La Marina - Edició octubre 2014

Periòdic gratuït Octubre 2014 / Nº 231

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Entrevista

Carina Mejías: " La Marina és un barri molt oblidat per l'Ajuntament" (Pàg. 9) Tema del mes

El CAP Doctor Carles Ribas celebra 25 anys (Pàg. 2-3) Actualitat

Homenatge pòstum a Jesús Arteaga, president d'honor de l'AAVV La Vinya (Pàg. 6)

www.lamarinadigital.cat

30 anys de cultura al barri

David Aguinaga

El Centre Cívic Casa del Rellotge celebra el seu aniversari Carlos Reyes

(Pàg. 15)

2

TEMA DEL MES

amcl associació mitjans comunicació local

El CAP Dr. Carles Ribas celebra els seus 25 anys El centre es va obrir l'any 1989, després de gairebé una dècada de lluita veïnal • El servei d'urgències continu, atorgat com un dret del barri per la manca de comunicació, es va perdre a l'agost del 2011 a causa de les retallades

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona

||Sara Torremocha Iris Vieiros ||REDACCIÓ

President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Eva Albiol Cap de continguts Sara Torremocha Edició i maquetació David Edo Redacció i fotografia Agustín Forteza, Carla Genís, David Aguinaga, Estel Oleart, Eva Albiol, Jordi Gispert, Sònia Maza, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pipers, Júlia López i Clara Villar.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Julio García Mireia Gargallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador, M. Jesús Valderas, CAP La Marina, Maria Mercedes Liroz, ANC i Ricardo Benetti.

Publicitat comercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

DL:

Un 2 d'octubre del 1989 es va inaugurar el CAP Doctor Carles Ribas al carrer del Foc, que aquest 2014 ja fa 25 anys que existeix.

Després de gairebé deu anys de lluita i reivindicació social per part de les associacions de veïns i la Unió d’Entitats, es va aconseguir que el barri de La Marina comptés amb un centre d’atenció primària. D’aquesta manera es va apropar el sistema sanitari a una zona de Barcelona que, per aquell temps, tenia carències i problemes socials greus.

Tot i la clara manca d’unes instal·lacions sanitàries, abans del 1989 hi havia una petita consulta al Port. Es tracta dels serveis que oferia el conegut doctor Carles Ribas qui, tot i que tenia la seva consulta a l’Eixample, es va desplaçar des de l’any 1939 fins al 1984 a les zones més empobrides -de la Barcelona del moment.

El Dr. Ribas tenia la seva consulta al Port, a una habitació de la família de Paco Candel Un home que, per vocació social i bons fins, “va intentar assumir la problemàtica d’aquest barri i se li tenia una estima molt especial”, diu en Miquel Català, un dels metges històrics del CAP. Per aquest motiu el centre sanitari porta el nom de Carles Ribas, un metge que de dia visitava fills d’homes il·lustres, com FerrerSalat i Reventós, i al vespre, im-

▶ Juliol1996: consulta d'odontologia, servei vigent des dels inicis del centre

pulsat per una irrefrenable llavor social, s’endinsava en els suburbis de la falda de Montjuïc que els immigrants (o també anomenats “murcianos”) havien creat a la Zona Franca.

El jove pediatra Carles Ribas va trobar en el pare de l’escriptor Francesc Candel un suport per a realitzar la seva tasca humanitària. Aquest home li va deixar una habitació de la parròquia del Port, on els Candel vivien, perquè la convertís en la seva consulta. A partir d’aquí i l’estima que es va guanyar a la zona, Ribas visitava els diferents suburbis i donava ajuda sanitària als col·lectius més marginats, com els de Can Tunis o El Polvorí.

Els problemes de salut a la Zona Franca augmentaven de forma alarmant, sobretot els casos de silicosi i tuberculosi. A més, encara que no hi havia Mi-

nisteri de Sanitat ni Seguretat Social, Ribas, mogut per un instint caritatiu, regalava els medicaments que receptava i fins i tot a vegades donava diners.

De dia visitava fills d'homes il·lustres i al vespre feia tasca social a la falda de Montjuïc L'any 1984 es va fer la reforma de l’atenció primària de salut, un projecte que suposava uns clars canvis en el sistema que existia fins llavors. Per exemple, “es va passar de consultoris de dues hores a una consulta molt més integral, on es té més en compte a l’individu globalment i dins de

Arxiu fotogràfic La Marina

la família”, assegura l'infermera María Mercedes Liroz.

Però l’obertura d’aquest primer centre sanitari de la Zona Franca té un rerefons més social del que es coneix realment. I és que al barri existia a finals dels 70 i principis dels 80 unes diferències socials clares. El problema radicava en el fet que els treballadors de la fàbrica Seat tenien els seus propis serveis privats de sanitat, però en canvi “els ciutadans que no treballaven en aquesta empresa havien d’anar-se’n fins a Manso per atendre’s una simple febrada”, afirma María Jesús Valderas, un altra infermera.

Els veïns es van mobilitzar perquè es fes un ambulatori al barri i així donar accés a la salut pública a la gent que no es beneficiava de la Seat. Finalment, després de gairebé deu anys de lluita incessant, es va aconseguir la construcció

TEMA DEL MES

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

del CAP Dr. Carles Ribas, un dels primers centres d’atenció primària que es va fer a la ciutat. “Però era necessari, perquè aquí hi havia un problema social greu i era fonamental obrir-lo”, explica Miquel Català.

Als 70, només tenia un servei mèdic proper qui treballava a la Seat, amb la mútua de l'empresa Els no beneficiaris es van manifestar durant una dècada per la salut pública al barri Quan el CAP es va fundar el 1989 la reforma de l’atenció primària ja estava en vigència. Així, els doctors i infermers d’aquest centre van intentar integrar en aquesta nova dinàmica a tota la Zona Franca, excepte algunes zones com Can Tunis i El Polvorí, que no es van integrar fins al 1992. En ambdós llocs es va crear una consulta “fora de zona” –l’anomenaven— on un metge s’encarregava d’aquesta població amb dues hores només de dedicació.

Pel que fa al CAP Doctor Carles Ribes, des de la seva obertura va oferir uns serveis fixos, entre els quals es troba la medicina de família, la pediatria, l’odontologia i l'ASSIR, un servei especialment dedicat a l’atenció de la dona.

Més tard, el 1999, es va obrir el servei d’urgències de les 8 del matí

▶ Octubre 1999: recepció de l'ambulatori

a les 12 de la nit entre setmana, caps de setmana i festius, fet que va suposar un gran assoliment per al barri.

El mateix any també va ser rellevant per un altre motiu. I és que era l’any en què es graduava la primera generació de residents, estudiants de medicina i d’infermeria, que van començar a fer les pràctiques al centre l’any 1996. D’aquesta generació forma part Mariam de la Poza, l’actual directora del CAP Doctor Carles Ribas des de fa cinc anys.

L'any 2004, amb la Reforma de l’Atenció Primària (RAE) es va aconseguir que un grup d’especialistes en diferents branques de la medicina visitessin un cop a la setmana, al matí o a la tarda, el CAP per tal d’oferir uns serveis molt més especialitzats dels que oferia en si el centre. Entre ells es troben els traumatòlegs, els neuròlegs, psiquiatres i psicòlegs o els endocrins, entre d’altres. Això també va suposar un gran avenç per al barri, ja que, fins al moment, els metges especialitzats més propers es trobaven a Numància i a Manso.

El 2005, amb l’obertura del nou CAP La Marina es va produir un repartiment d’àrees d’especialització entre els dos CAPs que passava a tenir el barri. Per una banda, el servei de pediatria que va tenir el Carles Ribas des d’un inici, ara passaria al de La Marina. De totes maneres, aquest servei continuaria donant cobertura a tota la zona però es trobaria només en un dels dos centres.

D’altra banda, el Carles Ribas va continuar tenint fins avui en dia el servei especialitzat cap a les dones.

Temps difícils “Era 3 d’agost del 2011, les associacions i entitats del barri estaven de

Gloria Fernándes

vacances, quan ens va arribar una notificació de la Generalitat: el servei d’urgències continu s’acabava”, explica la Mariam. El servei era tots els dies de vuit a dotze de la nit i diumenges i festius, però amb les retallades només hi ha assistència al CAP el dissabte de vuit del matí a cinc de la tarda.

“Els veïns van lluitar molt per disposar d’atenció continuada i se’ls hi va atorgar aquest dret a causa de la seva precària xarxa de comunicació”, afegeix la Merche. No obstant això, assegura que, pel gruix d’usuaris, era un servei deficitari, però clar ara s’ha d’arribar fins a Manso.

Més enllà d’això, ambdues asseguren que les tisorades no han alterat el funcionament del centre, ja que, els professionals s’esforcen ara més que mai en pal•liar les dificultats que es troben. “Notem les retallades cada cop que veiem les nòmines”, sentencia la Mariam.

"La complexitat et pot superar per moments, però fa molt rica i gratificant la teva tasca" Des de l’any 2012, el personal de la sanitat pública no cobra els complements de la nòmina vinculats al compliment d'objectius d'activitat, fet que ha comportat una important reducció dels seus salaris. Segons el sindicat Metges de Catalunya, el personal mèdic ha perdut en aquests anys una mitjana del 30% de la seva massa salarial.

A part de les retallades que pateixen com a professionals de la sanitat pública, els metges i infermeres són testimonis de la complexa situació socioeconòmica dels seus usuaris.

“Durant el període que va estar actiu l’euro per recepta hi havia gent que ens demanava que escollíssim el medicament més necessari perquè no es podien pagar tots”, assegura Mariam. “A causa de la crisi, s’ha incrementat molt les depressions i l’ansietat”, explica Merche. “La gent gran està patint molt, sovint és el motor econòmic de la família, i quan ve a la consulta no pot evitar verbalitzar la seva situació, perquè ho necessita i el fet que tu l’escoltis és la millor cura”, continua la professional.

L’efecte més dràstic de la crisi econòmica es manifesta en l’alimentació. Merche explica que alguns professionals han detectat que alguns usuaris només mengen llegums perquè no tenen diners per comprar altres productes.

I sembla que a la banda contrària hi ha una altra dada: la taxa d’obesitat a la Marina és molt alta en comparació amb altres zones de la vessant esquerra de Barcelona. El motiu? Els usuaris ingereixen productes barats, rics en greixos, i això els hi fa augmentar la massa corporal: no poden comprar productes més sans, com el peix, perquè són més cars.

Augment de la drogoaddicció i de la prostitució “En els darrers mesos hem observat un increment del consum de drogues i de prostitució, a causa de la incidència de la crisi”, explica Mariam. En referència a la unitat de drogodependència que ha disposat l’Agència de Salut Pública, ambdues asseguren que els ajuda molt, perquè compren la droga i els ensenya a punxar-se d’una forma higiènica i controlada per evitar la sobredosi.

“Compartim els nostres espais amb aquesta unitat per treballar plegats”, assegura Merche.

Pel que fa les prostitutes, el CAP està treballant en un programa per accedir a elles i ajudar-les en els seus problemes de salut, a part del taller contra les malalties de transmissió sexual que acollirà el centre. “Se’ns fa molt difícil accedir a elles, perquè vénen d’altres barris a guanyar uns diners; sovint tenen altres feines, i no van al seu metge per por a ser identificades", la directora del CAP. Un tarannà especial Després de sentir les complexitats dels professionals de la salut d’aquest centre, dificultats des de l’origen que encara hi són, la pregunta que sorgeix és… per què continuar aquí?

“Perquè la gent ens estima, anem pel carrer i ens paren: som part d’aquest territori i de les vides dels veïns. A més, gràcies a això estem preparats per viure fets extraordinaris amb naturalitat i respondre a ells sense bloquejar-nos”, assegura la Merche. “Aquesta complexitat et pot superar per moments, però fa molt rica la teva tasca i molt gratificant perquè amb molt poc, pots fer molt. ■

3

La gent opina

Com valora el funcionament del CAP?

Miguel Asensio Jubilat Perfecte. Vinc aquí des que es va obrir i crec que ha millorat amb el temps. La lluita veïnal va donar el seu fruit.

Antonia Mellado Cuidadora de persona dependent No estic contenta amb els serveis d'aquest CAP. La gent gran no s'hauria de moure fins a Manso per una radiografia.

Antonio Béjar Assessor pedagògic Porto sis mesos al barri i crec que el CAP funciona bé, tot i que falta un servei d'urgències de nit i caps de setmana.

Rosa Junoy Jubilada Ho valoro molt bé, però amb l'obertura del CAP La Marina, el barri s'ha quedat amb dos mini ambulatoris.

4

OPINIÓ

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

 mirada crítica

EDITORIAL Rafel Vidal

Massa brutícia L'acumulació de brutícia en una part del carrer de Mare de Déu de Port centra moltes vegades les queixes dels veïns.

Aquesta imatge és, entre altres raons, la sensació de deixadesa que percebem els veïns i veïnes de la Marina en diverses zones i punts del nostre barri.

Aquests fets (entre molts altres) són els que ens haurien de fer queixar encara més a l'Ajuntament de Barcelona perquè ens netegin molt més els carrers i treguin algunes de les bateries de contenidors que estan a llocs propers de parcs infantils, centres de salut, jardins d'infància, etc.

Ara bé, aprofito, també, per dirigir-me a tota aquella gent que embruta el carrer amb excrements de gos, cigarretes i en general qualsevol tipus de porqueria i dir-los que no viuen sols, així que prou brutícia! ■

Les millors piulades ▶facebook.com/carlospañeroalvarez Realment és una pena que el nou desparegui i que per anar a plaça Catalunya es trigui més que fins ara. Què guanyem? Com sempre un barri castigat....

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona FE D'ERRATES. A la peça "Éxit de convocatòria de l'ofrena floral a la Mare de Déu del Port" de l'edició de setembre 2014, el rector de la parròquia és Josep Hortet i no Manel Tort com indicava l'article.

▶facebook.com/esther.perezsorribas Les eleccions no es van suspendre, es van anul·lar donades les irregularitats que s'hi van donar que vulneraven els estatuts de l'AAVV de Can Clos. Després d'aquesta anul·lació, una candidatura va comunicar que es retirava. Vol dir que s'ha de començar de nou tot, fins i tot, en el termini de presentació de candidatures. L'altra candidatura s'autoproclama guanyadora d'unes eleccions que s'havien anul·lat i això no és legal, no es pot fer. Hi ha altres situacions a Can Clos que algú, en algun moment, haurà d'explicar perquè la Llei està per damunt de districtes i presidents no electes d'Associacions de Veïns. ▶facebook.com/agustin.fortezacosmi ¡Felicitaciones por el excelente reportaje de la entrañable fiesta del Barrio Plus Ultra que en 2015 celebrará su 30ª edición!. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

▶ La reciente expedición rusa al Ártico despertó críticas de Dinamarca, Canadá, Noruega y Estados Unidos.

Foto Ice

A l’equip del CAP Carles Ribas: un GRÀCIES en majúscules Enmig de la convulsa situació política que estem vivint –i de l’atenció mediàtica que aquesta genera a mig món- podria semblar que l’aniversari d’un centre de salut de barri no és una notícia prou interessant com per a ser mereixedora d’una editorial. Res més lluny de la realitat.

Des de LA MARINA sempre hem cregut que són les petites històries com aquesta les que acaben definint el caràcter dels territoris i de la seva gent. És per aquest motiu, que el “Tema del mes” d’aquest octubre l’hem volgut dedicar a recordar els orígens del CAP Carles Ribas i a analitzar-ne l’actual situació, el que en definitiva no és més que un reconeixement als i les professionals que hi han treballat en els darrers 25 anys: metges, infermers/es i personal administratiu (pàgs. 2-3).

Efectivament la història del CAP Carles Ribas arrenca com la de la majoria d’equipaments dels nostres barris. Com a resposta a deu anys de lluita i reivindicació social d’uns veïns que –a no ser que treballessin a la fàbrica SEAT- només comptaven amb un petit consultori a la parròquia de Port per atendre els seus problemes de salut.

Fins a 2005, quan es va inaugurar el CAP La Marina, els treballadors del CAP Carles Ribas es van fer càrrec en exclusiva de l’atenció primària dels nostres veïns i veïnes.

I no només això, s’hi van implicar des d’un primer moment –i encara ho fan avui- en fer pedagogia per ajudar-nos a ser més responsables de la nostra pròpia salut. Un bon exemple d’aquesta important tasca el trobem en els articles que mes rere mes podem llegir a les pàgines d’aquesta publicació, que ja des de bon principi va comptar amb la mai prou agraïda col•laboració de l’equip d’aquest centre.

Ara, 25 anys després de la seva inauguració, en uns moments durs i complicats, quan les retallades i la crisi afegeixen dificultats a una tasca ja de per si prou complicada, els metges, infermers i infermeres i resta de personal del centre continuen treballant amb la mateixa professionalitat del primer dia. És per això que des d’aquest humil espai volem escriure un GRÂCIES en majúscules, perquè majúscula és la feina que duen a terme. GRÀCIES! ■

OPINIÓ

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

11S-9N: La força de la gent

Hem guanyat l’11 de setembre. Era clau. Era vital per a tenir totes les opcions de guanyar en la consulta del proper 9N. No hi ha cap mena de discussió possible sobre l’èxit de la gran V de Barcelona. En la passada Diada, el poble de Catalunya va convocar la consulta. Sabem i som conscients que ha de ser el nostre president qui la convoqui, però l’11S el poble va manifestar de manera clara i inequívoca que està disposat a votar, que està disposat a guanyar el 9N. Hem canviat la història... Recordem... Situem-nos al mes de setembre de 2012. Recordeu quin era l’objectiu polític per a aquest país? El pacte fiscal amb l’Estat espanyol. Les engrunes del pastís. Qui o què va forçar el president de la Generalitat a convocar eleccions anticipades? La gran manifestació de Barcelona del

2012. La força de la gent.

Recordem... Mes de setembre de 2013. Ningú, absolutament ningú donava un euro per l’acord entre partits polítics a l’entorn de la data i la pregunta. És impossible –deienque partits tan diferents com CiU, ERC, ICV, EUiA i les CUP arribin a cap mena d’acord. Tots recordem que el mes de desembre, de manera sorprenent per a tanta gent, es va formalitzar i fer públic l’acord entre els sis partits. Quin va ser el desencadenant? De nou, la força de la gent, aquesta vegada reflectida en la gran cadena humana que va recórrer el Principat de nord a sud.

Enguany no serà diferent. De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 vam aconseguir que els nostres polítics reflexionessin i, com no podia ser d’una altra manera, es posessin al servei del poble que els ha votat,

La crònica Per Guillermo Segador Faig esforços per no parlar de la pàtria després de la batussa que ens ha clavat el pare de la mateixa. Una mica més i ens engega tots sense sopar. Com diria aquell, quan sento parlar de la pàtria crido al meu assessor financer. Però tenim assumptes més mundans a la nostra ciutat com “la rebel·lió de la Barceloneta” que recuperen la bandera del barri com a símbol d'unió i lluita. Una altra de banderes! Però més enllà de

també la gran V de l’11S del 2014 aconseguirà mantenir aquesta imprescindible unitat d’acció entre el President, el Parlament, la majoria de forces polítiques catalanes i la societat civil. Les nostres institucions i la ciutadania unides per a assegurar que puguem exercir el dret democràtic més elemental: el dret a vot.

La unitat és l’únic camí viable per a votar i guanyar el 9N. Per això l’Assemblea Nacional Catalana, en la seva declaració de setembre a Arenys de Munt, va convocar la Taula de Forces Polítiques i Socials per l’Estat Propi.

Totes les organitzacions socials i polítiques favorables a la celebració d’aquesta Consulta han de ser-hi, han de participar en aquesta Taula unitària, perquè ha de ser el poble de Catalunya l’actor i garant d’aquest procés mitjançant les seves organitzacions polítiques i socials i les seves institucions. La Taula serà l’eina que ens conduirà al 9N i la que ha de garantir la unitat després, en el que serà també un camí difícil fins a la independència.

Ha arribat el moment decisiu, el moment de la veritat. Més enllà de la nostra actuació anterior, la història ens jutjarà pel que siguem capaços de fer a partir d’ara. La història dirà si haurem estat capaços d’estar a l'altura del moment polític, a l’alçada del que ens exigeix el poble de Catalunya. ■ Jaume Marfany Vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana

l’anècdota el tema grinyola: l'ajuntament guanya diners amb el turisme, els comerciants del barri callen mentre fan caixa, els hotelers no diguem, els pisos turístics legals contents, els il·legals més satisfets encara. Nexe d'unió? La pela; afectats? El veïnat treballador. Anem a la Sagrada Família, l'Església encantada d’ingressar, els comerciants de la zona, etc. etc. La mateixa finalitat, el maldito parné .

Vingui d'on vingui i com vingui. Ja en el Poblenou els veïns estan amb la mosca darrere de l'orella al mateix temps que comencen a aflorar les ofertes hostaleres per a l'espai que es guanyarà (per a terrasses?) amb l'ampliació de les voreres en la Diagonal. Em temo que si per miracle el nostre barri s'omplís de turistes, cometríem idèntics errors. Però tot això tindrà solució un dia de novembre, o no. ■

5

El jardí Per Xavier Sanz Amb el curs escolar en marxa dedico unes línies per reflexionar sobre el sistema educatiu i els reptes que cada any afrontem com a societat darrera de les parets dels centres escolars. La batalla política sempre ens reserva, cada any, algun capítol a les escoles però en realitat del que cal parlar són dels desafiaments que els professionals de l’ensenyament afronten a les aules i les dificultats que les famílies han de gestionar a casa. Els hàbits de consum dels nois i noies difereixen molt dels seus pares tot i que, aparentment, som generacions que vam créixer amb la TV i fins i tot la informàtica la vam descobrir a l’escola. Però malgrat que aquests trets comuns la distància cultural és important. La batalla de les pantalles, la gestió del temps d’oci que no es destina a una activitat vinculada a un plasma és una veritable odissea. L’escola també lluita per preservar els valors de l’esforç, la concentració i el treball continuat amb ments acostumades a saltar de flor en flor a la primera de canvi. A la vegada que intenta preservar les competències bàsiques dels alumnes, comprensió lectora i matemàtiques amb sort desigual. Sumem esforços en aquest objectiu que de ben segur s’ho val i no deixem que l’arbre del debat polític ens tapi el bosc del veritablement essencial. ■

Columna grega Per Myriam Reyes Quin desastre! Ve el tren i no tinc el bitllet. Obro la borsa i trobo un bolquer, un sonall, un mitjó que vam perdre la setmana passada, però el maleït bitllet que vaig compra abans que acabés el mes, ni rastre, i això que la targeta de 10 viatges zona 2 surt a 20,30 €! Però la culpa no és meva, és dels de Palència o Guadalajara; que em porten boja i em fan perdre els bitllets. Tinc ganes de cridar i crec que ho faré. I potser si crido molt. Alguna cosa em cau, no diuen “que el que no plora no mama". Aquí és quan el meu crit a l'estació ni se sent ni s'escolta ni es veu ni se'm mira aquest tren el prendré. Creuran que prenc moltes infusions o fumo cigarretes d'embolicar, però la veritat és que donant pit, només aigua. Decideixo canviar de canal o millor ni encenc la tele, pensar no està de moda, “mola” mes que pensin els altres i jo jutjar. Gràcies per la paciència i per la subvenció. ■

L’acomodador Per Juan Bibian Con “El Niño” Daniel Monzón vuelve al thriller tras la sorprendente y exitosa “Celda 211”. La acción nos sitúa en el estrecho de Gibraltar, epicentro del tráfico de droga entre dos continentes donde dos chicos de la zona intentan iniciarse en el mundo del narcotráfico corriendo riesgos con el anhelo de conseguir dinero rápido. Por supuesto, el sistema policial y sobre todo el agente especial antidroga, Jesús, le pondrán las cosas más complicadas de lo que esperaban...

La corrupción, la acción más frenética y la conspiración se dan de la mano para llevar al público hasta un thriller cargado de adrenalina. Acompañado una vez más de su actor de cabecera, Luis Tosar, un todo terreno de la interpretación.

Varias escenas de acción de calidad soberbia quedarán en nuestra memoria por su espectacularidad y lo impecable de su rodaje, sin efectos especiales según dicen sus protagonistas. Las escenas de "El pájaro", tanto nocturnas como diurnas, son lo más gratificante y cautivador del film. Advertimos giros de guión al final del film que nos harán parar a pensar en todo lo que hemos visto haciendo que encaje. Esa conversación final... Muy esclarecedora. Monzón atesora personalidad y buen hacer y Luis Tosar sigue en plena forma interpretativa. ■

6

ACTUALITAT

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Mor Jesús Arteaga, president d'honor de l'Associació de Veïns La Vinya Com a membre de la primera Unió d'Entitats i president de la Cooperativa de Zona Franca va desenvolupar grans tasques a la Marina • Les AAVV destaquen el seu esforç i la lluita per aconseguir millores pels veïns || Carla Genís || REDACCIÓ Una vida entregada per aconseguir un bon barri. Així és com el defineixen la major part dels veïns que des dels orígens de la Marina el van acompanyar en el moviment veïnal. “Era un gran batallador, conegut per tothom, tant a nivell polític com social”, comenta Emilio Fernández, fundador del FC Zona Franca, a qui v acompanyar Jesús Arteaga durant molts anys.

Els seus primers passos A mesura que s’anaven configurat els diversos barris que avui formen la Marina, grups de veïns sortien al carrer per començar a reivindicar millores en tots els serveis. Jesús Arteaga va ser sempre un dels promotors de moltes de les lluites: “per exemple recordo que quan es va donar la pujada de tarifes de l’aigua, que va afectar a tot el barri, ell va ser un dels que va dir que no paguéssim i ens apuntéssim per crear una plataforma per lluitar en contra d’aquesta iniciativa”, explica Enrique Rubio, actual president de l’AAVV de La Vinya.

Però, una de les accions més destacades va ser la seva defensa per aconseguir un ambulatori,

el qual avui se celebra el 25è aniversari. També va ser un dels impulsors de la creació del Club Futbol Zona Franca, “un primer pas per treure a molts joves del carrer que en aquells anys s’enganxaven a la droga”, ressalta E. Fernández.

Durant aquests anys de joventut, Arteaga va decidir tirar endavant un projecte que agrupés a tots els residents de la zona, el que avui dia coneixem com a Unió d’Entitats. Alhora, també va encapçalar una cooperativa Serveis Zona Franca, encarregada de gestionar les partides de diners que enviava l’Ajuntament per realitzar obres puntuals d’urbanisme als diferents territoris de la Marina. Amb aquest servei, Arteaga “va donar feina a molts dels veïns que en aquell moment estaven a l’atur perquè era un servei del i pel barri”, recorda Pedro Valverde, antic president de l’Associació de Veïns de Can Clos, que afegeix: “gràcies a aquesta cooperativa es van crear edificis com el Casal d’Avis de Can Clos que avui encara està en ús”.

▶ Jesús Arteaga a la seu de l'Associació de Veïns de La Vinya

La seva tasca a La Vinya Al llarg de la seva trajectòria, també va voler dedicar-ne una part al barri de La Vinya. Per això, va fundar una primera agrupació veïnal juntament amb uns quants veïns de la zona que

també reclamen aquest espai des de feia anys.

Aquesta entitat va créixer fins a convertir-se en una Associació de Veïns. “En aquests anys ha fet coses bones i dolentes, com tots, però la major part dels veïns el valoren de forma positiva, ja

Maria Ortega, presidenta de l'AAVV.

PLUS ULTRA Francesc Boix, president de l'AAVV.

"Tot i el seu geni, era un bon home.

Recordo les primeres lluites aquí al barri ara fa més de quaranta-cinc anys. Tots dos junts per reivindicar la recollida de brossa o la desaparició de les vies de tren del carrer Ferrocarrils Catalans. El podia definir com un gran amic, amb qui mai havia tingut una paraula més alta que una altra."

"Només el puc definir com una persona molt activa i treballadora. No sé si va treure els resultats després de tants esforços posats, però mai es va rendir davant les adversitats. Plus Ultra va tenir molt contacte amb La Vinya durant els primers anys i quan ens vam independitzar com a barri, no va ser un motiu per perdre l’amistat que ens unia."

CAN CLOS Guillermo Sáez, president de l'AAVV.

"Des de fa més de quaranta anys s’ha dedicat a intentar millorar el seu barri, a fer un treball que la majoria dels casos sempre va ser exitós. Al final de la seva trajectòria es va anar quedant sol, però ell sempre va estar al peu del canyó.

Va aconseguir així que l’antiga AAVV de La Vinya dels anys 70 fos el que és avui."

que des de sempre es movia pel barri i es preocupava per tots els que vivíem allà”, explica Enrique Rubio, que el defineix com “un home de caràcter fort, molt orgullós, però que sempre que et veia amoïnat, intentava ajudar-te”. ■ Text: CARLA GENÍS Fotografies: Rafel Vidal i Dani Fernàndez

Les Associacions de Veïns de la Marina valoren la tasca de Jesús Arteaga en el barri

ILLA METALCO

Rafel Vidal

SANT CRISTÒFOL

EL POLVORÍ

Fernando Abad, president de l'AAVV. "El conec fa més de trenta anys i en aquests anys puc dir que va ser una persona molt involucrada en els barris de la Vinya, no només a la Vinya. Vaig treballar amb ell a la Cooperativa de Zona Franca i teníem una relació cordial. Com tothom teníem les nostres discrepàncies, però aquestes són mínimes davant la tasca que va realitzar pel barri."

UNIÓ D'ENTITATS DE LA MARINA Antonio Guillén, president de l'entitat.

"Va ser molt actiu, especialment en els seus inicis. Va protagonitzar tot tipus de moviment veïnal, que van facilitar per exemple l’aparició d’espais verds i de carrers asfaltats.

També va realitzar una gran tasca per La Vinya i va apostar per les Festes de la Marina, sacrificant la festa de La Vinya. Un gran exemple per tots. "

Eli Rolando, president de l'AAVV.

"El coneixia relativament perquè no teníem molt contacte, només la relació que ens uneix com a organització, com es dóna amb el Plus Ultra o la UE, per exemple.

Però és cert que una persona que va donar molt pel barri. Es pot considerar dels històrics de la zona per la seva gran lluita veïnal, sempre entregat al màxim. Era una persona admirable."

ESTRELLES ALTES Diego García, vocal de cultura.

"Era una persona pendent de tots. Si tenies un problema, intentava sempre solucionar-lo. Va a portar a terme vàries lluites, però en particular ressaltaria la seva per l’ambulatori, que ens va permetre tenir un CAP al barri i evitar que els veïns ens haguéssim de traslladar a altres zones del districte per poder anar al metge."

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT

7

8

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Botigaris, els Comerços Solidaris de la Marina i el Poble-Sec Barcelona Activa amb la col•laboració de l’ Associació de Comerciants de la Marina i l’Associació de Comerciants del POBLE- SEC han engegat un ambiciós projecte solidari-Botigaris Del 15 de setembre al 15 d’octubre, comerços situats en aquests dos barris del districte de Sants –Montjuïc se solidaritzen i ofereixen promocions a persones que estiguin en situació d’atur.

Com malauradament certifiquen les estadístiques, els barris de la Marina són dels que tenen més atur de tota la ciutat.

Conscients de les dificultats que aquesta situació, provoca en les llars dels nostres barris, els comerciants de la Marina han volgut

solidaritzar-se vers aquestes famílies que tant esforç han de fer per arribar a fi de mes.

En aquests establiments trobareu un munt de promocions i descomptes.

Per beneficiar-se d’aquestes promocions, cal que les persones aturades estiguin empadronades a la Marina o al Poble-Sec, i tinguin el certificat DARDO (document que acredita que està apuntat al Servei d’Ocupació de Catalunya) i l’acompanyin amb el DNI. L’establiment adherit a la campanya es reserva el dret a no realitzar el descompte i/o promoció si detecta una mala pràctica per part de tercers en els procediments establerts.

Els establiments adherits a la campanya mostren en els seus aparadors els distintius corresponents: un cartell identificatiu i un globus de color taronja amb la inscripció “Botigaris” A la Marina hi participen 47 establiments, entre comerços associats i no associats.

Els mitjans de comunicació, tant del districte com de la ciutat, Sants3 Radio, BTV, La Marina FM i aquesta publicació s’han fet ressò de la campanya .

Hi podeu trobar comerços i serveis de tot tipus.

El comerç de la Marina se solidaritza oferint promocions per persones que estiguin en situació d'atur.

Botigues associades: COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port,337-339 Telf.93 421 33 23

ANIMAL DOMÈSTIC Mon Animal Foneria, 43-45 Telf. 93 431 74 02

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09 Telf. 93 223 33 09

ASSESORIES-GESTORIES Assesoria Comercial Anna Ma. Madrid Gran Via, 146 7è 2a Telf. 607 338 236 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609 932 494 93 298 99 77

ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET Alts Forns,78 Telf. 93 421 17 89 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA pg. Zona Franca, 244 Tel. 93 332 69 46

AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93 331 86 12

EXPENDURÍA Nº 276 Alts Forns, 70-72 Telf. 93 332 65 66

AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 421 81 29

BRICOLATGE (Parquet, portes, cuines) BRICOLAGE ZONA FRANCA Foneria, 43 Telf. 93 432 32 54

FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf.93 332 21 94

BUGADERIA-TINTORERIES BUGADERIA-TINTORERIA MARI Alts Forns, 81 Telf. 93 332 28 96 CELLERS Celler Peña Aviador Franco, 15 Telf. 93 332 63 95

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf.93 421 87 26 365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf.93 422 38 47 FOTOGRAFIA FOTOSISTEMA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97

MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224 Tel. 93 332 26 98

QUEVIURES ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3 93 332 31 43

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b Telf. 93 332 64 44

SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11 Telf. 93 421 20 70

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8 Telf. 93 332 02 06

MODA I COMPLEMENTS EXIT DONA I COMPLEMENTS Mare de Déu de Port, 337- 339 Telf. 93 296 88 92

JOYERÍA LURA Alts Forns, 75 93 422 14 48

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205 Telf. 93 332 04 13

LLAMINADURES LA PIRULETA Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 667 22 77

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

ZONA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

LLAR D’ INFANTS FERRETERIES -LAMPISTERIES ELS GEGANTS BAYOT COLLADO, S.L Pg. Zona Franca, 168 esc A 1a Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 296 48 18 Telf. 93 421 49 22 LLAR D’ INFANTS XUMETS COMERCIAL ÁLVAREZ Energia, 10.

Energia, 20 Telf. 93 431 76 72 Telf. 93 421 59 77 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ TU CERREJERIA.COM MACARRO Pg. Zona Franca, 173 Ferrocarrils Catalans, 87-89 Telf. 661 991 144 Telf. 93 332 78 56

PERFUMERIES I DROGUERIES DROGUERIA FELI Alts Forns, 74 Telf.688 89 30 77

CHARCUTERIA SANTY Alts Forns, 74 Tel. 93 431 01 82 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Mare de Déu de Port, 198 Telf. 93 250 22 96 RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42 GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43 MAMMA MIA Foneria, 37-39 Telf. 93 331 10 06 LA PATATONA Foneria, 40 Telf. 93 331 02 38 ROSTISSERIA LA PLAÇA Pg. Zona Franca, 174- 176 Telf. 93 432 25 96

PERRUQUERIES BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 baixos WOK PALACIO MANDARIN local 3. Telf. 93 422 10 48 Pg. Zona Franca, 241-243 Telf. 93 421 87 15 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17 Telf. 93 296 70 03

TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR DECORACIÓN MARI CARMEN Foneria, 11 Telf. 93 332 3316 TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Dèu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305- 319 Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ACTUALITAT

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

9

Entrevista Carina Mejías, portaveu del grup parlamentari Ciutadans i possible candidata a l'alcaldia de Barcelona

"La Marina és un barri molt oblidat per l'actual equip de govern de l'Ajuntament " Ciutadans de Sants-Montjuïc s'ha mostrat molt crític amb el regidor del districte, Jordi Martí. A què es deu aquesta actitud?

Crec que el barri de Sants, i concretament la Marina, és un dels barris que ha estat més oblidat per part de l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona. En Jordi Martí, sent una de les peces claus i, a més a més, una de les persones més properes a l'alcalde, hauria d'haver fet un esforç per aconseguir inversions en equipaments o transport públic pels veïns de Sants-Montjuïc.

Això no ho ha aconseguit i , per tant, és un fracàs important en la seva tasca com a regidor.

"L'arribada del metro hauria d'haver estat una de les principals inversions del consistori"

▶Carina Mejías als estudis de La Marina FM durant l'entrevista

|| Eva Albiol || REDACCIÓ Les pròximes eleccions municipals de Barcelona tindran lloc el maig de 2015. Quina valoració fa de la gestió de Xavier Trias al capdavant del consistori?

A Xavier Trias la ciutat se li ha anat de les mans. Ho hem vist, aquest estiu, amb els problemes que s’han produït a la Barceloneta i amb el fet que no ha estat capaç de trobar suport en la resta de grups municipals per aprovar els pressupostos.

Amb això vull dir que les últimes inversions s’han fet improvisadament, en el últim tram de la legislatura i sobre barris on sap que té un gruix important de vots, oblidant altres barris on feien falta més inversions, ja que hi ha molta gent que pateix. Per tant, considero que ha estat una legislatura perduda.

Així, quins són els problemes que té Barcelona actualment?

Crec que, en aquests moments, el principal problema que té la ciutat són les persones que

Rafel Vidal

es troben en situació d'atur. Són les més vulnerables, ja que veuen en risc el seu habitatge, no poden donar resposta a les necessitats familiars, etc. En aquest sentit, l'Ajuntament no ha estat a l'altura, ja que no ha dut a terme una tasca de dinamització econòmica o una xarxa de serveis socials suficient que doni resposta a les necessitats d'aquestes persones que tant pateixen.

D'altra banda, els fets d’aquest estiu a la Barceloneta han demostrat que el model turístic de Barcelona ha explotat. El que li ha passat a la ciutat és que ha mort d’èxit amb una demana desorbitada de turistes i amb una falta profunda de seguretat.

"Hem de dinamitzar l'economia coordinant a les empreses perquè s'estableixin a barris com els de la Marina"

Deixem de banda les crítiques. Si parlem d’atur, el barri de la Marina del Prat Vermell és el barri que pateix més greument aquest problema dins de la ciutat. Quines són les prioritats de Ciutadans davant d'aquesta situació?

Bé, una de les nostres prioritats és aconseguir que aquestes persones no es vegin expulsades del món laboral. Hem de donar resposta a l'atur a través de la generació de subsidis i amb l'ajuda de xarxes de serveis socials com per exemple, el Banc d'Aliments.

Per mi, però, el més important és dinamitzar l'economia, per exemple, intentar coordinar a les empreses perquè s'estableixin a Barcelona, i sobretot, a barris com els de la Marina que disposen de zones industrials grans que poden absorbir l'atur que s'està generant a la nostra ciutat.

Es tracta d'evitar que això sigui un focus de conflicte, de pobresa i, sobretot, de desesperança.

Quina és la posició del seu partit respecte a la no arribada del metro als barris de la Marina?

En aquests moments hi ha barris que han quedat allunyats de la xarxa de transport públic i la Marina és un exemple.

Creiem que l'arribada del metro hauria d'haver estat una de les principals inversions de l'Ajuntament. És un problema històric, per tant, no és una novetat pel consistori i aquest hauria d'haver fet les inversions necessàries perquè aquesta estació del metro fos una realitat en aquesta legislatura. En canvi, ha prioritzat temes com el del Passeig de Gràcia, deixant de banda altres inversions que podrien haver donat resposta a reclamacions històriques.

L'incivisme i la inseguretat també centren les queixes veïnals...

El que s'ha de fer, en un bari que té aquest problema, és precisament garantir que la ciutat i l'autoritat facin complir la llei i l'ordenança de civisme. La gent que ve de fora o que viu dintre de la ciutat ha d'entendre que hi ha unes normes que s'han de complir. La presència de la Guàrdia Urbana o l'increment del personal dintre d'aquestes forces de seguretat és molt important per Barcelona. Vull recordar que dins de la ciutat conviuen dos cossos policials, però tot i així el nivell de seguretat és deficient. Això és conseqüència de la deixadesa de qui té la responsabilitat de gestionar la seguretat de la ciutat.

Algunes entitats sobretot de caire juvenil critiquen el dèficit i el difícil accés als equipaments. Com resoldre aquest conflicte?

Aportant les inversions necessàries i a través d'acords amb la Generalitat de Catalunya.

Ens hem trobat que l'Ajuntament ha estat prestant diners a la Generalitat aquests últims anys per sufragar aventures independentistes i empresarials i, en canvi, ha restat inversions importants en barris com els de la Marina, que tenen dèficit de poliesportius, guarderies, centres per la gent gran, etc. És lamentable perquè aquestes persones, que són les que més pateixen, són les primeres a qui s'hauria d'atendre.

Des de Ciutadans quin paper creu que han de tenir mitjans locals com La Marina o La Marina FM? Han de tenir un paper molt important perquè són els més propers als ciutadans, són la veu dels comerciants, dels veïns, dels empresaris del barri, etc. Crec que és molt important que continuïn explicant a la gent el que passa al seu entorn més immediat. ■

Carrega’t d’informació amb La Marina A iQUIOSC.cat hi trobaràs les millors publicacions en català Descarrega-les al teu dispositiu mòbil o llegeix-les des del teu navegador Gaudeix de la cultura quan vulguis, on vulguis i en la nostra llengua

10 ACTUALITAT

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Conversa, sobre la vida a l’ESO, amb la directora i la coordinador pedagògica del IES Lluís Domènech i Muntaner

“Tot comença quan un alumne comença a arribar tard, oblidar-se els llibres...” ||Araitz Pippers i Miquel Vera || REDACCIÓ

Quan comença el curs sovint ens quedem amb la imatge dels nens i nenes entrant a les escoles amb cares de mandra i il•lusió, però sovint oblidem què passa un cop comença el curs.

Per saber com funciona un centre d’educació secundària, quins problemes tenen alumnes i professors i com els solucionen, ens hem reunit amb l’Amparo Brull, Directora de l'IES Lluís Domènech i Muntaner, i la Teresa Coquard, Pedagoga del mateix centre.

Com condiciona la família als alumnes a l’hora d’encarar els estudis?

Els pares influeixen en l’actitud dels nostres alumnes. Als nostres barris, el nivell educatiu i laboral dels pares és més humil que el d’altres zones més acomodades de la ciutat. Als qui als manca l’atenció familiar, agraeixen de manera sorprenent el suport que poden rebre per part del centre.

“Els alumnes de famílies desestructurades, agraeixen el suport del centre” Quins conflictes trobem als centres?

No hi ha gaire conflictes. La majoria es produeixen entre alumnes, sobretot entre noies, i per qüestions relacionades amb les xarxes socials. El mòbil, el Facebook, el Whatsapp... Són assumptes que estan fora de les nostres mans i que creen problemes als centres educatius.

És possible que hi hagi un ‘efecte contagi’ entre els alumnes?

Per sort, són pocs els alumnes que tenen aquesta actitud, de manera que es difícil que arrosseguin a la resta com si fos una moda. La majoria se n‘adonen que s’han de treure l’ESO per les possibilitats que els obre. Ençà de la crisi, la gent té molt clar que sense el títol bàsic no arriben enlloc.

Això ha fet que disminueixi l’abandonament escolar?

Totalment. Abans et deien: “Deixo l’ESO, no vull estudiar, prefereixo entrar a treballar a l’empresa del meu tiet i en un any estar cobrant el mateix que tu”. Contra això no podíem fer res. Ara, són conscients que fora de l’institut les coses no són tan fàcils.

Actualment, podem parlar d’una xifra preocupant d’abandonament escolar?

Sempre ens preocupa que n’hi hagi. L'any passat vam tenir només 4 abandonaments entre centenars d’alumnes. Els qui ho van deixar ja tenien un historial educatiu molt complicat, havien repetit diversos cursos i, realment, no es veien amb forces de seguir. Quan tenen 16 anys l'educació deixa de ser obligatòria, és quan alguns prenen la decisió.

Quines eines tenen vostès per evitar els abandonaments?

zem la seva motivació actual. També contactem amb les famílies i parlem amb el propi estudiant. Si finalment això no funciona i tenen més de 16 anys, se’ls proporciona informació sobre els “Programes de Qualificació Professional Inicial” gestionats per l’Ajuntament.

Aquests són una espècie de FP encarada als interessos de l’alumne, per tal que tingui algun tipus de coneixement pràctic abans d’entrar al món laboral.

Un docent nota quan un alumne pretén abandonar?

Si un alumne sempre ha anat bé i de cop i volta baixa el seu rendiment, vol dir que passa alguna cosa. No deixen de ser nens i, si percebem un comportament estrany i ens reunim amb ells, acostumen a explicar-nos problemes, si se senten desmotivats per algun fet concret, etc. Un altre indicador és que deixin de venir al centre, al no portar el material o al no fer els deures.

“Algunes famílies no poden comprar els llibres, d'altres no els compren perquè creuen que no són necessaris”

De vegades els alumnes no porten llibres.

Aquest fet fa que l'alumne no es pugui integrar a la classe i s'inicia un procés de desinterés pels aprenentatges. Algunes famílies no els poden pagar, d’altres no els compren pequè creuen que no són necessaris. Sovint és una qüestió de prioritats. És a dir, et trobes amb nens que no porten llibres però sí un mòbil d’última generació o unes sabates caríssimes. Són una minoria, però dificulten molt les coses.

Què es fa?

▶ L'Amparo Brull i la Teresa Coquard de l'IES Lluís Domènech i Muntaner

És una obligació. Si tenen més de dues matèries suspeses, han de repetir. El problema és que com a màxim poden repetir un cop cada curs, així que de vegades acaben passant de curs sense assolir el nivell.

El canvi de primària a ESO és un moment crític?

Totalment. D’un any a l’altre passen a tenir tres tardes lliures cada setmana. Això els fa pensar que són hores que poden dedicar a l’esbarjo i el que haurien de fer seria estudiar a casa. D’altres fan activitats extraescolars i quan tornen a casa és tard i no es veuen amb ganes de seure a repassar els apunts.

Com pateixen la crisi centres com el seu?

Nosaltres rebem una dotació des de l’Administració que fa anys que no augmenta.

On hem notat més la crisi és la retallada en el nombre de professors i l'augment de càrrega lectiva. De tota manera som conscients de que això no ho podem pagar amb els alumnes. ■

+ INFO a Pares i Mares: I si el meu fill abandona la ESO? 1. Mantingui’s informat sobre el grau de motivació del seu fill/a respecte els estudis.

2. No deixi que el seu fill comenci a arribar tard a classe o deixar d’anar algunes hores, deixar-se els llibres a casa o no fer els deures. Pot entrar en un cercle viciós del que costa sortir.

3. Ha de ser conscient que sense el títol de ESO és pràcticament impossible trobar feina. Si no se’l treu ara ho haurà de fer en un futur.

4. L’Educació Secundaria OBLIGATÒRIA dura 4 anys. S’ha de motivar l’alumne perquè vegi que aquest és un pas essencial per poder decidir a què dedicar-se després.

5. No és obligatori que el seu fill faci Batxillerat i Universitat. Hi ha moltes alternatives, més atractives i amb sortides, per a qui no els agrada estudiar. Un bon exemple és la FP.

Revisem el seu historial acadèmic i analit-

La falta de recursos de les famílies genera problemes?

Un cop al trimestre contactem amb els Serveis Socials per tal de trobar una solució.

Fer repetir es una solució?

Rafel Vidal

La parròquia de Sant Bartomeu acull un cicle de conferències Les sessions, organitzades per les tres parròquies del barri, es faran del 6 de novembre al 4 de desembre Les pàrroquies Mare de Déu de Port, Sant Bartomeu i Sant Cristòfol han organitzat per aquest novembre un cicle de cinc xerrades sobre diferents aspectes de l’esfera catòlica. Totes les sessions seran els dijous a les 20.45h a la parròquia de Sant Bartomeu.

El 6 de novembre obrirà el cicle, el bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull amb “La transformación misionera de la Iglesia”, mentre que el dijous següent serà el torn de “En la crisis, compromiso comunitario”, una xerrada que la farà d’Eduard Sala, educador social, director de l’obra social de Las Hijas de la cari-

dad i de la comunitat parroquial de la Mare de Déu dels Dolors. El dijous 20 de novembre serà el moment de “El anuncio del evangelio”, de Xavier Such, membre de l’Acción católica Obrera” i el 27, de La dimensión social del evangelio, a càrrec de Mercè Solé, membre també d’Acción social obrera. Tanca el cicle Dolors Ollé professora de dret constitucuional d’Esade i membre de Cristianisme i justícia, amb “Evangelizadores con espíritu”. La inscripció és a les parròquies i el seu cost és de 5 euros. ■ Redacció Actualitat

SUPLEMENT ESPECIAL

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

info Octubre 2014 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 5 Nota Editorial

Dia Mundial de la Salut Mental E

l dia 10 d’octubre es celebra el Dia Mundial de la Salut Mental que patrocina l’Organització Mundial de la Salut, agencia de l’Organització de les Nacions Unides que vetlla per prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial. En aquesta diada es pretén millorar el coneixement a nivell poblacional dels trastorns mentals, el seu tractament i identificar les mancances i millors pràctiques per atendre’ls. La mateixa organització conjuntament amb l’Assemblea mundial de la salut van publicar recentment (maig del 2012) l’informe titulat : Carga mundial de trastornos mentales y necesidad de que el sector de la salud y el sector social respondan de modo integral y coordinado a escala de país (http:// apps.who.int/gb/ebwha/pdf_files/WHA65/A65_R4-sp. pdf?ua=1), on insten el compromís de tots els països de prioritzar en les seves politiques públiques l’atenció a la salut mental. Podem considerar que el nostre país, tot i que detectem mancances, és capdavanter en aquest camp i referent a nivell europeu en molts aspectes. Així des de l’assumpció de les competències en sanitat de la Generalitat de Catalunya s’han desenvolupat diversos Plans que han permès el desenvolupament d’una xarxa d’atenció pública que va des de l’hospitalització a l’atenció ambulatòria passant per centres i activitats de rehabilitació i una estructura de recolzament social: pisos assistits, atenció domiciliària, residències... L’atenció a la salut mental infantil i juvenil ha estat potser la que ha tingut un desenvolupament més recent en el nostre medi. Hi ha un ampli consens que l’actual situació de crisi econòmica i social està afectant amb major èmfasi en la població infantil i juvenil, recentment la mateixa OMS ha publicat l’estudi: Prevenció del suïcidi, un imperatiu global (http://apps. who.int/iris/bitstream/10665/131056/1/9789241564779_ eng.pdf?ua=1) on s’assenyala que el suïcidi és la primera causa de mort entre els 15 i 19 anys a nivell mundial. Probablement els nens i els joves estan patint amb major intensitat l’actual situació de fallida, tenen menys recursos personals per entendre-la i fer-hi front, el qual els comporta un major patiment emocional. La TIAF ha nascut en aquest context i ha agafat el compromís de vetllar per la millora de l’atenció a la salut mental de nens, joves i les seves famílies mitjançant l’estratègia de treballar per una completa coordinació de les diverses instàncies que intervenen amb aquesta població: serveis socials, entitats del barri, serveis educatius, serveis sanitaris... S’ha demostrat arreu que el treball cooperatiu multiplica, no només suma, l’efectivitat de les intervencions; és un camí difícil i alhora apassionant que acabem d’iniciar, us encoratgem a participar-hi, professionals i ciutadans conjuntament, tots plegats arribarem més lluny.

David Clusa i Gironella Cap de departament de salut mental Sant Pere Claver Fundacio Sanitària

1

Tema del mes

Repasem la xarxa de serveis de salut mental que existeixen al barri pàgs. 2-3

Repasem els nivells d’instrucció de la població dels barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell pàg. 3

Els nens posen nota al barri pàg. 4

El dia 10 d’octubre es celebra el Dia Mundial de la Salut Mental.

Aquest mes descobrim el suport que reben els malalts i les famílies als diferents centres dels barris de La Marina.

2

info

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Entrevista La Cristina té 18 anys, és veïna del barri i usuària de serveis de Salut Mental. Cap als 14 anys va iniciar tractament al CSMIJ, ja que no es trobava bé, se sentia molt angoixada i començava a no sortir al carrer. Després d’un any de tractament amb millores i retrocessos, van decidir amb la seva terapeuta, iniciar un tractament a l’Hospital de Dia per a Adolescents.

Què pensaves que era l’Hospital de Dia i que et vas trobar?

A l’inici vaig imaginar-me un hospital, amb malalts, nois que es trobarien molt pitjor que jo, tenia una imatge molt negativa, però després vaig veure que era molt diferent. Vaig trobar una petita família, un espai on s’ajuden els uns als altres, on conviuen pacients, terapeutes i educadors. No semblava un hospital, sinó més aviat com un casal.

Pots explicar què feies allà?

A l’inici només hi anava als matins i vaig començar a participar dels tallers (de vidre ”el meu preferit”, de ceràmica, marqueteria, costura...) i a fer tractament en visites un cop per setmana amb una psicòloga. Al cap d’un mes vaig iniciar l’espai d’aula per tal de seguir el meu camí acadèmic. Primer només des de l’aula de l’hospital, però poc després vaig reprendre els estudis a l’institut, compaginant-los amb l’assistència a l’Hospital de Dia. En què et va ajudar?

Vull dir primer, que és important tenir voluntat de canvi i ganes de tirar endavant. Els tallers em van ajudar a relacionar-me millor i a gaudir de les manualitats i de la feina feta.

L’aula m’ajudava a anar una mica més enllà en els continguts de l’institut i em recolzava amb els deures. També participava amb els pares del grup multifamiliar, un espai setmanal on ens trobàvem per a compartir les preocupacions i els problemes de cada família. Assistir al grup ens va ajudar a comunicar-nos millor. Els pares van entendre millor la meva dificultat i els meus sentiments. I la teràpia... buff... va ser complicada. A l’inici era lleugera, però quan van començar a aparèixer les meves dificultats,

va començar a fer-se dolorosa i complicada. Gràcies a poder treballar certs temes, però, vaig ser capaç d’acabar l’institut i de tancar l’etapa a l’Hospital de Dia, cosa que em feia molta por.

La idea de trobar-me sola i sense aquest suport tan intensiu, em costava.

Què ha passat després?

Mai vaig perdre el contacte amb la terapeuta del CSMIJ i a l’alta de l’Hospital de Dia hi vaig tornar. Allà he anat tenint diferents suport, segons la meva necessitat.

L’atenció a la salut mental està plenament integrada en el sistema nacional de Salut de Catalunya, la prestació de serveis és gratuïta per tots els ciutadans amb targeta de la Seguretat Social.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: tiaflm.comunicacio@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu i Jordi Llistosella -Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Els serveis de Salut mental són considerats una instància especialitzada del sistema, com altres especialitats mediques; és per això que la via d’arribada principal pels menors d’edat, fins els 14 anys, és el pediatra i la infermera de l’àrea bàsica de Salut. En el nostre barri l’equip de pediatria es concentra a l’Àrea bàsica de La Marina (ABS La Marina). Quan el pediatra i/o infermera consideren necessari la valoració d’un especialista poden demanar-la en el mateix centre on es desplaça un cop per setmana un psicòleg o bé fer la derivació al centre escaient.

En el cas dels nens més petits (fins a 3 anys d’edat) la derivació haurà de ser al Centre de Desenvolupament i Detecció Precoç (CDIAP) a partir d’aquesta edat i fins els 18 anys l’equip de referència serà el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Cal assenyalar que els joves adolescents entre 14 i 18 anys són atesos per metge de capçalera i infermera d’adults i que per tant seran aquests professionals a qui caldrà consultar, personalment o els familiars, per valorar la necessitat de derivació a les estructures especialitzades. Tant a l’ABS Carles Ribas com la Marina també es pot fer una valoració in situ per part dels psicòlegs i psiquiatres que s’hi desplacen setmanalment.

En ocasions és a l’àmbit escolar on es detecta la necessitat d’una valoració psicològica, en primera línea trobarem els Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic (EAP) que són presents a escoles i instituts i que després d’una valoració, si ho creuen necessari faran la derivació als equips d’atenció especialitzada.

El CDIAP i el CSMIJ són equips multidiscpilinaris formats per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i infermeres que realitzen diagnòstic i tractament i es coordinen amb els altres equips entrevinents en el cas. Aquesta coordinació és especialment intensa i necessària quan els equips lligats als Serveis socials estiguin intervenint en el cas: Serveis Socials de base de Zona Franca, Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA).

Existeix una unitat especialitzada en psicoteràpia especialitzada (UPPA i UPPIJ) que ofereix tractaments intensius d’aproximadament un any de durada a infants i famílies, s’hi accedeix a través de la derivació realitzada per un professional del CSMIJ o CSMA; no està sectoritzada i rep demandes de diversos centres de la xarxa.

Com et trobes ara?

Ara estic estudiant el que més m’agrada, auxiliar de veterinària. També estic col•laborant a una perruqueria canina. Segueixo anant al CSMIJ i estem valorant si estic preparada per a continuar sola.

Maria Caturla Educadora Social Hospital de Dia d´Adolescents Sant Pere Claver-Fundació Sanitària

Ocasionalment, en casos de major gravetat clínica caldrà realitzar un ingrés psiquiàtric en unitat d’hospitalització (URPIJ), en el cas dels menors del nostre barri el servei d’urgències (24 h/365d) i la planta d’ingrés està localitzada a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona(URPIJ). En aquells pocs casos que es considera necessari realitzar un ingrés de major durada es podrà realitzar la derivació a la Unitat de Crisis d’Adolescents (UCA) que permet prolongar el tractament hospitalari.

Un dispositiu intermig entre la hospitalització complerta i l’assistència ambulatòria a CSMIJ és l’Hospital de Dia per Adolescents (de 12 a 18 anys), unitat de tractament intensiu durant la jornada diürna. S’hi realitzen tractaments llargs, sovint després d’un ingrés a Unitat d’hospitalització, i es compta amb un suport del Departament d’Ensenyament per mantenir l’escolarització durant l’estada.

Quan els nois arriben als 18 anys, si requereixen continuar realitzant algun tipus de tractament o suport especialitzat són derivats al Centre de Salut Mental d’Adults de Montjuïc (CSMAM) que és l’equip especialitzat sobre el qual pivota tota l’atenció en adults.

Voldríem destacar que en tots els equips d’aquesta extensa xarxa assistencial es fa especial èmfasi a donar acollida i suport a les famílies dels menors ja que se’ls considera una peça fonamental en el desenvolupament i progrés de qualsevol intervenció.

Àrea Bàsica de la Marina: carrer Amnistia Internacional 8. 93 432 37 06 http://www.gencat.net:8000/oics/owa/p91.Mostrar_cap?var_codcap=1034&v_ cap=CAP+La+Marina&v_codi_idioma=0&v_opcio=3 Àrea Bàsica Doctor Carles Ribas: carrer del Foc 112. 932232888 http://guia.bcn.cat/area-basica-de-salut-barcelona-3-c-centre-d-atencio-primariadoctor-carles-ribas_97321105306.html CDIAP: carrer 3 Pins 31-35. 93 424 86 20 http://www.aspacecat.org/ca/Serveis/cdiap.html CSMIJ Sants-Montjuïc: carrer Mineria 58-60 Escala B, 1r 2a. 93 298 00 22 http://www.spcsalut.org/sm-juvenil.php

Des de fa un temps als nostres barris de la Marina s'estan treballant diferents processos d'intervenció social a través de dinàmiques comunitàries i treball en xarxa. El Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC), el Servei Socioeducatiu o la Taula d'Infància, Adolescència i Famílies (TIAF), intenten mitjançant processos participatius donar respostes i solucions a les necessitats comunitàries de la Marina, amb la finalitat de millorar els serveis i la qualitat de vida de la població dels nostres barris.

En aquesta línia de treball l'Associació de Veïns de La Vinya ha tingut la iniciativa de donar respostes a algunes famílies sobre els serveis, tallers i propostes que existeixen actualment als barris de la Marina, en relació a dinàmiques i activitats de lleure, per a nois i noies amb alguna discapacitat psíquica. Per a això s'ha convocat una reunió de pares i mares per dijous 9 d'octubre a les 20:00h als locals de l'Associació de Veïns de La Vinya, amb la idea d'iniciar un grup de treball comunitari que opini, proposi i impulsi iniciatives relacionades amb el lleure, per a famílies amb fills i filles a càrrec que tinguin algun tipus de discapacitat psíquica.

La promoció d'iniciatives i grups comunitaris són realment interessants i importants als nostres barris per enfortir la participació i amb això poder optimitzar i millorar els recursos i els serveis que són necessaris a la Marina. Des de l'Associació de Veïns de La Vinya, i des dels diferents equips de treball comunitari que existeixen als barris, animem a les famílies a participar en aquesta iniciativa, i en qualsevol altra que pugui sorgir de les inquietuds, necessitats i desitjos de les veïnes i els veïns. Participant podem aconseguir moltes més coses.

info 3

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

SportJove, una eina lúdica, saludable i terapèutica Aquest octubre arrenca la tercera temporada del Projecte SportJove.

SportJove és una iniciativa creada per la Fundació Sanitària Sant Pere Claver per a fer de l'esport un mecanisme de socialització e integració.

Com altres anys, SportJove ofereix un espai per a nois i noies de entre 14 i 20 anys, que hagin sigut atessos en els diferents dispositius de salud mental i/o serveis comunitaris de la nostra Fundació. Es tracta de participar amb altres companys d’un entrenament setmanal, on l’objetiu, a més a més d’aprendre a jugar a futbol sala i fer una mica d’esport, és el de tenir noves experiencies lúdiques i de relació. SportJove pretén, a traves de la pràctica de l’esport, ser una eina terapèutica. Una pràctica que permet mantenir una vida saludable alhora que facilita les relacions humanes en un context lúdic, que incrementa l'autoestima, el benestar físic i emocional i la capacitat de superació, especialment, pels joves en risc d'exclusió.

Els experts consideren que practicar esport i en concret, formar part d'un equip, ajuda a reforçar capacitats emocionals i relacionals. És a dir, facilita que els joves desenvolupin estímuls positius, s'engresquin, adquireixin hàbits més saludables, seguretat i autonomia, confiança i autoestima, en definitiva que generin noves competències i guanyin en qualitat de vida. Així mateix, SportJove, també busca ser una plataforma per a que els nois i noies puguin donar el salt cap a activitats més normalitzadores del nostre districte.

Nivell d’instrucció de la població dels barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell L’educació és un dels factors més influents en la construcció de les trajectòries vitals de les persones.

La qualificació adquirida determina en gran mesura la posició a assolir en el mercat laboral i en altres esferes vitals, delimitant els nivells de qualitat de vida als que poden accedir els individus.

Un bon nivell educatiu de la població constitueix un factor de cohesió, integració i inclusió social. De la mateixa manera, un baix nivell educatiu situa les persones en posicions de desavantatja social, sobretot perquè dificulta l’accés al món laboral (o el manteniment dins d’aquest), constituint doncs un factor de vulnerabilitat i exclusió social.

Aquest article proporciona informació sobre el nivell d’instrucció de la població de Barcelona i especialment de les persones residents als barris de La Marina del Prat Vermell i Marina de Port.

% població amb estudis superiors La població amb estudis superiors està més preparada per l’accés al mercat laboral i disposa de majors elements d'aprenentatge per al desenvolupament personal, per tant té un menor risc d'exclusió social.

Els últims anys s’ha produït a la ciutat de Barcelona un increment en la proporció de població de 16 anys i més amb estudis superiors (estudis universitaris/ CFGS grau superior). L’any 2009 Barcelona tenia un 22,63% de població amb estudis superiors. L’any 2013 aquest percentatge s’incrementa fins el 27,48%.

La tendència es repeteix de forma global en tots els districtes i barris de la ciutat. En el cas del districte de Sants-Montjuïc passa d’un 16,67% (2009) a un 21,43% (2013). Els barris de La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell experimenten també un increment.

La Marina de Port passa d’un 9,46% a un 12,26% i La-

Sergio Sánchez corresponsable Projecte SportJove

EAP Sants Montjuïc: carrer Olzinelles 73. 934317163 http://guia.bcn.cat/equip-d-assessorament-i-orientacio-psicopedagogica-santsmontjuic_92086036276.html

Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.06. Departament d'Estadística.

Ajuntament de Barcelona (*).

NOTA: població classificada de 16 anys i més.

Serveis Socials La Marina: carrer Foneria 19. 936197311 http://guia.bcn.cat/centre-de-serveis-socials-de-la-marina_92086000045.html EAIA Sants-Montjuïc: avinguda Paral•lel 196. 932562706 http://guia.bcn.cat/equip-d-atencio-a-la-infancia-i-adolescencia-de-sants-montjuic_92140160753.html?idma=en URPIJ: carrer Villarroel 170. (93) 227 9970 http://www.hospitalclinic.org/?language=ca-ES&tabid=135 UCA: carrer Antoni Pujades 38 (Sant Boi). 93- 652 99 99 http://www.hospitalbenitomenni.org/es/USUARIS_PACIENTS_FAMILIES/atenciohospitalaria.aspx CSMAM: carrer Vila i Vilà 16, 2ona planta. 934423000 http://www.spcsalut.org/sm-adult-montjuic.php Hospital de Dia Adolescents: Mare de Déu de Port 344. 93 431 71 62 http://www.spcsalut.org/sm-hospital-dia.php UPPA i UPPIJ: carrer Passeig de Montjuic 18. 93 324 81 13 http://www.spcsalut.org/sm-psico-adults.php i http://www.spcsalut.org/sm-psico-joves.php • Els equips de Sant Pere Claver CSMIJ, UPPIJ i UPPA es traslladen properament a l’edifici de Cal Muns: carrer Gavà 70. 93 490 46 22 http://www.calmuns.org/

% població sense estudis Ens els darrers cinc anys s’experimenta, a la ciutat de Barcelona, una reducció de la població de 16 anys i més sense estudis. L’any 2009 el nombre de persones de 16 anys i més sense estudis a la ciutat de Barcelona és 173.680 (12,14% ). L’any 2013 són 106.979 persones (7,64%).

La mateixa tendència apareix en analitzar els districtes i barris de la ciutat.

En concret, el districte de Sants-Montjuïc passa de tenir un 12,72% de població sense estudis l’any 2009 a un 8,18% l’any 2013. El barri de la Marina de Port passa de tenir-ne un 15,99% l’any 2009 a un 11,07% l’any 2013 i el barri de la Marina del Prat Vermell passa de tenir-ne un 26,80% l’any 2009 a un 20,81% l’any 2013.

La Marina del Prat Vermell encapçala la llista dels barris amb major percentatge de persones de 16 anys i més sense estudis. El barri de la Marina de Port es situa en la posició 24 de 73 del rànquing.

Sant Pere Claver Fundacio Sanitària

convoca una reunió informativa el Dijous 9 d’octubre a les 20:00 hores

Amb els Pares i Mares dels barris de La Marina amb fills i filles amb discapacitat, per parlar de les activitats de lleure que s’estan fen al barri i què més es podria fer.

Vine, amb tu ho podem fer!!!

ORGANITZA:

COL•LABORA:

Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30.06. Departament d'Estadística.

Ajuntament de Barcelona (*).

NOTA: població classificada de 16 anys i més.

Marina de Prat Vermell d’un 1,31% a un 3,95%. Novament, la Marina del Prat Vermell encapçala la llista dels barris amb menor percentatge de persones de 16 anys i més amb estudis superiors. El barri de la Marina de Port es situa en la posició 17 de 73.

En definitiva, els barris de les marines presenten un nivell d’instrucció de la població significativament més baix que els valors de referència de districte i ciutat.

Aquesta circumstància introdueix menys possibilitats de trobar feina i de mantenir-se en el mercat laboral i, per tant, una major vulnerabilitat social.

La inversió en polítiques que promoguin un major nivell educatiu és clau per assolir majors nivells de benestar i afavorir el progrés social social. (*) Cal mencionar que el nivell acadèmic de la població de Barcelona només s’actualitza quan es produeixen moviments padronals.

Montserrat Pallarés Serra Departament de Recerca i Coneixement Qualitat de vida, Igualtat i Esports GT Indicadors

4

info

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Sabies què...?

Aquest any se celebra el 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Es tracta d’un acord internacional, redactat per les Nacions Unides, per protegir els drets de les nenes i els nens. Pots conèixer els drets dels infants d’una manera molt divertida a les webs: www.coneixelsteusdrets.cat/ www.dretsinfant.cat/ www.sindic.cat/es/page.asp?id=113

Drets dels infants Article 24 L'infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l'Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les practiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants

Els infants posen nota al barri “El Barri Espai de Convivència" (BEC), és un projecte portat a terme per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) als barris de La Marina des de finals de 2012.

Aquesta és una mostra dels 294 dibuixos que hem recollit i quina és la percepció sobre allò que més i menys els hi agrada als infants dels barris de la Marina.”

M'agrada:

anar a la biblioteca amb les canxes públiques ma mare i mon pare i llegir còmics als sofàs que hi ha

venir al cole, porque aquí tengo a mis amigos del barrio

No m'agrada:

la gent que no respecta el barri

pujar tantes escales per anar al Polvorí i que a sobre estiguin molt brutes

Escoles participants

obres que mai s’acaben

▶ CEIP ▶ CEIP ▶ CEIP ▶ CEIP ▶ CEIP

El Polvorí Enric Granados Ramón Casas Can Clos SEAT

ACTUALITAT 11

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

El sector no independentista es manifesta a favor d'una Espanya unida

Partits i associacions emprenen una campanya per convèncer als veïns de Sants-Montjuïc que el millor per Catalunya i Espanya és seguir junts

Consell de seguretat a casa per la gent gran

|| Carla Genís || REDACCIÓ El context polític i social que viu Catalunya en aquestes darreres setmanes ha provocat que cada cop més la societat catalana es posicioni més a favor o en contra d’un Estat català. El passat 11 de setembre el sector independentista cridava al govern espanyol el dret a poder votar el pròxim 9 de novembre. Tanmateix, veus en contra també començaven a manifestar-se per demostrar al govern català que tota la societat catalana no vol la independència de Catalunya.

Durant aquest mes d’octubre, diversos fets han portat als partits pro-consulta a tirar endavant la votació malgrat la seva suspensió. Per això, sectors no independentistes pretenen sortir al carrer el pròxim 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, per “reivindicar la condició de catalans i alhora espanyols”, afirma José Domingo, secretari de la Junta Directiva de Societat Civil Catalana (SCC) i responsable de l’acte organitzat pel 12 d’octubre. Per fer-ho, s’ha organitzat un acte a la Plaça de Catalunya, dirigit a tots els públics pel seu component festiu.

“Hem escollit Barcelona com el centre de la concentració perquè volem convertir aquesta ciutat amb la capital sentimental d’Espanya”, argumenta José Domingo.

Es produeix un nou desnonament al barri

Des de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) els informem d’uns consells bàsics i útils per prevenir ser víctimes de fets delictius a casa, com pot ser furts, robatoris i estafes.

▶ Acte de la Diada de Catalunya, organitzat per SCC a Tarragona

En el districte també se celebrarà el tradicional homenatge a la bandera, organitzat per grups d’ultra dreta. Des de fa mots anys es realitzava a Montjuïc, tot i que en el darrer any la concentració es va iniciar a l'Avinguda Maria Cristina.

El districte pro i contra independència Partits i grups de totes ideologies coincideixen en un punt. I és que Sants-Montjuïc el defineixen com una mostra de la diversitat sociològica de Catalunya i de la pluralitat d’idees que hi ha entre la societat catalana. “Mentre que tenim barris com

El context de la situació era el següent: la família de la Carmen tenia una hipoteca que no podia pagar, situació que va portar a una subhasta i a una posterior data de desnonament. Per aquest motiu, es van mudar a un pis de lloguer (l'actual), però la situació econòmica va empitjorar i no el podien pagar. Aquest fet va fer que decidissin ocupar la seva pròpia residència mentre feien front al deute. Llavors va ser quan van rebre l'ordre de desnonament.

Un cop aturat, el banc hauria d'haver passat per la plataforma per negociar el lloguer social però no ha estat així, almenys de moment. ■

Què fer per prevenir-ho?

A casa vostra:

■ Procureu que els accessos a casa vostra (portes, finestres, panys, etc.) compleixin unes mínimes condicions de seguretat. No dubteu en demanar assessorament als fabricants i instal•ladors especialitzats.

■

Vigileu que la realització d’obres o tasques de manteniment a l’edifici no es puguin aprofitar d’accedir a l’interior de casa vostra.

■ Quan sortiu de casa, encara que sigui

Des del col·lectiu es destaca la necessitat d'organització, també a escala estatal

■ Si perdeu les claus, millor que canvieu

Una cinquantena de pensionistes van dur a terme el passat dia 29 una assemblea sobre la demanda conjunta d’inconstitucionalitat de la llei que suprimeix la revisió automàtica de les pensions amb l’IPC de fa dos anys.

El passat 18 de setembre al carrer Mare de Déu de Port 281 va tenir lloc una concentració de la PAH per evitar el desnonament de Carmen Jaquelín i la seva família. Segons, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el banc expropiador, en aquest cas el BBVA, es va negar a negociar amb la víctima.

Sants, Hostafrancs i Bordeta que es mostren més favorables a la creació d’un Estat català, territoris com la Marina i Poble-sec es manifesten més en contra”, comenta José Antonio Calleja, portaveu del PPC al districte de Sants-Montjuïc. Tot i així, Ciutadans i PPC han engegat una campanya per donar-se veu entre els veïns “perquè nosaltres no tenim un mitjà públic o grans entitats subvencionades per l’Estat que ens ajudin a difondre actes multitudinaris com el del 12 octubre”, explica David Labrador, coordinador de Ciutadans al districte. ■

L'Assemblea de pensionistes reclama la part de la jubilació que els deu l'Estat

|| Estel Oleart || REDACCIÓ

PAH

Societat Civil Catalana

Perquè les persones grans no perdin poder adquisitiu, les pensions que cobren varien segons l'Índex de Preus al Consum. L'any 2012, però, haurien d'haver augmentat un 2.9% i només ho van fer un 1%. A més, tot i que aquesta mesura entrava en vigor el dia 1 de desembre, el govern espanyol ho va aplicar a tot l'any. Per

per poc temps, tanqueu sempre la porta amb clau. els panys.

tant, els pensionistes de la Seguretat Social van cobrar un 1.9% menys del que els tocava, i això és el que reclamen.

Durant l'acte diversos afectats van fer referències a casos personals i va quedar palesa la falta d'informació rebuda per part de l'Administració.

També es va posar data per a l'entrega col·lectiva de demandes (dia 15 a les 11:00, a l'INSS del carrer Sant Antoni Maria Claret).

L'acte va acabar amb les intervencions per part d'alguns assistents amb altres propostes ciutadanes, com el Col·lectiu de Pensionistes de La Magòria i la plataforma per defensar la sanitat pública a Bellvitge. Una assemblea exemplar d'un col·lectiu molts cops oblidat. ■

■ Si esteu sols a casa, procureu no obrir la porta a persones desconegudes. En cas de dubte podeu utilitzar l’espiell i el pestell.

■ Guardeu les joies i altres objectes de valor en un lloc segur, com ara una caixa forta.

■ Demaneu sempre la identificació al personal de companyies d’aigua, llum, gas o telèfon. En cas de dubte, podeu confirmar telefònicament els fets amb les respectives companyies.

■ Per telèfon, no faciliteu dades personals (sobretot bancàries) a l’interlocutor.

■ Si amb l’intèrfon faciliteu l’accés a per-

sones desconegudes, comproveu personalment de qui es tracta i a on va.

■ Si tot i així sou víctimes o testimonis d’algun il•lícit penal cal que: Mantingueu la calma i aviseu immediatament al 112.

La vostra col•laboració és imprescindible per prevenir i investigar els delictes i faltes penals.

Oficina de Relació amb la Comunitat ABP Sants-Montjuïc ▶ L'assemblea va omplir gairebé del tot la sala polivalent de la Biblioteca Francesc Candel

Rafel Vidal

12 ACTUALITAT

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Pla Paral•lel, una catifa vermella per als creueristes del Port || Jordi Molina || FAVB El conflicte que viuen alguns barris de Barcelona amb el model de ciutat, i que ha arribat a la seva màxima expressió arran de la crisi de la Barceloneta, té un nom propi a l'avinguda del Paral•lel: el Pla Paral•lel. El que en un principi havia de ser un projecte per rehabilitar l'avinguda, aprovat per unanimitat en ple municipal sota mandat de l'alcalde Jordi Hereu, ha acabat provocant un rebuig notable entre el teixit associatiu i veïnal de la zona.

Col•lectius veïnals culturals i professionals assemblees de barri i entitats de Sant Antoni, Poble -sec i el Raval s'han organitzat per impulsar la plataforma ciutadana Aturem el Pla Paral•lel, que manté un pols amb l'Ajuntament per tal d'intervenir en el projecte. “Creiem que el Pla, subvencionat amb diners públics, beneficia el sector privat i s'oblida de les necessitats socials, serveis i equipaments d'uns barris populars especialment castigats per la crisi”, explica el sociòleg Marc Serra, un dels portaveus de la plataforma.

La reforma, pressupostada en 9,6 milions d'euros, consisteix en la construcció de sis noves placetes al llarg de l'avinguda una nova pavimentació, el desplaçament del carril bici al mig de la calçada i la creació d'un nou sistena d'enllumenat tecnològicament avançat. La Fundació El Molino (FEM), principal aliada del consistori en aquesta reforma, havia dit, per mitjà de la seva presidenta, Elvira Vázquez, que el Paral•lel necessitava urgentment un nou i modern sistema d'enllumenat. Dit i fet. El 30% del pressupost, 2,8 milions d'euros, serà per als nous fanals, cada un d'un cost aproximat de 6.500 euros.

Des de la plataforma asseguren que les sis noves placetes estan pensades per acollir les terrasses dels negocis de l'hosteleria, i sostenen que es privatitzarà un espai públic que havia de ser per a activitats al carrer. Demanem també reconsiderar la dotació econòmica per a la il•luminació, i reorientar-la a finalitats socials.

I, per últim, exigeixen l'elaboració d'un Pla d'Usos capaç d'evitar l'augment del turisme a la zona. Una proposta que, avui, genera un ampli conses amb altres actors principals de la vida

▶ La plataforma contempla noves mobilitzacions si l'Ajuntament no mou fitza

veïnal de la zona, com ara la Coordinadora d'Entitats del Poblesec o a la Unió de Veïns del Poble – sec, que viuen el debat sobre el futur de l'avinguda al marge de la plataforma.

Els efectes del Pla Segons els activistes, la reforma del Paral•lel respon a la voluntat d'estendre “una catifa vermella” als creueristes que arriben al Port, tenint en compte que la principal via d'escapament, la Rambla, ja s'ha exprimit fins al punt que, a dir d'avui, és un eix sense identitat. El Paral•lel, a més, manté connectivitat amb punts estratègics de la ciutat, com la Fira de Barcelona, o punts de concentració econòmica, com el centre comercial de Les Arenes. De fet, el trànsit de turistes per l'avinguda ja està condicionant no només el tipus d'establiments que s'hi han instal•lat en els darrers anys, com és el cas de restaurants de grans franquícies i altres de luxe, sinó també la fisonomia social dels barris veïns. “Correm el risc de transformar el Paral•lel en una nova Rambla, i que barris populars i històrics, com el Poble-sec o Sant Antoni acabin sent un nou Born”, diu Serra, que alerta d'un creixent procés de gentrificació en aquest barri.

80 entitats s'uneixen pel tancament del CIE de la Zona Franca

▶ Representació d'algunes de les entitats unides a la campanya per tancar el CIE

SOS Racisme

Jordi Molina

A aquesta problemàtica cal afegir la proliferació de pisos turístics. Al Poble-sec, segons dades oficials, hi ha 345 pisos registrats com a turístics, a banda dels il•legals. Al carrer Nou de la Rambla, per exemple, hi ha bolcs d'edificis sencers que pertanyen a una mateixa empresa immobiliària i que es destinen només al turisme. En aquest sentit, la plataforma demana una moratòria en les llicències d'hotels, pisos turístics i terrasses en punts de conflicte.

Mentrestant, l'Ajuntament basa la legitimitat del projecte en el procés participatiu que va liderar juntament amb la FEM i que van avalar laCoordinadora d'Entitats, la Unió de Veïns del Poble Sec i Paral•lel. La plataforma el titlla de “fanstasma” per l'opacitat en l'accés a les actes i per la manca de regularitat en la convocatòria de reunions. En la darrera reunió sobre el futur de l'avinguda, l'Ajuntament a parer de la plataforma, va demostrar la “manca de voluntt política” per assumir alguna de les demandes veïnals. Els activistes, que no descarten mobilitzacions a curt termini, adverteixen que no s'avindran a canvis cosmètics. ■

||Redacció Actualitat ||REDACCIÓ La nova campanya per tancar el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca (CIE) comptarà amb més de 800 personalitats i 80 entitats, entre les quals destaquen SOS Racisme, la PAH, Òmnium Cultural, l’activista Arcadi Oliveres o el cantant Gerard Quintana.

La campanya,que s’ha donat a conèixer amb un web, crida a la participació ciutadana en les diverses accions reivindicatives que s’han preparat. La més important, que es farà els dies 17 i 19 d’octubre i consistirà a envoltar amb una protesta el CIE de la Zona Franca.

Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme, assegura que la data s’ha fixat “intencionadament entre la Diada i el 9 de novembre”, ja que “estem debatent quin model de societat i país volem, és el millor moment per poder decidir quina societat volem“.

La campanya té el suport d’entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Òmnium Cultural, la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) i la Fe-

Entitats socials demanen accions efectives a la 'Taula sobre la pobresa energètica' La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i l'Aliança contra la pobresa energètica reclamen mesures efectives a la "Taula sobre la pobresa energètica". A les portes d'un nou hivern, aquesta taula impulsada pel Parlament de Catalunya i coordinada pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, es va reunir per última vegada aquest dilluns, 29 de setembre, per millorar el Decret Llei 6/2013, un marc legal que ha resultat totalment insuficient per resoldre aquesta greu problemàtica social.

Les organitzacions convocants van reclamar les mesures següents: 1.Garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics. Concretament ha de garantir un mínim de: 100 litres per persona i dia en el cas de l’aigua i 2000 kWh anuals en el cas de l’energia.

2.Garantir que no es produeixi cap tall de subministraments. Les empreses hauran de comunicar la situació d’impagament a Serveis Socials Bàsics per començar el protocol d’avaluació de la situació de vulnerabilitat de cada llar.

3.Aplicar criteris socials de vulnerabilitat per acollir-se a les mesures contra la pobresa energètica més enllà de la renta.

4.Apel•lar a la responsabilitat de les empreses subministradores perquè cobreixin els costos associats al manteniment dels subministraments i al deute generat que no pugui ser cobert per les persones en situació de vulnerabilitat.

5.Garantir la realització de cursos de formació i capacitació en eficiència energètica.

Més informació a www.energiajusta.org o a twitter: @energia_justa ■ Associació Benestar i Desenvolupament

deració d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), així com dels sindicats UGT, CCOO i CGT. També s’han adherit el cantant Gerard Quintana, l’activista Arcadi Oliveres, la monja Teresa Forcades, el grup La Pegatina, el líder de la CUP, David Fernàndez, i el líder d’ICVEUiA Joan Herrera.

Oliveres ha assegurat que la manca de regulació dels centres fa que es vulnerin els drets humans i ha destacat que “no es pot criminalitzar la immigració perquè és un tresor que cal preservar i explicar als ciutadans”.

La iniciativa, que vol sumar adhesions de més plataformes a través del web, critica l’”opacitat” del CIE de la Zona Franca, al·legant que organitzacions i institucions de defensa dels drets humans no poden entrar-hi i que es retenen immigrants durant dos mesos. ■

Envoltar el centre és l'acte central de la campanya i es farà del 17 al 19 d'octubre

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

DISTRICTE 13

14 CULTURA

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

L'agenda d'octubre Centre Cívic Casa del Rellotge Del 27 al 31 d'octubre

Exposició dibuix del fantasma Tots els dibuixos participants seran exposats i tothom pot votar el seu preferit.

Divendres 31

Festa de la Castanyada En cas de mal temps la festa es traslladarà a la Sala Pepita Casanellas.

Hora: 18h.

Organització: Ludoteca Casa dels Colors, CC Casa del Rellotge-Sala Pepita Casanellas.

Col·laboració: Associació d'Artistes La Marina, Diables de Port.

Espai Musical La Bàscula Dijous 9

Los Peces de Cristina Hora: 20:30h.

Divendres 17

D.C: Complejo+La Gran Bestia Pop Concert dels grups guanyadors a la disciplina musical al Festival Besmina d’enguany que organitza el Centre Cívic.

Hora: 20:30h.

Dissabte 25

Monsters of Caspa 2014-Terror Edition Un any més, i ja en són 13+1, la caspa amenaça estendre el pànic en forma de

festival musical. La seu d’aquesta edició del terror serà un cop més La Bàscula.

Entrada lliure per als amants de les impressions fortes i per al públic en general.

Hora: 22h.

Sala Pepita Casanellas Diumenge 12

Els Bufaflaires Música i sentits a càrrec de La Botzina.

Un concert per a quintet on descobrirem el món dels sentits a través de la música.

Hora: 12h.

Edat recomanada: a partir dels 3 anys-

Diumenge 26

Tea time magic show Espectacle de màgia visual a càrrec del Mag Txema. Una proposta escènica per sorprendre. Aparicions, desaparicions, manipulacions... Il·lusions que transformen la realitat.

Hora: 12h.

Edat recomanada: a partir dels 6 anys

El Far

Dimecres 8

Traçats de dansa: 'El cant dels cavalls' L'equip artístic del projecte El cant dels cavalls, dirigit per Lipi Hernández, conviden a totes les persones que ho desitgin a participar junt amb els ballarins i músics en aquesta performance per crear una peça única fruit del diàleg en comú.

Hora: 18h.

A càrrec de: Lipi Hernández, coreò-

graf de l'espai El Graner.

Dilluns 13

Presentació de 'Els altres Candels' Hora: 19h.

A càrrec de: Manel Veiga. Pagès editors.

L'Engranatge: Ateneu Popular La Marina Diumenge 19 Club de lectura Hora: 17h

Vols aprofitar el teu temps lliure per veure el cinema en família?

La biblioteca ha creat una nova secció de cinema familiar que agradarà a petits i grans.

Es tracta de pel•lícules, no de dibuixos animats, pensades per a què agradin a tota la família. Es tracta d’obrir les possibilitats, de canviar el xip i pensar que hi ha vida després de Disney. Si el teu fill ja està cansat de veure dibuixos animats, és el moment de què t’adrecis a la secció de cinema familiar.

Descobriràs pel•lícules de tots els gèneres: comèdia, aventures, musicals, ciència ficció... Trobaràs títols tan significatius com: E.T., los goonies, las aventuras de los cinco, las crónicas de Narnia: el príncipe Caspian i Spy kids.

Aquest fons el podreu trobar a la planta d’adults, a la secció d’audiovisuals. Totes les pel•lícules porten per la seva identificació aquest logo:

i dimecres Biblioteca Francesc Candel Dilluns Reforç escolar de nens/es amb necesDimarts 7

Road Movies: 'Vivir es fácil con los ojos cerrados', David Trueba, 2013 Hora: 19h.

A càrrec de: Pere Vall, redactor cap de la revista Fotogramas.

sitats especials lleus Hora: 17:30-18:30h

Dimarts i dijous Reforç escolar Hora: 17:30-18:30h

Entrevista a José Mª Pérez, membre del grup Montjuïc Poètic que presenta el seu primer llibre "Poesías desde mi camión"

"Poesia és connectar per dins"

hi havia un munt de fotos de nens d’Àfrica.

Quan li vaig preguntar em va dir que ella, en lloc d’anar-se’n de vacances, marxava a l’Àfrica a operar a nens gratuïtament. Això em va emocionar, li vaig fer un poema i el va penjar a la consulta. Un company de Montjuïc Poètic, Salva, va anar a revisar-se la vista un temps després i va preguntar qui havia fet aquell poema. Resulta que ell i jo ens coneixíem perquè la seva dona i la meva són cosines.

|| Ana Sánchez || REDACCIÓ

Com és que escrius des d’un camió?

Sóc camioner i acostumo a escriure en les estones d’espera. És la meva forma d’estar al camió, donant-li voltes a les coses i escrivint.

He intentat escriure a casa i no puc: tots els poemes estan escrits a la cabina.

Des de quan escrius?

Va passar fa uns anys que un company de feina es jubilava, jo vaig pensar que seria maco fer-li un poema, sense tenir molta idea, només per fer la gràcia. Li vaig donar al sopar amb tots els companys. Va començar a llegir-lo i es va emocionar molt, com tots els assistents i em van dir que els havia encantat. A partir d’aquí, cada vegada que es jubilava un company feia un poema.

I vas continuar?

Sí. Com ho gaudia, vaig començar a fer poemes sobre el racisme i el tema del metro. Als del 15 M els va agradar molt i em van demanar si ho podien posar en una pancarta.

De què altres coses escrius?

De coses que em motiven. El racisme, la gent del barri, la malaltia, l'Alzheimer més que res perquè ho vaig viure de molt a prop.

I abans del sopar d’acomiadament d’aquell company no escrivies?

No, vaig sentir de cop una cosa que havia

"En ajuntar les paraules, amb un llapis i un paper, surten frases des de l'ànima, del poema que vols fer" (La poesia)

▶ José María Pérez mostra la portada del seu llibre, dissenyada pel seu fill Pere.

de treure-ho però no sabia com. I això és la definició de la poesia: connectar per dins.

Maria Rosa Pérez

Llegies poesia?

No, ha estat després que m’he interessat. Jo coneixia les molt famoses.

mariner. El pròleg l’ha escrit el director de l’escola del meu poble, ell és poeta i ha agafat extractes d’alguns dels poemes per desenvolupar com els veu i explicar una mica sobre mètrica i estil perquè jo no tinc ni idea d’aquestes coses.

Quants poemes hi ha al llibre?

Són 58 o 59 poemes en cinc blocs: familiars, malaltia, reivindicatives, pensaments i sobre la mar, això m’encanta perquè sóc d’un port

També estàs a un grup de poesia anomenat “Montjuïc Poètic”. Quan vas entrar?

Sí, això va ser una casualitat. Vaig anar a revisar-me la vista i en la consulta de l'oftalmòloga

I com va sorgir la idea de fer un llibre?

Va ser pels companys del grup, que em van animar a publicar els meus poemes, però a mi ja em venia de gust. Quan veus que als altres els agrada el que fas, no ho dubtes.

Hi ha poemes en català, però la majoria són en castellà. Quina és la teva llengua?

Amb el meu cercle parlo castellà encara que sé parlar català. Jo he nascut a Tarifa però em sento català. Aquesta és la meva terra i em sentia moralment obligat a escriure- hi.

El llibre l'ha editat ell mateix i es vendrà per 7 euros a la presentació del divendres 17 d’octubre a la Biblioteca Francesc Candel. ■

CULTURA 15

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Història d'una reivindicació veïnal El C. C. Casa del Rellotge ha celebrat amb quatre exposicions el seu trentè aniversari || Ana Sánchez || REDACCIÓ "Obrero, no gastes tu dinero en pisos de Farrero”. Aquesta era una de les rimes que es podien sentir a finals dels anys 70, quan els propietaris de Can Farrero van reconvertir-se en immobiliària i enderrocaren gran part dels edificis que formaven la fàbrica per construir grans blocs d'habitatges. Prometien un espai verd per al barri però els veïns, lluny d'esperar que compliren la seva promesa, van inaugurar ells mateixos el parc ocupant la instal•lació que ara és el Centre Cívic Casa del Rellotge.

150 anys d'història El 2014 aquest centre fa 30 anys i els seus responsables han volgut no només celebrar aquest aniversari sinó remarcar també la història de l’emblemàtic edifici. “Vam notar que la gent té un sentiment de pertinença i de vinculació al centre força gran, tothom té records de la fàbrica i del centre cívic”, explica l'actual directora de l'espai, Gemma Escribà.

L'edifici es va construir l'any 1856 per acollir l'Ausiliar de la Industria Aquesta revisió ha tingut una durada de més d’un any mitjançant quatre exposicions i diverses trobades. Des de la primera fàbrica La Ausiliar de la Industria, creada el 1856 per l’arquitecte Oriol Mestres i dedicada als treballs complementaris de la indústria tèxtil, fins als nostres dies són més de 150 anys de vida que només ha estat possible gràcies a la lluita dels veïns de La Marina.

Can Farrero: el motor del barri La part més emotiva de tot aquest recorregut ha sigut el record de la fàbrica de galvanitzat que feien també estris en fusta i ferro. Al barri encara viuen algunes de les persones que van treballar allà, com Ramon Anglès, que va aconseguir una feina d’aprenent al taller mecànic als 14 anys en 1941 gràcies al seu pare, que hi era des del 1920.

Hi havia 600 treballadors i cap d’ells feia servir protecció ni tan sols per netejar les peces amb salfumant o manipular les planxes de ferro. "Allà es van fer les torres d'electricitat i es van galvanitzar les faroles de Passeig de Gràcia, perquè deixessin de rovellar-se", recorda Anglès. Ell és un dels impulsors del Centre de Documentació Històrica Montjuïc-La Marina que va arrencar el 1985 de la mà de dues estudiants i que va continuar ell. Amb

la remodelació de l’edifici l’any 2009 va ser traslladat a l’arxiu del districte. Tot i això, ell continua la seva feina per al barri com a director de Memòria Viva de la Marina a la Sala Pepita Casanellas.

Durant la Guerra Civil, el bàndol republicà va encarregar a la fàbrica Can Farrero la fabricació d’armes i munició i potser és per això que el barri va patir tants bombardejos.

En la Guerra Civil, Can Farrero va fabricar armes per als republicans Va sortir indemne i va tornar a la seva activitat habitual fins al 1965, quan va tancar per sempre. Després de molts anys d’abandonament, la família Farrero, que aleshores portaven una immobiliària, van impulsar la construcció de blocs d'habitatges a les enormes instal•lacions que restaven sense ús.

Però el barri, no va estar d’acord.

La reivindicació de La Marina La lluita veïnal de finals dels anys 70 va coincidir amb el final de la dictadura i un renaixement i exacerbació dels moviments obrers i sindicalistes. Van ser anys de reivindicació de drets socials, de construcció d’una democràcia nova i més justa. I de grans decepcions finals.

Potser és per això que la part més emocionant i remarcable d’aquesta història no tingués la resposta esperada, “la gent no es va implicar tant com ens pensàvem”, comenta Gemma Escribà, però d’aquella època “ens va sobtar molt el consens veïnal per venir aquí, netejar i recuperar aquest espai”.

El centre social Després de signar un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per protegir l'espai de l'enderrocament l'any 1978, els veïns encara esperarien sis anys per aconseguir el seu objectiu. El 23 de juny de 1984 s'inaugurava el centre cívic amb la presència del llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Els primers anys de la Casa del Rellotge van ser els més intensos, “perquè era l’únic agent de cohesió socio-cultural del barri”, diu Carola Fuentes, dinamitzadora del CC Cas del Rellotge. Per exemple, comenta que quan es va començar la immersió lingüística a les escoles, el centre va oferir classes de català per a nens que no el parlaven.

Als anys 80 era l'únic agent de cohesió socio-cultural al barri

▶ Fotografia 1: Vista de l'edifici l'any 1977 R. Anglès / Fotografia 2: Celebració dels 30 anys de C.C. Casa del Rellotge el 26 de setembre

“Ara és un més de la immensa xarxa d’equipaments públics”, comenta Fuentes. De tota manera, afegeix que “la Casa del Rellotge encara està en la memòria de la gent i continua sent un agent important”.

"Això és Zona Franca" El que està ben clar des del principi és que la gent del barri de La Marina té quelcom especial. Berta González, l’anterior directora del Centre Cívic, recorda els seus set anys al capdavant de l’entitat com “una etapa meravellosa amb gent estupenda”. I destaca que els agradava molt participar en les activitats del barri com ara Carnaval, els Reis Mags o la Festa Major.En el mateix sentit també s’expressa Carmen Sabaté, professora de diversos tallers d’arts plàstiques del centre gairebé des del començament. “Vaig començar fent una substitució, però l’altra professora ja no va tornar i jo em vaig quedar encantada perquè tenia

R. Vidal

moltes ganes d’estrenar-me com a docent", assegura. Veïna de tota la vida dels barris de Sarrià-Sant Gervasi, destaca que "em sento més integrada aquí que al meu barri perquè la gent t’agafa una confiança i una estima especial". Encara té contacte amb molts antics alumnes, alguns d’ells dedicats a l’art després de la seva influència, i sempre agraïts, segons ella, "això és Zona Franca".

La celebració dels 30 anys El llarg recorregut històric va culminar amb la inauguració el 26 de setembre de l'última exposició, centrada en els 30 anys de vida del Centre Cívic La Casa del Rellotge. L'acte va comptar amb la presència del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, que va assegurar que la celebració dels trenta anys “demostra que era una necessitat per al barri" i va sentenciar: "si ofereixes una cosa que la gent no vol, es mor sola” ■

Als trenta anys del Centre Cívic de la Casa del Rellotge El passat dia 26 de setembre, al Centre Cívic Casa del Rellotge es celebrava el seu 30 aniversari. A aquest esdeveniment van precedir tres exposicions per donar a conèixer els antecedents i origen del lloc i de l’edifici, i la lluita veïnal que permeté salvar-ho i fer-ne de l’última part de la fàbrica que es mantenia dempeus, un centre de barri, que fou integrat per l’Ajuntament en la xarxa de centres

cívics de la Ciutat. Pot ser, aquest és un bon

moment per destacar el paper de moltes persones, no eren presents en aquest acte, que van ser decisius per poder aconseguir no tan sols la creació d’aquest centre, si no la seva posada en marxa i convertir-lo en un veritable centre social de tots els barris que conformaven la aleshores Zona Franca territori administratiu que conformen avui les Marines de Port i

del Prat Vermell. Els testimonis orals i gràfics mostren el paper d’aquest centre de tots, on es trobaven els veïns i les veïnes, es feien un bon nombre d’activitats dins i fora i on tenien lloc tots els esdeveniments festius del barri. On es creà una oficina d’urbanisme en un moment decisiu per la transformació urbana de tot aquest territori. Han estat moltes les persones capdavanteres d’aquest procés i a qui es deu

tantes coses que avui es poden gaudir. Voldríem detacar-ne una en nom de totes elles i remarcar-la amb lletra capital, en BASILIO GONZALEZ, que a més de president de l’ Associació de Veïns i Veïnes de Port, va ser el primer director d’aquest centre.

J. Oriol Granados

16 CULTURA

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Arrenca el curs als espais culturals del barri

Júlia López i Clara Villar

Centre Cívic Casa del Rellotge Directora del centre Gemma Escribà i Folch Anys que porta sent directora: 7 anys (des de 2007) “Aquest trimestre a més dels ja grups consolidats de tallers, tenim una variada proposta nova, entre elles alguns dirigits a joves. Caldria destacar un monogràfic de Laboratori fotogràfic, per aprendre a fer revelat analògic, l’exposició “30 anys de centre cívic” per commemorar l’aniversari de la Casa del Rellotge i també la xerrada “Les dones de 1714” conduïda per l’autora del llibre Patricia Gabancho.”

SORTIDES CULTURALS Visites als Parcs i Jardins del barri de La Marina i al Museu del Modernisme Català.

SALA PEPITA CASANELLAS Matinals per a totes les famílies: Activitats dirigides a famílies amb nens petits. S’hi trobaran tot tipus d’espectacles, des de fantàstics trucs de màgia amb “Tea Time Magic Show”, obres de teatre on s’explica un conte, concerts de música didàctics i circ amb la companyia “Mini MuMusics”.

Divendres en escena: Música de cambra, narracions orals a càrrec d’Isabela Méndez, comèdia, dansa urbana i teatre són algunes de les activitats que es realitzaran els divendres a la nit a la Casa del Rellotge.

TALLERS Expressió i arts plàstiques: Es faran quatre grups de pintura de dilluns a dijous.

Arts escèniques: Balls de saló, ritmes llatins i zumba per aquells que els agrada ballar i fer esport d’una manera diferent.

Salut i creixement corporal: Exercicis i activitats que afavoreixen a la nostra salut, com ball aeròbic, estiraments i tonificació, tai-txi, gimnàstica per a gent gran i diferents activitats de relaxació com el ioga, adaptat a diferents perfils de persones; per a embarassades, per a gent gran o ioga més intens pels experts.

Llengües: Es faran tres tipus de tallers en anglès: un per aquells que s’inicien, un altre de nivell elemental i l’últim per potenciar la conversa i agafar fluïdesa.

Tallers per a infants i joves: Ensenyaran en 11 sessions com dissenyar un capgròs i es farà una activitat d’iniciació a la dansa del ventre, a les arts escèniques i a l’Aikido, un art marcial poc conegut.

Tallers monogràfics: Iniciació a la fotografia.

Activitats estables: Es repeteixen cada any, com el club de fotografia o les converses en català.

■ Tots els tallers s’iniciaran entre el 6 i el 10 d’octubre i acabaran entre el 15 i el 19 de desembre. Cadascun d’ells té una durada d’11 sessions.

Centre Cívic La Cadena Directora del centre Gemma Charines

Anys que porta sent directora: 2 anys (des de 2012) “De les activitats que es fan al centre podem destacar la part de "culte al cos”, és sens dubte el nostre centre d'interés. Les activitats artístiques, com el ballet, els balls de saló... Tenim activitats dedicades als infants i a la gent gran. També cal destacar els monogràfics, les exposicions, o les xerrades de dones que fan que el nostre centre sigui cada dia més un referent del barri, on els veïns d'un tracte proper de la mà dels nostres informadors.”

TALLERS Salut i creixement personal: Classes per a no perdre la forma i seguir el ritme durant tot el curs. Es realitzaran dues sessions setmanals d’abdominals i tonificació de glutis.

Artístics: Activitats d’expressió corporal com el taller de manualitats divertides o altres per moure el cos a través de la zumba, el ballet, els ball de saló o la batuka.

Llengües: Es faran tres grups d’anglès per a diferents nivells. Un per als més petits de la casa que comencen a iniciar-se, un de nivell mitjà i un per als adults.

Amb les teves mans: Es faran classes de zumba, considerada una nova disciplina de fitness que prové de Colòmbia.

Activitats estables: Són aquelles que es fan cada any i per tant, no s’hi ha introduït cap tipus de canvi.

Tallers infantils: Es faran jocs esportius per a nens i nenes tots els dilluns, per tal de desenvolupar les seves capacitats físiques com l’elasticitat i millorar la motricitat.

Biblioteca Francesc Candel

Espai musical La Bàscula

Àngels Migueles Sarri

Director del centre Quimantú Segura Anys que porta sent director: 2 anys (des de 2012)

“Com a equipament cultural gratuït, volem que la biblioteca Francesc Candel, sigui el centre local d’informació dels nostres habitants, donant-los accés al coneixement, a la cultura i a la formació. Volem ajustar els nostres serveis i la nostra oferta cultural a les necessitats de la població, i adaptar-nos d’aquesta manera a la societat, experimentant també els canvis que es viuen en ella.”

Cursos d’aula digital: un espai on tot aquell que estigui interessat pot anar un pas més enllà en el món de la informàtica. Des d’iniciació a la informàtica a control de les xarxes passant per seguretat a la navegació, creació de correu electrònic, iniciació als dispositius mòbils, a la fotografia digital...

Activitats culturals: - Cinema documental: els usuaris poden trobar la millor selecció de documentals segons la seva temàtica: històrics, musicals, d'alimentació... Es tracta d’un fons integrat per centenars de DVD que es troben a la primera planta de la biblioteca, a la secció d’audiovisuals.

- Certamen literari Francesc Candel- La Marina: certamen que es celebra des de l’any 1992 com un homenatge a l’escriptor que dóna nom a la biblioteca. Com a cada any, aquest concurs es troba obert a tots aquells que hi vulguin participar en qualsevol de les seves modalitats: relat curt juvenil, relat curt adult, poesia, reportatge periodístic.

- Club de lectura: per a totes aquelles persones que s’hi hagin apuntat està obert aquest club que abasta una gran varietat de gèneres, èpoques, cultures i registres.

“Aquest curs l'iniciem amb dues novetats, el taller de Capoeira Angola i el projecte estrella de la temporada: l'Espai Jove de La Marina impulsat per la TIAF. Encarem el projecte de l'Espai Jove amb moltes ganes ja que, a banda de l'avenç que suposa per al jovent de La Marina, serà un altre pol d'arrelament de l'equipament al barri juntament amb els concerts i els tallers.”

Concerts: amb actuacions de losPecesdeCristina, Malke, Complejo o La Gran Bestia Pop entre d’altres.

Tallers: - Capoeira Angola: la gran novetat dels tallers de La Bàscula. Dansa, música i esport en una mateixa activitat que es durà a terme dilluns i dimecres de 19:30 a 21:30 impartida pels experts de l’ECAAM (Escola de Capoeira Angola Barcelona Arte do Mundo).

- Música Moderna: bateria, baix elèctric, combo rock, cant o guitarra elèctrica, activitats obertes pels amants de la música.

- Música Avançada: beat box i live looping, digital DJ o software lliure. Si ets un amant de les tecnologies i t’apassiona la música, a La Bàscula t’ensenyaran a combinar aquestes dues aficions.

- Dansa Moderna: on podràs escollir el tipus de dansa que més vagi amb tu: Ritmes Urbans amb hip hop, street dance, breackdance... O Ritmes Llatins amb salsa, bachata, merengue, salsa i reggaeton.

- Percussió Batucada: per la gent amb més ritme del barri, els dimarts i/o dijous.

SALUT 17

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Retorn de la taxa de l'euro per recepta El 6 de maig de 2014 el Ple del Tribunal Constitucional (TC) va declarar inconstitucional la taxa del pagament de l’euro per recepta que la Generalitat va implantar el 23 de juny de 2012 i que estava suspesa des del 15 de gener de 2013.

El CatSalut ha habilitat el procediment per tal que els ciutadans puguin sol•licitar la devolució de l’import que van abonar a les farmàcies en concepte d’aquesta taxa, quan van adquirir un medicament o producte sanitari mitjançant una recepta mèdica del CatSalut, durant el període de la seva vigència.

Com podeu tramitar el retorn de l’import de la taxa?

mació necessària per conèixer quin import us ha de retornar. Atès que la devolució de l’import es farà per transferència bancària, és necessari que ens faciliteu les vostres dades bancàries i que aneu a la vostra entitat bancària perquè li posin el segell.

Les sol•licituds s’han de presentar mitjançant un formulari que us facilitaran als centres d’atenció primària, o bé el podreu descarregar de l’oficina virtual de tràmits de la Generalitat de Catalunya. No cal especificar-hi l’import a retornar, ni adjuntar cap comprovant del pagament de la taxa, atès que el CatSalut ja disposa de les dades i la infor-

Requisits Per tenir dret al retorn de la taxa es comprovarà que el sol•licitant estigui al corrent de les obligacions tributàries i que no té cap deute amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

El retorn de la taxa l’ha de sol. licitar la persona a qui es van prescriure les receptes, o bé el seu representant legal (menors, tutelats, difunts, etc.), mitjançant la documentació que acrediti la representació legal.

Presentació de la sol.licitud Els centres d’atenció primària hauran de recollir les sol•licituds degudament comple-

mentades i confirmar que estan signades pel ciutadà(o representant legal amb la documentació acreditativa), així com constataran que estiguin les dades bancàries.

El retorn es farà efectiu mitjançant traspàs bancari. ■

Equip de Gestió i Serveis de CAP LA MARINA

Arriba la tardor i amb ella la campanya de vacunació contra la grip!

A partir d’1 d’octubre podeu programar-vos amb la vostra infermera Com cada any a Catalunya, a la tardor es posa en marxa la campanya de vacunació antigripal amb l’objectiu de disminuir la incidència de grip en la població de risc per la seva edat o patologia/es de base (persones grans, persones amb malalties cròniques, persones amb obesitat mòrbida, persones que realitzen serveis públics essencials per a la comunitat:personal sanitari, bombers, policies, protecció civil, professors, etc.) i en la població en general.

d’octubre, continuant amb l’enrariment de la campanya iniciada l’any passat.

Així, doncs, a partir d’1 d’octubre podeu programar-vos amb la vostra infermera o a la consulta de la GRIP (habilitada al nostre centre durant la campanya antigripal) trucant als telèfons de cita prèvia 902.111444 i 933268901 o directament al telèfon del Centre Carles Ribas 93-2232888 o per internet a través de la pagina gencat.cat/ics ■

Aquest any iniciem la campanya de vacunació 2014 contra la grip a Catalunya el 13

Maria Mercedes Liroz CAP Carles Ribas

▶ L'equip mèdic del CAP Carles Ribes inicia la campanya de vacunació contra la grip

Rafel Vidal

18 ESPORTS

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Les noies del Gòtics posen en marxa un equip Sub 18 per seguir amb la progressió a l'alça del rugby femení El conjunt femení sènior de l’entitat va plegar i va tornar a refer-se fa just ara cinc anys. D’aleshores ençà, gràcies al treball de promoció i difusió i al boca-orella, podem dir que aquesta secció ha anat un pas més enllà de la consolidació i arriba a poder-se plantejar nous projectes. || Jordi Gispert || Redacció Parlo amb la Cati Arqued al camp de la Foixarda. Som al vespre i les noies del Gòtics surten a escalfar-se a la banda dreta del rectangle. Ella és una de les veteranes, ara en tasques de complementació del treball de la primera entrenadora, l’Eva Serra, i del seu ajudant, en David Fe. Som encara en pretemporada. La Lliga, la 1ª Catalana, comença a l’octubre, així que és hora d’encarar ja la recta final de la preparació. Avui hi ha un amistós contra les noies de l’INEF. Veiem exercicis conjunts per preparar el cos per al desgast. Passades, recepcions, placatges, tot jugades combinades que impliquen un grup de dues o tres jugadores i que es van repetint amb ordre per poder arribar a tothom.

Són unes 18 de plantilla, n’hi ha un parell que arriben més tard a causa de la feina.

L’amateurisme té aquestes coses. Evidentment ningú cobra, totes paguen la seva quota com a sòcies i hi posen de més per desplaçaments i altres extres, però la intensitat, la seriositat i les ganes són a vegades el que converteix una pràctica concreta en una història de primer o de segon nivell. Si desfem tots els nostres coneixements previs i prejudicis observem que aquí s’hi treballa amb una il•lusió i una dedicació que a vegades manca fins i tot en conjunts que el món legal de l’esport considera més que professionals.

Fa 6 anys el Gòtics femení va veure’s obligat a desaparèixer. Un any més tard, va poder-se resoldre aquella manca d’efectius i a poc a poc s’ha volgut consolidar de nou una secció que fóra una pena que tornés a decaure. L’esport és dels nois i també de les noies, i el rugby no n’és cap excepció. Parlem del passat i del present, i tirant la vista enrere, es pot dir que el moment actual pot millorar, però també es pot dir que és força positiu. La promoció a través

de xarxes socials, de cartells, d’esdeveniments i a través del boca-orella entre jugadores i amics o familiars, ha fet que el nombre de noies presents al club hagi anat creixent a poc a poc. El sènior compta una vintena de jugadores només, és una plantilla curta però almenys justa i suficient. A l’escola i als equips inferiors les noies comparteixen equip amb els nois, i això a vegades resta participació. La difusió a les escoles del barri, amb activitats dins l’assignatura d’activitat física, visites i pràctiques a la Foixarda o propostes de classes extraescolars, ha fet incrementar l’interès en aquest període temps i s’espera que segueixi canviant tendències.

L’important és que el nombre d’apuntades no baixa, i per això enguany s’ha pogut plantejar un nou pas de gegant: la creació d’un grup sub 18 que compta ja amb una desena de jugadores. Fins a l’any passat la categoria infantil era la darrera i a partir d’allà, amb 15 o 16 anys, les noies havien de fer el pas directament al primer equip, amb la diferència d’edat, experiència i força física que això comporta, o bé deixar-ho. Aquesta eina intermedia és vital per perllongar la vida esportiva d’unes adolescents que almenys ara no hauran ja de topar amb cap obstacle al llarg de la seva formació.

L’INEF i el GEiEC són els únics conjunts catalans que competeixen a la Divisió d’Honor Criden la Cati, ha d’anar a buscar els uniformes i preparar-ho tot de cara al partit. L’INEF i el GEiEC són els únics conjunts catalans que competeixen a la Divisió d’Honor, la màxima categoria del rugby estatal, a la qual segueixen les divisions autonòmiques, com en el cas que ens ateny, la primera i la segona catalanes. A Honor, el Gòtics hi va participar fa un parell d’anys i el darrer va ser a un pas de tornarhi. No és senzill però per a un club modest.

L’entitat i les jugadores han de fer un sobreesforç perquè les fitxes són més cares i sobretot els desplaçaments també. No és el mateix haver d’anar a Vigo diumenge que a Sitges. El grup és conscient d’això, però pot l’ambició esportiva i enguany lluitaran per tornar-hi a ser i per tornar a aixecar també la copa que es va assolir l’any passat. Una de les capitanes, la Diana Gasso, ha participat aquest estiu a París al Mundial on hi ha competit la selecció espanyola. D’altres jugadores arriben de bell nou a provar sort, a competir i a divertir-se.

Anivellar aquestes diferències és la clau per fer avançar esportivament l’equip. Seguir la promoció perquè moltes de les que podrien perdin la por i vinguin, és l’estratègia a seguir per mirar de passar d’un estat de supervivència d’un grup que hi té tot el dret, a un estat de creixement i millora. El 2016, els Sevens, el Rugby a 7, seran per primera vegada olímpics a Rio de Janeiro. La difusió d’aquesta especialitat a escala femení és també un altre puntal del club, i un altre reclam que ajuda a cridar l’atenció. ■

COMUNICACIÓ 19

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat

La publicació La Marina i La Marina FM presenten nova app per a dispositius Android || Redacció Comunicació || Redacció A partir d’aquest octubre ja es pot descarregar gratuïtament la nova aplicació “La Marina APP” a través de Google Play. Amb ella, s’unifiquen els continguts dels dos mitjans de l’AMCL.

D’una banda, permet consultar les darreres notícies publicades en les diferents seccions al portal La Marina Digital, així com llegir els diferents articles d’opinió. D’altra banda, ofereix un reproductor per escoltar l’emissora en directe a través d’una connexió a Internet, l’opció per consultar-ne la graella de programació i la possibilitat de recuperar els podcasts dels diferents espais de La Marina FM i, fins i tot, de descarregar-los al dispositiu per a escoltar-los sense connexió.

Igualment incorpora més serveis com ara la previsió del temps al barri, una agenda amb els esdeveniments propers de la zona, o bé un visualitzador de les edicions en paper de la publicació La Marina.

L’aplicació també mantindrà informat l’usuari a través de la seva integració amb la pàgina de Facebook dels mitjans i els dos comptes de Twitter (@lamarinafm i @lamarinacat), així com del canal de vídeos a YouTube. ■

Escaneja aquest codi per descarregar l'aplicació

La Marina FM estrena nous magazines per aquesta temporada de teatre fins a cuina, des de sèries fins a música. Un aspecte fonamental del programa són les entrevistes, a les quals “hi està convidat tot aquell que té alguna cosa a dir”.

La presència a les xarxes socials és constant al llarg del programa, a través de les quals mantenen una interacció directa amb els oients en tot moment, fomentant-ne la participació activa. Aquestes xarxes també els permet ensenyar què és el que succeeix a l’estudi mentre es realitza el directe, un fet que els seguidors més curiosos sempre agraeixen.

Marc Clapés Aficionat al món de la ràdio però no amb poca experiència. Ha treballat a Ràdio Begur, Matadepera Ràdio i més emissores de Catalunya, tot i que ens confirma que el seu lloc ara és La Marina FM.

I què més?

Oriol Capdevila Dissabtes de 12 a 14h

▶D'esquerra a dreta: Arlet Rodríguez, Abraham Orriols, Laura Campins i Guillem Estadella (MOLTA CANYA).

|| Aran Comín || Redacció El passat mes de setembre La Marina FM va estrenar la nova graella per la temporada 2014-15. En ella es mantenen programes emblemes de la casa com “Portes Obertes” o bé “Més a prop teu”, però també s’hi inclouen tres nous magazines. Hem conversat amb els seus presentadors: Marc Clapés (Per no dir res), Oriol Capdevila (I què més?) i Guillem Estadella i Abraham Orriols (Molta canya).

Per no dir res Cada tarda en Marc Clapés t’apropa la seva particular mescla d’entreteniment i cultura acompanyada de l’actualitat musical que es viu al país i a tot el món. “Volem recrear l’ambient de bar, com quan estem amb els amics. I volem encomanar aquest bon rotllo a l’oient”, explica Clapés.

Per aconseguir-ho ha format tot un equip de col•laboradors que s’encarreguen de nodrir de contingut les diferents seccions del programa.

Algunes d’elles tracten sobre l’actualitat del cinema i la cartellera, les sèries de televisió, les novetats en el panorama dels videojocs, el descobriment d’eines útils relacionades amb la tec-

nologia i les xarxes, o bé l’actualitat del món de la moda. També inclou seccions d’humor com ara TelaMarinera o Res+. “Ens agrada jugar amb els noms. Som juganers, que vols fer-hi”.

D’altra banda el Per no dir res també se centra en oferir informació de proximitat dels barris de la Marina i del districte de SantsMontjuïc. Segons el presentador, “és un espai amb els micròfons oberts per a informar de qualsevol fet que pugui succeir al barri al llarg de la tarda”.

El programa, a més a més, manté una relació directa amb el portal www.pernodirres.cat, on es poden trobar continguts relacionats amb el magazine així com la informació musical en l’àmbit internacional i més propera.

Per no dir res Marc Clapés De dilluns a divendres de 17 a 19h

I què més?

Els migdies de dissabte els lidera Oriol Capdevila amb I què més?, el seu nou magazine cultural destinat principalment a joves.

“D’alguna manera o altra lluitem en contra del 21% d’IVA cultural, aproximant la cultura a la gent sense pagar ni un ral”, afirma Capdevila. És per això que el programa manté un seguit de seccions setmanals amb les quals parlen des

Molta canya Fins fa poc les tardes de diumenge eren avorrides, depriments perquè s’acabava el cap de setmana. Ara però, gràcies a en Guillem Estadella i l’Abraham Orriols són més entretingudes que mai!

Aquest parell t’ofereixen cada diumenge de 19 a 21h un magazine d’humor que ja és dels més escoltats de La Marina FM. Segons Guillem Estadella, “Molta canya és la revolució dels joves a les ones radiofòniques”, però coincideixen en què encara que estigui dirigit a joves “tothom està convidat a escoltar-lo i a participar-hi”.

En dues hores podrem trobar el millor humor, bona música i convidats de luxe. Alguns dels protagonistes que han passat recentment pels micròfons de l’emissora han estat Mateo Vergara, Mònica López o Quim Masferrer.

Abraham Orriols, co-presentador del programa, ens aclareix que aquestes entrevistes “són molt desenfadades encara que siguin amb personatges coneguts; la intenció és conèixer-los una mica millor. No es tracta d’una entrevista en si, és més aviat una conversa.”

En definitiva, és “un espai per poder acabar de passar les últimes hores del cap de setmana de la millor manera i preparar a l’oient per la setmana entrant”.

Molta canya Guillem Estadella i Abraham Orriols Diumenges de 19 a 21h

Oriol Capdevila S’identifica com un estudiant desapassionat procedent de Torelló (Osona). Els seus interessos són la música, especialment la que gira entorn el panorama català, i el teatre, entre d’altres.

Guillem Estadella Encara que estigui una mica tocat de l’ala li encanta el món de la comunicació, però sobretot el bon humor i poder fer riure a la gent. Porta temps parlant per la ràdio i encara espera a que el facin fora, però com no ve ningú, s’hi queda.

Abraham Orriols Es defineix com un enamorat de la felicitat, el bon humor i la comunicació.

No és més que algú que és feliç fent feliç a la gent a través d’una càmera de televisió o un micròfon de ràdio.

20 PUBLICITAT

Octubre 2014 // www.lamarinadigital.cat