La Marina - edició maig 2015

102.5 FM

Periòdic gratuït Maig 2015 / Nº 238

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

No et quedis a casa, el teu vot és decisiu

(Pàgs. 10-11) Actualitat

Actualitat

La joia de Montjuïc

El CAP La Marina celebra els 10 anys

(Pàg. 13)

(Pàg. 3)

Una de les entitats amb més trajectòria a la Marina es troba en fort risc de desaparèixer.

El centre d'atenció primària realitzarà el dia 5 de juny una jornada de portes obertes i diverses activitats

2

MIRADES

amcl

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat



Editorial

mirada crítica Antonio Rubio

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Coordinadores Anna Rabassó, Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Jordi Gispert, Judit Valdés, Anna Rabassó, Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Eva Albiol, Sergio Segura, Ana Sánchez Fotografia Sandra Cabrerizo, Thaís Campmany, Sara Valero, Agustín Forteza, Jordi Gispert, Rafel Vidal Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Vicente Villalba.

Publicitat comercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Un gran espai per gaudir

Al carrer del Foc tenim un gran espai: la vorera de La Fira. Un lloc que els veïns hem anat ocupant amb activitats molt diverses: patinatge, ciclisme, festes al carrer, passejades i d'altres. Un espai magnífic, amb molt ciment, uns petits jardinets, uns arbres que més endavant faran ombra, uns bancs de disseny que donen per poder seure en rotllana i parlar, unes boniques fonts amb raigs d'aigua per jugar molt divertides...

Només trobo a faltar algunes fonts per beure, tant disseny i no hem tingut en compte que les persones necessitem una mica d'aigua. Ara hem d’anar equipats amb ampolles perquè la gran vorera és un gran desert! ■

Antonio Rubio Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Una responsabilitat ciutadana Aquest 24 de maig se celebren les eleccions municipals en tot el país i es plantegen com un desafiament no només de les organitzacions polítiques, que amb el descrèdit que tenen hauran de guanyar-se vot a vot la seva representació en l'administració local, sinó també per a la ciutadania en general, fet que haurem de valorar amb deteniment i responsabilitat en qui deleguem el poder de decidir per nosaltres com s'administra i en què s'inverteix la recaptació de milions d'impostos destinats a millorar les nostres condicions de vida dia a dia.

Enfront d'altres eleccions, aquesta té la particularitat d'afrontar una situació d'agreujant social en la qual milers de famílies no gaudeixen de la garantia dels seus drets fonamentals com l'habitatge, serveis bàsics, aigua, llum, gas i fins i tot l'alimentació, per esmentar alguns exemples. Hem de reflexionar amb lupa les propostes de govern que cada formació política proposi i exigir el seu compliment al llarg de la seva gestió.

L'endemà de les eleccions, sempre ens quedarà el desafiament constant d'aprofundir l'exercici democràtic i afrontem el repte de l'acte organització i el control social per mantenir els espais de decisió oberts als veïns i veïnes, com són els consells de barris i del districte i associacions veïnals, entre altres associacions i formes d'organització, que el poder social ha conquistat.

En la nostra propera publicació:

Especial Festa Major Anàlisi i valoració electoral

ACTUALITAT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

El CAP La Marina està d’aniversari El centre d’atenció primària celebra els deu anys amb activitats i una jornada de portes obertes || Anna Rabassó || Redacció Fa deu anys al barri de La Marina només hi havia el CAP Carles Ribas, un servei que cada vegada era més petit tant pels professionals com pels usuaris. Com a conseqüència del creixement que experimentava en aquella època el barri es va decidir crear un nou centre d’atenció primària: el CAP La Marina. Rosario Hernàndez, la primera directora d’aquest centre que va sorgir l’any 2005 i també actual doctora, explica que gràcies a la pressió veïnal la inauguració d’aquest centre es va fer de manera àgil. Durant aquests anys el centre ha anat evolucionant per millorar, segons indiquen Hernàndez i Josep Maria Cots, l’actual director del CAP La Marina i doctor del centre.

Quan varen començar a treballar-hi eren

deu metges de família i vuit administratius. Mica en mica s’han anat incorporant molts professionals que fan d’aquest centre d’atenció primària un bon espai per visitarse. Actualment, hi ha dotze metges de família, dotze infermeres, onze administratius, dos auxiliars administratius, una treballadora social, sis pediatres. A més a més, s’han anat incorporant especialistes de reumatologia, neurologia, cardiologia, dermatologia, psiquiatria, psicologia, odontologia... Una iniciativa anomenada com a RAE (Reforma de l'atenció especialitzada) que evita en un 90% que el pacient vagui a l’hospital i solucionar al mateix centre la seva patologia.

En aquests deu anys el centre ha crescut en nombre de professionals i serveis

3

Carta de la primera directora El dia cinc de juny farà deu anys que varem obrir el CAP La Marina, si, diem varem perquè ho vam fer plegats, el Servei Català de la salut, el Servei d’Atenció Primària Esquerra de l’Àmbit de Barcelona de d’Institut Català de la Salut, els professionals del CAP i els veïns i veïnes dels barris de La Marina. Les persones que en aquell moment (fa 10 anys) estaven a la Federació d’Unió d’Entitats recordaràn les reunions periòdiques, les visites al centre abans de finalitzat les obres, l’adaptació dels espais, la revisió del material, del pla funcional... tot per intentar que el nou Centre d’Atenció Primària tan esperat i demanat de feia temps, s’obrís el més aviat possible i en les millors condicions.

El 5 de juny de l’any 2005 el Cap La Marina va obri les portes tot envoltat de valles d’obres, la Biblioteca Francesc Candel encara no estava en funcionament, el Parc dels Drets Humans no estava obert al públic, els edificis del costat eren una estructura de formigó. Ara el CAP té un entorn envejable, ple de verd i de silenci, amb un carrer peatonal per davant i un preciós parc pel darrera que a la primavera s’omple de colors.

Es va obrir aquest centre amb l’esperit de donar els serveis amb qualitat i amb l’objectiu d’ampliar la cartera bàsica de serveis, tenint l’ull posat a les necessitats de la població. Vam començar únicament amb els serveis de medicina de família, infermeria i odontologia, però poc a poc amb ganes i il•lusió vam anar creixent, primer vam venir els pediatres, la treballadora social, desprès els especialistes... cardiologia, neurologia, reumatologia, pneumologia, psiquiatria, psicologia, endocrinologia, dermatologia. Ara 10 anys desprès continuem amb les mateixes ganes de fer una assistència de qualitat i de millorar els serveis que donem i de innovar en tot el que podem (tenim una consulta especifica per ajuda a deixar de fumar, fem MAPA de HTA, hem començat a fer ecografies abdominals....)

Esperem celebra aquest i molts més aniversaris amb els veïns i veïnes i seguir comptant amb el recolzament dels usuaris del nostre CAP. Dra. Rosario Hernández Ibáñez, Sra. Alícia Coiduras Charles.

Equip de direcció que va obrir el Cap La Marina el 5/6/2005.

“Ens emportem els pacients fora de la consulta.”

La nostra preocupació pels pacients va més enllà de quatre parets” Des del primer dia d’obertura aquest CAP no ha perdut gens ni mica d’energia. L’equip d’aquest centre sembla un gran equip de professionals que tot i les retallades i la disminució de professionals no han perdut ni la il·lusió ni les ganes de treballar. El CAP La Marina és un dels millors centres respecte la qualitat de prescripció mèdica en relació a la patologia que es tracta i en tots els resultats de qualitat assistencial. Des de ecografies, la marxa nòrdica, infiltracions o ajudes per deixar el tabac, aquest centre busca sempre oferir el màxim de serveis als seus usuaris.

“El pacient aquí consulta per tot” afirma Cots. El ser un centre de barri a vegades l’aproximació amb el pacient és

més senzilla. Son molts pocs els usuaris que van a visitar-se en consultes privades o en altres centres públics que els hi queden més lluny, això fa que el pacient vagi més a aquest centre i el professional senti com a seva la patologia que pateix.

Tant la doctora Hernàndez com el doctor Cots asseguren que els pacients se’ls enduen més enllà de les quatre parets on realitzen les consultes. En total aquest centre porta uns 16.000 pacients que, conjuntament amb el CAP Carles Ribas atenen cada dia la gent de La Marina. ■

Tenim il·lusió i ganes de treballar tot i la crisis Des de l’Associació de Mitjans i Comunicació Local (AMCL) felicitem el CAP La Marina per aquests 10 anys.

Gràcies pel servei que oferiu als veïns i veïnes del barri.

4

ACTUALITAT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Una segona oportunitat després de l’abandonament escolar

Cada cop més joves es matriculen a un Centre de Formació per Adults per reprendre els estudis • Els cursos amb més demanda són el GES, Informàtica i Anglès || Judit Valdés || Redacció A Catalunya, l'any 2008 una mica més de dos cinquens dels joves d'entre 20 i 24 anys no tenien estudis de nivell secundari, i el percentatge d'abandonament dels estudis de la població d'entre 18 i 24 anys era d'un 32,9%, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. Aquesta dada, que fa referència a les persones d'aquesta franja d'edat que tenen com a màxim el grau d'educació secundària, ha millorat considerablement, i l'any passat era de només un 22,2%, el que suposa la millor xifra de, com a mínim, els últims 15 anys. Aquesta millora ha anat acompanyada d'un creixement del nombre de joves adults que decideixen matricular-se a un Centre de Formació per Adults. El nombre d'alumnes d'ensenyaments encaminats al món laboral o acadèmic "ha augmentat molt", explica Josep Garcia, director del Centre de Formació de Persones Adultes Sants-Sant Raimon de Penyafort, situat al passeig de la Zona Franca. A més, la mitjana d'edat dels alumnes del curs GES, per obtenir el graduat en educació secundària, és més baixa. "Els primers anys de la crisi era gent més gran, una mitjana sobre els 30 anys", diu el senyor Garcia. "Els últims anys notem un grup d'alumnes més joves, sobre els vint, vint-i-pocs".

La mitjana d’edat dels alumnes als cursos per obtenir el GES als centres per adults ha baixat i volta els 20 anys A la classe de GES del Sants-Sant Raimon de Penyafort d'un dimecres d'abril pel matí hi ha cinc alumnes, tots nois. Expliquen que ells són pocs, però que els del PQPI són més.

Els PQPI són els Programes de Qualificació Professional Inicial per alumnes d'entre 16 i 21 anys que no tenen el graduat de secundària, i que l'última llei d'educació espanyola substitueix pels cursos de Formació Professional Bàsica, tot i que encara no s'apliquen a Catalunya. El Salva A., que cursa el GES, té 18 anys i va deixar la secundària quan cursava 3r ESO, tot i que sempre amb la idea de seguir estudiant. "Crec que és important tenir el graduat de secundària", comenta. Va començar un grau mitjà, al qual va accedir per prova d'accés, i en acabar aquest curs vol començar-ne un d'Emergències Sanitàries.

La mitjana d'edat d'aquest curs GES és d'uns 19 anys, i hi ha alumnes entre els 17 i els 22. L’Eric P., company de classe del Salva, en té 17, tot i que en fa 18 aquest any. Va deixar d'estudiar a secundària fa tres anys però ara, com el Salva, vol seguir estudiant: "M'agradaria fer un grau superior, i després, anar a la universitat. Fer Turisme, o alguna cosa semblant". Tots dos estudiants troben que el curs no és difícil de passar. Segons dades del centre, el curs passat un 42% de les persones matriculades van aprovar-lo,

▶ Alumnes del GES atents al professor a la classe de física.

una xifra que pot semblar baixa, però en la que s’inclouen persones que “no són susceptibles d’aprovar”, adverteix Josep Garcia.

“Hi ha gent que es matricula ara, aquest trimestre”, explica, referint-se als alumnes que es matriculen quan el curs ja fa mesos que ha començat. “L’índex d’aprovats que poden aprovar és més alt”. D’altra banda, l’índex d’abandonament del GES acostuma a ser baix, “unes 8 o 10 persones per curs”, segons Josep Garcia, de classes d’uns 30 alumnes. “Són alumnes que pel motiu que sigui no han pogut seguir el procés normal d’escolarització i obtenció d’un títol”, explica Garcia. “Tenint en compte aquests factors, Déu n’hi do”.

Els cursos amb més demanda són aquells que van encaminats a tenir un currículum útil pel món laboral Com explicava Josep Garcia, director del centre, els cursos en què ha crescut més la demanda són els "ensenyaments que

van encaminats a tenir un currículum que t'ajudarà al món laboral", que són, comenta, els d'Anglès, els d'Informàtica i el GES. El curs en què l'augment d'alumnat ha sigut major, a nivell de Barcelona, és l'anglès: en quatre anys, gairebé s'ha doblat el nombre, segons les últimes dades estadístiques de la ciutat publicades, del curs 2012-2013. Tot i això, el nombre d'alumnes és major en el GES i en Informàtica. Pel que fa als cursos de preparació per a les proves d'accés a cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, les xifres van augmentar considerablement en començar la crisi econòmica (any 2007), i s'han mantingut des d'aleshores. Així, si l'any 2006 el nombre total d'alumnes d'aquests cursos a Barcelona era de 661, l'any 2013 hi havia 2.733 alumnes, xifra semblant a la que es dóna cada curs des de l’any 2008.

EDUCACIÓ I OCUPACIÓ La formació adulta amb estudis de secundària ha augmentat considerablement a nivell espanyol, segons l’informe d’educació de 2014 de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic).

Tot i així, encara és lluny de la mitjana dels països de la Unió Europea. A Cata-

ESTUDIAR DE GRAN EL QUE NO HAS POGUT ESTUDIAR DE JOVE La Isabel, la Carmen, l'Adelaida són el cas contrari del Centre Sants-Raimon de Penyafort: tornen a estudiar ara, després de tota una vida treballant i d'haver deixat els estudis abans que no els hauria agradat. "Nosaltres no hem tingut l'oportunitat que han tingut els nostres fills", comenta l'Adelaida. Les tres van deixar d'estudiar entre els 12 i els 14 anys. Al centre estudien matemàtiques, castellà i català. "Vull recordar el que havia estudiat de petita", explica la Carmen, que sobretot vol aprendre bé el català. "Hi ha un perfil de persones que durant tota la seva vida ha estat treballant de sol a sol i que vol fer ara allò que no ha pogut fer de jove", diu el director del centre, Josep Garcia. Per la Isabel ja és el vuitè any estudiant. "La meva filla volia que fes alguna cosa", riu. Valora molt la proximitat dels professors, de qui diu que també els veu com psicòlegs, i que també es facin sortides. "L'aspecte cultural és molt important", resumeix el Josep Garcia sobre el centre.

Judit Valdés

lunya, el percentatge de joves d’entre 20 i 24 anys amb estudis de nivell secundari és un 68,6%, mentre que en el conjunt de la Unió Europea és un 82%. Mentre que la demanda formativa adulta ha augmentat, també entre els joves, el nombre d’ocupats en aquest sector de la societat s’ha vist molt minvat en els últims anys: l’any 2008 un 61,47% de la població activa d’entre 20 i 24 anys estava ocupada. La xifra de l’any 2014 és 24 punts percentuals menor, situant-se en un 37,27%.

Les probabilitats d’accedir a una millor futura situació laboral i a millors salaris són majors amb una millor educació, segons l’OCDE Segons aquest informe de l’OCDE, les probabilitats d’accedir a una millor futura situació laboral i a millors salaris són majors amb una millor educació. Un alt nivell d’educació està correlacionat amb un alt nivell d’ocupació. A l’Estat espanyol, la taxa d’atur d’aquells amb educació superior és la meitat de la de la població amb un nivell educatiu corresponent a la primera etapa d’educació secundària o inferior, pels qui aquesta taxa era d’un 31% l’any 2012. D’altra banda, a menys nivell educatiu, els ingressos també acostumen a ser menors: segons dades recollides a l’informe, el que guanya una persona amb només educació secundària pot ser entre un 20% i un 61% menys del que guanya una persona amb estudis superiors. L’informe de l’OCDE també afirma que l’educació ajuda a adquirir la capacitat d’una millor presa de decisions en temes que poden afecten la salut, l’esperança de vida i el benestar d’una persona. ■

ACTUALITAT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les barraques de Can Tunis, memòria d’un barri digne Can Tunis o Casa Antúnez, un barri dins d’altre barri. Llums i ombres d’un lloc que ha viscut, patit i lluitat.

▶ 1966 Situacio del grup de Barraques de la muntanyeta, segons l'Idela nº 127 del Maig-Jun, del 1966.

|| Patricia Rubio || Redacció Les barraques són usualment conegudes per unes construccions precàries habitades per gent immigrant amb escassos recursos.

A Barcelona es va comptabilitzar l’any 1949 aproximadament unes 1500 barraques repartides entre 387 nuclis per un mínim de 60.000 persones. Sempre ens recordem dels testimonis vius del Somorrostro, del Carmel o de Can Valero i inclús de la pel·lícula del 1963 ‘’Tarantos’’. Una situació tan precària i alarmant que es va estenent a mesura que la ciutat anava creixent a petjades de gegant i cobrint una rellevància internacional imminent. Per això, arriben els preparatius dels Jocs Olímpics del ’92 i es decideix posar punt final a aquest caos, a netejar la ‘’vergonya’’ d’una ciutat des de l’arrel. La qual cosa, com n’era usual, es varen oblidar d’atendre les necessitats de milers de persones que demanaven auxili. Per a nosaltres, millor dit, per vosaltres, aquells que vàreu viure aquelles dècades i que us identifiqueu amb els successos de La Muntanyeta, també conegut com, Jesús i Maria, coneixereu la següent història.

Amb la fi de la Guerra Civil, la ciutat va haver de tornar a la normalitat i amb ell, es-

▶ Julio Baños amb la revista ''Ideal''. En portada les barraques de la Muntanyeta.

Proc Anna Ortiz Huguet.

perar la benvinguda de milers de famílies provinents de diversos llocs de la Península que buscaven noves oportunitats a la gran ciutat comtal. A partir del 1935 es comença a habitar amb barraques d’obra La Muntanyeta, l’origen i el final d’una lluita veïnal per la dignitat.

D’on prové el terme de la Muntanyeta i de Jesús i Maria? La Muntanyeta, temps enrere, fou un promontori del terreny de Montjuïc on els nens i nenes anaven a jugar. Per altra banda, el nom de Jesús i Maria prové de la capella i col·legi que hi havia allà i que era portat per l’ordre de monges de Jesús i Maria.

En aquest terreny ja hi havia una zona de barraques, però sobretot eren petites cases de pescadors repartides per la platja de la qual, antigament, el barri abastia. Com s’ha indicat, és a partir dels ’40 quan es comença a habitar massivament diverses zones perifèriques de la ciutat. Aquest terreny, doncs, pertanyia a l’Ajuntament i al consorci del Port Franc, on a la necessitat de buscar un lloc on salvaguardar-se varen començar a expandirse el nucli tant com es podia.

però que alhora, es trobaven més disperses entre elles. La majoria eren, al igual en el cas de la Muntanyeta, barraquetes d’obra però amb més disposicions com per exemple, horts i més espais d’habitació.

Francesc Candel, relata al ‘’Amazacotamiento’’ (1965) el següent: ‘’desde luego, los barrios de barracas, en la ciudad de Barcelona han surgido donde han podido, generalmente en las zonas de los constructores de esta mínima expresión de vivienda – esto es, en sus mismos ocupantes – creyeron que era tierra de nadie: hondadas, torrenteras, picos de monte, empinadas laderas, orillas de cloacas, bordes de barrancos…, esos lugares que no tenían valor alguno porque en realidad eran solares – valga la expresión – escasamente aprovechables.’’

Degut a que les famílies, ansioses per emprendre una vida millor i en vista que l’Ajuntament organitzava una sèrie d’infraestructures en les que s’anaven retardant, varen decidir crear una germandat d’estalvis per tirar endavant l’habitatge social. Això es va poder progressar gràcies a la Parròquia Mare de Déu del Port i la revista ‘’Ideal’’ que s’editava allà mateix i que, ambdues forces oferia al veïnat activitats forma-

5

dament, la reforma no va arribar mai perquè incidia amb un projecte previst des de l’any 1958 que pertanyia al Pla Comarcal, i aquesta era la construcció de la ronda del Litoral.

A més, a l’any següent comencen les obres d’ampliació del port previstes al Plan General de Ordenación y Servicios de l’any 1965.

Per tant, el terreny es comença a expropiar, i es torna al concepte d’abans: aquelles 300 famílies que vivien en barraques, i que algunes estaven indemnitzades per ser titulars de l'habitatge se n’anaven, mentre que les altres eren ràpidament desallotjades amb totes les seves dependències portades en un camió sense un destí fixe i totalment desconegut.

Un exemple d’aquesta gent que fou indemnitzada, varen marxar al 1968 a Sant Boi de Llobregat al nou barri de les Cinco Rosas.

‘’De petit era un barri casolà, un barri molt familiar. Diferent al d’avui, que no ens coneixem cap’’ Les barraques de la Muntanyeta varen ser destruïdes el 1970; mentre que, el nucli que encara es resistia per ser abatut més situat a la plana i disseminat per les dependències del Port Franc, el 1971 algunes d’aquelles famílies varen decidir instal•lar-se al barri de la Mina, mentre que altres es varen quedar ben bé fins als ’90. Com bé explica Julio Baños, patró de la Fundació Francesc Candel i veterà veí de Can Tunis ens diu: ‘’Ningú explica la història vertadera de Can Tunis.

▶ 1966. Barraques de la Muntanyeta o Jesus i Maria a Can Tunis. ASM- CDHLM

‘’A la Muntanyeta hi havia al voltant de 500 barraques d’obra ocupades al voltant de 2.500 persones en un espai de 26 m2 on devien condicionar-se i adaptar-se als desafortunats contratemps de la natura’’ A la Muntayeta hi havia aproximadament unes 538 barraques on vivien unes 2.516 persones. Les barraques construïdes principalment per totxos i uralites rondaven uns 26 m2. Com és evident, els carrers no estaven asfaltats i molt menys hi havia un sistema de clavegueram i de drenatge de residus. També, s’ha de comptar que a l'estar situat a un turó molt pròxim al mar es patia contínuament inundacions i enderrocaments, on una vegada va acabar amb la vida d’una família a la zona de barraques de Can Riviere, molt pròxima a aquesta que expliquem.

L’altre nucli, una mica més apartat de la Muntanyeta, eren les barraques de Port Franc que ocupaven un terreny més extens

tives, culturals, socials i d’esbarjo. No sols era una lluita per aconseguir enderrocar les expropiacions, sino que també, formaven una comunitat que vetllaven per els drets bàsics i comuns, com per exemple, l’educació.

A partir d’aquí, l’any 1947 Trias Bertran va decidir demanar 143 milions de pessetes per a les tasques de l’Instituto Municipal de Vivienda. L’any 1949, comencen a marxar aquelles famílies que tenien les barraques titulades per anar-se’n a un pis de nova obra fomentat per l’Estat; mentre que, els barraquistes no titulats es quedaven al marge i amb el neguit de no saber on els hi depararia el destí.

L’any 1966 es presentà els estatuts de la Cooperativa de Viviendas de Casa Antúnez signada al maig per a construir uns 640 habitatges a la Muntanyeta per tal d’aniquilar l’efecte barraquista de la ciutat i a la vegada, per tal de complir amb la societat. Malaura-

Va viure una època esplendorosa als ’20 i un altre desastrosa als anys ’90.’’

Obligades a desaparèixer per donar pas a una Barcelona més desenvolupada i pionera per la construcció i ampliació d’un port i un polígon industrial, va marcar l’abans i el després d’una situació crítica dins d’una ciutat hostil. On encara són visibles moltes d’aquestes seqüeles. Ara ho vivim des d’un altre punt de vista i amb un altre situació, però no és menys important que l’efecte que varen tenir les barraques, sino que estem vivint una situació més alarmant, els desallotjaments massius efecte de la crisi. Una solució que encara li queda per recorre un llarg camí i que conjuntament hem d’intentar solucionar.

Per a molts, el barri que fou més que un barri, sino un signe, un símbol de lluita, progrés i dignitat. Can Tunis, l’origen d’un nucli vital i el final d’una ciutat. ■

Bibliografia Especial agraïment a Julio Baños, patró i tresorer de la Fundació Francesc Candel.

BAÑOS I SORIA, J., 2006, Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952), Cròniques de la Memòria, Barcelona.

MUHBA, 2008, Barracas. La Ciudad Informal. Museu d’Història de Barcelona, Barcelona.

Ortega, J., 2007, Una historia de la Marina de Sants. Vides paral·leles. Ajuntament de Barcelona i Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona.

6

OPINIÓ

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les millors piulades L’Ajuntament de Barcelona ha obert una nova convocatòria del Pla BUITS Benjamin Laguno Berdion: Això no ho podien haver fet durant aquests quatre anys? CDC són uns pocavergonyes i no fan més que propaganda electoral. Han arreglat més coses en l'últim mes que en tota la legislatura.

@

Carles Morera Redrejo

Nosaltres els minusvàlids també tenim drets. Quina és la meva petició? Bé, doncs és la següent, alguna vegada he intentat pujar a l'autobús amb el meu scooter i el conductor s'ha negat a deixar-me pujar. Hauríem de fer que això no torni a succeir. Sóc un ciutadà i com a ciutadà exigeixo els meus drets. Que és això que el conductor sigui qui decideixi si deixar-te pujar o no? Simplement els hi demano que facin una reflexió, és com si a un cec amb un gos pigall li prohibissin pujar a l'autobús perquè el gos no li agradava al conductor.

Veritat que no seria lògic? Doncs aquí ho deixo, simplement perquè el meu scooter és molt gran.

Jaume Collboni afirma que "La Marina és Barcelona i vol els mateixos drets."

Des de l’Associació de Veïns de la Vinya s'han recollit queixes dels veïns del barri, del carrer Foneria cantonada Gaia, Riudaura, l’Onyar, en referència a les destrosses que patim en les voreres del barri i el risc al fet que la gent es pugui ensopegar i caure.

A més, s'han recollit queixes dels veïns del barri, del carrer Foneria cantonada Gaia, Riudaura, L`Onyar en referència a la vorera que és insuficient i estreta perquè les persones que circulen en cadires de rodes puguin utilitzar-les i no hagin de circular per la carretera. Es reclama els serveis de l'ajuntament que s'estudiï la forma de poder fer la vorera més ampla.

Olga Torremocha: Que no prometi el que no pugui complir. Un bon polític ha de posar les cartes sobre la taula, no solament quan l’hi interessa.

Sandra Sakura To: Penso que amb les voreres tan amples, l'ajuntament podria posar més aparcaments de bicis al llarg de tot el passeig de la Zona Franca. @DavidGR1714 Aquestes eleccions municipals a Catalunya son una mica sobrenaturals, als pobles esta ple de candidats fantasma i a Barcelona es presenta una Santa.

L’associació de Veïns de la Vinya també ha recollit queixes dels veïns del barri, del carrer L`Onyar en referència a la muntanya del sr.Piolat propietari d'aquesta muntanya que aquesta en total abandó pel propietari. L’associació de la vinya es va posar en contacte amb el districte perquè es netegés i solament van netejar un tros del carrer dels ferrocarrils catalans, però la part de a dalt de la muntanya aquesta tira una selva.

@pereprats Quan s'acosten eleccions, ataquen la llengua. La resta de dies et roben els impostos. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

La gent opina:

1. En el programa polític, ja que em pot interessar molt un partit i no agradar-me el seu candidat.

2. En la ciutat. Al cap i a la fi, la ciutat som tots i és més important que un barri.

Víctor, 21 anys.

Auxiliar de cuina

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

1. Quan vota, ho fa pensant en el programa polític del partit o en el seu candidat?

Rafel Vidal / Sergio Segura 2. Quan vota, ho fa pensant en la ciutat o en el barri de La Marina?

Mari Luz Blanco, 47 anys.

Dependenta

1. En el seu programa, ja que és el que regeix el país i el pot beneficiar i perjudicar el país.

2. En la ciutat, perquè el barri forma part de la ciutat i és a la ciutat on vivim tots.

1. En el programa. Jo sé el que vaig a votar. El que vota el meu marit ho voto jo.

2. En el barri, ja que és on porto vivint des de fa molts anys.

Francisca Rabascalls, 85 anys.

Jubilada

Alicia Hernández, 59 anys.

Aturada

1. En el programa polític.

M’importa més el que farà o no més que la seva imatge.

2. En La Marina, perquè visc aquí, és el meu barri i és el que més m’importa.

1. Sempre en el programa polític.

Miro el programa i voto el que més ajuda al conjunt, que sempre és l’esquerra.

2. Principalment en el barri, però tampoc m’oblido que la ciutat ha de funcionar bé.

Antonio, 66 anys.

Jubilat

OPINIÓ

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

La Favb informa

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Nosaltres també érem al Parlament!

ara.cat

|| Junta de la Favb La sentència que acaba de pronunciar el Tribunal Suprem, revocant l’absolució dictada per l’Audiència Nacional i condemnant ara a tres anys de presó vuit de les dinou persones encausades arran de l’acció de protesta davant del Parlament el 15 de juny de 2011, pretén ser un “escarment”, una mena de càstig exemplar i un avís per a navegants. Com més allunyades de la ciutadania i més desacreditades es veuen les institucions, més veneració i submissió ens exigeixen per la força.

Estem davant d’una condemna que no guarda cap proporció amb els fets i que només s’explica per fer témer l’autoritat de les “altes instàncies de l’Estat”.

Indignant, no podem dir que aquesta sentència sigui tanmateix una sorpresa. Ben al contrari, se situa en la línia lliberticida de les polítiques del PP, com ho palesen la “llei mor-

El jardí Xavier Sanz

Enquestes i urnes Diu el tòpic que la veritable enquesta és la que té lloc el dia de les votacions, aquella que decideixen els electors amb la seva papereta. Fins a aquell instant, la resta és paper mullat fruit de la conjuntura o de la cuina més o menys encertada de les empreses demoscòpiques.

Malgrat tot, si sembla clar que l’escenari postelectoral de nombroses pobles i ciutats i en especial, a Barcelona ens aboca a la negociació i els pactes. L’època de les majories absolutes ja fa dies que es va acabar, vivim en

dassa” o la reforma retrògrada del Codi Penal. Però vet aquí que, de seguida, l’atzagaiada del Suprem ha trobat una entusiasta aprovació per part del Govern de la Generalitat, que, a falta “d’estructures d’Estat” pròpies, se sent d’allò més còmode amb la funció repressiva dels organismes de l’Estat espanyol. Francesc Homs s’ha permès fins i tot d’aureolar la decisió del Suprem d’una pretesa aquiescència del poble de Catalunya.

De debò? El juny del 2011, amb un país ensorrat en la crisi, el Parlament s’aprestava a debatre els pressupostos socialment més regressius de la seva història recent, farcits de retallades que cap partit no havia exhibit en el seu programa electoral. No era legítima potser en aquestes circumstàncies una protesta popular, pacífica i simbòlica, assenyalant la mistificació d’una representació de tan escassa qualitat democràtica? La FAVB va considerar que sí, i va convocar aquell mateix un temps on la diversitat d’opcions omple el mapa electoral i es fa més necessari que mai, escoltar, parlar i arribar a acords.

En aquest sentit, fora interessant que els candidats i candidates, més enllà de reproduir el discurs típic de campanya, rebutjar parlar de pactes i assegurar-nos que es veuen alcaldes o alcaldesses amb tota seguretat; ens parlessin del seu full de ruta en relació als pactes, quines intencions tenen i quines línies vermelles fixen en aquest tema. Perquè tot això ja ho està situat però no s’explica, és que la ciutadania no és prou madura per a entendre que caldrà pactar?

Si us plau, el respecte a les institucions i els seus representants també s’aconsegueix respectant a la ciutadania. ■

matí una cassolada veïnal a les portes de la Ciutadella. Més enllà de l’afirmació de la nostra solidaritat hem de dir, en un sentit literal, que nosaltres també érem al Parlament.

I tenim el deure d’afegir que la Favb va treballar concretament per garantir el caràcter cívic de la protesta i evitar enfrontaments.

Podem afirmar que, el dia abans dels fets, la Prefectura dels Mossos havia rebut garanties solvents que l’acció del Parlament s’inspiraria en les formes tradicionals de la desobediència civil pacífica. I podem dir també que la mateixa policia havia transmès la seva intenció de muntar un dispositiu que impedís el contacte entre manifestants i parlamentaris, evitant situacions de tensió que poguessin propiciar topades o desbordaments. Tot el contrari del que va succeir l’endemà, quan la Conselleria d’Interior, fent passar els parlamentaris a peu entre els manifestants, va organitzar les coses de tal manera que es multipliquessin els moments de crispació.

Felip Puig, que acabava de proclamar la seva intenció de fer que “tornéssim a tenir por del sistema”, buscava provocar aldarulls que justifiquessin una criminalització del moviment davant l’opinió pública. No se n’hi va sortir: malgrat la cridòria de la “premsa d’ordre”, el 19 de juny, centenars de milers de persones omplien els carrers de Barcelona en solidaritat amb els indignats.

Ara volen la revenja. No ho podem permetre perquè es tracta de les nostres llibertats.

Volem un Parlament que es faci respectar per la seva lleialtat al poble, i no que es faci témer per la maquinària de l’Estat espanyol. Absolució de les vuit persones condemnades! ■

Columna grega Myriam Reyes

Sense comiat

Es va posar la corona de flors en el cap i va submergir el seu cos en el riu.. si “en el río aquel, tu, yo y el amor”.. i “aquel agua tan fría”... aquella aigua tan freda que va tenir la sensació d'entrar en una altra dimensió, no obstant aquest era l'objectiu entrar en una altra dimensió.. “el hombre del traje gris le robó el mes de abril”..així que maig es presentava fred i trist ...i ningú, encara que ho desitges amb totes les seves forces podia dibuixar un somriure en el seu rostre. La vida li va canviar en dues hores …. Tic tac “reloj no

7

L’acomodador Juan Bibian

“L'ombra de l'actor” És més que evident que el millor Barry Levinson fa temps que va passar. Va signar una filmografia destacada des del seu debut (82) com en tota la dècada dels vuitanta on va dirigir pel·lícula com ‘Diner’, ‘El millor’, ‘El secret de la piràmide’, la oscaritzada ‘Rain man’ o ‘Good morning Vietnam”.

En ‘L'ombra de l'actor’, escrita per Buck Henry i Michal Zadebe, basada en la novel·la homònima de Philip Roth, encara que com sol ser habitual realitzant certes modificacions per al seu ritme cinematogràfic, com per exemple el seu final, Levinson ens presenta la vida de Simon Axler (Al Pacino), un veterà i famós actor de cinema i teatre que sofreix de sobte un bloqueig interpretatiu.

Simon no té més remei que acceptar que els dies d'èxit pertanyen al passat, i es veu sumit en una depressió. Egocèntric, neuròtic i autodestructiu veu com el seu final s'aproxima fins que un bon dia es presenta al seu domicili Pegeen (Greta Herwig), filla d'uns amics i que sembla tenir un gran interès en la seva figura. Aquesta relació farà canviar les expectatives que Simon tenia sobre els seus últims anys, entrant així en una curiosa segona joventut.

Una història que aborda l'homosexualitat, la psicosi, l'obsessió de l'actor en hores baixes, la diferència generacional i que torna a atiar amb força al món de la crítica, alguna cosa que ja fes Iñárritu en ‘Birdman’ i amb la qual tants punts té en comú.

Un film fet per Pacino on per a alegria pròpia demostra que no s'ha oblidat del gran que ha estat. Extraordinari l'inoblidable Michael Corleone de “El Padrino”. ■ marques las horas ..porque mi vida se apaga”… es va quedar sense nota de comiat... va ploure molt durant tres dies... i ella ho plora encara a les matinades...maig li va regalar una corona de flors i ella només desitja submergir-se per no sentir veus..solament silenci..per prendre aire i continuar el camí per acompanyar al seu fill. Ell ha de créixer envoltat d'amor...i ella ho farà pels dos. ■

“Al final de este viaje en la vida quedará una cura de tiempo y amor, una gasa que envuelva un viejo dolor.

Al final de este viaje en la vida quedarán nuestros cuerpos tendidos al sol como sábanas blancas después del amor.”

Al final de este viaje Silvio Rodriguez

8

ACTUALITAT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Can Clos busca la resolució dels seus conflictes || Yohany Limpias || Redacció Asensio Castro, veí de Can Clos, entre altres veïns i veïnes asseguren que hi ha hagut una sèrie de problemes i denuncien que la junta directiva actual de l'associació de veïns del barri està en una situació d'il•legitimitat ja que el president actual no va ser triat mitjançant una votació democràtica i participativa, sinó que va ser la junta directiva anterior que ho va nomenar, segons aquests veïns.

Van afirmar a més que aquesta directiva tampoc va informar els veïns i veïnes respecte de l'estat de comptes de l'associació.

Van assenyalar exigir transparència en els comptes i van denunciar a més que suposadament va haver-hi despeses de fins a tres mil euros que no van ser justificats.

Van denunciar a més la situació del gimnàs del barri, que segons els veïns, després d'haver estat declarat no apte per realitzar les seves activitats pels serveis tècnics del districte, ha tornat a obrir sense el condicionament necessari, segons la versió dels mateixos veïns. Aquesta informació no vàrem poder corroborar-la amb el districte de Sants-Montjuïc.

Assenyalen també com una altra denúncia que l'administració i gestió del pàrquing del barri va ser inadequada per

Rafel Vidal

als interessos dels veïns propietaris de pàrquing al barri.

Guillermo Sáez, president de l'Associació de Veïns de Can Clos consultat per la Marina sobre aquestes denúncies va respondre que respecte de la suposada mala administració dels recursos econòmics va adonar en una assemblea de veïns i obri la seva gestió en el pàrquing del barri va al•legar

que la seva administració ja va ser aclarida i que a més en el procés van intervenir tècnics en mediació i resolució de conflictes veïnals, contractats pel districte de SantsMontjuïc. ■ Nota: La Marina no es responsabilitza de les denúncies abocades pels veïns. No obstant això aposta per la col·laboració

i el diàleg per resoldre els conflictes existents al barri. Considerem que l'alternativa més viable és la realització d'una assemblea de la majoria dels veïns i veïnes que permeti l'elecció democràtica, transparent i legítima d'una nova junta directiva. És el nostre desig en favor de la cohesió i la unitat de tots els veïns dels nostres barris.

SALUT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

9

5 de Maig Dia Mundial de la Higiene de Mans:

Perquè la nostra seguretat comença en les mans bar amb moltes infeccions que es transmeten a través de les nostres mans en l'atenció directa amb els pacients.

Mesura aquesta ben senzilla per acabar en l’àmbit sanitari amb aquelles infeccions que constitueixen els esdeveniments adversos més freqüents que posen en perill la seguretat, integritat i autonomia dels nostres pacients. Perquè: • Les mans són el principal mitjà de transmissió dels microorganismes i, per tant, de les infeccions.

• Quan les mans no es veuen brutes, la desinfecció mitjançant preparats de base alcohòlica és la manera més senzilla i més eficaç per reduir la probabilitat d’adquirir infeccions.

• En els centres d’atenció sanitària, els preparats de base alcohòlica han de ser accessibles en el punt d’atenció.

• Els preparats de base alcohòlica s’han d’utilitzar sempre en els moments recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Amb les celebracions dels diferents dies mundials les organitzacions internacionals pretenen alertar-nos i conscienciar-nos sobre fets, pràctiques, relacions i situacions, que produeixen desigualtats i posen en perill no sols la nostra convivència, sinó el mateix món on vivim. Amb el decret d’aquests dies, les diferents organitzacions internacionals posen en marxa campanyes mundials no sols per a la reflexió, sinó per a l’acció: proposen activitats i donen eines per poder conèixer i poder afrontar i modificar aquells estats de coses i conductes que fan perillar la nostra coexistència i la relació amb tot allò que ens envolta.

Així, amb aquesta finalitat, el passat 5 de maig es va celebrar el Dia Mundial de la Higiene de les Mans, amb el lema “La seguretat comença a les teves mans”. Com cada any d'ençà que el 2009 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho va establir, es celebra aquest dia per alertar al món sanitari mundial de la importància del rentat de mans en la nostra pràctica diària, com mitjà per aca-

• Tots els professionals sanitaris tenen la responsabilitat d’evitar la transmissió d’infeccions en la seva activitat assistencial.

Aquest any, no obstant això, és especialment important per la sanitat, ja que es commemoren els deu anys de la posada en marxa d’aquest programa per part de l'Organització Mundial de la Salut . Moment aquest que ens interpel·la als professionals sanitaris a reflexionar sobre “Què estàs fent tu per ser part de l’epidèmia social de salvar vides?”

Tot i que la responsabilitat correspon fonamentalment als professionals sanitaris en la promoció de les pràctiques òptimes d'higiene de les mans, precisa també del compromís de tothom, i en particular de les institucions sanitàries i dels mateixos pacients, mitjançant la seva pràctica en els centres sanitaris i en la seva quotidianitat. ■ Mertxe Liroz, infermera CAP Dr. Carles Ribas

Dia Nacional 21ns Jocs Florals del CAS de Sants: superació i gratitud de la Nutrició El passat 28 d'abril, el Casinet d’Hostafrancs va acollir els Jocs Florals del CAS de Sants, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, titular d'aquest Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències, que gestiona ABD Associació Benestar i Desenvolupament.

La tradició continua i, com cada any, les persones que assisteixen al Centre de Dia del CAS de Sants, que reben tractament per la seva addicció a les drogues, han explorat la seva vessant artística per fer possibles la 21a edició dels Jocs Florals.

Aquest any, els poemes amb els quals han mostrat l'emoció i les ganes de tirar endavant han comptat amb un acompanyament de luxe: la percussió del Casal de Joves Sant

Ildefons de l’Hospitalet de Llobregat. Com explica Sonia Usán, directora del Centre de Dia, “junts, han pres la paraula i la música per expressar, a través de la seva creativitat, sentiments, inquietuds i la seva gratitud cap a totes les persones que els envolten i els animen en la seva superació personal”.

L’acte va tenir lloc al Casinet d’Hostafrancs i va comptar amb la participació de professionals, voluntaris i voluntàries i persones

usuàries dels projectes que impulsa ABD, entre ells, el CAS de Sants, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Hi van assistir representants d’entitats socials, del districte de Sants-Montjuïc i de l’ASBP. ■

El lema d'aquest any : En l'embaràs i la lactància: Menjar bé és el millor “T'estimo”

L'alimentació de la mare, des de fins i tot abans de la gestació, juga un paper fonamental per afavorir un millor estat de salut matern-infantil.

Uns hàbits de vida saludables, a més d'una dieta adequada i un control adequat de la gestació, són fonamentals per aconseguir un bon pronòstic en l'embaràs i la lactància.

A la pàgina de Facebook d’ABD-ONG trobareu un recull de fotos de l’acte

Una bona alimentació en aquest període ajuda a reduir les molèsties més freqüents i el risc de malalties en la mare i en el bebè. ■

Associació Benestar i Desenvolupament

CAP Dr. Carles Ribas

10 ACTUALITAT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Entrevista a Raul Arias Pérez

Director Executiu de Jóvenes por los Derechos Humanos México || Yohany Limpias || Redacció Jóvenes por los Derechos Humanos Internacional es va fundar l’any 2001 per la doctora en Pedagogia Mary Shuttleworth, una dona amb una gran inquietud de fer quelcom per posar fi a la discriminació arreu del món.

Quina és la situació dels joves al Mèxic?

La situació al Mèxic és conflictiva, difícil.

Hi ha càlculs de l'Institut Mexicà de la Joventut, en què es recollia que vuit milions de joves eren ninis, que ni estudien ni treballen.

Aquestes persones estan a expenses de caure en qualsevol temptació del crim i d’activitats que no contribueixen en res a la societat.

I com treballen vostès amb aquests col·lectius?

El meu treball i alhora el de l’organització és ensenyar els drets humans als joves i, específicament, la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU i inspirar-los a què ells es converteixin en promotors i de-

fensors de valors com la tolerància i la pau.

Poca gent coneix la Declaració Universal dels Drets Humans. Té 30 articles, 30 drets universals que pertanyen a cada dona, home i nen del planeta.

Quins són els drets més vulnerats en els joves de tots els que es recullen a la Declaració Universal dels Drets Humans?

Des del meu punt de vista penso que el dret número quatre, que parla de l’esclavitud.

Avui dia el tràfic de persones és el segon negoci criminal més gran del món. No estem parlant d’un problema exclusiu del Mèxic, sinó que existeix a nivell global. Si calculéssim quants esclaus van sortir d’Àfrica durant tres segles, quan encara era legal fer-ho, la quantitat no arribaria a la meitat dels esclaus que hi ha avui dia. És peculiar aquesta situació al Mèxic?

Mèxic és un país d’origen, de trànsit i de destí per al tràfic de persones. L'ONU estima que cada any es trafiquen més d’un milió de nens a través de fronteres internacionals,

així que és un problema a escala internacional. A Londres, per exemple, hi ha un gran problema amb la prostitució infantil, i estem parlant d’un país del Primer Món.

Quin impacte ha pogut veure en el treball que han anat desenvolupant des de l’organització?

Estem molt orgullosos d’haver participat en una reforma històrica que es va fer a Mèxic l’any 2011, on gràcies a la societat civil es va reformar la Constitució dels Estats Units Mexicans per a incloure a l’article I del text tots els drets humans. Per tant, la Declaració Universal està inclosa dins d’aquest article.

I la seva visita a Espanya?

Tenim grups a diverses parts del món. He vingut a donar una sèrie de seminaris per animar els joves espanyols a què s’activin més i promoguin els drets humans. Qualsevol persona que pensi que el món pot millorar, que truqui, entri al portal jovenesporlosderechoshumanos.org i allà trobaran maneres

Rafel Vidal

amb les quals puguin ajudar a disseminar aquest coneixement i donar a la gent eines per poder canviar el món. Pot sonar utòpic, però Óscar Arias Sánchez, Premi Nobel de la Pau de Costa Rica, deia als joves: “Recordin que quan lluitin per allò impossible, comencen a fer-ho possible”. ■

Acción Solidaria Aragonesa (ASA)

Acción Solidaria Aragonesa (ASA) és una ONG plural d'àmbit autonòmic que va néixer a Saragossa en 1985, formada per voluntaris i oberta a totes les persones que vulguin col·laborar a favor dels anomenats pobles del Sud. El treball s'agrupa entorn de dues àrees, educació-difusió i projectes: • Educació per al desenvolupament i sensibilització a Aragó sobre les situacions

d'injustícia que es produeixen en aquests països a través de xerrades, seminaris, fulles mensuals, exposicions, (Dona, Drets Humans...), realitzades per nosaltres. També editem de forma anual un butlletí “¿Y el Sur?” i des de la seva creació, tots els anys organitzem un Cicle de Cinema, centrat en un tema d'actualitat.

• Finançament de projectes per col·laborar en la creació d'un desenvolupament integral

d'aquestes comunitats. En l'actualitat tenim en marxa projectes d'ajuda al desenvolupament a Amèrica Central i Sud, Àfrica i Àsia.

Des de Febrer de 2014, ASA, col·labora juntament amb “Creciendo en Nepal” en el projecte: BEQUES D'ESTUDI I ALLOTJAMENT DE NENES DE LA “LLAR DE NENES POBRES I DESEMPARADES” (PHGH) de Kàtmandu, que té com a objectiu treure endavant a nenes pobres de les zones més difícils del país. Aquestes nenes provenen de les zones occidentals del Nepal, les condicions adverses de les nenes i dones en aquestes zones són alarmants, especialment a la zona de Karnali, a causa de la pobresa, la falta d'educació, falta d'accés a serveis bàsics de salut, la malnutrició i els tabús soci culturals.

El projecte té com a finalitat dotar de beques d'estudi, material escolar, uniformes a 22 nenes i procurar el manteniment de les mateixes en la llar.

En aquests moments a causa de la catàstrofe del terratrèmol la llar on residien ha sofert greus danys amb risc a desplomarse del tot pel que les nenes amb les cuidadores es troben en condicions molt pre-

càries a l'aire lliure protegides amb carpes de plàstic, com ens mostren les notícies dels supervivents de Kàtmandu.

ASA funciona econòmicament mitjançant aportacions voluntàries de socis col·laboradors i donacions i de les subvencions rebudes d'institucions públiques i privades, principalment d'Aragó. ■

Si vols tenir més informació de les nostres activitats pots entrar a les nostres pàgines web: www.asazaragoza.org o

www.creciendoenenpal.org

Pots recolzar també amb un donatiu a través del compte de ASA: ES91 2085 0103 930300747780

ACTUALITAT 11

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

La joia del barri

La Joia de Montjuïc és l’entitat amb més trajectòria a la Marina, però actualment es troba en fort risc de desaparèixer.

400 €. Sortim perdent com a entitat”. A més a més, se sumen les queixes d’alguns veïns pel soroll que fa la societat coral quan assagen.

“Ens estan a punt de fer fora del local, no tenim diners i gairebé no rebem subvencions.

Aguantem perquè ens agrada”

http://joiamontjuic.blogspot.com.es/

|| Eva Albiol || Redacció L’any 1928 un grup de joves del barri de barraques del Torrent de l’Animeta, a Montjuïc, van decidir fundar l’entitat cultural amb més història de la Marina. “Es reunien en un bar que es deia Bar La Joia, d’aquí el nom” explica Josep Maria Ferré, relacions públiques de la societat coral. Des d’aleshores han passat 87 anys i el recorregut fins a l’actualitat no ha estat gens fàcil: “sempre ha sigut complicat, però quan la gent gaudeix amb el que fa, d’alguna manera ho supera” afirma Victor Nuez, president de la Joia de Montjuïc. El cert és que aquesta històrica entitat del barri ha passat per moments dolços i d’altres no tant: “Jo vaig arribar a la Joia als anys 80. En aquell moment no teníem ni mestre de cor i vaig haver d’anar a buscar al mestre Voltes. A més, la banda no funcionava i la vam haver de posar en marxa.

Va ser un moment molt crític però ho vam superar molt bé”, diu Nuez.

“Si preguntes pel barri si hi ha una coral, molta gent et dirà que no ho sap” Ara, el bon moment pel qual passava la Joia s’ha esfumat per diverses dificultats.

Una d’aquestes raons té a veure amb la reno-

vació generacional, problema que no només afecta aquesta societat coral, ja que en els últims anys, moltes entitats del barri s’han vist immerses en aquesta tendència. “La joventut no vol implicar-se. Estar en una banda de música o en una coral requereix un compromís perquè s’ha d’assajar i s’ha d’aprendre.

Però en canvi la joventut no s’engresca”, diu Victor Nuez. “El 10 de juny, per exemple, tenim una actuació. Aquests nois voldran anar a la platja, però hauran d’estar tocant.

Sabem el sacrifici que és això”, afegeix Josep Maria Ferré. Nuez, aprovant amb el cap les paraules que acaba de dir Ferré, continua, “Tenim una edat i quan sortim al carrer a fer una cercavila arriba un moment que ens ofeguem. Però si no tens gent jove què has de fer?”. Segons el mateix president, només hi ha dos requisits per formar part de la Joia: “Que t’agradi la música i que t’agradi cantar o tocar un instrument”. Ferré, entre riures, afegeix “ i que tingui entre 10 i 90 anys!”.

L’abril de 2013, aquesta mateixa publicació, feia ressò dels problemes que tenia la Joia per assajar a causa de la manca d’espais adequats. Han passat més de 2 anys, i els problemes continuen: “Ens estan a punt de fer fora del local, no tenim diners i gairebé no rebem subvencions. Aguantem perquè ens agrada”, diu Nuez. “Som una entitat sense ànim de lucre i en canvi, se’ns està cobrant el preu del local com si fóssim un negoci. El que volem és un preu més just per a la nostra entitat”, afegeix. “Cada mes paguem 600 € de lloguer i només ens donen una subvenció de

“Hem intentat solucionar aquest problema anant a la Bàscula, que és un espai musical. Però, quan tenen actuacions no tenen lloc per a nosaltres”, diu Nuez. “Exacte. I per això fa 3 setmanes que no assagem”, afegeix Ferré. “A més algunes de les sales generen massa ressò i et tornes boig”. “Nosaltres evidentment volem tenir una bona relació amb els veïns, és la nostra raó de ser, no som una societat conflictiva, però necessitem suport”, denuncia Nuez. Un suport que sembla aparentment inexistent: “Hem intentat parlar molts cops amb el Districte, ens contesten amb molt bones paraules, però aquí es queden, no obtenim resposta” diu el president.

No només no se senten recolzats per les institucions polítiques. Creuen que al barri els tenen oblidats: “Moltes vegades veig que contracten corals que són de fora i aleshores penso, com es pot fer això tenint una coral al mateix barri?” explica Ferré. “Què costaria donar-nos actuacions? Amb això pagaríem el local. Si el barri fa 10 festes, doncs 10 per la Joia”. Per a Nuez el problema està “en què ni tan sols ens avisen, almenys per saber si podrem venir o no. Ens és igual el nombre de cançons que toquem. Si només hem de tocar 3, doncs així ho farem”.

Oasi de valors

La Joia de Montjuïc aplega actualment vint-i-nou persones de totes les generacions que conformen la banda musical i la coral mixta. “Tenim gent que ve des de Sant Antoni de Vilamajor (Montseny) o de Viladecans” celebra Nuez. El pròxim dia 10 de maig participaran en la festa de Santa Engràcia a Nou Barris, també actuaran per la festa major i per les festes d’Eduard Aunós. “Al juliol tanquem la temporada fins al setembre, que

tocarem a la festa de la Verema de Plus Ultra”, explica Nuez. "Jo crec que el secret està en què som una banda divertida, de fet jo sempre dic que no som una banda, som una xaranga”, afegeix Nuez. “I el més important és que sempre ens demanen que repetim.

Però les festes sovint estan subvencionades pels Ajuntaments. Com que aquests han retallat ajudes, els que abans et pagaven 800 €, ara només et paguen 200 €, i això si te’ls paguen! Aleshores nosaltres no arribem a final de mes”, conclou Nuez.

L’any 1995 el Districte va premiar la tasca de la Joia amb el premi Sants-Montjuïc. El febrer de 2010, va ser guardonada per “La Fundació Paco Candel” per ser la degana de les Entitats culturals de la Marina. La Joia ha participat activament en concerts corals, en les caramelles, les nadales, els concerts benèfics, el festival “De Clavé a Candel ” i fins i tot, en el 75è Aniversari a la Basílica de Montserrat. “Els anys gloriosos han quedat en res i ara estem molt baixos d’ànims i necessitem un cop de mà perquè no volem desaparèixer”, diu el president de la societat coral. “Hem perdut l’impacte que tenia la Joia”, afegeix. “Si preguntes pel barri si hi ha una coral molta gent et dirà que no ho sap i mira si fa anys que existim!”, conclou Ferré.

“Moltes vegades veig que contracten corals que són de fora i aleshores penso, com es pot fer això tenint una coral al mateix barri?”

El seu president la defineix “com un oasi al barri, un lloc de tranquil·litat, de pau, de música i d’amistat”. No només Nuez veu l’entitat d’aquesta manera. De fet, l’any 2009 el Periódico de Catalunya publicava aquestes paraules: “És un oasi de valors que ens eleva per sobre de les tensions, rancors, egoismes i frivolitats. Iniciatives com aquestes són molt necessàries”. És per aquest motiu que Nuez demana que “l’administració d’aquest districte i d’aquesta ciutat cuidi una mica més a les entitats, sobretot, entitats tan antigues com la Joia, que estan en fort risc de desaparèixer”. ■

12 TEMA DEL MES

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

El permanent repte de la

La participació ciutadana i els mecanismes representatius són un d || Yohany Limpias || Redacció A tan sols unes setmanes de les eleccions municipals La Marina va voler indagar en la percepció i les motivacions per votar que tenen els veïns. Va indagar també el criteri d'on comença i on acaba la responsabilitat que com a ciutadans tenim tots a l'hora d'exercir la democràcia, entenent a aquesta com la participació del conjunt dels ciutadans en la presa de decisions de les polítiques públiques exercides en tots els àmbits del quefer quotidià.

La Marina va realitzar un sondeig d'opinió a diferents persones del barri sobre la importància que tenen aquestes eleccions en una conjuntura de crisi com la qual estem patint.

Les respostes de deu persones entrevistades ens descriuen un panorama, casual o no, molt contradictori.

La meitat, cinc dels nostres entrevistats, considera que aquestes properes eleccions municipals són molt importants, hagut de justament al panorama de crisi que s'està sofrint i a la necessitat de respostes urgents que demanda el cada vegada creixent nombre de ciutadans amb necessitats bàsiques, com l'alimentació i l'habitatge, irresoltes.

Dos d'aquestes cinc persones assenyalen a la corrupció com a motiu principal pel qual es necessita triar novament representants que gaudeixin de la confiança de la població per administrar els recursos públics.

“Els consells de barris són el lloc on la gent pot exposar tot allò que creu convenient del barri, directament i sense la intermediació de cap entitat” L'altra meitat, en canvi, considera aquestes eleccions poc rellevants, o gens importants.

“Gens canviarà” i “els polítics són tots iguals”, trillades expressions que també són comunes a tres dels nostres entrevistats. Respecte d'aquestes afirmacions i als motius del desencantament generalitzat de la ciutadania amb el quefer polític consultem a alguns *conselleres del districte de Sant-Montjuïc, per ser els

Rafel Vidal

representants polítics més propers a la realitat dels veïns.

Francesc Xavier, Conseller portaveu del CIU, en el districte de Sants-Montjuïc ha consultat sobre la incapacitat de respostes als problemes de la crisi que acusen els veïns va sostenir que si bé la crisi va posar de manifest molts fallades en les empreses, en el sistema financer i en d'altres sectors, no es pot responsabilitzar només, o en la seva major part a la classe política d'ella.

Encara que reconeix que “en moltes ocasions els polítics han sortit retratats com el pitjor de la societat” insisteix que la crisi no es deriva del quefer dels polítics sinó de moltes altres situacions, i que precisament en elles els polítics no van tenir part activa.

Preguntat si justament haurien d'haver tingut part activa va afirmar que no i va derivar la responsabilitat “als estats o a determinats partits polítics” Josep Braut, Conseller portaveu d'ERC a aquest mateix respecte va respondre que d'aquesta situació de crisi la classe política té una responsabilitat fonamentalment legislativa, ja que li corresponia realitzar un marc normatiu que eviti el frau impositiu, en el qual van incórrer i actualment segueixen incorrent les grans corporacions i, que garanteixi els drets laborals dels treballadors.

Braut reconeix que no només va fallar la legislació sinó també la seva aplicació i que això va produir un “descrèdit” dels nivells polítics en la percepció de la ciutadania. Va advertir sobre l'efecte d'aquest descrèdit en afirmar que hi ha ciutadans que ara refusen complir les lleis perquè han vist que els de “a dalt”, presidents d'institucions públiques, alcaldables, diputats... no ho estan fent. “La ciutadania ha vist que els que més recursos tenen són els que menys impostos paguen, va afirmar.

“L'associar-se, és la millor eina a tot grup amb característiques similars i un objectiu comú compartit per fer prevaler els seus drets” Per la seva banda Esther Pérez, candidata a consellera per Barcelona en Comú al districte de Sants-Montjuïc creu que sí existeix certa llunyania de la classe política amb la ciutadania en general. I s'inclou en afirmar que els “polítics” no poden considerar-se per sobre del ben i del mal, ni poden permetre's relaxar-se a l'hora d'observar els mecanismes de funcionament i de participació que tenen

per aconseguir la inclusió de tots els sectors de la població.

Va assenyalar que la seva formació treballa en una proposta per permetre la revocatòria de mandat abans de concloure una gestió administrativa, com una manera de dotar mecanismes a la ciutadania de valorar contínuament la gestió que els càrrecs polítics exerceixen.

Tornant als nostres entrevistats i aprofundint en la reflexió de l'exercici democràtic els preguntem també respecte de la seva participació en els consells de barris, entenent a aquests com l'espai de participació més directe, que obre la possibilitat als ciutadans d'influir entorn de les polítiques públiques que les autoritats municipals apliquen al barri.

Dels deu entrevistats, cinc van respondre que normalment sí participen dels consells de barri i, altres cinc van revelar que no ho han fet mai o que normalment no ho fan. Els qui reconeixen no haver participat mai en un consell de barri es justifiquen en la falta de temps i els qui alguna vegada ho van fer assenyalen que la seva raó per no retornar és que en els consells de barri, per molt que es debati no s'arriba a resoldre cap problema.

Referent a això Francesc Xavier de CIU explica que els consells de barris són el lloc on la gent pot exposar tot allò que creu conve-

TEMA DEL MES 13

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

a democràcia

desafiament constant. nient del barri, directament i sense la intermediació de cap entitat.

Recorda que si els veïns no se senten satisfets amb el que es debat o es conclou en ells, sempre poden demanar que es rectifiqui l'acta, que sol aprovar-se en el següent consell de barri i poden exigir que es canviï el que considerin necessari. “Almenys el poder explicar el que volen fer això sí ho poden fer i ho han vingut fent durant tota la legislatura” va afirmar.

Josep Braut d'ERC pel seu costat, davant la pregunta de la possibilitat real que existeix que els debats realitzats en els consells de barris puguin acabar en polítiques públiques o millores directes al barri puntualitza el procediment: “En els consells de barri la gent es queixa, pansa al consell de districte i aquest el passa a l'ajuntament i a veure si s'aprova alguna cosa”.

Reconeix que en la pràctica, prevalen dues situacions que contribueixen a la percepció que els consells són improductius. Una primera situació seria el fet que els veïns plantegen en el consell de barri qüestionis que són de competència d'un altre òrgan de govern, com la Generalitat o el govern nacional. Subratlla que encara que siguin “queixes” molt legítimes, el districte i l'ajuntament no tenen les competències per resoldre-les.

Una segona situació serien els temes que sí són competències de l'ajuntament però, que resulten complicades en la seva execució, ja

que resulten molt cars i això dificultaria la seva tramitació pressupostària o alentiria massa la seva execució final.

“Aquesta dinàmica de funcionament és una responsabilitat de tots els veïns, doncs raona que en permetre-la, d'alguna manera tots els veïns participem en ella."

Respecte d'aquest mateix tema, Esther Pérez en canvi, centra la seva atenció en la forma del desenvolupament que té cada consell.

Considera que aquest mecanisme de participació es torna poc atractiu al ciutadà quan, per exemple, en els consells de barri no es dóna la possibilitat de rèplica a la resposta que reben els veïns dels seus plantejaments. Assenyala com un altre factor, també poc atractiu, el fet de no tenir la informació amb suficient temps d'antelació.

Creu que aquests procediments d'informació moltes vegades són deixats de costat per l'administració pública i nomena dues raons d'això. D'una banda indica que en alguns casos podria existir un interès de frau i corrupció, però d'altra banda, subratlla una certa desídia en la rutina que existeix

d'executar polítiques o obres públiques. “Crec que hem arribat a una rutina, a una manera de fer les coses i ja donem per descomptat que la norma s'aprova en una comissió de govern o en un ple municipal” va puntualitzar.

No conformes, aprofundim en la participació com a eix fonamental de l'exercici democràtic i reduïm l'espai territorial de les organitzacions centrant-nos en les assemblees de les associacions de veïns. La Marina va consultar als entrevistats si participen d'elles, entenentles com una forma organitzativa que històricament ha lluitat per conquestes socials i una de les més eficients, quan és activa, a l'hora d'exigir a l'administració local atenció als seus barris.

Paradoxalment, en aquest apartat com en cap altra pregunta, va abundar el sí contundent. Set dels deu entrevistats van assenyalar que participen activament en les seves associacions de veïns. Dels tres restants que van negar fer-ho dos van assenyalar que el temps en el treball els hi impedia i un va indicar que delega aquesta responsabilitat en la seva parella.

Referent a aquest tema, preguntat sobre si les administracions han de promoure les associacions veïnals Francesc Xavier de CIU sosté que les administracions públiques no poden, ni han de promoure-les posat que és decisió de cada individu associar-se o no. No obstant això, reconeix que és més favorable dialogar amb una representació, com pot ser una associació de veïns o una entitat. Encara que matisa que aquestes mai reflectiran plenament la diversitat de pensaments existents en un veïnatge.

Consultat respecte si aquestes associacions veïnals podrien funcionar com un mecanisme de control ciutadà a les institucions públiques i a la classe política respon que no. Que les organitzacions veïnals han de treballar en el seu

veïnatge i que el control dels “polítics” i de les institucions públiques han de realitzar-ho òrgans neutrals.

Per la seva banda Josep Braut, d'ERC consultat a aquest mateix respecte reflexiona sobre el paper de les associacions en la transició a la democràcia: “Les organitzacions veïnals eren necessàries i imprescindibles perquè veníem d'una dictadura. Tot i que es va aprovar la constitució encara teníem alcaldes nomenats a dit. Va ser necessari que les organitzacions de veïns, sortissin al carrer i exercissin els seus drets” Convençut dels resultats i les possibilitats que obre a qualsevol grup l'organitzar-se assenyala que l'associar-se, és la millor eina a tot grup amb característiques similars i un objectiu comú compartit per fer prevaler els seus drets.

D'altra banda i en aquesta mateixa línia Esther Pérez, candidata per Barcelona en Comú es deté a analitzar concretament la situació de les associacions al barri. Creu que en general les diferents administracions han neutralitzat la lluita i la força de les organitzacions veïnals a La Marina, perquè no els generin conflictes i més aviat resultin “conciliadors” al barri. A la seva manera explica que ha prevalgut la dinàmica “jo et deixo un local i tu no m'organitzes cap protesta, cap reivindicació que signifiqui una protesta al carrer”.

Pensa que aquesta dinàmica de funcionament va arribar a un límit en què ni els veïns creuen a les associacions, ni les associacions de veïns tenen el mateix paper que tenien abans, que eren portaveus de les reivindicacions veïnals. Fa un “mea culpa” i planteja que aquesta dinàmica de funcionament és una responsabilitat de tots els veïns, doncs raona que en permetre-la, d'alguna manera tots els veïns participem en ella. ■

14 ACTUALITAT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

El drama dels naufragis al Mediterrani posa a prova els països europeus Un mes d’abril tràgic, amb més de 1.000 morts al Mediterrani, obliga els països de l’UE a replantejar-se una política d’immigració ineficaç. || Mauro Sturlese || Redacció En menys d’una setmana, entre el 14 i el 19 d’abril, dos naufragis d’embarcacions que transportaven immigrants i refugiats entre el nord d’Àfrica i el sud d’Europa han causat la mort de més de 1.000 persones. Més enllà de la tragèdia que suposen uns accidents que han costat un nombre tan elevat de vides humanes, aquests fets han sacsejat l’opinió pública i han encès les alarmes a les institucions europees, ja que el fenomen de la immigració clandestina al Mediterrani està generant una crisi humanitària cada cop més preocupant.

Només en el que va d’any 2015, unes 1.650 persones, entre les quals moltes dones i nens, han perdut la vida intentant arribar a Europa pel Mediterrani, fet que converteix aquest mar en la frontera més perillosa del món.

El lloc d’Europa que millor simbolitza la situació actual és Lampedusa. És una petita illa italiana al sud de Sicília, de només 6.000 habitants, els quals s’han anat acostumant a conviure amb aquest fenomen, sovint ajudant a socórrer de forma improvisada a les persones que arribaven. Els habitants i l’ajuntament de Lampedusa i les ONG van ser els primers a denunciar la situació de desbordament, ja que no tenien prou recursos per atendre totes aquelles persones, ni tan

sols per acollir-les de forma provisional en el seu Centre de Recepció d’Immigrants amb capacitat per a 850 persones.

En els darrers anys, les màfies que controlen el tràfic clandestí d’immigrants cap a Europa, han passat a centrar la seva actuació en la ruta que va de Líbia cap a les illes més meridionals d’Itàlia o Malta, per ser els llocs d’Europa més propers per mar a aquell país. De tots els països de la ribera sud del Mediterrani, Líbia és el que els ofereix més possibilitats per actuar-hi, ja que després de la caiguda del règim de Gaddafi el 2011, el caos causat per la guerra civil que s’hi viu des d’aleshores, l’ha convertit en un estat fallit, incapaç de controlar de forma efectiva el territori i d’aplicar-hi les lleis. A més a més, les màfies utilitzen embarcacions cada cop més grans i plenes de passatgers, amb el risc que suposa per a la seva seguretat.

Les persones que protagonitzen aquests viatges i que arrisquen les seves vides per arribar a Europa, provenen de diversos orígens, que ens recorden que el fenomen de la immigració és global i que està directament relacionat amb situacions de conflicte que es viuen no gaire lluny d’Europa.

Per un costat hi ha refugiats provinents de l’Àfrica subsahariana, fonamentalment de Nigèria, Mali, Gàmbia i Senegal, i de l’Àfrica oriental (Eritrea i Somàlia) països que tenen

en comú una pobresa extrema i conflictes bèl·lics que amenacen directament la supervivència dels seus habitants. Per altra banda, hi ha també un gran nombre de refugiats de Síria, país que pateix una guerra civil de 4 anys, cada cop més intensa.

La reacció dels governs europeus respecte a aquestes arribades massives de vaixells amb immigrants i refugiats l’ha liderat Itàlia, que ja des del 2011, havia començat a vigilar la zona marítima, en col·laboració amb la Unió Europea. A l’octubre de 2013 va començar l’Operació Mare Nostrum, enfocada en la cerca i rescat de les embarcacions i passatgers i, tot i que va servir per salvar moltes vides, tenia un cost molt alt. Itàlia va sol·licitar a la resta d’estats de la UE més fons per a poder fer

Comparativa missions Mare Nostrum i Triton Mare Nostrum Vigència Pressupost Direcció

Dimarts, 12

Hora: 19.00h Concert: Bertomeu Estellés infinit. A càrrec d’Albert Ortega, “Bertomeu”

Dijous, 14

Hora: 19.00h.

Xerrada: Els remeis d’abans. Les herbes remeieres de l’esparver. A càrrec de Ramon Anglès i Laura González

Dimarts, 19

Hora: 19.00h.

Xerrada-Taller: 'Parlar i escoltar des del cor'. Basat en la comunicació No Violenta.

Converses amb mi mateix i amb els altres i resolució de conflictes.

A càrrec de Constanza Echevarría i Nina Mercè

Dimecres, 20

Hora: 19.00h.

Parlem amb Pere Pérez, dibuixant de còmics de Marvel i DC, i Josep Maria Polls, guionista de còmics i cap d’estudis de l’Escola Joso.

Dijous, 21

Hora: 19.00h.

La importància del llenguatge corporal.

A càrrec de Xavi Tort, de l’escola Mariló Casals

Entrega de premis: "Certamen Literari Francesc Candel 2015" Un any més arriba l'entrega dels premis literaris Francesc Candel a la terrassa de la nostra biblioteca. A càrrec de: Cristina Fallarás, periodista i escriptora.

Dijous, 28

Hora: 19.00h.

Presentació del llibre: Fortuny, retrato de una pasión, a càrrec de la seva autora Lluïsa Sallent.

Centre Cívic Casa del Rellotge Dijous 7

Inauguració: a les 20 h OMBRES I COLORS Treballs fets als tallers de pintura del Centre Cívic Lloc: Espai expositiu de la Casa del Rellotge El taller de pintura de la Casa del Rellotge és un espai de realització de l’experiència creativa impulsat per l’amor a l’art i conduit per la llarga trajectòria docent i artística de la tallerista Carme Sabaté.

Divendres 15

EL QUIXOT A BARCELONA Itinerari a càrrec de Juan Pardo

Triton

10-10-2013 a 31-10-2014 Des d’ 1-11-2014 9,5 milions d’€ al mes 2,9 milions d’€ al mes Frontex (agència de control Govern d’Itàlia de fronteres de l’UE), amb participació voluntària dels estats membres.

Immigrants arribats a les costes italianes (mesos de gener i febrer) 5.610

7.882

Immigrants morts en la travessa del Mediterrani (mesos de gener a abril) 96

1.720

L'agenda de maig 27 Biblioteca Francesc Candel Dimecres, Hora: 19.00h.

front a l’operatiu, però no va els va aconseguir.

A l’octubre de 2014 es va iniciar l’Operació Triton, en substitució de l’anterior. Aquesta està més enfocada en la protecció fronterera i menys en la cerca i rescat, i té un 70% menys de pressupost. La reducció de recursos ha propiciat, que les morts al mar s’hagin multiplicat per 9 en l’últim any. Des dels països del sud d’Europa, es critica la desídia dels països del nord respecte aquest fenomen, i es suggereix que l’asil als refugiats sigui assumit també per la resta de països de la UE. En qualsevol cas, sembla clar que des de les institucions europees no podran tancar els ulls davant aquesta realitat i que caldrà un replantejament de les polítiques actuals al respecte. ■

Preu activitat: 4 € Sortida des de la Casa del Rellotge a les 17 h Fa 400 anys es publicava la segona part del Quixot. Sis capítols de l’obra transcorren a Barcelona i no resulta fàcil localitzar els llocs que Cervantes va fer que visités don Quixot: impremtes, balls, caps parlants galeres i pirates, festes de Sant Joan i molt més ens espera en aquesta visita.

Sala Pepita Casanellas Diumenge 17

TUT TURURUT LA PRINCESA Hora: 12 h Edat recomanada: a partir dels 3 anys Espectacle de clown a càrrec de la Cia. La Bleda.

La Princesa Bleda ha perdut el seu tresor.

Avui, que ha vingut tanta gent a veure-la, i no els el pot mostrar! Amb la il·lusió que li feia! Ep, l’ha perdut… o li han pres? Potser li ha robat el gripau blau? Ja se sap que els prínceps tenen els dits llargs! La Princesa Bleda emprendrà un viatge per recuperar el tresor.

Espai Musical La Bàscula Divendres 15

Hora: 21:30h - Gratuït Elementos enviados (Indie-rock)

Dijous 21

Hora: 19:30h - Gratuït Inauguració exposició il·lustracions J.L.

El Far Xerrada sobre llenguatge corporal El 21 de maig, a les 19 h, a la Sala Polivalent de la biblioteca Francesc Candel hi ha una xerrada sobre La importància del llenguatge corporal. Tots els estudis coincideixen en afirmar que el llenguatge corporal suposa més del 50% de la comunicació, ja que mitjançant la vista captem la major part de la informació d’una comunicació.

Els gestos, les posicions, els moviments, com caminem, com ens movem, etc., permeten saber el nostre estat d’ànim i la nostra actitud. Tots nosaltres llegim de forma “inconscient” aquests “codis”. En aquesta xerrada explicarà les claus del llenguatge corporal per tal de ser més conscients de com funciona, tant pel que fa als nostres gestos, com a l'hora d’interpretar els dels altres.

Dominar aquestes claus ens permetrà millorar les nostres relacions personals i ens serà molt útil en l’àmbit laboral (entrevistes de treball, presentacions, reunions…)

Us hi esperem!

ACTUALITAT 15

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

El Port informa

El Port de Barcelona lidera el tràfic marítim de vehicles nous a l’Estat espanyol amb una quota del 25% Les claus: unes instal·lacions especialitzades de primer nivell i la seva connectivitat amb els centres productius i els mercats de consum.

El Port de Barcelona és el primer port espanyol en tràfic de vehicles nous, amb una quota del 25%. L’any 2014 el port català va gestionar més de 748.000 automòbils, que representen un 50% més que el registrat pel següent port espanyol en aquest tràfic.

La gran majoria dels vehicles produïts al mercat espanyol el 2014, un 85%, van anar destinats a l'exportació. En aquesta línia, del total de vehicles que van passar pel Port de Barcelona el 2014, 431.440 unitats van ser d’exportació (+13,5%) i es van registrar 123.242 vehicles d’importació (+15%). També el tràfic de cabotatge – amb altres ports de l’Estat– va evolucionar a l’alça i va sumar 97.533 vehicles (+20%).

Els més de 96.000 vehicles restants van ser en règim de transbordament.

Les estadístiques del primer trimestre de 2015 es mostren igualment positives i tenen ratis de creixement de dos dígits pel que fa al tràfic total i el comerç exterior.

Aquestes dades posen de manifest el lideratge del Port de Barcelona, tant en l’àmbit estatal com a la Mediterrània, en aquest tràfic d’alt valor afegit i vinculat estretament amb el hinterland pel que fa a la producció i al consum.

Únic port de l’Estat amb transbordament UIC- ibèric L’elevada contribució del port barceloní al clúster automobilístic estatal ve motivada per unes instal·lacions eficients, així com per la seva connectivitat marí-

tima i ferroviària amb els centres de producció i amb els mercats propers. A més, Barcelona és l’únic punt de l’Estat espanyol on és possible realitzar un transbordament directe de càrregues entre els amples UIC-ibèric.

Pel que fa als serveis ferroviaris amb les plantes de producció, per volum i freqüència destaca l’Autometro, tren operat per FGC entre la factoria automobilística de Martorell i el Port, que té 3 circulacions diàries i mou més de 100.000 cotxes l’any. A més hi ha un tren diari de Pamplona (des de Landaben) i un de Valladolid i Palència, a més d’un tren setmanal d’Àvila. També s’operen trens procedents de Figueruelas, Madrid i Vigo al moll de Costa, amb diverses regularitats creixents.

Barcelona compta igualment amb una àmplia oferta en línies marítimes, tant de llarga com de curta distància. En el primer cas existeixen serveis que connecten el Port de Barcelona amb l’Orient Llunyà, d’on tradicionalment ha existit un important tràfic d’importació i que els darrers anys s’ha convertit també en una zona receptora de vehicles fabricats a l’Estat.

Els ports de l'Orient Mitjà també queden units a Barcelona per quatre serveis quinzenals. Altres serveis de llarga distància comuniquen el Port amb Amèrica del Nord i han permès que Mèxic es converteixi en un gran soci comercial de Barcelona, tant en tràfics d’exportació com d’importació. Destinacions com Sudàfrica i Oceania, clients tradicionals d’alguns models fabricats a Barcelona, queden també servides amb regularitat. ■

Conferència Emilio Carrillo

“Sin mente, sin lenguaje y sin tiempo” || Rosa Maria Vargas || Equip de Mas allá de la Tierra L'amor obre portes. I el dia 25 d'abril a les sis de la tarda, es va obrir la porta de l'Hotel Barceló Sants de Barcelona per rebre a Emilio Carrillo i acollir la conferència “Sin mente, sin lenguaje y sin tiempo”, que dóna títol al seu llibre. Vam tenir el millor dels acolliments per part del personal de l'hotel que van fer tot el possible perquè estiguéssim confortables.

Els primers a arribar van ser els col·laboradors de la gran família de “Mas allá de la Tierra” comandats pel nostre àngel dels Mitjans de comunicació, Martin Villaverde. Gairebé tots ells, formen part del programa de Ràdio Marina Digital, 102.5 fm i lamarinadigital.cat via Internet. Desplegant tots els Mitjans que Radio Marina té al seu abast van arribar Aran Comín, director de l'emissora i Andrea Pérez, la nostra tècnica preferida per emetre en directe el programa.

Al mateix temps i en total col·laboració Encarna Bazan, el nostre millor cor informa, i Santi Archilla des de Amate Tv anaven recollint testimoniatges als assistents i disposant les càmeres que anaven a recollir la celebració.

En la porta d'entrada estaven nostres col·laboradores meravelloses organitzant i rebent als assistents amb un ampli somriure.

Passat la llinda de la porta, la festa estava a punt de començar i a les primeres persones que ens trobem eren Cristina Morales, terapeuta de Feng shui i co-creadora de bellesa i

Rosa Maria Vargas

benestar i Irene Garzón, agent creativa del canvi, que amb els seus espais radiofònics de l'art de l'ésser i Feng shui ens tenen captivats.

Ambdues van unir el cor i la ment per entrar en aquest espai sagrat i arribar com diu Martín al nostre nen interior. Van dibuixar un mandala de comuna unió amb els participants i es va crear una energia “sense ment, sense llenguatge i sense temps” i més tard Irene ens va presentar el projecte, els colors de la llum, per connectar amb això que som (color i vibració). Si les haguéssiu vist com les vam veure nosaltres, eren com a fades celestes en el bosc de l'amor. Joan Tomas i Ricard Casas en el seu saber fer van fer possible que els mitjans funcionessin degudament. Angeles en total servei a aquest moment present.

“El nostre Emilio Carrillo, somreia feliç i va començar el que va ser una esplendorosa tarda en un estat de consciència elevat però fàcil de comprendre” En una taula plena d'exemplars del llibre d'Emilio Carrillo, tres belles col·laboradores ens oferien les paraules del sastre i l'escrigui de Déu, sense ment, sense llenguatge i sense temps.

I va arribar el gran moment quan Emilio Carrillo va inundar amb la seva naturalitat

l'espai i es va asseure enfront de nosaltres per rebre el present que li havíem ofert.

Les paraules de Martin Villaverde van donar pas a Merce Alegria, escriptora del primer dia del temps nou, qui ens va llegir el pròleg que Emilio Carrillo li havia escrit.

Llibre de gran valor que Dorón l'arbre màgic i nosaltres us recomanem.

Rosa Zaragoza, amb la seva veu d'àngel ens va delectar amb “Yo soy la que yo soy” a capela. Era sentir una simfonia eterna.

Rosa María Vargas, Rosa del Alba, juntament amb Xavi Guix, reconegut escriptor i conferenciant va llegir el poema dedicat a Emilio “el sastre y el escriba de Dios” i un poema del seu proper llibre “Palabras de estrellas eternas”.

I cotxe i conductor, el nostre Emilio Carrillo, somreia feliç i va començar el que va ser una esplendorosa tarda en un estat de consciència elevat però fàcil de comprendre.

Quan s'uneix l'amor i la raó s'obren les portes del cor. Gràcies Emilio per aquesta saviesa que ens mostres perquè connectem amb el que som i puguem obrir aquest estat de consciència i fluir en el riu de la vida. Estimat en estimada transformada…..ja ens ho va dir Juan de la Cruz. I santa Teresa va afegir: tenir oli en el setrill, d'obres i merèixer, per poder proveir, la lum que no mori.

Gràcies a tots per col·laborar i gràcies a tots els assistents perquè us sentim part d'aquesta gran família de Mas allá de la Tierra. Us convoquem a la propera celebració. ….perquè solament l'amor obre portes. ■

16

ACTUALITAT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

breus >> Comencen les obres de la segona promoció d’habitatge públic a Can Batlló L’Ajuntament de Barcelona, a través del Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB), ha iniciat les obres de construcció d’una nova promoció d’habitatge públic a Can Batlló. En total seran 26 habitatges destinats a afectats urbanístics, i en dret de superfície, situats al carrer Parcerisa.

>> L'atur baixa fins a dades de l'any 2009 El passat mes d’abril es va estimar unes 96.912 persones amb treball. L’inici de la temporada turística s’ha notat en les dades de l’atur. Aquest descens es nota en el sector serveis amb un -3,1%.

>> Més de 160 entitats participaran a la 14a edició de Firentitats El dissabte 16 de maig més de 160 entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta sortiran al carrer per celebrar la 14a edició de Firentitats. Els carrers de Sants i Creu Coberta s’ompliran d’activitats en una diada festiva on el teixit associatiu es mostrarà a la ciutadania. La cultura popular i tradicional catalana tindrà també el seu protagonisme de la mà de Fes-te al carrer.

Consells de seguretat al domicili Avui, no és cap secret per a ningú, que un model de seguretat pública modern, democràtic i efectiu, depèn en gran mesura de la comunicació i la interacció que, imprescindiblement, ha d’existir entre la comunitat i tots els agents socials i entitats que intervenen en el sistema públic de seguretat.

Els cossos policials, com no podria ser d’una altra manera, participem activament en aquest entramat. El sistema que fem servir no és cap altre que les reunions periòdiques entre els veïns, responsables municipals de seguretat i representants dels diferents cossos policials. L’objectiu no és cap altre que conèixer, de primera mà, quines són les principals preocupacions, queixes i suggeriments que, a través de les associacions de veïns, de comerciants i representants, veïnals, ens arriben. Un sistema de seguretat pública que s'apreciï ha d’intentar, en la mesura del possible, obtenir coneixement i la màxima informació d’un problema, el més aviat possible, és l’única manera de fer una diagnosi acurada, destinar els recursos i mitjans idonis i cercar la solució abans de què la problemàtica vagi a més o s’estengui més enllà del que es pot evitar.

En resum es tracta d’agafar el problema a temps, a poder ser en una primera fase incipient. D’aquí també que la importància de la periodicitat d’aquestes reunions.

Tot i així i amb la intenció d’evitar ser víctimes i estar més segurs a casa nostra, us indiquem a continuació una sèrie de consells de seguretat: ■ No obriu la porta a persones desconegudes (ni la de casa nostra ni de l’escala de veïns).

■ Demaneu sempre la identificació al personal de l’aigua, la llum, el gas o el telèfon i comproveu el servei, trucant a la companyia. Desconnecteu del número de telèfon que us faciliti el possible instal·lador.

■ Recolliu diàriament la correspondència per evitar que persones alienes utilitzin les vostres dades personals.

■ Tanqueu sempre amb clau la porta del nostre domicili.

■ Tanqueu bé la porta d’entrada de l’edifici i comproveu que cap desconegut aprofita per entrar-hi.

■ No deixeu les claus posades al pany exterior, ni sota l’estora de l’entrada, ni a la bústia, ni en cap altre amagatall extern al domicili.

■ Si perdeu les claus, canvieu els panys.

■ És convenient que tingueu un inventari d’objectes amb el número de sèrie, la marca i el model: facilita la identificació dels objectes en cas de robatori.

En el cas d’escoltar un soroll estrany o advertiu la presència de persones amb actitud sospitosa a les rodalies del vostre domicili, no dubteu a trucar a la policia.

Així mateix, si observeu portes o finestres força-des o indicis que s’hagi pogut produir un robatori, mantingueu la calma, no toqueu res i aviseu la policia, que us indicarà els passos a seguir i durà a terme la investigació adequada amb personal especialitzat.

Us recordem la importància de denunciar qualsevol fet delictiu. Si sou víctimes d’un delicte, no toqueu res i aviseu els Mossos d’Esquadra o la Policia Local trucant al 112. Presenteu denúncia als Mossos d’Esquadra. Les comissaries dels Mossos d’Esquadra són obertes les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Per formalitzar la denúncia recordeu portar un document d’identificació personal, juntament amb una llista dels efectes sostrets amb el màxim de dades de cadascun.

L’explicat fins ara, aquesta comissaria ho està portant a la pràctica en altres barris del nostre districte, i al llarg d’aquests darrers gairebé deu anys, ha donat veritables resultats, en benefici de la seguretat dels nostres carrers, la qual cosa, al cap i la fi, és el que recerquem tots.

Oficina de Relació amb la Comunitat ABP Sants - Montjuïc

info 1

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

info

Videojocs, preocupacions i oportunitats pàg. 2

Maig 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 12

Internet,

La tecnologia i les noves

una bona eina si es fa un bon ús pàg. 3

Noves tecnologies i educació pàg. 4

generacions

Nota Editorial

Els/Les adolescent/es a les xarxes socials: usos i abusos.

A

lguns asseguren que Facebook, Twitter, WhatsApp i Instagram han canviat com interactuem, han alliberat la comunicació i contribueixen a què milions de persones s'expressin de forma nova i més enllà de les fronteres geogràfiques. Altres afirmen que les xarxes socials són addictives, afecten la privacitat i són un terreny fèrtil per a la comunicació descontrolada que comporta nombrosos perills, com el cyberbullying, el grooming, el sexting o la sextorció.

Però, la majoria està d'acord en el fet que les xarxes socials són un fenomen que s’ha instal·lat de manera permanent a les nostres vides i que encara estem explorant les seves conseqüències.

Hi ha moltes campanyes que adverteixen sobre els perills en línia per a la gent jove (p.e. protegeles.es). Aquests ofereixen consells sobre com no convertir-se en una víctima, o com actuar un cop que detectem un atac. No obstant això, pocs adrecen en profunditat el tema que els/les adolescent/es són mes propensos/es a compartir involuntàriament contingut discriminatori, o a formar part d'un grup d’intimidació, o a exposar-se ell/es mateixos quan comparteixen imatges pròpies que donen peu a assetjament, que no pas a ser víctimes ‘innocents’. Això és degut a les implicacions al compartir continguts en línia que són més complexes del que semblen, i no en som sempre conscients. Compartint un selfie, fent un ‘m’agrada’ o creant un ‘retweet’ fem viatjar missatges que a vegades no hem llegit del tot i que desconeixem com es manipularan o qui els interpretarà i de quina manera.

La comunicació digital i a través de les xarxes socials és la preferida per les/els adolescent/es i planteja preguntes sobre el comportament responsable en línia.

La discriminació (per raons de raça, origen, grup ètnic, religió, gènere, orientació sexual, classe social, etc.) no són fenòmens nous i, tot i que són condemnats públicament, sovint es toleren en contextos en línia. Missatges discriminatoris s’amaguen a sota de discursos normalitzats, acudits, imatges carregades d'estereotips o que resten ocultes en falsos discursos políticament correctes, com “jo no sóc racista, però” …

L’experta en comportament de gent jove en línia Danah Boyd (http://www.danah.org/) explica que les xarxes socials són bàsicament un mirall de les coses que succeeixen en el món físic: trobem tot el bo i tot el dolent. El problema no és el cyberbullying, sinó els comportaments socials que permeten el bullying que ja existia abans de la irrupció de l’era digital.

Si bé detectar aquests processos invisibles és important, ho és molt més plantejar solucions. La més important, és reconèixer que el problema no està en la tecnologia, no està en les xarxes, sinó en la clàssica interacció de l’individu i la societat.

I per tant, de la mateixa manera que acompanyem les/els adolescent/es en el seu aprenentatge emocional i pràctic en l'entorn no digital, hem de crear les eines i les estratègies per fer els mateixos processos contemplant també la riquesa i complexitat de les interaccions en el món digital.

Gigi Guizzo CEPS Projectes Socials, Directora projecte ICUD )http://digitaldiscrimination.eu(

2

info

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Els videojocs, preocupacions i oportunitats Depenent de l'espai on es parli de videojocs, aquests són una cosa o una altra, seguint les principals inquietuds que envolten el nostre interès. Per exemple, si ens referim a ells en un àmbit acadèmic o polític, el més habitual és preocupar-nos per les seves conseqüències socials i psicològiques per a les persones que el practiquen; des d'un punt de vista empresarial potser ens preguntem per les característiques comunes que han convertit els videojocs en la principal indústria d'entreteniment del món; si fóssim artistes o teòrics de l'art, ens interessaríem en els infinits trets que comparteixen molts videojocs per convertir-los en una de les formes més habituals i populars de l'art contemporani: és un mitjà interactiu en el qual importa molt més l'usuari que l'autor i que, més que una obra, el videojoc es conforma com un món de possibilitats. Finalment, si ens trobem en un ambient juvenil (i ara no tan juvenil), la principal inquietud és la varietat i l'heterogeneïtat dels videojocs, la seva àmplia tipologia, les possibilitats d'acció que brinden i l'amalgama tan divers d'històries i relacions que brinden la major part dels títols.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu -Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

De la mateixa manera que tota nova forma d'art, costums, relacions, etc .; com ja ha succeït recurrentment en la història de les creacions humanes, des del mateix moment que va començar la popularització dels videojocs, allà pels anys 80 del segle XX, a mesura que es va estendre la seva pràctica entre la població més jove, de seguida van començar les sospites sobre els seus riscos. Perills com l'aïllament social, la violència, l'addicció o el fracàs escolar o professional han estat les principals preocupacions acadèmiques fins a pràcticament l'actualitat, sense que cap d'elles hagi estat prou demostrada, ni tan sols rigorosament abordada, és a dir, des d'un punt de vista que tingui en compte els processos humans de discerniment, i excloent sense fonament la quantitat de condicionaments (com a entorns familiars hostils, sistemes educatius infra-finançats i monolítics, desigualtat social creixent, etc.) que sí que s'han demostrat com a circumstàncies causants de preocupacions com la violència, el fracàs escolar, l'aïllament, etc. Sens dubte, no hi ha res millor per deixar d'abordar els problemes endògens de les nostres societats contemporànies que buscar un boc expiatori com aquest que faci recaure la responsabilitat en qui, més que generar un món en tensió, s'ho acaba de trobar.

No obstant això, si ens introduïm amb interès en el seu univers variat, els videojocs no semblen ser ni causants ni conseqüència de les mateixes circumstàncies o situacions, ni tan sols ens podem arriscar a dir que tots els videojocs són la mateixa cosa. Per descomptat, dista molt l'abstracció i dinàmica de joc que proposa Candy Crush respecte de la que brinda Grand Theft Auto, Civilization, o els Sims o, per què no, el Comunio...

Mirem-ho com ho mirem, els videojocs disten molt de ser un fenomen unitari amb conseqüències concretes sobre les persones i, potser, resulta infinitament més productiu aprofitar moltes de les oportunitats que brinden la majoria dels títols per entendre la història humana, estendre les relacions humanes cap a altres camps i per altres mitjans, millorar la capacitat reactiva i la intuïció, apreciar l'evolució del disseny gràfic i la capacitat artística i abstractiva en què s'inspiren la major part de les seves històries, les seves innovadores estructures narratives, o la capacitat per interconnectar a persones d'orígens, cultures i perspectives ben diferents. Deixem els nostres prejudicis a una banda, perdem la por, acostem-nos a les noves generacions i siguem capaços de veure el que elles veuen en el que sembla ser una de les principals formes artístiques i de relació del segle XXI.

Ancor Mesa Méndez Sociòleg i Doctor en Psicologia Social. Universitat Autònoma de Barcelona

info 3

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Internet, una bona eina

si es fa un bon ús

causar angoixa emocional, preocupació i no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions. El ciberassetjament pot ser tan simple com continuar manant emails a algú que ha dit que no vol romandre en contacte amb el remitent. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions sexuals o etiquetes pejoratives.

El ciberbullying: es defineix com l’assetjament entre iguals en l'entorn TIC Internet és una eina molt útil i un gran benefici per a tothom, com sempre depèn d’un mateix poder fer un bon ús. Són molts els avantatges que trobem en Internet com poder fer ús de les xarxes socials, ens permet buscar informació, fer tasques educatives i dedicar el meu temps d’oci a activitats relacionades amb internet (Jocs, veure pel·lícules, escoltar música, llegir llibres, etc.).

Però també són molts els riscos a què s’enfronten habitualment els joves, entre d’altres l’ús abusiu o additiu de la pròpia Internet, la vulneració de drets de propietat industrial o intel·lectual, l’accés a continguts inapropiats, possibles amenaces a la privacitat, possibles riscos econòmics i/o fraus, virus...però destaquem quatre que analitzarem amb més profunditat “grooming”, “ciberassetjament “, “ciberbullying” i “sexting”.

El grooming: és un procés que pot durar setmanes o fins i tot mesos. És una conducta de persecució entre usuaris a la xarxa social, concretament entre un adult i un menor amb intenció sexual. Parlem de tres fases: 1. Inici de l’amistat: es produeix el primer contacte. L’adult demostra un interès pels gustos i preferències de la víctima.

2. Fase de relació: Intercanvi de confessions personals i íntimes entre les parts.

L’objectiu de l’adult és guanyar-se la confiança de la víctima.

3. Fase amb un clar component sexual: pot començar amb un intercanvi de fotografies o enregistrament d’imatges i pot finalitzar amb trobades presencials al carrer.

El ciberassetjament: és l'ús d'informació electrònica i mitjans de comunicació tals com a correu electrònic, xarxes socials, blogs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils, i websites difamatoris per assetjar a un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un delicte penal.

El ciberassetjament és voluntariós i implica un dany recurrent i repetitiu infligit a través del mitjà del text electrònic. Segons R.B. Standler[1] l'assetjament pretén

Plenari TIAF “Adolescència“ El passat 14 d’abril va tenir lloc a la Biblioteca Francesc Candel, el primer Plenari per a professionals i entitats sobre Adolescència.

L’acte va començar a les 9.00 del matí amb una dinàmica de dansa i moviment que va fer despertar als participants, i que es coneguessin entre ells i elles.

La següent activitat ens va servir per analitzar la nostra visió sobre l’adolescència.

En el web (www.tiaf. org) podeu trobar el buidatge de les aportacions dels participants.

Vam poder comptar amb les veus de diversos adolescents que van donar la seva opi-

(Tecnologies de la informació i la comunicació), i inclou actuacions de coaccions, vexacions, injúries de nens a altres nens.

El sexting: consisteix en la tramesa de continguts de tipus sexual (principal-

ment fotografies i/o vídeos) produïts generalment pel mateix remitent, a altres persones per mitjà de telèfons mòbils. És molt important crear contrasenyes segures. El fet de tenir aquesta informació pot permetre accedir a contingut de caràcter personal i aquest es pot fer servir de forma perjudicial als nostres interessos.

Es poden donar molts consells quant a la seguretat que ha de tenir una contrasenya com per exemple: es considera una contrasenya segura aquella que té més de 8 dígits barrejant majúscules i minúscules, números i caràcters especials; Han de ser contrasenyes no habituals o no relacionades amb dades personals; Acostumar-se a canviar-la sovint i guardar-la sempre en un lloc segur. Però el millor consell que podem donar és que mai s’ha de compartir la contrasenya, només podem compartir-la amb els pares, amb ells sí que s’ha de tenir confiança.

Davant d’un problema de seguretat (suplantació d’identitat, ciberassetjament, ciberbullying, grooming, sexting, violació del dret d’intimitat...) és de gran importància explicar als pares o tutors qualsevol sospita, dubte o experiència negativa, ells sabran què fer (si cal denunciar a nivell policial, si es pot solucionar denunciant el fet a la mateixa xarxa social o bloquejant la persona a la xarxa en funció del cas, o fins i tot realitzant una mediació amb els pares o l’escola en cas de ser una persona de l’entorn...) És per aquest motiu que s’ha de fer un ús responsable de les noves tecnologies.

Mossos d’Esquadra

nió sobre com creuen que els veuen els adults i com els agradaria que els viessin.

I després de la pausa, va tenir lloc la Taula Rodona formada per: Els educadors de carrer de la Marina, la Psiquiatra de l’Hospital de Dia de la Fundació Sant Pere Claver i el director de l’INS Montjuïc.

En la Taula Rodona es va parlar sobre adolescències i es va fer recull de bones pràctiques respecte al treball amb aquest col·lectiu.

També va servir per fer una revisió de les accions que s’estan desenvolupant al territori i així com per fer una presentació dels projectes que està desenvolupant la TiAF. La jornada va ser molt ben valorada pels assistents. Uns 30 professionals hi van participar i va ser un bon moment per què es trobessin i compartissin un matí de treball.

La Taula ja està preparant el segon Plenari; així que ben aviat tindreu més informació.

4

info

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

En els Plenaris que està realitzant la TIAF entorn del tema “Adolescència”, ens hem apropat els dos instituts del barri ; INS Montjuïc i INS Domènech i Muntaner, per tal de conèixer les seves opinions sobre alguns temes.

Aquí us deixem les primeres:

Com creus que et veuen els adults?

“Que no hemos madurado aún, que no sabemos nada de la vida, que no entendemos la gran parte de las cosas.”

“Nos ven como gente más inmadura que no sabe lo que hace”

“ Tal com vas vestit et tracten d’una manera o d’una altra.”

“Tenen catalogada l’adolescència com a l’ etapa "de que estamos enfadados con el mundo" “Com rebels, que no creixem mai, que anem a la nostra bola.”

“Irreflexius: creuen que no podem pensar massa per nosaltres, que estem influenciats per l’entorn.”

“Podem tenir un dia dolent per les hormones per tos els nostres canvis però no és sempre...”

Com t’agradaria que et veiessin?

“Com una persona més que pot tenir dies més bons o més dolents.”

“Como una persona respetuosa con ciertos valores.”

“Com els nois que estem creant un futur per nosaltres.”

”Que nos trataran a todos por igual.”

“Que em valc per mi mateixa.”

“Que ens esforcem per no ser males persones.”

Noves tecnologies i educació En ple S.XXI cal que ens plantegem, com a persones que treballem en l’àmbit educatiu des de diversos sectors, quin és l’ús de les noves tecnologies en el camp de l’educació amb joves i adolescents.

Analitzant el funcionament de la vida social i personal dels joves, podríem entendre l’ús de les noves tecnologies com un estil de vida i un pilar fort en les seves relacions, tant amb els iguals, com també amb els adults.

Vivim immersos en una revolució tecnològica constant, on els grans fenòmens de les xarxes socials i la proliferació dels “smartphones” o mòbils intel·ligents són la base d’una societat digitalitzada, en moviment i creixement. Com a professionals doncs, cal plantejar-nos quins aspectes són positius i quins són negatius, així com de quina manera influencien en la nostra tasca educativa la utilització de les xarxes socials per poder apropar-nos als i les joves i poder fer un bon treball educatiu.

Com a aspectes positius que ens poden aportar les noves tecnologies en l’àmbit professional podríem anomenar els següents: La immediatesa en la comunicació (ha fet millorar la comunicació directa entre professionals i joves).

El contacte proper, distés i informal que afavoreix la relació amb els i les joves.

Facilita la intervenció professional, ja que és una eina que els joves coneixen i utilitzen molt.

Dóna l’oportunitat d’intervenir amb els joves sobre allò que exposen a la xarxa i sobre allò que es fa visible a través d’aquesta (és un instrument a través del qual ens permet detectar situacions de risc principalment pel nivell d’exposició i la manca de privacitat que exerceix així com per les conseqüències d’un mal ús).

D’una altra banda, cal tenir en compte que les noves tecnologies també poden provocar fets perjudicials en els joves, en les seves relacions interpersonals, així com, en les relacions que s’estableixen entre joves i professionals.

Alguns dels aspectes negatius poden ser: Confondre la relació entre jove i professional, amb massa “amiguisme” i provocant ambigüitats.

La utilització excessiva de les xarxes socials també pot provocar un aïllament social i pèrdua de relacions vivencials.

Hi ha molts joves que tenen vides paral·leles (vida on-line i vida off-line).

Pèrdua de privacitat on-line. La inconsciència d’aquesta pèrdua pot ser molt perjudicial tant a curt com a llarg termini, ja que deixen de tenir el control d’allò que posen a la xarxa.

Missatges curts que fàcilment poden mal interpretar-se, es perd la percepció de l’interlocutor i de vegades la possibilitat de clarificar-lo. La difusió del missatge no es pot controlar i això pot generar conflictes relacionals no previstos.

La utilització de les xarxes socials com una eina de control en les relacions que mantenen amb els altres (sobre si l’altre està connectat o no, sobre els seus gustos, etc).

Com a conclusió, podríem dir que les noves tecnologies afavoreixen la comunicació i la presa de contacte amb els joves, i també ens brinda l’oportunitat d’enviar missatges i continguts educatius a la xarxa, però també cal tenir present que la vida off-line segueix sent el quotidià i per tant, segueix sent més important per la intervenció educativa.

Eva Corton (Integradora Social Ins. Montjuïc) Albert Verdaguer (Educador APC de CSS La Marina) Rosa Subirana (Educadora APC de CSS La Marina)

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 17

18 ESPORTS

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Basat en l'entrevista a Gregory Veggia, doctor en quiropràctica

“La quiropràctica pot ser una gran ajuda en la prevenció de lesions i també en la millora del rendiment esportiu” Descobrim una ciència amb un buit legal que pot aportar grans beneficis al món de l'esport i a la salut en general.

▶ Gregory Veggia va ser un dels pioners de la quiropràctica a Barcelona. Dirigeix des de fa 20 anys el Centre Barcelona Quiropràctic (Ronda de Sant Pere 19-21, 5è 2a). És doctor en Quiropràctica per la Universitat (EUA). www.barcelonaquiropractic.es

|| Jordi Gispert || Redacció No es tracta d'una vareta màgica. No és una medecina. Tampoc un suplement. Alleuja però va molt més enllà d'un tractament enfocat a un punt específic. La seva finalitat no és fer un massatge sinó recompondre, reequilibrar. És la tercera matèria sanitària en nombre de llicenciats nivell mundial, després de la medicina i l'odontologia; no és, tanmateix, reconeguda en l'àmbit legal ni fins ara disposava d'estudis homologats al nostre país. La quiropràctica, amb ja més d'un segle d'existència, cerca retornar l'equilibri al cos a través d'un treball manual que cal dur-se a terme amb certes repeticions perquè tingui efecte, amb aplicació sobre les extremitats i sobre la columna vertebral. La quiropràctica, molt estesa a la resta d'Europa, a Austràlia, al Japó i a l'Amèrica del Nord, actua sobre el sistema nerviós central a través de la recol·locació d'aquells elements que impedeixen la correcta circulació de tots els impulsos i ordres que han d'arribar i sortir del cervell cap a la resta de l'organisme. La quiropràctica,

molt desconeguda encara a casa nostra, no busca una fórmula determinada ni un alleujament temporal, sinó que mira de restablir l'ordre en l'organisme perquè sigui ell mateix, el nostre "doctor intern", el de cadascú, el que busqui amb millors condicions i un bon enfocament, solucions als problemes que sorgeixin, ja siguin ossis, musculars, o fins i tot orgànics. El tractament, això sí, ha de ser constant, per poder arribar a ser complet, i dependrà sempre del cas i la persona, per saber si s'ha de perpetuar o si pot ser simplement temporal. No hi ha riscos amb un professional, simplement petites fluctua-

cions de l'estat nerviós o sensacions de dolor que apareixen i desapareixen, de la mateixa manera que es desperten zones que podien estar adormides o que es van tancant lesions sobtades o cròniques.

Al món de l'esport cada cop més psicòlegs, fisioterapeutes, nutricionistes... tenen un paper exponencialment més important en la preparació d'un col·lectiu o una persona a nivell individual. En els darrers anys també aquesta pràctica, com diu el seu nom, ha entrat a formar part de la vida de l'esportista.

En futbol el FC Milan, en tennis, Andre Agassi o Ivan Lendl, en golf Tiger Woods, Evander Holyfield en boxa, Arnold Schwarzenegger en culturisme, en automobilisme Kimi Räikkönen, l'han incorporat com una part més del seu entrenament. No cal tenir una luxació o una hèrnia per començar, de la mateixa manera que no cal obrir cap quadre d'apatia, patologia o depressió per consultar o deixar-se ajudar per un psicòleg. D'una banda prevé, igual que raspallar-se les dents després de cada àpat pot prevenir la càries.

I de l'altra, en restablir aquest equilibri que ningú no posseeix al 100%, dota d'una millor predisposició per poder assimilar millor qualsevol ensenyament, entrenament, hàbit, i per tant, augmentar el rendiment. La seva extensió i difusió però, depèn malauradament en gran mesura de la seva situació legal, precària.

En primer lloc, la quiropràctica no és reconeguda com una professió a l'estat espanyol. Això comporta d'entrada un problema. No hi ha cap facultat estatal de quiropràctica, com hi és als Estats Units, a França o a molts d'altres països. A més, els títols obtinguts en aquests indrets no

poden homologar-se. Simplement es rebaixen com si fos una diplomatura, o s'atorga al llicenciat una certificació segons ha assolit un títol universitari, que però, no té cap contingut. Tampoc pot existir un col·legi de quiropràctics, sinó que ha de ser una organització supletòria com l'és l'Associació Espanyola de Quiropràctica, que mira de ser l'eix vertebrador d'un sector que a poc a poc mira de sortir de la clandestinitat.

D'aquesta situació se'n deriven dos problemes: un i clar: el col·lectiu no rep tantes subvencions ni pot dotar-se de tants recursos com ho fa qualsevol col·legi professional, i per tant, no té tanta o cap capacitat, en funció dels casos, per poder avançar en noves investigacions, activitats de difusió o nous plans d'educació. I de rebot, com que no hi ha un ensenyament ni una pràctica regulades, l'intrusisme professional cada cop és més gran. Això significa que cada vegada més gent que no n'ha estudiat la llicenciatura, que ha fet simplement algun curs, que ha après de manera autodidacta o que ha vist exercir algú altre, obre consulta pròpia o ofereix serveis amb els conseqüents perills que això comporta. Estem parlant d'actuar sobre el sistema nerviós i la columna vertebral, i algú amb mancances de coneixement, com ja ha passat, pot fer molt de mal a altres persones.

Què hi ha de bo? A banda de cursos personals que poden oferir centres o particulars privats, s'ha aconseguit estructurar dos nous màsters en quiropràctica, un a Madrid, en col·laboració amb la Universitat Complutense, i l'altre a Barcelona, dins la Universitat Politècnica de Catalunya. L'estudi regulat és el primer pas per començar a posar aquesta ciència a l'altura que es mereix, és a dir, al nivell de qualsevol altra perquè no és ni única ni exclusiva, sinó que es retroalimenta i es fa més forta en col·laboració amb satèl·lits imprescindibles que hi van sempre lligats com són la nutrició, la fisioteràpia, la medicina o qualsevol altra pràctica de curació o reestructuració de l'organisme, com pugui ser l'acupuntura o el Reiki. És només en cooperació com s'arribarà a un major benefici, també econòmic, però sobretot vital i de salut. ■

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 19

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat

Ajornament Mostra de Comerç, Fira de la primavera 2015

l’ACLM es pregunta per què nosaltres no ho podem fer?

El desànim i l’estupefacció és encara més gran quan els tècnics de mobilitat del Districte exposen com motiu de la inviabilitat

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42 Telf.93 421 33 23

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL Foneria, 43-45 Telf. 93 431 74 02

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09

PERRUNIS c/Mineria, 17 93 269 33 71 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a Telf. 607 338 236

ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET Alts Forns,78 Telf. 93 421 17 89 ELECTRODOMÈSTICS VANWARD PG. Zona Franca, 124 Telf. 93 535 52 52

GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª ESTANCS Telf. 609932494 / 932989977 ESTANC ZONA FRANCA pg. Zona Franca, 244 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Tel. 93 332 69 46 PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12

▶

EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72 Telf. 93 332 65 66

AUTOESCOLA FIRA (NOU SOCI) Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN FARMÀCIES Telf. 610 16 84 07 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 AUTOMÒBILS Telf. 93 421 81 29 KIA AR MOTORS FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Pg. Zona Franca, 6- 8 Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 223 92 88 Telf.93 332 21 94 BRICOLATGE FERRETERIES -LAMPISTERIES (Parquet, portes, cuines) BRICOLAGE ZONA FRANCA BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 168Foneria, 43 170 Telf. 93 432 32 54 Telf. 93 421 49 22 BUGADERIA-TINTORERIES BUGADERIA-TINTORERIA MARI COMERCIAL ÁLVAREZ Energia, 20 Alts Forns, 81 Telf. 93 421 59 77 Telf. 93 332 28 96 CELLERS CELLER PEÑA Aviador Franco, 15 Telf. 93 332 63 95

TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173 Telf. 661 991 144

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf.93 421 87 26 365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf.93 422 38 47 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8 Telf. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75 93 422 14 48 LLAMINADURES LA PIRULETA Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 667 22 77 LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

de la jornada comercial en el passeig és que als barris de La Marina no hi ha metro i en canvi a les altres zones sí que hi tenen.

L’objectiu de l’ACLM era la de fer una gran jornada comercial i lúdica a una part

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

QUEVIURES ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3 Telf. 93 332 31 43

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11 Telf. 93 421 20 70

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b Telf. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTY Alts Forns, 74 MODA I COMPLEMENTS EXIT DONA I COMPLEMENTS Tel. 93 431 01 82 Mare de Déu de Port, 337- 339 CONDIS SUPERMERCATS Telf. 93 296 88 92 Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Telf. 93 332 04 13 Mare de Déu de Port, 198 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

Telf. 93 250 22 96

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42 GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43 LA PATATONA Foneria, 40 Telf. 93 331 02 38 ROSTISSERIA LA PLAÇA Pg. Zona Franca, 174- 176 Telf. 93 432 25 96

WOK PALACIO MANDARIN PERFUMERIES I DROGUERIES Pg. Zona Franca, 241-243 DROGUERIA FELI Telf. 93 421 87 15 LLAR D’ INFANTS Alts Forns, 74 ELS GEGANTS BAR EL BOCAITO Telf.688 89 30 77 Jardins de la Mediterrània s/n. c/Mare de Déu de Port, 261 Telf. 93 296 48 18 DROGUERIA RAMIRO 93 422 15 99 LÓPEZ GARCÍA LLAR D’ INFANTS XUMETS pg. Zona Franca, 228 CERVECERIA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 Energia, 10.

Tel. 93 332 22 12 Telf: 666 363 155 Telf. 93 431 76 72 PERRUQUERIES MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ BALLESTERS PERRUQUERS CA LA JUANI c/Ferrocarrils Catalans, 83 MACARRO UNISEX Ferrocarrils Catalans, 87-89 Mare de Déu de Port, 413 BAR JUEVES 5 Telf. 93 332 78 56 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn 934324022 MOBLES QUADRES I MARCS MUEBLES EL CISNE ART I DECORACIÓ TOMA TAPA Pg. Zona Franca, 224 Mineria, 17 Jardins de la Mediterranea, local 11 Tel. 93 332 26 98 Telf. 93 296 70 03 Telf. 93 166 76 23

del barri que des de feia tems era reivindicada per gran part dels comerciants com un espai ideal per activar el comerç de la zona, Sense que això suposi un perjudici a la ja difícil mobilitat que pateix el nostre barri. Per aquest motiu i amb el suport de la Consellera de Comerç, la Sra. Núria Izquierdo i la Tècnica de comerç, la Sra. Neus Tormo, l'ACLM ens vam reunir amb el cap de la Guàrdia Urbana del Districte, que molt amablement, ens va exposar els problemes que comportaria per a la zona de fer un tall de trànsit en una via tan important.

L’Associació de Comerciants va poder expressar tots els dubtes i inquietuds que tant ens preocupen i els arguments que nosaltres tenim per fer una fira al passeig. Amb diàleg per ambdues parts va sortir una alternativa molt interessant que comunicarem als nostres socis i que esperem que sigui aprovada, una alternativa que ens permetrà gaudir d’un dia festiu fins que es pongui el sol.

Agraïm el suport rebut de totes les entitats del barri, de les associacions de comerciants de Creu Coberta, de Sants i Poble-sec, de tots els socis i comerciants en general.

Esperem comunicar-vos aviat la data i ubicació de la Fira de Comerç 2015.

Pot ser que algun dia aquesta fira s’ubiqui en una futura rambla.

Oi que seria interessant?

ENRIC I PAU Minería, 4-6 Telf. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 BAR CANITO Mare de Déu de Port, 305 BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 Telf. 93 331 84 33 BAR MAJONIA Gran Via de les Corts Catalanes, 144 interior BRACAFE Mineria, 12 Telf. 635602604

▶

BON PROFIT (NOU SOCI) Mineria, 25 Telf. 93 298 02 16 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89 SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Dèu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El passat mes de gener l’Associació de Comerciants de la Marina va engegar el projecte de fer una Fira de comerç que fos un referent a tot el Districte. Com en edicions passades no solament es tractava de mostrar als veïns i veïnes de la Marina el comerç de proximitat del barri. Enguany l’objectiu de l’Associació era que la Fira fos un gran esdeveniment comercial i alhora una gran festa on tothom pogués gaudir d’un dia d’activitats per a grans i petits, acabant la jornada comercial sopant i ballant a ritme de la música.

El projecte es va presentar al Districte i ens va sorprendre la resposta negativa del mateix. El motiu, la ubicació que l’ACLM havia escollit amb el consens de tots els comerciants participants en l’esdeveniment.

El lloc per muntar la Fira era el passeig de la Zona Franca entre el carrer de la Foneria i el carrer de la Mineria, pel Districte, una ubicació inviable.

Immediatament ens va venir a la ment per què d’aquest rebuig?

L’evidència diu que altres associacions dels eixos comercials del nostre voltant com el d’Hostafrancs organitzen fires durant tot l’any, ocupant el carrer de la Creu Coberta. Els comerciants de Poble-sec també s’ubiquen en carrers principals com és el Paral·lel (concretament trams del mateix carrer). I de nou

20 PUBLICITAT

Maig 2015 // www.lamarinadigital.cat