La Marina - Edició gener 2014 by La Marina

GENER14 ANY XX

núm.

223

la marina www.lamarinadigital.cat

Líders... en atur

20 anys fent barri

La Marina de Prat Vermell - Zona Franca

19,7% Robatoris a la Marina

Sants - Montjuïc

10,6%

Mitjana de Barcelona

10,4%

FONT: CESB / GRÀFIC: ELABORACIÓ PRÒPIA

egons les últimes dades del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), el barri amb més atur a la ciutat de Barcelona és La Marina del Prat Vermell- Zona Franca amb un 19,7%. Aquesta xifra quadruplica al barri que menys nombre d’aturats

té: el conjunt que formen VallvidreraTibidabo-Les Planes, amb un 4,4% d’atur. La mitjana del conjunt de la ciutat de Barcelona és del 10, 4% i es mesura per districtes. Sants-Montjuïc (10,6%), Horta-Guinardó (11,4%), Sant Martí (11,5%), Sant Andreu (11,6%), Ciutat

Vella (11,8%) i Nou Barris (14,2%) tenen un percentatge d’atur per sobre de la mitjana de la ciutat, mentre que Gràcia (9,2%), l’Eixample (8,6%), Les Corts (8,4%) i Sarrià- Sant Gervasi (5,9%) presenten un percentatge per sota de la mitjana. Pàg. 3

En tan sols un mes i mig s’han produït diversos assalts a comerços, locals i equipaments del barri, entre els quals hi ha el Bar la Granja, el Centre Parroquial de Sant Cristòfol o l’IES Montjuïc. A banda de diners, els lladres també han robat coure. Pàg.7

El diari LA MARINA celebra 20 anys El gener de 1994 sortia el primer número de LA MARINA. A partir d’aquest mes, i durant l’any, recordarem alguns capítols de la història dels barris de la Marina que s’han publicat al llarg d’aquestes dues dècades d’informació local. Pàg.16

2 // www.lamarinadigital.cat

la marina // Gener 2014

MIRADES

Editorial

mirada crítica ANTONIO RUBIO RAMOS

la marina Tel. 93.296.50.07 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Facebook: diarilamarina Twitter: @lamarinacat C.C. La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Eva Albiol Maquetació i edició Martí Molina Redacció i fotografia Eva Albiol, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Raquel Martínez, Martí Molina, Natalia Morales, Sergi Palacios, Meritxell Suárez, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pippers Col·laboradors Felipe Ayala, BellezaActiva, Julio Baños, David Bellón, Juan Bibián, Salvador Cuevas, Agustín Forteza, Mireia Gargallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles "Macondo", Anna Mir, Míryam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador, Paula Stanislavsky i M. Jesús Valderas Edició Digital Raquel M. Martínez i Aran Comín Publicitat Josep Ferrús (603 27 34 25) (AMCL 93 296 50 07) Impressió GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

La cantonada dels carrers Ferrocarrils Catalans amb Foneria compleix totes les característiques per ser considerada de perill públic, una forta pendent per pujar al barri de Polvorí, la pendent des dels edificis cap a la carretera, les quatre terrasses amb rajoles mal posades o inexistents, els dos furats dels arbres que ja no hi són, la escala en estat pèssim de conservació i els bancs com si fossin un vagó de tren. Total un cúmul de desencerts que fan d'aquest racó un lloc digne de ser estudiat per estudiants d'urbanisme.

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic: redaccio@amcl.cat o per correu a: c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

Atur i pobresa: de risc a realitat “Riquesa vs atur”. Amb aquest titular obríem aquest mateix espai fa prop d’un any (a LA MARINA de febrer de 2013). Ja llavors alertàvem del ritme preocupant que la destrucció d’ocupació estava prenent als nostres barris i com el risc d’exclusió social ja era per a molts dels nostres veïns i veïnes una realitat. Malauradament –i malgrat que en els seus discursos de Nadal molts dels nostres representants polítics s’han atrevit a anunciar que aquest 2014 serà el de la sortida definitiva de la crisi- els números ens donen la raó: i és que, un any després, la situació al nostre territori no ha fet més que empitjorar. Al desembre, sabíem que els barris de la Marina són els que registren la taxa d’atur més elevada de tota la ciutat (en parlem a la p. 3). Concretament, segons dades del Consell Econòmic i Social de Barcelona, tenim un 19,7% de desocupació, xifra que quadruplica el percentatge del barri que en té menys (VallvidreraTibidabo-Les Planes, amb un 4,4%). Fa un any contraposàvem la paraula “atur” a “riquesa” per la posició estratègica que suposadament tenen els nostres barris respecte a d’altres punts de Barcelona. La Fira, el Port, el Parc Logístic... Ningú no dubta que són autèntics motors de creiexement econòmic. Curiós, però, que aquest creiexement no repercuteixi en el seu entorn més immediat. La pregunta que ens fèiem llavors –i que ens tornem a fer ara- és evident: per què no? I un cop més és difícil obtenir una resposta. Mentre l’esperem d’aquells que ens governen i administren, són molts els que ja han passat a l’acció. I és que en solidaritat també som un barri de rècord: l’Assemblea d’aturats de la Marina (vinculada a l’Assemblea del 15M) ja porta un any duent a terme accions de suport al col·lectiu de desocupats. Càritas i les parròquies de Port, Sant Bartomeu i Sant Cristòfol són, com sempre i més que mai, al costat de qui més ho necessita. Però amb això no n’hi prou: és urgent i necessari que els nostres polítics percebin com a prioritari l’augment de les inversions en programes de formació, en projectes socials que promoguin la dinamització econòmica, la inserció laboral i l’ocupació juvenil. I és necessari i urgent perquè, com és evident, a més atur més pobresa, i allò que ja advertíem fa un any: ja no podem parlar de risc de fractura social, perquè a la Marina hem passat de risc a realitat.

la marina // Gener 2014

TEMA DEL MES

La Marina és el barri amb més atur de Barcelona Analitzem el problema amb Joan Mestres i Joan Montero, membres de l’Assemblea del 15-M La Marina-ZF i de l’Assemblea d’Aturats de la Zona Franca SARA TORREMOCHA l passat mes de desembre el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) va fer públiques les dades d'atur registrades el mes de novembre a Barcelona i ho va fer desglossant les xifres per barri. Els nous indicadors posen de manifest la complexa situació socioeconòmica que envolta la Marina, en comparació amb els altres barris que formen la ciutat comtal. La Marina del Prat Vermell - La Marina del Port és el barri barceloní amb més atur, amb 19,7%, una taxa que quadruplica la que presenta Vallvidrera - Tibidabo - Les Planes, el barri de Barcelona amb menys aturats. A més, la xifra de La Marina és gairebé el doble de la mitjana de la capital catalana, que es troba al 10'4%. Però parem atenció en els resultats del nostre barri. Per què el nombre d’aturats és tan alt a la Marina? Per què hi ha tanta diferència amb altres indrets? Pel Joan Mestres, membre de l’Assemblea d’Aturats de la Zona Franca i de l’Assemblea del 15 M de la Marina- ZF, la resposta és clara: “la taxa d’atur del nostre barri reflecteix un cop més la desigualtat de poder entre diferents indrets”. I ens explica que el fet que el nivell de renta coincideixi amb el d’atur posa de manifest la manca d’una igualtat en la distribució de recursos i llocs de treballs pel territori. Així doncs, aquest desequilibri de poder empobreix la Marina ja que les rendes són més baixes que a altres zones de Barcelona i l’atur és més alt. Joan Montero, integrant de les dues assemblees, comenta que el desmantellament de la zona industrial, molt protagonista en èpoques passades, ha estat un important desencadenant. “La Zona Franca era un gran motor industrial i donava treball a milers i milers de persones, la fallida d’algunes empreses o el fet que hagin reduït molt la plantilla, ens ha privat d’aquests salaris”, ens comenta. El seu company, el Joan Mestres, afegeix que, davant de la desintegració del sector industrial, els serveis, ara molt privatitzats, només pensen en abaratir costos reduint el nombre de treballadors, i per tant, no promouen la inserció laboral. En conseqüència, la xifra d’atur a la

RAFEL VIDAL

Joan Mestres i Joan Montero, membres de l’Assemblea del 15-M La Marina-ZF i de l’Assemblea d’Aturats de la Zona Franca Marina ha continuat la seva tendència in crescendo des que es va iniciar la crisi econòmica, amb un fort impacte en la franja de joves. “No hem registrat una millora notable en cap etapa; només algun estancament temporal, de molt curta durada i sempre sota treball precari, així que, de cap manera, podem parlar de millora”, ens explica el Joan Mestres. I es que l’atur està molt lligat al treball precari. “Tot i que l’alta taxa d’atur és una dada lletja per un estat, perquè denota que el sistema econòmic no funciona de forma òptima, realment li és molt útil al govern; és l’arma que els hi legitima per instaurar la precarietat laboral”, ens assegura el Joan Mestres. Així, les persones que es troben en una situació límit accedeixen a treballs que no reuneixen les condicions dignes, perquè és l’única forma que tenen d’obtenir uns recursos, tot i que siguin pocs i sense cap garantia.

“Entenc perfectament que hi hagi persones que duguin a terme aquests treballs per necessitat, però si treballem així serà complicat exigir unes condicions laborals millors, estem entrant en el seu joc”, ens confessa el Joan Montero. Per ells, hi ha una alternativa clara a aquest sistema: la lluita. “La única solució davant d’aquest sistema capitalista putrefacte és la col·lectivitat; només canviarem la societat quan deixem de veure l’atur i les dificultats socials com un problema personal i ho comencem a veure com un assumpte col·lectiu, de tota la societat”, assegura el Joan Mestres. “Hem d’acabar amb la competència i l’individualisme que ha instaurat el capitalisme, on els llocs de treballs estan totalment deshumanitzats, i només es parla en termes econòmics, oblidant que som persones”, declara. Per això, la demanda principal que fan des de l’assemblea és la reducció dràsti-

ca de la jornada laboral sense retallades salarials, garantint que tothom pugui accedir a un treball, i suprimint les hores extres. “El sistema capitalista és tan irracional que els aturats no troben feina i els treballadors fan moltes més hores de les que han de fer. Si no hi ha treball suficient, l’única opció és repartir el que hi ha”, ens comenta el Joan Montero. “El capitalisme ens separa i ens enfronta, hem de tenir fortalesa ideològica suficient com per exigir unes condicions dignes, sinó és pa per avui, gana per demà”. L’assemblea d’Aturats de la Zona Franca i l’Assemblea del 15- M La MarinaZF es reuneixen cada dimarts a les deu del matí a la casa del rellotge, al passeig Zona Franca, 116. Molts dels membres d’aquestes organitzacions estan presents també a l’assemblea de Barcelona, que es concentra els dijous a les 10 del matí al carrer, Sant Pere més baix, 70.

4 // www.lamarinadigital.cat

la marina // Gener 2014

OPINIÓ

Man Hoh Tang

Les Corts

David M. Pérez

Pg. Zona Franca

On són els prejudicis?

M'agrada veure com comencem cada any amb festa, alegria i desig per a que el nou any faci desaparèixer tots els nostres errors i desgràcies de l'any anterior. Suposo que a Bárcenas, Millet, Pujol i ara la infanta, segurament hauran desitjat això. No obstant, m'agradaria parlar aquest cop sobre la precària situació que ens trobem: puja el preu de la llum; l'aigua ho ha fet ara el 5%, però amb l'aplicació dels pressupostos de la Generalitat s'espera incrementar 2% més a l'àrea metropolitana; i com no els meus indesitjables amics de Transports Metropolitans que ja ha superat els 10 euros el bitllet de deu viatges (10,30€). Sobre aquest últim crec que mereixen una consideració especial, vosaltres que ens voleu anar eliminant totes les línies de bus útils per aquestes que són ridícules, penseu que la bona manera és acumular un deute. Tots sabem que un servei sí o sí tendeix a acumular deute, perquè no és un una activitat econòmica que hagi de recollir beneficis, sinó que la seva feina és ajudar-nos a anar de casa a la feina o a classe. TMB té un deute declarat el 24 de desembre del passat any de 500 milions d'euros (Font: El Periòdico - 24/12/2013), però tranquils que estrenem xarxes octogonals de bus i paralitzem unes obres que han costat una millonada perquè no és rendible un metro al nostre barri, MOLT INTEL·LIGENT! El més divertit de tot, és que mentre paguem el servei a través d'impostos, paguem més en bitllet, TMB decideix gastar 1, 5 millions més per a adaptar els carrils bus a la nova xarxa de bus (Font: El País - 5/03/2013). La Zona Franca NO TÉ METRO, però si tele per amenitzar els autobusos, dos parades bastant ridícules a banda i banda de la Gran Via - suposo per si algú no vol creuar pel pas de vianants que hi ha tot just davant de la ciutat de la justícia...- i tenim el MouTv al metro per a gaudir de sentir-se enllaunat a hores puntes. Apreciats senyors/es de TMB em declaro oficialment en vaga de transports, no penso pagar ni un euro més per a les vostres activitats i idees absurdes, quan torneu a pensar amb un cert raonament em pensaré si agafo el vostre transport, fins aleshores faré cames i agafaré el cotxe que em surt més barata la benzina. Atentament, un ciutadà cabrejat.

Aquest mes passat vaig poder llegir la carta d'Albert Torras Corbella, en què es preguntava per què els barris de la Marina estaven envoltats de tants prejudicis. I, certament, m'afegeixo a la seva pregunta. Per què? Ja fa gairebé una dècada que visc al passeig de la Zona Franca i mai, absolutament mai, he tingut cap problema. No només això. Aquests dies, passejant per la plaça de la Marina, he pogut comprovar com s'organitzava una campanya solidària per recollir joguines i material escolar (amb molt d'èxit, per cert). Estic orgullós de viure a la Marina. Pels veïns, pels paisatges i perquè som solidaris, ajudant-nos quan fa falta. P.D. Només ens falta tenir metro per ser el millor barri de Barcelona

redaccio@amcl.cat

Un somriure al pauperisme

FE D’ERRATES En el número anterior (222) vam publicar una fotografia, a l'apartat de Mirada Crítica, denunciant un vehicle presumtament abandonat. Volem rectificar dient que no es tracta d'una furgoneta sense propietari, ja que LA MARINA va poder parlar directament amb ell, sinó únicament un vehicle que s'utilitza per al treball diari, i que en cap cas està abandonat

Isabel Cascón

“Es imposible, colegio de los niños, la hipoteca, gastos de la casa”

Administrativa

“No se puede vivir con este sueldo, con la hipoteca, manutención, etc.”

Encetem l'any 2014 i, com no podia ser d'altra manera, gairebé tots els preus pugen. També el dels taxis, un transport (públic?) necessari a una ciutat com Barcelona, i important en uns barris com els de la Marina, sobretot a la nit. No deixa de sorprendre'm el preu excessiu d'aquest transport, i encara més la necessitat que tenen alguns d'apujar-lo encara més. Que no veuen els taxistes que, si el preu és tan elevat, ningú no agafarà el taxi? Diuen que hi ha massa poca gent que agafa aquest servei i que per això els preus han de ser elevats, que pugen els altres costos com els de la gasolina, etc. I, en bona part, estic d'acord amb aquest argument. Però jo m'ho miro per la meva banda, la del client que ha de pagar quantitats molt elevades per anar d'un lloc a un altre de la ciutat. El taxi hauria de ser un transport públic, potser més car que un bus o un metro (et deixa davant de casa) però accessible per a tots. I no ho és. Els taxistes es queixen que tenen pocs clients. I jo em pregunto: si els preus fossin més baixos, no hi hauria més gent que accediria a agafar un taxi? Vull dir, a banda de quan és urgent i imprescindible, si l'import fos més assequible per als ciutadans es faria servir molt més sovint. Dit d'una altra manera, hi hauria més clients per hora (a un preu una mica més assequible) i al final els taxistes hi sortirien guanyant. Almenys, jo ho veig així. És evident que molts, no.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

Fernando Calero

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL

“Trabajar 8 o 10 horas diarias por un sueldo con el cual no se puede vivir”

Aturat

Noemi Salvat Aturada

Taxis més cars, si us plau

La gent opina: Considera que es pot viure amb un salari mínim de 654,30 euros? Silvia Antón

La Marina

“Me parece irrisorio, con este dinero no se puede vivir, imposible"

Juan Carrero Jubilat

la marina // Gener 2014

OPINIÓ

la marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

2014: L’any que viurem intensament a ciutadania de Catalunya viurà un any que representarà una cita amb la història. A partir d’ara veurem fluir un gran corrent d’arguments i contra arguments que ens podrien angoixar, perquè el que ens hi juguem és molt important. Asserenem-nos, procurem escoltar-nos els uns als altres, analitzem les opinions i els comentaris amb el cap i no amb el cor i confiem que la majoria l’encerti. Provem-ho: Uns diran que la consulta dividirà la població i produirà crispació entre els partidaris de la secessió i els de la unió; d’altres que l’autèntica divisió ja existeix entre banquers i desnonats, corruptes i enredats, avortistes i antiavortistes. Uns afirmaran que la consulta és anticonstitucional, que cal respectar la legalitat vigent; d’altres, que la desobediència civil ha permès el progrés de la societat al llarg de la història. Uns argumentaran que l’únic poble subjecte de drets polítics és l’espanyol, i que tot el que l’afecta ho han de decidir entre tots; d’altres, que existeix el poble català, amb una llengua, una cultura i un tarannà propis i una voluntat de decidir el seu futur. Uns sostindran que el dèficit fiscal català és raonable, propi de la solidaritat entre territoris amb diferents nivells de recursos; d’altres, que la magnitud d’aquest dèficit el converteix en un espoli continuat que capgira els nivells de benestar. Uns vaticinaran una Catalunya independent aïllada i empobrida fora de la UE; d’altres, que la gestió dels recursos propis i la capacitat d’emprenedoria, innovació i exportació faran possible una

Catalunya pròspera i ben connectada. Uns advocaran que es tendeix a la unió de països i nacions per formar entitats més potents, amb més capacitat de decisió en un món globalitzat; d’altres, que cada vegada hi ha més estats al món, i que els que gaudeixen de més qualitat de vida són els més petits, amb menys corrupció i governs més controlables pels ciutadans. Des de la nostra posició d’independentistes i demòcrates, estem disposats a debatre aquestes i altres opinions sobre la base del respecte mutu, sense crispació ni desqualificacions, sense insults, pacíficament. Seguint un joc dialèctic que respecti normes bàsiques, on tothom presenti opinions i faci suposicions fonamentades en arguments sòlids. Perquè en tot debat democràtic no hi tenen cabuda les afirmacions gratuïtes i, sobretot, les mentides. El triomf democràtic serà que ho decidirà l’opinió de la majoria, expressada lliurement a les urnes. Perquè les solucions repressives ja no tenen lloc a l’Europa del segle XXI: en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, la llei no determina la voluntat de la ciutadania, sinó que és aquesta la que

La Crònica esulta que estàvem equivocats i la dona no té prou discerniment: les dones no poden oficiar missa . Les dones del cristianisme són una miqueta menys persones que els homes i les de l’ islamisme i el judaisme. De les altres no en sabem prou però sospitem que també. I aquesta debilitat tenen en comú les senyores patidores de la religió, per tant podrien associar-se les cristianes, musulmanes i jueves per defensar els seus drets encara que el millor que poden fer és plantar-se i anar-se'n. El sentit religiós no té res a veure amb això. Ara tornem-hi amb el tema de l'avortament. La dona els importa un rave i el pitjor no és això sinó que moltíssimes estan d'acord en aquesta afirmació. Fins i tot hi haurà dones orgulloses de prendre les seves pròpies decisions, però que també estiguin d'acord en què no puguin prendre de algunes. És una contradicció absurda. Posats a tornar al passat hauríem d’implantar una altra vegada el permís del marit per obrir comptes corrents o per fer-se el passaport ja que estem d'acord que no té seny. O millor podem tornar més enrere i treure tota llibertat de decidir excepte de fer el dinar i fregar el terra. ¿Avortament? Només és una excusa. Els cavernícoles volen seguir manant.

crea i modifica la legitimitat quan cal. Ho sabem la majoria de gent que vivim a Catalunya, pensem com pensem i vinguem d’on vinguem. Perquè SOM UN SOL POBLE, contràriament a allò que alguns afirmen, la societat catalana estima la convivència i el respecte mutu. Expressem els arguments, i parlem-ne, amb familiars, amics i coneguts. Amb els que pensen semblant I amb els que pensen diferent. I disposem-nos a viure-ho intensament! Equip de Coordinació de SantsMontjuïc per la Independència Assemblea Territorial de l’ANC

XAVIER SANZ PERIODISTA l moviment associatiu a Catalunya ha estat i és una corrent ciutadana organitzada molt potent que ha protagonitzat capítols notables a la història del nostre país. Només cal recordar les lluites veïnals dels anys 70 i 80 a Barcelona i l’àrea metropolitana per aconseguir barris dignes; la defensa de la llengua i cultura catalana al llarg del fosc túnel de la dictadura, la plataforma en defensa de l’Ebre que canalitza la defensa de l’aigua i el territori a la Catalunya sud o el paper de denuncia i resposta que, en l’actualitat, fa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Però, més enllà de les grans fites, l’associacionisme actua als nostres dies com una veritable xarxa de contenció social per tal d’arribar on les administracions públiques i la iniciativa privada no ho fan. Són pulmons verds en el desert de pobresa i marginalitat que la crisi econòmica està convertint moltes llars catalanes. Sovint, aquestes legions de voluntaris i militants socials han estat menystinguts per la seva manca de professionalitat compensada per les ganes i la il·lusió d’aportar temps i esforços a la societat sense esperar cap retorn. Sort tenim, en les actuals circumstàncies, de tota aquesta gent, que són el millor regal que podem tenir com a societat. A tots ells moltes gràcies per la seva feina!

La columna grega MIRYAM REYES COLUMNISTA ola! Sóc analista política a les tertúlies de ràdio i televisió, i escric columnes d’opinió a publicacions locals i a blocs. També redacto esqueles, cartes de presentació, discursos, agraïments…”. Així és com es va presentar en encaixar-me la mà. Jo no vaig poder reprimir un gest de sorpresa i curiositat. M’havien parlat d’ella com d’una dona segura de sí mateixa, una persona atractiva, motivadora, seductora i magnètica a diferents nivells. Una persona carismàtica que podia comunicar-se amb altres persones, en general, mantenint l’interès i despertant l’atenció tant pel contingut com per les formes. Amfitriona perfecta per a qualsevol vetllada. Ella estava davant meu amb el seu elegant vestit gris i el seu perfecte somriure, com a un anunci de bombó i model. Sí sí, amb un aire de comercial d’alt standin, a punt d’iniciar un viatge a un país desconegut. I sense més (ara és quan a les pel·lis una música de fons desperta un sentiment de complicitat amb els personatges) ella va seure al meu costat. Es va posar còmoda i va dir: “Estic apuntada a una agència de “troba la teva mitja taronja” online des de fa diversos mesos i mai fins a aquest dijous s’havia disparat l’alarma vermella de “sol·liciten invitació per a xat” al meu ordinador”. Va respirar profundament i va començar a cantar Resistiré. La sala d’espera de l'INEM va esclatar en aplaudiments. A les persones que pensen el que s’ha de pensar però ni tan sols s’han parat a pensar el que estan pensant.

“H

El jardí

GUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

L’acomodador JUAN BIBIAN CINEASTA oce años de esclavitud de Steve Mc Queen está basada en un hecho real ocurrido en 1850. Solomon, un culto músico negro, descubre tras compartir una copa con dos desconocidos que ha sido drogado y secuestrado para ser vendido como esclavo. Renunciando a abandonar la esperanza, Solomon contempla cómo todos a su alrededor sucumben a la violencia, al abuso emocional y a la desesperanza. Entonces decide correr riesgos increíbles para intentar recuperar su libertad y reunirse con su familia. Con este film puede que Hollywood haga justicia al tema de la esclavitud negra de una vez por todas porque el asunto está de moda y más después de que un negro haya alcanzado la presidencia. Después de que Tarantino lo mostrase en Django desencadenado en versión pulp, ahora toca ponerse serio y congraciarse con la raza negra.Por eso creo que no se trata solamente de una cuestión de racismo sino de algo implícito en la naturaleza humana que lleva al hombre a querer explotar a sus semejantes Película necesaria para entender la raza humana y los límites a los que puede llegar, la influencia del marco social sobre el individuo y los derechos universales. Dos aspectos muy destacables del film: la psicología de los personajes y la ambientación. Se agradece también la valentía del director, que recurre a la violencia explícita que requiere el argumento. Soberbia actuación de Michael Fassbender y Chiwetel Ejiofor. Seguramente la película del año.

6 // www.lamarinadigital.cat

SALUT

Prevenció en odontologia PAULA STANISLAVSKY CAP Carles Ribas a salut oral és un tema bastant oblidat, tant per la població general com pel propi sector sanitari. M'agradaria persuadir, en aquestes breus línies, de la importància de la prevenció i de la detecció precoç dels problemes bucodentals. De manera molt esquemàtica, podríem dir que les dents es veuen afectats per dos grans grups de malalties: la càries (que afecta la seva estructura mineral) i les malalties de les genives (que afecten a les seves estructures de suport). En ambdós casos, es tracta de malalties cròniques i infeccioses. Els bacteris que les provoquen són diferents (molt concretes en el cas de la càries, i molt diverses en les malalties de les genives). No podem eliminar-les totes, però sí que podem controlar-les. En aquest punt és on intervenen els bons hàbits higiènics i dietètics que hem d'adquirir i mantenir. La càries és una malaltia bacteriana, de llarga evolució i multifactorial. Hi participen quatre elements moduladors: higiene, dieta, susceptibilitat individual i temps. Controlar la malaltia suposa controlar cada un d'aquests factors. Les malalties de les genives són més complexes, per la varietat de bacteris que les provoquen i per l'existència d'un factor hereditari o familiar de base. Estan estretament lligades a l'hàbit tabàquic. La periodontitis crònica o "piorrea" és una de les

principals causes de pèrdua de dents en població adulta, per mobilitat. Es calcula que 8 de cada 10 espanyols majors de 35 anys pateixen problemes de genives. La malaltia periodontal comença amb una fase reversible de gingivitis, en la qual hi sagnat i inflamació gingival. Pot progressar a una forma més greu de periodontitis, amb pèrdua d'os de suport i mobilitat de les dents. Se sap actualment que la cura d'aquest tipus de malalties ajuda a prevenir problemes cardiovasculars. La seva relació amb la diabetis està molt estudiada. La periodontitis és més present en els diabètics. El mal control d'aquestes patologies produeix un efecte perjudicial bidireccional (un mal control de la diabetis agreuja la malaltia periodontal, una periodontitis en fase activa empitjora les xifres de glucèmia). La periodontitis s'associa també a parts prematurs i al naixement de nens amb baix pes. Per tot això és indispensable la higiene oral. Un simple raspall i una pasta de dents usats amb regularitat poden evitar- moltes malalties (no només de les dents, sinó també, de l'organisme en general). No hem d'esperar a l'aparició del dolor com a signe d'alarma per consultar amb el nostre odon-

4 factors a tenir en compte  La higiene després de cada àpat permet un escombrat de bacteris i de restes d'aliments. La pasta de dents aporta, a més, substàncies com el fluor, que endureix l'esmalt  La dieta molt rica en sucres refinats alimenta els bacteris i acidifica el pH, de manera que s'afavoreix la desmineralització de l' esmalt i la producció del forat de càries.  La susceptibilitat individual pot ser degut a un esmalt mal mineralitzat de base o uns bacteris molt agressives que hagin colonitzat aviat les superfícies dentals.  El temps que deixem actuar als bacteris és un altre element fonamental. Després de dinar, hem raspallar-nos les dents abans que passin 20 minuts. El pica-pica entre hores dóna lloc a un pH sempre àcid, de manera que s'afavoreix de forma permanent el procés de desmineralització de l'esmalt.

la marina // Gener 2014 CONSELLS PER A UNA VIDA MÉS SANA

Com compensar els àpats de les festes? quests dies festius de Nadal solem descuidar l’alimentació equilibrada del regim laboral habitual i la substituïm per ingestes desmesurades amb un contingut en nutrients poc saludable. Per a compensar aquests excessos us donem la solució en forma de recomanacions dietètiques que us permetin mantenir l'equilibri de nutrients necessaris per al bon funcionament de l’organisme:

tòleg. El dolor dental és ja un símptoma molt tardà per al diagnòstic de càries. Normalment indica que el nervi ja ha afectat i cal desvitalitzar la dent ("matar el nervi"). D'altra banda, hi ha malalties molt greus, com el càncer oral, que no provoquen símptomes fins a fases molt avançades. Tinguem o no símptomes, hem de fer una visita de revisió odontològica un cop l'any. Els tractaments reparadors són molt més cars i complexos com més deteriorada està la situació bucodental. Els animo a preocupar uns minuts al dia

Nou espai públic per realitzar activitat física El dia 16 de desembre s'inauguro en els jardins de la Casa del Rellotge, un nou espai amb aparells preparats per poder realitzar exercici fisic a l'aire lliure. Felicitem al districte de Sants -Montjuich per haver dut a terme aquestes magnifiques i senzilles instal·lacions que l'Equip d'Atenció Primària del CAP. Dr.Carles Ribas va sol·licitar a traves del Consell de Salut del Districte. És un dels objectius de l'Equip promocionar l'activitat física i utilitzar aquest lloc, entre uns altres perquè la població millori la seva salut a traves de millorar aquests habits.

-No deixeu de menjar si feu un àpat abundant, manteniu les 4-5 ingestes diàries, reduint la quantitat d’aliments en la resta d’apats del dia. -Feu una alimentació lleugera els àpats no abundants i els dies no festius, utilitzant coccions tipus planxa, papillote, vapor, bullit i saltejat. -Esmorzeu lleuger i escollint aliments mes proteics(gall d’indi o pernil curat sense greix) i incloent hortalisses en porció crua enlloc de fruites(les quals aporten més sucres), com la pastanaga o el tomàquet i l’enciam. Si preneu cafè, que sigui amb edulcorant. Aquesta estrategia permet augmentar la mobilització de greixos. -Berenar i sopar lleuger, incorporant aliments d’origen vegetal(verdures i hortalisses) ja que amb el seu alt contingut en fitoesterols, ens ajudaran a controlar els nivells de colesterol dolent. També es bo afegir proteïna suau i baixa en greix com la del peix blanc(bacallà, rap, llenguado ...) -Beveu molta aigua (2 litres al dia) o infusions o brous vegetals per eliminar toxines. -Per últim, feu exercici físic molt suau, en forma de passejada a la tarda per ajudar a digerir millor. MARC GISPERT GIRÓN Fisioterapeuta i estudiant de nutrició

la marina // Gener 2014

ACTUALITAT

Solidaritat amb els més febles per Nadal MANEL CORONADO

IRIS VIEIROS a solidaritat ciutadana de La Marina torna per Nadal amb la convocatòria d’una nova campanya de recollida d’aliments per ajudar als més necessitats del barri. Ja es va engegar una al juliol i ara, amb motiu de les festes, se n’ha iniciat una altra del 17 al 29 de desembre. En el temps que va ser vigent es van recollir prop de 700 kg de menjar, gairebé el doble de la quantitat aconseguida en l’anterior edició. Manel Coronado, responsable de la comissió d’educació i solidaritat de la Unió d’Entitats de La Marina, junt amb la xarxa d’AMPAS, ha estat l’encarregat de convocar la recapta d’aliments amb una finalitat clara: ajudar la gent més afectada per les conseqüències de la crisi. “Volem omplir les taules dels nostres veïns més necessitats”, assegura. El funcionament de la campanya és possible gràcies a la col·locació de contenidors al vestíbul dels centres educatius públics del

Imatge dels aliments recollits i dels responsables de la campanya solidària

Nit de robatoris a la Marina RAQUEL M. MARTÍNEZ l bar La Granja va ser assaltat la passada matinada. Una banda de lladres va rebentar la tanca metàl·lica que protegeix l’entrada del bar per accedir-hi. Un cop dintre, van destrossar les dues màquines de jocs que hi ha i van endur-se els diners de la caixa. El propietari ens comenta que no era un botí molt gran, i que a més no van tocar els productes (licors, cafè…) ni la resta del mobiliari del bar. En tan sols un mes i mig ja és el segon cop que entren a robar al bar La Granja, que es troba al carrer Foneria, a l’alçada de la plaça de la Marina. Havien entrat amb

anterioritat a principis de novembre, durant un pont. En tots dos casos els lladres han actuat de nit. Per això l’encarregat del bar La Granja, així com altres veïns del barri demanen més presencia policial a la zona.

Imatge del robatori al Bar la Granja

barri, perquè la gent faci les seves aportacions. Els participants d’aqueta edició han estat les tres escoles Bressol (el Niu, el Cotxet i el Collserola), els cinc col·legis de Primària (el Bàrkeno, l’Enric Granados, el Ramon Casas, el Polvorí i el Can Clos), i els tres instituts de La Marina (la Mercè, el Domènech i Montaner i el Montjuïc). Una vegada plens, els contenidors es lliuren al grup solidari del Port i a Càritas de La Marina, entitats que s’encarreguen posteriorment de distribuir els aliments entre els veïns més necessitats. Els productes més sol·licitats d’aquesta edició han sigut tomàquets, sucre i galetes, encara que també s’han recollit altres com llet, conserves de peix o arròs. “Fins i tot, hi ha gent que ha portat menjar per nadons, com llet en pols”, afirma en Manel. Aquesta iniciativa va sorgir a arrel de la conscienciació que hi ha per part de les entitats de La Marina de les greus conseqüències que porta la crisi. D’altra banda, també perquè la Comunitat Europea ha reduït el nombre d’aliments que cada any dóna a l'església de Mare de Deu del Port. Tal i com diu el Manel Coronado estan contents però no gaire satisfets amb la recapta d’aquest Nadal, ja que “donada l’envergadura de la campanya, es podria haver recollit més”. Igualment agraeix a totes les persones que han fet la seva aportació, perquè gràcies a la seva solidaritat han pogut ajudar a moltes famílies a omplir les seves taules per Nadal. Així mateix l’agraïment és extensiu a les AMPAS i direccions dels onze centres educatius que han participat i ajudat en l'organització de la recollida.

Cal dir que aquest no ha sigut l’únic robatori comés als nostres barris aquesta nit. Els assaltants han entrat també a dos locals més, utilitzant la mateixa tècnica. Pel que sembla es tracta d’una banda que actua molt ràpidament i sense fer molt d’aldarull. Aquesta nit la policia ha detingut un dels seus membres, un home d’ origen magrebí; però es desconeix la identitat de la resta, que serien unes altres tres persones. Es remarcable la quantitat de fets d’aquest tipus que es venen produint als nostres barris. Fa només unes setmanes l’institut Montjuïc va patir també un robatori. Uns lladres van saltar al pati i van robar el coure dels fanals. Aquesta setmana ha estat el torn del bar La Granja i altres locals.

breus >> Manifestació pel tancament dels CIE Els fets ocorreguts al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca han desencadenat en un encreuament d’acusacions que ha indignat una part de la ciutadania. En els darrers dies, una Comissió independent de Drets Humans, integrada per metgesses i advocades, s’hi han personat per corroborar l’existència de lesions en alguns dels interns i la manca d’assistència mèdica proporcionada, tal i com havien denunciat els usuaris. Sota aquestes premisses, s’ha convocat una manifestació el proper dissabte 11 de gener, a les 16.30 h, a la plaça Espanya i, a les 17 h. al CIE de la Zona Franca. Amb aquestes mobilitzacions, i el recolzament de la Comissió de Drets Humans de la Campanya Tanquem els CIE, es vol mostrar el desacord amb la opacitat que s’ha mostrat pel què fa al funcionament d’aquests centres.

>> L’Ass. de Disminuïts i Oleguer Forcades, premis Sants-Montjuïc 2013 Els premis Sants-Montjuïc tenen com a objectiu el reconeixement d’accions rellevants, i d’interés de persones i d’entitats del districte. El regidor, Jordi Martí, va ser l’encarregat de lliurar els guardons d’aquesta edició, celebrada el desembre. Enguany, el premi al reconeixement personal va atorgar-se a Oleguer Forcades, fundador i actual director de Sants 3 Ràdio, i sotsdirector del portal de notícies El3.cat. Amb la seva dedicació i aportació, aquest veí de la Bordeta ha contribuït a millorar la vida col·lectiva del districte. El premi al reconeixement col·lectiu va ser per a l’Associació de Disminuïts Sants-Montjuïc, per les seves tasques d’ajuda a les persones amb discapacitat i la lluita pels drets i una vida amb normalitat d’aquest col·lectiu.

Oi que també t’hi has fixat? Doncs què esperes a posar-hi

PUBLICITAT 603 27 34 25 - 93 296 50 07

8 // www.lamarinadigital.cat

El port i la ciutat en transformació

TEXT: ‘El Carrer’ (FAVB) ls diferents projectes realitzats o previstos a l'àrea portuària de Barcelona comporten diverses repercussions sobre la ciutat en el seu conjunt i, molt especialment, sobre elsbarris immediats a les zones de transformació. Aquests efectes posen de manifest la necessitat de reflexionar sobra el caràcter i evolució que es desitja per a la ciutat. Això implica decidir el per a qui, el que i el com, és a dir, quines activitats es durien a terme i com es relacionarien la ciutat i la ciutadania amb el mar.Els projectes plantejats a la zona portuària no es regeixen pels instruments legals que regulen el sòl urbà- planificació urbana, Llei de Costes; no obstant això, afecten directament a l'estructura de la ciutat per la seva magnitud, els usos que proposen i l'impacte paisatgístic.

Vida residencial i activitat turística La Modificació del Pla d’Usos de Ciutat

la marina // Gener 2014

ACTUALITAT

Vella, aprovada al juliol de 2013, permet descongelar les llicències i obrir nous hotels, en un centre que ja compta amb el 40% dels hotels de laciutat. L'increment de la compra d'edificis per grans corporacions i inversors augmenta el preu de l'habitatge, la qual cosa deixa en una situació de desigualtat en termes d'accés a l'habitatgeo, directament, obliga als residents a abandonar el lloc on sempre han viscut.Finalment el canvi d'ús, és a dir, de les activitats que es poden realitzar, també genera un efecte negatiu en la vida residencial, a mesura que es converteixen espais històrics en espaistemàtics, freturosos de veïns i de les activitats que solien tenir lloc. Urbanisme i estratègia Un dels reptes de l'urbanisme és com organitzar de la millor manera les activitatsde les persones a la ciutat. Si els Plans Estratègics tenien com a objectiu agilitar certs processos puntuals de reconversió

de la ciutat, avui estan sent utilitzats per crear millors condicions per desenvolupar projectes que requereixen de quantioses inversions públiques per urbanitzar els seus entorns immediats. D'aquesta manera, semblen estar íntimament relacionats els projectes en la línia de mar amb la modificació de plans locals als barris immediats per permetre el seu desenvolupament, com són el Pla de millora i revitalització del Paral·lel, la modificació del PERI de la Barceloneta i la modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella, Privatització del Patrimoni Cultural Per a les corporacions, les inversions realitzades sobre patrimoni històric són especialment rendibles; ja que certs edificis resulten particularment atractius.Als barris immediats al mar es donen aquestes condicions, amb edificis i zonesde valor històric-cultural. No obstant això, el nivell de protecció és mínim: nivell D -Béns d'interès documental: edificis que poden desaparèixer o edificis traslladables –el que implica que si es derroca, s'ha d'elaborar un informe històric documental de la finca. Entorn de la franja urbana, immediata al mar, una part important del patrimoni és públic i tampoc està adequadament protegit. Els usos i la propietat formen part del valor culturalde l'edifici, per la qual cosa buidar-los representa desvirtuar els seus valors intrínsecsi el seu significat cultural. Existeixen en aquesta àrea diversos edificis públics susceptiblesde canviar, perquè es troben amb una baixa protecció patrimonial com: la Duana Vella, elsPorxos d’en Xifré, l'edifici de Correus, la Capitania General, el Govern Militar, l'Antiga Foneria, la Comandància de Marina, la Duana Nova, l'edifici d'Obres del Port i finalment, la recent posada en venda de l'edifici de la Facultat de Nàutica.Donada la magnitud dels projectes proposats en el port cal preguntar-se a quin cost es realitzen i si és sostenible aquest model.

ABD Associació Benestar i Desenvolupament

Des de l’inici… al començament a intervenció en drogodependències a ABD comença des de la fase de consum actiu. Els programes de reducció de danys són la porta d’entrada a la xarxa social i sanitària. Posem a disposició d’una població drogodependent que, normalment no té contacte amb la xarxa, una sèrie de serveis orientats en un primer moment a millorar la qualitat de vida, a promoure hàbits de salut i d'higiene i a fomentar l'ús respectuós dels espais públics, així com el respecte a un mateix. Busquem la vinculació amb el servei per tal que aquesta població comenci un tractament de recuperació quan se senti preparada. És aleshores que es treballa la deshabituació i s’inicia el tractament a nivell sanitari, personal i social. La varietat de perfils professionals permeten una intervenció integral i integradora, on es tracten els aspectes ABD treballa un itinerari mèdics però sense de drogodependències oblidar les qüestions respectuós amb els psicològiques i socials. En l’àmbit de ritmes vitals l’habitatge, disposem de llars alternatives i temporals, dedicades sobretot a les persones que conviuen amb el VIH/Sida i que estan en situacions d’extrema vulnerabilitat. Tot això, juntament amb la relació amb la comunitat i la inserció social a través de la formació, la recerca de feina i l’ocupació del temps lliure, faciliten el procés de recuperació. Per a les persones ateses, el pas per l’itinerari de drogues d’ABD és part d’un procés, que caldrà sostenir i continuar.

La família Els familiars també són incorporats a l’itinerari. AABD organitzem sessions a nivell individual i grupal, on treballem la recerca de solucions a problemes quotidians i el confort amb altres famílies per tirar endavant en el procés de rehabilitació.

la marina // Gener 2014

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

L’Associació de Comerciants reparteix sort amb la loteria de Nadal REDACCIÓ ACLM quest any, l’Associació de Comerciants La Marina ha estat afortunada amb un pèssic de la loteria de Nadal del dia 22 de desembre. El número 52.365 es va vendre amb participacions de tres euros als comerços associats del barri i va estar premiat a la pedrea. Aquest premi ha estat molt repartit pel barri, la majoria dels afortunats són clients i amics dels comerciants associats de La Marina. Des de que es va conèixer la notícia es pot trobar un cartell informatiu als comerços on es mostra el número premiat i s’informa on i quan es pot cobrar el premi. (Ofina del Banc de Sabadell del Pg. Zona Franca,116 a partir del 10 de gener i en horari de 9 a 11h).

Amb la col·laboració

Botigues associades Bar Restaurant La Masia 365.cafè -1 365.cafè -4 Admón. Loteria 137 Costa Alimentación Ruiz Art i Decoració Asesoria Empresarial Anna Mª Madrid Autoescola Zona F Ballester Perruquers Unisex Bayot-Collado, S.L. Bricolage Zona Franca Bugaderia-Tintoreria Mari Cafè i Més Carnisseria Angel Celler Peña Centre d' Infermeria i Podologia Cermasa, S.L. Charcuteria Santy Comercial Alvarez SCP Condis Supermercats Copisteria Sant Jordi Decoración Mari Carmen Drogueria Feli Electroutlet Escola Bressol El gall i la gallina Espai per Vestir (Confecciones Ray) Estanc de la Zona Franca Estanco y Papelería Lage

Alts Forns, 61 Mare de Déu de Port, 271 Mare de Déu de Port, 379 Mare de Déu de Port, 379-381 Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1 Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª Pg. Zona Franca, 186, interior Mare de Déu de Port, 413 local E Mare de Déu de Port, 168-170, baixos Foneria, 43 Alts Forns, 81 Mare de Déu de Port, 227 Foneria, 26, b. Aviador Franco, 15 Minería, 17 bga. 2 Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos. Alts Forns, 74 Energia, 20 Pg. Zona Franca, 210-214 Mare de Déu de Port, 337-339 Foneria, 11 Alts Forns, 74 Alts Forns, 78

Exit Dona Home i Complements Farmacia Cuscó Farmacia Forns-Giró Fotosistema I.T.C. System Icali, Correduria de Seguros Joyeria Lura Kia A. R. Motors La patatona La Piruleta La Taverna del Conde Llar d'Infants Els Gegants Llar d'Infants Xumets Macarro, materiales de construcción MacMobles Zona Franca MacMobles Zona Franca-2 Món Animal Muebles El Cisne Multiòptiques Josa Pa de Carpes Proyecta Quiosc El Abuelo Rellotgeria-Joieria Ramon Carné Talleres J.F. Talleres Pérez Alonso Tocineria Charcuteria Plus Ultra Toldos Duran Tucerrajeria.com Vista Òptica Wala

Mare de Déu de Port, 337 Pg. Zona Franca, 162 Mare de Déu de Port, 234 Pg. Zona Franca, 177-179 Mare de Déu de Port, 305-319, local 15 Mare de Déu de Port, 252 Alts Forns, 75 Pg. Zona Franca, 6-8 Foneria, 40 Aviador Ruiz de Alda, 6 Foneria, 46 Pg. Zona Franca, 168, Esc. A 1r 4a Energía, 10, b. Ferrocarrils Catalans, 87-89 Pg. Zona Franca, 141 Carretera del Prat,11 Foneria, 43-45 Pg. Zona Franca, 224 Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321 Foneria, 23 Energia, 7 Aviador Ruiz de Alda, 8 Mare de Déu de Port, 279, pati int. Mare de Déu de Port, 124 Aviador Ruiz de Alda, 24 Mare de Déu de PORT, 260 Passeig Zona Franca, 173 Mare de Déu de Port, 252 Passeig Zona Franca, 191-205

Mare de Déu de Port, 355, local Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244 Alts Forns, 72

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

FES-TE’N SOCI! Mare de Déu de Port 389-395

Tel. i fax 93 421 23 86

a.c.lamarina@gmail.com

la marina no es responsabilitza de les opinions expressades en aquest article

10 // www.lamarinadigital.cat

INICIATIVES CÍVIQUES CIUTADANES

la marina // Gener 2014 IMPULSORS DE LA PLATAFORMA Eli Rolando Álvarez Fernández M. Isabel Álvarez Fernández Mª del Carmen Álvarez Fernández Núria Barrachina Varón Elnur Bayramzade Antonio Bonat Cabezas Mª Josefa Bonilla Almanza Carmen Bosch Antonio Casanovas Oliva Carolina Corbella Ferraz Manuel Coronado Lozano Mº Carmen Espinosa Pino Antonia Fernández Argentina Fernández Pérez Àlex Gallego Gemma Gallego Juan García Márquez Adoración García Vecino Antonio Guillen Martínez Yaiza Janeiero García Jorge López Carrillo Carlos Lucena Freixes Ramón Marin Arias Montse Martinez Rodríguez Luis Martínez Tortosa Carlos Mateo Pedro Molo Acón Jose Olivé Torralba Carlos Pañero Álvarez Juan A. Pañero Ciprian Esther Recocha Castro Sergi Revilla López Carmelo Rodríguez Clara Rodriguez Bonilla Pablo Rodríguez Bonilla Miriam Roncero Pedro Sánchez Alfonso Mª Isabel Sanchez Lozan Manuela Sanjuan Muñoz Rosa Sielva Tijeras Patricia Sierra Borja Sierra Abel Sierra Moline Blas Gabriel Valera Pitarch Edurne Zaballos Muñoz ENTITATS QUE DONEN SUPORT AVV Can Clos AVV Eduard Aunós AVV Illa Metalco AVV La Viña AVV Plus Ultra AVV Polvorín AVV Sant Cristòfol Associació de Comerciants de la Marina Z.F AMPA Can Clos AMPA El polvorín AMPA Escola Barkena AMPA Escola Ramon Casas AMPA IES Domènech i Montaner AMPA IES Montjuïc Associació Amics de la Marina Z.F Associació de disminuïts de Sants Montjuïc Associació Esclat Marina Associació Mitjans de Comunicació Local Centre Cultural Estrellas Altras Centro Cultural Àncora Club Esportiu La Marina Diables i Espurnes del Port Marina Bikes Unió d'entitats de la Marina

la marina // Gener 2014

PUBLICITAT

12 // www.lamarinadigital.cat

la marina // Gener 2014

CULTURA

A la Marina és Nadal i estem contents

l Nadal va arribar als barris de la Marina amb l’encesa dels llums el 22 de novembre. Per tal de celebrar-lo com cal, s’han dut a terme diverses activitats per a tots els públics. El 14 de desembre vam poder gaudir del pessebre vivent, representat als jardins dels Drets Humans. Rere el Nadal va arribar el 2014. Per començar l’any, va preparar-se la campanya de recollida de joguines Un Nadal, un somriure. La van organitzar la parròquia de Sant Cristòfol, el Diari La Marina, Sants-Montjuïc ràdio i l’Associació de veïns de Sant Cristòfol. Hi va col·laborar Imagina ser feliz. La campanya es va dur a terme del 3 al 5 de gener, de 17 a 21h a la plaça de la Marina; amb el suport d’una programació especial a Sants-Montjuïc ràdio. La tarda del 4 de gener, els patges reials van visitar la mateixa plaça per recollir les cartes dels infants, que van gaudir també d’una xocolatada, i que podien fer les seves aportacions per la recollida de material escolar que va organitzar La Marina Viva i la Unió d’Entitats de la Marina. Per acabar, el dia 5 el barri es va omplir de gresca amb la cavalcada de Reis, que va portar ses majestats des de la plaça de les Matemàtiques fins a la plaça de la Marina. 

TEXT: RAQUEL M. MARTÍNEZ FOTOS: CARLOS REYES

la marina // Gener 2014

CULTURA

AGENDA

>> CC Casa del Rellotge Dijous dies 16 de gener, 6 i 20 de febrer Fem memòria: “Gent de Can Farrero” Primera de les trobades del programa “Gent de Can Ferrero” Visites dirigides als veïns que vulguin aportar qualsevol testimoni oral, gràfic o material sobre la fàbrica de Can Farrero, que va desenvolupar la seva activitat de 1920 a 1965. Organitza: Centre Cívic Casa del Rellotge i Centre d'Estudis de Montjuïc. Hora: 19 h

>> Espai musical la Bàscula >> Sala Pepita Casanellas Diumenge 19 de gener Espectacle: Acorde La companyia Sebas arriba amb una barreja de circ i teatre on les andròmines, la ferralla electrònica i altres objectes cobren vida Amb un muntatge transparent i un espectacle íntim, els elements inanimats són els grans protagonistes. Organitza: Centre Cívic Casa del Rellotge i Sala Pepita Casanellas. Edat: Per a tota la família. Hora: 12h - 12.45. Preu: 2, 30 €.

El far Nous cursos d’Internet a biblioteca Francesc Candel estrena l'any 2014 amb una nova programació en els cursos d'internet i noves tecnologies. Els itineraris que oferim aquest mes de gener són els següents:

Diumenge 2 de febrer Espectacle infantil, titelles: Roda el món En Lau, ja coneix tots els països del món i ara es pregunta què pot fer amb el seu desig de viatjar Gràcies a la seva mare, s'adonarà que els països fantàstics encara li poden mostrar un món desconegut Organitza: Centre Cívic Casa del Rellotge i Sala Pepita Casanellas Edat: A partir dels tres anys. Hora: 12h Preu: 2,30 €

Dijous 9 de gener Cicle Hivernacle: Queralt Sabater Hora: 20.30 h Preu: gratuït Dijous 16 de gener Cicle Hivernacle: Sam Destral Hora: 20.30 h Preu: gratuït Dijous 23 de gener Cicle Hivernacle: Ual·la Hora: 20.30 h Preu: gratuït

Iinerari 5. Aprendre, compartir i treballar a la xarxaInternet us ofereix infinites possibilitats de formació i de recerca de feina. En aquest itinerari aprendreu com us podeu formar per internet: de quines eines disposeu, els recursos d'aprenentatge especialitzats que us ofereix la xarxa, com gestionar i personalitzar la informació i quina és la millor manera de cercar feina per internet. Itinerari 6. Gestions, serveis i compres en líniaÉs segur comprar per internet? Puc estalviar fent les compres per internet? Quines gestions puc fer còmoda-

13 Dijous 30 de gener Cicle Hivernacle: Mundo Guerrero Hora: 20.30 h Preu: gratuït. >> Punt multimèdia Dimecres 15 de gener Entrega de premis Creative 2013 A banda de premiar els guanyadors, a l’acte es sortejarà, entre tots els participants, cursos especialitzats a les escoles de renom de Barcelona. Passejant entre les imatges dels finalistes, els assistents gaudiran d’un aperitiu i de tota l’emoció de l’entrega de premis. Organitza: Punt Multimèdia, l’IEFC i GrisArt. Hora: 19,30 h >> Centre Cívic La Cadena Dimarts, de 17.30 a 18.30 h Manualitats per a nens Fins al març, els més petits podran desenvolupar la seva imaginació, creant diferents tipus de manualitats, com màscares, figures i elements decoratius. El taller dura 11 setmanes i costa 47 euros

ment des de casa? En aquest itinerari descobrireu que amb les noves modalitats de consum per internet podeu estalviar temps i diners d'una manera fàcil i segura. També us ensenyarem com podeu fer alguns tràmits amb les entitats bancàries en línia. Cada mes els itineraris aniran canviant i oferiran noves possibilitats de formació com la iniciació digital, la iniciació a Internet, el coneixement d'eines multimèdia i com podem participar en les xarxes. Reocrdeu que per inscriure's als cursos i tallers, cal tenir el carnet de

Biblioteques. Les inscripcions es poden fer per internet o a la mateixa biblioteca. Apunteu-vos, i no deixeu escapar l'oportunitat d'aprendre internet de manera gratuïta. Recordeu que les places a cada curs són limitades. Per qualsevol consulta podeu adreçar-vos al personal de la biblioteca.

14 // www.lamarinadigital.cat

la marina // Gener 2014

ESPORTS GIMNASTICAIBERIANA.BLOGSPOT.COM

JORDI GISPERT l juliol del 2012 va deixar de competir, però mai no ha deixat de ser. És l’equip de tot un barri, el que acapara un sentiment indescriptible. La passió per uns colors que va convertir en orfe el cor d’una majoria d’aficionats de la Marina el curs passat. Una energia vermella i blava que comptava 65 anys d’història, i que gràcies a l’esforç d’exjugadors i exdirectius, només haurà aturat el seu camí durant aquest curt període, de 12 mesos, dolorós, però ja superat. Un transcurs d’inactivitat futbolística, però de reunions d’amics, del que era una família, que parlaven de batalles i de les seves noves vides, però que mai no van abandonar l’ideal de pertinença, l’ideal de tornar a crear el que mai no hauria d’haver-se destruit. L’empenta necessària que ha dut a la Gimnàstica Iberiana, d’ençà d’aquest passat mes d’agost, a figurar de nou entre els clubs inscrits dins la Federació Catalana de Futbol; amb la mateixa indumentària, amb els mateixos referents, ara però amb jugadors nous i des d’una nova categoria, la més modesta de casa nostra, la 4ª Catalana. En Rafa Padilla i en Jordi Langa n’han assumit la responsabilitat i en són ara els entrenadors. Ells dos i uns altres excompanys principalment, tenen la major part de culpa que l’engranatge torni a funcionar. La plantilla de futbolistes que va aconseguir una cosa històrica, conduir l’equip a Primera Catalana en poques temporades i situar-lo entre els clubs capdavanters (10ens el 2012), ja havien passat la seva edat de plenitut, així que s’ha hagut de donar pas a un nou relleu. Es va fer una crida, s’han agafat jugadors joves, alguns sense experiència. I mica en mica, l’heterogènia barreja va quallant. S’ha pres el mateix sistema de joc, més o menys amb quatre defenses, quatre migcampistes i dos davanters. Es parla de les mateixes idees de pressió i de molta

Imatge d’arxiu d’un partit de la Gimnàstica Iberiana, el 2011

Torna la passió La Gimnàstica Iberiana reneix de les cendres i comença de nou un any després d'anunciar la seva desaparició intensitat al mig del camp, els punts forts d’un conjunt que amb “Picolo” d’entrenador imposava gran respecte als rivals. Es mira d’explicar sobretot però, i per damunt de qualsevol cosa, què significa, tan a nivell històric, com social i esportiu, vestir la samarreta vermella i blava i l’escut de la Gimnàstica. Les condicions econòmiques són dures, però la il·lusió ho pot vèncer tot. Es

parteix de la base de nous carnets de soci, amb moltes contribucions voluntàries i amb la idea d’unificar-los tots a uns testimonials 10 euros anuals perquè no hi resti gairebé ningú al barri que no hi contribueixi, o almenys, tot sigui dit, que no pugui fer-ho. Se sorteja rifa, per Nadal i també als diversos partits. I es busquen publicitats i col·laboracions. Són aquestes les úniques fonts de finançament d’una

història que es reescriu també gràcies a l’esforç dels nous membres, a qui es va demanar que paguessin les seves fitxes federatives. I així poc a poc s’assumeixen els costos principals, que són bàsicament els arbitratges i el lloguer d’un camp d’entrenament i de partit. I així també es reemprèn el camí amb èxit, fent més unió i provocant que els resultats esportius es vagin donant, fins a fer alçar l’equip dels darrers llocs fins als capdavanters de la taula a aquestes altures de campionat. Un problema crònic però segueix sent el del camp. Sabem que la Gimnàstica no en té de propi des que l’Ajuntament va decidir expropiar el solar on s’estenia el seu, el d’Eduard Aunós. Sabem a més que no hi va haver cap compensació ni hi ha hagut cap pronunciament per construir-ne un altre ni preocupació institucional al respecte. Així que de moment, i com la majoria de conjunts de la Marina, la Iberiana ha de maldar on pot, bàsicament on el lloguer surt més econòmic. I ara mateix és el Camp de l’Ibèria, el Municipal de Mare de Déu de Port, el que surt més rendible, que vol dir uns 2.500 euros anuals. Per fi l’Ajuntament ha decidit posar-hi gespa artificial, així que tots els conjunts que hi jugaven ho fan ara provisionalment al Julià de Capmany. S’espera que ja al març les obres estiguin enllestides. Malgrat tot, el club només hi pot entrenar un dia a la setmana, a causa de dificultats d’espai i preu, perquè cal tenir present que amb el nou paviment l’ajuntament apujarà el lloguer. Un lloguer que, a més, és limitat i tancat quan l’Ajuntament ho decideix, com aquests dies de Nadal en què el club ha hagut d’exercitar-se al carrer. Tanmateix, sigui al camp o en un solar, l’important és que el somni, una vegada més, ha superat tots els obstacles, ha renascut, i segueix ben viu. La flama segueix encesa i és fàcil doncs ara que nous projectes vinguin a la ment, i que novament, flueixin.

la marina // Gener 2014

COMUNICACIÓ

Més de 60 famílies es beneficien de la crida feta per la Parròquia i l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol i dels mitjans de l’AMCL

Celebració de l’aniversari de Sants-Montjuïc Ràdio i La Marina

Èxit de la campanya de recollida de joguines per reis

REDACCIÓ l sopar de Nadal de l'Associació de Mtjans de Comunicació Local (AMCL) servia el passat 14 de desembre, al restaurant Mai Ona per donar el tret de sortida als actes de celebració dels aniversaris de Sants- Montjuïc Ràdio 102.5 FM i el diari La Marina. L'emissora iniciava les emissions el 1988 i la publicació treia al carrer el seu primer número el gener de 1994. La trobada va reunir un total de 150 persones: col·laboradors i excol·laboradors del diari i la ràdio, representants del teixit associatiu del territori i responsables politics. En aquest sentit, el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, aprofitava el seu discurs per felicitar l'AMCL per la tasca que duu a terme alhora que asegurava un gran futur per Sants-Montjuïc Ràdio i La Marina. També van pronunciar els seus discursos l'expresidenta de l'AMCL, Maria del Mar Alegret, l'actual president de l'associació, Joan Barutel, el director multimèdia de Sants-Montjuïc Ràdio i La Marina, Aran Comín, i la cap de redacció del diari, Eva Albiol. Tots ells van coïncidir en agrair la feina a tots els que fan i han fet possible el bon funcionament dels mitjans de l'AMCL, uns mitjans que treballen dia a dia per oferir informació veraç i de proximitat a tots els veïns dels barris de la Marina. Cal remarcar que el 2014 el diari La Marina complirà vint anys sortint al carrer de manera mensual. A més, Sants-Montjuïc Ràdio celebrarà els seus vint-i-cinc anys en antena. Així, l'AMCL prepara un 2014 amb multiples actes de celebració i convida a tots els lectors i oients a formar-hi part.

REDACCIÓ l passat diumenge dia 5 de Gener es va donar per conclosa la primera edició de la campanya solidària “Un Nadal, un somriure”, organitzada per la parròquia i l'Associació de Veïns de Sant Cristòfol, El Diari La Marina i Sants-Montjuïc Ràdio; i en la que també van col·laborar la campanya solidària Imagina Ser Felíz i la Joia de Montjuïc, que va realitzar una passada per animar la gent a fer aportacions. L’iniciativa ha tingut com a objectiu recollir joguines noves per a nens de famílies en situació desfavorable, per tal de que aquest any, cap d’ells es quedés sense joguina per reis. La campanya va durar tres dies; el 3, 4 i 5 de Gener i va finalitzar amb unes xifres més que positives: es van recollir 300 joguines noves, que aniran destinades a més de 60 famílies del barri amb fills menors d’onze anys. Entre tots els qui van participar es va sortejar un un sopar per a dues persones al restaurant Mamma Mia. Les jornades de recollida van ser cobertes per una programació especial de l’emissora del barri; Sants-Montjuïc Ràdio, que va oferir un programa presentat per Manhon Tang i Juan Carlos

CARLOS REYES

Imatge de la recollida de joguines Rodríguez, que van amenitzar aquestes entranyables tardes de solidaritat. Des de les ones de l'emissora s'animava a participar, alhora que s'establia comunicació directa amb els punts de recollida de joguines, així com amb les cavalcades de Ses Majestats Els reis d'Orient , tant del barri de la Marina, com de la ciutat de Barcelona. La campanya ha estat impulsada, un any més, per l’AVV de Sant Cristòfol, que encapçala el presi-

dent Fernando Abad i ha servit per posar de manifest la gran solidaritat de la gent del barri, com es fa palès en el gran nombre de persones que van acostar-se a la Plaça de Marina o a la parròquia de Sant Cristòfol per fer la seva aportació. Tenint en compte l’èxit d’enguany, ja s’ha començat a treballar per repetir l’experiència l’any que ve. Joan Barutel, president de l’AMCL i un dels voluntaris de la recollida ens recorda que “coses com aquestes ajuden a vertebrar el territori i a ajudar als qui més ho necessiten, que és una funció que també han de realitzar els mitjans de comunicació de proximitat”. Des de la Parròquia de Sant Cristòfol, una de les entitats impulsores de iniciativa, el nou Sacerdot; Jordi Carreter es mostra molt satisfet i il·lusionat amb l’èxit de la campanya: “ Quan els nens van rebre als voluntaris vestits de reis mags amb les joguines, se’ls va il·luminar la mirada, hem complert els objectius, i d’ara en endavant toca seguir treballant per reduir la bossa de pobresa del barri amb iniciatives com aquesta, que permetin a diverses institucions, persones i mitjans del districte col·laborar per uns fins comuns”.

CARLOS REYES

La celebració va reunir 150 persones al restaurant Mai Ona

16 // www.lamarinadigital.cat

20 ANYS DE LA MARINA

la marina // Gener 2014