NOVEMBRE13 ANY XIX
núm.
221
la marina www.lamarinadigital.cat
L'Associació de Veïns d'Eduard Aunós i el Districte arriben a un acord per fer front als problemes del 'Mercadillo' quests últims mesos el Mercat d'Eduard Aunós, conegut popularment amb el nom de 'mercadillo', s'ha vist esquitxat per un procés de regularització per part del consistori que obligava als seus paradistes a demanar l'alta d'autònom. Da-vant d'això l'Associació de Veïns en representació de tots els paradistes afectats s'ha posat a treballar per garantir els drets dels seus veïns. Així, ha realitzat diverses reunions amb el Districte per tal d'arribar a un acord. Després de mesos de reunions amb el Districte i gràcies a la seva col·laboració s'ha pogut resoldre la problemàtica legal dels afectats. D'aquesta manera, segons ha confirmat el conseller municipal dels barris de la Marina, Albert López, no se'ls exigirà que presentin aquesta documentació, tal i com en un inici se'ls havia exigit.Pàg.8
A
TEMA DEL MES Preocupació dels veïns de la Marina: els sense sostre De la sèrie de problemes de convivència que ha detectat la Guàrdia Urbana al nostre barri amb la Operació Marina, i que ens va comunicar l'Albert López, com a conseller de municipal del Districte de Sants Montjuic, en el passat Consell del Barri, hi destaca la presència de persones sense sostre. D'una banda, ens trobem amb les queixes dels veïns sobre l'estança d'individus de procedència romanesa i ètnia gitana que recullen la ferrallla d'un indret a un altre del barri. D'altra banda, però, els tenim a ells, els grans desconeguts tot i que vinsquin a un parell de carrer de nosaltres. Davant de la impossibilitat de poder establir contacte amb ells, hem volgut aproparnos més a la realitat d'aquelles persones, siguin de la procedència que siguin, que no tenen la sort de poder comptar amb una llar per viure. Ens hem traslladat a la Fundació Arrels, una entitat privada que porta 25 anys ajudant als sense sostre dels diferents districtes de Barcelona: els hi proporcionen un llit, menjar, servei de dutxes, i companyia, molta companyia. Pàg.3
2 // www.lamarinadigital.cat
MIRADES
la marina // Novembre 2013
mirada crítica
Editorial
ANTONIO RUBIO RAMOS
la marina Tel. 93.296.50.07 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat C.C. La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Eva Albiol Maquetació i edició Martí Molina Redacció i fotografia Eva Albiol, Dani Fernández, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Raquel Martínez, Martí Molina, Natalia Morales, Sergi Palacios, Meritxell suárez, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iiris Vieiros, Araitz Pippers
Els veïns dels carrers l'Aviador Ruiz de Alda i Mare de Déu de Port fa molts mesos que pateixen unes pudors nauseabundes procedents d’una casa habitada per 6 o 7 gossos. Els veïns de Mare de Déu de Port 305-309 han fet denuncies al telèfon del civisme, a l'Ajuntament i a Guàrdia Urbana. Aquests últims han fet fotografies semblants a la publicada, però malgrat això els gossos continuen malvivint en unes condicions infectes i produint grandíssimes molèsties tant als veïns com als vianants, que segons comenten alguns testimonis, arriben a tenir nàusees.
Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic: redaccio@amcl.cat o per correu a: c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona
Col·laboradors Felipe Ayala, BellezaActiva, Julio Baños, David Bellón, Juan Bibián, Salvador Cuevas, Agustín Forteza, Mireia Gargallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles "Macondo", Anna Mir, Míryam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador i M. Jesús Valderas Edició Digital Raquel M. Martínez i Aran Comín Publicitat Josep Ferrús (603 27 34 25) (AMCL 93 296 50 07) Impressió GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:
Montjuïc Poètic
Seguretat, civisme i convivència Hi ha temes que es tracten de manera recurrent a les pàgines d'aquesta publicació des de fa 20 anys. El dèficit de transport públic i l'anhelada arribada del metro als nostres barris en on, possiblement, els exemples més clars, però no els únics. "Seguretat, civisme i convivència" són tres paraules que apareixen sovint als articles i reportatges que LA MARINA publica cada mes. Per exemple, sempre que es convoca un consell de barri (on es reuneixen entitats, veïns i representants del Districte per abordar l'actualitat del territori) n'hem de fer referència. Sempre, sense excepció, hi ha qui durant aquestes reunions expressa el seu disgust respecte a l'ús incívic d'una plaça o carrer, el deteriorament de la convivència en una determinada zona o la sensació d'inseguretat que provoca, per exemple, la presència de persones sense sostre. No estem dient que els barris de la Marina siguin més insegurs i incívics que qualsevol altre de la ciutat -segurament aquests siguin problemes transversals arreu del territori-. Però no podem obviar el malestar dels veïns que sovint fan servir les pàgines d'aquesta publicació per denunciar aquestes problemàtiques. Precisament aquest va ser un dels temes que va centrar el darrer Consell de barri de la Marina de Port i del Prat Vermell (vegeu p.3). En aquesta trobada amb veïns i entitats, el Districte va presentar els resultats de l'anomenada "Operació Marina", liderada per la Guàrdia Urbana. Una de les conclusions és que efectivament el problema que de forma més generalitzada afecta a tot el territori té a veure amb la presència, tant de pas com d'estada, de persones sense sostre. La majoria d'aquestes són d'origen romanès i d'ètnia gitana i es desplacen amb carros de supermercat per recollir ferralla. No és nou, fa molts mesos que en parlem. Però com fer-hi front? La resposta fàcil és evident: "Que els Mossos o la Guàrdia Urbana els facin fora i adéu al problema". Resposta fàcil, però equivocada. Fent això simplement traslladaríem el problema a una altra lloc. Ens hem preguntat mai qui són aquests sense sostre que conviuen tan a prop nostre? Com han arribat a aquesta situació? Per què malviuen com ho fan? Probablement no. Prou tenim amb les preocupacions que ocupen el nostre dia a dia. Precisament per això hem volgut parlar amb una entitat que sí ho fa: la Fundació Arrels. En sabreu més si llegiu el reportatge de la pàgina 3.
la marina // Novembre 2013 SARA TORREMOCHA om convivim els habitants de La Marina de Port i la Marina del Prat Vermell? El passat 24 d'octubre, durant el Consell del Barri, l'Albert López, com a conseller municipal del Districte de Sants Montjuïc, va donar a conèixer els índexs de seguretat i dificultats de convivència als barris de La Marina del Port i La Marina del Prat Vermell a partir dels resultats extrets de l'Operació Marina, a càrrec de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). A aquest dispositiu hi participen la Unitat de Suport Diürn (USD), la Unitat Territorial de Sants Montjuïc (UT3) i l'Àrea Bàsica Policial (ABP). Iniciada el passat gener, l'Operació controla l'espai públic en horari de tarda durant tot l'any, identificant les persones sospitoses i disposant equips d'alcoholèmia i drogo test. Aquest pla s'ha materialitzat durant el període de juny a setembre del 2013 en 132 hores de treball dels agents, que en grups de dos, de forma mensual han explorat 16 espais i han intervingut intensivament a quatre indrets del territori. A la Marina de Port, s'hi han registrat queixes per l'incompliment de l'horari comercial nocturn per part d'establiments dels Jardins de la Mediterrània, per saltar a l'interior dels centres educatius del CEIP Ramon Casas, l'Escola Seat i l'IES Domènech per jugar a futbol o per l'ús indegut de la pilota per part d'infants i adolescents a la plaça Marina. A la Marina del Prat Vermell, s'hi ha detectat certa continuïtat en l'oferiment de serveis sexuals remunerats a Mare de Déu de Port, amb els carrers Motors i Cisell, i l'Equip
C
TEMA DEL MES
3
Viure sense tenir res La Fundació Arrels analitza la situació de les persones sense sostre, un dels principals problemes del nostre territori ARXIU FUNDACIÓ ARRELS
Un dels principals focus de concentració és als jardins de la Mediterrània La comunitat gitana romanesa ha declinat fer cap declaració a LA MARINA Comunitari ha alertat de la venda i consum d'estupefaents a una casa abandonada del carrer Ferrocarrils Catalans. Però, sense dubte, el problema que ha afectat de forma més generalitzada al territori de La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell ha estat la presència, tant de pas com d'estada, de persones sense sostre. La majoria d'aquestes són d'origen romanès i d'ètnia gitana i es desplacen amb carros de supermercat per recollir la ferralla. Un dels principals focus de concentració és els jardins de la Mediterrània, on va augmentar, durant l'estiu, les persones sense sostres establides. Al setembre la presència d'aquest col·lectiu va minvar però s'hi manté la relació amb alguns propietaris de bars, que els hi permeten fer ús dels lavabos. Les persones sense sostre també s'ubiquen als Jardins de Can Ferrero, on tenen l'ajuda de molts veïns que els coneixen, i als de Ca l'Alena, on es mostra una dinàmica de relació i autoregulació. Tot i tenir-les molt a prop, les persones sense sostres que conviuen
Un sense sostre, dormint en un banc públic de Barcelona en el nostre territori se'ns presenten sovint com total desconeguts. ¿Però què és de la vida d'aquestes persones? Ens apropem al Districte de Ciutat Vella, exactament al carrer Riereta 24, on es troba la Fundació Arrels, una entitat privada que porta més de 25 anys dedicant-se a l'atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. "Arrels va néixer l'any 1987 per un grup de voluntaris decidits a lluitar contra la pobresa del moment", ens comenta la Olga Garcia, com a portaveu de l'entitat. A hores d'ara, la Fundació compta amb 250 voluntaris, a més de 3.700 socis que han fet possible ajudar les més de 8000 persones en el decurs de la seva tasca. L'activitat d'Arrels té major afluència en la zona de Ciutat Vella, la Sagrada Família, Sant Martí i el districte de Sants-Montjuïc, amb un promig mensual de 20 persones ateses i 52 visites. La tasca de l'entitat amb els sense sostres, s'inicia de la mà de l'equip de carrer, que consta en l'actualitat de 22 voluntaris,
tot i que està en plena ampliació, que estan sota d'instrucció d'un coordinador. De forma diària, surten en equips de dos a passejar pels carrers de Barcelona per detectar la presència de persones que puguin necessitar la seva ajuda. "El primer repte pel voluntari és establir un vincle de confiança; no crec que les persones que no tenen llar no acceptin rebre aquesta ajuda, sinó que els fracassos que han pogut patir a la vida els crea desconfiança, per això és essencial iniciar una conversa, trencar el gel", assegura l'Olga. Després d'informar-los sobre la tasca, els voluntaris els hi proporcionen alimentació, atenció sanitària i allotjament. "En el seu únic centre obert, Arrels ofereix servei de dutxes i higiene, consigna i poder descansar sota un sostre", continua la treballadora de la fundació. Per això disposen, a més de les instal·lacions a la seu de l'entitat, amb pisos tutelats i amb 33 places estables d'allotjament a la Llar Pere Barnés, de les quals 20 són concertades amb l'Ajuntament de Barcelona.
Amb aquesta tasca, s'estableix inevitablement un vincle afectiu entre els voluntaris i les persones sense sostres, però el repte de la Fundació és que els usuaris esdevinguin persones autònomes. "Volem que els atesos es sentin com el que són, amos del seu propi procés, nosaltres només els ajudem a superar les complicacions econòmiques", assegura l'Olga. Aquest context de crisi generalitzat ha canviat l'estigma de persona sense sostre d'anys anteriors. "Amb les dificultats actuals, "la societat ha après que tothom pot ser susceptible a quedar-se al carrer i això ha potenciat el sentiment d'empatia", assegura la treballadora d'Arrels. Davant d'aquestes afirmacions el sentiment de gratitud per la tasca que realitza fàcilment aflora, però ells ho tenen clar. "No pretenem que ens vegin com a salvadors, perquè ells també ens ajuden, gràcies a les seves aportacions hem crescut i podem oferir aquesta tasca", conclou la treballadora d’Arrels.
OPINIÓ
4 // www.lamarinadigital.cat Man Hoh Tang
Sants
Franca. Aquests són provocats pels problemes en el pavimentat de l'avinguda, que té sots en els que s'hi estanca l'aigua si cauen quatre gotes. Voldria demanar a les autoritats del districte que ho solucionin, no crec que sigui tant difícil posar una mica de paviment i millorar l'absorció dels claveguerams si questa és la causa.
@
Joana Falqué
La Marina
redaccio@amcl.cat
Per què hem de sortir al carrer? Hola Mercè Colom (Professora de Literatura catalana a l'INS Emperador Carles- Sants-). Mira fins on hem arribat, després de set pastorets diferents, 2190 dies a l'institut i dos cursos sense fer classe ara em trobo que t'escric per agrair-te tot el que has fet per a mi. Encara recordo aquell 12 de setembre quan entrava per primer cop a les portes d'aquest gran centre, diguem que com tots els inicis per algú que tot just abandona la primària no és gens fàcil. El 13 tenia classe de català amb tu i recordo que ens vas dir "ja sou grans, ara ja sou a l'institut" i se'm va il·luminar els ulls pensant que em sentia invencible davant del món. A segon vaig provar sort a sobre de l'escenari, no va ser el millor any, però vaig reconèixer que els meus mal de caps desapareixien en entrar en aquella cambra d'olor a humitat i fosca que és el teatre. D'aquí guardo una anècdota amb amor i va ser quan em vaig quedar en blanc enmig d'una intervenció i des de la meva sinceritat vaig dir "Mercè puc tornar a començar?". Tothom reia, però em sentia segur veure't a baix de l'escenari amb el guió a la mà. Creu-me que per a mi és molt dolorós escriure una carta com aquesta, perquè sento dins meu que has estat més que una professora, una amiga, et sento com part de la meva família -ens retrobaven sempre per Nadal-. Però espero saber de tu encara que l'Institut ja no ens uneixi. Gràcies per confiar en mi i ensenyar-me a ser millor persona i responsable amb allò que he fet sempre amb l'admiració que et tinc. Quan cursava segon d'ESO vas perdre a algú molt important per a tu, recordo que la Laia Chavarria i jo et vam dedicar una carta que vam dipositar a la teva guixeta i encara recordo quan entre llàgrimes aquell pati em vas abraçar. Només dues persones a la vida m'han abraçat d'aquesta manera que em fa sentir estimat, ma mare i tu. La part bona és que ara ens has de deixar a nosaltres cuidar-te a tu, has arribat a la jubilació i ara tens temps a perseguir els teus somnis aparcats, gaudir dels teus preciosos néts i avorrir-nos amb les teves inacabables anècdotes. Han estat 2190 dies, 52560 hores, 3153600 minuts al teu costat i tot per marcar-me la vida i dur-te sempre al cor. Espero que la gent que has tingut o tens sàpiguen veure i reconèixer que has estat molt important per a les nostres vides i si no ho fan deixa'm ser jo qui et doni les... GRÀCIES!
la marina // Novembre 2013
Maria A. Piedra
Hi ha un problema que es repeteix constantment, i que no sembla que ningú tingui intenció de solucionar. Es tracta dels bassals que es creen cada cop que plou davant les parades de bus del passeig de la Zona
Els nens i les seves pilotes necessiten un espai El nens que juguen creen una imatge idíl·lica i agradable del barri, sí, però no ho és tant quan tarda rere tarda, els infants donen amb les seves pilotes als vianants que passegen. Això passa sobretot a la plaça de La Marina, més d'un cop els he dit alguna cossa als nens, la majoria ho fan sense voler, així que crec que potser la millor solució seria habilitar un espai, una pista o un petit camp de futbol per a què els nens hi juguin, en el cas que això no sigui possible, podrien obrir els patis dels col·legis per què jugui allà a les tardes.
Moha Quesada
“Porto set anys al barri i considero que la seguretat continua sent la mateixa de sempre”
La Marina
@
Al final beca si o beca no? Primer se'ns va dir que s'enduririen les condicions per obtenir una beca Erasmus per estudiar a Europa, després el govern espanyol ha dit que ell no pagarà la seva part per falta de pressupost (100 euros que se sumen als 100 que paga la UE a cada estudiant) als estudiants que ja tinguin algun altre tipus de beca. Més tard es va dir que sí... al final les famílies i els estudiants acabarem boixos, enviar un fill a estudiar fora costa molts diners, i és una despesa que cal planificar, amb aquestes voltes i girs que fa el govern és impossible organitzar-se.
la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.
La gent opina: Amb els Mossos d’Esquadra, ha millorat la seguretat al barri?
Encarregat
@
@
El passeig dels bassals
Ramón Valero
La Marina
“Està igual. El dissabte a la nit van robar a la Granja, la presència és més aviat testimonial. Potser milloraria si hi hagués més presència nocturna”
Antonio Sánchez Comerciant
Susana Cernuda
REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL
“Jo considero que està igual que abans. Amb la presència dels Mossos d’Esquadra no observo més seguretat, sobretot de nit”
Florista
“Considero que la presència dels Mossos d’Esuqadra no és suficient. Els robatoris són constants, sobretot a la gent gran"
Carles Tortosa Cambrer
OPINIÓ
la marina // Novembre 2013
5
la marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors
Persones, compromís i drets socials BD som una associació de professionals i persones voluntàries que vàrem néixer als anys vuitanta davant del drama social que va suposar l'arribada de l'heroïna. Després de tres dècades d'història en l'acció social, desenvolupem 70 programes i serveis d'atenció a la gent gran, persones dependents, dones que pateixen violència, infants en risc, persones drogodependents o que viuen amb el VIH/Sida, entre d'altres. La nostra trajectòria és la història del convenciment de què una societat que minimitza i eradica l'exclusió és una societat on val la pena viure. Aquest objectiu ens ha guiat i ens guia per no abandonar el camí traçat en temps de crisis, com els actuals. És la nostra caixa de resistència: fer molt amb molt poc amb qualitat, ètica, eficiència i sostenibilitat. La caixa d'ABD no està buida. Tres components indispensables la fan avançar: persones, compromís i drets socials. A ABD ens mouen les persones. Quan algú arriba a l'entitat, no veiem només el problema o la situació concreta, sinó que ens fixem i treballem en el seu entorn. Tenim una mirada àmplia a la realitat social que ens permet incidir en la família, l'escola, el metge, però també en els veïns i veïnes del barri, en les altres entitats i en les institucions. En definitiva, volem vincular la persona a la vida del territori, però sense oblidar que també cal treballar en aquest territori per donar-li oportunitats de futur.
A
La columna grega MIRYAM REYES COLUMNISTA
En aquest sentit, busquem sempre vincular la ciutadania al nostre treball diari. Sabem que quan una persona participa d'algun dels nostres programes pateix un canvi i ja no veu la realitat social de la mateixa manera. Només per això ja val la pena erigir-nos com a plataforma que uneix les sinergies del màxim nombre de persones i organitzacions possibles, sobretot d'aquelles que expressen el seu compromís a través de l'acció voluntària. Algú que s'apropa per col·laborar amb col·lectius amb especials dificultats és una persona viva, inquieta, que interpel·la directament la realitat i la seva pròpia vida per donar noves respostes, més comunitàries i inclusives. I perquè totes les noves respostes tinguin una incidència real en la societat hem de donar veu els que no tenen veu. A ABD creiem en la nostra capacitat, com a entitat del Tercer Sector Social, de defensar i fer valer els drets socials i les responsabilitats de la ciutadania. Temps com els actuals posen en perill cada dia les conquestes en sanitat, educació, benestar social. Per aquest motiu la nostra caixa de resistència està més plena que mai per seguir avançant pel camí marcat. Està al costat dels més vulnerables, donar
La Crònica
M'
un cop de mà per seguir tirant endavant i enfortir la nostra societat perquè aquesta esdevingui més justa, solidària i compromesa no entén de crisis o retallades. Ara més que mai, la crisi no ens atura! ABD - Associació Benestar i Desenvolupament
El jardí
GUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA
XAVIER SANZ PERIODISTA
ecentment s'ha celebrat la 4ª edició del 48h Open House BCN. Es tracta de mostrar al públic l'interior de més de 150 edificis, només es requereix la teva presència i suportar la cua sense gastar un duro. Els guies voluntaris, en molts casos els mateixos arquitectes, t'expliquen com ha estat concebut el projecte, quines funcions i amb quines solucions. És una gran iniciativa que ve de l'estranger, tanmateix, si el veiem amb ironia, quan nosaltres siguem estranger també tindrem aquestes iniciatives. Us recomano aquests dos dies per a l'any vinent. Traieu temps d'on sigui per gaudir d'aquests edificis que sempre hem observat amb admiració sense entendre bé per què: l'arquitectura és art. I tant ens omple de goig admirar edificis com contemplar una obra de Velázquez. Ara bé, alhora que observem els edificis bonics hem de fer-ho també amb els quals no ho són, o en tot cas no tenen aparença de ser-ho; amb els que no estan construïts i haurien d'estar i al contrari els que haurien de ser destruïts. Vegem els seus habitants. Parlem d'urbanisme, del totum revolutum que conforma l'espai en què vivim. El senyor marquès té el seu espai digne, fem que el treballador ho tingui també. Això també és art però un altre art, l'art de pensar.
os cops a l'any revivim el debat dels horaris a la nostra vida diària motivat per l'adequació a l'hora d'estiu o hivern. La darrera, a final d’aquest mes d’octubre. Les motivacions polítiques del franquisme per homologar-se a l'horari dels països de l'eix (Alemanya i Itàlia) i allunyar-se dels rellotges dels països del nostre voltant, el més lògic per la geografia, no ajuden a fer un debat serè, sense passions. Cada cop sentim més veus que parlen de la conveniència d'homologar els nostres horaris amb els veïns europeus, per millorar la nostra competitivitat. Però un canvi d'aquestes dimensions demana molts consensos, acords en matèria laboral, d'oci, mitjans de comunicació, costums... I polítics. En aquest punt l'oci té un paper clau, perquè, com podem pretendre que les empreses modifiquin horaris si el prime time de tv segueix situant-se a les 22:00h? I el futbol, l'esport espectacle, a excepció de les competicions europees, funciona amb horaris de nit o matinada... Si no abordem canvis radicals en els nostres comportament, difícilment, el debat dels horaris laborals no seran més que una quimera.
R
D
he aixecat molt ràpid…volia veure clarejar. Asseure'm i esperar. És una espera gratificant…perquè saps que malgrat tot…la gran bola de foc apareixerà pel mateix lloc que ahir i abans-d'ahir... Confesso, bé si prefereixen un altre terme, declaro o manifesto…que em produeix un plaer extraordinari i em proporciona una calma infinita assistir a aquest espectacle. No sempre he estat conscient…ni en tots els moments, ho reconec ,hi ha moments que li dono les gràcies a la vida per rebre aquest regal i poder contemplar-ho, suposo que si l'ànima camina perduda , no ho veu i sobretot no ho sent així… la llum... potser... no ens arriba… Avui no obstant després d'una nit inquieta i moguda… el clarejar… m'ha proporcionat la meravellosa esperança que avui pot ser un gran dia… Regaré els clavells que li donen color a la meva finestra… i prendré aire … buscaré una cançó que desperti alegria al meu cos i aniré a buscar… allò que ahir vaig perdré …" Aquest novembre calorós la columna es fa un collage amb records de l'ahir. Té ganes d'hibernar..però el clima no la deixa... "A dónde irán los besos que guardados que no damos, dónde se va ese abrazo sino llegas nunca a darlo Dónde irán tantas cosas..." La tardor..nostalgia...i on és el GENERO HUMANO?...
L’acomodador JUAN BIBIAN CINEASTA ls 15 anys, Adèle (Adèle Exarchopoulos) no té dubtes que una noia ha de sortir amb nois. Així que quan una nit coneix i s'enamora sense esperar-ho d'Emma (Léa Serdoux), una jove amb el cabell blau, els seus sentiments i la seva identitat es tornaran confusos, i la seva atracció per una dona, que comença a descobrirli el desig i el camí a la maduresa, sotmetrà a Adèle a una sèrie de judicis per part de familiars i amics... Adaptació de la novel·la gràfica "Blue", de Julie Maroh. Un íntim estudi de personatges marcats per les escenes de sexe lèsbic més explícites dels últims temps. El resultat remou les emocions i la controvèrsia. Kechiche, el director, explica aquesta història amb desarmant veritat. Filma les escenes de sexe amb una autentica insòlita , tot és plaent o dolorosa real. I ens descobreix a una actriu estranya i meravellosa .La guanyadora de la Palma d'Or d'aquest 2013 confereix a més als seus personatges d'un alè humà, no manipulat, gairebé polit i lliure. Més enllà del sexe, el film presenta i desenvolupa un argument amb seguretat, fent que t'identifiquis amb els personatges, al mateix temps que ens permet descobrir o insinuar postures socials sobre la relació entre les joves. La càmera està dirigida d'una manera espectacular, bellament rodada. Una de les grans obres del que portem d'aquest 2013, La vida de Adèle de França.
A
6 // www.lamarinadigital.cat
SALUT
Arribar a
zero
ero noves infeccions pel VIH. Zero discriminació. Zero morts relacionades amb la sida" Aquest és lema per a commemorar l'1 de desembre el Dia mundial de la SIDA, considerant-lo com una fita a assolir al 2015. L'1 de desembre de 1981 es va diagnosticat el primer cas de sida. Des de llavors, més de 25 milions de persones han mort per aquesta pandèmia. Malgrat el major accés al món sanitari de les persones, de la promoció del diagnòstic precoç i de la teràpia antiretroviral d'alta eficàcia, continua sent una epidèmia que al 2005 se'n va endur 3 milions de vides. La sida, Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida és l'esta d'infecció pel VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana), virus que ataca al sistema immune de les persones, el debilita i les fa més vulnerables. Es parla de SIDA quan la infecció pel VIH ha causat baixos nivells en les defenses i apareixen les infeccions oportunistes que poden comprometre la vida. Podem aturar el pas de VIH a SIDA o controlar la SIDA amb el tractament antiretroviral i per això és important la detecció precoç del VIH i poder avaluar i tractarelsnous casos. Aquesta prova es fa en sang i es mira o bé el virus o bé els anticossos que es fan enfront del virus i s'hauria de fer davant de qualsevol pràctica de res. Per aquesta prova les persones es poden adreçar al seu metge o infermer on rebran el consell de com i quan realitzar la prova. Recordem, per acabar, que el llaç vermell ha esdevingut el símbol per a manifestar la solidaritat amb les persones que tenen la infecció per VIH i amb els que hi conviuen.
Z
L'1 de desembre posa't un llaç vermell!
la marina // Novembre 2013 CONSELLS PER A UNA VIDA MÉS SANA
Novembre: un mes per descansar i fer neteja a fons l novembre és un mes en què ve de gust quedar-se a casa, descansar, llegir, fer més còmode la llar... La raó és que comença a arribar el fred i el nostre organisme sembla preparar-se per una letargia hivernal en què no podem caure. No cal lluitar contra aquesta situació. Com sempre diem, és bo escoltar al cos perquè ens sol explicar moltes coses, i ara necessita descans per preparar-se abans de l'hivern. Per tant, baixem tant com sigui possible el ritme accelerat del dia a dia i ajudem al nostre organisme amb una neteja a fons i molta nutrició. Una bona neteja cada a canvi d'estació és indispensable. Millor si directament exfoliem la pell per eliminar les capes de cèl·lules mortes i aquestes zones dures que han aparegut com a conseqüència de l'ús de les sandàlies a l'estiu i que es resisteixen a desaparèixer dels nostres talons i la planta dels peus. Molt de compte amb els colzes i els genolls, també poden haver engrossit i estar endurits i secs. És una reacció natural: quan la pell es deshidrata es protegeix aplicant més capes de pell sobre aquesta zona perquè l'aigua no s'evapori. El resultat? Pell seca, ulls de poll i durícies. Utilitza a la dutxa una esponja vegetal exfoliant o el guant de crin i utilitza algun cosmètic exfoliant corporal. Segurament necessitaràs fer servir la llima o la pedra tosca a les zones més resistents, o anar a un centre d'estètica per realitzar un peeling en profunditat. És el millor moment. Sempre diem que no cal exfoliar-se molt per no eliminar la capa protectora de la pell (capa hidrolipídica), però si en algun moment és indispensable, aquest moment ha arribat.
E
Podeu llegir més consells al web: www.bellezaactiva.com
la marina // Novembre 2013
ACTUALITAT
7
El Consell del Barri reuneix desenes de protestes del veïnat RAQUEL M. MARTÍNEZ
SARA TORREMOCHA l 24 d'octubre, a partir de les set de la tarda es va celebrar el Consell del barri de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell al centre cívic PepitaCasanellas. L'acte va ser presidit per Jordi Martí, com a regidor del districte de Sants- Montjuïc, el Sergi Sarri, com a conseller tècnic i l'Albert López, com a conseller de Barri GMD CiU. La taula va comptar també amb el Francesc Boix, en la seva funció de vicepresident del Consell del barri de la Marina de Port, i amb el Jordi Cortés, el seu homòleg en el Consell del barri de la Marina del Prat Vermell. A part d'aquest càrrec, ambdós representen alhora la AVV del Plus Ultra i d'Eduard Aunós, dels que són presidents respectivament. Jordi Martí es va dedicar a fer una breu repassada pels punts més rellevants del Pla d'Actuació de Barri, incloent tant les remodelacions que s'estan duent a terme a l'actualitat com les que es preveuen que s'executin en aquests darrers mesos del 2013. En aquesta enumeració trobem, entre altres les remodelacions dels Jardins de Ca l'Alena, el projecte del poliesportiu de Sant Cristòfol i les obres del sector de Can Clos, amb la polèmica obertura del carrer Diligències. En aquest aspecte, el regidor va expressar la voluntat del districte d'incorporar les queixes dels veïns al projecte inicial, assegurant
E
que "comprenen les seves pors, motivades en part per la manca d'informació". Això sí, ràpidament va voler aclarir que "projecte no va ser ideat en aquell mandat", relegant la responsabilitat del pla als seus antecessors. Després del parlament de Jordi Martí, el micròfon va estar per l'Albert López, com a conseller de Barri GMD CiU, que va abordar el punt sobre la seguretat i la prevenció al barri. Nodrint-se de les dades oferides per la Guàrdia Urbana, l'Albert va esmentar els problemes de convivència que els mateixos veïns havien denunciat a aquestes forces de seguretat. Entre les queixes esmentades es fa referència a l'incivisme dels qui no respecten l'horari comercial o dels qui consumeixen alcohol en l'espai públic. A més, hi ha veïns que denuncien la presència continuada d'individus de procedència romanesa dedicats a la recollida de ferralla. A part d'aquests problemes de convivència, l'Albert va volgut exaltar la tasca de la Guàrdia Urbana com a vetllador de la seguretat ciutadana del Barri de la Marina de Port i de la Marina del Prat Vermell. La lloança de l'Albert López dedicada a la Guàrdia Urbana va aixecar els veïns. Lluny del reconeixement del conseller, els veïns presents van manifestar que es senten "totalment oblidats per la Guàrdia Urbana i pels Mossos d'Es-quadra". "No es passegen pels nostres
Polèmica entre el districte i els veïns per les obres de Can Clos Des de la Conselleria es recolzen aquestes reformes per reduir la sectorialització del barri IRIS VIEIROS o és nou el descontentament veïnal que estan provocant les obres de remodelació de Can Clos, iniciades al setembre. Una queixa amb 200 signatures dirigida a la Conselleria del Districte ha sigut el fet que ha posat en evidència el malestar dels veïns. En ella han reclamat modificacions dels plànols de reforma, ja que creuen que porten més inconvenients que millores. Davant això, què opina la Regidoria? Ens traslladem a la seu del districte per parlar amb el conseller Albert López. Després de mostrar alguns dels plànols de
N
les innovacions urbanes, com les del carrer de la Pedrera del Mussol o de les Diligències, l'Albert ha explicat que l'objectiu de les reformes és la millora de l'espai públic de la barriada i la reducció de la seva sectorialització. En concret, les obres pretenen reformar la via pública, que actualment es troba deteriorada; millorar el paviment, les escombraries i l'enllumenat; així com augmentar la connectivitat interna de Can Clos, permetent accedir a edificis on avui en dia és impossible pels serveis d'emergència. Respecte a la protesta de què no es va informar als veïns sobre el projecte, l'Albert
Imatge del darrer Consell de Barri carrers, ni tan sols es dignen a baixar dels cotxes si els necessites", comenta un assistent. "Jo vaig trucar insistentment una nit a la Guàrdia Urbana, però ningú va respondre a la trucada", afegeix una altra veïna. Davant d'aquest panorama un tercer veí conclou "està clar que quan els necessites no hi són". D'altra banda, els veïns han denunciat
diu que es van fer tres Consells de Barri; tres Comissions de Seguiment; i una reunió informativa amb la Comissió de Seguiment de la Llei de Barris de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra. A més de tres reunions obertes amb els veïns de Can Clos. "Qui no es va informar és perquè no va voler", afirma. Pel que fa a la queixa del possible increment del vandalisme a la zona a causa de les obres, l'Albert assegura que a "llocs diàfans i clars on accedeix la gent, difícilment hi haurà drogues. Incivisme? Com a tot arreu. Per què hauria d'augmentar amb les reformes si el que es pretén, precisament, és obrir carrers, posar més i nou enllumenat i fer més transitable en general el barri?". La polèmica és tal que, pràcticament, veïns i districte es troben enfrontats i, tot i que ja han arribat a algun acord, la tensió es manté latent. S’han d’eliminar.
la precària xarxa de transports del barri, que a més de no comptar metro, té mancances en el servei d'autobusos, com es va intentar pal·liar amb l'augment de serveis de la línia 13. Entre les demandes veïnals hi ha més oferta en equipaments esportius, sistemes de prevenció de la seguretat ciutadana i resolució dels problemes de convivència.
Els plànols del projecte a Can Clos
8 // www.lamarinadigital.cat
ACTUALITAT
la marina // Novembre 2013
Els problemes del ‘Mercadillo’ breus d’Eduard Aunós, en vies de solució >> Les idees de ‘Súmate’ Després de mesos de reunions amb el districte, per fi s’han resolt els dubtes legals d’alguns paradistes. Ara cal estudiar el canvi d’ubicació EVA ALBIOL l Mercat d'Eduard Aunós, conegut popularment amb el nom de Mercadillo té una història de 27 anys. Quan es va constituir, l'Associació de Veïns del barridisposava d'un total de 20 parades que van anar adjudicant als veïns que ho demanaven partint de diferents criteris: "Jo no treballava, tenia dos nens i aleshores el president de l'Associació em va donar una parada", explica Rosa Cortés, paradista del Mercat des de la seva fundació. Al llarg d'aquests anys moltes d'aquestes parades s'han donat de baixa sense que ningú les hagi reclamat fins al punt que actualment l'AVV d'Eduard Aunós només compta amb 8 parades mentre que les 12 restants han passat a ser de l'Ajuntament . Més enllà del nombre de parades, des de fa uns mesos el conflicte dels paradistes gira al voltant d'una nova exigència per part del consistori: "Ens diuen que estem realitzant una activitat de venda i que hem de presentar l'alta d'autònom", afirmaRosa Cortés.Fins al moment, aquests paradistes han pagat el que es coneix com a Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), un impost que forma part del sistema tributari espanyol i que grava de forma directa la realització de qualsevol tipus d'activitat econòmica. A diferència d'altres impostos, el seu import és constant, independentment del balanç de l'activitat i els paradistes d'Eduard Aunós paguen aquest tribut en proporció als metres que tenen de parada. En poc temps, la preocupació entre els paradistes s'ha anat estenent i és que com comenta la Rosa, "sí que realitzem una activitat de venda, però només la
E
Imatge d’arxiu del ‘Mercadillo’ fem els diumenges de 9.00h a 14.30h i només tenim parada en aquest mercat, a diferència de la resta de paradistes que munten la parada en altres mercats la resta de dies de la setmana". El cas de la Rosa Cortés no és l'únic, per aquest motiu, davant del procés de regularització de les parades del mercat, l'AVVs'ha posat a treballar i ha realitzat diverses reunions amb el Districte de Sants-Montjuïc per tal d'arribar a un acord. "En total hem realitzat quatre reunions. A més, hem contractat un gestor que està treballant amb nosaltres per posar fi al problema", explica el president, Jordi Cortés. Després de setmanes de lluita, el passat 30 d'octubre es va celebrar l'última reunió on hi van assistir el gerent del Districte, Francesc Jiménez i Gusi; la consellera municipal de Comerç, Núria Izquierdo; el conseller municipal dels barris de la Marina, Albert López; el gestor contractat pels paradistes; el director d'aquesta publicació, Juan Antonio Reyes en qualitat de mediador i quatre dels seus representants."El nostre gestor va explicar que segons la Llei de reforma de les pensions d'agost de 2011 els paradistes no estan
obligats a cotitzar a la Seguretat Social sempre que el seu nivell de facturació no superi els 9.000 euros anuals", explica Jordi Cortés.Arran d'aquesta darrera reunió, el Districte es va veure obligat a buscar una solució: "Vam consultar uns dubtes legals al respecte i, efectivament, fins a uns ingressos determinats no és exigible donar-se d'alta a la Seguretat Social com autònom, i aquests paradistes estarien inclosos en aquest supòsit", confirma el conseller Albert López. Per tant, segons López: "No se'ls exigirà que presentin aquesta documentació, tal i com en un inici havíem exigit". Aquesta no ha estat l'única bona notícia per als paradistes. I és que el conseller del Districte als nostres barris explica: "Des de fa anys la llei només exigeix l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) a empreses que facturen més d'un milió d'euros l'any. Per tant, el més segur és que aquests paradistes no estiguin obligats a tributar aquest impost" Reestructuració del Mercat Un dels punts que també es van tractar a la reunió del passat 30 d'octubre gira al voltant d'una nova reestructuració del Mercat d'Eduard Aunós, que inclouria un canvi d'ubicació de les parades i un control sobre aquestes a fi d'evitar "males pràctiques". "Un cop regularitzades aquestes situacions i amb la millora del control de les parades, hem de treballar conjuntament amb els paradistes per buscar una possible alternativa a la ubicació actual dins del barri de la Marina", explica Albert López. I és que la ubicació actual del Mercat està creant alguns problemes a empreses que tenen un horari de treball continu de dilluns a diumenge: "Hi ha molts vehicles dels paradistes que envaeixen les voreres, i tant el Districte com els paradistes estem d'acord que cal dignificar aquest mercat", afirma López. Així, des del Districte i des de l'Associació de Veïns d'Eduard Aunós s'està treballant conjuntament per trobar un nou espai per al mercat que faciliti la feina als paradistes, als clients d'aquest mercat i al barri de la Marina.
arriben a la Marina Manolo Ortega i Eduardo Reyes, vicepresident i president de l'associació Súmate, van presentar el 7 de novembre a la Biblioteca Candel les raons per les quals creuen en la independència de Catalunya tot i sentir-se espanyols. Els ponents afirmen que "no deixaran de ser espanyols encara que s'aconsegueixi la independència de Catalunya". Expliquen que viuen aquí i se senten d'aquí, i no volen desaprofitar l'ocasió de viure millor. Un sentiment que, segons ells, té molta gent d’origen espanyol.
>> Les entitats reclamen locals adequats Diferents entitats han reclamant que es crei una Ateneu (o Hotel d’Entitats ) per tal de tirar endavant les seves tasques i desenvolupar l’associacionisme al barri i donar cobertura al màxim de projectes culturals. “La manca de locals ens pot fer desaparèixer”, asseguren les entitats afectades, que tenen por que sense entitats culturals el barri “mori” i es converteixi en un d’aquells anomenats dormitori.
>> La TIAF farà la seva Jornada pròximament La Taula d'Infància, d'Adolescència i Famílies La Marina realitzarà les seves properes Jornades els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2013. Constarà de diverses activitats i tallers, on en podem destacar un Taller de treball en grup sobre les Competències dels Pares, o un Taller de Conferències de Grup Familiar, entre d'altres. La Taula d'Infància, Ado-lescència i Família és una entitat que busca, per sobre de tot, el benestar dels infants del barri, mitjançant l'educació, la salut, els serveis socials, la seguretat i la comunicació.
la marina // Novembre 2013
LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT
Tornen els llums de Nadal al barri REDACCIÓ ACLM a ho tenim tot a punt per a que d'aquí a pocs dies el barri de La Marina de Port il·lumini els seus carrers amb els llums de Nadal, tot desitjant un bon ambient durant aquestes festes i animin les compres nadalenques als comerços del nostre barri. Enguany, gràcies al recolzament de la Consellera de Comerç del Districte Sants-Montjuïc, la Sra. Núria Izquierdo, els comerciants compten amb el suport econòmic de la Conselleria de Comerç del Departament de Promoció Econòmica de Les tradicionals llums de l'Ajuntament; amb la Nadal tornaran a donar preuada aportació un toc de color i màgia econòmica dels coals nostres carrers merços associats i establiments col·laboradors, que any rere any, s'esforcen per Els carrers amb il·luminació són: Alts guarnir el barri; i amb la petita recapta Forns, Mare de Déu de Port, Aviador Ruiz resultant de la venda de participacions de de Alda, Mineria, Aviador Franco, Mare de loteria de Nadal. Déu de Port i Foneria.
J
Botigues associades 365.cafè -1 365.cafè -4 Admón. Loteria 137 Costa Alimentación Ruiz Art i Decoració Asesoria Empresarial Anna Mª Madrid Autoescola Zona F Ballester Perruquers Unisex Bar Restaurant La Masia Bayot-Collado, S.L. Bricolage Zona Franca Bugaderia-Tintoreria Mari Cafè i Més Carnisseria Angel Celler Peña Centre d' Infermeria i Podologia Cermasa, S.L. Charcuteria Santy Comercial Alvarez SCP Condis Supermercats Copisteria Sant Jordi Decoración Mari Carmen Drogueria Feli Electroutlet Escola Bressol El gall i la gallina Espai per Vestir (Confecciones Ray) Estanc de la Zona Franca Estanco y Papelería Lage Exit Dona Home i Complements Farmacia Cuscó Farmacia Forns-Giró Fotosistema
Mare de Déu de Port, 271 Mare de Déu de Port, 379 Mare de Déu de Port, 379-381 Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1 Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª Pg. Zona Franca, 186, interior Mare de Déu de Port, 413 local E Alts Forns, 61 Mare de Déu de Port, 168-170, baixos Foneria, 43 Alts Forns, 81 Mare de Déu de Port, 227 Foneria, 26, b. Aviador Franco, 15 Minería, 17 bga. 2 Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos. Alts Forns, 74 Energia, 20 Pg. Zona Franca, 210-214 Mare de Déu de Port, 337-339 Foneria, 11 Alts Forns, 74 Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 355, local
9
Tenim participacions del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional
La directiva de l’ACLM es reuneix amb els regidors de Sants-Montjuïc
n any més, l'Associació de Comerciant torna a vendre participacions per al Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional que es celebrarà el dia 22 de Desembre de 2013. Amb la il·lusió de repartir molta sort al barri, el número d'aquest any és el 52.365. Es poden adquirir participacions als comerços associats i per només 3€ la participació.
urant el passat mes d'octubre, la Junta Directiva de l'Associació de Comerciants la Marina va mantenir una reunió amb el Sr. Jordi Martí, Regidor de Sants-Montjuïc i la Sra. Núria Izquierdo, Consellera de Comerç de Sants-Montjuïc. A la reunió es van informar d'alguns dels projectes que l'Associació està preparant i, també, es van exposar les actuals inquietuds dels nostres associats. Ambdues personalitats van mostrar el seu interès en les preocupacions dels comerciants, reconeixent les hores baixes que pateix el comerç de proximitat i traslladant un missatge encoratjador i tranquil·litzador als associats, així com, el seu màxim suport a les iniciatives i projectes de l'Associació de Comerciants de la Marina.
U
Curs d'iniciació a l'ACCES per a Comerciants
D
i teniu un comerç i us voleu posar al dia, us interessarà aquesta eina informàtica que facilita la gestió diària, el control de vendes, de compres, clients, proveïdors i molt més. Si esteu interessats, contacteu amb l'Associació de Comerciants que pròximament es realitzarà un curs d'iniciació a l'ACCES. Per a més informació: al telèfon 93.421.23.86 o al correu electrònic: a.c.lamarina@gmail.com
S
I.T.C. System Icali, Correduria de Seguros Joyeria Lura Kia A. R. Motors La patatona La Piruleta La Taverna del Conde Llar d'Infants Els Gegants Llar d'Infants Xumets Macarro, materiales de construcción MacMobles Zona Franca MacMobles Zona Franca-2 Món Animal Muebles El Cisne Multiòptiques Josa Pa de Carpes Proyecta Quiosc El Abuelo Rellotgeria-Joieria Ramon Carné Talleres J.F. Talleres Pérez Alonso Tocineria Charcuteria Plus Ultra Toldos Duran Tucerrajeria.com Vista Òptica Wala
Mare de Déu de Port, 305-319, local 15 Mare de Déu de Port, 252 Alts Forns, 75 Pg. Zona Franca, 6-8 Foneria, 40 Aviador Ruiz de Alda, 6 Foneria, 46 Pg. Zona Franca, 168, Esc. A 1r 4a Energía, 10, b. Ferrocarrils Catalans, 87-89 Pg. Zona Franca, 141 Carretera del Prat,11 Foneria, 43-45 Pg. Zona Franca, 224 Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321 Foneria, 23 Energia, 7 Aviador Ruiz de Alda, 8 Mare de Déu de Port, 279, pati int. Mare de Déu de Port, 124 Aviador Ruiz de Alda, 24 Mare de Déu de PORT, 260 Passeig Zona Franca, 173 Mare de Déu de Port, 252 Passeig Zona Franca, 191-205
Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244 Alts Forns, 72 Mare de Déu de Port, 337 Pg. Zona Franca, 162 Mare de Déu de Port, 234 Pg. Zona Franca, 177-179
Trobareu les adreces de les botigues associades a:
www.comerciantslamarina.cat
10
PÀGINES ESPECIALS
ONA NOVA, una entitat de dones que va lluitar pel pels drets de dones de la Marina amb il·lusió i compromís amb el territori
FRANCINA VILA Regidora de Dona de l’Ajuntament de Barcelona a violència envers les dones és un dels fenòmens més transversals de la nostra societat i que adopta múltiples formes. Es pot manifestar en l'àmbit de la parella, però també en l'àmbit familiar, en l'àmbit laboral, en l'assetjament sexual i per raó de sexe, l'explotació sexual, entre moltes altres formes. I tristament, és una de les primeres causes de mortalitat entre les dones. La nostra ciutat ha fet els darrers anys una aposta ferma en l'abordatge de la lluita contra la violència vers les dones. Des de l'Ajuntament, i des de la Regidora de Dona i Drets Civils concretament, creiem que la violència envers les dones és un fenomen estructural, que adopta múltiples formes que requereixen respostes específiques i diverses però sense oblidar que està profundament arrelada a la nostra societat, i que si no incidim en aquestes estructures socials, la violència envers les dones no desapareixerà. La resposta que s'ha de donar ha de ser integral, que impliqui tots els sistemes com els serveis socials, salut, cossos de seguretat, Justícia, educació, habitatge, i que actuïn de forma coordinada. Com a Ajuntament ens comprometem a treballar per eradicar-la juntament amb la col·laboració de la societat civil i la resta d'entitats i institucions, i a seguir treballant per construir una nova cultura on les relacions es basin en la igualtat i el respecte. Seguirem endavant fins assolir una societat més igualitària, formada per dones i homes lliures, i una societat lliure de violència vers les dones. Només amb el treball de tots farem possible una societat que garanteixi la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. Destinarem tots els recursos necessaris per abordar-lo des de respostes específiques i diverses: la transversalitat, la coordinació i la cooperació interinstitucional i interdepartamental; la integralitat; la participació i corresponsabilització; l'accessibilitat la proximitat en les intervencions contra la violència vers les dones, tot contemplant la diversitat dels col·lectius femenins de Barcelona, la qualitat de la resposta, el coneixement de la realitat, i la millora del coneixement de serveis. La violència envers les dones no desapareixerà fins que com a societat civil deixem de veure-la com un fet inherent a la nostra societat. És necessari promoure un canvi de mentalitats que faci que el maltractament contra les dones sigui impensable, i situï el discurs en la dignitat, el respecte i la llibertat. El proper dia 20 de novembre, l'Ajuntament commemora el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones amb l'acte de lliurament del VIII Premi 25 i que té la finalitat de donar suport a aquelles iniciatives que duen a terme les associacions, entitats i grups per fer de Barcelona una ciutat lliure de violència vers les dones. Aquest any comptarem amb la participació de Kathrin Bolkovav, investigadora policial americana que va denunciar casos de tràfic sexual durant la guerra dels Balcans.
L
la marina // Novembre 2013
na Nova, va sorgir a l'estiu del 1998 per iniciativa de 3 dones, la Dori, la Pilar i l'Ana, vinculades personalment i professionalment al barri, amb l'objectiu de treballar pel benestar de les dones de la Marina; "volíem que les dones tinguessin un espai propi, per informar-se, formar-se, relacionar-se entre elles i activar-se en l'àmbit laboral". Vam iniciar el nostre camí al Centre Cívic La Cadena, al 1999 amb un munt d'activitats per a les dones i pels nens i nenes, ja que volíem fer sensibilització sobre la violència de gènere, des de la infància, és per això que vam dissenyar un projecte sobre els Drets Humans amb les escoles de primària del barri. Paral·lelament fèiem xerrades, exposicions, activitats lúdiques, sortides, conscienciant a les dones del barri de les seves capacitats i oportunitats que tenen com dones. Ona Nova va participar des del seu començament en la unitat de la Unió d'Entitat com estratègia de cohesió territorial de tots els barris, ajudant a les diferents associacions membres a entendre que sense la unitat i complicitat de tots i totes no seria possible aconseguir el bé comú del territori i el benestar de tots els barris. De fet, la Pilar Ruiz va ser la seva presidenta l'any 2001 convertint-se així en la primera dona que assumia aquest càrrec. A partir del 2002 ens vam associar a la Plataforma d'Empreses d'Inserció de Catalunya, AIRES, per iniciar la línia d'inserció sociolaboral amb el col·lectiu de dones, posant en marxa un projecte molt innovador "Un cop de mà": volíem acollir i contractar a dones del barri de tota la vida o nouvingudes sense formació i amb expe-
O
L’agenda Acte Institucional: Lectura del Manifest Institucional. Acte impulsat de manera interinstitucional per l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Català de les Dones i la Diputació de Barcelona. Dia 25, a les 12 h. a la Plaça Sant Jaume Teatre: Espectacle: 'Instanteatre' Dia 25, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats 25 de novembre: Dia Internacional Contra la Violència de Gènere: Teatre "Precoz" Dia 25, al Centre Cultural Albareda
900 900 120 Línia d’atenció a les dones en situació de violència
riència en tasques de neteja i atenció a les persones, tasques que ja feien dintre del seu entorn familiar però dintre de l'economia submergida, és a dir, sense seguretat social, sense atur ni vacances. Tantmateix vam fer una línia de mediació laboral entre moltes de les dones nouvingudes, però "sense papers", que venien derivades de les diferents parròquies del Districte, a les que posaven en contacte amb persones particulars que necessitaven un servei d'atenció domiciliaria, donant-los un suport personal. Tota aquesta tasca de mediació la vam poder fer gràcies al suport fonamentalment de la parròquia del Port i de Càritas. Les activitats es multiplicaven, cada vegada més ens donaven que estava tot per fer i les iniciatives i els projectes sortien com una resposta a les diferents necessitats que veien al nostre entorn. De les Estrelles Altas, ens vam marxar al barri de Can Clos continuant la tasca de reivin-
Cursa: Cursa "Mujeres que corren" Diumenge 20, a les 10h, al Club Natació Atlètic-Barceloneta Cinema i projeccions: Acte de lliurament del VIII Premi 25 de novembre 2013 A les 18:30 h a la Filmoteca de Catalunya, amb la projecció de la pel·lícula The Whistleblower (La verdad oculta), de Larysa Kondracki Cicle de Cinema 'La força del talent': Vídeo promocional 'La fuente de las mujeres' Els propers 21, 22 i 23 d'octubre es projectarà la pel·lícula als Cinemes Alexandra. Dues sessions diàries: a les 19:45 i a les 22:15
dicació de l'Igualtat de gènere. En aquest espai vam impulsar el primer número d'"Ona de Paper", una publicació bimensual amb perspectiva de gènere, comptant amb el nostre amic Paco Candel i amb col·laboradors/es que participaven de forma desinteressada. En la línia de dinamitzar al col·lectiu de dones i de cohesionar les diferents entitats del barri, vam fer el Primer Homenatge a les dones més representatives de les diferents Associacions de Veïns, pel seu treball i esforç personal dintre de les seves entitats. El 2005 ens vam plantejar una nova àrea de treball: la inserció sociolaboral a través del comerç de proximitat, amb la inauguració de l'espai "Cafè i més": un forn de pa i cafeteria, però també un espai de trobada i de promoció cultural i laboral de la dona. Un any més tard, vam obrir la cafeteria de la Biblioteca Francesc Candel. Els dos espais van servir com un dispositiu d'inserció sociolaboral per a les dones del barri cap al mercat ordinari. Però, amb l'arribada de la crisi econòmica ens vam veure obligades a fer un reajustament, com la majoria d'entitats petites del nostre barri. Malgrat això l'experiència d'Ona Nova ha sigut molt enriquidora i aprofito per afirmar que sense el suport mutu no podrem aconseguir els reptes que tenim com a persones, com a dones i com a barri. I no vull oblidar-me de totes aquestes persones, entitats i institucions, que al llarg de la nostra trajectòria, han estat donant-nos suport per continuar treballant per la igualtat de gènere. Moltes gràcies de tot cor. ANA MONTORO Presidenta d'Ona Nova
Exposicions: Exposició amb motiu del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Del 12 al 28 de noviembre, al Centre Cívic les Corts Exposició 'Com fer parlar uns llavis closos'. Del 31 d'octubre al 29 de noviembre, al Centre Cívic Navas Exposició: 'La representació dels cossos de les Dones'. Del 5 al 25 de noviembre, al Centre Cívic Sagrada Família "Muses" 2n Cicle de Dones Creadores a la Farinera: Exposició 'Dones'. Del 21 al 30 de noviembre, al Centre Cultural la Farinera del Clot
CULTURA
la marina // Novembre 2013
11
La festa de la Castanyada acomiada el Joc del Fantasma FOTOS RAFEL VIDAL
RAQUEL M. MARTÍNEZ a festa va començar a les 18h, amb un grup d'animació que va convidar la canalla a cantar i ballar durant una bona estona. Més tard, a tres quarts de set, va ser el torn de la Gemma i la Núria, de la Casa dels Colors, i de la Gemma i la Carola, de la Casa del Rellotge i directores del centre Pepita Casanellas, de pujar a l'escenari. Les organitzadores i dinamitzadores del Joc del Fantasma i de la festa van ser les encarregades d'entregar els premis. Cap a les 19h, els diables de Port van encarregar-se de cremar la falla del fantasma de l'any passat amb tot un espectacle de focs. Per acabar, es van repartir castanyes calentes. El més emocionant del vespre va ser l'entrega de premis. Els guanyadors del concurs de dibuix van ser l'Amanda Ruiz Belmonte, de P5 de l'escola Seat, la Maria Campoi, de 1r de l'escola Ramón Casas i el Daniel Marco de 2n, de la mateixa escola. Tots tres van rebre un lot de capses de colors i ceres. El fantasma més votat i mascota de l'any que ve és el de Daniel Marco. A la Recerca del Fantasma, la classificació va ser molt ajustada. Els quatre segons premis van ser per a "The best winners" (78 punts), "Los 4 fantásticos" (78 pts), "Los buscadores de fantasmas" (79 pts) i "Els caça-fantasmes" (79 pts), que van rebre un reproductor ràdio. Els guanyadors, "Los cazafantasmas" (84 pts) van obtenir una tauleta digital. Va ser el fantasma qui va anunciar-los. També van rebre regals els diables i els artistes de la Zona Franca, com a agraïment per la feina. Aquesta edició del Joc del Fantasma ha estat molt exitosa. Al concurs de dibuix han participat 496 infants de 8 escoles del barri i 116 votants; gran increment respecte els 162 participants de l'any passat. A la Recerca, gairebé s'han duplicat els partici-
L
Imatges de la festa de la Castanyada pants, amb el rècord de 229 nens i 69 equips (l'any passat van ser 39). També ha pujat la participació a l'activitat del Castell del Fantasma: per la ludoteca La Casa dels Colors han passat uns 83 infants. La Núria, organitzadora, comentava que el clima benèvol d'enguany ha ajudat a l'èxit del Joc. El Submarí, a la Recerca del Fantasma Dins del Joc del Fanstasma, una de les activitats amb més èxit és sens dubte la tradicional Recerca del Fantasma. Durant tota la setmana lectiva fins al passat 30 d'octubre, diversos grups de canalla del barri competeixen per ser els que trobin més fantasmes. Es tracta de grups de cinc nois i noies de 8 a 14 anys, acompanyats normalment d'un adult responsable (monitors en el cas del
Submarí). Aquests grups recorren els carrers del barri buscant la imatge del fantasma d'enguany als aparadors de diverses botigues. L'activitat, a més d'incentivar la competitivitat, dóna a conèixer molts indrets del barri. Cada cop que troben un fantasma, els nens han d'apuntar el seu codi, el nom de l'establiment on es troba, i la direcció del lloc. Així, estan aprenent constantment els noms dels carrers, les botigues que hi ha, etc. Els nois i noies s'esforcen per trobar el màxim número de fantasmes (treballen la competitivitat) i a més canvien la rutina a què estan acostumats i coneixen millor el lloc on viuen. Així ho valoren els monitors, que tot i arribar cansats de córrer pel barri amb els petits, també gaudeixen de l'activitat.
CEM: Programa d'activitats de novembre ORIOL GRANADOS partir d'aquest mes i fins al 21 de desembre podeu visitar a la sala polivalent de la Biblioteca Francesc Candel l'exposició El transport col·lectiu als barris de La Marina, una mostra realitzada conjuntament amb aquesta biblioteca que mostra, amb una important selecció d'imatges, com s'ha anat solucionant un dels greus problemes que han tingut sempre els barris de la Marina, tan aïllats de la ciutat. El tramvia i els autobusos com a protagonistes, amb una aproximació al mateix procés a la muntanya de Montjuïc. En el context d'aquesta exposició ha estat programada pel dijous dia 28 de novembre a les 19 h a la mateixa sala polivalent de la Biblioteca, la xerrada: De Can Tunis a Montjuïc. Una historia de los transportes de la Marina. A càrrec de Ricard Fernández, historiador i gran coneixedor i especialista en la temàtica. L'exposició L'Art del ferro. Escultures de Benito Maín, organitzada pel CEM i la Biblioteca Candel, ha estat prorrogada fins el mes de desembre per l'interès que han mostrat totes les persones que l'han visitat fins ara i per tal de donar-li més difusió. Això ofereix l'oportunitat de poder mantenir una conversa amb Benito Maín, l'autor d'aquestes meravelloses obres d'art. La sessió està fixada pel dilluns dia 18 de novembre a les 19 hores a la Biblioteca Francesc Candel. Finalment, i dins les activitats programades pels centres d'estudis de Barcelona i coordinada per l'Institut Ramon Muntaner en commemoració del tricentenari del 1714, el diumenge dia 24 de novembre es farà la passejada: La nova fortificació borbònica de Barcelona. Una visita al Castell de Montjuïc. El lloc de trobada: davant del Castell de Montjuïc. Hora: 11 hores del matí.
A
RAFEL VIDAL
Emocionant homenatge a Salvador Espriu EVA ALBIOL obra de Salvador Espriu va ser la protagonista d'una emocionant vetllada poètica musical organitzada pel Diari LA MARINA i Sants-Montjuïc Ràdio 102.5FM juntament amb el grup Montjuïc Poètic amb motiu del centenari del seu naixement. L'acte, que es va celebrar a la Biblioteca Francesc Candel el passat 29 d'octubre va comptar amb la intervenció de Maruja Abat, Glòria Bosch, Àngela Bueso, Mara Carbajo, Salva García, Juan Gascueña, Juan Linares, Nicanor López,
L'
Paco Pascual i Glòria Salvador. Tots ells van encisar als més de 40 assistents a través de poesies com El caminant, Les cançons d'Ariadna ,Cançó del matí o Cançó de capvespre, entre d'altres. En l'apartat musical, la melodia de Josep Gascueña amb la seva guitarra i MijaelBello amb la flauta travessera van acabar d'elevar l'ambient màgic de la vetllada. A més, a l'acte s'hi van sumar el professor de català i història de l'I.E.S, Dr. Josep Fabra, i el regidor del Districte de SantsMontjuïc, Jordi Martí, que malgrat no poder
Imatge de l’acte a la Biblioteca assistir personalment va fer arribar unes paraules d'agraïment i suport per la iniciativa: "En nom meu i de tot el Districte, agrair la tasca que Montjuïc Poètic i l'Associació
de Mitjans de Comunicació Local feu a La Marina i a tot Sants-Montjuïc i desitjar-vos una molt bona vetllada". Salvador Espriu és considerat un dels escriptors catalans més significatius del segle XX. Guardonat amb diversos premis i traduït a nombrosos idiomes, va tenir una alta implicació amb la llengua i la cultura catalana , amb l'objectiu de "salvar-nos els mots". Espriu és també el creador de Sinera - anagrama d'Arenys - un dels mites de referència de la literatura catalana. Es per aquest motiu que tant l'AMCL com Montjuïc Poètic no han volgut donar l'esquena a aquesta entrega. A més, aquesta publicació inclourà cada mes una cita de l'obra d'Espriu ( Veure Pàg.2) escollida pels integrants del Grup Montjuïc Poètic.
AGENDA
12 // www.lamarinadigital.cat
la marina // Novembre 2013 AUTOR
ENTREVISTA A: Benito Maín Artista i veí de la Marina
"Seria ideal que tots col·laboréssim amb el barri" NATÀLIA MORALES 'és més fàcil donar cops de martell que parlar", amb aquestes simpàtiques paraules començava l'entrevista amb Benito Maín, artesà i artista, veí del barri i president de l'Agrupació d'Artistes de la Marina. Molt estimat per tots, aquest mes la Biblioteca Francesc Candel i els seus amics i familiars, han volgut rendir-li un homenatge per tal de fer-li saber com d'orgullosos estan d'ell i com d’agraïts li estem tots els veïns de la Marina per la seva gran tasca.
"M
Quan va començar a moure's al món de la forja? Et puc dir que el ferro ho he tractat des de ben petit. Vaig estar 19 anys treballant amb pagesos, i més tard vaig començar en un taller agrícola, de fusteria i "carretería". De totes maneres, el treball que jo realitzo ja no ho fa tanta gent. S'ha de néixer amb això, i tenir un bon lloc on poder realitzar-ho. A més del ferro, domina alguna altra tècnica? No tinc dificultat per fer les coses, sempre que aquestes m'agradin i estiguin dins dels coneixements que jo abasto. Puc treballar la pedra, a petita escala o la fusta, que tampoc m'espanta. Em dedicava a fer carros, i aquests estan fets de ferro i fusta, per la qual cosa domino la tècnica dels dos materials. Quin procés segueix per crear una de les seves obres? Quan em poso a crear una obra, si la meva ment no és capaç de veure-la acabada, intento tenir almenys una idea de com serà. Al principi faig un esbós o un dibuix, per tenir un concepte del que vaig
El far La plataforma de consulta del Suport TIC a la biblioteca Francesc Candel
a fer, no es pot començar a picar un ferro sense haver pensat abans el que vols representar. De totes maneres, de vegades surt millor del que tenies pensat. Actualment, la seva obra està exposada a la Biblioteca Francesc Candel. Ha exposat les seves creacions al públic en més llocs? Al barri, he fet diverses exposicions amb l'Associació d'Artistes. Fora de la Marina, vaig exposar aquest any i l'any passat al Festival Internacional Forja Viva, que es celebra al Museu Marítim. El resultat va ser molt bo, però com el museu abasta moltes coses, solament vam poder exposar tres dies. És molt interessant de veure perquè exposen ferrers de diferents llocs d'Europa. Les obres exposades són de qualitat, ni millors ni pitjors que les de la Biblioteca, sinó d'un estil similar. Al barri és un veí molt volgut per tots per la seva amabilitat i col·laboració en actes com la Cavalcada de Reis, Carnestoltes… Per què li agrada col·laborar? Vaig arribar al barri l'1 de novembre de 1969. Des de llavors sempre he col·laborat amb el que se m'ha permès. Vaig treballar a la SEAT 42, i sempre he compaginat el meu treball amb les meves aficions. L'ideal seria que col·laboréssim tots amb
“
ESCULTURA
"M’expresso millor a cops de martell que no pas parlant"
a Biblioteca Francesc Candel compta amb un servei d'atenció virtual relacional amb les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) Aquesta plataforma s'ofereix per resoldre els dubtes dels usuaris sobre diferents qüestions relacionades amb els Espais Multimèdia, i altres dubtes sobre l'ús de les noves tecnologies a les biblioteques. Aquesta plataforma informativa està estructurada en tres apartats principals:
L
L’artista Benito Maín (a l’esquerra) rep una placa d’homenatge de part del regidor del Districte, Jordi Martí el barri, però mai ha estat així. A mi m'ha agradat fer-ho des de petit, crec que mereix la pena si l'objectiu és bo. Sempre he estat involucrat en les activitats d'aquest barri. Sense anar més lluny, aquesta mateixa tarda anem a fer unes peces per donar vida al pessebre que es munta cada any per Nadal. Amb quina activitat gaudeix més ajudant? A mi em sembla bé tot, no tinc predilecció per res. L'important és fer les coses que pretenguis fer de la millor manera que puguis, és la meva manera de pensar. Com es va sentir el dia del seu homenatge? Va ser tota una sorpresa, no m'esperava alguna cosa així per res. Tot això està sent molt emocionant per a mi. Només de pensar-ho ja m'emociono.
Preguntes més freqüents. Es poden trobar les respostes a les preguntes més freqüents, així com enllaços d'interès relacionats amb els Espais Multimèdia. Formulari de consulta. A través d'un formulari, els usuaris tenen l'opció de fer consultes al personal de suport tècnic de cada biblioteca, que aclarirà els seus dubtes. Caixa Twitter. La caixa Twitter de la plataforma informa dels cursos i serveis relacionats amb l'Espai Multimèdia, i la trobareu enllaçada
Com definiria vostè el barri? Últimament el barri s'ha degradat bastant, però sempre dic que encara perdura el que és bo. Jo estic orgullós del barri en el qual visc i de la seva gent, mai he tingut problemes amb ningú. Pegues les pot tenir qualsevol lloc. Què li va semblar la proposta del Regidor Jordi Martí i Galbis, de tenir una escultura seva al barri? Em va semblar una molt bona idea, ja que suposa la valoració del treball artesanal. De fet, tenim ja una idea per al barri. El punt negatiu d'això és que el valor que tenen aquestes coses se surten fora de la normalitat, i no voldria que es gastés una gran quantitat amb el projecte. Amb diners tot es pot desenvolupar, però tindré sempre en compte el valor econòmic. Tindré una entrevista amb ell per tractar el tema. Es poden fer coses molt boniques.
amb l'etiqueta #espaismultimèdia També recordeu que tots els dimecres i divendres podeu resoldre els vostres dubtes de manera presencial fent consultes al personal de Suport informàtic, que estarà disponible de 17 a 20h.
la marina // Novembre 2013
CULTURA
>> Adults
AGENDA
Fins al 21 de desembre Exposició: 'El transportcol·lectiualsbarris de la Marina' Retrospectiva històricadelstransportscol·lectiusalsbarris de la Marina des delsprimerstramviesfins a l'actualitat Organitza: Centre d'EstudisMontjuïc i Biblioteca Francesc Candel Col.labora: PatrimoniHistòric i cultural de TMB
Dimecres, 13 de novembre a les 18.30h Xerrada: ''Coneix les oportunitats en el sector del lleure" A càrrec del Puntd'Informació Juvenil Dins la campanya "Treballar a l'hivern", vine i informa't dels requisits, la formació i les ofertes laborals en el sector del lleure a l'hivern. Xerrada a càrrec d' ACELLEC (Associació Catalana d'Empreses del lleure, l'Educació i la Cultura) *Per poder participar a les activitats cal apuntarse prèviamentmitjançant: www.bcn.cat/treball o preguntar al Puntd'informació Juvenil del barri o districte
Dilluns, 18 de novembre a les 19h Parlemamb Benito Maín, l'artista del ferro En motiu de l'exposició que acull la biblioteca Francesc Candel
13 Dijous 21 de novembre a les 19h Xerrada: L'electricitat a règin: idees per estalviar a casa A càrrec de Núria Pejó de la Fàbrica del sol Dijous, 28 de novembre a les 19 h Xerrada: De Can Tunis a Montjuïc Una històriadelstransports de la Marina. A càrrec de Ricard Fernández, historiador
>> Infantils Dimecres, 20 de novembre, a les 18h Lletrapetita: "La carretera bona" Contes i activitats per infants sobre educacióviària Activitatemmarcadadins el Dia Mundial de les Víctimes de Trànsit. Hi haurà un obsequi per a totselsparticipants A càrrec de: Fundació Mutual de Conductors i EquipViari de la Guàrdia Urbana A partir de 4 anys
Dimecres, 27 de novembre, a les 18h Llibres a escena: 'Llibrecadabra' El MàgicJaïr ha trobat una pila de llibres a les golfes i ha descobert que estanplens de màgia Veniu a descobrir amb ell les històries i elspersonatges que s'hi amaguen Petit espectacle de màgia amb llibres A càrrec de: MàgicJaïr
14 // www.lamarinadigital.cat
ESPORTS
la marina // Novembre 2013
Marina Bikes: el nom del ciclisme al barri L'organització d'una cursa pròpia a Montjuïc és el repte més imminent d'aquesta entitat MARINA BIKES
JORDI GISPERT esprés de la desaparició consecutiva de dues proves que tenien Montjuïc com a símbol o epicentre, la muntanya havia quedat orfe de curses, de pràctiques i de clubs. La Setmana Catalana de Ciclisme, desapareguda el 2005 i l'Escalada a Montjuïc, amb una darrera edició celebrada el 2007, dues proves que van durar 42 anys gràcies a l'esforç organitzatiu de l'Esport Ciclista Barcelona, són ara ja història. Del seu relleu encara no se n'ha ni parlat, però un primer intent de revitalitzar l'esport sobre les dues rodes al barri i al districte és ja des de fa dos anys una palpable realitat. Marina Bikes va sorgir l'any 2011 de la voluntat de 4 amics que mai no havien competit, però que ja feia temps que destinaven bona part del seu oci a sortir en bicicleta. Es va registrar com a associació sense ànim de lucre, amb suport i seu social al mateix edifici de la Unió d'Entitats, al carrer Mare de Déu de Port 363, i seguint els requisits legals requerits, ha passat a consolidar-se amb el temps com un club més de la immensa família del ciclisme català i de la seva Federació. És ara, amb un teixit de socis consolidat, que es planteja el seu primer gran repte; l'organització d'una prova de cara al proper any que recorri tota la muntanya de Montjuïc per camins de terra. Les possibilitats d'engegar el projecte però, dependran, com és lògic en un club tan petit, de les condicions econòmiques. L'acord amb la Guàrdia Urbana pel trànsit, amb l'Ajuntament per tenir-ho tot en regla, i amb voluntaris pel treball in situ és
D
Imatge d’una pedalada organitzada per Marina Bikes fàcilment assolible, així com un punt d'assistència mèdica d'alguna entitat que hi col·labori. El que costarà diners sí o sí són els dorsals, els xips, els avituallaments… Cal veure quants i com, però el més probable és que l'entitat necessiti una de les dues vies d'ajuda externa imprescindibles per assolir l'empresa: o bé patrocinis, o bé una subvenció de l'Ajuntament, que mai no serà senzilla en època de crisi. L'entitat compta actualment amb uns 35 socis que paguen una quota anual de 15 euros. Com qualsevol club necessita una
estructura amb junta directiva que figura, però que al cap i a la fi, com passa sempre en aquests casos, es reuneix com pot, de mitjana una vegada al mes, i treballa com pot i amb qui pot, des de casa, a la feina, a través del mòbil… No hi ha horaris ni obligacions, simplement un compromís voluntari amb l'esport que progressivament ja ha anat fent créixer la massa social, gairebé tota del barri. Ara per ara, els diners que es recapten es destinen bàsicament a la configuració d'un nou mallot que els socis reben de manera gra-
tuïta. Enguany torna a canviar-se, perquè tots puguin vestir igual, amb una bona roba i amb una marca d'identitat. I d'altra banda, les quatre despeses de logística, i algun imprevist que pugui sorgir de la seva presència a la vida del barri, lògica i necessària d'altra banda. Marina Bikes és present en dinars, trobades d'entitats, festes populars com el carnaval, i també en la Festa Major, una celebració en què ha contribuït els darrers anys amb l'organització d'una pedalada popular pels nostres barris. Més enllà d'això però, i com els altres clubs de la ciutat de Barcelona començant pel més antic i de més tradició, el Club Ciclista Horta, l'entitat de La Marina existeix per dinamitzar l'activitat dels seus associats i també de persones de fora. És en aquest sentit que fonamenta el seu dia a dia en sortides ciclistes. Amb el temps s'han creat dos grups, un de més nivell, i un altre per la gent que no vol fer tants quilòmetres o que no vol arribar tan tard. El primer acostuma a quedar cada diumenge a les 7 del matí a la Plaça de la Marina. El segon no ho fa tan aviat, i acostuma també a trobar-se algun dissabte. S'hi desenvolupen un grapat de rutes, tant per Collserola com per altres indrets, més enfora. Es fomenta també, d'altra banda, la participació en competicions de tota mena i pedalades populars. De moment, això sí, totes de muntanya, encara que en projecte i en esbós al document fundacional del club, es deixen totes les portes obertes a passar, quan es pugui, també a difondre i practicar el ciclisme de carretera.
COMUNICACIÓ
la marina // Novembre 2013
15
Els perfils
Els darrers mesos, el diari La Marina i Sants Montjuïc Ràdio han estrenat web, pàgina de Facebook i aplicacions per mòbil. Parlem amb els seus creadors sobre el salt qualitatiu que ha suposat
Man Hoh Tang
Els mitjans de l'AMCL renoven la seva oferta online
Té 20 anys i des de fa uns mesos està molt lligat a l'AMCL; dirigeix i presenta el programa revelació d'aquesta temporada, el "No hi ha qui t'aguanti", a més troba temps per tirar endavant la revista "Young Catalunya" i és cap de màrqueting del diari La Marina i de Sants Montjuïc Ràdio
Aran Comín El nou director de continguts multimèdia de l'AMCL, té gairebé 18 anys i ja està embarcat en múltiples projectes de comunicació a les ràdios locals de Matadepera, Begur i del districte de Sants-Montjuïc. També ha creat l'aplicació dels mitjans de l'associació així com les seves webs
Raquel M. Martínez Ha estat l'última en incorporar-se als mitjans de l'AMCL. Està estudiant primer curs de periodisme a la UAB, però ja és l'encarregada d'un repte professional de primera magnitud, com és el de convertir La Marina Digital en el mitjà de referència ‘on-line’ del districte de Sants-Montjuïc
MIQUEL VERA l maig d'aquest any, la direcció de l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), l'ens sense ànim de lucre que tira endavant aquesta publicació i Sants Montjuïc Ràdio, la seva emissora germana, va decidir que calia renovar completament l’oferta multimèdia. Va ser llavors quan es van posar en contacte amb l'Aran i en Man Hoh per tirar endavant la vital tasca de posar a l'ordre del dia els webs del diari i de la radio. Tal com ens explica el propi Man Hoh, la idea va ser "partir de zero, crear unes webs que s'adaptessin a uns mitjans amb tradició al barri segons les necessitats dels seus usuaris, lectors i oients". El resultat final no podria ser millor, en pocs mesos la presencia a les xarxes socials de La Marina i de Sants Montjuïc Ràdio s'han disparat, les visites a les seves noves webs ha crescut un 300% i centenars de persones ja s'ha descarregat les seves Apps per a Smartphones. A l'hora de repartir els mèrits d'aquest salt qualitatiu que ha permès millor la imatge del barri amb uns mitjans digitals propis moderns i eficaços cal destacar el treball incansable d'Aran Comín, el cap de multimèdia de l'AMCL. Ell ha estructurat les noves webs, que ofereixen un gran nombre de possibilitats que s'aniran aprofitant gradualment. Ara per ara, ja és possible veure algunes programes de Sants Montjuïc Ràdio en Streaming a través de web cam com l'Xtrems o el Freqüència Prohibida, segons Comín, "el projecte és que els webs es vagin millorant amb noves capacitats a mesura que hi hagi necessitats i projectes que les impulsin, el que tenim ara és la base, imagineu-vos fins a on podem arribar!". L'objectiu final d'aquest procés constant de millora és fer que les webs dels mitjans de l'AMCL es converteixin en eines útils per la vida al barri de Sants, Montjuïc, la
E
D’esquerra a dreta: Man Hoh Tang, Raquel M. Martínez i Aran Comín Marina i la Zona Franca, on s'hi puguin trobar mapes, telèfons d'interès, informacions d'última hora o un espai on els veïns i puguin penjar les seves queixes. És en aquest camp on el diari La Marina tindrà un paper destacat, l'encarregada de l'edició on-line del mensual de la Marina, la Raquel M. Martínez no fa ni un més que s'ha incorporat a la versió web de la publicació per potenciar-la al màxim. "La web de la Marina és el gran repte del 25è aniversari de la publicació, a portal disposem d'espai il·limitat i de capacitat per retransmetre actes en directe amb continguts propis que s'actualitzin constantment, dia
a dia" tot i això Martínez ens reconeix que caldrà que els redactors s'adaptin a aquesta nova manera de funcionar, però es mostra molt il·lusionada; "És el moment d'innovar, de treballar ràpid i de sorprendre els lectors de tota la vida i fer que se n’afegeixin de nous". Un element que també ha suposat una gran millora per la repercussió dels mitjans de l'AMCL ha estat l'augment de la presència del diari La Marina i de SM Ràdio a les xarxes socials, sobretot a Facebook, que ha permès una major proximitat amb les inquietuds reals dels veïns, les veïnes i els comerciants del districte.
16 // www.lamarinadigital.cat
PUBLICITAT
la marina // Octubre 2013