La Marina- edició maig 2018

ENTREVISTA

Mei Márquez, artesana i botiguera del barri PERIÒDIC GRATUÏT

Pàg. 20

Agustín Forteza

Maig 2018 / Núm. 272 Associació de Mitjans de Comunicació Local

PARTICIPA! ENVIA'NS AVISOS

93 223 14 03

OPINIÓ

De nou, les mateixes queixes.

Per Antoni Ayala.

Pàg. 6

MEMÒRIA HISTÒRICA

La Capa, l'antiga fàbrica dels troncs gegants Pàg. 13

ESPORTS

Mor l'atleta del barri Valentí Huch Pàg. 3

Impuls a la urbanització del Prat Vermell

ACTUALITAT

La Joia de Montjuïc celebra 90 anys Pàg. 3

TEMA DEL MES Pàgs. 10-11

2

MIRADES

Maig 2018 // www.lamarina.cat



mirada crítica

EDITORIAL

Queixes pels sots del carrer Motor Fundador: Juan Antonio Reyes

Yohany Limpias

Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat - www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President AMCL Joan Barutel Consell d'operativa i continguts Joan Barutel, Aran Comín, Yohany Limpias, Man Hoh Tang Responsable de l'àrea de tancament Yohany Limpias Edició i maquetació Aran Comín Redacció Carlos Arnal, Alba Calpe, Aran Comín, Alba Domínguez, Elena Domínguez, Lorena Hens, Yohany Limpias, Montse Valls Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza Col·laboradors Mariluz Bailón CAP La Marina, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Marc Guallar, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Biblioteca Francesc Candel, Gerard Puig, Joel Pellejà, Mar Salvador Publicitat comercial@lamarina.cat Man Hoh Tang (93 296 50 07) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Els veïns asseguren que el soroll dels camions que transiten per la calçada es fa insuportable.

El carrer Motor, una calçada força transitada, està ple de sots. Diversos veïns i treballadors de l’escola IES La Mercè s’han queixat de les males condicions de la via, ja que no se’n fa un correcte manteniment. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

Una sentència que ens condemna a totes El cas de "la manada" en què els jutges, malgrat tot el que hem vist, decideixen no sentenciar els agressors per violació i fer-ho només per abús sexual és vergonyós, ofèn, indigna i deixa, encara més, la sensació de desprotecció en les dones. La valoració que fa la sentència confirma la cultura de la violació que pateixen les dones en tots els àmbits.

La justícia és un pilar fonamental, però no es queda fora, com tant altres institucions, d'anar allunyant-se cada vegada més dels avenços i sentir social. Ara que majoritàriament des de tots els estaments socials per fi s'ha començat a reconèixer que amb el masclisme tenim un problema que ens afecta a tots i de forma greu, arriba aquesta sentència com una galleda d'aigua freda. Potser per recordar-nos la dimensió i profunditat del problema.

Necessitem una veritable transformació.

Del pensament, primer, però també de les estructures i les normatives que les regeixen. És en va pensar que tot això succeirà si la ciutadania no fa soroll i manté, tossudament, la protesta, la pressió i la manifestació.

O ho fem nosaltres o malauradament, no canviarà res. Que no es quedi en titulars de premsa. Ens toca insistir com gotes que cauen fins a fer forat la pedra. La xacra de la cultura de la violació no té cabuda entre nosaltres i les autoritats judicials i polítiques ho han d'entendre o plegar.

Un primer de maig de lluita i protagonisme feminista Altre dels mals que pitjors fan tremolar la societat espanyola, la catalana i especialment la del barri és l'atur i els treballs en precari.

Els sous que s'ofereixen són tan minsos que hi ha famílies on treballant més d'un membre no poden arribar a fi de mes. El problema és estructural i no hi ha propostes per sortir del pou en què hem entrat fa uns quants anys.

Segueix sent necessari reivindicar els drets laborals, però també passar a l'acció propositiva. Els treballadors necessitem organitzar-nos feminitzar les nostres estructures i plantejar nous models, a fi de provocar un canvi profund en els obsolets sindicats.

ACTUALITAT

Maig 2018 // www.lamarina.cat

3

La Joia de Montjuïc, l’entitat més antiga a la Marina, celebra 90 anys d’història || Alba Domínguez || Redacció L’entitat coral Joia Motjuïc celebra els seus 90 anys de vida i per commemorar-ho realitzaran actes especials durant tot el mes de maig. Per una banda, conferències a la Biblioteca Paco Candel i, per una altra banda, actes al carrer: xocolatades, botifarrades... És l’entitat més antiga de tot el barri, es va fundar l’any 1928 en un sector de barraques de Monjuïc conegut amb el nom de l’Animeta, on vivien els obrers que treballaven en l’Exposició Universal del 1929. Va sorgir de la fusió de dos cors: la Punxa i els Mortsdegana donant lloc a la societat coral la Joia de Montjuïc que es va afiliar amb la Federació de Cors Clavé.

“Progrés, virtut i amor” són els valors que els orienta i que volen transmetre. Els mateixos que va dir en el seu temps Josep Anselm Claver, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. “La Joia estava abans que el barri” fa broma el Josep Maria, fill del fundador i soci de la Joia, “perquè un any després del seu naixement es va instal·lar al barri del Port l’any 1929”.

"Progrés, virtut i amor" són els valors que els orienta i que volen transmetre El president de la Joia Montjuïc, Víctor Nuez, creu important mantenir les associacions culturals al barri. Assegura que la seva entitat “ha estat un oasis en el desert” perquè va fer la funció de ser un centre on els joves podien acudir com a refugi, a cantar i a tocar. Aquesta va ser, assegura la principal feina, encara que en l’actualitat no s’està realitzant.

La nonagenària entitat no està en un dels seus millors moments perquè s’ha d’enfrontar a diversos problemes. Principalment, la poca presència de gent jove tant a la banda com a la coral. La limitació del temps que tenen els joves i els seus gustos per altres ritmes musicals afecten el seu creixement i manteniment. El president pensa que la poca participació

▶ Els integrant de la Joia de Montjuïc a la farola del Llobregat amb motiu del 60 aniversari de la fabricació del 600.

de la joventut es deu a que tenen massa coses a fer i no tenen temps per comprometre’s a venir a assajar els dies corresponents, i que a més a més, gaudeixen d’una altra estil musical”.

També han tingut dificultats amb el local on assajaven, van haver de marxar per les queixes d’alguns veïns que es queixaven pel soroll, fins i tot una vegada un veí els va disparar amb perdigons perquè paressin de tocar. Actualment tenen un espai reservat a la Bàscula qual paguen cada mes 250 euros. Tots els dilluns i dissabtes es troben per assajar. No han rebut suport econòmica de l’últim Pla de Barris, i a més a més, són l’única entitat que paga per disposar d’un local.

La Joia està oberta gratuïtament a tothom que hi vulgui participar, entrar a la banda o a la coral no suposa cap despesa econòmica. Es financen a través de les quotes que paguen els socis i del que cobra la banda quan acudeixen a algun acte.

També reben l’ajuda de l’Associació Juan Jové que els paga l’uniforme. A manca de pressupost, al llarg de la seva història han fet de la creativitat i l’activisme cultural la seva eina per atraure gent. Han

comptat amb activitats molt diverses com la Banda de Cornetes i Tambors, Cor Infantil-Juvenil, secció d’escacs i concursos de pintura i dibuix.

Un dels millors moments que recorden el Víctor i el Josep Maria és la sortida oficial a Burgos l’any 1983. Els 40 membres de la banda anaven amb barretina i les quatre barres, i en arribar van cantar la cançó de “Viva Espanya”, tota la tribuna es va posar de peu i els va aplaudir. Poc a poc, la banda va anar agafant un nom i convertint-se en un referent com a entitat cultural al barri de la Marina, sent els convidats a les rues de Carnestoltes i de Pasqua. Però, ara la situació ja no és la mateixa.El futur de la Joia Montjuic és incert. Segons el president de l’entitat, hi ha dues solucions per intentar que la Joia torni a ser un referent al barri. En primer lloc, la celebració dels 90 anys, que pot servir per donar-se a conèixer més al barri i, en segon lloc, la modernització de la coral. Les cançons que es canten són claverianes, ja que es va fundar com a cor de claver, però obrir una mica el repertori podria servir per atraure l’atenció dels més joves i que aquets s’apuntin. ■

RECOLZA LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Agustín Forteza

Activitats entorn el 90è aniversari la Joia de Montjuïc a la Biblioteca Francesc Candel 2 de maig a les 19h. Inauguració exposició 90è aniversari de la Societat Coral La Joia de Montjuïc.

Col·loqui amb Víctor Nuez, president de la Joia, Pere Baltà, president de la Fundació Francesc Candel, Ferran Soriano, escultor, i Julio Baños, cronista del barri i membre de la Fundació Paco Candel.

11 de maig a les 19h. Conferència a càrrec del mestre Josep Mut, escriptor, compositor, exdirector de la Banda Municipal de Barcelona i concertista del Teatre del Liceu.

Actuació de la Societat Coral La Floresta, entitat del barri de més de 140 anys, sota la direcció del Mestre....

Santos Martínez Trabal 25 de maig a les 18:30h. Xerrada a càrrec de Josep Cruells, president de la Federació de Cors de Clavé i actuació de la Joia de Montjuïc.

4

ECONOMIA SOCIAL

Maig 2018 // www.lamarina.cat

Una fira mostrarà models alternatius Un grup de veïns s'organitza per repartir d’economia social a la Marina menjar a les persones sense llar al barri || Elena Domínguez || Redacció Arribats a un punt en què sembla que el capitalisme ha explotat tots els recursos al nostre abast, han sorgit iniciatives que proposen com alternativa l’economia social i solidària. Aquesta en contempla opcions diverses, que van des de cooperatives, organitzacions no lucratives o mútues, a empreses de treball associat.

Per demostrar que els models que aposten per valors com la solidaritat social, l’equitat, la gestió responsable o la fraternitat econòmica són una realitat viable per a l’activitat econòmica, L’Engranatge-Ateneu Popular de la Marina organitza la Fira d’Economia Social i Solidària. Tindrà lloc el pròxim 26 de maig, a la plaça de La Marina, des de les 10 hores del matí fins a les 14 de la tarda.

La fira reunirà aproximadament quinze cooperatives, del barri, del districte i la ciutat S’hi reuniran aproximadament quinze cooperatives, tant del barri i del districte de Sants-Montjuïc com de la resta de Barcelona. Totes elles mostraran quin és el seu funcionament, amb l’objectiu de fer veure a la ciutadania que un model d’economia col· laboratiu i sostenible amb el medi ambient i les persones no és una utopia, sinó una

|| Redacció

realitat per la qual moltes empreses opten avui dia.

Algunes de les iniciatives que en participaran són; Economat social, una cooperativa de consum dedicada a la venda de productes ecològics i de proximitat a preus similars als del mercat; Coop Net, una organització sense ànim de lucre que va néixer amb l’objectiu de finançar a les famílies sense recursos de la futura escola Arcàdia de Can Batlló, així com de dignificar la feina de les cures, oferint serveis d’econeteja, de manteniment i de cura per gent gran o dependent. ■

L'Associació solidària de la Marina (ASOMA) és un grup de veïns del barri que s'ha organitzat per repartir menjar a les persones sense llar. Es reuneix els divendres a les 8.30 h de la tarda a l'antiga Biblioteca de Can Sabaté. Hi preparen entrepans, fruites, aigua i dolços, a més de brou calent. Carreguen els carros de la compra i surten a recórrer els llocs on habitualment descansen aquestes persones: la plaça de les Matemàtiques, la sortida de Can Sabaté, Badal, l'edifici de Generalit, alguns caixers, Can Farrero i Can Batlló.

A una entrevista al programa Amb veu de dona, la Silvia i en Quique, dos dels impulsors del grup, narraven la seva experiència i posaven l'èmfasi en la necessitat de treure els estigmes i ser solidaris amb els que no

tenen res. Al recompte que han fet de les seves sortides asseguren que les persones que fins ara han atès són unes 40, dels quals la majoria són romanesos que es dediquen a la recollida de ferralles.

Al grup són 8 voluntaris, a més d'alguns que venen de tant en tant, però tenen les portes obertes per tothom que hi vulgui col· laborar. Fins ara ells mateixos aporten cinc euros cadascú per cobrir els aliments necessaris i a vegades algú aconsegueix petites donacions a l'empresa on treballa. Les persones que desitgen aportar les seves donacions poden dirigir-se al casino de la SEAT. Les necessitats més urgents, són productes de menjar com llates de sardina, embotits, llet i oli. També es necessiten productes d'higiene o roba: pantalons, mudes, sabates, etc. Del projecte també participen La Marina Patina i la Unió d'Entitats. ■

ACTUALITAT

Maig 2018 // www.lamarina.cat

5 ESPAI PATROCINAT

Carta de Jordi Cuixart Soto del Real, 20 d'abril de 2018 Estimadíssims tots, Fa 6 mesos que som a la presó i mantenim més clares que mai les nostres conviccions. Em sento un home afortunat de poder lluitar pels drets i llibertats del nostre país junt amb tots vosaltres: homes i dones lliures que tenim molta més esperança que por!

No us podeu imaginar l’emoció viscuda diumenge al veure per TV les imatges de la manifestació massiva del Paral·lel de Barcelona; imatges que ens permeten afrontar els moments més durs del nostre presidi. Felicitats a l’Espai Democràcia i Convivència. Units en la diversitat, la societat catalana manté inalterable la dignitat.

Les declaracions indagatòries al Suprem han ratificat que els presos no som la representació de cap derrota sinó un altaveu per denunciar l’autoritarisme i recuperar un futur sense renúncies.

Al Suprem ho hem dit ben clar: l'única violència de l'1 d'octubre va ser la violència policial, 87 milions d’euros públics invertits en ferir 844 votants pacífics. No renunciarem a exercir drets fonamentals perquè votar, expressar-se o manifestar-se no és cap delicte. L’últim capítol d’aquest #DemàPotsSerTu: equiparen xiular un himne a violència.

Davant la criminalització permanent ens hem

convertit en militants de la veritat. Mai acceptarem la banalització del terrorisme: la pròpia societat catalana va patir una matança terrorista l’agost passat. Ens rebel·lem solidàriament i pacíficament contra la mentida. Una abraçada infinita, Marcel Mauri: menteixen perquè resten impotents davant la teva pau, dignitat i lideratge.

tra l’abús de poder de l’estat espanyol, que violenta el Conveni Europeu dels Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. L’estratègia unitària és l’únic camí possible per fer-hi front. Fins a la resolució política d’un conflicte polític, fins al ple reconeixement del mandat democràtic del poble de Catalunya.

La causa de Catalunya és cada dia més una causa internacional per la democràcia i la llibertat, con-

Jordi Cuixart President d'Òmnium Cultural

Nou Casal de Barri a l’Associació de Veïns de Sants Cristòfol

Malestar, dificultats?

|| Yohany Limpias || Redacció Uns dels temes principals del Consell de barri d’ahir a la nit que es va realitzar el 12 d’abril a la Sala Pepita Casanellas va ser la presentació del nou Casal de Barri a Sant Cristòfol. El segon, després del Casal de Barri que gestiona l’Associació de veïns de la Vinya, que fa alguns mesos que ve funcionant.

La principal aportació que fa aquest nou model és complementar i fomentar les activitats que ja es venen desenvolupant a les associacions de veïns. La idea és apostar per les entitats que tenen arrelament i una xarxa construïda al territori i, a partir d’aquestes, ampliar l’oferta d’activitats, en coordinació amb tot el teixit associatiu del barri.

Hi ha entitats que després de molts anys de lluita, gaudeixen d’unes bones instal·lacions i també es vol aprofitar-les millor. És el cas de la seu de l’AAVV de Sant Cristòfol, que compta amb un edifici de 303 m2 i una terrassa exterior de 749 m2.

Històricament les associacions veïnals han estat de caràcter reivindicatiu, per la qual cosa el seu paper principal ha estat la canalització i representació de les demandes del veïnatge al qual representen davant les distintes administracions públiques. El nou model, en canvi, les proposa també com a entitats cíviques gestores de diferents serveis als veïns.

En aquest sentit, es facilitaran recursos mitjançant un conveni de gestió pública que tindrà una durada de dos anys i que estarà dotat d’un pressupost de 24 mil euros que permetran la contractació d’un dinamitzador a mitja jornada, a més d’altres despeses. Això no impedirà que l’Associació continuï fent les seves tasques

|| ABD ▶ Fernando Abad, president de l’Associació de veïns de Sant Cristòfol i Víctor Torres, qui serà el dinamitzador de l’espai. A sobre, el logotip del futur Casal de Barri Sant Cristòfol.

de reivindicació, de millora del barri o de foment d’activitats culturals, com la festa del barri, per exemple.

Fernando Abad, president de l’Associació de veïns de Sant Cristòfol, declarava a LA MARINA que acullen el projecte amb l’interès "d’enfortir i ampliar els serveis als quals podran accedir els veïns i amb l’experiència de l’Associació de veïns de La Vinya, que ha vigoritzat la dinamització del barri". No obstant això, Abad afegia que és el veïnatge el que ha de valorar en el futur aquesta primera experiència.

La presentació del projecte del Casal de Barri de Sant Cristòfol davant del Consell, la va realitzar Víctor Torres, qui serà el tècnic dinamitzador de l’espai. Assumia com a repte més important la participació i la complicitat del veïnatge.

La proposta va ser acollida positivament pels assistents al Consell. En Juan Antonio Reyes i n’Abdó Florencio, de la Coordinadora de veïns, van donar suport felicitant la iniciativa. També ho van fer l’Elena Garcia, de l’Associació de Comerciants i la Doris Garcia, de la Unió d’Entitats. Seguint aquesta tònica, la Regidora Laura Pérez, es va pronunciar a favor de "treballar plegats, entre l’administració i les entitats per tal de donar resposta a les necessitats del barri".

Altres entitats i veïns també s’hi van afegir.

La presentació de la proposta davant el Consell era el pas previ per a la signatura del conveni que es farà els propers dies. L’Associació de veïns de Sant Cristòfol és activa des de l’any 1973 i la seva història és paral·lela a la de l’empresa SEAT. Actualment compta amb 400 socis. ■

La majoria de persones i famílies es veuen afectades en algun moment de la seva vida per situacions o circumstàncies que generen canvis. Algunes són situacions transitòries de la vida com el matrimoni, el naixement d'un fill o la jubilació; i altres vegades són esdeveniments inesperats com una malaltia greu, un divorci, la mort d'un ésser estimat, la pèrdua de la feina o tenir problemes legals.

En general, aquestes situacions impliquen canvis, en nosaltres i al nostre entorn, i en moltes ocasions poden anar acompanyades de conflictes i preses de decisions, que no sempre són fàcils de gestionar.

A la Biblioteca Francesc Candel, hem obert un espai on persones i famílies poden compartir les seves dificultats i malestars. Quan estem amb persones que travessen situacions similars es genera un clima de confiança i entesa que facilita l'expressió d'emocions i el canvi. A través de l'afecte, el respecte, el suport i la cura mútua podem conèixer nous recursos i eines que ens ajudin a portar la situació d'una altra manera i estar millor. ■

OPINIÓ

Maig 2018 // www.lamarina.cat

Peticions i queixes que Paguem els de sempre Alba Calpe, estudiant de periodisme es repeteixen

A les nostres xarxes Queixes pels sots del carrer Motor Núria Barrachina: Degut a la colossal contaminació acústica a que estem exposats els que vivim, treballem i estudiem al carrer Motors, no podem ni treballar ni estudiar, ni viure en condicions i per més inri hem desenvolupat malalties com l'estrès i acúfens per una sobreexposició al soroll...

Dan Pelmar: Aquest carrer es literalment tercermundista.

Tallers al barri per aprendre a tenir cura dels gossos Pepita de la Marina: A Can Farrero hi ha un dóberman sense lligar , empaitant i perseguint vianants...

L’Ajuntament instal·la un radar pedagògic al carrer dels Ferrocarrils catalans Miquel Barrero Rabal: Pues en Francia están por todos sitios y más a la entrada de cada población. Pues si tienen que multar es lo que la gente se ha buscado.

Mari Canija Calvo: Lo que tendrían que poner es un semáforo, y no multan de momento pero multaran, ya lo veréis.

La Marina CAT

@lamarinacat

A

Antoni Ayala Peña

profitant la finestra oberta que ens ofereix el diari La Marina per poder expressar les nostres opinions sobre tot allò que considerem útil per un barri millor, avui jo vull opinar (ja que les opinions són lliures, però els fets són sagrats), sobre els consells de barri que de tant en tant, les persones escollides per tots nosaltres, venen i ens expliquen les coses que ells creuen que ens interessen, com a veïnes i veïns del barri i això és d'agrair.

Si som uns 30.000 habitants, com és que només a un petit grup de persones els interessa aquesta trobada?.

Em dóna d'impressió que només serveixen per omplir l'expedient, per dir que estan oberts i els ciutadans participen en les discussions i projectes per fer-nos la vida millor. Hi he vist que algunes de les reivindicacions són endèmiques perquè consell rere consell surten en el torn de paraules i se sent dir a la persona que ho exposa "això ja porto reclamant-lo des de fa

quatre mesos"....

La llista de reivindicacions és llarga, però una de les més antigues és el Guàrdia Urbana de proximitat caminant pels nostres carrers, per complir amb la seva funció d'agent per la convivència ciutadana, en totes les seves competències.

Ja sé que aquest és un barri en constat creixement i població molt diversa, si fem nostra la dita que "només la cultura fa lliures els pobles" també ens caldria exigir a les institucions més presència d'activitats culturals com per exemple teatre, concerts i conferències.

Que els nostres representants vinguin al barri amb alegria, no els eximeix què han de portar els deures fets, doncs encara que una mica oblidadissos sí que són. Tenim molt present les lluites obreres per les vivendes de Can Tunis, la via del tren, les escombraries i d'altres, no ens costaria gaire treure la pols al record, i reclamar tot allò que sincerament ens mereixem, com a ciutadans de la Gran Ciutat que es Barcelona.

C

ristina Cifuentes ha dimitit, o almenys l’han fet dimitir, per robar dues cremes el 2011. Per sort, després de 36 dies des de l’esclat de la notícia del màster, la ex-presidenta de la Comunitat de Madrid ha renunciat al seu càrrec. Ara només queden les cendres d’un cas de falsedat de document públic. Ningú s’enrecorda del màster, tothom pensa ja en qui serà el seu successor.

Ha dimitir, això ja és un fet, però encara hem de suportar les seves declaracions dient que ha patit una “exposició permanent”.

Com a estudiant que sóc penso com ha estat una persona que té sota el seu càrrec milers d’estudiants, milers de professors a qui pagar-li, i ara va i ella menteix sobre el seu currículum. A nosaltres que ens esforcem, que anem a classe, que ens hi passem hores fen un treball de fi de grau o de màster i ella ja ho té tot fet. Ara podrem mentir tots?

Ha mentit i a més ha volgut atemorir els periodistes que la van denunciar. A sobre diu que el que ha passat, ha estat “una campanya de persecució implacable”. Clar que

sí, senyora Cifuentes ara fer bon periodisme se li diu campanya de persecució, ara mostrar la veritat es diu “patir assetjament per terra, mar i aire, durant el matí i la nit”.

Que sàpiga que ha deixat a la Universitat Rey Juan Carlos, una administració pública, i l’Institut de Dret Públic del que depenia, amb molta falta de credibilitat.

Qui recuperarà la credibilitat de l’ensenyança de la URJC, o fins i tot de l’ensenyança pública? Ara els estudiants i nous professionals, a sobre de la crisis, que ja ho fa difícil per treballar, hem de patir que es desconfiï de la credibilitat d’una institució que per a vostè com ha a representat política hauria de ser sagrada?

Com sempre ho faran els de sota, els estudiants, aquells que dies desprès, amb poca presència del professorat, es manifestaven davant de l’edifici principal de la universitat per demanar que s’aclarís el seu cas.

Una pregunta que em faig sempre que passen coses així, la gent no s’adona que totes les mentides i corrupcions provenen quasi bé sempre d’un mateix partit? Per què segueix governant el PP?

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@lamarina.cat

La gent opina Guillem Muñoz

“Resumeix una mica la història d’aquest país, no em sorprèn perquè constantment passen coses així, em sento estúpid veient com estan les coses allà a dalt i com la gent s’ho ha de muntar aquí baix.”

Què pensa que és el més greu sobre el cas Cifuentes?

Victoria Collantes

“Es una marranada, crec que ha dimitit per les dues coses, per el màster i per el vídeo, que segur que el tenien guardat. Tant buscar en el baül al final no ha tingut altra opció.”

Joaquín

“Es una vergonya per tot ciutadà, també que el vídeo del robatori hagi sortit ara després de tant de temps, y qui el tenia guardat?”

Anna Gil

“És el que és aquest país i el que és el PP, que hagi dimitit pel vídeo i no pel màster és una estratègia del seu partit per poder-ho derivar a un tema personal i no a un tema polític perquè llavors els esquitxaria a ells també.”

Carlos

“Un escàndol, el vídeo del robatori ha estat la gota que ha fet vessar el got, encara que hauria d’haver dimitit ja fa molt de temps.”

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

6

OPINIÓ

Maig 2018 // www.lamarina.cat

L'acomodador

El jardí

Punts de vista

Juan Bibian

Xavier Sanz

Marc Guallar

Campions

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

L

a pel·lícula “Campeones”, l’èxit de taquilla de Javier Fesser, que es projecta als cinemes des de fa unes setmanes i que ha superat a l'última estrena de Steven Spielberg, desmunta en dues hores tots els mites i prejudicis sobre la discapacitat intel·lectual que hi ha a Espanya en posar enfront de l'espectador la "veritat" d'aquestes persones.

Allunyat de l'enfocament compassiu, es tracta d'una comèdia de ficció amb la qual "rius i plores", en la qual els seus deu protagonistes, actors amb discapacitat intel·lectual i sense cap experiència, interpreten a un equip de bàsquet dirigit per un entrenador professional amb poca empatia i molts prejudicis, al que dóna vida Javier Gutiérrez. Fesser, reconeix que el prejudici més gran que tenia abans del rodatge era el "con-

F

a pocs dies hem celebrat el Dia del Treball, una jornada reivindicativa de la classe treballadora que cada any s’aprofita per posar de relleu alguns dels temes més urgents de l’agenda social.

Malgrat que es tracta d’una data on la lluita dels treballadors ha de ser protagonista, en els darrers anys des d’alguns sectors de la societat i, en especial, de la política i els media; s’aprofita l’ocasió per carregar contra la suposada manca de legitimitat de les organitzacions sindicals.

S’obre un debat a l’entorn a l’absència de renovació de les seves estructures, de l’allunyament d’aquests organitzacions dels problemes dels treballadors o la manca de resultats tangibles en la seva gestió.

Comparteixo part d’aquestes reflexions però sospito que qui les planteja, en bona mesura, no té interès en aconseguir que els sindicats s’actualitzin, modernitzin la seva forma d’actuar o responguin millor a les demandes dels assalariats, tot el contrari. Hi ha qui somia amb unes relacions laborals sense lleis, sense capacitat de negociació i sense ningú que representi als treballadors i treballadores davant l’empresa.

Els sindicats han de millorar la seva capacitat d’acció, segur que si. Però que ningú s’enganyi; l’organització i el col·lectiu fa fort a l’individu davant el poder; si no fos així no hi hauria tant interès en desacreditar-los. ■

Quin sentit té parlar de vulnerabilitat?

V

ULNUS és un espai de recerca, personal i social. D’investigació, reflexió, qüestionament, experimentació i revolució. Sí, en una societat marcada per la rigidesa, allò políticament correcte i la racionalitat; trobar-se per parlar d’allò que ens fa por, d’allò que ens fa sensibles al patiment, d’allò que ens col·loca davant la vida com a éssers fràgils i susceptibles de patir danys és un acte revolucionari.

Perquè patim, perquè ens espantem, perquè tenim pors que ens paralitzen, perquè hi ha situacions que ens fan mal, perquè som fràgils, sensibles al sofriment i vulnerables. I a més, per naturalesa, som éssers socials, necessitem compartir la quotidianitat per fer-la més suportable. I això sentim que volem compartir amb el Barri de la

Ciutat sense gestió

Organitzar-se per ser escoltats

venciment que tots som iguals" i ara sap que "les persones són meravellosament diferents".

Tenint en compte que la inserció laboral d'aquest col·lectiu és complexa, fer esport els ajuda a sentir-se ocupats amb una activitat recreativa que poden desenvolupar durant molts anys. La pel·lícula fomenta valors com la companyonia, el treball en equip o la solidaritat. Però, sens dubte, jo em quedo amb el respecte cap als altres que emana en cada fotograma.

Transmet uns valors que van més enllà de l'esport, encara que hi estan íntimament vinculats. El final de “Campeones” ha emocionat ja a més de 300.000 espectadors als cinemes estatals. Un film de gran gaudi, protagonitzat per Javier Gutiérrez i l'equip de bàsquet més genuí, únic i divertit que puguis imaginar. ■

Marina, la importància de crear xarxes de “los cuidados” i recolzament mutu amb les persones i col·lectius amb les que ara mateix compartim aquest espai i aquesta quotidianitat.

La nostra residència artística té com a seu la Fàbrica de Creació El Graner, situada a l’antic recinte industrial de la Philips. Ens hi trobem tots els dilluns, de 19h a 21h. I la manera de treballar de VULNUS cobra real sentit quan els seus peus trepitgen els carrers, les seves mans

7

E

stem arribant als últims mesos del govern de la ciutat i sincerament, ja podem veure que res ha canviat del canvi entre Trias i Colau. La ciutat ha tirat endavant, però, les grans promeses han quedat en res. Ada Colau no ha estat capaç de complir amb les promeses de vivenda social, no ha complert amb la unió del tranvia… en definitiva, ha anat a remolc d’idees o acords momentanis, però, del que es projecte de govern, res de res.

Colau i la seva “troupe” han volgut dirigir la ciutat des de la prepotència i des de l’arrogància, 2 símptomes que pateix clarament la nova esquerra que es presentava per canviar-ho tot. El fet que hagin fet fora al PSC del govern de la ciutat, de forma barroera i amb un motiu que l’acord no contemplava, ens demostra, que han fet a través del postureig i no de la gestió.

Barcelona, i per tant, els 10 districtes requereixen de gestió. Gestió directa i diària per tirar endavant una ciutat amb realitats diferents, amb orografies diferents… en definitiva una ciutat que incorpora 10 ciutats dins seu i que alguns encara no han sapigut gestionar correctament. ■

toquen les realitats que l’envolten, i els seus ulls reconeixen de ben a prop el barri que li dona acollida. VULNUS no és només allò que passa dins El Graner, VULNUS, avui, és el que passa dins cada racó del Barri de la Marina.

El Barri de la Marina és un barri amb història, amb moltes veus que han cridat allò que necessitaven, i que segueixen fentho; veus que no sempre han estat reconegudes i escoltades. I nosaltres volem escoltar, identificar, reconèixer i tenir cura de totes aquestes realitats que avui també ens rodegen a nosaltres, que avui també són la nostra realitat, i que formin part d’aquest procés de creació artística que com a companyia d’Arts vives estem

tirant endavant.

Com diu l’escriptora i investigadora de VULNUS, l’Asun Pié la lògica de la Modernitat ha vulnerat els drets humans sistemàticament. L’ha silenciat i allò comú de l’humà i a l’acte, de l’exclusió, ens fa preguntar-nos a la sala d’assaig, als carrers i racons del barri: Quin sentit té parlar de vulnerabilitat? Què fem amb el que ens trobem? Recuperem sense cap dubte la idea del procomú: preguntar-nos per las xarxes de dispositius que creuen pràctiques artístiques, de performance i discursos pels quals els subjectes es construeixen com subjectes deficitaris i quines són les seves ressistències. És la possibilitat que alguna cosa humana es provoqui, estigui viva.

Alba Díaz Duran, Actriu del projecte VULNUS Arts Vives i Recerca

8

ACTUALITAT

Maig 2018 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Esteu d’acord amb la modificació del Pla General Metropolità, que regirà la urbanització del Prat Vermell?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Aprovar la modificació permet desenSergi Sarri volupar cada sector a mida que s’arriba a acords parcials, sense haver Jordi Fexas Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en d’esperar un acord global de Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista sotots l’àmbit. Deixem de tenir cial i polític. Ciutadà compromès amb el solars buïts per fer habiLa MPGM ha de ser una oportunitat per ajustar tots moviment veïnal i associatiu. tatges de protecció, equiaquells temes que per diferents motius han alentit la paments bàsics com La proposta de la modificació del Pla General transformació del barri. És clau veure com queda la escoles i donem estaMetropolità és ja una idea plasmada en paper, planificació dels equipaments i els seus usos per asbilitat a les empreque caldrà valorar no només urbanísticament, segurar que la Marina del Prat Vermell serà ses, defensant la sinó tenint en compte la idiosincràsia dels nostres capaç d’atreure gent de tota la ciutat per cohesió social barris. Caldrà seguir-ne parlant per trobar la mia viure-hi. llor proposta; la que el barri és mereix.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. És necessari actualitzar el pla per fer-lo més flexible, sobretot pel que fa a la gestió dels sectors, tot permetent una transformació menys traumàtica per a les activitats existents. Cal ajustar les càrregues del sector si convé, garantint la renovació del Passeig Zona Franca i els equipaments per als veïns.

José Antonio Calleja Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc.

Sí ja que es continua executant Prat Vermell, es garanteix una correcta ubicació dels m2 necessaris pels futurs equipaments i l´activitat industrial. És essencial que el nou barri es desenvolupi conjuntament i no d´esquenes a la Marina de Port per no crear diferències i ser un únic barri amb molt futur. Cal preservar la Colònia Bausili.

El govern municipal encara no ens ha presentat el seu projecte. Creiem que és important que es presenti el pla per tal de negociar amb els grups i les associacions les necessitats que el barri té pendent des de fa molt temps. Estem convençuts que, si es fa una bona gestió, serà molt positiu pel districte, les associacions i les entitats del barri.

Neus Roca

Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

Un nou barri exigeix cura i no cometre i reproduir errades que paguin a preus altíssim les veïnades. Blindar les necessitats i equipaments, així com l’avançament d’una forma més independent dels promotors privats, és clau en la proposta. Caldrà estar atentes si desenvolupant-se no es reflecteix aquesta essència.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

PUBLICITAT / ACTUALITAT

Maig 2018 // www.lamarina.cat

Hi ha persones que es dediquen a repartir menjar de les escombraries a les gavines acostumant-les i generant perill, sobretot per als més petits.

Dolores Torelló 24/04/2018

Manca de civisme i neteja dels serveis municipals a l’entrada del parc de Drets Humans, està plena d’excrements de gossos.

Modes 01/04/18

Tala massiva d’arbres al Passeig de la Zona Franca, des de Foneria fins a Mineria. No s’ha avisat si es tornaran a posar i han deixat sense ombra tot aquest tram.

Angeles Fernández 12/4/2018

9

Torna a estar trencat l’armari de Gran Via / Química. La primera vegada que el van denunciar va ser al novembre del 2015.

Elena Garcia 1/04/2018

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Maig 2018 // www.lamarina.cat

L'Ajuntament vol reactivar la S'impulsa la modificació puntual del Pla General Metropolità per fer-ho possible

▶ Imatge de la zona en urbanització al Prat Vermell

|| Yohany Limpias || Redacció L'Àrea d'Ecologia Urbana i el Districte de Sants-Montjuïc promouen un procés de participació per debatre entorn la modificació puntual del Pla General Metropolità (MpPGM) a la Marina del Prat Vermell. Una urbanització que després d'haver estat anunciada molt entusiastament l'any 2006 mai va acabar d'arrencar. Ara es pretén impulsar-la fent canvis als plantejaments urbanístics inicials.

La proposta no inclou modificacions substancials pel que fa a la destinació del sòl que ja s'havia fet al PGM aprovat el 2006. En termes generals i en números rodons es mantenen les 75 hes, com l'àrea total de transformació. Se’n destinen 13 hes a zones verdes, 11 hes a equipaments i 1.184.657 m² a sostre edificable. El 52, 5% és destinat a habitatge lliure i el 47,5 a habitatge protegit en diferent modalitats (de lloguer, de venda, concertat i cooperatiu).

Llavors què és el que sí que canvia aquesta MpPGM? Segons el document que es va presentar al Consell de Barri passat (el del 12 d'abril a la Sala Pepita Casanellas), i segons la Consellera Esther Pérez, que fa seguiment del tema, la modificació flexibilitza la normativa per a aconseguir que la urbanització del nou barri es faci a poc a poc i així les empreses promotores i industrials puguin adequar-se i construir de mica en mica en tots els sectors. Entre d’altres aspectes, s'integren al Pla edificis que ja estaven construïts i es limita la possibilitat de construccions de major alçada als carrers més amples i als espais oberts.

Jaime Pérez, arquitecte i veí del barri, s'ha estudiat el document i en destaca que hi ha actuacions concretes i d'altres que, segons el seu parer, “són més una declaració d'intencions”. Entre les primeres situa la urbanització del Passeig de la Zona Franca a càrrec de l'Ajuntament, la supressió de la recollida d'escombraries automàtiques, el manteniment – llavors no és canvi, qüestiona- del dipòsit subterrani d'aigües i l'aprofitament de les aigües de la depuradora. Els ajustos a la normativa per flexibilitzar la implementació del Pla, considera, són més una declaració d'intencions, que no pas una altra cosa.

Un dels aspectes més importants del Pla és la concreció al mapa d'on aniran les infraestructures ja previstes. Quin tipus d'equipaments es faran i on s’ubicaran. Per exemple, fins ara s'ha determinat que hi haurà 11 hes per a equipaments, però no quin tipus d'equipaments seran, si educatius, esportius o recreatius ni on anirien exactament. Per determinar això l'Ajuntament ha treballat una proposta, que és la que s'està socialitzant, d'acord amb un estudi de necessitats fet per l'empresa Activa Prospect a l’abril del 2013.

La Consellera del districte, Esther Pérez,

Jaime Pérez: "Trobo a faltar al document que s’està socialitzant un dels temes que més preocupen al barri: l'habitatge social" assegura que la intenció és concretar tots els usos previstos “per així garantir que si en el futur se'ls canvia puguin ser restablerts en un altre lloc, o almenys controlar a qui pugui prendre aquesta decisió”. Cal aclarir, que el debat que es planteja des de l'Ajuntament en aquest moment no és la realització dels equipaments sinó la reserva de sòl per a poder-los fer més endavant, perquè segons el tipus, uns correspondrien a la Generalitat i altres a l’Ajuntament.

Arribats a aquest apartat, Jaime Pérez, afegeix que troba a faltar al document que s’està socialitzant un dels temes que "més preocupen al barri: l'habitatge social". Afirma que "no s’hi informa del percentatge que n'executarà l'administració, la iniciativa privada o les cooperatives. Tampoc sobre la distribució dels habitatges a l'interior del barri- al Consell de Barri el veí i membre de la Coordinadora de les associacions de veïns i Comerciants, Abdó Florencio, també va reclamar aquesta informació i la majoria dels assistents van coincidir en la necessitat d’una altra trobada per abordar exclusivament la proposta de modificació- ni sobre el tipus d'habitatge

social previst, nivells de superfície i distribució en funció de la tipologia social de les persones que optaran, o si, per exemple, disposaran d'equipaments comunitaris".

D'altra banda, aquest tràmit concreta la negativa de l'actual govern municipal a la realització de la pista de Snowboard, que els Convergents, al passat mandat municipal, van intentar tirar endavant en solitari. Recordem sobre això que una empresa holandesa estava interessada a construir una estació d'esquí indoor a Barcelona, en concret, al carrer Motors, als terrenys ocupats actualment pel Banc d’Aliments i una part de l’Escola La Mercè.

Projectava invertir 40 milions d'euros i construir dues pistes d'esquí -una de 300 metres i l'altra de 100 metres-, un espai per practicar curling, dues pistes de gel, una zona comercial i un hotel. Per tal de generar la neu s'aprofitaria el fred residual de la regasificadora de gas natural del port de Barcelona, que havia de garantir també la climatització de tot el barri i Mercabarna.

L'actual govern, però va fer un gir de timó i va negar la realització del projecte. La decisió va tenir controvèrsia política, però ni el govern d’en Xavi Trias ni el de l’Ada Colau van generar cap procés participatiu per a consultar el veïnat.

Finalment, un altre canvi, aquest més qualitatiu, és el relat amb el qual es parla del que serà el nou barri, si pels anteriors governs el futur Prat Vermell es venia com a un complex de luxe o gairebé, l'actual, fa èmfasi que el nou barri ha de donar la possibilitat d'habitatge a famílies de tots els estrats socials i no trencar l'harmonia amb la Marina de Port, sinó ser-ne una continuació. Això s'ha de garantir també en la urbanització, assegura la Consellera Pérez.

Però la urbanització del Prat Vermell va per llarg i resta veure si s'aconseguirà millorar el benestar dels que vindran i dels que ja hi són i projectar una altra imatge del barri a la ciutat capaç de can-

Agustín Forteza

viar el llast que la Marina carrega de l’època de la generació perduda. ■

LA PROPOSTA La MpPGM concreta al mapa on aniran les infraestructures ja previstes. Quin tipus d'equipaments es faran i on s’ubicaran Segons l'Ajuntament, el nou barri ha de donar la possibilitat d'habitatge a famílies de tots els estrats socials i no trencar l'harmonia amb la Marina de Port

info 1

Maig 2018 // www.tiaflm.org

info Maig 2018 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 44

30 anys fe n soroll Primerest impressions

del taller de famílies pàg.2

Aprenem estalvi energètic al Pau Vila pàg.3

El Festival Brot passa per la Bàscula pàg.4

Nota Editorial

Feliç dia de la Mare!

La maternitat al s.XXI Sona el despertador, obro un ull per veure si ja ha sortit el sol. Surto del llit i vaig a la cuina per preparar l’esmorzar. Preparo també la seva motxilla esperant no deixar-me res.

Faig el cafè ràpid perquè haig de despertar -lo i ja vaig malament de temps.

Corrents ens vestim i provo que s’acabi la llet amb cereals perquè ha d’anar a l’escola.

Sortim de casa i la velocitat no passa per les prioritats del matí. Un petó i una abraça i entra a classe saludant els seus companys.

Veig com passa l’autobús i a la carrera pujo; un bon dia ofegat surt de la meva boca. Sec i penso en totes les coses pendents avui: l’agenda torna a oferir un dia replet i actiu.

Dino un entrepà i torno a la feina ja pensant en la llista de la compra. Quan toquen les 5 surto escopetejada i espero que l’hagi recollit a l’escola.

L’autobús avui triga i tinc ganes d’arribar a casa. Abans de pujar passo pel supermercat i carrego la bossa plegable de la bossa.

Obro a porta i una enrenou de joguines em saluda quan entro a casa. De cop el follet se’m tira a sobre i s’alegra molt de veure’m. Jo l’abraço i és un dels moments més dolços del dia.

Després d’una estona de joc preparem la dutxa i el sopar. Espero que avui no ens barallem pels pèsols i el rap.

Mitja horeta de dibuixos i ja enfilem cap al llit.

Per fi em relaxo al sofà i sospiro. Rebo un gratificant massatge a l’esquena que em dóna forces per pensar que demà més.

TIAF

info

2

Maig 2018 // www.tiaflm.org

LES FAMÍLIES OPINEN SOBRE EL TALLER PER FAMÍLIES Durant els mesos de febrer, març i abril s'ha desenvolupat una nova edició del Taller per a famílies, en aquesta ocasió centrada en la franja d'edat dels 6 a 9 anys.

Dins d'aquesta edició hi va haver dos grups diferents, un en horari de matí a l'Escola Ramon Casas i un en horari de tarda a la Pepita Casanellas. En total unes 20 famílies de la Marina han participat dels tallers.

Hem preguntat a algunes participants que n'extreuen.

SANDRA

Què t'ha aportat aquest taller?

Ajuda i eines positives per educar millor als nostres fills, ens recorda educar amb amor, ajuda a recapacitar sobre el paper que tenim com a pares.

Recomanaries el taller i per què?

A tot el món que pugui assistir, ajuda a ser més positius, és recomanable per a totes les famílies, així ens oblidem de l'estrès del dia a dia.

CA

FRANCIS

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Tècnica d'acció comunitària de la Marina: Janna Cantero.

-Connector d'iniciatives per adolescents i joves de la Marina: Joan Barutel.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohanny Limpias i Aran Comín.

-Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Edició i maquetació: Man Hoh Tang Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Què t'ha aportat aquest taller?

El taller m'ha servit per a ser conscients de la realitat que viuen els nostres fills, poden empatitzar amb ells i poder entendre'ls millor, per a poder millorar la nostra actitud com a pares i millorar la relació amb ells.

Recomanaries el taller i per què?

El taller és absolutament recomanable, perquè a més de les oportunes explicacions teòriques, es realitzen exercicis pràctics per assimilar els coneixements adquirits i comentar situacions particular son poder aplicar-los.

ALICIA Què t'ha aportat aquest taller?

M'ha aportat un espai de reflexió sobre la meva actitud sobre el meu fill i m'ha permès identificar actituds millorables en un entorn sempre amable.

Per la part pràctica m'ha donat eines per a la resolució de conflictes, per a millorar la comunicació, tècniques de relaxació, etc.

Recomanaries el taller i per què?

Sens dubte el recomanaria encara que fos només com un parèntesi per a la reflexió en el dia a dia quotidià, les preses i l'estrès.

MERCÈ Què t'ha aportat aquest taller?

El taller m'ha canviat la manera de comunicar-me amb els meus fills. He après que ha de ser des del respecte i la calma, sense culpabilitzar i responsabilitzar a ningú. Amb diàleg per a poder solucionar sempre junts els conflictes.

Recomanaries el taller i per què?

Recomano el taller a tots els pares que en algun moment senten que això de ser pares els ve gran.

El recomano perquè he après que he d'ensenyar als meus fills amb l'exemple, amb els fets i no amb les paraules.

A SOUMAY Què t'ha aportat aquest taller?

He après moltes idees, consells pràctics i estratègies educatives que podré dur a terme per a l'educació del meu fill.

Recomanaries el taller i per què?

En general a totes les mares i pares que els hi costi dur a terme el dia a dia de l'educació dels seus fills.

Perquè és molt important saber pràctiques i estratègies que ens ajudin.

AMÀLIA Què t'ha aportat aquest taller?

Poder reflexionar sobre aspectes que ajuden a millorar la relació amb els fills i que sovint passem per alt a causa de les preses, el poc temps i la rutina.

Donar importància a la manera de "com" es fan les coses, com ens comuniquem. Poder exposar i parlar d'experiències personals.

Recomanaries el taller i per què?

A tots els pares i mares per tenir una relació de més qualitat amb els seus fills, a tots els mestres i professionals que treballen dia a dia amb infants perquè els podrien entendre millor i fomentar la seva autoestima.

Maig 2018 // www.tiaflm.org

info 3

XXVIII QUINZENA DE LA SALUT PER A GENT GRAN Del 3 al 14 de maig es celebra la XXVIII Quinzena de la Salut per a Gent Gran del Districte de Sants-Montjuïc, que té per objectiu promocionar la prevenció de la salut i oferir informació a la gent gran per promoure hàbits saludables. Com en anteriors edicions, els participants poden gaudir de cinc conferències relacionades amb temes de salut, benestar i envelliment actiu.

Aquestes xerrades les porten a terme professionals de diferents camps de la salut, i es fan en el recinte del CaixaForum.

A més de les conferències, la Quinzena compta amb una sèrie d’activitats complementàries, com ara visites a exposicions, activitats esportives, caminades i tallers sobre diverses disciplines. L’últim dia es celebra l’acte de cloenda al Saló de Plens del Districte de Sants-Montjuïc, i consta d’una actuació musical i el lliurament de diplomes.

La Quinzena de la Salut és un projecte obert a tota la gent gran del Districte i de la ciutat de Barcelona. Cal inscriure’s prèviament, i enguany la

inscripció es pot fer del 16 al 27 d’abril en els següents espais:

•Espai Municipal de Gent Gran El Polvorí. C/ Guadalquivir, 2. Tel. 933 327 805. De dilluns a divendres, de 10.00 a 12.00 h i de 16.00 a 18h.

•Casal Municipal de Gent Gran La Capa. C/ Alts Forns, 82-86. Tel. 934 216 976. De dilluns a divendres, de 10.00 a 12.00 h i de 16.00 a 18h.

•Casal Municipal de Gent Gran Sant Cristòfol. C/Bronze, 5-7. Tel. 933 312 997. De dilluns a divendres, de 10.00 a 12.00 h i de 16.00 a 18h.

TOTS ELS NENS I NENES DE L’ESCOLA PAU VILA HEM PARTICIPAT A LA III MARATÓ D’ESTALVI ENERGÈTIC

La Marató ha tingut una durada d’un mes durant el qual hem portat a terme una sèrie d’accions encaminades a: •Reduir el consum de llum, aigua i gas a l’escola.

•Conscienciar a l’alumnat de la importància de no malgastar els recursos energètics.

•Ajudar a pal·liar la pobresa energètica que afecta cada vegada a un nombre important de llars Els diners que hem deixat de gastar en consum, aquest any, aniran a parar al projecte de” Als barris de la Marina hi posem tota l’energia”.

L’inici va ser el dia 1 de febrer.

Cada setmana vam dur a terme la lectura dels comptadors d’aigua ,gas i electricitat per veure si les accions que havíem escollit fer eren efectives.

Les accions que hem fet les hem consensuat entre tots els nens i nenes de l’escola. Les hem coordinat a través d’una comissió formada per dos representants de cada curs. Aquests representants eren els/les ecoenergètics.

Hem implicat a les famílies a través d’una enquesta i mesures que podíem fer a casa.

A continuació us expliquem com hem aconseguit reduir més

d’ 20% de llum, gas i aigua.

Primer vàrem fer una reunió sobre el projecte amb els seus responsables, l’equip docent i els nens i nenes delegats de curs. Aquests van presentar el projecte a les aules que vàrem aportar les propostes: tancar llums, radiadors, posar garrafes d’aigua dins la cisterna, tancar finestres....

Els /les ecoenergètics van anar per tota l’escola i van tancar llums, radiadors...

Es van organitzar tallers de reflexió: no malgastar els recursos energètics a totes les classes: fer cartells, escrits, penjar papallones...

La cloenda final va ser una gimcana per tota l’escola resolent activitats relacionades amb l’estalvi energètic.

Els menuts de l’escola han gravat un vídeo molt bonic.

El millor és tot el que hem après a estalviar i alhora ajudar a altres persones.

Podeu veure tot el projecte amb més intensitat, a la pàgina web de l’escola: www.bcn.cat/pauvila els aspectes. Ha estat una gran experiència!!!

Escola PAU VILA

4

info INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

LA 8a EDICIÓ DEL FESTIVAL BROT DE BARCELONA PASSA PER LA BÀSCULA

61 grups inscrits per a un festival que vol promoure entre els joves de la ciutat de Barcelona el respecte per la música. I és que al llarg de les anteriors set edicions el Brot ha estat la plataforma de promoció per a grups novells més important del mercat musical català.

Aquest festival compta amb una categoria especial: l'Embrió que permet a les bandes formades per joves amb edats inferiors als 18 anys optin per premis diferents dels grups de la categoria Brot.

Divendres 21 van actuar quatre joves grups de la ciutat per aconseguir una plaça al concert final que es celebra aquest 5 de maig a l'espai Jove La Fontana.

"On Stage, "Mi primer yo", "Ernest Bombí" i "Kids from the 90" els grups que van fer vibrar les parets de la nostra sala.

Música, creativitat i joventut posades a l'escenari de cop.

Maig 2018 // www.tiaflm.org

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

Pedrera 3.8

El projecte Pedrera 3.8 arriba a la seva recta final aquest curs. Tres joves grups musicals del districte de Sants-Montjuïc han gaudit d'aquest programa d'acompanyament impulsat conjuntament amb el Centre Cultural Alabareda.

Durant tres mesos el grup Himalaia, grup guanyador, ha estat assessorat per un productor musical als seus a bucs d'assaig municipals. Els assajos han donat els seus fruits en forma de quatre cançons noves que s'han pogut gravar als estudis de la Bàscula.

Aquest procés de creació ha culminat amb un "Stage" a la nostra sala per treballar el so directe i amb una sèrie de concerts que es faran al Districte de Sants els pròxims mesos.

Atenció: s'olora èxit!

Música, creativitat i joventut posades a l'escenari de cop.

JORNADA DE CIRC SOCIAL Fruit de la seva nova línia de treball per a aquesta primavera, el dia 5 de maig el Casal de barri La Vinya organitza una Jornada de Circ social.

Després del treball conjunt de l'equip del casal amb alguns veïns/es del barri, analitzant les activitats en curs i els interessos comuns per al futur, es va crear una línia de treball consensuada entre tots.

Els projectes que es desenvolupin s'emmarcaran dins d'una perspectiva comunitària, inclusiva i participativa, al voltant de la cohesió social i cercant implicació del major nombre de veïns i veïnes en la presa de decisions.

El casal pretén oferir cada mes una activitat gratuïta, que respongui a les demandes del veïnat, que fomenti la creació d'una xarxa de suport on es pugui treballar pel bé comú del barri. I fomentar una actitud crítica constructiva i solidària entre veïns i veïnes, respectant les diferències individuals.

Per al mes de maig, amb il·lusió i entusiasme, el casal convida a grans i petits a participar en la Jornada de Circ Social.

Es tracta d'una jornada per infants i joves (fins als 17 anys), en la qual tres especialistes del circ treballaran els valors cooperatius, de convivència i pertinença a la comunitat.

Amb la Jornada de circ i activitats posteriors, esperem prendre l'espai públic, des d'una perspectiva social i comunitària, creant espais de convivència i fomentar valors positius.

Ell circ social, "busca crear espais on deliberar les diferèn-

cies i regular els conflictes, on totes les parts i totes les veus estiguin representades, sense exclusions, creant espais públics compartits. Un espai de convivència en el qual aprenem a cooperar, a relacionar-nos, respectar-nos, i adquirir les habilitats socials que ens serviran per al desenvolupament de la vida adulta, aplicant-les al llarg de la nostra vida quotidiana" .

La jornada començarà a les 16.00 fins a 19.30 hores amb el següent programa: -Taller de manualitats amb la creació artesana de malabars.

-Taller de circ amb especialistes. Taller de malabars bàsic i equilibri.

-Espectacle final.

T'esperem a la plaça la Marina el dissabte dia 5 de Maig.

A la primavera sortim a les places! No et perdis el xou!

Equip Casal de Barri La Vinya

TEMA DEL MES 11

Maig 2018 // www.lamarina.cat

urbanització del Prat Vermell El veïnat reclama més socialització, però mostra escèptic En marxa el procés participatiu per a validar la MpPGM El procés participatiu per a la Modificació puntual del Pla General Metropolità (MpPGM) va arrencar el dimecres 21 de març, amb la constitució de la Comissió de Seguiment del procés, que està integrada per diferents entitats: de l'àmbit veïnal destaquen les associacions de veïns d'Eduardo Aunós i Santiveri; de l'àmbit associatiu la Cooperativa Llar Jove Ateneu Engranatge; de l'àmbit empresarial i industrial hi participen l'Associació d'empresaris de la Marina del Prat Vermell, l'associació d'empreses del polígon Pedrosa, Santiveri i Sertram. També hi van ser convidats els propietaris de sòl i promotors; Fira de Barcelona, Consorci de la Zona Franca, Solvia, BBVA Real Estate-Unitat Immobiliària i Calgran SL; i els responsables dels equipaments de l'entorn: Casa de l'Agricultura, Institut La Mercè, Escola Dominical i la Parròquia de Port.

La socialització, que encara continua, s'ha fet durant els mesos de març i abril amb els veïns d'Eduardo Aunós, els empresaris de la zona i al Consell de barri, que es va realitzar el 12 d'abril a la Sala Pepita Casanellas. Al Consell de Barri es va demanar a l'Ajuntament un espai on es presenti la proposta de manera més pausada i pedagògica. Molts veïns van insistir que la consideraven important però que no entenien ben bé el que es proposava. Arran d'això l'Ajuntament es va comprometre a convocar un monogràfic amb aquest únic punt, que tindrà lloc els mesos vinents.

La proposta de modificació també està penjada a la plataforma www.decidim.barcelona on, a més, es poden trobar els documents de l’estudi de necessitats, les actes de les reunions de socialització que s'han fet o, també es pot, afegir-ne noves propostes i observacions. La Marina va verificar-la a començament del mes i encara no se n'havia fet cap aportació.

Els veïns d'Eduardo Aunós reclamen més atenció municipal "Necessitem més atenció de l'Ajuntament no només en temes d'urbanisme, sinó en tot", "fa 25 anys que reclamem millorar el transport i ja no ens creiem res del que diuen". Aquestes són les expressions de Vicente Sellés i Jordi Ortega, respectivament. Dos veïns membres de l'Associació de veïns d'Eduardo Aunós i dels més informats al seu barri sobre tota la reforma que des del 2006 s'ha fet.

Consultats sobre el plantejament de la MpPGM, que es va socialitzar al barri el mes

passat, asseguren que en termes generals hi estan d'acord i ho valoren positivament. Posen èmfasi en la necessitat de tenir cura que Eduard Aunós no quedi aïllat. Destaquen també la millora de la plaça Falset, que es farà en el marc del Pla de Barris i de la que la Marina ja ha informat. No obstant això són escèptics amb els

quadra "respectin" el carrer Ulldecona, que és només per a vianants. Els agents el transiten per entrar i sortir de la comissaria que hi ha al mateix carrer. Com que és una zona reservada per a vianants, amb jardins i seients, els veïns l'aprofiten per estar-se amb la canalla. Asseguren tenir por "perquè en qualsevol moment

▶ Veïns i veïnes de la Colònia Bausili

▶ Els veïns Vicente Sellés i Jordi Ortega mentre conversen amb la periodista Yohany Limpias

plans de l'administració, "per l'experiència", asseguren.

Tenen la sensació que l'administració va pel seu compte. Afegeixen i parlen dels temes que ells creuen importants. Dos urgents: El primer, la poda i manteniment dels arbres, que asseguren fa tres anys que no es fa. Consultat, el Districte afirma que no coneixia aquesta queixa, però que contactarà amb Parcs i Jardins per fer seguiment a la campanya anual de poda que es fa a tots els barris per a que, si fos el cas, es compleixi a la zona.

I el segon, el reclam que els Mossos d'Es-

Yohany Limpias

Agustín Forteza

podria haver-hi un accident". L'Ajuntament ja ha fet gestions amb els Mossos per traslladar-los aquesta queixa veïnal, però els agents asseguren que necessiten aquest carrer com a sortida d'emergència.

Els veïns de la Colònia Bausili volen evitar el desallotjament i l'enderrocament dels seus habitatges.

Els veïns de la Colònia Bausili, reclamen poder quedar-se a les seves cases, almenys fins que es concretin els tràmits per a que els propietaris comencin les noves construccions. La

nova propietat, que va adquirir els immobles el 2016, ja ha comunicat a alguns veïns que no els renovarà el contracte de lloguer. Així ho expliquen a La Marina Lourdes Martínez, Isabel Vicente, Ángela Maña i Rosa Cortéz, veïnes afectades.

Lourdes Martínez és una de les veïnes que ha estat notificada per la immobiliària, Global Blue Center, que els ha dit que han de marxar.

A la Colònia Bausili hi viu també la seva mare (amb contracte indefinit) i la seva filla amb les seves dues nétes (amb el contracte caducat).

Els veïns amb contracte de renda antiga, que ara mateix són majoria a la Colònia Bausili, tenen garantit, en cas que se'ls faci fora, un re allotjament en condicions similars. Però ells no volen marxar del barri, “on has viscut tota la vida”. Segons xifres del consistori, són 16 les famílies afectades: 9 amb contracte indefinit i 5, amb el contracte per renovar. A més, hi ha tres pisos ocupats de forma irregular per famílies sense recursos, que no han alterat la bona convivència que tenen, asseguren.

Són 16 les famílies afectades: 9 amb contracte indefinit i 5, amb el contracte per renovar Els veïns amb el contracte de lloguer per renovar han optat per posar el seu cas a mans del Sindicat d'Inquilins de Barcelona i amb el suport de l'Ajuntament i el Districte, han mantingut una primera reunió amb els propietaris, que s'han compromès a ajornar ara com ara qualsevol desnonament fins el 2019.

Dels 14 sectors en que es va dividir la Modificació del Pla General Metropolità, només 4 estan en procés de transformació. En el cas que inclou la Colònia Bausili, la propietat encara ha de presentar el projecte de reparcel·lació i d'urbanització, cosa que podria portar-los dos o tres anys de tràmits, segons càlculs del consistori. Això és el que els va traslladar l'Ajuntament als veïns a la reunió que van mantenir el mes passat.

Els inquilins, per la seva banda, van demanar al consistori que catalogui els seus habitatges com a patrimoni històric. Però l'Ajuntament "ha de valorar molt bé aquesta opció perquè és probable que en els terminis en que es troba el Pla Urbanístic no sigui viable legalment", a més de les especificacions tècniques que s’haurien de complir. ■

12 PUBLICITAT

Maig 2018 // www.lamarina.cat

MEMÒRIA HISTÒRICA 13

Maig 2018 // www.lamarina.cat

La CAPA, la història d’una fàbrica que ens apropa a Guinea Equatorial || Yohany Limpias || Redacció Com sol succeir quan volem conèixer un assumpte en profunditat, ens adonem que la seva ànima ve de lluny i alhora explica moltes coses. Així succeeix amb la història de la fàbrica la CAPA. A més de recordar-nos la història industrial de La Marina ens trasllada cap a la relació que va establir Europa amb el continent africà, i més tard, Espanya amb Guinea Equatorial.

La Compañía Española de Colonización Africana (ALENA), així es deia la CAPA al començament, era una fàbrica serradora on arribaven, de les concessions que tenien a Guinea, els grans troncs d'ocumé per a la fabricació de contraplacats. Va ser construïda l'any 1929, al lloc on hi havia un antic molí paperer, Can Teixa. Les seves instal· lacions tenien els mateixos límits que l’actual edifici, conegut com a “Pantera Rosa”, ubicat entre els carrers Mare de Déu de Port, Foc i Alts Forns.

Emilio Sánchez, veí de 84 anys, va començar a treballar a la fàbrica l’any 1934.

Tenia 14 anys i s’hi va estar durant 40 anys fins que la fàbrica va haver de plegar: “Els últims deu anys a l’empresa vaig ser el porter i controlava les fitxes de tots els treballadors, allà vaig ser conscient que n’érem uns 300 en tres torns; el primer, entrava a les sis del matí; el segon, a les dues de la tarda i el tercer, a la nit, començava a les deu”, assegura.

Recorda que la fàbrica “funcionava sobretot en tres grans compartiments: l’espai de la serradora, l’espai on es feien els taulers i l’espai on es feien les xapes”. Al començament, els troncs arribaven una vegada cada dos mesos i després ho van fer més sovint.

Les dimensions n’impressionaven tothom.

Els troncs eren molt amples de diàmetre, pesaven tones i “de llarg, tranquil·lament, podien arribar als deu metres”. Eren transportats, primer en carrosses i finalment en camions. Amb els anys i l’aparició de l’aglomerat, la fàbrica va anar reduint-se, va tancar el seu espai dedicat als taulers i es va mantenir fent serradora i xapes.

Juan Jove n’era el propietari. Va arribar a ser president honorari de la Joia de Montjuïc i durant molt de temps va ser-ne el mecenes.

Els materials amb els que es treballava, fonamentalment, eren roure, ucola, samanguila i la noguera, que llavors era la fusta més valorada. Joan Jove n’era el propietari, i diuen que va morir en una competició de cotxes esportius. Sovint visitava les instal·lacions. D’ell se’n recorda en Julio Baños, veí versat en la història del barri, perquè, diu, va arribar a ser president honorari de la Joia de Montjuïc. Durant molt de temps va ser-ne el mecenes.

Però per entendre millor la història d’aquesta fàbrica, i fins i tot el canvi de nom,

de Guinea S.A. (CAMASA) i finalment, es va anomenar Compañía Anónima de Productos Africanos (CAPA). La colònia ja no estava ben vista.

El 1968 Guinea Equatorial obté la seva independència i la relació de les empreses espanyoles amb el nou país canvia. Aquesta, entre altres raons, com l’aparició de materials opcionals, obliguen LA CAPA a invertir més diners o veure’s avocada a anar-se’n en orris. Decideix plegar l’any 1978.

▶ 1964. Trballador dins la Fca. Ca l'Alena, dedicada a la transformació de la fusta.

necessitem fer una ullada de la història de l’Àfrica. Al segle disset ja hi eren els britànics i francesos amb interessos oposats.

Els progressius descobriments de recursos escassos i molts valuosos al vell continent van afegir a la cursa per conquerir-la als belgues, a la zona del Congo i als alemanys, a l’Àfrica Central. D’aquesta manera, els conflictes europeus es traslladaven als territoris colonials.

MDSM-CDHMLN

té 23 mil km2), format per un territori continental i cinc illes habitades. És també un dels dos únics països africans que tenen el castellà com a llengua oficial. (L’autoproclamada República Árabe Saharaui Democrática és l’altre) L’estatus de Guinea Equatorial sota domini espanyol aniria canviant progressivament: Colònia de Guinea Espanyola, Diputacions Provincials de la Regió Equatorial

Emilio Sánchez: “Les dimensions dels troncs impressionaven tothom, pesaven tones i de llarg, tranquil·lament, podien arribar als deu metres”.

Més endavant, a la Conferència de Berlín (1884-85), les diferents potències europees es repartien l’Àfrica. Això explica les línies rectes al mapa d’aquest continent. Es mantenien les conquestes ja fetes per la Gran Bretanya, França, Alemanya i Portugal. I a més, es creava l’Estat del Congo com a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica.

A partir d’aquest moment, en una veritable cursa, els Estats europeus van penetrar Àfrica. Als imperis francès i britànic s’hi van afegir els interessos alemanys i els portuguesos. Finalment, països com Itàlia, Bèlgica i Espanya van aconseguir també establir-se a alguns territoris.

Molt resumidament, aquesta és la història de colonització de la majoria de països d’Àfrica, entre ells Guinea Equatorial.

Va estar en mans portugueses fins a març del 1778, any en què Portugal va cedir-la a Espanya a canvi de la disputada Colònia del Sacramento, a l’Uruguai. La pertinença de Guinea Equatorial a l’imperi Espanyol entre el 1778 i el 1968, gairebé durant doscents anys, van marcar les relacions futures entre tots dos països.

Guinea Equatorial és un dels països més petits del continent africà, amb 28.051 km² de superfície (El districte de Sants Montjuïc

Espanyola, i després, Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial.

Això explica en part el canvi de nom de l’empresa: a partir de 1932, la fàbrica amb tots els seus terrenys, edificis, maquinària, instal·lacions i existències es va transferir a Manufacturas Valencianas de Okumé S.A. (MAVAO), que disposava d'una altra factoria a València i amb qui ALENA mantenia una bona relació des dels seus inicis. El 1941, va passar a mans de Cafés y Maderas

La pertinença de Guinea Equatorial a l’imperi Espanyol entre el 1778 i el 1968, gairebé durant doscents anys, van marcar les relacions futures entre tots dos països.

Emilio Sánchez tenia 44 anys i ho recorda molt bé: “Molts treballadors havíem arribat a pensar que ens jubilaríem a l’empresa, però llavors tots vam haver d’espavilar per trobar una altra feina” La fi de la fàbrica va donar pas a un conjunt veïnal. Una illa de 176 habitatges promoguts pel Patronat Municipal de l'Habitatge durant la gestió de l’alcalde Narcís Serra, i projectada pels arquitectes Jordi Ballarí, Albert Bastardes i Josep M. Pera, que van ser construïts entre el 1984 i el 1987. Ja hem dit que el conjunt és popularment conegut com a “la Pantera Rosa”.

La fi de la colonització a Guinea Equatorial no va donar pas a millors dies pels seus habitants. Van estar, primer, sota la dictadura de Francisco Macías (1968-1979), i després i fins l’actualitat, sota la dictadura de Teodoro Obiang Nguema, militar nebot de Macías, que va enderrocar el seu oncle amb un cop d’estat i el va executar.

Els governants pertanyen a la fang, que és l’ètnia majoritària al país. Els bubis, son una ètnia minoritària que tenen dificultats per viure-hi i sovint són perseguits. Cal dir que al barri hi ha l’Associació Guineo-Catalana, els membres de la qual pertanyen a l’ètnia bubi. ■ Agraïments als veïns Montse Cantó i Abdó Florencio que van col·laborar buscant testimonis i a Julio Baños i Emilio Sánchez per les seves aportacions.

▶ 1950 (decada) Treballadors de la Fca. Ca l'Alena deddicada a la transformació de la Fusta.

AMDSM-CDHMLM

14

SALUT

Maig 2018 // www.lamarina.cat

Estimat estiu. No ets tu, sóc jo

|| CAP Dr. Carles RIbas Encara no ha començat maig i la Carme ja té preparat un ventall en cada bossa i ha tret els ventiladors del traster.

A principis de juny la nostra veïna veurà quadruplicades totes les tasques. Cada sortida a l'exterior serà considerada una visita al tercer infern de Dante, se li desfaran els rínxols, li degotarà el maquillatge i ni parlar de posar-se la faixa. A la nit no hi haurà qui dormi, serà la humitat o les cames inquietes.

El que la Carme no sap, és que aquesta irritabilitat que li produeix la calor forma part d'un trastorn no molt comú de l'estat d'ànim, és el que en les ciències mèdiques coneixem com un trastorn afectiu estacional invers.

Aquest trastorn debuta durant el final de la primavera i es mantindrà fins arribat el fred de la tardor, moment en el qual desapareix. Usualment les persones que ho pateixen són dones en la segona o tercera etapa de la seva vida, solen tenir problemes per agafar el son i una pèrdua de gana important, però el més preocupant és el seu component emocional que les manté en un estat d'ansietat i irritabilitat constant.

Per a les persones que no el pateixen l'estiu és la millor època de l'any. És aquesta obligada felicitat la que provoca un senti-

ment de rebuig i frustració com si la vida no comptés amb ells, es produeix llavors un "des-enamorament de la vida" molt poc comprensible per a la resta de la població que exacerba els símptomes.

Sovint els individus afectats intenten posar en marxa una sèrie de rituals que poden pal·liar els símptomes del trastorn. La solució més eficaç és canviar d'entorn, unes vacances a Noruega o al nostre proper Burgos no sembla mala idea, però sabem que no és de gust de tothom fer un viatge d'aquest calibre. D'altra banda, la teràpia psicològica amb professionals qualificats és l'opció que millors resultats ha donat tenint en compte que s'ha de fer abans que arribin els mesos més afectats per la calor i mantenir-se fins que es doni per conclosa l'època estiuenca.

La nostra recomanació és una combinació de teràpia psicològica, tècniques de relaxació i mesures d'aïllament a la llar perquè no passeu el màxim possible fins que comenci la tardor i els símptomes remetin. ■

Blanca Álvarez Infermera CAP Dr. Carles Ribas

Els falsos mites dentals que no has de creure (I) || CAP La Marina Són molts els mites dentals i remeis casolans que arriben a les nostres oïdes per boca d'amics i coneguts o que llegim en pàgines d'Internet. No obstant això molts d'ells no són certs i poden causar problemes a la nostra salut bucodental. Analitzem els més habituals i expliquem per què no hem de creure'ls.

-Les càries de les dents de llet no afecten els definitius. Falsa creença que ha estat responsable de greus problemes en la dentició definitiva. La càries de la dent de llet necessita ser tractada el més aviat possible.

-Les càries sempre fan mal. Fals. Una càries pot estar present en una dent, principalment en l'esmalt, sense que el pacient senti dolor. Així mateix, si la càries arriba a la zona de dentina i la dent perd la vitalitat, pot no notar cap tipus de dolor. El dolor s'inicia quan la infecció s'estén a la dentina en contacte amb begudes fredes o calentes o sucres. Si la infecció arriba el nervi, pot infectar-se i el dolor augmenta. Les revisions

periòdiques són la millor eina per detectar a temps una càries.

-L'embaràs ocasiona pèrdua de dents a la mare per falta de calci. Fals mite, durant l'embaràs l'alteració hormonal produeix canvis en les genives augmentant el dipòsit de bacteris. Tenen un major risc de gingivitis i càries. Per això les embarassades necessiten extremar la higiene dental i acudir a una revisió amb el dentista durant l'embaràs.

-Mastegar xiclet substitueix el raspallat. Fals mite molt estès. Contribueix a generar més saliva i millorar el PH però en cap cas pot substituir la seda dental, al raspall interdental i al raspall de dents.

-El bicarbonat és bo per blanquejar les dents. Encara que antigament s'utilitzava com a blanquejant no és recomanable ja que és molt abrasiu i ocasiona danys a l'esmalt. Els blanquejaments dentals han de realitzar-se només per un dentista.

-Els col·lutoris no taquen les dents.

En principi els col·lutoris bucals no haurien de tacar les dents. Ara bé, aquells que contenen clorhexidina sí taquen les peces dentals si s’utilitzen de forma continuada. El seu temps d'ús ha de ser marcat per l'odontòleg.

-Amb esbandir-se la boca és suficient. Fals. L'esbandida és un mètode complementari per millorar la higiene dental però en cap cas és substitutiu d'un raspallat o l'ús del fil dental.

-Les obturacions d'amalgama (empastaments amb mercuri) són tòxics.

Això és fals. Les principals organitzacions dentals del món (Federació Dental Internacional, Associació Dental Americana, Consell General de Dentistes, etc) consideren aquestes obturacions segures, resistents, i de llarga durada. ■ EAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Caminar descalça Recordeu quan éreu petits que us trèieu les sabates en qualsevol lloc i en qualsevol moment, sense importar-vos? Segur que és una de les coses que no us venen a la memòria quan rememoreu la infantesa.

Penseu, sobre tot les dones, sempre esclaves de la moda del calçat, per estar més guapes i elegants, quan arribeu a casa y us traieu les sabates...

Doncs com que ha arribat el bon temps i ja no hi ha perill d’agafar un constipat, el meu consell és caminar descalça. Uns bons mitjons per no haver de tocar el mosaic, sempre fred, i deixem lliures els peus, que s’eixamplin, que no es mullin amb la suor, i que els dits ballin al seu aire. I sobre tot, que la columna vertebral es remogui. Els peus son els que ens aguanten tot el pes del cos i els fem patir molt.

La reflexologia podal es basa en situar els punts reflexes de tots els òrgans del cos, en els peus. Així doncs, cada vegada que ens estreny una sabata, al lloc on ho fa, correspon a una part del cos, que reflexament, també està rebent aquesta agressió. I si portem talons, a part del peu, també pateix la columna vertebral i a més, el centre de gravetat del nostre cos, queda desplaçat.

Tot això que he dit, ho hem de tenir encara més en compte quan es tracta de nens, doncs els seu cos està en creixement i ho ha de fer ben segur sobre la terra.

Aprofiteu que és primavera, pugeu a la muntanya i descalceu-vos. Caminar descalç sobre la terra i l’herba és un plaer que val la pena gaudir i nosaltres el tenim molt proper. ■

CULTURA 15

Maig 2018 // www.lamarina.cat

Guinea Equatorial i la verge Bisila a les jornades Guineo-Catalanes

Sant Jordi amb poesia i música a l’abast de tothom

▶ Els membres de l'Associaciació Guineo-Catalana, juntament amb altres veïns que hi van participar de les primeres jornades culturals que organitzen.

▶ Els integrants del grup Montjuïc Poètic

|| Montse Valls || Redacció El cap de setmana del 13 i 14 d’abril es van celebrar les Jornades Culturals dedicades a Guinea Equatorial a la biblioteca Francesc Candel, que anaven a càrrec de l’Associació Guineo Catalana Bisila.

El divendres, 13 d’abril a les 19h, es va projectar la pel·lícula Palmeras en la nieve, un film de l’any 2015, dirigida per Fernando González Molina que tracta sobre la Guinea Equatorial quan encara era una colònia espanyola.

El dia següent, a les 11h es va visualitzar el Documental etnogràfic Mmë Bisila, de Roger Canals i Celeste Muñoz.

El documental tracta sobre el culte a la Mare de Déu de Bisila a Guinea Equatorial i a Catalunya en l’actualitat.

Judit Raso, presidenta de l’Associació Guineo Catalana Bisila, ha valorat aquestes jornades com “molt positives” i assegura que repetiran segur. En la projecció de la pel·lícula de González Molina va haver-hi unes 40 persones, mentre que pel documental va haver-hi unes 30. “Estem molt contents de com han sortit les jornades, i estem segurs

que repetirem i farem més coses. És una oportunitat per donar-nos a conèixer a nosaltres i la nostra cultura. Estem molt agraïts a la Biblio-teca Francesc Candel per donar-nos aquesta oportunitat”.

Tot i això, Raso va esmentar que van trobar a faltar altres entitats durant els dos dies. “Quan una entitat ens convida a un acte, algun representant de la nostra associació sempre hi va, però aquest cop nosaltres hem trobat a faltar aquesta representació per part de les altres entitats. Sempre coincideixen altres activitats al barri, i per això molta gent falta en algun dels actes que es fa”. ■

|| Redacció Aquest Sant Jordi, a més de la diversitat d’activitats que es van dur a tot el bari, el grup de poesies Montjuïc Poètic va voler gaudir-lo convidant a tothom a una vetllada a la Biblioteca Francesc Candel en la que es van llegir els poemes escrits per alguns dels participants i també per reconeguts autors. La trobada va estar amenitzada pels cantants lírics, Paula Nogueira, soprano mexicana i el Baix- Ba-

L'agenda de maig ACTIVITATS PER ADULTS

Dijous, 3 FRANCESC BOIX Barcelonins deportats als camps nazis Projecció del documental La Barcelona Deportada: 70 anys de l’alliberament dels camps nazis. Debat amb: Ferran Palau, Lourdes Vidrier, Àlex Rigol i Ricard Marco.

Hora: 19:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 11 CONCERT Némesis, Crimson Colt i Acid Drew Metal. Gratuït.

Hora: 21:00 h Lloc: Sala Gran de La Bàscula

Dijous, 17 T'INTERESSA Recital poètic i musical.

Treu profit al teu cervell. A càrrec de Gemma Olivares, formadors en educació emocional.

Hora: 19:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 22 FRANCESC BOIX Projecció del documental "Las dos guerras del fotógrafo Boix".

Hora: 19:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 23 ENTREGA PREMIS Certamen Literari Francesc Candel A càrrec de l’escriptor Carlos Zanon.

Hora: 19:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 25 CONCERT The Brassons + Iglú Rock alternatiu-pop. Gratuït.

Hora: 21:00 h Lloc: Sala Gran de La Bàscula

Dissabte, 26 CONCERT Venturi Republic + Blackswans Pop-noise.

Hora: 21:00 h ACTIVITATS INFANTILS

Dissabte, 5 CIRC SOCIAL Jornada de Circ Social i tallers de malabars i equilibri amb autèntics cirquenses.

Organitza el Casal de Barri La Vinya.

Hores: 16:00 h - Taller de creació de malabars 17:00h - Taller de malabars i equilibri amb autèntics cirquenses 19:00h - Show final Lloc: Plaça de la Marina

Diumenge, 13 TEATRE CIRC A càrrec de la Cia. Todozancos. Gratuït.

Hora: 12:00 h Lloc: Jardins dels Drets Humans

Dilluns, 14 TALLER FAMILIAR Vine a gaudir de la música en família. De 0 a 4 anys. Places segons ordre d’arribada.

Hora: 18:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 18 TEATRE CIRC RE UNIÓN DE NE_OCI Teatre circ a càrrec de la Cia. TodoZancos.

Activitat gratuïta.

Hora: 20:00 h Lloc: Jardins dels Drets Humans

Dimecres, 23 ESPECTACLE DE TITELLES El llop cantaire dels tres porquets i la caputxeta. A càrrec de Pengim-Penjam. +3 anys Hora: 18:00 h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Diumenge, 27 CIRC A càrrec de la Cia. Panettone Brothers. Gratuït.

Hora: 12:00 h Lloc: Jardins dels Drets Humans

Agustín Forteza

ríton, Juan Carlos Esteve. En el piano hi va ser l’argentina Andrea Álvarez.

L’acte va durar gairebé dos hores i amb la sala d’actes plena els assistents van gaudir d’un repertori musical que incloïa des de clàssics fins a cants coneguts i popular i operes.

D'altra banda, com és habitual, es van ubicar paradetes a moltes cantonades on, a més de les floristes, es van afegir les entitats. ■

El Far Els primers trets de Francesc Boix L’exposició Els primers trets de Francesc Boix, es podrá visitar a les Cotxeres de Sants del 8 al 26 de maig. Es tracta d’una selecció de les primeres fotografíes fetes per Francesc Boix, l’anomenat fotògraf de Mauthausen, quan el 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, s’incorporà voluntàriament amb 17 anys a la 30ª Divisió de l’Exèrcit Popular de la República. Els negatius que van ser recuperats per la Comissió de la Dignitat i Fotoconnexió el 2013 mostren imatges de la vida diària dels soldats a la rereguarda als fronts d’Aragó i del Segre.

A l’entorn d’aquesta exposició la biblioteca Francesc Candel acollirà 2 activitats.

La primera serà el 3 de maig a les 19h, amb la projecció del documental La Barcelona Deportada: 70 anys de l’alliberament dels camps nazis.

Aquest documental està produït pel Museu d’Història de Barcelona amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen. Posteriorment hi haurà un debat amb: Ferran Palau, soci voluntari de l'Amical de Mauthausen net del deportat Ferran Masip Arenillas (Barcelona 1899- Mauthausen 1941); Lourdes Vidrier, sòcia voluntària de l'Amical de Mauthausen neta del deportat Vicens Vidrier Jiménez (Turís,València 1900 Gusen, Mauthausen 1942); Àlex Rigol, soci voluntari de l'Amical de Mauthausen i professor d'Història; Ricard Marco, fotògraf investigador i membre fundador de Fotoconnexió.

I el 22 de maig a les 19h. projectarem el documental, Las dos guerras del fotógrafo Boix".

Posteriorment tindrem un col·loqui amb: Rosa Toran, doctora en Història i vicepresidenta de l’Amical de Mauthausen; Ramon Barnadas, químic, fotògraf investigador i president de Fotoconnexió; Ricard Marco, fotògraf investigador i membre de Fotoconnexió.

16

PUBLICITAT

Maig 2018 // www.lamarina.cat

El Port de Barcelona, finalista als premis International Seafarers’ Welfare Awards 2018 El Comitè de Benestar treballa per donar resposta a les necessitats dels mariners quan recalen a port El Port de Barcelona ha quedat entre els sis finalistes al premi “Port de l’Any” dels International Seafarers’ Welfare Awards 2018, els premis a les millors companyies, organitzacions i particulars que ofereixen serveis i instal·lacions als mariners quan recalen a port.

Els guardons, que atorga la International Seafarers’ Welfare and Assistance Network (ISWAN), van ser entregats en una cerimònia celebrada ahir a la seu de la International Labour Organization (ILO), a la ciutat suïssa de Ginebra. Aquests premis tenen el suport de la International Maritime Organisation (IMO), la International Transport Workers’ Federation (ITF), la ILO i la International Christian Maritime Association (ICMA).

El Port de Barcelona ha estat l’únic finalista al premi “Port de l’Any” dels ports mediterranis, fet que el situa un any més com a referent regional en assistència a les tripulacions quan els seus vaixells amarren a port. El Port de Rotterdam ha estat el guanyador del premi al millor Port de l’Any 2018, mentre que el premi al Seafarer Centre of the Year ha estat atorgat a la Mission to Seafarers Brisbane; el premi a la millor Naviliera ha estat atorgat a Wallem; el premi a la millor Organització a la Nautilus Welfare Fund (Regne Unit); i el premi a la

Personalitat de l’any a Jasper del Rosario (Filipines).

El Comitè de Benestar del Port de Barcelona El Comitè de Benestar del Port de Barcelona vetlla perquè els tripulants dels vaixells que atraquen a la ciutat trobin uns serveis adients i que donin resposta a les seves necessitats, essent l’instrument que implementa el compromís de l’Estat amb el Conveni de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre Treball Marítim de 2006.

Tota la comunitat portuària està interpel·lada en aquesta resposta, si bé l’ens encarregat de donar l’assistència més directa és el Centre Stella Maris de

l'Apostolat del Mar de BarceloEl Comitè està format pel Port de Barcena, que va obrir les seves portes l’any 1927. lona, que en té la presidència permanent; L’any 2016, l’organització Stella Maris va re- l’Institut Social de la Marina; la Capitania bre el premi Seafarers’ Centre of the Year, el Marítima de Barcelona; l’Associació de màxim guardó que s’atorga a un centre de Consignataris de Barcelona; la Corporació mariners al món. de Pràctics de Barcelona; l’Associació de

a Comunit

utònoma C tA

expo & congress //B2B 5-7 Juny 2018

vidada on

SILBARCELONA

Port de Barcelona

Capitans de la Marina Mercant; la Societat de Caps i Oficials de Màquines; Remolcadors de Barcelona; la Federació Internacional de Treballadors del Transport-ITF; i Stella Maris, que en té la secretaria permanent ■

OMNICHANNEL

DEVELOPMENT FMCG NEWS

BIG DATA

PHARMA CONTAINER

HEALTH

SHIPPING

EVENTS COMPANIES

STAND

HANDLING SYSTEMS

EXPLORE

BUYERS

CONTACT

SOLUTIONS

CONSUMERS

RETAIL

ON

LOGISTICS LATIN AMERICA

B2B

EXPERTS

STRATEGY

SUPPLY CHAIN TEXTILE STORAGE

TRENDS

LIDER

SOFTWARE

PACKAGING VISIBILITY

MEDIA

FOOD

STRATEGIES

CEOs

CONSULTING OPERATIONS MOBILITY

SPEAKERS

CONGRESS

BUSINESS

ENERGY EXPRESS

KNOWLEDGE PLATFORM

TECHNOLOGIES EXHIBITION BEST BCN MATERIAL HANDLING CITIES WEB MEDITERRANEAN

EXPO

STEEL WOOD

CHEMICAL

DIGITIZATION LAST MILE

BLACK FRIDAY

NETWORKING

DISTRIBUTION

ON LINE AUTOMOBILE SOUTH OF EUROPE

CARGO

TRANSPORT

NEWSLETTERS

INVESTIGATION INTRALOGISTICS WAREHOUSE

MEETINGS

CYBERSECURITY PROMOTION

RETAILERS

INNOVATION

MACHINERY

CONSTRUCTION

INTERNATIONAL

INDUSTRY

OFFER

COMMUNICATION MANAGERS

FREIGHT

La fira líder de Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain del sud d’Europa

IT SOLUTIONS

SUSTAINABLE

E-COMMERCE ELECTRONICS PROGRAM

Organitzat per<:

1998-2018 A N I V E R S A R I

Congreso 2018

www.silbcn.com • sil@elconsorci.es • +34 93 263 81 50

ESPORTS 17

Maig 2018 // www.lamarina.cat

Jero Carmona disputarà el Mundial de Washington ‘18 amb la Selecció Espanyola

Mor Valentin Huch, l'atleta federat amb més anys de tot Espanya || Redacció El passat dilluns va morir Valentin Huch amb 98 anys, un exemple de superació i admiració per tots els que el coneixien. Era l'atleta espanyol federat amb més edat del país, i des dels 95 anys s'havia quedat sol a la categoria. Tot i això, seguia participant als Campionats estatals. A la seva vida va acumular més de 30 plusmarques nacionals: 100 metres, 400, longitud...

La seva carrera esportiva va començar quan va deixar el seu treball a la SEAT

▶ L'equip CE La Marina on juga Jero Carmona, (el número 8)

|| Redacció El passat 31 de març, Badalona va acollir el Campionat d'Espanya de Bàsquet per a sords. La cosa va estar molt renyida entre el CES Badalona, el DS Altatorre i el ASORCAS Castellón, però al final, el madrileny equip d'Altatorre es va proclamar campió.

En Jero no es trobava en aquesta final però la seva perseverança i la seva manera de fer ha agradat els entrenadors de la Selecció Espanyola i per això és un dels escollits per jugar en el pròxim Mundial sots 21 per a sords, pel qual la selecció es va classificar fa mesos. Aquest Mundial es disputarà el juliol a Washington.

El diumenge 8 d'abril, els jugadors de molts equips espanyols es van concentrar al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat junt amb els responsables i tècnics de la Selecció espanyola de Bàsquet per a sords, on el Jero juga amb el número 8. La selecció vol seguir sumant victòries. De fet, en Jero va formar part de la selecció espanyola de bàsquet que va emportar-se l'Or en el passat Europeu de Bàsquet per a sords sub-20.

L’equip busca patrocini i suport per l'equip perquè els nois puguin gaudir plenament de

l'estància i la vivència a Washington. Estan decidits a endur-se la medalla d'Or. Una vegada acabada la concentració en Jero va tornar amb el seu equip, el Junior del CE la Marina que està disputant una de les seves millors lligues. L’equip es troba amb 19 punts en la primera plaça només a un punt per sobre del segon. Tot i que està sent molt disputada, l'equip del barri confia en les seves possibilitats i espera un final bo.

Durant aquests cap de setmanes han anat guanyant partit rere partit. D’aquesta manera han guanyat contra el C.B Sant Andreu i el C.B Corbera.

Els jugadors de l'equip estan animats perquè són a la part alta de la lliga i s'esforcen per seguir així el que resta de competició.

L’esport serveix per a molt, i el Jero hi és un exemple. La seva sordera no ha estat cap impediment. L’esport li ha servit per trencar barreres i des dels 4 anys gaudeix com un més de l'equip. L'Esther, la seva mare ho entén així: "a nosaltres en Jero ens hi ha ensenyat a saber que si una cosa t'agrada. s'ha de lluitar contra tot per aconseguir-ho". A més, els seus companys estan molt entusiasmats sabent que el seu company participarà en un torneig a escala mundial. ■

Des de que es va jubilar als 60 es va dedicar a la competició, però no només pel simple gust de participar, ell anava per guanyar. La seva carrera esportiva va començar quan va deixar el seu treball a la SEAT i es va apuntar a la cursa d'El Corte Inglés, allà va descobrir que seguia en plena forma. Va quedar primer de la seva categoria.

Fins els últims dies, el Valentin vivia la seva vida sense deixar d'entrenar al Joan Serrahima, de dilluns a divendres. Res

▶ Valentin Huch, amb una camiseta que una marca de sabatilles li va obsequiar i en la que està gravat el seu nom

Agustín Forteza

paraba en Valentin, de fet seguia conduïnt el seu Citroen i vivia sol.

L'any 2015 va rebre el premi a l'Esperit Esportiu després d'haver aconseguit cinc medalles al Mundial de Veterans de Lyon. ■

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Maig 2018 // www.lamarina.cat

XVII Mostra de Comerç.

Les botigues del barri surten al carrer

Els comerços del barri que participen en la XVII mostra del comerç són →

Botigues associades:

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Ctra. Del Prat, 11.

Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 93 421 20 70

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍA Pg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

QUEVIURES MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 191-205. Telf. 93 332 04 13

AGÈNCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ ELECTRODOMÈSTICS Mineria, 18-20 ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124 Telf. 616 04 67 32 Telf. 93 535 52 52 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA ESTANCS PG. Zona Franca, 177- 179 ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 Telf. 93 332 57 97

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 PERRUNIS c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA SLP Rambla Catalunya, 18 6a planta 93 492 92 68 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 421 81 29 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93.332.34.47

FERRETERIES -LAMPISTERIES CELLERS BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 168-170 CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680 188 509 Telf. 93 421 49 22 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23

COMERCIAL ÁLVAREZ Energia, 20.

93 421 59 77

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Mare de Déu de Port, 252 661 991 144 Telf. 93 223 33 09 FORNS DE PA DROGUERIES I PERFUMERIES 365. CAFÈ I FORN DE PA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 271 Alts Forns, 74.

Telf. 93 421 87 26 688 89 30 77

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

GELATERIA JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89.

Telf. 93 332 78 56 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

ROBA AMIGA (Projecte home) c/Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44

CONDIS SUPERMERCATS GARIBAL (Tienda de Cristales Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, REFORMES INTEGRALS local 17. Telf. 93.192.73.66 NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 EL TALLER DE L'ÀNGELS Telf. 93.517.63.18 Jardins de la Mediterrània, local 23 TENMAN REFORMES Telf. 640 521 415 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

RESTAURACIÓ BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània) GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191 PIZZERIA CIAO GIÓ Pl. Mediterrània. Local 27 Tel: 645 774 353 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

SOLUCIONS-ENGINYERIABAR JUEVES 5 CLIMATITZACIÓ Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn VALCÁRCEL INGS., S.A PAPERERIES 934324022 Carrer del Gaià, 10, PAPELERIA NAVARRO Telf. 933 31 58 12 TOMA TAPA Pg. Zona Franca, 181 Jardins de la Mediterrània, TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR Telf. 93 332 57 94 local 11. Telf. 93 166 76 23 TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 PASTISSERIA CREATIVA ENRIC I PAU Telf. 93 331 63 49 ZAS! CAKE Minería, 4-6. 93 332 25 62 Mare de Déu de Port, 272 TALLERS MECÀNICS Telf. 93 141 97 75 LA SAL DEL PORT TALLERES J.F Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Mare de Déu de Port, 279 PERRUQUERIES Telf. 93 332 89 95 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BAR PADDOCK Mare de Déu de Port, 413 bxs Passeig de la Zona Franca, 145- TALLERES PÉREZ- ALONSO 149. Telf. 93 331 84 33 local 3. Telf. 93 422 10 48 Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Paseo de la Zona Franca, 132 TELECOMUNICACIONS Telf. 93 360 68 69 934 32 15 90 I.T.C. SYSTEMS BAR-RESTAURANTE Mare de Déu de Port, 305-319 MI PELU O'RINCÓN Gran Via, 158 (Jardins de la Mediterrània) C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 93. 461. 61.48 Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El proper dissabte 5 de maig el comerç de proximitat surt al carrer. Serà una gran festa per a tot el barri, amb paradetes, restaurants, música i espectacles per a totes les edats!

Tot plegat al voltant del centre neuràlgic del barri, al passeig de la Zona Franca on des de les 10.00h del matí hi haurà, espectacle infantil, danses urbanes de Lola feet dance, exhibició de ball del Centre Cultural d’Estrelles Altes, Master Kangoo Club EnerGYAS, Zumba de Muévete a tu ritmo, Zumba Kids de Eva, exposició fotogràfica dels orígens de la Marina, amb la col·laboració de Sr Julio Baños i la Marina Viva, taller de sabons a càrrec del Centre d'educació especial de Nostra Senyora de Montserrat , artesania del Boixet, taller de Coolrecycling, pinta cares i enguany podeu gaudir d’una pasarel. la de moda i per acabar-ho de rematar, a les 19.15 h arribarà el grup d’havaneres “Grup Folk Montjuïc” amb degustació de rom que posarà el punt final a la jornada.

Us hi esperem!!! ■

• Art i Decoració • Drogueria Ramiro • Calzados Cisne • Domino’s Pizza • Mavi, moda i complements • Celler Marina • Century 21 • La nova coordinadora • Dones artesanes/Artesania del Boixet • La Marina FM/Diari • Escola Nostra Senyora de Montserrat • Roba amiga (Projecte Home) • Rellotgeria joieria Ramon Carné • Septem Viatges • Zas! Cake • Tucerrajeria.com • Tenman Reformes • Nou Espai • El Taller • Piizeria Cio Gio • El Taller de l’Àngels • Samantha Patchwork • Mascotas • Estilistes Daniel Fernandez • 365. Forn de pa • Granja Elena • Associació de Comerciants la Marina

PUBLICITAT 19

Maig 2018 // www.lamarina.cat

Els sindicats d’Aigües de Barcelona alerten dels “greus perjudicis” que causaria la sortida de Barcelona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El Comitè Intercentres d’Aigües de Barcelona, format per tots els sindicats amb representació a l’empresa, UGT, ATAB, CCOO i CGT, es va posicionar en contra de que Barcelona surti de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) als efectes del servei de l'aigua tal i com l’ha plantejat l'Ajuntament de Barcelona en la multiconsulta, projecte que finalment ha estat descartat per la majoria de partits del consistori. En un escrit signat conjuntament el passat 6 d’abril, els sindicats de la companyia

van considerar que si l'Ajuntament sortís de l’AMB hi hauria "greus perjudicis" ja que aquesta fracció suposaria, asseguren, “un notable increment dels costos que provocaria un augment de la tarifa, a més de la precarització de les condicions de desenvolupament del Servei, en perjudici de l’interès públic”.

El Comitè Intercentres, format pels quatre sindicats, han reclamat que la gestió del servei “s’ha de seguir gestionant de manera integral i metropolitana, mantenint així una plantilla única,

▶ Façana de la seu social d’Aigües de Barcelona, situada a Collblanc

perquè la prestació del servei mancomunat a l’AMB permet compartir recursos i aporta eficiències evidents".

Per això, han avisat dels "perjudicis" en cas que Barcelona es desconnectés de l'AMB i ha assegurat que la sortida de Barcelona del servei metropolità "comportaria la pèrdua d'economies d'escala, capacitat operativa i de recursos".

En aquest sentit, asseguren que “assignar treballadors a cada municipi

comportaria tenir plantilles insuficients i sense prou recursos, fet que posaria un greu risc el servei de l'aigua a cada municipi". Per tot això, els sindicats han insistit que "no es pot permetre que el servei metropolità es fraccioni en petits serveis d'àmbit municipal, que posarien en risc de manera molt clara la prestació del servei". ■

Maig 2018 // www.lamarina.cat

L'ENTREVISTA Mei Márquez, una artesana del segle XXI compromesa amb el comerç del barri Yohany Limpias Va haver-hi molt poques dones a la Taula d’Empreses del Districte i vostè n’era una.

No me n’havia adonat. Em fa contenta però sobta la poca representació femenina al sector, tot i haver-hi moltíssimes liderant-ho.

Ha viscut sempre al barri?

De tota la vida, el meu pare era de les Cases Barates. Va arribar-hi de Cuevas de Almanzora (Almeria) fugint de la guerra civil. La meva mare és catalana i vivia a la Colònia Bausili.

Va aprendre l’ofici d’ells?

Del meu pare, que era tallista artesanal de marcs amb fusta. Sóc la segona generació que porta el negoci familiar.

I haurà una tercera?

No ho crec perquè els meus fills s’ho han deixat de les mans. (riu) On va estudiar?

A l’escola Mare de Déu de Port. Vaig tenir de mestra a la Pepita Casanellas. Ens va obrir el món, sobretot a les noies. Era una professora genial que t’ensenyava d’una manera que feia que t’agradés estudiar. Gràcies a ella vam estimar el francès i també ens va ensenyar el català. Ens deia: No digueu que veniu a aprendre català! Digueu que veniu al cole!, encara estava prohibit. És clar, la seva generació, a més, va viure la transició política.

Quan va morir Franco jo tenia 13 anys, era tota una adolescent.

I com vau viure els adolescents això?

Intensament! Recordo que al carrer Ferrocarrils Catalans passava un trenet que provocava accidents i era perillós i volíem que el treiessin, fèiem manifestacions dia sí, dia també fins que la policia venia i ens fotia de castanyes i fugíem corrent. No els ho dèiem als pares que hi anàvem, sempre ens amagàvem.

Fins a l’any 1977 Aquell any, l’11 de setembre va ser la primera manifestació demanant l’Estatut d’autonomia i la primera a la que anàvem tota la família. Els meus pares, ma germana i jo.

A casa seva es parlava de política?

Des de sempre! El meu pare ve del món republicà i vulguis o no tens unes arrels molt concretes i la inquietud de lluita pels drets socials.

“La desaparició de botiguers no és un problema només dels barris de La Marina, sinó d’arreu” El seu avi va ser l’últim alcalde republicà a Cuevas de Almanzora.

Va fundar-hi la delegació de l’UGT i va fer el repartiment de les terres per a la gent del poble perquè la filosofia del Partit Socialista de l’època era la distribució de la riquesa. Quan va arribar la guerra civil, l’altre bàndol el va afusellar. Encara és a una fosa comuna a Almeria.

La seva família ha dut el cas fins a la Secretaria del Grup de Treball sobre

Mei Márquez,

55 anys, casada, d’ofici emmarcadora. És graduada social i diplomada en relacions laborals.

La Mei és una de la cares més visibles de l’actual junta directiva de l’Associació de Comerciants. La seva inquietud social l’ha transformada en la inspiració dels artistes per fer-se càrrec, juntament amb la seva germana, de l’única botiga de marcs que hi ha a tot el barri. És la segona generació. El seu pare la va obrir l’any 1976 al carrer Química i des de llavors hi és ininterrompudament.

Fem l’entrevista assegudes a la botiga on clients i veïns s’hi alternen, per conversar una estona o per recollir els seus encàrrecs.

Yohany Limpias

“La feina ben feta i el contacte amb la gent és el millor del meu ofici” Desaparicions Forçades adscrit a l’ONU a Ginebra (Suïssa).

Reclamem l’aplicació de la memòria històrica per tal de localitzar el seu cos i recuperar-lo, les meves cosines estan treballant-hi molt. L’únic fill que li queda viu té 90 anys i penso que no ho podrem aconseguir per a que ell ho vegi.

I què va passar amb la seva àvia?

Va haver de fugir. Va venir a Barcelona amb sis fills i embarassada de bessons. Aleshores el meu pare tenia cinc anys. Es van establir a les Cases Barates. L’àvia venia a un racó del Born i els meus tiets, ben petits es van posar a treballar en el que van poder. El meu pare, de 9 anys, va tenir la sort de treballar amb un tallista de l’Eixample que li va ensenyar l’ofici i també a estimar Catalunya.

I ara vostè, què és el que més valora de la seva feina?

Primer, la feina ben feta, i després, el contacte amb la gent, ja són tants anys que més que clients els que venen són amics.

Expliqui’ns anècdotes que li hagin passat a la botiga?

N’hi ha moltes. Una vegada van emmarcar el cordó umbilical d’una noia que ho va cuidar molt per portar-m’ho. El meu pare va treballar amb en Josep Mestres i Cabanes (Reconegut artista en diversos camps com la pintura i la decoració) que era escenògraf del liceu.

Creu que a La Marina som un barri de comerciants?

N’érem. Ara hi ha més serveis. No hi ha el comerç que des de l’Associació de Comerciants voldríem, però no és un problema només dels barris de La Marina, sinó de tot arreu.

Tot i això hi ha la percepció, que com a comerciants no som tan espavilats com altres barris veïns Perquè hem sigut un barri extrem, abans la meva àvia deia “anem a comprar a Barcelona”, i això significava anar a comprar a Santa Caterina, a Sant Antoni i a Hostafrancs, el que no trobaves aquí ho anaves a buscar allà. El comerç que hi havia era un

comerç de proximitat, d’anar a buscar les mongetes, les patates, és a dir, les coses més bàsiques. Ara volem que el barri comenci a ser un eix comercial com els altres, per això estem a la fundació Barcelona Comerç.

“Reclamem l'aplicació de la memòria històrica per recuperar el cos del meu avi afusellat pels feixistes” Quins beneficis us dóna això?

Ens obre portes a la ciutat, perquè fem les mateixes campanyes que tots els eixos comercials de Barcelona. Per exemple, a la taula de lliurament de premis d’aquest Nadal, vam seure tres eixos comercials: La Marina, Gràcia i l’Eixample Dreta, i els nois de Gràcia ens van preguntar: La Zona Franca no és industrial?. És important donar-nos a conèixer com a comerciants.

Què creu que manca al barri?

De tot. Els comerciants entenem que si la Marina és un barri amable i ben estructurat, amb carrers il·luminats, nets i amb bon nivell cultural enriquirem el comerç, però també el barri. Això es traduiria en un millor estat de benestar per a tot el veïnat.

Per això acompanyem activament totes les reivindicacions del veïnatge. També ens fa molta il·lusió tenir esdeveniments o equipaments que estsiguin a nivell de la ciutat.

I què creu que hauríeu de millorar els comerciants?

Moltes coses. Estem obligats a competir amb les grans empreses en aspectes com la relació qualitat-preu, la comunicació amb els nostres clients, la incorporació de tecnologia o la venda on line. Així és el comerç ara i hem de formar-nos, i sobretot, professionalitzar-nos en el que fem. Que el client vegi que comprant al nostre establiment està ben assessorat i que no el tracten com ho farien en una gran àrea d’autoservei.

Què us esteu plantejant per a quan arribin els 3.000 funcionaris de la Ge-

neralitat? És una gran oportunitat. A la Taula d’Empreses estem estudiant el servei que podem oferir-los. Però hem de tenir en compte que només tindran una hora lliure per dinar.

Volem facilitar-los que puguin comprar productes del barri sense haver de moure’s del seu despatx. Però encara n’estem parlant i tenim el suport de l’Ajuntament.

El sector que més oportunitat tindrà és la restauració, sens dubte.

Són els que més punts a favor tenen i l’associació farà el pugui i més per publicitar els nostres socis. Presentarem la nostra carta de serveis a les conselleries que vinguin i a la Agència Tributària, a més a mes, estem parlant amb l’Ajuntament per concretar projectes atractius.

La dinàmica dels comerços ajuda a mesurar la sortida de la crisis, què n’opina. Ens en hem sortit?

Per una banda, les feines son precàries, els sous baixos i les despeses bàsiques de cada família molt altes: l’aigua, la llum, el gas, les tecnologies... encara s’emporten el gros del pressupost familiar. D’altra banda, quan es tanca un comerç, sigui per problemes econòmics o per jubilació, costa molt que s’obri un altre. Per tant, estem estancats, el comerç va fent, però molt lentament.

“Al veí que s’està plantejant d’obrir una botiga l’animo a fer-ho, quants més siguem, millor per a tothom” Quin consell donaria a un veí que ara mateix s’està plantejant obrir un negoci al barri?

Que no tingui por i ho faci, perquè quanta més gent siguem, més futur tindrà el comerç i el barri. I també que es posi en contacte amb l’Associació de Comerciants per intercanviar impressions, això és el principal, li donarem tot el suport. ■