La Marina – Edició març 2016

22

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Març 2016 / Nº 247

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

(Pàgs. 10-11)

motor de canvi social Anàlisi

Actualitat

On és La Marina al mapa de Barcelona?

Una anàlisi referent als canvis que el barri haurà d'afrontar en els anys vinents. (Pàg. 3) Actualitat

De Bàrkeno a La Marina La cultura dels Ibers i la importància del barri en les arrels de Barcelona. (Pàg. 13)

Can Clos, Ramon Casas i Enric Granados: una mirada sobre l'aprenentatge.

(Pàgs. 4-5)

2

MIRADES

amcl

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat



mirada crítica

Editorial Rafel Vidal

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Sergio Segura, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente, Josep Armentano.

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Neus Borrell, Elena García.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

El Grup Feminista Zona Franca ha volgut denunciar a través d’un comunicat l’atac “amb paraules feridores i la representació d’una de les dones sagnant” del mural on es donava veu a les dones que han sigut invisibilitzades en la història, ubicat Passeig de la Zona Franca. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona FE D'ERRATES: En l'edició del mes de febrer, a la pàgina 20, on deia Rita Aso havia de dir Rita Granados. I a la pàgina 5, hi havia tres fotos que pertanyien a La Marina Viva. Aprofitem per agraïr la seva col·laboració.

Masclisme, maleït problema!

Més enllà del paper que tenen els poders polítics i també econòmics, en la situació de desigualtat entre home i dones és necessari abordar la nostra responsabilitat individual. Davant una situació d'emergència social com la qual es viu permanentment, més d'allà de la poca ressonància del tema – excepte en dates especials o dies de funerals de les víctimes – homes i dones estem obligats a fer una anàlisis assenyat de les nostres conductes i marcar la diferència per aconseguir avançar.

Per molt que es parli de masclisme i fins a sembli un “rotllo” per a algunes persones que es consideren “coneixedores” del tema, no és suficient. És necessari actuar. Hem d'anar més enllà del que –per cansament, mes no per superació d'una conducta– es diuen clixés. És que ja no és suficient amb escoltar i aparentar. Hem de fer ús d'aquesta capacitat d'adaptació i superació –que diuen ens diferencia dels animals– per canviar el xip i d'una vegada per sempre comprometre'ns a eradicar aquest maleït problema.

Calendari i pressupostos senyor Puigdemont i senyora Colau.

Bombos i platerets per anunciar l'arribada del metro al barri, que si Colau, que si Puigdemont –perquè no ens enganyem la foto sí que era important– però la realització, l'avançar en terminis i pressupostos sembla que no. Ha passat un mes després de l'anunci en el qual es va acordar una comissió que treballaria en el tema no hem tornat a saber gens. Esperem no sigui aquesta una altra de les promeses arrencades per la urgència i la necessitat de popularitat política. La Marina necessita gestos clars que l'arribada del metro al barri és un compromís a complir. Calendari i pressupostos senyor Puigdemont i senyora Colau. ■

ACTUALITAT

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

3

On és La Marina al mapa de Barcelona?

De cara als importants canvis que viurà La Marina, ha arribat l’hora de repensar el nostre marc administratiu A la ciutat de Barcelona s’hi estableixen 73 barris, dels quals 8 al nostre districte. Sorprenentment, l’Ajuntament no va identificar La Marina com a un únic barri, sinó que en va fer dos. A la part nord, entre la Gran Via i els carrers Foc i Cisell, va establir el barri de La Marina de Port i hi va encabir la gran majoria de veïnats, que representen el 96% de la població actual de La Marina, mentre que a la part sud hi va establir el barri de La Marina del Prat Vermell, que compta amb només uns 1.100 dels 31.000 habitants de La Marina, repartits principalment entre els nuclis d’Eduardo Aunós, Colònia Bausili i Santiveri. Aquesta distribució, més que amb

|| Mauro Sturlese || Redacció Uns l’anomenen La Marina i altres, la Zona Franca. Però existeix un consens en què el territori que hi ha entre la Gran Via i el polígon industrial i portuari, i entre Montjuïc i el terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat és un barri amb una entitat i identitat pròpia. Bo i reconeixent que dins d’aquest barri hi ha nuclis amb una marcada personalitat específica i molt diferents entre ells, des de fa molts anys s’ha anat configurant una comunitat, clarament diferenciada dels territoris veïns de L’Hospitalet, Sants o La Font de la Guatlla.

Tanmateix, els barris de La Marina no estan reconeguts com a una única entitat administrativa, sinó que formen part dels dos barris en que es va dividir al 2006 la part sud del districte barceloní de Sants-Montjuïc: La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell.

“La Marina pot passar dels 30 mil habitants actuals a vora 60 mil i això ens obliga a fer una reflexió sobre el model que volem per a la gestió del nostre territori i la nostra gent”

Les subdivisions administratives de Barcelona: barris i districtes

A nivell administratiu, la ciutat de Barcelona es divideix en 10 districtes, arran de la modificació que es va fer el 1984. Els barris de La Marina pertanyen al districte 3, Sants-Montjuïc, que agrupa els territoris de l’antiga vila de Sants i altres històricament vinculats a Barcelona com el Poble-sec, a més de la muntanya de Montjuïc, la Zona Franca i el Port.

Els districtes de Barcelona tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica. Algunes de les competències municipals que tenen delegades són, per exemple, la promoció del comerç de proximitat, el foment de l’escolarització, o la promoció d’hàbits de salut entre la gent gran. També actuen com a ens de descentralització per a les gestions administratives dels ciutadans i són l’àmbit on es desenvolupa preferentment la participació ciutadana, amb els Consells Ciutadans. Te-

la realitat actual, té a veure amb el projecte d’urbanitzar la meitat sud del territori, amb la construcció d’una nova àrea residencial aprofitant l’espai d’antigues fàbriques com la Miniwatt, i on s’hi espera l’arribada de fins a 30 mil nous habitants.

nen uns òrgans de representació i de govern, els Consells de Districte, que es configuren en base als vots obtinguts pels partits al districte en les eleccions municipals. Actualment el Consell del districte de Sants-Montjuïc està composat per 19 consellers i està encapçalat pel representant del grup majoritari de Barcelona en Comú, Jaume Asens.

Daniel Navarro

Al desembre de 2006, l’Ajuntament de Barcelona va establir una nova subdivisió dintre dels districtes: els barris. La paraula barri sempre s’ha utilitzat per denominar els diferents veïnats de la ciutat, però amb aquesta reforma, els barris passen a adquirir també una funció de delimitació territorial per a la distribució de serveis i equipaments de proximitat.

Altres marcs administratius alternatius: l’EMD o la creació d’un nou municipi

Tot i que avui dia no n’hi ha cap de constituïda a Barcelona ciutat, existeix un altre ens administratiu inframunicipal: l’entitat municipal descentralitzada (EMD). És una administració que té delegada la gestió de serveis a ciutadans de nuclis amb una personalitat específica i/o aïllats geogràficament, que es troba a diversos municipis catalans, la majocontinua a la pàgina 4

4

ACTUALITAT

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

Natura i ciència a l’escola de Can Clos || Yohany Limpias || Redacció No és solament l'entorn, envoltat de silenci i muntanya, sinó també el poder que sempre ha representat la terra, en termes de propietat és veritat, però en aquest cas en termes d'aprenentatge també. L'hort de l'escola de Can Clos és part fonamental del currículum escolar d'aquest centre. Així ho va afirmar la seva directora Assumpta Bosch i la cap d'estudi Pilar Hernández, que responen com és que l’escola treballa totes els àrees a partir d’aquest important recurs que és la terra. ”Es treballa tot el cicle de la vida. Els nens planten des de la llavor, com es cultiva, quan cal regar-la, com va sortint la planta i si es menja l’arrel o si es menja la tija” Explica Bosch. A l’hort hi ha més de vint arbres fruiters de diversos tipus i el nens poden diferenciar un llimoner de un perer, una olivera de una figuera i un caqui de un cirerer, etc.

A més a més, abans l’escola també tenia una petita granja on els nens podien experimentar el cicle dels mateixos animals com pollastres, gallines, conills... “els nens mai dibuixaven un pollastre a l’ast perquè els veien vius” assegura Bosch. Encara que per recomanacions de salut es va tancar la granja fa alguns anys.

La cura de l’hort es fa entre tots els cursos, cada cicle té el seu tros. El que es planta és en

▶ Nens de l'escola regant l'hort.

El centre ha convertit la seva ubicació al voltant de la muntanya en una poderosa eina d'aprenentatge

Can Clos

funció del calendari del pagès i a la programació de medi que tenen els tutors. Això si, aclareix Assumpta, “hi ha una persona que

ens ajuda amb la feina més feixuga”, és l’Antonio Pons, un home ara ja jubilat, que passa el tractoret i planifica una mica las parcel·les perquè el nens després puguin baixar amb els mestres i vagin plantant i arrancant herbes. L’Antonio es qui també té cura de l’hort quan els nens estan de vacances.

“Quan hi ha un bona collita, d’enciams per exemple, ens la mengem tots per dinar perquè és un hort ecològic”. Assenyala Bosch i alhora explica que fan el compostatge amb la matèria orgànica que genera la mateixa escola, sense cap tipus d’adob químic ni insecticida.

ments; tallers sobre països de la Mediterrània, dels diferents continents i fins i tot es van projectar pel·lícules com "La volta al món en 80 dies" pel cicle mitjà i inicial o "Les tres bessones van a Egipte" pels més petits i "Les aventures de Sherman i Peabody" a 5è i 6è.

A més i més es van fer jocs tradicionals d'arreu del món per als més petits i un Mural també de països del món per 3r i 4rt. Alhora, altres nens van ballar la Capoeira. Finalment, com a Cloenda de les Jornades, l'última tarda i va haver-hi una animació al pati per a tota l'escola on es va fer un recordatori de molts països. ■

▶ Petita representació d'un viatge a Venècia.

Però a partir de l’hort no només es treballa el medi ambient, en ell també s’aprèn les matemàtiques, els colors, les arts plàstiques i fins i tot llengua… L’hort els dóna informació per poder treballar conceptes més físics o químics que complementen en el que ells anomenen l’aula de les ciències. Una aula de experimentació dotada amb provetes de tot tipus, material per fer circuits elèctrics, electromagnètics i fins i tot un forn en els que els nens també poden experimentar la cocció del fang i la manipulació de diferents materials como vidres i pintures, això si, tot sota un protocol i la cura dels tutors. És aquesta metodologia tan lligada al medi ambient, que estimula els sentits i provoca reaccions de curiositat, perplexitat o meravella en els nens el que ha fet que l'escola de Can Clos converteixi la seva ubicació al voltant de la muntanya en una poderosa eina d'aprenentatge.

El seu ambient familiar i el decidit coratge de les professores del centre per renovar, inventar, crear, provar i aprendre al costat dels nens fonamenten la confiança de tots els pares i mares de família, que fins i tot arriben de fora del barri.

El silenci, la muntanya, l’aire, l’hort, la terra- sagrada terra-. La escola de Can Clos. ■

▶ Peces de fang fetes al forn de l'escola.

Rafel Vidal

Ramon Casas reedita les seves jornades culturals || Yohany Limpias || Redacció Febrer ha estat el mes que ha acollit la setena edició de les jornades culturals que organitza cada any l'escola Ramón Casas. La temàtica escollida per treballar en aquesta vegada va ser “Els Viatges”. Durant tres dies; 3, 4 i 5 de febrer l'escola va realitzar diferents espectacles i tallers amb l'objectiu que els nens coneguin diverses cultures i països.

Entre les activitats, on els estudiants es barrejaven, hi va haver diferents esdevenive de la pàgina 3

Ramon Casas ▶ Estudiants durant el taller de capoeira.

Ramon Casas

"Les transformacions dels anys vinents poden suposar un canvi radical per al barri"

ria dels quals a comarques de muntanya. Els casos més propers els trobem a Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès o a Valldoreix, al veí municipi de Sant Cugat del Vallès. Per exemple, en aquest darrer cas, els valldoreixencs tenen una junta de veïns i una presidència escollides democràticament, amb competències sobre neteja viària, execució d’obres, ordenació del trànsit, activitats culturals i esportives o manteniment de parcs i jardins, com a més destacades.

Més enllà de l’EMD, quan a competències en la gestió territorial, hi ha la possibilitat

d’esdevenir un nou districte. En el marc de l’àrea metropolitana de Barcelona no hi ha hagut canvis significatius en aquest sentit en les darreres dècades, però sí que hi ha la referència d’un municipi limítrof amb la capital que té una població similar a la de la Marina, com és Sant Adrià de Besòs.

Quin marc administratiu seria el millor per La Marina?

Durant el segle XX, La Marina va passar de ser una zona costanera poc poblada per petites comunitats de pescadors i agricul-

tors, a ser una ciutat dormitori eminentment industrial, amb la creació del Port i la Zona Franca i l’arribada de la immigració massiva de diverses regions d’Espanya. En els propers anys, afrontarem de nou una sèrie de transformacions que poden suposar un canvi radical per al barri, amb els reptes i oportunitats que suposaran la connexió amb metro, la urbanització de La Marina del Prat Vermell, la consolidació de la Fira, el nous edificis de la Generalitat i la deslocalització del turisme del centre de Barcelona. La Marina pot passar dels 30 mil habitants actuals

a vora 60 mil i això ens obliga a fer una reflexió sobre el model que volem per a la gestió del nostre territori i la nostra gent, si una de més petita però més propera, una que apropi més competències i ens doni més capacitat de decisió, una similar a l’actual però que agrupi tots els nostres barris o mantenir la que tenim a dia d’avui sense canvis. Seria interessant que, com a veïns, ens hi anticipéssim per tal de no anar a remolc del que es pugui decidir des de Barcelona ja que, com ens diu l’experiència, no sempre ha estat en benefici dels nostres barris. ■

ACTUALITAT

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

5

Un hivern de contes i màgia en l'Enric Granados

L’escola treballa la integració i la empatia entre els alumnes || Yohany Limpias || Redacció Els passats dimecres 10 i dijous 11 de febrer els tallers d’hiverns a l’escola Enric Granados, enguany dedicats al contes, van deixar per dos dies la formalitat de las aules per apostar pel pati, els jocs, les disfresses, els contes, la màgia i així fomentar la cohesió i convivència dels alumnes. Una activitat que representa una altra manera de treballar per l’escola perquè els alumnes s’engresquen amb els diferents tallers que es realitzen formant grups barrejats de P3 a 2n, i de 3r a 6è. Així ho ha explicat la seva directora, Ana Pous.

La proximitat del carnestoltes d'aquest any, va fer que també aquesta temàtica estigués present en tres dels 12 tallers que els nens van aprofitar durant aquests dies: “Hi havia una vegada una disfressa”, “el carnestoltes dels animals” i “màscares”. En el primer, els nens van representar amb una disfressa algun personatge favorit dels seus contes i en el segon, escollien entre un conill, un os, un tigre i un panda per fabricar ells mateixos les seves pròpies disfresses.

Ja se sap lo relaxant i reconfortant per a l'autoestima que signifiquen certes activitats artístiques, entre elles la pintura. El col·legi va decidir reptar la imaginació i les habilitats dels alumnes i en comptes d'una pale▶ Nens durant el taller "Decorem el nostre pati".

▶ Nens fan les seves màscares i es vesteixen dels seus personatges de contes preferits.

Escola Enric Granados

ta els va deixar el mur del col·legi perquè poguessin pintar. Petits i grans van agafar el pinzell i van deixar la seva petjada en el “peter pan” que ara s'aprecia.

En una aula on el nens no movien les pestanyes i que portava un rètol que deia “la màgia, els mags i les bruixes”, un mag del barri els ensenyava el famós truc de la moneda desapareguda. A l’altra banda una altra colla de nens experimentaven amb porcions màgiques. Embolicats per la física

Escola Enric Granados

i la química els seus rostres es barrejaven amb líquids fumejants que augmentaven la força o donaven capacitat de volar, segons el relat del conte que cadascun volgués interpretar.

I es podria narrar un per un els tallers i els rostres dels nens i nenes de l'escola, però el límit del nostre espai no ho permet. Que visquin els contes i que visqui la màgia, deixem volar la nostra imaginació, ha sigut la idea de l’escola. ■

6 OPINIÓ A les nostres xarxes facebook.com/lamarinacat

Arribada del metro a La Marina Oscar Lara Castillo És mentida, com sempre. No oblidem que era segur que el metro arribava SEGUR l’any 2012. Espero que m’hagi de tragar les meves paraules...

Eva Creus Doncs jo no m'ho crec.

Podríem tirar d'hemeroteca i veure totes les promeses que ens han fet des dels anys 80.

Juan Luis Castillo Aquesta línia serveix per alguna cosa? Perquè si arribés a Plaça Espanya encara, però haver de baixar a Ildefons Cerdà per anar a Espanya ho veig una presa de pèl. Per això està ja el V3.

OPEN CAMP al barri Sofia Failde Tindrem un parc temàtic de l’esport, però en canvi no tenim cap poliesportiu municipal a l’haver de desplaçar-nos fins a les Picornell...

Miguel Biel Cetina Sense piscines i dirigides per entitats privades, amb previ pagament per als clubs. Els particulars cal anar a Montjuïc. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Irregularitats al Concurs de Carrosses

L’éducació, la millor herència per als nostres fills

Abdó Florencio

Maria Santiago

Com a participant en la rua del carnaval de La Marina m’és obligat informar dels fets ocorreguts el passat 6 de febrer amb motiu del “concurs a la carrossa millor guarnida” organitzat per la Unió d’Entitats (UE) d’aquest barri.

Doncs bé, dit concurs ha estat del tot irregular, i no poso la paraula “presumpte” al davant, perquè no ho és, sinó clara i senzillament irregular. M’explicaré: l’esmentat concurs es troba regulat per unes bases publicades a la web de l’Ajuntament de Barcelona (http://eldigital. barcelona.cat) i conegudes sobradament per l’organització.

Remarcar literalment diuen: “el jurat estarà present a la sortida de les carrosses, i atorgarà, indiferentment del tipus de vehicle utilitzat (camió, furgoneta, cotxe amb remolc, etc...) el premi a la millor carrossa guarnida.”

No obstant això, i després de reiterades peticions de transparència cap a la UE, es va tenir accés a les puntuacions del jurat.

La sorpresa fou que no s’havien tingut en compte ni valorat

7 de les 17 carrosses participants al concurs, coincidint que aquestes 7 carrosses no duien com a vehicle un camió.

Com afegitó de l’anterior, diversos membres del jurat han fet saber que les ordres que reberen de la mateixa UE fou que no es valoressin les carrosses que no incloïen un camió com a vehicle utilitzat. Carrosses, d’altra banda, amb idèntics drets que la resta d’acord amb les bases.

Cal preguntar-se: una UE i un jurat que no coneixen unes bases fetes per ells i que durant els darrers 3 anys han estat iguals?

Una UE que exposada la situació, reconeix verbalment l’error però no l’esmena? Cal recordar que els premis en metàl·lic atorgats surten de fons públics pagats per tots i que calen unes mínimes garanties del seu correcte destí?

Està, doncs, més que justificada la meva petició de nul·litat del concurs a la carrossa millor guarnida. Tot i ser un “carnaval de barri” cal fer les coses bé, ja se sap allò de que “la feina mal feta no té futur”. ■

Quan em vaig veure obligada en la difícil tasca d’escollir escola per al meu fill, amb la dificultat de què tot just acabava d’arribar al barri de la Marina, anava més perduda que un peix en un desert i el cert es que estava morta de por amb la responsabilitat del futur del meu fill a les meves mans, escolliria be? vaig començar amb l’àrdua tasca de recerca d’escola, tenia molt clara una premissa i és que no volia perdre gaire temps en desplaçaments, tot i així vaig sucumbir i vaig voltar per molts barris de Barcelona i l’Hospitalet buscant l’escola perfecte. De les nou escoles que em corresponien al meu barri en sentia de tots colors, i jo cada vegada ho veia mes negre i complicat, finalment un dia sense pensar-m’ho gaire més vaig decidir que em quedava al barri a una de les set escoles públiques, que per què? En primer lloc perquè penso que és un dret que tothom hauria de tenir, l’accés a l’ensenyament gratuït i que això no vol dir que no sigui de qualitat, un bon estudiant ho serà, pagant o no. Perquè

en vaig quedar a una escola del nostre barri? perquè en qüestions d’instal·lacions no tenen res a envejar a cap altre de Barcelona, hi ha amb vistes a la ciutat, en plena natura, escoles amb quasi una atenció personalitzada perquè són com una família, on a més dels temaris dels llibres conviuen amb nens d’altres països i altres cultures i això diguin el que diguin és enriquidor i és coneixement.

Perquè al final a la porta de les escoles es crea amb altres mares i pares una xarxa humana que acabarà essent pràcticament una part de la família on en molts casos poder trobar suport i ajut.

Crec fermament en l’escola pública i de qualitat és per això que vaig prendre la meva decisió, en el nostre barri tenim una bona oferta d’aquestes escoles públiques no les menystinguem, tenen uns bons docents amb els pocs recursos que els deixen.

Vaig prendre una bona decisió. Sempre he pensat que l’educació és la millor herència que podem deixar als nostres fills. El temps ho dirà ■

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: Què opines sobre la decisió del TSJC de no obligar els

Sergio Segura / Rafel Vidal

funcionaris a comunicar-se en català?

Sonia Bonilla, 45 anys, mestressa de casa

Som lliures i crec que cal incentivar el català i el castellà perquè les dues llengües estiguin presents en l’àmbit públic a Catalunya.

No em sembla malament. Hi ha dues llengües que són cooficials i em sembla igual de correcta que s’utilitzi l’una i l’altra.

Jesús Martínez, 26 anys, aturat

Herminia Chinchilla, 76 anys, mestressa de casa

Cadascú que parli com vulgui.

Per què m’han d’obligar a parlar català o a parlar castellà? Que tothom s’expressi com vol.

Em sembla una mesura correcta.

Sóc igual de català que d’espanyol i a Catalunya s’han de parlar les dues llengües i no discriminar-ne cap.

Antonio,

40 anys, artiller de mar

Gabriela, 27 anys, fotògrafa

Hi ha funcionaris que no tenen el català com a llengua materna. No s’ha d’obligar a parlar català, però cal incentivar-ho: ha d’haver un percentatge de funcionaris que s’expressi en català.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

OPINIÓ

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

Els barris debaten sobre el futur de la ciutat

Columna grega Myriam Reyes

El Fòrum d'Urbanisme celebrat el passat mes d'octubre en el recinte recuperat de Can Batlló va néixer des de la necessitat compartida de conèixer i comprendre la reflexió territorial del moviment veïnal de Barcelona

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

|| Juan Camilo Ramos || Responsable d'Urbanisme de la Favb La ciutat és el lloc on es reprodueixen els conflictes en una batalla democràtica, però desigual, pel control de la mateixa, on com va expressar l'urbanista Jordi Borja en la inauguració del Fòrum, la propietat del sòl, la urbanització i la construcció han esdevingut com a elements essencials de l'acumulació de capital per a uns pocs.

Els qui actuen entorn de la marca Barcelona i l'entramat d'interessos (sans i insans, patriotisme barceloní versus benefici propi), s'organitzen i actuen. És el cas del lobby Barcelona Global, amb una lectura “financera” de la ciutat i dels ciutadans com a capital, com a màquina que articula la producció i els serveis.

Davant això necessitem construir una altra lectura cultural -en sentit ampli- de Barcelona que doni sentit a “viure” en ella, però també és necessari assegurar que la ciutat del demà no serà la ciutat dels que més tenen, sinó una ciutat de tots, on la majoria puguem seguir sent part.

El Fòrum ha pretès ser un instrument al servei d'una nova majoria social que es va expressar per primera vegada a Barcelona en les eleccions municipals del present any, no tant entorn d'un o un altre partit, que també, sinó davant el cansament, fins i tot inconscient, de la construcció de la ciutat dels poderosos, que és cert que esdevé d'almenys 20 anys enrere, però que es concreta de forma malaltissa entorn dels processos de gentrificació i expulsió d'una part dels ciutadans d'alguns barris de la ciutat a través de la pressió immobiliària i del turisme; l'augment brutal de la desigualtat social entre rics i pobres de la mateixa ciutat; l'augment incessant de les necessitats bàsiques (habitatge de lloguer, accés a l'energia i unes altres); o la inversió grollera del govern de CiU als barris benestants i la smart city, que expressa no la necessitat d'introduir les

noves tecnologies al servei de la majoria, sinó una nova font de negoci i de vacuïtat.

Experiències lligades al territori El Fòrum va analitzar alguns exemples de la lluita ciutadana en processos d'anàlisis col· lectius previs, com el realitzat entorn de “La ciutat oblidada” (els barris del nord-est de la ciutat). Allà on el preu del sòl disminueix el negoci immediat deixa de ser un objectiu i la ciutat s'estanca. Les inversions entorn de les estacions ferroviàries no arriben i els llocs propers esdevenen erms expectants de futur benefici. Els "cambalaches" de compra i venda de sòl en les rodalies del fossat ferroviari són dignes d'un article apart.

7

del moviment veïnal, els tallers van intentar recollir una part dels problemes fonamentals del present i futur amb la finalitat d'iniciar una reflexió entorn de sis punts: Habitatge i política de sòl; la indústria i la ciutat; espai públic i equipaments; justícia espacial; urbanisme com a dinamització de barris i la ciutat metropolitana.

Sobre quatre d'ells m'he atrevit a exposar unes màximes. Contra l'expulsió, reconquesta. La nostra ciutat ha estat un formiguer d'idees, d'il·lusions, on la gent comuna ha anat construint els seus espais a força de lluites i reclamacions. Si la prevalença dels serveis ens aboca a la precarietat laboral i als

Sol, solet Oh!! Sol, solet, vina’m a veure, vina’m a veure, sol, solet, vina’m a veure que tinc fred!!!!

I, és clar, el sol que està fart de sentir com generació rere generació canta i canta la cançó, surt cada dia i ara toca escalfar més i, després, d’aquí a uns mesos, més i més.

Si fóssim capaços -i va callar per sempre més. No vàrem tornar a sentir res. Ens va mirar i va marxar.

Potser a escriure cartes d’amor, o a la secció “cartes dels lectors”. Potser està fent fotos, o pensant… Allà ens vam quedar els quatre. Si fóssim capaços…- la Magda va continuar la frase com si es tractés d’un joc, de ser sincers amb nosaltres i amb els que tenim a prop.

Vam riure. El Joan, seguint la roda espontània, va dir: “Si fóssim capaços de ser humils no em trobaria tan prepotent”. “Aquesta és bona”, va dir la Júlia, i tot seguit va afegir: “Si fóssim capaços de posar-nos en la pell de l’altre més sovint, potser no faríem judicis precipitats.” Silenci. L’Andrea, que feia una estona que estava meditant, va dir: “Doncs si fóssim capaços de gaudir del silenci potser la meitat de tonteries no es dirien”. Si fóssim capaços. Sol, solet, vina’m a veure... ■

Volem metro ja!

Mercedes Angulo Arxiu FAVB

Un altre exemple van ser els barris entorn de Collserola, que es formalitzen i s'organitzen davant la possibilitat que la muntanya pugui esdevenir un escenari de penetració d'interessos com els exposats en el cas del Parc de l’Oreneta, d'urbanitzar les entrades del parc amb habitatge d'alt valor.

O els equipaments en Port Vell, que es mimetitzen com a llocs d'oportunitat per a l'atracció turística, que no com a necessitats dels residents als mateixos barris. O la política de mobilitat, amb l'afront als ciutadans de paralitzar la Línia 9 del metro mentre es prioritza la connexió a l'aeroport.

Grans temes per al debat Si les experiències van demostrar la capacitat d'anàlisi col·lectiva de forma proactiva

baixos salaris, la nostra gent es veu obligada a marxar. Necessitem “recolonitzar” la ciutat, per a això necessitem moltes i molts habitatges per a les persones de pocs ingressos.

En barris densos, la recolonització requereix rehabilitació.

Haurem de colonitzar molts espais en el sud-oest de la ciutat: els barris de només rics no creen ciutat, ells mateixos ho reconeixen quan creen forces de seguretat privades davant la inseguretat dels espais buits. El planejament discontinu pot ser útil utilitzat a favor de la majoria social. (...) ■ LA VEU DEL CARRER

FAVB

Recentment, els veïns dels barris de La Marina hem assistit a l'obertura de la línia 9 del metro. Però les al meu judici injustes valoracions del moment, van portar a prevaler esdeveniments com el Congrés de Mòbils a les necessitats dels veïns.

Mentre es construeix una solució satisfactòria que desitgem sigui al més aviat possible, proposaria que la línia d'autobús H16, es desplacés una mica a la seva tornada a la plaça del Nou, fins a la parada de la línia 9, Fira. El recorregut amb prou feines es veuria alterat i no obstant això per als veïns seria un bon servei de llançadora que desitgem duri el menys possible, suposarà que per fi ja tenim Metro en La Marina. ■

L’acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

Carol “Un matí, en aquell caos de soroll i compres va aparèixer una dona rossa amb un abric de pell. Es va apropar a l'aparador de nines amb una mirada d'incertesa -havia de comprar una nina o una altra cosa?- i crec recordar que es colpejava la mà amb un parell de guants, amb aire absent. Potser em vaig fixar en ella perquè anava sola, o perquè un abric de visó no era alguna cosa habitual, perquè era rossa i semblava irradiar llum. Amb el mateix aire pensatiu va comprar una nina, una de les dues o tres que li vaig ensenyar i jo vaig apuntar el seu nom i adreça en l'imprès perquè la nina havia de lliurar-se en una localitat propera. Era una transacció rutinària, la dona va pagar i va marxar. Però jo em vaig sentir estranya i marejada, gairebé a punt de desmaiar-me, i al mateix temps exaltada, com si hagués tingut una visió.” Del llibre “Carol. El preu de la sal.” Patricia Higsmith.

Kate Blanchet, Rooney Mara. “Carol” (2015) De Todd Haynes.

Una exquisidesa. Encara hi estic enganxant. Una història d'amor per sobre d'èpoques, tendències sexuals, obscurantisme i traves de tot tipus. El director d'obres tan interessants com “Lluny del cel” o “Velvet Goldmine” aconsegueix al costat d'un look d'inici dels seixanta extraordinari, ambientació i fotografia exquisida; que ens oblidem de totes aquestes convencions i vegem només una bella i intensa història d'amor. Les dues actrius immenses.

Una senyora de classe alta, casada i amb una filla, i una jove dependenta d'una tenda, veiem absorts el seu periple fins a consumar el seu amor. La millor pel·lícula de la cartellera. I hi ha renascuts, Tarantino, El fill de Saúl i altres notables, però aquesta excel·lent. Superba! ■

Envoltats Fa unes dècades quan va començar a prendre forma el projecte de l’extensió de la Fira de Barcelona a l’Hospitalet, les administracions públiques van tenir molt d’interès a explicar als veïns i veïnes de La Marina que la proximitat de la infraestructura que acull les principals mostres de tot el país suposaria un enorme benefici pel territori.

S’assegurava que els barris de La Marina esdevindrien “la porta d’entrada” a la nova Fira de Barcelona. Les pors dels més veterans en aquest assumpte no obstant es situaven en el fet d’esdevenir un veritable entrepà en els grans certàmens pel que fa a la mobilitat. Els barris de La Marina queden ubicats entre les dues fires, pl. Espanya i l’Hospitalet.

Anys després, amb les dues estructures en ple funcionament, amb matisos, haurem de donar la raó als veterans. No són perceptibles els beneficis de la Fira als barris, són molt notables els problemes de mobilitat i ni tan sols podem celebrar que el metro sigui ja una realitat.

No perdem l’esperança però les administracions hi haurien de pensar. ■

8

ACTUALITAT

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Aprovarà el seu partit els pressupostos municipals 2016 si aquests contemplen la inversió per l'arribada del metro a La Marina?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Sergi Sarri

BComú ha assumit, des del principi, l’obertura del metro a La MariBarcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Jordi Fexas na com una prioritat de ciutat.

Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. AcL’objectiu dels pressupostos i la llibertat. tivista social i polític. Ciutadà comproés garantir els drets socials La inversió per a l’arribada del metro a La Marina ha de mès amb el moviment veïnal i associatiu. i millorar les condicions ser-hi indiferentment del sentit del vot dels grups munisocials que vivim i encipals. S'han posat 100M€ sobre la taula pel tramvia a la tenem que el tram Esquerra Republicana precisament es qui ha posat Diagonal i encara no hi ha metro a La Marina. Ens de la L10 al nostre aquesta condició. Ja vàrem dir que no hi haurien agradaria que el govern de la ciutat tingués una barri forma part pressupostos sense metro, ni metro sense pressuvoluntat real de buscar suports per a ned’aquest dret i postos. gociar els pressupostos, però tenim aquesta mila sensació que han renuncillora. at a fer-ho.

Ángel Lao Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Pel PSC Sants-Montjuïc l'arribada del metro a La Marina és una prioritat, un deute històric de la Generalitat amb veïns de La Marina. El PSC està en converses amb el govern per un pressupost just. En aquest proper ple de març, tant al districte de Sants-Montjuïc com al de l'Eixample, presentem una proposició perquè l'Ajuntament no es gasti ni "un euro" en el tramvia per la DiagoJosé Antonio nal, fins que el metro no sigui una realiCalleja tat a la Mari47 anys. Funcionari de la Gena. neralitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc.

L'arribada del metro a La Marina el 2017 seria una notícia boníssima però els pressupostos de Barcelona són més que això. Ens preocupa molt el fet que la inversió prevista a la ciutat per aquest any pugui baixar en un 37% i s'afegeix a la paràlisi municipal de molts projectes que s'està produint des de fa mesos.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills.

Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

Per Ciutadans l’arribada del metro a La Marina és una prioritat. Som partidaris d’avançar una part del finançament, però considerem imprescindible que la Generalitat garanteixi que retornarà l’aportació econòmica municipal i establirà un calendari d’obertura de les estacions.

M. Lluïsa Pahissa Barcelona, 62 anys. Viu a Sants.

Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

El que podem dir és que la CUP veurà bé que l'Ajuntament també posi diners perquè s'obri com més aviat millor la línia 10 del metro a la Marina, però és lamentable que no s’hagi apostat abans per fer tram sud de l'L9 a l’aeroport.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

ACTUALITAT

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

9

El barri de La Marina acull el quart Punt d’Atenció a la Pobresa Energètica de Barcelona Des del mes de febrer el barri de La Marina compta amb un Punt d’Atenció a la Pobresa Energètica (PAPE), el quart d’aquestes característiques que es posa en marxa a Barcelona des de desembre de 2015. Amb la incorporació d’aquest nou punt, situat al passeig de la Zona Franca 185, s’amplia la xarxa que ja està operativa als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Els punts ofereixen diversos serveis en funció de les necessitats, i s’adrecen principalment a persones que pateixen dificultats econòmiques i laborals derivades de situacions puntuals o estructurals (atur de llarga durada, finalització de prestacions socials, manca d’ingressos, etc.); persones que viuen en habitatges en males condicions (mal aïllats, amb humitats, amb problemes d’edificació, etc.) i persones en situació de dependència (persones grans, persones amb discapacitat) o que pateixen algun tipus de dificultat sociosanitària que requereix d’aparells elèctrics per a un desenvolupament òptim de la seva vida diària. Durant els mesos d’hivern, els ciutadans poden dirigir-se als Punts d’Atenció a la Pobresa Energètica per rebre assessorament energètic, suport en la tramitació d’ajuts i assistir a tallers formatius. A més, el servei també té com a objectiu detectar casos de vulnerabilitat de pobresa energètica, especialment en aquells barris més afectats per la problemàtica.

Des que es van posar en funcionament al desembre, els PAPEs situats a Nou Barris,

Manteniment carrer Alumini Carmen Sánchez Consell de barri 18/02/2016

Sant Andreu i Sant Martí han atès a més de 400 persones, majoritàriament dones (66%), fet que corrobora que es tracta d’uns dels segments amb més risc de patir pobresa energètica és el femení. En aquest sentit, l’experiència als Punts d’Atenció confirma que les dones tenen gairebé 4 punts percentuals més de risc de caure en pobresa energètica, tal com va manifestar la taula de treball per combatre la Pobresa Energètica, creada per l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes dades van en sintonia amb els resultats de diverses investigacions de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, en el marc del projecte Europeu Sophie (liderats per Lluís Camprubí i Andrés Peralta), en el qual es detecta una major probabilitat de patir pobresa energètica sent dona.

un 17,1% de tots els subministraments, tant electricitat com aigua i gas simultàniament.

A més de l’assessorament des de les oficines, part del gruix de l’activitat dels PAPE són les intervencions en els domicilis.

“El Punt d’Atenció a la Pobresa Energètica de La Marina estarà obert els dilluns, dimecres i divendres de 15.00h a 20.00h”

“Des de que es van posar en funcionament al desembre, els Punt d’Atenció a la Pobresa Energètica de Barcelona s’han atès a més de 400 persones” Entre els casos atesos durant aquests mesos, els responsables dels PAPE destaquen que les consultes més habituals són en relació a processos de talls de subministraments.

Posar carril bici al barri Vicens Larrotcha Consell de barri 15/10/2015

En total, més d’un centenar de persones han indicat estar en situació de tall o d’avís de tall, dels quals un 24,3% es tractaven de casos d’electricitat, un 23,4% de casos d’aigua i

Resoldre la situació amb els indigents de Plz. Mediterrànea i Plz. Marina Loli González Consell de barri 05/02/2016

En aquestes intervencions es duen a terme accions com el monitoratge de la llar amb equips de mesura energètica per detectar si és possible una baixada de potència o la detecció de “consum fantasma”, que es produeix quan els aparells electrònics estan connectats permanentment a la xarxa elèctrica i produeixen un baix consum tot i estar apagats. També s’informa als usuaris d’hàbits de consum per a que coneguin en què poden millorar i de quina manera, tenint en compte els usos dels espais i els aparells de què disposen a casa.

El Punt d’Atenció a la Pobresa Energètica de La Marina estarà obert els dilluns, dimecres i divendres de 15.00 h a 20.00 h. ■ Associació Benestar i Desenvolupament

Canvi de lloc de contenidors d'escombraries Vicens Larrotcha Consell de barri 15/10/2015

SENSE CAP RESPOSTA Arribada del bus del barri a la Colònia Santiveri Isabel Serrano Consell de barri 09/11/2015

Reobertura del servei d'urgències del CAP Carles Ribas Neus Borrel l Consell de ba rri 09/11/2015

Senyalització escolar al barri Felipe Mayoral Consell de barri 09/03/2015

Neteja del sola rM de Déu are d Por t, s/ e n

Elena G arcia Consell de barr i 09/03/ 2015

Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

Parlem de gènere al barri

Som les dones i els homes iguals?

|| Esther Pardo || Redacció Aquest dies hem tornat a sentir la noticia que una dona ha estat assassinada per la seva ex parella, aquesta vegada a Saragossa. I que ell vivia a més de 400km de distància, el que feia que ella no tingués protecció de l’Estat.

Encara que tenia ordre d’allunyament, van considerar que la distància faria que ell desistís de la seva amenaça de mort. L’explicació que han donat ha estat que no van valorar correctament el perill. Però la Soraya ja és morta. No em puc treure el dol de sobre.

No ens podem treure el dol de sobre. I no ens el traurem fins que no s’acabi.

Aquest és només un exemple portat al màxim, de moltes altres coses que pot patir una dona avui dia al nostre país, la nostre ciutat o el nostre barri. I el que és greu, és que amb la quantitat de medis que hi ha per fer-ho, encara no podem tenir estadístiques generals, de totes les desigualtats que patim les dones. Potser és que no es important o que el dia que se sàpiga fins a quin punt és dura la situació per a les dones algú haurà de reaccionar i no estan disposats a fer-ho.

El nostre barri n’és un exemple. Hem intentat esbrinar dades de nivells de formació, d’atur, de desigualtat laboral, de maltractament, d’hores de feina, de pensions, etc. I només hem trobat alguns números. No per ser desconeguts, son menys reals. Posem un exemple: La bretxa salarial a Catalunya en funció del sexe és gairebé un punt més alta que al conjunt de l’Estat, segons un informe presentat per la UGT. Els salaris de les dones catalanes són de mitjana gairebé una quarta part (un 24,8%) més baixos que els dels homes.

(a Europa és el 16’5%). Si els que legalitzen ho comencessin a arreglar a dia d’avui, trigaríem 80 anys en cobrar el mateix que els homes.

“El dia que se sàpiga

fins a quin punt és dura la situació per a les dones algú haurà de reaccionar i no estan disposats a fer-ho” Aquesta data, representa una altre penalització a l’hora de cobrar les pensions les dones. Hi ha vegades que deixen de cotitzar en diferents etapes de la seva vida laboral i també solen optar per feines a temps parcial per motius de conciliació familiar. La diferencia entre les pensions dels homes i les dones és d’un 38% menys per a elles, segons un estudi del IESE. Però encara és pitjor el cas del percentatge de dones que no tenen dret a pensió per no haver arribat als 15 anys mínims de cotització. Com ja se sap, la feina feta a casa i el fet de fer-se càrrec de les persones de la família malaltes, no només no està pagat, sino que sembla que està penalitzat.

La última cosa que s’ha de tenir en compte per conèixer les diferencies entre les pensions del homes i les dones és la major esperança de vida de la dona que acaba rebent una pensió de viudetat que redueix també la mitja de les pensiones del sector femení.

Aquest any, l’Ajuntament de Barcelona ha augmentat el pressupost per a tot el relacionat amb la violència masclista i te previst presentar les dades per districtes. I no només

d’aquestes sinó també d'altres formes de violències com les agressions sexuals, els matrimonis forçats o les mutilacions genitals. El que ens diuen les trucades ateses al telèfon de violència masclista és que dins l’entorn familiar, l’agressió a les dones és majoritàriament feta per la parella, per la ex parella i sorprenentment, en tercer lloc la violència dels fills cap a les seves mares.

Encara que la informació pot arribar a tothom i que des dels CAP del barri s’ofereix en temes de salut i de prevenció a tota la població en general i a les dones en concret i especialitzada, la Marina és un dels barris on hi ha un nivell d’embaràs juvenil dels més alts de la ciutat.

No ens podem deixar de citar la presència de prostitució femenina als voltants del cementiri, actualment residual, però encara visible i que sembla incorporada al paisatge del barri. Pocs anys enrere hi havia moltes més dones i anava lligada a la drogoaddicció.

Hem parlat amb les representants de les associacions de dones del barri que treballen en diferents vessants perquè ens expliquin la situació als barris de la Marina des dels seu punt de vista. Han estat la Maria del centre Àncora, la Tonyi del centre cultural Estrelles Altes, la Jana de la Taula de Dones i l’Anabel de l’Engranatge. Ens han explicat les activitats que fan i com integren les dones de la Marina en actes, celebracions, i inquietuds comunes.

Sobre els problemes de les dones del barri remarquen que tots es magnifica quan es tracta d’elles, la manca de feina, la manca de diners, les càrregues familiars tant dels fills com dels pares, etc. Al que s’ha d’afegir l’assetjament, la discriminació o la desigualtat.

Això fa que el pes a suportar per les dones és més gran i en molts casos son el pal de

Daniel Navarro

paller de la família. Com ja hem dit abans, també, des de la Taula de Dones, reclamen poder conèixer les dades, que de moment no n’hi ha, ni tant sols de la violència masclista.

Els mossos d’esquadra només poden donar casos determinats però no estadística. Quan una dona va als serveis socials per demanar ajuda, si pateix maltractament, no ho manifesta d’inici.

Ens queda un llarg camí encara per recórrer, i s’ha de començar a fer des de l’escola; ensenyar a nens i nenes que son iguals en drets i deures i que s’han de respectar. En cas contrari serà llarg i dur per a les dones arribar a ser persones de la mateixa categoria que els homes i d’això n’hem de prendre consciència totes i tots.

“La feina feta a casa

i el fet de fer-se càrrec de les persones de la família malaltes, no només no està pagat, sino que sembla que està penalitzat” Per acabar, només un exemple de la feina que ens queda per fer a aquest barri: Les imatges de dones que unes artistes van pintar en unes tanques del passeig de la Zona Franca, han estat maltractades per alguns inconscients que han pintat sobre les cares taques fosques i regalims de sang. És l’exemple de la violència indirecta contra les dones. Potser, tristament, és el que han vist a casa seva. ■

info 1

Març 2016

info Març 2016 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 21

La TIAF celebra un monogràfic sobre els adolescents i joves a la Marina

Plenari Monogràfic “ADOLESCENTS I JOVES” pàgs. 2-3

Info Jove pàg. 4

Nota Editorial

“Els joves d'avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i tiranitzen els seus professors”

A

questa frase la va escriure a la pissarra el formador d’una sessió sobre el jovent, estàvem als “90”, els assistents vam estar d’acord i, fins i tot, vam afegir: Es passen la vida al parc, asseguts al respatller del banc, són uns passotes... Mentre criticàvem als joves, el “profe” va escriure sota la frase: SÒCRATES (470-399 a. C).

El 5 de febrer, al PLENARI MONOGRÀFIC ADOLESCENTS I JOVES, es va compartir un informe què recull aspectes rellevants sobre la percepció que nois/es tenen sobre el barri. Si ens aturem a pensar sobre el què vam dir i debatre no hi ha gaire que sigui desconegut per qualsevol persona que visqui a La Marina i estigui desperta.

Des del meu punt de vista, l’aspecte fonamental és: els nois i noies de la Marina són com tots els nois i noies de la ciutat: diversos quant a gustos, caràcter... i com tots necessiten poder créixer, discutir, compartir, gaudir... És aquí on trobem diferències, ja que no tots/es tenen accés a gaudir dels seus drets com a ciutadans.

Com a barri podem afirmar que tots/es poden gaudir de l’esport?, que tenen les mateixes oportunitats a l’hora d’enfrontar un curs acadèmic?, que tenen cobertes necessitats bàsiques (i quan penso en bàsiques també penso en el dret a la cultura o al lleure educatiu)? que poden comptar amb referents positius que els acompanyin en una etapa fonamental del seu desenvolupament?

La resposta és un “No” i això ha de conduir-nos a cercar solucions i a denunciar allò que ens ha de fer avergonyir: * Calen espais saludables on poder fer i poder ser. Espais per créixer, trobar-se, compartir, autogestionar, criticar, crear... que possibilitin que al proper plenari siguin ells i elles les que portin la veu cantant. * Cal reforçar als instituts, a les escoles, per tal que puguin garantir l’atenció a tots/es. Dotar de recursos necessaris per poder recolzar als que tenen més dificultats, per motivar-los i acompanyar-los cap a l’èxit acadèmic. Fomentant espais de creixement, no de contenció, on els professionals puguin fer la seva tasca amb dignitat i qualitat, tal com la volen fer. * Cal parar atenció a la situació del serveis encarregats de garantir la salut, especialment la mental i/o emocional. Actualment, els serveis no arriben a poder donar resposta. Això ens ha de fer pensar sobre les causes, cercant solucions que puguin acabar amb la precarietat en la que moltes famílies sobreviuen.

Neus Cerdà Acame Coordinació Fundació Mans a les mans

2

info

Març 2016

La TIAF celebra el Plenari Mono El passat 5 de febrer la Taula d’infància, adolescència i famílies va organitzar, als locals d’El Submarí- Fundació Mans a les mans, un plenari centrat en la temàtica Adolescents i Joves a la Marina.

Hi van assistir una trentena de persones interessades en el treball amb adolescents i joves, provinents d’entitats i serveis del barri, així com representants polítics del territori.

Seguidament els assistents es van dividir en diferents grups de treball per pensar línies d’acció relacionades amb el col·lectiu juvenil.

Els eixos a treballar triats van ser: - Equipaments, espais públics i oberts - Adolescents i famílies - Comunicació i participació dels Joves

Des de fa temps que s’ha treballat en la realització d’una anàlisi de la situació dels Joves a la Marina. El Plenari va arrencar amb la presentació d’aquest Informe i les conclusions extretes (les podeu veure a continuació).

Us anirem informant les accions que es vagin desenvolupant.

Agraïm a tots i totes la col·laboració i predisposició en la realització de l’Informe i en l’organització del Plenari posterior.

Els professionals, serveis, entitats i els joves parlen A continuació, us passem un recull de les principals conclusions de l’Estudi sobre els adolescents i joves a la Marina i que ha servit com a eix de treball per aquest plenari.

Principals conclusions de les entrevistes realitzades als serveis, entitats i professionals.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa i Laura Cuenca (Espai Jove la Bàscula).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Creuen que s’ha de seguir treballant per crear sinergies, ampliar vincles i enfortir la xarxa entre entitats i serveis. Així es poden evitar duplicitats. Estaria bé disposar d’una font d’informació comuna on es pugui saber que fa tothom.

Hi ha un desànim general a l’hora de posar en marxa activitats o propostes per a joves, ja que costa molt arribar-hi i aconseguir que hi participin. No saben per què algunes activitats no funcionen. Aquest és el principal motiu pel qual es deixen de fer. No es realitza una avaluació posterior per saber què falla.

En algunes entitats hi ha grups de joves però no es regeneren. No es produeix el relleu natural. Manca una xarxa associativa jove i aconseguir que els joves participin a les entitats del barri.

Els canals tradicionals de difusió no arriben al públic jove. Per això s’han buscat noves fórmules de promoció, com realitzar xerrades i enquestes als instituts. Malgrat tot, aquest sistema no sempre és sinònim d’èxit. Caldria posar en marxa un nou sistema de comunicació per arribar als joves.

Hi ha entitats que realitzen majoritàriament activitats de lleure i veurien amb bons ulls rebre formació per poder realitzar prevenció. És important eliminar la competència de preus entre A.VV. i centres cívics.

S’haurien d’aconseguir preus més atractius per a les activitats.

Principals conclusions de les entrevistes i enquestes realitzades amb els joves dels instituts.

Pocs joves busquen informació. Habitualment la reben dels nous canals de comunicació (web i xarxes) o de les xerrades que es fan als centres educatius mateix.

No solen mirar-se les octavetes; el paper i el seu llenguatge els hi semblen antics.

Sí que funciona el boca a boca, sobretot de gent de fora de l’àmbit educatiu que coneix allò de què parla. Volen estar informats però amb els seus canals d’informació.

Volen disposar del seu temps de forma lliure sense estar lligats amb horaris fixes. Per això demanen un lloc per trobar-se, en què no hi hagi un compromís permanent. Un espai obert cada dia, especialment els divendres, on poder relaxar-se, reunir-se amb els amics , amb Wifi, jocs de taula, televisió i taules.

A l’hora de fer una activitat valoren que sigui gratuïta o amb preus assequibles que hi hagi bon ambient i el professional que la condueix. Si no es compleixen les expectatives que esperaven, deixen d’assistir-hi.

Saben que hi ha activitats al barri, principalment les esportives, que ubiquen a la Bàscula i als camps de futbol de l’Energia.

El coneixement del Punt d’Informació Juvenil és baix. No saben què és ni tampoc no l’ubiquen.

info 3

Març 2016

ogràfic “ADOLESCENTS I JOVES” Valoren la Festa Major d’una forma positiva malgrat que no els sembla atractiva. Caldria que hi estiguessin més representats i que es fessin activitats per a joves. Malgrat tot, els agrada anar-hi perquè és una excusa per sortir de casa.

Els agrada ser i viure als barris de la Marina encara que identifiquen alguns aspectes que no els agraden: la mala imatge que se’n té de l’exterior, sobretot el perfil de la gent (xulos, canis, de baix nivell cultural, etc.), els problemes d’inseguretat, drogues, civisme, grups de veïnat estranger i la manca d’infraestructures (poliesportius, piscina, metro, llocs on fer activitats, etc.).

En l’àmbit de la salut coneixen el sistema sanitari, però només l’utilitzen quan en tenen necessitat. No tenen cap hàbit de fer-se revisions periòdiques. Reben informació sobre consum de drogues, alcohol i sexualitat a diverses xerrades que es fan als instituts. Les troben avorrides perquè troben que són sempre el mateix i no les necessiten.

La implicació dels joves amb les entitats del barri està dividida: mentre un grup estaria interessat a participar-hi, n’hi ha un altre que no ho fa per manca d’informació, perquè creu que són llocs tancats, avorrits i en què no tenen cabuda els joves, o perquè no els interessa gens.

Les activitats més demanades són: • Esportives, sobretot lliures; camp de bàsquet, tennis, futbol, tennis taula.

• Altres activitats: teatre, cinema a la fresca, futbol amb pantalla gegant.

• Competicions i gimcanes (torneig de FIFA, concurs de ball).

• Activitats de participació lliure i espais autogestionats per joves.

• Festa de l’escuma, DJ, Holly Festival, etc.

• Alguna gran activitat a la plaça de la Marina • Més informació sobre sortides laborals, recerca de feina i itinerari acadèmic.

Si voleu consultar l’informe complet o podeu fer a: www.tiaflm.org

Què puc estudiar després de l'ESO?

“Sabies que...?” rna el Saló Com cada any to t a Barcelode l’ Ensenyamen da es desenna. Aquesta vega 13 de març voluparà del 9 al ontjuïc. al Recinte de M ar informaHi podràs busc les propostes ció sobre totes es professiod’estudis, sortid olt més! nals, idiomes i m

Tinc el graduat C.F.G.M

Batxillerat

No tinc el graduat Curs específic accés a CFGM (CAM) Programes de formació i inserció (PFI)

Preparació proves d'accés a CFGM

Espais on pots demanar informació: Servei d’orientació Pla Jove c/Olzinelles, 73 2n pis

Antena Punt d’Informació Juvenil a La Marina del Port Pg. Zona Franca, 185 Dimarts i dijous de 17 a 20:30 h

JIP "Jove, Informa't i Participa" Els dijous al INS Montjuïc

4

info

Març 2016

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Al febrer hem fet moltíssimes coses!!!

Aquest any hem participat a la rua de Carnestoltes de la Marina. La Gralla va obrir la cercavila d'enguany amb el seu xou policíac itinerant per a grans i petits "Circulin!

I al març no parem!!

Dintre del projecte”Take Away” de l’espai jove presentem el concert de Les Blassfemmes: Rocanrol feminista. Femme versions mediocres de grans hits.

Dia 18 de març a les 18 h.

Pç de la Marina de Sants.

El passat divendres 12 de Febrer van tornar els concerts per endur de l'Espai Jove, els TAKE AWAY CONCERTS, aquest cop, a la terrassa del Bar de la Biblioteca Francesc Candel amb el duet de rap SMK i després amb el micro obert. Tot un èxit de públic i de flow!

I recorda que a l’abril arrenquen els nostres tallers, pren nota i apunta’t !

Tarda de curtmetratges i beatbox amb els guanyadors del Festival de Creació Jove Barcelona Visual Sound i l'home orquestra Pulmon Beatbox!

Aquí, vora la muntanya, a l'Espai Musical i Jove de La Bàscula. Of course.

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

TEMA DEL MES 11

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

Quines son las oportunitats i/o limitacions que creus que t’ha donat el barri?

Cinc mirades femenines sobre el que significa néixer i créixer a La Marina. Algunes del barri de tota la vida, altres nou vingudes. Cinc històries i mil vivències, mil de cada una, perquè el que aquestes dones tenen per a explicar... us traslladem les seves apreciacions del barri.

Montserrat Plans,

Toñi Fernández,

veïna de San Cristòfol.

Oportunitats, el barri me n’ha donades moltes, he pogut dedicar-me als altres i ajudar a altres dones de la meva mateixa condició, treballadores; m’he desenvolupat com a persona i com a dona participant en les associacions de veïns... porto una vida en això. La veritat és que limitacions no n’he trobat cap.

78 anys,

Esther Pardo,

Anabel Montón,

responsable de vestuari a veïna de Plus Ultra.

Parcs i Jardins.

naturòpata i escriptora.

universitària.

Fa 30 anys que vaig venir a viure al barri, aquí vaig tenir la meva família i vaig començar a participar en distintes activitats. Així vaig conèixer a molta gent que ara és com la meva família... el barri és molt obert en aquest sentit.

Limitacions, sobretot són les carències del barri, no tenim poliesportiu, ni i piscines, ni sales de teatre. El transport és una altra gran limitació, és difícil fins i tot anar fins a la platja.

Oportunitats, sobre tot el fet de créixer en un dels llocs més extraordinaris de Barcelona, és un barri obert, pla i de cara a ponent. No falta mai el sol. I també perquè aquí hi ha gent de tots els colors i de tot arreu, i sempre molt bons veïns. El pati de casa meva ha estat tota la muntanya. De petita he tingut el mar a la vora i vistes a l’horitzó perquè des de Montjuïc ho veiem tot. La llibertat que ens ha donat, és la millor oportunitat. De limitacions, la veritat és que no n’he tingut cap.

Crec que els joves tenim una gran oportunitat de crear i generar molts espais que falten al barri. Quasi tot està per fer i això és positiu perquè podem fer-ho junts. Pel que fa a les limitacions, per exemple no tenim llocs d’oci juvenil alternatiu i això fa que hàgim d’anar a fora a buscar-ho i que els joves del barri sempre estem poc relacionats.

55 anys,

Ester Cano, 44 anys,

És cert que el lloc on neixes et marca... Els meus records d’infantesa són realment macos, vaig començar a treballar als 15 anys i he estat immensament feliç però reconec que m’hauria agradat un ambient més inquiet en referència a la formació professional.

El cert és que no és només el barri, sinó un conjunt de factors el que ens determina com a persones.. Als 80, és veritat que la drogoaddicció va marcar el barri però ningú no et molestava; ens coneixíem molt bé tots. Avui dia el barri té moltes més oportunitats per preparar-se. Tot està molt millor.

El treball de les associacions de dones al barri || Esther Pardo || Redacció Des de les associacions amb les quals hem parlat, es porta una tasca de conscienciació, que moltes vegades no es veu perquè les activitats que realitzen semblaria que només són per distreure’s. Àncora porta 65 anys fent activitats per a dones, pels locals del carrer Sant Eloi en passen unes cent al mes que fan des de Patchwork fins a Hoponopono, al CC Estrelles Altes, hi fan gimnàs, sevillanes i sobretot, munten tots els saraus que hi ha al barri: Cavalcada de reis, carnaval, pessebre,

la Festa Major... i el sopar del dia de la dona.

La cosa principal és estar juntes i fer coses juntes. La Taula de dones, de recent creació, és un grup comunitari que engloba entitats i serveis i vetlla perquè hi hagi una visió de gènere a tot el barri. I les dones de l’Engranatge, es reuneixen per formar-se i prendre consciència i que la dona tingui presència en tot.

El pròxim dia 8 totes celebraran la festa i el dia 12, al parc de Can Sabaté hi haurà activitats esportives i lúdiques, preparades per aquests grups, per a totes les dones del barri. ■

62 anys,

25 anys,

12 PUBLICITAT

Marรง 2016 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT 13

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

De Bàrkeno a La Marina

El nostre barri son les arrels que a l’antiguitat, donaren nom a Barcelona || Patricia Rubio || Arqueòloga Com bé s’ha observat en anteriors publicacions, la nostra ciutat neix a la muntanya de Montjuïc. Molts dels secrets valuosos de la muntanya es troben ens el recons més inèdits, sobretot si són sota terra.

Entre els anys 1200 al 800 abans de Crist, Catalunya es trobava poblada per una cultura rica i diversa, de saviesa i espectacularitat encara desconeguda, ja que les seves petjades treuen la son a molts científics a l’actualitat. Parlem dels Ibers, en concret, de la cultura laietana que va poblar la muntanya de Montjuïc i diverses zones del nostre barri.

La cultura ibèrica es divideix en tres gran etapes cronològiques. Per entendre el seu desenvolupament, com si d’una novel·la es tractés: té un nus, el que entendríem per període antic; un cos, que vindria a ser l’etapa plena d’aquesta cultura; i un desenllaç, on culmina la seva història, però que es transforma i s’adapta a les noves i properes costums de la colonització romana a Hispania. D’alguna manera, és la intencionalitat d’aquest article, aproximar-nos als nostres orígens ibèrics, - és a dir, els nostres veïns i veïnes més antics - a la ciutadania actual.

‘’Els Ibers, un poble de riquesa cultural extraordinària amb una predisposició sobre el control econòmic i social úniques’’ Com es donen a conèixer els Ibers i per què a Montjuïc?

La historiografia arqueològica ens explica que tot té un origen en comú al segle XX: des de la construcció de l’estadi olímpic; la obertura de la via fèrria que menava de Magòria al Port; les obres de l’Exposició Universal del 1929; la construcció del parc d’atraccions; les obres del cementiri sudoest; i la gran remodelació amb el projecte urbanístic de les infraestructures olímpiques del ‘92. D’aquesta manera, amb el moviment vital de la ciutat, l’origen de la mateixa sortia a la superfície.

A Montjuïc perquè, segons les hipòtesis contrastades per arqueòlegs i arqueòlogues apunten a un mateix origen, l’economia. Els Ibers, generalment eren una cultura molt activa plena de contrastos però amb aspectes comuns com per exemple, el domi estratègic del territori. Es a dir, devien tenir una visualització de la zona pràcticament de 360º. En el cas de la nostra muntanya compleix unes característiques òptimes perquè, per una banda observem: el mar Mediterrani, controlant el moviment comercial portuari; la desembocadura i curs del riu Llobregat, plena de riquesa tant per els cultius com els moviments comercials procedents

▶ Fragments de ceràmiques àtiques gregues. 1990. Wikiwand.

▶ Ortofoto de les zones arqueològiques intervingudes. 2016.

del interior del territori; la muntanya de Collserola, guardant la comunicació amb els centres pròxims; i finalment, l’estret de Badalona sobre el nord divisant la Costa Brava.

Les petjades dels Ibers

Tot s’inicia al 1928 quan l’arqueòleg C. Serra i Ràfols localitza les sitges de Port o Via Magòria situades al camí de l’Esparver, just darrere de la nostre redacció situada a la Bàscula, on varen aparèixer les restes d’un carro datat del segle V – mitjans del III a.C. Posteriorment al 1990, a la mateixa zona es torna a excavar l’àrea i el resultat fou extraordinari: 21 sitges amb una capacitat de 20.000 litres aproximadament. Això supo-

sava l’abastiment de 245 persones durant un any i el cultiu de camps d’almenys 204 hectàrees.

En aquestes sitges s’ha pogut documentar des d’espases i collarets, enterraments posteriors, però sobretot peces ceràmiques procedents de Grècia, la Península itàlica, Sicília i Eivissa. Però sens dubte, la troballa més sensacional fou la d’una moneda ibèrica amb el topònim ‘‘Bàrkeno’’, on després els romans la modificarien a ‘‘Barcino’’. És aquí, al nostre barri més passat, on trobem l’origen del nom de la nostra ciutat.

El nostre barri de La Marina, un nucli de Barcelona ple d’Història on fem i compartim en conjunt la nostre vida quotidiana,

▶ Sitges de Port o Via Magòria. 1990.

Wikiwand

Carta Arqueològica de Barcelona

fou també viscuda per els nostres veïns i veïnes més llunyans.

Montjuïc, La Marina, el nostre barri en definitiva, és un lloc de Barcelona que sorprèn, que deixa sense paraules i que encisa.

Que encara que avui estigui situada al no res, com si el poble barceloní no la reconegués com un barri més, és impossible negar el seu prestigi i la seva peculiaritat d’un centre humil que s’esforça per unes condicions

‘’’No estem tan lluny dels Ibers, encara tenim que aprendre d’ells, a viure en comunitat i sobreviure’’ dignes, una estratègia de benestar i d’intercanvis socials. Potser, no estem tan lluny dels Ibers, potser ens queda molt per aprendre d’ells, viure en comunitat i sobreviure.

Com va proferir Josep Calassanç Serra i Ràfols: ‘’No queda más remedio que admitir que el núcleo romano de Montjuïc era de bastante importancia sobre todo en los tiempos más antiguos de la romanización.’’ Abans ho eren, però si s’escau, podrem tornar a ser un barri on la màgia barcelonina hi tornarà a viure de nou. ■

14 SALUT

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

2016 Any Internacional de les Llegums Sota el lema "llavors nutritives per un futur sostenible", L’Assemblea General de les Nacions Unides, en el seu 68è període de sessions, va proclamar l’any 2016 Any Internacional de les Llegums amb els propòsits de sensibilitzar a la opinió pública sobre els avantatges nutricionals d’aquestes com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentaria i la nutrició.

zenc, vitamines del grup B i àcid fòlic, amb molt poc aport de greix.

El contingut de proteïnes es alt però són de baix valor biològic ja que la proteïna que conté no te tots els aminoàcids essencials que el nostre cos precisa ingerir, li falta la metionina, i no el pot obtenir per si mateix a partir d’altres nutrients; però si les combinem amb els cereals, que si ens l’aporten, tindrem un aliment que ens aporta una proteïna complerta d’alt valor nutricional amb una baix contingut de greix i alt de fibra. Per això les llegums són una aliment molt saludable.

Dieta mediterrània i llegums

Les llegums son cultius anuals que produeixen entre un i dotze grans o llavors de tamany, forma i color variables dins d’una baina. Entre les llegums més conegudes al nostre mitja troben els fesols, cigrons, llenties i pèsols.

Les llegums són una font essencial de proteïnes i aminoàcids d’origen vegetal, han de formar part de una dieta saludable per combatre la obesitat i ajuden a prevenir i controlar malalties com la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer. A part de les propietats nutricionals, les llegums tenen la propietat de fixar el nitrogen al terra i contribuir així, a augmentar la fertilitat del sòl el que també te efectes positius al mitja ambient i així tenim al nostre abast un producte d’alt valor nutricional, respectuós amb al mitjà ambient i un cultiu de proximitat.

Com tots ja sabeu, la nostra dieta mediterrània fomenta el seu consum un mínim de 2-3 cops a la setmana, incloses dins l’alimentació saludable i, aquesta dieta millora la nostra salut cardiovascular Recordem que aquest producte es de proximitat, econòmic i molt versàtil a la cuina.

Es poden combinar amb verdures, carn,

peix, làctics i cereals amb el que podem obtenir un gran nombre de plats per poder menjar a cada estació de l’any. Molts plats ja formen part de la nostra dieta: cigrons amb bacallà, llenties amb arròs, empedrat.. però hem podem crear de nous.

Us invitem a que ens feu arriba les vostres receptes tant tradicionals com innovadores i al llarg de l’any anirem realitzant diferents activitats. Les podeu deixar en un sobre a la recepció del centre Dr Carles Ribas a nom de la Dra Inmaculada Gil. Us deixo l’enllaç a Internet de l’Any Internacional de les Llegums i us animo a venir a la nostra Zona saludable, on teniu més informació i, per suposat, a fer-nos arribar les vostres receptes de llegums: http://www.fao.org/pulses-2016/es/ ■

CAP. DR. Carles Ribas

Quins són els missatges claus de l’Any Internacional de les Llegums

Les llegums són riques en nutrients Les llegums són accessibles econòmicament i contribueixen a la seguretat alimentaria a tots nivells Les llegums aporten importants beneficis per a la salut

Propietats nutricionals de les llegums

Les llegums fomenten l’agricultura sostenible i contribueixen a la mitigació i adaptació al canvi climàtic

Són una font important d’hidrats de carboni complexos (amb un índex glucèmic baix), proteïnes, fibra, ferro, magnesi, calç

Les llegums promouen la biodiversitat

Quins són els canvis més importants de les baixes laborals emeses a partir de l’1 de desembre de 2015?

Emissió dels comunicats de confirmació.

- La variació de la freqüència en l’emissió dels comunicats de confirmació, segons la durada estimada de la baixa.

- El comunicat de confirmació setmanal desapareix.

- L’emissió de la baixa i l’alta en el mateix moment en processos de molt curta durada.

- L’obligatorietat de la visita mèdica per continuar de baixa i la programació de la nova visita.

Què valora el metge o metgessa per estimar la durada de la baixa?

• El diagnòstic • El tipus de feina que es fa • L'edat • Les limitacions de les capacitats funcionals que es puguin tenir Quina és la durada estimada d’una baixa mèdica?

• Molt curta: menys de 5 dies naturals de durada. En aquest cas el metge o met-

gessa dóna la baixa i alta en el mateix moment.

• Curta: entre 5 i 30 dies naturals.

• Mitjana: entre 31 i 60 dies naturals.

• Llarga: 61 o més dies naturals.

Com es fa el seguiment de la baixa laboral?

El metge o metgessa us ha de visitar i, segons la valoració mèdica del vostre estat de salut, us ha de donar l’alta o us ha de dir la data màxima de la nova visita de seguiment.

La data màxima de la nova visita ha de constar en el comunicat de baixa mèdica i en els comunicats de confirmació. L’interval entre les visites mèdiques dependrà de la durada estimada de la baixa.

Què cal fer si el metge o metgessa us ha donat la baixa i l’alta en el mateix moment i no us trobeu bé?

Si no us trobeu bé abans de la data d’incorporació a la feina, el metge o metgessa ha de valorar si esteu en condicions d’anar a treballar. Si cal perllongar la baixa, ha de fer un comunicat de confirmació que automàticament anul·la l’alta. En aquest comunicat de confirmació ha de constar la data màxima de la propera visita.

En canvi, si no us trobeu bé el dia que us heu d’incorporar al treball, us donarà una nova baixa i no anul·larà l’anterior. Si es tracta de la mateixa malaltia, la nova baixa ha de ser per recaiguda de l’anterior. Si no és així i es tracta d’una altra malaltia, el metge o metgessa us farà una nova baixa amb el nou diagnòstic. ■ (Reial decret 625/2014, de 18 de juliol)

Referent de baixes laborals CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Què és menjar?

Aquest més us deixo una pinzellada de la formació que faig sobre l’alimentació. Abans de començar a aprendre d’altres coses sobre com alimentar-nos, hi ha tres conceptes que son imprescindibles: Què és menjar? Menjar és l'acte de seure a taula, posar-se a la boca el que tenim davant, mastegar i empassar. Moltes vegades és gairebé un acte inconscient, ni ens adonem del que mengem i si ens pregunten al cap d'unes hores, no ens recordem del que hem menjat. Atès que és un dels actes més important de la nostra vida com a mínim pel que fa a la salut, hauríem de posar-hi més atenció a tot el procés i així donar-nos compte que convertim l'acte de menjar en el de alimentar-nos.

Què és alimentar-se? És proporcionar a l'organisme els aliments que li són indispensables per a la supervivència.

Que és nodrir-se? És el conjunt de processos pels quals l'organisme rep, transforma i utilitza les substàncies químiques contingudes en els aliments que són les necessàries per aconseguir el manteniment de la vida.

La nutrició comença quan els aliments són digerits per l'aparell digestiu i les substàncies nutritives que contenen són absorbides i transportades als teixits i utilitzades per aquests.

L'alimentació és voluntària i la nutrició es realitza a l'interior del nostre cos d'una manera involuntària.

Els aliments són la forma de presentar-se de manera natural les substàncies nutritives, és a dir els aliments contenen substàncies nutritives.

Tot aliment es compon de substàncies nutritives en diferents proporcions, cadascuna d'elles s'utilitza per a diferents aspectes de la nutrició així: Els greixos, sucres i els hidrats de carboni ens proporcionen energia i força per treballar.

Les proteïnes serveixen per créixer, per fer músculs i per reparar els teixits gastats.

Les vitamines i minerals porten el control de l'absorció de les altres substància nutritives.

L'aigua. Som un 80% d'aigua, per tant és primordial prendre en abundància del que forma part de la nostra essència.

CULTURA 15

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

Nou disc de LOS ELÉCTRICOS

“La banda está bien” || Gustavo Romero “La banda está bien” és l'últim treball de LOS ELÉCTRICOS, banda rockera de llarg recorregut amb origen i seu a la Trinitat Nova. Amb sons i textes sempre lligats al barri (van posar música al documental “Cròniques de Trinitat Nova”), aquest disc parteix des del Rock passant pel blues, la música cèltica, la balada i altres estils limítrofs...

Rock de riffs i guitarres que s’acosta a totes les vesants de l’estil “mare” procurant tenir sempre la major cura posible amb les lletres. Los Eléctricos fan el que volen sense cap fita comercial o limitació estilística que dona el purisme. El soul, el blues o el reggae son llocs per a visitar, no per a instalar-s’hi, i el Rock el kilometre cero des de on iniciar el viatge.

Pots escoltar-ho seguint el codi QR adjunt o sol·licitar el disc gratis via e-mail a contacto@ loselectricos.com. Que ho gaudeixis! ■

L'agenda de març Biblioteca Francesc Candel Centre Cívic Casa del ACTIVITATS MARÇ ADULTS Rellotge Dilluns, 7

Hora: 18:00h Inauguració de l’Exposició: Dones.

Organitza: Les Girasols.

Hi col·labora: Taula de Dones de La Marina L’exposició es podrà visitar fins l’11 de març.

Dimecres, 16

Hora: 19:00h Xerrada: Què estudiar per treballar de Bomber???

A càrrec del Punt d'Informació Juvenil Sants-Montjuïc

Dijous, 17

Hora: 19h Xerrada: L’adicció a les tecnologies.

A càrrec de: Jordi Romañach Planellas Vine i aprendràs a desconnectar ACTIVITAT INFANTIL

Dimecres, 16

Hora: 18:00h Lletra Petita: "Contes a la mà" De 2 a 4 anys - NOU Narració de contes amb el contes a la mà A càrrec de: Susagna Navó

Dijous, 3

INAUGURACIÓ Exposició fotogràfica: PANXETES, LES CORBES DE LA VIDA Petit homenatge de l’autora a la maternitat i al plaer de donar vida.

Hora: 19:00 h Activitat gratuïta.

Participants: Marta Ricart On: Espai expositiu de la Casa del Rellotge

Dilluns, 14 i 21

Taller monogràfic DANSA PER LA DONA I LA PAU Hora: 18:00 h a 20:00 h Descobrim la força de la unió, ballant en cercle una senzilla coreografia d’inspiració de dansa oriental.

Ballem juntes per la nostra feminitat, els nostres drets, en contra la discriminació de gènere en to poètic, pacífic i generós.

Adreçat a tothom, es recomana venir en roba còmoda de color blanc.

Professor/a: Sonia Lahoz Preu: Dues sessions 16,40 €

Sala Pepita Casanellas Diumenge, 6

MATINAL PER A TOTA LA FAMÍLIA EL SOLDADET DE PLOM Teatre, manipulació d’objectes i música en directe a càrrec de Festuc teatre.

Mai ningú no ha vist ni veurà, un soldadet tan valent. Amb una sola cama és capaç de fer la volta al món en un vaixell de paper, desafiant enormes rates i enfrontant-se a grans perills marins; i tot per amor.

Hora: 12:00h Edat: a partir dels 3 anys. Preu: 2,40 €

Divendres, 11

SÍ, PERÒ NO EXACTAMENT...

(Amb motiu del Dia Internacional de la dona treballadora) Monòleg a càrrec de Sandra Rossi Espectacle farcit d’humor, de tendresa, de sinceritat on la Sandra Rossi ens mostra les increïbles capacitats que té per comunicar-se amb el públic. Interpreta quinze personatges i canta, però sobretot, comparteix, des del cor, retalls de la seva vida.

Hora: 20 h Preu: 2,40 €

Diumenge, 20

MINIMÓN Dansa a càrrec de la Cia. Mons dansa On van a parar totes les històries inventades?

A la Lua li agrada descobrir les coses que s'amaguen a l'habitació dels nens. Li encanta entrar per l'armari quan se’n van i trobar totes aquestes idees que els nens i les nenes deixen caure dels caps mentre juguen i que es queden amagades pels racons. Sempre són coses diferents i divertides ...

Hora: 12:00h Edat: de 2 a 5 anys. Preu: 2,40 €

El Far Participa al Certamen Literari Francesc Candel 2016 Torna el Certamen Literari Francesc Candel, un dels més estimats dels nostres barris.

Els treballs poden estar escrits en català i en castellà, i s’han de fer arribar de l’1 de març al 9 d’abril a qualsevol de les tres biblioteques del districte: Biblioteca Francesc Candel (c. d’Amnistia Internacional 8-10), Biblioteca Poble-sec Francesc Boix (c. de Blai, 34) i Biblioteca Vapor Vell (c. de Joan Güell 14-22), El certamen consta de tres modalitats: relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia. El tema és lliure en les tres modalitats, i la modalitat de reportatge periodístic obert a qualsevol gènere (reportatge, crònica periodística o article d’opinió).

El jurat està format per diferents perfils professionals, i que engloben entitats del Districte i personalitats especialistes en les diferents modalitats del certamen.

El premi pel guanyador de cada modalitat és un trofeu i 300 euros. El finalista serà premiat amb un trofeu i 100 euros.

Si necessiteu més informació de les bases podeu consultar la nostra pàgina web o passar-vos pel qualsevol de les 3 biblioteques del districte.

Així que ja sabeu, si us agrada escriure animeu-vos a participar!

16

ACTUALITAT

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

El Port de Barcelona i l’ADIF reben 36,1 MEUR dels fons europeus CEF per als accessos ferroviaris La Comissió Europea ja ha avançat els primers 5,4 milions d’euros a les entitats La Comissió Europea (CE), mitjançant el programa Connecting Europe Facility (CEF), ha atorgat 36,1 milions d’euros al Port de Barcelona i a l’ADIF per a la construcció dels accessos ferroviaris al recinte portuari. Aquesta xifra correspon al 30% del total de l’obra, pressupostada en 120,4 milions d’euros.

El Port de Barcelona va sol·licitar aquesta subvenció per al projecte “Nou accés ferroviari sud per al Port de Barcelona (Fase 2). Treballs de connexió”, que té per objectiu connectar la zona de l’ampliació sud de l’enclavament amb la xarxa ferroviària d’interès general i amb la terminal de Can Tunis. Els treballs inclouen la construcció de 10,8 kilòmetres d’accés ferroviari per connectar l’àrea d’expansió del Port a la xarxa ferroviària general en doble ample (ibèric i internacional) i la millora de la connexió amb la terminal de Can Tunis.

La Comissió Europea ja ha fet un primer avançament de part dels fons, en concret de 5,4 milions d’euros, dels quals 2,9 milions corresponen al Port de Barcelona i 2,5 milions d’euros a l’ADIF. Per la seva banda, el Port de Barcelona ha iniciat el procés de licitació de la seva actuació amb l’obra “Nou accés ferroviari. Vies d’accés i expedició/recepció”, que suposa una inver-

sió de 23 milions d’euros. Les obres, que començaran el proper mes de maig amb un termini de 10 mesos, inclouen l’execució del ramal d’accés de via general fins a l’antiga llera del riu Llobregat i la construcció d’una terminal d’expedició i recepció de 750 metres de longitud operativa, que estarà situat al costat de la terminal de contenidors BEST.

Consells de seguretat si assistiu a un congrés Barcelona és una ciutat moderna i cosmopolita, on es dóna prioritat a la seguretat.

Tot i això, cal prendre les mateixes precaucions que quan es visita qualsevol gran ciutat.

Us donem alguns consells que seran del vostre interès: Retireu-vos l’acreditació fora del recinte.

Vigileu els vostres objectes personals en tot moment. És recomanable que porteu la bossa de mà creuada al davant de manera que no la perdeu de vista en cap moment. Feu servir bosses de mà amb un tancament segur, com ara cremalleres, i assegureu-vos que sempre les porteu correctament tancades.

Eviteu portar la cartera en llocs de fàcil accés (bosses de mà, ronyoneres obertes o butxaques del darrere dels pantalons) No exhibiu en públic els diners que porteu en efectiu i no en porteu gaires, només els necessaris.

Xarxa Transeuropea de Transports

Els accessos ferroviaris del Port de Barcelona són part del Corredor Mediterrani, un dels eixos estratègics de la Xarxa Transeuropea de Transports (Trans-European Transport Networks, TEN-T). La xarxa bàsica de les TEN-T inclou els elements clau del sistema de transports dissenyat per la Unió Europea, principalment els enllaços

transfronterers, els colls d’ampolla i els nodes intermodals. El desenvolupament dels accessos ferroviaris al Port de Barcelona contribuirà a consolidar la interconnexió i l’operativitat de la Xarxa Transeuropea de Transports, tot integrant l’enclavament català en el principal eix intermodal de mercaderies que vertebrarà la Península Ibèrica i l’Europa central i oriental.

ERC condiciona l’arribada del metro a La Marina per aprovar els pressupostos

No deixeu la bossa o altres pertinences a terra mentre feu altres coses.

En el moment d’arribar o marxar del congrés no perdeu de vista l’equipatge, sobretot si viatgeu amb autocar.

Sigueu prudents en les aglomeracions, els restaurants i el transport públic.

Informeu-vos prèviament sobre com arribar a un lloc, per no transmetre la sensació que no coneixeu la ciutat.

Si sou víctimes o testimonis d’algun il·lícit penal cal que: Mantingueu la calma i aviseu immediatament al 112.

La vostra col·laboració és imprescindible per prevenir i investigar els delictes penals.

Qualsevol informació que ens faciliteu ens ajudarà a combatre els fets delictius.

Les nostres comissaries donen servei les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

ABP Sants - Montjuïc

▶ Alfred Bosch, al centre, acompanyat de Jordi Fexas i Marta Alonso.

|| Redacció ERC ha tornat a exigir al govern municipal d’Ada Colau que reflecteixi en el pressupost de 2016 amb “xifres i dates” l’acord de l’alcaldessa i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè la L10 arribi a la Marina.

“No hi haurà metro si no hi ha pressupostos ni pressupostos si no hi ha metro” ha assegurat Bosch alhora que el grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona farà “tot el necessari perquè la Zona Franca tingui metro” i si no , si el pressupost “no preveu condicions que garanteixin aquest ramal”, votaran “en contra”.

En aquest sentit, el president d’ERC ha posat èmfasi que ni l’acord entre l’alcaldessa i el president ni els pactes als quals puguin arri-

Rafel Vidal

bar els seus dos governs són suficients per a la Zona Franca, sinó que cal que la inversió estigui reflectida en el pressupost municipal per a complir-los.

La reunió entre el grup municipal de ERC i veïns y veïnes de La Marina es va realitzar al Centre Cívic Casa del Rellotge, el passat divendres 19 de febrer hi van participar diversos representants veïnals, la Unió de Entitats de La Marina, el Engranatge i altres veïns i veïnes mobilitzats pel metro.

En la cita els veïns van interpel·lar a ERC la necessitat que el govern de la Generalitat, del que ERC participa de entre altres, amb Oriol Junqueras com a vicepresident del Govern y titular del departament d’Economia i Hisenda també reflecteixi als seus pressupostos l’anunciada inversió pel metro de la Zona Franca. ■

ACTUALITAT 17

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

Com lluitem contra l'atur i la precarietat Una trobada per compartir reflexions i experiencies de lluita contra la precarietat i l'atur va tenir lloc el passat 16 de febrer a la Biblioteca Francesc Candel. L'acte va ser organitzat per l'Assemblea 15M i la Coordinadora Laboral de La Marina-ZF i hi van participar treballadors de Wala, Seat-Componentes, Movistar i de l'Assemblea d'Aturats.

El conflicte de Wala va fer-se visible a partir d'una concentració devant de la botiga el passat mes de novembre per denunciar que l'empresa es nega a reconéixer la secció sindical i a negociar millores laborals. Un treballador va explicar les dificultats per organitzar-se d'una plantilla molt jove i sense experiència en la lluita solidària i la incapacitat dels sindicats majoritaris per defendre els drets laborals dels treballadors.

Seat-Componentes ha dut a terme recentment una vaga per evitar els trasllats forçats de treballadors del Prat a la planta de Martorell, a la vegada que es feia treballar hores extres a la planta del Prat. Tot i això, es va explicar que això ha estat només el detonant, perquè les condicions laborals s'han deteriorat molt ultimament, destacant el gran aument dels ritmes de treball i les pressions exasperants per augmentar la productivitat.

▶ El Correscales va arribar a Barcelona després de recórrer 800km denunciant la precarietat laboral.

Les condicions de precarietat i "flexibilitat" que imposa el sistema productiu són un obstacle per la participació dels treballadors en la vida social, això es va fer patent en l'absència d'un ex-treballador d'una subcontrata de DHL, avui treballador a la planta de Nissan però com a plantilla "externa" al qual l'empresa va decidir allargar aquest dia la seva jornada laboral. Havia de venir a explicar la negativa de l'empresa a reconéixer la secció sindical, així com la proximitat del judici per cessió il-legal de

llibertat.cat

treballadors que DHL ha d'afrontar.

Des de l'Assemblea d'Aturats es va recordar que la lluita pel dret al treball i per unes condicions dignes de treball és la mateixa i que els aturats, precaris i fixes són tots ells treballadors que veuen negar els seus drets i amb dificultats per organitzar-se.

Es va presentar l'amenaça de l'atur com a eina per imposar unes condicions pitjors de treball i com a objectius comuns l'eliminació de les hores extres i la reducció de la jornada laboral sense retallada salarial, per

repartir el treball i millorar les condicions laborals repartint la produtivitat generada aquests darrers anys.

La Coordinadora Laboral proposa aprofitar les oportunitats organitzatives i d'espai (reunions a la Casa del Rellotge els dimarts de 10 a 12 h, espais per reunir-se a L'Engranatge) pels grups de treballadors que necessitin organitzar-se.

El treballador de Movistar va recordar com va néixer la "revolta de les escales", quan els tècnics de les subcontrates van dir prou a les pretensions per obligar-los a convertir-se en "falsos autònoms", sense drets ni limitació d'horaris.

La trobada es va fer en la setmana anterior al "Correscales" que organitzen precisament per sufragar la llarga vaga que es va fer i fer una caixa de resistència per donar suport a futures lluites d'altres col-lectius pels drets laborals.

La cursa del correscales, que ha esdevingut una acció unitària de lluita contra la precarietat, va arribar el dilluns 22 cap a les 12h a les portes del Mobile Word Congress i va convocar una manifestació el mateix 22 a les 19h als Jardinets de Gràcia.■ Joan Mestres Membre de l'Assemblea 15M La Marina-Zona Franca

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Premi Aparadors Carnestoltes 2016

L'Associació de Comerciants la Marina ha organitzat la segona edició del concurs de guarniments d'aparadors CARNAVAL 2016, on han participat: Art I Decoració, Centre d'Infermeria I Podologia, Perrunis, Pa I café més que bo, Farmacia Estalrich, Autoescuela Fira, Drogueria Ramiro, Farmacia Cusco, Josa Optics, Món Animal, Zas!Cake.

L'Associació de comerciants la marina vol agrair a tots el participant la seva il·lusió amb el que han fet d'aquesta iniciativa un esdeveniment que cada cop té més adeptes entre els nostres establiments associats.

També volem agrair als membres del jurat Carolina López, Consellera de Comerç, Neus Tormo, Tècnica de Comerç, Maria Moya, Dinamitzadora dels barris de la Marina de Bcn Activa, Iolanda Baez, Dinamitzadora de Pobre Sec de Bcn Activa, Rafael, del Diari de la Marina, Maria de la Unió d'Entitats I Sílvia de la Marina ViVa, van atorgar el premi a la FARMÀCIA Estalrich del carrer Mineria.

Ramiro López de la Drogueria

Cloenda de la 1a edició del programa de Suport al Teixit Comercial

Ramiro, membre de la Junta dels Comerciants de la Marina va fer entrega del premi en l'acte del SOPAR DEL RANXO que com cada any organitza La Unió d'Entitats.

El premi consisteix en un sopar per a dues persones en un Restaurant associat.

Enhorabona Farmàcia Estalrich i gràcies a tots els participants.

El passat 22 de febrer el Regidor d'Ocupació, Empresa I Comerç el Sr. Agustí Colom I la il·lustríssima Alcaldessa Ada Colau van fer l'entrega dels premis als participants i representants de les diferents Associacions I Eixos Comercials de Barcelona, entre

Sopar de la Fam Com cada any l'Associació de Comerciants ha donat el seu suport a la campanya que organitza ENSEMS (Parròquia de Sant Cristòfor juntament amb MANS UNIDES. Aquest any el tema de la campanya va ser "Planta-li cara a la fam!: Sembra!"

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA COPISTERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port, 379-381 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Tel. 93 331 52 98 CORREDURIES AGÈNCIA IMMOBILIARIA D’ASSEGURANCES CENTURY 21 Dux3 ICALI CORREDURÍA Foneria, 33 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 ANIMAL DOMÈSTIC Telf. 93 223 33 09 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET PERRUNIS Alts Forns, 78. c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ELECTRODOMÈSTICS ASSESORIES-GESTORIES VANWARD ANNA MARIA MADRID PG. Zona Franca, 124 ASSESSORIA SLP Telf. 93 535 52 52 Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 ESTANCS GESTORIA FRANCISCO ESTANC ZONA FRANCA JAVIER BOFILL LAMA Pg. Zona Franca, 244 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Tel. 93 332 69 46 Telf. 609932494 / 932989977 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 ESTÈTICA Telf. 93 331 86 12 LOVE NAILS Mare de Déu de Port, 260 AUTOESCOLA FIRA local 1 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN Telf. 628242525 / 930093840 Telf. 610 16 84 07 FARMÀCIES AUTOMÒBILS FARMÀCIA CUSCÓ KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 162 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 421 81 29 Telf. 93 223 92 88 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ BRICOLATGE Mare de Déu de Port, 234 (Parquet, portes, cuines) Telf. 93 332 21 94 BRICOLAGE ZONA FRANCA FARMÀCIA ROBERTFoneria, 43. 93 432 32 54 ESTELRICH BUGADERIA-TINTORERIES Mineria, 12 BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 332 10 75 Alts Forns, 81 FERRETERIES -LAMPISTERIES Telf. 93 332 28 96 BAYOT COLLADO, S.L CELLERS Mare de Déu de Port, 168-170 CELLER PEÑA Telf. 93 421 49 22 Aviador Franco, 15 Telf. 93 332 63 95

elles l'Associació de Comerciants la Marina a l’acte de cloenda de la primera edició del Programa de Suport al Teixit Comercial, una iniciativa per a la professionalització de les entitats associatives del comerç de la ciutat.

COMERCIAL ÁLVAREZ Energia, 20. 93 421 59 77 TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173 Telf. 661 991 144 FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97

MOBLES CARNISSERIA ÀNGEL MUEBLES EL CISNE Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 CONDIS SUPERMERCATS MacMOBLES Pg. Zona Franca, 210- 214 ZONA FRANCA Telf. 93 431 84 78 Pg. Zona Franca, 141 QUEVIURES MIQUEL CARNÉ Telf. 93 432 37 99 Mare de Déu de Port, 198 Telf. 93 250 22 96 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 RESTAURACIÓ Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 191-205 Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 332 04 13 Telf. 93 296 98 43 ÒPTIQUES LA PATATONA JOSA ÒPTICS Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98 WOK PALACIO MANDARIN VISTA ÒPTICA Pg. Zona Franca, 241-243 Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 421 87 15 Telf. 93 331 40 47 BAR EL BOCAITO PAPERERIES c/Mare de Déu de Port, 261 PAPELERIA NAVARRO 93 422 15 99 Pg. Zona Franca, 181

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 Telf. 93 332 57 94 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

CERVECERIA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 Telf: 666 363 155

Els comerços voluntaris han fet una donació econòmica a més d'un regal per al sorteig que es fa en aquest sopar. Es van recaptar 869,00 € que es destinaran a projectes solidaris de MANS UNIDES.

BAR FRANKFURT Ctra.del Prat, 42 Barcelona CA LA MARINA Pg de la Zona Franca, 137 Telèfon: 637708261 CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 BAR RTE. CASINO SEAT Mecànica, 22 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89 SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17 Telf. 93 332 14 98 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49

BAR JUEVES 5 TALLERS MECÀNICS Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn TALLERES J.F PERFUMERIES I DROGUERIES 934324022 Mare de Dèu de Port, 279 DROGUERIA FELI Telf. 93 332 89 95 TOMA TAPA Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Jardins de la Mediterranea, TALLERES PÉREZ- ALONSO LLAR D’ INFANTS local 11. Telf. 93 166 76 23 Mare de Déu de Port, 124 DROGUERIA RAMIRO EL GALL I LA GALLINA LÓPEZ GARCÍA Telf. 93 223 30 42 Mare de Déu de Port, 355 ENRIC I PAU pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 332 26 78 Minería, 4-6. 93 332 25 62 TELECOMUNICACIONS Tel. 93 332 22 12 LLAR D’ INFANTS I.T.C. SYSTEMS LA SAL DEL PORT PERRUQUERIES ELS GEGANTS Mare de Déu de Port, 305-319 Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Jardins de la Mediterrània s/n. BALLESTERS PERRUQUERS (Jardins de la Mediterrània) UNISEX Telf. 93 296 48 18 Tel. 93 421 56 17 BAR PADDOCK Mare de Déu de Port, 413 bxs Passeig de la Zona Franca, LLAR D’ INFANTS XUMETS local 3. Telf. 93 422 10 48 145-149. Telf. 93 331 84 33 Energia, 10. 93 431 76 72 QUADRES I MARCS BRACAFE MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ ART I DECORACIÓ Mineria, 12 MACARRO Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 635602604 Ferrocarrils Catalans, 87-89 QUEVIURES Telf. 93 332 78 56 BAR JAUME ALIMENTACIÓN RUIZ c/Foneria, 22. 933315079 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 LLAMINADURES LA PIRULETA Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 667 22 77

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

18

ACTUALITAT 19

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

Can Clos, un barri oblidat

Els veïns reclamen un acord amb l'ajuntament que els permeti aconseguir la propietat dels seus habitatges ficament les seves vicissituds, d'entre les seves línies destaquem: …/… “la marginació que durant anys van haver de suportar, l'abandó dels albergs provisionals amb la realització del pla de remodelació, fan acceptable i avalen el criteri que mantenen els pioners i els seus descendents de considerar com a patrimoni propi els seus habitatges, estant disposats a pagar el preu just, el corresponent al mòdul de l'any 1986”.

|| Juan López Lafuente || Redacció La presidenta de la AAVV del Barri de Can Clos, Rosalía Fernández, va reclamar en l'assemblea del dia 8 de gener a l'alcaldessa Ada Colau, que d'una vegada per sempre es faci justícia amb els veïns de Can Clos i puguin accedir a la compra dels seus habitatges a un preu assequible. L'alcaldessa davant tots els assistents deixà clar que la política de l'actual consistori, és la de que els diners públics no s'usin per adquirir habitatge, ja que la seva política en aquests supòsits, és la que els pisos han de ser en lloguer. Però en paraules d’Ada Colau que tots recordem, aquesta va indicar que “si hi ha hagut un acord anterior a nivell municipal, una signatura, o alguna cosa semblant, la cosa canvia”.

Davant l'interès del tema, realitzem la present entrevista amb la junta de la AAVV de Can Clos, ens reunim en els locals de l'associació, estem gairebé al complet i és que com que anirem desgranant durant l'entrevista amb Rosalía Fernández, María Rosa Ortiz, Antonio Martínez, Antonia Jover i Pedro Valverde, la sensibilitat del conjunt dels veïns de Can Clos en aquest tema està molt a flor de pell.

Can Clos, una història d'esforç i de lluita Relaten amb orgull com va sorgir el primer Centre Social construït pels propis veïns allà pels anys 50, per a la primera associació. Expliquen igualment que al caliu de la construcció del centre, es va pactar ja llavors amb el Patronat Municipal de l'Habitatge, la

Un greuge comparatiu pel que fa a altres barris de la zona Des de fa 30 anys expliquen, contribuïm com a propietaris, però sense cap dels seus avantatges. Despeses d'ascensor, pintura, escala, terrats, bestretes per desperfectes, desgast, IBI, només en concepte de reparació de columnes de les façanes externes, han hagut d'assumir un cost conjunt de 650.000€ (i encara estan sense reparar). ▶ Portada del llibre del que s'agafa el nom de l'article.

construcció d'una sèrie d'habitatges, que va ser a càrrec dels propis veïns interessats.

Han hagut de realitzar les nombroses reivindicacions a causa de les condicions inhumanes en què es trobaven. Qui suportaria que tiressin diàriament centenars de tones d'escombraries damunt del seu barri, com els ocorria als veïns en els anys 70?. La situació derivada de les riuades del 1972, que van inundar de fang i escombraries putrefactes tot el barri. Les lluites, per eliminar la deixalleria, el pas a nivell sense barreres, millorar la comunicació i el transport (l'últim a disposar de transport públic).

El llibre de Jesús Tomás Cupillar, “Can Clos. Un barrio olvidado”, explica magní-

“Des de fa 30 anys, contribuïm com a propietaris, sense cap dels seus avantatges. Abonem lloguer des de 1952” Continuem abonant lloguer des de 1952.

En comptes d'un pis, n’hem pagat tres, asseveren.

L'única cosa que sol·liciten és arribar a un acord amb l'Ajuntament, per aconseguir la propietat dels seus habitatges en condicions

semblants a altres barris de la zona, com Eduard Aunos o Polvorí. En tots aquests casos, l'acord va consistir que demolits els seus antics habitatges, van poder accedir a les noves en règim de propietat, de forma assequible.

Durant anys no han cessat de reclamar a les diferents institucions un diàleg que culmini en un acord, en més d'una ocasió aquest semblava assolible, però finalment quedava frustrat o encara pitjor, en ocasions amb solucions discriminatòries basades en la imposició o la improvisació, fins a arribar a l’últim de data 19 de maig de 2015.

La situació és tan evident que ja l'any 2008 el Síndic de Greuges, admetia l'existència d'un clar greuge comparatiu.

Des de LA MARINA ens hem posat en contacte amb l'Ajuntament perquè ens expliquin de quina forma pensen donar satisfacció a les demandes dels veïns i ens van explicar que el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona està estudiant les converses mantingudes entre els veïns i l’anterior govern.

Fonts municipals asseguren que la voluntat de l’actual govern és treballar una proposta que eviti l’especulació amb els habitatges de Can Clos i que en paral·lel, tota actuació serà treballada amb la Generalitat de Catalunya i el veïnat.

A l'espera d'una solució, nosaltres ens quedem amb la frase que ens plantejava un membre de la junta, i que resumeix perfectament l'estat d'ànim del conjunt de veïns afectats del barri: “El succeït fins ara no és just, volem que d'una vegada per sempre es faci justícia a Can Clos.” ■

Daniel Navarro s'incorpora L’ANC de Sants-Montjuïc organitza un acte a La Marina a l'equip de la Marina || Sergio Segura || Redacció “Endavant, República! Construïm un nou país”. Aquest és el lema que l’Assemblea Territorial de Sants-Montjuïc ha creat per a l’acte que tindrà lloc a la Plaça de la Marina.

El proper 12 de març pel matí, l’assemblea durà a terme un acte multiparades per la independència de Catalunya, amb la col•laboració de les diverses organitzacions territorials del Barcelonès de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Tal i com informa la pròpia assemblea, l’acte del dia 12 de març serà una activitat informativa que pretén fomentar el debat a partir d’uns plantejaments

que realitzaran uns xerraires sobre temes importants en la societat actual: pensions, immigració, salut... Alhora, es dedicarà un espai ciutadà per tal que tothom pugui expressar el seu desig, la seva pregunta, el seu dubte o la seva opinió respecte d’aquestes qüestions. Aquest acte tindrà un format de multiparades amb un petit itinerari que, apart de l’àgora de xerrades i opinions dels veïns, hi haurà una cercavila de tabalers, jocs infantils, vermut amb refrescos i un sorteig en què es pot aconseguir un obsequi.

L’objectiu d’aquest conjunt d’activitats és crear un ambient de festivitat.

Una cita de caire festiu però, sobretot, informatiu per explicar al públic assistent diferents aspectes sobre el Procés Constituent i la realitat de la “República Catalana”. ■

|| Yohany Limpias || Redacció Daniel Navarro té 24 anys i és un professional del disseny gràfic.

“Noi del barri” de tota la vida, va estudiar en el CEIP Ramon Cases i l'IES Montjuïc. Des de petit el va atreure el dibuix i quan va ingressar a l'institut va reafirmar la seva vocació amb aquest art.

Abans, va provar amb una altra carrera a la universitat, “per això de les carreres d'utilitat”, però “no podia, em matava la meva creativitat”, assegura i alhora explica que es va formar durant quatre anys a l'Escola Joso, de còmics i arts visuals, on va millorar les seves tècniques de dibuix i va aconseguir coneixements molt actualitzats.

Amant de tot tipus de grafismes; des de des d'un quadre de Sorolla, a un graffity de Banksy. Confessa que li fascina Bernini, o Rodin encara que professionalment es decanta per la novel·la gràfica i el còmic, sobretot l'europeu. Considera aquest recurs com una manera única d'explicar una història. “En un còmic, el dibuixant té el poder de ficar-te de ple i portar-te de la mà a través d'una història solament amb el seu dibuix, i això és alguna cosa difícil d'aconseguir, i digne d'admirar”, afegeix.

Provocatiu i crític, no defuig temes controvertits i el seu objectiu és no deixar indiferent a ningú. “Encara que no es coincideixi en la mirada, els meus dibuixos busquen reaccions”.

Benvingut Daniel! ■

20

L'ENTREVISTA

Març 2016 // www.lamarinadigital.cat

Margarita Clarasó

una dona amb compromís social I la seva relació amb les criatures dels nostres barris?

Abans d’arribar al barri, havia estat a Bon Pastor amb nens i aquí al centre parroquial a Can Clos al c. Marbre, hi fèiem activitats diverses: reunions d’adults, cursets de tallar i cosir, d’expressió corporal; fèiem manualitats, excursions i també catequesi per recollir els nens que eren pel carrer.

Les excursions feien unió dins el barri i després les colònies que s’organitzaven des de la parròquia. La comunitat té una casa a la Cerdanya i allà anàvem sempre. Ens ho hem passat molt bé. Els nens em consideraven una més.

Una vida dedicada als altres?

Bueno, Bueno, Bueno, no n’hi ha per tant! (fa una rialla mentre parla). Com que he fet gimnàs amb les dones del barri de Can Clos, el monitor un dia em va declarar oficialment Veïna de Can Clos. El que fèiem era ocupar-nos de la gent que vénen de fora, que no tenen lloc on anar i els acollim fins que tenen feina i habitatge. Els hem portat a casa i fins i tot hem posat matalassos a la capella. A les esglésies del barri, fem catequesi.

Ha participat en la fundació del grup Solidaritat...

Aquest grup, a les parròquies de Mare de Déu de Port i sant Bartomeu va començar el 1986, es feia càrrec de les ajudes socials al barri en coordinació amb Càritas Diocesana i les treballadores socials del Districte. Es feien accions de promoció de les persones i famílies que venien a rebre aliments, roba i altres ajudes, com ara programar xerrades sobre alimentació, sessions de cuina, dinàmica de grup, etc.. i celebracions festives. I es feia el seguiment a les persones amb visites domiciliàries i amb atenció especial a les malaltes, ajudats per voluntaris. Fa uns 10 ho vam deixar en mans de les generacions més joves que continuen la tasca.

|| Esther Pardo || Redacció Trobo a la Margarita a l’emissora de la Marina. L’han convidat a fer tertúlia al voltant de la seva persona. Ella no ho té gaire clar a qui pot interessar i no sap si ho farà bé.

Va néixer a Barcelona el 26 de setembre de 1924, de mare originària de l’Alsàcia francesa i de pare natural de Barcelona, empresari del tèxtil amb fàbrica a la comarca del Moianès.

Em trobo davant d’una dona en la qual no es veuen els 91 anys que ha complert. Té el cos d’una escaladora de muntanyes, de caminadora de prats verds o de nedadora als blaus del mar, tal com són els seus ulls que amaguen una nena entremaliada que es deixa veure de tant en tant a la conversa, sobretot quan riu.

“El que fèiem era ocupar-nos de la gent de fora.

Els vam portar a casa i vam posar matalassos a les esglésies del barri” Ens pot explicar alguna cosa de quan era petita?

Jo vaig ser la petita de tres germanes i el meu pare va morir quan només tenia 8 anys.

Vaig anar a l’escola de l’Infant Jesús dirigida per la congregació de les germanes de l’Infant Jesús del C/ L’Avenir de Barcelona. Als 21 anys vaig entrar en aquesta congregació i després del noviciat, vaig fer de professora al mateix col·legi.

Què és el que més li agrada de la feina que ha fet?

Les missions han estat l’objectiu de la meva vida.

L’any 1950 em van enviar com a missionera a Malàisia, a l’illa de Penang, en un orfenat de nenes. Per acollir totes les noies, vaig fer deu famílies en deu pisos, on vivíem com si ho fóssim. Fèiem la reproducció d’una família per aconseguir la recuperació de les nenes. Nosaltres érem, a cada casa com la figura de la mare. Després hi he tornat, l'última vegada fa quatre anys i la satisfacció més gran per a elles és haver-se casat i tingut fills formant la seva pròpia família, després d’haver estat rebutjades per la societat per ser òrfenes. S’amagaven, mai deien a ningú que havien estat al convent. Anàvem pels camps buscant els seus familiars, però ells mateixos no en volien saber res de les nenes. Tenien una vida molt dura.

Quan va tornar a Espanya?

L’any 1960 per fer de mestra de novícies i el 1967 em van enviar de nou l’Àsia, aquesta

▶ Margarita Clarasó durant una entrevista a La Marina FM.

vegada a Singapore. Uns anys després vaig tornar i l’any 1975 em van elegir Provincial d’Espanya, i vaig viure a Madrid fins al 1983.

Vaig promoure la vinguda als nostres barris d’una comunitat de 5 religioses, l’any 1976 que s’estableixen al Carrer de l’Anoia. Feien de mestres en escoles del barri o en el treball social i formaven part de les nostres parròquies en el camp de l’esplai, els grups de joves, la catequesi, les reunions de mares i pares, les celebracions i el consell parroquial.

L’any 1983, en acabar el temps de Provincial, vaig marxar a Perú en les obres de la congregació, on vaig treballar en escoles grans.

I al barri, quan va venir?

L’any 1986 per formar part de la comunitat del carrer Anoia.

Em vaig trobar molt a gust perquè em va

Josep Vicens

oferir anar a la presó el SEPAP (Secretariat de pastoral penitenciària de la diòcesi de Barcelona). Ja hi havia anat a Bangkok per veure els presos. Era una cosa terrible. Estaven molt malament perquè arrossegaven grans boles de ferro de 25 quilos, no podien caminar per les nafres que els produïen.

Aquí a Barcelona hi anava a fer visites.

Encara ara hi tornaria però no em deixen perquè sóc massa gran. Hi he estat anant un cop per setmana durant trenta anys.

S’ha trobat algun cas especial?

- No però haig de dir que tant els funcionaris, com el tracte o el menjar estan molt bé. Només els patiments que tenen cada un els presos per coses personals o familiars.

Allà hi ensenyava francès i anglès, però ho vaig haver de deixar. Ara m’han quedat alguns bons amics d’allà.

Una vida dedicada als altres?

“Bueno, Bueno, Bueno, no n’hi ha per tant!”

Des de Solidaritat vaig veure el mal que feia a les famílies l’addicció a la droga i l’any 1992 es crea el grup AMUNT de suport psicològic a persones amb familiars drogodependents. Vàrem fer les gestions amb la Diputació i es va poder comptar amb l’ajuda setmanal d’una psicòloga tant a nivell de grup de familiars afectats com amb un seguiment individual. Va ser força important l’ajuda que es va oferir a totes aquestes famílies que hi van participar durant aquests anys. El grup AMUNT va deixar d’actuar l’any 2004.

Acabem la xerrada i la Margarita, evocant tot el que ens ha explicat, riu i diu: - Soc una dona que he fet moltes coses....

Com si no hagués estat res. ■