La Marina - Edició novembre

Periòdic gratuït Novembre 2015 / Nº 243

Associació de Mitjans de Comunicació Local

El “showman” més conegut del barri, Martín Gallardo Vives, ens explica la seva trajectòria (Pàg. 24)

La cultura popular del barri en crisi per falta de finançament i suport (Pàg. 9)

www.lamarinadigital.cat

L'escola SEAT guardonada amb un "Memorial Francesc Candel" (Pàgs. 4-5)

El que espera desespera...

Els joves en situació d’atur en risc de pobresa severa Tema del mes: Joves

Actualitat

Un 15,3% dels espanyols amb títol universitari formen part del col·lectiu en risc d’exclusió social, segons Eurostat (Pàgs. 10-11)

L’Atenció Primària, un sector afectat per les retallades

(Pàg. 3)

2

MIRADES

amcl

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat



mirada crítica

Ens toca a nosaltres!

Emilio Espadas

I ara què? Era el titular de l’anterior portada de la nostra publicació que convidava a reflexionar els temes més urgents de la societat catalana i dels nostres barris, després de la campanya electoral. Mentrestant la política nacional segueix el seu curs. Hi ha un nivell d’esgotament ciutadà, també de desesperança, sobretot en la població desocupada, molts d’ells joves. Com a cada moment d’aparent desastre, com fan científics, juristes i d’altres experts convé mirar els antecedents, fer una vista al passat, analitzar el camí i veure la perspectiva. El que estem vivint, una situació de crisis que traspassa l’esfera política, econòmica i social, necessita respostes en tots els nivells i de forma contundent.

associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Coordinadores Anna Rabassó, Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Judit Valdés, Anna Rabassó, Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Sergio Segura, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente.

Durant els dies que hi ha Fira a Pedrosa, els taxis obstaculitzen la parada d’autobús del Passeig de la Zona Franca entre el carrer Foc i Alts Forns i la deixen inutilitzable.

On està la Guàrdia Urbana per corregir el problema? ■ Emilio Espadas

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza,

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Vicens Asensio, Ramón Anglès.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

En el nostre sistema, tal com està creat, cada grup humà té el seu nivell d’organització, un nucli d’influència basat en els seus interessos. Cada un busca assegurar la seva posició, si està a l'altura del que desitja. A això n’hi diem l’elit,” l’endollisme”, l’amiguisme i tants d’altres “ismes”. En un barri com el nostre, on la majoria som veïns, treballadors, obrers i els nostres fills amb molt d’esforç han aconseguit una carrera universitària, toca tornar a la primera fila de la lluita per la ciutadania, aquella lluita que ens va forjar i ens identifica.

Els obrers d’avui en dia, ciutadans en tot el sentit de la paraula, a més de fusters, forjadors, paletes, maquinistes i petits comerciants ( que disten molt dels grans burgesos) també som llicenciats, enginyers, científics, excel·lents tècnics amb formació i coneixement.

Tots els professionals que comparteixen un horitzó en comú: el nostre desig de treballar i la falta d’oportunitats.

Ens queda l’organització, l’associació i el conformisme.

Els nostres barris sempre han tingut una tradició de lluita, que durant un moment de benaurança ens va semblar beneficiós. Avui, ens adondem, lluny d’aquesta realitat, que l’estat de benestar, una conquesta que semblava indestructible s’ha escardat fins als mínims.

Ja només queda el camí de defensar tot allò que els nostres pares i avis van aconseguir. ■

ACTUALITAT

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

3

L’Atenció Primària, un sector afectat per les retallades La valoració als barris de La Marina és bona però es troben a faltar serveis

▶ Horari d'atenció al CAP Carles Ribas.

|| Judit Valdés || Redacció Els CAP La Marina i Dr. Carles Ribas han patit, com la resta de centres d’atenció primària, les retallades que s’han aplicat a tot el sistema sanitari públic. En total, el pressupost del Departament de Salut de la Generalitat s’ha retallat en 1.400 milions d’euros des del 2010. Professionals de l’atenció primària han denunciat mesures que afecten a treballadors i a pacients. Tanmateix, la valoració del sistema públic sanitari que en fa la població catalana és molt positiva, encara que ha empitjorat des del 2010.

L’any 2010, el pressupost en salut del govern català era de 9.875 milions d’euros; cinc anys més tard, la xifra s’ha vist disminuïda als 8.467 milions, el que suposa una rebaixa de gairebé un 15%. A l’àmbit de l’atenció primària, són més de 330 milions d’euros que han deixat de ser-hi destinats. Com s’ha notat aquest canvi, deixant de banda les xifres? Àngels Marro, de la secció sindical d’Atenció Primària de CC. OO., opina que el problema més gran d’aquest sector de la salut pública és la no-substitució de personal en cas de baixes per malaltia o maternitat, formacions, jubilacions o redistribucions. “Hi ha hagut una gran reducció de personal en totes les categories”, diu. És, en part, el que ha passat al CAP Dr. Carles Ribas: aquest diari informava el mes passat d’una redistribució de personal que va eliminar del centre de salut una UBA (una unitat formada per un metge, un infermer i un administratiu) sense que aquesta fos substituïda. Fonts externes al CAP asseguren que de fet el CAP Dr. Carles Ribas va perdre un total d’un metge, dues infermeres i tres administratius. El Carles

Ribas ha estat contactat per La Marina però no han volgut fer comentaris. Àngels Marro explica les conseqüències quan la resta de treballadors d’un centre d’atenció primària han d’assumir els pacients dels professionals que s’han tret, com en el cas del Dr. Carles Ribas: “És un patiment, fa que la infermera vagi amb més retard, tot s’endarrereix i és un perjudici per la gent”.

Més de 330 milions d’euros menys a l’atenció primària des de 2010 Tot i aquest efecte que pot tenir la pèrdua de professionals (i altres mesures) en la qualitat de l’atenció primària i en la percepció que en té el ciutadà, les valoracions que aquest fa del sistema sanitari són molt positives. Segons el Baròmetre 2014 — a falta de dades del 2015 — del Ministeri de Sanitat, el 81,5% de catalans que van recórrer al sistema sanitari aquell any considera que l’atenció rebuda va ser bona o molt bona.

Un l’article de la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) i el FoCAP es fa eco de l’impacte que ha tingut la disminució pressupostària en els professionals del sector en un detallat article. Les xifres varien molt segons la font consultada i es parlaria de la pèrdua d’entre uns 400 i 2.500 professionals de la salut pública entre el 2010 i 2013. El document cita les memòries anuals de l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa pública i principal proveïdora d’Atenció Primària, i el CatSalut,

que és l’ens públic encarregat de contractar proveïdors de serveis sanitaris com l’ICS mateix. L’impagament del 50% de les pagues extraordinàries, la congelació de sous, la reducció de contractes i l’augment d’hores totals treballades són altres mesures que enumeren la FADSP i el FoCAP. Si bé la percepció del sistema sanitari ha empitjorat una mica des del 2010, quan un 86,4% opinava que l’atenció rebuda era bona o molt bona, Antonio Guillén, president de la Unió d’Entitats de La Marina, creu que la valoració que se’n fa al barri també és positiva.

“Les entitats no m’han manifestat una queixa específica, que no vol dir que al sistema no li manquin coses”, diu Guillén. “L’atenció dels professionals i el nivell de satisfacció dels veïns respecte de la sanitat pública del barri és bona”, opina Antonio Guillén. El Carlos, un veí del barri que espera a una consulta del CAP Dr. Carles Ribas, explica a aquest diari: “El centre em sembla molt bé, porto tota la vida anant-hi”. Preguntat per la seva opinió que no hi hagi serveis d’urgències continuats als dos CAP de La Marina, creu que en això sí que ha baixat el nivell: “S’ha passat a què et visiti el de triatge i, si hi ha sort, el metge”.

La reobertura del servei d'urgències és la principal exigència del barri La Nieves B., una altra veïna que es visita en aquest centre, creu que “tenint dos CAP no té sentit”. “Els meus pares són grans, no és el mateix dur-los aquí que al CUAP”. També

Agustín Forteza

afirma que la resta de serveis funciona bé.

El traspàs del servei d’urgències dels CAP als Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) és generalitzat i es va realitzar fa temps. A Barcelona, tots els centres d’atenció primària mantenen un horari de dilluns a divendres que acaba a les 20 hores o a les 21 hores, segons el centre; i alguns tenen horaris de dissabte. Fora d’aquests horaris, en cas d’urgències el pacient s’ha d’adreçar als CUAP o a hospitals que formin part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT). En el cas dels barris de La Marina, el centre és el CUAP Manso, situat al barri de Sant Antoni. “Els serveis d’urgències nocturns als CAP els feia un altre servei, no l’equip habitual”, explica Àngels Marro d’aquesta altra línia de l’atenció primària. Una de les conseqüències del trasllat d’aquests serveis d’urgències dels CAP als CUAP és que sovint són més lluny i els pacients s’hi ha de desplaçar, i “hi ha zones on el desplaçament és difícil”, afirma. “Els CUAP tenen l’avantatge, dins del dolent, que obren 365 dies l’any i hi ha una sèrie de coses que al CAP no hi eren”, contraposa.

La salut pública als barris on hi ha més atur i una renda familiar més baixa és més sensible, segons l’informe de salut pública de Barcelona del 2014. Segons aquest mateix informe, el barri de la Marina del Prat Vermell és un dels més desfavorables de la ciutat. L’informe comptabilitza l’esperança de vida i la taxa d’embarassos d’adolescents, entre d’altres. “Crec que si hi hagués serveis que estiguessin més a prop la gent hi aniria més”, expressa Antonio Guillén, que afegeix que “no deixa de ser una cosa més”. “Estem per sota en educació, en infraestructures, en tots els sentits, de la resta de barris de Barcelona”, conclou. ■

4

ACTUALITAT

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

L’Escola SEAT guardonada amb un “Memorial Francesc Candel”

El projecte indaga en la vida de Paco Candel i la historia del barri || Yohany Limpias || Redacció

En la setena edició del Memorial Francesc Candel i en un acte organitzat al col·legi de Periodistes de Catalunya aquest passat dimecres 7 d’octubre, la Fundació Paco Candel va atorgar el premi del memorial 2014- representat per una escultura de Ferran Soriano i una litografia de Joan-Pere Viladecansa l’escola SEAT en l’àmbit de la Comunicació.

En l’àmbit social i cultural es premià la sociòloga Anna Cabré i Pla i als músics Jaume Cristau i Brunet i Josep Mut i Benavent respectivament.

Marta Pascual, directora del centre explicà que cada any l’escola tria una temàtica per treballar un projecte entre tots i exposar-lo als pares i mares de família. L’any passat, degut a la celebració dels 50 anys del llibre “Els altres catalans” de Paco Candel es decidí apostar per aquest tema. “Va representar un desafiament per a tota la comunitat de l’escola doncs mai abans havíem treballat un personatge sinó més aviat temàtiques d’estil més general com les matemàtiques, per exemple”, assegurà.

“Molts estudiants es reconegueren a ells i les seves famílies com la generació “dels altres catalans”, els nous catalans” Aquesta feina ha estat duta a terme per tota la comunitat educativa de l'escola al llarg del curs 2014-15 i exposada als seus passadissos fins a fi de curs. A la nit d’entrega d’aquests premis amb la participació de Jordi Navarro del col·legi de periodistes, Pere Baltà, com a President de la Fundació Paco Candel i Neus Munté com a vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya va ser exposat un vídeo sobre el projecte. Una cançó dedicada a Paco Candel i al ritme de “la cucaracha” va arrencar més d’un somriure.

Però la creativitat en la composició d’aquesta cançó va ser només el principi d’una extensa mostra en la qual amb diferents mètodes els nens i nenes de l’escola SEAT varen la vida i obra de Francesc Candel.

Les activitats, ajustades a l’edat escolar de cada curs, se’n realitzaren diverses. Per exemple, un grup d’estudiants, entre ells els de segon i cinquè optaren per centrar-se en

▶ Paco Candel a l'estil collage de l'artista Hanock Piven.

l’obra commemorada: “Els altres catalans”.

Varen localitzar en el mapa d’Espanya la procedència que tenien els nous vinguts a Catalunya i a Barcelona i es reconegueren a ells i les seves famílies com la generació “dels altres catalans”. La seva presentació deia: “Sabem que les nostres famílies han vingut cap a Barcelona a treballar, igual que van fer les famílies de l’època d’en Candel.

També molts dels nostres pares i mares ja han nascut a Barcelona, perquè són els nostres avis els que van venir a treballar als anys 60 i d’altres són de Catalunya de tota la vida.

Tots i totes som els catalans del segle XXI”, els nous catalans.

Un altre curs optà per convidar a l’aula a la tieta d’una estudiant per què els descrigués com transcorria la vida a les Cases Barates (Barri Eduard Aunós) en aquell temps. A partir d’aquestes narracions i d’investigar i estudiar “Donde la ciudad cambia su nombre”, escrit per Candel van recrear als seus passadissos les casi mítiques Cases Barates (Barri Eduard Aunós).

“Conèixer la història del barri és bàsic per què ells entenguin per què són on són, per què el col·legi es diu SEAT i per què molts d’altres se n’han anat amb el trasllat de la SEAT a Martorell. És important saber el que era el barri abans, d’on venim i saber on podem arribar”, senyala José Ruiz, tutor de segon curs.

Carmen Navarro, Professora de Quart curs l’any passat i que ara és responsable de tercer coincideix amb el seu col·lega Ruiz i afirma que “la vida es fa a través de la historia” i per això és importantíssim en el futur dels nens. Per la seva part la professora Eli-

zabeth, de tercer de primària l’any passat i ara de quart curs, considera important que els nens coneguin que el barri ha anat canviant i millorant. “Primer només hi havia horts i fàbriques. Aquest barri també ha anat creixent, tenim els nostres CAPs, la nostra biblioteca, les nostres escoles, centres de barri i centres esportius, afirmà.

▶ L'abans i el després del barri que van estudiar els nens.

Escola SEAT

L’art va ser un altre dels espais més i millor treballats, un grup de primer va realitzar collages del retrat de Candel inspirats en l’il·lustrador Hanoch Piven. Així va resultar un retrat de Candel en el que els seus ulls es dibuixaven amb dues taronges i un plàtan tombat dibuixava la seva boca. Els de segon curs van triar Andy Warhol per a la seva inspiració. Van estudiar la tècnica amb la que l’artista retocava les fotografies i l’imitaren retocant el retrat de Paco Candel.

I així cada curs va aconseguir destacar-se amb una labor distinta. Els de sisè, a l’assignatura d’informàtica realitzaren un treball de geolocalització mitjançant el qual es podia ubicar en el mapa les zones rellevants en la vida de Candel. Una espècie de “ruta candeliana”. Els més petits, amb el seu Candel gegant al davant, cortesia “dels gegants” del barri, el varen dibuixar i crearen un conte de la vida de Candel. Un altre grup d’infants va realitzar el “Candel History”, un llibre en anglès que presentava a Candel en les seves facetes de periodista, escriptor i polític.

La Marina va conversar amb estudiantes de diferents cursos i al preguntar pel que havien après saltaren les respostes: -Joan: era un escripEscola SEAT

ACTUALITAT

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

tor de llibres, - Jara: Vivia a les barraques de Montjuic, -Raúl i Aleida: El Paco va ser Periodista i un altre nen agregà: també va ser polític, Jim recordà: Primer vivia a les barraques de Can Tunis i després se’n va anar al carrer Foneria i seguia un llarg etc. que detallava pas a pas la vida de l’escriptor i els segments de la història del barri.

“Conèixer l’història del barri és bàsic per què ells entenguin per què són on són, per què el col·legi es diu SEAT” Per la seva part Esther Péris, Mónica Murillo, Raquel Calvo, Montse Rico i Raquel Dominguez de l’AMPA de l’escola ponderaren el treball exposat pels estudiants. Afirmaren que en els pares i mares de família el projecte generava un interès diferent per tractar-se temes en els quals molts s’hi reconeixien. “Recordava aquella època en la qual mencionar que vivies aquí era complicat, et deien: ui la zona franca! i no et portaven ni les pizzes ni els taxis, abans no passaven de la Plaza Cerdà”, afirmaren.

“Donem gràcies a tots els que han fet possible aquest premi: als mestres que han treballat a l'escola aquest curs, als nostres alumnes, a totes les famílies de l'escola, a la Fundació Francesc Candel que ens ha aju-

dat en la nostra tasca d'investigació, a la Biblioteca Francesc Candel, a Josep Mª Torres i la seva exposició "Els paisatges de Candel", als geganters de la Marina que ens han deixat al gegantó,.... Aquest premi ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots.

Gràcies a tothom” diu el web de l’escola, comprovant una vegada més que el que es treballa en comunitat sempre resulta millor.

Que el treball de l’escola SEAT i dels altres centres educatius de la zona, serveixin per a seguir transformant aquesta realitat que recorden les mares de l’AMPA SEAT i per a eliminar l’estigma negatiu que s’ha encunyat des de fora al nostres barris, que si bé ha millorat encara ens queda camí per recórrer. Necessitem un sentit de pertinença, identitat i cohesió que urgeix forjar entre tots. ■

▶ Recreació dels carrers de "Cases Barates" feta per estudiants de quart curs.

▶ Mural dels alumnes de sisè que van estudiar els moviments migratoris al barri.

5

Escola SEAT

Escola SEAT

Dues estudiants del IES Domènech entre les millors de les PAU

La Clara López i la Irene Higueras han aconseguit la Distinció de les Proves d’Accés a la Universitat per la seva bona nota a la Selectivitat || Sergio Segura || Estudiant en pràctiques UPF

A La Marina hi ha talent, i així ho han demostrat dues alumnes de l’IES Lluís Domènech i Montaner que van aconseguir la Distinció de les Proves d’Accés a la Universitat.

La preparació i la constància durant el batxillerat els ha permès treure una molt bona nota a la prova de Selectivitat i entrar a la carrera que desitjaven des d’un bon principi.

Una d’aquestes dues alumnes és la Clara López Alcaide. Va aconseguir un 13,007 sobre 14 a la Selectivitat. Ara, i també gràcies al 9 (sobre 10) aconseguit al batxillerat, és estudiant de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.

La Clara ha explicat a La Marina com ha aconseguit entrar a una universitat pública: “A la Selectivitat no t’ho jugues tot. La nota d’accés és la suma del 60% de la nota mitjana de batxillerat i del 40% de l’aconseguida a la prova de Selectivitat. Seguidament, fas un llistat de preferències de graus i universitats”. Per tant, com més demanda hi hagi d’una carrera i d’una universitat per part dels estudiants, la nota per poder entrar-hi és més elevada.

▶ Les estudiants Clara López i Irene Higueras.

Tot i la molt bona nota de la Selectivitat, la Clara diu no haver sigut tan difícil com pot semblar. “Cal estudiar, però si mantens una bona mitjana de batxillerat, la veritat és que la cosa no és tan difícil. El que et pot jugar una mala passada són els nervis”, afirma.

Conscient de la precarietat laboral al món del periodisme, la Clara diu haver-ho tingut sempre clar a estudiar periodisme. “Els meus pares em donaven suport, ja que sabien que estudiar aquesta carrera em faria molt feliç”, conclou.

L’altra estudiant reconeguda pel seu èxit a la prova és la Irene Higueras Vega, qui va aconseguir accedir a biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La Irene va destacar de manera excel·lent a la prova de la Selectivitat, on va obtenir una nota de 13,008 sobre 14. Des de ben petita ha volgut dedicar-se al món de les ciències i, per poder complir amb el seu desig, ha hagut de dedicar gran part del seu temps a l’estudi.

La Irene comparteix el mètode de la Clara: cal ser present en cos i ment a classe i no deixar

totes les tasques a última hora. “Escoltar al professor facilita moltíssim l’aprenentatge, ja que després a casa només cal repassar”, assegura. Així doncs, aposta per atendre i aprofitar les hores lectives al màxim.

Ara bé, tot i que acaba d’iniciar el grau a la universitat, la futura biòloga sap la difícil situació que hi ha actualment al mercat laboral i, concretament, al món de la investigació científica. És per aquest motiu, afirma la Irene, que els professors del grau exigeixen cada vegada més als seus alumnes. Tot i això, ella és optimista i anima tots els joves a treballar per allò que desitgen. “Probablement caldrà trucar a moltes portes... però gairebé sempre es pot trobar alguna via”, assegura.

La Clara i la Irene coincideixen en el mètode d’aprenentatge que els ha portat a aconseguir el diploma: atenció i organització. Alhora, les dues estudiants no han tingut cap inconvenient d’integració per ser de La Marina, però afirmen que gairebé ningú coneix el barri. Tanmateix, la dificultat de desplaçament per la manca de metro és un fet. “Prometo que assistiré a la següent manifestació del metro!”, assegura la Irene. Totes dues, però, saben que el barri necessita una cara nova i elles, des de la joventut, poden estar al capdavant d’aquesta transformació. ■

6 OPINIÓ

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les millors piulades Arriba El joc del fantasma Dani Fernandez Estevez Quins records quan jugava i era petit.

M’alegro que generacions posteriors encara continuïn jugant a aquest joc.

Barcelona en Comú i ERC desbloquegen l’arribada del metro a La Marina Carmen Gonzalez A veure si és veritat. Estem farts que vagin passant els anys i ningú digui res. El del carrer Motors? La gent necessita el metro a la plaça La Marina, Plaça Cerdà i el carrer del Foc que os on viu la gent i anem com ovelles a l’autobús.

Antonia Fernandez Gonzalez La bona notícia seria que obrissin les tres parades de la Zona Franca.

Un veí del barri ens denuncia el poc pas que deixen els bars de La Marina situats a la plaça.

Mari Canija Calvo Gomez És veritat, en aquest tros hi ha dies que és impossible passar, entre la terrassa del bar, la gent bevent o parlant, tens que passar esquivant... I el dia que toca el camió de recollida de la brossa és el “colmo”. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Carolina del Valle Movilla, adolescent de 14 anys i veïna de La Marina, del barri d’Estrellas Altas-La Cadena, va desaparèixer el 14 de març de 2015 per la Zona Hermètica de Sabadell. La seva mare, Isabel Movilla, familiars i amics encara no saben que va passar. El cas, decretat en secret de sumari, està sent investigat per la unitat especial d’homicidis i desapareguts de Catalunya.

Diumenge 22 de novembre, a les cinc de la tarda, es durà a terme una manifestació a la plaça Espanya per denunciar la seva desaparició en motiu del quinzè aniversari de la jove. Demanem tot el suport, ajuda i col·laboració. Si han vist a Carolina o bé tenen informació no dubtin en trucar als telèfons d’emergència.

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La gent opina: Segons la OMS la carn processada provoca càncer de colon

Dani F. Estévez / Rafel Vidal

rectal. Reduirà vostè el seu consum o variarà la seva alimentació?

No, ja que si la carn és natural i sense transgènics no hi ha cap problema.

Mirta Maria, 62 anys, pastissera

Alejo, 29 anys, encarregat de botiga

No, el mateix dia que vaig escoltar la notícia anava a dinar frankfurt i vaig dinar frankfurt.

No crec que m'afecti en la meva vida quotidiana.

No, ho trobo una gran tonteria.

Crec que hi ha problemes més importants dels quals parlar.

Beatriz Montes, 31 anys, autònoma

Xènia, 19 anys, estudiant

No, perquè crec que hi ha mil coses que produeixen càncer i no entenc per què treuen aquest estudi ara.

Sí, crec que seria convenient. Una dieta variada i amb verdura va bé per a la salut que no només carn.

José Antonio, 37 anys, administratiu

OPINIÓ

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Alguna cosa fa pudor a Regesa La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

|| Andrés Naya Durant uns anys l’Ajuntament de Barcelona va promoure la construcció de pisos per a joves en terrenys qualificats d’equipament (Hj10). Els pisos només podien ser ocupats per joves durant només cinc anys (temps que es calculava de termini perquè poguessin independitzar-se). L’operació no va respondre a les necessitats dels joves i va aixecar fortes crítiques des del moviment veïnal, que no volia pisos (ni que fossin públics, eren per a ús privat) als espais reservats per a equipaments comunitaris. Aquests habitatges eren gestionats per l’empresa pública Regesa, que davant la situació econòmica complicada, els va intentar vendre a l’Ajuntament de Barcelona. Trias no va voler aprofitar l’oportunitat malgrat les emergències habitacionals que patia Barcelona. Regesa va optar per crear una fundació per poder vendre els habitatges dotacionals al mercat privat en una operació d’enginyeria especulativa.

Va passar la titularitat de 298 habitatges, malvenent-los, al “fons voltor” Colón Viviendas Sociedad de Inversión Inmobiliaria SA, filial del grup Azora, el mateix grup i la mateixa operació que va realitzar per la seva part l’ajuntament de Madrid.

La notícia es va conèixer per la premsa i va aixecar molts interrogants pel seu obscurantisme. Diverses entitats, entre elles Favb, van demanar a l’Ajuntament poder accedir al document de venda, que es va negar amb mil argúcies legals.

Va ser una operació secreta. Mentrestant la ciutat havia perdut el sòl per a equipaments i el control dels pisos públics.

Finalment, les sospites sobre la mala gestió es van fer realitat. L’empresa es dedica a fer tripijocs per no complir els acords que `protegeixen els llogaters, que denuncien entre altres coses un augment desproporcionat dels avals

requerits o l’obligatorietat de comprar aparcaments. Però el tema més greu és que l’empresa no compleix el plec de condicions que va firmar i no respecta els requisits imprescindibles, i adjudica pisos de protecció a 54 titulars no inscrits al registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial. Un fet que es va denunciar al Parlament i a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, que va ordenar a l’Agència d’Habitatge de Catalunya la tramitació de diligències prèvies per imposar una sanció i revisar el contingut, les condicions i les formes d’actuació d’aquesta empresa.

Sembla que aquesta operació li ha sortit molt cara a la ciutat s’ha d’aclarir i s’han de concretar responsabilitats.

L’Ajuntament ha d’estudiar el tema i donar explicacions públiques. El Parlament ha de complir els terminis per concloure l’expedient. La gravetat del tema fa que no sigui suficient limitarse a imposar unes multes irrisòries en comparació als guanys que tindrà aquesta empresa quan recuperi els pisos per al mercat privat. S’han assaltat la llei i s’ha de poder anul·lar la venda i recuperar-ne el control públic.

L’acomodador Juan Bibian

Amb Flors als Oscars

#

“Loreak“ (flors, en euskera) de Goenaga i Garaño és potser el millor film espanyol del passat exercici, i neix dels rams de flors que es col·loquen a les carreteres en record de les víctimes de trànsit. Al veure-les, te n’adones del drama que hi ha en elles. Després, arriba la noció del "misteri", aquest no saber qui o quan les ha col·locat. I d’aquest fil neix una altra de les trames de la pel·lícula, amb influències de la cançó Ramito de violetas, de Cecilia. La vida de tres dones fa un gir quan comencen a rebre de forma anònima un ram de flores a casa seva. . Un desconegut diposita cada setmana un ram en memòria d’algú que va ser important en les seves vides.

Aquesta és la història de tres dones, tres vides alterades per la mera presència d’unes flors.

Flors que faran brotar en elles sentiments que semblaven oblidats.

La seva estrena al LXII Festival de Cinema de San Sebastián, on va ser nominada a la Conxa d’Or, va ser acollida amb la lloa de crítica i públic i va marcar el principi d’un exitós camí.

Nominacions als Goya, premis en festivals Internacionales.. amb un argument que barreja diferents gèneres, Loreak continua ara el seu any d’èxits amb la selecció de l’Acadèmia del Cinema espanyol per competir com candidata als propers Oscars, a la categoria de Millor Pel·lícula de parla no anglesa i convertir-se així en el primer film en euskera que representarà Espanya als Oscar. Sort li desitgem, la mereix. ■

LA VEU DEL CARRER

FAVB

7

Columna grega Myriam Reyes

Posa't les piles!

Podem començar per exemple coneixent el sil·logisme que és el mètode mitjançant el qual es realitza un raonament deductiu. I? El raonament deductiu és el que s'utilitza per determinar si un fet o idea és cert en comparar-ho amb una idea o coneixement universal.-carregeu bateriessssss. El sil·logisme està compost de dues premisses i una conclusió. Les premisses són la premissa major i la premissa menor. La premissa major o premissa universal, és una idea universal, és a dir, una idea que conté un atribut essencial, una veritat coneguda o una afirmació que es considera veritable i universalment acceptada. La premissa major pot ser Universal afirmativa: tots són…; universal negativa: Cap és…; particular Afirmativa: Alguns són… Particular negativa: Alguns no són… La premissa menor o premissa particular, és el fet o idea sobre el qual volem saber si és cert o no i que comparem amb la premissa major. La conclusió és el resultat de la comparació entre la premissa major i la premissa menor.

L'estructura d'un sil·logisme és la següent: Premissa Universal: Els planetes són rodons.

Premissa Particular: la terra és un planeta.

Conclusió: La terra és rodona. És complicat? Sabeu que només fem servir un 10% del cervell...? Per fer un sil·logisme correcte és necessari seguir certes regles per evitar errors. En pròximes columnes si hi estem amb ganes, continuem ampliant.. això és per fer-se una idea...i Quan es comet un error en el sil·logisme el resultat és una fal·làcia. La fal·làcia és un fals raonament, que pot donar-se per usar les premisses equivocades, per canviar l'ordre de les premisses, per prendre elements de judici que són aliens a les premisses o eliminar elements necessaris per a la comparació.

Aquests apunts els he trobat fent neteja de papers... però tal com està la realitat, no cal anar molt lluny parlament de Catalunya.i etc.. de fal·làcies unes quantes…

Bona pujolada! ayy castanyada. ■

El jardí Xavier Sanz Barcelona continua sent una bona ciutat per viure, per venir a treballar i viure segons diversos rànquings internacionals que publiquen revistes especialitzades on enumeren una relació de ciutats d’arreu del món on directius de multinacionals es traslladarien a viure. De la nostra ciutat es destaquen, habitualment, el clima, el menjar, la seguretat i el Mediterrani com alguns dels valors més rellevants.

Hi ha d’altres elements com la mida de la ciutat, de tamany mitjà i una mesura encara a escala humana si es compara amb grans metròpolis mundials. L’ordenació dels espais públics, l’activitat cultural i inclús la marca olímpic juga encara a favor nostre.

I és que Barcelona que es va obrir al mon l’any 92, després dels jocs olímpics va esdevenir durant temps la ciutat de la creativitat rellevada posteriorment per Berlín; però, malgrat el que diuen els rànquings internacionals; darrerament costa trobar el relat de la nostra ciutat. Escoltem a la ciutat i no sabem que vol ser quan sigui gran. ■

8

ACTUALITAT

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

La nova presidenta de l’AA.VV. de Can Clos promou la “unió del barri”

La presidència de l’associació torna a ser ocupada després de tres mesos, aquest cop per Rosalía Fernández || Judit Valdés || Redacció Rosalía Fernández és la nova presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos després de la seva victòria a les eleccions de l’associació el passat 13 d'octubre. La seva candidatura, 'Contigo sí se puede', amb 82 vots, va superar a la del 'Grupo para el cambio', la candidatura presidida per José Asensio, que en va rebre 50. El barri de Can Clos torna a tenir una representació sortida de les urnes després de la dimissió de l’anterior president de l’AA. VV., Guillermo Sáez, fa tres mesos.

Durant aquest període, una junta gestora en funcions ha ocupat el seu lloc. “No del tot”, aclareix la nova presidenta Rosalía Fernández, que formava part d’aquesta junta. “Però hem tingut una funció bastant important, s’han fet alguns canvis encara que s’ha de fer molt”, continua.

El grup ‘Contigo sí se puede’ s’ha posat un objectiu difícil: “Volem canviar els cors de les persones”, diu la Rosalía, que assenyala la rancúnia i els danys que han existit al barri.

“Promourem la unió, l’amor, tallers i ajudar a persones necessitades del barri”, afirma.

També prometen una actualització dels estatuts de l’associació, l’ambigüitat dels quals

va provocar tensions en eleccions passades, concretament, en el traspàs de poder de Pedro Valverde a Guillermo Sáez el setembre de l’any passat. José Asensio, candidat a president de l’associació pel ‘Grupo para el cambio’, és molt vocal a l’hora de denunciar suposats tripijocs de l’AA. VV. durant l’últim període. De fet, Asensio ja formava part de ‘Grupo para el cambio’ quan, encapçalat per Elena Cordero, va exigir a Sáez i a Valverde que es fes públic l’estat de la comptabilitat de l’associació el novembre de l’any passat.

José Asensio va assegurar quan encara no se sabien els resultats de la votació que la seva candidatura estava “refermada en la legalitat” i que no té problemes amb les persones del grup ‘Contigo sí se puede’: Rosalía Fernández, Mª Rosa Ortiz i Núria Martí, noves presidenta, vicepresidenta i secretària, respectivament, i Antonio Martínez, tresorer.

Molts veïns del barri destaquen les tasques que ha realitzat Rosalía Fernández fora de l’Associació de Veïns. “Ja ajudava abans de ser presidenta”, afirma la Demelsa. Un veí que prefereix no donar el seu nom destaca que és “intel·ligent i lluitadora”.

“Ha fet treballs en el barri per nens, classes d’informàtica, crec que canviarà alguna cosa”, diu. També hi ha veus crítiques, com

“Volem canviar els cors de les persones”, assegura la nova presidenta

Fuel Poverty Group:

contra la pobresa energètica La pobresa energètica, definida com la dificultat o la incapacitat de mantenir l’habitatge en unes condicions adequades de temperatura a un preu just, és una problemàtica cada cop més estesa amb conseqüències directes en la salut, l’economia i el benestar de les persones. En el cas de l’estat espanyol, el fet que el preu de l’electricitat i el gas sigui dels més elevats d’Europa – segons un recent estudi de l’Oxford Institute for Energy Studies la llum a Espanya es va encarir el doble que a la resta de la UE durant la crisi - deixa bona part de la població fora de l’accés a un bé bàsic com és l’energia, indispensable per accions tan quotidianes com són cuinar, il·luminar-se, dutxar-se, o escalfar-se.

Fuel Poverty Group (FPG), programa promogut per Associació Benestar i Desenvolupament, Fundació Acció Benestar i Desenvolupament i l’associació Ecoserveis, busca conscienciar sobre les dificultats generades per l’alt preu de l'energia i crear una xarxa de suport encarregada de lluitar contra la pobresa energètica. FPG està format per voluntaris de diferents àmbits (enginyeria, ciències ambientals, ciències socials, activisme, voluntariat) que treballen per transmetre als ciutadans els seus coneixements sobre com

fer front a la pobresa energètica. Aprendre a reduir la factura del gas o la llum, posar en practiques recursos d’eficiència energètica

▶ José Asensio i Rosalía Fernández posen, simbòlicament, una papereta a l'urna.

Judit Valdés

la de Mari Carmen O., que demana a l’AA. VV. que facin més pel barri: “La fan servir per aprofitar-se’n”. “El passat no m'importa res; cap endavant, treballarem perquè tot sigui nou i diferent”, assegura la presidenta de l’associació. Mari Carmen O. creu que “si volen, poden canviar”.

Juan Ortiz, que havia estat president de l’AA. VV. també dóna el seu vot de confiança: “És una noia seriosa”. Afirma que

una associació de veïns no s’ha de polititzar. “És la representació del barri”, diu. Entre altres mesures, Rosalía Fernández vol posar èmfasi a treure als nens i joves del carrer.

“Hi ha nens que surten de l’escola i no pugen a casa fins a l’hora de sopar”. També afirma que de seguida demanarà una reunió amb el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jaume Asens, “per conèixer-lo i que ens conegui”, diu. ■

a la llar o tenir uns criteris definits a l’hora de contractar un servei són passos essencials per a quan ens trobem en una situació de pobresa energètica.

La feina de FPG s’estructura en diferents accions enfocades a la formació, la sensibilització, la detecció i l’assessorament. Entre d’altres, els voluntaris duen a terme tallers de factures, pensats per entendre tots aquells conceptes confusos i reduir els seus imports,

i assessories domiciliàries en les quals es diagnostiquen les necessitats reals d’una llar i les persones que hi viuen i es proposen mesures d’estalvi. FPG també ofereix punts d’informació energètica en els quals s’orienta de manera personal i gratuïta a totes les persones que tenen dificultats en la comprensió de la factura, per tal de detectar possibles dificultats per pagar-les i situacions de pobresa energètica.

Segons un recent estudi de l’Oxford Institute for Energy Studies la llum a Espanya es va encarir el doble que a la resta de la UE durant la crisi Un dels elements indispensables per a que el treball de FPG tingui un impacte real és comptar amb una implicació ciutadana que es tradueixi en voluntaris. . En aquest sentit, el projecte ofereix sessions de formació a totes aquelles persones que vulguin sumar el seu esforç a la lluita contra la pobresa energètica. Els propers dies 9, 11 i 16 de novembre FPG ofereix tres sessions de formació per a voluntaris. Aquelles persones que estiguin interessades poden escriure a: energiajusta@abd-ong.org ■ Associació Benestar i Desenvolupament

CULTURA

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

9

La cultura popular del barri en crisi La falta de finançament i suport de les institucions públiques agreuja la seva situació

▶ Arxiu. Els gegants en la celebració dels 30 anys de la Casa del Rellotge.

|| Esther Pardo || Redacció Diu el Paco Candel al seu llibre “Donde la ciudad cambia su nombre” que aquests barris de la Marina, són com una perdigonada en un llençol, degut a la separació que hi havia entre ells. Avui dia, encara que tot el llençol és ple de perdigons, aquesta separació hi continua sent. Cada petit barri té la seva personalitat i costa molt cohesionar-los, sobretot en el que a la cultura es refereix.

Quan els petits barris eren separats i cada un d’ells amb personalitat pròpia.

Cada habitant tenia consciència d’on vivia i això feia que hi hagués rivalitat. Diguem que el que podia ser dolent per al futbol, perquè portava a baralles acarnissades, era bo per a la cultura popular. Quan un d’ells tenia una coral, el del costat n’havia de tenir una altra, més gran si podia ser. El mateix passava si es tractava d’ensenyar a cantar els canaris. Avui dia, tots estem més units, les rivalitats no existeixen i la gent es desplaça amb facilitat per participar.

Dissortadament, avui en dia, tot i que hi ha bastants grups o associacions de Cultura Popular, no arriben a tot arreu, i no es poden desenvolupar com voldrien, sobretot per manca de recursos.

Hem pogut parlar amb algunes de les associacions i el que ens han dit, gairebé coincideix paraula per paraula i el que es sobreentén és empre un crit de socors. La majoria s’estan mantenint de les aportacions dels socis i alguns d’ells es fan càrrec, personalment, de les despeses extraordinàries. El que ens han dit és això:

La Joia de Montjuïc fou fundada l’any 1928, dins els Cors de Clavé, on encara forma part a la seva federació. És l’associació més antiga que hi ha al barri i com podem comprovar, ha passat la República, la guerra i la dictadura. Consta del cor i de la banda, prou coneguts al barri perquè ens amenitzen totes les festes.

Esperem que les nostres associacions puguin tenir el seu espai i així no només sobreviure En aquest moment, la seva situació és delicada. Tenen local propi, cosa que la majoria de les altres no té, el qual pertany al Patronat de l’Habitatge i per al que paguen un lloguer que ja estan a punt de no poder assolir. Des de fa temps que es troben que els músics de la Banda no poden assajar, doncs han tingut denúncies dels veïns i fins i tot han hagut de pagar alguna multa.

Seguin amb els cantaires, el grup de Folk Montjuïc, fa que es va formar vint-i-sis anys.

No tenen cap espai per poder assajar. Els primers anys ho feien a la Casa del Rellotge, d’aquí van anar a la Bàscula i després van ser

dotze anys a l’antic mercat, a l’associació de veïns de Sant Cristòfol.

Són un grup que participen i col·laboren a tot arreu on els criden i tenen molta activitat. En aquest moment assagen a La Cadena, però no tenen espai per desar el material.

També canten el Grup Folk Montjuïc, que es va formar l’any 1991, tampoc no tenen local propi i se’n van a assajar a Castelldefels perquè hi ha components que són d’allà i és on tenen local per fer-ho. Acostumen a cantar a festes majors i això és el que els suposa ingrés de diners.

Associacions que fan música, també hi ha Associació Cutural Leza. També fan educació musical. També van ser a la Casa del Rellotge i després es van traslladar a l’escola Enric Granados.

A Sant Cristòfol hi ha l’associació Amigos de Gaitas Toxos e Xestas.

Els Artistes de la Marina, són a Can Clos, al local del patronat cedit a la Junta. Hi son alb la inseguretat que en qualsevol moment els poden fer fora. Fan pintura, taller, marqueteria, escultures... Ajuden al barri per les festes de Nadal a fer el Pessebre, pel Carnestoltes, etc..

Els socis paguen una petita quota, que si es queden sense aquest local, no els permetrà de pagar-ne un altre. Els materials els paguen de la seva butxaca.

Per acabar, tenim al barri un grup de Geganters i de Diables. La parròquia de Port els cedeix el local on es reuneixen i guarden el material. Tots els socis paguen quota i tenen una petita subvenció de l’Ajuntament i de la Diputació.

Per acabar, al barri hi ha un grup de persones que els agrada molt la poesia i en són lectors i creadors. Són els responsables de

Rafel Vidal

molts dels actes culturals que es fan al barri.

Són Montjuïc Poètic. Es troben a la Biblioteca Francesc Candel on tenen un espai una hora a la setmana.

A La Marina hi ha d’altres associacions que fan cultura popular, amb les quals ho m’he pogut posar en contacte. És un dels inconvenients que té el no tenir un lloc propi, una “seu” has d’anar demanat els telèfons mòbils a uns i altres i no sempre trobes als responsables.

Com hem pogut comprovar, no hi ha subvencions i si n'hi ha, són tan minúscules, o millor dit “ronyoses” que no arriben per a res: i sembla ser que si tens subvenció no pots cobrar per actuació. També hem vist que amb les quotes dels socis, que no poden ser molt elevades, no n’hi ha ni per pagar els lloguers.

Hem preguntat a l’Ajuntament sobre el tema de la Cultura Popular al barri de la Marina i és això el que ha contestat: -“El govern municipal treballa per facilitar l’accés de les entitats culturals a espais on puguin desenvolupar la seva tasca.

L’objectiu és potenciar la cultura de proximitat que es fa als barris. En aquest sentit, des del Districte estem mantenint reunions amb les associacions locals per conèixer les seves necessitats”.

Esperem que aquestes reunions donin el seu fruit i les nostres associacions puguin tenir el seu espai i així no només sobreviure sinó també ser més accessibles i créixer.

Per això també des d’aquí faig una crida als veïns: - Aneu a fer cultura amb els vostres veïns, sigui el que sigui que us agradi. També fareu amics, sereu més feliços, estareu més sans i sobretot, compartireu!!! ■

10 TEMA DEL MES

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Frustració i desorientació: els joves lluiten per una feina La situació d’atur de llarga durada els ha convertit en un col·lectiu en risc de pobresa severa, segons la Eurostat || Yohany Limpias || Redacció Patricia Rubio, antropòloga, 23 anys. Daniel Fernández, grau superior en Integració Social, 27 anys. I, Roberto Fariña, llicenciat en aeronàutica, 28 anys, comparteixen, junt amb el 49,6 per cent de joves espanyols, una situació d’atur de llarga durada. Tots tres son veïns de La Marina i han realitzat formació de caràcter professional, dos d’ells universitària.

Actualment, estan centrats en repartir currículums, pensar en contactes i, per dos d’ells, la idea d’emigrar al estranger comença a ser la única opció possible. Possible perquè tampoc tenen prou capital estalviat per mantenir-se uns mesos fora del país fins que trobin feina.

Ells, així com pràcticament la mitat de la població juvenil espanyola en desocupació conformen un dels col•lectius, els joves, que més risc corren de caure en una situació de greu pobresa (no poden pagar les factures, permetre’s electrodomèstics o menjar carn cada dos dies...), segons la oficina d’estadístiques Eurostat. Segons aquesta mateixa font, la situació s’agreuja si parlem de parelles joves amb fills petits. A Espanya, una família de dos adults amb dos menors de 14 anys al seu càrrec, amb un ingressos totals de 16.719 euros anuals, poden patir

diverses carències de recursos econòmics per sobreviure. Això, equival a dos sous nets de 700 euros al mes.

Però, encara hi ha un altre element inquietant en aquestes estadístiques. Un 15,3% dels espanyols amb títol universitari formen part d’aquest col·lectiu en risc d’exclusió social. Durant les últimes setmanes, diversos mitjans s’han fet ressò d’aquestes estadístiques però darrere d’aquests números hi ha històries personals.

“Estudiar és una inversió en tot el sentit de la paraula” Roberto Fariña va acabar fa un any i mig la carrera d’enginyeria aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ubicada a Terrassa. Senyala, que vuit anys d’estudi van ser un sacrifici per poder treballar d’allò que l’hi agrada i mantenir-se o millorar la seva qualitat de vida. Explica que molts dels seus companys podien permetre’s viure a prop de la universitat però que en

Roberto Fariña:

“El problema no som els joves, que ens hem esforçat i seguim intentant-ho malgrat tot”

▶ Joves a la sortida de l'IES Mare de Déu de la Mercè.

el seu cas el transport significava quatre hores diàries des de La Marina a Terrassa amb tren. “Agafava el 109, anava cap a l’estació de Sants a buscar el tren i, quan arribava a Terrassa, caminava uns 20 minuts perquè trigava el mateix anant en bus. Per tornar realitzava la mateixa rutina”. “Abans m’havien fet diverses ofertes de treball però la veritat és que vaig intentar prioritzar la universitat i no deixar-me seduir amb feina i diners abans d’acabar la carrera, ara me’n penedeixo” declara Roberto.

Patricio Rubio, es troba amb la mateixa situació de desocupació. Ella assegura que “la paraula és depressió, no veiem cap perspectiva. Són cinc anys que dediques a estudiar i invertir, perquè estudiar és una inversió en tot el sentit de la paraula. Cada cop t’exigeixen més formació i això significa més diners. Fer un màster per desprès doctorar-te en teoria és el nostre futur però, per desgracia conec a molta gent que s’ha doctorat i està treballant al Carrefour. Som els “ni ni universitaris”. Et diuen que quant més nivell tinguis més oportunitats tindràs i per això m’he esforçat però la veritat és que

“Els joves, un dels col·lectius amb més risc de caure en situació de pobresa extrema” no hi ha feina i pels mediocres ni pels més intel·ligents”.

Per la seva part, Dani Fernández es manté realitzant petits treballs temporals, la majoria en negre. Dani explica que “tots els treballs ara son voluntariats, el màxim contracte que et poden fer és per captar socis i et paguen en funció dels socis que aconsegueixes i, si no obtens cap, llavors no cobres”. Els treballs que va realitzant l’hi

info 1

Novembre 2015

info

Què en pensen, de la TIAF? pàgs. 2 i 3

Novembre 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 17

Programa d'activitats Jornades Tiaf pàg. 4

Arriben les quartes jornades de la TIAF

Nota Editorial

La TIAF surt al carrer

E

l 20 de novembre es commemora el Dia Internacional dels Drets de l’Infant perquè en aquesta data del 1989, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els Drets de l'Infant, un document que reconeix totes les necessitats dels infants que són susceptibles de ser protegides jurídicament. Recollint aquesta data i fent visible la seva vocació d’articulació al voltant dels nens i nenes, la TIAF organitza les seves Jornades anuals, que en aquesta ocasió arriben a la quarta edició.

La Taula d’Infància, Adolescència i Família de la Marina té en els infants la ròtula de la seva actuació, el punt en què convergeixen totes les seves activitats, sigui perquè aspira a incidir en la millora del seu entorn familiar, sigui perquè té com a objectiu optimitzar totes les entitats i serveis que s’hi adrecen.

La qual cosa situa en un mateix espai, treballant colze amb colze, tant les mares i pares de família com els professionals de l’educació, de l’atenció a la salut o dels serveis socials que desenvolupen la seva tasca al barri.

L’especificitat d’aquesta confluència dóna com a resultat un espai de treball divers i multidisciplinar que permet donar sentit a un dels objectius fonamentals de la Taula: optimitzar tot el treball que es realitza al barri prenent l’infant com a centre, a base de fomentar les sinergies i la transversalitat.

En aquest marc, les Jornades anuals poden donar la impressió d’una mena

de simposi d’experts en educació i atenció a la infància, que es reuneixen per debatre i realitzar tallers sobre iniciatives i models existents. Però també poden semblar una jornada lúdica per portar els nens al parc dels Drets Humans a realitzar activitats diverses, de la mà de les entitats de la Marina.

I és que tot depèn del moment que trieu per assistir-hi. Perquè les Jornades són tot això, però també són molt més.

Són una ocasió per la trobada de tots els que treballen amb la Taula, en un marc menys formal del que és habitual.

Són una oportunitat, per a pares i mares, per descobrir la varietat de serveis que hi ha al barri, i que els poden resultar útils en el seu dia a dia amb els seus fills.

Són una avinentesa per fomentar la trobada i el diàleg, per conèixer-se mútuament i establir complicitats que beneficiaran el conjunt del veïnat.

Són, en definitiva, el moment de l’any en què la TIAF trenca la seva dinàmica de treball compartimentat i especialitzat, i posa en contacte tots els seus protagonistes, independentment de quin sigui el perfil en raó del qual participen a la Taula. De manera que el conglomerat que en resulta es compon, finalment, de persones. Tan simple i tan complex com això; tan senzill aparentment, i tan ric en realitat.

I a més, és divertit...

2

info

Novembre 2015

Què en pensen, de la TIAF? Les Jornades de la TIAF ofereixen enguany un tast d’iniciatives i projectes que es duen a terme al barri, i també dos tallers al voltant del tema dels infants. Com cada any, a més, el dissabte 21 de novembre tindrà lloc la matinal Par(c)ticipa!, organitzada per les entitats de la Marina i adreçades al públic familiar.

Sens dubte molts dels que aquell dia es passejaran pel parc dels Drets Humans tindran l’oportunitat de gaudir de

les propostes que s’hi oferiran, sense tenir una idea massa precisa de què és la Taula d’Infància, Adolescència i Família de la Marina.

Per això hem demanat a diferents persones que comparteixin amb nosaltres la percepció que tenen de la Taula.

Hem acudit als professionals, a infants i joves i també a les famílies perquè són els tres col·lectius que conformen la TIAF.

Com explicaries a un dels teus usuaris què és la TIAF? Quins són els aspectes del treball amb la TIAF que aporten qualitat a la teva tasca professional?

Edita aquest suplement:

Quimantú Segura, director - Centre Jove i Musical La Bàscula La TIAF és un espai de participació social del barri de La Marina, creada a partir del Pla de Barris. A la TIAF es reflexiona, es debat i es proposen polítiques públiques al voltant de la infància, l’adolescència i la família.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Jordi Picart (Tècnic de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

En primer lloc em proporciona una visió molt més àmplia del paper que la meva tasca té al barri, això succeeix en diversos nivells, principalment en el pla institucional i en el pla associatiu. D’altra banda és un espai fonamental sense el qual seria molt difícil dur a terme el treball en xarxa amb altres agents del barri. En resum es podria dir que la TIAF m’ajuda molt a no quedar-me tancat a la bombolla de l’equipament; és fàcil que la feinada que suposa portar La Bàscula en el dia a dia no et deixi gaire marge per mirar més enllà.

Nieves Batista, responsable - Projecte Imagina’t La Taula d’Infants, Adolescents i Famílies és, cada vegada més, una oportunitat de trobada, tant de les famílies que viuen a la Marina com dels professionals que exercim el nostre treball en aquesta zona de Barcelona.

I per a què ens trobem?

Per fer-nos costat i estar cada vegada millor, tenint cura de la salut, l'educació i la protecció, i essent el recolzament que necessiten les persones per continuar creixent, siguin nens, adolescents o adults. És molt important la participació de cadascuna de les persones que viuen o treballen a la Marina, perquè d'aquesta manera podem expressar les nostres necessitats, els nostres desitjos, les nostres dificultats i trobar entre tots més i millors recursos, tant personals com comunitaris.

El fet de poder trobar-me amb altres professionals i d’intercanviar experiències i opinions sobre els serveis que prestem, i com millorar-los.

Així com la mirada que enriqueix i complementa, ja que es percep des d'angles diferents.

El treball en xarxa ens permet ampliar les nostres accions i connectar amb les d'altres professionals, i també enriquir i aprofundir la nostra reflexió, comprensió i resposta a les diferents necessitats de la Marina.

info 3

Novembre 2015

Què demanaries per al barri a aquesta gent que es reuneixen per millorar la vida dels infants i joves com tu? (pensant en la TIAF) Iker Navarro (12 anys) Organitzar una activitat mensual, perquè ens tenen abandonats. Tenir un esports, per no haver de marxar als altres barris.

poliesportiu amb gairebé tots els

David Piña (14 anys) Tornejos de futbol i ping-pong o activitats esportives, i una sala de jocs. I que les taules de ping-pong es cobreixin perquè no hi faci fred. Per no haver de marxar als altres barris.

Anònim Que se’n vagin els que venen droga.

Paula Sans (16 anys) El que m'agradaria en un futur per al barri seria un transport més digne perquè quan siguem més grans ens haurem de desplaçar amb més continuïtat, perquè necessitarem ampliar els nostres coneixements.

Quins són els motius que t’empenyen a participar a les activitats de la TIAF? Posa’ns un exemple d’utilitat a casa teva d’alguna de les activitats en què has participat Cristina Estevan, mare de família La possibilitat de tenir experiències diferents i enriquidores, compartides amb la meva filla. Un altre motiu és el fet de conèixer altres famílies que estiguin o hagin estat en situacions vitals semblants a la nostra i compartir moments junts. La possibilitat futura de veure activitats de qualitat adreçades a les famílies sense la necessitat de sortir del barri, ens sembla que cada cop és més propera gràcies a la TIAF. En general, gràcies a algunes de les xerrades hem ampliat el repertori d'eines per canalitzar els sentiments, i els recursos per gestionar les noves situacions que a poc a poc anem trobant pel camí. En altres també hem après cançons i balls que a la peque li encanten i que ens fan canviar el xip en moments d’estrès i cansament.

Marta Bosch, mare de família Aprendre coses noves, gaudir de les activitats que va oferint la TIAF amb la meva família, tenir una estona de temps de qualitat per compartir amb la família i altra gent...

Doncs per mi va ésser molt interessant el curs d'habilitats parentals 'L'aventura de ser pares' com per exemple com actuar amb assertivitat davant d'algunes situacions amb els nostres fills.

4

info

Novembre 2015

TEMA DEL MES 11

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

coneix com “un noi de barri”. Ell assegura que “hi ha gent que no han partit d’un barri com aquest i han pogut continuar a Princeton, una reconeguda universitat d’Estats Units. No és por negar que la procedència ho marca tot. Per bo que siguis sempre hi han d’altres que amb ments esforç i mèrits tenen millors oportunitats, conclou Fariña.

Patricia, amb geni i empipament, posa nom al problema: “endollament”. “Qui paga, mana. La gent que pot pagar-se tot és la que troba feina i té l’opció de realitzar màsters i doctorats. I, no només per qüestions econòmiques, són gent que venen de pares, tiets i avui que ja realitzen les mateixes professions i tenen germanitzat un lloc de treball. “Estan jugant amb la nostra il·lusió, nosaltres som les boles que mai surten del bombo. En realitat som molta gent la que ens trobem en aquesta situació. “L’endollisme és el que funciona i això continuarà sent si no canviem les normes i som més competents. Aquest és el problema d’Espanya”, ressalta.

“Estem tornant a quan els nostres avis acabaven en el lloc més míser de la fàbrica, per obtenir un sou i sobreviure”

Dani Zilberstein

permeten una entrada mensual de com a màxim 200 euros, repartint publicitat de restaurants i treballs similars. L’última feina que l’hi permet un major ingrés és una suplència de consergeria, que realitza des de fa cinc anys, durant un mes.

Dani considera que ara mateix no és qüestió de qui té més títols sinó de que sap “buscar-se la vida, tot és qüestió de contactes”. A més, afirma i reconeix que en aquest tema influeix la zona de la ciutat d’on ets.

En aquest tema coincideix Fariña qui es re-

Roberto, Patricia i Dani no s’estranyen de veure unes estadístiques que senyalen els joves com un sector de risc de pobresa.

Tots ells coincideixen que aquest problema deriva de la situació actual. Fariña i Fernández són conscients de com de difícil els hi resultaria independitzar-se dels seus pares i establir una família. “Ara mateix estic donant classes com a monitor de tennis. La feina més seria que m’ha sortit són classes de física i química a estudiants universitaris.”

Afirma Fariña i afegeix “diuen que nosaltres tenim part de culpa perquè no ens movem, que ens quedem a casa queixant-nos però això no és veritat. El problema no som nosaltres que ens hem esforçat i continuem intentant-ho malgrat tot”.

Rubio per la seva part, està d’acord amb les estadístiques basant-se en tres fets: “U. Molts estem emigrant a d’altres països amb l’esperança de trobar el nostre lloc de treball ideal aferrant-nos a qualsevol opció. Estem tornant al passat, quan els nostres avis venien a Barcelona i acabaven en el lloc més míser que hi havia a la fàbrica per obtenir

Dani Fernández:

“Buscar-se la vida és qüestió de contactes”

un sou i sobreviure. Estem tornant a aquest procés cap a la precarietat”. La situació número dos, continua, és anar-se’n fora “però ara mateix la majoria acaba al sector de la hostaleria o fent de cangur per a nens”. Per últim, es refereix a un nivell estatal. “Nosal-

tres hem de substituir els nostres pares i els que han sigut els nostres professors. Com volen que la joventut sigui emprenedora i busqui un lloc de treball quan ni et garanteixen el que abans era un lloc d’aprenent”.

Les preguntes queden a l’aire. ■

Patricia Rubio:

“El problema d’Espanya és diu endollisme i seguirà funcionant si no canviem les normes i som més competents”

Els estudiants són conscients de la necessitat de formació però no veuen oportunitats al barri “Els professors de la universitat ens diuen que a més de l’anglès hem d’aprendre una quarta llengua perquè en un futur ens ho demanaran” assenyala Irene Higueras, una de les ex-alumnes del IES Domènech amb una nota més alta (9/10) a la prova de la selectivitat. Aquest és només un dels molts exemples que està succeint en el mercat laboral i d’això ja se’n han adonat els més joves: els adolescents. Interessats en conèixer la seva opinió i les perspectives de futur que tenen, reconeixent-los com el relleu generacional dels nostres barris. Durant el mes d’octubre el diari La Marina vàrem realitzar un qüestionari als estudiants de batxillerat dels dos instituts del barri: l’IES Montjuïc i l’IES Lluís Domènech i Montaner.

Les respostes ens mostren que la majoria de joves als quals vàrem realitzar les preguntes (78 estudiants) creuen que tenir formació és important a l’hora de trobar feina.

I, asseguren que tant la formació, l’experiència i l’especialització són un factor determinant. Davant de la idea general que comparteixen de quanta més formació més oportunitats tindran, la majoria d’estudiants de batxillerat volen optar per realitzar estudis universitaris ja que creuen que els hi donarà més prestigi. Tot i que hi ha un petit nombre de joves que consideren que la Formació Professional s’adaptarà millor a les seves perspectives laborals.

La majoria de joves creuen que és possible trobar feina i ressalten que la perseverança és el factor decisiu. “Si no et mous no trobaràs res” declara un d’ells. Per altre part, hi ha uns quants alumnes que veuen difícil trobar feina a causa de la crisis, l’atur i la poca formació. D’altres només veuen viabilitat a l’assumpte o bé marxant a l’estranger o bé si tens contactes que et trobin i et col·loquin en un lloc de treball.

Davant de les oportunitats de feina al barri la majoria no hi veuen perspectives.

Creuen que hi ha poques oportunitats i las que hi ha són petits comerços o empreses familiars que ja tenen el seu personal cobert. Tot i així hi ha un grup d’optimistes que creuen poder trobar treball en bars o botigues i bé en centres comercials pròxims com el Gran Via 2.

Tot i la certa negativitat de les respostes molts d’ells no coneixen les eines institucionals que els poden orientar a trobar una feina tot i que hi ha un petit nucli que assegura que han pogut decidir el seu futur acadèmic o bé orientar-se gràcies a les xerrades de les institucions, els Centres Cívics, la Biblioteca Pepita Casanellas, la TIAF, els cursos extraescolars, el punt d’Informació jove o el INEM. A part de les preguntes relacionades amb les oportunitats laborals i la formació també vàrem preguntar als adolescents sobre si sentien certa identitat amb el barri.

Alguns opinen que sí, que és on s’han criat i han viscut sempre. Destaquen que es un barri tranquil format per gent humil i treballadora i que es senten a gust amb l'entorn.

Hi ha un grup d’ells que, pel contrari, no volen viure a La Marina en un futur i destaquen que els aspectes negatius com la brutícia als carrers, la poca comunicació amb el transport públic i la incomunicació del metro, les poques oportunitats laborals i el tràfic de drogues fan que no es sentin identificats amb el barri.

12 PUBLICITAT

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT 13

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Recuperem el Passeig de la Zona Franca Fem història! || Patricia Rubio || Redacció L’actualitat del barri en aquests moments està posicionada en dos bàndols: aquells que volen que el passeig de la Zona Franca sigui un bulevard; i aquells que no la volen. La història ens explica que des d’un primer moment aquest passeig va rebre diversos canvis i que ha sigut un eix de comunicació que ha patit diverses transformacions i usos.

A principis del segle XX, Jaume Gustà inicia el projecte del nou eix de drenatge i conducció de les aigües de la Marina i Can Tunis amb el suport de l’enginyer Pere Garcia Fària. Una zona on predominaven les petites masies anteriors al 1900 com eren Can Sans i el Prat Vermell; els camps de conreu pertanyents a la Societat de Crèdit Agrícola Catalana; els rierols i estanys resultat del contrast geològic de la desembocadura del riu Llobregat; etc, on es formà el passeig de la Indústria o conegut pels ciutadans del moment com, ‘’passeig de la Cloaca’’ i/o ‘’passeig de les Acàcies’’ com ens comenta, Ramon Anglès.

Amb l’Exposició Internacional del ’29, Alfons XIII encarrega un nou projecte urbanístic que donarà com a resultat l’actual plaça Espanya. En aquest moment, es decideix connectar els límits de la ciutat i una de les principals xarxes de comunicació de Barcelona donant com a resultat el nostre passeig de la Zona Franca, i també l’aparició de les ‘’Casas Baratas’’ formant l’aspecte del nostre barri des del 1930.

Fent un salt en el temps, en els anys ’50 l’empresa petrolera CAMPSA i el Port Franc comencen a enfrontar-se per expropiar les terres i la platja de Can Tunis. Finalment, el Port Franc s’apropia de 1.000 hectàrees de terreny per tal de construir un port de lliure d’importacions, terreny del qual ni tan sols va ocupar la meitat.

▶ El passeig de la Zona Franca als ’50.

▶ El passeig de la Zona Franca actual. Rafel Vidal

sostre a famílies barraquistes de les zones de la Diagonal i la platja del Somorrostro, per eradicar el moviment ‘’chabolista’’.

Una vegada consolidada la vida en aquests barris comencen els moviments veïnals i amb això, les peticions des de l’Associació de Veïns de Port. En el 1971 reclamaven a l’Ajuntament: l’eliminació del dipòsit d’escombraries a la zona de Can Clos, l’asfaltat d’alguns dels carrers i inclòs la capacitat de xarxes de clavegueram en zones de la Marina que encaren eren inexistents,

▶ Vistes de la Zona Franca i Can Ferrero a finals del ’50.

En aquest moment, és quan es transforma abismalment la morfologia del barri passant d’una zona verda a una zona grisa i industrialitzada. Doncs, entre els anys ’60 fins al ’70 s’instal·len dues de les més potents factories que abastien al barri, les fàbriques Phillips i la SEAT implementant noves barriades i zones d’habitatge com són: la Seat, Can Clos, la Vinya i el Polvorí. Cal destacar que, alguns dels pisos creats entre aquests anys al barri del Port estaven destinats a donar un

Ramón Anglès

Ramón Anglès

i l’abolició de transports pesats per la xarxa del carrer del Port procedents de les fàbriques per passar-ho al passeig de la Zona Franca aprovada al 1976.

La transformació definitiva i que deriva pràcticament a l’estat actual del nostre barri es dóna durant els anys ’80. L’Associació de Veïns, de nou, prenen els carrers del barri i exigeixen a l’Ajuntament l’habilitació d’espais verds, lliures de brutícia i pol·lució: un dels primers grans parcs interiors de

Barcelona és Can Sabaté ocupant l’antic espai de la Industria Mecànica; i per altra banda, l’enderroc de Can Ferrero per donar l’actual espai obert que tenim a la Casa del Rellotge.

Què podem extreure de la història?

Cal dir que, la Història no està morta i que, tal com s’observa amb la transformació del passeig de la Zona Franca, les nostres històries estan vives i en constant moviment, els nostres testimonis i successos marquen etapes de la Història.

Tenim diversos problemes que comporten que el barri s’estigui guanyant una posició d’extraradi pronunciat. Es pot apreciar que el barri ha tingut etapes molt obscures i que en ulls de Barcelona, sigui el lloc on tota la porqueria hi cap a la Marina. Què ocorre ara? La nostra prioritat, en general, és un transport públic digne i un metro que ens aconsegueixi donar identitat dins de la urbe. I dins d’aquestes propostes, s’hi cap la idea del bulevard i la sortida al mar.

‘’La idea del bulevard és bona, però què fem amb el trànsit?’’ ‘’El bulevard seria el nexe i el punt de trobada de tots i per a tots. Un espai ideal pel barri, per a regenerar l’associacionisme i potenciar la cultura’’ ens argumenta Salvador García. En el que també afegeix, ‘’no és tanta la culpa de l’Ajuntament, nosaltres també en tenim part [...] estem tan mal acostumats que és probable que no guanyem res quan ens faci falta.’’

Ramon Anglès, veí històric del barri

coincideix amb les paraules de García, ‘’si ens mantenim com encara, el barri s’anirà deteriorant.’’ També ens aporta records sobre l’evolució del passeig, ‘’era un passeig per passejar. Tot eren carros i sols passava un autobús [...] vàrem passar dels carros a la urbanització, ha canviat molt i ràpid comportant una diferenciació sòcioeconòmica per barriades molt denotant.’’

‘’El bulevard revitalitzaria el comerç de proximitat i fomentaria la convivència i la cohesió veïnal’’ La reflexió de la nostra història i de les vostres històries comportaria un moment de contrastació d’idees que deurien derivar en una idea comuna. El poder de les nostres accions i paraules poden ser tan importants que ens permetrien lluitar per una posició dins de la nostra ciutat. Sí, ens tenen en l’oblit però abans també. Molts dels nostres veïns i veïnes han lluitat per un barri millor que entre tos hem deixat abandonada i deteriorada. Seguim sent l’extraradi, seguim sent el problema-solució i en definitiva, seguim sent aquella terra de ningú, entre Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat, allò que Barcelona no vol al nostre barri hi tindrà un lloc. És el moment de decidir que el projecte no es converteixi, com diu la cançó de Sabina, ‘’en el Boulevard de los Sueños Rotos’’, treballem tots junts per a que el somni sigui una realitat. El nostre futur està en les nostres mans. El nostre barri és la nostra responsabilitat. ■

14 SALUT

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Arriba la tardor, arriba la campanya de vacunació contra la grip La grip és una malaltia produïda pel virus de la grip i és molt present al nostre entorn a l’hivern, ja que té un comportament epidèmic que pot afectar a més gent de l’esperada.

Fins ara, la vacunació en front al virus de la grip és la mesura preventiva més efectiva per prevenir l’aparició de la malaltia i les complicacions que poden comportar patir-la. Però, a causa de les característiques del virus de la grip (variació d’un any a l’altre dels virus que provoquen la malaltia) les vacunes canvien cada any, i al nostre entorn, cada tardor es posa en marxa una nova campanya de vacunació.

Així doncs, si vostè pateix alguna malaltia crònica, és a dir, té la tensió elevada, diabetis, alguna cardiopatia, problemes respiratoris, una obesitat mòrbida,...; està

rebent algun tractament que debilita les seves defenses, conviu amb persones d’alt risc (majors de 60 anys, malats, nadons...), o està embarassada, pot acudir al seu Centre de Salut per vacunar-se i beneficiar-se de l’efecte preventiu i atenuant enfront de la grip.

Aquest any, des del passat 19 d’octubre i fins al 30 de novembre que finalitza la campanya, al Centre de Salut Dr. Carles Ribas s’ha habilitat una consulta específica per donar suport a la campanya de vacunació contra la grip de la nostra població. Vostè pot programar-se trucant al Call centre (93 326 89 01), a través d’internet (gencat.cat/ ics) o directament al taulell al nostre centre.

Si vostè ja té cita amb la seva infermera o infermer, o bé no pot acudir al centre pel seu estat de salut, no fa falta que agafi cita per la vacunació, ja que serà vacunat/da a la consulta o al seu domicili directament programat pel seu equip de salut. ■ Mertxe Liroz, Infermera CAP Dr. Carles Ribas

Vacunes recomanades als adults Prevenció de la pneumònia

El pneumococ és un bacteri que en l'organisme pot produir diferents infeccions.

Es contagia a través del contacte amb persones que no estan malaltes però que són portadores del bacteri en la part posterior del nas. Les infeccions pneumocòccies poden ser lleus o greus.

El pneumococ pot causar pneumònia, meningitis, sèpsia, peritonitis, cel·lulitis, artritis, osteomielitis i endocarditis.

Tant la morbiditat com la letalitat de la pneumònia pneumocòccica són majors en les persones més grans de 60 anys o amb patologia de base: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), cardiopaties, diabetis, etc.

Indicacions:

A Catalunya es recomana la vacunació sistemàtica a partir dels 60 anys, i

Persones amb Síndrome de Down Persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars cròniques, diabetis mellitus, alcoholisme, insuficiència renal crònica...

Adults immunodeprimits.

Pacients amb infecció per VIH simptomàtica o asimptomàtica.

Administració:

La vacuna de polisacàrids 23 valent s'administra en una dosi de 0,5 ml, per via intramuscular o subcutània.

Revacunació:

Persones que van rebre la primera dosi abans dels 65 anys: una dosi de record als 5 anys

Contraindicacions: Embaràs.

A les persones que reben radioteràpia o immunosupressors, han de seguir la pauta aconsellada pel seu equip sanitari.

En aquest article hem parlat de la vacuna pneumocòccica de polisacàrids 23 valent, existeixen altres tipus que estan indicades en determinades edats i situacions de risc.

Aquesta vacuna pot ser administrada a la vegada que la vacuna de la grip però en diferent braç, només que la vacuna de la grip és anual i la vacuna pneumocòccica és una vegada.

El seu Metge o infermera pot ampliar la informació o resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir-li. ■

Equip de Salut CAP DR.Carles Ribas

Coneixes els tres tipus més freqüents de mal de cap-cefalea? || CAP La Marina Els mals de cap són unes molèsties en el nostre cap, el cuir cabellut o el coll. Les causes greus dels mals de cap són rares. La majoria de les persones amb mals de cap es poden sentir molt millor fent canvis en el seu estil de vida, aprenent formes de relaxar-se i, algunes vegades, prenent medicaments.

El tipus de mal de cap més comú és la cefalea tensional. És causat per tensió muscular a les espatlles, el coll, el cuir cabellut i la mandíbula. Pot estar relacionada amb l’estrès, la depressió, l’ansietat, un traumatisme cranial o sostenir el cap i el coll en una posició anormal. Tendeix a donar-se en totes dues bandes del cap. Sovint comença a la part posterior del cap i es propaga cap endavant. El dolor pot ser sord u opressiu, com una banda apretada o una premsa. És possible que se senti dolor i rigidesa a les espatlles, el coll i la mandíbula.

Una cefalea migranyosa implica un dolor fort que generalment ocorre amb altres símptomes, com canvis a la visió, sensibilitat al soroll a la llum o nàusees. Amb una migranya, el dolor pot ser punxant, palpitant o pulsatiu. Tendeix a començar en un costat del cap i es pot propagar a tots dos costats.

“La majoria de les persones amb mal de cap es poden sentir molt millor fent canvis en el seu estil de vida i aprenent formes de relaxar-se” La cefalea pot associar-se amb un "aura". Aquest és un grup de símptomes d’advertència que s’inicien abans del mal

de cap. El dolor generalment empitjora a mesura que un tracta de desplaçar-se d’un lloc a altre. Les migranyes es poden desencadenar per aliments com la xocolata, certs formatges o el glutamat monosòdic (GMS). L’abstinència de cafeïna, la manca de son i l’alcohol també poden desencadenar-los.

Els mals de cap de rebot, mals de cap que continuen reapareixent, poden ocórrer arran del consum excessiu d’analgèsics. Per aquesta raó, també es poden dir mals de cap pel consum excessiu de medicaments. La gent que pren analgèsics més de 3 dies a la setmana de manera regular poden desenvolupar aquests tipus de mal de cap. ■ Referencia https://www.nlm.nih.gov/medlineplus http://es.familydoctor.org

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Els Olis essencials de les plantes

L’Aromateràpia

El sentit de l’olfacte és molt important, encara que no hi parem massa atenció. S’ha descobert, que està connectat directament al sistema límbic que és la part del cervell que controla les emocions i té moltes funcions importants relacionades amb la memòria.

Percebem una olor quan les molècules aromàtiques penetren a la cavitat nasal i estimulen els terminals nerviosos encarregats de detectar olors. Aquests terminals converteixen el flux de molècules aromàtiques en impulsos nerviosos i els envien al sistema límbic on, depenent del tipus d’aroma, poden provocar reacciones emotives i també estimular records. Per tant, les olors que percebem influeixen sobre el nostre estat anímic. Les persones que perden el sentit de l’olfacte presenten més depressió i l’ansietat.

L’aromateràpia, no és únicament l’ús dels aromes o olors; es fonamenta en l’ús dels “olis essencials”, que són l’essència, l’ànima de la planta que s’extrau de les flors, fulles, arrels o fruites que les contenen. Aquests olis tenen gran varietat de substàncies amb propietats terapèutiques per combatre bacteris, virus o fongs.

Un oli essencial acostuma a ser incolor o com a màxim groguenc i una mica viscós, però mai serà del color de la planta a la que pertany. Els podem posar en escalfadors amb aigua o amb un altre oli per posar sobre la pell, o posant unes gotes en un mocador.

Podem utilitzar per exemple: Canyella: Serveix per tonificar Analgèsica, bactericida, estimulant, conforta i treu el cansament.

Citronella: És purificador, bactericida, desodoritza, purifica l’ambient i fa fugir els mosquits.

Eucaliptus: Anirà bé per netejar l’ambient, ajuda en la concentració mental.

Farigola: Olorar-la ens alleugerà el cansament i pot ajudar a no contagiar-nos dels bacteris i virus.

Taronja: Porta alegria, és estimulant, i ajuda a combatre la melancolia, l’ansietat i la tristesa.

Lavanda: És cicatritzant per a les cremades i regenerador de la pell, també, unes gotes al coixí ens ajudarà a dormir. Equilibra i harmonitza.

Llimona: Encara que estem acostumats a la seva olor, que ens deixa només tocar-la; l’oli essencial de la llimona és estimulant, purificant i mata els bacteris i els gèrmens, cosa que podem comprovar a casa sempre que el fem servir.

Mandarina: Treu el mal humor i la irritabilitat i és relaxant.

Menta: És un tònic nerviós, treu les sensacions de calor a la menopausa, aclareix la memòria i ajuda a concentrar-se.

Rosa: És un oli rejovenidor que va bé per les arrugues, tant de pells seques com normals. Quan l’olorem ens puja l’autoestima, i ens fa més pacients. És molt important que els olis siguin de qualitat i no sintètics. Aneu a buscar-los a botigues de confiança i que hi entenguin.

CULTURA 15

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Tota una trajectòria || Soraya Diebra || Redacció Tornem a la secció musical. Aquesta vegada toca entrevistar a HATHOR, una banda del barri que va començar l’any 1985. Tota una trajectòria plena d’història i anècdotes. ¿Com va començar el projecte? ¿Qui sou els components del grup?

Tot va començar amb la il·lusió d’un grup d’amics d’uns 14-15 anys. En una de les moltes xerrades al replà de l’escala del passeig de la Zona Franca on vivíem i on ens passàvem hores i hores xerrant de música i de grups, de sobte, algú de nosaltres va dir: “hey companys, fotem una banda de Heavy?” Sense haver tingut mai un instrument a les mans ni tenir-ne ni idea de tocar-los, al cap de poques setmanes ja voltàvem per les botigues per comprar una guitarra i un baix elèctric.

Actualment quedem dos components de la formació original, en Javy Giménez (veu i baix) i en Charly Giménez (bateria) que som germans. En Pako Marín (guitarra) que està en el grup des de l’any 1996 i en Marc Martorell (guitarra) que està en el grup ara ja fá cinc anys.

Sou una banda de Thrash& Metal però teniu influències d’altres estils?

Les nostres arrels són el rock dur de finals dels 80 i evidentment l’estil Thrash Metal que el vàrem veure néixer amb grups com Metallica, Megadeth, Anthrax, Slayer i Kreator hi està present a les nostres composicions, però ens agrada escoltar molta música a tots qua-

tre i òbviament el nostre estil ha anat evolucionant al llarg dels anys escoltant altres subgèneres com el Power metal, Death metal i un llarg etcètera. Tot plegat fa que la nostra música tingui influències de molts llocs.

A l’hora de compondre, ¿és íntim o ho feu entre tots?

Les composicions sempre ens surten a partir d’una primera idea d’algú de nosal-

tres però després ens hi posem tots acabarla. Això però, acostuma a obrir llargs i intensos debat entre nosaltres, però és força entretingut.

Penseu que falten més acció musical al barri?

Doncs no estaria gens malament que hi hagués algun grup més. A la dècada dels 90 hi eren uns quants i donava per fer mini fes-

L'agenda de novembre Biblioteca Francesc Candel Dimarts, 3

Hora: 19.00h.

Road Movies, projecció de la pel·lícula El maquinista de la General (Buster Keaton i Clyde Bruckman, 1926). Col·loqui posterior amb Pere Vall, redactor en cap de la revista Fotogramas.

Dijous, 12

T'interessa: 'Protegeix-te contra el fred amb plantes medicinals' Hora: 19.00h.

Les herbes remeieres han estat la farmaciola d'altres èpoques. La Laura explicarà quines són les més adequades per protegir-nos del fred de l'hivern.

A càrrec de: Laura González, divulgadora d'etnobotànica.

Dijous, 19

Hora: 19.00h.

El crític de cinema Ruiz de Villalobos vindrà a comentar-nos l'última estrena de Cesc Gay, la pel·lícula 'Truman', que protagonitzen Ricardo Darín i Javier Cámara.

Entre els assistents se sortejaran entrades per anar a veure-la als Cinemes Verdi.

Dimecres, 25

Hora: 18.00h Lletra Petita: "El gripau babau".

Sala infantil de la biblioteca.+ 4anys.

Obra de petit format i de curta durada

basada en llibres que combinen la narració amb la dramatització, les cançons i la música.

A càrrec de: Companyia La Sal

Dijous, 26

Hora: 19h.

Conversem amb l’artista Ferran Soriano. A més, fins el 24 de desembre la biblioteca acull l’exposició “Ferran Soriano: escultures i projectes”.

xen marxar a recórrer el món amb la intenció de veure què hi havia més enllà i portar quelcom alegre a les seves vides.

Cadascú viatjarà d'una manera diferent: a peu, amb bicicleta, amb barca o volant amb avió. I cada viatger tornarà amb una aventura i un color nou.

Divendres, 6

Dijous, 5

3r CERTAMEN DE CREACIÓ ESCÈNICA DE DANSES URBANES 2015- FESTIVAL HOP 2015 Hora: 20.00 h Activitat gratuïta Dansa urbana Es presentaran les propostes seleccionades dins d’aquest certamen coreogràfic (solo, duets, grups). El certamen pretén ser una plataforma d’exhibició i trobada que busca impulsar i desenvolupar la creació escènica dels diferents estils i maneres d’interpretar les danses urbanes.

Més informació a : www.elgenerador.org/

Sala Pepita Casanellas

Espai Musical La Bàscula

Matinals per a tota la família

Hora: 20.30h Concert de Bring Em Down, un grup de punk rock de Barcelona.

Centre Cívic Casa del Rellotge ROJO, PASIÓN POR LA FOTOGRAFIA. Exposició fotográfica.

Inauguració: 5 de novembre a les 19.30 h. L’exposició estarà fins el 26 de novembre.

Diumenge, 15

Divendres, 6

TUTTI COLORI Titelles a càrrec de l’Estenedor teatre Edat recomanada: a partir de 3 anys Hora: 12.00 h Preu: 2,30 € Hi havia una vegada un poblet trist i gris, que no coneixia cap color llevat del blanc i del negre. Un dia, els habitants decidei-

Divendres, 13

Hora: 20.30h Concert de Ganesha un Quartet barceloní d’stoner metal.

tivals només amb els grups del barri. Pel que fa referència a les sales, la cosa queda limitada als concerts que es fan a l’espai musical La Bàscula.

Tornant a la banda. ¿Quin és el concert més important o que més us ha marcat?

El que més il·lusió ens va fer va ser poder trepitjar i tocar l’any 2005 davant gairebé dues mil persones en un dels escenaris més importants de Barcelona, La Sala Razzmatazz 1, on hi han tocat incomptables bandes consagrades amb el nostre estil musical.

Recomaneu alguna banda o artista que veieu imprescindible.

El que volem fer, més que recomanar, és fer una crida a la gent perquè vagi a veure música en directe i que doni suport sobretot a les bandes d’aquí. Hi ha moltes i de molt bones i realment val la pena anar a concerts on per sis, vuit o deu euros pots veure grups molt interessants. ¿Concerts a la vista?

El nostre proper concert serà el dissabte 7 de novembre a la Sala Be Good del Poble Nou i animen a tothom qui vulgui passar una bona estona escoltant “canya” a que s’apropi. Allà estrenarem algunes de les nostres composicions més recents i alguna altra sorpresa musical. ■

Per a més informació de la banda podeu entrar al web: www.facebook.com/HATHOR. official

El Far Cerquem voluntaris La biblioteca Francesc Candel busca voluntaris per millorar la comprensió lectora dels infants pel projecte 'Lecxit: lectura per a l'èxit educatiu'.

Qui pot ser voluntari/a? Qualsevol persona amb ganes de fer-se corresponsable de l'educació d'un infant i de crear amb ell un espai de confiança. No es necessita cap formació específica, només cal saber llegir correctament en català i tenir ganes d'incidir en l'educació dels infants.

Què ha de fer el voluntari? Acompanyar la lectura d'un infant, contribuir a ajudarlo a gaudir de la lectura i d'alguna manera esdevenir un referent lector.

Quina dedicació demana? Una hora setmanal els dilluns de 17.30 a 18.30h. a la biblioteca.

Què ofereix Lecxit als voluntaris/es? El voluntariat té al seu abast materials diversos i formació al llarg de tot el curs. La sessió de formació inicial "El paper del/a mentor/a en l'acompanyament lector" és un curs reconegut dins del Pla de formació del voluntariat de Catalunya i la seva participació està reconeguda amb un diploma expedit per la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, i reconeix també crèdits de lliure elecció per la Universitat.

On cal apuntar-s'hi per ser voluntari?

A qualsevol dels taulells de la primera planta de la biblioteca.

Anima't i fes-te voluntari!

16

ACTUALITAT

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

L’activitat de creuers del Port de Barcelona genera una facturació de 800 MEUR i aporta 413 MEUR al PIB català Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, el sector permet mantenir gairebé 7.000 llocs de treball L’activitat dels creuers de la capital catalana genera una facturació total de 796 milions d’euros i contribueix al Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya amb 413,2 milions d’euros anuals, segons els resultats d’un estudi encarregat pel Port de Barcelona i elaborat pel Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb Turisme de Barcelona.

L’estudi calcula l’impacte directe dels principals agents implicats en l’activitat creuerística, l’impacte indirecte i l’induït, a més dels efectes catalitzadors del sector sobre l’economia. Així, l’informe revela que la despesa directa derivada de l’activitat creuerística ascendeix a 442,5 milions d’euros anuals, que es reparteix entre tres agents principals de despesa: les navilieres (121,2 milions), els creueristes (315,8 milions) i les tripulacions (5,5 milions). A partir d’aquesta despesa inicial es genera una facturació de manera indirecta i induïda de 353,5 milions d’euros, fet que situa la facturació total de l’activitat de creuers en 796 milions d’euros.

L’estudi també destaca que aquest volum d’activitat suposa una contribució de 413,2 milions d’euros al PIB de Catalunya

i permet mantenir 6.759 llocs de treball.

A més, genera unes rendes fiscals de 152 milions d’euros en impostos estatals i autonòmics i taxa turística. La capital catalana és la principal beneficiada d’aquesta activitat, ja que el 75% de l’efecte total es queda a la ciutat de Barcelona (313,4 milions d’euros de contribució del PIB i

5.039 llocs de treball, en termes absoluts).

El president del Port, Sixte Cambra, ha destacat la rellevant contribució que fa l’estudi “per valorar la veritable dimensió econòmica i social d’un tràfic que en els darrers anys ha adquirit una gran importància com a generador d’inversions, ocupació i activitat econòmica”.

L’estudi detalla que l’arribada de creuers al Port de Barcelona comporta una facturació diària de 2,2 milions d’euros a Catalunya (1,7 milions dels quals, a la ciutat de Barcelona). És a dir, cada creuer que fa escala al Port de Barcelona genera, de mitjana, una facturació total d’un milió d’euros; contribueix amb mig milió d’euros al PIB de Catalunya i permet mantenir 9 llocs de treball (7 dels quals, a Barcelona). A més, cada escala de creuer aporta 200.000 euros en rendes fiscals (IVA, IRPF i Impost de Societats).

A més, l’estudi demostra que el sector de creuers, lluny de beneficiar exclusivament les activitats típicament turístiques, genera importants efectes positius en altres sectors de l’economia. Aquesta multiplicació dels beneficis a diferents segments econòmics es concreta en la distribució dels llocs de treball que origina l’activitat creuerística: si bé 3.995 llocs de feina es generen en sectors turístics, els 2.764 restants es donen a sectors tan diversos com la logística, la fabricació de productes alimentaris, la indústria metal·lúrgica, les industries químiques, els serveis mèdics o els serveis de gestió de residus i sanejament, entre d’altres.

breus >> La Marina del Prat Vermell, un dels barris de Barcelona amb menys salut

Prevenció de furts Barcelona és una ciutat moderna i cosmopolita, on es dóna prioritat a la seguretat ciutadana. Tot i això, cal prendre les mateixes precaucions que quan es visita qualsevol gran ciutat. És de vital importància, la prevenció que podem portar a terme per tal de minimitzar els possibles ensurts. No hi ha millor manera que tenir en compte una sèrie de senzills consells de seguretat per tal d’evitar aquestes situacions, com són: Vigileu els vostres objectes personals en tot moment. És recomanable que porteu la bossa de mà creuada al davant, de manera que no la perdeu de vista en cap moment. Feu servir bosses de mà amb un tancament segur, com ara cremalleres, i assegureuvos que sempre les porteu correctament tancades.

Eviteu portar la cartera en llocs de fàcil accés (bosses de mà, ronyoneres obertes o butxaques del darrere dels pantalons).

No exhibiu en públic els diners que porteu en efectiu i no en porteu gaires, només els necessaris.

No deixeu la bossa o altres pertinences a terra mentre feu altres coses.

Sigueu prudents en les aglomeracions, els restaurants i el transport públic.

Informeu-vos prèviament sobre com arribar a un lloc, per no transmetre la sensació que no coneixeu la ciutat.

Si sou víctimes d’un fet delictiu, denuncieu-lo a la policia. Qualsevol incidència que comuniqueu a la policia ajuda a combatre delictes menors.

Tipus de “petits delictes” que es produeixen a la zona: Falsos policies: persones de paisà (sense uniforme) que es fan passar per policies.

Mostren una falsa acreditació policial de manera ràpida i confusa per demanar la cartera a la víctima, fins i tot poden arribar a escorcollar. Aleshores li sostreuen els diners en efectiu.

“La col·laboració ciutadana és imprescindible per al coneixement dels delictes i evitar-ne de posteriors” Venedors de clavells: persones que s’apropen a les víctimes i els ofereixen una flor a canvi d’una propina. En el moment que la víctima treu la cartera, aprofiten per sostreure-li els diners.

Carpeteres: persones que simulen ser d’una organització de discapacitats que sol·liciten signatures i aportacions econòmiques. En el moment que la víctima treu la cartera, aprofiten per sostreure-li els diners.

Si tot i les precaucions que preneu, sou víctimes d’un fet delictiu, és necessari que el denuncieu. Si denuncieu a les dependències policials, heu de saber que: Les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) dels Mossos d’Esquadra presten servei les 24 hores del dia.

Cal que porteu un document d’identificació personal (DNI, passaport, NIE o permís de conduir).

Si heu patit un robatori, heu de portar una llista dels efectes sostrets amb el màxim de dades significatives.

La col·laboració ciutadana és imprescindible per al coneixement dels delictes i evitar-ne de posteriors. Si sou víctimes d’un robatori, truqueu al telèfon d’emergències 112 quan necessiteu atenció policial. Ens trobareu al vostre servei les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.

Oficina de Relacions amb la Comunitat ABP Sants - Montjuïc

Segons l’informe de salut pública de Barcelona del 2014, la Marina del Prat Vermell es troba dins del grup de les zones amb una salut més desfavorable, una esperança de vida més baixa o una taxa d’embarassos adolescents més alta, uns factors que coincideixen amb els barris on hi ha més atur i una renda familiar més baixa.

>> Els guanyadors del Joc del Fantasma

El passat 30 d’octubre es va celebrar la festa del Joc del fantasma amb una celebració ben especial, ja que el fantasma va complir 25 anys. El 1r premi d'aquesta edició va anar a parar a les mans “dels fantasmicos”. Per altre part, la guanyadora del dibuix, amb 21 punts, és Ainaia Sánchez de l’escola Seat. Aquest dibuix serà la imatge mascota pel joc del fantasma de l’any que ve. Moltes felicitats a tots!

>> Creix el nombre d’alumnes miops

Es calcula que, actualment, la meitat dels alumnes universitaris i un 30 per cent dels de Secundària són miops.

Mentre que una quarta part de la població mundial pateix miopia, als anys 60 només hi havia un 20 per cent d’afectats.

Actualment la miopia escolar sorgeix entre els 10 i els 12 anys i està lligada tant a factors genètics com ambientals.

COMUNICACIÓ 17

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Stop Mare Mortum El dimecres 16 de setembre, l’Assemblea 15 M de La Marina-Zona Franca va organitzar a la Biblioteca Francesc Candel una xerradadebat amb el títol “Refugiats sí, migrants també”, amb la participació de Beatriu Guarro, portaveu de la Plataforma Stop Mare Mortum.

Stop Mare Mortum, que aplega un gran nombre d’organitzacions i persones a títol individual, té l’objectiu de fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries. Va néixer a finals d’abril del 2015 després de la mort d’unes 900 persones en un naufragi a la costa italiana, al canal de Sicília, i ho va fer amb l’objectiu de posar fi a aquesta situació.

“El debat va ser una crida a la lluita contra tota forma de violència i discriminació cap a les persones” Beatriu Guarro va explicar els orígens, els objectius i l’organització de Stop Mare Mortum. Aquests són els trets fonamentals: • Defensa i promoció dels DDHH i de la no violència.

• Denúncia de les morts constants a la Mediterrània, considerada com una nova forma de genocidi al segle XXI.

• Crida a la responsabilitat dels estats, de la seva ciutadania i de les organitzacions que, amb les seves decisions internes i externes, causen l’impacte que generen a l’exterior.

• Promoció d’una cooperació crítica, ètica i transformadora, respectant la idiosincràsia de les societats on es desenvolupen aquestes accions.

• Replantejament del paper dels estats i de la Unió Europea en els conflictes armats propers a la Mediterrània, que ha de ser d’intervenció mesurada amb l’objectiu d’aturar crisis humanitàries.

• Denúncia del mercat d’armes i dels interessos geoestratègics que el promouen; compromís de vetllar per la seva prohibició.

• Denúncia dels lobbies i grups d’interessos econòmics que pressionen els estats i les institucions de la Unió Europea per obtenir-ne beneficis privats.

• Participació en els afers públics: aquest és un dret i un deure que cal exercir.

• Apel·lar a la ciutadania a posicionar-se i mobilitzar-se per aquelles qüestions que generen injustícies i vulneren els drets humans, tant a Catalunya com a la resta del món.

En el debat posterior, a més, es va discutir la distinció, forçada i discriminadora, entre refugiats i migrants, distinció que no és ni molt menys tan clara com se’ns vol fer creure. De fet, totes les persones que demanen asil i són rebutjades es converteixen immediatament en il·legals, tan “sense papers”

com els considerats migrants. D’altra banda, moltes de les persones migrants que arriben a Espanya venen empeses no sols per la penúria econòmica, sinó per raons polítiques, de discriminació sexual o racial o religiosa.

Parlar de “quotes” de refugiats siris i ignorar la gran quantitat de persones sense papers de múltiples orígens a qui se’ls ha denegat l’asil és una mostra més d’hipocresia i discriminació institucional.

En síntesi, el debat va ser sobretot una crida a la denúncia de la manipulació de l’opinió pública i, en especial, a la lluita contra tota forma de violència i discriminació cap a les persones.

Recordeu que l’assemblea es reuneix el primer dijous de cada mes a les 19 h. a la Plaça de La Marina. La resta de dijous, l’assemblea es reuneix a l’Ateneu L’Engranatge (Alts Forns, 69, local 8). Us hi esperem! ■

Per a més información sobre Stop Mare Mortum, visiteu el seu web:

http://stopmaremortum.org/

Mercè Duch Membre de l’Assemblea 15M de La Marina-Zona Franca

18 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

L'encesa de llums de Nadal del Districte serà a La Marina

L’objectiu és el de fer més dinàmic i atractiu el passeig dels veïns i veïnes per la zona de La Marina i convidar-los amb aquest ambient festiu a realitzar les compres de Nadal als comerços de proximitat del barri.

La festa d’inauguració al que tots esteu convidats estarà amenitzada per AMACORD GRUP VOCAL, finalista de la darrera edició del concurs Oh Happy Day de TV3, també hi haurà lectura de contes per als nens i nenes, podreu gaudir d'una xocolatada i Joan Garcia Spiker revelació de Catalunya, farà la presentació de l'acte d'encesa de llums de Nadal. ■

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA COPISTERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA COPISTERIA SANT JORDI Mare de Déu de Port, 379-381 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 Tel. 93 331 52 98 CORREDURIES AGÈNCIA IMMOBILIARIA D’ASSEGURANCES CENTURY 21 Dux3 ICALI CORREDURÍA Foneria, 33 DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 ANIMAL DOMÈSTIC Telf. 93 223 33 09 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ELECTRODOMÈSTICS ELECTROUTLET PERRUNIS Alts Forns, 78. c/Mineria, 17. 93 269 33 71 ELECTRODOMÈSTICS ASSESORIES-GESTORIES VANWARD ANNA MARIA MADRID PG. Zona Franca, 124 ASSESSORIA SLP Telf. 93 535 52 52 Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 ESTANCS GESTORIA FRANCISCO ESTANC ZONA FRANCA JAVIER BOFILL LAMA Pg. Zona Franca, 244 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Tel. 93 332 69 46 Telf. 609932494 / 932989977 EXPENDURÍA Nº 276 AUTOESCOLES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 AUTOESCOLA ZONA FRANCA PG ZONA FRANCA, 186 ESTÈTICA Telf. 93 331 86 12 LOVE NAILS Mare de Déu de Port, 260 AUTOESCOLA FIRA local 1 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN Telf. 628242525 / 930093840 Telf. 610 16 84 07 FARMÀCIES AUTOMÒBILS FARMÀCIA CUSCÓ KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 162 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 421 81 29 Telf. 93 223 92 88 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ BRICOLATGE Mare de Déu de Port, 234 (Parquet, portes, cuines) Telf. 93 332 21 94 BRICOLAGE ZONA FRANCA FERRETERIES -LAMPISTERIES Foneria, 43. 93 432 32 54 BAYOT COLLADO, S.L BUGADERIA-TINTORERIES Mare de Déu de Port, 168-170 BUGADERIA-TINTORERIA MARI Telf. 93 421 49 22 Alts Forns, 81 COMERCIAL ÁLVAREZ Telf. 93 332 28 96 Energia, 20. 93 421 59 77 CELLERS TU CERREJERIA.COM CELLER PEÑA Pg. Zona Franca, 173 Aviador Franco, 15 Telf. 661 991 144 Telf. 93 332 63 95

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

El 30 d'octubre es va donar sortida a la segona edició de la Marina Tapea, una iniciativa de l'Associació de comerciants de la Marina per dinamitzar el sector de la restauració del barri de la Marina.

L'Associació de Comerciants la Marina, té l'objectiu de fer d'aquest esdeveniment, ser un referent, en el Districte i a Barcelona.

La qualitat de les tapes són excel·lents, els restauradors han treballat de valent per oferir les seves millors tapes a tots els clients.

La novetat d'aquesta edició és un sorteig entre tots els participants que facin la ruta completa, d'un sopar per a dues persones.

Us animem a participar, tots els divendres fins al 18 de desembre de 19h a 23h.

Us esperem a fer la Marina Tapea!!! ■

MacMOBLES QUEVIURES MIQUEL CARNÉ CA LA MARINA ZONA FRANCA -2 Mare de Déu de Port, 198 Pg de la Zona Franca, 137 Telèfon: 637708261 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 93 250 22 96 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205 Telf. 93 332 04 13 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42 GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

LA PATATONA SALUT Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIA ROSTISSERIA LA PLAÇA FOTOGRAFIA Mineria, 17 Pg. Zona Franca, 174-176 GALERA FOTOGRAFIA Telf. 93 332 14 98 Telf. 93 432 25 96 PAPERERIES PG. Zona Franca, 177- 179 PAPELERIA NAVARRO TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR Telf. 93 332 57 97 WOK PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 181 TOLDOS DURAN Pg. Zona Franca, 241-243 Telf. 93 332 57 94 JOIERIES Mare de Déu de Port, 260 Telf.

93 421 87 15 JOIERIA RAMON CARNÉ Telf. 93 331 63 49 PASTISSERIA CREATIVA Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 BAR EL BOCAITO ZAS! CAKE TALLERS MECÀNICS c/Mare de Déu de Port, 261 Mare de Déu de Port, 272 TALLERES J.F JOYERÍA LURA 93 422 15 99 Mare de Dèu de Port, 279 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 Telf. 93 141 97 75 Telf. 93 332 89 95 CERVECERIA EL PORT PERFUMERIES I DROGUERIES LLAMINADURES c/Mare de Déu de Port, 321 DROGUERIA FELI TALLERES PÉREZ- ALONSO LA PIRULETA Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Telf: 666 363 155 Mare de Déu de Port, 124 Aviador Ruiz de Alda, 6 Telf. 93 223 30 42 Telf. 93 667 22 77 DROGUERIA RAMIRO BAR JUEVES 5 LÓPEZ GARCÍA Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn TELECOMUNICACIONS LLAR D’ INFANTS pg. Zona Franca, 228 934324022 I.T.C. SYSTEMS EL GALL I LA GALLINA Tel. 93 332 22 12 Mare de Déu de Port, 305-319 Mare de Déu de Port, 355 TOMA TAPA Telf. 93 332 26 78 PERRUQUERIES Jardins de la Mediterranea, (Jardins de la Mediterrània) BALLESTERS PERRUQUERS local 11. Telf. 93 166 76 23 Tel. 93 421 56 17 LLAR D’ INFANTS UNISEX ELS GEGANTS Mare de Déu de Port, 413 bxs ENRIC I PAU Jardins de la Mediterrània s/n.

Minería, 4-6. 93 332 25 62 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf. 93 296 48 18 LA SAL DEL PORT QUADRES I MARCS LLAR D’ INFANTS XUMETS Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 ART I DECORACIÓ Energia, 10. 93 431 76 72 Mineria, 17. 93 296 70 03 BAR PADDOCK MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ QUEVIURES Passeig de la Zona Franca, MACARRO ALIMENTACIÓN RUIZ 145-149. Telf. 93 331 84 33 Ferrocarrils Catalans, 87-89 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Telf. 93 332 78 56 BRACAFE CARNISSERIA ÀNGEL Mineria, 12 MOBLES Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telf. 635602604 MUEBLES EL CISNE VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 CHARCUTERIA SANTY Alts Forns, 74. 93 431 01 82 MacMOBLES ZONA FRANCA CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 141 Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 432 37 99 Telf. 93 431 84 78

BAR JAUME c/Foneria, 22. 933315079 BAR FRANKFURT Ctra.del Prat, 42 Barcelona

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El pròxim 27 de novembre es dóna el tret de sortida a la campanya de Nadal amb la tradicional encesa de llums en els carrers de Barcelona.

Enguany, l’encarregada del Districte de la inauguració d’aquest acte nadalenc, el qual suposa una important activitat econòmica a tota la ciutat, és l’Associació de Comerciants La Marina.

Juntament amb el suport de l’Ajuntament de BCN, aquest any l’Associació de Comerciants la Marina aconsegueix il·luminar més carrers del barri que en edicions passades.

Corre, vine i gaudeix de les millors tapes de La Marina!

ACTUALITAT 19

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Molt soroll però poca acció

Veïns i veïnes del barri exigeixen les tres estacions de metro pel 2016 parlant d’uns 100 M€ d’inversió que són prioritaris i que la Generalitat ha de comprometre immediatament. El que no es pot fer és enganyar els veïns i dir-los que el 2016 podran tenir una estació en marxa.

|| Anna Rabassó || Redacció Després de setmanes d’especulació aclarim els dubtes sobre si arribarà o no la L10 a La Marina, si s’obrirà una estació, com a mínim, per l’any 2016 o que passarà. De moment, no hi ha res pactat.

Davant d’aquesta situació els veïns i veïnes continuen reclamant l'obertura de totes les parades. Antonio Guillén, president de la Unió d’entitats de La Marina, assegura que “els veïns no esperen que s’obri només una de les tres o quatre parades. “Això és del tot insuficient”, reclama. A més, assegura que generaria divisions internes al barri. “Si s’obre Foneria és per la part més benestant del barri i si és a l’altra part afavoreix a la Fira. Nosaltres no l’hi donem suport a aquesta proposta.”

Els consellers portaveu del Districte de Sants-Montjuïc opinen davant l’esperada arribada del metro a La Marina BComú- Esther Pérez BComú no ha pactat cap proposta amb ERC. L'actual equip de govern municipal de BComú està fermament compromès en trobar la solució que permeti obrir, ni que sigui parcialment, el metro en el seu pas per La Marina-Zona Franca en cas que el nou Govern de la Generalitat continuí amb la negativa de l'anterior a finalitzar les obres. BComú ja ha dit que vol que s'obri, si més no parcialment, el tram de la L10 que passa pel barri i és en aquest sentit que està treballant, pressionant i buscant solucions. Ara bé, si finalment és la generalitat qui entoma el projecte de nou, no ho puc predir, sempre ens han dit que hauriem d'esperar al 2017 i sempre que hi hagi els recursos disponibles.

▶ Estació de Foc Cisell en construcció.

ERC – Jordi Fexas Aquest és el primer cop que de manera formal la gestió municipal accepta aquest compromís perquè es solucioni parcialment el problema de mobilitat de La Marina. Esperem que aquest cop l’escepticisme s’acabi.

Nosaltres no volem renunciar a cap de les tres parades. Esperem entaular acords i si això és no possible, en terminis del 2016, l'Ajuntament de Barcelona faria possible mínim una de les tres estacions. ERC proposa la de Foc- Cisell. Segons els tècnics per cada estació es necessita uns 40 milions d’euros. La parada del carrer Motors és la menys avançada, en canvi les altres estan més avançades i tenen un cost inferior per aquest motiu.

CiU- Sergi Sarri La nostra voluntat segueix sent poder acordar mitjançant conveni conjuntament amb la Generalitat un pressupost concret per desbloquejar la L9/10 del Metro i poder avançar així la seva arribada a la Marina. Em sembla una quimera que una de les estacions de la

Rafel Vidal

Marina pugui estar funcionant el 2016. Tant de bo. Però sabent que primer ha de tancarse un acord concret amb la Generalitat, que no hi és, i que primer ha d’haver-hi un període de proves extens (l’últim a l’aeroport té una durada d’1 any), sembla complicat.

Així i tot, com sempre vam expressar, tal i com ens deia la Generalitat, abans del 2018 era complicat pensar en l’arribada el Metro a la Marina. Però cal no deixar de treballar-hi perquè aquell sigui l’horitzó més llunyà.

PSC- Albert Deussedes La Generalitat ha d’entendre que té una responsabilitat amb la ciutat de Barcelona i que la finalització de la L9-10, dels barris de La Marina és prioritari. L’Ajuntament no pot anar pagant tot el que ha de fer la Generalitat a la ciutat. No té sentit. Cada administració ha de mirar de responsabilitzar-se de les seves competències. Tècnicament no és possible que una de les parades a La Marina s’obri l’any 2016. Cal posar en marxa tot el tram sencer, amb les tres estacions alhora. Estem

PP – Josep Antonio Calleja Hem proposat i aprovat en els darrers anys vàries propostes similars, per exemple al febrer vam presentar una proposició per instar al Parlament de Catalunya a dotar econòmicament als pressupostos del 2015 una partida de 70/80 milions per finalitzar el ramal de la línia -10 de metro i desencallar la posada en funcionament de 2 o 3 estacions, coincidint amb l'arribada de la L9 a l´aeroport.

Sóc escèptic envers l´obertura com a mínim d'una estació al 2016. L'obertura de la estació del carrer Foc la veiem clarament insuficient, com a mínim s´haurien d'obrir dues estacions. Es té que definir d'una vegada per part de la Generalitat el calendari.

Ciutadans – Angel Federico Lao L’administració responsable de fer les inversions en el Metro és la Generalitat i des de Ciutadans exigim que s’executin les inversions compromeses amb el barri de La Marina. Per altra banda, estaríem disposats a que l’Ajuntament avancés part del finançament, sempre que la Generalitat es comprometés formalment a retornar aquestes inversions.

CUP – Maria Lluïsa Pahissa Entitats i veïns de la Marina continuen ferms en el plantejament de no deixar passar cap metro per la Marina si no s’obren totes les parades. Les grans infraestructures continuen fent-se a esquenes de la ciutadania. A més, el conveni signat per Ada Colau amb el Mobile World Congress, vincula l’arribada de la línia L9 del metro a l’aeroport i a Fira Gran Via el 2016, coincidint amb el MWC. ■

Eleccions Generals, Perillen les Pensions?

La Marea de Pensionistes de La Marina-Zona Franca ens Respon || Juan López Lafuente El moment actual de crisis i campanyes electorals, treu a la llum una vegada més, un dels temes més freqüentment grapejat i utilitzat per determinats partits polítics, amb l’inconfessable fi, d’intentar treure una major rendibilitat entre els seus hipotètics votants, ens estem referint als pensionistes i a les seves pensions.

Perilla el Fons de reserva? La realitat és que el daltabaix de les cotitzacions socials, ocasionat per la massiva destrucció de treball, els sous cada vegada més baixos i determinades mesures del govern del PP per bonificar la contractació a costa del fons, l’han reduït sensiblement.

Per treure’n llum en un tema tan important, vàrem recavar l’opinió de Juan Montero, de la Marea Pensionista dels barris de La Marina, conegut lluitador sindicalista de l’empresa Miniwatt de Philips, al que l’edat i les ganes de seguir defensant els drets dels treballadors i treballadores, l’han convertit en el seu portantveus.

Montero, què és la Marea Pensionista? La Marea Pensionista, és una organització que començà a crear-se com resposta a les mesures de congelació de les pensions del PSOE i del PP, ambdós considerem varen cedir davant les pressions de l’anomenada Troika Europea, començant el calvari de les retallades.

Al entrar el PP, ens diu Montero, asseguraren que mantindrien el poder adquisitiu de les pensions, la realitat és que varen augmentar un 1% al gener de 2012, però al novembre el PP va treure un decret llei amb efectes retroactius que considerem il·legal, deixant els pensionistes sense la revisió corresponent de l'1,9%, (diferencia entre l'1% d’augment efectuat al gener i el 2,9% d’inflació del 2012). A diferència del realitzat per l’anterior Govern PSOE, i no compartint en absolut la decisió, aquest si havia anunciat la congelació anticipadament, cobrint-se a efectes legals.

Les dades són, que els pensionistes acumulen a malgrat les promeses de no congelació de PSOE i PP, una pèrdua de poder adquisitiu de més de 5 punts des de 2011.

Assessorats per advocats del Col•lectiu

Ronda, iniciaren el camí de les demandes.

El problema no era només la quantia, que podia ser escassa, sinó que la pèrdua era per sempre. Van realitzar una xerrada sobre el tema a la Biblioteca Francesc Candel, amb més de 100 assistents. La mobilització de l’any 2013, va coincidir amb l’inici de la Marea Pensionista als barris de La Marina.

A fi de conscienciar el col·lectiu afectat, a Barcelona ja s'havien constituït amb anterioritat d’altres Marees de Pensionistes a diferents barris de la ciutat i s’havien realitzat trobades i mobilitzacions ciutadanes. Això va suposar, ens diu Montero, que malgrat les dificultats es realitzessin a Catalunya de 8.000 a 10.000 demandes.

Heu tingut dificultats en el camí de les demandes? Ens hem trobat d’inici amb una actitud que enteníem hostil en alguns jutjats, traves com que les demandes se suspenguessin per recavar més dades, i fins i tot la Sentencia en contra del Tribunal Constitucional, que va provocar, una mobilització a Madrid davant d’aquest organisme.

I de tota aquesta lluita?, quin és el resultat?

Les darreres sentencies ens donen una bona perspectiva per a les nostres reivindicacions, perquè no només es limiten a donar-nos la raó, sino que entren de manera crítica en les causes provocades per l’actitud d’aquest Govern en el tema. Volem conscienciar al conjunt de la ciutadania que en una societat avançada i desenvolupada la pensió ha de ser un dret de les persones, amb independència de com els diferents governs utilitzen els recursos.

L’alternativa és senzilla, insisteix Montero, ha de formar part dels pressupostos generals de l’estat, garantint la seva valorització de forma automàtica.

Ganes de lluitar no en maquen, ho demostren les seves darreres propostes als partits polítics per que assumeixin les seves reivindicacions, que congregaren en un acte el passat 20 d'octubre, a la plaça de Catalunya a centenars de persones.

Qualsevol que hi sigui interessat, inclòs en veure les possibilitats d’efectuar les demandes, pot assistir tots els dimarts a la Casa Rellotge a les 10h, o per a consultes a la biblioteca Francesc Candel els dijous a les 17h. ■

20 CULTURA

Novembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

"El que més importa per un artista és fer feliç la gent"

El “showman” més conegut del barri, en Martín, ens explica tota una trajectòria plena d’aventures i emocions || Anna Rabassó || Redacció Un artista amb un llarg recorregut que fa que la gent que veu el seu espectacle acabi cantant les cançons i rient una llarga estona. Un artista que, mitjançant la seva vocació, busca fer feliç a la gent. Un artista que, assegura que una persona com a més senzilla més maca pot ser. Un artista que afirma que ningú és una estrella i tots estem al món pels valors que tenim i fem.

Així és el “showman” més conegut del barri, Martín Gallardo Vives, de 56 anys, veí de la colònia Bausili de la Zona Franca.

Va començar molt jove, amb 16-17 anys com a ballarí. Els seus inicis es remunten al Rock’n’Roll acrobàtic. Un dia va decidir apuntar-se a un concurs decant perquè també l’hi agradava. Va ser en aquells inicis de cant a un programa de ràdio amb la cançó “Un beso i una flor” de Nino Bravo que Martín es va adonar que la gent gaudia d’aquests moments.

Martín declara que porta a l’ànima això de l’espectacle. L’hi ve de família. El seu avi era un personatge molt divertit i l’hi agradava molt el teatre. Per la seva part, a la seva mare sempre l’hi ha agradat ballar. Ell ens afirma que fer de “showman” és una vocació i ho fa perquè el fa feliç i veu que la gent també està feliç amb els seus espectacles. “Em sento molt d'aquest barri i veig que la gent gaudeix i això em motiva molt. L'hi tinc molt que agrair a La Marina” ens diu Martín.

Que és un “showman”?

Un “showman” és un noi que treballa a l’espectacle del Music Hall, fa de cantat, d’animador, balla... El que més importa és fer la gent feliç. És fer un espectacle molt divertit. És el món de quan hi havia el Molino,

tota la història del Paral·lel, el temps de les vedettes, els showmans i els transformistes.

Com va començar tot?

Vaig començar de ballarí, ballava el rock'n'roll acrobàtic. Hi havien discoteques que feien programes de concursos i de cantar. Un dia em vaig apuntar a cantar perquè també m'agradava. Un dia un home que feia un programa famós a la ràdio em va cridar per cantar-hi. La primera cançó que vaig cantar va ser la del Nino Bravo "un beso i una flor", vaig veure que la gent trucava, l'hi agradava.

Aquí en el barri de La Marina les coses continuen, es lluiten i no moren M'agradava molt anar al paral·lel, veure aquesta vida. I vaig pensar que volia fer alguna cosa diferent i vaig pensar en fer de “showman”. Vaig veure que m'agradava baixar al públic interaccionar amb ells, vaig veure que funcionava i em vaig preparar un número i vestuaris i fins a la data d’avui he estat fent treballs per tota Catalunya, Festes Majors, Associacions, restaurants i Centres Cívics, entre d’altres.

Vaig començar a fer shows al barri a la Bàscula i a la Casa del Rellotge que feien les terrasses d'estiu, un dia em van cridar per si tenia algun espectacle i vaig començar així. Com que al barri em coneixien vaig començar a fer coses fins que les associacions també em van començar a cridar per col·laborar. Em sento molt d'aquest barri i veig que la gent gaudeix i això em motiva molt. L'hi tinc molt que agrair a La Marina.

▶ Foto d'arxiu del showman Martí.

Com fas perquè la gent s'impliqui en els shows? És molt fàcil. Explicar un acudit, baixar amb el públic, fer contacte, la gent quan s'ho passa bé col·labora i no es talla. Jo demano homes i dones a ballar amb mi a l'escenari i no s'ho pensen pugen sense cap problema. Fins ara no m’ha costat mai fer participar la gent. En els shows veus com la gent canta clàssics, ploren al recordar les seves coses, riuen, s’emocionen... El més bonic és veure a la gent gaudir de l’espectacle i fer-la feliç.

▶ El showman Martí en la seva actuació a la Trepitjada del Raïm.

Rafel Vidal

D'on treus la inspiració?

La majoria de vegades l'espectacle surt de tu, no em preparo els espectacles. Simplement improviso. M'agrada recordar cançons antigues. Puc cantar coses de tota la vida: el Nino Bravo, el Duo Dinámico, Els Diablos... En definitiva, música dels anys 60.

L’humor cura les penes?

L'humor ajuda a vegades a oblidar una mica els problemes. La gent si et ve a veure, s'ho passa bé, riu i acaba aplaudint. Això significa que ha passat una estona distreta oblidant-se de les penes.

Un showman acaba mai la seva carrera?

Un “showman” es retira, com tothom.

Tot acaba, jo espero continuar més temps perquè això em dóna molta vida i molta felicitat. Hi ha molts artistes a La Marina.

M'agrada que en el meu barri hi hagi gent que l'hi agradi l'espectacle. Jo mai he cregut que sóc una estrella, ningú ho és. Jo crec que una persona com a més senzilla més maca pot ser. Tots estem al món pels valors que tenim i que fem. Aquí en el barri de La Marina les coses continuen, es lluiten i no moren. ■