La Marina - Edició març 2013 by La Marina

MARÇ13 ANY XIX

núm.

214

la marina facebook.com/diarilamarina DANI FERNÁNDEZ

Espe cia Dia I l 8 de m nte arç de le rnaciona , l s Do nes

TEMA MES Exigeixen el tancament del CIE Zona Franca

Imatge de la tanca que encara avui anuncia les obres a l'estació de Foneria

El metro a la Marina, sense data d'arribada uan tot just es compleix el primer aniversari de l'anunci de paralització de les obres del metro al seu pas per la Marina, els veïns del territori reben de nou males notícies. Si fa un any la Generalitat decidia concentrar la inversió en el tram de la Línia 9 per fer-la arribar a l'aeroport el 2014 (i ajornava fins a

2016 l'entrada en funcionament de la L10 que circula pel Passeig de la Zona Franca), ara, amb la nova "reprogramació de l'obra", l'arribada del metro a la Marina no té ni tan sols una data assenyalada al calendari. Segons fonts de la Regidoria del Districte, que ja ha pogut reunir-se amb la Conselleria de Territori, la

Generalitat està treballant perquè "tot seguit [després de 2016] i tan aviat com sigui possible, acabar també el tram de la L10". Els veïns, però, asseguren estar "cansats" de ser sempre "els últims de la ciutat". I és que són més de 25 anys els que fa que esperen l'arribada del metro als seus barris. Pàg. 7

"Un centre on s'ajuda els immigrants a integrar-se a la societat, on se'ls ensenya l'idioma i se'ls busca feina". Aquesta és només una de les curioses respostes obtingudes als barris de la Marina en preguntar els veïns si saben què és un Centre d'Internament per a Estrangers (CIE) i si tenen constància de la ubicació d'un ben a prop de casa seva, al Polígon Industrial de la Zona Franca. No es tracta, evidentment, d'una enquesta prou representativa com per extreure'n conclusions, però si serveix com a petita mostra del grau de desconeixement que envolta aquest tipus d'equipaments. Més d'un any després de la mort d'un intern al CIE de Zona Franca, el impulsors de la campanya que n'exigeix el tancament continuen denunciant "la opacitat que hi regna" i organitzant accions de protesta. Pàg. 3

XOSÉ QUIROGA/ANTIGONIA.COM

2 Edita:

MIRADES

la marina // Març 2013

Editorial

mirada crítica KLM

associació mitjans comunicació local

Coordinació General Juan Antonio Reyes Cap de redacció Sònia Maza

Redacció i fotografia Eva Albiol, Dani Fernández, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Martí Molina, Natàlia Morales, Tomás Morgenstern, Sara Torremocha, Rafel Vidal i Iris Vieiros Col·laboradors Ramon Anglés, Felipe Ayala, Juan Bibián, Agustín Forteza, Mireia Gargallo, Inma Gil, Marc Gispert, Oriol Granados, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles "Macondo", Carlos Reyes, Míryam Reyes, Xavier Sanz, Albert Soler i M. Jesús Valderas Publicitat Ernest Millet (699 27 18 25) (AMCL 93 296 50 07) Impressió GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

a prop d'un any (a l'edició núm. 204 d'abril de 2012) i en aquest mateix espai, LA MARINA reproduïa el primer editorial de la publicació sobre l'arribada del metro als nostres barris. Aquelles paraules, que recollien la indignació dels veïns per ser l'única zona de Barcelona sense aquest tipus de transport, eren escrites el març de 1994, fa exactament 19 anys. Un any després, malauradament, no ens queda altre remei que recordar-ho. I és que, una vegada més, l'arribada del metro a la Marina (que d'acord a l'últim calendari anunciat fa un any pel llavors conseller Lluís Recoder, hauria d'entrar en servei el 2016), s'ha ajornat sine die. Fa unes setmanes així ho feia públic el nou titular del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila. Es referia llavors a una "reprogramació de l'obra" que ajorna dos anys (fins al 2016) l'arribada de la L9 a l'aeroport, on l'executiu ha decidit concentrar la inversió. Dies després, l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, parlava d'"un problema econòmic greu que afecta tota la línia", per la qual cosa les decisions sobre el futur d'aquesta infraestructura es prendran en funció dels pressupostos que pugui aprovar la Generalitat. I bé, tots sabem quina és la situació pressupostària del govern català... En declaracions al programa Portes Obertes de Sants-Montjuïc Ràdio, el regidor del Districte, Jordi Martí, afirmava que "el govern de la Generalitat no dóna males notícies perquè li agradi" i que si pogués fer arribar el metro a la Marina el 2013, "ho faria, sense dubte". Martí recordava llavors els deutes del govern de l'Estat amb Catalunya que han estat reconeguts (de 8 mil milions d'euros), i "els 13-14 mil milions que cada any se'n van a Madrid en concepte de dèficit fiscal". "Si Catalunya cobrés aquests deutes reconeguts i no pagats i no hi hagués aquest dèficit fiscal no hauríem de fer ni la tercera part de les retallades i el metro a la Marina arribaria quan toca", afegia. No posarem en dubte les paraules del regidor. El problema està en què els veïns i veïnes ja les han sentit massa cops. Per aquests motius (o per altres) governs de tots els colors no han fet de l'arribada del metro a la Marina una qüestió prioritària. Potser seria hora d'oferir altres respostes. Un servei de bus ràpid i eficaç a tots els barris del territori (també a Can Clos i el Polvorí) seria una bona manera de fer més agradable aquesta espera interminable. I és que no ens cansarem de repetir-ho. Fa més de 25 anys (25 anys!) que aquests barris s'esperen.

la marina Tel. 93.296.50.07 redaccio@amcl.cat facebook.com/diarilamarina C.C. La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona

Maquetació i edició Martí Molina

L'espera interminable

El carrer Sant Eloi es deteriora per moments i tot per culpa dels inquilins del bloc 2-4. Les escenes que hem de veure millor ni les comento. Cada dia és pitjor: música a tot volum, crits, baralles... I tot això al costat de la Clínica Sant Antoni i sobretot dels veïns que residim allà. Demanem una solució immediata!

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic: redaccio@amcl.cat o per correu a: c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

TEMA DEL MES

la marina // Març 2013

Els impulsors de la campanya pel tancament dels Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) asseguren que "la opacitat que hi regna" els fa "equiparables a Guantánamo"

"Al CIE de Zona Franca les persones no tenen nom, són números" XOSÉ QUIROGA/ANTIGONIA.COM

SÒNIA MAZA l CIE de la Zona Franca (n'hi ha nou al conjunt de l'Estat) va entrar en funcionament a finals de 2006 en substitució del centre de la Verneda, té més de 200 places i al llarg de 2011 (darreres dades del Ministeri de l'Interior, que n'és l'organisme responsable) hi van passar 1.978 estrangers, dels quals 914 van ser expulsats al seu país d'origen. Però, què és exactament un CIE? Karlos Castilla, advocat de SOS Racisme i un dels membres de la campanya que n'exigeix el tancament, ho explica així: "La Llei els defineix com a centres o establiments públics de caràcter no penitenciari on són traslladades o posades a disposició de les autoritats les persones que no tenen una estança regular a Espanya. Així els defineix la Llei, però en realitat no són altra cosa que centres de detenció d'estrangers". Segons Castilla, s'arriba a aquesta conclusió si s'observen els números: "El 2011 al CIE de Zona Franca només el 46% dels interns van acabar sent expulsats, el que significa que la majoria de persones retingudes van ser privades de la seva llibertat fins a 60 dies per a després sortir al carrer. El que segons la Llei d'Estrangeria hauria de ser una mesura cautelar és en realitat un mecanisme de càstig encobert". Sandra Queraltó, representant del Grup de Recerca i Acció sobre Fronteres i Controls (i també membre de la campanya), afegeix: "Són persones que són internades no per haver comés un delicte, sinó per una falta administrativa. No sé si la gent n'és conscient, però per fer un paral·lelisme seria com conduir parlant pel mòbil i que et pari la Guàrdia Urbana", i continua: "Ens podem trobar persones que porten aquí 4, 5, 6 anys. Persones que han sigut regulars en algun moment però que en perdre la feina tornen a estar en situació irregular. Persones amb fills. Per exemple, coneixem el cas d'una dona que va ser repatriada amb una filla de tres anys que va haver de quedar-se amb la veïna". Si l'expulsió no s'arriba a produir (bé perquè no s'ha pogut tramitar en 60 dies, bé perquè l'advocat de l'intern ha pogut demostrar el seu arrelament), la situació en què queda la persona, diu Castilla, tampoc no és la ideal: "Porten la càrrega negativa d'haver estat privats de llibertat. Això genera reaccions hostils, rebuig entre la societat. No s'afavoreix la integració, que és el que s'hauria de propiciar. A més, amb una ordre d'expulsió i sense la possibilitat de tenir una estan-

Imatge d'una de les darreres accions de protesta davant el CIE de Zona Franca ça regular, els és molt difícil trobar feina, i si en troben, serà totalment irregular". "Pitjor que una presó" Més enllà d'això, el impulsors de la campanya denuncien el tracte que reben els interns. "La persona que entra en un CIE perd la seva identitat, perd el nom i es converteix en un número, el que ja té un punt de deshumanització absoluta. El pot visitar la família, l'advocat o la persona amiga que sap el seu número o el seu nom. Però si per exemple jo, que sóc membre d'una associació, vull portar mantes o visitar els interns, no em deixaran. Hi ha uns horaris determinats que ara s'han passat al matí i que fan

més difícil les visites. Quan diem que un CIE és equiparable a Guantánamo és perquè hi regna la més absoluta opacitat". Qui ho explica és Mercè Duch, membre de Futura Convergència de les Cultures (amb seu al barri d'Estrelles Altes) i també implicada a la campanya. "Un CIE en teoria no és un presó, però a la pràctica és encara pitjor", continua Castilla; al que Queraltó afegeix: "Portes metàl·liques com les que veiem a les pel·lícules; habitacions de sis persones que es tanquen a les nits amb els lavabos a fora. També hi ha un pati, que és una caixa de ciment, on els interns passen tot el dia sense fer res". Continua Castilla: "Diem que

L'origen de la campanya: les presumptes irregularitats a campanya Tanquem els CIEs (més informació a http://tanquemelscies.blogspot.com.es/) es va posar en marxa el desembre de 2011, just un mes abans de la mort d'Idrissa Diallo al CIE de Zona Franca. Pocs dies abans havia mort un altre intern al CIE d'Aluche (Madrid). "Calia donar una resposta social", recorda Sandra Queraltó, i afegeix: "Som moltes entitats i moltes persones a nivell particular. Funcionem amb tres comissions: la d'acompanyament psicosocial, la comissió legal i l'equip de comunicació". Amb delegacions a Madrid i València, la campanya organitza periòdicament xerrades i accions de protesta. "També actuem quan detectem casos de maltractaments flagrants", afirma Queraltó, que assegura: "De queixes ens arriben contínuament i n'hi ha de tot tipus. Des de persones musulma-

són pitjors que les presons perquè a les presons hi ha centres recreatius, activitats, visites íntimes, i el que és més important, tenen una reglamentació regulada per Llei". I és que a l'espera de l'aprovació del nou reglament de funcionament dels CIEs (a l'estiu es presentava l'avantprojecte que entre d'altres aspectes comporta un canvi de nom: Centres d'Estada Controlada d'Estrangers) actualment les normes depenen del director de cada equipament. La nova reglamentació, segons el Ministeri de l'Interior, n'aportarà transparència. Fa gairebé un any, el secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, n’explicava les línies generals en el decurs de la seva visita al CIE de Zona Franca. La incorporació de les ONG col·laboradores als serveis assistencials i d'entreteniment dels immigrants pendents d'expulsió; delimitar les funcions dels policies a únicament les estrictament de seguretat del centre; i que els agents destinats als CIE tinguin una formació específica en immigració, en són les principals. Des de la campanya Tanquem els CIEs, però, no hi confien: "Si es llegeix al detall trobem alguns aspectes que fins i tot són contraris a la Llei d'Estrangeria. L'únic positiu és que hi haurà un reglament i a partir d'aquí es podrà reclamar la seva modificació", apunta Castilla. NOTA: La redacció de LA MARINA s'ha posat en contacte amb el departament de premsa del Ministeri de l'Interior perquè pogués expressar el seu punt de vista però no ha obtingut resposta.

XOSÉ QUIROGA/ANTIGONIA.COM

nes que veuen vexada la seva religió, a maltractaments físics als centres i durant les deportacions. També hi ha hagut motins i vagues de fam, i no oblidem les morts". També el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha denunciat en diverses ocasions presumptes irregularitats. Les darreres, el mes de gener. Ribó, que tot i demanar-ho reiteradament encara no ha pogut accedir al CIE de Zona Franca, iniciava una investigació d'ofici per "presumptes males pràctiques ocorregudes durant un escorcollament". El Síndic va posar el cas en coneixement del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en va informar al ministre de l'Interior.

OPINIÓ

Gabriel Buendía Garcia de la Vega

Presidente de la Mancomunidad de Gran Vía, Minería, Química y Física

Aclaración sobre la obra de la calle Minería, 17 Como presidente de la Mancomunidad de Gran Vía, Minería, Química y Física me dirijo a su periódico para poder esclarecer todo lo que concierne a la obra de la calle Minería, 17: 1º A la Mancomunidad no se le ha pedido ningún tipo de permiso, ni tampoco ha habido ninguna reunión con dicha comunidad para hablar de la obra, que en principio según el orden del día de la reunión que hubo era para "aprobar el cambio de la puerta de entrada por seguridad". 2º Que los permisos que aducen tener los vecinos responsables de la obra son de obras menores (cuando entendemos que la obra supera una obra menor). 3º Que el cerramiento que han hecho tiene la consideración de paso de personas, con lo cual la obra realizada es del todo improcedente según el Código Civil de Catalunya en su artículo 553-56. 4º Que la Asociación de Comerciantes con su nota a su periódico el mes de enero manifestó su malestar por el acceso cerrado para discapacitados. Esto es completamente cierto, pues primero cerraron el acceso y luego construyeron una rampa (dejando este acceso sin rampa más de quince días) con perjuicio para los usuarios del servicio sanitario, así como los demás negocios ubicados en dicha zona. 5º Que la rampa construida carecía de permiso alguno, pues cuando se estaba construyendo tuvimos que reclamar los servicios de la Guardia Urbana y así lo constataron los agentes al preguntar sobre dicho permiso y resultar que no lo tenían (según consta en el parte de la Guardia Urbana). Como presidente de esta Mancomunidad no me queda más remedio que actuar en defensa de más de cuatrocientas familias así como de las personas que circulan por dichos pasos de servidumbre ante el juzgado correspondiente. Esperando que esta nota clarifique lo que realmente ha ocurrido frente a la "visión falsa" que nos atribuyen los vecinos responsables de la obra, me pongo a su disposición para demostrar la realidad con documentación y fotografías si fuere necesario.

Assemblea 15M La Marina (zf)

La Marina

Del metro, dels autobusos i del barri de la Marina El regidor del Districte ens ha confirmat el que ja fa temps venim dient des de l'Assemblea La Marina (zf): "El metro no arribarà al nostre barri el 2016". Nosaltres afegim que no hi ha cap interès en què arribi, des que l'anterior conseller del govern de CiU (no de cap altre govern, Sr. Regidor, sinó dels seus com-

cartes@lamarinadigital.org

la marina // Març 2013 panys del seu mateix partit), el Sr. Lluís Recoder va decidir que "aquest tram no és prioritari" (no ens ho inventem, va sortir publicat als diaris). Nosaltres no som els que mentim! Donen la culpa als costos econòmics, però no diuen que les obres s'han de fer igual perquè els vagons de metro passaran per aquesta línia per anar a cotxeres, ni que les estacions ja estaven fetes. Algú ens diu, amb veu baixa, que el dèficit està en el personal que s'haurà de contractar per a les estacions, per als vagons…És que no s'haurà de posar personal a les estacions o als vagons dels altres trams considerats "prioritaris"? Altres respostes dels convergents són més sucoses: "Les estacions dels barris que encara no estan construïdes es deixen per a més endavant". La Marina-Zona Franca no s'està construïnt? On vivim nosaltres llavors? Si a això afegim la manca de sensibilitat en l’aplicació de la nova xarxa de bus al barri (ampliació de trajectes, canvis de recorreguts, possibles anul·lacions de línies, més que possibles transbords obligatoris…), s'entendrà que des de l'Assemblea 15M La Marina (zf) es faci una crida als veïns i veïnes per defensar plegats un barri digne. No oblidem que hi ha informes de l'Ajuntament on es constata que els dos barris més abandonats per les institucions són la Bordeta i la Marina. Quina casualitat oi? Això ha de canviar, volem ser com qualsevol altre barri de la ciutat, no podem seguir sent tant conformistes i menys quan veiem que d'altres barris, mobilitzantse, han aconseguit el que els pertocava. Sí l'única manera d'aturar el ser tractats com a ciutadans de segona és plantant cara, que no dubti el Sr. Regidor que plantarem cara i que no dubtin els nostres veïns que continuarem estant al capdavant en l'exigència d'un transport públic i de qualitat.

Jordi Oriola

Pensionista

“Genial. Hay mucha zona libre para los jóvenes con bicicleta o patinetes, A los mayores nos viene genial para tener una zona de relax con fuentes y solecito. La Marina es uno de los barrios con más zonas verdes y es de agradecer.”

“Una altra vegada l'Ajuntament ens ha estafat dient que això era una gran zona verda. És una zona de cimentació! Estaria bé posar arbres més grans perquè aquests són dels que no creixen i també farien falta zones per als nens.” Virginia Sánchez Comercial

Fins sempre, Chávez Els nostres media comencen la història de Chávez el 1992 amb el cop d'estat, però podrien començar el 1989 quan el poble veneçolà, acorralat per mesures d'ajust neoliberals, es revolta saquejant supermercats per aconseguir menjar, i l'exèrcit mata més de 3.000 persones. D'aquí ve l'aixecament de Chávez, que fracassa. El 1999 el poble l'elegeix i començarà un camí que revolucionarà el continent. La revolució bolivariana arriba a guanyar fins a 13 eleccions, s'erradica l'analfabetisme, la despesa social puja al 60%, es redueix un 44% la pobresa i es “contamina” altres governs llatinoamericans sota aquest influxe. De moment el socialisme del segle XXI no arriba a Europa, perquè estem massa obsessionats pagant el deute. Amèrica Llatina ja va viure les dècades perdudes dels 70 i 80, i després ha reaccionat amb governs molt d'esquerra. Farem bé d'aprendre d'ells. Allí va caldre donar un cop de puny sobre la taula i modificar les regles de joc perquè l'economia estigués al servei de les persones.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: Què penseu de la nova zona verda de la Porta Firal de la Marina? Juan Losada

L’Eixample

Andrés Pompa Pensionista

“En el barrio hay muchas zonas verdes y creo que una de este estilo viene muy bien. Los niños pueden jugar sin miedo a los coches. También se puede utilizar para organizar eventos ya que es bastante espaciosa.”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ

“Sí señor, una gran zona de tranquilidad. No hay excrementos y eso se agradece. Ahora sólo falta ponerle nombre, y uno que no sea Francesc Candel, para no repetir. Recuperar la historia del barrio, como Prat Nou, por ejemplo.” Encarna Alcaraz Pensionista

OPINIÓ

la marina // Març 2013

la marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

En defensa del dret a l’habitatge acceptació a tràmit de la ILP a favor de la dació en pagament per part del Congrés dels Diputats el passat 12 de febrer constitueix un fet polític i social de la major importància. Representa una primera victòria de la mobilització popular. Aquesta finestra d'esperança ens obliga, però, a romandre vigilants per tal que el procediment parlamentari no dilueixi les exigències, mínimes i irrenunciables, plantejades per la ILP: la dació en pagament retroactiva, la moratòria immediata sobre les expulsions i l'accés al lloguer social. L'endemà, 13 de febrer, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) assistia a la Comissió Mixta sobre els llançaments, espai de trobada promogut per l'Ajuntament de Barcelona que aplega representants de diferents estaments, des de la judicatura fins als moviments veïnals, passant per la mateixa administració municipal. Allí ens confirmaven el creixement exponencial dels desnonaments per impagament de lloguer (a Barcelona, no menys de 400 al mes en el darrer període). Tot plegat fa palesa la urgència d'avançar, amb mesures efectives, cap a un parc d'habitatges de lloguer social. En una demarcació que, segons el cens d'habitatges de nova construcció recentment publicat, disposa de 42.142 pisos per vendre, actualment en mans d'entitats bancàries i fons d'inversió, el proble-

Que faci una crida solemne a les entitats bancàries, fons d'inversió immobiliària i grans propietaris perquè aturin els procediments en curs i s'avinguin a negociar amb les famílies afectades, anunciant que deixarà d'operar amb aquelles entitats que mostrin insensibilitat social.

Que reaccioni davant l'explosió del nombre de desnonaments per impagament de lloguer, treballant per establir, en col·laboració amb els jutjats, un dispositiu d'informació que faci possible una intervenció en temps útil, orientada a evitar els desnonaments i a garantir en última instància un reallotjament adequat a les necessitats de les persones afectades. ma rau, no pas en una il·lusòria reactivació de l'obra nova, sinó en les polítiques públiques destinades a donar un ús social a l'immens estoc d'habitatges nous i de segona mà existent. Per tant, entre altres mesures d'urgència, conjuntament amb la PAH, l'Observatori DESC, ATTAC-Catalunya i l'Associació 500x20, hem demanat a l'Ajuntament: Que es declari partidari d'aplicar sense més tardança una moratòria sobre els desnonaments que afectin habitatges familiars, i anunciï que la Guàrdia Urbana no col·laborarà en l'execució de cap llançament.

La Crònica

Que replantegi el seu Pla de l'Habitatge per tal d'adequar-lo a l'actual situació d'emergència social, prioritzant l'habitatge de lloguer assequible en les seves promocions. Que, per tal de mobilitzar l'estoc de pisos deshabitats que roman en mans de bancs i fons d'inversió, faci tot el necessari per establir un llistat actualitzat d'aquests habitatges i adopti eines de fiscalitat municipal apropiades, penalitzant fortament el seu desús social. LLUÍS RABELL President de la FAVB

El jardí

ANA T. HERRERA CRONISTA

XAVIER SANZ PERIODISTA

o se què em sembla més patètic, si els esforços d'un ancià, acabat de passar pel quiròfan, per demostrar que pot continuar vivint com un rei, o la desimboltura de Pujol Jr. per justificar la raó per la qual al seu partit no dimiteix ningú. No se què em fa més vergonya aliena, si la visita de la reina multienganyada al seu marit, amb el somriure d'aquí no passa res, o les declaracions dels diferents alcaldes enxampats con las manos en la masa (via urbanisme patri o relacions bilaterals amb Rússia), per justificar primer perquè no dimiteixen i després, perquè finalment ho han fet. No sé què em provoca més espatarrament, si els esforços del gendre burgés de la família més reial per aparentar que ell, la seva dona, el secretari i l'enviat passaven casualment pel cas Nóos, o l'entranyable amiga Corinna donant de cop tres exclusives per justificar el que no cal, donat el caràcter tradicional de la seva activitat. L'única excepció, en aquest cas, que compleix la regla és que el responsable del Centro Nacional de Inteligencia hagi de rendir comptes al Congrés dels Diputats de les seves accions que ella assegura però que no aclareix. Quan penso que encara tenim el desembarcament d'Eurovegas prego al nou papa que m'ajudi a ser abduïda. Al Vaticà tradicionalment també tenen de tot.

a pocs dies la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va anunciar el tancament de les delegacions de Televisió de Catalunya a la Catalunya Nord, Terres de l'Ebre i Andorra-Pallars. L'anunci oficial es completava indicant que la tasca informativa es supliria des d'altres àmbits de la cadena; la raó: les retallades. Per qüestions professionals tinc contacte freqüent amb aquests territoris i conec de prop la realitat comunicativa de les zones afectades. La reacció a l'anunci ha estat de rebuig unànime pel que suposarà d'apagada informativa d'aquestes zones demogràficament poc poblades, molt allunyades dels centres de poder del país i habitualment amb poc protagonisme als informatius. Algunes reflexions: Les retallades a Televisió de Catalunya passen per fer desaparèixer aquestes delegacions que funcionaven sota mínims? No és propi d'una televisió pública mantenir aquesta oferta informativa que mai ens oferirà una privada en no ser econòmicament rendible? No té TVC una funció de vertebració social del país i els seus territoris? Estem davant d'una decisió administrativa de reducció de despesa o d'un canvi de model? Seguirem atentament els esdeveniments.

La columna grega MIRYAM REYES COLUMNISTA idel estava diferent des de l'ultima trobada. Alguna cosa en ell havia canviat. Vaig estar observant-lo amb calma, buscant en els detalls, en el pentinat, en el rostre, a les mans, en la postura, la roba. Tot era "com sempre" i no obstant això emanava alguna cosa del seu interior que em parlava d'un canvi... Potser en aquest silenci més perllongat de l'habitual. Les nostres trobades eren esporàdiques. Ens coneixíem des de fa més de vint anys. Sabíem un de l'altre el que varem compartir intensament en algun moment del viatge de la nostra vida. Embolicats buscant el principi dels principis, les causes, el sentit i la finalitat de la realitat. Gairebé s'oblidava un de menjar. Vam riure molt i vam mirar amb esperança el futur. Feia anys que vam agafar camins diferents. Això al començament era difícil de pair però ens vam acostumar. El veig sempre que miro el mar, sempre que penso en desde el Sur... Ja ho canta Fito: "Hay días que parce que nunca se va a apagar el sol y otros son más tristes que una despedida en la estación". Fidel se’m va acomiadar fa dos anys. El 7 de març vaig rebre una carta que em deia que havia viatjat molt lluny i que no ens tornaríem a veure. Vaig mirar al fons de les escombraries i no hi havia res per menjar... D'això ja en parlarem...

L’acomodador JUAN BIBIAN CINEASTA er culpa d'un error humà completament estúpid, un avió amb direcció a Mèxic es troba que ha fallat un dels trens d'aterratge. Els tocarà donar voltes per tota una Espanya plena d'aeroports als que no es dóna ús, a l'espera de trobar una pista buida on puguin aterrar. A l'avió, la tercera classe i les seves hostesses han estat drogades per ordre dels pilots, així s'evitarà qualsevol tipus d'aldarull. Mentrestant els hostessos de primera classe hauran d'intentar mantenir a la primera classe entretinguda. Inclús quan opta per sortir d'aquest avió, on transcorre gairebé tota la pel·lícula, a la recerca d'una història de tall molt més dramàtic i passional, protagonitzada per Paz Vega i Blanca Suárez, Los amantes pasajeros no deixa de renunciar a la seva aposta per l'absurd. La caiguda d'un mòbil a càmera lenta o l'aparició estel·lar d'una Carmen Machi amb una ferida al cap, aconsegueixen ser escenes deliberadament divertides i absurdes i, tot i així, aconsegueix no restar mai intensitat dramàtica a la situació que està mostrant. Des de la frustració, Almodóvar torna als primers compassos de la seva carrera, potser aquí no ens trobem un guió, que tot i algun moment realment brillant, mai arriba a ser tan rodó com els de Mujeres al borde de un ataque de nervios o Qué he hecho yo para merecer esto? Però la seva aposta és arriscada i funciona. És una pel·lícula que probablement tindrà més complicat agradar al públic que no és fidel al cineasta manxec. Una llàstima, perquè s'agraeix una aposta pel riure més absurd per lluitar contra el moment tan delicat que travessa Espanya.

6 INMA GIL Dra. CAP Carles Ribas l 25 de febrer d'aquest any es publicava a la prestigiosa revista New England Journal of Medicine un article sobre la prevenció primària de la malaltia cardiovascular amb la dieta mediterrània. Dit d'aquesta manera pocs de vosaltres sabreu a què es refereix. Tanmateix, si us diem PREDIMED (PREvención con DIeta MEDiterránea), molts més sabreu que és un estudi en què alguns heu participat a l'Hospital Clínic i els noms de Dr. Ramón Estruch i Conxa us seran familiars . La medicina actual es basa en l'experiència de segles, però també en les investigacions recents per descobrir nous tractaments i noves evidències respecte a com prevenir i tractar, així com descobrir noves malalties. Fins fa poc tots els estudis relacionats amb l'etiologia i la prevenció de malalties cardiovasculars es basaven en l'estudi de Framminghan iniciat l'any 1948 als Estats Units pel National Heart, Lung and Blood Institute and Boston University. No hem de ser molt agosarats per pensar que des d'aquest 2013 la prevenció de la malaltia cardiovascular a tot el món es basarà en l'estudi PREDIMED. Per què s'ha fet, quin era el seu objectiu, en què ha consistit i quins han estat els resultats d'aquest estudi? Existien alguns estudis que demostraven que la dieta mediterrània prevenia de patir nous incidents cardiovasculars a persones que ja havien patit un infart de miocardi o una embòlia i aquest estudi volia demostrar que les persones que no havien patit mai cap afectació cardiovascular i seguien aquesta dieta, reduïen el risc de presentar-lo. Així, 90 investigadors, dirigits pel Dr. Ramón Estruch de l'Hospital Clínic de Barcelona, es van embarcar el 2003 en aquest estudi que ha inclòs 7.447 persones, d'edats compreses entre els 55 i 80 anys, amb risc de patir una malaltia cardiovascular i els van dividir en tres grups segons la dieta que seguien. Baixa en greixos, dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva verge extra o dieta mediterrània suplementada amb fruits secs. Després de moltes visites, analítiques i controls realitzats, s'ha demostrat que "entre les persones amb un risc cardiovascular alt, seguir una dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva verge extra o fuits secs disminueix la incidència de presen-

SALUT

la marina // Març 2013 CONSELLS PER A UNA VIDA MÉS SANA

Els glúcids, sucres o hidrats de carboni mb aquests tres noms equivalents ens referim als macronutrients, o substància que el nostre organisme necessita en quantitats elevades, principal a nivell metabòlic. I és que aquesta glucosa (hidrat de carboni en la seva forma més simple) és bàsica per al bon funcionament dels nostres òrgans principals: forma part de la membrana de totes les nostres cèl·lules i vetlla pel funcionament d'òrgans tan importants com el cervell i el miocardi (musculatura del cor). Aquest nutrient s'emmagatzema en el cos mitjançant les reserves existents a la sang (5g/20kcal), el fetge (75-100g/300-400kcal) i la musculatura (300-500g/1200-2000kcal). Per mantenir aquestes reserves a nivell metabòlic, i en funció de la nostra activitat diària, els hidrats de carboni haurien de representar al voltant del 50-55% de les kilocalories que ingerim a nivell diari. Hem de saber diferenciar també la seva tipologia o quins són els que ens convenen més per mantenir un estat saludable: Els sucres d'absorció ràpida o simples (anomenats així perquè el seu pas al torrent sanguini és immediat, la qual cosa s'ha de vigilar, ja que si no s'utilitzen com a substrat energètic, s'acaben emmagatzemant com a reserva de greix) haurien de formar part del 10% del percentatge anteriorment comentat. Els aliments que els contenen són tots els productes ensucrats, la fruita, la mel o la llet. Els sucres d'absorció lenta o complexes (el seu pas al torrent sanguini es va fent a poc a poc perquè en podem disposar al llarg del dia com a energia i evitar així la seva acumulació com a greix) haurien de ser la base de la nostra alimentació (el percentatge restant comentat anteriorment). Els trobem a la pasta, l'arròs o cereals, els llegums, les patates o el pa

Prevenir la malaltia cardiovascular amb la dieta mediterrània tar un infart o una embòlia". Al novembre de 2010, la Dieta Mediterrània va ser proclamada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Ara, amb aquest estudi es demostra que no només és molt agradable a nivell gastronòmic, sinó que també és molt beneficiosa per a la nostra salut. Aquestes són les recomanacions que van seguir les persones participants a l'estudi: "Menjar almenys tres porcions diàries de fruites i dues verdures. Menjar peix i llegums (fesols, cigrons i llenties) almenys tres vegades per setmana. Menjar carn blanca en comptes de vermella, i, per als que estan acostumats a beure, prendre un got de vi diari amb els àpats".

Aquest estudi ha estat comentat tant pels mitjans de comunicació nacionals com internacionals. Així, el New York Times li va dedicar un ampli reportatge on entre d'altres coses deia: ""Ara arriba aquest grup i fa un gegantí estudi a Espanya que diu que vostè pot seguir una dieta ben equilibrada amb fruites i verdures i oli d'oliva i les malalties del cor disminuiran en un 30 per cent (...). I en realitat es pot gaudir de la vida". Hem d'agrair doncs a tot l'equip investigador, i especialment al Dr. Estruch, el seu esforç per fer realitat aquest estudi i, si ens torna a necessitar estarem encantats de posar el nostre granet de sorra per poder continuar en aquesta línia.

MARC GISPERT GIRON Fisioterapeuta i estudiant de nutrició

la marina // Març 2013

ACTUALITAT

Indignació entre els veïns de la Marina per l'ajornament 'sine die' de l'arribada del metro RAFEL VIDAL

SÒNIA MAZA al i com avançàvem al número de febrer d'aquesta publicació, la reprogramació de les obres de la Línia 9 del metro -anunciada fa unes setmanes pel conseller de Territori de la Generalitat, Santi Vilaafecta, inevitablement, el calendari d'entrada en servei del tram que passa pel Passeig de la Zona Franca (l'anomenada Línia 10). Així ho confirmava el mateix regidor del Districte, Jordi Martí, en el decurs del programa Portes Obertes, de Sants-Montjuïc Ràdio: "Si finalment el metro arribarà a l'aeroport el 2016, és evident que el 2016 no podrà arribar a la Marina. Es tracta d'una mala notícia i seguirem insistint perquè la Marina no quedi marginada de tot aquest procés". Llavors Martí encara tenia pendent una reunió amb el Departament de Territori per abordar aquesta qüestió, reunió que tenia lloc el passat 27 de febrer. Segons fonts del Districte, durant la trobada "ens van comentar els pagaments diferits als que han de fer front cada any per valor de 330 milions d'euros, fruit de la venda d'estacions i trams de línia en els primers anys de crisi econòmica amb el tripartit". A més, afegeixen les mateixes fonts, des de la Generalitat "es treballa per poder portar la L9 a l'aeroport el 2016 i tot seguit, tan aviat com sigui possible, acabar també el tram de la L10".

per aconseguir l'objectiu: el nostre barri és un barri de la ciutat de Barcelona i com a tal volem ser tractats". Cal recordar que els veïns de la Marina esperen l'arribada del metro als seus barris des de fa més de 25 anys.

Passar a l'acció Els veïns, però, asseguren estar cansats de sentir a parlar, una vegada més, de números i calendaris. "Plou sobre mullat", afirma Antonio Guillén, president de la Unió d'Entitats de la Marina, i continua: "Sobre aquesta reprogramació de l'obra l'únic que sabem és el que ha sortit publicat als mitjans de comunicació. Ningú no ens ha comunicat

Nous canvis a la xarxa de bus Ajuntament continua treballant en el desplegament de la nova xarxa de bus ortogonal. Així, després de l'entrada en funcionament l'octubre passat dels cinc primers eixos, la propera tardor se’n posaran en servei cinc més (tres d'horitzontals i dos de verticals). Un d'ells (el V3) pren com a referència l'actual línia 72, que connecta els barris de la Marina amb Sarrià. La nova línia V3 tindrà 17,6km (anada i tornada) i estarà servida d'autobusos articulats. Segons l'Ajuntament, "la primera fase de la implantació de la nova xarxa ha aportat retorns positius en els capítols referents a ús de la xarxa, velocitat comercial i freqüències". No obstant això, al llarg dels mesos de març i abril, el govern municipal implantarà noves mesures per reduir els intervals de pas entre els 5 i 8 minuts. D'altra banda, al maig es preveu la integració a la flota de busos de tres nous vehicles biarticulats de 24 metres que circularan per l'eix de la Gran Via (línia H12).

L' L'Assemblea La Marina (zf) va convocar els veïns el passat diumenge, 17 de març oficialment res, ni la Conselleria de Territori ni la Regidoria del Districte, la qual cosa em sembla una falta absoluta de respecte". En no comptar amb aquesta "comunicació oficial", les entitats de la Marina continuen prenent com a referència la data de 2016: "Si no es compleix aquest compromís no ho deixarem passar. Som gent educada, pacient i pacífica, però no som tontos. No callarem per sempre, i si algú s'ho pensa, s'ha equivocat". Segons Guillén, tot és qüestió de prioritats: "Si són possibles altres inversions, si és possible que el metro arribi a l'aeroport, també és possible que arribi als barris de la Marina", i segueix: "Els veïns no acceptarem ser de nou els últims de la ciutat".

Encara amb més contundència s'expressen els membres de l'Assemblea La Marina (zf). "Continuarem exigint el metro i un transport públic de qualitat amb una campanya d'accions rotundes i ben planificades, com Assemblea i amb el suport del veïnat i també d'altres barris del nostre entorn". En aquest sentit, anuncien: "Convocarem assemblees, seguirem exigint del regidor una altra actitud envers el nostre barri, seguirem presents a l'Audiència Pública per recordar-li que té un compromís amb tots nosaltres, mantindrem les reunions amb tècnics i representants d'altres partits, ens farem visibles a l'opinió pública utilitzant els medis necessaris i utilitzarem tots els recursos que estiguin al nostre abast

CUP

La CUP trasllada les queixes dels veïns al Parlament CARLA GENÍS l creixent malestar dels veïns i veïnes dels barris de la Marina en aquests darrers mesos, especialment arran de l'anunci de l'ajornament sine die de l'arribada del metro al territori, ha fet que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) decidís presentar el passat 14 de febrer un document al Parlament de Catalunya per conèixer quina és la situació actual de la L9. Així ho van anunciar membres del partit durant l'assemblea oberta que va tenir lloc el passat 18 de febrer al Centre Cívic de la Casa del Rellotge.

D'altra banda, segons afirmen des de la CUP, també es podria produir una reducció d'algunes línies d'autobús a causa de l'establiment d'un intercomunicador a la plaça Cerdà, que obligaria els veïns a canviar d'una línia d'autobús a un altre que només recorregués el Passeig de la Zona Franca. Això, asseguren, comportaria la desaparició dels busos directes que connecten la Marina amb la resta de punts de Barcelona. Crear nuclis als barris Aquesta és només una de les iniciatives que la CUP ha engegat al llarg dels dos anys d'acció a Sants-Montjuïc. S'hi sumen la posada en marxa de la campanya en contra del tancament del CAP Carreres Candi, situat al barri de Sants-Badal, o la lluita per la recuperació de la memòria història als diferents barris. A més, el nou grup parlamentari està treballant la possibilitat d'am-

Imatge de l'assemblea oberta que va organitzar la CUP a la Casa del Rellotge pliar la seva presència al Districte amb la creació de diversos nuclis també a nivell de barri per conèixer l'opinió dels veïns més a fons, ja que "no hem d'oblidar que la lluita

real està al carrer i als barris, no al Parlament", explicaven els representants de la CUP Xavier Idrach i Roger Sánchez Amat, durant l'assemblea.

ACTUALITAT DANI FERNÁNDEZ

la marina // Març 2013

El Síndic rep 29 queixes i 10 consultes durant la seva visita a la Marina RAFEL VIDAL

EVA ALBIOL Oficina del Síndic de Greuges va desplaçar-se el passat 21 de febrer al barri de la Marina per atendre directament les queixes i consultes dels veïns. En total es van rebre 39 visites, que es van materialitzar en 29 queixes i 10 consultes. De les 29 queixes presentades, 10 van anar adreçades a l'Ajuntament de Barcelona. L'equip del Síndic, atenent una consulta Així, durant tot el dia, membres de l'equip del Síndic van rebre els veïns a la davant l'actuació o la manca d'actuació Biblioteca Francesc Candel. La majoria de les administracions. Vetlla pel bon de qüestions van ser les relatives a funcionament de l'administració de la temes d'urbanisme, impagament d'ajuts Generalitat, dels ajuntaments, les dipui subvencions, multes de trànsit, pen- tacions i els consells comarcals. Per sions, serveis socials, consum (aigua, tant actua com a supervisor i col·laboraelectricitat, gas i telefonia) i transport dor de l'administració catalana, amb públic. Per a l'equip del Síndic, aquest l'objectiu d'ajudar a millorar-ne el fundesplaçament representa "una oportu- cionament nitat per conèixer de primera mà les Però el Síndic vetlla sobretot perquè problemàtiques dels veïns de la Marina es respectin els drets de les persones. i mantenir un contacte més directe amb Drets que afecten a diversos col·lectius les persones". I és que l'objectiu no és i àmbits d'actuació, i que defineixen la altre que "divulgar i apropar la institució societat en què vivim. Per aquest motiu, a la ciutadana i alhora oferir-li la possi- des de l'any 2011, el Síndic ha augmenbilitat de presentar queixes o fer consul- tat el nombre de desplaçaments arreu tes sobre les administracions amb més del territori. Ara es fan dos desplaçafacilitat", explica Carme Pleguezuelos, ments setmanals durant tot l'any a difesecretària de l'adjunt general del Síndic. rents punts de la geografia catalana. Aquest criteri també s'aplica a la ciutat El defensor de les persones de Barcelona; així, el Síndic ja ha fet El Síndic de Greuges és una institució desplaçaments al Raval, Nou Barris, políticament independent que té la fun- Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Gràcia i ció d'atendre les queixes de totes les Poblenou. Aquest era el primer cop que persones que es troben desemparades es desplaçava a la Marina.

L' Foto de grup del nou equip directiu de la Unió d'Entitats

Tres cares noves a la Junta Directiva de la Unió d'Entitats Antonio Guillén continua com a president amb l'objectiu de consolidar l'actual projecte SÒNIA MAZA l passat 5 de març el teixit associatiu de la Marina escollia l'equip que dirigirà la Unió d'Entitats durant els propers quatre anys. L'única candidatura presentada era l'encapçalada per Antonio Guillén -de l'Associació de Disminuïts de Sants-Montjuïc- que després de 12 anys repeteix en el càrrec de president. El tornen a acompanyar MªTeresa Romeu (AVV del Polvorí), com a tresorera, i Gemma Charines (Centre Cultural Estrellas Altas), Antonio Medel (Club Esportiu La Marina), Manel Coronado (Ampa IES Montjuïc) i Dori Garcia (Ona Nova), com a vocals. La Junta compta amb tres noves incorporacions, les de Pedro Pérez (Marina Bikes), com a secretari, i Maria Santiago (Ampa Enric Granados) i Antonia Fernández (Centre Cultural Estrellas Altas), com a vocals. El principal objectiu, segons Guillén, és consolidar l'actual projecte i continuar treballant perquè els veïns de la Marina tinguin una qualitat de vida equiparable a la d'altres zones de la ciutat. "Actualment tenim deficiències que demostren que per a les administracions aquest no és un barri prioritari", diu Guillén. Equipaments esportius, residències per a la gent gran, la conversió del Passeig de la Zona Franca en un eix cívic, la connexió de la

Marina de Port amb el futur barri de la Marina del Prat Vermell i el dèficit de transport públic són alguns dels exemples que enumera el president de la Unió d'Entitats. D'altra banda, com és evident, la nova Junta vol continuar potenciant l'associacionisme al territori i contribuir a la dinamització social i cultural del barri. "També és un repte donar continuïtat a la gestió del Centre Cívic la Cadena i seguir amb el desenvolupament del Pla d'Acció Comunitari", afegeix Guillén. La Unió d'Entitats aplega actualment al voltant de 55 associacions de diversa tipologia. "La crisi i la conseqüent manca de recursos fan que aquest sigui un moment complicat per a l'associacionisme -comenta Guillén-. Tenim entitats que pateixen per tirar endavant, però també n'estan sorgint de noves. Des de la Unió d'Entitats seguirem treballant per recolzar-les a totes". A banda de la manca de recursos, Guillén destaca la falta de relleu generacional com altre dels problemes que afecta, per exemple, a algunes associacions de veïns. "També és cert, però, que tenim joves amb ganes i empenta que solen implicar-se en entitats que giren al voltant de les seves aficions. Això fa que el panorama associatiu del territori estigui canviant".

DANI FERNÁNDEZ

NOU PARC DE LA PORTA FIRAL. Ja fa unes setmanes que els veïns i veïnes de la Marina poden gaudir d’aquesta nova plaça, de 24.500 m2 de superfície i situada entre el Pg. de la Zona Franca i els carreres de Foc i Urani.

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

la marina // Març 2013

9 DANI FERNÁNDEZ

Botigues associades en les quals podeu obtenir gratuïtament butlletes per participar en el sorteig c/ Alts Forns Bugaderia Tintoreria Mari Charcuteria Santy Dispunt Feli Electroulet Estanco y Papeleria Lage Joyeria Lura Peluqueria Montse Xampanyeria Granja La Masia

c/ Aviador Franco Celler Peña

c/ Aviador Ruiz de Alda Joieria Ramón Carné La Piruleta Tocineria Charcuteria Plus Ultra

Queviures Ruiz Quiosc El Abuelo

Ferreteria Comercial Alvarez Llar d'Infants Xumets

Computer System

c/ Ferrocarrils Catalans Macarro, materiales de construcción

c/ Foneria Academia Proyecta Boníssim Pa Artesà Bricolage Zona Franca Carnisseria Angel Decoració Mari Carmen Ibañez Joiers La Taverna del Conde Món Animal

Gran Via Corts Catalanes c/ Energia

c/ Mecànica

Assessoria Empresarial Anna Maria Madrid Cermasa

c/ M. D. de Port 365.cafè - 1 365.cafè - 4 Adm. Loteria Costa Autoservei Alimentació Modi Ballester Perruquers Bayot Collado, SL Cafè i Més Copisteria Sant Jordi Correduria de Seguros Icali Dietetica i Salut Maria de Gracia El Gall i la Gallina Èxit Dona Farmàcia Forns-Giró Pa de Carpes Queviures Miquel Carné Talleres JF

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

Si compreu a les botigues associades, hi sortireu guanyant! REDACCIÓ ACLM es botigues de l'Associació de Comerciants la Marina repartiran gratuïtament entre els clients que hi comprin fins el dia 22 de març, 10.000 butlletes de participació al sorteig de dos dies en un balneari. Aquests establiments, dels quals teniu el llistat complet al costat, en el seu esforç de servei, sortegen entre els seus clients dos dies de relaxació en un balneari per a dues persones. Aquest regal inclou habitació doble exterior, pensió completa i un circuït d'aigües termals amb aromateràpia per a cada un. El guanyador serà el posseïdor de la butlleta que coincideixi amb les quatre últimes xifres del sorteig de l'ONCE del dia 22 de març. Comerç de proximitat,

Perquè entre tots fem barri!

ACTUALITAT

Òmnium Cultural aterra al districte de Sants-Montjuïc

breus >> Modificació del PGM a la muntanya de Montjuïc El govern municipal ha iniciat els treballs per tal de modificar el Pla General Metropolità (PGM) a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc. L’objectiu, segons el consistori, és preservar-lo “com el gran pulmó verd de la ciutat, vetllant pels usos dels diferents equipaments i espais públics que hi ha”. A més, es vol fomentar el transport públic com a mitjà per arribar-hi i desplaçar-s’hi i afavorir el contacte amb els barris propers. Entre els canvis proposats per entitats i veïns, destaquen la incorporació i desafectació del barri de la Satalia i la ubicació del Parc d’Acollida d’Animals de Companyia (PACC) fóra de Montjuïc.

>> L’Assemblea de Treballadors en Atur de la Marina participa a la marxa del 28F Els membres de la recentment creada Assemblea de Treballadors en Atur de la Marina van sumar-se a la marxa contra l’atur, la precarietat i per una renda garantida de ciutadania que es va convocar el 28 de febrer. Tot i la pluja, els manifestants van arribar fins al Parlament on van lliurar una carta reivindicativa a la presidenta de la Cambra i als representants dels diferents grups.

la marina // Març 2013

RAFEL VIDAL

SARA TORREMOCHA óc actriu, catalana i independentista". Amb aquesta declaració, i parafrasejant Montserrat Carulla a la celebració dels Premis Gaudí, l'actriu Anna Sahun obria l'acte de presentació d'Òmnium Cultural al nostre Districte, que va tenir lloc el passat 22 de febrer al Casinet d'Hostafrans. Amb el títol de "Junts fem un nou món", es va voler fer una clara al·legoria al lema de l'entitat cultural: cultura, llengua i país. La presidenta del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Lluïsa Erill, va aprofitar la seva intervenció per referir-se a la història de l'encaix de la cultura catalana a l'estat espanyol, i va concloure amb un intens "Visca Catalunya lliure". El discurs el va continuar Jordi Redondo, membre de la Gestora SantsHostafrancs, que va exaltar el bon funcionament del teixit associatiu d'Òmnium i va animar els socis a convertir-se en factors actius per a la construcció d'aquesta Catalunya independent. Julio Baños, voluntari del Centre de documentació his-

Leal i Ramon Prieto, tres testimonis de persones no nascudes a Catalunya, però enamorades de la cultura catalana i independentistes convençudes.

L’acte al Casinet d'Hostafrancs tòrica Montjuic - La Marina i lluitador pels drets dels treballadors al territori, va traslladar al públic el passat dels diferents barris de la Marina; i tot seguit van pujar a l'escenari Josefina Garcia, Maria Eduarda

El programa 'Gent dels Barris de la Marina' arrenca amb un homenatge al líder veïnal Martín Gallardo RAFEL VIDAL

ORIOL GRANADOS i el programa Parlem dels Barris de la Marina, organitzat conjuntament pel Centre d'Estudis de Montjuïc (CEM) i la Biblioteca Francesc Candel, servia per presentar els barris de la Marina (com eren i com s'han anat transformant), el nou cicle d'activitats Gent dels barris de la Marina -també del CEMvol visualitzar l’autèntic Gallardo rep emocionat una placa de record de mans del valor de la Marina: el seu regidor del Districte, Jordi Martí patrimoni humà, els veïns i veïnes que hi han viscut i encara hi viuen. Amb aquest objec- que va tenir lloc el passat 25 de febrer a la tiu es vol posar de relleu com el seu esforç i Biblioteca, servia per posar en marxa el proreivindicació ha anat conformant cada nucli grama. Presidit pel regidor del Districte, d'habitatges, dotant-los d'entitat pròpia; i la Jordi Martí, l'acte va comptar amb el recolseva lluita per aconseguir aquells elements zament de moltes associacions i entitats de comuns que calien per millorar la qualitat de la Marina, i l'assistència d'un bon nombre de vida del territori (ambulatoris, escoles, persones que van omplir la sala. Alguns parcs, transport públic, etc.) veïns i amics van voler destacar la seva L'emotiu homenatge a Martín Gallardo, relació amb Gallardo, a qui van descriure

S >> Albert López, nou conseller municipal de CIU a Sants-Montjuïc En el decurs del Ple del Districte del passat 12 de març, Albert López va prendre possessió com a nou conseller municipal de CiU en substitució de Francesc Casas. Nascut a Barcelona el 1988, és diplomat en Ciències Empresarials per la UPF i estudiant d’últim any de Dret a la UB. Ha treballat com a comptable a diverses empreses i ha fet de becari a l’Audiència Provincial, entre d’altres.

Desitjos per al nou país La sensibilitat d'aquests tres relats encara era present a l'atmosfera quan els representants de les diferents associacions culturals van pujar a l'escenari, cadascú amb una paraula que sintetitzava el seu desig per al nou país que es vol construir. Un emocionat i orgullós coordinador de les entitats del Poble Sec, Josep Guzmán, va agrair el treball cooperatiu que havien realitzat i que esperava continuar fent. L'acte va concloure amb la intervenció del regidor del Districte, Jordi Martí, que va declarar-se "membre orgullós" d'Òmnium i va transmetre el seu desig fervent de fer de Catalunya un país normal i un nou estat d'Europa: "Costarà, però ho aconseguirem, perquè tenim la raó", va dir. El cor Jove de la Coral de Sant Medir va posar, amb les seves cançons, el llaç final a l'acte "Junts construïm un nou país".

com una persona molt oberta i propera, acollidora i afable amb tots. Ànima i defensor de la Colònia Bausili, va actuar sempre de forma totalment desinteressada, actitud que li ha fet guanyar la consideració, respecte i amistat de tothom. Gallardo manté viva la festa major i participa activament a la processó de la Verge del Carme. Va formar part de la comissió de Cultura de la primera Unió d'Entitats de la Zona Franca i, posteriorment, es va integrar dins l'Associació de Veïns d'Eduard Aunós. Disposat a col·laborar, és present en totes les activitats realitzades als altres barris de la Marina, sense oblidar que és també la memòria d'aquest barri i de tots els que hi han viscut, com ha demostrat en xerrades, visites, passejades i un escrit que realitzà el 1997. En finalitzar els parlaments, el regidor li va oferir una placa de record i Follk Montjuïc, unes cançons de cloenda. Diàleg i exposicions Gent dels barris de la Marina té un format de converses amb veïns i veïnes, promou el diàleg, alhora que recorda les persones que ja no hi són. A més, d'acord amb la Biblioteca Candel i el Centre Cívic la Casa del Rellotge, al llarg del mes de març el Centre d'Estudis Montjuïc anirà exposant ampliacions de fotografies, a fi que es puguin identificar i posar nom de les persones que hi apareixen i, alhora, anotar els records, fets o anècdotes que aquestes imatges puguin suggerir, que es poden deixar per escrit als mateixos centres.

la marina // Març 2013

PÀGINES ESPECIALS

El grup de dones de Font de la Guatlla: 18 anys defensant la igualtat de gènere DANI FERNÁNDEZ

IRIS VIEIROS vui per avui, el grup de dones del barri de Font de la Guatlla, del districte de Sants-Montjuïc, compta amb més d'un centenar de dones participants, i es pot dir que, quant a grandària i participació, és una de les associacions de dones més actives de la ciutat de Barcelona. L'entitat va néixer fa 18 anys en el marc de l'associació de veïns del barri. Ana Maria Lagarda va ser la que va iniciar el projecte: va pensar en utilitzar el Centre Cívic per reconvertir-lo en una associació dedicada a la dona. Per fer-ho va comptar amb l'ajuda de Mari Carmen Balona, la que era en aquell moment vocal de cultura de l'AVV i actualment exerceix de tresorera. Actualment qui s'encarrega de presidir l'associació és Isabel Toribio. El principal objectiu d'aD'esquerra a dreta, Nela Guillén (actual vocal de cultura del centre cívic Font de la Guatlla), quest grup és fomentar la Mari Carmen Balona i Isabel Toribio. bona relació entre les dones participants i que aquestes descobreixin i col·laborin en les diferents homes", explica la Isabel. cés); excursions durant l'estiu fora de la activitats que realitza l'associació. Les activitats que realitzen són majori- ciutat (per les quals han d'abonar 10 tàriament reivindicatives. Una de les pri- euros a l'any); xerrades els dimarts cada Impulsar l'autoestima meres accions que van dur a terme, per 15 dies (sobre diferents temes d'interès D'altra banda, el grup pretén impulsar exemple, va ser sol·licitar el canvi de nom per a les dones); dinars de Nadal i activil'autoestima de la dona. Com diu la presi- de l'Associació de Veïns de la Font de la tats per commemorar el Dia Internacional denta: "Des del principi hem volgut pro- Guatlla, perquè es passés a anomenar de le Dones (com les d'enguany, en què mocionar la dona. Que aquesta comenci a Associació de Veïns i Veïnes de la Font van organitzar un dinar d'amistat i la pretenir el sentit de l'alliberament, el de l'au- de la Guatlla, ja que, com diu la Mari sentació d'una obra de teatre). toestima, i el valor de fer-se valer. En defi- Carmen, "tot el que és silenciat no exisActualment el grup de dones de Font de nitiva, saber-se estimar". Amb aquest teix, per això cal que encara que sigui una la Guatlla està format principalment per objectiu, les dones d'aquesta associació cosa petita, les dones siguin menciona- dones grans. El col·lectiu jove és molt van començar a organitzar xerrades des, que no passem desapercebudes". "I escàs, "per no dir pràcticament inexissobre l'autoestima perquè les dones es és que -afegeix la Isabel-, si no ho fem les tent", afirma la Mari Carmen. Això és conscienciessin també del seu paper a dones, ningú no ho farà per nosaltres". degut, segons expliquen, "a les dificultats una societat tan paternalista. "En resum, Altres de les activitats que organitzen actuals de les dones joves per conciliar la demostrar com les dones també poden són sortides per Barcelona (per llocs habi- vida laboral, la família, la llar i el seu lluitar i arribar a la igualtat amb els litats i sense cap tipus de dificultat d'ac- temps lliure".

elsactes >> El Dia Internacional de les Dones omple el Districte d’activitats Exposicions, tallers, xerrades, concerts, tertúlies i un llarguíssim etcètera d’activitats de tots tipus i per a tots els gustos van omplir l’agenda d’actes de Sants-Montjuïc al voltant de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. A tots els barris, sense excepció, es va commemorar l’efemèride, que, com és habitual, a banda de tenir un caire festiu, no va deixar de banda el vessant reivindicatiu. De fet, el leitmotiv de la campanya d’enguany (en què per primera vegada van coincidir totes les administracions: Generalitat, Diputació i Ajuntament) va ser el talent femení. L’acte unitari, promogut pel Consell de Dones del Districte, tenia lloc el 12 de març a la sala d’actes de Cotxeres de Sants, on la presentació de la peça El temps nostre de cada dia servia per reflexionar sobre com les dones d’avui dia gestionen el temps. Pel que fa als barris de la Marina, un any més va celebrar-se la Festa de la Dona, que va omplir l’Espai Musical La Bàscula de diversió i bon rotllo. Fins a 200 dones van respondre a la crida de l’associació Ona Nova, del Centre Cultural Estrellas Altas i de la Unió d’Entitats, organitzadores de la Festa.

Imatge del cartell d’enguany

Lideratge femení en temps de canvis MONTSE GATELL I PÉREZ Presidenta de l'Institut Català de les Dones mb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, des de l'Institut Català de les Dones presentem un programa de formació especialitzada adreçat a empoderar les dones electes del món local. Es tracta d'una col·laboració amb l'Institut de Formació Política per a Dones, que va crear l'any 2008 la Diputació de Barcelona amb l'objectiu d'oferir formació a les responsables polítiques de la demarcació de Barcelona. Amb la incorporació de l'Institut Català de les Dones a aquest programa, les dones polítiques dels municipis de les demarcacions de Lleida, Tarragona i Girona també podran accedir a aquest coneixement. Com a dona política que sóc, visc amb especial entusiasme el fet que aquest Institut de Formació Política per a Dones ampliï el seu abast territorial.

Per una banda, per una inevitable qüestió personal, donada la meva trajectòria com a regidora i alcaldessa. I per l'altra, per l'interès que té per al futur del nostre país facilitar i impulsar el desenvolupament del talent femení en la política local en els moment històrics que estem vivint a nivell social, polític i també a nivell econòmic i financer. Canvis que comporten nous reptes i demandes ciutadanes, a les quals cal donar resposta des de la proximitat del món local, que té, a més, la capacitat de ser un desllorigador de noves formes de desenvolupament econòmic. Els desafiaments que tenim al davant com a societat no es podran resoldre sense el talent i les aportacions de les dones a la política local, i precisament aquesta iniciativa ofereix el recolzament necessari a les electes pel que fa a les

competències directives, comunicatives i de lideratge que reclamen els nous paradigmes organitzacionals que s'estan gestant, alhora que promou la permanència de dones en els càrrecs de responsabilitat així com l'accés a qualsevol àrea política. Recordem que actualment a Catalunya hi ha una Montse Gatell ha ocupat càrrecs d'alta responsabilitat política com el d'alcaldessa de Castellar del Vallès, entre els anys 2004 i 2007, i de tinent d'alcalde de l'Àrea Social i la gestió de les regidories de Cultura, Comunicació i Ensenyament (2003-2004), i de Joventut i Comunicació (1999-2003) en nom de CDC. També ha estat assessora en temes d'igualtat i gènere a l'Associació Catalana de Municipis. Llicenciada en Filologia Semítica, especialitat d'àrab, i Filologia Catalana.

manca important de dones que es dediquin a la política municipal. Les dones alcaldesses no són més del 15% i les regidores, un 35%. A banda, es dediquen a la política molt menys anys que els homes i es concentren en unes àrees de govern molt determinades. Permeteu-me que per acabar reprodueixi aquí unes línies que pertanyen a la Declaració Institucional de la Generalitat del passat 8 de març i que dibuixen a la perfecció el punt històric on ens trobem i allò que volem: "El nostre país viu avui un moment històric excepcional, una etapa basada en el principi democràtic del dret a decidir. I aquest 8 de març, el Govern de la Generalitat, vol ser part d'aquest anhel col·lectiu, i contribuir-hi amb l'esbós d'un futur que necessàriament s'inscriurà, també, en femení [...] Les dones som protagonistes d'aquest present històric que ens empeny amb ànsia davant la possibilitat de transformar estructures obsoletes per poder edificar damunt de pilars sòlids".

900 900 120 Amb el suport de:

Línia d’atenció a les dones en situació de violència

AGENDA

Març 2013

>> Certamen literari Francesc Candel

>> Club Petanca Casa del Rellotge

Fins al 5 d’abril Setzena edició del certamen literari Francesc Candel Les modalitats del certamen són: relat curt (juvenil i adult), poesia i reportatge periodístic *El tema és lliure en les tres modalitats, però el reportatge periodístic ha de basar-se en fets reals. *El premi per al guanyador de cada modalitat és un trofeu, un llibre electrònic i un premi per valor de 200 euros en material bibliogràfic. *Els treballs poden estar escrits en català o en castellà. *Termini d'inscripció: de l'11 de març al 5 d'abril a qualsevol de les tres biblioteques de Sants-Montjuïc *Més informació al web del Districte

Cada diumenge de mes Diumenges en Joc Campionats de petanca setmanals Hora: 9.45 h Lloc: Jardins de Can Farrero Preu: 4 euros Sistema de joc: dupletes per sorteig Organitza: Club Petanca Casa del Rellotge

>> Biblioteca Francesc Candel Dijous 21 de març Taller: "Habilitats de comunicació en la recerca de feina" Hora: 19 h Lloc: Sala Polivalent Biblioteca Francesc Candel A càrrec de Miguel Pérez, psicòleg d'empresa Cal inscripció prèvia Dimarts 2 d’abril Road movie Projecció de la pel·lícula Valor de ley (Joel i Ethan Cohen, 2010) Després de la projecció tindrà lloc un cololoqui conduït per Pere Vall, redactor en cap de la revista Fotogramas Hora: 19 h Lloc: Sala Polivalent Biblioteca Francesc Candel

AGENDA

la marina // Març 2013

Del 4 d'abril al 6 de maig Exposició SEAT 1950-1977. L'arquitectura de la repressió INAUGURACIÓ 4 D’ABRIL amb l'estrena del documental inèdit: SEAT: crónicas de una fábrica ejemplar Lloc: Sala Polivalent Biblioteca Francesc Candel A càrrec del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT Dilluns 8 d’abril Taula rodona sobre desigualtat de gènere Hora: 19 h Lloc: Sala Polivalent Biblioteca Francesc Candel Organitza Assemblea La Marina (zf)

>> Centre Cívic La Cadena Del 3 d’abril al 18 de juny Curset de sardanes per a adults Si vols aprendre a ballar-ne, vine! Els dimarts de 17.30 a 18.30 h Lloc: Centre Civic La Cadena Preu curset: 45 euros Més informació: www.entitatslamarina.org Cada dilluns Taller de perfecció de sevillanes Ja has fet classes de Sevillanes abans, però vols perfeccionar-les? S'apropa la Fira d'Abril, apunta't! Hora: Dilluns de 20 a 21 h Lloc: Centre Cívic La Cadena Més informació: www.entitatslamarina.org

>> Mou-te amb el barri a l'escola Ramon Casas Cada dilluns Temps de lleure per a tots els nens i nenes al pati de l'escola Ramon Casas Hora: Dilluns de 16.45 a 18.15 h Lloc: pati escola Ramon Casas Més informació: www.entitatslamarina.org

>> Exposicions Fins al 31 de març Colores. Para gustos... Fotografies de llocs simbòlics de Barcelona Organitza: Club de Fotografia Casa del Rellotge Lloc: Sala d'Exposicions Centre Cívic Casa del Rellotge

>> Sala Pepita Casanellas Dijous, 21 de març Dijous musical Solo! Música barroca per a solista i orquestra Orquestra de Cambra Canticela. Direcció: Jordi Guri Fa uns 300 anys va néixer el paper de l' instrumentista o del cantant solista davant d'una orquestra. En aquest concert gaudirem d'obres amb flauta solista i àries per a cantant escrites per compositors alemanys, flamencs, anglesos i italians al voltant del 1730. La combinació perfecta d'elegància i virtuosisme, d'expressivitat i lluïment Hora: a les 19 h Preu entrada: 2,25 euros

>> Activitats Dissabte 13 d’abril 11a Trobada de labors fetes amb agulles Hora: de 10 a 14 h Lloc: Jardins dels Drets Humans Organitza: Associació de Dones Artesanes Tots els diumenges Sortida setmanal amb Marina Bikes Hora: 07 h Lloc: Plaça de la Marina Més informació: www.marinabikes.org

CULTURA

la marina // Març 2013

El grup Montjuïc Poètic difon el seu talent al barri RAFEL VIDAL

A més de passar una bona estona i posar en pràctica la seva afició, el grup Montjuïc Poètic vol fer difusió d'aquest gènere literari a la Marina, i transmetre les seves inquietuds a la gent del barri. La seva porta està sempre oberta per a tots aquells que, com ells, vulguin expressar els seus sentiments obertament. No importa l'edat; grans i joves tenen les portes obertes del grup. Només cal complir amb un requisit: sentir el mateix amor per la poesia que la resta de components de Montjuïc Poètic. ''Així com els animals a vegades s'agrupen per colors o per cants, nosaltres ens agrupem per les nostres inquietuds'', expliquen.

Foto de grup dels integrants de Montjuïc Poètic NATÀLIA MORALES n els últims anys el nombre d'escriptors dedicats a la poesia i de seguidors d'aquest gènere ha disminuït. Actualment la poesia és un gènere minoritari, però tot i això existeixen grups de persones disposades a lluitar per la seva gran afició i fer d'ella el seu mitjà d'expressió. No cal anar gaire lluny per trobar un bon exemple, el del grup Montjuïc Poètic, del barri de la Marina.

Montjuïc Poètic és un grup d'amics, amants de la literatura, que es reuneix cada dimarts per composar poesies, cançons o contes, i gaudir plegats d'aquest art. Ja fa cinc anys que es donen cita cada setmana a la Biblioteca Francesc Candel per posar en comú els seus interessos i expressar la seva profunda admiració per la poesia. "La poesia és una creació de l'ànima. Nosaltres la necessitem per expressar el que sentim, el que som", afirmen.

Vetllada poètica el 16 d'abril Per tal de demostrar el seu talent i donar-se a conèixer, han organitzat una vetllada poètica per al proper 16 d'abril a la Biblioteca Francesc Candel. En el decurs de l'acte, obert a la participació de tothom que ho vulgui, presentaran la seva obra en públic. "Tots hem començat a fer poesia entre les quatre parets de les nostres cases. Ja ha arribat el moment de saber si el que nosaltres fem té un valor. I això només ho podrem saber si ens escolten fora d'aquestes quatre parets'', comenten.

+ info GRUP MONTJUÏC POÈTIC www.montjuicpoetic.blogspot.com.es

El far SEAT 1950-1977 L’arquitectura de la repressió el 4 d'abril al 6 de maig la Biblioteca Francesc Candel acollirà aquesta exposició. Un recorregut per una dels vessants menys conegudes d'aquesta important fàbrica de la Zona Franca: el control i la repressió sobre les persones que hi treballaven. Ens mostra la vida quotidiana, les condicions de treball, l'ambient de vigilància i les sancions, així com la resistència i la lluita sindical en una fàbrica que el règim franquista va intentar convertir en el paradigma d'una nova política econòmica. Per la dictadura, dels anys cinquanta fins als setanta, la Seat va ser un símbol de modernitat i obertura de cara a l'exterior, mentre que continuava actuant amb duresa de cara a l'interior. L'exposició, produïda per l'Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat i pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l’han realitzat els propis treballadors que van viure els fets, i vol mantenir viva la memòria davant l'oblit. El dia 4 d'abril a les 19h inaugurarem l'exposició amb l'estrena del documental: Seat: crónicas de una fábrica ejemplar, amb històries i testimonis de gent de la Marina.

ESPORTS

El CEM L'Espanya Industrial inaugura les seves dues pistes, les primeres que s’habiliten al barri i les segones del districte

El pàdel arriba a Sants JORDI GISPERT l Pàdel és un esport molt jove, amb uns 40 anys d'existència. Es pot considerar Mèxic el seu lloc de fundació, 1974 l'any en què van començar a desenvolupar-se els primers tornejos i Enrique Corcuera, el seu pare. Va ser ell qui va tenir la idea d'ampliar les mires en el joc del frontó, i va decidir tancar l'espai, situant una nova paret davant i una xarxa al mig. És una evolució més del tennis, però amb pales, no raquetes, amb parets laterals i frontals on la pilota pot rebotar, amb una xarxa entre els dos camps, per diferenciar-lo de l'esquaix, i sobretot, més ràpid, més dinàmic, i també, més adequat per a tots els nivells. A Catalunya es va començar a instaurar a finals dels anys 70, i progressivament, sobretot la darrera dècada, s'ha anat posant de moda. La Federació Catalana de Pàdel va substituir el 2004 la Unió Esportiva de Clubs de Pàdel de Catalunya. 150 clubs, dins dels quals 9.000 esportistes, hi estan afiliats. Amb la seva popularització, els centres esportius diversos l'han anat adoptant. Des del passat 25 de febrer, també el CEM L'Espanya Industrial, el primer del barri de Sants. La decisió va començar el passat estiu. Hi havia una zona morta damunt la piscina, que de fet ja es va construir pensant que en un futur podia ser espai per a alguna activitat. Les hamaques del solàrium podien adaptar-se perfectament a la construcció d'un nou complex de pàdel. S'havia pensat en una pista, però ràpidament es va veure que quedaria curta, així que se'n van projectar dues. Les obres van durar tres mesos, i al febrer ja estaven enllestides. El dia 25 es van obrir als socis. I el dia 3 de març se'n va fer la inauguració oficial,

a 93ena edició de la Volta Ciclista a Catalunya, que enguany se celebrarà entre el dilluns 18 i el diumenge 24 de març, tindrà en una de les seves medalles d'honor, a títol pòstum, el recordatori pel president de la Unió Esportiva de Sants, Vicenç Bellido, que va morir fa tot just un mes després d'una llarga malaltia. L’altre homenatge de la cursa serà per al ciclista Xavi Tondo, que va morir als 32

coincidint també amb el vintè aniversari del centre. Hi va haver classes d'spining, de pilates, de ball, partits ràpids entre els socis i el tret de sortida: el que van donar amb les seves paraules de reconeixement el regidor del Districte, Jordi Martí, i la presidenta del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Lluïsa Erill. La inversió tenia la intenció d'ampliar l'oferta esportiva i per tant fidelitzar els associats, i captar-ne més, o si més no, més usuaris. El resultat dels primers dies, malgrat la pluja i el fred, va arribar, es pot ben dir, al notable alt. A partir de ja, doncs, els dos terrenys amb paviment sintètic, estaran oberts en els mateixos horaris que la instal·lació: de dilluns a divendres de 8h a 22h, dissabtes de 9h a 21h i diumenges i festius de 9h a 14h. Els socis, tant els de l'Espanya Industrial com els de La Bordeta, hauran de pagar 10,40 euros per una hora de pàdel i aquelles persones que no siguin abonades un total de 16,45 euros; des-

Els usuaris poden llogar pales per 4 euros, i comprar pots de tres pilotes a 5 euros A les piscines Bernat Picornell les pistes de pàdel funcionen des de fa dos anys

A dalt, un moment de joc. A baix, inauguració amb la presidenta del Secretariat d'Entitats, Lluïsa Erill, i el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí

La Volta 2013 homenatja Vicenç Bellido i Xavi Tondo J. G.

la marina // Març 2013

anys per culpa d’un accident domèstic a Granada. La cursa, la tercera per etapes més antiga del món, tindrà entre els seus atractius dues arribades a ports molt espectaculars dels Pirineus com són les estacions d'esquí de Vallter 2000, on ja s'hi havia arribat el 1992, i de Port Ainé, etapa que l'any passat no va poder-se celebrar a causa de la neu. També dissabte, i en aquest cas en

homenatge a Xavi Tondo, segon a la general de l'edició del 2010, el pilot de ciclistes farà la seva arribada a la població de Valls. Serà una nova Volta possible gràcies al suport de les institucions, i que comptarà amb corredors d'alt nivell com Joaquim Rodríguez, del Katusha, guanyador de l'UCI World Tour, a qui acompanyaran els catalans Albert Losada i Xavier Florencio, l'actual campió del Tour Bradley Wiggins, els escaladors d'Euskaltel Igor Anton i Mikel Nieve, els italians del Lampre Michele Scarponi i Damiano Cunego, i també entre altres, el campió del passat Giro d'Itàlia, el canadenc Ryder Hesjedal.

prés, això sí, podran utilitzar els altres espais del centre durant l'estona que vulguin, si ho desitgen. A recepció es llogaran pales, per 4 euros, i es vendran pilotes, en pots de tres, a 5 euros. La reserva es podrà fer amb una antelació màxima de cinc dies. Més endavant, el club té prevista l'organització de tornejos, dels quals encara no té clares ni les dates ni la fórmula. El que sí es constata és que el manteniment senzill de la infraestructura i la seva facilitat de gestió, a banda del benefici econòmic, podran proporcionar a molta gent l'accés a aquest esport que és ja el segon més popular a l'Argentina, i que està implantant-se i creixent en diversos països com el Brasil, la Xina, l'Uruguai, el Canadà o els Estats Units.

COMUNICACIÓ

la marina // Març 2013

Sants-Montjuïc Ràdio també commemora el 8 de març REDACCIÓ ants-Montjuïc Ràdio va voler sumar-se a la commemoració del Dia Internacional de les Dones amb l'emissió d'una edició especial del programa Amb veu de dona. Amb l'objectiu d'aportar una mirada femenina a l'actualitat i de visualitzar la tasca que duu a terme el teixit associatiu del territori adreçat a aquest col·lectiu, l'espai va tenir com a protagonistes dues de les representants del grup de dones de Font de la Guatlla (més informació pàg. 11). Rosaura Martín i Isabel Toribio (que és la presidenta del grup) van aprofitar l'ocasió per fer difusió de la intensa activitat que desenvolupen des de fa més de 18 anys, alhora que van exposar els problemes que, en la seva opinió, afecten les dones d'avui dia. Els efectes de la crisi, les desigualtats salarials i la difícil conciliació de la vida familiar i laboral, van ser els més destacats. El programa també va servir per abordar altre dels grans reptes d'aquest col·lectiu: la visualització del talent femení. De fet, aquest ha estat el tema escollit enguany com a leitmo-

RAFEL VIDAL

La periodista Sònia Maza va presentar el programa, que es va emetre en directe el dimarts 5 de març tiv de la campanya del 8 de març per totes les administracions (Generalitat, Diputació i Ajuntament). Entrevista a la presidenta de l'ICD Qui també va parlar de talent femení durant el programa va ser la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD) de la Generalitat, Montserrat Gatell, que va avançar els actes institucionals preparats per commemorar el 8 de març, va explicar les línies polí-

tiques del govern català en aquest àmbit i va expressar un desig: "Aconseguir que el Dia Internacional de les Dones deixi de ser una jornada reivindicativa -perquè s'hauran acabat les desigualtats de gènere- i passi a ser un dia de celebració". També va participar a Amb veu de dona Ana Montoro, presidenta de l'associació de dones de la Marina Ona Nova i vicepresidenta del Consell de Dones del Districte.

Música i bon rotllo als matins de la 102.5 FM REDACCIÓ es de fa unes setmanes, Fran Albar i Carlos Yudes són els encarregats d'animar els matins de Sants-Montjuïc Ràdio. De les 10.30 i fins a les 13 h, la música d'avui i de sempre, i sobretot el bon rotllo són protagonistes a la 102.5 FM. Per a Yudes, aquesta és la seva primera vegada a les ones "i espero que no sigui l'última", afirma rient. Pel contrari, Albar és un vell conegut dels oients de l'emissora. A mitjan 90 va ser un dels conductors del magazín SantsMontjuïc Matí. Ara, després de més de deu anys, torna a la ràdio "per divertir-se i perquè la gent s'ho passi bé". Les xarxes socials ajuden. Tant Yudes com Albar interactuen amb els oients a través del facebook de l'emissora (www.facebook.com/santsmontjuicradio). Així que pren nota i connecta amb els matins de la 102.5FM!

RAFEL VIDAL

Fran Albar (a l’esquerra) i Carlos Yudes

25 anys de comunicacio, en imatges

' de LA MARINA als anys 90. La redaccioó

Entrevista al llavors alcalde, Joan Clos, a . l'estand de Sants-Montjuic Ràdio i LA MARINA durant una mostra d'entitats.

LA CONTRA

la marina // Març 2013

Entrevista a: PILAR EYRE. Periodista i escriptora

"La Reina ha estat víctima de maltractament psicològic" TOMÀS MORGENSTERN

TOMÀS MORGENSTERN ilar Eyre (Barcelona, 1951) és periodista i escriptora, i entre d'altres, ha publicat La soledad de la Reina, on narra la vida pública i privada de la Reina Sofia.

Com és que la vida privada de la Casa Reial desperta tant interès al públic? La Família Reial no té poder real, llavors al final el que interessa és la seva vida privada. Al capdavall el Rei és el nostre cap d'Estat, i crec que hi ha dos corrents d'opinió: els que pensen que ha de tenir una vida exemplar per ser un cap d'estat o un Rei exemplar, i els que diuen, com jo, que el Rei és un mal marit però és un bon Rei. Com ha estat la vida de la Reina? Ha tingut una vida privada molt desgraciada. Ha estat una dona víctima de maltractament psicològic, enganyada sentimentalment ... Ha comès el gran error d'estar enamorada del seu marit, d'estimar-lo. L'actitud de Joan Carles, amb aquests gens borbònics que el converteixen en un mal marit, ha fet patir molt Sofia. I en la seva vida pública? La seva vida com a Reina ha estat impecable. La seva actuació ha estat en tot moment la d'una gran professional, sempre ha anat més enllà. És una dona que ha intentat fer coses, que ha intentat estar al costat dels més desfavorits, és una dona que si no ha fet més és perquè no l'han deixat. Però clar, ha tingut una vida sentimental totalment desgraciada, i per això crec que té més mèrit encara. En el llibre La soledad de la Reina vostè desmenteix "el passat impol·lut" de Sofia. Els assessors d'imatge de la Casa Reial són un desastre. Oculten aquelles coses que crec que farien que nosaltres estiméssim més als nostres reis. Sempre se'ns ha dit que Sofia era una princesa regnant, amb un pedigrí impecable, d'una família europea important, que els seus pares eren reis... Però no tot és el que sembla... A La soledad de la Reina explico que Sofia va estar exiliada des que tenia un any fins als vuit. Va viure en un desarrelament absolut, en la pobresa, va conèixer què és el menyspreu. A ella i la seva família els van fer fora de països com Egipte,

La periodista i escriptora Pilar Eyre, a casa seva, davant l’escriptori de treball on els van donar dos dies perquè abandonessin el país. Van conviure amb rates, amb paneroles, no tenien diners, ningú no sabia molt bé si eren simpatitzants dels nazis o dels aliats... Ningú no volia acollirlos. De fet, es comprenen molts aspectes del caràcter de la Reina coneixent la seva infància. Jo penso que aquest arrelament que té ella per la família, el conrear el sentit del protocol, aquestes ganes que té perquè pervisqui la monarquia a Espanya, les seves reaccions tan humanes en moments com el 23-F... Tot això s'explica amb aquesta infància tan dura i dispersa. Una infància que no té res a veure amb la dels seus fills. La soledad de la Reina és un llibre ple de detalls íntims, que combina el relat amb reflexions i opinions seves. Com ha estat el procés de documentació? Tinc molta llibertat per escriure, ja que sóc

EL CONTRAPUNT Entro a casa de Pilar Eyre, on m'esperen cafè i pastes, a part de moltes anècdotes sobre la vida privada de la Reina. La meva amfitriona m'explica també, orgullosa del seu treball, que estrena nou llibre: La reina de la casa. Un assaig en to d'humor que relata la història de la dona espanyola des dels anys 40 fins a la Transició.

periodista i no historiadora, per això puc introduir les meves opinions. Parlo molt amb la gent i tinc dues o tres fonts dins de Sarsuela. Una d'elles és molt important perquè és un íntim amic de Joan Carles. Abans de publicar, els seus llibres passen per advocats? Els repassen un equip d'advocats bastant potent i bastant sever. Alguna cosa sí que m'han fet treure, però no perquè fos mentida, sinó perquè podia ofendre o era motiu de querella a terceres persones que no tenien res a veure amb el relat. Del llibre La soledad de la Reina en va haver de treure alguna cosa? He hagut de suprimir molts noms d'amants del Rei... Tots sabem perfectament qui són, però si posés els seus noms donaria peu a que aquestes persones emprenguessin accions legals.