La Marina - Edició desembre 2020

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

3.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Desembre 2020 / Núm. 299

La segona onada de la COVID-19 explicada pels CAPs del barri Els professionals destaquen suport en personal i més experiència

Alerten de la necessitat de conscienciar-nos sobre futures pandèmies El Club de Futbol Zona Franca s’uneix amb l’Atlètic Ibèria

Pàg. 27

L’encesa de llums del Districte obre la temporada nadalenca

Pàgs 14-15 Taulell a l'entrada del CAP on es fa el cribatge de pacients sospitosos de Covid.

ACTUALITAT

La batalla dels comerços de proximitat enfront de les grans corporacions Pàg. 12

CRÒNICA

Nombroses marquesines d'autobús de La Marina apareixen destruïdes Pàg. 3

Pàg. 4

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Kilian Rodríguez i Yaiza Sánchez.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 3.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Alertar sobre la importància de la salut mental

La triple crisis acumulada, la sanitària, l’econòmica i la social fa témer una altra epidèmia que cal advertir: la de la salut mental. Tanta pressió, angoixa i incertesa ha provocat estralls en el benestar mental de milions de persones. A les ja moltíssimes famílies que abans de la crisis estaven passant per dificultats socials arran de la precarització econòmica, ara se li afegeixen nous segments de la població desposseïdes de les seves feines i desesperançades.

En aquest context, els especialistes de la salut mental són prou conscients dels perills que comporta tot plegat, si no s’aconsegueix articular respostes. I ho venen advertint. Cal prestar-los més atenció i reaccionar prenent mesures, com ja han fet algunes administracions.

En aquest sentit, cal destacar les accions que s’acaben de posar en marxa des de l’Ajuntament. Barcelona ha reforçat el telèfon de prevenció del suïcidi i el servei de suport per acompanyar l’entorn més proper. Actuacions que van en

la línia de prevenir i evitar que la situació de salut mental s’agreugi. Són un inici, però alhora cal dir que en cap cas constitueix una política pública com cal esperar en una situació de la magnitud que es preveu. És important per això que des de la ciutadania i els mitjans es comenci a fer pressió perquè els fons que vindran de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la Covid contemplin la salut mental per detectar activament les necessitats de la població en aquest sentit i per atendre-les.

De la mateixa manera que hem avançat en la conscienciació de les mesures de seguretat per prevenir el Covid, cal treballar per aconseguir el mateix efecte preventiu envers la salut mental. Ens calen eines, recuperar el sentit de comunitat i potser sigui l’hora de posar en la balança qüestions de l’estil de vida que portem, examinar-les i replantejar-nos si cal seguir com fins ara. O si de cas.... mereix la pena canviar-les.

La resistència del poble sahrauí

Aquest dies hem tingut notícies del poble sahrauí i del Front Polisario en

tornar les tensions amb el Marroc. Un conflicte que ve de quatre dècades, que els més joves desconeixen i en el qual Espanya té una responsabilitat cabdal.

Un poble, el sahrauí, amb el dret d’autodeterminació reconegut per NNUU, avalat per la missió internacional que havia de fer prevaldre el Dret internacional i una vocació de pau expressada i sostinguda durant molt de temps, però que no han aconseguit avançar en la solució del conflicte.

El Marroc està interessat en prolongar l’statu quo perquè li és favorable. Una situació derivada d’una colonització inconclusa i poc responsable per part d’Espanya. Llavors quina sortida li queda al poble sahrauí? “El Front Polisario és un moviment d'alliberament nacional a qui el Dret internacional li reconeix el dret a l'ús de la força enfront de l'ocupació i dominació colonials, per la qual cosa si decideix reprendre efectivament les armes estarà exercint el seu dret” il·lustra el professor de Dret Internacional Públic de la UPV/EHU i president de l’associació Internacional per l’Observació dels Drets Humans (AIODH), Juan Soroeta. I des de La Marina ho subscrivim.

ALGUNS DELS CONTINGUTS DE DESEMBRE Cròniques Candelianes: Els vàndals Pàg. 3 Pàg. 4

Nadal a La Marina

Pàgs. 6-7

Associació de Comerciants

Incertesa davant la campanya de Nadal

Pàg. 12 L'atenció primària durant la pandèmia

Pàg. 14-15 El 25N al barri

Pàgs. 19-20

La lluita de l'AMPA de Can Clos

Pàg. 20

La Marina FM

Pàg. 21

Salut

Pàg. 22

Cultura

Pàg. 23

Les AMPAS s'adapten a la nova realitat

Pàg. 24 Esports

Pàg. 27

L'entrevista: Soraya Diebra

Pàg. 28

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

3

Els vàndals

Nombroses marquesines d'autobús dels barris de La Marina apareixen destruïdes || Jesús Martínez Els vàndals van arrasar Roma. Els vàndals, vinguts de les Germanies, van baixar per França, van creuar la Península ibèrica, es van concentrar al nord d’Àfrica i després van pujar per Itàlia. Al 455 d. C., Roma queia als seus peus, i l’emperador Petronius Maximus els retia homenatge. Poc després, l’Imperi romà veuria la seva fi. Avui, els vàndals no remeten a les hosts dels cabdills Gunderico, Genserico i Huneric. El diccionari no deixa lloc a dubtes: «Persona incivilitzada que comet accions destructives contra la propietat pública».

Els vàndals que destrossen el mobiliari urbà, el que és de tots.

Al novembre d’aquest any de pandèmia, un o diversos vàndals han malmès diverses marquesines d’autobús dels barris de La Marina-Zona Franca.

Les marquesines, en què s’insereix publicitat institucional i de diferents empreses, pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona, ​​i la seva propietat depèn de la segona tinença d’Alcaldia, relativa a les àrees d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat («assumeix la prestacions dels serveis municipals vinculats amb l’espai públic i a els serveis urbans que facilitin la vida dels ciutadans que viuen i treballen a la ciutat»). Al capdavant, la regidora Janet Sanz (Barcelona en Comú).

Les marquesines danyades no les gestiona l’Ajuntament de Barcelona, sinó ​​ l’empresa Clear Channel Espanya («Revolucionem la comunicació»), que fins al 2018 també posseïa la concessió de l’explotació del servei de Bicing («Mou-te de forma sostenible per Barcelona!»). De la pàgina corporativa: «Clear Channel Espanya renova per dos anys més la gestió del contracte de mobiliari urbà de Barcelona. La concessió es destina [...] al manteniment de punts d’informació a l’usuari, marquesines d’autobusos, taulers d’informació municipal, lavabos, columnes de lliure expressió i tòtems singulars».

C

▶ Una de les marquesines de Montjuïc.

CRÒNICA

Les destrosses

La relació de les parades d’autobús amb els expositors publicitaris destrossats és aquesta: · Interior de la parada d’autobús Mare de Déu de Port-L’Anoia, per on passa el V5, que uneix aquests barris de renda baixa amb Pedralbes, a Sarrià-Sant Gervasi. A l’exterior, publicitat del Nou Arteón, cotxe de la marca Volkswagen («No podràs evitar-ho: conduir vol dir ser el centre de totes les mirades»). · Interior i exterior de la parada d’autobús Ferrocarrils Catalans-Aviador Duran, per on passa, a més del V5, el 13 (Mercat de Sant Antoni-Parc de Montjuïc) i el 125 (La Marina-Pla de Nou). · Exterior de la parada d›autobús Ferrocarrils Catalans-Alts Forns, per on passa el 13. A l’interior, publicitat del mateix cotxe blau elèctric. · Exterior de la parada d’autobús Zona Franca-Cisell, per on passen l’H16 (Passeig de la Zona Franca-Fòrum Campus Besòs) i el N1 (Zona Franca-Plaça Catalunya-Trinitat Nova). A l’interior, més anuncis de vehicles nous de trinca.

· Exterior de la parada d›autobús Mineria-Font Florida, per on passa el V5 i que ja ha estat reposada amb publicitat de la cadena de restauració La Tagliatella («Et regalem una ració de pane amb cada comanda per emportar»).

Altres parades també han estat trencades, però els serveis municipals ja les han reparat. En la majoria de casos, una cinta de colors blanc i vermell evita tocar els desperfectes.

A la muntanya de Montjuïc, moltes més marquesines han estat destruïdes, com la que hi ha davant de la Fundació Joan Miró («Art, arquitectura i paisatge»), per on passen els autobusos 55 (Plaça Urquinaona-Parc de Montjuïc) i 150 ( Plaça Espanya-Castell de Montjuïc). Totes les parades de l’avinguda de l’Estadi, inservibles.

Modus operandi

En tots els casos, el gruix vidre de la marquesina ha estat fet miques amb un objecte contundent –potser un martell– que ha colpejat l’angle inferior esquerre. Amb la seva metòdica observació, Sherlock HolContinua a la pàgina 4

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

4

actualitat

La Marina s’il·lumina per Nadal

Alejandro Flores

|| Andrea Bello L’estrenada Plaça Mediterrània protagonitza l’encesa de llums del Districte, organitzada per l’Associació de Comerciants L’acte encarregat aquest any d’obrir la temporada nadalenca al barri ha estat ni més ni menys que l’Encesa de Llums del districte Sants-Montjuïc, a La Marina.

L’Associació de Comerciants, juntament amb el Districte han organitzat una festa diferent per garantir les mesures de seguretat. La Plaça Mediterrània ha acollit una trentena de persones en un acte en el qual no ha faltat el cava, la catifa vermella, l’espectacle, molt de confeti i un ambient d’allò més festiu per acompanyar l’encesa de llums de Nadal, que romandrà fins passat Reis.

Els parlaments han anat a càrrec de Mei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants de La Marina, i Neus Munté i Marc Serra, presidenta de Consell i regidor del districte de Sants-Montjuïc, respectivament. Tot tres han coincidit en un missatge d’empatia i de suport envers la situació difícil que viu el petit comerç, remarcant també la importància de comprar en les botigues de proximitat i d’evitar les plataformes multinacionals.

Les autoritats han reconegut l’esforç de tot el sector durant els mesos més durs i el que s’està fent i encara s’ha de fer per contenir el virus a ratlla. Han animat tothom a comprar els regals de Nadal i les necessitats quotidianes a les botigues del barri i el Districte. Márquez també ha tingut paraules per reivindicar projectes anhelats pel barri com la remodelació completa del Passeig de la Zona Franca.

Els llums enguany arriben en forma de garlandes i decoracions nadalenques que guarniran els comerços i carrers, i que ens recorden que tot i la pandèmia, el Nadal serà diferent però sempre es podrà celebrar.

La presentació de l’acte ha anat a càrrec de l’humorista Brigitta Lamoure, que amb les seves paraules ens ha fet també reflexionar amb toc d’humor.

▶ A dalt, Laura Julivert, Marc Serra, Neus Munté, Brigitta Lamoure i Mei Márquez. Abaix, els assistents a l'encesa de llums i l'arbre il·luminat del Passeig de la Zona Franca.

Infants decoren l’arbre de Nadal d’Estrellas Altas al Passeig de la Zona Franca Com també és tradició, la plaça de la Marina ja llueix el seu aspecte més nadalenc gràcies a l’arbre de Nadal que cada any munta i encén el Centre Cultural Estrellas Altas. Tot i la cancel·lació de l’acte en un primer moment per la previsió de pluja, finalment, des de dilluns 30 de de-

sembre, l’arbre ja il·lumina l’entrada de la Sala Pepita Casanellas, al Passeig de la Zona Franca. I com ja és habitual els infants de les escoles del barri han decorat amb les seves postals fetes a mà l’esperit nadalenc. L’acte, esperat per les famílies i la canalla, ha limitat l’aforament per mantenir les mesures de seguretat exigides per la covid.

Encesa de llums a Can Clos amb actuacions musicals i de pallassos El barri de Can Clos també il·lumina els seus carrers en una encesa de llums

organitzada per la seva Associació de Veïns. L’encesa tindrà lloc el proper 5 de desembre de 17h a 21h a la Plaça del Mig de Can Clos i, per assegurar que es compleixen totes les mesures de seguretat, cal inscripció prèvia.

A més, l’acte comptarà amb diverses actuacions, com ara la de Dandy Clowns o el grup Reuni2, format per musics veterans del barri que ara s’uneixen per recuperar la seva passió per la música. També s’ha anunciat una actuació sorpresa que, juntament els altres grups, amenitzarà el vespre de dissabte.

Per inscriure’s, cal trucar al telèfon 933 31 11 13 o bé enviar un correu a l’adreça canclos.av@gmail.com. ■

Ve de la pàgina 3

“En tots els casos, el gruix vidre de la marquesina ha estat fet miques amb un objecte contundent” mes hauria trobat alguna pista. Per ara, només hi ha conjectures: del vàndal a la venjança laboral d’un empleat passant per la trama conspirativa relativa a les llicències, les permisos i les prerrogatives de les licitacions.

Una veïna d’El Polvorí va presenciar la següent escena: «Fa cosa de mes i mig en passar per la parada del bus hi havia una furgoneta, que vaig deduir que era de neteja perquè posava clean o alguna cosa així.

No li vaig donar importància fins que va sortir una persona amb pinta d’operari i va trencar el vidre de la marquesina. Era

madrugada i no em vaig voler tenir a preguntar res».

Els escombriaires ja han recollit els trossets de cristall.

Les marquesines de l’Ajuntament de Barcelona que gestiona Clear Channel Espanya les gestionava abans l’empresa JC Decaux («Construint la identitat de les ciutats»): «[El 2008] JC Decaux va guanyar el concurs de marquesines d’autobusos, en detriment de CEMUSA, i va realitzar una versió millorada de la marquesina “Palio” groga que resolia alguns dels problemes que plantejava la primera. El canvi d’ubicació dels panells in-

formatius, abans situats sobre el seient, feia més fàcil la seva consulta. També l’estabilitat del banc va ser millorada i es va incorporar al sostre una petita protuberància que guardava celes fotovoltaiques que servien per il·luminar focus de llum led del sostre, que s’encenen davant la presència dels usuaris. El panell publicitari va créixer una mica més, per a poder albergar pantalles que indica el temps per al proper autobús».

La casa sense escombrar

Preguntats per aquest reporter, els representants de Clear Channel Espanya li

passen la pilota a l’Ajuntament de Barcelona: «Les marquesines no són nostres, són de l’Ajuntament». Afegeixen: «Això [els desperfectes] sembla que no ha estat casual i hi ha una intencionalitat en això, pel que s’ha posat en coneixement i s’ha denunciat a la Guàrdia Urbana. Les raons per les quals s’ha vandalitzat les desconeixem».

La Guàrdia Urbana no es pronuncia.

Els Mossos d’Esquadra no es pronuncien.

L’Ajuntament no es pronuncia.

I així estem. Amb els vàndals solts i, entre uns i altres, la casa sense escombrar. ■

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

publicitat

5

6

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat Iniciatives dels comerciants per animar-vos a comprar al barri

Sorteig d’una bicicleta elèctrica, cartes a Pare Noel, loteria de Nadal....

Ë Garlandes. Guarniment dels aparadors dels comerços associats amb llums i garlandes. Ë Bicicleta Elèctrica. Sortegem una bicicleta eléctrica perquè visquis un Nadal sobre rodes amb el sorteig de la grossa, podeu demanar les butlletes als comerços associats. Ë Carta Pare Noel. Podeu escriure i entregar la vostra carta a les urnes que trobareu a les botigues associades. Els Menairons vindran a recollirles per entregar-les al Pare Noel. Ë Veus de Nadal. Veus de Nadal als Jardins de la Mediterrània el proper 22 de desembre d’11h a 13h i de 17h a19h.

Ë Carpa de Nadal. Activitats infantils a Pepita Casanelles, a la plaça del metro de Foneria, el dia 30 de desembre. Ë Pare Noel. Tenim l'honor de gaudir de la visita del Pare Noel pels carrers de la Marina el proper 22 de desembre, estigueu atents! Ë Recollida de pessetes. Col.laboració amb la Marató de TV3 per la Còvid-19: Recollida de pessetes en diferents establiments. Aquesta Marató toca a tothom! Ë Loteria de Nadal. Enguany tocarà a la Marina. Recordeu el 59.339, és el número de la sort. No us quedeu sense, el trobareu a les botigues associades.

Tota la informació de les activitats organitzades des de l'Associació de Comerciants la Marina la podeu consultar a la web www.comerciantslamarina.cat

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIES I PERFUMERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 379-381 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Tel. 93 331 52 98 DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 228 Local 1 MON ANIMAL Tel. 93 332 22 12 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ELECTRODOMÈSTICS PELUTS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 124, Local.

Mediterrània) Telf. 934229079 Telf. 93 535 52 52 ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44

BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

BUGADERIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 CELLERS Telf. 93 332 21 94 CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 COPISTERIES 933320210 / 608975406 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 FARMÀCIA BELKIS CORREDURIES D’ASSEGURANCES MARTÍNEZ SÁNCHEZ ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS C/ Ferrocarrils Catalans, 69 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. 08038 Barcelona Tel. 932980106 Telf. 932233309 / 656369849 FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via Corts Catalanes, 152 Telf 933326497

MacMOBLES ZONA FRANCA DANI FERNANDEZ ESTILISTES Pg. Zona Franca, 141 Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90 Telf. 93 432 37 99

FERRETERIES-LAMPISTERIES MacMOBLES ZONA FRANCA -2 BAYOT COLLADO, S.L. Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042 MODA I COMPLEMENTS COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13 c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 GARIBAL (Tienda de Cristales TU CERRAJERIA.COM y tachuelas) Pg. Zona Franca, 173. c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 661 991 144 local 17. Telf. 93 192 73 66

MANIKURAME C/Foneria, 26.

Telf. 93 625 53 31

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

LYS (CUINA XINESA) MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83 QUADRES I MARCS BAR CARRIE ART I DECORACIÓ Passeig de la Zona Franca, 159 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 933 32 04 55 QUEVIURES CAL TETE CARNISSERIA ÀNGEL FORNS DE PA MAVI MODA I COMPLEMENTS Foneria, 26 b. 93 332 64 44 c/Mare de Déu de Port, 84 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 932 23 00 24 C/ Mare de Déu de Port, 271 CONDIS SUPERMERCATS Local 2. Telf. 610075461 JOJOTO BARCELONA Telf. 93 421 87 26 Pg. Zona Franca, 210- 214 CALZADOS CISNE c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telf. 93 431 84 78 Passeig de la Zona Franca, 220 365. CAFÈ i FORN DE PA Telèfon +447826495662 Telf. 933323594 C/ Mare de Déu de Port, 379 REFORMES INTEGRALS PEIX I MARISC Telf. 93 422 38 47 NOUESPAI, S.C.P JUBEL ZAPATERIA Mare de Déu de Port, 257 Pg. de la Zona Franca, 177 c/Mare de Déu de Port, 252 365. CAFÈ FORN DE PA I Tel. 934322108 Telf. 93.517.63.18 Telf. 93 432 16 98 DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR TENMAN REFORMES NOTARIA c/Mare de Déu de Port, 407-409 CERMASA CENTRE MÈDIC CAFÈ I PA MÉS QUE BO MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 629.82.92.85 Gran Via, 162. 93 431 41 40 C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. RESTAURACIÓ SALUT EL TALLER CENTRE D’INFERMERIA C/ Alts Forns, 61. 938289122 Tel. 936282806 Fax 931210064 TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 I PODOLOGIA ÒPTIQUES FOTOGRAFIA Telf. 95270842 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 GENERAL OPTICA GALERA FOTOGRAFIA BAR GARRIDO Passeig Zona Franca, 174-176 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPg. Zona Franca, 177-179 c/Foneria, 40 Local 3 Telf. 93 431 03 22 PSICOLOGIA-OSTEOPATIA Telf. 93 332 57 97 (Jardins de la Mediterrània) (THERAGRANS-THERANENS) JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, JOIERIES Carretera del Prat, 5 GRANJA ELENA, S.C.P 155. Telf. 93 432 24 98 JOIERIA RAMON CARNÉ Telèfon 656187296.

Pg. Zona Franca, 228 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Telf. 93 296 98 43 TALLERS MECÀNICS Port, 252. Telf. 93 331 40 47 LLAR D’INFANTS TALLERES J.F BAR JUEVES 5 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS PAPERERIES Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Mare de Déu de Port, 279 Jardins de la Mediterrània s/n. PAPELERIA NAVARRO Telf. 934324022 Telf. 93 332 89 95 Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 296 48 18 ENRIC I PAU Telf. 93 332 57 94 TELECOMUNICACIONS LLAR D’INFANTS XUMETS c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 I.T.C. SYSTEMS C/Energia, 10. 93 431 76 72 PASTISSERIA CREATIVA Mare de Déu de Port, 305-319 ZAS! CAKE Mare de Déu de LA SAL DEL PORT MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Port, 272. Telf. 93 141 97 75 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56 PERRUQUERIES I ESTILISME BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX MOBLES Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 93 331 84 33 MUEBLES EL CISNE local 3. Telf. 93 422 10 48 BAR RTE. CAL CAMPÀ Pg. Zona Franca, 224.

Passeig de la Zona Franca, 109 93 332 26 98 Telf. 93 360 68 69

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

L'Associació de Comerciants la Marina, juntament amb els altres Eixos Comercials de Districte, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i el suport dels comerços associats, tornem a posar la il· lusió nadalenca als nostres carrers i aparadors amb garlandes i llums.

Els comerciants associats han preparat diferents accions de dinamització per la campanya de Nadal:

7

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

JOIERIA RAMON CARNÉ

ART I DECORACIÓ BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

MANIKURAME

WALA SPORT

Aprofita els serveis de proximitat DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Ara més que mai, aposta pels teus veïns i veïnes!

#FemBarri MAVI MODA I COMPLEMENTS

MacMOBLES ZONA FRANCA PREMSA

102.5 FM

.CAT

CALÇATS CISNE

MUEBLES EL CISNE

JUBEL SABATERIA

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

Ellas, las otras

"Un home bo"

F

ernando Trueba composa en 'El olvido que seremos' un tractat de l’emoció a voltes amb la bellesa, la dignitat i la bondat d’un home, en el millor sentit de la paraula, bo.

Guiada per una interpretació ratllant el miracle d’un Javier Cámara convertit de cop i volta en doctor colombià i pare, malgrat tot, perfecte. La pel·lícula se les arregla per construir per davant de tot, un univers on l’espectador és convidat, no tant a veure o observar, com a viure.

Els personatges i situacions que discorren per la pantalla, observats pel nen primer i pel jove universitari després, són, abans que el retrat d’una època i un temps passat, la descripció meticulosa d’un estat moral que no d’ànim. La història d’Héctor Abad Gómez és la d’un home que empenyora la seva vida en ajudar als demés. Consecucions seves van ser les vacunes generalitzades per a les criatures, l’aigua potable per a tots i la sanitat pública.

Trueba s’entesta en convertir l’evidència de la bondat en esdeveniment; la certesa de la dignitat, en espectacle; la bellesa, en un modus de ser al món. I, el que són les coses, ho aconsegueix.

El que fora un dels directors de cinema espanyols més importants dels 90 semblava enterrat després d'una dècada de polèmiques i fiascos cinematogràfics. Trueba serà oblit, com tots, però no tan ràpid. 2020 l'ha rescatat gràcies al Festival de Cannes, el de Sant Sebastià, i, és clar, gràcies a la família, el seu germà David és el guionista, que sempre està quan més la hi necessita. ■

Preocupació dels veïns per l'aparició de ruscs de vespa Rosa Garcia 01/12/20

L

as protagonistas de mis retahílas de hoy son las otras, esas que el mundo sabe que existen pero a menudo olvida o margina, menospreciándolas, como si fuesen bichos raros, solo porque al nacer la sociedad les asignó un género con el que no se identifican. Me refiero a las mujeres trans. Nunca lograré entender que alguien pueda sentirse amenazado si otro alguien no se ajusta a los cánones que se le presuponen. ¿No deberíamos allanar el camino, en lugar de colocar piedras? Las personas trans se enfrentan desde su niñez al bullying y al riesgo de exclusión social. El mercado laboral les ha cerrado las puertas por completo durante generaciones, y aunque las cosas han mejorado, aún soportan índices de desempleo alarmantes. El éxito indiscutible de la serie Veneno, recientemente emitida, las ha vuelto a poner en el punto de mira, coincidiendo con la propuesta por parte del Ministerio de Igualdad de la Ley Trans —muy necesaria, en mi opinión—. Algunos estaréis pensando que la Veneno no puede considerarse un referente. Tuvo una existencia desgraciada, es cierto, ¿pero por qué? Por el rechazo al que se vio abocada desde la infancia, por la falta de aceptación por parte de su familia y pueblo de origen, que la condujo a ir por la vida dando tumbos, mendigando amor.

Tenía muy claro quién era y qué, y no renunció a su verdadera identidad, a pesar de la elevada factura emocional que tuvo que pagar. Alcanzó la fama y se convirtió en objeto de escarnio para muchos. Pero también fue —y sigue siendo— un icono para las que son como ella, porque tuvo el coraje de ser ella misma. ■

Prendre mesures contra la venda reiterada de targetes TMB falses al mercadillo Elena Garcia 01/12/20

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

8

Es reclama l'aplicació de les mesures de seguretat establertes en temps de pandèmia en qualsevol establiment. Ningú està exempt Neus Borrell 01/12/20

Cal realitzar tractament per eliminar la plaga de pugó dels arbres al parc Can Sabaté Elena Garcia 01/12/20

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932965007

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Les celebracions de cap d'any seran singulars, quins plans teniu per aquestes festes de Nadal?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Les limitacions sanitàries i els canvis que la Covid ha provocat ens aboquen a uns Nadals diferents. Els viurem amb la il·lusió de compartir amb els més propers una bona estona i amb l’enyorança de les grans reunions d’altres anys, però sobretot tindrem molt present els moments Josep Joaquim difícils que viuen moltes famílies, petits emPérez Calvo Albert Deusedes presaris i comerciants i potser aquest serà Barcelona. Advocat procurador de el desig més estès: sortir d’aquesta crisi Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. plegades, sense deixar ningú enreSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de re en cap àmbit ni educatiu, ni Médicos sin Fronteras.

Situacions excepcionals requereixen accions econòmic ni social. excepcionals, i de la mateixa manera que els Doncs aquest Nadal, malauradament no serà com nostres conciutadans i conciutadanes en la seva altres anys, celebrarem el Nadal en petit format, nogran majoria no es permetran res més que trebamés els de casa, la meva parella i els meus fills. Quedallar per mantenir la seva independència, la seva llirem amb els avis i tiets i resta de la família per veure’ns a bertat i del seu entorn, a ERC, amb un dels nostres l’aire lliure amb les pertinents mascaretes i distància però valors com és la solidaritat, continuarem també treenguany els tradicionals àpats nadalencs seran només ballant dia a dia a disposició del veïnat, pendents dels amb el grup bombolla amb el qual convivim. problemes, de les inquietuds i de les necessitats de Això si, farem cagar el tió, i segur que el Reis passaran tothom perquè ningú quedi enrere injustaper casa. Bones festes! ment.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Nadal és un moment de retrobament de famílies amb aquells que veus a diari però també amb els que fa molt que no veus. Enguany serà molt diferent, però intentarem gaudir al màxim de la companyia del cercle més proper. Els meus plans són passar el Nadal amb els pares i l’àvia, i esperar que el meu germà, que treballa l’estranger, pugui venir a passar un dies. Les festes seran dies per posar en valor allò que tenim, per recordar als que no hi són i per mirar el 2021 amb il·lusió i esperança.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Les festes de Nadal d'aquest any seran molt especials per la situació que estem vivint. La meva idea és poder celebrar-ho tot amb la família més propera, sempre complint les recomanacions sanitàries pertinents i les normes establertes. Si la situació ho permet, la nit de Nadal se celebrarà amb els meus pares, i el Cap d'Any amb la família de la meva parella. També espero veure els regals que el Pare Noel i els Reis Mags portaran als meus nebots, ja que sé perfectament que han sigut molt bons.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

9

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

10

pàgines especials

Projectes socials per pal·liar els efectes secundaris de la Covid-19 en col·lectius vulnerables com ara la gent gran L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat el programa Acompanya, dins del pla ApropAMB, que donarà suport a projectes com ara la creació i gestió de circuits de captació i distribució alimentària i de productes sanitaris per a persones de perfils vulnerables. Aquests dispositius i mesures aniran destinats tant a personal i locals públics com a entitats socials que habitualment ja participen en aquestes tasques.

L’AMB també donarà suport a projectes de suport professional i voluntari per a la cura de persones dependents i amb discapacitats, tant en l'àmbit domiciliari com en llocs de trobada (entitats socials, associacions locals, centres de dia i casals de gent gran, centres cívics...).

A més, el pla també preveu finançar la incorporació temporal de personal o suport extern per a projectes de reforç dels serveis associats a polítiques socials dels municipis que formen part de l’ens.

Acompanyament a l’emprenedoria femenina Aquesta iniciativa de l’AMB també posa el focus en l’acompanyament de les dones en el seu camí cap a l’emprenedoria.

Es tracta d’un altre dels col·lectius que s’han detectat com a vulnerables i que per tant ha patit amb més força els efectes secundaris de la lluita contra la Covid-19.

El projecte no només busca la reivindicació dels drets de les treballadores, sinó també generar oportunitats laborals i acompanyar les iniciatives femenines existents cap a l’èxit.

L’ApropAMB subratlla aquest aspecte per tal de visibilitzar-lo, prioritzar-lo i impulsar que es presentin projectes en aquest àmbit. Dins d’aquesta línia, es promouran les capacitacions i la formació en l’àmbit TIC per generar noves oportunitats per a les dones en una situació de dificultat laboral.w

Inclusió laboral dels joves Una altra prioritat de l’ApropAMB és el col·lectiu dels joves, als quals es vol ajudar a incorporar-se al mercat laboral sobretot amb orientació i suport. Així, el pla preveu ajudes directes per a empreses per tal que puguin mantenir una certa estabilitat i proporcionar una continuïtat en els llocs de treball dels joves.

Des de l’AMB també s’entén aquest col·lectiu com a figura clau dins dels circuits de comerç de proximitat, per la qual cosa també es promouen projectes per tal de fidelitzar-los en aquest tipus d’establiments.

Comerç de proximitat Un altre dels focus de l’AMB és ajudar el comerç de proximitat, tancat durant mesos per la pandèmia. Els projectes en aquest àmbit se centraran en la creació de campanyes per al consum

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

pàgines especials 11

de proximitat, en promoure la digitalització dels negocis o en la protecció sanitària dels productors.

Així, es pretén modernitzar els comerços per fer-los més dinàmics i resistents a futurs escenaris adversos. A més, des de l’AMB també es preveuen subvencions de fins a sis mesos del 50 % del lloguer dels locals i de les despeses de consum.

D’altra banda, des de l’ens també es volen introduir noves formes com l’economia verda, que dona lloc a la millora del benestar humà i la igualtat social alhora que redueix els riscos mediambientals.

DADES milions d’euros P 16,6 per als municipis de l’AMB

del 2021 ja P Abans s’espera que hi hagi projectes aprovats

S’allargarà fins P juny del 2022

al

Subvencions de fins P al 50 % en el lloguer de locals

Un pla global contra els efectes econòmics i socials de la Covid-19 El Pla ApropAMB destinarà 16,6 milions d’euros a finançar actuacions impulsades pels municipis de la metròpolis de Barcelona per tal de lluitar contra els efectes de la covid-19 en l’activitat econòmica i social.

Aquest pla vol reforçar les polítiques socials que ja s’estan duent a terme des dels ajuntaments, que són els encarregats de presentar les iniciatives amb l’acompanyament de l’AMB, que hi aporta el seu expertise.

Calendari dels projectes L’ApropAMB va ser aprovat el passat 28 de juliol i s’allargarà fins al 30 de juny del 2022, moment en què s’exhaurirà el termini per presentar projectes. Malgrat això, per la naturalesa del pla, destinat a pal·liar els efectes més immediats de la pandèmia, es preveu que bona part dels projectes estiguin aprovats ja a finals d’aquest mateix any.

Així, l’AMB ja hi destinarà 4.150.000 euros aquest mateix 2020, que es completaran amb els 8.300.000 euros previstos per al 2021 i els 4.150.000 euros pressupostats per al 2022. Actualment ja hi ha 96 projectes presentats pels 35 municipis de l’AMB i es troben en fase d’aprovació.

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

12

actualitat

La batalla del comerç David de barri enfront de les contra Goliat grans corporacions

Alejandro Flores

|| Alejandro Flores La reobertura de bars i restaurants arreu de Catalunya dona un respir al comerç de proximitat. La restauració portava tancada més d’un mes, i les propostes de reactivació del sector només els oferien poder obrir fins les cinc de la tarda. Després de l’aprovació de la fase 1 de la nova desescalada, el Govern ha consensuat la decisió de deixar obrir fins a dos quarts de deu del vespre, una mesura que farà tornar a una certa normalitat el sector i, a més, ajudarà a dinamitzar la resta del comerç local. “És un peix que es mossega la cua.

Amb el tancament de la restauració, patim la resta de comerços del barri”, explica la María Coronado, propietària de la botiga ‘Mavi Moda’. La Maria explica que durant aquests mesos de tancament, l’activitat social a centres culturals, bars i restaurants ha baixat sota mínims, i la gent no considera prioritari adquirir roba nova. A més, les campanyes de promocions internacionals com el Black Friday han llastat l’activitat econòmica del petit comerç i ha beneficiat les grans corporacions comercials. És per aquesta raó, que l’Associació de Comerciants de La Marina va impulsar

“Amb el tancament de la restauració, el poc moviment de carrer ha afectat també la resta de comerços de barri” “Fer la batalla a les grans superfícies comercials i alhora superar els efectes de les restriccions, resulta difícil” “Les prioritats de les persones han canviat: més productes bàsics i menys vestit”

a finals del novembre la seva campanya particular per Nadal: el Black Divendres, una jornada de promocions per al comerç de proximitat. “Valoro la confiança que et dona el petit comerç enfront a d’altres botigues més grans”, destaca una clienta.

I és que amb les restriccions del confinament municipal de cap de setmana, de divendres a diumenge, el petit comerç de La Marina està mobilitzat. Als aparadors es veuen tota mena de cartells amb missatges que incentiven el consum a les botigues: “Fent barri, fem ciutat”. Malgrat la competència ferotge (grans marques i plataformes comercials que ofereixen venda en línia rebentant molts preus...), i la situació crítica de molts comerciants de barri, han tornat a llevar-se ben d’hora per pujar les seves persianes.

Amb la campanya de Nadal com més va més a prop, les terrasses dels bars es tornen a omplir. Ara, els carrers semblen una mica més vius que abans de la desescala.

Els bars han pogut obrir, en un últim intent per salvar els negocis del tancament definitiu, la majoria dels quals són de caràcter familiar. “Està sent difícil, però l’important és que hem tornat a obrir”, comentava el propietari d’un bar-restaurant del Carrer de Mare de Déu de Port mentre

cuinava, rentava, cobrava a un client i servia l’esmorzar a una taula.

Així les coses, el Districte de Sants-Montjuïc ja ha posat en marxa el nou Pla de Xoc per a la reactivació del comerç de proximitat. Es tracta d’un pla que inclou ajudes per als comerciants que més pèrdues econòmiques hagin patit; processos de formació per adaptar els negocis dels barris a la venda en línia i, d’aquesta manera, impulsar la digitalització; la creació d’una plataforma de distribució mancomunada per als comerços del districte amb l’objectiu de reduir la congestió urbana; i l’obertura de botigues ‘tester’ per a que els nous comerciants puguin provar la viabilitat econòmica del seu projecte empresarial durant uns mesos.

Malgrat que molts comerciants consideren que els efectes del pla d’actuació són a llarg termini, des del Districte destaquen la seva importància ja que el comerç suposa un 25% de l’activitat econòmica de Sants-Montjuïc i pateix una greu crisi.

Amb la campanya de Nadal picant a la porta, els petits negocis i el sector de la restauració s’enfronten a una prova de foc per evitar anar-se’n en orris: han donar la batalla a les grans superfícies tot ajustant-se a les restriccions de seguretat per prevenir una nova onada de la pandèmia. ■

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

publireportatge 13

La Taberna del Conde 10 anys d’experiència culinària

Espais amplis i adaptats per celebracions, menús diaris i de cap de setmana amb tot un seguit de propostes gastronòmiques El restaurant, ubicat al carrer Foneria 46, celebrarà aquest 2021 els seus 10 anys d’història. Un espai culinari ja consolidat a La marina i caracteritzat pel seu caràcter familiar amb un servei pròxim, variat i d’allò més interessant pel que fa a l’oferta gastronòmica. Regenten l’espai dos veïns del barri de tota la vida: En Miguel Conde i la Pilar Díaz, la parella comparteix taulell i fogons.

L’espai destaca per la seva cuina tradicional catalana i espanyola.

Plats potents de carn, peix o marisc, molt variats i aptes per a tots el gustos. El Miguel és qui prepara i supervisa tots els plats per garantir-ne la qualitat de la cuina a la taula. Entre els seus plats estrella destaquen l'arròs de llamàntol (bogavante), callos, les parrilllades de carn a la brasa i els calçots. Tot per llepar-se els dits.

Visitar-lo entre setmana és una bona idea pels menús diaris a preus assequibles, i també en celebracions especials o per senzillament passar una bona estona els caps de setmana amb els amics i/o en família.

I com que atén el públic des de les 9 del matí fins a les 11 de la nit podeu passar-vos-hi per esmorzar, berenar, fer el vermut o una cervesa i gaudir d’alguna de les moltes i exquisides tapes de la casa: Pica-Pica del Conde, formatges i embotits ibèrics, ostres, musclos a la marinera...

A més a més ara també podeu gaudir d’uns matins assolellats d'hivern a la nova terrassa exterior, estrenada de fa poc i que es mantindrà tot el 2021 per la concessió extraordinària de l'Ajuntament.

Després d'estar gairebé un mes tancats per les restriccions imposades des del Govern, l'equip de La Taberna del Conde està preparat per continuar oferint un servei d’excel·lència durant aquest mes de desembre.

La Pilar i el Miguel s’han cuidat d’adaptar l’espai a les mesures de seguretat per la Covid-19. Així, l’establiment té prou capacitat per aplegar fins a 36 persones mantenint distàncies amb tota tranquil·litat, tant a la sala interior com a la terrassa coberta o a aquesta nova

terrassa exterior. I ens asseguren que estaran a la vostra disposició cada dia i en l'horari que permetin les autoritats a bars i restaurants.

Ara que s'apropen les festes de Cap d'Any, uns espais segurs i una cuidada i renovada ambientació fan de La Taberna del Conde una de les millors opcions a tocar de casa per celebrar aquestes atípiques festes de Nadal amb una oferta de menús especials per a tota la família.

I per aquells que no puguin venir al restaurant o celebrin el Nadal a casa i no vulguin cuinar, La Taberna del Conde us ofereix un seguit de plats per emportar durant les festes i dies assenyalats. Només heu de trucar i fer la vostre reserva (podeu consultar el llistat i preus a la seva web www. latabernadelconde.com) I compte amb el calendari culinari!, que el desembre també obre la temporada de calçots. El Miguel encén cada cap de setmana la barbacoa perquè, amb reserva prèvia, pugueu gaudir d'una calçotada amb amics o família aquí a La Marina, tot un luxe de proximitat.

Enguany han mantingut el preu de l'any passat i per 22 € podreu afartar-vos de calçots amb salsa romesco, quina delícia!

En definitiva, La Taberna del Conde és un dels racons amagats de La Marina on podeu gaudir d’una cuina tradicional i casolana amb amics i família, durant tot l’any i començant aquest desembre, us estan esperant!

La Taberna del Conde és la vostra opció!

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

14 tema central

▶ Prenen la temperatura a una pacient a l'entrada del CAP.

Andrea Bello

Accedim a l’interior del CAP Dr. Carles Ribas per saber de primera mà com han viscut la pandèmia els professionals en primera línia de la salut bàsica. Per fer-ho parlem amb Mariam de la Poza, directora del CAP i metge de família, i amb Merche Liroz, infermera i adjunta de direcció del centre.

En entrar, en un primer mostrador, ens prenen la temperatura i ens rentem les mans amb gel. Ens expliquen que aquest és un primer taulell de control, aquí és on es distingeixen i separen els pacients amb simptomatologia Covid-19 dels que tenen visites ja programades amb el seu metge per altres motius. És un dels canvis més significatius en l’organització del CAP arran de la pandèmia.

“Ara tenim l’espai i el personal separat en dues zones, una per a pacients Covid i l’altre per l’activitat ordinària” explica Mariam Poza, “i això ha estat possible gràcies a l’arribada de més personal sanitari i d’administració durant l’estiu, ja que amb el que érem abans no haguéssim pogut arribar-hi”.

I és que al CAP aquesta segona onada s’ha viscut de manera molt diferent de la primera. La Merche Liroz ens ho explica:

“ la primera onada va ser molt caòtica, no coneixíem gaire a què ens enfrontàvem.

Nosaltres ens vam exposar-hi molt, sent conscients del que això significava... Va ser molt difícil, perquè a més del desconeixement no teníem els mitjans per fer-hi front”.

Creieu que la falta d'inversió en la sanitat pública, sobretot en l'atenció primària, ha estat decisiva per poder reaccionar adequadament en la gestió de la pandèmia?

Merche: És clar que tants anys de retallada rere retallada... passen factura i es fan notar. Sí de primeres haguéssim estat més gent i comptat amb més recursos... potser hauríem reaccionat millor.

Mariam: És una qüestió de lògica. Si les persones que han de fer front a la pandèmia no han estat cuidades, lògicament, la resposta serà més deficitària.

Per sort, s'han anat resolent moltes deficiències inicials amb el pas dels dies.

Durant la pandèmia els professionals sanitaris han hagut d’assumir rols nous.

Per exemple, les infermeres es van fer càrrec de les residències de gent gran, que fins llavors atenia el personal dels propis centres residencials. També van haver de fer visites a albergs, pisos tutelats... Tot i la

Alejandro Flores

La perspectiva dels professionals

Els canvis que a l’atenció prim Espais separats i més personal de suport per evitar la saturació de la primera onada carrega de feina extra que els ha comportat, la valoració és positiva. La Merche qualifica l’experiència d’enriquidora: “hem tingut l'oportunitat de treballar conjuntament amb diferents perfils professionals, que abans tot i que estaven al barri, ben a prop nostre, no hi havíem tingut contacte”.

Seguim el recorregut per dins del CAP, les sales d’espera gairebé buides, l’atenció

es fa principalment de manera telefònica.

“Intentem que els pacients que vénen presencialment tinguin cura d'arribar a l'hora que tenen la visita, perquè així no s'hagin d'esperar fora i evitar aglomeracions a la sala d'espera” ens detalla la Merche.

Tant metges com pacients s’han hagut d’acostumar a aquesta nova manera de fer, que no acontenta tothom però de mica en

Desembre 2020 // www.tiaflm.org

info 1

info Servei de famílies col·laboradores

Desembre 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 72

pàg. 2

La TIAF us desitja bones festes i un feliç 2021

e m

El projecte Concilia: Servei de cangur gratuït pàg. 3

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

Nota Editorial

QUÈ HI HA DARRERA DE CADA JOGUINA? S’apropen els Nadals i les bústies són plenes de catàlegs amb tota mena de joguines. Algunes famílies comencen a preocupar-se, especialment aquest any tocat per la crisi, per quins regals tindran les seves criatures.

Hi ha moltes maneres d’educar i cada família ha d’escollir quins són els valors en els que vol educar els seus fills/es i en funció d’això, ser coherent a l'hora de triar les joguines. A través de les joguines també s'educa!

Per tant, si volem educar en valors com la pau, la solidaritat, la cura, la tendresa, la co-educació, la creativitat, el respecte, la paciència.... val la pena que mirem què hi ha darrera de cada joguina.

Algunes propostes...

• Pactar amb la família el número de regals que rebrà cada infant. L’excés, sovint, perjudica.

• Evitar joguines bèl·liques, violentes i/o sexistes • Evitar joguines de llums i sons que deixen l’infant “passiu”, com a mer observador, i el distreuen d’allò realment important: desenvolupar la imaginació,

la creativitat... (extensiu a l'ús de pantalles) • Vetllar per a que, com a mínim, un dels regals sigui un conte.

• Convidar l’infant a que un dels regals que rebi, el doni a un altre infant que no tingui tantes possibilitats.

I sobretot i el més important: Tenir clar que no cal gastar-se massa diners en els regals ja que el que realment desitja l’infant és que el seu adult de referència jugui amb ell/a. Aquests són els records bonics que quedaran en la memòria familiar, l’estona que heu passat junts/es jugant!. Us convidem a mirar enrere, el moment de confinament que vam viure. Moltes famílies ens han manifestat que, tot i la duresa d’aquell moment, recorden molt positivament els moments que van compartir en família fent jocs, reptes o activitats.

Moments de riure, jugar i crear vincles!

Marta Candial Fundació Mans a les Mans

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Desembre 2020 // www.tiaflm.org

2

info

ENTREVISTA A FAMÍLIA PARTICIPANT DEL

SERVEI DE FAMÍLIES COL·LABORADORES dels infants. Em fa molta il·lusió perquè els germans es recorden molt de mi i m'envien vídeos d'ells cantant. El nen és un artista, i és súper graciós cantant, i em dedica cançons i me les envia.

La darrera col·laboració ha sigut més curta: una família monomarental necessitava algú que tingués cura de la seva filla mentre la mare estava fent un curs d'inserció laboral. Un cop per setmana durant quinze dies vaig anar a buscar la seva filla, una nena de dos anys, a escola.

Me la quedava a casa, jugàvem, i a l'hora acordada, la mare la venia a buscar contenta d'haver pogut fer el curs sense desatendre la seva petita.

El Servei de Famílies Col·laboradores, un servei de l'Ajuntament de Barcelona per a famílies que temporalment i per diferents situacions (salut, conciliació vida laboral i familiar, respir,...) necessiten d'un suport puntual per la cura dels seus infants.

El servei compte amb un banc de famílies divers que ofereixen el seu temps (hores, dies, caps de setmana, vacances..) per tenir cura dels infants per un temps limitat.

Sara Barrera.

Des de sempre he fet molt voluntariat internacional, sobretot a l'Índia, amb entitats que treballen per millorar el futur de nens i nenes i les seves famílies. Fa un parell d'anys vaig veure que hi havia el Servei de Famílies col·laboradores, i per mi era la manera de seguir donant un cop de mà a famílies però en aquest cas de la meva ciutat, que necessitaven temporalment una ajuda. Així que no ho vaig dubtar i m'hi vaig apuntar.

Col·laboro al servei perquè s'adapta als meus horaris i ho puc compaginar perfectament, i sé que d'aquesta manera estic donant un cop de mà a una família que necessita un respir. M'agrada col·laborar perquè m'encanta l'energia i l'espontaneïtat dels nens i nenes amb els que col·laboro. També m'agrada molt la idea que aquests infants vegin noves formes de família. Algun cop algun infant m'ha preguntat que per què no tinc marit, i per mi és molt interessant el fet que aquests nens i nenes vegin que una dona pot viure sola i ser la mar de feliç!

Què vas fer per ser família col·laboradora?

Una de les coses que més valoro és la facilitat en tot el procés. En el meu cas, vaig veure una piulada a Twitter i vaig escriure un correu electrònic. En menys de 24 hores des del servei es van posar en contacte amb mi, i ja vaig fer dues primeres entrevistes. La darrera entrevista és a casa, perquè vegin el teu espai, i a partir d'aquí, si encaixes, ja et fan una proposta de col·laboració.

UN SERV

A través del projecte Co ment de Barcelona posa les famílies de la Marina closos al Pla de Barris u d'infants a demanda. El i està disponible els set d de dilluns a divendres, d fins a les 20.30 h, i els d sabtes i diumenges, de 15.30 a 18.30 h.

Què li diries algú que es plantegi ser Família Col·laboradora?

La Sara Barrera és família Col·laboradora del Servei de Famílies Col·laboradores des del 2019, és periodista, viu sola i ens explica la seva experiència.

Quin són els motius que et van portar a fer-te famílies col·laboradora?

EL PROJE

També facilita molt les coses el fet que hi ha un seguiment constant per part del servei, i qualsevol dubte que tinguis, tens comunicació directa amb la teva referent. Per exemple, em vaig trobar amb un nen que ja de ben petit, tenia comportaments molt masclistes i feia comentaris molt despectius vers les dones. I no tenia ni cinc anys! Ho vaig parlar amb la meva referent, que ho va parlar amb la família i entre la família i jo ho vam anar treballant.

Compartiries alguna experiència de les teves col·laboracions?

Tots els nens i nenes amb els que he tingut la sort de col·laborar s'han guanyat el meu cor, però potser recordo amb especial carinyo uns germans que vaig haver de cuidar, de 2 i 4 anys respectivament. Es tractava d'una família monomarental, on la mare havia de treballar cada dia de la setmana, de dilluns a diumenge, perquè estaven passant una situació econòmica molt vulnerable. Aquesta mare necessitava algú que li donés un cop de mà, i des del servei van contactar amb mi per si tenia disponibilitat. En aquest sentit he de dir que les col·laboracions poden variar: poden anar des d'un dia, un parell de setmanes a mig any, que és el màxim. En el cas d'aquests germans, vam acordar que tindria cura d'ells un cop per setmana, els dilluns, i la meva tasca era anar a buscar primer al germà gran a escola, i després anàvem junts a buscar la germana petita. Me'ls quedava fins les 20h, que és quan la mare podia arribar a buscar-me'ls. La col·laboració es va acabar, però segueixo en contacte amb la mare

No ho dubtes i fes-ho! És molt i molt enriquidor, les tècniques del servei s'adapten als teus horaris i és molt fàcil.

Personalment em sento privilegiada pel fet de poder oferir part del meu temps lliure a aquests nens i nenes i a les seves famílies. Sé que la vida dona moltes voltes, i penso que si jo mai necessités aquest tipus d'ajuda, estaria molt agraïda.

Crec que és molt reconfortant saber que si no pots, o no tens disponibilitat perquè per exemple estàs atravessant un moment personal difícil, no passa res.

El servei s'adapta. Recordo el primer cas que em van presentar, em sentia fatal perquè la mare crec que necessitava dos cops per setmana, i jo només podia un dia. Però del servei em van fer veure que no passava res, que ja trobarien l'opció d'organitzar-se i que no deixa de ser un cop de mà que fas en teu temps lliure. I em vaig sentir molt millor, clar.

El servei compta amb un banc de famílies divers: hi han famílies de totes les edats i tipologies (parelles, persones soles, amb fills, sense fills,...), distribuïdes arreu de la ciutat de Barcelona.

Si vols més informació per ser família col·laboradora podeu escriure a sfc@bcn.cat o truqueu al 93 291 59 66 i 93 291 59 67 i es posaran en contacte amb vosaltres.

Per més informació:

https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/canal/ servei-de-families-collaboradores

El Concilia de la Marina està ubica

A L’ESC

L’escola Ramon Casas centres pilot de Barcelon Menjadors més sans i so l’objectiu que pròximame tres de la ciutat facin ca cap a una Alimentació m sostenible.

El menjador escolar ju important en l’alimenta adolescents, no només l’alumnat tingui accés a u saludable, sinó com una e tatge i formació.

L’Ajuntament de Barcel de Salut Pública han conse proposta de menús escol carn vermella i/o processa ïna vegetal, recomanant t tància d’utilitzar oli d'oliv cuinar, així com incorpora a la guarnició i fruita fresc amb més productes de temporada.

L’any 2021 Barcelona mundial de l’alimentaci aquesta mesura forma pa d’accions previstes en la

Desembre 2020 // www.tiaflm.org

info 3

ECTE CONCILIA:

VEI DE CANGUR GRATUÏT A LA MARINA

oncilia, l'Ajuntaa a disposició de i altres barris inun servei de cura servei és gratuït dies la setmana: des de les 15.30 dies festius, dise 10 a 14 h i de

El servei s’adreça prioritàriament a famílies amb pocs recursos, monoparentals o dones que pateixen violència masclista, per facilitar-hi la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Si tens fills o filles d’entre 4 i 12 anys, pots demanar-ho de manera puntual o sempre que ho necessitis. Per deixar-hi els infants, cal donar-se d’alta al servei i reservar-hi una hora, a través dels formularis en línia, del correu electrònic

at a la Sala Pepita Casanellas.

concilia.lamarina@incoop. cat o bé telefonant al 722 204 259.

El servei Concilia ubicat, a la Sala Pepita Casanellas, pot acollir entre sis i vuit infants per hora. Les tres educadores, que hi treballen per torns, atenen els infants i les famílies quan hi arriben, programen i dinamitzen les activitats que s’hi facin. A aquests infants se’ls ofereix una atenció bàsica, ludicosocial i educativa en aquells moments en què es quedarien sols a casa en absència de la mare, pare o persona responsable, per no disposar d’altres recursos més adequats.

D’aquesta manera, també es facilita la participació de mares, pares i famílies sense recursos en cursos de formació, la seva incorporació al món laboral, la implicació en l’activitat social del barri i poder oferir-los moments puntuals de descans.

El projecte Concilia forma part del Pla de Xoc Social que ha engegat l’Ajuntament

Els infants reben atenció ludicosocial i educativa.

de Barcelona per fer front als efectes socioeconòmics generats per la pandèmia de covid-19, en el marc del Pla de Barris i conjuntament amb l’Àrea de Drets Socials. El servei funciona, per començar com a prova pilot en sis barris, de manera ininterrompuda.

COLA RAMON CASAS MENGEM SA I SOSTENIBLE

és un dels sis na del projecte ostenibles, amb ent tots els cenanvis als menús més sana, justa i

l’emergència climàtica a la ciutat de Barcelona, en un context en què el 78% dels infants de 3 i 4 anys mengen carn per sobre de la freqüència setmanal recomanada.

L'escola Ramon Casas forma part del projecte d’Escoles més Sostenibles i del

uga un rol molt ació d’infants i garantint que una alimentació eina d’aprenen-

lona i l’Agència ensuat una nova lars amb menys ada i més protetambé la imporva per amanir i ar més amanida ca a les postres, proximitat i de

serà la capital ió sostenible i art del centenar a declaració de

projecte Refugis climàtics i seguint amb la línia del nostre eix transversal del curs passat: El canvi climàtic, ens identifiquem en el nostre projecte educatiu com una escola que potencia els valors de la sostenibilitat i del medi ambient.

Per tant, volem treballar amb els nostres infants per construir un model alimentari

més sa, més just i més sostenible.

Què ha implicat aquest projecte en els menús escolars?

Les professionals de l’Agència de Salut Pública van revisar els menús de l’escola del mes de febrer (l’últim mes sencer que vam estar-hi), per valorar la seva composició i promoure una alimentació més equilibrada i més saludable.

Es van fer unes recomanacions específiques que ja s’estan incorporant des del mes de setembre: reduir la proteïna animal, augmentar la ració de verdura, oferir més fruita i verdura de proximitat i ecològica, fer un postre làctic sense sucre un dia a la setmana…

Com tots els canvis, el començament és una mica complicat: el gust del iogurt sense sucre encara no agrada a alguns infants, menjar proteïna vegetal enlloc de proteïna animal, o la presència diària de verdures…

Però tot i això, valorem molt positivament l’oportunitat que suposa la participació en aquest projecte, per canviar alguns hàbits d’alimentació dels nostres infants, perquè sigui més sana i sostenible.

Desembre 2020 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Finalitzat el mural que dóna color a la Bàscula!

L’Espai Jove La Bàscula llueix renovada després de finalitzar la intervenció mural que dona color a les façanes laterals.

La renovació de la imatge de l’edifici s’emmarca en el projecte Murbas, amb la col·laboració de l’entitat B-murals, que pretén fer de l’equipament un espai més atractiu cap al públic jove, els veïns i veïnes i totes les persones usuàries o potencials usuàries que passin per la zona.

En aquest sentit, l’obra va més enllà de la paret, intenta beneficiar a tota la comunitat que està al voltant, que potser en alguns casos, encara no coneixien tot el que passa a l’interior.

El projecte Murbas té com objectiu també donar suport a la creació jove en l’àmbit de les arts plàstiques.

El Rughi és l’autor de l’obra, seleccionada pel jurat jove entre les 23 propostes que es van presentar a la convocatòria. L’obra ‘Jovedelik’ representa les diferents temàtiques que es treballen a l’interior de l’Espai Jove: música, pintura, dansa, etc amb un toc d’humor i amb colors molt vius que han canviat completament l’aparença de l’edifici.

En el procés de creació han tingut un paper molt important els i les joves, ja que han participat com a jurat per a escollir l’obra guanyadora i també intervenint a la façana, en

■ Regalem-nos

una part de l’obra habilitada per incloure les seves obres.

La seva intervenció artística es pot veure a l’interior del gran cervell d’un dels personatges de l’obra. Amb pintura vermella hi ha conceptes, idees, símbols i dibuixos que representen el mon juvenil, amb diversitat de formes i figures, com un reflex del que pensen i senten.

L’Espai Jove La Bàscula, com únic Espai Jove del Districte de Sants-Montjuïc, ha emprat l’ei-

na de l’art urbà per vincular els diferents col· lectius amb l’espai i ha tingut com a resultat una experiència molt enriquidora per a totes les persones participants.

El resultat final ha deixat una satisfacció molt gran tant a les entitats organitzadores, l’artista, els i les joves, les tècniques del districte i moltes de les usuàries de l’Espai Jove.

Amb paraules d’un dels joves participants ‘Una mica de pintura i d’art sempre fan totes les coses més meravelloses’.

Es presenta un dels hiverns més estranys que mai haurem viscut. No pel fred, sinó per la distància social amb la qual haurem d’aprendre a celebrar les festivitats que venen. Els dinars i sopars multitudinaris hauran de ser en petit comitè, encara més familiars.

Potser ha arribat el moment de veure què hi podem fer, i és que el Nadal ens fa viure abocats en un consumisme extrem, hem de comprar regals, molts, perquè la pressió social ens fa sentir obligats a fer-ho.

Però podem fer regals que no siguin materials, regals que ens permetin passar més temps amb família, com entrades al teatre, a un parc

Haurem d’aprendre a celebrar el Nadal d’una altra manera, pensant sobretot en els que més estimem, cuidant-nos sense poder-nos abraçar.

Potser arriba el moment de reinventar-nos i ja posats, això ens pot ajudar a capgirar aquestes festes, canvis que molts fa temps que demanem.

d’atraccions o una tarda a la bolera. I és que els regals no han de ser individuals, poden ser compartits, de fet, les coses compartides són les que ens fan més feliços. Tampoc cal que siguin comprats, també poden ser construïts o de segona mà. A part hem de procurar que

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

25-N: Art contra les violències masclistes

Exposició col·lectiva que pretén sensibilitzar i denunciar les diferents violències masclistes presents en la societat actual des de la perspectiva dels i les joves i alhora difondre la creació jove, per tal d’incentivar la producció d’obres artístiques i la seva visibilització en un espai obert al públic.

El contingut de les obres que es presentin tenen relació amb el 25-N des d’una vessant àmplia i elaborades amb diferents tècniques i disciplines artístiques: fotografia, pintura, il· lustració…

Podeu visitar-la des del 18 de novembre fins el 31 de desembre

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

siguin el màxim ecològics possibles i adquirits en comerços de proximitat.

Podem analitzar a qui els regalem, com és que només regalem a la nostra família? Els regals, si es fan, ens han d’ajudar a mostrar apreci cap a la persona a qui va dirigida. Les nostres amistats són un vincle important per a nosaltres, sorprenent-los serà una bona manera de cuidar-los.

Però el més important dels regals, és explicar per què fem els regals, què ens ha portat a ferlos i per què hem volgut regalar aquella cosa en concret. A vegades, el moment en el que fem el regal és més important que el propi regal en si. Fem regals perquè estimem i això ho hem de demostrar!

Aquest és el Nadal que ens plantegem des del servei de Química, una manera nova de viure aquests moments que compartim junts. Perquè som un servei però també una família! ■

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

e m

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

tema central 15 mica va donant resposta a les demandes dels pacients.

A poc a poc es van recuperant les visites presencials, fet que alegra i tranquil·litza tant a uns com als altres. Tot i això, “hi ha pacients que els cites i no volen venir per por i prefereixen seguir per telèfon” explica la Mariam.

Passa sovint que la gent no vulgui venir al CAP per por?

Mariam: Hi ha de tot. És cert que alguns ho ha portat a l'extrem.

Per una banda és natural la por al contagi fora de casa, a les botigues o a qualsevol altre lloc. I una altre cosa és la por extrema, obsessiva i que pot paralitzar-nos.

Merche: Durant la primera onada ja va haver-hi moltes persones que patien crisis d'ansietat i ara aquest perfil continua molt present.

pel CAP, entrem a la zona reservada al personal, passem per un passadís ple de figuretes i quadres pintats, en un d’ells es veu el mateix CAP, pintura obsequi d’un veí. “Coses que de tant en tant ens porten els pacients”, diuen les metgesses deixant anant un somriure rere la mascareta.

Us ha arribat tot el suport veïnal, que sobretot se us va fer durant la primera onada?

Merche: Vam tenir gestos molt bonics de part dels veïns i veïnes i de les entitats del barri. Ens van portar les pantalles protectores que feien amb portafolis o mascaretes cosides a mà. Bastant material que en el seu moment ens va anar molt bé.

Mariam: Ens van arribar a portar l'esmorzar, o alguna vegada que ens havíem quedat sense gel hidroalcohòlic les farmàcies o la

e romandran mària Diversos serveis es replantegen, i l’atenció és presencial, en línia i telefònica Però aquesta sensació d’angoixa també ha afectat el mateix personal sanitari. “La sensació de descontrol de tot plegat i de no veure la llum al final del túnel ha estat difícil de gestionar, no saber fins quan havíem d’estar al cent per cent ens ha fet buscar suport entre nosaltres mateixos”. Continuem amb la nostra ruta

drogueria del costat, ens els van portar ells. A la primera onada, quan tot escassejava, ens van arribar bates blanques de pintor que almenys ens donaven tranquil·litat quan anàvem a un domicili.

Tot va ser iniciativa pròpia en sentir les notícies, nosaltres mai vam demanar-ho.

Des de la mirada dels professionals s’espera que tot l’esdevingut marqui un punt d’inflexió en com es gestionen els serveis públics.

Reclamen als responsables polítics d’atendre i prioritzar sempre els serveis sanitaris. I confien que la societat en general estigui prou conscienciada de la importància de mantenir una capacitat de resposta sanitària potent.

Ja gairebé el final del nostre recorregut arribem a una petita biblioteca, aprofitem per preguntar sobre l’optimisme d’una propera vacuna. “Potser no aturarà la pandèmia de manera definitiva, però segur ajudarà a controlar els pics de contagis i estabilitzarà molt la situació” explica la Mariam.

Però, cal no baixar la guàrdia, alerta la Merche, “el nostre taló d'Aquil·les ja fa temps que són els virus i les bacteris, pel mal ús que hem fet de l'antibiòtic. Hem de ser conscients i cuidar molt més aquest aspecte”. La Mariam explica que segurament després d’aquest vindran més virus que afectaran d’una manera o un altra.

Llavors cal que estem preparats per a l'arribada d'un proper virus?

Merche: Sí, i esperem que ens trobi en una millor situació per abordar la gestió. No hauríem de relaxar-nos massa pensant que això no tornarà a repetir-se.

Ens ha passat, per exemple, amb l'Èbola. Hem de ser conscients que som vulnerables.

Mariam: En ser una pandèmia global i que ha afectat fins als continents més ric del món, ha estat un toc d’atenció per tothom.

En sortim ja, però abans ens mostren la sala adaptada per atendre pacients sospitosos de Covid.

Un espai que abans ocupava una sala de reunions on ara li fan un test ràpid a una pacient. Tot i tothom s’hi han hagut d’adaptar. I hi ha coses que han vingut per quedar-s’hi. ■

Mariam de la Poza, metgessa de família i directora del Cap Dr. Carles Ribes.

Merche Liroz, infermera i adjunta de direcció.

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

16

Publicitat

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 17

Arriba el carril bici del passeig de la Zona Franca, amb controvèrsia || A.B. El passat 9 de Novembre el Districte anunciava per xarxes l'inici de les obres definitives del carril bici de la Zona Franca. Aquest ha estat un dels projectes que ha generat més debat i el disseny definitiu no acaba de convèncer als veïns i veïnes de La Marina.

Carril bici central o enganxat a la vorera?

En un principi el carril estava projectat per anar a l'espai central que actualment ocupen les jardineres amb palmeres, un cop analitzat el terreny es va veure que la retirada d'aquestes era molt complicada i significava un gran cost extra al pressupost projectat, per tant el projecte es va haver de replantejar. Ara, com que hi ha hagut una dotació de recursos extra procedents de fons COVID s’ha hagut de anar ràpid, asseguren fons municipals.

La solució oferta pels tècnics de mobilitat ha estat un nou disseny amb el carril bici enganxat a la vorera. Així el passeig es distribuirà en diferents espais: la vorera es mantindrà com fins ara i es retiraran els serveis que ocupen espai com aparcament de motos o els contenidors; tot seguit anirà l'espai destinat al carril bici; entre el carril bici i la calçada es crearà un carril de serveis, on es posaran els contenidors, aparcaments, zones de càrrega i descàrrega i les

parades dels autobusos; finalment quedaran dos carrils de circulació de vehicles, un destinat al carril bus i un altra destinat a la circulació de vehicles privats. Un disseny simètric en ambdós sentits.

El projecte es va detallar a l'anterior consell de barri de La Marina celebrat el 19 de novembre, deu dies després de l'inici de les obres. Allà van sorgir principalment dues preocupacions per part del veïnat: les conseqüències que pot generar la reducció del carril de circulació de vehicle privat i de les zones d'aparcaments de cotxes.

On deixaran els veïns els seus cotxes?

El fet de reduir un carril de circulació generarà més retencions i, per tant, major pol·lució i contaminació? Hi ha una de-

manda veïnal per pacificar el Passeig, aquesta iniciava pot provocar un efecte contrari?

Els tècnics al seu torn han aclarit que al barri hi ha suficients estacionaments de vehicles privats i que, pels estudis que han fet, el trànsit es pot assumir en un únic carril, encara que no descarten congestions puntuals en hores puntes.

També genera dubtes el traçat del carril, el fet que estigui enganxat a la vorera i s'hagi de creuar per accedir a les parades d'autobús o als contenidors pot suposar un risc pels vianants pels accidents entre bicicletes i persones, opinen alguns veïns.

Els tècnics asseguren que valorades totes les opcions aquesta és la més segura, i que ja existeixen carrils bici amb el mateix disseny que estan funcionant sense problema. De moment s’ha fet palès que hi ha una decisió governamental de tirar-ho endavant amb no poques reticències veïnals (les entitats demanen una intervenció d’una altra dimensió que pacifiqui aquesta via). Caldrà veure com funciona tot plegat i de quin costat inclina la balança la realitat ■

Ana Trapero i Manel Coronado nous vicepresidents del Consell de Barri || Redacció El passat 19 de novembre es va dur a terme l'últim consell de barri de l'any i el primer de manera telemàtica, ajornat el passat mes de març per la irrupció de la pandèmia. Molts veïns i veïnes s’han adaptat a les noves eines tecnològiques per participar-hi. A la reunió el Regidor Marc Serra va fer el seu informe sobre l’actuació del Govern durant aquesta crisi. L’interès veïnal va girar entorn el nou carril bici de la Zona Franca i l'elecció dels nous vicepresidents i la Comissió de Seguiment d’aquest espai. Fins a quaranta-dos veïns i veïnes es van connectar a la videotrucada per a participar-ne, incloent prop d’una desena de tècnics.

Campanya solidària per recollir dolços nadalencs

Aquests Nadal, tothom ha de poder gaudir d’uns dolços nadalencs. Aquesta és la idea la Campanya que pretén animar-nos a donar dolços per les famílies que enguany no podran gaudir d’aquest petit plaer en dates tan assenyales al nostre calendari festiu degut la precària situació econòmica que moltes travessen.

La iniciativa es fa en coordinació amb el grup voluntari de Càrites a la parròquia del Port i la idea és complementar els cistells d’aliments bàsics al desembre amb els dolços que s’aconsegueixi recollir.

Hi hauran caixes per recollir-los en totes les entitats que hi col·laboren: l’institut La Mercè, Domènech i Muntaner, el Centre Cívic La Cadena i Centre Cultural Ancora. Una iniciativa del veí de l’Associació de de veïns de Casas Barates, Manel Coronado. ■

Un Cistell Ple d’esperança! la campanya solidària de l’AAVV de Can Clos per fer suport a famílies amb nadons

▶ El regidor Marc Serra i els vicepresidents Neus Borrell i Manel Coronado al primer Consell de barri

telemàtic.

L’elecció dels vicepresidents d’aquest espai ha estat una de les més participatives amb un total de 54 vots vàlids (es van anul·lar els vots repetits des d’un mateix ordinador), segons fonts del Districte.

Així, Ana Trapero va ser escollida com

a nova vicepresidenta del Consell en representació de La Marina de Port, amb el 82% dels vots. Substitueix la veïna i actual presidenta de la Unió d’Entitats, Neus Borrell. Pel que fa al representant de La Marina de Prat Vermell, Manel Coronado repeteix amb el 78% dels vots a favor.

Tots tres veïns, els que entren i la que surt, van expressar agraïment pel suport, la feina feta i el compromís amb la tasca que queda endavant. El Consell de Barri també va aprovar la continuïtat de la Comissió de seguiment en què participen entitats i veïns i veïnes a títol individual. El procés, però, també va tenir opinions en contra, amb l’argument que en ser una sessió telemàtica i amb terminis curts, es deixava fora moltes persones sense accés a la tecnologia. ■

Enmig de totes les crisis que estem vivint i que manté en una situació de tensió continua a moltíssimes famílies, els infants també es veuen afectats.

Per això, l’Associació de veïns i veïnes de Can Clos ha posat en marxa una campanya de recollida d’articles de segona mà per a nadons. Cotxets, bresolls, roba, bolquers, articles de tocador, joguines, etc. Tot que el pugui servir una criatura.

Contacteu amb les veïnes i veïns de Can Clos, tant si voleu donar com si sou part del col·lectiu que té aquesta necessitat.

Una aposta per la solidaritat des de la xarxa veïnal, que ha rebut el suport del Districte de Sants-Montjuïc. ■

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

18

història del barri

Com cada any, el desembre... || Esther Pardo i Gimeno S’ens acosta el Nadal (com diu la cançó “És un desig” de Josep Thió). I aquest 2020, malgrat tot, també tindrem Nadal aquest desembre.

Encara que ens sembli que res no canvia d’un any per l’altre, si ens ho parem a pensar, a la festa dels catòlics també li ha arribat la globalització i ja no som capaços de distingir el que és tradicional del que és importat. L’afany de l’ésser humà de formar grup i ser igual que els altres s’enfronta a la individualitat que és la característica d’aquest segle XXI. Podem fer una mica de memòria: -A meitat del segle XX, la festa de Nadal començava el dia 6 de desembre i no pas cap al 15 de novembre com ara quan ja es prepara el tret de sortida que es donarà el “divendres negre” (Black Friday). La tradició al nostre barri era fer el pessebre a cada casa i la nit de Nadal anar a visitar els dels veïns, cantar alguna nadala amb els nens i comprovar que el teu era més maco o més gran o més realista i que tots tenien per cel un paper pintat de blau irisat que t’embrutava els dits quan el tocaves.

A cada casa, també, hi havia un platet amb petits trossos de torró per a convidar els visitants. A la plaça d’Espanya hi havia parades que convidaven als vianants a comprar panderetes i simbombes de fang i al barri, sempre hi havia algun afortunat que la feia sonar per algun lloc alegrement donant a l’ambient l’aire del Nadal.

Els més petits esperàvem amb il·lusió el moment de fer cagar el tió, cada un de la mida que tingués cabuda al menjador o la cuina de cada casa després d’haver passat uns quants dies donant-li el menjar que el tronc màgic transformaria en llaminadures.

Aquest tió de Nadal, en la mitologia, és l’origen del pare Noel que és el tronc que representava tota la llenya que s’havia de tenir a casa per donar escalfor a l’hivern que arriba i que havia de durar fins que s’acabés i que als països del nord representaven com un home vestit de verd. Quan el cristianisme es va imposar a tota Europa, aquesta festa del solstici d’hivern es va substituir per la de Sant Nicolau, patró dels nens; d’aquest nom, els nord-americans en van dir Klaus. I ja el tenim; el canvi del color del vestit va ser idea de la

Josep Vicens

Situació de persones immigrants a Canàries: No tenim el poder de canviar el seu destí, però tenim la possibilitat d’exigir als representants que votem que facin un esforç per veure persones allà on només hi veuen números.

L’esperit de Nadal: Les celebracions de Nadal van néixer a la meitat del segle XIX, època terrible, on se’ns convidava a tenir esperança en la vida.

Ara s’han transformat en uns dies de consumisme agressiu.

beguda més popular les USA (penseu en el color de l’ampolla i les lletres).

Doncs, després del tió venia el sopar, sense res d’extraordinari, i a mitja nit la “Missa del Gall”. La festa grossa el dia 24 quan els més petits, a l’hora de les neules i els torrons, enfilats dalt d’una cadira, recitaven el vers de Nadal; i els padrins, pares i tiets, es grataven les butxaques per donar unes monedes als rapsodes. Les sobres del dinar quedaven a la cuina, esperant ser convertides en canalons per l’endemà, el dia de Sant Esteve.

Pels anys de la immigració, els veïns de La Marina que arribaren d’altres llocs de l’Estat, varen portar el seu costum de celebrar la “Noche Buena” i amb això es va omplir la nit de “Villancicos” i les panderetes i les simbombes es van multiplicar.

Eren celebracions on el fred et glaçava les cames i les orelles, la família era al voltant del braser situat sota la taula, i les àvies amb les espatlles tapades amb manteletes.

Possiblement, llavors devíem ser més solidaris perquè tots passàvem fred i era fàcil pensar en els que en passaven més que tu.

Avui dia és més difícil de fer-ho perquè tenim als magatzems unes peces de vestir anomenades Samarretes tècniques que són per anar a esquiar i les venen al costat de les conserves i els formatges; perquè tenim el plaer del gas de color blau i de l’aire condicionat que no fa soroll. I és difícil, sobre tot, perquè el qui passa fred es troba lluny de casa nostra, sigui davant la illa de Lampedusa, de Safo o davant de les Canàries. I a més, no el coneixem i té un altre color de pell. No és el nostre veí. O sí.

Tenim una memòria minsa quan hem arribat a tenir un confort que ens deixa immunitzats al patiment dels altres. És tant difícil que ens posem a la seva pell?

Doncs sí que ho és; ni per un moment podem imaginar-nos deixar la família i

emprendre un viatge de milers de quilòmetres per anar a la terra promesa que no saps quant de temps durarà ni a quins perills t’hauràs d’enfrontar i el pitjor de tot és que potser no hi arribaràs perquè perdràs la vida després d’haver endeutat la família per poder pagar el viatge a un NEGRER o TRACTANT D’ESCLAUS del segle XXI. Aquestes persones arriben a Europa molls, freds, malalts, espantats, amb l’esperança de ser ben acollits i la il·lusió de trobar feina. El que es troben és ben diferent quasi sempre. Aquells que es puguin quedar ho passaran malament, però serà pitjor per a les persones que carreguen en un avió i les retornen “en calent” al seu país.

Encara que no coneguem de res els seus orígens o de les seves famílies, ni veiem les seves cares, ni sapiguem l’edat que tenen; una cosa sí que és certa: són els més valents, els més forts i els més treballadors de casa seva. I no saben res del nostre Nadal, ni de la festa tant maca i familiar de germanor i amor a l’altre que preparem. No tenim el poder de canviar el seu destí ni de convidar-los a dinar el dia de Nadal, però tenim la possibilitat d’exigir als representants que votem que facin un esforç per veure persones allà on només hi veuen números.

No puc oblidar la última reflexió per als que no ens agrada aquesta festa: Després de tot, el Nadal, tal i com se celebra actualment, el devem a Charles Dickens quan en escriure la novel·la Cançó de Nadal, descobreix l’esperit d’aquesta festa que porta esperança a la vida, en una època tant dura com va ser la meitat del segle XIX. I la nostra societat l’ha transformat en uns dies de consumisme agressiu, egoista i competitiu. Aquest Nadal tenim l’oportunitat de mirar enrere, endins, reflexionar i retrobar l’esperit de la celebració. ■

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

reportatge 19

La reivindicació feminista del 25N al barri La mort de Maradona es va emportar l’agenda mediàtica.

Les iniciatives locals aconsegueixen més ressò.

|| Alejandra Sánchez Un any més, arriba el 25 de novembre per commemorar el Dia Internacional per a l’Eradicació de les Violències Masclistes.

Aquesta reivindicació té el seu origen l’any 1960 a la República Dominicana i recorda com el règim de Rafael Trujillo va segrestar, torturar i assassinar les germanes Mirabal, opositores de la dictadura dominicana.

Aquest 25N, com gairebé totes les dates assenyalades d’aquest 2020, ha estat marcat per la pandèmia de la covid-19. Però, des dels seus orígens, el 25 de novembre fa palesa una altra pandèmia que encara ens costarà bastant més eradicar. La pandèmia del masclisme, la del “això ja està superat, la violència no té gènere” i d’altres comentaris que busquen posar en dubte que les dones patim una violència sistemàtica i estructural pel sol fet de ser dones. I, aquest 25N ha coincidit amb la mort del futbolista argentí Diego Armando Maradona, poc homenatjat pel col·lectiu feminista pel seu passat d’abusador de menors entre d’altres perles que no s’han al·ludit prou als mitjans. Alguns diuen que potser no tocava. Moltes altres pensen que sí, precisament sí que tocava aprofitar el seu cas i la seva visibilitat per fer pedagogia i denunciar. Ara més que mai.

Tot i els avenços que s’han fet en aquest camp, els assassinats masclistes segueixen sent la primera causa de mortalitat de les dones espanyols d’entre 15 i 44 anys per sobre, per exemple, del càncer de mama.

En total, des de l’any 2003 (moment en què es van començar a recopilar dades) han estat assassinades a Espanya 1.073 dones a mans de les seves parelles o exparelles. Aquesta xifra supera, per exemple, les víctimes del terrorisme d’ETA, que en els seus 51 anys d’història, va assassinar 857 persones.

Però, més enllà dels feminicidis, que representen la punta de l’iceberg de les violències masclistes, n'hi ha d’altres manifestacions de més comunes i que, sovint, passen desapercebudes.

Segons la Macroenquesta de Violència Contra les Dones elaborada anualment pel Ministeri d’Igualtat, gairebé el 60% de les dones espanyoles majors de 16 anys han patit algun tipus de violència masclista, el que suposa 11’6 milions de dones.

A més, més de 400.000 dones han estat violades, de les quals el 36’5% no denuncia per por a no ser creguda. En aquesta mateixa línia, la Macroenquesta reflecteix com, tot i l’augment de denúncies en els últims anys, el 90% de la violència sexual encara no es denuncia.

F

▶ La jornada reivindicativa del 25 de novembre del 2019 a la Plaça de La Marina.

FEMINISME

Els assassinats masclistes segueixen sent la primera causa de mortalitat de les dones espanyols d’entre 15 i 44 anys

Com s’aprecia a les dades exposades, la pandèmia del masclisme està molt i molt present a la nostres vides i hi ha estat des de sempre. Per aturar-la, cal treballar molt i molt per aconseguir una educació en valors feministes i la conscienciació de tothom de la gravetat que representa no eradicar-la de nostres vides.

“La denúncia és imprescindible” La situació al Districte

Segons explica el cap de la Comissaria de Mossos de Sants-Montjuïc, Jordi Fàbregas, la situació pel que fa a les violències masclistes al Districte “no ha variat en els sis últims mesos i es manté entorn als trescents expedients oberts”.

Respecte a les denúncies, Fàbregas afirma que són “imprescindibles” i que, his-

Alejandro Flores

tòricament, des dels Mossos es té molt clar que en els casos en què no se les presenta, “la tendència és sempre a pitjor”.

Les denúncies també són imprescindibles perquè les víctimes participin del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) que hi ha a totes les comissaries dels Mossos.

Aquest grup és l’encarregat de fer el seguiment de les víctimes mitjançant trucades o de manera presencial. A més, el GAV també estudia els indicis dels casos que arriben a la comissaria per poder determinar si es tracta d’un cas de violència masclista o no.

El comportament dels partits polítics davant les denúncies internes de masclisme

Durant els últims mesos, s’han denunciat casos d’assetjament sexual en alguns dels principals partits polítics d’àmbit català. L’última ha estat dirigida contra

Més 11 milions de les dones espanyoles majors de 16 anys han patit algun tipus de violència masclista ▶ Mural feminista i antiracista al carrer Energia, de l'Engranatge.

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

20

reportatge

Iniciatives digitals davant les restriccions de mobilitat Eduard Pujol, exportaveu al Parlament de Junts per Catalunya, que va ser obligat a dimitir després d'haver-hi estat denunciat.

De la mateixa manera, a principis del mes d’octubre, va ser la CUP qui va reconèixer que l'exdiputat Quim Arrufat va marxar de la formació anticapitalista després d'haver estat denunciat dues vegades per assetjament sexual, els anys 2014 i 2019.

Així mateix, al març d’aquest mateix any, també Esquerra Republicana va haver de cessar Carles Garcias, cap de gabinet de la conselleria d’exteriors per una altra denúncia d’assetjament sexual. Més endavant, el titular de la cartera, el conseller Alfred Bosch es veuria obligat a renunciar acusat d’encobrir el cas.

Tot i l’augment de les denúncies, els principals partits polítics de l’estat encara no tenen protocols interns per atallar els possibles casos de violència masclista que es produeixin a les seves files.

Segons recull la periodista Ana Requena Aguilar a ElDiario.es, només Unidas Podemos en té un, de protocol, elaborat pel seu Comitè d’Igualtat exclusivament contra les violències masclistes, en especial contra conductes contràries a la llibertat sexual de les dones.

El PSOE té, des del 2002, un Pla d’Igualtat, que es troba en procés de renovació durant aquest any. Aquest pla inclou la suspensió de militància pels membres de la formació socialista contra els que

▶ Pintada feminista al Carrer del Foc.

consti una denúncia per maltractament, abusos, agressions sexuals o assetjament.

Pel que fa a les formacions de dretes, el Partit Popular no compta amb cap pla d’igualtat ni amb cap protocol intern de prevenció i actuació envers les violències masclistes. Tot i així, els estatuts dels populars recullen en el seu codi disciplinari la potestat de sancionar els seus membres “en cas d’atemptar contra els drets i deures fonamentals de les persones reconeguts a la Constitució”.

Ciudadanos també està treballant en el seu Pla d’Igualtat tot i que, des del partit taronja, recalquen que, com que la formació no supera els 250 treballadors, no és necessari tenir-ne un. En el mencionat Pla d’Igualtat del partit, hi constarà un apartat específicament dedicat a l’assetjament sexual, asseguren.

La reivindicació al barri no s’atura tot i la pandèmia

La Covid ha fet que la majoria d’activi-

tats previstes per a commemorar el 25 de novembre s’hagin dut a terme en format virtual. És el cas de la Campanya de Sensibilització contra la Violència de Gènere que han engegat les joves del Centre Cultural Estrelles Altes a través del seu perfil d’Instagram Dona’t Més. Aquesta campanya ha culminat amb el vídeo “Les Veus Feministes de La Marina” que compta amb la participació de moltes veïnes del barri, i integrants de diverses associacions, entre elles l’Associació de Mitjans de Comunicació Local.

Des de la Bàscula han realitzat també dos vídeos de sensibilització a partir de diversos tallers on els joves de l’INS Domènech i Montaner han reflexionat sobre rols de gènere, estereotips, prejudicis sexistes, etc. Aquest mateix centre ha començat l’exposició "25N: Art contra les violències masclistes", que es podrà visitar-hi fins al proper 5 de gener.

Altra entitat que també s’ha sumat a aquesta reivindicació és l’Engranatge.

El 29 de novembre han pintat un mural feminista i antiracista al carrer Energia, 31. Reivindiquen dones referents al món de l’esport. L’obra porta la signatura de @montserratanguiano, una pintora d’orígens ecuatoguineans, de trajectòria internacional. Passeu a veure’ls, feu-vos una foto i pengeu-la a les xarxes socials, conviden els organitzadors. ■

Les alternatives que valora l’AMPA de Can Clos per evitar el tancament de l’escola Convertir-se en un institut escola i la continuïtat educativa amb l’escola bressol són les opcions per explorar || Yohany L. Ayala L’anunci del tancament de l’escola Can Clos fet pel Consorci d’Educació de Barcelona, entitat que integren la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, ha posat en contra d’aquesta decisió la comunitat educativa del centre. Ni mestres ni pares i mares hi estan d’acord.

Per això, fa unes setmanes l’AMPA ha realitzat diverses accions per fer visible la seva protesta: cartells i pancartes expressant-ne la disconformitat, i també molta activitat a les xarxes socials i als espais de participació política, com ara l’últim consell de barri de La Marina, celebrat el dijous 19 de novembre de forma telemàtica.

En aquesta ocasió la Merche Martínez, mare i representant de l’AMPA, ha informat que el Regidor Marc Serra els havia rebut en una reunió on s’havia compromès a explorar junts alternatives per evitar el tancament del centre: convertir-lo en un institut escola, i donar-hi continuïtat educativa als infants de l’escola bressol Niu d’Infants, ara acollits al centre de Can Clos.

Pel que fa al model d’institut escola, consisteix en aplegar en un sol projecte educatiu tot el període d'ensenyament obligatori, des dels 3 fins als 16 anys.

Això implica la convivència d’infants i adolescents.

Els avantatges d'aquest model de centre, segons s’informa a la web del Consorci, són tres: aconseguir dues línies completes i consolidades a primària i ESO, disposar d'espais adequats a totes les edats escolaritzades en un o més edificis d'un mateix recinte, i disposar també d'una oferta de serveis de cuina i menjador per a tots els alumnes. A cada territori pot variar la cartera de serveis en funció de la població escolar.

Pel que fa a l’opció de continuïtat de l’escola municipal bressol Niu d’Infants (dels 4 mesos fins als 3 anys), que ja s’imparteix al mateix centre de Can Clos, Martínez ha assegurat que fins ara, tot i compartir edifici, no s’ha treballat prou conjuntament per garantir una bona ràtio de matriculació dels infants perquè en acabar aquest cicle bressol continuïn al mateix centre.

El Regidor Serra s’ha compromès a visitar el centre i ha defensat que en cap moment s’ha deixat sense opció els infants, ja que la proposta pretén una “fusió” entre les escoles Can Clos i Enric Granados. No obstant això, la fusió en la pràctica significa tancar el projecte educatiu de Can Clos, i per això l’AMPA ha convocat una protesta el 12 de desembre. ■

21

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

Sintonitza el que vius!

José Luís Benítez

“Amb la guitarra pots tocar des de música de Chopin fins a música rock" El programa "Guitarra para todos" ha estrenat la seva tercera temporada per compartir la passió per la guitarra, l'instrument predilecte de José Luís Benítez, conductor del programa i guitarrista de professió, amb dos àlbums al mercat que comparteixen nom amb el programa i una carrera de més de quaranta anys d'experiència.

L'objectiu del programa, com el seu nom indica, és fer arribar la música de guitarra a tots els públics i en tots els seus gèneres. Perquè com diu el José Luís "la música no té edat i és la millor teràpia que existeix, avui, per sentir-nos bé i omplir el nostre esperit".

Així, el programa t'atrapa amb les

melodies d'aquest instrument de sis cordes, "un instrument petit, però amb el que es poden fer una gran quantitat de sons i que té la capacitat de transmetre i arribar al cor", explica el José Luís.

Justament aquestes raons són les que li van fer decantar-se per la guitarra, i vol compartir-la a tots aquells disposats a escoltar, sentir i aprendre amb aquest instrument.

A la nova temporada podrem seguir escoltant música de guitarra, des del clàssic al popular, des del Jazz o Blues al Flamenco i fins al Rock. A més, quan la situació sanitària ho permeti, el José Luís té previst nous convidats que tocaran música en directe. Així que si no us ho voleu perdre, podeu sintonitzar "Guitarra para todos" cada dimarts a partir de les 20h al 102.5 de la FM. ■

Francisco Rubio

“Saber del passat, per entendre el present i mirar cap al futur” Recuperar la memòria del barri de manera col·lectiva amb la participació de veïns, aquest és l'objectiu del programa de La Marina FM "Memòria Viva", una de les noves apostes d'aquesta temporada.

Aquesta iniciativa sorgeix en coordinació amb la Cooperativa La Fundició des del programa de Cultura Viva, que sota el mateix nom de Memòria Viva també organitzen altres activitats relacionades amb la memòria històrica.

El programa vol recordar, però no des de la nostàlgia o des de la celebració d'un fet concret, sinó que com explica el Francisco Rubio, conductor del programa, "el que volem és revisitar els fets del passat i reinterpretar-los aprenent coses noves, perquè és el que ha configurat el nostre present i ens afecta, sense intenció de tancar res".

En els pocs programes que porten el Francisco admet que ha après molt sobre el barri, sobretot

del seu passat preindustrial, "ens ajuda per exemple a qüestionar el que entenem per progrés econòmic, perquè aquest també ha suposat pèrdues com la platja de La Marina". També volen donar rellevància a aquells "don nadie" que la història sovint no recorda i que amb els seus fets quotidians han canviat el nostre present.

De moment sembla que el programa ha arribat per quedar-s'hi, així ho afirma en Francisco, "mentre hi hagi temes d'interès per parlar, que no crec que sigui problema perquè a La Marina se'n poden tractar molts i des de moltes perspectives, intentarem seguir amb el programa". Així, el podeu escoltar cada dimecres de 19h a 20h al 102.5 de la FM. ■

Martín Villaverde

"En temps difícils està bé veure que hi ha gent que també ha passat pel mateix" L'espiritualitat i conèixer com és un mateix és un treball molt important en els temps que corren i "Más allà de la tierra" pot ser el programa que necessites per saber més de l'univers que ens envolta i d'un mateix.

Aquest programa, dirigit per Martín Villaverde i amb més de vuit anys d'història a La Marina FM, es renova aquesta temporada com a espai de reflexió.

Com explica el Martín el seu objectiu principal és que "la gent escolti les experiències dels convidats, i dels que participen en el programa per tenir ells les eines necessàries".

L'interès principal del programa gira a l'entorn de l'ésser humà, en un moment que com explica el Martín "estan havent-hi molts canvis en la humanitat", des d'abans, però sobretot ara amb la incertesa que ha

generat a molts la pandèmia de la Covid-19. "De vegades escoltant a algú que ha passat una situació difícil i l'ha superada d'alguna manera ens pot ajudar". També ens anima, no a només escoltar, sinó a aportar un granet de sorra compartint la nostra experiència. Tot per evolucionar cap a una millor versió de nosaltres mateixos.

I és que el Martín parla des de l'experiència, ja que, una època de molt patiment va capgirar la seva vida i la manera com gestionava les seves emocions. I així és com va arribar a les ones de La Marina FM on el podeu escoltar cada dimecres a partir de les 20h. ■

Textes: Andrea Bello. Fotos: Alejandro Flores

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

22

salut

Des de lluny però ben a prop Quan arriben aquestes dates, comencem a fer una valoració de les expectatives que teníem posades per aquest 2020, però crec, que ningú s’hagués imaginat la situació que estem vivim ara. Ni els més pessimistes haurien pensat que estaríem immersos en una pandèmia per un virus anomenat la covid. Confinats a casa quasi 100 dies, paralitzant l’economia d’un país i vivint una “nova normalitat” amb tres grans premisses MASCARETA, DISTANCIA i RENTAT DE MANS. Ara bé, en realitat, en el dia a dia, què ens ha suposat aquesta “nova normalitat”?

Ningú ens ha explicat la lletra petita, ni les seves conseqüències a nivell social i emocional. Una nova realitat que implica veure el mínim possible a familiars i/o amics, evitant el contacte físic, normes limitadores de l’oci, no poder moure’t ni caminar amb llibertat, i menys converses, rialles i somriures pel carrer. Sembla que l’ambient és més fred, i no és perquè estiguem a la tardor.

Com a éssers humans que som, necessitem relacionar-nos, tenir contacte físic, parlar-nos, fer-nos mostres d’afecte, estimar-nos. Sembla que la pandèmia ha vingut a treure’ns la nostra personalitat i condició com a éssers. La covid va arribar de sobte, hi ha posat les nostres vides cap per avall i no sabrem quan de temps estarem així. Si això li sumem que abans de la pandèmia, ja hi havia moltes persones que ho estaven passat malament (des-

nonaments, atur, sense papers, treballs precaris, etc.), dona neguit i desesperança.

Per aquest motiu i ara més que mai, es molt important estar a prop de l´altre, per tenir esperança. Valors com la solidaritat, l’empatia, la comprensió i la paciència, són primordials. És necessari estar present i sentir que no estem sols. Hi ha una frase que diu molt la meva dona i que ho defineix molt bé “Desde lejos pero bien cerquita”.

Cada dia, des del CAP La Marina estem treball amb aquesta intenció, per tal de donar-vos la millor atenció, encara que amb les restriccions de la covid es fa molt difícil treballar com ens agradaria. Penso que hem d’unir forces i fer aquest camí junts. Tu com ho veus, t'uneixes? ■

Julián Martín Martín Infermer CAP La Marina

Dia internacional de lluita contra la sida Una malaltia que continua entre nosaltres Com cada 1 de desembre, celebrem el dia internacional de lluita contra la sida, lluita que portem endavant des de fa 40 anys. Aquest any 2020 reptava a la ciència, recerca, política i a la població a reduir el número de contagis i morts per VIH, amb l’estratègia 90-90-90. Es volia assolir que el 90% de les persones amb VIH coneguessin el seu estat serològic, que el 90% dels diagnosticats rebessin tractament antiretroviral i que el 90% de les persones en tractament aconseguissin supressió viral, és a dir càrrega de VIH a sang molt baixa.

El VIH és el virus de la immunodeficiència humana, aquest virus afecta a unes cèl·lules que són de defensa, les CD4 i degut a això el sistema immunològic es debilita.

La SIDA és la malaltia que provoca aquest virus, en l’etapa avançada de la infecció i que posa en risc la vida del pacient. Per aquest motiu és tant important accedir al diagnòstic i conèixer l’estat serològic, perquè un cop diagnosticat es pugui rebre el tractament i que aquest sigui efectiu, que mantingui la càrrega viral baixa per tal de no desenvolupar l’etapa final o SIDA. Però a poc més d’un mes per acabar el 2020, pocs països han assolit l’objectiu. Hi ha dades preocupants degut a desigualtats socials, culturals i econòmiques. Així, Àfrica és el continent amb més infeccions del món i on la crisi econòmica i la satu-

El temor o la vergonya no hauria de ser un obstacle per realitzar la prova i conèixer els resultats quan encara la infecció no presenta símptomes

ració sanitària, secundàries a la covid-19, ha complicat més l’accés al tractament en aquestes regions. I és que l’actual pandèmia ha comportat problemes: el tancament de fronteres i la reducció de mitjans de transport ha disminuït tant la producció com la distribució dels antiretrovirals, augmentant el seu preu considerablement i posant a molts països en alerta tant com per no poder accedir a aquests tractaments.

En l’actualitat, el sistema sanitari del nostre país facilita el diagnòstic precoç, el tractament i el seguiment. El temor o la vergonya no hauria de ser un obstacle per realitzar la prova i conèixer els resultats quan encara la infecció no presenta símptomes. Als centres d’atenció primària els vostres referents sanitaris poden actuar de manera precoç i ajudar-vos davant els dubtes o preocupacions sobre aquesta infecció.

I recordeu que al CAP doctor Carles Ribas hi ha ubicada una consulta específica per a l’atenció de les infeccions de transmissió sexual on s’atén els dilluns al matí i els dimarts a la tarda i dóna cobertura a totes les persones que s’adrecin siguin o no de l’àrea de referència. ■

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Som l’aire que respirem

Deu ser una de les poques vegades en la vida que coincidim amb les criatures en que ens agradaria que el temps passi volant. Això perquè tenim ganes de que s’acabi aquest mal son i poder sortir a respirar.

Tot i que necessitem moltes coses per viure, la més important d’elles és l’aire encara que estigui contaminat.

En aquests temps de por i angoixa tenim la tendència de respirar fluixet, perquè entri poc aire i equivocadament pensem que si n’hi ha, pocs virus. Si a més hi afegim que portem morrió, perdó, vull dir mascareta, encara respirem menys l’oxigen del que ens és necessari per a la vida.

Això porta a una mala oxigenació de la sang i per tant del cervell, que entra en estat de baix rendiment i perd la capacitat de posar-se en alerta davant qualsevol problema que hi hagi en el nostre cos.

Per afrontar les alteracions que es poden tenir de salut, és important estar en bona forma física i mental.

No cal fer hores d’exercici però sí moure’s. A la Marina tenim el privilegi de poder tocar la muntanya on l’aire es neteja gràcies als arbres i la vegetació que hi ha. La meva recomanació és que t’hi acostis a respirar profundament, per sort tenim camins per triar de punta a punta del barri, i obrir els braços i cames per deixar d’estar encongit; la preocupació i la por ens recargolen.

Si a més fa sol, aprofitem per ensenyar-li la pell de la cara i dels braços o les cames també. Tornarem a casa més plens d’energia sense haver de comprar res i podrem afrontar millor els dies que ens queden fins que podrem tornar a respirar sense por.

Salut i Bon Nadal!! ■

Mariam de la Poza Metgessa referent de la consulta ITS

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

cultura 23

ERC Sants-Montjuïc celebra els Premis Lluís Companys 2020, marcats per la pandèmia || Andrea Bello Amb entregues repartides durant tota la setmana del 23 al 27 de novembre, i retransmeses a través de les xarxes socials i la web pròpia, s’ha celebrat aquesta insòlita 25ena edició dels Nacionals President Lluís Companys.

A les persones i entitats premiades se’ls reconeix la feina incansable per la defensa i promoció de la Nació Catalana. Enguany, per tal de fer honor al seu compromís amb el País, el Casal Jaume Aiguader ERC Sants-Montjuïc ha fet l’entrega de cinc premis, un per cada dia de la setmana, retransmès en directe per xarxes, a les 19h.

Els premis d’enguany han recaigut en: Núria Capafons Beser, Filla de Josep Capafons, per una vida de compromís amb els ideals republicans; La Fundació Indali Cultural Centre, per l’ajuda oferta durant els mesos més durs de la pandèmia de Covid-19 a més de 9.000 famílies; Els Castellers de Sants, per representar un model d’integració i de participació social transversal; Antoni Reig i Malla, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, pel seu compromís per millorar el dia a dia dels veïns i veïnes; Alba Vergés i Bosch, consellera del Departament de Salut de la Generalitat, per la seva gestió de la pandèmia al capdavant del departament. ■

Fotos: Alejandro Flores

L’skatepark de La Marina estrena murals urbans

|| Alejandro Flores L’Andrea Michaelsson, artista urbana més coneguda com Andrea BToy, ha estat l’encarregada dels nous murals que donen forma al Parc Esportiu Urbà de La Marina. Tots els murals tenen motius relacionats amb la història del barri i pretenen delimitar gràficament la zona patinable de l’skatepark. A més, són una mostra més de l’art urbà de la ciutat i se sumen a l’estrena de la nova façana de La Bàscula, que des de fa unes setmanes també llueix colors urbans.

“Estan molt guapos, la veritat és que han quedat molt bé”, afirma un esportista, que espera el seu torn per entrar a la piscina, la pista més profunda del parc de patinatge, amb la seva BMX o el que es coneix universalment com bicicròs. El jove destaca la localització de les pintures als laterals de les pistes a diferència d’altres parcs de patinatge on són les pistes

les que estan pintades, perquè els facilita la concentració.

Els temes de les pintades són molt diversos, però la majoria tenen en comú

representar les lluites veïnals i obreres del barri de La Marina pel seu reconeixement.

En entrar al parc des del Passeig de la Zona Franca, ens trobem amb un mural

amb les lletres ‘TREBALL’ i una petita representació d’una manifestació al barri de La Marina. Tot just al costat, trobem un altre grafisme amb el concepte ‘TREBALL DIGNE’, que recorda al passat industrial de la Zona Franca i els moviments veïnals del barri. El projecte ha estat impulsat pel centre d’art urbà B-Murals, que s’ha encarregat de la recerca de motius característics de la realitat històrica i actual del barri de La Marina.

El parc porta més d’un any des que es va construir, amb finançament del Pla de Barris, i ha esdevingut durant els últims mesos un dels parcs de patinatge més atractius de la ciutat i la seva àrea metropolitana. Els esportistes valoren positivament el seu disseny, que els hi permet entrenar un gran ventall de trucs, tot i trobar que cal millorar aspectes com les humitats de les piscines i el desgast de les voreres metàl·liques de les caixes. ■

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

24

actualitat

Les AMPAS insisteixen sobre la importància de mantenir les mesures de seguretat també fora de l’escola

▶ Una aula durant l'horari de classe a l'escola SEAT.

|| Yaiza Sánchez En ple context marcat per la pandèmia, les escoles han estat i estan més exposades que mai a l’escrutini de les famílies i de la societat. No només s’han de complir de forma estricta els protocols, sinó que també s’ha de transmetre una sensació de tranquil·litat a les famílies; un objectiu que, pel que sembla, els centres educatius han aconseguit. “Els pares i mares estan serens. És clar que hi ha les preocupacions habituals pel coronavirus, però en general es fa una bona gestió emocional”, assegura Raquel Domínguez, membre de l’AMPA de l’Escola Seat.

Com a associació, l’AMPA pateix la reducció del nombre de socis resultant d’uns quants factors combinats. Primer, que la pandèmia impedeix oferir el ventall d’activitats variades per la canalla que acostumen a fer cada nou curs. Després, que no s’han apuntat prou famílies i, per tant, els ingressos de la quota de socis han minvat. “Normalment, de cada línia són quatre o cinc famílies que no es fan sòcies.

Ara, s’han girat les tornes i hi ha classes on només quatre o cinc famílies se’n fan o ja ho són”, explica Helena Lorenzo, integrant també de l’AMPA de l’Escola Seat.

Així les coses, sense recursos es fa impossible organitzar activitats pels infants, i sense activitats pels menuts no és fàcil aconseguir ingressos.

Una de les màximes preocupacions entre els pares i les mares és quan es detecta un cas positiu de coronavirus en la mateixa aula que el fill o la filla. Raquel Domínguez afirma que el protocol activat per l’Escola Seat és molt satisfactori. “A través d’una aplicació, Telegram, envien a l’AMPA un correu on s’explica la situació.

Paral·lelament, les famílies en reben un

R

La immensa majoria de les famílies estan satisfetes amb la gestió que es fa des dels centres educatius de la pandèmia

Gentilesa de l'escola SEAT

REPORTATGE

Tot i les millores, persisteix la preocupació pels estralls socials de la pandèmia i les classes en línia no acaben de convèncer

altre, i fins i tot arriben a avisar per telèfon a les famílies. El protocol fa circular la informació amb molta transparència”.

Encara que sembli molt difícil, hi ha centres educatius on no s’ha hagut de confinar cap aula, tot i els casos confirmats de la Covid-19, perquè el protocol de la Generalitat així ho considerava. És evident que el nombre d’estudiants de cada escola té molt a veure: no és el mateix un centre amb 400 alumnes que un altre on les ràtios de la classe siguin de quinze estudiants, aproximadament. L’Escola Can Clos i Ramon Casas són dos col·legis que ho exemplifiquen: al llarg del primer trimestre, cap grup ha hagut de fer quarantena.

Així i tot, és gairebé utòpic que no hi hagi una engruna de preocupació entre els pares i mares. “Ara per ara, el que pot causar una mica d’angoixa és no saber si es compleixen les mesures fora de l’escola.

Les famílies han de ser conscients del que està bé fer i el que no, perquè que dins el

centre estigui tot molt reglat i que després es faci el que es vulgui al carrer no serveix de res”, admet Mercedes Castaño, integrant de l’AMPA de l’escola Can Clos. Per la seva part, la presidenta de l’AMPA de Ramon Casas, Montse Sotoca, confirma que saben que en algun moment hauran de confinar: “No estem aïllats del món i és lògic pensar que tard o d’hora haurem de tenir en quarantena una aula”.

Quan arriba el moment de confinar prenen protagonisme les classes en línia, que no solen ser molt populars entre l’alumnat. “Hi ha vegades que la canalla no es connecta a les classes, perquè no estan còmodes amb el format”, explica Raquel Domínguez, membre de l’AMPA de l’Escola Seat. Emfatitza que, sobretot entre els més petits i petites, és complicat fer-los mantenir l’atenció. Per la seva part, Helena Lorenzo, de l’AMPA de Seat opina que les escoles no estan preparades per oferir classes per Internet: “Crec que a la majoria dels centres educatius encara els hi queda molta preparació”, assegura.

Fins i tot als col·legis on no han deixat de fer classes presencials en cap moment, han hagut de pensar un pla d’ensenyança en línia. Com explica Mercedes Castaño, integrant de l’AMPA de l’Escola Can Clos, s’han preparat uns quaderns amb exercicis pels alumnes de cicle infantil, per poder donar-li així una mica de continuïtat amb la feina.

Malgrat els esforços dels centres educatius de La Marina per reforçar les classes telemàtiques, no no acaben de satisfer ni als pares i mares ni a la canalla. Encara és present el record del març, quan la situació era inesperada i va costar de gestionar-la. “Atesa la mala experiència del curs passat, tenim por que torni a passar el mateix amb l’ensenyança en línia”, se sincera la presidenta, Montse Sotoca. Sembla haver-hi una unanimitat: “Sense dubte, es prefereix la presencialitat segura”, sentència Helena Lorenzo.

Tenint present el context marcat per la Covid-19, la immensa majoria de les famílies estan satisfetes amb la gestió que es fa des dels centres educatius. “Estem contents de com funcionen els plans”, afirma Mercedes Castaño. No obstant això, després de gairebé un any de pandèmia, és normal que els ànims entre les famílies estiguin una mica decaiguts. “No és només per la situació de les escoles, on no podem ajuntar-nos amb altres pares i mares, sinó que, sumat a la resta de restriccions i dificultats familiars, passa factura”, explica la Montse Sotoca, i assegura que el pitjor és no saber quan s’acaba la situació ni què passarà en un futur. Tot i així, remarca la importància de no tirar la tovallola i de vetllar per l’eradicació de la Covid-19: “No ens podem relaxar ara. Força i a seguir tirar endavant”, conclou. ■

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

Stella Maris compleix cent anys vetllant pel benestar dels mariners a tot el món • La COVID-19 també està afectant a les tripulacions, que necessiten el suport que aquesta xarxa els ofereix en 300 ports dels cinc continents

Stella Maris, l’Apostolat del Mar Internacional, acaba de complir els cent anys d’història. El Centre Stella Maris Barcelona, que compta amb el suport del Port de Barcelona, és l’ens encarregat de donar assistència a les tripulacions dels vaixells que amarren al Port.

El 4 d’octubre del 1920, a la ciutat de Glasgow (Escòcia), un petit grup de persones, encapçalades pel reverend Peter Anson, Arthur Gannon i Daniel Shields, “provinents del món cristià i coneixedors de les necessitats de tot tipus que patien la gent del mar”, varen fundar l’anomenat Apostolat del Mar amb l’objectiu de “promoure el desenvolupament espiritual, moral i social dels mariners”.

Aquest primer centre d’ajuda i protecció dels mariners va experimentar una ràpida expansió i l’any 1927 el Port de Barcelona va crear el seu Apostolat del Mar, el primer d’aquests centres obert a l’Estat espanyol. Durant el seu primer segle de vida, la xarxa de centres que ben aviat van ser coneguts com Stella Maris, ha anat creixent i avui està present en 300 ports de tot el món, realitzant 70.000 visites a vaixells i assistint a més d’un milió de mariners cada any.

Adaptar-se a les necessitats dels mariners

El món marítim ha canviat radicalment durant aquests darrers 100 anys i Stella Maris s’ha transformat amb ell, adoptant solucions tecnològiques i de servei que s’adaptin en cada moment a les necessitats personals, socials, laborals i espirituals dels mariners i les seves famílies. Precisament la pandèmia global generada per la COVID-19 ha afectat especialment al món marítim. Les situacions de tancament de fronteres, quarantenes, etc. ha provocat una crisi inèdita en aquest sector i, segons xifres del Fòrum Econòmic Mundial, es calcula que més de 300.000 mariners han quedat retinguts a bord de vaixells de tot tipus.

En aquest sentit, Stella Maris Internacional ha reclamat que els governs i les organitzacions responsables treballin per solucionar aquesta situació, aplicant el protocols aprovats per l’Organització Marítima Internacional i es permeti, en conseqüència, realitzar una rotació segura de les tripulacions.

De la mateixa manera que els altres centres Stella Maris operatius arreu, les instal·lacions i serveis a Barcelona es van veure afectats per l’estat d’alarma i les diferents restriccions vigents, tot i que van mantenir la seva activitat a través dels canals telemàtics i les xarxes socials. Actualment la residència funciona normalment i es realitzen visites diàries als vaixells, tot i que amb moltes limitacions atès que la major part dels capitans no autoritzen a les tripulacions a baixar a terra pel perill de contagi.

Nou logotip

Molt recentment l’Apostolat del Mar ha adoptat oficialment el nom de Stella Maris i ha renovat el seu logotip.

L'àncora és el símbol de l'esperança, el salvavides representa la fe, el cor és la

caritat, els raigs són la llum de Crist i les ones de la mar recorden que cal cuidar de la mar com un bé comú.

Stella Maris Barcelona

Stella Maris Barcelona compta actualment amb trenta sis voluntaris que treballen de manera altruista en aquest centre, que entre altres serveis allotja i acull als mariners quan són a terra, proporcionant-los informació d’utilitat (targetes de telèfon, plànols de la ciutat i del port, informació consular, etc.). També es realitzen visites a bord -on s’interessen per les necessitats de la gent del mar- i el servei de transport de mariners a la ciutat (4.546 durant el 2019). Destaca també el servei d’assessorament jurídic que ofereix a través del Centre dels Drets del Mariner, per a donar uns resposta àgil i pràctica a les situacions conflictives en les quals es poden trobar els mariners que escalen a Barcelona.

Fruit d’aquesta tasca, Stella Maris Barcelona va rebre el premi ‘Seafarers Centre of the Year 2016’ de la International Seafarers’ Welfare and Assistance Network (ISWAN), el màxim guardó que s’atorga a un centre de mariners. ■

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

26

opinió

Sobre el nuevo carril bici de la Zona Franca Rafael Ochoa

El Paseo de la Zona Franca fue construido a principios del siglo XX, llamándose entonces Paseo de la Industria, también se llamó Paseo del Puerto Franco a lo largo de su historia; fue necesario construirlo para crear un eje viario que comunicara con las industrias que entonces empezaban a emerger, no hace falta recordar la importancia que tiene incluso actualmente.

Todos los cambios que se han realizado son importantes por la cantidad de transito que circula. En la fecha que escribo este artículo, 9 de noviembre, empiezan las obras de implementación de los 2 carriles bicis en el Paseo de la Zona Franca. Está previsto que finalicen en Enero del 2021, con un recorrido de 1,8 km en una dirección y otro tanto en la otra. ¿Conseguirá conectar este carril bici con el resto de carriles bicis de la ciudad?

Considero muy necesarios todos los cambios que se hagan con respecto a reducir la contaminación atmosférica, siempre y cuando mejoren la situación actual, porque visto el proyecto también es posible que ocurra lo contario.

Es decir que todo lo relativo a la contaminación empeore.

Des de mi apreciación personal, preocupa la posición del vecino que baja la basura o coge el autobús (color amarillo), porque tendrá que cruzar el carril bici (color rojo) con el consiguiente peligro del paso de bicicletas y patines, y el riesgo de hacerse daño. Otro aspecto igualmente preocupante es el hecho de reducir un carril de tránsito de vehículos (color verde) en cada dirección: mar o plaza Cerdà.

Es decir, más atascos y más polución en el aire. Ya veremos qué actitud asumen los conductores de vehículos motorizados y si van a cambiar a bicicleta o patinete porque sí. O si únicamente se desviaran congestionando otras vías. Queda también en el aire cómo se las apañaran las ambulancias, bomberos y coches de servicios públicos que diariamente transitan por esta vía, ¿tendrán que esperar también?

Resulta chocante y difícil de entender que, existiendo otra alternativa en la que se resuelven muchas de las incógnitas e inconvenientes que plantea el proyecto actual, se haya optado por esta opción. Tal como se visualiza en la imagen de la parte inferior, la opción del carril bici por el centro resulta mucho más práctica. Permitiría dos carriles

Lo lógico y deseable es que los vecinos hubiéramos podido opinar sobre la principal vía que tenemos en el barrio, mediante un proceso participativo. O al menos una encuesta, vamos, democracia participativa, al estilo de lo que se hizo en la avenida Diagonal. Pues no, se ha decidido la vía de la imposición. En la Taula de Mobilitat los técnicos se limitaron a informar sin posibilidad de incluir ninguna sugerencia ni modificación. Cosa que no debería ser así dado el supuesto corte progresista de nuestros gobernantes actuales.

Analizando esquemáticamente los datos y la información que ha publicado el Ayuntamiento, e intentando hacerme una idea del proyecto, personalmente no me convence, ojalá me equivoque. Aporto dos imágenes. La de la parte superior refleja los trazados de los carriles bicis, de color rojo, pegados a las aceras. Irá bien para el que baje o suba en bici y quiera girar a su derecha, perfecto. Pero quien gire a la izquierda entiendo que tendrá que invadir el carril bus y el de vehículos o llegar al próximo cruce y esperar. Cosa que dudo que hagan todos.

"Lo lógico y deseable es que los vecinos hubiéramos podido opinar sobre la principal vía que tenemos en el barrio, mediante un proceso participativo. O al menos una encuesta, vamos, democracia participativa, al estilo de lo que se hizo en la avenida Diagonal. Pues no, se ha decidido la vía de la imposición" bicis en el centro (palmeras fuera por supuesto), dos carriles de tránsito de vehículos en cada dirección y los carriles bus, sin riesgos innecesarios para el peatón. Considero que con tantas obras nuevas que últimamente se han hecho en el barrio, no habría ido nada mal un poco de dinero para hacer bien este proyecto, tan importante para los que vivimos aquí. Pienso yo que hacer las cosas bien a la primera te ahorra hacerlas dos veces o empezar a poner parches que nunca acaban de arreglar nada, como frecuentemente hace la administración. ■

Pau Espí

Marques de per vida Un tatuatge, una arracada o un pírcing, acostumen a ser per a tota la vida (sobretot els tatuatges, ja que les arracades i els pírcings si en un moment donat vols, pots treure-te'ls i es dissimularan una mica).

Així que abans de res, us recomano que penseu molt bé si realment voleu pintar el vostre cos o de fer-vos-hi cap forat. Temps enrere estava molt mal vist per la gent gran, que els joves portessin tatuatges o arracades, ja que, segons ells, era de quinquis o de macarres. Però, per sort, la societat ha evolucionat, i en aquest sentit, ja no està tan mal vist.

Ara, no us penseu que només són els grans els qui jutgen, perquè no és així. Entre els joves, hi ha diversos prejudicis que envolten el món dels tatuatges i les arracades. Per exemple, si ets un noi i et fas un forat d'arracada a l’orella dreta, per a molts altres joves seràs homosexual. I no per res en especial, sinó perquè entre molts joves hi ha una norma no escrita que diu que si ets gai et faràs una arracada a la dreta.

I això, a més de ser homòfob, és una ximpleria de l’alçada d’un campanar. Ja que és obvi que una arracada no marcarà la teva orientació sexual. Però que voleu que us digui, a vegades els joves no som tan moderns com ens pensem.

Personalment, si parlem de tatuatges, jo tinc molt clar que mai em tatuaria el nom de la meva parella. Perquè tot i que en un principi pot semblar molt bonic, pot acabar resultant un desastre. Ja que pot ser que aquesta relació s’acabi, que la teva parella s’enrotlli amb el teu millor amic... i jo no voldria passar-me tota la vida amb el nom d’una exparella tatuat.

Cal que quedi clar que tothom és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos, però jo us recomano que si heu de tatuar-vos, aneu a un especialista en la matèria. Imagina que per no voler pagar trenta euros més, acabes anant a un lloc més barat i et fan una aberració. I en aquest cas no hi ha gaire reacció possible. Així que crec que si t’has de tatuar alguna cosa, és recomanable pagar un preu més elevat, però que surti com tu desitges, que no pas pagar un preu més barat, però que el tatuatge no quedi com tu t’esperaves.

Penso, a més, que és molt important la part del cos a la qual et fas el tatuatge, ja que no és el mateix fer-te’l en un lloc discret, com ara la planta del peu o la natja del cul, que al braç, a la cama o a la cara. I és que tot és vàlid. I tot i que jo penso que els tatuatges a la cara no ajuden a veure’t millor, crec que cadascú ha de poder decidir sobre si mateix.

Des del meu punt de vista, tant els joves com la gent més gran hauríem de deixar de banda els prejudicis, i no jutjar a la gent per si va tatuada, per si porta l’arracada a la dreta o a l’esquerra, per si porta pírcings… Jo puc entendre que pot ser xocant veure gent molt tatuada, però per alguna gent potser són xocants moltes coses que a altra gent li semblen molt normals. I és que vivim en societat, i és preciós que a tothom li agradin coses diferents (mentre totes sigui legals). I hem d’aprendre a viure sense jutjar als altres per ser diferents de nosaltres. Perquè al final tot som éssers humans, i si ja ens jutgem entre nosaltres, no em vull ni imaginar com se sentiran els extraterrestres quan ens vinguin a veure. ■

Desembre 2020 // www.lamarina.cat

esports 27

El Club de Futbol Zona Franca s’uneix amb l’Atlètic Ibèria

És un acord entre tots dos clubs perquè un sigui filial de l'altre sense cap canvi de nom ni de junta directiva

Després d'aconseguir el canvi de nom del Complex Esportiu La Bàscula, el Club de Futbol Zona Franca ens confirma una unió d'entitats que té l'objectiu de fer créixer el futbol local i la perspectiva de formar un futur únic equip a La Marina.

Una de les idees que va guanyar força amb la formació de la nova junta del CFZF és la de la creació d'un sol club de futbol en el barri amb la potència necessària per a poder competir en totes les categories. Per a dur a terme aquesta idea calia fer una fidelització amb l'únic club en el nostre barri de Categoria Amateur, el Club Atlètic Ibèria. Dit i fet.

Ràpidament es van citar amb el president del Club Atlètic Ibèria, Juan Cuenca i Fernando Navarro "PICOLO" per a mostrar-los el projecte del seu club i la importància estratègica de fidelitzar amb ells, i van coincidir-hi ràpidament.

El nou president del Club de Futbol Zona Franca, Emilio Fernández (fil), assenyala que "la fidelització, només té punts positius per a tots dos clubs. És un acord perquè un sigui filial de l'altre sense cap canvi de nom ni de junta directiva”.

Per a la temporada 2021/2022, el Club de Fútbol Zona Franca té la intenció de crear sis categories de futbol. Des del club es considera que els dotze jugadors de les categories que competeixen en Futbol 7 (Prebenjamins/Benjamins/ Alevins) i els divuit jugadors de les categories de FUTBOL 11 (Infantil/Cadet/Juvenil) han de ser triats per les seves aptituds futbolístiques. És per aquest motiu que el maig de 2021 estan previstos diferents entre-

“Tots dos clubs, junts, podem ser molts més forts i el barri podrà gaudir de jornades de futbol de molt bona qualitat, si som també capaços d’atreurehi futbolistes de La Marina escampats per diferents equips més grans”

naments de captació per categories amb l'objectiu de seleccionar als jugadors que competiran.

“Tots dos clubs, junts, podem ser molts més forts i el barri podrà gaudir de jornades de futbol de molt bona qualitat, si som també capaços d’atreure-hi futbolistes de La Marina escampats per diferents equips més grans”, afirma Emilio Fernández. "La gent ha d'entendre que som el club del barri i que IBÈRIA -ZONA FRANCA, ZONA FRANCA -IBÈRIA anirem de la mà en aquest viatge per demostrar que al nostre barri existeix la unió i la força". ■

S'aprova el canvi de nom, Complex Esportiu La Báscula- Emilio Fernández El darrer mes de setembre ens va deixar l'Emilio Fernández, el president del Club de Futbol Zona Franca. En conèixer la notícia, l'entitat futbolística es va posar mans a l'obra per a rendir homenatge a la seva figura.

Una de les idees del Club era que l'actual Complex Esportiu La Bàscula s'anomenés en endavant Complex Esportiu La Báscula-Emilio Fernández. Tal com ens explica el fill del president, Emilio Fernández Pinto, la idea del canvi de nom va néixer a la missa que es va organitzar en el seu honor. En aquell homenatge, el responsable del patrocinador del club, Enrique Torres, va expressar que La Marina hi té un deute per tota la seva tasca amb l'esport del barri.

El darrer 17 de novembre es va celebrar el Consell de l'Esport del Districte, on s'ha

posat sobre la taula la proposta del club local, entre altres temes. En el moment que a la videoconferència es proposava de votar el canvi de nom de les instal·lacions, tots els presents l'han aprovat. "Ha estat una de les votacions més unànimes que he viscut mai" afirma Fernández Pinto. A la sessió, el Carlos Sarto assistia en representació de l'Escola de futbol local "Ángel

Pedraza". "Vaig votar a favor sense cap mena de dubte, em sembla justíssim que el barri pugui homenatjar l'Emilio per tot el que ha fet per totes les entitats de La Marina".

El regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra ha expressat a La Marina que des del districte creuen que és una molt bona proposta per honorar la figura de l'Emilio, que "ha estat una figura importantíssima dins el futbol base de La Marina per la seva voluntat constant de construir un barri el més cohesionat possible".

El Districte també s'ha compromès a fer una gran festa presencial al nou Complex Esportiu La Bàscula-Emilio Fernàndez.

Això sí, aquest homenatge tindrà lloc quan la situació pandèmica hagi acabat i ens puguem reunir amb seguretat. ■

Albert Aguilar

El Govern ofereix ajudes a l’esport català El Govern ha aprovat aquest mes de novembre un Decret llei que habilita el Consell Català de l’Esport per atorgar ajuts extraordinaris i d’emergència per valor de 25 milions d’euros per fer front al tancament al públic de les instal·lacions esportives a Catalunya.

Es tracta d’un decret llei validat pel Consell Executiu que atorga 13,38 milions als municipis, 6,28 milions a les comarques catalanes i 287.048 euros a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja que el Barcelonès no rebrà ajuda comarcal.

Poden optar a aquests ajuts les persones titulars de la gestió d’instal·lacions esportives a Catalunya, tant entitats esportives (clubs, federacions i consells esportius) com empreses del sector, principalment gimnasos.

El Decret llei també crea el Fons extraordinari addicional 2020 per als ens locals dotat amb 20 milions d’euros. Malgrat els ajuts anunciats, segons l’Agència Catalana de Notícies (ACN) Barcelona, el clúster del sector empresarial esportiu, INDESCAT, ha denunciat que els ajuts anunciats pel Govern al sector de l’esport són insuficients i “no cobreixen ni de bon tros les pèrdues”. Les ajudes només es destinen a equipaments esportius (que representen un 29% de la indústria) de manera que el 71% d’empreses en queda exclosa. En aquest sentit, han reclamat uns ajuts que incloguin la totalitat del sector i que cobreixin com a mínim el 75% de la facturació perduda.

Segons dades proporcionades pel propi sector empresarial esportiu, el conjunt de la indústria esportiva ha deixat de facturar 272 milions d'euros, per tant les ajudes del govern no signifiquen ni un 10% dels diners que s’han perdut. ■

Novembre esportiu de la mà de Sants Esports En un context on les activitats esportives presencials no professionals han estat suprimides, la plataforma esportiva juvenil Sants Esports ha posat en marxa una sèrie d'activitats en línia per amenitzar l'espera a tots aquells nens i nenes aficionats a l'esport.

Amb motiu de la Firentitats de Sants, la plataforma ha dut a terme el passat 14 de novembre dos concursos de preguntes esportives a través de la plataforma digital "Kahoot". Se n'han celebrat dues proves, una matinal per a la canalla menor de dotze anys, i una altra de tarda pels adolescents d'entre 13 i 18 anys.

Aquestes no eren les úniques proves que Sants Esports va organitzar pel Firentitats, sinó que també es va obrir un període de "Challenges" per tothom que volgués compartir un repte esportiu a la xarxa social Instagram. ■

Desembre 2020

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“La pandèmia ens ha demostrat que podem viure sense moltes coses però mai sense música” Jordi Egea

Soraya eléctrica (Soraya Diebra).

Música i fotògrafa Política? Passa paraula.

Religió? El rock&roll

C

om s’inicia al món de la música?

Des de molt petita em fascinava la música. A casa meva, a sobre d'un armari, hi havia un llaüt vell i trencat al que li faltaven cordes. El tocava la meva germana de petita i va quedar oblidat allà dalt... Veure’l arraconat em provocava tristesa, i intentava fer-lo sonar com podia. Recordo un dia que vaig tenir febre, tindria uns 6 anys, ja no hi era el llaüt així que vaig agafar un joc de taula dels Fraggle Rock, li vaig posar gomes de pollastre i vaig començar a inventar-me ritmes amb la mà dreta i a apuntar a una llibreta notes del tipus, amunt, avall, amunt, ritme 1, a baix, a dalt, ritme 2 ... ha, ha, ha ... ara que ho recordo em fa molta gràcia. Podia passar-hi hores.

Quan decideix que vol dedicar-s’hi?

Sí, poc després vaig tenir un mini teclat amb números i m'apuntava les melodies que treia de cançons de la ràdio a una llibreta (1,1,1,2,2,1, 5, 7 5 7 5 7 1,2 (torna a riure) així, tal com raja. Era molt petita, però ja tenia molt clar que volia dedicar-me a això. Vaig demanar una guitarra als reis i gràcies a uns tiets que per Nadal enviaven diners per a joguines em van poder regalar una guitarra espanyola. Encara la conservo i sona com els àngels.

Com ha estat el camí?

No ha estat gens fàcil i no sempre es pot viure de l'art. És un camí difícil però molt satisfactori.

Com va reaccionar la seva família, li ha fet suport?

La meva mare no entenia res de música i no li feia gràcia, però quan vaig fer 18 anys ella es va adonar que era el que jo volia fer i va desistir d’intentar convèncer-me què d’això no es podia viure.

Em va ajudar molt a combinar els estudis amb la música.

Expliqui alguna anècdota.

Una de les vegades que vam tocar a les

festes de Gràcia ens va veure un noi que treballava a l'ambaixada espanyola d'Hongria. Ens va enviar un correu dient que li havia encantat i que ens volia portar a tocar a Budapest. Vaig pensar que era una broma i no vaig contestar. Quan vaig veure que insistia vaig trucar-li perquè m’ho expliqués millor. Vam viure un somni que va durar pocs dies, però va ser increïble. Ens van venir a buscar a l'aeroport, teníem xofer, diners per a dietes, allotjament pagat i el backline (equips electrònics d’amplificació d’àudio al darrere) que demanàvem. Recordo que comentàvem: "que fort, fins on et poden portar unes cançons!". Vam viure com uns Rolling Stones durant pocs dies però va ser una experiència meravellosa.

Com tracta Barcelona els seus músics? Quines oportunitats té i dificultats troba una persona que s’hi dedica?

Barcelona és una ciutat on hi ha molta música però ara no és un bon moment, i no només per la pandèmia.

La indústria musical sempre n’hi ha estat interessada i mou molts diners.

La gent que ha viscut de l’ofici els anys 80, 90 ... sap que els músics cobraven per tocar i podien viure d’això. Ara la majoria de locals et lloguen la sala i tu t'emportes un percentatge o poses una entrada. Així el circuit s'omple de bandes que poden pagar i no de músics que tenen alguna cosa bona a oferir.

Crec que totes les bandes tenen dret a poder fer un concert, no només les que tenen diners. Tot plegat està molt mal muntat i no passa només a Barcelona, és general. A Madrid passa el mateix.

La ciutat des d’abans de la pandèmia del coronavirus ja havia perdut molt del panorama musical popular que un dia la va caracteritzar. Què ha fallat?

Crec que la falta d'educació, de cultura, d’empatia per part d'algunes sales i músics. Tampoc les lleis no ens ajuden a

Veïna que va néixer i créixer a La Marina ara fa vida des d’un altre barri, té una personalitat que encomana alegria, em provoca reflexions sobre el tarannà i els valors que caracteritzen gent dels nostres barris: ella n’és un exemple.

Constància i excel·lència i simplicitat i profunditat són els trets que la retraten. Ha estat col·laboradora d’aquesta casa i contesta les meves preguntes sobre ella, la seva banda i el seu sector, la cultura, un dels més castigats. Ho fem per correu, coses de la pandèmia. És integrant de LOS ELÉCTRICOS (baix, guitarra i veu), una banda de Rock barcelonina originària del barri de Trinitat Nova. Des de mitjans dels noranta interpreten una col·lecció de temes propis que combinen el Rock anglosaxó de guitarres, i tots els seus derivats, amb lletres i textos d’inspiració original i genuïna. Endollats o en format acústic, ofereixen una acurada execució musical que mereix ser escoltada més enllà d'estils o preferències sonores. A l’última producció, Carreteras, barregen estils rockers, amb reggae, country…. “La música és el que ens mou”. Us animem a capbussar-vos a la seva web www.loselectricos.com

millorar les nostres condicions (els músics legalment hauríem d’estar contractats com treballadors, però habitualment se’ns demana una factura i no tenim seguretat social). La cultura musical va de capa caiguda. Sembla que ara tot han de ser tributs, són les noves orquestres del segle XXI, falta molta creativitat i els que fem temes propis no tenim cap suport per lluitar contra tot això.

Què creus que cal fer?

Primer caldria canviar la llei. Ser músic és un ofici com qualsevol altre i estem bastant marginats. Hauria d'haver-hi una quota per actuació o un sou per "x" actuacions. Però que tot funcionés de la mateixa manera per poder justificar que treballem. Una cosa és començar a fer bolos perquè et fa gràcia la música i l'altre és dedicar-te al 100% i no poder tenir un sou. És molt difícil viure de la música però no impossible. Hauríem de canviar la mentalitat i posar unes condicions com Déu mana.

Què has après de tota aquesta situació que estem vivint?

Em serveix per adonar-me’n del que és important i també per a desemmascarar a moltes persones veient el seu comportament davant una situació com aquesta. Deien que això ens anava a canviar i t'adones que no ha canviat res. L'ésser humà és ximple per naturalesa. Per sort, la situació també ens ha mostrat els qui ajuden i tenen empatia al davant d’una situació extrema.

Hi ha algun personatge que hagis descobert durant el confinament?

A mi mateixa (es peta de riure), no sabia que podia estar tantes hores al sofà, fent exercici a casa, aprenent coses noves de música, receptes de cuina, anècdotes de la natura. Realment sempre anem amb tanta pressa que no som conscients del que realment importa, la tranquil·litat.

L’Ajuntament ha regulat les iniciatives per cantar al carrer, que abans eren més restrictives. Com ho valoreu el sector?

Abans, quan? abans, abans, abans... als 90 els carrers al centre de Barcelona anaven plens de músics, ballarins, artistes de tot tipus i no hi havia problemes. És una pena tot el que està passant. Igual ara estem millor que fa un any amb el tema de música al carrer, però ens falta molt per tornar a la normalitat que hi havia.

Els ajuts al vostre sector són les que menys es donen. Quina realitat esteu vivint?

Amb la pandèmia tot està pitjor. Imagina’t sense fer concerts com està el sector.

Ja sabem com és la vida sense bars i terrasses, però t’imagines el món sense música?

Mai! ■

Yohany Limpias Ayala