La Marina Edició maig 2016 by La Marina

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Maig 2016 / Nº 249

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

La Fira Marinera dinamitza i promociona el comerç del barri

(Pàg. 18)

Concurrència de gent al Passeig de Zona Franca durant la mostra de comerç.

L'estand de La Marina FM Des de La Marina, La Marina FM i La Marina Digital saludem positivament la Fira Marinera i totes les iniciatives realitzades per l'Associació de Comerciants. El foment i la promoció del comerç de proximitat asseguren dinamisme i una millor convivència al barri. Agraïm també a totes les entitats i institucions, a la nostra audiència, veïnes i veïnes, tots amics que es van apropar al estand de la 102.5 La Marina FM.

Agustín Forteza

MIRADES

amcl

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat



mirada crítica

Editorial Esther Pardo

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente, Josep Armentano, Neus Borrell, Elena García, Laura Subiñas. Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio. Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García. Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

A Mare de Déu de Port 332-334, fa un parell de mesos hi havia un fanal, el dia d'avui hi ha un con de trànsit tapant el forat. Resulta perillós ja que està al mig del carrer i al descobert pel que podria provocar qualssevol accident. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona ACLARIMENTS: En la passada edició, a la pàgina 4 en l'article "La Marina sota el motor de la indústria" on deia: Aquest article no hauria sigut realitzat si no fos per la memòria dels nostres històrics, Julio Baños i Ramon Anglés -d'entre altres més- i de la seva inquietud per publicar les seves paraules... No es referia a cap entrevista feta amb aquestes dues persones sinó a algunes referències històriques que l'articulista va prendre dels seus llibres publicats.

Reforçar les nostres organitzacions per defensar els nostres drets Aquest primer de maig, la majoria de les portades de la premsa es feien ressò de les paraules dels dirigents de les centrals sindicals anunciant una vaga general en cas que no es derogui l'última reforma laboral, aplicada pel PP. Encara que tímidament, donada la gravetat de la situació, els sindicats comencen a reaccionar davant la pèrdua dels drets laborals, conquistats per grans mobilitzacions i lluites socials. És urgent que els sindicats tornin a exercir el rol de contrapès dels partits polítics i governs de torn. El seu encaix en les peces que componen la nostra democràcia ha estat fonamental per aconseguir tot el conquistat i la seva passivitat no ens beneficia. Són doncs els sindicats i les organitzacions socials l'avantguarda en la lluita pels drets socials. Necessitem plena ocupació. No s'ha de permetre la precarietat laboral, la deterioració dels serveis públics, la seva privatització i el que milers de persones hagin perdut els seus llocs de treball - molts dels quals no podran tornar a emprar-se en un altre lloc- i l'accés als serveis més bàsics. Un de fonamental, la salut penja d'un fil. No ha estat suficient amb desmantellar el nostre extraordinari sistema sanitari. Encara no hem arribat al sostre de les retallades. En el Cap Numància per exemple, la plataforma d'usuaris i entitats cíviques ciutadanes, que s'ha organitzat per defensar-ho, denuncia retallades de personal, reducció dels dies d'atenció de les especialitats, derivació de pacients a hospitals privats, entre moltes altres accions que perjudiquen a tots els seus usuaris. Els CAPs del barri no han estat exempts d'aquestes retallades. I si no recuperem la capacitat de lluita i mobilització serà difícil revertir la situació actual i frenar el que s'aproxima. Des de la Marina i La Marina FM ens adherim a la campanya de la Plataforma per la defensa del CAP Numància i defensem també els CAPs del barri, El Carles Ribas i La Marina. ■

ARRELS DEL BARRI

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

El primer vol aeronàutic a Espanya va tenir lloc a La Marina || Patricia Rubio || Arqueòloga Aquella maqueta, aquell avió de paper que superà la ficció, un pilot que amb la seva joguina va poder tocar amb la punta dels seus dits el cel de Barcelona. A començaments del segle XX l’activitat aeronàutica estava considerada com un entreteniment. L’aviació era un servei públic, però no per a transportar persones, sino per entretenir-les.

L’hipòdrom de Can Tunis

La inauguració del hipòdrom succeí a les fetes patronals de la Mercè del 1883. Una infraestructura que comptava amb una gran tribuna de fusta en el que podia acollir a uns 2.500 espectadors aproximadament. Situat a Can Tunis, entre l’actual passeig de la Zona Franca, s’edificà en un terreny assecat d’unes 10 hectàrees a les faldes de la muntanya de Montjuïc. Tal i com indica el seu nom, els usos i funcions que portaven a cap eren les carreres de cavalls i exercicis d’equitació. Amb això, s’ha de sumar també la construcció del ferrocarril que traslladaven els ciutadans al hipòdrom, també conegut com la línia del Morrot.

“Uns 150.000 espectadores varen contemplar el primer vol aeronàutic a Espanya al 11 de febrer de 1910, a l’antic hipòdrom situat a Can Tunis’’ Encara que costi de creure, l’hipòdrom va tenir una temporada en el que quedà fora de servei. Fins que, el Pla Aguado va adquirir el terreny per tal d’ampliar-lo al 1904. Després d’un temps, es començà a remodelar l’espai per tal d’acollir les noves estructures del aeròdrom. L’empresa va reobrir les portes d’aquest espai al 1917 per oferir de nou les curses de cavalls i espectacles aeronàutics.

▶ Inauguració del primer vol 1910.

L’escenari al cel

Uns 150.000 espectadores es varen traslladar per tal de contemplar un espectacle únic el dia 11 de febrer de 1910. Per primera vegada al nostre país, la gent coneixeria el que era un avió i el que es suposava què faria. L’esdeveniment fou proporcionat per ‘’La Associaciación de Locomoción Aérea’’, a càrrec dels senyors José Comas Solà i Juan Sardà Ballester portant la ciutat comtal com capdavantera d’un succés únic a tot l’Estat. El pilot Julien Mamet, posseïdor d’un ‘’brevet’’ número 17 del Aeroclub de França, va pilotar un Bléirot XI equipat amb un motor Anzoni de tres cilindres i 25 hp de potencia. Tot i que, les fonts ens assenyalen que aquest succés històric va tenir lloc l’11 de febrer, segons les informacions històriques recol·lectades per Jaime Pérez, arquitecte veí del barri, ens ajudarien a precisar que: ‘’el Diumenge 06 de febrer de 1910, el fort vent regnant sobre Can Tunis que es realitza a l’hipòdrom el primer vol d’un avió a Espanya, es va proposar de traslladar-lo al Divendres 11 de febrer.’’ Els resultats que es varen obtenir en les simulacions i proves aèries de l’11 de febrer fou un recorregut de tres-cents metres. Mentre que el vol definitiu se’n va enlairar a uns 60 metres d’altura aproximadament amb una durada de 2 minuts i 8 segons de vol. Un any més tard, es va gaudir de l’especta-

2013. RSF.

cle aeronàutic i acrobàtic de la belga Hèlene Dutrieu, la primera dona pilot a tot l’Estat espanyol. Ella i el pilot francès Monsieur Gibert varen enlairar-se des de l’hipòdrom per sobrevolar la muntanya del Tibidabo. Després d’aquest èxit, es varen organitzar al 1913 un esdeveniment de vols acrobàtics per part dels pilots Poument, conegut com ‘’l’home de la mort’’, i de nou, Julien Mamet. Un vol que va durar 30 minuts a uns 1.200 metres d’alçada i que segons testimonis d’aquell moment, confirmaren que varen veure aquell primitiu objecte volador entre les Rambles i plaça Catalunya. L’activitat de l’hipòdrom, i durant un temps com aeròdrom, va tancar les seves portes al públic amb la prohibició d’apostes al 1934.

▶ Cartell de la Festa de l'Aviació del 1934. María Trinidad. La Barcelona d'abans, d'avui i de sempre. 2015.

la intenció, de que la ciutat de Barcelona, a través de l’actual aeroport, pogués gaudir d’un monument que commemorés aquests fets. Tot i que Pallarés i Andrada apostaren per que fos un monument fixes, i no pas un d’eventual. Un admirable treball per tal de no perdre en l’oblit la història de persones que varen emocionar-se i sentir l’experiència de veure que l’humà podia volar, Com si es tractés d’un ocell més dintre del caos urbà amb la llibertat d’un lloc tant gran com l’oceà, el cel. ■

Valors patrimonials, valors humans

Enric Pallarés i Josep Andrada, propulsors de la FPAC, varen iniciar el projecte de reconstruir el Bléirot XI que va sobrevolar Barcelona al 1910, tal i com s’hagués fabricat a l’època. Dos homes que juntament amb l’ajuda d’experts en aeronàutica, i gràcies a la subvenció d’AENA, varen poder manufacturar i enlairar amb les seves mans el primer avió que va solcar el nostre cel. Aquesta reconstrucció va estar exposada a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat des dels mesos de Febrer fins a l’Agost de 2010. Amb

▶ 1911.Hipòdrom de Can Tunis. La belga Hèlene Dutrieu, la primera dona pilot a tot l’Estat espanyol després del su magnífic vol. Proc. La Actualidad nº 237 del 14 feb 1911

Agraïments: en aquesta edició cal agrair la documentació i treball de Julio Baños i Jaime Pérez.

ACTUALITAT

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

La quotidianitat exposada al Consell del Barri

Dos nou vicepresidents faran control de les respostes de l’administració als veïns || Esther Pardo || Redacció Doncs continuem amb el tema de la participació ciutadana encetat a la Marina del mes passat. Aprofitem que el passat dia 11 d’abril es va celebrar el Consell de Barri. Aquesta vegada va ser a la casa de l’Agricultura, a la Marina del Prat Vermell. Hi ha molta diferència d’assistència amb quan es fa a la Sala Pepita Casanellas, on sempre hi ha molta més persones. Sembla que fa mandra arribar a l’extrem del barri més pròxim al mar. O potser el que passa és que és un espai nou, i costa d’habituar-se. L’ajuntament defineix el Consell de Barri com l’òrgan de participació més proper que el veïnat té per poder informar-se i opinar sobre totes les qüestions que afecten la vida del seu barri. En aquest últim consell, es va donar resposta a les reclamacions que s’havien fet en el consell anterior i també el dia que l’alcaldessa Ada Colau va venir al barri per compartir una estona amb els veïns. La Consellera Esther Pérez i el regidor Jaume Asens, van anar explicant el que ha fet l’Ajuntament des de llavors que afecta al nostre barri, com ara incloure la Marina al Pla de barris de la ciutat per desfer les desigualtats amb d’altres barris i sobre tot en el referent a la salut i als joves, intervenint en l’absentisme escolar i en l’augment de l’agressivitat. També s’ha inclòs en el pla de pobresa energètica. Mitjançant la Taula de Desnonaments, el nostre barri n’és un dels més afectats, s’han pogut ajornar tots.

▶ Neus Borrell, Esther Pérez, Jaume Asens, Xavier Ferrer i Manel Coronado durant el Consell.

Una altra qüestió a la qual l’Ajuntament no pot donar explicació és perquè no s’han començat els treballs de la línia de metro que estaven previstos per al dia 15 d’aquest més. La Generalitat ha de donar les explicacions. La taula de mobilitat, també està estudiant la modificació dels trajectes dels autobusos per poder tenir atesos tots el veïns, sobre tot els usuaris de la línia 13. El passat dia 9 va acabar el termini per presentar les demandes dels veïns per al PAD. S’han recollit totes les propostes de tots, n’hi ha de tant diverses com fer una sortida al mar perquè el barri pugui recuperar la seva ànima marinera; passant per la sol·licitud d’espais per als joves, d’entre altres. També s’ha sol·licitat una escola de música i un taller-escola d’arts i oficis, cosa

que trobem molt important. En el Consell de Barri del passat 11 d’abril, van ser nomenats vicepresidents la nostre veïna Neus Borrell i el veí Manuel Coronado. El procés que segueix passa per la proposta de les persones que fan les entitats del barri. La tasca que tenen aquestes persones és la de recollir les queixes dels veïns i fer el seguiment fins que arribi la solució al problema que presenten. Fan feina d’intermediaris perquè les propostes no quedin oblidades. Neus Borrell, és nascuda al barri i ja fa temps que està compromesa amb el moviment veïnal; va començar a la Unió d’Entitats fa més de quinze anys i després ha continuat amb els artistes. És optimista amb l’evolució a nivell participatiu que està ex-

Rafel Vidal

perimentant la Marina, però creu que encara falta més unitat entre els diferent barris que la composen. Des de fa un parell de mesos, col·labora en aquesta revista a l’espai del Formiguer junt amb l’Elena Garcia. Manel Coronado, viu al barri des de l’any 1987. Pertany a la Unió d’Entitats formant part de la comissió d’educació. També és a l’associació de veïns Eduardo Aunós. Porta molts anys vinculat als moviment veïnals. Per ell, ser al Consell de Barri és important perquè des d’aquí es pot treballar per al futur de la Marina i aconseguir el desenvolupament cultural i econòmic del barri. Diu que des del consell hem de treballar perquè sigui un barri d’oportunitats tant pe negoci com de treball per a la gent que hi vivim. ■

APALIM: 10 anys de bon rotllo i esperit inquiet Mari Sanz, José Antonio Olalla, Milagros Temprano i Oscar Pompas, son quatre dels al voltant de 100 membres que té l’Associació per a la Promoció d’Activitats Lúdic-Infantils de La Marina (APALIM) i que aquest 2016 fa 10 anys des del seu naixement el 2006. La conformen pares i mares de família que inquiets per realitzar activitats per als seus fills, que en el seu moment estudiaven a l’escola SEAT, van decidir associar-se a causa de que l’oferta d’activitats d’extraescolars i la dels AMPAS era limitada al barri. La burocràcia en canvi, va poder amb la iniciativa, sobretot la manca d’espais i d’ajudes. Davant les traves van

reorientar els seus objectius: constituir un grup de amics per a participar en activitats que els reportessin benestar, diversió y passar bones estones. Els actes que mouen els seus socis son el carnestoltes, les festes de Nadal, les festes del barri i també participen d’altres activitats que es realitzen cada any perquè formen part de la taula de cultura que agrupa la Unión de Entitats. La seva visió del barri passa per la necessitat de “fer pinya” entre totes les entitats i les iniciatives que s’hi realitzen per a dinamitzar més i millor el barri. Felicitats APALIM, seguiu fent barri! ■

ACTUALITAT

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Preinfant posa en marxa el seu grup Teaming per aconseguir microdonacions mensuals

▶ Mare del Programa Preinfant.

|| Redacció ABD, Associació Benestar i Desenvolupament, ha posat en marxa un grup Teaming per Preinfant, el programa que cada any acompanya un centenar d'adolescents i joves embarassades i mares en risc d'exclusió social. Teaming és una plataforma en línia que permet fer microdonacions mensuals regulars a la causa social que triï cada persona. D'aquesta manera, el "teamer" (la persona que s'uneix a la causa) aporta 1 euro mensual d'una manera ràpida i senzilla. Amb aquestes microdonacions podem aconseguir que aquestes dones i els seus fills i filles tinguin productes bàsics d'higiene, puericultura i paneretes de primera posada. Amb 1.500 euros es podrien aconseguir 50 lots de productes d'higiene per a nadó, 93 caixes de bolquers (90 unitats, 8.300 bol-

ABD

quers) o 30 canastretes de primera posada. Col·laborar amb la causa de Preinfant a Teaming, o amb qualsevol altra, és senzill: només cal unir-se al grup de la causa a la qual s'és més afí. Primer et registres i després dónes el teu número de compte o targeta perquè descomptin l'euro mensual. Per descomptat no hi ha cap tipus de comissió i tot el que dona es destina íntegrament a la causa. La comunicació constant a través del grup Teaming permet explicar l'evolució del projecte i deixar constància dels èxits aconseguits amb l'ajuda dels " teamers ". ■ Si vols conèixer el Teaming Preinfant i unir-te al grup pots consultar https://www.teaming.net/ preinfant- acompanamientoalamaternidad Si prefereixes fer una donació directa, escriu-nos a unete@abd-ong.org

Associació Benestar i Desenvolupament

6 OPINIÓ

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

facebook.com/lamarinacat

Els papers de Panamá:

ATOTAVEU,

evasió fiscal de la gran riquesa una gran iniciativa d’Òmnium Cultural Laura Subiñas

José Mª Perez

Advocada

España segueix sense formar govern Antonio Ujeda García El emporio periodístico de mi barrio:-)) Quizás se tendrían que limitar los gastos electorales. También, muchas veces, el ombliguismo de unos y otros hace que no se llegue a un acuerdo, quizás deberían saber la responsabilidad que tienen y mirar por el bien de la gente. Trobada amb el equip del programa "Més a prop teu" de la Marina FM, presentat per Javier Artiga Emilio Espadas Un buen equipo para una buena radio. Paco Femradio Todo un profesional y mejor persona. Fira Marinera de l’Associació de Comerciants de La Marina Emilio Espadas Muy bien, es un paso más para una Marina más cosmopolita y acogedora.

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) format per 370 periodistes de més de 76 països, ha treballat durant un any per treure a la llum la realitat de l'evasió fiscal a Panamà. Durant els anys 1977 fins al 2015, el despatx panameny d'advocats Mossack Fonseca ha sigut el braç operatiu d'un procés de creació de 214.488 societats mercantils opaques (no operatives, denominades offshore) depositàries de diners no declarats als països d'on emergeixen. Aquestes societats superen, en diners, el Producte Interior Brut (PIB) de Regne Unit i Alemanya plegats. La situació posa de manifest la fugida de capitals actius financers cap a països on la legislació fiscal és més tolerant. Es tracta (curiosament) d'una conducta procedent d'un sector social influent, professionals amb renom i classe alta, influent, amb gran capacitat adquisitiva, que provoca que el pes del sosteniment de la despesa pública caigui en mans de la classe mitjana. Com a resultat, un sector

privilegiat gaudeix de la seguretat ciutadana d'Europa sense pagar els seus costos, traslladant els seus ingressos a un paradís fiscal. Us imagineu que tot el nucli de classe mitjana tingués societats opaques a Panamà? S'agafa la nòmina, la pensió, les subvencions i es fa una guardiola a Panamà. No es declara a Espanya i baixen els ingressos de la Seguretat Social i acomiadem a funcionaris, i retallem en serveis públics i deixem que els carrers, hospitals, escoles, mercats, carreteres... no s'obrin, no es millorin, ni es reparin. Es produeix així la ruptura de la cohesió social i la tornada enrere (més encara) dels avenços socials aconseguits per la conquesta de l'Estat del Benestar. Els principis bàsics de Dret Tributari d'igualtat i progressivitat (qui més té és qui més tributa) es trenquen per un buit legal. No s'eludeix l'obligació tributària, però sí que s'evadeix la declaració de guanys al lloc on s'obté el seu rendiment. El que no és legal està permès? No, el que no està permès és que el discurs de la legalitat amagui conductes socialment immorals. ■

▶ Pérez a Can Batlló durant l'acte.

El passat 27 d'Abril em van convidar a participar representant al barri de la Marina en el recital de poemes solidaris en llengua original dels països participants, explicats en català i organitzat per Òmnium Cultural. Va ser una experiència molt enriquidora i molt emotiva, capitanejada per Carme, amb la sala plena i molta assistència de veïns del nostre barri. Es van poder escoltar idiomes com, quechua, tagalo, anglès, ja-

ponès, guaraní, ucranià i molts més, que durant les dues hores i mitjana, que va durar el recital van fer que se semblés curt. Des d'aquí, animo a les diferents entitats a organitzar actes d'aquest tipus, que convida a compartir cultures i a conèixer per mitjà dels poemes a les gents que arriben a la nostra terra, i a més un gran instrument d'integració. El que s'ha dit, felicitats Òmnium! ■

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: Què li sembla a vostè que hàgem de tornar a fer eleccions,

Luisa García / Rafel Vidal

per manca d'acord entre els diversos partits polítics? Julian Rubio, 56 anys, pulidor

Em sembla molt malament perquè tornarà a ser el mateix en les pròximes eleccions. Hauran d'arribar a un acord, és una despesa que ha d'assumir l'estat. No miren per la gent, només volen arribar al poder.

Em sembla fatal, perquè a mi m'agradaria que tots es posessin d'acord. Perquè tornar a votar una altra en tan poc temps? No té sentit perquè no s'han posat d'acord ells. Aquest era el mandat que els hem donat, i ara el que passarà és que molts no aniran a votar.

Elisa,

67 anys, mestressa de casa

José, 27 anys, treballa :

A mi em sembla molt malament, això és una vergonya. El que haurien d’estar és més aquí, perquè passen moltes coses. Això s’està posant molt malament, aquest és un barri marginal.

SE VENDE Silla CAPRI Modelo EAC motor eléctrico Una silla para personas disminuidas físicamente con motor eléctrico con una autonomía de 15 Kilómetros. Se compró el 29 de Marzo 2016 al precio de 2.490 Euros. Sin apenas uso. 1.100€ Precio negociable. Preguntar por el Sr. RAFAEL 607 933 704

Penso que ja hauríem de tindre un govern, ja es van fer unes eleccions. Ja s'haurien d'haver posat d'acord i intentar solucionar abans de tornar a votar de nou. No s'ha avançat i encara som un altre cop igual cap enrere en comptes de cap endavant.

Isabel, 40 anys, treballa

Iván Nicolás, 32 anys, treballa Em sembla malament, perquè són tots una colla de lladres. Jo crec que si s'han fet eleccions ja, s'haurien de respectar, perquè aquí n'hi ha gent passant gana i els partits segueixen "chupando del bote" cada mes.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

A les nostres xarxes

OPINIÓ

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Recuperem el patrimoni perdut

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Oriol Granados El 1991, ara fa 25 anys, a La Marina – abans La Zona Franca- es va erigir el primer monument artístic. Fins aquell moment no hi havia cap, al igual que als barris de la perifèria urbana. Coincidint amb el canvi d’imatge que es pretenia per la ciutat, era el moment de “monumentalitzar les perifèries urbanes de Barcelona”. Per aquest motiu, des d’Accions Integrades a la Zona Franca de l’Ajuntament de Barcelona s’encomanà fer aquesta obra a un grup d’artistes dirigits per Antoni Asensio. El lloc triat varen ser els jardins de Sant Cristòfol. Sota el títol de Dique Seco, un grup constituït per 10 artistes de diferents disciplines varen realitzar un performance, una obra d’art contemporani avantguardista, on es combinaven diferents expressions artístiques. Dique Seco, el títol, feia al·lusió al sentiment nostàlgic de la pèrdua de la mar que ha sofert La Marina pel creixement de la ciutat. L’acció presentava, al voltant de l’escultura, camps diversos com pintura, la música, la dansa i la fotografia. El performance, realitzat el setembre d’aquell any, va ser un èxit i els autors deixaren com a llegat, per que els veïns i les veïnes del barri pogueren

▶ Fotos de l'11 de juliol de 1991 amb el conjunt de pintures que varen ser donades. D’autor desconegut

gaudir d’aquesta obra alhora que s’enriquia artísticament La Marina, l’escultura i les pintures: 8 pintures acríliques de grans dimensions. La donació fou recollida oficialment en un acord que comprometia a l’Ajuntament a la conservació, a disposar el quadres en llocs públics acordats per poder contemplar-los i a notificar qualsevol canvi d’ubicació. Però, passats 25 anys de la donació, que se’n ha fet d’aquesta obra? L’escultura, un tan abandonada a la seva sort i sense cap placa de la identifiqui, es manté als Jardins de Sant Cristòfol. Ara bé, les pintures dels quatre artistes on són? Fins ara, hem pogut recuperar

dos d’aquest llenços, els de Antoni Asensio. Els altres se sap que havien estat ubicats: els de Juan Guillen als locals de l’AVV de Sant Cristòfol, quan aquesta associació estava sobre l’antic mercat, els de Neus Higuera al Centre Social de la CAPA, juntament amb els d’Antoni Asensio ja recuperats, i els de Javier Puértolas als locals de l’AVV de la Viña. Cal fer, doncs, un esforç de memòria entre tots per recuperar aquest important i valuós llegat artístic, un patrimoni que pertany a tots els veïns i totes les veïnes de La Marina i col·locar-los de nou, pel gaudi general, en edificis públics del barri. ■

Columna grega Myriam Reyes Estic indignada.” Va deixar anar l’aire pel nas amb força. “Estic com els gats quan bufen.” Jo la mirava atentament. És tot un espectacle veure com les persones canvien d’estat en poc segons. “Tu em coneixes, soc una persona tranquil·la. Tinc capacitat d’empatitzar, peró cada cop entenc menys aquestes actituds. La mala educació. L’agresivitat a la qua de la fruita...”. “Estic cansada. Potser tinc un mal dia. Però hi ha moments que no entenc res. Les coses que necessiten una solució mes ràpida es converteixen en triologies de El senyor dels anells.” La veritat és que tots tenim dies bons i no tan bons. Em feia patir. No havia vist mai a l’Ampar tan cansada i havent perdut la confiança en les persones. Potser, a les portes de dies més llargs i lluminosos, i deixant anar allò que un dia vam callar, perquè no es “politicament correcte” si sense faltar el respecte diem el que pensem o marxem si sentim que ens tracten com no ens mereixem. Potser seguirem confiant, serà un acte de fe. El tiempo pasa al margen de la gente Y la gente se esconde ante ese paso El mundo huele a miedo y a fracaso Y la vergüenza ya no es inocente… Ojalá, de Insomnios y duermevelas, Mario Benedetti ■

L’acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

Julieta

L'últim film d'Almodóvar té molts ingredients per a considerar-lo el millor de la seva filmografia. El grau de maduresa del cineasta manxec, la nul·la presència dels seus tics més habituals i el centrar-se en un estupend guió de base, sobre tres relats de la Premi Nobel nord- americana Alice Munro, un repartiment excel·lent i una banda sonora d'Alberto Iglesias excepcional que se centra en la història d'una dona ja en la cinquantena, Julieta (Emma Suárez, Adriana Ugarte de jove) que té previst anar-se'n a viure a Portugal amb la seva parella, veurà truncada aquesta expectativa al trobar-se per casualitat amb la millor amiga de la infància de la seva filla i decidir quedar-se a Madrid i reprendre els records de Antia, la seva filla. Un llarg flashback, ens porta a un viatge en tren d'una Julieta de 25 anys on coneixerà en Joan, el que serà l'amor de la seva vida, després d'uns esdeveniments de tintes oníriques propers a "Estranys en un tren" del mestre Hitchcock. Ambdós es tornaran a trobar i reprendran el seu idil·li del ferrocarril en terres gallegues, un altre encert les localitzacions vàries de la pel·lícula, totes estupendes. Amb una majordoma, propera a la de "Rebeca", altra vegada Hitchcock, interpretada per una esforçada Rosy de Palma, que serà qui desencadenarà el drama de la historia. Obligant Julieta a iniciar una cerca infructuosa, obsessiva i malaltissa de la seva filla, cerca no només física sinó mental. M'agradaria destacar l'escena en què la Julieta jove es converteix en la gran. La seva filla i una amiga la treuen de la banyera on està deprimida i l'abriguen amb una tovallola, li eixuguen els cabells tapant-li la cara; quan li treuen aquesta tovallola, ja no es Adriana Ugarte sino Emma Suarez i fins al final als Pirineus aragonesos serà ella qui protagonitzarà la resta del relat. Gran film d'un Almodóvar en plena forma i que ens fa pensar que ens arribaran més obres de maduresa com aquesta excel·lent "Julieta". ■

Educació Aquestes setmanes ens trobem en ple procés de preinscripció a les escoles bressol i als centres de primària i secundària de tot el país. Repetim els rituals de cada curs, jornades de portes als centres, informacions als mitjans sobre les grans xifres de l'ensenyament, les queixes del sector i l'oposició política sobre la manca de recursos públics i, finalment, les sol·licituds dels pares i les puntuacions per comprovar a quin centre anirà el nostre fill o filla. De tot plegat, crec que hi ha un parell de qüestions nuclears que no reben prou atenció de tots nosaltres. En primer lloc, les ratios, és a dir, el nombre d'alumnes per aula. Segons la ubicació de, per exemple, un centre públic de primària podem tenir un curs amb 16 alumnes i el mateix curs amb 28 nois i noies a un altre poble o ciutat! D'altra banda, la mobilitat del professorat. Veritable malson per consolidar aquells centres que aposten per projectes educatius singulars que requereixen, per exemple, especialistes en idiomes o tecnologia. I resulta que la direcció d'aquests projectes no poden triar els seus equips i retenir als professors que millor encaixen en la seva línia pedagògica. No tot és qüestió de pressupostos a l'ensenyament, ni pantalles tàctils per aula. Sentit comú de poder treballar amb els millors professionals o atendre als nens com es mereixen semblen dues bones receptes. ■

ACTUALITAT

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Què li sembla el procés de participació ciutadana que va realitzar l'Ajuntament de Barcelona per construir el Pla d'Acció Municipal que s'aplicarà els pròxims anys?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Sergi Sarri

Les 10 mil aportacions a la web i 30 Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Jordi Fexas debats demostren que la ciutadaMàster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia nia tenia fam de participació i Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Aci la llibertat. respondrem amb el retorn tivista social i polític. Ciutadà comprodel resultat final. Cal reviEnguany s'ha volgut innovar amb un plataforma web i mès amb el moviment veïnal i associatiu. sar també el que podem en positiu. Però s'ha deixat de banda tota la gent que no millorar però estem es mou amb facilitat per Internet. I s'ha disminuït també Parteix d'una bona voluntat, que nosaltres comconvençudes que la capacitat de participació presencial de la ciutadania partim, la d'augmentar la participació de la ciutaaquest és el camí no associada. dania en l'elaboració i planificació de les prioritats per governar de la ciutat. Ara bé, a la pràctica, i em sap greu dir-ho, obeint. poca cosa ha aportat quantitativament i qualitativament respecte als processos de participació dels PAD anteriors.

Ángel Lao Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. Valorem positivament que el govern actual hagi recuperat un procés participatiu com es feia en època d’alcaldes socialistes, però trobem a faltar mecanismes de control del grau d’assoliment del PAM i PAD’s definitius. No tenim notícies de com es contestaran les aportacions rebudes i tampoc entenem perquè s’ha fet el procés externalitzant-lo a empreses, quan sempre s’haJosé Antonio via fet amb els proCalleja pis recursos de l’Ajuntament. 47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc. És criticable que s´hagi externalitzat/privatitzat el procés de participació del PAM amb un cost de 500.000 euros, "quan s´hauria de fer des del propi ajuntament ". Els eixos i continguts sobre els que es podia opinar i fer propostes eren massa dirigits i molt genèrics. N´hi ha dubtes també envers quins criteris es faran servir per triar les propostes proposades.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills. Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona. Estem d'acord en què la ciutadania participi en la confecció del PAM, sempre que no comporti un augment significatiu de despesa quan hi ha altres prioritats d'emergència social. També és participació acceptar les propostes dels partits aprovades als plens, ja que representem a la ciutadania.

M. Lluïsa Pahissa Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència. Des de la CUP Capgirem entenem la participació política com un procés d’inici a fi. Per tant, trobem paradoxal que l'avaluació i la selecció dels milers de propostes generades per aquest procés es faci sense la participació de la ciutadania.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

ACTUALITAT

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Les formiguetes consoliden la seva secció Van iniciar una sèrie de vídeos de demandes veïnals i van aconseguir compromisos de l'Ajuntament per resoldre’ls La secció va començar ara fa tres mesos i consisteix bàsicament a donar visibilitat i fer seguiment als temes que veïns i veïnes del barri demanden com a necessitats quotidianes. La seva missió consisteix en que les reclamacions veïnals siguin ateses per part de l'ajuntament. Aquest mes faran un pas més com una aposta per la Marina Digital i assumiran el Nieves Borrell, 51 anys, administrativa, Artista. Fa poc va presentar una col·lecció de quadres a la Biblioteca Francesc Candel- amb passió per la música del tambor...

Com t'involucres en les qüestions del barri? Després de participar en espais com els consells de barris i les audiències públiques em vaig adonar que la majoria de les coses que la gent demanava no es complien ni arribaven a cap lloc. Què creus que hi falla? La comunicació entre els qui demanden i entre els qui han de fer. Quin creus que és el nostre paper com a veïns i veïnes? Al barri els veïns som molt "passotes", la gent solament es preocupa quan el problema és d'ells però quan el problema el té un altre els és igual. Què implica aquesta actitud? Que tot estigui malament. Una veu coses i al final s'adona que sempre som els mateixos que estem en tots els fregats i som molt pocs en relació amb la quantitat de persones que vivim al barri. Què li diries a la gent que no s'implica al barri? Que surtin al carrer i mirin el que tenen al voltant i no solament de la porta de casa seva cap dins. ■

format de vídeo. Els treballs aniran sortint aquest mes al facebook i a la pàgina web de La Marina. A la fi de conèixer-les millor els oferim una petita entrevista amb aquestes dues dones que simulen la força d'un exèrcit quan es tracta de combatre, insistir i persistir per donar resposta a les necessitats del barri. Elena Garcia, 66 anys, dos fills i tres néts. Amant de la cultura i el bon entreteniment. Es considera una militant de l'acció veïnal.

Se't veu a tot arreu, com és que tens consciència de barri i què et fa involucrar-te d'aquesta manera? Perquè crec fermament que si tots treballem una miqueta per tots, al final aconseguirem millorar i funcionar millor. Què falla a parer teu al barri? Creu-me que m'agradaria saber-ho per poder posar-hi remei. Però no és d'esperar que tots els altres ens facin la feina. Si nosaltres no assumim el que ens toca això no funciona. No apreciem les coses bones del barri, un clar exemple és el teatre en la sala Pepita Cassanelles, és bo i hi ve poca gent. Després és lògic que ho treguin de la programació; i llavors sortirem a reclamar alguna cosa que ja teníem però que no hem sabut valorar. Què els diries a la gent que no s'involucra al barri? Que és important que ho facin. Al cap i a la fi pertanyen al barri, a la ciutat i no solament a la seva finca i per tant, tots hem de posar una miqueta de la nostra part. Hem d'aprendre que l'administració no ho pot fer tot.... Una part ens correspon a nosaltres. ■

|| Redacció

Gran bassal al carrer de Cisquer amb Ulldecona en èpoques de pluja Martin Maldonado Reclamació veïnal 06/04/2016

Reparar el forat on hi havia un fanal al c. M. de Déu del Port 332-334 José Sánchez Reclamació veïnal 09/04/2016

L'armari trencat a Gran Via / Carrer Quimica ja està arreglat Reclamació d'Elena Gar cía a l'Audiència Pública del 15/03/2016 i atesa el 02/05/2016

Retirar cartells que es posen davant els comerços i que dificulten la mobilitat Rita Granada Audiència Pública 15/10/2015

Col·locar rampa per cadires de rodes a les escales del c/Alumini 14 Carmen Sánchez

Reclamació veïnal 18/02/2016

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

“Els nostres barris mantenen una vida comunitària que en altres llocs ha desaparegut” Entrevista amb Ana Menéndez, Presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona LES SEVES FRASES

“Socialment no estem generant projectes, la nostra sociabilitat ha passat a dependre de les nostres mascotes”

▶ Ana Menéndez durant la 44a Assamblea de la FAVB.

|| Yohany Limpias || Redacció Pianista de professió i de 52 anys d'edat, Menéndez és presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Satalia, un veïnat del Poble Sec, als peus de Montjuïc, que ha batallat pel reconeixement de la seva identitat i patrimoni. Participa també al Centre d'Estudis de Montjuïc. És part de la junta de la FAVB des de 2011 i davant la sortida de Lluis Rabell en les passades eleccions al parlament, va assumir la presidència, càrrec en el qual acaba de ser ratificada el passat 9 d'abril en la 44 Assemblea de FAVB. Els seus aires solts i un somriure amable generen sensació de confiança i proximitat solament encetar la salutació. Toquem un ventall de temes; el govern de Colau, el viure a la ciutat, els joves i els majors, el treball de les associacions veïnals, la FAVB i el barri.

Conversem a la terrassa d'un bar de Poble Sec. Com afronta la presidència de la FAVB? Porta uns mesos… Amb il·lusió. Sempre hem intentat tenir una mirada local però dins d'un marc de ciutat ampli. Ens hem interessat per veure com encaixen els nostres barris en el conjunt de la Barcelona Metropolitana i no només en la Barcelona dels barris. I encaixen? Si, clar. Tenen raó de ser per la diversitat i el component històric que aporten. La ciutat va evolucionar a partir de petits nuclis que van constituir agregacions de la “gran ciutat” i aquests petits nuclis mantenen una vida comunitària que ha desaparegut en altres contextos urbanístics. Als nostres barris no s'ha perdut la dimensió humana de la convivència urbana. Des dels mitjans es té una visió d'una FAVB poc crítica amb a l'Ajuntament...

Ja tenim teatre! || Esther Pardo || Redacció El dia 24 d'abril va passar a la història de la Marina com el dia que va arribar el teatre. Es van obrir les portes de l'escenari de l'escola Bàrkeno per acollir al grup "Amics d'Alpha 63" que van representar Candel l'altre català de la que en són creadors a partir de retalls de llibres del Paco. Aquesta obra ve de la mà de la Fundació Paco Candel i va formar part dels actes de celebració dels 50 anys de la publicació de Els altres catalans que van tenir lloc l'any passat. És tot un esdeveniment que hagi tornat el teatre al barri i que ho hagi fet amb el nom

de Paco Candel. El teatre era ple i tots els assistents van sortir molt contens. Cultura i espectacle!! Ens en cal molt més a la Marina. Esperem que aquest hagi estat només el començament i que a partir d'ara podem veure teatre al barri de manera habitual. ■

FAVB

Reivindiquem sense parar la independència política que sempre ha tingut i té la FAVB. Tenim un diàleg fluït amb l’ajuntament però continuem sent crítics. Ara mateix estem posant els punts sobre les is sobre el procés del Pla d'Acció Municipal (PAM), sobre decisions que estan per venir i sobre la feblesa manifesta del govern.

“Un dels problemes de la Marina és l'atomització de totes les iniciatives” Quins són aquests punts sobre les is en el procés del PAM? Valorem l'esforç que ha fet l'equip de govern, perquè en veritat hi creuen, però d'al-

“Treballar l'hort del barri i compartir aquestes hores del vesprejar amb els meus veïns em va fer reconciliar-me amb la ciutat” tra banda encara que tu obris i facilitis canals de participació no necessàriament la gent hi participarà. La Participació és molt més complexa. És un tema que posa el dit a la nafra d'en quina societat vivim. Preval l'individualisme i no la cooperació i la gent encara té poques ganes de participar. … això perquè el govern tingui respecte pels processos que s'obren fora del marc institucional, que el moviment associatiu reclama i que forma part del seu ADN. Nosaltres fa molts anys que treballem en la participació i per això reclamem respecte, mentre que sabem les dificultats que comporta. L'equip de govern no ha sabut fer visible la participació de les entitats i associacions veïnals. Per què? Perquè va elaborar un document de PAM incloent moltes de les propostes de les entitats, però no va veure quines procedien de les entitats i associacions, no ha sabut ferles visibles.

info 1

Maig 2016

info Maig 2016 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 23

Feliç Aniversari,

Iniciativa

Garantia Juvenil Aixequem parets, construïm futur

pàg. 2

pàg. 3

el suplement TIAF info compleix

Info Jove pàg. 4

2 anys! Nota Editorial

Com passa el temps!

embla que va ser ahir quan ens van demanar que forméssim part de la TIAF. Era un embrió, estava en ple procés de naixement i tots podíem posar el nostre gra de sorra en aquella nova experiència que arrencava. No sabíem com aniria, que passaria, fins on arribaríem, era nou, érem els pioners. En un primer moment sonava bé, però ens semblava massa gran. Ho aconseguiríem? Era tot una fita unir en un mateix punt de trobada a entitats, professionals i serveis per treballar de forma conjunta per als infants, joves, adolescents i les famílies del barri. Com a entitat vinculada als mitjans de comunicació ¿quina seria la nostra tasca dins de la TIAF? Doncs formar part del grup de comunicació. Semblava fàcil, nosaltres ja en fèiem, però en aquesta ocasió era una cosa diferent. Era formar part d'un grup de treball, de posar idees comunes per aconseguir que la informació de cadascun dels tentacles de la TIAF arribes a tothom que hi treballava. Va ser lent, però al final més o menys ens hi vam sortir. Ja sabíem el que es feia a cada grup de treball. Però ens calia créixer i fer visible el que estàvem fent, no servia que només ho sabéssim nosaltres. D'aquesta necessitat d'explicar el que fèiem, va sortir la idea d'editar un suplement dins de la revista La Marina. Era tot un repte. ¿Aconseguiríem omplir 4 planes de continguts de la TIAF? Semblava fàcil, inclús alguns volien fer-ne 8, EJEM.)

Molta gent no ho sap, però vull deixar clar que l'AMCL maqueta i edita el suplement, però no el redacta. Això és el que li dóna valor, que està fet per la gent que forma part de la TIAF i té alguna cosa a dir. Els principis com en tot, van ser complicats ¿La gent voldria escriure? Com ens agraden els reptes, vam haver de començar a explicar als companys com havien de fer els articles, les fotos, els hi parlàvem de temps d'entrega, de tancament d'edicions. Ells ens deien "això és molt complicat", "¿Com és mesura l'espai del text?"... Ara que complim 2 anys, podem dir que la prova està més que superada. Els que abans et deien "són moltes paraules" avui et diuen "¿no podem tenir més espai? Això vol dir dues coses molt importants. La primera és que la gent que forma part de la TIAF fa coses. La segona és que tenen ganes d'explicar-les i arribar a tothom. Per tant des d'aquí, només ens queda dir-vos GRÀCIES, per fer créixer el suplement, perquè això vol dir que també ha crescut la TIAF, Un nadó que ja no ho és tant, que cada vegada té més coses a dir, i això és perquè segueix el seu camí, que definim, marquem i dibuixem entre tots. Moltes felicitats a tothom pels 2 anys del Suplement TIAF. Per cert, el repte encara no s'ha acabat, volem créixer més. T'hi apuntes? Joan Barutel President Associació de Mitjans de Comunicació Local Editora de la Marina

info

Maig 2016

Què és la Garantia Juvenil? La Garantia Juvenil és una iniciativa europea d’ocupació per a reduir l’atur juvenil dirigida als joves entre 16 i 29 anys que no estudiïn ni treballin. Aquesta iniciativa es va iniciar l’any 2014 i, a Barcelona, a data 8 d’abril de 2016 hi ha 4.409 joves inscrits al registre Nacional de Garantia Juvenil. D’aquests, el 71,47% són beneficiaris del programa. Al districte de Sants, 574 joves estan inscrits a Garantia Juvenil, els quals representen dels quals el 18,77% resideix al Barri de la Marina. A Catalunya, el Servei d’Ocupació impulsa la Garantia Juvenil a través de tres itineraris. El primer itinerari, adreçat a joves que tenen un objectiu professional definit i la corresponent formació, el configuren un conjunt de serveis i recursos que ofereixen acompanyament i suport a la recerca de feina i/o l’oportunitat d’ampliar l’experiència professional a través de pràctiques o un contracte laboral. El segon itinerari, adreçat a joves que necessiten definir el seu objectiu professional i/o reforçar la seva formació i experiència ofereix una gran diversitat de programes que s’adapten a tots els perfils de joves. El tercer itinerari ofereix recursos i suport a joves emprenedors que tinguin la voluntat de posar en marxa una idea de negoci. Per a més informació sobre el contingut específic de cada un dels programes es pot consultar el Dossier dels Programes de Garantia Juvenil a Barcelona.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel. -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO). -Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Toni Vidaechea (F.H. Sant Pere Claver). -Sergi Delfa i Laura Cuenca (Espai Jove la Bàscula). Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Quins requisits s’han de complir?

Els REQUISITS per a poder participar són: - Tenir la nacionalitat espanyola o de la Unió Europea. Així mateix, podran inscriure’s, els estrangers titulars d’una autorització per a residir al territori espanyol que habiliti per a treballar. - No haver treballat en els 30 dies naturals anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. - No haver rebut accions educatives que comportin més de 40 hores en els 90 dies anteriors. - No haver rebut accions formatives que comportin més de 40 hores en els 30 dies anteriors.

Com es pot fer la inscripció?

Si el jove compleix tots els requisits, pot dirigir-se als Punts d’Informació Juvenil de la ciutat i a Porta 22, al carrer Llacuna, 162, a fer la inscripció. Es pot consultar la disponibilitat de dates i llocs en el següent enllaç. Un cop inscrit, la seva Oficina de Treball de referència contacta amb ell i el deriva a l’itinerari que més s’adequa al seu perfil professional. Si el jove té una incidència amb la inscripció, si vol conèixer en profunditat totes les accions i recursos que ofereix la Garantia Juvenil, el contingut dels programes, saber quin es el que més s’adequa al seu perfil pot dirigir-se al seu Punt d’Informació Juvenil de referència, on, l’Impulsora del Districte li oferirà aquest assessorament. L’impulsora de Sants és la Maria Berga i es troba tots els dijous al Punt d’Informació Juvenil a la Casa del Mig del Parc de l’Espanya Industrial. El dijous 19 de maig estarà a l’Antenta de la Marina, ubicada al Centre Cívic Pepita Casanellas per a resoldre qualsevol dubte!

info 3

Maig 2016

AIXEQUEM PARETS, CONSTRUIM FUTUR Projecte: Abans de decidir has de provar Aquest darrer trimestre al projecte de l'Abans hem iniciat el taller de construcció, amb els 12 joves que formen el grup actualment. Vam començar amb un grup molt heterogeni, sense massa expectatives i amb tota una història individual de fracàs en la seva formació. A mida que ha anat passant el temps, el compromís amb la tasca ha anat en augment. Cada cop es senten més orgullosos del que estan construint entre tots, i per tant anem veient com creix l'autoestima, el sentiment de pertinença, el desig de fer-ho bé, la seguretat en ells mateixos, el permetre's equivocar-se... El nostre anhel és que el seu pas pel projecte no només els doni aprenentatges concrets i útils, sinó que també els empoderi amb més recursos personals per encarar el seu futur. La nostra valoració és que han fet una bona experiència de treball en equip, que els mostra de què són capaços.

Sant Jordi, llibres, roses i Jam Session Infantil Amb motiu de Sant Jordi, el passat 22 d’abril va tenir lloc una nova edició de Jam session infantil. I de la lectura de contes... malauradament no vam tenir quòrum per la pluja i es va anul·lar.

info

Maig 2016

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula A l'abril a l' Espai Jove El Projecte d'orquestra infantil "Integrasons" va celebrar el seu fi de curs fent improvisació. Música i pedagogia al territori.

Vam realitzar un nou concert per Take Away, al Parc de Can Sabaté amb les actuacions de XDROP & KID HASH i el micro obert dels joves artistes del barri.

Vam gaudir de la semifinal del Festival Brot 2016. Amb actuacions de Kids from THE 90'S, Rotten Row, The Lighters i Void. Bandes novelles i joves de BCN actuant a la Bàscula en coproducció amb el Departament de Joventut.

Comencen els nostres tallers de Hip-Hop i combo. I si t'agrada ballar, t'oferim un nou taller GRATUÏT de dansa jove! Dimecres de 17.30 a 18.30 a la Sala Gran! Gratuït!

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

TEMA DEL MES 11

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Per exemple, quines propostes plantejava el moviment veïnal? Vam posar l'accent que els dos grans projectes de mobilitat a la ciutat: el metro de la línia 9 i 10 que arriba a la Marina i el tramvia per la diagonal. No s'ha d'alimentar la competència, com s'ha fet de manera irresponsable des d'alguns partits polítics. L'ampliació de carrils bici o aquelles que tenen a veure amb equipaments, que són una demanda a la majoria dels barris, d'entre altres tantíssimes. L'ajuntament tampoc va deixar clar quin serà el procés, ni els criteris per definir quines de totes aquestes propostes que son sobre la taula es prioritzessin o executessin.

“Des de la FAVB veiem amb esperança la iniciativa de formar una coordinadora d'associacions veïnals de la Marina” Viabilitat tècnica, econòmica, que siguin propostes que busquen el ben comú i de competència municipal deia un document inicial. Aquests són criteris molt amplis. És necessari concretar amb criteris polítics que coincideixin amb un programa de govern, que estava inclòs al seu programa electoral i que siguin capaços d'establir acords amb altres formacions per a la seva aprovació. És a dir, tot el procés participatiu pot quedar en res si els criteris de selecció d'aques-

▶ Ana Menéndez al seu barri de Poble Sec.

tes propostes finalment són discrecionals? Si. Hi ha moltes propostes. 10 mil i escaig en nombre, però encara no coneixem la sistematització. Moltes són coincidents o tenen pocs matisos. En relació amb el cens de Barcelona és poca la gent que hi ha participat. Se li qüestiona a l'alcaldessa l'abundància de gestos comparada amb les accions de govern, vostè ho comparteix? Si. És cert que en els temes en els quals ho tenen clar, habitatge per exemple, han avançat més que en uns altres. És un problema de governabilitat, encara no s'han aprovat els pressupostos (mentre parlem). Les accions de govern fins ara han estat escasses, és així. Quin treball s'ha realitzat des de la FAVB al barri, amb les associacions veïnals federades? Hem treballat a la Marina el projecte “Barri Espai de Convivència” (BEC), entre d’altres. Tenim contacte permanent amb el barri. Jo he vist de prop que un dels problemes de la Marina és l'atomització de totes les ini-

zonasec.cat

ciatives. Des de la FAVB veiem amb esperança la iniciativa de formar una coordinadora d'associacions veïnals del barri. Canviant de tema… Els joves segueixen sense sentir-se atrets pel moviment associatiu veïnal… Fa molts anys que en la FAVB aspirem a una regeneració generacional i vam veure amb esperança el ressorgir del 15 M i altres moviments. En alguns barris es donen confluències, no és elegant però la Satalia no ha tingut cap problema a confluir amb l'Assemblea del barri. Al Poble Nou, Sants, Can Batlló i l'Eixample, també es dóna el mateix cas. Però és molt cert que en el moviment associatiu hi ha molts reptes pendents, també la paritat. Hi ha moltes dones treballant, però que encara no son a les juntes directives. No sempre sembla que les sintonies amb els joves siguin les millors… Hi ha veïns que porten tota la vida lluitant en el moviment associatiu veïnal i que se sen-

Europa tanca la porta

Una ciutadania oberta i solidària observa amb preocupació l’actitud de l’UE i els seus estats membres

D. Navarro

ten tinguts en menys pels joves, que desconeixen la història del moviment veïnal. Hi ha una fractura amb una desconfiança mútua. Els joves són bons teoritzant, tenen un llenguatge comú i freqüenten cercles universitaris, però els costa baixar al concret. Quan la gent reclama el bàsic, uns pivots per exemple, no li donen importància, quan en realitat els temes quotidians són massa importants. Quins altres reptes té el moviment associatiu? Aconseguir atreure a molta més gent a les associacions de veïns i veïnes. Algunes ja ho han fet i amb èxit. Que està faltant? Capacitat d'arribar a la gent… avui dia hi ha poca vida al carrer i poca necessitat de fer vida comunitària. La gent cobreix les seves necessitats de sociabilitat comprant-se un gos i fa vida social quan surt a passejar-ho. És així de trist, però és real (somriu) … El dibuix més recurrent dels nens a tots els barris on s'ha fet el BEC (Barri Espai de Convivència) són les caques de gossos. Socialment no estem generant projectes. La gent prefereix tenir un gos i no un fill. Hi ha una dificultat de conciliació d'horaris. Com a societat treballem massa, és un problema d'economia social. I de fet els moviments socials ja han posat la mirada en aquest problema… els joves ja ho pateixen. La gent té reunions de col·legis i d'altres, no poden participar en més coses. És necessari fer més vida en comunitat? Per a mi, un dels moments més feliços ha estat treballar l'hort comunitari al meu barri, trobar aquesta unió entre lo social i la naturalesa… compartir aquestes hores del vespre amb els meus veïns va fer reconciliar-me amb la ciutat… miri vostè (riu). ■ El passat 20 de març va entrar en vigor l’acord signat entre l’Unió Europea i Turquia només un dia i mig abans i que decreta l’expulsió a Turquia de tots els migrants que arribessin de forma irregular a les illes gregues, a canvi del pagament de 3.000 milions d’euros i que l’Unió es comprometi a facilitar els tràmits de visats de ciutadans turcs i a accel·lerar els processos d’adhesió de l’estat turc a l’UE. Aquest acord, en la pràctica, significa la deportació de persones cap a un estat que no els garanteix els drets humans bàsics i la desatenció dels compromisos dels estats europeus envers una crisi humanitària de la qual en tenen part de responsabilitat.

Un nou cop a la credibilitat de l’Unió Europea

|| Mauro Sturlese || Redacció El passat 7 d’abril, el socorrista barceloní Òscar Camps va ser premiat amb el guardó de Català de l’Any 2015, per la tasca humanitària que la seva ONG Proactiva Open Arms està duent a terme a l’illa de Lesbos rescatant i atenent les persones que travessen el Mar Egeu entre Turquia i Grècia. Camps va fundar aquesta ONG amb escassos recursos, però ha pogut atendre a més de 135.000 persones que fugien buscant una vida millor i en la majoria dels casos, de la

guerra més salvatge que s’està veient en els últims anys com és la de Síria. El premi de Català de l’Any es determina a partir d’una votació oberta a tots els lectors d’El Periódico de Catalunya, amb la qual cosa es demostra l’ampli suport de la ciutadania catalana a la solidaritat envers els refugiats. En aquesta línia, el President de la Generalitat Carles Puigdemont va fer el passat mes de març un oferiment formal al comissari d’Immigració de l’Unió Europea per acollir 4.500 refugiats al nostre país que, però, es va trobar amb l’oposició mesquina del Govern de l’Estat. Un rebuig estatal que, tot i no sorprendre venint de qui també ha presentat recurs con-

tra el Decret de Pobresa Energètica, no deixa de semblar menys lamentable.

L’”acord de la vergonya” entre l’UE i Turquia

Mentre una part majoritària de la nostra societat i de les nostres institucions locals estan sensibilitzades i mostren una voluntat real d’ajudar a pal·liar les dramàtiques conseqüències que està causant aquest conflicte a persones i famílies reals i concretes, els estats europeus i les institucions comunitàries mostren l’altre cara de la moneda, la del blindatge de les fronteres i la desatenció a les persones.

Aquesta situació, però és reflex de la pròpia deriva que està patint una UE cada cop menys concebuda com a espai comú de valors democràtics i llibertats civils i més com a mercat únic on les polítiques estan marcades per la voluntat dels estats, molts dels quals estan veient créixer de manera preocupant formacions d’ultradreta. Un cop ha quedat palesa la incapacitat de l’Unió Europea d’actuar de manera solvent i de fer-se respectar en l’escena internacional en els conflictes d’Ucraïna o de la mateixa Síria, també corre el risc de perdre el respecte dels seus mateixos ciutadans, ja molt qüestionat arrel de la gestió de les crisis econòmiques dels països del sud del continent. La primera gran prova de foc serà el 23 de juny, quan tindrà lloc el referèndum sobre la continuïtat del Regne Unit dins de l’Unió, on una victòria del “Brexit” podria significar un autèntic daltabaix per Brussel·les. ■

12 DISTRICTE

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Escoltant els infants…

El 29 de març, en el marc dels debats per al Pla d’Actuació del Districte (PAD) que s’han fet els dos darrers mesos, hi va haver una trobada amb els infants de La Marina. Nois i noies de les Cases Barates, de l’Esplai Submarí, de Can Clos, d’Estrelles Altes o alumnes del CEIP Seat, entre d’altres. Totes i tots, veïnes i veïns del barri. Aquest debat per donar veu als infants i joves sorgeix de l’empenta que van posar per evitar que la pista de futbol que tenen a les Cases Barates desaparegués i quedés oblidada en el projecte de transformació del barri. A l’acte on es va presentar el nou projecte, un dels nois va preguntar on es posaria la font. Una cosa tan simple com

Pla d’Actuacions del Districte, adreçades als més joves, era de calaix que se’ls havia d’anar a trobar. No es pot continuar pensant que els infants i adolescents no tenen unes necessitats diferenciades d’altres col·lectius, que no necessiten un local on estar, que no els cal una pista esportiva sense horaris ni tanques i així va ser com i perquè es va organitzar un debat en el marc del PAD. Com no, l’obertura del metro i de les piscines van ser els punts estrella, però també un servei de reforç escolar més proper a diversos punts del barri per

“Si volem persones participatives, compromeses i solidàries hem de començar per educar les nenes i els nens en espais de participació” una font per beure aigua havia passat desapercebuda als adults. Es va fer evident, llavors, que cal escoltar més el que han de dir els infants, que cal la seva opinió a l’hora de dissenyar la ciutat que es vol. La reflexió final va ser “com hem pogut oblidar-nos de quan érem petits i jugàvem al carrer, on sempre hi havia una font?” Va quedar clar que si es volia saber quines actuacions havia d’incloure’s al

afavorir l’assistència de nens i nenes que ara tenen dificultats per arribar-hi; llocs per jugar oberts a tothom, més treball i menys bars perquè els grans no abusin de les begudes. Importants observacions! El més interessant va ser que, dividits en petits grups, van haver d’arribar a un

“Es va fer evident que cal escoltar més el que han de dir els infants, que cal la seva opinió a l’hora de dissenyar la ciutat que es vol”

consens per presentar als altres les seves conclusions i ho van aconseguir. Si volem persones participatives, compromeses i solidàries hem de començar per educar les nenes i els nens en espais de participació, on hagin d’assumir les responsabilitats adequades a la seva edat i on puguin reclamar també l’atenció dels qui han de prendre decisions. Aquest debat va ser una bona mostra de la importància d’escoltar el nostre veïnat petit... tant de bo els grans actuéssim sempre amb la mateixa serietat que ells (que no vol dir estar sempre seriosos!!).

ACTUALITAT 13

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Una exposició de Josep Maria Torres

“Ahir, avui i demà...” traços per agitar consciencies de mostrar el passat pesquer, industrial i obrer del barri, indaguen sobre grans problemes encara no resolts de la nostre societat. El consumisme, la restricció de les llibertats i la pèrdua dels drets laborals Des de el passat 27 d’abril i fins el 30 de maig roman- apareixen retratats des d’una mirada profundament drà oberta al públic, a la biblioteca Francesc Candel, crítica. Il·lustratiu és per exemple, un quadre en el que l’exposició “Ahir, avui i demà per a la gent de La Mas’aprecia una jove repartint furina” de Josep Maria Torres. lletons sota la llegenda: “Títols Iniciativa que també ha acomuniversitaris per a feines prepanyat la Casa del Rellotge, la càries” o un altre en que apaBiblioteca Francesc Candel i reix un obrer amb les mans l'Engranatge. alçades: “Mans enlaire, això és L’autor considera la mostra un contracte ” diu la llegenda. de pintures com la continuArt i creativitat conviden a ació d’una anterior en la que pensar sobre el futur col·lectiu lluïen llocs i racons emblei el tipus de societat que esmàtics de La Marina. “Hem tem construint. Un futur que anat muntant la continuació segons els quadres de Torres d’aquella historia que son els haurà de contemplar justícia temps més actuals, el passat social, educació amb valors, la immediat, el present que vitecnologia al servei de les pervim ara i el futur que ens espera si no sabem moure’ns sones i una Europa més equiadequadament” assegurava tativa. Son traços per a agitar Torres en una entrevista a consciències i lluitar perquè, aquesta publicació. com assegura l’autor, un món Son 38 quadres que a més ▶ Un dels quadres de Josep Maria Torres a l'exposició. millor és possible. ■

|| Yohany Limpias || Redacció

▶ Josep Maria Torres durant la inauguració de la seva exposició.

Josep Vicens

Un pas més del femení, Zona Franca Futbol Club Esforç i entusiasme davant una temporada amb molts progressos

|| Yohany Limpias || Redacció La Marina ja té una representació femenina en la categoria de futbol sala, el Zona Franca Futbol Club. No és que hagi guanyat la copa, però aquest club de joves compleixen molt bé amb el lema "el que importa és participar". Mares, treballadores, professionals i sobretot estudiants componen l'equip. L'edat no és un impediment. És la primera temporada que participen de la lliga de la Federació Catalana de Futbol Sala en la categoria Femení Territorial, grup A. A un any de jugar juntes han tingut avanços i progressos significatius. Al principi de la temporada, el fet de no conèixer-se i la novetat del domini de la pilota per a algunes, els va portar derrotes importants. Al final, han aconseguit

Laura Besolí

Paula Pinto

mantenir partits igualats en joc amb els seus oponents. "Més que un equip som una família, ens fem costat. Hem començat de zero, moltes mai havien jugat al futbol... vam

veure la possibilitat de donar força al barri i al Club del Zona Franca per créixer i ser el primer equip femení de futbol sala" declaraven Débora i Mary, capitana i co-

Jessica Bernal

ordinadora de l'equip, en una entrevista realitzada al programa Taula d'Esport de la Marina FM. Intenten aconseguir un horari més còmode i en el qual totes puguin coincidir al concorregut espai esportiu de la Bàscula. Entrenen els dimarts de 5.30 a 6.30 i els dies divendres de 6 a 7 de la tarda. "Hem donat l'oportunitat a companyes que els agradava jugar però que no trobaven un equip on integrar-se. Ha estat una sort començar totes gairebé totes al mateix temps i des de zero. Estem creixent com a grup i com a persones i ens està donant la possibilitat de veure com és realment el futbol: disciplina, companyonia i molta diversió. Les sensacions són bones per continuar creixent i si hi ha més gent que s'animi a entrar sempre seran benvingudes". Concloïen les entrevistades. ■

Débora Enguix

Sandra Bonilla

Posicions de l'equip Ainoa Raris, Noelia

Débora Enguix, Jessica Bernal, Paula Pinto, Miriam Besolí

Mary Mena, Iria Navarro

Laura Besolí, Yohany Limpias

Sandra Bonilla

Entrenadors: Emilio Fernendez Pinto, Rafa Beltran, David Torres - Delegat: Kiko Rubio

Mary Mena

Andrea Fernández

Sandra Sánchez

Miriam Besolí

Yohany Limpias

Ainoa Raris

14 SALUT

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

XVII Setmana SENSE FUM:

Decideix-te a deixar de fumar, avui és el dia Com tots sabem, el consum de cigarrets és la major causa prevenible de malaltia i mort en països com el nostre. També sabem que deixar de fumar produeix beneficis per a la salut importants per als homes i les dones de totes les edats, tant si tenen o no malalties relacionades amb el tabac. Deixar de fumar disminueix el risc de càncer de pulmó, altres càncers, infart de miocardi, accident vascular cerebral, impotència sexual i malalties pulmonars. En l'actualitat el tabac provoca 5 milions de morts per any. El tabac ocasiona un 8.8% de les morts mundials i un 4.2% dels casos d'invalidesa. Existeix un 35,7% de la població adulta espanyola que fuma (ENS, 1997), amb una tendència clara al fet que el consum descendeixi en homes i augmenti en

dones. A Catalunya, el percentatge de mort per tabac és de 16,4% en el 2002 amb unes 9.000 morts a l'any.

"En l'actualitat el tabac provoca 5 milions de morts per any" El component químic principal de la fulla del tabac i que la fa addictiva, és la nicotina, La nicotina és una substància potent que produeix plaure, augmenta l'atenció, disminueix la gana, millora l'estat d'ànim i calma els símptomes d'abstinència a la nicotina. Pot actuar com a estimulant i relaxant.

Deixar de fumar no és només qüestió de força de voluntat, si bé resulta necessari per al procés d'abandó. Simplement l'interès per aconseguir l'objectiu, deixar de fumar, et farà aconseguir-ho. Actualment comptem amb consulta antitabac al centre d'atenció primària Dr. Carles Ribas, els dies dimecres a les tardes dirigit a ajuda, aconsellar i acompanyar a les persones que es proposin deixar de fumar. Si deixa de fumar, no solament millora la seva salut i de la gent que t'envolta, supera els catarros amb major facilitat, millorar l'alè, les dents i les genives, redueix l'envelliment de la pell, augmenta la fertilitat i redueix el risc de disfunció erèctil, així com millora els sabors dels menjars. També es beneficiés d'un estalvi econòmic i de la dependència que genera el tabac, amb major satisfacció cap a un mateix. Tindràs tota l'ajuda professional que necessitis. Consulta al teu equip de salut i "APUNTA'T Al PROGRAMA". ■ CAP. DR. Carles Ribas

Cat@Salut La Meva Salut Ha pensat alguna vegada en que fos possible accedir, des de qualsevol lloc, a la seva informació sanitària, imprimir la seva recepta electrònica, o consultar amb un metge en un espai virtual? Amb l’objectiu d’afavorir la participació i la responsabilitat dels ciutadans en prevenció i cura de la seva pròpia salut neix Cat@ Salut La Meva Salut, un espai de consulta, personal i intransferible, on podeu disposar de la vostra informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Cat@Salut La Meva Salut li ofereix els beneficis següents: • Accés de manera senzilla, intuïtiva, segura i confidencial a la informació personal de salut, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, mitjançant una pàgina web. • Disposició de la informació clínica personal, ordenada i classificada en un espai digital sense la necessitat d’haver de guardar informes i documents a casa. • Possibilitat d’imprimir i facilitar aquesta informació a altres professionals sanitaris que hagin de prestar-li assistència. • Realització de tràmits digitals amb el sistema de salut. Per sol·licitar l’accés cal: • Tenir 18 anys o més. • Disposar d’una adreça de correu electrònic, i d’un telèfon mòbil per rebre SMS. • Demanar l’accés a La Meva Salut al seu CAP. • Portar la Targeta Sanitària Individual (TSI) i el DNI o document identificatiu. • Signar la sol·licitud d’accés. • Guardar el codi d’usuari que us lliuraran.

Com completar el registre? • Rebrà un correu electrònic amb un enllaç per accedir a la pantalla d’autoregistre. Té 4 dies per registrar-se; si no ho fa, haurà de començar de nou els tràmits al CAP. • Ha d’introduir el codi d’usuari que li van donar al CAP i crear la seva contrasenya de 8 dígits com a mínim. • Ha d’escriure el codi PIN que ha rebut per SMS. • Ha d’emplenar la pregunta i la resposta de seguretat per si oblida la contrasenya. Com accedir-hi? • Des de l’adreça web: lamevasalut.gencat.cat • Escrigui el codi d’identificació personal (CIP) de la TSI. • Escrigui el codi d’usuari (DNI o NIE). • Escrigui la contrasenya. Què s’hi pot trobar? • Dades personals- Les seves dades i les del seu equip d’atenció primària (EAP).

• Informació clínica- Informes de diagnòstics, de visites a urgències, d’analítiques, de proves, vacunes, etc. • El seu Pla de Medicació vigent. • El seu document de Voluntats Anticipades si el té registrat. • Accés a les adreces d’Internet des d’on pot fer Tràmits. • Agenda personal- en la que pot veure les visites i proves pendents programades en l’atenció primària de salut. • E-consulta: un espai virtual per consultar amb els professionals sanitaris (en tràmit d’implantació a tot el territori). No esperi més, tingui la seva salut més a prop, vagi al seu centre de salut a fer el tràmit per accedir a La Meva Salut, els administratius del seu centre estaran encantats d’ajudar-li en un entorn confidencial. ■

Equip de Gestió i Serveis CAP LA MARINA

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

La música i els seus efectes La primavera ens aporta moltes coses, hores de sol, més escalfor, alliberar-nos del munt de roba que portem, els dies més llargs i també els cants dels ocells; cada un d’ells fa la seva música particular que ens acompanyarà tota la primavera. I parlant de la Música, mirem com influeix en nosaltres, no solament pensant en si ens agrada o no. Encara que ens sembli estrany, la música pot influir fins i tot, en la manera en que fem la digestió. Hi ha una relació entre els ritmes corporals i els musicals que s’expressen en el nostre organisme provocant variacions del pols cardíac, també en el ritme respiratori; encara que no ho sembli, fins i tot en pressió sanguínia, i el procés que realitza el sistema digestiu. Per això és molt important triar la música que escoltem al llarg del dia. Però també en altres aspectes. La música afavoreix el desenvolupament afectiu i emocional, penseu en les cançons de bressol i en l’efecte que fan en els nens i en les mares quan les canten. També estimula l’activitat; la mateixa feina surt millor si la fem tot escoltant música i millora la coordinació de la motricitat, sobretot en els nens, però també en la gent gran. Encara hi podem afegir que també ens ajuda a tenir més autoestima. La música ens ajuda a relacionar-nos amb els altres, penseu en les festes, i també a comunicar-nos i així ho entenen els publicistes. Us heu fixat mai en la música que sona a les botigues que aneu a comprar? Els tècnics en publicitat saben quina posar en cada moment, si volen que estem una estona més llarga a la botiga, tant per fer-nos mirar amb atenció el que ens ofereixen com per si és massa plena i el que volen és que marxem ràpidament. Podríem seguir la llista de beneficis de la música, però el millor és que ho comproveu. Escolteu i sentiu música sempre que pugueu, ja veureu com us sentireu millor.

CULTURA 15

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Victor Mateo

“M'agradaria col·laborar amb P j Harvey o Byörk” || Soraya Diebra || Redacció Hola de nou a tots i tots els lectors de La Marina. Hem passat pel rock, la rumba, el punk, etc., a les nostres entrevistes. Ara ens toca una mica de clàssic. Tenim a Victor Mateo, un gran instrumentista d’aquest gènere. Som-hi! Explica'ns l'origen de la teva etapa musical Bones! Doncs quan tenia uns 6 anys la meva mestra de primària va veure que connectava molt amb la música i em van apuntar a una escola de música. Des de molt jove vaig formar part de les més importants orquestres juvenils de l'Estat on vaig aprendre moltíssim i vaig tenir la possibilitat de tocar en grans auditoris. Toques la viola, i com a tots els músics en general, ¿Quin altre instrument musical et crida l'atenció ? ¿En toques algun altre ? Toco la flauta de bec, si la del cole!, però vaig estudiar-la més de 10 anys al conservatori, és un instrument molt desprestigiat però que té un gran repertori i grans instrumentistes. Un instrument que sempre m' ha agradat molt és la trompa. ¿I la teva primera orquestra o banda quina va ser? La JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) i la JONDE (Jove Orquestra Nacional d 'Espanya)

tica que puguis explicar? Tinc sobretot, anècdotes de quan tocava a les joves orquestres on estàvem durant unes setmanes, preparant repertori de forma intensiva, fora de casa. Eren moltes hores junts i més d'un cop vam fer alguna entremaliadura. Una nit amb els companys d’habitació ens va agafar un "subidón" cantant l’himne del "toreador" de l' ópera Carmen i ens van clavar una bona bronca! Estava tothom dormint! Per acabar, fes publicitat del teu projecte actual: web, facebook, pròxim concert ... Els meus propers concerts seran al Teatre de Sarrià amb la òpera " Il barbiero di Siviglia" de G.Paisiello, els dies 15, 28 i 29 de maig. M' agradaria fer-vos conèixer el meu quartet de corda "Thalassa" https://m.facebook.com/quartethalassa/ L' Orquestra Simfònica de Sant Cugat: https://m.facebook.com/orquestra.cugat/ I la Eclectic Colour Orchestra: https://m.facebook.com/ecorchestra/

En el tema de les bandes de rock, pop, funky etc. la crisi ha afectat molt. Passa el mateix en el món del clàssic? I tant! La majoria d’orquestres reben subvencions i amb la crisi aquestes ajudes han minvat molt. Algunes orquestres han reduït considerablement el nombre de produccions i altres formacions han plegat.

"Crec que qualsevol artista ha d'obrir-se a diferents estils i tendències, és molt enriquidor!" Vaja ... Esperem que això vagi canviant a poc a poc per a millorar. A part del clàssic, ¿T'interessen altres estils? ¿Has col·laborat o treballat en altres projectes que no siguin de clàssic? Esporàdicament he tocat amb algun grup de pop i rock i actualment sóc membre de la “Eclectic Colour Orquestra” on interpretem música que fusiona el funk, el jazz i el clàssic. M’interessa molt conèixer estils diferents, crec que qualsevol artista ha d'obrirse a diferents estils i tendències, és molt enriquidor! Si poguessis triar un artista per a col·laborar amb ell, quin triaries? En el modern m'agradaria col·laborar

amb P j Harvey o Byörk. En el clàssic ara mateix no se'm acut ningú. Com sempre, la pregunta estrella d'aquesta secció de la qual descobrim més del món musical. Alguna anècdota que pensis que s'ha d'explicar sí o sí. Que és el més estrany que t'ha passat? Alguna cosa molt anecdò-

L'agenda de maig Biblioteca Francesc Candel ACTIVITATS MAIG ADULTS

Dijous, 12

Hora: 19:00 h L’economia solidària, instrument de canvi comunitari. A càrrec de: l’Impuls Cooperatiu de Sants i l’Engranatge, Ateneu Popular de la Marina. Col·loqui amb persones i entitats del Districte de Sants-Montjuïc.

Dimecres, 25

Hora: 19:00 h Acte de lliurament dels premis Certamen Literari Francesc Candel 2016. Amb Laura Borràs, Directoras de la Institució de les Lletres Catalanes, i Estel Solé poeta i actriu.

Centre Cívic Casa del Rellotge

Del 5 de maig al 3 de juny

EXPOSICIÓ: SEAT 600, MOTOR DE LLIBERTAT. Inauguració: dijous 5 de maig a les 19 h Més enllà de l'evolució i dels edulcorats sixties, de les nòrdiques amb biquini o dels pícnics amb 600, aquest és un homenatge a les quasi cinquanta mil persones proce-

dents de tot l'Estat que, durant aquests 50 anys, treballaren a la SEAT. Activitat gratuïta Lloc: Espai expositiu Casa del Rellotge

Sala Pepita Casanellas Diumenge, 8

MATINAL PER A TOTA LA FAMÍLIA EN CONTES D’UN COVE Teatre a càrrec de la Cia. DeParranda. La Ketty té un problema molt gros: no sap què vol ser de gran! Però gràcies als consells del seu avi, la Ketty decideix viatjar, i durant aquest viatge coneixerà persones i maneres de fer de cada lloc. Edat: a partir dels 3 anys Hora: De 12 h a 13 h Preu: 2,40 €

Divendres, 13

OUT OF OFFICE Teatre gestual a càrrec de Boboli Theatre Productions. Els somnis portats a la realitat poden donar lloc a situacions tragicòmiques, on les accions heroiques dels personatges es desenvolupen en territoris quotidians com, per exemple, una oficina. Hora: De 20 h a 20.45 Preu: 2,40 €

Dijous, 19

CINE FÒRUM EL RETROVISOR, 50 ANYS DE L’ANIVERSARI DEL 600 Aquest documental ens parla de la impor-

tància social del SEAT 600 com a símbol del desarrollismo que va fer anar sobre rodes milers d’espanyols. Mitjançant aquesta projecció convidem a tothom a reflexionar i compartir vivències i opinions sobre aquesta època. Hora: 19:00 h Activitat gratuïta

Diumenge, 22

FILUMÍ, CAÇADOR DE MOSQUITS Titelles a càrrec de la Cia. La Closca El Filumí és un ratpenat lleig però molt eixerit, que presumeix de ser el millor caçador de mosquits. I una nit coneix l'Olívia... Edat: a partir de 4 anys Hora: De 12 h a 12.50 h Preu: 2,40 €

Espai Musical La Bàscula

Dijous, 5

Festival “PRIMAVERA SOUND”: projecte “Primavera als barris” Hora: 20.00h. Gratuït

Divendres, 13

Divendres Concert: LARVARIANS + INEPTES BLUES BAND (blues-rock) Hora: 20:30h. Gratuït

Divendres, 20

Concert Take Away: JOKA + S.GUILLAO + Dj Mbp (rap). Hora: 20.30h. Gratuït

Espero que us animeu a venir a algun dels meus concerts. Salut i bona música!! Moltes gràcies Víctor per oferir-nos aquesta estoneta i explicar-nos una mica sobre la teva vida musical. Un plaer i fins a molt aviat lectors!!! ; ) ■

El Far Exposició: Ahir, avui i demà per a la gent de La Marina El pintor Josep Maria Torres torna amb una exposició crítica i de reflexió social com ja ens té acostumats. Aquí us deixem unes paraules sobre l’exposició que podeu visitar a la biblioteca Francesc Candel. "En els darrers anys, els habitants de La Marina, així com una part de la classe treballadora d'arreu, hem sofert una davallada en el nivell de benestar. Actualment, veiem com l'especulació capitalista ha anat desmantellant les indústries. Aquest fet, sumat a la corrupció generalitzada i a les diverses reformes laborals, ha provocat una pèrdua de llocs de treball i una precarització general del mercat laboral. Aquest panorama ens fa arribar a la conclusió que el model de societat que s'ha imposat és un fracàs per a les classes populars: el consumisme exacerbat, els endeutaments com a motor i la desesperació i la impotència de tantes persones com a conseqüència demanen respostes a crits. Ens calen noves formes de vida en què el benestar col·lectiu prevalgui per sobre de l'enriquiment individual. Els barris de La Marina han de ser pioners en la construcció d'aquest nou futur. I tu, què hi dius?" Si en vols saber més anima’t i vine a visitar l’exposició.

ACTUALITAT

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

El Port de Barcelona estrena l’aplicació web Port Links per construir i comparar cadenes de transport via Barcelona L'eina, única a Europa, integra l’oferta completa i actualitzada de serveis marítims i terrestres del Port El Port de Barcelona ha posat en funcionament Port Links, una nova eina accessible via web que permet construir i comparar on-line cadenes de transport per importar o exportar un contenidor entre qualsevol port del món i una localització europea a través de Barcelona. L’aplicació, única a Europa, ja està disponible a la pàgina web del Port de Barcelona a l’adreça http://www.portdebarcelona.cat/port-links. Així ho va anunciar el cap d’Estratègia del Port, Jordi Torrent, en la presentació de l’eina. Port Links integra l’oferta completa i actualitzada de serveis marítims i terrestres (tren i camió) del Port de Barcelona i ofereix informació sobre diversos indicadors associats a la cadena de transport construïda, així com una representació de la ruta en un mapa. A més, inclou el model de càlcul d’emissions desenvolupat pel Port de Barcelona en el marc del projecte ECOcalculadora i ampliat en el projecte CLYMA (eix Lió-Madrid del Corredor Mediterrani). “El funcionament de Port Links és molt senzill i intuïtiu”, va destacar Jordi Torrent. Només cal seleccionar el tipus de contenidor (20’, 40’ o 45’), introduir l’origen i el destí de l’exportació o la importació, el mode de transport que es vol utilitzar pel tram terrestre (camió o tren –en aquest darrer cas, a

veu futurs desenvolupaments de l’aplicació per, entre d’altres, incloure el transport d’altres UTIs (una UTI equival a una Unitat de Transport Intermodal, és a dir, un camió, plataforma o remolc) i de vehicles.

“L’aplicació, única a Europa, ja està disponible a la pàgina web del Port de Barcelona a l’adreça http://www.portdebarcelona.cat/port-links”

▶ El cap i la tècnic d’Estratègia del Port de Barcelona, Jordi Torrent i Noelia Martín, durant la presentació de Port Links.

seleccionar d’entre l’oferta ferroviària de Barcelona–) i per últim, el servei marítim. Amb les dades introduïdes, Port Links representa la ruta de transport escollida en un mapa i calcula, per a cada tram –terrestre, portuari i marítim– i per a tota la cadena, els temps de trànsit, distàncies, emissions de

CO2 i altres contaminants, externalitats del transport i informació del pas portuari. A l’apartat de Port Links de la web del Port de Barcelona hi ha disponible una guia amb la descripció completa del funcionament de l’eina on també es detallen els models de càlculs emprats. El Port de Barcelona pre-

“L’objectiu del Port de Barcelona amb aquesta aplicació és proporcionar una eina fiable i acurada per a tots aquells particulars i empreses que vulguin transportar càrrega contenitzada a través del Port de Barcelona”, va afirmar el cap d’Estratègia del Port. Amb aquesta eina web i amb uns senzills passos s’obté una informació molt completa de la cadena de transport que permet valorar la millor opció per transportar una mercaderia.

ACTUALITAT 17

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Nous habitatges de la Guàrdia Civil a La Marina

El Ministeri de l’Interior i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) van signar el 18 d’abril, un conveni que possibilita que 18 pisos de l’edifici que construeix al barri de la Marina siguin pel reallotjament de les famílies de la Guàrdia Civil afectades per les obres d’urbanització d’aquesta zona. El barri de La Marina, que es troba en transformació urbanística, compta amb una caserna de la Guàrdia Civil —construïda en terrenys del CZFB—, que s’enderrocarà a causa dels treballs d’urbanització d’aquesta àrea. Així, l’any vinent les famílies afectades es reubicaran als pisos socials que construeix el Consorci. El conveni el van signar el ministre Jorge Fernández Díaz i el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Jordi Cornet. Amb ell, el Consorci atorgarà a aquestes famílies 18 dels 68 habitatges protegits que té a l’edifici del carrer de Cal Cisó, 50-58 (illa D del sector 10 de la Marina). L’immoble –6 plantes i 6 escales– tindrà una escala destinada íntegrament als reallotjats de la veïna caserna de la Guàrdia Civil, així com els corresponents aparcaments i trasters. En aquest, també hi ha 44 habitatges de protecció dels que s’ha concertat la dació en pagament a l’Ajuntament de Barcelona. BARRI EN TRANSFORMACIÓ L’edifici d’habitatges és el primer que construeix el Consorci als terrenys d’aquesta

zona —en veïnatge amb la Fira 2, el Port de Barcelona i el polígon industrial de la Zona Franca—, àrea que tenia un perfil predominantment industrial i actualment està en transformació. La Marina s’estén sobre unes 80 hectàrees al peu de Montjuïc, en la limitació amb la Gran Via de l’Hospitalet i la Fira 2. Combinarà usos residencials, activitat econòmica, serveis d’alt nivell i una concepció energètica sostenible. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha indicat que l’acord signat “tant beneficiós pels guàrdia civils i les seves famílies” és “un bon exemple de col·laboració institucional” que corrobora el “sòlid i continuat” compromís que el Govern d’Espanya manté amb la se-

guretat pública a Catalunya. Jordi Cornet, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha explicat que la

“El Consorci atorgarà 18 dels 68 habitatges protegits que té a l’edifici del carrer de Cal Cisó” gestió eficaç dels recursos del Consorci ha permès la inversió de 8 milions d’euros en la construcció i urbanització del primer edifici d’habitatges a la Marina. “La Marina es

PUBLICITAT

un barri en transformació, però en aquests anys també s’ha transformat el Consorci. El sanejament dels comptes de l’entitat ha possibilitat passar d’un Consorci endeutat i amb pèrdues milionàries -12 milions d’euros en 2011- a una entitat sanejada i amb capacitat inversora. Hem tornat als beneficis, 23 milions el 2014, per exemple”, ha subratllat Jordi Cornet. En relació amb la racionalització de l’entitat, Cornet ha destacat, entre altres dades, l’ajustament de les despeses pròpies del Consorci en un 25% aquests darrers 4 anys, una reducció total d’11 milions d’euros. El Consorci de la Zona Franca té 150.000 m2 de sostre de la seva propietat en aquest àmbit, principalment per a ús residencial. En aquest sentit, disposa de sòl per a la construcció d’uns 1.390 habitatges, (730 lliures i 680 protegits). Segons Jordi Cornet: “La reconducció del Consorci ens permetrà complir amb el nostre objectiu social de contribuir al benestar dels ciutadans de Barcelona mitjançant projectes d’habitatge assequible.” La Marina del Prat Vermell, que té el passeig de la Zona Franca com a eix vertebrador, s’ha concebut urbanísticament amb les darreres tecnologies smart city. Per exemple, comptarà amb un sistema centralitzat d’aigua freda i calenta – sanitària i aire condicionat– i la previsió de la mobilitat sostenible per a vehicles elèctrics. Dissenyat per acollir un total de 30.000 habitatges potencials, La Marina tindrà 11.865 habitatges, un 47% dels quals de protecció oficial. El barri es beneficiarà també de la millora de les comunicacions amb la posada en marxa de la línia 10 de metro el 2017.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

El TTIP, un tractat nefast

Amb motiu de la primera Trobada Paneruropea de Ciutats Lliures del Tractat de Lliure Comerç (TTIP, segons les sigles en anglès) entre EEUU i la UE que va tenir lloc a Barcelona els dies 21 i 22 d'abril, l'Assemblea 15 M de La Marina ha tornat a posar a l'abast de les veïnes del barri informació sobre el nefast tractat que, si s'acaba signant, posarà en greu perill la democràcia i els drets més bàsics de la població. A la Xerrada del 19 d'abril a la Biblioteca Francesc Candel, el Nacho Hurtado, del P. Constituent-Campanya CAT NO al TTIP, ens va exposar les línies bàsiques i l'estat de les negociacions a dia d'avui d'aquest tractat. Així com una pinzellada de tractats anteriors ja signats, CETA, TISA, entre EEUU i alguns països americans com Canadà i Mèxic. El TTIP persegueix tres objectius: - Eliminar obligacions duaneres entre EEUU i Europa, aconseguit pràcticament a excepció del sector agrícola ja que, per sort de moment, Europa no admet productes transgènics. - Reduir/eliminar barreres no aranzelàries: regles i normes constitucionals, estatals, regulacions locals, per tal que no siguin obstacle pels seus interessos econòmics. - Proporcionar a corporacions privades el dret a litigi contra les lleis dels estats si consideren que aquestes obstaculitzen el seu comerç. En aquest sentit han creat una estructura privada d'arbitratge entre els litigis ( ISDS o ICS) que pot pronunciar-se en contra d'una normativa local, autonòmica o estatal si creu que afecta negativament els beneficis de les empreses. Ja hi ha hagut

alguns casos com la demanda que ha posat l'empresa Monsanto a l'estat alemany per haver aprovat una llei agrària que prohibeix plantar transgènics al país. Les negociacions, que des del 2013 s'han portat a terme amb absoluta opacitat i secretisme (ni tan sols els parlamentaris europeus en tenien coneixement, i a hores d'ara tampoc tenen accés a les reunions), conti-

nuaran fins el 2017, any electoral als EEUU, en què el tractat quedarà signat si no aconseguim aturar-lo. Barcelona va afegir-se a les ciutats lliures del TTIP el passat mes d'octubre i ara ja en són 1.200 a tot el món. El 14 d'abril es va fer la presentació de la Trobada a què feia referència al primer paràgraf, juntament amb l'informe L'amenaça global assalta el local: el

Els objectius del TTIP :

TTIP en municipis i comunitats autònomes. On s'alerta sobre les conseqüències de la signatura de l'acord tals com: - pèrdua de 600.000 llocs de feina a Europa i destrucció de sectors com telecomunicacions, construcció i metal·lúrgia, principalment. - fomentarà l'accés d'empreses privades als serveis sanitaris i la contractació pública. - gran desplegament del lobby farmacèutic nord-americà a Europa. - afectarà greument la legislació sobre medi ambient. Mentre que a Europa "l'asbest/amiant" està prohibit pels seus efec-

- Eliminar obligacions duaneres entre EEUU i Europa - Reduir/eliminar barreres no aranzelàries - Proporcionar a corporacions privades el dret a litigi contra les lleis dels estats si consideren que aquestes obstaculitzen el seu comerç

tes cancerigens, als EUA campa amb total llibertat i podrien tornar a imposar-lo a Europa. - pèrdua de sobirania municipal i autonomia en matèries com habitatge, seveis socials, educació, gestió de l'aigua i serveis públics. - particularment alarmant seria el tema alimentari on la producció local i el desenvolupament rural quedarien limitats, reduint la protecció de les denominacions d'origen, s'incrementaria la producció d'aliments modificats genèticament, i es possibilitaria l'ús d'hormones i antibiòtics en la indústria càrnica. Veïnes, per lluitar contra l'amenaça que suposa el TTIP s'ha de fer servir la mateixa estratègia que amb els vampirs: treure'ls a la llum. Que tothom tingui coneixement d'aquest macabre tractat que ens deixaria del tot a les mans de les grans empreses comercials i sense l'empar de les lleis que vetllen per les persones. Des de la nostra Assemblea ja l'hem tret a la llum en tres ocasions i no defallirem per tornar-lo a fer. Ara us toca a vosaltres informar-vos i obrar en conseqüència. Més informació sobre el tema: www.noalttip.org i http://www.citizen.org L'Assemblea es reuneix el primer dijous de mes a les 19h. a la Pça La Marina i la resta de dijous, a l'Ateneu l'Engranatge, Carrer Alts Forns, 69, local 8. Us hi esperem! ■ Teresa López Membre Assemblea 15M de La Marina

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Èxit en la Fira Marinera Alta concurrència de gent i de botiguers

Des de l'Associació de Comerciants de la Marina, fem una valoració molt positiva de la Mostra de Comerç, la Fira Marinera, que es va celebrar el dissabte 30 d'abril. Durant tota la jornada es van fer diferents activitats: Cercavila de Tabalers de Port i Gegants de la Marina, taller de Salons, exhibició de ball del Centre Cultural d'Estrelles Altes, cantada d'havaneres del Grup Folk Montjuïc i l'actuació estel·lar de Velvet Candles. Es van superar les expectatives que teníem tant d'assistència de públic com de les paradetes de comerç de proximitat i de productors que omplien el Pg. de la Zona Franca. Des de l'Associació de Comerciants la Marina, volem agrair la col·laboració i participació a les entitats, La Marina viva, La Marina FM, Acadèmia "Muévete a tu ritmo", l'Associació de Dones Artesanes, Centre Cultural d'Estrelles Altes, Associació de Puntaires, la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Veïnes de La Marina, Confraria de Pescadors, i la implicació de Ramon Carné per l'exposició dels vaixells, de la Nuria Bori dissenyadora d'imatge de la Fira Marinera, Neus Tormo, Tècnica de Comerç

Agustín Forteza

per la seva lluita per fer possible la Fira Marinera, Adolf Romagosa de Port 2000, per als seus llibres de Vapor i Fars, L'Elena García, Manoli Salas, la Lídia, l'Ernets, l'Oscar, el Felipe Mayoral i Vicenç Larrotcha per la seva col·laboració desinteressada. L'Associació de Comerciants ha rebut amb molta satisfacció les felicitacions que han fet arribar els associats, comerços en general i de molts dels veïns i veïnes dels barris de La Marina per la jornada de dissabte. Gràcies pels ànims, ja que l'esforç realitzat per poder dur a terme aquesta mostra de comerç durant els mesos previs de moltes persones, ha valgut la pena. Amb la realitat de viure una fira marinera mai vista fins ara al Pg. de la Zona Franca. Fins a la propera edició! Us esperem l'any que ve!

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

Amb el bon temps gaudeix de la Marina Tapea Els 16 establiments participants són: Bar Rte. O’Rincón, Enric i Pau, La Plaza, Cerveseria de Port, Taberna del Conde, Toma Tapa, La Patatona, Frankfurt, El Bocaito, la Bàscula, Bar Iberia, la Sal del Port, Cal Campà, Paddock, Bar Jueves 5, Casino Seat.

ADMINISTRACIÓ LOTERIA COPISTERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port, 379-381 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Tel. 93 331 52 98 CORREDURIES AGÈNCIA IMMOBILIARIA D’ASSEGURANCES CENTURY 21 Dux3 ICALI CORREDURÍA Foneria, 33 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 ANIMAL DOMÈSTIC Telf. 93 223 33 09 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET PERRUNIS Alts Forns, 78. c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ELECTRODOMÈSTICS ASSESORIES-GESTORIES VANWARD ANNA MARIA MADRID PG. Zona Franca, 124 ASSESSORIA SLP Telf. 93 535 52 52 Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 ESPORTS GESTORIA FRANCISCO MARINA BIKE JAVIER BOFILL LAMA Alts Forns, 73 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 93 566.91.02 Telf. 609932494 / 932989977 ESTANCS AUTOESCOLES ESTANC ZONA FRANCA AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244 PG ZONA FRANCA, 186 Tel. 93 332 69 46 Telf. 93 331 86 12 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLA FIRA Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN ESTÈTICA Telf. 610 16 84 07 LOVE NAILS AUTOMÒBILS Mare de Déu de Port, 260 KIA AR MOTORS local 1 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 628242525 / 930093840 Telf. 93 223 92 88 FARMÀCIES BRICOLATGE FARMÀCIA CUSCÓ (Parquet, portes, cuines) Pg. Zona Franca, 162 BRICOLAGE ZONA FRANCA Telf. 93 421 81 29 Foneria, 43. 93 432 32 54 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ BUGADERIA-TINTORERIES Mare de Déu de Port, 234 BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 332 21 94 Alts Forns, 81 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Telf. 93 332 28 96 Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 CELLERS FERRETERIES -LAMPISTERIES CELLER PEÑA BAYOT COLLADO, S.L Aviador Franco, 15 Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 332 63 95 Telf. 93 421 49 22

MOBLES QUEVIURES BAR FRANKFURT MUEBLES EL CISNE ALIMENTACIÓN RUIZ Ctra.del Prat, 42 Barcelona Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 CA LA MARINA COMERCIAL ÁLVAREZ MacMOBLES CARNISSERIA ÀNGEL Pg de la Zona Franca, 137 Energia, 20. 93 421 59 77 ZONA FRANCA Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telèfon: 637708261 Pg. Zona Franca, 141 TU CERREJERIA.COM CONDIS SUPERMERCATS CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 173 Pg. Zona Franca, 210- 214 Mineria, 18-20 Telf. 661 991 144 Telf. 93 431 84 78 MacMOBLES BAR RTE. CAL CAMPÀ ZONA FRANCA -2 FORNS DE PA Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Passeig de la Zona Franca, 109 Mare de Déu de Port, 198 365. CAFÈ I FORN DE PA I Telf. 93 360 68 69 Telf. 93 250 22 96 MODA I COMPLEMENTS DEGUSTACIÓ BAR RTE. CASINO SEAT WALA SPORT Mare de Déu de Port, 271 RESTAURACIÓ Mecànica, 22 Pg. Zona Franca, 191-205 Telf. 93 421 87 26 TAVERNA DEL CONDE Telf. 93 332 04 13 BAR-RESTAURANTE Foneria, 46. 93 527 08 42 365. CAFÈ FORN DE PA I O'RINCÓN DEGUSTACIÓ ROBA AMIGA GRANJA ELENA, S.C.P Gran Via, 158 Mare de Déu de Port, 379 (Projecte home) Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93. 461. 61.48 Telf. 93 422 38 47 c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93 296 98 43 Telf. 93. 298. 98.75 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR FOTOGRAFIA LA PATATONA CERMASA CENTRE MÈDIC ÒPTIQUES GALERA FOTOGRAFIA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 Gran Via, 162 JOSA ÒPTICS PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 431 431 05 89 Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 BAR EL BOCAITO Telf. 93 332 57 97 c/Mare de Déu de Port, 261 SALUT VISTA ÒPTICA JOIERIES 93 422 15 99 CENTRE D’ INFERMERIA Mare de Déu de Port, 252 JOIERIA RAMON CARNÉ I PODOLOGIA Telf. 93 331 40 47 CERVECERIA EL PORT Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 Mineria, 17 c/Mare de Déu de Port, 321 PAPERERIES Telf. 93 332 14 98 Telf: 666 363 155 JOYERÍA LURA PAPELERIA NAVARRO Alts Forns, 75. 93 422 14 48 Pg. Zona Franca, 181 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR BAR JUEVES 5 TOLDOS DURAN Telf. 93 332 57 94 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn LLAMINADURES Mare de Déu de Port, 260 934324022 LA PIRULETA PASTISSERIA CREATIVA Telf. 93 331 63 49 Aviador Ruiz de Alda, 6 ZAS! CAKE TOMA TAPA Telf. 93 667 22 77 TALLERS MECÀNICS Mare de Déu de Port, 272 Jardins de la Mediterranea, TALLERES J.F Telf. 93 141 97 75 local 11. Telf. 93 166 76 23 LLAR D’ INFANTS Mare de Déu de Port, 279 EL GALL I LA GALLINA PERFUMERIES I DROGUERIES Telf. 93 332 89 95 ENRIC I PAU Mare de Déu de Port, 355 DROGUERIA FELI Minería, 4-6. 93 332 25 62 Telf. 93 332 26 78 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 LA SAL DEL PORT LLAR D’ INFANTS DROGUERIA RAMIRO Telf. 93 223 30 42 Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 ELS GEGANTS LÓPEZ GARCÍA Jardins de la Mediterrània s/n. pg. Zona Franca, 228 TELECOMUNICACIONS BAR PADDOCK Telf. 93 296 48 18 Tel. 93 332 22 12 I.T.C. SYSTEMS Passeig de la Zona Franca, 145-149. Telf. 93 331 84 33 Mare de Déu de Port, 305-319 LLAR D’ INFANTS XUMETS PERRUQUERIES (Jardins de la Mediterrània) Energia, 10. 93 431 76 72 BALLESTERS PERRUQUERS BRACAFE Tel. 93 421 56 17 Mineria, 12 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 635602604 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89 local 3. Telf. 93 422 10 48 BAR JAUME Telf. 93 332 78 56 QUADRES I MARCS c/Foneria, 22. 933315079 ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 19

Maig 2016 // www.lamarinadigital.cat

L'ENTREVISTA

Peña, la bodega del recó del món Esther Pardo - Redacció Maria, explica'ns com va néixer la botiga. La va fer el meu avi Cirilo l'any 1927. Ell va venir a fer la mili i es va quedar a treballar a l'exposició. Temps després, va portar la família, es va instal·lar al Plus Ultra. A la casa del costat van posar el bar i aquí en aquest espai hi tenia la cort del cavall i les bótes per guardar el vi. Després es va convertir en bodega. Tu ets doncs, la tercera generació. Jo sóc aquí des d'abans de néixer. La meva mare, embarassada, fins i tot treia les barres llargues de gel per als veïns que tenien nevera. Recordo que de petita també ho feia jo amb aquest ganxo (i l'ensenya) Encara el faig servir per moure les caixes. He crescut darrere aquest taulell, que vaig compartir amb la meva germana també un temps.

“El petit botiguer té unes despeses, no serveix de res que només diguin que som botigues emblemàtiques” Quants veïns hi queden al Plus Ultra d'aquell temps? Veïns que hi viuen des que es van fer les cases en queden pocs. Crec que només set, els que són descendents i no s'han mogut del barri. Ja som la tercera o quarta generació. Com és la teva vida aquí dins? Visc al pis de dalt. Baixo a les nou del matí i aquí hi sóc tot el dia. Només pensant en el negoci, que rutlli. Això és la meva vida. Però a més, tu tens preparació per poder tenir el teu negoci a l'alçada que el tens. Jo sempre he procurat estar ben preparada. Soc sommelier, tinc un màster en viticultura i enologia, a més de cursos d'especialització de vins. He estat molts anys en grups de tast de vins. Ara ho faig menys. D'aquesta manera he pogut oferir als veïns del barri productes que no es tro-

ben a tot arreu. Llavors hem de pensar també que ve gent de fora de la Marina a la bodega? Si, de molts llocs. Des de Sants, d'altres barris Barcelona i fins i tot dels pobles veïns. Al barri hi ha els clients de sempre i d'altres de mitjana edat que s'han anat apropant i que hi entenen de vi. El món del vi no és un món d'homes? Sí, totalment, a mi em va costar d'entrar-hi. Jo vaig començar el tast de joveneta, amb el meu pare que tenia un bon nas i li agradava que a casa tastéssim els nous vins descoberts que portava a la bodega. Un cop jo sola aquí, va arribar el moment que la botiga, que fins llavors havia estat de gasoses vins i sifons, havia d'adaptar-se als nous temps de creixement de la importància del vi. Vaig anar a tasts de vins on l'única dona que hi havia era jo. Ara ja hi porto més de quaranta anys i és diferent. Ja hi ha moltes més dones i s'ha demostrat que fins i tot tenim més facilitat per distingir les olors i en podem sentir més que

"L'olor de vi i de bóta es gaudeix només arribar-hi" Sóc a la bodega Peña on sento l'olor de vi i de bóta. Just al davant meu en penja una, té forma de pera, està feta de cuiro gruixut i ja està adobada. Em recorda un dia de costellada en acabar l'estiu a la muntanya que tenim just al davant.

▶ Obra de Josep Maria Torres.

els homes. Tenim el sentit de l'olfacte més desenvolupat que ells. El futur de la Bodega? Doncs no ho sé. Ho estem pensant. Jo em jubilo aquest any i si no tinc relleu, hauré de tancar. Però encara no està decidit, potser agafarà el relleu un meu nebot. Però és una feina molt sacrificada, les botigues petites necessiten tota la dedicació. El temps que no passes darrere el taulell, el necessites per preparar-te per donar un millor servei, perquè si no estàs abocat a desaparèixer. Hem tingut èpoques molt dures com quan van posar la cooperativa de la SEAT o amb l'aparició dels grans supermercats al barri. Llavors, l'opció és treballar i donar la millor qualitat. I aquí hi gastes la vida. Som en un recó del Món i hem aguantat, cosa que molts no han pogut fer. I en contra del que diu la Generalitat i l'Ajuntament, no tenim futur. Mira, l'estàtua de Colom segueix allà; cada tres o quatre anys, li renten les cagades dels ocells i pot continuar, no menja, no gasta, no ha

de pagar res. El petit botiguer té unes despeses molt altes i no hi ha tanta clientela, no tenim cap protecció. No serveix que em diguin que és una botiga emblemàtica. Crec que deuen haver tancat en els últims anys, més d'un quaranta per cent de les botigues de la Marina. I el futur del barri del Plus-Ultra? El barri ha canviat molt. Anys enrere era una família. Els nens eren al carrer i podien ser a casa de qualsevol veí que se’n feia càrrec si el pares no podien. Ens ajudàvem entre nosaltres per a qualsevol cosa. Avui no sortim al carrer per no enfadar-nos. Des que han arreglat els carrers, venen la gent de fora a passejar els gossos aquí. No hi ha cotxes i poden fer-ho tranquil· lament. Cada matí, abans d’obrir la porta hem de recollir els excrements i fregar amb lleixiu. La Maria espera que algun responsable prengui mesures contra els incívics perquè el seu barri no perdi l’encant que té. ■