La marina edició gener 2016

Periòdic gratuït Gener 2016 / Nº 245

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

Coherència i compromís

Ada Colau dóna la cara

(Pàg. 3)

Entrevista Jaume Asens

Actualitat

El regidor del districte de Sants-Montjuïc parla amb La Marina sobre temes d'interès al barri

La Barkeno incorpora la dansa en el seu currículum formatiu

(Pàgs. 10-11)

(Pàgs. 4-5)

2

MIRADES

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

amcl



mirada crítica

Editorial Beatriz Takanawa

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Judit Valdés, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Sergio Segura, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente.

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Dani Zilberstein.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Dos dies a la setmana, sobre les 11:30 del matí, els responsables de neteja de l’Ajuntament de Barcelona passen a netejar el passatge de la Plaça Marina cap als Jardins de la Mediterrània. “Suposadament”, perquè només mullen el terra i rellisca molt.

La porteria de Carrer de la Foneria, 38 té una rampa que sempre està neta, tot i que quan hi passen la mànega queda bruta i inclús entra aigua al portal. Molta gent passa per aquesta zona i aquesta situació suposa un perill per als ciutadans. ■ Beatriz Takanawa

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Nosaltres, els que decidim!

El moment polític actual és digne d'anàlisi i és que per negatiu que sembli podem aprofitar-ho i convertir-ho en una oportunitat de recuperar, de crear i de reinventar noves formar de relació entre la ciutadania i el poder que ens governa.

Reinventar la política no és un assumpte només dels partits polítics, doncs encara que aquests exerceixin la nostra representació és necessari emmarcar noves línies d'aquesta relació representants-representats. Hem d'aprendre dels nostres errors i utilitzar els mecanismes de control i participació que en alguns casos ja existeixen però que no hem aprofundit. Ens toca recuperar-los i exercir-los. Són espais que han estat molt difícils d'aconseguir per altres generacions i solament han estat possible gràcies a l'organització i a la lluita d'homes i dones dels nostres barris.

La nostra democràcia és millorable i això potser passa per una participació activa de la ciutadania. La història demostra que no existeix un altre camí.

Es tracta d'organitzar-nos, mobilitzar-nos i tenir consciència del poder de transformació de les entitats cíviques i ciutadanes.

En aquesta conjuntura política els nostres barris tenen l'oportunitat d'alçar la seva veu, reclamar la seva visibilitat i reconquerir el seu espai. En aquesta construcció de noves relacions, és d'aplaudir les iniciatives del nou govern municipal de mantenir contacte amb els veïns i veïnes. És veritat que són unes primeres trobades i que el desafiament real és que aquests espais contribueixin a la generació de noves propostes d'acció popular. No obstant això és un bon inici, que cal aplaudir sense descuidar un control social expectant i rigorós.

Vivim en una democràcia representativa; i els últims resultats electorals han demostrat que en una bona part els ciutadans hem desaprovat la gestió dels nostres representants aquests últims anys. Això ha obert un nou cicle polític en tota Espanya, al que no estem habituats, encara que a Catalunya no ens provoqui sorpresa, ja que la tradició de pactes no és nova. Estem davant un desafiament no solament dels partits polítics sinó de tots i totes, veïnes i veïns compromesos amb la participació i la transformació dels nostres barris. ■

ACTUALITAT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

3

Gir de 180 graus a la política municipal

Ada Colau afronta les demandes veïnals de la Marina

▶ Ada Colau parla en la trobada amb els veïns. Agustín Forteza

|| Redacció En un intent per no perdre el contacte directe amb la ciutadania i marcar les diferències en la seva gestió Ada Colau, Alcaldessa de Barcelona es va reunir amb els veïns i veïnes de la Marina en el marc de les denominades “trobades amb l’Alcaldessa”. La trobada es va realitzar divendres 8 de gener i va començar a les 19 hores a la Sala Pepita Casanellas, completament plena. L'Alcaldessa va introduir l'acte assenyalant que el motiu de la trobada era escoltar les demandes veïnals i respondre a les consultes o dubtes respecte de la gestió municipal. Va demanar als assistents de tractar tots els temes d'interès tant a nivell de barri com de la resta de la ciutat.

El torn de paraules va anar cedint-se aleatòriament als que la demandaven. Entre les intervencions, els temes que van sorgir van ser diversos: distingir els espais dels gossos del dels nens va ser un dels primers i es va reiterar en altres intervencions que van posar de manifest la brutícia als carrers i la falta de cura en els jardins del barri. Partidaris d'una major protecció als animals també van tenir la seva oportunitat de parlar. La poca cultura dels amos per controlar i evitar que embrutin els carrers va ser censurada per tota la sala, que també va reclamar la dotació de majors espais per pipicans. Sobre l'assumpte la Alcaldessa va evitar la polèmica i va assenyalar que s'ha d'intentar un equilibri on tot-hom puguin passejar i conviure.

Com no podia ser d'una altra forma, el metro i les freqüències de circulació dels busos va ser un altre tema també recurrent.

Va haver-hi diferents plantejaments, des de l'exigència de que arribi el metro a les tres parades previstes al barri, fins a sol•licituds que es prevegin busos “llançadores” que co-

muniquin a la Marina amb la línia 1 o 3 del metro, a més de que es millori la freqüència d'alguns busos. De fet, la primera intervenció la va fer un veí que va demandar que es retirin les tanques posades, darrere les quals haurien de ser-hi les parades del metro, doncs dificulten el trànsit per les voreres.

En aquest punt, l’Alcaldessa es va limitar a assenyalar que prioritzaran qualsevol millora que sigui possible en els busos i que l'Ajuntament està en procés de negociació amb la Generalitat sobre el finançament del metro. Doncs en cas que l'Ajuntament financi l’acabament de les obres, es necessita que la Generalitat reconegui el deute.

La trobada es va desenvolupar en un ambient amable i distès La manca de voreres en alguns edificis, la d'ascensors en pisos de construcció antiga o el mal funcionament dels mateixos van estar també entre les queixes veïnals. La Presidenta de l'Associació de Can Clos, Rosalía Fernández, va aprofitar la trobada per sol•licitar l'agilització del tràmit pendent que tenen els veïns d'aquest barri per adquirir en propietat pisos de protecció oficial que en l'actualitat son en règim de lloguer ja des de fa 30 anys.

Els veïns del carrer de la Mare de Deu de Port també van reclamar un projecte per dignificar els habitatges de la primera línia d'aquest carrer a tocar amb el barri del Plus ultra.

Un altre col•lectiu que va fer sentir les seves reivindicacions va ser el de les persones amb mobilitat reduïda o diversitat funcional.

Van reclamar la convocatòria a eleccions a l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i van sol•licitar l'elaboració d'un protocol per protegir les rampes i evitar el seu mal ús i futurs accidents. Així mateix van plantejar a l'Alcaldessa la necessitat de continuar fomentant polítiques que aconsegueixin una vida independent d'aquest col•lectiu.

Un altre tema que els veïns van plantejar a l'autoritat municipal va ser la necessitat de controlar la venda de droga i l'exercici de la prostitució en la proximitat d'alguns col•legis i instituts. Sobre l’educació, un estudiant de secundària va exigir la fi de les retallades pressupostàries a les escoles, i va estar el més aplaudit.

Significatiu va ser el moment en el qual un veí jubilat va reivindicar el castell de Montjuïc com a patrimoni del barri i de la ciutat i va reclamar que es permeti l’entrada sense cost.

Va sol•licitar també que es revisi la unificació de la tarifa de la targeta rosa de transport.

La Alcaldessa va respondre que es té planificat realitzar una tarifa social en aquest tipus de serveis.

Amb un ambient assembleari i distès -riures i rumors pel baix en gairebé totes les cantonades, s'alternaven amb els qui feien ús de la paraula- va aconseguir fer ús de la paraula el president de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Comerciants, José Eli Álvarez. Va lliurar una carta de presentació amb les reivindicacions existents als barris.

Va aconseguir ovacions de la sala en esmentar reivindicacions com el metro i la pobresa energètica, encara que també va haver-hi una esbroncada quan va confondre barceloní per català. Sobre la pobresa energètica l'Alcaldessa va informar que el seu govern està negociant i buscant vies alternatives per paralitzar aquesta situació i que s'estan organitzant xerrades informatives a diferents barris.

Carles Vallejos, president de l'Associació per a la Memòria Democràtica de la SEAT va aprofitar l'oportunitat per sol•licitar que un carrer o plaça al barri porti el nom de “Antonio Ruiz Villalba” com a homenatge a un obrer assassinat en la dictadura, fruit de les lluites sindicals. Va assenyalar que la comissió de “Nomenclator” de l'Ajuntament ho va aprovar fa deu anys i encara no s'ha executat.

Més de 40 intervencions veïnals van radiografiar la realitat del barri Els firaires també van aprofitar la trobada per reclamar per les tarifes que cobra l'Ajuntament durant les festes; van sol·licitar la seva revisió així com la instal·lació d'aquest tipus d'atraccions en llocs específics durant tot l'any.

La falta de locals per a les entitats cíviques i ciutadanes al barri va ser un altre tema recurrent. També es va plantejar el tancament definitiu del CIE de la Zona Franca i que la celebració del Mobile World Congress tingui una repercussió per a la millora de la qualitat de vida al barri, entre d’altres. L'Alcaldessa va respondre a la majoria de les intervencions informant sobre els temes més generals, i en els més concrets i de barri va informar el regidor del districte Jaume Asens i la Consellera per Barcelona en Comú, Esther Pérez.

També hi van ser presents els consellers de la resta de les forces polítiques representades al districte. L'acte va finalitzar a les 21,30 hores. ■

4

ACTUALITAT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

La Barkeno innova en educació i obre les seves aules a l’art

L’escola incorpora la dansa en el seu currículum formatiu i fa 25 anys que treballa el teatre

▶ Nens de l'escola Barkeno al començament de la classe de dansa.

|| Yohany Limpias || Redacció És l’última classe de dansa abans de les vacances de fi d’any dels estudiants de cinquè i sisè de l’escola Barkeno. Comença amb els nens fent un cercle en una sala amplia amb terra de parquet. Van en mitjons. Un primer exercici consisteix en col·locar-se en parelles, on un dels nens porta els ulls embenats i es deixa guiar pel seu company, que vigila que l’altre no entropessi amb res ni ningú. “El company que estem guiant és una extensió del nostre cos”, assenyala un dels tres professors que acompanyen la classe. Al cap d’una estona, s’aconsegueix silenci i només veiem mans i cossos movent-se al ritme de Rufus Wainwright, amb la seva coneguda i melòdica versió de la cançó “Al·leluia”.

Aquesta classe és el resultat dels projectes Tàndem, projectes educatius innovadors impulsats pel Consorci d’Educació de Barcelona que es realitzen entre dos institucions.

L’Escola Barkeno fa tàndem amb el Mercat de les Flors, qui gestiona El Graner, també part del projecte. “El gran objectiu és introduir la dansa i el moviment en el currículum de l’escola de manera transversal: no deixem de fer matemàtiques ni física, sinó que incorporem aquestes àrees”, va assegurar la directora del centre Isabel Castelló.

La Fundació Catalunya - La Pedrera subvenciona i finança el projecte. Durant tres

anys, el Mercat de les Flors acompanyarà, formarà, orientarà i assessorarà l’escola. Van començar l’estiu de l’any passat i el projecte, a més a més de ball tradicional, contempla la dansa més avantguardista. A la formació que rebran s’inclouen altres activitats i el compromís que tots els nens vegin espectacles de dansa un o dos cops l’any com a mínim, al Graner o al mateix Mercat de les Flors.

“Quan acabi el projecte, que serà al final del curs que ve, nosaltres seguirem fent sols el que hem après” explica Castelló, qui també destaca que el Consorci va considerar a la Barkeno en el projecte per la seva sensibilitat amb l’art, ja que fa al voltant de 25 anys que l’escola ja té incorporat el teatre en el seu currículum.

“És important que provoquem a pensar els nens què passa amb les nostres relacions” Introduir la dansa i el moviment, entenent-los d’una manera amplia, des de P3 fins a sisè, abastant tota la escola: estudiants i mestres. Aquest és el repte. Cada setmana els estu-

diants tenen una sessió de dansa i ho fan per cicles. Els tutors d’aula, acompanyats pels professors de música i d’educació física, preparen i desenvolupen una activitat a cada classe.

Al llarg del curs es treballen quatre grans aspectes: el cos, l’espai, la història i la composició. Alhora, des de l’any passat i una vegada cada mes, assisteixen a una sessió de dansa de l’escola els coreògrafs, que són artistes professionals que tenen els seus propis espectacles.

Per altra banda, explica Castelló, cada setmana també ve Montserrat Ismael, del Mercat de les Flors, i Gemma Palet, del Graner.

Són les persones que fan l’assessorament i entrenament directes als professors. La Gemma està centrada en els alumnes d’educació infantil i la Montserrat, en els de primària.

Al mateix temps, assegura Castelló, les classes s’aprofiten per treballar diferents problemàtiques a nivell emocional que hi ha a l’escola: “Creiem que a través del teatre i la dansa els nens poden expressar i manifestar les seves vivències i les seves pors i angoixes.

Es tracta una mica de representar el món interior”.

Per la seva banda, Montserrat Ismael, coordinadora de projectes educatius del Mercat de les Flors i del Graner, acota que un altre objectiu és crear públic i criteri propi dels nens sobre la dansa. “Sense aquests nens el públic de dansa s’acabaria i no tindria sentit”, va assenyalar. El seu treball consisteix en do-

Rafel Vidal

tar els mestres dels recursos i estratègies necessaris per tal que puguin informar els nens de manera rigorosa sobre aquest art. “Sabem que la dansa és la gran desconeguda i que hi ha molta gent que li agradaria veure-la, però que no s’atreveix per manca de formació”.

El nou projecte posa a la Barkeno per davant de moltes escoles públiques Tanmateix, va ressaltat el gratificant que està resultant el treball amb els professores del centre: malgrat que la majoria mai havia fet dansa i tot i tenir diferents edats, diferents cossos i diferents vivències, Montserrat assegura que tots s’han mostrat entusiastes amb l’aprenentatge.

I és que la participació de l’escola en el projecte va ser debatuda no només per l’equip directiu, sinó per tot el claustre de professors.

Segons la directora del centre, els mestres ho van considerar una oportunitat per activar, renovar, i innovar metodologies i dinàmiques que havien desenvolupat fins ara.

ACTUALITAT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

Amb això va coincidir el Francesc, tutor de aula, que consultat sobre el projecte va respondre: “¿Tu pots entendre les relacions entre les persones sense moviment? Les nostres relacions estan basades en el moviment; a vegades per apropar-nos a altres, a vegades per rebutjar-los, però sempre ens movem.

Intentem treballar les relacions. En la mesura que hom sent que les seves relacions tenen una certa qualitat, vol cuidar-les i llavors ha de cuidar els seus moviments i prendre consciència d’aquests. La dansa pot ser una manera de prendre consciència dels nostres moviments.

“Som en un món molt difícil d’entendre”, va continuar Francesc, qui alhora diu que no sabem ni cóm agafar les noticies. “És important que des de les escoles provoquem a pensar els nens sobre què passa amb les nostres relacions”.

Marc Nalvaiz, professor de música, va

reforçar aquesta idea. “És una manera més bàsica i més natural de comunicar-se. Si jo dic unes coses amb les meves paraules però el meu cos en diu unes altres, és possible que s’entengui més allò que comunica el meu cos. Aquesta manera de comunicar amb el cos és el que estem treballant. ”.

Els pares tampoc estan fora del projecte: participen en moltes activitats. És el cas de Nuria Fortea, mare de família i participant del espectacle “Las Muchas”, qui no ho va entendre en un inici, tot i que amb el temps ha canviat d’idea. “Ara he vist que és molt bo que se’ls vagi educant des de nens i culturalment els pot obrir fronteres perquè al nostre barri no hi ha moltes oportunitats.

Penso que igual tenim un barri que té de tot i potser no ens n’adonem”. va afirmar sobre aquest interessant i nou projecte que posa a la Barkeno per davant de moltes escoles públiques a la ciutat. ■

▶ Àvies explicant la seva experiència en l'espectacle "Las Muchas" al nens de la Barkeno.

Rafel Vidal

5

“Las Muchas”

▶ Mares i àvies durant l'espectacle "Las Muchas".

Va ser una de les activitats que engloba el projecte tàndem. Mares i àvies dels nens van participar d’un espectacle dirigit per l’artista Mari Antònia Oliver, que donava visibilitat al moviment de la dona “madura” i que va organitzar el Graner.

“La idea era trobar àvies de 70 anys o de més edat de tots els cursos perquè després vinguessin a explicar la seva experiència als nens a cada aula. Van faltar-ne algunes i per aquesta raó es va optar per convidar també algunes mares”, va explicar la directora del centre Isabel Castelló.

Sobre aquesta experiència van opinar algunes àvies: Montserrat Mellado, 67 anys.

L’experiència em va anar molt bé per fer exercici. Amb el projecte tenia l’obligació d’anar, venir i sortir i així també vaig conèixer gent. Fins i tot vaig dir a la professora si podia seguir fent els projectes.

Totes estàvem encantades, sempre alegres. Quan hi havia un descans, posàvem música i ens posàvem a ballar. Vaig pensar que els meus néts tindrien vergonya, però ells més aviat n’estaven orgullosos.

Foto cedida per Encarnación Domènech

Concepción Urbano, 78 anys Jo des del primer moment sense saber el que era vaig dir que sí… per la María, la conserge. Converso amb ella mentre espero el meu nét. Un dia m’ho va comentar i primer vaig dir: “Uf, molt complicat”, però el seu entusiasme em va convèncer.

(Somriu) Vam ser unes artistes, eh?

Les criatures es fixaven en els peus i va venir una i em va dir: “Tenen totes uns peus molt bonics”. “Apa mira!”, vaig dir.

Un altre nen em va dir: “I cóm és que han après a ballar en tan poc temps?”. I jo li vaig dir: “No fill, no, que portem dies i dies assajant!” (Somriu) Encarnación Domènech, 65 anys.

No sabíem què era, però al principi vam dir: “Tot sigui per l’escola”. Jo en tinc 65, però hi vaig anar perquè no hi havia més gent. La meva tia té 87 anys. La preparació va ser tan important com l’obra en sí. No entenem el teatre, però la idea va ser original.

6 OPINIÓ

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

L’alcaldessa Ada Colau es reuneix amb els veïns de la Marina Mauro Stig És una molt bona iniciativa, un diàleg directe entre veïns i alcaldessa. Espero poder acudir-hi i que hi hagi moltes propostes constructives.

Belinda Garcia Garcia Esperem que recordi el metro!

La bugaderia-tintoreria Mari tanca després de 45 anys de negoci Ana Montoro Romero Felicitats a l’Abdó i la Maria Rosa per prendre una bona decisió: jubilar-se per gaudir de la vida sent joves! Una abraçada forta a tots dos!

Els Mossos d’Esquadra augmentaran la seguretat durant les Festes de Nadal al districte Sants-Montjuïc Pilar Loscos Fragoso Jo els he tingut la nit del 24 de desembre a casa. Ens van intentar entrar a robar o ocupar-la mentre estàvem dormint.

Vinga, que visca la Nit Bona!

Ventura Rodríguez

La passivitat de l’Ajuntament davant la brutícia al barri La presència de persones sense sostre a la zona i la falta d’activitat dels responsables municipals davant les queixes veïnals ens porta ara mateix a què ja no només facin les seves necessitats a la servitud del pas del Carrer de la Foneria 34, sinó que ja acampen lliurement sense que ningú els digui res. Això sí, al despertar ho recullen tot i ens deixen un micció i un bon tros de “torró” per al delit i aroma de tots els ciutadans.

No estem parlant dels vagabunds típics que s’aixopluguen a un lloc, sinó de gent majoritàriament alcohòlica que pixen i defequen al carrer. La situació arriba a límits que no es poden tolerar. Fins i tot hi ha casos en què s’han ficat dins dels vestíbuls d’alguns edificis per poder fer les seves necessitats.

Des de l’any 1996 són molts els veïns i veïnes que es queixen constantment d’un ambient conflictiu a la Marina. Aquestes queixes, però, no han provocat que s’estableixi un major control per part de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, tal i com demanen.

Però mai ens hem quedat de braços creuats. El districte coneix aquesta situació, i

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

▶ "Davant la passivitat de l'Ajuntament, els propis veïns han de netejar la brutícia d'aquest espai".

fins i tot va comunicar en una carta als veïns que cada dia farien una neteja “manual i mecànica”. El contingut de la carta, però, no s’ha complert. Tot i estar per escrit, van estar tres mesos a l’estiu sense netejar res: set persones sense sostre fent les seves necessitats cada dia i res. Érem els propis veïns qui havíem de netejar-ho tot.

Tot i la inicial passivitat, el districte ha començat a passar amb major freqüència pels carrers. Però només hi passen, com a molt,

Rafel Vidal

una vegada per setmana. I mullar el terra no és netejar.

Ens trobem en una situació extrema, en la qual els propis veïns han de netejar els pixats i les defecacions d’altres persones. Fins i tot es troben amb aquesta situació dins dels vestíbuls de les seves llars. La suma de l’increment de la incivilitat dels darrers mesos al barri i la passivitat del districte tenen un únic resultat: l’angoixa i la incomoditat dels veïns i veïnes que vivim aquí. ■

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: Què li sembla el panorama polític català amb la nova

Sergio Segura

celebració d’eleccions?

Salomé, 52 anys, administrativa

Estic decebuda. Entre uns partits i altres no es posen d’acord i no tot això no és gens seriós. Ens rebaixem massa davant d’allò que ens demanen els altres i al final no prevalen les idees.

Em sembla un fracàs que vagin a haver tres eleccions autonòmiques en cinc anys. Cal definir què es farà exactament els propis quatre anys i no deixar Catalunya paralitzada per culpa d’alguns.

Silvino Forguedal Pérez, 65 anys, jubilat

Ana, 22 anys, infermera

Complicat. M’esperava que Artur Mas deixés d’insistir i que la cosa anés endavant sense ell, però pel que hem vist tots sembla impossible, així que... eleccions de nou.

Es veia venir. Deien que havia guanyat el sí a la independència al 27S i no arribaven ni tan sols al 50% entre JxSí i la CUP. M’esperava més consens entre totes les forces polítiques.

Tomás Martínez, 56 anys, ex treballador de SEAT

Jessica Ocaña, 33 anys, perruquera

Una m...! Ja va bé que es repeteixin eleccions, no vull que se surtin amb la independència que tant volen. Vull més diàleg, i que aquest sigui veritat i no hi hagi tanta mentida com sempre diuen.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Les millors piulades

OPINIÓ

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

“Es tendeix a veure el periodisme local com el germà petit del de veritat”

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

|| Ignasi Franch Districte 11 va néixer el gener de 2015 com un lloc web orientat a la informació de proximitat, interessat per fer un seguiment rigorós de les lluites veïnals. El formen vuit estudiants de tercer curs de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. “Creiem que el periodisme sobretot s’aprèn fent-lo. Davant la manca crònica d’oportunitats que tenim, vam decidir crear la nostra pròpia escola”, expliquen. En aquests mesos, el seu mitjà ha tractat del barraquisme, de les mobilitzacions contra el turisme descontrolat o l’urbanisme antipersones, de diverses reivindicacions al voltant del transport públic...

Per als integrants del grup, haver optat pel periodisme de carrer i des de baix és una elecció política. “Com totes. Creiem que la lluita dels veïns i veïnes de Barcelona és important, perquè mou molta gent i perquè aixeca certes problemàtiques que els grans mitjans recullen ara, però que vénen de temps enrere, com el debat sobre el turisme. Creiem que és important informar-ne per entendre en quina ciutat vivim. I perquè no s’hi val informar sobre les manifestacions a la Barceloneta sense tractar del moviment veïnal que hi ha al darrere”.

Aquesta és una de les preocupacions

Dani Codina

d’aquest grup de joves: dotar de context un periodisme d’actualitat que sovint no té una perspectiva prou àmplia. De la seva experiència cobrint protestes i propostes veïnals, no volen destacar-ne cap en concret sinó “la constància de molta de la gent que hi participa”. Amb la seva tasca informativa, volen compensar que moltes capçaleres “només cobreixen problemàtiques puntuals i obvien la xarxa i la història molt més àmplia que són les lluites veïnals a Barcelona. A més, les cobreixen com si fossin notícies soft i no po-

lítiques. Ara bé, no podem negar que hi ha bones peces de periodisme local als mitjans convencionals, i que hi ha bons professionals que s’hi dediquen. Simplement és la prioritat de les empreses”.

En els darrers temps, un bon número d’activistes dels moviments socials han fet el salt a la política municipal. Això ha facilitat que el periodisme local guany espais. (...)

LA VEU DEL CARRER

Columna grega Myriam Reyes

Edició limitada Vaig fixar la meva mirada a l’aigüera i me’n vaig adonar que necessitava un canvi.. Si! En mirar al meu voltant vaig comprovar que no tenia ni una tassa d’aquestes amb missatge... Així començava jo els matins!... sense un “miserable” missatge... és clar! Era necessari una miqueta d’afecte o de força o d’amor... ho vaig veure claríssim ... Tot aquest temps vaig pensar que era jo la que veia el got mig buit... i no, el que no veia era la tassa. La tassa d’edició limitada que em donaria l’empenta necessària per afrontar les meravelloses sorpreses de la vida.

Adéu Lògiques preposicionals. Adéu Filosofia política... Adéu fal·làcies i pensaments més enllà... Adéu metafísica. Vull començar de nou... com per exemple els partits polítics... esborrar-ho tot. Mirar endavant... i segurament amb un cafetó ben calent i una tassa que em digui: “la ficció supera la realitat, tranquil·la!... desembre fum, fum, fum.

Espai de silenci ■

FAVB

L’acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

El despertar de la fuerza No sóc fan de la saga galàctica, encara que el record de la primera de la sèrie, allà pel llunyà 1977, m’omplís d’ il·lusió, màgia i diversió . Quasi 40 anys després milions de persones han sentit el despertar a la força i han anat a veure-la. Quan una pel·lícula sobrepassa la pantalla i es converteix per a molts en una part de la seva vida, és fàcil crear expectativa, i és fàcil decepcionar. "Star Wars VII, el despertar de la força", és una pel·lícula d’aventures, divertida i dinàmica que, com quasi tota pel·lícula des de 2003, és una mica llarga. Condensa l’esperit de les originals, sí. És original, poc. És l’inici d’una tercera trilogia i per tant ha d’obrir trames, més que tancar-les. Les pel·lícules originals tancaren les seves fa 35 anys, i això és el començament d’ alguna cosa que, el temps dirà, pot ser molt gran o un gran fiasco.

J.J. com gran fan de "Star Wars" i coneixedor dels consumidors frikis, ens obsequia, com va fer amb "Star Trek" "Star Trek: En la Oscuridad" amb la seva versió del clàssic de George Lucas, agafant moltes parts de la primera trilogia, barrejant-les i creant un film, que a molts agradarà i que molts odiaran. S’atreveix a sobrepassar la història de Luke i el seu pare i anar més enllà, explicar què ha succeït, encara que ell com si ho deixéssim per a la següent, cosa que ni Lucas no es va atrevir a fer, sabedor que no seria fàcil superar els seus primers fills. I encara que l’esquema és el mateix de les pel·lícules clàssiques, deixa un bon sabor de boca i més als que hi anàvem amb poques expectatives. ■

7

El català: molt camí a recórrer En plena campanya de compres festives, sorprèn una dada que ens ofereixen els amics de la Plataforma per la Llengua. Tan sols entre un 6-8% de les joguines que es vénen a Catalunya incorporen el català. És a dir, els jocs s’editen en català o bé les instruccions o els àudios dels diferents aparells electrònics.

La informació del Telenotícies de TV3 encara aporta un element més inquietant, les declaracions d’un empresari del sector de la joguina que si ha fet l’aposta de tenir una línia de producció de joguines en català i assegura que no té retorn en termes d’augment de vendes. O sigui que, en resum, els catalans i les catalanes no comprem joguines en català.

L’oferta de producte és reduïda, com també passa en el nombre de sales de cinema amb pel·lícules en doblades al català, però la demanda també. I és que quan parlem de normalització lingüística el que seria normal és que els nens juguessin en la seva llengua, quan això no passa és que un idioma encara té molt camí a recórrer. ■

8

ACTUALITAT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

La reduïda cultura en la cura dels gossos

El Roni, conegut com “el gos del barri”, és un exemple de la responsabilitat que ha de tenir una persona a l’hora de comprar o adoptar un animal || Sergio Segura || Redacció

Donar-lo de menjar, portar-lo al veterinari, treure’l a passejar o recollir els seus excrements. Tenir un gos suposa tenir una sèrie de responsabilitats, i aquestes són potser les essencials per cuidar correctament del gos i perjudicar el menys possible la ciutadania.

Tot i això, la tònica que solen seguir els amos de les mascotes és ben diferent.

La il·lusió de tenir un animal de mascota.

Les festes de Nadal suposen l’època amb més regals de l’any. Entre aquests, els gossos i els gats són molt comuns, sobretot en aquelles famílies amb nens petits que desitgen tenir-ne un. Ara bé, la manca de cultura, de consciència i de respecte en els animals, principalment en els gossos, deriva en un ventall de problemes: per una banda, en la salut pública, això és, una amenaça a la protecció i la vida de la població (malalties, excrements de gossos als carrers...); per una altra, aquest fet comporta alhora un problema social i educacional (ensenyar com cuidar correctament d’un cos).

Aquesta poca cultura cap a la cura dels gossos s’incrementa molt notablement a la Marina, sobretot davant la manca de recursos econòmics de moltes famílies. Hi ha molts nens i són cada vegada més els gossos que hom pot veure pel carrer, però l’esmentada cultura de la cura cap als gossos es tro-

ba estancada. I, fins i tot, es veu reduïda.

La Irene i el Jose tenen un dàlmata, el Roni. “El gos del barri”, li’n diuen. Amb 12 anys, molts veïns i veïnes el coneixen: entra a molts comerços del barri sense cap problema. Després d’haver passat molt temps amb el qual ells en diuen “el primer dàlmata de la Marina”, la Irene i el Jose volen conscienciar la gent de què suposa tenir un gos.

Menjar, vacunes, costos d’assistència al veterinari i sis pastilles al dia –cada dotze hores- per les tiroides, l’esquena i el cor. Totes aquestes són les despeses que destina la família al Roni, les quals ascendeixen a gairebé 300 euros mensuals.

“De petits, les despeses que tenen són mínimes: menjar i prou. Ara bé, quant més gran, més malalties i per tant més diners a gastar”, diu la Irene.

La manca de cultura cap als animals deriva en perills de salut pública i problemes de convivència

Un gos no és una joguina de deu dies.

El Jose és conscient que les persones no se sacrifiquen el suficient per la seva mascota.

“Molta gent va a la gossera a agafar un gos perquè és gratis, però al cap d’un temps i al veure les conseqüències que té tenir un gos o al veure que no és el gos perfecte, l’abandona i torna al lloc d’allà on va sortir: la gossera”.

“Això no pot ser. Cal un canvi radical i una millora d’aquesta cultura cap als gossos”, declara la Irene. “El sacrifici és essencial i cal conèixer què comporta cuidar un gos abans de comprar-lo o recollir-lo d’una gossera”, assegura el Jose. El dàlmata, un gos cridaner que ha sortit a moltes pel·lícules, és una de les races més demandades, sobretot pels més petits. Molts pares li compren, però no saben què comporta tenir un gos com aquest: necessita molt esport, i si no li aportes tot allò que necessita es torna agressiu.

El problema és molt present a la Marina, on cada vegada es veuen més i més dàlmates.

I així amb gairebé totes les races de gossos.

La cultura respecte la cura dels gossos és un aspecte que cal reforçar entre els veïns i veïnes del barri per millorar la qualitat de vida dels gossos i, alhora, de les persones: menys perill per a la salut pública i major educació en quant a la recollida dels excrements dels gossos als carrers, unes assignatures pendents per a moltes persones que cuiden d’una mascota a les seves llars. ■

ARY Esport estrena nova temporada amb la Primera Jornada de Nutrició, Esport i Salut Se celebrarà els dies 27 i 28 de gener a les seves instal·lacions de l’espai municipal de La Bàscula || Sergio Segura || Redacció L’associació sense ànim de lucre ARY Esport estrena nova temporada i ho farà amb noves activitats. El seu objectiu principal és fomentar l’esport al barri, però alhora fer saber als usuaris sobre nutrició i salut relacionats amb l’esport. És per aquest motiu que l’agrupació celebrarà, amb la col·laboració de Santiveri, una jornada gratuïta per apropar els veïns a aquesta temàtica. La cita tindrà lloc el 27 i el 28 de gener.

El primer dia, l’equip de nutricionistes de Santiveri s’aproparà a les instal·lacions de l’associació per fer unes xerrades sobre salut, nutrició i esport. El darrer dia, en canvi, es dedicarà a fer un petit tast gratuït les activitats que els monitors ofereixen a tots els públics.

Articulacions, aparell digestiu, flora intestinal, ventre pla... Durant la jornada, un equip de nutricionistes es dedicarà a parlar d’aquest ventall de temes. Així ens ho avança l’Alberto Costas, un dels monitors de les activitats dirigides del poliesportiu. “En aquesta primera jornada, s’explicarà als usuaris de quina manera els aliments intervenen en la digestió i donarem consells sobre pautes d’alimentació”.

El 28 de gener serà el segon i darrer dia d’aquesta Primera Jornada de Nutrició, Esport i Salut. “Es farà un tastet de totes les activitat que farem d’ara en endavant per la nova temporada de l’associació”, afirma Costas. L’integrant

d’ARY Esport té un parell d’objectius clars amb aquestes activitats: “volem fomentar l’esport a la Marina, però també promocionar l’associació entre els veïns i veïnes del barri” En aquesta nova temporada, activitats com Gymbra, Body Combat, Posa’t en Forma, ZumbARY, Manteniment Integral, Pilates, etc., augmentaran l’oferta de l’associació cap a aquells interessats en practicar esport al barri. ARY Esport amb col·laboració de la Federació Catalana de Tamborí, obrirà també aquesta activitat per tal de promocionar-la i fer-li cabuda a la Marina, sent la seva presentació al mes de gener.

Alhora de voler fomentar els esports minoritaris com el tamborí, els seus integrants estan organitzant més activitats, com una gimnàstica preesportiva per a discapacitats intel· lectuals. Aquesta proposta, però, està encara en converses amb l’Ajuntament de Barcelona.

Recordem que ARY Esport és una associació sense ànim de lucre que va obrir les seves portes el passat mes d’abril a la sala polivalent de la Bàscula per realitzar les seves activitats dirigides davant la manca d’oferta que hi havia al barri. El projecte va començar el passat mes d’abril i organitzen les activitats a l’espai municipal de La Bàscula. Segons l’equip d’ARY des d’aquestes primeres passes fins avui l’evolució ha sigut “molt positiva”.

Els objectius principals de l’Associació és fomentar els coneixement i la pràctica d’esports dirigits, crear hàbits saludables als associats durant el temps lliure i dinamitzar la vida social i associativa a través de les activitats esportives. ■

Facebook: https://www.facebook.com/ARY-Esport-648096575313698/ ?fref=ts

ACTUALITAT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

9

El perquè del vot a La Marina || Esther Pardo || Redacció L’endemà de les eleccions, sembla ser que La Marina ha tornat als seus orígens. Tirem una mica la vista enrere, a anteriors eleccions per veure com ha estat això.

El final de les promeses d’un mon feliç, on hi hauria per a tothom habitatge, cotxe, sortides a sopar fora de casa els caps de setmana i encara en quedaria per anar de vacances, va arribar; però com que reaccionar ja costa individualment, encara més quan s’ha de fer en grup, en aquest cas barri; hem trigat tota una legislatura.

L’any 2011, ja immersos en la crisi, encara ens creiem que havíem entrat a la “classe mitja” que els polítics ens havien promès, per quedar-nos-hi. No vàrem tenir temps d’adonar-nos de que només era un miratge i la cançoneta del senyor Aznar “España va bién” que encara va sonar els anys de govern de Zapatero a les llistes dels Principales, la teníem tant apresa que ni tant sols els moviments que hi va haver a partir del mes de maig de 2011, no van fer canviar els vots del nostre barri a les generals del novembre d’aquell mateix any. No va passar de ser una excentricitat d’un grapat de hippies, que els ben vestits van anomenar “perroflautas”. I els vots de les generals d’aquell any al nostre barri es van repartir entre PSC, CiU i PP, o sigui, els que ens van dur a la crisi o si més no, no van evitar que hi anéssim de cap.

La Marina, que ja des d’abans de la guerra va ser un barri sempre en lluita, fos per la gent que l’habitava, o pel nucli industrial

En els gràfics: Barcelona en Comú desplaça del primer lloc de votació al PSC que encara se situa com la segona força política. Ciutadans aconsegueix un tercer lloc desplaçant al PP a quarta força política. que l’envolta, ha estat un barri mobilitzat, torno a repetir, pels seus drets i per solidaritat. En canvi, aquests darrers anys als que em referia abans, han estat empassats per un conformisme que no li és habitual.

Potser els nouvinguts no, però quasi tots els Mariners tenim un avantpassat o un parent que s’hi ha deixat la figura lluitant per els seus drets i per els dels altres. Si fa poc que viviu a la Marina, podeu anar a consultar qualsevol de les novel·les d’en Paco Candel, on hi trobareu reflectida aquesta característica dels veïns.

Cal remarcar que a les eleccions autonòmiques del passat setembre, els vots van anar a parar quasi en el mateix nombre, per

als partits de les dues tendències: Ciutadans i el Partit Popular per als nacionalistes espanyols, o sigui contra la independència i la consulta i Junts pel Sí i CUP per als nacionalistes catalans, o sigui independentistes quedant Catalunya Si que es Pot, a favor de la consulta en quart lloc, una mica per darrere del PSC, o sigui federalistes.

I aquest dia 20 de desembre, el nostre barri ha deixat aparcats els nacionalismes tant espanyols com catalans per tornar a les arrels, que no son ni més bones ni més dolentes que les d’altres barris, només és el que ens caracteritza. I la Marina ha votat majoritàriament a En Comú Podem, que no és un sol partit sinó una coalició d’un quants,

podríem dir que els més representatius de l’esquerra; i mirant els percentatges, han obtingut més vots que els altres grans partits que es van endur els vots fa només tres mesos, junts.

Doncs això, hem tornat a connectar amb els avantpassats o potser és que ens hem adonat que som al 2016 i el metro encara no ha arribat, que no tenim poliesportiu, que els joves estan sense equipaments, etc. Potser, ara que hem coincidit en el vot la majoria de mariners, seria cosa de posar-nos d’acord en totes les altres coses que afecten al barri, independentment de en quin sentit hagi anar el vot de cadascú. ■

Un nou escenari polític a Espanya Amb la mort del bipartidisme, Espanya entra en l’era de l’incertesa, les negociacions i les coalicions || Mauro Sturlese || Redacció Tal com es preveia, les Eleccions Generals del passat 20 de desembre han acabat amb l’etern bipartidisme, amb l’irrupció de Podemos i Ciudadanos (69 i 40 diputats respectivament). Però alhora també han portat un panorama d’incertesa inesperat, sense cap majoria clara de govern, i que només es podrà resoldre amb algun pacte d’investidura inèdit o amb la repetició de les eleccions.

El PP, tot i haver guanyat amb claredat, ha patit una forta pèrdua d’escons que l’impedeix sumar amb Ciudadanos, de manera que només podria arribar a la majoria absoluta de la mà del PSOE. Tot i que aquesta “Grosse Koalition” mai no s’ha produït a Espanya, sí que té precedents a altres països europeus i comptaria amb l’aprovació de bona part dels socis europeus i dels poders financers. El partit de Rajoy també podria governar en minoria, però ho tindria molt difícil per guanyar votacions al Congrés i per arribar al final de la legislatura.

Per la seva banda, el PSOE, tot i obtenir els pitjors resultats des de 1936, tindria la possibilitat d’encapçalar un govern de coalició si arribés a un acord amb Podemos i partits nacionalistes o independentistes. El principal escull per a l’entesa serà la negativa dels socialistes a cap concessió respecte a l’autodeterminació, que xoca amb l’exigència de Pablo Iglesias d’un referèndum per a Catalunya.

Quedem doncs a l’espera que es defineixi el govern espanyol que haurà d’encarar un període 2016-2020 molt exigent i ple de reptes. Mentrestant, les diverses eleccions que s’han celebrat durant 2015 a tots els nivells (local, autonòmic i estatal), han canviat dràsticament el panorama polític espanyol.

Les esquerres alternatives al PSOE s’han fet fortes a les zones urbanes i a les comunitats amb major identitat nacional pròpia, el PP ha perdut l’exclusiva del centredreta i, a nivell general, les forces progressistes han recuperat terreny respecte al desastre de 2011.

Probablement, la millor notícia de totes, és que ja sembla difícil que hi torni a haver majories absolutes d’un únic partit que imposin la seva voluntat sense cap diàleg. ■

10 TEMA DEL MES

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

Entrevista a Jaume Asens, regidor del districte de Sants-Montjuïc i tinent d'alcalde

“Revertir els indicadors negatius de la Marina és la nostra prioritat”

▶ Jaume Asens durant l'entrevista amb La Marina.

Rafel Vidal

|| Yohany Limpias || Redacció Jaume Asens, un dels col·laboradors més propers a l’alcaldessa, parla amb La Marina respecte el futur de Barcelona en Comú, el resultat de las darreres eleccions, els projectes per al barri i altres temes d’interès.

Quina és la seva responsabilitat al municipi? El govern d’Ada Colau s’estructura en 4 grans àrees encapçalades per 4 tinències d’alcaldia. Jaume Asens, alhora de regidor del Districte de Sants-Montjuïc, és el responsable de la tercera d’aquestes àrees; la de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. D’aquesta àrea depèn la Regidoria de Participació i Territori, liderada per Gala Pin i el Comissionat d’Esports i el de Cultura.

Qui és, d’on ve i quines són les seves idees? Li hem preguntat a ell mateix...

A la Marina en molts aspectes encara se la desconeix. Qui és Jaume Asens i com arriba a la política?

L’alcaldessa i jo formem part d’una generació que ens vam començar a mobilitzar els anys 90. Ens va marcar molt l’experiència zapatista i després les mobilitzacions a Seatle, Gènova, on va sorgir el cicle de les mobilitzacions contra la globalització i contra la guerra. En el meu cas, com advocat, estic molt vinculat a la comissió de defensa del col·legi d’advocats i a diferents entitats de defensa de drets humans i alhora de la PAH. Hi ha un determinat moment en què persones que formem part d’aquests moviments socials. Pensem que hi ha una situació excepcional i el 15M va ser l’acció més clara, però aleshores també ens en vam adonar dels límits de l’acció dels moviments socials. Vam topar contra un mur inamovible que era el del règim construït el 1978 i que ens limitava, ja que el que guanyàvem al carrer no aconseguíem que es transformés en canvis excepcionals. Va ser precisament en aquest context on la reflexió va ser que ens havíem d’arriscar: havíem de fer un salt a la via institucional.

Aquesta va ser la nostra motivació, sentíem que la nostra acció política havia de ser allà.

Sobre la situació de l’esquerra “Segueixo defensant la necessitat de crear un front popular” Sobre el finançament del metro “Estem disposats a estudiar la possibilitat d’avançar els diners sempre que la Generalitat ens reconegui el deute”

Entrant en l'anàlisi, quina és la seva valoració dels últims resultats electorals?

Jo crec que són uns resultats històrics fruit del moment que estem vivint. Molta gent creu que les institucions estan segrestades per interessos privats i particulars d'una minoria, d'una elit caciquista. Això fa que hi hagi una percepció generalitzada tant a Catalunya com a la resta de l'Estat que les coses han de canviar, i això es cristal·litza en noves expressions polítiques que intenten donar solució al desencantament, la desil·lusió o la desafectació de la ciutadana respecte dels vells partits polítics.

Barcelona en Comú ha tingut un ràpid ascens, però afronta el desafiament de consolidar-se com a partit. Com ho estan analitzant des de dins?

Amb molta responsabilitat i una mica de vertigen. Molta gent està mirant amb esperança el que succeeix aquí, perquè és insòlit que una plataforma ciutadana es presenti sis mesos abans d'unes eleccions municipals i les guanyi i, a més a més, estigui liderada per

info 1

Gener 2016

info Gener 2016 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 19

Programa d’Habilitats parentals pàgs. 2-3

Info Jove pàg. 4

La TIAF impulsa noves propostes per a les famílies en el 2016

Nota Editorial

L

a Psicologia evolutiva, la pedagogia i l’observació del desenvolupament dels infants han anat demostrant que durant els tres primers anys de vida es van construint i establint les bases del desenvolupament humà. Després i al llarg de la vida, aquestes bases es van ampliant i enriquint amb el coneixement.

En el transcurs d’aquests primers anys, la petita infància, les nenes i els nens, a través de la relació amb l’entorn que els envolta, que els aporta experiències i amb els adults que els ajuden, van aprenent els mateixos límits al seu desig, descobrint la capacitat que tenen d’influir en l’entorn, en les altres persones, ...

Es produeixen molts canvis i de manera molt curta i ràpida en el temps. Canvis en el tipus d’alimentació (pit, biberó, farinetes, dolç, salat, trossets, ...), en la capacitat de ser cada cop més autònom (jo sol, jo sol, ...), en la capacitat motora

(m’enfilo a tot arreu, ...), en la capacitat de socialització (ho vull tot i tot és meu, ...) i a més els costa acceptar com a resposta “això NO pot ser”.

I les famílies ho gestionen i acompanyen, sense haver fet cap curs ni cap “màster”!!!!!

Sovint els pares i les mares s’han d’enfrontar i resoldre situacions complicades que els poden generar un munt de dubtes i una sensació de no fer-ho prou bé.

En educació, no hi ha receptes ni fórmules màgiques, cal anar pensant i reflexionant, cal aprendre a equivocar-nos i tornar-ho a provar, i cal sobretot mirar l’infant que tenim al davant, perquè cada infant és únic i diferent, sabent segur que ens en sortirem!!!

Escoles Bressol de La Marina

2

info

Gener 2016

Continua el programa d’Hab Des del passat mes de març a la Marina s’està implementant el “Programa de desenvolupament d’habilitats parentals per a famílies” dissenyat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Això es tradueix en diferents tallers per a pares i mares que vulguin adquirir noves estratègies personals, emocionals i educatives que els permetin encarar diferents situacions quotidianes amb els seus fills/es. Així com, construir una convivència familiar positiva i potenciar els vincles des del respecte mutu.

En el curs passat es van crear dos grups, un de 3 a 6 i un d’adolescents, tots dos amb resultats positius per part dels participants com de les facilitadores.

En aquesta ocasió, aquest curs, volem iniciar un grup per a famílies amb fills/es de 6 a 9 anys. Si hi esteu interessats, ja podeu inscriure-us! A continuació podeu trobar tota la informació.

Paral·lelament estem treballant per la creació d’uns tallers per a pares i mares amb fills/es de 0 a 3. Esperem poder donar-vos notícies ben aviat sobre aquesta última iniciativa que agafem amb molta il·lusió.

Cicle de Xerrades per a famílies amb infants 0 a 3 S’ha tancat amb èxit el primer cicle de xerrades per a famílies amb fills/ es de 0 a 3 anys.

Aquest cicle va començar el mes de juny i hem realitzat un total de 7 xerrades; tres en l’últim trimestre del curs passat i quatre més aquest primer trimestre del curs 2015-16.

S’han tractat temàtiques diferents, des d’aspectes de desenvolupament infantil, educatius o de prevenció.

Les sessions han tingut bona acollida per part de les famílies del barri i esperem poder continuar oferint activitats d’aquesta mena.

Les xerrades han estat organitzades conjuntament amb el Pla Comunitari de la Marina.

Però poder fer possible aquestes sessions hem comptat amb la col·laboració de la Fundació Sant Pere Claver, la Nieves Batista, dinamitzadora del projecte Imagina’t, la Fundació d’Osteopatia de Barcelona i la Fundació Hospital de Nens de Barcelona.

I també volem agrair des d'aquí la col·laboració de les diferents Escoles Bressol i l’Espai Familiar Casa dels Colors que van cedir les seves instal·lacions i van donar suport a l’hora de fer la difusió.

A tots i totes gràcies pel suport.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa i Laura Cuenca (Espai Jove la Bàscula).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Entrevista Cristina, mare participant en el taller “Adolescent a casa”

Entrevista Marta, mare par

1. Què és el que més t’ha agradat?

1. Què és el que més t’ha agrad

Tenir un espai per a mi, dues hores a la setmana per reflexionar sobre l’educació de la meva filla. I haver pogut compartir amb ella algunes dinàmiques i escoltar la seva veu, saber que pensa sobre alguns temes, etc.

M’ha agradat que ella participés i entendre que m’interesso per la seva educació.

2. Què t’emportes dels tallers?

M’emporto més recursos a posar en pràctica. Saber que les coses poden no ser sempre iguals i algun dia posar en pràctica coses que he escoltat aquí.

I també tenir més paciència.

3. Què li diries algú per convidar-lo al projecte?

Que ho provin, mai saps com són les coses fins que ho proves.

Sempre esperes que és el nen el que ha de canviar i te n'adones que pots fer moltes coses, coses senzilles, no difícils. És tot un aprenentatge.

4. Pots explicar alguna situació on hagis aplicat eines o recursos que t’hagin donat aquí?

He començat a interrompre-la menys i està canviant.

L’escolto més, no arribem a grans discussions i ella té moltes coses a dir. Jo abans l’interrompia molt i no em donava comte.

Tot el que s’ha anat explicant i quan

Gener 2016

info 3

bilitats parentals a la Marina Nova Jam Session Infantil Nadalenca!

El passat dimecres 23 de desembre la Sala Pepita Casanellas, va acollir una nova Jam Session organitzada pel Grup de Famílies de la TIAF. En aquesta ocasió els nens i nenes de 0 a 4 anys i les seves famílies es van divertir cantant les nadales més populars.

Aquesta trobada tanca el cicle de Jam Sessions infantils que s’han organitzat en el 2015 amb gran èxit.

En el 2016 ens tornarem a retrobar i us esperem a tots i a totes!

rticipant en el taller “L’Aventura de ser pares”

dat?

n ho poses en marxa realment funciona.

“Sabies que...?”

2. Què t’emportes dels tallers?

Els bons moments que hem tingut aquests dies i les experiències que han aportat els altres, amb les que també aprens.

I tot el que s’ha explicat que ajuda a marxar d’aquí més segura.

3. Què li diries algú per convidar-lo al projecte?

Jo ho he comentat algú, però molta gent em pregunta per edicions 0 a 3 anys, a veure si es poden fer. Jo els explico que és una “passada” i que funciona molt bé.

4. Pots explicar alguna situació on hagis aplicat eines o recursos que t’hagin donat aquí?

Per exemple, recollir les joguines i m’ha anat molt bé.

El pròxim dia 5 de febrer es durà a terme un pl enari monogràfic sobre “Ado lescents i Joves”.

Aquest plenari està encarat a tots aquells profes sionals i persones que trebal len amb joves i adolescents i que tinguin ganes d’aprofu ndir sobre la temàtica i potenc iar el treball en xarxa.

4

info

Gener 2016

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Finalitza el primer concurs de fotografia #memòriajove.

La fotografia guanyadora del concurs #memòriajove mostra la realitat d’un barri plural i jove que reivindica el seu propi camí per recórrer, tot i que per caminar-lo hagi de trencar amb la bombolla de sabó que s’obstina en aïllar-lo física, social i culturalment. Felicitem al guanyador i us avisem que ben aviat algunes de les seves instantànies guarniran les parets de La Bàscula en una exposició que esperem sigui un precedent per a donar sortida a la gran capacitat creativa dels i les joves del nostre barri.

Aquest primer trimestre també hem encetat el cicle de concerts “TAKE AWAY”, El primer "concert per endur" de l'Espai Jove es va cel-lebrar als Jardins de la Mediterrània el 27 de novembre, arrebossant de flow i bona onda amb Bloke de Enfrente, Pure Nigga, RdPolvora!

Us mostrem també algunes fotos de les actuacions que es van realitzar dissabte 19 dels Tallers de rima antiracista i de producció musical.

Fotos la Marina VIVA

Les activitats a l’Espai Jove la Bàscula no parem.

Us presentem la nostra programació d’hivern.

El dimarts 22 de Desembre, acomiadant l’activitat de l’Espai Jove d’aquest 2015, vam celebrar el nostre primer campionat de futbolí jove al Hall de la Bàscula. Una excusa per reunir-nos, passar una estona divertida i desitjar-nos una bona entrada d’any. Els guanyadors es van endur el FIFA 2016 a casa!

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

TEMA DEL MES 11

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

una dona de classe popular i activista. Ens queda un repte molt difícil d'abordar: construir un subjecte polític a Catalunya. Aquest és el debat pendent. Hem guanyat unes eleccions generals a Catalunya, però sumant forces per fer una candidatura d'unitat popular, ara hem d'abordar si això es tradueix en la construcció del nou subjecte polític més enllà d'una marca electoral o no i què fem en les següents eleccions autonòmiques…

Però BEC haurà d'afrontar la gestió municipal i al mateix temps consolidar-se com a partit…

Som molt conscients que aquest pas només es pot fer amb la suma de persones noves. En la campanya de les generals hi havia el risc que aquesta aposta descapitalitzés la gent que està treballant a Barcelona. Crec que ho hem portat bastant bé perquè més enllà de Xavier Domènech i d'un regidor que ha estat substituït per un altre, s'ha mantingut la majoria de gent que està darrere del projecte de Barcelona.

i una musculatura molt dinàmica i molt forta.

Jo crec que és un dels districtes que té més associacions per ràtio de ciutadà i això significa també una interpel·lació molt més gran al poder. Aquesta capacitat d'organitzar-se que tenen els veïns fa que hi hagi una actitud vigilant amb les polítiques públiques, més intensa que en altres barris, i que el llistó d'exigències sigui molt més alt. Però alhora també facilita implantar polítiques públiques de forma cooperativa. Un dels nostres projectes és ferho precisament amb el PAD (Pla d'Actuació del Districte), que és com el full de ruta que permetrà definir quines són les prioritats que s’han d’executar al districte. Aquí serà molt important la participació ciutadana.

I de La Marina, quina és la seva visió i quins projectes concrets s'estan aplicant?

Jo crec que La Marina és segurament el barri més aïllat i abandonat i nosaltres sí que

d'un equip mèdic, les infermeres i altre personal, el servei d'urgències nocturn que hi havia, la gent s'ha de desplaçar a altres barris... Alhora, tot això s'agreuja pel problema del transport. Per aquesta raó també hem impulsat un pla de salut que té quatre o cinc

“La retallada de personal mèdic i del servei d'urgències nocturn s'agreuja per la precarietat del transport” barris prioritaris i un d'ells és La Marina, la qual està situada en el mapa de les prioritats de l'ajuntament en diversos camps, precisament pels seus indicadors negatius.

nou govern per insistir. A més, tots els partits del districte ja ens hem posat d'acord en aquesta reivindicació. Si tot això fracassa, en el cas de La Marina podríem estar disposats a finançar el metro. Hauríem d'estudiar-ne la viabilitat, però estem oberts a aquesta possibilitat, a avançar els diners des de l'ajuntament sempre que la Generalitat ens reconegui el deute. El contrari seria una descapitalització enorme.

Són al voltant de 70 milions, massa per a les arques municipals. És importantíssim que la gent es segueixi mobilitzant. Una de les coses que estem millorant és la freqüència dels autobusos; és clar que són petits detalls, però milloren la mobilitat i marquen les fites simbòliques de cap a on es vol anar.

S'ha pensat en alguns projectes grans per a La Marina?

I quina és l'opinió de vostè de si BEC ha de fer el pas a la consolidació d'un nou subjecte polític?

No ho tinc gens clar. No he tingut temps de pensar-ho ni personalment ni com a col· lectiu. Hi ha gent que creu que això és com quan vas en bicicleta, que si pares caus. Que per l'excepcionalitat del moment ara es donen les condicions i que després igual no es donen per fer aquest moviment, però també és veritat que no sé si hi ha suficient organització. En tot cas, jo formo part de Procés Constituent des d'on sostenim que a Catalunya fa falta un front popular ampli que encara no s'ha construït, que agrupi una sèrie d'actors: des de les CUP fins a Iniciativa.

Tornant al principi, com ha canviat el dia a dia de Jaume Asens?

Totalment: no tinc vida privada. Ara començo a tenir alguns caps de setmana lliures, però fins fa poc tenia moltes activitats per fer els caps de setmana al districte o polítiques.

Sí ha canviat en el sentit que és assumir una responsabilitat molt gran i això et col·loca en una posició de certa tensió vital. Assumeixo un rol que de vegades em genera contradiccions: les pròpies d'haver de gestionar i prendre decisions que no acontenten a tothom. Ara haig d'actuar com a regidor i com a tinent d'alcalde.

La seva absència en alguns actes del barri de La Marina va causar malestar en entitats i veïns. Problema d'agenda o és una política? És veritat que la meva agenda no m'ha permès trobar un buit per donar atenció a aquestes sol·licituds de manera ràpida i això ha generat una certa preocupació. És comprensible que sigui així. M'agradaria tenir major disponibilitat i agraeixo la paciència que tenen tots els veïns en general, precisament perquè sóc tinent d'alcalde i no només regidor del districte i les àrees de competència que tinc fan que no hi pugui ser tot el que jo voldria.

No té a veure amb la nostra política, però sí hem intentat que això servís per connectar amb la idea de treballar més en equip i donar més a conèixer als consellers de districte i al conseller tècnic, que són les persones que estan treballant més al territori. El fet que a mi se'm vegi menys ve compensat amb el fet que es vegi més a la consellera.

Quina lectura té del Districte de Sants Montjuïc?

Sants-Montjuïc és un districte molt complex i molt ric: té una diversitat d'associacions

▶ Ada Colau i Jaume Asens posen amb un grup de veïns durant les festes del barri de l'any passat. Anna Rabassó

tenim el compromís de revertir aquesta situació. Una de les nostres prioritats és reduir les desigualtats que han crescut. Hem tirat endavant un pla de xoc que ens ha permès triplicar les ajudes en beques menjador i també en habitatge. La Marina aquí ha estat beneficiada, s'estan construint una sèrie d'habitatges conjuntament entre l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca.

Sobre locals per entitats del barri Si el propietari del Capri baixa el preu (3 milions d’euros) ens ho podem pensar.

Mentrestant, estan els del Carrer Química Hem multat la Sareb i hem aconseguit negociar la cessió d'alguns pisos, dels quals també n’hi ha a La Marina. Hem duplicat l'aportació econòmica als plans d'ocupació, tot això gràcies a l'ampliació de pressupost que ens va permetre augmentar els plans d'ajuda i fer inversions, com la compra dels locals del Carrer Química. És claríssim el dèficit a La Marina de locals. Tinc entès que n’hi ha tres per a la gent gran, però també es necessiten per a la gent jove, i aquí hem de veure.

Hi ha grans reptes. Per exemple, el barri té una diferència d'esperança de vida 11 vegades pel que fa a Sant Gervasi i també és un dels més afectats en la salut: la retallada

És històric el reclam d'espais per les entitats al barri. Es proposava el local de l'antic cinema Capri. “Estrellas Altas” té la seva pròpia proposta per als locals del carrer Química…

Ens hem reunit amb els veïns “d'Estrellas Altas” i considerem que l'ús concret d'aquests locals ha de decidir-se en un procés de participació ample, regulat i reglat.

El problema de l'edifici Capri és que, precisament en dir l'anterior alcalde que volia comprar-lo, el propietari va pujar el preu i ara demana la xifra de tres milions d'euros, la qual és inassolible: és una xifra que no correspon amb el valor real. Està sobrevalorat per l'interès de compra de l'ajuntament, amb l'agreujant que cal reconstruir-ho perquè l'edifici té aluminosi. Aquest és el missatge que li volem fer arribar al propietari: si ell rebaixa el preu ens ho podem pensar, però ara mateix la seva compra no està en les nostres prioritats. En tot cas mirarem altres llocs si tenim pressupost suficient.

Cal tenir en compte que hi ha molts projectes de futur que els podrem impulsar només si ens posem d'acord amb les altres forces polítiques per aprovar pressupostos nous.

Parlem del metro. Quines possibilitats reals existeixen que l'Ajuntament financi la conclusió de les obres a la Zona Franca?

No volem generar falses expectatives i hem de ser responsables. Està a la taula de les nostres prioritats. L'alcaldessa, cada vegada que s'ha reunit amb el president de la Generalitat i amb la ministra de Foment, planteja el tema, ja que són qui tenen la responsabilitat de fer la línia 10 del metro.

Ara esperarem a què es constitueixi el

Això haurà de sortir precisament del pla de participació ciutadana. Jo aquí vaig confiar molt en la imaginació i la creativitat de la ciutadania i ho he vist en els consells de barri on, en general, hi ha capacitats que hem d'aprofitar com actiu. Si hi ha algun projecte és aquí on es veu, però ara mateix no en tinc cap al cap.

Una de les propostes és recuperar el Passeig de la Zona Franca com una mena de bulevard o rambla per aconseguir un espai de cohesió a l'interior de La Marina, però també amb la resta de la ciutat…

La veritat desconec quanta força té aquesta demanda però aquesta proposta, com d’altres, ha de sortir precisament en aquest procés de participació i aquí veurem quin pes té cada demanda. D'altra banda, caldria veure el tema del trànsit. No és una solució, però en part es pal·liarà amb el carril bici que es construirà. És veritat que nosaltres ara mateix no tenim cap projecte sobre la taula, però estem oberts a poder debatre-ho amb els veïns.

Per acabar, quina visió té dels mitjans de proximitat com La Marina? Des del govern municipal s'aposta per ells?

Per la proximitat que tenen és un servei que crea barri i consciència de barri i d'identitat: visualitzen problemàtiques que són silenciades en els altres mitjans i generen una major implicació. Un veí informat amb els problemes que li concerneixen és un veí que es mobilitza, que és actiu i que participa més.

Els mitjans de proximitat són un instrument més de la participació ciutadana i, per tant, el nostre desig és reforçar i potenciar aquests mitjans de comunicació que fan barri. ■

12 PUBLICITAT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT 13

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

Sota la muntanya màgica de Montjuïc || Patricia Rubio || Redacció Quants de nosaltres han viscut nombroses anècdotes al voltant de la nostra veïna més màgica? Dins de la quotidianitat que amaga la muntanya de Montjuïc es forja la cultura de Barcelona. La muntanya no és sols un espai d’esbarjo en l’actualitat, sino també un modest turó que va conviure amb els nostres avantpassats prehistòrics transformant-se emblemàticament fins a la nostra modernitat. Montjuïc ha sigut testimoni del seu propi desig: encisar a Barcelona amb la seva història.

Seria possible trobar una Barcelona alternativa i misteriosa sota els nostres peus?

No som del tot conscients però, només sortir al carrer ja estem trepitjant bocins d’història que queden sota la terra de la ciutat comtal. En aquest article, donem a conèixer una increïble hipòtesis que s’han anant formant a partir d’estudis arqueològics, històrics i fonts orals: existeix un Montjuïc desconegut?

L’inici d’això ho trobem durant l’esclat de la Guerra Civil espanyola quan la ciutat es tenia que protegir dels nombrosos bombardejos. Una urbs cuirassada des del Turó de la Rovira fins a Miramar estenent posicions amb la platja de la Barceloneta.

I sobre aquest últim efecte, la construcció dels refugis antiaeris i la reutilització dels polvorins.

‘’Es creu que existeix al voltant de la muntanya una xarxa de galeries subterrànies que connectaven entre les bases de bateries antiaèries i alguns refugis’’ A l’any 2010 es va portar a cap una intervenció arqueològica al parc Mossèn Costa i Llobera, a la banda meridional de Montjuïc, on es van identificar dues galeries de les quals una d’elles resultava ser un suposat passadís que podia conduir cap a les bateries del castell de Montjuïc. Tot i això, l’equip d’arqueòlegs no han pogut demostrar amb massa precisió aquests aspectes per falta de medis. Amb la finalitat de reforçar l’estudi arqueològic, la història i sobretot, la memòria oral han contribuït a pragmatitzar aquests fonaments.

Es suposa que al voltant de la muntanya es troben una sèrie de galeries subterrànies que connectaven entre les diferents bases de bateries antiaèries i inclòs amb alguns refugis com per exemple: el 307 de Poble Sec o el del Teatre Grec. D’aquest últim, segons el testimoni de Manuel Pérez Franco:

‘'En la clase, cuando sonaba la alarma, nos hacían salir rápido pero ordenadamente y, campo a través, nos dirigíamos a un refugio antiaéreo situado en la base del Teatro Griego, al que acudía sobre todo gente de la parte alta del Pueblo Seco y de sus alrededores. En muchas ocasiones, debido a la distancia, antes de llegar al refugio, asustados por el estruendo de las baterías del Castillo de Montjuïc, cuyos proyectiles pasaban por encima de nuestras cabezas, no nos quedaba más remedio que agazaparnos en el bosque y esperar a que pasara la alarma.''

Aquestes suposades galeries podien emprar-se per a emmagatzemar material d’artilleria on probablement algunes funcionessin mitjançant la tracció de rails per facilitar de forma àgil la distribució de la milícia i l’armament a les diferents bases que hi havia distribuïdes al turó.

No obstant, és cert que disposem d’una

▶ Muntanya de Montjuïc des de l'estàtua de Colón.

panoramio.com

osa dins de la tragèdia, imatges que queden plasmades en fotos en blanc i negre però molt vives a tot color si les exporten a països com els del pròxim Orient.

‘’El que coneix el seu passat pot reconèixer el seu present i esbrinar el seu futur’’ ▶ Localització d'algunes entrades a les galeries, polvorins, el castell de Montjuïc i alguns refugis al voltant de la muntanya. ORTOFOTO. ICC

sèrie de vestigis monumentals que podrien orientar-nos de forma positiva a una sèrie de resultats, com ens indiquen la cognitiva proposta d’Antonio Santafé al 2008. Es podria situar les entrades a aquestes galeries i bateries a tres zones fonamentalment: al passeig de Montjuïc, a la Ronda del Litoral i al carrer Nou de la Rambla.

Cal esmentar el valuós paper dels polvorins, ja que en aquesta muntanya es documenten dos: el primer, el d’Álvarez Castro; i el segon, a l’oest del turó situat al barri d'El Polvorí. El primer vestigi, una vegada transcorreguda la Guerra Civil es reaprofita els rails i la infraestructura per al parc d’atraccions de Montjuïc al 1966.

En certa forma, són en aquestes últimes dècades, quan el règim de Franco esborra les passes de la batalla i de la postguerra que es va portar la vida de milions de persones per tal d’autogenerar una imatge de victòria i simpatia amb el poble.

Costa creure com un lloc tant petit guarda tants recons plens d’històries, com per exemple la que recopila l’historiador Blanes a la seva obra publicada al 2008: ‘’Montjuïc continuava sent territori de jocs infantils que ara, de vegades, reflectien el drama de la guerra. Una famosa fo-

tografia d’Agustí Centelles coneguda com Nens jugant a Montjuïc, és molt explícita: reprodueix una escena d’afusellament. Un escamot de sis nens apunten, mentre altes esperen com a víctimes l’execució de la sentència. En canvi, Montjuïc com a espai de diversió de la ciutat va desaparèixer. El parc d’atraccions de Maricel, situat entre l’estació del funicular i Miramar, va deixar de funcionar.’’

La imaginació infantil sense límits virtu-

Cal dir que, en aquests moments de transició de les eleccions de desembre, més que mai es deuria apostar per la Cultura i fomentar els valor de la nostre Història, doncs el que coneix el seu passat pot reconèixer el seu present i esbrinar el seu futur. Tant a l’Arqueologia, com la Història i altres disciplines humanistes els hi queden molt per donar a conèixer, molt per fer per a que es reconegui i molt per a que s’esbrini, perquè tots som història i tots formen part d’ella.

Per això, l’educació i la sensibilitat amb les nostres arrels són primordials per una correcta convivència i una adequada dialèctica diplomàtica amb el nostre Patrimoni. ■

▶ Vista d'una de les galeries. ACHÓN I CASAS, 2010 ▶ Entrades tapiades al Passeig de Montjuïc i a la Ronda Litoral.

14 SALUT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

Prescripció diferida d'antibiòtic

Nova estratègia per potenciar un ús més racional dels antibiòtics Us fem a mans la nota de premsa que ha fet l’ICS conjuntament amb el servei d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau, sobre un estudi que es publica avui a la revista Jama Internal Medicine sobre la prescripció diferida d’antibiòtics.

Les infeccions respiratòries agudes són un dels principals motius de consulta a l’atenció primària i la majoria d’aquestes es resolen per si mateixes. No obstant, bona part dels pacients amb aquest tipus d’infecció reben antibiòtics avui dia. L’estudi confirma que l’ús d’antibiòtics pot disminuir de forma dràstica si el professional de medicina de família apodera el pacient en la presa de decisions. Investigadors del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau juntament amb professionals d’atenció primària han treballat conjuntament en el disseny i l’execució d’aquest treball, realitzat durant tres anys i amb una mostra de més de 400 pacients de 23 centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya, Madrid, el País Basc i Navarra. Un dels CAP participants de Catalunya va ser el CAP Dr. Carles Ribes de Barcelona (ICS).

La prescripció antibiòtica diferida és una estratègia de promoció d’un ús més racional dels antibiòtics en aquests tipus d’infeccions.

Mariam de la Poza, metgessa de família del CAP Doctor Carles Ribas i primera signant de l’estudi, explica que “en casos d'incertesa

Les "estratègies diferides" van presentar una reducció del consum d’antibiòtic de més del 60% respecte a la prescripció immediata” davant la possibilitat que una infecció respiratòria pugui ser vírica o bacteriana, la prescripció diferida d'antibiòtic pot ser-nos de gran ajuda. Aquesta estratègia consisteix en prescriure un antibiòtic instruint al pacient per a que el prengui només si els seus símptomes no milloren o empitjoren dies després de la visita mèdica”.

Pablo Alonso, investigador principal de l’l estudi del grup d’Epidemiologia Clínica

i Serveis Sanitaris, exposa que “es va dur a terme un assaig clínic, aleatoritzat i multicèntric, dissenyat per avaluar l’eficàcia i la seguretat de la prescripció antibiòtica diferida, comparada amb la prescripció antibiòtica immediata i la no prescripció antibiòtica en infeccions com la faringitis aguda, la rinosinusitis o la bronquitis aguda. Les estratègies diferides van presentar una duració clínicament similar amb una reducció del consum d’antibiòtic de més del 60% respecte a la prescripció immediata”.

La percepció que els antibiòtics no són realment molt necessaris va ser superior en els pacients que van rebre la prescripció diferida que en la resta de pacients, amb una satisfacció similar. No es van observar diferències entre els grups en el risc de complicacions, efectes adversos o en la necessitat de visites addicionals.

Amb aquests resultats podem afirmar que la prescripció diferida d’antibiòtic es presenta com una bona estratègia a utilizar per a potenciar un ús més racional dels antibiòtics. ■ Mariam de la Poza. Metgessa de família CAP Dr. Carles Ribas

Fer visible la pobresa energètica oculta ABD proposa la creació d’un nou indicador que permeti calcular la pobresa energètica combinant factors econòmics i socials La incapacitat per poder mantenir un habitatge a una temperatura adequada és una de les moltes formes de pobresa a les qual la societat ha de fer front. La pobresa energètica, nom que se li dóna a aquesta situació, és un concepte cada cop més estes però de difícil definició. Econòmicament, s’entén que una persona es troba en situació de pobresa energètica quan ha de destinar més del 10% dels seus ingressos a mantenir el seu habitatge a una temperatura estàndard adequada que, segons criteris de l’OMS, se situaria en el 21ºC per a la sala d’estar i 18ºC a altres espais de la llar. Aquest criteri econòmic, acceptat de forma majoritària, no engloba la complexitat de la problemàtica.

Per això, l’Associació Benestar i Desenvolupament ha proposat la creació d’un nou mesurador, l’Index de Pobresa Energètica, que inclou, a més de la dimensió econòmica (ingressos de la unitat familiar i despeses d’energia), quatre elements qualitatius i socials: demanar d’ajut per a pagar les factures energètiques, haver patit talls ens els subministraments, declarar no poder escalfar l’habitatge, haver encès més temps la calefacció si s’hagués pogut fer front al pagament.

La necessitat d’aquest nou indicador és una de les conclusions de “Cruixir de dents.

La vivència de la pobresa energètica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, un informe elaborat per ABD que analitza la situació de pobresa energètica de la població que atén l’entitat. El nou índex té com objectiu obtenir una imatge el més real possible de la problemàtica i fer visibles aquells casos que queden ocults perquè no responen íntegrament al criteri econòmic.

En l’informe, l’entitat destaca que amb l’ús de l’Ìndex de Pobresa Energètica, la xifra

▶ D'esquerra a dreta Àngels Guiteras, gerent d'ABD, Ariadna Fitó, responsable d'investigació d'ABD, i Núria Salas, directora d'Inclusió i Pobresa a ABD. inicial de pobresa energètica de les llars ateses a l’Àrea Metropolitana augmenta dotze punts percentuals, passant del 63,5%, segons criteris estrictament econòmics, al 75,6%.

D’aquest 75,6% de població pobra energèticament, el 56,2% es troba com a mínim en dues de les quatre dimensions que contempla el nou índex.

El llindar del 10% d’ingressos dedicats al pagament de la despesa fa que no es tinguin en compte aquelles famílies que no arriben a aquest límit però que, tot i així, no poden fer front a la despesa. De fet, segons les dades recopilades, un 52,1% de les famílies ateses han tingut dificultats per pagar les factures d’energia i, entre aquestes un 29,6% ha dedicat menys d’un 10% dels seus ingressos a despeses energètiques. A més, un 13,9% de les llars han deixat de pagar les despeses energètiques i un 5,8% han patit talls de subministraments.

L’entitat assenyala entre les causes de la pobresa energètica l’alt preu de l’electricitat i el gas a l’estat espanyol, un 30% més car que a la resta d’Europa, fet que deixa bona part de

la població fora de l’accés a aquests béns bàsics. A aquest factor s’hi ha de sumar un parc d’habitatges construït abans de l’existència de normatives tèrmiques i, en molts casos, amb materials de baixa qualitat i un mal aïllament.

La família: principal suport de les llars en situació de pobresa energètica L’informe també destaca que la família continua sent la principal ajuda que reben les persones en situacions límits, com demostra el fet que un 27,8% de la població atesa per ABD ha rebut suport econòmic de les famílies per a poder pagar les despeses energètiques, un 12,6% l’ha rebut de serveis socials i finalment un 4,3% d’entitats socials. Per últim, l’entitat ha volgut alertar sobre el desconeixement del bo social entre les persones afectades per la pobresa energètica ja que, segons les dades recollides a l’informe, només un 7,2% de les famílies que reuneixen els requisits per demanar-lo (un 52,7%) ho han fet. ■ Associació Benestar i Desenvolupament

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Feliç Any Nou La Marina arriba a les vostres mans amb el nou any. Aquest 2016 podem fer tots un exercici de reflexió i pensar que ser diferent, només agafant consciència del que i qui som.

Aquest mes us animo que considereu el vostre cos físic com si fos el vostre automòbil. Per als que n’utilitzeu serà més fàcil però els altres també podeu fer un exercici d’imaginació. És el nostre company de viatge i ens ha de durar fins a l’últim dia en el millor estat possible.

En primer lloc, estimeu-lo. És el que teniu més a prop i al que més coneixeu.

Si no sou capaços d’estimar el vostre cos, difícilment podreu tenir cura del dels que teniu a la vora. I sobretot, accepteu el que teniu, doncs no n’hi ha un altre de recanvi i és la suma del que eren els vostres pares, avis, besavis....

En segon lloc, escolteu-lo. El cos ens avisa sempre amb antelació quan alguna cosa no funciona, només hem de ser atents i posar-hi molta atenció als petits detalls.

En el moment en que en tingueu consciència serà més fàcil. I si ho feu podreu tenir prevenció per al que pugui passar.

En tercer lloc. Mimeu-lo. Doneu-li sempre el que li calgui: molta aigua per dins i per fora; teniu en compte que de mitjana, el nostre cos en la seva composició és un vuitanta per cent aigua. Una bona alimentació, que contingui els nutrients necessaris per al seu bon funcionament. Deixeu-lo dormir el que necessiti i si això vol dir deixar el programa de la tele a mitges, s’ha de fer. Abrigueu-lo amb teixits que no el perjudiquin. Netegeu-lo amb productes que no siguin nocius.

En quart lloc, manteniu-lo en forma.

Ha de passejar i fer exercici; cada un dins les seves possibilitats. Ha de respirar aire pur, almenys un cop per setmana. No cal fer molts quilòmetres, podeu pujar a la muntanya. A la caseta del migdia, al costat del castell de Montjuïc hi queda una pineda, l’aire és més net que el del barri i costa mitja hora de pujar-hi i vint minuts de baixada.

Per últim, recordeu que cos només en tenim un i no té recanvi. Si el respectem a ell, serem capaços de respectar els dels altres i la Natura que ens envolta.

Per aquest any que entra només vull desitjar-vos que sigueu feliços almenys un cop al dia. Això us ajudarà a esperar que arribi el següent amb més alegria.

CULTURA 15

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

Entrevistem a Dani Pons de la banda Zermeño || Soraya Diebra || Redacció Bon any 2016 a tothom!!!

Espero que hagi començat molt bé l’any i així continuï.

Estrenem la temporada 2016 amb en Dani Pons de la banda ZERMEÑO. Un grup de heavy rock del Prat de Llobregat. Aquí al costat! Som-hi!

Hola Dani... pregunta obligatòria de tota entrevista. ¿Com va començar el grup? I ¿per què Zermeño?

El grup va començar com qualsevol altre, amics de l’ institut, que els agrada la música, que tenen ganes d'aprendre a tocar instrument o cantar, i s'ajunten per divertir-se i fer el que els uneix i els agrada, el Rock!

Zermeño el va posar un amic del grup, Joaquim, quan venia als assajos i ens fumàvem "aliñaos" o bevíem unes birres de més, ens deia "¡vaya Zermeño que lleváis!, pero que bien tocáis!", (jajajajajaa riu) i així es va quedar!

Hem vist algun directe del teu grup i podem dir que l’energia no falta. Com a cantant i showman que ets, explica les vostres influències.

Les nostres influències són moltes, ens encanta la música i escoltem de tot, des de

jazz, flamenc, funk, soul, però les nostres veritables influències, sempre han estat Purple, Led Zeppelin, Iron Maiden, Extremoduro, Platero, Los Suaves, Barón Rojo, Cámel, Pink Floyd, Tabletom, Mamá Ladilla, Whitesnake, Zappa, Leño, i algú més que se m'haurà oblidat.

Si tinguessis l’oportunitat de compartir escenari amb alguna banda, ¿quina triaries?

Si hagués de ser artista convidat d'algun, m'encantaria telonejar a Los Suaves, Extremoduro, Platero, Iron Maiden o Deep Pur-

ple. Ja vam tenir l'honor de tocar amb Barón Rojo! Quant a cantar, a mi em faria il·lusió cantar alguna amb Los Suaves, perquè són himnes i per com sóc jo a l'escenari.

Alguna anècdota musical que pensis que s’ha d’explicar si o sí?

Sort que és musical (ajajajajjajaja torna a riure). Mira, les millors anècdotes en aquest sentit, són les petites cagades o improvisacions en directe; una que recordo, és en un tema nostre anomenat VOY ZIEGO. Estàvem a la meitat de cançó per entrar a la part

L'agenda de gener Biblioteca Francesc Candel Dijous, 14

Hora: 19:00h.

Xerrada-taller 'Converses amb gent que m'importa' Com parlar perquè t'escoltin, com escoltar perquè et parlin. Mètode basat en la Comunicació NoViolenta de Marshall Rosenberg.

A càrrec de: Constanza Echevarría i Nina Mercè.

Dimecres, 20

Hora: 19:00h.

T’interessa 'Posa el cor per cuidar el teu cervell' Què pots fer tu per reduir el risc de patir Alzheimer? Pots començar per venir a la xerrada de la Dra. Gramunt i participar al torn de preguntes.

A càrrec de: Dra. Nina Gramunt, Neuropsicòloga i investigadora en envelliment actiu de la Fundació Pasqual Maragall.

Dijous, 21

Hora: 19:00h.

T’interessa “Alguns errors en l'educació actual dels més petits” A càrrec de: Pilar Gómez, psicòloga clínica ACTIVITAT INFANTIL

Dimecres, 27 Hora: 18:00h

Lletra petita. A Babel amb patinet.

Una comèdia amb titelles que, a través de l’humor i la cançó, fa reflexionar sobre la diversitat A càrrec de: La Puntual - Putxinel·lis de Barcelona

Divendres, 29

Dijous, 28

ENTRUITA’T Concurs gastronòmic on la truita és el plat protagonista. Porta la teva truita més bona al Mercat de la Marina.

Consulta’n les bases. Inscripcions a: CC Casa del Rellotge, CC La Cadena i el Mercat de la Marina.

Hora: 19:00h.

Inauguració exposició de pintura El cos i l’art, de Neus Borrell Amb recital pòetic a càrrec de Montjuïc Poètic, i audicions musicals del grup de música l’Estenedor i Grup Folk Montjuïc.

L’exposició es podrá visitar fins el 3 de març a la sala polivalent.

Centre Cívic Casa del Rellotge Divendres, 22

Torre de les aigües del Besòs Visita guiada a càrrec de l’Arxiu històric del Poblenou. Preu: 3 € per persona Sortida des de la Casa del Rellotge a les 16.10 h

Entre l’11 i el 29

Concurs del pregó Si teniu o coneixeu infants entre 8 i 12 anys. Animeu-los a participar en aquest concurs.

Cal portar el pregó a la Casa del Rellotge entre l’11 i el 29 de gener.

DELIKATESSEN CONCERT. Hora: 20:00 h Cabaret a càrrec del Quartet Delikatessen.

Dissabte, 30

Sala Pepita Casanellas Divendres, 15

IN. Clown a càrrec de la Cia. ES IN narra la curiosa anècdota d’un home que per equivocació surt a escena d’una manera que no esperava. Sense preguntar massa per què, s’adaptarà a la nova situació.

Hora: 20:00 h Preu: 2.40 €

Diumenge, 24 Enciclopèdia baixeta de la nit Música amb tocs de clown, teatre d’objecte i poesia visual.

Cançons ben fetes per gaudir-les en família. Música baixeta, per a gent baixeta, senzilla i minimalista, feta amb instruments petits, sense piles i que no sonen fort.

Preu: 2,40 € Per a tota la família

final i els músics van parar de cop; jo amb tota la meva cara, entro a pèl a la veu, mentre els mirava malament, i van entrar just a temps amb un riff zeppeliano canyer, i va quedar de puta mare. La gent a baix va dir que l’arranjament del tema era boníssim, que molt ben treballat, (jaajajajajaja) em moria del riure, ja que sí era una cagada, doncs així es va quedar la cançó.

Aprofitem aquest espai perquè ens diguis on és el proper concert per anar a veure a ZERMEÑO. Deixa el web de la banda i si vols algun enllaç per descarregar la vostra música.

Doncs ara mateix Zermeño estem en Stand By, no sé si continuarem, esperem que sí. Ara estem composant coses alguns dels components, ja informarem! Moltes gràcies Soraya!

Per buscar informació nostra a la xarxa, podeu posar a youtube: "Zermeño dvd". Surt un directe bonic.

I al facebook: "Zermeño".

Bé, fins aquí hem arribat! Gràcies Dani per les teves paraules i per oferir-nos una estoneta del teu temps per explicar-nos les peripècies d'una bona banda de rock. Esperem molt aviat veure-us de nou en un escenari.

Us desitgem un bon any a tots i que tingueu un 2016 ple de salut i de música.

Les dues coses que ens fan viure feliços.

FELIÇ 2016! ■

El Far Any nou, vida nova!

Quantes vegades ens hem plantejat nobles propòsits al finalitzar l’any? Certament, ho hem pensat molts cops, però hem abandonat per manca d’ànims, o per no acabar de trobar mai el moment de començar i la manera de fer-ho: Deixar de fumar, fer més esport, menjar de manera més saludable, ser millor persona, trobar la parella ideal, recuperar els amics, formar-se, canviar de feina, estalviar, sortir més (...)

El que fem és elaborar un llista de bones intencions on tractem d’eliminar allò que no ens agrada de nosaltres mateixos, per tal de créixer com a persones i sentir-nos millor. La biblioteca ha fet una selecció dels millors llibres per què tu lector, puguis portar terme amb èxit aquell propòsit que penses dur a la pràctica.

I si vols aprendre idiomes... a la biblioteca s’organitzen grups de conversa gratuïts de català els dimarts al matí d’11 h a 12,30 i a la tarda de 19 h a 20,30, i d’anglès els dijous de 17,30 a 19 h. Informa-te’n a la Biblioteca Francesc Candel.

Bon any!!

16

ACTUALITAT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

El Port de Barcelona promou un projecte per conèixer els residus marins que recullen els pescadors La iniciativa pretén sensibilitzar sobre la problemàtica de les deixalles marines L’Agència de Residus de Catalunya, la Confraria de Pescadors de Barcelona i el Port de Barcelona han engegat el projecte Marviva, una iniciativa per caracteritzar les escombraries marines que els pescadors recullen en les seves xarxes durant una jornada de feina. Durant un any, 12 embarcacions d’arrossegament de la Confraria de Pescadors dipositaran les escombraries marines cadascuna en un contenidor, el contingut del qual es procedirà a pesar, quantificar, fotografiar i classificar. Posteriorment, els residus ja caracteritzats es gestionaran separadament, prioritzant-ne la valorització.

L’objectiu del projecte és conèixer el tipus, les característiques i també l’origen d’aquesta contaminació, i sensibilitzar el públic en general, i els pescadors en particular, sobre aquesta problemàtica. El projecte es realitza com a prova pilot al Port de Barcelona però es vol reproduir a la resta de ports pesquers de Catalunya amb l’objectiu d’establir rutines de col·laboració entre els pescadors professionals i el personal

de l’impacte de les deixalles sobre la fauna marina; la salut i la seguretat, amb una millor qualitat de les aigües que eviti riscos en els banyistes, però també en la navegació gràcies a la disminució d’escombraries marines; l’economia, amb la reducció

L’objectiu és conèixer el tipus, i l’origen d’aquesta contaminació i sensibilitzar el públic i els pescadors sobre aquesta problemàtica

portuari de municipis costaners que s’encarreguen de la gestió dels residus.

Les escombraries marines són una gran amenaça per a la vida marina, la pesca comercial, el turisme i el transport marítim ja que poden tenir conseqüències com la degradació de la qualitat de les aigües, que n’afecta la fauna i la flora; la disminució de

les captures de pesca; la introducció dels contaminants en tota la cadena tròfica; l’impacte en la imatge de les zones turístiques i l’augment de les despeses de neteja d’aigües dels municipis costaners.

Amb el projecte Marviva es persegueixen beneficis sobre quatre àmbits principals: el medi ambient, amb la reducció

dels riscos de danys directes a les embarcacions, com també el temps que es dedica a la neteja i el manteniment de les xarxes, i la reducció dels costos de les autoritats locals per netejar les platges i els sòlids flotants; i el turisme, ja que la neteja de platges, aigües costaneres i fons marins poden fer augmentar les visites i els ingressos del sector.

>> Els XXIV Premis Sants-

Montjuïc recauen a Integra Sons i a Josep Masdeu

A Sants-Montjuïc, Nadal més segur Un any més, en aquestes dates nadalenques, el cos de Mossos d’Esquadra va posar enmarxa el dispositiu Grèvol amb l’objectiu de reforçar la presència policial en aquelles zones de més activitat comercial.

La vostra seguretat és la nostre objectiu.

Per això, la prevenció, el treball conjunt i la suma d’esforços són les millors eines per aconseguir-ho.

L’estratègia policial va tenir com a finalitat: Intercanviar informació de manera personalitzada amb els agents que us visitin i poder rebre consells de seguretat a través de l’ús de les noves tecnologies.

Prevenir i/o reduir els fets delictius que es produeixen en els àmbits considerats estratègics atenent les condicions específiques que es donen en aquest període.

Garantir la seguretat en la mobilitat en la xarxa viària, en la xarxa de transport públic i en els grans eixos de connexió..

Garantir el normal desenvolupament de les activitats i esdeveniments específics d’aquest període.

Augmentar la percepció de seguretat en els diferents àmbits d’actuació.

“La col·laboració de les associacions de veïns i comerciants és fonamental per la tasca que realitza la policia” Fomentar la implicació i la coordinació en matèria de seguretat amb les empreses, associacions i organismes involucrats en els objectius del programa.

Al districte de Sants-Montjuïc, els Mossos d’Esquadra tenim la gran sort de comptar amb associacions que, tot sovint, ens exigeixen perquè el nostre servei al ciutadà sigui eficaç i ens mostren la seva col·laboració i suport per contribuir que el districte sigui un indret més segur per a tothom.

La col·laboració de les associacions de veïns i comerciants al nostre districte és fonamental per la tasca que realitza la policia, també ho és tota aquella col·laboració que els ciutadans, de manera particular, ens aporten perquè ens ajuden a centrar la nostra feina preventiva en aquells punts que creen més inseguretat a la gent dels nostres barris. És per aquest motiu que aprofitem aquest escrit per agrair-vos la vostra col·laboració i total predisposició per aconseguir, entre tots, que el nostre territori sigui més segur i que tots gaudim d’una millor qualitat de vida.

Moltes gràcies.

ABP Sants - Montjuïc

L’associació Integra Sons del Poble-sec i Josep Masdeu, president de Diables de Port de la Marina, van ser els guardonats dels XXIV Premis Sants-Montjuïc, entregats el passat 18 de desembre.

Aquests premis reconeixen accions rellevants o d’interès de persones, entitats o col·lectius de Sants-Montjuïc. Integra Sons és una associació sense ànim de lucre destinada a organitzar i promoure activitats d’integració per a persones en situació d’exclusió social i col·lectius desfavorits. Per la seva banda, Diables de Port de la Marina és una entitat de cultura tradicional i popular del barri de la Marina oberta a tothom.

>> Una malaltia que no-

més pateixen tres persones al món

L’Iker Martin té angiopatia cerebral proliferativa, una malaltia que consisteix en la malformació dels vasos sanguinis del cervell, que creix de forma descontrolada provocant que la sang es detingui en una part del cervell durant un petit període de temps. Els neuròlegs desconeixen un tractament eficaç per combatre la malaltia. L’Iker es pren una medicació en moltes dosis, però no li fa res. Els familiars busquen tots els mitjans possibles per intentar iniciar una investigació i trobar una cura a la malaltia amb la campanya “Todos somos Íker”.

COMUNICACIÓ 17

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Llei de Dependència vs Vida independent Dimarts passat 17 de Novembre, l'Assemblea d'Indignats de la Marina/Zona Franca ens va convidar a una xerrada sota el títol “Llei de Dependència vs Vida independent”.

Amb una més que bona assistència de públic, el representant de l'Assemblea d'Indignats va presentar l'acte i a la ponent, Margarita Alonso de l'Oficina de Vida Independent de Barcelona.

Margarita Alonso és una persona amb diversitat funcional física que es desplaça des d'una cadira de rodes elèctrica i treballa com a professora.

Per introduir el tema es va utilitzar el tráiler d'un documental editat per la Federació Ecom qui gentilment va cedir els drets de reproducció per a aquest acte, denominat “Vides Diverses”.

Llei de Dependència.

Objectius 1.

Promoció de l'autonomia personal (AP). Sent AP la capacitat de controlar, adoptar i prendre per pròpia iniciativa decisions personals, així com, desenvolupar activitats bàsiques de la vida diària.

2. Protecció i atenció a les persones.

Al nostre país hi ha uns 2 milions de persones dependents, la qual cosa suposa el 4,35% de la població.

Lluny d'aconseguir els objectius assenya-

lats, la falta de recursos tècnics, personals i econòmics, unit a la tendència política a retallar recursos dels col·lectius més desfavorits, ha portat a aquesta Llei a una situació de paper mullat i totalment inútil per resoldre els problemes de les persones dependents.

Aquesta falta de recursos i la manca d'alternatives reals provoquen que recaigui sobre les famílies la cura d'aquestes persones, que en el millor dels casos són ingressades en institucions assistencials que pel seu caràcter massificat arriben a anul·lar completament la personalitat i la voluntat indivi-

dual de la persona.

Per solucionar aquests problemes i sensibilitzar a la societat sobre ells es crea l'Oficina de Vida Independent (OVI), del que la nostra convidada és cofundadora.

Vida Independent El terme “Vida Independent” sorgeix de la rebel·lia que moltes persones joves dependents projecten cap a la institucionalització obligatòria en Centres Especials on la persona perd tota la dignitat a més de la mobilitat per als actes essencials de la vida.

Deixen de decidir per si mateix aspectes

importants per al seu futur i el que és més greu, decisions diàries com, hora de menjar o dutxar-se, que roba posar-se, al fet que hora tornar a casa, quan aixecar-se o ficar-se al llit, etc.

La ponent va ser introduint aquests conceptes mitjançant extractes de la seva pròpia experiència que va sumir als assistents en un desig de sentir més i més, identificant-se amb la idea principal de la xerrada.

L'altra gran explicació va ser la importància que exerceix el llenguatge en la discriminació de les persones; subnormal, per sota del normal; minusvàlid, menys vàlid; invàlid, no vàlid; discapacitat, que no té capacitat, etc. En aquest aspecte existeix un terme que ha estat àmpliament aprovat pel col·lectiu que és, PERSONA AMB DIVERSITAT FUNCIONAL, anteposant sempre el terme PERSONA el que garanteix la dignitat necessària de cada individu.

Per finalitzar informem que l'Assemblea 15M de la Marina està ultimant un projecte de Vida Independent als nostres barris que esperem poder presentar al febrer de 2016, i que qualsevol persona interessada a formar part de l'equip promotor pot indicar-nos-ho mitjançant email a indignatszonafranca@gmail.com o per telèfon al 678338335. ■ Assemblea Marina

18

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Acomiadem Èxit moda i complements Els botiguers de la Marina han

fet un concurs d'Aparadors

Durant el mes de desembre els comerciants de la Marina han estat celebrant el concurs de l'Aparador Misteriós, un certamen on han participat escoles de primaria de tot el barri de la Marina. més que bo, inicia una nova etapa i contribueix al barri amb un establiment modern i de qualitat. Benvinguts.

Acomiadem la Bugaderia-Tintoreria Mari El 31 de desembre del 2015 Bugaderia Mari va tancar definitivament el seu establiment per jubilació del seu propietari, l'Abdó Florencio després de més de 45 anys de servei al barri. Més que servei forma part de la Marina. Al front

l'Abdó i la Pili, dues persones que han deixat petjada en tots nosaltres per la seva feina, per la seva bondat i per fer-nos passar grans estones amb la seva col.laboració en tots els actes del barri, Nadal, Carnaval, la Trepitjada del Raïm, Festes Majors i un munt d'actes més.

L'Abdó un dels membres fundadors de l'Associació de Comerciants la Marina sempre ha participat en projectar aquesta associació per a què assolís tot allò que es proposés i així esperem que continuï. De ben segur que tindrem suport de l'Abdó i la Pili en totes les iniciatives dels comerciants per què ells ho porten en la sang. Abdó i Pili us trobarem a faltar. Gaudiu d'aquesta nova etapa que comenceu i sigueu feliços per sempre.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA COPISTERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port, 379-381 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Tel. 93 331 52 98 CORREDURIES AGÈNCIA IMMOBILIARIA D’ASSEGURANCES CENTURY 21 Dux3 ICALI CORREDURÍA Foneria, 33 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 ANIMAL DOMÈSTIC Telf. 93 223 33 09 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET PERRUNIS Alts Forns, 78. c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ELECTRODOMÈSTICS ASSESORIES-GESTORIES VANWARD ANNA MARIA MADRID PG. Zona Franca, 124 ASSESSORIA SLP Telf. 93 535 52 52 Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 ESTANCS GESTORIA FRANCISCO ESTANC ZONA FRANCA JAVIER BOFILL LAMA Pg. Zona Franca, 244 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Tel. 93 332 69 46 Telf. 609932494 / 932989977 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 ESTÈTICA Telf. 93 331 86 12 LOVE NAILS Mare de Déu de Port, 260 AUTOESCOLA FIRA local 1 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN Telf. 628242525 / 930093840 Telf. 610 16 84 07 FARMÀCIES AUTOMÒBILS FARMÀCIA CUSCÓ KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 162 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 421 81 29 Telf. 93 223 92 88 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ BRICOLATGE Mare de Déu de Port, 234 (Parquet, portes, cuines) Telf. 93 332 21 94 BRICOLAGE ZONA FRANCA FERRETERIES -LAMPISTERIES Foneria, 43. 93 432 32 54 BAYOT COLLADO, S.L BUGADERIA-TINTORERIES Mare de Déu de Port, 168-170 BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 421 49 22 Alts Forns, 81 COMERCIAL ÁLVAREZ Telf. 93 332 28 96 Energia, 20. 93 421 59 77 CELLERS TU CERREJERIA.COM CELLER PEÑA Pg. Zona Franca, 173 Aviador Franco, 15 Telf. 661 991 144 Telf. 93 332 63 95

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAMINADURES LA PIRULETA Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 667 22 77 LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 LLAR D’ INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89 Telf. 93 332 78 56 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

L'objectiu d'aquest concurs era que els nens trobessin articles als aparadors de les botigues del barri que estiguessin fora de lloc, un mocador de vestir en un centre d'infermeria, una joia en una perruqueria canina.

El sorteig del guanyador es va celebrar el passat 29 el qual va tenir lloc al bus emblemàtic de l'Associació, un vehicle que va passejar a tots els escolars. La guanyadora de la tauleta electrònica d'aquest concurs ha sigut Laia Milian de l'escola Garbiñe.

L'Associació valorem el concurs amb un gran èxit de participació i una gran experiència. Aquest concurs es va organitzar de la mà de Barcelona Activa.

MacMOBLES QUEVIURES MIQUEL CARNÉ CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ ZONA FRANCA -2 Mare de Déu de Port, 198 Mineria, 18-20 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 93 250 22 96 ▶ BAR RTE. CAL CAMPÀ MODA I COMPLEMENTS RESTAURACIÓ (NOU SOCI) WALA SPORT TAVERNA DEL CONDE Passeig de la Zona Franca, 109 Pg. Zona Franca, 191-205 Foneria, 46. 93 527 08 42 Telf. 93 360 68 69 Telf. 93 332 04 13 GRANJA ELENA, S.C.P ▶ BAR RTE. CASINO SEAT Pg. Zona Franca, 228 ÒPTIQUES (NOU SOCI) Telf.

93 296 98 43 JOSA ÒPTICS Mecànica, 22 Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 LA PATATONA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR VISTA ÒPTICA CERMASA CENTRE MÈDIC Mare de Déu de Port, 252 WOK PALACIO MANDARIN Gran Via, 162 Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 241-243 Telf. 93 431 431 05 89 Telf. 93 421 87 15 PAPERERIES SALUT PAPELERIA NAVARRO BAR EL BOCAITO CENTRE D’ INFERMERIA Pg. Zona Franca, 181 c/Mare de Déu de Port, 261 I PODOLOGIA Telf. 93 332 57 94 93 422 15 99 Mineria, 17 PASTISSERIA CREATIVA Telf. 93 332 14 98 CERVECERIA EL PORT ZAS! CAKE c/Mare de Déu de Port, 321 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR Mare de Déu de Port, 272 Telf: 666 363 155 Telf. 93 141 97 75 TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 PERFUMERIES I DROGUERIES BAR JUEVES 5 Telf. 93 331 63 49 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 934324022 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F DROGUERIA RAMIRO TOMA TAPA Mare de Dèu de Port, 279 LÓPEZ GARCÍA Jardins de la Mediterranea, Telf. 93 332 89 95 local 11. Telf. 93 166 76 23 pg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12 TALLERES PÉREZ- ALONSO ENRIC I PAU Mare de Déu de Port, 124 PERRUQUERIES Minería, 4-6. 93 332 25 62 Telf. 93 223 30 42 BALLESTERS PERRUQUERS LA SAL DEL PORT UNISEX TELECOMUNICACIONS Mare de Déu de Port, 413 bxs Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 I.T.C. SYSTEMS local 3. Telf. 93 422 10 48 Mare de Déu de Port, 305-319 BAR PADDOCK (Jardins de la Mediterrània) Passeig de la Zona Franca, QUADRES I MARCS 145-149. Telf. 93 331 84 33 Tel. 93 421 56 17 ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03 BRACAFE QUEVIURES Mineria, 12 ALIMENTACIÓN RUIZ Telf. 635602604 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 BAR JAUME CARNISSERIA ÀNGEL c/Foneria, 22. 933315079 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 BAR FRANKFURT CONDIS SUPERMERCATS Ctra.del Prat, 42 Barcelona Pg. Zona Franca, 210- 214 CA LA MARINA Telf. 93 431 84 78 Pg de la Zona Franca, 137 Telèfon: 637708261

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El passat mes de setembre va tancar la botiga Èxit moda i complements. Han estat més de vint anys donant servei i continuïtat a vestir moltes dones i homes del barri.

La Dolors va baixar la persiana amb la satisfacció de haver fet una feina ben feta i deixar un bon record en moltes persones. És membre actiu de la Junta de l’Associació de Comerciants la Marina i col.labora en les activitats de l’Associació per dinamitzar el comerç. Malgrat la tristesa de finalitzar una etapa ens queda la il·lusió d’una nova empenta, donar ànims als seus fills per renovar el seu forn de pa, Pa i café

ACTUALITAT 19

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

El Nadal de La Marina: festa, il·lusió i solidaritat La Marina Solidària

Fotos: Rafel Vidal

Parella entregant el seu regal

Noia contribuïnt amb el seu regal

Una vegada més, la tercera edició de La Marina Solidària ha estat un èxit. Gràcies a la participació de la gent del barri es van recollir gairebé 750 joguines i més de 250 nens i nenes han rebut aquest dimecres 6 de gener

el seu regals de reis. També es va recollir el material escolar que anirà destinat a projectes educatius i esplais del barri.

L’Associació de Veïns de Sant Cristòfol, les Parròquies de Mare de Déu de Port, Sant

Bartomeu i Sant Cristòfol, Diari La Marina La Marina FM i Unió Entitats De la Marina us volem donar les gràcies.

L’any vinent molt més! Bon Any a tothom!

Sorteig de 500 euros de l'Associació de Comerciants de La Marina

Inés del Torn ha sigut la guanyadora d'aquest sorteig realitzat en el programa matinal "Més a prop teu" conduit per Xavi Artiga, de la Marina FM. Una molt bona manera de començar aquest 2016. Enhorabona!

Foto: Rafel Vidal

Patges reals i Reis Mags

Fotos: Vicens Asensio

El diumenge 3 de gener, la Plaça de la Marina va ser novament escenari de la il·lusió de molts nens i nenes que van fer entrega de les seves cartes als patges reials per als Reis Mags. El dia 5, aquesta il·lusió va explotar entre llums, brillantor i creativitat i va marcar el tradicional recorregut de les carrosses de Melchor, Gaspar i Baltasar.

La Unió d'Entitats i el Districte de Sants-Montjuïc van tornar a organitzar l’acte, amb la col·laboració d'altres entitats.

Un arbre de Nadal amb colors i fantasia

Un pessebre vivent per no oblidar

Es va fer amb material reciclable, amb ampolles d’aigua de plàstic i fusta i va comptar amb la col·laboració de totes les escoles i esplais del barri. Es va il·luminar el dia 11 de desembre amb un acte que va congregar a centenars de famílies a la Plaça de la Marina.

L’organització va estar a càrrec del Centre Cultural Estrellas Altes, la Unió de Entitats i el Districte de Sants-Montjuïc. Alhora, van col·laborar-hi els artistes Diego García i Benito Maín.

A més d’un va sobtar l’escenografia que va aconseguir el pessebre vivent aquest any al barri. L’organització impecable, l’elecció apropiada de l’espai i una excel· lent il·luminació van acompanyar un acte en què veïns i veïnes es van reunir per poder gaudir-lo el passat dissabte 19 de desembre des de les sis de la tarda als Jardins dels Drets Humans.

En total van haver 32 escenes i l’organització va estar a càrrec del Centre Cultural Estrellas Altes, la Unió de Entitats i el Districte de Sants-Montjuïc.

Escena de la verge Maria al pessebre

Foto: Rafel Vidal

20 PUBLICITAT

Gener 2016 // www.lamarinadigital.cat

22 anys de compromís informant al barri

Part de l'equip de l'AMCL

La FAGiC atorga el premi als mitjans de comunicació a l'AMCL: Diari La Marina, La Marina FM i La Marina Digital Aquest 21 de desembre l'auditori Caixaforum acollia a tots el guardonats per La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) amb la celebració de la vuitena edició dels Premis FAGiC. L’objectiu d’aquests premis és, d’una banda, reconèixer el treball de persones i institucions que contribueixen al reconeixement del Poble Gitano i per altra banda, reflexionar i fer el balanç anual de l'imatge del Poble Gitano.

En aquest marc L’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), ha sigut premiada pel seu treball de proximitat i compromís amb el poble gitano.

L’AMCL és una entitat sense ànim de lucre que treballa des de 1988 al districte de Sants-Montjuïc. Gestiona el Diari La Marina, La Marina FM i la pàgina web La Marina Digital.

Joan Barutel, president de l'AMCL, recollint el premi.

Erik Viudez