La Marina edició febrer de 2017 by La Marina

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Febrer 2017 / Nº 257

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

D'esquerra a dreta: Laura Pérez, Regidora del districte; Mercedes Vidal, Regidora de Mobilitat; Janet Sanz, tinenta d'Alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat; Ada Colau, Alcaldessa de Barcelona; Oriol Junqueras, Vicepresident de la Generalitat; Alfred Bosch, Regidor lider d'ERC a l'Ajuntament; i Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. En poc menys d'un mes han estat a La Marina i/o han parlat del transport al barri. Pàgs. 3, 10 i 11

L’Associació de veïns de la Vinya signa el conveni de gestió del casal de barri amb l’Ajuntament

Pàg. 4

Recordant la platja de Can Tunis i els seus pescadors

Pàg. 13

MIRADES

amcl associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat



La notícia positiva Dic Sec, l’obra de l’artista Toni Asensio es mantindrà exposada a la biblioteca Francesc Candel Agustín Forteza

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente, Neus Borrell, Elena García, Daniel Navarro. Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio. Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García, Miren Valencia, Cristina Moreno, estudiant en pràctiques I. La Mercè. Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Fa vint-i-cinc anys que l'artista Toni Asensio va realitzar la pintura mural Dic Sec. Era l'any 1991 i ho feia dins el marc d'una performance al barri de la Marina. Més de dues dècades després, aquesta obra torna al barri per quedar-s'hi, definitivament, a la biblioteca Francesc Candel i ha arribat acompanyada de l’exposició “Iluminados” inaugurada aquest divendres 26 a la sala polivalent de la biblioteca, que encara continua oberta, us animen a visitar-la!! ■

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Editorial Temps convulsos reclamen la nostra reacció Són temps convulsos, i no solament perquè Donald Trump en el panorama internacional està posant a prova els valors democràtics que teòricament havíem aconseguit en aquesta utòpica part del món, sinó perquè el pensaments de la supremacia racial blanca i cristiana no havia ressorgit als països de la Unió Europea des de després de la segona guerra mundial. Semblava doncs que havíem pres nota de l'imbècil que poden resultar alguns governants, encara que siguin democràticament triats i del suïcida i inhumà que són els plantejaments de superioritat racial de qualsevol cultura, en qualsevol part del món. Però el problema actual és encara més greu. Als incompetents i despòtics líders racistes de torn, se sumen exèrcits de persones que pensen com ells. Per què? Hi ha molts temes sense resoldre, l'atur, la crisi i la desigualtat constrenyen a moltes famílies. Davant la pressió, és més fàcil culpar a uns altres, als quals són minories, que admetre que el sistema que ens regeix una vegada més ha fracassat i necessita, com a mínim, reformes de calat per poder garantir benestar a la majoria. Els qui van de gallardos i superiors en veritat amaguen complexos de miserables i són en la seva essència covards amagats darrere el poder, els diners o les seves idees racistes. A manca de Trump, a Catalunya, també hi ha els qui han aixecat aquesta bandera com a moneda de canvi per un grapat de vots dels qui estan desitjosos que aquestes tesis una altra vegada prevalguin. Vergonyosos i indignants han estat els episodis recents a casa nostra. El de la regidora de Badalona insultada i escopida i el de la noia de nacionalitat índia, insultada per un nens estudiants al tren! És necessari doncs reaccionar i censurar amb contundència aquests fets. Si realment defensem uns valors democràtics i els drets humans, hem de ser conscients que cadascun de nosaltres som part de la garantia per prevaler el nostre sistema, mantenir la pau social i la convivència que fins ara coneixem.

ACTUALITAT

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

S’elimina el 37, però s’afegeixen línies amb rutes alternatives Tres regidores de l’Ajuntament informen directament als veïns.

La 109 anirà al Clínic i la H16 acostarà als veïns al Cap Manso.

La V1 i la V5 reforçaran la xarxa de busos de la Marina.

|| Esther Pardo || Redacció Amb un ambient una mica caldejat al barri, des de que es va anunciar la retirada del bus 37, l’Ajuntament va decidir desplegar a tres de les seves regidores a la Marina. La tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz; La Regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal; i la Regidora de districte Laura Pérez. Totes tres van informar de primera mà de les sortides que es plantegen, davant les protestes veïnals, per la retirada del bus 37 que connecta al barri amb zones massa sensibles com el Cap Manso i el Clínic a més de la Plaça Espanya, d’entre altres zones d’interès. En concret, a La Marina s’afegiran noves línies de Bus; la V1 que anirà per la zona exterior de la ciutat i connectarà el barri amb l’Hospital de Sant Joan de Deu i la V5 que unirà els barris de la Marina amb el de Sants pel mig, pujant a Les Corts fins a Pedralbes i sortint des de Santiveri.

“El consistori assegura que amb les modificacions les freqüències de pas seran més curtes i estalviaran temps als veïns” Sobre la retirada del bus 37, es va confirmar que desapareix però alhora es va explicar amb detall que en el seu lloc, serà el 109 el que arribarà a l’Hospital Clínic i el H16 que acostarà el barri al Mercat de Sant Antoni i al centre d’atenció de Manso. El 23 donarà cobertura al barri de Can Clos, amb la creació d’una nova parada. El consistori assegura que amb aquestes modificacions les freqüències de pas seran més curtes i estalviaran temps als veïns. Per aclarir més el tema, es va fer una presentació recordant com és la nova xarxa d’autobusos: amb recorreguts més rectes. Moltes línies de les existents, son les que van substituir els recorreguts que feien els tramvies. Aquest projecte, que ha d’acabar a la tardor del 2018, no és nou, ja fa quatre anys que es va començar en l’anterior govern i l’Ajuntament vol accelerar l’acabament per fer-lo més eficaç. A la xarxa de busos del transport públic de la ciutat es mouen 2 milions de persones al dia, fet que comporta dificultats a l’hora de fer la transformació en curs. Es van dissenyar 28 línies de les que ja en funcionen 16. La xarxa ha de cobrir tota la ciutat de forma Vertical, Horitzontal i també en Diagonal i serà complementaria a les línies convencionals i a les de barri.

▶ D'esquerra a dreta: Janet Sanz, tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat; Mercedes Vidal, Regidora de Mobilitat i Laura Pérez, Regidora de districte de Sants-Montjuïc. Agustín Forteza

La Tinenta d’alcalde de Mobilitat, Janet Sanz, va ressenyar que des de l’Ajuntament son conscients del temps que fa que el barri necessita una solució a la mobilitat, i des de l’àrea d’urbanisme ho tenen com a prioritat. Va explicar l’acord de finançament de les estacions de Foneria i Foc Cisell amb la Generalitat perquè el metro arribi el 2018 a la Marina. Al respecte també va afegir que “s’està treballant amb la Generalitat per poder fer el més aviat possible l’enllaç amb la línia 9, que és la que podrà connectar la Marina amb el centre de la ciutat sense donar massa voltes dins el metro”. Sanz, que també porta la responsabilitat d’urbanisme a la ciutat va afirmar que hi ha la necessitat de promoure l’habitatge a la Marina i que més gent hi vulgui viure. “Evidentment, perquè això passi, s’ha de compensar amb els equipaments necessaris. Per això, muntarem una taula (amb veïns) per revisar aquells equipaments previstos i materialitzar-los amb el desenvolupament del que faci falta. No es decidirà ni es farà res sense vosaltres”, va afirmar.

▶ Veïna veient les propostes de rutes dels busos. Agustín Forteza

▶ Gràfic de TMB.

Per part del Barri, els veïns van omplir la sala, i al torn de preguntes van agrair la possibilitat de parlar amb els responsables de l’Ajuntament directament. Hi va haver rebombori entre els assistents, en el moment en que s’explicava com la freqüència de pas dels autobusos augmentarà considerablement i que els usuaris no hauran d’esperar tant, doncs tothom sap que actualment, encara que la freqüència de pas que s’anuncia és una, la realitat n’és una altre. És molt difícil que tant el 38 com el 109 passin amb la freqüència que es diu que ho han de fer. Així doncs, les protestes dels veïns les van sentir clarament les representants de l’Ajuntament. Per la seva part, La Regidora del Districte, Laura Pérez va ser la responsable d’iniciar

Agustín Forteza

l’acte, assenyalant que els Barris de la Marina són en aquest moment, en la centralitat de govern de l’Ajuntament, sent-ne una mostra aquesta trobada i el seu tema principal, la Millora de la mobilitat. Va qualificar-la com a primera, doncs està pensat de realitzar-ne més. La trobada, amb presencia majoritària de gent gran, hi havien contats joves, va acabar amb les regidores agraint la participació i reconeixent que ha estat gràcies al veïns i a les seves reivindicacions i lluites que el metro i tot els equipaments seran una realitat. L’acte es va realitzar el 16 de gener a la Sala Pepita Casanellas i va durar quasi dues hores, des de la sis de la tarda fins a prop de les vuit del vespre. ■

ACTUALITAT

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

L’Associació de veïns de la Vinya signa el conveni de gestió del casal de barri amb l’Ajuntament El passat 20 de gener l'Associació de Veïns de la Vinya ha signat el conveni de gestió del Casal de Barri amb el districte de Sants Montjuïc de l'Ajuntament de Barcelona per realitzar activitats durant tot el 2017. Durant els darrers quaranta anys les associacions de veïns i veïnes, entre d’altres entitats, han treballat per millorar les condicions de vida dels seus barris. Els casals de barri són el resultat de la lluita que han lliurat per tal d’aconseguir espais adients per portar a terme activitats socioculturals i desenvolupar les activitats pròpies de la seva entitat. Enhorabona als veïns de la Vinya!! ■

“Cada familia tiene su peña” l’obra de teatre de La Corrala omple la Sala Pepita Casanellas

▶ D'esquerra a dreta, algunes de les actrius de l'obra, Rosario Rodríguez, María Ortega, Silvia Gassó, Encarni Satorre i Carmen García.

Amb una més que exitosa convocatòria, les dones del Centro Cultural Ancora, que conformen l’elenc, van lluir-se donant un espectacle que va arrencar riures i rialles. La direcció va ser a càrrec de Pilar Seijo. I es que tal com titula l’obra “Cada família tiene su peña” intenta reflectir les diferencies dins de cada nucli familiar, on a vegades surten caràcters que ningú no s’espera. Va estar una nit més que agradable, on vam descobrir el talent ocult que porten moltes de les nostres veïnes. ■

▶ Enrique Rubio, president de l'Associació de Veïns La Vinya, signant el conveni. Casal La Vinya

Veïns del barri visiten la seu de la Fundació Pasqual Maragall En línia amb el treball de recolzament que un grup de veïns del barri, a iniciativa de Josep María Pérez, venen realitzant fa alguns anys amb la Fundació Pasquall Maragall; l’entitat va convidar-los a conèixer les seves instal·lacions i el treball de recerca que els ha convertit en una referencia sobre la temàtica de l’Alzheimer. La visita va ser guiada per la Dra. Nina Gramunt, qui va posar l’accent en tota la tasca que es ve fent per intentar saber com prevenir i curar la malaltia. ■

▶ Els veïns del barri parlant amb la doctora Nina Gramunt a les Instal·lacions de la Fundació. Agustín Forteza

Més de 400kg de solidaritat pels veïns més necessitats

▶ Els voluntaris del grup solidari de Port i Manel Coronado de la Unió d'Entitats durant la recollida d'aliments.

La campanya “Per Nadal la taula plena” organitzada per la Xarxa d'AMPAS de centres públics de La Marina i la Unió d'Entitats de La Marina, amb la col·laboració dels mitjans locals, diari la Marina i la Marina FM, ha fet aflorar la solidaritat de moltes famílies del barri, recollint més de 400kg de menjar per als veïns més necessitats, que pateixen situacions desfavorables en les seves economies. La implicació dels centres escolars i la solidaritat de les famílies han fet possible aquest èxit. Gràcies per les vostres aportacions i col·laboracions. ■

“Les hemos destrozado la sanidad” ... i la República Catalana la refarà i la millorarà “Les hemos destrozado la sanidad”. Aquestes paraules indecents que menyspreen als usuaris i als professionals i que, a més, fan befa de la destrucció d’un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar no tenen cabuda en cap estat mínimament democràtic sense tenir cap conseqüència. Les manipulacions del ministre Montoro dels objectius de dèficit entre estat central i governs autonòmics, el drenatge constant de recursos generats aquí, allò que se’n va i no torna, el malbaratament en inversions improductives: Ave amb estacions en poblacions minúscules, aeroports sense trànsit (Huesca/Pirineos 95 persones en 2016, rescat d’autopistes a madrid), han fet patir a la sanitat unes estretors tant d’inversions com de despesa corrent, de llits hospitalaris, per no dir la retallada o congelació de sous a funcionaris i professionals del mon sanitari. “Les hemos destrozado la sanidad” ... però afortunadament tenim professionals excel·lents que amb una gran dedicació fan possible superar aquestes destrosses. Dues metgesses i l’equip del CAP La Marina han estat guardonats amb el premi a l’excel·lència pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, tal i com publicava aquest mateix periòdic. La Marina és un barri amb una població d’aproximadament 30.000 persones i només dos CAP. “Les hemos destrozado la sanidad” ... però som solidaris i quan han minvat les reserves de sang hem sortit al carrer, als ajuntaments, a la Generalitat, i als hospitals a donar-ne. “Les hemos destrozado la sanidad” ... i haurem d’esperar no se sap quants anys perquè una ‘fraternal’ entesa ens permeti d’arranjar aquestes mancances? . La prevenció com les urgències són això, urgents i no podem esperar a: ‘a veure si..., que potser quan..., que un dia ja ho veurem...’ “Les hemos destrozado la sanidad” ... però nosaltres, el poble, amb la nostra pressió, amb coratge, determinació i resistència tindrem un govern més proper que ens permetrà refer la sanitat, l’Estat del Benestar, el nostre futur i el dels nostres fills i filles. La nova República Catalana ho farà possible. ■ Ricard Mañé Equip de redacció ANC Sants-Montjuïc

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT

6 OPINIÓ

Los estudiantes también sufrimos el transporte en la Marina

Corre, corre…

Cristina Moreno

Miren Valencia

l lunes 16 a las 18:00h se inició la Jornada "Presente y futuro del Barrio de la Marina". En ésta, participaban la tinenta de alcalde de Ecología, Urbanismo i Movilidad, Janet Sanz, la regidora de Movilidad y directora de TMB, Mercedes Vidal, i la regidora del Distrito de Sants Montjuïc, Laura Pérez. Allí expusieron las propuestas de cambios en los buses que pasan por el barrio, así como la construcción del metro para 2018. La línea 37 será eliminada, y en su defecto se modificarán las líneas H16 y 109 para dar servicio al barrio hasta el CAP de Manso y la Estación de Sants. Además, se comprometen a que la frecuencia de paso sea cada 10 minutos. Y me lo creería, de verdad, si no fuera porqué llevan 30 años prometiendo traer el metro a Zona Franca y los vecinos aún lo están esperando. Soy estudiante de la Mercé, llevo dos años desplazándome al barrio para poder estudiar y no hace falta ser un genio para darse cuenta de que el transporte del barrio es la decadencia de Barcelona. Imaginad si los vecinos se han dado cuenta. Y así se lo hicieron saber a las tres autoridades presentes: desde “decir que la frecuencia de los buses es de 14 minutos es no conocer la Zona Franca”, hasta “¡qué dices,

sin verguenza!”, pasando por un “Tardo una hora en llegar a mi trabajo, en el centro de Barcelona, ¿cómo pensáis solucionarlo?”. Las modificaciones en las líneas H16 y 109 no son una mala propuesta. De hecho, serían una propuesta maravillosa si complementara el servicio de la línea 37, pero no sustituyéndola. El transporte en el barrio ya es de por sí pobre e ineficiente, como para quitar una de las líneas principales. Por otra parte, se prometió la llegada final del metro a las estaciones de Cisell y Fonería, resultando esta tan absurda como la del Prat de Llobregat: no lleva al centro de la ciudad. Para ello deberíamos hacer mínimo 2 transbordos. Oye, que lo de tener metro está muy bien, pero si sigo tardando menos con el bus… Aunque no os lo creáis, existe gente pasada la montaña de Montjuïc. Unas 40.000 personas aproximadamente, que siguen siendo Barcelona en la teoría, pero señores, parece que se olvidan ustedes de la práctica excepto en época de elecciones. Sí, se masca la tragedia en el transporte de la Marina, de la misma manera que se mascan futuras manifestaciones por, ¡sorpresa! el transporte insuficiente y precario que tiene el barrio.

óc treballadora/educadora social però en aquest moment he parat la meva professió a fi de resoldre que vull i espero d’ella. Mentre ho aclareixo em busco la vida y en aquesta cerca, he trobat treball en el que atenc la gent en un supermercat d’una forma directa-indirecta i malgrat tot, suposa tot un aprenentatge.

per elles. I què dir d’aquestes famílies que ja per sistema estressen les seves nenes i nens perquè no tenen temps per perdre.

Ho veig allà directament perquè és on passo grans hores de la meva vida actual però és quelcom que està latent al carrer, a la família, en les amigues, en els nuvis, en les amants, en el conjunt social en general. Una de les observacions que més aprecio Tothom té pressa, vol arribar aquí i allà al es l’estrès, les persones tenen pressa, molta mateix temps, sense ni una mínima mica de pressa i poca paciència, molt poca. Algunes paciència. venen agitades perquè porten tot el dia treballant i és l’últim moment que tenen per a Que jo sàpiga i perdonin la meva ignorànpoder comprar, amb tant mala sort que la cia si no és així, encara, estar físicament, seva compra no surt com esperaven. D’al- que no mentalment però insà igualment, a tres tenen cara de circumstancies perquè, dos llocs a la vegada és impossible. encara que no hagin tingut contratemps, estan atabalats per sistema i la paguen amb tu I una cosa que és tan habitual i normalitzat, com si fossis la càrrega de tota la seva frus- perquè sembla que qui no corre destorba, tració no resolta. no porta més que mals, bloquejos, desajustos, insatisfacció crònica i sensació de que Unes senyores tenen pressa perquè han de el temps passa sense adonar-te’n i que no donar menjar als seus marits i s’estressen has aprofitat la vida. Voler-ho fer tot sense perquè han d’acomplir l’eterna cura incon- gaudir de res és inconcebible per això pot dicional cap a tothom excepte cap a elles ser interessant cercar eines que permetin mateixes. D’altres m’expliquen, així com qui viure en harmonia, amb la paciència més no vol la cosa, que estan cansades de ser in- desenvolupada i amb l’escopeta menys carterminables súper dones però si no ho fan regada. Nous reptes, nous replantejaments. les envaeix el caos perquè ningú no ho farà

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@amcl.cat

La gent opina: Quina és la seva opinió sobre el trasllat de la presó Model a la

Cristina Moreno / Rafel Vidal

Marina, que han anunciat l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya? Montserrat Carrasco, neteja Molt malament, no la volem. Això serà molt dolent per a totes les zones. Hi haurà més delinqüència, i ja hi ha prou droga al barri, si ve més gent que la consumeix hi haurà més gent que la vengui. I això repercuteix en tots els veïns.

La Marina recolza la lluita contra la violència masclista

Malament, hauria d'estar en una altra zona, no en un barri. Ja estava en un barri i la treuen per posar-la en un altre barri, no em sembla correcte.

Josep, jubilat

Laura García, estudiant

Potser hi hauria més seguretat, però no m'acaba de fer gràcia. Ja és un barri del que la gent no en pensa massa bé i a sobre amb la presó ... No crec que vagi a donar bona fama.

Malament, jo no la vull. Hi han molts llocs per a fer-la, a la Zona Franca no la volem. L’altre dia hi va haver una manifestació dels treballadors i el senyor Junqueras va dir que s’hauria de parlar amb tots els veïns de la Zona Franca. Només falta que ara tinguem la presó aquí.

Jesús Creus, jubilat

Encarna Martínez, jubilada Fatal, cada un té la seva opinió, però a mi no m'agrada. Ja vam fer una manifestació perquè no baixessin a les prostitutes i no les van baixar. Si es fa alguna cosa haurem d'anar-hi, però ha de ser el que opini la majoria.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

OPINIÓ

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

L’acomodador

El jardí

Columna grega

Juan Bibian

Xavier Sanz

Myriam Reyes

“... I ara els bancs els roben a ells”

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

omancheria” de David Mckenzie. Una de les pel·lícules més sorprenents dels últims anys, el wéstern contemporani “Comanchería”, visió rebel, i en el fons, profundament ètica de la política i la societat nord-americana, de l'era en la qual, Trump ens va donar un tall de mànigues i es va convertir en president. Hi ha un to fatalista digne del millor Peckimpah i també una certa posada en escena dels Coen, però el film funciona amb un negre sentit de l'humor, uns paratges desolats i ciutats quasi fantasmes. L'estupenda música country de Nick Cavi i Warren Ellis amb violins campestres i teclats sinuosos, casen bé amb l'atmosfera crepuscular, densa, ocre, polsosa i opressiva d'aquest relat policial; el seu clímax a l'alta serra, ens recorda als wésterns d'Anthony Mann o al cinema negre de Raoul Walsh. El mateix to crepuscular, tant per al madur xèrif encarnat per Jeff Bridges com per als joves atracadors, s'apodera d'aquesta magnífica història on figures i paisatges es fonen en un. Veient a Bridges interpretar a aquest Ranger a punt de jubilar-se, ple d'ironia, m’ha recordat a les que per a mi son potser les seves millors pel·lícules i on sent jove estava ja estupend en aquells dos films igual de desarrelats, polsosos i nostàlgics, meravellosos com "The Last picture show" de Bodganovic i "Fat City" del mestre Huston. Aquesta comparació personal diu molt d'aquest western postmodern. Un dels millors films del passat exercici sense dubte. ■

Treballadors sense cap alternativa de transport públic

n breu sospito que disposar d’un vehicle, en especial si es tracta d’un dièsel, serà pràcticament un delicte o, almenys, objecte d’algun tipus de sanció administrativa. Tot i la mirada atònita del propietari que, segurament, fa uns anys va c o mp r a r el seu utilitari aconsellat per algun amic o els fabricants automobilístics que asseguraven que aquest motors dièsel eren el futur. Doncs sembla que eren el futur de quatre alts executius d’algunes multinacionals perquè en realitat representen un retorn al passat en termes de contaminació i respecte al medi ambient. Ara el problema es trasllada als malaguanyats propietaris d’aquests turismes que escolten als representants del nostre ajuntament anunciar que molts d’aquests cotxes tindran l’accés restringit a Barcelona i abonaran una fiscalitat superior com si d’uns artefactes tacats es tractés. I quina alternativa ofereix l’administració a l’usuari enganyat? Ens hem de canviar els cotxes tot i que no estigui a les nostres previsions o, pitjor, a les nostres possibilitats? I del transport públic? Algú ha pensat en els milers de treballadors i treballadores que entren a Barcelona amb vehicle privat cada dia sense cap alternativa real de transport públic, és per gust o per obligació? És que sempre hem de pagar els mateixos els plats trencats? ■

Los cobardes

ombres veo que de hombres sólo tienen, sólo gastan el parecer y el cigarro el pantalón y la barba. En el corazón son liebres, gallinas en las entrañas, galgos de rápido vientre, que en épocas de paz ladran y en épocas de cañones desaparecen

del mapa. Estos hombres, estas liebres, comisarios de la alarma, cuando escuchan a cien leguas el estruendo de las balas, con singular heroísmo a la carrera se lanzan, se les alborota el ano, el pelo se les espanta. Valientemente se esconden, gallardamente se escapan del campo de los peligros estas fugitivas cacas, que me duelen hace tiempo en los cojones del alma... Un fragment del poema Los Cobardes de Miguel Hernández. No podia transcriure’l sencer perquè l'extensió de la columna no m'ho permet. En llegir-lo he recordat totes aquestes persones que en situacions en les quals no es juguen res, que no arrisquen, es permeten el luxe d'alçar punys i banderes fins i tot. Imaginar que varen participar a les batalles contra l'opressió... jajaja! Però bé, demano disculpes als qui hi van ser de debò i que ara, en sentir tant covard obren els ulls sorpresos perquè mai van coincidir amb ells. En el poema també reconec que fan una altra volta. Aquesta violència de gènere de l'home vers la dona... Ai, mes de febrer! T'espero amb molta alegria. Reparteix amor i, com es diu sempre, por la boca muere el pez.

OPINIÓ

Desalojad mi acera, señores del distrito La suciedad de nuestras calles

Roberto Rico

omo vecino de la Marina me siento indignado con el Distrito por su falta de atención y consideración en un tema que tendría que ser prioritario, como es el de asegurar la facilidad de circulación de todos los vecinos por las aceras públicas. Desde hace ocho años, en la calle Altos Hornos, frente al número 45, hay un muro de cemento que impide el paso a los viandantes y les obliga a circular por la carretera, al tener la acera ocupada por este muro. En diferentes ocasiones (19-7-2016, 3-102016,11-10-2016) he intervenido en las Audiencias Públicas del Distrito denunciando la situación y adjuntando fotos de la misma. En la última, realizada el 11 de octubre de 2016, la Sra. Regidora me aseguró, tal como consta en Acta de ese día, que pediría la retirada de dicho muro a la constructora y que si no lo hacía, lo retiraría el Distrito, pues tiene facultades para actuar en espacios Públicos. Sin embargo, el 12 de diciembre de 2016 recibí respuesta escrita de la Sra. Regidora Laura Pérez, en la que se señala que no se puede desplazar el muro porque no hay una acera pavimentada y que una vez finalizado el edificio, el promotor tendrá que urbanizarla. Vuelvo a insistir, no son dos ni tres meses, ni dos o tres años, el edificio lleva 8 años con las obras paradas, perjudicando el paso de quienes nos desplazamos a pie, que antes la usábamos sin ningún problema,

como corresponde a cualquier vía pública. Considero todo ello una dejación del distrito y una falta de respeto al ciudadano. Es muy reprochable la inacción de los responsables municipales que parecen sometidos a los deseos y dictámenes de estas constructoras, que en este caso concreto, está vulnerando los derechos de los y las vecinas. Esta reclamación también ha sido denunciada en otras ocasiones a través de la sección el hormiguero vecinal de este mismo

Periódico, si la respuesta y soluciones que me da mi Distrito es ésta, para qué nos piden que nos impliquemos y participemos. Reclamo un derecho que me corresponde y hasta que no vea retirado este muro de la acera no dejaré de denunciar la inacción e incompetencia municipal en el tema, a través de este diario y de todos los canales y medios a mi alcance. Porque es un derecho que me corresponde!

Maria Gracia Barea, vecina del barrio

arta de protesta a la atención del departamento de civismo. Soy una ciudadana que me gusta mi ciudad, pero me gusta verla limpia y disfrutar todo el entorno que todos los medios que nos ofrece el sistema que con nuestros impuestos colaboramos. Me siento impotente que haya personas que no respeten el entorno ni nuestras normas de convivencia. ¿Cómo sanidad permite que la alimentación pueda estar expuesta en la calle donde hay tantos gérmenes procedentes de personas que limpian los balcones y tiran la basura que cae encima de los alimentos? Además de los perros y personas que pasan y tocan todo. Tenemos que sensibilizarnos de que somos el último eslabón de la cadena alimentaria y por lo tanto estamos expuestos a enfermar. El órgano que le corresponda debería actuar en consecuencia y evitar estas situaciones ya que son nocivas para la salud. Me gustaría pasear por mi barrio y disfrutar de los espacios abiertos y no tener que ir sorteando basuras y excrementos de mascotas. Pido al Ayuntamiento que haga algo al respecto y ponga un poco de orden.

ACTUALITAT

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Quina és la seva opinió sobre el trasllat de la presó Model a la Marina, que han anunciat l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina. La informació correcta és que va al poSergi Sarri lígon de Zona Franca no al barri de la Marina. Aclarir que és un acord Jordi Fexas Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i d’anteriors mandats i que ara Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Acredueix els m2 que la Generai la llibertat. tivista social i polític. Ciutadà comprolitat podrà destinar a presó mès amb el moviment veïnal i associatiu. i permet, a l’Ajuntament, La Model és una presó concebuda fa dos segles i que coconstruir habitatge púmençà a funcionar als inicis del segle passat. És necessari blic a la Trinitat, un Estem contents per haver pogut donar resposta actualitzar les instal·lacions d'estada per als presos barri amb tantes a una altra demanda històrica de la ciutat, però amb els estàndards del s.XXI. Cal assegurar per mancances com abans que es construeixi res a la Zona Franca, no a això que les connexions amb transport el nostre. La Marina, caldrà tenir en compte molts aspectes, i públic siguin dignes pels treballaun d’ells ha de ser l’opinió dels veïns i les veïnes dors i els visitants. de La Marina.

Ángel Lao Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. La presó no va a La Marina com dieu, la presó va al polígon de la Zona Franca, on no hi ha habitatges, veïns/es i és una magnífica notícia, doncs s'assoleix una reivindicació històrica de moltes associacions de la ciutat, i de l'eixample, i la ciutat guanyarà espai per equipaments i habitatge públic.

José Antonio Calleja

47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc. No té calendari establert ni el tancament de la Model ni el trasllat definitiu a la Marina. La Generalitat és la que hauria de pagar el trasllat. D´altres municipis catalans reben diners d´aquesta per acollir presons, en canvi Barcelona haurà de financiar dit trasllat. La Marina hauria de ser compensada per acollir-la.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills. Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona. Per enèsima vegada s'anuncia el tancament de la Model i l'obertura del nou centre penitenciari a Zona Franca. Com a projecte Ciutadans ho veu necessari, però aquest conveni és mal negoci per a Barcelona doncs regala diners i solars a la Generalitat sense tenir la certesa que la Generalitat compleixi la seva paraula.

M. Lluïsa Pahissa Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència. El que cal és canviar de model de presó, perquè la major part de la població reclusa són persones sense recursos: el que es penalitza és la pobresa. A la presó de la Zona Franca els interns (alguns en règim obert) i les seves famílies han de disposar de transport que permeti arribar a aquella zona inhòspita.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT

Fre a la mobilitat i al futur

La gran falta d’inversió de l'Estat a Catalunya sembla que ja pressuposi que ben aviat quedarà fora del seu domini

Vicenç Relats, periodista Una institució tan neutra políticament com la Cambra de Comerç de Barcelona presentava el novembre passat unes dades d’inversió que parlen soles. Denunciava que el 2015 havia estat el pitjor any des de 1997 en

Instal·lar rampa per a cadira de rodes a les andanes de la L1 de metro a plaça Espanya, Benito Main 18/01/17

execució de la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures de mobilitat. El govern espanyol només va executar-hi el 59% del previst, un 13% menys que en la mitjana de comunitats autònomes. D'entrada, ja escandalitzen uns índex d'incompliment tan grans d'unes inversions obligades, aprovades per llei. La gravetat, però, s'agreuja en constatar que l'incompliment es feia sobre un pressupost inicial ja molt baix, del 9,9% del total, quan Catalunya genera el 19% del PIB -la riquesa produïda- al conjunt d'Espanya i té un 16% de la seva població. Queda clar, doncs, que aquí l'Estat pressuposta menys, però incompleix més. Dòmino! Fins al punt que, comptat i debatut, el 2015 Catalunya només va rebre entorn del 5% de la inversió en mobilitat feta pel govern espanyol. Una tendència que va continuar sent similar el 2016, amb les dades de l’any encara no tancades. Després d'haver llençat milionades en aeroports sense avions, l'Estat manté l’aposta malgastadora en trens AVE de luxe i estacions sense passatgers. L'escandalós cas del baixador d'AVE que es construirà a partir del febrer en un poblet aïllat de Zamora de 26 veïns -Otero de Sanabria-, amb una inversió de 6,5 milions

Rehabil·litar tros de mur, al carrer Paral·lel a l'entrada del Club Natació Montjuïc Joan Gascueña

14/10/16

d'euros, n'és només un exemple. I en l'àmbit de les autopistes ha decidit rescatar les fracassades radials de Madrid, nacionalitzant-les, cosa que tindrà un cost d'uns 5.500 milions d'euros, que els contribuents catalans -cosits de peatges- també pagarem.

“El 2015 ha estat el pitjor any des de 1997 en execució de la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures de mobilitat” Tot plegat sembla una broma, però no ho és. L’Estat prioritza infraestructures costoses en territoris poc poblats i amb poca demanda i rescats discriminatoris, mentre deixa de banda inversions urgents en zones productives com les de Rodalies a Catalunya o el corredor mediterrani ferroviari. Certament, "la manca d’inversió de l’Estat és un fre a l’economia catalana i a les empreses que operen a Catalunya”, tal com argumenta el president de la Cambra, Miquel Valls. I tant. I malgrat que el dèficit inversor no deixa de créixer, Catalunya continua

Denúncia de venda ambulant de T10 al mercadillo Cases Barates Elena Garcia 19/07/16

sent el territori més productiu de l'Estat, el més exportador i el que atrau més inversió estrangera, per més que el govern espanyol s'entesti a dir que el procés sobiranista les espanta. ¿Es tracta d'un miracle o del sobreesforç de sempre dels catalans per progressar malgrat les traves d'un Estat a la contra? "Fets, no paraules" (Facta, non verba), clama des d'antic l'expressió llatina que convida sàviament a no refiar-se de bocamolls que només prometen. Per això té una nul·la credibilitat l'enèsima 'operació diàleg' que el govern espanyol s'ha tret de la màniga, volent fer desdir la societat catalana de l'opció per la independència per la qual aposta majoritàriament. Però fan tard i la seva retòrica s'ha fet inaudible. Conclusions com les de l'informe de la Cambra de Comerç són tan demolidores que un no deixa de preguntar-se si és que, de fet, l'Estat espanyol no ha decidit ja -amb una curtesa de mires manifesta- deixar d'invertir el més mínim en una terra -una nació- com la catalana que sap que ben aviat s'alliberarà del seu control. I se n'alliberarà, entre d'altres motius, per aquest maltractament sistemàtic -també en infraestructures- al qual el poble català ha estat sotmès durant segles. ANC Sants-Montjuïc

Parc dels Drets Humans: deteriorament, mal ús i no compliment d'horais Elena Garcia 11/10/16

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

Entrevista amb Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

“La connectivitat de la Marina no només passa per la línia 10” transport per autobusos. Avui per avui, no podem plantejar-nos la connexió amb altres línies de metro perquè no ho podem assumir. El que tenim més preparat es la L10 perquè està acabat el túnel, les vies i catenàries i hi hem estat treballant des de l’endemà de la inauguració de la L9. Insisteixo, la mobilitat de la Marina no es resol només amb la L10, sinó posant d’altres elements sobre la taula.

|| Yohany Limpias || Redacció Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya té la professió d’advocat i també és diputat al Parlament de Catalunya. Fins l’any passat fou el coordinador general de la antiga Convergència, ara Partit Demòcrata de Catalunya (PDCat). L’acord de finançament entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per fer arribar el metro als barris de la Marina el 2018, manté l’escepticisme del veïnat de si això finalment serà una realitat. Tant és així que la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina es va reunir amb el Conseller Josep Rull el mes de desembre de l'any passat, i van acordar la creació d'una comissió de seguiment i control de les obres del metro i una visita a l'estació del carrer Foneria amb veïns del barri. Josep Rull es va mostrar predisposat i va accedir immediatament, té el desafiament de posar en marxa tota la línia 9 en un context de dèficit financer a la Generalitat. Parlem amb al seu despatx a propòsit de la desconfiança veïnal i de molts altres dubtes referent a les obres del metro i els plans per fer-les possibles, a més de la connectivitat que això donarà al barri. Rull es mostra molt proper i es pren el temps suficient i sense cap pressa per atendre cada una de les preguntes. Vostè parla de refer l’arquitectura financera de la línia 9, expliqui com pensa fer-ho. La L9 té dos trams funcionant, el tram de Sagrera-Badalona i Santa Coloma i el tram entre Zona Universitària i Sagrera. Les obres del tram central estan aturades, però paguem les quotes com si estiguessin fetes. Recordem que a l’època de Joaquim Nadal (conseller de Política Territorial i Obres Públiques del PSC de 2003 al 2010) es va decidir fer concessions de les estacions fins a l’any 2041 perquè les empreses constructores avancessin els diners i després anar-los pagant. És com una mena d’hipoteca, però amb un tipus d’interès altíssim. Estem apuntant el ramal de la línia 10 que va cap a la Marina però ens falta la part del mig, treballant la part central captarem molta més mobilitat, donarem sentit a la inversió i farem que els extrems tinguin també molts més usuaris. La L9 avui es deficitària, d’entre altres raons, pel poc nombre d’usuaris. Com es farà això amb el dèficit financer que té la Generalitat? Al Departament de Territori i Sostenibilitat tenim un pressupost d’uns 1.570 milions d’euros. Per a la L9 en destinem entre 400 y 425 milions. És una tercera part d’aquest pressupost. Falten 1.200 milions per acabar tota la línia 9 i si cada any hem de pagar 425 milions, doncs renegociem amb les entitats financeres, les empreses constructores i amb els fons d’inversió per poder utilitzar una part

“Estem negociant un nou acord de finançament amb entitats, constructores i els fons d’inversió que permeti concloure el tram central la L9 i L10”

“

▶ El Conseller Josep Rull durant l'entrevista.

La confiança es basa en els fets concrets, per això vam convidar als veïns perquè vegin el que s’està fent a les obres del metro

”

Agustín Forteza

d’aquest 425 milions per a acabar l’obra. Preferim pagar durant més temps per una obra acabada que no pas per una obra que està incomplerta. El que diem és de sentit comú. I tenen predisposició aquestes empreses constructores i fons d’inversió per renegociar? Sí, s’ha fet un inici. Les empreses constructores volen continuar fent obra, perquè es vol activar el sector, això significaria empreses treballant durant 5 o 6 anys, però les concessions majoritàriament se les han venudes a fonts d’inversió, i és on costa més trobar un acord, però els volem donar confiança. Injectem recursos i paguen durant molt més anys, aquesta és la proposta. Parlem del barri. Les noves estacions de Foc Cisell i Foneria no solucionaran el principal problema de la Marina, que es la connectivitat amb el centre de la ciutat... Les solucions de mobilitat dels barris de la Marina no passen només per la línia 10, passen també per la línia 9, aquesta és una idea bàsica. Com més completa sigui, més Inter-connectivitat hi haurà. Això és millorar els enllaços de la línia 10 i reforçar el

Malgrat l’acord fet públic entre l’Ajuntament i la Generalitat per finançar les obres de la línia 10, els veïns segueixen escèptics sobre si això serà una realitat... Vam organitzar una visita amb una representació del moviment veïnal per ensenyar-los què estem fent, i no sabien que des del mes de febrer de l’any passat estaven fent obres al túnel. La Generalitat s’ha compromès i hem assumit un nivell important de risc. Vam voler ensenyar com d’avançat estava el tema, i que s’està treballant intensament. Ara hem resolt les dues estacions, amb la compra-venda de patrimoni de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona que ens dóna liquiditat i recursos per poder acabar les dues estacions. L’objectiu és que a 2018 la L10 pugui estar funcionant. La confiança es basa en els fets concrets i per això vam voler que la gent ho pogués veure i tocar. Els veïns van demanar conformar una comissió per fer el seguiment de l’avanç de les obres. Hi és aquesta comissió? No, però tenim tota la disposició per treballar amb els veïns. Aquest mes de febrer començaren les obres. Quan hem treballat en conjunt amb els veïns alguns aspectes de detalls els hem millorat, perquè és l’aportació de la gent que farà servir les estacions i que hi viu que ens permet millorar elements de l’execució final de l’obra. Quan entrem en alguns detalls de mobilitat interna de l’estació, escoltar els criteris dels veïns sempre ens ha anat bé, per això no hi haurà cap dificultat. Quan la informació és transparent i compartida les coses acaben funcionant millor perquè es dóna confiança. Les negociacions amb l’Ajuntament per arribar a l’acord de finançament de les estacions de Foneria i Foc Cisell van trigar quasi un any, com va anar l’entesa? Va anar molt bé. Es va trigar més del compte per raons tècniques i no polítiques. Vam anar cap al límit perquè vam arribar al dia 27 de desembre. Si haguéssim trigat tres

info 1

Febrer 2017

info Febrer 2017 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 31

Barcelona Salut a la Marina pàgs. 2-3

Habilitats parentals pàg. 3

Drets a l'escola Seat

Iguals i

pàg. 4

diferents

Nota Editorial

i ha persones que encara pensen que els temes de gènere són només per a les dones! Res més lluny de la realitat! El concepte “gènere” implica i convida a tots els éssers humans, ja siguin dones, homes, infants, adolescents, joves, persones grans, persones nouvingudes, de diferents races i orígens, etc. De fet, si parlem de la violència de gènere, cada cop hi ha més persones que consideren que és un problema dels homes que pateixen, sobretot, les dones. Val la pena llegir amb calma uns conceptes que ens proposa la ONU, la UNESCO i la Taula per l’Equitat de Gènere, un projecte de treball comunitari de la Barceloneta: • Igualtat de gènere és "la igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats de les dones i els homes, i les nenes i els nens". La igualtat no significa que les dones i els homes siguin el mateix, sinó que els drets, les responsabilitats i les oportunitats no depenen del sexe amb el qual van néixer. La igualtat de gènere suposa que es tinguin en compte els interessos, les necessitats i les prioritats de les dones i dels homes, reconeixent la diversitat dels diferents grups de dones i d'homes”. • Equitat de gènere és "la imparcialitat en el tracte que reben dones i homes d'acord amb les seves necessitats respectives, ja sigui amb un tracte

igualitari o amb un de diferenciat però que es considera equivalent pel que fa als drets, els beneficis, les obligacions i les possibilitats. • Sobre els homes i les dones, segons de les seves diferències biològiques -el sexe- pesa una construcció social i cultural del masculí i el femení -el gènere- que tendeix a situar les dones -o el femení- en una posició de major desigualtat en la inclusió i la participació plena als espais socials, econòmics, polítics i culturals millor valorats en un determinat context i que són reservats de manera preponderant, als homes. La desigualtat i la discriminació per raó de gènere s’assenten en una estructura social patriarcal en la qual l’home, o el que és masculí, equival al patró de l’universal, mentre que la dona o el que és femení, es defineix i es construeix, en funció d’aquest patró. Des de la Tiaf volem contribuir, començant des de la infància, l’adolescència i les families a la responsabilització de dones i homes de totes les edats en la lluita per la igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats. José-Manuel Alonso Varea Assessor TIAF

info

Febrer 2017

Arriba Barcelona Salut als Barris a la Marina La ciutat de Barcelona, igual que altres nuclis urbans, presenta una gran heterogeneïtat social entre territoris (districtes i barris), amb àrees amb un alt nivell de benestar i altres amb pitjors condicions físiques i socioeconòmiques que produeixen entorns poc saludables, i on es concentra la població més desfavorida i vulnerable, cosa que provoca importants desigualtats territorials en salut.

Des de 2007 es desenvolupa a Barcelona el programa de salut comunitària Barcelona Salut als Barris (BSaB) liderat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El seu objectiu és reduir les desigualtats socials en salut als barris més desfavorits de la ciutat i, actualment, està present en 23 barris, dels quals 10 s’han començat a finals de 2015 gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona. A cada barri es constitueix un grup motor, amb diferents agents comunitaris que vetlla pel correcte desenvolupament de cadascuna de les fases de BSaB. Aquestes són: 1) Aliances polítiques i constitució d'un Grup Motor: S'estableix un acord entre el Districte i els diferents agents de salut per desenvolupar, conjuntament, BSaB. Després de l'acord, es crea el grup motor al barri sempre que no existeixi un grup comunitari en salut al que pugui sumar-se BSaB. Aquest ha estat el cas de la Marina, on BSaB s'ha inclòs a la Taula de Salut Comunitària del barri.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel. -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO). -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Ana Garcia (Agència de Salut Pública).

Els costos de la masculinitat Els homes viuen de mitjana 7 anys menys que les dones, això en molts casos té a veure amb la manca de cultura de la cura dels homes.

En parelles que tots dos treballen fora de casa els homes fan de mitjana 2 hores menys del treball domèstic i 1 hora menys de cures dels fills que les dones.

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

El fracàs escolar té rostre masculí.

Els homes persones substàncies tabaquism de la ma representen

Un t reticents i el c

info 3

Febrer 2017

5) Manteniment. Finalitzada aquesta fase intensiva, de 3 anys de durada, es manté el grup comunitari en salut del barri i totes les actuacions i dinàmiques en marxa, amb els recursos propis del barri, disposant sempre d’un enllaç amb l’ASPB.

2) Diagnòstic comunitari: Es realitza un diagnòstic de salut del barri per determinar quines accions realitzar. Per a això s'analitzen dades procedents de diferents registres així com d'entrevistes i de diferents grups que recullin les percepcions dels veïns i veïnes i dels professionals que treballen al barri. 3) Priorització i pla d'acció. Després del diagnòstic es realitza una jornada de priorització on veïns i veïnes voten a mà alçada els temes que desitgen treballar en primer lloc. Sobre les necessitats prioritzades, el grup motor recull el que ja s’està realitzant al barri i l’ASPB revisa quines intervencions són més eficients segons la bibliografia, els recursos disponibles i la seva sostenibilitat. Després, el grup motor defineix les línies d'acció amb totes les accions a realitzar al barri i s'engeguen grups de treball, aprofitant els existents al barri. 4) Seguiment i avaluació. Es realitza el seguiment i l'avaluació dels resultats de cadascuna de les intervencions i l'avaluació del programa BSaB al barri.

són majoria entre les s amb addiccions a s il•legals, alcoholisme, me i són protagonistes ajoria de delictes i n el 80% dels suïcidis.

terç dels homes són s a la igualtat de gènere canvi de les dones.

Actualment, el barri de la Marina es troba en la fase del diagnòstic. S'han realitzat 23 entrevistes a agents del barri, consensuats amb la Taula de Salut Comunitària, i es preveu la realització dels següents grups: 3 grups nominals amb professionals (sanitaris i de l'àmbit social i educatiu) i 5 grups de discussió (un grup mixt de joves; un grup de mixt amb veïns i veïnes de la Marina del Prat Vermell; un grup amb dones adultes; un grup amb homes i un amb dones de la tercera edat). La jornada de priorització de necessitats en salut del barri es realitzarà el proper 13 de març a les 18.30 a la Sala Pepita Casanellas. Us hi esperem!

Habilitats parentals Hem tornat a començar un nou taller d'habilitats parentals, aquesta vegada amb famílies que tenen fills de 3, 4 i 5 anys. Estem molt contents de la resposta, ja que hem omplert totes les places i són un grup molt participatiu. La foto és de l'estona que hem après a fer-nos massatges, tècnica que ens pot ajudar a relaxar-nos davant les tensions que a vegades vivim quan els petits ens posen al límit. Agraïm també el suport que estem rebent de l'escola SEAT, que és on fem els tallers que estan oberts a tothom. Després de Setmana Santa volem engegar els tallers amb famílies que tenen fills adolescents, de 6è de primària i de l'ESO, un gran repte també l'educació en aquestes edats!. Si t’agradaria apuntar-te i que t’avisem, envia’ns un mail a

treballambfamilies@gmail.com

info

Febrer 2017

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Des de l'espai jove la Bàscula aprofitem aquest racó per fer convocatòria per a diferents projectes, dels quals participem en l'àmbit de ciutat, però sobretot encarats al treball amb els joves del barri. En primer lloc fer una crida a grups joves del barri als que els hi agradi el ball urbà a presentar proposta a la Bàscula per participar en la mostra de ball "Rough Diamonds". L’activitat permet als i les adolescents de 12 a 18 anys mostrar la feina que han estat fent, i ser valorats per un jurat especialitzat que té en compte, no només les coreografies, sinó també l'actitud del grup i el companyerisme entre les bandes.

Per altra banda estem ja treballant fa temps amb el projecte "Taw" (concerts per emportar) i necessitem més que mai nous valors de joves LOCALS que vulguin expressar el seu art al carrer. Per últim una mostra de "Divendres concert": plataforma pública de concerts que dóna oportunitats a nous grups emergents i ajuda en l'aprenentatge del directe amb els xavals que ho necessiten. També un moment de poder gaudir, per part del joves del barri, de propostes culturals interessants! Si esteu interessats en participar, escriviu a espaijove@bascula.cat o us esperem al centre de matí (10 a 14:00 h) o de tarda (16 a 22 h).

La Bàscula, el teu espai... apropa’t! Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

Convivint en una escola amb drets L’any passat, els alumnes que fèiem cinquè a l’escola Seat, vam realitzar un projecte sobre els Drets dels Infants, gràcies a una iniciativa d'Unicef. Vam aprendre, en forma de jocs, debatent i reflexionant, els nostres Drets i vam realitzar un curtmetratge d’un d’ells. Pels alumnes de l’escola Seat que hem participat en el projecte d’una Escola amb Drets, formar part d’aquest projecte significa viure en una escola on tots som iguals, on ens respectem i vetllem per a que s’acompleixin els drets dels nostres companys i companyes i els nostres propis. Això ens fa ser més conscients de tot el que succeeix al nostre voltant i observar les desigualtats que existeixen. Aquest projecte l’hem viscut amb molta il•lusió. Al principi estàvem molt expectants i nerviosos perquè era un projecte i una experiència nova. Al llarg del projecte vam sentir

que cada vegada ens anàvem “empapant” més del tema i cada vegada ens agradava més, fins al punt que vam decidir que formés part de la nostra manera de fer. També, ens hem anat fent més conscients dels nostres Drets i de la importància de que se'ns respectessin a nosaltres i als nostres companys i companyes. Per això, ens ha ajudat molt a l'hora de solucionar els conflictes que tenim ja que ens ajuda a buscar solucions d'acord amb els nostres drets i els dels companys. A més, ens vam adonar que nosaltres tenim molta sort de viure en un lloc on se’ns respecten els nostres drets perquè vam ser consci-

Madelyn Méndez, Paul Francàs i Danae Sanromà Alumnes Escola Seat de 6è

ents de que hi havia nens arreu del món als quals gairebé no s’acomplien aquest drets. Hi ha nens que enlloc d’anar a l’escola han de treballar, d’altres que viuen constantment en una guerra, d’altres que no tenen l’oportunitat d’estudiar, que són discriminats... i nosaltres, en canvi, vivim en un entorn força protegit. El nostre desig és que tots aquests drets s’acompleixin arreu del món i que tots els nens i nenes del món pugin viure feliços i en pau i que tots puguin tenir les mateixes oportunitats. Per això és molt important que s’acabin totes les guerres, que no hi hagi discriminacions per les seves religions, discapacitats, color de pell, origen... i que la societat sigui conscient d’aquestes desigualtats i se’n faci realment càrrec. Creiem que si tothom posés el seu granet de sorra, això seria possible. És per aquest motiu que estem tan orgullosos de formar part d’una escola amb Drets. Per últim, volem aprofitar aquesta ocasió per animar a totes les escoles del barri que s'uneixin a aquest projecte, d'una escola amb drets.

TEMA DEL MES 11

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

dies més els recursos disponibles de l’Ajuntament de Barcelona ja no es podien utilitzar. Havíem de trobar l’instrument que permetés que l’Ajuntament pogués donar liquiditat a la Generalitat amb un bon suport tècnic administratiu i per tant la voluntat política hi era des del primer moment, jo ho vull posar en valor, hi va haver molt bona entesa.

“Com més completa sigui la L9 més interconnectivitat generarà a la Marina, però es continuarà necessitant el complement dels busos” Perquè llavors no es va fer aquest acord quan l’antiga Convergència liderava l’Ajuntament i la Generalitat? Perquè l’objectiu era acabar la línia 9. Això són com nines russes. Si no haguéssim pogut acabar el ramal de la línia 9 no haguéssim pogut afrontar la línia 10. Si no haguéssim pogut arribar a l’acord amb Barcelona per les dues estacions de la línia 10, no podrien resoldre les dues estacions a l’Hospitalet de Llobregat. Tot va interrelacionat. Cada vegada hi som més a prop. Recordem que es va produir una situació que era absurda, teníem pràcticament l’obra de la línia 9 acabada, teníem 2 mil milions d’euros d’inversió ja feta però que no funcionava i es va haver de fer un nou plantejament financer. 200 milions d’euros es van poder injectar i es va poder posar en servei tota l’obra. Per tant s’ha d’anar per passos. Però la actitud tampoc va ser d’explicar-ho, es va dir no i res més, aquesta és la percepció al barri...

És que bàsicament no es podia fer res. Jo vull posar en valor el paper de Lluís Recoder (Conseller de CIU del 2010 al 2012) que va tenir la valentia d’aturar totes les obres, perquè s’havia fet una bola que era de gestió impossible i gràcies a això es va poder repensar i acabar. I per això a vegades es va tenir la percepció que des del govern de Catalunya no hi havia una actitud prou compromesa amb el conjunt de la línia 9 i 10 però calia que algú punxés i rebaixés el plantejament. Amb aquestes línies les coses no s’han fet bé i nosaltres ens vam trobar una situació d’endeutament molt alt. Per això la percepció que podien tenir el veïns dels barris no només de la Marina, sinó dels barris de L’Hospitalet i de la Zona del Prat és que la Generalitat no estava prou compromesa. Avui (20 de gener, dia de l’entrevista) viatjo a Santa Coloma de Queralt, on la Generalitat tampoc ha pogut invertir massa i quan expliquem que la línia 9 del metro acabarà costant uns 16 mil milions d’euros queden esgarrifats. Per tant que la gent es refiï d’aquells que quan toca aturar

i dir que no, no tenen la valentia de fer-ho, malgrat saber que això tindrà dificultats. Es té alguna previsió de quan més o menys podria estar finalitzada la línia 9 i 10?

“La situació financera era greu. Fa poc més d’un any es pensava que no es podria fer arribar el metro a la Marina el 2018” Vull ser molt prudent amb els terminis. El nostre objectiu és explicar si hem arribat a un acord que ho faci possible entre setmana santa i l’inici del mes de juliol. Si hem pogut refer aquesta arquitectura financera de la línia 9. Si això fos possible llavors veuríem

▶ Al mig, el Conseller Josep Rull amb la Regidora del Districte Laura Pérez i els tècnics de l'obra.

Yohany Limpias

quin és el termini. N’hem après i a mesura que anem fent les coses, aniran entrant en funcionament. Farem primer el túnel i després, en el tram central, anirem posant progressivament en servei diverses estacions, però la prioritat és acabar el túnel, que els trens puguin funcionar, connectar Sagrera amb Zona Universitària i gradualment anar incorporant-hi noves estacions que haurem de decidir conjuntament amb els veïns i l’Ajuntament de Barcelona. La idea d’esperar a que tot estigui fet no funciona. Per tant, de la línia dos encara ni parlar-ne? No podem establir un termini perquè no tenim recursos en aquest moments. El que hem de mirar es salvar la situació. I és el que estem fent de la millor manera. La situació era molt complicada, tant que si fa un any i mig algú hagués preguntat si era possible de fer arribar el metro a la Marina el 2018 molt probablement la resposta hagués estat que no. Per acabar, ha pogut conèixer una mica el barri, què destacaria d’un territori com la Marina? Es nota un barri en el que hi ha un moviment veïnal caracteritzat perquè les coses que han aconseguit han sigut fruit de l’esforç i la mobilització de la gent. Hi ha hagut barris que no han necessitat tenir un moviment veïnal fort perquè les coses han anat bé, han anat fluint, però la Marina ha sigut com una lluita permanent en tots els àmbits per no quedar com a barri d’extra radi o perifèric. Crec que la mobilització dels veïns, del teixit associatiu, molt sòlid i conscienciat i potent, ha permès que s’activessin determinades actuacions i tenim molts bon interlocutors per fer bé les coses. Per tant, estem compromesos en que la Marina guanyi centralitat en molts aspectes. Amb l’arribada del metro i l’aposta a l’entorn del districte administratiu de la Generalitat guanyarà centralitat i es tracta d’això, que la Marina no sigui l’última part sinó la primera d’allò que estem construïm. ■

Oriol Junqueras reitera el compromís de la Generalitat amb el metro i el trasllat de conselleries a la Marina Els treballadors de la presó Model van protestar durant l'acte a la plaça Marina

|| Yohany Limpias || Redacció “La Marina és un barri amb molt de futur perquè la gent li ha donat vida i perquè les institucions tenen el compromís de tirar-ho endavant, amb l'arribada de la línia 9 del metro i la construcció de dependències de la Generalitat de Catalunya que revitalitzaran el teixit comercial, de restauració i que donarà vida al barri”. Aquesta ha estat la declaració d'Oriol Junqueras, Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Conseller d'Economia i Hisenda i líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, a l'acte organitzar pel seu partit, el matí del dissabte 28, a la plaça Marina. Veïns del barri, representants de les associacions veïnals i de les entitats, militants d'Esquerra, a més de voluntaris i pares i mares de família que van aprofitar els jocs infantils que es van instal·lar, van ser els assistents. El líder republicà, va parlar precedit per la consellera d'ERC de la Marina al Districte,

Rafel Vidal

▶ El Vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueres acompanyat per Alfred Bosch i Marta Alonso durant l'acte a la plaça Marina.

Marta Alonso. Va començar la seva al·locució enmig de xiulets i pancartes, protagonitzats pels treballadors de la presó Model

que també van ser-hi, per manifestar el seu desacord amb els plans de la Generalitat per tancar la Model i més endavant construir-ne

una al polígon de la Zona Franca, expressat en cartells com "la Model no es tanca sense la Zona Franca". Junqueras, amb la presència d'altres mitjans de comunicació que també van ser-hi i envoltat per la polèmica en el seu partit pel cas del jutge Santiago Vidal, va tenir paraules pel reclam dels treballadors, emfatitzant que l’espai on és la Model actualment es necessita per dotar i millorar el barri de l'Eixample de l'Esquerra amb altres equipaments. "No obstant, la protesta és legítima, les decisions de les administracions no sempre agraden a tothom, doncs la gent s'ha de manifestar amb la seva capacitat", va afegir. El líder municipal de la formació, Alfred Bosch, al seu torn, també els va convidar a parlar i deixar als veïns de la Marina ser els protagonistes de l'acte, que va començar a les dotze del matí i va acabar amb un pica pica, subratllant la participació d'Esquerra Republicana de Catalunya en els acords arribats entre l'Ajuntament i la Generalitat per fer realitat projectes com el metro i el nou districte administratiu a la Marina. ■

PUBLICITAT

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

MEMÒRIA DEL BARRI 13

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

Recordant la platja de Can Tunis i els seus pescadors || Julio Baños Soria Quant vaig en cotxe per la ronda Litoral, direcció Colom, veig el Port de Barcelona, els magatzems, les muntanyes de contenidors i els dipòsits de carburant de l’antiga CAMPSA; aleshores recordo la platja de Can Tunis i em poso nostàlgic, intentant mentalment fer una composició de lloc, col·locant sobre les instal·lacions portuàries aquell carrer Roldán, o el tros de platja on varaven les barques dels pescadors; o les restes del vell mur que van quedar aturats a la dècada dels quaranta. Els records em venen amb claredat i la imatge d’aquell fantàstic paisatge mariner que va desaparèixer per donar pas a l’ampliació del port de Barcelona, un dels més importants del sud d’Europa. Aquella platja lliure i llarguíssima anava des del Morrot fins a la farola del Llobregat. La primera dada que tenim d’aquest tros de costa és de l’any 1397, És registrat a les Deliberacions del Consell de 1395 fins a 1398, Foli 90, Arxiu Municipal de Barcelona, on diu: “Sabem que un grup de pescadors de la barriada anomenada Fraga, eleva una queixa al consistori de l’Ajuntament de la ciutat pel perjudici que els comporta les aigües corrom-

“Can Tunis oferia als veïns de la Marina i els barris propers de la ciutat, la seva extensa platja” pudes de l’estany de Port”. Aquest és el document més antic que es coneix de l’existència de pescadors a la Platja i que amb gran tristesa, els veïns dels barris de Marina van veure com poc a poc anava desapareixen, absorbida per la CAMPSA i el Consorci del Port Franc. El novembre de 1970 el Consoci de la Zona Franca va expropiar i enderrocar els habitatges de més dues-centes famílies que vivien al que avui és el moll Princep d’Espanya. Jo vaig viure els últims anys d’aquella platja meravellosa, al carrer Galtes xamfrà carrer Peris, en front meu vivia una de les famílies de pescadors amb més tradició marinera del barri. Eren cases típiques de pescadors amb un pati cobert de canyes y unes llargues taules

jo havia vist des de la galeria de casa, com al migdia quant arribaven les barques, nens anant cap la platja amb un plat, i una estona més tard tornar el plat ple. Quan arribaven les barques, els pescadors omplien les caixes per vendre i desprès deixaven a les criatures que agafessin la morralla, composta de crancs, petits peixos, algues etc., que no valia res ni tan sols per menjar per molta gana que es tingués, però els patrons de barca els deien als pescadors que els deixessin també un grapat del que havien pescat. Per altre banda, Can Tunis també oferia als veïns de la Marina i els barris propers de la ciutat, la seva extensa platja, que a l’estiu

“El fantàstic paisatge mariner va desaparèixer per l’ampliació del port de Barcelona”

▶ 1950. Platja de Can Tunis en un dia festiu.

de fusta que les feien servir per tot; deixar caixes de peix, adobar nanses o xarxes i menjar quan feia bo. Al carrer, davant l’entrada, un tauló llarg de fusta feia de banc, on seien els veïns a fer petar la xerrada els vespre d’estiu. Aquesta gent, sobre tot els mes grans, explicaven que abans de viure al meu carrer, havien estat a la barriada de pescadors del “Tiro Pichón” i del “Rancho Grande” o Vidriol d’on van ser desallotjats pel Consorci, per comerciar amb la sorra de la platja. També parlaven de les petites barriades que hi havia al llarg de la costa fins al Llobregat Totes elles habitades per gent que vivia de la Mar. A la Puda es practicava la pesca a l’art, és a dir amb una barca de rems de les anomenades gussi, carregada amb una llarga xarxa, la calaven mar en dins fen un semi cercle; desprès des de la platja tiraven amb força dels dos caps de corda, recollint poc a poc la xarxa, fent una gran bossa on es colpejaven totes les peces cobrades. Normalment en aquest esforç hi participaven tots, homes, dones i nens. Malgrat que tota gent que vivia de la mar en aquestes barriades, van ser desallotjades pel Consorcio del Puerto Franco durant la dècada dels anys quaranta del segle passat, la majoria de famílies es van quedar a viure als terrenys del mateix Consorci, que els cobrava un arrendament d’hort, on tots hi van construir les cassetes molt a prop de la platja.

Proc. Casimiro Manzanares

Aquests pescadors, practicaven tot tipus de pesca propera a la costa, feien servir barques dels tipus xalanes de quilla plana d’uns tres metres i les més grans gussis a rems o vela. A finals dels anys cinquanta van començar a col·locar motors a les barques mes grans i fins i tot, algunes famílies, van adquirir-ne d’arrossegament. A la temporada de l’angula, es feia un sorteig i s’adjudicaven el llocs als rierols que anaven a desembocar al Llobregat. El que explicaven amb mes orgull aquests pescadors eren les gestes de l’equip de teranyines, anomenat els Pescadors del Riu, que competien amb equips de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Calafell i van arribar a la final del campionat de Catalunya, quedant campions l’any 1955. Aquests homes endurits per la feina de la mar eren grans persones. A la postguerra,

estava a disposició de tot el que volgués gaudir-ne, i el cert és que els dies festius es posava plena com un ou. Era la platja de tothom i als matins, baixaven en alegre processó pel passeig del Puerto Franco (a partir del final dels anys cinquanta, passeig de la Zona Franca) gent de Cases Barates, Port, La Gran Via, la Bordeta, Sants i d’altres llocs, a la seva platja de Can Tunis. Els de Poble Sec, agafaven el tramvia 48 i es desplaçaven fins aquí. Aquestes persones muntaven amb quatre canyes i un llençol la seva pròpia tenda. Posaven les tovalloles a la sorra i al damunt hi deixaven les provisions per tot el dia: truita de patates, gasosa, vi, el meló o síndria de rigor,etc. Ja no tenien altre preocupació que passar-se una tarda de calor gaudint de la platja, banyant-se, pescant o agafant musclos a les roques del mur, que n’eren plenes; només havien de bussejar una mica i arrancar-los. Els visitants estiuencs quan queia la tarda, marxaven cap a casa contens d’haver passat un dia molt agradable amb la bossa plena de musclos. Això i moltes altres coses es podrien escriure d’aquella platja enyorada i dels seus pescadors. ■

▶ 1956. Grup de amics de Can Tunis, fent un tomb per la platja en xalana.

Proc. Julio Baños

SALUT

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

Temps de crisi, menjar barat o menjar de proximitat? El reportatge de la CUATRO “ EN EL PUNTO DE MIRA: PANGA” ha fet sortir a la llum una de les conseqüències de la globalització: tenim al nostre abast productes de tot el món. Això pot ser una avantatja o un inconvenient i dependrà de nosaltres i del nostre criteri, les decisions que adoptem. Que passa amb el panga? El panga (Pangasius hypophthalmus) és un peix blanc d’aigua dolça de gran tamany, d’origen asiàtic originari dels rius Mekong i Chao Phraya. Actualment es cria en captivitat i el Vietnam és el productor de més del 90% de la totalitat del panga que es consumeix al món Quin és el seu valor nutricional? A la següent taula comparem la seva composició nutricional amb la del lluç i, amb peixos de piscifactoria criats a Espanya, la truita de riu i el llobarro de mar; i el seu preu. Observen que si bé la seva composició nutricional és similar, la quantitat d’àcids grassos omega-3 és molt inferior. Hem de tenir present que la truita i la sardina són peixos blaus, i al tenir més greix tenen molts més omega-3. Els àcids grassos omega 3 tenen molts beneficis per la nostra salut (ajuden a disminuir el colesterol i entre d’altres). A Espanya, segons la FAO, vàrem consumir al 2015 més de 50.000 tones de panga d’importació. El programa “En el punto de mira” de la Cuatro ens va apropar al riu Mekong on es cria aquest peix, i ens va mostrar que és un dels més contaminats del món. D’altra banda, les mesures de seguretat de les piscifactories familiars, on es crien, difereixen molt i són molt inferiors a les del nostre país. Si bé

tot el panga que arriba al nostre país sembla que compleix amb la normativa de seguretat alimentaria, els laboratoris on es fan aquestes determinacions són d’aquell país i, quan el peix congelat arriba a Espanya, no es poden analitzar totes les mostres. El Catedràtic de Medicina Preventiva i Salud Pública de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i President de la Fundació Internacional de la Dieta Mediterrània recorda, en el mateix proRació comestible en 110 gr de producte

espines, “ideal pels nens”, i té molt poc sabor, el que facilita moltes preparacions que poden emmascarar el seu poc sabor. El panga ha aparegut al nostre mercat pel seu baix preu, que el fa assequible en temps de crisi. Molta gent pot pensar que amb el seu consum obtenen tots els beneficis de menjar peix i això no es així. A la nostra dieta mediterrània, en qüestió de peixos, tenim opcions molt més saludables, gastronòmicament

Energia kcal

Hidrats Proteïnes carboni (gr) (gr)

Greixos (gr)

Colesterol (mg)

Omega-3 (gr)

Preu (€)

Panga (100 gr) (congelat)

16,5

1,3

0,13

3,95

Lluç (80 gr)

89 76

15,9

2,8

0,59

8,95

17,4

0,7

0,24

2,65

Llobarro (67gr) (pisifactoria)

1,3

0,27

7,75

Truita (52 gr) (pisifactoria)

15,7

1,62

5,95

Sardina (68 gr)

140

18,1

7,5

100

2,01

3,99

Bacaladilla (64 gr)

http://www.fen.org.es/magrama/calculadornutricional/index_App.html

grama, l’alt nivell de contaminació d’aquest riu i que s’han trobat restes d’arsènic i antibiòtics en el peix. Si el consum d’aquest peix augmenta, això pot donar lloc a l’aparició de riscos per la salut i aconsella no menjar més de 20- 25 cops a l'any panga. I el problema és que en molts col·legis i, fins i tot, hospitals, es serveix aquest peix. Ara ens podem preguntar, i perquè es serveix el panga? Des del punt de vista gastronòmic, el panga ens arriba en filets i sense

millors i de preu similar. Per acabar, us vull recordar que l'alimentació no és sols nutrició i salut, sinó també mitjà ambient, cultura, biodiversitat, i economia. ■

http://www.cuatro.com/enelpuntodemira/temporada-02/programa-1-10-01-17/panga-pescado-barato-Mundo_5_2305875004.html

Dra Inma Gil CS Dr. Carles Ribas

Higiene i conservació d’aliments L'alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l'energia que permeten cobrir els requeriments de l'organisme. Els microorganismes patògens poden arribar al nostre cos a través de les mans, els estris de cuina, les superfícies i/o els aliments contaminats, causar-nos així malalties. Per prevenir-ho cal una bona higiene personal, de la llar i una bona conservació dels aliments. Neteja: • Assegureu-vos que les superfícies i els estris de la cuina estiguin ben nets, que no hi hagi insectes de cap mena, ni tampoc plantes ni animals domèstics. • Netegeu-vos les mans abans de tocar els aliments i després de manipular aliments crus com carn o peix. • Renteu bé les fruites, sobretot si es mengen amb pell. • Poseu les verdures per a amanides en remull en aigua i unes gotes de lleixiu durant cinc minuts; després, renteu-les bé. Conservació dels aliments: Alguns microbis es multipliquen ràpidament si el menjar es deixa a temperatura ambient. Per sota dels 5 ºC (temperatura dins de la nevera), els microbis no poden multiplicar-se o ho fan molt lentament. • No barregeu els aliments crus amb els aliments cuinats dins del refrigerador. Els

aliments crus poden tenir microbis que contaminin els aliments cuinats o altres aliments que es consumeixin crus i que ja estiguin nets. • Utilitzeu estris diferents per manipular aliments crus i cuinats. • Conserveu els aliments crus i cuinats en espais i recipients diferents, tapats o protegits per evitar que es contaminin entre ells.

“Alguns microbis es multipliquen ràpidament si el menjar es deixa a temperatura ambient” • Guardeu la carn i el peix fresc a la nevera i procureu que el recipient tingui una reixa al fons, per tal d'evitar que quedi en contacte amb el suc que desprèn. A l’hora de preparar el menjar: • No tossiu ni esternudeu davant els aliments, ja que això pot ser causa de contaminacions. • Una correcta cocció elimina els microbis dels aliments. Coeu els aliments per sobre de 75 ºC, sobretot la carn, el pollastre, els ous i el peix. • Prepareu el menjar just abans de consumir-lo i, si heu de trigar, conserveu-lo dins de la nevera. • Rescalfeu el menjar a una temperatura

prou alta per matar els microbis que s’hagin pogut desenvolupar durant la conservació. • Un aliment és prou calent quan s’ha de deixar refredar per poder-lo menjar. • Eviteu mantenir els aliments cuinats a temperatura ambient més de dues hores. • No mengeu els mol·luscos cuits al vapor; feu-los bullir durant tres minuts • Feu servir ous nets i sense cap esquerda quan feu maionesa. Conserveu-la sempre a la nevera. • Per fer servir els aliments congelats: o Cuineu directament el marisc, les verdures i els plats preparats congelats. o Escalfeu al bany maria els productes congelats amb salses o sucs. o Eviteu descongelar els aliments a temperatura ambient. Per descongelar a poc a poc la carn i el peix, canvieu-los del congelador al refrigerador un dia abans. o Podeu accelerar la descongelació dels aliments que estiguin dins d'envasos hermèticament tancats. N'hi ha prou amb submergir-los dins d'aigua a temperatura ambient sense obrir l'envàs. o No torneu a congelar un aliment prèviament descongelat. Consumiu-lo al més aviat possible. ■

Per a més informació podeu consultar el web:

http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/

Infermeria CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

L’origen de les espècies Aquest és el títol del llibre més famós de Charles Darwin: “L’origen de les espècies”. No és qüestió de preguntar-nos ara si venim del mico o no, el que em plantejo és si coneixem o no, l’origen del que mengem. La famosa dieta mediterrània té un dels seus pilar en el consum dels llegums: mongetes, cigrons, llenties; i fresques, faves i pèsols. Doncs el cinquanta per cent dels 3 Quilos per persona i any dels que mengem venen dels Estats Units, Canadà Turquia o Mèxic. I no tenen el mateix gust. L’altre columna de sustentació la té en els fruits secs: Ametlles, avellanes, nous i pinyons. Som el primer consumidor de nous per habitant del Mon i les dues terceres parts, les importem de Califòrnia, (nou grossa, blanca i sense gust) tot i que part de la nostra producció la venem a països d’Europa. I els pinyons?, doncs de la Xina (gruixuts, aixafats i sense gust). La tercera pot ser l’oli d’oliva. Espanya n’és el primer productor mundial. Tot i així prenem oli dels països del Nord d’Àfrica. I per acabar podríem parlar del peix blau. No us oblideu de preguntar al peixater el lloc on s’ha pescat. Us sorprendreu. És evident que mengem altres coses que també formen part de la nostre dieta com la fruita i la verdura i els cereals però no tinc més espai i el que la fa característica son els aliments que he citat. Continuant en la meva dèria de recomanar que mengem el que tenim al costat per tenir una bona salut, avui hi faig força al dir que la dieta mediterrània s’ha de basar en aliments mediterranis i no foranis. Llegiu les etiquetes i pregunteu.

CULTURA 15

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

“Prefereixo els concerts en sales petites que els grans festivals”

|| Soraya Diebra || Redacció

Lolo Fernández, un músic amb molt recorregut a la ciutat ens parla de la seva experiència i visió del panorama musical a casa nostra. Actual Integrant de la banda de rock Quatreros i productor i compositor col·laborador amb altres músics. A més, comparteix projectes amb artistes que també van compartir el seu punt de vista amb La Marina. Anem a conèixer-lo una mica més. Com vas començar a tocar i qui era el teu referent per fer-ho? Doncs tindria uns 16 o 17 anys quan em vaig comprar la meva primera guitarra, una acústica que encara conservo i que està amb els trasts gastats, de la guerra que li vaig donar. Realment després de comprar-la vaig estar uns mesos sense treure ni una nota i la vaig deixar aparcada fins que va aparèixer per casa un amic amb un llibre de tabulatures dels Beatles. I d'aquí fins avui! Influències? Des del flamenc que s'escoltava a casa quan era petit, Rafael Farina, Antonio Mairena; Pepe Marchena, Beatles ... als discos que portava el meu germà gran, Deep Purple, AC / DC, Bob Marley, The Police o David Bowie. Sóc molt eclèctic en els meus gustos musicals; en una mateixa tarda puc escoltar Metallica, Tommy Emmanuel,

Ivan Brell

Bach, Los Aldeanos, etc. Tot el que escoltes influència d'una o altra manera. Quins han estat els teus anteriors projectes? La primera banda en la qual vaig estar, a finals dels 80, va ser 107 Timbres. Fèiem una barreja curiosa de pop rock, amb distorsió i teclats i en els inicis amb caixa de ritmes. Molt vuitanta! Després vaig estar uns anys tocant reggae amb Radical Style. Amb ells va ser l'època de grans escenaris i festivals, telonejant Third Word, The Wailers ... Més tard, vaig tornar a tocar amb Esteban de la Torre i José Luís Otero, que havien estat part de la meva primera banda, 107 Timbres. ¿La banda? Pedestrians in CROSSWALK, Pop Rock potent. D'aquesta banda hem recuperat cançons per Quatreros. Explica una mica com vau començar i el que feu amb la teva banda actual? Tinc dos projectes. D'una banda Quatreros, on fem rock amb temes propis, cosa rara avui en dia, que tot són bandes tribut. Vaig entrar substituint a l'anterior guitarrista i porto ja uns quants anys amb ells. Aviat ens posarem a treballar en el pròxim àlbum. D'altra banda, faig temes i producció per a Doctor Matanzas, amb Ernesto Jova, cantant cubà de hip hop. El primer disc, "Poesia Sucia" va ser una producció meva i de Vicente Alonso, el cantant de Quatreros. I el segon, "13 Rimas", que acabem l'any passat, ha estat

L'agenda de febrer Biblioteca Francesc Candel

A càrrec de Marta Escudero. Places per ordre d’arribada

Dissabte, 11

Dijous, 23

ACTIVITATS ADULTS

Hora: 12.00h. Presentació del llibre, Descendiendo hasta el infierno, un paseo por el lado más oscuro de Internet. A càrrec del seu autor Ivan Mourín

Hora: 18h. Taller de descoberta. Els Robots. Adreçada a nens de 7 a 11 anys. A càrrec d’Univers Quark. Cal inscripció prèvia.

Dimecres, 15 i 22

Centre Cívic Casa del Rellotge

A partir de les 17.00h Marina Còmic. Jornades dedicades al món del còmic amb un ampli ventall de professionals del país. Podeu consultar la programació a la web i Facebook de la biblioteca. Moderadors: Pere Pérez i Josep Mª Polls.

Dijous, 16

Hora: 19.00h. Parlem de sèries. Joc de trons: de la literatura a la pantalla. A càrrec de Salvador Bernabé, profesor de la UPF ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 15

Hora: 17:30h. Lletra petita. El racó dels pares, primeres passes. Animalets i animalots. Històries amb imatges, rimes, sons i cançons. Adreçada a nens de 6 mesos a 3 anys.

Dijous, 23

DIJOUS GRAS Maquilla’t, posa’t color a la cara. Donem el toc de sortida a la setmana més boja de l’any amb la lectura del pregó guanyador. A partir de les 17.00 h. Activitat gratuïta

Sala Pepita Casanellas Diumenge, 12

Matinals per a tota la família PIANISSIMO CIRCUS Concert per a pallassa i piano a càrrec Cia. Cirquet Confetti. Hora: 12.00 h Edat recomanada: a partir de 3 anys Un piano de cua i dos pallassos, el Mestre Frans i la Serafina, fan que un concert per a tots els públics es converteixi en un divertit espectacle de clown.

Divendres, 3

Divendres a escena SI PLANEAS VENGARTE CAVA DOS TUMBAS Teatre de text a càrrec de la Cia Icaro teatre. Hora: 20.00 h

Divendres, 17

LA MIL·LIMETRADA Teatre a càrrec de la Cia Georgette and Miss Wolf . Hora: 20.00 h Espectacle de petit format on d’una manera irònica, fresca i desenfadada es despleguen un ventall de recursos teatrals.

Casal de barri "La Vinya"

Tallers diversos: dibuix i pintura, piano, guitarra flamenca, danda moderna i altres. Consulteu dates i horaris al carrer Alts Forns, 87 baixos-local.

Espai Musical La Bàscula Dijous, 9

CICLE HIVERNACLE Pau Gil Hora: 08:30h. Entrada lliure On: Bar La Bàscula

Divendres, 24

Divendres concert Bandazos Hora: 08:30h. Entrada lliure On: Sala gran

una producció de força gent, només hi ha alguns temes meus, però m'ha encantat el resultat final. Fa temps que estàs al món de la música. Com creus que han evolucionat els estils, concerts i el panorama musical en general. Anem a pitjor en tot, en sales, en pagaments, en bandes, en concerts. Als 90 cobràvem uns 60 € mínim per músic. Avui en dia màxim, et paguen 50 €; la majoria de les sales ja no tenen programació diària i els preus dels concerts són per sortir corrent. Està fatal! Quina banda trobes a faltar per veure en concert? O quin tipus de festival creus que falta a la actualitat? Doncs m'agradaria molt veure a Samantha Fish, un guitarrista de blues americà o Imelda May, una cantant irlandesa de rock & roll, molt bones les dues. Els festivals em sobren, prefereixo els concerts en sales petites, on poder gaudir de la música i de la banda, amb gent que va a veure aquesta banda concretament. Deixa informació d’alguna web on es pugui sentir algun dels teus projectes. Quatreros.org (Només funciona en flash ... I encara treballo en la nova). quatreros.bandcamp.com doctormatanzas.bandcamp.com Gràcies per aquestes paraules a tu, i als lectors de La Marina per continuar amb nosaltres. ■

El Far Marinacòmic: les jornades dedicades al còmic del barri de la Marina Quan parlem de superherois a tots ens vénen al cap Superman, Batman o Spider-Man. Personatges que viuen a glamuroses ciutats nord-americanes com Nova York o Metròpolis, tan allunyades de nosaltres que podrien ser d’un altre planeta. Però la veritat és que els tenim més a prop del que ens pensem. O més ben dit, tenim a prop a l’artista que porta anys dibuixant algunes de les seves aventures: en Pere Pérez, un veí del barri de la Marina de tota la vida. Com als millors còmics, la biblioteca Francesc Candel s’ha aliat amb en Pere per lluitar contra l’avorriment i portar els professionals més prestigiosos del país perquè ens parlin de la seva feina en dues jornades irrepetibles. Marinacòmic tindrà lloc els pròxims dies 15 i 22 de febrer a partir de les 17:00 hores. I què hi podrem trobar? Doncs una conferència sobre superherois a càrrec de Pere Pérez, una sobre el còmic d’acció a Barcelona a càrrec de Roger Ibáñez, un taller de còmic infantil impartit per Josep Solana, fundador de l’escola de còmic Joso, una sobre l’adaptació de la novel·la Victus al còmic a càrrec del seu dibuixant Cesc Dalmases, i del seu guionista Carles Santamaría, director també del saló del Còmic de Barcelona...i moltes més!

ACTUALITAT / PUBLICITAT

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

El Port de Barcelona estrena un nou enllumenat més eficient al pont Porta d’Europa La nova instal·lació s’emmarca en el projecte de Millora de l’enllumenat públic del moll Adossat i el dic de l’Est El Port de Barcelona ha instal·lat un nou enllumenat al pont Porta d’Europa, que ara pot ser il·luminat amb diferents colors o combinacions de colors. Aquesta instal·lació forma part del projecte de Millora de l’Enllumenat Públic del moll Adossat i dic de l’Est, que té l’objectiu de millorar la qualitat lumínica i l’eficiència energètica de la il·luminació pública d’aquesta àrea del Port. La nova il·luminació del pont i de la zona esmentada (viari del pont Porta d’Europa, viari del dic de l’Est i zones públiques de les terminals de creuers) incorpora la darrera tecnologia led, que genera una llum potent i homogènia. La substitució de l’antic sistema, basat en projectors d’halogenurs metàl·lics, per aquests moderns projectors ha permès una millor adaptació dels nivells lumínics als diferents espais i usos i ha comportat un estalvi del 50% en la potència instal•lada, que s’ha reduït en més de 70 kW. Els projectors encarregats de l’enllumenat ornamental del pont incorpo-

ren leds de color RGB (vermell, verd i blau), que els permet generar un gran nombre de tonalitats de color. El sistema permet il·luminar amb colors fixos i també crear escenes dinàmiques amb canvis de colors.

Pont Porta d’Europa

Inaugurat l’any 2000, el pont Porta d’Europa connecta els molls de Ponent i Adossat després que aquest darrer va quedar separat de terra ferma a causa de l’obertura de la bocana Nord del Port. Es tracta d’un pont mòbil basculant, amb una amplada de 109 metres, 20 d’alçada sobre el nivell de l’aigua i que va suposar en el seu moment una inversió de 22 milions d’euros. Aquesta infraestructura ha estat una peça cabdal en el desenvolupament d'aquesta àrea del Port –dedicada al tràfic de creuers i als tràfics de contenidors i multipropòsit– i ha permès eliminar del passeigs Colom i Joan de Borbó el tràfic pesant de camions i autobusos amb origen i/o destí al Port de Barcelona.

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT / PUBLICITAT 17

Tendrá lugar los días 4 y 5 de mayo en la Sala comillas de las Drassanes de Barcelona

NACE INMOTECNIA RENT, EL PRIMER SALÓN DE TECNOLOGIA IMMOBILIARIA DE ESPAÑA El Consorci de la Zona Franca de Barcelona, juntamente con el colectivo API y la empresa francesa Realnewtech celebraran el primer saló de tecnología inmobiliaria de España, Inmotecnia Rent, el próximo mes de mayo en Barcelona. Podía haberse incorporado al próximo Barcelona Meeting Point (BMP), pero los socios han considerado que las nuevas tecnologías aplicadas a la actividad inmobiliaria merecen un espacio propio dentro de la Fira de Barcelona. Así, la primera edición de este certamen tendrá lugar en Barcelona el 4 y 5 de mayo del 2017. Será la primera vez que se realiza en la capital catalana este salón destinado a que los profesionales del sector inmobiliario conozcan las últimas herramientas disponibles para la producción y comercialización de la actividad. Aunque, nace del precedente creado en París por la sociedad gala, que en el 2013 inició la andadura de RENT, un salón que en su primera edición contó con 40 expositores y 1.000 visitantes, mientras que la última edición, que acaba de clausurarse, ha tenido 160 expositores y 3.000 visitantes profesionales.

Jordi Cornet, delegat especial de l'Estat Consorci Zona-Franca - Joan Ollé, president col·lectiu API - Hervé Parent, president de REALNEWTECH.

“Suponemos que la primera edición de Barcelona será un pequeño salón, pero consideramos que tendrá recorrido en el futuro”, explica el delegado especial en el CZFB, Jordi Cornet. Inmotecnia Rent será una firma participada por los tres socios. Real Satet & New Tech aportará su experiencia en la celebración de este tipo de certá-

La importància d’estar organitzats En els darrers dies han sortit a la llum manes, com els que ho van fer fa més de 30 moltes novetats del nostre barri, com ara anys. I per tant creiem que, com ha queels canvis de les línies d'autobusos com a dat plasmat a la història del nostre barri, el conseqüència de la implantació de la cin- més important és tenir un barri organitzat, quena fase de la xarxa ortogonal, setmanes un barri que sigui capaç de donar resposta després que els veïns i veïnes sortíssim al a les injustícies que patim i que de forma carrer per reclamar que el 37 no es toca. col·lectiva puguem trobar i lluitar per les Però potser, la més sonada ha sigut la data solucions que necessitem i creguem justes. de finalització de dues estacions del ramal Amb un barri organitzat hem aconseguit que el metro sigui una 10 de Metro. Fruit d'això, és més que probable “El mèrit de l’arribada realitat, amb un barri organitzat hem aconseque ara veiem el joc de les medalles, on tothom del metro al barri és de guit que, tot i que finalvoldrà dir que ha sigut totes aquelles veïnes ment la línia 37 desapareix, es pugui arribar gràcies a ell i a ningú que han defensat que a l’Hospital Clínic o més. Manso sense fer transDes de l'Assemblea això fos així” bord i en menys temps. volem recordar que, per Per tant l’única línia a seguir és la de condesgràcia, tots els equipaments i infraestructures que tenim al nostre barri les hem tinuar organitzant el barri, per així cada vehagut de lluitar, des dels simples semàfors gada tenir més força i poder seguir milloa les grans infraestructures. A més, no po- rant les condicions de vida a nivell de barri dem deixar de recordar com el nostre barri i de ciutat. Des de l’Assemblea de la Marina ha cedit, a canvi de res, a la ciutat de Bar- 15M volem animar a tothom a organitcelona els seus camps de conreus i la seva zar-se i a trobar la força col·lectiva que ens platja, per tal que la nostra ciutat pogués permeti arribar a ser el barri que volem. Si ho vols fer amb nosaltres, ens trobaràs els seguir creixent econòmicament. Nosaltres, l'Assemblea 15M, creiem que dijous a l’Ateneu Engranatge. Indignat, orel mèrit de l’arribada del metro al barri és ganitzat i actua! ■ de totes aquelles veïnes que, en algun moment, han defensat que això fos així. Per Xavier Gonzalez tant, és gràcies als veïns i veïnes que l’han Membre de l'assemblea la Marina-zf defensat sortint al carrer en les darreres set-

menes y la definición de los expositores, BMP aporta el recinto ferial –se celebrará en las Drassanes de Barcelona– y los API, principalmente, aportan el público objetivo al que de dirige este certamen. “La implantación de las nuevas tecnologías e internet para el sector inmobiliario es ya un hecho indiscutible; se han producido grandes innovaciones

para esta actividad y esta feria es la respuesta a la necesidad de hacer confluir a la oferta y la demanda”, comenta Hervé Parent, presidente de la feria francesa. La muestra no se enfoca tanto a la tecnología destinada al diseño de producción que tiene como destino al público final, sino más bien a las aplicaciones y sistemas –‘software’ y ‘hardware’– que permiten a los profesionales realizar su actividad: visualización ‘on line’ de viviendas o 3D; programas para la gestión de stocks de vivienda; uso de drones en mantenimiento de edificios, entre otros. “Básicamente, se trata de herramientas útiles en la actividad diaria de los profesionales”, ha destacado Joan Ollé, presidente de los API de Barcelona. Los organizadores esperan una primera edición equiparable a la realizada por el promotor francés y crecer a un ritmo similar. Se trata, por lo demás, de la primera incursión en el terreno de las nuevas tecnologías ligadas a certámenes promovidos por el CZFB. La feria logística (SIL), será el siguiente paso, según ha avanzado Cornet.

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

La Marina sense barreres (MASBA), un projecte que busca millorar l’accessibilitat als comerços del barri El passat 24 de gener es va celebrar a la sala Pepita Casanellas l’acte de lliurament dels resultats del projecte sobre accessibilitat als Comerços del barri CASBA-MASBA. Aquest és un projecte d’especial interès atès que, entre d’altres coses, combina la col·laboració entre institucions, la formació dels estudiants d’arquitectura de Barcelona en accessibilitat, la sensibilització envers la discapacitat i, alhora, promou el treball conjunt amb entitats de persones amb diversitat funcional. L'objectiu principal és la transferència de coneixements als propietaris dels comerços i equipaments per millorar l'accessibilitat en els seus establiments. Per això s'han analitzat els

▶ Els estudiants de la UPF provant les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda als comerços del barri.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ELECTRODOMÈSTICS ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA ELECTROUTLET Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 379-381 ELECTRODOMÈSTICS Tel. 93 331 52 98 VANWARD PG. Zona Franca, 124 AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93 535 52 52 CENTURY 21 Dux3 ESPORTS Foneria, 33 MARINA BIKE ANIMAL DOMÈSTIC Alts Forns, 73. 93 566.91.02 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA MASCOTAS Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 c/Mare de Déu de Port, 256 EXPENDURÍA Nº 276 Telf. 93.174.66.06 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 PERRUNIS ESTÈTICA c/Mineria, 17. 93 269 33 71 LOVE NAILS ASSESORIES-GESTORIES Mare de Déu de Port, 260 local 1 ANNA MARIA MADRID Telf. 628242525 / 930093840 ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 Corpo Estetic Foneria, 4 GESTORIA FRANCISCO Tel 677575007 JAVIER BOFILL LAMA FARMÀCIES Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª FARMÀCIA CUSCÓ Telf. 609932494 / 932989977 Pg. Zona Franca, 162 AUTOESCOLES Telf. 93 421 81 29 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA FORNS-GIRÓ PG ZONA FRANCA, 186 Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 331 86 12 Telf. 93 332 21 94 AUTOESCOLA FIRA Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 610 16 84 07

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 GELATERIA JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 CONDIS SUPERMERCATS Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, REFORMES INTEGRALS 191-205. Telf. 93 332 04 13 NOUESPAI, S.C.P ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42

TENMAN REFORMES GARIBAL (Tienda de Cristales c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 y tachuelas)

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191 RESTAURANTE AUKIS c/Mare de Déu de Port, 385 LLUNA DE MEL c/Energia, 34 Tel: 93 518 06 63 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

LA PATATONA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA BAR EL BOCAITO c/Mare de Déu de Port, 252 c/Mare de Déu de Port, 261 Telf. 93.432.16.98 93 422 15 99

SALUT BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA 934324022 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 TOMA TAPA JOYERÍA LURA TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR Jardins de la Mediterranea, Alts Forns, 75. 93 422 14 48 TOLDOS DURAN PERFUMERIES I DROGUERIES local 11. Telf. 93 166 76 23 Mare de Déu de Port, 260 DROGUERIA FELI LLAR D’ INFANTS ENRIC I PAU Telf. 93 331 63 49 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 EL GALL I LA GALLINA Minería, 4-6. 93 332 25 62 Mare de Déu de Port, 355 TALLERS MECÀNICS DROGUERIA RAMIRO Telf. 93 332 26 78 LA SAL DEL PORT TALLERES J.F LÓPEZ GARCÍA Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Mare de Déu de Port, 279 Pg. Zona Franca, 228 LLAR D’ INFANTS Telf. 93 332 89 95 Tel. 93 332 22 12 ELS GEGANTS BAR PADDOCK FARMÀCIA FRANCESCA Jardins de la Mediterrània s/n. Passeig de la Zona Franca, 145AUTOMÒBILS TALLERES PÉREZ- ALONSO PERRUQUERIES PANADES MAS Telf. 93 296 48 18 149. Telf. 93 331 84 33 KIA AR MOTORS Mare de Déu de Port, 124 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Pg. Zona Franca, 226 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 30 42 Mare de Déu de Port, 413 bxs BAR RTE. CAL CAMPÀ LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93.332.34.47 Telf. 93 223 92 88 local 3. Telf. 93 422 10 48 Energia, 10. 93 431 76 72 Passeig de la Zona Franca, 109 TELECOMUNICACIONS Telf. 93 360 68 69 CELLERS FERRETERIES -LAMPISTERIES MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ QUADRES I MARCS I.T.C. SYSTEMS CELLER PEÑA BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 305-319 MACARRO Ferrocarrils Catalans, ART I DECORACIÓ BAR RTE. CASINO SEAT Aviador Franco, 15. 93 332 63 95 Mare de Déu de Port, 168-170 87-89. Telf. 93 332 78 56 (Jardins de la Mediterrània) Mecànica, 22 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 93 421 49 22 Tel. 93 421 56 17 COPISTERIES MOBLES BAR-RESTAURANTE QUEVIURES COPISTERIA SANT JORDI COMERCIAL ÁLVAREZ MUEBLES EL CISNE O'RINCÓN Gran Via, 158 ALIMENTACIÓN RUIZ C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Energia, 20. 93 421 59 77 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Telf. 93. 461. 61.48 CORREDURIES D’ASSEGURANCES TU CERREJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA CARNISSERIA ÀNGEL CAFETERIA CERVECERIA LA DOR ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 Pg. Zona Franca, 141 c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 37 99 Telf. 93 223 33 09 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

▶ L'acte de lliuraments dels resultats dels estudis fets pels estudiants d'arquitectura de la UPF.

accessos i s'han realitzat unes fitxes que indiquen el grau d'accessibilitat de cada comerç del passeig de la Zona Franca i les possibles solucions existents per adaptar-les en el moment que es plantegin fer una reforma. D’un comerç adaptat es beneficia tothom: les persones amb mobilitat reduïda guanyen autonomia i tots guanyem en comoditat i seguretat. Actualment, el districte de Sants-Montjuïc té oberta una línia de subvenció per millores d’accessibilitat. Des de l'Associació de Comerciants la Marina volem expressar el nostre agraïment als estudiants d’arquitectura de la UPC què han analitzat els comerços i l’espai públic de la Marina en l'assignatura optativa "Habitatge i Cooperació” impartida per la professora Sandra Bestraten, també agrair als veïns del barri amb mobilitat reduïda i les entitats del sector.

COMUNICACIÓ 19

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

Si t’interessa el cine, la cultura popular catalana, l’esport o les vibracions, sintonitza...

Les propostes de la nova temporada de la Marina FM

Cine en Sèrie, la proposta de Jordi Més enllà de la Terra, pels que viuen González “Bakero”

▶ Jordi González “Bakero” al centre, amb Ivan i Alberto.

El passat 20 d’octubre de 2016 van passar moltes coses al món, però una va sobresortir sobre la resta, i és que va començar a emetre a La Marina FM un programa fantàstic anomenat Cine En Sèrie, el qual dirigeixo i presento amb el meu indiscutible talent natural, segon jo, es clar. En aquesta aventura radiofònica no estic sol, m'acompanyen dos nois: Ivan (la seva pel· lícula romàntica preferida és El Cienpiés Humano) i Alberto (un individu al qual totes les pel·lícules li semblen brossa). A més tenim al gran Chema al control tècnic. Quin equip!. Al programa ens dediquem a parlar de cinema i de sèries de televisió en un ambient distès, divertit i sense tallar-nos un pèl; i entre notícies, estrenes, especials i crítiques de pelis se'ns passen les dues hores de programa volant, i estic segur que si hi doneu una ullada (o millor dit, una orella) us passarà igual. Ja no em queda més que emplaçar-vos els dijous de 8:00 a 10:00 del vespre a sintonitzar La Marina FM i escoltar Cine En Sèrie, el teu programa de cinema i sèries. Spielberg ens escolta, tu encara no?

Taula d’Esports, pels esportistes i els pares interessats en activitats extra – escolars

▶ Aran Solé.

Cada dilluns, de 7:00 a 8:00 del vespre, a la Marina FM, 102.5 els amants de l’esport tenen un programa dedicat als seus interessos. Dirigit pel periodista Aran Solé, fa difusió de totes les activitats que es fan a nivell d’esports al barri i al districte de Sants – Montjuic. En el temps que porta, s’ha convertit en una eina excepcional de difusió i informació, especialment els pares que desitgen que els seus fills i filles realitzin activitats extra – escolars. Es pretén assabentar-vos setmanalment del que fan els principals òrgans esportius del barri de la Marina, des del futbol, bàsquet, beisbol, tamborí, fins a pilates per a la gent més adulta. Qualsevol novetat, s’explica a través del president, responsable o gerent de l’entitat en qüestió, així com els preus i requisits per poder adherir-se a l’entitat interessada. Cada dilluns, doncs, tens cita a les ones radiofòniques, al 102.5 de la Marina FM.

les vibracions arreu del món

▶ Martín Villaverde Jiménez.

Tots els dimecres des de les 8:00 fins a les 10:00 hores del vespre, en rigorós directe. Al programa abordem temes relacionats amb el canvi que la humanitat està vivint actualment, aportant coneixement i experiències de les diferents eines que ens poden ajudar per estar alineats i connectats amb nosaltres mateixos i amb l'Univers. Més enllà de la Terra Radio, és un programa en el qual, tant els col·laboradors habituals amb les seves seccions, com els convidats que cada setmana ens acompanyen, ens ensenyen i ens aporten eines per poder afrontar els canvis que s'estan donant. Aquest programa vol ser dinàmic amb la participació activa dels radiooients, a través de trucades en directe, els ràpids WhatsApps i les entrevistes a convidats que cada setmana comparteixen amb tots nosaltres i ens parlen del canvi que estan experimentant en primera persona. Escolta'ns en Directe, o bé consulta la pàgina web de l'emissora: www.lamarinadigital.cat Martín Villaverde Jiménez, fundador del projecte Més enllà de la Terra, i director del programa de Ràdio.

Festa Major, un programa de divulgació

del Folklore popular català, dirigit per Joan Noguera

Festa Major es un programa que fa difusió, i divulgació del Folklore popular català. Actuacions de ballades, cursets d’ensenyament, aplecs de sardanes, informació de diversos grups, dels centres cívics de la Marina, d’entre altres, són al nostre menú per oferir-vos. Cada setmana entrevistem a directors de cobles, compositors o altres persones relacionades amb el món de la cultura i informació de cant coral. Tot això acompanyat amb la millor música popular catalana com les sardanes, esbarts dansaires , gegants i música tradicional. Festa major és un programa obert a tothom, format i dirigit per Joan Noguera, tots els dissabtes de 10:00 a 12:00 del mati. ▶ Joan Noguera.

Febrer 2017 // www.lamarinadigital.cat

L'ENTREVISTA

Diego García, un esperit inquiet Yohany Limpias - Redacció Diego va néixer a Cases Barates i allà va transcórrer tota la seva vida fins als dotze anys quan el Club Esportiu Ibèria el va fitxar com a jugador del seu equip. Llavors va creuar la frontera natural de Cases Barates, un ja marcat territori a la literatura barcelonina. Compartint un cafè, rememora el seu temps d'infància i el significat que tenia llavors la família, el veïnat i el treball. El seu esperit de col•laboració amb gairebé totes les causes culturals i associatives li mereix un reconeixement generalitzat entre el món associatiu de la Marina. En Diego és part d'aquestes persones que trobes sempre disposades a sumar-se a la gresca de torn. Com recorda el barri d’abans? Feliç, vaig tenir una infantesa jugant al carrer. No vaig sortir de Cases Barates fins als 12 anys. Llavors jugàvem sempre dins. Era una zona molt familiar, vivien més de cent parents propers. Tots venien de Múrcia i d'Almeria, d'on són els meus pares, encara tenim família allà. On va anar a l’escola? Fins als 14 anys, a Sant Raimon de Peña Fort, a les Cases Barates. Dels 14 als 16 em vaig treure mig títol de lampista i anava arreglant coses a tothom, sense cobrar. Des de quan participa en les associacions veïnals i culturals? Jo era president de l’Associació de veïns de Cases Barates als anys 60, gairebé 70. La meva vicepresidenta era una gran lluitadora, María “la perejila” li deien. Ella em va convidar a participar, llavors tindria uns 30 anys. Què m'explica de l'època com a president de l'Associació? Va ser curta perquè era de transició, després es va escollir la junta directiva definitiva i jo vaig seguir col·laborant, però no com a president. Vostè és en gairebé tots els saraus. En quantes activitats del barri participa? En gairebé totes; Reis, Carnestoltes, Pessebre vivent… Portem gairebé 40 anys fent coses al barri. ¿Cóm va començar amb aquesta inquietud artesana? Quan era cap de seguretat de riscos laborals, ja m’agradava fer coses de fusta i ferro, d’electricista… de tot. M’agradava ajudar, recordo que en aquella època les veïnes em deien “Diego, se m’ha espatllat la rentado-

Diego García Egea. 73 anys, casat amb Concepción Martínez Ponce. Dos fills, Miguel de 44 anys, i Joséfina de 38 anys. La Marina, com cada vegada menys barris de la ciutat, té personatges amb noms propis. És el cas de Diego García i altres veïns i veïnes que també han estat entrevistats per aquest Diari. Diego és una d'aquestes persones que et trobes en gairebé totes les activitats culturals i festejos que té el barri. De tarannà amable i comprensiu dedica part del seu temps a col•laborar amb diferents associacions, sempre en treballs artesans, que és el seu.

“Volem mantenir el tarannà de veïnatge al barri” ra” i jo la hi arreglava al pati de casa. Si em daven dues o tres pessetes, ja podia anar al cinema. Després entre el que sé i el que he après de Benito Maín, segueixo col·laborant. ¿Alguna invenció seva? Tinc una germana que li agradava molt ballar, i davant de casa no hi havia més cases. Li vaig fer un “chambao”, una tarima davant de casa. Jo li cantava i ella ballava. (riu) Vostè també és president d’“Amics de la Marina”… Sí, és una associació cultural. Va néixer quan anava a buscar la meva neta a l’escola SEAT. Allà vaig conèixer un grup de mares que desitjaven participar en el carnaval i vam decidir associar-nos. Portem sis anys i som més de 100 persones. Sòc a més, el vicepresident de l’associació de veïns de la Cadena-Estrelles Altes. Cóm eren las festes abans? Maques, no hi havia ni botellons ni les juergues que es munten ara. Era una festa de barri, per a diversió dels veïns. Per a Sant Joan cada un treia una coca, altre, un porró de vi, l’altre musclos… es posava en una taula llarga al carrer i tothom menjava d’allà. Es passava millor que ara, d’aquelles festes ja no es recorda ningú. Quina opinió té de la política?

La situació és complicada; van néixer tants partits polítics que només estan aquí pel seient. Jo vaig militar en el PSUC amb Pedro Quadrat i la militància era mirar pel partit, per ajudar. Avui la política és: sóc el president i vull aquest seient... i així en tots els càrrecs… I això no funciona, només porta a les disputes.

“Desitgem contagiar i educar en l'associacionisme cultural als joves” Creu que els partits polítics haurien de fer més treball de “formiga”? Per suposat, crec que haurien d'alternar-se amb el poble, anar als barris. Jo et puc dir que a Zona Franca, quan es va desfer el PSUC em vaig quedar amb el PSC. Cada setmana ens reuníem. No dic que avui no hi hagi militància, però no es veu perquè els polítics mitjans que acudien ara no vénen. Ja ni existeix la seu, excepte els que han militat tota la vida, els altres no els coneixes. Si vols assabentar-te d'alguna cosa, has d'anar a l'Espanya Industrial.

Aquí s'ha perdut molt, tant del PSC com d'altres partits. Per què creu important que els partits polítics mantinguin una presència activa als barris? Abans, vulguis que no, el partit era una referència per a un. Avui, si no tens estudis superiors, no tens res. Jo vaig anar a l’escola Industrial quatre mesos a fer proves de paleta, electricista, lampista… i em va repercutir a ser el cap de seguretat de bombers en l'empresa en la qual em vaig jubilar amb més de 40 anys de treball. La situació és diferent avui, els joves encara que estiguin formats no troben treball… Jo veig que la joventut és poc llançada. Els agradaria tenir un treball, però al no tenir-lo es desanimen. Es reuneixen uns 8 o 10 amics i d'ells cap té treball, llavors es desanimen encara més. Abans et ficaves en una empresa, feies alguna cosa i et donaven un treball per a tota la vida. La joventut d'avui dia no té això. Els joves al barri tenen poc entusiasme per la cultura associativa, què els diu... Sí, és una observació que sempre fem en les associacions, volem que vinguin i que participin, els animo a fer-ho. ■ Daniel Navarro