La Marina – Edició desembre 2023

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

4.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Desembre 2023 / Núm. 332

35 anys informant i cohesionant la Marina Pàgs. 10-11

Josep Vicens

L’Associació de Mitjans de Comunicació Local i els seus mitjans, diari La Marina, ràdio La Marina FM 102.5, i web lamarina.cat, reuneix entitats, empreses i institucions per renovar el compromís pels barris de la Marina.

ACTUALITAT

Els veïns Mei Márquez i Benito Maín son guardonats per les seves trajectòries Pàg. 4

CRÒNIQUES CANDELIANES

Recorregut pels carrers de la Zona Franca on s'ubicaran els centres penitenciaris de Wad-Ras i Trinitat Vella

Pàg. 8

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL

35 anys dels mitjans de la Marina

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Pau Llopis, Chris El-Bahr, i Joan Pejoan.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra,

Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada: 4.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Fer 35 anys testimoniant tots els avanços que ha tingut la Marina com a barri i poder compartir-los amb un conjunt de persones i associacions ha estat una immensa satisfacció. Entre el més grat, hi és el camí fet i les batalles viscudes en companyia de tantes i tantes persones anònimes, que treballen des del compromís quotidià amb els valors cabdals que ens han permès avançar socialment, com ara la pluralitat i la igualtat d'oportunitats.

La Marina comparteix amb la resta de barris al cinturó de la ciutat el caràcter rebel i agosarat que li ha permès reivindicar una identitat pròpia i propositiva del seu veïnatge.

Per il·lustrar, recollir i fins i tot impulsar tot això van néixer el diari i la ràdio locals, com a part de l'entusiasme per participar de la vida política sorgida amb l'arribada de la democràcia, il·lusionant perquè prometia horitzons millors. Associacions veïnals i entitats de tota mena volien dir la seva i reclamaven que se'ls escoltés. Alhora, uns dirigents avesats en la resistència a la dictadura i en la militància democràtica en van entendre la importància.

Des de llavors i fins ara, ha estat un plaer compartir projectes il·lusionants que ens han permès teixir una xarxa d'aliances amb la qual ens enfortim per fer front a allò que hagi de venir. Perquè l'horitzó és incert, però el compromís amb l'entorn amb el qual convivim és intacte.

La crisi del model de negoci a la premsa en general, la feblesa de les administracions i el poc suport a la indústria de la comunicació local, la intel·ligència artificial o la canviant escala de valors socials ja són aquí i ens acompanyen en aquest 35è aniversari. Tanmateix, aquesta és una edat en què ja hi ha un pou de vida i l’experiència acumulada i alhora l'energia intacta per continuar empenyent els canvis que calguin sigui des dels mitjans o des d'on ens toqui en aquest segle. Gràcies a tots els que ens llegiu, el vostre interès ens injecta coratge. Bon Cap d'Any!

El panorama polític del 2024

El 2024 serà un any intens en tant que hi ha eleccions arreu del món, entre elles les de EEUU i el Regne Unit, a més de les eleccions europees. L'extrema dreta palesa una tendència a l'alça a les urnes, i encara més entre la classe mitja que té por de seguir perdent posicions en l’escala social. És pertinent preguntar-se si el sistema actual necessita reformes urgents i que arribin a les majories a fi de contenir la deriva autoritària, masclista, racista i en definitiva defensora i exponent de corrents ideològiques i partits neofeixistes. Tot en el context d'inflació, l'encariment de la vida, la guerra a Ucraïna i el genocidi a Gaza.

A Barcelona resta per veure si la marca de gran ciutat, amb el retorn al govern dels socialistes, el partit que ha construït i dissenyat el model de biblioteques per barris... serà capaç de llegir el moment actual i actuar amb mesures reals que vagin més enllà de la propaganda. Els consensos mínims a la ciutat han de tornar, i després de tantes crisis i el pou de desigualtat acumulada, el dèficit està dels costats dels barris i els col·lectius més vulnerables.

Tanmateix, els lobbies econòmics i financers, com a actors globals que són, han de facilitar la redistribució necessària per mantenir la convivència. Ells també han de llegir que la desigualtat a l'escala que té ara, en augment i sense mesures correctores des de l'estat, els amenaça. Actuar d’altra manera peca de manca de seny i palesa com d’esgotats estan els esquemes del segle passat. Ni les elits són ja el que un dia van pretendre ser; com les escoles de negocis –ESADE, Harvad, Princeton, Chicago...— han perdut, i per golejada, el repte de formar els pensadors actuals i responsables de garantir el futur, única raó que els justifica com a líders.

En canvi, als barris, a les iniciatives empresarials independents i amb valors socials, i als moviments ciutadans de tota mena, floreixen les propostes innovadores i des de diverses mirades. Serà Barcelona i els seus líders polítics capaços de llegir la dinàmica del moment actual i reconèixer-los més enllà dels copets a l’espatlla, que per buits i incoherents, ja poc s'estimen? Benvingut 2024, hi som prestos! ■

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

3

actualitat

Dones del barri protagonitzen el documental “Veïnes de la perifèria...” || Pau Llopis Novembre és el mes dels preparatius nadalencs; la ciutat encén les seves llums, els més previsors ja fan les seves primeres compres, comencen a lluir els primers balcons amb decoració i el clàssic Pare Noel que baixa de l’escala tot penjant de la barana.

Però, per sobre de tot, és el mes de la denúncia de les violències masclistes. El 25N és una de les diades més reivindicatives de tot l’any, la qual posa en el focus situacions que viuen les dones de manera, malauradament, diària. La Marina és un barri on existeixen col·lectius històricament sensibilitzats amb aquestes situacions i amb una ànima feminista.

N’és una prova el Centre Àncora, la primera entitat per a la dona a l’Estat espanyol, fundat l’any 1953 al barri del Polvorí.

Una associació “feminista que no sabia que

R REPORTATGE

era feminista”, així la defineix la seva presidenta, María Ortega, veïna del barri des de fa més de setanta anys. Un avantguardista a Espanya, que ha lluitat de manera incansable des dels seus inicis per millorar la situació de la dona, però sense deixar d’estar al capdavant de totes les lluites veïnals.

Amb el pas del temps, s’hi van anar afegint noves entitats que fan una tasca imprescindible pel barri, defensant els drets dels diferents col·lectius que hi conviuen, posant sempre en valor el paper de la dona. En són exemple el Centre Cultural Estrelles Altes, l’Associació Guineo-Catalana, l’Escola Dominical Undebel, l’Ateneu Popular l’Engranatge, L’Espai Jove La Bàscula, les associacions de veïns i veïnes i molts altres que s’han convertit en la millor representació d’un veïnat compromès amb aquesta causa. “A les dones del barri les definiria com treballadores i lluitadores”, coincidien Toñi Fernández i Judit Raso, presidenta d’Estrelles Altes i membre de l’Associació Guineo-Catalana, respectivament.

“La Marina és un barri eclipsat per Montjuïc, que s’ha convertit en la frontera que divideix dos mons, la Marina i la resta de Barcelona. Un barri desconnectat de la ciutat. Si preguntes pel carrer, el veïnat se sent “marinenc”, no barceloní. Un barri al que no se li ha concedit res mai, sinó que al contrari, com passa amb el cas de la platja, se li

▶ María Ortega (Centre Àncora), Ana Montoro (Unió d’Entitats), Judit Raso (Associació Guineo-Catalana) i Irene C. Matamala (càmera i so), Joana Bregolat (técnica de

CooperAcció) i Loredana Rando (Tècnica Pla Comunitari) conversen sobre la historia i actualitat feminista del barri.

El Centre Àncora és la primera entitat per a la dona a l’Estat espanyol, fundat l’any 1953 al barri del Polvorí. Una associació “feminista que no sabia que era feminista” La Marina s’ha hagut de manifestar per disposar dels serveis mínims, com els CAP, el metro o un institut i en totes aquestes conquestes les dones van tenir força protagonisme “Les dones del barri, en ser treballadores, hem hagut d’afrontar contínuament lluites veïnals i feministes”, coincidien les presents

ha tret. Un barri que s’ha hagut de manifestar per disposar dels serveis mínims, com els CAP, el metro o un institut. Un barri que segueix mobilitzant-se any rere any per no sentir-se un satèl·lit que orbita la ciutat comtal. I en totes aquestes reivindicacions, des del naixement del Centre Àncora fins avui, les dones hi han estat presents, sent una part indispensable de tot el que s’ha aconseguit a la Marina”.

Tot això ho recull el documental “Veïnes de la perifèria: Comunitat, lluita i cures als barris de la Marina”, elaborat per l’associació feminista CooperAcció en col· laboració amb el Pla de Desenvolupament Comunitari de la Marina. El film, presentat el dijous 23 de novembre a la Sala Maremar de l’escola Bàrkeno, va ser tot un èxit, bo i aplegant veïns, veïnes i representants de les diverses entitats. Un projecte que va convidar als espectadors a fer un viatge per la història de la Marina, de la mà dels testimonis de veïnes com la María Ortega (Centre Àncora), l’Ana Montoro (Unió d’Entitats), la Luisa Montero (Escola Do-

Pau Llopis

minical Undebel), la Judit Raso (Associació Guineo-Catalana), la Toñi Fernández (Centre Cultural Estrelles Altes), Carmen Higueras (La Vinya), Karen Abé (La Chalmeta) i les veïnes de l’AVV Eduard Aunós i l’AVV el Polvorí. Sense oblidar-nos de la Zabdi Rivas, la Gabriela Nunes, l’Ángela Fernández, la Noemí Castaño, l’Anabel Montón, la María Piquer i la Monste Picón.

Totes elles són una mostra de les demandes de canvis que té el moviment feminista. Un curt que va tocar totes les sensibilitats, fent un repàs de la història de la Marina des d’una perspectiva feminista.

L’acte va concloure amb una xerrada entre les protagonistes del film i les productores, incloent-hi un torn de preguntes pels veïns i veïnes que s’hi van apropar.

Una setmana per reivindicar i denunciar la situació de la dona i seguir empenyent per revertir, d’una vegada per totes, la manera de funcionar i actuar. Seguint l’estela de les dones de l’ahir, que es van dedicar en cos i ànima a aconseguir que el barri fos el que és avui, i el que serà demà. ■

Un novembre molt reivindicatiu a la Marina La projecció del documental formava part del conjunt d’activitats programades a la Marina amb motiu del 25N, com ara el partit de futbol femení organitzat per l’EFA Pedraza i l’U.E. Sants (vegeu la pàgina 18), el Cinema Violeta a Lleialtat SantSenca, l’exposició “No deixis entrar al monstre” a l’Espai Jove la Bàscula, el Dissabte de Circ i Mural reivindicatiu a la plaça de Falset, els Tallers-Café de la Unió d’Entitats de la Marina o l’Acte Central pel 25N del districte Sants-Montjuïc.

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Mei Márquez guanya el premi Albert González La presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina i vicepresidenta de Barcelona Comerç, Remei Márquez López, va rebre el premi Albert González en la 24a edició dels Premis Comerç Barcelona, celebrada el passat dijous 16 de novembre.

Aquest guardó reconeix la trajectòria de la Mei al capdavant de l’Associació de Comerciants del barri i la seva tasca en la promoció del comerç local de la Marina. Sempre ha defensat, a més a més, la idea que “la bona marxa dels negocis del barri equival a la qualitat de vida dels seus veïns, i per tant que la millora de les condicions del veïnat i dels seus equipaments estan connectades, bo i exercint una funció de cooperació i diàleg amb l’Administració” des de la seva posició de presidenta dels comerciants de la Marina.

Són exemple del seu esforç projectes com ara el “Comerç accessible del passeig de la Zona Franca”, coordinat amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, que ha permès que tots els establiments de l’Associació de Comerciants de la Mari-

Benito Maín rep la Medalla d’Honor de Barcelona

▶Moment en què l'alcalde entrega el guardó a Benito Maín.

▶Al centre, Mei Márquez, la regidora Raquel Gil i Laura Julivert,

acompanyades de l'alcalde Collboni i el president de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig.

na disposi d’un pla personalitzat per garantir-ne l’accessibilitat. O iniciatives com ara La Fira de Marineria i Pagesia i La Marina Tapea, Òpera al Comerç... que han fruit d’un gran èxit, han servit per mostrar el múscul comercial de la Marina i també, per recuperar les tradicions i essència d’aquest territori nostre. ■ REDACCIÓ

El manyà Benito Maín, una de les figures més reconegudes del barri, va ser guardonat amb la Medalla d'Honor de Barcelona el passat dijous 30 de novembre, en un acte que es va celebrar al Saló de Cent de l'Ajuntament de la ciutat. Rebia el guardó "per la virtuositat de la seva obra escultòrica en ferro i per la seva generositat i el seu compromís cultural i cívic amb el barri de la Marina".

Maín és un reconegut escultor del barri, la plaça del Moviment Obrer llueix una de les seves obres i també realitza les

escultures que atorga la Biblioteca Francesc Candel als guanyadors del concurs literari del mateix nom. A més, és col· laborador habitual de la majoria d'iniciatives del barri que impulsen diverses entitats. Un premi a tota una vida dedicada a viure i ensenyar l'art i l'ofici, enhorabona, Benito! Les darreres Medalles d'Honor entregades pel consistori a veïns i veïnes havien recaigut en Maria Ortega (Centre Àncora, 2017) i Fernando Abad (AAVV Sant Cristòfol, 2012). ■ REDACCIÓ

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

publicitat

5

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

6

actualitat

|| Pau Llopis La fàbrica de Can Batlló, fundada el segle XIX per Joan Batlló, estava dedicada a la manufactura de tèxtils, en consonància amb la producció industrial de tota Catalunya. En aquesta nau, hi treballaven per igual homes, dones i nens, únicament diferenciats pels sous que percebien.

Els torns, de mínim dotze hores, convertien aquesta planta industrial en una maquinària de producció inesgotable i de gran valor. Quan va esclatar la guerra civil, va ser col·lectivitzada i va seguir en funcionament. De fet, l’edifici té tres nivells construïts sota terra, que eren emprats com a refugis per part dels treballadors durant els bombardeigs. En aquesta època, a la creació de tèxtils se li va afegir la d’explosius, que va servir per batejar una de les naus com a “pavelló de les bombes”, en ser el centre de fabricació d’aquestes. L’any 1943, acabat el conflicte, va passar a ser propietat dels germans Muñoz Ramonet, els quals van fer ús dels seus contactes amb el franquisme per posar-se al capdavant.

Finalment, l’any 1976, quan el Pla General Metropolità va catalogar la zona de Can Batlló com a equipaments i zona verda, va cessar la seva activitat.

Avui en dia poc queda d’aquesta època daurada de les empreses industrials, amb un model econòmic basat quasi exclusivament en el turisme. El recinte industrial, a tocar de la Gran Via, va ser un dels que va deixar de tenir sentit en aquesta nova ciutat, moderna i amb una aposta clara pel sector dels serveis. Va passar a ser un recinte fantasmal, infrautilitzat, sense cap propòsit més enllà de veure passar el temps al seu voltant. I així va ser durant més de trenta anys, fins que la pressió i el moviment veïnal van aconseguir la cessió d’una de les naus, coneguda com el Bloc Onze, a la plataforma “Can Batlló és pel barri”, convertint-la en l’epicentre d’una potent activitat veïnal i associativa.

La reforma de l’espai de Can Batlló “Així serà el nou parc de Can Batlló”.

Amb aquesta frase contundent, i, fins i tot esperançadora comença la publicació de l’Ajuntament de Barcelona a la seva web sobre la reforma d’aquest recinte, tot mostrant una sèrie d’imatges d’un espai verd, ple de gent i de vida.

En concret, s’explica com l’obra de la reforma del recinte industrial estarà dividida en dues fases. A la primera, s’enderrocaran per dins les naus del bloc 9, respectant les façanes, com ja s’ha fet amb el bloc 12, espai on està ubicada la zona de jocs infantils. A més a més, es reubicarà l’àrea de gossos i també l’hort comunitari, mentre que dins del bloc 9, que serà semi-cobert, hi haurà un espai obert amb “diversos usos de caràcter esportiu”. La data prevista per a la finalització d’aquesta primera fase de les obres era el febrer de 2023.

Ara per ara, però, de tot això l’únic que s’ha portat a terme és el parc infantil, ubicat entre tanques que delimiten les obres que l’encerclen. Els cartells de l’Ajuntament de Barcelona a diferents punts del recinte ja no informen de quan finalitzarà la primera fase, data oportunament tapada amb esprai perquè es desconeix.

Fotografies: Pau Llopis

Can Batlló

La transformació d'un espai industrial a parc veïnal En conjunt suposa re-urbanitzar 22.900 metres, una inversió de 12,5 milions d’euros, segons dades de l’Ajuntament

Les diferents naus de Can Batlló s’han habilitat com a espais autogestionats, on se situen cooperatives, fusteries, casals de veïns i, fins i tot, una llar d’infants i una biblioteca popular, tots administrats pels veïns i veïnes, i que han tornat vida el recinte industrial

26.000 metres quadrats de verd anunciats per l’Ajuntament, part de la primera fase, que convertirien l’antiga planta industrial en un dels pulmons més importants del districte, no s’han traduït al tangible, almenys de moment.

De fet, el color que destaca entre els blocs marrons de l’antiga fàbrica, decorats amb centenars de grafits, és el blanc de les furgonetes i grans contenidors metàl·lics de la construcció, organitzats en perfectes fileres en els descampats que envolten l’edifici, com una mena de demostració de què, efectivament, l’obra s’està duent a terme.

Mentrestant, les diferents naus de Can Batlló s’han habilitat com a espais autogestionats, on se situen cooperatives, fusteries, casals de veïns i, fins i tot, una llar d’infants i una biblioteca popular, tots administrats pels veïns i veïnes, i que han tornat vida al recinte industrial.

La càpsula del temps Entrar a l’antic espai industrial és gairebé com fer un viatge en el temps. Can Batlló és, ▶ Els cartells de l’Ajuntament de Barcelona ja no infor- en si mateixa, pràcticament una ciutat, que s’ha quedat congelada en el temps mentre tot men de quan finalitzarà la primera fase. el seu voltant ha anat canviant. Insígnia de La segona fase no tenia cap data fixada la Barcelona industrial, és un testimoni viu des de bon principi, però és de suposar que del segle XIX abandonat a mercè del pas del trigarà a arribar. Més si es té en compte que temps, mentre és observat pels milers de veel nou govern de Jaume Collboni, a l’octu- hicles que transiten la Gran Via diàriament.

La xemeneia, l’element i el símbol més bre ha rebut un “no” en bloc de la resta de grups municipals a la seva proposta de nous important de la fàbrica, sobresurt imperiopressupostos. Barcelona en Comú i Esquer- sa per sobre de les naus industrials, trencant ra d’una banda i els de Junts de l’altra, li re- amb l’estètica de la zona i contraposant-se amb el modern edifici d’oficines de la Caixa clamen més diàleg i decisions.

Tot i així, el projecte pretén re-urbanit- Experience Hub, ubicat just a la vora.

En els seus carrerons desendreçats es pot zar la part més propera al carrer de Mossèn Amadeu Oller i el conjunt de vials i places intuir l’activitat que s’hi feia. Aquelles naus de l’entorn. A la cantonada d’aquest carrer eren l’espai de reunió diari per a milers de amb Gran Via es construirà un parc de pa- treballadors i treballadores que s’hi deixatinatge i sobre algunes de les antigues naus ven la pell a canvi de quatre monedes que s’instal·laran un total de 3.520 metres qua- els hi permetessin viure.

Ara, aquests blocs, buits i inhòspits, amb drats de plaques fotovoltaiques. Tot això, en conjunt suposa re-urbanitzar 22.900 me- les finestres trencades i el terra ple de runes tres, una inversió de 12,5 milions d’euros, i de pols, demanen a crits ser integrats en el segle XXI, per ser útils a la gent del barri, segons dades de l’Ajuntament.

De totes formes, hi ha distància entre les fills i filles dels qui ho van ser, i molt, per a pretensions i la realitat que s’hi pot veure. Els aquesta planta industrial. ■

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

8

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez Para escribir esta crónica candeliana viajaremos al pasado, al 2009.

En el primer trimestre del 2009, los vecinos del distrito de Sarrià-Sant Gervasi estaban escandalizados porque el a la sazón alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, pretendía construir una perrera cerca del parque del Castell de l’Oreneta, cerquita de la estación Reina Elisenda de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Al parecer, y según fuentes bien informadas, el mandamás de un diario conservador de la ciudad se presentó en el despacho de Jordi Hereu: «Este proyecto no se hará».

Y no se hizo.

No querían desprestigiar una zona de alto standing con la instalación de un «centro de acogida de animales de compañía».

La alternativa acabó siendo traer la perrera a Sants-Montjuïc, el sur de Barcelona. Aunque nunca se llegó a concretar.

El hecho sirve de ejemplo para constatar las diferencias de clase según el territorio que se pise. Evidente. En el fondo, sigue recorriendo un trazado de trincheras el autobús V5, que une La Bonanova (rica) con La Marina del Prat Vermell (pobre) y que de alguna manera pretendía reducir distancias mentales y económicas mediante la interconectividad entre barrios.

Ninguno de quienes sube al V5 completa el trayecto.

Las cárceles

El 17 de marzo del 2021, el servicio de prensa del Ajuntament de Barcelona difundía la siguiente nota: «L’Ajuntament i la Generalitat reprenen el trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i Trinitat Vella cap a la Zona Franca».

En el redactado, el término cárcel es sustituido por algo más fácil de digerir, más ligero. La cárcel se llamará Centre Penitenciari Obert de la Zona Franca.

El proyecto viene de lejos.

En los noventa, aún guardaba algo de fuerza el movimiento obrero-vecinal –la nueva plaza de los skaters, en la calle Foc con el paseo de Zona Franca, se llama plaza del Moviment Obrer–. Y se consiguió tumbar la construcción de una incineradora. Los jóvenes voceaban el lema “¡Metro sí, incineradora no!”.

Luego, con el gobierno del alcalde Xavier Trias (2011-2015) se retomaron iniciativas aparcadas debido al rechazo que podían causar en la población. Una de ellas fue el montaje de una pista de esquí donde hoy se encuentran las instalaciones de la Fundació Banc dels Aliments («Dona alimentos»). Por desgracia, la crisis económica y social que estalló en el 2008 hizo más necesaria que nunca la solidaridad. El SnowWorld se esfumó.

Otro de los planteamientos que se volvió a lanzar como un globo sonda fue la construcción de una cárcel en el polígono industrial. Quizá para sorpresa del consistorio, la oposición en la calle fue nula o casi nula.

La paradoja es que el actual acuerdo no prevé el traslado de una cárcel, sino de dos: las actuales Wad-ras, en la Vila Olímpica del Poblenou, entre las calles Doctor Trueta y Alaba (Ciutat Vella), y el Centre

Las cárceles

Crónica de una vuelta por los lugares en los que se construyen los nuevos centros penitenciarios

C CRÒNICA

La paradoja es que el actual acuerdo no prevé el traslado de una cárcel, sino de dos: las actuales Wad-ras, en la Vila Olímpica del Poblenou, entre las calles Doctor Trueta y Alaba (Ciutat Vella), y el Centre Penitenciari Obert 2 de Barcelona, en la calle del Pare Manjón, en Trinitat Vella (Sant Andreu)

Penitenciari Obert 2 de Barcelona, en la calle del Pare Manjón, en Trinitat Vella (Sant Andreu).

Solar para los presos

Detrás de la mole de la Autoritat Metropolitana de Barcelona, en la esquina de la calle A con la calle 1, un rectángulo («parcela disponible») de unos siete mil metros cuadrados rodeado de chopos secos que se han talado.

En un lado, el viaducto de la línea 10 de metro, al estilo de los suburbanos de Chicago.

En otro lado, camiones calcinados, como dinosaurios extinguidos por algún ajuste de cuentas.

En un lado, el Jardí de l’Àrea Metropolitana de Barcelona («Tractament paisatgístic de la coberta de l’aparcament soterrat»).

Y en otro lado, la empresa de mamparas de baño Duscholux Spain («Calidad, diseño y seguridad»).

A un paso, el restaurante La Zona. Su propietaria, María José Chamizo, está encantada con la llegada de las nuevas prisiones: «Vendrán familiares de presos, abogados, los juicios pendientes… Y esto engrosará la clientela. En principio yo lo veo con buenos ojos».

A un paso, los almacenes del depósito aduanero Viorvi, S. A., cargados de sacos de café. Uno de sus responsables opina lo mismo que María José. «A nosotros nos da igual, de hecho ya tenemos aquí el albergue para los sin techo y no pasa nada», dice.

Se refiere al albergue («equipamiento integral») de la calle 60 (ved artículo «Els

jawas», en La Marina de febrero del 2020).

En las aceras, los camioneros no apagan el motor. A las preguntas de este reportero, se encogen de hombros. Ni fu ni fa.

En el solar de la calle A se construirá la nueva cárcel de hombres, en sustitución de la de Trinitat Vella, y con capacidad para unos ochocientos presos. Según el Ajuntament: «Les instal·lacions estaran especialment dissenyades per acollir persones que compleixen la pena de presó classificades en tercer grau penitenciari, és a dir, que només dormen a la presó entre setmana i que, de dia, surten per fer voluntariat, formar-se o treballar».

Se espera que abra en el 2025.

Solar para las presas

En la calle E, 34-36, las gaviotas chillan para intimidarse o atraerse. Un inmenso solar de unos veinte mil metros cuadrados, entre el holding DistriCenter («Logística singular») y Aduanas Pujol Rubió («Transporte internacional de mercancías»).

En los contornos, pintadas ácratas: «Presó igual a tortura», «Contra el racismo estatal» y «Fuego a los CIE». A cien metros del lugar, el Centro de Internamiento de Extranjeros, con sus troneras, su alambre de espino y sus cámaras de seguridad.

La calle E es una calle de palés, furgotrailers (Volvo, Iveco, Scania) y camionetas de la mensajería Ara Vinc («Smart Delivery»).

Y algún cartel premonitorio: «Zona de almacenamiento y gestión de residuos especiales».

Continua a la següent pàgina

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

9

panorama al barri || P.L. L’alegria no dura per sempre, diuen. La injustícia i desigualtat social, sembla que sí. Fa un parell de setmanes el barri celebrava l’ajornament del desnonament de la María Cristina i la Rosío, veïnes de 78 i 58 anys, respectivament.

Aquell dilluns 6 de novembre, que ara sembla llunyà, l’acció veïnal i sindical va ser suficient per a frenar el llançament de les dues veïnes, en una actuació pacífica i de negociació amb la immobiliària que va concloure amb la pròrroga del desnonament fins al passat dimarts 28 de novembre. Poc més de tres setmanes de marge que no han estat suficients per revertir la situació de la Rosío i la Cristina, que es van trobar de nou posant el seu futur en mans dels veïns, veïnes i voluntaris que s’havien concentrat a la porta del seu edifici, en l’intent desesperat de conservar casa seva.

L’ambient que es respirava en aquesta ocasió era prou diferent de l’anterior.

En ser el segon intent de llançament, es podia preveure que l’actuació policial fos més contundent i la immobiliària més reticent a negociar. Des de primera hora, els membres del Grup Habitatge Sants ja van avisar als assistents que era força probable la presència de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra. I es va seguir el guió

“Set furgons de policia per fer fora dues senyores que no tenen on anar, és una vergonya”

previst al peu de la lletra. Gairebé a les dotze del matí, una hora després de la convocatòria, es comunica que no s’ha arribat a cap acord amb els propietaris.

A la una del migdia, set furgons dels antidisturbis i una ambulància se sumen als quatre cotxes patrulla que ja hi havia aparcats davant l’edifici.

D’aquests vehicles van desembarcar, un per un, prop d’una trentena d’agents de la Brigada Mòbil, que van acordonar la zona. Acte seguit, més d’una desena d’ells va encerclar i començar a treure un per un els veïns i veïnes i membres del

Rosío i Maria Cristina, les cares del desnonament al 226 del passeig de la Zona Franca

▶ Les veïnes van tenir el suport del Grup d’Habitatge Sants i altres entitats. Aquest cop no van poder aturar el desnonament.

Grup Habitatge Sants que s’havien assegut a l’entrada, en un intent de barrar-hi el pas, que no va tenir èxit. En poc més de quinze minuts, la policia era dins l’edifici i es disposava a fer fora a mare i filla. I així va succeir.

El tall del carrer i tot el dispositiu va cridar l’atenció del veïnat, amb veus d’indignació pel que estava passant. “Set furgons de policia per fer fora dues senyores que no tenen on anar, això és una vergonya”, exclamava un veí. Un altre, mentre observava amb cara de desconsol el que estava passant davant seu, afirmava “Barcelona s’ha tornat una ciutat pels turistes i els empresaris. No s’hi pot viure, no saps les ganes que tinc de marxar d’aquí”. I és que aquest desnonament se suma a altres que s’havien programat en aquest mes de novembre, com és el cas de la Blanca, la veïna del Gòtic a la qual volien fer fora per un deute de vuitanta-vuit euros. O el de l’Eloïsa, executat a Poble Sec. Una sèrie de casos que no fan més que alimentar el debat i el neguit entorn la crítica situació de l’accés a l’habitatge a Barcelona. Els preus dels pisos i dels lloguers semblen no tenir sostre i accedir a la borsa d’habitatge públic és quelcom

impossible, fins i tot per a persones en la situació de la Rosío i la Maria Cristina.

Ara, les veïnes afronten una odissea pel desert, però tenen el suport i l’ajuda del

Grup d’Habitatge Sants i altres entitats, i l’esperança, encara viva, de trobar alguna sortida que no les aboqui al carrer. ■

Viu la màgia del Nadal visitant La Pedrera!

No us perdeu l’oportunitat de viure el Nadal d’una forma única i memorable a La Pedrera. Envoltats del modernisme de la Casa Milà, dissenyada per l’arquitecte Antoni Gaudí, tota la família podrà crear postals nadalenques plenes de creativitat inspirades per les formes orgàniques i els detalls sorprenents d’aquest icònic edifici. Vine a explorar la seva bellesa arquitectònica, gaudeix de la creativitat dels més petits i meravella’t amb la màgia en aquest lloc tan especial.

Una activitat única que no et voldràs perdre!

Més info: 932 142 576 | www.lapedrera.com

La Pedrera - Casa Milà

Gaudeix de la natura i els animals al Zoo del Pirineu Visita el Zoo del Pirineu i converteix-te en un autèntic expert de la natura. A través d’una visita guiada al parc podràs aprendre sobre la fauna salvatge del nostre país i gaudiràs de trobades emocionants amb animals del territori. A més, tindràs l’oportunitat de participar en activitats divertides i educatives on entraràs en contacte directe amb ells. Vine en grup o família i forma part d’aquesta sorprenent aventura!

Més info: 610 750 224 | www.zoodelpirineu.com

Zoo del Pirineu

Descobreix el Solsonès, la comarca de les mil masies Ni un alma en pena.

Ni siquiera al conductor del autobús 109, que recorre los alrededores apenas sin pasaje, le importa que se levante una cárcel aquí: «Bueno, llevaré más gente».

En el solar de la calle E se construirá la nueva cárcel de mujeres con «visión feminista», en sustitución de la de Wadras, y con capacidad para unas cuatrocientas internas. Según el Ajuntament: «El nou centre penitenciari estarà expressament pensat per a les dones privades de llibertat. Tindrà en compte les necessitats

de reinserció bàsiques, com ara la salut, les opcions laborals i l’educació, i també les específiques d’aquest col·lectiu, com ara la seva condició de víctimes de violència masclista molt sovint, o de mares, amb els espais de criança, per a infants menors de tres anys».

Se espera que abra en el 2027.

En definitiva, solares para cárceles que quieren ser espacios para la reinserción.

En las vallas publicitarias del Consorci de la Zona Franca: «Fabricamos oportunidades para tu futuro». ■

Pau Llopis

Coneix de la mà de la cooperativa Solsona Experience els indrets més interessants del Solsonès. A través d’una àmplia oferta de visites úniques i acompanyat per guies locals, podràs gaudir dels punts més rellevants del nucli antic de la ciutat, veure als gegants més divertits del país o passejar per la història a través dels ibers, el romànic i el modernisme d’Olius. Anima’t a descobrir Solsona i rodalia, Solsona Experience t’acompanyarà!

Més info: 663 668 184 | www.solsonaexperience.com

Solsona Experience

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

10

35 anys fent premsa de barri

▶ Al centre, la regidora Raquel Gil entregant el present del districte a la presidenta de l'AMCL, Yohany L. Ayala. Li acompanyava el regidor Marc Serra, president del Consell del Districte. A la dreta, Victoria Posadas, presentadora

de l'acte i responsable tècnica de l'emissora. Josep Vicens

|| P.L. / Y.L.A. Enguany l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (diari La Marina, ràdio La Marina FM 102.5 i web lamarina.cat) estem de celebració i d’enhorabona. Ja són 35 anys al capdavant de la informació del nostre barri i del districte. Trenta-cinc anys d’esforç, d’il·lusió, i per sobre de tot, de ganes de fer una feina amb rigor que informi al veïnat de la Marina.

Un projecte que va néixer de la voluntat de donar oportunitats al jovent, ha treballat per esdevenir un mitjà informatiu referent, produir continguts de qualitat, formar ciutadans conscients i exigents, contribuir a la normalització lingüística, fer barri, cuidar els col·lectius amb risc d’exclusió, i buscar sinergies amb altres projectes enfortint la xarxa local d’entitats i de mitjans de comunicació.

Aquests objectius els hem mantinguts del 1988 ençà. Un barri amb una història rica, que d’un espai agrícola avui ha esdevingut un pol d’atracció d’un miler d’empreses de tota mena, repartides entre la Fira de Barcelona, el polígon de la Zona Franca i el Port. Tot això suposa un 10,5% del PIB de Catalunya, del 31% que en representa Barcelona. També és un barri en expansió amb prop de 30 mil veïns i veïnes més que arribaran en les properes dècades. En definitiva, un barri essencial per a la ciutat.

Però la història i el pes d’aquest barri van molt més enllà de les seves indústries i habitatges. Un teixit associatiu i veïnal com cap altre”, s’hi va sentir al Sopar de Nadal de l’AMCL. Per tant, quina millor manera de celebrar aquesta història conjunta, de la Marina i de l’AMCL, que en un sopar de Nadal, on vam ser gairebé tots?

La vetllada es va celebrar el divendres 1 de desembre, a l’Hotel Leonardo Royal, al número 40 del carrer dels Alts Forns.

Les abraçades, els petons i els retroba-

i acompanyant el veïnat L’alcalde ens ha felicitat!

ments van ser la tònica general de la reunió, que va arrancar amb un vídeo sobre la història de la nostra Associació de Mitjans de Comunicació Local, les inicials de la qual ja diuen alguna cosa de com va anar la nit, amb legria: com la de les veïnes del Centre Cultural Estrelles Altes en rebre per sorpresa el nostre reconeixement. emòria: Una celebració, que a banda de reconèixer el que fa avui el veïnat, recorda tot el que han fet aquells qui ens han precedit i d’on venim. aliu: el de la reunió d’una gran família com és el barri de la Marina. làgrimes d’emoció: com les de la Luisa Montero, de l’Escola Dominical Undebel, quan va rebre el seu guardó i li

A M C L

va dedicar unes paraules a la seva mare i “principal referent”.

Una nit animada, diferent, de reivindicació i celebració enmig d’un context polític i global canviant i força incert, que vam oblidar almenys durant l’aplec.

Van presentar l’acte i els guardonats la Victòria Posadas, el Pau Espí i el Pau Llopis, periodistes i tècnics col·laboradors d’aquesta casa. Tots tres van explicar l’experiència i l’oportunitat que han tingut a La Marina de créixer professionalment. A continuació, va prendre la paraula l’actual director de l’emissora i soci fundador, Juan Antonio Reyes Blanco, qui va remarcar “tot l’esforç i alhora l’orgull” que era per tots els membres de l’AMCL dur a terme la tasca diària de fer d’altaveu de les realitats i sensibilitats que aplega el barri, atenent “la pluralitat de tots els grups polítics... Volem seguir construint consensos per empènyer les reivindicacions que tenim.” Va aprofitar per recordar-nos que l’AMCL va néixer realment fa 40 anys i que va arribar tenir una emissora de televisió local i una unitat mòbil al Polvorí... que mai no en va sortir al carrer.

Després, hi va haver les al·locucions del president de la Mesa del Consell, Marc Serra, i de la regidora del districte, Raquel Gil. Serra va destacar la forma en què treballen projectes associatius amb ànima de barri i que “fan una labor professional informativa i de formació, sovint en situació de precarietat”. Gil, per la seva banda, va

posar en valor el fet que el projecte arribi als 35 anys “contribuint a teixir vincles i treballant amb il·lusió, compromís i rigor”.

Tots dos van entregar un present del Districte de Sants-Montjuic en agraïment per la feina de l’AMCL a la seva presidenta. Era la façana de la Regidoria en color plata i de format mitjà que la Yohany L. Ayala rebia il·lusionada i agraïa a continuació a tots els presents.

L’Associació de Comerciants, la Fundació Mans a les Mans o la Fundació Pere Closa, més una vintena d’entitats del barri, gairebé totes les federades a la Unió d’Entitats, ens acompanyaven en ocasió tan especial per als mitjans de la Marina (vegeu la llista sencera a la pàgina...). Entre les autoritats que també van voler ser-hi per fer costat hi era la regidora Neus Munté, el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia o la presidenta del Col·legi d’Arquitectes a Barcelona, Sandra Bestraten.

Tots participaven en l’entrega dels reconeixements, conjuntament amb les representats de les entitats com Rosalia Fernández, Judit Raso, la Mei Márquez...

A continuació, la projecció d’un curt sobre la relació del barri amb el mitjà va donar el tret de sortida perquè els convidats poguessin gaudir d’un deliciós sopar.

Timbal d’albergínies i fruits de mar, l’entrant. I el medalló de lluç al vapor amb salsa de marisc o la galta de castanyes i salsa en reducció de Ribera del Duero, el

1

Desembre 2023

Vista aèria del mes de juny de 2022 on es reflecteix com a les antigues construccions se li afegeixen nous edificis mentre que altres parcel·les continuen en obres.

Nous edificis, carrers i veïnat mostren el dinamisme del en la urbanització

Prat

VERMELL

O

bres, grues, formigons grocs delimitant els carrers i operaris amb armilles fosforescents, a més d'algun transeünt, veïns, veïnes i treballadors/es de les empreses que acull la zona, donen compte del dinamisme de la urbanització del Prat Vermell.

Els indrets del barri que abans només testimoniaven el pas del temps i dels vehicles industrials, espais on es succeïen els buits, poc amables, ara ja comencen a tenir forma residencial.

En caminar-hi la sensació és la d'estar enmig d'un joc de Lego gegantí i on moltes peces es mouen alhora, l'activitat que s’hi veu és frenètica! Hi ha, però, molts altres elements que configuren el nou barri i que no estan a la vista, ja que la urbanització d'un espai comporta un procés llarg i que ha de passar per distintes fases. On som ara mateix? Us en donem compte molt resumidament.

Fase primera, el planejament. És el moment en què es defineixen les característiques de cada peça urbana: les zones verdes, els equipaments, els edificis d'habitatge social, els d'habitatge lliure, els d’activitat econòmica... Els sectors 6 (carrers Plom, Acer, Motors i Metalúrgia) i el 9 (carrers Cisell, Pg Zona Franca, Ulldecona i Sovelles) són els darrers plans que s’han aprovat i es sumen als 5 sectors més ja aprovats amb anterioritat.

La fase següent, la gestió urbanística. En aquest moment el dibuix al mapa urbà continua prenent encara més forma. Així els àmbits 6 i 9 ja han començat a treballar el projecte de reparcel·lació, és a dir, descriuen les parcel·les privades i les públiques. Altres, com els sectors 2, 3, 8.1 i 10, ja tenen el sòl resultant d'aquest procés i, per tant, les llicències per edificar ja estan en tràmit i alguns edificis en construcció o construïts.

Pel que fa a les promocions més avançades, al sector 10 per exemple, les obres estan en marxa i molts edificis comencen a irrompre en el paisatge de la zona. Un altre dels indrets on més es visualitza aquest canvi és al sector 3 , on ja hi ha vàries promocions a punt de ser finalitzats i llestes per acollir les famílies que vindran. Aquestes promocions suposen un total de 531 habitatges, on s’estima que residiran unes 1.300 persones.

Tanmateix, entre aquestes que estan a punt de l’entrega de claus convé destacar les promocions de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Una al carrer Ulldecona número 2-10, amb 72 habitatges dotacionals i l'altra a Cal Cisó, número 49-59, amb 108 habitatges protegits. Totes dues també en procés de ser adjudicades. Alhora, continuen les obres de l'altra promoció de l'IMHAB a Cal Cisó, l'illa entre els carrers Ferro, Motors i Acer, on ja es deixa veure l'estructura del nou edifici que tindrà 234 habitatges.

A tot això se suma l’important acord entre l’Ajuntament i la Generalitat a l'última reunió de la Comissió d'ambdues administracions, aquest octubre. S'ha formalitzat un conveni de col·laboració entre el consistori barceloní i l'Institut Català del Sòl (Incasol) per a la promoció i construcció d'un mínim de 1.700 habitatges de protecció oficial i allotjaments dotacionals de lloguer assequible a Barcelona. Així, el consistori posarà a disposició de l'Incasol 11 parcel·les muniContinua en la pàgina següent cipals i l'institut promourà els habitatges, que hauran d'estar finalitzats en un termini màxim de 5 anys.

2

El

DinamismedelPratVermell

Desembre 2023

Reportatge

El

rebre el nou veïnat

Promocions de l'IMHAB. A l’esquerra, l’estructura dels habitatges a Cal Cisó. A la dreta, la del carrer Carrer d'Ulldecona, 2-10, el color és un homenatge al nom del barri, Prat Vermell. A baix, vistes de l’interior d’un dels pisos durant les jornades del festival 48H Open House.

D'aquestes 11 parcel·les, 4 estan situades al sector 3 de la Marina i s'hi preveuen 267 habitatges en total: 84 habitatges al nou carrer Miquel Porter i Moix, número 25-27; i 80 i 15 habitatges als números 17 i 16-20 del mateix carrer, respectivament. La quarta és al carrer del Plom, 17, amb 88 habitatges més. Ja veieu, d’avanços i canvis, en vindran molt més.

I tornant a les fases, la gestió urbanística també és el moment en què es valora els drets que tenen els diferents ocupants d'espais determinats, siguin d'usos per activitats econòmiques o per habitatges. N'és un exemple el Sector 9, en el que ha iniciat el procés de la gestió urbanística. En aquest sector, s’està estudiant la situació cas per cas del residents afectats, per tal de poder donar la resposta en cada un dels casos.

La tercera fase, la urbanització dels carrers i els equipaments

Tanmateix, a l'octubre, a la Comissió entre la Generalitat i l'Ajuntament, també s'ha acordat prioritzar les actuacions sobre determinats equipaments sanitaris d'atenció primària i comunitària (CAP), entre els quals el nou cap de la Marina del Prat Vermell, en procés de planejament o cessió i previst al carrer Cobalt, entre Foc i Plom, al límit amb el nou passeig Francesc Candel. Un altre servei en què es treballa és la futura escola bressol, situada a l'avançat edifici de l'IMHAB a Cal Cisó.

Alhora, s'ha previst l'ampliació del Servei de dinamització infanto-juvenil Imagina't. La dimensió que ha adquirit requereix un nou espai, en construcció al carrer Ulldecona, número 2. I entre

Comença l'arribada de noves famílies i el repte és enfortir el teixit veïnal la reorganització d'espais també hi és el punt verd, actualment situat entre els carrers Foc i Cobalt, es traslladarà al carrer Motor i contempla la possibilitat d'una futura aula ambiental.

Respecte a la urbanització de carrers nous, s'ha cuidat que avancin al mateix ritme que la construcció dels nous habitatges. Així, estan en obres els carrers del voltant del sector 3, Ferro, Plom, Cobalt i Foc, i el futur passeig de Paco Candel.

Al mateix temps, i arran de la situació de preemergència decretada per la manca de pluges a Catalunya, és important apreciar la implantació del sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS). Mentre que a la resta de la ciutat l'aigua de pluja acaba al clavegueram, on es barreja amb l'aigua residual dels habitatges i recarrega la xarxa, ja que per a utilitzar-la ha de passar per un procés de depuració, al Prat Vermell les jardineres recullen i filtren l'ai-

Miquel Porter i Moix, Ramón Porqueres i Francesc Candel, un home de cinema, un sindicalista i un escriptor de la Marina donen noms als nous espais Simultàniament, s'estan acabant les obres del futur parc central amb l'objectiu que es converteixi en un espai de trobada, una superfície de gairebé 21.000 m² que configura dos grans prats verds envoltats de vegetació. Ara bé, les mesures per pal·liar la situació de sequera han afectat el calendari de plantació de l'arbrat.

gua de pluja que acaba als aqüífers del subsòl, on s'emmagatzema de manera natural evitant que l'aigua del mar (salina) entri a l'aqüífer subterrani.

Posteriorment, l'aigua es fa servir per al reg, la neteja de carrers i els inodors dels habitatges. Així, la Marina del Prat Vermell atén el repte que té Barcelona i totes les urbs amb el canvi climàtic.

Carrers i zones verdes noves requereixen noms!

L'obertura de nous carrers i la urbanització de zones verdes implica també posar-li nom a aquests espais, i tres d'ells ja en tenen. Un, carrer Miquel Porter i Moix, el nou espai entre els carrers de Foc i Plom, reconeix l'home de cinema i principal investigador de la història del cinema català; l’altre, la plaça Ramon Porqueras, entre els carrers de Plom i d'Arnes, homenatja el sindicalista de la UGT, molt actiu durant el franquisme i un dels principals impulsors de la històrica vaga del tramvia del 1951. I el darrera, l'escriptor i periodista Francesc Candel dona nom al nou passeig que anirà des del carrer de la Metal·lúrgia fins al passeig de la Zona Franca, entre els carrers del Plom i del Foc. I com que els espais per obrir encara són uns quants recordeu que a la Marina s'ha conformat un grup de treball dins l'Eix de Cultura i Memòria, liderat pel Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC), que prepara propostes de noms pels nous carrers i que és obert al veïnat, així que us animem a participar-hi.

Finalment, la benvinguda al nou veïnat! Entre tots els avanços

El

DinamismedelPratVermell

Estat d’execució de l’edificació i dels espais lliures

dels quals us hem retut comptes, el més il·lusionant és l'arribada de prop de 1.300 persones durant aquest últim trimestre de l'any 2023 i els primers mesos de l'any vinent. De fet, el

Programa d'Acompanyament Comunitari és un servei específic per atendre les necessitats del veïnat durant aquest procés i també al veinat que ja viu al barri.

Així comença la millor etapa de tota urbanització: veure, viure i gaudir de l'arribada de nous veïns i veïnes i de totes les oportunitats d'interrelació i d'interessos comuns que ben segur

en sorgiran. Plegats i enfortits fem que els que arriben enrobusteixin l'arrel veïnal tan forta i tan ben eixamplada a la Marina, saludem-los: Benvinguts i benvingudes!

Nadal al Prat Vermell

Encesa de l'arbre i mostra de productes de proximitat L'encesa de l'Arbre de Nadal, 9 de desembre a plaça Falset.

Enguany la plaça Falset torna a ser la protagonista de l'encesa de l'arbre de Nadal, iniciativa que treballa durant tot l'any l'Associació de Veïns i Veïnes d'Eduard Aunós. Decidir els adorns, recollir material, tot reciclat, i donar-los forma perquè acabin de posar la cirereta a l'arbre i d’alegrar el veïnat és l'objectiu. La base és una construcció de ferro folrada amb una tela de color verd i, a més de les llums, el corona una estrella gegant! Durant l'acte d'encesa hi haurà activitats infantils i una xocolatada per la canalla, així que tothom està convidat. L'arbre es mantindrà il·luminat durant les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis.

Mostra de productes de proximitat, 17 de desembre de 10 a 14 h, a plaça Falset Aprofitant l'esperit pre-nadalenc d'arreu i el festiu de diumenge, durant tot el matí, es farà la mostra de productes de proximitat per fer valdre el consum responsable. Hi haurà cinc paradetes amb verdures, fruites i embotits, tots productes de proximitat.

Igualment, la idea és donar un petit impuls a un teixit comercial propi, un primer pas per incentivar l'obertura de més botigues de barri i, a la vegada, propiciar la interacció entre el veïnat que arriba i els que hi porten tota la vida. Serà una jornada lúdica amb un ambient musical i un vermut popular. L'acte clourà amb un fotoreclam per ce-

D’esquerra a dreta: Mari Carmen, Nico, Sandra, Ginesa, Nina, Rosa i Manel. L’equip de l’Associació de veïns i veïnes d’Eduard Aunós, impulsores de les activitats i compromeses a enfortir el teixit veïnal del barri.

lebrar les festes nadalenques.

L'organitza la Unió d'Entitats dins el projecte de dinamització del Prat Vermell i, entre altres entitats, col·laboren l'Associació de Veïns i Veïnes d'Eduard Aunós i la botiga Keras Buti.

Fira de Nadal, el 2 de desembre a la plaça de la Marina Escoles, esplais, associacions ve-

ïnals, culturals i fins a prop d'una vintena d'entitats van posar les seves paradetes exposant a la venda productes artesanals que treballen durant l’any per la Fira de Nadal.

A la jornada, que va iniciar a les 11 del matí i fins a les 19.30 del vespre, hi va haver el taller d'embolcalls per a regals, el de fanalets, i un taller infantil de Nadal, a més

d'espectacles musicals a càrrec de la Joia de Montjuic, a les 13 hores, i de Gòspel Joia de Montjuic, a les 18 hores.

L'organitza el Centre Cultural Estrelles Altes i participen fins a setze entitats, entre les quals l'Associació de Veïns i Veïnes d'Eduard Aunós, que tenia enllestides monades artesanals.

3

rebre el nou veïnat

Desembre 2023

4

El

DinamismedelPratVermell

Desembre 2023

L'esport, excusa per aprendre eines i habilitats passant-ho bé!

rebre el nou veïnat

Joves i famílies han convertit les pistes del Prat Vermell en un lloc de trobada Per arribar a les pistes esportives del carrer Acer, número 12-14, entrant des de Foc, topareu amb tanques i formigons que hi delimiten el pas. Els plataners, que es mantenen en forma, són testimoni de tota la transformació en marxa. Seguint pel carrer del Plom, seu de nombroses oficines i indústries, els cartells de "disculpin les molèsties" intenten apaivagar la sensació de trencaclosques de les peces en construcció.

Haureu d'anar alternant el pas amb tractors i cotxes fins que, si és dimarts o dijous al vespre, ja cap al carrer del Ferro, sentireu un soroll de fons. So de pilotes crits i rialles us indicaran que heu arribat. Hi és l'Edu Sabater Izuel, dinamitzador de la Fundació Mans a les mans i prop d'una dotzena de joves de l’Imagina’t: Aiona, Briana, Marium, Shon, Carlos, Nayab, Awais, Kile, Tony, Petru i més endavant s'unirà en Sily.

Tret d'en Tony, tots formen part del projecte Imagina't i viuen a la Marina.

L'objectiu és incidir en l'atractiu de l'espai per fer que el jovent i el veïnat se'l facin seu. I ho van aconseguint. Des de fa un parell de mesos, en acabar la feina a l'espai que tenen al carrer de Sovelles, el grup surt a les pistes.

En la recerca d'estratègies per treure’ls de la bombolla digital, aquesta els comença a funcionar. Tony i en Sily són aquí perquè la pista és a l'aire lliure: "puc fer bàsquet així que vulgui", diu el primer, i el segon compara l'espai amb altres on cal pagar i tenen un horari molt més limitat.

En la mateixa línia, Marium valora l’activitat per poder gaudir del verd de l'entorn: "és xulo!", afirma. Certament, la Marina és un barri privilegiat en aquest sentit. I a més, les pistes comparteixen veïnatge amb el futur parc verd, el més gran de la zona, actualment en construcció. Però sobretot, l'element positiu que el grup destaca és el fet de poder compartir entre ells, a estones fent els deures i a estones jugant amb els amics, diu en Shon.

"Com que és un barri en expansió, l'objectiu principal és tenir un espai protegit per a famílies, infants i joves que viuen al voltant", assegura l'Edu. Aprofiten per donar-los recursos i eines en àmbits com l'educatiu, el social...

“Dimarts els joves aprenen i dijous, quan les famílies porten els més petits, fan costat als grups i proposen jocs, segueix el dinamitzador. La mitjana de joves que atenen els dimarts és de 12, però el dijous solen ser mig centenar de persones, malgrat que la dimensió de la pista no és gaire gran. Aquest últim dia aparquen el futbol i el bàsquet

El grup de xavals ha fet seva les pistes esportives i hi col·laboren entretenint la canalla els dijous.

"Com que és un barri en expansió, l'objectiu principal és tenir un espai protegit per a famílies, infants i joves que viuen al voltant" D’encà que es va inaugurar l’espai un grup d’entitats ha promogut una sèrie de petites, però significatives millores realitzades pel Districte de Sants-Montjuic: lluminàries de nit, tanques per protegir l'espai, la pila per l'aigua i bancs perquè seguin els pares i mares Es tracta que el jovent pugui teixir vincles i de convidar les famílies del barri a divertir-se i a conèixer als que arriben

per propostes més adients pels petits; el joc de la tassa, el circuit de relleu...

Carlos, del grup de joves, està content, li agraden els infants així que els dijous no se'ls perd. A Marium li fa gràcia que aprèn "coses" estant amb els petits. I això la motiva a participar-hi. Shon i Tony són de la mateixa opinió: entretenir la canalla els suposa un repte, però s'ho passen bé. Petrum troba important tenir un espai per aprendre noves habilitats i socialitzar amb altres persones del veïnat. I en Suly s’apressa amb els deures per poder trobar-se amb la resta a jugar. De tant en tant, les estones del grup s'aprofiten per parlar sobre inquietuds que tenen els mateixos xavals, en són exemples la projecció de futur o les possibles sortides laborals.

“I si poguéssiu canviar alguna cosa ràpidament, quina triaríeu?”, els preguntem. Marium es desfaria del soroll, el "detesta", i també de l'elevat trànsit de casa seva, a Ferrocarrils Catalans. A Briana, acostumada a les vistes àmplies, conviure amb tants edificis la comença a angoixar. A continuació, irromp Tony en la conversa per reclamar... que arribi el tramvia! S'ha embolicat amb el debat sobre la connexió d’aquest transport per la Diagonal, però es refereix a millorar el transport per arribar-hi.

També surten veus amb necessitats concretes, "jo si pogués, posaria xarxa a les porteries", assenyala el Carlos. El grup fa una pausa per celebrar que just aquest dia, el 21 de novembre, els acaben de posar una pila per l'aigua. S'han convertit en els ulls d'aquest indret en procés d'urbanització i empenyen perquè, malgrat que és un espai provisional, sigui un espai amable i segur.

En començar a utilitzar-lo van demanar llums i unes tanques que encerclessin l'espai perquè els petits se’ls l'escapaven al carrer i era perillós, explica l'Edu. Seria només el primer element d'una sèrie de petites però significatives millores. Així, ja tenen lluminàries de nit, l'espai protegit, la pila per l'aigua, un banc perquè pares i mares seguin si han d'esperar les filles o els fills i els serveis de neteja ja han inclòs la zona en el seu recorregut, alertats per ells, per la brossa que alguna vegada havien trobat. Les millores han estat un reclam del grup d'entitats del barri que realitza el seguiment de l'espai des que es va inaugurar a inicis de 2023. En son part l'Associació de Veïns i Veïnes d’Eduard Aunós, el Servei de Dinamització IMAGINA'T, la Fundació ESCLAT, Keras Buti, la Federació d’Esports de La Marina, acompanyats per les educadores APCs, la tècnica de barri i el Programa Acompanyament de la Marina.

Que si s'han fet seu l’espai esportiu?

Alguns d'ells ja venien abans d'aquest servei de dinamització de l'espai, 5 nois jugaven al futbol i ara continuen traient estones per coincidir-hi i jugar, fins i tot amb altres grups que venen els caps de setmana, fora de l'horari de dinamització.

Però, en definitiva, es tracta d'enfortir el vincles entre ells i convidar altres joves i famílies del barri a divertir-se i passar-s'ho bé. Perquè el veïnatge és com el bon teixit, fils que s'entrellacen, ben cohesionats, per donar forma a la tela, la convivència al barri, de manera que no es trenqui ni perdi forma en anys i panys.

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

35 anys fent premsa de barri

▶ Associats/des de l'AMCL, autoritats, membres d'entitats i associacions, col·laboradors, clients, amics i amigues, que ens van acompanyar al Sopar.

plat principal. A les postres, lingot de tres xocolates, amb l’acompanyament musical de la violoncel·lista Anna Ripoll, veïna i estudiant de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Peces com My Way (popularitzada pel Frank Sinatra) o el Cant dels ocells, del mestre Pau Casals, van commoure els assistents.

La nit s’encaminava així cap al plat fort, els reconeixements entregats a veïns, veïnes, entitats i empreses que treballen des del compromís perquè el vagó de la Marina no es desenganxi de la locomotora barcelonina. I perquè els qui l’habiten la continuïn sentint com el barri més especial de tot Barcelona.

Els primers reconeixements arrencaven amb la Luisa Montero, per ser una “referent de l’educació”. Emocionada, aconseguia dir unes paraules per “la seva gent” que li fan costat, entre les quals la mare i el seu marit, “per no tallar-li mai les ales”. Seguia la Isabel Valiente. Maria Eugènia Miranda, la seva filla, hi rebia el guardó “feliç de participar” i amb paraules que descrivien l’entusiasme permanent que empeny la seva mare.

Venia després l’Amor Gonzalez, qui destacava la feina de les seves companyes de l’equip de Serveis a les Persones del Districte, i de la xarxa d’entitats del barri, a més de la feina conjunta amb Joan Barutell, expresident de l’AMCL. Totes, persones compromeses amb la Marina, més enllà del seu espai exclusiu de treball.

Tot seguit, corresponia destacar les

Persones, equipaments i entitats compromeses amb la Marina i que reflecteixen el caràcter del nostre barri, els reconeguts (pàgina 12)

persones que porten a l’ADN els valors que promouen els mitjans. Així, enguany el guardó és pel Rubén Cruz, revisor de textos i assessor lingüístic en català. Al seu torn, breument va explicar la seva experiència com a nouvingut de Madrid i l’estima per la llengua i, amb paraules del periodista Carles Capdevila, la voluntat de ser-hi: “Hem vingut en aquest món a estimar i ser estimats, a donar i a rebre, a relacionar-nos. Sense empatia no hi ha intercanvi, no hi som.”

El segon bloc dels reconeixements era dedicat a les entitats i els equipaments que reflecteixen el caràcter del barri. Hi començava el potent equip, majoritàriament femení, de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Eduard Aunós, Cases Barates. Mari Carmen Portolés, Ginesa Pérez, Maria Àngeles Juárez i Manel Coronado pujaven a l’escenari.

Aquest últim era el delegat per prendre la paraula. Coronado va manifestar la importància de treballar conjuntament i fer possi-

ble que el tarannà familiar del qual gaudim a la Marina no es perdi i el puguem traslladar al nou veïnat que ens hi arriba.

Després, era el torn de l’equipament que gaudeix del consens veïnal majoritari quant a servei eficient i equip proper, obert i flexible: la Biblioteca Francesc Candel. La directora, Àngels Migueles, i Joana Castell Mengual, també de l’equip, el recollien.

“Mira que a la biblioteca tenim fulls i fulletons per repartir, però la gent espera el diari la Marina, i quan arriba desapareix de seguida”, comentaven entre agraïments pel guardó.

Altra entitats destacada era Òmnium Cultural Sants-Montjuic; Muntsa Farré, Rosa Mas i Frederic Zorrilla, membres de la directiva i responsables de zona de la Marina prenien tot seguit protagonisme. “M’he fet meu el barri malgrat no viure aquí”, deia la Muntsa. “La campanya d’Òmnium Lluites Compartides volia reflectir unes persones i un barri fets a si mateixos, que han cohesionat el país i ampliat l’imaginari col·lectiu des de mitjans del segle passat en implicar-s’hi, en lluites polítiques, socials i laborals”, eren les paraules d’en Frederic.

I “que el món respiri i acabin totes les guerres”, acabava Rosa Mas. I entre l’alegria i alguna copa compartida en aquelles hores, gairebé al final, hi va haver dos reconeixements sorpresa que no van resistir les temptadores ganes de provocar l’efecte de l’inesperat. La primera va

11

Fotografies : Josep Vicens

ser per a la Dra. Carmen Asensio Pasqual, oftalmòloga que ara es jubila. “Heu aconseguit sorprendre’m... des que vaig arribar, fa més de 30 anys, he gaudit molt de l’ambient familiar que es respira al barri”.

I la segona sorpresa era pel Centre Cultural Estrelles Altes. El grup de dones rere d’iniciatives tant exitoses com el Pessebre Vivent, entre moltíssimes altres. Filomena Casado, Maria Espinosa, Esther Recacha, Montse Martínez Rodríguez, Milagros Temprano Andres i Toñy Fernández hi eren sense esperar-s’ho! Tant que van pujar a l’escenari una mica incrèdules.

“Treballem des de l’estima al nostre barri i conscients que hi ha gent que ha fet possible que arribem on som i de tota la feina que hi ha per endavant”; entusiasmades, prenien el micròfon Toñy i Milagros.

Somriures, cares de felicitat i sonors aplaudiments van acompanyar totes les entregues. El posterior brindis de l’Abdó Florencio, de la directiva de l’AMCL, va ser la cirereta del pastís per a un acte memorable. I on hi va haver menció a la carta de felicitació que l’alcalde Jaume Collboni va dirigir a la presidenta.

La convicció que és possible fer un periodisme rigorós, proper, compromès amb el barri, des del barri i pel barri, no ha estat ni és fàcil, però la seva necessitat és una convicció compartida per tots els i les sòcies de l’AMCL. Fortes per les batalles viscudes, els mitjans de la Marina són més vius que mai i amb ganes d’afrontar tot el que vingui! ■

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

12

35 anys fent premsa de barri

El reconeixement de l'AMCL a les persones, entitats, equipaments i empreses que treballen des del compromís amb la Marina LUISA MONTERO MAÑAS

Promotora escolar i mediadora cultural

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES D’EDUARD AUNÓS, CASES BARATES

Per ser una referent de l’educació al barri i per fer-nos entendre la diversitat, desde la comunitat gitana, un poble que s’esforça per adaptar la seva forma de vida sense renunciar a reivindicar la seva cultura. Per gent com tu, totes voldríem ser gitanes!

Per contribuir a preservar el patrimoni intangible més valuós d’un barri: el seu teixit veïnal. I perquè exerciu ciutadania, fent gala d’un compromís exemplar i dotant la “participació” de significats com ara compartir, estimar i donar-se suport mútuament.

EQUIP BIBLIOTECA FRANCESC CANDEL

ISABEL VALIENTE LÓPEZ

Presidenta de Folk Montjuïc, ensenya ball a prop d'un centenar de dones a l’Espai Veïnal Química

Per representar l’esperit comunitari i continuar teixint vincles de bon veïnatge des de la teva estima al cant i al ball.

Per la capacitat que teniu d’entendre i atendre la singularitat social i veïnal de la Marina, compaginant la rigidesa administrativa amb un servei excel·lent, eficient i proper, i acomplint l’objectiu quotidià de democratitzar l’accés a la cultura i d’enfortir-nos com a comunitat.

AMOR GONZÁLEZ FERNÁNDEZ

Tècnica de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Sants Montjuic

ÒMNIUM CULTURAL SANTS-MONTJUÏC

Per treballar des del compromís amb els nostres barris, incidint perquè no és perdi el focus del que és necessari i substancial, i ajudant així a enrobustir la xarxa d’entitats locals. També per fer possible que concebem l’Administració d’una forma més humana.

Per la vostra feina en suport de la cohesió, la interculturalitat i la llengua; una actuació empàtica i com de filigrana, observant i cosint allò que ja hi és, però aportant les eines i l’experiència de què gaudiu perquè el conjunt ens enfortim.

RUBÉN CRUZ SASAL

COOPERATIVA V.I. SERVEIS

Assesor de Català

Per ser-hi! Perquè la teva acció com a revisor de textos i assessor lingüístic en català contribueix a fer possible un projecte com l’Associació de Mitjans de Comunicació Local.

La premsa de barri de la Marina existim per gent com tu!

CARMEN ASENSIO PASCUAL

Dra. en medicina i cirurgia i especialista en Oftalmologia, membre de l’Institut Barraquer i docent

Per exercir les teves competències des de la més excel·lent professionalitat, però també per les accions altruistes i solidàries amb què sempre has prioritzat les persones des de l’ètica humanista i el teu sentit de responsabilitat i justícia social.

El veinatge a la Marina és un dels criteris per a conformar la seva plantilla

Per la sensibilitat laboral amb els barris de la Marina i per la valent aposta que feu per la mobilitat sostenible. Heu creat dinàmiques noves que obren oportunitats dins l’incert mercat de treball que afronten les generacions més joves.

CENTRE CULTURAL ESTRELLES ALTES Per ser un dels principals referents culturals dels nostres barris i pel vostre compromís feminista contra les injustícies. Un grup de dones, exemple de l’organització i el dinamisme veïnal.

Agraïments a tots els que ens vau acompanyar i ens feu costat: A les persones, socis i sòcies de l’AMCL. L’equip de La Marina FM 102.5 i el diari.

Les entitats i associacions del barri.

Als nostres clients.

Als amics, amigues, veïns i veïnes que ens feu costat des d'on podeu.

Entitats

La Unió d’Entitats de la Marina, l’Associació de Comerciants de la Marina, la Fundació Mans a les mans, la Biblioteca Francesc

Candel, La Cooperativa Viserveis, Òmnium Cultural Sants-Montjuic.

Àngel Pedraza i el Club de futbol Atlètic Ibèria.

Les Associacions de veïns i veïnes de Can Clos, de Polvorí, d’Eduard Aunós, i de Sant Cristòfol.

Regidors/es de l’Ajuntament

I les de caire cultural i esportiu: Folk Montjuic, L’associació Guineocatalana, Associació Escola Dominical Undebel, El Centre Cultural Estrelles Altes, els artistes de la Marina, l’Escola de Futbol

Raquel Gil, regidora del Districte de Sant-Montjuic. Marc Serra, president del Consell i Neus Munté, portaveu de Junts a l’Ajuntament.

També al Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia; a la presidenta del Col·legi d’Arquitectes a Barcelona, Sandra Bestraten.

Als Consellers/es del districte

Eudosio Gutiérrez i Núria Pey, del PSC. Georgina Lázaro, Albert Torelló i Jofre Mont, de Junts. Ana Trapero, de BEC, Jose Antonio Calleja del PP i Francesc Almacelles d’ERC.

L’equip tècnic del Districte de Sants-Montjuic, direcció de Servei a les Persones i al territori Ariadna Ros, Amor González i Elena Molina.

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

actualitat 13

La plaça de la Marina plena de gom a gom per veure l’encesa de l’arbre de Nadal L’últim divendres de mes, 24 de novembre, veïns i veïnes, grans i menuts, es van reunir a la plaça de la Marina per assistir a l’encesa de l’arbre de Nadal, a càrrec del Centre Cultural Estrelles Altes, amb la col·laboració de centres educatius, associacions i entitats del barri i del districte de Sants-Montjuïc.

Com cada any, la celebració va ser un gran èxit, aplegant més d’un centenar de persones que esperaven ansioses que l’arbre s’il·luminés. Abans, però, van gaudir d’un espectacle musical dut a terme per alumnes del barri, d’infantil fins a l’ESO, que van animar al públic i van provocar aplaudiments, somriures i el clam d’uns assistents absolutament entregats a l’espectacle i la festa.

En finalitzar l’actuació, un compte enrere entonat per tothom a l’uníson va ser el darrer pas per a l’encesa de l’arbre. La seva llum, de color violeta, va fascinar a tots els que s’havien reunit a la plaça, i immediatament es va convertir en el protagonista de totes les fotografies. Sigui com sigui, la diversió no va acabar aquí, i és que als veïns i veïnes els esperava un rondallaire per explicar-los contes i una deliciosa xocolatada, que sempre és benvinguda.

Amb aquest brillant acte, el barri donava el tret de sortida a la celebració de la festivitat més esperada de l’any. El Nadal a la Marina només acabava de començar!

Pau Llopis

Festival musical al comerç de la Marina

El passat divendres 1 de desembre, l'Associació de Comerciants de la Marina ens va portar 'L'Òpera Al Comerç', un acte que va fer dels negocis adscrits un autèntic liceu. Amb la veu de quinze cantants de l’Òpera Jove de Catalunya, que van fascinar a tots els que es van acostar. ■

El dimecres 29 de novembre es va celebrar el Consell de Barri de la Marina. L’acte, que va tenir lloc a l’Institut Montjuïc, va ser el primer consell que es feia després de les eleccions municipals.

La mesa estava presidida per la regidora del districte, Raquel Gil, amb la presència també de la gerent del Districte Àfrica Cardona i el conseller del PSC Eudosio Gutiérrez, amb la vicepresidència i representació veïnal del president de l’AVV Eduard Aunós, Manel Coronado i el secretari del Centre Esportiu Municipal (CEM) La Marina, Miquel Biel.

La neteja i l’incivisme van tornar a ser els dos grans eixos de les queixes i el malestar veïnal. La regidora, en el seu informe va explicar “som conscients que no s’han fet sempre les coses bé, motiu pel qual s’està produint un increment de les inspeccions i solucionant allò que no funciona”. En quant a l’incivisme, s’ha posat en marxa un procés de revisió de l’Ordenança de Civisme, per adaptar-la a la realitat i dotar-la de més i millors mitjans com a part del Pla Endreça.

▶ A l'esquerra, una de les cantants d'òpera a la farmàcia del carrer Ferrocarrils Catalans. A la dreta, Nadal als barris, Can Clos comença la celebració amb un refrigeri per

la gent gran.

El primer consell de barri amb el nou govern afronta les inquietuds veïnals

També, informava Gil, s’estan edificant nous equipaments al barri, amb les obres a la Sala Pepita Casanellas i l’acord amb la Generalitat pel nou CAP de la Marina al

carrer Cobalt. De la mateixa manera, s’estan avançant les obres d’insonorització al poliesportiu La Bàscula i s’està redactant el projecte executiu del CEM La Marina. A

banda, com a resposta a les queixes veïnals, s’està creant una taula de mobilitat, centrada en l’afectació dels partits del Barça als nostres barris.

Una altra gran reclamació és la connexió amb el centre de la ciutat pel Morrot. Sobre això, gil esmenta que a mig termini s’espera disposar del vial per a ciclistes i vianants, però que, en canvi, l’obra del Pla Litoral és quelcom força complex i ambiciós que es farà esperar bastant.

Entre les demandes veïnals van destacar les al·ludides a la plaça Mediterrània pel soroll, la neteja i l’incivisme i també la reclamació de millor enllumenat públic a la mateixa cantonada de l’Institut Montjuic, al carrer Mare de Déu de Port. L’assistència va aplegar més de mig centenar de persones. ■ REDACCIÓ

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

14

salut

Els virus respiratoris han estat motiu de preocupació constant en l'àmbit de la salut, atès que tenen la capacitat de causar infeccions que varien en la seva gravetat.

Aquests microorganismes, es transmeten principalment a través de les gotes que es generen quan una persona infectada tos, esternuda o parla, o bé a través del contacte directe amb superfícies contaminades.

Diverses malalties conegudes són causades per aquests virus, com la grip, el refredat comú i, més recentment, la COVID-19. La grip, en particular, pot tenir conseqüències greus, especialment per a grups vulnerables com els nens, els adults grans i les persones amb sistemes immunològics febles.

La prevenció i el control són fonamentals per frenar la propagació d'aquests virus. La vacunació és una eina clau en la prevenció, i s'han desenvolupat diferents vacunes per a la grip i la COVID-19. La recerca juga un paper crucial en la lluita contra els virus respiratoris. El desenvolupament de vacunes i tractaments més eficaços és un camp d'estudi en constant evolució. A més, la vigilància epidemiològica és essencial per anticipar-se i respondre a brots d'aquestes infeccions.

Aprofundim en les característiques d'alguns d'aquests virus. Els més comuns son els rinovirus, són una causa comuna del refredat comú. Tot i que els seus

Virus Respiratoris:

Impacte en la salut i mesures de prevenció

símptomes solen ser lleus, poden ser molestos i causar baixes durant la temporada de refredats.

Els coronavirus formen una família de

virus que inclou la COVID-19, així com altres soques com el SARS i el MERS. La COVID-19 ha tingut un impacte global, amb una alta taxa de transmissió i com-

És cert el que es creu la societat sobre la SIDA? Quants cops ens haurem preguntat; quina és la diferència que existeix entre la SIDA i VIH? Realment, es transmet amb la saliva?

Es contreu, solament, mitjançant les relacions sexuals? I segurament, un llarg etcètera, que a continuació, espero anar resolent.

Des del 1988, cada 1 de Desembre se celebra el dia mundial de la SIDA per donar visibilitat i igualtat a persones que contrauen aquesta malaltia. Es tracta d’un virus que ataca de forma directa al sistema immunitari provocant, a la llarga, que les persones presentin problemes de salut greus des d’una infecció fins a contreure un càncer que pugui causar la mort. La SIDA s’ha convertit en una pandèmia mundial, sent el continent africà el que presenta major número d’afectats respecte a la resta.

Generalment, el VIH i la SIDA són dos termes que les persones tendeixen a confondre per la seva similitud, però al mateix temps tenen les seves diferències, ja que moltes persones diagnosticades amb VIH, poden no arribar a desenvolupar la SIDA. D’aquesta forma el virus de la immunodeficiència humana (VIH) és el virus causant de la infecció mentre que la síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA) és la fase més avançada de la infecció causada pel VIH. El virus del VIH ataca i destrueix a les cèl·lules limfocítiques CD4 del sistema immunitari que són les encarregades de combatre les infeccions. La pèrdua d’aquestes cèl·lules dificulta al cos lluitar contra les

El VIH és el virus causant de la infecció mentre que la síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA) és la fase més avançada de la infecció causada pel VIH infeccions i certes classes de càncers. Sense tractament, aquest virus va destruint gradualment el sistema immunitari, causant un deteriorament de la salut i l’aparició de la SIDA, però arribar a aquest extrem de la malaltia es pot evitar amb tractament que pot recuperar el sistema immunitari.

Com qualssevol tipus de virus, el VIH és contagiós i es transmet quan es comparteixen certs fluids corporals, per exemple la sang, el semen, el líquid preseminal, fluxos vaginals, rectals i llet materna. Per tant,

plicacions que afecten diversos òrgans. Els virus de la grip, poden ser greus i tenen un impacte significatiu en la salut pública durant cada temporada de grip. Les diferents soques d'aquest virus requereixen una vigilància constant i la producció de vacunes anuals per a la seva prevenció.

A més de la vacunació, les pràctiques d'higiene, com el rentat freqüent de mans amb aigua i sabó, són importants. L'ús de mascaretes en situacions de risc també pot ajudar a prevenir la transmissió d'aquests virus.

En conclusió, em de dir que la prevenció i el control són fonamentals, i la recerca continua. Amb l'ús de mesures de prevenció adequades i la investigació constant, podem mitigar l'impacte d'aquests virus i protegir la salut de la població. El coneixement i la gestió són essencials per mantenir la salut pública i la seguretat de la població. ■ Kiara Terreros Gómez Infermera CAP LA MARINA

s’ha de tenir especial cura en el moment de tenir relacions sexuals siguin vaginals o anals i en compartir agulles i xeringues.

D’altra banda, aquesta transmissió del virus del VIH es pot evitar amb tractament d’antiretrovirals, que frenen la multiplicació del virus del VIH i redueixen la concertació d’aquest en sang.

Al tenir menys concentració de virus en sang, permet protegir al sistema immunitari i impedeix que la infecció evolucioni a SIDA. Aquest tipus de tractament no cura a les persones contagiades, sinó que ajuda a tenir una vida més llarga, sana i que el virus sigui indetectable en sang. El fet que sigui un virus indetectable, significa que no hi ha risc de transmetre´l a la parella o a una altra persona a través del contacte amb fluids corporals.

Així doncs, el VIH es considera una infecció de transmissió sexual que es pot prevenir mitjançant pràctiques sexuals segures amb preservatiu i evitar compartir material de venopunció. També és important, que després d’un contacte de risc s’acudeixi al centre de salut per tal fer un examen de salut i seguir els consells de l’equip sanitari. ■ Èrika Arrastraria Caballé Resident d’Infermeria Familiar i Comunitària, CAP Dr. Carles Ribas

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

panorama al barri 15

Un espai LGTBIQ+ a la Marina

Viure poèticament Aleix Diz Ardid

La Memòria Democràtica El proppassat mes d’octubre vaig tenir el goig de ser convidat, per l’Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, per recitar un poema en la celebració del Dia de la Memòria Democràtica de l’Hospitalet. L’acte va tenir lloc a sota del Pont de la Llibertat el dia 26 d’octubre. Per l’ocasió vaig versionar en català un poema que fa uns anys havia fet en castellà, ampliant-lo un xic.

Les cunetes d’Espanya La Unió d’Entitats de la Marina ha tirat endavant amb iniciatives que ofereixen un lloc segur pels membres del col· lectiu LGTBIQ+. La primera d’elles, “El color morado del arcoíris” un programa radiofònic quinzenal a La Marina FM (102.5), dimarts de cinc a vuit de la tarda, que busca principalment reivindicar els drets d’aquesta comunitat.

A més a més, dijous 14 de desembre a les sis de la tarda s’inaugura l’exposició Stonewall, que es podrà visitar fins

el 4 de gener, un viatge d’anada i tornada a les primeres manifestacions del col·lectiu que tindrà lloc a la Biblioteca Francesc Candel. A les xarxes socials de la Unió d’Entitats també està disponible una agenda LGTBIQ+, en la qual es publiquen les activitats relacionades amb aquesta comunitat arreu de la ciutat. Fem la Marina per a tots, totes i totis! ■ Redacció

Retahílas

vería influenciado por esa circunstancia. La controversia mantuvo en alerta a la opinión pública y a los medios de comunicación, que no se abstuvieron de hacer comentarios machistas del tipo: «Solo dos mujeres y no se ponen de acuerdo, ¿qué ocurrirá cuando sean cincuenta?». Ganó Campoamor, y se aprobó el sufragio universal. El voto de las mujeres inclinó la balanza de la victoria hacia las derechas católicas, tal y como había vaticinado la Kent, y la misma izquierda que la condenó culpó a Campoamor del triunfo de la derecha.

Aun así y pese a la pérdida de libertades que la dictadura trajo después, no podemos negar que Clara Campoamor fue una pionera en la batalla por la igualdad; como en la lucha contra la segregación racial en Estados Unidos lo fue Rosa Parks, la mujer negra que se negó a ofrecerle su asiento a un hombre blanco; o como lo fue Marie Curie en sus aportaciones científicas; y tantas, tantas otras.

La historia avanza y retrocede, pero detrás de cada paso hacia adelante casi siempre hay una mujer dispuesta a romper los moldes y a saltarse las normas. ■

Mar Montilla

Pioneras

¿

Sabíais que las mujeres españolas votaron por primera vez en 1933? La hazaña se logró durante la Segunda República, tras el polémico debate que tuvo lugar entre dos diputadas feministas: Clara Campoamor y Victoria Kent.

La primera a favor y la segunda en contra. Victoria defendió sus motivos para oponerse: la mujer española necesitaba ser reeducada antes de dar un paso tan importante.

La Iglesia contaba con la simpatía de un alto porcentaje de féminas, y la Kent sospechaba que el voto femenino se

¡Quin fred que fa en las cunetes d’Espanya! ¡Quin fred tan gran en totes les cunetes d’aquesta pàtria nefasta!

El fred de l’oblit, el fred de la ignorància, el fred dels oprimits, el fred de l’arrogància.

¡Hi ha sangs i fred en les cunetes d’Espanya!

I ja més no les refreden del cru gener les gebrades, ni del febrer les neus, ni del març les ventades.

Sang i fred arreu per les cunetes d’Espanya!

Les pluges de vuitanta abrils no les han pas rentades!

Ni el maig amb ses roselles no ha pogut dissimular-les.

Quin fred! Quin fred!

Tots els camins maleïts!

Recorden matins d’ahir, matins de pólvora i pors, que tremolen a trenc d’alba!

16

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

LA MARINA del comerç associat

Vine a viure la màgia del Nadal amb el Pare Noel a la Marina!

Des de l'enigmàtica Lapònia, el Pare Noel farà una parada especial a la Plaça de l’Ogull els dies 15 i 16 de desembre. Una oportunitat única per als petits i grans de la Marina de compartir moments màgics en família.

No et perdis l'oportunitat d'escriure els teus desitjos de Nadal i de lliurar-los personalment al Pare Noel. Recorda que els establiments associats estaran repartint cartes als més menuts durant tot el mes de desembre.

Acompanyant la visita del Pare Noel, tindràs l'oportunitat de participar en emocionants tallers nadalencs. Deixa volar la teva creativitat amb el taller d'embolcalls creatius, on podràs aprendre a decorar els teus regals de manera única. I si ets amant del disseny, no et pots perdre el taller per crear i estampar la teva pròpia bossa de tela amb motius nadalencs.

Aquesta jornada plena de màgia també inclou un autèntic mercat de Nadal amb productes pensats per a regals únics, una exquisida oferta gastronòmica del “Bar Les Palmeras” i “Bar Birras y Tapas”, contacontes nadalencs, una ruleta de regals amb Kids & Us, cantada de nadales, manualitats, jocs infantils amb premis de Small Talk, actuació de nadales del grup Folk Montjuïc i, per fer-ho encara més acollidor, podràs gaudir de l'aroma d'un deliciós vi calent amb espècies, canyella, anís estrellat i taronja del Celler La Marina.

Uneix-te a nosaltres i viu la màgia del Nadal a la Marina!

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788 Mare de Déu de Port, 385.

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

BAUHAUS BARCELONA Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23 FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698 UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382 MacMOBLES ZONA FRANCA SARANG BEAUTY CENTER Pg. Zona Franca, 141 Foneria, 38. 676084465 Telf. 93 432 37 99 QUADRES I MARCS MacMOBLES ZONA FRANCA -2 ART I DECORACIÓ Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Mineria, 17. 93 296 70 03 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

365. CAFÈ FORN DE PA I ESTANCS DEGUSTACIÓ ESTANC ZONA FRANCA Pg. de la Zona Franca, 365 CALZADOS CISNE Pg. Zona Franca, 244. 933326946 Passeig de la Zona Franca, 220 REFORMES INTEGRALS CAFÈ I PA MÉS QUE BO ARTS GRÀFIQUES C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 Telf. 933323594 NOUESPAI, S.C.P ESTANC Nº 276 CELIA SERVEIS GRÀFICS Pg. de la Zona Franca, 177 C/ Energia, 32. 628635753 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 EL TALLER JUBEL ZAPATERIA Telf. 93 517 63 18 C/ Alts Forns, 61.

938289122 c/Mare de Déu de Port, 252 ASSESORIES-GESTORIES FARMÀCIES Telf.

93 432 16 98 TENMAN REFORMES ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIA CUSCÓ FORN HUGUET c/Mare de Déu de Port, 407-409 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L Pg. Zona Franca, 162 C/ Alts Forns, 60. 645 944 419 BOTIGA AMIGA MARINA Telf. 629.82.92.85 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 934218129/ 606885784 Mare de Déu de Port, 337 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ Telf. 93 419 52 87 934225367 RESTAURACIÓ C/ Alts Forns, 74. 935318354 FARMÀCIA PANADÉS TABERNA DEL CONDE BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 NOTARIA Carrer de la Foneria, 46 PA DE CARPES Mare de Déu de c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 93 527 08 42 Port, 321 local 7. 636836708 Telf. 932989977 / 609932494 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH RIOS MESSANA NOTARIO C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FOTOGRAFIA Pg Zona Franca 242, Entlo C. BAR GARRIDO ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ Tel. 936282806 Fax 931210064 c/Foneria, 40 Local 3 GALERA FOTOGRAFIA ASESOR EN SEGUROS FARMÀCIA FORNS I GIRÓ (Jardins de la Mediterrània) Pg. Zona Franca, 177-179 c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408 C/Mare de Déu de Port, 234 ÒPTIQUES Telf. 93 332 57 97 Telf.

93 332 21 94 GRANJA ELENA, S.C.P JOSA ÒPTICS AUTOESCOLES Pg. Zona Franca, 228 Pg. Zona Franca, 155 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA CARMEN BARENYS IMMOBILIÀRIA Telf. 93 296 98 43 Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 186 PISOS LA MARINA Pg Zona Franca, 122 Telf. 93 331 86 12 Passeig de la Zona Franca, 177 ENRIC I PAU VISTA ÒPTICA 933320210 / 608975406 c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62 934311020 / 637526075 Mare de Déu de Port, 252.

AUTOMÒBILS FARMÀCIA BELKIS Telf. 93 331 40 47 KIA AR MOTORS LA SAL DEL PORT IMMOBILIÀRIA GROCASA MARTÍNEZ SÁNCHEZ Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 C/ Mare Déu de Port, 257 GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 08038 Barcelona Tel. 932980106 676585317 BUGADERIA BAR RTE. CAL CAMPÀ 934 31 03 22 LA WASH-BUGADERIA Passeig de la Zona Franca, 109 PISOS BARCELONA FARMÀCIA DOMÈNECH CB Telf. 93 360 68 69 c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 Alts Forns, 71-73. 935365919 ÓPTICA & AUDIOLOGIA UNIVERSITARIA JOIERIES CELLERS Passeig de la Zona Franca, 182 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS JOIERIA RAMON CARNÉ Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 CELLER LA MARINA 93 889 90 39 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 c/ Aviador Duran, 2. 680188509 Mare de Déu de Port, 255 LYS (CUINA XINESA) Telèfon: 93-331-13-41 PAPERERIES LLAR D’INFANTS Carretera del Prat, 40 COOPERATIVES PAPELERIA NAVARRO FARMÀCIA ENERGIA LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Telf. 936 11 83 83 KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94 c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Jardins de la Mediterrània s/n.

641158191 CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 93 296 48 18 PASTISSERIA CREATIVA FARMÀCIA DE LA MARINA Telf. 932 23 00 24 CORREDURIES D’ASSEGURANCES c/ Sovelles, 11 932232593 ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, LLAR D’INFANTS XUMETS RESTAURANTE PALACIO MANDARIN ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS 650706656 272 Telf. 93 141 97 75 C/Energia, 10. 93 431 76 72 934218715 / 618566698 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Pg. Zona Franca, 241 ESCOLA BRESSOL LA PAU FERRETERIES-LAMPISTERIES PERRUQUERIES I ESTILISME Telf. 932233309 / 656369849 Mare de Déu de Port, 355 baixos BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX TU CERRAJERIA.COM BAR LAS PALMERAS DROGUERIES I PERFUMERIES Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 Telf. 930321306 Mare de Déu de Port, 413 bxs C/ Mare de Déu de Port, 252 DROGUERIA FELI local 3. Telf. 93 422 10 48 633266155 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS c/ Energia, 20 DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR JUEVES 5 DROGUERIA RAMIRO Paseo de la Zona Franca, 132 Ferrocarrils Catalans, 115 Telf. 934215977 / 677565089 Passeig de la Zona Franca, 151 Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Telf. 934 32 15 90 933023389 Tel. 93 332 22 12 934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES

(antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

TELEFONIA YOIGO MASLIFE Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972 LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània)

930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ Carretera del Prat, 40 local 2 651857026 CERVECERÍA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 603510229 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296 HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71 ZONAFISIO CHALMETA c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361 NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

CENTRE MÈDIC APTITUD Y PREVENCIÓN C/ Mineria, 54 Telf. 933285152 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània)

Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 17 DEL 8 AL 10 DE NOVEMBRE 2023 AL DFACTORY BARCELONA

Barcelona reunirà als grans líders de les Zones Franques mundials Barcelona, 2 de novembre de 2023.Més de 200 professionals internacionals participaran en la Conferència de Zones Franques d’Iberoamèrica, que se celebrarà del 8 al 10 de novembre al DFactory Barcelona i que està organitzada conjuntament per l’Associación de Zonas Francas de les Américas (AZFA) i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), amb la col·laboració de la Conferencia de las Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo (UNCTAD) i la Global Alliance of Special Economic Zones (GASEZ).

El major esdeveniment de zones franques de les Amèriques arrencarà en la jornada prèvia, el dimarts 7 de novembre a les 16 hores, amb una conferència sobre supercomputadors i Intel·ligència Artificial a Iberoamèrica i Europa de la mà Key Note Speaker de luxe Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center. La inauguració oficial de la conferència tindrà lloc el dimecres 8 de novembre a les 9.30 hores i comptarà amb la participació de Claudia Pellerano, presidenta de AZFA; Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB,

i Mohammed Al Zarooni, Chairman de WFZO. El delegat especial de l’Estat en el CZFB, Pere Navarro, destaca que “és un privilegi acollir la 26è edició de la Conferència de Zones Franques d’Iberoamèrica, que congregarà a grans líders de les Zones Franques mundials a Barcelona i que tindrà com a escenari la catedral de la indústria 4.0 en la qual s’ha convertit DFactory Barcelona”.

Dimecres 8 de novembre a les 9.30 hores inauguració oficial

Després de l’acte inaugural que tindrà lloc dimecres 8 de novembre a les 9.30 hores, el programa de la conferència contempla sessions i panells especialitzats en eficiència logística, tecnologies que impulsen les Zones Franques, realitats per a les Zones Franques enfront de l’Impost Mínim Global, o Show case de Zones Franques com a agents del canvi, amb destacats speakers

internacionals de la talla de Rafael Sayagués, Managing Partner – Tax & Law / Central Amèrica, Panama & República Dominicana, EY CENTRAL AMERICA, Inc; Fernando Carazo, General Manager La Lima Free Zone (Costa Rica); Andrea Serrano, General Manager Santander Free Trade Zone (Colòmbia); Juan Carlos Botero, General Manager Pacific Free Trade Zone (Colòmbia) o Guillermo Belcastro, CEO Hutchinson Ports BEST, entre altres. A més, els participants podran assistir a dos inspirational talk de la mà de Pablo Rodríguez, expert en tecnologia, i Laura Urquizu, presidenta de Red Points.

La jornada de dijous 9 de novembre estarà dedicada a la Conferència de GASEZ, la inauguració de la qual comptarà amb la participació de Claudia Pellerano; James Zhan, director de la UNCTAD i copresident de GASEZ; Samir Hamrouni, CEO de la WFZO, i Blanca Sorigué, directora general del CZFB Finalment, divendres 10 de novembre, els participants en la conferència tindran l’oportunitat de visitar les instal·lacions del Barcelona Super Computing Center, la planta d’hidrogen verd d’Iberdrola situada a la Zona Franca i el Logistics 4.0 Incubator. ■

El Port de Barcelona organitza la 5a edició de “Nadal al Port” amb més activitats i espais que mai Del 5 de desembre al 7 de gener, el Port Vell de Barcelona acollirà una nova edició de “Nadal al Port” que, enguany, comptarà amb més activitats i espais que mai. La cinquena edició de l’esdeveniment s’estendrà més enllà del moll de Bosch i Alsina (moll de la Fusta) i tant l’enllumenat com les activitats arribaran als molls de la Barceloneta, del Dipòsit i de Barcelona i a la plaça Pau Vila amb l’objectiu de contribuir a dinamitzar tant socialment com econòmica els barris més propers al Port durant les dates nadalenques.

L’acte d’encesa de llums, que se celebrarà el 5 de desembre a les 18.30 hores, al moll de la Fusta, comptarà amb l’actuació del grup musical BETA de l’SX3 (Super3), que també presentaran l’experiència de realitat virtual multi-usuari gratuïta, “Il·lusions”, que ha preparat l’SX3 per la Fira de Nadal del moll de la Fusta.

Un nou espectacle de llum i música a la Torre de Jaume I i un mercat gastronòmic Durant l’encesa de llums s’estrenarà, també, el nou espectacle de llum i música de la Torre de Jaume I (torre del telefèric

tres d’alçària. La Fira de Nadal del moll de la Fusta tindrà lloc a diari en horari de 12.00h del matí a 23.00h de la nit, del 5 de desembre al 7 de gener.

El moll del Dipòsit, al costat del Museu d’Història de Catalunya, serà un altre dels punts on gaudir del Nadal al costat del mar amb un nou mercat de productes gastronòmics de proximitat anomenat “Sabors de Nadal”, que s’estrenarà a mitjans de desembre.

El Nadal més solidari D’esquerra a dreta, la cap de la Unitat Estratègica d’Infantils del 3CAT, Vanesa Hernández, el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i el director del Port Vell, David Pino.

ubicada al moll de Barcelona), que tindrà lloc cada vespre, a les 19.00 hores, i que es podrà gaudir des del moll de la Fusta, sumant-se a la ja habitual il·luminació nadalenca per terra, mar i aire d’aquest espai. A la banda terrestre, enguany també s’estrena una nova il·luminació als molls del Dipòsit (Palau de Mar) i de la Barceloneta (passeig Joan de Borbó) i a la plaça de Pau Vila per dinamitzar la zona.

A la banda marítima, atracats al moll de

la Fusta, els vaixells històrics del Museu Marítim de Barcelona, el Pailebot Santa Eulàlia i el Far Barcelona, estaran guarnits per a l’ocasió i es podran visitar.

Després de l’èxit de l’anterior edició, el “Nadal al Port” tornarà a comptar amb una pista de gel sostenible i ecològica de 400 m2 mentre que els més petits de la casa podran gaudir d’atraccions com el carrusel antic, el trenet i el vaixell pirata, a banda de la tradicional roda de 65 me-

El “Nadal al Port” també serà l’escenari de la Ballada Solidària, organitzada per la Secció de Ball Esportiu del Port de Barcelona, per recollir fons per La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada enguany a la salut sexual i reproductiva. El Port de Barcelona també ha col·laborat amb la Marató amb la cessió d’algun dels seus espais més emblemàtics per aquesta edició.

Així mateix, el Contenidor Solidari, la campanya que cada any organitza la Comunitat Portuària de Barcelona en època nadalenca per recaptar aliments per a persones necessitades, estarà present al Nadal al Port. ■

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

18

esports

La Unió Deportiva Polvoritense de la Marina va ser un equip, fundat l’any 1975, que es va convertir en una de les insígnies del futbol de barri al districte de Sants-Montjuïc. El club va aconseguir el campionat de primera territorial la temporada 2002/2003 i va jugar a preferent catalana entre 2003 i 2005.

L’any 2008, amb l’esclat d’una forta crisi econòmica que va afectar a tot el país, la situació de l’entitat, ja molt delicada, va agreujar-se, provocant la fallida i consegüent desaparició del club. D’aquesta manera, el barri i el districte perdia l’equip que havia format a molts dels nens i nenes dels veïnats adjacents, i la seva seu, el Camp Julià de Capmany, ubicat al carrer Segura 31-33, el principal actiu.

Després de l’extinció de l’U.D. Polvoritense, el terreny de joc va seguir acollint entrenaments i partits d’altres equips i, fins i tot, de famílies i particulars que gaudien d’aquest esport. Tot això va arribar a un final a mitjans de la dècada passada, quan l’Administració va decidir tancar el recinte. Durant anys, el camp, que ja formava part de l’imaginari col·lectiu i de la memòria dels veïns i veïnes que han crescut a la Marina, va passar a ser un descampat abandonat i sense cap funció.

L’any passat, finalment, gràcies a la iniciativa del club Criquet Jove BCN, un

|| Redacció Sota el lema de #SeAcabó es va disputar el partit de les jugadores de l’EFA Pedraza i l’U.E. Sants el passat divendres 24 de novembre al Camp de Futbol La Bàscula, amb motiu del 25N. Una trobada futbolística organitzada pel Centre Cultural Estrelles Altes per a reivindicar un esport per a tothom i denunciar les violències i discriminacions masclistes en el conjunt de la societat, però posant el focus en el món del futbol, on encara queda força feina per fer, fins i tot en els estaments més professionals.

La jornada va començar amb un taller de prevenció i sensibilització sobre les violències masclistes per a totes les edats, en el qual va poder participar tothom. A les set de la tarda, després d’un discurs inicial de la mà de l’Alba Prieto, jove d’Estrelles Altes, va sonar el xiulet i va començar el partit. Les jugadores, animades per un nombrós públic que s’hi havia aplegat, van desplegar un joc frenètic i atractiu que va entusiasmar i fer vibrar a tothom.

Els dos equips estaven formats per una barreja de jugadores dels dos clubs, en una mostra simbòlica de la unió de les dues entitats per erradicar la violència envers les dones i aconseguir un futbol

La reobertura del Julià de Capmany haurà d’esperar

equip femení amb jugadores originàries de Bangladesh, Pakistan o l’Índia, el Julià de Capmany tornarà a tenir una funció.

La primavera d’aquest any es van iniciar les obres, amb un pressupost d’1,6 milions

d’euros, segons informacions de l’Ajuntament de Barcelona, que corresponen als primers pressupostos participatius de Barcelona i permetrien començar la nova temporada amb el terreny de joc finalitzat.

Les dimensions de l’obra contemplaven una reforma integral del camp, originalment de sorra, amb la instal·lació de gespa artificial, enllumenat, vestidors i una tanca perimetral, a més a més de marcar les línies de pitch i crear el túnel de batuda, indispensables per a la pràctica d’aquest esport.

Ara per ara, però, les obres semblen estar lluny de concloure i el futur estadi segueix sent un terreny pràcticament desèrtic, únicament ocupat per excavadores i la diferent maquinària que manipulen els operaris encarregats d’aquest treball. L’endarreriment de les obres és la tònica general a tota la ciutat, potser en gran part per la incertesa i canvis polítics que s’han produït darrerament.

“Data prevista de finalització: Novembre 2023”, afirmen els cartells que hi ha instal·lats al voltant. Una data que ja ha expirat i que porta a pensar que les noies del club de criquet hauran d’esperar una mica més per gaudir d’un espai en condicions i que, de moment, el barri de la Marina no podrà recuperar un dels seus símbols. ■ REDACCIÓ

Fer-li un gol al patriarcat:

el partit de l’EFA Pedraza i l’U.E. Sants

Els dos equips estaven formats per una barreja de jugadores dels dos clubs, en una mostra simbòlica de la unió de les dues entitats per erradicar la violència envers les dones i aconseguir un futbol en igualtat de condicions

en igualtat de condicions. Una jornada de celebració, sense deixar de banda la protesta, on l’objectiu era fer-li un gol al masclisme i el resultat del partit no tenia importància. ■

Desembre 2023 // www.lamarina.cat

què fer al barri 19

Desembre 2023

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“La música uneix les persones i la faig seguint el que més m'agrada al món” Anna Ripoll Clotet 20 anys.

Ofici/professió? Violoncel·lista, estudiant de música a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

Q

"Hi ha coses més importants que la música", deia Pau Casal.

Ell es va comprometre en moltes lluites, era molt més que un músic extraordinari, per això el van proposar per al premi Nobel de la pau; però la primera lluita a què la música dona valor és unir les persones sense distinció d'ètnia, de cultura o de qualsevol altra distinció.

Com arriba a la música? Per què el violoncel?

El meu pare és músic, toca el saxo. A València tots els pobles, per petits que siguin, en tenen una banda; vaig començar a participar en una quan tenia sis anys. Per ser-hi havia de tocar algun instrument de vent, i per això inicio amb el clarinet. Posteriorment, a l'escola primària d'Ausiàs March a l'Hospitalet arriba un projecte que consistia a ensenyar-nos música. Ens van tocar els instruments de corda i jo trio el violoncel, fèiem mitja hora diària. Poquet. Això amb vuit anys. Fins que amb nou anys m'apunto a l'Escola de Música, a Esplugues de Llobregat.

I d'aquí ja no ha parat.

Vaig fer tot el batxillerat artístic escènic musical a l’Institut Escola Oriol Martorell, on t'ho combinen tot. Hi ha horaris compactats per l'ESO i les classes de música. En acabar ja he decidit dedicar-me a la música a escala professional. A Catalunya només hi ha l'ESMUC i el Liceu, privat. Vaig aprovar a tots dos, però per filosofia i per economia vaig triar l'ESMUC i ja estic al tercer any.

Vol dedicar-se a tocar?

M'agradaria estar en una orquestra, però soc conscient que és difícil i a Espanya ho veig complicat, potser hauré de sortir fora. Però pot passar de tot i ara mateix no vull pensar en això.

I si no hagués triat música què li hauria agradat fer?

Filologia catalana, m'agraden les lletres. Al principi ho volia combinar però és difícil de poder arribar a totes les classes. Molts dies acabo tocant entre sis i set hores diàries, entre estudi, classes i assajos.

A les dones els ha costat fer-se un lloc també a la música. Com és ara mateix?

Fins fa poc tots els directors eren homes, ara comencen a haver-hi dones. El meu instrument és igualitari, inclús diria que hi ha més dones. Antigament, estava mal vist que les dones toquessin el violoncel pel fet que s'havien d'obrir de cames. I no va ser fins entrat el segle XX que això va canviar Hi ha fonts que il·lustren les dones tocant de costat per no haver d'obrir-les, però és molt incòmode i ara ja impensable.

Què l'inspira a l'hora de tocar o crear, què busca?

El primer és fer el que t'agrada i t'apassiona i arribar a la gent, emocionar i transmetre.

Tot i que ara estic centrada a guanyar en la tècnica...

A vegades hi ha peces que transmeten una emoció determinada... totes tenen un context i per saber interpretar-les s'ha de conèixer el moment històric en què es van compondre.

Quins són els seus referents musicals?

La Jacqueline du Pré, ja que és una de les millors violoncel·listes de la història i em transmet molt quan escolto gravacions seves. Per desgràcia arran l'esclerosi múltiple va deixar de tocar molt jove. Escolto també violoncel· listes actuals com Alisa Weilerstein, l'Anastasia Kobekina o el Jean-Guihen Queyras…

La moda pel gran públic ara mateix és el reggaeton. Què li diu?

De pare alacantí i mare lleidatana, tots dos enamorats a Barcelona, l'Anna ens ha acompanyat actuant al Sopar d'enguany amb motiu del 35è aniversari de l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). És música, toca el violoncel i estudia a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) dins l'itinerari d'interpretació, música clàssica i contemporània.

Conversem sobre el que fa, perquè fa falta tornar la mirada a aquells plaers que ens fan més humans, i la música ho és.

Ja després tornem als assumptes domèstics i terrenals. De què mengen els artistes? I com pinta el futur per a ells i elles.

"Vaig fent camí posant tota l'energia, tinc l'esperança que s'obrin oportunitats, a més hi és el tema de la tecnologia.

Sé que la meva feina no la podrà reemplaçar un robot", diu ella. I amb aquesta actitud acomiadem aquest 2023 de converses amb gent del barri.

Hi ha música per a tots els públics, la comercial no té per què ser la de millor qualitat. Hi ha estils més assequibles, el reggaeton ho és perquè es pot fer sense conèixer tant de música i sense necessitat de tanta tècnica.

La clàssica és més exigent en aquest sentit, requereix molta més tècnica i coneixements. Però cap gènere s'ha de menysprear. El reggaeton arriba al públic massiu i a una festa tampoc no tindria sentit fer una simfonia. Tota la música és apta per segons quins públics i escenaris.

No negaré que a vegades desanima una mica veure que el que triomfa és una feina poc cuidada des del punt de vista tècnic-professional. I tu aquí lluitant per comprar el teu instrument, que no són gens barats. I invertint tantes hores dia rere dia.

Però no crec que cap gènere sigui millor o pitjor. El que si crec és que es mouen uns diners que no són coherents amb la preparació que es necessita.

Fa poc han nomenat un nou ministre de cultura i és català, què li diria?

Moltes coses, però concretament que ajudi a visibilitzar més els concerts perquè arribin a tota la gent. A vegades són gratis i no hi ha públic. I penses, com pot ser?

Com a ciutadana on posaries el focus ara mateix?

Ara mateix el més greu són les guerres. Palestina i Ucraïna són colpidores i tant de bo se solucioni aviat. Preocupa també la pujada de l'extrema dreta... i també dels preus en tot, i que al final els pobres són més pobres i els rics són més rics. No tinc ni idea de com es fa, però alguna cosa s'ha de fer. I no anem bé.

Si poguessis fer de telonera d'algun artista i anar-te'n de festa, qui triaries?

Potser de l'Aitana Ocaña, té molt de potencial i de talent. I de festa sumaria a la Rosalia, que també va estudiar a l'ESMUC. “Malamente” està basat en el seu Treball de Fi de Grau; de fet, hi va musicar poemes medievals...

Alguna vegada ha dedicat una cançó a algú?

“My Way” a la meva cangur quan tenia catorze anys.

El consell més útil que l'hagin donat?

Fes el teu camí i no et comparis amb ningú.

L'important a la vida per tu, què és?

Ser feliç estant a gust a la feina, amb la família i amb els amics, ser amb la gent que vols ser...

No perdre mai la motivació ni l'essència del que una és. ■

Yohany Limpias Ayala