FEBRER13 ANY XIX
núm.
213
la marina facebook.com/diarilamarina
Menys delictes, ¿més seguretat? Paradoxalment, tot i que els cossos policials han registrat un descens d’un 10% de fets delictius als barris de la Marina, els veïns no se senten més segurs DISMINUCIÓ DELS DELICTES DURANT EL 2012
ACTUALITAT La Llei de Barris, pendent de l’aprovació dels pressupostos Tot i que s'havia fixat el mes d'agost com a data d'inici de les actuacions previstes per la Llei de Barris de Can Clos, la Vinya i el Plus Ultra, el bloqueig dels pressupostos municipals, pendents encara d'aprovació, podria condicionar el calendari. Tot i així, el regidor del Districte, Jordi Martí, assegura que els projectes s'estan aprovant perquè quan "arribin els diners", es puguin licitar i adjudicar. Pàg. 7
CULTURA Fotoreportatge: la Marina és Carnaval FONT: MMEE GRÀFIC: M. MOLINA
l deteriorament del civisme i la convivència podria explicar el perquè els veïns i veïnes dels barris de la Marina no se senten més segurs. Aquesta almenys és la hipòtesi amb què treballen els cossos policials, que al llarg de 2012 han registrat
E
un descens de l'11% dels fets delictius a la Marina de Port, d'un 8% a la Marina del Prat Vermell i d'un 5% al conjunt del Districte. Així ho explica el que des de fa tres mesos és el responsable dels Mossos d'Esquadra a Sants-Montjuïc, l'intendent Ramon Josep
Tomàs. Superats els primers 100 dies al càrrec, Tomàs ens explica les seves prioritats: incrementar la visibilitat i proximitat de la policia al ciutadà, i continuar treballant "colze a colze" amb el Districte, la Guàrdia Urbana i el teixit social del territori. Pàg. 3
Més fotografies a la pàg. 11
2 Edita:
MIRADES
la marina // Febrer 2013
Editorial
mirada crítica DANI FERNÁNDEZ
associació mitjans comunicació local
Coordinació General Juan Antonio Reyes Cap de redacció Sònia Maza
Redacció i fotografia Eva Albiol, Dani Fernández, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Martí Molina, Natàlia Morales, Tomás Morgenstern, Sara Torremocha, Rafel Vidal i Iris Vieiros Col·laboradors Ramon Anglés, Felipe Ayala, Juan Bibián, Lola Castro, Agustín Forteza, Mireia Gargallo, Oriol Granados, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles "Macondo", Anna Mir, Carlos Reyes, Míryam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Albert Soler i M. Jesús Valderas Publicitat Ernest Millet (699 27 18 25) (AMCL 93 296 50 07) Impressió GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:
la Zona Franca tenim un dels pols de riquesa més importants del país, poques ciutats al món tenen el que tenim nosaltres. La sortida de la crisi la té Barcelona i la seva àrea metropolitana". L'alcalde Xavier Trias pronunciava aquestes paraules fa només uns dies, en el decurs de l'acte d'inauguració de la nova central de fred i calor ubicada al Parc Logístic (en parlem a la pàg. 8). Sovint, quan des d'aquest mitjà de comunicació entrevistem els representants polítics i els demanem que expressin els seus desitjos per als barris de la Marina, tots (i aquí no hi ha distinció entre dreta i esquerra) coincideixen en el mateix: feina per als seus veïns i veïnes. I és que la taxa d'atur al territori supera la mitjana de la ciutat. Segons dades de la recent creada Assemblea d'Aturats dels nostres barris (més informació a la pàg. 10), són més de 5000 les persones que pateixen el drama de l'atur a la Marina. També estan d'acord els polítics (i aquí tampoc no influeixen les diferents ideologies) en assenyalar la posició estratègica dels nostres barris pel que fa a la seva proximitat a importants motors de creixement econòmic: el Parc Logístic, la Fira, el Port... D'acord a la Diagnosi estratègica al Polígon Industrial de la Marina (duta a terme en el marc del projecte "Treball als barris"), fins a 188 activitats econòmiques es desenvolupen a prop nostre, amb una presència destacada d'empreses molt grans, que donen feina a més de 250 treballadors. ¿Per què, doncs, aquest "pols de riquesa" al que es referia el nostre alcalde (i al que es refereixen sovint representants polítics de tots els colors) no repercuteix en una millora de les taxes d'ocupació als nostres barris? No tenim la resposta (si la tinguéssim no estaríem fent aquest editorial), però es evident que alguna cosa està fallant. Que cal potenciar les polítiques de formació i promoció de l'ocupació ho sabem tots. S'estan desenvolupant programes de dinamització econòmica i inserció laboral a la Marina (ens en referíem abans a un de molt interessant, el projecte "Treball als barris") i recentment rebíem la bona notícia de l'impuls d'un pla de xoc per lluitar contra l'atur juvenil a la ciutat (el Consell de la Joventut de Barcelona ens en dóna més detalls a la pàg. 5). Seria injust no reconèixer el valor d'aquestes iniciatives. Però costa visualitzar-ne els resultats. No serà fàcil ni ràpid, també ho sabem. Però la destrucció d'ocupació no s'atura i el risc d'exclusió social per a molts ja no és només un risc.
"A
la marina Tel. 93.296.50.07 redaccio@amcl.cat facebook.com/diarilamarina C.C. La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona
Maquetació i edició Martí Molina
Riquesa ‘versus’ atur
Aquest és el solar del carrer Energia on s'hauria de trobar el poliesportiu del barri. Després d'anys i anys de reivindicacions i promeses incomplertes, encara no sabem quan serà una realitat. Els veïns de la Marina comencem a estar farts d'haver d'esperar per tot.
Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic: redaccio@amcl.cat o per correu a: c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona
TEMA DEL MES
la marina // Febrer 2013
3 RAFEL VIDAL
ENTREVISTA A: Ramon Josep Tomàs Cap dels Mossos d'Esquadra al Districte
“Si atenem a les dades, no ens hem de preocupar per la seguretat” SÒNIA MAZA a fa tres mesos que és al càrrec. Com l'han rebut els veïns i veïnes de Sants-Montjuïc? Molt bé, n'estic molt content. Sorprès també que la gent estigui tan preocupada per la seguretat i sigui tan activa. Ens ajuden molt. Fins i tot ens hem trobat amb associacions i entitats que són referència en qüestions de seguretat. És un territori molt extens i molt divers. El repte és apassionant.
J
Assegura que la gent està preocupada per la seguretat. ¿Respon aquesta preocupació a la realitat o és una sensació subjectiva? Si atenem a les dades no ens hem de preocupar. Mirant les del 2012, per exemple, observem que la delinqüència està baixant. A la Marina de Port ens trobem amb un descens de l'11% del total de delictes, i a la Marina del Prat Vermell, gairebé d’un 8%. Al conjunt del Districte la baixada és del 5%. Ara bé, ¿això repercuteix en un sentiment de més seguretat? A mi els veïns em diuen que no. Per què? La hipòtesi de treball que tenim és que el que més s'està deteriorant és el civisme i la convivència. Hi ha molts factors que ens generen inseguretat subjectiva. Per exemple, la gent del carret, i no vull criminalitzar ningú, perquè en la majoria de casos es tracta d'indigents que no tenen altra possibilitat que malviure al carrer, però és cert que això genera inseguretat. Molèsties, sorolls... Tot això influeix. De fet a la Marina els veïns es queixen des de fa mesos de la presència a carrers i places de ciutadans d'origen romanès. ¿Com actuen els Mossos d'Esquadra en aquest tipus de casos? Quan detectem un abús de l'ús de l'espai públic el que fem és explicar que no ho poden fer. Estem en contacte amb els serveis socials i la Guàrdia Urbana, que es
“ “ “
MENYS DELICTES A la Marina de Port hi ha un descens de l'11%, i a Marina del Prat Vermell, d’un 8%”
INSEGURETAT S'està deteriorant el civisme i la convivència. Hi ha molts factors que ens en generen” ROBATORIS Tenim (el detingut) molt vigilat. Confiem que en poc temps sigui jutjat i acabi a la presó"
fan càrrec d'aquestes persones en cas que ho necessitin. També ens hem trobat amb assentaments on passen les nits, llavors els traiem d'allà. Però no ens enganyem, el que fem llavors és traslladar el problema a una altra banda. És un tema social molt complicat i que té veure amb la crisi econòmica En les darreres setmanes els barris de la Marina han registrat una onada de robatoris a botigues i equipaments. Ja s'ha detingut al presumpte culpable. ¿Com va anar el dispositiu? Va ser el 30 de gener, després d'un dispositiu especial conjunt amb la Guàrdia Urbana. El detingut respon al nom de Jesús A.O. De 26 anys i nacionalitat espanyola, és veí de la Marina i creiem que pot ser l'autor de més de 30 robatoris amb força, on, a banda de diners -si en trobava- i aparells electrònics -que després venia a la porta de casa seva- , es dedicava a fer destrosses gratuïtament i sense motiu. Quan ens adonem que això està passant, i aquí hem d'agrair la col·laboració ciutadana que ha estat molt activa, es munta un dispositiu nocturn i el
L’intendent Ramon Josep Tomàs, durant l’entrevista a Sants-Montjuïc Ràdio
El perfil "Un policia vocacional", així és com es defineix a si mateix l'intendent Ramon Josep Tomàs (Barcelona, 1963). El que des de fa tres mesos és el màxim responsable dels Mossos d'Esquadra a Sants-Montjuïc, té una trajectòria de més de vint anys a la policia de la Generalitat. El seu primer servei el va dur a terme ben a prop dels barris de la Marina, a la muntanya de Montjuïc, durant els Jocs Olímpics de 1992. Un cop superats els 100 primers dies al nostre Districte i d'haver pres contacte amb bona part del teixit social dels diferents barris, Tomàs ja té clares les seves prioritats: potenciar la policia de proximitat i seguir treballant en coordinació amb el Districte, la Guàrdia Urbana i les entitats del territori. detenim després d'assaltar una escola bressol. Llavors passa a disposició judicial i el jutge decideix deixar-lo en llibertat. Però per tranquil·litzar els veïns hem de dir que el tenim molt vigilat. Tot i així els veïns es queixen d'aquesta impunitat... Per dir-ho fàcilment les lleis són així. Estem parlant de robatoris amb força, on hi ha danys, però no hi ha intimidació a cap persona, ni violència, ni agressivitat. Confiem que en poc temps sigui jutjat i, com que té moltes causes pendents,
acabi tancat a la presó durant una bona temporada. Quines són les seves prioritats com a responsable dels Mossos a SantsMontjuïc? Com deia els números delinqüencials són molt bons, però crec que podem millorar sempre que ens fem més propers al ciutadà. Fer més patrulles a peu, tenir més visibilitat. A més, seguim treballant colze a colze amb la Guàrdia Urbana i el Districte, així com amb el teixit associatiu, a través de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat.
OPINIÓ Roger Bernat / Marta Carrera Luis Capacete / Nieves Simal
Horta-Guinardó
@
En defensa de la Sanitat Pública Sostenim que la nostra política sanitària es direccionada cap el model francès i que això generarà més deute econòmic i social i més desigualtat. A França el percentatge de població pagant una assegurança privada, al temps que té cobertura pública, es d'un 60%. A Catalunya era d'un 25% al 2010 i la mitjana espanyola encara menor. La silenciosa contrareforma sanitària catalana i espanyola, com a França, fan legal i freqüent la gestió privada. Juntament amb la retallada de recursos humans i materials en els centres públics propis, forçarà més crisi social a Catalunya i a Espanya de la qual és previsible un major deteriorament dels indicadors de salut. ¿No hauria de ser motiu de debat polític, intens i públic si el model "afrancesat" català (LOSC 1990) i espanyol (RD 15/1997 i RD 16/2012) representa un increment indesitjable de l'endeutament públic i privat sense contrapartida en els indicadors de salut? ¿Aquest deute global que s'està generant és sostenible per a un percentatge creixent de població de baixos recursos econòmics i educatius? ¿Com es justifica aquesta retallada al dret a l'equitat en la promoció de la salut, la prevenció i l'atenció a la malaltia? ¿L'actual model públic/privat que pressiona als professionals sanitaris, no deteriorarà la necessària confiança entre pacient i professional? És urgent revertir les lleis, reglaments i altres toleràncies legals privatitzadores de la gestió. Més quan estem veient que fan legal i freqüent el conflicte d'interessos i la corrupció política que encara empobreixen més moralment. Cal substituir el copagament de medicaments i d'altres atencions sanitàries per una política que desautoritzi el finançament públic de medicaments inútils, proves diagnòstiques de dubtosa eficiència i la sobreinstrumentalització terapèutica.
José Montes
La Marina
@
Okupas en el barrio, una vez más Desde hace unas semanas en un inmueble de la calle Mare de Déu de Port 80-82 se han instalado unos okupas sin respetar la propiedad privada ni tener en cuenta las molestias para los vecinos. La vivienda estaba vacía y tapiada, pero eso no ha sido obstáculo para apropiarse de la misma. Decir que a escasos 20 metros está la Escola Bressol Municipal Collserola, con el trasiego de menores y familias que tienen que soportar esta circunstancia. Una vez más nuestro barrio es asaltado y maltratado.
la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.
cartes@lamarinadigital.org
4
la marina // Febrer 2013
Sobre el acceso a discapacitados de la calle Minería n relación a la información publicada en LA MARINA número 212 de enero del 2013 sobre el cierre de la rampa para discapacitados en el acceso de la calle Minería 17, queremos expresar nuestra opinión sobre lo que creemos que ha sido una grave falta de información y de actuación por parte de la Asociación de Comerciantes La Marina. En la noticia se aseguraba que el paso de acceso para discapacitados había sido cerrado. Pues bien, la foto adjunta muestra la rampa homologada que tiene todo los permisos que la ley reclama. La foto que se publicó en el número anterior fue tomada justo al lado de la foto real. Así pues, consideramos que lo más grave es la visión falsa que se ha dado con la fotografía tomada por dicha Asociación. La presidenta y junta de obra de la calle Minería 17
E
Maria Rosa Galofré
La Marina
@
Testimoni d'una treballadora familiar El passat mes d'octubre es van complir 25 anys des que vaig arribar al Centre de Serveis Socials de la Zona Franca com a primera treballadora titular del servei a domicili. Haig de dir que anteriorment s'havien fet serveis puntuals d'acord amb els criteris administratius socials de l'època. Per aquest motiu vull expressar personalment mitjançant aquesta carta l'experiència rebuda en el dia a dia i els coneixements adquirits sobre la situació dels barris de la Marina. En tinc un bon record de les persones que vaig atendre i conèixer fins al març de 2007. De tot el col·lectiu he aprés molt més del que em pensava, i és que el meu treball anterior era el d'administrativa i per motius d'atur vaig decidir fer un canvi laboral ja que, en el fons, desitjava dedicar-me al Treball Social. He treballat en altres administracions, però quedo agraïda d'haver-me quedat a la Marina, lloc que no canviaria mai. I és que tot i néixer a Sants, hi visc des de 1997. Des de la meva jubilació he procurat tenir contacte amb les persones del barri i a més faig algunes activitats al casal i al centre parroquial a fi de guanyar una millor qualitat de vida.
La gent opina: Què penseu del trasllat de les cistelles de bàsquet dels Jardins de la Mediterrània als de Can Farrero? REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ / RAFEL VIDAL
Marc Berruezo
“Está muy bien. Ya era hora que hicieran algo para la gente joven en una explanada que estaba muy desaprovechada, donde muchos niños del barrio podrían estar jugando a fútbol o básquet.”
“Lo encuentro bien porque es verdad que algunos vecinos no podían descansar por las noches, pero también es verdad que por la tarde los chicos tenían aquí un aliciente, un lugar donde divertirse.” Ángeles Colomo
Silvia Sánchez
“A mi ya me parecía bien donde estaban porque por la tarde los chavales tenían algo que hacer. También entiendo que los vecinos se quejaran porque a ciertas horas hacían mucho ruido y la gente quiere descansar.”
“Me parece muy bien porque además las van a poner de manera que puedan jugar a básquet sin molestar al resto de personas que también jugamos en estos jardines.”
Pedro Pérez
OPINIÓ
la marina // Febrer 2013
5
El Pla de Xoc contra l'atur juvenil: La columna grega millor tard que mai "H E
la marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors
MIRYAM REYES COLUMNISTA
l maig de 2012, en ple procés participatiu del Pla d'Actuació Municipal 20122015 (PAM), des del Consell de la Joventut de Barcelona ja vàrem reclamar la necessitat d'un acord per l'emancipació juvenil, que inclogués un paquet de mesures urgents específicament orientades a l'atur desorbitat que patim actualment. En els darrers mesos també hem difós les 249 propostes de les associacions juvenils per a la ciutat que volem com a aportació principal per a l'elaboració del nou Pla Jove 2013-2015, entre les que destaquen les que es refereixen a l'àmbit de l'emancipació, que històricament hem interpretat des del moviment associatiu juvenil com un concepte ampli i polisèmic, no estrictament restringit al canvi de domicili o a l'obtenció d'una feina, sinó com un procés dinàmic i multifactorial a través del qual una persona esdevé plenament autònoma en els aspectes centrals de la seva existència, i pot exercir de forma satisfactòria els seus drets de ciutadania. Uns drets que actualment es veuen limitats per a una gran majoria d'individus menors de 35 anys, sense opció d'accedir a una feina estable i dignament retribuïda, d'optar a un habitatge en condicions o de participar de forma activa i vinculant en la vida social i política.
De fet, la lluita per l'emancipació juvenil és una de les línies de treball prioritàries per al CJB, que provem d'eixamplar i enfortir al voltant de la campanya No Claudiquis! Troba la clau per emanciparte (www.noclaudiquis.cat) i diverses iniciatives conjuntes amb les entitats juvenils, altres organitzacions socials o les administracions. Per aquests motius, varem rebre positivament les diverses propostes presentades pels grups municipals d'ICV-EUiA, Unitat x Barcelona i el PSC que avançaven en aquesta direcció, i que varen culminar amb la celebració d'un Ple Extraordinari per aprovar un
La Crònica airebé és difícil respirar. Alguna força incontrolada t'oprimeix per dins i no deixa que l'aire arribi als pulmons. És la reacció canònica a l'emotiva Els Miserables, pel·lícula basada en un musical que ha adaptat el llibre del mateix títol escrit per Victor Hugo i és difícil deixar de patir. Jean Valjean, Fantine o Cosette, ubicats a l'Olimp dels personatges de ficció, en el grup dels "més desgraciats impossible", tornen a revelar-nos les condicions de misèria de la França del XIX, sempre entre revolucions, que no aconsegueix lliurar-se de la injustícia que la governa. Tot l'argument és la fugida cap endavant dels perdedors, la desgràcia dels quals han nascut fora de la minoria privilegiada. És igual el seu comportament, el seu esforç, la seva lluita. No hi ha possibilitat per al més mínim indici de dignitat. I quan finalment sorgeix l'esperança, ja no queden forces, ni ganes, per alegrar-se per la minoria dels que s'han pogut salvar. I és aquí quan la fantasia decimonònica es fon amb la realitat i apareix als nostres dies: l'augment de la taxa de suïcidis, els nens a les escoles que tornen a passar gana, o el 26% de la població activa a l'atur i sense esperances que el Bundesbank tingui una miqueta de pietat. L'eterna lluita de classes, que es diu.
ALBERT CLARET Secretari d'Emancipació del CJB
El jardí
ANA T. HERRERA CRONISTA
G
Pla de Xoc que recull propostes concretes d'aplicació immediata per tal de redreçar la situació tan aviat com sigui possible. Estem convençuts del paper central que les polítiques de joventut han de gaudir en el moment actual i que les actuacions a mitjà termini del Pla Jove poden complementar-se amb un paquet de mesures urgents que aturin la sagnia. Es tracta de tallar en sec la febrada per tal de poder començar un tractament i una recuperació que es preveuen llargs i amb resultats tardans, perquè la malaltia està molt arrelada al cos social. L'atur juvenil ha jugat un paper estructural en el model de creixement econòmic del país durant quatre dècades i no podrem eradicar-lo d'avui per a demà, ni fer-ho des d'una actuació restringida a l'àmbit local. Per aquests motius, és més urgent que mai implementar solucions recolzades en una clara voluntat política de superar aquesta xacra. Sense la col·laboració de tots els agents implicats i un paper de lideratge de l'Ajuntament de Barcelona, difícilment podrem evitar que les conseqüències de la crisi afectin de forma irreversible tota una generació que, a més de perduda, haurà estat abandonada.
XAVIER SANZ PERIODISTA ls períodes de crisi ens enfronten a situacions dures però també ens ofereixen oportunitats. La frenada del consum familiar està reinventant els hàbits i pràctiques en aquesta qüestió i esdevenen un factor d'oportunitat per a molts. Les grans superfícies han reaccionat amb estratègies per captar els consumidors pel factor preu, però malgrat aquestes iniciatives sembla que el comerç de proximitat viu un moment interesant. No són pocs els ciutadans que estan posant en valor la proximitat d'aquest comerç, l'estalvi en terme de costos que suposa -molta gent assegura que sempre gasta més a les grans superfícies- i el tracte a mida que reben en la petita botiga. Barcelona havia esta paradigma del petit comerç, després va esdevenir un focus de resistència dels botiguers contra les grans estructures comercials i finalment havia cedit el lideratge davant la pressió del macrocomerç. Doncs la crisi està girant la truita i oferint factors de noves oportunitats als botiguers. No les deixem escapar! El petit comerç és vertebrador de barris, estímul de la microeconoma i, en definitiva, de la nostra qualitat de vida.
E
ola! Sóc analista política a les tertúlies de ràdio i televisió, i escric columnes d'opinió a publicacions locals i a blocs. També redacto esqueles, cartes de presentació, discursos, agraïments…". Així es va presentar en encaixar-me la mà. No vaig poder reprimir un gest de sorpresa i curiositat. M'havien parlat d'ella com d'una dona segura de sí mateixa, atractiva, motivadora i seductora. Algú carismàtic que podia comunicar-se amb altres persones mantenint l'interès i despertant l'atenció tant pel contingut com per les formes. L’amfitriona perfecta per a qualsevol vetllada. Ella estava davant meu amb un vestit gris elegant i un somriure perfecte. Sí sí, amb un aire de comercial d'alt standing, a punt d'iniciar un viatge a un país desconegut. I sense més (ara és quan a les pel·lis una música de fons desperta un sentiment de complicitat amb els personatges) ella va seure al meu costat. Es va posar còmoda i va dir: "Fa mesos que estic apuntada a una agència de ‘troba la teva mitja taronja’ online i mai fins a aquest dijous se m'havia disparat l'alarma vermella de ‘sol·liciten invitació per a xat’”. Va respirar profundament i va començar a cantar Resistiré. La sala d'espera de l'INEM va esclatar en aplaudiments. A les persones que pensen el que s'ha de pensar però ni tan sols s'han parat a pensar el que estan pensant.
L’acomodador JUAN BIBIAN CINEASTA urant unes dues hores i mitja Spielberg ens fica al segle XIX, en el moment en què el president Abraham Lincoln va decidir posar en marxa la tretzena esmena, buscant els vots de la resta de polítics amb la finalitat d'abolir l'esclavitud de la població de color. De fons, una guerra civil que acabaria, en teoria, abans d'acceptar aquesta esmena. Les pel·lícules històriques, d'entrada, són d'escàs interès per a mi. Per saber d'història hi ha llibres meravellosos (diu sempre un vell amic), però el mateix em passa amb el cinema basat només en els diàlegs o teatralitzat, però m'agraden Mankiewicz o Woddy Allen, per citar dos exemples d'aquest tipus de cinema. Amb això vull dir que m'interessa el cinema molt més que el gènere en què s'inscrigui. Lincoln n'és un clar exemple. En aquesta pel·lícula, Spielberg amb una sobrietat desconeguda ens explica un dels moments fonamentals de la història dels Estats Units. Austeritat molt necessària i encertada en la fotografia de Janus Kaminski, apoteosi en la música d'un John Williams en estat de gràcia. Spielberg reuneix els seus habituals, com Michael Kahn, el muntador, fonamental aquest últim en la narrativa d'aquest film. Hi ha moments al final de la pel·lícula que són d'una gran creativitat i molt inusuals en un cineasta titllat d'excessivament sentimental. Abans, però, cal reconèixer l'extraordinària interpretació de Day Lewis, per sempre Lincoln, i de la resta d'un extens repartiment. Potser no estem davant d'una obra mestra, segur. Però sí, davant d'una gran pel·lícula de Spielberg. No m'agraden molt les lliçons d'història, però sí les de cinema i aquesta ho és.
D
6
SALUT
L'autocontrol a la diabetis MJ VALDERAS / GEMMA ROIG CAP Carles Ribas autocontrol de la glicèmia (del sucre) és la mesura de la glucosa feta amb un aparell (reflectòmetre) en el domicili o a qualsevol lloc d'una forma fàcil i segura. Està indicat a les persones que són diagnosticades de diabetis en determinades circumstàncies. La indicació de com i quan s'ha d'efectuar aquesta mesura la fa l'equip de salut responsable (metge i/o infermera). El material (aparell, tires, etc.) també és l'equip de salut el que indica com es pot adquirir. L'objectiu de l'autocontrol de la glicèmia és promoure la responsabilitat i l'autonomia del pacient i involucrar-lo en el tractament i control de la seva malaltia. L'autocontrol no es limita només a la pràctica d'autoanàlisis domiciliaris, aporta també informació al professional per poder prendre decisions terapèutiques. És important dir que no sempre que hi ha un diagnòstic de diabetis està indicat fer autocontrols de la glicèmia. Generalment, a les persones que tenen diabetis del tipus 2 i que el seu tractament es basa en realitzar la dieta diabètica i exercici, no els hi cal fer autocontrols. També hi ha fàrmacs que s'utilitzen per al tractament de la diabetis que no requereixen d'autocontrols. Són fàrmacs que no provoquen hipoglicèmies (baixades de sucre). En aquests dos casos és suficient (si no hi ha cap complicació) fer-se les analítiques pautades pel metge. En general i en tots els casos i tractaments és molt important que es realitzin les analítiques quan el metge així ho indiqui. A vegades és cada sis mesos, d'altres cada any o cada cop que estigui indicat. Normalment a les analítiques que es demanen als diabètics es valoren, entre altres, dos paràmetres: la glucosa i l'hemoglobina glicosilada A1c. Aquest últim és un paràmetre que ens deixa veure la mitjana de la glicèmia que s'ha tingut al llarg dels últims tres mesos. En el cas d'estar indicat l'autocontrol, aquest també depèn de cada persona. Hi ha casos en els que només es necessiten dos o tres autocontrols a la setmana i d'altres que han de fer autocontrols cada dia. Aquesta indicació depèn del tractament
la marina // Febrer 2013 CONSELLS PER A UNA VIDA MÉS SANA
La dieta equilibrada
L'
n nutrició, per poder mantenir un bon estat de salut, hem de saber equilibrar la ingesta en proporcions dels nutrients bàsics i necessaris pel bon funcionament del nostre organisme. A nivell metabòlic, els requeriments energètics a nivell de macronutrients per mantenir tots els nostres òrgans i sistemes en un adequat funcionament, són els següents: els hidrats de carboni han de formar part del 50-55 % de les kilocalories que ingerim a nivell diari; les proteïnes han de ser de l’ordre del 10-15 % (per fer el seu càlcul el valor estipulat és de l'ordre de 0.8 g per quilo de pes al dia en una persona sedentària, i de 1.2 a 1.8 g per quilo de pes al dia en un esportista, diferenciant els esports de força -on els requeriments estaran al costat mes alt-, dels esports de resistència -on aquests requeriments estaran al cantó baix-). Per últim, els greixos, han de formar part del 30-35% de les kilocalories ingerides al dia. Diferenciant els saturats (7%), mono insaturats (20%) i poliinsaturats (3 a 8%). Si som capaços d'ajustar aquests percentatges en la nostra dieta, tindrem salut ja que ajustarem els nutrients que el metabolisme ens demanda i evitarem estats patològics derivats d'una desproporció dels mateixos.
E
(fàrmacs, insulina) i també de si es donen circumstàncies especials (dies de malalties, determinades medicacions com corticoides, etc) que requereixen d'un control més acurat del sucre (glicèmia) per vigilar que la diabetis no es descompensi. És important que la persona que tingui indicat fer-se autocontrols de glicèmia entengui el significat dels valors que surten a l'aparell i també que enregistri
Recomanacions bàsiques: Preparaeu tot el material: aparell, tires, llancetes Renteu-vos sempre les mans amb aigua i sabó No utilitzeu alcohol per netejar dits ni agulles Canviar les llancetes del bolígraf Les llancetes són d'ús personal, mai no s'han de compartir
aquests valors a la llibreta d'autocontrol, per poder així aportar-los a les visites de seguiment. També és important anotar observacions de fets que passen puntualment: si un dia es fan coses no habituals com viatges, exercici no habitual, malalties o malestar que cursa amb febre o vòmits, tractaments amb determinats fàrmacs, etc.Tot és important a l'hora de valorar el control de la malaltia per evitar complicacions, tant agudes com cròniques. Les persones que es fan autocontrols de glicèmia tenen l'oportunitat de saber quan hi ha xifres que indiquen hipoglucèmies: el sucre està molt baix i s'han de menjar hidrats de carboni d'absorció ràpida (suc de fruita, sucre o llet).També, si les xifres de glicèmia estan molt altes ens poden indicar que hi ha alguna cosa que està interferint en el bon control de la malaltia. Sempre que es tinguin dubtes i preguntes és convenient comentar-les amb el metge o infermera per resoldre-les.
MARC GISPERT GIRON Fisioterapeuta i estudiant de nutrició
ACTUALITAT
la marina // Febrer 2013
7
L'aprovació dels pressupostos municipals de 2013 condiciona l'inici dels projectes programats per a aquest any
Es reuneix el segon comitè d'avaluació de la Llei de Barris de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra RAFEL VIDAL
SÒNIA MAZA epresentants de la Generalitat, l'Ajuntament i de les entitats veïnals del territori es reunien el passat 6 de febrer a la seu del Districte per avaluar i fer seguiment de la Llei de Barris de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra. La trobada va servir per fer un repàs de les actuacions urbanístiques ja realitzades, així com dels programes de dinamització social i promoció econòmica que ja estan en marxa. En aquest sentit, el regidor de SantsMontjuïc, Jordi Martí, va destacar el paper que entitats i veïns han jugat en el desenvolupament de tots els projectes, valoració que va compartir el delegat del departament de Presidència de la Generalitat, Salvador Jorba. Ara bé, el regidor va voler advertir els veïns que la data d'inici de les actuacions previstes per a enguany està condicionada a l'aprovació dels pressupostos municipals, encara pendent per manca d'acord amb l'oposició (CiU governa en minoria amb 14 regidors): "Confio que arribem a aquest acord al llarg del mes de febrer. Si no és així, convocarem un ple extraordinari i aprovarem els pres-
R
Representants de la Generalitat, l'Ajuntament i de les entitats veïnals es van donar cita a la sala de cadires vermelles del Districte
supostos a través d'una moció de confiança. Sigui com sigui no ens aturem. Estem aprovant els projectes executius perquè quan tinguem els diners, puguem licitar i adjudicar". I és que sense la inversió municipal poca cosa es podria fer. Com és sabut la situació econòmica de Generalitat és més que complicada i els representants presents a la reunió ja van advertir que "pot ser que les subvencions de 20132014 arribin amb retard". El segon comitè d'avaluació també va servir per fer seguiment dels projectes pendents, que no són pocs. En el decurs d'una reunió de treball prèvia, els representants veïnals van poder expressar les seves prioritats. Així, en el cas de Can Clos, els veïns continuen reclamant la instal·lació d'ascensors als edificis (reivindicació històrica), i en el de la Vinya, actuacions de millora als accessos dels Jardins de Ca l'Alena, que en ser de propietat privada han quedat fora del projecte. Quant al barri del Plus Ultra (pendent d'una reforma integral des de fa dècades) sembla que per fi s'ha trobat una solució consensuada amb els veïns que permetria fer algunes millores mentre no es pugui abordar una remodelació més profunda. Així, de les tres propostes presentades pel Districte, els veïns han optat per la que aborda una desafectació del barri, amb la remodelació de les vivendes que així ho sol·licitin (els propietaris rebrien una subvenció) i l'arranjament dels carrers. "Això ens permetrà dignificar el barri, alhora que en conservem la seva imatge tan característica", explicaven els veïns. El termini de vigència de la Llei de Barris de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra (aprovada el 2010) finalitza el 2018 i de les 28 actuacions previstes, només n'hi ha una de finalitzada, 9 en curs i 18 pendents. DANI FERNÁNDEZ
El gimnàs de Can Clos obre de nou les portes CARLA GENÍS a reobertura del gimnàs de Can Clos va ser una de les actuacions més comentades en el decurs del segon comitè d'avaluació i seguiment de la Llei de Barris. I és que durant el darrer cap de setmana de gener, els veïns d'aquest barri de la Marina van poder assistir a la reinauguració d’un espai que des de 1997 s'havia fet servir com a magatzem municipal. Durant l'acte els assistents van gaudir d'un esmorzar popular organitzat per l'Associació de Veïns (AVV) i, posteriorment, van poder visitar les instal·lacions del nou equipament esportiu. En aquests últims anys, la recuperació del gimnàs per al barri s'havia convertit en una de les principals reivindicacions del veïnat de Can Clos. "Necessitàvem tenir de nou un gimnàs com el que va funcionar durant els anys noranta i que, cal recor-
L
dar, ens vam veure obligats a tancar per raons polítiques", explicava Pedro Valverde, president de l'AVV, durant l'acte d'inauguració. Per això, des del passat mes de novembre, els mateixos veïns, amb el suport del Districte, van posar en marxa un pla de remodelació amb l'objectiu de mantenir dins del nou espai part de la maquinària que ja s'havia usat durant la primera obertura del gimnàs i instal·lar nous aparells que ajudessin a ampliar els serveis del nou equipament, com una sauna o un llit solar de bronzejat. Així ho reconeixia el regidor del Districte, Jordí Martí, durant l'obertura de portes: "Aquest projecte ha pogut tirar-se endavant gràcies especialment a la prestació personal dels veïns". Martí també va voler destacar la resta de canvis que s’hhan fet recentment al barri de Can Clos,
Imatge del nou equipament després de la remodelació feta pels veïns com les millores d'accessibilitat a la Plaça del Mig o el trasllat de la parada d'autobús. Noves activitats A partir d'aquest mes de febrer, els veïns i veïnes ja poden gaudir d'aquesta nova instal·lació, que preveu obrir totes les tardes i també alguns matins, en funció de la
demanda i de les necessitats que vagin sorgint. A més, s'oferiran altres activitats relacionades amb el món de l'esport, com classes de ball o de defensa personal, amb l'objectiu "d'aconseguir que la gent s'ho passi bé i que venir cada dia al gimnàs no es converteixi en un càrrega", ressaltava el president de l'AVV.
8
ACTUALITAT
la marina // Febrer 2013
breus
En marxa la nova central de fred i calor de la Zona Franca
>> Les obres de la L9 del metro es tornen a endarrerir
Abastirà, entre d’altres, el futur barri de la Marina del Prat Vermell
El nou conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, ha donat instruccions per reprogramar l'obra de la Línia 9 del metro. En una entrevista a El Periódico, Vila anunciava que el tram de Collblanc a l'Aeroport no es posarà en funcionament al 2014, tal i com estava previst, sinó al 2016: "Hem acordat amb l'Ajuntament de Barcelona que és prioritari tancar aquest tram i la L10 fins a la Fira. S'havia parlat d'arribar a Zona Universitària, però, d'acord amb el consistori, hem convingut que no". Aquest nou endarreriment afectarà el tram central de la línia -que ha de donar servei als barris de la Marina-, les obres del qual resten aturades des de fa més d'un any. Segons l'alcalde, Xavier Trias, es deu a un "problema econòmic greu que afecta a tota la línia". Les decisions sobre el futur d'aquesta infraestructura es prendran en funció dels pressupostos que pugui aprovar la Generalitat.
>> Les cistelles de bàsquet dels Jardins de la Mediterrània ja tenen nova ubicació Després de mesos d'espera, finalment els Jardins de Can Farrero ha estat la ubicació escollida per ubicar les cistelles de bàsquet que es trobaven als Jardins de la Mediterrània. Recordem que a causa de les queixes dels veïns de la zona, el Districte va decidir treure-les i buscar-ne un nou lloc on els joves que hi juguen no provoquin molèsties.
>> Tot a punt per a la inauguració de la Porta Firal, a finals febrer Les obres del que ha de ser el nou espai verd de la Marina estan pràcticament enllestides. La plaça dóna continuïtat a l’espai públic existent davant de l’auditori de la Fira i del conjunt edificat d’oficines de Porta Firal. Alguns veïns ja han expressat les seves crítiques, al·legant que no és una zona verda sinó una plaça dura. L’estrena coincidirà amb la celebració del Mobile World Congress.
AJUNTAMENT DE BARCEONA
REDACCIÓ arcelona i la seva àrea metropolitana estrenaven el passat 5 de febrer la nova central de generació de calor i fred del Parc Logístic de la Zona Franca, que abastirà de calefacció, aire condicionat i aigua calenta els edificis residencials, industrials i del sector terciari de la zona, així com els de la part sud de la ciutat i els de la zona de Gran Via de l'Hospitalet. Segons l'Ajuntament, la instal·lació -que produeix electricitat, calor a 90 graus, fred a 5 graus i fred industrial a 10 graus sota zero- suposa deixar d'emetre anualment 13.400 tones de diòxid de carboni i redueix el consum elèctric. A més, disposa d'una planta de biomassa que aprofita 28.000 tones de residus procedents dels parcs i jardins de Barcelona i de les zones forestals properes.
B
Aposta per la sostenibilitat Segons l'alcalde, Xavier Trias, es tracta d'una "aposta per la sostenibilitat per a una ciutat que vol ser smart city. A la Zona Franca tenim un dels pols de riquesa més
Imatge de inauguració de la central, que es troba al Parc Logístic de la Zona Franca importants del país, poques ciutats al món tenen el que tenim nosaltres. La sortida de la crisi la té Barcelona i la seva àrea metropolitana". Per la seva banda, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, explicava durant la inauguració que aquest nou model de distribució energètica és un exemple "del que ha de ser la
La campanya "El menjar no es llença"arriba a la Marina DANI FERNÁNDEZ
IRIS VIEIROS l passat 2 de febrer va arribar al mercat de la Marina la campanya "El menjar no es llença", endegada per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu d'aprofitar els aliments que es consumeixen a les llars i reduir els residus que es generen. Aquest projecte es va posar en marxa als mercats de la ciutat el 19 de gener i durarà fins al 16 de març. Així, els encarregats de la campanya estan visi- La campanya també vol evitar el malbaratament alimentari tant els diferents mercats dels barris i ofereixen accions teatralitza- restes de verdura, croquetes de "pesca des, receptes de cuina i tallers dinàmics salada" o crema d'enciam amb cigrons gratuïts on els participants aprenen a ela- d'escudella al curri, totes elles elaborades borar receptes aprofitant els aliments que amb restes de menjar. Els tallers es fan sobren dels àpats. Algunes d'aquestes sempre els dissabtes, duren unes 4 hores receptes són, per exemple, tempura de (entre les 9 i les 13 hores) i no cal fer ins-
E
nostra economia: una economia verda". La nova central se suma a la de la Marina, que ja està en funcionament, i a la del port, en fase de disseny. Aquesta és la segona xarxa de distribució de fred i calor de la ciutat, després de la que es va implantar al Fòrum, que ja té un total de 20 quilòmetres.
cripció prèvia. Amb aquesta campanya també es pretén conscienciar la gent sobre el malbaratament alimentari que es produeix a les llars i les seves conseqüències. Per aconseguir-ho, es donen trucs de prevenció de generació de residus alimentaris domèstics, tant a l'hora d'anar a comprar com quan es fa el menjar o es volen conservar els aliments. Evitar el malbaratament alimentari suposa alhora un estalvi econòmic per al consumidor, molt interessant en els temps que corren. Per això també es vol ensenyar la gent a fer una bona planificació de les compres perquè aquestes tinguin com a objectiu proporcionar una dieta equilibrada, fent una bona llista calculant les racions que es necessitaran. Evitarem així llençar menjar encara en bones condicions. I és que la producció d'aliments al món és 1,5 vegades més gran que la demanda i no tothom pot accedir-hi en les mateixes condicions. La campanya "El menjar no es llença" sorgeix de l'Àrea d'Habitat Urbà, Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament i compta amb la col·laboració de l'Institut de Mercats, dins del Pla aprovat pel consistori sobre Prevenció de Residus, que pretén reduir un 10% la generació de residus a la ciutat l'any 2018.
la marina // Febrer 2013
LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT
9
Botigues associades
Comerç del barri, comerç proper REDACCIÓ ACLM s heu preguntat mai perquè els vostres pares us deixaven anar sols a comprar a la botiga del costat de casa quan éreu petits? Principalment per la confiança. Els vostres pares confiaven en el botiguer o la botiguera, sabien que no us enganyaria i que us donaria exactament el que ells compraven habitualment. Perquè el vostre botiguer de confiança sap els vostres gustos i costums, us aconsella sobre nous productes, us
U
adverteix sobre publicitats enganyoses... i, a més, amb una bona relació qualitat/preu. I aquest coneixement dels vostres gustos és el que permet al comerç de proximitat adaptar-se millor a les noves necessitats dels clients. El comerç de proximitat el regenten persones properes, de confiança. Persones properes que lluiten pel seu negoci, ja que és el seu mitjà de vida, però també pel que té de servei a la comunitat. Lluiten per tirar-lo endavant, per oferir el millor producte, el millor preu, el millor servei, amb varietat i
bon preu, i al costat de casa. Lluiten per ser competitius i això vol dir fer formació: en aparadorisme, informatitzar la gestió o noves tècniques de màrqueting per Internet i web 2.0. El comerç de proximitat il·lumina els carrers i els dóna vida. Els comerciants també recullen les vostres queixes dirigides a l'Administració, els hi transmeten i lluiten perquè se solucionin els vostres problemes, que també són els seus. I en moments econòmics difícils com l'actual, donen l'oportunitat de creació de feina per a persones emprenedores. Actualment el comerç de la Marina ocupa al voltant de 750-800 persones. Recordeu: el comerç de proximitat, el del barri, el de tota la vida, està al vostre costat per ajudar-vos amb professionalitat i bon servei. Deixeu-vos ajudar, compreu al barri. Tots hi sortirem guanyant!
365.cafè - 1 365.cafè - 4 Art i Decoració Assessoria Empresarial Anna Maria Madrid Autoescola Zona Franca Automòbils A. R. Motora KIA Ballester Perruquers Bar Angelita Bayot - Collado Boníssim Pa Artesà Bricolage Zona Franca Bugaderia Tintoreria Mari Cafè i Més Carnisseria Angel Celler Peña Centre d'Infermeria i Podologia Cermasa Centre Mèdic Charcuteria Santy Comercial Alvarez Computer System Condis Supermercats Copisteria Sant Jordi Decoración Mari Carmen Dietética y Salud Mª de Gracia Drogueria Feli El Gall i la Gallina Electroutlet Espai per Vestir Estanc de la Zona Franca Estanco Papeleria Lage Èxit Dona Home i Complements Farmàcia Cuscó Farmàcia Forns - Giró Fotosistema Granja Restaurant La Masia Ibañez Joiers Icali Correduria d'Assegurances ITC System Joieria Rellotgeria Ramon Carné Joyeria Lura La Piruleta La Taverna del Conde Llar d'infants Els Gegants Llar d'infants Xumets Loteria Costa Macarro, materials de construcció Merceria Siomi Mobles Zona Franca - 1 Mobles Zona Franca - 2 Modi II Autoservei Alimentació Món Animal Moypa Muebles El Cisne Multiòpticas Josa Pa de Carpes Perruqueria Montse Proyecta Queviures Miquel Carné Queviures Ruíz Quiosc El Abuelo Talleres JF Talleres Pérez Alonso Tocineria Plus Ultra TuCerrajeria.com Vista Optica - Zona Franca
www.comerciantslamarina.cat
10
ACTUALITAT
ANNA MIR i LOLA CASTRO Punt d'Informació Juvenil Sants-Montjuïc ols saber quins estudis pots realitzar quan acabes l'ESO? Quin Batxillerat pots escollir? Quina oferta de Cicles Formatius hi ha? Vols conèixer els diferents Graus Universitaris? Apropa't al Punt d'Informació Juvenil de Sants-Montjuïc, on podràs trobar les eines per escollir el teu itinerari acadèmic i participar a les activitats que oferim. El Punt d'Informació Juvenil és un servei gratuït de l'Ajuntament adreçat a joves d'entre 12 i 35 anys, que treballa conjuntament amb la xarxa de Punts de la ciutat de Barcelona, on informem i assessorem als joves sobre diferents temàtiques i alhora realitzem campanyes on s'ofereixen una gran varietat d'activitats. De gener a març es realitza a la ciutat la campanya In-forma't, que consisteix en un seguit d'activitats relacionades en orientar als joves en la tria del seu itinerari acadèmic. Al Punt de Sants, del 28 de gener al 8 de febrer, rebem la visita dels alumnes de 4rt d'ESO dels instituts del Districte. Aprofitant l'exposició "Acabes l'ESO, ja saps què faràs?" -exposició que tothom pot venir a visitar- oferim als joves una xerrada sobre els itineraris acadèmics que poden cursar un cop acabada la secundària i donem a conèixer el Punt. L'activitat és molt ben acollida pels instituts i alumnes de la zona pel suport en l'orientació acadèmica que s'ofereix. Per altra banda, el 28 de febrer de 9 a 14h es realitza al Centre Cívic Cotxeres de Sants diferents xerrades sobre 8 famí-
V
Acabes l'ESO, ja saps què faràs?
In-forma't!
Imatge de la pàgina web d’In-forma’t
RAFEL VIDAL
La iniciativa es va presentar a la Biblioteca Francesc Candel tuïts per a persones no ocupades. Segons afirmen els membres de l'Assemblea de la Marina, l'assemblea d'aturats" no serveix per obtenir solucions ràpides, sinó que es tracta d'una lluita llarga i dura contra un model de misèria planificada". Així, la quarantena d’assistents a l'assemblea van analitzar l'estat econòmic actual de crisi i la situació cada cop més dramàtica que viuen tots els treballadors i treballadores. "Ho confirmen les sinistres xifres de la darrera EPA i diversos estudis d'organismes oficials", expliquen. A més, es van debatre les reivindicacions prioritàries i possibles accions per donar-se a conèixer i estendre la iniciativa a més gent. Els acords que es van prendre, al marge de donar per constituïda l'Assemblea de Treballadors en Atur de la Marina - Zona Franca, van ser la creació, a la propera assemblea, d'una plataforma reivindicativa, marcar els objectius del proper període i reunir-se cada dimarts a les 10h a la Casa del Rellotge.
El PIJ de Sants-Montjuïc a la Marina Lloc: Sala Pepita Casanellas Horari: Dimarts i dijous de 17 a 20.30h Web: bcn.cat/infojove i bcn.cat/informat
Els centres educatius obren les portes REDACCIÓ Ajuntament de Barcelona ha posat a disposició de les famílies el web www.bcn.cat/educacio amb informació actualitzada relacionada amb les dates i els horaris de les portes obertes que organitzen cadascun dels centres educatius públics i concertats de la ciutat, per tal que es puguin visitar. En aquest web, entre altres coses, els
L'
ESCOLES D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA Bàrkeno (Tel. 932 230 829) Per a visites concertades contacteu amb la direcció del centre. Can Clos (Tel. 93 326 145) Cada dia del període de preinscripció, d'11.00 a 13.00 h i de 15.00 a 17.00 h. El Polvorí (Tel. 933 327 496) 1 de març de 15.00 a 18.00 h. Durant el període de preinscripció, de 9.00 a 13.00 h i de 15.00 a 17.00 h. Enric Granados (Tel. 933 326 247) Durant tot el període de preinscripció en horari lectiu. Ramon Casas (Tel. 933 315 284) 25 de febrer a les 16.45 h.
L'
lies de formació professional, tant de cicles de grau mitjà com de grau superior. Aquestes xerrades, obertes a tots els públics, van a càrrec de professorat que imparteix els cicles. És una oportunitat per conèixer els diferents estudis de formació professional, requisits d'accés, sortides professionals, etc. Per tal de poder informar a les mares, pares i professionals de l'àmbit socioeducatiu, també oferim un parell de xerrades, amb inscripció prèvia, el dimarts 12 de març a les 19h (a la Biblioteca Francesc Candel) i el dimecres 13 de març (al PIJ de Sants), sobre el recorregut acadèmic que poden cursar els joves. Del 4 al 22 de març, també s'obrirà el fòrum entr@lumnes, un espai-fòrum a partir de facebook que consisteix en preguntar i resoldre dubtes sobre estudis de PQPI, Batxillerat, Cicles Formatius i estudis universitaris. Un grup de voluntaris, que imparteixen aquests estudis, són els encarregats de respondre les diferents consultes que puguin sorgir. Encara sou a temps de participar en les activitats que la campanya In-forma't us ofereix. Si tens dubtes, si no saps què estudiar, no hi donis més voltes i vine al Punt!
+ info
L’Assemblea de Treballadors en Atur de la Marina, en marxa
EVA ALBIOL Assemblea del 15-M del barri, amb el suport del col·lectiu d'aturats i aturades de Barcelona, ha impulsat l'Assemblea de Treballadors en Atur de la Marina - Zona Franca. La iniciativa, que es va presentar públicament el passat 29 de gener a la Biblioteca Francesc Candel, neix amb un clar objectiu: aconseguir treball digne per a tothom o prestació per desocupació. En la convocatòria de l'assemblea es cridava a aturats i aturades a organitzarse i "no perdre el temps esperant passivament que els governs prenguin mesures efectives contra l'atur". Per aquest motiu, els membres de l'assemblea van plantejar que els mateixos aturats, mitjançant l'autoorganització, mobilització i coordinació amb l'Assemblea d'Aturats de Barcelona i la Coordinadora d'Aturats de Catalunya, aconsegueixin solucions a les seves reivindicacions. Algunes d'aquestes reivindicacions són la creació de llocs de treball, prestació per atur indefinida fins a la recol·locació efectiva o serveis bàsics gra-
la marina // Febrer 2013
pares i mares interessats poden trobar tota l'oferta formativa de les escoles i els instituts públics i concertats de la ciutat. A més, el consistori, amb el suport del Consorci d'Educació de Barcelona, desenvolupa diferents accions comunicatives durant aquest procés de jornades de portes obertes, que és una fase prèvia al període de preinscripció i matrícula per al curs 2013-14. Seat (Tel. 934 222 588) 12 de març de 17.00 a 18.30 h. INSTITUTS DE SECUNDÀRIA Lluís Domènec i Montaner (Tel. 932 969 729) 23 de febrer de 10.30 a 12.30 h i 27 de febrer de 16.00 a 18.00 h. Montjuïc (Tel. 932 230 221) 20 de febrer de 18.00 a 20.00 h. Mare de Déu de la Mercè (Tel. 932 232 566) 16 d'abril a les 10.00 h, 12.00 h, 16.00 h i 18.00 h (visites concertades, contacteu amb el centre).
la marina // Febrer 2013
ESPECIAL
Fotoreportatge: Dani Fernández Un any més el Rei Carnestoltes tenia raó: la Marina és carnaval! Els actes van començar divendres 8 de febrer amb el popular "Ranxo d'Entitats" on els assistents van gaudir de la festa fins a altes hores de la matinada. Els actes van continuar dissabte al matí, amb el tradicional Concurs Infantil, on els més menuts van viure la seva festa particular. Com a acte central, dissabte a la tarda els veïns i veïnes van participar a la tradicional Rua de Carnaval, que un cop més va omplir de música i animació els carrers dels nostres barris amb la participació de fins a 21 comparses. El dimecres de cendra, l'enterrament de la sardina i la declaració de dol oficial servien per acomiadar el Carnestoltes i posar punt i final a la setmana més esbojarrada de l'any. L'èxit d'aquesta festa ha estat possible gràcies al treball i l'esforç que ha realitzat la Unió d'Entitats de la Marina, amb la col·laboració dels veïns i veïnes del territori i del districte de Sants-Montjuïc.
11
AGENDA
Febrer 2013
12 >> Divendres en escena
>> Certamen literari Francesc Candel
Divendres, 22 de febrer EOOO! Claqué i música en directe Espectacle polivalent on a més de fusionar el claqué amb diferents estils musicals com el swing, la música brasilera o el funky; interpreten cançons, ballen sobre tapes d'escombraries, juguen amb llums i moltes coses més. Hora: 20 h Lloc: Sala Pepita Casanellas Preu entrada: 2,25 euros
De l’11 de març al 5 d’abril Setzena edició del certamen literari Francesc Candel Les modalitats del certamen són: relat curt (juvenil i adult), poesia i reportatge periodístic *El tema és lliure en les tres modalitats, però el reportatge periodístic ha de basar-se en fets reals. *El premi per al guanyador de cada modalitat és un trofeu, un llibre electrònic i un premi per valor de 200 euros en material bibliogràfic. *Els treballs poden estar escrits en català o en castellà. *Termini d'inscripció: de l'11 de març al 5 d'abril a qualsevol de les tres biblioteques de Sants-Montjuïc *Més informació al web del Districte
Divendres, 8 de març Cabaret de fèmines Cabaret a càrrec de la Cia. Señoras que hacen lo que les da la gana Un cabaret de senyores (joves, però senyores) que fan exactament el que els dóna la gana. Esquetxs descarats, cançons gamberres, balls canalles d'unes dives anades a menys que mai van estar anades a més. No t'ho pots perdre! Hora: 20 h Lloc: Sala Pepita Casanellas Preu entrada: 2,25 euros
>> Matinals per a tota la família Diumenge, 3 de març El Cel de la Jojó Musical amb titelles, a càrrec de la Cia. Inspira Teatre Una història sobre la transformació, sobre les petites i grans pèrdues, un himne a la vida. Una història plena de tendresa i alhora embolcallada de molt sentit de l'humor. Hora: 12 h Lloc: Sala Pepita Casanellas Edat recomanada: a partir dels 4 anys Preu entrada: 2,25 euros
AGENDA
la marina // Febrer 2013
>> Sala d’actes de La Capa Dimarts, 19 de febrer Conferència "Les malalties del pulmó” (Bronquitis, asma i altres) A càrrec de Mercedes Liroz, infermera del CAP Carles Ribas Hora: 11.30 h Lloc: Sala d'actes de La Capa
>> Centre Cultural Ancora El tercer diumenge de cada mes Tallers Creatius Aquest mes, el sistema endocrí hormonal Tallers de reflexologia, Reiki, meditació i creativitat en la dansa Hora: 18.15 h Preu taller: 3 euros Lloc: Carrer Sant Eloi, 5-7 Contacte: 93 298 94 91
>> Biblioteca Francesc Candel Dijous 21 de febrer Xerrada: Lluites obreres i populars al barri de la MarinaZona Franca. Com es van aconseguir conquestes dels drets dels treballadors i del barri? Organitza: Assemblea La Marina Hora: 19 h Dilluns 25 de febrer Gent de la Marina: La Colònia Bausili Organitza: Centre d'Estudis Montjuïc Hora: 19.30 h Dimecres 27 de febrer Lletra petita. "Granotes, gripaus i altres trifulgues" A càrrec de Cesc Serrat Hora: 18 h
>> Exposicions Fins al 28 de febrer Angles Personals Fotografies de llocs simbòlics de Barcelona Organització: Gina Compte Navarro (@gina_compte) i Sergi Herrera Segovia (@sergihs10) Lloc: Sala d'Exposicions Centre Cívic Casa del Rellotge
>> Activitats Tots els diumenges de setembre Sortida setmanal amb Marina Bikes Hora: 07 h Lloc: Plaça de la Marina Més informació: www.marinabikes.org
>> Centre Cívic La Cadena Inscripcions durant tot el trimestre Ja pots inscriure't als nous tallers del centre! Pots consultar la programació al web de la Unió d'Entitats o al Facebook del Centre Cívic La Cadena El pagament de les quotes es pot fer amb targeta o mitjançant ingrés a compte bancari
la marina // Febrer 2013
CULTURA
Artixoc: una aposta per dinamitzar socialment la Marina El Club de l'Oci proposa activitats de lleure i de creiexement personal
13
El far Més estrelles que al cel, a la teva biblioteca
ARXIU / ARTIXOC
Imatge d'un dels tallers organitzats pel Club de l’Oci SARA TORREMOCHA rrel de l'aprovació de la Llei de Barris del 2010, i amb el vist i plau de l'Administració que demanava projectes d'aquest estil, l'organització Artixoc va impulsar el Club de l'Oci, una proposta de dinamització comunitària que va iniciar-se als barris de Can Clos, la Vinya i Plus Ultra, i que ja s'ha estès a altres zones de la Marina. Amb finançament de l'Ajuntament i la Generalitat, "l'objectiu és oferir als veïns activitats de lleure i de creixement personal", assegura Àgia Luna, coordinadora del projecte. "Tot
A
i que estem oberts a tothom, la resposta principal l'obtenim de persones grans i d'aturats, ja que disposen de més temps lliure", afegeix Sergio Suárez, dinamitzador de la iniciativa. Fugir de l'avorriment El Club de l'Oci organitza sortides culturals mensuals a diferents indrets que puguin ser d'interès. Ja s'han fet una desena de visites, entre les que destaquen els recorreguts pel barri Gòtic, Ciutat Vella o al barri de la Rivera, o les visites a museus com el MNAC, el Miró i el Caixa
Un nou programa dedicat a la ‘Gent dels barris de la Marina’ ORIOL GRANADOS l proper dia 25 de febrer, el Centre d'Estudis de Montjuïc, conjuntament amb la Biblioteca Francesc Candel amb la col·laboració d' entitats de la Marina, inicia un programa d'activitats amb el títol de Gent dels barris de la Marina. Es tracta d'una sèrie de converses amb veïns i veïnes que han tingut un paper destacat dins els seus barris, per tal
E
de conèixer les seves vivències i els seus records, com s'ha desenvolupat i es desenvolupa la vida al territori -tant a nivell personal com col·lectiu-, els costums, les tradicions, el treball, les diversions, la relació entre les persones i el conjunt de la població, les mancances, les dificultats i com s'han hagut d'afrontar per solucionar-les i així millorar les condicions de vida.
Fòrum. Però no sempre opten per sortir de la Marina. "També ens agrada redescobrir diferents espais del barri perquè així s'enforteixen els vincles entre els veïns", explica Suárez. "A més -asseguraa mesura que apareixen obres de teatre o exposicions, les van proposant". La qüestió és mobilitzar la ciutadania i evitar l'avorriment: "Tenim el repte de treure a la gent de casa perquè pugui conèixer una mica més la seva ciutat i entrar en contacte amb altra gent", afegeix Luna. A més de les sortides mensuals, el Club de l'Oci proposa trobades més freqüents a partir del tallers setmanals com el de manualitats i el de Chi-Kung, que es fan al centre social de Can Clos, al carrer Marbre. El primer d’ells té lloc els dijous a les cinc de la tarda i proposa diferents tècniques d'arts plàstiques com la pintura i el gravat, el segon es realitza els dimarts a les 18.15h i engloba un conjunt de tècniques relacionades amb la medicina xinesa orientades a mantenir una bona salut. Els usuaris del Club de l'Oci han d'abonar una quota anual de 20 euros, una xifra que va destinada a "refermar la fidelitat dels membres", assegura Suárez. A més de rebre informació trimestral de les activitats culturals programades, els usuaris tenen dues sessions de prova a cada taller abans de decidir unir-se al Club. En definitiva, i en paraules de la coordinadora del projecte, "tot plegat esdevé una experiència molt positiva".
a Biblioteca ha volgut fer-se ressò del premi cinematogràfic més important, l'Òscar de l'Acadèmia de Hollywood, amb una selecció de pel·lícules que han guanyat aquest guardó. Hi trobareu des dels clàssics més veterans i inoblidables, fins als òscar més recents. Us oferim l'oportunitat de descobrir o revisitar pel·lícules que us deixaran una empremta inesborrable, que quan més creieu conèixer d'oïdes, més noves, inesperades i sorprenents us resultaran quan les veieu. Clàssics que us emocionaran, que us permetran viure altres vides per unes hores, passar l'estona amb personatges que us contagiaran neguits i emocions, que us deixaran les seves cases i us acompanyaran per paisatges nous. Podreu perdre-us per Àfrica amb Meryl Streep i Robert Redford, compartir apartament i embolics amb Jack Lemmon i Walter Matthau, retornar a Casablanca i comprovar que París sempre serà allà, o, si ho preferiu, vigilar de prop els assumptes de la família al costat d'El padrino per la Nova York dels anys 40. La màgia del millor cinema us espera a la vostra biblioteca, la Candel!
L
+ info ASSOCIACIÓ ARTIXOC Tel. 93 296 41 00 / 673 03 04 37 artixoc@artixoc.org
També, a partir de principis del mes de març, a la biblioteca Francesc Candel s'instal·larà un expositor amb fotos històriques de la Marina, perquè els veïns i veïnes puguin apropar-se a identificar les persones que hi apareixen, anotar els seus noms, records i la informació que tinguin sobre elles. També els visitants podran aportar fotos d'aquella època. "Des del CEM creiem que és important que, entre tots, els traiem de l'anonimat i que recordem qui eren i què en sabem d'ells. Tots formem part de la història dels diferents barris i hem estat importants, d'una manera o d'una altra, en la construcció de la Marina d'avui".
Així, doncs, el dilluns 25 de febrer a les 19.30h a la Biblioteca tindrà lloc la primera de les sessions dedicada a la Colònia Bausili. "Us hi esperem. Recuperem entre tots la memòria de la Marina".
14
ESPORTS
la marina // Febrer 2013
Taula de l’Handbol és una iniciativa d’una vintena de clubs de la ciutat, entre ells el CEH BCN Sants, per donar a conèixer l’esport, especialment als més menuts
L'handbol s’uneix per mirar d’arribar a més gent JORDI GISPERT na de les frases llatines més populars és: virtus unita fortior, és a dir, "la unió fa la força". Ara més que mai. Sobretot en el món d'una pràctica esportiva que, com moltes d'altres i per negligència d'uns quants, es veu relegada a una subcategoria, la d'aquella designació tan comuna i no menys perjudicial d'esport minoritari, que denota un cert aire pejoratiu i que deixa enrere una voluntat periodística d'interès per un esport que hi és; potser en menys proporció, però existeix. Cal difondre'l, i com que qui ho ha de fer no ho fa, són els clubs els que malden per sobreviure, els que fan malabars amb les matemàtiques per arribar a final de mes, i els que, a més, han de vetllar per la supervivència d'un esport que no va néixer ahir, sinó fa pràcticament un segle. Pressionat per aquestes circumstàncies el Club Handbol BCN Sants, l'únic referent del nostre Districte, l'únic de la ciutat on hi poden jugar les noies, ha impulsat conjuntament amb els altres clubs i entitats de
20 anys d’història
U
El Club Handbol BCN Sants es va fundar l'any 1992, com una continuació de la tasca que ja feia fa uns anys el Grup Esportiu de la Seat. Actualment acull 4 equips de formació i un sènior masculí, que entrenen 3 hores per setmana i disputen els seus partits entre els poliesportius de la Bordeta i de l'Espanya Industrial. La quota d'entrada per als més menuts és de 25 euros, uns diners amb els quals es cobreixen bona part de les despeses anuals, que per lloguers pugen ja fins vora els 15.000. La seva filosofia única és la formació, i amb reglaments interns escrits i estipulats, intenten fer enganxar la passió d'aquest esport entre els més joves. Una bona defensa i un contraatac letal podria ser el seu lema de joc. El sènior masculí, acabat de pujar de categoria, lluita per col·locar-se a final d'any entre els 3 primers equips de Tercera Preferent, i d'aquesta manera, aconseguir l'ascens a Segona Catalana.
El Club Handbol BCN Sants és encara l'únic referent al Districte d'aquest esport Els nens de l'Escola Bàrkeno tenen l'opció de practicar handbol en horari extraescolar Barcelona (n'hi ha només una vintena), una sèrie de trobades batejades amb el nom de Taula de l'Handbol. Aquesta mena de cooperativa de l'esport acaba de néixer i el seu únic objectiu és fer front comú per mirar de passar menys penúries, i per donar a conèixer, sobretot als més menuts, l'opció que tenen de formar-se en un joc que prové d'una gran varietat de pràctiques que ja surten reflectides en un dels llibres embrions de la nostra cultura europea, l'Odissea d'Homer. Tres punts bàsics formen la primera divisió de línies mestres a seguir. El primer, concretar quina relació d'ajuda mútua i rutina de treball comuna s'acaba d'establir. El segon, les classes extres a les escoles. I el tercer, la difusió a través dels mitjans de comunicació. Aquest darrer punt el fan, com poden, a través del web, a través de les
A dalt, una acció del partit de lliga entre el BCN Sants i el Cardedeu, a l'Espanya Industrial. A baix, el tècnic Dani Landa dóna instruccions als seus jugadors xarxes socials, mitjançant trucades o correus electrònics, dirigents com el que ens toca, el president des de fa un any del Sants, l'exjugador, retirat per l'infortuni de les lesions, Dani Landa. És ell qui ens explica la seva versió dels esdeveniments, dins la seva casa de lloguer, el Poliesportiu de l'Epanya Industrial, després d'una victòria còmoda, més del que imaginava, del seu sènior per 34 a 17 davant el Cardedeu, a qui avançaran en el quart lloc de la taula de Tercera Preferent a manca de deu jornades per al final del campionat. Enguany, un bon feix de treball
i un polsim d'atzar han proporcionat un petit impuls que caldrà aprofitar. El mundial d'handbol disputat a Barcelona el passat mes de gener, ha situat en l'epicentre d'aquest esport la capital de Catalunya. La Federació Catalana, mitjançant el seu pla de difusió anual, ha fet una excepció i ha atorgat a la nostra la categoria de ciutat Handbolicat 2012/2013 i 2013/ 2014. Això vol dir que moltes activitats, partits i jornades de promoció unitàries tindran lloc fins que acabi la propera temporada entre els marges del Besòs i el Llobregat. Aquest acord de la Federació Catalana d'Handbol
amb l'Ajuntament de Barcelona possibilita que els clubs puguin oferir classes extraescolars als centres educatius amb un rerefons i una carta de presentació més sòlides. És d'aquestes lliçons, gratuïtes el primer trimestre i a 10 euros al mes a partir d'aquí, que es nodreixen els equips de la ciutat. L'assignatura d'handbol, un cop acabat l'horari lectiu, comença entre els nens de 3r i 4rt de primària, per passar després a 5è i 6è si així ho requereixen les necessitats específiques. Els mateixos tècnics del club són els que les coordinen. Es tracta de plantar les llavors per fer-ne tard o d'hora una collita que, com la d'enguany, ha estat generosa. A més del sènior masculí, el juvenil femení i els dos infantils, l'entitat governada per Dani Landa i dues o tres persones més a fi i efectes, ha pogut incorporar un grup aleví mixt al seu engranatge. La idea és expandir les classes a tants centres com les vulguin. L'Escola Bàrkeno, a la Marina, o el CEIP del Bosch, a Montjuïc, ja en formen part.
COMUNICACIÓ
la marina // Febrer 2013
15
L’Escola Can Clos dedica la setmana cultural a l’AMCL RAFEL VIDAL
Sants-Montjuïc Ràdio i LA MARINA, també al facebook REDACCIÓ Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) ha fet una aposta per les xarxes socials. Des de ja fa alguns mesos, aquesta publicació i Sants-Montjuïc Ràdio compten amb pàgina pròpia a facebook. L'objectiu no és altre que potenciar el contacte directe amb els lectors i oients d'ambdós mitjans, alhora que es crea un nou canal d'informació i participació. Així, al facebook de LA MARINA els usuaris poden consultar en format PDF les darreres edicions de la publicació i dir la seva sobre els continguts. Quant a la pàgina de la ràdio, a banda d'informar-se sobre els diferents programes en antena i escoltar i descarregar els podcasts dels principals espais, els usuaris poden sol·licitar cançons i expressar les seves opinions.
L'
A l'esquerra, foto de grup de l'escola. A la dreta, els alumnes a Sants-Montjuïc Ràdio i a la redacció de LA MARINA REDACCIÓ ota el lema de "Can Clos notícies", el centre educatiu d'aquest barri de la Marina dedicava la seva Setmana Cultural als mitjans de comunicació. "Quan vam llegir a LA MARINA que celebràveu els 25 anys de comunicació local, l'equip de mestres vam pensar que seria una molt bona ocasió per poder treballar amb els alumnes tot el que són els mass media", explica la directora de l'escola, Assumpta Bosch. "Vam trucar-vos i la resposta va ser des del principi molt positiva, cosa que us volem agrair. I és que no podíem deixar passar l'oportunitat de venir i conèixer in situ la ràdio i la revista dels nostres barris", afegeix. Així, al llarg de la segona setmana de febrer, els alumnes de l'Escola Can Clos van poder visitar la redacció de LA
S
MARINA i els estudis de Sants-Montjuïc Ràdio, i comprovar en persona com es el dia a dia dels mitjans de comunicació. A banda d'això, i en el cas de l'emissora, van poder participar de la programació. Al matí es van convertir en col·laboradors de luxe de Fran Albar, presentant cançons i compartint amb els oients les seves preferències musicals. A la tarda, i en el marc d'una edició especial del programa Portes obertes, un grup representatiu dels diferents cicles educatius del centre van explicar la història del seu barri, de la seva escola i les particularitats que els fan diferents, alhora que feien sentir les seves reivindicacions per fer de Can Clos un barri millor. Aposta per la formació Per tal de completar aquesta Setmana Cultural dedicada als mitjans de comuni-
cació, i d'acord amb un dels objectius fundacionals de l'entitat (l'aposta per la formació), l'Associació de Mitjans de Comunicació Local també va impartir un taller de locució a la mateixa escola. "Recuperem així una de les línies de treball característiques dels nostres mitjans des que es van posar en marxa", explica Mireia Gargallo, vocal de la junta i una de les responsables de formació, i segueix: "La idea no és només apropar la ràdio i LA MARINA a nens i joves, sinó també oferir una alternativa de formació i de lleure. Creiem que podem fer molt per la dinamització social dels nostres barris i per això hi estem treballant". La visita de l'Escola Can Clos se suma a la que van fer al novembre diversos alumnes de l'IES Montjuïc. La idea és estendre aquesta iniciativa a la resta d'escoles i instituts del territori.
Regala'ns un "m'agrada" i segueix-nos també al facebook!
facebook.com/diarilamarina facebook.com/santsmontjuicradio
,
,
25 anys de comunicacio, en imatges
, Un dels membres de l’equip treballant a la redaccio de LA MARINA, als anys 90. ,
Imatge de la primera unitat mobil de Ràdio Zona Franca, als anys 80.
16
LA CONTRA
la marina // Febrer 2013
Entrevista a: ANGIE ROSALES. Presidenta i fundadora de Pallapupas
"No hi ha manera de fer riure sense tocar el dolor dels altres" TOMÀS MORGENSTERN
TOMÀS MORGENSTERN ngie Rosales és la presidenta i fundadora de l'ONG Pallapupas, els pallassos que des del 2000 porten visitats més de 275.000 infants en diversos hospitals catalans.
A
Com neixen els Pallapupas? Fa uns anys vaig fer un càsting per a una associació de pallassos d'hospital a Mallorca, em van agafar i quan vaig començar la formació vaig entrar en una UCI pediàtrica. El fet de veure el que aquella parella de pallassos provocava en un espai de tantíssim dolor em va fer decidir que volia dedicar-me a això. Quina és la missió de l'organització? Busquem que l'experiència hospitalària o quirúrgica no sigui necessàriament traumàtica. Posem el teatre al servei de la salut. Estem molt pendents de l'aspecte humanitzador de la sanitat perquè entenem que el pacient es troba en espais molt hostils i moments emocionals molt difícils. Els Pallapupas capten aquesta falta d'humanitat i ocupen aquest espai. I ho fan de manera professional? Sí. Els que desenvolupen l'activitat són artistes professionals, formats per l'entitat per poder treballar en l'àmbit hospitalari. Al darrere hi ha un equip de gestió, i ara hem fet un pas important... Digui'm. Doncs no només vetllem per la qualitat artística de les intervencions sinó que ara també mesurem l'impacte que tenen aquestes intervencions en els pacients que visitem. En quin sentit? En fer tangible el resultat de les nostres intervencions. El 99% de les persones ens diu que funciona, però tenim molt poques dades objectives que demostrin que això és així. Busquem indicadors per comprovar les reaccions en diversos àmbits: en la intervenció artística, en la relació amb el personal sanitari, i l'impacte en el pacient i en els seus acompanyants. Quina és la reacció dels nens quan els veuen entrar per la porta? La nostra sensació, i la de totes les persones que ens veuen, és molt positiva. Veiem que tota aquesta tensió acumulada
Angie Rosales, amb el seu inseparable nas de pallasso, davant les fotografies d’altres membres del grup Pallapupas troba altres vies d'expressió, que tota aquesta por continguda pot transformarse en una altra cosa. En general generem confiança per entrar en quiròfan o per relacionar-se amb el personal sanitari. No es tracta només de fer riure... No. Li donem fluïdesa a les emocions estancades. Així doncs, la reacció que rebem sempre és positiva. Tenim èxit de manera espectacular! Ja li agradaria a un actor a l'escenari tenir l'èxit que tenim nosaltres en els hospitals. Amb els pares tenen la mateixa sensació? A veure, és que els nens tenen un canal directe al cor. Els nens no tenen aquesta educació i cultura que als adults ens limita enormement. Així que en el cas dels pares dels nens als que visitem, hem vist que com més límit és la situació a la qual
EL CONTRAPUNT Després d'uns minuts d'estar parlant amb ella entenc perfectament perquè fa el que fa. És una dona que desprèn simpatia pels quatre costats i estima la seva feina. Viu per fer riure i per portar alegria als cors que més ho necessiten. Me'n vaig de la seva oficina amb ganes d'estudiar per pallasso i convertir-me en un Pallapupas més.
s'enfronten més s'agafen a la vida, i un símptoma de vida és el riure i el bon humor. A nivell personal ha de ser una tasca difícil en segons quines situacions, no? Sí, però igual que per al personal sanitari. Qualsevol persona que treballa per als altres o que té una professió de servei, pateix un impacte. Després cada un té les seves eines per fer front al que es troba. Uns passen per sobre, altres per sota i uns altres travessen. I vostè? La meva aposta és la de travessar. No hi ha manera de fer riure sense tocar el dolor dels altres. Hem de treballar des del cor i moltes vegades per això cal rendir-se al dolor que suposen moltes de les situacions que vivim.