La Marina – Edició abril 2016

22

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Abril 2016 / Nº 248

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

Més participació

Un clam ciutadà Actualitat

Actualitat

La Marina sota el motor de la indústria Repàs a la història d'un barri pioner en l’establiment d’indústries.

(Pàgs. 4-5)

Actualitat

“Un Mon d'artistes” a l'escola Pau Vila Un projecte que aprofundeix en els valors, l'autoconeixement, la lliure expressió de les emocions. (Pàg. 3)

Joves, mares i laboralment precàries

La desigualtat laboral segueix sent un dels principals obstacles de les mares joves en situació d’exclusió social. (Pàg. 9)

(Pàgs. 10-11)

2

MIRADES

amcl

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat



mirada crítica

Editorial Emilio Espadas

Participació directa

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

L'esforç del nou consistori municipal a aconseguir un grau de legitimitat en les polítiques públiques, que aplicarà en els pròxims anys de la seva gestió, a través de la participació ciutadana és tan legítim com a plausible, en la mesura que és un intent de democratitzar les decisions que ens afecten a tots i totes.

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente, Josep Armentano, Neus Borrell, Elena García.

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Des de fa algun temps, cada vegada que plou, els veïns d’una part del Passeig de la Zona Franca, han de sortejar tolls d'aigua per poder ingressar a comprar a la farmàcia que tenen a prop. Segon els mateixos veïns els propietaris ja ho han fet saber a l’ajuntament però això no ha canviat res. ¿Algú pot intercedir per què l’ajuntament deixi les voreres en condicions en aquesta zona i no tinguem piscines indesitjables? Això es pregunta Emilio Espadas, veí qui ens ha fet arribar aquesta fotografia. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

No obstant això, és necessari també analitzar els mecanismes que s’estan implementant per aconseguir aquesta participació i un veritable compromís ciutadà. La plataforma web decidim.barcelona és un complement a la participació directa a través d'assemblees i diferents espais de debats i aportacions més convencionals.

La qüestió, gens menor, és quin dels instruments i en quin nivell es definirà el que realment s’aplicarà en els pròxims anys, referent als plans estratègics i de desenvolupament a la Ciutat i els seus Barris. Cal reconèixer que exercir la participació ciutadana és molt complex i que de moment ens trobem davant solucions probablement imperfectes, si són preses de forma aïllada. No obstant això, es tracta de canviar el funcionament tradicional en una direcció molt més oberta i sensible a les demandes ciutadanes. Queda clar que amb prou feines hem començat en aquest camí i és sobretot una corresponsabilitat de governants i ciutadania.

Diari La Marina, La Marina FM, La Marina Digital i totes les plataformes de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local aposten decididament per una democràcia més inclusiva i amb participació directa de la ciutadania. ■

ACTUALITAT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

“Un Mon d'artistes” a l'escola Pau Vila Amb aquest projecte el centre reforça valors com l'autonomia, l'autoestima i la lliure expressió dels estudiants || Yohany Limpias || Redacció Malgrat les contradiccions que s'incorren en matèria educativa al país, les escoles no es rendeixen i afloren les iniciatives, explorant les mil i una possibilitats de treballar, millorar i innovar a l'educació en un moment en què les dinàmiques d'aprenentatge, poc evolutives durant llargs anys, de cop i volta són tan canviants i la societat sembla més dinàmica que mai. Un repte per a la comunitat educativa.

D'aquest repte conversem amb Roser Noguera, tutora de sisè del CEIP Pau Vila del barri, i amb Rosa Barquero, professional d'Art-teràpia de la Casa Groga, institució amb la qual actualment l'escola treballa el projecte “Un món d'artistes”.

Noguera explica que fa 12 anys l'escola va buscar el suport de les universitats que formaven a professionals en art-teràpia. A l'inici les teràpies solament es treballaven de forma individual, segons les característiques de l'estudiant que tingués necessitats específiques. Els que havien sofert dols o passaven per algun problema a casa i que els pares no podien permetre's pagar-la, per exemple.

Però fa tres anys van decidir apostar per les teràpies grupals i van començar a fer-ho amb els estudiants de sisè de primària.

Rosa Barquero ens explica una sessió d’art-teràpia: “Entrem a la sala. Les cadires estan disposades en cercle. Els materials sobre la taula de treball i les finestres obertes de bat a bat. Ens prenem un temps per centrar-nos en el “aquí i ara”. Els nens porten al cercle aquells temes que més els interessen i al cap de quinze minuts d'intercanvi tots comencen a treballar en les seves obres amb

els materials que ells mateixos decideixen. Al final hi ha un temps per compartir- és opcional- l'obra creada amb tot el grup”.

Les sessions es realitza durant una hora i mitja cada setmana i la principal diferència amb una classe tradicional d'art és la metodologia no directiva que s'aplica: “Els alumnes van necessitar un temps per aprendre a gestionar el seu propi temps doncs ningú els

▶ Cadires en posició per començar un dels tallers setmanals del projecte.

Escola Pau Vila.

Josep Sans de l’IES Domènech guanya un premi al concurs de recerca jove “La construcció d’un robot” va ser el projecte premiat amb 750 euros per la Generalitat || Yohany Limpias || Redacció Josep Sans Prats, de 18 anys i fins a l'any passat estudiant de l’Institut públic d'educació secundària LLuís Domènech i Muntaner va ser l'alumne guardonat amb els Premis de Recerca Jove (PRJ), que convoca anualment

el Govern de la Generalitat de Catalunya i que volen despertar vocacions científiques entre els joves estudiants del país.

El seu projecte va consistir en la descripció per la construcció d'un robot. “La veritat no esperava guanyar el premi” va ser la declaració de Josep en assabentar-se de la

notícia, que fins i tot reforça la seva determinació per la carrera d'enginyeria informàtica que actualment cursa a la UPF. Física i matemàtiques se li donaven bé en l'institut i tenia clara la seva vocació professional, que està aprofundint aquest jove promesa de talent professional al barri. ■

3

indica què han de fer, ni com fer-ho”.

Algunes vegades hi ha estudiants que decideixen treballar durant diverses classes una mateixa obra i alguna vegada algú ha tingut la idea clara que aquest dia no volia fer res.

Tot és segons com cadascú porti el seu procés, se'ls respecta aquesta decisió, que sol durar molt poc. Generalment, en veure l'ambient i els companys, en una estona ells sols es posen a treballar, explica Barquero. Utilitzen els materials unes vegades per jugar i altres vegades per comunicar qüestions personals amb major o menor intensitat, afegeix.

En el fons tenen una mica de por perquè a l’escola estan molt segurs i protegits i ara ve una etapa desconeguda que és la de l'institut.

Es separaran i això és una cosa que a alguns, segons el caràcter, els angoixa més que a uns altres, intervé la tutora. Alhora serà l'últim any que estiguin junts i amb les obres, puntualitza Barquero, surten qüestions més personals referents a temors que viuen propis de la seva edat.

Cada sessió busca afermar en els estudiants l'autoconeixement, la lliure expressió de les emocions, el reforç de l'autonomia i l'autoestima. Algunes de les expressions dels estudiants, del que els va agradar, recollides en un test de l'avaluació del projecte realitzat l'any passat van ser: “Ser lliure per crear”, “els moments de riure” “que puc crear tot el que vulgui” “obrir-me a la gent, m'ha costat, gairebé no ho aconsegueixo” “estar amb els companys, veure el que fan i poder confiar en ells”.

No obstant la bona experiència i la seva clara aportació a l’educació sobretot emocional i de valors dels nens, la continuïtat del projecte durant la següent gestió escolar no està garantida. Dependrà de l'aprovació d'una subvenció que la fundació Casa Groga ha sol·licitat al districte, ja que fins a l'any passat era finançat des de l'ajuntament central. L'escola ja s'ha pronunciat encantada amb el projecte i esperen rebre una resposta positiva del districte de Sants Montjuïc. ■

4

ACTUALITAT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

La Marina sota el motor de la indústria || Patricia Rubio || Arqueòloga

Tots coneixem l’origen industrial del nostre municipi barcelonès, grans xemeneies que expulsaven el fum de la maquinaria revolucionària de vapor, carbó i foc; soroll i cadenes; dramatisme i virtuosisme. Clar producte de la Revolució Industrial.

La Marina de Sants, denominat actualment per dicotomitzar el territori de Sants – Montjuïc, era una zona tranquil·la que es trobava amagada darrere del turó exclosa de les muralles modernes que tancaven una gran ciutat, allò que encara no es reconeixia dins dels límits de Barcelona. Sols era un territori que abastia de grans possibilitats, la plana amb camps rodejats d’estanys i pròxima a la desembocadura del riu Llobregat amb una platja on la pesca era un comerç amb possibilitats juntament amb les drassanes i la fabricació de vaixells.

Avantatges de les quals portarien una de les infraestructures més rellevants, el Canal de la Infanta Carlota. Un canal que fou construït entre els anys 1817 i 1820 abastint diversos municipis des de Molins de Rei fins arribar al nostre barri.

Seguint un ordre cronològic i territorial, deurien començar per parlar sobre Can Tunis. Com comentaven a la introducció, ja trobaven les drassanes en els darrers anys del segle XIX. I ens situem aquí, perquè és elemental relacionar els nomenclàtors de la nostra actual guia de carrers que prenen significat amb les factories que a continuació exposarem.

Manuel Antúnez, constructor naval de la ciutat de Barcelona al segle XIX, fou un dels impulsors de la infraestructura nàutica del nostre territori. Però en tenim altres casos molt sonats com les Drassanes Minguell, que confeccionaven vaixells de fusta grans; i les Drassanes Cardona, dedicats a la construcció de vaixells amb casc d’acer.

L’Arsenal Civil, situada al barri des de 1887 al 1927, es dedicaven a la producció de vaixells, màquines de vapor per la marina, maquinaria de tren, estructures metàl·liques i de foneria. També, aprofitem per situar les benzineres que hi havia a les proximitats del port, com la CAMPSA.

▶ Fàbrica Philips.

És inevitable no mencionar el paper rellevant que tenien les masies a Can Tunis doncs algunes podrien tenir un origen força antic.

Per fer-nos una idea, des de l’Edat Mitjana a Catalunya fou un fenomen molt ressonat.

Moltes de les masies catalanes contemporànies tenen un origen medieval que podien funcionar com torres de guaita, i algunes d’aquestes varen conservar l’estructura incorporant-les a les remodelacions de les masies actuals que coneixem.

A la plana amb els seus estanys i rierols es dedicaven a produir teixits de cotó estampats per una sola cara inspirats en els estampats de l’Índia – Les Amèriques – que varen revolucionar el món tèxtil i industrial de la ciutat comtal al segle XVIII. Aquesta fàbrica de vapor a Sants, fou la primera de tot l’actual districte, instal·lada al 1840 per tractar les peces tèxtils blanquejades que serien traslladades a aquelles fàbriques situades a intramurs de la ciutat.

Seguint el fil de la indústria tèxtil trobarien Can Rivière, que cobria una àmplia gam-

“Érem una zona tan propensa a les instal·lacions de fàbriques que, fins i tot, vàrem comptar amb indústries que treballaven amb fusta de Guinea Equatorial i en la fabricació d’armes per a la I Guerra Mundial, d’entre altres”

"Barcelona, ciutat de fàbriques".

ma de productes que anaven des dels teixits metàl·lics fins a teles de paper. Fou un espai heterogeni que combinava diferents disciplines i metodologies per a la manufacturació i manipulació dels teixits.

El nostre barri, com ara a l’actualitat, ja contava amb algunes indústries químiques, com la Pekler a la dècada dels anys ’30. I a prop de la platja, la fàbrica de paper Vídua de Quirico, també conegut com el Cartró.

Ca l’Eresme fou part d’aquesta industria d’Indianes, on més tard trobem la reutilització i que en conservem alguna part del que fou Can Ferrero – avui Casa del Rellotge -, en funció a la dècada dels anys ’30 on fabricaven galledes de zinc i altres productes procedents del ferro, com també el tractament de galvanitzats. De la mateixa manera que va passar amb Can Sabaté, els terrenys de Can Ferrero varen ser expropiats per a l’edificació de noves vivendes, on gràcies als veïns i veïnes que es varen unir al 1977 aconseguiren tenir un espai lliure de contaminació de residus però alhora preservant part del que

ACTUALITAT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

“Tot el Patrimoni és impossible de preservar, però val la pena fer-ho quan forma part de la identitat d'un barri com La Marina” Seguint amb els presents nomenclàtors del barri, observem que hi tenim uns carrers que s’anomenen Foneria i Alts Forns, tot i que no es trobaven allà situats, en tenien constància de que hi havia uns quants com a Can Quintana o els Alts Forns de Cataunya, on feien peces de foneria i es trobava en mig del passeig de Can Tunis; la Briquetas, fàbrica de conglomerats de carbó; o Can Mateo, indústria sidometal·lurgiques.

▶ Indústries Mecàniques S.A. "Recuerdos de una época".

Altres fàbriques molt interessants i que s’instal·len al nostre és la fàbrica de xocolata Nelia, es podia ensumar la seva encisera i dolça olor – com els hi passa en l’actualitat als habitants de Viladecans-.

A l’avinguda del cementiri hi havia una sèrie de marbristes: el Passani, el Pujol, el Pavelló i/ o el Reverter. No cal oblidar l’explotació de les canteres de gres al voltant del turó de Montjuïc, ja des d’època romana. Érem una zona tan propensa a les instal·lacions de fàbriques que fins i tot, vàrem comptar amb una indústria que treballaven amb fusta de Guinea Equatorial, La Compañía Nacional de Colonización Africana (ALENA); com també, la fabricació d’armes per a la I Guerra Mundial, Can Borret o Indústries Mecàniques, que es troba en l’actual parc de Can Sabaté, parc aconseguit per una intensa però digna lluita veïnal.

I traslladant-nos al nostre passat més recent, ens trobaríem amb les fàbriques Philips, quan al 1959 Josep Sorteras Mauri projectava la nova factoria de la Sociedad Española de Lámparas Eléctricas Z assenta-

da al passeig de la Zona Franca fins al 1996; el cas de la SEAT, fou portat per el finançament de l’Institut Nacional de Indústria al 1950 i que encara segueix sent una de les veteranes a la Zona Franca.

Factories i persones, com conviuen entre elles?

El primer que ens tenim que plantejar és l’enorme riquesa i els avantatges que ofereix el nostre barri. Potser, ara mateix no ho apreciem perquè ens han vist i encara ens veuen com un barri que és pensa la gent de Barcelona – sí, de Barcelona – que tot és Polígon Industrial Pedrosa. Com si encara visquéssim dins d’aquella muralla, amagats darrere del turó. Però, veritablement som conscients de l’enorme riquesa Patrimonial que representa tot això? Barcelona és conscient del Patrimoni contemporani tant divers i ric que hi té?

Apreciem la qualitat del treball de conservació patrimonial que han fet alguns municipis, com per exemple Sabadell, Terrassa, Cornellà... Per preservar la seva memòria industrial. En cavi, què ocorre a Barcelona?

▶

fou l’antiga fàbrica amb una harmonia urbanística i naturalista.

La Colònia Bausili també ubicat al Prat Nou, o més bé conegut com Prat Vermell, va edificar-se a principis del segle XX on es trobava la fàbrica i les 22 naus de vivendes, més aquella on vivia la família Bertrand (antics propietaris de la Colònia). Per tal de reflexionar, observem que mantenen l’antiga estructura de les colònies fabrils del segle XVIII, però instaurant-se dos segles més tard. Sense anar-nos més lluny, també podríem considerar-lo amb aquesta mateixa dicotomia les vivendes SEAT, on la vida del treball i treballador era una relació inseparable del control autàrquic de l’empresa.

També trobem la Santiveri, una de les fàbriques més veteranes del Port. Des de 1927, any que es va fundar, ja oferia productes dietètics i de règim. Al terreny on actualment trobem la fàbrica, abans estava ocupada per una de les masies del nostre barri.

Enderroc al 1977 del mur de les Indústries Mecàniques SA al carrer Mineria.

"Así se transforma un barrio".

Xemeneies d'Indústries ▶ Mecàniques S.A. "Recuerdos de una época".

5

Per suposat que tot el Patrimoni és impossible de preservar, però quan és una cosa digna de veure, digna de representar a un districte, a una comunitat veïnal... Per què ens posem la venda i ho deixem estar? Per què deixar el cas de la fàbrica de Can Batlló de la Gran Via com una memòria esborrada dels nostres cervells? Expropiant-se del Patrimoni per inevitablement construir més vivendes, som més gent amb més necessitats que cal que la ciutat abasteixi. Seria impossible conserva ni tan sols una part significativa d’aquesta memòria, patrimoniantitza-lo idòniament on al públic tingui un lloc?

Per què no s’ha fet al mateix a la Marina?

Per què amagar-se del que és inevitable, del que és plausible i cognitiu, un barri que neix amb la industria, que s’identifica tot el veïnat amb la industria, que viu de la industria, que és inseparable de les seves vides. Quan encara se’ns reconeix com un Polígon, per què no donar-li un significat al nostre passat, tot i que sigui molt recent, segueix sent Patrimoni, segueix sent el nostre record, segueix sent la nostre identitat. És per aquest motiu, que és molt digne la lluita de la gent que ha estat allà per fer d’un barri millor, per escriure les seves memòries passades, per a que nosaltres en l’actualitat les podem gaudir. Per això, cada vegada que passem per Can Sabaté, la Casa del Rellotge o la Philips, no ens resignem, observem-los amb ulls melancòlics! Orgullosos d’haver sigut un barri pioner en l’establiment d’indústries, a tenir una petjada en el significat del Patrimoni industrial. ■ Agraïments especials: aquest article no hagués sigut realitzat si no fos per la memòria dels nostres històrics, Julio Baños i Ramon Anglés – d’entre altres més -, i de la seva inquietud per publicar les seves paraules, les seves converses i fotografies amb l’estima de commemorar amb proses i escrits el nostre barri.

6 OPINIÓ

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

A les nostres xarxes facebook.com/lamarinacat

El teatre de barri

Irregularitats al concurs de carroses Abdó Florencio Estic a l'espera de rebre la resposta per part de la U.E. i que convoquin a les 17 entitats participants, per aclarir el "fallo error" de les bases i la discriminació de 7 grups dels més modestos del concurs de carrosses...

Natura i ciències a l’escola de Can Clos Antonia Blazquez Sí muy bonita la foto para la portada. Me gustaría que se pusiese el mismo empeño en todo lo que la educación requiere ya que el colegio de Can Clos del que soy ex alumna parece que el aprendizaje de los niños es poco importante....

Sandra Rodríguez Roma Mi experiencia personal en este centro ha sido de diez!! Mi hija cursó desde p4 hasta sexto. Este año ha comenzado la ESO en un instituto concertado de cierto renombre... Sus notas este segundo trimestre no bajan de notables y bien. Yo estoy contenta con el centro!

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Habitualment, quan un pensa en Teatre, segurament s'imagina un escenari enorme, amb una platea amb capacitat d'unes quatre-centes o cinc-centes persones. Un o dos amfiteatres, ple de gom a gom, una pila d'actors i actrius sobre l'escenari, i un preu d’entrada que difícilment baixa dels 30 €. I, de fet, no és difícil de trobar coses així en format clàssic, o musical, i més a la nostra ciutat.

Però cada cop més, de la mà de petites companyies de caràcter associatiu, el teatre s'ha anat convertint en un espectacle més assequible, més proper, i més a l'abast de qualsevol que vulgui pujar a un escenari. I paral·lelament més espais obren les seves portes per a representacions de petit format, per a aforaments limitadíssims (jo n'he vist des d'unes tretze persones) i a preus híper-reduïts.

Des de 2012 una companyia petita i jove, per la mitjana d’edat dels seus membres, s’ha sumat a la gran família de companyies que fan “Teatre per a tothom”. L’anomeno així no només per què els preus dels seus espectacles, quan no són gratuïts, es poden sumar amb els dits d’una mà (i després entreguen una part a projectes solidaris) sinó que, a més, és que “tothom” hi pot formar part, sense distinció d’edat ni de condició social.

Aquesta companyia, l’anomenada ETC...

(Espectacles, Teatre i Cinema) va néixer al Prat de Llobregat, però des de l’any passat està instal·lada al nostre barri, concretament

a La Bàscula, i ofereix la possibilitat d’apropar-se al Teatre a qualsevol persona que ho desitgi.

Federico García Lorca, gran poeta i dramaturg nascut i assassinat pels falangistes a Granada, va dir “Un pueblo que no ayuda y no fomenta su teatro, si no está muerto, está moribundo”. Ara des de La Marina, ajudem a ressuscitar el poble, oferint teatre, teatre de barri, teatre de petit format, teatre per a tothom.

Però... Què passa amb la gent del barri?

Com fem arribar aquest projecte a tothom?

Com arribem a aquella gent que ha viscut en un barri sense teatre des de fa tants anys?

Com els fem venir a gaudir de fer teatre, i a gaudir de veure’l i viure’l?

Sembla que les noves generacions tenen molta facilitat per apropar-se al món del cinema ara que tots duem a la butxaca gairebé un estudi de cinema integrat als telèfons

mòbils de darrera generació (Que són els que ja duem quasi tota la població). Però la veritat és que per fer cinema cal actuar, i per actuar bé cal fer teatre. És com totes les coses bones... cal tastar-les per conèixer-les, gaudir-les, i repetir.

Cada mes intentarem fer-vos arribar, en aquestes poques línies, un tastet de teatre que us faci venir ganes, que us faci sentir que seguim vius, ja sigui rient, plorant, o senzillament gaudint d’una petita lectura. I de tant en tant, us convidarem a veure i a participar de les activitats que ja estem fent al barri.

Si voleu formar part d’aquest nou projecte que s’inicia a La Marina, només ho heu de dir, tot just comencem, però volem arribar molt lluny, i només ho aconseguirem amb la col·laboració i les ganes del nostre barri, “nuestro pueblo”, Bressol històric d’escriptors, ballarins i poetes. D’artistes, al cap i a la fi, als quals ara, ens hi voldríem sumar. ■

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: Què li sembla el nou sistema de participació “decidim.

Josep Armentano / Yohany Limpias

barcelona” a través d’internet? Hauria de reemplaçar l’espai físic de debat?

Sergi Lozano, 18 anys

No la conec, però está bé que es pugui participar per internet.

Així molta gent podrà fer-ho encara que sería millor en un espai físic, l’internet és el que es porta ara.

No conec el tema però sí em sembla bé. Les persones que treballem moltes vegades no tenim temps, però per internet és més fácil.

Això sí crec que hauria de ser complementari amb el debat físic.

Letícia,

27 anys, cambrera

Veí del barri, 61 anys, comercial Serà una manera d'opinar coses que d'una altra manera no seria possible. La gent no voldrà anar a queixar-se a algun lloc i en canvi a través d'una web pot ser que si ho faci. Malgrat això els espais físics són importants perquè la presencia de la gent és significativa.

Em sembla bé que la ciutadania triï el que ha de ser… clar que no tothom hauria de votar el que passarà en un futur, perquè crec que en segon quines qüestions no totes les opinions són vàlides. Internet hauria de ser un complement al debat assembleari tradicional.

Jesús,

17 anys, Estudiant

Maria, jubilada

D'internet res… allò de tota la vida sempre és el millor… no confio en els polítics, perquè han fet moltes propostes i no han pogut resoldre res… la gent reclama feina, que és el que es necessita.

No m'agrada l'internet, cal votar i debatre en persona.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Jordi Salas

OPINIÓ

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

Art i ocultacions de la Barcelona gitana 1952. L’objectiu de Jacques Léonard

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

|| Jordi Martí Fabra De pare gitano i mare paia, nascut a les rodalies de París, Jacques Léonard és un home de biografia singular. Va ajudar al seu pare en el comerç de cavalls a França, tractant freqüentment amb gitanos nòmades, i després va fer carrera en el món de la indústria cinematogràfica a París i a Madrid.

També va viatjar molt, però el 1952 va establir-se a Barcelona per casar-se amb Rosario Amaya, model gitana que vivia a Montjuïc. I formant part de les denses xarxes veïnals que habitaven a les faldes de la muntanya, al final del carrer Nou de la Rambla, va acabar esdevenint l’ull a través del qual podem conèixer avui aquell món.

Les fotografies que va fer són a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Uns 3000 negatius del seu fons tenen els gitanos com a protagonistes, i algunes d'aquestes fotografies van recollir-se fa uns anys al llibre Jacques Léonard: Barcelona gitana, 1954-1974 (La Fábrica, 2011). Un dels grans atractius d’aquestes imatges és que no s’hi percep una mirada externa. No hi ha escenificacions, folklorismes ni paternalismes. Hi ha documentació

i espontaneïtat. Hi apareixen les humils revetlles de Sant Joan, el dol i la festa, les barraques del Somorrostro i de Montjuïc... però també el glamour de la bailaora la Chunga de visita a Mónaco, un casament gitano als cines Verdi de Gràcia o una impactant imatge del gracienc Antonio González Pescadilla tocant als cinquanta al Charco de la Pava, al carrer Escudellers de la vora del port, per a la

ARXIU

seva primera dona, Dolores Amaya.

Aquest és l’ambient en què es va anar conformant l’estil que més endavant es coneixeria com a rumba catalana. Podríem dir que en l’objectiu de Léonard la cultura gitana de Barcelona s’autorepresenta sense gaires distorsions. ■ LA VEU DEL CARRER

FAVB

Columna grega Myriam Reyes Com diu la nostra estimada Mafalda: “Així que tornaran les oscuras golondrinas? Ja estava informat, ja, en Béquer!” Doncs sembla que sí, i amb la previsió del temps que estic sentint a la ràdio, potser millor no fer molts desplaçaments espontanis, les precipitacions en forma de grans pluges provoquen incertesa i el vent que bufarà…

Existeix un contracte d’inserció o deserció?

Reforça la dualitat o la flexibilitat? Els canvis, les situacions extremes, poden provocar grans idees, però també l’efecte contrari: aprofitament, creant més desigualtat.

Propostes que no porten a cap lloc. Situacions de degradació del lloc de treball. L’oferta d’excés de mà d’obra ens porta a situacions desesperades. Quina classe de model productiu ens proposen? És un moment perquè reflexionem. Molts no s’interessen per la política, i tot ho deixen en mans del papa i la mama govern. I ells, encantats d’anar fent per tots nosaltres. La qüestió és que estem fotuts. Qui no té la seva parella, fill, pare... aturat? O jo! Qui no ha vist més cartrons apilats al caixer, o gent esperant a la porta de la deixalleria? Ànim i força, i a treballar l’assertivitat! ■

L’acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

Spotlight El tema que tracta "Spotlight" és bastant espinós, ja que se centra en un cas terrible de pederàstia infantil ocorregut a Boston a final del segle XX i que implicava a tots els estaments de l'Església, fins i tot a les més altes esferes. La pel·lícula em va atrapar des de la primera escena, en la qual assisteixes completament incrèdul al que ocorre i que serveix com a introducció a la trama que es va desenvolupant. No s'abusa de detalls escabrosos, ja que la pel·lícula està centrada en el grup de periodistes que va destapar l'escàndol i com ho va dur a terme. És aquest un dels punts complicats de la cinta, ja que és tal el nombre de noms i dades, que a vegades fa que et sentis una mica perdut. Per contra, Tom McCarthy retrata de manera excepcional els secrets de la recerca periodística, sense exageracions de cap tipus, proporcionant fluïdesa al relat, a mesura que anem coneixent juntament amb els personatges la magnitud del cas. Quant al repartiment, és d'agrair que estigui al servei de la història i no a l'inrevés. És evident que hi ha lluïment, però no hem d'oblidar que el moll de la qüestió és l'escàndol destapat pels periodistes del Globe i el treball dut a terme pel grup. És per això que no m'atreviria a destacar cap interpretació per sobre d'una altra, ja que Michael Keaton, Mark Ruffalo, Rachel McAdams, Liev Schreiber i Stanley Tucci ofereixen un treball sobri i de qualitat, mostrant de manera subtil i sense exageracions el fet que els seus personatges no són de pedra i la seva implicació, sentiments, ràbia i professionalitat els farà lliurar-se a la causa de desemmascarar als culpables d'actes que lamentablement, cobren actualitat de nou.

El quart poder, la premsa, als USA té una vinculació extrema amb el poble nord-americà i el film ens demostra que no n'hi ha prou amb donar la notícia. Quan el tema és d'interès social de grau màxim, s'ha d'anar fins al fons amb rigor i veritat. ■

7

Curs 2016-2017 Aquests dies comença el procés de preinscripció als centres educatius catalans pel curs vinent, el corresponent a 2016-2017. Com és habitual, als mitjans es superposen tot un seguit d’informacions al voltant d’aquesta qüestió, algunes relacionades amb el procés administratiu i d’altres, amb els diferents models educatius. Escola pública o privada, religiosa o laica, amb llibres o sense... una veritable allau de preguntes que envaeixen a les famílies que es veuen en el tràngol de triar un centre pel seu fill o filla.

Escola al costat de casa o lluny del barri, podrà entrar en la primera opció? Són d’altres aspectes que angoixen als progenitors.

Tot plegat ens fa passar de puntetes per un element que, al meu criteri, és nuclear en aquest tema. Les ràtios, és a dir, quants nens i nenes compartiran aula amb els nostres fills o filles?

A ningú se li escapa que escolaritzar-se en una classe amb 15-16 alumnes o fer-ho en una altra amb 25 no té absolutament res a veure. Això sí que és rellevant, i segurament ho és molt més que algunes de les preguntes que ens fèiem a l'inici. La informació al respecte d’aquest assumpte és més aviat escassa, malgrat que la majoria d’especialistes asseguren que poder treballar amb pocs alumnes augmenta de forma exponencial la qualitat en l’ensenyament i l’èxit escolar.

Les retallades tenen molt a veure amb aquest tema. ■

8

ACTUALITAT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Davant el drama humà dels refugiats ha de ser Barcelona una ciutat d'acollida? té les condicions per ser-ho?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Sergi Sarri

Som una ciutat que ha acollit totBarcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Jordi Fexas hom, solidària i amb un teixit asMàster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia sociatiu que ja s’ha pronunciat.

Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Aci la llibertat.

Pel seu tarannà, per les seves tivista social i polític. Ciutadà comproinfraestructures, Barcelomès amb el moviment veïnal i associatiu. na cal que sigui ciutat Barcelona ha estat sempre una ciutat d'acollida. I hauria d’acollida i formi xard'estar preparada per acollir relativament tants refugiats L’asil és un dret i BCN no donarà mai l’esquena als xa amb d’altres ciucom Alemanya o Suècia, en coordinació amb la GeDrets Humans ni a la solidaritat entre els pobles. tats acollidores. neralitat i el conjunt de pobles i ciutats del país.

No podem defugir de la responsabilitat, i menys quan en d’altres temps, no tant llunyans, vàrem clamar el mateix pels nostres.

Ángel Lao Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Barcelona té les condicions i a més, la vocació de solidaritat davant les tragèdies humanes, com ha demostrat moltes vegades, per exemple als anys 90 amb alcaldes socialistes i la creació del Districte 11 - Sarajevo durant la guerra de la ex Ioguslavia. Barcelona està preparada. Des del PSC critiquem amb contundència l'actitud del govern espanyol, que ha establert un cupo de mínims de José Antonio manera tardía i vergoCalleja nyant. Refugees Welcome.

47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

Convertir Barcelona en ciutat refugi és una proposta que donem suport, actuant en funció de la nostra capacitat d'acogida, allunyada de controvèrsies polítiques i coordinats amb la Generalitat i amb el Gobierno. Establint un catàleg de recursos per cobrir les necessitats d'aquestes persones que fugen de la guerra, garantint que no afectin a persones i famílies vulnerables que ja viuen a la ciutat.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills.

Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

Per descomptat que sí, com ja vam fer en d'altres ocasions com en l'època de la guerra dels Balcans. No hem d'oblidar que són persones que fugen dels seus països d'origen per sobreviure. Però, perquè l'ajuda que presti Barcelona sigui efectiva, ha d'estar coordinada amb la Unió Europea i amb el govern central.

M. Lluïsa Pahissa

Barcelona, 62 anys. Viu a Sants.

Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

Acollir persones que fugen de les guerres i de la repressió és un deure i un dret: hem d’oferir-los un refugi digne i plantar cara a les disposicions d’una UE que està violant de manera indecent el dret internacional humanitari més bàsic.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

ACTUALITAT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

9

Joves, mares i laboralment precàries || Redacció La desigualtat laboral segueix sent un dels principals obstacles als quals han de fer front les mares joves en situació d’exclusió social.

En la darrera celebració del Dia Internacional de la Dona, ABD, Associació Benestar i Desenvolupament, va reclamar més recursos i millors polítiques d’ocupació per aquestes dones. L’entitat i el seu programa Preinfant, dedicat a l’acompanyament a la maternitat, van recordar que la inexistència de serveis i programes de suport fa pràcticament impossible que aquestes dones puguin accedir al mercat laboral i que, per tant, assoleixin una independència econòmica i personal. Un exemple més de com la desigualtat de gènere condiciona el dia a dia de les dones.

L'any 2015, més del 50% dels casos atesos per Preinfant han estat famílies monomarentals, la majoria d'elles amb una important manca d'ingressos que, unida a altres factors, les situa en una posició d'exclusió social greu.

A més del factor econòmic - més del 85% del total dels casos atesos per Preinfant no tenen ingressos- també destaca la manca de suport familiar. La combinació d'aquests elements té com a resultat una situació de solitud, tant a nivell emocional com social. L'accés a ocupacions precàries o, directament, la desocupació fa impossible que aquestes mares puguin dissenyar un pla de futur per a elles i els seus fills/es.

Nausica Castelló, responsable del programa, afirma que aquestes joves dones es troben immerses en un cicle difícil de trencar: "Moltes de les dones que atenem són mares

Armari trencat Gran Via / Carrer Quimica Elena García Audiència Pública 15/03/2016

a una edat primerenca i interrompen la seva educació arran de l'embaràs i posterior maternitat. El seu nivell d'estudis és molt bàsic i sense el suport familiar i de les administracions els és impossible seguir formant-se. Sense més formació és pràcticament impossible accedir a una feina ". El nivell inferior d'estudis, la seva edat i la manca de llocs de treball adequats, amb condicions flexibles i un sou que cobreixi les seves necessitats, les aboca a una situació d'exclusió. Gairebé un 60% dels casos atesos per Preinfant són mares amb una edat compresa entre els 14 i els 21 anys.

“Mares dignades, amb ganes de treballar però que troben infinits obstacles per trobar feina i cuidar als seus fills” Marta, usuària de Preinfant, treballava de cambrera quan es va quedar embarassada i durant un temps ho va ocultar per por que la fessin fora. Quan finalment es va descobrir va ser acomiadada, sense quitança ni carta d'acomiadament. A la pràctica era com si mai hagués treballat. Sense suport familiar, no es va sentir amb forces per reclamar.

A més de dificultats en l'accés laboral, les mares també troben problemes per aconseguir la conciliació familiar. És la situació de la Mónica, també atesa per Preinfant. Ella,

Basalt de pluja al Passeig Zona Franca Felipe Mayoral Audiència Pública 15/03/2016

▶ Mare del programa Preinfant. ABD.

psicòloga infantil amb més de 6 anys d'experiència i 7 anys d'estudis entre carrera i postgrau, porta més d'un any i mig buscant feina. Va ser acomiadada quan estava embarassada, després d'agafar diverses baixes per complicacions durant la gestació. "No compto amb familiars propers i això dificulta la recerca de feina, no puc anar a demanar feina amb la nena i tampoc crec que sigui una cosa que hagi de fer amb ella", explica. La manca de programes i equipaments públics als quals recórrer i uns recursos econòmics insuficients per pagar una guarderia, li fan gairebé impossible poder dedicar-se a la recerca de feina. Mónica es defineix com "una

Manteniment del carrer Fortuna Lluís Martínez (AAVV Polvorí) Reclamació escrita març 2016

mare indignada, amb ganes de treballar i ajudar però que es troba infinits obstacles per trobar feina i cuidar la seva filla". ■ Programa PREINFANT Web: www.preinfant.org Correu electrònic: webpreinfant@abd-ong.org Telèfon: 93 114 56 90 Whatsapp: 673130028

Associació Benestar i Desenvolupament

Manteniment parcs i jardins M. Jesús Pérez Perales Audiència Pública 15/10/2015

Visca!

Ja hi ha sol·licituds en procés.

A la propera Marina trobaràs tots els detalls Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

Participació ciutadana, un repte per al nou govern municipal La incorporació de les noves tecnologies busca incrementar-la

D. Navarro

|| Esther Pardo || Redacció Participació, segons el diccionari de la Llengua Catalana és l’Acció de participar o de tenir part. I participar vol dir: Tenir o prendre part en una cosa.

Com que no ho tenia massa clar, he anat a consultar el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua i ho defineixen així: Participar: Compartir, tener las mismas opiniones, ideas, etc., que otra persona.

Un cop definida la paraula, l’hem de col·locar en el context que ens interessa en aquest espai: Com participen les persones en el govern de la ciutat.

La Generalitat de Catalunya en el document de la Direcció General de Participació Ciutadana, defineix el concepte jurídic de participació dels ciutadans a les administracions públiques com: Aquelles pràctiques polítiques a través de les quals la ciutadania pretén incidir sobre alguna

dimensió d’allò que és públic”, la qual cosa permet incloure un conjunt de pràctiques molt divers que va del vot a les eleccions fins a qualsevol forma de mobilització o reivindicació tot i que generalment s'identifica més la participació amb el que s'anomena “democràcia participativa”. També ens dona una altre concepte, a través del Pla inter departamental de participació ciutadana; “tot procés ordenat d'argumentació entre participants representatius de la diversitat de punts de vista i de les vivències de la ciutadania, on es defensen alternatives diverses en el marc dels processos de presa de decisions públiques” Tot plegat, una mica embolicat; el que fa que algunes vegades no sabem si estem realment participant o només en som espectadors i d’altres, en que sembla que no participem, després diuen que les decisions s’han pres en consens amb el ciutadans.

L’Ajuntament de Barcelona, ha posat a disposició dels barcelonins una plataforma de participació digital: decidim.barcelo-

“Candel l'altre català” a la Bàrkeno || Esther Pardo || Redacció El proper diumenge 24 d’abril, a les 18 hores, al teatre de l’escola Bàrkeno, s’estrenarà al barri l’obra: “Candel l’altre català”. Una creació de Joan Soto, dirigida per ell i representada per els Amics d’Alph 63, basada en el llibre de Paco Candel “Els altres catalans”. Aquesta obra es va estrenar a l’Hospitalet, ciutat d’origen del grup de teatre,

amb motiu de la celebració dels 50 anys de la publicació del llibre.

Esperem que aquesta estrena serveixi per obrir una porta al teatre al nostre barri i que el fet que vagi lligada al nom de Candel faci omplir totalment l’espai. ■

“La qüestió que ens hem plantejat és analitzar si centrar la participació massa en les noves tecnologies afavoreix o no el debat i la cohesió fonamental per entendre’ns i aconseguir verdaders consensos ciutadans del que amb urgència necessitem”

na, que segon el mateix ajuntament vol ser un espai de referència per construir una ciutat democràtica, oberta, transparent i que potenciï la participació de la ciutadania en la construcció i definició de les polítiques de la ciutat.

Inicialment s'hi desenvolupa el procés de participació per a l’elaboració del Pla d'actuació municipal 2016-2019 i pretén incloure nous processos de participació un cop aquest acabi. El Pla d'actuació municipal s’elabora a l’inici de cada mandat i estableix les línies prioritàries, els objectius i les actuacions que el Govern de la ciutat desenvoluparà en els propers quatre anys.

I justament per això és tan important. La qüestió que ens hem plantejat analitzar es si centrar la participació massa en les noves tecnologies afavoreix o no el debat i la cohesió fonamental per entendre’ns i aconseguir verdaders consensos ciutadans del que amb urgència necessitem.

Hem parlat amb alguns veïns i entitats sobre això...

info 1

Abril 2016

info Abril 2016 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 22

Programa

LECXIT pàgs. 2-3

Taller de fotografia:

Històries

A l’abril... llibres mil!

pàgs. 2-3

Info Jove pàg. 4

Nota Editorial

Promocionem la lectura al barri La lectura ens dóna l’aliment que fa viure el cervell: les paraules, els signes, les idees i el pensament.

Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida.

La lectura i la vida. Emili Teixidor

T

othom té clar que la lectura és important. Ens cal llegir per plaer, fomentar l’hàbit lector, enriquir el llenguatge, comprendre el món que ens envolta, desenvolupar la imaginació, estimular la curiositat, reforçar els lligams afectius i aprendre.

Mestres, professorat, famílies, bibliotecaris, animadors culturals... hem d’estar al costat dels nens i les nenes que inicien el camí lector, i per fer un bon acompanyament al llarg d’aquest camí ens cal tenir confiança, paciència, constància, seguretat, predicar amb l’exemple i fer del llibre un objecte quotidià. Cadascú des del seu rol podrà ajudar a polir coneixements i potenciar preferències.

Promocionar la lectura ha de ser una tasca que desenvolupi progressivament: - Les competències relacionades amb l’hàbit lector amb la interpretació de texts i imatges, recerca, anàlisi i interpretació de la informació.

- Les capacitats d’expressió oral i escrita.

No existeix cap recepta per fer que esdevinguin lectors els infants, però sí que podem: - Aprofitar les activitats que ens posen a l’abast diferents institucions educatives i culturals: Biblioteca Francesc Candel, les diferents escoles i instituts amb les seves biblioteques escolars...

- Participar en programes que afavoreixen la lectura com Lecxit (lectura per a l’èxit educatiu).

- Encomanar l’entusiasme i fer de la lectura un hàbit divertit.

- Prioritzar el temps reservat a la lectura.

- Afavorir la cultura de l’esforç.

Tenim a les mans un suplement que dóna visibilitat, reconeix i ens informa de les iniciatives i projectes sobre la promoció de la lectura en el nostre barri. Aprofitem-lo.

Equip directiu Escola Bàrkeno

2

info

Abril 2016

La Biblioteca Francesc Candel posa en marxa el progra amb la participació de l’Escola Can Clos, Barkeno

Amb aquest projecte s’aconsegueix reunir setmanalment infants i voluntàries per compartir una esto Des de fa uns mesos, cada dilluns a la tarda es troba a la Biblioteca Francesc Candel el grup d’infants i de voluntàries que conforma el punt LECXIT (Lectura per l’Èxit Educatiu) de La Marina. Hi participen un total de setze persones (vuit nens i nenes i vuit voluntàries) que s’organitzen per parelles de lectura. Durant una hora, els llibres connecten dues generacions.

“el bo lies es “Qua tar ni calia volun juntam per ex nera d

L’objectiu principal de les sessions del LECXIT és gaudir conjuntament del plaer de la lectura i millorar-ne la comprensió. El grup de nens i nenes són alumnes de 4t, 5è i 6è curs de les escoles Bàrkeno, Can Clos i Seat escollits per les seves mestres. L’equip de voluntàries el formen veïnes de La Marina d’edats i professions ben diferents però que tenen en comú la seva passió per la lectura.

La Fundació Jaume Bofill és qui va idear aquest projecte fa uns anys, el qual també rep el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i de la Fundació “la Caixa”. Actualment, hi ha prop de cent quaranta punts LECXIT que funcionen de manera regular a tota Catalunya.

En el cas del nostre districte, també hi ha en marxa un punt LECXIT a l’Escola Barrufet de Sants. Els experts afirmen que un bon nivell de comprensió lectora és la millor assegurança pel bon futur educatiu del nostre alumnat.

La Biblioteca Francesc Candel va decidir engegar aquest programa i oferirlo al barri després d’assistir a una conferència sobre la relació entre la com-

prensió lectora i l’èxit escolar on s’explicava el projecte LECXIT. “Poques vegades et trobes de cara amb un projecte que engresqui, a la vegada, pares, infants, escoles, veïns voluntaris i biblioteca per fer estimar la lectura. Quan vam sondejar les escoles, la seva resposta va ser immediata i ens vam posar a treballar”, afirma la Joana Castell, bibliotecària i coordinadora del grup. La directora de la Biblioteca Francesc Candel, l’Àngels Migueles, comenta que

Els ne part p ves vo anys d meus c i nenes volunt tractat agrada gui un hàb tothom, ve

Per a m www.lec

Edita aquest suplement:

Aquest trimestre passat, al taller de fotografia de l’H una exposició per la resta de companys de l'hospital velles. El treball es diu Històries i tracta de descobri i després donant-los veu, imaginant els seus pensam món interior, en un ambient de treball grupal que a construint una identitat.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

“Ens posem a parir entre nosaltres encara que siguem amigues”

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Toni Vidaechea (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa i Laura Cuenca (Espai Jove la Bàscula).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

“M’amago perquè no vull que sàpiguen com sóc”

info 3

Abril 2016

Per Sant Jordi, Jam SESSIONS INFANTILS A LA MARINA

ama LECXIT i Seat

ona de lectura en parella

on equip de voluntàries i el compromís dels infants i les seves famístà sent cabdal per l’èxit d’aquesta iniciativa”. an la Joana ens va proposar participar del LECXIT no ho vam dubi un minut: era una oportunitat única per al nostre alumnat que aprofitar”, exposa en Jordi Mateu, mestre de l’Escola Can Clos i ntari del grup. També afegeix que “la nostra escola participa conment amb la Biblioteca Francesc Candel en d’altres projectes, com xemple el concurs d’”El Millor Lector!”, i aquesta era una bona made consolidar les nostres relacions per continuar treballant plegats”.

ens i les nenes que integren el grup estan satisfets de formar-ne perquè gaudeixen llegint i han establert un bon lligam amb les seoluntàries. Així ho indica la Raquel Rodríguez , una nena d’onze de l’Escola Can Clos: “a mi m’agrada molt venir al LECXIT amb els companys i companyes de l’escola perquè aquí em trobo amb nens s d’altres escoles i m’ho passo bé”. I afegeix “amb la Pepi, la meva tària, estem acabant de llegir un llibre i des del primer dia m’ha t molt bé i tenia clar que volia llegir amb ella”. Oferir situacions ables de lectura està demostrat que afavoreix que aquesta esdevinbit. El programa LECXIT continua amb la il·lusió i la implicació de eritable motor del seu funcionament.

més informació, es pot consultar el web del projecte LECXIT ctura.cat

Des del passat mes de juliol s’estan duent a terme sessions de música per a infants de 0 a 4 anys i les seves famílies.

Aquesta iniciativa neix de la inquietud d’un grup de pares i mares del barri per tal d’ampliar l’oferta d’activitats per la petita infància. L’objectiu de l’activitat és que les famílies puguin gaudir, ballar i cantar i aprendre cançons tradicionals de casa nostra.

Els músics que hi participen de forma voluntària són veïns i veïnes del barri, que es preparen cada sessió amb molta motivació.

Des de la TIAF i el Pla Comunitari ja s’han organitzat 6 sessions amb un èxit absolut.

Us esperem a la següent, que serà el dia 22 d’abril amb motiu de Sant Jordi a la Sala Pepita Casanellas a les 18 h.

Històries

Hospital de Dia d’Adolescents de la Fundació Sant Pere Claver, amb l'excusa de muntar l, els participants del taller han realitzat una sèrie de retrats utilitzant retalls de revistes ir qui són els retratats, primer inserint-los dins de diferents paisatges tridimensionals, ments. L’objectiu de tallers com aquest és permetre als participants donar forma al seu afavoreixi l'observació, l'intercanvi d'idees i la capacitat crítica. Adquirir eines per anar

“Sento riure sota el llit i tinc por”

“Em dóna igual que els teus pares no ens vulguin junts. Què farem ara?”

“Tierra, trágame”

4

info

Abril 2016

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Al març l’ Espai Jove ha sortit de passeig…

Dissabte 12 vam col·laborar a la matinal commemorativa del Dia de la dona treballadora amb dues dinàmiques de gènere, a càrrec de la historiadora especialista en gènere Berta Amador.

I en el nostre centre us hem convidat a l’Exposició "Violència masclista: desmuntant mites". Molta gent l’han visitat, entre ells, els alumnes de

l'Institut Montjuïc.

Divendres 18 vam estar a la plaça de la Marina amb el rock reivindicatiu de Les Blasfemmes, dins dels concerts "Take away".

I a l’abril nou concert ”Take Away”

Vam passar per a l'Institut Domènech i Montaner a fer un tastet dels nostres tallers de Rima Antiracista i de BodyPerc i s’ho van passar molt bé!

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

TEMA DEL MES 11

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

Eli Rolando

És el president de la Coordinadora de les Associacions de Veïns del Barri de la Marina. Ell ja fa més de dotze anys que participa en els consell de barri perquè va ser també president de la AAVV del Polvorí, i ara participa també a la Taula de Mobilitat.

La coordinadora considera que hi ha un bon diàleg amb l’Ajuntament i tant la seva participació a decidim.barcelona, com la dels membres de la coordinadora així com alguns veïns individualment, és força activa.

Salvador Garcia

Membre de Montjuic Poètic, un dels grups de persones que s’ocupen de la cultura al barri, ens comenta que l’espai que tenen per a la participació és molt escàs. La cultura no interessa i no hi ha resposta a les seves demandes. El problema és com s’ha de fer entendre a l’Ajuntament que la participació en la “Cultura” ( música, teatre, literatura...) també és necessària a nostre barri i que a l’actualitat està oblidada. Algunes de les coses que es fan, que s’han d’agrair, les porten persones de fora de la Marina, que si disposen de fons per a fer-ho. Però aquest any, tenim el doble de pressupost de l’any passat.

Hem passat de res, al doble de res.

Maria Santiago

És vocal de la Unió d’Entitats i hi treballa de dinamitzadora. Hi forma part perquè és presidenta de l’AMPA de l’escola Enric Granados. Encara que comenta que com a unió d’entitats no ens pot fer una valoració perquè no han pres cap postura, no han parlat de la participació però coneixen la plataforma decidim.barcelona, i la utilitzen com utilitzen totes les eines de participació que es posen a la seva disposició. Participen a la plataforma de manera activa com a Unió d’Entitats.

Guillermo Sáez

Membre de la taula d’esport de La Marina.

Coneixen i utilitzen la plataforma a traves de la taula d’esports.

Al final. La participació ciutadana, és molt relativa. Ell mateix va fer una pregunta sobre el funcionament i no li van saber respondre. Creu que son al mateix lloc que eren en anteriors governs de la ciutat.

El que es decideix, es fa en funció de les vegades que votes alguna de les idees que estan penjades a la plataforma. Ell va preguntar quin criteri seguien per decidir que es

Les cinc propostes del barri amb més suport a la plataforma decidim.barcelona fins a l'1 d'abril Proposta d’actuació Acabar la L10 de Metro pels Barris de la Marina

Qui proposa Dani

Data 01/02/2016

Espai per associacions a La Marina.

La Marina Viva 02/02/2016

Suports rebuts 240 suports 72 suports

Implementació de camins escolars

29/01/2016

Exigir que es facin les obres necessàries per assolir el dret a la mobilitat

29/01/2016 46 suports

Carril bici al passeig de la Zona Franca que connecti amb el polígon de la ZF

14/03/2016

Joana

59 suports

33 suports

feia sobre el que es votava, doncs poden sortir escollides coses sense sentit o utilitat per al barri i d’altres prioritàries no. Li sembla millor que es fessin reunions amb les entitats del barri, doncs son elles les que estan en contacte directe amb la gent i per tant, saben quines son les necessitats.

Elena Garcia

Vicepresidenta de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i l’associació de Comerciants de la Marina.

Tot el procés que l'ajuntament està fent en teoria sona molt bé però en la pràctica té el seus problemes, molta gent gran no ho coneix o no sap com ferho funcionar... és un problema perquè la gent gran és una part de la població que és significativa. Què fem amb ells, la deixem fora? els deixem com inútils, això no es pot consentir.

Han de haver altres vies de participació per a aquesta gent. Avui en dia no tenir un telèfon o un correu és igual a no existir i això no pot ser... la tecnologia no pot estar per sobre de nosaltres.

El sistema és còmode per a l'ajuntament i em sembla bé però s'ha de pensar en tots...

Per la quantitat de propostes que a la data hi ha i la quantitat de gent que ha votat el resultat no és massa favorable.

Centrar-nos en el present i el futur amb la tecnologia està molt bé sempre que tinguem en compte el passat, que ens dóna una visió de cap a on ens dirigim. ■

Espanya segueix sense formar govern L’incapacitat de Rajoy i Sánchez de guanyar-se suports suficients per ser investits acosta al país a unes noves eleccions

Daniel Navarro || Mauro Sturlese || Redacció Tres mesos després de les eleccions generals del 20-D, la situació política espanyola continua bloquejada, en una mena de repetició perversa de l’atzucac que es va viure a nivell català només unes setmanes abans, però amb la complexitat afegida del major nombre d’actors que ara s’estan disputant l’accés a la Moncloa.

El complex resultat que ha sortit de les urnes no ha facilitat la suma d’escons que pogués propiciar una investidura viable però, més enllà de l’aritmètica pura i dura, hi ha altres condicionants que han dificultat la creació d’algun acord per a investir president: el PP es manté ferm en seguir proposant el seu cap de llista i president en funcions, Mariano Rajoy, tot i no tenir el suport de cap altre partit; i el PSOE de Pedro Sánchez no vol ni sentir a parlar de la possibilitat de pactar amb el PP i rebutja la condició de Podemos i els grups sobiranistes catalans d’ERC i Democràcia i Llibertat d’afavorir la celebració d’un referèndum d’independència per a Catalunya. Per la seva banda, Podemos es tanca a qualsevol acord que inclogui Ciudadanos, mentre que ERC i DiL, prioritzen el full de ruta del procés sobiranista davant de la política de facilitar governs a Madrid que havien exercit en passades legislatures. En aquest panorama, l’únic acord que ha sorgit

és el de PSOE+C’s que, tanmateix, queda en poca cosa si no s’hi suma alguna formació més (PP o Podemos).

Rajoy i Sánchez, uns líders desgastats

Per acabar de posar-ho una mica més complicat, en les darreres setmanes han anat sortint noves notícies i investigacions sobre corrupció a diversos partits, i de manera molt particular en relació al PP, que dificulta molt més les possibilitats d’un Rajoy cada cop més desacreditat per a revalidar la presidència del govern. Aquest descrèdit que pateix el president en funcions, ampliat per la seva dubtosa capacitat de gestió de les crisis territorials i econòmiques i la seva nefasta política comunicativa, reforça la sen-

sació que el polític gallec està cremat. Una sensació que arriba fins i tot dins mateix del seu partit, on algunes veus han començat a reclamar cada cop menys dissimuladament que convindria que fes un pas al costat.

Per la banda socialista, que tot i tenir molts menys escons que els populars, tenen un menor desgast i una major flexibilitat per a tendir ponts amb altres partits amb qui conformar majories, el lideratge de Pedro Sánchez (qüestionat ja des del mateix congrés en què va ser escollit secretari general) no és prou fort com per a garantir una política de pactes sòlida. La diversitat de posicionaments dels diversos lideratges territorials i el poder d’alguns d’ells, li deixa poc marge per a marcar una estratègia pròpia. Cal tenir

en compte, en aquest sentit, que el PSOE governa algunes comunitats autònomes significatives amb el suport de Ciudadanos (com Andalusia) i altres amb el de Podemos (com el País Valencià).

Amb aquest panorama, es fa difícil de trobar un comú denominador entre forcs polítiques que (com en l’acord que es va assolir en l’últim moment a Catalunya després del 27-S) pugui desencallar la formació d’un govern a Espanya. De tots els possibles escenaris, el que cada cop pren més força és el de fer un reset en forma de noves eleccions generals a l’estiu. Uns comicis que, de totes maneres, sembla que tampoc haurien de portar canvis substancials en la correlació de forces del Congrés dels Diputats. ■

12 PUBLICITAT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 13

14 SALUT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

Celebra el Día Mundial de l'Activitat Física

L'eslògan d'enguany: "Infant actiu = adult saludable" Aquest dia se celebrarà arreu del món, amb l'objectiu de difondre el missatge: "Acumuleu 30 minuts d'activitat física cada dia".

L'eslògan d'enguany: "Infant actiu = adult saludable".

En la població actual dels barris de la Marina hi ha un gran nombre de persones afectades de sobre pes i obesitat.

Dos factors influeixen en aquesta situació: Els hàbits alimentaris i l’activitat física.

L'exercici físic és una activitat habitual per a la majoria de les persones de totes les edats. L'estil de vida físicament actiu (caminar, pujar escales, fer la feina de casa, cuidar el jardí o l'hort, etc.. es relaciona amb beneficis per a la salut, especialment per al cor. Per mantenir la bona salut pot ser suficient la dedicació a aquestes activitats durant un temps adequat, per exemple almenys 1 hora al dia. A les persones que són molt sedentàries cal recomanar-los que facin programes d’exercici complementaris, si és possible dirigits per personal expert: hi ha una gran varietat de programes des de caminar amb regularitat, que és assequible gairebé a tothom, nedar, fer activitats aquàtiques, pedalejar amb una bicicleta normal o estàtica, a pro-

grames alternatius per persones que tenen limitacions per caminar o mantenir una correcta estabilitat del cos com exercicis de tonificació en posició dempeus o asseguts, utilitzant pilotes, barres i altres materials senzills però que serveixen per cobrir els objectius.

"Acumuleu 30 minuts d'activitat física cada dia" Tots aquests exercicis són per a totes les edats i no cal disposar de grans habilitats naturals per practicar-los d'acord amb les condicions de cadascú.

Nivell d'activitat física saludable

Està representat per les persones que han adoptat uns hàbits de vida actius i a més realitzen una mitjana d'activitat física de tres hores setmanals, sigui anant al gimnàs o caminant regularment sense pauses cada dia un mínim de 20 minuts. És el nivell d'activitat física ideal per obtenir beneficis per a la salut.

El CAP Dr. Carles Ribas porta a terme des de 2009 el projecte ZONA SALUDABLE, on tots aquells que vulguin podem aprendre a realitzar una dieta equilibrada i realitzar activitats que ajudin a millorar la salut. ■

CAP. DR. Carles Ribas

La xarxa de la persona cuidadora Sovint els professionals focalitzem la nostra mirada sobre aquella persona dependent o més vulnerable en relació a la patologia de salut, com a pacient crònic deixant d’observar la xarxa d’aquesta persona, i no hem d’oblidar que al costat de cada persona dependent hi ha una persona cuidadora i uns sistemes que interactuen amb aquests.

A major amplitud de la xarxa familiar, la xarxa d’amics, la xarxa de coneguts, i la xarxa professional, major capacitat per part de cada un dels membres de la xarxa per sostenir la situació. Tot i això sovint en situacions amb patologies de salut la xarxa es fractura i es redueix, produint un aïllament paulatí per part de les persones cuidades i de les persones cuidadores.

"L’Associació de Familiars de Cuidadors de Persones es troba a la Biblioteca Francesc Candel cada dimecres a la tarda" Les situacions especials de cura impliquen una reubicació per part dels sistemes dels quals la persona nuclear forma part. Normalment les situacions de crisis comporten que tot el sistema s’hagi de posicionar i en els moments de vulnerabilitat aquells patrons adquirits dins dels sistemes familiars afloren amb major intensitat. Quan aquells patrons han resultat funcionals ajuden al fet que la situació de crisis es pugui viure amb major

tranquil·litat i permet que sigui sostinguda amb major habilitat, quan els patrons han resultat disfuncionals normalment s’agreugen les situacions de crisis, provocant major estrès, major malestar psicosocial i major demanda de suport a la xarxa de professionals. És per això que podem concretar que per aquelles persones que valoren com a màxima expressió l'habilitat per tenir cura del seu familiar i que la senten com a la seva responsabilitat, poden passar a existir com a persona cuidadora deixant de prestar atenció a la resta de les persones de la xarxa i oblidant les seves pròpies necessitats, provocant això a la llarga una situació de major vulnerabilitat i una possible fractura a posteriori del seu estat de salut.

Al barri de Zona Franca la ciutadania disposa de l’Associació de Familiars de Cuidadors de Persones Dependents amb col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Es

troben a la Biblioteca Francesc Candel cada dimecres a la tarda.

Per això els professionals hem d’ampliar la nostra mirada a l’hora de realitzar la nostra intervenció, per poder plantejar una valoració global i multidisciplinària del sistema familiar quan un pacient és diagnosticat d'alzheimer, o de demència per cossos de lewy, o de Parkinson, o que pateix un Ictus,... ampliant i buscant un treball en xarxa i en equip per part de tots els professionals implicats, que pugui revertir en una major atenció i en un millor acompanyament dels sistemes del que forma part la persona, i treballant certs aspectes relatius a les dinàmiques familiars, a més a més de facilitar l’acompanyament relatiu a la comprensió de la malaltia per part de l’entorn de la persona afectada. ■ Silvia Manzanares Treballadora Social CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

La primavera i les carxofes Sembla que han passat dos dies però la realitat és que ja tornem a ser a la Primavera. Aquest any, la primavera al mes d’abril, ja és vella, la coneixem de tot l’hivern. En els últims tres mesos ha dominat sobre l’hivern, que quasi no l’hem vist i que juntament amb la naturalesa, que ho ha patit, el nostre cos no s’ha acabat de creure tants canvis de temperatura en pocs dies. Seria bo doncs que li aportéssim una mica d’ajuda per centrar-se i enfilar la primavera de debò.

Una de les maneres més adients per fer-ho, és menjant carxofes. El cos ens ho agrairà, ja que aquestes flors (la carxofa és la flor de la carxofera) d’hivern i primavera ens ajudaran a depurar pràcticament tot l’organisme començant i sobretot, pel fetge i la vesícula biliar. Ja els romans deien que la carxofa, més que un aliment era un medicament.

Això ho demostra el fet que n’hi ha molts que tenen els seus principis actius en la composició. També és bona per netejar els ronyons, ja que es força diürètica i al mateix temps ens aporta minerals (Ferro, calci, potassi, etc.). També ens dóna vitalitat pel seu contingut en vitamines del grup B, la A i la E, i ajuda al pàncrees al aportar-nos una mica d’insulina i per descomptat prendrem també un munt de fibra. La carxofa també va bé pels reumàtics i els hipertensos.

Serà difícil que no trobem una manera que ens agradi de menjar-les. Des de a la brasa, passant pel forn, bullides, en puré amb una mica de patata, en crema juntament amb alvocat, al vapor, barrejades amb el que vulgueu i fins i tot crues sucades en una vinagreta, crues. Podeu reforçar les que mengem, amb les infusions de la fulla de carxofera i una mica de dent de lleó, I sobretot, quan les aneu a comprar no oblideu que les millors són les d’El Prat, la vila que tenim al costat, a l’altra banda del delta del Llobregat i així menjarem productes de proximitat, o com diuen ara, quilòmetre zero.

CULTURA 15

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

Kyke Serrano, músic, compositor i productor “Molts són els cridats, pocs els escollits”

|| Soraya Diebra || Redacció Músic, compositor i productor… Aquest artista no té desaprofitament. Tenim l'honor de poder entrevistar a un dels grans artistes que va treballar i segueix fent-ho per poder continuar hipnotitzant al públic amb la seva música. En aquest número de la Marina hem tingut el plaer de poder parlar amb el Kyke Serrano. Ara el coneixerem una miqueta millor.

Explica'ns… ¿Com vas començar en això de la música? És una llarga historia. El meu pare toca l’acordió i em va portar amb ell a rebre classes perquè des de que jo era molt petit va percebre que tenia molta afinitat amb la música. Al poc temps va venir una professora de piano molt bonica al nostre bloc de pisos i vaig canviar l´acordió pel piano.

Si tornessis a començar, ¿seguiries el mateix camí? ¿O canviaries alguna cosa?

Canviaria de país. A Espanya la cultura no té valor, i la música ha de ser sempre molt ben valorada com a bé cultural. Ens fa ser millors éssers, millors persones.

Has estat tocant amb Lluís Llach, Lax’n’busto, Jarabe de Palo, Bunbury, etc.

Explica experiències que hagis tingut amb algun d'aquests projectes.

Bàsicament et puc dir que cada artista té les seves qualitats, característiques i com no, també els seus defectes que el fan únic.

▶ Kyke Serrano durant una de les seves actuacions musicals.

Treballar per ells t´ajuda a desenvolupar-te com a músic i a posar el millor de tú a l´abast de les seves cançons. ¿Quina sensació es té quan es toca davant de milers de persones?

No canvio tocar davant de tanta gent pel millor orgasme de la meva vida. Em sembla que pots fer-te'n una idea.

També és cert que m´encanta tocar per públic reduït mentre es valori i es respecti la música.

Tens el teu propi projecte musical anomenat Jam on Serrano. ¿Estil?, ¿futurs concerts?

Silvia Rojas

Efectivament, "JAM ON SERRANO" és la música que em surt de l`ànima. És un projecte que inclou des del rock progressiu/simfònic al heavy metal i el jazz. Participen els millors músics que he conegut pel món sencer.

A part de la saga "JAM ON SERRANO" he creat junt amb la meva gran amiga i pianista internacional Maria Teresa Sierra, "MÚSICA ENTRE COPES". Un projecte en el que mixturem la música i la nostra altra gran passió: el món de l’enologia i els grans vins. ¿Què és allò que consideres un bon con-

L'agenda d'abril 20 Biblioteca Francesc Candel Dimecres, Hora: 19:00 h ACTIVITATS ABRIL ADULTS

Dimarts, 12

Hora: 19:00 h Xerrada-col·loqui: Candel i el teatre independent Amb motiu de la representació de l’obra “Candel, l’altre català” el diumenge 24 d’abril, a les 18h al teatre de l’Escola Barkeno A càrrec de: Josep Rafecas, President de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.

Joan Soto, director del Grup de Teatre Amics d’Alpha 63.

Núria Feliu, cantant i col·laboradora del Grup de Teatre “La Pipironda” Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel

Dijous, 14

Hora: 19:00 h Xerrada: Desmuntant les factures de gas i electricitat T'agradaria entendre les teves factures de gas i electricitat? Saps quines opcions tens a l'hora d'escollir companyies d'energia?

Saps si tens més potència contractada de la que necessites?

Porta les teves factures de llum i gas i descobreix-ho de manera pràctica i entenedora.

Organitza: Campanya Carrega't d'Energia de l'Ajuntament de Barcelona

Vetllada lírica, música i poesia.

Amb recitat de poesies a càrrec de Montjuïc Poètic i audició musical a càrrec de Bohemian Trio.

A més si t’agrada la poesia i vols recitar poemes, posa’t en contacte amb la biblioteca.

Centre Cívic Casa del Rellotge Divendres, 22

Hora: 19:00 h Xerrada: Vull ser emprenedor, per on començo? A càrrec d’Eva Papiol Gili.

MUSEU CAN RAMIS. Visita guiada Preu de l’activitat: 4 € per persona Sortida des de la Casa del Rellotge a les 15.10 h.

Recorregut per la col·lecció de pintura de la Fundació Vila Casas, formada per 300 obres que van des dels anys 60 fins a l’actualitat, amb artistes de gran renom com Antoni Tàpies, fins a artistes emergents.

Dimecres, 27

Sala Pepita Casanellas

Dijous, 21

Hora: 19:00 h.

Inauguració de l’exposició: Ahir, avui, demà per a la gent de la Marina.

Exposició de pintures de reflexió social a càrrec de Josep Maria Torres.

Organitza: L’Engranatge, Centre Cívic Casa del Rellotge i Biblioteca Francesc Candel L’exposició es podrà visitar fins el 30 de maig.

ACTIVITAT INFANTIL

Dimecres, 27

Hora: 18:00 h Lletra Petita: "Escudella de poemes” A càrrec de David Lain, de la Cia. l’Estenedor

Diumenge, 10

MATINAL PER A TOTA LA FAMÍLIA Hora: 12:00 h PER UN INSTANT Concert familiar de La Tresca i Xirriquiteula Teatre, dirigit per Iolanda Llansó Un espectacle musical, familiar i senzill, proper, ple de tendresa i sentit de l’humor, nascut de les cançons de La Tresca i portat a escena per Xirriquiteula Teatre.

Diumenge, 24

Hora: 12:00 h ALONE (Història d’un nàufrag) Edat recomanada: a partir dels 6 anys Teatre-circ a càrrec de la Cia. Sebas Viatge físic i emocional d’un personatge que arriba a una illa deserta després de sobreviure a un naufragi.

sell per als músics que estiguin començant?

Que sentin i que respectin la música, que treballin amb humilitat i dedicació.

No és fàcil ser músic professional. Estàs subjecte sempre a força inestabilitat en molts àmbits de la professió.

Tots quan comencem volem ser estrelles del rock & roll i lligar molt. Amb el temps les preferències canvien i la realitat s’imposa.

Has d´estar preparat i si realment no sents la música dintre del teu cor, acabaràs dedicant-te a una altre cosa. Com deia un bon amic i company meu de grup fa molts anys: "Muchos son los llamados, muy pocos los elegidos".

El panorama musical a Espanya sabem que no està del tot bé. ¿Creus que hi ha esperança que això canviï? ¿Hi ha sortides per als músics de debò?

El problema musical a Espanya és el mateix problema de la cultura en general. Si sabessin l´esforç a tots els nivells que requereix gravar un disc i publicar-lo potser pensarien d´altre manera; però la realitat és que aquí a Espanya la gent no entén que hagin de pagar per la música. En resum, vivim en un país inculte per definició on ningú fa res per ningú que no sigui ell mateix Finalment deixa'ns algun enllaç on poder escoltar-te, web, codi QR, etc.

Poseu "Kyke Serrano" al google, Itunes, Amazon, Spotify, Youtube etc... i em trobareu ;) ■

El Far Participa a la Jornada Lírica El pròxim 20 d’abril la biblioteca acollirà com vé sent habitual per les dates de Sant Jordi, una vetllada lírica amb recitat de poesies gràcies al grup Montjuïc Poètic, i música amenitzada per Bohemian Trio, del grup de corda del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Aquest any, volem també que aquest acte estigui obert a que tothom que li agradi la poesia i tingui ganes de recitar el seu poeta preferit, o poesia pròpia tingui la possibilitat que tots la puguem escoltar.

Si és així, us podeu posar en contacte amb la biblioteca i podreu participar també d’aquest acte tan especial que uneix la poesia amb la música.

A més a més el mateix dia 20 a partir de les 16 h la biblioteca participa amb una campanya especial de donació de sang, juntament amb altres biblioteques de la ciutat de Barcelona, editorials i escriptors. Qui vingui a donar sang rebrà un llibre i una rosa com a obsequi, i us animem a participar-hi.

Res més especial que donar sang, donar vida per engegar la jornada lírica d’enguany.

16

ACTUALITAT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

L'aposta de les navilieres reforça el lideratge de creuers del Port de Barcelona a Europa i a la Mediterrània L'enclavament rebrà aquest any 14 vaixells en primera escala i augmentarà el nombre de passatgers de turnaround El Port de Barcelona consolida la seva posició líder en creuers a Europa i a la Mediterrània amb la previsió de rebre uns 2,6 milions de creueristes el 2016, una xifra que igualaria el rècord històric de l'enclavament, aconseguit el 2011. Aquests passatgers arribaran en les 750 escales de creuers de les 40 navilieres que operen el Port, pràcticament totes les companyies dedicades a aquest sector que naveguen a la Mediterrània.

Aquest any el Port de Barcelona també té previst rebre més passatgers de turnaround (aquells que inicien i finalitzen el seu itinerari a la capital catalana), en línia amb el creixement experimentat per aquesta tipologia de creueristes el 2015, quan van augmentar un 11,5%. Segons ha destacat el subdirector general d'Estratègia i Comercial, Santiago Garcia-Milà, durant la roda de premsa oferta en el marc del Seatrade Cruise Global 2016, aquests passatgers són els que efectuen una aportació més gran a l'economia de la ciutat i de l'entorn. “Segons l'Estudi d'Impacte Econòmic de l'Activitat de Creuers del Port de Barcelona presentat l'any passat per la Universitat de Barcelona, el creuerista de turnaround que pernocta a la ciutat realitza una despesa diària mitjana de 202 euros”, ha recordat Garcia-Milà.

D'altra banda, la presència del Norwegian

Epic (la nau més gran de Norwegian Cruise Line) a Barcelona durant els mesos d'hivern contribuirà a incrementar el volum de creueristes que visiten la capital catalana fora de temporada. Aquest vaixell se suma a les naus de companyies com Costa i MSC, que fa anys que ofereixen rutes de creuer a l'hivern des de Barcelona, fet que permet trencar l'estacionalitat associada a aquest tràfic.

Més vaixells nous i de luxe Entre les tendències per a aquest any també s'observa una presència de vaixells de creuer de luxe o de gamma alta més gran al

Port de Barcelona. Entre els més destacats es troben el Viking Ocean i Viking Seas, de Viking Cruises; el Sirena, d'Oceania Cruises, que serà inaugurat a la capital catalana el 27 d'abril; Le Lyrial, de la francesa Ponant; i el Seven Seas Explorer, el nou vaixell de la companyia Regent Seven Seas.

D'altra banda, les navilieres aposten per posicionar a Barcelona els seus millors vaixells o els més nous, com es demostra amb l'arribada de les naus Koningsdam i Oosterdam, d'Holland America; el Mein Schiff 4 i el Mein Schiff 5, de l'alemanya TUI; i el Jewel of the Seas, de Royal Caribbean.

Dies de màxima afluència Tres diumenges seran els dies de més afluència de creueristes al Port de Barcelona durant el present any: l'11 de setembre, amb 8 escales i 31.217 passatgers; el 19 de juny, amb 5 escales i 27.990 creueristes; i el 22 de maig, amb 6 escales i 27.830 passatgers. El cap de setmana amb més volum de passatgers serà l'1-3 de juliol, amb un total de 62.166 creueristes previstos.

A més, l'enclavament català rebrà 14 vaixells de creuer en primera escala, alguns dels quals són nous al mercat. Es tracta, per ordre d'arribada, dels vaixells Koningsdam, Mein Schiff 4, Viking Ocean, Sirena, Jewel of the Seas, Carnival Vista, Oosterdam, Harmony of the Seas, Thomson Discovery, Seven Seas Explorer, Mein Schiff 5, Norwegian Star, Le Lyrial i Viking Seas.

El 2016 també està previst l'inici d'obres de la nova terminal E de creuers, que serà construïda i gestionada per Carnival Corporation. Amb una inversió de 30 milions d'euros, el primer operador de creuers del món aixecarà al Port de Barcelona la terminal de creuers més gran d'Europa, amb 10.000 metres quadrats. Serà la segona terminal de Carnival a la capital catalana (actualment gestiona també Palacruceros) i la setena del Port de Barcelona.

ACTUALITAT 17

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Neix el grup Feministes Zona Franca El grup Feminista Zona-Franca sorgeix al juny de l’any passat arran de la necessitat de crear un espai de trobada per a les persones feministes d’aquest barri i és en aquest moment quan es troba més fort i amb més ganes de treballar plegades.

Diríem que una de les finalitats principals que tenim és aconseguir un barri lliure de masclisme. Per avançar en aquest sentit, decidim treballar en dues vies: per una banda portant a terme accions més reivindicatives, posant la perspectiva feminista com a eix transversal a les diferents activitats del barri. I, per altra banda, duem a terme formacions, realitzades per nosaltres mateixes o per professionals, sempre obertes a totes les persones que estiguin interessades. A hores d’ara ja hem realitzat dues formacions: Patriarcat i Feminismes. A aquesta segona formació, duta a terme diumenge 13 de març, vàrem tractar les onades del feminisme i les seves tipologies, i cal destacar que va comptar amb un nombre elevat d’assistents i amb debats molt interessants i enriquidors.

La intenció d’aquesta formació era entendre què és el feminisme, poder crear la nostra pròpia definició, per tal d’establir les línies a seguir del mateix grup. Seguidament, en un format més teòric, es van presentar les tres onades del feminisme i, per últim, a través de dinàmiques es va fomentar el debat sobre les tipologies del feminisme.

En aquesta darrera part, es van dur a terme dues dinàmiques: una més orientada a entendre els corrents feministes més rellevants o que han tingut més importància al llarg de la historia i que, en conseqüència, han marcat els feminismes que vindrien després. En

▶ peu.

autor

la segona dinàmica, es va posar de manifest la quantitat de feminismes que existeixen en tot el món, com s’emmarquen en les diverses cultures i, veure els seus punts de semblança i contrarietat.

“La nostra finalitat és aconseguir un barri lliure de masclisme” Els punts positius que ressaltem d’aquesta formació són: en primer lloc, la quantitat de persones que van participar i la diversitat de les participants (dones i homes de diferents generacions). I, en segon lloc, va possibili-

tar que totes reflexionéssim sobre com entenem el feminisme, individualment, però sobretot col·lectivament, compartint inquietuds, dubtes, reflexions i sentiments.

Feministes Zona Franca tot just comença, però estem amb moltes ganes, per això estem preparant altres activitats i formacions.

La següent serà un taller de Micromasclismes, diumenge 3 d’abril a les 18 h a l’Engranatge (c/Alts Forns, 69 local 8).

Uneix-te, fem entre totes un barri lliure de masclisme, construïm una societat feminista!

Feministes Zona Franca. ■ Feministes Zona Franca L'Engranatge

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

Fira Marinera per gaudir del comerç del barri El 30 d’abril t'esperem al Passeig de la Zona Franca La Marina i La Marina FM, cantada d’havaneres amb degustació de Ron del Grup Folk Montjuïc i per acabar-ho de rematar, a les 19 h arribarà el grup musical de Velvet Candles Doo Wop”, una banda que posarà el punt final a la jornada.

El dissabte vinent 30 d’abril l’Associació de Comerciants la Marina organitza la 15a mostra de comerç. Enguany es caracteritzarà per ser una Fira Marinera; una Fira que recordi els orígens Mariners del nostre barri, Can Tunis, barri de Pescadors, el far i la platja, joc d’esbarjo d’estiu dels nostres avantpassats.

Aquest any més activitats que mai a la Fira Marinera. Us convidem a gaudir d’un dia de primavera amb el comerç del barri.

Us hi esperem!

Serà una gran festa per a tot el barri, amb paradetes, restaurants, música i espectacles per a totes les edats!

Us animem a venir i a participar-hi per conèixer de més a prop el comerç del nostre barri, gaudir de la festa, passejar, comprar, tastar… Tot plegat al voltant del centre neuràlgic del barri, al passeig de la Zona Franca on des de les 10.00 h del matí podrem trobar fins a 65 parades dividides en diferents sectors. En un d’ells podreu trobar-hi el millor dels nostres comerços per poder aprofitar les millors ofertes. Si voleu descansar o teniu gana, no patiu i pareu al sector gastronòmic, amb bars, restaurants. I si voleu conèixer encara més a fons la realitat del nostre barri, pareu a les parades d’associacions i entitats de la Marina.

Setmana Literària

I aquí no s’acaba tot, ni de bon tros! A més, hi haurà cercavila dels Tabalers de Port i Gegants de la Marina, Zumba de l’Acadèmia “Así se baila”, Exhibició de ball del Centre Cultural d’Estrelles Altes, taller de

Salaons i demostració de teixits de xarxes de Pescadors, amb la col·laboració de l’Associació de veïns de la Cadena d’Estrelles Altes Cadena i la Confraria de Pescadors de Barcelona, cobertura informativa del diari

Del 18 al 29 d'abril l'Associació de Comerciants de la Marina organitza conjuntament amb Barcelona Activa la Setmana Literària, un concurs adreçat a nens i nenes d'entre 6 i 12 anys. Els participants hauran d'esbrinar el misteri del llibre robat. El guanyador gaudirà d'un cap de setmana a CabanaDosrius, podreu viure l'experiència de descansar dalt dels arbres amb totes les comoditats i una de les vivències més especials per recordar.

ADMINISTRACIÓ LOTERIA COPISTERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port, 379-381 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Tel. 93 331 52 98 CORREDURIES AGÈNCIA IMMOBILIARIA D’ASSEGURANCES CENTURY 21 Dux3 ICALI CORREDURÍA Foneria, 33 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 ANIMAL DOMÈSTIC Telf. 93 223 33 09 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET PERRUNIS Alts Forns, 78. c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ELECTRODOMÈSTICS ASSESORIES-GESTORIES VANWARD ANNA MARIA MADRID PG. Zona Franca, 124 ASSESSORIA SLP Telf. 93 535 52 52 Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 ESPORTS ▶ GESTORIA FRANCISCO MARINA BIKE (NOU SOCI) JAVIER BOFILL LAMA Alts Forns, 73 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 93 566.91.02 Telf. 609932494 / 932989977 ESTANCS AUTOESCOLES ESTANC ZONA FRANCA AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244 PG ZONA FRANCA, 186 Tel. 93 332 69 46 Telf. 93 331 86 12 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLA FIRA Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN ESTÈTICA Telf. 610 16 84 07 LOVE NAILS AUTOMÒBILS Mare de Déu de Port, 260 KIA AR MOTORS local 1 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 628242525 / 930093840 Telf. 93 223 92 88 FARMÀCIES BRICOLATGE FARMÀCIA CUSCÓ (Parquet, portes, cuines) Pg. Zona Franca, 162 BRICOLAGE ZONA FRANCA Telf. 93 421 81 29 Foneria, 43. 93 432 32 54 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ BUGADERIA-TINTORERIES Mare de Déu de Port, 234 BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 332 21 94 Alts Forns, 81 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Telf. 93 332 28 96 Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 CELLERS FERRETERIES -LAMPISTERIES CELLER PEÑA BAYOT COLLADO, S.L Aviador Franco, 15 Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 93 332 63 95 Telf. 93 421 49 22

MOBLES QUEVIURES BAR FRANKFURT MUEBLES EL CISNE ALIMENTACIÓN RUIZ Ctra.del Prat, 42 Barcelona Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 CA LA MARINA COMERCIAL ÁLVAREZ MacMOBLES CARNISSERIA ÀNGEL Pg de la Zona Franca, 137 Energia, 20. 93 421 59 77 ZONA FRANCA Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telèfon: 637708261 Pg. Zona Franca, 141 TU CERREJERIA.COM CONDIS SUPERMERCATS CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 173 Pg. Zona Franca, 210- 214 Mineria, 18-20 Telf. 661 991 144 Telf. 93 431 84 78 MacMOBLES BAR RTE. CAL CAMPÀ ZONA FRANCA -2 FORNS DE PA Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Passeig de la Zona Franca, 109 Mare de Déu de Port, 198 365. CAFÈ I FORN DE PA I Telf. 93 360 68 69 Telf. 93 250 22 96 MODA I COMPLEMENTS DEGUSTACIÓ BAR RTE. CASINO SEAT WALA SPORT Mare de Déu de Port, 271 RESTAURACIÓ Mecànica, 22 Pg. Zona Franca, 191-205 Telf. 93 421 87 26 TAVERNA DEL CONDE ▶ BAR-RESTAURANTE Telf. 93 332 04 13 Foneria, 46. 93 527 08 42 365. CAFÈ FORN DE PA I ▶ O'RINCÓN (NOU SOCI) DEGUSTACIÓ ROBA AMIGA Gran Via, 158 Mare de Déu de Port, 379 (Projecte home) (NOU SOCI) GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93. 461. 61.48 Telf. 93 422 38 47 c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93 296 98 43 Telf. 93. 298. 98.75 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR FOTOGRAFIA LA PATATONA CERMASA CENTRE MÈDIC ÒPTIQUES GALERA FOTOGRAFIA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 Gran Via, 162 JOSA ÒPTICS PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 431 431 05 89 Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 BAR EL BOCAITO Telf. 93 332 57 97 c/Mare de Déu de Port, 261 SALUT VISTA ÒPTICA JOIERIES 93 422 15 99 CENTRE D’ INFERMERIA Mare de Déu de Port, 252 JOIERIA RAMON CARNÉ I PODOLOGIA Telf.

93 331 40 47 CERVECERIA EL PORT Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 Mineria, 17 c/Mare de Déu de Port, 321 PAPERERIES Telf. 93 332 14 98 Telf: 666 363 155 JOYERÍA LURA PAPELERIA NAVARRO Alts Forns, 75. 93 422 14 48 Pg. Zona Franca, 181 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR BAR JUEVES 5 TOLDOS DURAN Telf.

93 332 57 94 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn LLAMINADURES Mare de Déu de Port, 260 934324022 LA PIRULETA PASTISSERIA CREATIVA Telf. 93 331 63 49 Aviador Ruiz de Alda, 6 ZAS! CAKE TOMA TAPA Telf. 93 667 22 77 TALLERS MECÀNICS Mare de Déu de Port, 272 Jardins de la Mediterranea, TALLERES J.F Telf. 93 141 97 75 local 11. Telf. 93 166 76 23 LLAR D’ INFANTS Mare de Déu de Port, 279 EL GALL I LA GALLINA PERFUMERIES I DROGUERIES Telf. 93 332 89 95 ENRIC I PAU Mare de Déu de Port, 355 DROGUERIA FELI Minería, 4-6.

93 332 25 62 Telf. 93 332 26 78 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 LA SAL DEL PORT LLAR D’ INFANTS DROGUERIA RAMIRO Telf. 93 223 30 42 Foc, 84.

Telf.

93 007 59 88 ELS GEGANTS LÓPEZ GARCÍA Jardins de la Mediterrània s/n. pg. Zona Franca, 228 TELECOMUNICACIONS BAR PADDOCK Telf. 93 296 48 18 Tel. 93 332 22 12 I.T.C. SYSTEMS Passeig de la Zona Franca, 145-149. Telf. 93 331 84 33 Mare de Déu de Port, 305-319 LLAR D’ INFANTS XUMETS PERRUQUERIES (Jardins de la Mediterrània) Energia, 10. 93 431 76 72 BALLESTERS PERRUQUERS BRACAFE Tel. 93 421 56 17 Mineria, 12 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 635602604 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89 local 3. Telf. 93 422 10 48 BAR JAUME Telf. 93 332 78 56 QUADRES I MARCS c/Foneria, 22. 933315079 ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 19

Abril 2016 // www.lamarinadigital.cat

L'ENTREVISTA

L’Antonio i l’Estanc de Port Esther Pardo - Redacció Fes-nos cinc cèntims de la història de l’estanc.

El meu besavi Josep Chavarria va comprar l’estanc a una família de pagesos de Sans que ja hi tenia la botiga, un hortet i alguns animals l’any 1920. Es va vendre la bodega que tenia al carrer Nou de la Rambla perquè no volia que les seves filles creixessin en aquell lloc i va venir al Port.

Era un home emprenedor i va augmentar el negoci, hi venien queviures i també oli a granel. Ell mateix, anava a buscar els farcells de tabac al magatzem de la Via Laietana amb el seu cavall. Amb el temps, va construir un edifici on hi ha viscut tota la família al llarg dels anys.

Ja no vens segells veritat?

Algun si encara. Només per a algun petit taller que els vol per enviar publicitat.

El que tampoc venc son mistos. Abans la gent se’ls enduia en paquets molt grossos, sobre tot els que vivien a les barraques de les banderes que baixaven aquí a comprar Ara ningú no encén foc amb cerilles.

Tampoc no vens cassoles ni porrons com fa anys.

No a l’estanc no hi ha res d’això ja. S’ha substituït per les loteries i la premsa, encara que també se’n ven poca. Hi ha molta premsa gratuïta i els bars també la ofereixen i la gent sembla que llegeix menys en paper.

Quins son els teus clients?

Fins fa poc, hem tingut clients fumadors experimentats , fumadors de pipa o de puros, però ara, on te’l fumes un puro? A casa no els agrada perquè diuen que fa pudor, doncs t’has d’esperar a tenir vacances per gaudir de les tres hores que tens per endavant i poder ser en una terrassa mentre fas un parell o tres consumicions. A rel de la crisi, s’ha començat a fumar tabac d’embolicar. Surt més econòmic i es fuma menys però en un paquet, encara que sembla que n’hi ha molt, en realitat és com una mousse, està inflat i fa més volum i això és el que fumen sobretot els joves.

Com veus el barri des d’aquí?

El barri de Port ha perdut molt de l’encant que tenia. Han marxat molts veïns i hi queda poca gent d’abans. Ara hi ha molt

habitatge social i pisos vells. I els edificis nous que han fet, no disposen de botigues a les plantes, el que fa que el barri estigui molt tranquil però que el veïns dels voltants no hi vinguin perquè no hi ha oferta comercial, ni tampoc caixes ni bancs.

Per sort, queden els restaurants i amb la renovació del Bar Iberia s’hi ha notat que hi tornen alguns veïns.

Llavors actualment, viure al barri de Port te alguns inconvenients?

Encara que hi estiguem molt tranquils i al darrere mateix hi hagi la muntanya, hi falten serveis i t’has de desplaçar per a tot.

Han desaparegut tots els petits tallers que hi havia, que abans passaven de pares a fill.

Ara, al faltar els pares s’ha acabat, entre d’altres coses perquè no poden competir amb les grans empreses i han de tancar.

Perquè ha quedat tant solitari el barri que abans era el cor de la Marina?

Doncs, a part del que ja t’he dit, també hi falten els camioners que hi passaven per anar al port i paraven si els faltava alguna

La tradició familiar al servei del barri Després de molts anys he tornat a entrar a l’Estanc del Barri Vell de Port. És just davant del Bar del Iberia. Fa molts anys, quasi a la porta hi havia una font.

Sembla que amb el pas del temps els paisatges semblen més buits, més uniformes. No és el cas de l’estanc. Han picat l’arrebossat de la façana i es veu la pedra. Com a l’origen. Pujo els tres esglaons i a dins, darrere el taulell hi ha l’Antonio Cañas, quarta generació d’estanquers del barri, te cinquanta tres anys i diu que li agrada viure, i encara que treballa de dilluns a dissabte quant te temps llegeix i fa esport i el passa amb la família.

cosa; també es nota molt que han baixat les visites al cementiri. Encara que fos per totsants, el barri s’omplia de gent i ara sembla que ja no hi va gairebé ningú.

Però el que es nota molt és que l’equip del barri, el Iberia, ha baixat de categoria i el camp de futbol, tant maco que és ara, no s’omple mai i abans amb el camps molt pitjor, era sempre ple.

“Des que van marxar els nens, això ja no és el que era” El que trobo pitjor de tot, és el tancament de l’escola parroquial. La més antiga de tot el barri, on hi hem anat tots. Des que van marxar el nens, això ja no és el que era.

Amb tants com en hi ha a la Marina, sembla mentida que no s’obri l’escola. Les famílies es desplaçarien igual que ho fan a d’altres

llocs. Al pas que anem, pot ser que un dia acabi tancant l’església per manca de feligresos i d’utilització.

Encara vens caliquenyos?

Si, de tant en tant, encara tinc clients per això, com també de toscanos o les faries, que semblava tabac de vells, però si son fumadors encara que siguin joves en compren. Això ho fumaven els conductors de serveis, com ara els camions de la brossa, quan venien a llençar-la aquí a la muntanya i es prenien la barreja al bar. Però ara no es pot fumar conduint Per últim, tu fumes?

Quan soc de festa. M’agrada fumar gaudint de fer-ho, però per fumar puros, haig d’estar de vacances si no, no puc.

Me’n vaig de l’estanc de Port deixant l’Antonio darrere el mateix taulell dels seus avant-passats, amb el record del temps passat que per un moment hem fet present i amb l’esperança d’arribar a veure el renaixement del meu Barri Vell de Port. ■