La Marina - Edició desembre 2019

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

5.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Desembre 2019 / Núm. 289

Els veïns i veïnes posen cara a les polítiques de Vox

Pàgs. 12-13

Fotos: Alejandro Flores i Andrea Bello

CANVI CLIMÀTIC

PENSIONS

DONES

Negar l’evidència de l’emergència climàtica, la consideren un invent.

Que cadascú es pagui un pla privat i l'Estat només complementi una part.

Eliminar la llei contra la violència de gènere.

Considerar únicament la família “natural”, la formada entre home i dona.

Suprimir l’arrelament laboral i social que permet les persones migrades regularitzar els seus documents.

No reconeixen la gravetat de la situació mediambiental que vivim.

Que l’Estat no garanteixi el pagament de les pensions a tothom.

Suprimir l’empara legal de les dones víctimes de violència masclista.

Eliminar el reconeixement dels drets del col·lectiu LGTBI.

Impedir la integració i lliure desenvolupament de les persones immigrants.

ENTREVISTES

Conchi Castro, directora Toxos e Xestas Neus Munté, presidenta Consell Districte Georgina Lázaro, consellera portaveu JxSí Mercè Conesa, presidenta Port de Barcelona Pàgs. 3, 4, 8 i 19

ESPORTS

Parlem amb una jugadora polvoritense sobre la vaga del futbol femení Pàg. 22

LGTBI

IMMIGRACIÓ

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar i Alejandro Flores Edició i maquetació David Edo Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas, Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 5.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Prou! No volem més dones assassinades, maltractades, ni violades.

Aquest passat 25 de novembre se celebrava el dia internacional contra la violència masclista. Aquest passat 25N Ortega Smith, secretari general de VOX, negava l'existència de la violència masclista.

Aquest passat 25N una dona era assassinada per la seva parella.

Una víctima més d'aquesta violència, silenciada, com moltes dones que la pateixen sense capacitat per alçar la veu... 53 vides robades durant el que portem d'any a Espanya, la novena a Catalunya. 1.028 des de l'inici de recompte l'any 2003 i com a societat seguim batallant per aconseguir mesures polítiques clares que la combaten i l'eliminen.

Ens hem acostumat a sentir casos de violència de gènere, assassinats, que apareixen a la televisió de tant en tant i hem interioritzat que aquesta realitat existeix, i ara, fins i tot hi ha el risc d'espectacularitzar alguns casos, sense aconseguir avançar amb canvis reals en igualtat.

Hem arribat fins al punt que, partits com VOX, i amb aquest una part de la societat, neguen l'existència d'aquesta violència. Que 53 dones siguin assassinades per homes durant un any no és normal... i negar que existeixi la violència masclista, tampoc! Són dones assassinades pels homes... pel fet de ser dones!

Aquests són la punta de l'iceberg, però violència masclista també són les dones maltractades física i psicològicament, i no només per les seves parelles o familiars, sinó també per homes del seu entorn o persones desconegudes per elles, aquests últims casos no previstos per la llei, també són violacions, abusos i intimidacions... Totes són violències masclistes i no les podem seguir tolerant, no volem més dones assassinades, maltractades, ni violades!

Canvi d'actors polítics o alternatives al sistema?

El món actual està organitzat en un sistema capitalista, que ara mostra clars símptomes d'esgotament. Un sistema que té com a base necessària per a funcionar la desigualtat. Una desigual que darrerament no para de fer trontollar molts països.

Una mostra d'això és la realitat llatinoamericana, Equador, Xile, Bolívia, Colòmbia, Brasil, Perú... La gent ha sortit a protestar contra els seus governs per diverses raons però tenen com a comú denominador el cansament i la indignació popular, acumulades per les injustícies paleses del sistema en què viuen. Un sistema on pocs tenen molt i la majoria ha de sobreviure com pot.

Però tot i que Amèrica Llatina i països d'Àfrica i l'Orient Mitjà són els més sonats, aquest esgotament del sistema també està minvant la confiança dels ciutadans europeus en els seus governs. Les protestes es reprodueixen. El cas més representatiu és el moviment de les Armilles Grogues a França.

I enmig de tot plegat, un nou actor ressorgeix. L'extrema dreta ha trobat en aquest esgotament contra el sistema una oportunitat de fer-se un lloc i afegir a les nostres preocupacions, la de mantenir els drets aconseguits. I és que no es tracta només d'un canvi d'actors polítics sinó de la necessitat de trobar alternatives que permetin una distribució de la riquesa més justa. Una qüestió en la que, tot i les evidències, encara no s'ha aprofundit.

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Entrevista amb Conchi Castro, directora de la banda de Toxos e Xestas

“La cultura gallega a Barcelona ha tingut l’avantatge que Catalunya se l'estima molt” || Y.L. / Esther Pardo Curiós el nom d’aquesta associació, Amigos da Gaita Toxos e Xestas, en català, argelagues i ginestes. Ens hem trobat amb la directora de la banda, la senyora Conchi Castro a la seu de l’Associació (carrer de Bronze, 6) on cada cap de setmana coincideix un grup de gent que viu i sent la cultura com el que és, un patrimoni que cal preservar. S’hi respira un ambient de trobada i també de concentració: instruments, balls, cants, joc i l’intent de no perdre la llengua comuna. Els xiuxiueigs es barregen entre el català, el gallec i el castellà. Hi ha famílies que porten fins a tres generacions fent comunitat. Són el centre gallec més important a Catalunya i, orgullosament, són veïns de La Marina.

Context. Quan neix i per què va néixer Toxos e Xestas?

Toxos e Xestas neix a l’any 1977, una època on hi havia molta immigració gallega a Catalunya. Un noi que va venir a estudiar llavors, Xose Lois Foxo va tenir l’interès d’ensenyar música gallega, a tocar la gaita, i a fer danses gallegues a Barcelona. Va fundar això com una escola. L’any 1986, va tornar a viure a Galicia i actualment és el director de la Real Banda de Gaitas de la Diputació d’Ourense.

Llavors, es van constituir com una associació cultural que es diu Associació Cultural Amigos da Gaita Toxos e Xestas.

Sempre heu tingut local aquí al barri?

L’associació era originalment a Gràcia perquè sempre hem tingut un problema fonamental, que és el del local on poder desenvolupar les nostres activitats.

Durant els 80 vam ser en un local molt famós de l’època que era just a sota de les piscines de salts de Montjuic i es deia Font Trobada. Allà assajàvem dissabtes a la tarda i els diumenges hi fèiem les activitats de gaita, percussió i dansa. El local va tancar per a les Olimpíades i ens vam quedar sense lloc. Llavors vam trobar un al carrer Guitart del barri de Sants, que era el local d’assaig del Ballet Contemporani de Barcelona. Vam compartir-lo amb aquests ballarins i després ens van cedir un local al Centre Cívic de la Casa del Rellotge, que no té massa espai i se’ns feia molt complicat emmagatzemar els instruments.

Després ens van cedir un local just a sobre de l’antic mercat i, quan el van reformar, el mercat, vam haver de tornar a la Casa del Rellotge. Finalment i quan aquest local va estar arreglat, vam tornar aquí, cap a l’any 2001, i esperem ja quedar-nos aquí definitivament.

Quanta gent sou? És majoritàriament del barri?

Noooo! Aquí ve gent de tota Barcelona.

Ara mateix som unes 200 persones, però hem arribat a ser pràcticament 300. Pot venir tothom a qui li agradi el que fem, perquè bàsicament som una associació de gent interessada en la cultura gallega, la música gallega... però també oferim la

▶ Membres de la banda Toxos e Xestas.

possibilitat d’aprendre música de manera reglada, és a dir, una ensenyança musical amb solfeig.

Què vau començar fent i com heu anat incrementant activitats?

Inicialment només era música tradicional gallega i dansa gallega i també vam incorporar la formació de cantants amb pandereta. Després, per sort, han vingut més músics amb diferents instruments, com un baix elèctric, un bateria, una gaita irlandesa, flautes, etc. És a dir, podem interpretar músiques diferents a la música tradicional gallega i hem ampliat el repertori amb la incorporació de músics de diferents instruments.

Al 2017 van fer 40 anys...

Per celebrar-ho vam fer una mostra de la nostra diversitat. Vam col·laborar amb un cor de gospel, una batukada i fins i tot rap. Al mateix festival vam col·laborar amb d’altres bandes gallegues, asturianes, d’Escòcia, etc. Actualment tenim escola d’acordió. Anem fent el que se’ns proposa Representeu aquesta Catalunya que té moltes mirades?

Sí, de fet intentem que les classes es realitzessin en Gallec. La Xunta ens va finançar un professor de gallec però ara s’ha acabat. Ja ens agradaria....

I els nens...

Arriben pels pares i aquí hi fan els amics i ja s’hi queden.

Què significa la llavor que heu posat vosaltres i les vostres famílies?

Personalment, vaig començar l’any 1981, vaig conèixer el meu home aquí, hi tinc els amics, els meus fills també son amics dels fils d’ells. Som una gran família.

Per aquí han passat figures rellevants gallegues...

Abans de la crisi, celebràvem un festival de música gallega a Barcelona, pel qual han passat quasi tots el que avui dia tenen un nom: Luar na Lubre, Cantigas e

agarimos, Carlos Núñez, Susana Seibane, o Cristina Pato, que són puntals de la música gallega al món. És un festival molt car de realitzar i no hi arribem amb les quotes de sòcies i les subvencions de les entitats. Es feia al palau de congressos però no el podem pagar.

Abans ho assumíem amb l’Ajuntament i la Federació d’entitats.

Quantes entitats gallegues hi ha a Barcelona?

El Centro galego, Cova da serpe i nosaltres. A nivel de Catalunya hi ha la federació d’entitats gallegues de Catalunya.

Nosaltres som el centre més gran.

Teniu una mirada clara de com ha influït la cultura gallega a la catalana?

No t’ho sé pas dir però viure la cultura gallega a Barcelona ha tingut l’avantatge que Catalunya s’estima molt la seva cultura i això influeix de manera positiva per la sensibilitat que n’hi ha. Jo soc nascuda a Barcelona però els meus pares son gallec

i aquí estaven sols. El fet de trobar un espai per poder fer pàtria aquí es respecta molt i s’ajuda. Ens hem sentit sempre amb suports. Aquí la gent és molt respectuosa amb el que fa la gent de fora.

A la barriada la comunitat gallega és important fins i tot hi ha un bloc de pisos que en diem els dels gallecs. És habitual, al barri al principi ens miraven com a els sorollosos però avui hi som molt acceptat i sempre que podem participem en les activitats del barri.

Acabem convidant a les principals festes que feu...

Fem les festes tradicionals de Galicia: Magosto, que és la castanyada i l’Entroido que és el carnaval. Comencem el curs amb la “festa de la empanada” per donar la benvinguda a la gent nova. Aquí es veu que som una família, al nostre local hi fem de tot. És el lloc de trobada amb l’excusa de la música però fins i tot els que no fan música, s’hi troben molt bé. ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

4

entrevista

Entrevista a Neus Munté, presidenta del Consell del Districte de Sants-Montjuïc || Yohany Limpias Neus Munté ha estat diputada al Parlament de Catalunya, consellera del Departament de Benestar Social i Família, vicepresidenta del Govern i ara és regidora de l’Ajuntament i Presidenta del Consell del Districte de Sants Montjuïc. Potser aquesta trajectòria li aporta tres qualitats molt polítiques: proximitat, capacitat d’escoltar i decidida voluntat de seduir. Respon totes les nostres preguntes al seu despatx a la seu del Districte.

Com porta aquest primers mesos en política municipal?

M’agrada moltíssim perquè la política municipal és la més propera als ciutadans i ens permet veure la incidència del que fem en el dia a dia de les persones.

Què opina de la sensació que es té als barris i Districtes de no incidir gens en la presa de decisions?

Els consells de Districte com ara el de Sants-Montjuic, i del que sóc Presidenta, no tenen la capacitat real de decidir sobre coses que afecten als veïns i veïnes. En el cas dels barris, els Consells de Barri no deixen de ser espais de deliberació i debat veïnal, la qual cosa és prou important, però insuficient per a les aspiracions de veïns i veïnes, de tenir més poder de decisió alhora d’adoptar mesures necessàries pel seu dia a dia.

O sigui que esteu d’acord amb què s’escullin representants directes des dels Districtes i barris?

Hi ha maneres de fer-ho que passen per una fórmula mixta entre una elecció directa i una representativitat en funció del nombre de vots escollits, però s’ha de donar un consens majoritari que no s’ha produït fins ara al si de l’Ajuntament.

Quin ha estat el seu primer contacte amb els barris de La Marina?

Personalment conec el barri com a conseqüència dels trasllat de moltes oficines de la Generalitat a La Marina del Prat Vermell, i vaig visitar-lo quan era al Govern.

El primer que vaig constatar és el desconeixement que tenim d’aquesta part de la ciutat. Què sabem pròpiament de La Marina? hi ha un desconeixement del que és, del que implica i de la vitalitat del seu teixit associatiu.

Quin problemes considera vostè que cal abordar? És un barri que pateix un augment del preu dels habitatges a conseqüència de les operacions urbanístiques i del trasllat de les seus d’empreses i corporacions i una sèrie d’indicadors desfavorables, per exemple presenta una taxa d’atur superior a la mitjana d’altres barris.

Segur que la injecció que donarà l’arribada d’unitats de la Generalitat de Catalunya i d’altres empreses activarà l’economia de la zona però no es pot deixar de vetllar pel futur de l’ocupació del jovent de La Marina. Per tant, jo esmentaria l’habitatge, la seguretat, la mobilitat i l’ocupació com a

E ENTREVISTA

“Ens agradaria que el Pla de Barris continués, però ha de quedar clar quins projectes i mesures són susceptibles d’entrar-hi, i s’han de complir els calendaris” problemes, i posaria molt en valor el teixit associatiu, comercial i veïnal... que conforma una xarxa social molt interessant i que des del govern de la ciutat i del districte s’ha de veure com un eix vertebrador del propi barri i com un espai on es poden teixir complicitats i col·laboracions.

Quina opinió teniu des de l’oposició del que ha significat el Pla de Barris?

Vam donar suport al Pla de Barris perquè creiem positiu que es poguessin fer inver-

sions extraordinàries en aquelles zones de la ciutat amb uns indicadors socioeconòmics preocupants, per tal de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

A partir d’aquí, hem de dir que el Pla de Barris no ha funcionat igual a tot arreu o amb el mateix grau d’èxit o d’execució.

Aleshores hem estat molt crítics amb alguns projectes. En primer lloc perquè ha acabat sent un calaix de sastre en què s’han incorporat projectes que a vegades no tenen res a veure amb la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Responen a altres objectius, legítims, però no als que donaven sentit el Pla de Barris. I després, hi ha hagut una execució molt baixa en molts casos.

Sou partidaris que el Pla de Barris continuï com una política municipal?

A nosaltres ens agradaria que continués com una política municipal, però, insisteixo, el que ha de quedar clar és quin tipus de projectes i quines mesures són susceptible d’entrar al Pla de Barris, i després que el calendari i l’execució es compleixin.

En un moment on el taulell polític s’està reconfigurant, quina és l’aposta del vostre partit en els barris treballadors?

Junts Per Catalunya no és un partit polític i ni tan sols una estructura orgànica de partit, sinó que és un espai polític i l’instrument electoral amb el qual hem concorregut al llarg de tot un cicle electoral. És un espai electoral que neix en un moment excepcional com el que està vivint el nostre país però sí que arrossega i suma la implantació territorial del que ha representat un partit com Convergència Democràtica, després el Partit Demòcrata, però no no-

més, perquè des del punt de vista ideològic som una amalgama on convivim moltes sensibilitats.

Amb tot, als barris de treballadors el seu partit es percep encara com la representació dels més acomodats.

Som perfectament coneixedors de les diferències que existeixen en els nostres barris i de les necessitats que hi ha fins i tot ens els que semblen més potents econòmicament. Nosaltres no ens basem en els estereotips que tenen uns o altres barris, sinó que fem una feina en cadascú des de fa anys. Per tant, el nostre interès és la ciutat, és la gent, i volem treballar aquests quatre anys per afermar aquesta posició, que no és d'ara sinó que ve d'on sempre hem estat. Catalunya és un país de petita i mitjana empresa, fins i tot de microempresa. I Barcelona és una ciutat, no de classes acomodades, sinó de treballadors, de comerciants, de botiguers i això és el que representem també la gent de Barcelona de JuntsxCat. Tot i així hi ha qui pensa que el seu partit s’ha sumat a la independència per fugir de les acusacions pels casos de corrupció.

Em consta que hi ha gent que ho creu.

Però des de Catalunya fa molt de temps que s’han fet nombroses propostes per millorar la nostra capacitat recaptatòria, de generar ingressos, de gestionar millor les nostres competències..., i per part de l’estat hi ha hagut un no darrera un altre.

Ara ens sembla ciència ficció, però des de Catalunya una amplíssima majoria política, social i econòmica demanava un pacte fiscal. Un govern, en aquell moment socialista, acompanyat de les patronals, dels sindicats, demanava la gestió de l’aeroport del Prat, la millora de rodalies, el corredor mediterrani... I la resposta ha estat sempre no, no, no, retallada, cop de porta, ara no, demà tampoc. Crec que això no té res a veure amb la corrupció que, malauradament, s’han produït en diferents espais i partits polítics, i evidentment s’ha de eradicar.

Les dones avancem però sou poques encara les que arribeu a dalt. De fet no hem tingut cap presidenta i Ada Colau és la primera alcaldessa.

Formem part d’una estructura i una societat on encara hi ha masclisme i on les dones ho tenim més difícil per progressar. No només passa en política, també en l’empresa privada, en el món de l’esport o en la cultura. Personalment crec que jo he pogut fer carrera política perquè hi he apostat fort i també perquè m’he trobat uns entorns on tant homes com dones m’han donat suport. Si avui observem la composició de grups parlamentaris i governs, i ja no només la presència, sinó els rols i responsabilitats: alcaldesses, caps de llista, portaveus, ministres i conselleres amb carteres importants... tot això denota que anem pel bon camí, ara, no podem baixar la guàrdia. ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

publicitat

5

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

6

cròniques candelianes

La Jungla

El doble drama de les famílies amb persones en situació de dependència

Al patiment de la malaltia s'afegeix la vulnerabilitat per la manca de recursos Alejandro Flores

|| Jesús Martínez Podria ser que Tash Sultana, connectada a un set d’amplificadors, pensés en Barcelona quan va compondre el single Jungle.

La jungla de Barcelona.

Resulta que l’àvia és una àvia de La Marina-Zona Franca, que, encara que no va néixer als barris, ha passat en ells mig segle. Diguem que és una àvia qualsevol, nonagenària.

Resulta que fa uns vint anys va començar a perdre la memòria: «Tenia llacunes, i se li anava l’olla: jo parlava del cafè i ella parlava del temps. I es queia sola; un cop me la vaig trobar tirada al bany», explica el seu nét, un nét com tants, trenta anys, veí de la Marina, nascut als barris.

Resulta que ja tenim àvia (L’Àvia) i ja tenim nét (El Nét).

L’Àvia encara conserva una mica de l’àngel que en ella es va posar essent una nena, cristalls de llum als ulls, reverdits per l’enyorança, i amb la pell llisa, l’espessor d’un bosc de falgueres.

El Nét s’intenta menjar el món, vestit amb un vestit d’executiu agressiu que en realitat és un vestit d’autònom; afable, de tracte distès, amb les persuasives maneres d’un actor secundari a La dolce vita.

Resulta que L’Àvia feia coses rares, de sobte agafava un coixí, una carpeta, una motxilla, i els estrenyia contra el seu pit, com si algú sortit de l’avern se’ls volgués arrabassar.

«Una vegada em va acusar que li havia tret vint euros. Jo intentava que raonés: “Àvia, quina necessitat tinc de agafar-te vint euros si sempre me’ls dónes quan te’ls demano?”», prossegueix El Nét.

Diagnòstic: principi d’Alzheimer, fase 1 a «l’escala de deteriorament global», la que correspon a «defecte cognitiu lleu», incipient.

L’Àvia encara podia viure sola, a casa, fora dels barris.

Cap al 2005, la família va convèncer a L’Àvia perquè es traslladés amb la seva filla, que, encara que no va néixer als barris, ha passat en ells mig segle, com la seva mare.

Resulta que ja tenim àvia (L’Àvia) i ja tenim nét (El Nét) i ja tenim filla (La Filla).

La Filla gaudeix de bona salut, tot i que de no ser així continuaria fent la bugada. Darrere de les bastides de les ulleres, una mirada que camina més lluny que el director de cinema Nanni Moretti (Mia madre), que l’historietista Paco Roca (Arrugas) i que les bicicletes de Pasqual Maragall (Bicicleta, cuchara, manzana).

La Filla s’ha graduat en Bondat, que inclou el bon ànim, l’espurna i la resiliència.

A partir del 2013, L’Àvia ja no es valia per si mateixa, la seva mobilitat havia disminuït considerablement.

Al 2017, caiguda en picat: «El deteriorament ja era notable. Comencem a omplir els papers perquè vingués algú a ajudar-la.

Resulta que la sisena noia tampoc no tenia ni idea de quina era la seva comesa: «A mi només m’han dit que vingui».

El sindicat Comissions Obreres ha carregat contra la precarietat laboral a Suara.

Resulta que quan La Filla es va queixar a la responsable, sense pensar-s’ho dues vegades li va deixar anar, com una màquina programada, automatitzada, com el fred contestador virtual de les empreses de telefonia, amb zero empatia: «Senyora, vol donar-se de baixa del servei?».

Resulta que aquest reporter omple les caselles de «posa’t en contacte amb nosaltres per resoldre qualsevol dubte».

Suara no contesta.

Els familiars denuncien la manca de professionalitat i formació del personal que dona el servei de cura de l'Ajuntament

C CRÒNICA

Les dades: A Barcelona ciutat hi ha 164.966 persones que han iniciat els tràmits per avaluar el grau de dependència Catalunya es troba a la cua de la despesa social, segons l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials És clar, treballem tots: tant la meva mare com nosaltres, els seus quatre fills. I necessitàvem que algú l’aixequés del llit pels matins, perquè ja gairebé era un pes mort.

Murmura frases incoherents, sense lligam, costa seguir-la i, de vegades, ni em reconeix», sospira El Nét, fet a la idea de «l’abdicació de la ment», tal com l’escriptor Javier Cercas, a propòsit d’Adolfo Suárez, defineix la malaltia degenerativa en Anatomía de un instante.

Fase 2 en «l’escala de deteriorament global», la que correspon a la «constant necessitat d’ajuda».

«Des que vam omplir la sol·licitud, va passar un any fins que va venir una persona, però només venia de 14 a 15 hores, perquè donés una passejada, per obligar-la a que es mogués amb el caminador.»

En una ocasió, per una infecció d’orina, a L’Àvia la van haver d’ingressar. «S’arrencava la sonda cada dos per tres», s’afligeix ​​El Nét.

«Cada dia plorava, ens deia: “No em deixeu sola”, i ens anàvem amb el cor trencat.»

Resulta que en l’últim any, L’Àvia va entrar a la fase 3, la més greu, «el final del procés».

La Filla l’està cuidant a casa.

Ella va tornar a personar-se en Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, ​​que ha contractat la cooperativa Suara («El valor són les persones») perquè es faci càrrec de l’atenció domiciliària als districtes.

Ara els vénen dues persones per dia, una hora cadascuna: la primera, per aixecar-la i donar-li l’esmorzar; la segona, per banyar-la. I cada dos per tres, les roten.

Resulta que una de les noies que va venir li va preguntar a La Filla: «Què he de fer?». I davant l’estupor, La Filla va respondre amb una altra pregunta: «Com que “què he de fer”? És que no els preparen a vostès?».

Resulta que la segona noia que va venir arribava mitja hora tard com a norma general. El Nét no va aguantar: «La meva àvia [L’Àvia] s’ha habituat a la rutina, no pot ser que no compleixin amb el seu treball els “professionals” que tots paguem amb els nostres impostos».

Resulta que la tercera noia es va anar mitja hora abans i va deixar a L’Àvia sola.

Resulta que la quarta noia havia de venir a les cinc i va arribar a les sis.

Resulta que la cinquena noia es va excusar: «He perdut el tren».

Així les coses, amb L’Àvia en fase 3 («defecte cognitiu molt greu»), El Nét es va plantar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la Sala Pepita Casanellas (Passeig de la Zona Franca, 185). En recepció, li van indicar que agafés el seu número en el dispensador de torn. Però la pantalla estava trencada, amb la qual cosa va sortir una noia, que el va atendre.

—Vinc a posar una reclamació.

—No tinc fulls de reclamació, no em queden.

La Filla de L’Àvia i El Nét de L’Àvia es troben desemparats: «Això és l’anarquia, tot és lentíssim, lentíssim, i si la malaltia s’agreuja, encara és més lent».

Resulta que qui pot, ingressa als seus avis a la Clínica Sant Antoni (Sant Eloi, 6), privada: «És clar, això és inviable per a nosaltres, ens costaria uns dos mil euros per mes, però qui els té?».

Resulta que a Barcelona ciutat hi ha 164.966 persones que han iniciat els tràmits per avaluar el grau de dependència des del desplegament de la llei (2006), segons l’últim registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Resulta que Catalunya es troba a la cua de la despesa social, segons l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials.

Resulta que el 80% dels espanyols es mostra pessimista davant la situació socioeconòmica, segons un sondeig de l’empresa Metroscopia.

«Diners hi ha, però estan mal repartits. Porten vint anys fent obres al nus de Glòries, per exemple. Per què no destinen aquest pressupost a sanitat? Per no parlar dels sous dels directius a la Dipu [Diputació de Barcelona] i a Transports Metropolitans de Barcelona...», esclata El Nét.

Resulta que L’Àvia té Alzheimer, que ha cotitzat tota la seva vida i que ara rep les engrunes del sistema.

But you throw em into the deep end expect me to know how to swim (Però els llances al fons esperant que sàpiga com nedar) ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

8

l'entrevista al conseller de barri

“Hem de ser capaços d’aprendre a generar consensos entre tots” || Yohany Limpias Ayala Com arriba a la política? És curiós, perquè començo en política al món del lleure. Quan era petita els meus pares em van apuntar a un esplai que es deia Ítaca, un nom utòpic, i on em van ensenyar l’esperit de servei, a fer alguna cosa per canviar aquest món. Amb aquesta idea vaig arribar a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, amb ganes de proposar i de canviar les coses. Com a veu jove que era, el partit va decidir donar-me una oportunitat de contribuir al Districte... Per a mi, la política municipal és la política en essència, és estar a peu de carrer, escoltant directament al veí o les entitats.

Quin repte li planteja liderar JuntsxCat al Districte?

Una de les coses més interessants del Districte és la diversitat. No té res a veure Poble Sec amb Hostafrancs o La Marina.

Com a portaveu em proposo el repte de conèixer les necessitats de cadascun dels barris. La situació socioeconòmica d’un veí d’un barri és molt diferent a la d’un altre i és un punt molt important a tenir en compte a l'hora d'aplicar-hi polítiques públiques. Un altre és no perdre de vista que hi ha barris que tenen una manca d’equipaments molt gran, com ara aquest nou barri de La Marina on els equipaments han de ser puntals.

Malgrat alguns projectes d’urbanisme que han canviat els barris dotant-los una mica de serveis, els indicadors socioeconòmics no milloren gaire. Quina és la vostra mirada? Què hi ha mancat?

A nivell de Districte, dos punts importants: sempre parlem de generar ocupació, i l’Ajuntament i el Districte hem d’ajudar a crear-la. Això suposa lligar la formació amb les necessitats laborals. A La Marina, per exemple, l’Institut de la Mercè és un referent a la ciutat en cursos de formació professional. A les polítiques que hem d’aplicar hem de saber trobar quina és la necessitat ocupacional que hi ha; avui dia tot gira molt ràpid amb les noves tecnologies, així que tenim el desafiament d’enllaçar aquesta necessitat laborals amb la formació dels nostres joves. Aquest és un tema important.

I després, també considero cabdal el comerç de proximitat. El Districte necessita un pla de xoc. Estem veient, a Hostafrancs, per exemple, com estan baixant moltes persianes. A més de l’impacte econòmic que això pot tenir al barri i en les persones que hi treballen, el comerç de proximitat fa barri i no ens podem permetre barris sense comerç de proximitat, perquè llavors perdrem la nostre essència.

Quines altres prioritats a La Marina creu vostè que no s’estan abordant?

A més de l’ocupació, l’habitatge i el comerç, crec que la mobilitat continua sent un tema important. A La Marina som

A què atribueix que hagi pujat tant?

Les seves tesis han arrelat per la situació actual de desafecció cap a la política. Han fet creure que tot és un malbaratament dels recursos per argumentar així el seu discurs contra les autonomies. El que no expliquen és que la descentralització possibilita la proximitat en la gestió de molts serveis, com salut i educació, i garanteix la qualitat i agilitat en el funcionament. Fan el mateix quan assenyalen els immigrants de causar alguns dels nostres mals, no hi diuen la veritat i ha mancat desmentir-los amb més rotunditat.

Barri:

“Ara que s’ha acabat d’implementar la xarxa ortogonal hem de revisar els busos de barri: línies 125, 13 i 150” Política:

Georgina Lázaro Fontanet.

De 28 anys, a punt de fer 29.

Jurista. Soltera Religió: Catòlica Pensament polític: Socialdemòcrata Ha estat quatre anys de consellera, i ara repeteix mandat com a portaveu de Junts per Catalunya a Sants-Montjuic, prenent el relleu del Sergi Sarri. Forma part d’una generació al si del seu partit que ha mamat, s’ha format i ha abraçat la perspectiva de liderar espais polítics i institucions als barris i ciutats.

“Volem canvis i ens hi posem per fer-los possibles”, diu Georgina quan li preguntem sobre el desafiament que té al davant.

Parlem sobre diversos temes des de la seva triple condició de jove, dona i política!

un barri de muntanya i tenim certs problemes de mobilitat. El metro ha estat un encert, però hi ha altres temes de mobilitat que s’haurien de començar a tractar.

Per exemple, fora bo comunicar-nos amb Ciutat Vella pel litoral. També està pendent a més llarg termini la línia 2 de metro, que és la que portarà el veïns i veïnes al centre. Eren temes per abordar una vegada acabada la xarxa ortogonal. I ara que s’ha acabat hauríem de mirar de reajustar els busos del barri i saber què passarà amb les línies 125, 13 i 150.

El govern s‘ha compromès a enllestir el projecte per la futura remodelació del Passeig de la Zona Franca. Que hi donareu suport?

Hi donarem suport i a més ho hem portat com a iniciativa al plenari. Hi ha una demanda de veïns i de comerciants. El passeig de la Zona Franca ni és passeig ni és de la Zona Franca. Té un nom equivocat. Per tant, el que crec que s’ha de fer és obrir un procés participatiu i consultar com volem que es digui. Suport? Segur.

Perquè és un tema que l’hem capitanejat nosaltres. És jove, dona i política. Com viu l’ascens de VOX? Personalment, i és una opinió compartida per la resta de dones del meu partit, veiem amb certa por les tesis d’un partit com Vox. A més a més, crec que malauradament alguns mitjans de comunicació, conscients o no, els han blanquejat fent veure que no van en contra de les dones.

Home! Amb la problemàtica que tenim avui dia amb la violència de gènere, voler carregar-se la llei que ens protegeix i garanteix igualtat d’oportunitats!...

“Vox no explica que la descentralització possibilita la proximitat en la gestió de serveis com salut i educació” Tot i el descontentament de la política, el discurs independentista no ha calat en barris més de treballadors, sobretot.

Jo crec que el tema de la independència és un procés molt llarg on han anat entrant diferents factors. El primer és el sentiment independentista de tota la vida en una part de la població. Però un altre, que hi ha sumat moltes persones, és la lluita per millorar les seves condicions de vida. I la conclusió, davant de tantes gestions que no porten enlloc, de què si volem un bon estat del benestar el primer que hem de fer és construir un estat.

Són temps d’incerteses, encoratgi els més joves.

Gran part de la meva vida l’he dedicada als nens, adolescents i joves. Sempre que tinc la oportunitat dic el mateix: “els joves participen”. El que passa és que participen però d’altres espais que no són els espais formals. També crec que en temes de participació hem d’adobar la llavor abans. És a dir que, si parlem de joves a partir dels 18 anys, penso que s’ha de fomentar la participació abans que la gent pugui votar.

A les escoles s’hauria d’escollir el delegat de l’escola, fer un projecte i votar-lo entre tots. Sembla una bestiesa, però d’aquesta forma, eduquem des de la infància a generar consensos entre tots. ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

Cincuentañeras

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

El Irlandés

L

a creativitat i l'excel·lència no tenen edat. I si no que li ho diguin a Martin Scorsese (76) i els seus actors fetitxes que acostant-se als vuitanta han aconseguit una gran obra mestra. Perquè això és L'irlandès, una amalgama del millor cine del director novaiorquès amb un doll de talent natural que només un trio experimentat com Robert De Niro (76), Al Pacino (79) i Joe Pesci (76) podien aconseguir. En quasi tres hores i mitja el director entrega una despietada, transparent i perfecta lectura de la inexorabilitat del pas del temps.

La pel·lícula arranca als corredors d'una residència d'avis. La càmera deambula a la cerca d'un home en una cadira de rodes.

Una veu interior s'afanya a confessar una vida sencera. I sobre la veu sense amo, la del propi personatge interpretat amb una majestuositat aliena a manierismes per un, més gran que mai, Robert De Niro. Es diria que assistim a la mateixa cerimònia inaugural de 'Érase una vez en América' de Leone. El que segueix no és tant el penediment d'un home com l'explicació de la seva condemna.

Scorsese disposa la pel·lícula en un laberint de temps que dialoguen entre si i que s'estén tres dècades.

De Niro vaga pels records de la seva vida intentant comprendre per què la seva soledat és tanta i tant el menyspreu que per ell sent la seva filla. I en el seu deambular converteix el mateix temps en un espai per al remordiment, el desamor i un penediment per força impossible. Tot el que li queden són els seus cadàvers. Res més. Era d'això del que es tractava.

Mireu-la, si podeu, en pantalla gran- Aquesta feta per a anar a la sala fosca encara que la seva distribució bàsicament sigui per a internet amb Netflix esperant.. ■

Manca de papereres als caixers automàtics dels bancs Ana Soler 01/01/19

9

R

esulta que soy una cincuentañera —me gusta cómo suena— y no me había enterado. Recuerdo cómo era mi madre cuando tenía mi edad: muy activa, no paraba; trabajaba, incansable, dentro y fuera de casa —con los labios pintados y hecha un pincel, eso sí, porque siempre ha sido coqueta—.

Aunque estoy segura de que si alguien le hubiese pedido que se definiera ella hubiera usado, orgullosa, estos términos: madre, esposa y ama de casa, por ese orden. En aquella época, hace casi tres décadas, a las féminas de mi quinta se las llamaba cincuentonas —¡qué horror!—, muchas ya eran abuelas, y se consideraba que en esta etapa de la vida se iniciaba el inevitable declive hacia la vejez. Por fortuna, esa visión de la mujer de entre cuarenta y pico y cincuenta y tantos ha cambiado de manera considerable, y creo que somos nosotras mismas las que hemos logrado que se nos vea con otros ojos. Las nuevas cincuentañeras no solo no sentimos que se nos acaba la vida, sino que experimentamos un renacer. Las que tenemos hijos emancipados gozamos de gran libertad. Somos activas, con inquietudes intelectuales; cuidamos de nuestra salud y aspecto físico; defendemos nuestro tiempo y espacio, el derecho a disfrutar del ocio. Somos más sabias, porque las experiencias vividas nos han obligado a crecer. Algunas, además, somos «Swofty» —Single Women Over Fifty: mujeres de alrededor de cincuenta solteras— lo que, al parecer, nos convierte en un blanco tan atractivo como difícil de conquistar, porque tenemos muy claro lo que queremos pero, sobre todo, lo que no estamos dispuestas a tolerar. ■

Necessitat de netejar les clavegueres a causa de les inundacions per les pluges.

Abdo Florencio 05/11/19

Les llums de plaça Marina estan enceses dia i nit Rosa Maria 05/11/19

Manca de contenidors de reciclatge.

Són insuficients i haurien d'estar més pròxims als habitatges Josefa Pejo 05/11/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

10 actualitat

25N, La Marina es reivindica contra la violència masclista També es van exposar a la Plaça de la Marina algunes de les obres participants al concurs convocat pel projecte Dona’t Més, organitzat per les joves del Centre Cultural Estrelles Altes. Més de 50 persones han participat en aquest certamen expressant què significava la violència de gènere en 3 modalitats: relat, dibuix i fotografia. Les guanyadores van ser Laia Soler en la categoria de relat, Elena pel que fa a dibuix i la millor fotografia ha estat la de Reina Mora Feminista.

En aquesta mateixa línia, la Taula de Dones de La Marina va ser l’encarre-

gada d’elaborar un mural representant l’iceberg de les violències masclistes, on qualsevol persona podia apuntar una forma de violència que s’exercís contra les dones i col·locar-la en una part o altra del mural, segons si era visible o invisible. Maria Piquer i Cristina Martín, encarregades d’aquesta iniciativa, destacaven que aquest tipus d’accions són importants, ja que “tothom té molt clar que una agressió física és violència masclista, però no sempre identifiquem comportaments com el xantatge emocional, que també ho és”. ■

Alejandro Flores

|| Alejandra Sánchez Dissabte, 24 de novembre, van tenir lloc a la Plaça de la Marina els primers actes en commemoració del 25 de novembre, el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones. Des de les 10h del matí i fins a les 14h del migdia, el centre neuràlgic del barri es va omplir d’activitats a càrrec de diversos col·lectius feministes.

El grup de joves del Centre Cultural Estrelles Altes va instal·lar diverses carpes on es podien fer xapes i polseres reivindicatives. A més, també han volgut tenir un record per la cinquantena de dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles i per raó del seu sexe durant aquest 2019. Es va exposar els seus noms en una tanca decorada amb llaços liles.

Alejandro Flores

Entre Dones, un espai de conversa des d’una perspectiva femenina || Andrea Bello Un espai on les dones poden compartir i expressar les seves preocupacions i alegries, per contemplar el món i créixer amb experiències i opinions d’altres dones. Això és Entre Dones. Dijous 21 es van reunir per primera vegada un grup de 13 dones en l’activitat convocada per

l’Associació de Mitjans de Comunicació Local. En aquesta primera trobada es van concordar les línies principals que seguiran les diferents trobades, després de les vacances de Nadal, ja que, la idea és fer un projecte participat i que reculli les inquietuds de totes les assistents. La propera trobada serà el 21 de gener a les 18 hores. ■

Alejandro Flores

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

publicitat 11

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

12

Les dones, la diversitat, les autonomies i la llengua en la diana del partit d'ultradreta Vox segre.com

|| Esther Pardo i Gimeno Aquest article està escrit en versió original.

Que consti però, que jo estaré sempre del costat dels actors de doblatge, però aquí m’ha semblat més adient.

Després de la manipulació de la història feta durant quaranta anys per part de la dictadura franquista (franquista vol dir nazi o Nacional Socialista pels alemanys, o feixista del fascio italià, o falangista i també nacional-sindicalista a l’Estat Espanyol, amb petites variacions entre ells), i passats 40 anys de la mort del dictador, ningú dels que ho podien fer no s’han molestat a posar les coses i els noms, al seu lloc. Alemanya, després de Hitler va donar explicacions del que havia estat el tercer Reich als joves, i ho continua fent perquè no es torni a repetir. A Espanya, s’ha maquillat, tapat, amagat i manipulat tota la barbàrie que hi va haver des de l’any 1936 fins ben entrats els anys 80 del segle XX. El poble que no coneix la seva història, està condemnat a repetir-la.

Nota al marge: - Any 1969, classe de història a l’institut. No sabeu la cara de innocent que jo tenia.

- Señorita, que tipo de gobierno hay en España?

- Una dictadura fascista. (pèls de punta del professor) - Se equivoca, és una democràcia orgànica, a ver si vamos a tener problemas.

Vet-ho aquí que ens trobem, a dia d’avui, que convivim amb un partit que, fins ara, estava camuflat dins les files del PP i de les de Ciudadanos (si ho voleu comprovar, feu la suma d’escons). I davant el repte del diari La Marina, he hagut de respirar a fons i recitar uns quants mantres per no perdre les tecles de l’ordinador de vista abans de llegir el seu programa.

A qui teniu els punts més destacat: El primer diu: Suspensión de la autonomía catalana hasta la derrota sin paliativos del golpismo y la depuración de responsabilidades civiles y penales.

I el segon: Ilegalización de los partidos, asociaciones u ONGs que persigan la destrucción de la unidad territorial de la Nación y de su soberanía.

En temps de Franco, això es tradueix en: “España una, grande y libre” Més endavant: Dotar de la máxima protección jurídica a los símbolos de la nación: la Bandera, el Himno y la Corona.... Ninguna afrenta a ellos debe quedar impune. “Banderita tu eres roja, banderita tu eres gualda...”

I continuen tant tranquils: Ninguna administración ni particular puede menospreciar la lengua común de todos, el español. Mucho menos discriminarla... I proposen: Suprimir el requisito del conocimiento de la lengua cooficial en el acceso a la función pública de forma que se evite cualquier tipo de discriminación.

T TEMA DEL MES

Una circular del Govern Civil de Barcelona del 1940 diu: “Todos los funcionarios de las Corporaciones provinciales y municipales de esta provincia, cualesquiera que sea su categoría, que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán ‘ipso facto’ destituidos sin ulterior recurso.

Els cartells al carrer de la època són molt clars: “Español, habla español”.

I cap al Món: Plan......para la aportación de España a la civilización y a la historia universal, con especial atención a las gestas y hazañas de nuestros héroes nacionales.

Com deien abans: “Santiago y cierra España!! I la resta del món ja poden començar a riure!!”. Uiii, he dit Santiago i no volia donar pistes I continuen definint-se: Derogación inmediata de la Ley de Memoria Histórica.

Ningún parlamento está legitimado para definir nuestro pasado, y menos excluyendo a los españoles que difieren de sus definiciones.

Els nostres avis van ser obligats a no tenir memòria, no es podia parlar de la guerra ni de morts ni de represaliats durant tot els franquisme. Ara els hi ho devem.

Supresión de las cuotas (por sexo o por cualquier otra causa) en las listas electorales. Cada partido las elaborará de acuerdo a las decisiones de sus militantes. Això considerant que les dones ens realitzem com a persones cosint botons, com deia aquella.

Los españoles que cumplan 20 años de servicio en el ejército tendrán prioridad en las oposiciones a cuerpos de policía, municipales, forestales, funcionarios penitenciarios…etcétera.

Alguns de vosaltres recordeu els ex combatents de la gloriosa cruzada ocupant els llocs dels mestres, alcaldes, etc. represaliats. I s’han oblidat de dir que l’exercit espanyol està ple de persones “estrangeres” que han trobat una manera d’adquirir la nacionalitat sense necessitat de fer top manta ni presentar arrelament.

No teniu ganes de marxar?. Impulsar una ley de protección de la tauromaquia, como parte del patrimonio cultural (un dels països de la UE amb menys inversió en cultura) español. Se protegerá la caza, como actividad necesaria y tradicional del mundo rural. Licencia única a nivel nacional eliminando licencias autonómicas...

Les propostes de VOX són nostàlgiques de l’Espanya franquista Que quedi clar que tots els animalons tenen el dret a ser morts amb permís nacional.

I van pujant de to. Derogación ley violencia de género y de toda norma que discrimine a un sexo de otro. En su lugar, promulgar una ley de violencia intrafamiliar que proteja por igual a ancianos, hombres, mujeres y niños. Supresión de organismes (potser volien dir orgasmes) feministas radicales subvencionados, persecución efectiva de denuncias falsas.

Aquí es veu com tremolen, tenen por de les dones lliures i amb el seu poder allà on els doni la gana.

Fins aquí, però podria escriure molt més. No passaran!!!! ■

Desembre 2019 // www.tiaflm.org

info 1

info Adolescents: la formula del canvi a La marina Desembre 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 62

pàgs. 2-3

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves pàg. 4

Nota Editorial

COMPARTIR MOLA Ens apropem a les festes de Nadal i com cada any una maquinària comercial es posa en marxa per a que les persones ens deixem els diners en regalar objectes materials. Els nens i nenes son el primer objectiu de tota l’estratègia comercial i se’ls posa en el punt de mira. Les grans companyies que es dediquen a això despleguen tota una sèrie d’estratègies psicològiques ben dissenyades per a que exigeixin un regal, fins i tot entès com un dret. Volen regals, que siguin objectes (moltes vegades de plàstic) quedant arraconats en pocs dies.

Aquesta necessitat creada per a educar als nens i nenes amb la necessitat d’objectes materials, ja fa temps que li costa al planeta una quantitat de brossa extra que no pot eliminar. Els individus creixen i es tornen consumidors compulsius. Necessiten consumir sense saber que fer-ne del que consumeixen. Però el planeta ja ha dit prou. Les futures generacions odiaran als humans del segle XX i principis del XXI per la seva capacitat de crear residus de coses poc importants per a l’existència, enviant el problema cap al futur, a aquesta generació que ara neix. La promesa de la societat de consum de post-guerra no tenia cap pla. La idea era viure el moment i condemnar a una altra generació amb el problema dels residus.

Ara ens toca als que encara estem aquí intentar canviar-ho. Com? Canviant d’hàbits, començant per exemple a les festes de Nadal. I si voleu passar-ho bé, jugueu al joc de reciclar el que ja està fabricat. Creeu noves

joguines d’aquelles que ja teniu, practiqueu la capacitat de crear conjuntament, en família. Agafeu aquella matèria que ja està transformada i doneu-li un nou ús, us sorprendrà l’energia i la capacitat dels més petits per a crear coses, ajudeu-los a practicar aquestes capacitats innates de la infància i alhora els educareu en un ús responsable de la matèria i del consum. Per cada objecte que transformeu aportareu el vostre gra de sorra a aquest canvi que ens demana el planeta.

I aneu més enllà, perquè un regal també pot ser un somriure, una acció, cuinar-li a algú, ajudar-lo a fer allò que no pot fer sol. Dedicar més temps a aquella relació que s’ha estancat. Fer-li una abraçada a aquells que més estimem. Ajudar als veïns a conviure en pau i felicitat, millorant la nostra amistat. Transformant aquell conflicte, aquella baralla, en una cosa nova que ens ajudi a tots plegats. Regalar coses immaterials no només ens ajudarà a millorar com a família, com a grup, com a comunitat, ajudarà a tenir un planeta més net i prepararà a les futures generacions per a un repte que hauran d’afrontar: salvar-lo.

Carles Revenga Bagés Sociòleg

Desembre 2019 // www.tiaflm.org

2

info

Desembre 2019 // www.tiaflm.org

info 3

Desembre 2019 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Regala un taller!

Aquest segon trimestre reobrim les inscripcions als tallers trimestrals. Com a novetats tenim: afrobeat i urban dance i també graffiti i dibuix de còmic. Aprofita i aquestes festes regala o regala’t un taller!

Si vols veure totes les possibilitats que té el còmic, visita l’exposició col·lectiva al bar de l’Espai Jove, on artistes joves dibuixants

de còmic ens mostraran algunes de les seves obres.

Hip-hop a la Marina Divendres 8 va tenir lloc el concert de la crew “Dados Trucados” a l’espai jove. L’esdeveniment ha servit de presentació del col·lectiu de joves de la Marina que fan del rap i la creació audiovisual el seu espai d’expressió. Durant dos mesos han preparat l’esdeveniment per

■ La Química Jove MOLA! Després d'organitzar la Química Jove, podem dir que hem quedat descansats! Els tallers de salsa, twerk, cuina, el torneig de clash royale, la xerrada de dones i dansa amb afrobeat, tot un èxit! Volem felicitar a totes les persones que hi van participar, tant a les entitats com al grup de joves que ens vam decidir a muntar tot això. Hem de recordar que La Química Jove va ser una proposta dels joves i va ser un grupet del mateixos qui en va dinamitzar una part!

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

mostrar al barri la seva proposta. La presència femenina a l’escenari va ser una de les notes destacades de la nit.

Esperem que sigui una de moltes!

Segueix-nos a

Molt orgulloses estem d’aquests joves que es comencen a moure i tenen ganes de participar en un espai que va destinat als joves.

Us animem a seguir preparant coses pels joves amb nosaltres. Us podem avançar que això no s’atura i que estem preparant jornades de jocs de taula, maratons de pelis, fer una recollida de joguines i un dia d’activitats infantils a la plaça de la Marina.

@espai Química joves

Espai Química Joves

Química és un espai que heu de liderar els joves. Passeu-nos a conèixer, a estudiar, a participar de les activitats o a l’espai de trobada de divendres. ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

tema del mes 13

Què pensem els més joves sobre l’ascens de la formació de Santiago Abascal || Alejandra Sánchez Els resultats de les passades eleccions del 10 de novembre, situen a VOX com a cinquena força política a La Marina. El partit de Santi-

Yaiza García, 15 anys.

La Miriam es defineix com a independentista, feminista i part de la comunitat LGTBI i, en conseqüència, afirma que “VOX és una autèntica falta de respecte cap a la societat”.

La jove de 16 anys afirma que vulnerar el feminisme i el col·lectiu LGTBI serà “molt perjudicial pel país” i les propostes de l'ultradreta li semblem una falta de respecte envers les lluites històriques del feminisme i la comunitat LBTGI, moviments que a ella li han servit per sentir-se “més apoderada, més segura i més forta”.

Oriol Grima, 16 anys.

En Ferran diu que l’ascens de VOX és “molt desagradable, però força esperat” ja que, segons ell, la situació política tant a Catalunya com a Espanya era propicia per l’ascens de la ultradreta.

Precisament, respecte a Catalunya i la proposta d'Abascal de suprimir-ne l’au-

ago Abascal va obtenir un 8’2% dels vots en els comicis del novembre, doblant els resultats aconseguits al mes d’abril, el que significa que 67 veïns s’han decantant per aquesta opció. Malgrat la tendència a l’alça de VOX,

els joves consultats pel nostre mitjà senten un profund rebuig pel partit d’ultradreta.

Des del diari La Marina hem sortit al carrer per preguntar als joves adolescents del barri què en pensen, de l’ascens de VOX, a més de

“Cadascun s’hauria de poder casar amb qui volgués” A la Yaiza li sembla molt estrany que tanta gent hagi votat a VOX i no acaba d’entendre l’escalada electoral del partit d’ultradreta.

Tot i no haver-se llegit el programa electoral de la formació d’Abascal perquè “no entenc gaire de política”, la jove es mostra molt sorpresa quan, per exemple, se li ex-

plica la proposta de VOX que les unions entre persones del mateix sexe siguin considerades com a “unions civils” i no matrimonis. La Yaiza diu que “cada persona pot fer el que vulgui” i afegeix que “ningú t’hauria de poder d’impedir casar-te amb una persona del teu mateix sexe”.

“VOX és una falta de respecte per a la societat” Segons el programa electoral de VOX, ara mateix a Espanya les organitzacions feministes i pro-LGTBI formen un ‘lobby’ –és a dir, un grup de pressió a les autoritats– que vol destruir conceptes com el de la “família natural” (aquella formada per pare, mare i fills), que la formació d’ultradreta erigeix en centre de la societat.

A propòsit de les dones, una de les mesures més controvertides que proposa VOX és la de voler eliminar el concepte

de violència de gènere i substituir-lo pel de “violència intrafamiliar”, en considerar que no hi ha una violència específica envers les dones per raó de gènere.

La Miriam creu que la crescuda de la formació d’ultradreta servirà per a que els joves en prenguin consciència i pensin “què volen pel seu futur i el dels seus fills”, si “tornar a anys enrere” o no.

Pel que fa a Catalunya, la jove diu que “sigui de la manera que sigui” Catalunya

Respecte a Catalunya –autonomia que VOX proposa suprimir en el primer punt del seu programa electoral– la Yaiza afirma que aquest tema no l'interessa gens i que la té “una mica cansada”. La jove de 15 anys diu que “li és igual” el que passi amb Catalunya, si s’independitza o no, com també li seria igual si el castellà esdevingués llengua vehicular a les aules, tal com proposa VOX.

Miriam Estévez, 16 anys.

existirà, ja que és un poble que es manté sempre unit i lluita contra tot. Per a la Míriam, “perdre Catalunya seria perdre una gran part de la meva vida”.

“No és coherent que al segle XXI hi hagi gent amb aquesta ideologia” L’Oriol és contundent i creu estrany que al nostre segle XXI es puguin tenir uns valors “tant retardats en la història”. Respecte a la situació a Catalunya, afirma que VOX “s’ha aprofitat molt del procés d’independència de Catalunya i dels aldarulls que hi ha hagut últimament, com a protesta per la sentència del judici del

procés” i qualifica al partit d’Abascal d’ ”oportunista”.

A més, l’Oriol es mostra ferm en la defensa del català com a llengua vehicular a les aules i assegura que la imposició del castellà a l’escola li sembla “malament, perquè portem tota la vida estudiant en català” i no entén perquè s’hauria de can-

“L’ascens de VOX és desagradable, però esperat” tonomia, pensa que “canviar una cosa que porta tants anys i que a Catalunya ha fet tant de bé” no té sentit.

I a propòsit d'una altra de les mesures polèmiques de VOX, la que té a veure

amb el matrimoni entre persones del mateix sexe, el Ferran es mostra totalment en contra dels qui “creuen que la natura és allò que els ultradretans diuen”.

“No s’ha d’estigmatitzar la immigració” Luís Zambrano, però no tant increïble” d'aquest partit. llegir els cognoms de totes les persones El jove de 18 anys és originari de Ve- que sol·licitaven ajuts per al lloguer a 18 anys. neçuela i explica que, per la seva prò- la comunitat de Madrid durant un míEl Luís es declara sorprès pel meteòric ascens de VOX als últims comicis i diu que “s’esperava un creixement,

demanar-los-hi la seva opinió sobre alguns dels aspectes més controvertits del seu programa electoral, com ara la immigració, els feminismes, la comunitat LGTBI i les autonomies, entre d’altres. ■

pia circumstància personal, una de les qüestions que més li preocupen és de la immigració. En aquest sentit, la formació de Santiago Abascal és profundament xenòfoba i racista. Una de les seves accions més polèmiques va ser

ting. Abascal feia especial èmfasi en que gairebé tots els cognoms que llegia eren d’immigrants.

El Luís diu que una de les pitjors conseqüències de l’ascens de VOX és l’estigmatització dels col·lectius d’immi-

viar ara si la immersió lingüística no suposa cap tipus de problema.

A més, a propòsit de la família –una institució que VOX afirma que ha de ser “natural” i estar formada sempre per un pare i una mare– el jove de 16 anys pensa que “la gent que es vulgui casar, que es casi, independentment de amb qui sigui”.

Ferran Armesta, 17 anys.

grants, que totes les persones nouvingudes arribin a ser jutjades pel que puguin haver fet o no unes poques. “Quan dic que sóc de Veneçuela, la gent tendeix a pensar determinades coses de mi”, la qual cosa troba injusta, pel fet que cada persona és diferent.

Respecte a Catalunya, afirma que si s'ha de suprimir l’autonomia cal fer-ho “ben fet”, mitjançant un procés democràtic i no “pel simple fet de suprimir-la”.

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

14

publicitat

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

història del barri 15

Huguet, un negoci familiar de foners que porta quatre generacions

tualment el seu fill Miguel Angel, besnét de Joan Huguet és qui continua al davant de la fleca, on disposen de pastadora i forn, i on fan el pa tradicional que és: Pastat, 1ª fermentació, divisió, 2ª fermen-

|| Rafael Ochoa Joan Huguet, forner de professió, va venir d’El Vendrell a Can Tunis o Casa Antúnez, allà pels anys 20-30 del segle passat, i va muntar una fleca fruit d’un préstec que es va convertir en regal de noces. Prop dels llacs, a les afores del barri de can Tunis, la seva dona Pilar treballava de cuinera a la banca Marsans. El matrimoni va tenir 5 fills: Joan, Josep, María, Rosa i Ramón; repartia el pa amb carro pels camps, als pagesos i habitants de les masies de la zona.

No era bon negociant doncs tenia un bon cor i sortia a repartir el gènere tornant sense diners gairebé; la resta eren deutes de “ja et pagaré al final de mes”.

Davant aquesta perspectiva va prendre les regnes del negoci la seva dona, Pilar.

Durant la guerra civil, en 1938 va caure una bomba que va afectar casa seva i la fleca, la qual va quedar destrossada afectant al timpà de Josep Huguet, fill de Joan. Com que es van quedar sense negoci, la família va començar a treballar en una sucursal de la cooperativa La Flor de Maig, a Can Tunis; aquesta companyia cooperativa va comprar els terrenys de 9.000 metres quadrats l’any 1912. Passada la guerra civil el gremi de flequers va posar a subhasta part del solar, tenint preferència la família pel fet d’haver caigut la

▶ Fleca antiga abans de ser comprada a Can Tunis.

bomba. L’àvia Pilar va comprar el solar en subhasta i comprenia un forn, una fleca, una botiga de comestibles i un bar que es va llogar al senyor Piñol.

Amb el temps havien de fer reformes per llei, la zona va quedar afectada per l’Ajuntament i no els van deixar fer-les; El resultat va ser que van comprar una fleca al carrer Vallhonrat, on els treballadors hi anaven a treballar, al barri del Poble Sec. Al cap d’uns anys Amparo Bolufer, esposa de Josep Huguet va comprar el forn del carrer Alts Forns, als pisos de Can Farrero cap a 1978, portant el negoci amb la

Luciano Roisin, 1923

seva filla Rosa (que és la que amablement m’explica la història). Amb els anys es va jubilar Amparo i posteriorment Rosa; ac-

L’avi Joan Huguet, forner de professió, va venir a Can Tunis pels anys 20-30 del segle passat. El matrimoni Josep Huguet i Amparo Bolufer, van continuar-hi i van heretar el negoci a la filla Rosa.

Actualment el regenta el Miguel Àngel, quarta generació

Primer concert solidari contra l'Alzheimer a La Marina

▶ Imatge de l'anterior concert solidari impulsat per Josep Maria Pérez, el passat gener.

Agustín Forteza

|| Albert Aguilar / Y.L. El pròxim 28 de desembre se celebrarà a La Marina el primer concert solidari contra l'Alzheimer. El grup musical Coral Música sense Fronteres actuarà a la Sala Pepita Casanellas a les 19 h i les entrades ja estan esgotades!

L'acte està impulsat i promogut pel veí Josep María Pérez juntament amb la Coordinadora de Veïns i veïnes, la Fundació Pasqual Maragall i l'Associació de Mitjans de Comunicació de La Marina. També col·laboren el Districte de Sants Montjuïc i la Granja Elena. L'objectiu és recaptar fons en favor de les investigacions que desenvolupa la Fundació Pasqual Maragall.

"Ens hem quedat amb moltes persones desitjant assistir i participar però les entrades s'han esgotat

▶ Fleca moderna actual. De dreta a esquerra: Miguel Angel, Rosa i Pilar.

només començar a vendre-les", explica Pérez. I és que a la Marina no hi ha cap espai que superi la capacitat de la Sala Pepita Casanellas, de 200 butaques. "M'han ofert sales més grans però la idea d'aquest concert nadalenc és fer-lo al barri per reconèixer l'esperit solidari dels veïns i veïnes".

A més del concert, també està previst realitzar una subhasta de merchandising i quadres de la Fundació Pasqual Maragall i un còctel, en acabar.

"Ens satisfà molt poder participar d'una activitat com aquesta perquè som conscients de la importància d'avançar en la recerca de la malaltia i tant de bo puguem donar-li continuïtat", assegura el president de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Veïnes de la Marina, l'Abdó Florencio.

L'esdeveniment se suma a d'altres impulsats pel veí Josep Maria Pérez, que han tingut un èxit absolut. Al gener es va realitzar altre concert solidari a l'auditori Axa de L'illa Diagonal per la saxofonista, trompetista i cantant de jazz catalana, Andrea Motis. Tot i que no es va celebrar a La Marina, més de la meitat dels assistents eren veïns i veïnes del barri. L’altre activitat concorreguda són els Dinars Solidaris, han arribat a la sisena edició i la significativa presència i col·laboració del veïnat ha permès que cada any se superin els rècords de recaptació. La gosadia de Pérez i el compromís de tothom qui participa amb la causa, han ajudat a recaptar fins ara més de 135 mil euros en la recerca de la cura per a una malaltia que afecta 46 milions de persones al món. ■

Rafael Ochoa

tació i cocció; a més de tot tipus de pastes y brioixeria.

Ell mateix fa la massa per a tot i confecciona a ma els pans rústics i les gallegues.

Aquest negoci familiar, ubicat al carrer Alts Forns, 60 dona feina a quatre persones, un negoci que fa barri i pel que han passat bons treballadors que s’han jubilat, com Ovidia que molts coneixereu, i por suposat la Pilar que segueix en actiu. El motiu d’aquest article no és fer publicitat del negoci, doncs no la necessita, sinó fer conèixer una petita història del barri, d’un negoci familiar de forners que es manté fins el moment per quatre generacions. ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

16

salut

Les comunitats marquen la diferència Aquest és el lema que emmarca el dia mundial de la Sida d'enguany, que com sempre té lloc el dia 1 de desembre. La celebració d'aquest dia ens dóna l'oportunitat de fer visible tot el que envolta la patologia tractada, en aquest cas la sida: prevenció, diagnòstic precoç, tractament, seguiment...

Aquest any s'ha volgut reconèixer el paper fonamental que juguen les comunitats en tots els àmbits: - Es guanyen la confiança de les persones a les quals ofereixen la seva ajuda: defenen la solidaritat, redueixen l'estigma dintre de la comunitat i donen suport social. També són les comunitats les que vetllen per la igualtat i els drets humans.

- Són la millor manera d'arribar i treballar amb la població de risc de contagi de VIH, constituint una part essencial del sistema de salut: faciliten la prevenció, les proves de diagnòstic ràpid de VIH així com el suport a l'adherència al tractament.

- Són líders en innovació: investigació de la vacuna VIH, nous tractaments, treballen amb noves plataformes i noves tecnologies. És un agraïment i encoratjament a seguir treballant en aquest món als educa-

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

La Sopa Vermella

dors, a les xarxes de persones que viuen amb VIH, persones en risc de VIH, als assessors, als treballadors sanitaris de la comunitat, als proveïdors de serveis, a les organitzacions i activistes populars.

Dins del barri, ubicat al CAP doctor Carles Ribas es disposa d'una consulta especialitzada en infeccions de transmissió sexual (ITS) on professionals d'aquest CAP i del CAP La Marina ofereixen aten-

ció a tots els pacients que presentin aquestes patologies o dubtes relacionades, els dilluns al matí i dimarts a la tarda. Podeu sol·licitar visita directament al taulell del CAP doctor Carles Ribas.

Si teniu qualsevol dubte, us esperem!!! ■

Dra. Mariam de la Poza i la Dra. Ana González

Qualitat i seguretat del pacient El nostre grup de treball de Qualitat i Seguretat del pacient del CAP La Marina tenim l’objectiu de vetllar per la millora contínua de tots els processos d’atenció al pacient des de l’arribada al centre, l’assistència a les consultes, programació de proves i visites a especialistes; i sobre la seguretat del pacient en tot el procés de diagnòstic i de tractament.

El grup el formem personal administratiu, infermeres i metges.

Ens reunim periòdicament per trobar punts de millora pel funcionament del centre.

Com detectem els nostres objectius de treball?

Per obtenir propostes de millores suggerides pels nostres companys de feina, tenim una bústia on poden dipositar els fulls de millora on ens exposen circuits que no funcionen bé i a la vegada possibles solucions i propostes de tota mena per millorar el funcionament del centre i l’atenció al pacient.

A fi de detectar problemes i oportunitats de millores a nivell

extern, per part dels pacients o usuaris, analitzem les seves propostes a través de la bústia de suggeriments i de les reclamacions. Amb aquestes tenim l’opinió del funcionament del dia a dia, de les sensacions envers al tracte de l’usuari, i de la manca de comunicació d’alguns processos en l’assistència sanitària i administrativa.

Val a dir que tots estem implicats en proposar millores i augmentar la qualitat i eficiència a l’atenció al pacient. A més, es treballa des de la Direcció i des dels diferents grups de treball que tenim al nostre Equip d’atenció Primària (formació, atenció comunitària, ètica...).

Com veieu, al CAP, no tot és passar consulta i atendre pacients al taulell de programació. Hem fet una petita pinzellada del nostre grup de Qualitat i per acabar us presentem uns consells sobre la Seguretat del pacient: Grup de Qualitat i Seguretat del Pacient CAP La Marina

He pensat que posaré aquí una recepta de sopa de les que més m’agraden per aquest temps. Jo en dic “sopa vermella”.

L’avantatge que té, és que t’omple de vitamines, minerals, antioxidants i de molta vitalitat, que bona falta ens fa ara que començarà l’hivern.

Aquí la teniu: Ingredients: dues pastanagues, una remolatxa mitjana, un moniato, un tall de carabassa de 250g., una ceba, sal i pebre i l’aigua per cobrir. I per fer-la: tallem a daus la carabassa, la remolatxa, els moniatos i les pastanagues més o menys de la mateixa mida, també tallem la ceba una mica més petita i la sofregim a l’olla amb l’oli; quan estigui tendra hi afegim la carabassa i la saltegem, després el moniato i finalment la pastanaga i la remolatxa; hi donem un parell de voltes i hi afegim l’aigua. Salpebrem i ho fem bullir fins que estigui tot cuit. Ja veureu com us agrada.

El que ens aportarà aquesta sopa: Vitamines del grup B, que reforcen el sistema nerviós i vitamines A, E, C Minerals: Iode, Ferro, Potassi, Silici, calç , ferro , fòsfor i magnesi.

Betacarotens i flavonoides I per resumir: Ajuda a depurar el fetge, te efecte preventiu del càncer, inhibint el desenvolupament dels tumors, especialment els de pulmó i de pell. Protegeix la salut de la vista i la pell. Hidrata el sistema digestiu.

Aporta sucre, però no massa i té poques calories. Molt bona per a les embarassades pel contingut en àcid fòlic; per a les persones anèmiques pel contingut de ferro i per a les persones amb tendència depressiva perquè aporta liti.

Bon profit!!!! ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

cultura 17

Un taller per a conèixer la “Camins d’exili i esperança” història i la cultura catalana aplega 600 cantaires sota la a La Marina direcció de Josep Mut || Rosa Oller i Casellas El proppassat dia 10 d’octubre d’enguany es va iniciar el Taller d’Història i cultura catalanes que, per 5è. curs consecutiu, organitza l’entitat Òmnium Cultural. Aquest taller, impartit pel professor de Català i estudiós d’Història Sr. Lleonard Armentano, contempla dues parts: una sessió mensual teòrica, sempre en dijous i una altra més activa, sempre en dissabte al matí, en què es fa una visita a algun indret dels que ha estat comentat a la sessió teòrica.

A causa de les obres que actualment es fan a la Biblioteca F. Candel la primera i segona sessió es van dur a terme a La Casa del Rellotge. Un cop acabades les obres, les sessions successives es preveuen a la Biblioteca, mensualment, fins al mes de juny.

A la primera sessió, amb 26 assistents, es

va parlar de l’extensió, les característiques geogràfiques i l’evolució històrica de les diferents cultures que, des de la Prehistòria, es van anar succeint al territori fins a la irrupció dels grecs; amb la visualització d’un power-point la sessió de 90 minuts va passar de manera fluïda, amena i enriquidora.

Dissabte dia 26 d’octubre vàrem visitar el Poblat ibèric de Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet; cap dels assistents coneixien el Poblat que és dalt de la muntanya i que va permetre fer-se a la idea de la vida dels ibers, com organitzaven els carrers, la distribució de les seves vivendes i el seu estil de vida. El clima del dissabte ens va acompanyar amb una temperatura excel·lent, cosa que va permetre, també, gaudir de les meravelloses vistes de Barcelona que des de dalt el Poblat teníem als nostres peus. ■

L'agenda de desembre Dimarts, 3

DoItYourself: Nadal. Taller Has de fer un regal i no tens pasta? Tens un amic invisible i no saps què regalar?

Vine a fer el teu regal manual. Et donem idees i t’ajudem a fer-lo.

Activitat per a joves a partir de 12 anys.

Hora: De 18:30 - 20:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula.

Hivernacle: Toni Saigi i Félix Rossy Concert de jazz. Félix Rossy a la trompeta i Toni Saigi al piano, són, tot i la seva joventut, un duet de màxima qualitat, que ens porten el bo i millor del jazz.

Hora: 20:30 - 22:30 – Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula.

Concert de final de trimestre Els alumnes dels tallers de música de l’Espai Jove La Bàscula pugen a l’escenari per presentar el que han après i practicat durant aquests tres mesos.

Hora: 18:00 - 21:00 – Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula.

El prop-passat dia 10, diumenge, va tenir lloc a la Auditori de Barcelona la 8ena Mostra Participativa dels Cors de Clavé, amb el títol “Camins d’exili i esperança.”

S’hi van aplegar 600 cantaires que van anar desgranant les cançons que feien un recorregut per la nostra història de la guerra civil i l’exili. Com ha de ser, hi va participar la Coral La Joia de Montjuïc, una de les més antigues de la Federació

i l’associació més antiga del barri de La Marina, que tot el barri coneix. La música la va posar la Orquestra Camerata de Gràcia i la direcció dels cants comuns i en un moment, de tot el públic que omplia l’Auditori, va ser a càrrec del Mestre Josep Mut, també lligat a la Joia i a La Marina des de fa molts anys. Amb aquestes trobades, la tradició del cant coral català s’enforteix.

Esperem que vagi en augment també al nostre barri. ■

Experiències enogastronòmiques al celler Família Torres El Celler Família Torres està situat molt a prop de Barcelona i és l’espai ideal per viure una gran varietat d’experiències relacionades amb el món del vi. Visites exclusives, tastos i diverses opcions de maridatge combinades amb la gastronomia mediterrània del nou Jardí Restaurant El Celleret, són algunes de les propostes que ofereixen. Un espai on gaudir d’un Celler Família Torres paisatge envoltat de vinyes i una cuina local i de temporada, amb la muntanya de Montserrat a l’horitzó.

Més info: www.torres.es/es/experiencias/jardi-restaurant-el-celleret

Castell del Remei, un indret màgic amb el celler més antic de Catalunya

Dijous, 12

Dissabte, 14

|| Esther Pardo i Gimeno

Coneix segles d’història en terres de l’antic Comtat d’Urgell visitant el Castell del Remei, un enclavament únic que actualment acull el celler més antic de Catalunya. A l’entorn on es troba aquesta edificació de finals del segle XIX podràs passejar entre les seves vinyes, visitar el celler centenari i tastar els vins que s’hi elaboren. A més, en mig del paisatge natural compost de vinyes, arbredes i llacs es troba el restaurant de la finca on podràs degustar la cuina tradicional de proximitat.

Més info: www.castelldelremei.com

Castell del Remei

Viu l’hivern a l’estació d’esquí de la Molina Aquesta temporada, La Molina fa un salt en la promoció dels esports de neu i del territori que l’envolta. Aquest hivern estrena el nou tram del Telecabina Cadi-Moixeró, arribant al punt més alt de l’estació, al cim de la Tosa d’Alp a 2.537m i que permet l’accés al domini esquiable La Molina+Masella i al Parc Natural Cadí-Moixeró. A més, enguany també compta amb el Telecadira El Llac, que dona accés des de la zona del llac La Molina fins a Coll de Pal. Més info: www.lamolina.cat

Estació d’esquí La Molina

Desembre // www.lamarina.cat

18

espai patrocinat

La Fura dels Baus obrirà l’espectacle central de l’encesa de llums de la Fira de Nadal del Port Vell L’acte inaugural se celebrarà el 5 de desembre a la tarda enfront del monument a Colom La primera Fira de Nadal del Port Vell s’inaugurarà el 5 de desembre a la tarda amb un acte d’encesa de llums que donarà el tret de sortida al mercat nadalenc.

La Fura dels Baus serà l’encarregada d’obrir l’espectacle central de l’esdeveniment inaugural de la fira que, fins al 5 de gener, tindrà lloc enfront del monument a Colom.

La llum, el color i la música seran el fil conductor de la fira i d’aquesta encesa de llums en què també es donaran a conèixer alguns dels elements diferencials d’aquest mercat com són l’arbre de Nadal més gran vist al nostre país, amb 31 metres d’alçada i il·luminat per complet amb tecnologia led píxel; o l’espectacle lumínic de la façana de la seu del Port de Barcelona, que es podrà gaudir cada vespre.

Un pessebre flotant, situat a la làmina d’aigua de davant de la Rambla de Mar, serà l’escenari d’una coreografia al ritme de la música i la llum, acompanyada per llaguts tradicionals.

En terra ferma, se situarà també un escenari que durant els 30 dies de la fira serà l’espai on se succeirà un complet programa d’animació i que serà el punt de trobada de les entitats, associacions i escoles de música del barri de Ciutat Vella.

Una fira pensada per a tots els públics però, especialment, per als més petits, que podran gaudir d’un carrusel clàssic i d’una nòria, que se sumen a l’àmplia varietat de casetes de fusta i a la zona gastronòmica

que completen aquesta fira al costat del mar.

S’estima que al voltant d’un milió i mig de persones visitaran la Fira de Nadal del Port Vell durant el mes que estarà en funcionament. El mercat coincideix amb la celebració del 150 aniversari del Port de Barcelona, que aquest 2019 commemora un segle i mig de l’inici del projecte de port modern. Per celebrar-ho el Port de Barcelona ofereix un ampli programa d’actes dirigit a tota la ciutadania. ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

entrevista 19

Mercè Conesa: “La meva prioritat és millorar la qualitat de l’aire per ser més respectuosos amb els barris del voltant del Port” || Yohany Limpias Mercè Conesa (Terrassa, 1968) és advocada i ha estat Alcaldessa de Sant Cugat (2010-2018), Presidenta de la Diputació de Barcelona (2015-2018), i des del 2018 és Presidenta del Port de Barcelona, una infraestructura cabdal en la dinàmica econòmica de la ciutat i de Catalunya, que es configura com a porta d'entrada i de sortida prioritària de mercaderies. Xerrem en unes oficines rodejades de mar i lluminositat sobre els desafiaments de la seva gestió, però també sobre la relació i les oportunitats dels barris que envolten el Port.

Com explicaria la importància del Port a una persona que, tot i viure a la ciutat i els barris de La Marina, la desconeix?

L’activitat del Port, que podríem definir com una activitat de càrrega i descàrrega de mercaderies, implica també la ubicació de més de 500 empreses que són determinants per generar la riquesa econòmica del país i més de 41.000 llocs de feina.

M’agradaria que els veïns i veïnes veiessin aquesta part positiva i no només els inconvenients de mobilitat o els desavantatges, que prenguessin consciència de les oportunitats que genera per a la societat.

Quin pes té l’economia que mou el Port en el conjunt del PIB de la ciutat i de Catalunya?

L’activitat portuària representa el 1,7% del PIB català. Però, a més, si mirem l’activitat logística que va associada a l’activitat portuària, el sector logístic en té un pes de gairebé el 6%. Per tant, no només és l’activitat portuària sinó també tot el sector logístic. Amb referència als creuers, vam fer un estudi que assenyala que l’impacte d’aquesta activitat al PIB de Catalunya són mil milions d’euros, dels quals la majoria repercuteix a la ciutat de Barcelona en forma d’uns 9 mil llocs de feina. Els ciutadans, a més d'habitatge, que el Port no pot aportar, necessiten llocs de feina, i aquí sí que nosaltres responem a una demanda social.

Què representa el tràfic de creuers al Port respecte al tràfic de mercaderies?

La nostra activitat principal és el tràfic de mercaderies, mentre que el de creuers és molt petita. Movem al voltant de 68 milions de tones de mercaderies, i això vol dir prop de 3,4 milions de contenidors, alhora que el negoci dels creuers no arriba al 10%. A més, hem prioritzat els creuers que surten i acaben al Port de Barcelona, que ens tenen com a base d'operacions, perquè aprofitem sinèrgies amb l’aeroport. Això és important: si els creueristes poden quedar-se a la ciutat dos o tres dies en acabar el creuer, hi fan despesa. I com que els creuers es concentren a l'octubre, ens plantegem el repte de

E ENTREVISTA

Vincle barri Port:

“Volem organitzar una trobada un cop a l’any al Far juntament els veïns de La Marina, per mantenir aquest vincle històric i cultural” Realitat social:

“El Port no té la competència d'endegar polítiques actives d’ocupació, però podríem participar d’itineraris formatius per persones a l’atur”

Vanesa Alemán

desestacionalitzar les arribades oferint a les companyies un seguit d’avantatges per fer-los venir preferentment quan la ciutat no va tan col·lapsada.

S’ha qüestionat el negoci dels creuers per la contaminació que generen.

Reduir la contaminació és un dels eixos fonamentals on m’he volgut centrar des que sóc presidenta. ¿Com podem ser cada vegada més respectuosos amb el medi ambient i amb els barris més propers? Pensar com desenvolupar aquesta activitat que està totalment localitzada i tenir cura dels barris que envolten el Port, fer-lo compatible.

Què s’hi ha fet?

Al llarg d’aquests anys, hem consensuat amb l’Ajuntament i amb l’Àrea Metropolitana un sistema per mesurar les emissions que generen els vaixells i saber fins on cal reduir-les. Ara sabem que la pol·lució que genera el Port se situa entre un 6% i un 10% del total a la ciutat, i la resta l'aporta principalment el vehicle privat. Però això no vol dir que no tinguem la responsabilitat de reduir aquest percentatge, ja que probablement la nostra activitat perjudica més als barris més pròxims.

I ara que ja se sap quant reduir-les, ¿se sap com fer-ho?

S'estan engegant diverses iniciatives per pal·liar-ne els efectes negatius. L'any 2020 entrarà en vigor una nova normativa de la Organització Marítima Internacional que obliga a tots els vaixells a utilitzar uns fuels que redueixen el sofre i, per tant, els elements contaminants. Un segon factor és que cada cop arriben més vaixells que

utilitzen com a combustible el gas natural liquat i no emeten NOx, unes partícules nocives per a la salut. Una altra cosa es que emetin CO2... però com a mínim les nocives ja no las produeixen. I una tercera iniciativa és l'aposta que fa el Port per l’electrificació dels molls, per tal que els vaixells puguin connectar-se a la xarxa elèctrica mentre hi estiguin atracats. Hi estem treballant perquè el projecte es faci realitat d’aquí a 5 anys. Totes aquestes mesures ajuden que siguem més respectuosos amb l’aire que respiren els veïns.

Amb tot el potencial que tenen infraestructures com ara el Port, com poden ajudar a millorar la realitat social dels barris del voltant?

Al Port tenim l’oportunitat de generar llocs de feina a les empreses, però és clar que aquestes busquen treballadors pels sistemes ja establerts, serveis d’ocupació, empreses de treball temporal, o d’altres. Com a Port, no és responsabilitat nostra endegar polítiques actives d’ocupació. Això no vol dir que no puguem participar i estar coordinats amb diferents programes.

A quines altres iniciatives participeu?

Tenim diversos programes de formació portuària, que no és una formació qualsevol. En tenim un que és diu “Forma’t al Port” i que fem conjuntament amb instituts de formació en comerç internacional o logística, per tal de preparar els joves estudiants i donar-los l’oportunitat de ser contractats per les empreses del Port. Si la ciutat o el districte ens proposés de fer itineraris específics per a persones en situació d’atur, ens ho podríem plantejar: aquestes persones podrien tenir l’oportunitat de formar-se al Port, però res no els podem garantir més enllà.

Heu participat en la recuperació del Far, la memòria dels barris de La Marina i del seu vincle amb el Port. Que tindrà continuïtat, aquesta iniciativa?

Les infraestructures portuàries no poden estar obertes al públic en general perquè s'hi desenvolupa una activitat industrial els perills de la qual cal prevenir mitjançant una sèrie de mesures de seguretat per no prendre-hi mal. Amb tot, els nostres equips han volgut mantenir contacte amb els barris del voltant del Port perquè efectivament hi tenen una memòria històrica i cultural que és important preservar. En aquest sentit, hem rehabilitat i obert el far de Llobregat a què els veïns i veïnes puguin visitar-lo.

L’experiència ens ha fet pensar que podíem garantir la celebració d'un aplec anual a l’entorn d’aquest espai que és un símbol pels barris de La Marina. Primer calia rehabilitar-lo i ho hem fet, ara volem organitzar una festa un cop a l’any conjuntament amb els veïns del barri per mantenir aquest vincle establert. ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

20

La Marina del comerç associat

El Pare Noel visita la Marina amb els menairons per recollir la teva carta

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA IMMOBILIARIA ELECTRODOMÈSTICS VANWARD CENTURY 21 Dux3 Pg. Zona Franca, 124, Local. c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 93 535 52 52 Telf. 934531994 ESCOLA D'IDIOMES ANIMAL DOMÈSTIC KIDS AND US LA MARINA MON ANIMAL C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANCS PELUTS ESTANC ZONA FRANCA Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 244.

Mediterrània) Telf. 934229079 Telf. 933326946 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ FARMÀCIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 JOYERÍA LURA Telf. 934218129/ 606885784 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224.

93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 173.

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144

DROGUERIES I PERFUMERIES FORNS DE PA DROGUERIA FELI 365. CAFÈ I FORN DE PA Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

- Divendres 20 de desembre per la tarda de 17 a 19.30h.

- Dissabte 21 de desembre d’11 a 13.30h i de 17 a 19.30h.

• Xocolatada popular • Taller infantil “welcome Santa Claus” a càrrec de Kids and us La Marina.

• Mercat Nadalenc

• Taller infantil “welcome Santa Claus” a càrrec de Kids and us La Marina.

• Vi calent a càrrec del Celler La Ma rina.

• Mercat Nadalenc

Passeig de la Zona Franca, Metro Foneria.

Així que els dies 20 i 21 de desembre, grans i petits podeu entregar la vostra carta als seus ajudants.

Sigueu bons!

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44

BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 PLATAFORMA CÀRNICA MAVI MODA I COMPLEMENTS C/ Mare de Déu de Port, 355 Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 93 611 76 32 Local 2. Telf. 610075461 REFORMES INTEGRALS CALZADOS CISNE NOUESPAI, S.C.P Passeig de la Zona Franca, 220 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 933323594 Telf. 93.517.63.18

EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA TENMAN REFORMES c/Ferrocarrils Catalans, 43 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telèfon +447826495662 Telf. 629.82.92.85 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR RESTAURACIÓ CERMASA CENTRE MÈDIC TABERNA DEL CONDE Gran Via, 162. 93 431 41 40 Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, (Jardins de la Mediterrània) 155. Telf. 93 432 24 98 GRANJA ELENA, S.C.P VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 228 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 93 296 98 43 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

CASA PATRY Jardins de la mediterrania, local 11. Telf. 935341162

SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn FISIOTERAPIA-LOGOPEDIATelf. 934324022 PSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) ENRIC I PAU Carretera del Prat, 5 Minería, 4-6. 93 332 25 62 PASTISSERIA CREATIVA Telèfon 656187296.

ZAS! CAKE Mare de Déu de LA SAL DEL PORT Port, 272. Telf. 93 141 97 75 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F PERRUQUERIES I ESTILISME BAR PADDOCK BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Pg. de la Zona Franca, 145-149 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 93 331 84 33 local 3. Telf. 93 422 10 48 TELECOMUNICACIONS BAR RTE. CAL CAMPÀ DANI FERNANDEZ ESTILISTES Passeig de la Zona Franca, 109 I.T.C. SYSTEMS Paseo de la Zona Franca, 132 Mare de Déu de Port, 305-319 Telf. 93 360 68 69 Telf. 934 32 15 90 (Jardins de la Mediterrània) BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Tel. 93 421 56 17 MANIKURAME Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 LA PLACETA D'EN MANU MI PELU Gran Via Corts Catalanes, 144 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 938085215 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, QUADRES I MARCS LYS (CUINA XINÉSA) ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Carretera del Prat, 40 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telèfon 936 11 83 83

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El Pare Noel ja està de viatge cap a les cases de tots els nens i nenes de La Marina.

Ja ha sortit de Lapònia i està a punt a punt d'arribar...

Moooolt important: recordeu que durant tot el mes de desembre els establiments associats repartiran cartes als més menuts del barri.

Podeu fer entrega de les vostres cartes als ajudants del Pare Noel, els menairons (follets del bosc).

Desembre // www.lamarina.cat

reportatge 21

El futur de Nissan fa sonar les alarmes a la Zona Franca

poral que afectaria uns 7.000 treballadors a causa de l’incendi que ha patit a Abrera un proveïdor de la planta de Martorell. No obstant això, l’estiu passat, la filial del grup Volkswagen va invertir 57 milions d'euros en maquinària per tal d'ampliar la producció un 15% a Zona Franca.

Mentrestant, Nissan prepara 12.500 acomiadaments a escala mundial i encara s’està recuperant de l’escàndol per la detenció del seu exdirector general, Carlos Ghosn, acusat de presumptes delictes financers. Ara fa un any, Ghosn va ser detingut després d’aterrar a Tòquio en el seu jet privat, acusat de frau fiscal i pagaments il·legals a concessionaris de l’Orient Mitjà. L’empresari brasiler porta mesos sota arrest domiciliari i la companyia el va acomiadar acusant-lo, a més, d’ocultar el valor real del seu salari i transferir 5 milions de dòlars de l’empresa a un fons on tenia interessos personals.

El futur del sector de la indústria automobilística

▶ La planta de la Nissan a la Zona Franca.

|| Victor Recacha “Negres nuvolots” planen, segons els treballadors, sobre la planta de Nissan a la Zona Franca, la més gran de la marca a Espanya. La fàbrica va engegar motors l’any 1967 amb l’arribada de Motor Ibérica i el 1983 va produir els primers Nissan fets a Europa: l’icònic model tot terreny Patrol. Però dècades més tard, i en plena tempesta a la indústria de l’automoció, la continuïtat de la planta perilla.

Al 2018 va deixar de produir-se el Pulsar, un model de turisme compacte fet a Barcelona per a tot el mercat mundial. Malgrat que la multinacional va assegurar que la decisió no tindria un efecte immediat als llocs de treball, el passat mes de maig es va activar un ERO per acomiadar 600 treballadors de manera acordada amb el comitè d’empresa de Nissan Zona Franca.

No era la primera reducció de plantilla del grup nipó a Barcelona, que al 2009 ja havia deixat 700 persones al carrer. Amb el darrer ERO, els sindicats calculen que la plantilla passarà de 3.300 treballadors a uns 2.500, tenint en compte les jubilacions i sortides pactades que encara s’estan produint.

A més, el passat novembre, el fabricant japonès va aturar una de les dues línies de producció i va enviar 800 treballadors a casa uns dies, una possibilitat contemplada en el conveni laboral durant un màxim de 25 dies anuals per treballador, per tal de no acumular estoc. La línia afectada és la que fabrica el Nissan Navara, a més de tot terrenys per a Renault i Mercedes-Benz. L’altra, que segueix operativa, s’encarrega de produir les furgonetes elèctriques NV-200.

El penúltim ensurt per als operaris de la planta ha estat la notícia publicada pel mitjà econòmic Bloomberg, el passat octubre, segons la qual Nissan estaria valorant vendre els seus centres de produc-

R

REPORTATGE

Al maig un ERO va fer fora 600 treballadors de Nissan Zona Franca L'empresa prepara 12.500 acomiadaments a escala mundial ció a Espanya i al Regne Unit. Segons el reportatge, que esmenta “persones familiaritzades amb la matèria” de les quals protegeix la identitat perquè el pla no és públic, fabricants xinesos del sector automobilístic estarien entre els possibles compradors. El gegant japonès de l’automoció tindria sobre la taula desinvertir si més no a una de les dues grans plantes a Europa, la de Zona Franca o la de Sunderland (Anglaterra).

Les vendes de la marca asiàtica, que travessa un procés de reestructuració a escala global, han caigut a Europa fins situar la seva quota de mercat en un 2.5%. A més, l'acord de lliure comerç del Japó amb la Unió Europea signat al febrer ha libe-

Alejandro Flores

ralitzat la majoria d’aranzels, abaratint el comerç internacional, i la direcció de Nissan estaria veient ara com una possibilitat atractiva exportar a Europa automòbils produïts al Japó.

La consellera d’Empresa Àngels Chacón ha titllat la notícia de Bloomberg d’“especulacions”. En una entrevista a Catalunya Ràdio va assegurar que “la interlocució regular que tenim amb la direcció general [de Nissan a Catalunya] no ens indica ni molt menys que això sigui cert”.

No obstant això, els treballadors es mostren “nerviosos i preocupats”. En declaracions a La Marina, Enrique Saludas, president del sindicat majoritari SIGEN-USOC Zona Franca, lamenta que el desmentit de la multinacional —“en aquest moment, no tenim cap pla per vendre aquestes dues plantes a Europa”— només afegeix incertesa: “Què vol dir?, Que en aquest moment no, però en un altre moment sí?”

Tanmateix, després de reunir-se a Yokohama amb representants de la corporació, la consellera Chacón insisteix que “no hem de patir per Nissan” i que la direcció “no descarta portar la fabricació d’un nou model a Catalunya”. Enrique Saludas treu credibilitat a aquestes declaracions en constar-li que al Japó “la va rebre un directiu que no té poder de decisió” perquè té “quatre caps per sobre”. A més, acusa el Govern de falta de contacte amb la realitat en no veure tampoc senyals d’alerta quan Seat “està dient que, com això segueixi, marxarà” de Catalunya, en referència a la inestabilitat política i social.

L’octubre passat, Seat va suspendre breument la producció a Zona Franca, El Prat i Martorell per les restriccions de mobilitat causades per la vaga general i mobilitzacions com ara les ‘Marxes per la Llibertat’. A més, l’empresa ha plantejat un ERO tem-

La indústria automobilística està patint un retrocés en vendes a Espanya i a tot el món. Segons fonts del departament de fabricació de Nissan Zona Franca consultades per aquest diari, “el sector de l’automoció està passant una petita crisi”. “Tot està canviant” i “no sabem cap a on va el cotxe”, apunten. Elèctric o combustió, compra o lloguer… El futur és ple d’incògnites.

Les mateixes fonts opinen que, tot i que existeix la reflexió sobre si tancar o vendre les plantes a empreses xineses, “sí que hi haurà continuïtat” en les fàbriques europees, tot i que patint “restriccions”. Com a bri d’esperança, esmenten la futura planta de pintura d’última generació a la Zona Franca, part d’un paquet conjunt d’inversions de la multinacional japonesa amb el suport de la Generalitat per valor de 80 milions d’euros.

“Som una planta competitiva” i amb l’avantatge que la planta “competidora” dins la mateixa empresa a Europa és la del Regne Unit, assenyalen. “Ells tenen un problema molt greu, que és el Brexit”, resumeixen.

Enrique Saludas no ho veu tan clar.

Tem que, “si tanquen Regne Unit, poden pensar en deixar de produir a Europa” i passar a fer-ho al Japó, ja que Barcelona té una capacitat de producció cinc vegades menor que Anglaterra, on recau el gruix de la manufactura al continent.

De moment, les mirades van a la data en què l’empresa decidirà la distribució mundial de la producció de cada model, a principis de 2020. L’assignació d’un nou model a la Zona Franca, especialment si és un vehicle elèctric d’alt valor afegit, sembla l’únic revulsiu capaç de reactivar unes instal·lacions la producció de les quals ha caigut els darrers anys fins situar-se en una fracció mínima de la seva capacitat. Una fàbrica que, ubicada als polígons industrials annexos als nuclis residencials de La Marina, és un pol de desenvolupament econòmic i social a més d’una part vital del patrimoni de la història industrial de la Zona Franca. ■

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

22

esports

Parlem amb una jugadora polvoritense sobre la vaga del futbol femení

Les futbolistes diuen prou a la precarietat i desigualtat que pateixen || Vanesa Alemán El futbol femení està vivint l’època més important de la seva història. Com més va són més visibles les reivindicacions de jugadores i sindicats per signar un conveni que fixi un sou digne i una protecció laboral. Davant les reiterades negatives dels clubs a regular la seva feina, les futbolistes han engegat una vaga indefinida. La novena jornada que havia de jugar-se entre els dies 16 i 17 de novembre no s’ha disputat, ja que l’aturada ha estat seguida rigorosament per la majoria de jugadores.

Ara com ara, a cap país europeu un conveni laboral regula aquesta demanda de dones treballadores. Només s'hi acosta Anglaterra, on estan fixats els salaris que han de cobrar les jugadores. La principal reivindicació és equiparar per conveni els sous de les i dels futbolistes.

Tota aquesta lluita del futbol femení es veu reflectida a la trajectòria esportiva de l’Evelina Moreno. L’Evelina és veïna de La Marina, té 30 anys i és futbolista professional. Actualment, s’està recuperant d’una lesió al lligament peroneu astragalí anterior del turmell. Per això, no ha pogut incorporar-se aquesta temporada al seu equip, el FC Levante Las Planas, a la Segona divisió espanyola. La seva carrera va començar fa 17 anys aproximadament a l’equip Polvoritense, a la categoria Amateur, ja que llavors no existia el futbol 7.

Als 20 anys va debutar a la Primera divisió espanyola amb el CE Sant Gabriel. Un dels seus èxits més grans ha estat aconseguir el títol de campiona d’Espanya l’any 2008 amb la Selecció Catalana de Futbol sub-25.

El futbol ha estat la seva passió des de petita. Tot i així, l’Evelina reconeix que ara prefereix passejar al seu gos un diumenge que no pas jugar al futbol. Tal com indica, “és un camí molt bonic. Preciós. Però que a la llarga no compensa tot el sacrifici sense una remuneració”. Actualment, l’Evelina treballa a jornada completa com a tècnica laboral, fet que li dificulta molt dedicar-se al futbol plenament. “Si les noies no ens dediquem més al futbol professional, és perquè no rebem una remuneració adequada i hem de dedicar-nos a altres feines. Tenim limitacions” afirma.

L’opinió de l’Evelina és compartida per la gran majoria de jugadores professionals. Per això, el passat dia 28 d’octubre es va celebrar una reunió per arribar a un acord amb els clubs de Primera divisió espanyola. Les jugadores demanaven un salari mínim de 16.000€ i un 75% de parcialitat, és a dir, cotitzar 30 hores setmanals. El motiu d’aquesta demanda és que les jugadores es consideren futbolistes les 24 hores del dia, no només l’hora i mitja que entrenen cada dia. De bon principi, els clubs rebutjaven aquests requisits i ne-

▶ De groc, Evelina Moreno, jugadora del Levante Las Planas durant un partit.

“Quan els nois guanyen una Eurocopa, els hi donen 300.000€ i un cotxe.

A nosaltres les gràcies per haver-hi assistit” El 16 i 17 de novembre les jugadores van fer vagues aturant les jornades de partit Reivindiquen un salari mínim de 16.000€ i un 75% de parcialitat, és a dir, cotitzar 30 hores setmanals

gociaven establir un 50% de parcialitat, és a dir, 20 hores a la setmana, amb un salari de 8.800€ a l’any. Per a la jugadora del Levante Las Planas i les seves companyes de feina “el futbol femení exigeix el mateix sacrifici que el futbol masculí. No em sembla una bogeria que es demani el 75% de parcialitat”.

Finalment, en vista del seguiment tan rotund que va tenir la vaga, els clubs van acceptar les condicions de les jugadores el passat dilluns, dia 18 de novembre. Els sindicats, les futbolistes i els clubs han fixat el 20 de desembre com a data per signar el primer conveni col·lectiu femení del futbol espanyol (i potser europeu, i fins i tot mundial). Fins aleshores, les entitats hauran de negociar la resta de drets de les jugadores en situacions de maternitat, incapacitat o lesió, que el document també ha de protegir.

Així, l’Evelina es mostra molt satisfeta amb el que s’ha aconseguit. “És un pas molt gran. Amb tot, encara falta molt per fer. No només al futbol femení, sinó a l’esport femení en general” afirma.

Pel que fa a les diferències entre el futbol masculí i el femení, l’Evelina Moreno

afirma veure'n moltes. “Quan els nois guanyen una Eurocopa, els hi donen 300.000€ i un cotxe. A nosaltres, les gràcies per haver-hi assistit”, declara. A més a més, quan ha cobrat per jugar, quasi sempre ha sigut una quantitat significativa per cobrir les despeses del transport.

Perquè “d'haver cobrat el mateix que els nois d’equips petits (econòmicament parlant) de Primera divisió espanyola, ja en tindria prou per a la resta de la meva vida". Però “ni tan sols he anat a la Universitat perquè no m’ho he pogut permetre”. A més, Moreno ja entén que “arribar a les categories altes del futbol és més complicat al futbol masculí que al femení”. Tot i això, a canvi “la recompensa és molt més gran també al futbol masculí”.

Així, l’Evelina Moreno es mostra optimista. Creu que falta molt per fer i que la Federació Espanyola de Futbol ha de ser la primera que s’ha de moure per aconseguir igualtat. Tot i això, creu que, dintre de molts anys, “el futbol femení gaudirà d’allò que es mereix. Uns drets i unes condicions adequades que compensin el sacrifici i el treball que també fan les futbolistes”. ■

Estem treballant per tornar el més aviat possible amb l'emissió de La Marina FM (102.5).

Disculpeu les molèsties.

Desembre 2019 // www.lamarina.cat

actualitat 23

El Nadal arriba a La Marina amb l'encesa dels llums de l'arbre || Albert Aguilar / Alejandra || Sánchez Els veïns i veïnes del barri de La Marina han pogut gaudir durant la tarda de divendres, 29 de novembre d'una sèrie de concerts, balls i activitats d'oci que acompanyaven l'esperada encesa de l'Arbre de Nadal de 2019.

El passeig s'ha omplert ràpidament de gom a gom i els més petits de la casa s'han acostat a l'escenari, on els membres dels esplais i casals del barri ballaven cançons infantils. Polítics locals i comerciants de la zona han fet els parlaments i Rosa Belda, del Celler La Marina, ha estat l'encarregada d'iniciar el compte enrere de l'encesa de l'arbre.

Aquest ha estat el segon any que es celebrava l’acte en aquest emplaçament. La presidenta del Centre Cultural Estrellas Altas, Toñi Fernández, explica que aquesta tradició va començar fa cinc anys quan els veïns

i veïnes de la Marina van decidir de tenir el seu propi arbre de Nadal, que els primers anys l’havien fet de fusta i amb ampolles i que ara es pot visitar al barri de Can Clos.

Un cop engegats els llums de l'arbre, han estat anunciats els noms dels nens i nenes guanyadors del concurs de dibuixos i postals nadalenques d'enguany. Els dibuixos s'han penjat ocupant tota la superfície de l'arbre de Nadal, i la postal guanyadora il·lustrarà l'edició de l'any vinent, el 2020.

L'arbre es podrà veure-hi fins el dia 4 de gener, quan vindran les que per primera vegada seran carteres reials a recollir les peticions dels nens i les nenes del barri.

En l'organització d'enguany han participat diferents col·lectius per poder fer lluir el barri amb estil nadalenc: Estrelles Altes, Unió d'entitats, Associació de Comerciants, Col·lectiu d'Artistes de La Marina i Districte Sants Montjuïc. ■

breus

Inauguren la nova estació de la línia L10 Sud de metro, Ciutat de la Justícia que connecta La Marina amb la zona del Gran Via 2 i l’Hospitalet.

Dones del barri impulsen un projecte cooperatiu que ofereix servei de menjador, neteja i activitats de lleure a les escoles .

Carles Vallejo, del Memorial Democràtic de la SEAT rep la medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona.

Entitats del barri celebren un concert nadalenc el 13 de desembre El Grup Folk Montjuïc ha estat l’impulsor i ho aprofitarà per a celebrar els seus 30 anys d’aniversari || Alejandro Flores La idea per part de l’associació és organitzar un concert junt amb altres entitats musicals de La Marina per donar la benvinguda a les festes de Nadal al barri. Se celebrarà el 13 de desembre a les 18 h de la tarda a l’Espai Veïnal Química. Cada grup participant, La Marina Sona, la Coral Sant Cristòfol, la Coral Bisila de l’Associació Guineo-Catalana (que prepara unes nadalenques en llengua Bubi, parlada a Guinea Equatorial) a més del president de la comunitat de l’espai Química, el Juan Ramón Roldán, prepararan un seguit de nadalenques. A més culminaran la tarda amb el repartiment de dolços de Nadal.

De l’ambientació de l’espai se’n farà càrrec l’Associació Josur. “La idea que tenim a l’entitat és que la decoració l’organitzin els alumnes amb materials reciclats”, informa una de les responsables. I proposen que els polvorons que es reparteixin siguin d’estil ‘halal’ (sense mantega de porc).

La presidenta del grup Folk Montjuïc, la Isabel Valiente, assegura que és el primer cop que es planteja la idea de fer un

concert nadalenc al barri.

El Grup Folk Montjuïc, entitat promotora de l’esdeveniment, porta 30 anys d’història al barri. Va néixer com a projecte de divulgació de música havanera i cançons tradicionals catalanes i populars de diferents llocs d’Espanya. L’any 1999, amb motiu del seu desè aniversari, Folk Montjuïc va rebre el premi Sants-Montjuïc per la seva obra cultural al barri de La Marina. ■

L’escola Pau Vila decora el mur del pati amb dibuixos a favor de l’eficiència energètica.

Els més petits de la casa gaudeixen d’un concert de Jam Session pel Dia dels Drets dels Infants, a càrrec de la Marina sona i la Tiaf.

Organitzen: - La Marina FM (102.5) i el diari La Marina - L'Associació de Veïns de Sant Cristòfol - La Marina Viva - La Unió d'Entitats

La biblioteca Francesc Candel obre de nou les seves portes al públic després d’unes reformes

Desembre 2019

L'ENTREVISTA

“He après que els problemes sempre tenen sortida i que cal afrontar-los a mesura que vénen” Mari Carmen Llerena Navarro 59 anys. Comerciant. Casada. Dues filles (Sandra i Jessica) Política? No li responc a això perquè estic molt decebuda.

Religió: Catòlica per herència, però no sóc practicant.

Q

uina és la seva història de vida?

Els meus pares van venir d’Almeria, però els meus germans i jo vam néixer aquí. Vivíem al Port, prop de La Potasa, on hi havia Casa Antúnez, eren unes cases baixetes. Després vaig viure davant de la plaça de les Matemàtiques, els pisos dels gallecs, els hi deien.

En casar-me, als 21 anys, vaig venir a viure a la Gran Via. Després les coses no van anar bé i vaig haver de canviar diverses vegades de pis fins instal·lar-me on sóc, al carrer Mare de Déu de Port.

Un any després vaig tenir la meva filla gran i quatre anys més tard, la petita.

Cafè i Més compleix 14 anys ja...

El bar va obrir el 27 de desembre del 2005 i des de llavors que hi treballo.

Entenc que va començar gestionant-lo una associació de dones.

Ona Nova, va ser una associació que ajudava dones en atur més grans de 40 anys i també dones maltractades. Llavors jo estava a l’atur i em costava molt de trobar feina.

Com acaba gestionant-lo vostè?

Era com un negoci de l’entitat, però sense ànim de lucre... el gestionaven tres sòcies i La Caixa hi donava suport.

Els primers quatre anys el negoci va funcionar si fa no fa, però el cinquè va haver-hi un daltabaix... I també es van acabar les ajudes.

Què el va provocar, el daltabaix?

Les sòcies van agafar també la gestió del bar de la Biblioteca i tot plegat començava a anar a mal borràs, perquè es menjava els guanys d’aquí. Va ser un mal negoci.

I llavors van deixar-ho estar.

En principi no hi havia moltes ganes de traspassar-m’ho, però la propietària, que em coneixia i valorava la meva

feina, ho va posar com a condició per continuar-hi.

I li va anar bé!

Hi he fet moltíssimes hores extres sense cobrar-les perquè veritablement m’estimo el projecte. Així que m’agrada cuidar-lo i mimar-lo!.

Què li queda d’aquesta experiència?

Molt d’aprenentatge. Em vam despatxar d’un dia per l’altre, per telèfon i sense la liquidació que em pertocava.

De tot plegat, el pitjor van ser les formes. Fer-nos fora d’un dia per altre i per telèfon va ser una manca de tacte.

Llavors el bar estava enfonsat i ha aconseguit de girar el mitjó. Expliqui'ns com.

Al principi les vaig passar magres, tot i que les filles ja eren grans i fins i tot una havia marxat de casa. Jo encara tenia molta por perquè ja havia provat amb un negoci que no havia funcionat i m’havia quedat molt endeutada. Patia perquè em pensava que tornaria a passar pel mateix.

Quina era la seva situació en aquell moment?

Anys enrere jo havia obert una bijuteria al carrer Pelai i l’experiència va anar molt malament. Vaig haver de tancar sense poder traspassar-la i m'en van quedar molts deutes. Per fer-hi front vaig haver de vendre el meu pis a la Gran Via i tot es va complicar. Les filles eren petites, estudiaven al barri i nosaltres vam haver de marxar de lloguer a Cubelles. Cada dia era una lluita. Al començament, per les tardes treballava aquí i als matins netejava cases. ....

Quan em vaig quedar amb Cafè i Més, durant més d’un any vaig haver de doblar feina. A la nit feia neteja al Palau Sant Jordi, i a les sis del matí entrava aquí, gairebé sense dormir. Era un no

Diuen, popularment, que a vegades la vida ens posa a prova en situacions límits que depassen les nostres capacitats. De com reaccionem per sortir-nos-en els psicòlegs en diuen resiliència. Doncs xerrar amb la Mari Carmen del bar Cafè i Més (Mare de Port, 227) és entendre aquesta dimensió humana.

Un mal negoci li va arrabassar l’estabilitat guanyada i li va deixar deutes, molts deutes, sense feina, sense pis i amb dues noies petites per cuidar mentre el seu home feia el que podia. En plena crisi, va mirar de tirar endavant fent dobles jornades: com a dona de fer feines de neteja a cases i escales i com a cambrera i mestressa d’un bar.

Cafè i Més va néixer fa gairebé 14 anys, com un projecte per donar impuls a dones en situació vulnerable. Després de moltes batalles ara és el seu propi negoci i té una clientela selecta de treballadors de zona que hi venen expressament. Orgullosa, generosament comparteix la seva història amb nosaltres. Una història que emmiralla la situació actual de moltes altres persones.

parar, escales amunt i avall cada dia, caps de setmana inclosos. Sortia de casa quan encara era de nit i arribava també de nit. En algun moment semblava que em trencava.

Li va ajudar la seva família?

Moralment, és clar, perquè ells tampoc podien ser-hi aquí. I més endavant el meu home va patir un infart.

Quan comença a veure una mica de color?

Quan em vaig quedar amb el bar anava una mica perduda, vivia esgotada i fins i tot em va canviar el caràcter, però sempre hi ha bona gent disposada a ajudar-te. En el meu cas, la propietària d’aquest local, em veure la meva situació em va oferir un pis que tenia per un lloguer molt assequible, totalment fora del preu de mercat. En aquell moment, això va ser una empenta molt importat, i també altres amics i coneguts em vam fer un cop de mà fins i tot deixant-me diners. Els hi estic molt agraïda.

I va aixecar el vol!

De mica en mica tot es va anar refent.

Vaig afegir-hi ofertes noves, plats més saludables, com ara les amanides. I sempre mirant el preu perquè el treballador no es pot permetre no fer-ho. Estic molt satisfeta de la clientela que tinc, és fantàstica perquè tot i que no som en un lloc de pas la gent ve expressament.

Encara tinc clients de quan vam obrir. I això és molt d’agrair.

Ha volgut mantenir l’esperit de dona, el color encara és lila.

Sí, perquè sempre m’ha agradat la idea.

D’alguna manera fa palesa la lluita diària de moltes dones. Jo he anat fent-lo com desitjava, un espai càlid i amb bones vibracions.

Les seves truites de patates són veritablement reconegudes!

Les fa el meu home! Ara treballem plegats. Ens organitzem bé i tot està fet amb molt de cor.

Després de tot el que li ha passat, quin és el seu aprenentatge de vida?

Que hi ha gent bona disposada a ajudar. I també que els problemes s’han de resoldre a mesura que van arribant.

A vegades he patit enormement i després ha resultat que no n’hi havia per tant. S’ha de deixar que les coses passin de manera natural. Quan les meves filles comencen alguna cosa i diuen “ui mama...”, els hi dic “no t’ofusquis, deixa que les coses vinguin i després ja trobaràs la solució”.

Ja pot estar orgullosa del punt a on ha arribat després d’haver tocat fons!

La clau és fer les coses que ens agraden, esforçar-nos, ser constants i treballar-hi molt. ■ Yohany Limpias