La Marina – Edició desembre 2021 by La Marina

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

6.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Desembre 2021 / Núm. 310

Un Nadal d’entusiasme prudent torna al carrer Els comerços de proximitat se sumen a l’oferta cultural amb la Ruta de la tapa i l’Òpera al comerç Andrea Bello

Pàgs. 14-15

Els nous veïns del Prat Vermell valoren l'espai urbà, les zones verdes i el bon veïnatge

Pàg. 6

La singularitat del Centre Cívic Font de la Guatlla-Magòria, exemple d'organització veïnal

La treva que la pandèmia ens ha donat fins ara ha empès el barri a recuperar diverses activitats per les festes. A la foto, la plaça Marina molt concorreguda per l'encesa de l'arbre de Nadal, organitzada per les dones del Centre Cultural Estrelles Altes. ACTUALITAT

25N: Les lluites feministes des dels barris de la Marina Pàg. 4

ESPORTS

Entrevista al nou president del Club Atlètic Ibèria Pàg. 27

Pàgs. 12-13

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Albert Muro, Marta Campos, Olatz Pérez i Joan Cascante. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra. Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Habemus pressupostos! Hem tingut un més de novembre una mica mogut, en tots els àmbits en general, però sobre tot en un dels que més afecten la nostra vida com és la política. Aquest més ha semblat un intercanvi de “cromos”: - jo tinc uns pressupostos per aprovar i tu en tens uns altres que a mi em falten també per aprovar. Això és política; de la de debò, i no ens hem d’estorar quan veiem què és el que intercanvien: diners, infraestructures, personal, carreteres, quotes de participació, i tot un seguit de noms que no entenem. Doncs això és la política de la que es fa als països europeus, on estan acostumats a pactar uns quants partits, a vegades de sentits contraris per aconseguir, amb un govern fort, tot el que necessiten els ciutadans; tot i que cada pas que donen els costa hores de negociació, d’estira i arronsa i sobre tot de cedir i no donar cops de porta a la mínima. En el cas de Catalunya ( país negociador com n’hi ha pocs) al final, seran faves contades, esperem que ben contades i que beneficiïn la nostra ciutat i també el nostre barri. Serà bo que els comuns tinguin la crossa d’Esquerra Republicana de Catalunya al pressupost del govern de la ciutat.

25N, ni masclistes ni De la COVID i la varineofeixistes ant Òmicron El 25 de novembre vam tornar a sortir als carrers de la Marina i d'arreu del país per protestar en contra del masclisme en motiu de la commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les Dones. Protestes més que justificades doncs l'Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere ha registrat un creixement en les denúncies en un 17,8% respecte a 2020. L'Observatori del Consell General del Poder Judicial hi ha inclòs el nombre de sentències: el 75,2% van ser condemnatòries (un percentatge menor que l'any anterior) i la xifra d'ordres de protecció s’ha incrementat un 8,9%. Cal mencionar que, d'acord amb la Fiscalia General de l'Estat, de les 150.785 denúncies per violència de gènere en 2020 cap no era falsa. De fet, els índexs de denúncies falses no superen el 0,0119%. En el que portem de 2021 s'han produït 70 feminicidis en el territori espanyol. La violència de gènere és exercida per homes sobre les dones pel sol fet de ser. Segons la llei espanyola, és "l'exercida sobre les dones per part dels qui estan o han estat lligats a elles per relacions d'afectivitat". És a dir, tan sols si l'agressor ha estat o és parella de la víctima. Sembla que aquestes xifres son directament proporcionals a l’augment d’adeptes als partits d’extrema dreta, altrament dit feixistes no us sembla??

Acabem el més amb el ball de xifres de la pandèmia, on el virus sembla que vol jugar amb nosaltres. El pitjor però és que el podem anomenar, amb tot el dret, “ l’enemic invisible”. Davant d’aquest, que no veiem però que sentim quan algú del nostre voltant es posa malalt, no podem fer-hi res. Res més que protegir-nos de les informacions sense contrastar, de gent que diu que li han dit, tot i que siguin de mitjans de comunicació aparentment creïbles. I tot i que els escoltem, estarà bé fer triatge i quedar-nos només amb les notícies positives, doncs costen el mateix que les negatives però ens donen més esperança i alegria. El que sí que no ens traurem de sobre és la mascareta, que s’ha posat de moda i durarà encara unes quantes temporades, que hi farem!, tant per als vacunats com per als que no ho estan. Això no ens costa gaire esforç i potser així es podran complir els pronòstics dels metges-científics que tenim en aquest país, que han explicat que d’aquí un parell o tres de mesos la COVID serà com una grip, que apareixerà de tant en tant i que ja gairebé tenen els medicaments que faran possible que ens en sortim. I deixem-nos de variants, mutacions i demés galindaines que no entenem i que només hi entenen els que les veuen a través dels microscopis. ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

La Bòbila

L'altra transformació urbana del barri || Andrea Bello Passegem pel carrer dels Ferrocarrils Catalans, ens dirigim al barri de Can Clos. A la nostra dreta anem deixant enrere un edifici amb unes finestres ben peculiars, “El Convento”. Tot seguit apareix un altre edifici d’un color que amb els anys ha derivat al salmó, “La pantera rosa”, junts conformen la peculiar arquitectura del barri de la Vinya. Una visió curiosa que contrasta amb el que trobem a la nostra esquerra. Un talús ple de malesa coronat per una tanca metàl·lica dona pas a una zona arranjada amb una rampa que sembla endinsar-se cap al no-res. Si continuem avançant torna el talús i la brossa, una caseta amb un cartell de Pàrquing obert 24h despunta damunt del petit turó. Rodegem ara els terrenys de la masia de Can Mestres, darrere la tanca els voluntaris cuiden l’hort d’on volen treure els animals. Arribem a Can Clos, un primer carreró s’enfila a la nostra esquerra (carrer de les Diligències), hi trobem el local de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, on des de fa uns mesos recullen roba i material per a nens i nenes que entreguen a famílies amb dificultats econòmiques. Al fons del carrer un edifici mig ensorrat és l’antiga fàbrica de la Bòbila, en desús des de voltants dels 70. “És ple de rates i paneroles, i va ser durant un temps un abocador”, ens explica la Rosalia, de l’Associació. Darrere, unes escales connecten amb el carrer dels Ferrocarrils Catalans, un pas estret i poc amable que ben pocs s’animen a agafar. “Portem temps reclamant l’obertura d’un pas des Can Clos cap a la resta de la Marina”, explica la Rosalia. Sembla que d’aquí a un parell d’anys això canviarà per fi. Al maig del 2020, l’Ajuntament va aprovar el “Pla de reparcel·lació dels entorns del mas de Can Clos” (pla projectat el 2012). Un plec de 220 pàgines en què es contempla la creació d’un nou vial de vianants

▶ Plànol extret del Pla de reparcel·lació dels entorns del mas de Can Clos.

Al desembre començaran les obres de quatre promocions privades als terrenys de l’antiga fàbrica La construcció d’aquests blocs permetrà connectar Can Clos amb la resta de la Marina entre Can Clos (carrer de les Diligències) i la resta de la Marina (Carrer de Ferrocarrils Catalans), a més de la construcció de diverses promocions d’habitatge privat. Un any i mig després d’aquest canvi sembla que la Bòbila com a punt de concentració d’immundícia arriba al seu final. El regidor Marc Serra anunciava a l’últim Consell de Barri que els propietaris de la parcel·la on se situa la Bòbila (família Piulachs) començaran aquest mes de de-

Ajuntament de Barcelona

sembre les obres de construcció de 220 habitatges (amb un 20% de protecció oficial, tal com marca la normativa municipal). El talús que comentàvem abans desapareixerà per donar pas a quatre blocs de pisos (espais marcats amb la referència 18 al mapa). Tres dels quals seran tant habitatge privat com de protecció oficial, i tindran una alçada de set plantes. Un dels tres, tindrà al costat un viari, un camí estret, per facilitar l’entrada al pàrquing (figura 5b). El quart, estarà tocant al carrer de Ferrocarrils Catalans i tindrà una alçada de cinc plantes. La zona marcada en verd al mapa (6b) serà un “parc urbà” que permetrà obrir un altre pas entre Can Clos i el carrer de Ferrocarrils Catalans, exceptuant els terrenys que pertanyen a la masia de Can Mestres, que no es tocaran. El projecte de reparcel·lació també contempla la creació més endavant d’un equipament de nova creació (figura 7b al mapa), del qual encara no se’n sap res. Ni què serà ni quan es farà. De cara al 2023, a aquesta transformació cal sumar-li també l’estrena de

les noves instal·lacions de la fundació de futbol Damm al camp de Golf Montjuïc, en desús i bastant deteriorades des de fa anys. Així, aquesta zona que ha estat durant anys un mal de cap per al veïnat es transformarà per complet. Tot i que roman pendent, per exemple, la remodelació del camp de futbol del Polvorí. Des de l’Associació de Veïns de Can Clos ho valoren positivament. “És una cosa que es demanava des de feia temps i ajudarà que el barri estigui més connectat amb la resta de la Marina, per aquesta part estem molt contents”. Tot i això, tant des de Can Clos, com des de l’Associació de Veïns de la Vinya creuen que s’hauria d’haver informat més als veïns abans d’aprovar i anunciar el projecte. “Ens hagués agradat que hi hagués més habitatge de protecció oficial per la gent del barri, o que per fer les obres es contracti gent de la zona”, comenten la Rosalia Fernández i en Abdó Florencio, de la coordinadora de veïns i comerciants li fa costat. Des de la Vinya qüestionen les formes: “ens van presentar el projecte directament al Consell de Barri i nosaltres no hem pogut participar. Ens hagués agradat poder dir la nostra perquè els veïns s’haguessin pogut beneficiar d’alguna manera més concreta i en coordinació amb les associacions veïnals”. Sigui com sigui, és evident que al desembre, amb l’inici de les obres, començarà un canvi total de la zona. Un canvi que se suma als molts que estan succeint arreu del barri i que fan que aquest estigui en constant creixement i transformació. Recordant-nos que la Marina és un dels pocs esculls al creixement que queden a la ciutat i, per tant, una zona amb molt de potencial. Cal estar vigilant perquè aquesta transformació no s’emporti el caràcter propi de la Marina i representi una oportunitat per a tothom. ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

25N: El feminisme torna a mobilitzar-se, també als barris

Cal avançar i combatre el discurs masclista i ranci de l’extrema dreta

▶ Altar d'espelmes al voltant dels noms de les 70 víctimes per violència de gènere des de principi d'any.

es convertia en un petit altar de protesta improvisat, on els veïns i veïnes hi dipositaven espelmes. Així, l’acte organitzat per la Taula de Dones, que aplega diverses entitats del barri, homenatjava aquelles dones que havien mort per la mà dels seus marits o ex marits durant el 2021. L'Amelia Casibruja va fer la seva aportació amb un cançoner en record de les víctimes. Una hora abans, a Districte, també es va organitzar una jornada per remarcar que el camí que queda encara és llarg i cal fer-hi costat. Així dues dones del programa municipal Dones Amunt! van llegir un manifest

|| Andrea Bello El 25 de novembre els carrers de la Marina i d'arreu d'Espanya s'omplen de veus reivindicatives alçades per protestar en contra del masclisme, amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les Dones. Hi ha motius justificats per les protestes: l'Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere ha registrat un creixement en les denúncies, que han augmentat d’un 17,8% respecte al 2020. Cal mencionar que, d'acord amb la Fiscalia General de l'Estat, cap de les 150.785 denúncies per violència de gènere en 2020 no era falsa. La violència de gènere és aquella dirigida a dones pel fet de ser-ho i exercida per homes. Va des d'una bufetada a l'assassinat, tot passant pels insults i les violències sexual, econòmica, patrimonial, vicària i social, entre moltes més. En el que portem de 2021 hem de lamentar 70 feminicidis en el territori espanyol, segons el portal Feminicidios.net. Els noms d’aquestes 70 dones escrits en papers van omplir la plaça de l’Orgull a la Marina que, amb la frase "Ni Una Menys",

▶ Júlia Bobb acompanya amb veu i guitarra a la poesia d'Olza Olzeta durant l'acte del 25N a la seu de Districte.

en el qual van destacar les diferents violències que s’exerceixen envers les dones, com ara la ginecològica, la vicària o la digital. Per tancar, l’acte va comptar amb l’actuació d’Olza Olzeta i Júlia Bobb, la poesia i la música de les quals van fer aixecar els participants del saló de plens, corejant en forma de cançó velles consignes feministes. A part dels actes del 25N durant tota la setmana diverses entitats han organitzat a la Marina activitats i xerrades relacionades amb la temàtica: El TupperSex, coordinat per les Joves del Centre Cultural Estrelles Altes, es va centrar en la importància de l’educació

▶ Mare i filla participen de les activitats per desmuntar els mites romàntics de les joves d'Estrelles Altes.

sexual i l’autoconeixement com a maneres d’erradicar i lluitar contra la violència sexual envers les dones. També hi ha hagut espai per al debat i la conscienciació sobre la violència obstètrica i ginecològica, aquella exercida contra les dones en l’àmbit sanitari, amb una xerrada del PDC a l’Engranatge. Van acabar omplint el barri de cartells de color lila! Finalment, per tancar la setmana, dissabte van tenir sessió doble. Al matí, les joves del Cultural Estrelles Altes van desmuntar els mites de l’amor romàntic amb un seguit d’activitats interactives. Tothom que s’hi apropava podia participar i conèixer els mites de la mitja taronja, de l’atracció o de la gelosia, entre altres. A la tarda, Can Clos també va ser escenari de les reivindicacions feministes amb diferents tallers i activitats programades. En un ambient distés es va parlar sobre la pressió estètica, l’assetjament al carrer i el paper dels homes en el feminisme, i va concloure amb acció al taller d’autodefensa. La Marina, i les seves veïnes, demostren així un cop més el seu rebuig cap a la violència de gènere! ■

La Fundació Mans a les Mans guardonada amb la Medalla d'Honor de Barcelona || A.B. Cada any l'Ajuntament de Barcelona entrega aquest reconeixement a aquelles entitats que destaquen en la defensa dels valors socials i cívics que representen la ciutat. Enguany entre els 25 guardonats es troba la Fundació Mans a les Mans que treballa en la integració i acompanyament d'infants i joves en situació vulnerable als barris de la Marina. Des de la Fundació asseguren que "el reconeixement institucional suposa un fet

encoratjador per tot l'equip que ha treballat sempre amb implicació i compromís fins i tot en els moments més difícils, especialment arran de la pandèmia del coronavirus". Mans a les Mans va néixer el 2004, des de llavors du a terme una tasca essencial dins del barri amb projectes de suport acadèmic i formatiu, sense deixar de banda l'acompanyament emocional de joves i infants. Així, durant el 2020, la Fundació va acompanyar 269 infants i joves i 199 famílies. Enhorabona per l'admirable feina que feu! ■

▶ L'alcaldesa Ada Colau entrega la Medalla d'Honor a Neus Cerdà i Josep Hortet de la Fundació Mans a les Mans. Ajuntament de Barcelona

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

El Prat Vermell comença a acollir nous veïns || Alejandro Flores Grues. Cops de martell. Soldadors. Serres radials i xivarri dels obrers que treballen en la transformació del que comença a ser el nou Prat Vermell. Mirant cap al Polígon de la Zona Franca, a mà dreta, comença a materialitzar-se tot un conglomerat d’edificis residencials que envolten una xemeneia d’una antiga fàbrica del passat industrial de la zona. A tan sols uns metres de les parcel·les en construcció, els veïns de la Colònia Bausili miren amb incredulitat l’avenç de les obres, una barriada que sembla resistir al pas del temps i que ens remunta a una època anterior. Un carreró que, quan són les sis o les set de la tarda, s’omple de les poques famílies que queden al barri a xerrar i passar l’estona, és el testimoni de tot el que està passant allà. Cada cop més, el Prat Vermell agafa vida als seus carrers, com passa a la Colònia Bausili. Una tarda d’un dijous qualsevol, els pocs veïns del nou barri surten a passejar. “Estem molt contents amb els nous pisos, tenen molta ventilació i els veïns són bona gent”, comenta la Laura Sotelo mentre passeja el seu gos pels voltants del seu edifici. Ella viu al bloc de La Chalmeta, un projecte d’habitatge cooperatiu que compta amb 32 pisos on més de la meitat dels veïns viuen o treballen a la Marina. La Sonia Hernández, arquitecta i experta en bioconstrucció, explicava en una entrevista que l’edifici havia estat pensat per ser el màxim ecològic possible. “És un altre concepte de ciutat”, assenyala la Laura, convençuda de la seva aposta i que continua amb el seu passeig pel que un dia pròxim serà el barri que aculli prop de 30.000 veïns més. De moment, pocs comerços hi ha al Prat Vermell. És el que destaca altra veïna, l’Eva Domene. “És un barri en procés”, repeteix. Ens la trobem sortint d’un taxi prop de l’edifici on viu. “Hi ha molt pocs serveis i botigues, has d’anar-hi fora del barri per a

▶ Vista d'edificis en construcció. Alejandro Flores

L'opinió dels nouvinguts

Bon espai urbà, zones verdes i bon veïnatge es valoren en positiu Millor transport públic i més serveis pròxims, els reclams per atendre

gairebé tot”. L’Eva assenyala que la demanda de més serveis comença a ser important a la zona, fruit de la quantitat de nous veïns que estan arribant als nous edificis, i que l’oferta dels negocis propers encara no és suficient. A més, denuncia el servei d’autobusos que passa pel Passeig de la Zona Franca, molt irregular i amb una flota molt reduïda que obliga els usuaris a esperar més de mitja hora per agafar-lo. Malgrat tot, valora positivament ser-hi a prop d’una zona com és Montjuïc i un espai com l’hort urbà de la masia Can Mestres, on va sovint amb la seva filla per gaudir de la natura. “Són un pulmó per a la nostra ciutat”, assegura. La diferència arquitectònica entre els edificis d’Eduard Aunòs – Cases Barates amb els que es construeixen de nou ens fa pensar en un canvi de paradigma, i també fa reflexionar. ¿Com serà la convivència entre els veïns de sempre i els nous? La Pepi Mar-

tínez, veïna de tota la vida de Cases Barates, en parlava en cròniques recents “Visc al barri de tota la vida i aquí no ha canviat res. Em sembla molt bé que vingui altra gent, però la que ha arribat fins ara no passa mai pel barri, ni s’hi apropa per a res”, explicava. L’únic element arquitectònic que separa la part nova de la zona més antiga del Prat Vermell són uns escocells plens de verd i arbrat, una barrera que els veïns històrics d’Eduard Aunòs no consideren un problema per crear vincles amb els nouvinguts, sense deixar de reclamar la de millora de Cases Barates, perquè les promeses de l’Ajuntament no caiguin en l’oblit. “I només hem de fixar-nos en l’amplada de les voreres per adonar-nos de la diferència amb altres barris de la ciutat”. És un element que posa en valor el Daniel García Casado, veí d’un bloc de protecció oficial que porta construït poc més d’un any. “És un altre concepte de barri amb un disseny més amable i on el cotxe perd protagonisme”, indica. La Marina del Prat Vermell encara és un espai en projecció. La quantitat d’edificis en construcció ens obliga a imaginar com serà el barri dintre de deu anys. Podrem generar dinàmiques que vinculin tots dos barris, de Port i Part Vermell? S’injectaran de nova energia i capacitats les entitats/ empreses amb els nouvinguts? Hi haurà noves? Aconseguirem que els nouvinguts no només visquin aquí sinó que també visquin el barri? Com revertirà aquest dinamisme al benestar dels que ja hi som? Seran els nouvinguts un reclam perquè l’administració es posi les piles i pensi mesures concretes per incidir en els ecosistemes laborals que es generen al voltant i la relació que tenen amb l’entorn? Quines iniciatives portarà a terme l’Ajuntament per consolidar el nou veïnat i cobrir els serveis que necessiten? I amb quin èxit? Des del departament d’habitatge de l’Ajuntament conjuntament amb districte i diverses entitats es prepara tota una benvinguda pel dia 12 de desembre. La intenció és donar cohesió al barri i respondre moltes d’aquestes preguntes que ens plantegem. Ara per ara, l’única certesa és el so constant de les obres indicant un espai en continua transformació, i on cada dia trobarem petits canvis en l’ecosistema urbà que de moment entusiasma els veïns, les administracions, les empreses i, sobretot, les immobiliàries. ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Un sentit homenatge a Julio Baños sota “la llum de La Farola” || Olatz Pérez Música jazz, nostàlgia i la llum del far del Port van acompanyar l’homenatge al nostre veí i cronista Julio Baños tot donant inici a l’exposició “La Farola, testimoni de la transformació d’un barri”. A les 17:15 hores, la biblioteca Francesc Candel va obrir al públic la mostra fotogràfica recollida pel mateix Baños, el qual ha estat testimoni de la transformació i desaparició de Can Tunis. El visitant, observa un entorn on el temps s'atura i cada imatge ens explica una història, tot fent un repàs del que va ser el barri mariner i l’arribada a la seva fi, a més de la progressiva conversió logística durant molts anys al Port de Barcelona. Tot seguit, es va dur a terme una xerrada, on Baños va donar testimoni sobre com era la vida dels veïns i veïnes recalcant la importància de recordar aquest passat. A l’acte van estar presents diverses entitats, més d’un centenar d’assistents, els impulsor de la iniciativa, Josep Maria Pérez i Adolf Romagosa i les organitzadores, Neus Borrell, presidenta de la Unió d’Entitats i Àngels Migueles, directora de la Biblioteca Francesc Candel.

En paraules d'Adolf Romagosa, la iniciativa va trobar el seu eix a través del concepte "d'aprofitar la icona del far, present des de l'any 1852, el qual ha vist com aquest territori de Barcelona s’anava transformant" amb l'objectiu de "reconstruir la seva evolució a través de l'oci, la industria i altres elements que han pertangut als veïns". En acabar la xerrada, Rosa Mas, d’Òmnium Cultural, va recollir la trajectòria que ha tingut en Julio al barri, finalitzant amb un sentit vídeo en homenatge a la seva persona. Posteriorment, es va donar pas a la lectura d’un poema dedicat a en Julio per Josep Maria Pérez. L'esdeveniment va concloure amb l'entrega dels reconeixements i detalls de les entitats i amics que van participar de l'homenatge. Però aquesta era la primera d’un

▶ Adolf Romagosa i Julio Baños durant la primera xerrada sobre la memòria històrica del Port i la Marina.

seguit de converses i xerrades que s’han organitzat a la Biblioteca Francesc Candel per recuperar aquesta memòria però també

▶ Diverses entitats van entregar detalls de reconeixement al veí cronista, Julio Baños.

"amb l’esperit de mirar cap endavant", com bé expliquen els organitzadors. ■ La mostra fotogràfica es pot visitar dins l’espai de la Biblioteca Francesc Candel fins el 20 de desembre. Per més informació, es pot visitar el web www.barcelona.cat/bibfrancesccandel. El cicle de xerrades clourà el dimecres, 15 de desembre, amb "L’evolució urbanística, els projectes de la Marina del Prat i el front Litoral", a les 18:30 hores. A càrrec d'Aurora López, directora de l'Oficina de la Marina, i Josep Bohigas, director de Barcelona Regional.

espai retribuït

La instantània

Veïnes de diverses generacions de Can Clos posen davant el mural feminista que acaba d'estrenar l'Associació de veïns i veïnes al seu gimnàs, amb el suport de grup Podem Barcelona. La pintada és una de les moltes activitats i xerrades impulsades pel 25N per diverses entitats que hi treballen per conscienciar sobre la importància de combatre les violències masclistes al dia a dia. L'autora és l'artista equatoriana, Killa.

Foto: Alejandro Flores

La instantània

Un veí passeja pel carrer Energia i en passar observa el nou mural que recorda les protestes obreres i sindicals de la SEAT en els anys 70, època de forta confrontació entre sindicats de treballadors i la dictadura franquista. El mural, impulsat pel Memorial SEAT, reivindica el caràcter obrer i lluitador dels barris de la Marina com un capital social històric per a l'actual generació enfront de la pèrdua progressiva de drets i llibertats. La Reforma Laboral que es debat aquests dies és un pols, democràtic ara sí, que intenta restablir alguns dels drets que els treballadors van guanyar en aquelles lluites i que s'han perdut durant l'última crisi.

Foto: Alejandro Flores

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Els pressupostos municipals del que tant s’han parlat últimament son una matèria feixuga d'entendre, què en destacaríeu vosaltres?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Els pressupostos permeten planificar, avaluar i fer el seguiment de les actuacions municipals. L'Ajuntament pretén contribuir a la recuperació de la ciutat en moments de postpandèmia amb un pressupost clarament dedicat a les inversions, especialment a les que fan referència a l'econoJosep Joaquim mia, la innovació i la sostenibilitat. S'increPérez Calvo Albert Deusedes menten les despeses socials i a l'habitatge. Barcelona. Advocat procurador de Són uns pressupostos que tenen com Barcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. a objectius fer front a l'emergènMontjuïc, afiliat a UGT i soci de cia climàtica, reactivar i orienMédicos sin Fronteras. No és el pressupost que necessita la ciutat i retar l'economia i adaptar la presenta un model molt llunyà al nostre. N'hi És moment d'oferir solucions: BCN té l'oportunitat ciutat als nous reptes. ha molts incompliments de propostes que hade tenir un pressupost expansiu amb més de 3.400 M€ víem fet aquests darrers dos anys. No aporta el per consolidar la recuperació de la petita economia i necessari per reorientar el model econòmic i deseguir impulsant les transformacions que la ciutat i els pendre menys del turisme, per apostar per la transibarris necessiten. Uns comptes que ens permetran: ció energètica fermament, així com res de nou en els • Atendre les principals preocupacions de la ciutadania, àmbits de neteja i seguretat, i en el lideratge en l'àmbit amb aportacions destacades en neteja, serveis socials, semetropolità. Barcelona i els seus barris necessiten guretat o transport públic. un canvi de rumb i en definitiva de model • Injectar recursos extres per ajudar a sectors com de ciutat. el comerç, la restauració, el turisme o els autònoms.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Des de Junts sempre hem tingut una posició col·laborativa a l'hora de negociar pressupostos per fer possible que Barcelona avanci. Negociar és poder incidir tant en les inversions com en el model de ciutat. Ara per ara no podem donar suport a uns pressupostos que perpetuen un model de ciutat que perjudica els interessos generals de la capital catalana i la condemna a una permanent situació de degradació i de pèrdua d'oportunitats de progrés i de millora de la vida dels seus ciutadans i ciutadanes.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

La fiscalitat és on la nostra posició és més llunyana a del Govern. L'any 2020 es va aprovar una de les majors pujades d'impostos i taxes en dècades, no es vol rectificar aquesta situació en plena pandèmia. Pel que fa a les inversions, portem més d'un pressupost escoltant els anuncis sobre grans projectes, però encara no s'han posat en marxa en la major part. Des de Cs vam fer diverses esmenes al pressupost, però no han sigut tingudes en compte. Per això hem votat en contra, mantenint sempre la coherència.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

El Silencio de Europa

'editerráneo" (2021) de Marcel Barrena. Dos socorristas, Oscar y Gerard, viajan hasta Lesbos (Grecia) impactados por la fotografía de un niño ahogado en las aguas del Mediterráneo. Al llegar descubren una realidad sobrecogedora: cada día miles de personas arriesgan sus vidas en el mar huyendo de conflictos armados sin que nadie ejerza labores de rescate. Junto a Esther y Nico crearán un equipo de salvamento con el que intentarán hacer frente a la situación e inevitablemente harán visible una realidad que afecta a toda Europa, aunque gran parte del primer mundo mire a otro lado. Cobra actualidad por el inicio del juicio contra el ex-ministro italiano del interior Matteo Salvini por bloquear el desembarco del Open Arms en 2019. "Mediterráneo" encierra en sus imágenes la tragedia de los que dejan sus países por la guerra y la hambruna y se echan al mar en busca de un mundo mejor, pero no abusa del tremendismo ni tampoco es una película de tesis que ahonde en las causas de las múltiples crisis migratorias. La película huye de la lágrima fácil, salvo en esa subtrama forzada de la madre siria que se reencuentra con su hija tras darla por perdida que ignoramos cuánto tiene de real. A destacar esa escena impresionante en la que los socorristas, a caballo de sus motos de agua, tratan de salvar a una ingente cantidad de personas que han caído al mar tras zozobrar su patera, y ese Óscar Camps que todavía nada desesperadamente aunque ya nadie siga flotando. Un film humanista con un gran mensaje social, solidario y sobretodo necesario. ■

Rota

e ríe a carcajadas. Sale con sus amigas de la discoteca/fiesta y la alegría inunda cada poro de su piel. Camina deprisa, corre, brinca. Habla hasta por los codos. Le brillan los ojos. La madrugada es joven, casi tan joven como ella. ¿Cuántos años tiene? ¿Dieciséis, diecisiete, veinte? El azul marino del cielo se llena de estrellas, risas, cháchara distendida. En algún momento se dispersan. Una va a coger el autobús, otra el tren, otra vive ahí al lado. Se despiden con promesas de escribirse al día siguiente. El depredador aguarda agazapado en la oscuridad. ¿Qué habrá en su cabeza? ¿Lo ha planificado o improvisa sobre la marcha? Me pregunto si tiene hermanas, hijas, sobrinas, madre. Espera a que se quede sola. Sin embargo, es probable que él vaya acompañado. Quizá sí, quizá no. Puede incluso que actúe en manada. Ella recuerda lo bien que lo han pasado y desea que llegue rápido el próximo finde. Han bailado tanto que le duelen los pies. Han reído tanto que mañana tendrá agujetas en el estómago. Sonríe, feliz. En su casa, su familia la espera. Él la aborda en la esquina/descampado/portería. Con un movimiento raudo se lanza sobre su presa. Imagino la cara de espanto de la muchacha al verlo venir. Se desvanece la dicha, el destello en la mirada. Forcejeo, incredulidad. Unas manos —dos, cuatro, tal vez diez—que sujetan, rasgan, vejan. Impotencia, rabia, llanto contenido. Un grito que desgarra la noche. Algo que hace crac y se rompe para siempre. Él huye, como el cobarde que es. Ella yace inerte, rota, aferrándose a un hilo de vida. Silencio. Dolor, dolor, dolor. ■

Viure poèticament Aleix Diz Ardid

La Isla Bonita

Amb aquest nom es coneix l’illa de La Palma, que darrerament està patint fenòmens volcànics intensos. Totes les illes Canàries son d’origen volcànic i els volcans més actius es troben, exactament, cap a ponent, a les illes de mar endins. Però els volcans, que avui arrasen el terreny, a llarg termini, el fertilitzen. Per això els volcans, que són terribles per avui, són benèfics pel demà. Tot això em va suggerir el següent sonet:

Bella terrible

En las cálidas costas de poniente, del océano Atlántico africano, afortunada en su mundo lejano, la niña bonita se baña ardiente. Describir tanta beldad fuera vano, pues sobre un mar azul y reluciente brilla su mirada verde e inocente. Mas es su origen un terrible arcano… …que se vislumbra en su pupila roja, estigma de su convulso pasado cuyas consecuencias causan congoja. Sus ancestros queman de uno a otro lado el terreno con el fuego que arroja su profundo vientre despiadado. Y en esto radica la paradoja: que surja de materia incandescente su fertilidad futura y presente. En aquesta secció pretenem fer arribar el llenguatge poètic a tothom. Però no parlant de roses, amors impossibles, o d’altres tòpics, massa gastats... El que volem és parlar, amb llenguatge poètic, de temes actuals. I avui ho fem amb una al·legoria. L’al·legoria és un conjunt de metàfores. Cada metàfora és una descripció d’un element substituint-lo per un altre que se li assembla. Així a l’al·legoria literària tenim tota una sèrie d’elements reals o ideals que són substituïts per altres de reals amb els que se relacionen. En la poesia que us portem aquí: niña bonita = La Palma (la Isla Bonita) mirada verde = paisaje verde pupila roja = el ojo del volcán ancestros = volcanes originarios A més, a la niña bonita, que simbolitza l’illa de La Palma, se li diu afortunada, perquè les Illes Canàries són conegudes com a Illes Afortunades.

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

REPORTATGE

|| Marta Campos / Y.L. El funcionament de Barcelona és incomprensible sense el conglomerat de barris que la conformen. En el cas del Districte de Sants Montjuïc en són 8 i tots ells s’han establert com els grans actors que fan possible la conciliació dels veïns i veïnes amb el dia a dia de la ciutat. La Font de la Guatlla és un barri petit, el conformen al voltant de 10.000 habitants, però es queixen que no poden gaudir ni tan sols d’una plaça cèntrica. És per això que, la plaça entesa com a punt de reunió, organització de festes i activitats, entre altres, ha quedat substituïda pel Centre Cívic Font de la Guatlla-Magòria, gestionat per l’Associació de veïns i veïnes des de l’any 1994, quan l’inicial projecte municipal va fracassar per manca d’inscripcions a les activitats que s’hi oferien. Avui dia, l’Associació està conformada per uns 600 membres tot i que, abans de la pandèmia, la xifra arribava fins als 800. En Lluís Maté i Solé, president des del 1992, és un referent de l’entitat i del barri. De fet, ell mateix explica “fa un parell d’anys que vaig presentar la meva dimissió i ja veus, aquí continuo”. L’any que ve complirà 30 anys com a president, però si una cosa té clara és que sense tots i cadascun dels membres, socis i caps de les vocalies de l’Associació, tota la feina feta i per fer no seria possible. I és que la mateixa estructura de l’entitat que funciona a través de 7 vocalies diferents (de seguretat, d’urbanisme i mobilitat, de la gent gran, de la dona, d’infants i joves, de cultura i, finalment, de salut) permet generar un teixit associatiu veïnal molt potent combinant diversitat d’activitats i tallers, de les 9 del matí fins a les 22.30 de la nit. Té fama de ser un dels centres cívics més polivalents i rendibilitzats de la ciutat. L’anar i venir de gent és un no parar: perquè estan inscrits en alguna activitat o taller, perquè son part d’alguna comissió o voluntaris, perquè volen utilitzar el wifi, perquè volen saludar i xerrar amb algú, arrecerar-se de la pluja o.... una infinitat d’usos que el veïnat en fa a manca d’altres serveis i espais. Per conèixer més de prop el dia a dia del Centre Cívic, en Lluís, com si d’una visita guiada per un museu prestigiós es tractés, ens acompanya per les dues plantes de l’espai. La planta baixa queda reservada per la zona administrativa, una sala de debats on es reuneix l’Assemblea i un

▶ Participants d'un taller per a dones impulsat per l'Associació veïnal que gestiona el Centre Cívic.

Font de la Guatlla Un centre cívic convertit en trinxera veïnal i cultural espai més ampli que acull diverses activitats segons el dia. Mentre avancem pel passadís direcció cap a la planta superior, observem les parets repletes de quadres del col·lectiu d’artistes dirigit pel Josep Farré i que generen un ambient càlid, de caliu i aixopluc. És més que evident que el centre, tal com afirma en Lluis “és un espai únic al barri, no tenim cap altre punt de reunió”. Pugem les escales i ens envolta una bona aroma, de cuina de tota la vida, i és que s’està duent a terme el taller setmanal de cuina. Continuem caminant, admirem l’arxiu històric i fotogràfic del qual disposen i, pocs metres després, en una sala més tranquil·la, altres veïns es posen mans a l’obra amb els seus dibuixos. Cal destacar que el Centre Cívic compta amb una altra petita zona, com si d’un gimnàs es tractés, on es fan les activitats que necessiten més espai i aquelles dirigides a les dones, com ara el taller d’autoajuda o tota mena de xerrades. A l’hora de la visita, la utilitzen una quarantena de veïnes dirigides per una voluntària que havia estat mestra i ara col·labora una vegada a la setmana. “Es porten bé”, diu i la colla de dones, la majoria grans i amb cara d’estar-ho passant molt bé, deixen anar rialles.

Les tres demandes més urgents al barri:

La readequació d’un espai que comparteixen com a pati el Centre Cívic i l’escola la Muntanyeta La millora de la mobilitat i del transport públic La rehabilitació de la Masia de Can Cervera pel veïnat

Tot i això, el camí tant de l’Associació com del Centre Cívic no ha estat de roses i violes. La pandèmia va suposar una aturada de tota l’activitat i el retorn a la normalitat va ser a passes lentes, i amb la por habitual en una situació excepcional com la que ens ha tocat viure.

Les demandes del barri

Així mateix, l’Associació està fent front a tres problemes angulars al barri: La defensa d’un tros d’espai que comparteixen com a pati el Centre Cívic i l’escola la Muntanyeta, la millora del transport públic al barri arran del nou pla de mobilitat de Montjuïc, i la rehabilitació de la Masia de Can Cervera com a un altre equipament pels veïns i veïnes. Sobre l’espai compartit amb l’escola, la idea de l’Ajuntament és posar-hi jardineres i unes boles de metall, dins del marc del projecte “Millorem els entorns escolars” que ha fet arranjaments en molts centres educatius. La proposta veïnal és mantenir l’espai sense aquests elements o ubicar-los als extrems. I deixar-lo com ja funciona: “ a manca de plaça pública, fa de dinamitzador del barri i acull les festes majors i activitats tant de l’escola com del Centre Cívic que, per sort, tenim una molt bona

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 13

El centre té fama de ser un dels més polivalents i rendibilitzats de la ciutat relació i si més no, d’un espai on la gent gran i els infants poden gaudir de l’aire lliure tranquils”. “El problema el va provocar l’Administració, que va presentar el projecte a l’escola i, quan ens vam assabentar, ens van deixar de banda” diu en Lluis. El dirigent veïnal es queixa perquè al lloc hi ha només 4 bancs públics i durant l’hivern molts avis els utilitzen per torns per prendre-hi el sol. No han aconseguit que els hi posin més. De moment Districte ha paralitzat el projecte d’arranjament i els ha informat que l’està refent. En Lluís és clar: “la meva funció com a president, és obrir finestres i

“Necessitem una biblioteca, una ludoteca, una llar d’infants o un espai per a joves” “Som gent de barri que lluitem perquè els veïns i veïnes continuïn gaudint d’un espai compartit que ens mereixem”

▶ Lluís Maté i Solé, president des del 1992, és un referent de l’entitat i del barri.

tancar escletxes, és a dir, sóc un pesat i si hi ha problemes al barri faré el que estigui a la meva mà per solucionar-los, almenys la queixa la faré, al barri no hi ha més que nosaltres, les escoles i l’església”.

Pondera la feina dels treballadors públics i la Guàrdia Urbana amb qui cooperen de forma habitual. Pel que fa a la mobilitat, la Font de la Guatlla comparteix amb Can Clos i el

Polvorí la posició aïllada a la muntanya de Montjuïc i l’insuficient servei de transport públic. Els fa servei sobretot la línia 13 de bus, que funciona amb poca freqüència de pas. A més, els col·lapses continus de la Gran Via obliguen els cotxes del barri a sortir per la zona superior de la muntanya. Ara el Pla de mobilitat de Montjuïc vol tancar l’entrada de l’avinguda Miramar, el passeig Olímpic, el tram de l’estadi i els carrers Jocs del 92 i Segura. Una situació que els limitarà encara més la mobilitat. Finalment, una vella reivindicació del barri és la rehabilitació de la masia de Can Cervera, al carrer de la Font Florida número 1, que es troba totalment abandonada. Es tracta d’un edifici històric de titularitat municipal amb greus problemes en la seva estructura que podrien fer caure la masia a terra. L’associació veïnal guatllenca reclama: “Necessitem una biblioteca, una ludoteca, una llar d’infants o un espai per a joves”. L’Ajuntament al·lega que la manca de pressupost els ha impedit cap actuació. El Centre Cívic, si més no, resisteix. És admirable la feina que s’organitza i es duu a terme al llarg de la setmana a tots els racons de les seves instal·lacions i el bon ambient que s’hi respira. El Centre Cívic és del barri i pel barri, aquí sí que es compleix. Un projecte on els uns aprenen dels altres, on es fomenta l’esperit de col·lectivitat i, on tenen clar una idea “tan sols som gent de barri que lluitem perquè els veïns i veïnes continuïn gaudint d’un espai compartit que ens mereixem”. ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

tema central

▶ La plaça Marina durant l'encesa de l'arbre de Nadal que cada any organitza el Centre Cultural Estrelles Altes.

|| A.B. / J.C. / M.C. Fa vora d’un mes que a les sis es fa de nit, i fa unes setmanes que el fred s’ha instal·lat a la ciutat. Des del dia 24 de novembre els llums de Nadal ens acompanyen quan es fa fosc. En l’ambient es nota, i l’arbre plantat enmig de plaça Marina ens ho recorda… el Nadal és a tocar. Aquest darrers mesos la Covid ens ha deixat “tranquils” i el barri ha aprofitat per recuperar-se. Tant ha estat així, que és impossible trobar un cap de setmana sense cap activitat programada. Comencem la cursa fins a les festes de Nadal. Enguany tornarem a gaudir de dinars i sopars, d’aquest en què s’omple una taula sencera, “Torna a ser Nadal i estem contents”, com canta Macedònia. Ens ho mirem tot amb ganes de tornar a celebrar, però hem aprés que el virus és traïdor i no ens hem podem refiar gaire. Els altres països d’Europa comencen a augmentar les restriccions davant una nova onada de contagis. Mentre aquí els números van pujant tímidament. La pandèmia encara causa estralls, i els contagis no son l’única preocupació que ens fa estar neguitosos. Comencem a notar els efectes de la crisi. Ho notem en la pujada dels preus de la llum i de les matèries primeres, que acaben fent pujar el preu de tota la resta. Ho notem en la crisi del transport marítim i de producció. Ho notem també en les protestes del treballadors per drets bàsics i un sou digne. I paral·lelament pànics diversos dominen alguns: “no hi haurà joguines per Nadal”, “l’apagada energètica pot ser una realitat”, “una nova variant del

Andrea Bello

De nou, un Nadal diferent

Revifen les festes, trobades i el dinamisme als comerços de proximitat, però amb cautela

virus arribarà l’any vivent”... davant aquest panorama hi ha una altra perpespectiva veïnal, la de sortir al carrer i trobar-nos amb els altres.

L’òpera s’instal·la per un dia als gràcies a la bona feina de l'Associació de Comerciants de la Marina! carrers de la Marina

El Plus Ultra celebra la Festa de la Tardor

Tot i que des de dimecres 24 de novembre, les llums de Nadal ja estaven enceses, al barri faltava una cosa molt important perquè comencés oficialment l’època de festes: l’arbre nadalenc Divendres 26 amb una plaça Marina plena de famílies, avis i àvies i sobretot molta canalla, la fada Marina va fer el compte enrere per encendre els llums que adornen l’arbre, una tradició que cada any organitza el Centre Cultural Estrelles Altes. Un crit d’emoció i aplaudiments van culminar el moment en què s'encenien centenars de bombetes. Mentre uns nens feien cua per penjar les seves postals a l’arbre, uns altres actuaven a l’escenari i uns quants més s’ho miraven encantats. L’acte es va tancar amb tothom cantant la Nadala “amb la llum del fanalet, jo aniré a esperar els tres reis”... ■

La festa major del Plus Ultra és molt reconeguda per les seves activitats, que són tradició al barri. La trepitjada es va poder celebrar el passat mes de setembre, però d’altres com la sardinada, la paella popular o els concerts d’havaneres es van quedar al pap i el 20 de novembre les va recuperar per celebrar la Festa de la Tardor. El matí de dissabte es va aixecar una mica ennuvolat però això no va impedir que des de les 10 del matí els veïns i veïnes s’apropessin a la barriada tan peculiar per celebrar i compartir tant sardines com paella, xocolata i algun xarrup de licor casolà. Amb unes actuacions d’èxit, ball i havaneres es va passar una jornada d’allò més festiva.

L’Òpera al Comerç va tornar a emocionar amb 15 actuacions pels comerços del barri. Enguany el projecte s’ha adaptat a les circumstàncies però amb els mateixos objectius, treure la lírica dels marcs habituals i posar-la a l’abast de tothom. Des de les 17:30h i fins a les 20:30h de divendres 12 de novembre, molts veïns i veïnes van seguir la passejada de botiga en botiga. La Mònica, primer cop que assistia a l’Òpera al Comerç comentava “és una proposta que dona alegria i vida al barri”. Al seu torn, el Melcior, afirmava “és original i a més ajuda al comerç de proximitat”. L’Òpera al Comerç va comptar, un cop més, amb els cantants d’Òpera Jove de Catalunya, entre els quals destacaven les veus de les sopranos Charo Tris i Sara Bermúdez, el baríton Fernando Álvarez i el contratenor Sergio Monsalve. Així doncs, una activitat per gaudir de la cultura a peu de carrer se suma a la iniciativa gastronòmica de La Marina Tapea,

L’encesa de les llums i de l’arbre donen inici al Nadal

Desembre 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info Desembre 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 82

AQUEST MES

NO HI HA

SUPLEMENT

TIAF

.............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. .............................................................................................................................. ..............................................................................................................................

Desembre 2021 // www.tiaflm.org

info

Accions que transformen, volem suplement TIAF! Les escoles i entitats sota signants volem manifestar el nostre suport i coincidència en la necessitat de garantir la continuïtat del suplement TIAF. Un suplement de 4 pàgines dins la publicació La Marina que té l’objectiu de fer d’altaveu de la comunitat educativa com una estratègia per visibilitzar-la, cohesionar-la i fer-la guanyar centralitat en els debats veïnals i institucionals de la Marina.

Per què es important un projecte com el Suplement TIAF a la Marina? Perquè no només són 4 pàgines editades per escoles i AMCL (Associació de Mitjans de Comunicació Local, que edita la publicació mensual la Marina, la Marina FM i la pàgina informativa lamarina.cat) sinó que porten al darrera sinergies de feina conjunta entre centres escolars, famílies i entitats que ens permeten cohesionar la comunitat educativa, generar reflexions i debats propis, i fer barri. Perquè malgrat tots els desafiaments de la comunitat educativa, la del barri en particular, coincidim en què hem de continuar treballant plegades per millorar el vincle, la implicació, i el compromís del conjunt del veïnat i les institucions en els afers educatius del barri. Cal aplegar esforços, apropar visions i plantejar maneres pròpies de fer per intentar posar al centre l’educació com l’oportunitat d’incidir en problemes crònics dels nostres barris, entre els més importants, hi ha l’alt nivell d’atur (Un 13.3% al Prat Vermell i un 8.6% a la Marina de Port, enfront d’un 6.5 de mitjana de la ciutat), la precarietat laboral i la vulnerabilitat social que se’n deriva. Perquè, al final, els projectes i/o accions amb més impacte son aquelles que neixen d’una necessitat real i una voluntat i compromís conjunt dels diversos implicats en incidir-hi i comprometre’s per objectius comuns. En aquest sentit, el Suplement, malgrat la modesta dimensió que té, és una acció concreta que multiplica d’altres i ens aplega i ens connecta a totes sota uns criteris que creiem que cal treballar-hi i que tenim la voluntat de fer-ho. Perquè la confiança entre implicats, la dinàmica generada i la constància i continuïtat dels projectes no son accessoris sinó fonamentals i determinants en l’impacte que tenen les intervencions públiques. Ens va el futur en el seu èxit o fracàs i allò depèn molt de com actuem tots els implicats. Perquè la Marina, amb totes les intervencions fetes amb voluntat de transformació des de l’administració, continua arrossegant indicadors socioeducatius negatius que persisteixen, malgrat aquestes accions, des de fa dècades. Cal reconstruir una cultura de consens, confiança i feina conjunta entre els diversos agents que intervenim. Volem, per tant, deixar constància de la nostra coincidència del valor que aporta aquesta iniciativa i manifestar suport total a la seva continuïtat ja que a dia d’avui estem absolutament convençuts que és una eina útil, necessària i que reclamem com a pròpia.

Per tot això, demanem: 1. Garantir la continuïtat del suplement TIAF, dotant-lo d’un pressupost suficient i dins d’un marc legal que l’asseguri més enllà dels canvis a l’administració. 2. Reconeixement de la tasca que es proposa des de les mateixes escoles i instituts i en aquest cas concret amb convergència de criteris per tots els agents que treballem al territori. 3. Una mirada oberta, plural i amb sensibilitat a la feina artesanal quotidiana que realitzem entitats, centres educatius i professionals compromesos amb el barri. Amb la voluntat de construir consensos educatius de barri, demanar la continuïtat del suplement TIAF i sumar esforços de tothom qui s’hi senti compromès signen:

Desembre 2021 // www.tiaflm.org

info 3

Escoles: - SEAT - Bàrkeno - Can Clos - Ramon Casas - Enric Granados - Alfageme - El Polvorí - Pau Vila

Instituts: - Lluís Domènech i Montaner - Montjuïc

Entitats: - Escola Dominical Undebel - Assoc. Josur Attawasol Intermed. - Mans a les mans Fundació - Federació Taula d'Esports de La Marina - AAVV El Polvorí - AAVV Can Clos - C.C. Estrelles Altes - Assoc. Guineocatalana Bisila - C.E. La Marina - AAVV Plus Ultra - Coordinadora d'AAVV i Comerciants de la Marina - AAVV Eduard Aunós - AAVV La Viña - AAVV Sant Cristòfol - Assoc. Comerciants de la Marina

Desembre 2021 // www.tiaflm.org

info

CARREGANT...

info

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

tema central 15

L'ambient és festiu però amb dubtes per la nova variant de la Covid

▶ Una de les quinze actuacions d'òpera que es van realitzar als comerços del barri.

▶ Veïnes gaudint de la paella popular i la sardinada a Plus Ultra. Andrea Bello

Festa i solidaritat envers l'autisme El passat dissabte, 27 de novembre, els Jardins dels Drets Humans van acollir una jornada plena d’activitats, actuacions i espectacles tot acompanyat de la música i el ritme, que mai poden faltar. La iniciativa Mostra i viu, organitzada per La Marina Viva, enguany donarà els beneficis a l’Associació Aprenem Autisme. Al matí, balls de bastons, actuacions musicals de Bateria Confusa, Dantuvi i un concert de rumba amb Alma de Boquerón van omplir els espais de música, ambient festiu i rialles que van fer, fins i tot, que el fred quedés a l’oblit. Alhora, també es va poder participar de diversos tallers: de calendaris d’advent, d’iniciació a la BMX amb el BMX Freestyle Barcelona Club Esportiu i de circ de la mà de la companyia Circ de Jocs. La tarda iniciava encara amb més força i ganes. Els Jardins van tornar a omplir-se per gaudir d’actuacions de dansa de l’escola 3r Acte, de l’escola d’Arts Escèniques IPSI i de la Companyia Leftovers. La música va continuar de la mà de Van ‘D’ Bolo V2 i d’una nova batucada de Impact Percussions i Bum Bam Boi Percutors i un espectacle d’animació infantil de la companyia Pentina el Gat. L’Associació Guineocatalana va triomfar amb la seva mostra i taller d’afrodance, que van donar pas a l’estocada final. El grup Mister Jones va posar la cirereta a la jornada amb un concert de rock, tribut a Tequila. ■

▶ Una de les actuacions de la jornada solidària organitzada per la Marina Viva.

la Marina Viva

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

...un camino que conduce a una estrella Entrevista con Victoria Bonet, hija del arquitecto de Estrellas Altas La Vanguardia Española

|| Jesús Martínez Un rosal sin espinas o un cactus helado y largo o un candelabro de un solo brazo. La escultura más dolida y austera, más quijotesca y sensual, más expresiva y militante del artista Alberto Sánchez se llama así: El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella. Alberto la modeló para el Pabellón de la República Española en la Exposición Internacional de París de 1937, que aulló contra la guerra que entonces partía en dos el suelo ibérico. De más de doce metros, la maqueta se puede admirar delante de la puerta del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, en Madrid. A Alberto Sánchez le conoció el arquitecto Antonio Bonet (Barcelona, 19131989). Quizá la forma de esa estrella de cinco puntas de El pueblo español… la tomó prestada para luego proyectar el barrio obrero de Estrellas Altas (1965-1980), en La Marina. La única hija de Antonio Bonet, Victoria (San Sebastián, 1956), que actualmente reside en El Vendrell (Tarragona), sabe que su padre jugaba con la geometría. Le recuerda con cariño, y sentado frente al flexo, dibujando: «Estuvo muchos años esbozando Estrellas Altas [a menudo ella utiliza el nombre de Torres Altas], y tuvo varios encontronazos con la propiedad acerca del revestimiento, porque ellos tenían una idea y mi padre, otra. Le dolían estas cosas, porque le cambiaron cuantiosas veces los planos. Claro, estábamos en la época de los pelotazos y el Desarrollismo. Se fue de Zona Franca a disgusto», descarga Victoria, con una voz metropolitana, metálica y de sierra blanca. «Antonio era arquitecto desde que se levantaba hasta que se acostaba. No era postureo, sino oficio vocacional.»

Estrellas Altas Una docena de bloques de más de cien metros de altura, de 17 plantas, con ocho puertas por rellano y cuatro ascensores. En un inicio, Estrellas Altas debía de poseer todo lo que enriquece a una colectividad: espacios libres y vitales con amplias zonas verdes. Pero los promotores de Estructuras y Cimientos Insulares S. A. exigieron abaratar costes y aumentar los beneficios y por eso juntaron los edificios unos con otros. A Antonio Bonet le sucedió lo mismo que al ingeniero Ildefons Cerdà en el trazado de l’Eixample: las áreas ajardinadas y de uso común se acabaron esfumando.

▶ Anuncio promocional del complejo residencial, publicado en la prensa, el 25 de diciembre de 1968. En la siguiente página, una imagen de Victoria con su padre, Antonio Bonet.

CRÒNICA

Las torres finales no cumplieron los parámetros que el padre de Victoria tenía en la cabeza. Entre bloque y bloque, debía de haber separaciones más holgadas, de centenares de metros, no como ahora, que se asemeja más a una megaurbe como Shanghái. «Se llevó un palo porque se hizo como él no quería. Le faltaba la veracidad que le puso al inicio. Se faltó a la palabra dada. Si ves fotos antiguas de los diseños te darás cuenta de esto. Sobre los descampados se especificaba: “aquí irá un palacio de deportes, aquí un centro cultural, aquí un supermercado”… No se cumplió. Tal cual le pasó en el Conjunto Hexagonal de La Manga del Mar Menor [Murcia, 1961]. Se fue de allí y no firmó nada más con ellos.» Victoria visitaba la obra los domingos, con su padre. «Para que aprendas», le decía él. Y Victoria aprendía: hacer lo bueno y evitar lo malo. Se queda con lo positivo, con lo que su padre, Antonio Bonet, pudo llevar a buen puerto en Estrellas Altas: «La estructura de la fachada se mantuvo como él deseaba, cada una de ellas distinta y con una estética determinada. Ingenió un sistema para cementar las baldosas de

otra manera. Creía en la cerámica para las construcciones porque decía que así la contaminación les afectaba mucho menos. Además, la cerámica es sostenible, respeta el medio ambiente y produce una capa de aislamiento térmico excelente. Y por otro lado, el mantenimiento no se encarece ya que no envejece tanto». Más cosas positivas y notables que subrayar en Estrellas Altas: «La distribución era también la que él quiso: era consciente del tamaño de la edificación y se esforzaba por que no hubiera ningún milímetro perdido. La distribución centralizada que plasmó en el interior buscaba que los servicios estuvieran cubiertos. Es decir, conexiones interiores para poder moverte con soltura. Nada que ver con los pasillos de los hoteles, sino una circulación ordenada y bien resuelta. Entorno con todo cubierto, y a un paso», refiere Victoria, que no llegó a acabar la carrera de Arquitectura. «Visto hoy, es una locura, pero formaba parte de las bases que plasmó Le Corbusier en el manifiesto de la Carta de Atenas, de 1942.» Punto 23 de la Carta de Atenas: «En lo sucesivo, los barrios de viviendas deben ocupar Ios mejores emplazamientos en el espacio urbano, aprovechando la

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 17 topografía, teniendo en cuenta el clima y disponiendo de la insolación más favorable y de los espacios verdes oportunos».

colatina…”. Me juntaba con su hija, Aitana. Su esposa, la guapísima María Teresa León, se comportaba con más rigidez. Y luego el poeta Pablo Neruda, simpático, grande, que te cobijaba, te abrazaba, tierno… Y tantos otros: los escritores José Bergamín y Ramón Gómez de la Serna, la actriz Margarita Xirgu, el pintor Joaquín Torres García, la pintora Maruja Mallo, mi madrina, el inclasificable Alexander Calder…» En los años sesenta, Antonio regresó a Barcelona, y montó un despacho en la plaza Kennedy.

Grandes del siglo xx El arquitecto suizo y nacionalizado francés Le Corbusier becó a Antonio Bonet. Le Corbusier amaba la capital catalana. En 1939 pintó el cuadro La caída de Barcelona, con la inmensa desazón por el fin de la democracia y el triunfo del totalitarismo. A Le Corbusier le conoció a bordo del Patris II, barco en el que se celebraba el IV Congreso Internacional de Arquitectura Moderna, en 1933. Animó a Antonio para que formara parte de su estudio en París. A la ciudad francesa llegó tres semanas antes del estallido de la guerra civil, a finales de junio de 1936. Antonio Bonet no volvería a pisar España durante décadas. «Mi padre se crió en la calle Viladomat, junto al Mercat de Sant Antoni. En su colla de amigos figuraban la actriz Mary Santpere, los hermanos intelectuales Díaz-Plaja y el empresario y fundador de Òmnium Cultural, Joan Baptista Cendrós. Estudiaba en la biblioteca del Ateneu Barcelonès, del que fue socio. Tuvo la suerte de que le pilló los años de la República. Incluso tuvo como maestro al filósofo José Ortega y Gasset», cuenta la hija, que ahora está escribiendo la biografía de su padre con material documental y de su archivo personal. «Luego, ya en París, el arquitecto [Josep Lluís] Sert y el delegado del Gobierno de Juan Negrín, Luis Laca-

Torres Altas

sa, le contrataron para llevar la dirección de obras del Pabellón de la República, en 1937. De ahí le viene la amistad con el escultor Alberto Sánchez y con los pintores Salvador Dalí y Joan Miró… Cultivado en humanidades, amante de la pintura y la poesía...» Victoria Bonet se crió en Buenos Aires, donde Bonet abrió oficina en sus años de exilio. Y viajó con la «familia trashumante», tras los encargos profesionales que iba recibiendo Antonio. Por su memoria desfilan los genios inigualables de unos años irrepetibles. «Me acuerdo de muchos talentos que conocí… Pablo Picasso era un pelín gru-

ñón, y tenía una mirada que se reía del mundo, fascinante. No le gustaban los niños, aunque nos hacía bromas. Posiblemente a su casa de Mougins, en el sur de Francia, solo entraran los hijos de [el torero] Luis Miguel Dominguín y [la actriz] Lucía Bosé, y yo. Por el contrario, a Rafael Alberti, mi padrino, no se le iba nunca la gracia andaluza: un ser de luz, radiante, con unos ojazos. Le visitábamos en su domicilio del Trastévere, en Roma. Veladas fantásticas bebiendo vino blanco y comiendo piza en una trattoria… Él compondría el soneto en homenaje a Antonio, que empieza así: “A ti, arquitecto de la luz, tocado / del soplo de la mar gre-

L’Ajuntament vol restringir el pas del vehicle privat a Montjuïc

La previsió de talls en tres vies de la muntanya aixeca queixes veïnals al Consell de Barri pel “mal servei” del transport públic || Joan Cascante El Consell de barri celebrat el mes passat a la Sala Pepita Casanellas, amb una trentena de veïns i veïnes assistents, va estar marcat pels canvis en la mobilitat que planeja l’Ajuntament a Montjuïc, dins d’un nou Pla d’Actuació. L’objectiu és prohibir la circulació en cotxe en tres punts de la muntanya per afavorir l’ús ciutadà i reduir la contaminació a la ciutat. El regidor del districte Marc Serra el defensava així: “cal que comencem a canviar els hàbits de mobilitat i potenciem els espais verds”. El pla preveu que entre les set del matí i les set de la tarda la circulació quedi restringida en: l’avinguda Miramar, des d’on hi ha l’Hotel Miramar al punt en què l’avinguda es troba amb la carretera de Montjuic; al passeig Olímpic, al tram de l’estadi; i als carrers Jocs del 92 i Segura, al costat de l’INEFC. I és que l’últim tall dificultaria, encara més, la comunicació del barri del Polvorí i Can Clos. Els assistents, però, no semblaven gaire convençuts. Exposat el pla, es va fer un murmuri a la sala. Molts van tor-

▶ L'últim Consell de Barri a la Sala Pepita Casanellas.

nar a queixar-xe de la mala comunicació i la poca freqüència dels busos que connecten els barris de la muntanya amb la ciutat. “Cal que se’ns permeti l’accés, ja que si el trànsit és impossible quan es talla per actes puntuals, fer un tall permanent és intolerable”, afirma la Rosalia, veïna i presi-

Joan Cascante

denta de l’Associació veïnal de Can Clos. “Sempre se’ns sacrifica a nosaltres, no se’ls hi pot permetre, pels que vivim a la muntanya, Montjuïc és la sortida a Barcelona”, afirma el Pedro, veí del Polvorí, consultat per la Marina. Davant les queixes, el regidor va assegurar que es tracta d’una prova pilot i que

Victoria Bonet prefiere seguir llamando Torres Altas al barrio de Estrellas Altas. Vuelve de vez en cuando, le gusta enterarse de los cambios y las novedades. «Hoy miro los bloques de Estrellas Altas y me parecen caóticos, con las fachadas desordenadas, y cada terraza a su aire. Está desubicado en el tiempo, y tendría que tener más jardineras, mejoraría con muy poco gasto. Aun así, a mí me gusta, el criterio sigue siendo válido. Mi padre repetía a menudo que las casas unifamiliares dan prestigio aunque poca satisfacción. Para él, significaban lo mismo urbanismo y dignidad de la gente», rememora. El arquitecto Antonio Bonet trabajaba para un pueblo que hoy se desvanece en el marasmo de la globalización. El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella. ■

tot i la prohibició pel públic en general es pot estudiar l’accés als veïns i veïnes de la Marina per atenuar les dificultats de circulació. El consistori en justifica la decisió en haver comprovat que el trànsit els dies laborables representa el 38%, mentre que els caps de setmana es redueix al 12%. L’alternativa, però, el transport públic en barris com el Polvorí, Can Clos o Font de la Guatlla, situats a la Muntanya, té molt marge de millora. Els fa servei únicament la línia 13, que té una freqüència de pas de 20 minuts, tot i que sovint triga 35 minuts, assegura el Pedro, usuari habitual. Al barri de Can Clos la realitat que viuen és la mateixa, ja que comparteixen línies d’autobús amb el Polvorí i la Font de la Guatlla. Fa temps que es reclama reduir a 15 minuts els intervals entre cada bus. A més, des de l’Associació de Veïns d’El Polvorí protesten perquè porten anys exigint que la línia 23, que recorre part de la muntanya, tingui una parada al Club Natació Montjuïc, ho consideren “ben raonable”. “No s’ha fet res per millorar la situació i ara s’opta per agreujar-la amb el tall de la drecera de Montjuïc”. El sentir veïnal és que si s’opta pel tall de la drecera com a mesura mediambiental no es pot oblidar als qui viuen al voltant i negar-los-hi l’accés. “Cal que les mesures restrictives per causes ambientals vagin acompanyades d’una millora generalitzada del transport públic en els barris, tothom volem sostenibilitat, però no castigant més als veïnats”. ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

Sintonitza el que vius!

publicitat

Una vida amb

“Les nostres cançons”

La vida de cadascun de nosaltres té la seva pròpia banda sonora, feta per totes les cançons que hem aprés des de petits, aquelles que hem repetit una i una altra vegada als nostres aparells de música, aquelles que volent o per casualitat sonaven en els moments importants… Totes elles sonen a “Les nostres cançons”, el nou programa de La Marina FM! Cada divendres al migdia en Josep Serra ens convida a parar l’orella atenta al seu programa. “Podeu viatjar amb nosaltres a través de diferents èpoques musicals, des de les més recents fins les més antigues”. Amb convidats diferents cada setmana i navegant amb la música, reflexiona i descobreix que “la vida sense música no és res!” Com si encara no ho sabéssim!

Confidències i consells a

Amb una veu dolça i calmada, la Mónica et convida al seu Saló d'estètica particular, ara a La Marina FM. Un programa dedicat a "aquelles persones que vulguin conversar i compartir en una situació de relaxació i amistat. Igual que passa amb els meus clients i clientes al meu saló". Un programa en el qual es parla de les quatre coses rellevants a la vida, segons la Mònica: l'amor, la música, la bellesa i el sexe. I amb compte, diu, que " per sexe jo entenc tot allò que compartim amb la parella durant el dia, quelcom bonic, sense entrar en les intimitats de ningú". El Salón vol ser un espai on tothom pugui participar. Mitjançant trucades i missatges els oients comparteixen les seves experiències, i troben a l'altre cantó de la línia

El Salón

una veu amiga i consellera. La Mónica creu que "actualment la gent es va trobant com més va més sola en un món més tancat, però amb tantes ganes de compartir el que viuen que al Salón podem fer-ho". També al programa la Mónica fa gala de la seva faceta artística arrencant-se a cantar algun bolero a petició dels oients. Ara a més, gràcies al Facebook, també la podeu veurehi ballar. Si voleu entrar al Salón ho podeu fer cada dilluns de 4 a 5 de la tarda al 102.5 FM!! ■

Textes i fotos: Andrea Bello

Acompanyats per la Patty Mur, col·laboradora habitual del programa, també recorden les cançons tradicionals, d’aquí, però també de Galícia d’on és originària la Patty. Una radio fórmula molt especial perquè “els mateixos oients poden demanar les seves cançons, trucant per telèfon poden explicar vivències i anècdotes relacionades amb l’elecció musical o simplement dedicar-les a un familiar o amic”. Anys d’experiència en el món de la ràdio avalen el Josep Serra, des de Ràdio Nacional Espanyola, ara ja jubilat, arriba a La Marina FM. “M’agrada tant la ràdio que no me’n puc estar sense”, bromeja en Josep i ens explica que “són les nostres cançons, perquè són les de la nostra vida, la de tots”. No us ho perdeu perquè us en penedireu! Divendres de 13h a 15h al 102.5 FM! ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 19

Papá Noel en el barrio de la Marina

Un cuento muy real en plena pandemia Rafael Ochoa

El origen de Papá Noel o Santa Claus se remonta a épocas primitivas, cuando los nórdicos celebraban fiestas en el solsticio de invierno: final de la oscuridad y llegada de la luz, le llamaban Joulupukki (cabra de Yule). En el país vasco su equivalente es el Olentzero, los antiguos celtas le llamaban kolly King. Con el cristianismo se santificó la figura del Obispo San Nicolás de Bari (siglo II y II D.C.), que la iglesia celebra el 6 de diciembre. Después de muchos siglos diversas culturas se han entremezclado, la navidad con las fiestas paganas, por ejemplo. Y así se llegó al 1.822 en el que se consolidó Santa Claus o papa Noel tal como lo conocemos hoy. Todos ellos tenían un don, o un poder, el de regalar el bien a los demás, el resto ya lo conocéis. Hasta aquí el cuento de la tradición, a partir de ahora comienza el cuento que no es cuento porque es muy real, aquí en el barrio. Érase una vez la Marina… Vivían un chico y una chica que se llamaban Rafa y Meli. Estaban muy tristes en las Navidades del 2020, porque no sabían si Papa Noel podría salir a repartir regalos a los niños, ya que un bicho muy malo volaba por el aire y mataba a las personas. Después de muchas preocupaciones y noches sin dormir les llegó una gran

noticia, Papa Noel les había enviado un mensaje. Vendría pase que lo pase pues su tristeza había sido captada y localizada por sus elfos desde el Polo Norte. Eran unas emociones que dieron la vuelta al mundo, viajaron por el aire igual que el bicho malo. Les dijo que iría a donde vivían y regalaría juguetes a todos los niños y niñas. Cuando Rafa y Meli recibieron la noticia se emocionaron hasta las lágrimas de la alegría y esperaban ansiosos ese día. Papa Noel no faltó a la cita y regaló juguetes y chocolatinas a todos los niños donde los jóvenes vivían… y colorín colorado este pequeño cuento se ha acabado. Escuché esta historia por aquellas fechas tan fatídicas en que la pandemia hacía estragos, indagué si era verdad. Pregunté por Rafa y Meli, los localicé y pude conversar con ellos. Rafael García y Meli Sabido son un matrimonio encantador con su preciosa hija Noelia, vecinos del barrio de toda la vida. Tienen ese don que les empuja a hacer el bien a los demás. ¿Desde cuándo tenéis ese don de hacer feliz a los demás, Rafa y Meli? Hace unos 13 años que los vecinos de nuestra escalera celebramos navidad un

día antes, una costumbre que iniciamos nosotros junto con Maripaz, vecina que ya falleció. En la entrada, compartíamos dulces, bebidas, etc también llamamos al colectivo Asproseat, que se suma a la reunión. Por otro lado, Meli y yo comprábamos una cesta navideña y se la dábamos a la persona más necesitada para aliviarle las navidades. Nos preocupaban los niños, pues entonces no había ni cabalgata de Reyes y tampoco la cabalgata de Papa Noel de Sants. ¿Visteis llegar a Papa Noel y repartir regalos? ¡Y tanto! Además, le acompañamos, no se lo esperaba ningún vecino, era sorprendente ver los ojos de asombro y de alegría que mostraban los rostros de los niños, y lo más asombroso era la cara de los padres que iluminaba el niño interior que todos los adultos tenemos dentro. Admiro y respeto mucho vuestro altruismo y sentimiento ¿Qué le desearíais a los vecinos del barrio como regalo de Papá Noel? Que no haya tanto rencor entre la gente, que disfruten los buenos momentos, que se lleven bien y ayuden entre vecinos, que hagan las cosas sin esperar nada a cambio, más empatía con el otro; las comunidades de vecinos hoy día son frías, nosotros hacemos lo posible para que la nuestra sea amigable y cálida, porque en el fondo somos toda una familia. ■

Pau Espí

Canelons de ca l’àvia Sembla mentida, ja som a l’últim mes de l’any. Juraria que era ahir quan un 2021 entrava per la porta i nosaltres el rebíem amb l’esperança que ens fes oblidar un terrorífic 2020 que havia capgirat les nostres vides per complet. Ara, estem a pocs dies de dir adéu el 2021 i d’acollir amb els braços oberts a un 2022 que promet, o això sembla. Però tampoc ens precipitem, perquè abans d’acabar l’any ha d’arribar l’època més esperada per a molts, el Nadal. Ai, ai, ai, quines ganes que arribi Nadal! No esteu emocionats? Quines ganes del vent gelat i la pluja intensa que ens saluda de bon matí, d’haver de dormir amb l’estufa apagada i cinc nòrdics i vuit mantes a sobre teu perquè el preu de la llum no para de pujar, dels dinars familiars on la tieta et diu que has crescut molt i el tiet, amb una copa a la mà, parla de futbol amb un to bastant elevat. Això contant que la vostra família decideixi celebrar el dinar de Nadal, perquè, tenint en compte com està la situació de la Covid, potser no és la millor idea ajuntar-nos amb els avis al voltant d’una taula, i més si alguns no estan vacunats. Així que, amb més bona fe que esperança, faig una última (espero) crida als meus estimats antivacunes: Vacuneu-vos, no per vosaltres, sinó pels vostres éssers estimats. Penseu que val la pena posar-se una mica de 5G al cos a canvi de poder gaudir d’uns bons canelons per Sant Esteve. Dit això, cal explicar també les moltíssimes coses bones que té el Nadal, començant precisament per això últim que he dit, els canelons. No teniu ganes de fotre-us les botes menjant canelons i, quan creieu que esteu a punt d’explotar, que aparegui la padrina amb una safata de torrons i polvorons, i, és clar, per no fer el lleig, se n’ha de menjar. I, a sobre, després d’haver endrapat uns vint o vint-i-cinc polvorons, i d’haver-vos acabat un torró Suchard i un de Xixona, per súmmum, el cosí pesat comença a dir-te que t’has d’enfilar a la cadira i dir el vers. És clar, tu, per dins, penses que per què coi t’has de jugar la integritat física pujant a sobre d'una cadira per dir un vers com si tinguessis deu anys. Però tu, calles, puges i, sense saber què fer, dius el primer que et passa pel cap i acabes amb un: Bon Nadal! I així quedes bé sempre. Però no tot és menjar per Nadal. No sé a vosaltres, però, a mi, m’encanta fer el pessebre, m’apassiona. No exagero, de debò que no exagero, quan us dic que jo a casa meva munto uns sis o set pessebres (sempre n’hi ha un que em balla), i això que no sóc pas religiós, però em fa molt feliç muntar-los i tenir-los allà fins que, al març, els meus pares, cansats de tenir totes les taules i mobles de la casa ocupats amb figueretes, m’obliguen a treure’ls. En resum, el Nadal és un moment preciós, per estar amb la família, per passejar i veure la fira de Santa Llúcia o els llums nadalencs per tot Barcelona (que deuen funcionar amb energies renovables per no gastar gaire, oi Ada?), per menjar tot el que vulguem i una mica més i per, en definitiva, gaudir com uns infants picant amb una cullera de fusta a un tronc mentre li cantem perquè ens cagui regals, o esperant amb ànsies a què tres homenets vells vinguin des d’Orient carregats de regals aconseguint així, per fi, esbossar un somriure a la cara de tots els catalans. ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Xmas Market, el Pare Noel visita la Marina amb els Menairons

Per un Nadal ple d’il·lusions Els establiments associats sortegen un premi de 1.500€ en vals de compra de 5, 10, 20 i 50€ que podrà ser bescanviat fins el dia 31 de gener de 2022 a qualsevol dels establiments associats.

El Pare Noel ja ha sortit de la seva base dels afores de Rovaniemi a Lapònia Finlàndia, així comença un llarg periple en trineu com cada any per repartir els regals als nens d’arreu del món. En el seu llarg viatge farà una parada a la Marina, el 17 i 18 de desembre a la Plaça del Metro de Foneria per descansar i veure als nens i nenes de la Marina. Tant petits com grans aprofiteu i escriviu els vostres desitjos de regals de Nadal i si us heu portat bé es compliran.! Els ajudants menairons i el propi Pare Noel us recolliran les vostres cartes. Moooolt important: recordeu que durant tot el mes de desembre els establiments associats repartiran cartes als més menuts del barri. També hi trobarem un Xmas Market (Mercat de Nadal) molt entranyable amb activitats per als més menuts: • Contacontes /Kids and Us • Cantada de Christmas / Acadèmia Small Talk • Degustació de copa de cava/Celler La Marina/Vilarnau

Els guanyadors no podran gastar més de 150€ en cada establiment associat. Per extreure més condicions de bescanvi mireu al web www.comerciantslamarina.cat. El sorteig de la campanya va vinculat al sorteig de La Grossa de Cap d’Any que se celebrarà el proper dia 31 de desembre de 2021. Compra als comerços adherits a l’Eix de la Marina i el premi pot ser teu!!!

Us hi esperem a tots i totes!!

Organitzat per Barcelona Comerç i Associació de Comerciants la Marina.

Botigues associades:

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385 933327788

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042

LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48 DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN MIDAS FOC Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 C/ Foc, 88-92 Telf. 93-223-71-33 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 CAL TETE COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L ESCOLA BRESSOL LA PAU c/Mare de Déu de Port, 84 ELECTRODOMÈSTICS Mare de Déu de Port, 355 baixos MI PELU Telf. 932 23 00 24 ELECTRODOMÈSTICS VANWARD c/Energia, 20 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 930321306 Telf. 934215977 / 677565089 Pg. Zona Franca, 124, Local. JOJOTO BARCELONA QUADRES I MARCS Telf. 93 535 52 52 c/Ferrocarrils Catalans, 43 ANIMAL DOMÈSTIC TU CERRAJERIA.COM MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ ART I DECORACIÓ Telèfon +447826495662 MON ANIMAL Pg. Zona Franca, 173. MACARRO Ferrocarrils Catalans, Mineria, 17. 93 296 70 03 ESCOLA D'IDIOMES c/Foneria, 43 Telf. 934317402 Telf. 661 991 144 87-89. Telf. 93 332 78 56 KIDS AND US LA MARINA PEIX I MARISC QUEVIURES C/ Mecànica, 17 Mare de Déu de Port, 257 PELUTS FORNS DE PA MOBLES CARNISSERIA ÀNGEL Tel. 934322108 Alts Forns, 69, local 16 (Plaça MUEBLES EL CISNE 365. CAFÈ I FORN DE PA ACADÈMIA D' ANGLÈS Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Mediterrània) Telf. 934229079 Pg. Zona Franca, 224. 933322698 C/ Mare de Déu de Port, 271 SMALL TALK RESTAURANTE PALACIO MANDARIN CONDIS SUPERMERCATS Telf. 93 421 87 26 Plaça de Sant Cristofol, 19 934218715 / 618566698 MacMOBLES ZONA FRANCA ARTS GRÀFIQUES Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf 647 19 56 44 Pg. Zona Franca, 241 Pg. Zona Franca, 141 CELIA SERVEIS GRÀFICS 365. CAFÈ i FORN DE PA Telf. 93 431 84 78 Telf. 93 432 37 99 C/ Mare de Déu de Port, 379 C/ Energia, 32 628635753 ESTANCS BAR LAS PALMERAS CONGELADOS ALISS Telf. 93 422 38 47 ESTANC ZONA FRANCA C/ Mare de Déu de Port, 252 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Mare de Déu de Port, 407 ASSESORIES-GESTORIES Pg. Zona Franca, 244. 633266155 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 696824448 365. CAFÈ FORN DE PA I ANNA MARIA MADRID ASSESSO- Telf. 933326946 DEGUSTACIÓ RESTAURANTE SALUS RIA / AMM ASSESSORIA, S.L MODA I COMPLEMENTS REFORMES INTEGRALS Pg. de la Zona Franca, 365 C/ Foneria, 9 934315909 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a ESTANC Nº 276 WALA SPORT Pg. Zona Franca, NOUESPAI, S.C.P Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 Telf. 93 419 52 87 CAFÈ I PA MÉS QUE BO 191-205. Telf. 93 332 04 13 FOC BLAU Pg. de la Zona Franca, 177 C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 FARMÀCIES Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93.517.63.18 BOFILL & PERAIRE CALZADOS CISNE FARMÀCIA CUSCÓ 932969564 TAX&LEGAL EL TALLER Passeig de la Zona Franca, 220 TENMAN REFORMES Pg. Zona Franca, 162 C/ Alts Forns, 61. 938289122 c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 933323594 c/Mare de Déu de Port, 407-409 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR Telf. 934218129/ 606885784 Telf. 932989977 / 609932494 CERMASA CENTRE MÈDIC Telf. 629.82.92.85 FORN HUGUET JUBEL ZAPATERIA Gran Via, 162. 93 431 41 40 FARMÀCIA PANADÉS C/ Alts Forns, 60. 645-944-419 c/Mare de Déu de Port, 252 ▶ ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ RESTAURACIÓ Telf. 93 432 16 98 SALUT ASESOR EN SEGUROS (NOU SOCI) Pg. Zona Franca, 226 TABERNA DEL CONDE FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ CENTRE D’INFERMERIA c/Alts Forns,71 Telf. 619174408 Telf. 93 332 34 47 Carrer de la Foneria, 46 C/ Alts Forns, 74. 935318354 NOTARIA I PODOLOGIA Telf. 95270842 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH MARÍA DE LOS DESAMPARADOS AUTOESCOLES Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 PA DE CARPES RIOS MESSANA NOTARIO AUTOESCOLA ZONA FRANCA BAR GARRIDO Mare de Déu de Port, 321 local 7 Pg Zona Franca 242, Entlo.C. FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPg. Zona Franca, 186 c/Foneria, 40 Local 3 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ 636836708 Tel. 936282806 Fax 931210064 PSICOLOGIA-OSTEOPATIA (Jardins de la Mediterrània) Telf. 93 331 86 12 C/Mare de Déu de Port, 234 (THERAGRANS-THERANENS) FOTOGRAFIA Telf. 93 332 21 94 ÒPTIQUES GRANJA ELENA, S.C.P Carretera del Prat, 5. 656187296. AUTOMÒBILS GALERA FOTOGRAFIA JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Pg. Zona Franca, 228 KIA AR MOTORS FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg. Zona Franca, 177-179 155. Telf. 93 432 24 98 HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 93 296 98 43 Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 Pg Zona Franca, 122 Telf. 93 332 57 97 Telf. 622169239 933320210 / 608975406 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de ENRIC I PAU Passeig de la Zona Franca, 106 BUGADERIA IMMOBILIÀRIA Port, 252. Telf. 93 331 40 47 c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 FARMÀCIA BELKIS LA WASH-BUGADERIA PISOS LA MARINA CROSFFIT LA FIRA 936057058 c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 MARTÍNEZ SÁNCHEZ Passeig de la Zona Franca, 220 Passeig de la Zona Franca, 177 PAPERERIES LA SAL DEL PORT C/ Ferrocarrils Catalans, 69 PAPELERIA NAVARRO c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 CELLERS 08038 Barcelona Tel. 932980106 934311020 / 637526075 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO Pg. Zona Franca, 181 CELLER LA MARINA C/ Foneria, 38 local, BAR PADDOCK IMMOBILIÀRIA GROCASA Telf. 93 332 57 94 FARMÀCIA DOMÈNECH CB Aviador Duran, 2. 680188509 Pg. de la Zona Franca, 145-149 telèfon 34 637 52 59 71 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 C/ Mare Déu de Port, 257 PASTISSERIA CREATIVA Telf. 93 331 84 33 676585317 CORREDURIES D’ASSEGURANCES TALLERS MECÀNICS ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS TALLERES J.F BAR RTE. CAL CAMPÀ PISOS BARCELONA 272. Telf. 93 141 97 75 Mare de Déu de Port, 255 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Mare de Déu de Port, 279 Passeig de la Zona Franca, 109 Alts Forns, 71-73. 935365919 Telèfon: 93-331-13-41 Telf. 932233309 / 656369849 Telf. 93 332 89 95 Telf. 93 360 68 69

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

cultura

Un taller promou joves dissenyadores gitanes del barri || Olatz Pérez Veus Gitanes en col·laboració amb l'Associació Escola Dominical Undebel, ha celebrat una desfilada sota el nom de Fashion Calí, amb les col·leccions de les joves calé del barri amb l'objectiu de fomentar-ne l’empoderament, el treball comunitari i la cohesió del barri. La mostra ha servit per exhibir els dissenys que han creat i confeccionat les joves durant dos mesos amb l’acompanyament de la dissenyadora María Torres. Un taller de disseny de moda que va néixer de les propostes, inquietuds i necessitats d'aquestes joves. Hi han participat dotze dones que, amb l'ajuda de les petites de casa fent de models, han volgut mostrar-ne l’esforç als familiars i a la comunitat. Tal i com expliquen membres de l'Associació, "ho han fomentat i organitzat elles, i nosaltres simplement les hem acompanyades". Des de la perspectiva de l’organització, s'han satisfet una sèrie de necessitats. “Són dones creatives, independents i amb inquietuds, i és el moment de donar visibilitat a aquesta altra realitat que també hi és”. És per això que la mostra pretén contribuir a trencar els estigmes de la societat envers la comunitat gitana, en especial, amb les

▶ Hi han participat dotze dones, amb l'ajuda de les petites de casa fent de models.

dones. Alhora reconeixen que també els ha servit per trencar amb els propis estigmes i els rols que "el model neoliberal i patriarcal els ha imposat des de la infantesa". El projecte ha estat impulsat per les veïnes Paqui Perona Cortés i Rafi Fernández des de l'àrea de feminisme, de l’associació Veus Gitanes i amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona. La iniciativa ha estat impulsada per tal de "crear una xarxa de

dones dins el barri amb persones que ja estan treballant per transformar els barris per tal de respondre a les necessitats de les joves", explica Perona. La coordinació al barri ha anat a càrrec de Luisa Montero, membre de l'Associació Escola Dominical Undebel, "qui és un gran referent al barri, fa una gran feina dins la Zona Franca i està creant treball dins els barris, per això vam pensar que havia de

L’esperit solidari de les costureres de Can Clos

|| Marta Campos Si per alguna cosa destaca el barri de Can Clos és per la solidaritat dels seus veïns i veïnes, fet que demostren dia a dia. Aquesta vegada, les protagonistes han estat les senyores del barri, participants en els tallers de costura que ofereix l’Associació de veïns i veïnes de Can Clos. El passat dimarts, 16 de novembre, es va realitzar l’última classe dels tallers de costura emmarcada dins del projecte “Corazones Solidarios”. Totes les peces confeccionades aniran destinades a la gent sense llar del barri i dels voltants. Durant la jornada, es van recomptar les peces confeccionades i les participants es van animar a fer una desfilada i lluir-les amb música de fons, que amenitzava l’ambient. La setmana vinent, les empaquetaran i entregaran a persones que es troben en situació de sensellarisme. La Rosalía Fernández, presidenta de l’Associació de

veïns i veïnes, valora molt positivament la solidaritat i assegura que “moltes de les participants habitualment feinegen a casa i han decidit abocar-se en aquest taller”. A més, es mostra orgullosa, “m’agradaria valorar la feina solidària i l’actitud d’empatia de totes aquestes dones”. El taller també ha servit per atreure i implicar persones que fins ara no participaven d’altres activitats, “ens ho vam passar genial i va estar molt divertit”. Tot i que l’activitat s’ha dut a terme a Can Clos, cal destacar que l’acció solidària de l’Associació trenca fronteres veïnals i tothom que hi vulgui participar està convidat a fer-ho. De fet, ja són diverses les peces que han rebut des de diferents punts de Barcelona. Si més no, el que queda clar és que, passin els anys que passin, Can Clos manté l’esperit solidari. Aquesta última, ha estat només una de les moltes iniciatives solidàries que des de l’Associació de veïns i veïnes organitzen i impulsen. ■

ser ella qui coordinés aquest esdeveniment amb la seva associació", conclou Perona. Després de parlar els directius de l’Associació, en José (Chele) i en Francisco (Kiko) Santiago, la Luisa reivindica que el col·lectiu de joves gitanes necessita acompanyament i molt de suport, sense que ningú aliè a la causa gitana la utilitzi per justificar que miren de canviar una realitat que només és a les mans del poble gitano canviar-la. ■

La Mediterrània, punt de trobada

|| M.C. Al llarg del novembre, els veïns i veïnes hem pogut viatjar arreu del món sense haver d’agafar un avió. Hem pogut gaudir de la cultura índia a l’asiàtica passant per la mediterrània, la llatinoamericana i la d’Orient Mitjà a través de la seva gastronomia, diversos tallers i activitats, la música i el ritme. Laura Julibert, dinamitzadora de l’Associació de Comerciants, valora que les necessitats i inquietuds dels comerciants de la plaça s’han traslladat a l’Administració, qui els ha ofert un acompanyament. Així doncs, els Jardins de la Mediterrània han demostrat ser una zona privilegiada en tenir una localització cèntrica i fan passes en l’intent de posicionar-se com un espai dinàmic i de trobada familiar al barri. La iniciativa ha estat de l’Associació de Comerciants del barri i del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna! Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

Història de records, nostàlgia i cinema documental 19 de novembre del 2021. Ens apropem a un final d’any, trist, obscur i empobridor marcat per la crisi, la COVID i l’apoderament en l’espectre polític de la ultradreta. Aquests factors han desembocat en un estat d’incertesa i d’ignorància del que s’està coneixent a “les altes esferes”... però la fortalesa i la il·lusió es resisteixen a vèncer. Sabem, hem i podem continuar avançant i, de fet, en això estem. I així va ser com el dia 19 de novembre, al barri de la Marina, es va iniciar un cicle a través del qual es podrà gaudir de cinema, documentals i curtmetratges i on, entre tots, podrem enriquir-nos, aprendre i debatre. En aquesta primera trobada, es va projectar el documental “De la A a la Z” del cineasta Juan Bibian. Es tracta d’un documental que recorre la història del barri des de l’arribada de Seat fins als nostres dies. Un documental ple de records del barri, de les seves gents, i de tota una època. Habitatges, instal·lacions esportives, diferents formacions esportives (totes elles federades),

col·legis, escoles professionals... A més, es projecten entrevistes amb antics professors i alumnes que ens apropen a la transformació que va viure el barri durant aquells anys. Moltes de les imatges d’arxius i referèn-

cies de l’època ens permeten fer-nos una idea bastant clara del que van representar aquells anys pel barri. En conjunt, és un bon treball de Juan Bibian, veí del barri, entusiasta documentalista i cinèfil.

L'agenda de desembre Fins al 20 de desembre

ACTIVITATS ADULTS Exposició La farola. Testimoni de la transformació d’un barri. • Dimecres 1 de desembre a les 18:30. L’evolució del port des de l’ampliació de 1970 fins els nostres dies. A càrrec de Joan Alemany, economista i historiador i Catalina Grimalt, subdirectora d’Organització i recursos interns del Port de BCN • Dimecres 15 de desembre a les 18:30h. L’evolució urbanística, els projectes de la Marina del Prat Vermell i el front litoral. A càrrec de Josep Bohigas, director de Barcelona Regional i Aurora López, directora de l’oficina de la Marina. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Diumenge, 12

EL VIATGE DE BU + PIPPI I EL SENYOR SENSE SON Petit cineclub

Casal de barri La Vinya

De 12 h a 13 h. Gratuït. A partir de 3 anys Lloc: Sala Maremar

Dimarts, 14

Divendres, 10

EL SHOW DE LAS GLORIAS

Números musicals que són autèntics despropòsits, perquè elles ni canten, ni ballen, ni saben actuar... això sí, criticar i malparlar de tot i de tots ho fan molt bé. Hora: De 20 h a 21.30 h. Preu: 3 € Lloc: Sala Pepita Casanellas

Road Movies. Detour (Edgar G. Ulmer, 1945). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Cabuda limitada. Hora: 18.30h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 16

GALETES DE NADAL. En aquesta ocasió farem galetes per celebrar que s’acosta el Nadal! Hora: 18:00 - 19:30 h. Activitat gratuïta per a joves d’entre 12 i 20 anys. Inscripció prèvia. Lloc: La Bàscula · Espai de Trobada

Carrer dels Alts Forns, 87 622 91 22 37 93 331 44 40

infocblavinya@gmail.com

Espero i desitjo que aquesta brillant iniciativa aporti al barri de la Marina una continuïtat que ens permeti generar un ambient cinèfil i que, el cinema, en general, ja sigui de terror, fantàstic, històric, comèdia o social, ens acosti al coneixement i al debat.

Estic segur que Vittorio de Sica, Buñuel, Berlanga, Bardem, Rosellini, Rovira Beleta, De la Loma, Ken Loach, i molts més, ens ho donaran fet perquè els debats i els col·loquis posteriors a les projeccions siguin enriquidores. Aprofitaria l’oportunitat que em brinda el diari per fer una crida a tots aquells cineastes aficionats que tinguin curtmetratges o llargmetratges a la calaixera i que s’animin a compartir-los amb nosaltres. ■

El Far

Xerrem: practica el català a la biblioteca Francesc Candel Si vols millorar el teu català parlat, Xerrem és el teu espai. El projecte Xerrem està destinat a persones que ja tenen capacitat de parlar en català, tot i que ho fan amb poca fluïdesa o no disposen de gaire bagatge lèxic o expressiu. L’assistència als grups de conversa serveix per practicar el català i, perdre la por a expressar-nos en català. En aquestes sessions és molt important que les persones tinguin sempre ocasió de parlar força. Per això a les sessions es plantegen temes de la vida quotidiana farcits de preguntes i qüestions que fan de motor de conversa. Els grups sempre van acompanyats de guies que tenen la funció de ser presents a les converses per felicitar encerts, resoldre dubtes i també participar del debat que es pugui produir. La biblioteca té dos grups del Xerrem, un que es reuneix els dilluns de 18:30 a 19:30, i un altre que es reuneix els dijous d’11 a 12h. Si us anima aquesta proposta podeu venir directament qualsevol dels dos dies a la biblioteca. Us esperem.

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

salut

Perjudica a la nostra salut el consum d’oli de palma? Segur que alguna vegada has sentit parlar que l’oli de palma no és saludable. Però realment sabem què és, en quins productes el podem trobar o quins efectes té sobre el nostre organisme? L’oli de palma és un dels greixos vegetals que més es consumeix arreu del món i alhora és dels més perjudicials per a la salut cardiovascular. S’obté del fruit de la palmera Elaeis Guineensis, originària d’Àfrica, tot i que actualment també existeixen cultius a Amèrica del Sud i al Sud-est Asiàtic. A Espanya, l’oli de palma no es comercialitza en ampolles, però està present en molts productes processats i envasats. En ocasions ens podem trobar amb etiquetes de productes on figuri a la llista d’ingredients “oli vegetal” sense especificar, i amb molta probabilitat serà oli de palma. Actualment, la normativa europea sobre l’etiquetatge exigeix que s’especifiquin tots els ingredients sense ocultar-ne cap sota conceptes generals. Però la realitat és que tots dos models d’etiquetatge conviuen als supermercats. L’ús de l’oli de palma és en la seva majoria alimentari, així doncs, trobem aquest greix en productes processats i ultra-processats com les cremes per untar (crema de cacau, margarines...), plats precuinats, snacks, pastissos, galetes, brioxeria industrial, patates xips, salses, etc. També s’utilitzen per a l’alimentació animal (pinsos), la indústria cosmètica, productes de neteja, sabons i per a la producció de biodièsel.

Les malalties cardiovasculars (hipertensió arterial, diabetis mellitus…) suposen la primera causa de mort prematura al món segons la OMS. Una dieta poc saludable i una quantitat elevada de greixos saturats s’associen amb alteracions del metabolisme de les lipoproteïnes. L’oli de palma, ric en greixos saturats, augmenta els nivells de colesterol més que qualsevol altre greix, i en concret el colesterol “dolent” (LDLc).

En conseqüència, fa augmentar el risc de malaltia coronària i el risc de mortalitat. Recentment s’ha publicat una noticia sobre un estudi que afirmava que l’àcid palmític, un àcid gras present en l’oli de palma, augmenta el risc de propagació del càncer (metàstasi). D’altres estudis evidencien que quan l’oli de palma s’escalfa a més de 200ºC, allibera productes que es cataloguen com a cancerígens. Això ens fa comprendre que una dieta amb alt contingut de greixos saturats augmenta el risc de patir alguns tipus de càncer, com el de mama, de

pròstata i de còlon. Tot i ser tan perjudicial per a la salut, se segueix produint i consumint de manera habitual en el dia a dia de tots nosaltres. L’èxit de l’oli de palma es deu a que és un dels olis més econòmics de produir. També hi influeix el fet de què és dels únics olis vegetals que es conserva en estat sòlid a temperatura ambient. A més, degut a les seves propietats, evita que l’aliment es deteriori visualment (en menjars preparats i que es cuinaran fregits). Queda clar que l’ús de l’oli de palma es nociu i perjudicial per a la salut, però què podem fer per evitar-ne el seu consum? - Limitar el consum d’aliments processats - Substituir-lo per altres olis vegetals saludables (oli d’oliva o de gira-sol) - Llegir detingudament les etiquetes dels productes. Actualment existeixen al nostre abast aplicacions mòbils que ens ajuden a identificar fàcilment els ingredients i additius que contenen els productes, com ara El CoCo o Yuka. El funcionament d’ambdues aplicacions és molt similar, només cal escanejar el codi de barres i obtindrem un llistat dels ingredients, beneficis i alertes sobre el producte. Portar una dieta variada i equilibrada, evitar consum de tòxics i fer activitat física moderada regularment son la clau per a portar un estil de vida saludable. ■ Anna De Fuentes Infermera del CAP La Marina

Dia Mundial de la lluita contra la SIDA Des de l’any 1988, cada dia 1 de desembre el món commemora el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA. Des d’aleshores, l’ONU, els governs i la societat civil es reuneixen per lluitar en determinades àrees relacionades amb el virus de la immunodeficiència adquirida, l’HIV, i segueixen recordant-nos als Governs i a la societat que el virus no ha desaparegut. Cada dia mundial de la SIDA gira entorn d'un lema diferent. Aquest any el lema és: ”Posar fi a les desigualtats. Posar fi a la SIDA. Posar fi a les pandèmies.” A l’any 2015 tots els països es van comprometre a reduir les desigualtats dins les seves fronteres i entre ells. Aquest repte s’emmarca dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Concretament, el repte és posar fi a la SIDA l’any 2030, però això no s’aconseguirà si no es lluita fortament contra les desigualtats econòmiques, socials, culturals i legals. Abastar les desigualtats és fonamental per acabar amb la pandèmia de

la COVID-19, la SIDA, entre altres malalties. La Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA) és la forma més greu de la infecció provocada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquest virus, en entrar al nostre cos afecta unes cèl·lules, els limfòcits CD4, que són els responsables de coordinar les defenses de l’organisme i per tant, debilita el sistema immunitari. Per aquest raó, és molt important accedir al diagnòstic i conèixer l’estat serològic. Quan la malaltia es diagnostica cal rebre tractament i avaluar que aquest sigui efectiu, que mantingui la càrrega viral baixa per tal de no desenvolupar l’etapa final de la malaltia, la SIDA. Les vies de transmissió de VIH són: la transmissió sanguínia, la transmissió sexual i la transmissió de mares a fills durant l’embaràs, en el part o durant la lactància. Gràcies als avenços en el tractament en alguns països s'ha aconseguit cronificar la

malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones infectades. El sistema sanitari del nostre país facilita el diagnòstic precoç, el tractament i el seguiment de la malaltia de la SIDA. Als centres d’atenció primària, els vostres referents sanitaris poden ajudar-vos davant els dubtes i preocupacions per aquesta infecció i actuar de manera ràpida. Al CAP Doctor Carles Ribas hi ha una consulta específica per a l’atenció de les infeccions de transmissió sexual on s’atén els dilluns al matí i els dimarts a la tarda a totes les persones que s’adrecin a ella, siguin o no de l’àrea de referència. ■ CAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Les incompatibilitats del dinar de Nadal

L’ésser humà té tendència a imitar, com ho fan els micos, cosa que ens fa molta gràcia. Entre d’altres motius, és per això que hem evolucionat, hem après coses d’altres cultures i hem aportat el que fem nosaltres a les joves generacions. En el cas dels dies de les festes de Nadal, això d’imitar no ens va massa bé. Tirem una mica enrere i pensem en quins eren els aliments que ens acompanyaven i com tindrem les taules aquest Nadal. Un dels primers que s’hi va incorporar va ser la pinya tropical; anys enrere era molt difícil de trobar, ara, és més econòmica que les taronges, moltes d’elles de proximitat, tot i tenint en compte que les pinyes fan millers de quilòmetres. Plantegem-nos que cobren els que les agafen dels arbres i el negoci que fa Del Monte i la poca sostenibilitat del transport. Seguim amb el “panetone”, dolç italià que està agafant lloc als arribats d’Andalusia (polvorones, mantecados, roscos de vino, etc...) que, de ben segur no porten la quantitat de conservants que tenen els panetone, que per cert, ja no venen d’Itàlia. I així anem incorporant el que sembla que està de moda. L’escudella de Nadal, és una bomba de calories i incompatibilitats entre aliments però és un dia a l’any i ens passem a la taula quatre o cinc hores per pair-la, amb l’ajuda dels torrons (aquest és un tema que es mereix una columna sencera), de les neules i el cava; però ja hi estem acostumats. O sigui, que si teniu indigestió, la culpa és del panetone i de la pinya (s’ha de menjar abans de dinar). Bon Nadal i molta salut per a tota La Marina!! ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

Torna el SIL 2022 amb una imatge renovada Barcelona, 23 de novembre 2021 – El Consorci de la Zona Franca de Barcelona anuncia la celebració de la 22a edició del Saló Internacional de la Logística del 31 de maig al 2 de juny de 2022, després de dos anys d'absència a causa de la situació sanitària. La principal trobada del sector logístic al Sud d'Europa i el Mediterrani presenta un nou logotip per a una trobada que comptarà amb una major presència de noves tecnologies que permetran a la fira impulsar la generació de networking. En aquest sentit, el SIL 2022 ha creat una aplicació que facilitarà la transmissió de dades entre expositors i visitants només amb escanejar els corresponents codis QR. Així mateix, el networking se seguirà fomentant mitjançant un speed dating que permetrà mantenir més de 5.000 reunions ràpides entre empreses del sector. Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB, destaca que "l'entitat segueix apostant per la logística amb l'organització de l'única fira que des de 1998 reuneix a tota la supply chain i que s'ha consolidat com el referent del sector així com la trobada anual líder al sud d'Europa i el Mediterrani".

La principal trobada del sector logístic presenta un nou logotip, reforça el seu compromís amb la innovació, el networking i els ODS, i integra l'eDelivery Barcelona dins de la seva oferta. La 22a edició de la fira líder del sector del Sud d'Europa i el Mediterrani, organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, tindrà lloc del 31 de maig al 2 de juny del proper any.

En aquesta edició, el SIL 2022 aposta per reforçar el seu compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. A més d'estar representats al Congress, s'utilitzaran materials sostenibles per a la construcció dels estands i es lliurarà el premi a l'empresa amb millors pràctiques sostenibles i a l'empresa carregadora amb millors pràctiques. Igualment el SIL 2022 integra dins de la seva oferta l'eDelivery Barcelona que comptarà amb una zona d'exposició dedicada a l'última milla i a l’entrega en el comerç electrònic. El SIL 2022 potenciarà també la seva àrea de coneixement i la innovació a través de l'Startup Innovation Hub i seguirà comptant amb la primera acceleradora firal del sector logístic que assolirà ja la seva tercera edició, a més de lliurar també el premi a la millor innovació de la fira. En aquesta línia, Blanca Sorigué, directora general del CZFB i de SIL, assenyala que "en aquesta nova edició, la innovació tindrà un component més important que mai. En els últims dos anys la logística ha adquirit un major pes en l'economia global i en aquesta primera edició després de l'arribada del Covid-19 volem reforçar el nostre paper com a pont internacional de negocis entre Europa, Amèrica Llatina i els països del Mediterrani". ■

La prolongació de l’espigó de Sant Sebastià protegirà la platja dels temporals S’han iniciat les obres de prolongació de l’espigó de Sant Sebastià, una actuació que té l’objectiu de protegir de forma sostenible la platja i prevenir l’erosió i la pèrdua de sorra que es produeix quan hi ha temporals marítims. El projecte facilitarà l’estabilització de la platja de Sant Sebastià de forma natural aprofitant les dinàmiques litorals. La prolongació de l’espigó de Sant Sebastià, que actualment té uns 50 metres de longitud i dóna continuitat pel nord al dic de recer de la bocana Nord del Port de Barcelona, tindrà una longitud de 160 metres i constarà de dos trams clarament diferenciats. El primer, de 60 metres, sobresortirà uns 20 centímetres per sobre del nivell del mar. El segon, de 110 metres, avançarà sobre el fons marí -que en aquest punt de la costa barcelonina arriba als 23 metres de profunditat- i quedarà submergit, coronant-se a -180 centímetres sota el nivell del mar. Tota l’obra, que realitzarà l’UTE Construcciones Rubau i Melchor Mascaró, S.A.U. i té un termini d’execució de 17 mesos, es construirà amb un nucli de tot u, una doble capa de filtre

Els representants del Port de Barcelona i de l’UTE Construcciones Rubau i Melchor Mascaró, S.A.U.

L’obra, amb un import de 6,87 milions d’euros, té l’objectiu de prevenir de forma natural la pèrdua de sorra durant els episodis de temporal d’escullera de 0,5 tones, un mantell secundari d’escullera de 5 tones en doble capa i un mantell format per blocs cúbics de formigó de 16,5 tones. El Port de Barcelona finança tota l’obra, que té un pressupost de 6,87 milions d’euros, i que està inclosa en el conveni

del Pla Especial Nova Bocana Nord signat pel Port i l’Ajuntament de Barcelona. Les obres han estat planificades amb l’objectiu de no destorbar als vianants i als usuaris de la platja, així com també de minimitzar les emissions. Així, els materials utilitzats per a contruir el nou espigó es fabricaran al Port de Barcelona i es transportaran per via marítima fins al punt on hagin de ser col.locats, eliminant el pas de vehicles pesats per la zona. Les actuacions en l’espigó es realitzaran en dues fases: d’octubre del 2021 a maig

del 2022; i d’octubre del 2022 a març del 2023. D’aquesta manera s’evita treballar durant la temporada de bany en aquesta platja urbana, una de les més concorregudes del litoral barceloní. En la seva intervenció, el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, ha dit que aquesta obra “forma part de l’estratègia ambiental del port que aposta per la descarbonització de l’activitat marítima i portuària” amb iniciatives com l’electrificació dels molls, la generació d’energies renovables i la mobilitat sostenible gràcies a l’ús de combustibles més nets, entre d’altres. En aquest context, Calvet ha recordat que l’”actual situació d’emergència climàtica, que comporta l’arribada de temporals més freqüents i més violents, ens porta a haver d’adaptar les nostres infraestructures amb actuacions com aquesta, una actuació important pel port per la dimensió i complexitat de l’obra i pel seu pressupost”. El president del port ha afegit que la prolongació de l’espigó de Sant Sebastià mostra el “compromís del Port amb el medi natural, amb la ciutat de Barcelona i amb els seus ciutadans”. ■

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Mantecados de vino Ingredientes:

Lasaña de calabacín Ingredientes

• Calabacín • Pimiento rojo • 6 lonchas de queso • Pisto casero • Pasta de lasaña precocida Para la bechamel • 4 cucharadas de aceite • 500 ml de leche • 50 g de harina • Nuez moscada • Sal

Comentari nutricional: Hidrats de carboni, fibra, proteïnes i e greixos, pel formatg di, so ra, fib t, lle la i ts potassi i antioxidan a ur rd ve la r pe

- 1,600 gr. harina - 1000 gr. manteca de cerdo - 300 ml. vino blanco

- 20 ml. vinagre de vino blanco - 50 gr. azúcar - Ralladura de 1 naranja

per Encarna Quiñonero Sanchez

Preparación

Para la bechamel, calentamos el aceite en una sartén y le añadimos la harina, removiendo bien, para que no salgan grumos. A continuación, añadimos sal y nuez moscada y empezamos a verter poco a poco la leche a fuego lento. Seguimos removiendo unos 10 minutos hasta que la salsa espese. Para montar la lasaña, primero ponemos en una fuente de horno una capa de placas de lasaña precocida, a continuación, una capa de pisto, luego una capa de calabacín, queso, y pimiento asado, alternando los ingredientes por capas. Por último, ponemos una capa de bechamel y metemos la fuente al horno unos 30 minutos a 180 grados.

Comentari gastronòmic: La lasanya és un plat típic de la cuina italiana, malgrat que l’original és amb una salsa de carn tipus ragú a la bolonyesa. Aquest plat és molt més saludable per les verdures i el podem alleugerir si fem la beixamel amb llet descremada, fem servir el carbassó com a làmines de lasanya i, en lloc de beixamel, li posem velouté feta amb caldo de verdures.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

Proceso de elaboración: Colocamos en un bol la manteca junto con el vino, el vinagre, el azúcar y la ralladura de naranja. A continuación, con nuestras manos haremos una pomada, añadiremos la harina y amasaremos bien. Podemos amasar con máquina, pero la verdad es que para la cantidad os aconsejo mejor con las manos, pues disfrutaréis más del proceso. Una vez amasado, lo taparemos y dejaremos reposar toda una noche en un sitio fresco. Al día siguiente, sacaremos la masa del bol y la estiraremos con ayuda de un rodillo para, después, cortar las piezas de 2cm de grosor. En cuanto a la cocción, las ponemos al horno a 180 +-190 grados durante 40+ - 45 minutos - 45 minutos. Cuando se hayan enfriado un poco, los embadurnamos bien con azúcar normal o glass. Como sugerencia, os recomiendo precalentar el horno siempre 220 grados y luego bajar la temperatura. Trobareu la receta en el Facebook de Rubopan Master Baker

Desembre 2021 // www.lamarina.cat

esports 27 Albert Aguilar

Ney Briones, nou president del Club Atlètic Ibèria:

“Tenim un projecte renovat pel club” Qui és en Ney Briones? És un metge de família. Treballa a Barcelona i Maresme i és d'origen equatorià. Sempre m'ha agradat el tema del voluntariat. A més de president del Club Atlètic Ibèria, sóc president de l'Associació Aise. Sempre m'he dedicat a la cooperació internacional i he fet tots els estudis com a preparador de futbol. És a dir, que estic vinculat en cos, ànima i ment al futbol i en la cooperació amb les persones. Com definiries el Club Atlètic Ibèria? El Club Atlètic Ibèria és un club històric de la ciutat de Barcelona. Va ser creat en 1939, després de la guerra civil. Va tenir una època molt gloriosa durant moltíssims anys, però hem vingut a menys en els últims anys. Ara amb aquesta nova junta directiva, amb aquest nou grup de persones, volem a poc a poc anar recuperant aquest espai que hem deixat en el passat. Quins valors transmet el club als joves esportistes? Principalment el de l'amistat, el del treball en conjunt, el de la solidaritat dels companys… La companyonia, perquè a vegades no saben la situació de l'altre i en un moment de pressió i de treball i de competició se'ns oblida reconèixer que he perdut la pilota i que li dono la culpa al meu company. A més del futbol, també volem treballar la conducta esportiva dels joves.

▶ Ney Briones amb el primer equip de l'Ibèria.

“Faig una crida a tota la gent del barri per a dir que som aquí, disposats a treballar” “Ara amb aquesta nova junta directiva, volem recuperar aquest espai que hem deixat en el passat”

Quina valoració es fa de l’inici de la temporada del primer equip? La valoració és molt positiva. Realment tot han estat victòries menys una derrota en la qual no va voler entrar la pilota. Els resultats són excel·lents i les expectatives són molt bones. Hi ha un bon ambient a l'equip i amb la gent de barri, i això es nota. Actualment manteniu una col·laboració amb el Club de Futbol Zona Franca. Com es va arribar a aquest acord? Vam explicar el projecte que teníem i les dificultats que hem tingut recentment. Llavors es va arribar a un acord de col·laboració en el qual els nens que competien al Zona Franca la temporada passada passaven a competir al nostre equip. Es tracta d'una col·laboració

El districte torna a acollir la Marató de Barcelona Barcelona recupera la màgia de l'atletisme després de trenta-dos mesos sense poder celebrar-hi la seva marató. La 42a edició va superar les expectatives amb els 15.000 corredors participants i els rècords de les proves aconseguits pels guanyadors. El kenià Samuel Kosgei, de trenta-cinc anys, es va adjudicar la prova masculina mentre que la femenina se la va emportar l'etíop Tadu Tashume. Tots dos es van coronar en un extraordinari matí a la ciutat. En la categoria de cadira de rodes, el vencedor ha estat l'atleta paralímpic de les Franqueses del Vallés (Barcelona), Jordi Madera, de 41 anys. ■ ▶ Tadu Teshome guanya la Marató femenina.

Eurosport

mútua d'agermanament perquè no s'ha signat cap tipus de document, però sí des del punt de vista pràctic és una col·laboració molt oberta, pròxima i sincera. Més que res perquè sempre és mira per la sensibilitat de l'altra entitat. Creu que des del Districte s’està fent tot el possible per promoure l’esport del barri de la Marina? Vull expressar-me tot de manera sincera i amb el cor a la mà. Des del meu punt de vista, l’Ajuntament sembla que està fent prevaler el tema econòmic sobre l’esportiu i el social, de treball en el barri amb els nens i nenes. Jo crec que aquesta situació ha de canviar. A més crec que falten instal·lacions esportives perquè a més d'entrenar els equips de la Zona Franca, també venen molts equips de fora del nostre barri. Què pot aportar el Club Atlètic Ibèria al barri de la Marina? A més de l’esport, la Marina és un barri que necessita treball social, i ens hi posarem. Si ja el necessitava abans de la pandèmia i la crisi econòmica, després encara s'ajudarà molt més. Llavors faig una crida a tota la gent de tota la vida del barri per a dir que som aquí disposats a treballar, que hem vingut a sumar amb molt d'entusiasme i amb molt d'afany. ■

Desembre 2021

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“Emprendre un negoci amb 63 anys dona molta vida” Rosa Belda García

s filla de la Marina. De família de pescadors del desaparegut barri del Vidriol. Hi havia la platja sucia de les deixalles d’algunes empreses i dels rebutjos dels pescadors. Hi havia un llac on cada any s’ofegaven persones, però la gent ens hi seguíem banyant. Després hi havia una altra platja llarga i maca on venia la gent de Sants i l’Hospitalet a banyar-se. El pare era pescador i la mare venia el peix al mercat. Ep!, ja no queden gaires veïns dels que hi heu viscut. Hi vaig viure fins al 16 anys. Hi havia cases grans de pedra, antigues però en bon estat. Una era dels guardes del Puerto Franco. Hi havia el carrer Pla, i després un altre carrer cap a la farola. Casa meva estava en una cantonada. Hi ha gent que encara la recorda com la casa de la palmera, perquè n’hi havia una de ben gran. La farola i la platja era el més normal. Com era la seva vida de nena, què li agradava? Hi convivíem amb ben poca gent. Jo era molt bona en mates però ben dolenta en llengües. Penso que és perquè em relacionava amb poques persones: germans, cosins i alguna nena més. Tot plegat no més de 10 persones. Llavors els nostres jocs eren la baldufa, córrer amb els nois, anar amb bici.... però érem ben pocs sempre. Més endavant em vaig adonar que això no havia ajudat gens a enriquir el meu vocabulari. Continuï, parli’ns més de vostè. La mare sempre va intentar que el germà i jo estudiéssim. Però en un moment de dificultat familiar les monges van suggerir que s’invertís més en el germà, total jo em casaria i amb secretariat ja n’hi havia prou. Llavors l’opinió dels mestres pesava molt i vaig començar a treballar, amb 14 anys. Anys després vaig decidir que calia seguir estudiant i la mare em va fer costat. Moure’s des d’aquí cap al centre de la ciutat no era fàcil. El transport sempre era una aventura. A vegades els camioners em deixaven a prop

de casa. Treballar i caminar molts kilòmetres de nit i entre camps era normal per a nosaltres. Ho veig amb distància i dic, molt bé Rosa!. Si hagués estat molt emparada, com altres noies del centre de Barcelona, no hagués viscut tot això, és un guany en aquest sentit, perquè tenia molta més experiència i vivor. Suposo que per això he tingut un caràcter molt agosarat a la vida, després. No tenia por, sense que jo m’adonés els pares m’havien educat en l’exercici de la llibertat. Joveneta, s’enrola en l’onada hippy i se’n va a veure món, llavors un fet poc comú i encara menys entre noies. L’any 1975, amb 20 anys me’n vaig a Londres. La meva família no va dir-hi res, ni tan sols per preguntar. Els pares eren meravellosos. Jo pensava que la seva forma d’educar era el més normal del món, amb els anys m’he adonat de la grandesa que tenien. Vaig arribar a conèixer tots els Londres que hi havia, els dels turistes, però també els dels barris, i el Londres més creatiu i atrevit. Què va passar després? Per mi tot havia canviat quan vaig començar a estudiar i treballar. Barcelona era una meravella!! I no ho dic per nostàlgia, és que realment la ciutat bullia i s’hi feia de tot. En relacionar-me amb altres persones que feien coses tan diferents i interessants se’m va obrir un horitzó tan ampli, vaig conèixer noies tan obertes, lliures i modernes... La gent ara no sap el que és gaudir amb coses molt simples: la conversa, el debat, molt d’intercanvi. Però va voler seguir fent món, ara cap als Estats Units. En certa forma els catalans ens semblem al jueus. L’any 1986, treballant a un cinema, jo comentava això a una colla sense saber que ells ho eren. Em vam agafar simpatia, eren de New York, Austràlia.... vaig acabar fent una amistat molt estreta que mantinc fins ara. Anys després vaig recórrer diversos estats dels EEUU de família en família.

Ofici? Dependenta, em diuen la bodeguera, perquè treballo en una botiga especialitzada en vins i licors, tot i que també tenim conserves i alguns capritxos. Política? D’esquerres i progressista. Els pares em van ensenyar a exercir la llibertat. Religió: Sóc no creient. M’agrada el budisme però només per la meditació i la relaxació que produeix. Sóc partidària que ningú no obligui ningú a fer res. Estat civil: Casada amb Manolo I tinc dues filles, la Cristina i l’Elena (els clients la coneixen com Leny). Parlo amb la Rosa compartint un dels poc capricis quotidians que diu que no pensa deixar, un bon esmorzar a la granja Elena. Ens allarguem i continuem la conversa entre client i client a la seva botiga, el Celler la Marina, al carrer l'Aviador Ruiz de Alda, 57. Després d’11 mesos de baixa per un accident la van acomiadar i una amiga d’infància, la Maria, la va cridar com a ajudant seva al celler Peña. Sense saber-ho, aquest era l’inici d’una aventura que va emprendre amb gairebé 64 anys. Entendre l’estima i la necessitat de comerços que han estat part del paisatge i dels hàbits quotidians d’unes quantes generacions de veïns i veïnes la va motivar a intentar-ho. Ara que hem commemorat el 25 N, dia contra les violències masclistes, Rosa és un exemple del que ha de poder ser la vida de totes les dones, lliure i sense cap por de res i de ningú.

I es va casar? El meu marit té 73 anys, treballava com a marí mercant per l’Exxon. Feia la ruta Líbia-Barcelona. Carregaven al port de Misrata i descarregaven al de Barcelona. És una altra ànima lliure. I com és que amb 63 anys s’anima a muntar un negoci des de zero? Jo per definició “Soy aprendiz de todo y maestra de nada”. Sempre que alguna cosa m’interessa m’hi poso i m’agrada molt observar. Al plegar en l’altra feina tenia 63 anys i mig. Vaig decidir capitalitzar l’atur per poder emprendre aquest negoci. Tenia l’atur per dos anys i només em faltava any i mig per jubilar-me, i Joves emprenedors em vam felicitar per atrevir-me. Per què ho va fer? Els últims anys que vaig treballar amb la Maria en la bodega Peña la gent em traslladava un pesar i una necessitat que per ells era molt important. Molta gent m’animava preguntant: i per què no continues tu? I tant i tant m’ho vam dir que vaig acabar plantejant-m’ho. La bodega Peña havia estat un punt de referència que ha sobreviscut des de l’època en què molta gent que ara és gran arribava d’altres llocs. Per a alguns era inimaginable no tenir-la, i a més, quedar-se sense cap altra opció. S’havia convertit en una pertinença de tots. Tot plegat em va animar. I com ha anat? Molt bé! Mantinc un 60% per cents de clients que abans coneixien l’anterior bodega. La resta son gent nova. Ara al barri estan arribant moltes parelles joves i els fa molta gràcia tenir botigues acollidores, especialitzades i amb un esperit de barri genuí, com la nostra. És diferent d’anar al supermercat. Conversar, fer arrels i fer xarxa agrada molt la gent. Aquí la gent encara ve a buscar el vi a granel. Porten les seves ampolles i garrafes. Què ha significat obrir el negoci i després trobar-se la pandèmia? Havíem d’obrir ni que fos 4 hores. La gent ho agraïa i els clients s’hi amuntegaven, però nosaltres només portaven un any i mig d’experiència. Vam haver de fer d’advocades, jutgesses, policies i psicòlogues. Al final havies de convèncer els clients de complir les normes d’aquell moment perquè la majoria al principi no volia ni sentir-les. Com veu el futur? Trobo que hi ha molta gent fent coses interessants. Jo pensava que estàvem ensopides, però no és així. És cert que a la gent li costa participar. La meva generació volíem dir la nostra opinió i que hom la tingués en compte. Per nosaltres era una qüestió important! Ara la gent que es queixa i es queixa però després no participa en res. Per exemple, vaig anar amb coses ben concretes a la reunió sobre neteja, hi érem ben poca gent, però tot el que vam comentar o s’ha millorat o s’està resolent. Hem de motivar que tothom s’hi senti cridat a participar. ■ Yohany Limpias Ayala