La Marina Edició Novembre 2016 by La Marina

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Novembre 2016 / Nº 254

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

Prou!

Indignació al barri davant l'anunci de la retirada de la línea 37 Associacions veïnals, comerciants i l'Assemblea de barri criden a la mobilització

El poliesportiu del carrer Energia

El Canal de la Infanta Carlota

Associacions veïnals i entitats del barri reclamen a l’Ajuntament la finalització del projecte

Una de les majors infraestructures hidràuliques de Catalunya, que unia les poblacions del Baix Llobregat amb La Marina

Pàgs. 10-11

Pàg. 13

MIRADES

amcl associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente, Neus Borrell, Elena García, Laura Subiñas, Clara Ferrer, Daniel Navarro, Mireia Vidaña. Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio. Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García, Miren Valencia. Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat



mirada crítica

Elèctriques i venedors d'assegurances... estafa? Jose Lahoz Villarroya, veí del barri, denuncia que la companyia elèctrica ENDESA va aprofitar les seves dades per a passar-los a una altra companyia d'assegurances elèctriques. “Una persona, que va resultar ser venedora d'assegurances elèctriques, es va presentar com una agent de la companyia ENDESA per, suposadament, realitzar la revisió i control dels mesuradors”. Explica Lahoz que davant el dubte va verificar el nom i dades de la persona present a casa seva, trucant per telèfon a la companyia i després de rebre una resposta afirmativa de la identitat del treballador, va procedir a omplir un formulari en el qual se li demanava totes les seves dades personals i el seu número de compte bancari sota el supòsit d'una revisió tècnica rutinària. La sorpresa la va rebre un parell de setmanes després, quan va rebre per correu un contracte d'assegurances de serveis d'atenció elèctriques,

de Reparalia. En consultar a la companyia, es van limitar a assenyalar que la reclamació no procedia ja que ell mateix havia cedit les seves dades. Jose Lahoz no és l'únic, ni el primer afectat. En el web existeixen plataformes digitals on moltes altres persones estan denunciant el mal procedir de les companyies elèctriques. ■

FE D'ERRATES: En l'edició del mes d'octubre, a la pàgina 8, El Calidoscopi, es van intercanviar les respostes dels consellers de Ciutadans i de Convergència i Unió.

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Editorial Expressar el nostre cabreig amb el problema dels transport Indignació!, aquesta i cap altre, com no podia ser d’una altre manera ha estat la reacció de veïns i veïnes, entitats cíviques i socials al fer-se pública la noticia de l’eliminació de la línia del bus 37, que és la que connecta al barri amb zones tan fonamentals com la Plaça Espanya i els centres mèdics, CAP Manso i l'Hospital Clínic. La multiplicació dels desplaçaments i l'ús de mitjans de transport especialment poc eficients són, desgraciadament, la quotidianitat dels qui vivim a La Marina. Les administracions públiques, l’Ajuntament en aquest cas, doncs TMB és uns empresa municipal, hauria de resoldre el problema. TMB contínuament argumenta sobre els mitjans més eficients per a la Ciutat – com si nosaltres no fóssim també ciutadans i ciutadanes de Barcelona- i el càlcul d'aquesta eficiència es realitza amb un nombre de variables econòmiques i/o físiques, però que rarament inclouen els costos socials de la multiplicació de desplaçaments per la manca d’un transport adequat. Fa falta posar al debat el cost social del mal transport al barri. La miopia i la poca sensibilitat amb el tema dels qui en teoria, tenen interès en millorar la nostra qualitat de vida, és a dir els partits polítics, ens provoca indignació, cabreig, cansament del problema i fins i tot dels seus últims responsables, els gestors dels transport públic, TMB. Ens fa falta recuperar protagonisme i ser conscients que l'única forma d'aconseguir el respecte d'un dret tan bàsic i fonamental com és el transport públic és l’organització i la protesta. Manifestar la nostra opinió públicament, donar a conèixer el nostre empipament i el nostre cabreig amb una situació que porta anys mantenint- se, s'ha convertit en un deure envers nosaltres mateixos. Tanmateix, s’ha de reconèixer la voluntat del nou govern municipal al recuperar el bus de barri, el 125 els cap de setmana i festius. La gran Barcelona, aquesta que enlluerna al món però que paradoxalment és massa lenta en la resolució dels problemes amb el transport públic del nostre barri necessita la nostra acció col·lectiva. El camí és llarg i urgeix organitzar-se, gent disposada a no conformar-se i defensar el que li correspon. El transport és un dret i pels què vivim a La Marina és també una qüestió de dignitat.

ACTUALITAT

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Associacions veïnals i la de Comerciants uneixen forces per treballar la cohesió, la identitat i el futur del barri || Yohany Limpias || Redacció La Biblioteca Francesc Candel va ser l’escenari triat per les diferents Associacions Veïnals així com de l’Associació de Comerciants dels barris de La Marina per fer la presentació de una nova entitat que vol coordinar les reivindicacions del barri amb una veu unitària. L’acte es va celebrar el 17 d’octubre convidant a entitats cíviques, culturals, esportives i a representants dels diferents partits polítics, amb presència al Consell del Districte. També es va presentar un manifest en el que es va exposar l’ideari i la dinàmica de funcionament que tindrà La Coordinadora. Manifest de la Coordinadora-Federació d’Associacions de Veïns i Associació de Comerciants de La Marina de Port i La Marina de Prat Vermell Les diferents Associacions Veïnals així com l’Associació de Comerciants dels barris de La Marina som l’altaveu negociador d’inquietuds, mancances i reivindicacions dels veïns i comerciants dels nostres barris. Hem arribat al convenciment de que per fer la nostre tasca més efectiva, lluitar contra tot intent actual o futur de dividir-nos,

▶ Els membres de la Coordinadora durant la presentació.

quant no d’enfrontar-nos i, tenint en compte que cada barri té problemes específics però alhora molts d’ells són comuns, la millor manera de ser escoltats i atesos per les diferents administracions és agrupar-nos en una federació i crear Coordinadora-Fed. de les Assoc. de Veïns i Assoc. de Comerciants de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell (La Coordinadora). La Coordinadora neix amb el ferm propòsit de ser l’instrument dinamitzador de les reivindicacions de totes les associacions veïnals i de comerciants que la integren.

Rafel Vidal

Com bé es va acordar en la seva fundació, estem fent servir tots els mitjans dels que disposem per a donar a conèixer, reivindicar, lluitar i negociar totes les problemàtiques comuns dels diferents barris a nivell veïnal i comercial, donant-nos suport a les especifiques de cadascun d’ells, fent una pinya en comú. La Coordinadora funciona per mitja de diferents comissions de treball integrades per membres de les juntes de les diferents entitats, socis i veïns voluntaris de les mateixes en les àrees de Sanitat, Seguretat, Ur-

banisme i Habitatge, Mobilitat i Transport Públic i Comerç. Cada comissió té regim intern, traslladant les seves conclusions a la Junta de la Coordinadora per a la seva aprovació, difusió i posada en marxa. Perquè queda molta feina per endavant i la unió fa la força, gràcies pel vostre suport.■ La Coordinadora A.A.V.V. Sant Cristòfol A.A.V.V. La Vinya A.A.V.V. Plus Ultra A.A.V.V. Polvorí A.A.V.V. Illa Metalco A.A.V.V. Can Clos A.A.V.V. La Cadena- Estrelles Altes Associació de Comerciants de La Marina

ACTUALITAT

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Noves sessions de Grup Multifamiliar d’ABD Des del mes de setembre tornen en estar en funcionament les sessions del Grup Multifamiliar d’ABD, Associació Benestar i Desenvolupament. Aquests grup es dirigeix a persones que es troben en moments de dificultat emocional. Es tracta d’un espai obert i gratuït per famílies i persones, al qual es pot assistir acompanyat de la parella, dels fills/es o sol. La intenció del grup multifamiliar és tenir un espai en el què compartir problemes i aprendre junts. Treballar en grup i de forma simultània amb diverses famílies i altres agents pròxims permet crear espais de contenció per a comprendre Les trobades es fan els divendres cada 15 dies a l’espai que ABD té al carrer Independència 384 de 19.00h a 21:00h. El grup, que és obert i gratuït, està conduit per Montse Mateu, Pilar Fuxet, Michela Deiana i Carolina Torralbo, expertes en teràpia sistèmica i grups Multifamiliars. Les properes sessions programades seran els dies 11 i 25 de novembre. Si esteu interessats en assistir, podeu contactar amb Carolina Torralbo enviant un e-mail a grupomultifamiliar@abd-ong.org o trucant al 674033026 / 932890530. ■

Associació Benestar i Desenvolupament

Un estudiant de l’IES Lluís Domènech i Montaner obté la millor qualificació de tota Catalunya en les proves de batxillerat || Redacció El passat 24 d’octubre els estudiants Luis Conde i Pedro Morata de l’IES Lluís Domènech i Montaner, van rebre de mans del mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont i de la Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, el reconeixement oficial a l’excel·lència en els estudis de batxillerat. Els estudiants van superar segon de batxillerat el curs passat amb les millors qualificacions de tota Catalunya, de fet la nota de Conde va ser la més alta de tots els guardonats, que van dut a terme unes proves comunes realitzades el passat 28 de juny en diferents centres educatius d’arreu del país. Conde i Morata al igual que la resta dels estudiants destacats, fins a 55 estudiants en tota Catalunya, quedaran exempts de les taxes universitàries durant el primer curs, obtindran una plaça gratuïta durant el curs que ve a l’Escola Oficial d’Idiomes i una estada en un centre de recerca de referència.

l’hora de prendre la decisió. Morata per la seva part, encara que no ho tenia massa clar va triar Biologia Humana i és conscient de les exigències que allò significa. Quan les conductores del programa els van consultats per la dinàmica política, les seves opinions no van coincidir. Pedro es declara mes bé d’esquerres, però és escèptic i no ho té massa clar quan el toca ▶ D'esquerra a dreta, Luis Conde i Pedro Morata, durant l'acte d'entrega dels premis. triar quin partit votar. El programa “Amb veu de Dona” de La Lluis, en canvi valora més positivament als Marina FM 102.5 va entrevistar-los pels partits, doncs creu que tots tenen coses per seus assoliments i tots dos van explicar les aportar i que hi ha massa temes que s’han seves primeres experiències a la universi- de resoldre amb urgència. Respecte del tat. Conde ha escollit Història. “Cap car- barri són conscients de la seva llunyania rera universitària en aquest moment et pot respecte del centre de la ciutat, però destagarantir una feina, per tant millor escollir quen més les possibilitats que té per fer tot allò que t’agrada” va ser el seu raonament a tipus d’activitat cultural. ■

El futur de les nostres pensions

Fa pocs dies, en una parada de l’Hospitalet de l’ANC, una senyora ens preguntava quins avantatges econòmics concrets ens podia aportar ser independents. En aquell moment només vaig saber contestar que estava convençuda que, al quedar-se els impostos aquí, els podríem gestionar molt millor… Després vaig pensar que potser valia la pena documentar un exemple més concret, com són per exemple les nostres pensions de jubilació. I és un bon exemple, perquè la construcció de la República catalana serà la millor garantia per assegurar el cobrament de les pensions en els propers anys. Defenso això perquè l’Estat espanyol té un sistema de pensions que funciona amb una lògica senzilla: cada mes, amb les cotitzacions dels treballadors en actiu es paguen les pensions (jubilació, viudetat...). Si hi ha molta gent que treballa i poca gent que cobra una pensió, el sistema funciona bé, i tothom cobra la seva pensió. Però avui, amb el gran nombre d’aturats, els salaris baixos i el sistema productiu precari, no hi ha prou cotitzacions de treballadors per pagar tots els pensionistes, i sovint l’Estat ha de complementar part d’aquestes pensions amb uns diners que ha anat guardant per a això, el Fons de Reserva de la Seguretat Social. I com que ja duem massa anys així, es calcula que cap al 2018 ja es podria haver esgotat aquesta reserva; per tant, segurament s’haurà de canviar el sistema i això pot acabar abaixant les pensions, afectant el poder adquisitiu dels pensionistes. A la República catalana, en canvi, es podran pagar les pensions amb més solvència; perquè a Catalunya hi ha menys atur, i, per tant, tenim més persones en actiu que cotitzen, el que ens dóna més diners per pagar les pensions. A més, els salaris aquí també són més alts, un 1,7% de mitjana, i el nostre model productiu, més àgil i dinamitzador, assegura més ingressos per al nou Estat per poder fer front a problemes puntuals futurs de manca de cotitzacions suficients per pagar a tots els pensionistes. Vist així, el problema no és si els jubilats cobrarem les nostres pensions en una Catalunya independent, com ens volen espantar alguns; el problema gros és si Espanya –amb Catalunya o sense- sabrà refer el seu model productiu i de pensions per assegurar que els seus jubilats puguin seguir cobrant les pensions guanyades amb tota una vida de treball! ■

ANC Sants-Montjuïc

ACTUALITAT

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Qui vol fer president Donald Trump i per què? Els nord-americans afronten més crispats i dividits que mai unes eleccions marcades per l’histrionisme del candidat republicà || Mauro Sturlese || Redacció En una carrera per a la nominació republicana més oberta que mai, Donald Trump ha aconseguit superar a altres rivals teòricament favorits, amb més experiència i més suport del partit que ell, com Marco Rubio, Ted Cruz o Jeb Bush. Però tot i no haver estat mai elegit per a cap càrrec polític, Trump ja era ben conegut pels nord-americans, gràcies als seus diversos negocis immobiliaris, esportius, els seus casinos, concursos de bellesa i les seves aparicions en televisió. Probablement, la seva tasca més reconeguda en política fins a les primàries ha estat la seva ferotge oposició a Barack Obama, de qui fins i tot ha posat en dubte la seva nacionalitat. Lluny de moderar-se per atraure suports i complicitats, Trump ha tret partit de la seva personalitat heterodoxa i ha radicalitzat encara més el seu discurs durant les primàries i la campanya, fins a esdevenir un fenomen mediàtic mundial i el candidat a la Casa Blanca més controvertit que es recorda. Els seus elogis a Vladimir Putin, les seves propostes com vetar l’entrada al país a tots els musulmans, els seus escàndols i sortides de to o els seus insults a la rival demòcrata Hillary Clinton han generat un enorme rebuig arreu dels Estats Units, fent que fins i tot destacades personalitats de l’àmbit del seu propi partit li neguin públicament el seu suport.

“Com és possible que un candidat percebut per tants com a groller, masclista, racista, classista, pugui tenir tant de suport?” El candidat que ha capitalitzat l’indignació dels americans contra l’administració “liberal” d’Obama Des del nostre país, on tenim una tendència política de mitjana molt menys conservadora que als Estats Units, sovint ens costa entendre la ideologia i el discurs del Partit Republicà i amb Trump tenim la sensació que és completament irracional que algú com ell pugui estar tan a prop de la presidència de la primera potencia mundial. Però el cert és que la meitat més conservadora del país l’ha escollit com el seu representant a la batalla electoral definitiva, i els sondejos, tot i que el donen com a perdedor, només el deixen entre 4 i 7 punts darrera la seva poderosa adversària. Com és possible que un candidat percebut per tants com a groller, masclista, racista, classista i amb un llenguatge verbal i gestual tan políticament incorrecte pugui tenir tant de suport? Potser és precisament això el que els seus votants valoren més, el seu rebuig al políticament correcte. Hi ha una enorme massa de ciutadans americans, la majoria dels quals homes, de raça blanca, cristians, conservadors i dels estats més rurals que quan senten parlar Obama o Clinton els semblen persones d’un altre planeta i els consideren massa progressistes (ressuscitant el fantasma de l’anticomunisme). Trump

trenca amb totes les convencions del que ha de ser un discurs polític i aconsegueix empatitzar al màxim amb bona part del seu electorat, fins al punt de reproduir expressions dignes de “converses de vestidor” que serien censurables fins i tot en el més masclista dels vestidors.

Més enllà del llenguatge, l’Amèrica que el 8 de novembre votarà Trump, també està farta de les polítiques demòcrates, especialment en l’àmbit fiscal, sanitari, migratori i de control a les armes. I existeix un rebuig molt fort contra Clinton pels seus casos de corrupció, la seva tasca al front del Departa-

ment d’Estat, la pèrdua de poder del país al món i per els seus escàndols amb l’ús privat del correu oficial i la gestió dels atacs a l’ambaixada nord-americana a Bengasi (Líbia). En qualsevol cas, tant si guanya Trump com si guanya Clinton, els Estats Units han demostrat estar profundament dividits. ■

6 OPINIÓ

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

facebook.com/lamarinacat

“La gent de Can tunis mai oblidem d’on venim i ho diem amb orgull” Entrevista a Pedro Jorquera Catalina Perez Las buenas personas nunca olvidan de donde vienen Ana Sanchez Martinez Hola Pedro mi familia vivía en Can Tunis, mi Padre era el manay y tenia un chiringuito en la playa de Can Tunis, me ha gustado mucho tu escrito La guerra Civil a La Marina Rosa Artiga Me gusta la historia de nuestro barrio, gracias. Expectació davant la notícia de l’arribada dels quasi 3 mil funcionaris de la Generalitat a La Marina. Esther Perez Sorribas Tant de bo sigui així perquè tenien també expectatives quan la fira pedròsa i no és que hagi tingut gaire efecte al barri. Núria Estruga Llinas Potser així hi arribi el metro! @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Dos barris condicionats per Montjuïc Rosa Sielva Membre Associació veïns i veïnes d'El Polvorí A ningú no el sorpren, excepte a TMB, que als veïns del Polvorí i de Can Clos, barris de La Marina, el fet de viure a la falda de la muntanya condicioni la seva vida de manera negativa a causa del transport públic. Les dues línies que fan el servei dels nostres barris tenen unes freqüències de pas de les més baixes de la ciutat, 35 minuts els dies laborables i 70 minuts les tardes de diumenge i festius; és la freqüència del bus 13, i el 125 que durant molts anys no circulava els festius, i que per fortuna hem recuperat el servei festiu, té una freqüència de pas de 40 minuts! Si afegim a això els diferents actes que tenen lloc a la muntanya, esportius, lúdics i fires, que en la majoria dels casos, porten afegits desviacions de la ruta habitual i majors retards Som conscients de que Barcelona és una ciutat oberta i desitjada per a aquests actes que tant aporten a la nostra ciutat, però als veïns també ens agradaria que se’ns tingués en compte a la hora de planificar-los. No n’hi ha prou amb que l’Ajuntament, Districte, ens enviï un comunicat avisant de tal o qual acte, seria desitjable que a més, vingués acompanyat d’un increment del servei. En quant a les nits, hems de planificar molt bé les nostres escasses sortides i portar la “txuleta” amb l’horari del bus, ja que no tenim servei nocturn. Soms barris amb molta població gran i desgraciadament de pocs recursos econòmics, en conseqüència, a l’hora d’agafar un taxi, no sempre localitzable per més inri, ens ho hem de pensar dues vegades, pel que moltes ens veiem obligats a quedar-nos a casa. ■

Farts del mal servei de transport a Can Clos! Rosalia Fernández, Presidenta Associació veïns i veïnes de Can Clos Can Clos ve sofrint fa ja molt temps un greuge en tota regla en el que al servei de busos a la nostra zona es refereix. El 13, l'autobús que circula per Can Clos i que ens connecta amb la resta de la Marina i zones adjacents, un bus que s'utilitza habitualment per molts vianants per poder desplaçar-se, té constantment problemes de circulació i d'horaris els dies en els quals es realitzen esdeveniments, concerts i altres espectacles a la muntanya, deixant-nos a la deriva i obligant-nos a dirigir-nos fins a la Zona Franca per poder accedir a la resta d'autobusos i aconseguir desplaçar-nos. Sense mencionar la poca freqüencia que normalment tenen. El principal problema d'aquest fet és que les nostres veïnes i veïns majors i els estudiants del barri es veuen obligats a no moure's del barri per manca ¡d'un bus!, doncs molts tenen problemes de salut o d'horaris en el cas dels estudiants. A més, posar l'accent que l'afluència de trànsit quan es realitzen els esdeveniments a la muntanya aprofundeix en aquests greuges per poder accedir al barri. Els busos desvien la seva ruta habitual, per la qual cosa la ruta turística de Barcelona, per dir-ho així, ens causa grans mals de cap per poder accedir fins als nostres llocs de treball. A més a més, els dies d'esdeveniment aparquen al voltant de trenta cotxes (els que caben) a la plaça alta de Can Clos generant un risc de sobrepès i la possible ensulsiada d'aquesta. Han estat reiterades les ocasions en les quals s'ha sol·licitat a l'ajuntament els distintius identificatius per als veïns del barri i així poder controlar l'accés de persones no residents, com es realitza en altres zones de Barcelona. És molt el malestar i exigim alguna solució a aquest problema que ens causa massa molèsties, cansament i molta preocupació. ■

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@amcl.cat

La gent opina: Quina és la seva opinió de l'abstenció del PSOE a

Mireia Vidaña / Rafel Vidal

la investidura de Mariano Rajoy com a President? Maria Ortega, jubilada

Són uns pocavergonyes perquè ens han traït a tots els socialistes. Tinc 84 anys i sempre he sigut socialista. Mai un partit d’esquerres i treballadors pot donar-li un vot a la dreta.

La Marina recolza la lluita contra la violència masclista

Em sembla molt malament, han enganyat al seu electorat. Estaven dient unes coses i han fet tot el contrari, han fet un gir de 180 graus i no m’esperava que ho fessin.

Eduardo Melero, mecànic

María Luisa Sánchez, jubilada Han fet una “canallada” de les més grans, són més falsos que Judes. Pensava que dirien NO a Rajoy, hauria sigut millor arribar a unes terceres eleccions, així s’hauria vist l’opinió de la gent. El propi Rajoy ha dit que continuaria amb les mateixes mesures que fins ara.

Entenc que el PSOE ha hagut de cedir per tal que poguéssim tenir govern, si no fos pel PSOE no en tindríem i un poble no pot estar sense govern.

José Laoz, jubilat

Encarna Satorre, jubilada El PSOE m’ha decebut moltíssim perquè tot el que ha fet Rajoy en el que porta de govern es treure els drets que s’han guanyat amb molt esforç de molts anys. Ha sigut una traïció, una estocada per l’esquena.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

A les nostres xarxes

OPINIÓ

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

L’acomodador

El jardí

Columna grega

Juan Bibian

Xavier Sanz

Myriam Reyes

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

“Bendito Monstruo”

Fa unes setmanes en aquestes mateixes línies parlava amb els lectors de les peripècies de l’estàtua de Colom al Port de Barcelona. En concret, de la proposta de la CUP de Barcelona de retirar-la de la seva actual ubicació igual que altres símbols de la repressió del continent americà. Estupefacció i sorpresa majúscula, davant el protagonisme d’una nova-vella estàtua, en aquest cas del dictador Franco al ben mig del Born de Barcelona. Riuades de tinta i bits han omplert diaris, xarxes socials i tot tipus de mitjans fins a la seva retirada forçosa. Per alguns una provocació necessària, per altres un debat que calia fer, uns tercers pensen que molt soroll per no res... Però senyors i senyores autoritats competents... de veritat que la ciutat no té altres prioritats? De ben segur que aquests debats apassionats, de curta durada, per tots els canals possibles són del gust del gran públic o, almenys, d’algun públic... però a banda d’omplir-nos estones lliures, quin retorn tenen a la ciutat? Barcelona mereix molt més... ■

“Estimo els animals, però primer som les persones” Ramiro López Hi ha algunes persones que recullen els excrements dels seus gossos, d'altres que només ho fan quan algú els està mirant i d'altres que

Avui pot ser un gran dia

Debats inútils

"Amb aquesta pel·lícula J. A. Bayona tanca la "trilogia de les mares" iniciada amb "L'orfenat" i continuades amb "L'impossible" i aquesta, "Un monstre ve a veure'm", tres pel·lícules on les mares i els seus fills passen el seu. No comparteixo l'aversió generalitzada que el melodrama o l'anomenada "manipulació emocional" provoca. Quan entro a veure un film que tracta sobre un nen solitari que imagina un monstre fantàstic per a lluitar/superar/assumir la malaltia terminal de la seva mare, entenc que no sé on m'estic ficant. Almodóvar, Spielberg, Douglas Sirk, Tots ells "manipulen" les emocions de l'espectador. Bayona també ho fa i ho ha fet, però sempre sent fidel a si mateix, a la seva temàtica, i al que s'ha convertit en la gran constant de la seva filmografia: la relació entre la maternitat i la mort. La construcció i animació del monstre és notable i amb plànols de càmera que reforcen la seva gegant grandària i espectacularitat. No és d'aquestes pel·lícules que un oblida quan surt del cinema, més aviat al contrari. La peli s'instal·la i te l’endús a casa al cap. "Un Monstre ve a veure'm", és un crit en la desesperació d'un nen aterrit per una vida que no li està sent molt fàcil que diguem. De com se sent un nen, aïllat, apartat del món, deprimit. El que no és capaç de dir, la seva amargor, la seva tristesa i com això se’l menja per dins, sent incapaç de sentir-se alliberat. En un moment, el nen traça sobre un paper en blanc un rectangle inacabat, que el cervell de l'espectador acaba tancant-ho. Simbolitza així una etapa que es tanca. ■

no ho fan mai. El gos trepitja totes les immundícies que hi ha a tots els carrers, no entenc que al arribar a casa se'ls permeti, sense

M'he aixecat molt de pressa...volia veure clarejar. Asseure'm i esperar. És una espera gratificant...perquè saps que malgrat tot... la gran bola de foc apareixerà pel mateix lloc que ahir i abans d'ahir... Confesso, bé si prefereixen un altre terme, declaro o manifesto... que em produeix un plaer extraordinari i em proporciona una calma infinita assistir a aquest espectacle. No sempre he estat conscient... ni en tots els moments, ho reconec, hi ha moments que li dono les gràcies a la vida per rebre aquest regal i poder contemplar-ho, suposo que si l'ànima camina perduda, no ho veu i sobretot no ho sent així ...la llum.. pot ser.. no ens arriba... Avui no obstant després d'una nit inquieta i moguda... el clarejar... m'ha proporcionat la meravellosa esperança que avui pot ser un gran dia... Regaré els clavells que li donen color a la meva finestra...i prendré aire ...buscaré una cançó que desperti alegria al meu cos i aniré a buscar...allò que ahir vaig perdré..." Aquest novembre calorós la columna es fa un collage amb records de l'ahir. Té ganes d'hibernar..però el clima no la deixa... "A dónde irán los besos que guardados que no damos, dónde se va ese abrazo sino llegas nunca a darlo Dónde irán tantas cosas..." La tardor.. nostalgia... i on és el GÉNERO HUMANO? ■

netejar-los les potes (pocs ho fan) enfilar-se al sofà, a la taula, al llit i fins i tot fer-li petons al morro que ha estat olorant l'anus i el sexe dels altres gossos. Després està el problema dels orins del que quasi no se'n parla. Quantes vegades hem vist a l'amo d'un establiment ruixant amb desinfectant la façana i l'entrada del seu establiment per pal·liar la mala imatge i mal olor?, si jo tingués possibles, tindria una

casa al camp amb un gos a la seva caseta a l'hort o jardí i un gat dins de casa amb el seu llitet. Per a mi, el gos és un animal al qual s'ha de cuidar, donar el màxim d'estimació i fernos mútua companyia, no perquè defensi la meva persona ni la meva llar, per això hi ha les alarmes. L'amor als animals mai no ha de prevaldre al de les persones encara que moltes no ho mereixin, jo tinc un ocell. ■

“Lluites compartides”, una aposta per posar en valor les conquestes de la gent, al carrer La iniciativa, d’Òmnium Cultural es va presentar als mitjans de comunicació als jardins de Can Farrero || Esther Pardo || Redacció Òmnium Cultural ha volgut començar la seva campanya “Lluites compartides” al barri de La Marina, per això el passat dissabte dia 22, va tenir lloc l’acte de presentació als jardins de Can Ferrero, lloc emblemàtic no només per al barri sinó també per a tot el país del que és una lluita veïnal per aconseguir allò que considera amb dret a tenir. Per això es va triar aquest lloc, com a representació de totes les lluites que vam tenir al barri als anys setanta i de totes les que encara ens queden per aconseguir un barri “com Deu mana”. A aquest acte hi van ser convidats els mitjans de comunicació i també les persones que formen el Consell Assessor i com havia de ser tots els veïns i veïnes de la Marina. Va ser el tret d’arrencada de la campanya que al llarg de tot un any vol ser una eina de reconeixement del treball dels moviments

veïnals, culturals, socials i educatius per a la construcció no només dels barris, pobles i ciutats sino també de tot els país.

"Volem posar en valor aquestes lluites i les persones i col·lectius que les han protagonitzades, molts han quedat oblidats i romanen en l'anonimat" “Lluites compartides” es desenvoluparà a través d'un procés de col·laboració, en el qual diverses persones i entitats de cada comarca o població, organitzades en taules de treball local, constituiran una exposició itinerant i un breu document audiovisual -entre altres iniciatives que puguin sorgir del mateix grup de treball-, que recollirà alguna lluita

▶ El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

significativa del territori. En cas del barri de La Marina serà un dels que han reportat un benestar o una millora de les condicions de vida per als seus veïns. La taula local del barri va començar el seu treball aquest 19 d'octubre a la Casa del Rellotge amb una trobada amb veïns i veïnes on es van definir les línies de treball del projecte. Els responsables de Sants Montjuic d’Òmnium, Carme R. Requejo i Jordi Redondo-Marfull van comentar: - "Volem posar en valor aquestes lluites i les persones i col·lectius que les han protagonitzades, perquè amb el pas del temps,

Yohany Limpias

molts d'aquests moviments reivindicatius han quedat oblidats i els seus protagonistes romanen en l'anonimat". A l’acte de dissabte hi van intervenir Esther Pardo, Vicens Villatoro, Arcadi Oliveres, el president Jordi Cuixart i la Vicepresidenta Marina Llansana. Entre tots van fer un dibuix de les lluites al llarg de la història del nostre país, de l’esforç i el compromís dels seus habitants i de les que encara ens queden per afrontar. Jordi Cuixart es va acomiadar nombrant Paco Candel i la seva participació en moltes de les lluites del país. ■

ACTUALITAT

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Els barris de Can Clos i el Polvorí s’han de quedar aïllats sempre que hi ha un esdeveniment a Montjuïc? Ja són molts anys sense cap mena d’alternativa de transport. El seu grup municipal té alguna proposta que abordi aquesta qüestió?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina. Això no és pas veritat. Des d’octubre de Sergi Sarri 2015 el govern de BComú ha recuperat el servei del 13 amb un trajecJordi Fexas Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i te alternatiu quan hi ha actes a Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. AcMontjuïc (anul·lat a l’anterior i la llibertat. tivista social i polític. Ciutadà compromandat, recordem-ho!). I mès amb el moviment veïnal i associatiu. el 125 torna a funcionar Hi ha 4 autobusos que passen pel Polvorí i Can Clos o també en festius. Cap ben a prop: 125, 13, 23 i 150. Cal veure si es pot millorar d’aquests dos barris No per sabut deixa de ser alarmant. Sabent que la combinació i parades entre aquestes línies de bus queda aïllat a l’accada dos per tres hi ha esdeveniments a la Muntaper augmentar la freqüència als barris amb els tualitat. nya, és evident que cal disposar d’un sistema alterrecursos existents. I deixar sempre una natiu de transport per evitar deixar aïllats als veïns i via lliure d’entrada/sortida quan hi les veïnes del districte. No volem ciutadans de hagi esdeveniments. primera i de segona.

Ángel Lao Granada, 45 anys. Casat. Tres fills. Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. No, per això a l'octubre de 2015 es va recuperar el servei del 13 amb un trajecte alternatiu quan hi ha actes a Montjuïc, que el govern de CIU havia anul·lat. A més el 125, torna a funcionar en festius, servei també anul· lat pel govern Trias, amb el que l'anunciat de la pregunta no s'ajusta a la realitat. José Antonio

Calleja

47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc. S´ha de millorar l´accés al transport públic modificant freqüències i recorreguts del 13, el 125 i mantenint el servei del 37. Posar en marxa al menys dues parades del metro el 2017 i que quan hi hagi Fira i altres events a Montjuïc els veïns d'El Polvorí i Can Clos tinguin una tarjeta identificativa que els hi permet accedir més fàcilment.

Les línies d’autobusos que presten servei en aquest barris no haurien de quedar afectades en cap cas. Caldria fer un estudi per determinar si la seguretat dels diferents esdeveniments que se celebren a la muntanya és compatible amb mantenir un carril que només l’utilitzi el transport públic, sempre que s’informi als veïns i es responguin els seus Lluïsa Pahissa dubtes.

Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència. Aquests barris fa temps que pateixen afectacions de trànsit per fires i festes de tot tipus a Montjuïc, i això no pot ser, perquè el seu únic mitjà de transport és el bus. Cal revisar-ne el recorregut i augmentar-ne freqüències, però sobretot canviar de paradigma i recuperar Montjuïc per a l'ús de la gent.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

|| Esther Pardo || Redacció El passat dissabte 15 d’octubre tingué lloc la inauguració del “Retaule de Ramón Llull”, a la Parròquia de Sant Bartomeu. Obra realitzada pel jove artista Bernat Soler i Mañé. El retaule, està inspirat en l’obra de l’escriptor medieval Ramon Llull, escriptor i missioner, en aquest any en que se celebra el setè centenari de la mort del beat mallorquí (1263 1316). L’encàrrec es va realitzar per iniciativa del rector de la parròquia, Josep Hortet. El retaule, d’estil contemporani, s’ha situat al frontispici de sobre l’altar major. Dedicat a la Mare de Déu, presenta la forma d’una casa i el material utilitzat son les canyes de bambú obertes per la meitat. La utilització del Bambú com a material primordial en la obra, la va decidir l’artista basant-se en les construccions de moltes cases de l’Amèrica del sud, lloc d’on prové aquest bambú. Durant la presentació va explica que és en la seva intenció que tots els feligresos que vagin a l’església, quan hi entrin, pensin que son a casa seva. L’autor es va inspirar en un fragment de l’Arbre de ciència (1295-1296), en el que Ramón Llull recrea una conversa entre Déu i el món acabat de crear, és un fragment d’aquesta obra la que aporta el títol al retaule: "El món rigué i fou molt alegre". El centre del retaule també compta amb una reinterpretació per part de Bernat Soler, del que devia ser el fresc de l’absidiola sud de

Netejar la brutícia i rehabilitar el mur en la zona de Piulacs a Can Clos Joan Gascueña Reclamació veïnal 14/10/16

DESCOBREIX CATALUNYA

Sant Bartomeu acull un retaule inspirat en l’obra de Ramon Llull

PUBLICITAT Descobreix el Priorat, desperta els teus sentits L’Hotel-Hostal Sport de Falset proposa escapades que combinen gastronomia local, tastos de vins amb una carta amb més de 230 referències i excursions pels paisatges idíl·lics del Priorat. Més de 20 rutes per camins i carreteres del sud de Catalunya que, gràcies a Mediterrània Cycling Tours, els visitants podran recórrer amb bicicleta per descobrir els colors de la zona. Una experiència completa i única en la que la naturalesa despertarà tots els sentits. Més info: www.hotelpriorat-hostalsport.com

El restaurant de l’Hotel-Hostal

El Penedès vora el mar, entre vinyes i per muntanyes amb el Penedès 360 Ara pots descobrir els paisatges vitivinícoles de El Penedès a través del projecte Penedès 360, una iniciativa que ofereix tres rutes circulars per etapes dissenyades per a les modalitats de Mountain bike, senderisme i slowbike que recorren El Penedès. Alhora les rutes permeten gaudir de la gastronomia, l’oferta cultural i enoturística de la zona. Una oferta completa i singular per gaudir tot l’any, gràcies al clima moderat i suau. Més info: www.penedes360.cat

Penedès 360

Plaer i descans a Castelldefels ▶ L'artista Bernat Soler exposant l'obra.

Josep Vicenç

l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, on hi apareix la Mare de Déu amb el Nen, obra que es pot contemplar al MNAC, a l’altre costat de la muntanya, d’on va treure la inspiració per a realitzar-la. L’artista va agrair l’encàrrec a Mossèn Josep per haver apostat per un artista tant jove. Va estar un acte molt concorregut, on també hi va ser el Dr. Albert Soler i Llopar, professor universitari, qui va parlar de la importància de la figura de Ramon Llull i els bisbats en representació de la comunitat parroquial. ■

Evitar que TMB tregui el 37 de la circulació del barri Neus Borrell FORMIGUER 03/10/16

A punt d’arribar al centenari, Grup Soteras s’ha convertit en un referent de la cuina catalana amb restaurants com Diagonal Can Soteras, El Rebost, L’Horitzó o Torre Barona. A partir dels anys 60 va expandir els seus horitzons inaugurant l’Hotel Playafels de Castelldefels i ara ja són molts més els hotels i apartaments que gestiona. Grup Soteras també organitza càterings i esdeveniments, completant així una oferta gastronòmica i de confort amb la mateixa filosofia que als inicis. Més info: ca.grup-soteras.com

Evitar la inseguritat que provoquen les motos circulant a la Bàscula, malgrat la prohibició Andreu Farrera Consell de barri 19/07/16

Gran Hotel Rey Don Jaime

Ampliació de l'horari de les escales mecàniques que pugen al polvorí Rosa Silva Audiencia Pública 14/05/16

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

El poliesportiu del carrer Energia, una història encara sense final Associacions veïnals i entitats del barri reclamen a l’Ajuntament la finalització del projecte complet, que inclou una piscina || Yohany Limpias || Redacció 36 anys de goig i gaudi: el poliesportiu dels treballadors de la SEAT

Si per una cosa es va conèixer el barri durant el boom industrial va ser per la instal•lació en aquest territori de la gegantina i fins ara icònica fàbrica de la SEAT. La construcció del barri de la SEAT, de fet segueix marcant una part important de les cròniques de La Marina i ajuda a situar el moment actual de moltes infraestructures. És el cas del poliesportiu del Carrer Energia. SEAT volia imitar les colònies industrials de principis del segle XX i amb aquesta filosofia va construir un complex que incloïa habitatges per als treballadors, escoles i botigues, a més d'unes àmplies instal•lacions esportives que comptaven amb camps de futbol, frontó, bàsquet, pistes d'atletisme, gimnàs, piscina per a adults i per a nens i un bar. Com ja se sap, el complex va ser utilitzat, sobretot per les i els treballadors de la SEAT, però també gent d'altres barris de la Zona Franca va poder aprofitar-les. Fernando Abad, president de l'Associació de veïns i veïnes de Sant Cristòfol i ex treballador de la fàbrica SEAT explica que el complex va servir, a més de per a

“Les antigues instal·lacions esportives de la SEAT van ser aprofitades per molta gent del barri” l'oci i gaudi de treballadors i veïns, per a impulsar la carrera esportiva de moltes persones que tenien aspiracions però pocs recursos econòmics per a competir a nivells professionals. Cita com a exemple el cas Bertran Defive, campió paralímpic europeu en natació. A més, continua, es van crear equips en moltes disciplines i alguns van aconseguir ingressar a categories professionals. Va ser el cas de l'equip d'Handbol que es va mantenir en la divisió d'honor durant quatre anys. En el grup d'empreses de SEAT hi havia diverses seccions esportives: pesca, esports aquàtics, tennis, ciclisme... fins a dinou. Abad recorda també l'èxit dels cursos de natació infantil. “Estaven oberts a tot el veïnat donat que el cost era molt assequible. Les inscripcions aconseguien fins a 400 nens i nenes”.

▶ Espai on està projectada la construcció d'una piscina.

Venda i enderrocament de les instal·lacions de la SEAT

Aquest entusiasme esportiu va durar des de 1958, any en el qual es van inaugurar les instal·lacions. Al 1994, quan l'empresa alemanya Volkswagen va comprar la companyia, va modernitzar les seves instal·lacions i al mateix temps va decidir prescindir de moltes despeses, entre ells, les generades pel complex esportiu. Així ho explica Jesús Brull Tudela, que va participar en les negociacions per a resoldre la destinació de les instal·lacions, com a secretari del grup d'empreses SEAT i com a president d'una de les seccions esportives. Brull també va ser un esportista destacat i el 1992 la Federació Espanyola d'Handbol li va concedir la medalla de bronze al mèrit esportiu. “En aquella època vam anar a oferir les instal· lacions a l'Ajuntament de Barcelona encapçalat per Maragall. Enric Truñó era el regidor del districte de Sants Montjuïc i regidor d'esport a Barcelona. No els va interessar. Van argumentar que eren deficitàries posat que havien de realitzar diverses reparacions i condicionar-les”. Llavors l'oferta es va traslladar a clubs privats i el Club Esportiu Rocafort les va adquirir per un valor de 220 milions de pessetes amb el compromís de mantenir-les en funcionament durant deu anys. El mateix dia que es complia el contracte, el club va enderrocar les instal·lacions i en el seu lloc hi va quedar un solar en el qual pretenia edificar habitatges.

Una reivindicació: La construcció d'un poliesportiu municipal

L'any 2004, governava Barcelona Joan Hereu i Imma Moraleda era la regidora

Fernando Abad President de l’AAVV. Sant Cristòfol “La unitat d'acció i la participació ciutadana són determinants per a la consecució d'un projecte imprescindible al barri” Eli Rolando President de la Coordinadora d’associacions veïnals i de comerciants del barri “No trobem la lògica d’anar fins a les piscines Picornell, Montjuïc o les d'Hospitalet, com va indicar en alguna ocasió l'anterior regidor Jaume Asens. Es necessita una piscina al barri i amb preus de barri” Antonio Guillén President de la Unió d'Entitats de la Marina “El metro és una inversió de ciutat i no de barri. La Generalitat retornarà els diners a l’Ajuntament, per tant la piscina ha d'iniciar-se i si és possible acabar-se en aquest mandat”

Yohany Limpias

de Sants Montjuïc. Davant l'oposició del barri a l'edificació d'habitatges als solars que abans havien albergat les instal·lacions esportives, es va aconseguir revertir la decisió i l'Ajuntament finalment va adquirir els terrenys. “El que abans els hauria sortit molt barat, els va costar, en paraules del mateix alcalde Hereu 5 mil milions de pessetes” recorda Brull. Un parell d'anys més tard, l'Ajuntament va cedir part d'aquests terrenys a la Generalitat per a realitzar l'actual camp de futbol “Energia”, situat al carrer que porta el mateix nom. Una altra part per a la construcció d'una residència de gent gran al mateix carrer i part del que antigament ocupava la pista per a frontó, per a ampliar el pati del col·legi Ramón Casas.

Es consolida el projecte per a unes noves instal·lacions esportives municipals

Amb el govern de Convergència, en 2014, es va realitzar un projecte de poliesportiu que es va dividir en dues fases per a la seva realització: Una primera en què es construiria una pista esportiva de 44x27 metres quadrats que es dividiria en tres, graderies, vestidors, cafeteria i que a més contemplava el desplaçament del Club de Petanca 8 de maig. L'obra, segons fonts de l'Ajuntament, contempla una inversió de quatre milions d'euros i la seva inauguració està prevista per al segon semestre del 2017.

La segona fase del poliesportiu sense compromís de continuïtat

La segona fase del projecte preveia construir una piscina, sales de fitness i un carrer per als vianants que con-

info 1

Novembre 2016

info

Igualtat de gènere i educació pàg. 2

Novembre 2016 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 28

V Jornades de tardor pàg. 3

La TIAF compleix 5 anys i ho celebra a les

Info Jove pàg. 4

V Jornades de Tardor

Nota Editorial

TIAF: 5 anys

odríem parlar de les múltiples activitats de promoció, prevenció, protecció i participació que hem realitzat al llarg d’aquests anys: Jornades, Plenaris monogràfics, Tallers per a famílies, Suplements al diari La Marina, reunions de coordinació entre serveis, creació de propostes de millora pel benestar de infants, joves i famílies, la web, enquestes, etc. Hem fet molt feina aquesta primers anys , i volem continuar treballant pel territori per tal de millorar el benestar de la nostra comunitat. Però més que un inventari de tot el fet, potser un conte podria explicar mes gràficament el que som: En un oasi es trobava el vell Elihau, al costat d’unes palmeres. El seu veí Hakim, un ric mercader, es va aturar a l’oasi a abeurar els seus camells i va veure a l’Elihau suant, mentre cavava. - Que sembres aquí? - Dàtils- va respondre l’Elihau mentre assenyalava les palmeres. - Dàtils!!- va repetir el recent arribat tancant els ulls com si escoltés ximpleries.- La calor t’ha fet malbé el cervell, estimat amic. Vine i deixa el que estiguis fent, anirem a beure una copa de licor. - No, haig d’acabar de sembrar. Després si vols beurem. - Digues, quants anys tens? - No ho sé, potser 80. Però, això que importa?

- Amic, els datilers triguen més de 50 anys en créixer i només després de ser palmeres adultes estan en condicions de donar fruits. Si visquessis molts anys... però no podràs recollir els fruits del que plantis avui. - Mira Hakim, vaig menjar els dàtils que altres van plantar. Jo sembro avui per tal que altres puguin menjar demà els dàtils que planto avui...i encara que només sigui recordant els que altres van fer... val la pena acabar la meva feina. - M’has donat una gran llicó Elihau, deixa’m que et pagui amb monedes aquesta ensenyança- i dient això en Hakim es va posar la mà a la butxaca. - T’agreixo les monedes amic. Però ja veus, a vegades passa això: tu em pronostiques que no arribaria a recollir el que sembrés. Semblava cert, però encara que no he acabat de plantar i ja tinc una bossa de monedes i la gratificació d’un amic. - La teva saviesa em deixa parat. Aquesta és la segona gran lliçó que em dónes avui i potser més important que la primera. Deixa’m que pagui també ara amb més monedes. - I altres vegades passant aquestes coses. Vaig sembrar per poder recollir i abans d’acabar ja he recol·lectat dos cops. - Prou, no parlis més. Si segueixes ensenyant-me coses tinc por que no m’arribi tota la meva fortuna per pagar-te.. Gràcies a tots i totes que han col·laborat i participat ens aquests primers anys. Us esperem a les V Jornades el 18 de novembre a la Pepita Casanelles.

info

Novembre 2016

Igualtat de gènere i educació Segurament de vegades hem escoltat: ‘els nens són més animalots, però són més nobles’ i ‘les nenes són més llestes, però són més dolentes’. Aquest tipus de missatges populars són un clar reflex del sistema de valors i creences sobre el qual construïm les nostres identitats com a dones i com a homes. El nostre model de societat es transmet de generació en generació mitjançant el que anomenem procés de socialització, en el qual les persones assimilen i fan seus els elements culturals i socials que afavoreixen i garanteixen l'adaptació i la integració dins la societat. El procés de socialització, que es desenvolupa inicialment en l'entorn familiar i que s'amplia fins a abastar l'escolarització, assigna models diferents de conducta, de formació, de jocs, etc., segons es tracti de nenes o nens i en funció de l'establert tradicionalment per a unes i altres.

Per a començar a desmuntar i eradicar els estereotips reflectits en les frases inicials de l'article, cap assenyalar la conveniència de no formular judicis o assignar valors per raó de gènere, doncs el que fem, bo o dolent, és imputable a l'individu, a la persona, no al gènere. Armando Fuentes Psicòleg, Màster en Integració Educativa

Establir la igualtat de gènere en tots els àmbits de la vida, es tracti del món acadèmic, laboral, familiar, lúdic o social, en el més ampli sentit del terme, passa ineludiblement per l'educació com la clau de canvi. El sistema educatiu constitueix un marc idoni per a acabar amb la desigualtat. La finalitat del programa Educar per a la Igualtat, és trencar amb la transmissió tradicional de rols i estereotips que fomenten i perpetuen la desigualtat. Però, per a fer una intervenció complerta i reeixida es precisa modificar pensaments i actituds ancestrals que puguin albergar-se en els docents, en el currículum escolar o en el si familiar, el fonament de la socialització primària, fonamental en la creació dels esquemes mentals i actitudinals del nen.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel. -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO). -Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Pilar Pous (Tècnica de suport TIAF) -Armando Fuentes (Tècnic de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver). -Sergi Delfa i Laura Cuenca (Espai Jove la Bàscula). Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

L’ús d’Internet en els infants! L’ ús d’Internet pels Infants i Adolescents és una constant que cada vegada comença més aviat. Diguem-ho d’una altra manera: cada vegada els qui protagonitzaran el futur entreguen abans el seu cervell a Internet. I això no es pot fer a la babalà.

cal que nens i joves identifiquin ambdós conceptes c tany i a tenir present que les dades pròpies són la clau persones a vulnerar la seva intimitat.

Segons La Comissió Europea l’edat de començar a navegar per Internet és de set anys i segons dades de l’ Institut Nacional d’Estadística (INE), les hores que els menors de 14 anys dediquen als videojocs, a l’ordinador i a Internet arriba, de mitjana, gairebé a dues hores diàries. Així, per exemple els menors de 5 a 9 anys s’hi passen una hora i mitja i els menors de 10 a 14, gairebé dues hores. Tot i així, l’enquesta no fa diferències entre els minuts que es dediquen a jocs i als que es dediquen a fer altres coses amb l’ordinador o a Internet, dues eines que cada cop tenen més utilitat per als joves més enllà de jugar.

El que hem d’aconseguir és regular una estructura que garanteixi llibertat. Promoure el respecte i la con gades, l’actitud més valenta és la contenció, el saber universal a tafanejar-ho tot.

Què ens recomanen? Què hem de fer els adults? • Hem de formar als menors sobre la protecció de dades • Sensibilitzar a infants i joves sobre les conseqüències de les conductes que poden arribar a ser delictes o afectar greument els drets de terceres persones.

La vida digital de l’infant/jove es pot protegir amb e serveix de res la tecnologia quan el menor no és con dóna a terceres persones.

Hi ha delictes d’amenaces, d’assetjament, d’injúries, de mentides... Nosaltres els adults som els que participem de l’educació, hem de tenir en compte que potser els petits/joves no han arribat a la maduresa adequada per poder valorar la intimitat i la privacitat de la seva família, de la seva pròpia persona o de les altres persones. La intimitat i la privacitat són conceptes molt abstractes i difícils de limitar en un món intercomunicat a vessar d’imatges personals i que demana transparència. No obstant, cal defensar aquella part de nosaltres que no volem posar en coneixement dels demés, perquè és un espai de llibertat bàsic. Fins i tot a un adult també li por ésser difícil d’entendre en fets concrets o en determinades situacions. Cal recordar que no totes les coses nostres estan per ser conegudes i que no podem construir un món en que tots espiem als demés i tots som espiats. Per prevenir davant tercers que puguin perjudicar la seva intimitat i privacitat,

La convivència en la xarxa no és distingeix de la con ha de ser conscient que les seves paraules o fets poden que mai a la xarxa s’ha de fer alguna cosa que no es fa

info 3

Novembre 2016

com alguna cosa que els peru que permet accedir a d’altres

a que ens serveixi a tots, però nvivència en la xarxa. De ver frenar davant la tendència

nvivència a la vida real i el nen n fer mal a d’altres persones i aria a la vida real.

els medis tècnics, però no ens nscient de la informació que Pilar Pous

“Sabies que...?” El 20 de novembre de 1989, es va aprovar el text final text final de la "Convenció sobre els Drets de l’Infant”. En aquest text, es recullen els dr ets i els deures dels infants. La Convenció es va co nvertir en llei l’any 1990. Els quatre drets prin cipals són: - No discriminació - Interès superior de l’Infant - Dret a la vida - Tenir en compte el punt de vista de l’infant

info

Novembre 2016

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Els tallers estan en marxa! Consulta la nostra oferta a www.labascula.cat! Al nou taller de Loop en viu experimentem amb la tecnologia per crear, enregistrar i reproduir sons a temps real! Juguem amb instruments analògics i digitals per improvisar i compondre les nostres pròpies cançons! Cada dijous a partir de les 18.30 a l'Espai Musical i Jove de La Bàscula.

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

El passat divendres 21 d'octubre vam celebrar el nostre primer Take away concert de la temporada! La plaça de la Marina es va omplir de joves (i no tan joves!) i de la música dels The New Age i Nard MC! Si tens entre 12 i 22 anys i tens ganes de participar-hi escriu-nos a espaijove@labascula.cat! Que no pari la música al barri!

TEMA DEL MES 11

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

nectava el complex esportiu amb el col·legi Ramón Casas, l’escola Bressol Municipal el Cotxet, l'IES Domènech i Montaner. El pressupost inicial d'aquesta segona fase es calcula en 8 milions d'euros. El govern d’Ada Colau no té clar la continuïtat d'aquest projecte. Laura Pérez i Esther Pérez, regidora del districte de Sants Montjuïc i consellera de BEC a La Marina ho expressaven en una entrevista i en el calidoscopi de mes passat respectivament. Tornaven la pilota a l'anterior govern de Xavi Trias i li retreien la falta d'aprovació de la segona fase del projecte en els pressupostos municipals, contraria a la publicitat que es va donar a la maqueta de l'obra conclosa al barri.

“L’actual govern municipal assenyala que s’ha de prioritzar les obres i que al barri ja s'estan fent inversions amb el metro i amb el Pla de Barris”

Entitats i associacions veïnals disconformes amb la posició inconcreta municipal

“Quan ells no estaven governant i ens reuníem per a parlar de les instal·lacions esportives o del metro deien que calia trobar la manera de fer-ho tot. El metro l’estem reivindicant fa trenta anys. No pot ser que ara ens diguin que perquè es fa el metro es deixen de fer les instal·lacions esportives. Després es dirà que no a les instal·lacions esportives perquè cal fer la residència, i després, que si fem la residència no fem l'altre i estarem sempre com un peix que es mossega la cua. Reclamem que es faci el que estava previst, sinó, què es farà amb aquests solars, dei-

una inversió. La Generalitat ho retornarà, no es pot barrejar coses que són de naturalesa totalment diferent. La Marina té moltes deficiències i les inversions fetes fins ara al barri són insuficients per a un ajuntament com Barcelona. Exigim la construcció de la piscina perquè forma part del conjunt del que s'havia demanat. Fa 10 anys que portem aquest problema. La piscina ha d'iniciar-se i si és possible acabar-se en aquest mandat”, exigeix Guillén. “S'ha de considerar el caràcter de barri de barris que és La Marina, amb identitats molt definides a l'interior de cada barri i també cap a l'exterior, en relació amb la resta de la ciutat” afegeix per la seva banda Eli Rolando, president de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina. Per això, argumenta “no trobem la lògica d’anar

“El govern socialista va comprar els terrenys a un club privat, Convergència va iniciar les obres i aquest govern hauria de finalitzar-les” fins a les piscines Picornell, Montjuïc o les d'Hospitalet, com va indicar en alguna ocasió l'anterior regidor Jaume Asens. Es necessita una piscina al barri i amb preus de barri. Som més de 30 mil habitants i les piscines a més de ser un servei esportiu a nens i joves han de tenir un ús terapèutic per a la població gran del barri”. ▶ Antigues instal·lacions de les piscines dels habitatges de la SEAT.

Sobre el compromís del seu govern amb la continuïtat de la segona fase del projecte, expressaven: “l’actual govern està destinant molt recursos a la Marina (metro, pla de barris) caldrà estudiar les prioritats i una solució adequada”. “la segona fase no està ni aprovada”. No obstant això, per a l'elaboració d'aquest reportatge La Marina va insistir en conèixer la posició de l'Ajuntament sobre la continuïtat del projecte. Respecte a la segona fase del projecte, que inclou una de les reivindicacions cabdals del barri com és la piscina, aposta aquest govern municipal, per concloure-la?, modifi-

car-la? Deixar-l'en stand by? Per què?, es va tornar a preguntar al consistori. “El projecte s’ha redactat amb la previsió d’una possible ampliació futura, per tant l’obra preveu la possibilitat d’incorporar en el futur instal·lacions aquàtiques, i un centre de fitness, per tal de poder transformar-ho així en un centre esportiu municipal” va ser la resposta de forma literal. És a dir, s’assenyala el que diu el projecte, però no la posició de l’ajuntament amb la seva continuïtat, la qual cosa sembra la desconfiança d’entitats i associacions que reivindiquen la finalització del projecte complet.

Arxiu AAVV. Sant Cristòfol

xar-los abandonats? El poliesportiu llavors estaria mort perquè es convertiria en un niu d'ocells i de merda” És la reacció de Fernando Abad, president de l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristóbal davant la manca de concreció municipal, qui considera que l’unitat d'acció i la participació ciutadana són determinants per a la consecució d'un projecte imprescindible al barri. Antonio Guillén, president de la Unió d'Entitats de la Marina esbossa un altre argument: “El metro és una inversió de ciutat i no de barri, aquests diners és un préstec i no

Característiques de la nova instal·lació esportiva (primera fase)

▶ El poliesportiu vist des del carrer Coure.

L’equipament és construeix en uns terrenys que tenen una superfície de 2.500 m2, situats entre els carrers de l’Energia, del Bronze i del Coure. Al centre esportiu està previst que s’hi accedeixi pel carrer del Coure. El projecte inclou un pavelló cobert poliesportiu per a la pràctica de diferents modalitats esportives, amb dimensions suficients com per dividir l’espai en tres pistes diferents. És tracta d’un pavelló triple poliesportiu (PAV-3). Aquest espai preveu una capacitat per a 105 persones a l’espai esportiu, 120 persones als vestidors, i 300 persones a la graderia. És preveu també dotar-lo d’un espai per a cafeteria i d’un pati, així com d’una zona de vestíbul, espais per a l’administració i per al magatzematge del material esportiu, infermeria i instal·lacions tècniques necessàries. El projecte, dotat econòmicament amb un pressupost de 4 milions d’euros tenia una

La futura gestió del poliesportiu

Segons fonts municipals, la futura gestió del poliesportiu “actualment es troba en fase d’estudi per trobar la millor fórmula”. Entitats i organitzacions veïnals es queixen per la falta d’informació des de l'Ajuntament al teixit associatiu del barri en relació a aquest projecte. La majoria d'entitats i associacions veïnals s’han pronunciat partidaris d’una gestió cívica de les noves instal·lacions esportives, que argumenten, obriria la possibilitat al fet que entitats del barri puguin gestionar-les i amb això generar llocs de treball mitjançant la creació de cooperatives, fomentant així una economia col·laborativa. ■

durada prevista d’execució d’uns 18 mesos, que va començar al juny de 2015. La seva inauguració, segon va confirmar l’ajuntament, és preveu per al segon semestre del 2017.

Piscines municipals al districte de Sants-Montjuïc: A la muntanya de Montjuïc: Piscina Coberta i descoberta PicornellCentre Esportiu Municipal Piscines Bernat Picornell, Av Estadi 30 Piscina Descoberta - Pistes Municipals de Tennis Montjuïc, Foixarda 2 Piscines Municipals Montjuïc, Av Miramar 31 A Sants: Piscina Coberta - Centre Esportiu Municipal la Bordeta, C Noguera Pallaresa 34 Piscines Esportives Cobertes - Centre Esportiu Municipal l'Espanya Industrial, C. Muntadas Font: Web de l’Institut Barcelona Esport.

PUBLICITAT

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT 13

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

El Canal de l’Oblit Una de les majors infraestructures hidràuliques a Catalunya fou el Canal de la Infanta Carlota. Un conducte que unia les poblacions del Baix Llobregat amb la perifèria de Barcelona i La Marina || Patricia Rubio || Arqueòloga De vegades ens oblidem del nostre passat, d’aquells records que ens definien, d’aquelles accions que d’alguna forma ens representen el que som actualment. Allò, d’alguna manera, passa també amb coses del Patrimoni material de cadascú, molts objectes quotidians del passat passen a ser els nostres tresors. Parlem d’un tresor material que encara segueix estant molt viu entre nosaltres, el Canal de la Infanta Carlota. Una de les majors infraestructures hidràuliques de la que s’abasteix part del Barcelonès des del segle XIX. Això va suposar una revolució i una clara transformació per les activitats laborals i quotidianes d’aquella antiga població. Per aquest article primordialment hem cercat i utilitzat la figura capdavantera de Irineu Castillo, president de l’associació ‘Protegim el Canal de la Infanta’; a més de l’anàlisi precís de l’enginyer Raúl Alba i l’historiador Carlos Asa on finalment, es posarà cloenda amb algunes aportacions periodístiques amb una filosofia més humana que no pas amb una al·legoria científica per part dels autors, Ramón Camorera i Jesús Sancho. Els antecedents d’aquest equipament hidràulic es remunta, aproximadament, al 1188 amb el Rec Vell que partia des del Papiol per tal d’abastir d’energia els molins que hi havia situats al voltant del riu Llobregat. Com passa en l’actualitat, moltes de les grans obres públiques que es feien a l’època tenien un transfons polític. El Canal de la Infanta no en fou una excepció. Durant el regnat de Ferran VII, la seva política absolutista es trobava en un moment en el que el seu sistema començava a debilitar-se. Però, i això què té a veure amb aquesta obra? L’explicació la trobem en el Reial Decret que es va aprovar el 19 de maig de 1816 en el que la corona s’abstenia de l’exclusivitat a les construccions de canals i sobre els drets de l’aigua. Aquest mateix decret, fou retirat al 1824 quan l’Estat es va retractar de la cessió sobre el desviament de les aigües. Un altre argument que el solidificaria seria la recuperació dels desastres ocasionats per la Guerra del Francès, conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès.

▶ Vestigis a l'actualitat del Canal de la Infanta a Molins de Rei.

En aquest últim fet, Francisco Javier de Castaños, pren una importància rellevant en la infraestructura del Canal de la Infanta. Doncs va donar recolzament institucional i protecció a la materialització d’aquestes obres de tal forma, que podríem entendre, que en fou ell el promotor de l’obra. En una última instància, el veritable nom d’aquest

2011. Pere López

gran conducte rebria el nom de ‘Canal de Castaños’. Us preguntareu doncs, per què es diu ‘Canal de la Infanta’ i no, ‘Canal de Castaños’? Aprofitant l’estada a Barcelona de la Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón al 1819, va ser ella qui va inaugurar, a més de ser representant de la corona, l’inici del recorregut del

“No ha de quedar a l’oblit aquesta infraestructura hidràulica d’importància cabdal per a la ciutat i Catalunya”

▶ Canal de la Infanta a la carretera del Port. José Serrano. 2009.

canal obrint les portes al edifici central situat a Molins de Rei. Tot i que les obres es varen finalitzar un any més tard, la Casa Reial no es podia permetre el no promocionar i batejar aquesta canalització amb la seva denominació dinàstica. Per aquest motiu, aquesta infraestructura rep el nom de la Infanta. Tenint en consideració que la realització del canal va comportar una gran dificultat, donat que el terreny i la morfologia geolò-

gica del Llobregat era irregular, fou una infraestructura que va comprendre un període de construcció des dels anys 1817 al 1820. El plantejament arquitectònic fou portat a terme per Tomás Ferrer i Soler juntament amb la participació de Pere Serra Bosch. El Canal de la Infanta Carlota tenia una longitud de 17.420 metros i subministrava aigua a les següents poblacions del Barcelonès: Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat i part de l’actual districte de Sants-Montjuïc fins desembocar al mar. Fou una obra d’enginyeria molt important per a la població ja que es va augmentar la producció, primordialment en els camps de cultiu de secà, però també en els de regadiu on gràcies a aquest avenç es va poder ampliar la varietat de productes conreables. A La Marina, gran part de l’obtenció i de l’elaboració de materials provenien del cànem per a la fabricació de veles i cordes i gran part d’aquesta producció es venia a la Marina Reial. I si tractem el segle XIX, cal recordar la industrialització, doncs a partir d’aquest Canal es va progressar en la creació de noves pràctiques que donarien forma a la Revolució industrial de la nostre regió. Tampoc cal relegar, que a partir d’aquesta obra, es varen començar a habilitar els lavabos privats a algunes cases benestants, com és el cas del Palau de Can Mercader a Cornellà. L’argumentació de Irineu Castillo serveix com a punt d’inflexió i cloenda sobre el tema: ‘’Donat el poc habitual nivell de desconeixement de la població, respecte d’aquesta infraestructura hidràulica d’importància cabdal per al desenvolupament del Baix Llobregat, de Barcelona i fins i tot de tota Catalunya, no ha de quedar a l’oblit.’’ Serveix això com a mostra de la fragilitat de la nostra memòria col·lectiva, dels forats i greuges que també es fan al explicar la història de la ciutat i el barri sense significar en veritat el que un territori com La Marina i la seva gent van significar i encara signifiquem. Malgrat que res d’això es parli ni es posi en valor, La Marina va ser clau, estratègica i segueix sent determinant per al desenvolupament de la ciutat, aquesta és una de les nostres senyes d’identitat. ■

SALUT

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Càncer de mama, la seva prevenció un element clau! El 19 d’octubre es va celebra el Dia mundial contra el càncer de mama, amb diverses activitats de conscienciació arreu de Catalunya El càncer de mama és el més freqüent en les dones i el risc de patir-ne augmenta amb l’edat: la majoria de casos se solen donar per sobre dels 50 anys. Des d’inicis del 2016, a Catalunya, s’han diagnosticat 4.687 casos. La taxa de mortalitat de càncer de mama a Catalunya és de 12,1 defuncions per cada 100.000 dones. S’ha de remarcar, però, que la mortalitat per aquest tumor disminueix des de 1994 a un ritme del 2,6% cada any.

“Des d’inicis del 2016, a Catalunya, s’han diagnosticat 4.687 casos” Aquesta evolució favorable és fruit de les millores terapèutiques i dels programes de detecció precoç, entre les quals destaquen el Programa de cribratge de càncer de mama, el circuit de diagnòstic ràpid del càncer quan hi ha sospita de patir la malaltia, o les unitats de consell genètic que atenen les dones i famílies amb un risc elevat de patir aquest tumor. El Programa de cribratge està adreçat a totes les dones de 50 a 69 anys que viuen a

Catalunya. Durant el 2015 van participar-hi 271.960 dones i es van detectar 1.148 casos de càncer.

Arrenca la campanya de la grip 2016 La vacunació antigripal és la mesura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions Els grups de risc a vacunar són les persones amb alt risc de complicacions, entre les quals hi ha les que pateixen certes malalties cròniques (pulmonars, cardiovasculars, diabetis, insuficiència renal, etc.), les internades en institucions tancades (residències geriàtriques, centres de malalts crònics, i de salut mental, etc.), les dones embarassades, les persones amb obesitat mòrbida i totes les persones de 60 o més anys d’edat.

La prevenció, un element clau El Codi europeu contra el càncer proposa una sèrie d’actuacions per a la prevenció del càncer entre les quals destaquen: • Practicar la lactància materna. • Reduir el consum d’alcohol i evitar el consum de qualsevol tipus de tabac. • Practicar activitat física regularment. • Mantenir-se en un pes saludable. • Seguir una dieta equilibrada. ■

M.J.Valderas Infermera CAP Dr. Carles Ribas

També s’han de vacunar els qui poden transmetre la grip a les persones d’alt risc, especialment els professionals de la salut i els d’institucions amb persones d’alt risc, com ara residències geriàtriques o centres de malalts crònics, i cuidadors familiars. Les vacunes estan disponibles als CAP i es podem programar a la consulta de vacunes o durant les visites a Infermeria. ■ Equip de Salut CAP Dr. Carles Ribas

MPOC... I això, què vol dir? El proper 16 de Novembre és el dia Mundial contra la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). La MPOC limita el flux d’aire que arriba al pulmons i es produeix una inflamació de les vies aèries, ocasionant una dificultat per respirar. És la quarta causa de mortalitat al món i la OMS estima que arribarà a ser la tercera al 2030. Afecta aproximadament un 10% dels majors de 40 anys. La causa més important de la MPOC és el tabaquisme però també influeix la contaminació ambiental i algunes condicions laborals en les que hi ha exposició a combustió. Els símptomes més freqüents són las tos crònica, l’expectoració i l’ofec. Aquest últim empitjora a mida que avança la malaltia i pot acabar limitant l’exercici físic i les activitats de la vida diària, disminuint així la qualitat de vida. En ocasions els símptomes s’aguditzen, sovint coincidint amb un procés infecciós. Aquest fet, requereix d’un tractament específic i pot acabar desencadenant un ingrés hospitalari.

“La malaltia pulmonar obstructiva crònica és la quarta causa de mortalitat al món”

El diagnòstic es realitza a través de l’espirometria, aquesta prova determinarà la presència de MPOC i el seu grau de severitat. Què pot fer la població amb MPOC per millorar la seva qualitat de vida? • Deixar de fumar. • Vacunar-se de la grip cada any. • Sol·licitar informació sobre la vacuna del pneumococ a la seva infermera. • Prendre la medicació prescrita pel metge. • Realitzar exercici físic de manera regular. • Evitar el sobrepès. • Reconèixer els símptomes de les exacerbacions: febre, augment de l’ofec, canvis de color de l’esput, coloració blavosa als llavis i/o molta somnolència. • Sol·licitar visita amb el metge de família davant la sospita d’exacerbació. • Visitar la infermera al menys un cop l’any per: revisar la correcta realització dels inhaladors, repassar hàbits de dieta i exercici i sol·licitar espirometria de control (si procedeix). ■ Equip d’Infermeria CAP la Marina

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Els aliments de tardor Doncs ja som de ple en aquesta estació que ens deixa sense llum la major part de les hores, el dia cada dia és més curt i la manca de llum afecta a moltes persones, fent-les una mica més tristes i nostàlgiques i també una mica faltes d’energia. I per acabar-ho d’adobar, després ve l’hivern i el seu fred. Una de les maneres que tenim d’afrontar aquesta manca de sol, és alimentar-nos amb productes que tenen colors que ens recorden l’estiu perquè és llavors quan s’han plantat. Vull dir : La carabassa: Es un gran antioxidant ja que conté vitamina A, C i E i betacarotè (precursor de la vit.A). És una substància antioxidant que protegeix tots els teixits del cos de la degeneració causada per els radicals lliures. Es per això que també protegeix de les malalties degeneratives com les cardiopaties i els càncers de pulmó, bufeta, pròstata, colon, coll de l’úter, laringe i úter. Protegeix la vista, sobre tot de les cataractes per que esta combinat amb el potassi (383mg/100g.), que controla la hipertensió. També es diurètica i laxant. Te l’avantatge de que es digereix molt fàcilment i aporta poques calories. Es pot introduir a la alimentació infantil molt aviat. La pastanaga: N’hi ha tot l’any. És l’aliment més ric en Betacarotè. Una pastanaga diària afavoreix la visió nocturna i la salut del nervi òptic. Ajuda a prevenir el càncer de pulmó i redueixen el nivell de colesterol. Beneficia la salut dels cabells, la vista la pell i les mucoses. Al mastegar-la neteja les dents i estimula la secreció de saliva, que facilita la digestió. Es molt digestiva i en casos de problemes de trastorns gàstrics, el puré de pastanagues es l’aliment ideal. També es molt rica en ferro. Com més fosc es el color més rica en betacarotè i aquest no es perd al coure-la. El moniato: És una de les hortalisses més riques en tocoferol, un altre antioxidant. En anirà bé per no tenir arrugues. És molt bo per a la circulació cerebral, per tant per la memòria. Es digereix molt bé i pel seu contingut en betacarotè, te les propietats per a la salut que els dos aliments anteriors.

CULTURA 15

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Joan “Maka” Draper, tot un artista! || Soraya Diebra || Redacció Un músic que vaig conèixer al barri quan era adolescent. Ell tenia un grup de reggae que fins i tot van tocar amb The Wailers! Tot un artista que sempre ha estat explorant el món de la música entre d’altres. Aquí comença una primera entrega de l’entrevista que l’acabarem al desembre. Explica una mica com vas començar a la música i si algú et va inspirar... Vaig començar de ben menut amb una guitarra clàssica antiga i uns tambors de detergent amb les agulles de fer punt com a baquetes. El meu oncle va ser una persona decisiva per la meva dèria musical. Va ser present al primer festival a l’illa de Wight al 1968 i atès que era un melòman empedreït i un col·leccionista de discos molt intrèpid, em passava hores i hores amb ell. Tenia un estereo digne dels mateixos déus i vaig passar milers d'estones escoltant música jazz, soul i rock bàsicament. Com a músic que ets, a part de cantar, segur que toques algun instrument... De fet el meu instrument natural es el teclat. Com a guitarrista, en les meves primeres bandes em limitava a portar el ritme i cantar però recordo que no em trobava del tot còmode. Ara és ben diferent, però a aleshores no disposava de gaires registres per a la sonoritat de la meva guitarra, una imitació japonesa de Stratocaster i un ampli peavey de 20W. Llavors va aparèixer la informàtica musical, tota una

▶ L'artista Joan "Maka" Draper a casa seva.

fita. Vaig comprendre que el meu camí era aquell. La possibilitat creativa a través d'un seqüenciador controlador midi m'obria unes possibilitats infinites de compondre i produir. El baix elèctric i la bateria es deixen tocar per mi, però no vol dir que jo els toqui molt bé. Quines són les teves influències? Sempre m'ha agradat la música negra. Com ja he comentat abans, em passava hores escoltant jazz i soul en un bon estereo. A partir de que vaig començar a decidir què era el que em venia de gust escoltar a cada moment, em vaig anar decantant pel Rhythm amb blues, Stevie Wonder, James Brown, Sly & the Family Stone, Marvin Gaye, Johnny “Guitar” Watson eren entre varis, els

Loren González

que vaig escoltar molt en aquells dies. A mitjans dels 70’s comencen a florir botigues de discos que inclouen secció d'importació i amb allò arriba el Funky a Barcelona i a la meva vida. Grups com Earth, Wind & Fire, The Commodores, Gap Band, Kool & The Gang, Fatback etc. Alló em va contaminar totalment, fins i tot encara. Projectes que has tingut que t’han marcat la vida? De fet els millors moments i projectes que he desenvolupat han estat bandes sonores per a reportatges i vídeos. Aquest tipus de treball et permet recrear-te en la composició i edició musical al màxim. La qual cosa, és totalment adequada per a persones com

L'agenda de novembre Biblioteca Francesc Candel Dimecres, 30 Dimecres, 16

Hora: 18.00 h. Espectacle de màgia amb el Mag Selvin

Dijous, 17

Hora: 19.00 h. Cuina fàcil, ràpida i sana. A càrrec de Marta Carnicero

Dilluns, 21

Hora: A partir de les 19.00 h. Inauguració de l’exposició: La biblioteca Francesc Candel, passat, present i futur. En col·laboració amb el Centre d’Estudis Montjuïc, Club de Fotografia Casa del Rellotge i el fotògraf Josep Vicenç. Hi haurà un photocall dinamitzat per la Marina Viva.

Dimarts, 22

Hora: 19.00 h. Un cafè amb els poetes del Barri. En col·laboració amb Montjuïc Poètic, Òmnium i la CAL.

Dijous, 24

Hora: 19.00 h. Col·loqui, el meu Candel. A càrrec d’Isabel Clara Simó

Dimarts, 29

Hora: 19.00 h. Acte de Cloenda del 10è aniversari. Espectacle musical "Coral Jove de Sant Medir" Veus del Cor. Dirigits per Ramon Beltran

Hora: 18.00 h. A càrrec de Gina Clotet. Presentació de la nova mascota de la sala infantil. I sorteig del concurs Tria el nom de la mascota de la biblioteca.

Centre Cívic Casa del Rellotge Dijous, 17

10è ANIVERSARI DEL CLUB DE FOTOGRAFIA CASA DEL RELLOTGE. Inauguració de l’exposició Lloc: Espai expositiu Casa del Rellotge Hora: 19.00 h. Activitat gratuïta

Sala Pepita Casanellas Diumenge, 27

LA MEMÒRIA DE L’AIGUA Teatre i titelles de AKWA Cia. Des de la música, la poesia, les titelles i l'humor us proposem fer un viatge emocional a través de l'aigua. Idioma: Català Durada: 50 minuts Aforament limitat Edat: a partir de 3 anys

Casal de Barri “La Viña” ACTIVITATS ADULTS

Dimecres, 16

CINEMA AL CASAL. Hora: 19.00h

Bibliocurts Off. Festival de Curtmetratges. Biblioteques de Barcelona. Activitat gratuïta.

Dimecres, 23

Hora: 19.00h Projecte INFORMA’T Xerrada: GUIA BÀSICA PER AL EMPRENEDORIA FEMENÍ. Vols informar-te com ser productiva en aquesta economia? El propòsit principal és inspirar a les dones i entendre que ser independents és possible. Inscripcions a Casal de Barri “La Viña” c/ Alts Forns, 87. Tel. 93 331 44 40

Espai Musical La Bàscula Dijous, 10

Concert Flamenco de cerca. Estil: Flamenc. Cicle Hivernacle Hora: 20:30h. Activitat gratuïta. Lloc: Bar

Divendres, 11

Taller monogràfic El que necessites saber per ser artista autònom Hora: 18:00h. Activitat gratuïta. Lloc: Taller 2

Dijous, 24

Concert Alf 4. Jazz Cicle Hivernacle Hora: 20:30h. Activitat gratuïta. Lloc: Bar

jo, que sóc bastant anàrquic i inaguantable quan em poso a produir, ho reconec. El més elevat va ser posar la música de fons (background) a una sèrie de reportatges del Reader's Digest, una revista americana, amb intenció d'introduir-se al mercat audiovisual. Malgrat que es va quedar en la intenció, jo el vaig gaudir molt i vaig conèixer gent molt professional, i el que és més important, vaig aprendre com funciona aquest món. ¿Alguna anècdota musical? Tenia uns 18 anys quan vaig muntar una banda en honor a Bob Marley que vaig batejar com The Wailing Corts. No portàvem més de tres setmanes assajant quan va sorgir la possibilitat de tocar en l'antic KGB. El bateria es va acovardir i ens va deixar plantats uns dies abans. Com que llavors jo ja tenia un seqüenciador per compondre i els temes eren meus, vaig decidir utilitzar-lo per suplantar al bateria en directe. Davant la por escènica i l'aventura que es plantejava, el baixista també es va acomiadar. Doncs rés, tirem de seqüenciador per a la part de baix, vàrem decidir. El dia D a l'hora H, estàvem tots sis, el guitarra, el saxo, jo i el Atari 1040, la Roland 505 i el D-50. Comencem el “bolo” i clar entre cançó i cançó calia carregar els temes d’un en un a la computadora i això portava el seu temps. De tal manera que jo per amenitzar entre càrrega i càrrega vaig començar a explicar acudits i històries i segons sembla, a la gent li va agradar més aquesta part de l'espectacle que la música, perquè en acabar, un senyor de la faràndula em va voler contractar per amenitzar un pub que tenia no sé on, (riu). ■

El Far 10 anys de la nova Biblioteca Francesc Candel El 26 de novembre de 2006 va obrir les portes la nova Biblioteca Francesc Candel, un equipament cultural i de proximitat per als veïns del barri i del districte de Sants-Montjuïc. Aquesta nova biblioteca neix de l'ampliació i trasllat de fons de l’antiga biblioteca situada al parc de Can Sabaté, que va obrir les portes l'any 1987 i que va prendre el nom de l'escriptor i veí del barri Francesc Candel. Per commemorar aquests 10 anys de la nova biblioteca ho volem celebrar amb els nostres veïns amb diferents activitats que esperem que les gaudiu, i que les podreu consultar a l’agenda d’aquest mateix diari. Durant tot el mes també tindrem el concurs per commemorar els 10 anys del cicle Road Movies, on els usuaris votaran quina és la pel·lícula que els hi ha agradat més de tot el cicle. El guanyador rebrà un xec regal per gastar a la botiga VideoInstan i 10 passis per la Filmoteca de Catalunya. Finalment, a partir del 21 de novembre, tindrem el mur A la biblioteca m’agradaria...., espai on volem que els usuaris ens diguin que els agradaria que la biblioteca fés que no està fent, i ens deixés tots els seus desitjos per poder-los tenir en compte a l’hora de programar noves activitats i serveis.

ACTUALITAT / PUBLICITAT

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Port de Barcelona, pioner en l’impuls d’un programa d’acceleració d’empreses, el Port Challenge Barcelona La iniciativa, que compta amb la col·laboració del Founder Institute Barcelona, és una aposta per la innovació i l’emprenedoria en el sector logístic i portuari Port Challenge Barcelona és un programa de suport a la creació de nous negocis de base tecnològica que contribueixin a millorar l’eficiència, la competitivitat i l’excel· lència de servei de la comunitat portuària i logística, una peça clau per a la potenciació del comerç i l’economia global. Impulsada pel Port de Barcelona amb la col·laboració de Founder Institute Barcelona, la iniciativa ha estat presentada avui en una roda de premsa que han ofert el president de la instal·lació catalana, Sixte Cambra; l’adjunt a la direcció general, Pedro Arellano, i el director del Founder Institute Barcelona, Urs Rothmayr. El programa també compta amb la implicació de Barcelona Tech City, Barcelona Activa, la Cambra de Comerç de Barcelona, la iniciativa CatalunyaEmprèn de la Generalitat de Catalunya i les xarxes de business angels d’ESADE i IESE. “Barcelona és un port pioner en aquest àmbit. Som el primer port de l’Estat i un dels primers d’Europa que promou una iniciativa d’aquest tipus”, ha destacat el president, Sixte Cambra. “Després de completar la gran ampliació del Port, ara estem centrats en una nova etapa: la de la gestió, l’eficiència i la qualitat de servei. Volem generar recursos perquè la innovació arreli al nostre territori. Port Challenge Barcelona és una

▶ D'esquerra a dreta: el director del Founder Institute Barcelona, Urs Rothmayr; el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra; i l'adjunt a la Direcció General, Pedro Arellano.

eina destacada per aconseguir aquest objectiu”, ha manifestat Cambra. Per tal d’impulsar el projecte, el Port de Barcelona ha sumat esforços amb Founder Institute, una de les acceleradores d’empreses més importants del món, amb presència

a més de 100 ciutats, que porta 10 edicions del seu programa internacional a l’Estat espanyol, i que ha aconseguit crear més de 70 empreses. El programa pretén donar a conèixer l’atractiu del sector i generar les condicions

per a desenvolupar un ecosistema que afavoreixi la creació d’empreses innovadores i de llocs de treball d’alta qualificació en el clúster industrial del Port de Barcelona. Port Challenge Barcelona donarà suport a emprenedors que aspirin a convertir la seva idea de negoci o empresa incipient en una companyia viable. El Port busca idees innovadores que, fent servir les noves tecnologies, tinguin un impacte en el seu ecosistema empresarial. Pel seu interès, destaquen les àrees tecnològiques – com ara Internet of Things (IoT), Big Data, 3D Printing, APPs, realitat augmentada o self driving vehicles-, l’ús de la informació oberta (open data administration) i geolocalitzada, i els projectes de gestió de negoci enfocats a l’optimització logística, la transparència i el servei al client. Un cop finalitzat el programa, es premiarà la millor startup de l’edició. A aquells participants que culminin un projecte amb impacte al sector portuari, se’ls reemborsarà el cost del programa. Els emprenedors interessats a participar al Port Challenge Barcelona poden assistir a algun dels esdeveniments organitzats per presentar el programa i els seus mentors (http://fi.co) o emplenar el formulari de sol· licitud (http://fi.co/apply/barcelona). PUBLIREPORTATGE

Kumon, èxit educatiu

Molt més que una activitat extraescolar El centre Kumon L’Hospitalet de Llobregat - Gran Via 2 ofereix els programes de Matemàtiques i Lectura, destinats a fer que els teus fills desenvolupin al màxim el seu potencial d’aprenentatge. Això significa que, treballant habilitats com la concentració, l’hàbit d’estudi i les ganes d’aprendre, les seves notes milloraran en totes les matèries. Segons les paraules d’Eva M. Aventín, responsable del centre Kumon L’Hospitalet de Llobregat - Gran Via 2, «el principal avantatge del nostre mètode educatiu és la individualització: ens adaptem al ritme i les necessitats de cada alumne en tot moment». A més, tot això està encaminat «cap a l’autodidactisme, que és el veritable valor de Kumon: aconseguir que cada alumne sigui capaç d’aprendre per ell mateix qualsevol cosa que es proposi». Per a això, els materials de Kumon estan dissenyats de tal manera que la dificultat augmenta de forma molt gradual i aconsegueixen que «el nivell sempre s’ajusti a l’alumne, i no al revés», segons assenyala Eva M. Aventín, «el que ajuda a plantejar-li petits reptes que sempre serà capaç de superar per ell mateix, i això es tradueix en motivació i ganes d’aprendre». Els beneficis de l’aprenentatge autodidacte de Kumon són dos: els infants guanyaran autonomia en el seu aprenentatge i podran aprendre el que es proposin en el futur. «Quan els nostres alumnes s’encallen, són capaços de continuar avançant i aprenent perquè han desenvolupat eines per fer-ho, sense dependre d’algú que els expliqui els dubtes». Això suposa un avantatge a l’escola, ja que «podran avançar més ràpidament que els seus companys, perquè a Kumon estaran resolent exercicis molt per davant del seu curs escolar per tal de desenvolupar aquestes habilitats autodidactes que cerquem». Amb els programes Kumon de Matemàtiques i Lectura, els teus fills desenvoluparan les capacitats d’estudi i concentració necessàries per analitzar, raonar i treure conclusions en ambdues matèries, però també en la resta de les assignatures. Es preparen així per superar els nivells més alts i per al seu futur en la vida. Els alumnes a la Entrega de Diplomes 2016

Vine al centre Kumon L’Hospitalet de Llobregat - Gran Via 2 (C/ Arquitectura, 18, bxs.) i informa’t de les nostres promocions. També pots trucar al 699 290 563.

Gaudiran aprenent des dels dos anys d’edat.

ACTUALITAT / PUBLICITAT 17

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Comunicat de l’Assemblea davant l’eliminació de la línia 37 Amb la implantació de la xarxa ortogonal de busos de Barcelona i amb la possible arribada del metro al nostre barri, es suprimirà l’autobús 37. No hi ha una data acordada, però serà aviat. La retirada d’aquesta línia suposa un empitjorament i un retrocés en el servei del transport públic, agreujant de forma significativa la seva insuficiència. Se'ns proposa la combinació de dues línies de la xarxa ortogonal (V3 + H10) o dues línies de la xarxa de metro (L10 + L5) com a alternativa per anar a l’Hospital Clínic, destacant la inexistència d'una garantia de reducció de temps de trajecte respecte el del 37 i la poca credibilitat de la segona alternativa per la falta d'una data concreta de l'arribada del metro a La Marina-Zona Franca. Des de l'Assemblea 15M La Marina Zona Franca, estem rotundament en contra de la supressió d'aquesta línia de bus, que estableix un important servei de comunicació al barri amb altres barris de Barcelona, la Plaça Espanya (per agafar el metro), una part del Polígon de la Zona Franca, el CAP Manso i l'Hospital Clínic, essent aquests dos últims llocs els dos centres mèdics més propers amb atenció d'urgències 24h. Per tal d'evitar aquesta situació, interpel·larem

“Estem en contra de la supressió de la línia de bus 37, que estableix comunicació amb el CAP Manso i l'Hospital Clínic, entre altres llocs importants per al barri”

a l'Ajuntament de Barcelona i a l'empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per la seva responsabilitat en l'assumpte. Convocarem totes les mobilitzacions veïnals necessàries per un transport digne al barri, com ja hem estat fent en aquests últims anys. Apostem per una ciutat amb transport públic ben comunicat, ràpid, a preus populars, accessible per a tothom. Per tant, creiem que el model de transport públic que se'ns està presentant com a alternativa a aquesta línia de bus es basa exclusivament

en fer transbords, amb el cost de temps i d'incomoditat que hi comporta, especialment per la gent gran i les persones amb mobilitat reduïda. Per tant, considerem que la xarxa ortogonal de busos de Barcelona està majoritàriament pensada per millorar la orientació dels i les turistes de la ciutat i la rendibilitat econòmica de TMB, deixant de banda el servei que creiem que ha de donar el transport públic. ■ Sergio Gris

Membre Assemblea 15M La Marina -Zona Franca

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Volem el 37 L'Associació de Comerciants la Marina, juntament amb les associacions veïnals i la Coordinadora de la Marina, ens afegim a les propostes per la possible eliminació de la Línia de Bus 37. • La línia 37 és la que apropa als veïns de La Marina als serveis Sanitaris: passa pel centre SocioSanitari, arriba fins al CUAP de Manso i acaba a l'Hospital Clínic sense oblidar que en el recorregut arriba fins a Sant Antoni. • L'objectiu és eliminar aquest bus per obligar a la gent a fer trasbord amb altres línies. Per això els veïns de la Marina hauran d'agafar 2 autobusos per anar a la CUAP de Manso o quan vagin a l'Hospital Clínic. • El mateix els hi passarà als veïns del Poble-Sec. Per aquest motiu fem aquesta reflexió: • Coneix l'Ajuntament la realitat que viu La Marina en el tema de mobilitat amb el transport públic. • El 37 arriba al barri i dintre del barri també fa un recorregut i un servei que no fa cap alttre transport perquè NO HI HA CAP ALTRE TRANSPORT!!!

• Coneix l'Ajuntamnet les necessitats de la població dels barris de La Marina? La gent d'edat avançada és una gran part d'aquesta i ells són els més vulnerables a aquests canvis a la mobilitat. Per ells fer un o varius transbords són un repte difícil de realitzar. L'Associació de Comerciants la Marina i la Coordinadora de la Marina s'han mobilitzat per recollir signatures per evitar la retirada de la Línia 37 de Bus. Tots aquells que vulguin signar poden passar per les botigues associades.

La Marina Shopping Festival 2016 No et perdis el BLACK FRIDAY a la Marina, LA MARINA SHOPPING FESTIVAL 2016, L'Associació de Comerciants la Marina, inaugura amb aquesta jornada l'inici de la campanya de Nadal amb grans descomptes a les botigues associades. Del 21 al 26 de novembre.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ELECTRODOMÈSTICS ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA ELECTROUTLET Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 379-381 ELECTRODOMÈSTICS Tel. 93 331 52 98 VANWARD PG. Zona Franca, 124 AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93 535 52 52 CENTURY 21 Dux3 ESPORTS Foneria, 33 MARINA BIKE ANIMAL DOMÈSTIC Alts Forns, 73. 93 566.91.02 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA MASCOTAS Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 c/Mare de Déu de Port, 256 EXPENDURÍA Nº 276 Telf. 93.174.66.06 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 PERRUNIS ESTÈTICA c/Mineria, 17. 93 269 33 71 LOVE NAILS ASSESORIES-GESTORIES Mare de Déu de Port, 260 local 1 ANNA MARIA MADRID Telf. 628242525 / 930093840 ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ GESTORIA FRANCISCO Pg. Zona Franca, 162 JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 421 81 29 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Telf. 609932494 / 932989977 Mare de Déu de Port, 234 AUTOESCOLES Telf. 93 332 21 94 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH PG ZONA FRANCA, 186 Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 93 331 86 12 FARMÀCIA FRANCESCA AUTOESCOLA FIRA Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 610 16 84 07 Telf. 93.332.34.47 AUTOMÒBILS FERRETERIES -LAMPISTERIES KIA AR MOTORS BAYOT COLLADO, S.L Pg. Zona Franca, 6- 8 Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 223 92 88 Telf. 93 421 49 22 CELLERS COMERCIAL ÁLVAREZ CELLER PEÑA Aviador Franco, 15. 93 332 63 95 Energia, 20. 93 421 59 77

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 GELATERIA JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 TU CERREJERIA.COM COPISTERIES Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 FORNS DE PA Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 CORREDURIES D’ASSEGURANCES 365. CAFÈ I FORN DE PA I MODA I COMPLEMENTS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 252 Mare de Déu de Port, 271 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Telf. 93 223 33 09 Telf. 93 421 87 26 191-205. Telf. 93 332 04 13

ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

GARIBAL (Tienda de Cristales RESTAURACIÓ y tachuelas) TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42 c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66 GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Telf. 93 296 98 43 155. 93 432 24 98 LA PATATONA VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 BAR EL BOCAITO c/Mare de Déu de Port, 261 93 422 15 99 CERVECERIA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 Telf: 666 363 155

CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191 RESTAURANTE AUKIS c/Mare de Déu de Port, 385 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

SABATERIES JUBEL ZAPATERIA PASTISSERIA CREATIVA BAR JUEVES 5 c/Mare de Déu de Port, 252 ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Telf. 93.432.16.98 Telf. 93 141 97 75 934324022 SALUT PERFUMERIES I DROGUERIES TOMA TAPA CENTRE D’ INFERMERIA DROGUERIA FELI Jardins de la Mediterranea, I PODOLOGIA Alts Forns, 74. 688 89 30 77 local 11. Telf. 93 166 76 23 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 DROGUERIA RAMIRO ENRIC I PAU TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR LÓPEZ GARCÍA Minería, 4-6. 93 332 25 62 TOLDOS DURAN Pg. Zona Franca, 228 LA SAL DEL PORT Mare de Déu de Port, 260 Tel. 93 332 22 12 Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Telf. 93 331 63 49 PERRUQUERIES TALLERS MECÀNICS BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BAR PADDOCK Mare de Déu de Port, 413 bxs Passeig de la Zona Franca, 145- TALLERES J.F 149. Telf. 93 331 84 33 Mare de Déu de Port, 279 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf. 93 332 89 95 BRACAFE QUADRES I MARCS Mineria, 12. Telf. 635602604 TALLERES PÉREZ- ALONSO ART I DECORACIÓ Mare de Déu de Port, 124 Mineria, 17. 93 296 70 03 BAR JAUME Telf. 93 223 30 42 c/Foneria, 22. 933315079 QUEVIURES TELECOMUNICACIONS ALIMENTACIÓN RUIZ BAR FRANKFURT I.T.C. SYSTEMS Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Ctra.del Prat, 42 Barcelona Mare de Déu de Port, 305-319 CARNISSERIA ÀNGEL BAR RTE. CAL CAMPÀ (Jardins de la Mediterrània) Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Passeig de la Zona Franca, 109 Tel. 93 421 56 17 Telf. 93 360 68 69 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 BAR RTE. CASINO SEAT Telf. 93 431 84 78 Mecànica, 22 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93. 461. 61.48

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 19

Novembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

L'ENTREVISTA

“No importava que fóssim tan sols deu dones, juntes érem imparables” Clara Ferrer - Redacció És divendres a la tarda i com tots els divendres, la plaça de la Marina és plena de gom a gom. Maria Ortega de 84 anys, presidenta del Centre Cultura Femení Ancora, ens espera a la cantonada de la òptica amb la mirada plena de llum i amb les històries a punt d’escapar dels seus llavis. Nascuda a Jaén, concretament al poble Cabra del Santo Cristo, ens explica que el seu sentiment de pertinença és per a la terra que la va acollir quan va arribar a Barcelona amb la seva família. Posteriorment, casada i amb fills va continuar la seva vida instal·lada al barri El Polvorí, barri on començaren moltes de les lluites per les quals la Maria és la Maria al barri i no pot haver-hi una altra. Rebel, lluitadora incansable, feminista i sempre pensant en el benefici comú. Així és Maria Ortega, una veïna inesgotable capaç de contagiar d'esperança a tothom qui l'escolti. Per qui no conegui el Centre que vostè presideix... Com va començar aquesta iniciativa? Tot va començar l'any 1952 quan vam anar a viure al barri de Can Clos i posteriorment al barri del Polvorí, allà van començar veritablement totes les lluites. Vam començar perquè no teníem aigua corrent... no teníem escola, els nens els bordàvem a una espècie de barraques...els carrers no estaven asfaltats. Tot era un desastre. Llavors, amb un grup de deu amigues ens ajuntàvem a la casa de la que podia i en una d'aquestes ocasions vam parlar amb l'assistenta social del patronat per explicar-li que ens venia de gust aprendre a llegir i a escriure. A partir de parlar amb aquesta dona, vam fundar el centre mitjançant Acció Catòlica, per això ens vigilaven tant. Un grup de dones reunides no podia ser bo als seus ulls. Quina va ser la primera mobilització? La primera va arribar quan va declarar el nostre barri zona verda amb un Pla Parcial, el que significava que tots els habitatges serien derruïts. Vam passar per moltes situacions molt dures plegades, en moltes ocasions preparàvem menjar per endur perquè sabíem que les mobilitzacions podien durar molt i havíem d'estar preparades. Recordo que vam recollir firmes, després vam

Maria Ortega Una de les tres primeres dones en crear un Centre Cultural Femení a l’Estat Espanyol. Sindicalista de UGT- Comissions Obreres sempre lluitant per la igualtat de gènere mentre realitza noves activitats per promoure les idees que sempre l’han caracteritzat: igualtat, humilitat i progressisme.

“Teníem clar que lluitaríem fins al final” impugnar i en 15 dies havíem de tenir-ho tot enllestit, així va ser com vam guanyar la primera batalla aconseguint que tornes a ser de nou una zona edificable. Després va arribar la lluita per l'aigua... Si, els nostres dipòsits tenien insectes i estaven plens de porqueria. Vaig agafar un tovalló, vaig recollir els insectes i vaig anar a plaça Lesseps per parlar amb el gerent. Quan em va rebre, li vaig donar el tovalló amb els insectes i li vaig dir: "Miri, això és el que els meus fills estan bevent". Ell em va dir molt seriós: "Senyora, si vostès no es mouen jo no penso fer res". A partir d'aquí li vaig respondre que no es preocupés, que quan arribés al barri totes les dones del Polvorí es mobilitzarien i recolliríem signatures, i així va ser. Segona lluita guanyada. Com ho veien els seus marits? Tenint en compte els anys que corrien, els seus marits devien jugar també un paper important. Els nostres marits ens recolzaven al 100%, de fet feien torns a les dues portes que tenia el local i quan veien que podíem tenir problemes picaven a la porta tres ve-

gades. Aquest senyal volia dir que havíem de marxar per la porta del darrere i acabar la reunió. En vàries ocasions algun veí que no combregava amb les nostres idees trucava a la policia per esbrinar què dèiem, què organitzàvem... Sempre ens van fer costat en totes les reivindicacions i sobretot a casa

“Un grup de dones reunides no podia ser bo als seus ulls” amb els nens, doncs moltes vegades havíem d'assistir a reunions i algú havia de cuidar dels petits. Han passat molts anys d'aquelles lluites, tanmateix vostè expressa que encara queden moltes coses per canviar. Així és, òbviament el barri ha canviat moltíssim però encara li queden moltes batalles. Tot el que vam aconseguir el grup de veïnes, va ser perquè estàvem convençudes

de cadascuna de les reivindicacions i teníem clar que lluitaríem fins al final costés el que costés, potser ara aquest esperit s'ha perdut. Creu que el jovent hauria de prendre cartes sobretot el que està succeint? Per descomptat. Tot el que vam lluitar s'està perdent dia a dia i ningú més que la meva generació sap el que ens va costar. Els joves han de despertar i reivindicar el que els pertoca. Els sous que estan rebent són patètics, la sanitat, ara també l'educació. Si no desperten ara quan ho faran? Quan tot estigui perdut? Ara és el moment de lluitar i demostrar que estem desperts i plens de lluita. Què els hi diria als joves i als no tan joves del centre que presideix? Els hi diria que estem disponibles per a tothom. No importa que s'anomeni Centre cultural femení, els homes són benvinguts, així com totes les edats. Estem per ajudar, per col·laborar, per aprendre dels joves i aprendre de les experiències dels més grans. Tots ens enriquim els uns dels altres i ens fem costat. ■