La Marina – Edició abril 2023

Fora armaris

El col·lectiu trans es reivindica

Dani, Neo, Chris i Andi, tots, totes i totis, com reivindiquen, ens comparteixen la seva experiència.

ACTUALITAT

Jaume Collboni

Cicle entrevistesd’

28M de cara al

La meva preocupació és que les oportunitats de feina que dona la Zona Franca arribin als veïns, sobretot als més joves

L'alcaldessa Ada Colau participa de la jornada de portes obertes del nou Centre d'Atenció Integral Pàg. 3

Sobre el Pla del Litoral: Hem de connectar els barris de la Marina pel Morrot i pel Litoral, però això trigarà més temps

Pàgs. 6-7

Alejandro Flores

Tel. 93 296 80 00

redaccio@lamarina.cat

www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr, Pau Llopis i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP

Doctor Carles Ribas, l'ABP SantsMontjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Sobre la sequera de l’aigua Fa anys que se’n parla de l’emergència hídrica a la qual ens haurem d’afrontar arran de les conseqüències del canvi climàtic i l’escassetat, cada vegada major, d’un recurs essencial per a la vida humana com és l’aigua. Aquests dies la sequera ha guanyat força en les notícies per l’estat dels pantans. Tenen una capacitat molt per sota del que haurien de tenir. I el que és pitjor, sense gaire alleugeriment del pronòstic del clima: no s’esperen pluges. Així, les reserves no fan més que minvar. I descobrim que des de l’última sequera greu del 2008 no s’han fet les inversions que calien per garantir el servei. Entretant, els partits polítics debaten la situació, però sense que s’albiri gaire idea clara del què fer i com afrontar-ho, més enllà d’esperar la benevolència del temps i demanar més civisme, tot i el bon comportament ciutadà en aquesta matèria.

Hi ha hagut una cimera de partits per analitzar-ho, però no s’hi ha pogut arribar a un acord respecte a les multes que s’han d’aplicar als ajuntaments pels plans que s’havien d’haver previst. D’entrada, cal assenyalar que, sovint, els ajuntaments han hagut de fer front a competències que no són seves, buscant-se recursos pel seu propi compte, a fi d’atendre diverses necessitats i reclams ciutadans que les administracions més grans no han atès o no el suficient.

A més, fa poc també coneixíem les nombroses fuites i el malbaratament d’aigua que provoca el mal estat de les canonades d’aigua; això fa palès la manca d’inversió de l’ACA des de fa anys, reconeguda pel mateix director de l’entitat. Així la situació, i a poc més d’un mes per a unes eleccions municipals, potser el més prudent és sumar aliances amb els ajuntaments per apuntar a resoldre i superar l’actual sequera, que amenaça d’agreujar-se. Com que és una crisi que afegeix estrès a l’incert panorama general, convé que les administracions es

prenguin seriosament el tema i se centrin en les respostes que ens ajudin a afrontar la situació.

L'espai Sumar i el repte de l’esquerra La posada de llarg de Sumar, la plataforma que encapçala la vicepresidenta Yolanda Díaz, amb el suport de la majoria de partits a l’esquerra del PSOE, tret de Podemos, neix amb la voluntat de connectar amb el gruix de la societat civil de l’ala progressista, desencantada i poc seduïda per la política. Moviments socials, sindicats, i gent treballadora, a més de la pluralitat de les diverses identitats que conformen Espanya, han tingut representació a l’acte en què la líder ha anunciat el seu pas endavant per erigir-se com la primera presidenta del país. Caldrà insistir en un acord amb Podemos per garantir uns bons resultats. No obstant això, el to, les formes i el discurs són una esperança per aconseguir la reedició d’un govern de coalició que ha intentat pal·liar l’impacte de tantes crisis juntes, però al qual el deteriorament de les condicions de vida li ha guanyat en velocitat i amenaça de desmobilitzar al votant d’esquerres, el repte és sumar i evitar l’ascens del bloc de la dreta.

La reducció de pàgines i tirada del diari Com veieu, aquest mes, el diari que teniu a les vostres mans surt amb menys pàgines i menys tirada. Portem més de 35 anys com associació, fent tangible un projecte de mitjans de proximitat amb la convicció que com a veïnat necessitem una eina informativa que respongui als interessos i la identitat que proposem les persones que vivim i ens estimen la Marina. Malgrat tots els esforços, però les dificultats s’imposen. Perdem així col·laboracions històriques com la dels centres sanitaris, els centres culturals, entre moltes altres. Mantenim ferma la convicció de continuar lluitant per uns mitjans de proximitat que fan a la informació, cohesió i identitat d’uns barris com la Marina, sumeu-vos-hi! ■

Amb el suport de:

El nou CAI acollirà prop d’una desena de serveis municipals al barri

"Volem que siguin els serveis socials del segle XXI, molt més arrelats, amb més proximitat, que treballin en xarxa i que valoren a la ciutadania organitzada i als veïns i veïnes". Amb aquestes paraules l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau liderava la jornada de portes obertes per donar a conèixer el flamant edifici, blanc, de la cantonada entre el carrer Mare de Déu de Port i el carrer del Foc. És el Centre d'Atenció Integral (CAI), pioner a Barcelona i que forma part de les inversions del Pla de Barris de la Marina.

Secundaven la primera autoritat de la ciutat, els regidors Marc Serra i Laura Pérez, a més d'un centenar de persones, entre les quals persones d'entitats de la Marina convidades a la visita. Neus Cerdà, directora de la Fundació Mans a les Mans, deia: "No ens podem permetre que el jovent i la canalla creixin sense les oportunitats a les quals tots hauríem de poder accedir pel dret que tenim com a persones", defensava. "És important obrir nous equipaments, i més amb

aquest concepte de millorar l'atenció", celebrava també el regidor Jordi Castellana, d'Esquerra Republicana. Entre els aspectes més ben valorats entre els assistents destacava el fet que hi coincideixen diversos serveis, que hi hagi espais a disposició perquè també els pugui utilitzar la ciutadania i el canvi d'enfocament en l'atenció a les persones.

Amb una superfície total de 1.593,57 m², el nou equipament d’atenció integral està ubicat als jardins de Cal Sèbio i consta de 4 plantes. La construcció de

La Marina connectarà amb Drassanes en 10 minuts

Durant una roda de premsa celebrada el passat 28 de març a la Marina del Prat Vermell, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz; i el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, han presentat el projecte de dinamització i desenvolupament urbà del nou barri i com es connectarà amb la resta de la Marina. Entre d’altres, s’està projectant una nova línia d’autobús per connectar-nos amb Drassanes a través del Litoral en només 10 minuts.

Així, la línia de bus és una de les mesures que es desenvoluparan al Morrot (el vessant marítim de Montjuïc), un espai que es reordenarà i que aprofitarà la Ronda Litoral i part del Port de Barcelona per adaptar-la

Isabel Valiente, entre les guardonades dels XXXI Premis Sants-Montjuïc

l’equipament i la reurbanització dels entorns, en concret dels Jardins de Cal Sèbio, ha suposat una inversió de 4.841.597,53 euros. ■ Y.L.A.

Els serveis residents del CAI

ü Centre de Serveis Socials La Marina (CSS La Marina)

ü Servei d'Atenció Domiciliària (SAD-Proximitat)

ü Punt d'Informació i Atenció a les Dones (PIAD)

ü Punt d'Assessorament Energètic (PAE)

ü Treball als Barris

ü Vila-Veïna

ü Oficina Virtual d'Atenció Ciutadana (OVAC)

Marina podria arribar a Drassanes, on es troba la línia verda del metro (L3), i en només dues parades, situar-nos a plaça Catalunya, el centre de Barcelona. Es tracta d’una de les mesures més ambicioses que planteja el consistori a curt termini pel que respecta al Pla Litoral, una línia que coincidiria amb la futura remodelació del passeig de la Zona Franca i que podria estar operativa a finals del 2025 o principis del 2026 gràcies a la inversió de 8,8 milions d’euros.

Aquests premis reconeixen a persones i entitats del districte, així com projectes que tinguin una certa implicació amb els aspectes socials i les comunitats dels barris que en formen part.

Entre els guardonats es troba la dinamitzadora cultural del nostre barri, Isabel Valiente, una activista amb una enorme implicació amb la Marina i les diferents activitats culturals i associacions que formen part de la xarxa veïnal del barri. En són exemple agrupacions com ara l’Associació Cultural de Port, el Grup Folk Montjuïc, la Unió d’Entitats de la Marina i actes com la Nit de l’Havanera a les Fonts Màgiques de Montjuïc, la Festa Major, els Carnavals o la Cavalcada de Reis. ■ Pau Llopis

Un passeig en honor a Francesc Candel a la Marina del Prat Vermell

La ciutat de Barcelona dedicarà un passeig al reconegut escriptor Francesc Candel, després que La Ponència del Nomenclàtor ho aprovés. En concret, aquest nou passatge tindrà una extensió de prop d’1’5 km, i anirà des del carrer de la Metal·lúrgia fins al Passeig de la Zona Franca, entre el carrer del Plom i el del Foc, a la Marina del Prat Vermell. ■ P.L.

a noves formes de connectar el barri amb la resta de Barcelona, com és el cas d’un carril bici, un carril bus i un espai de passeig per vianants.

En fer-se realitat aquesta línia, el regidor Marc Serra assegura que en només 10 minuts, un veí o veïna de la

Aquesta nova línia de bus entra dins de les actuacions que preveu el Pla Litoral, una projecció a mig-llarg termini que té com a objectiu aprofitar l’espai del Morrot per millorar les connexions de la Marina amb el centre de la ciutat. A més, té la intenció que el litoral barceloní serveixi com a nexe d’unió amb la resta de Barcelona, permetent un millor flux de mobilitat sostenible. ■ A.F.

Jesús Martínez rep el Premi Internacional Rei d’Espanya de Periodisme

Jesús Martínez, periodista i col·laborador d’aquesta casa, ha rebut el prestigiós Premi Internacional Rei d’Espanya de Periodisme, pertanyent a la categoria de cooperació internacional i acció humanitària, pel seu reportatge “J’accuse! El saqueo de la casa de Rosario”, realitzat conjuntament amb el fotògraf Marc Javierre-Kohan, i publicat a Frontera Digital. ■ P.L.

Joan Pejoan

▶ L'alcaldessa, Ada Colau, junt amb les entitats, conselleres i regidors davant del CAI. A.F.

Alejandro Flores

“No pots quedar-te com una lesbiana masculinitzada?”. És la frase que li va dir al Dani un familiar. “Per què?”, es pregunta, repetidament, el jove durant l’entrevista. Amb 21 anys, ja fa tres que va donar “el pas”, malgrat que amb 13 ja tenia clar que no encaixava en el cos de dona que va néixer.

Recorda, també, com es relacionava amb els companys de classe. “Havia de prometre un cromo als nois de la meva classe perquè em deixessin jugar a futbol”. Si no hi havia cromo, no hi havia pilota. “Per què jo ho havia de fer i a la resta de nois no?”

Aquesta realitat és una de tantes que pateixen les persones transsexuals i no binàries, d’aquí que el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, el 31 de març, pretengui crear-ne consciència i sensibilitzar-nos entorn a la diversitat.

L’imaginari col·lectiu entén les persones trans a partir d’icones populars. N’és un exemple la Veneno. A Barcelona, la glorieta del Parc de la Ciutadella va ser rebatejada en record de Sonia Rescalvo, transsexual brutalment assassinada per un grup de skinheads neonazis en 1991.

Transsexual és la persona que no se sent identificada amb el gènere que se li ha assignat en néixer: home o dona. Dani va néixer com a dona però ell se sent home. També pot ser transsexual una persona no binària. És a dir, qui no s’identifica ni amb el femení ni amb el masculí.

Encaixar en una societat que prefereix els “armaris”

La història de la Chris demostra la realitat tan diversa que tenen les persones del col·lectiu. “Vaig créixer com a noi i als 13 anys vaig sortir de l’armari com a gai. No va ser fins als 18 que em vaig adonar que m’identificava com a dona”. La manca d’accés a aquesta informació i l’assetjament que patia li van dificultar viure amb plenitud.

Al Dani, d’adolescent, li va començar a créixer el pit i li era molt complicat crear-se una barrera protectora, malgrat que ja tenia aspecte de noi i en rebia molts insults. Moltes transsexuals han de construir-se una mena de personatge per encaixar dins els patrons que socialment acceptem i que per a ells, elles i ellis, són hostils, fins al punt de patir violència constantment.

L’Andy, metge, comunicador, fotògraf i activista transsexual no binari, de 34 anys, explica que la visibilitat del col·lectiu és major

Crit a la llibertat

REPORTATGE

La taxa d’atur entre el col·lectiu és d’un 80%. Segons UGT, tarden de mitjana més de tres anys a trobar feina

Rper a les persones que tenen una expressió de gènere. “Si t’identifiques com a home, has de tenir una aparença masculina; si t’identifiques com a dona, has de vestir i adoptar un comportament femení, vindria a ser el que la societat vol”, diu.

Es continua esperant que estèticament segueixin encaixant. “És com dir: em sembla molt bé que siguis una dona trans, però que la gent no se n’adoni que ho ets”, especifica la Chris. L’eli Neo (eli és el pronom neutre utilitzat en català per a les persones no binàries) té 23 anys i va haver de passar per una etapa “performativa” i artificial. S’expressava d’una manera molt femenina com una forma d’encaixar amb la “norma”. I com treballa a una empresa “molt corporativa”, a la feina aparca la seva identitat.

L’àmbit laboral sol esdevenir un entorn hostil. I és que la taxa d’atur entre el collectiu és d’un 80%. Segons UGT, tarden de mitjana més de tres anys a trobar feina. És per aquesta raó que existeixen plans d’inclusió laboral com al que participa la Chris,

“malgrat que quan acaba el contracte, és molt difícil que t’agafin indefinidament”.

S’avança amb la llei trans, però “queda molt per fer”

Els últims mesos, haurem sentit sovint aquests dos termes per l’aprovació de la Llei Trans o de la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, tal com figura al Boletín Oficial del Estado

Tots, totes i totis, que a la redacció ja hem après, debat lingüístic a banda, coincideixen en què “no ens hem de conformar amb aquesta llei, perquè les persones trans i no binàries patim una violència i un ocultament quotidià”, Així, demanen un canvi de pensament amb un crit a la llibertat: “Quan hi ha alguna cosa que no coneixes, s’ha de tenir predisposició a aprendre’n; no és un problema de capacitat, és una manca de predisposició”, diu eli Neo. “Les persones trans existim, seguirem lluitant i, mentrestant, seguirem resistint que és el que sempre hem fet i el que millor sabem fer”, conclou l’Andy. ■

▶ El grup d'Andi, Dani, Chris, i Neo preparen un programa radiofònic per la Marina FM (102.5) amb temàtica LGTBIQ+. Alejandro Flores

El col·lectiu trans reclama avançar en una inclusió real de la diversitat

6 cicle d'entrevistes 28M

|| Yohany L. Ayala

«Per què és candidat a l’alcaldia? Perquè la ciutat i els seus barris m’apassionen. Veure com la reforma d’un mercat, d’un carrer, o d’obrir una nova parada de metro millora la vida dels veïns és una satisfacció immensa.» Respon Jaume Collboni, candidat del PSC a governar Barcelona, entrevistat per aquesta casa, prèvia foto de rigor a plaça Marina. Té ambició, escolta i intenta sempre concretar i connectar, conscient del moment i el repte majúscul de la política enmig de tanta incertesa, però també d’unes enquestes que li són favorables.

Vostè representa un partit que pràcticament ha construït aquesta ciutat. Però també ha estat un partit al qual la ciutat li havia perdut la confiança.

Però ara l’han tornat. Portem dues o tres eleccions en què barris com pot ser la Marina han tornat a dipositar de forma molt clara aquesta confiança en el Partit Socialista. Ara em preocupen molts temes, i entre els principals, l’accés dels joves a l’habitatge. Parlem de l’habitatge, és el repte més gran d’aquesta ciutat?

Sens dubte. La ciutat ha de ser un lloc per viure i per treballar. Per tant, la feina i l’habitatge són els dos grans reptes que té Barcelona. Tenim uns nivells d’atur relati-

“La transformació del passeig de la Zona Franca és un compromís amb el barri” 28M entrevistes

vament baixos, però a barris com la Marina sempre hi ha hagut un atur massa alt. Quins sectors econòmics considera que s’han de prioritzar?

Els que produeixin els llocs de treball més ben pagats i més estables, que són els que tenen a veure amb la tecnologia i les indústries netes. He visitat la zona de l’antiga Nissan, on hi posaran noves fàbriques, algunes empreses com Silence, la fàbrica dels motors de les motocicletes elèctriques, són el futur de la mobilitat a Barcelona. Crearan molts llocs de treball aquí a la Zona Franca. Vull que les oportunitats arribin als veïns, sobretot als joves dels barris de la Marina. Barcelona està fent bona feina en el sector tecnològic, però com s’aterren les oportunitats que ofereixen aquests nous sectors a poblacions com la dels barris de la Marina.

Amb més formació. Des de Barcelona Activa una de les coses que es fa és formar persones. El sector tecnològic de la ciutat necessita més de 10.000 llocs de treball nous. I la tecnologia no són només enginyers. Són programadors, manteniment de xarxes... estem parlant de moltes categories professionals.

Tot i això a Barcelona una de cada quatre persones es troba en risc de pobresa, una realitat que ha augmentat un 35% en els darrers anys. Què li diu aquesta dada?

Dues coses. Una, que la ciutat ha de ser

La meva preocupació és que les oportunitats de feina que dona la Zona Franca arribin als veïns, sobretot als joves dels barris de la Marina

un lloc on es pugui prosperar econòmicament. I dos, que s’han de fer els ajuts a la població en aquestes situacions greus, com pot ser el de la Renda Barcelona, que nosaltres proposem de posar en marxa si jo surto com a alcalde. Però sobretot oferir oportunitats de feina, hem d’aconseguir que les noves empreses i indústries que s’instal·lin a la Zona Franca tornin a ser el lloc on els veïns del barri de la Marina treballin.

Com?

Sobre el Pla del Litoral: Hem de connectar els barris de la Marina pel Morrot i pel Litoral, però això trigarà més temps

Sobre la neteja: Hem tingut un problema amb la gestió del canvi de les contractes de neteja i no estic gens content com ha anat, s’ha de millorar

Fent la formació adequada que aquestes empreses necessitaran. Per exemple, a Silence faran falta tècnics especialitzats en mecànica elèctrica, una especialitat nova i en la que no hi ha tanta formació.

Ara farem d’enquestat i enquestadora, li convidaré a que respongui si està d’acord, en desacord o si està d’acord però... amb matisos en cinc enunciats. [Posa cara d’entusiasme]

Primer. Impulsar més superilles i més carrils bici.

Parcialment d’acord. Carrils bici sí, però amb sentit comú. Superilles, si és com la que s’està plantejant a l’Eixample, no estic d’acord. El que s’ha de fer és guanyar verd als interiors d’illa, és la nostra proposta.

Segon. Seguir el model de turisme sense gaires restriccions als inversors. És una industria que jo defenso perquè bona part de la ciutat viu d’això, però tot té un límit. El turisme no pot créixer més

en nombre de visitants, hem de créixer en qualitat, i per tant, a aquesta ciutat hi ha normes que s’han de complir.

Tercer. Prioritzar la construcció d’habitatge públic i limitar els preus del lloguer.

Totalment d’acord en les dues coses. Ara, que ningú es pensi que només limitant els preus del lloguer solucionarem el problema de l’habitatge. Potser aconseguirem que no sigui tan car el que hi ha disponible, però en necessitem molt més i sobretot pels joves. En l’àmbit de l’habitatge, la construcció d’aquest ha de ser prioritària pels menors de trenta cinc anys i prioritàriament ha d’anar a la gent de classe mitja treballadora. A la que ja té una feina, que cobra 1.100- 1.500 euros i que ha de marxar de la ciutat perquè no té un habitatge. A més, tenim previst fins a 40.000 nous habitatges. Dels quals el 60% seran de protecció oficial. Però s’han de fer. I això vol dir recursos de la Generalitat i de l’estat, però sobretot de la Generalitat i també permetre la inversió privada per a què això sigui possible.

Quart. El Pla de Barris ha estat útil, però del tot insuficient.

D’acord. Nosaltres plantegem un nou Pla de Barris que vagi més enllà dels actuals vint-i-pocs barris on s’està actuant. Durant aquest mandat hem invertit entorn de 150 milions d’euros, hem de doblar aquesta xifra i introduir les petites transformacions urbanes i la millora de l’espai

Alejandro Flores

Abril 2023 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 87

La figura de Picasso centra la setmana cultural a l'escola Can Clos pàg. 2

UN ESPAI DE A

BIODIVERSITAT A L’ESCOLA EL POLVORÍ

l’Escola El Polvorí vam començar al mes de novembre un projecte per construir una bassa escolar. La idea va sorgir arrel d’una sortida que vam fer al Jardí Botànic. Allà hi havia una bassa amb nenúfars, capgrossos, papallones i ens va encantar!

Quan vam arribar a l’escola li vam proposar a la comunitat de grans la construcció de la nostra pròpia bassa pels animalons de Montjuic.

Primer, vam delimitar una zona al pati per poder instal·lar la bassa que havíem comprat. Era molt gran i ens calia molt d’espai, però per sort el nostre pati és molt

ample i no vam tenir grans problemes.

Entre tot l’equip educatiu i alguns nens i nenes de la comunitat de grans, vam fer el forat per poder situar-la. Desprès, vam tornar al Jardí Botànic i ens van donar plantes aquàtiques com nenúfars, capgrossos i cargols d’aigua.

Amb la comunitats de mitjans i petits vam decorar la basses amb pedres, sorra i moltes més coses més! Cada dia una classe s’encarrega de netejar l’aigua i omplir la bassa. El nostres capgrossos s’estan fent molt grans i aviat seran granotes!

Escola El Polvorí

Coneix les accions i projectes dels diferents espais de la TIAF pàg. 3

Web: www.tiaflm.org

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

- Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

- Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

- Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

- Oriol Toronell (Espai Química Joves)

- Loredana i Marta Díaz (Tècniques PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

El 50è aniversari de la mort de Picasso centra la setmana cultural a l’Escola Can Clos

Aquest 2023 es commemora el 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso i, durant la segona setmana de març, totes les nenes i nens de l’Escola Can Clos han treballat al voltant d’aquest reconegut artista nascut a Màlaga, format a Barcelona i exiliat a França.

Tot ha començat amb la introducció de nous coneixements que feien referència a la vida i l’obra de l’artista amb l’ajut de diferents tipus de recursos educatius: contes, llibres, vídeos, dramatitzacions, materials manipulatius, materials plàstics …

Una “capsa” amb la utilització d’algunes reproduccions de les seves obres i elements que caracteritzen a l’artista han situat els infants més petits en l’espai i el temps per poder reconstruir el més important de la vida de Pablo Picasso. L’alumnat de Primària ha rebut la visita de la “mare” de Picasso que ha explicat moltes coses del seu fill, sobretot dades biogràfiques, dels seus viatges, de la seva relació amb les dones i de l'evolució del seu estil i temàtica amb el pas del temps.

A partir d’aquí, s’han proposat activitats diverses tot fent que l’infant sigui el protagonista i generador del seu aprenentatge. Així, al llarg de tota la setmana, a banda d’identificar els diferents estils i les tècniques diverses que utilitzava aquest pintor, s’ha facilitat a l’alumnat recursos per a la comprensió i el treball de l’art picassià molt més enllà de la percepció visual i mitjançant la metodologia del treball cooperatiu.

segons...

Infants

Leire B (5èA)

Representant Consell d’infants Comunitat Gran

A la nostra escola treballem des de la tolerància, el respecte i la sensibilitat per totes les creences i religions. Quan hi ha algun problema, se soluciona parlant pacíficament per trobar la millor solució. Des de l’escola “mola molt” fer l’apadrinament d’infants més petits. En el meu cas, com que estic a 5è, realitzem l’apadrinament lector als infants de 1r. Fem noves amistats, ensenyem, aprenem i ens ho passem molt bé!

Héctor N (2nB)

Representant Consell d’infants Comunitat Mitjana.

El que més m’agrada i destaco de l’escola és la forma d’educar. M’agrada molt com s’ensenya als infants de l’escola. També destacaria la mateixa escola... és molt bonica!

Infants,

En els tallers organitzats per a l’alumnat d’Educació Infantil i Cicle Inicial, els nens i les nenes, a més d’aprendre a expressar-se de forma artística a partir de l’autoretrat, han desenvolupat altres habilitats com la curiositat a partir de la investigació sobre l'època blava i l'època rosa així com la diferència dels colors que les caracteritzen.

Els més grans de Cicle Mitjà i Superior han fet dos tallers, en un d’aquests han realitzat diverses ”escultures” amb pasta de modelar basades en la representació del Guernica en 3D; en un altre, han investigat que Picasso havia fet alguns dibuixos on només utilitzava una única línia, la qual cosa ha servit d’inspiració per intentar fer el dibuix en una sola línia de diferents animals. Per completar aquest aprenentatge, s’ha fet una sortida per visitar el Museu Picasso de Barcelona, on els infants han pogut veure en viu algunes de les obres que s’han treballat a l’escola i d’altres en les que s’han inspirat. Mitjançant l’observació dels quadres, els nens i les nenes han après no tan sols a mirar sinó també a analitzar el que contemplen.

Per posar punt i final al recorregut d’aquesta Setmana Cultural, divendres a la tarda l’alumnat, ja familiaritzat amb l’obra de Picasso, ha participat en un concurs per posar en pràctica tot el que ha après sobre l’artista, en concret, i sobre l’art, en general. Aquesta activitat ha permès que grans i petits, organitzats en grups, hagin treballat junts per aconseguir un objectiu comú.

Definitivament, ha estat una setmana que personalment ha enriquit molt tant a l’alumnat com als docents, i tots i totes n’estem molt orgullosos del resultat.

Què destacaries de la nostra escola…?

Famílies

Y A

iriam P (I5A)

M’agrada molt l’amor i les abraçades que compartim.

aren C

El que destacaria de l’escola és l’acolliment i l’atenció dels infants. La paciència i el carinyo que mostren les mestres cap als nens i nenes. La comunicació i la informació que se’ns dona des de l’escola, tant en general com sobre el procés evolutiu, emocional i d’ensenyament-aprenentatge dels nostres fills i filles.

ing Ye

Mestres de l'escola M

Mare d’Alan C (1rB)

Mare de Zixuan (1rB) i Hanjing (2nA)

Destacaria l’amabilitat de les persones de l’escola, mestres i altres professionals, qualsevol dubte, sempre m’ajuden a resoldre’l. També la manera de treballar dia a dia, on els infants són els centre del seu propi aprenentatge.

na T Mare de Tiara C (1rA) i Thiago C (4tB)

L’escola és un lloc on l'estómac s’obre de bon matí, podent olorar des de fora l’elaboració del menú diari. Amb un equip directiu format per dones compromeses amb el continu desenvolupament de l’escola i benestar dels infants. Portes sempre obertes a l’hora d'expressar qualsevol dubte, disconformitat o inquietud, acompanyant-lo a resoldre’l.

K S

Representant Consell d’infants Comunitat Petita M C

hristian G Pare de la Lara G, I5B i Èric G, 3rB

Destacaria de l’escola la gran tasca que fa la comunitat educativa envers els infants per construir una base sòlida d’aprenentatge que els hi servirà en un futur.

aribel P Mestra d'educació primària i religió

Al llarg de tots els anys que porto treballant a l’escola Ramon Casas, ens hem anat adaptant als canvis que ha anat marcant la societat. En els darrers cursos, els canvis han estat més continus… Els mestres s’han esforçat molt per tirar endavant aquest procés de canvi i innovació. La implicació dels mestres i les mestres en el dia a dia dels infants, la gestió d’aula, l’acompanyament, l’atenció individualitzada i el més important… creure que el lligam que s’estableix és bàsic per aconseguir tots els objectius que ens proposem.

M a

Jesús V Mestra d’educació infantil

L'escola està immersa en un canvi metodològic on la mirada cap als infants és bàsica, on es prioritza la feina a partir de les emocions i el respecte al desenvolupament i evolució de cadascun dels nostres infants. La il·lusió i les ganes de seguir el camí estan sempre presents per seguir creixent plegats!

ergio P Mestre de primària

Vaig arribar a l’escola al setembre i des del primer moment vaig sentir-me part del projecte educatiu, una persona més per sumar i construir. La metodologia que portem a terme està basada en posar a l’infant com a centre i principal protagonista de tota acció educativa. El coneixement el creem tota la comunitat educativa i, plegats, el sentim com a propi!

mestres, i famílies de Ramon Casas

L’ÀGORA

de mestres i famílies

Carlos Cordeiro i Irene Villanueva Docents Institut Domènech i Montaner

Amb el pas dels anys hem descobert que la porta d’un institut no és només una obertura que permet la circulació cap a l’interior o exterior d’un edifici, sinó l’accés, sense pagar entrada, a un parc d’atraccions. Per això, respirem conscients que abandonem la pau exterior per entrar en un lloc on un dia dura una setmana, on resols i gestiones, en temps rècord, sol·licituds, inscripcions, qualificacions, trucades, informes, correus, ferides d’alumnes, el wifi, incidències al passadís, lavabos o pati. Els docents hem desenvolupat una tècnica que ens permet fer un curs de formació alhora que organitzem una sortida i contestem oral i simultàniament dos correus que han enviat al llarg del matí. I ho fem donant sentit a expressions tipus: “Encara no m’has dit res”, “Ja ho he enviat” o “Estic pendent d’això”.

I això no acaba quan sortim del centre: allarguem l’horari que tenim assignat. Les motxilles i maletins viatgen carregats d’exàmens o dossiers per acabar completant la decoració de les vivendes dels profes. Perquè saps que els alumnes et preguntaran: “Ja has corregit els exàmens?” Quan? Si no tinc temps ni per regar la planta, que cada matí, mentre em prenc el cafè, em mira esperant que tingui un moment per ocupar-me d’ella. Sort que vaig abandonar la idea de tenir un gat, perquè ara l’hauria d’estar buscant per tota la casa, dissecat, amb la postal “Feliç 2021!”.

Crida a la participació!

Ens agradaria que reflexionéssiu sobre el futur que els espera als nostres infants i adolescents. Hem entrat en una societat que no se li dóna valor a la feina participativa, col·lectiva, de barri, d´anar tots junts, de participar en actes, de col·laborar en activitats de barri, d’aportar el nostre granet de sorra a les activitats dels centres educatius. Moltes són les raons i algunes podrien ser: La manca de compromís familiar: Els infants no viuen aquesta experiència amb normalitat i constància, això fa que no ho vegin com una rutina, una regularitat. S´està creant una joventut "virtual" ja que les xarxes socials i els videojocs estan ocupant una part important del temps dels adolescents i la influència no sempre és positiva.

És rellevant que des de les famílies s'eduqui als nens i nenes en el compromís amb l'entorn. Estem vivint un temps en la qual els adults no dediquem estones de qualitat als fills i filles. Les prioritats han de canviar, estem deixant fora als infants i això té una repercussió futura que ja és imminent.

Al barri de la Marina hi ha moltes entitats, però la mitjana d'edat dels seus membres és molt alta per la manca d´implicació del jovent, a excepció dels esplais, l’assistència de la qual és molt baixa.

Els joves han d'aprendre a tenir compromís. És evident que la part més important s'ha de fer a casa. Des dels centres educatius s´està començant a donar impuls a aquestes accions, però ens queda feina, a TOTS i TOTES.

Què se n´ha fet de l'efervescència i la il·lusió de fa un temps, on els nostres pares participaven i ens feien partícips de Sant Ponç, el Carnestoltes, Sant Joan, les activitats per recollir diners pels viatges de final de curs ? Està molt bé poder viatjar per tot el món, disposar d´una targeta bancària, tenir un iPhone i un patinet elèctric, però encara som a temps de reconvertir els nostres joves i fer-los entendre i valorar que tot requereix un esforç, una constància i una certa resistència.

Miquel Biel i Mònica Castro. Pares Institut Domènech i Montaner

Tal i com es va acordar a la passada sessió Plenària de la TIAF, aquest any 2023 des dels diferents espais comunitaris que s’inclouen a la Taula (grup de joves, infància, habilitats familiars i coordinació TIAF) se centren en la participació de les persones que configuren el col·lectiu al que va dirigit.

Així doncs, s’estan duent a terme diferents accions i projectes que potencien els processos participatius de la població. Entenent la participació ciutadana com un mecanisme per a la transformació social del territoris i, per tant, potenciant-la des dels diferents espais comunitaris que conformen la TIAF.

Les diferents accions i projectes que s’articulen sorgeixen de la detecció de necessitats per part dels diferents equips tècnics en contacte directe i constant amb la població, amb la intenció de donar-hi cobertura i resposta. Aquestes estan vertebrades a partir d’estratègies comunitàries que es desenvolupen conjuntament.

Des de la Coordinació TIAF s’ha plantejat el següent format on es presenten les diferents accions i projectes que s’estan duent a terme envers la participació des de la TIAF per tal de donar-lo a conèixer a La Marina. Aquest serà un document que s’anirà actualitzant i traspassant perquè tot el territori en sigui coneixedor.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Música urbana a la Bàscula

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

style en castellà que permetia classificar-se per a la següent fase del campionat. Erfus, un jove del barri de la Marina i amb una forta vinculació amb l’Espai Jove, va ser el guanyador de la competició de dissabte.

Doma la fera, el punt de reunió de joves MC’s

La música urbana i el hip hop sempre estan presents a la programació de La Bàscula. Com a exemple, les activitats que us proposem:

Beat & Crew

Des de febrer, cada dilluns a la tarda un grup de 10 noies interessades en el rap i la música urbana es reuneixen a La Bàscula. Participen al Beat&Crew, un laboratori musical per a dones i identitats dissidents conduït per les artistes Bittah i Massiva Lulla, components de Tribade. Es tracta d’un procés creatiu per crear un tema conjuntament, que serà enregistrat a l’estudi de so de la Bàscula i del qual se’n farà un videoclip. Al maig tindrà lloc el concert de presentació, amb altres artistes del món del rap de la ciutat.

Primera batalla de rap en català

L’ús del català en el rap és bastant anecdòtic i sobretot si ens referim al free style o improvisació. Dissabte 25 de febrer l’Espai Jove La Bàscula va acollir la primera batalla de rap en català, impulsada per l’associació Llobregat Block Party i el col.lectiu Raplegats. Yung Rovelló, Dafer, Zoyert i Marina Bou van protagonitzar aquesta batalla, que presentava Markus FM.

Un jove del barri, classificat per les regionals de Gold Battle

L’exhibició en català s’emmarcava en la Pre GoldBattle, una competició de free

Escoltar per acompanyar

L’Adolescència és una etapa vital complicada. Molts canvis vitals, experiències noves, ganes de provar, experimentar i de rebelar-se contra tot i contra tots. Les normes estan fetes per saltar-se-les. Com sempre, des del servei de dinamització juvenil ens agrada parlar en nom dels joves i procurem acostar la seva perspectiva als adults. És així perquè batallem cada dia per entendre’ls i posar-nos en una posició d’iguals, de bilateralitat, on cadascú pugui dir la seva sense que una veu tingui més pes que l’altra. Tenen molt pocs espais així i nosaltres en procurem ser un.

És una batalla constant i de desgast que té lloc cada dia a l’espai. I com ho fem? Doncs senzillament ensenyant i oferint les nostres orelles. Segurament mai no t’ho demanaran de manera explícita, però quan treuen un tema que parla d’ells i elles, que els inquieta o els genera malestar, és perquè en tenen ganes de parlar, d’explicar problemes i conflictes interns.

I és aquí on els adults hem de parar atenció, aquests moments no se’ns poden escapar.

Per a molts serà la primera vegada que gestionin conflictes, ja sigui interns o externs, i segurament que ho facin amb inseguretat, impaciència i molts i molts nervis. És per això que amb el simple gest de posar la nostra orella, assentar el cap per validar el que ells i elles expliquen, el

Un MC és un jove que rapeja. Els dijous a la tarda un grup de 5 MC’s es reuneixen a la Bàscula per compartir temes i per perfeccionar el seu estil. Ho fan acompanyats de Sutra, de l’associació Llobregat Block Party.

Rap i trap de base

Divendres 3 de març, la sala gran de La Bàscula era una festa. Gairebé 200 joves es reunien en un concert organitzat i protagonitzat per joves artistes urbans de la Marina i altres barris del Districte. Lex, Erfus, Mario Los Códigos, Xm, Kademaik, Sebs, Safa, PacheBeats, Josh, Big Iapi i molts altres defensaven els seus temes davant d’un públic entregat. Lilizz va ser la veu femenina protagonista de la jornada.

I a l’abril, més concerts, tallers i projectes de música urbana!

Segueix-nos a @espai Química joves

Espai Química Joves

que ells i elles senten, ja estem ajudant molt. Estem ajudant a fer-los sentir acompanyats en el procés de resolució de conflictes.

I segurament quan la conversa acabi no hi haurà un gràcies, però el fet d’explicar i sentir-se escoltats els allibera de molta tensió, relaxar-se per afrontar les coses amb calma, amb una altra perspectiva, que transforma el vincle entre aquell

que necessita explicar i aquell que té ganes d’escoltar, entre jove i adult en aquest cas.

Escoltar és acompanyar a créixer, a gestionar, a identificar emocions, a fer vincular, a sentir-se persona, la clau és saber veure aquests moments que ens apropen a les joves. ■

Mariona Andreu i Oriol Toronell SDJ Química

públic perquè això dignifica els barris. Cinquè i últim. La neteja i la seguretat de Barcelona són deficients i no estan a l’alçada de la ciutat. S’ha de millorar, òbviament. Hem tingut un problema amb la gestió del canvi de les contractes de neteja que ha provocat problemes amb els que no estic gens content com ha anat. S’està millorant i s’ha fet un esforç d’inversió. Crec que se solucionarà. I pel que fa a la seguretat, l’Ajuntament en aquests quatre anys ha augmentat en 1.000 el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana, 250 cada any. Però encara necessitem 600 Mossos d’Esquadra més.

Des de la Marina s’insisteix en la necessitat de continuar millorant la connectivitat amb la xarxa de línies del metro. Malgrat les parades de Foc i Foneria, no s’ha resolt això.

La manera d’estructurar la ciutat i l’àrea metropolitana és el metro. Tots sabeu el que ens va costar obrir l’estació de metro de la Zona Franca. I que això ho havia de pagar la Generalitat, gairebé 30 milions d’euros. Ho dic perquè ara sento parlar-ne a altres representants polítics de partits que han governat la Generalitat que havien oblidat les inversions de metro a la Marina i a molts barris de Barcelona. Tenim la línia 9 enterrada i sense acabar i tenim pendent la línia 2, que és una de les que ha de connectar els barris de la Marina i, especialment, tenim la parada de Motors de L10, és la prioritat.

És un projecte que està verd encara, té gaires oportunitats la línia 2?

Està verd, però s’ha de fer, ara venen eleccions i tothom diu coses, com per exemple connectar-nos pel Morrot. Però crec que és més fàcil allargar línies de metro. Ara amb l’acord de pressupostos, entre d’altres coses, s’invertiran 52 milions d’euros en la millora de l’accessibilitat a les estacions del metro, i fins a 2030 s’ampliaran en 16 el nombre de parades.

La Generalitat tenia un problema de finances. Realment podem tenir l’expectativa que la xarxa de metro avançarà?

Ara s’han compromès mil milions d’euros fins al 2030, i per tant, jo espero que això es compleixi. Vull interpel·lar el partit que governa la Generalitat, que és Esquerra Republicana, perquè ho faci possible.

Parlem del Prat Vermell, avencen ràpid les construccions. Promotors i veïnat reclamen que s’acceleri l’arribada d’equipaments bàsics.

Han d’augmentar les escoles bressol, els centres educatius i els CAPs. Tot això està previst, però qui ho ha de fer torna a ser la Generalitat. En la mesura que creixi aquest nou barri, aquests serveis públics

s’han de posar en marxa. Parlem de la dinamització econòmica al Prat Vermell. Es vol evitar la dinàmica de barri dormitori. Però no hi ha cap mesura concreta per impulsar el comerç de proximitat específicament en aquella zona.

Normalment, qui fa el comerç de proximitat són els veïns. Nosaltres els hem de conscienciar, i facilitar amb els eixos comercials de la Marina que es promocionin dintre del mateix barri.

per Barcelona i tota l’Àrea Metropolitana. Crec que als barris de la Marina, l’aspecte formatiu que faci de pont físic entre el barri i el polígon, entre els veïns i les empreses que s’hi vagin establint, és fonamental, perquè a partir d’això també es genera una dinàmica que no és viure d’esquenes a la realitat del propi barri i el propi districte. La Zona Franca és Barcelona.

Una aspiració històrica i molt compartida al barri és la transformació estructural del passeig de la Zona

osa, cara i complexa. La qual cosa no vol dir que ho aparquem. S’ha de començar a pensar i a dissenyar com es pot fer i sobre tot com es pot finançar. Però també vull ser realista. Algun exalcalde ha tornat aquí per dir que s’ha de fer una connexió amb un tramvia pel Morrot. Però han passat deu anys, i els anys que va estar el senyor Trias d’alcalde no es va fer res. Ni una trista parada de metro. Hem de connectar els barris de la Marina pel Morrot i pel Litoral, però això trigarà més temps. ■

Però també es podria fer alguna mesura per incentivar-ho.

En aquests moments tenim projectes disponibles que molts comerços de la ciutat estan fent, que possibiliten i faciliten l’activitat econòmica, tenim ajuts a la contractació, digitalització, climatització i eficiència energètica. En aquest sentit, ha d’haver-hi baixos comercials i ajuts que hem posat en marxa des de l’Ajuntament, i sobre tot ha d’haver-hi clients, que la gent del barri sigui conscient que ha de comprar a prop de casa.

Al barri fa temps tenim la reflexió de cara al polígon de la Zona Franca, el Port, la Fira i infraestructures que econòmicament aporten moltíssim a la ciutat i estan fent bona feina, però que no acaben de tenir un impacte més directe i positiu a la Marina. No hi ha projectes que ens connectin. Com ho podem fer?

Crec que el teixit associatiu dels barris pot fer propostes, que sou els que viviu el dia a dia i els que esteu connectats als neguits dels veïns. Molts veïns no són conscients que a dos quilòmetres es genera la riquesa i els llocs de treball que són tan importants

Franca. Si vostè arriba a ser alcalde, què tindrem del projecte de transformar el passeig i del Pla del litoral?

La transformació del passeig és un compromís i la tenim al nostre programa electoral, s’ha de fer un passeig més amable. El barri està canviant i l’hem de fer més habitable. El carril bici tal com està fet provoca més perjudicis que beneficis. Hi ha moltes avingudes grans de la ciutat amb el carril bici pel centre. Passa al Paral·lel i al passeig de Sant Joan. Per què no ha de passar al passeig de la Zona Franca? Això ens ha de permetre refer el passeig, reordenar-lo, ampliar-lo i posar-hi més verd.

I què hi ha del Pla del Litoral?

La connexió del Litoral és molt ambici-

Sobre la seguretat:

L’Ajuntament ha augmentat en 1.000 el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana en aquests quatre anys. Però la seguretat pública la garanteix la policia de Catalunya, no la Guàrdia Urbana, i encara necessitem 600 Mossos d’Esquadra més

“Necessitem adequar la formació de la gent jove perquè aprofiti les oportunitats de les empreses tecnològiques ”

▶ El candidat a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, durant l'entrevista a la redacció de La Marina. AF

L’Associació de Comerciants La Marina ha signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat i és membre del programa Barcelona Comerç + Sostenible. El comerç exerceix un paper crucial en la ciutat de Barcelona, tant en l’àmbit econòmic com en la seva funció de cohesió social. Per això, l’Associació de Comerciants La Marina treballa per millorar la sostenibilitat i la cultura de la sostenibilitat en els barris de la Marina. Això implica la implementació de pràctiques i polítiques més sostenibles, com ara reducció dels residus, l’estalvi d’energia i l’ús de materials ecològics, així com la sensibilització dels comerciants i del públic en general sobre la importància de la sostenibilitat en el sector comercial.

Objectius:

Detectar les necessitats i les oportunitats que tenen els comerciants per fer més sostenible els seus comerços.

Millorar el programa de sostenibilitat al comerç en el marc de Barcelona + Sostenible.

Crear un recull de recursos per poder desenvolupar el programa de sostenibilitat al comerç.

La participació en aquest programa consisteix a elaborar un Pla d’Acció per millorar la sostenibilitat del sector amb una proposta d’actuacions.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43

Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16

(Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSO-

RIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a

Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186

Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI

Carrer Ulldecona, 28

641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs.

Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1

Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD

Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126

Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL

TALK Pl. de Sant Cristofol, 19

Telf. 647 19 56 44

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162

Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69

08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

Sovelles, 11 932232593

650706656

Els establiments adherits a l’Associació de Comerciants La Marina-Zona Franca es comprometen a treballar activament el 2023 en les següents actuacions dins del marc del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat:

CONSUM I COMPRA RESPONSABLE: Participarà fent compra mancomunada de productes o serveis a través de l’associació.

COMPRA DE BOSSES DE TEIXIT: Repartirem bosses de teixit perquè ens acostumem a l’ús d’aquest tipus de bossa per anar a comprar.

COMUNITAT I TERRITORI: Col·laborarà al projecte Radars ajudant a prevenir situacions de risc de les persones grans.

DRETS SOCIALS, BENESTAR DE LES PERSONES I INCLUSIÓ: Col·laborarà al projecte Espais Liles contribuït a l’erradicació de la violència vers les dones.

ECONOMIA LOCAL I DE PROXIMITAT: Participarà en les activitats de dinamització del comerç contribuint a sensibilitzar els veïns i les veïnes del valor del comerç de proximitat.

KIT AMBIENTALITZACIÓ: Per fer més sostenible els espais de treball es repartiran adhesius per a la conscienciació dels treballadors i els clients amb la reducció del consum de recursos, electricitat, aigua i paper.

ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE: Aconseguir que la població en general tingui accés a les dietes saludables i sostenibles, generar oportunitats econòmiques per als sectors de proximitat i combatre l’emergència climàtica.

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO

Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84

Telf. 932 23 00 24

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379

Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA

Alts Forns, 71-73. 935365919

LA CASA AGENCY PUNT ZONA

FRANCA 2021 BCN, S.L

Foneria, 43 Telf. 934317977

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

ESCOLA BRESSOL LA PAU Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220

Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252

Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155

Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252.

Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU

c/Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ

Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN

934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS

C/ Mare de Déu de Port, 252

633266155

RESTAURANTE SALUS

C/ Foneria, 9 934315909

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151

934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES (ANTIC LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149

930293972

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 38 local

Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA

Micaela Chalmeta, 9 609184361

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

CENTRE MÈDIC APTITUD Y

PREVENCIÓN

C/ Mineria, 54 Telf. 933285152

Els comerciants adherits a l’Associació de Comerciants La Marina aposten per un compromís de comerç més sostenible

CLD incorpora una planta fotovoltaica a Zona Franca per a proveir d’energia a la seva flota de vehicles elèctrics

CLD, l’empresa de serveis ambientals de Sorigué, ha instal·lat una planta fotovoltaica en el seu centre de treball de l’Hospitalet de Llobregat amb l’objectiu d’auto proveir d’energia a part de la seva flota de vehicles elèctrics. El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, ha pogut conèixer tots els detalls d’aquesta important planta acompanyat per Francisco Ullod, director general de Ciutat de Sorigué, i Xavier Garcia del Río, director de CLD.

En total, la planta compta amb 94 punts de càrrega, que estan destinats a 37 equips de neteja i a 57 vehicles lleugers del contracte de recollida de residus i neteja viària de la zona oest de Barcelona, que comprèn els districtes de Sants-Montjuic, Les Corts i Sarrià- Sant Gervasi. La planta fotovoltaica consta de dues pèrgoles principals amb una potència elèctrica de 335 Kwp que genera una energia anual de 408 Mwh. La instal·lació es basa en la solució de software Dynamic load management (DLM), que permet carregar diferents vehicles elèctrics alhora de la forma més eficient possible.

Durant aquesta visita Pere Navarro ha destacat que “el CZFB continua molt com promès amb l’Agenda 2030 i amb l’apli cació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en l’àmbit industrial. Aquesta planta fotovoltaica impulsada per CLD és una gran notícia perquè contribueix sig nificativament a la nostra estratègia per incrementar l’eficiència energètica de la Zona Franca posada al servei de la regió, usant l’energia verda per una mobilitat de zero emissions”

Por part seva, Xavier Garcia del Rio, director de CLD, ha explicat que “la instal· lació i posada en marxa d’aquesta planta fotovoltaica s’emmarca en la nostra voca ció d’empresa innovadora i en la nostra recerca de solucions mediambientals sos tenibles per als nostres serveis, els nostres clients i, sobretot, per a la nostra ciutat”.

Sorigué i l’eficiència energètica

En línia amb la seva estratègia en energies renovables, el grup empresarial continua

consolidant la seva aposta en el sector de l’autoconsum fotovoltaic, tant com àrea de negoci com en les seves pròpies instal·lacions.

Des de fa més de cinc anys, Sorigué ve duent a terme la instal·lació de plaques solars, principalment en edificis de habitatges, oficines, indústries i en l’últim any, en estacions depuradores d’aigua (EDAR).

El Port de Barcelona, COMSA Corporación i la Confraria de Pescadors de Barcelona han treballat conjuntament en la instal· lació de plaques fotovoltaiques flexibles en les cobertes de les casetes situades al moll de Pescadors. L’actuació s'emmarca dins del projecte europeu LIFE BIPV (Buil ding integrated Photovoltaics), coordinat per COMSA Corporación i cofinançat pel programa europeu LIFE. L’objectiu del projecte és desenvolupar i demostrar so lucions innovadores per integrar mòduls fotovoltaics als edificis i augmentar així la generació d’energia renovable i la soste nibilitat d’edificis i infraestructures.

Les innovadores plaques fotovoltai ques, desenvolupades pel fabricant ale many Heliatek, han estat produïdes amb materials orgànics i són molt lleugeres i flexibles i s’adapten a la ondulació de les cobertes de les casetes sense estructures de suport addicionals, optimitzant així la integració del sistema a l’entorn i reduint costos en materials i instal·lació. Aques tes casetes disposen d'unes cobertes amb volta de mig punt que no admeten plaques fotovoltaiques tradicionals, tant per la forma de la coberta com per l'ex cés de pes d’una instal·lació estàndard.

Aquesta actuació és el pas inicial per què el moll de Pescadors aculli la pri mera comunitat energètica del Port de Barcelona, és a dir, un sistema de consum d’energies més eficient i descentralitzat que comportarà la reducció d’emissions contaminants i d’efecte d’hivernacle. La futura comunitat energètica consistirà en interconnectar l’electricitat renovable ge nerada per illes fotovoltaiques situades al pati de xarxes, on es troben les casetes (fase 1), la llotja de la Confraria de Pesca

dors (fase 2) i el tinglado de xarxes (fase 3). Aquesta energia renovable alimentarà els compressors que produeixen el fred industrial de la fàbrica de gel, reduint els consums d’energia d’aquesta instal·lació.

Un dels grans avantatges d’aquesta nova estructura és que permetrà connectar la generació d’energia renovable de plaques solars directament amb els consumidors, garantint el desenvolupament de l’activi tat pesquera a Barcelona sota criteris de sostenibilitat i competitivitat.

Gràcies a aquesta aposta per l’ús d’energia neta, el grup empresarial reforça el seu compromís per oferir serveis a la ciutat cada vegada més sostenibles.

L’ampliació de la flota de vehicles elèctrics i la instal·lació d’una planta fotovoltaica en aquest centre de treball contribueix a reduir la generació de gasos contaminants com el CO2 per aconseguir l’objectiu de zero emissions, en el marc dels seus serveis de neteja viària en la ciutat de Barcelona. ■

El següent pas, que comportarà la fina lització de la primera fase, serà instal·lar una pèrgola amb mòduls fotovoltaics al pati de xarxes.

Prova pilot europea

La integració i gestió eficient de l’ener gia renovable fotovoltaica aplicant siste mes d’emmagatzematge i flexibilitat de la demanda s’emmarquen dins del projecte CREATORS, un programa de desenvolu pament de comunitats energètiques lo cals a Europa amb finançament Horizon 2020. El moll de Pescadors del Port de Barcelona és una de les quatre ubicacions pilot del projecte, juntament amb la plan ta d’acer de Jesenice (Eslovènia), el parc industrial del Temse (Bèlgica) i una instal· lació al municipi de Tartu (Estònia).

L'experiència obtinguda dins del projec te CREATORS permetrà escalar la iniciativa a tot l'àmbit portuari. Per aquesta raó, el Port de Barcelona ha començat a estudi ar els consums de tots els concessionaris i el potencial de producció fotovoltaica a les cobertes de tots els edificis del recinte portuari per estudiar la millor solució tèc nica a aplicar als excedents fotovoltaics, garantint un aprofitament màxim de la producció renovable al Port. ■

Plaques fotovoltaiques flexibles a la coberta de les casetes del moll de Pescadors.

El Port de Barcelona instal·la plaques fotovoltaiques innovadores i inicia la seva primera comunitat energètica

RAMBLA LATERAL

Volem més que una rambla o un bulevard

CONNEXIÓ ENTRE BARRIS

Com a barri, a la Marina volem continuar avançant de manera decisiva, i ara entomem el doble repte d'acollir els més de 30.000 veïns i veïnes del nou Prat Vermell i tot el clúster administratiu de la Generalitat en un espai públic que ens cohesioni a tots els que vivim i hi treballem. Una cohesió no només amb la resta de la ciutat, sinó també entre els diversos espais que compartim quotidianament. Per això necessitem molt més que una rambla o un bulevard, i considerem que s'ha de treballar des d'una visió àmplia i veritablement transformadora.

N'és un exemple el carrer Mare de Déu de Port, que ha de ser part d'aquesta visió de conjunt i de la transformació en marxa. Cal actuar-hi per recuperar-lo amb tota la força que té com a traça històrica de l'antic Canal de la Infanta i convertir-lo en l'eix estructurador del conjunt d'habitatges més antics del barri.

Hem dedicat moltes hores a pensar-hi i treballar-hi i, tot i que s'hi ha d’aprofundir, proposem que es consideri pacificar el trànsit en aquesta via i sigui d’ús exclusiu pel veïnat, s’hi moguin els contenidors de les voreres i s'hi incorpori el carril bici, fent de tot plegat un entorn més amable i saludable. Igualment, l'eix fàcilment podria millorar la tan necessària connexió amb la Bordeta i Badal; ja que la Gran Via ara actua com a barrera física i imaginària. Passegeu pel barri vell de Banyoles per imaginar com podria ser la recuperació d'aquest eix antic camí de l'aigua, com a veritable refugi climàtic de la biodiversitat.

PACIFICACIÓ INTERNA

La proposta de rambla lateral que presentem com a alternativa a les tres presentades per l'Ajuntament aglutina les valuoses aportacions que entre totes les entitats i molts veïns i veïnes hem fet en el procés participatiu. Es tracta de concentrar els quatre carrils de circulació vehicular, dos de pujada i dos de baixada, en el costat Llobregat de l'actual Passeig, tot mantenint els 7,5 m de vorera actual.

Des de l'eix central, configurat per les icòniques palmeres del passeig, es generaria una veritable rambla de 10 metres, amb nou arbrat d'acàcies que ens permetria recuperar la memòria històrica de la rambla original.

L'asimetria d'aquesta rambla lateral ve justificada pel fet que la vorera del costat Montjuïc té, en general, molt més comerç de proximitat, així com tres centres educatius que permetrien organitzar-la amb espais de descans i de joc. Caldria, però, garantir la continuïtat de la rambla per realitzar-hi les activitats tradicionals que ja s'hi desenvolupen com la Fira del Comerç, la Cavalcada de reis i diferents esdeveniments dels barris. L'eix central de les palmeres intercalaria les parades de bus, contenidors i diferents serveis, entre els quals l'aparcament de vehicles de persones amb discapacitat. Pel que fa al carril bici, proposem traslladar-lo al carrer de Mare de Déu del Port i fer-hi un nou eix cívic. No obstant això, hem fet una proposta provisional d'incorporar-lo entre la rambla lateral i la vorera existent acompanyat d'una vegetació arbustiva d'un metre d'alçada per tal de separar-lo de la zona dels vianants.

Aquesta proposta permetria respectar tots els arbres existents del passeig i mantenir una vorera de 6 metres on es podrien incorporar les terrasses de restauració, tot garantint els tres metres lliures de pas a tocar de la façana.

Així i tot, s'ha de tenir en compte que aquesta proposta de Rambla Lateral s'hauria d'adaptar en funció de la identitat i dinàmica pròpia de cada tram, diferents al llarg dels 2 km de tot el passeig.

FLUXES TRANSVERSALS

Aquesta rambla lateral té molt de sentit, ja que en aquest costat del passeig tenim el gran parc equipat que és Montjuïc. Per això, considerem el projecte estratègic per millorar la permeabilitat des del passeig als interiors d'illa, sigui amb passatges o a través dels mateixos comerços, obrint-nos pas cap a Montjuïc. Tanmateix, la urbanització del passeig ha de contribuir a identificar les cruïlles com a places i espais que reforcin els equipaments, com és el cas de la plaça de la Marina i el Mercat. Aquest podria ser l'espai de centralitat que uneixi els dos eixos plantejats, la rambla lateral del passeig i l'eix cívic del carrer de Mare de Déu del Port. Per què no?

NÚM 3/4: PERSONES

Arquitectes COAC - La Marina

Amb el suport de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) i l’Associació de Comerciants de la Marina

estralls socials, emocionals i

Enric Subirà i Blasi

82 anys. Sociòleg, mossèn de la parròquia de Sant Medir, de la Bordeta. Política? D'esquerres.

Creu que les reformes que intenta el Papa Francesc tiraran endavant?

En l'època de Reagan, Joan Pau II i Ratzinger, obsessionats a perseguir el comunisme, es van fulminar molts teòlegs de l'Alliberament a l'Amèrica Llatina. El que no s'esperaven és que l'espai l'ocuparien els evangelistes, molt més conservadors.

Expliqui’ns una mica la seva història, com arriba al sacerdoci?

El pare era de Vic, perit agrònom i la mare, de Reus, d'ofici "sus labores", que es deia abans. Hi arribo cap als 20 anys, va ser un procés lent i madurat. Al seminari de Barcelona en aquella època hi havia certes crisis i vaig marxar al Seminari Internacional d'Estrasburg. Després de 5 anys torno a Barcelona per l’ordenació sacerdotal. Més tard marxo a Lovaina i Montreal per ampliar els meus estudis i fer el doctorat. L'any 1971 em criden aquí per crear l'Institut de Sociologia Religiosa, del bisbat de Barcelona; el Concili Vaticà II va donar peu a la visió d'una església més oberta i de certa modernitat dins l'àmbit religiós o cristià.

Com arriba a la parròquia de Sant Medir?

Vaig passar deu anys a la parròquia de Santa Cecília, patrona de la música, a Sant Gervasi, i d'allà vaig anar a Sant Joan de Mediona, al Penedès, en un àmbit rural, molt interessant, i amb gent arrelada a la terra i al món de la vinya. La guerra havia deixat moltes petges i enemistats entre la gent del poble i havíem d'anar cohesionant. L'any 1982 mossèn Vidal, persona extraordinària, em crida cap aquí i des de llavors soc a la Bordeta.

Sant Medir té un llarg historial de complicitat amb el moviment obrer, on es va fundar Comissions Obreres. Què va ser el més difícil d'aquella època? Va ser una època molt gris: tot eren silencis, treballs fets a l'ombra, clandestinitat arreu.

El sistema repressiu del franquisme va ser molt intens i va desnaturalitzar la persona i, sobretot, la societat, va convertir la religió en una arma legitimadora del poder polític i ara passa igual. El postfranquisme té les seves seqüeles fortes i profundes.

El cristianisme a la persona no l'ha respectada massa tampoc, més aviat al contrari, l'ha reprimida.

Sí, és així, i passa ara també a la guerra d'Ucraïna, una guerra de religions. En Putin està legitimat pel patriarca religiós, el superior de l'església russa, com ho va fer l'Església amb Franco aquí. Aquesta és la seva excusa, repetir les Croades. No és dolent que la religió es fiqui en política, sinó que s'utilitzi la religió per a fer política. Una cosa ben diferent.

Quin és el lloc de l'Església en un moment amb tant de descrèdit pels casos de pedofília?

És molt fort aquest descrèdit. Els casos de pedofília han ajudat no solament a desacreditar el model d’Església sinó que no han ajudat a la seva renovació.

Abans s'amagava i ara s'ha posat a la vista el problema, personalment penso que els seminaris haurien de desaparèixer perquè fomenten el clericalisme. Es basen en dues normes: la primera és la consigna dels militars, "ordre i concert"; i la segona és "l'obediència religiosa". T'adones del que fomenta això? La màxima de Jesús és tenir misericòrdia amb els que sofreixen, no diu que aneu a missa cada diumenge. S'ha de posar al centre la llibertat, el reconeixement i el respecte per la persona.

És un home conegut i reconegut per la coherència en el seu ideari i el seu recorregut de vida. Part d'una institució mil·lenària com l'Església catòlica, la seva generació de companys va haver de fer front a la contradicció entre el seu pensament, socialment avançat i l'actuació còmplice de la cúpula catòlica amb el règim franquista. "Encara avui patim enormes conseqüències dels estralls socials que va causar aquella aliança i que en aquest segle les religions continuen fent", es refereix ara a la connivència entre l'església ortodoxa russa i Putin, i la dels evangèlics i la dreta als Estats Units i a l'Amèrica Llatina. Pocs dies després coneixíem la polèmica de la predicadora evangèlica en un acte del partit popular europeu, amb presència d'Alberto Núñez Feijoo i Isabel Díaz Ayuso. Parlem de tot això després de l'entrevista que li fan els companys d'Arrels, el programa cultural per excel·lència a la Marina FM (102,5).

Realment ell s'ha proposat de millorar i obrir l'Església, però la Santa Seu és una institució molt forta i no està gens d'acord, hi ha dificultats per avançar. I tot i si no s'avança, si més no s'ha obert la porta per avançar, diuen els seus propers.

Cada vegada guanya més pes un pensament nihilista. És a dir, que tot és dolent i no hi ha manera de canviar res. On ens deixa això?

No estic gaire vinculat amb el món jove d'entre els 15 i els 19 anys. Però de tota manera, l'impacte de les xarxes ho ha fet trontollar tot. També té a veure amb la dinàmica dels matrimonis, ara les separacions són més freqüents. D'això no hi havia tradició aquí, ha vingut de sobte i sovint la gent es trenca i tot se'n va per terra. A altres països el divorci, en general, es porta millor. Es raona i ja hi ha una tradició de respecte. Aquí els respectes s'han llençat per la borda i llavors tot són conflictes i així la societat comença a esquerdar-se una mica. Hi ha valors com ara la sexualitat, que han canviat, perquè és que abans hi havia repressió. Tot són llastres que encara arrosseguem del postfranquisme. On situa la ciutat i els seus barris ara que venen unes eleccions?

Hem viscut moments molt macos a Barcelona en els que s'han aconseguit resultats associatius. Penso que cal tornar a posar al centre la persona, els comerciants, la gent que treballa, el veïnat. Donem capacitat i llibertat als barris, que són ells els que hi viuen. Tot es fa des de la plaça Sant Jaume. Aquest és el problema. Quan el barri es planta, el govern s'espanta...

Per acabar, què li ha demanat a la vida fins ara, i s'ho ha donat?

El millor que li podem demanar a la vida, i que m'ho ha donat, és l'amistat i la bondat. La vida és això, no els diners. ■

“Molts

sexuals són conseqüència de la repressió franquista”

Yohany Limpias Ayala

El nostre nord és el sud

Alejandro Flores