La Marina – Edició febrer 2021 by La Marina

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

5.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Febrer 2021 / Núm. 301

14F: La incertesa sanitària esdevé determinant de la intenció de vot Repassem els programes dels partits en la cursa electoral

La Paradeta al barri, espai d'entrevistes als candidats Pàgs. 14-15, 21 Del gris als colors vius. Un passeig pels murals de La Marina sota el focus del fotoperiodista Alejandro Flores

Pàgs. 4-5

Pàg. 22

L'empremta de Pasqual Maragall als barris de La Marina

L'escola Can Clos celebra el 50è aniversari amb la notícia que romandrà oberta CRÒNIQUES CANDELIANES

Crònica d'una visita a la porta del centre per a persones sense sostre de la Zona Franca Pàg. 6

ACTUALITAT

On són els diners públics. Posem la lupa als pressupostos municipals d'enguany Pàgs. 10-11

Pàg. 18

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Kilian Rodríguez, Yaiza Sánchez i Patrícia Mampel. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Ferran Pedret, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas. Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 3.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

No votar no és cap opció. S’ha de votar Són molts els reptes que ha hagut d’afrontar el sistema electoral. Els vaivens de la convocatòria, finalment concretada pel 14 de febrer, la manca d’una llei electoral pròpia a Catalunya i la situació sanitària, econòmica, psicològica i social en general. Davant d’aquest escenari és evident que una part de la societat comença a desesperar. És igualment lògic i legítim sentir por. Un sentiment que els psicòlegs expliquen que tenim per alertar-nos de perill i convidar-nos a la màxima prudència. Però, també ens adverteixen que si roman paralitza. Impedeix el moviment. Aquesta lògica s’aplica a la vida personal i a la col·lectiva. Cal tenir en compte el moment que estem vivint i veure’l amb perspectiva. Patim una batzegada de tal dimensió que és probable que no en siguem prou conscients del gruix. Les superestructures —sistemes decisius— s’estan reubicant, reorganitzant i disputant el nou esquema de relacions. I això està passant en tots els nivells, al global i també als més locals. Les eleccions i l’esquema de forces que sorgeixi en són un exemple. Per tant, són certs l’esgotament i el malestar social per tantes mancances ja denunciades de fa molt de temps i que la pandèmia ha evidenciat de manera descarnada. I perquè ho són, de ben reals, ens cal expressar-nos, enviar el nostre missatge malgrat les circumstàncies. Cal exercir el dret i la responsabilitat d’elegir qui representarà els nostres interessos. Cal prendre uns minuts i meditar en els perfils, programes, discursos i accions dels que busquen la nostra confiança. Voltant per les xarxes socials podem trobar crides a no votar. Si aquesta inacció fos determinant per canviar alguna cosa, fora un recurs molt vàlid: l’opció útil. Però no és així. Ara per ara només votant podrem incidir en la formació del govern resultant de les eleccions, i con-

traposar-hi els interessos que cadascú defensem. Per nosaltres, el 14F votem!

L’escola Can Clos, icona de la identitat d’un barri La notícia de la continuïtat educativa de l’escola Can Clos ha estat d’allò més agradable, mancats com estem d’estímuls positius. L’AMPA i el veïnat han resultat reforçats després de plantar-se davant la decisió de les administracions de tancar-ne el centre. És l’únic servei educatiu que els veïns disposen a prop i per això mateix ha contribuït a la cohesió social a l’interior dels blocs d’habitatges que conformen Can Clos, així com a obrir el barri a la resta de famílies de La Marina. Destaquem primer la importància de l’actitud que han tingut aquestes famílies, actives i mobilitzades, en la defensa d’un servei cabdal pel benestar de la comunitat i del seu entorn. Són un exem-

ple de com confrontar missatges que menyspreen l’exercici de la participació política i l’organització veïnal. Destaquem després la necessitat de reflexionar sobre el capteniment d’escolta que han de tenir les administracions a l’hora de dissenyar les intervencions públiques, així com també la voluntat de totes les parts per fer possible que l’escola en compleixi els primers 50 anys amb la il·lusió d’un dia celebrar-ne el centenari.

Enhorabona per la sortida dels presos polítics Enhorabona per la sortida de la presó dels polítics que han estat privats de llibertat amb una condemna desmesurada que els obliga a complir una pena, que sumats tots els jutjats, arriben als 100 anys de càrcer. Ens alegrem per ells i les seves famílies i tant de bo el fet serveixi per començar a teixir ponts i trobar vies de solució al conflicte.

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

L’Atenció Primària de La Marina es vacuna contra la Covid-19 || Andrea Bello Enmig de la batalla campal de la UE i les farmacèutiques per complir els contractes pactats, de mica en mica es va vacunant a més persones contra el coronavirus amb les dosis que ha s’havien proveït. Uns dels primers en aquesta llarga llista de col·lectius pendents de la vacuna han estat els membres del personal sanitari, tant d’Hospitals com dels Centres d’Atenció Primària (CAPS). A hores d’ara a Barcelona hi ha gairebé 200 mil persones amb la primera dosi i gairebé 130 mil amb les dues, a 8 de febrer, segons dades del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Però com han viscut aquesta vacunació des dels centres de La Marina? Des del CAP Carles Ribas parlem amb la Yudit Sosa, metgessa de família, que ens explica que tant ella com els seus companys han rebut la vacuna “com una molt bona notícia, ja que hem tingut una temporada de molta incertesa”. També, des del CAP La Marina, la infermera Edurne Elizalde ens explica que ella l’ha rebuda amb ambivalència: “nosaltres som humans, com tots, i el fet de ser quelcom nou doncs costa, però també ens sentim molt afortunats al poder ser dels primers”. Tot i la contradicció, elles no saben de cap company o companya que no s’hagi volgut posar la vacuna. De fet, més de la meitat del personal de tots dos centres ja s’ha posat la primera dosi i estan esperant la segona, per la que ja tenen programada la cita. La resta estan pendents de programació. Si el calendari es compleix, a mitjans de febrer ja hi hauria a La Marina els primers sanitaris immunitzats contra la Covid-19. Com recorda Sosa, “encara que estem vacunats haurem de seguir els protocols que tenim, l’única diferència és que el risc que correm nosaltres al fer la nostra feina serà molt menor”. Els sanitaris i personal administratiu del CAPs del barri han hagut d’anar al CAP Manso, un dels centres de vacunació de

▶ Sanitaris dels centres de salut durant la vacunació.

personal sanitari d’atenció primària dels quatre que estan en funcionament a Barcelona. L’experiència ha estat diferent per ambdues sanitàries: “jo no vaig notar gairebé ni la punxada, i després no he tingut cap efecte secundari ni dolor, ni molèsties” ens comenta l’Edurne Elizalde. La Yudit Sosa, però, sí que va patir un dolor lleu “al punxar i el dia següent vaig tenir la zona una mica dolorida, però és un símptoma totalment normal, també em passa amb la resta de vacunes com la de la grip, potser aquesta una miqueta més forta”. L’Edurne afegeix que tenir símptomes com “dolor o molèstia, picor, inflamació a la zona, mal de cap o fins i tot unes dècimes de febre és totalment normal i pot passar amb qualsevol vacuna”. Les dues coincideixen, això si, en la importància de vacunar-se contra la Covid19, ja que a hores d’ara és la millor arma que tenim contra el virus i per poder tor-

Més de la meitat del personal dels dos CAP’s de La Marina ja s'han vacunat A hores d’ara la vacuna és la millor arma que tenim contra el virus i per poder tornar a la normalitat

nar a la normalitat. Davant de les sospites que genera la ràpida creació de la vacuna, la Yudit Sosa comenta que “ha estat una situació sense precedents, mai no hi havia hagut una patologia que ens afectés globalment i de manera tan alarmant i tampoc no havien treballat tantes persones en una vacuna alhora”. Sobre els possibles efectes secundaris l’Edurne Elizalde explica que “ja se l’han posada centenars de milers de persones a tot el món, per tant no hi ha efectes secundaris, al menys no a curt termini, i és l’únic remei per aquesta situació”. Per això encoratgen la gent a confiar-hi i a que quan els toqui el moment es posin la vacuna. Per superar aquesta pandèmia ha d’haver-hi una immunitat de grup que només s’aconseguirà si cadascú posa el seu granet de sorra. Mentrestant els sanitaris seguiran a primera línia lluitant per fer passar aquesta crisis sanitària de la millor manera possible. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Can Clos, l’escola pública com a símbol d’un barri

▶ Estudiants al pati de l'escola durant la celebració del seu 50è aniversari.

|| Andrea Bello / Y.L.A. Només entrar a l'escola, el patí guarnit de globus i garlandes anunciava un dia especial: és l'1 de febrer i l'escola Can Clos fa 50 anys. Enguany han celebrat l'aniversari amb l’alegria de saber que l'escola continuarà oberta. Una figura de cartró amb forma de pastís gegant reposava sobre l'escenari esperant que els alumnes, acompanyats de professors i professores, cantessin "l'aniversari feliç" i bufessin (de manera

figurada i amb la mascareta posada) les espelmes que commemoren el mig segle de servei que fa l'escola. Es tractava de fer un dia molt especial per a tota la canalla. Les classes han estat substituïdes per altres activitats, una sorpresa: "els nens i nenes no sabien res del programa, ho hem organitzat d'amagat amb l'equip de professors i el personal de Can Clos, que és fantàstic" explica Anna Fornells, directora del centre. I han aconseguit que la canalla ho donés

▶ Estudiants observen el logo del 50è anniversari, realitzat per un pare de l 'escola.

Alejandro Flores

tot de si mateixa, mancada de la gresca i el xivarri festius des que va començar la pandèmia. Després d'un matí ple de jocs, ha arribat el plat fort del dia, i no ens referim al menú especial de pizza per dinar ni als pastissets per esmorzar, sinó al concert del grup musical El Pot Petit. L'escenari estava preparat per a més d'una hora de música en directe amb les cançons infantils que triomfem com "Els pirates" o "El lleó vergonyós" que han fet ballar sense parar nens i nenes. A més, han rebut un gran regal sorpresa de part de’n Ramón Moreno, pare de la Martina, alumna de l’escola: un nou logotip que representa els 50 anys de l’escola. El conformen elements com l’antena característica de Montjuïc, un arc de Sant Martí que fa referència a la

Alejandro Flores

situació actual de pandèmia i el missatge “Tot anirà bé”. Una jornada molt atapeïda d'activitats, que es van fer en tot moment seguint les mesures de seguretat, relacionant-se només amb el grup bombolla. Des de la direcció i el professorat esperen que la situació millori per poder fer una celebració encara més gran. "Això no ha fet més que començar perquè volem ampliar-ho, si les mesures ho permeten, a exalumnes, exmestres, personal antic i famílies, així que estigueu atents a les nostres xarxes", explica la Pilar Hernández, cap d'estudis del centre. Tot i això, han volgut fer alguna cosa especial específicament el dia 1 de febrer, ja que, com van descobrir els mateixos alumnes revisant les actes antigues de l'escola, va ser la data en què Can Clos va obrir per primera vegada les seves portes i va acollir els primers alumnes. La batalla que acaben de guanyar en mantenir-se oberts, lluny de desanimar els ha reforçat. "Ara encarem el futur amb més motivació que mai, més sabent que tenim el suport que necessitem per millorar" s’alegra la Yolanda Cruz, secretària de l'Escola. “Hem passat de tenir un horitzó molt curt, de mesos, ha poder mirar lluny i amb esperança de continuar fent servei, afegeix l’Anna, directora i la Pilar, cap d’estudis, conclou: “Ara a acompanyar els nens i nenes almenys 50 anys més” Així sigui! ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

El centre romandrà obert i aconsegueix inversió Ha estat un estira i arronsa des que fa uns mesos el Consorci d’Educació de Barcelona anunciés els seus plans de fusió entre les escoles Can Clos i Enric Granados, concentrant totes dues comunitats en l’edifici del segon centre educatiu. La idea era destinar l’edifici de Can Clos a d’altres usos, que no es van especificar, i traslladar els infants i els mestres a Enric Granados per “fusionar” tots dos projectes. La intervenció finalment no es farà. Aquesta ha estat la decisió en una reunió entre el Consorci d’Educació (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona i) i l’AMPA. El dimecres, 27 de gener, el president del Consorci d’Educació de Barcelona i director dels Centres Públics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Gonzàlez-Cambray, el Regidor Marc Serra i la comissionada d’educació Maria Truñó informaven a l’escola Can Clos i a l’AMPA de l’acord al qual s’havia arribat. L’Ajuntament s’ha compromès a invertir un milió i mig d’euros en la reforma de l’edifici actual de l’escola per fer reformes estructurals i el Consorci a acompanyar el projecte educatiu actual. Can Clos ha guanyat. Laura Martínez ha confirmat els acords i ha expressat la seva satisfacció, tot explicant el repte que els queda per endavant, de treballar a consciència per revertir la qüestió de la baixa matrícula que el Consorci argumentava per intentar la fusió acabada de descartar. S’obre així l’horitzó que tant han reclamat mestres, pares i mares: convertir el centre

en un referent, bo i aprofitant l’entorn privilegiat de què gaudeix al peu de Montjuïc. Martínez també ha tingut paraules d’agraïment pel suport de tothom a les diverses accions i activitats que han organitzat per fer visible la seva protesta. També la presidenta de l’Associació de veïns i veïnes, Rosalia Fernández se sumava a aquesta enhorabona per l’escolta que finalment han tingut les administracions i l’agraïment i reconeixement per la mobilització dels pares i mares de l’AMPA en la reivindicació. Des del centre educatiu la directora, Anna Fornells, s’afegia a la gratitud a les famílies i la comunitat veïnal de Can Clos en la lluita per mantenir l’escola oberta. Des del centre treballen perquè l’escola sigui un reclam i els veïns i veïnes de La Marina s’apropin a Can Clos i gaudeixin de l’entorn. Esperen que amb la inversió i el suport del Consorci i l’Ajuntament el projecte pugui seguir millorant. Fornells destaca que la protesta els ha descobert l’estima que té el barri per l’escola i els ha ajudat a conèixer millor les famílies i ha cohesionat tota la comunitat. Recordem que la notícia va ser una galleda d’aigua freda per a la comunitat educativa, que es va indignar en assabentar-se’n quan la decisió ja estava presa. Des de llavors l’AMPA va liderar tot un seguit d’accions de protesta contra la pèrdua de l’únic servei educatiu amb què compta el barri, n’ha defensat el projecte educatiu propi i ara expressa la satisfacció de les famílies que hi han apostat. Can Clos ha guanyat. ■

Can Clos, una escuela con alma Mar Montilla Cuando se anunció el posible cierre de la escuela Can Clos sentí tristeza e incredulidad. ¿Mi escuela? ¿La que estrené nuevecita en cuanto abrió sus puertas por primera vez? ¿Mi segunda casa de la infancia? ¿La que fue testigo de mi paso de niña a adolescente? Pero la tristeza no tardó en dar paso a la esperanza; y la esperanza al orgullo. Las protestas por parte de la AMPA y la gente del barrio no se hicieron esperar. Hasta mis padres pusieron una pancarta en su balcón. Las constantes movilizaciones no han cesado hasta alcanzar el objetivo: que NO se cierre. ¡Lo hemos logrado! La lucha no ha sido en vano. Recibo la gran noticia justo cuando la escuela cumple 50 años y me emociono, porque no puedo imaginar un lugar mejor para que las criaturas en edad de crecimiento corran y jueguen. Situada a los pies de la montaña de Montjuïc, el colegio Can Clos dispone de un amplio patio soleado, además de un huerto en el que las niñas y los niños cultivan hortalizas con sus propias manos, disfrutando mientras aprenden qué es la sostenibilidad medioambiental, y adquiriendo, sin apenas darse cuenta, el hábito de amar y respetar a la naturaleza. Es un enclave tranquilo, rodeado de árboles, libre de contaminación acústica. Su proyecto educativo no se limita a impartir conocimientos académicos, sin más. Se centra en las personas, en el aspecto humanitario. Transmite valores positivos basados en la libertad, la solidaridad, la labor social. La convivencia entre profesores y alumnos descansa sobre la confianza y el diálogo. Se fomentan actitudes favorables a la diversidad cultural e ideológica. Se potencia la participación activa en planes del barrio y de la zona. Desde luego, es una escuela con alma. Es cierto que necesita reformas estructurales y un buen lavado de cara —y gracias al revuelo de los últimos meses por fin las instituciones correspondientes van a ocuparse del tema—, pero deseamos que su alma permanezca intacta. Feliç aniversari, escola Can Clos. Per molts anys!

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

Els jawas Crònica d'una visita a la porta del centre per a persones sense sostre de la Zona Franca

Le haces señas con la mano para que se acerque. No te ve. En la vaya que delimita el lugar en el que parece que esté confinado, se cuelgan las ropas puestas a secar, como si este fuese el centro de internamiento de extranjeros de Hal Far, en Malta. El enano, abotargado, compungido, desconectado de sí mismo, apenas se mueve. En alguna ocasión, el enano Florin dio con sus huesos en el albergue siniestro de la calle Número 60, lugar que sus colegas enanos detestan. Aquí, la fuerza de los enanos se desintegra como el planeta Alderaan de Star Wars. Los jawas, de «ojos amarillos y caras encogidas», son los enanos de un metro de estatura de la saga cinematográfica Star Wars, según la pàgina Star Wars Wiki: «Pueden ser considerados carroñeros de chatarra ya que, por su ubicación, Tatooine es un planeta en el que muchas naves colisionan y quedan olvidadas, lo que aprovechan para retirar aquellas partes que puedan serles útiles para vender o intercambiar. Los jawas son una especie recolectora de desperdicios y droides que se encuentran». Desperdicios. Enanos y desperdicios. Jawas.

El enano sintecho M. cuenta su paso por el «albergue» municipal de Zona Franca:

▶ Entrada de l’Equipament Integral Zona Franca - Centre d'Acolliment Residencial Zona Franca.

|| Jesús Martínez La directora del centre per a persones sense sostre del polígon de Zona Franca, Virginia, t’avisa que per visitar l’espai s’han de demanar els permisos a una tal Susana, de l’Ajuntament de Barcelona. Amb un «ho porta ell», Susana et remetrà al Mario, de premsa del consistori. I el Mario mai contestarà el correu. Així, doncs, com que no faciliten la visita a les instal·lacions, recorres al que ja vas escriure per al llibre inèdit El peso. Historia de un poema. De enanos contra gigantes, sobre els sense sostre a la ciutat. Els nans, els pobres. Els jawas. Pregunta: ¿Qué pinta un albergue social en los límites desconocidos de Barcelona, en la selva de fábricas, almacenes y tráilers, más cerca de las oficinas de Transports Metropolitans de Barcelona –pintada: «¡TMB, caciques, mentirosos. Bonilla readmisión!»– que de un ambulatorio, dejado de la mano de dios? Respuesta: Los mendigos molestan, estorban, y se les ha de esconder. Barcelona empuja al acantilado a los lemmings sin techo ni pasaporte ni medios o posibles. El paraíso lo ha tomado Prada, Gucci y Loewe. A los rastas, los descamisados, los mochileros que no tienen donde caerse muertos –en su día Barack Obama, presidente de los Estados Unidos de América– se les encamina hasta la periferia, más allá de los últimos pisos habitados.

CRÒNICA

“Es difícil conjugar los horarios de estos centros con los de la gente que vive en la calle, algo incongruente” “Es ahí, a la intemperie, cuando se valoran las pequeñas cosas”

El Centre d’Acolliment Residencial Zona Franca («Equipament integral») se encuentra en la alejada y desangelizada calle Número 60, en el magma del polígono industrial de Zona Franca, envuelto en alambre de espino. En el número 9 de la calle Número 60, una verja metálica que se abre y se cierra por control remoto, como una de esas vallas de los puestos de vigilancia en los pasos de la Franja de Gaza. A un lado del albergue, contenedores nipones de 24 toneladas de la empresa de logística JSV («Transporte internacional»), apilados unos encima de otros. Al otro lado, el centro asistencial de Mutua Universal («Gestión de la prevención»). Enfrente, el parque de bomberos del Port de Barcelona («Servei de prevenció, extinció d’incendis i salvament») y la unidad de la Guàrdia Urbana («Seguretat i prevenció»). En uno de los extremos de la calle Número 60, de vados permanentes y salidas de culo y transformadores abiertos en canal, el cartel de promoción de la serie Narcos, sobre el narcotraficante colombiano del Cartel de Medellín Pablo Escobar. Dentro del albergue de «acogida temporal», unas instalaciones de módulos, algo que se confunde con un taller de automoción. En la terraza, entre la palmera Phoenix y los cactus del desierto, otro enano pobre sentado en un silla de plástico. La cabeza caída, que aguanta con una mano para que no se le desplome, una expresión sombría se le atisba desde las rejas.

«Me llegaron a robar las muletas. Despertarme por la mañana y yo: “No, no me lo creo”. »Estuve en albergues, como el de Zona Franca [Centre d’Acolliment Residencial Zona Franca. Calle Número 60, en el polígono industrial], desastroso. Intenté organizar un movimiento para defender a los usuarios de los albergues, y los cuidadores se pusieron en mi contra, que si yo había ido a liarla, y yo: “No, solo que no lo hacéis bien, y soy una persona humana y me siento aquí como una pedazo mierda, tío, nos tratáis como a la mierda”. Allí, si piensas, te echan. »Noches de soledad y de llorar en solitario.»

La educadora social Mercè cuenta el paso por el «albergue» municipal de su amigo del alma, el enano sintecho Florin: Florin vivía en la calle, en el Raval casi siempre. Durante un tiempo frecuentó los albergues, pero ya sabes que es difícil conjugar los horarios de estos centros con los de la gente que vive en la calle, algo incongruente. Por ejemplo, durante una temporada dormía en el albergue de Zona Franca [calle Número 60, en la Zona Franca]. Florin y Damián eran como hermanos, y acostumbraban a pasar la noche en la orilla de la playa, por las duchas y la bohemia, supongo. A veces, pasaba tiempo en los bajos del Hospital del Mar, tocando con la arena, en la puerta de un párquing, en el Passeig Marítim. “Lo último que se ha de perder es la dignidad”, me dicen algunos de los chicos de la calle con los que trabajo. “Es ahí, a la intemperie, cuando se valoran las pequeñas cosas.” ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat Ser soci de l’Eix comercial de la Marina beneficia tot el barri Cada dia, a l’Associació de Comerciants la Marina treballem per:

• Defensar i representar els interessos dels comerços davant de l’administració. • Millorar el barri i el seu entorn, per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, i així, tant els veïns com els comerciants en surten beneficiats. • Crear sinèrgies entre els establiments associats • Mantenir el contacte permanent amb els responsables de seguretat, de manteniment i de mobilitat del Districte.

Informació i assessorament constant T’informarem en tot moment de la normativa de comerç (horaris comercials, vendes especials, etiquetatge…). Estaràs al dia de totes les novetats del teu sector, coneixeràs tots aquells aspectes imprescindibles per donar el millor servei i estar el dia de tot el que passa al nostre barri.

Cursos gratuïts de formació És important formar-se per ser competitiu com a empresa en un món tan canviant. La bona formació, amb els millors professors, us donaran les eines per millorar el dia a dia del vostre comerç.

Organització de Campanyes i Fires L’Associació de Comerciants organitza diverses campanyes i una mostra comercial on participa tot el comerç del barri de la Marina:

Pertànyer a l’Eix Comercial de la Marina per enfortir el teixit comercial del barri es responsabilitat de tots els establiments i els emprenedors que hi estan establerts. • Fira Marinera i de Pagesia. • La ruta de la tapa (La Marina Tapea). • la Marina Shopping Festival (Black Friday). • L’aparador Misteriós. • Sant Jordi. • Il·luminació Nadalenca. • Pare Noel. • Resol l’enigma. • Òpera al Comerç. • BCN Shopping and Shooting. • Defensor del client. • Espais Liles. • Projecte radars. • Logotip Q de Qualitat. • Agenda de l’any, bolígraf i caramels. • Bosses.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local. Telf. 93 535 52 52

TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173. Telf. 661 991 144

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) Telf. 934229079

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. Telf. 933326946 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849 DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via Corts Catalanes, 152 Telf 933326497 FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26 365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

• Sortejos de Nadal. • Comerç Accessible.

Incorporarem el teu establiment dins el directori de botigues de la nostra web corporativa i tindràs la presència del teu comerç mensualment al diari gratuït La Marina. Difusió dels establiments associats a les Xarxes Socials (Facebook, Instagram).

Cursos de comunicació No saps on posar anuncis? Vols estar present a les xarxes i no saps com? T’oferim

GARIBAL (Tienda de Cristales y CONDIS SUPERMERCATS tachuelas) c/Mare Déu de Port, Pg. Zona Franca, 210- 214 252, local 17. Telf. 93 192 73 66 Telf. 93 431 84 78 CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594 JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. Telf. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MOBLES MANIKURAME MUEBLES EL CISNE C/Foneria, 26. Pg. Zona Franca, 224. 933322698 Telf. 93 625 53 31 MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

QUEVIURES CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

Borsa de Treball Busques una persona per al teu establiment i no saps per on començar? T’ajudem a trobar el candidat ideal. També pots accedir a la borsa d’estudiants en practiques per al vostre negoci, sempre supervisats per un tutor.

Ajudes i subvencions

Presència a l’espai Web, Xarxes socials i al diari La Marina

MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

assessorament i cursos gratuïts en comunicació, publicitat i xarxes socials perquè les teves campanyes siguin eficaces.

T’informem de les ajudes i subvencions per al comerç i te les tramitem. Aquest any hem accedit a subvencions per: • Transformació digital • Ajuda per a nous establiments • Reformes als establiments de més de 10 anys Tenim contacte directe amb les institucions administratives sobre qüestions que afecten als socis (seguretat, mobilitat, urbanisme…) I molt més!!!

Fes-te’n soci!!!

www.comerciantslamarina.cat

CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

▶ RESTAURANTE PALACIO MANDARIN (NOU SOCI) 633572295 Pg. Zona Franca, 241

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània) GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43 BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Telf. 934324022 ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296. ▶ FISIOUNIC CENTRE DE FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA (NOU SOCI) 615647850 Alts Fons, 57 ▶ HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA (NOU SOCI) 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106

▶ CROSFFIT LA FIRA (NOU SOCI) 936057058 Passeig de la Zona BAR PADDOCK Franca, 220 Pg. de la Zona Franca, 145-149 ▶ SIX, CENTRE TERAPÉUTICO Telf. 93 331 84 33 (NOU SOCI) C/ Foneria, 38 local, BAR RTE. CAL CAMPÀ telèfon 34 637 52 59 71 Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 TALLERS MECÀNICS BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN TALLERES J.F Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Serveis que oferim a l’Eix comercial de la Marina

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Cita Prèvia - Rubén Cruz

Juan Bibian

Mar Montilla

Pública denuncia d’homofòbia a un bar del barri

“El foc i la paraula”

Letras y sombras

l Foc i la Paraula" (Elmer Gantry, 1960) de Richard Brooks. Vista fa uns dies després de bastants anys i actual com a poques. 3 Oscar: Actor (Lancaster), Secundària (Jones) i guió adaptat avalen aquesta notable pel·lícula. Elmer Gantry (Burt Lancaster) és un home atractiu, oportunista i extremadament immoral, tot això ens recorda Presidents i líders polítics que cada vegada més proliferen fins i tot en el primer món i més en èpoques de crisis. El dia en què assisteix, per casualitat, a una reunió religiosa se n'adona de lo fàcil que és guanyar diners com a predicador i es converteix a la religió Evangèlica. Junt amb la germana Sharon (Jean Simmons), Elmer pronuncia uns estremidors sermons que li permeten aconseguir fama i diners. En canvi, un periodista (Arthur Kennedy) segueix les seves passes per a desemmascarar-lo. La situació es complica encara més quan reapareix a la seva vida una antiga amiga (Shirley Jones), que farà que Gantry s'hagi d'enfrontar al seu passat tèrbol. Pel·lícula apassionant sobre la gran novel·la de Sinclair Lewis, Premi Nobel de Literatura, que radiografia un personatge dibuixat amb traces d'artista. Una obra mestra indiscutible, cim de la carrera d'un cineasta compromès, agressiu i lliure com Richard Brooks Critica punyent i contundent als santons, líders espirituals, supremacistes, extremistes i populistes polítics, i a un ús de la religió com a vehicle per a manipular les masses. El millor és la manera com ofereix la seva visió d'una societat en part ignorant, hipòcrita i fanatitzada , amb la terrible necessitat de subjectar-se a algú o a alguna cosa per a poder seguir endavant. Sembla mentida que aquest gran film de Brooks tingui més de 60 anys. Si la poden aconseguir no se la perdin. ■

Portem des de el 2015 demanant solucions als parcs. Els gossos necesitem els seus propis espais per no envaïr la resta de parcs. José Pérez 01/02/2021

staba ojeando un artículo de Sonsoles Fuentes —publicado en su blog— y no pude evitar preguntarme qué hacía una periodista de su talla hablando de una escritora de novela rosa. Permitir que los prejuicios me limiten no es mi estilo, o sea que continué leyendo, para ver dónde quería llegar, y no me defraudó. Contaba cómo se conocieron sus padres: la madre fue a casa de una amiga a devolverle una novela de Corín Tellado y la amiga aprovechó para presentarle al amigo de su marido, que nada más verla dijo: «Qué bonito, una mujer que lee». Tened en cuenta que esta tierna escena se remonta a principios de la década de los 60, cuando el grado de analfabetismo en España era aún tristemente elevado, sobre todo entre la clase obrera, y afectaba en mayor medida al género femenino que al masculino. Por eso no deja de sorprenderme que la mencionada autora de romántica alcanzara tal repercusión, convirtiéndose en la más leída durante el franquismo. Mi madre no lo recuerda, pero cuando ella y otras muchachas de su edad se sentaban, formando un corro, a coser, bordar o hacer encaje de bolillos, mientras una de ellas leía en voz alta, imagino que muchas de las historias que se relataban eran de Corín Tellado, la escritora asturiana. Una mujer que se levantaba a las cinco de la mañana y era capaz de escribir una novela en dos días —se le atribuyen más de cuatro mil títulos—. Una mujer que jamás obtuvo el aplauso de la crítica y nunca se hizo rica, a pesar de vender cuatrocientos millones de ejemplares. Una mujer que cuenta desde ahora y para siempre con mi respeto y reconocimiento. ■

C.R.P. Soc veí de La Marina de fa dos anys. El dia 14 de gener he patit una situació molt desagradable a un bar del carrer Mare de Deu de Port, 347, que puc qualificar d’homòfoba. Mai abans no havia viscut una experiència com aquesta, però us ben asseguro que em va fer sentir molt malament, i no només perquè em va ferir i em va doldre per dins, sinó també perquè encara hi ha molta feina a fer per la igualtat i els drets LGTBI. El dia dels fets sortia de l’escola on soc mestre per dinar en tan sols 40 minuts, i amb tan poc temps vaig triar un bar a prop perquè mai no hi havia estat i m’agrada conèixer coses noves. En entrar, vaig trobar el local buit i em va semblar bé per dinar tranquil, perquè necessitava desconnectar una estona del món. El cambrer (i amo del negoci) em va dir els plats del menú, i jo vaig fer-li algunes preguntes sobre els ingredients, les textures, els sabors... coses que hauria d’haver estat satisfet de poder contestar a un client encuriosit com jo. Tanmateix, em va preguntar si desconfiava de la seva feina, amb unes formes i un to inadequats. Res més lluny de la meva intenció, tant sols pretenia gaudir de la meva estona lliure. Li vaig dir que no ens havíem entès, i que no tenia cap inconvenient en marxar, que potser fora millor... i em va respondre groller, irònic i homòfob: “Això, ves-te’n amb les teves ungles maques a un altre lloc”. Cal dir que jo portava les meves ungles pintades de negre, una dessuadora granat i pantalons foscos. Que potser era just increpar-me per les meves ungles pintades? Em vaig sentir agredit, assenyalat, exclòs i maltractat. Tants anys de lluita perquè una sola frase malmetés la confiança que tant d’esforç m’havia costat construir. És clar que li vaig manifestar la meva indignació, i li vaig prometre de donar visibilitat al cas. I és el que estic fent ara, perquè no es torni a repetir amb ningú altre, perquè no retrocedim al túnel del temps i perquè ningú més gosi dubtar que soc una persona, amb els meus propis gustos i els mateixos drets que qualsevol ésser humà.

Incivisme al Passeig Zona Franca perquè la gent no compleix les distàncies de seguretat

Enhorabona per la instal·lació de màquines per fer gimnasia al Parc Can sabaté.

Marga 01/02/2021

Montse 01/02/2021

Poc control als autobusos (gent sense mascareta, sense distància entre persones, i els qui no paguen bitllet) Elena Garcia 01/02/2021

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932968000

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Què ens juguem en aquestes eleccions. Per què és tan important la participació?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Participar en qualsevol procés electoral és defensar el nostre dret a decidir quina educació volem, quin model de ciutat, si volem serveis públics o privats... Creure que el que fa el govern de la Generalitat ens queda lluny és una errada: l'estació de metro de Motors, les residències de Josep Joaquim gent gran pendents al barri o lleis que afecten Pérez Calvo Albert Deusedes l'habitatge, entre moltes altres, són comBarcelona. Advocat procurador de petència de la Generalitat, per això és Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. important votar perquè el resultat Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de ens afecta i molt. Médicos sin Fronteras. Ens juguem sortir d’aquesta crisi enfortint els serveis públics i reconstruir el país sense que Vivim la pitjor pandèmia en 100 anys i a Catalunya ningú quedi enrere. Superar el 50 % de vot al ens arriba en el pitjor dels moments possibles, desmoviment independentista per forçar un referènprés de 10 anys perduts, amb una societat dividida i dum vinculant amb reconeixement internacional. amb un govern bloquejat i dividit. Ja n'hi ha prou, no Acabar amb les fórmules socio-vergents que han gopodem seguir 10 anys més així, cal passar pàgina i tornar vernat fins ara, fent un govern fort i estable que posi a avançar. Cal iniciar el retrobament i cal un govern que les persones al centre. Barrar el pas al feixisme i gas'ocupi dels problemes reals de la gent, que s'ocupi de rantir la igualtat d’oportunitats posant fi a qualsevol la salut dels catalans i catalanes, de reactivar la ecotipus de discriminació. Sempre al costat de nomia i de que ningú quedi enrere desplegant la gent. drets socials.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

La participació és transcendent. En l’actual situació sanitària i econòmica, i el feixisme que circula desacomplexadament, ho és encara més. Està en joc un model de societat basat en el respecte als drets i llibertat, i una solució per sortir de la crisis que no passi per la centralització, i que tingui com objectiu vetllar per l’estat del benestar. Ara bé, la participació ciutadania ha d’anar més enllà de votar cada 4 anys. Caldrà treballar per construir i reconstruir sense deixar ningú enrere.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Ens juguem molt més que un Govern. Ens hi juguem la reedició d'un nou Tripartit del PSC, ERC i Comuns i continuar amb un Govern que viu d'esquena a la realitat, o bé una alternativa amb Ciutadans, amb un Govern centrat en solucionar els problemes reals dels catalans com són la sanitat, l'atur, les ajudes a autònoms, l'eliminació de barracons a les escoles...

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

El districte de Sants-Montjuïc rep més de 38,9 milions d'euros del pressupost municipal pel 2021

▶ L'alcaldessa Ada Colau, acompanyada del primer Tinent Jaume Collboni i el lider de l'oposició, el regidor Ernest Maragall durant la presentació dels pressupostos.

|| Patrícia Mampel El passat 23 de desembre el govern d’Ada Colau i Esquerra Republicana va donar llum verda al pressupost per al 2021 amb la xifra més elevada en la història del consistori: 3.253.262.361 euros. Clarament marcat pel context global derivat de la COVID-19, aquest pressupost municipal arriba com a resposta social i com a impuls per a la recuperació o reorientació econòmica de la ciutat arran de la crisi ocasionada per la situació pandèmica. Tot i l’increment en un 7,3% dels recursos per fer front a les despeses corrents, el total destinat al districte de Sants-Montjuïc disminueix una mica en comparació amb el de l’any passat. El districte rebrà un total de 38.994.532,72 euros, pràcticament 800 mil euros menys que en el 2020, davallada que afecta a les partides destinades als diferents programes municipals de la zona. Segons Antoni Mora, professor associat del departament d’Economia política i Hisenda de la Universitat de Barcelona, a l’hora d’elaborar un pressupost municipal “no es fa únicament amb una visió de districtes sinó que es fa per àrees de l’Ajuntament. Part de la despesa s’ha d’executar o gestionar independentment de si és un districte o un altre.” Això sí, de cara a les inversions, assegura que una part d’aquestes sí que es preveu destinar-la a cada districte: “s’intenta que cada districte pugui disposar d’una certa quantitat per poder impulsar els seus projectes públics.” Des del diari La Marina hem accedit al nou pressupost i hem analitzat algunes de les quantitats designades al districte de

REPORTATGE

Sants-Montjuïc. La distribució del volum de la despesa continua en la mateixa línia de l’any passat: dels més de 38,9 milions la principal partida se l’emporta la “neteja viària” amb 10,9 milions d’euros. Li segueixen el “servei a l’atenció social i neteja de la llar” amb 4,9 milions i els “serveis socials bàsics” amb 3,8 milions reforçant la idea de solidaritat comunitària com a principal motor per a la inclusió social. El “manteniment d’edificis centralitzats”, tornarà a rebre una considerable suma (3,08 milions) destinada a cobrir els principals serveis com la neteja, l’electricitat, l’aigua, el gas o els treballs tècnics entre d’altres. El “manteniment i millora de l’espai públic” rebrà una injecció de més d’1,54 milions. El pressupost torna a incloure una subvenció per a la Unió d’entitats de la Marina i Zona Franca d’un total de

Destaquen la creació d'un Centre d'Atenció Integral a La Marina i continuar amb el pla per a la piscina municipal de La Marina

Les noves ordenances fiscals per al 2021 inclouen la congelació de les taxes i els impostos municipals. La taxa de terrasses es manté rebaixada en un 75 %

199.364,64 euros que es repartirà en dues transferències. La més significativa, de 186 mil, està destinada a la gestió d’equipaments de participació ciutadana i la segona, de 12 mil, a serveis i projectes comunitaris. A diferència de l’any passat no hi ha constància d’una tercera transferència per a la gestió de centres cívics. El Consorci de la Zona Franca també rebrà una transferència anual, 58.000 euros, aquesta quantitat prové de l’Àrea d’economia de l’Ajuntament i no del mateix districte. Les associacions de veïns i veïnes de La Vinya i Sant Cristòfol també rebran una partida pressupostària: 35.750 euros i 32.000 respectivament. Encara no està clar cap a on aniran la resta d’inversions, però en el darrer plenari del 2020 de Sants-Montjuïc finalment es va aprovar el Pla d’Actuació del Districte que, agafant la crisi sanitària i la corresponent emergència econòmica com a rerefons, dibuixa les línies d’actuació per als barris. Entre les propostes destaquen les campanyes per promoure el comerç local, la millora infraestructural del Mercat d’Hostafrancs, la creació d’un Centre d’Atenció Integral a La Marina i continuar amb el pla per a la piscina municipal de La Marina. Una altra gran inversió del districte és el projecte del futur Can Batlló. Recordem que fa una setmana informàvem des de La Marina l’aprovació i presentació del pla de reurbanització de Can Batlló que, amb una inversió de 24,8 milions d’euros, tindrà 26.000 metres quadrats de verd i es preveu que s’acabi a principis del 2023.

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 11

L’emergència social, principal eix d’actuació del pressupost extensiu La presència de la COVID-19 ha afectat a tots els àmbits de la societat, causant una aturada econòmica de conseqüències encara difícils de determinar. Per això s’espera que amb l’aprovació del nou pressupost municipal, tancat amb una xifra rècord superior a 3,250 milions d’euros, permeti fer front als efectes de la crisi sanitària. Segons l’Ajuntament de Barcelona, aquest increment del volum pressupostari “es basa en les aportacions extraordinàries de l’Estat i en la bona salut financera del consistori”, que permetrà aprofitar la suspensió de les regles fiscals, utilitzar els romanents i tenir més possibilitats d’endeutament i accés als estalvis. A més, es destinaran més de 25 milions d’euros a un fons especial per a la despesa social que suposen una injecció que ajudarà a impulsar polítiques de servei social i promoció social que ajudaran a pal·liar els efectes de la pandèmia. El programa preveu establir un fons d’atenció a la infància, augmentar els ajuts als lloguers de famílies vulnerables i obrir una nova convocatòria d’ajuts per a famílies monoparentals. Els pressupostos es divideixen en una despesa corrent de 2.437 milions, 2,2%

Pressupost total (2020) Barcelona 3.033 milions € Sants-Montjuïc 39,8 milions €

Pressupost municipal de Barcelona (2021) 3.250 milions €

Despesa Corrent 2.437,7 milions €

Serveis socials

Altres

Neteja Atenció Serveis Manteniment Viària domiciliària socials bàsics d'edificis

10,9

4,9

3,8

milions € milions €

milions €

més respecte del pressupost vigent, i en una inversió de 795,4 milions, una altra xifra rècord que suposa un augment previst de 202 milions d’euros per aquest any. Els gairebé 800 milions d’euros d’inversió es destinaran principalment a polítiques d’habitatge (192,7 milions), amb

35.750 €

32.000 €

Total*

325.114 €

*Només inclou les entitats locals que ha pogut rastrejar La Marina en analitzar les dades.

Subvencions a altres entitats del districte de Sants-Montjuïc* Coordinadora

Entitats PobleSec

71.050 €

Coordinadora Secretariat Entitats AVV Font de la Entitats per la Sants, Hostafrancs Guatlla-Magòria Lleialtat Santsenca i la Bordeta

250.000 €

Habitatge

Altres

Pressupost Sants-Montjuïc 2021

Unió d'Entitats Consorci de la AVV AVV LaMarina Zona Franca La Vinya Sant Cristòfol 58.000 €

Inversió 671,6 milions €

358 milions € 2.079,7 milions € 192,7 milions € 478,9 milions €

Subvencions a entitats de La Marina

199.364 €

Pressupost total (2021) 3.250 milions € 38,9 milions €

461.250 €

133.741 €

*Només inclou les entitats locals que ha pogut rastrejar La Marina en analitzar les dades.

3,08

milions €

Altres

Total

16,22

38,9

milions € milions €

especial esforç en incrementar el parc d’habitatge públic i destacant un fons addicional de 20 milions per millorar l’eficàcia energètica dels habitatges. Les altres dues grans àrees de participació seran la recuperació econòmica davant la crisi per la COVID-19 (62 milions amb un nou

fons per a la represa d’activitats, recapitalització de les PIMES i l’economia circular) i la transformació urbanística de l’espai públic, que rebrà 182,4 milions per combatre l’emergència climàtica i continuar adaptant la ciutat cap a un model pensat més per als vianants. En la mateixa sessió del ple també es van aprovar les noves ordenances fiscals per al 2021 que inclouen la congelació de les taxes i els impostos municipals. La taxa de terrasses es manté rebaixada en un 75 %. El professor Mora creu que “aquestes mesures ajuden al ciutadà i als petits comerços, però a escala general no impliquen una gran variació en la quantitat de recapte de l’Ajuntament.” D’altra banda, l’acord amb ERC preveu revisar les quotes que es van fixar a finals del 2019 i, durant l’any, s’implantarà una taxa al comerç electrònic. Finalment, el consistori també va autoritzar un recàrrec a l’impost turístic exclusiu per a Barcelona, que s’aplicarà a partir del mes de juny. Els pressupostos del 2021 es van aprovar amb un àmplia majoria: 30 dels 41 membres amb el vot a favor del Govern municipal, ERC i BCN Canvi, el vot en contra de J×Cat i Cs i l’abstenció del Partit Popular. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Àngels Millanes: “La participació en les activitats organitzades pel centre cívic s’ha reduït a gairebé la meitat” || Yaiza Sánchez En ple context marcat per la tercera onada de coronavirus, els centres d'interacció social estan més posats en el punt de mira que mai: bars, clubs nocturns, restaurants... Les autoritats sanitàries recomanen evitar les relacions socials més enllà d'una pantalla, fet que ha afectat bona part de l'oferta cultural i social del barri. Els centres cívics són una institució més colpejada per la Covid-19 que, a l'haver de restringir l'oferta, trenquen amb el dinamisme i activisme bulliciós que caracteritza La Marina. Com explica la directora del centre cívic La Cadena, Àngels Masqué, a causa de les restriccions sanitàries els centres cívics han hagut de passar moltes activitats a la modalitat digital, ja que no podien executar-se presencialment perquè no es considerava segur. Aquest fet no només ha desencadenat una davallada de participacions, sinó que, a més, ha disminuït el ritme de producció de tallers. "Al llarg del trimestre hem fet set tallers. El passat en vam fer 24, així que la diferència és evident", assegura Masqué. Segons afirma la directora de La Cadena, els centres cívics, com la resta d'equipaments i empreses, van tancar el 14 de març del 2020. Uns tres mesos més tard, al juny, van obrir, però sense oferir cap activitat. No va ser possible fer-ho fins al juliol, que van organitzar jornades presencials. Així i tot, Masqué informa que "no va tenir l'acollida esperada, perquè molts veïns i veïnes estaven de vacances". Finalment, al setembre van tornar a apostar-hi. Tanmateix, en arribar octubre van haver d'abaixar de nou les persianes i adaptar-se a l'entorn digital. Pel centre cívic la Casa del Rellotge el coronavirus també ha suposat un desafiament. Tal com assegura la directora del centre, Àngels Millanes, coordinar-se per adaptar el programa a les plataformes en línia va ser tot un repte. "Encara que al principi vam anul·lar les activitats, perquè no sabíem quant duraria la situació, però a mesura que s'apropava l'estiu vam generar noves activitats gratuïtes via Zoom", declara Millanes. Tot i l'adaptació dels centres, ha estat inevitable la disminució d'usuaris. "El volum de participacions s'ha reduït a gairebé la meitat", sentencia la directora de la Casa del Rellotge. I pel centre cívic La Cadena no ha estat diferent: "Normalment, comptàvem amb la implicació d'entre 200 i 250 persones, un nombre variable, i aquest trimestre som al voltant d'unes 40 o 50", especifica Àngels Masqué. Cal destacar, però, que la disminució no és tan notòria en activitats que poden celebrar-se presencialment, com ara xerrades, exposicions o concerts. "És veritat que aquesta

▶ Tutorial de maquillatge de la Casa del Rellotge, amb la maquilladora Lupita Sierra.

Les mesures de restricció pel coronavirus han afectat als centres cívics de La Marina Han hagut d’optar per fer bona part de les jornades en línia, fet que no acaba de convèncer els participants

mena d'actes, en les quals cada persona té assignat un lloc concret, s'han mantingut", comenta la directora de La Cadena. Ara per ara, i sempre que no s’endureixin les restriccions, els centres cívics de La Marina van a cavall entre la celebració de jornades en línia i l'organització d'actes que, per les seves característiques (límit d'aforament, control d'entrades i sortides, mesures d'higiene...) són òptims per evitar la propagació del virus. Tanmateix, tant Àngels Masqué com Àngels Millanes

tenen clara la seva posició: apostar per una presencialitat segura. "És la nostra lluita i així ho fem saber a les usuàries. El que més ens agrada és que la gent vingui, respectant les mesures de protecció, i que torni a tenir vida l'equipament", afirma Masqué. Tot i això, i a causa dels durs efectes provocats per la Covid-19, hi ha veïns i veïnes que no es troben còmodes en sortir de casa i interactuar amb altres persones. "És normal que hi hagi gent que se senti així. Per la nostra part, som els primers interessats en què es participi en les activitats de la manera més segura possible, i per això la prioritat és vetllar per la integritat dels usuaris", assegura Millanes. I, ara, la pregunta del milió: què passarà en el futur? Malauradament, ni les autoritats polítiques, sanitàries i, de fet, ningú, pot respondre-la. El que sí que es pot saber és quina és la intenció dels centres cívics. "Per començar, ens agradaria molt acabar aquest trimestre de forma presencial. Si això no fos possible, esperem que a la primavera, amb el bon temps, puguem sortir a l'aire lliure, un espai que, a més, és segur", espera Millanes. Una de les evidències que ha palesat la pandèmia és la importància de les relacions socials i de fomentar espais que esdevinguin nexes culturals. "L'activitat dels centres cívics és un eix vertebrador dins el barri. Suposa una eina perquè el veïnat s'apropi a la cultura i interactuï alhora amb la resta de la comunitat", opina Àngela Millanes. La directora del centre La Cadena coincideix: "Amb els equipaments complim una funció social, que és facilitar i garantir l'accés a la cultura. Aquesta sol associar-se amb un bé privilegiat, però nosaltres volem fer-la accessible per tot el barri", afegeix...

Alejandro Flores

I què passa amb l’augment de preus? L'Àngela, veïna de La Marina, va posar sobre la taula a través del programa de l’emissora La Marina FM, Sintonia de barris: l’augment de preus pels usuaris dels centres cívics. Segons va explicar, ella, juntament amb uns companys, fa més de quinze anys que assisteix a classes de pintura al centre cívic La Casa del Rellotge. Enguany, tal com explica l'Àngela, s'han trobat amb una pujada de més de 20 euros del preu, fet que assegura "no es correspon amb la capacitat socioeconòmica del barri". El regidor del districte, Marc Serra, que és de forma habitual al programa per contestar les preguntes, va respondre que els preus de les activitats regulades porten congelats molt de temps. També va obrir la possibilitat que l'increment es podia deure a una regularització per complir la normativa, fet que a vegades es tradueix en el pagament d'impostos. La directora de La Casa del Rellotge, Àngels Millanes, explica que els preus públics són els que decideix el districte. Es distingeixen tres tarifes: la del preu general, la reduïda i una encara més baixa. Afirma que, encara que de forma general s'ha anat actualitzant progressivament, hi ha en cursos puntuals on la diferència ha estat més notòria, com el que l’Àngela explicava. En el cas concret de la classe de pintura, s’aplicava la tarifa més reduïda i, per tant, l’actualització de preus ha afectat a l’import. Després de les queixes dels usuaris i la intervenció de l’Àngela a la ràdio, des de la Casa del Rellotge van contactar amb la responsable del districte. Finalment, al revisar la situació, ha estat possible mantenir el preu corresponent a la tarifa més reduïda. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 13

La Sala Maremar, a l’escola Bàrkeno, posa sobre la taula una nova oferta cultural a través del programa Barcelona Districte Cultural || Y.S. La Sala Maremar, que des de setembre ja tenia organitzades diverses jornades mitjançant el programa Barcelona Districte Cultural, comença aquest febrer la campanya de comunicació. El combo agrupa espectacles, cinema per la canalla i activitats gratuïtes. En concret, per la primavera es preveuen els següents actes, que es faran a les 12:00 del migdia. El diumenge 21 de març es passarà la pel·lícula "Àgata, la meva veïna detectiu", una aventura detectivesca amb girs de guió inesperats i on la protagonista aprendrà a veure més enllà de les primeres impressions. I, tancant el Cinema Club, el 18 d'abril es projectarà "La meva setmana extraordinaria amb la Tess", un film tendre i captivador per compartir en família. Entre d'altres, ha estat premiat en múltiples festivals internacionals, com la Berlinale o el Nova York International Film Festival. Pel que fa al teatre, una altra de les apostes de la Sala Maremar, s'han organitzat tres obres, que es celebraran a les 20:00, però

Tot i que la sala va inaugurar-se fa dos anys, no hi han pogut dur-se activitats fins a enguany a causa de diverses complicacions, com la pandèmia Foto d'arxiu d'abans de la pandèmia.

en dies diferents: el 26 de febrer es podrà veure "Autónomos, el musical", que se centra en les peripècies d'un nou freelance que intentarà sobreviure a l'emprenedoria. És una comèdia musical que, gràcies al seu minimalisme, ritme trepidant i humor de-

senfrenat s'ha consolidat com a un èxit en les terres barcelonines. D'altra banda, el 12 de març s'ha organitzat una lectura dramatitzada amb música en directe, que tracta un tema tan dolorós com és la mort d'un fill. "Llibert Unplugged" és un cant a la vida

carregat d'ironia, emoció i música. I, per tancar les jornades, s'ha optat per l'obra de teatre "Els dies mentits", que explicarà les vivències d'una dona silenciada, oprimida i que en sap ben poc de la seva sexualitat que, malgrat la realitat, mostra la societat tot el contrari. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

14 tema central || Patrícia Mampel El pròxim diumenge 14 de febrer se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. Marcades per la crisi sanitària, l'econòmica i social i el retorn de l'exministre Illa com a representant dels socialistes catalans, les pròximes eleccions tindran lloc en plena onada del virus, fet que podria influir en la intenció de vot. La desconfiança entre electors i representants polítics creix i les campanyes electorals, iniciades el 29 de gener, no estan exemptes de crítiques. La preocupació pel risc de contagis i la permissivitat il·lògica de poder-se saltar el confinament municipal per assistir a mítings polítics no fan sinó augmentar el malestar social i l'esgotament ciutadà per la situació actual. Segons Aran Soler, expert sociòleg, més enllà dels programes electorals, la decisió de vot està condicionada per la situació extraordinària que estem vivint i els ciutadans "prioritzen la gestió de la pandèmia". Aran ho relaciona amb l'anomenat "efecte Illa" i explica que "és una persona que ha estat al capdavant del ministeri més difícil en moments de crisi sanitària i això fa que la gent li atorgui confiança". La darrera enquesta del CIS situa al PSC com a preferit, encara que només 4 punts per sobre d'ERC. Molt s'ha especulat sobre la decisió del TSJC d'anul·lar el decret de la Generalitat que ajornava els comicis al 30 de maig. Una data que presentava una escena sanitària més tranquil·la amb la qual la majoria de formacions estaven d'acord. Soler creu que si s'haguessin endarrerit les eleccions, hauria canviat la decisió de vot dels ciutadans, "són gairebé tres mesos i mig i en política és una eternitat. El programa electoral varia molt en funció de com estigui la situació en aquell moment. La pandèmia és molt volàtil de per si perquè va mutant i això fa que també la gestió del govern muti." Tot i que la perspectiva electoral continua sent gruix independentista contra gruix constitucionalista, la vacuna i la recuperació econòmica guanyen força en totes les propostes polítiques. Però, quins són els principals partits amb representació parlamentària?

Partit Socialista Català (PSC) – Salvador Illa La prioritat d'Illa continua sent la vacunació del 70% de la població abans de l'estiu. En referència al conflicte català, el PSC analitza els últims deu anys de política catalana i proposa fer un esforç d'oblit amb l'objectiu de retrobar-se en un "diàleg dintre de la llei". La resta de programa es divideix en: cogovernança federal, serveis públics, feminisme, ecologisme, desenvolupament econòmic i indústria. Ciutadans (Cs) - Carlos Carrizosa El programa de Carrizosa agrupa deu punts que se centren en posar fi al procés, la recuperació econòmica i la problemàtica de l'ocupació d'habitatges. Entre d'altres, proposen una baixada generalitzada d'impostos a les classes mitjanes i reduir

14F

▶ Els candidats a les eleccions del 14F. D’esquerra a dreta: Ignacio Garriga (VOX), Àngels Chacón (PDeCAT), Carlos Carrisoza (Ciutadans), Pere Aragonés (ERC), Laura Borràs

el nombre de conselleries de la Generalitat per "estalviar en despesa pública". La gestió sanitària l'afrontarien augmentant la inversió en Sanitat per revertir les retallades realitzades a l'última dècada i treballar en la gestió i els recursos a les àrees on sigui necessari.

Partit Popular Català (PPC) – Alejandro Fernández L'objectiu prioritari dels populars implica millorar la gestió de la pandèmia designant un equip d'experts, realitzant més rastreigs i tests i impulsant la vacunació. Si governen, proposen una baixada de tributs (com l'IRPF o l'impost de successions), expulsar els ocupants d'habitatges en menys de 24 h i fer una auditoria de la gestió de les residències durant la pandèmia. Esquerra Republicana (ERC) – Pere Aragonès Paral·lelament a la defensa de l'autodeterminació i l'amnistia, els republi-

Unes elec marcades

cans fixen com a principal objectiu el doble repte de fer front a l'emergència social i econòmica derivada de la crisi sanitària. La formació d'Aragonès proposa el referèndum com a única solució democràtica i un programa la lluita contra la corrupció, l'emergència climàtica i el rellançament de la cultura i la llengua i eliminar l'IBEX-35 "dels serveis públics". A més, ERC vol crear un comissionat pel pla de reconstrucció europeu i una conselleria d'Igualtat i Feminisme.

Candidatura d'Unitat Popular (CUP) – Dolors Sabaté La CUP recull les seves propostes en tres blocs, un dels quals és impulsar una "confrontació democràtica per la independència". El programa inclou un pla nacional per al referèndum i l'amnistia, una renda bàsica universal de 735 euros al mes i "recuperar" els pisos buits de bancs, grans tenidors i fons voltor.

En relació amb la pandèmia, la CUP aposta per la creació d'una "Taxa Covid" sobre l'1% més ric de la població, amb l'objectiu que en deu anys es financi el total de la despesa derivada de la pandèmia.

Partit Democràta europeu Català (PdeCAT) – Maria Àngels Chacón Escissió de varies famílies en que s'ha atomitzat l'espai post-convergent, les seves propostes inclouen proves massives amb una col·laboració publicoprivada dirigida pel departament de Salut per controlar l'evolució de la pandèmia, ajudes directes des del fons europeu pels establiments que han tancat i allargar els ERTE fins al 31 de desembre. També volen crear un fons extraordinari per a la infància i l'adolescència i millorar l'estat de diverses carreteres de Catalunya. En comú Podem (En Comú) – Jèssica Albiach Aposten per la "reconstrucció" dels serveis públics, el model econòmic i l'auto-

Febrer 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info Consells per la prevenció i detecció de ciberbullying

Febrer 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 74

pàg. 2

Els “tastets” de les entitats esportives de la Plataforma de la Marina a l'escola SEAT pàg. 3

c s

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

Nota Editorial

@montserratanguianoart

INTERCULTURALITAT

A LA MARINA Multiculturalitat i interculturalitat són dos conceptes que sovint s’utilitzen com a sinònims però que no ho són. La multiculturalitat fa referència a la coexistència de diferents cultures en un mateix territori, mentre que la interculturalitat va més enllà, fa esment a les relacions i els vincles que s’estableixen entre les diferents cultures que conviuen, com interacciones, quins vincles generen i com ens donen l'oportunitat de ser partícips en aquest descobriment de noves maneres de fer i d’entendre el món. Els barris de La Marina són multiculturals, doncs moltes cultures viuen en aquests espais, però tenim aquesta mirada intercultural? les diferents cultures ens coneixem, respectem, escoltem i col·laborem entre nosaltres? Aquesta pregunta ens la fem des de la Taula d’interculturalitat i treballem, mitjançant activitats, per

a millorar la convivència i el coneixement mutu entre els veïns i les veïnes. Actualment estem encaminades a treballar per començar a engegar activitats als casals de barri i amb alguns centres educatius, però volem arribar a tot el veïnat, ja que és on es donen les interaccions del dia a dia entre diferents cultures i estem segures que hi tenen molt a dir i aportar per ser altaveu de bones pràctiques que creiem que han de ser conegudes i compartides. Si creus que pots fer aportacions em aquesta línia, tens consultes o estàs interessada o interessat en donar a conèixer el teu testimoni no dubtis a escriure a lamarinapdc@gmail.com i et convidarem a la propera trobada o ens posarem en contacte per veure com pots col·laborar per aconseguir que La Marina esdevingui un barri on tothom pugui dir la seva!

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). -Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz (Tècnics de PDC la Marina). Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Febrer 2021 // www.tiaflm.org

info

CIBERBULLYING

Tipus d'assetjament que es val de mitjans informàtics per a la fustigació d'una persona, portant a les persones implicades a un procés que no sembla tenir fi. S'utilitza la tecnologia per a amenaçar, avergonyir, intimidar o criticar d'una forma destructiva a una altra persona. Això implica el comportament agressiu entre parells que es tradueix en accions negatives d'un assetjador sobre un assetjat. Es destaca per ser una agressió sostinguda en el temps, i suposa un desbalance de poder; no és una cosa momentània o passatger, com pot ser una brega entre companys o amics.

És necessària una educació dirigida als fills que pugui prevenir-los del que existeix en aquest camp aquí fos. Conversar amb els nostres fills, mantenint un diàleg de tu a tu, d'un adult entenent i no jutjant, pot ser la clau per a donar més visibilitat a aquest problema. Acostem de ma-

nera respectuosa als nostres fills els portarà a obrir-se amb nosaltres, sabent que hi ha un adult que ho entén i que el pot ajudar, el més important de tot és que no està sol. Entre tots hem de fer un treball per a evitar tot tipus d'assetjament que puguin sofrir els nostres fills, una tasca que

hem de realitzar de manera activa, començant des de casa i seguint en els centres educatius. Ensenyament que no ha de deixar-se només en mans dels centres formatius, sinó també per la cultura del mitjà en què es viu, són el reflex de la societat adulta i som nosaltres els qui eduquem.

AYUDAR A LOS ADOLE Se considera que nuestras creencias más básicas, se gestan aproximadamente durante los primeros siete años de vida y se consolidan en nuestra adolescencia. Mensajes tan poderosos como, por ejemplo, “Tú te lo mereces todo”, “El mundo es un lugar terrible”, “Vale la pena esforzarse”, “Da igual lo que hagas, no depende de ti”, se introducen en nuestra psique desde muy temprano a fuerza de escucharlos, verlos, o sentirlos en nuestro entorno más próximo, familia, medios de comunicación o cultura dominante. Estos mensajes formaran unas creencias, limitantes o favorecedoras que son las que conformaran la base

para la autoestima de la persona. Por tanto cobra vital importancia que los adultos ayudemos a los adolescentes a corroborar o refutar determinados pensamientos. Los adolescentes ya no van de la mano como los niños. Tampoco están aún tan ocupados y encerrados en su propia idea de lo que sí y de lo que no, como lo están los adultos. Seamos osados y revolucionarios, invitémosles a cuestionárselo todo. ¿Cómo te sientes con esto, qué piensas, qué estás creyendo? ¿Esto que estás creyendo, es real? ¿Tienes alguna evidencia de que es así?

Febrer 2021 // www.tiaflm.org

info 3

ELS TASTETS DE LA MARINA A L’ESCOLA SEAT que fos un taulell gegant. Vam conèixer el nom de totes les peces dels escacs, vam aprendre els seus moviments i va ser genial moure-les nosaltres mateixos pel taulell.” “L'activitat de futbol va ser molt divertida, ens van ensenyar diferents exercicis per millorar la tècnica (regateig, passos de pilota, parada i control). Alguns d'aquests no els coneixem i la millor manera d'aprendre va ser jugant amb els entrenadors. Esperem tornar a gaudir d'aquest tastet de futbol en una altra ocasió.” “Ens va encantar jugar a beisbol i alguns vam descobrir que és el nostre esport preferit. Vam aprendre a picar la pilota amb el bat i córrer ràpid per les bases. En fer la primera sessió ja esperàvem il·lusionats que arribés la següent sessió.”

Durant el mes d’octubre i novembre del 2020, les entitats esportives de la Plataforma de la Marina van realitzar activitats “tastets” amb els alumnes dels centres educatius del barri per a

donar a conèixer les seves disciplines esportives. A l’escola Seat cada nivell de primària va poder practicar algun d’aquests tastets esportius: escacs, bàsquet, futbol o beis-

bol. Aquí teniu els comentaris que van fer els alumnes després de practicar-los: “De les sessions d’escacs el que més ens va agradar va ser

“Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre com és la tècnica del bàsquet. Ens hagués agradat fer més sessions seguides per millorar i per seguir aprenent, i acabar fent un partit de bàsquet amb tot el que havíem après. Volem que vingueu més dies.” Moltes gràcies al coordinador dels Tastets i a tots els clubs esportius per fer-ho possible!

ESCENTES A ENTENDER EL MUNDO Y si no es así, ¿qué podría ser? Si queremos ayudarles tratemos de no juzgar, de no dar nuestra opinión, sólo acompañar a desenmascarar que hay detrás de esa pelea, de ese aislamiento. ¿Qué piensa un chaval que se siente triste? ¿Qué pensamos cuando sentimos tristeza, y rabia, o dolor o impotencia? Recordemos que somos responsables y cómplices de estas creencias, limitantes o no, que se están sembrando en los chicos y las chicas hoy.

Ayudémosles a desenredar esas creencias que subyacen, cuando todavía son maleables, desde el cariño y el humor, que siempre ayuda. Aprovechemos la oportunidad de crecer y fortalecernos a su lado; lo que piensen o pensemos, lo aprendido, nunca nadie podrá arrebatárnoslo.

Lydia Martínez, Psicóloga CSS La Marina

Febrer 2021 // www.tiaflm.org

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

La Marina visita La Bàscula

Recta final del projecte de mentoring musical Pedrera 3.8 El 8 i 9 de gener va tenir lloc un dels moments clau del Pedrera 3.8, procés d’acompanyament a dos grups musicals del Districte de Sants – Montjuïc. Els grups Sunny Girls i Iglú van realitzar un stage per consolidar el seu directe i gravar dues cançons per formació a la nostra sala de concerts. Un total de 9 joves talents van aprofitar i gaudir de l’assessoria del productor Miguel Zamarripa i del suport de tot l’equip de l’espai jove. El Pedrera 3.8 és un projecte de l’Espai Jove La Bàscula (la Marina) i el Centre Cultural Albareda (Poble Sec), units per impulsar un programa de “mentoring” a grups musicals emergents del districte de Sants-Montjuïc formats per joves de fins a 29 anys.

El procés arriba ara a la seva recta final, després de més d’un any de treball on els grups han pogut gaudir d’assaigs tutoritzats, de recursos per autogravar-se, de formacions de comunicació i management dins del sector. El projecte, que havia de finalitzar a l’estiu, va ralentitzar-se degut al confinament. Els grups van continuar treballant, però ha estat aquest últim trimestre que han pogut reemprendre els assaigs conjunts. Divendres 29 de gener vam poder gaudir del potent directe del Sunny Girls en un concert a La Bàscula.va Si t’ho vas perdre, pròximament els dos grups del Pedrera actuaran en un concert final del Pedrera 3.8 a l’Albareda.

Fem que aquests dies siguin especials a Química

Les restriccions ens estan impedint fer moltes coses(tallers, activitats a l’aire lliure, espais socials, trobar-nos en grup...) però de totes creiem que n’hi ha una que és molt important, perquè és transversal en totes aquestes, és la de reunir-nos totes juntes, veure’ns les cares i cuidar-nos les unes a les altres. És per això que durant aquestes festes passades el servei de DInamització juvenil de Química no va voler ser menys, alguna cosa única

per gaudir en aquests dies tant diferents. Ens encanta cuidar les joves i que quan vinguin a Química se sentin especials. Agafant idees i ganes que tenien elles de fer coses noves entre el grup vam decidir celebrar el dia de Reis. Com ho vam fer us estareu preguntant. Doncs la Paula i l’Oriol van comprar dotze regals ben bonics i preciosos per al grupet de joves que forma la família de Química. Dotze detalls, dotze sorpreses inesperades per a les

Fins al 5 de març, pots visitar l’exposició “Hola! Sóc la Marina!”, que mostra al personatge que representa el barri en múltiples i molt diferents versions: feminista, esportiva, comerciant, tecnològica, estiuenca, nadalenca... Aquesta icona del barri va néixer a través d’un concurs de dibuix adreçat a nenes i nens

d’entre 6 i 12 anys. Al certamen hi van participar 584 infants de totes les escoles del barri, la Ludoteca Casa dels Colors, la Fundació Mans a les Mans i el projecte Imagina’t. Aquest projecte va ser impulsat per l’entitat La Marina Viva amb el suport del Pla de barris de la Marina i del Districte de Sants-Montjuïc.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

joves. Les van embolicar per tal que ningú pogués saber què era i van preparar una pista per a cada regal. La taula feia goig amb cada regal i pista. A partir d’aquí tot anava rodat, vam quedar per franges horàries amb els joves i cadascun d’ells tan sols havia de llegir la pista, imaginar què hi podia haver dins d’aquell paper de regal (gentilesa de la Marina Viva per cert) i obrir-lo per endur-se una bona sorpresa. Òbviament que les sorpreses de cada regal eren inesperades. Que què hi havia? No us ho direm, participeu a Química l’any que ve i ho sabreu! Però des de Química estem molt contents de poder celebrar, encara que sigui d’aquesta manera, que Química té una família a dins que es cuida a si mateixa. No els vam poder fer petons i abraçades, com ens agrada, però els regals van ser la nostra manera de fer-los sentir únics i especials. ■

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

c s

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

tema central 15

(Junts per Catalunya), Salvador Illa (PSC), Jessica Albiach (Catalunya en Comú-Podem), Alejandro Fernández (PP) i Dolors Sabaté (CUP).

ccions atípiques s per la pandèmia La incertesa sanitària esdevé el principal determinant de la intenció de vot govern de Catalunya. El programa recull projectes entre els quals es troba garantir l'accés universal al sistema sanitari a totes les persones que viuen a Catalunya, incrementar el nombre de psicòlegs a l'atenció primària, impulsar una declaració política

per reconèixer Catalunya com a nació i doblar la inversió en polítiques d'infància i famílies. A més d'aquestes set candidatures existeixen dos altres grups considerats "grups polítics significatius" i que s'han inclòs en els debats televisats: Junts per Catalunya (Junts) – Laura Borràs El nou partit que Puigdemont lidera telemàticament des de Bèlgica presenta unes polítiques socials que ocupen gran part del programa, amb xifres multimilionàries d'inversió. Entre d'altres, presenta mesures per la cohesió social, l'economia i la "nova governança". Es comprometen a crear el Banc Nacional de Catalunya i a potenciar l'Agència Tributària de Catalunya, així com moderar la fiscalitat del treball i millorar les condicions dels treballadors sanitaris. Puigdemont va aclarir que si guanyava Junts fora Laura Borràs l’investida com a Presidenta del Govern.

VOX – Ignacio Garriga La formació pretén destinar més diners a l'emergència sanitària amb la intenció de fer tests massius, reforçar l'atenció primària i repartir mascaretes gratuïtes per tothom. D'altra banda, proposen "aturar el cop d'estat que continua actiu a Catalunya", denunciar l'últim govern de la Generalitat i expulsar "de forma immediata" els "immigrants il·legals", així com una "reducció dràstica" i generalitzada dels impostos. A part dels candidats amb representació parlamentària i dels grups "significatius", s’hi presenten també sis llistes més. Minoritàries i considerades sense drets electorals, entre d'altres trobem: Primàries per la Independència de Catalunya És el moviment ciutadà auto organitzat que treballa per fer efectiu el mandat del referèndum de l'1-O que consideren vi-

gent i vinculant. Volen impulsar el català com a idioma oficial, potenciar el consum de serveis i productes catalans i reprendre les relacions internacionals “congelades pels governs Puigdemont i Torra”. Encapçalen les llistes Laura Ormella González per Barcelona, Marc Rossinyol Casals per Girona, Sergi Torrente Justribó per Lleida i Carles Prats Cot per Tarragona.

Retallades Cero – Grup Verd Considerat un moviment social, cultural i polític de “lluita solidària contra les retallades”, defensen la redistribució de la riquesa per a fer front a la crisi sanitària i econòmica, i deixar enrere la divisió i l'enfrontament. Proposen dedicar una part dels recursos que concentra la Generalitat i els beneficis d'un petit grup de bancs i monopolis per a sortir de la crisi “en benefici de la majoria”. Encapçalen les llistes Nuria Suárez per Barcelona, Estefanía Pérez per Girona, Pascuala Gómez per Tarragona i Natalia Vara per Lleida. Més de nou partits que acaparen la carrera per guanyar les eleccions al Parlament català en una edició que, segons les enquestes, podria marcar una participació ciutadana dràsticament inferior a la de les eleccions del 2017. A set dies de les eleccions, la por al contagi ja ha propiciat que més de 9.000 persones hagin demanat a les juntes electorals poder eludir la citació. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

tema central

Una època convulsa: Evolució de les eleccions al Parlament de Catalunya || Patrícia Mampel El pròxim diumenge 14 de febrer se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. Un compte enrere que, a causa de l'actual pandèmia i la possibilitat d'endarrerir els comicis fins al 30 de maig, no ha estat exempt de crítiques ni d’incertesa. A les portes d'una nova jornada electoral marcada per la crisi sanitària, fem una ullada al panorama polític dels últims deu anys. Amb quatre eleccions anticipades en vuit anys i camí de la quinta, no és el primer cop que Catalunya viu unes jornades especials. El panorama polític català ha evolucionat de la mà del denominat Procés: la quasi majoria absoluta de CiU del 2010 (62 escons), les majories parlamentàries pel "dret a decidir" del 2012 i 2015 dels partits partidaris de celebrar un referèndum, i la renovada majoria independentista a la darrera convocada pel president Rajoy en aplicar l'article 155 de la Constitució Espanyola, poc després de la declaració unilateral d'independència del 2017. Una de les primeres coses que destaca el gràfic és la davallada de vots que va sofrir CiU a les eleccions del 2012. Eleccions que el president Artur Mas va decidir avançar a causa de la negativa de Rajoy a discutir la proposta d'un nou pacte fiscal per a Catalunya. D'aquesta manera es va donar per finalitzada la novena legislatura autonòmica de Catalunya esdevenint la més breu des de la reinstauració de la democràcia. Contràriament a les esperances de Mas d'aconseguir una majoria aclaparadora i millors resultats que els del 2010, Convergència va rebre menys vots dels esperats i, a poc a poc, altres forces polítiques tradicionals com PP i PSC patien una davallada. Paral·lelament, altres partits aconseguien millors resultats com Ciutadans, ERC i una CUP que entrava en el Parlament per primera vegada. Al llarg del decenni partits significatius, però minoritaris, han format coalicions amb l'objectiu d'aconseguir més ampla representació. L'any 2015 va aparèixer en escena "JuntsxSí", una candidatura independentista de caràcter transversal formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana (ERC), Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres. El full de ruta que van presentar prometia la proclamació d'independència en un màxim de 18 mesos. Com es veu en el gràfic, JuntsxSí va aconseguir el nombre més gran de vots dels últims deu anys, amb un 39,79% de suport ciutadà. Tot i això, la coalició no es va repetir per l'edició del 2017 i es va escindir: ERC es va presentar en coalició amb "Catalunya Sí", i CDC va donar lloc al “Partit Demòcrata Europeu Català”, que es va presentar dins de la candidatura "Junts per Catalunya". Un altre exemple d'aliança política és el cas d'Iniciativa per Catalunya Verda (ICV) que en els mateixos comicis del 2015 es va presentar sota el nom “Cat sí” juntament amb Esquerra Unida i Alternativa, Podem i Equo.

De la mateixa manera, als comicis de 2017 es va presentar com “Cat en comú - Podem”. L'evolució del vot a la ciutat de Barcelona segueix la mateixa trajectòria que al conjunt de Catalunya. Factors determinants com la crisi econòmica que va començar el 2008 i l'impacte de la corrupció entre l'electorat continuen influint en el moment de decidir el vot. Continua també la tendència a la baixa dels populars i la fluctuació inestable dels socialistes però amb uns últims resultats més positius. El partit Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de Joan Laporta quedava fora del Parlament en el 2012 i la CUP hi entrava, guanyant un 10% més en la seva primera legislatura i tornant a perdre'l a les del 2017. Si parem atenció en l'evolució dels vots al districte de Sants-Montjuïc, la principal diferència amb la radiografia electoral de Catalunya i Barcelona és el suport a CiU, que va aconseguir més vots en els comicis del 2012. A més, el PSC es mostra una mica més estable. ERC segueix la mateixa evolució catalana. Amb Junqueras al capdavant, el partit esdevé segona força política en duplicar la representació parlamentària fins als 21 escons en 2015, i contribueix a la gairebé majoria absoluta de Junts pel Sí. Per contra, Ciutadans continua sent la formació de dretes més acceptada pels votants convertint-se en l'oposició més destacada. Tot i això, cal esmentar que l'última enquesta del CIS presenta una previsió molt negativa per a la formació taronja. En els barris de La Marina (La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell), CiU obté suport ciutadà però sense ser la primera formació política. En ambdós casos, 2010 i 2012, els socialistes van guanyar amb més del 25% de vots. Malgrat tot, lluny de l'estabilitat que presenta en altres gràfics, el PSC decreix al llarg de tota la dècada. Ciutadans se situa com el preferit dels barris de La Marina, superant a Junts pel Sí en el 2015 i arribant al 34,35% de vots en els comicis del 2017. Queda per veure si es compleixen les afirmacions de la darrera enquesta del CIS en plena campanya que, com hem esmentat abans, situa al partit de Carles Carrizosa molt més malparat que en les darreres edicions. Si comparem amb altres barris del districte, destaquen la l'evolució correlativa amb Catalunya i la ciutat de Barcelona, i la significativa diferència de suport a Junts pel Sí, que mentre als barris de La Marina no arribava al 22% dels vots, Poble Sec i Sants va ser el més votat al 2015. Factors determinants com la crisi sanitària i econòmica, l'impacte de la corrupció entre l'electorat, els judicis o les inhabilitacions a Presidents han resultat en un panorama electoral atípic al qual sembla que hi ens anem acostumant. Després del 155, en les darreres eleccions del 2017 hi va haver una participació ciutadana excepcional a totes les províncies. Aquest any la preocupació augmenta davant la possibilitat d'una implicació dràsticament més baixa. Tot apunta que arrencarem dècada obrint un nou cicle electoral. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

retrospectiva

Pasqual Maragall: “L’èxit és que passin les coses” Foto d'arxiu d'una de les visites de Maragall al barri. Josep Vicens

|| Esther Pardo Pasqual Maragall i Mira ha fet 80 any en començar l’any. Va néixer a Barcelona el dia 13 de gener de 1941 i, per qui no ho sàpiga, és net de Joan Maragall, el poeta i escriptor de la Renaixença i traductor dels grans escriptors alemanys. Del seu avi, va heretà l’esperit humanista. Era tinent d’alcalde l’any 1982 quan Narcís Serra, llavors alcalde, va ser cridat a ser ministre al primer govern socialista de Felipe Gonzalez i això va fer que Maragall quedés al cap de la Ciutat. Abans de ser regidor ja portava uns anys treballant de funcionari tècnic al gabinet de preparació de la ciutat, el que vol dir que la coneixia molt bé i també a les persones que hi treballaven. L’any 1983 guanyà les eleccions i va ser reelegit el 1987, el 1991 i el 1995, sent l’alcalde fins l’any 1997. Per a ell la obsessió era resoldre els problemes als barris. Després de la celebració dels Jocs Olímpics, acostumava passar setmanes dormint en cases de famílies de diferents barris de la ciutat, des del passeig de Gràcia a Torre Baró. També ho va fer en algun pis de protecció oficial amb la seva dona Diana Garrigosa i compartia estones xerrant amb els veïns per conèixer des del mateix lloc els problemes dels barris. Cal destacar que des de l’any 1991 va ser el President del Consell de Municipis i Regions d’Europa, cosa que va col·locar Barcelona al cap de la resta de països de la Unió. Va deixar l’alcaldia i la ciutat l’any 1997 anant a l’estranger durant uns anys. L’any 2003 entra a la llista de PSC per a les eleccions al Parlament de Catalunya i és escollit President de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins el novembre de 2006. Cal destacar de la seva trajectòria com a batlle que el 1986 guanya la candidatura per organitzar els XXV Jocs Olímpics d'estiu de 1992 que encara avui dia, són per a molts els joc més ben organitzats de la història. El canvi que va fer Barcelona en quasi tots els seus àmbits els anys previs a les Olimpíades i després d’aquestes, gracies a la promoció a nivell mundial que van suposar. Barcelona ha continuat sent molt atractiva per a la gent de tot el món. Maragall i el seu equip van poder ser molt creatius, però com és normal, no sempre al gust de tothom i una altra cosa és com han viscut aquesta situació els barcelonins i com ho senten els que encara hi poden viure. Citava Maragall l’any 1991, un any abans dels jocs olímpics les paraules de Giucciardini: “ La ciutat de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix dels monuments i edificis de Florència o de Venècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoria mínima a tots els nivells que la fan molt singular. I és que Barcelona està feta per tots els barcelonins” . Qui això va escriu-

Com l’aire que respirem Ferran Pedret i Santos Diputat al Parlament de Catalunya

re al segle XVI era escriptor i polític del renaixement. En els quatre anys anteriors als jocs olímpic, Barcelona va fer un canvi en tots els àmbits hi van ser actius tots els barcelonins, no només individualment (recordem el moviment de voluntariat per a les olimpíades de la ciutadania) sinó també per mitjà de més de 190 entitats. En aquells anys es va obrir l’accés al mar i a la platja a tots els ciutadans, van caure les tanques que ens separaven dels molls i finalment, també la Diagonal va arribar

Molts polítics de diferents procedències en volen ser hereus, però el primer que han de tenir al cap és el que ell deia: “ La Ciutat és la gent” al mar. Van créixer places, parcs i jardins repartits per tota la ciutat. La cultura esportiva va arribar a tothom, començant per les escoles fins al centre dels barris. Barcelona es va situar al centre del Món i va rebre premis i reconeixements. També van créixer edificis plens d’habitatges on abans hi havia fàbriques i tallers, també de cara al mar i amb un quants quilòmetres de platja. El secret, deia Maragall, era no fer ciutats monstruoses sinó “posar l’ànima a les perifèries, portar el centre als suburbis, tornar la vida a les corones metropolitanes, acostar els extrems al epicentre i donar contingut a una paraula que algunes vegades sona buida, però que de totes totes, és el nostre repte principal: Qualitat”. Els Jocs Olímpics varen ser un èxit tancat amb zero corrupció, cosa que també diu molt de Pasqual Maragall. Hem de recordat també l’esforç que es va fer per canviar la realització dels Paralímpics que

van passar a fer-se a les mateixes instal·lacions i els seus atletes van viure al mateix lloc que els olímpics però també es van ajustar els controls de les persones que hi participaven. A La Marina, en els anys en què Pasqual Maragall va ser Alcalde, com a la resta de la ciutat es van recuperar espais per als veïns: Juntament amb els Jardins de Can Farrero, es va inaugurar el 23 de juny de 1984 el Centre Cívic de la Casa del Rellotge, però com a resultat després d’anys, de la mobilització i la lluita veïnal de tot el barri. Els Jardins de Can Sabaté inaugurats el 23 de setembre de 1984, també després de la mobilització i la lluita veïnal del barri durant set anys. El 1988, es posa en marxa l’equipament de La Bàscula, després de més de deu anys de la demanda dels veïns . L’estudi de so, va trigar set anys ens posar-se en marxa però majoritàriament per a músics d’altres barris. I per acabar el CAP Carles Ribas que es va inaugurar el 1989 i no cal dir els anys que feia que es necessitava. Ben mirat, el que es va fer al barri perquè hi havia olimpíades va ser l’accés a l’estadi, que té bona amplada però que només afecta en afecta quan s’omple de cotxes que volen entrar a la ciutat si troben embussos a la ronda litoral. El 20 d'octubre de 2007 Maragall va anunciar que patia d'Alzheimer i lluny de retirar-se, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la malaltia, mentre continuava fent la resta de les seves activitats. Un any més tard, es creà la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca Sobre l'Alzheimer, que promou la recerca científica per a la prevenció i la cura de l'Alzheimer i malalties neurodegeneratives relacionades amb ella. D’aquest home, avui dia molts polítics de diferents procedències en volen ser hereus, senyal que ho va fer bé. El primer que han de tenir al cap és el que ell deia: “ La Ciutat és la gent”. ■

Un nus a l’estómac. Una sensació d’ofec, de manca d’aire. Vertigen. Massa gent, massa sovint, se sent així. L’angoixa de viure en precari. La de viure temps incerts. La de no poder establir una base sòlida pel teu projecte de vida. Tot això ens acompanyava des d’abans de la pandèmia. Amb la pandèmia la incertesa és la norma, i les feines i els projectes de vida de molts pengen d’un fil. Els horitzons s’han fet més curts, en aparença. Però precisament per això és necessari, com l’aire que respirem, aixecar uns graus la mirada i pensar en com posar les bases d’un futur diferent al que se’ns presentava com si no tingués alternatives. Ni tot sortirà bé, ni de la pandèmia en sortirem millors, com s’ha repetit tant, amb un punt entre naïf i de llibre d’autoajuda. Però sí que hi ha lliçons apreses, i lliçons que es poden aprendre. O, millor dit, ja s’han pres opcions diferents, i se’n poden prendre ara de noves. Hi ha barris, com La Marina, que saben bé els cops de mall que donen les crisis, perquè sempre en reben el cop. També saben com n’és de diferent que la recepta que s’apliqui sigui la retallada pressupostària i el “campi qui pugui”, o una acció decidida dels poders públics per combatre la recessió, amb la consigna de “que ningú quedi enrere” al frontispici. No està essent fàcil, ni ho serà. Però una ingent mobilització de recursos, destinats no només a pal·liar els efectes socials i econòmics de l’impacte de la pandèmia, sinó a afavorir un canvi del nostre model productiu, poden permetre’ns rebel·lar-nos contra alguns fatalismes. Si som capaços de dissenyar una transició digital i una transició ecològica que reparteixi de manera equitativa i socialment justa els seus costos i els seus beneficis, haurem fet un gran pas en la bona direcció. Valorarem més el conjunt de polítiques públiques, de serveis públics, que afavoreixen l’assoliment de les condicions materials que han de fer possible una igual llibertat per a cadascuna de les persones que viuen en societat? No ho sé. El dia 14 de febrer hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i veurem, entre moltes altres coses, quin és el grau de suport a aquestes idees, a aquests programes. El que sí que sé és que ho necessitem com l’aire que respirem, especialment aquella gent que, com cantava en Raimon, “va alçant-se des del fons dels segles”, que ja és hora de poder viure sense angoixa. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 19

Nou carril bici al passeig de la zona franca, llums i ombres... Ja ha arribat el carril bici al Passeig de la Zona Franca, alliberant les voreres del trànsit de bicicletes i de vehicles de mobilitat personal. Al Passeig, amb més de 20m d’amplada, el carril bici es podia resoldre de dues maneres: carrils centrals o carrils laterals. Moltes veïnes i veïns veien millor la primera opció, seguint l’exemple del Pg. Sant Joan i Paral·lel, perquè genera menys interferències entre vianants i bicicletes donant continuïtat al carril bici existent sota el tram elevat del metro al Polígon Zona Franca, així com al del c/Mineria, que ja són centrals. Finalment, l’opció adoptada per l’Ajuntament de dos carrils laterals no esta exempta de llums i ombres. La col·locació de l’aparcament en línia 2m cap al centre de la via, amplia la percepció de vorera i allunya la circulació de cotxes dels vianants. En canvi augmenten les interferències entre vianants i bicicletes, al creuar-se en diferents punts: parades de bus, abocament d’escombraries i accés als cotxes aparcats. En relació a les parades d’autobús, en un barri on tot i l’arribada del metro, el bus encara és el mitjà de transport públic més

▶ Vista del carril bici de la Zona Franca.

utilitzat, el carril passa per davant de les parades, amb el consegüent conflicte entre vianants i ciclistes. A més, falten al carril bici els senyals de cedir el pas que indica el “Manual de disseny de carril bici de Barcelona”. En el cas de les deixalles,actualment la nova ubicació dels contenidors obliga al vianant a creuar el carril bici, sense garantir l’accés a les persones amb mobilitat reduïda, ja que s’ha de salvar la vorada de 15cm. Alhora no hi ha cap element o

Alejandro Flores

senyal que obligui a la bicicleta a cedir el pas. En aquests casos, la fitxa “T-5b” del Manual abans esmentat, proposa col·locar una plataforma a nivell de vorera fins als contenidors, que resol l’accessibilitat i redueix la velocitat de les bicicletes. El mateix manual també recomana per seguretat dels vianants i ciclistes que el carril de servei, estigui separat del carril bici 70cm, però només està entre 30 i 40cm. Aquest espai tan petit redueix la seguretat en el

moment d’obrir la porta dels cotxes aparcats o de llançar les escombraries, accions que el vianant a de fer envaint el carril bici. Un dels aspectes positius és la creació de dos carrils de servei i aparcament a tots dos costats del Passeig, incrementant places d’estacionament, així com ampliant alguns trams de vorera. La solució adoptada elimina un carril de cotxes a banda i banda del Passeig, seguint l’estratègia de l’Ajuntament de pacificació del trànsit. Tot i això, amb la intervenció realitzada de moment hi ha mes congestió, soroll i contaminació. Una de les causes són els girs a l’esquerra existents al Passeig, que tenen una àrea d’espera molt reduïda, per 2 o 3 cotxes, de manera que els vehicles que volen girar col·lapsen de seguida l’únic carril de circulació, bloquejant el trànsit i envaint el carril bus. Caldria ampliar els carrils d’espera de la mediana per resoldre el problema. El nou carril bici, un cop resoltes les mancances identificades i de fàcil solució, ha d’afavorir la interrelació dels usuaris de bicicleta amb el comerç del barri. Un bon projecte futur per connectar el barri amb la ciutat també seria recuperar per vianants i bicicletes la connexió del barri amb Ciutat Vella pel Morrot. ■

Emili Hormias, Jaime Pérez arquitectes

El Polvorí denuncia reiterades demandes desateses per l’Ajuntament || Y.L.A. El fet de quedar exclosos del nou circuit d’instal·lació de màquines per fer exercici al carrer ha molestat els veïns i veïnes del Polvorí, malgrat la sol·licitud expressa que han fet de participar-hi. Les més properes s’han instal·lat a la plaça Buenaventura Durruti, entre els carrer Segura i Ferrocarrils Catalans. Asseguren que és una reclamació d’anys a l’Ajuntament i mostren malestar perquè no se’ls ha tingut en compte. A més, consideren que l’espai triat dificulta el manteniment de les màquines i sovint es presta a actes incívics: des que les van instal·lar fa prop d’un mes, els operaris municipals han hagut de reposar-les dues vegades, ja que les havien arrencat del ciment per moure-les. “Si l’Ajuntament ens hagués escoltat ens ho podíem haver estalviat, veurem quant duren”, diu en Pedro Sánchez, president de l’AAVV, i assenteix la Merche Martínez, que li fa costat. Però, a més, l’Associació menciona altres reclams que fa molt de temps fan a l’administració sense tenir cap resultat: L’arranjament d’una placeta a la sortida del Casal d’avis que té el terra en molt mal estat i que fa témer qualsevol accident. Es coneix com la plaça dels jubilats perquè és aquest col·lectiu qui majoritàriament la utilitza. D’aquí la importància que estigui

▶ Els veïns reclamen passos de vianants al carrer Segura, per creuar fins a l'ascensor i l'arranjament de les voreres.

en condicions. Porten anys reclamant una intervenció. De la mateixa manera han reclamat insistentment un manteniment del parc infantil. Bàsicament des que s’ha inaugurat, fa 20 anys, no han canviat cap dels jocs, alguns dels quals estan en mal estat. Tampoc han fet el manteniment del sorra que voreja el parc per l’exterior, amb els anys ha anat desapareixent, ara tot és raso i qualsevol caiguda amenaça d’acabar malament. L’última intervenció que hi van fer fa un parell d’anys va ser una mà de pintura. Però allà es va quedar.

Continuen. Tampoc han fet la neteja del carrer Fortuna. Hi ha un conjunt de blocs d’habitatges que tenen la muntanya a tocar. L’espai que els separa s’ha convertit en un forat propici per a la mala herba, i combinada amb escombraries que llença gent incívica, ha fet el paradís de rates que tenen en alerta a tothom. Sumen. La manca d’arranjament d’algunes voreres que també han reclamat, fotos incloses, així com la pintada de passos de transeünts. Millorar la neteja en general i una revisió del circuit de la línia 23, que incorpori una parada a l’al-

Pedro Sánchez

tura del Club de Natació Montjuïc perquè ells puguin aprofitar-lo, ja que l’únic bus que passa per la zona, el 123, sol trigar 30 minuts. .... Quan han dit la llista sencera explicant amb detall cada qüestió, reconeixen que la recent instal·lació de l’ascensor i la millora dels tres blocs d’edificis que estaven deteriorats han contribuït molt els últims anys. Però reclamen major eficiència i més escolta i atenció de les reclamacions veïnals, sobretot pel que fa a les intervencions en la via pública. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

Sintonitza el que vius!

Fany López

Amb Veu de Dona: Un altaveu en clau femenina Amb Veu de Dona no reivindica però si explica, és un espai radiofònic que presenta diverses persones amb les seves inquietuds i projectes des d’una mirada concreta, la de les dones. No intenta tampoc ser un espai per educar en feminisme, intenta aprendre de tothom, com diu la seva presentadora i creadora la Fany López “és l’oportunitat de donar veu i altaveu als projectes que tenim al nostre entorn més proper”. El programa que va iniciar-se com diu la Fany “de casualitat” ja porta 4 anys d’experiència. Tot va ser trobar-se la curiositat d’ella amb la màgia de la ràdio de La Marina FM, i néixer Amb Veu de Dona. No ha estat sense una mica de por, de bon començament. La Fany

ha trobat a la ràdio un espai on compartir històries, experiències, projectes i sobretot l’entusiasme de la gent, que espera que arribi també a totes les persones oients. Li agrada recordar com a través de la ràdio van posar en contacte un nen amb la seva mare, que en aquells moments vivia fora d’Espanya i no podia venir-hi. De la iniciativa del programa ha sorgit Entre Dones un espai de trobada amb una filosofia semblant: compartir-hi experiències i inquietuds. Tot i que ara amb la pandèmia ha quedat aturada, la Fany espera poder recuperar-la aviat. Us ho recordem aquí i ara: les persones que hi esteu interessades de gaudir amb les persones convidades al programa Amb Veu de Dona, ho podeu fer cada dimarts a les 18h, al 102.5 de la FM. ■

Silvia Depares i Jordi Roca

No Som Sants: Entreteniment non-stop Els dilluns acostumen a ser un dels dies més difícils d’afrontar de la setmana, però l’humor de No Som Sants et pot ajudar a passar-ho de la millor manera possible. Com ens diuen els mateixos creadors i presentadors del programa, la Silvia Depares i en Jordi Roca “què millor que arribar a casa i desconnectar escoltant la ràdio?”. I es que No Som Sants et convida a passar-t’ho bé amb ells, “nosaltres ens ho passem bé fent el programa i és el que volem transmetre a la gent” ens diu el Jordi, i la Silvia afegeix que “les seccions i contingut estan pensats per passar una bona estona i també que l’oient participi”. Amb diferents seccions com Quizz, Walapuf (on es comenten les andròmines més estranyes que pots trobar a Wallapop) amb comentaris dels realities d’actualitat o d’altres com l’origen de les paraules amb

el senyor Admirall, tota l’actualitat informativa i els esports, No Som Sants es converteix en el popurri perfecte per passar la tarda de dilluns. Amb més de vuit anys en antena a La Marina FM, es un dels programes més consolidats de la nostra graella, per on ha passat un munt de col·laboradors aportant el seu granet de sorra que marca el caràcter participatiu i dinàmic del programa. Ara amb una plantilla i un horari reduït a una hora per la situació de la Covid19, el Jordi i la Silvia miren de recuperar un estudi ple de gent, això si, quan sigui segur. ■

Abdó Florencio

Comerç de Barri, junts invencibles

Tot plegat per potenciar el comerç local en uns Comerç de Barri és el programa que La Marina FM dedica als comerciants de pro- moments tant difícils com aquest, en què molts loximitat, aquells que treballen i li donen vida cals han hagut d’abaixar la persiana. A més l’Abdó vol destacar “la cara humana dels comerciants, peral nostre barri. Dirigit per l’Abdó Florencio fundador què ser comerciant no significa només aixecar la perde l’Associació de Comerciants de La siana i vendre, és un veí més, perquè tu passes cada Marina, el programa parla de la histo- dia per davant dels locals, els coneixes i els saludes, ria i del present d’aquesta activitat tan viuen i fan barri”. I amb aquesta voluntat de crear comunitat va néiestratègica. Així cada setmana dos comerciants visiten les ones de La Marina xer l’any passar Comerç de Barri, per deixar clar com FM per explicar com és el seu dia a dia, diu l’Abdó que “els veïns, veïnes i comerciants junts els seus problemes i les seves inquietuds. som invencibles”. A més, ara també hi ha la batalla Des de famílies històriques amb més de amb les grans tecnològiques en línia i l’Abdó insta a cinc generacions, als nous comerciants. tothom que consulteu les moltes possibilitats del coTambé hi trobem programes que l’Abdó merç local abans de comprar en una gran plataforha denominat com “remember”, recordatori, que ma. Pel bé del barri, pel nostre bé. ■ busquen antics comerciants perquè expliquin com es feien les coses abans. Textes: Andrea Bello. Fotos: Alejandro Flores

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 21

La Marina cobreix les eleccions del 14F || Redacció La Marina ha buscat tots els candidats per convidar-los a fer una paradeta al barri: Isabel Martínez, número deu a la llista per Ciutadans; Eulàlia Reguant, número tres a llista per la CUP; Jessica González número tres a la llista de Catalunya en Comú-Podem; Ferran Pedret, número cinc a llista pel PSC i Ernest Maragall, candidat per ERC, han acceptat aturar-se per atendre'ns a La paradeta al barri, l'espai d'entrevistes als candidats a les eleccions del 14 de febrer. Un esforç organitzat des de la plataforma multimèdia de La Marina: el Diari La Marina, La Marina FM (102.5) i lamarina.cat, amb la intenció d’interpel· lar la participació del veïnat amb un missatge molt més directe. Totes les persones entrevistades han hagut de fer front a preguntes com les prioritats que consideren que ha de tenir el nou govern que resulti de les eleccions, les perspectives i contradiccions dels seus propis partits i la política de pactes postelectorals, entre altres qüestions. També hem pogut conèixer els seus perfils més personals. Els referents que tenen a la vida pública i els referents de barri que estimen i amb els quals conviuen. Acabem el bloc amb cadascú intentant relaxar una mica el to, que s'agraeix especialment en campanya. Els hem demanat que es mullin escollint a algú de la resta de partits amb qui els vindria de gust fer una cervesa i també algú a qui si poguessin el comprarien un bitllet amb destí a una illa deserta sense bitllet de tornada. Ha donat per tot. Les periodistes Yohany L. Ayala i Andrea Bello, conductores del programa Sintonia amb els barris, de la Marina FM han estat les responsables de portar-les a terme. Totes dues han volgut qüestionar però des

▶ D'esquerra a dreta: Isabel Martínez, número deu a la llista per Ciutadans; Eulàlia Reguant, número tres a llista per la CUP; Ferran Pedret, número cinc a llista pel PSC; Jessica González número tres a la llista de Catalunya en Comú-Podem i Ernest Maragall, candidat per ERC.

d’un to de conversa, i destaquen l'actitud i la predisposició dels convidats per fer “La paradeta al barri” i arribar així amb un missatge més directe al veïnat de La Marina i el Districte de Sants-Montjuïc. Podeu seguir totes les entrevistes al web lamarina.cat i a la marina FM, on les podreu escoltar a les 13 hores en punt el dimecres 10 (CUP i Ciutadans), dijous 11 ( Barcelona en Comú) i divendres 12 (Esquerra i el PSC ) de febrer al 102.5, el dial de l’emissora del barri. ■

14F

COBERTURA

ESPECIAL De 10.00h a 12.00h i de 17.00h a 18.30h

Viu les eleccions en directe a

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

cultura

La Marina, una mica més acolorida || Alejandro Flores L’any 2020, malgrat haver estat un dels pitjors que recordarem, ha estat carregat d’art al barri de La Marina. En són exemple les diferents exposicions que es van fer als centres cívics del barri, que malgrat haver estat organitzades amb mesures de seguretat per evitar contagis, la majoria es va poder mostrar al públic. I com no, els murals que s’han estrenat al llarg de l’any a diversos punts de La Marina, tots amb una història al darrere. Ens costarà recordar els murs grisos que abans envoltaven l’Espai Jove de La Bàscula. Des de l’octubre de l’any passat, l’edifici llueix un nou mural ideat per l’artista El Rughi, amb la seva obra anomenada Jovedelik, i que ha comptat amb la participació de joves de La Marina en l’anomenat projecte Murbas. O els murals de l’skatepark de La Marina, dissenyats per l’Andrea Michaelsson (més coneguda com Andrea BToy) un projecte impulsat pel centre d’art urbà B-Murals.

Del gris als colors vius Les pintades del Parc Esportiu Urbà de La Marina imiten temàtiques socials, com lluites veïnals del barri i representacions gràfiques que recorden el passat industrial impulsat per la SEAT a la Zona Franca, a més de motius relacionats amb l’esport. O el nou mural dels Jardins de la Mediterrània, dissenyat per l’Estudi Monkey Fingers de la Tona L’H, inspirat en motius com el mar i la natura. En aquest mural, emplaçat al popular cuerno o banya dels jardins, els veïns també han aportat afegint grafismes relacionats amb La Marina. Un altre mural, en aquest cas de reclam feminista és el del Carrer Energia 31, que porta la firma de Montserrat Anguiano. S’hi representa el feminisme i l’antiracisme. Finalment, el CAP La Marina també en té un de propi, que mostra la interculturalitat pròpia del nostre barri. Amb tot, La Marina llueix més acolorida que fa uns mesos, i als veïns i veïnes ens fa descobrir nous racons cada cop que passegem pels carrers. “No sabia que hi hagués un mural aquí. És bonic ”, comentava una veïna a la seva mare mentre passejaven pels Jardins de la Mediterrània. ■

▶ De dalt a baix; murals situats als Jardins de la Mediterrània, carrer Mineria, La Bàscula i el Parc Esportiu La Marina.

Alejandro Flores

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

La Bàscula organitza una exposició col·lectiva per al 8M || A.F. / A.B.

de la societat de la importància d’aconseguir una igualtat real de gènere és cada cop més gran, diverses entitats reclamen més participació per part de les administracions i de la ciutadania. És per aquesta raó, que l’Espai Jove La Bàscula ha organitzat aquesta exposició la qual vol aplegar diferents àmbits artístics, que reflecteixin la igualtat de gènere i la seva perspectiva per part dels i les joves de La Marina. Així ens explicava la dinamitzadora “volem fer un exercici que cadascú presenti la seva obra sobre el feminisme i ens permeti reflexionar i obrir diversos temes” i per això recorda que cada obra ha d’anar acompanyada d’una argumentació sobre la seva relació amb el 8M, que serà un dels factors rellevant per l’elecció del guanyador o guanyadora. Segons les bases es poden presentar totes aquelles persones d’entre 14 i 29 anys, amb màxim una obra per individu/col·lectiu. L’enviament de les obres es farà mitjançant el correu electrònic (anna@labascula.cat) o de manera presencial. A més de l’obra, s’haurà d’incloure el formulari de participació, adjunt al web de La Bàscula. Les primeres peces artístiques ja han començat a arribar, per tant es pot preveure que l’exposició serà un èxit. ■

L’Espai Jove La Bàscula ha posat en marxa una exposició col·lectiva que pretén reunir obres visuals de diferents modalitats, amb la condició que totes elles tinguin relació amb el 8M. Per incentivar la participació han creat un concurs entre les obres que s’hi presentin amb un premi de 150 €. S’hi pot presentar fins al 26 de febrer. L’exposició té l’objectiu de sensibilitzar i reflexionar sobre la importància del Dia Internacional de la Dona i què suposa per a reivindicar la igualtat entre l’home i la dona. El que volen transmetre des de l’entitat és la “necessitat de reivindicar moltes lluites feministes i com des de l’art és poden fer visibles aquestes lluites i missatges tant profunds i importants per la societat actual”, ens explicava l’Anna Campos Tomás. Com bé diu l’Anna desitjarien no haver de reivindicar res el 8 de març, però actualment no tenim aquesta sort. Segons dades publicades per Oxfam Intermón, l’escletxa salarial és del 24% de mitjana a tot l’Estat espanyol. A més, només un 24% dels càrrecs directius de les empreses estan ocupats per dones. Malgrat que la conscienciació per part

L'agenda de febrer De l’1 al 28 de febrer

ACTIVITATS ADULTS Exposició “Del gerro venecià al carreró: L’època clàssica de la novel·la negra i policíaca”. Exposició englobada dins del festival de novel·la negra BCNegra 2021. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimarts, 9

ACTIVITATS ADULTS Road Movies. Objetivo Birmania (Raoul Walsh, 1945). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Cabuda limitada. Hora: 18.30h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Hora: 19:30 - 21:00 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula - Sala gran

Divendres, 19

Divendres concert: Red Fall Haze + Mimetic Theory MIMETIC THEORY és un grup de rock alternatiu de Barcelona. 19:30 - 21:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula - Sala gran

Diumenge, 21

Dimarts, 23

ACTIVITATS ADULTS Presentació de l’edició en llengua catalana de la novel·la Un Ajuntament anomenat ells, de l’escriptor Francesc Candel. Organitza: Fundació Paco Candel. Intervindran: Carles Duarte, poeta i prologuista del llibre, Esther Pardo, autora del llibre Els carrers de Paco Candel i Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel. Hora: 18.30h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 26

Divendres concert: Massaviu + Lluc + Pau Roget. Pop-Rock Hora: 19:30 - 21:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula - Sala gran

Dijous, 18

Divendres, 26

AUTÒNOMS. EL MUSICAL

Concert Hivernacle: Radio Mangostino Ràdio Mangostino és un trio format per tres veus i diversos instruments. En el seu concert – o més aviat programa radiofònic – es poden escoltar músiques de diferents llocs i èpoques, des de clàssics oblidats fins a sorpreses fascinants.

LA RATA PIRATA I ALTRES AVENTURES PER CRÉIXER. Aneu amb compte amb la rata pirata, el bandit més llaminer de tots! Damunt del seu cavall, roba el menjar dels viatgers que troba pel camí, fins al dia en què es creua amb algú més astut que ell... A partir dels 3 anys De 12 h a 14 h. Gratuït Lloc: Sala Maremar

Musical a càrrec de la Cia. Versión definitiva. Les peripècies d'un nou freelance per sobreviure a l'aventura de l'emprenedoria. Hora: De 19.30 h a 21 h. Gratuït Lloc: Sala Maremar

El Far

ROAD MOVIES: QUILÒMETRES DE CINEMA:

Projeccions i tertúlies cinematogràfiques a la Biblioteca Francesc Candel A l’octubre vàrem engegar la 14a temporada de road movies. Què és una road movie? Una pel·lícula de carretera, sí. Però és molt més que això. A les road movies, els personatges viatgen físicament, però també psíquicament. El mateix viatge, i el fet de deixar la seva casa habitual i els seus éssers més propers, els obliga a prendre decisions noves, a improvisar, a adequar-se a les circumstàncies, a madurar i a descobrir coses del seu interior que desconeixien. Totes les sessions seran conduïdes per Pere Vall Karsunke (periodista de cinema). Totes les projeccions es fan el segon dimarts de mes, a les 18:30h i l’entrada és gratuïta. El proper dimarts 9 de febrer projectem Objectivo Birmania obra mestra de Raoul Walsh. Si voleu més informació, adreceu-vos a la biblioteca o consulteu la pàgina web: www.bcn.cat/bibfrancesccandel. Us hi esperem!!

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

salut

Esperança i dubtes: Vacuna Covid-19

Després d'un 2020 ple d'incertesa en el qual el nou coronavirus ha fet vibrar els fonaments de la nostra societat, el 2021 obre un forat per l'esperança: la vacunació contra la Covid-19 ha irromput amb força en totes les tertúlies, telenotícies i converses. Excés d'informació i fonts molt diverses entre les que hem de ser selectius per a assegurar la seva fiabilitat, i no deixar-nos portar pel sensacionalisme o les "fake news", tan presents en el nostre dia a dia. Basant-nos en fets, sabem que les vacunes existeixen fa centenars d'anys i són el principal dic de contenció de moltes

malalties infeccioses transmissibles: segons l'OMS, salven entre 2 i 3 milions de vides l'any. Per ser medicaments preventius, aplicats en població sana, no se'ls permet un sol efecte advers important. Respecte a la vacuna de la Covid-19, nombrosos experts en immunologia han afirmat que, com totes les vacunes vigents actualment, aquesta ha passat totes les fases pertinents i mecanismes de control, amb l'única diferència que aquests s'han superposat. A més, altres factors com la gran inversió econòmica, el gran nombre de voluntaris presentats en

els estudis i l'ús d'estudis previs ja coneguts, han resultat clau per a l'agilitació del procés de desenvolupament i això no hauria de ser motiu de desconfiança. Perquè una vacuna sigui aprovada per l'EMA, (agència europea del medicament), aquesta ha de tenir una eficàcia mínima del 50% i, les vacunes contra la Covid-19 que coneixem fins ara, tenen, segons els assajos clínics, entorn d'un 90-95%. Tanmateix, cal tenir en compte que l'eficàcia de les vacunes busca evitar el sofriment de l'individu: aquestes fan que, quan el patogen t'infecta, el teu cos sàpiga defensar-se per a evitar una malaltia greu i complicacions associades, podent ser asimptomàtic o passar-la de manera lleu. Encara hi ha uns certs aspectes de la vacuna que encara no es coneixen, però això no compromet la seva seguretat i eficàcia. Els científics continuen estudiant per a conèixer la durada d'immunitat que ens confereix la vacuna i si existeix la possibilitat que els vacunats siguin contagiosos si contraguessin el virus. Per això, i pel fet que la vacunació de la totalitat de la població portarà temps, no hem de relaxar-nos amb les mesures que ja coneixem per a la prevenció de la malaltia. Encara així, aquesta llum al final del túnel ens dóna un raig d'esperança per a poder visualitzar el que pot significar el principi de la fi d'aquest malson. ■ Lucía Román Villabona Infermera CAP La Marina

El Dia Mundial contra el Càncer ens recorda el repte de cuidar-nos! El dia 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer. Tal com explica l’Associació Espanyola contra el càncer (AECC), el terme càncer és molt ampli, abasta moltes patologies, de diferents localitzacions, símptomes, tractaments i evolució. Ara bé, el funcionament del càncer és semblant en la majoria dels casos. Les nostres cèl·lules, que habitualment es multipliquen per regenerar les velles i assegurar el bon funcionament del cos, comencen a multiplicar-se de manera incontrolada i indiferenciada, donant com a resultat un tumor maligne que envaeix els òrgans i teixits. El càncer segueix sent una de les principals causes de malaltia i de mort a Espanya i a tot el món. L’any 2020 es van detectar gairebé 280.000 casos nous a Espanya, sent els més freqüents els de còlon i recte, pròstata, pulmó i mama. Es tracta d’una malaltia que afecta moltes dimensions de la persona, no només la part física, també afecta les nostres emocions, les nostres relacions... És per això, que l’objectiu del Dia Mundial contra el Càncer és conscienciar a la població que tenim eines per prevenir-lo o bé, per detectar-lo com més aviat possible i, alhora, remarcar la importància de la investigació per a seguir trobant solucions a la malaltia. Un nou any és una nova oportunitat per cuidar el que menges, el que beus, el que respires i com et mous. Canviar els mals hàbits que sovint tenim és tot un repte, però val la pena per l’enorme salt de qualitat que pot suposar a la nostra vida. El consum d’alcohol i tabac, l’excés de pes o la falta d’activitat física són factors de risc evidents per alguns tipus de càncer. No es tracta d’abastar tots els canvis de cop, però cal posar-se en marxa. Reduir el consum de tabac, proposar-se caminar 30 minuts diaris, retirar de la dieta aliments preparats i optar per cuinar a casa amb aliments naturals o escoltar, expressar i cuidar les nostres emocions són alguns exemples per començar. Al CAP estem disponibles per ajudar-te a fer un canvi! T’apuntes al repte? ■

Blanca Sitges Vernís Resident Infermeria Familiar i Comunitària CAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Posem-nos més contents, siguem més feliços

Quan una es posa a veure una pel· lícula al televisor, en un moment donat, està vivint la vida del/la protagonista i s’oblida de la seva realitat. Si la pel·lícula és còmica tots contents per una estona; si és un drama, tots tristos per una estona; però si és una tragèdia o una pel·lícula de terror, el nostre subconscient ens diu que només és una pel·lícula, que son actors i que quan acabi, es netejaran el maquillatge i aniran plegats a sopar. Ens protegim per no patir més del compte amb el que els passa als altres, al cinema i a la vida real (sempre hi ha excepcions). Una manera que tenim de no patir massa, de enfrontar-nos a la realitat de la cara de la vida que no ens agrada és prendre algun tipus de droga, ja sigui de les permeses, de les il·legals o de les que es venen a les farmàcies. Per ajudar-nos a aixecar els ànims sense necessitar substàncies no massa bones tenim l’alternativa de fer-ho amb els aliments, que sempre son a prop nostre i moltes vegades ho ignorem. És el cas de les taronges i la seva vitamina C. Si en mengem al matí, enfrontarem el dia amb més vitalitat. Si aquesta se’ns acaba a mitja tarda, podem tornar a la taronja o qualsevol altre fruita que en contingui vitamina C; encara serà millor si l’acompanyem amb un grapat d’ametlles, avellanes, nous, festucs o cacauets. Els tres últims a més, ens aporten una bona quantitat de Liti que ajuda a mantenir la salut mental. Però on més en trobarem és a la remolatxa; ratllada, crua a l’amanida o bé bullida per acompanyar algun plat en aixecarà l’ànim, que en aquesta època és imprescindible. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

El Servei d’Atenció al Client del Port de Barcelona estrena web L’any 2020, les terminals van invertir més d’1,7 milions d’euros en projectes mediambientals i el Port les ha bonificat per import de 900.000 euros. El Port de Barcelona i les terminals que operen en les seves instal·lacions han començat ja a donar passos ferms en el camí cap a la transició energètica, una estratègia en la que Port i Comunitat Portuària van de la mà. Així, durant l’any 2020 les 14 terminals del Port de Barcelona acollides a les bonificacions mediambientals van invertir més d’1,7 milions d’euros en projectes dirigits a descarbonitzar l’operativa portuària, reduir les emissions, generar energies renovables i iniciar la transformació energètica. Com a resposta a aquestes iniciatives sostenibles, el Port de Barcelona ha bonificat a aquestes terminals amb prop de 900.000 euros en l’exercici 2020. L’any 2019, les bonificacions van sumar un total de 886.000 euros i les inversions realitzades per les terminals van ascendir a 1,6 milions d’euros. “El Port promou que les inversions ambientals que realitzen les terminals ho siguin per a reduir les emissions d’efecte hivernacle gràcies a mesures d’estalvi o millora de l’eficiència energètica, la generació d’energia renovable mitjançant plaques fotovoltaiques o bé la promoció de l’electrificació

Més de 2 milions d’euros en bonificacions a vaixells

El Port de Barcelona aplica bonificacions ambientals tant a les terminals com als vaixells menys contaminants.

de la mobilitat”, explica Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona. Les bonificacions mediambientals representen entre el 15 i el 20% de la taxa d’activitat de cada terminal. Es tracta “d’unes bonificacions molt destacables a nivell qualitatiu perquè de les 14 terminals acollides està previst que el 50% inverteixin l’any 2021 en l’aprofitament de les seves cobertes per generar electricitat amb foto-

voltaica, facilitant així la generació d’energia renovable“, afegeix Jordi Vila, cap de Medi Ambient del Port de Barcelona. “Les empreses van de la mà amb el Port per aprofitar la capacitat de generació d’energies renovables i preparar-se per a la transició energètica i això és un aspecte clau per aconseguir el repte d’esdevenir un port neutre en emissions l’any 2050”, recorda Mercè Conesa.

A banda de les bonificacions mediambientals que el Port de Barcelona aplica als seus concessionaris, també hi ha tot un seguit de bonificacions ambientals dirigides als armadors que tenen com a objectiu promoure la millora dels vaixells en termes d’eficiència, utilització del gas natural i bateries elèctriques i reducció de les emissions a l’atmosfera. En aquest cas, les bonificacions anuals que aplica el Port de Barcelona sumen, de mitjana, uns 2,3 milions d’euros. “La idea d’aquestes bonificacions als armadors és atreure al nostre port els vaixells més nets i menys contaminants, contribuint així a millorar la qualitat de l’aire a tot l’entorn del Port”, apunta Jordi Vila. El Port de Barcelona va ser el primer del sistema portuari que va començar a aplicar bonificacions a vaixells per l’ús del gas natural liquat (GNL). I en l’actualitat és l’únic port de l’Estat que aplica bonificacions als creuers per la reducció d’emissions de NOx. ■

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

opinió

Historias e Historietas de un Oído Confinado Rafael Ochoa

Rosa Ibáñez es vecina del barrio de toda la vida, forma parte de una gran familia de siete miembros, aunque ahora lamentablemente falta su madre y su hermano Paco, persona con la cual tuve el honor y el privilegio de compartir amistad. Rosa ha escrito un libro que me ha gustado mucho, es sencillo, entretenido y real. Mejor que ella nos lo explique. Bueno Rosa, “Historias e Historietas de un Oído Confinado” ¿Qué es?... Pues mira, para mí son varias cosas, pero sobre todo fue un vehículo, una forma de pasar el confinamiento y ocuparme en él. Hizo ese tiempo mucho más llevadero, más ocupado e interesante, pero sin perder de vista; evidentemente, todo lo que acontecía a mi alrededor. Una herramienta que me ayudó a superar y gestionar los días tan complicados que hemos vivido todos, uno de los salvavidas con el que traspasé la estricta experiencia. Hay 2 frases entre muchas que me han llamado la atención: “Los oídos también lloran…” Es una frase que encierra una realidad que ocurrió en ese día, perdí a mi tío Pedro. Estaba en una residencia sociosanitaria y tenía 90 años. Es una declaración de la tristeza, del dolor, también de la impotencia de no poder hacer nada en las muertes que han ocurrido así. No podías estar con ellos e hicieron el paso de la vida a la muerte sin los suyos y tristemente enterrado. La otra frase es: “Confinamiento dentro del confinamiento” Mi padre pasó solo el primer mes de confinamiento, decidí irme a vivir con él. A los tres días de estar allí se encontró mal y fue ingresado a finales de abril. Fue la impotencia de ver como se inicia el aislamiento físico al ingresar en un hospital y a eso se añade que no se pueda visitar, ni hablar con él. Fue un confinamiento dentro de un confinamiento, como si una burbuja entrara dentro de otra. He leído las citas que pones entre capítulos… Son sacadas de mi libro de vida preferido, encajan con la situación y dan sentido al mensaje.

Pau Espí

L’art de negar

Hay mucho humor en el libro… Tengo un oído travieso (por problemas auditivos) y de vez en cuando me pone en situaciones que he plasmado en el libro de manera bastante descriptivas. ¿Tienes pensado un nuevo libro? Pues “oído confinado” vino así ¡sin más!, para publicarlo me animaron un grupo de buenas amigas, también Gloria M. Martra me puso en contacto con Nuria Burguillos que ha escrito varios libros y me puso en contacto con Mecenix que es una plataforma de micro mecenazgo para autores y así se ha publicado en su editorial Nectar. Ahora tengo en mente un nuevo proyecto, pero a éste tengo que darle forma, poco a poco, en mis tiempos libres.

“Hay que poner la mirada más allá de las circunstancias, porque siempre hay un horizonte hermoso para contemplar” ¿Cómo ha sido todo el proceso de escritura y cuánto tiempo te ha ocupado? Desde octubre, hice una presentación online en una Biblioteca en Colombia y les ha gusto mucho e hice una presentación en la radio de La Marina. También está en mi blog “OÍDO CONFINADO” del Face y he entregado un libro en la Biblioteca Francesc Candel el cual lo van leyendo los usuarios. También está en venta en la Librería Navarro del barrio. Muchas gracias por dedicar tu tiempo a los lectores de este diario y una última pregunta ¿Qué aconsejarías a los vecinos en este semi-confinamiento o un posible confinamiento total? Que hagan todo aquello que no pudieron hacer por falta de tiempo, que se fijen en los pequeños detalles de la vida diaria y los valoren. Poner la mirada más allá de las circunstancias, porque siempre hay un horizonte hermoso para contemplar. Estas situaciones nos sirven y pueden ayudar para hacer un nuevo reajuste, un reenfoque de como vemos y vivimos la vida. ■

Una figura que ha agafat molta força darrerament, ha estat la dels negacionistes. Però, què vol dir ser negacionista? Doncs bé, segons la RAE, els negacionistes són aquells que tenen “una actitud que consisteix en la negació de determinades realitats i fets històrics o naturals rellevants.” És a dir, un negacionista és aquella persona que decideix negar una realitat o uns fets històrics a partir de certes teories conspiratives o d’informació que, normalment, no són del tot verídiques. I vosaltres us preguntareu, i què és el que neguen aquests individus? Doncs, encara que sembli impossible, neguen qualsevol cosa que us pugueu imaginar. Bé, potser aquí m’he excedit un xic, però us asseguro que no m’he equivocat tant. Us demano, que per entendre bé el que ara us explicaré, us feu un mapa mental. Imagineu-vos que sou en un IKEA, davant d’un passadís gegant ple de prestatgeries molt semblants, però no iguals. Cada prestatge representa un grup de negacionistes: Podeu veure els negacionistes del canvi climàtic: aquests ja se’ls estan esgotant els arguments, però segueixen sense rendir-se. Al seu costat, trobem els negacionistes de la Covid: aquests són els de la nova generació. Falsifiquen dades i les interpreten com millor els convé, tot i que això ho fan tots els models de negacionistes. I estan just a sobre dels negacionistes de la vacuna de la covid: que són aquells que diuen que la vacuna ens posarà un xip per controlar-nos, i saber quan i a on anem a comprar el pa. Que aquests estan al costat dels negacionistes de totes les vacunes: ells pateixen la malaltia de negar-ho tot i per desgràcia no té vacuna, i si en tingués, tampoc se la voldrien pas posar. I encara n’hi ha molts més! A la dreta de tot, trobem els negacionistes de les eleccions dels Estats Units (també coneguts com a fanàtics de Trump), just al seu costat podem veure els negacionistes del 5G (són aquests que diuen que les ones electromagnètiques ens mataran), i a sota seu hi ha un grup petit de negacionistes, que són aquells qui neguen la neu del temporal Filomena. Perquè sí. Suposo que molts ja heu vist un vídeo que corre per les xarxes, en què una dona madrilenya crema neu de la seva terrassa i diu que aquesta està feta de plàstic i que ha estat el govern qui l’ha enviat. Lamentablement, això que us explico és cert, encara no m’he begut del tot l’enteniment, i us demano que, si sou de les persones que no heu vist el vídeo del qual parlo, no el mireu. Dediqueu els dos minuts que dura el vídeo a mirar per la finestra i haureu sigut més productius que els que hem caigut en la temptació de la ignorància veient-lo. Perquè, ja posats, si voleu estar dos minuts escoltant bajanades, poseu un míting de Vox o, senzillament, sintonitzeu sense parar Tele5, amb respecte per tothom. Com heu pogut veure, de negacionistes n’hi ha molts i de variats. N’hi ha per tots els colors i cada grup defensa una ximpleria diferent, però tots comparteixen una mateixa afició: Negar. La realitat els resulta impossible, i no és incomprensible ja que aquesta requereix un exercici d’intel·ligència i serenitat que molts no volen fer. Caldrà anar amb compte, cada cop els negacionistes s’estenen més i més ràpid, i ja no tenen aturador. A cada prova refutada que els presentes, ells t’exposen una excusa que sembla ideada per un nen de cinc anys. Tota precaució és poca, aquesta és la veritable pandèmia amb què estem lluitant aquests darrers anys, i per desgràcia, no sembla que hàgim de trobar una vacuna d’aquí poc. La pandèmia dels negacionistes. ■

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Febrer 2021 // www.lamarina.cat

esports 27

El CN Montjuïc signa un acord amb la Fundació Damm per la venda dels terrenys de l’antic camp de pràctiques de golf La Fundació Damm ha adquirit els terrenys per a construir la que serà la seva ciutat esportiva. El complex esportiu estarà situat en l'antic Golf Montjuïc de Barcelona (els terrenys del qual eren fins ara propietat del Club Natació Montjuïc) que la Fundació preveu inaugurar a principis de 2023 pel Club de Futbol Damm com a usuari principal. El contracte de compravenda va ser signat en l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona per part de Ramón Agenjo, vicepresident de la Fundació Damm i president del Club de Futbol Damm, i de Jaume Roca, president del Club Natació Montjuïc. En la signatura també van ser presents Jorge Villavecchia, director general de Damm; Joan Soteras, president de la Federació Catalana de Futbol, i Enric Bertrán, president de la Federació Catalana de Natació. "Amb la compra dels terrenys, donem el tret de sortida al que segurament serà un dels projectes més importants en la història de la Fundació Damm: la construcció de la nostra ciutat esportiva. Un somni que es farà realitat en 2023 i que dotarà al Club de Futbol Damm d'unes instal·lacions esportives de primer nivell dins de la ciutat de Barcelona" declarava Agenjo en la pàgina web de la mateixa Fundació Damm. Les noves instal·lacions tindran una superfície de 30.000 m2, distribuïts en dos camps de futbol 11, un dels quals es podrà

▶ Camp de futbol Damm.

Jaume Roca assegura que “totes dues entitats compartim la voluntat d'educar a través de la pràctica esportiva” dividir en dos de futbol 7, i dos edificis. L'edifici principal acollirà les oficines del CF Damm, a més dels Serveis Mèdics, gimnàs, vestidors del camp principal i una sala d'estudis, per tal de donar continuïtat a la formació acadèmica dels jugadors i les jugadores. En el segon edifici, situat entre els dos camps de futbol, s'hi ubicaran més

vestidors, les graderies amb una capacitat de fins a 550 espectadors, i una àrea de restauració de 100 m2 . Al mateix espai del lloc web oficial de la Fundació Damm, el President del Club Natació Montjuïc, Jaume Roca assegura que “totes dues entitats compartim la voluntat d'educar a través de la pràctica esportiva al nostre jovent, i de convertir als nois i a les noies dels nostres clubs en homes i dones que contribueixin a millorar la nostra societat". L'acord permet el CN Montjuïc sanejar les finances del club, a causa de la injecció econòmica important que suposa la transacció dels terrenys i impulsar projectes perquè sigui un referent de l'esport a la ciutat de Barcelona. ■

Arriben les ajudes per les entitats esportives locals El Govern ha confirmat una nova convocatòria d’ajuts directes de 15 milions d’euros per donar suport a tot el sector esportiu afectat El Govern de la Generalitat va fer efectiu el darrer 11 de gener el pagament de 20 milions d’euros per ajudar a totes aquelles entitats esportives que van haver de tancar novembre passat a causa de la Covid-19. Es tractava d’un decret llei validat pel Consell Executiu que atorgava 13,38 milions als municipis, 6,28 milions a les comarques catalanes i 287.048 euros a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja que el Barcelonès no rebia ajuda comarcal. Podien optar a aquests ajuts les persones titulars de la gestió d’instal·lacions

esportives a Catalunya, tant entitats esportives, com clubs, federacions i consells esportius, com empreses del sector, principalment gimnasos. El Govern ha indicat a través d’un comunicat que els beneficiaris de l’ajut del Consell Català de l’Esport han estat 1.226 titulars i que aquests diners serviran per pal·liar els efectes del tancament d’un total de 1.461 instal·lacions durant el mes de novembre del 2020. Malgrat els ajuts anunciats, segons l’ACN Barcelona, el clúster del sector em-

Els beneficiaris de l’ajut del Consell Català de l’Esport han estat 1.226 titulars

Albert Aguilar

La Precandidatura de Carlos Sarto i Fernàndez Alà no passa el tall de signatures per encapçalar el Barça

Segons el recompte oficial s'han quedat a més de 1000 signatures de les 2200 necessàries A l'edició del darrer mes de desembre vam explicar que el veí de la Zona Franca, Carlos Sarto, tenia la possibilitat de convertir-se en el director de l'àrea de futbol del Barça dins de la precandidatura encapçalada pel soci barcelonista, Lluís Fernández Alá. No obstant això, el recompte de signatures dut a terme en les oficines del club ha evidenciat que el projecte no comptava amb els seguidors necessaris i s'han quedat a més de 1000 signatures de les 2200 necessàries. Després de l'enrederament de la data de la votació, finalment la consulta popular se celebrarà el pròxim 7 de març. Els tres candidats que han aconseguit passar el tall de signatures són Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa. ■

presarial esportiu, INDESCAT, ha denunciat que els ajuts anunciats pel Govern al sector de l’esport són insuficients i “no cobreixen ni de bon tros les pèrdues”. Les ajudes només es destinen a equipaments esportius (que representen un 29% de la indústria) de manera que el 71% d’empreses en queda exclosa. En aquest sentit, han reclamat uns ajuts que incloguin la totalitat del sector i que cobreixin com a mínim el 75% de la facturació perduda. Segons dades proporcionades pel mateix sector empresarial esportiu, el conjunt de la indústria esportiva ha deixat de facturar 272 milions d'euros, per tant les ajudes del govern no signifiquen ni un 10% dels diners que s’han perdut. No obstant això, i com a resultat directe de les crítiques rebudes, el Govern ha confirmat una nova convocatòria d’ajuts directes de 15 milions d’euros per donar suport a tot el sector esportiu afectat per les mesures sociosanitàries donades pel pla de contenció contra la Covid imposat des de la Generalitat. ■

El nostre nord és el sud

Febrer 2021

L'ENTREVISTA

“Ens convé de reveure i d’escoltar al nostre voltant” Núria Cabo Monteagudo. 38 anys. Barcelona. Soltera. Ofici: ballarina, especialista en la dansa índia kathak, professora de Ioga i activitats fisicoesportives i també de la llengua hindi. Religió: No en professo cap. Política: No em refio gaire de la política.

xpliqui’ns una mica qui és vostè? Vaig néixer i em vaig criar a Hostafrancs. D'aquí als 7-8 anys ens mudem a Girona, i arribem al barri l’any 1992. El meu pare és de Barcelona i la mare de Castella-la Manxa. De ben petita ja feia activitats físiques, sobretot dansa, que m’han acompanyat sempre. Recordo que jugava ballant a l’habitació (sóc filla única). I a les festes del poble on anava a estiuejar, sempre era la primera a ballar quan començava l'orquestra i l'última en marxar. El ball sempre m'ha habitat. En l'adolescència vaig centrar-me en els estudis, i després ja era massa gran per seguir una formació acadèmica relacionada amb la dansa i arribar a dedicar-m’hi professionalment. Tot i així, em negava a donar-li l'esquena... Com ho reprèn llavors? Gràcies al cinema. En veia molt d’independent, tot de cicles a la filmoteca, i així vaig descobrir el cinema indi. Em semblava interessantíssim, i encara més el fet que els actors i actrius ballessin. Llavors a Catalunya estava de moda la dansa del ventre i vaig acabar dirigint el grup de ball. De Bollywood m'agradava sobretot la música i la percussió, però no el vestuari que utilitzaven, i com que s’hi barregen coreografies tradicionals i populars índies amb les occidentals, m’hi vaig interessar per conèixer més la cultura i les altres danses índies, com el kathak, que és la que ballo. Quin tipus de dansa és? El kathak ve de la paraula katha que significa història en hindi. És una dansa que neix per a explicar històries dels déus acompanyades amb música. Amb l'arribada de l'imperi àrab a la península indostànica, aquesta es nodreix de cultura musulmana i de cerca d’una estètica. De fet, se la considera un dels orígens del flamenc; hi ha molta feina de peus, com el zapateo del flamenc, amb la dife-

rència que en el kathak ballem descalces, i a més ho fem amb picarols als turmells, pel que fem música mentre ballem. Per a fer-se una idea, és molt semblant al flamenc quant a ritme i força expressiva, però amb una delicadesa més subtil en el moviment corporal. Deu anys a l'Índia, com van anar? L'Índia et dóna sempre una de freda i una de calenta. La vida i el món allí s'intensifiquen més. Durant aquest 10 anys venia a Espanya només uns mesos per a fer diners, treballava, per exemple, en un bar, i després tornava a l'Índia. Vaig estar en el nord a la ciutat de Varanasi o Banarés, que és una ciutat molt important per al hinduisme i un centre religiós i filosòfic molt gran. Per què allí? Perquè hi vaig trobar el meu professor i vaig adonar-me que volia aprendre d’ell. Allí l'aprenentatge és més tradicional, de mestre a alumna directament. Després vaig pensar que estaria bé que la formació fos més acadèmica i ell em va proposar de preparar-me per a un conservatori de dansa i música d’aquí. Què aprenia d'ell? Dansa, ball. El meu primer mestre igual tenia 60 anys. Quan li veies semblava molt major, fins i tot feien ganes de córrer a ajudar-lo, però, quan començava a dansar es transformava. Deies: no pot ser! Tenia una flexibilitat fabulosa. Quins records conserves d'aquestes anades i vingudes de l'Índia? Un record agredolç. Ha estat una mica dur fer-te respectar com a dona. Allà la dona sola i soltera és poc habitual. Per contra, la part més plàcida ha estat la proximitat i el caliu humà que reps. Compartir és molt natural i tothom és conscient de la necessitat d'ajuda dels altres, per la qual cosa sempre hi ha aquesta predisposició a col·laborar-hi amb tothom. Després també hi és el paisatge, que és l'imaginari que tenim aquí, però que és real; temples, carrerons. Fins als sons del

La felicitat és la vocació de l’home, va dir el monjo dominic francès Pare Lacordaire a principis del segle XIX i la Núria, veïna nostra, hi afegeix, i de la dona. Espontània, explica els camins per on l’ha portat la seva vocació de ballarina. Va deixar una feina ben pagada, els amics i familiars i se’n va anar cap a l’Índia. Ha après de mestres de la dansa que li doblaven i triplicaven en edat però amb una flexibilitat i una lectura de la realitat que els convertia en pous de saviesa on beure i aprendre’n. Després d’una dècada de viure-hi aprenent la dansa popular i d’elit, l’idioma i la cultura, ha rebutjat ofertes de feina que, de jove, haurien estat un somni, perquè “m’allunyaven de l’estil de vida que he vingut treballant”. Com de bones? li preguntem: “A Bombai em vam proposar un bon sou, a banda d’apartament, xofer, horari ben còmode i altres beneficis”. Que no l’hi hagin seduïda diu molt de la seva determinació. L’entitat amb què col·labora a Barcelona, Indian Culture Centre ha guanyat el segon premi de foment a la participació en la categoria “integració de les dones, nens/nenes i joves migrants a Barcelona” de la Federació d’Ateneus de Catalunya, en reconeixement al curs que hi fa la Núria per a dones de la comunitat indo-catalana.

carrer són agradables. Aquí tot és molt organitzat i lineal. I com ha anat aquest retorn a la ciutat i el barri? Molt bé, estant en la situació com la que estem. Vaig tornar a treballar en el bar que sempre m'agafava a l'estiu, però a les dues setmanes d'arribar-hi van haver de tancar. Llavors un amic em va animar a presentar propostes en Centres Cívics i altres llocs que fan oferta cultural. La resposta va ser ja ho tenim tot cobert. Però al barri, alguns van tenir una mica de curiositat i em van convidar. Vaig començar en el centre cívic de Font de la Guatlla a fer classes privades. Al final em van convidar a obrir altres grups. Només que ara no es pot fer res de res enlloc. El seu ensenyament de l’hindi ha tingut reconeixement. Sí, col·laboro amb una entitat que es diu Indian Culture Centre, associació que agrupa la comunitat indo-catalana. Em vam convidar a ensenyar l’hindi que havia après. M'ha semblat preciós perquè aprendre un idioma mai no és només una llengua, sinó també introduir-te a una cultura. Per mi ha estat una manera de retornar tot el que a l'Índia m'han donat, em sembla preciós. Com és la comunitat Índia que resideix a Barcelona? Són empresaris, gent nascuda aquí o arribada de fa molts anys. Gent que treballa en multinacionals. Després hi ha també la comunitat filipina. Una associació en el Raval. Abans la diversitat era molt present només al Raval, però ara la ciutat sencera és així. I encara més en el nostre barri. Oi que sí? És important que tothom ens entenguem com a comunitat. Viure-la des del costat més humà. I evitar la burocratització que se’n vol fer de tot. La dansa, excepte de la d’elit, encara és un camp totalment femení. És curiós perquè en l'Índia no és així. No està ben vist que la dona s'exposi. I a més és molt normal que l'home balli. Hi vaig treballar amb un professor que és del llinatge de la figura més important de la dansa, que allà és totalment religiosa i devocional. Alguna cosa que hagi après de l’Índia que ens pugui ajudar en aquesta conjuntura? No sé si per a la pandèmia, però una cosa que he après és a obrir bé els ulls. A estar sempre escoltant l’entorn, perquè allà en qualsevol moment passa un mico, una vaca.... i has d’anar amb una mirada ben atenta. Mentre que aquí mires el mòbil fins i tot quan camines pel carrer. Aquest contrast és una metàfora de fins on estem aïllats en nosaltres mateixos, hem deixat de prestar atenció als altres i potser convé tornar la mirada al nostre voltant. ■ Yohany Limpias Ayala