La Marina – Edició abril 2023

Pressupostos prorrogats, com ens afecten?

Parlem amb representants de la sanitat, l'educació i dels barris

Pàgs. 6-7

El suplement escolar et porta les novetats als centres educatius Pàgs. centrals

Inauguren la Sala dels Somnis al Casal de barri La Vinya, un donant anònim ha finançat la reforma

Iftar comunitari a la Marina

Un centenar de veïns i veïnes es van aplegar el passat dissabte, 30 de març, als Jardins de la Mediterrània, per a celebrar el segon iftar comunitari de la Marina, a càrrec del Centre Cultural Islàmic Dar Al-Quran. Cuscús, sopes, arrossos amb toc picants i amb fragàncies mediterrànies, a més d'un munt de dolços, té i pastissos àrabs van aplegar la comunitat musulmana compartint taula amb molts veïns i veïnes que van acudir a la seva invitació amb motiu del ramadà. Una iniciativa per celebrar!

Pàg. 4

mirades

EDITORIAL

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Pau Llopis, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i

Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD PGD

Distribució gratuïta DL: B 3220/94+

Amb el suport de:

Eleccions basques, catalanes i europees

Ara que tenim un cicle electoral intens al davant, amb les eleccions basques, les catalanes i les eu ropees a tocar, hem de persistir en la demanda ciutadana que la política abordi els reptes i pro blemes socials, per complexos que siguin. I ser exigents amb els que en sortiran elegits, perquè explorin i s'encaminin a les possibles respostes, plantejant debats i propostes que ens permetin construir alternatives.

Davant un moment de certa desconnexió col· lectiva respecte a la política, convé respondre amb la nostra participació i exercir una mirada crítica i propositiva, ja que el moment també és una oportunitat per reclamar comptes i deixar palesa la nostra voluntat que la classe política abandoni l’actitud d'apatia i menfotisme respecte als problemes que ens assetgen al dia a dia. O si més no, que s'esforci un xic més per implantar els consensos socials. Perquè n’hi ha i en són molts.

Així, aprofitem aquests dies de campanya per informar nos dels temes que marcaran les políti ques legislatives vinents. I sobretot, per posicio nar nos decididament sobre assumptes que fan a l'equilibri social i democràtic: com restablim la ve ritat sobre la mentida, com abandonem els blocs i trossegem la polarització, com aconseguim deixar d'exacerbar les identitats en un i l'altre bàndol.

Quines són les respostes a temes tan importants com la sequera, el descontentament al camp, la in

flació, l'informe PISA, la indústria, la precarietat i mer cat laboral, l'habitatge, el repte demogràfic, el context de guerra, Ucraïna, Gaza i l'amenaça real que personatges de l'extrema dreta com Donald Trump arribin al poder. Problemes i reptes que són i han de ser a l'agenda.

Ja heu gaudit les vacances (els que heu pogut). Gau diu ara les campanyes que venen!

La impunitat del govern israelià a Gaza estremeix

El genocidi que Israel està perpetrant contra civils innocents a Gaza, infants, àvies, mares, persones vul nerables, personal d'auxili humanitari, etc. ja abans d'aquest genocidi Gaza tenien una situació força inhu mana té un cost social, moral per descomptat, però sobretot té un terrible cost democràtic. És un punt d'in flexió dels valors i els límits de les nacions respecte a les minories amb les quals conviuen, sigui en els termes que siguin. En aquest sentit, és un precedent perillós per les democràcies liberals.

Altrament, cal destacar l’encert del posicionament del president Pedro Sánchez i alguns governs europeus defensant els dos estats, i també el ressò que n’ha fet l’exalcaldessa Ada Colau. I és que entre les poques veus que s'alcen contra aquest crim en Occident, fins i tot escassegen les dels civils; crims que estem veient cada dia amb la impunitat i l'arrogància del govern israelià, és també un senyal de la fatiga democràtica present arreu. Els més mobilitzats són col·lectius força mino ritaris i que de tant en tant organitzen manifestacions esporàdiques en favor del poble palestí, com la d'aquest 30 de març al passeig de Gràcia. Participeu sempre que pugueu! ■

|| Pau Llopis

Infants i joves amb les mateixes oportunitats

20 anys de la fundació Mans a les mans

El barri està de celebració. Nascuda l’any 2004, la fundació privada Mans a les mans compleix vint anys. Vint anys de servei a la Marina i a la seva gent, oferint un espai de trobada i lleure per a infants, joves i famílies.

Una trajectòria àmplia i reconeguda, tant pels qui han passat per la Fundació com per la ciutat, motiu pel qual l’any 2021 van rebre la Medalla d’Honor de Barcelona. En el mateix sentit, l’any 2022, el diari ARA també els va guardo nar amb el Premi Tatiana Sisquella a la contribució social.

Uns premis que, tot i ser motiu d’enor me orgull, no són el més apreciat que té l’entitat. Sens dubte, el més important és haver contribuït a canviar i millorar la vida de tantes persones al llarg dels anys, a més a més de ser un dels refe rents en matèria social del districte i de tota la ciutat.

“Les mateixes oportunitats per a tothom”, un lema que és la bandera de Mans a les mans. Una insígnia que els ha acompanyat des dels seus inicis, que tot i estar marcats oficialment l’any 2004, es remunten al 1979, quan es crea l’esplai El Submarí, entitat de la qual n’agafen el relleu.

En els seus inicis, Mans a les mans tenia la seva seu als locals dels Jardins de la Mediterrània, fins que l’any 2010 es van mudar a l’edifici del carrer del Foc número 100, on encara avui en dia estan ubicats.

Actualment, aquest projecte es verte bra en tres grans branques. La primera d’elles és El Submarí, que batejat amb el nom de l’antic esplai, ofereix un espai obert i inclusiu per a infants de 5 a 14 anys. La segona, s’anomena Bon Port i té com a objectiu donar unitat als di ferents projectes dirigits a adolescents i joves d’entre 14 i 22 anys. Finalment, el projecte Mar Obert dona suport a les persones i entitats voluntàries que acompanyen a grups d’infants i joves del barri.

A banda de tot això, també ofereixen programes amb famílies i activitats en períodes no lectius (casals, colònies, campaments, rutes, etc.).

“Volem que tots els infants i joves tin guin les mateixes oportunitats”, així, para frasejant l’eslògan de la Fundació, definia l’objectiu principal d’aquesta la seva presi denta, Neus Cerdà. “El que pretenem és oferir un espai que sigui i que sentin seu, per allunyar los d’altres situacions que pa teixen diàriament”, afegeix.

La Neus va arribar a Mans a les mans fa catorze anys, quan el projecte era

▶ Una infant pintant el mural a l'entrada de la fundació. Fundació Mans a les mans

cada dia és un aprenentatge nou, realment és una sort immensa el fet de poder treba llar d’això”, conclou.

La celebració del vintè aniversari

Ara, la fundació Mans a les mans té la vista centrada en la gran celebració pel seu vintè aniversari, amb uns actes que ja van co mençar el divendres 26 de gener, data en què va tenir lloc la jornada de Retrobament entre persones de l’equip humà de la Fun dació, de l’actual i del que ha participat en anys anteriors, amb joves que havien for mat part dels diferents programes en els vint anys d’història de l’entitat. En recordar aquesta reunió, Cerdà va definir la com “molt emotiva”, tot remarcant l’orgull que li va produir que “els nois i noies definissin Mans a les mans com casa seva”.

Amb l’inici del nou curs, s’organitzaran una festa infantil oberta al barri (amb la data encara per definir) i un espai de di àleg envers els reptes i oportunitats de la Marina, previst pel divendres 22 de no vembre.

El nombre d’infants, adolescents i joves que visiten Mans a les mans durant tot l’any ascendeix als 316, el que es tradueix en unes 233 famílies

“més modest”. Aleshores, explica, s’atenia entorn d’uns 40 infants i joves cada dia, mentre que ara reben aproximadament uns 140. A més a més, tenint en comp te totes les activitats que ofereixen, el nombre d’infants, adolescents i joves que visiten Mans a les mans durant tot l’any ascendeix als 316, el que es tradueix en unes 233 famílies.

Un recorregut amb alts i baixos, en què l’organització ha patit una inunda ció i uns anys convulsos amb la Covid, durant els quals es va haver d’adaptar el projecte per tal que tingués continuïtat en un context i realitat totalment desco negut fins aleshores.

Respecte a aquest període, la Neus afirma que l’efecte del coronavirus i de les consegüents restriccions i confinament que això va provocar, no és quelcom que

hagi produït un augment del malestar o de la precarietat, com se sol pensar, sinó que més aviat va fer evident unes situacions que ja existien, però “que passaven desa percebudes”.

“Abans de tot això, nosaltres ja treba llàvem amb persones que compartien ha bitació, que havien de pensar cada dia en com omplir la nevera i en com arribar a final de mes”, reflexiona la presidenta de la Fundació.

“Des de bon principi acompa nyem a famílies i infants amb si tuacions que no són gens fàcils”. I és que la soledat, la pobresa o la violència intrafamiliar són algu nes de les malalties submergides que afecten moltes realitats i que han sortit a la palestra darrera ment. De tota manera, reconeix que en els darrers anys sí que hi ha certs aspectes que han canviat, o si més no, evolucionat. “Abans si treballaves no estaves en una bossa de pobresa, ara podria ser perfectament”, afirma. “El tenir un sou de 1.000 € i haver de pagar 800 o 900 € de lloguer et conver teix en una persona que viu en situació de precarietat, per molt que es pugui pensar el contrari”. Tot i les dificultats que han anat sorgint, Cerdà defineix la seva ex periència a Mans a les mans com “màgica”. “És tota una aventura,

Però, la cirereta del pastís és el gran concert solidari que tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el diumenge 5 de maig, conjuntament amb la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, amb un preu popular d’entre set i vint euros, en funció de l’entrada. Un espai de reunió únic per a famílies, membres de la Fundació, entitats i veïns i veïnes del barri, tot gaudint “d’un meravellós espectacle musical”. Unes celebracions a l’alçada que merei xen aquests vint anys de camí construint oportunitats per a tothom. ■

Agraïment al donant de la Sala dels Somnis

Luisa Montero, membre de l’Associació Escola Dominical Undebel

Somnis. He llegit que el somni és una ne cessitat fisiològica que té el nostre cervell d'eliminar tensions i descansar, tot un pro cés complex que succeeix quan dormim. I al despertar, moltes vegades sospirem d'anhel perquè veiem que tot allò no ha estat real.

Jo ara us explicaré un somni, un que sí s'ha fet realitat. Llavors ara ja és una his tòria. Soc membre de l'Associació Escola Dominical Undebel, una associació gitana. L'espai per fer les nostres activitats ens el cedeix el Casal la Vinya, conjuntament amb l'Associació de veïns i veïnes. Un espai en què donem classes de suport escolar i emo cional a 44 infants de primària, secundària i infantil.

A l'associació, i a la cultura gitana en ge neral, sovint actuem seguint cadenes de favors. Moltes persones ens ajuden desinte ressadament, sense cobrar diners, en reco neixement al suport que fem als seus fills i filles. Per què ho explico?, pareu hi atenció: fa uns mesos se'ns va inundar el Casal, i la nostra sala, Respir, li dèiem, on atenem els més petits, va resultar una de les més afecta des, i des d'aleshores que ja no podien fer hi les activitats amb els petits.

Rumiàvem i rumiàvem perquè el fet ens preocupava. Un bon matí em sona el te lèfon. Una veu dolça es presenta, diu ser una persona que ens vol ajudar. De bon començament no m’ho creia, "per què

m’ho fa vostè?", responc, pensant que era una broma de mal gust... però ella insisteix en el fet que ens vol ajudar i en venir a vi sitar nos perquè havia sentit de la nostra necessitat. A continuació, em demana que li avanci un pressupost per posar en condi cions aquesta sala.

Comparteixo la trucada amb l'equip i tots ens entusiasmem. Després, moltes famílies s’hi sumen amb la il·lusió de contribuir per fer viable el projecte, s'ofereixen per fer la mà d'obra gratis o cobrant molt poc. Aju dar a altres sempre és una oportunitat per a mostrar les capacitats que tenim i l'estima cap als nostres.

Tot seguit, arriba el dia de la visita mis teriosa i la trobada amb les famílies que col·laborarien. Veuen l'estat malmès de les instal·lacions, la labor que fem amb la ca nalla i el jovent i ens diuen que endavant amb la reforma, sobtats d’uns costos que les col·laboracions de les nostres famílies han esmorteït. Per nosaltres era un somni que

Iftar col·lectiu a la Marina

La comunitat musulmana està immersa en la celebració del Ramadà, el novè mes del ca lendari islàmic, que té caràcter lunar, motiu pel qual la seva data d’inici i final varia cada any, enguany se celebra del 10 de març al 9 d’abril.

Durant aquest període de temps, a banda d’evitar mantenir relacions sexuals, fumar o tenir qualsevol conducta impròpia d’aques ta etapa de reflexió, es practica el dejuni, que comença a la matinada i acaba al cap vespre, en un acte de disciplina, sacrifici, autocontrol i també d’empatia amb aquells que són menys afortunats, amb el propòsit de netejar l’ànima d’impureses i entendre la

sensació de necessitat que travessen moltes persones.

L’abstinència, que també suposa no ingerir ni tan sols aigua, finalitza amb la posta del sol. És en aquest moment quan té lloc l’iftar, un àpat abundant que posa fi al dejuni diari i que se sol celebrar família o en comunitat, com va ocórrer el passat dissabte 30 de març als Jardins de la Mediterrània de la Marina per segon any consecutiu.

Una trobada que va aplegar prop d’un centenar de veïns i veïnes “de totes les èt nies, cultures i religions”, tal com predi caven en Bashir i en Morad, president i secretari, respectivament, del Centre Cul

els nens i nenes no respiressin humitat, con vertir l’espai en un lloc en el qual no fes fred, on poguessin gatejar per terra, on poguessin tenir seguretat per continuar somiant.

Immediatament, ens posem mans a l'obra amb tota la gent que hi ha col·laborat i el dia 20 de març, Dia de la Felicitat, inauguràvem la Sala dels Somnis al Casal de la Vinya. A més, arran d'aquesta adequació també hem acollit un nou servei per atendre a infants amb necessitats educatives especials.

I un parèntesi, aquesta història ha tingut una fada, la Neus, de la Fundació Mans a les mans, qui va parlar del nostre projecte a aquests donants, que per nosaltres han estat els mags que ens han ajudat a fer realitat el somni que teníem. Continuem sense saber de part de qui venen. Ens han demanat con tinuar en l’anonimat, però els hi ho volem agrair, són persones que donen simplement perquè poden fer ho, sense esperar res a canvi i això és clarament una mostra d'hu manitat i saviesa. Gràcies! ■

Retahílas

Mar Montilla

MEscritoras y rituales

e gusta abril. Y no solo porque mi hija vino al mundo un 14 de abril, y ese mismo día, décadas antes, nació en Es paña una república cuya vida fue tan breve como intensa —os lo cuento en mi última novela, que está a punto de salir del horno, no os la perdáis—, sino también porque hablar de abril es hablar de Sant Jordi.

Tengo la suerte de haber vi vido la Diada de Sant Jordi en ambos lados, como escritora y como lectora. Como escritora, es maravilloso que alguien venga a pedirte que le firmes tu libro, y te haga saber que tu historia le hizo meterse en la piel de esa pro tagonista creada por ti y olvidar sus problemas; o te comente que después de leer tu descripción del desierto de Merzouga decidió viajar a Marruecos; o te diga que espera impaciente tu próxima no vela. Como lectora, disponer de la oportunidad de acercarte a es critoras de la talla de Care Santos y comprobar que son de carne y hueso, es un privilegio.

tural Islàmic Dar Al-Quran, entitat orga nitzadora de l’acte.

Una invitació a la qual van acudir veïnes com la Núria Flamarich, qui afirmava com és d’important “donar se suport els uns als altres i apostar per la unió i la integració de tothom”. Al seu costat hi és la Rayana, ella ha convidat dues amigues perquè provin coses noves i “per compartir la cultura”, “a tothom s’ha de donar l’oportunitat de conèixer nos”, afirma. L’Ona és una de les seves convidades i està encantada, “tot té molt bona pinta i han estat molt amables, me n’alegro d’haver vingut”, comenta. I com elles, com un cen tenar de convidats. ■ REDACCIÓ

A Care Santos la sigo y admi ro casi desde sus inicios. Autora de obras como Desig de xocolata (Premi Ramon LLull 2014) o Media vida (Premio Nadal 2017) es una entusiasta de Sant Jordi, y contagia su pasión con rituales tan simpáticos como usar plumas estilográficas de diferentes estilos y colores para plasmar una bonita dedicatoria no solo en el ejemplar que tú adquieres y le pides que te firme, sino en varios libros suyos que esparce por toda la ciudad, en lugares estratégicos. ¿Te imaginas ir paseando por tu barrio y encon trar un libro de Care Santos en el banco de una plaza? ¡Qué lujo! Esa es la magia de Sant Jordi. ■

▶ L'aspecte de l'espai renovat i que utilitzen els més petits.

Comptes prorrogats a l'Estat

la Generalitat, què implica?

i

L'Ajuntament els ha salvat amb una qüestió de confiança

TTEMA CENTRAL

|| Y.L.A.

El dimecres 13 de març Catalunya vivia una situació força inèdita. El Parlament tombava els pressupostos presentats pel govern de Pere Aragonès, la qual cosa fins aleshores només havia passat una vegada a la història, quan el juny de l'any 2016 es van rebutjar els comptes presentats per

Francina Alsina, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social:

"Una vegada més, els que s'emporten la pitjor part són els vulnerables"

l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

En aquesta ocasió, el context i els im plicats han canviat molt. Ara, la clau per desencallar els pressupostos la tenien els Comuns, liderats per Jèssica Albiach, or ganització política que havia mantingut una àrdua negociació amb Esquerra Re publicana de Catalunya, tot i que final ment no s'han entès. L'escull insuperable (en principi): el Hard Rock

Un ambiciós macroprojecte recreatiu, ubicat a escassos quilòmetres de Port Aventura, pretén construir hi un Hard Rock Café, amb una gran botiga de mar xandatge, dos hotels, un casino amb més de cent taules i mil dos cents màquines d'escurabutxaques, entre altres espais. Un "Las Vegas" en miniatura.

Teòricament, aquests ha estat el motiu del no dels comuns, que ha tingut com a conseqüència la decisió del president Ara gonès de convocar noves eleccions pel 12 de maig. Això i el nou context sorgit de l'aprovació de la Llei d'Amnistia, el retorn

de Carles Puigdemont a l'escena política, més les complexitats socials i mediambi entals, com la sequera i la inflació. Així els partits tornen a la cursa electoral davant el poc entusiasme ciutadà pels nous comicis. I com que al davant tenim una campa nya electoral i ja tindrem temps de sentir els patits i candidats, hem preguntat a al guns representats sectorials i dels barris del Districte perquè valorin la situació i expliquin el que significa no tenir uns pressupostos ni a l'Estat ni a la Generali tat, o tenir los prorrogats. I a Barcelona s’han salvat, però mitjançant moció de confiança, no per l’acord dels grups po lítics.

Fer front a la realitat sense pressupostos aprovats

El pressupost de la Generalitat per 2024 creixia fins als 43.673 milions, el que su posava un nou rècord, amb un 9,6 % més que el 2023.

Igualment, el projecte de pressupostos per aquest any preveia un augment rè

▶ Pere Aragonès anuncia les eleccions catalanes en roda de premsa.

Pau Vila, i l’extraordinària oferta educativa a la Marina de l’escola verda

Lescola Pau Vila està situada en un lloc molt interessant, envoltada per dos barris emblemàtics de Barcelona: Font de la Guatlla i la Marina. Aquesta ubicació ofereix un marc ric en diversitat cultural i social, ja que es troba en un encreuament entre la vida urbana de Barcelona i la natura de la muntanya de Montjuïc.

Font de la Guatlla és un barri caracteritzat per la seva història i cultura popular, amb una comunitat activa i diversa. A prop de la Marina, la zona també reflecteix una riquesa cultural única, amb una barreja de tradicions locals, influències cosmopolites i tot el teixit industrial i obrer del barri.

La proximitat a la muntanya de Montjuïc també ofereix una oportunitat per a l'aprenentatge experiencial, ja que els alumnes poden explorar la natura i la història d'aquesta emblemàtica i màgica muntanya. Parc natural que ofereix diverses possibilitats d’oci com museus i miradors amb vistes panoràmiques de la ciutat.

En resum, l'escola Pau Vila es troba en un entorn enriquidor, on els alumnes viuen i aprenen en un ambient de diversitat cultural, històrica i natural. Així mateix, el nostre centre participa de molts projectes i iniciatives per connectar l’aprenentatge de l’alumnat amb vivències enriquidores i que donen sentit i reforcen l’après a l’aula.

N’és un bon exemple, el Projecte d'Escoles Sostenibles, una iniciativa que posa l’accent en els beneficis de l'entorn natural, promou la consciència ambiental i la sostenibilitat als centres escolars. També fomenta pràctiques que ajuden a protegir i conservar el medi ambient.

A la nostra escola hem après a reduir el consum d'energia, un millor reciclatge, a promoure la mobilitat sostenible, i fins i tot hem creat un jardí vertical! Els infants coneixen i identifiquen les plantes aromàtiques i les altres varietats, que entre tots ens esforcem per cuidar i mantenir. D’aquesta manera participem en la restauració d’ecosistemes locals.

La situació de la nostra escola, en un entorn urbà, però proper a la muntanya de Montjuïc ha estat fonamental per l'aprenentatge pràctic sobre la biodiversitat local, la conservació dels recursos naturals i la valoració dels espais verds propers.

Finalment, un últim apunt, la participació de la nostra escola al Pla de Barris de La Marina i el projecte Caixa d'Eines ha estat una oportunitat significativa per millorar l'oferta educativa a l'escola i a tots els centres de la zona. Pla de Barris forma part de l’estratègia integral de l’Ajuntament pel desenvolupament urbà que busca millorar les condicions de vida dels habitants d'una àrea determinada, en aquest cas, el barri de La Marina.

Equip escola Pau Vila

Els pares de la Clara ens expliquen la seva experiència a l'escola bressol El Cotxet pàg. 3

El poema contra la discriminació, dels alumnes de 6è de l'escola Alfageme pàg. 3

Web: www.tiaflm.org

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació

Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

- Oriol Toronell (Espai Química Joves)

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

El pati, el jardí vertical i el planter que cuiden els mateixos estudiants. A baix, el mural que envolta l'escola.

El procés de preinscripció, un viatge

En l'accelerat ritme de la vida moderna, pocs esdeveniments poden igualar la muntanya russa d'emocions que acompanya el procés de preinscripció escolar. Per a les famílies, aquest període es converteix en una època d'incertesa, nerviosisme i decisions crucials que afectaran profundament el futur educatiu dels seus fills. No obstant això, és fonamental recordar que totes les escoles de la Marina oferim projectes educatius igualment valuosos i enriquidors. És moment de respirar, mantenir la calma i explorar totes les oportunitats disponibles.

A més, les escoles de la Marina ens enorgullim de fomentar un ambient inclusiu i col·laboratiu on cada estudiant és valorat i recolzat

d’oportunitats educatives

Famílies, mentre navegueu pel complicat procés de preinscripció escolar, recordeu mantenir la calma i la perspectiva; és fonamental recordar que totes les escoles de la Marina oferim projectes educatius igualment valuosos i enriquidors.

L’ÀGORA

de mestres i famílies

No deixis per demà el que puguis llegir avui

Ariadna Cencillo Merce, mestra de l’Escola Can Clos

Els resultats de les PISA. El gust per la lectura. La comprensió de textos... Milers d'aspectes que tothom diu que cal reforçar, però això, nosaltres, ja ho sabem! La qüestió és, COM enganxar a totes les ments que corren per la classe esperant propostes? No porto una fórmula màgica perquè no hi crec, però sí diverses estratègies que m'han servit per treballar la literatura a l'aula.

• Llegir-los-hi molt, molt divers i de molta qualitat.

• Oferir moments de reflexió fent preguntes abans, durant i després de la lectura, més enllà de la temàtica del text. Tell me de Chambers, té una gran bateria.

• Preparar la lectura (tipologia de narrador, temporalitat, relació imatges-text…) i preguntes a fer.

• Crear espais de recomanació entre els infants, res millor que el boca a boca!

• El llibre protagonista, un clàssic. Cada cert temps anunciar un llibre a llocs destacats i… màgia! Tothom el vol llegir!

• Fer presentacions sobre els seus llibres preferits. Segur que no us he descobert res, però espero que serveixi per refrescar la memòria i dir-vos: mestres de la Marina, feu les coses molt bé!

Ja ets de l'AFA!

Claudia Araujo, Mare de dues nenes de l’Escola Can Clos

Al llibre Com fer que et passin coses bones… Marian Rojas Estape indica que la solidaritat i el voluntariat són factors protectors de la ment i del cos. Sentir-se estimat i acompanyat és una de les claus per ser feliç.

En aquests temps que anem amb tantes presses gairebé no podem compartir temps amb la família com voldríem. Una de les formes on podem mostrar als nostres fills com els estimem, és involucrar-nos al seu dia a dia... I fer-ho a l'escola, ja que és on passen la major part del temps.

Recordo que la meva mare gairebé mai participava a l'escola, ja que estava treballant per guanyar-se la vida. Veia les mateixes mares sempre ajudant i participant i desitjava que la meva mare fos una.

Ser part de l'AFA és dir-li al teu fill t'estimo, m'importes i alhora fomentem bones relacions en comunitat, així com unir forces per fer canvis i millores a benefici de l'escola, les famílies i tota la comunitat.

Recorda el lema: "Tots som l'AFA! Encara que no ho vegis o no ho sentis, valorem la teva participació!”

en el seu viatge educatiu. Els educadors estem compromesos amb l'èxit dels nostres alumnes i treballem incansablement per crear un entorn que fomenti l'aprenentatge, la creativitat i el respecte mutu.

Per tant, famílies, mentre navegueu pel complicat procés de preinscripció escolar, recordeu mantenir la calma i la perspectiva. Totes les escoles de la Marina oferim projectes educatius molt interessants i igualment vàlids. Concentreu la vostra energia en explorar totes les oportunitats disponibles i trobar l'ambient educatiu que millor s'adapti a les necessitats i aspiracions dels vostres fills. Al final del dia, el més important és donar-los el suport i la orientació que necessiten per assolir el seu màxim potencial.

Escola Enric Granados

Poemes contra la

El dia 21 de març va ser el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial. El grup de 6è de la nostra escola va crear un poema per celebrar, conjuntament amb altres escoles del barri de La Marina, aquest important dia a la Sala Pepita Casanellas.

Per crear aquest poema, han seguit diferents passos. En una primera sessió, van estar parlant del que és un poema i quines característiques ha de tenir per ser-ho. També van fer rodolins per practicar la rima. En una sessió posterior, i mitjançant la tècnica cooperativa de l’1-2-4, van crear diferents estrofes amb temàtica de la no discriminació racial. Un cop

Som el Javier i la Lucía, pares de la Clara, que aquest any ha començat a l'escola bressol municipal El Cotxet, al grup de caminants. Al principi ens van sorgir molts neguits... Ens trobarà a faltar? Plorarà molt? Però amb acompanyament, paciència i rutines, la Clara va aconseguir adaptar-se molt bé. Aquí és on ella ha tingut les primeres relacions més estables amb altres adults i infants fora de l'àmbit familiar. Al llarg d'aquests mesos, ens hem adonat de la importància que ha estat per a ella establir vincles, no només amb la Judit i la Laura, les seves referents, sinó amb altres educadores, mestres, cuineres... que quan es troben per l'escola es saluden amb entusiasme.

El mateix passa amb els infants del seu grup. Pel matí quan anem camí a la bressol, anem anomenant els noms dels seus companys i companyes i ella els va saludant o fent petons a l'aire. És emocionant veure com cada vegada van interaccionant més entre ells, s'ensenyen joguines, es persegueixen, riuen, es fan abraçades... I també es fan alguna empenta perquè volen la mateixa nina, el que toca, ja que estan aprenent a relacionar-se.

Tots aquests vincles són essencials per a que la nostra filla construeixi la seva identitat i guanyi confiança, seguretat i

bressol t'acompanya La

El valor dels vincles emocionals i la confiança amb la nostra escola

la discriminació

creades aquestes estrofes, es van posar en comú entre tota la classe, i a partir d’aquí van crear el poema final.

Per representar el poema a la Sala Pepita Casanellas, han dissenyat uns cartells, han fet un vídeo amb imatges i també s’ha incorporat la cançó Imagine durant la representació. A més, alguns infants han après llenguatge de signes per representar el poema d’aquesta manera.

Han mostrat molt d’interès tant en la fase prèvia a la creació del poema com en la creació d’aquest i en tots els assajos. I el resultat ha estat aquest:

autonomia. Com a pares, el que més posem en valor de la seva estada al Cotxet és que estigui bé i sigui feliç, i això és possible gràcies a que se sent vinculada a l’espai, les educadores, els infants... és com una segona casa per a ella. Creiem que una de les grans tasques que fa la bressol com a primer agent socialitzador després de la família és assegurar i enfortir aquests lligams.

Per a que això succeeixi, també és essencial establir una relació de confiança família-escola. Nosaltres agraïm tenir moments en el dia a dia on poder comunicar-nos amb la mestra i compartir dubtes o informacions rellevants, d’aquesta manera construïm una mateixa visió i treballem plegades.

L’escola El Cotxet també hi és!

Un futur ple de llibertat

En cada cor, un tresor singular, com un llibre obert, ple d’històries a explorar. La diversitat, un màgic conte és, on tot compta, cada capítol és més.

El racisme, dolent, enfada la gent, cada color hem de respectar indiferentment. Tots som iguals, en la nostra humanitat, diferents som, en la nostra singularitat.

Negre o blanc, tots som iguals, univers ric, de tonalitats ideals. No cal fer mal, en aquest caminar, pels camins de l’amistat, sempre hem de sumar. Tots diferents, cadascú amb el seu ser, en la nostra essència hem de creure. Racisme, no! Tots som un mateix vent, Que és realment el més valent.

Ni blanc ni negre, atacar no és el pas, hem de mirar més enllà del nostre nas. Nascuts en continents diversos, és veritat, però en l’amor i el respecte trobarem l’equitat.

Som únics, però units per la humanitat, capacitat d’estimar, la nostra millor qualitat. No al racisme, una crida de solidaritat, els cors són l’essència, el veritable tronc de l’amistat.

Sigui quin sigui el color, l’idioma o la raça, volem viure en un món ple de pau i esperança. No ens jutgin per allò que no podem triar, volem un món on tothom pugui somiar.

Som nens, som innocents, amb moltes ganes d’aprendre, no ens ensenyin el racisme, només volem entendre. Volem construir un futur ple de llibertat, on la diversitat sigui la nostra gran amistat.

Lucia i el Javi, pares de la Clara de 18 mesos.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Activitats a l’abril a l’Espai Jove La Bàscula

Exposició de Jonah Kawri: Què és un mirall?

El projecte MAB de l’Espai Jove La Bàscula, promou l’art emergent, posant en valor la producció artística i cultural feta per joves menors de 30 anys i apropant-la a nous públics.

En l’àmbit expositiu oferim suport per projectar i difondre la producció artística, amb eines i recursos per facilitar l’exposició de manera gratuïta de propostes d’arts visuals, individuals o col·lectives i de temàtica lliure.

Enguany, és van seleccionar tres projectes que s’exposaran a l’Espai Jove La Bàscula durant aquest any 2024. Els projectes seleccionats gaudiran de suport econòmic i de producció. La primera exposició que s'exposarà és la sèrie d’obres presentades per Jonah Kawri que es titula Què és un mirall?, que es podrà veure del 17 d’abril, dia de la inauguració, fins el 3 de juny.

Consisteix en un registre de 3 anys de durada sobre tovalloletes desmaquillants de maquillatges amb els que ha anat explorant i transformant l’apariència del seu rostre. Es presenten obres espontànies fruit de sentiments confusos i imprecisos però explorats i confrontats a través del maquillatge. Tot aquest procés d’investigació s’ha fet amb materials com pigments de colors, rotuladors, pintures activades per aigua, etc. Materials creats amb el motiu específic de modificar i “retocar” el rostre humà; a l’abast de tothom, conformen part del ritual diari de “preparació” i de disseny de l’aparença física per mostrar-se en públic de moltes persones, però molt majoritàriament de les dones.

La pràctica/investigació artística de Ramírez Sturzenegger no es pot separar de la seva experiència de vida, del seu procés de destapar la seva identitat de gènere. Sembla resultar peculiar que el maquillatge, una pràctica tan feminitzada, pugui associar-se a la recerca i trobada de la masculinitat, “d’esdevenir un home”, més específicament: És el poder de la transformació, de la auto-modificació temporal, indolora, corregible, infinita de possibilitats i econòmica i físicament accessible de l’aparença del rostre.

Time Machine (EMAV)

Des de l’Espai Jove La Bàscula treballem conjuntament amb diferents instituts i escoles per crear projectes que creixin i sumin al territori. Aquesta vegada, treballem amb el professorat i alumnat de l’EMAV, Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV); Són un alumnat

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

apassionats pel món de l'espectacle, han treballat per crear un en directe amb DJ's, xou de llums i visuals, per recordar èpoques passades (70’a, 80’a, 90’a, 2000 i 2010).

L’esdeveniment serà el 26 d’abril a les 18h a la Sala gran de l’Espai Jove La Bàscula amb taquilla inversa, aforament limitat a 300 persones.

Barcelona Psyck Fest

El Barcelona Psych Fest és un festival que gira al voltant de la música i la cultura psicodèlica. A nivell de gèneres sol orbitar al voltant del rock psicodèlic, indie, britpop, post-punk, progressiu etc. Habitualment sol constar d'una jornada inaugural de caràcter més cultural (expos d'art, xerrades, passades de documentals, etc.) i dos dies de concerts amb bandes en directe i sessions de discjòqueis amb vinils.

Durant dos dies, Barcelona Psych Fest convertirà Barcelona la capital astral dels ritmes psych, folk, kraut, space rock. Dos dies de bandes nacionals i internacionals, DJ sets, espais lisèrgics, mercat ambulant d'art i roba i una jornada inaugural dijous.

Des de l’Espai Jove La Bàscula co-organitzem la jornada del dissabte 20 d’abril de 16h a 20h que s’ubicarà a la Sala gran de l’equipament. Consta de dues actuacions de grups en directes: Remei de ca la fresca i Dream Machine. També hi haurà market d'art, roba, discos i il·lustradors que podreu visitar a l’exterior de les instal·lacions.

Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC):

"Hi havia una inversió de prop de 600 milions d'euros i ara és una oportunitat perduda, amb les necessitats urgents que tenim”

cord per a les polítiques socials: el 8,7 %. Una xifra que es traduïa en 290 milions d'euros més que situaven el departament darrere de Salut i d'Educació i que acon seguien que al llarg de la legislatura la in versió global en polítiques socials hagués crescut un 35%.

La primera conseqüència directa d'aquesta manca de pressupostos és l'im possibilitat, o si més no, la gran dificultat per desenvolupar i consolidar polítiques socials de lluita contra la pobresa, l'exclu sió i les desigualtats.

En paraules de la presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, Francina Alsina, el fet que no hi hagi pressupostos és "una molt mala notícia, tant per les persones que estan en situació de vulnerabilitat com per les entitats soci als que les acompanyen".

Alsina afirma, a més a més, que "amb legislatures curtes i inestables" els hi re sulta molt complicat donar vida a inicia tives socials, ja que requereixen un temps de planificació i implantació que sempre acaba sent superior al recorregut dels governs. "Una vegada més, els que s'em porten la pitjor part són els vulnerables", conclou.

Una situació, la de vulnerable, que és bastant més comuna del que se sol pen sar. En aquest sentit, l'última Enquesta de condicions de vida de l'Institut d'Estadís

Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta:

“Cada vegada és un tornem a començar, per les estratègies i tàctiques de tots els partits, i als barris també ens afecta, ara mateix tenim els ajuts al tercer sector en l’aire”

tica de Catalunya apuntava només fa unes setmanes que gairebé la meitat de les llars catalanes tenen problemes per arribar a final de mes. Del total d'enquestats, un 36,1 % tampoc es pot fer càrrec de les des peses imprevistes que els hi puguin sorgir, amb motiu de reparacions a la llar, malal ties o manutencions diverses.

I si aturem la mirada als serveis, a la sa nitat per exemple es preveien 190 milions més per reforçar l'atenció primària i par tides per invertir en centres com el Joan XXIII de Tarragona i l'Hospital del Mar. El 'no' també tomba l'augment del 7 % de pressupost en salut mental. Igualment es queden al calaix les millores per reduir les llistes d'espera i les millores laborals pac tades amb Salut.

"No eren gens els pressupostos que no saltres volíem, que revertissin al sistema públic tot allò que s'ha privatitzat, però s'ha de reconèixer que hi havia algunes millores i ara la seva caiguda suposa un endarreriment en estructures que s’havi en de millorar, sobretot. La construcció de l'Hospital Ernest Lluch a Cerdanyola del Vallès o el del nou CAP d'Abrera, per exemple, són projectes que queden aturats fins que no hi hagi nous pressupostos". I també "els plans de xoc per incrementar les intervencions quirúrgiques, per alleu gerir temps d'espera i també el reforç de personal, tot això desapareix", indica l’En-

ric Feliu Blanch, responsable de comunicació de la plataforma unitària Marea Blanca de Catalunya.

Pel que fa a l'educació, "Hi havia una in versió de prop de 600 milions d'euros i ara és una oportunitat perduda. A més, Euro pa ha dit que seran els últims pressupos tos expansius, perquè tornarà la política d'austeritat. Per exemple havien anunciat una partida de 50 milions d'euros nous per treballar en els resultats de l'informe PISA amb el grup d'experts que es va con formar. També hi havia partides destina des a la lluita contra la segregació escolar, ara res d'això es podrà fer i nosaltres insis tíem en el desplegament de l'escola inclu siva", diu la Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC).

"Portem una deriva de fa molts anys en què fem un pas endavant i dos enrere, són molts els anys d'endarreriment respecte als terminis que les mateixes institucions s'havien marcat per implementar plans en diverses matèries, i així és difícil acon seguir objectius com a país en qualsevol àmbit. L'educació necessita tranquil·litat i espai per consolidar dinàmiques", acaba Tascón.

I pel que respecta a l’afectació als barris de la ciutat, "sembla que no té res a veure, però ara mateix la majoria dels consells de

Manel Coronado, de la Unió d'Entitats de la Marina:

barri s'han hagut d'anul·lar pel tema de la llei electoral. I al Tercer Sector les millores en les subvencions s'han quedat en l'aire" afegeix la Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Què se us trasllada al carrer? “Cansa ment, cada vegada és un tornem a co mençar, per les estratègies i tàctiques de tots els partits. Hi ha molts objectius con sensuats, però cal posar s'hi”. Tot i així té una mirada esperançada “Els canvis sig nifiquen evolucionar i entomar les coses amb la força de les entitats i de les perso nes que les formen, i hem de persistir hi", adverteix Erill.

"Ha estat una notícia trista perquè eren els pressupostos més socials de la Gene ralitat. Hi havia millores gairebé a tots els camps. Tot això afecta també l'Ajunta ment perquè aquest no obtindrà part de la inversió per a la ciutat que ja hi havia pactada. I és evident que als barris de la ciutat els afectarà encara més si els pressu postos municipals no s'arriben a aprovar. Sobretot els serveis bàsics com l'educació i la salut, però també projectes de barris. A la Marina hi ha un CAP nou, entre les millores que esperem", assevera el Manel Coronado, de la Unió d'Entitats de la Marina, la Federació que agrupa a una cinquantena d'associacions. ■

Enric Feliu Blanch, de la plataforma Marea Blanca de Catalunya:

"Els plans de xoc per incrementar les intervencions quirúrgiques, per alleugerir temps d'espera, i també el reforç de personal, tot això desapareix"

"Ha estat una notícia trista perquè eren els pressupostos més socials de la Generalitat i preocupa que als barris de la ciutat els afectarà encara més si els pressupostos municipals no s'arriben a aprovar”

BWAW 2024 finalitza la seva 4a edició amb la participació de 2.617 professionals

La Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) va posar el passat 7 de març el brogit final a la quarta edició aconseguint un increment d'assistència, tant online com de forma presencial. L'esdeveniment de referència per avançar cap a la igualtat de gènere en l'àmbit empresarial s'ha tornat a convertir en un gran debat paritari per reflexionar sobre la posició de la dona en la societat i en l'entorn laboral.

Impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) amb la col·laboració de la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç d'Espanya.

Mirada de gènere i talent jove

La jornada va començar amb la vertical BEducation i la sessió "La mirada de gènere en la creació de talent jove" moderada per Juan Castilla, director general i fundador de Talent Factory, i els speakers d'alt nivell: Esther Elías, CEO de FunTech Rocket; Eugenia Llopart de Mercader, CEO i fundadora de Lapso Studios; Claudia Pierre Trias de Bes, CEO de Meeting Lawyers i Álvaro Pintado, fundador i administrador de hello.app.

Empreses que avancen cap a la igualtat

El matí va continuar amb la vertical BAction i el debat "Accions empresarials per avançar cap a la igualtat" moderada per Pere Navarro i que va comptar amb les experiències professionals de: Marta Batalla, membre del consell d'administració de bonÀrea; Eulàlia Flo, consellera delegada Equinix Spain; Jordi Sardina, general manager IVECO

ZFAS i Pablo Vilanova, director general de Mercabarna.

Internacionalització del talent femení

El migdia va prosseguir amb la penúltima vertical BInternational i la sessió de debat "La internacionalització del ta-

lent femení" moderada per Blanca Sorigué, amb les ponències de: Giovanna Carnevali, Urban Planning Advisor; Mireia del Pozo, presidenta de CEDE; Belén Marrón, directiva i consellera a Belén Marrón i Isabel Martínez-Cosentino, consell d'administració, comitè d'innovació i city manager a Cosentino.

Màxim interès per part d'empreses de diversos sectors

En aquesta edició, les diverses temàtiques han abordat solucions que permeten progressar en termes de paritat, igualtat d'oportunitats i promoció de la dona en àmbits com l'educatiu, el sanitari, l'audiovisual, el jurídic, de lideratge, el sector públic o el de la indústria 4.0.

En aquest sentit, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha remarcat que "BWAW és un esdeveniment híbrid, dirigit al món, que parla d'igualtat de gènere en un àmbit empresarial. Estic molt orgullosa perquè portem ja quatre anys, comptant aquesta edició, i estem veient una evolució molt positiva, encara que està clar que, com a societat, encara queda molt camí a fer per aconseguir la igualtat de gènere real". ■

El primer OPS del Port de Barcelona per a vaixells portacontenidors arriba a la terminal BEST

El Port de Barcelona ja ha rebut la primera subestació OPS de la futura xarxa de connexions per a vaixells que s’està desplegant amb el projecte Nexigen. Es tracta de la peça principal del que serà el primer sistema Onshore Power Supply (OPS) per subministrar electricitat als vaixells portacontenidors que arriben al port, de forma que aquests puguin aturar els seus motors mentre estan amarrats i reduir així les emissions que generen.

La subestació OPS està formada per sis mòduls acoblats a Dinamarca per l’empresa PowerCon, adjudicatària del contracte per instal·lar el sistema en format “clau en mà”, i permetrà connectar de forma simultània fins a dos vaixells portacontenidors. La seva arribada suposa una fita per al projecte d’electrificació del moll de la terminal Hutchison Ports BEST, on fins ara s’havien executat tant els treballs d’obra civil i de xarxa eléctrica com el desplegament dels cables fins al moll, coincidint amb les obres d’ampliació de la terminal.

Durant els propers quatre mesos es completarà la connexió de l’OPS amb l’arribada de l’equip que s’instal·larà a peu de moll per connectar els vaixells i

D’esquerra a dreta, la Head of Shorepower Department del Port de Barcelona, Ana Arévalo; el director d’ope-racions de BEST, Vicenç Roig; el CEO de BEST, Guillermo Belcastro; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i el soci de PowerCon, Peter Castberg, davant de l’OPS a la seva ubicació definitva a Hutchison Ports BEST.

es realitzaran totes les comprovacions i proves necessàries. L’objectiu és, seguint el calendari previst, començar a subministrar als vaixells energia neta amb certificació d'origen 100% renovable el proper mes de juliol. En paral·lel a aquests treballs, el Port de Barcelona manté reunions amb diverses navilieres per planificar l’arribada i conne-

xió dels vaixells que ja estan equipats amb connexions per a OPS.

Els OPS de la terminal BEST i el que s’està construint a la Terminal Ferry funcionaran, de fet, com a prova pilot i permetran recopilar dades i informació sobre el seu funcionament de cara a optimitzar el desplegament de la resta d’OPS, així com la xarxa de mitja tensió que els subministrarà l’electricitat d’origen renovable.

“L’arribada dels OPS de la terminal BEST és una fita molt important en el desplegament del projecte Nexigen. És el fruit d’anys de treball per fer realitat el primer sistema d’aquest tipus al sud d’Europa i la primera peça d’una xarxa que permetrà reduir significativament les emissions que genera l’activitat portuària”, ha apuntat el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó.

El projecte Nexigen és una de les grans apostes del Port de Barcelona per reduir en un 50% les emissions de CO2 de l'operativa portuària fins al 2030 i convertir-se en un port neutre en carboni abans del 2050. Concretament, l’electrificació dels principals molls del Port de Barcelona permetrà eliminar 66.000 tones de CO2 i 1.234 tones de NOx de les emissions que genera l’activitat portuària. ■

L’emprenedoria des de les dones comerciants del barri

Beatriz Delgado Unnyx Beauty Nails Shop

Carrer de la Mineria, 17, local 4. 660436034 unnyxbeauty@gmail.com

Vaig començar el meu negoci el maig del 2023 amb molta il·lusió, esforç i dedica ció, on a poc a poc hem anat creixent amb les recomanacions de la nostra meravellosa clientela.

Estàs estratègicament molt ben situat i és una zona molt comercial

On la inspiració es converteix en art, d'aquest lema neix UNNYX BEAUTY. Som una empresa familiar on cadascuna de nosaltres s'ha capacitat per a oferir el millor de si mateixa en cada servei. Viu l'experièn cia...!! T'hi esperem

Ens encanta l'atenció de la Placeta de les bessones i la seva gastronomia d'un altre nivell.

Neia Gomes Ribeiro

Café con Qué

Ctra. del Prat, 40, Local 2, 651 85 70 26 elpratdegustacion@gmail.com

Tenia moltes ganes d'emprendre, però no sabia exactament a què apostar. Va ser la meva germana qui em va presentar la idea d'una cafeteria al barri. Com ja teníem experiència en restauració, vam embarcar nos en l'aventura.

Crec que la proximitat és molt important. Estem prop de casa nostra i, des del meu punt de vista, aquest barri té un ambient molt casolà. Ja hi vaig viure el 2015, i ara que he tornat de França, he trobat persones que em recorden com si mai hagués marxat, és un lloc molt acollidor.

És una cafeteria acollidora que respon a la pregunta que tots ens fem, conscientment o no, quan esmorzem o volem un lloc per prendre un cafè i mantenir una con versa amigable. Servim cafès senzills i elaborats, però tots molt saborosos. També oferim esmorzars persona litzats, berenars, així com pastissos i galetes elaborades per nosaltres, seguint receptes de les nostres àvies.

Granja Elena, amb els seus plats exquisits i una se lecció de vins encantadors, és una excel·lent opció. Una altra botiga que m'agrada molt és “Las Palmeras” , amb els seus plats de fregit calents.

Mireia Català - Llar d’Infants Els Gegants

Jardins de la Mediterrània 932964818 gegants.mireia@gmail.com

Vam iniciar l'activitat la primavera de l'any 1996, obrint una escola molt més petita que l'actual. A mesura que van avançar els anys vam anar ampliant l'espai fins ara, que acollim a 74 famílies.

Al principi, com qualsevol negoci, va ser dur, amb moltes normatives, moltes incerteses i preocupacions, però és cert que les famílies anaven venint i a poc a poc ens vam anar donant a conèixer i el boca a boca va donar els seus fruits.

Feia poc que havia anat a viure al barri amb el meu marit i en néixer el meu primer fill, vaig plantejar me a quina escola infantil el podria portar. Jo ja venia del món de l'educació i això em va portar a crear una escola tal com jo la voldria per aquest fill. La reflexió va ser que havia d'estar a prop d'on volíem viure. Ja fa quasi 30 anys que formem part d'aquest barri acollidor, divers i molt agraït amb la nostra feina.

Els Gegants és una escola especialment propera, on cada família i cada nen/a que arriba és únic. Si hagués de destacar alguna cosa en especial seria la gran implicació de tot l'equip perquè cada nen i nena sigui feliç i creixi en harmonia. Per nosaltres és importantíssim acompanyar a les famílies que arriben al centre en aquest procés de criança que moltes vegades ens espanta tant.

Estem molt orgulloses quan ens paren pel carrer i encara ens recorden i ens expressen que els seus fills han iniciat la següent etapa amb confiança. Som privi legiades en poder tenir aquesta feina i crec que totes ho valorem molt.

Jo recomanaria el nou centre mèdic del barri, Six, al carrer Foneria, un centre que està oferint als veïns un munt d'activitats relacionades amb la salut, l'atenció i el benestar de les persones de totes les edats. Amb una directora jove, la Sandra, que va créixer a Els Gegants i ara és una emprenedora molt valenta.

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB

Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS

Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos

Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141

Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220

Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252

Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C.

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

SARANG BEAUTY CENTER Foneria, 38. 676084465

QUADRES I MARCS

ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228

Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ

Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN

Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

PAPERERIES

LA LOLA 1967

Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ

Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

CERVECERÍA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 603510229

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA

Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR

c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT)

c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC

Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA

c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIA-

PSICOLOGIA-OSTEOPATIA

(THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

ZONAFISIO CHALMETA

c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252

633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES

(antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local

(part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279

Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS

Mare de Déu de Port, 305-319

(Jardins de la Mediterrània)

Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA

YOIGO MASLIFE Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

El nostre nord és el sud

“Cal motivar la curiositat dels estudiants”

Quina és la seva història, qui és vostè?

Soc una gitana nascuda al Bon Pastor, durant el canvi de l'euro, i de pares humils; van arribar cap a la dècada dels setanta. La família de la mare és d'Andalusia i la del pare és de Múrcia. Tot dos són pas tors evangèlics, s'hi van formar durant sis anys i s'hi dediquen parcialment, perquè el pare porta una assessoria legal. Diu que va tenir una visió en què ens va veure néi xer, primer a mi i després al meu germà.

Com descobreix la vocació de científica?

Per la malaltia del pare, amb només quatre anys va haver d'enfrontar se a un càncer. Els avis, desplaçats a Mallorca, ja desespe rats es traslladen a Barcelona, perquè vo lien donar li l'oportunitat de viure. Sempre m'he preguntat per què a unes persones li passa això i com és que estant tan avançats en el desenvolupament tecnològic, encara hi ha malalties que són tan difícils i no te nen cura o un tractament pal·liatiu.

Com li marca al seu pare aquesta malaltia, sent tan petit?

Era un limfosarcoma intestinal. Encara no hi havia quimioteràpia i va haver de fer 16 sessions de radioteràpia, i 66 sessions amb bombes de cobalt; es feien amb una màqui na que matava les cèl·lules tumorals, però també cèl·lules sanes, fa uns cinquanta tres anys. Era una medecina nociva que aplica da a un nen petit comportava molts efectes secundaris que han afectat greument les capacitats del meu pare. No va tenir mai ni l'estatura ni el pes que hauria de tenir, i el funcionament de tot el seu organisme ho ha acabat patint. El cos va intentar donar li forma als seus òrgans, però el dia d'avui té moltes limitacions, de fet, té reconeguda la seva minusvàlua, fruit d'aquest tractament. Va salvar la vida, però les conseqüències han estat brutals per a ell. Hi ha un altre fet que marca el seu estima per la ciència. Sí, quan els pares es van casar no podien tenir fills. Després d'intentar ho durant disset anys fins que es van decidir per la fecundació in vitro, d'aquí neixo jo. Lla

vors tot era experimental. D'aquestes experiències familiars va néixer la meva curiositat científica.

Què és la biomedicina, a què us dediqueu?

Som professionals dedicats a investigar la cura de malalties genètiques i no genè tiques. Ens formem en camps diversos: estadística, matemàtiques, biologia, mi crobiologia, genètica, fisiologia... I podem exercir en diverses indústries, l'alimenta ció, investigació...

Quines perspectives s'obren ara que just ha terminat el grau?

Vaig acabar el juliol de l'any passat i a tots els companys ens està costant aconseguir que ens donin una oportunitat. No tenim experiència i això ens penalitza molt, així que la majoria hem optat per fer un màster. No ens agafen ni tan sols fent pràctiques. Hi ha alguna empresa com AstraZeneca que té un programa pels graduats joves, però el té a França, Suècia i algú a Madrid, no aquí. El tema de l'anglès ara també l'exi geixen arreu, i per molts de nosaltres no és manca d’interès o capacitat de fer ho, sinó de diners. No s'arriba a pagar ho tot... Com són les oportunitats per les joves investigadores a Barcelona?

Tots som conscients de les dificultats al mer cat laboral, però jo pensava que en ser una carrera tan especialitzada potser tindríem una mica més de facilitats a l'hora d'aconse guir una feina relacionada amb la investiga ció i el desenvolupament de fàrmacs. Estem formats específicament per això.

I no és així?

Potser la gent amb més experiència té oportunitats, però els que acabem de gra duar nos gens ni mica.

Confiï, tant de bo hi hagi sort. Canviem de tema, què li preocupa més com a ciutadana?

Penso que a Espanya en determinats àmbits som molt radicals. Sento que s'han perdut els grisos i els matisos, sobretot en la polí tica, en el tema del feminisme per exemple.

Què en pensa?

Que ens hem passat una mica, sobretot per les dones que han viscut amb acritud i ràbia la desigualtat d'on veníem. Ara, sovint, s'en tén que volem estar per sobre dels homes.

Ana Antònia Amador Fajardo

Barcelona, 2001

Formació? Ciències biomèdiques per la Universitat de Barcelona Ofici? De moment faig repàs als nanos del Casal de la Vinya i als matins soc dinamitzadora a l'Institut Montjuïc. Estat civil? Casada. Religió? Cristiana evangèlica

L'Ana és una noia conscient de les dificultats de la vida, però alhora optimista i engrescada en persistir batallant per allò que la mou des de petita: l'amor per la ciència, que diu ella. Acaba de terminar el grau de Biomedicina, una carrera relativament nova i que respon la inquietud de les acadèmies per afrontar les noves demandes i necessitats del mercat laboral. Conversem sobre les seves experiències i les perspectives que té al davant. Ella sintetitza i exemplifica l'anhel de la classe política i institucional barcelonina: convertir la ciutat en un node tecnològic per millorar la precària situació de la majoria dels sous, que no donen ni per pagar un lloguer ronyós. Hi coincidim tothom, però de moment els qui aprofiten aquest mercat a la ciutat continuen arribant des de fora perquè, es diu, a casa nostra encara no n'hi ha suficients joves amb aquests perfils. Veurem si de mica en mica la generació de l'Ana es fa forat i reverteix aquesta tendència.

Creu que ja hem assolit la igualtat? No, penso que encara manca per arribar hi. En l'àrea de la investigació per exemple, cal millorar horaris, salaris, s'està fent alguna mesura, però falta, em referia sobretot a l’ho ra de fer els discursos.

La preocupen les guerres i el genocidi a Gaza?

Com a cristiana i com a ciutadana és total ment inacceptable i antidemocràtic. És molt preocupant, i vergonyós, gairebé surrealista que estigui passant tot això.

Quina impressió té de la Marina? Hi viu fa uns mesos.

M'ha sorprès molt gratament el bon ambient i la vida de barri que s'hi fa, al meu barri tot això s'ha perdut arran d'alguns conflictes que va haver hi. Aquí el tarannà veïnal es manté ben viu i fa goig.

Els joves últimament treuen importància al fet de formar-se, i posen en dubte que els ajudi en l'ascensor social. Doni'ls un missatge.

Primer, s'ha de reconèixer que tantes crisis han fet que a molts amics, companys i fami liars, tot i tenir formació universitària, els ve gem treballar a un McDonald, al supermercat o de cambrers. És innegable que això ens ha influït negativament.

Jo mateixa m'ho vaig plantejar, al cap i la fi són uns diners i un temps gens menysprea bles els que s'hi inverteixen. Penses: podria fer una mica d'estalvis per un pis o un negoci, és raonable mirar ho així. I tampoc no ajuda que l'educació es continuï concebent com una obligació, de fet el nom mateix "d'obliga tòria" no empeny.

Sí, però...

També s'ha de pensar que es tracta de supe rar nos a nosaltres mateixos, i del fet que amb formació sempre podem tenir més oportuni tats que sense. A més a més s'ha de dir que TikTok està fent molt mal en aquest sentit, es ven una vida fàcil que és irreal.

L'educació és un dret, reivindica vostè. Sí, perquè ara et demanen l'ESO per a qualse vol feina. Cal incentivar la curiositat i l'interès dels estudiants, motivar los perquè els entri el cuquet per alguna cosa que els agradi. Tots diem que anem malament com a país, i és cert, però cal fer la nostra part, cal estudiar. Si ens esforcem tard o d'hora trobarem feina en allò que ens agrada.

Celebro la seva actitud. Finalment, ser gitana ha estat cap handicap?

No, a l'ESO alguna pua hi va haver amb el “gitaneta”, i per part d'algun mestre no dels estu diants, però gens important. I al batxillerat i a la universitat gens ni mica de tot això. També és cert que quan dic que soc gitana, tothom contesta: no ho sembles! I llavors tinc el dubte de si el fet de no semblar ne m'ha salvat d'ex pressions o actituds racistes... o si, per contra, senzillament es tracta que hem avançat i mal grat saber ho, tothom ha nor malitzat la diversitat. Jo em quedo amb la segona, és clar! ■

Yohany Limpias Ayala