La Marina – Edició febrer 2023

Sanitat i ensenyament tornen als carrers

Denuncien que el sobreesforç continuat afecta el bon funcionament dels serveis

La concentració va tenir el suport veïnal en reconeixement als professionals.

Pàgs. 3-4

Els ajuts per millorar l’eficiència energètica dels habitatges busquen arribar a més ciutadans

Pàgs. 12-13

Cicle entrevistesd’

28M de cara al

“Si la Fira i l'entorn del Consorci i el Port no repercuteixen a la Marina, estem fotuts”

“El Prat Vermell és una oportunitat i hem d’accelerar l’arribada dels equipaments”

Pàgs. 14-15

El veïnat de la Marina fa suport al personal sanitari durant la vaga celebrada el mes de gener.

Alejandro Flores

Xavier Trias

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Treballadors en protesta als Estat Units, França, al Regne Unit i a casa nostra

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca

Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada 6.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

A la Gran Renúncia, el fenomen de renúncia voluntària a la feina de fins a 47 milions treballadors als Estats Units, ara se sumen les protestes a França i el Regne Unit. Sanitaris, docents, transportistes, són els sectors més mobilitzats. Que el sistema està en crisi és evident perquè fa aigües per tots els costats, però el dogma ultraliberal resisteix. Hi ha un establiment que ha perdut el complex de l'enriquiment sense cap límit, i a la política, en situació confortable, li està costant entendre el nucli social.

A casa nostra, la sanitat també està en peu de guerra perquè la precarització s'ha instal·lat en un sector en el qual als treballadors se'ls exigeix un nivell de qualificació altíssim. Per contra, des de fa anys viuen una pèrdua adquisitiva, i aquesta formació continuada i tan exigent a la qual han d’atendre ha deixat de servir-los d'ascensor social. A sobre, pateixen sobrecàrrega laboral i l'estrès comença a afectar la seva salut. Frustració, ràbia, esgotament, desconfiança i la percepció que no gaudeixen de reconeixement social els ha portat a manifestar-se. Sobretot, a les fornades més joves. El mateix passa entre els docents.

Tot i això, la precarietat d’aquests sectors ni de bon tros és la pitjor. De fet, les persones treballadores en sectors com la neteja, l'agricultura, el comerç local, els artesans o en professions liberals com les periodistes, arquitectes, comptables, advocats, artistes... tampoc no resisteixen.

Que no hi ha esperança, qui ho diu?, mentre hi hagi voluntat de transformació i exigències de canvi, sempre hi haurà alternatives possibles. Però cal construir-les. Alguna cosa d'això s'intueix al carrer aquests dies, tot i que no serà gens fàcil aconseguir donar-li cos

a les mobilitzacions i sumar més actors. De fet, tenim el repte de desempallegar-nos de la nosa social que estan ocasionant les xarxes socials mal utilitzades, sobretot les generacions més joves i precaritzades.

I aquí fem un parèntesi per il·lustrar la dificultat: tanquem aquest editorial el dia 2 de febrer, busquem la notícia de les protestes al Regne Unit ocorregudes un dia abans al diari conservador de referència a Catalunya i amb la tradició d'una cobertura internacional exquisida en el format de paper. No trobem ni mitja pàgina.

Serveixi aquest significatiu silenci informatiu per tenir consciència del que costarà, però cal ser tossudes, fugir de les emocions més immediates que ens provoca la situació social actual per deixar espai a la reflexió, al pensament crític i a una voluntat de canvi raonada i sostinguda. Hem d'evitar el desànim col·lectiu i perdre la por que ens paralitza a no actuar, així com deixar de contribuir a discursos que ens desactiven i instal·len un catastrofisme inevi-

table. Al cap i a la fi, si tan malament estem i l'apocalipsi és inevitable, que més ens pot passar?, doncs a viure la vida, però protestant i manifestant-nos al carrer sense por, contribuint a impulsar els canvis des d'on som. Com diuen les pancartes dels sanitaris aquests dies, "no volem ser herois, som treballadors".

Hi ha pressupostos a Catalunya!

Hauria estat del tot incomprensible per a la ciutadania que els partits polítics no haguessin arribat a un acord per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat en un context com l'actual, ja que els comptes permeten una expansió en la despesa pública. Així doncs, celebrem l'acord al qual han arribat ERC i el PSC, signe que es recupera el to institucional. Important també la contribució de l’espai de Barcelona en Comú, apostant per no contribuir a fer més forat en l’enorme l’estrès social que vivim. ■

Alejandro Flores / Y.L.A.

Les diferents vagues i manifestacions convocades durant aquest gener han estat la materialització d’anys de tensió als serveis públics. El sistema educatiu i el sanitari ja havia sortit als carrers l’any passat i l’anterior, farts d’una situació d’infrafinançament que s’havia agreujat després de la crisi derivada de la covid-19, quan reforçar els serveis públics era més important que mai.

“La sanitat està col·lapsada, els treballadors i treballadores extenuats i el sistema en fallida. Una fallida que pot ser no recuperable si no actuem ara de forma contundent”, cridaven les professionals dels Centres d’Atenció Primària de la Marina, Dr. Carles Ribas, Bordeta-Magòria i La Marina a la plaça del mercat on prop d’un centenar de persones, pacients i veïnes es concentrava per donar suport a les protestes.

I el sistema sanitari engloba molts col·lectius professionals: “personal de neteja, administratius, zeladors, infermeres, TCAI, personal facultatiu, MIR, LLIR i el personal de gestió i serveis”. Totes van organitzar manifestacions i protestes durant la setmana del 23, quan es va convocar la vaga, amb manifestacions conjuntes el 25 i 28 de gener, i de manera separada com la que va tenir lloc a la plaça de la Marina el 26 de gener.

Entre els reclams s’incloïa la millora en la llista d’espera amb els especialistes, que ara és d’entre 82 i 151 dies en el cas de la cirurgia, la contractació de més personal i menys temporalitat en els contractes i l’augment de salaris. També ha estat un crit reivindicatiu de la sanitat pública davant la privada, que a Catalunya representa el 32% de la població atesa.

En el cas de l’ensenyament, la vaga també va ser seguida pels centres educatius a la Marina. Algunes classes no es van impartir amb normalitat per l’absència de professorat i d’alumnes. “Se’ns ha demanat un sobreesforç que ha estat continuat des de la crisi i no se’ns ha cuidat gens ni mica, hi ha molt de malestar, mai deixem la feina amb la canalla, però tampoc no hi ha entusiasme”, comentava una mestra amb prop de vint anys de docència i que ha acatat la vaga.

La pressió als centres sanitaris és molt gràfica i ha estat notícia contínua pel límit al qual s’està arribant. Altra-

Els treballadors dels serveis públics esclaten

Denuncien la inacció del Govern davant el deteriorament dels serveis

ment, la pressió a les aules té altres maneres d’expressar-se: professionals de l’educació intentant tirar endavant els seus programes d’estudi enmig de canvis massa accelerats i lidiant amb famílies desbordades i irritades, a més d’un nombre creixent d’estudiants nerviosos, desmotivats, alguns amb ansietat, o amb símptomes com la desconnexió recurrent i la manca de disciplina, sovint, jugant a trepitjar línies vermelles del respecte amb els docents.

“En moments de crisi la realitat social es condensa en una aula”, explica un professor veterà i ara ja jubilat, incidint en el fet què tot plegat s’agreuja encara més si es té una plantilla sobrecarregada i amb la sensació de desatenció. “Tot això tard o d’hora acaba repercutint i afectant el

bon funcionament de tot el sistema”, assegura.

A les manifestacions convocades a Barcelona, el sector educatiu demanava la dimissió de Cambray, conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i principal assenyalat durant les protestes.

“Després d’anys complexos per la cronificació de les retallades i per la covid-19, que ha implicat un enorme sobreesforç, l’administració, lluny de reconèixer la tasca de treballadors i treballadores, decideix imposar mesures sense consens. A partir del febrer del 2022, es va encetar una veritable revolta educativa que ha aconseguit revertir algunes de les primeres retallades”, expressaven en un comunicat els representants dels sector educatiu ■

▶ Les sanitàries dels CAPs La Marina, Carles Ribas i Magòria-la Bordeta protesten a la plaça Marina durant la vaga. Alejandro Flores

||

“La pressió que senten els professionals afecta el bon funcionament dels centres sanitaris i les aules”

El sistema sanitari, al límit

|| Yaiza Sánchez

Si has tingut la sort de no haver assistit mai a cap servei d’urgències, et resumiré en poques paraules què és allò que t’hi trobaràs. Com han apuntat els mateixos centres sanitaris, perquè un pacient sigui atès a l’Hospital del Mar cal que esperi 90 hores. Al Moisès Broggi, una infermera despatxa 22 pacients. I, segons xifres de la Generalitat de Catalunya, actualment a la ciutat de Barcelona 2.232 persones es troben en llista d’espera per fer-se un electrocardiograma, una prova essencial en la prevenció i detecció de malalties cardiovasculars. Aquestes dades apunten l’estat de feblesa en què es troba el sistema sanitari i alguns dels motius que han fet cridar prou als professionals.

“Necessitem parlar de com fer que els metges i metgesses puguin donar una atenció adequada. Hem de posar els problemes sobre la taula a l’Administració”, sentencia el secretari general del Sindicat de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. És per això que l’agrupació va organitzar una manifestació pels dies 25 i 26 de gener, que posteriorment es volia ampliar els dies 1, 2 i 3 de febrer, però, finalment, la nit del 31 de gener es va arribar a un acord amb la Conselleria de Salut després de sis reunions.

Les convocatòries de vaga són el resultat de diversos mesos de rebombori dins del col·lectiu sanitari. El 18 de novembre van presentar al Parlament de Catalunya 54.344 signatures de suport per “transformar el sistema sanitari”. Finalment, el 25 del mateix mes van anunciar les manifestacions, tot i que, en paraules de Lleonart, “havien fet el possible per mantenir una negociació amb el Departament de Salut i fer viable que la desconvoquéssim, però l’Administració no ha estat per la feina”.

D’aquesta manera, els carrers de Barcelona es van tenyir de bates blanques sota la consigna de “sanitat pública de qualitat!”. Es perseguia dos objectius fonamentals amb les manifestacions. El primer fa referència a les condicions assistencials amb les quals treballa el personal. “Parlem d’agendes interminables i visites en les quals no pots dedicar el temps que el

Malestar d’alguns usuaris per la recol·locació de personal als CAPs

Mentre les protestes mobilitzen els professionals, alguns pacients també pugnen les seves pròpies batalles. La darrera ha estat en suport a la Dra. Benet, professional del Centre d’Atenció Primària (CAP) Doctor Carles Ribas. En el procés de reorganització interna la professional ha hagut d’escollir entre la jubilació i la recol·locació en un altre centre Són moltes les veus que han protestat pel fet. “La Dra. Benet sempre ha tingut un tracte molt humà amb mi i la meva família, i és per això que demano que respectin els seus desitjos i se li permeti romandre en aquell que ha sigut, durant

L’acord entre Salut i sanitaris permet desconvocar la segona setmana de vagues

Un acord entre els metges i Salut ha permès  desconvocar la vaga prevista pel dimecres 01, dijous 02 i divendres 03 de febrer.

El Departament de Salut i Metges de Catalunya aconseguien la nit del dimarts, 31 de gener pactar  millores per al col·lectiu de facultatius i el sistema sanitari.

El secretari general del sindicat mèdic, Xavier Lleonart, explicava   “les mesures generen prou confiança”  per desconvocar la mobilització.

Entre els punts que ha destacat hi ha la creació d’una taula de diàleg bi-

pacient necessita. Actualment, tot funciona segons el cost - benefici. He sentit a gestors sanitaris dir que el millor metge no és qui té millors resultats en termes de salut, sinó qui fa més visites per hora”, emfatitza Lleonart.

lateral entre facultatius i departament i «mesures urgents» per millorar les condicions laborals i els temps de consulta.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha assegurat que han “llegit bé” el malestar que hi ha en el sector i per això pensen  accelerar el pla de mesures que ja hi havia previst  en tots els àmbits professionals del sistema sanitari.

Balcells ha parlat tant de millores de temps de visita com d’assumptes laborals que  han d’anar lligats a partides pressupostàries. ■

molt de temps, el seu centre de treball”, expressava una usuària a una carta enviada a la directora del CAP, i que ha fet arribar a La Marina.

Malgrat les queixes, la decisió s’ha mantingut ferma. “No es tracta d’un acomiadament, ja que la metgessa, si ho vol, té dret a continuar treballant.

Això és només un canvi organitzatiu propi de les dinàmiques dels centres La ciutadania mai ha tingut manca d’assistència i ara s’assignarà una nova professional”, responen fonts de l’Institut Català de la Salut (ICS), consultats sobre el tema.

D’altra banda, la segona reclamació alludeix a les condicions retributives o, com anomena el secretari general, “les mesures encaminades a evitar que el talent nacional marxi”. Cal tenir present que, d’acord amb el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el 30% dels metges i metgesses es jubilaran en els anys vinents. Així, el relleu generacional pren especial importància. “Hi ha estudis que apunten que el 60% d’especialistes emigraran i que el 30% d’estudiants de medicina ni tan sols faran aquí l’especialitat. Perdem el talent a mans plenes”, lamenten els sindicats.

D’aquesta manera, el secretari general creu essencial assegurar dos vessants: per un costat, una retribució adequada a la seva feina. L’informe internacional de compen-

sació mèdica, elaborat el 2021 per Medsape, indica que els facultatius espanyols cobren 49.000 euros bruts a l’any, una xifra molt inferior als alemanys (158.000 euros), els britànics (119.000) o els francesos (85.000). A més, segons Lleonart, cal assegurar la formació continuada del personal, ja que actualment “només tenim dret a 20 hores de formació”. Aquestes dades, però, reflecteixen els millors considerats laboralment. La realitat del col·lectiu d’infermeres, els MIR i la resta del personal sanitari i administratiu és força pitjor. Aquests són els dos grans motius que han provocat les manifestacions.

I no és per a menys, ja que la sanitat es troba en una situació d’emergència en què els pacients no reben l’atenció desitjada i el personal sanitari batalla contra la imposició de la premissa cost-producció, denuncien els sindicats Unes manifestacions que impliquen a tots els col·lectius socials i que reclamen l’accés a una salut pública de qualitat. ■

▶ El personal sanitari, així com de l’ensenyament, es manifesta davant del Parlament. Alejandro Flores

“Les convocatòries de vaga són el resultat de l’acumulació del malestar dins del col·lectiu sanitari, esgotats dels sobreesforç”

“És un canvi organitzatiu propi de les dinàmiques dels centres”: la resposta que ha donat l’ICS al cas de la Dra. Benet

Can Clos estrena nova parada de bus de la línia 23

La línia 23 d'autobusos connecta plaça d'Espanya amb el Parc Logístic del Polígon de la Zona Franca, i té nova parada a Can Clos en el marc d'una de les actuacions del Pla de Mobilitat de Montjuïc. Les dues parades, una d'anada i altra de tornada, se situaran al carrer dels Jocs del 92, prop de la cruïlla amb el carrer de la Pedrera del Mussol. Així, s'amplien les possibilitats per connectar el barri amb la resta de la ciutat, tot just quan també s'hi estrenarà un nou parc a la zona.

A diferència de la majoria de línies de tipus ortogonal que connecten els barris de la Marina amb plaça d'Espanya a través del passeig de la Zona Franc, la plaça d'Ildefons Cerdà i la Gran Via, la línia 23 creua Montjuïc, estalviant-se el trànsit que hi ha als principals eixos del districte. De fet, aquesta línia ja passava per Can Clos, però no tenia parades al barri, un vell reclam veïnal.

Qui vivia a Can Clos i volia agafar aquesta línia havia d'anar fins a la cruïlla de carrer Foc amb Ferrocarrils Catalans, havent de desplaçar-se fora de la zona. La nova parada és més propera, i se situa a la part alta dels blocs de Can Clos, tant en sentit plaça d'Espanya com en direcció al Parc Logístic del polígon industrial de la Zona Franca.

No obstant això, la freqüència de pas

L'AAVV Sant Cristòfol presenta nova junta i evita la dissolució

d'aquest bus és d'entre 25 minuts i mitja hora. A Can Clos també passen les línies 13 i la 125, amb freqüències de pas similars.

L'afegiment de noves parades a la línia 23 és un dels objectius del Pla de Mobilitat de Montjuïc (2022-2029), que també contempla la millora de les línies de bus que passen pel Polvorí. Coincideix, a més, amb la reurbanització dels terrenys de l'antiga Bòbila Piulachs, on es construirà un parc de 24.000 metres quadrats amb un passeig que connectarà Can Clos amb la resta de barris de la Marina.

El futur nou parc se situa entre els carrers Ferrocarrils Catalans (entre Foc i Aviador Duran) i de les Diligències, integrant la Masia de Can Mestres en el nou entorn verd. S'hi farà un passeig urbà accessible, camins, zones de descans amb ombra, bancs, aparcament per a bicicletes, fonts i una àrea infantil. A la zona també es construiran habitatges i es preveu que les obres del nou parc acabin a l'estiu del 2023.

Malgrat la nova zona verda, els veïns i veïnes de Can Clos i el Polvorí reclamen des fa anys, una millora en els intervals de pas dels autobusos que donen servei al barri. Les limitacions del transport públic a la zona obliguen a molts veïns i veïnes a baixar al passeig de la Zona Franca per anar cap al centre de la ciutat. ■ Redacció

“Fem una crida a tots els veïns i veïnes d’aquest barri amb la necessitat de donar relleu a la junta actual (...) Aquesta convocatòria és la darrera oportunitat per a la continuïtat de la nostra associació. Si no hi ha nova junta, l’Associació es dissoldrà”. Amb aquest contundent missatge es cridava als veïns i veïnes a una reunió extraordinària el passat 11 de gener, l’última oportunitat per “tornar a gaudir d’una associació activa”.

La urgència va mobilitzar el veïnat a buscar alternatives. A una sala plena de gom a gom, el Fernando Abad, històric president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol, explicava que l’antiga junta dimitia pel seu estat de salut, en superar gairebé tots els 80 anys. “És l’última alternativa que tenim, perquè fins ara no s’ha presentat ningú. Si algú vol formar part de la nova junta, que ho digui, si no, li haurem d’entregar les claus a l’Ajuntament”, comentava.

“Volem recuperar l’esperit que teníem fa uns anys, i per això cal gent que es comprometi. Costarà, però hem de tirar això endavant i no es pot deixar perdre, per recordar que nosaltres també som un barri i som part de Barcelona”, explicava l’Antonio Prada, un dels impulsors de la nova junta i actual secretari. Acabat el seu discurs, tot un seguit de persones s’aixecava: “compta amb mi”, “i amb mi també

pel que faci falta”, “apunta’m a mi”, “jo hi podria col·laborar també”.

Així, el passat 20 de gener es presentava la nova junta, formada per la Carmen Casanovas com a presidenta, l’Antonio Prada com a secretari, el Manuel Contreras representant la figura del tresorer, i com a vocals la Susana Calvo, l’Alicia Quiñonero, el Fernando Martínez, el Roberto Barre-

da, el Miguel Soler, la Rosario Moreno i la Marta Marín. Gairebé tots entre la quarantena i la cinquantena d’edat.

La Carmen porta tota la vida al barri: “És un pena imaginar que això es pot perdre, i si tens ganes de fer-ho, es treu el temps d’on sigui, així que demanem paciència i col·laboració als veïns i veïnes, i que s’apuntin a l’associació per tirar-la endavant”, comenta. El Manuel fa una crida als joves a implicar-s’hi, i malgrat que els tres coincideixen que costa vincular-los a les associacions, confien en donar-los una empenta i animar-los a fer activitats. ■ Redacció

▶ Els membres de la nova junta de l'AAVV Sant Cristòfol.

“Volem recuperar l’esperit que teníem fa uns anys, i per això cal gent que es comprometi

filtre

Quin passeig de la Zona Franca volem?

Alejandro Gómez Veí de

la Marina

Tras asistir a dos de las reuniones “participativas” sobre el proyecto municipal de remodelación del Paseo de la Zona Franca, tengo la sensación de que, una vez más, el Ayuntamiento no pretende “remodelar” sino “maquillar”. Es como si a este lado de la montaña solo llegara la calderilla de los presupuestos municipales y “ja n´hi ha prou”.

El Ayuntamiento tiene presupuesto y una deuda importante con el barrio, como para hacer las cosas bien y en serio. No niego que las mejoras que plantean sean necesarias, pero claramente son insuficientes. Considero que una remodelación consecuente con la historia del barrio y las necesidades del vecindario sería aquella que nos devolviera la posibilidad de tener acceso al mar.

Somos el barrio de la Marina y ni tan siquiera podemos apreciar el mar, a pesar de estar ahí, a tan solo 500 metros. Así que si se prolongara el Paseo hasta el muelle “Príncep d´Espanya” permitiría crear un gran espacio de ocio y convivencia vecinal. Entonces la Marina cobraría el sentido que nunca debió perder. ■

Rosalia Fernández

Presidenta de la Unió d’Entitats de la Marina

Ara que ja gairebé s’esgota el procés participatiu per a la remodelació del passeig de la Zona Franca, el més important és que es facin realitat les demandes veïnals que s’han estat debatent a les diferents sessions específiques.

Com a principal via dels nostres barris, hauria de ser un espai on es reduís la contaminació i es potenciés el transport públic. La circulació de cotxes hauria de ser molt limitada per complir amb els estàndards europeus, i les línies de busos haurien de ser més flexibles.

A més, tenim l’oportunitat que el passeig de la Zona Franca tingui un espai central per on passejar, i que no només compti amb les voreres laterals. D’aquesta forma, ens obriria les portes a connectar amb la rambla de Badal des de la Diagonal i que arribés al mar.

El model de la rambla faria possible que els veïns i veïnes passegessin de manera còmoda i tranquil·la per diferents espais i, a més, es podria situar el carril bici pel centre (a banda i banda de la rambla) per tal de descongestionar els laterals i fer unes parades de bus més segures. ■

Cristina Bonfolotti Veïna de la Marina del Prat Vermell

El procés participatiu per a la transformació del passeig de la Zona Franca ha despertat la meva imaginació sobre el futur d’aquest eix tan important per al barri. Malgrat que en aquests dies s’estan celebrant les trobades, no vull entrar ara en el tipus de model que m’agradaria (si serà rambla o no), ni tampoc en la valoració del procés.

Però sí que vull compartir la nova imatge que, de mica en mica, es va construint a la meva ment: perquè jo senti que estic caminant per un passeig, han d’haverhi uns ingredients que no hi poden faltar.

Primer, les voreres han de ser amples i agradables, amb arbrat, ombra, bancs i encreuaments espaiosos, a més de varietat de comerços.

Segon, el nivell de soroll hauria de ser acceptable. No hauria de ser necessari cridar o esperar que el trànsit es pari per tenir una conversació amb la persona que tinc al meu costat.

Tercer, la contaminació hauria de ser mínima: a ningú li ve de gust passejar per un lloc que fa olor de combustible.

I quarta, i pel que fa a la seguretat, s’hauria de guardar una distància prudencial entre els vehicles (siguin cotxes o bicicletes) amb les voreres, a més de tenir una bona il·luminació que eviti els punts foscos.

Crec que el passeig de la Zona Franca té el potencial per a convertir-se en el símbol del barri de la Marina, i així fer-lo entrar en l’imaginari de Barcelona. ■

Serafín García

Veí d'Eduard Aunós

L’ideal, ara que es parla de la contaminació, és que pel passeig circulés el mínim de vehicles possible i que fos un passeig dedicat als vianants. No obstant això, és difícil perquè va ser ideat per assumir una part important del trànsit que es genera al polígon industrial de la Zona Franca, a més de connectar amb altres parts de la ciutat.

Si descarreguem el trànsit del passeig cap a altres carrers del voltant, se saturarien, però si realment apostem per treure trànsit, s’haurien de buscar alternatives de manera que no traslladem el problema a un altre lloc. M’agradaria sortir al passeig i sentir que realment estic passejant, que tinguem arbrat i bancs.

Sobre el procés participatiu, s’haurien de fer gairebé 40.000 projectes diferents, un per cada veí, però com que és impossible, s’han de buscar les solucions més intel·ligents. Experts en urbanisme hi ha molts, i em sembla ideal que els veïns puguin opinar sobre el seu barri, perquè sovint, l’opinió del veïnat dona llum als tècnics de l’Ajuntament que potser no han caigut en un aspecte determinat. ■

María Català Treballadora de la Farmàcia Zona Franca

Tal com diu la mateixa paraula “passeig”, és un espai destinat a passejar. Ens imaginem un passeig que arribi fins al mar, amb grans voreres que permetin dinamitzar el comerç local, petites zones verdes que aïllin del soroll dels cotxes, i on petits i grans puguin gaudir, prenent d´exemple grans passejos de la nostra ciutat com el passeig de Sant Joan.

Encara que és un tema que genera gran debat, creiem que l´espai actual destinat a bicicletes i patinets és més un espai de confrontació entre veïns que no un espai on es pugui circular tranquil·lament.

En aquestes grans voreres, ens imaginem bancs per seure, arbres i molta zona verda, racons on la mainada pugui jugar. També una zona adequada als gossos, delimitada i on puguin fer les seves necessitats, ja que ells són actualment una part molt important de la vida de moltes persones.

Per això, creiem que el que seria més adequat és col·locar aquests carrils al centre del passeig i evitar d’aquesta manera els accidents que es produeixen diàriament entre els vehicles i els vianants. ■

Sento orgull del lloc que he triat per viure i treballar. El veïnat de la Marina et dona una acollida que és difícil de trobar en altres llocs de la ciutat. No obstant, al barri li manca una petita empenta perquè els seus carrers siguin més amables amb la vida quotidiana dels que hi vivim. És cert que s'ha invertit molt en infraestructures a Barcelona, però cal invertir més en les necessitats del veïnat de la mateixa manera que es fa en altres barris de la ciutat.

Quin passeig vull? Un Passeig amb menys soroll i menys contaminació, on no hi circulin els camions de la zona industrial i que es distribueixin per altres carrers els vehicles de pas. Un Passeig amb menys asfalt. Un Passeig que ens connecti amb Badal, i per què no, amb el mar. Un Passeig amb accessos als parcs i jardins dels interiors d’illa. Un Passeig amb comerç local. Un Passeig que reconegui la identitat d’un territori agrícola i pesquer i que tingui en compte la proximitat amb Montjuïc.

La Marina es mereix que sigui tractada igual que altres barris de Barcelona. No vull que el passeig continuï sent una infraestructura més de la ciutat. Vull un Passeig on els veïns puguem passejar. ■

a

Marina Franco Arquitecta

El passat 23 de novembre es va celebrar la primera sessió del procés participatiu del passeig de la Zona Franca. Des de llavors, ja s'han dut a terme diverses trobades participatives en les quals ens pregunten quin tipus de passeig volem: rambla o bulevard? Però potser és convenient que abans ens fem altres preguntes com ara: On comença i on ens porta aquest passeig? Com s'hi arriba? Com es creua? És accessible i segur actualment? Quina és la qualitat de l'aire que respirem? Hi ha massa soroll? Quins vehicles hi circulen? Cap a on van? Per poder fer un bon projecte, hem de tenir una bona anàlisi dels problemes i reptes que cal assolir.

Volem aprofundir en aquestes qüestions. Tenim un bon exemple a Barcelona com és el cas de l'avinguda Meridiana on el procés participatiu va durar dos anys i l'Ajuntament va analitzar a fons tots els temes que afecten la vida quotidiana al voltant de l'avinguda, encarregant diversos estudis a arquitectes i equips professionals diversos. Els estudis van detectar les dificultats per creuar i passejar. Com a resposta es van plantejar trams amb solucions diferents per carrers, segons la necessitat i la identitat pròpia de cada teixit urbà i cosint tot l'entorn.

Un altre exemple d'intervenció és la realitzada a l'eix verd Consell de Cent, s'hi han dut a terme 8 concursos d'arquitectura, i cadascun d'ells aporta propostes diferents. A la Marina ens agrada que amb tan poc temps es pugui avançar, ja que la situació actual del passeig de la Zona Franca és molt problemàtica, però caldria observar el mateix rigor d'intensitat en els estudis i en tot el procés perquè ens permetin enfocar les solucions de la manera més satisfactòria possible, atenent les necessitats i reivindicacions veïnals.

Així doncs, la pregunta és molt més complexa de si volem una rambla o un bulevard, o carril bici als costats o al mig.

Una mirada al passat, present i futur de la Marina

Quina és la nostra identitat?

Els barris de la Marina poden mirar al futur amb l'optimisme de qui encara té molt recorregut per millorar. La història mostra com darrere de petits nuclis, aparentment inconnexos, hi ha la voluntat de formar part d'un barri. Alhora sempre ha estat un barri reivindicatiu i lluitador, ja des de la construcció del primer barri de Cases Barates amb les lluites per aconseguir espais verds en els interiors d'illa.

Del territori de cultiu i pesca avui només en són vestigi el nom d'alguns barris. Des de ben aviat vam haver de conviure amb la implantació del port i la zona industrial de Barcelona que encara avui, en constant creixement, continua guanyant metres a la mar Mediterrània. És potser la convivència entre aquests dos mons tan diferents el que ens ha donat la nostra identitat i aquest esperit reivindicatiu.

Podem recuperar la relació amb la mar?

Mai perdrem l'esperança de recuperar el vincle amb la mar, amb aquella platja de la Marina on pescadors i veïnat de Barcelona i L'Hospitalet venien a gaudir d'aquest espai privilegiat. I on queda la nostra història? Podríem generar un es-

Volem més que una rambla o un bulevard

Durant dècades, Barcelona ha fet servir la Marina com el darrere d’allò que no sabia on col·locar

La pregunta ara, potser, és molt més complexa de si volem una rambla o un bulevard, o carril bici als costats o al mig

pai expositiu de la memòria de la Marina en el vestigi de la Farola del Morrot? Podria ser un mirador al mar? Es podria aprofitar un petit espai del port per tornar a tenir contacte amb el mar? Potser es podria recuperar l'ús de petites embarcacions? Per què no recuperar el passeig marítim pel Morrot?

El darrere de Barcelona Durant dècades, Barcelona ha fet servir la Marina com el darrere d'allò que no sabia on col·locar, però ho necessitava per a la seva supervivència com a metròpolis: el port, la zona industrial, l'accés logístic de Montjuïc, la Fira, el districte administratiu... Ara per fi, amb el desenvolupament de la nova centralitat entorn del Prat Vermell, sembla possible la seva integració definitiva al teixit i l'activitat de la ciutat. Però, aquesta integració encara penja d'un fil, el del passeig de la Zona Franca. Per tant, ara és el moment de repensar el barri, analitzar-lo amb el seu entorn per acabar

de definir la seva relació amb la ciutat, els seus límits i la seva estructura interna. No hi ha centralitat sense mobilitat

Actualment, la Marina som unes 31.000 persones. Amb el nou planejament del Prat Vermell, necessitem preveure els diferents desplaçaments dels aproximadament 28.000* nous habitants. Això equival a la població de Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca o Sant Vicenç dels Horts*. També haurà d'encabir a uns 32.501* treballadors del districte administratiu, sumats a la mobilitat que genera el port i la zona Industrial. No hi ha dubte que acabarem de generar un nou centre de mobilitat per a la ciutat. A més, s'hauria de comptar amb plans específics que no afectin la convivència del dia a dia del veïnat quan acollim els esdeveniments de fires i espectacles. Per exemple, arribem a rebre uns 109.000 assistents al Mobile World Congress (dades del 2021) i també som la porta d'accés per als entre 15.000 i 60.000 espectadors que acull el Palau Sant Jordi i l'Estadi Lluís Companys, respectivament. Si sumem que aviat els partits locals del Barça es jugaran a Montjuïc la mobilitat esdevé clau per donar resposta seguint els criteris de sostenibilitat que el segle XXI ens demana i que el veïnat de la Marina necessita. ■

* Dades estimades segons informes de Barcelona Regional

NÚM 1/4: IDENTITAT

▶ Estructura viària de la Marina (en vermell el Passeig de la Zona Franca) i comparativa amb l'extensió residencial de l'Eixample; podrien encabir unes 13 superilles o unes 120 de les illes de Cerdà.

▶ El Passeig de la Zona Franca (en color vermell) es posa en relació amb 2 intervencions d'escala similar (en color verd), l’eix Consell de Cent i Av. Meridiana. El quadre indica una comparativa amb el procés participatiu de dita avinguda.

Arquitectes COAC - La Marina Amb el suport de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) i l’Associació de Comerciants de la Marina

La instantània

Comencem el gener amb protestes per la creixent precarietat als quals s’està arribant en els serveis públics. El sector sanitari i de l’ensenyament tornen als carrers per recordar al govern de la Generalitat i tots els partits del Parlament que segueixen en peu de guerra. Els professionals denuncien un sobreesforç continuat i el deteriorament dels serveis i les condicions laborals.

A les fotografies, les manifestacions del mes de gener. A la Marina, treballadors dels tres CAPs, Dr. Carles Ribas, Bordeta-Magòria i la Marina, lideren una concentració veïnal que els fa suport.

Fotos: Alejandro Flores

A la foto principal, el veïnat de la Marina fa costat a les professionals sanitàries a plaça Marina. De dalt a baix, la manifestació dels serveis públics arriba al Parlament; les sani

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

Durant les últimes setmanes, s'està portant a terme la negociació dels pressupostos de la Generalitat, on els diferents grups parlamentaris duen a terme un estira-i-arronsa per pactar diferents partides. Què està en joc si els partits no aconsegueixen un pacte per aprovar els pressupostos?

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de la Marina.

Josep Joaquim

Pérez

Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Catalunya ha de tenir uns pressupostos que donin resposta a les necessitats de la gent, que reforcin els serveis públics i ajudin a la ciutadania a superar aquesta crisi. Defensar els drets de la majoria enfront dels interessos d‘uns pocs hauria de ser la prioritat en les negociacions i no macroprojectes que perjudiquen el medi ambient i no aporten millores socials. És necessari aprovar uns pressupostos capdavanters en inversió social per avançar sense deixar ningú enrere. Els pressupostos són els més elevats de la història: per millorar l’atenció primària, 6800 nous mestres i fer gratuït infantil als 2 anys, transport públic més barat, més habitatge públic i ajuts per al lloguer, increment de renovables i Energètica Pública, més ajudes socials i contra la violència masclista, apropar-nos al 2% per cultura... I uns 500 milions d’euros directes a Barcelona per diferents àmbits. Tota aquesta millora a canvi de casinos, avions i asfalt que demanen PSC i JxC per no esperar més i aprovar-los. Totes i tots els necessitem.

Trieu!

Al Parlament hi ha majoria independentista per aprovar els pressupostos. Està en mans d’ERC escollir si els aprova amb Junts, per fer progressar el país i avançar cap a la independència, o amb el PSC, per retallar l’autogovern i l’autonomia. Des de Junts reiterem la disposició per pactar uns pressupostos que no retallin l’autogovern, que alleugin la pressió fiscal dels catalans, que incloguin ajudes a les empreses davant la crisi energètica i que consolidin els grans projectes de país.

Albert Deusedes

Barcelona. Portaveu de PSC SantsMontjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Aprovar els pressupostos és cabdal. La millora d'equipaments, infraestructures, serveis públics i condicions laborals de treballadors públics estan en joc. El govern de la Generalitat té el deure d'aprovar-los, el d'Espanya i el de Barcelona ja ho han fet. ERC intenta traspassar la responsabilitat a altres, però el govern són ells. El PSC fa mesos que demana negociar i ja ha traslladat la seva proposta. Aleshores, ERC, que va signar un cordó sanitari contra el PSC, no volia pactar. Catalunya no mereix aquest govern, esperem que estiguin a l'alçada i arribin a un acord.

Estem veient una escena teatral entre ERC i el PSC. Tot és una escenificació d'un pacte no escrit entre aquests dos partits i Comuns que té tres potes: Pressupostos de l'Estat, de la Generalitat i de Barcelona. Aquesta és una negociació a tres bandes on primen més els interessos partidistes que l'interès general de la ciutadania. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que els tres pressupostos són bons per Sánchez, Aragonès i Colau, però dolents per a la resta de la població.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

David Labrador

Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Esther Pérez

L'acomodador

Juan Bibian

Retahílas

Mar Montilla

Vivas,

La Luise Ranier (Düsseldorf 12 de gener de 1910 - Londres, 31 de desembre de 2014) ens va deixar amb 103 anys i pràcticament oblidada. Estrella del cine i guanyadora de dos Oscars amb pel·lícules com "El Gran Ziedfeld" (1936) i "La Buena tierra" (1937). Aquesta última adaptava la novel·la de Pearl S. Buck, guanyadora del Pullitzer i una altra dona a reivindicar, pionera en els drets igualitaris.

Pearl S.Buck, també coneguda pel seu nom xinès Sai Zhen, era filla de missioners a la Xina. Va obtenir el Nobel de literatura el 1938, un any després d’aquesta pel·lícula. Entre les seves moltes obres destaca “Vent de l’Est, Vent de l’Oest”, una altra excel·lent novel·la ambientada a la Xina .

Luise Ranier té el rècord d’haver estat l’actriu més jove guanyadora de dos Òscar consecutius, amb 28 anys, i la més longeva dels guardonats. Abandonà Hollywood en ple èxit per la seva negativa a continuar una carrera.

Rainer va ser una dinàmica defensora de la Segona República Española, per a la que va recaptar fons entre la gent de Hollywood i va rehabilitar un castell a França per acollir nens republicans que fugien de la Guerra Civil. Aquests fons van servir per a finançar el documental sobre la guerra “Spanish Earth“ (Terra d’España), realitzat per Joris Ivens. La simple menció del seu nom va ser prohibida pel govern de Franco.

Luise Rainer és tota una llegenda de la historia dels Òscar, representa el bo i el dolent de guanyar el guardó. Al seu dia va dir: “Per la meva segona i tercera pel·lícules a Hollywood vaig guanyar el premi de l’Acadèmia. Res de pitjor em podia passar. La veritable maledicció és que una vegada guanyat l’Oscar tots pensen que una pot fer de tot”. ■

Cuando se habla de violencia machista se hace en términos de estadísticas. Si de tal fecha a tal otra el número de mujeres asesinadas ha disminuido, se considera un logro. Se olvida que las cifras representan a personas reales que ahora están muertas. Se obvia que hay féminas que escaparon del yugo del maltrato pero lidian con sus consecuencias a diario. Las secuelas físicas y/o psicológicas pueden perdurar años. Algunas tardan lustros en recuperarse; otras no lo superan nunca.

Tengo una amiga cuyo cónyuge pedía a sus hijos que la sujetaran para facilitarle la tarea de molerla a golpes. Una vez la echó a la calle semidesnuda, sin dinero ni llaves, en plena noche de invierno. Sigue viva.

Conozco a otra que vivía bajo la vigilancia enfermiza de su esposo, celoso y posesivo, que necesitaba saber en todo momento dónde estaba, haciendo qué y con quién, motivo por el que ella fue reduciendo sus movimientos a la mínima expresión: del trabajo a casa y de casa al trabajo. Cuando enviudó continuó con la misma rutina durante meses, hasta que una de sus hijas le dijo: «Mamá, él ya no está, ¡reacciona! Haz lo que te dé la gana. Eres libre, ¡libre!». Sigue viva.

Otra amiga tenía un novio al que le excitaba verla con otros hombres. Ella lo detestaba, pero cedía para complacerlo, porque la amenazaba con romper la relación si no lo hacía, y no imaginaba la vida sin él, o sea que cuando regresaba a casa, al amanecer, exhausta tras el turno de noche, el susodicho la esperaba con uno o dos desconocidos para satisfacer su morbo. Sigue viva. Siguen vivas. Vivas, no ilesas. ■

Chris El-Bahr Derribando armarios

El pasado mes de diciembre se aprobó, tras años de lucha, una ley para las personas trans y LGTBIQA+ en España. Se trata de un logro histórico tratándose de un país en el que, a nivel político-social, puede notarse aún una sociedad rancia y cerrada, herencia de los cuarenta años de dictadura que aún acarreamos; un país en el que se sigue ejerciendo violencia institucional y social contra el colectivo. Entonces, siendo este el contexto, tener una ley que nos «proteja» y «tenga en cuenta» es algo que deberíamos celebrar por todo lo alto. Pero no es del todo el caso —de ahí las anteriores comillas—.

Esta ley está únicamente dirigida a una pequeña parte de la comunidad e incluso en esas propuestas falla.

Solo contempla a las personas binarias, dejando fuera a una gran parte del paraguas trans+; de igual forma excluye a les niñes de menos de 12 años, impidiéndoles su autodeterminación de género; la Seguridad Social seguirá sin cubrir los costes de los tratamientos afirmativos de género; deja fuera a las personas migrantes cuyos países no permitan el cambio registral o bien las que estén en situación irregular; no asegura una eficaz persecución contra las «terapias de conversión»; tampoco condena las agresiones cometidas por menores, lo que significa que estes no serán sancionades; no condena el odio y discriminación difundido a través de las redes; y, aunque se abanderan de haber prohibido la mutilación genital en niñes intersex tras su nacimiento, se sigue obligando a asignarles un marcador de sexo en el Registro Civil.

Estos son algunos de los motivos por los que, para algunas personas, la aprobación de esta ley no ha sido una celebración de victoria, sino un paso más en la lucha que no dejaremos de batallar hasta que no consigamos una inclusión completa para todo el colectivo.

Os invito a que volváis a leer con atención todo lo que esta ley excluye, pues es inhumano. No abarca ni un 10% de lo que necesita nuestro colectivo. Si me baso en mi propia existencia, no considero tener una historia de vida demasiado diferente a la mayoría de personas queer. Siendo así, me he visto afectada por cuatro de esos ocho puntos nombrados. Entonces, ya no estamos hablando de la exclusión de una minoría.

Es una vergüenza que como persona no binarie haya tenido que optar por cambiar mi género en mi documentación a «femenino» para poder sentirme más cómoda; es de una violencia extrema haber sido víctima de agresiones cometidas por menores y ver cómo ni se les juzga ni sanciona, mientras a ti se te persigue con amenaza de multa si no vas a declarar; es descarado que para menguar mi disforia —creada por la sociedad— haya tenido que desembolsar varios miles de euros en cada pecho… y un largo etcétera de situaciones e indignación.

Pero, al fin y al cabo, en este mundo solo importan aquelles que encajan en su cisheteronorma euroblanca y binaria. Tal vez logremos ganar esta batalla cuando el resto del mundo se dé cuenta de que nuestras vidas, las de los márgenes, valen más muertas. ■

no ilesas

Luise Ranier, rescatada de l’oblit

Una ley trans no tan inclusiva

Fons Next Generation

Els ajuts per millorar l’eficiència energètica dels habitatges intenten arribar a més ciutadans

|| A.F.

Després de la pandèmia per la covid-19, la Unió Europea concedia uns fons massius de recuperació amb un valor de 750 mil milions d’euros. L’objectiu era ajudar econòmicament els estats membres de la Unió Europea més afectats per la crisi que va esclatar després dels confinaments estrictes i la llarga recuperació post-pandèmia.

Coneguts com a Next Generation, els fons són una dotació sense precedents que pretén reparar els danys causats per la pandèmia i volen ser un impuls per assolir els objectius d’eficiència, sostenibilitat i de digitalització a tota la Unió Europea.

D’aquest fons, Espanya n’ha rebut 140 mil milions d’euros, una de les més altes de la Unió Europea. Des de llavors, el govern espanyol i els agents econòmics debaten els criteris i la forma per a distribuir-los i saber quins projectes prioritzar. Busquen un difícil equilibri entre garantir que els objectius es compleixin i, alhora, evitar que l’excés de burocràcia mati les iniciatives, fins i tot abans de néixer.

I és que, dos anys després, el termini per a sol·licitar una de les principals línies d’ajuts, l’energètica, s’exhaureix. La presentació de projectes de rehabilitació d’habitatges que reclamen el finançament del fons Next Generation s’ha de fer durant aquest any, tenint en compte que el temps per a elaborar

REPORTATGE

L’observatori Metropolità de l’Habitatge estima entre 1, 4 i 1, 7 milions els habitatges amb deficiència energètica

Fins ara només s’han presentat unes 10 mil sol·licituds i el termini s’acaba aquest 2023

Run projecte de rehabilitació dura al voltant de dos mesos. Tot aquest treball previ, així com la feina de l’arquitecte i les despeses de l’obra i el projecte són subvencionables.

A Catalunya, les actuacions per a la millora de l’eficiència energètica, i en concret la millora de l’aïllament tèrmic a espais comuns, tenen una dotació de 163 milions d’euros. Segons les estimacions del sector immobiliari, aquesta partida d’ajuts donaria per intervenir en 25.000 llars. En total, tenint en compte tots els programes de rehabilitació contemplats amb els Next Generation en totes les administracions, les ajudes s’apugen a 480 milions d’euros, una xifra que possibilitaria actuar en prop de 60.000 pisos o cases arreu del territori català. L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB) estima que entre 1,4 i 1,7 milions d’habitatges de Catalunya tenen deficiències energètiques. Malgrat això, només s’han presentat al voltant de 10.000 sol·licituds.

Una oportunitat per als barris com la Marina

Com indiquen els arquitectes consultats per La Marina, els ajuts “són una oportunitat que no es pot deixar escapar”. Les escales i comunitats de veïns poden treure molt de partit quant a eficiència energètica, sobretot, alguns dels edificis més antics i especialment els construïts abans dels

anys 80, quan s’aprovaven les primeres normatives d’aïllament. Així, els primers anys d’aquella dècada, els edificis encara no tenien sistemes d’impermeabilització que protegissin els habitatges de les temperatures exteriors, i per això mateix són moltes les actuacions que es poden fer.

Un cas que il·lustra els enormes beneficis d’una intervenció d’aquesta mena són els blocs del Polvorí, els situats als carrers Fortuna (blocs 3 i 4) i Segura (bloc 17). Hi havia una sèrie d’edificis que, els que porten més anys al barri, recordaran perquè destacaven de la resta d’habitatges per la seva antiguitat. Es tracta dels blocs auto construïts a partir del 1953, d’un maó marronós que es diferenciaven del blanc de la majoria d’edificis abans que els rehabilitessin.

La seva reforma ha estat subvencionada pel Programa d’Ajudes a la Rehabilitació d’Habitatges de Famílies en Situació de Vulnerabilitat, dins del Pla de Barris, aprovat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2017 i que tenia com a objectiu reformar unes finques que estaven gairebé en estat de ruïna, a més d’adaptar-les als estàndards d’eficiència energètica.

El projecte constava de dues parts. Per una banda, una fase d’estudis tècnics, jurídics i socials, per a realitzar una valoració final del cost total de les obres necessàries en cada edifici. Per l’altra banda, la redacció del projecte de les obres, així com la

▶ Un dels edificis rehabilitats i en el qual s'ha millorat l'eficiència energètica, al carrer Fortuna, 4. Alejandro Flores

Jaume Collboni i Salvador Illa fan una passejada per la Marina

En una mostra de l'ajustat que serà la cursa electoral per Barcelona, tots els partits comencen a deixar-se veure més sovint pels barris de la ciutat. El dissabte 28 de gener era el torn dels candidats socialistes Jaume Collboni i Salvador Illa. Visitaven la Marina com a tret de sortida de les prop de 200 visites de proximitat que van anunciar que faran durant aquests mesos de campanya.

Després d'un esmorzar de feina a la Granja Elena, van parlar amb comerciants del barri, amb paradistes del Mercat, i també amb diferents veïns que els traslladaven les seves inquietuds. A les 11.30 del matí es dirigien als mitjans de comunicació, citats a la plaça de la Marina, per explicar l'eix i la tònica que tindrà el PSC de Barcelona durant la campanya "volem parlar de prop, escoltar i fer èmfasi en la proximitat que ens caracteritza", deia Collboni.

Els socialistes així deixen clar que batallaran les places històricament més fidels que han tingut, una de les quals els barris de la Marina. Durant la roda de premsa, el candidat va destacar la bona valoració que feien els comerciants dels ajuts Bonus Consum, un programa, impulsat des de les àrees que governaven els socialistes a l’Ajuntament i que potenci-

ava la compra de proximitat durant els mesos posteriors a la pandèmia.

Els candidats també van tenir paraules de reconeixement pels comerciants, conscient de les dificultats que passa el sector amb l'encariment de preus, de fet, es van comprometre a recuperar els Bonus Consum.

"La Marina és un barri que, com altres barris de Barcelona, simbolitza la Barcelona que es fa a si mateixa, un barri treballador, lluitador i resistent a tots els moments complicats pels quals ha passat la ciutat durant els darrers anys", comentava Collboni, i destacava la trobada amb veïns, veïnes i comerciants, celebrada el passat 18 d'octubre a la Sala Pepita Casa-

nellas. Un acte "d'escolta" que va comptar amb la participació de més d'un centenar d'assistents. Sobre la passejada pel barri Salvador Illa afegia "He vist vitalitat i una actitud positiva".

L'anomenat cinturó vermell va encimbellar BEC a l'alcaldia i durant l'època més àlgida del procés va afavorir Ciutadans. Les últimes eleccions ERC havia crescut en tota l'àrea i en menor mesura, també VOX. De totes maneres, els vermells no han perdut el seu nucli dur i les passades eleccions a la Marina van obtenir el 26,4% dels vots, seguits de Barcelona En Comú, amb un 24,1%. En una cursa molt oberta caldrà veure si aquesta dinàmica es manté o si s’obre una de nova. ■ Redacció

ERC escalfa motors amb una paradeta informativa

El passat 14 de gener, el partit groc s’obria pas a la plaça Marina. Esquerra Republicana instal·lava una paradeta informativa amb la regidora Rosa Suriñach com a convidada d’ocasió. També participaven militants de la zona i la consellera, veïna de la Marina, Lourdes Vidrier. Amb aquesta parada “d’escolta activa i de compartir amb el veïnat” tal com replicaven a les xarxes socials, el partit liderat per Ernest Maragall té la consigna de seduir els barris de la ciutat i l’àrea metropolitana, on l’espai republicà aspira a augmentar el seu nínxol de vots. A les passades eleccions, la formació groga va quedar en tercera posició a la Marina, amb el 17,2% dels vots a la Marina de Port, i amb el 17% al Prat Vermell, per darrere del PSC i BEC. ■ Redacció

Passos per accedir als ajuts per a rehabilitació

Consensuar la rehabilitació de l’edifici amb la comunitat.

Encarregar el projecte de rehabilitació amb un despatx d’arquitectes o professionals de la branca.

Presentar la sol·licitud de finançament al fons Next Generation (Ho fa el mateix despatx d’arquitectes)

Es finança un màxim d’un 60% per cent del total de l’obra.

En cas que els fons es concedissin, coordinar amb l’arquitecte la rehabilitació de l’edifici

rehabilitació com a pas final. Tot això, subvencionat amb el 90 i el 100%.

L’Emili Hormías, arquitecte responsable del suport tècnic de la remodelació, explica les dificultats que presentaven aquestes finques: “Com a habitatges d’alta complexitat, la gent que hi vivia era vulnerable i la pobresa energètica els afectava més: no hi havia aïllament i funcionaven amb estufes, bombones de butà o sense calefacció, fins i tot hi havia un edifici que no tenia connexió amb la xarxa de gas de Barcelona”.

El que es va fer als tres blocs del Polvorí va ser posar aïllament per sobre de l’edifici, que vindria a ser com posar-li un abric: no hi ha ponts tèrmics entre l’interior i l’exterior i no hi ha lloc que pugui ser un punt fred. També, es van canviar les finestres per unes amb doble vidre, a més de pintar els edificis perquè vagin en

consonància amb els del voltant.

“Abans passaven molt de fred a l’hivern i molta calor a l’estiu, i això té un impacte a la salut. Amb la reforma, el confort i l’acústica els ha millorat, ja que el soroll del carrer no passa a l’interior dels habitatges gràcies a les noves finestres”, detalla l’Emili Hormías.

al Polvorí són un exemple del que es pot millorar amb els Next Generation

Cadascuna de les intervencions als blocs del Polvorí tenien un pressupost de gairebé 150.000€, el que suposava prop de 25.000 euros per veí, una xifra inassolible per a la majoria. El resultat de tot plegat és que la demanda de calefacció s’ha reduït

entre un 36 i un 48% a tots els habitatges reformats gràcies a l’aïllament i la millora de l’eficiència energètica.

“A l’hivern, quan havia d’anar al lavabo de nit, havia de córrer perquè feia molt de fred. Ara no té res a veure amb el que teníem, les finestres de casa funcionen molt bé i ens han canviat una mica la vida, és d’agrir, detalla un veí d’aquest bloc i anima a la resta a buscar solucions per millorar els edificis que no compleixen amb l’eficiència energètica perquè els hi va la salut. Hi coincideix la Glòria, altra veïna beneficiada, malgrat que al principi li va costar adaptar-se a la forma com s’obren les finestres (abatibles, en comptes de corredisses, per evitar la filtració d’aire), està molt contenta amb la rehabilitació: “es nota molt el canvi, sobretot perquè ara gairebé no utilitzo la calefacció i no entra gaire fred ni soroll”.

Gràcies al boca-orella de les millores en el confort, l’estètica, però sobretot en l’estalvi energètic ara hi ha una altra finca al Polvorí que vol optar per aquests ajuts, amb el Next Generation. “Encara estem mirant els tràmits i ja hem contactat un despatx d’arquitectes; portarà feina posar-nos d’acord però ells ens han animat a seguir endavant i estem segures que val la pena intentar-ho”, comenten les veïnes.

Consultada sobre el tema, Sandra Bestraten, presidenta del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, explica que “la rehabilitació que s’ha fet als edificis del Polvorí són l’exemple del que s’hauria de replicar a altres blocs del barri de la Marina i d’arreu”, ara amb el suport dels fons Next Generation. Uns ajuts imprescindibles en molts edificis i que esperen l’atenció ciutadana perquè tenen un termini d’execució. ■

▶ Militants socialistes, consellers i la regidora Montserrat Ballarín acompanyen Illa i Collboni. A.F.

La millora del confort tèrmic, l’estètica i sobretot l’estalvi energètic a les finques rehabilitades al Polvorí anima a altres comunitats de veïns

Els edificis intervinguts

14 cicle d'entrevistes 28M

|| Yohany

L. Ayala / A.F. / Y.S.

La Marina comença aquest mes, i fins al maig, un cicle d'entrevistes als candidats a liderar l'Ajuntament de Barcelona. El primer convidat és Xavier Trias. L'exalcalde ha fet el pas de tornar a postular-se en una cursa que es preveu ajustada pels principals grups municipals. De la vella escola Convergent, de posat reposat i dialogant, fa l’ullet constant a les aspiracions dels barris de la Marina, tal com mana el manual de campanya i a tan sols quatre mesos de les eleccions. Conversem a la redacció de la Marina, prèvia fotografia de rigor als Jardins de Can Sabater.

Què significa la seva tornada a postular-se a l'alcaldia?

Moltes persones m'ho han demanat. Hi ha una part important de gent que reconeix que entre 2011 i 2015 les coses no van anar malament, malgrat que era un moment ben difícil. Ara mateix hi ha un gran desànim i indignació a Barcelona perquè pensen que això no va bé. Em presento per a guanyar.

Quina és la seva anàlisi d'on és Barcelona ara mateix? Quin és el repte més gran que té?

Quan surts fora tothom vol venir a Barcelona i la valora, però no passa el mateix amb els barcelonins, que estan enfadats

28M entrevistes

perquè hi ha un lideratge equivocat. La senyora Colau té una concepció equivocada de com s'han de fer les coses. És a dir, la lluita contra la pobresa, que ella també representa, només té solució si es crea activitat econòmica. Necessitem que es creïn llocs de treball.

Però si atenem les dades, la ciutat té una relativa bona salut econòmica, i malgrat això s'ha tornat un lloc gairebé hostil per a la supervivència, especialment dels joves, trets de qui gaudeix de l'abric financer familiar. És una realitat que vivim a Catalunya i també a Espanya, per això hem d'apostar per a un creixement sostenible que permeti que hi hagi feina per als joves. La lluita de l'Administració és la d'explicar-li a la gent que crea llocs de treball que han d'estar ben remunerats. Hi ha una situació gravíssima en què es creen llocs de treball tan mal remunerat que la gent no pot viure. Com ho fem? Hi ha diferents teories. S'ha d'ajudar la gent subvencionant habitatge... en determinats casos potser cal fer-ho, però la idea és aconseguir que els joves tinguin la capacitat adquisitiva per poder llogar un pis.

Fa molt de temps que hi som, i no s'ha assolit. Què més es pot fer des de l'Ajuntament?

Pressionar i anar pel món a buscar el que

“La meva obsessió és connectar la Marina amb el centre de la ciutat”

a la Sra. Colau li molesta, "els poderosos", perquè inverteixen. I després, l'Ajuntament ha de ser líder i pressionar perquè paguin bé a la gent. Cal més formació, una aposta per la recerca... si no, ens trobarem que gent de fora ve a treballar al camp digital cobrant molt bé, i està bé, però el que ens interessa és que la gent d'aquí també cobri i visqui bé.

Barcelona té una creixent població en risc de pobresa (el 35%, segons l'Institut d'Estudis Metropolitans).

Creu que ha d'haver-hi polítiques concretes que ataquin la desigualtat, més enllà de la dinamització econòmica?

Nosaltres hem de tenir un lideratge i hem de ser capaços d'explicar i parlar clar a la gent. No pot ser que et pugi la factura d'electricitat a preus astronòmics i que després el president d'una companyia elèctrica digui que els seus ingressos han augmentat un 300%. Com a Ajuntament hem de pressionar al Govern Central perquè això no passi. Perquè llavors es creen unes desigualtats i uns problemes que no són bons i que es paguen cars. Si una empresa o un senyor guanya molts diners els ha de reinvertir o pagar una fiscalitat que l'estat ha d'aplicar.

També està passant a altres sectors, com el turístic. Hi ha uns sous molts precaris.

Com a alcalde vaig rebre moltes críti-

ques pel turisme, Ara, però, manant la Sra. Colau, tornem a tenir un turisme desbocat. Hem de tenir clar que hi ha molta gent que es guanya la vida gràcies a això. Per tant, és una aposta clara, ja que representa el 15% del PIB de Barcelona. Una altra cosa és quin tipus de turisme no volem, el de borratxera o d'apartament turístics individuals no ens van bé. Hem de treballar per a mentalitzar la gent que té restaurants i hotels que els sous que paguen han de ser dignes.

Però com es fa això, més enllà de fer declaracions?

Parlant amb tothom, no es pot dir aquests són els "poderosos" i no en vull parlar, perquè un alcalde ha de parlar amb aquests senyors li agradi o no. I ha de ser exigent amb aquests sectors. Aquí ha d'haver-hi el condicionant que han de pagar bé. La discussió potser és: què és pagar bé? Ha de ser un acord cívic polític perquè no hi hagi tantes normes que al final no es puguin complir.

Entrem en matèria més concreta. A manera de valorar el que s'ha fet i conèixer el que proposa li demanaré una mena de joc en què jo faré d'enquestadora i vostè d'enquestat. Li faré 5 enunciats que haurà de contestar amb un 1) Molt d'acord, 2) En total desacord i 3) D'acord, però... En cadascuna podrà fer gairebé un titu-

“Si l'arribada de la Fira i l'entorn del Consorci i el Port no repercuteixen a la Marina, estem fotuts”

“Són oportunitats de feina i la gent del barri ha d'espavilar i aprofitar-les”

Alejandro Flores

Transformem

el passeig

ZONA FRANCA de la ZONA FRANCA

el passeig

Imaginem un nou passeig de la Zona Franca E

l 15 de novembre és una data marcada al calendari de la Marina perquè va començar el procés participatiu per remodelar el passeig de la Zona Franca. S'inicia així el debat per atendre una reivindicació històrica dels barris de la Marina, com és la transformació d'aquesta via. Llavors es va constituir la Comissió de Seguiment integrada per veïns, veïnes, entitats i tècniques municipals per dissenyar les àrees i convidar els actors que calia sumar a les reflexions i els debats sobre la futura modificació; la transformació del passeig de la Zona Franca abastarà des de la plaça Cerdà fins a la zona urbanitzada del carrer A. Immediatament després de la reunió de la Comissió, es va presentar tot el calendari del procés participatiu al veïnat, al Consell de Barri celebrat el mateix dia a la Sala Pepita Casanellas.

I és que el passeig de la Zona Franca que tenim actualment connecta, al llarg de gairebé dos quilòmetres, la plaça d'Ildefons Cerdà amb el carrer A, a tocar del port. Amb una amplada de 40 metres, més de la meitat correspon a les dues calçades, per on circulen al voltant de 8.500 vehicles al dia, mentre que

Podreu consultar les presentacions i les actes de les reunions al web decidim.barcelona

les voreres ocupen el 37,5% i la illeta central amb les palmeres, el 25,5%. Tot aquest tram s'ha analitzat des de diverses perspectives a fi d'incloure la mirada veïnal en la futura intervenció urbana.

Així doncs, què es modificarà i com? Precisament, la idea ha estat recollir les necessitats i aspiracions veïnals per prendre-les com a punt de partida per treballar les propostes de disseny i retorn en una fase posterior.

Passejades, enquestes, carretons informatius, marxa exploratòria amb perspectiva de gènere i murals per a infants han convidat gent diversa del barri a dir-hi la seva. A més, des de novembre i fins aquest febrer, també s'han realitzat diverses sessions de debat referents a l'activitat econòmica, la mobilitat, l'espai públic, el carril bici i les zones verdes, i s'han fet consultes específiques a col·lectius com la comunitat educativa i el jovent. Tot plegat amb la intenció d'elaborar una diagnosi compartida amb els diversos agents que hi intervenen, recollint quins són els problemes, els punts forts i les oportunitats del passeig de la Zona Franca.

I el veïnat s'hi ha aplegat. La importància del passeig de la Zona Franca i la voluntat dels veïns i veïnes per exposar el seu punt de vista sobre com haurà de

transformar-se ha reunit centenars de persones a les prop de 10 trobades organitzades en els diversos formats. S'hi ha posat en la diana els usos que es volen prioritzar al nou passeig, tenint en compte la seva situació, significació històrica i les necessitats i reptes que presenta.

"La idea és que el veïnat faci seu el procés participatiu i se senti part de la comunitat que decideix, la seva opinió es tindrà en compte per al futur d'aquesta via", comentava una de les tècniques responsables del procés.

I és que, amb tot el que hem avançat com a barri, el passeig ha canviat molt des dels dies de l'època agrícola i industrial. Dissenyat a principis del segle XX, es va construir per vertebrar i subministrar recursos per a les diferents necessitats de les indústries que s'havien instal·lat a la Marina. El seu nom ve d'un projecte ambiciós que es planteja el 1929 per desenvolupar-hi una gran zona portuària amb canal de navegació i muralla inclosa, a fi d'evitar la fuga de mercaderies. El projecte mai arriba a realitzar-se, però dona nom a l'actual passeig de la Zona Franca.

Ara els nuclis urbans envolten tot el passeig de la Zona Franca gairebé completament, i els vianants l'utilitzen per comprar al comerç de proximitat,

Un veí assenyalant la seva observació en una de les tres taules de treball organitzades a la sessió de mobilitat. Alejandro Flores

Les conclusions de tot el procés es presentaran en una sessió final a la Sala Pepita Casanellas

per agafar el metro o el bus, per anar a treballar, o simplement per fer honor a la seva utilitat més etimològica, que és passejar i gaudir de la vida al carrer.

"Cal canviar la ubicació del carril bici"; "No poden passar tants cotxes de pas per aquí, cal desviar-ne alguns"; "I què fem els veïns que tenim cotxe?"; "Cal millorar la mobilitat en general, necessitem que acabin les parades del metro". I la demanda de valorar la mobilitat a carrers com el de Mare de Déu de Port, Ferrocarrils Catalans, Foneria, Alts Forns o Foc i veure com descongestionar-los de trànsit buscant alternatives de circulació... eren alguns dels comentaris i preocupacions expressades a la sessió de mobilitat.

Pel que fa a l'espai públic sobretot ha destacat la idea de fer un passeig més verd i més integrat amb l'entorn, que serveixi, per exemple, com entrada a Montjuïc i els parcs adjacents: "Volem voreres amples, per mi això és el més important"; "cal millorar la il·luminació"; "també cal fer-lo més accessible, les voreres van canviant d'amplada en cada tram"; "necessitem seients i que estiguin disposats per xerrar amb altres persones"; "cal cuidar els serveis bàsics dels veïns del passeig com els contenidors, però que tampoc no facin nosa, potser en alguna zona cal augmen-

tar-los", expressaven veus diverses a les taules de treball, metodologia triada per facilitar que tothom pogués parlar, davant la nombrosa concurrència de persones a la majoria de sessions.

Tanmateix, Barcelona, igual que totes les ciutats europees, intenta millorar i augmentar la seva xarxa de carrils bici per afavorir la mobilitat sostenible. Per això, la idea és mantenir el que tenim, tot i que la seva ubicació pugui variar: Així, els veïns i veïnes han participat dels torns de paraules que reflexionaven sobre diferents qüestions: Com es distribuiran els usos per a tota l'amplada del passeig? El carril bici anirà pel centre o es mantindrà als laterals? S'eixamplarà la mida de les voreres per millorar la mobilitat en relació amb els comerços de proximitat i les terrasses dels bars i restaurants? Molt de debat!

I aquest ha estat un altre punt destacat en les trobades sobre el disseny del futur passeig. El veïnat ha conversat sobre els diferents espais de circulació per a vianants i si es volen concentrar només en les voreres laterals, o bé deixar una rambla central envoltada d'arbres com la que teníem abans. Els nous

usos que se li donarà al cordó de servei, la distribució del transport públic, la illuminació i la disposició dels diferents elements de mobiliari urbà que es poden agregar a l'espai públic determinaran la forma com utilitzem el passeig, de manera que cal analitzar-los acuradament perquè tots els actors que hi intervenen se sentin atesos i connectats amb la principal via de comunicació dels barris de la Marina.

En tot cas, a les diferents sessions no s'ha oblidat la història de la Marina i els veïns i veïnes han reivindicat que el futur passeig de la Zona Franca arribi al mar i a la plaça de les Drassanes a través del Morrot: "vull que el meu passeig arribi al mar i a la Farola", es repetia.

A més a més, a les passejades exploratòries, es va veure in situ quines eren les mancances i les necessitats del passeig. El veïnat hi va fer constar la falta de mobiliari urbà com bancs o zones de descans, especialment a l'altura del Prat Vermell, on l'arbrat és escàs i encara cal dinamitzar el comerç de proximitat perquè sigui un espai més amable i més segur. "I on queden les taules de ping-pong, parcs a peu de

passeig, els espais per a jugar a jocs de taula o les àrees infantils i algunes per als gossos?", es preguntava la comitiva integrada pel veïnat i els equips tècnics. Totes les activitats d’aquest procés han tingut en compte la perspectiva de gènere de manera transversal, però tot i així es va valorar positivament el fet de realitzar-ne una que fos específica per a dones, amb la voluntat d'incidir en aquelles necessitats que les afecten especialment per l'ús que fan de l'espai públic, com per exemple pel que fa a la il·luminació i la percepció de seguretat.

D’aquestes passejades van participar també els membres de l'Associació Esclat, entitat que té com a objectiu contribuir al fet que les persones amb paràlisi cerebral i malalties similars desenvolupin el seu projecte de vida amb qualitat. El col·lectiu, sovint, pateix els obstacles que es troben a l'espai públic per poder transitar, i per aquesta raó han volgut sumar-se i deixar constància de les seves necessitats.

És tot un repte intentar fer un resum de les diverses reunions, ja que han estat moltes i diverses les aportacions. S'exposaran en la sessió de conclusions a la Sala Pepita Casanellas i també les podreu consultar en detall al web decicim.barcelona, on trobareu tota la informació del procés.

Cal mirar cap al futur, les formes de relacionar-nos amb l'espai públic han canviat. El barri creix i les necessitats no són les que teníem abans. Per aquesta voluntat de canvi i per atendre unes necessitats que la Marina ha reivindicat llargament s'ha fet la primera part d'un procés que ens ha de portar al nou passeig de la Zona Franca. Gràcies al veïnat per la participació i la implicació, ja que la ciutat i els nostres barris la fem cada dia i entre tots i totes.

La dinàmica en totes les sessions de debat ha estat l'organització de taules de treball, amb la idea de facilitar el torn de paraules per a tothom. Alejandro Flores

Trobades temàtiques, passejades, enquestes, marxa exploratòria i murals per a infants han convidat gent diversa del barri a dir la seva

Com volem el FUTUR passeig de la Zona Franca?

El veïnat ho debat en més de 10 trobades en diversos formats

TROBADA SOBRE L'ACTIVITAT ECONÒMICA

Els comerciants i les empreses als que afecta la remodelació del passeig de la Zona Franca també van tenir el seu espai de debat el passat 10 de gener. Entre altres temes, han posat l'èmfasi en el servei de càrrega i descàrrega, en augmentar els pàrquings de bicis i que es millori la mobilitat.

TROBADA SOBRE LA MOBILITAT

El 12 de gener a la Sala Pepita Casanellas, un centenar de veïns i veïnes es dividien en tres taules amb un mapa del passeig de la Zona Franca al davant per avaluar el transport públic, la circulació de vehicles, l'espai per a vianants, la distribució de l'aparcament ...

TROBADA SOBRE L'ESPAI PÚBLIC

Els 40 metres d'amplada que ocupa el passeig han d'atendre els diversos usos que el veïnat en fa. El 18 de gener, els veïns i veïnes debatien les possibilitats d'aquesta via principal: cal millorar-hi l'enllumenat, el mobiliari urbà (bancs, papereres), el paviment, l'espai verd... entre moltes més aportacions.

TROBADA SOBRE EL CARRIL BICI I AMB ALTRES COL·LECTIUS

En paral·lel, s’organitzen sessions específiques per incorporar al procés la visió de col·lectius determinats com ara joves o la comunitat educativa, que es convoquen directament i per separat perquè, per les seves característiques, s’entén que requereixen d’una sessió específica.

LES PASSEJADES EXPLORATÒRIES

Caminar pel carrer es converteix en una de les eines més importants per veure in situ els punts a millorar en una via. Per això al passeig de la Zona Franca s'han fet quatre passejades. La primera, des del carrer Foc fins a plaça Cerdà; la segona, des del carrer Foc fins al carrer A; la tercera, des del Mercat de la Marina fins a l'Escola Bàrkeno; i una quarta, amb perspectiva de gènere, des de la plaça del Moviment Obrer fins al carrer dels Motors.

ELS CARRETONS INFORMATIUS I LES ENQUESTES

Els carretons informatius han servit per apropar el procés participatiu al carrer, amb un equip de dinamitzadores que recollien les inquietuds veïnals en format d'enquestes; les han contestades gairebé 300 persones en actes com l'Encesa de l'Arbre de Nadal, el Mostra i Viu i el Pessebre Vivent.

EL MURAL INFANTIL

el passeig

Els infants de la Marina trepitgen cada dia el passeig de la Zona Franca per anar a l'escola, als instituts, acompanyar els pares o mares a comprar, fer esport, i tot un seguit d'activitats. Per això, el mural participatiu va plasmar el passeig del futur amb la mirada dels petits durant el Pessebre Vivent que es va celebrar el passat 17 de desembre.

lar que resumeixi què proposa com a alternativa.

Si les preguntes són fàcils sí, però si són difícils... (riu)

Primer, "Impulsar més superilles i més carrils bici".

Impulsar més carrils bici, segur! Superilles... depèn de com es facin, si són com la de Poblenou, no perquè és un disbarat, s'ha fet on no viu gent, però estic d'acord amb les del mercat de Sant Antoni i el Born. Ara, no es pot sacralitzar la idea de les superilles o fer-les per emprenyar els conductors dels cotxes i fer-los la vida impossible. Això no té sentit.

Segon, "Seguir el model de turisme sense gaires restriccions als inversors".

Estaria d'acord, però s'ha de matisar. L'invent que va fer la Sra. Colau d'evitar que es facin hotels de cinc estrelles al Passeig de Gràcia i Diagonal és una ximpleria grossa. Al final es fan apartaments de superluxe amb uns preus que no podem ni somiar, i això genera poquíssims llocs de treball.

Tercer, "Prioritzar la construcció d'habitatge públic i limitar els preus del lloguer".

Completament d'acord en construir habitatge públic, i fer-ho a preu taxat és absolutament necessari. En el que no estic d'acord és que els privats no puguin fer habitatge i vendre'l i llogar-lo al preu que vulguin. Ara, tampoc no pots estar vivint en una casa i que et diguin "ara te l’apujo un 30%". Això tampoc no pot ser.

Quart, "Anem pel bon camí, però cal continuar millorant la neteja i la seguretat".

En total desacord. No anem pel bon camí. La ciutat està bruta, i el que s'ha de fer és cridar a les concessionàries i cantar-los la canya, perquè els paguem, i dir-los que això ha de funcionar diferent. I la seguretat tampoc va bé. Tenim una ciutat on la gent protesta per la inseguretat i els robatoris creen molta intranquil·litat.

Cal liderar la Guàrdia Urbana i els Mossos. No pot ser que l'Ajuntament no estigui donant-los suport absolut i total.

Cinquè, "impulsar més pressupostos i processos participatius sobre qüestions concretes de la ciutat". Estic completament d'acord, i hi afegeixo, s'han de complir. El que no val és que la gent que defensa les decisions participatives, quan es fa una votació i surt que no, després no la compleixi. Un exemple claríssim és el tramvia per la Diagonal. Impulsar processos participatius vol dir que el resultat va a missa.

Què consultaria a la ciutat vostè, per exemple?

Moltes qüestions, per exemple, si fas la Marina del Prat Vermell, que tindrà un gran creixement, has de preguntar quins equipaments han d'haver-hi. Hi ha una cosa que crec que tota la Marina hauria de decidir, i és com connectar la part de la Marina amb el Paral·lel, Colon i el centre de la ciutat. Això ho ha de decidir un arquitecte o tots nosaltres?

La Marina té un problema i és que està en un racó de la ciutat. Estem a quatre passes de Colon, per què hem d'estar tan

allunyats quan, teòricament, hem d'estar més a prop?

S'han de reconèixer les gestions fetes per l'actual govern amb la Generalitat per fer arribar les parades de Foc i Foneria. Tot i que no satisfà la necessitat i aspiració d'estar connectats amb la resta de la ciutat via metro.

S'ha d'acabar la línia 9, però el gran problema és que estan fent trossets. També és important solucionar l'apropament de la Marina amb Colon. Aquí, que són tan aficionats al tramvia, es podria fer un que anés des de la Fira pel litoral, empalmant per Colon i anés per tot el litoral de Barcelona. No es fa perquè no és comercial, però donaria servei a la gent.

L'aspiració és estar connectats a la xarxa de metro de la ciutat. Pot fer al-

guna cosa més l'Ajuntament per a ferho possible?

No, perquè això és una inversió. Aquesta línia s'ha convertit en una bogeria de despesa econòmica, però ara ja ho tenen bé en el sentit que està orientat a què s'acabi tot el túnel i els trens passin i facin tot el trajecte. El tren passarà i de mica en mica s'aniran fent les estacions. Precisament, estem construïm un nou barri, i la parada que li dona servei no hi és encara.

Sí, també falta la del Prat. Quan es faci tot l'arc, ja que s'ha decidit fer el túnel, tindrem el problema que no estan fetes totes les estacions. Com a alcalde demanaré que es facin més de pressa les estacions que connecten amb tota la xarxa de la resta de metros i de tren.

al barri, ni l'aprofita, ni hi veu utilitat... l'alcaldessa s'ho ha de fer mirar. S'ha de liderar i convèncer-nos a tots que hem de treure profit d'això.

A la cantonada, teniu el Port, el Mercabarna, que és un lloc on no té sentit que no tinguem una activitat econòmica i no sabem impulsar-la, això no ho ha de fer l'Ajuntament... la gent d'aquí ens hem d'espavilar, i si jo visqués al barri li explicaria al meu fill que si vol viure aquí i vol continuar, hi ha unes oportunitats espectaculars.

Parlem del Prat Vermell, el nou barri que d'aquí a res tindrem. Hi ha molts reptes en equipaments i també preocupa la dinamització econòmica. És molt important això. El que no es pot fer és un barri on acabin vivint 30.000 persones i que els equipaments per a elles no estiguin enllestits. Això s'ha de fer ja. Pel que fa al tema econòmic, hem de ser optimistes. Estem enganxats al polígon industrial més important d'aquest país. Si aquesta zona no va bé estem fotuts. Els llocs de treball que tenim a la vora són el màxim: tenim la Fira, tractor econòmic més rellevant del país, i tenim el Consorci de la Zona Franca, amb una activitat econòmica importantíssima, hem de fer que aquest barri el senti seu. Com?

Des del veïnat, la gent que viu a la Zona Franca ha de tenir una gran quantitat de llocs de treball i unes oportunitats increïbles. És al costat i si no som capaços d'aprofitar-ho anem malament. Si l'arribada de la Fira, amb tot el moviment econòmic i de persones que hi ha no li diu res

Hem de fer que no siguem un cul-de-sac, com és la Zona Franca, és el que hem d'impulsar. La meva obsessió és transformar el Morrot, i connectar el port de Barcelona amb la Marina per crear una situació de comunicació nova i absolutament exclusiva. És una cosa que vull fer perquè crec que és el futur, no podem estar en un barri com aquest i no tenir-lo ben connectat amb el centre de la ciutat, fins i tot passejant.

Això són molts diners. Els apostaria? Són diners que no els hem de ficar nosaltres. Són diners que qui té l'obligació de ficar-los, de l'estat central. Hem de reclamar que l'entrada per la ronda de Litoral a Barcelona no sigui com una autopista. Hem de fer que ho canviïn i la baixin a terra i a sobre hi hagi un passeig. Això és important per tots, també per Barcelona.

Vostè i el seu grup aposten per convertir la transformació del passeig de la ZF en una realitat?

El que no pot ser és que el passeig de la Zona Franca sigui una zona de pas de camions. Crec que és de lògica i no cal ser un geni per tenir clar això. El passeig de la Zona Franca no pot ser un passeig que permeti el trànsit pesant, això sí, ha de permetre la circulació normal perquè si no acabareu tots excitats. I la gran solució no és només aquesta sinó que la connexió amb Barcelona no es faci només en una direcció. ■

“El Prat Vermell és una oportunitat i hem d’accelerar l’arribada dels equipaments”

"Un alcalde ha de parlar amb els "poderosos", li agradin o no, i ser exigent" Sobre els lloguers “s’ha de fer habitatge públic a preu taxat, però els privat han de poder marcar el preu que vulguin”

▶ El candidat a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, durant l’entrevista a les instal·lacions de La Marina. Alejandro Flores

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez

«Fenómeno misterioso que todos llamamos tiempo.»

Esta frase está en boca de Francisco Candel en su novela Donde la ciudad cambia su nombre.

Una edición antigua de esta obrita de 1957, de tapa blanda y cubierta deslucida, es la que leerá en verano el cocinero Borja Sierra (Barcelona, 1980), al pie de Granja Elena, en el paseo de la Zona Franca, 228.

«Me regaló mi padre el libro, y siempre he querido leerlo, pero nunca he tenido tiempo: entre mi trabajo, mi hija y que me tengo que cambiar las gafas, pues ya ves», se santifica Borja, con el traje de la troupe de los buenos chefs –a él no le gusta llamarse así–, guasón y con mil ojos para que nada se le escape.

A Candel le conoció Borja cuando frecuentaba el establecimiento, a principios de la primera década de este siglo.

«Venía mucho por aquí cuando estaba con Joana [Garcés], que vive en la misma calle. Y venía siempre a la misma hora, a las 12.30, ya para comer. Y pedía muchas veces el mismo plato: un fuagrás con berzas rebozadas. Recuerdo que una vez le hice una broma, por fortuna se la tomó bien. Me dijo que estaba escribiendo sus memorias. Y viéndole ya tan mayor [fallecería en el 2007] le recomendé, en plan cachondeo: “Pues mejor empiece a escribirlas por el final, por si acaso”. Él se rió y me dijo algo así como que yo era muy irreverente», se acuerda.

El irreverente Borja Sierra, de Granja Elena, ha forjado su destino siguiendo la norma que nunca falla: caerse para después levantarse. Prueba-error.

Mal estudiante, no le hizo mucho caso a los salesianos de Sarrià. Así que, a los 16 años, se puso el delantal para arrimar el hombro en el negocio familiar.

Su padre, Abel, y su abuela Paquita fundaron Granja Elena, en 1974. En el mismo lugar en el que hoy continúa: «Eso lo repetía mi padre a menudo: “Mira, Borja, puedes hacer lo que quieras, pero esto está aquí plantado y es del barrio, aquí nació y aquí se quedará, así que no lo muevas”».

Con los años, la familia entera pasaría por los fogones: sus hermanos, Patricia (sumiller), Guillermo (sala) y Abel (dedicado al mundo del pan, en México), más su tía Carmen. En total, Granja Elena da

Tiempo

Entrevista con el cocinero de Granja Elena Borja Sierra

C CRÒNICA

de comer a una decena de trabajadores. «Yo me reencontré conmigo mismo cuando estudié hostelería en los jesuitas de Sant Ignasi. Y de ahí me fui a vivir al País Vasco, donde conocí a Hilario Arbelaitz, institución gastronómica del restaurante Zuberoa, en Guipúzcoa [una estrella Michelin]. De hecho, y como persona, Hilario es mi referente, además, claro está,

de mi padre, Abel, que hizo un verdadero ejercicio de generosidad y honestidad al dejarse la piel en un negocio que dejó saneado y que luego traspasó a los hijos.»

Hoy, Borja, que no es vasco ni tiene ninguna estrella Michelin («no me gusta competir”), aplica el método de lo que se podría llamar «gastronomía conductual», que podría ser la terapia Gestalt de los condimentos: lo que hace Borja para ser bueno en lo suyo es levantarse temprano, estar pendiente de los platos, ponerle amor a los callos y a las humildes y simpáticas legumbres («conseguir un gran sabor de algo económico»)… Y disfrutar, que es lo que el entrenador Johan Cruyff recomendaba a sus jugadores. Divertirse.

«La calidad no ha de ser un objetivo, sino un punto de partida, y es lo que ofrecemos, buen servicio y buen trato con la gente, que debería ser lo natural. No podemos mentir, ser falsos. Sería como ir a un concierto de Sting y que no cantara Sting, sino un doble», alecciona, mientras supervisa mesas, de interior y de terraza, y

reparte órdenes que son guiños a su clientela, frases como «a mí me gusta más con hinojo» y «prefiero el helado de mostaza inglesa» y «variedad de chocolate vietnamita» y «cuenta en la uno» y «cuenta en la dos». Remata: «Yo me considero autodidacta, y me sigo formando».

De los recuerdos del barrio, todo quedó en niebla, como ese verso del poeta Rafael Juárez que encabeza las memorias de Isabel García Lorca, la hermana de Federico: «…la vida entera es niebla que reposa».

En Recuerdos míos, Isabel también dijo esto: «El misterioso concepto del tiempo».

Vecino de La Marina

Vecino del número 230 del Paseo, menciona los adoquines, los coches que volaban por la carretera, sin apenas límites de velocidad… Menciona el puente que le quitaron, enfrente de la zapatería El Cisne… Menciona el lugar apartado y «complicado» con aires de pueblo pequeño que constituía Zona Franca en los ochenta.

«Todo un tanto gris, pero con unas personas encantadoras a las que se les oía: “Oye, que tengo que ir a Barcelona”, que era tanto como desplazarse hasta plaza Espanya. Todo aquello desapareció, nada de lo que hoy es tiene que ver con entonces», desbroza este deportista de mecha larga (ha practicado remo olímpico, hockey y triatlón).

«Lo que hace falta es más civismo y mayor limpieza. Por aquí han pasado políticos de todos los colores y yo les he repetido lo mismo. Yo veo a mi gente y sé que sus problemas no son los de los diputados. No somos números para poner en sus gráficos, no somos parábolas o encuestas. Yo sé quién está desesperado y quién no llega a fin de mes», asegura. Y con razón: durante esta entrevista, un perro se mea frente a la puerta y su dueño no le reprende.

Por algo, el cocinero de Granja Elena Borja Sierra se considera un outsider.

Por algo recita el «Caminante, no hay camino», de Antonio Machado, y parafrasea al míster del Atlético de Madrid, Diego Simeone, y al actor Tom Hanks en la película Náufrago: «El tiempo me ha enseñado que no hay que hacer planes a largo plazo. Paso a paso. Día a día. Partido a partido. Porque mañana saldrá el sol y ¿quién sabe qué traerá la marea?».

El tiempo, ese fenómeno misterioso que ya subyugó a Candel. ■

Qui remena les cireres?

|| Esther Pardo i Gimeno

Sabem qui remena les cireres en l’economia d’aquest país o en la del món globalitzat? És difícil respondre a aquesta pregunta. Segurament, ni els economistes no ho saben de ben cert. I segurament ens en podríem fer unes quantes més relacionades amb l’economia mundial i sobre el repartiment de la riquesa. El resum, però, és que els rics cada vegada en són més de rics i els pobres, no és que cada vegada siguem més pobres, sinó que anem augmentant de nombre cada any.

Oxfam Intermón ens diu que l’1 per cent més ric acumula el 63 per cent de la riquesa que s’ha produït al món des de 2020. Més ric vol dir ser mil milionari. Tenir tots aquest zeros: 1.000.000.000 €.

A petita escala, podem comparar el que cobren els directius de les grans empreses amb el que cobren els treballadors poc qualificats. A l’Estat espanyol, els alts executius de les empreses de l’IBEX cobren 123 vegades més que el sou mitjà dels seus empleats i els seus beneficis pugen sempre en època de crisi quan al mateix temps puja la inflació i els sous dels treballadors es queden al mateix lloc.

És interessant conèixer aquestes empreses que poden pagar uns sous tant alts als seus directius però que escatimen el dels seus treballadors:

Com que seria molt llarg i tampoc no interessa massa fer la llista de totes, em limitaré a posar el nom de les empreses que tenen alguna cosa a veure amb l’economia familiar, doncs algunes d’elles són qui ens proporcionen l’energia que consumim i les altres ens guarden els diners, per la qual cosa ens cobren:

ENDESA, el seu president cobra prop dels 700.000 euros.

IBERDROLA, cobra 12 milions d’euros NATURGY, el seu president cobra 5 milions d’euros

RED ELECTRICA, la presidenta ha estat “ministra de la vivenda” del PSOE i cobra més de 500.000€

REPSOL, Josu Jon Imaz, polític del PNB, Conseller delegat ha cobrat 2,77 milions d’euros TELEFONICA, el president tenia un sou l’any passat de 6,8 milions d’euros, a part dels beneficis que li toquin.

I els Bancs Sabadell, CaixaBank, BBVA, Santander i Bankinter.

Ja podem veure quant lluny estan aquests sous dels sous que tenen els treballadors d’aquestes mateixes empreses. A aquests càrrecs, hem d’afegir-hi els noms de polítics retirats que han figurat i figuren en les nòmines d’aquestes empreses com a assessors. Per això, a l’hora d’anar a votar ens hem de mirar quins partits són els que col·loquen les seves mòmies en empreses que ens toquen la butxaca i els Parlaments ni s’immuten. I si cal, canviar el vot. Aquí ve al cas la dita “Si vols que les coses canviïn, comença per canviar tu” i si som molts, canviarà més ràpidament.

Que la riquesa està mal repartida no és cosa d’ara. Sembla que cada vegada que hi ha una crisi del caire que sigui, sempre acaba afectant a la butxaca dels mateixos, els que menys tenim, que seria més suportable si als molt rics els passés el mateix. Però no, després de cada crisi, els molt rics són encara més rics perquè és la seva oportunitat, i a més, n’han sortit de nous. Des de l’any 2000, els mil milionaris d’Espanya han augmentat la seva riquesa en 3.000 milions de dòlars. Tot i així, nosaltres som al primer món i tenim les necessitats cobertes (perquè paguem impostos, que no ens regalen res) l’anomenat tercer món és molt gran i és on hi ha la major part de la humanitat. I aquests tenen grans deutes amb els països rics, que són els que els hi deixen els diners perquè puguin desenvolupar-se, però el deute és tant gran que els ofega i els seus habitants es veuen obligats a marxar cap a d’altres llocs del món per guanyar-se la vida.

A petita escala també és això el que passa a casa nostra. Vivim ofegats pels préstecs (en la forma que sigui) i això no ens permet de viure com ho fèiem no fa massa anys.

I qui és el propietari dels dines que ens deixen? (en la forma que sigui) Això, algunes vegades, és difícil de saber. Posem el cas de la compra d’un cotxe. No fa massa temps la gent estalviava per poder comprar-ne un. Quan tenia els diners de l’import, el pagava i tenia el cotxe. Si no es podia arribar al total del preu, la resta es finançava amb uns interessos afegits, per tant, el cotxe sortia més econòmic si es comprava al comptat. Avui dia, si vols comprar un vehicle, aquest té un preu, sempre i quan el paguis per mitjà d’una financera perquè si el pagues al comptat, el preu puja. El món al revés?.. I després has d’esperar un bon temps a què te l’entreguin. Això fa pensar, de qui són en realitat els cotxes que venen, de l’empresa que els fabrica o de la financera? Aquesta última els deixa els diners per fer els cotxes a canvi de què les persones que els comprin s’endeutin amb ells per estalviar diners.

És difícil d’entendre però imagino que no deu ser l’únic cas, el dels cotxes. Necessitem ser conscients del que passa amb l’economia de casa, del país i del món perquè ens prenen el pèl ; i si no, com s’explica que al “For de Davos” que és el For Econòmic Mundial, els que hi assisteixen són polítics? I també els que decideixen. ■

Joan Pejoan

Els alts executius de les empreses de l’IBEX cobren 123 vegades més que el sou mitjà dels seus empleats

Oxfam Intermón informa que l’1 % més ric de la població acumula el 63 % de la riquesa que s’ha produït al món des de 2020

Enfortir els vincles educatius i un nou programa de ràdio

Les propostes de la trobada entre escoles, instituts, bressols i l’AMCL

Reflexió, més pedagogia, feina conjunta i un nou programa de ràdio. Aquests són els protagonistes de la trobada amb les escoles i instituts de la Marina que organitza l'Associació de Mitjans de Comunicació Locals (AMCL) i que té l'objectiu d'afavorir la creació d'un espai comú i de cohesió entre els centres educatius del barri i convidar i seduir a altres veus compromeses amb l'educació a la Marina.

Reflexionar la situació actual i veure com es pot millorar l'actuació conjunta, eren l'ordre del dia. Entre les reflexions, diversos raonaments sobre el desafiament que enfronten els centres educatius a l'hora d'implicar més a les famílies en un context com l'actual. Les escoles apliquen diverses estratègies com jornades amb altres activitats, o trobades amb temaris oberts als pares i mares. No obstant això, resta molt de camí per aconseguir unes AMPAs actives i el repte és gran.

L'associació de mitjans, l'AMCL, acompanya la necessitat de transmetre i reclamar la idea que l'escola és cosa de tots/ es, més enllà dels professionals i equips educatius i les famílies amb fills en edat d'escolarització. "És cabdal interpel·lar a moltes més persones", coincidien totes les presents a la sala.

Tanmateix, roman el propòsit de deixar palesa l'ample oferta educativa de la Marina i la qualitat que té, a més de participar activament en la construcció de la percepció sobre l'escola al barri. Amb relació a això, una innovació l'ha proposat la directora de l'Escola El Polvorí, Marta Torrent, que ha posat sobre la taula la possibilitat de donar vida a un programa de ràdio amb la col·laboració transversal de tots els centres. "Crec que ens donaria una projecció i cohesió important dins del barri", ha argumentat. Ha afegit, a més, que la iniciativa milloraria "l'expressió oral" de la mainada, una qüestió a la qual el professorat coincideix en donar prioritat. Cal, però, buscar la manera de fer fàcil la participació dels centres i uns recursos que s'han d'aconseguir.

"Ho veig molt positivament, perquè serveix per mostrar allò que fan les escoles", són les paraules amb les quals la directora de l'Escola Seat, Júlia Beltran, tot seguit, valorava el suplement de la Taula d'Infància, Adolescència i Famílies (TIAF), on els centres participen d'aquest diari (enguany durant els mesos de gener, abril, maig i juliol) per mostrar la realitat educativa de la Marina. La resta hi coincideix. La directora de l'Escola Can Clos, Yolanda Cruz, destaca "la planificació del projecte, que permet que no suposi cap esforç extra, sinó que s'integra dins del pla i les activitats dels centres".

“És vital que donem veu als nens i nenes amb una naturalitat absoluta per poder mostrar al barri quina és la nostra tasca. L'educació és una matèria conjunta"

La trobada es fa de manera anual i participen tots els centres educatius de la Marina de primària i secundària, a més d'algunes escoles bressol

Entre les reflexions, diversos raonaments sobre el desafiament que enfronten els centres educatius a l'hora d'implicar més a les famílies en un context com l'actual

"A la Marina es fan molts projectes, però a vegades sembla que creixen com bolets i no queda clar l'objectiu. Aquí tenim una meta clara i una continuïtat ben necessària. És un projecte amb esperit i compromís educatiu i de barri i això s'agraeix", expressa la Torrent.

Un altre punt que tracta l'espai és la necessitat de visibilitzar la comunitat educativa i fer-la guanyar centralitat en els debats de barri. I alhora, sensibilitzar les administracions envers les necessitats dels centres educatius. Sortien moltes idees per intentar fer feina plegats en el camp comunicatiu: i si ens obriu les portes a una assemblea d'estudiants? O venim a una reunió amb els pares i mares? O fem un dia a l'Institut? Propostes de l'equip de periodistes, Yohany L. Ayala, Alejandro Flores i Yaiza Sánchez, que busquen formes creatives d'explicar la realitat de l'educació a la Marina, un dels barris amb índexs de formació més baixos de Barcelona.

"És vital que donem veu als nens i nenes amb una naturalitat absoluta per poder mostrar al barri quina és la nostra tasca. L'educació és una matèria conjunta", reflexionava la Noelia, integradora social de l'Escola Enric Granados. En paraules de la directora de Gegants, Mireia Català, "el futur de la canalla passa pels centres educatius, la implicació de les famílies i el compromís de les administracions".

D'aquesta manera, es manté un espai d'accions compartides pels

agents educatius del barri, on l'objectiu, tot i que els mètodes i les vies d'actuació canviïn, és el mateix: vetllar i garantir, des del camp d'actuació que a cadascú ens pertoca, pel benestar i les oportunitats que possibilitaran el bon futur de l'alumnat, ciutadans dels nostres barris.

La trobada es fa de manera anual i participen tots els centres educatius de la Marina de primària i secundària, a més d'algunes escoles bressol. Enguany, la trobada s'ha celebrat el dimarts, 17 de gener a l'Espai Veïnal Química, seu de l’Associació i ha comptat amb la presència de docents de les escoles Seat, Can Clos, el Polvorí, Enric Granados i Ramon Casas, així com de l'Institut Domènech i Montaner i de les llars d'infants Gegants i El Cotxet. Igualment, s'hi ha sumat Neus Tormo, del Consorci d'Educació de Barcelona. ■

▶ Directores i professores dels centres educatius de la Marina es retroben per marcar línies de futur sobre la feina conjunta amb els mitjans locals de l'AMCL. A.F.

|| Yaiza Sánchez

Solució als mots encreuats de pàg. 23

Las Casas Baratas de Eduardo Aunós…

Una gran historia

en la Rivière. Las colectivizaciones: la Agrícola, en Abastos, en la Administración Popular Urbana. Todo se fue al traste con la dictadura”.

Las “Casas Baratas” han dado origen a otros libros… Uno de ellos titulado Donde la ciudad cambia su nombre, de Francisco Candel, famoso pero desafortunado libro que causó mucha polémica por un error de bulto del autor.

Viure poèticament

Aleix Diz Ardid

Ara és sempre

El poeta valencià Francisco Brines té un poema que m’agrada moltíssim. Comença:

Y qué es lo que quedó de aquel viejo verano en las costas de Grecia?

Las Casas Baratas nacen como ley en las Cortes el 12 de junio de 1911 (promovida por el instituto de Reformas Sociales en el año 1907). El objetivo es ofrecer vivienda social asequible a trabajadores y empleados modestos bajo el reinado de Alfonso XIII, aunque veo que no ha cambiado mucho el problema social después de más de un siglo. Barcelona, en los años 20, recibe un alto flujo inmigrante de trabajadores españoles debido a las grandes obras como el metro y la Exposición Universal de 1929 de Barcelona. El Ajuntament realizó 4 proyectos de barrios de vivienda social como son: “Baró de Viver”, “Milans del Bosch” (Bon Pastor), “Eduard Aunós” (Las Casas Baratas) y “Ramón Albó” (Can Peguera), que quedaron poco conectados al transporte público para ir al centro de la ciudad. Fue en 1939 cuando se dio conexión a nuestro barrio mediante el famoso “48”.

Las Casas Baratas del “Prat Vermell”, o de “Casa Antúnez”, o de “Francisco Ferrer i Guardia” (nombre que tuvo durante la República), eran viviendas muy pequeñas de apenas 50 metros cuadrados construidos, lo que provocaba que con tan poco espacio las personas hicieran mucha vida social en la calle. La pri-

mera piedra se puso en el año 1928 por el ministro de Trabajo Eduardo Aunós para dar solución y retirar a los 6.000 barraquistas de Barcelona contabilizados por aquellas fechas.

Los habitantes de las “Casas Baratas” de nuestro barrio, junto con trabajadores del Prat Vermell, se organizaron para mejorar la sociedad allá por los

Las Casas Baratas eran viviendas muy pequeñas de apenas 50 metros cuadrados, y con tan poco espacio las personas hacían mucha vida social en la calle

años 30 hasta entrados en la Guerra Civil. Luego vinieron las represiones y exilios a los que fueron sometidos.

Pere López Sánchez, autor del libro de Rastros de rostros en un prado rojo (y negro), comenta: “Su legado fue el Ateneo Cultural de Defensa Obrera, el compromiso con la Organización Sanitaria Obrera, la larga huelga de alquileres, las luchas en la fábrica del Prat Vermell, en las Arenas, en la Alena,

Entreviendo por las brumas de los recuerdos de la infancia por los años 60, me viene a la mente cuando mi madre me llevaba a la telefónica que había allí, compraba unas fichas color cobre con unas ranuras, y la operadora pinchaba las conexiones para que desde una cabina pudiera hablar con su familia. Cerca de allí estaba el doctor José Mas Sivera, médico privado que atendía gratis a algunas personas necesitadas o cobraba poco. También el mercado que había en la calle nº 4 en el cual vendían de todo, recuerdo mucha luz en las calles, alegría y movimiento.

La fotografía que os muestro es del año 1929, casi terminadas las obras, y los nombres de las calles son de la nomenclatura del año 1987. Les he añadido el número que tenían antes de la Guerra Civil, cuando se las conocía de forma numérica. Hoy día se conservan casi todos los nombres de estas calles, y ha sido un placer para mí el colocarle el nombre y el número a la imagen. Agradezco la colaboración de Abdó Florencio y Juan Siguenza (ambos nacidos allí), en los detalles aportados para hacer la numeración.

Este artículo pretende ser una pequeñísima conmemoración a sus habitantes pasados, a los presentes que viven todavía allí o repartidos por la geografía, y a los futuros. Que sepan que su barrio tuvo mucha historia, historia de trabajadores y luchadores venidos de España a trabajar y que lucharon por mejorar la sociedad que les envolvía para mejorar con ello la de sus descendientes. Sería interesante que tomaran nota los jóvenes, pues el “Prat Vermell” tiene mucho futuro por delante, según participéis, según tendréis. ■

¿Qué resta en mí del único verano de mi vida? en donde ser feliz era la natural razón de estar con vida.

Fixem-nos en les dues afirmacions destacades en negreta. Al meu entendre, el poeta parla d’un moment especial, únic. Els altres estius no seran, doncs, més que una còpia inexacta d’aquell moment. Tots hem viscut en les nostres vides moments que provoquen en nosaltres sentiments desbordants, que ens depassen i que, d’alguna manera, ens marquen

Deia el poeta Jorge Manrique, en el segle XV: ... a nuestro parescer cualquiere tiempo pasado fue mejor.

I jo em pregunto: ¿No serà que no vàrem ser, en el passat, prou conscients d’aquell gaudi? ¿No serà que continuem sense percebre les coses bones dels moments actuals i, tot i així, fem una (odiosa) comparació?

El primer cop que vaig escriure en aquest espai, per presentar-lo, afirmava: viure poèticament significa habitar el món amb novetat, com si acabessis de néixer.

Quan acabes de néixer, aquell moment és tota la teva vida. En un poema meu intento copsar aquest sentiment:

M’atrapares en una abraçada furtiva que es desfeia mentre em somreies. L’eternitat ens veié.

Rafael Ochoa

La proposta de Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe fa realitat la Capitalitat del Comerç de Proximitat

El Parlament Europeu ha aprovat la proposta presentada per Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe que contribuirà a assegurar la supervivència d’un model de ciutat europea amb barris revitalitzats capaços de preservar la nostra forma de viure i allunyar-nos de la desertització comercial que amenaça no només la identitat de les ciutats d’Europa, sinó la cohesió social entre els veïns i veïnes del territori i un estil de vida més sostenible.

La Capitalitat dota a més, al comerç de proximitat d’entitat i identitat pròpia davant les administracions europees.

És un moment històric per al comerç local europeu. Amb l’aprovació de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat ens hem fet d’una eina operativa molt potent que servirà per preservar i impulsar el patrimoni comú de ciutats multicèntriques a Europa, un model social i model de ciutat que permet unes formes de vida més humanitzades i sostenibles, les ciutats dels 15 minuts que asseguren que els seus habitants tinguin tots els serveis bàsics a prop, i en les que el comerç de proximitat juga un paper

protagonista com a eix vertebrador”, va explicar Salva Vendrell, president de Barcelona Comerç, que va seguir en directe la votació des d’Estrasburg, acompanyat de diversos presidents i presidentes dels eixos comercials de proximitat de Barcelona, una delegació de Vitrines d’Europe, la regidora de comerç de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín.

Incentius i implicacions pressupostàries europees per al comerç de proximitat

L’informe de la Capitalitat Europea del

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43

Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16

(Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSO-

RIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a

Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186

Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI

Carrer Ulldecona, 28

641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs.

Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1

Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD

Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL

TALK Pl. de Sant Cristofol, 19

Telf. 647 19 56 44

ESTANCS

ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES

FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162

Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122

933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69

08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB

Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

Sovelles, 11 932232593

650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379

Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177

934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA

C/ Mare Déu de Port, 257

676585317

PISOS BARCELONA

Alts Forns, 71-73. 935365919

LA CASA AGENCY PUNT ZONA

FRANCA 2021 BCN, S.L

Foneria, 43 Telf. 934317977

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos

Telf. 930321306

Comerç de Proximitat recull la petició, expressa, del Parlament a la Comissió Europea perquè aquest presenti propostes concretes sobre recursos i implicacions pressupostàries que contribueixin directament als reptes als quals s’enfronta el sector minorista local.

També insta a la Comissió a donar suport i que ajudi activament a l’ecosistema del petit comerç per alleugerir les càrregues administratives relacionades amb la seva activitat, i que potenciï, encara més, la promoció del comerç local amb l’objectiu de reforçar la dimensió ur-

MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141

Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220

Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252

Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03

bana de la política de cohesió, ja que és un sector clau per a les economies locals i regionals.

Així mateix, l’Eurocambra demana a la Comissió i als Estats membres garantir la viabilitat del sector en un moment especialment complex i els esperona a posar en marxa l’ajuda addicional i els fons necessaris per a la supervivència del comerç minorista a la UE; subratllant que la crisi actual de l’oferta, així com els augments de preus, estan afectant de manera més intensa a aquests comerciants.

Finalment i entre altres indicacions dirigides a fomentar els objectius de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat, el Parlament europeu anima als Estats membres a promoure incentius fiscals per als petits comerciants que decideixen installar-se en zones poc poblades per utilitzar aquesta eina per combatre el repte demogràfic de la UE.

Barcelona presentarà la candidatura per ser la primera Capital Europea del comerç de Proximitat

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

QUADRES I MARCS

ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177

Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES

c/Mare de Déu de Port, 407-409

Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE

Carrer de la Foneria, 46

Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228

Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ

Passeig de la Zona Franca, 109

Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN

Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40

Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84

Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252

633266155

RESTAURANTE SALUS

C/ Foneria, 9 934315909

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151

934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES

(ANTIC LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149

930293972

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA

Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 38 local

Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA

Micaela Chalmeta, 9 609184361

SPORT ENERGY ALTS FORNS

Mare de Déu de Port, 265 663994954

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F

Mare de Déu de Port, 279

Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS

Mare de Déu de Port, 305-319

(Jardins de la Mediterrània)

Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA

YOIGO MASLIFE

Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

tàries de la Marina protestant amb pancartes; una sanitària crida durant la manifestació a Via Laietana; i el sector d’ensenyament demana la dimissió de Cambray.

La Ludoteca Planeta Galeta acomiada la Casa dels Colors

|| Redacció

Ja és oficial. La ludoteca del barri ha canviat de nom amb un procés participatiu que ha aplegat més d’un miler de nens i nenes del barri. D’aquesta manera, ha deixat el seu nom antic, Casa dels Colors, per dirse Ludoteca Planeta Galeta, un espai lúdic on la canalla del barri gaudeix del joc, la psicomotricitat i la interacció amb altres infants.

La ludoteca no s’ha quedat enrere amb els processos participatius i ha apostat perquè els infants de la Marina decideixin com volen anomenar el nou centre. I és que d’entre els noms que hi participaven (Ludoteca la Marina, Mar de Jocs i Ludoteca de les Meravelles), més de 1.200 nens i nenes han decidit que Planeta Galeta havia de ser el nom guanyador.

Primer, es va fer una pluja d’idees per proposar noms i se’n van recollir gairebé 40. Un jurat de 7 persones, on hi havia representants del Districte de Sants Montjuïc, la ludoteca, educadors, infants, pares i entitats del barri, van fer una tria amb les quatre propostes. Per últim, es va dur a terme la votació, i entre els que participaven es trobaven els alumnes de les escoles de la Marina.

El motiu pel que s’ha canviat el nom de la ludoteca és per diferenciar-lo amb el de l’Espai Familiar Casa dels Colors, un en-

torn que serveix d’acollida i acompanyament a famílies amb infants d’entre 0 i 3 anys. “Hi havia molta confusió amb aquest altre espai, i per aquesta raó vam decidir que havíem de canviar-lo”, detalla la Núria. El canvi de nom es va donar a conèixer, oficialment, el passat 13 de gener amb un acte públic on no va faltar la intriga. Nens

i nenes de les seves famílies usuàries esperaven amb ganes que s’anunciés la nova personalitat del centre. Amb un joc per endevinar-lo, es va donar a conèixer que Planeta Galeta vindria a substituir el clàssic Casa dels Colors amb el que sempre s’ha conegut la ludoteca del barri.

“Participar de les decisions és un aprenentatge necessari”, comentava la Núria Estruga, directora de l’ara Ludoteca Planeta Galeta. Destaca la feina que fa la ludoteca en un barri com la Marina, que té unes característiques específiques que impedeix que alguns nens i nenes no puguin jugar a alguns jocs per manca de recursos. “El fet que es barregin infants dels diferents barris de la Marina és molt ric”, comenta. ■

Una família de la Marina guardonada amb el premi a millor pessebre

Els veïns i veïnes de la Marina comencen a escalfar motors per a un Carnaval que promet ser especial. I és que després d'acabades les restriccions per la pandèmia, tothom té ganes de treure-li la pols a les millors disfresses. Enguany, la rua se celebrarà de 18 a 20:30 h, als voltants de la plaça Marina i hi haurà música i ball fins a la mitjanit.

Hi participaran 11 comparses, malgrat que les comparses es guarden la temàtica de les disfresses fins a l'últim moment, prometen sorprendre. Paral·lelament, el divendres 17 de febrer torna el tradicional Ranxo d'Entitats, on el múscul associatiu del barri es reuneix per passar una bona estona amb amigues i amics, i crear vincles amb tota la comunitat. En totes dues cites hi haurà espectacles, DJ i ballarines. ■ Redacció

S’exhaureix el termini per presentar-se als Premis Sants-Montjuïc

El certamen reconeix diferents persones i entitats del Districte en diferents modalitats, així com projectes que tinguin en compte aspectes socials rellevants per a la comunitat. La presentació de candidatures acaba el 13 de febrer, i enguany hi ha quatre categories o modalitats de participació, una de les quals és nova respecte les de l’any passat.

Els quatre guardons, a més dels reconeixements a una persona rellevant i una entitat o col·lectiu del Districte, inclouen dos premis especials dotats amb 1.500 €: el Premi Especial a la Innovació, i el Premi Especial a la Promoció de la Interculturalitat, que vindria a substituir el d’Alimentació Sostenible atorgat en la trentena edició.

El passat 27 de gener, l’Associació de Pessebristes de Sant Boi va premiar el treball fet per la família de l’Abdó Florencio, la Mª Pilar Vidal, l’Emilio Largo i la Pili Florencio amb els pessebres d’enguany. A tothom es reconeix la participació i es fa una menció especial en els grups familiar i infantil, equivalent al premi major, aquest és el que ha recaigut en la família Florencio-Largo.

A l’edició d’enguany, la vint-i-vuitena, s’han presentat 95 pessebres fets per famílies d’arreu de Catalunya, institucions

o, fins i tot, centres educatius. La família Florencio-Largo, guanyadora en diverses ocasions del certamen, té una llarga trajectòria construint pessebres.

Expliquen que cada any afegeixen al seu pessebre elements nous que creen de manera artesanal i manual, una feina minuciosa, amb la qual aconsegueixen construir veritables miniatures de ciutats romanes i escenes nadalenques, que arriben a ocupar habitacions senceres de casa seva. Treballen des de principis de desembre, i tri-

guen al voltant de 48 hores en muntar-lo sencer, malgrat que els detalls que acaben de donar forma a tota l’enorme maqueta es fan durant tot l’any.

“Des que era petit i vivia a Cases Barates, he construït cada any un pessebre amb la meva mare, ens motiva el fet que el construïm entre tota la família, compartint moments i animant els més petits a què se sumin any rere any”, explica l’Abdó, orgullós de conservar una llarga tradició familiar. ■ Redacció

Amb aquest canvi, el Districte de SantsMontjuïc premiarà un projecte que promogui i impulsi la perspectiva intercultural, tot coincidint la introducció del Pla Barcelona Interculturalitat (2021 – 2030) i, específicament, el Pla d’Acció Intercultural als nostres barris. El PAI és una eina que incorpora la mirada intercultural i de gènere a tots els àmbits d’acció del Districte.

Per participar als Premis Sants-Montjuïc, cal omplir la fitxa de presentació de la candidatura a la qual es vulgui optar i el model de declaració responsable. Tot s’ha d’enviar a PremisSantsMontjuic@bcn.cat

A la trentena edició, la celebrada l’any passat, van ser premiades, també, quatre categories. ■ Redacció

▶ Photocall durant la inauguració del nou nom de la Ludoteca, que passa a anomenar-se Planeta Galeta.

La Rua de Carnaval se celebrarà el 18 de febrer

El canvi de nom s'ha decidit mitjançant un procés participatiu

Dimarts, 14 ACTIVITATS ADULTS

L'agenda de febrer

Projecció de la pel·lícula infantil Al sostre del mon (Rémy Chayé).

A partir de 5 anys.

Hora: 17:30h.

Sala Pepita Casanellas

Diumenge, 5 BAOBAB. UN ARBRE, UN BOLET I UN ESQUIROL

Sala Maremar

Diumenge, 12

POSTRES DE MÚSIC

Teatre a càrrec de la Companyia Espectacles CordeRRoure.

Els protagonistes són el piano, la trompeta i un cuiner molt especial

Hora: De 12 h a 12.50 h. Gratuït

Diumenge 19

PETITS HEROIS. Curtmetratges. A partir de 4 anys. Gratuït

Road Movies. Lo imposible (J.A. Bayona, 2002) Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Cabuda limitada. Hora: 18.30h.

ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 8

Lletra petita. Contes a la mà. Carnaval. A càrrec de Gisela Llimona. De 2 a 4 anys. Hora: 17:30h.

Dimecres, 15

Lletra petita. Primeres passes. La Filomena i l'aniversari de la Roberta. A càrrec de Pengim Penjam. De 6 mesos a 3 anys. Hora: 17:30h.

Dimecres, 22

CineXic.

Fem créixer el cinema en català.

Teatre a càrrec de la Cia. La Pera Llimonera. Baobab és un homenatge a totes aquelles persones, a qui la violència dels conflictes armats les ha obligat a deixar la seva terra. I, tot i la temàtica, és un espectacle ple d’humor i diversió.

Hora: De 12 h a 13 h Preu: 3€

Divendres, 10 THE SOUND OF VOID

Hora: De 12 h a 13 h.

Diumenge, 26 MÚSICMUSICANDIS

Teatre a càrrec de la Companyia JordiVilaiCompanyia. De 12 h a 12.50 h. Preu: Gratuït

Espai Jove La Bàscula

Divendres, 10

Concert. Strange Boyz. Pop-rock-punk Hora: 20:30 - 23:00 h. Gratuït

Dijous, 16

Informa’t: Formació no reglada en el món audiovisual.

Xerrada sobre les possibilitats que la formació no reglada ofereix per ampliar coneixements en el món audiovisual: 2D i 3D, producció, il.luminació…

Hora: 11:00 - 13:00 - Gratuït

Dansa a càrrec de la Cia. Yurdance.

Hora: De 20 h a 21 h.

Preu: Gratuït

A veure si pots...

Dissabte, 25

Pregold Battle Competició de freestyle o batalla de rap. 17:00 - 21:00 - Gratuït

El Far CineXic a la biblioteca Francesc Candel

Per segon any consecutiu, la biblioteca forma part de CineXic, programa d’impuls a la difusió del cinema infantil en català creat entre Òmnium Cultural i les distribuïdores Pack Màgic i Rita&Luca, a través de la creació d’un circuit estable d’espais que vulguin apostar per una programació regular de cinema familiar en català complemetària als circuits més comercials.

Us esperem el proper 22 de febrer a les 17:30, per veure Al sostre del món, de Rémi Challé (França-Dinamarca, 2015). Ens traslladarem a Sant Petersburg, l’any 1882, on una joveneta de l’aristocràcia russa, Sasha, ha estat sempre fascinada per la vida aventurera del seu avi, qui va fer construir un magnífic vaixell trencaglaç, el Davai. Aquest vaixell no ha tornat de la seva darrera expedició a la conquesta del Pol Nord. Sasha decideix partir seguint la pista del seu avi per recuperar el famós vaixell i viure unes aventures fascinants.

Si voleu veure com acaba aquesta gran aventura, us esperem a la biblioteca.

El joc d’en José Luis Galiano Bernat

Solució a la pàgina 18

HORIZONTALES 1- Guante de esparto sin separaciones para los dedos. Poner o dar fin. 2- Abertura de los depósitos de agua para dar salida a una cierta cantidad determinada. Modo de estar el huevo en la overa sin cáscara. 3- Suspenso en los exámenes. 4- En Transporte; La Coruña. Nombre de varón. 5- En aviación “Las Palmas de Gran Canaria”. En la antigüedad “riñón”. Gaceta ilustrada. 6- Cuarenta y nueve para los romanos. Pueblo del valle de Aran en la provincia de Lérida. Partido de acción democrática. 7- Conceder, obtener o registrar un título de privilegio. En transporte; Oviedo. 8- Cordones de fibra que unen los músculos a los huesos. 9- Cantidad que se paga por algo. Limpieza, curiosidad. 10- Sin falta alguna. Asistencia técnica sanitaria.

VERTICALES 1- Cuatrocientos cincuenta para los romanos. Horquilla para sujetar el cabello. Comunidad europea. 2- Unión agraria cooperativa. Cráter lunar situado en una región montañosa. 3- Acomete, embiste. Prueba de carácter psicológico para medir pruebas intelectuales del individuo. 4- Primo y yerno de Mahoma (600-661). Cristal cóncavo o convexo usado en instrumentos ópticos. 5- Abreviatura de área. Adquirir conocimientos. 6- En pesca; red que separa la cámara del buche. Abreviatura de oeste. 7- Seudónimo de Emilie Chartier, Ensayista francés (1868-1951). Nombre de mujer. 8- Ganancia conquistada en una disputa. Muro o dique construido a través de un río. 9- Localidad de la provincia de La Coruña. Anglicismo usado en tenis. 10- Nombre que daban al sol los antiguos egipcios. Parte del cuerpo. Símbolo del Osmio.

Biblioteca Francesc Candel

Tu decideixes, però fes-nos-ho saber!

l’autonomia del pacient, participant activament de la presa de decisions que l’afecten directament, i d’altra banda, proporcionar més seguretat als professionals sanitaris a l’hora de respectar les decisions del mateix pacient.

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

“Si mai quedo en coma, no vull continuar connectat a una màquina per respirar”

“Quan m’arribi el dia, desitjo poder morir a casa i no a un hospital”

Sovint tenim clar quin tipus d’atenció sanitària volem rebre en moments crítics de la nostra vida i acostumem a expressar-ho a la família o amics de confiança. No obstant això, no sempre les nostres preferències coincideixen amb les del nostre cercle més proper i potser, fins i tot, tampoc es corresponen amb les de l’equip sanitari que ens ha de tractar.

Afortunadament, gràcies a la Llei 21/2000, tenim a l’abast el document de voluntats anticipades (DVA) que ens permet deixar per escrit els nostres desitjos per tal que puguin ser tinguts en compte quan no ens trobem en disposició d’expressar-nos.

En el DVA, a part de qüestions mèdiques, també s’hi poden fer constar voluntats sobre l’eutanàsia, donació d’òrgans o del cos a la ciència o sobre les preferències del funeral (enterrament vs incineració).

El DVA va dirigit a les persones responsables de les vostres cures i el pot emplenar qualsevol persona major d’edat que gaudeixi de plenes facultats mentals. És important saber que aquest document es pot entregar en qualsevol moment de la vida i que, de fet, és preferible haver-lo fet temps abans d’arribar a una situació crítica o de final de vida.

Ja és sabut que les presses no són bones conselleres, per tant, tot el que haguem pogut reflexionar prèviament, ens permetrà enllestir les gestions necessàries des de la calma i això aportarà certa tranquil·litat.

La finalitat d’aquest document és permetre, d’una banda, l’exercici del dret de

A la pàgina web de la Generalitat podeu trobar la documentació necessària per dur-ho a terme, així com un document orientatiu que us pot ajudar a reflexionar i a redactar el vostre document personalitzat. Un cop tingueu complimentat el DVA, l’haureu de validar i ho podeu fer de dues maneres: davant d’un notari o bé davant de tres testimonis (dos dels testimonis no han de tenir relació de parentiu fins a segon grau ni tampoc vinculació patrimonial amb el sol·licitant). Si és necessari, des del centre de salut, us podem orientar al respecte.

Finalment, el document validat l’haureu d’entregar a algun dels vostres referents sanitaris del CAP per tal que pugui ser inclòs a la vostra història clínica i al Registre de Voluntats anticipades. No obstant això, per circumstàncies de la vida pot passar que amb el temps canviem d’opinió i que, per tant, les nostres voluntats variïn. Doncs heu de saber que sou lliures de modificar o de revocar el DVA en qualsevol moment, sempre i quan conserveu les facultats mentals.

Ara que coneixeu el procediment: converseu amb la família i amics, reflexioneu, decidiu i sobretot feu-nos saber quines són les vostres preferències. ■

La bretxa de gènere a la salut

L'Ana té 45 anys, és professora, està casada i té dos fills. La seva mare té una malaltia crònica que cada cop requereix més cures.

L'Ana és inquieta i activa, encara que des de fa temps sent que les hores del dia se'n van entre les extraescolars dels nens, les cures de sa mare, la casa i l'escola. Cada vegada dorm menys, poques vegades té temps per fer exercici o sortir amb amics. Un dia, després de separar una baralla al pati, l'Ana comença a trobar-se malament, amb mal de panxa i molta inquietud. Al principi pensa que són els nervis, però al cap d'una estona comença a sentir palpitacions i dificultat per respirar, de manera que decideix consultar a urgències.

El Lluis té 52 anys, és fumador, hipertens, treballa de directiu d’una multinacional. Va estar casat fa anys, però des del divorci no ha tornat a tenir una relació llarga. No té fills. De vegades li agradaria formar una família, però és conscient que la conciliació familiar seria molt complicada amb tantes hores extres i viatges de feina. Un dia, en tornar a casa del treball, Lluís sent un dolor opressiu al pit, al principi lleu, que es va fent més intens i després comença a anar cap al braç esquerre. Ràpidament, agafa un taxi i se'n va a l'hospital.

Quan l'Anna arriba al triatge de l'hospital i explica els seus símptomes l'orienten com una crisi d'ansietat, li donen un diazepam i s'asseu a esperar a ser atesa a la sala d'espera.

Quan el Lluís arriba, li fan un electrocardiograma i ràpidament li prenen mostres de sang i avisen els metges.

Tots dos tenen un infart agut de miocardi.

A les facultats de medicina ens ensenyen que la principal manifestació de l'infart és el dolor toràcic, que es diferencia en “típic”, el dolor al pit irradiat a braç esquerre, i “atípic”, una altra forma de presentació més freqüent en dones i persones diabètiques, molt més inespecífica. Molts estudis evidencien que el dolor toràcic atípic és tan o fins i tot més freqüent que el típic, i quan la pacient és dona hem de valorar sempre la presentació “atípica”. Per què, llavors, continuem anomenant-ho així, quan és el més freqüent a la meitat de la població?

La medicina ha estat històricament feta per i per a homes, i la referència en moltes patologies i tractaments continua sent el

pacient masculí. Això repercuteix en l'assistència sanitària i hi ha molts exemples que ho confirmen: algunes malalties com l'anèmia tendeixen a normalitzar-se i en molts casos hi ha un retard diagnòstic a les dones respecte als homes. Molts símptomes físics s'invisibilitzen en atribuir-se a ansietat o depressió, i el 85% dels psicofàrmacs es prescriuen a dones, a qui es tendeix a medicalitzar molt més. Per no parlar de la càrrega que històricament les dones tenen quant a cura i conciliació, la qual cosa acaba repercutint en la salut individual.

Per tot això, és important incorporar una mirada amb perspectiva de gènere als nostres barris i també a les nostres consultes. ■

Paula F Caparrós Resident de Medicina Familiar i Comunitària del CAP Carles Ribas

Deia el més passat que aquest hivern no feia fred com anys enrere. Potser vaig parlar una mica aviat perquè aquest gener s’ha posat a fer fred de debò. Millor que així sigui perquè al costat del Mediterrani estem acostumats a que faci calor a l’estiu i una mica de fred a l’hivern. El nostre cos s’adapta a aquests canvis de temps, però l’hem d’ajudar. Una manera és posant-nos roba per abrigar-nos i l’altra adaptant la nostra manera de menjar, fentho amb aliments que tenen els nutrients concentrats. Al febrer tenim carxofes, pèsols, espinacs, faves, cols, col-i flors i porros, encara queden carabasses de la tardor. I per menjar crua, l’escarola; que és amargant i depura el fetge les excessos del Nadal i l’api que també el mengem bullit al fer bons caldos.

La fruita és una mica més limitada, només tenim aranges, taronges i mandarines, i també les que trobem tot l’any a les fruiteries com són els plàtans, les pomes de totes classes i les peres. I s’allarguen fins aquest dies els caquis i magranes. A final de mes apareixeran les primeres maduixes, encara amb poc gust i arribades de fora.

És un bon moment per fer treballar la imaginació a l’hora de preparar la fruita. Aprofitem el fred per fer compotes, que és una bona manera de menjar fruita amb l’energia més concentrada, la que podem barrejar amb fruits secs com ara les figues, prunes i panses.

Ja arribarà el moment de menjar més fresc amb la primavera, que no trigarà gaire. ■

L’hivern que ja ha arribat

Ana Gonzalo Voltas CAP La Marina

El Port de Barcelona inaugura un nou SAU per facilitar els tràmits a empreses i ciutadans

El Port de Barcelona ha inaugurat les noves instal·lacions del Servei d’Accés Unificat (SAU), que es trasllada a un espai preeminent a l’entrada de l’edifici Est del World Trade Center, on té la seu l’Autoritat Portuària de Barcelona. “El nou espai serà la porta d’entrada del Port de Barcelona per a empreses i ciutadans i ha estat dissenyat per adaptar-se als canvis que ha comportat l’ús creixent de l’administració electrònica”, ha apuntat el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, en l’acte de presentació de l’espai.

El SAU és la cara visible del Port de Barcelona davant els usuaris, ja siguin empreses o ciutadans. És el Registre General de l’APB i la seu en la que s’han de realitzar la majoria de tràmits administratius, des de les autoritzacions d’accés i circulació al pagament de taxes i tarifes o l’acceptació de garanties, uns tràmits que cada vegada més es realitzen de forma telemàtica.

L’evolució cap a l’administració electrònica ha estat un dels elements essencials en el disseny del nou SAU del Port de Barcelona, que ha suposat una inversió de 150.000 euros. El servei s’ha pensat amb l’objectiu que cap tràmit dels que es fan a l’APB hagi de ser presencial i

• Les noves oficines del SAU del Port de Barcelona es troben en un dels espais més visibles del World Trade Center i estan pensades per facilitar els tràmits dels usuaris, tant presencials com telemàtics.

segueix un model d’oficina que permetrà transformar-la o adequar-la a les necessitats que vagin sorgint amb l’impuls de l’administració electrònica.

El SAU, però, no només gestiona tràmits sinó que també és el principal punt d’informació per als usuaris del port, treballant per oferir uns serveis útils i amables. Només aquest any 2022, el seu personal ja ha atés més de 16.000 trucades, ha tramitat més de 13.000 cobraments i ha gestionat 3.500 sol·licituds d’acreditacions d’accés al recinte portuari així com un miler d’autoritzacions de circulació de transports especials, entre d’altres gestions. “Aquest volum de feina dona una idea del servei i atenció que s’ofereix des d’aquestes instal·lacions”, ha apuntat Salvadó.

El nou SAU el formen 12 treballadors del Port de Barcelona, la meitat del mateix SAU però també professionals dels departaments de Compres i Serveis Generals, el que permetrà millorar els serveis que ofereix i fer-los més eficients. Aquesta capacitat per generar sinèrgies, així com un model d’oficina més accessible, amable i càlid, permetrà millorar l’experiència dels usuaris i treballadors i, en definitiva, dels serveis que s’hi presten. ■

La recuperació de visitants a la Fira i els partits del Barça a Montjuïc generen debat sobre la mobilitat

L’Integrated Systems Europe va ser el tret de sortida de tot un cicle de congressos anuals a la Fira de Barcelona. El saló audiovisual més gran del món, que va obrir les portes el passat 31 de gener fins al 3 de febrer, marcava una temporada post-pandèmica on els professionals de diferents sectors tornaven a Barcelona uns dies abans del Mobile World Congress, en un mes on la Fira espera acostar-se als 150.000 visitants.

Amb 57.000 metres quadrats, les previsions de l’organització contemplaven l’assistència d’entre 50 i 68 mil usuaris i usuàries del món de la tecnologia, que assistien a un congrés amb més d’un miler d’expositors. En el cas del Mobile World Congress, que tindrà lloc del 27 de febrer al 2 de març, esperen arribar als 80 mil.

Tenint en compte aquestes dades, l’augment de les xifres de visitants coincideix amb la fi de les restriccions amb motiu de la pandèmia, que van afectar dràsticament l’assistència als congressos firals. Amb la recuperació de visitants, caldrà veure com afecta a la mobilitat dels barris de la Marina i a l’afluència de trànsit als carrers més utilitzats pels vehicles, ara que també se sumen els partits del Barça a Montjuïc. És una preocupació latent entre el veïnat i ha estat un dels punts més destacats a les sessions específiques sobre la remodelació del passeig de la Zona Franca. A la de mobi-

Amb l’augment de visitants, caldrà veure com afecta a la mobilitat dels barris de la Marina i a l’afluència de trànsit als carrers més utilitzats pels vehicles

litat, es va incidir en el que suposa la Fira de Barcelona quan acull congressos d’aquest tipus per la gran afluència de vehicles. Tot i que tothom és conscient de la dinamització econòmica que aporta a la ciutat.

Amb això, des de les organitzacions de l’Integrated Systems Europe i del Mobile World Congress recomanen la utilització

del transport públic per arribar-hi. Per incentivar l’ús dels mitjans de transport urbans, l’organització del MWC proporciona a tots els assistents al saló un abonament gratuït per als quatre dies que dura la fira (amb llibertat de moviment a tota la zona 1), i un trajecte a l’aeroport. ■ Redacció

El president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i la subdirectora general d’organització i recursos interns, Catalina Grimalt, amb els treballadors del SAU del Port de Barcelona.

Conejo a la ciruela per María Teresa Miguel

Ingredientes

• 1 conejo

• Aceite

• 3 tomates

• 2 cebollas

• 50 g de piñones

• 100 g de ciruelas

Preparación

De pans i postres

amb Anselmo Rubio

Rubopan Master Baker

Pastel de los Pirineos Franceses

Ingredientes:

• 250 gramos de harina o media fuerza

• 150 gramos de mantequilla semisalada

• 4 huevos

• 180 gramos de azúcar blanca en polvo

• 2 sobres de azúcar de vainilla, 15g

Instrucciones:

• 2 hojas de laurel

• Sal al gusto

• 1 vaso de vino blanco

Comentari nutricional:

Proteïnes, baix en greixos saturats, hidrats de carboni i fibra per les prunes, antioxidants. L’aportació calòrica pot disminuir depenent de la quantitat d’oli i de prunes seques que hi posem.

Ponemos el conejo en una cazuela de barro, junto con el aceite y todos los ingredientes en crudo, y lo dejamos cocer al fuego hasta que esté hecho, que será aproximadamente 1 hora.

Comentari gastronòmic:

És un plat típic de la cuina europea que la cuina burgesa valenciana va fer seva per als dies festius. Perquè quedi ben tou i sucós li hem d’anar afegint aigua i, si el cuinem d’un dia per l’altre, encara quedarà més bo. El podem acompanyar d’una amanida de pasta i verdura.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

• 10 gramos de Impulsor o levadura en polvo (Royal)

• 35 mililitros de ron ámbar

• Extracto de vainilla

• Mantequilla blanda para el molde (unos 20g)

Enmantequillar generosamente el molde de brioche (tipo flanera el mío), aunque sea antiadherente (para que quede una bonita corteza dorada). Llevar a la nevera (el molde untado con mantequilla fría facilita el desmoldado y permite que suba bien durante la cocción). En un recipiente apto para microondas, derretir los 150g de mantequilla (50 segundos a 750W). Ponlo a un lado para que se enfríe. Separa las claras de las yemas de huevo: las claras en el bol de la batidora y las yemas en otro bol. Batir las claras de huevo a punto de nieve. Reservar. Añadir al bol con las yemas el azúcar glass y el azúcar de vainilla. Batir hasta que la mezcla blanquee. Luego agregar la harina y el impulsor o polvo de hornear. Mezclar con la batidora hasta obtener una mezcla arenosa. Luego agrega la mantequilla derretida, el ron, el extracto de vainilla y bate hasta que quede una masa suave. Agrega la mitad de las claras de huevo batidas y bate hasta que se mezcle todo bien y la masa esté suave.

Elaboración:

Agregue suavemente la masa en el molde para bizcocho de los Pirineos. Saca el molde de la nevera, vierte la masa y hornea inmediatamente durante 50 minutos, más o menos, a 150 o 170°. La tarta debe estar dorada e hinchada (verificar la cocción en el centro con un palillo). Retirar del horno, dejar enfriar 5 minutos y desmoldar sobre una fuente de servir. Espolvorear con azúcar glas. Para la conservación: dejar enfriar durante 30 minutos.

Nos podéis seguir en el Facebook y Instagram de Rubopan Master Baker

El Barça ja ha posat en marxa la remodelació de l’Estadi Olímpic Lluís Companys

Pau Espí

casa dels blaugranes. I és que, l’acord amb l’Ajuntament, específica que el club culer s’haurà de fer càrrec de la majoria dels costos que comportin les millores dels accessos a Montjuïc, i l’Ajuntament només pagarà aquelles mesures que, quan el Barça torni al Camp Nou, continuïn vigents al municipi. Aquesta temporalitat d’algunes de les implantacions que es faran buscant facilitar els accessos a la muntanya olímpica, aniran lligades al temps que el Barça jugui a l’Estadi Lluís Companys. En aquest sentit, sembla que les aproximacions inicials, que apuntaven que els blaugranes estarien entre dues i tres temporades jugant com a locals a Montjuïc, s’haurien reduït a una temporada i mitja.

Les obres de l’Estadi Olímpic comportaran una millora dels accessos a la muntanya de Montjuïc

L’Estadi Olímpic Lluís Companys està ja vivint una rentada de cara per poder acollir al Futbol Club Barcelona a partir d’aquest mateix estiu, mentre durin les obres que el culers duran a terme al Camp Nou com a principal reclam del tan esperat Espai Barça.

La remodelació va iniciar-se a finals del 2022, començant per un canvi total del sistema de drenatge, del reg i del tracta-

ment que rep l’aigua que hidrata la gespa del camp. Amb uns 20 milions com a pressupost inicial, el club blaugrana ha de reformar, també, els vestidors, la zona de premsa o les sales VIP.

A contrarellotge i amb molta feina per fer, el Barça s’haurà d’encarregar de millorar els accessos a la muntanya de Montjuïc. El pacte entre el club i l’Ajuntament acorda utilitzar llançadores bus els dies de partit,

una millora del funicular, la instal·lació d’un nou carril bici i de tres estacions de Bicing o una millora de la il·luminació de la muntanya, entre altres. Aquestes mesures suposaran un impacte molt positiu a tot el districte, que veurà com es fa realitat un reclam que fa temps que exigia.

Algunes d’aquestes reformes, però, seran temporals i es mantindran només durant el temps que l’Estadi Olímpic sigui la

I és que, a principis d’enguany, el Futbol Club Barcelona va anunciar que les obres de remodelació del Camp Nou anirien a càrrec de l’empresa turca Limak Constructions, ja que aquesta ha reduït gairebé a la meitat el pressupost que havien establert les altres candidatures per la reforma de l’estadi blaugrana. D’afegit, l'empresa turca garanteix als culers que hauran de jugar menys de dues temporades a l’Estadi Olímpic, mentre que les altres propostes que tenia el club obligaven al Barça ha jugar-hi entorn de tres anys. ■

d'Hostafrancs

Aquells adults apassionats dels escacs, indiferentment de l’edat i del domini que en tinguin, ja poden apuntar-se als tallers d’escacs que s’ofereixen al Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs. Els tallers van començar la setmana dels 16 de gener i s’allargaran fins a la del 20 de març.

El campionat Carrusel d’Asos juvenil i sub23 es durà a terme el pròxim 25 de febrer sota l’organització d’Olé i la direcció de José Estrada. El torneig internacional es disputarà al Club Petanca 8 de Maig i acollirà més de 100 participants, amb gran presència catalana, estatal i participació internacional.

Amb la col·laboració de la Federació Espanyola de Petanca, la competició comptarà amb la participació d’entitats com el Club de Petanca Sants, el Club de Petanca Coïmbra, el Hermanos Zaragoza o el Frejus International. L’entrada serà gratuïta. ■

Els tallers es divideixen en quatre grups diferents en funció del nivell que tinguin els participants. Els adults que s’estiguin iniciant en el món dels escacs formen part de la classe dels dilluns de 20:00 a 21:00 o dels dimarts de 18:00 a 19:00. Aquells que tinguin un nivell intermedi formen part del grup que fa el taller els dijous de 19:00 a 20:00. I els adults que tinguin un nivell més avançat, que ja hagin participat en competicions i vulguin polir el seu joc i estratègies, faran les classes els dijous de 20:00 a 21:00.

Les inscripcions poden fer-se a través del web del Centre Cívic Cotxeres Casinet, i el preu de totes les classes del trimestre és de 59,20 euros. ■

▶ Alumnes juvenils del Club Petanca de Sants davant la Fundació Mies van der Rohe.

La Marina es prepara per al torneig juvenil sub-23 de petanca

Comencen els tallers d’escacs per adults al Centre Cívic Casinet

“Al barri li reclamo no oblidar d'on venim”

Xènia Morgado Fernández

27 anys. Treballadora social, especialitzada en igualtat de gènere i integradora social. Religió? Atea. Política? Soc activista i des de fa uns anys milito en Barcelona en Comú i Podem.

L'hem vist compartint escenari amb la vicepresidenta Yolanda Díaz, com hi arriba?

Em truquen des de Barcelona en Comú i em donem l'oportunitat de ser la ponent més jove de l'acte.

Al principi em vaig quedar sorpresa i tenia molts nervis i inseguretats, però vaig pensar que valia la pena fer arribar el missatge a molta més gent. També em va motivar pensar que altres dones joves es podrien sentir identificades amb mi i el missatge. I com va anar?

Al barri jo he fet moltes xerrades!, però és clar, això era molta més gent. Al principi em va costar, però després dels primers minuts vaig poder dir tot el que volia.

Parla de la necessitat de reeducar-nos com a societat.

Bàsicament, cal no deixar impunes tants assassinats. S'han d'instal·lar molts més "punts dona" per facilitar l'accés i la informació sobre aquests recursos. També era important reivindicar-me des de la perspectiva generacional. Les dones joves patim una doble nosa social, malgrat l'esforç i el compromís als nostres barris i espais comunitaris, així que és rellevant tenir espai també en llocs de decisió. És jove i vinculada a la política, que bo! Estic contenta de les transformacions que s'han fet en Barcelona, m'agrada que la ciutat pensi i faci polítiques públiques pels collectius més vulnerables, dones migrants, per exemple. Em sento identificada amb la preocupació mediambiental, ens mereixem una ciutat més pensada per a les persones.

M'agrada el que s'està fent al barri al Prat Vermell perquè s'ha pensat habitatge de protecció oficial que ens permetrà accedir-hi

als joves. Això per a mi és molt important!

Faci d'ull crític. Que no s'ha fet bé? Precisament ara estic coordinant un grup de mobilització, parlant amb gent dels barris sobre quines són les necessitats per veure com se les pot atendre. La gent en parla molt, del tema de la seguretat i la neteja.

La política ha perdut la capacitat d'incidir en la nostra pèrdua de qualitat de vida?

Per a mi és tot el contrari, al principi em feia una mica de por ficar-me en un partit, però ho vaig fer després de la reflexió que calia arribar a les institucions. Cal ser-hi on es prenen les decisions per poder influir en els canvis. Com l'ha marcada el fet de ser una dona jove en la política?

La meva sensació és que sempre estic obligada a fer el doble d'esforç per a demostrar que realment puc aportar-hi. I és una pressió que sento a la feina, a l'espai polític i, tot i que en menor mesura, també a l'espai comunitari. En general, costa que t'escoltin.

On és el feminisme ara mateix?

El feminisme és divers i cada persona el viu a la seva manera perquè cadascuna tenim situacions i contextos diferents en funció del gènere, la cultura i el nivell de benestar. L'important del moviment és que qüestiona les relacions de poder.

Què li toca fer a la nostra generació en termes de conquesta feminista?

Per a mi l'important és mantenir la unitat del moviment, perquè és el que ens fa fortes. A més de tenir clar que els homes són els nostres aliats. I poden o no formar part de la lluita, però volem que hi siguin.

Com és un home feminista, quines característiques té?

La Xènia és una veïna que lidera el grup de joves del centre cultural Estrelles Altes, part de la potent xarxa associativa de la Marina, gent que no només dorm o treballa al barri sinó que hi fa vida i fa costat col·laborant-hi en diversos espais perquè la realitat sociocultural i econòmica del veïnat vagi a millor. De parla pausada i reflexiva, és de les que no es queda al sofà, té opinió pròpia i està pendent dels temes que afecten a tothom, però encara més a la seva generació, joves amb els qual la precarietat s'ha acarnissat.

En un moment en què la crispació política ha acabat arribant al carrer i sembla que tothom perdem la capacitat d'escoltar, ella manté el seu tarannà conciliador i això l'ha impulsat dins el partit que milita. Com a bona millenial, és militant del feminisme i li preocupa el medi ambient, "encara més vivint a ciutat", diu. Amb un fred que pela, compartim una tassa de té al bar de la placeta de les Bessones, conversem sobre tots aquests reptes i la realitat de ser jove i dona!

Per a mi les característiques de l'home feminista són l'escolta, la generositat de cedir el protagonisme i saber estar i fer costat des d'un segon pla en els espais de decisió. I, sobretot, és un home que es qüestiona contínuament els seus privilegis, tals com ara el temps, la distribució de les tasques domèstiques, la responsabilitat emocional amb la família i l'entorn social.

Doni més exemples de micromasclismes quotidians, uns tres.

Primer, l'assetjament al carrer, la gent l’ha normalitzat i la majoria de dones joves el patim cada dia: són mirades, comentaris, accions petites, però que incomoden i que es fan de manera deliberada perquè com que som dones això se'ns pot fer, aquest és el pensament dels homes que ho fan. Segon, la sobrecàrrega que continuem tenint en el repartiment de les tasques domèstiques. I la tercera seria la forma que tenim de tractar els nens i les nenes, no els parlem ni els tractem igual a ells i a elles.

Quina ha estat la seva experiència en el camp de l'habitatge?

Fa cosa d'un any una família coneguda va accedir a deixar-me un pis per un lloguer molt bé de preu. Però això ha estat sort!, buscant em semblava del tot impossible. Ara bé, tot és una cadena, perquè ¿com es pot estalviar per a una entrada mentre pagues el lloguer si tenim uns sous tan baixos, els joves en general? I a la feina com li ha anat? Amb franquesa, la meva situació no reflecteix la de la majoria. Vaig trobar feina al mes d'acabar la carrera. De monitora de menjador cobrava uns 400 euros, després feia xerrades, tallers, donava classes i anava fent xavalla per a sobreviure... al meu primer contracte em pagaven 1.500 euros. I d'aquí cap amunt, això és una sort! Parlem del barri, com tracta la Marina els joves?

Per a mi és dels millors espais que visc, em sento estimada i amb suport i reconeixement. Som un barri perifèric però molt potent i referent en l'àmbit social i comunitari. Les entitats estan connectades les unes amb les altres, tot i que les relacions sempre són difícils!

Què li reclama al veïnat?

Que no perdi la consciència de classe, que recordem qui som, d'on venim i què volem. Som un barri de classe treballadora i cal fer costat a qui ho està passant malament perquè nosaltres hem viscut aquest patiment.

Tant de bo no deixem d'exigir el que com a barri necessitem i volem. ■

Yohany Limpias Ayala

El nostre nord és el sud

Alejandro Flores