La Marina – Edició desembre 2018

ENTREVISTA Parlem amb Mar Alegret, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Pàg. 20

PERIÒDIC GRATUÏT /

5.992 EXEMPLARS

Desembre 2018 / Núm. 278

Associació de Mitjans de Comunicació Local

La vaga de professionals sanitaris assoleix millores per al sector

TEMA DEL MES Pàgs. 10-11 Professionals del CAP Doctor Carles Ribas a la manifestació de protesta.

ACTUALITAT

Reivindicació feminista al barri Pàg. 13

ACTUALITAT

Nadal als barris de la Marina Pàg. 4

2

MIRADES

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS ALS CENTRES PÚBLICS DE LA MARINA Fundador i president d'honor: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona Directora Yohany Limpias Redacció Jesús Martínez, Mauro Sturlese, Laura Sicilia, Alba Calpe i Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consultor extern Joan Barutel Consell consultiu Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós).

Publicitat Ibtissam Chakkour comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Per Nadal, la taula plena

S’apropa Nadal i moltes famílies del nostres barris, no tenen per menjar. Per aquest motiu i coincidint amb aquestes dates, la xarxa d’AMPAS de centres públics de la Marina i la Unió d’Entitats de Marina, tornaran a posar en marxa una campanya de recollida d’aliments.

Podeu fer vostres aportacions entre els dies 10 i 17 de Desembre al contenidor que trobareu al vestíbul del vostre centre.

Productes més necessaris: cereals per esmorzar. També podeu portar productes nadalencs; torrons, polvorons...

Amb la teva solidaritat, omplirem les taules dels nostres veïns amb més necessitat.

Organitzen: XARXA D’AMPAS DE CENTRES PÚBLICS DE LA MARINA UNIÓ D’ENTITATS DE LA MARINA

Hi col·laboren els mitjans del barri: Diari La Marina, la Marina FM i lamarina.cat

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

EDITORIAL La vaga de metges com a símptoma d’esgotament A casa nostra, les retallades han fet destrosses. Els professionals sanitaris, el mestres, els bombers entre d’altres, no només van perdre el seu poder adquisitiu sinó que la pèrdua de recursos als seus sectors ha repercutit greument en la qualitat de tots els serveis. Aquestes setmanes ho ha fet palès la vaga de metges, però ja es preparen de noves, com ara les del sector educatiu i dels funcionaris públics, amb un gran suport de la població, com s’està veient.

Ningú diu que els problemes tinguin fàcil solució, però tampoc no podem assumir que no en tenen. Les institucions han de ser empàtiques, receptives, creatives i obertes a donar resposta als problemes que reiteradament els ciutadans venim observant i patim.

No ha estat així i, com a resultat, aquesta tardor serà calenta. Hi ha Símptomes de cansament i de profunda desconfiança en un sistema on es percep que sempre guanyen molt uns pocs i perdem infinitament més la immensa majoria. Un sistema que va camí de fracassar en garantir un mínim per la majoria. Un fracàs que és afrontat amb supèrbia per uns i amb incredulitat i una lectura molt limitada de la realitat per uns altres. Tot plegat degenera en una fragilitat que pot ser font d'oportunitats o de riscos extrems, en l'actual context social. Als marges, cada vegada més amples, resten moltes més persones sense res a perdre, i reclamen nous actors... i un nou lideratge.

Tampoc resulta productiu el debat que des dels partits polítics se'ns proposa sobre què és primer, el problema de l’encaix territorial o la urgència de l’atenció i l’oxigen que reclamen el serveis socials. Més aviat tot reforça la teoria dels símptomes: hi ha un cert consens en denunciar que calen canvis profunds. En aquest sentit, la vaga de metges i de la resta del personal sanitari dels centres de salut i de la resta de sectors és només la punta d’un iceberg que alerta d’un allau. Veurem si la classe política sabrà reaccionar.

ACTUALITAT

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

3

El petit comerç busca captar nous clients entre els treballadors de la zona industrial || Yohany Limpias Des novembre, prop de mil treballadors del polígon industrial de La Marina poden gaudir d'un seguit de promocions que els comerciants locals els hi ofereixen en diversos productes i serveis com ara salut, lleure i restauració, estètica, roba i complements, més d’altres, mitjançant talonaris que les empreses els hi fan arribar.

Les ofertes inclouen descomptes de fins el 15% en serveis i productes en promoció o per una compra mínima: de 10 euros quan s’arriba a 60 euros en una compra única, o de 5 euros a partir de 35 euros en una compra acumulada. A la campanya participen 63 comerços i fins a mil treballadors de set empreses: Airpharm, Equinix, Nexica, Santiveri, Sertram, Suez i Wala.

L’objectiu principal és captar nous clients i dinamitzar els comerços locals i més petits, alhora que sensibilitzar i atraure persones que treballen a l’àrea industrial perquè facin ús del comerç de proximitat i coneguin el barri. Un altre objectiu important és aconseguir la implicació del teixit empresarial del polígon de la Zona Franca, tot treballant la responsabilitat social corporativa envers el territori més proper.

Uns dels sectors amb més possibilitats d’assolir resultats immediats amb aquest tipus d’iniciativa és eldels restauradors,que podran fidelitzar nous clients. Per ells s’han elaborat talonaris amb segells, que depenent de la quantitat de vegades que repeteixi el client, els permetrà accedir a un menú gratuït, per exemple. La campanya ha començat al novembre i tindrà una durada de sis mesos, fins a l’abril de 2019, quan s’avaluaran els resultats.

La campanya: Un primer pas, petit, però significatiu Segons els organitzadors, a més de la l’Associació de Comerciants i les empreses que hi participen, hi estan implicats

Xavi Garrido, membre de l’Associació de Comerciants, afegeix que la majoria dels associats n’estan satisfets. “És una cosa que reclamàvem de fa molt de temps i que calia fer perquè moltíssima gent ve només de pas. Com a autònoms que lluitem el dia a dia, aquest tipus d’accions són essencials per a nosaltres”. La Mei Marquès, membre de la directiva de l’Associació, fa costat en Garrido: “cal continuar en aquesta línia, treballant des de totes les bandes”, conclou. ■

▶ La Placeta d'en Manu, un dels comerços que participa de la campanya.

Barcelona Activa i el Districte de Sants Montjuïc. La campanya és un primer pas per acostar el dinamisme de la zona industrial i integrar-lo al centre neuràlgic de La Marina.

Agustín Forteza

La Meritxell Ribalta, tècnica de proximitat de Barcelona Activa, posa en valor el fet que malgrat ser un petit pas, és la primera acció conjunta de l’Administració, les empreses i els comerciants locals per posar en contacte els milers de treballadors que el barri rep a diari amb el comerç local i tots els serveis al seu abast.

“Els comerciants han pensat promocions atractives pels treballadors i s’han generat molt bones expectatives per ambdues bandes. Com que els mil talonaris es van fer a petició de les empreses, hom espera bons resultats”, ha conclòs.

Per la seva part, Carolina López, consellera de Comerç del districte de Sants-Montjuïc, afirma que l’acció va en la línia de reduir les desigualtats i generar el major nombre d’oportunitats possibles per a la gent que viu a La Marina. “Cal continuar generant mesures correctives de la desigualtat. En aquest sentit, la creació de la primera Taula d’Empreses ha estat important perquè ens ha permès portar a terme accions com aquesta i d’altres que s’estan pensant amb les mateixes empreses”, ha assegurat l’autoritat municipal.

Fins a mil treballadors gaudiran de descomptes especials a diferents botigues de La Marina

▶ Septem Viatges, un altre comerç que ha apostat per fer descomptes.

Agustín Forteza

4

ACTUALITAT

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Ja ha arribat el Nadal a la Marina! || Laura Sicilia Va començar a ploure al migdia i tothom es pensava que aquest fenomen meteorològic espatllaria el que ja és una tradició al barri, l’acte d’encesa de les llums de Nadal. Però la pluja va donar treva i a les 17:30 del divendres 24 de novembre un munt de gent esperava al Passeig de la Zona Franca, al costat de la parada de metro de Foneria, entorn a l’arbre de Nadal que cada any construeixen els membres del Centre Cultural Estrelles Altes, per tal de gaudir de l’encesa de llums del barri i les activitats que any rere any organitzen l’Associació de comerciants, la Unió d’Entitats i el Centre Cultural Estrelles Altes.

Durant l’espera, alguns es van acostar a l’arbre per fer-se la primera fotografia nadalenca. A les 18:00, els nens de les diferents escoles bressol i primària i esplais del barri van començar a penjar a l’avet les postals que havien sortit guanyadores del seu centre educatiu.

Posteriorment, els membres de les diferents entitats organitzadores van dir unes paraules sobre l’escenari. Van des-

Infants participen de l'acte de l'encesa de llums a la Marina.

tacar l’arribada del metro al barri i van agrair a entitats i veïns la seva aportació per tal “de fer barri”, tot i que també van aprofitar per reclamar més seguretat a l’entorn. Dit això, la gent va encendre les bengales que els membres de l’Associació de Comerciants van estar repartint, i fent un compte enrere, la Marina

Rafel Vidal

va donar la benvinguda al Nadal amb l’encesa de les llums. Després, tot va ser música i ball a càrrec del Centre Cultural Estrelles Altes i animació infantil per part de Pinxo & Punxa. Mentre, per combatre el fred, a la Sala Pepita Casanellas s’oferia xocolata calenta amb pa de pessic. ■

Agustín Forteza

Les àvies de Can Clos fan de Al Polvorí l’arbre de Nadal encara l’arbre de Nadal la seva obra d’art està en procés Al Polvorí no tenen presa. Volen fer coincidir l’encesa de llums del seu arbre de Nadal amb el Caga tió i el Pare Noel el 23 de desembre. Això no treu la moguda en la qual estan immersos ara per poder arribar-hi a punt. La Belén, la Mercedes Martínez, la Vicky Márquez i la Natalia es reuneixen una vegada a la setmana i van muntant-lo mica en mica. El plàstic, l’element reciclable per excel·lència, torna a ser-hi. “Vam veure la idea per internet, vam fer comptes i només haviem de comprar pegament, així que ens vam animar” Ho presentaran a la plaça Lorca amb un taller pels més petits. ■

A Can Clos un grup d’àvies es reuneixen una vegada a la setmana per a fer un taller d’art. Les seves obres han despertat l’atenció d’alguns mitjans de comunicació, com BTV que els va dedicat un reportatge quan van fer l’exposició de mandales fetes amb llana: “Els ulls de Déu”.

Altra de les seves creacions ha estat un pessebre de Nadal fet de paper matxé.

I també han experimentat amb la papiroflèxia, tècnica de realitzar figures o objectes amb fulls de paper, doblant-les successives vegades. Així van néixer 4 dones de paper, vestides de lila que actu-

Rafel Vidal

alment s’exposen a l’Associació de veïns de Can Clos.

No obstant això, la seva última obra d’art és l’arbre de Nadal que il·lumina l’Associació de veïns de Can Clos. L’han fet amb aliança amb els nens de l’esplai Elyon i els veïns i veïnes que també hi van col·laborar portant ampolles de plàstic. Van ser quatre sessions i moltes flors de plàstic, que després van ser pintades en daurat. Entre 7 àvies i prop de 12 nens i nenes van afanyar-se i el resultat ha estat esplèndid. L’ 1 de desembre el barri ho celebrava amb una xocolatada. ■

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

PUBLICITAT

5

OPINIÓ

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Pisos de protecció oficial sense adaptació a cadires de rodes

“Un divendres negre” Pep Sanz

2

3 de Novembre. Black Friday. En molt poc temps hem vist com aquest gran esdeveniment importat –i imposat– s’ha fet un lloc en el nostre calendari. El Black Friday, com van fer Sant Valentí o Halloween, ha arribat per quedar-se i, de passada, quedar-se amb els nostres diners. I és que quan es tracta de diners, les coses van de pressa. No han passat ni 6 anys des de la desregulació de les rebaixes a l’estat espanyol, que el Black Friday ja s’ha convertit en una setmana llarga amb el Cyber Monday com a traca final. Els consumidors i les empreses a l’hora estan de celebració: preus baixos per uns i beneficis pels altres.

Que no s’acabi la festa.

Tanmateix, és així això? És aquesta la realitat o, a més d’intentar vendre’ns productes, també ens volen vendre la moto, com diria en Noam Chomsky?

Em pregunto si és cert que els productes que ens ofereixen són realment més barats; sobretot quan ja s’ha vist que en moltes ocasions se’ns donen uns

Pere Traveria Saus

descomptes que parteixen d’uns preus inflats, o el que ve a ser el mateix, comprem productes a un preu similar al que tenen qualsevol altre dia de l’any.

A més el comerç petit o de barri es veu forçat a fer descomptes perdent ingressos per no quedar exclòs d’aquest ritual del capital.

Ho veieu, oi? És un joc pervers i nosaltres en som còmplices.

Entenc que fer-ne crítica és senzill, però aquest tema és molt complex i té moltes ramificacions. Potser necessito comprar-me una càmera més bona, que segur que n’hi ha d’oferta, per poder fer un retrat més fidedigne d’aquest esdeveniment. Potser, si la compro, no em faré tantes preguntes i sentiré una satisfacció ben gran que em durarà fins que arribi el següent model i tingui ‘la necessitat’ de tornar a buidar la cartera.

Com més preguntes em faig, més difícil se’m fa tot plegat. El que sí que sé amb tot el meu convenciment és que el Black Friday és ben bé això: un divendres negre. ■

S

óc un veí de 75 anys. Em moc en cadira de rodes i tinc dificultat per fer quatre passes sense suport.

Visc a l’edifici de La Capa, en unes condicions que cada dia deterioren més el meu estat de salut i em deixen en una situació, encara més precària. Vull explicar les meves condicions i tractar de cridar l’atenció de qui correspongui perquè penso que alguna cosa s’ha de poder fer. Perquè la gent amb mobilitat reduïda patim un munt de dificultats que la gran majoria de gent no té.

Posem fill a l’agulla. Les portes de l’edifici que ens han adjudicat per a viure no estan dissenyades per a cadires de rodes, cosa que em dificulta poder entrar i sortir-ne.

Tampoc ho està la porta de l’apartament ni la resta de l’habitatge: Els taulells de la cuina són massa alts per treballar-hi i no hi ha dutxes, sinó banyeres. Conseqüència: depèn de la bona voluntat d’algú fins i tot per realitzar la meva higiene personal. Us ho imagineu? Feu-ho! Potser això ens ajuda a deixar de ser invisibles davant qui pot fer alguna cosa i no fa res.

A l’edifici només hi ha un ascensor, que si s’espatlla ens obliga a quedar-nos aïllats: perdem visites mèdiques, no podem baixar a comprar, etc. Els dies festius i les vacances no hi ha ningú a qui puguem acudir en cas de necessitat. Hi ha hagut altres persones soles, com jo, que s’han mort i heu trigat fins a sis dies en adonar-vos i trobar-les. I a tot això s’afegeix que les despeses d’adaptació i reparacions van a càrrec dels residents, que ho sabeu prou bé, som persones amb molt pocs recursos.

Sóc gran, visc sol i a més vaig en cadires de rodes. Quina mala sort!, oi? Doncs també la ineptitud dels que sou a dalt i hauríeu de solucionar alguna cosa, és una mala sort, oi que sí?. No crec en la sort, però sí en la voluntat per a resoldre els problemes.

Estic convençut que en aquest cas concret se’ns pot ajudar, però cal voluntat.

Porto sis anys comunicant tot això al Patronat de l’habitatge i al Consell del Districte de Sants- Montjuïc sense cap resultat. Com que sóc corcó no m’aturo i continuaré protestant on faci falta perquè estic convençut que, amb voluntat, es poden fer moltes millores. ■

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, indicant el DNI, l'adreça i un telèfon de contacte. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio.lamarinacat@gmail.com

La gent opina Josefa Maestro 80 anys Em sembla bé el que reivindiquen, però em preocupa perquè si algú necessita anar al metge aquesta setmana només hi ha serveis mínims i no és el mateix.

Què opina sobre la vaga de metges?

Laura Sicilia / Rafel Vidal

Em sembla bé que es queixin, aquest sector està molt mal pagat i salven moltes vides. I si ha de durar més dies la vaga, encara que em pugui veure afectada, que ho facin. Que es facin retallades en altres coses, però no en sanitat.

Maria Solano 28 anys

Juan Maya 70 anys

Estic d’acord en què facin vaga, són adients les seves reivindicacions.

És correcte el que demanen, és una professió que s’ho mereix.

Si hi ha diners per altres causes, per a ells que vetllen per la nostra salut, encara més.

Sónia Campillo 39 anys

Miguel Giménez 65 anys

Fan bé en fer la vaga, l’assistència mèdica en els últims temps és força defectuosa.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

6

OPINIÓ

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

Queen torna

Patinets i mobilitat

ohemian Rhapsody' és una celebració del grup Queen, de la seva música i del seu extraordinari cantant Freddie Mercury, que va desafiar estereotips i va fer miques tradicions per convertir-se en un dels showmans més estimats del món. La pel·lícula plasma el meteòric ascens de la banda a l’Olimp de la música a través de les seves icòniques cançons i el seu revolucionari so.

Bohemian Rhapsody’ brilla sobretot, gràcies en part, a la gran actuació de Rami Malek, enlluernadora, vibrant i genial. La seva caracterització, la seva forma de caminar, de ballar… És Freddie Mercury! El retrat que se'ns presenta és el d'un noi inadaptat i desesperat per encaixar. Una pel·lícula de rodatge convuls per narrar la història d'un grup musical mític i, sobretot, la biografia d'un artista excepcional com va ser Freddie Mercury.

Si no t'agrada la seva música i tens prejudicis d'ordre moral, aquesta pot ser una mala opció, però si gaudeixes del cinema musical ben fet, gaudiràs d'un dels millors musicals de l'any.

Un excel·lent guió s’ha ajuntat a uns bons i creïbles actors que viuen els seus personatges i els fan propers i reals. La fotografia i el vestuari t'acosten a una època recent però que el públic jove no ha viscut. La música... què es pot dir de la banda sonora? Per a tota una generació és la banda sonora de la seva pròpia vida.

Pels que encara no l'heu vist, us dic que, ara Mercury no viu només a les seves cançons, sinó també en aquesta pel·lícula de Bryan Singer i gràcies a l'actuació de Rami Malek. ■

ra li toca el torn al patinet elèctric, fa uns anys van ser les bicicletes i anteriorment els monopatins a les places públiques. La ciutat evoluciona, la mobilitat es fa més complexa i, gairebé sempre, el mercat i les persones anem per davant de l’administració.

El debat sobre aquests artefactes es situa sempre en termes de convivència, moda passatgera o tendència del mercat. Tot plegat és cert, però, i si molts usuaris d’aquests transports alternatius tinguessin una mirada econòmica en la seva tria? És a dir, ens podem plantejar que molts barcelonins i barcelonines trien, per exemple, el patinet elèctric com a mitjà més econòmic per als seus desplaçaments quotidians?

El preu del transport públic a la ciutat està provocant un fenomen de substitució per transports alternatius del que hauria de ser el mètode natural de desplaçar-se per la majoria de la població. De ben segur, que els patinets elèctric tenen una explicació més complexa, però convidaria als gestors públics del transport a una reflexió a fons sobre aquest fenomen.

No voldríem tenir carrer plens de patinets i autobusos o metros buits… ■

B

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

L'acomodador

A

7

Posem color al barri, fem-ho!

H

Narjis Esslimni

ola, em dic Narjis, tinc dotze anys, he nascut a Barcelona i visc des de sempre al barri de La Marina. Com a jove ciutadana, hi ha coses que veig que no m’agraden i d’altres que trobo a faltar, i he pensat que compartir-les és una bona idea. Començo. El que no m’agrada són les obres a tot arreu. Com a exemple, a sota de casa meva estan fent el pati comunitari desde fa més d’un any, i sempre està ple d’obrers, màquines i totxos. Espero que l’acabin algun dia.

Un altre cosa poc agradable és que els edificis són molt grisos i fa que tot sembli fosc i apagat.

M’agradaria que hi hagués més color i més llums tot l’any i no només al Nadal. Ara fa goig passejar per la ciutat.

Per donar una mica de color al barri, potser hauríem de pintar murals i penjar-los per tot el barri, tot seria més bonic. Si els botiguers o l’ajuntament ens donessin permís per fer uns grafitis, seria genial!, hi ha molts llocs de Barcelona on es pot gaudir d’aquest art urbà, i són obres d’importants autors, com “Les Formigues” del passeig del Born, “Els Balcons” del Mercat de Santa Caterina o “Els Gats” del Raval.

Caminar i veure còmics o retrats a les parets fa més agradable viure a la ciutat i no veure només una paleta de grisos d’asfalt i pisos. El món dels adults ja és bastant avorrit. ■

Del respecte i la participació als consell de barri

L'

Elena Garcia

últim Consell de barri del 29 de novembre van ocórrer uns fets que em fan vergonya. Una persona va prendre la paraula per contradir determinades afirmacions que acabava de fer la taula, respecte del carril bici. Suposo que per ser tard, per ser una persona assídua, gran i que sovint fa objeccions al consell, no se li va prestar atenció i més aviat va ser objecte de riures més o menys vetllades. Arran d'aquest fet una altra veïna gran va dubtar si prendre la paraula, vaig haver de cedir-li el meu torn i empènyer-la a què ho fes.

Em sap greu i que crec que hem de plantejar-nos si ser gran i tenir dificultats per parlar ens treu el dret de participar-hi. La persona a qui faig la primera referència assisteix a tots els Consells, tant si el tema que es planteja és propi com si és del conjunt, cosa que la majoria no fa. Tot i que això no treu importància al que qualsevol plantegi, cal reconèixer-los. ■

8

ACTUALITAT

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Hi ha sentit de pertinença al barri? Què creieu que es pot fer per aprofundir-ho?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

I tant que ens sentim de la Marina, hi Sergi Sarri ha ajudat molt la transformació que Jordi Fexas hem empès a l’espai públic, l’haBarcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en bitatge i el transport així com Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista els programes culturals, per social i polític. Ciutadà compromès amb a joves, gent gran o per I tant que n’hi ha, però més que de la Marina com el moviment veïnal i associatiu. afavorir la ocupabilia conjunt el sentiment de pertinença és des de les Estem molt orgullosos del barri que tenim. tat. Cal continuar diferents barriades que la conformen. La millor Han estat molts anys de lluites compartides i en aquesta línia i manera d’aprofundir-lo és buscant objectius de reivindicacions, i això uneix molt. Hem de evitar que ens conjunts com la reivindicació del Medonar les gràcies al teixit associatiu per la lluita tornin a estro. Un nou passeig de la zona incansable i els drets conquerits durant tots tigmatitzar franca que arribi fins al mar aquests anys. Caldria dignificar el com a pot ser el següent. barri per retornar-li allò que li barri. pertoca per dret.

David Labrador

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Tots els barris amb fort teixit associatiu i de llarga tradició de lluites i conquestes veïnals, com és el cas de La Marina, tenen un fort sentit de pertinença. Tot i això cal ajudar i donar suport al teixit associatiu per aprofundir-lo, com més fort, gran i divers sigui més gran serà el sentit de pertinença José Antonio i orgull de barri.

Calleja Funcionari de la Generalitat.

Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

Sí hi ha sentiments de pertinença. Però cal donar més suport al treball que en favor del barri i les seves barriades, fan els veïns, comerciants, les entitats i associacions, que han estat i són essencials. Cal també seguir invertint al barri en projectes socioeducatius, en urbanisme i equipaments.

Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

El teixit associatiu és protagonista a Barcelona i està format per persones que tenen sentit de pertinència a la nostra ciutat. Les administracions han de valorar i cuidar aquest sentiment que fa que molts veïns s’identifiquin amb els seus barris i facin propostes de millora. Per això és tan important mantenir una Neus Roca comunicació fluida amb els Veïnada d’Hostafrancs, veïns. «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

La gran capacitat d’organització veïnal popular per cuidar-se ha caracteritzat el barri. Mantenir i adaptar l’associacionisme nascut al voltant dels espais de lluita és fonamental contra la desmemòria. Evitar la destrucció del patrimoni popular no catalogat és l’altra pota de la identitat que sense dubte manté el barri.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

PUBLICITAT

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Perill d'accident per possible caiguda d'un arbre que està molt inclinat, a Can clos.

Teresa Diaz

Problemes d'incivisme i robatori de cotxes a Alts Forns amb carrer Foc. Veí del barri 27/09/18

Manca d'adaptació de molts comerços del barri per a les cadires de rodes.

Exemple: La farmàcia del c/ Mineria, 70.

Neus Borrell 16/10/18

9

ió Ampliac arrer lc e d a r e de la vor . a Químic juliol a d ba al Obra aca 018 del 2 rcia Elena Ga

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Els metges es planten davant la càrrega assistencial i per la qualitat sanitària || Yohany Limpias La càrrega assistencial i la precarietat en la qual es troben els professionals de la sanitat no se sosté. Aquesta és la conclusió de tot el col·lectiu que, cansat de reclamar sense obtenir resposta, ha decidit fer vaga durant cinc dies, del 26 al 30 de novembre.

Entre els més de 5.700 facultatius d'atenció primària, prop d'un centenar corresponien a professionals dels dos CAPs del barri que s'hi van adherir. "Tenim una sobrecàrrega assistencial brutal i com més va més grossa", va assegurar la metgessa Guadalupe Fernández del Cap Doctor Carles Ribas, juntament amb els seus companys Maria José Peiró, Judit Sosa i David Riaza, que han confirmat la situació, cadascú des de la seva vivència.

El més greu, segons denuncien, és el gran nombre de pacients que s'han d'atendre diàriament: "Comencem amb 24 o 26 visites i podem acabar amb 34 tranquil·lament. Tot això sense haver-hi passa de grip ni d'altres patologies con-

T TEMA DEL MES

flictives". Entre d’altres peticions, la vaga demana disposar de 12 minuts d'atenció per pacient. "És un temps totalment raonable, oi?", es pregunta retòricament en Manel García Lareo, metge del CAP La Marina, que ha arribat a atendre fins a 40 pacients en un mateix dia.

"El sistema sanitari no és una cadena de muntatge. Però fins i tot les màquines s'aturen per garantir que puguin continuar de manera òptima, nosaltres tractem amb persones", torna Fernàndez. A la sobrecàrrega assistencial s'afegeixen altres tasques que progressivament s'han anat incorporant als professionals sanitaris, com ara les consultes telemàtiques i telefòniques dels pacients, que han d'atendre en 2 o 3 minuts. "Posar cara a la persona, perquè a vegades no te'n recordes, veure la seva fitxa, la seva última consulta i gestionar el que t'està demanant, tot just en dos o tres minuts és un número de màgia" objecta Fernández.

En contrast amb el seguit de tasques quotidianes que els metges han d'assumir, des del 2010, any de les retallades, les plantilles no han crescut. Al contrari, l'Institut Català de Salut (ICS) d'ençà ha perdut 920 facultatius d'atenció primària.

▶ Imatge de la vaga de metges.

No es cobreixen les vacants dels metges que es jubilen i no hi ha personal per fer les substitucions, per la qual cosa, la baixa d'un suposa doblar el treball de la resta. "Cobrir el torn d'un company significa que hem de sumar com a mínim 30 persones aquell dia..., i jo no voldria estar en la pell del pacient número 60 i escaig.

Fem bé el treball, però acabem massa esgotats i aquest ritme va en detriment de la qualitat de l'atenció en el sistema sanitari, no aguantem més", adverteix Garcia.

Sobre les suplències, els metges del CAP Doctor Carles Ribes especifiquen que si no hi ha qui pugui cobrir la baixa, els pacients es traslladen per altre dia i s'arrossega una demora que els penalitza en el compliment dels objectius fixats. Per això, emfatitzen, la principal reivindicació de la vaga és establir un màxim de 26 visites

web Metges de Catalunya

Professionals dels dos CAP del barri expliquen l'estrès al qual estan sotmesos contínuament ▶ Manel Garcia Larea, metge del CAP La Marina.

Rafel Vidal

diàries, 12 minuts per pacient i 6 per consulta telemàtica.

Es demana també que hi hagi un màxim de pacients assignats a cada facultatiu: 1.300 per metge de família; 1.000, per pediatre; i 8.800 per ginecòleg. El

comunicat del Sindicat de Metges matisa que la ràtio ha de ser més baixa “com més dependent sigui la població”. És el cas de la Marina. "Hi ha una diferència notable en el requeriment d'atenció que fa la població d'un barri de renda mitjana o baixa i d'altres amb més possibilitats.

En el primer cas la dependència del sistema públic és total i sovint coincideix que la població pateix patologies cròniques (com les cardiovasculars o les psiquiàtriques) que demanen més temps d'atenció". "Hi ha pacients que els hi convé que xerrin i diagnòstics que també en requereixen, perquè amb cinc o sis minuts a vegades no n’hi ha prou. Per exemple, quan s’ha de comunicar un resultat dolent i complicat a un pacient...", insisteix Garcia.

Una situació que desmotiva els joves professionals ▶ Guadalupe Fernández, Maria José Peiró, Judit Sosa i David Riaza, tots professsionals del CAP Doctor Carles Ribes.

Rafel Vidal

Els metges Guadalupe Fernández i Manel Garcia porten anys fent el seu servei, a diferència de la resta de joves pro-

info 1

Desembre 2018 // www.tiaflm.org

info Consells pel menú nadalenc Desembre 2018 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 51

Vosaltres sou el millor regal.

Bones Festes i Feliç 2019!

TIAF La Marina

pàgs. 2 i 3

Espais Liles, projecte de conscienciació en l’eradicació de la violència contra les dones pàg. 3

Espai Jove.

Exposició de 3 joves artistes amateurs pàg. 4

Nota Editorial

GAUDIM DE LES TRADICIONS

NADALENQUES

S’apropa el Nadal, època de retrobaments, reunions amb familiars i amics i aquestes sempre són al voltant d’una taula durant hores i hores, obsequiant i gaudint dels millors àpats que podem imaginar, cuinar i servir. Però la majoria de cops, desprès dels àpats ens trobem molt plens, el 7 de gener ens pesem i, ¡horror! hem augmentat de pes i la butxaca en canvi, s’ha aprimat. Podem gaudir dels Nadals sense patir aquestes conseqüències? I TANT QUE SÍ!!!, cóm? Ara us ho expliquem….

En primer lloc pensem quin es l’objectiu principal d’aquestes reunions al voltant de la taula: gaudir de la companyia dels éssers estimats. Per això no cal fer grans despeses ni excessos sense renunciar a la originalitat i sabor.

Planifiquem els menjars amb els que els obsequiarem i utilitzem aliments de temporada, el nostre menú serà mes sostenible i barat.

No cuinem per més gent de la que serem i també cuidem que la ració per persona no sigui molt gran. Així es podrà menjar tot el del plat i tindrem la satisfacció de que els hi agradat el que hem cuinat.

I cuidem els detalls i la decoració de la taula, unes flors, detalls que puguin fer els nens, una música relaxant de fons en lloc de la televisió…..

Continua plana 2

info

2

Desembre 2018 // www.tiaflm.org

US DONEM ALGUNS CONSELLS PER PODER FER EL VOSTRE MENÚ • Utilitzem aliments de temporada, sense renunciar als aliments típics de Nadal

• Triem aliments amb pocs greixos i sucres i fem servir tècniques de cuina senzilles i sanes: Al vapor, bullit, cuit, ofegat, forn-rostit, guisats amb poc greix, planxa, papillota (emboli l’aliment en paper d’alumini i introduir-lo al forn uns minuts, el tipus d’aliment).

Aliments de temporada per Grups.

Fruites: Caqui, Xirimoia, Kiwi, Llimones, Mandarines, Pomes Taronges, Peres, Plàtans, Raïm.

Verdures i hortalisses: Bledes, All, Carxofes, Api, Albergínies, Bròquil, Carabassó, Carabassa, Cards, Col llombarda, Coliflor, Endívies, Escaroles, Espinacs, Pèsols, Porros, Raves, Remolatxa.

Peixos i marisc:

Carns:

Cloïsses, Bacallà, Escopinyes, Besuc, Escamarlans, Congrio, Dorada, Gamba rosada, Llobarro, Musclos, Mero, Ostres, Palometa, Salmó, Salmonets, Truita, Vieires.

Bou, conill, gall d’indi, pintada, porc, vedella, xai.

• Podem fer servir l’alcohol per cuinar, s’evapora, però controle

• Aperitius: Escolliu opcions saborosos que continguin poca greix: musclos, escopinyes, endívies, espàrrecs, brotxetes de t

• Les guarnicions han de ser lleugeres: amanides originals, ve espècies

• Les postres, escollim opcions amb fruita i deixem els torrons titat amb el cafè o infusions.

Els podem comprar abans i congelar-los, estalviarem diners i evitarem l’anisakis

• Begudes: l’aigua ha de presidir la taula i podem acompanyar e cava brut nature (el que menys sucre porta) o vi.

• I després del dinar, sorprenem als convidats, apartem les cad ganitzem un ball o jocs per gaudir tota la família, des de els m també inclourem l’exercici.

I perquè no us sigui complicat, us deixem uns exemples per poder fer vosaltres mateixos els vostres MENÚS DE NADAL:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Finalment recordeu aque car els menús de nadal:

Menú de Nadal Aperitius i/o entrant:

Acompanyaments:

Tàrtar de tonyina, brotxetes de llagostins, brou de carn clarificat, crema de porros, crema de llagostins, cardos amb cloïsses o ametlles, tomàquets, carxofes, o carabassons farcits; carxofes amb cloïsses, musclos al forn; ostres al cava; salmó fumat; humus o crema d’albergínies amb bastonets de verdures crues, sopa de galets.

Carpaccio de tomàquet amb pesto i formatge, amanida de col llombarda i iogurt, amanida d’espinacs i mangranes, carpaccio de bolets, bolets saltejats, amanida de canònics; amanida de fonoll i taronja, patates o carabassa al forn, verdures glacejades, escalivada

Principals:

Copa de iogurt amb crema de torró; mousse de llimona; flam de castanyes, taronja confitada amb xocolata; peres al vi, granissat de cítrics, taronges farcides, postres de músic, brotxetes de fruita, gelat de iogurt amb fruita saltejada; pomes caramel·litzades.

Dorada (o llobarro) a la papillot amb verdures o al forn amb patates; Pollastre al forn amb poma, prunes i pinyons, rodó de vedella, calamars farcits amb ceba, suquet de peix amb patates; canelons; hamburgueses fetes a casa amb ceba caramel·litzada i tòfona per als més petits; conill amb salsa de cervesa; pasta amb vieires i tomàquets i no oblidem la nostra escudella catalana.

Postres:

- Gaudiu cuinant - Innoveu i presenteu e - Aprofiteu tota la tec temps a la cuina (mic sió…)

- Disminuir el tamany d - I Impliqueu a la famíl està això”, us sentireu m Bon Nadal per a tots i equips de salut:

Docto

info 3

Desembre 2018 // www.tiaflm.org

ESPAIS LILES

és un projecte de vocació comunitària que té per objectiu la conscienciació en l’eradicació de la violència contra les dones al carrer.

, icar , segons

em la sal.

sal, sucre i tomàquets

erdures, patates al forn amb

s per picotejar amb poca quan-

els plats principals amb un bon

dires i la taula per fer espai i ormés petits fins als més grans. Així

ests principis a l’hora de planifi-

els plats amb cura cnologia moderna per reduir el croones, congeleu, olla a pres-

de les racions lia i quan us diguin “que bo que molt feliços. totes, us desitgem els vostres

tor Carles Ribas i La Marina

La primera fase se centra en la comunitat educativa. La Taula de Dones de La Marina, amb l’orientació i el suport de dos serveis municipals: el PIAD (Punt d’Informació i d’Atenció a les Dones) i el CIRD (Centre d’Informació i Recursos per a Dones), i la col·laboració de formadores externes, hem confegit uns tallers adreçats a les escoles i instituts del barri per tal d’incitar els alumnes a la reflexió sobre els estereotips i rols de gènere, la divisió sexual del treball, la discriminació de gènere directa i indirecta i, als instituts, la prevenció de la violència masclista.

Més endavant, els tallers tindran una plasmació en forma de dibuixos, contes, còmics i un logo. Per ara, l’experiència és rica en matisos, constatacions i sorpreses. Els recursos pedagògics, amb el joc i la posada en escena com a elements centrals, s’adeqüen amb solvència als conceptes i susciten debats. Comprovem amb tristesa que, des de molt aviat, el sexisme forma part del bagatge cultural de nens i nenes. Ja coneixen les feines i rols de dona i d’home.

Però, alhora, entenen ràpid el valor de la igualtat i el defensen amb passió. Repeteixen que cada persona hauria de ser lliure d’escollir la roba, els jocs, l’ofici, a qui vol estimar. Ens emociona escoltar la convicció amb què aposten per aquesta llibertat i la necessitat de respecte. Xerren, opinen, volen expressar-se i no els agrada que marxem. En volen més: els agrada parlar, mentre juguen, de dones i homes i feines i càrregues (i ens expliquen que ahir van caure o el seu plat favorit). Treballen en equip i de vegades es discuteixen en equip. Els més grans tenen moltes preguntes, ganes de compartir experiències i formar part del debat. Els seus còmics expressen des de confiança a subvertir el sexisme fins a l’exposició de la duresa de la realitat sense edulcorants.

Pel que fa als instituts, els joves estan molt receptius i estan compartint, amb força naturalitat i entusiasme, dubtes, inseguretats i experiències. Els docents han declarat que feia molta falta un taller d’aquestes característiques. I és que, segurament per primera vegada, a les aules dels instituts del barri s’està parlant amb franquesa i sense tabús de l’assetjament a les dones al carrer, d’abús i d’agressió sexual.

La col·laboració dels mestres resulta essencial: coneixen els alumnes i ens poden donar un cop de mà en aspectes que tenen a veure amb aquesta confiança. Sempre que podem treballem en cercle i, si no pot ser, tenim la idea del cercle al cap. Ens interessa trencar els espais fixats: passegem per l’aula, ens mesclem, s’agrupen, es dispersen, s’emocionen, xiuxiuegen, criden, corren i salten. Ens mou la il·lusió de poder-los transmetre una idea essencial: cal treballar per la igualtat de gènere, sense la qual la societat és injusta i això fa infeliç tothom.

Quan marxem tenen unes quantes idees per reflexionar. Amb els mestres, la família, al carrer o al parc. Nosaltres tampoc som les mateixes.

4

info INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Propostes diverses als tallers d’aquest segon trimestre: música, dansa i expressió Ens motiva l’expressió artística a través de diferents vies. A partir del 10 de desembre s’obren les inscripcions per aquest segon trimestre.

La música moderna és una de les nostres especialitats. Per això podeu renovar o inscriure-us de nou als tallers de baix elèctric, guitarra elèctrica, bateria o cant i formar part dels combos. També segueix taller de batucada, que a més de la percussió posa èmfasi també en el moviment corporal. Com a novetat pel que fa a la música i que diverses persones han sol·licitat tenim el taller de guitarra espanyola.

Els tallers joves (que poden pagar-se també amb bàsculos) orientats a públic entre 12 i 29 anys posen l’accent en la dansa, doncs hi ha tres propostes: dansa urbana, shuffle i balls llatins (bachata, salsa, cubatón i altres). També es podrà seguir gaudint del taller de música electrònica, on fer bases o improvisar sessions en directe.

A més hi ha un altre taller que també persegueix l’objectiu de motivar l’expressió artística en un altre àmbit: el taller de disseny de personatges. Aquest consisteix en aprendre o perfeccionar el dibuix de personatges.

Exposició: “3 joves artistes amateurs: Processos creatius en el disseny de personatges” En relació a l’expressió artística a través del dibuix us invitem a veure l’exposició d’aquest desembre a la zona del Bar de l’Espai Jove de La Bàscula.

Aquesta mostra pretén posar la mirada en el procés creatiu que han viscut alguns dels alumnes: tres dibuixants amateurs, acompanyats pel seu professor i artista. Aquests joves creadors han seguit els passos per arribar a la creació de personatges, que tot i ser ficticis, estan estretament vinculats als continguts dels tallers de l’Espai Jove de La Bàscula. Us animem a gaudir d’aquest pas a pas que inclou els esbossos previs al resultat final.

Mentoring musical amb l’Albareda!

Divendres 16 de Novembre vam escollir el guanyador de la segona edició del Pedrera 3.8, projecte que treballem conjuntament amb

Desembre 2018 // www.tiaflm.org

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

el CC Albareda! Els Hello lilliput, grup jove d’electrònic rock del districte, van captivar a tot el jurat especialitzat i al públic assistent que ens va acompanyar al concert-audició.

Els Cleanstring i els Mark Quark & the Sideral Trip van quedar segon i tercer. Podran assistir a formacions i assajar als bucs d’assaig.

Els Hello Lilliput començaran a treballar al desembre amb un productor, Miguel Zamarripa, que els acompanyarà en el seu creixement com a grup. Gravació, preparació d'un directe, concerts i formacions són els premis que aniran aprofitant fins al Juny.

Cuidado amb “Hello Lilliput”!

TEMA DEL MES 11

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

fessionals que han parlat amb La Marina.

Ells van conèixer la situació prèvia a les retallades i han viscut el desenvolupament del sector. Asseguren que van assumir la vaga per fer notar el seu malestar, però també per preocupació per les noves generacions.

Les retallades salarials que acumulen els facultatius d'atenció primària des del 2010, "representen una pèrdua retributiva acumulada de més de 50.000 euros" –un 30% del poder adquisitiu, segons el Sindicat. “Davant aquesta situació, els joves opten per millors ofertes d’arreu d'Europa, on els metges formats a Espanya "estan molt bé considerats", i mentre "aquí continuem amb el dèficit de professionals".

I és que la situació que pateix el col· lectiu de professionals de la sanitat d'atenció primària s'entén millor a partir dels números. Al cúmul de tasques afegit els últims anys s’hi suma la disminució de recursos al sector, que ha passat del 18,4% del pressupost del Departament de Salut el 2010 fins al 16,9% actual. Tot plegat explica la rebel·lió de l’atenció primària, que la majoria de veïns i veïnes veu justificada i hi dona suport. ■

Gràfic original de directa.cat

Acord per a la sortida de la vaga entre la Generalitat i el Sindicat de Metges Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van signar el dijous, 29 de novembre al vespre un acord de sortida de vaga que “permet transformar el model d’atenció primària, posant per davant la qualitat de l’assistència i el benestar dels professionals”. El pacte recull solucions per a la totalitat de les reivindicacions que havia plantejat el sindicat, en especial la reversió de la sobrecàrrega de treball, l’increment del temps de visita per pacient i la recuperació de les condicions laborals i retributives retallades durant la crisi.

L’entesa entre les dues parts, que va permetre desconvocar les mobilitzacions previstes fins divendres, 30 de novembre, a l’atenció primària de l’ICS, garanteix la

contractació de 250 professionals de medicina de família i la previsió d’incorporar, al llarg del primer semestre de 2019, nous facultatius de les especialitats de pediatria, ginecologia i odontologia.

Alhora, estableix mesures per a l’adequació de la càrrega de població assignada a cada professional –en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de cada àrea adscrita als equips d’atenció primària (EAP)– que permetin reduir el nombre de consultes per facultatiu fins a les 25-28 visites diàries. A més, assegura un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica o virtual.

L’acord també impulsa l’organització autònoma dels equips i potencia la parti-

cipació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge.

En una atenció als mitjans de comunicació, posterior a la signatura de sortida de vaga, Carolina Roser, membre del comitè de vaga de MC, va expressar la satisfacció del sindicat per l’acord assolit, ja que l’“atenció primària abandona el model quantitatiu per esdevenir un sistema atractiu basat en la qualitat de l’assistència, la seguretat dels pacients i la dignificació de les condicions de treball dels professionals”.

Així mateix, Roser va destacar que el pacte atorga als professionals d’una “major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids

de treball”. D’altra banda, va subratllar que totes les mesures incloses en l’acord compten amb un calendari d’execució.

No obstant això, els facultatius de la xarxa sanitària concertada van tornar a manifestar-se en el cinquè i últim dia de vaga per exigir a l'Administració i a les patronals sanitàries Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) que s’asseguin a negociar les millores assistencials, laborals i retributives que reclama el personal facultatiu dels hospitals i centres concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). ■

12 DISTRICTE

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Informació elaborada amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc

ACTUALITAT 13

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Veïns exposen a les autoritats la seva preocupació sobre la seguretat al barri

▶ La reunió es va realitzar a la Casa del Rellotge. A la dreta, els responsables dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana i la Regidora del Districte de Sants-Montjuïc.

|| Laura Sicilia Els veïns de la Marina al·leguen sentir-se insegurs al barri i és per això que dimecres 21, es va celebrar, a la Casa del Rellotge, “El consell de seguretat”, una reunió extraordinària que els veïns, juntament amb la Unió d’Entitats i la Coordinadora, van exigir realitzar als càrrecs públics.

A la taula hi era la regidora del districte, Laura Pérez, el responsable en

matèria d’espai públic, l’Albert Sales i dos membres dels cossos de seguretat, Angel Burrel, intendent de Guàrdia Urbana del districte i Manel González, responsable dels Mossos d’Esquadra a Sants-Montjuïc.

La sala estava plena i hi havia una quarantena de persones. Els principals temes exposats van girar entorn a la inseguretat pels carrers, casos d’atracaments, agressions i violacions.També

Laura Sicilia

van sortir temes com les drogues, l’ocupació de pisos i la brutícia. Els veïns van aprofitar, a més, la presència de les forces de seguretat per recriminar la falta de patrulles pel barri per controlar les situacions esmentades.

Els membres de la taula van donar resposta a totes les demandes. Respecte l’ocupació d’habitatges, l’Angel Burrel va explicar que els cossos de seguretat estan limitats en aquesta matèria, per-

què no poden fer res més que demanar les dades als okupes i després ja tot depèn d’actuació judicial. En el cas de la prostitució, la regidora del districte va dir que era conscient de la situació i de la presència de treballadores sexuals davant d’escoles com la Bressol Collserola o la Bàrkeno i que ja s’havien pres mesures, com l’actuació del Servei d’atenció en el carrer de la prostitució.

Pel que fa a la seguretat, Laura Pérez va informar sobre la duplicació d’hores extres als cossos per tal de garantir-ne aquesta, i els membres de les forces de l’ordre van explicar que disposen d’una patrulla i dues motos de dilluns a divendres i que els caps de setmana, la presència policial “és molt més baixa”. No obstant això, també van informar que tot i l’augment de delictes a Barcelona, en un 20%, i al districte en un 19%, als barris de La Marina és on menys s’ha incrementat la delinqüència.

En relació a les queixes sobre la lenta actuació dels cossos de seguretat, els responsables van admetre la falta de recursos i en conseqüència, la necessitat de prioritzar casos que fan que d’altres es quedin sense atendre. La trobada va finalitzar amb el sentiment per part dels veïns de que les seves queixes havien estat expressades, però alhora amb dubtes que es produeixin canvis. ■

Les joves encapçalen la Jornades dedicades reivindicació feminista a la Mare de Déu de Port al barri

▶ Moment de la xerrada que es va organitzar a la Fundació Mans a les mans. Rafel Vidal

|| L.S. Agustín Forteza

|| Y.L. El 25 de novembre, les joves del Centre Cultural Estrelles Altes i l’Associació Guineo-Catalana tornaven a sortir al carrer per a continuar conscienciant sobre el masclisme i totes les formes de violències que comporta. Per això van muntar un petit quiosc a la Plaça Marina on van organitzar tres tallers pedagògics simultanis, per explicar les causes, els factors, les conseqüències, i el perfil de les víctimes i dels maltractadors. Al taller també es van donar elements de reflexió com en què es basen les relacions tòxiques i en quins àmbits acostumen passar. Més tard, l’advo-

cada, veïna i activista Jessica Raso, va explicar la legislació sobre el tema i els desafiaments encara pendents. Durant tot el matí, de 10 a 2 de la tarda, es va veure un degoteig de gent, alguns amb molta curiositat i d’altres amb l’interès de donar suport a una reivindicació, cada vegada més compartida, però liderada sobretot per les joves. En acabar, l’Associació Guineo-Catalana va convidar a un pica-pica a tots els participants.

D’altra banda, el 25 de novembre també l’Ateneu l’Engranatge va convidar a concentrar-se a Plaça de La Marina a qui volgués participar en la manifestació central d’aquell dia per anar-hi en grup. ■

La parròquia de la Mare de Déu de Port porta des del mes de març realitzant actes entorn la història de la seva Verge en commemoració del mil·lenari. El passat divendres dia 9 de novembre i dissabte dia 10, van tenir lloc, a la Fundació Mans a les mans, un seguit de xerrades portades a terme per historiadors, el cap d’àrea de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el catedràtic del departament d’Història Moderna de la Universitat de Catalunya i el director del Arxiu Diocesà de Barcelona. A totes elles, va ser-hi present Mossèn Hortet, rector de l’església de la Mare de Déu de Port i organitzador de les jornades. Als actes es va parlar sobre l’evolució de la Marina al llarg dels segles, l’aparició de la primera parròquia al barri, la importància d’aquests espais i d’altres curiositats.

Josep Maria Martí Bonet, director de l’arxiu Diocesà de Barcelona, va explicar algunes curiositats de l’antiguitat que es coneixen gràcies als arxius, com per exemple que a la catedral de Barcelona es va crear una fundació per donar men-

jar als gats del carrer, de manera que cada dia un munt de felins acudien a les portes del temple i és per això que es diu la dita “Hi ha més gent que els gats de la catedral”. També va destacar la importància de les parròquies “fonamentals per la cultura i la llengua”. Després ell, va ser el torn de Josep Fernàndez Trabal, professor i cap d’àrea de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest va explicar, amb l’ajuda d’una presentació de diapositives, què ha anat fent l’home al llarg dels mil anys de l’ aparició de l’actual Marina de Port. El barri en un principi era mar, posteriorment, es tractava de camps propietat dels habitants de Barcelona amb la presència d’un estany que la ciutat volia assecar per ser font de malalties i epidèmies. Al 1029 va aparèixer la capella de la Mare de Déu de Port; de manera que, l’estany, la capella i un castell del que es té referència van ser els orígens del barri. Un vermut dissabte al migdia va posar fi aquests dos dies de trobades, però segons va declarar el Mossèn a La Marina FM, encara es pretén realitzar alguna activitat més dedicada a aquests mil anys de la Verge. ■

14

SALUT

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Guía ràpida per gaudir del Nadal de manera saludable || CAP Doctor Carles RIbas Les festes de Nadal es caracteritzen tradicionalment per celebracions amb menjars copiosos i abundants, els quals poden afectar a la salut negativament. A continuació us deixem les claus per gaudir d’aquestes dates assenyalades sense que la salut es vegi perjudicada: • Planificar l'horari de menjars i el que es menjarà en cadascuna d'ells.

Anar a fer la compra amb la llista feta per no caure en la temptació de comprar aliments innecessaris.

• Menjar aliments sans que ens agradin, controlant les racions. Compensar els menjars de les dates assenyalades amb altres més lleugeres.

• Optar per plats elaborats a casa en comptes de per plats preparats.

• Cuinar els aliments preferiblement al forn, al microones, a la planxa o bullits, evitant els fregits i arrebossats.

• Fer àpats amb aliments de temporada, que són més saludables i barats, com a peres, pomes, taronges, llimones, castanyes, nous, avellanes, cards, espinacs, coliflor, api, cols,

enciam, escarola, créixens, panses, gall dindi, truita, etc.

• Moderar el consum d'alcohol. Per calmar la set beure sempre primer aigua. Combinar begudes amb alcohol amb d’altres que no en tenen.

Triar les begudes amb menys graduació alcohòlica. Beure petits

glops assaborint la beguda i sempre acompanyada de menjar. No conduir si s'ha begut alcohol.

• Fer exercici. Aprofitar les activitats típiques de Nadal com patinar, ballar, fer excursions per la muntanya, anar a la neu… Anar als llocs caminant o en transport públic, evitant agafar el cotxe o el patinet elèctric.

• Fer regals que afavoreixin l'exercici físic com a pilotes, cordes de saltar, raquetes, patins, patinets no elèctrics.

Què es la TSI Cuida'm? És una targeta sanitària que identifica aquelles persones que per les seves característiques clíniques específiques necessiten un conjunt d’actuacions diferenciades en la seva relació amb els professionals i els serveis sanitaris.

Identificar des del mateix moment d’accés als serveis de salut les persones amb la TSI Cuida’m permet que siguin immediatament reconegudes per l’equip assistencial i se’ls pugui prestar una atenció diferenciada i més adaptada a les seves necessitats.

Objectius de la TSI Cuida’m

• Millorar l’atenció amb un tracte més adequat i personalitzat a les necessitats específiques que requereixen aquestes persones d'alta fragilitat relacional.

• Afavorir la relació dels professionals amb aquestes persones i assegurar una comunicació més fluïda i precisa amb elles i amb els seus familiars o acompanyants.

• Facilitar l'acompanyament per part de familiars o altres persones a les visites,

l’atenció urgent, les proves diagnòstiques i els trasllats en ambulàncies, sempre que ho permeti la situació clínica.

• Ajudar el pacient i acompanyants perquè puguin seguir de manera correcta les indicacions i els tractaments prescrits pels professionals Aquests objectius faciliten: • La priorització en l'accessibilitat al sistema, com ara disminuir demores en les sales d'espera.

• Facilitar l'acompanyament al pacient en les zones d'urgències o d'activitats diagnòstiques i l'acompanyament permanent en els ingressos hospitalaris.

• La flexibilitat en el temps dedicat a la consulta (amb la previsió d'un espai i un temps específics).

• Facilitats en les consultes no presencials, en l'atenció domiciliària i en l'accés a l'hospital de referència en demandes urgents del SEM. • Les actuacions proactives del 061 CatSalut Respon.

• L'atenció especial en el transport sanitari i l'acompanyament, si és necessari.

• Sortir ben abrigats al carrer, sobretot els nens i la gent gran, per evitar refredats.

• Planejar tot amb antelació. Organitzar bé el temps, dedicant-ho a les tasques i també a descansar.

• Repartir les tasques entre tots. Voler abastar tot només pot produir estrès i cansament.

• Evitar tractar temes conflictius, millor entaular converses que afavoreixin un ambient còmode i la participació de tots.

• Recordar els moments bons de l'any que acaba i començar el nou amb optimisme i motivació.

• Fer propòsits per a l'any nou, que facin que la nostra salut millori: deixar de fumar, fer exercici físic, menjar equilibradament, etc. Des del CAP estarem encantats per ajudar-vos en aquests propòsits.

Des del CAP Dr. Carles Ribas us desitgem un Bon Nadal i un saludable 2019! ■ Marian Costalago Infermera CAP Doctor Carles Ribas

La TSI Cuida'm no comporta cap modificació en el dret a l'atenció ni al nivell de cobertura i no atorga als seus beneficiaris cap tipus de dret addicional.

Col·lectius als quals se'ls ofereix

Les persones amb les patologies o diagnòstics següents: • Demència (amb un nivell d’afectació cognitiu moderat, GDS a partir de 4).

• Dany cerebral amb trastorn de la conducta.

• Discapacitat intel·lectual (retard mental) greu i profunda.

• Discapacitat intel·lectual (retard mental) lleu o moderada amb trastorn de conducta.

• Trastorns de l’espectre autista (autisme) • Malalties minoritàries cognitiva-conductuals de base genètica en l’edat pediàtrica amb trastorn de conducta. ■

CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Nadal Crec que porto escrivint aquesta columna sis anys, amb un interval de temps entre el segon i el tercer; i ja tornem a ser Nadal. Anem passant la vida consumint etapes. El problema moltes vegades i per a moltes persones, és que el camí no importa, el que cal és arribar. Això ens porta a estar estressats. Ens frustrem si no arribem allà on havíem previst i la frustració ens produeix estrès.

L'estrès i la frustració produeixen malalties psicosomàtiques, produeixen malalties autoimmunes. Produeixen malalties "a la carta".

He pogut comprovar en algunes persones que canviar de vida és un bon remei per a l'estrès i la frustració. Això no vol dir forçosament que haguem de canviar de lloc o de feina, només canviar la manera en què portem la nostra vida com ara la gent que ens envolta, el que mengem, la música que escoltem, la tele que mirem, la feina que fem i sobretot, com fem les coses, com portem la vida. Hem d'estar satisfets amb el que tenim al voltant i si no ho estem, fer tot l'esforç per canviar-ho.

Cada un de nosaltres sap, sense por d'equivocar-se, el que és capaç de fer; el problema és quan creiem saber el que fan els altres i posem les esperances en ells. La frustració és el que hi ha entre el que esperes dels altres i el que reps i això ens estressa. Ja sabem que als altres no els podem canviar, per tant, hem de començar per cada un mateix. Si tu et mous, el món es mou. Si tu estàs bé, ets en el camí de la salut.

El propòsit per aquest Nadal és canviar per ser millor, els altres ja ens seguiran. ■

CULTURA 15

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Documental sobre l’escriptora Teresa Juvé explica el seu exili a França rere la guerra civil espanyola

Antics veïns expliquen l’exposició sobre les barraques de Montjuïc

Rafel Vidal

|| L.S. Rafel Vidal

|| Laura Sicilia Teresa Juvé és una escriptora i pedagoga catalana, autora de nombrosos llibres detectivescs, històrics i sobre la memòria dels exiliats de la guerra civil espanyola. Un d’ells és “L’aiguamort a la ciutat”, on explica la seva experiència com a exiliada a França rere la victòria del bàndol nacional. Fa uns mesos, el llibre va ser transformat en un documental de quaranta minuts dirigit per Enric Asensio, que el dilluns 12 de novembre el va presentar a la biblioteca Francesc Candel. El documental va ser gravat al 2017 i en ell, la Teresa Juvé, de 96 anys, asseguda al jardí de casa seva a Esclanyà, Girona, explica com la seva família va aconseguir sortir del país; com en arribar a la frontera van separar el seu germà d’ella, la seva mare i la seva germana, per empor-

tar-se’l al camp de concentració d’Argelers, i les condicions en les quals es van haver de trobar: -“dormíem en sacs de palla”; i quan i per què va decidir unir-se a la Resistència Francesa, acció que la va portar a estar a punt de caure en mans de la Gestapo fins en dues ocasions.

Després de la projecció del documental, Joan Gascueña va moderar una taula rodona amb el director del documental, Enric Asensio, el president de la fundació Paco Candel, Pere Baltà, i Josep Maria Soler, president de la Fundació Pallach, entitats que van impulsar el film.

“L’objectiu és generar un debat entre el públic sobre l’exili, que en l’actualitat en alguns països s’està produint” , va dir en Pere Baltà. Teresa Juvé havia de ser a la presentació, però en l’últim moment va excusar-se per prescripcions mèdiques. ■

Durant el mes de novembre, la biblioteca Francesc Candel ha acollit l’exposició “Els barris de barraques a Montjuïc, Sants i les Corts”. En els cartells explicatius, que penjaven de les parets de la sala, es recorre la història dels diferents barris de barraques, situats sobretot, entorn la muntanya de Montjuïc. A través de fotografies i explicacions, es va poder conèixer com es vivia en aquests barris en els quals les cases estaven fetes amb els materials més bàsics, fustes i amiant, o “amb materials més decents” dependent del treball al qual es dedicaven els propietaris de la casa. També es van recordar els noms dels diferents centres culturals que hi havia, com el de Les

L'agenda de desembre Dilluns, 10

ACTIVITATS ADULTS Presentació del llibre d’Antonio Machado. Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 11

ACTIVITATS ADULTS Road movies. Projecció de la pel·lícula Alicia ya no vive aquí (Martin Scorsese, 1974). Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 12

ACTIVITATS ADULTS Presentació del llibre El hechizo de las hadas, a càrrec de la seva autora J.I.Pyke Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 12

ACTIVITATS INFANTILS Lletra petita - El racó dels pares. Primeres passes: Taller 'La Mati i el mar', a càrrec de Susagna Navó. Els petits espectadors jugaran amb els sons i amb les paraules. Places per ordre d’arribada

amb tickets que us entregarem a la sala infantil el mateix dia de l’activitat.

Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 14

DIVENDRES CONCERT "El Apuntador" + artista convidat Hora: de 20:30h a 23:30h Activitat gratuïta.

Lloc: Sala Gran La Bàscula

Dissabte, 15

Final Trimestre Concert Escola-taller Hora: de 18:00h a 22:00h Activitat gratuïta. Lloc: Sala Gran La Bàscula

Dilluns, 17

ACTIVITATS ADULTS Presentació del llibre La muerte en mi menor. A càrrec de l’autor Ángel Moran.

Col·labora ed. Carena. Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dilluns, 17

ACTIVITATS INFANTILS Tallers de descoberta: 'Tot passejant amb la senyora Jensen". Contacontes i taller d’estampació d’una postal molt especial. Cal inscripció prèvia. A càrrec de Mosaics Llibres. Hora: 18h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 18

ACTIVITATS ADULTS Un Nadal amb poesia.

A càrrec de Montjuïc poètic.

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 18

Taller ET: Decoració de tasses (part 1) Hora: de 18:30h a 20:30h.

Activitat gratuïta Lloc: E.T. La Bàscula

Dimecres, 19

Taller ET: Decoració de tasses (part 2) Hora: de 18:30h a 20:30h Activitat gratuïta Lloc: E.T. La Bàscula

Dijous, 20

CONCERT HIVERNACLE "Far" Hora: de 20:30h- 22:30h Activitat gratuïta Lloc: Bar de La Bàscula

Dilluns, 3

Exposició: "3 joves artistes. Processos creatius en el disseny de personatges” Hora: 20.00h. Activitat gratuïta Lloc: Bar de La Bàscula

Banderes, on s’editava la revista La voz de la montaña, o “El hogar social de casa Antúnez”, on es va fundar la revista Ideal. L’inici de la desaparició d’aquests peculiars barris a partir dels anys seixanta i el trasllat dels seus habitants, carregats amb les seves pertinences, també van quedar immortalitzats en imatges presents en la mostra.

L’exposició va gaudir de l’Ernesto Simarro, antic veí de Can Tunis, que va explicar records de la seva època amb la complicitat de molts dels assistents, també antics veïns.

Els membres del grup de memòria històrica del barri, van destacar amb insistència la importància de guardar materials i documents: “és important, ja que en un futur no quedaran altres testimonis”, concloïen. ■

El Far Sessions obertes del club de lectura a la Biblioteca Com ja sabeu, els clubs de lectura que es realitzen a les biblioteques de la ciutat són una de les activitats més consolidades i amb més demanda.

Malauradament, això fa que no sempre hi hagi plaça per a tots. Enguany, però, el nostre club de lectura obert presenta una novetat: quatre de les vuit sessions seran obertes al públic en general. Gràcies al patrocini de diferents editorials, moltes de les biblioteques de la ciutat hem pogut adquirir nous títols per als clubs de lectura. Comanegra és la patrocinadora del nostre club i els quatre autors d’aquesta editorial que llegirem durant el curs, seran a la biblioteca presentant les seves novel·les i responent les preguntes dels lectors. El passat dilluns 19 de novembre ens va acompanyar el Jordi Coca per parlar de la seva última novel·la, “Els ulls dels homes mentiders”, i va ser tot un èxit. Està previst que Ada Castells, Mar Bosch i Julià de Jòdar hi siguin en posteriors sessions. Així que si us agradaria conèixer els secrets i les curiositats de la gestació de les seves novel·les, si us les heu llegit i us han agradat (o no), estigueu atents al nostre web on anirem informant-vos de les dates d’aquestes trobades!

16

PUBLICITAT

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

El Port de Barcelona, GALP i HAM presenten la primera gasinera del sistema portuari estatal La instal·lació permet subministrar gas natural liquat (GNL) i comprimit (GNC) a camions i vehicles El Port de Barcelona, GALP i HAM van presentar la primera estació de servei de gas natural (gasinera) del sistema portuari estatal, una instal·lació clau per a impulsar l’ús del gas natural com a combustible alternatiu per al transport terrestre de mercaderies. A l’acte van participar la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el cap de Medi Ambient del Port, Jordi Vila; el responsable comercial de Gas&Power de GALP, Fernando Martín-Nieto Vaquero; el responsable de Màrqueting i Estratègia del Grup HAM, Antoni Murugó Solé; la delegada a Catalunya de la xarxa d’estacions de servei de GALP, Lourdes Pardo; i el responsable de projectes de la xarxa, José Manuel Serna.

La gasinera està integrada a l'estació de servei de GALP al carrer Y del Port de Barcelona i és el resultat d'una inversió conjunta entre HAM, encarregat de la construcció de l'estació de GNL, i GALP, que ha portat a terme la millora de les instal·lacions. A més, la seva construcció ha comptat amb finançament de fons europeus, a través del projecte CHAMeleon, destinats a desenvolupar la infraestructura de subministrament de gas com a combustible vehicular al corredor terrestre Barcelona-Eslovènia. La nova instal·lació disposa de dos sortidors de gas natural comprimit (GNC) per a camions i vehicles, dos sortidors de gas natural liquat

▶ La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, durant la seva intervenció.

▶ D’esquerra a dreta, el secretari de l’associació ATEC, Antonio Jiménez; el responsable Comercial de Gas&Power, Fernando MartínNieto; el cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila; la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el delegat de Expansió i Xarxa Abanderada, José Manuel Serna Cantero; la delegada d’Operacions de Xarxa Pròpia, Lourdes Pardo; el cap de Planificació Territorial, Gestió Tècnica de Concessions i Medi Ambient, David Pino; l’encarregada cap de l’estació de servei de GALP al Port de Barcelona, Teresa Julià; el director general de Grup HAM, Antoni Murugó Pérez; i el responsable de Màrqueting i Estratègia del Grup HAM, Antoni Murugó Solé.

(GNL) per a camions i d’un dipòsit criogènic de GNL de 60 m3 de capacitat.

La posada en servei d’aquesta infraestructura s’emmarca en el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire del Port de Barcelona, que pretén reduir de manera efectiva les emissions de l’activitat portuària. “Aquesta

gasinera és una prova de la ferma voluntat del Port de Barcelona d’impulsar l’ús d’un combustible alternatiu, net i sostenible com és el gas natural, que permet reduir de manera molt significativa les emissions d’òxids de nitrogen i que elimina per complet les partícules fines i els òxids de sofre”,

va destacar la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa.

Al recinte portuari s’estima que operen diàriament uns 2.200 camions que transporten mercaderies a diverses destinacions i orígens de la zona d’influència (hinterland) del Port. Actualment, més de 60 camions estan propulsats per gas natural, bé amb motors dedicats (que funcionen exclusivament amb gas) o bé amb motors duals (que combinen l’ús de dièsel i gas natural). D’aquests, 26 camions van ser transformats al sistema dual gràcies al projecte RePort, liderat i coordinat pel Port de Barcelona amb el suport d’ACCIÓ.

“Aquesta gasinera és un element clau per garantir el subministrament de gas natural als camions que operen a l’àmbit del Port, per promoure l’ús d’aquest combustible alternatiu i, en definitiva, per millorar la qualitat de l’aire que respirem”, va subratllar Conesa.

El responsable comercial de Gas&Power de GALP, Fernando Martín-Nieto Vaquer, va explicar com la recentment inaugurada instal·lació és "un pas més" dins del pla d'acció de sostenibilitat transversal de GALP. Així mateix, el responsable de Màrqueting i Estratègia del Grup HAM, Antoni Murugó Solé, va destacar l'excel·lent localització de la nova estació "en un punt logístic clau com és el Port de Barcelona". ■

Pere Navarro reivindica el Consorci i el valor de la concertació per atraure el talent El delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca (CZFB), Pere Navarro, va reivindicar l’aportació d’aquesta entitat al progrés de la societat catalana i va posar en valor la concertació entre els agents privats i públics i entre formacions polítiques com la millor via per arribar a acords que atreguin el talent i per consensuar com s´han d’abordar els reptes de la nova societat digitalitzada.

Navarro va protagonitzar el 22 de novembre a Barcelona un esmorzar-conferència del cicle Fòrum Europa que organitza Nueva Economia, acte en el qual va repassar les principals fites dels 102 anys d’història de l’entitat pública que ha definit com “una fàbrica d’oportunitats de futur” pel seu caràcter productiu i innovador.

Els reptes de 2019 pel Consorci

El delegat va anunciar que per gener de l’any vinent preveu inaugurar el Centre Europeu d’Alta Tecnologia 3DFactory Incubator, que gestionarà conjuntament amb la Fundació Tecnològica Leitat amb el suport de Fundació Incyde i dels fons europeus FEDER i que s’està construint a la seu corporativa del CZFB a la Zona Franca.

La convocatòria empresarial que va llançar el Consorci aquest estiu per ubicar-se en aquest centre ha rebut ja -el termini acabarà el 31 de desembre-, més de 30 peticions d’instal·lació per part d’start-ups i empreses interessades en desenvolupar projectes d’impressió additiva 3D. Sobre el hub tecnològic DFactory per noves tecnologies de l’economia 4.0 que l’entitat impulsa al polígon industrial, Navarro ha explicat que hi invertiran 17 milions d’€ i que el Consorci busca socis empresarials per que l’acompanyin en el projecte.

Una altra fita marcada en l’agenda de l’any 2019 de l’entitat és l’organització d’una gran cimera logística internacional amb 5 congressos entre el 26 i el 28 de juny a Barcelona al voltant del Saló Internacional de la Logística i el Congrés Mundial de Zones Franques i que consta també del 3º saló de e-commerce eDelivery, el congrés OEA de l’Associació Internacional d’Operadors Econòmics Autoritzats Duaners i Logístics, i del congrés de l’Associació d’agents de càrrega d’Amèrica Llatina ALACAT.

“Volem que en aquesta cimera logística la ciutat bategui i brilli com s’aconsegueix cada any amb el Mobile” ha explicat Navarro, per posar també de manifest que la seva entitat “és un espai permanent de contacte entre el sector públic i el privat, on es manté viu l’esperit de concertació i acord i que treballa per la projecció internacional de Barcelona”.

“El Consorci és un gran desconegut, que mai ha estat en el focus del reconeixement públic. Si bé és cert que l’àmbit d’actuació del CZFB és l’econòmic, mai s’ha volgut perdre de vista el benefici global de la seva acció per al ciutadà de Barcelona, Catalunya i Espanya. Som una entitat flexible que no ha perdut el focus en el ciutadà, malgrat ampliar contínuament el seu espectre d’actuació”, ha afegit.

El responsable del Consorci ha assegurat que la seva entitat té tres elements clau en el seu ADN: “la voluntat d’anticipació en la promoció econòmica de l’àrea metropolitana de Barcelona, el compromís social demostrat constantment i l’esperit de concertació i sumar esforços tant entre administracions com entre el sector públic i el privat”. ■

ESPORTS I SEGURETAT 17

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Coneixent esportistes de la Marina

Entrevista a la jugadora d'hoquei Carmen Dos Santos || Alba Calpe Parlem amb Carmen Dos Santos, jugadora d’hoquei herba al FC Barcelona des dels 8 anys.

Dos Santos té 24 anys i compagina el seu treball de professora de matemàtiques amb l’esport que més li agrada, l’Hoquei Herba.

Va començar amb 8 anys a practicar aquest esport, i sempre al FC Barcelona.

Com va sorgir l’afició per aquest esport?

De petita m’agradaven molt els esports i qualsevol em servia, però just van venir a l’escola a fer una mostra d’hoquei i moltes companyes s'hi van apuntar.

Al principi, la meva mare no ho volia perquè pensava que era un esport una mica perillós... Just el primer dia em vam fer mal a la boca, però vaig poder seguir, fins ara.

Quina és la millor meta que ha aconseguit?

Al Barça, als equips femenins ha hagut una dinàmica de sobreviure, però això ha començat a canviar ara fa 2 anys. En l’hoquei sala, la nostra meta és arribar a la final i ser campiones o subcampiones d’Espanya.

En l’àmbit personal, vaig estar vivint un any a Portugal d’Erasmus, vaig estar jugant allà i vam ser tricampiones, vam guanyar la copa que és com la copa del rei, d’hoquei herba i hoquei sala, i també vaig guanyar el títol a la millor jugadora. Això sí que va ser l’etapa més important.

Aquí sóc la davantera i l’objectiu és estar entre les millors de la lliga. L’any passat ho

vaig aconseguir i aquest any seguim treballant per ser-ho.

Has estat convocada alguna vegada per la Selecció catalana?

Sí, quan era més petita, va estar molt bé. És una experiència bona perquè el nivell era molt bo.

A quina categoria jugues?

Estic a la primera divisió femenina i em sento molt bé perquè em considero una persona molt competitiva. Quan algun cop he entrenat a segona, el ritme de la competició és molt més lent i reconec que sempre aspiro al màxim.

Com és estar en un grup tan gran com el Barça?

Per una part molt bé perquè et sents una mica especial amb el tema de la roba, per exemple. El campionat és nacional i fem viatges per jugar, per tant, sempre anem vestides del Barça. La gent ens para i ens pregunta; és una cosa que ens agrada. Tot i això, la nostra secció, igual que totes les amateurs, estem una mica deixades de banda. És veritat que ens paguen els viatges, ens faciliten més o menys el que necessitem, però a vegades estem una mica abandonades respecte als professionals.

Com és compaginar els estudis amb els entrenaments? Se li fa difícil?

Algun cop sí, sobretot compaginar estudis, treball i hoquei, això sí que era massa, gairebé impossible, i vaig acabar bastant malament. Jo crec que si busques temps el trobes, i que a vegades el perdem en moltes coses, per exemple avui en dia amb els mòbils.

Va haver-hi una temporada que tenia exàmens i treballava; era complicat, i dubtaves: “vaig a entrenar o no?”. Però poques vegades he deixat d’anar-hi per estudis o

fer el pas de juvenil a sènior, sí que vaig explicar-li a la meva família que tot canviaria una mica, que no jugaria només aquí sinó també a escala nacional, i ho van acceptar molt bé. Encara que fos menor d’edat sabien que anàvem amb els entrenadors, que les companyes eren més grans, i per tant que hi havia un ambient responsable.

Ara treballes de professora, com és compaginar-ho jugant a hoquei?

La veritat que no és gaire difícil perquè surto a les 14:30, quan acaba l’institut. És veritat que els professors hem de preparar ▶ Carmen Dos Santos, de blaugrana, lluitant la pilota.

Foto @jaumemartinez69 moltes classes, exàmens, corregir... i això treu per treball, perquè he considerat que era molt de temps a les tardes, però sempre important per mi. aconsegueixo fer-ho abans de marxar a La família t’ha ajudat en aquest pas de entrenar. ser esportista professional?

Potser ara és una mica més complicat perSi, sobretot els meus pares. No sempre què quan acabo d’entrenar vaig corrent podien portar-me en cotxe però han fet per dutxar-me, sopar… i no anar-me tan tot el que han pogut. tard a dormir perquè he de matinar l’enCom va anar quan li vas dir a la famí- demà, però ho faig feliç de veritat. ■ lia que volies ser esportista professional? Entrevista publicada originalment a l’abril de Vaig començar de molt petita i, quan vaig 2018 al web lamarina.cat

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

El Pare Noel visita la Marina amb els menairons per recollir la teva carta

El Pare Noel ja està de viatge cap a les cases de tots els nens i nenes de la Marina.

Ja ha sortit de Lapònia i està a punt a punt d'arribar...

Moooolt important: recordeu que durant tot el mes de desembre els establiments associats repartiran cartes als més menuts del barri.

El 21 de desembre al passeig de la Zona Franca Metro Foneria ens visitarà el Pare Noel, amb els seus ajudants, els menairons (els follets del bosc) per recollir les cartes de tota la mainada.

Així que el dia 21 de desembre, de 17 a 19:30h, grans i petits podeu entregar la vostra carta als seus ajudants.

Ah! i després... xocolatada per a tothom.

Sigueu bons!!!!!

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIES I PERFUMERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 379-381 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Tel. 93 331 52 98 DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍA AGÈNCIA DE VIATGES Pg. Zona Franca, 228 SEPTEM VIATGES Gran Via de les Corts Catalanes, Tel. 93 332 22 12 144 Local 9. Telf. 938583662

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 Telf. 616 04 67 32 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97

ELECTRODOMÈSTICS GELATERIA ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA IMMOBILIARIA VANWARD Pg. Zona Franca, 124 JIJONENCA MINERIA CENTURY 21 Dux3 c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 93 535 52 52 Foneria, 33 Telf. 627.28.30.77 ESTANCS ANIMAL DOMÈSTIC JOIERIES ESTANC ZONA FRANCA MON ANIMAL JOIERIA RAMON CARNÉ Foneria, 43-45. 93 431 74 02 Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 EXPENDURÍA Nº 276 PERRUNIS Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOYERÍA LURA c/Mineria, 17. 93 269 33 71 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 ASSESORIES-GESTORIES FARMÀCIES LLAR D’INFANTS ANNA MARIA MADRID FARMÀCIA CUSCÓ EL GALL I LA GALLINA Pg. Zona Franca, 162 ASSESSORIA SLP Mare de Déu de Port, 355 Rambla Catalunya, 18 6a planta Telf. 93 421 81 29 Telf. 93 332 26 78 93 492 92 68 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS GESTORIA FRANCISCO Mare de Déu de Port, 234 Jardins de la Mediterrània s/n.

JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 332 21 94 Telf. 93 296 48 18 Mineria, 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH LLAR D’INFANTS XUMETS Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Energia, 10. 93 431 76 72 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA FRANCESCA MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ PANADES MAS Pg. Zona Franca, 186 Pg. Zona Franca, 226 MACARRO Telf. 93 331 86 12 Telf. 93.332.34.47 Ferrocarrils Catalans, 87-89.

AUTOMÒBILS Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES -LAMPISTERIES KIA AR MOTORS MOBLES COMERCIAL ÁLVAREZ Pg. Zona Franca, 6- 8 Energia, 20. 93 421 59 77 MUEBLES EL CISNE Telf. 93 223 92 88 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 CELLERS TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

CELLER LA MARINA MacMOBLES ZONA FRANCA Aviador Duran, 2. 680 188 509 661 991 144 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 FORNS DE PA COPISTERIES 365. CAFÈ I FORN DE PA MacMOBLES ZONA FRANCA -2 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. Telf. 93 421 33 23 Mare de Déu de Port, 271 Ctra. Del Prat, 11.

Telf. 93 421 87 26 Telf. 93 421 20 70 CORREDURIES D’ASSEGURANCES MODA I COMPLEMENTS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ WALA SPORT Pg. Zona Franca, Mare de Déu de Port, 252 Mare de Déu de Port, 379 191-205. Telf. 93 332 04 13 Telf. 93 223 33 09 Telf. 93 422 38 47

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Encenem el Nadal!!

L'Eix Comercial de la Marina amb la col·laboració de la Fundació Barcelona Comerç volem il·luminar el Nadal de la Marina. Per aquest motiu engeguem la campanya ENCENEM EL NADAL. Amb la presentació d'un tiquet o la suma de diversos tiquets de compra, per valor de 20€ en establiments associats es repartiran 1.000 espelmes. Afanyeu-vos a fer les vostres compres a les botigues associades!

L'entrega de les espelmes es farà el proper 20 de desembre d'11 a 14.00h al passeig de la Zona Franca, 132 (davant Daniel Fernández Estilistes).

Sorteig d'un viatge per a dues persones a una ciutat europea Tornem a tenir el Nadal aquí! I, com que dies com aquests cal celebrar-los com cal, l'Eix Comercial de la Marina us presenta el Sorteig de Nadal.

Sortegem un

viatge per a dues persones a una ciutat Europea (per un import màxim de 500€).

La mecànica és molt senzilla. Tothom que compri a les botigues associades des de l'1 de desembre al 3 de gener haurà de dipositar el seu tiquet de compra a les urnes que hi haurà a cada establiment. El sorteig se celebrarà el 4 de gener a les 12h en directe a la Marina FM, al 102.5.

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES ALIMENTACIÓN RUIZ c/Mare de Déu de Port, 337 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Telf. 93. 298. 98.75 GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66 EL TALLER DE L'ÀNGELS Jardins de la Mediterrània, local 23. Telf. 640 521 415

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

MAVI MODA I COMPLEMENTS Mare de Déu de Port, 264-266 TENMAN REFORMES Local 2. Telf. 610075461 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA RESTAURACIÓ Passeig Zona Franca, 174-176 BAR GARRIDO Telf. 93 431 03 22 c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània) JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, GRANJA ELENA, S.C.P 155. Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 228 VISTA ÒPTICA Telf. 93 296 98 43 Mare de Déu de Port, 252 BAR JUEVES 5 Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Telf. 934324022 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO TOMA TAPA Pg. Zona Franca, 181 Jardins de la Mediterrània, Telf. 93 332 57 94 local 11. Telf. 93 166 76 23 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BAR PADDOCK Mare de Déu de Port, 413 bxs Pg. de la Zona Franca, 145-149 Telf. 93 331 84 33 local 3. Telf. 93 422 10 48 DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 93 360 68 69 Telf. 934 32 15 90 BAR-RESTAURANTE MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93. 461. 61.48 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 QUADRES I MARCS BOM CAFÉ ART I DECORACIÓ c/Mare de Déu de Port, 367 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 610.323.191

PIZZERIA CIAO GIÓ Pl. Mediterrània. Local 27 Tel: 645 774 353 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 SOLUCIONS-ENGINYERIACLIMATITZACIÓ VALCÁRCEL INGS., S.A Carrer del Gaià, 10, Telf. 933 31 58 12 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

18

PUBLIREPORTATGE 19

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

Colau lastra Barcelona Hace pocos días el Ayuntamiento de Barcelona presentó los datos de la encuesta de servicios que realiza cada año. Una herramienta muy útil para conocer los principales problemas que tiene la ciudad y valorar la gestión municipal. Un dato interesante, casi el 40% de los barceloneses encuestados, considera que Barcelona ha empeorado el último año. A pesar de este dato, los barceloneses siguen sintiéndose orgullosos de vivir en su ciudad y están seguros que un futuro mejorará.

Pero lo más paradójico para la alcaldesa Ada Colau, es tener como principal problema de la ciudad el acceso a la vivienda. ¿Dónde ha quedado aquella activista a favor de la vivienda que atacaba a las administraciones por no hacer su trabajo? Recordemos que el Ayuntamiento tiene más de cien solares públicos vacíos en la ciudad y una solvencia económica suficiente para construir más vivienda pública. ¿Saben que Colau prometió en campaña 8.000 nuevos pisos públicos? Pues a falta de seis meses para las elecciones municipales, el resumen es que el consistorio solo ha conseguido 720 viviendas

Alberto Fernández y José Antonio Calleja, representantes del PP en el Ayuntamiento y en el Distrito.

nuevas. Un hecho que demuestra como Colau no cumple ni sus promesas, ni como alcaldesa.

Por otro lado, la falta de seguridad es otro de los grandes problemas del gobierno Colau.

La inseguridad se ha convertido en el principal problema de ba-

rrio en ¡6 de los diez distritos!

Mientras casi un 34% considera que la seguridad ciudadana ha empeorado, 10 puntos más que el pasado año, situado en 22,6%.

Problemas de robos, incivismo, narcopisos, peleas con cuchillos en plena calle, vandalismo de

grafiteros en el metro, top manta a tope, demuestran que a la alcaldesa además de bajar la guardia en seguridad, se le escapa Barcelona de las manos.

Muchos de estos problemas han sido denunciados por el Partido Popular desde el principio de mandato. A pesar de ello, el gobierno Colau siempre ha restado importancia a nuestras denuncias y solo ha actuado a remolque de las consecuencias, como ha sucedido con los graves problemas de inseguridad y tráfico de drogas provocados por los narcopisos del Raval. Es una vergüenza que la alcaldesa Colau solo reaccione porque los vecinos salen a la calle para sentirse seguros y no protegidos por el gobierno municipal.

Además, la acción-reacción solo viene motivada por las lamentables noticias y reportajes de los últimos días en televisión sobre narcopisos y robos en Barcelona, que se suma al incremento de un 19% de los delitos en la ciudad según los propios datos de victimización del consistorio. Sin duda, la gestión de Colau, a falta de seis meses para terminar el mandato, ha lastrado gravemente Barcelona.

En la Marina hay problemas importantes por resolver que no se están abordando El importante incremento de la delincuencia preocupa y mucho, en el barrio y sus barriadas. Hurtos en el espacio público, robos en las viviendas, intentos de agresión sexual y alguna mafia dedicada a abrir pisos para ocuparlos. Además, los vecinos denuncian la poca presencia de la Guardia Urbana y de los Mossos en las calles, mientras otros se preguntan para qué sirve la policía de proximidad o en qué se ha notado la mejora con ésta. Está claro que la GU y los Mossos hacen lo que pueden y que es necesario dotarles de más personal y más medios. Hay que recuperar las taules territoriales de seguridad, que hace años existían y se reunían cada dos meses, a fin de mantener el contacto entre los vecinos, las entidades, el Distrito y los cuerpos de seguridad.

No sólo preocupa esto, también la falta de limpieza, poda y el deterioro por falta de mantenimiento del espacio público: Can Clos, Eduard Aunós, calle Mare de Déu de Port y Parc de Can Sabaté. El incivismo continúa, entre otros, los ruidos en Can Farrero, la suciedad en Altos Hor-

nos y los dueños incívicos de perros. La movilidad también es muy importante y hay que seguir mejorándola pese a la llegada del metro, por ejemplo, la frecuencia de paso de los buses 109 y del H16, así como alguna línea que, desde la Marina por Montjuïc, conecte con los Barrios de Font de la Guatlla y Poble-sec y vaya al centro. Es necesaria también alguna línea que conecte la Marina y el Poble-sec con las playas.

Hay que resolver los atascos de la calle Altos Hornos y el caos semafórico de la Plaça Matemáticas, así como lamentar la mala gestión del nuevo carril bici de la calle Minería y los contenedores encima de la acera en Mare de Déu de Port, en el tramo inicial.

Otro tema a solucionar y que las lluvias de estos meses han agravado con trasteros, comercios y garajes inundados, son los problemas de suciedad y del mal estado de las cloacas de la calle Mare de Déu de Port.

José Antonio Calleja Clavero

Desembre 2018 // www.lamarina.cat

L'ENTREVISTA

“El Joan no és autista, té autisme” Mar Alegret Valdívia

E

xpliqui’ns amb les seves paraules, què es l’autisme?

El seu nom és Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), un trastorn neurològic que afecta la percepció i el processament de la informació.

Afecta un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades.

Però no és una malaltia.

No, perquè no té cura. El TEA és un trastorn permanent que persisteix al llarg de la vida.

I si no té cura, com es pot millorar la qualitat de vida d’aquestes persones?

Avui en dia s’ha demostrat que una detecció precoç, una intervenció psico-educativa especialitzada i amb la intensitat necessària i els suports ade-

quats, milloren molt significativament el pronòstic i la qualitat de vida. Si a més l’acompanyen d’estabilitat emocional a casa i molta, molta estimació, l’evolució pot ser fantàstica.

Com va reaccionar en conèixer el diagnòstic?

Al Joan li van diagnosticar amb tres anys, malgrat sospitar els pares que alguna cosa no anava bé ja des dels 6 mesos.

Tant el meu marit com jo vam acceptar el diagnòstic amb fortalesa, tot i que és un cop molt dur, duríssim.

Des d’aleshores, com ha estat l’evolució d’en Joan?

Lenta però imparable! El seu lema és: Joan no és autista; té autisme. La seva evolució és molt bona, cada dia es comunica millor i es relaciona, a la seva manera, amb altres nens i amb això, jo ja sóc la mare més feliç del món. La clau és que no s’aturi, així que poquet a poquet anem avançant.

És llicenciada en filologia hispànica. Amant de l’educació i els temes socials. Nascuda al barri, ara fa deu anys va marxar a viure a Castelldefels. Fem l’entrevista a l’estudi de La Marina FM, que és casa seva (perquè n’és una de les fundadores del diari i de la ràdio homònimes), i en el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Mar, ara fa vuit anys va ser mare d’en Joan, un nen afectuós que té diagnòstic d’Autisme de Kanner, o autisme infantil (TEA). Des que l’autisme els va arribar per instal·lar-se a les seves vides, la Mar no ha deixat de lluitar i de mirar d'ajudar el Joan i d’altres persones. És autora de l’Instagram divulgatiu sobre l’autisme: la_ternura_de_ Joan.

El seu lema és: Joan no és autista; té autisme.

Com diu Antonio Machado: se hace camino al andar…

Com s’afronta l’escola en aquests casos? És un moment complicat en una família amb un fill discapacitat. No sabem quina escola s’adaptarà millor a les seves necessitats, si el cuidaran, si vetllaran per ell...

Hi ha boníssims professionals, però també n’hi ha d’altres que ho veuen com una càrrega. Així que depèn del mestre que “li toqui”.

En Joan, sortosament, ha tingut tutores extraordinàries i vull donar-los les gràcies per la feina tan professional però sobretot humana que han fet. Actualment cursa 3r de Primària en un centre ordinari però inclusiu, amb totes les matèries adaptades, i rep classes individualitzades i 7 hores de teràpia (privada) setmanals.

Ell va molt feliç al cole, per sort!

Quin consell els donaria a altres pares que es troben en la mateixa situació?

Que gaudeixin dels seus fill/es, que la vida passa molt ràpid. Puc oferir-los una abraçada, agafar-los la mà i fer-hi un cafè per dir-los que no estan sols. Sense paternalismes, però un gest tan senzill és el que necessitem els pares i mares de nens amb discapacitat.

Encara manca molta educació per viure i estimar la diversitat.

Hem de parlar de la discapacitat sense tabús ni estigmes. Explicar obertament que el meu fill té autisme ens ha ajudat a nosaltres com a pares i l’ha ajudat a ell perquè tothom el tracti com un nen més, no com aquell nen raret que fa coses estranyes i ningú sap perquè. Les noves generacions tenen tots els recursos per aconseguir una societat més inclusiva, perquè la diversitat fa d’aquest món, un món millor. ■

Yohany Limpias