ABRIL13 ANY XIX
núm.
215
la marina facebook.com/diarilamarina
Donar veu
TEMA MES Entrevista a Eduard Altés, conseller del Districte (ICV-EUiA)
a petits i joves
DANI FERNÁNDEZ
La Taula d’Infància, Adolescència i Famílies de la Marina treballa amb l’objectiu de fomentar la participació infantil i juvenil al barri DANI FERNÁNDEZ
"Un suspens clar i rotund". Aquesta és la nota que Eduard Altés, conseller del Districte per ICV-EUiA, li dóna al govern municipal. Segons Altés, més enllà de la incapacitat per arribar a acords i aconseguir majories, CiU no està invertint prou en polítiques socials. "Als barris de la Marina -afirma- l'atur està fent un mal terrible", i adverteix: "La cohesió social es pot trencar si no s'apliquen mesures i s'inverteixen diners en crear una situació de convivència". Pel que fa a reivindicacions com la del metro, i arran del nou ajornament de les obres, el conseller d'ICV-EUiA assegura que no li val "l'excusa dels diners". I sentencia: "Estan invertint allà on els interessa. Tot és un joc especulatiu. CiU no creu ni ens barris ni en les persones". Pàg. 3 Activitat infantil al pati de l’escola Enric Granados, l’any passat (Pàg. 7)
2 Edita:
MIRADES
la marina // Abril 2013
Editorial
mirada crítica DAVID BELLÓN LEGANÉS
associació mitjans comunicació local
Coordinació General Juan Antonio Reyes Cap de redacció Sònia Maza
Redacció i fotografia Eva Albiol, Dani Fernández, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Martí Molina, Natàlia Morales, Tomás Morgenstern, Sara Torremocha, Rafel Vidal i Iris Vieiros Col·laboradors Ramon Anglés, Felipe Ayala, David Bellón, Juan Bibián, Agustín Forteza, Mireia Gargallo, Marc Gispert, Oriol Granados, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles "Macondo", Mertxe Liroz, Anna Mir, Míryam Reyes, Xavier Sanz i M. Jesús Valderas Publicitat Ernest Millet (699 27 18 25) (AMCL 93 296 50 07) Impressió GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:
la Marina hi ha dèficit d'equipaments". Aquesta declaració la recollim sovint a les pàgines d'aquesta publicació. Veïns i entitats reclamen des de fa anys (en determinats casos dècades) més espais per a la gent gran i els joves o espais dedicats a la cultura i l'esport (el Poliesportiu del carrer Energia és ja una reivindicació història). En definitiva, equipaments que ajudin a dinamitzar socialment un territori on -com ja adverteixen algunes veus- la cohesió social comença a estar en risc (vegeu entrevista pàg. 3) . Els polítics de tots els colors reconeixen el problema, però -diuen- amb la crisi i les dificultats pressupostàries de les administracions és difícil (gairebé utòpic) esperar que aquest dèficit pugui pal·liar-se en el curt termini. També, quan abordem aquest tema, escoltem allò de "i els equipaments que hi ha estan desaprofitats". Aquí l'opinió (de veïns, entitats i polítics) també és unànime. Efectivament, a la Marina tenim un bon grapat de centres cívics i locals municipals tancats bona part del dia. I la gestió privada d'aquests equipaments, i els preus públics fixats per al lloguer de sales, els fa inaccessibles en la majoria de casos. En el decurs del darrer Consell de Barri de la Marina (més informació a la pàg. 7) l'esplai La Platgeta va denunciar aquesta situació. No era la primera vegada. Fa mesos que reclamen un local adequat on dur a terme la seva activitat. És una entitat sense ànim de lucre que treballa exclusivament amb voluntaris i que adreça els seus serveis a nens i joves de fins a 18 anys. Un col·lectiu -segons diuen els polítics- d'atenció prioritària. Bé, és curiós que, tot i ser suposadament així, la resposta l'acabés donant una altra entitat del territori (l'AVV de Can Clos), que els va oferir compartir el seu local social. El cas de La Platgeta és només un mostra d'una realitat molt més àmplia. Fa uns mesos, en aquesta mateixa publicació, ens referíem al cas de la societat coral Joia de Montjuïc, amb dificultats per trobar un local adequat on assajar (problema, també cal dir-ho, ja solucionat gràcies a la intermediació del Districte). Caldria posar fil a l'agulla a aquesta qüestió i fer-ho quan abans millor. O algú es creu que una entitat sense ànim de lucre -com pot ser un esplai- pot pagar fins a 26 euros l'hora només perquè el conserge obri i tanqui la porta? O fins a 200 euros per llogar una sala gran durant tot el dia? I això si no necessiten serveis complementaris, com pot ser un tècnic especialitzat o un equip de so, per exemple. Com es diu en castellà, suma y sigue...
"A
la marina Tel. 93.296.50.07 redaccio@amcl.cat facebook.com/diarilamarina C.C. La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona
Maquetació i edició Martí Molina
De dèficits i equipaments
Aquest era l'aspecte del nou tram del carrer Urani de la Fira de Barcelona, que va des d'Alts Forns fins al carrer del Foc, el passat 4 d'abril. Els robatoris de cotxes ja han començat…
Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic: redaccio@amcl.cat o per correu a: c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona
TEMA DEL MES
la marina // Abril 2013
3 DANI FERNÁNDEZ
ENTREVISTA A: Eduard Altés Conseller del Districte (ICV-EUiA)
“CiU no creu ni els barris ni en les persones” SÒNIA MAZA l juliol farà dos anys que CiU encapçala la regidoria del Districte. Quina nota els posaria? Un suspens clar i rotund. CIU, a més d'estar en minoria i no arribar a pactes amb ningú, no ha pogut assolir una majoria suficient per tirar endavant els pressupostos i a més està aplicant unes mesures molt impopulars. Ens trobem en els pitjors moments de la crisi, i tot i que diuen que estan invertint molt en aspectes socials, la veritat és que s'hauria d'invertir molt més. A barris com la Marina, per exemple, l'atur està fent un mal terrible.
A
És aquesta una de les prioritats d'ICVEUiA als nostres barris? Efectivament. Allò primordial ara mateix és la lluita contra l'atur, la lluita per una cohesió social que es pot trencar si no s'apliquen mesures i s'inverteixen diners en crear una situació de convivència entre la gent. D'altra banda, hi ha zones de la Marina que pateixen un mal històric i necessiten d'una solució urgent, com poden ser els barris del Polvorí i el Plus Ultra. Aquí assumim part de la responsabilitat, però no ens en podem oblidar amb l'excusa de què ara no hi ha diners. Bé, en el cas del Plus Ultra sembla que sí començaran a fer-se actuacions. És cert, s'està fent un esforç i sembla que la cosa tira endavant. Ja veurem, les bones intencions hi són.
“ “
PRIORITATS Cal lluitar contra l'atur. Si no s'apliquen mesures, la cohesió social es pot trencar”
EL METRO No ens val l’excusa dels diners. Estan invertint on els interessa. Tot és un joc especulatiu”
I ho entenc perfectament. L'excusa dels diners no ens val. Estan invertint allà on els interessa. Tot és un joc especulatiu. CiU no creu ni en els barris ni en les persones. Un dels arguments que dóna la Generalitat per explicar aquest nou ajornament té a veure amb els pagaments diferits que va pactar el govern tripartit del qual la seva formació formava part. Té alguna cosa a dir? És evident que hem de ser autocrítics. No tot ho vam fer bé. Però vam apostar per tirar endavant les idees que creiem que eren necessàries i positives per a la gent i per als barris. Tot i que a la Generalitat no va ser així, a l'Ajuntament sí que vam deixar una economia sanejada i en canvi també s'estan fent retallades. Per tant, l'excusa dels diners no ens serveix.
La millora del transport públic és altra de les reivindicacions històriques d'aquests barris... No només a la Marina, sinó en general, hi ha un dèficit important de transport públic. Tenim deficiències i a més el servei és caríssim, amb la qual cosa s'opta pel cotxe. És evident que això a CiU ja li convé, però nosaltres creiem que cal invertir-hi més. Sobretot a barris com la Marina, que queden marginats.
Altra de les demandes veïnals té a veure amb el dèficit d'equipaments... Evidentment crec que necessitem més equipaments, però també és cert que els pocs que tenim estan desaprofitats. Per exemple, si una entitat vol muntar una activitat a un equipament municipal ha de pagar uns preus impresentables. I pel que fa a les activitats, no hi ha prou amb fer descomptes per a aturats i famílies nombroses. La cohesió social també és això, que ningú no es quedi enrere.
Bé, com sap l'arribada del metro s'ha ajornat sine die. Molts veïns asseguren sentir-se així, marginats.
L'incivisme i la inseguretat també centren les queixes veïnals. S'està fent prou per donar-hi solució?
Qui és... Eduard Altés (Barcelona, 1961) és veí de Sants, però des de petit ha tingut contacte amb els barris de la Marina. "El meu tiet treballava a la Seat, vivia aquí amb la seva família i jo venia a jugar-hi sovint", recorda. A més, de jove, els llibres de Francesc Candel li van descobrir l'esperit lluitador de la seva gent, el que, diu, el va fer "estimar aquests barris". Agent d'assegurances de professió, la seva vinculació amb la política comença amb només 16 anys, quan s'afilia a les Joventuts Comunistes. Després de passar pel PSUC, acaba a EUiA. Aquest és el primer mandat que fa de conseller al Districte on, assegura, està aprenent molt. Els barris de la Marina i Font de la Guatlla formen part del seu àmbit de treball. Si pogués demanar tres desitjos per a la Marina, aquests serien: "El metro, recuperar l'esperit de lluita del barri, i que la gent tingui una feina per viure dignament, una casa per descansar i un bonic barri per gaudir-ne". Jo crec que sí. El que ens diuen les estadístiques és que no es tracta d'un problema alarmant. Tenim carències de serveis de policia municipal, això és evident, però la solució no es troba només en posar més policia. També cal invertir en educació a tots els nivells. Per exemple, les iniciatives de convivència que es desenvolupen des la Unió d'Entitats són molt interessants.
Quins reptes es planteja la seva formació per a la Marina? De forma material seria molt important el metro, cal continuar amb la lluita. La Marina ha estat un barri històricament de gent molt lluitadora. Crec que ara ens hem relaxat i ens hem malacostumat a què ens ho donin tot fet. Cal tornar al carrer a reclamar el que és just, perquè si no ens ho prendran tot.
OPINIÓ MCL
La Marina
@
El Mercadona a la Marina L'obertura del Mercadona va generar expectatives de futur i il·lusió en els nostres barris, ja que des de la direcció del supermercat es van comprometre a que el 50% de la plantilla estigués formada per veïns i veïnes de la Marina. Per aquest motiu la Unió d'Entitats de la Marina i Barcelona Activa van iniciar una recerca de currículums seguint instruccions de Mercadona. Doncs bé, el centre ha obert portes i tinc entès que només han contractat una persona dels nostres barris, el que representa únicament un 2,5% del total de la plantilla. Era tot un muntatge per fer-se promoció? Si nosaltres els habitants de la Marina hem de ser el seus clients, no és lògic que el personal sigui del barri? Si tot plegat ha estat així, considero que han jugat amb la il·lusió i l'esperança de moltes famílies.
Chari Ballesteros
La Marina
@
Molt de compte amb els missatges de mòbil premium! A través d'aquest mitjà vull fer una queixa a totes les companyies de telefonia mòbil i alertar els meus veïns de l'estafa que en aquests darrers temps estem patint amb el tema dels missatges premium. Com em va passar a mi i a alguns dels meus familiars i amics, hi ha empreses que es dediquen a donar d'alta aquest servei sense cap autorització ni avís previ als usuaris i comencen a carregar un import que no te n'adones fins que t'arriba la factura, que en el meu cas va ser de més de cent euros en un sol mes.
Isabel Real
Badal
@
En defensa del CAP Carreras Candi i del barri de Badal Sóc veïna del barri de Badal des de fa prop de quaranta anys. En tinc 65, igual que el meu marit, i per desgràcia cada cop més sovint (ja se sap, l'edat) hem d'acudir al Centre d'Atenció Primària del barri, el del carrer Carreras Candi. Com nosaltres, molts veïns més, la majoria amb grans dificultats per caminar i desplaçar-se. Ara ens diuen que el CAP s'ha de tancar per deficiències, però encara a dia d'avui no sabem quina alternativa se'ns ofereix.
cartes@lamarinadigital.org
4
la marina // Abril 2013 Haurem d'anar a Sants? A la Bordeta? Trobaran una ubicació al barri mateix? Jo, de moment, no tinc dificultats per caminar, però han pensat els polítics en l'esforç que suposarà per a molta gent haver de desplaçar-se a d'altres barris per anar al metge? Estem parlant d'un barri, el de Badal, amb un dèficit d'equipaments impressionant. Per no parlar dels carrers (el de Carreras Candi mateix) amb les voreres en un estat més que lamentable. Necessitem respostes, i les volem ja!
Jordi Oriola
Perruquera
“Sí, crec que al barri hi ha mancances sobretot pel que fa a l'esport. Fa molts anys van anunciar que a la Bàscula farien unes piscines públiques, però d'això ja no se n'ha parlat mai més. Per a mi la prioritat és el Poliesportiu Energia.”
“Al barri volem d'una vegada per totes el Poliesportiu. Era una promesa de fa molts anys. Ara tenim uns terrenys buits i plens de merda que no serveixen per a res! Bé, sí, per fer negoci fent que equips de futbol d'altres barris hi juguin.” Amparo
Perruquera
@
Hem interpretat malament el 25N? Uns mesos després de les eleccions del 25N encara escolto molta gent que, al meu entendre, no les ha interpretat correctament. Anem a pams: “La devallada d'escons de CiU indica que la seva aposta independentista ha estat errònia”. Fals. El fet que hagi perdut 12 diputats pot ser una patacada per als interessos del partit, però només ha perdut 86 mil vots! En segueix tenint més d'un milió, i en treu gairebé sis-cents mil al segon. Què ha passat llavors? Bé, hi ha tres factors a tenir en compte: 1) Aquesta pèrdua de 12 diputats s'estableix respecte les anteriors eleccions al Parlament, perquè es comparen eleccions del mateix tipus, però realment aquestes últimes no van ser “normals perquè tenien un component plebiscitari inèdit”. És així com la participació es va enfilar fins al 67,76%, és a dir, 515 mil persones més que en les anteriors! De manera que el nombre de votants de CiU, que habitualment sí hi participen va ser semblant a l'anterior elecció, però es va traduir en menys escons. 2) En la comparativa tampoc cal oblidar que les eleccions de 2010 arribaven després d'anys de crisi econòmica i desgast del tripartit, de manera que CiU va tenir llavors el ganxo de ser l'alternativa útil per desvancar el tripartit. 3) En canvi, a les eleccions de 2012 és la federació qui suporta el pes de governar en crisi i amb retallades, i hagués pogut perdre tranquil·lament 300 mil vots i no només 86 mil! Preguntem-nos quants vots perdria el PP per la crisi si hi haguessin eleccions ara? El fet que CiU sabés renunciar al pacte fiscal per sincronitzar-se amb la demanda popular que els amenaçava de desbordar va fer que, amb aquesta onada sobiranista, pogués reil·lusionar al seu electorat. CiU, a banda de si només han estat tacticistes o si a més s'ho creuen, no han “perdut” vots amb el viratge de Mas, sinó que podríem dir que n'han “guanyat” respecte al resultat que haguessin fet sense l'impuls independentista. Per altra banda, ERC amb mig milió de vots, més que guanyar nous votants, el que ha fet ha estat recuperar el suport que tenia el 2003 i 2006. Malgrat l'impetu independentista que va seguir la sentència contra l'Estatut, els republicans es van esmicolar el 2010, pel desgast i els conflictes derivats del segon tripartit, en diverses forces: ERC, SI i Rcat van sumar 362 mil vots i van provocar una fuga de 140 mil vots cap a l'abstenció i cap a CiU.
la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.
La gent opina: Creieu que a la Marina falten equipaments públics? Sonia Torrell
L’Eixample
REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ
Vanesa
Informadora
“Hi ha equipaments com el Centre Cívic la Cadena que no és molt gran però ofereix molts tallers variats per a tots els públics. Per exemple, fem gimnàstica de manteniment. Així supleix equipaments que no tenim, com és el Poliesportiu Energia.”
“A la Bàscula li falta promoció. És un lloc ideal per fer moltes activitats. D'altra banda, hi ha altres centres com el de La Cadena on fa falta una remodelació més potent i que la gent el conegui més, ja que es un punt de trobada al barri molt bo!” Alberto Costas Tallerista
OPINIÓ
la marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors
la marina // Abril 2013
5
'Temps per tu' i Avismón, amb la gent gran envelliment de la població implica en molts casos la manca d'autonomia i la dependència de terceres persones. En aquest marc, el projecte Temps per tu ofereix temps personal a les persones cuidadores i ofereix alhora activitats adequades a les persones amb dependència. La gestió del temps és un factor que incideix directament en la qualitat de vida de la ciutadania. Des del Programa de Temps i Qualitat de Vida, la Fundació Privada Avismón Catalunya vol contribuir a la millora de la conciliació familiar, laboral i personal de les famílies. Som conscients que la disponibilitat de temps és una qüestió sensible, que afecta a tothom, convertint-se en alguns casos en un factor de desigualtat social o de gènere. Aquestes realitats fan necessàries mesures de promoció i suport a les famílies, especialment aquelles que compten entre els seus membres amb persones amb algun tipus de dependència. Des del punt de vista de la FP Avismón Catalunya, parlar de qualitat de vida no només fa referència a prestar els serveis mínims per la supervivència (lots d'aliments, neteja, podologia…), sinó que es tracta, també, de
L'
concedir mitjançant els nostres voluntaris i voluntàries un bon nivell de benestar, de satisfacció i d'autoestima, fomentant la independència i el desenvolupament personal de la persona gran a partir dels diferents projectes assistencials que s'ofereixen (acompanyament a domicili, seguiment telefònic o acompanyament puntual al metge). La responsabilitat de tenir cura d'una persona gran amb dependència pot ocasionar esgotament físic i emocional més o menys continuat. Això significa una dedicació extra pel que fa al temps i un sobreesforç econòmic de
La Crònica
les famílies, i en la majoria de casos repercuteix també en una pèrdua d'oportunitats per realitzar activitats socials, de formació, laborals o d'oci. En definitiva, repercuteix en la qualitat de vida de les famílies. L'objectiu principal del projecte Temps per tu és doncs el d'oferir temps personal a aquelles persones que tenen algú al seu càrrec, per tal de prevenir situacions d'estrès i claudicació en l'atenció a les persones amb dependència, garantint i millorant alhora la qualitat de vida de les persones. A la FP Avismón Catalunya, conscients de la solitud i precarietat en la que es troba un gran nombre de persones majors de seixanta-cinc anys, es dóna suport i atenció a aquest col·lectiu, fomentant i facilitant la prestació de serveis i acompanyaments per tal que puguin viure a la ciutat de la forma més autònoma i independent possible. El projecte Temps per tu, dirigit a cuidadors i cuidadores amb persones grans amb dependència al seu càrrec, començarà a finals d'abril al districte de Sants-Montjuïc amb un taller setmanal gestionat per la FP Avismón Catalunya. FP Avismón Catalunya www.avismon.org
El jardí
ANA T. HERRERA CRONISTA
XAVIER SANZ PERIODISTA
la reina d'Anglaterra, l'Acadèmia Britànica d'Arts Cinematogràfiques i Televisives, li ha donat un BAFTA honorífic per la seva sorprenent aparició com a noia Bond als Jocs Olímpics del passat juliol. Aquesta glorificació dels Windsor contrasta dramàticament amb el desplom dels Borbons, empesos per la seva incapacitat de reaccionar davant les circumstàncies adverses. La família britànica té entre els seus membres, indesitjables d'ampli espectre que han fet trontollar aquesta institució, però per contra, tenen la figura impol·luta de la reina que els cobreix. Una institució antidemocràtica com la monarquia se suporta en allò anomenat actitud exemplar, i aquesta és la lliçó que els Borbons sempre s'han negat a aprendre. Segons els historiadors, els anys 1930 haurien estat diferents si Alfons XIII hagués abdicat a favor de l'únic fill apte, donat el desprestigi que va assolir el seu regnat. Ara, la magna institució segueix tan encartonada com el cardat de la reina i mare, i tan al·lèrgica a la neteja interna com un ós en període d'hibernació. Mentre les enquestes continuen enfonsant Joan Carles, estarem pendents de l'entronització de Guillem como a rei d'Holanda. La cara de Felip, per a molts, serà l'autèntica protagonista.
n temps difícils com els que vivim és habitual que alguns gestors de les coses públiques busquin l'ase dels cops on centrar totes les culpes o, almenys, part dels problemes que ens afecten a curt termini. En pocs mesos hem pogut conèixer diverses iniciatives legislatives de diferents governs i colors polítics que volen millorar "l'eficiència de l'administració" que, un cop aconseguida, ens promet "menys despeses per un millor servei". Deixant de banda la derivada populista de l'afirmació, vull reflexionar sobre si tenim o no una administració útil i àgil. Al meu entendre, aquest debat es pot enfocar de dues formes. És una qüestió d'aptituds? Els treballadors públics sembla evident que, com el conjunt de la població, tenen una millor formació mitjana que fa tres o quatre dècades. Serà per tant un problema d'actitud? El famós "Vuelva usted mañana" (immortalitzat per Larra). És probable que hi trobem alguns casos. Però hi ha un element de corresponsabilitat de tots. Qui no ha dit o sentit allò de: "Tinc un amic a tal administració que t'ho pot arreglar". Sembla difícil que aquesta mentalitat tan nostra (podem parlar de Catalunya, Espanya o Santa Maria de les Rives Alta) pugui variar amb una magnífica Llei sobre l'administració del S.XXI o com es vulgui dir. I per aquestes raons també es per crèdit internacional; tot i que això no ho valori la prima de risc.
A
E
La columna grega MIRYAM REYES COLUMNISTA xcessivament prim, gairebé famèlic, somiava amb créixer i deixar el seu barri i tot el que l'envoltava... Amb ganes de no tornar a veure mai mes ningú dels de “sempre”. Allunyar-se d'aquells blocs grisos i freds que empestaven a desgana, a misèria, a costum. Que feien venir ganes de vomitar. Que dibuixaven el dolor a les cantonades... Hagués fet tot els possible per fer explotar els seus records i deixar de ser qui semblava que era. No volia seguir existint. No amb tanta ràbia i odi a dins. Amb tanta vergonya. No suportava la idea de veure que la seva vida no la mereixia. Tenia el cor malalt i aquest cop ni la primavera ni la calor aconseguirien imaginar un món més enllà dels contenidors. "Ho deixem aquí -va dir tancant el llibre-, s'ha fet molt tard i hauria de treure al Leo a passejar. Pobret, des de les nou del matí que no surt. Et deixo el llibre a la tauleta de nit". Es va apropar i li va fer un petó al front. Va pitjar l'ON i va començar la cançó: "Mi amor no precisa fronteras como la primavera no precisa jardín…es todo cuanto tengo si lo niego lo vendo... para que respirar… te molesta mi amor... mi amor de juventud y mi amor es un arte en virtud... mi amor sin antifaz… es una arte de paz... mi amor de humanidad…".
E
L’acomodador JUAN BIBIAN CINEASTA ls últims dies, dels germans Pastor, ens porta a una Barcelona situada en un futur molt proper i afectada per una malaltia anomenada pànic, de la qual mai arribem a conèixer el seu origen, però que provoca que la gent no pugui sortir a l'exterior. Així, desenvolupant aquesta mena d'agorafòbia, en el moment que la malaltia aguaiti, no hi haurà cap altra opció que quedar reclòs a l'edifici on et trobis en aquell moment. Ni tan sols tens oportunitat de sortir amb el cotxe, ja que, senzillament, no pots donar un pas a l'exterior. Òbviament pel tipus d'història era vital donarhi un to cosmopolita. Sempre ens quedarà el dubte de què passa en aquests llocs rurals, que semblen totalment condemnats a l'extinció. Però l'aposta aquí és una altra, el que a més permet a la pel·lícula mostrar una impressionant Barcelona desolada, i on els túnels del metro es converteixen en l'únic camí a seguir. Allà, dos treballadors (un programador i un encarregat de recursos humans de la mateixa empresa) crearan una aliança per ajudar-se mútuament, emprenent un viatge pels camins subterranis de Barcelona i així arribar a reunirse amb els seus éssers estimats. En l'aspecte tècnic de la pel·lícula, tot està molt ben aconseguit. Tant els efectes com la seva fotografia ens mostren una Barcelona desolada realment espectacular. I també una petita menció als seus efectes sonors, on també es nota el gran treball de postproducció que ha requerit el film. Recordem que els autors són de Barcelona, així que coneixen el terreny que trepitgen.
E
6
SALUT
Alguns consells per prevenir l'astènia primaveral
Ja ha arribat la primavera! MERTXE LIROZ Infermera CAP Carles Ribas er fi ha arribat la tan esperada primavera i per a molts amb ella arriben les al·lèrgies, la fatiga i el malestar. I és que la primavera és una estació de canvis importants al nostre voltant: les hores de llum s'incrementen considerablement al llarg del dia, la natura sembla despertar i se'ns apareix en tot el seu esplendor d'olors, de colors i de sons. Canvis als que el nostre cos ha d'acostumar-se de nou; no oblidem que som animals socials (alguns més sociables que d'altres), però animals, i que com a tals formem part dels cicles de la natura. Els canvis que es produeixen en l'ambient, tant de llum com de temperatura i de pressions, i els canvis que introduïm en el nostre discórrer quotidià, com a conseqüència d'aquests (canvis horaris, etc.) afecten al nostre cos que ho manifesta en forma de fatiga, baix estat d'ànim, tristesa, falta de vitalitat, pesadesa articular o irritabilitat, entre d'altres. A aquest estat de bioritme baix, de "no poder amb el nostre cos", se'l coneix amb el nom d'astènia primaveral. L'astènia primaveral és un trastorn menor i, normalment, passatger però molt insidiós, que afecta a petits i grans en aquesta estació de l'any. Trastorn que podem prevenir i alleujar introduint petites mesures saludables en el nostre dia a dia que ens ajudaran a l'adaptació als nous canvis. Així doncs, us proposem una alimentació equilibrada i exercici a l'aire lliure per rebre la primavera i alleujar i escurçar els seus efectes negatius en el nostre cos. Alimentació equilibrada, baixa en greixos saturats i rica en fibra, fruites, verdures i hortalisses. Aliments, tots ells, rics en vitamines i minerals que, en proporcions adequades, ens poden ajudar a prevenir i mitigar l'astènia. Les mesures que us proposem ens asseguren una aportació adequada de nutrients que regulen el nostre estat d'à-
P
la marina // Abril 2013 CONSELLS PER A UNA VIDA MÉS SANA
Les proteïnes, la base estructural es proteïnes, que formen les nostres estructures corporals (ossos, musculatura) han de ser de l'ordre del 10-15% de les kilocalories diàries. Tot i que aquest percentatge pugui semblar relativament baix, és degut a la reutilització que el nostre cos en fa de les que estan danyades. Per aquest fet, l'aportació externa que n'hem de fer ha de constar només dels aminoàcids, o parts estructurals de les mateixes proteïnes, essencials o anomenats d'alt valor biològic. Aquests aminoàcids s'haurien de repartir en igual percentatge entre els que provenen del món animal: carns vermelles (vaca, porc), blanques (pollastre, gall d'indi, conill), peix, làctics i ous; i del vegetal (llegums i llavors com la soja). D'aquesta manera aconseguirem una bona qualitat proteica en la dieta de cada dia, la qual s'encarregarà de realitzar activitats fonamentals per la nostra biologia: des del funcionament del cervell fins a la defensa d'agents patògens. Cal tenir en compte que si no subministrem proteïnes en la dieta diària, l'organisme consumeix les seves a curt termini, ja que no tenim cap dipòsit de reserva i, per tant, comencen a sorgir danys immediats: edemes, destrucció muscular i dèficits immunitaris, entre d'altres. Per fer el seu càlcul, el valor estipulat és de l'ordre de 0.8 grams per quilo de pes al dia, en una persona sedentària, i de 1.2 a 1.8 grams per quilo de pes al dia, en un esportista, diferenciant els esports de força (on els requeriments estaran a la banda més alta), dels esports de resistència (on aquests requeriments estaran al cantó baix).
L
nim i l'astènia, com el triptòfan (aminoàcid precursor de la serotonina), la vitamina B6 (que intervé en la biosíntesis de la serotonina a partir del triptòfan), les A, C i E (antioxidants; la seva absència pot provocar estrès oxidatiu i astènia contínua), els
omega 3 i 6 (necessaris per al desenvolupament i funcionament del cervell) i de Fe (que intervé en la síntesi d'alguns neurotransmissors) Tot això, sense oblidar l'exercici diari i el descans òptim.
Algunes recomanacions bàsiques Eviteu els sucres d'absorció ràpida (sucre, bolleria i llaminadures) i escollir aliments amb sucres complexos procedents dels aliments integrals. Eviteu la ingesta excessiva d'àcids grassos saturats i de colesterol, prioritzant en la nostra alimentació la ingesta d'àcids grassos poliinsaturats, omega 3 i 6, abundants en els peixos blaus i en els fruits secs. Gaudiu dels aliments frescos de temporada i de proximitat, de fruites, verdures i hortalisses, riques en vitamines, minerals i fibra, i biosostenibles. Gaudiu de les proteïnes que ens aporten els llegums, les carns (no grasses, com el pollastre i el conill) i els peixos. Restringiu el consum d'aliments precuinats i de fregits, tots ells rics en grasses saturades i sal.
MARC GISPERT GIRON Fisioterapeuta i estudiant de nutricio
la marina // Abril 2013
ACTUALITAT
7
Fomentant la participació infantil i juvenil a la Marina La segona sessió de treball de la Taula d'infància, adolescència i famílies posa en comú les experiències de les entitats i serveis que treballen amb nens i joves al barri SÒNIA MAZA l passat mes de novembre arrencava a la Marina un projecte pilot i innovador: l'impuls d'una Taula d'infància, adolescència i famílies (TIAF). Si la primera sessió de treball servia per presentar la iniciativa i consensuar les dinàmiques de treball a seguir; la reunió que tenia lloc el passat 5 d'abril a la seu de la Unió d'Entitats de la Marina donava un primer pas per assolir un dels seus principals objectius: comptar amb la implicació dels serveis, les entitats i els professionals que treballen amb nens i joves al territori. Així, durant la trobada, a banda de presentar les diferents comissions de treball que s'han constituït per desenvolupar el projecte, es posava en comú l'experiència que en aquest àmbit tenen entitats com l'Associació de Mitjans de Comunicació Locals (que edita aquesta publicació i gestiona Sants-Montjuïc Ràdio), els esplais Spai-T, la Platgeta i Ensems, el projecte educatiu El Submarí, la ludoteca i espai familiar de La Casa dels Colors, el projecte Imagina't (del barri d'Eduard Aunòs), l'associació Artixoc, i els educadors de carrer que
E
DANI FERNÁNDEZ
treballen al barri. S'evidenciava llavors un dels problemes que és comú a d'altres sectors: el desconeixement mutu. Per aquest motiu, els participants a la reunió van coincidir a l'hora d'assenyalar com a principal repte treballar en xarxa, de manera que es puguin compartir experiències i establir sinèrgies de col·laboració amb un mateix objectiu: fomentar la participació infantil i juvenil a la Marina. Opinar i actuar La TIAF té clar que "cal treballar perquè tots els infants i adolescents siguin escoltats i les seves opinions siguin tingudes en compte en tots aquells temes que els concerneixen, així com el seu dret a associar-se". Així, la participació no és percep només com l'exercici lliure de l'opinió, sinó també com "l'acció, en la capacitació del nen/a i l'adolescent per exercir com a ciutadans per dret propi, d'una manera responsable, però coherent i justa amb el seu desenvolupament intel·lectual i social". En aquest sentit, es van concretar cinc àmbits de participació: la família, l'escola, el lleure, les Tecnologies de la Informació
Imatge de grup dels assistents a la segona sessió de treball de la TIAF i la Comunicació, i la política. Les estratègies per assolir aquest objectiu encara s'estan definint, però sembla evident que la promoció de fòrums de participació infantil i juvenil, el desenvolupament d'accions de
DANI FERNÁNDEZ
Les queixes pel transport públic centren el Consell de Barri de la Marina S.M. l Consell de Barri de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell servia, el passat 10 d'abril, per evidenciar una vegada més el malestar dels veïns en relació al transport públic. L'ajornament sine die de l'arribada del metro al territori, les deficiències del servei actual de bus i els dubtes entorn a la nova xarxa ortogonal, van centrar les queixes d'alguns dels assistents. A més, i en relació al metro, els veïns van demanar la retirada de la cabina d'informació que hi ha a la Plaça de la Marina, així com de les tanques que envolten les estacions del Passeig de Zona Franca. "Són un nucli de brutícia i el lloc ideal per fer robatoris", denunciava una veïna. La reunió va comptar amb l'assistència de Jordi Jubany, responsable d'obres subterrànies del Departament de Territori. Jubany, que va prendre nota de les reclamacions, va explicar el que els veïns ja sabien: que a causa dels problemes econòmics de la Generalitat, les obres del metro a la Marina
E
es reprendran quan s'acabi el tram que va de Collblanc a l'aeroport. Jubany va explicar que el ramal de 800 metres que restava pendent de construir a Zona Franca ja s'ha acabat i que ara s'instal·larà una de les vies perquè el metro pugui arribar a cotxeres. D'altra banda, va recordar les complicacions que han envoltat les obres de la L9-10 a la Marina (la tuneladora va estar parada durant mesos) i va dir que, fins i tot, s'havien plantejat abandonar-les davant de les dificultats del terreny. De la seva banda, el regidor del Districte, Jordi Martí, -i en resposta a una demanda que els veïns ja van formular durant l'Audiència Pública- es va comprometre a convocar-los a una reunió amb algun responsable polític de la conselleria de Territori, un cop la Generalitat hagi aprovat els pressupostos. "Fer-ho ara no tindria cap sentit perquè no hi ha cap novetat". D'altra banda, Martí va demanar paciència als veïns assegurant que "no poden pretendre que fem en un any i mig el que altres no van ser capaços de fer en 32 anys".
sensibilització sobre el tema i l'enfortiment de les organitzacions de nens i joves del territori seran claus. De moment s'han programat noves sessions de treball per al mes de maig.
La reunió tenia lloc el 10 d'abril a la Casa de l'Agricultura, al barri d'Eduard Aunòs El Consell de Barri també va servir per fer un repàs de les actuacions al territori previstes al PAD per a aquest mandat. Martí va recordar la situació de bloqueig en què es troben els pressupostos municipals, però va anunciar que a finals d'aquest mes es desbloquejarà un segon paquet d'inversions, el que permetrà començar a adjudicar les obres dels projectes ja aprovats a barris com Can Clos, la Vinya i el Plus Ultra. De fet, alguns assistents (concretament un veí del Plus Ultra i un empresari del sector 8 de
la Marina del Prat Vermell) van voler felicitar públicament el regidor per com havia abordat aquests projectes. Per últim, es va fer palès el dèficit d'equipaments al territori i les dificultats que tenen les entitats per accedir als locals municipals pels elevats preus de lloguer. En aquest sentit, els voluntaris de l'esplai La Platgeta van tornar a reclamar un espai on poder dur a terme la seva activitat. La resposta la van rebre de l'AVV de Can Clos, que els va oferir compartir el seu local social.
8
ACTUALITAT
la marina // Abril 2013 PROTESTES VEÏNALS L’Audiència Pública del passat 19 de març tenia com a protagonistes dues accions de protesta: la dels veïns de la Marina reclamant l’arribada del metro als seus barris; i la dels ciutadans de Sants-Badal, en contra del tancament del Centre d’Atenció Primària de Carreras Candi. Totes dues manifestacions van confluir davant la seu del Districte, al carrer Creu Coberta.
DANI FERNÁNDEZ
3r Dinar solidari del Port: un crit a la solidaritat i la lluita contra l'Alzheimer IRIS VIEIROS l proper 4 de maig es celebrarà al Port de Barcelona el tercer dinar solidari de l'Associació d'Autònoms del Port en benefici de l'Associació Pasqual Maragall contra l'Alzheimer. L'esdeveniment està organitzat, un any més, per José María Pérez, veí de la Marina i treballador del Port. Tornaran a presidir el dinar personalitats com Pascual Maragall, expresident de la Generalitat -i convidat d’honor al dinar-, així com el doctor Jordi Camí i el regidor del Districte, Jordi Martí. La iniciativa va ser endegada per José María fa tres anys quan la seva mare va contraure Alzheimer. Arran d'aquest fet, va començar a informar-se sobre aquesta malaltia i es va adonar que "només existeix una pastilla que al cap de dos anys a
E
la majoria dels pacients ja no els hi fa res". D'altra banda, va prendre consciència d'un altre problema: "Els malalts d'Alzheimer no poden ser atesos pels familiars i s'han d'internar a residències, que a més són molt cares". Coneixent tot això, aquest veí de la Marina es va plantejar fer tot el possible per lluitar contra aquesta malaltia: "Vaig decidir organitzar dinars benèfics, així com altres activitats per aconseguir diners i invertir-los en fomentar l'estudi de l'Alzheimer per part de la Fundació Pasqual Maragall", explica, i afegeix: "Vaig escollir aquesta Fundació perquè em va semblar una manera seria d'abordar la meva proposta i en tot moment em van recolzar". Així, José María és qui organitza els dinars, així com tots els actes programats al seu voltant. "El primer dinar va tenir molt
de ressò, va sortir fins i tot a TV3 i en total es van recaptar 9.500 euros. Al segon vam arribar als 17.500, i va ser encara més gran que l'anterior, amb actuacions més potents, com havaneres, un concert de jazz i del grup Port-bo", recorda. El proper dinar, el tercer, està convocat per al proper dissabte 4 de maig i es celebrarà al Poliesportiu del Port de Barcelona. El preu de l'entrada és de 20 euros i inclou el dinar, un cremat preparat pel líder José María Pérez, veí de la Marina, organitza aquesta veïnal, Abdó Florencio, iniciativa solidària des de fa tres anys més la presència als actes que es facin durant l'esdeveniment: com "Fins i tot les bodegues Torres, que van els parlaments del periodista i presentador participar al segon dinar, volen contribuir de l'acte, Carles Lamelo, membre de la de nou i ens han enviat 500 ampolles de junta de l'AMCL (que edita LA MARINA i vi", explica orgullós José María. "El cert és gestiona Sants-Montjuïc Ràdio), els agraï- que estem rebent suport i ajuda per part ments i els concerts. Enguany hi haurà d'un munt de gent. Això és meravellós, un actuacions del grup d'havaneres Ultramar, somni fet realitat", diu emocionat. de Rumba Tarumba (grup format pels populars Manolos) i es projectarà un curtmetratge sobre l'Alzheimer amb la participació de diversos actors de TV3. 3r Dinar solidari del Port de Barcelona Un somni fet realitat Data: 4 de maig a les 13 h Els treballadors del Port i els veïns de la Lloc: Poliesportiu del Port de Barcelona Marina recolzen any rere any aquesta ini(ubicat al ZAL; Av. Ports d'Europa s/n) ciativa. L'Ajuntament subvenciona els Venda de tiquets i informació: Bugaderia actes i el Port cedeix les instal·lacions. Tintorería Mari (C/ Alts Forns, 81)
+ info
20è aniversari del Casal de Gent Gran de la Capa SARA TORREMOCHA l Casal de Gent Gran de La Capa està de celebració. El passat 22 de març a la tarda el centre festejava el vintè aniversari de la seva creació. Ho va fer amb un concert del grup Folk Montjuïc, recitant algunes poesies, amb murals de fotografies sobre la història del centre i, com a tot aniversari, amb un pastís. Ubicat al carrer Alts Forns número 82, el Casal de la Capa ofereix un programa d'activitats semblant a l'ofert pels altres casals municipals del Districte. Hi ha alguns tallers de pagament com gimnàstica suau o de manteniment, chikung, relaxació o ioga; i d'altres gratuïts, que els duen a terme els voluntaris i entre els que n'hi ha de manualitats o cultura general. "No hi ha un perfil concret de voluntaris", assegura Carles Armengol, dinamitzador del centre, "però és gent molt activa". A banda del programa habitual, el Casal organitza algunes sortides culturals, com visites al teatre o museus, i excursions o caminades. "En les activitats que es fan fora del centre, la participació és bastant constant", ens explica el dinamitzador.
E
María Sánchez, Ana Bretón i Júlia Robledo són usuàries habituals del casal. "Jo vinc al taller de manualitats, al de mandales i Rumbicub", ens explica la Maria. La Júlia afegeix que s'apunten
també a les sortides culturals i assisteixen a xerrades. "Estem encantades d'estar aquí", assegura l'Ana, que continua: "Tenim ganes d'aprendre perquè sempre podem saber més coses, però sobretot RAFEL VIDAL
Un dels tallers organitzats en el marc de les Jornades Intergeneracionals
d'estar amb la gent. És com si de cop ens tornéssim nenes". D'altra banda, i com és habitual des de fa anys, el Casal de Gent Gran de La Capa, juntament amb el de Sant Cristòfol i la Ludoteca de la Casa dels Colors, va organitzar unes Jornades Intergeneracionals a mitjan de març. L'objectiu? Compartir el temps i intercanviar experiències entre petits i grans. El primer dia, a partir de les 17.30 h, es van realitzar cinc tallers a les instal·lacions del centre de La Capa i de la Ludoteca. Entre les propostes hi havia ball en línia, un taller de cuina on preparaven pastissos i un de manualitats. Les activitats eren gratuïtes però els usuaris s'havien d'inscriure prèviament ja que les places eren limitades. Durant la segona jornada, també des de les 17.30 h, es va celebrar un bingo intergeneracional a la Sala Pepita Casanelles, amb un equip d'animació que s'encarregava de mantenir l'ambient festiu de la jornada. "Els participants van gaudir molt amb aquesta proposta", explica el dinamitzador Carles Armengol, i afegeix: "Fa quatre o cinc anys que ho organitzem, hem anat canviant algunes activitats, però sempre veiem en els usuaris una gran
LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT
la marina // Abril 2013
9
Perquè entre tots fem barri! mb el lema que encapçala aquest article, el comerç de proximitat de la Marina farà descomptes i promocions els mesos de maig i juny. El proper mes de maig, es repartirà gratuïtament un exemplar del mapa i guia de comerç dels barris de la Marina a tots i cada un dels habitatges d'aquests barris. En aquest mapa i guia de comerç hi haurà un espai perquè els clients de les botigues de proximitat del nostre barri puguin accedir als descomptes i promocions que faran els establiments de comerç i serveis.
Podreu trobar el llistat de totes les promocions i descomptes que les botigues ofereixin al blog de l'Associació de Comerciants, a: www.comerciantslamarina.cat, a partir del dia 15 de maig. Tots els establiments que ofereixin els seus descomptes i promocions estaran senyalitzats amb el distintiu de la campanya. També es distribuiran exemplars del mapa i guia de comerç a les diferents empreses i indústries del barri, als hotels i, naturalment, als establiments comercials i de serveis, per fer publicitat del nostre comerç de proximitat a les persones que, sense viure al barri, en siguin potencials clients. Aquest mapa i guia de comerç es va començar a gestar a les reunions periòdiques que el Grup de Comerç de la Marina, que integra els comerciants del barri que ho desitgen, mantenen a la seu de l'Associació de Comerciants la Marina des del començament de 2012, i es basa en un treball previ que aquesta Associació va fer de censar tots els comerços dels nostres barris, El mapa i guia comercial de la Marina, una tant els que estan eina útil tant per als habitants com per associats com els als visitants dels nostres barris que no ho estan,
A
amb la col·laboració del programa Treball als barris de Barcelona Activa. El primer semestre de l'any passat, dos agents del programa Treball als barris van visitar tots els comerços del barri i, entre d’altres preguntes, els van demanar si volien ser inclosos en aquest mapa. En el mapa, a més dels establiments de proximitat que han expressat el seu desig de ser-hi inclosos, estaran senyalitzats els principals serveis públics del barri. El proper mes de maig se'n farà la presentació oficial i la corresponent difusió en els diferents mitjans de comunicació. Aquest mapa i guia de comerç és un projecte que l'Associació de Comerciants la Marina perseguia des de fa molt de temps i que ens fa molta il·lusió poder tirar endavant. I gràcies a la col·laboració entre l'Associació de Comerciants, les tècniques de Barri i de Promoció econòmica del Districte i els AODL de Barcelona Activa ha estat possible que aquest mapa i guia de comerç pugui arribar a les mans dels habitants de la Marina. Només si el comerç de proximitat està unit es poden assolir els reptes que avui dia ens porten els temps que estem vivint.
L'Associació de Comerciants la Marina té com a objectiu unir el comerç de proximitat del barri i junts tirar endavant projectes com aquest que ajudin a consolidar-lo. Qualsevol comerciant que vulgui assistir a les reunions del Grup de Comerç per tirar endavant accions de consolidació del
comerç de proximitat ho pot fer; només s'ha de posar en contacte amb la nostra associació. La impressió d'aquest mapa i guia de comerç s'ha pogut fer gràcies a la col·laboració del Districte Sants - Montjuïc i el suport de la Llei de barris de Can Clos, Plus Ultra i la Vinya.
Botigues associades que van repartir gratuïtament les butlletes per participar en el sorteig c/ Alts Forns
c/ Ferrocarrils Catalans
c/ M. D. de Port
Gran Via Corts Catalanes
Bugaderia Tintoreria Mari Charcuteria Santy Dispunt Feli Electroutlet Estanco y Papeleria Lage Joyeria Lura Peluqueria Montse Xampanyeria Granja La Masia
Macarro, materiales de construcción
365.cafè - 1 365.cafè - 4 Adm. Loteria Costa Autoservei Alimentació Modi II Ballester Perruquers Bayot Collado, SL Cafè i Més Copisteria Sant Jordi Correduria de Seguros Icali Dietètica i Salut Maria de Gracia El Gall i la Gallina Èxit Dona Farmàcia Forns-Giró Pa de Carpes Queviures Miquel Carné Talleres JF Talleres Pérez Alonso Toldos Duran Vista Optica (abans Zona Optica)
Assessoria Empresarial Anna Maria Madrid
c/ Aviador Franco Celler Peña
c/ Foneria Academia Proyecta Boníssim Pa Artesà Bricolage Zona Franca Carnisseria Angel Decoración Mari Carmen Ibañez Joiers La Taverna del Conde Món Animal
c/ Aviador Ruiz de Alda
Jardins de la Mediterrània
Joieria Ramón Carné La Piruleta Tocineria Charcuteria Plus Ultra
ITC System Llar d'Infants Els Gegants Tucerrajeria.com
c/ Mecànica c/ Energia
Computer System
Ferreteria Comercial Alvarez Llar d'Infants Xumets Queviures Ruiz Quiosc El Abuelo
c/ Mineria Art i Decoració Centre d'Infermeria i Podologia
Pg. Zona Franca A. R. Motors - KIA Autoescola Zona F Condis Supermercat Espai per Vestir Estanc Zona Franca Farmàcia Cuscó Fotosistema Mobles Zona Franca Mobles Zona Franca - 2 Muebles El Cisne MultiOpticas Josa
Trobareu les adreces de les botigues associades a:
www.comerciantslamarina.cat
*Demanem disculpes a les botigues associades del Pg. de la Zona Franca i del carrer de la Mineria per no haver-les inclòs al llistat publicat a LA MARINA del mes de març per culpa d’un error informàtic
10
ACTUALITAT
Sants-Montjuïc per la Independència, també present a la Marina
Una de les paradetes informatives de SMxI instal·lada a la Plaça de la Marina CARLA GENÍS l juny de 2011 l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aterrar al Districte amb la posada en marxa d'una nova assemblea territorial, SantsMontjuïc per la Independència (SMxI). "Vam néixer al casc antic del Districte", recorda Lluïsa Pahissa, una de les persones que, juntament amb altres veïns de Sants i la Bordeta, va impulsar aquest
E
projecte després de l'èxit aconseguit en la consulta sobre la independència convocada el 10 d'abril d'aquell mateix any. Al llarg d'aquests últims mesos, SMxI ha anat ampliant les seves accions per tot el territori. La Marina, tot i ser un dels barris de Barcelona on històricament el desig d'independència ha tingut un paper poc significatiu, "ha respost favorablement a les nostres iniciatives, com ja va
fer durant el procés del 10A Barcelona Decideix, cosa que ens ha sorprès gratament", comenta Pahissa. Per aconseguir-ho, els seus membres han engegat diverses campanyes a través de xerrades i paradetes informatives pels carrers dels barris. Aquestes tenen com a principal objectiu "exposar arguments que ajudin a esvair la por que propaguen alguns polítics i organismes socials contraris al procés independentista i donar a conèixer els avantatges i inconvenients que tindria aquesta nova situació per a Catalunya, especialment a nivell econòmic". Un altra forma per arribar al màxim nombre de persones ha estat a partir de la col·laboració amb algunes entitats de la Marina com l'AVV de Sant Cristòfol, l'Associació Cultural Catalunya Sardanista o Folk Montjuïc, entre d'altres. També amb alguns partits polítics que treballen a nivell de Districte, ja que, segons Pahissa, "malgrat que som una organització social, col·laborem amb els polítics perquè per davant de tot són persones i com a tals ens poden aportar idees". Properes activitats Per al proper 26 de maig, SMxI ha organitzat una caminada plena d'estelades que, amb el lema Caminem cap a la independència, sortirà des de plaça Espanya fins a arribar a la Marina. L'acte, que comptarà amb la presència de la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, acabarà amb la creació d'una pancarta-mosaic i una gran festa als Jardins de Can Farrero. Al llarg d'aquest mes de maig, també es preveu instal·lar per tot el barri paradetes informatives de diferents punts del territori català amb l'objectiu "d'igualar o fins i tot superar l'èxit aconseguit a l'Hospitalet el passat 16 de febrer".
La cara i la creu de la Seat franquista D'empresa model del règim a motor de la lluita obrera EVA ALBIOL exposició "Seat 1950-1977. L'arquitectura de la repressió", produïda pel Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat i pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, ens transporta a la gran empresa automobilística Seat instal·lada a la Zona Franca de Barcelona des del 1953. L'exposició, que es pot veure a la Sala Polivalent de la Biblioteca Francesc Candel fins al dia 6 de maig, proposa un recorregut per una de les vessants menys conegudes de la història de la fàbrica: el control i la repressió que la dictadura exercia sobre les persones que hi treballaven. Es tracta, doncs, d'un recorregut per la vida quotidiana del treballadors: les condicions de treball, l'ambient de vigilància i les sancions, així com el nou sindicalisme nascut a
RAFEL VIDAL
L'
L'exposició es pot visitar a la Biblioteca Francesc Candel fins el 6 de maig
la fàbrica. Amb aquesta idea, s'han volgut reflectir els 27 anys d'història de l'empresa abans de la represa democràtica. Carles Vallejo, president del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, explica que "malgrat la dura repressió, a través de l'organització sindical, les assemblees, vagues i mobilitzacions, la que pretenia ser l'empresa model del règim franquista, es va convertir en un model de lluita per a tot el moviment obrer de l'Estat". Amb una plantilla de més de 25.000 treballadors, l'empresa automobilística, fundada l'any 1950, va servir al règim franquista per projectar una imatge de modernitat i tecnologia. Amb un ordre intern d'inspiració militar, va ser difícil per als seus treballadors organitzar-se per reclamar els drets laborals, i uns 600 van ser acomiadats durant els anys del franquisme. Després
la marina // Abril 2013
Tornen les passejades històriques del CEM ORIOL GRANADOS l proper diumenge 28 d'abril, amb l'arribada del bon temps, el Centre d'Estudis de Montjuïc (CEM) reprèn les passejades històriques, una activitat de difusió que constitueix una de les seves formes d'apropar als ciutadans la riquesa històrica i patrimonial de Montjuïc i del seu entorn. La primera d'aquestes tindrà com a temàtica les pedreres, obertes per tota la muntanya, des d'on s'extreia el gres, una roca sedimentària aglutinada amb ciment silícic, de tonalitats que varien entre les blanquinoses fins a les rogenques i violàcies. Aquesta roca es va formar durant l'etapa geològica del Miocè Superior, ara fa uns quinze milions d'anys. Per la seva compacitat i duresa, es va aprofitar per a la construcció, una explotació que es va fer de forma sistemàtica a partir d l'època romana i al llarg de dos mil anys per bastir els edificis i monuments de la ciutat. La propietat abrasiva que donen els grans de sorra, la feia molt apropiada per a la fabricació de moles, que foren exportades a tot arreu. Tota aquesta gran activitat antròpica va anar modificant la topografia de la muntanya, arrancant un enorme volum de pedra sorrenca i omplint-la de singles, talls i sots que han donat al paisatge de Montjuïc una forma molt singular. El recorregut per les antigues pedreres de la vessant oest i sudoest de la muntanya permetrà conèixer la transformació que han tingut aquest llocs, un cop va cessar l'explotació definitivament a mitjans del segle XX, i descobrir en què es van reconvertir. La passejada, guiada per membres del CEM, s'iniciarà a la plaça de Sant Jordi a les 11 del matí.
E
d'una llarga lluita, i ja amb l'arribada de la democràcia, van aconseguir la tornada a la feina de tots els treballadors. Un documental inèdit La inauguració, l’11 d’abril passat, va comptar amb la intervenció d'Àngels Miguélez, directora de la Biblioteca Francesc Candel; Carles Vallejo, president del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, i Jordi PalouLoverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. A més, es va estrenar el documental inèdit Seat: crónicas de una fábrica ejemplar, censurat per la direcció de la fàbrica però que el Memorial Democràtic dels Treballadors de la Seat ha volgut recuperar.
+ info Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat Per a visites concertades: http://memorialseat.org/ memorial.seat@gmail.com
ACTUALITAT
la marina // Abril 2013
Vols treballar
a l'estiu? ANNA MIR Punt d'Informació Juvenil Sants-Montjuïc usques feina per a la temporada d'estiu? Apropa't a l'antena del barri de la Marina, del Punt d'Informació Juvenil de Sants-Montjuïc. Et donarem un cop de mà per millorar el teu currículum, conèixer les principals borses de treball i aprendre a buscar feina per Internet. Al mateix temps et podem assessorar perquè et continuïs formant per accedir a un bon lloc de treball. Si encara no coneixes el Punt d'Informació Juvenil, ara és un bon moment. El PIJ és un servei gratuït del districte de Sants-Montjuïc que treballa conjuntament amb la xarxa de Punts de la ciutat de Barcelona, on s'informa i assessora als joves sobre diferents temàtiques i alhora es realitzen campanyes amb una gran varietat d'activitats. "Treballar a l'estiu" és la campanya que, durant els mesos d'abril i maig, té lloc a la ciutat de Barcelona i ofereix un seguit de xerrades i tallers per donar als joves recursos per a la recerca de feina. Durant aquests mesos cada PIJ també disposa d'un recull d'ofertes laborals a consultar. Podeu trobar aquesta informació a www.bcn.cat/infojove i/o www.elpuntjove.cat. A l'antena de la Marina, emmarcats dins la campanya, oferim la xerrada Treballar a Fira Barcelona, el dilluns 29 d'abril a les 19h al Centre Cívic Pepita Casanellas. La xerrada consistirà en la presentació de Fira Barcelona, l'explicació dels perfils professionals que hi treballen i quins són els mitjans per accedir a una de les seves ofertes laborals. La conferència anirà a càrrec d'Antònia Cerrudo, directora de Desenvolupament de Recursos Humans de Fira Barcelona. Cal inscripció prèvia. Per altra banda, es realitzarà el taller Club de la feina per a joves de 18 a 20 anys que busquen la seva primera feina. El taller es portarà a terme els dimarts 7 i 14 de maig, a les 18 h a l'espai del Punt, al Centre Cívic Pepita Casanellas. L'activitat consistirà en una primera sessió per donar eines per a la recerca de feina i revisar currículums; i una segona per anar al Centre Comercial Gran Via 2 a entregar el CV. L'activitat té cinc places i
11
breus >> Sorteig de 12 parcel·les de l’hort de Can Mestres El Districte ha obert el termini per al sorteig de 12 parcel·les de l’hort de la Masia de Can Mestres. El termini per presentar les sol·licituds a l’Oficina d’atenció al ciutadà (C/Creu Coberta, 104) finalitza el 15 d’abril. Entre els requisits per accedir-hi, hi ha tenir 65 anys o més en el decurs de 2013, estar capacitat físicament per al treball agrícola i no haver estat adjudicatari d’una parcel·la anteriorment. La llista d’admesos es farà pública el 17 d’abril al tauler d’anuncis del Districte. L'hort urbà de la masia Can Mestres és el més antic del conjunt de projectes d'horts urbans de la ciutat. Inaugurat l'any 1997, l'equipament compta amb una granja d'animals i un espai per a l'apicultura
B
>> Es busca cartell per a la Festa Major Ja s’han fet públiques les bases per participar al concurs de cartells de la Festa Major de la Marina, dotat amb un premi de 750 euros. Els treballs s’han de presentar a la seu de la Unió d’Entitats (C/ Mare de Déu de Port, 363, parc de Can Sabaté). Les bases poden consultar-se al web del Districte i el termini finalitza el 26 d’abril.
>> Curs de monitors d’activitats de lleure
cal apuntar-se prèviament. Si tens entre 16 i 35 anys i busques feina, aquí tens una bona oportunitat. Ens trobaràs els dimarts i dijous de 17 h a 20.30 h al Centre Pepita Casanellas, al Passeig de la Zona Franca 185 (telèfon:
93 256 37 36 / elpunt@bcn.cat). Participa de les activitats que el teu barri i la ciutat de Barcelona t'ofereixen. Vine i et donarem un cop de mà, per trobar feina cal millorar i confiar en les teves possibilitats. No t'ho pensis més i apropa't!
El Pla de barris de Barcelona organitza del 6 de maig al 10 de juny un curs de 275 hores per aconseguir el títol de monitor d’activitats de lleure infantil i juvenil. El curs, que s’impartirà en horari de matí (de 9.30 a 13.30 h), està reconegut per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i un cop superat tot el procés formatiu dóna dret a obtenir el Diploma i el Carnet de monitor d'activitats de lleure infantil i juvenil. S’ha convocat una sessió informativa el divendres 12 d’abril de 10 a 12 h a la Sala Pepita Casanellas.
Preguntes i respostes freqüents a les entrevistes de feina MIREIA GARGALLO Psicòloga i orientadora laboral bans d'anar a una entrevista de feina hauríem de saber si estem preparats per a respondre determinades preguntes que ens poden fer els entrevistadors. Les preguntes poden ser molt variades i és necessari que portis una preparació prèvia o corres el risc de desaprofitar una oportunitat important. Imaginem-nos que ara ens diu l'entrevistador: "Li agraden els estudis que va realitzar?". Pensa que no serveix un sí o un no, cal que justifiquis les teves respostes, en tots els casos. El que els entrevistadors volen és veure quins són els teus interessos i motivacions, és una forma de conèixer-te millor, per tant, prepara i pensa què pots contestar. Una pregunta molt típica que té una resposta també molt típica que a les empreses no els agrada sentir: "De què vols treballar?". Ets dels que contesta:
A
“M'és igual, del que sigui”? Si has contestat que sí, l'empresa quedarà decebuda. El que vol sentir l'empresa no és pas que tu estàs disposat a tot, has de tenir clar de què vols treballar, tenir clar el teu objectiu professional, sinó serà com qui camina sense brúixola i aniràs perdut. No convenceràs a cap empresa que pots treballar de qualsevol cosa, has de convèncer que t'interessa la feina que t'ofereixen a l'entrevista a la que vas, o si no tens clara l'oferta pots aproximar-te, però tingues clar que l'empresa el que vol és veure quina és la teva motivació. Cal preparar aquelles preguntes típiques que tots sabem que ens faran però que no preparem a consciència, per exemple: "Digues tres coses positives teves o competències" (pregunta que ara s'ha posat molt de moda) i "digues tres que siguin negatives o que pensis que no
tens desenvolupades". Ja està, qui no sap dir tres coses bones sobre sí mateix? I dolentes encara ens en surten més! Però es pot dir tot allò que ens ve al cap en un moment donat? La resposta és NO, però contestar amb les típiques respostes que els entrevistadors ja coneixen, ara per ara, també és perillós perquè se'ns veurà el llautó. Amb respostes típiques em refereixo a aquelles com que un aspecte negatiu teu és que ets un perfeccionista, molt exigent... Les empreses ja saben que aquestes respostes el que afavoreixen és a pensar: "Què estic fent que no contracto ara mateix a aquest candidat?" Òbviament, quan parlem dels nostres punts febles, haurem de tenir preparada una estratègia, però, com veieu, toca pensar entorn a nosaltres mateixos abans d'enfrontar-nos a l'entrevista, perquè millor que es coneix un mateix no ens coneix ningú i perquè hem de tenir clar que hi ha coses que no podem dir o que no poden sortir de la nostra boca sense tenir-les pensades abans.
Si tens dubtes relacionats amb la recerca de feina pots enviar un correu electrònic al programa de Sants-Montjuïc Ràdio Interconnexiona (interconexiona@gmail.com)
AGENDA
Abril 2013
12
>> Club Petanca Casa del Rellotge
>> Biblioteca Francesc Candel
Tots els diumenges Diumenges en Joc Campionats de petanca setmanals Hora: 9.45 h Lloc: Jardins de Can Farrero Preu: 4 euros Sistema de joc: dupletes per sorteig Organitza: Club Petanca Casa del Rellotge
Dimarts 16 d'abril Vetllada de poesia i música Presentació del grup Montjuïc Poètic. Música: Rondalla St. Cristòfol, i alumnes Conservatori Municipal Hora: 19 h
>> Centre Cívic La Cadena Diumenge 12 de maig Festa al Parc Els tallers de La Cadena surten al parc de Can Sabaté! Hora: 12 h Lloc: Parc de Can Sabaté Organitza: Centre Cívic La Cadena Més informació: www.entitatslamarina.org Els dimecres 17 d'abril, 15 de maig i 19 de juny Taller de Reiki Hora: de 17.30 a 18.30 h. Lloc: Centre Cívic La Cadena Més informació: www.entitatslamarina.org
>> Club de l’Oci Divendres 19 d’abril Passeig pel barri històric de l'Eixample i el modernisme Divendres 17 de maig Passeig pel Jardi Botànic de Barcelona Els dimecres a les 18.30 h Tallers de Chi Kung Gimnàstica Xina
AGENDA
la marina // Abril 2013
Els dijous a les 17 h Tallers de manualitats Totes aquestes activitats les organitza: Artixoc (Pla de Barris Can Clos, La Vinya i Plus Ultra) Més informació: dinamitzacio@gmail.com / 673 03 04 37
Dijous 18 d'abril Sant Jordi Solidari El Banc de Sang i Teixits ha preparat una campanya extraordinària de recollida de sang a diferents biblioteques de la ciutat Els donants rebran com a detall una rosa o un llibre gràcies a la col·laboració de diverses editorials Hora: de 16.30 a 19.30 h Dijous 18 d'abril Poesia i dansa "Qualsevol cosa entre mig" Espectacle on la poesia i la dansa juguen amb les formes, la paraula i el cos, i construeixen una forma nova A càrrec de Margherita Bergamo Hora: 19 h Lloc: espai El Graner Dijous 25 d'abril Presentació del llibre La filharmònica infernal de Vensort A càrrec de l'autor Josep Mut, i Pere Baltà Amb la participació de la Joia de Montjuïc Hora: 19 h Organitza: Fundació Paco Candel Diumenge 28 d'abril "Do the Harlem Shake a la biblioteca Francesc Candel" Amb la col·laboració d'El Graner i BIDE (Barcelona International Dance Exchange) Si vols venir a ballar, gravar un vídeo i passar-t'ho d'allò més bé participa en aquesta activitat Hora: 10 h Cal inscripció prèvia. Més informació: al personal de la Biblioteca
>> Sala Pepita Casanellas
>> Exposicions Centre Cívic Casa del Rellotge
Divendres, 19 d'abril Divendres en Escena Darrere el mirall. Teatre a càrrec de la Cia. Sal a la Butxaca Què ens reflecteix el mirall? Què hi veiem a través? Què hi ha darrere? Per descobrir-ho, la comèdia ens convida a entrar al cau del conill blanc i comprovar com és de profund Hora: 20 h Preu entrada: 2,25 euros
La cámara de escribir Exposició del projecte fotoliterari que fa un recull de part dels fotorelats continguts al llibre homònim i que va derivar en el blog participatiu lacamaradeescribir.wordpress.com Organitza: Noemí López, Àlex Nogués Otero i Marc Villalba
Diumenge, 28 d'abril Matinals per a tota la família Efecte Doopler. Circ a càrrec de la Cia. Cirkonita Un espectacle que desafia les lleis de la física. Un combinat de circ: malabars, acrobàcies, equilibris amb un llenguatge que connectarà amb públic de totes les edats. Hora: 12 h Edat recomanada: a partir dels 4 anys Preu entrada: 2,25 euros
>> Centre Cultural Áncora Tercers diumenges de mes Tallers Creatius Tallers de reflexologia, Reiki, meditació i creativitat en la dansa Hora: 18 h Preu taller: 3 euros Lloc: Carrer Sant Eloi, 5-7 Contacte: 93 298 94 91
la marina // Abril 2013
CULTURA
13
Trenta anys fent del brodat i la confecció un art DANI FERNÁNDEZ
L'Associació de Dones Artesanes de la Marina torna a celebrar la seva trobada anual NATÀLIA MORALES l passat dissabte 13 d'abril, l'Associació de Dones Artesanes de la Marina tornava a celebrar la seva trobada anual de labors fetes amb agulles. I és que segurament molts veïns no saben que ja fa més de 30 anys que al barri tenim un grup de dones artesanes. El que en un principi va començar sent un intent de negoci, va acabar esdevenint un punt d'intercanvi de coneixements sobre el món del brodat i la confecció. Avui dia, l'Associació fa difusió de la diversitat de vestits regionals d'Espanya i fomenta l'aprenentatge de les tècniques de costura tradicionals. Durant aquestes tres dècades, l'Associació ha exposat els seus treballs a llocs molt diferents. L'Institut Català de les Dones, el Centre d'Artesania de Passeig de Gràcia o el Palau de Congressos són nomès alguns exemples. Fins i tot han rebut ofertes per exposar les seves obres a l'estranger.
E
Mantenir la tradició Al llarg dels anys, per l'Associació han passat dones de totes les edats. Avui dia, 16 dones formen part d'aquest col·lectiu, entre elles la Maria Luisa Jorge, encarregada del grup, artesana i modista. La seva especialitat són els vestits regionals d'arreu d'Espanya i des de sempre ha compartit les seves habilitats pel món de
La Trobada anual de labors fetes amb agulles és un punt d'exposició i intercanvi la costura amb tothom que s'ha mostrat interessat, fent classes, organitzant tallers o preparant exposicions arreu del país. La Maria Luisa, una dona inquieta i totalment dedicada a la seva gran passió, ara també es dedica a fer classes de manualitats per a nens a la Casa del Rellotge. La seva intenció és mantenir la tradició de la costura en les generacions futures i desenvolupar activitats perquè els nens, a més de divertir-se, aprenguin. De fet, durant la trobada, es van exposar alguns dels treballs realitzats pels seus alumnes: Claudia Ruz, Sonia León, Neus
Pérez, Adrià Gorrea, Virginia Ayala i Helena Merseburger. La Trobada i exposició de labors fetes amb agulles suposa un retrobament. Una vegada a l'any es tornen a veure cares conegudes i es posen en comú idees per millorar i seguir innovant en el camp de la confecció. Durant aquesta 11a edició, a banda dels treballs dels alumnes de la Maria Luisa, es va exposar el típic vestit de catalana i es va celebrar el sorteig d'unes bosses fetes a mà per les pròpies dones de l'Associació, entre d'altres activitats.
El far ‘Harlem Shake’ iumenge 28 d'abril, a les 10h, farem un Harlem Shake. Necessitem nenes i nens amb ganes de ballar i de moure's per la biblioteca com no ho han fet abans. Ah! I els gravarem en vídeo. El Harlem Shake és un fenomen viral que va començar a popularitzarse per la xarxa aquest febrer. La música és obra de Baauer, un dj del barri de Harlem, i s'acompanya d'un ball peculiar. La gràcia del Harlem Shake és que tothom se'l fa seu, tothom hi aporta es seu granet de sorra i alhora segueix unes regles no escrites en la seva posada en escena i execució. L'èxit del vídeo s'atribueix a la ruptura present i a la curta durada que té. El fenomen s'està estenent com la pólvora i ja ha obtingut més de 44 milions de visionats. Hi ha una mitjana de 4000 noves variants del fenomen per dia. El centre de creació de dansa El Graner; amb qui la biblioteca comparteix edifici, ens ha proporcionat una coreògrafa i un grup de ballarins internacionals (del BIDE: Barcelona International Dance Exchange) que es reuneixen al Graner aquest mes d'abril i que coreografiaran, filmaran i editaran aquesta experiència que esperem que sigui divertidíssima. Si us hi voleu apuntar, cal que passeu per la biblioteca Fancesc Candel. Us hi esperem!
D
Projecte per convertir Montjuïc en la muntanya de la cultura REDACCIÓ alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Miquel Roca; el president de "la Caixa" i de la Fundació "la Caixa", Isidre Fainé; i el director general de Fira de Barcelona, Agustín Cordón, signaven a començaments d'abril un acord de col·laboració per a la promoció d'un gran complex museístic a la muntanya de Montjuïc.
L'
Segons el consistori, el projecte preveu una actuació de gran rellevància per a l'ordenació urbanística de Montjuïc, incidint en la seva excepcionalitat com a muntanya dels museus, del lleure i de l'esport. L'acord també suposa crear una xarxa dedicada a la cultura aprofitant la concentració d'equipaments museístics i culturals de primer ordre internacional. L'objectiu és "definir un gran espai cultural i patrimonial en aquesta zona i dur a terme una gestió integral, el que passarà per la seva coordinació en la progra-
Foto conjunta dels impulsors de la iniciativa
mació, comercialització i projecció internacional". El MNAC, CaixaForum, els palaus de la Fira a Montjuïc i la Fundació Mies van der Rohe seran els nuclis d'aquesta nova xarxa, que espera convertir-se en un dels recintes museístics més importants d'Europa, a l'estil d'altres ja existents, com l'illa dels Museus a Berlín o el barri dels museus a Viena. Per als impulsors, aquest projecte constituirà "una oferta cultural de gran potencial i amb un elevat atractiu turístic".
14
ESPORTS
Vacances sobre roques Una vintena de nens segueixen les activitats dels tallers festius que organitza el Centre d'Escalada Climbat a La Foixarda
la marina // Abril 2013 els aniversaris (celebracions en grup, tant de nens com de pares), i de diversos tallers com els que van tenir lloc entre el 25 i el 28 de març passats. El signe evident de salut d'aquestes "mini colònies" és la bona participació que hi ha hagut de nou, una vintena de nens i nenes, dividits en dos grups, alguns dels quals repetien després d'una primera experiència en tallers d'hivern. Tot plegat en uns dies intensos, que comencen a les 8 del matí i s'allarguen fins les 5 de la tarda. Unes jornades que comprenen en primer lloc l'aprenentatge del propi esport, partint del nivell zero per adaptar tots els nouvinguts, sempre mitjançant jocs i alicients extraordinaris. D'altra banda, també en formen part activitats de participació com la dansa, la música, tallers específics de nusos o d'estampació de samarretes, hores d'esbarjo, àpats, o fins i tot una caminada fins al castell de Montjuïc amb explicacions culturals i històriques incloses. En Joan és qui coordina tots aquests casals, i qui lidera el grup de monitors del centre, vora una desena, amb titulacions i especialitzacions diverses segons els requeriments. Per a ell, Climbat és com una família, i les activitats, més enllà d'iniciar en una pràctica esportiva específica, tenen un marcat caràcter docent, i han de servir també per formar els nens i nenes en uns valors, els de la cooperació, la toleràn-
El campionat estatal de Paraescalada, (escalada per a persones amb alguna deficiència física o psíquica), se celebrarà el proper 28 d'abril, en una de les tres grans competicions que el centre ha d'acollir enguany JORDI GISPERT esulta estrany veure un nen obligat, o simplement concentrat a realitzar qualsevol activitat esportiva que no coneixia, amb una expressió satisfeta i realitzada. No seria comú observar un jove esportista, en edat primerenca, obsessionat única i exclusivament a millorar una tècnica d'una determinada pràctica sense buscar-hi altres plusos com la diversió, l'amistat o el descobriment. Un nen, en primer lloc, és una persona, i necessita experimentar i aprendre. I per aprendre, a vegades, no cal cap aula, ni cap llibre. N'hi ha prou amb jugar. És aquest un dels grans reptes de l'esport de formació i, gràcies a la feina de moltes persones, és també el punt número 1 de la filosofia Climbat. Per això serveixen els Casals que tres vegades l'any, Nadal, Setmana Santa i primers d'estiu, organitza aquest centre d'Escalada situat al Camí de La Foixarda, que avança ja cap als dos
R
anys de vida. És de fet una filial de les moltes seus que té el grup arreu de l'estat, i el company de viatge perfecte de l'altre centre existent a Barcelona, el que es va crear l'any 2005 al carrer Moianès, al barri de Sants. Paradoxalment les instal·lacions del complex de Montjuïc són de les més espaioses, i comprenen des de petits rocòdroms, dues sales plenes de vies d'escalda de diversos nivells, fins un pati d'esbarjo a l'aire lliure i una sala dedicada únicament i exclusiva a les festes i els àpats dels més petits. Des dels 5 anys de vida, els nens i les nenes que vulguin començar a conèixer el món de l'escalada, hi tenen el seu lloc. El centre viu de les quotes de soci, dels 12 euros + 5 de material que pot pagar qualsevol que vulgui gaudir durant tot un dia de les instal·lacions, de la publicitat de marques associades que hi col·laboren, de les vendes que pugui fer la seva petita botiga, però sobretot d'activitats conjuntes i organitzades com són
L’escalada (a dalt) és l’activitat principal del Centre d'Escalada Climbat, però els petits també aprenen i es diverteixen
cia, el coneixement personal o el respecte, que l'esport duu inherents al seu ADN. Més enllà d'això, La Foixarda disposa també de la seva pròpia escola d'escalada, i ofereix fins i tot entrenaments personals i adaptats per a aquells nens i nenes que vulguin preparar-se específicament per a la competició. La divulgació es fa a través de Fires, tan a nivell català com internacional, a través de la pàgina web, i també sobretot mitjançant la cerca de convenis que miren d'establir-se amb escoles perquè puguin fer sortides anuals o periòdiques per conèixer la feina que fa aquest grup jove d'una vintena de persones. I inevitablement es busca també la col·laboració amb la Federació, la seva, la FEEC, amb la participació en actes diversos i amb la promoció com a seu de campionats de nivell català o estatal. El primer de tots tindrà lloc el proper diumenge 28 d'abril: el 13è Campionat d'Espanya de Paraescalada.
COMUNICACIÓ
la marina // Abril 2013
15
Sants-Montjuïc Ràdio promou la formació de futurs professionals
D
DANI FERNÁNDEZ
ta és la seva primera experiència a una emissora de ràdio. "Jo ja havia participat com a conductor en el projecte Barrilabs -explica el Sergio-, però aquest és el primer cop que faig de tècnic". En Sergio va iniciar les seves pràctiques el juliol de l'any passat i el que més valora d'aquests mesos és tant l'aprenentatge adquirit com les noves amistats que ha guanyat. "L'ambient és molt bo, estic encantat", afirma. Per al Borja, que va començar les pràctiques al desSergio Massagué (a dalt) i Borja Sánchez (a embre, aquesta baix) als estudis de Sants-Montjuïc Ràdio també és la primera vegada a una emissora de ràdio. "Munto aprens molt més", explica. programes, faig de tècnic en Per Sants-Montjuïc Ràdio han directe, produeixo sintonies... El passat tècnics de so que ara trecert és que en ser una emissora ballen a emissores com RNEpetita et veus obligat a buscar-te Ràdio 4, Onda Cero, Cadena la vida per solucionar els proble- 100, La Xarxa o la Cadena Ser, mes que puguin sorgir. Així entre d'altres.
RAFEL VIDAL
REDACCIÓ es dels seus inicis com a Ràdio Zona Franca, fa ja 25 anys, Sants-Montjuïc Ràdio ha apostat fort per la formació de joves estudiants en l'àmbit periodístic i tècnic. De fet, la vessant formativa constitueix un dels principis fundacionals de l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). Tant a l'emissora, com a la publicació LA MARINA, l'AMCL ha comptat sempre amb joves col·laboradors que han trobat en aquests mitjans una primera experiència professional, indispensable per completar els seus estudis i incorporar-se posteriorment al mercat laboral. És en aquest sentit, que en la nova etapa encetada fa poc més d'un any, la nova junta directiva de l'entitat es va plantejar com a un dels principals objectius reforçar i ampliar la col·laboració amb els centres docents del territori que ofereixen formació en aquest àmbit. És el cas, per exemple, de l'INS La Mercè, del barri de la Marina. Dos dels seus estudiants, el Sergio i el Borja, fan actualment les seves pràctiques a SantsMontjuïc Ràdio. Amb 21 i 23 anys respectivament, tots dos estan a segon curs del Cicle Formatiu Superior de So i aques-
'No Som Sants' nou espai a la 102.5 FM REDACCIÓ es d'aquest mes d'abril, els oients de SantsMontjuïc Ràdio amb ganes de divertir-se tenen una cita amb No Som Sants, nou magazín d'entreteniment que s'emet tots els dimecres al vespre, de les 20 a les 21h. "Amb el nom del programa -expliquenfem un giny constant al Districte on s'emet l'espai, alhora que manifestem que ningú no és perfecte, que som una mica esbojarrats, que no som políticament correctes i que no som Sants, som Sants-Montjuïc". La Lara, la Sílvia, el Jordi, el David, la Cristina i el Juan són els sis joves que formen l'equip d'aquest magazín que s'estructura al voltant de diverses seccions (actualitat, cultura, curiositats, cinema i TV, esports i música). El tret de sortida, però, el dóna una tertúlia sobre el tema d'actualitat proposat on tots hi fiquen cullerada, i el punt final,
D
una radionovel·la ("L'Espiral") que també fa ginys a l'actualitat. L'objectiu del programa, afirmen, no és altre que transmetre bon rotllo i bon humor: "No Som Sants pretén ser un espai jove, crític, proper i entretingut entrelligat amb una tertúlia constant, des del minut u. En definitiva, una finestra a l'exterior on tothom hi tingui veu". Per aconseguir-ho, el programa té una presència destacada a les xarxes socials, amb blog propi i perfils a Facebook i Twitter.
No Som Sants Gènere: Magazín Emissió: Dimecres de 20 a 21 h Contacte: A través del Facebook, bloc i Twitter www.facebook.com/nosomsants nosomsants.blogspot.com.es @nosomsants
,
25 anys de comunicacio, en imatges
'
Estand de l'AMCL a la Mostra d'Associacions de les Festes de la Merce de 2001.
Entrevista a Josep Antoni Duran i Lleida . als estudis de Sants-Montjuic ràdio l'any 2000.
16
LA CONTRA
la marina // Abril 2013
Entrevista a: JERÓNIMO VAQUERO. Gerent de la cocteleria Boadas
"Alguns clients diuen que sóc el seu barman de capçalera" MARTÍ MOLINA
MARTÍ MOLINA a 42 anys que Jerónimo Vaquero va començar a treballar a la cocteleria Boadas. Primer, com a simple aprenent, i avui com a gerent del local. Una responsabilitat que no l’aparta de la barra, on cada nit continua servint desenes de còctels de manera incansable.
F
Què es necessita per ser barman? Sobretot, t'ha d'agradar molt la teva feina. Un barman ha de saber escoltar, preparar les copes amb tanta estima com sigui possible. Ha de saber ser educat, amable, tenir paciència... Alguns clients diuen que sóc el seu barman de capçalera. I això sempre m'ha fet molta gràcia. Cada dia, i durant 42 anys... Vaig tenir la sort que la meva feina també va ser la meva vocació. I això és una cosa que ajuda a portar-ho millor. Sobretot amb aquests horaris. Treballar els festius, de nit... Sempre dic que, si a més de tenir feina, t'agrada, t'ha tocat la loteria. Tot i que en servir begudes amb alcohol, també deu haver viscut situacions no massa agradables... I tant, però és part de la feina, i has de saber tenir prou mà esquerra per fer entendre als clients, sense que s'enfadin, que és millor que no prenguin res més. No és senzill, perquè són situacions violentes. En alguns casos has de fer veure que no els veus, per si se'n cansen i marxen. En d'altres, dir-los que fan mala cara i que potser el millor és anar a casa a descansar una estona. O com a últim recurs, servir-los però amb molt poc alcohol. Ja et dic, cada cas és diferent. Què ha canviat en aquests 42 anys? Sobretot l'ambient. Almenys al Boadas. Abans hi havia una clientela més distingida. Era gent important, famosa. Ara hi ha molt més jovent, cosa que antigament no era tan freqüent. Em sembla bé que sigui així. I pel què fa als còctels? Tenim creacions noves cada dia. Hi ha productes nous i molta competència. La qual cosa, també és bona. Nosaltres hem d'estar sempre a l'última, perquè sovint ens venen clients i ens demanen coses diferents, que potser li han preparat a altres locals o que ha vist en algun lloc. De totes maneres, no menyspreem la cocteleria moderna, però ens agrada vetllar perquè no es perdi la clàssica.
Jerónimo Vaquero, a la barra del Boadas. El local s’han sabut adaptar als temps moderns sense perdre l’essència del 1933 Vol dir que està en risc? Vull dir que hi ha un cert risc d'acabar servint únicament combinats com poden ser els gintònics o cubalibres, o licors sols com pot ser el whisky... I que el Boadas sigui únicament un bar de copes. Per això aposto per recuperar receptes de tota la vida. Potser, amb els anys, també han canviat els gustos dels clients. En part, sí. Abans es prenien combinats més aviat dolços i els tragos acostumaven a ser curts. Ara estan molt de moda els combinats més llargs, sobretot per al jovent, que prefereix una beguda amb més quantitat de líquid i que es pugui prendre com si fos un refresc. També és veritat que hi ha molt de màrqueting al darrera, i les empreses han sabut fer-ne molt bona publicitat. Quantes receptes sap fer? Doncs sincerament, no ho sé. Recordo que quan vaig entrar al Boadas, hi havia una llibreta on les apuntàvem. I un dia em vaig entretenir a comptar-les. N'hi havia 800! També és veritat que en alguns casos hi ha
Només tenia 14 anys quan va posar-se darrera la barra de la cocteleria Boadas. I ja no se n'ha mogut. Fa 42 anys que serveix còctels a l'històric local del carrer Tallers, a tocar de la Rambla. Un espai petit, fosc, forrat de fusta i adornat amb quadres i caricatures dels mateixos clients. Potser per això, un dels llocs amb més encant de la ciutat, que va néixer el 1933 inspirat en la Bodeguita del Medio de Cuba. Aquest any celebrarà el 80è aniversari, a mig camí entre clients de tota la vida, famosos i turistes que no es deixen perdre una d'aquelles recomanacions que mai no fallen a la guia de viatge.
famílies de còctels, i que quan tens la base per fer-ne un, només de canviar el licor base ja tens els altres. Per exemple... Hi ha la família dels sour, que és un licor base (ginebra, whisky...) amb sucre i llimona. Després hi ha el fizz, que és el mateix però amb una mica de soda. Els coolers tenen gel al vas on se serveix i més quantitat de soda. O també pots canviar la soda i ficar-hi ginger ale. Les combinacions són infinites! Tantes, que sempre dic que hi ha un còctel per a cada hora. Doncs som-hi! Podem sortir a passejar a mig matí i prendre un Kir Royal (cava i licor de grosella). Abans de dinar, o bé un Dry Martini (ginebra i vermut sec) o un Americà (vermut i Campari), que no és tan fort. Després de dinar, potser un Whisky Sour que és més aviat sec. I a mitja tarda un Gin Cooler si tinc set. I ja al vespre, una bona copa, potser un brandi o un calvados, tot i que aquestes copes cada cop se serveixen menys.