entre otras cosas. Unas cuentan chistes, otras les ríen las gracias. Puede incluso que se vengan arriba y entonen alguna copla de Manolo Escobar, con carcajadas de fondo. Se preocupan unas por otras, hacen piña, se respaldan. Y mientras charlan, sus manos tejen mantas maravillosas o vestidos para muñecas que sin ellas estarían desnudas, y que gracias a ellas harán felices a un puñado de niñas. Y mientras cantan, sus dedos habilidosos crean mil flores de papel para alegrar sus propias primaveras y las de los demás, haciendo de nuestro mundo un lugar más bello. Me recuerdan a la película Donde reside el amor —inspirada en la novela Coser y cantar, de Whitney Otto—, en la que un grupo de señoras se dedica a confeccionar un tapiz a base de retales. Cada una plasmará su propia historia en un pedazo de tela y luego los unirán todos. Cosen, hablan de sus amores y desamores; se pelean, se reconcilian; ríen, lloran. En una palabra: crean sororidad —esa hermandad espontánea que surge entre féminas—. Como las mujeres de Can Clos, cuya generosidad de espíritu es tan grande. ¡Ellas ni siquiera le dan importancia! Lo hacen respondiendo al impulso de sus CORAZONES SOLIDARIOS. Pero yo creo que son extraordinarias. ■

Quan fem poesia no cal la grandiloqüència ni la referència a grans idees. Aquest mes us portem un poema que ens parla tot just d’això, que hem de saber conformar-nos amb el que tenim.

El meu ocellet M’han dit que és molt maco el quetzal, aucell que és símbol de la llibertat. M’han explicat que el falcó pot baixar a gran velocitat, deixant-se caure tot les ales plegant. Diuen que l’au Fènix pot ressuscitar de les seves cendres i tornar a volar. Les selves són plenes d’aus espectaculars, de blaus lluents i llargues plomes o acolorides com les del guacamai. A escuts i banderes podem contemplar àguiles bicèfales o bé d’imperials. Totes les aus em fascinen; ¡Quines volades fan imaginar! ¡Quins colors preciosos llueixen! ¡Com els que puguis somiar! Però jo a casa meva... tinc un pardal, un moixó petit que no sap ni volar. Una femelleta de color marró clar, que pica molletes i arròs integral. Que veu l’aigüeta en un plat. Que camina a saltets i se’t posa al davant girant la carona per poder-te mirar. I sembla que digui: “Em sabràs estimar?”

"Dels orígens als nostres dies" recupera la història de la Marina i el paper que hi han tingut les parròquies locals || A.B. L'església de Mare de Déu de Port es va omplir amb l'interès dels veïns i veïnes del barri per la presentació del llibre "Dels orígens als nostres dies". Una publicació que recupera la història mil·lenària del Port, de la seva conformació i el paper que hi han tingut les parròquies de Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu. "Els habitants actuals del barri hem de saber amb orgull que formem part d'aquesta història" resa el pròleg escrit per Pilar Ruiz Sánchez, veïna del barri i membre de la comunitat parroquial, que era a la presentació. Aquesta voluntat i la necessitat de conèixer el passat del barri, de conèixer el pasat, entendre el present per poder projectar el futur, és el que va impulsar a més doscients assistents a

acudir a la presentació i a fer-se amb una exemplar de l'obra. El llibre està dividit en tres capítols, cadascun redactat per un autor: el primer

ens dona la perspectiva històrica de la zona, "El territori de Port de Barcelona, una visió històrica" escrit per Josep Fernàndez Trabal; el segon "Neguits de soli-

daritat a Can Tunis, retrata les epidèmies contundents de l'any 1914" i que ens porten a la memòria els anys pandèmics que acabem de viure i el paper i la feina de les parròquies, sempre solidària i acollidora, l'ha escrit Josep M. Martí Bonet; al darrer capítol Josep Hortet Gausachs explica el passat més recent, inicia amb la celebració del centenari de la parròquia fins a les "Últimes notícies de les parròquies de Mare de Déu de Port i sant Bartomeu de Barcelona als barris de la Marina", i així la narració arriba al present. La presentació va comptar amb la presència dels tres autors, els quals van aprofitar l'ocasió per reflexionar entorn sobre el qual havien treballat. El llibre encara es pot aconseguir fent una sol·licitud a la Fundació Mans a les Mans o a la mateixa parròquia de Port. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez Hace años, Reportero Jesús tenía más pelo. En 1991, con el flequillo del actor José María Tasso, y acompañado de su amigo Nemesio, este periodista fue a pedir trabajo a la empresa lechera ATO («Leche esterilizada del Pirineo»), en el Centro Lácteo Balcells, S. A., en las calles Plom y compañía, junto al polígono industrial Pedrosa. «Uy, aquí están echando a gente», zanjó el vigilante en la puerta de entrada. En 1991, ATO se vendió a la cooperativa Union Laitière Normande, y luego pasaría a manos de la sociedad agraria Central Lechera Asturiana. Hoy ATO es ATO Natura («Certificado de bienestar animal»). El tiempo pasa y apisona y nos moldea a su antojo. Estos días, Jordi Balcells (Barcelona, 1980), descendiente de los gestores de ATO, está preguntando a los suyos por los datos de la saga familiar, orígenes a los que perdió el rastro. Enamoradizo, un tanto zen, con devoción por su padre que tocaba el violín, Jordi Balcells es el nieto de Rufina Rabanete, el alma de ATO. «Si viajamos atrás, nos situamos en 1908, en Cal Magí, una de las masías de La Marina, donde vivía mi bisabuelo, Magí Balcells. Cerca estaba el hipódromo, en el que se reunía la alta sociedad. Había un tranvía con el que la gente de las Ramblas se acercaba a Can Tunis [Tranvía 48]. Todo esto era campo, y hoy es zona gris», ironiza, percibiendo las disonancias entre el ayer y el hoy: el ayer era verde y hoy tira a negro. «Estamos buscando parte de esa historia. Durante la guerra civil, los depósitos de la Campsa, en Montjuïc, fueron objeto de las bombas de la aviación franquista, por eso los abuelos se acabaron trasladando a la localidad tarraconense de Les Piles. Y luego, en 1939, instalaron una vaquería en la esquina del pasaje Baró de Griñó con la calle Rossend Arús, en Sants. En los bajos de un bloque decimonónico de tres plantas, estaba el establo y luego la venta al público. La nata de las vacas era muy buena.» En 1963, nacería ATO, con sus silos, sus naves y sus laboratorios, en ese entramado de calles del polígono Pedrosa, en las inmediaciones de La Marina del Prat Vermell, el barrio más pobre de Barcelona.

Cal Magí

Entrevista con el director de Sertram, Jordi Balcells

▶ De izquierda a derecha, Francesc, Nuria y Jordi Balcells, directores de Sertram.

“La Barcelona del futuro se puede dibujar en un triángulo: en el norte, en el límite con Cerdanyola del Vallès, se encuentran varios centros de datos (sincrotrón Alba); en el Districte 22@, se halla el conocimiento, las “neuronas”. Y nosotros, en La Marina, somos la fábrica de internet”

En un solar, los herederos de ATO han levantado el edificio inteligente Sertram (Acer, 30), complejo construido en 1992 con la finalidad de dar acogida a las firmas de tecnología, «nuevos operadores». (Actualmente, en estos terrenos se han edificado otros cinco bloques de telecomunicaciones.) Junto con sus primos hermanos Nuria (directora comercial) y Francesc (director financiero), Jordi Balcells (director de inversiones) se encarga de la gestión del centro estratégico, uno de los puntos esenciales durante la pandemia. Del Real Decreto del 29 de marzo del 2020: «Las de empresas de telecomunicaciones y audiovisuales y de servicios informáticos esenciales, así como aquellas redes e instalaciones que los soportan y los sectores o subsectores necesarios para su correcto funcionamiento…». «Piensa que, si por cualquier motivo, fallan las infraestructuras críticas de conectividad, se quedarían sin internet aerolíneas, bancos y universidades. Así que imagina…», lanza al aire Jordi, que reside en Sarrià-Sant Gervasi y que estudió Administració i Direcció d’Empreses, y que no concibe un mundo sin acceso a internet. «Hace dos años que yo no toco ninguna moneda, todo lo pago con el teléfono móvil.»

“Barcelona está llamada a ser un eje de centralidad, puente entre Europa y África”

En Sertram se ubica una cincuentena de sociedades (TechData, Equinix, Nexica…) que dan trabajo a unas mil doscientas personas. Y están entablando conversaciones con las entidades locales con el fin de plantear nuevos proyectos, actores como la fundación Mans a les Mans («Les mateixes oportunitats per a tothom»), Cáritas Diocesana («Acción centrada en personas»), Associació de Mitjans de Comunicació Local («Comunicació de proximitat»)… «La Barcelona del futuro se puede dibujar en un triángulo: en el norte, en el límite con Cerdanyola del Vallès, se encuentran varios centros de datos (sincrotrón Alba); en el Districte 22@, se halla el conocimiento, las “neuronas”. Y nosotros, en La Marina, somos la fábrica de internet», esclarece. «Barcelona está llamada a ser un eje de centralidad, puente entre Europa y África.» Todo empezó con una vaca. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

publicitat 13

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

tema central

Comunitat LGTBQIA+, la lluita continua... || Yaiza Sánchez Malgrat que la comunitat LGTBQIA+ existeix tot l'any, la visibilització del col· lectiu pren especial força el 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTB. Durant les setmanes prèvies a la celebració, molts establiments s’acosten públicament a la comunitat, sovint estigmatitzada i silenciada. En ple 2022 són significatius els reptes i discriminacions que les persones LGTBQIA+ ha d'afrontar diàriament, tant legals com socials. Les xifres en són una prova: segons l'Observatori Contra l'Homofòbia, les agressions han augmentat un 70%, fet que converteix el 2022 en l'any amb més violència vers la comunitat. Amb l'objectiu de tractar el debat social actual de la comunitat LGTBQIA+, des del diari hem parlat amb quatre persones que donen veu a tres de les inicials del col·lectiu: la Chris, en Gianni, l'Aina i en Laders.

Chris

La Chris és una dona trans, espiritual i anarquista de vint-i-cinc anys. No vol obviar l'etiqueta de "trans", perquè opina que així dona visibilitat al col·lectiu. Quan tenia tretze anys “va sortir de l'armari” com a gai; cinc anys més tard, va descobrir que hi havia una classificació de gènere més enllà de la binària, és a dir, que escapa de la tradicional distinció home – dona. Primer va identificar-se com a no binària i, posteriorment, com a dona trans. "Durant la meva infància van assetjar-me per la meva condició sexual", explica. El fet de sortir del barri va ajudar-la a conèixer espais LGTBQIA+, on va sentir-se acceptada i acompanyada.

Gianni

En Gianni és un home cis, gai, d'esquerres i ateu de dinou anys. Tot i que d'ençà que té memòria va saber que certs aspectes de la seva personalitat se sortien de l'heteronormativitat –amb altres paraules, que no s'identificava com a heterosexual–, va prendre consciència que existia la comunitat LGTBQIA+ amb deu anys. Això va permetre que, dos anys després, s'adonés que és homosexual. "Tanmateix, no vaig sortir de l'armari fins als disset anys perquè no m'acceptava a mi mateix", reconeix.

Aina

L'Aina és una dona cis, bisexual, agnòstica i anarquista de vint-i-sis anys. "Vaig adonar-me tardíssim de la meva orientació sexual", explica entre riures. Com sabia amb certesa que se sentia atreta pels homes, va definir-se immediatament com a heterosexual. Tot i que amb disset anys va viure una història d'amor intensa amb una noia, l'Aina va pensar que només se sentia atreta per ella en concret,

▶ D'esquerra a dreta, Laders, Aina, Gianni i Chris, membres de la comunitat LGTBIQIA+ conversen sobre la situació actual del col·lectiu.

TEMA CENTRAL

no pel gènere femení. Ja entrada a la vintena va iniciar un procés de reflexió i va determinar que ella també formava part del col·lectiu. Aquest fet va trasbalsar a certs membres del seu entorn, convertint-se en una mena de capsa dels trons.

Laders

En Laders té divuit anys, és bisexual, cis, ateu i d'esquerres, tot i que no té la seva preferència política gaire definida. Amb l'edat d'onze anys, durant uns campaments amb l’esplai, un amic plorava al llit perquè tenia un secret que no podia confessar a ningú. Després d'insistir una mica, va confessar-li que era bisexual. "Automàticament vaig pensar: crec que jo també", conta. Gairebé al moment va fer pública la seva orientació sexual. Fa 45 anys que Espanya va organitzar la primera manifestació massiva a favor dels drets homosexuals. Ja es començava a respirar un ambient de canvi, encara que no feia ni tres anys que Carlos Arias Navarro, aleshores president del Govern, anunciava amb veu emotiva l'històric "Españoles, Franco ha muerto". Va haver-hi un precedent a la concentració: el 26 de juny de 1977, Catalunya va ser pionera amb la

marxa organitzada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), amb una assistència de 5.000 persones,. El motiu de l’elecció del 28 de juny com a data reivindicativa es remunta a l'any 1969, a Nova York. La matinada d'aquell dia la policia va fer una batuda al bar gai Greenwich Village Stonewall Inn. L’establiment era quelcom prohibit en tant que era il·legal servir begudes alcohòliques a persones LGTBQIA+ i inclús que aquestes ballessin entre si; normalment, però, passava desapercebut mitjançant suborns. Aquell dia els policies van entrar-hi amb actitud agressiva i les assistents van oferir resistència a les detencions, tornant-los el cop durant quatre nits de disturbis en protesta. • La discriminació i segregació que va donar-se a l'Stonewall Inn podria passar avui dia – raona la Chris –. Les idees preconcebudes que van portar als policies a denominar-los "estranys" encara s'observen en la societat. • I tant! – coincideix l'Aina –. Jo a vegades veig i escolto situacions i penso... Millor torno a l'armari. Les dades justifiquen el temor: l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) va fer una macroenquesta el 2020 dins de l'àmbit europeu que indica que

Juliol-Agost 2022 // www.tiaflm.org

info 1

info Tornen les colònies a l'Institut Lluís Domènech i Montaner

Juliol-Agost 2022 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 84

pàg. 2

Curtmetratge sobre la Farola fet pel grup de l'Aula d'acollida de l'Institut Montjuïc pàg. 3

Web: www.tiaflm.org A/e: tiaflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

Descobrir l’anatomia del cos i imaginar-nos la Marina

A L'ESCOLA PAU VILA

EXPERIMENTEM NOVES

EINES D'APRENENTATGE Durant aquest curs, 1r i 2n hem estat participant en un projecte amb el centre de creació El Graner. La Clàudia, ha estat l’artista resident que ens ha estat guiant durant l’experiment. Ha estat venint cada setmana fent propostes molt diverses i enriquidores. Tot jugant, hem experimentat i hem après més coses de l’anatomia del cos a través del moviment. Utilitzant diferents materials hem explorat les possibilitats dels nostres cossos, participant d’activitats vivencials i cooperatives. El segon Projecte, de la mà de La Marina Viva ha estat un projecte molt innovador que es tracta d’aprendre la tècnica del “cutout”, amb l’ajuda d’en Pau i la Clara, uns experts en la matèria, hem fet un taller per donar vida,

color i veu a través de la tècnica al nostre personatge icònic, la Marina. Crearem un capítol de les seves aventures i descobrirem els seus secrets. Tots dos projectes són possibles gràcies a què aquest curs a l’Escola Pau Vila hem començat a participar dins de la Caixa d’Eines del Pla de Barris de La Marina. Ho hem fet de la mà de GRANER i LA MARINA VIVA, amb els dos projectes que us expliquem, molt diferents. Caixa d’Eines és la introducció de la pràctica artística dins el currículum escolar, amb l'objectiu de reduir les desigualtats culturals, articulant l’educació formal, no formal i informal i es basa en quatre pilars: la transversalitat, l’equitat, el co-disseny dels projectes i programes i la sostenibilitat.

Consell de redacció: - Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF - Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. - Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. - Comunicació TIAF: - Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). - Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). - Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). - Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). - Oriol Toronell (Espai Química Joves) - Loredana i Marta Díaz (Tècniques PDC la Marina). Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina Tiaf__lamarina

Juliol-Agost 2022 // www.tiaflm.org

info

“Apostem per les colònies i els viatges d’estudis!” El Jesús Valls, el nou director del Lluís Domènech i Montaner té molt clar que les colònies i els viatges valen la pena. Aquest any, després de molt de temps, han tornat les colònies a tots els cursos de l’ESO i a 2n de Batxillerat. “Perquè les colònies són educatives, formen persones, són necessàries, són útils, són culturals i són un premi per al nostre alumnat. Perquè cohesionen els grups i creen vincles forts entre els companys i amb el professorat. Perquè es complementen perfectament amb la tasca que fem al centre diàriament.” Per tot això i per molt més, les colònies han tornat al Domènech per quedar-se, i així consta en el full de ruta de la nova direcció del centre. Enguany a 1r d’ESO hem anat al Delta de l’Ebre (Baix Ebre, Tarragona), entre el 25 i el 27 d’abril. A 2n d’ESO, a Banyoles (Pla de l’Estany, Girona), del 2 al 4 de maig. A 3r d’ESO a Oliola (la Noguera, Lleida), del 23 al 25 de maig. A 4t d’ESO, a Astúries, del 4 al 8 d’abril. I a 2n de Batxillerat, a Ponts (la Noguera) del 16 al 18 de maig. S’ha hagut de fer un gran es-

forç, perquè veníem d’una pandèmia que ens havia deixat confinats a casa i amb mesures restrictives molt estrictes. Ha calgut convèncer el professorat i també l’alumnat i les famílies que calia fer colònies i que s’havien de fer a tots els cursos. Ara ja hem obert el camí, hem establert les bases per crear una tradició que els nois i noies que vindran al Domènech en un futur ja esperaran i comptaran amb fer. Al mateix temps, les colònies són un al·licient o premi per fomentar una millor convivèn-

cia: l’esperança de prendre-hi part ha de fer que l’actitud dels alumnes millori. L’experiència d’enguany ha sigut molt positiva. A 1r d’ESO han valorat l’acompanyament de les monitores de l’alberg i el menjar que els donaven. A 2n, les activitats que van poder fer, com l’espeleologia. A 3r, poder veure a l’Emili, el professor de Ciències, escalant com un jove una paret, als seus 60 anys! A 4t, tot i que l’alberg no els va agradar gaire, l’experiència del mar i de la muntanya nevada. A 2n de Batxille-

L’institut Domènech I Montaner

L’ÀGORA de mestres i famílies Claudia Araujo Mare de família

Este curso, oficialmente nos hicimos padres de una niña que va creciendo y ha iniciado Educación Infantil con 3 años. Elegir escuela no fue tarea fácil ya que no somos de Cataluña y no sabíamos cómo gestionar los trámites escolares ni las costumbres de las escuelas catalanas. En el momento de inscribir a Mya, nos decidimos por la Escola Can Clos por su cercanía a las familias, su ubicación y su trato cercano, pero aun así continuábamos perdidos. La escuela fomenta de manera activa la participación de las familias y la relación con las mismas a través de encuentros mensuales que se llaman " Cafè amb famílies". Tan pronto me enteré, participé y estoy súper contenta. Ha sido una orientación para nuestra familia en esta nueva etapa de mi hija, a través de estos encuentros he conocido de manera más cercana a las maestras así como las iniciativas de la escuela para festividades. También he compartido propuestas con padres y madres que están tanto en el ciclo infantil como en otros ciclos, lo que me ha permitido aportar ideas para mejorar la escuela. Sin lugar a dudas ha sido una experiencia maravillosa porque acerca las familias a la escuela y crea unión entre familias que hace mucho bien a los niños y a las niñas.

rat, s’ha pogut saldar un deute que teníem des que, fa 2 anys, van quedar-se a les portes del seu viatge quan va arribar la pandèmia que ho va tancar tot. Ara que tot ja ha acabat i que ha acabat bé, la cap d’estudis, l’Helena, em comenta: “El que més m’ha agradat ha sigut sentir els alumnes de 3r d’ESO començant ja a preparar el viatge de 4t de l’any que ve.” Objectiu assolit!

Adriana García i Laura Garcia

Mestres de l’Escola Can Clos

Com a mestres de l’Escola Can Clos ens agradaria compartir l’experiència que hem pogut viure de primera mà amb l’ONG Creart. La nostra escola des de fa dos cursos ha participat en una formació que introdueix l’educació artística com a eina per afrontar els conflictes de manera positiva i pedagògica. Com a equip, ens ha permès aprendre a observar el món fent un canvi de mirada cap a l’art com a eina universal i transversal que promou el potencial de cadascú, sense límits. A la vegada, ens ha ajudat a conèixer més a les persones que formem la comunitat educativa del centre creant vincles de confiança entre nosaltres. En definitiva, valorem aquesta experiència de manera positiva donat que la creativitat i l’art són eines molt potents des d’on construir el pensament i l’esperit crític. Som conscients que transformar la societat és un objectiu ambiciós però apostem per aquest canvi fent camí per aconseguir un món més just.

segons...

Què és el que més t’agrada de l’escola?

actualitat Els alumnes de 5è de l’Escola El Polvorí

Emma:

Les meves assignatures preferides, que són matemàtiques, música, anglès i plàstica. Aquest curs també hem començat a fer reptes d’aprenentatge amb activitats com construir un galliner i cuidar les gallines, m’ha agradat molt!

Nileg:

M’agrada molt el menjador, perquè ens tracten molt bé. Els monitors ens proposen moltes activitats i juguem i aprenem. També m’agrada molt el pati, em sento molt bé jugant amb les meves amigues i amics.

Diana:

M’agrada el pati de l’escola. És el meu lloc favorit perquè hi jugo amb els amics i amigues a futbol, a basquet i a moltes altres coses. També vull dir que la meva matèria preferida és plàstica, perquè m’agrada molt dibuixar i pintar. M’encanten les manualitats!

Alan:

M’agrada fer educació física perquè fem molt exercici, i català perquè em dóna l'oportunitat de parlar en català amb el meu professor i els meus amics i amigues.

Juliol-Agost 2022 // www.tiaflm.org

info 3

Un curtmetratge realitzat per joves de l'Institut Montjuïc retrata la història de la Farola Diuen els psicòlegs que les persones som animals de costums. Que els canvis ens fa por. A més, si aquests es produeixen durant l'adolescència, poden resultar encara més complicats. L'avantatge, però, és que a aquesta edat encara conservem l'elasticitat que d'adults sovint hem perdut. Per això, per ells els canvis solen representar sobretot oportunitats. I és així com han volgut afrontar aquesta etapa vital els joves de l'Institut Montjuïc. El grup de l'Aula d'acollida, catorze joves d'entre 13 i 16 anys, arribats de fa poc a Barcelona des de diversos continents, tenen l'objectiu de continuar el seu aprenentatge acadèmic però en l'entorn del barri i la ciutat. Qile Chen, Yordan Cortés, Joseph Figueira, Valeria González, Marian Herrera, Owen Martínez, Nesrine Mecheri, Tayyaba Nayyar, Daniel Romero, Kelvin Sae, Serena Salman, Santiago Serna, Imran Syed, són els implicats i protagonistes darrera la càmera d’un curtmetratge. Fer-los sentir caliu humà, obrir-los oportunitats i posar-los al dia en els coneixements i eines que requereixen és la tasca que fan els i les mestres d'aquesta aula d'acollida. I enguany s'han dotat d'un instrument encara més poderós:

els vincles amb l'entorn. Amb els llocs i les persones que són a prop. I ells ben que ho han sabut aprofitar. Memòries de la Farola és un curtmetratge que retrata la memòria de la Farola del Llobregat a través dels records i paraules de les veïnes Maria Teresa Martí, Maria Rosa Pérez, Julio Baños, Josep Maria Pérez i l'Adolfo Romagosa, de fotografies familiars i històriques, i de les filmacions a la Farola i el Port actuals. Ens conviden a un emotiu viatge en el temps i una celebració de la possibilitat

de compartir memòries i vivències. Com era viure, menjar i treballar ben a prop de la platja que gaudíem? D'això anava la presentació que van organitzar el dilluns, 13 de juny a la Biblioteca Francesc Candel. Van tenir un auditori ple a vessar. Un acte emotiu i encoratjador en què molts dels assistents va prendre la paraula per donar-los l'enhorabona per la feina realitzada i animar-los a seguir amb la mateixa empenta. El grup de joves també va contestar amb paraules d'agraïments als seus mestres, els professors

L’Orgull es fa visible a la Marina

Carmen Olivares i Dani Miñano, al cineasta que els ha orientat, Pablo García Pérez de Lara i als veïns i veïnes que els han cuidat i ajudat i també al seu l'Institut. El projecte és part de Cinema en Curs, un concurs que fa pedagogia del cinema fent cinema i en què participen molts altres instituts. S'emmarca dins el projecte Caixa d'Eines que impulsa el Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu d'enfortir l'accés a la cultura als joves i infants de la ciutat. Yohany L. Ayala

feina comunitària

Diverses entitats i equipaments surten al carrer per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBIQ+ Veïnat, entitats i equipaments han sortit al carrer del barri aquest 28 de juny per celebrar el dia de l'Orgull LGTBIQ+ amb paradetes, tallers i una exposició fotogràfica. Les activitats es van situar davant la sala Pepita Casanellas, un espai molt significatiu, ja que, arran de la demanda que els joves del col·lectiu van fer l'any anterior, en un futur pròxim passarà a anomenar-se plaça de l'Orgull. Donar visibilitat a l'Orgull i al col·lectiu LGTBIQ+ al barri ha estat l'objectiu compartit per tots els participants d'enguany. Des del Pla de Desenvolupament Comunitari, impulsores de l'acte, la Loredana comentava com "l'any passat va funcionar molt bé, una de les joves ens va dir "per fi es fa una cosa així al barri"", al que la Marta, la seva companya, afegeix "hi ha activitats a escala de ciutat que passen en altres espais i els veïns no sempre s’assabenten, per això calen aquests espais també en l'àmbit de barri". En una mateixa línia, la Lucia de Joves d'Estrelles Altes reivindicava la

diversitat sexual i de gènere que existeix al barri "és molt important que es canviï la tendència de secretisme que hi havia abans, la gent s'ha d'adonar que la diversitat és el normal i que hi ha gent del col·lectiu entre els seus veïns i veïnes, per això hem de sortir al carrer i fer-nos sentir". L'Annabel de la Taula de dones destaca que "ens trobem en

un context social molt bèstia, com per exemple el tiroteig a un bar gai a Oslo que ha deixat dues víctimes mortals, per això és molt necessari que continuem reivindicant els drets del col·lectiu i la llibertat sexual, amorosa i de gènere". Entre les activitats organitzades destacava l'espai de reflexió i aprenentatge de l'Spai-T on mitjançant diversos

jocs es mostrava la història i reclams del col·lectiu, així com el taller d'skate amb perspectiva LGTBIQ+ i feminista de la mà d'Skatia, entre moltes altres. La convicció dels participants està clara, continuar reivindicant i celebrant l'Orgull també des del barri fins que no s'aconsegueixi la igualtat. Andrea Bello

Juliol-Agost 2022 // www.tiaflm.org

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Salut emocional i suïcidi juvenil, a escena

Des que va començar la pandèmia, les consultes de persones a qui els ha passat pel cap acabar amb la seva vida o que ho han intentat han crescut especialment entre els menors d'edat. L’Hospital Sant Joan de Déu, un dels principals centres especialitzats en menors, el 2021 va registrar 1.049 urgències per intents i idees suïcides, això és un 300% més que tres anys abans. I les dades segueixen a l’alça. Fins al maig de 2022 ja han atès més consultes que en tot el 2020: 487 nois i

@espai jove la Bàscula

vés d’un viatge molt emocional i estètic el públic coneix la història d’una persona que decideix suïcidar-se llençant-se al mar. L’espectacle és una metàfora que connecta amb la ment d’una persona que no vol seguir vivint i les emocions que això comporta, en concret: la depressió, el silenci, la por, l’ansietat, la culpa i la calma. Després de la funció, els alumnes van poder dialogar i reflexionar sobre la salut mental amb els membres de la companyia i un terapeuta especialitzat. Un dels principals dubtes era com podies ajudar a un amic o amiga que veies patir però que no explicitava el seu malestar emocional.

noies han volgut morir per suïcidi en el que portem de 2022. Així ho expressa un article publicat al web de la CCMA de maig de 2022. En aquest context, al maig, alumnes de 3r de la ESO i 1r de Batxillerat de l’institut Domènech i Montaner van poder veure l’espectacle Sextante, d’Eyan Dance Company, companyia jove en residència a La Bàscula. L’obra és un espectacle de dansa contemporània que tracta de donar visibilitat al suïcidi. A tra-

Al juliol, els joves seguim ben actius! El curs pràcticament ha acabat. Les joves deixem la rutina de les aules, les companyes de classe, els deures, exàmens i tots aquests nervis que això comporta. Nosaltres aparquem els tallers trimestrals per fer activitats espontànies on trobar nous interessos, ocis alternatius o qui sap, nous projectes. Arriba juliol i sembla que tot s’aturi. És estrany, perquè el món dels adults necessita descansar d’aquest curs tan mogut però l’energia de les joves no s’atura, és més, no s’ha d’aturar. Ara és quan més temps tenen per destinar-lo a les seves activitats d’oci, ara és quan hem d’acompanyar-los amb més ganes i, sobretot, recursos. Tot i així, la Marina no s’atura, els serveis juvenils es mantenen ferms pel que calgui. Nosaltres comptem amb un conjunt d’activitats durant tot el mes on fa-

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

rem esport, anirem a la platja o parlarem sobre sexualitat. Però no som els únics, La Bàscula prepara, entre d’altres coses, una setmana d’arts urbanes on aprendre graffiti, ukelele o DJ i per últim, la darrera setmana de juliol l’Imagina’t prepara diverses activitats per joves. Segueixen fent atencions els PuntsInfoJoves i l’Aquí t’escoltem, com també el Konsulta’m, els Educadors de carrer, la Marina Viva i les moltes entitats que tenim al nostre costat. Com us dèiem, el barri de la Marina no s’atura!. Només heu d’estar atents i buscar allò que més us agradi. El que no podeu fer, és deixar-ho perdre! ■

Mariona Andreu i Oriol Toronell Servei de dinamització Juvenil Química

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

tema central 15

El col·lectiu enfronta la radicalització dels intolerants amb l’avanç social i legal que els empra al territori espanyol el 47% de parelles no mostren afecte en públic per evitar agressions. El sondeig també assenyala el col· lectiu trans com el més perjudicat, ja que

Alejandro Flores

el 63%, el percentatge més elevat, assegura haver patit discriminació. • S'ha millorat molt si ho comparem amb fa quaranta anys, per exemple, però la situació encara no és perfecta – comenta en Laders, mentre la resta assenteix. • Exacte. Encara s'ha de continuar lluitant, perquè la comunitat està invisi-

bilitzada i ens manquen drets – afegeix en Gianni. Tot i que bona part dels col·lectius i associacions LGTBQIA+ coincideixen amb l’esperit commemoratiu de la data, les empreses semblen estar per la celebració. Durant el mes de juny és habitual observar logos que substitueixen els colors habituals per les tonalitats de la bandera de la comunitat, productes amb una etiqueta de gay-friendly... Es tracta d'una estratègia de màrqueting denominada pinkwashing, que fa referència a l'abanderament de valors que no es comparteixen, amb ànim de lucre. El problema és distingir les companyies que ho fan perquè respecten els drets del col·lectiu i les que només en volen fer negoci i ni tan sols contracten empleats del col·lectiu, per exemple. • Crec que les empreses no són gens coherents la resta de l'any – comenta l'Aina –. S'haurien d'aplicar mesures legislatives per evitar la total capitalització de l'Orgull. • Penso el mateix – hi coincideix la Chris –. Les companyies han vist que posar-se l'etiqueta de LGTBQIA+friendly els portava beneficis i s'hi han sumat. Suposo que hi ha persones que pensen que ofereixen visibilitat a la comunitat, però no hi estic d'acord, és un pla comercial. Sento que ens donen el mateix espai que a la temporada de Nadal o Sant Valentí. Més enllà de les estratègies de màrqueting, al món s'ha estès una ombra farcida d'odi, l'extrema dreta. En el cas d'Espanya, s'ha materialitzat en el partit polític Vox. • Aquests discursos són una barbaritat – sentencia en Laders. • He passat nits especialment agòniques quan he escoltat algun discurs violent o he sentit un cas de LGTBQIA+fòbia – hi coincideix l'Aina. • Però és que, a més, amb les paraules només difonen odi – apunta en Gianni. • Sí – reconeix la Chris –. El perillós de discursos així és que, com ho diuen polítics, les persones afins a aquesta mena de pensament es radicalitzen.

• És cert que em sembla utòpic canviar la mentalitat. Opino que l'acció política hauria d’impedir que els homòfobs puguin faltar al respecte a la comunitat LGTBQIA+. Definir una barrera legal i social a través de la participació col·lectiva. L'extrema dreta traspassa impunement tots els límits – conclou l'Aina. La pregunta que precedeix a la conversa és obligada: com es pot aturar? Les entrevistades ho tenen clar: amb educació sexual a les aules, aplicada amb perspectiva de gènere, és a dir, a través d'una òptica feminista. Segons apunten, cal parlar a la mainada d'aspectes com la identitat sexual, l'orientació i el cos, per tal que millorin la relació amb ells mateixos i l'entorn.

Reptes de cada col·lectiu

Un cop analitzat el context social, les hem preguntat quins reptes creuen que té cada comunitat. Pel que fa al col· lectiu trans, la Chris assegura que són molts. "Pensa que el paraigües trans inclou moltes persones, com les no binàries, l'agènere... Així que cal protegir-les a totes". Cita la Llei Trans, que va aprovar-se l'any passat, però que finalment no va incloure tots els punts que prometia en un inici. També parla del diagnòstic mèdic. "A Catalunya ho tenim més fàcil, així i tot a la resta d'Espanya els processos hormonals són molt llargs. A més, ens continuen tractant com a malalts, perquè ens fan diagnòstics patològics", sosté. El sistema legal encara hi posa obstacles: per exemple, per canviar el gènere al DNI s'han hagut de fer dos anys previs d'hormonació i un professional ha d'haver detectat a l'individu disfòria de gènere. "Però s'ha de tenir en compte que no totes les persones trans s'hormonen. És una decisió lliure", recorda la Chris. Quant al col·lectiu homosexual, en Gianni declara que un dels aspectes que més li molesten actualment són els estereotips. "No tots els gais som iguals", sentencia. En aquest sentit, opina que la representació als mitjans de comunicació i a la ficció és

“

Una enquesta del 2020 indica que a Espanya el 47% de parelles LGTBIQ no mostren afecte en públic per evitar agressions "Les companyies han vist que posar-se l'etiqueta de LGTBQIA+friendly el porta beneficis, però encara patim discriminació laboral" "A Catalunya, fer el canvi de gènere és una mica més fàcil; així i tot, a la resta d'Espanya els processos hormonals són molt llargs"

”

determinant. "És veritat que ara es fa millor, però abans es tendia a representar-los com a viciosos o infidels", opina. En Laders apunta que amb la comunitat bisexual passa el mateix: és famós el tòpic de "no soc bisexual, soc heterocuriós", un pensament que, sense mala intenció, és discriminatori. Per la seva part, l'Aina opina que cal donar-hi més visibilitat i tractar-la com a una orientació en si mateixa. "No és que estiguem en una fase experimental", sosté. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

reportatge

|| Yohany L. Ayala / A.B. El 19 de maig, ara fa una mica més dos mesos, l'home que encara gaudeix del títol de rei emèrit, en Joan Carles I, arribava a Espanya des d'Abu Dhabi, Emirats Àrabs, després de gairebé dos anys absent del regne d’Espanya, i ho feia fidel al seu estil: “explicacions de què?”, contestava el monarca a la pregunta d'una reportera sobre si calia fer-li la vida més fàcil al seu hereu. La premsa va centrar l'afer en el mal que provocava la conducta de Joan Carles I a la imatge del rei. Així, l'estafa a la Hisenda pública —«Hacienda somos todos»— com a màxima institució no ha estat el debat, almenys no el principal. És la constatació de com s’ha normalitzat la manera de fer de qui durant gairebé quaranta anys ha exercit com a Cap d'Estat. Entre el veïnat, hi ha opinions de tota mena. Entrevistem sis persones. Tres de les quals es declaren republicanes de tota la vida, i les altres tres no es consideren en

R REPORTATGE

Entre la caric i la desconfia

la monarquia vista p el bàndol monàrquic, però sí han crescut i s'han educat amb un sentit de tradició de la institució monàrquica. I entre ells el desafecte igualment és important. No qüestionen la institució, però sí la conducta de qui la representa. Sobre el retorn del rei, tots coincideixen en desaprovar-la. "No ha estat gaire catòlic. Ho he sentit una mica traïdor", diu en Luis Marsiñach, un mecànic ara jubilat. "Tots sabem el que ha fet, i encara hi ha gent que el rep i l'aplaudeix com si fos un heroi. És evident el que signifiquem la resta de ciutadans per a ells, és a dir, un no-res, que som inferiors i que estan per sobre de nosaltres i també de la llei", diu en Agustín Mulet, jove cambrer

de vint anys. Tots dos asseguren no tenir res en contra de la monarquia com a sistema polític. "Aquest home mai ha tingut un bon comportament com a rei, ni amb el país ni amb ningú... és un indecent i un vividor", és l'opinió de Josep Maria Pellicer, informàtic de 46 anys. "No pot ser que continuem sufragant els viatges i els luxes que es permeten quan es comporten de la manera que ho fan. Són persones que no mereixen el nostre respecte", assegura la Pilar Vidal Roig, tintorera ara jubilada, de 68 anys. Tots dos republicans. També preguntem els nostres entrevistats sobre com ha tractat el tema la premsa. I aquí es mostren dividits. Tres

Josefina Martínez,

són partidaris "de passar del tema" i posar el focus en "els problemes dels ciutadans" en referència al "lloguer, el cost dels aliments, l'habitatge, l'atur, els sous baixos, la seguretat o la neteja al carrer", citen, entre els assumptes més importants. Dues persones, tots dos antimonàrquics, consideren que la premsa encara ha de parlar molt més sobre la institució i reclamen tractar la corrupció i el reclam de transparència en la despesa que fa la família. Així i tot, i potser no resulta estrany en un moment en què el pa, el sucre, l'oli i la síndria gairebé tripliquen els preus, el mercat laboral brega per a

Josep Maria Pellicer,

61 anys, prejubilada comptable 46 anys, informàtic

recompon na tampo l'enlairam mesura d l'actitud m al carrer s el debat s dència, la grat tot, le i prendreEn aqu en l'opini conducta protecció monàrqu que dona delictes in

Nereida Madri

51 anys, administrat

Posem la lupa en l'atzarosa figura de Joan Carles I i la polèmica pel seu retorn

Si tinguessis l'oportunitat de fer unes canyes amb algun membre de la casa reial i els poguessis triar, amb qui les faries i què els hi diries?

Crec me les faria amb la reina Leticia. M'agradaria saber com és el canvi de passar d'una família treballadora a formar part de la Família Reial, ja que ella ha estat a l'altra banda, li preguntaria si li sembla adient que aquestes diferències continuen existint, si encara han de ser-hi.

Doncs... amb el Froilán, perquè és un cachondeo i és el que més esprem el bochorno de la monarquia, és el màxim exponent de vividor, d'aprofitar-se i fer-ho descaradament sense amagar-se ni avergonyir-se de res.

Crec que no em ve de gust fe cap d'ells. No crec que trobem bada, de què xerraríem? Sí qu un treballador de la Casa Reial mica com són com a persones

De tot el que sents o coneixes de la monarquia, hi ha alguna cosa que et faci riure?

Home, em ric de vergonya amb les caceres del rei, per exemple.

Home, quan es va enganxar a Juan Carles I amb les fotos de la cacera de l'elefant... era entre graciós i lamentable. La situació era còmica per vergonyosa.

Potser el Froilán quan ha fet a riosa en públic, però poc més

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

reportatge 17

catura ança,

pel veïnat

ndre's i la llum i la benzioc no donen treva en el seu ment tarifari malgrat qualsevol del Govern per contenir-les, més estesa entre els que parlem sobre el retorn del Rei Joan I i sobre la monarquia és la prua desaprovació, la ràbia i, males ganes de fugir cap endavant -s'ho tot amb humor. uest context, ¿quin pes tenen ió pública les sortides de to, la a corrupta i la gairebé "divina" ó de què gaudeix la institució uica, una inviolabilitat legal cobertura a tots els seus actes, nclosos, gràcies al suport que

id,

tiva

li acaben de repetir els anomenats partits d’estat, el PSOE i el PP. I ara també VOX. Amb tot plegat, juguem amb els nostres entrevistats a fer-nos unes canyes amb els membres de la família reial. Amb qui les hi farien i què els dirien? I vosaltres? Entre les opcions els donen els sobrenoms dels àlies virtuals de la família reial que s'han popularitzat a les xarxes socials: El campechano, (Juan Carlos I), el preparao (Felipe VI), La Leti (La reina Letícia), les dues infantes (Leonor i Sofia), la iaia Sofia (la reina Sofia), el Espabilao (Urdangarin), el Petit vividor (Froilán) o la Patínpiti (Victòria Federica). ■ ▶ Alguns dels mems sobre el rei Juan Carlos que circulen a les xarxes socials. En un es mostra l'emèrit com un personatge de ''La Casa de Papel'', sèrie sobre un robatori al banc d'Espanya. En l'altre, donant consells al rei Felipe VI, ironia sobre la conducta del monarca.

Agustín Mulet, 20 anys, cambrer

Pilar Vidal Roig,

68 anys, jubilada (tintorera)

Luís Marsiñach Ortíz, 65 anys, jubilat de mecànic fresador

er unes canyes amb m cap punt de troue me les faria amb l, per xafardejar una s en la intimitat.

Les faria amb el rei actual, se'm faria curiós saber què se sent néixer rei, perquè em sembla una cosa primitiva de l'època dels dracs, potser fins i tot té poders... Li diria: quina sort has tingut tio!

Jo no faria unes canyes amb cap d'ells, no crec que ens entenguéssim gaire, ni tan sols per xafardejar, ni saber com són... res de res, no m'interessen. El que haurien de fer és posar-se a treballar com la resta i que paguin a Hisenda el que deuen, no es diu que "Hacienda somos todos", doncs, tots, no!

La faria amb Felipe VI, perquè és el més proper a la meva edat, encara que una mica més jove. Li diria que intentés portar i representar bé a Espanya per Europa i el món.

alguna cosa així cus.

Veure un que va caient pels llocs, altre de cacera, un que es dispara al peu... doncs al final t'acabes rient d'ells, són curiosos... a totes les famílies tenen les seves coses, fins i tot els reis!

Em fa riure tot, perquè ens venen amb un munt d'estafes, però ara la gent ja no som tan ximples com ells creuen, perquè encara estan acostumats a l'Espanya grisa, aquella en què la majoria no sabíem llegir ni escriure i poc més havíem de pregar per poder treballar... sortosament hem canviat i ja no ens ho traguem tot.

Res, no fa gràcia gens ni mica res del que fan.

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

Sintonitza el que vius!

publicitat

Iniciativa de la Taula de Salut Comunitària de la Marina

Un Aula on la gent gran comparteix i aprèn Menjar sa, fer exercici, riure i molt, i buscar maneres de tenir oci han estat els temes sobre els que ha treballat l’Aula de Salut, un espai de feina comunitària que agrupa equipaments i entitats que treballen sobre la salut al barri. Es tractava de setze activitats orientades a millorar el benestar integral de persones majors de 65 anys mitjançant diferents recursos. I és que la solitud ha agafat unes dimensiones enormes, segons diversos estudis, i el projecte intenta acompanyar i crear espais de trobada per millorar les relacions de persones majors de 65 anys, que no tenen una xarxa familiar propera o que busquen ampliar-la. Paula Caparrós i Maite Barreto, companyes del programa Fem Salut, que s’emet a La Marina FM cada dijous a les 13 h, van estar presents a l’última jornada de les activitats i van parlar de les sensacions dels participants abans i després d’haver participat a l’Aula de Salut, a més de fer-hi un vermut amb fruita saludable. La Teresa, una de les participants, comentava: “Vaig perdre el meu home per la covid, i el taller m’ha ajudat a tirar endavant. Hi ha molta gent que està tancada en un món que no els aporta res de bo. Relacionar-te i obrir-te amb la gent a mi m’ha servit per tirar endavant”, explica.

van donar els Mossos d’Esquadra sobre seguretat, que em va servir per afrontar una situació el mateix dia que la van impartir”, comenta, alhora que anima els seus companys a participar de totes les activitats. El Cap La Marina, el Cap Dr. Carles Ribes, el Cap Bordeta-Magòria, l’Agència de Salut Pública, els equipaments de proximitat i associatius i una munió de professionals de l’Atenció Primària comparteixen l’espai i els objectius. ■

La Gabriela, una altra participant, també va perdre el seu marit fa poc, i valora amb optimisme les jornades. “Jo he estat voluntària molts anys acompanyant malalts als dos ambulatoris del barri i a Sant Joan de Déu, i ja tenia experiència en aquest aspecte. Però una activitat que em va marcar va ser la xerrada que ens

Sintonia amb els barris

tanca temporada amb aires de festa! Res fa més barri que la seva Festa Major, és per això que el programa de Sintonia amb els Barris també vam voler participar-hi, per parlar amb els veïns i veïnes, saber la seva opinió i conèixer les seves ganes de festa! També, com no pot ser d'altra manera vam apropar la política i alguns representants institucionals a la Marina a través dels micròfons de la Marina FM. Així, Sintonia amb els Barris tanca la segona temporada amb el Pregó de la Festa Major. Durant la tarda del dimecres 22 de juny vam estar en directe des de la Plaça Marina per seguir de prop totes les activitats que s'hi feien i donar el tret de sortida a les festes, animació infantil, batucada, sindriada... Tot acompanyats dels nostres convidats habituals, que es van aproximar a la nostra carpa: les conselleres Lourdes Vidrier (ERC), Maribel Sánchez (PSC), Georgina

Làzaro (Junts), Ana Trapero (BCN en Comú) els regidors Jordi Castellana (ERC) i Marc Serra (BCN en Comú). També, però vam tindre la companyia de veïns i veïnes que participaven de la festa, com la presidenta de la Unió d'Entitats, Rosalia Fernández, acompanyada de la Toñy

Fernández d'Estrelles Altes o el Dídac, atleta del barri que enguany participava en el recorregut que la Flama del Canigó feia pel barri. El programa va tancar amb l'emissió en directe del pregó, on vam poder gaudir de l'homenatge que es va fer a tres grans figures del barri com són els veïns Benito Main, d'artistes la Marina, Diego Garcia, d'Amics de la Marina i la veïna Maria Ortega, del centre cultural Àncora. Amb aquest ambient festiu el Sintonia amb els barris va acomiadar-se d'una temporada amb molts convidats, moltes entrevistes i sobretot amb la intenció de l'any vinent continuar incidint en el concepte de la política com a servei i des de la quotidianitat dels nostres barris! ■

Textes: Andrea Bello / Fotos: Alejandro Flores i Albert Aguilar

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

opinió 19 espai retribuït

La reforma laboral de Yolanda Díaz multiplica els contractes indefinits a Barcelona Xavier Farré,

anys. Una reforma laboral que, si no hagués estat pel descuit del senyor Alberto Casero del PP, actualment ERC en seria la principal responsable de què no s'hagués aprovat. I és que com acostuma a dir la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, "con las coses de comer no se juega".

conseller tècnic del Districte de Sants-Montjuïc (Barcelona en Comú) Aquest passat mes de maig vam saber que un 47% dels contractes firmats a la ciutat han estat indefinits. Estem parlant d'una xifra rècord que, tal com van les dades del mes de juny, es tornarà a superar amb escreix. Una altra dada positiva és que Barcelona tanca el mes de juny amb unes xifres rècord de reducció d'atur, situant el nombre de parats en menys de 60.000 persones. Una altra dada important que hem conegut recentment és que els contractes indefinits entre els joves menors de 30 anys han crescut un 70%. Una gran notícia per a un dels

col·lectius més precaritzats del nostre país. Aquesta dada tan preuada té valor per si sola, però també per tot el que representa: els contractes indefinits tenen repercussions de molts tipus, com ara poder validar contractes de lloguer, hipoteques o, encara més important, donen tranquil·litat i treuen ansietat a les persones. Per tant, afavorint la contractació indefinida afavorim la capacitat dels joves d'emancipar-se i de veure

I tot això passa en un moment complicat d'inflació i incertesa econòmica després d'una pandèmia i en mig d'una guerra a menys de 3.000 quilòmetres de casa nostra. Un bon exemple de què la política pot ser un insLa reforma laboral que tantes trument per millorar la vida de veus apocalíptiques va alçar la gent treballadora. des de les patronals i des de la dreta catalana i espanyola, està portant la millor recuperació en termes d'ocupació i descens de l'atur des de fa més de 15 el seu futur amb més estabilitat i esperança. Poques conquestes socials d'aquesta dimensió s'han vist de forma tan contundent i amb uns efectes tan positius i immediats.

El SkatePark… un éxito que deja una sombra Rafael Ochoa

El 28 de septiembre de 2019 se inauguró nuestro parque de patinaje urbano (SkatePark), situado en la Plaza del Moviment Obrer. Parque que fue concebido, según leo en los medios por el “Pla de Barris 20162020 de La Marina y en el que participaron organizaciones vecinales como “La Marina Patina”, la “Fundació Mans a les Mans” y el “Memorial Democrático de Trabajadores de la Seat”. Es un parque que tiene dos pistes tipo bowls abiertos y un conjunto de escaleras. Ocupa un espacio de unos 3.000 metros cuadrados (2.000 metros, más las zonas de iniciación). Además, tiene una pérgola césped y bancos donde sentarse, leo que construirlo costó 924.000 euros. He estado asistiendo al lugar frecuentemente para ver cómo funciona, y si lo aprovechamos los autóctonos. Expongo mis conclusiones: El parque es un sitio dinámico lleno de jóvenes patinadores donde prevalece un buen ambiente, se practican diversas modalidades de patinaje y también de bicicleta (BMX). Su aceptación ha sido muy buena, sobre todo para los patinadores que vienen desde fuera del barrio, más de un 90 % de quienes lo utilizan. Todos coinciden en que era necesario y les encanta. Johanny (cubano), vive en Santa Eulalia y da clases a una joven. Iván (ruso) de Gracia, practica con su familia, patinaban en el Skatepark de La Mar Bella pero prefieren este. Gustavo viene de Hospitalet y también está encantado, eso

sí, me comenta dos fallos: el primero, en el diseño del suelo de entre los circuitos, son dañinos en caso de resbalamientos y caídas; i el segundo, la fuente que no se usa, cree que se debería de haber aprovechado el espacio para hacer otra cosa. Igor (estonio) viene de Esplugas de Llobregat, porque puede hacer maniobras que en otros sitios no podría. Cristina que viene del Guinardó con sus hijos, también está encantada con el lugar. Albert viene de Mataró y da clases en La Mar bella, está aquí para preparar el evento de la Liga de Barcelona que se realiza cada año en mayo. Comenta que el Skatepark ha sido positivo pues ha dado vida a una zona poco transitada y está muy iluminado por la noche. También coincide en el diseño poco acertado del suelo, comenta que lo escogieron los patinadores del barrio, en las reuniones en que debatía el proyecto, es el suelo original de la plaza y les pareció que armonizaba con la zona. Comenta que para los que patinan

el bowl hay menos problemas que para los que practican el Street (calle). “Tenían que haber hecho todo el suelo liso para evitar daños”, dice. Leandro viene de Sants de manera frecuente porque necesita practicar y comenta que a veces coincide con un grupo del barrio que practican en bici. En cuanto a las molestias y ruidos, he preguntado a los vecinos que viven cerca del parque; una chica que practica patinaje y su balcón da al recinto dice que no molesta, converso con tres personas más y coinciden en ello, no les molesta la dinámica, menos una, que asegura sentir ruidos algunos fines de semana. Está claro que este parque ha desmasificado otros lugares donde los jóvenes se ejercitaban y generaban ruidos incompatibles con las ordenanzas municipales, por lo que, con este artículo, pretendo animar a nuestros jóvenes a visitar y utilizar el parque. Eso sí, el que quiera empezar que lleve casco, rodilleras y guantes, también hay profesores que enseñan desde

cero, como Benja que a diario viene a enseñar desde Cornellá y está en Instagram. Como anécdota me comenta que ha visto a Shakira patinando aquí un par de veces, y es cierto porque en internet circula un vídeo con la artista practicando en nuestro barrio. Y después de comentar el éxito del SkatePark viene la parte crítica, y es que el barrio tiene todavía unas necesidades significativas, hemos pasado de tener costa de mar y dos piscinas (una en Casa Baratas y otra en San Cristofol), donde nos bañábamos, a no tener nada. Digo yo, si para para hacer posible que el metro llegara al barrio el Ajuntament compró 2 inmuebles a la Generalitat por valor de 40 millones de euros; pues entonces, podría comprar otros 2 inmuebles más para que la Generalitat construya el Centro de día (hay un sitio reservado para su construcción desde hace tiempo) y el geriátrico. Y el Ajuntament debería hacer de una vez la piscina y el gimnasio. Cuando lo planteamos, nos hacen sentir que parecemos los quijotes de Barcelona, que esperamos cosas imposibles y no lo son, pero ser requiere voluntad política real para impulsar estas iniciativas hasta realizarlas y quitar esta sombra de carencias que arrastramos desde hace muchos años. Dicho todo, ¡Espero que paséis un feliz verano sin mucho calor y a la vuelta nos sigáis leyendo!

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

LA MARINA del comerç associat

Eixospass, avantatges i promocions exclusius per als clients del comerç de la Marina En els darrers mesos i, especialment, arran de la crisi econòmica conseqüència de la pandèmia Covid-19, han proliferat diferents eines digitals per al comerç de proximitat; totes elles, amb l'objectiu d'acompanyar en la readaptació o, directament, en la transformació dels negocis i, en la seva majoria, pensant en la venda en línia. Ben conscients d'això, des de Barcelona Comerç i l'Associació de Comerciants La Marina us volem presentar eixospass, una plataforma digital creada per Barcelona Comerç que neix amb la vocació principal que els clients visitin físicament comerços associats.

Un hub d'informacions del comerç de proximitat de la ciutat Un punt de trobada per als usuaris: clients, comerciants i associacions comercials

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788 ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079 ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ASESOR EN SEGUROS c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849 DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

Eixospass busca: Augmentar les visites físiques als comerços associats Incentivar la prova de nous productes i serveis

ESCOLA BRESSOL LA PAU PERRUQUERIES I ESTILISME Mare de Déu de Port, 355 baixos BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Telf. 930321306 Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48 ELECTRODOMÈSTICS TU CERRAJERIA.COM MANTENIMENTS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 FRISAL MANTENIMENTS DANI FERNANDEZ ESTILISTES Pg. Zona Franca, 124, Local. Ferrocarrils Catalans, 115 Paseo de la Zona Franca, 132 FORNS DE PA Telf. 93 535 52 52 933023389 Telf. 934 32 15 90 365. CAFÈ I FORN DE PA ESCOLA D'IDIOMES C/ Mare de Déu de Port, 271 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MANIKURAME KIDS AND US LA MARINA Telf. 93 421 87 26 MACARRO Ferrocarrils Catalans, C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 C/ Mecànica, 17 87-89. Telf. 93 332 78 56 365. CAFÈ i FORN DE PA MI PELU ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL C/ Mare de Déu de Port, 379 MOBLES C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 93 422 38 47 MUEBLES EL CISNE Telf. 647 19 56 44 Pg. Zona Franca, 224. 933322698 QUADRES I MARCS 365. CAFÈ FORN DE PA I ART I DECORACIÓ ESTANCS DEGUSTACIÓ MacMOBLES ZONA FRANCA Mineria, 17. 93 296 70 03 ESTANC ZONA FRANCA Pg. de la Zona Franca, 365 Pg. Zona Franca, 141 Pg. Zona Franca, 244. 933326946 QUEVIURES Telf. 93 432 37 99 CAFÈ I PA MÉS QUE BO CARNISSERIA ÀNGEL ESTANC Nº 276 C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 EL TALLER PEIX I MARISC FARMÀCIES C/ Alts Forns, 61. 938289122 Mare de Déu de Port, 257 MODA I COMPLEMENTS FARMÀCIA CUSCÓ Tel. 934322108 FORN HUGUET WALA SPORT Pg. Zona Franca, Pg. Zona Franca, 162 C/ Alts Forns, 60. 645-944-419 191-205. Telf. 93 332 04 13 Telf. 934218129/ 606885784 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ CALZADOS CISNE FARMÀCIA PANADÉS Pg. de la Zona Franca, 177 Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 C/ Alts Forns, 74. 935318354 Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 93.517.63.18 Telf. 933323594 PA DE CARPES Mare de Déu de FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH TENMAN REFORMES JUBEL ZAPATERIA C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Port, 321 local 7 636836708 c/Mare de Déu de Port, 407-409 c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 629.82.92.85 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ FOTOGRAFIA Telf. 93 432 16 98 C/Mare de Déu de Port, 234 GALERA FOTOGRAFIA RESTAURACIÓ BOTIGA AMIGA MARINA Telf. 93 332 21 94 Pg. Zona Franca, 177-179 TABERNA DEL CONDE Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93 332 57 97 Carrer de la Foneria, 46 FARMÀCIA CARMEN BARENYS 934225367 Telf. 93 527 08 42 Pg Zona Franca, 122 IMMOBILIÀRIA NOTARIA 933320210 / 608975406 PISOS LA MARINA BAR GARRIDO Passeig de la Zona Franca, 177 MARÍA DE LOS DESAMPARADOS c/Foneria, 40 Local 3 FARMÀCIA BELKIS RIOS MESSANA NOTARIO 934311020 / 637526075 (Jardins de la Mediterrània) MARTÍNEZ SÁNCHEZ Pg Zona Franca 242, Entlo C. C/ Ferrocarrils Catalans, 69 IMMOBILIÀRIA GROCASA Tel. 936282806 Fax 931210064 GRANJA ELENA, S.C.P 08038 Barcelona Tel. 932980106 C/ Mare Déu de Port, 257 Pg. Zona Franca, 228 ÒPTIQUES 676585317 Telf. 93 296 98 43 FARMÀCIA DOMÈNECH CB JOSA ÒPTICS Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 PISOS BARCELONA ENRIC I PAU Pg. Zona Franca, 155 c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Alts Forns, 71-73. 935365919 Telf. 93 432 24 98 Mare de Déu de Port, 255 LA CASA AGENCY PUNT ZONA LA SAL DEL PORT VISTA ÒPTICA Telèfon: 93-331-13-41 FRANCA 2021 BCN, S.L c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Mare de Déu de Port, 252. Foneria, 43 Telf. 934317977 FARMÀCIA ENERGIA Telf. 93 331 40 47 BAR RTE. CAL CAMPÀ c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 JOIERIES Passeig de la Zona Franca, 109 GENERAL ÓPTICA FARMÀCIA DE LA MARINA JOIERIA RAMON CARNÉ Telf. 93 360 68 69 Passeig de la zona Franca, 174 Sovelles, 11 932232593 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 934 31 03 22 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN 650706656 LLAR D’INFANTS Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 PAPERERIES FERRETERIES-LAMPISTERIES LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS PAPELERIA NAVARRO LYS (CUINA XINESA) BAYOT COLLADO Mare de Déu de Port, Jardins de la Mediterrània s/n. Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94 Carretera del Prat, 40 Telf. 93 296 48 18 168-170. 934214922 / 601156042 Telf. 936 11 83 83 PASTISSERIA CREATIVA COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L LLAR D’INFANTS XUMETS CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, C/Energia, 10. 93 431 76 72 c/ Energia, 20 Telf. 932 23 00 24 272. Telf. 93 141 97 75 Telf. 934215977 / 677565089

JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN TELECOMUNICACIONS 934218715 / 618566698 I.T.C. SYSTEMS Pg. Zona Franca, 241 Mare de Déu de Port, 305-319 BAR LAS PALMERAS (Jardins de la Mediterrània) C/ Mare de Déu de Port, 252 Tel. 93 421 56 17 633266155 RESTAURANTE SALUS C/ Foneria, 9 934315909 FOC BLAU Passeig de la Zona Franca, 174 932969564 ROSTISSERIA LA CUINA DE LA IAIA Mare de Déu de Port, 305-319 Telf. 604281860 BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151 934324022 LA PLACETA DE LES BESSONES

(ANTIC LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 45-49 930293972 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296 HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71 ZONAFISIO CHALMETA Micaela Chalmeta, 9 609184361 SPORT ENERGY ALTS FORNS Mare de Déu de Port, 265 663994954

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Eixospass és: Un espai de promoció i visibilització d'establiments associats Un programa de fidelització, amb privilegis, avantatges i promocions en exclusiva per als clients Una eina de sortejos i accions en línia

Potenciar les marques dels establiments Incentivar la relació amb i entre els clients, conèixer-los millor, interactuar amb ells, i establir una relació de llarga durada El propòsit final de tot plegat és crear un comerç de proximitat, sanejat, rendible, optimista i amb eines i recursos per continuar apujant les persianes cada dia, cada dia. A més, ser membre d'eixospass és totalment gratuït per a tots els clients, i també per als comerços membres de l'Associació de Comerciants La Marina. Si hem despertat la vostra curiositat i interès, us animem a participar-hi! Podeu demanar més informació a qualsevol dels comerços associats i a l'Eix comercial de la Marina. Perquè sense persianes aixecades, als barris no hi ha vida. I una ciutat sense vida als barris, deixa de ser ciutat. Per vosaltres, per nosaltres i pel comerç de proximitat!

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

cultura

|| Andrea Bello “Poder pujar-te a un escenari al costat de casa teva i de la teva gent és una gran oportunitat”, reflexiona Sev’s (@sevsss__) un dels artistes del barri que enguany ha actuat a la Festa Major Jove de la Marina, inclosa aquest any al programa de festes. La comissió jove va ser l’encarregada de preparar tallers, concerts, competicions esportives… i un espai per reconèixer el talent de joves artistes del barri. Però, qui són aquests artistes? En Sev’s ens proposa un estil urbà, “més tirant cap al R&B” comenta ell, l’acompanya el seu amic Lex (lex_038_) “jo faig trap melòdic, tot i que vaig començar rapejant”. El rap i el barri és el que va iniciar als dos en les seves carreres musicals. El barri, completa en Lex, ha estat present en la creació de la seva música: “escric les meves lletres des de les meves vivències, tant coses bones com dolentes”. Dins del mateix estil urbà, tot i que amb tocs rockers, i actuant a dalt de l’escenari també vam veure a Anez (@anezoficial) i a Lil Jack (@lil.jacck), fet de crèixer al barri també és present a la seva música: “no en parlem directament, però si que hi ha moltes referències i influencies”. Els dos van començar com a grup, però ara actuen per separat, recorden els seus inicis on l’espai de la Bàscula ha estat clau per a ells, “ens han donat molts concerts i hi estem molt agraïts”. Altres talents, també madurats a la Bàscula han estat l’Andrea i la Marcia (@marciayandrea.music), que es van conèixer al febrer dins l’espai musical i ara canten a duet acompanyades de guitarra i teclat. “De moment fem covers, però estem començant a produir la nostra pròpia música, ja tenim un parell de cançons, i estem molt emocionades”. Sobre l’experiència a la Festa Major expliquen que “pujar a un

Joves artistes de la Marina alcen la seva veu

▶ Fotografia grupal d'artistes, talleristes i organitzadors de la Festa Major Jove.

Reclamen oportunitats pel talent local i destaquen els equipaments de proximitat, com l’espai musical La Bàscula, per fer costat als que inicien escenari tan gran i poder demostrar el que estem preparant és un pas important”. Seguint amb les veus femenines de la jornada, ja que en la representació d’artistes també es va seguir un criteri de pa-

ritat de gènere, trobàvem cantant covers a la Madelyn, de disset anys. “Ens vam assabentar que donaven l’oportunitat de cantar a la festa jove i ens hi vam llançar. D’altra manera potser no hagés descobert que això és el que m’agrada fer”. Tancant la festa, vam poder parlar amb els joves que conformen el col·lectiu Sudor (@sudorsudor), que participaven amb una sessió de DJ. “Som joves del barri i de Sants que organitzem esdeveniments artístics i culturals per visibilitzar artistes locals”, expliquen. “A Barcelona no hi ha associacions d’aquest tipus, quan vam començar nosaltres ens havíem d’espavilar com podí-

em, així que vam decidir fer el pas i formalitzar-ho, així va néixer Sudor”. En total, una desena de propostes musicals d’estils molt variats i totes elles del barri, les quals van compartir escenari amb artistes emergents com el grup Beatneeks o la reconeguda Dj Ruslana. Una jornada d’oci que molts joves de la Marina van gaudir omplint el carrer del Foc. Tots els artistes participants han coincidit en lloar la iniciativa i en la necessitat que es generin més espais com la Festa Major Jove. Una cosa està clara: a la Marina hi ha talent de sobres i els equipaments com la Bàscula estan fent molt bona feina! ■

Moda que reivindica la cultura guineana || A.B. Música, llum, colors i ball, molt de ball, ha estat el que ha caracteritzat la desfilada que va revolucionar els espectadors d’una sala Pepita Casanellas plena de gent animant les models i ballarines que presentaven la nova col·lecció de la marca de roba africana Odegua, creada per Junior Osas. La desfilada, celebrada el passat 4 de juny, es va allunyar de la tradicional passarel·la i es va optar per presentar les noves peces de roba muntant tot un xou! Amb diferents coreografies a ritme d'artistes com Beyoncé, els dissenys van lluir d'allò més! El jove dissenyador, Junior Osas, que s'estrenava amb la desfilada, va explicar que la col·lecció estan inspirades "en tota la gent que, com va fer la meva mare biològica, es llencen a creuar el Mediterrani, en la cerca d'una transformació", un canvi de vida tan necessari que impulsa a molts africans a arriscar la seva vida, creuant el mar en condicions d’absoluta precarietat. La marca, que rep el nom d’Odegua en honor a la mare del dissenyador, té la intenció, per tant, d’honrar i reivindicar les arrels africanes de Junior, el qual dissenya i selecciona personalment les teles de totes les peces, que es confeccionen íntegrament a Espanya.

Un cop va finalitzar la desfilada, a la sortida es va organitzar un petit mercat de marques de creadors africans, una paradeta culinària de l'Associació Guineo-catalana amanida amb la música de la Dj Owey , qui va posar la cirereta a la jornada, amb la intenció de potenciar al barri tot el talent creatiu i les iniciatives de la comunitat africana.

L’associació guineo-catalana Bisila va organitzar la desfilada de la nova col·lecció de la marca de roba Odegua, inspirada en la situació de les persones que creuen el Mediterrani Judit Raso, de l'Associació Guineo-Catalana, entitat organitzadora de l'acte, valorava positivament la rebuda que havia tingut la desfilada. "Volem mostrar que som més que folklore, que hi ha expressions de la cultura africana amb molt nivell tant a la dansa com als passes de models, que tenim creadores de marques molt potents". Tant ha estat l'espectacle que des de l'associació han assegurat que volen repetir-lo anualment presentant diferents marques per donar visibilitat als joves talents africans. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna! Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

En record dels oblidats Abans de començar, prego que em perdoneu. Avui escric amb el cor i amb una reguera de records, de situacions i de persones entranyables, que encara que mai els van posar la famosa "catifa vermella", van dedicar tota la seva vida a rodar pel· lícules, moltes pel·lícules. He esperat desitjós que arribés el dissabte 25 de juny, el dinar de companys i amics a Roda de Ter. Celebrem el bon resultat final obtingut després del rodatge del documental sobre el director de fotografia Tomas Pladevall, doctor, mestre, científic i especialista en crear llums, ombres, blancs, negres i grisos... Vaig tenir la sort de, en els seus inicis, d'haver treballat amb ell en diverses pel·lícules i de gaudir de la seva amistat. Dono les gràcies de pertànyer a un món fantàstic com és l'audiovisual. Aquest m'ha permès viatjar, viure històries increïbles, conèixer actors com Orson Welles, actrius importants com Carol Baker, escriptors com Marse, pintors com Tapies, esportistes com Di Estefano o Kubala (en pau descansi), directors com Marsillach i un llarg etc.

Però el meu escrit no va de donar "glòria" als "gloriosos", el cinema, que ha estat la meva vida, el meu món, m'ha permès compartir treball, experiència i amistat amb centenars de professionals (maquillatge, perruqueria, decoració, vestuari, so, muntatge, tècnics de laboratori, fotografia, electricistes, maquinistes...), que amb el seu bon ofici han col·laborat des de les seves respectives parcel·les a millo-

rar el resultat final de les tantes pel·lícules que han treballat. El meu record emocionat per a Simón (maquinista), per a Antonio Felices (electricista) per a Santiago Rodríguez (operador de càmera) Antonio Piñero..(operador de càmera) Juan Gelpi, Domingo Solano, Fernando Arribas i Raul Artigot (directors de fotografia), Julito Burgos, Julito Leyva (il·luminació) Maia Frigola, Luis Marin,

L'agenda de juliol Dijous, 7

Dijous, 21

CINEMA A LA FRESCA CRUELLA

Cruella se submergeix en la joventut rebel d'un dels vilans més coneguts -i més de moda-, ni més ni menys que la llegendària Cruella de Vil. Hora: De 22 h a 00.45 h. Gratuït Lloc: Centre Cívic casa del Rellotge CONCERT A LA TERRASSA:

CINEMA A LA FRESCA RAYA I L’ÚLTIM DRAC

d’aquest estil urbà, de la mà de Llobregat Block Party. Gratuït. Dirigit a joves d’entre 12 i 16 anys Inscripcions: Online, trucant al 934 224 300 o presencialment. Lloc: Espai Jove La Bàscula

Dijous, 14

ESPECTACLES A LA FRESCA HOP CABARET A LA MARINA Dansa urbana. Per a tota la família Activitat Gratuïta

Aquesta és la història d’una nena que viu en una nació habitada per una civilització mil·lenària. Cinc són els clans que formen aquesta terra. Amb l’objectiu de tornar-hi l’equilibri, aquesta nena quedarà encarregada de trobar l’últim drac del territori... Hora: De 22 h a 23.30 h Activitat Gratuïta Lloc: Centre Cívic casa del Rellotge

Dijous, 28

ESPECTACLES A LA FRESCA CABARET DE CIRC Sandra Cooper + Manel Salmerón Sandra Cooper és una cantant especialitzada en el soul, el jazz i el blues que té com a referència Amy Whinehouse. Blues, R & B, Pop-Rock Hora: 20:30 - 22:00 - Gratuït Lloc: Bar Espai Jove La Bàscula

De l'11 al 15 de juliol

HIP HOP WEEK. Durant cinc dies farem tallers de rap, dj, graffiti… per tal d’introduïr-nos en el món

Hora: De 20 h a 21 h Lloc: Centre Cívic casa del Rellotge

Dimecres, 20

Estiu jove a la Marina: Cinema jove a la carta. Dies llargs de vacances i nits càlides són la combinació perfecta per un dels plans estiuencs per antonomàsia: el cinema a la fresca! La mateixa nit el públic triarà quina pel.lícula es projectarà. Hora: 21:30 - 23:30 h - Gratuït

Un cabaret amb molt d’humor per gaudir d’una bona tarda de circ a l’estiu. Per a tota la família. Activitat Gratuïta. Hora: De 20 h a 21 h Lloc: Centre Cívic casa del Rellotge (Jardins Can Ferrero)

Isidro Prous i Quique (producció), Joaquin Navarro, Carmen Menchaca, Elisa Espachs i Paquilla (vestuari i maquillatge ), Juan Alberto (decorador) Eamiro Sabate, Fuentes, Viçens, Pla, Robles. Mariano Cardenas, Bretos, Carlos, Lajara, Hernandez, Antonio "el torero" (electricistes) Sergi Neach... i un llarg i llarg i molt llarg etcètera de noms de companys que van viure i van treballar amb la màxima professionalitat i que el sector els ha arraconat en el més absolut ostracisme. La majoria ja no hi són, però encara queda alguns dels que en els seus inicis només rodaven pel·lícules en blanc i negre. Els encarregats d'il·luminació feien proves de càmera després de cada pla, les grues i els tràvelings eren de ferro, Max Factor encara no havia aterrat a Espanya i les maquilladores feien miracles amb maquillatges i sangs misterioses. Entenc que el bon aficionat del cinema només conegui els actors importants i a algun cap de departament (fotografia, direcció, muntatge...) però la indústria, a través d'associacions, escoles de formació professional cinematogràfica... l'Acadèmia no hauria d'ignorar la nostra història, i als pocs que queden vius se'ls ha de tenir en compte. Adjunt, com gairebé sempre, estranys objectes que diuen que servien per imprimir imatges en moviment que només es veia si ho mullaves en uns líquids molt rars que oloraven d'una manera especial. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

salut

La importància de mantenir-se ben hidratat durant l'estiu

Mantenir una correcta hidratació durant tot l'any és essencial per a la nostra salut. Però a l'estiu és d'especial importància pel fet que ve acompanyat de la pujada de les temperatures. Per tant, l'estat d'hidratació pot veure's afectat per l'aparició de la calor, ja que el cos perd líquid en forma de suor. Per això, és essencial adoptar mesures de prevenció al llarg del dia per evitar deshidratar-nos, sobretot els infants i les persones grans. L'aigua és la beguda principal que cal escollir per hidratar-se. És recomanable avançar-se a tenir set fet que cal proporcionar la hidratació adequada que l'organisme ens demana. Per això, és molt important agafar l'hàbit d'anar bevent aigua durant el dia. A casa, cal tenir aigua al nostre abast i conservar-la en un lloc fresc com a la nevera. Durant els àpats, tingueu sempre una

ampolla o gerra sobre la taula. Quan sortiu fora de casa, porteu una cantimplora d'aigua a sobre per anar bevent. Cal destacar que els infants i les persones grans tenen una menor capacitat d'expressar o percebre la set i és molt important anar oferint-los aigua per mantenir-se ben hidratats. Si veuen que tu també beus els hi entrarà les ganes d'hidratar-se! Sovint l'aigua pot ser avorrida, però es poden preparar alternatives de begudes saludables per gaudir de l'estiu cuidant la nostra dieta. Algunes opcions serien posar un got d'aigua amb gels i afegir-hi trossos de fruita (per exemple; maduixa, llimona, síndria) i fulles de menta per donar-hi un toc refrescant. També es pot fer un batut amb llet de vaca o beguda vegetal amb cacau pur en pols o un té. Un cop fetes aquestes preparacions deixar-les una estona refredar a la nevera. Tanmateix, també és clau seguir una alimentació fresca i variada, rica en fruites i verdures. Gràcies a l'aportació principal de vitamines, minerals, fibra i altres components com l'aigua, també ajuden a conservar l'estat d'hidratació. A més a més, cal aprofitar les fruites i

verdures de temporada en aquests mesos de calor. Pel que fa a fruites tenim la síndria, el meló, els préssecs, la nectarina, els albercocs, les figues, les prunes... Escollir-les de postres, per esmorzar, berenar o per picar entre hores. I de verdures trobem els tomàquets, el cogombre, l'albergínia, el carabassó, el pebrot... Aprofitar per preparar sopes fredes, cremes o gaspatxo. No ens negarem pas que quan arriba una mica de calor ja pensem en quan farem el primer gelat de l'estiu. És del cert que és una bona opció per hidratar-nos, però sempre que sigui saludable. Per això, podem preparar gelats a casa d'una manera fàcil i ràpida. Escull la fruita de temporada que més t'agradi i tritura-la. Pots afegir-li un iogurt natural perquè quedi més cremós. Després aboca-ho en un motlle i congela-ho un parell d'hores fins al moment de consumir. Fàcil, ràpid i equilibrat! I finalment, refresca't! No només cal hidratar-se per dins sinó que també és essencial hidratar-se per fora. De tant en tant, mulleu-vos la cara, els canells, els turmells, la nuca... Dutxeu-vos sovint i aprofiteu per banyar-vos a la platja o a la piscina per sentir-vos ben frescos. Aquestes accions ajuden a mantenir una correcta temperatura corporal i a fer més suportable la calor de l'estiu. ■ CAP La Marina

La calor, un enemic invisible Des de 2015 la temperatura cada estiu a Barcelona ha augmentat fins a 1.7ºC respecte la mitjana dels 30 anys previs. Aquest petit increment de temperatura és el causant de l’agreujament de la sequera i l’augment de la temperatura marina, afectant als ecosistemes tant marítims com terrestres, la producció agrícola i l’augment del número d’incendis, cada cop més incontrolables. Aquest augment de temperatura a nivell global és conseqüència de l’anomenat canvi climàtic. En el canvi climàtic hi juguen molts factors, i nosaltres podem ajudar amb petits canvis en el dia a dia. Tot i que el canvis a nivell individual poden tenir poc impacte, si totes intentem viure vides més sostenibles amb el planeta, es podrà aconseguir un impacte realment significatiu. Així mateix, aquest augment de temperatura ambiental, també té un impacte en la salut. El nostre cos manté una temperatura interna al voltant dels 37ºC, independentment de la temperatura ambiental, dissipant la calor a través de la pell. Quan la temperatura ambiental puja per sobre de 35ºC, l’aire és més calent que la nostre pell i s’activen mecanismes reguladors de la temperatura com la suor, canvis del ritme respiratori i la pressió arterial entre d’altres. Quan els mecanismes de termoregulació fallen, la temperatura corporal no deixa de pujar. Es parla de cop de calor quan el cos arriba a temperatures de 40ºC a causa de la calor, i té una alta taxa de mortalitat.

Les persones que puguin tenir alteracions dels mecanismes termoreguladors són les que tindran més risc de patir un cop de calor. Cal que tingui especial precaució la gent gran, per pèrdua d’eficàcia de la termoregulació amb l’edat, i les persones amb malalties cròniques, principalment de causa cardiovascular, respiratòria, renal, del sistema nerviós i persones en tractament amb neurolèptics (medicació utilitzada habitualment en persones afectes de trastorns psiquiàtrics). Segons el “Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya” realitzat al 2016 la calor provoca una mitjana de 300 morts a Catalunya, xifra que ha augmentat en els últims anys. Per això és important que totes prenguem mesures preventives, sobretot aquelles persones de risc. Les activitats preventives que podem realitzar són

senzilles: evitar el sol en les hores de més calor, vestir teixits transpirables de colors clars, beure aigua regularment tot i no tenir set aconseguint una ingesta mínima de 2 litres diaris, refrescar la casa. I si coneixes alguna persona en risc que viu sola estaria bé poder-la visitar amb certa assiduïtat i ajudar-la a realitzar aquestes mesures. En cas que no es pugui refrescar la casa, els dies de molta calor és convenient passar unes hores en llocs climatitzats com biblioteques o centres comercials. En cas de dubtes o si creieu que podeu estar patint un cop de calor, no dubteu consultar amb els vostres equips d’atenció primària. ■ Mireia Simonet, metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària CAP Dr Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

I a l'estiu...

"A l'estiu no hi ha res millor que un bon tall de meló" Un bon consell amb rodolí doncs el meló, treu la set i ens ajuda a posar-nos morenos; el podem menjar en la quantitat que sigui, sempre que ho fem al matí o al migdia i molt millor abans de menjar, perquè és molt fàcil de digerir si el mengem sol. Depura l'organisme, treu l'acidesa d'estómac i és molt diürètic, per tant, anirà bé als hipertensos i les persones que tenen àcid úric i ajuda a baixar els nivells de colesterol i de triglicèrids, però no els convé als diabètics ni a les persones amb problemes d'estómac. Ens aporta molta vitamina C i també les del grup B, potassi i sodi. Hi ha moltes classes de meló. Els que tenen més vitamina A on els de carn més taronja, el que en diem meló francès o Cantaloup). La síndria, juntament amb el meló, és la fruita de l'estiu i de totes les que mengem, n'és la que té més aigua: el 90% del seu pes. És diürètica i depurativa; com que té efecte saciant es pot menjar en dietes per a aprimar. Ens aporta vitamines, minerals i l'antioxidant licopè. Les llavors evitaran els problemes de pròstata als homes, que les poden mastegar i així també obtindran força quantitat de minerals com el Zinc. Pel seu contingut de potassi és convenient per les persones hipertenses. Però el millor dels melons i les síndries és el moment en què te les menges. Tenen el poder de refrescar l'organisme en ple estiu, quan fa tanta calor. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

La Zona Franca de Barcelona anuncia una nova edició redissenyada de BMP el 2023 Barcelona, 17 de juny de 2020- Després de dues exitoses edicions d’un nou esdeveniment innovador adaptat a les circumstàncies del Covid-19 -amb Barcelona New Economy Week (BNEW)-, i després de la celebració d’una edició d’èxit del Saló Internacional de la Logística (SIL 2022), del 31 de maig al 2 de juny passat, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona anuncia que ja està preparant una nova edició de Barcelona Meeting Point que tindrà lloc el 2023. Davant les informacions aparegudes en relació a la creació d’una nova fira immobiliària a Barcelona, i on es qüestiona la continuïtat de BMP, el Consorci de la Zona Franca vol confirmar rotundament la seva aposta pel sector immobiliari i destacar que ja està treballant en nova edició del Barcelona Meeting Point. El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i president de BMP, Pere Navarro, ha explicat que “estem redissenyant el BMP i volem donar-li un enfocament orientat a les noves formes de viure i estil de vida apostant per criteris sostenibles i renovables alineats amb els Objectius de Desen-

• Barcelona Meeting Point, la fira internacional de referència del sector immobiliari, tornarà a la tardor del 2023 apostant per les noves formes de viure i estil de vida sustentat en criteris sostenibles i renovables. volupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides”. BMP 2023 recollirà el millor de la tradició de les seves 23 edicions precedents, sumant-li les noves tendències, formes de vida i necessitats, tant del sector com de la ciutadania en general. “El sector immobiliari està vivint un procés molt interessant de transformació, amb les aportacions de les noves tecnologies tant

en la forma de vendre i relacionar-se amb el client com també en la forma de construir i promoure, i per això creiem que té sentit donar un nou perfil al BMP perquè aquest saló ha crescut i evolucionat sempre de la mà del sector i això és el que seguirem fent”. Per la seva banda, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué ha destacat que “sempre hem estat al costat d’aquest sec-

tor, que ha tingut en el CZFB un aliat i un company de viatge constant, aportant negoci i valor”. Sorigué ha recordat que “portem 26 anys donant suport al sector de forma ininterrompuda malgrat les conjuntures econòmiques que ens ha tocat viure i volem seguir liderant i donant suport als grans canvis que estan transformant el sector immobiliari”. ■

“Amb el Pla d’Innovació del Port de Barcelona, la innovació de la ciutat mirarà al mar” El Port de Barcelona ha posat en marxa el seu Pla d’Innovació amb l’objectiu de fer avançar de forma coordinada i sota un mateix paraigües els diferents projectes que estan transformant la manera com el Port està oferint els seus serveis, alhora que l’estan situant al capdavant del creixement econòmic i social. El Pla d’Innovació ha estat presentat avui pel president del Port de Barcelona, Damià Calvet; i la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci, Emma Cobos. El Port entén la innovació com la conversió de les noves idees en valor per a la Comunitat Portuària, els seus clients i la societat. El Pla d’Innovació, que desenvolupa les propostes especificades en el IV Pla Estratègic, estableix un model d’innovació propi basat en el concepte de smart port i, per tant, considera que la innovació ha de ser sostenible, oberta, col·laborativa, impulsada per la demanda, alineada amb l’estratègia del Port i amb una forta base tecnològica. El Pla defineix tres grans objectius: reforçar el paper del Port de Barcelona com a motor del creixement i la recuperació de l’economia; impulsar

El president del Port de Barcelona, Damià Calvet; i la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci, Emma Cobos.

la innovació i la digitalització de l’ecosistema logístic; i afavorir les sinèrgies amb la ciutat en aquest àmbit. El Pla d’Innovació s’estructura en quatre línies d’acció: • El desenvolupament d’eines de gestió àgils i transversals amb implicació de la Comunitat Portuària de Barcelona. • L’establiment d’aliances amb l’entorn innovador de Barcelona. • L’estimulació de la innovació sectorial.

• La difusió de l’activitat innovadora del Port. En aquest sentit, Damià Calvet ha explicat que el Port de Barcelona “ha estat sempre al capdavant del sistema portuari espanyol i també dels ports mediterranis i europeus a l’hora de plantejar, dissenyar i posar en servei solucions innovadores” en àmbits tan diversos com la logística (la Zona d’Activitats Logístiques), el port en xarxa i les terminals interiors (Terminal Marítima de Zaragoza), el port-ciutat (Port Vell), la participació de la comunitat

portuària (Consell Rector de la Comunitat Portuària de Barcelona, Fòrum Telemàtic), la formació (Escola Europea Intermodal Transport), o la telemàtica (Portic), entre d’altres. Tot seguit, el president del Port ha explicat que Barcelona “és avui una de les capitals tecnològiques d’Europa, destacant la seva aposta per desenvolupar solucions de mobilitat i de model energètic que faciliti la transició cap a un model de ciutat sostenible i especialment curosa amb les persones i amb el medi”. En conseqüència, el Pla d’Innovació planteja “un nou model de participació, que ha de ser col·laborativa i oberta, i que necessita de la implicació activa de la Comunitat Portuària de Barcelona i de l’ecosistema innovador de la ciutat” mitjançant aliances estratègiques amb els agents de l’ecosistema innovador de la ciutat, com són el 22@, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Barcelona Tech City, Mobile World Capital, etc., i del Port. “Ens hem marcat l’objectiu que tot aquest potent ecosistema tecnològic i innovador que s’està desenvolupant a Barcelona miri al mar”, ha declarat Calvet. ■

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Magdalenas caseras Ingredientes:

Tortitas de bacalao Ingredientes • 300 g de bacalao, mejor desalado • 2 huevos • 100 g de harina • 3 ajos • 1 manojo de perejil • Aceite, sal y pimienta

Comentari nutricional: Hidrats de carboni, a 3, àcids grassos omeg al·licina per l’all at (component sulfur ants, amb efectes antioxid anticancerígens, antiaterogènics i antihepatotòxics)

per Encarnació Moreno Valero

Preparación

Picamos los ajos y el perejil a parte. Ponemos un poco de aceite a calentar en una sartén. Doramos los ajos y, a continuación, echamos el perejil. Damos unas vueltas y añadimos el bacalao desmenuzado. Lo freímos y lo apartamos. Batimos los huevos y les añadimos la harina con un poquito de agua, hasta que la pasta quede suave y sin grumos. Añadimos la sal y la pimienta y el bacalao mezclando bien a la pasta. Ponemos aceite en una sartén. Cuando esté caliente, freímos el bacalao desmenuzado mezclado con la pasta y, con la ayuda de una cuchara o unas pinzas, retiramos cuando esté dorado.

Comentari gastronòmic: L’origen del plat es remunta al segle XII durant l’assetjament a la ciutat de Sevilla pel rei Ferran III. Els assetjats es van fer amb un carregament de bacallà, sal i farina emmagatzemat al port fluvial i després d’afegir-li els condiments i fregir-lo va servir per alimentar la població. Aquestes tortitas poden servir com a aperitiu en poca quantitat, ja que com a plat són bastant calòriques.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

• 2 kilogramos de harina • 20 huevos • 1,400 gramos azúcar • 1,200 mililitros de aceite • 500 mililitros de leche • 70 gramos de impulsor (equivale a 4 de Royal) • Esencia de limón

Pasos a seguir: Primero de todo, vertimos todos los ingredientes en la batidora, vamos a batir a marcha lenta todos los ingredientes durante 1 minuto. Seguidamente haremos el proceso al revés, batiremos con la marcha rápida alrededor de 10 minutos. Una vez tengamos la consistencia de la masa que queremos, colocaremos esta en nuestros petifours (papelito de las magdalenas). Ahora llega el paso que menos nos gusta, el de esperar. Precalentaremos el horno a 250 grados durante 10-12 minutos. Finalmente, la cocción será de 230-240 grados durante 10-12 minutos. Una vez pasado ese tiempo, esperaremos a que se enfríen, para después poder degustar nuestras deliciosas y dulces magdalenas. ¡Buen provecho a todos!

Observaciones: Para hacer la crema Pastelera la receta la podréis encontrar en el Facebook de Rubopan Master Baker

ROBATORIS/FURTS DE CATALITZADORS DE VEHICLES "Des del cos de Mossos d’Esquadra us informem de l’increment de robatoris/furts arreu de l’Estat de catalitzadors de vehicles. Els catalitzadors contenen quantitats significatives de platí i això els dona un valor rellevant al mercat del reciclatge. La sostracció del catalitzador, tallar-lo i extreure'l pot causar nombrosos danys al vehicles. Per aquest motiu, si sou víctimes del robatori/ furt de catalitzadors. Aviseu immediatament la PG-ME al telèfon d'emergència 112 (gratuït) per explicar el cas. També teniu l'opció d'apropar-vos a una comissaria per rebre-hi atenció. Presenteu la denúncia el més aviat possible tan bon punt tingueu coneixement dels fets, encara que penseu que s'ha pogut produir fa hores o dies. Faciliteu el major nombre de dades del fet i del presumpte autor o autora, així com la direcció i el mitjà de fugida emprat (vehicle, a peu, etc.), en el cas que s'escaigui.

Sempre cal informar a la policia del fet, encara que aquest no s'hagi consumat. D'aquesta manera es poden evitar altres delictes. Si en el moment del fet hi ha algun testimoni, cal que li demaneu un telèfon de contacte perquè la policia pugui localitzar-lo i ampliar les dades sobre el cas. Amb l'objectiu de reduir el temps d'espera a les comissaries i de garantir les mesures de prevenció recomanades per les autoritats sanitàries, els Mossos d'Esquadra hem implementat el servei de cita prèvia opcional, https://mossos.gencat.cat/es/serveis_i_tramits/Cita_previa/, per denunciar determinats fets excepte les denúncies per violència domèstica, violència de gènere i per delictes contra la llibertat sexual s’ us atendrà directament a comissaria"

Juliol-Agost 2022 // www.lamarina.cat

esports 27 Albert Aguilar

Montjuïc acull la segona Barcelona Waterpolo Masters Cup

Detingut un entrenador de la U.E. Sants per Durant els últims dos anys, no es va poder realitzar la segona edició abusos sexuals de l'esdeveniment a causa de la crisi sanitària de la Covid-19 Les elits del waterpolo han tornat al districte. Les piscines municipals de Montjuïc han acollit la segona edició de la Barcelona Waterpolo Masters Cup. La competició celebrada entre els dies 10 i 12 de juny ha agrupat 24 equips i un total de 280 waterpolistes de procedència nacional i internacional. Fundada l'any 2019, aquest prova esportiva aquàtica va ser dissenyada per la Barcelona International Water Polo Academy (BIWPA) per a oferir als jugadors màsters l'oportunitat de competir en una de les principals ciutats de waterpolo del món, Barcelona. Durant els últims dos anys, no es va poder realitzar la segona edició de l'esdeveniment a causa de la crisi sanitària de la Covid-19. Després de les fases de grups i les rondes eliminatòries, els quatre equips que han aconseguit la victòria del torneig són: Het Ravijn Masters (Homes +30), Hungarian Bull's Blood (Homes +40), Darkside (Homes +50) i el San Diego Shores (Dones). La celebració de la segona Barcelona Waterpolo Masters Cup ha provocat el retrobament de jugadors i jugadores que,

biwpa.es

La competició ha agrupat 24 equips i un total de 280 waterpolistes de procedència nacional i internacional

malgrat haver-se retirat del professionalisme, continuen estimant el seu esport. Molts participants van acabar els tornejos il·lusionats després de jugar en una piscina icònica, ja que la Municipal de Montjuïc va ser la seu de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La BIWPA s'ha convertit en un dels referents del waterpolo internacional. L'entitat ja ha organitzat campionats com la International Turbo Cup o el HaBaWaBa Spain disputats també a les piscines municipals de Montjuïc. ■

El Palau Sant Jordi pot albergar la final de l'Eurolliga de bàsquet

barcelonaturisme.com

Barcelona pot convertir-se en la capital del bàsquet europeu. El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, en David Escudé, va assegurar a l'emissora RAC1 que la ciutat té "possibilitats més que raonables" d'acollir la Final a Quatre de l'Eurolliga en 2025."En això vaig llançat. Si ens acompanya alguna altra administració, en aquest cas la Generalitat de Catalunya de la mà amb la Federació Catalana, jo ho tinc claríssim. Crec que tenim possibilitats més que raonables de portar en 2025 l'Eurolliga”, va assenyalar Escudé. "Tenim una ciutat meravellosa i preparada per a ser la seu de grans esdeveniments. Tenim el Palau Sant Jordi, i una altra cosa que no s'ha valorat prou: gairebé

14.000 fitxes federatives de nens i nenes", va afirmar el regidor. També hi hauria l'opció de celebrar aquesta gran final en el nou Palau Blaugrana, encara que està previst que finalitzin les obres al 2026. El mateix Joan Laporta va confirmar fa unes setmanes que poder ser la seu de la Final Four era una de les intencions, ja que la nova casa del bàsquet blaugrana tindrà més de 15.000 localitats. Barcelona s'està erigint com una seu pels grans esdeveniments esportius. Ser l'epicentre del bàsquet europeu és l'últim desig després de confirmar que Barcelona acollirà la Copa Amèrica de Vela en el 2024 i serà l'inici de la Vuelta ciclista a Espanya en el 2023. ■

Enmig d'uns mesos marcats per la celebració del centenari de l'entitat santsenca, un entrenador de trenta-tres anys de la Unió Esportiva Sants va ser detingut a principis de juny per abusar presumptament de tres jugadores, dues d'elles menors d'edat. Les tres jugadores, de 16, 17 i 18 anys, van acudir a una comissaria dels Mossos d'Esquadra per a presentar una denúncia conjunta contra el seu entrenador per tocaments o petons sense consentiment. L'entrenador va passar a disposició judicial en una causa oberta per tres delictes d'abús sexual i va quedar en llibertat amb mesures cautelars. No obstant això, l'ordre del jutge assenyalava de manera taxativa que no podia comunicar-se de cap manera amb les noies ni aproximar-se als seus domicilis, centres educatius o al club. El club el va apartar de l'equip i va quedar suspès de sou i treball. La UE Sants també es va reunir amb les famílies de les jugadores i va posar el cas en mans de la Fundació Vicki Bernadet, que treballa amb menors que han sofert abusos sexuals, per a rebre assessorament i acompanyar-les. Es dona la circumstància que el club santsenc havia posat en marxa aquesta temporada un protocol per a prevenir els abusos arran del cas d'Albert Benaiges. La detenció revela la importància que entitats públiques i privades, especialment si hi ha menors pel mig, prenguin mesures contra l'assetjament sexual. ■

La Marina a MotoGP El darrer 12 de juny es va disputar la cursa de MotoGP al circuit de Barcelona- Catalunya. El guanyador d'aquesta va ser el Fabio Quartararo, seguit de Jorge Martin i Johann Zarco. Va ser una carrera amb moltes caigudes, però també, i fins i tot, amb fets insòlits; com ara; la distracció de l'Aleix Espargaró que el va portar a la 5a posició. Des de la Marina, i de la mà d'Ignacio Sagnier, director de comunicació, i Fine Velilla, Media Manager de Dorna Sports, vam poder veure des de ben a prop un dels esdeveniments més emblemàtics del sector. Fruit de tot això ha estat la lliçó que ens dona l'esport: les caigudes, a vegades, ens porta al triomf més absolut. "Caure i aixecar-se" com a lema de vida. La passió, sense cap dubte, és el motor de la nostra vida, i que quan aquesta és dins d'un mateix, no hi ha res que impedeixi començar una carrera, la carrera de la vida. ■ LOURDES TASIES CANO

El nostre nord és el sud

Juliol-Agost 2022

L'ENTREVISTA

“Dormir tranquil·litza i ajuda a desconnectar de la realitat” Olga Maria Rodríguez Benhauc 53 anys. Soltera, i sense fills. Ofici, administrativa. Religió? No crec en cap religió, però sí en l'energia de l'Univers. Política? No m'avinc gens amb la política. Però si he de triar, soc més d'esquerres pel respecte a les llibertats.

ui és l'Olga i com arriba aquí? Soc filla d'un treballador de la Seat. Ens vam mudar al barri quan tenia uns 7 anys, des de la Bordeta. La mare, de Melilla, va morir. Llavors, el pare, de Còrdova, va refer la seva vida. Els meus germans, igualment, de mica en mica van anar marxant. Així doncs, m'he quedat amb el pis familiar. Mai he viscut en altre lloc fora de la Marina. Com és conviure amb una malaltia mental? Condiciona la vida completament; de poder treballar a no poder. He patit brots psicòtics, que m'han portat a estar ingressada un mes a l'hospital de Sant Boi, el 2011. Havia entrat en una realitat paral·lela, pensava que els extraterrestres estaven aquí, sortia nua al carrer... feia coses que, quan ho explico, la gent no s'ho creu. Cal dir que no recordo res del succeït, m'ho diu la família i els amics. Jo no n'era conscient. Potser hi ha alguna causa? La mort de ma mare va ser un xoc, ja llavors vaig començar a fer coses estranyes i la situació va anar in crescendo. Per exemple, em va agafar per l’Alberto de Mònaco, i hi vaig anar dues vegades perquè el feia culpable de tot el que em succeïa a la vida. Tot va canviar quan vaig intentar suïcidar-me amb pastilles, el pare va arribar i en veure el pot buit al meu costat va trucar l'ambulància. Directa al Clínic. Si no hagués estat per una denúncia no hauria ingressat, ja que quan ets major d'edat necessiten el teu consentiment. Fins llavors havia fet vida normal? Havia treballat d'administrativa a una vintena d'empreses i algunes importants. L'última va ser un despatx d'advocats que tenia vinculació amb l'ambaixada de Nova Zelanda, jo tramitava els papers dels furts que hi havia, etc. Però, a mesura que la meva malaltia avançava, em van acomiadar. Un dia vaig esborrar tota la informació de l'ordinador, sense saber com.

I la família? Fa 20 anys que visc sola. Amb el pare ens veiem un parell d'hores a la setmana, i era una casualitat que quan ens trobàvem sempre estava equilibrada. Els meus germans notaven el problema i li ho vam explicar, però era difícil donar-li importància. Fins que un dia vaig trencar tot el pis, vaig llençar coberteries, vaixelles, portes... va costar un fotimer tornar a restablir la casa. Sort que mai no vaig fer mal a ningú, perquè a vegades sentia veus i les obeïa. Tot això fruit del trastorn bipolar. Com tira endavant? La gent que em coneix diu que tinc un instint de superació molt gran. Quan em recupero una mica, el 2013 començo a pintar, i a fer coses, ballo country, vaig a la Bàscula i començo a cantar... cada vegada que em poso malalta m'han donat un do (riu). I llavors em surt càncer de mama, tot el 2015 me'l passo a l'Hospital Clínic amb la quimio, ràdio, operació... i també soc diabètica. En salut i amors és millor que toqui fusta (riu molt) Què hi ha de l’amor, ha tingut parelles? Ningú no vol estar amb una persona malalta, som un problema, és així. No hi ha ànimes caritatives... Si les princeses i fins i tot la Shakira, guapes, preparades i amb diners tenen dificultats amb l'amor... imagina't. Hauries de trobar una persona amb qui estiguessis des de petita, que hagués crescut amb tu i hagués viscut l'aparició de les malalties. Però de gran és difícil. Quan conec algú sempre em sincero, perquè un dia estic bé, però l'endemà puc estar malament i no puc enganyar, la persona que comenci una relació amb mi ha de tenir molt clar el que hi ha, de bon principi. ... Quan tenia uns trenta-tres anys vaig tenir una relació d'un parell d'anys, m'hi avenia molt bé i em vaig quedar embarassada, però, amb les malalties, vaig haver d'avortar. Ell sabia de la malaltia, però

Mare meva!, la història de l'Olga sorprèn a tothom qui l'escolta. I a més l'explica sense reserva. Té esquizofrènia, ha patit accidents de trànsit mortals, ha superat un càncer i tot això només és un tros d'una extensa biografia com ella diu "amb la mort als talons" des que va néixer, motiu pel qual celebra d'allò més haver arribat als 53 anys. “Anar corrents tota l'estona, i intentar arribar a tot el que se'ns exigeix no és gens saludable", reflexiona, i afegeix: "si no ens cuidem i deixem espai per ser "més persones" acabarem mal individual i col·lectivament". Ha realitzat una exposició a la Biblioteca Francesc Candel. Un conjunt de 20 quadres que ha titulat Alegria, com el seu tarannà vital. Hi apareixen colors vius i formes abstractes que fan la impressió d'algú que fa entremaliadures i, secretament, es burla d'alguna cosa. Potser del seu destí... braços plegats (plegar de la feina si no és la que volem) i actitud alegre és la proposta d’alguns col·lectius per fer sentir la nostra protesta. No podem, no volem, sobreviure a la Selva. Volem ser i viure com a persones. Necessitem recuperar l'estat de benestar i poder dormir. Olga sap el valor de poder comptar amb unes cures de qualitat i accessibles, que si les hagués de pagar... "No ens podem permetre perdre uns serveis públics de qualitat i amb accés per a tothom", reivindica i pondera l'empatia del seu entorn: estimar i ser estimada. Què és la vida si no això? Pregunta. Respongueu vosaltres!

bregar amb el dia a dia és complicat. Ho vam deixar córrer. És molt vitalista, vostè. Sempre tinc ganes de gresca. Els meus germans em diuen: "al·lucinem amb les teves ganes de viure, l'empenta per fer coses noves, la força amb la qual lluites". Hi ha gent que amb una sola cosa s'hauria deprimit per sempre més, com ara l'avortament. Jo penso: no he triat estar malalta, no he triat tenir càncer, m'ha tocat perquè m'ha tocat i he de viure-hi! Com està ara? Molt bé, tinc pau mental... visc sola a Barcelona, és un luxe, el pis me'l va deixar el pare, he pogut treballar i fins i tot he viscut sola a Irlanda. He tingut accidents de cotxe quasi mortals, en néixer em van posar a la incubadora perquè estava molt deshidratada, en fi, vaig néixer amb la mort als talons. Llavors em veig i dic "de puta mare, he arribat als 53 anys", em pensava que no arribaria ni als quaranta. Així que ara sento que cada cop les coses m'aniran millor. Per exemple, amb les tasques creatives, se m'obre la ment. Té reconeguda la seva invalidesa i l'ajut que li correspon, com va anar el tràmit? Me la van reconèixer perquè estava fatal, a l'estar en el centre psiquiàtric és més directe. Allà ja tens la paraula de tots els metges que t'han visitat. Com ho porta el seu entorn? Amb les amigues de tota la vida molt bé. Quan tenia els brots psicòtics, a una que em coneix des dels tretze anys li agafaven unes ploreres i jo no entenia per què. S'asseia al meu costat i parlava amb mi perquè li feia pena. I els veïns patien molt perquè em coneixen des de petita i havia estat companya dels seus fills. Per exemple, hi havia vegades que a les tres de la matinada posava la música a tot volum, i el meu pare els deia: denuncieu!, així la internen i potser es regula. M'han tingut paciència i afecte, me'ls estimo molt. Ha estat un entorn totalment empàtic. Fins i tot quan alguns bandarres es ficaven amb mi estant jo malament ells donaven la cara per mi. Aquí ens coneixem tots. El barri és casa meva. Cal no perdre el bon veïnatge que hi ha. Finalment, com va viure la pandèmia? El que més em va afectar és no poder veure la meva família. Sense parella ni fills, la meva família són les nebodes, els germans i els cunyats. Em posava música i ballava per evitar els brots. Però, potser a les tres de la matinada ja estava a peu dret. Tota la part biològica s'altera. T'has de distreure escoltant música, pintant, has de fer coses, i intentar dormir. Dormir tranquil·litza i ajuda a desconnectar de la realitat. ■

Yohany Limpias Ayala