La Marina – Edició desembre 2022

Alejandro

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

EDITORIAL

Sobre la necessitat d'enfortir-nos

Sobre l'estat de la situació al Parlament

aspectes millorables, segons la comunitat de juristes, sinó a la seva persona i la seva condició de dona, jove i amb poder.

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Lourdes Tasies, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan. Edició i maquetació David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb

Amb l'objectiu de sentir-nos ben acompanyats i crear complicitats entre tots els que treballem als carrers dels nostres barris per enfortir la xarxa de veïns i veïnes compromeses amb la Marina, cada any, persones que hi treballem o vivim aquí, ens trobem amb la idea de compartir, intercanviar, conèixer-nos i reconèixer-nos, en un ambient diferent, a l'esdeveniment anual que organitza aquesta casa, el Sopar de Nadal.

Han estat uns anys complicats, encara sentim les conseqüències d'una crisi financera, els efectes d'una pandèmia i ara una guerra que ha trastocat la pau internacional i el benestar i les butxaques de tothom. Som una colla de gent a les quals ens agrada la marxa i pensem que perquè alguna cosa canviï cal arromangar-se, i a més, gaudint del que fem!

Ens necessitem forts, connectats i cohesionats per afrontar tot el que vingui i fer-ho sense perdre la sensibilitat que requereix la nostra feina. Per això, enguany, la Marina ha apostat per reconèixer persones amb trajectòries de compromís al barri i els professionals dels serveis essencials: sanitaris, mestres i els de la seguretat ciutadana. Tots ells molt aplaudits durant l'època pandèmica, tot i que no han millorat unes condicions de feina, sovint, precàries. I malgrat això la seva professionalitat i compromís amb la ciutadania és indiscutible.

Cal fer-los costat de manera activa i per això el nostre reconeixement per a tots ells, que es prenen la feina i enfronten la vida des de l'esperit de construir la comunitat al dia a dia.

Han estat sonades les sortides de to de diversos diputats del Congrés, sobretot els atacs i insults masclistes dirigits a la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Són del tot injustificables, de cap manera es poden emprar en la llibertat d'expressió i demostren una cultura de violència contra les dones, malgrat la condició que tinguin. Cap ministre, per inútil que hagi resultat, i en cada govern hi ha almenys un, ha hagut de patir tantes faltes de respecte per la seva condició d'home.

Cal destacar que les crítiques no estan dirigides a la gestió de la Ministra, del tot opinable; de fet l'anomenada llei del Si és si a càrrec seu té

L'extrema dreta té una estratègia de confrontació i soroll que busca provocar la irritació, la desconnexió i la fugida dels ciutadans de la política. Els sondejos no els donen bons números: apunten que VOX ha tocat sostre i que al PP l'efecte Feijóo no aconsegueix enlairar-los. Tant de bo l'oposició aprofiti per reflexionar i sortir de la trinxera de la guerra cultural i la retòrica de l'odi que practica fins ara i comenci a pensar, parlar i proposar alternatives que ajudin i siguin útils per afrontar un context difícil per a la majoria famílies siguin del signe que siguin. Mentrestant, convindrà que moderin les formes o que callin, que és el millor sempre que no es té res constructiu a dir. ■

On milita vostè?

Aquest dies ha fet fortuna una entrevista a l’investigador Nicklas Brendborg, biòleg molecular danès, que investiga l’envelliment: “es tracta de morir jove com més tard millor” diu i ret comptes dels indicis que apunten les seves investigacions per aconseguir-ho: l’exercici, la bona alimentació, l’optimisme, prendre cafè, molt cafè, xerrar cara a cara, fer donacions de sang, fer servir seda dental... i acaba “pel que sembla, el secret per a una vida llarga no rau a viure sense dificultats, sinó a superar-les sense estressar-se i continuar endavant”.

I amb aquesta idea d’envellir d’enveja, compartint alegries i també algunes tristeses, ens hem trobat més d’un centenar de persones que vivim, treballem i ens estimem el barri. Ha estat al tradicional Sopar de Nadal que organitza l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, que edita La Marina i gestiona l’emissora local La Marina FM 102.5.

Conscients d’un context advers com el que estem vivint i de les dificultats que haurem d’afrontar, enguany l’objectiu ha estat reforçar-nos des de la base. Per això hem reconegut trajectòries del barri com: l’artista Benito Maín Cabanillas; el rector Josep Hortet Gausachs; Teresa Esteve, tècnica de barri ara jubilada; Ramon Carné i Núria Bori, propietaris d’una joieria i rellotgeria de referència al barri, la Ramon Carné i, finalment, en Vicente Masip, veí d’Eduard Aunós i tresorer de l’AMCL.

A més, hem reconegut els professionals sanitaris, els de la seguretat ciutadana i els mestres que s’hi esforcen per incidir des dels seus camps a la Marina; persones treballadores dels serveis essencials que realitzen una tasca extraordinària i cabdal i sense la qual perdríem el que ens queda de benestar.

I la nit es va fer curta. A l’hora dels parlament l’Abdó Florencio, Esther Pardo i Juan Antonio Reyes, de la directiva de l’Associació de Mitjans Locals donaven la benvinguda posant en valor uns mitjans que porten com a bandera la informació entesa com a eina democràtica i pedagògica per crear i millorar la vida en comunitat i reforçar el sentiment de pertinença. “A La

Entenem la informació com a eina democràtica i pedagògica per millorar la vida en comunitat i reforçar el sentiment de pertinença al barri

Marina som la canya”, venien a dir reclamant suport per a mantenir-los. I arribava el sopar! Tot molt bo!

Després, i mentre servien les postres, s’iniciava una actuació que va resultar de cinema: al ritme del so produït pel violí del músic Pau Hormias feia sonar puntes i talons de les sabates el ballarí David Albiol. Acompanyats a la guitarra per l’Emilio Hormias, tots tres van enlluernar els assistents.

Més endavant, era l’hora “d’un moment bonic perquè destaquem gent guapa, pencaire, entusiasta i en definitiva compromesa amb la vida en comunitat al nostre barri”, ressenyaven els presentadors de la gala, els periodistes d’aquesta casa, l’Alejandro Flores i la Yaiza Sánchez.

En aquest moment el regidor del Districte, Marc Serra, agafava la paraula:

Al barri, i ens va la marxa!

“L’Associació i el barri sencer funcionen d’una manera molt familiar i cal posar-ho en valor, més ara que necessitem d’aquesta xarxa per tirar endavant...” Li seguia la Yohany L. Ayala, presidenta de l’AMCL. Feia “una declaració d’amor” a tots els que rebien el reconeixement, llegint el poeta Luis Cernuda i el seu Contigo.

I arribava els torns dels protagonistes. “Sentim entusiasme i estem treballant perquè els carrers i el mateix barri són la millor aula d’aprenentatge”, resumien en una emotiva intervenció Jesús Valls i Domingo Espot, directors de l’institut Domènech i Montaner i el Montjuïc, respectivament. Irene Villanueva, docent, els feia costat.

“La salut no és només als CAPs, sinó també a la quotidianitat de la vida, és estar aquí i compartir amb vosaltres”, dèiem, ben espontànies, les metgesses Maite Barreto i Paula Fernández, en representació dels sanitaris. Francisco Díaz, director del CAP la Bordeta-Magòria també s’hi sumava als agraïments amb un vídeo gravat.

“Quan vaig arribar a Sants-Montjuïc vaig veure que al taulell hi eren un diaris... iniciava la seva intervenció la inspectora del Cos de Mossos d’Esquadra de la co-

missaria Sants-Montjuïc, l’Àngels Creus, posant èmfasi en la importància de cuidar la convivència entre tots.

Intervencions totes en la línia de (re) conèixer- nos i crear aliances des dels que treballem al carrer, per superar la situació actual. I entre aquestes necessàries aliances els que entregaven els reconeixements: Juan Antonio Reyes (AMCL) i Marc Serra (Regidor Districte BEC); Montserrat Ballarín (Regidora PSC) i Mei Márquez, (l’Associació de Comerciants); Júlia Barea (Regidora Ciutadans) i l’Abdó Florencio (AMCL); Sara Serradell (AMCL) i David Bondia (Síndic de Gregues BCN); Judit Raso (Comunitat Guineo-Catalana); Sandra Bestraten (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona) i Rosalia Fernández (Unió d’Entitats); Manel Coronado (AAVV Eduard Aunós) i Encarni Aranda (AMCL).

A més de les conselleres i consellers de tots els colors polítics i d’una trentena d’entitats, i molts veïns, veïnes, amics i amigues que hi eren, ja que al Sopar estava convidada tota la gent guapa de la Marina. Y que se mueran los feos, cantaven els Sirex. ■ Redacció

▶

Alguns dels reconeguts escoltant atentament els parlaments durant el sopar de Nadal de La Marina.

Alejandro Flores

El Nadal, millor si és compartint!

▶ Encesa de l'arbre de Nadal a la plaça de la Marina organitzada pel Centre Cultural Estrelles Altes. Escoles, entitats i associacions han participat en la decoració.

Pensàvem que no arribaria el Nadal. Que la calor que ens ha acompanyat fins a mitjans del novembre ens deixaria unes festes amb només una dessuadora posada o, fins i tot, en màniga curta al migdia, quan les temperatures costava que baixessin dels 20ºC. No obstant això, el fred va arribant de mica en mica, i ja podem sentir a pròpia pell l’esperit del Nadal.

I les entitats i associacions del barri ho saben. Amb l’encesa de l’arbre de Nadal a la plaça de la Marina, que es va celebrar el passat 24 de novembre, es donava el tret de sortida a unes festes que la crisi econòmica i la inflació han deixat en el veïnat un gust agredolç. Ara bé, la incertesa pel futur pròxim no ha aturat la Marina de celebrar amb magnificència el que els veïns i veïnes preparen amb molta cura i estima.

L’arbre de Nadal de la plaça de la Marina porta el nom d’algunes de les entitats que dia rere dia fan barri, ajudant a les persones que més ho necessiten, dinamitzant-lo amb activitats culturals per a totes les edats, i creant una xarxa entre els veïns i veïnes per cohesionar-los. “La gent ho va agafar amb moltes ganes perquè després de la pandèmia tenim moltes ganes de crear il·lusió per als nens i nenes del barri”, comenta la Toñi Fernández, del Centre Cultural Estrelles Altes.

Can Clos, com cada any, també va encendre el seu arbre de Nadal, una acció que demostra que el múscul associatiu en la més petita de les escales també aconsegueix unir forces amb un objectiu comú: gaudir i fer barri. L’Escola Can Clos hi va col·laborar amb una postal feta per cadascuna de les aules del centre, i les va entregar la mateixa directora del centre, la Yolanda Cruz.

“Malgrat que els ànims estiguin baixos, seguim fent les nostres activitats nadalen-

ques perquè hem de seguir sent optimistes: per a l’any vinent vull un barri unit perquè tothom pugui seguir endavant i, també, allargar la mà a qui més ho necessiti”, explica la Rosalía Fernández, presidenta de la Unió d’Entitats de la Marina i de l’Associació de Veïns de Can Clos.

En temps convulsos, la unió fa la força. I com ja hem vist en ocasions anteriors, hi ha veïnes i veïns que s’afegeixen a totes aquelles propostes que vagin encaminades a ajudar als més necessitats. Des de la Unió d’Entitats, es va organitzar un recapte de recollida de torrons, neules i polvorons per les persones que no se les poden permetre.

“Hem aprofitat el teixit associatiu per fer un recapte molt més gran i després fer el donatiu al Grup Solidari de Port, Càritas la Marina. També, faig una petició a les administracions, que no permetin que les persones no puguin tenir per menjar ni per pagar les seves hipoteques, i que facin polítiques de suport a les famílies que pitjor ho passen”, incideix el Manel Coronado, de la Unió d’Entitats i l’Associació de Veïns d’Eduard Aunós.

L’Associació de Veïns de Can Clos també porta esforçant-se durant anys en l’ajuda a tothom que ho necessita. A la seva seu, fan recull de material per a nadons, nens, nenes i adults en una acció que va començar a petita escala, però que dia rere dia ha anat creixent gràcies a les donacions dels veïns i veïnes. Les donacions es poden fer els dimecres de 17:30 a 19:30h amb cita prèvia al 619 762 397, i la recollida de material perquè es doni als més necessitats a l’AVV Can Clos (de 8 a 14h), la Unió d’Entitats de la Marina (de 9 a 13 i de 16 a 20h), i a l’Espai Veïnal Química (de 16 a 21h).

22 del diari. L’encesa de l’arbre de Nadal a la plaça Falset, la festa nadalenca organitzada pel Casal de Barri la Vinya, el Nadal Màgic impulsat per l’Associació de Veïns d’El Polvorí, la Fira de Nadal i el Pessebre Vivent a càrrec del Centre Cultural Estrelles Altes, la Festa Familiar de Nadal

l’Imagina’t i Mans a les Mans, el Mercat Nadalenc de l’Associació de Comerciants... Tot, impulsat des de la quotidianitat de les entitats de barri per convertir el Nadal en una festa feta des de la ciutadania i per al veïnat. ■

de

Alejandro Flores

▶

▶

Xarxa de suport a les famílies que necessiten ajuda amb les criatures

|| Esther Pardo i Gimeno

Hi ha pobles, a l’Àfrica i suposo que a molts altres llocs del món, en que el significat de la família és molt més extens que no pas el nostre, que té el concepte cristià del pare, la mare i els fills. Quan dic poble, no em refereixo al municipi si no a grups ètnics i/o culturals, que tenen la seva pròpia manera de fer sense comptar fronteres ni religions. En aquest llocs, entre els qui viuen a prop, formen una família extensa; segurament entre ells, son parents propers o llunyans i la cura dels nens es fa entre tots (quasi sempre entre totes, les dones). Amb aquest a manera de fer, els nens sempre estan protegits.

Aquesta idea que a nosaltres, a dia d’avui ens és llunyana, tot i que ja estem acostumades a que de les criatures se’n facin càrrec les avies i els avis, sembla que pot fer-se realitat a casa nostra una fórmula semblant, adaptada i dinàmica, gràcies a la posada en marxa per part de l’Ajuntament de Barcelona del Servei de Famílies Col·laboradores, que consisteix en crear una xarxa que pugui donar suport a les famílies que necessiten ajuda amb les seves criatures en algun moment donat. Pensem que a Barcelona, hi ha moltes famílies que no tenen cap família propera, que no comptem amb amics i molts ni tant sols coneixen veïns als quals poder-se dirigir si tenen algun problema com pot ser una malaltia o ingrés hospitalari, una feina de la que en depengui l’economia familiar, o una cosa tant habitual com pot ser fer gestions amb les administracions o un curs de formació.

Aquest serveis consta de tres actors: la família que té la dificultat, els serveis que detecten el problema com son l’escola, el metge o els serveis socials i d’atenció a les persones, que seran els que avisaran al SFC (Servei de Famílies Col·laboradores) i finalment les famílies disposades a col·laborar. Aquesta col·laboració serà sempre temporal, només el temps que la família ho necessiti, ja siguin unes hores, dies concrets, o algunes setmanes, sempre inferior a sis

Per entrar-hi, s’ha de ser major d’edat sense importar si és una parella sola o amb fills o una persona sola; i a més, cal complir uns requisits

mesos. Sempre serà un acord amb antelació entre les famílies col·laboradores i les famílies dels infants. Serà com fer de tietes i tiets amb nens i nenes que, de entrada, la família col·laboradora no coneix però que amb el temps els incorporarà a la seva família, doncs serà a la casa amb tots els seus membres.

Aquesta manera d’ajudar els infant i les seves famílies, no té a veure amb les famílies d’acollida que té un altre procediment i que implica unes altres circumstàncies i també uns altres deures per part de les famílies acollidores.

Donem per suposat que les persones que es poden trobar en la necessitat de

tenir una família col·laboradora que els ajudi, son aquelles que han vingut de fora; tant poden ser del país, que tenen la seva pròpia família però és lluny, com immigrants que han arribat d’estranger. Quan una persona marxa del seu país cap a una altre, arriba a un lloc que no coneix; moltes vegades ni l’idioma, i quasi sempre li és estrany no només el lloc sinó les costums i maneres de comportar-se, per tant és difícil fer una xarxa que els pugui sostindré quan tenen alguna dificultat.

Per seguir amb el procés, un cop s’han fet les entrevistes per part dels professionals dels servei amb la família, i tenint les característiques i disponibilitat, el següent pas serà posar en contacte les dues famílies i signar l’acord entre ambdues parts on es detalla tot el referent a la durada, horaris, etc.. i també quan començarà, tenint en compte que és un màxim de sis mesos però que es pot renovar si així ho acorden de nou.

Torno a pensar que, tret del paperam que s’ha de fer per seguretat de les dues

parts, és com trobar-nos en un creuament de la xarxa de confiança que tenim entre tots i que en el món cada vegada més individualitzat s’ha anat trencant. Potser ja és hora que entre tots comencem a teixir-la de nou.

Els testimonis de famílies col·laboradores com la Marta Llauradó i el Pep Casanovas i la Mònica Buliart, que treballa a la Fundació Acollida i Esperança, ens donen per a un altre reportatge que us entregarem al gener. Ara calia fer-vos saber que el servei hi és i que hi tothom podeu collaborar.

Si algú de vosaltres està interessat en col·laborar amb aquest projecte aquí teniu unes dades que us aniran bé de saber: SERVEI DE FAMÍLIES

COL·LABORADORES.

Telèfon de contacte: 93 291 59 66

També us podeu dirigir a 900 226 226 o al 010 que son gratuïts o bé a qualsevol oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament (OAC).

■

▶ Pep Casanovas, Marta Llauradó i Mònica Buliart, famílies col·laboradores. De verd, la Mayca Velasco, dinamitzadora del servei. Alejandro Flores

La instantània

El sopar de Nadal que organitza l'Associació de Mitjans de Comunicació Local és l'oportunitat que les entitats, veïns i veïnes compromeses amb el barri s'apleguin en un ambient familiar i d'amistat, lluny del nostre dia a dia frenètic.

Durant l'acte, vam aprofitar per reconèixer la tasca d'algunes persones i professionals per la seva trajectòria i pel paper que tenen al barri, sempre cuidant la vida en comunitat i fent que la Marina sigui un barri cada cop millor. Benito Maín, Josep Hortet, Ramón Carné i Núria Bori, Teresa Esteve i Vicente Masip van ser les persones reconegudes per la seva trajectòria, mentre que també es va destacar la feina dels professionals sanitaris, de la seguretat ciutadana, i dels i les mestres.

Fotos: Alejandro Flores i Nadia Alekhina

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de la Marina.

El Passeig de la Zona Franca és una via complexa, amb usos diferenciats i, per tant, amb opinions diverses respecte de la seva transformació. Així ho vam manifestar quan vam assumir el compromís d’iniciar el procés i per això s’ha plantejat de manera que s’escolti la veu del veïnat però també la dels usuaris i col·lectius específics. El procés ha de ser un espai on es pensi la millora de l’entorn amb visió col·lectiva i s’arribi a un consens entre els diferents interessos existents.

Creiem que els processos participatius són un aprofundiment en la democràcia i, a més, és una manera de construir comunitat i que els individus se sentin protagonistes i part del col·lectiu, sent el mètode per fer aflorar totes les opinions i deixar-nos sorprendre per idees i propostes interessants. Però per això cal obrir més enllà de les minses convocatòries i mitjans que posa en aquest cas el Districte que, per contra del que pensem, reduirà molt probablement aquesta participació per manca d’estímuls a tota la ciutadania i entitats del barri.

La participació de les entitats i els veïns i veïnes en processos de reforma urbanístics és un valor afegit a la ciutat de Barcelona i de llarga tradició. Ja als anys 80, amb els primers governs municipals, es va començar a practicar i ha donat grans fruits a part de fer partícips, responsables i coautors als veïns i veïnes de moltes transformacions, nous equipaments i/o decisions urbanístiques. Crec que és una gran idea tant per la ciutadania com per la pròpia administració que així té més fàcil l’escolta activa.

Fa temps que demanem l’inici del procés. És essencial reformar l’eix i fer-ho amb la visió veïnal i comercial. En la legislatura passada, el govern es va comprometre a iniciar-lo, però va acabar incomplint, com sempre, els compromisos. Creiem que es farà un procés exprés per anunciar abans de finalitzar la legislatura que s’ha fet alguna cosa. La reforma del Passeig requereix un debat ampli. L´única actuació que s’ha fet en 8 anys ha estat construir un carril bici sense consens.

Fa anys que reclamem i defensem la reforma integral de la Zona Franca. Som plenament conscients de la reclamació veïnal sobre aquesta demanda, i el que no entenem és que des del Govern Municipal no s'hagi tingut en compte l'opinió majoritària de la ciutadania. Per això ens sembla bé que es posin les eines disponibles per fer arribar aquestes opinions. Per començar, les primeres peticions demanen canviar el carril bici perquè l'actual s'ha demostrat que és un nyap, i esperem que ara sí que es tingui en compte als veïns de la Marina.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

La Marina té la històrica demanda de reformar el passeig de la Zona Franca, el principal eix dels nostres barris. Ara que ha començat el procés de recollir propostes per a fer-ho realitat, com valoreu l’inici d’aquest mecanisme de participació ciutadana?

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Albert Deusedes

Barcelona. Portaveu de PSC SantsMontjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

David Labrador

Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Esther Pérez

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

L'acomodador

Juan Bibian

Llorenç Soler: Llibertat i compromís

En el comiat de Llorenç Soler al Tanatori de Les Corts, gran documentalista, pioner del cine social i entregat sempre a les causes i persones més desfavorides, vàrem ser-hi la seva família, amics i alguns pocs cineastes, i nul·la presencia institucional ni de mitjans de comunicació a tots els quals ell mai no va necessitar; i la seva independència i els seus principis van ser sempre un de sol: fer el que devia i sentia sense lligams ni favors. Els seus nets el recordaren amb anècdotes molt emotives i fins i tot amb un tema a la guitarra que resultà ser “El còndor passa”.

Professor meu a l’Escola de Cinema durant 2 anys, allà pel 1980. Un enorme documentalista, es definia com amateur. Aquest esperit lliure i personal el va tenir sempre. El cinema era el seu mitjà d’expressió i la seva passió. Va tocar totes les tecles, sobretot va tractar els més desemparats i necessitats. Gran professor y millor persona.

La mirada de Llorenç Soler va ser sempre neta, nítida, sentida, profunda i honesta.

La primera pel·lícula que vaig veure d’ell va ser "Largo viaje hacia la ira" (1969) de només 26 minuts. Abans, havia realitzat un altre documental molt vàlid "Será tu tierra" (1966) ambdós d’extraordinària força i veritat sobre l’emigració; i van haver-ne infinitat de més, fins i tot, llargs de ficció como "Said"(1999) o "Lola vende cá" (2002).

Impossible enumerar tota la seva immensa obra.

El seu llegat i la seva memòria es fan indispensables dins del cinema independent i el documental més compromès.

Recordo, de sobte, aquell rodatge a Calaf; jo era el càmera, feia un fred tremend, era febrer, teníem el motocarro de "Plácido" de Berlanga, ho vàrem passar estupend i vam aprendre un munt, encara que la pel·lícula era un divertiment, sense més, de final de curs. Ell la dirigí realment, encara que ni apareixia als crèdits. Només nosaltres, principiants, plens de la il·lusió que ell ens va impregnar. ■

Retahílas

Mar Montilla

Cosificadas

La noticia que salió a la luz hace unos meses de un docente que grababa a niñas de doce años provocó que un escalofrío recorriera mi columna vertebral. Soy madre, y pensé en cómo hubiera reaccionado si mi hija fuese una de ellas, pero también fui púber, y recuerdo la vulnerabilidad que se siente en esa etapa de la vida. Soy consciente de que las muchachas de hoy no son como las de ayer, aun así, una niña es una niña. Las criaturas tienen derecho a vivir el proceso de transición de la infancia a la edad adulta con la inocencia que corresponde.

Recuerdo una canción que se hizo popular en los años 80 que en la actualidad no se consideraría apropiada. La letra -bastante pegadiza, por ciertodecía, entre otras cosas: «Hoy te he visto con tus libros caminando y tu carita de coqueta, colegiala de mi amor». Que la imagen de una colegiala cándida con su uniforme y sus libros estimule la fantasía de alguna que otra mente juguetona puede ser inofensivo si se queda en eso. Lo malo viene cuando se rebasan los límites de la imaginación y se pasa a la acción real.

Me pregunto si la tremenda cosificación que seguimos soportando las féminas es la culpable de que tanta psique enferma normalice este tipo de conductas. ¿Con qué finalidad se le pone a una chiquilla de tres años un bikini de dos piezas? ¿Qué queremos que aprenda? ¿Que debe tapar esa parte de su cuerpo? ¿Por qué? ¿Y qué decir de la sexualización de las niñas en publicidad? En poses seductoras, maquilladas... Cosificadas. Resulta indignante. Y lamentable que la sociedad lo permita.

Dejemos que las niñas sean niñas. ■

Sintonitza el que vius!

Derribando armarios

Violencia y estigma en el sistema sanitario

Las personas queer y del colectivo LGTBIQA+ sufrimos de forma constante violencia y estigma por parte de las instituciones sanitarias.

Aún recuerdo cuando con tan solo diecinueve años fui a mi CAP, aterrorizada, tras haber tenido relaciones sexuales sin preservativo. Cuando le comenté a mi doctora que necesitaba hacerme unos exámenes de infecciones de transmisión sexual (ITS), ella comenzó a interrogarme y culpabilizarme —como si no fuera bastante con el propio juicio que yo misma me hacía, a una edad en que desconocía muchísimo sobre las ITS—, como si hacerse unos análisis fuera algo innecesario e inmoral.

Lo primero que me dijo fue: «debes tener en cuenta que no solo existe este riesgo, sino también el del embarazo de la chica». A lo que yo respondí: «no hay chica». Ahí su respuesta, acompañada de cara de asco fue: «¡pues con más motivo!».

Salí de su consulta con una petición de analíticas acompañada de un trauma y una lección aprendida: nunca volvería a solicitar este tipo de pruebas en un CAP.

Años más tarde, con alguna que otra experiencia desagradable a mis espaldas, viví la que tal vez haya sido la más horrible:

En el año 2018, tuvieron que intervenirme quirúrgicamente de un quiste en el glúteo. Cuando fui a la primera consulta postoperatoria con el cirujano, en la que aparte me iban a retirar los puntos, me encontré encerrada en una sala con la persona más LGTBIQAfóbica que me he topado en una institución. Por aquél entonces, yo ya me consideraba una persona no-binarie y tenía una expresión de género bastante andrógina. En cuanto me vio entrar y me tumbé en la camilla, se dirigió a mí con gesto de desagrado y me dijo: «tío, ¿te pintas las uñas?» Yo respondí con un: «sí, ¿qué pasa?» Hizo algún comentario despectivo más sobre mi forma de vestir y, sin apenas mirarme la cicatriz, se sentó frente a su ordenador a revisar mi informe. Comenzó a hacerme preguntas —nada vinculadas con la cirugía— sobre mis prácticas sexuales. Yo respondí a todo con naturalidad y él concluyó que ese quiste en el glúteo —aclaro que quedaba bien lejos del recto— me había salido por practicar sexo anal y que si no dejaba de hacerlo me volvería a pasar. Me quedé atónita, sin saber cómo reaccionar más allá de reírme y afirmar que estaba mintiendo y que aparte lo sabía, pero a la vez me sentí impotente de no poder responderle debidamente ya que me encontraba sola en aquella consulta y con los puntos en manos de ese hombre.

Estas son solo dos de las múltiples situaciones que he vivido. Como la ardua gestión a la que me he enfrentado cuando he necesitado pedir la profilaxis post-exposición al VIH tras noches en las que apenas recuerdo qué hice —cuando en esos casos tienes un reloj en cuenta regresiva en el que cada segundo de las 72 horas de las que dispones es oro—.

Ahora trabajo en un CAP y puedo afirmar la urgente necesidad de que personas del colectivo ocupemos estos espacios en los que la cisheteronorma reina más que en ningún otro sitio.

■

Chris El-Bahr

|| A.F. / Y.L.A.

El passeig de la Zona Franca està cada cop més a prop de fer un canvi d’imatge. La via principal de la Marina de Port i del Prat Vermell, l’eix vertebrador de tot un barri i una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona es remodelarà. I se suposa que en aquesta primera part tot dependrà de la contribució ciutadana i les propostes que els mateixos veïns i veïnes facin als diferents òrgans participatius.

L’objectiu d’aquest procés és recollir les propostes, suggeriments i necessitats del veïnat i els diferents actors que en fan ús d’aquesta via. D’aquesta forma, s’elaborarà un projecte que pretén ser compartit amb tots els actors de la Marina; que reculli els problemes que tenen actualment, quins punts forts s’han d’aprofitar, i les oportunitats que ofereix l’entorn per al nou disseny.

La idea és que la reforma abasti des de la plaça d’Ildefons Cerdà fins al carrer A, “i que no ens quedem al carrer Motors”, explicava un dels tècnics de l’Ajuntament al darrer Consell de Barri, celebrat el 15 de novembre a la Sala Pepita Casanellas, on es va presentar tot el projecte de participació.

Es tracta d’un nucli principalment viari, on la circulació de vehicles és constant per ser una de les principals vies de connexió de la ciutat amb el polígon de la Zona Franca i el Port de Barcelona, a més d’enllaçar directament amb la Ronda Litoral. Per tant, la idea és transformar-lo en un eix més cívic on hi hagi més espai per al vianant i amb una mobilitat més sostenible.

Durant el procés, es determinarà quines mesures concretes es posen sobre la taula amb propostes que afectin al tractament del verd, la millora de les voreres, l’increment dels passos de vianants i la connexió amb Montjuïc, els nous usos i la distribució de serveis com els contenidors de neteja, aparcaments o zones de càrrega i descarrega, o la ubicació del carril bici. Només hi ha un límit: no es pot reduir cap carril dels existents.

Les persones cridades a participar són els veïns i veïnes de la Marina de Port i de la Marina del Prat Vermell, el sector comercial de la zona (tant comerços com hostaleria), els actors més vulnerables als canvis que es portin a terme (atenent les necessitats de la gent gran i les persones amb diversitat funcional, així com la perspectiva de gènere). A més, es contemplarà l’accessibilitat als centres educatius, equipaments i centres culturals propers.

Com es pot participar?

Tot es farà mitjançant tres formes de participació ciutadana on en tot moment estarà present el veïnat. La primera, tres sortides amb un carretó informatiu acompanyat de dos tècnics o tècniques que explicaran tot el procés. Els veïns i veïnes podran dipositar les seves propostes sobre millores concretes i es tindran totes en compte per a la remodelació. A més, podran contestar una enquesta sobre els usos i necessitats específiques que tinguin.

Durant l’encesa de l’arbre de Nadal a la plaça de la Marina, un acte que va tenir lloc el passat 24 de novembre, es va installar el primer dels carretons informatius. Al mig de la plaça, com si fos un petit punt de venda de gelats o hot dogs al més pur estil

La remodelació del passeig Zona Franca a debat

americà, dues tècniques de l’Ajuntament repartien enquestes per saber les necessitats que es trobava el veïnat en transitar pel passeig de la Zona Franca.

La segona forma serà mitjançant dues passejades al llarg de tan concorreguda via, per explorar in situ les necessitats i els problemes que hi ha i fer propostes de millora amb el veïnat.

La tercera eina de participació són una sèrie de sessions on els veïns posaran a debat propostes sobre temes concrets. Seran 5, i tocaran diferents temes. La primera, que es va celebrar el passat 23 de novembre a la Casa del Rellotge, pretenia ser el punt d’inici perquè el veïnat prengui contacte amb el procés participatiu i totes les cites que té. Malgrat tot, es tractava d’una sessió més aviat informativa, i les persones que es van apropar van expressar les seves ganes d’engegar la fase de propostes.

Tot aquest procés es va presentar al veïnat, per primer cop, al darrer Consell de Barri, on hi van assistir prop d’un centenar de veïns i veïnes. Al torn obert de preguntes, van sorgir diferents inquietuds dels assistents, i marcaven un primer punt de debat de tot aquest procés participatiu per a la remodelació del passeig de la Zona Franca:

Es modificarà el nom del passeig de la Zona Franca? Arribarà el nou passeig a tocar el mar? Com serà el nou carril bici? S’instal·larà una il·luminació més agradable i menys groguenca? Quina serà la distribució del verd i l’arbrat? Tindrà en compte la millora en l’evacuació d’aigües

per evitar inundacions? Quan arribarà la connexió del passeig amb Drassanes a través del Morrot?

Amb aquest calendari, es pretén que el nou passeig de la Zona Franca, teòricament, sigui dissenyat en funció de les necessitats i propostes dels veïns que, al cap i a la fi, són els que l’utilitzen cada dia. Així, s’espera que la participació pugui aportar diferents punts de vista sobre el futur de l’eix més important per a la Marina.

La Comissió de Seguiment

És un grup de persones que segueix el procés, cuida la forma, no el contingut: com, quin, amb qui i on es fa. La primera es va convocar una hora abans del Consell de barri del dia 15 de novembre a la Biblioteca Francesc Candel. Inicialment, la participació veïnal en aquest espai es limita a poques entitats i a les tècniques municipals a fi de garantir una certa operativitat, s'intenta que no siguin més de 25 persones.

Allò va provocar una certa desinformació i confusió respecte a l'objectiu d'aquest espai, ja que molts veïns, veïnes i algunes entitats van entendre que era excloent. Finalment, les tècniques municipals explicaven el malentès i obrien l'espai a tothom que volgués ser-hi.

El cert és que la dinàmica d'aquest òrgan en els processos participatius sovint funciona més com un tràmit burocràtic a complir, també perquè animar la participació costa molt. D'aquí que la Comissió es convoqui una hora abans del Consell, sense

▶ Carretó informatiu situat a la plaça de la Marina, durant l'encesa de l'arbre de Nadal, on els veïns i veïnes contestaven l'enquesta de necessitats i problemes del passeig. Alejandro Flores

S'inicia el procés participatiu

donar la informació prèvia i sense el temps que cal per a debatre. I a més, comptant la sessió com una de les tres reunions de la Comissió establertes al calendari.

Aquest inici ha accentuat la desconfiança que té el veïnat i els ciutadans en general respecte a els processos de participació municipals; l'Ajuntament, però, ha pres nota i s'esforça ara per esmenar alguns errors inicials i que la bona participació no decaigui.

Miquel Biel Cetina, nou vicepresident del Consell de Barri de la Marina

L’explicació del procés participatiu per a la remodelació del passeig de la Zona Franca va coincidir amb el Consell de Barri de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell, on també es va realitzar l’elecció del vicepresident del Consell de Barri. Miquel Biel Cetina guanyava l’elecció amb 69 vots a favor enfront de la candidatura de Neus Borrell, que es quedava amb 43 vots. Biel Porta més de 30 anys lligat al barri, ha format part de la Unió d'Entitats, de l'AFA de l'institut Lluís Domènech i Montaner i és secretari del Club Esportiu la Marina. ■

El nou passeig de la Zona Franca serà dissenyat en funció de les necessitats i propostes dels veïns, i s’espera que la participació pugui aportar diferents punts de vista

▶ Consell de Barri celebrat el 15 de novembre a la Sala Pepita Casanellas, en què es va explicar les fases i dates de tot el procés. Alejandro Flores

Crit d’auxili al barrestaurant de barri

|| Alejandro Flores

“El client, quan veu unes patates fregides o uns ous, no es fixa en el preu perquè només veu uns ous fregits. Pensa que ha de ser barat perquè són uns simples ous. Però si comencem a tirar del fil del que hi ha darrere d’aquell ou fregit, la cosa canvia. L’oli, el gas, l’electricitat, la mà d’obra...”, exemplifica el Borja Sierra, un dels socis de la Granja Elena. “Es van acumulant les despeses arran de la inflació de preus en tots els productes i arriba un moment que es fa molt complicat resistir”, afegeix el Francis Álvarez, propietari del Bar Restaurant Iberia.

Un dia més, a la tarda, tots dos surten de treballar, aquest cop per reunir-se a la redacció de la Marina i parlar d’un problema que preocupa molt al sector de la restauració. És el de la inflació dels aliments i l’electricitat, que ha desbordat els comptes de milions de ciutadans al nostre país i de famílies que han vist com el cistell de la compra pesa menys, però costa més. Portat a la situació dels bars i restaurants de proximitat, sovint familiars, això afecta encara més per la pressió econòmica a la que es veuen sotmesos i la quantitat de productes que han de comprar per elaborar el menjar que oferiran als seus clients.

Posem-li dades, a aquesta inflació. “El juliol de l’any passat, vam pagar 1.400 € de llum. El juliol d’aquest any, hem pagat 2.600 €. Com ho veus? Puc posar un exemple molt senzill perquè la gent ho entengui: és un sou més. Com no augmentaràs el preu del cafè? Que, per cert, també ha pujat”, es pregunta el Borja, i el Francis afegeix: “Anualment, són entre 15.000 i 17.000 €, és com si tingués un soci que s’emportés el 30% dels beneficis. I penses que això, multiplicat per tants negocis, és perquè algú s’està rient de nosaltres. Després veus a les notícies que les elèctriques tenen 25 mil milions de beneficis aquest any, i dius “no te jode, quitale 17.000 euros míos”.

La situació que exposen el Borja i el Francis és que, realment, estan facturant més que abans de la pandèmia, però com que les despeses s’han incrementat, guanyen menys i, per tant, es converteix gairebé en un intercanvi de diners. “Un any després del confinament guanyàvem més que abans de la Covid. Va ser un any molt bo. No obstant això, quan tens una mica d’experiència i de sentit comú, saps que tot el que puja, baixa”, comentava el Borja. Tots dos van veure que, a finals del 2021, els preus dels aliments començaven a pujar.

Com molts altres bars i restaurants, també han hagut d’augmentar el preu del menú i la carta, una mesura sense la qual seria “molt complicat” sostenir-se econòmicament. Veient la situació, el Francis es fixa en els establiments que compten amb el suport

grans inversors, i es pregunta si “els més

de la cadena” podran resistir. El Borja,

“

de

petits

▶

El Borja Sierra, de la Granja Elena, i el Francis Álvarez, del Bar Restaurant Iberia, durant l'entrevista.

Alejandro Flores

“El juliol de l’any passat vam pagar 1.400 € de llum. El juliol d’aquest any, 2.600 €. És un sou més”

“Com molts altres bars i restaurants, també hem hagut d’augmentar el preu del menú i la carta, una mesura sense la qual seria molt complicat seguir”

La variació anual de l’IPC tenint en compte les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística aquest novembre, queda així:

En l’últim número de 2022 d’aquest monogràfic sobre la transformació urbana en curs a La Marina del Prat Vermell volem aprofitar per fer un recorregut per aquelles fites més destacades d’un any on el canvi físic del barri s’ha fet més evident i ja s’observa com es configura una nova trama de barri: emergeixen nous entorns urbanitzats, es despleguen arreu promocions d’habitatge ja enllestides, en fase avançada de construcció o iniciant el seu recorregut, es generen nous espais verds, assistim al naixement o l’arribada de nous agents que entren en acció a la vida comunitària de La Marina...

A La Marina del Prat Vermell la nova fesomia del territori avança des de dins i fora dels despatxos. D’una banda es treballa en el desenvolupament del planejament d’aquells sectors que encara no ho havien fet per iniciar la seva transformació i de l’altra s’engega el necessari moviment de maquinària, terres i persones per tal que prengui forma el dibuix de barri plasmat en el seu moment al planejament urbà. En paral·lel es configura, també, una nova estructura comunitària amb l’aparició de nous col·lectius i

entitats que o bé s’ubiquen a La Marina del Prat Vermell o bé situen el barri com epicentre de la seva activitat.

Aquest suplement ha volgut esdevenir una eina per acostar-se al dinamisme que La Marina del Prat Vermell agafa en tots els àmbits i per posar en valor la feina col·lectiva (ja sigui des de l’Ajuntament mitjançant l’Oficina de La Marina que aplega a tots els actors municipals que intervenen, d’una manera o de l’altra a La Marina, des dels serveis i equipaments i des del teixit comunitari) que es duu a terme per aconseguir una transformació urbana que sigui sostenible ambientalment, que promogui el dinamisme sòcioeconòmic del territori, que respecti i posi en valor el treball comunitari... A les pàgines que segueixen trobaran un repàs, en clau retrospectiva, a bona part de la feina duta a terme durant aquest 2022 (els espais de seguiment generats, el treball d’acompanyament a les empreses per a la seva reubicació, els avenços en clau de planejament, la renovació d’espais públics o l’inici de la construcció de nous...) i veuran també alguns dels reptes que es dibuixen per a un futur que a La Marina del Prat Vermell és ja un present continu.

El jovent d'Eduard Aunós fent esport a una pista de vòleibol improvisada a la plaça Falset, durant la Festa dels Drets dels Infants organitzada per l'Imagina't

Reportatge

rribem a l’últim número d’un suplement que ha volgut “radiografiar” per al veïnat tot el que està passant al Prat Vermell, en el benentès que la informació de qualitat i accessible a tothom és un primer pas per fer-ne partícip de les oportunitats que brinda.

A

L’estat de la transformació urbana i la Comissió de Seguiment, la infraestructura verda planificada de cara a abordar el canvi climàtic, l’habitatge i l’èmfasi en l’aposta per les polítiques públiques per fer-ho accessible als veïns i veïnes de la Marina i de la resta de Barcelona, van marcar els primers números del suplement.

Al juny i en ple estiu, tocava parlar de la comunitat, ergo de nosaltres! Que com estem, com som, com ens veiem d’aquí a uns anys, ho explicàvem a l’estratègia social-comunitària.

Immediatament després vindria el torn dels serveis i equipaments previstos: escoles, centres sanitaris i educatius... i, finalment, tractàvem l’activitat socioeconòmica amb persones del món de les empreses i els comerços.

I és que qualsevol transformació urbana sol ser complexa, i sovint l’arrencada costa molt, A continuació compartim amb vosaltres algunes de les últimes intervencions, accions i projectes en marxa, pareu-hi atenció:

Al febrer d’enguany parlàvem de la Comissió de Seguiment, espai que agrupa entitats, veïnat i institucions per no perdre la pista de tot el que hi passa. Doncs bé, la Comissió s’ha reunit tres vegades i entre més feina destaca, per exemple, el procés participatiu que es va dur a terme per triar el nom del nou parc, Tretze Roses!

I si mirem en detall la zona en transformació, els diversos carrers i parcel·les dibuixen un puzle de “peces” que conformen unes quantes illes. D’aquestes 14 “peces” anomenades Sectors, es fa el seguiment de l’evolució de la transformació: edificis construïts, edificis en obres i les parcel·les en què encara no han començat perquè estan tramitant la llicència. Durant aquest 2022 hi ha hagut molts canvis.

A nivell d’ordenació general cal destacar que s’han aprovat els plans dels Sectors 2 i 9 i s’està treballant en el Sector 6.

El Prat Vermell, en continua transformació

Pel que fa als edificis en construcció, al sector 10, que és el més avançat, s’han finalitzat les obres dels edificis d’habitatge enfront al Pg. de la Zona Franca i al carrer de Cal Cisó. Hi ha també dues promocions d’habitatge públic molt avançades als carrers d’Ulldecona i Cal Cisó.

Al Sector 3, s’han iniciat les obres de diversos edificis d’habitatge enfront als carrers Foc, Ferro i Plom. Al Sector 8, s’ha iniciat recentment la construcció d’un edifici d’habitatges públics als carrers de Motors, Ferro, Acer i Cal Cisó.

En resum, entre els edificis acabats, els que estan en construcció i els que estan en tràmit de llicències, podem dir que hi ha 2.113 habitatges.

Pel que fa a la urbanització dels carrers i espais lliures, s’ha reurbanitzat la Plaça Falset i s’han iniciat les obres del parc de les Tretze Roses. Al Sector 3, està en marxa la urbanització dels carrers Cobalt, Plom i Ferro que preveu una

renovació total tant dels serveis com de la superfície. També s’estan executant les noves zones verdes amb enjardinament, espais d’estada i de jocs infantils.

Us animem a visitar la zona i constatar vosaltres mateixos alguns altres canvis, entre els quals, edificis d’habitatges que van agafant forma.

Respecte a l’estratègia social comunitària i l’atenció a les persones, sobretot a les que acaben d’arribar, continuen els projectes. Que coneguin, visquin i participin del barri és la consigna. De la mà del món associatiu es contribueix a enfortir els llaços de veïnatge entre les famílies que arriben. Des de la Unió d’Entitats, que agrupa una trentena d’associacions, petites però ben actives en àmbits com l’esportiu, lúdic, educatiu i, sobretot, el cultural, s’han organitzat un seguit d’activitats al nucli d’Eduard Aunós.

La sala de reunions de l’Associació de veïns i veïnes d’Eduard Aunós s’ha convertit en l’espai d’acollida d’algunes

d’aquestes activitats, i altres es fan a l’aire lliure. Batucada, dansa urbana, bodyfit per a joves, country, gimnàstica, pilates o pintacares pels menuts són només algunes de les propostes.

Un dels talleristes, fa pilates i gimnàstica suau una vegada a la setmana. Li preguntem, com va tot plegat? “Venia advertit que calia una mica de disciplina, però la resposta ha estat extraordinària; puntualitat, motivació i molt bon rotllo entre tots!”.

Finalment, hi és l’apartat de l’activitat socioeconòmica, molt dinàmic. Des de Barcelona Activa i l’Oficina de la Marina destaquen l’acompanyament fet a 15 empreses de la zona, 4 de les quals ja han trobat nova ubicació.

I també comencen a arribar les botigues de barri! Al setembre obria Keras Buti: “Som una cooperativa de venda de productes agroecològics i de neteja, però també volem ser un espai comunitari que convidi a fer-hi vida de barri i que la gent el faci seu amb diverses activitats”, explica, un de la vintena de persones associades a la Marina. La botiga atén els dies feiners per les tardes i els matins de dissabte.

Informem el veïnat perquè tingui una mirada transversal i detallada de les actuacions que s’estan abordant en l’àmbit urbanístic, econòmic i social i que li afecten directament. En definitiva, un conjunt d’esforços per a fer possible el nou barri que entre tots estem construint.

La Comissió de Seguiment de la Marina del Prat Vermell és l’espai que agrupa entitats, veïnat i institucions per seguir de prop tota la transformació urbanística, social i econòmica del barri. Enguany, s’ha reunit tres vegades i entre la seva feina destaca, per exemple, el procés participatiu que es va dur a terme per triar el nom del nou parc, Tretze Roses!

Les obres de la nova zona verda començaven a l’agost i es preveu que acabin el setembre del 2023. Tindrà una superfície de gairebé 21.000 m², dos grans prats verds envoltats de vegetació i l’objectiu és que sigui un espai de trobada. Tretze Roses va ser l’opció més votada pel veïnat en una consulta oberta amb punts de votació en diversos equipaments del barri.

Inauguració de la remodelació a plaça Falset, al juliol

Atenent una demanda del veïnat, la plaça Falset s’ha reformat de manera integral: s’ha millorat el paviment, s’hi han instal·lat nous jocs infantils, mobiliari urbà i enllumenat. La reurbanització, a més, ha permès integrar els espais verds que hi són amb els nous espais lliures en construcció, com és el cas del Parc de les Tretze Roses. La reforma s’inaugurava al juliol, coincidint amb la festa del barri.

Tretze Roses, el nom triat al procés participatiu, al maig

Primera Comissió de Seguiment, al gener

La canalla de l'Imagina't durant la Festa dels Drets dels Infants a la plaça Falset.

Alejandro Flores

Alerta, ! això t'interessa

Decidim la remodelació del passeig de la Zona Franca!

El passeig de la Zona Franca és l’eix principal que connecta la Marina de Port amb la Marina del Prat Vermell i amb la resta de la ciutat. Al novembre s’ha obert un procés participatiu per a debatre la seva futura remodelació; hi ha diferents espais on el veïnat podrà donar-hi la seva visió.

Dissabte 17 de desembre de 17 a 19h. àPg Zona Franca 185, sortida metro Foneria. Fira de Pare Noel i Pessebre vivent.

CARRETÓ INFORMATIU PASSEJADES

Dijous 15 de desembre. Passejada 1: de Cerdà a Foc à11h

Passejada 2: de Foc a zona urbanitzada carrer A à17:30h

Punt de trobada: Plaça del Moviment Obrer (zona skatepark)

MURAL D’INFANTS

Dissabte 17 de desembre durant la Fira del Pare Noel i el Pessebre Vivent.

SESSIONS DE DEBAT

Dimarts 10 de gener a les 14:30h a l’Espai Veïnal Química. Sessió debat activitat econòmica i comercial.

Dijous 12 de gener a les 18h a la Sala Pepita Casanellas. Sessió específica mobilitat (carril bici).

Dimecres 18 de gener a les 18h a la Sala Pepita Casanellas. Sessió espai públic.

Dilluns 20 de febrer a les 18h a la Sala Pepita Casanellas. Sessió de presentació de conclusions.

Per determinar: - Sessió amb joves - Sessió amb comunitat educativa

Les dades PratVERMELL del

Inici de la urbanització del sector 3, al setembre

Un àmbit que està delimitat per quatre carrers (Cobalt, Ferro, Foc i Plom) a més d’un petit vial de connexió. Es preveu una renovació total tant dels serveis com de la superfície. També s’estan executant les noves zones verdes amb enjardinament, espais d’estada i de jocs infantils.

Programa d’acompanyament al veïnat i les empreses, el 2022

Amb l’objectiu d’acompanyar el veïnat que arriba i el veïnat del barri de tota la vida, s’han impulsat un seguit d’activitats durant tot l’any, sobretot al nucli d’Eduard Aunós i en aliança amb el teixit associatiu de la zona. A més, des de Barcelona Activa i l’Oficina de la Marina destaquen l’acompanyament fet a 15 empreses de la zona, 4 de les quals ja han trobat nova ubicació.

La Taula d’Empreses de la Marina es reuneix al setembre

És un espai de trobada entre les empreses de la Marina i els diversos serveis de l’administració pública amb l’objectiu d’explorar solucions compartides a les necessitats que afecten les empreses de la zona, entre les quals hi és la mobilitat. Es va crear el 2017, porta una desena de reunions i l’ultima s’ha fet el 29 de setembre.

ElPrat VERMELL

en la conversa

Les sis entregues de la nostra Conversa sobre el Prat Vermell han estat com aquelles sobretaules que fem ben acompanyats i en les que ens acabem sentim propers a persones que abans no coneixíem; totes de perfils diferents. Hem enraonat sobre temes diversos i que s'hi estan abordant en l’urbà, l’econòmic i el social. Hi ha ganes de participar i tots conferim a la transformació que s'hi fa la categoria de "l'oportunitat" amb la idea d'aprofitar-la perquè ens impulsi a fer un gran pas endavant com a barri.

Aurora López Corduente Arquitecta responsable de l’Oficina de la

"Bàsicament, s'està dotant d'urbanitat tot aquest entorn, que fins ara estava pensat per a les indústries i els magatzems i no tant pel veïnat"

"L'importat és que la zona s'està adequant, però tenint en compte l'opinió dels que hi vivim. Pot semblar un detall menor i obvi, però no ho és"

L'avantatge és que tot serà nou, és una sensació bonica i penso que ha d'arribar el moment en què ens moguem més els de la banda de Port cap al Prat Vermell i viceversa. Cal treballar propostes perquè a la gent del barri ens agrada moure'ns.

que ella mateixa depura, que és el que estem fent al Prat Vermell"

El nou barri aposta clarament per crear una àmplia xarxa d'espais lliures que afavoreixi processos naturals i ecosistemes més equilibrats. En aquest sentit, s’ha de dir que és un barri pensat des de l’exigència que ara tenen les ciutats de ser espais més amables per a les persones.

Penso que les escoles de primària estan ben dimensionades, són importants perquè les famílies amb canalla jove tinguin un lligam amb el barri. Cal potenciar molt més la cultura i ben segur que el fet d'incrementar els instituts de secundària farà que alguns estudiants més triïn el nostre centre.

A les persones que hem arribat fa poc a viure-hi ens cal un temps per tenir-hi vivències, conèixer gent, fer pinya i sentir que formem part de la comunitat.

“Els infants reclamen espais per trobar-se amb altres nens i nenes, poder fer més vida a l’aire lliure, i una ciutat amb més natura i més verda, confiem que al Prat Vermell es donin aquestes condicions”

L’accessibilitat per a rendes mitjanes i baixes també està bastant assegurat amb aquest 30% d’habitatge protegit al Prat Vermell. Sempre hi ha riscos, però l’Ajuntament té uns mecanismes forts en el planejament i els ha pogut imposar per a garantir-ho.

La barreja de teixits i de condicions econòmiques i socials sempre genera riquesa pel barri i la ciutat. Ara, s’ha de ser conscient que la construcció d’habitatge protegit a Barcelona és prioritària, hem d’aconseguir que el parc sigui major, per servir al màxim de població que el necessita i contribuir a consolidar models no especulatius.

S'hauria de lluitar per tenir un CUAP, centre d'urgències d'atenció primària. Almenys hauríem de tenir-ne un per a tota la Marina i que estigués equipat amb radiografies i analítiques, són serveis que es necessiten abans de derivar a un tercer nivell hospitalari i potser aquesta és l'oportunitat d'aconseguir-ho.

Hi ha molta dinàmica econòmica, però la gent hi ve, treballa i marxa. Hem d'aconseguir que interactuem més el veïnat i tot el sector d'empreses. No podem continuar sense barrejar-nos.

L'urbanisme avança, però urgeix millorar la connectivitat. Com a barri la part més difícil ja està feta, les empreses i el veïnat ja hi som i l'administració està fent feina, però la necessitem encara més visionària i atrevida en la seva aposta per la Marina.

La zona s'està dotant d'estructures i a poc a poc va agafant forma. Però; tot i això, el repte és tan majúscul que calen moltes més actuacions per respondre al que el barri necessita.

Marina

Metgessa de família i directora del CAP Dr. Carles Ribas

Enginyera de telecomunicacions i directora de l’Institut Mare de Deu la Mercè

Bodeguera al Celler La Marina. Viu a Mare de Déu de Port (Can Sabater).

Mestra a l’escola Can Clos. Viu a Micaela Chalmeta (Prat Vermell)

Rosa Belda Garcia

Laura Garcia Segura

Mariam de la Poza Abad

Lourdes Gonzalez Campos

Directora comercial i de vendes de Sertram

Director d'inversions de Sertram

Presidenta de l'Associació de Comerciants de la Marina i vicepresidenta de la fundació Barcelona Comerç

Núria Balcells

Jordi Balcells

Mei Màrquez

Manel Coronado Lozano Associació de veïns d’Eduard Aunós

"Vetllem perquè totes les noves urbanitzacions siguin verdes, i és tan senzill com perforar amb zones arbrades per deixar passar l'aigua, tornar a la natura el

Vivas Arquitectes

B01 Arquitectes

Arquitecte

César Vivas Sander Laudy Pau Vidal

M. Dolors Febles Domènech

Directora de Serveis de Projectes i Obres de l’Institut Municipal d’Urbanisme

Directora de l’escola Ramon Casas, de la Marina

Núria Buyreu Juan

aliments

reacciona al comentari del seu company mirant cap al futur de manera optimista: “Som restaurants familiars molt artesanals, i l’artesania cada cop es valora més; potser serem formigues que caminem a poc a poc, però tindrem el nostre negoci per tirar endavant i seguir vivint”.

Amb aquesta situació i la incertesa del futur, el sector de la restauració ha hagut

de canviar els hàbits de gestió dels aliments, l’electricitat i el gas. Així, alguns d’ells asseguren que es preocupen molt més de no malbaratar “ni un gram” de menjar i els ha fet buscar noves formes de cuinar, “el que et fa ser més competitiu”.

Com explica el Francis, aquest ritme on els preus desajusten cada mes els beneficis dels petits comerços fa que els pro-

pietaris estiguin “donant-li voltes al cap durant tot el dia”.

“No estem plorant, si estem treballant tot el que estem treballant és perquè ens agrada la nostra feina, perquè la fem ben feta i perquè no sabria fer res millor. Ens fa seguir oberts l’amor a l’ofici, perquè jo soc això, és la meva vida”, s’enorgulleix el Borja. El Francis, que ara fa 7 anys que va prendre les

regnes del Bar-Restaurant Iberia, conclou amb una reflexió: “Només que vingui una persona i et digui que el dinar està de “puta mare”, per mi ja val la pena haver-me aixecat de matinada. Malgrat que aquell dia no guanyi diners, jo ja em vaig content a casa. No busco fer-me ric. Busco gaudir del que faig”. Una diferència abismal amb la filosofia de les elèctriques. ■

El sector de la hostaleria pateix les conseqüències de la crisi econòmica i viu ofegat per la inflació en l’electricitat i els

Joan Pejoan

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez

«…un vellet molt viu que tenia per nom Geppetto, encara que els nois del veïnat, quan volien fer-lo sortir de polleguera, li deien pel sobrenom de Farinetes, pel fet que la seva perruca groga s’assemblava moltíssim al farro de blat de moro.»

Qui hagi llegit Les aventures d’en Pinotxo, de l’escriptor Carlo Collodi, s’haurà adonat que, al voltant dels oficis, es creen fantasies, llegendes i relats fabulosos.

En Geppetto podria ser l’Ernesto, dels primers fusters de La Marina moderna, que va fundar el seu taller a un entresòl del passeig de la Zona Franca, el 1968, aleshores terra de cultiu que es debatia entre les cistelles de vímet, els varals dels carros i la galantina de capó per una banda, i les llambordes dels primers carrers, la lleteria de Cal Cisó i els murets de les fàbriques de l’altra.

De bon començament, l’Ernesto, natural de Cuevas del Almanzora (Almeria), s’havia instal·lat a les Cases Barates, molt a prop de la platja de Can Tunis. Per aquests encontorns coneixeria la Remei, la seva futura esposa, natural de la Colònia Bausili.

Si l’Ernesto és en Geppetto, la seva filla Remei Márquez, Mei (Barcelona, «any màgic de 1962»), presidenta de l’Associació de Comerciants La Marina i amb mans rosades, hauria de ser en Pinotxo, «una marioneta de fusta, però una marioneta meravellosa, que sàpiga ballar, fer esgrima i fer salts mortals».

Remei no és en Pinotxo perquè no sap mentir.

Sí que ha heretat del seu pare la passió per tallar la fusta i posar-se els anells de l’arbre als dits de pa.

«Cada vegada hi ha menys boscos, i per això cada vegada hi ha menys mobles de fusta massissa. La majoria estan recoberts i folrats de capes d’aglomerats de melanina, material sintètic. Així que quan et trobes una fusta noble, de pi de Flandes, marbrada, que fa olor de resina, tens la sensació que treballes la vida, l’evolució», explica la Mei, al capdavant de la botiga de proximitat Art i Decoració (Mineria, 17), amb tots els marcs del museu d’Orsay.

Art i Decoració es va obrir el 1975, fruit de l’emprenedoria de l’Ernesto, el pare de la Mei i deixeble del mestre artesà Jaume Ferrer, el Maese Pruna del llibre de Collodi; el pare també va col·laborar amb el pin-

Pinotxo

Entrevista amb la presidenta de l'Associació de Comerciants La Marina, Remei Márquez

tor i escenògraf Josep Mestres i Cabanes (Església del monestir de Montserrat)

«Abans venien les mares amb les fotografies del casament dels fills i dels seus ancestres, imatges de qualsevol mida, i volien un marc digne, rodó, ovalat o de formes inversemblants. Les famílies, modestes, cuidaven molt la decoració de la llar, per fer-la més confortable. I no només portaven aquestes fotos de l’àlbum, sinó també pintures i làmines», informa la Mei, antiga estudiant de l’escola parroquial Mare de Déu de Port i que anava per advocada, per ajudar els més febles. «Avui em venen persones de mitjana edat amb les fotos dels seus viatges, els que encara les guarden en paper; els joves ho tenen

tot al telèfon mòbil i no necessiten res més. També faig marcs per a manualitats, punts de creu, puzles…, tot el que serveixi per posar llum a la vida.»

Diu una fada a Les aventures d’en Pinotxo: «L’home [i la dona], neixi ric o pobre, està obligat a fer alguna cosa en aquest món, s’ha de dedicar a alguna cosa, a treballar».

Això és el que ha fet la Mei.

Cada any que passa, un comerç històric tanca a Barcelona. Sense relleu.

La Mei, casada amb el Jesús, té dos fills: una futura infermera i un futur pedagog.

Ikea («Millors preus») ha fet molt de mal: «Qualitat baixa però atractiva, ofertes de productes estandarditzats».

Tot i així, ella resisteix.

Cada any que passa, un comerç històric tanca a Barcelona. Sense relleu.

«El centenar de petits comerços de l’eix comercial de La Marina dona servei al ciutadà, i el nostre somni és que el Passeig arribi fins al mar», somia.

A això hi afegeix un renyit «pla d’usos estètic», a l’estela de la campanya municipal Barcelona, posa’t guapa.

Entona la cançó del seleccionador de futbol Luis Aragonés, tot i que en lloc del verb guanyar pronuncia aquest altre: «Volem empoderar, empoderar i empoderar».

Empoderar el veí de La Marina perquè se senti orgullós de les seves arrels.

Des de petiteta, la decoradora Remei Márquez, Mei, qui pertany al Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona, ha passat la garlopa per escatar taulons, ha acaronat l’escorça dels roures i n’ha tret les mides del nostre passat.

El marc de la Mei seria de color de noguera, envernissat de candy-fúcsia, tamisat d’estrelletes dentades, com l’àbac d’un nadó.

El premi d’en Pinotxo per ser bo és convertir-se en un nen. ■

Alejandro Flores

Entrevista

a Maria José Carcelen

“Les residències han de ser una continuació de la vida, no un aparcament de gent gran”

|| A.F.

Durant la pandèmia heu d’haver vist situacions molt complicades, en especial a les residències. S’han fet millores al servei després de tot el que va passar?

Durant la pandèmia se’ls va considerar prescindibles perquè eren grans i vivien en una residència. Es va posar en evidència el que veníem denunciant durant anys. Així, ens pensàvem que després de tot el que havia passat canviaria el model. S’ha fet una Taula de Diàleg Civil i una Taula de Diàleg Social amb empreses i sindicats. Quan ens van presentar el primer document l’any passat, vam pensar que per fi es resoldria, i abans de l’estiu es va aprovar un acord que havia de ser un canvi de model, però no ha canviat res. S’ha fet un treball de maquillatge. Les empreses han posat les tisores perquè tenim un sector privatitzat. El que volen és fer residències grans amb centenars de residents que donin molts diners. Però les macro residències són un aparcament de gent gran i, a més, han tingut més afectació que les més petites i amb habitacions individuals.

Durant la pandèmia, es va parlar molt del protocol que va seguir la Comunitat de Madrid de deixar a la gent gran gairebé morir. Com es va actuar a les residències de Catalunya?

Madrid, Catalunya i Castella i Lleó evidencien que es va deixar morir a la gent a les residències. A Catalunya hi havia un protocol del SEM que deia que s’havia de reduir l’esforç terapèutic i tenir en compte el valor social de la persona atesa. Se les va deixar morir perquè se les considerava prescindibles i no eren productives. Si això hagués passat amb nens, estàvem al carrer cremant contenidors. La sanitat pública la van fer ells i els han abandonat.

Heu demanat inspeccions posteriors? Vam presentar la primera denúncia a 11 residències el 3 de maig de 2020, i 19 més el 28 de maig. Una treballadora valenta d’una de les residències que va intervenir la Generalitat va presentar un escrit d’onze pàgines explicant el que va viure a un centre on van morir 40 persones. La Fiscalia la va arxivar sense cridar a declarar a ningú. No hi ha voluntat d’investigar.

Denuncieu que la gestió de les residències sigui a les mans de grans corporacions i empreses, com el cas de la Mossèn Vidal i Aunòs que està en mans de l’empresa Onada. Què està passant amb la gestió de les residències a Catalunya?

Quan adjudiques la gestió, és evident que aquesta empresa no ve a fer d’ONG i es buscarà el màxim benefici econòmic. La Generalitat només té setze residències de gestió directa. Si, a més, tens poc personal per fer inspeccions i normalment es preavisa i quan arriba la inspecció està tot

perfecte, què controlem? Si tenim 29 inspectors per a tota Catalunya, és evident que no arribem. Això permet que qualsevol pugui fer negoci amb la gent gran, perquè les empreses que les gestionen guanyen diners reduint el personal i donant una mala alimentació coincidint amb el desbocament de l’IPC.

Des de la coordinadora de residències, quines són les demandes concretes que feu?

Primer, una cosa que, de fet, ja es va aprovar el 2020 al Parlament, que és un curador geriàtric per cada quatre residents en els torns de matí i tarda, i un per cada deu en el de nit.

Segon, que els residents siguin atesos per la sanitat pública com qualsevol altra persona gran. Si el que viu a casa seva té un metge assignat al CAP, per què no el té una persona que viu en una residència?

Tercer, que l’atenció sanitària sigui 24 hores, perquè en la majoria de casos no hi ha infermeria en el torn de nit.

Quart, que les residències públiques siguin de gestió pública.

Cinquè, que hi hagi més inspectors, com a mínim un per cada quinze residències, i que aquestes inspeccions es facin sense previ avís.

Sisè, que les residències siguin de no més de 60 places amb habitacions individuals. És el seu espai vital, no se’n van de vacances. Si hi ha una altra pandèmia, on farem l’aïllament si tenim habitacions dobles?

Setè, que a qualsevol decisió estiguin les organitzacions de familiars (amb un mínim de 5 representats) i que el Consell de Participació (on estan representades famílies, usuaris, treballadors, l’empresa, la Generalitat i l’Ajuntament) tingui poder de decisió.

Heu parlat amb l’Administració, quina resposta us han donat?

El 2020 es van aprovar al Parlament unes propostes, però no s’han implementat. Després que s’aprovessin, la consellera va publicar una resolució per la qual no només no s’ampliaven les ràtios de persones, sinó que es reduïen les hores d’atenció del personal tècnic. No només no han implementat el que es va acordar, sinó que tenim la vergonya de ser l’única comunitat de tot l’Estat on han reduït les ràtios.

A més d’això, està la problemàtica que barris com la Marina no tinguin residències públiques.

A tot l’Estat hi falten aproximadament unes 80.000 places, i demanem que totes aquestes siguin públiques per intentar equiparar lo públic i lo privat. És necessari un pla per la construcció de residències, perquè tenim la llista d’espera més gran de tot l’Estat. Amb una pensió vergonyosa, qui pot pagar el que costa una residència privada?

Quines creus que són les necessitats de la gent gran actualment?

Necessiten fer activitats durant el dia. Les residències no poden ser un aparcament on seus en una cadira a mirar una televisió apagada, sinó una continuació de la vida. Que la gent gran no s’adapti a les residències, sinó que siguin elles les que s’adaptin a la gent gran. Estem aconseguint que visquin un infern a l’última etapa de la seva vida perquè se senten invisibles. És la gent que va lluitar per la democràcia, per la sanitat, per l’educació, perquè els fills tinguin oportunitats. No som una democràcia plena si per una part no hi ha. Ens oblidem que som una societat envellida, i el que acceptem avui com a normal, nosaltres ho patirem demà passat. Si traslladem a la societat que aquesta gent no val res perquè no és productiva, ens estem dient a nosaltres mateixos que no valem res si no som productius. Som tan curts de mires que no entenem que l’envelliment de la població és també una oportunitat, perquè si tenim treballadors ben pagats i en un número suficient, estem fent girar l’economia.

Presidenta de la Coordinadora Familiars de Residències 5+1 i portaveu de la Plataforma Estatal d’Organitzacions de Famílies Usuàries de Residències.

Alejandro Flores

L'antic edifici del Cine Capri es transforma en una residència privada de gent gran

Qui hagi passat durant els últims dos mesos per davant de l’antiga sala haurà sentit el xivarri de les màquines enderrocant tot l’edifici, que estava afectat per aluminosi i patia un deteriorament greu. S’enderrocarà tot menys l’estructura de la façana principal, que com a gest de memòria, es conservarà com a entrada principal de la residència.

L’empresa ‘La Vostra Llar’ construirà un centre privat amb un aforament de 75 places residencials i 15 de centre de dia, i la previsió és que entri en funcionament durant el mes de juny del 2024. Amb 2.700 metres quadrats, el centre residencial per a gent gran disposarà d’un jardí interior, terrasses i habitacions grans, un gimnàs i un hort urbà al terrat.

“Per tal de recuperar la memòria col·lectiva de l’activitat originaria de l'edifici, que segurament recorden els veïns del barri, es conservarà la façana del carrer de la Foneria de l’antic cinema Capri”, expliquen des de l’empresa. La nova residència tindrà una plantilla de 45 professionals de serveis mèdics, fisioteràpia, educació social, psicologia, teràpia ocupacional, entre d’altres.

La directora general de La Nostra Llar, la Maria Domènech, comenta que “parem molta atenció a la ubicació dels nostres cen-

tres perquè no volem que els nostres grans es desvinculin del seu àmbit, i desitgem que mantinguin un contacte estret amb les seves famílies i amics, que comparteixin vivències i formin part del seu dia a dia: vincularem el centre amb el seu entorn perquè moltes persones del barri de la Marina formin part de la família de La Vostra Llar”.

Els reclams veïnals demanaven que l’antic edifici canviés a titularitat pública per convertir-lo en equipaments, un teatre o fins i tot una residència per a gent gran, això sí, que fos pública. No obstant això, malgrat les demandes que es van fer per part de les associacions i entitats del barri, el projecte privat va tirar endavant.

Ara, la residència s’establirà en un edifici històric per al barri. El Cine Capri, situat al número 29 del carrer Foneria, formava part dels habitatges de la SEAT. Inaugurat el 1957, va estar obert fins el 1974, i era un dels espais lúdics dels treballadors de la fàbrica. Anys després, es va transformar en un gimnàs, però es va abandonar fa una dècada. ■ A.F.

▶ Disseny de la futura residència de gent gran a l'edifici de l'antic cinema Capri, al carrer Foneria.

¡El belén! Una gran tradición para grandes y pequeños

mos a recrear el nacimiento con pequeñas figuras. Con los años, mi esposa y yo fuimos añadiendo más figuras y decoraciones como musgo, luces y agua. Llegamos a hacer un belén de casi 5 metros de largo, aunque ahora mide unos 3 metros y medio. Lo construimos con una base de papel de plata para no dañar los muebles, encima una base de arena y otra de musgo, las casitas, pozos, ríos y figuras proporcionales más o menos a su tamaño y distancia en el belén, y un fondo de papel en la pared. Las luces las situamos estratégicamente para que den una buena iluminación. El niño Jesús se guarda para el día 24 y los camellos con los Reyes Magos bien lejos, que día a día se irán acercando al nacimiento. Hay muchas maneras, formas y piezas para hacer el belén, tantas como personas que lo hagan.

Viure poèticament

Aleix Diz Ardid

És Nadal!

Rafael Ochoa

Historia e inicio de la representación

El origen de la representación de la Natividad aparece en dibujos en los primeros siglos del cristianismo. Como en los sarcófagos de las Catacumbas Romanas de Priscila, a principios del siglo II, representan la figura de la Virgen con el niño en su brazo izquierdo y los tres Reyes Magos.

El primer belén

El primer belén se atribuye a San Francisco de Asís, que en 1223 celebró la misa de Navidad dentro de una cueva en Italia, donde puso una imagen en piedra del niño Jesús y a ambos lados un buey y un asno vivos. Cuenta la leyenda que San Francisco tomó la imagen del niño en sus brazos y cobró vida. Este milagro corrió de boca en boca por toda Italia y así comenzaron a ponerse belenes en las iglesias. Carlos III fue quien trajo esta tradición desde Italia a España, luego la adoptaron los nobles y se arraigó en el pueblo español.

Origen de los belenes vivientes

El origen de los belenes vivientes se atribuye a Santa Clara, que en el siglo XIII puso personas de carne y hueso

junto a las figuras del Belén para darle realismo.

La estrella de belén

El origen de la estrella de belén está en la Biblia, donde se cuenta que una estrella guió a los magos de Oriente hasta la ciudad de Belén. Los magos, sabios que adivinaban el futuro en aquella época, creían que esa estrella anunciaba el nacimiento del rey de los judíos.

Desde el siglo VIII, se generalizaron las representaciones del nacimiento de Jesús. Entre los siglos XIII y XVII, las representaciones se limitaban a los conventos e iglesias. A partir del siglo XVIII, los belenes de las iglesias son imitados por los habitantes en sus casas. Las figuras eran de barro y coloreadas, lo que dio lugar a la creación de mercadillos en el siglo XIX, como el de “Fira de Santa Llúcia”, que todavía se celebra.

Mi camino haciendo belenes

Mis primeros recuerdos del belén fueron en casa de mis tíos, donde representaban el pequeño nacimiento con figuritas de cartón o papel. Después de unos años y una vez con hijos, empeza-

Hacer el belén es laborioso, pero una vez acabado vale la pena el esfuerzo, sobre todo cuando han colaborado nuestros hijos durante años con mucha ilusión y ahora colaboran las nietas, es una manera de practicar y jugar con la ilusión. Soy un servidor educado en la fe católica y actualmente un agnóstico convencido que aprecia mucho los sentimientos y pasión que se pone cuando se hacen eventos familiares y sociales tradicionales de estas características (nada que ver con lo de la Plaça de Sant Jaume, a ver con qué nos sorprenden este año). En nuestro barrio son numerosas las personas que hacen belenes muy originales. Lamentablemente, en los colegios e institutos laicos se ha dejado de hacer. Solo hay un instituto en el que la profesora de religión lo mantiene a pesar de no recibir medios, dos asociaciones de vecinos y tres iglesias que lo siguen haciendo. Pienso que es una lástima porque, en cambio, estos colegios se adaptan al Halloween y demás mandanga, relegando poco a poco nuestra cultura de los belenes, la Castañada y el Caga Tió.

No voy a decirles a ustedes “¡ponga un belén en su vida!”, pero sí a animaros a ver el belén viviente que pondrán en el Parc dels Drets Humans días antes de Navidad, y que cada año nos obsequia el Centre Cultural Estrelles Altes y voluntarios desinteresados del barrio. ¡Os deseo unas felices fiestas Navideñas y hasta el año que viene! ■

Un nen somriu cercant la mirada del pare. Son germà petit obre uns ulls com finestres per empassar-se tot el que no ha viscut encara. Sona la mateixa música de tots els desembres. Muntat sobre el bufet hi ha el pessebre, ara que no hi ha els marcs amb les fotos que l’il·lustraven que tots hem estat joves i nens... alguna vegada,

És el mateix pessebre de sempre, que un altre no val. Hi ha un avió en un recó, mig amagat, entre la neu de farina, perquè no es posi nerviós el pare, que arruga papers d’embalatge per fer les muntanyes, com ell diu, “més palestines”.

Un pastoret manc (té molta mili) amaga el monyó en una olivera de farigola fent veure que cull olives. I una ovelleta coixa enfonsa ses mitges cametes, entre la molsa.

I el nen no ha vingut... encara. Només som a vuit, la Puríssima, que disfressada de Simplemente María, espera en la cova, amb el Josep, que fa cara de no se sap què, repenjat en el seu bastó florit... com si només l’haguessin convidat per compromís.

Tampoc no hi són els reis, només hi ha el camí per on vindran, a centímetre per dia, si tot va bé. I, ves quina llauna! Arribaran quan s’acabin les festes! Com diu sempre la iaia: ― Així duren més les joguines!

LA MARINA del comerç associat

La màgia del Nadal arriba a la Marina amb la visita del Pare Noel i un mercat nadalenc!

Des de l’altre punta del món, on la neu i el gel ho impregnen tot, a les afores de Rovaniemi a Lapònia, Finlàndia, el Pare Noel ens ha enviat una carta anunciant que comença un llarg periple en trineu com cada any, per repartir els regals als nens i nenes d’arreu del món.

En el seu llarg viatge farà una parada a la Marina, el 16 i 17 de desembre a la Plaça del Metro de Foneria, per descansar i veure als nens i nenes de la Marina. Tan petits com grans aprofiteu i escriviu els vostres desitjos de regals de Nadal, i si us heu portat bé, es compliran! Recordeu que durant el mes de desembre els establiments associats repartiran cartes als més menuts del barri.

El propi Pare Noel i els seus ajudants, els menairons, us recolliran les vostres cartes (feu bona lletra).

Viu la màgia del Nadal en tot el seu esplendor, hi haurà un autèntic mercat nadalenc amb productes de Nadal. També hi haurà que són pensats per regals per a aquestes festes i mostren idees originals per regalar. Així mateix, trobarem una proposta gastronòmica del Bar Restaurant Les Palmeres. Contacontes nadalencs, ruleta de regals (Kids & Us), i cantada nadalenca, manualitats, children’s games amb premis (Small Talk), taller d’embolcalls creatius amb el paper reciclat exclusiu de la Marina i per fer-ho encara més entranyable, l’aroma d’un autèntic vi calent amb espècies, canyella, anís estrellat i taronja del Celler La Marina.

Viu la màgia del Nadal!!!

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ASESOR EN SEGUROS c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local. Telf. 93 535 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESTANCS

ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA Sovelles, 11 932232593 650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO Mare de Déu de Port, 168-170. 934214922 / 601156042

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LA CASA AGENCY PUNT ZONA FRANCA 2021 BCN, S.L Foneria, 43 Telf. 934317977

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698 Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

RESTAURANTE SALUS C/ Foneria, 9 934315909

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151 934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES (ANTIC LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA Micaela Chalmeta, 9 609184361

SPORT ENERGY ALTS FORNS Mare de Déu de Port, 265 663994954

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

L’art del cinema a Barna!

Paco Marín Andreu Director de fotografia jubilat

CineClub la Marina

Ens apropem al gran dia. Aquest mes ha caigut en dia 16 i, com sempre, en divendres. Portem dues sessions de bon cinema al CineClub la Marina. La primera va ser la projecció de la pel·lícula ‘La Piel Quemada’, de Josep Maria Forn. La segona, ‘Los Tarantos’, de Rovira Beleta. I en aquesta tercera ens espera ‘A Tiro Limpio’, de Paco Pérez Dolz, un film dels anys 60 amb José Suárez, Luis Peña, Maria Asquerino i Carlos Otero.

És una pel·lícula imprescindible per conèixer aspectes de la nostra societat als anys 60, on enfront de la Barcelona dels cabarets, l’estraperlo, la repressió, les execucions i la censura sobrevivia el desig d’enderrocar a Franco i a la seva dictadura mitjançant tots els medis possibles.

Paco Pérez Dolz va produir una pel·lícula valenta on la realitat queda una mica camuflada per la censura. Veurem una Barcelona diferent, possiblement no tan bonica com l’actual, però ben bella. També uns personatges que, per poc que es conegui la història, seran reconeguts de seguida i es recordaran les seves actuacions. Per a una propera sessió, ens agradaria projectar ‘Metralleta Stein’ de José Antonio de la Loma, on es dona vida a Quico Sabaté, anarquista que va ser considerat com l’enemic públic ‘número ú’.

I no vull fer el que ara s’anomena spoiler (odio els anglicismes), volia

L'agenda de desembre

Hora: De 20 h a 21 h. Preu: 5,45 €

Dimarts 13

ACTIVITATS ADULTS

Road Movies. Antes del amanecer (Richard linklater, 1995) Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Cabuda limitada. Hora: 18.30h.

Diumenge, 11

Durada total 36’. Dos curtmetratges. Edat recomanada: a partir de 7 anys Divendres, 23

MAZODIVA

Comèdia a l’estil stand-up comedy i burlesc a càrrec de Sil de Castro L'actriu, còmica i mestra de cerimònies, revisa l'stand-up comedy més pur i el porta a un llenguatge teatral amb picades d'ullet cabareteres. Edat: Públic adult

dir, ‘avançar el final’. Prefereixo que la gaudim tots plegats.

Voldria parlar, malgrat que breument, de la importància del cinema per a la recuperació de la ‘Memòria Col·lectiva’. Ahir vaig anar a l’estrena de ‘El color de tus ojos’, una pel·lícula rodada el 1952 en Lloret de Mar per José María Rosal, i que l’empresa d’Isidor Llorca (Rescat Films) ha rescatat de l’oblit per al gaudi del públic i de tothom que va conèixer el Lloret d’abans que arribessin els biquinis.

Divendres, 16

FAKING AUDITION

Dansa teatre de crítica social a càrrec del col·lectiu #H20.

Abús de poder i manipulació com a punta de l’iceberg. Una peça que busca reflexionar sobre el que significa exposar-se al món del càsting, el fet de sentir-se jutjat una vegada i una altra.

La Mama dels arbres està basat en l’activista ecologista i social, primera dona negra africana Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai. De 12.30 h a 13.15 h Edat: 1 a 6 anys. Activitat gratuïta

Divendres, 16

Adjunto una foto d’algú a qui els festivals, catifes vermelles, premis, distincions, reconeixement i un llarg etcètera (això últim és tot mentida) no li ha fet oblidar la passió pel seu ofici, la secció de càmera.

Agraeixo al CineClub la Marina i als seus responsables la determinació i valentia en la seva creació que, de ben segur, serà un bon ‘caldo de cultiu’ per al veïnat cinèfil i un estímul per a noves generacions. ■

El Far Xerrem: practica el català a la biblioteca Francesc Candel

Si vols millorar el teu català parlat, Xerrem és el teu espai. El projecte Xerrem està destinat a persones que ja tenen capacitat de parlar en català, tot i que ho fan amb poca fluïdesa o no disposen de gaire bagatge lèxic o expressiu. L’assistència als grups de conversa serveix per practicar el català i perdre la por a expressar-nos-hi. En aquestes sessions, és molt important que les persones tinguin sempre ocasió de parlar força. Per això, a l’activitat es plantegen temes de la vida quotidiana farcits de preguntes i qüestions que fan de motor de conversa. Els grups sempre van acompanyats de guies que tenen la funció de ser presents a les converses per felicitar encerts, resoldre dubtes i també participar del debat que es pugui produir.

El grup Xerrem es reuneix a la Biblioteca Francesc Candel els dilluns a les 18h.

Si us anima aquesta proposta, podeu venir directament qualsevol dilluns a la biblioteca. Us esperem.

Biblioteca Francesc Candel

Sala Pepita Casanellas

Sala Maremar

Espai Jove La Bàscula

Fibril·lació auricular

La fibril·lació auricular és l’arrítmia més freqüent en la població general. Afecta una de cada quatre persones de més de 80 anys i és rara en menors de 40. A partir d’aquesta edat, el risc s’incrementa de forma progressiva.

Encara que aquesta arrítmia pot presentar-se en individus amb un cor estructuralment normal, acostuma a aparèixer en situacions en les quals es dilaten les aurícules (una part del cor), augmenta la pressió al seu interior o s’afecten les seves parets.

Els principals factors de risc, a més de l’edat, són la hipertensió arterial i les malalties cardiovasculars com l’infart, l’angina de pit, la malaltia de les vàlvules cardíaques o la insuficiència cardíaca. La malaltia pulmonar obstructiva crònica, les apnees de la son, l’obesitat i la diabetis són altres factors de risc importants.

La fibril·lació auricular pot presentar-se sense símptomes, però quan apareixen, el més freqüent són les palpitacions (sensació de batecs irregulars). Tot i això, la majoria de persones que noten palpitacions no tenen fibril·lació auricular. També pot presentar-se amb símptomes poc clars com cansament o ofec.

El signe més habitual és la identificació d’un pols completament irregular sense cap mena de ritme. Una manera fàcil d’identificar-lo és prendre el pols al canell o al coll.

Habitualment, el diagnòstic es fa amb un electrocardiograma, tot i que a vegades són

necessàries altres proves per detectar-la i valorar-la. Cada vegada és més freqüent identificar arrítmies mitjançant aplicacions mòbils basades en el pols, però cal recordar que aquests mètodes no s’accepten com a vàlids per diagnosticar una fibril·lació auricular.

Pel que fa al tractament, són importants les mesures no farmacològiques com mantenir un pes adequat i la pràctica d’activitat física moderada, evitar el tabac i l’alcohol i mantenir horaris regulars de son.

Pel que fa al tractament farmacològic, s’ha de valorar cada cas individualment.

Sempre s’ha de tenir en compte el risc d’embòlies, ja que la fibril·lació auricular n’és una causa freqüent. Pot ser que el metge indiqui un tractament anticoagulant per disminuir aquest risc. En alguns casos concrets pot plantejar-se una cardioversió elèctrica (descàrrega elèctrica sota sedació per recuperar el ritme normal del cor) o un tractament quirúrgic.

Amb un tractament adequat el pronòstic de la malaltia és bo i es pot portar una vida normal. ■

Per què la Salut Planetària?

Naturòpata

Un moment de nostàlgia

Mentre escric aquestes línies, la COP27 (27ª Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2022, anomenada també Conferència de les parts, per les sigles en anglès), ha ajuntat des de fa més d'una setmana una infinitat de dirigents mundials per activar estratègies que aplaquin l'escalfament global. Un escalfament que es volia estabilitzar en no més de 1,5ºC de mitjana, però que recentment fonts científiques han designat com a inabastable. Aquesta xifra està consensuada des de l'àmbit de la Salut Planetària. Però què és la Salut Planetària? Per què és important?

La seva rellevància recau en què es tracta de la ciència que investiga les causes i les conseqüències de l'augment de la temperatura. Encara que 1,5ºC de mitjana no sembli una diferència considerable, un excés provocaria un augment exponencial

dels casos de malalties que no coneixem i que només es donen a regions tropicals, tornant-se tan freqüents com un refredat. I com que no estem acostumats a aquestes malalties, és molt probable que fossin més virulentes que als seus països d'origen.

És important perquè estudia els gasos amb efecte hivernacle, que emetem a l'aire que respirem cada dia. El més conegut, el diòxid de carboni (CO2), és el responsable principal de la pujada de temperatures perquè genera una capa a l'atmosfera que dificulta la sortida de la calor. Tot i així, no només afecta l’atmosfera, també és el culpable de causar danys als mars. L'aigua del mar es torna més àcida en absorbir-lo i, en aquest context, moltes espècies de flora i fauna marina estan en perill. Prenen especial rellevància els esculls de corall que actuen com una selva subaquàtica.

A més, la COP27 és important perquè s'interessa per la quantitat ingent de residus de plàstic que són generats diàriament. Encara que sembli paradoxal, les escombraries, més enllà del plàstic, es transporten a altres països per ser gestionades, perquè no hi ha lloc suficient i adequat per a tots aquests residus en el país d’origen. Però no és només una qüestió d'espai. La Salut Planetària explora la manera com els plàstics microscòpics arriben al nostre organisme. Aquests poden generar malalties perquè el nostre cos els confon amb hormones. Altres vegades, en canvi, la inflamació originada amb intenció d'eliminar aquestes partícules, pot ser brou de cultiu pels tumors.

Però sobretot, és crucial perquè ens concerneix a cadascun de nosaltres. És cert que no tots carreguem amb la mateixa responsabilitat. Empreses de la indústria càrnica més intensiva, per exemple, talen arbres per cultivar cereals per sobrealimentar els animals. I el problema és més gran si tenim en compte que cal gestionar els residus que generen els milers de caps de bestiar que són criats anualment. Per això, l'objectiu d'aquest article no és culpabilitzar, sinó donar raons per les quals val la pena estar-ne informat. Raons per fer canvis en la nostra vida diària com a individus, raons per exigir canvis als de dalt. ■

Andoni Urcelay Mateos Metge resident de Medicina Familiar i Comunitària. CAP Doctor Carles Ribas

Ara que ve Nadal, o que ja és aquí, recordo el barri en altres temps. Els qui heu vingut d’altres llocs del món o els qui ja heu nascut amb les tradicions americanes incrustades al vostre cervell com si fossin nostres, desconeixeu, si no us ho han explicat els avis, què passava al Port, a les Cases Barates, al Plus Ultra, etc. els dies dels voltants de Nadal. A força de veure o viure una determinada situació, o una imposada tradició, ens la fem nostra i creiem que sempre ha estat així. Però no.

Encara que sembli mentida, el Pare Noel només existia a les pellícules o a casa d’algun parent que visqués a França. I el que esperàvem nosaltres era al tió de Nadal que anàvem a buscar a la muntanya o que portava el pare i l’avi que l’havia trobat. El posàvem al costat de l’estufa o de la cuina, que era de llenya o de carbó, perquè s’escalfés ben tapat amb una manta i li donàvem per menjar mandarines o taronges, cosa que feia i deixava les peles arraconades.

Els veïns sortien a cantar nadales al carrer i les acompanyaven de simbombes i panderetes. D’altres muntàvem el pessebre a casa i convidàvem als propers a veure’l i a cantar també alguna nadala tot menjant un tros de torró. Les nenes i els nens anàvem d’una banda a l’altre mirant quin era el més bonic, si tenia llum o aigua o si es movia alguna figura.

I a les finestres no hi havia lluentons ni llums, però l’Ajuntament en posava a Barcelona. A partir de la plaça d’Espanya i al carrer Pelai, tocant la Rambla, l’atracció era veure cada any els llums dels magatzems l’Àguila i al portal de l’Àngel l’arbre de Nadal de Can Jorba.

Bon Nadal!! ■

Esther Pardo i Gimeno

Dra. Isabel González CAP La Marina

El Congrés més gran de logística d'Amèrica

al SIL 2023

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona, entitat organitzadora del SIL -la major fira del món que engloba a tota la cadena logística-, i la Federació d'Associacions Nacionals d'Agents de Càrrega i Operadors Logístics Internacionals d'Amèrica Llatina (ALACAT) acaben d'anunciar que la 39a edició del Congrés ALACAT tindrà lloc a Barcelona (Espanya) dins del marc del SIL 2023. L'acord es va signar durant la celebració del Congrés ALACAT 2022 que s'ha celebrat a Mèxic, i es va oficialitzar en la clausura del mateix amb el tradicional acte de traspàs de la bandera en el qual van ser presents el President de ALACAT, Moisés Solís, el delegat especial de l'Estat en el CZFB, Pere Navarro, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué.

El Congrés ALACAT és el major congrés que se celebra a Amèrica Llatina i en 2023 se celebrarà a Barcelona coincidint amb una edició molt especial del SIL, la del seu 25 aniversari. D'aquesta manera, es bastiran ponts de negoci i intercanvi de coneixement i experiència entre la logística hispana i europea amb la presència de més de

1.000 professionals. Cal recordar que el Congrés ALACAT s'ha celebrat a Espanya en les edicions de 2016 i 2019 del SIL. Precisament, l'última d'elles, en el SIL 2019, va coincidir amb una edició molt potent on es va signar la “Declaració de Barcelona”, en favor de la cooperació i el desenvolu-

pament econòmic, amb la celebració en paral·lel del Congrés Mundial de Zones Franques, el MedaLogistics Summit, el Congrés de la AZFA, el Congrés Internacional de OEAs, el eDelivery Congress i el propi congrés del SIL.

Durant l'anunci d'aquesta important no-

El Port de Barcelona es bolca per ajudar els qui més ho necessiten

La dissetena edició del Contenidor Solidari organitzada pel Port de Barcelona arrenca de nou per ajudar les persones en situació de vulnerabilitat en aquest any especialment dur per la situació econòmica i la pujada del preu de l’energia.

Aquesta iniciativa té com a missió recaptar aliments per al Banc dels Aliments, amb l’objectiu d’ajudar persones en situació vulnerable. Els aliments es distribueixen entre diferents entitats sense afany de lucre que s’encarreguen d’entregar-los a les persones necessitades. La campanya d’enguany torna a ser en format online a través d’un espai propi habilitat als webs del Port de Barcelona i del Banc dels Aliments, on es poden fer aportacions fins el dia 6 de gener de 2023, millorant d’aquesta manera la gestió d’estocs i la qualitat dels aliments.

El president del Port de Barcelona, Damià Calvet, ha animat les empreses de la Comunitat Portuària a participar en aquesta acció solidària com han fet en els darrers 16 anys. “El Contenidor Solidari té un important arrelament entre la Comunitat Portuària i ens sentim especialment orgullosos d’aquesta

tícia el delegat especial de l'Estat en el CZFB i President del SIL, Pere Navarro, ha afirmat que “el SIL és el millor escenari possible a Europa per a celebrar un congrés de la importància i transcendència de ALACAT. Ens fa molta il·lusió poder comptar amb la presència dels professionals més destacats del sector a Amèrica Llatina en una edició molt especial per al SIL com és la del nostre 25 aniversari”. Navarro ha agraït “a Moisés Solís, president de ALACAT, per tot el seu esforç i suport que han fet possible aquest gran acord, així com felicitar-lo per la gran labor que està realitzant al capdavant de la Federació que enguany compleix el seu 40 aniversari”.

Per part seva, Blanca Sorigué, directora general del CZFB i del SIL ha explicat que “és una magnífica notícia el fet de poder comptar amb la celebració d'un congrés on la logística europea i d'Amèrica Llatina generen sinergies de negoci i col·laboració”. Sorigué ha recordat que “estem molt satisfets que ALACAT hagi tornat a triar el SIL per a celebrar el seu congrés després de l'èxit de les edicions viscudes en el SIL 2016 i 2019”. ■

iniciativa perquè posa de manifest la generositat i el compromís social de les persones que treballen al Port”, ha assegurat.

L’any passat el Contenidor Solidari del Port de Barcelona va recaptar 6.550 kg d’aliments recollits entre les empreses de la

Comunitat Portuària per a distribuir-los a les persones en situació de precarietat alimentària.

Les aportacions al contenidor solidari es poden fer a través d’aquest enllaç: https://gestorcrm. bancdelsaliments.org/ca/recaptes/ contenidor-solidari

Ingredientes

• Pollo

• Cebolla

• Tomate

• Ajo

• Perejil

• Frutos secos

• Pimiento rojo

• Pimienta

• Patatas

Para el sofrito • 2 o 3 tomates

• 1 cebolla

• 1 ajo

Preparación

En primer lugar, doramos el pollo y sofreímos la cebolla a trocitos a parte. Cuando el pollo esté dorado, ponemos la cebolla, el tomate rallado, la picada de ajo y perejil y frutos secos, pimiento rojo y pimienta. Cocemos todo junto a fuego normal. Pelamos las patatas a rodajas grandes y las incorporamos a la cazuela con un poco de agua si es necesario.

Comentari nutricional:

Proteïnes, hidrats de carboni, baix en greixos saturats, pro vitamina A, folat, vitamina C, potassi i antioxidants

Comentari gastronòmic:

El pollastre és una carn molt versàtil i sana. Podem posar altres tipus de verdures i aprofitar les restes d’aquestes que tinguem per casa. És un plat que podem fer d’un dia per l’altre. Es pot acompanyar d’una bona amanida o un carpaccio de carbassó.

www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

De pans i postres

amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Agudo: ¡tierra de fronteras y de la gastronomía!

Desde Agudo, como tierra de fronteras dentro de la provincia de Ciudad Real, no podemos luchar contra la crisis climática y la pérdida de biodiversidad sin un medio rural vivo y sostenible. Necesitamos fortalecer la España vaciada para hacer frente a lo que está por venir. Por eso apostamos por esta iniciativa. Los sabores perdidos de nuestra infancia, recuerdos de la cocina de nuestras madres, con esos olores y sabores a gloria y, cómo no, del obrador de panadería que desprendía ese olor tan característico a pan recién hecho y dulces de manteca. Esto era cuando los tomates sabían a tomates, el pan a pan, los dulces tradicionales a dulces y las medicinas... las medicinas… ¡a rayos!

No se recuerdan los días, se recuerdan los momentos gastronómicos.

Intentaremos que, con los productos de nuestra dehesa, como es nuestro cordero, nuestro cerdo ibérico y nuestra ternera, con nuestro aceite de oliva, nuestra miel y nuestros cereales y hortalizas, que el pan sepa a pan, la comida a comida y los dulces, postres y bollería a gloria bendita. En este obrador queremos que se produzca La Magia de la Comida.

Invitamos a todo el mundo a que asista a la próxima edición de SABOREA AGUDO que se celebrará en nuestra localidad próximamente con demostraciones en vivo y degustación de los platos típicos de la tierra. Con productos locales de Km 0 ecológicos y de temporada, a ser posible de pequeños productores del mundo rural.

Los ponentes serán Anselmo Rubio, maestro en panadería y repostería de reconocido prestigio, y el chef de cocina Javier Palomares, de reconocido prestigio nacional Quedáis tod@s invitados y esperamos vuestra asistencia y disfrute no solo de la comida con la influencia de regiones como Castilla La-Mancha, Extremadura y Andalucía, sino de los parajes que ofrecen los Montes Sur para disfrutar de la naturaleza, con entornos idílicos tocados por el encanto del agua y rincones donde el vértigo frente al abismo construye sensaciones únicas de Agudo como tierra de fronteras.

Nos podéis seguir en el Facebook y Instagram de Rubopan Master Baker y Saborea Agudo.

Pollo a la Tina per Plasentina Rojo

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a

Les escoles de la Marina col·laboren per organitzar la primera Jornada Esportiva

La primera Jornada Lúdica Esportiva del barri de la Marina va tenir lloc a l’Escola Can Clos el darrer 11 de novembre. Organitzada per les direccions de les escoles del barri, aquesta jornada esportiva va permetre fomentar l’esport com a eina de diversió i coneixença de nous amics.

La jornada va començar a les 9:30 del matí, un cop els nens i nenes ja s’havien separat en els diferents grups necessaris per poder realitzar els jocs. Finalitzades les activitats esportives, els infants van carregar piles esmorzant i, abans de tancar la jornada, van poder gaudir d’un temps d’esbarjo per jugar amb companys i companyes d’altres centres.

L’organització va comptar, també, amb la inestimable ajuda dels nois i noies de l’Institut de l’Esport de Barcelona, que van ser els encarregats de dinamitzar les activitats i de transmetre els valors de l’esport als nens i nenes.

La jornada, que va ser possible gràcies a la col·laboració de fins a 7 escoles dels nostres barris, com ara Alfageme, Can Clos, Enric Granados, El Polvorí, la SEAT, la Bàrkeno i Ramon Cases, va ser molt ben valorada pels centres participants. Les escoles organitzadores de la Marina van considerar de manera molt positiva el transcurs de les activitats i van celebrar que els alumnes haguessin gaudit de l’intercanvi i coneixença amb companys i companyes dels altres centres. ■

La col·laboració dels alumnes de l’Institut de l’Esport de Barcelona va ser clau aconseguir que aquest projecte pogués dur-se a terme

Barcelona, trenta anys després dels Jocs

Els Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992 van suposar un abans i un després per a la ciutat de Barcelona. Més de 10.000 esportistes i 3.500 milions d’espectadors van posar els seus ulls en la nostra ciutat, convertint Barcelona en el centre del món. Ara, trenta anys més tard, és un moment idoni per aixecar el cap i analitzar què va suposar per als barcelonins i la ciutat la celebració d’aquells Jocs, i de com, mitjançant l’esport, el rumb de Barcelona va canviar per sempre.

La millor manera d’endinsar-nos en aquest mar de nostàlgia és mitjançant l’exposició “Barcelona 1992, trenta anys després”, que es troba a l’emblemàtic Castell de Montjuïc. La mostra, comissariada per Sergi Picazo, ocupa les sales 18 i 19 del Castell i estarà oberta al públic fins al 10 de gener del 2023. En aquesta exposició trobem un recull històric sobre l’impacte dels Jocs a Barcelona, des de la dècada dels vuitanta i la gestació de la candidatura, fins a l’herència que, trenta anys després, trobem a la ciutat.

La mostra, situada al Castell de Montju-

El Castell de Montjuïc acull fins a principis del 2023 l’exposició “Barcelona 1992”

Trenta anys després, el debat sobre quin model de ciutat ha de ser Barcelona segueix sobre la taula

ïc, comença recordant què era Barcelona abans dels jocs. A principis dels anys vuitanta, se’ns planteja una ciutat amb una hisenda municipal en fallida econòmica que urgia una modernització administrativa, i amb un sector industrial en clara decadència. Davant d’aquesta situació, s’opta per buscar que el sector turístic agafi pes dins de la ciutat, i, per aconseguir-ho, s’aposta per intentar ser la seu dels Jocs Olímpics i Paralímpics que se celebrarien el 1992,

buscant poder accelerar el procés de modernització i transformació de la ciutat.

La candidatura va assolir el seu èxit quan, al 1986, va anunciar-se que Barcelona acolliria els Jocs del 1992. A partir d’aquí va començar un intens procés on es va intentar fer en sis anys el que no s’havia fet en dècades. Mitjançant la campanya “Barcelona Posa’t Guapa”, els dirigents de la ciutat van apostar per fer-li un “rentat de cara” a Barcelona, reconstruint la fisonomia urbanística, millorant la mobilitat i transport i les comunicacions. L’obertura de les platges, de parcs, de jardins i, sobretot, la remodelació i aixecament d’equipaments esportius van succeir-se durant els anys previs a la celebració dels Jocs.

El districte de Sants-Montjuïc va viure un procés de transformació bestial durant la preparació dels Jocs Olímpics. Montjuïc va ser el punt neuràlgic dels Jocs, i va es va intentar que la remodelació olímpica servís com a impuls final per a la urbanització del districte. En aquesta línia, va reconstruir-se el funicular, l’Estadi Olímpic o les Piscines Picornell, i van aixecar-

Les reformes olímpiques i l’optimisme ciutadà, però, van conviure amb una forta protesta veïnal durant tot el procés olímpic. La participació voluntària va ser un gran èxit i una de les claus perquè els Jocs del 1992 fossin un èxit rotund. Així i tot, gran part de la població va fer una crítica reivindicativa contra el model de ciutat que els Jocs imposaven.

Trenta anys després, el debat sobre quin model de ciutat ha de ser Barcelona segueix sobre la taula. Per això, és gairebé imprescindible que, abans del 10 de gener del 2023, dediqueu un matí o una tarda a anar al Castell de Montjuïc i visitar l’exposició “Barcelona 1992, trenta anys després”. Anar-hi és una bona manera de commemorar les tres dècades que fa de la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992, així com de fer una mirada retrospectiva i crítica per preguntar-vos quina és la Barcelona que tenim, i quina és la Barcelona que voleu

se instal·lacions com el Palau Sant Jordi o la seu de l’INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya)

▶ Els nens i nenes de les escoles de la Marina participen de les activitats esportives organitzades pels centres educatius amb la col·laboració de l’Institut de l’Esport de Barcelona. Alejandro Flores

Pau Espí

“A la Marina entenc l’afinitat de les perifèries”

Maite Barreto Tejera

Vaig néixer a Haría, Lanzarote. Fa onze anys que visc a Barcelona, tinc 29 anys, estic soltera, i soc metgessa de família i comunitària al Cap Dr. Carles Ribes. Religió? Quina pregunta més difícil... cristiana. Política? Republicana i d’esquerres.

En quin moment decideix que vol ser metgessa?

El camí de la vida em va portar a això. El fet d’estar tranquil·la a un poble, amb bastant de temps, estudiar-hi, treure bones notes... volia treballar en alguna cosa que estigués en contacte amb les persones, que fos útil per a les persones del meu entorn.

Una infància feliç però una joventut limitada, per tant.

Ser petit al poble és genial, però pels joves no tant, no hi ha oferta cultural ni massa moviment. Som uns 5 o 6 joves en tot el poble, i si unim els dels pobles del voltant faríem 3 classes de l’ESO i prou. Per això jo volia volar...

I per què tria Barcelona?

Volia un canvi gran i Madrid i Barcelona són les grans ciutats de la península; Barcelona em sembla més propera a nosaltres en el sentit que no és el centre del poder, és perifèrica; des de les illes Canàries veiem Madrid amb la idea de poder, qui imposa les normes... Barcelona té altres matisos i també era un repte aprendre a parlar català.

L’afinitat de les minories. Exacte, afinitat de la perifèria diria jo.

Els que feu medicina heu de fer moltes renúncies, tantes que sovint acabeu aïllats socialment. Quina és la seva experiència?

Els sanitaris, en general, necessitem una nota alta per entrar a les nostres carreres. Així que d’entrada hem de tenir la sort de comptar amb unes circumstàncies que ens acompanyin perquè la incorporació a la vida laboral la fem més tard que la majoria: fins els 25 o 30 anys no comencem a treballar i no tenim un sou. Són sis anys d’estudi, més un any de preparació per entrar a ser MIR, més quatre o cinc anys de resident, depenent de l’especialitat; són gairebé 11 anys de formació, tot i que els

últims quatre són pràctiques amb una retribució.

Quin és el sou d’un resident?

De base, són 1.200 € i cada any de formació s’augmenta una mica en funció de la responsabilitat: pot arribar fins als 1.500 o 1.600 euros. És cert que les guàrdies es paguen com a hores extres, però no les triem, són obligatòries. Fas les hores habituals pel matí, i després, a la tarda o nit, fas guàrdies. Si en fas dues setmanals o una guàrdia de 24 hores, hi ha setmanes on acabem treballant 80 hores. A la universitat hem interioritzat un perfil de sacrifici, però quan ens adonem de les hores és perquè estem realment esgotats.

La medicina familiar és la menys triada entre els seus col·legues, per què? Jo la vaig escollir a consciència, sabent les circumstàncies i les condicions adverses. Personalment, crec tant en l’atenció primària que vull fer-hi feina per a millorar-la. Les metgesses de família treballem des d’una visió àmplia i integral de la salut; no és només tractar el cos d’una persona, sinó entendre com tractar-la atenent les circumstàncies que afecten la seva salut i es manifesten al seu cos; cada persona té darrere una vida i un context... aquest és un enfocament àmpliament compartit en la medicina familiar i comunitària.

Quina ha estat la seva experiència de salut comunitària a la Marina?

A la Marina arribo quan era estudiant; el meu germà vivia aquí, em feia il·lusió treballar-hi perquè ja tenia un vincle; estudiava a Bellvitge i abans d’arribar a casa meva, al centre de Barcelona, dinava aquí i feia la migdiada amb el meu germà. Em vaig sentir molt cuidada en una etapa tensa i exigent, i per això sempre he tingut la idea que la Marina és un barri que cuida.

Com que és un barri que sembla un poble, hi ha aquesta cura entre uns i altres que m’atreia. El meu rol com a metgessa és promoure que la salut no depèn només d’un

D’Haría, un poble de Lanzarote de prop de 500 habitants, al Raval i la Marina de Barcelona. Aquesta metgessa de família, fa tàndem amb la seva companya Paula F. Caparrós al programa Fem Salut, que s’emet cada dijous d’1 a 2 del migdia a La Marina FM (102.5). Completen l’equip radiofònic els seus companys del CAP Bordeta-Magòria.

És part de l’estratègia que els equips sanitaris dels CAPs treballen per incidir en la salut del barri des de la seva vida en comunitat. Perquè, tal i com ha demostrat tan descarnadament la pandèmia, la salut de les persones en bona mesura depèn del seu entorn i les circumstàncies que l’envolten. Parlem en un moment en què els sanitaris estan en peu de guerra per reclamar millors condicions: bàsicament calen més sanitaris per descarregar els que hi són, saturats i esgotats per la pressió assistencial.

mateix, sinó de la comunitat on vius. Tenim la gran sort d’estar en un CAP com el Dr. Carles Ribes, docent i amb unes arrels molt comunitàries; ens faciliten a conèixer les entitats del barri, els fluxos d’on va la gent. Un exemple és el programa de ràdio, Fem Salut. Com a metgessa de salut familiar i comunitària, què li reclama al veí o a la veïna?

Ara mateix sobretot cal defensar la sanitat pública o, fins i tot, apoderar-se i saber que és nostra; valorar i cuidar el que tenim. Com a ciutadà, tenim moltes possibilitats d’incidència política, que és el principal i el major suport. Reclamar els drets laborals amb nosaltres i acompanyar-nos en les nostres lluites. Com a barri i com a comunitat importa molt el suport polític i la participació en les eleccions, és una participació limitada però hem de ser-hi. Hem de ser conscients què implica votar a uns o uns altres.

El sistema sanitari d’Espanya és un dels millors del món. Expliqui alguna de les situacions viscudes per visibilitzar el deteriorament que pateix ara. Sobretot la pressió assistencial que tenim: hi ha menys sanitaris, el temps que tenim per pacient no ens dona per atendre correctament, les agendes estan saturades... Durant la pandèmia, es van destinar molts recursos per a reaccionar amb urgència a la situació, però no s’ha millorat la base, l’estructura.

A Catalunya s’han anunciat vagues en el sector de la sanitat pel gener. Tan de bo no s’haguessin d’organitzar aquestes mobilitzacions. La nostra responsabilitat ens diu que no hauríem de col·lapsar un sistema que ja està tens. Però al final, és una reacció a unes circumstàncies que porten molt de temps sense correctius. S’haurà de veure què es fa al gener, i si se segueix endavant o no amb les protestes. Hi ha voluntat de negociar i fer una crida d’atenció a tothom per cuidar i evitar que el sistema es deteriori més.

Ara que ja sabem com és, volem saber a què dedica el temps lliure. A dormir, o no dormir (riu)... A mi m’agrada fer teatre i llegir filosofia política. Al final, a tots ens agrada satisfer necessitats bàsiques com llegir, caminar, divertir-nos, anar en bici recorrent la ciutat, caminar cap al mar, on connecto molt...

Comparteixi amb nosaltres els seus temors.

Anar per la vida corrents, atendre tota l’estona una llista de coses; que no em doni temps d’adonar-me del pas del temps. Estic en un moment on em qüestiono per què correm tant. Barcelona té això de fer-nos anar a tots massa de presa.

I què li reclama a la vida?

Que em trobi amb gent maca pel camí i que no tingui grans desgràcies, que vindran, però que quan vinguin, jo estigui acompanyada. ■

Yohany Limpias Ayala

Alejandro Flores