La Marina - Edició Febrer 2019 by La Marina

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

6.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Febrer 2019 / Núm. 280

La Marina recupera el seu teatre

L'objectiu és obrir-lo a tot el veïnat i que el gestioni una entitat del barri ACTUALITAT Pàg. 4

Els veïns que es van aplegar durant la inauguració. A la dreta, els artistes Mariona Naudin i José Luis Serrano.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Col·locació de plaques per mantenir viva la història de la lluita veïnal al barri Pàg. 13 ACTUALITAT

Veïns de la nova barriada de Port celebren la reurbanització dels seus carrers Pàg. 4

Josep Vicens

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

mirades



Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Sandra Calvo, Mauro Sturlese i Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consell consultiu Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina i Escola de Futbol Ángel Pedraza. Publicitat Ibtissam Chakkour comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

La mirada positiva Acte de presentació del llibre d’en Joaquim Forn Va entrar a presó el vespre del 2 de novembre de 2017, i gairebé un any més tard, Joaquim Forn va publicar el llibre Escrits de Presó, un dietari on l’antic conseller d’Interior recull les seves vivències i dificultats compartides a la presó d’Estremera amb els seus companys de Govern. Dimarts 29 de gener a les 19h, al voltant de 200 persones es van aplegar a l’Auditori de la Lleialtat Santsenca per assistir a la presentació d’aquest llibre. L’encarregada de presentar-lo va ser la Laura Masvidal, dona de l’exconseller, per qui l’autor es mostra obert com mai a compartir-hi emocions i pensaments davant una situació que, com explica el propi Joaquim Forn a la contraportada del llibre, no figurava entre els seus plans, ni entre els seus malsons. Na Laura Masvidal va dir que el seu espòs i exconseller es troba fort i amb ganes de continuar lluitant. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

EDITORIAL No normalitzar la desigualtat...

Sembla repetitiu i sovint tothom, fatigats per l'allau informatiu provinent de tantes fonts interessades , canviem el xip i defugim de la realitat social que ens envolta. Només hi tenen cabuda les nostres prioritats: feina i passatemps. Per això hem d’aguditzar els sentits, per deixar passar només el que realment compta i allò en què sovint no hom aprofundeix: la desigualtat. Tots els drets socials, i per reconèixer-ho no importa quina sigui la nostre ideologia política, han estat conquerits a força de lluites socials. L’estat de benestar en què va créixer la generació que ara és jove no va sorgir del no-res. I durant molt de temps, com sempre, se'ns ha dit i repetit que era inviable. Que no hi havia fórmules possibles per mantenir-lo. I que les desigualtats eren gairebé una llei fruit de la voluntat divina, com ara la Natura. Doncs bé, estem tornant a situacions d’injustícia social que creiem superades si més no a Europa. Són intolerables les dades vergonyoses de qui estan a dalt de la piràmide. Cal qüestionar la terrible desigualtat que es pretén normalitzar.

El valor dels mitjans de comunicació de proximitat

Al calidoscopi d’aquest mes preguntem als polítics dels nostres barris perquè és important un mitja de comunicació com el nostre en un barri com La Marina. En aquest espai volem respondre-ho nosaltres també. Seguim aquí després de gairebé 30 anys (i gràcies a l’esforç voluntari i la visió d’alguns veïns que aporten diners com a socis) perquè creiem profundament que el nostre mitja és un instrument independent i plural, imprescindible i necessari en un territori castigat socialment com és La Marina. Per això hem renovat la nostre directiva, obrint-la a la representativitat del barri amb tot els col·lectius i persones que treballen des de diversos vessants i sensibilitats, com a un primer pas per aconseguir una visió conjunta i consensuada que aplegui esforços i ens permeti continuar com a mínim altres 30 anys més.

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

Recuperació de la crisi versus desigualtat profunda, reflectida als barris de treballadors Yohany Limpias En el marc del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, que aplega a Suïssa les elits polítiques i empresarials, Oxfam -Oxfam Intermón a Espanya- va publicar un informe sobre desigualtat, immobilitat social i pobresa, en el qual denuncia que la desigualtat a Espanya es va disparar durant l'última crisi i no s'ha aconseguit revertir tot i la recuperació.

“La pobresa va augmentar durant la crisi 4 vegades més del que s'ha reduït amb la recuperació” El que ve a dir Oxfam no és cap novetat, però no per això no deixa de ser vergonyant. Durant aquesta crisi els més rics han guanyat 2.500 milions d’euros diaris!. En contrast, els més pobres han perdut un 11% per cent de la seva renda, segons dades de l’organització. A Espanya s'estima que una de cada sis llars de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi i no s'ha recuperat la situació anterior a la fase de creixement. Però com es tradueix aquesta situació en la gran majoria de famílies de barris com La Marina, classificat a les estadístiques oficials entre els barris amb renda mitjana baixa i baixa?

La generació dels progrés.

En Juan Ortiz Pérez, 82 anys, veí de Can Clos, pertany a la generació que va aconseguir pujar amb l’ascensor social. “Vaig arribar a Barcelona a l’estació de França, amb tretze anys, sense bitllet de tren i amb unes espardenyes rotes” recorda. El va acollir una parella catalana que li va posar com a condició única per contractar-lo a la seva empresa familiar que estudiés i aprengués català. I així ho va fer. El seu següent pas li portaria cap a les barraques de la Diagonal i després cap a Can Clos en el trasllat del 5 de maig de 1952, quan moltes famílies hi van ser reallotjades “provisionalment” en pisos de 36 m2 per entre 8 i 14 membres. Ortiz va acabar el batxillerat i va aconseguir feina al Patronat de l’Habitatge. “Mica en mica vaig anar prosperant i apujant a l’escala, però les hem passat magres... anar al cinema o sortir a ballar era impensable i sovint treballàvem de dilluns a diumenge. La prosperitat em va arribar però amb mol-

▶ A la foto, quatre generacions de la família Ortiz: Juan, l'avi; Maria Rosa, la filla; Lidia, la neta; i les dues besnetes.

tíssim esforç i constància”. Ara és jubilat i té una pensió que li satisfà. En Juan va tenir 2 fills i una filla.

Maria Rosa Ortíz Barea, la filla

Té 52 anys. Als 18 anys es va casar i es va posar a treballar. Tot anava més o menys bé fins que va arribar la crisi. Per superar-la es va formar tot fent cursos de cuina, de manipulació d’aliments, de mediadora social, i un llarg etcètera que li han servit de ben poc: només aconseguia contractes temporals, tres mesos en el millor dels casos, així que va haver de tornar a una multinacional on ja havia treballat. El seu sou bàsic és 500 euros i depenent de “la producció” (els productes que aconsegueixi etiquetar) pot arribar fins als 800 euros. “Tot s’ha tornat precari, i ja pots fer les hores extres que vulguis que res no canvia”.“ Tot i que sóc la coordinadora d’un grup” ressalta per indicar que hi ha d’altres en una situació pitjor. El seu marit treballa en idèntiques condicions. La Maria Rosa té un fill i una filla. El fill també treballa a la mateixa empresa i és un dels que ella coordina.

Lidia Martínez Ortiz, la neta

Té 33 anys. Enlluernada pels bons sous que hi havia abans de la crisi va deixar d’estudiar en acabar la ESO, com tant d'altres joves. Ara té dues filles i és mare soltera. Fa uns mesos va decidir okupar un pis del Patronat de l’Habitatge que estava abandonat. Tot i que els seus veïns de Can Clos li fan costat, en poc temps haurà d'afrontar un judici. Viu de la renda garantida: 800 euros són tots els seus ingressos. Malgrat haver intentat enganxar alguna feina ho té complicat i n’és conscient: “En el meu cas tot ha estat a la inversa. De petita no vaig patir cap necessitat. Tenia gairebé de tot, però ara jo no puc garantir el mínim a les meves filles, faci el que faci no

arribo...” “No demano que em resolguin la vida, però sense suport no podré sola”, afegeix la Lídia, qui pateix una diòptria de 12 punts i no pot fer front a la compra d’unes gafes a mida. Mare i filla temem que les netes.... no puguin tirar endavant. La creixent escletxa entre rics i pobres està posant en perill la lluita contra la pobresa i castiga sobretot a dones i nens. Dins de les nostres fronteres, des de l'inici de la recuperació, el creixement econòmic ha beneficiat desproporcionadament a les rendes altes. Així, l'any passat han augmentat en 16.500 les llars en què no va entrar cap tipus d'ingrés, tot arribant ja als 617.000. Mentre que el nombre dels ultra milionaris -persones a les quals actius nets equivalen o superen els 40 milions d'euros- ha crescut en un 4%, fins a la xifra rècord de 1.690 persones. "Aquesta alarmant crisi global de desigualtat és reflex del fracàs del sistema econòmic actual. Els governs han d'actuar immediatament per aconseguir canvis reals i un futur digne per a tothom i no només per a una minoria privilegiada", assenyala el director general d'Oxfam Intermón, en José María Vera.

Pobresa i riquesa heretada

Al món, la fortuna dels mil milionaris -9 de cada 10 són homes- va augmentar en un 12% en l'últim any, és a dir, 2.500 milions de dòlars diaris. No obstant això, la riquesa de la meitat més pobra de la població -3.800 milions de persones- es va reduir en un 11%, segons detalla l'informe amb l'anàlisi internacional "Benestar públic o benefici privat"? Mentrestant l’Ajuntament de Barcelona ha publicat un altre informe on es diu que les classes mitjanes es recuperen. El que no ressalta l’informe és el que passa als barris treballadors amb renda baixa: Res. No tenen cap millora. Hi eren pobres abans, durant i ara, després de la crisi. A perpetuïtat? ■

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

S’inaugura el teatre Sala Maremar de l’escola Bàrkeno || Laura Sicilia Després de molt de temps reivindicant-lo, els veïns i veïnes del barri de La Marina ja tenim un teatre com cal. No és que abans no n'hi hagués cap, sinó que el de l’escola Bàrkeno necessitava una rehabilitació a fons, i així ha estat gràcies al finançament del Pla de barris, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Districte de Sants-Montjuïc. La inauguració es va fer el 25 i 26 de gener en un acte que va comptar amb l’actuació d’una artista associada al Graner, la Mariona Naudin amb l’espectacle “VIP, Homenatge a Severiano Naudin”. Es feia un recorregut de la vida del Severiano Naudin, avi de l’intèrpret, que a la vegada, traslladava els espectadors a èpoques passades de la història i a reflexionar sobre com ha anat canviant la vida amb el pas dels anys. “un espectacle íntim i commovedor” era la impressió, d’una espectadora, en sortir-ne.

També es va reproduir un dels vídeos que conformen el projecte “Som La Marina”, del Centre Cívic Casa del Rellotge. I no hi va faltar la música. En Jose Luis Serrano va interpretar La Cançó de La Marina, dins del projecte On ets, Marina?, de La Marina Viva. A l’hora dels parlaments, van intervenir la directora de l’escola Bàrkeno, la Isabel Castelló i la regidora del districte de Sants

▶ L'artista Mariona Naudin.

Josep Vicens

▶ A l'esquerra, Isabel Castelló, directora de l'escola Bàrkeno. A la dreta, autoritats del Districte a la primera fila de butaques. Josep Vicens

Montjuïc, la Laura Pérez. Totes dues van posar en valor el fet que s’impulsi un espai dedicat íntegrament a la cultura al barri. La Yohany Limpias i la Laura Sicilia, periodistes de La Marina, van ser les encarregades de conduir l’acte. Molts van ser els veïns i veïnes que es van acostar per veure el renovat espai. La sala amb 164 butaques era gairebé plena. “L’espai ha quedat preciós”... “És una millora significativa”... “Espero que s'hi facin coses interessants i se n’aprofiti bé, aquest espai”...“vull veure la programació” eren alguns dels comentaris dels veïns i veïnes en sortir-ne.

Entre els assistents també hi eren els Consellers de barri: el Sergi Sarri i la Georgina Lázaro, pel PDECAT, l'Àngels Boix pel PSC, Nuria Izquierdo d'ERC i l'Esther Pérez, pel BEC. Aquesta última, referia “el desig que l’espai es convertís en un referent de cultura no només pel barri sinó també per la ciutat”. Tot plegat queda per veure quina dinamització se’n farà. És un desafiament majúscul, encara més gran que la reobertura. Ara com ara, no està acabat de lligar però hom intenta obrir-lo al barri més enllà de la comunitat educativa tot encarregant-ne la gestió a la Unió d'Entitats. ■

El concert solidari per un futur Finalitza la reurbanització dels carrers Gabriel Miró, sense Alzheimer, pura màgia Torres Marina i de l'Encuny

▶ Al centre, l'expresident Pasqual Maragall amb la seva dona, acompanyats d'en Josep Camí, Josep Maria Pérez i la Maria Rosa. Agustín Forteza

|| L.S. El 12 de gener, l’auditori Axa de L’illa Diagonal obria les seves portes, a les 20h, per acollir el concert solidari "Per un futur sense Alzheimer" promogut pel José María Pérez, veí del nostre barri. 600 persones van omplir la sala per sentir l'Andrea Motis, saxofonista, trompetista i cantant de jazz catalana, acompanyada pel Josep Traver, guitarrista, per l'Ignasi Terraza, pianista, i pel Joan Chamorro, contrabaixista i descobridor de la jove estrella del jazz. Es van recaptar 13.000 euros destinats íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall. Hi van contribuir la venda d’entrades a 20 euros, però també les aportacions solidàries que es van fer a un compte bancari. Al barri han col·laborat a la venda d'entrades la Biblioteca Francesc Candel, la parròquia Mare de Déu de Port i l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). Al concert han assistit personalitats polítiques dels diversos partits, sobretot de l’àmbit municipal. El propi Pasqual Maragall, alma mater de la fundació per a la recerca contra la malaltia de l'Alzheimer i que porta el seu nom,

va ser rebut amb un calorós aplaudiment. En acabat el concert, el José María Pérez va pujar a l’escenari i va agrair el suport “perquè entre tots podem vèncer l’Alzheimer”. L’acompanyava Jordi Camí, president de la Fundació Pasqual Maragall que li va agrair la iniciativa, i el també veí del barri, Toni Asensio, que va regalar un quadre titulat “El piano” a l’Andrea Motis. De l’esdeveniment, que va ser “pura màgia” en paraules de l’organitzador, van participar més de 150 veïns i veïnes de La Marina. ■

▶ L'artista Toni Asensio va regalar un quadre a l'Andrea Motis. Agustín Forteza

▶ Les veïnes Isabel i Raquel Serrano, la Fina Flores i la Regidora del Districte, Laura Pérez.

|| Yohany Limpias El veïnat del que coneixem com la Colònia Santiveri (les veïnes que hi viuen ens corregeixen al final de l'acte perquè hem de dir-li nova barriada de Port) es van sentir ben contents el 12 de gener, dia en què l'Ajuntament va inaugurar els carrers de Gabriel Miró, de Torres de Marina i de l'Encuny. S'hi va muntar una festa amenitzada pel grup Gralloli i va acabar amb un pica-pica de l'Associació Guineo-Catalana. "Fa tant de temps que aquí no passa res, que el fet que vingueu de la resta del barri i es faci aquesta celebració ens ha sobtat molt" comentava una veïna. La Leonor, altra veïna de 91 anys va arribar tota sola, ajudada d'un caminador i va seure just davant la banda perquè volia "veure-ho tot". "Ara podrem passejar sense la por de caure pel desnivell que tenien els carrers" valorava. Un sol radiant, el soroll dels parlants, els raconets de carrers singulars on pre-

Rafel Vidal

domina les construccions baixes i el grup de gent que s'hi va aplegar, fins a una seixantena, feien un paisatge del més agradable. Fins i tot hi va haver qui es va arrencar a ballar al son de la banda. A l'hora dels parlaments van participar-hi tres veïnes, La Isabel Serrano, la Fina Flores i la Raquel Serrano a més de la Regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez. Totes quatre van coincidir en afavorir la perspectiva de les veïnes a l'hora de pensar l'urbanisme dels carrers. Les marxes exploratòries van ser l'antecedent a la remodelació parant atenció a les necessitats de tots els col·lectius, amb especial èmfasi en dones, infants i gent gran. En acabar les intervencions es va fer una passejada pels carrers que llueixen millores a la il·luminació, la vegetació i l'amplada de les voreres, també s'ha renovat el clavegueram, tot el paviment i el mobiliari urbà. Les obres s'han fet en el marc del Pla de Barris amb una inversió de 956.252 euros. ■

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

L’Escola Politècnica (UPC) i l’Associació de Veïns del Polvorí treballen plegats en un projecte per rehabilitar l’edifici del Cos de Guàrdia || Yohany Limpias L’Associació de Veïns del Polvorí i l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (UPC) han realitzat un estudi de l’edifici històric de Cos de Guàrdia del Polvorí, per tal d’avaluar-ne diversos aspectes com ara la història, la representació gràfica, la diagnosi i la rehabilitació, al si del Diploma d’aptituds de competències en rehabilitació i amb la participació dels docents en David Fernández, en Joan Olona, en Ramon Rossel, na Maribel Roselló i l’Emilio Hormias, arquitecte i veí del barri. Tot plegat amb l’objectiu d’oferir als veïns i veïnes alternatives i idees respecte de què s’hi pot fer. Durant quatre matins, al voltant de 40 estudiants van haver d’observar els desperfectes de l’edifici i plantejar opcions d’usos i adaptacions. El primer dia els representants de l’Associació, en Joan Antoni Reyes, en Luis Martínez i en Pedro Sánchez els hi van explicar una mica de la seva història i sobretot quins han estat els seus usos al llarg del temps. La resta de matins els joves arquitectes van dibuixar i proposar alternatives amb l’orientació dels docents. En acabat el procés d’estudi, el 16 de gener els estudiants han presentat les seves conclusions als veïns i veïnes. El més important va ser la diagnosi. S’ha constatat l’estat d’abandonament i la manca de manteniment de l’edifici: “hi ha moltes esquerdes, fissures, humitats i despreniments de materials”. “Tot i que això ja ho veiem o ho intuíem, el fet que estigui documentat i detallat amb precisió és molt útil per a nosaltres” aprovaven amb satisfacció els veïns. Com explicava la Patrícia Rubio en una entrega anterior d’aquest diari, la construcció del Polvorí i del cos de guàrdia l’any 1752 és bona mostra de la remodelació arquitectònica de la ciutat pels Borbons després de la Guerra de Successió a Catalunya.

I ara, estudiants i professors afegeixen que “als seus inicis, aquest espai estava probablement unit al polvorí per una muralla”, a partir de documents històrics. “Això és molt important perquè quan pensem en projectes futurs potser cal entendre tots dos espais com una unitat” assegurava en Joan Antoni Reyes, president de l’Associació. Finalment, els estudiants han presentat diversos projectes que, al seu parer, s’hi podien desenvolupar. Des d’adequar

La valoració ha estat molt positiva. Hi donaran continuïtat en el marc d'un conveni de col·laboració UPC

▶ Estudiants durant la presentació de propostes als veïns.

@Maribel Rosselló

l’espai a un ús cultural i de lleure, tot redistribuint els espais interiors amb propostes de canvis més o menys profunds fins a d’altres que optaven per reutilitzar-lo com a restaurant, mirador, o fins i tot un centre d’interpretació de la flora i la fauna a Montjuïc, un teatre estable o un cinema d’estiu. La valoració que en fan docents, estudiants i veïnat ha estat molt positiva. “Ho demostra el fet que en poc signarem un conveni de col·laboració amb la universitat per donar continuïtat al treball i aconseguir un projecte il·lusionant pel veïnat i que també pugui ser viable” concloïa Vicky Martínez, secretària de l’Associació de Veïns i veïnes del Polvorí. “Ara com ara, totes les opcions són vàlides i les hem de considerar, però mirant de respectar al màxim l’originalitat i el valor patrimonial i històric de l’edifici. Per això l’assistència tècnica qualificada i la participació del veïnat són claus en qualsevol futur projecte” era l’opinió del president de l’Associació. ■

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

publireportatge

Activitat en totes les etapes de la vida El dinamisme d'un barri es valora a partir de diferents paràmetres com són l'activitat econòmica, la indústria, el comerç, l'escolarització, la cultura, l'esport i pel ric moviment veïnal. Sovint s'oblida com a agent dinàmic a una part de la població cada vegada més important, que sembla que no existeix, que és activa quan els altres no la veuen, o que difícilment assistiran a reunions més tard de les 8 del vespre. M'estic referint a la Gent Gran jubilada o no que omple centres cívics, casals matí i tarda i poliesportius quan no hi ha entrenaments ni competicions dels equips del barri. Aquesta Gent Gran anònima esta fent activitats diverses en els casals Municipals de La Capa (546 persones associades) i de Sant Cristòfol ( 949 persones associades) i l'espai del Polvorí (236 persones inscrites). Aquestes persones grans participen en la vida associativa formant les comissions gestores dels seus centres i fent d'usuàries o també voluntàries impartint tallers o representant espectacles teatrals. A destacar els cursos que es fan d'activitat física que formen part

de la programació del Casal Municipal de Gent Gran de Sant Cristòfol en el nou poliesportiu de la Marina. Els Casals Municipals juntament amb espais promoguts per entitats veïnals faciliten l'aprenentatge permanent al llarg de la vida i són pilars fonamentals per a vèncer en aquestes edats la solitud no desitjada i ajudar a establir vincles de solidaritat i d'orgull de barri. Tot aquest conjunt constitueix una rica xarxa ciutadana d'experiències compartides que caldria coordinar i visualitzar. En aquesta mateixa línia durant tot l'any 2018 s'han desenvolupat dues Aules de Salut de Gent Gran, sota la direcció del Servei de Salut Comunitària i del Servei de Programes i Intervencions Preventives (SPIP). Amb una participació de 50 persones ( 75% dones i un 25% homes) i resultats molt ben valorats per tothom. Les dues aules han estat adreçades a potenciar la xarxa relacional i social de persones grans que es troben en una situació de solitud i comencen un procés de deteriorament emocional i físic. Les derivacions dels participants del grup provenen

principalment dels CAPs del territori i de Serveis Socials. L'objectiu va ser oferir una sèrie de sessions amb propostes de diferents activitats culturals i de salut als participants, desenvolupades conjuntament amb els equipaments o entitats del barri. Es tractava de crear sinergies entre els participants del grup, que servissin per ampliar la seva xarxa relacional i activar-los per participar en altres activitats que fora de l'Aula es puguin desenvolupar en el barri, el que té un impacte directe en la millora de la seva situació d'aïllament i salut emocional. Dins de la Taula de Salut de Gent Gran també s'ha presentat el projecte comunitari Radars, liderat per l'IMSS ( Institut Municipal de Serveis Socials). Durant aquest any ja esta en marxa la plataforma telefònica, formada per 2 voluntaris, que estaran ubicats al Casal de Barri de Sant Cristòfol. El Casal de Barri de Sant Cristòfol, conjuntament amb Serveis Socials, faran el suport i seguiment de la plataforma. En aquests dies s'ha iniciat la segona fase de recerca de perso-

nes grans que presenten una situació d'aïllament no desitjat, amb la col·laboració dels diferents serveis i equipaments del barri. I es continua el procés de recerca de "radars" voluntaris entre el veïnat i els comerços de proximitat. Finalment destacar el conjunt d'activitats que es fan al mes de maig agrupades en l'anomenada Quinzena de la Salut per a la gent Gran organitzada des del Districte Sants – Montjuïc que enguany celebrarà el 29é aniversari amb temes relacionats amb la salut, com per exemple els tallers d’alimentació saludable, conferència sobre primers auxilis i la tasca del metge de família que es feren l'edició anterior i que es van acompanyar d’itineraris de natura. Tot un seguit d'activitats i programes adreçats a potenciar la relació i el dinamisme del col·lectiu de Gent Gran que en pocs anys serà majoritari en el barri. Joan Sanromà Conseller de gent gran Districte de Sant Montjuïc

Els punts sobre les is

Réplica a en Salvador García

Salvador Garcia

Antoni Ayala

Expresident i soci actual de la Joia de Montjuïc

Membre cofundador, ex president i ex membre del Centre Cultural de Port

l passat dissabte 22 de desembre es va celebrar a la Sala Pepita Casanellas un acte per recordar l’entitat Centre Cultural del Port, grup que durant el seu recorregut va portar a terme una gran activitat cultural al barri, la qual no ha de ser mai oblidada. A la presentació, el Sr Antonio Ayala va recórrer la història d’aquesta societat amb una dissertació preciosa sobre els seus components, comparant-los amb els arbres d’arrels profundes de tronc fort i de branques flexibles, i va parlar d’ells com a pioners de la cultura catalana del barri. Vaig pensar que s’havia oblidat que, anteriorment, ja havien existit a la Marina tres entitats culturals que havien difós la nostra cultura: la societat coral La Lira Tunisenca de Can Tunis, la societat coral Portense i La Joia de Montjuïc, que amb els seus noranta anys de vida, encara segueix en actiu i va ser present a la celebració. En acabar la seva intervenció li vaig comentar aquests fets al Sr Ayala, i vaig pensar que en una segona intervenció ho citaria, però per sorpresa meva, tampoc en aquesta ocasió va fer menció d’aquesta realitat, per això, crec que he de recordar-li, i parodiant la seva preciosa comparació, dir-li que, és una llàstima que el seu arbre no l’hagi permès veure el bosc. ■

profito l’oportunitat que em dona aquest nostre diari, per fer-li una petita rectificació a l’escrit del Sr. Salvador Garcia sobre l’acte del dia 22 de desembre a la sala Pepita Casanellas. Crec que els punts sobre les is no estaven ben centrats. Llegint la seva crítica veig que vostè no tenia prou informació del contingut de l’acte mencionat, celebrat a la sala d’actes del Centre Pepita Casanellas, en record i, si m’ho permet, d’homenatge a les dones i els homes que fa més de quaranta anys van iniciar una activitat cívica i cultural en el nostre barri, mancats con estàvem i seguim estant avui dia, d’entitats d’aquestes característiques. No sé els motius que l’han portat a fer aquesta critica, però sàpiga que respecto la Joia de Montjuïc al menys, tant com vostè. També li vull dir que, l’arbre gran que vostè menciona és una olivera i si vaig fer el símil de comparar–lo a les persones que es dediquen a activitats culturals, és perquè per mi son “d’arrels profundes, fusta dura, branques flexibles i sobre tot fruit generós”. Sempre disposat a fer els aclariments que calguin per tal que els punts estiguin ben centrats sobre les is. ■

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

opinió

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, indicant el DNI, l'adreça i un telèfon de contacte. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio.lamarinacat@gmail.com

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

costumats als escàndols de corrupció a l'esfera política que no cessen, la pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen corria el perill de sucumbir al cansament de l'opinió pública, per entregar simplement "més del mateix". No és així, afortunadament. S'eviten feliçment els tòpics o els partidismes. La crítica s'eleva a tota la cúpula del poder, que com mínim ha tolerat l'esllavissament per el pendent de la corrupció i la immoralitat. Sorogoyen i la seva coguionista habitual, Isabel Peña componen una trama intrigant i intensa que no deixa a l'espectador un moment de respir, i on brilla la composició dels personatges. Antonio de la Torre està immens com Manuel, el protagonista, però també els secundaris, que componen una amplia i variada tipologia humana de persones que han fet de la política un "modus vivendi" lamentable; amb afilats diàlegs, situacions i escenes on tots tenen molt que ocultar. Hi ha moltes acusacions i reprotxes, però també destaca el que no es diu, les mirades són més que eloqüents, per exemple, la de l'esposa de Manuel, quan surten a relluir les despeses de la targeta de crèdit en un club d'altern. Tampoc no és complaent, el film, amb les noves generacions, acostumades a una vida còmoda i ensopida. Vegis la filla de Manuel, o la d'un altre dels socis amb la seva festa clandestina a Andorra. Resulta modèlic el final, que interpel·la l'espectador i l'obliga a reflexionar sobre la corrupció i la complicitat, major o menor, de l'opinió pública amb aquesta xacra, la distinció entre el que està bé i el que està malament. ■

uja d’intensitat la precampanya electoral a la ciutat, fins el punt que ja sembla ben bé plena campanya. S’incrementen les aparicions dels candidats, els missatge de possibles aliances, els atacs i desqualificacions.

La campanya a l’alcaldia de Barcelona serà dura i té el risc de donar-se en clau “nacional” o catalana com mes s’estimi el lector. És lògic pensar que, sempre, en totes les èpoques, la conquesta de l’alcaldia de la capital de Catalunya té conseqüències més enllà de l‘àmbit local. No obstant, fins ara el debat polític sempre havia mantingut una agenda pròpia, és a dir, els candidats sempre han debatut i analitzat els problemes de la ciutat. La campanya de 2019 té el risc d’oblidar la ciutat i, especialment, els seus barris. Des d’aquest humil racó de La Marina restarem pendents per escoltar i llegir les propostes, idees i apostes que cada candidat té per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes dels barris. Transport públic, serveis socials, recollida d’escombraries, parcs, equipaments culturals i esportius, mobilitat en general són alguns dels temes que voldrem veure en l’agenda dels candidats. L’alta política és important i també afecta al comú dels ciutadans, però a les eleccions locals, on escollim als administradors més propers, s’ha de parlar dels barris del dia a dia. Restem a l’espera. ■

Les urgències del Cap La Marina, un desastre

Maribel Gucemas Hurtado

l 7 de gener vaig anar d’urgències al CAP La Marina, desprès de haver estat tres dies amb febre. Eren les 10 del matí i no hi havia gaire gent. Dins, atenien un operari que s’havia fet un tall a la mà. Sé que el torns d’entrada a urgències no van per ordre d’arribada, sinó segons la gravetat. Així doncs, mentre la sala s’anava omplint, vaig estar esperant que em toqués entrar. Havien passat 2 hores quan em va cridar la infermera que, desprès d’una primera valoració, em va derivar a la doctora d’urgències. Havia de tornar a la sala i esperar que em tornessin a cridar. Portava 4 hores allà quan vaig presentar una queixa escrita a la recepció (igual que jo, el net d’una senyora de 85 anys que portava 3 hores i mitja). No podia més, vaig entrar a la consulta per recriminar a la doctora el temps d’espera. Es va estranyar i em va preguntar el nom. Sorpresa! No m’havia cridat perquè NO HI ERA A LA SEVA LLISTA! Ni jo, ni altres pacients que també hieren feia hores o havien marxat desesperats.

La gent opina TAXI O VTC?

Els barris a la precampanya electoral

"El reino” una crítica a la cúpula del poder

La infermera em va demanar disculpes i em va indicar que anés a la consulta 16: Ja no em podia atendre aquella doctora (suposo que havia acabat el seu torn o se’n anava a dinar). Mentre esperava a la nova sala, vaig demanar varies vegades pel responsable del CAP, em van dir que vindria de seguida a parlar amb mi. Finalment em va atendre la doctora de la consulta 16. Sortia a les 3 de la tarda, havia passat 5 hores al CAP. Abans de marxar vaig preguntar altre cop pel responsable: havia marxat (suposo que havia acabat el seu torn o havia anat a dinar), però que no em preocupés que em trucaria. Van anotar el meu telèfon. Sé que la sanitat púbica ha patit retallades importants i que la manca de personal afecta en l’atenció al pacient, però, sense generalitzar, no entenc la desídia, la falta d’organització i de respecte pel malalt. El dia que faig aquest escrit és 30 de gener i encara estic esperant que algú em truqui per donar-me una explicació. ■

Laura Sicilia / Rafel Vidal

Cristian Fernández,

19 anys

Jo agafo VTC, pel tracte i el preu, el qual és més econòmic. En el conflicte crec que cap dels dos té totalment la raó, així que no defenso cap de les dues postures. Hi ha d’haver llibertat de competència, però a la vegada regular certes coses.

Virginia Giménez, 51 anys

VTC. Només n’he agafat una vegada, però de preu estan molt millor i, en tres minuts el vaig tenir a la porta de casa; en canvi, l’última vegada que vaig trucar per agafar un taxi, em van dir que havia d’esperar dues hores. Mira, jo tinc un bar, i si ara me n’obren un al costat, què faig? Pego al propietari i li trenco els vidres? No, competim. Tots tenim dret a menjar.

Manuel Díaz, 78 anys

No agafo ni un ni l’altre. I si hagués d’escollir, em seria igual. Han d’arribar a un acord tots dos sectors, per què tots dos han de treballar, i poden treballar tots dos. Els taxistes estan actuant de manera egoista.

Irene Armero, 18 anys

No utilitzo cap dels dos. I no tinc preferències a l’hora d’agafar un o l’altre. Davant del conflicte que està tenint lloc, crec que hi ha d’haver lliure competència.

Jordi Monistrol, 54 anys

No sóc ni d’una cosa ni de l’altra. Tant uns com els altres poden tenir raó, ambdues parts s’han de posar d’acord. Els taxis, considero que s’haurien de modernitzar, i els VTC s’haurien de regular. Però després del comportament que estan tenint els taxistes en les seves mobilitzacions, agafaria abans un Uber o Cabify.

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Per què creieu que és important donar suport als mitjans de comunicació de proximitat com els nostres, en un barri com la Marina?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina. En qualsevol barri és important donar suport als mitjans de comunicació Sergi Sarri locals perquè transmeten la inJordi Fexas formació més propera al veïnat. Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en Cal remarcar i molt la tasca Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat. Barcelona. Llic. en Història. Activista de cohesió social que fan, social i polític. Ciutadà compromès amb Els mitjans de comunicació locals expliquen els apropant les inquietuds el moviment veïnal i associatiu. fets d’una forma propera i parlen de temàtiques imi els projectes de futur La informació local a través de mitjans locals, portants pel barri que no tindrien espai en els grans dels veïns i veïnes com en aquest cas a la Marina, té un efecte mitjans. Són importants per crear un sentit de de les diverses zomultiplicador pel que fa a la identificació amb un pertinença al barri. I són també els que nes i sobretot territori, un barri, i també ajuden a la corresponmillor representen el pluralisme la tasca de sabilització dels ciutadans amb els problemes informatiu. Cal estar al seu divulgació i les necessitats del barri i la seva gent. costat. cultural. I són per tant, un petit gran tresor al que cal preservar i David Labrador donar suport. Barcelona. Llicenciat en Història. Albert Deusedes Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc. Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Per què informen de les necessitats reals dels veïns, Médicos sin Fronteras. donant-los visibilitat i veu per a que puguin trans-

És importantíssim, perquè a part que no deixa de ser donar suport al teixit associatiu del barri, com una entitat més, els mitjans de comunicació locals i/o de barri donen cobertura i repercussió a la feina i projectes d’altres entitats i associacions i a noticies i esdeveniments molt propers que en els mitjans més José Antonio generalistes no Calleja sortirien mai. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc. Faciliten la participació donant veu a veïns/as, associacions i entitats. Cobreixen l'actualitat del barri i de les barriades, i donen difusió a les activitats i actes que es realitzen. Ajuden a millorar i enfortir la cohesió territorial de la Marina. Formen nous i futurs professionals de la comunicació.

metre les seves preocupacions i solucions, que moltes vegades les aporten. Per això volem agrair la feina de tots els periodistes que col·laboren amb aquesta visibilitat, moltes gràcies Neus Roca per la vostra implicació! Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball. És des de la proximitat que es teixeixen xarxes sòlides. Entenent el llenguatge i la quotidianitat de les veïnes per abordar problemes locals, acostant també de forma senzilla debats més globals o de ciutat que els afecten. Fonamental és el paper cohesionador i enriquidor que jugueu els mitjans de proximitat.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

Reparar les goteres a l'entrada de l'estació de Metro de la Marina. Elena Garcia 02/01/19

Millorar l'accessibilitat per als ciutadans en cadira de rodes, al c/ Motors del barri de Santiveri.

Manteniment als Jardins dels Drets Humans, per deteriorament degut al mal ús dels usuaris, sobretot els propietaris de gossos.

Neus Borrell 12/01/19

Inma Martinez Rusiñol 14/12/18

Canviar de lloc els contenidors al carrer Mineria, 25. No tenen facil accès al estar al costat d'un arbre. Elena Garcia 10/12/18

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

T TEMA DEL MES

Jesús Martínez «Todo el mundo sabe en lo que anda.» Amb aquesta frase treta de la novel·la Mejor la ausencia, l’Edurne Portela descriu la fi dels anys vuitanta, una dècada considerada prodigiosa entre més. Frase i època interessen directament la creació de la Ràdio Zona Franca al 1988, a iniciativa de l'Associació de Veïns de El Polvorí, com a precedent de l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), el 1994. D’aleshores ençà, aquesta associació sense ànim de lucre ha estat presidida pel Joan Antoni Reyes, la Maria del Mar Alegret, la Maria Jesús Valderas, en Joan Barutel i ara per la Yohany Limpias. «La idea que teníem al cap era donar-los oportunitats als joves, perquè els noranta van ser anys molt durs per a tots», afirma en Joan Antoni, acadèmic fet a les lluites socials, dirigent sense permís i arrelat a fortes conviccions. L'acció de l’AMCL ha estat constant en els barris de La Marina al llarg de 30 anys, s'ha renovat per créixer. A la carta enviada als socis (uns dos-cents) la periodista i directora del diari La Marina, Yohany Limpias, successora d’en Barutel a la presidència de l’AMCL, el verb créixer va unit a construir: «Volem construir un projecte que ens apel·li a totes i tots des de la causa que cadascú defensem: la bondat de l'ofici dels periodistes, la necessitat d'apostar per la cultura popular, la posada en valor de la solidaritat, el repte dels diversos col·lectius, la necessitat de recuperar la història des de diverses mirades...», i sempre amb esperit crític. La AMCL inclou el diari La Marina, nascut al gener de 1994 amb una portada d'urgent actualitat («La crisi de Seat continua») i l’emissora de ràdio del mateix nom (102.5 FM Barcelona, abans Ràdio Zona Franca i Districte 3 Ràdio), en un primer moment ubicats al carrer Segura, a El Polvorí. (Ràdio TV Zona Franca s'acabaria integrant en Betevé.) «Todo el mundo sabe en lo que anda»: la comunicació local, de proximitat.

Objectius

De bon començament, l’AMCL va orientar els seus objectius entorn a set grans eixos: Contribuir a la normalització lingüística («defensa i promoció de la cultura i la llengua catalanes»); fer barri («participar en el progrés de la societat catalana»);

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

Memòria d’una casa

Els mitjans de comunicació de continuen renovant-se despré El que ahir era una il·lusió i un projecte... av formar ciutadans conscients i exigents («transmissió dels valors cívics i socials propis d'una societat democràtica»); cuidar els col·lectius amb risc d'exclusió (com ara la gent gran i els nouvinguts); esdevenir mitjà informatiu («difusió de les activitats socials, culturals i esportives que es realitzen als nostres barris»); produir continguts de qualitat («realització de reportatges sobre temes propis») i buscar sinergies amb altres projectes («enfortir la xarxa local de mitjans de comunicació»). Entre les línies d'actuació de la nova junta destaquen la viabilitat econòmica; l'estratègia de comunicació i el procés intern participatiu, del qual fa gala a la seva pàgina web, amcl.cat: «l'AMCL manté acords de col·laboració amb diverses entitats a nivell de ciutat i de país, com ara el Consell d'Associacions de Barcelona, la Taula de Comunicació (entitat fundada per l'AMCL, juntament amb Diomira, i que treballa des del 2000 defensant i promovent els mitjans de comunicació de proximitat i associatius), la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya (amb La Marina FM com a emissora federada) i l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (amb la publicació La Marina com a mitjà adscrit)». Així mateix, l’AMCL, mitjançant l'oenegé Pau i Tercer Món, ha participat en congressos internacionals per la pau a Europa, iniciatives de la Unió Romaní, en programes de cooperació a Centreamèrica (a Xiapas, Guatema, Brasil i Bolivía) o a l’Àfrica (amb el poble Sahrauí). I també ha format part de Gernika Gogoratuz (recordant a Guernika), entitat de resolució de conflictes d’àmbit internacional, entre altres iniciatives.

Història d'un diari

La Marina és un «vehicle de diàleg», com la definia Joan Antoni Reyes ara fa 25 anys: «La llibertat d'expressió i la llibertat d'opinió juguen en aquest projecte un paper important. Però les persones que coordino, com a director, posen al respecte la tolerància i la pluralitat per sobre de tot». Els barris de La Marina ja no són aquells llocs pràcticament monocolors de l’etapa del regidor Enric Truñó. El mapa de formacions polítiques ha canviat (als partits s'han sumat les confluències, i les sigles s'han multiplicat), el paisatge s’ha modificat (a la plaça Ildefons Cerdà, l'edifici Seat ja no exhibeix els utilitaris, per exemple) i la composició sociològica n’és una altra, amb l'obertura de carrers i la reordenació del territori (el Prat Vermell).

▶ La majoria dels membres de la nova Junta Directiva junt a socis de l'Assemblea.

ORGANIGRAMA AMCL

Febrer 2019 // www.tiaflm.org

info 1

info L'Institut Montjuïc visita el Jardí Botànic pàgs. 2 i 3

Febrer 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 53

La Sala Maremar, nou teatre a l'escola Bàrkeno pàgs. 2 i 3

Brot, Festival de Bandes Novelles, a l'Espai Jove La Bàscula pàg. 4

Nota Editorial

LA PARTICIPACIÓ ÉS MOLT MÉS QUE UNA PARAULA Una paraula molt de moda avui dia és la de “Participació”. Aquest mot sembla ser el responsable de moltes de les actuacions que es desenvolupen als nostres territoris i comunitats. Tanmateix, és de ressaltar que la participació és un dels tres principis fonamentals de la comissió dels drets de la infància conjuntament amb la provisió i la protecció. Recordem que la participació és la que ens permet involucrar-nos en el fet social, generant igualtat d’oportunitats, accions col·lectives i sobretot l’apoderament de joves i infants.

I és aquí on hem de reflexionar sobre com estem desenvolupant els processos participatius amb aquests infants i joves. Hauríem de poder revisar l’escala de la participació de Roger Hart per reconèixer si en allò que fem existeix o no una participació real de la infància i si realment estem generant processos d’apoderament amb escenaris dinàmics, flexibles, adaptables, que permeten una implicació real, on les accions siguin iniciades però també dirigides pels mateixos nois i noies.

Febrer 2019 // www.tiaflm.org

info

L’EXPERIÈNCIA DELS NOIS I NOIES DE L’INSTITUT MONTJUÏC EN EL JARDÍ BOTÀNIC INÉS GÓMEZ

ALEJANDRA ALBA

Hola Em dic Inés. Vaig a primer B de l’institut Montjuïc. Us parlaré d’un projecte que vam fer en el primer trimestre; un itinerari des de l’institut fins al Jardí Botànic de Barcelona. El primer que vam fer va ser una excursió al Jardí . Em va agradar molt perquè vam anar a l’hivernacle i ens van ensenyar moltes flors i plantes. A les següents sessions vam fer un itinerari utilitzant el Google Maps. A mi em va estressar una mica perquè tota l’estona s’esborrava però al fnal ho vaig aconseguir amb l’ajuda del grup. També vam anar al Fossar de la Pedrera que està a dalt de tot. Els monitors, el Gerard i en Víctor, eren molt amables perquè sempre ens ajudaven . En el meu grup érem 6: la Nathalie , el Calú, el Marc, La Keiska, l’Artur i jo.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

TANYA HERNÁNDEZ El 16 d’octubre vam fer una excursió al Jardí Botànic, ens van ensenyar les seves parts, com tot està repartit per continents vam anar per parts. Al cap d’uns dies van venir uns treballadors del Jardí i ens van guiar per un camí per on mai havíem anat. Vam caminar fins dalt de la muntanya, les vistes eren precioses. Ens van ensenyar unes fotos de com era Barcelona des d’allà fa uns anys i ha canviat moltíssim! El dia que ens tocava projectes van venir un altre cop el Víctor i el Gerard, els treballadors del botànic, el projecte que havíem de fer el meu grup no ens sortia i no ho vam saber fer bé. També havíem de fer un Power Point d’una planta i estic contenta d’aquell treball perquè ens va sortir genial

El primer dia que van venir els nois del Jardí Botànic, vam anar al punt més alt de la Muntanya de Montjuïc. Va molt divertit. El que més em va sorprendre va ser que vam veure un fòssil de fa moltíssims anys. En les altres sessions vam fer un itinerari cada grup i una explicació de les pedreres, Masia de l’Esparver, Jardí Botànic. Gràcies al Gerard i en Víctor he après moltes coses de les plantes. A mi m’ha semblat una experiència diferent, divertida i molt guai! Us la recomano!

EL NOU TEATRE DE L’ESCOLA:

LA SALA MAREMAR

Hola! Som la classe de 6è de l’escola Bàrkeno, situat al barri de la Marina, i us volem explicar com és el nostre teatre, del que n’estem molt orgullosos, i quines activitats fem. El teatre ha canviat molt de com era fa uns mesos. Tenia alguns inconvenients, tant estètics com de seguretat, que calien ser reformats. Els seients són molt més còmodes i de colors vius i el sistema de llums i so és molt bo. Fa un temps se li va presentar a l’escola un projecte de reforma del teatre per tal de millorar les infraestructures i per a que fos un espai obert al barri i als ciutadans. Estem molt orgullosos de compartir una part de la nostra escola amb la resta del barri. Així tothom en podrà fer ús i gaudir tant com nosaltres. Ara ha passat a anomenar-se “Sala Maremar”. Ens agrada molt aquest nom com a concepte acollidor i pro-

tector, perquè fa referència al barri de la Marina i el mar era molt més a prop del barri. També té re de l’escola, que abans era un asil. Aquest any tenim la sort de fer taller de teatre i f sentació a la nova sala. Els tallers de teatre ens e coses junts, gaudir i ser bons companys, amb l Xavi i dels altres professors.

APORTACIONS INDIVIDUALS El taller de teatre és un projecte molt divertit. A practiquem la veu i el cos. Després comencem a el partim els papers i assagem l’obra. (Alex Simón) La mostra de teatre es l’obra que hem practicat ball. Quan sortim a l’escenari ens fa una mica de v t’acostumes. (Eric Pozo) Les mostres de teatre ens donen una visió difere actrius ens donen oportunitats per tenir confiança i en els altres també. (Carla San José i Asma Shei

Febrer 2019 // www.tiaflm.org

info 3

LÍDIA GARCÍA GUTÍERREZ La meva experiència ha estat molt divertida. Vam fer una excursió a un punt de la muntanya de Montjuïc que es veia des de la porta de l’institut. Pujant per la muntanya ens vam anar parant en els punts que ens van assignar; les alzines, la masia de l’Esparver, etc. A mi, em va agradar molt l’olor d’un fruit taronja que vam trobar al principi de la ruta. Quan ens vam endinsar en el jardí, em vaig sentir molt relaxada escoltant els ocells i alguns altres sons relaxants. No m’importaria repetir aquella excursió tan agradable.

perquè fa molts anys elació amb la història

farem la nostra repreensenyen a fer moltes l’ajuda de la Nona, el

A les primeres sessions laborar el guió, ens re-

t durant mesos de trevergonya, però després

ent. Els tècnics, actors i en nosaltres mateixos ik).

ÀFRIKA YAGO

A mi no m’agraden molt les plantes però quan vam anar al Jardí Botànic em van interessar una mica més. Jo ja havía anat altres vegades. El Gerard i el Víctor ens van ajudar molt, a mi personalment, em van caure molt bé. També em va semblar molt interessant fer l’itinerari però a mi em va costar bastant. Les excursions em van encantar. De vegades algunes classes eren una mica avorrides, això no ho puc negar! L’excursió que més em va agradar va ser la de la roca de fòssils, l’explicació va ser molt interessant.

SABIES QUE? ... El Casal de Barri Sant Cristòfol en col·laboració amb el Casal de Barri la Vinya organitza la primera Fira d'Intercanvi per a famílies amb nens i nenes de 0 a 6 anys del Barri de la Marina, el proper dissabte 16 de febrer de 2019 de 11h a 14h. La idea és crear un espai per convidar a les famílies amb fills de 0 a 6 anys que vulguin intercanviar roba, joguines i materials d'ús útil per a aquestes edats per un preu simbòlic d'un euro. La Fira vol promoure projectes considerats d’economia social i solidària que beneficien de forma directa a la ciutadania. S’aposta pel foment de la reutilització i el reciclatge per donar una segona vida a objectes i peces que ja no s’utilitzen però que segur poden interessar o utilitzar altres persones a través de l’intercanvi. Alhora és una bona manera de fomentar tant el consum conscient i responsable, com la prevenció de residus. La Fira, és oberta a tothom, organitzat pel Casal de Barri Sant Cristòfol i accepta productes de segona mà o nous d'ús en nenes i nens de 0 a 6 anys. Tot s'intercanvia a través del valor simbòlic d'un euro. O sigui cada peça de roba, joguina, bicicleta, llibre, estris de cuina, parell de sabates, gafes, etc. té el valor d'un euro. La roba, les joguines i tot el material presentat ha d'estar net i en bon estat. L'organització del casal es reserva el dret de retirar les peces que consideri que no estan en bones condicions. Es programaran també activitats de lleure amb la Marina Sona, TIAF i activitats sobre Salut i alimentació. Per a participar en la Fira caldrà que les persones interessades s'inscriguin al casal abans del divendres 8 de febrer 2019, omplint un qüestionari amb el Nom, cognoms, telèfon de contacte i tipologia d’objectes que portarà Us esperem! Més informació al Casal de Barri Sant Cristòfol, C/ Bronze 5-7. Tel 933316394 Facebook: Casal De Barri Sant Cristòfol

Febrer 2019 // www.tiaflm.org

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Un any més amb la música emergent de BCN Des de la Bàscula apostem durant tot l'any, com a projecte de suport a bandes joves de la ciutat, per la música jove en directe. Dos divendres al mes programem concerts de grups musicals que necessiten una plataforma per poder rodar el seu directe i projecte sonor. A més estem coproduint amb el departament de joventut de la ciutat i diferents espais joves un festival anual, el Brot.

El Brot és un concurs de bandes joves que pretén donar impuls als nous talents emergents de la nostra ciutat, donant suport a les bandes novelles i oferint-les un altaveu que els serveixi per a conèixer. És, a més, un projecte que promourà també la incorporació de noves bandes joves al circuit d'equipaments juvenils i musicals de la ciutat. Centres que ofereixen recursos per a la creació musical, disposen de bucs d'assaig, d'estudis de gravació i produeixen una activitat i una programació musical de qualitat. Volem treballar per a la difusió de les bandes seleccionades, mitjançant els màxims mitjans de promoció i potenciant, d'aquesta manera, la música en viu. Us convidem a consultar les bases i la resta d'informació, que trobareu al bloc. Animeu-vos a participar i feu-nos arribar la vostra música. Sigueu o no seleccionats per al circuit de concerts, en farem difusió al bloc! Us hi esperem! Animeu-vos a créixer en el circuit musical de la ciutat amb el Brot! Oberta convocatòria. + INFO a: http://lameva.barcelona.cat/festivalbrot/

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

Còmics contra el masclisme De l’11 al 26 de febrer a l’Espai Jove La Bàscula es podrà gaudir de l’exposició itinerant Còmics contra el masclisme produïda per la Regidoria de Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. L’exposició s’apodera del còmic com a representació artística i cultural per reflexionar al voltant de les idees i actituds sexistes que estan presents en tots el àmbits de la vida. Les vinyetes sorgeixen de l’autocrítica a la indústria del còmic com a generador i perpetuador de rols, estereotips i actituds sexistes. És per això que la historieta de l’Andrea i les seves amistat – fil conductor de l’exposició - ens relata com el masclisme està present en el món del còmic i com se’l pot prevenir. El seguit de retrats pretén reivindicar totes aquelles obres que han intentat ajudar a combatre el masclisme des perspectives diverses. Des de la Bàscula us animem a què us apropeu visitar-la, ja que no deixarà indiferent a ningú.

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

tema del mes 11

La Marina s de 30 anys de feina ui és una realitat!

«L'esforç de l'equip s'ha vist recompensat. El balanç del primer any és positiu», afirmava la periodista Noèlia Nicolau al gener de 1995, en el primer aniversari de la publicació. La Marina va esdevenir un dels primers diaris de proximitat amb el seu propi llibre d'estil (tipografia, infografia, fotografia...), «per clarificar i concretar els detalls finals que se'ns passen per alt».

Representativitat, transparència i viabilitat, eixos de la nova etapa Contribuïr a formar ciutadans conscients i exigents, la missió de l'entitat

Eva Albiol

Des d'aquell llunyà gener de 1994, col· laborava puntualment l'escriptor Paco Candel (Donde la ciudad cambia de nombre): «En estos momentos tan ofuscados, en los que la riqueza florece estercolada por la demografía del hambre…». Al número de juliol-agost de 1996, la pe-

riodista Mònica Cabestany sintetitzava les funcions dels mitjans de comunicació locals: «informar, de manera objectiva, plural i oberta a tots els actors de la societat, així com de forma lliure davant de qualsevol tipus de coacció institucional o de qualsevol altre mena que pogués tenir lloc».

En la seva praxis, les normes bàsiques: «La Marina s'esforça per presentar una informació veraç, completa, interessant i actual que ajudi el lector a formar el seu propi criteri». Des de 1994, La Marina ha estat plataforma indispensable en la formació de molts joves comunicadors. Per les seves instal·lacions han passat nombrosos periodistes, historiadors i grans professionals: Juan B. Martínez, Sandra Pedrals, Javier Sanz, Carles Lamelo, Eva Albiol, Julio Baños...

Nova etapa

El matí d’aquest 19 de gener, els dits entumits per la humitat, La Bàscula era un formiguer de nens jugant a futbol. A la sala de reunions del centre cívic, a les instal·lacions de l’AMCL, començava l'assemblea per obrir «una nova etapa d'il· lusió i treball conjunt».

Al costat dels instruments de les bandes de música (teclat Roland i bateria Millenium), la nova junta es comprometia a «sumar veus»: Yohany Limpias (presidenta, «crear opinió»), Esther Pardo (vicepresidenta, «no ens hem de posar cap fre»), Ibtissam Chakkour (secretària, «quan bufi el teu vent, aprofita-ho»), Josep Maria Capdevila (tresorer, «usuaris fidels»), i un reguitzell de vocals que va posar un especial èmfasi en les campanyes de solidaritat: Entre els quals, es van donar cita la promotora escolar Luisa Montero («treballo sobretot amb el col· lectiu gitano»); la presidenta de l'associació de veïns Can Clos, Rosalía Fernández («cal que vingui la gent del barri»); el fotògraf que al seu dia va col·laborar en el diari El Noticiero Universal i locutor veterà del programa radiofònic Arrels, Josep Vicens («noves idees»); la representant de la comunitat guineo-catalana Judit Raso («mirar endavant»); la vocal i conductora del programa de ràdio “Amb veu de dona”, Fany López («ser comercials de nosaltres mateixos perquè ningú es quedi en el camí»); la treballadora de Seat i voluntària de l'Hospital Sant Joan de Déu Encarni Aranda, promotora de l'espai en les ones Raíces del sur («cal posar-hi l’ànima») i l'arquitecte social Emili Hormias («anar més enllà»). També hi eren presents l'històric de la ràdio i anterior president, Joan Barutel («hom ha lluitat molt»); i la periodista de RNE a Catalunya, i ex-vocal de l’anterior junta, Eva Albiol («hem d'estar presents amb les noves tecnologies»). L'assemblea va decidir crear dos òrgans en forma de consells, un de consultiu, per tal de consensuar la línia editorial amb les entitats (Coordinadora d’Associacions de veïns i Comerciants, Escola de Fútbol Ángel Pedraza i el resta d’entitats esportives, culturals i reivindicatives del barri) i un altre d’assessor, amb el concurs de professionals i acadèmics. Amb la mirada cap endavant, la reunió va acabar entre piulades del twitter a la sala i la cridòria dels nens fent puntades de peu a la pilota, a l’aire lliure. A la pissarra, la primera tasca del nou temps: «Si us plau, quan acabi l'assemblea recolliu i plegueu les taules i els cadires». ■

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

publicitat

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

memòria històrica 13

Col·locació de plaques en memòria de les lluites veïnals quar. L’empresa va posar una tanca als jardins amb un “Prohibido el paso, propiedad privada” Finalment, Al mes de febrer del 1978, es va arribar a una acord entre L’Ajuntament, la constructora i els veïns; però no va ser fins el 23 de juny de 1984 que es va inaugurar oficialment el parc i el centre cívic.

Esther Pardo A l’octubre de l’any 2016 Òmnium Cultural va posar en marxa la campanya “Lluites compartides” amb l’objectiu de contribuir al necessari reconeixement del treball dels moviments veïnals, socials, culturals i educatius en la construcció d’un país més cohesionat a través dels barris, pobles i ciutats. En resum, per explicar la història de les persones que hem fet aquest país des dels anys cinquanta fins l’actualitat i des dels carrers. El barri de la Marina en va ser actor aleshores i protagonista aquell dia en què persones implicades en aquelles (i aquestes) lluites, vam compartir faristol amb en Jordi Cuixart, president d’Òmnium, als Jardins de Can Farrero. Aquest passat dissabte dia 2 de febrer, l’Ajuntament de la Ciutat, ha col·locat quatre plaques que formen part del projecte "Consolidar la memòria històrica i social de la Marina", proposat per la Taula de Memòria Històrica de la Marina i assolit dins del Pla de Barris. S’han col·locat a quatre dels llocs significatius d’aquestes lluites veïnals, la majoria liderades per les associacions de veïns i veïnes, molt actives llavors (liderades sobretot per l’Associació veïnal del Port, a partir d’aquesta van florir d’altres en Can Clos, Polvorí, Eduard Aunós, Estrelles Altes, Sant Cristòfol, La Vinya, Plus Ultra i Illa Metalco). Esperem que els altres espais també siguin reconeguts i assenyalats ben aviat. El projecte inclou el barri de Plus-Ultra per commemorar el bombardeig de l’onze de gener de l’any 1938 i en record a les víctimes. També a l’Eduard Aunós pel bombardeig del novembre del mateix any on també hi va haver víctimes.

I dos equipaments:

El Centre d’Atenció Primària Dr. Carles Ribas

▶ Veïns i autoritats que van participar de l'acte.

Aquest llocs són, dos jardins:

Can Sabaté

Quan estaven acabant d’edificar els pisos de les Estrelles Altes, els veïns es proposaren demanar un jardí perquè les persones que havien de viure els uns sobre els altres en unes alçaries de vertigen (son els edificis més alts del barri), poguessin trepitjar terra, veure una mica de verd i passejar avis i nens lluny del trànsit. L’espai ideal era el solar interior de les Indústries Mecàniques, a tocar dels pisos. L’any 1979, després d’un munt de manifestacions els veïns van ocupar el terreny. Al mes de març es va inaugurar oficiosament. El nou ajuntament democràtic, l’associació de veïns i els propietaris, van fer oficial la conquesta del parc, que no es va inaugurar però fins al setembre de 1984. Avui dia continua sent un espai tranquil i és l’espai verd, a l’interior d’edificis més gran de Barcelona Aquest parc, inaugurat el 23 de setembre de 1984, és el resultat de la mobilització i la lluita veïnal del barri des del 1977.

Can Ferrero amb el Centre Cívic Casa del Rellotge

Molt més sonada, va ser la lluita per aquest parc, i pel Centre cívic perquè fos de tots els veïns de la Marina. A mitjans dels anys 70, Can Farrero era una fàbrica abandonada. En dèiem la fàbrica de les galledes. El pla Comarcal va qualificar el terreny com a zona verda. Però si ho és, i el tenim, és gràcies a la pressió del moviment veïnal. L’any ‘77, Industries Farrero, reciclada en constructora immobiliària i després d’enderrocar la major part d’edificis de la fàbrica, va començar a construir els primers blocs d’habitatges, que donen al passeig. Per a la venda, anunciaven que hi incloïen el parc. Els veïns, que el parc el volíem pel barri, vàrem sortir al carrer, (Les pancartes i els crits de : “Farrero embustero” i “ Obrero, no gastes tu dinero en pisos del Farrero”, són famoses) aconseguint inaugurar els jardins el mes de novembre, mentre es reivindicava el centre cívic, ocupant “ la casa del rellotge”, que els veïns es van encarregar de netejar i ade-

Equipament sanitari inaugurat el 2 d’octubre de 1989. Entre els anys 1975 i 1979, els veïns es mouen en contra del pla comarcal perquè hi ha moltes coses molt urgents al barri, com ara l’aigua corrent del barri de Can Clos o l’edificació de l’ambulatori. Això no es va aconseguir fins el 2 d’octubre 1989 en que s’obre el Carles Riba. Fins llavors tots els veïns havíem fet els pelegrinatge per tot el barri de Sans, Hostafrancs o el Poble sec per veure el metge de la sanitat pública.

El Complex Esportiu Municipal i l’Espai Jove de la Bàscula

Aquest doble equipament, obert el 1988, és el resultat de la mobilització i la lluita veïnal duta a terme al barri des de l’any 1972. Ja és hora que el barri de la Marina tingui el seu reconeixement pel que fa a la memòria històrica i a les lluites laborals i veïnals que hi han tingut lloc, sobre tot del passat segle fins l’actualitat ( la última, la del metro). Si en voleu saber més sobre el passat, d’abans, durant i després de la guerra només heu d’anar a buscar els llibres d’en Paco Candel, veí, cronista i lluitador que va compartir amb la gent del barri i d’arreu, el que passava a la Marina. ■

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

salut

Riscos a la llar, aneu en compte || CAP Doctor Carles RIbas Quan pensem en accidents a tots ens venen al cap accidents de trànsit, baralles, explosions de gas... No sempre som conscients que moltes situacions de perill es produeixen on més segurs ens sentim: a casa nostra. Caigudes, incendis, talls als dits quan cuinem, intoxicacions, fuites de gas, són alguns dels exemples més típics. Els nens i la gent d’edat avançada són els més propensos a patir aquest tipus de risc, per això avui aprofitarem aquest espai per a fer un breu recordatori de quines mesures preventives podem aplicar per a reduir el màxim possible aquestes situacions. - Evitar caigudes: Il·luminació correcta. Els cablejats i les catifes, així com la presència d’altres objectes a terra, fan molt provable l’entrebanc. Utilitzar espardenyes de casa amb sola de goma antilliscant, que quedin ben subjectes al peu. Caminar descalç o amb mitjons també fa més probable la relliscada.

- Evitar cremades: o Utilitzar manyoples per obrir el forn i manipular recipients calents. o Mantenir un mínim de 1 metre de separació entre les estufes i la persona.

No acumular andròmines o pro-

ductes inflamables (diaris, roba..) que puguin provocar un incendi. - Evitar ferides: Tallar aliments i obrir llaunes en direcció contraria al cos.

No utilitzar ganivets massa afilats.

Tampoc mandolines. - Evitar intoxicacions: No guardar tractaments oberts o caducats. No guardar productes de neteja fora de l’envàs original. No deixar medicaments ni productes de neteja a l’abast dels infants. Revisar abans de sortir de casa si s’ha quedat el gas encès. - Risc d’electrocució: No utilitzar aparells elèctrics si estan molls o es va descalç. Revisar periòdicament les instal· lacions per un equip professional qualificat. En cas d’accident greu truquin al 112. Per a accidents que no suposin un risc vital podeu consultar el servei d’urgències del vostre CAP de referència. ■

Infermera Judit Viudas Suñé CAP Doctor Carles Ribas

Grip o refredat? Definició

Els virus anomenats “influenza” tipus "A", "B" I "C", són els causants de la grip estacional que és una malaltia infecciosa respiratòria aguda. Els anomenats refredats o constipats estan produïts per altres virus anomenats rinovirus, adenovirus i virus respiratori “sincitial” i donen menys febre i debilitat. Hi ha la frase que diferencia grip i refredat i és que, amb un refredat es pot anar a treballar però amb la grip és impossible pel mal estat general.

Epidemiologia

Tots els hiverns es produeixen brots de grip, amb major incidència entre mitjans de desembre i finals de febrer, coincidint amb les setmanes més fredes de l'any. L'última pandèmia (afectació de tot el planeta Terra) va ser el 1977, fa més de 30 anys i per això la preocupació que se'n acosti una nova. La consulta mèdica generalitzada de nens amb processos aguts respiratoris febrils, seguit de processos gripals en adults i amb un major nombre de persones hospitalitzades, és característic de les setmanes de l'epidèmia. S'eleva l'absentisme laboral i escolar. Afecta el 10-20% de la població.

Mecanisme de transmissió

Molt ràpid, de persona a persona, a través de les partícules que s'expulsen en tossir i esternudar. També per les mans i objectes contaminats.

Manifestacions clíniques

La grip té un inici brusc de mal de cap, febre, calfreds, mal d'articulacions i músculs (cames i esquena) amb intens malestar general, tos, mal de coll o mocs nasal. Si als 4 o 5 dies persisteix la febre (T ª> de 38 º C) s'ha d'acudir al metge. El refredat és amb més tos, mocs nasals i mal de coll, i menys mal estat general, febre i dolor. La grip, de ser una infecció molesta benigna, pot complicar la vida per processos pulmonars i cardíacs, fonamentalment en malalts crònics i gent gran.

Tractament

El millor tractament és la prevenció: La vacuna. Les mesures preventives són fonamentals per a fer-hi front, ja que es tracta d'una malaltia vírica i auto limitada (cura sola en 7/8 dies). La vacuna és la millor mesura de salut pública per a la seva prevenció. S'administra a la tardor i la campanya sanitària és

per als grups de risc encara que la seva distribució és universal. Recomanacions 1.- Repòs en fase aguda febril. 2.- Abundants líquids. 3.- Evitar tabac i alcohol. 4.- Paracetamol o ibuprofè per a la febre i dolors. 5.- Ventilar l'habitació. 6.- Rentar-se les mans amb aigua i sabó. 7.- Separar les persones sanes de les malaltes. 8.- No donar aspirina a nens ni adolescents <de 18 anys. 9.- Posar la mà a la boca al tossir amb mocador d'un sol ús i la flexió del colze a l'esternudar. Recordar que els antibiòtics no s'usen en les malalties virals ja que no són efectius. ■

CAP La Marina

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Aquest fred que refreda Doncs som al febrer i és quan ha de fer fred. Hi ha moltes persones que són més felices en aquest temps, que es troben més lleugeres i són capaces de fer coses que la calor els impedeix. Tot i així, l'hivern és temps de refredats i grips que s'allarguen més dies dels que voldríem. La major part de nosaltres no ens podem permetre quedar-nos a casa a covar-lo una setmana, que és el que convé, i hem de sortir a treballar o a posar cara al dia a dia, sense que es noti massa que estem fotuts. Una recomanació, si ho volem portar una mica millor, és no carregar massa el cos d'aliments pesats i difícils de digerir, tot i que, per ser calents, són els que més en vénen de gust de menjar. Si hem de fer unes llenties, serà millor acompanyar-les només amb verdures, sense afegir-hi cap tipus de greix animal que el que fa és augmentar-nos les mucositats i fer treballar el cos per digerir-les, cosa que li treu força per enfrontar-se amb els virus i bacteris que ens ataquen. L'altra és prendre molta fruita i verdura. Els purés i les compotes, ens cauran molt bé a l'organisme i pujaran les defenses, junt amb un mínim de tres infusions al dia, que portin farigola; i si no us agraden en feu una sopa amb una mica de pa. Tant per esmorzar com per sopar. I si no ho heu fet mai, proveu la crema d'enciam (fet amb les fulles més verdes), amb patata i ceba i unes fulles de menta. Al vespre us ajudarà a dormir amb més tranquil·litat. ■

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

cultura 15

Marxa Leza però neix Umbel·la, la nova escola de música va veure abocada al tancament. “Els actuals professors del conservatori de Santiago i d’altres han sortit de Leza” “64 alumnes hi havia a la nostra escola i encara rebo missatges de gent que es vol apuntar”,deia l’Antonio Beltrán.

Laura Sicilia L’Escola Leza va néixer al barri de La Marina als anys 80 de la mà de l’ Alejandro Sánchez Alférez i Basilio. Rep aquest nom del riu Leza, a La Rioja. De bon principi, l’escola impartia les classes a la Casa del Rellotge, on va romandre fins al 2008, quan a causa d’obres en l’edifici, va traslladar-se a l’Escola Enric Granados. Formava part de l’Associació Musical Leza, juntament amb una altra Escola Leza que encara es troba al poble de Gotor, a Saragossa. I ha estat l’única escola de música al barri de La Marina durant els 38 anys de la seva existència. “Era una escola diferent, ja que l’ensenyament girava entorn la música tradicional i ensenyàvem a tocar més de 30 instruments” “Vam ser els primers a fer classes de concertina de tot Espanya” comentava l’Antonio Beltrán, qui va ser professor de l’escola i el seu últim president. “Era un lloc on, a diferència d’altres, aprenies alhora que t’ho passaves molt bé” recordava la Lídia Gascueña, exalumna, professora i presidenta de Leza, i una de les fundadores, juntament amb na Imma Sánchez, el Josep Antoni Padín, la Mari Carmen Santafé i el José Luis Serrano,

Nova escola al barri

Agustín Forteza

també antics alumnes, que ara han fundat la nova escola Umbel·la. El desembre del 2017, la direcció de l’Escola Enric Granados va avisar l’Escola Leza que s’anava a fer una remodelació integral que afectaria l’espai que ocupava, tot i que segons el calendari del projecte, era possible que l’escola de música continués exercint la seva activitat un any més. Tot i així, des d’aquesta primera notificació, els membres de l’Escola Leza van començar a buscar nous llocs on reubicar-se, però tot i parlar amb l’Ajuntament i la col·laboració

de l’Escola Enric Granados, en gestionar reunions amb el Pla de Barris, no es va trobar cap espai disponible on continuar fent-hi classe. En tornar de les vacances al setembre, el Consorci decideix modificar el calendari d’obres, cosa que obliga l’Escola Leza a desallotjar l’espai on es trobava al mes d’octubre. “Si l’escola tanca, no només perdem nosaltres, també perd el barri”, deien els alumnes, els quals s’hi van mobilitzar i van organitzar un concert de protesta davant l’escola Bàrkeno a principis d’octubre. Finalment, l’Escola Leza es

L'agenda de febrer Dimecres, 6

Taller E. Trobada "Qui parla els seus mals espanta". Activitat gratuïta Hora: De 17:30h a 19:30h Lloc: Espai Musical La Bàscula Campionat Futbolí Taller E. Trobada Hora: De 18:30h a 20:30h Activitat gratuïta Lloc: Espai Musical La Bàscula

Dijous, 7

CONCERT HIVERNACLE Ganzá (samba, bossa) Hora: De 20:30h a 22.30h Activitat gratuïta Lloc: Bar de La Bàscula

Divendres, 8

DIVENDRES CONCERT Stickstones + Löanshark + Rattlesnake (heavy) Hora: De 20:30h a 23:30h Activitat gratuïta Lloc: Sala Gran La Bàscula

Diumenge, 10

MATINAL PER A TOTA LA FAMÍLIA LA LLIBRERIA MÀGICA Teatre a càrrec de la Cia. Peixos i peixeres El senyor Ramon s’encarrega de copiar els contes d’arreu del món perquè no desapareguin i així, tots els nens i nenes els puguin llegir en un futur. Hora: 11:00 h. Entrada gratuïta Lloc: Sala Pepita Casanellas.

Dilluns, 11

ACTIVITATS ADULTS Inauguració de l’exposició Reminiscències, d’Eduard Anta. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel Exposició "Còmics contra el masclisme" Activitat gratuïta Lloc: Hall La Bàscula

Dimecres, 13

ACTIVITATS INFANTILS El racó dels pares. Primeres passes. "Filomena". Espectacle de titelles amb música de Mozart. A càrrec de la Cia. Pengim-Penjam. De 6 mesos a 3 anys. Places per ordre d’arribada. Hora: 17:30h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 20

ACTIVITATS ADULTS Taller d’electricitat bàsica. Un professional explicarà el funcionament de l'electricitat a casa. Cal inscripció prèvia. Hora: 18h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel Campionat Futbolí . Taller E. Trobada Hora: De 18:30h a 20:30h Activitat gratuïta Lloc: Espai Musical La Bàscula E.T.

Divendres, 22

DIVENDRES CONCERT The Mentres + convidats (pop-rock)

Hora: De 20:30h a 23:30h . Activitat gratuïta Lloc: Sala Gran La Bàscula

Dimecres, 27

ACTIVITATS INFANTILS Llibres a escena: "Juguem amb les paraules" La rateta Nila juga amb la seva col·lecció de paraules i descobreix que hi pot construir frases, poesies, contes… A càrrec de Noemí Caballer. +4 anys. Hora: 18h. Lloc: Biblioteca F. Candel

Dimecres, 27

ARTiMANS. Taller E. Trobada Hora: De 18:30h a 20:30h Activitat gratuïta Lloc: Espai Musical La Bàscula E.T.

Dijous 28 febrer

CARNESTOLTES Animació a càrrec de Xip Xap Ha arribat la Reina Carnestoltes i tots ens hem de preparar per fer xerinola sense parar! Hora: A partir de les 17 h Lloc: Jardins de Can Farrero. Gratuït Hi col·labora la Marina Viva. Lectura oficial del pregó de Carnestoltes 2019.

Després del tancament de l’Escola Leza, lluny de plegar-se de braços, la Lídia Gascueña, juntament amb altres alumnes i animada per qui va ser la seva professora de flauta, la Bea Sánchez, van decidir crear una nova escola al barri. “Si no hi hagués hagut al barri l’Escola Leza, no sé si els meus pares m’haguessin portat a cap escola de música, i llavors ara no em dedicaria professionalment, això ens va animar a posar en marxa Umbel·la”. La nova escola imparteix classes dilluns, dimecres i dijous a l’escola Bàrkeno. Ara com ara, tenen un contracte d’un any i confirmat un espai a l’edifici del carrer Química, on es traslladaran durant el mes de març o abril, bo i compartint espai amb diferents entitats del barri. A la nova adreça faran classes els dimecres, divendres i dissabtes al matí. Segons la Lídia Gascueña, la idea és que l’escola Umbel·la sigui un lloc on aprendre i divertir-se, tal com era l'escola on ella va iniciar-se en el món de la música. ■

El Far Exposició Reminiscències, d’Eduard Anta, a la Biblioteca Francesc Candel Inauguració dilluns 11 de febrer, 19,00 h. Eduard Anta Gispert, nascut a Barcelona, es forma a l'antiga i reconeguda Escola d'Art i Disseny Massana. És el pintor del detall, la paciència, la pulcritud, la memòria, les atmosferes càlides i envolvents, dels clarobscurs... Les seves obres s'omplen de realisme simbòlic que ens parla del pas inexorable del temps, la nostàlgia del passat, la transcendència i l'existencialisme amb trets fantàstics i romàntics... La seva obra té influències de diferents corrents artístiques, des de la pintura barroca al surrealisme, projectant diferents simbolismes i imatges figuratives a vegades incongruents que dialoguen entre si, creant juntes nous significats. Eduard Anta ha exposat en diverses Sales del País i obtingut diversos premis, entre d'altres el 1r Premi 8è CONCURS ART JOVE 2015, i ha obtingut una Menció Honorífica al XVII Certamen Internacional de Pintura Zurbarán 2018. Si voleu gaudir de la seva obra teniu tot el mes de febrer per venir a visitar-la.

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

publicitat

El projecte Insermar forma en el manteniment d’embarcacions a persones en risc d’exclusió social El Grup CARES, la Federació Catalana de Vela i la UVic-UCC han signat un conveni per a desenvolupar un programa de capacitació professional i inserció laboral dirigit a joves L’Empresa d’Inserció CODEC, empresa social que treballa per procurar treball digne per a persones en situació o risc d’exclusió social i que pertany al Grup CARES; la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC); i la Federació Catalana de Vela han signat avui un conveni per a desenvolupar i posar en marxa el projecte Insermar, que té l’objectiu de formar professionalment a joves en risc d’exclusió social en la navegació a vela i el manteniment d’embarcacions. El conveni, signat per Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona i del Grup CARES; Helena Borbón, administradora de l’Empresa d’Inserció CODEC (Fundació CARES); Xavier Torres, president de la Federació Catalana de Vela; i Josep-Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, permet sumar el coneixement i els recursos d’aquestes entitats per a desenvolupar un programa que dóna resposta a les necessitats professionals del sector de la vela i propicia la inserció laboral. El projecte Insermar s’ha iniciat amb 12 joves d’entre 18 i 25 anys que realitzen una formació en navegació, coneixement del món de la vela i manteniment de les

D’esquerra a dreta: Helena Borbón, administradora de l’Empresa d’Inserció CODEC (Fundació CARES); Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona i del Grup CARES; Josep-Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; i Xavier Torres, president de la Federació Catalana de Vela.

naus que sumarà més de 325 hores. Durant el desenvolupament del projecte, entre el setembre del 2018 i el juliol del 2020, es realitza un seguiment continuat al lloc de formació orientat a garantir que els alumnes adquireixin els coneixements i els hàbits laborals necessaris que facilitin la seva inserció en una empresa del sector. Per la seva banda, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, conjuntament amb CODEC, realitza una recerca durant tot els procés de formació i inserció laboral destinada a analitzar

com el projecte Insermar ajuda a millorar l’autoestima i la satisfacció en la recerca de feina, i a avaluar l’ocupabilitat dels participants als 6 i 12 mesos de la seva finalització. “Amb aquest conveni fem passes conjuntes per desenvolupar un model i per ampliar la proposta a altres beneficiaris. Ara són 12 els joves que se’n beneficien, però la nostra ambició és que aquest pilot pugui anar més enllà i sigui reproduïble en altres àmbits”, ha declarat la presidenta del Port de Barcelona i del

Grup CARES, Mercè Conesa. Per la seva banda, el rector Josep-Eladi Baños ha afirmat “La tasca que ha de dur a terme el grup de recerca es justifica per la necessitat de conèixer el impacte dels projectes d’inserció laboral entre els usuaris. La literatura científica reporta molts estudis descriptius, però no de recerca. L’objectiu és captar la realitat social i cultural d’un grup determinat”, ha afegit el rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. El president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres, ha declarat: “La Federació Catalana té la responsabilitat de formar navegants i, sobretot, persones mitjançant tots els valors implícits en l’esport de la vela”. “Amb aquesta aliança amb el Grup CARES i la UVIC-UCC, s’ha trobat l’excel·lència per poder contribuir a que tot aquest col·lectiu de joves tinguin les capacitats i les oportunitats necessàries per entrar al mercat laboral”. Insermar té un referent: el projecte Inservela -també promogut per la Federació Catalana de Vela- en marxa des del 2013 i que ha comptat amb més de 100 participants, molts dels quals han aconseguit treballs com a monitors en diferents clubs nàutics i centres de vela de Catalunya. ■

El ministre Pedro Duque inaugurarà la primera incubadora europea d’impressió 3D de la Zona Franca El ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, inaugurarà el proper dilluns 11 de febrer la nova incubadora europea d’alta tecnologia en impressió 3D, 3D Factory Incubator al Polígon Industrial de la Zona Franca de Barcelona, (Avinguda del Parc Logístic, 2-10) un espai creat per donar suport al creixement de projectes empresarials de fabricació additiva. La 3D Factory Incubator, iniciativa liderada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i la Fundació Leitat, és la primera incubadora a nivell europeu que albergarà exclusivament a iniciatives d’impressió 3D i compta amb el suport econòmic de fons FEDER a través de la Fundació INCYDE. La incubadora està ubicada a la seu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ocupant una àrea total de 600 metres quadrats. La zona d’incubació inclou àrees de coworking, oficines, zona de disseny, producció i post processos, àrees de formació i sales de reunions. Així mateix, també proporciona a les empreses una àmplia gamma de serveis al llarg de tota la cadena de generació de valor: producció, consultoria de negoci, comercialització i certificació. Està equipada amb 4 impressores industrials 3D d’última generació,

arribada al mercat i el seu creixement, de manera que reforci la competitivitat del teixit empresarial i emprenedor.

Seu del Consorci de La Zona Franca

3 mini-impressores, així com àrees de post-processament, disseny i metrologia. L’objectiu d’aquesta nova incubadora d’alta tecnologia és promoure el creixement d’iniciatives vinculades amb la impressió 3D mitjançant la creació d’un espai per a la incubació de pimes i microempreses relacionades amb aquestes tecnologies d’indústria 4.0. La Incubadora està cofinançada en un 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), mitjançant el Programa Operatiu Plurirregional d’Espanya 2014-2020, i opera sota l’Eix 3: Millora de la competitivitat de les PIME, concedit a través de la Fundació INCYDE.

Amb una inversió d’uns 3 milions d ‘€, aquesta iniciativa de desenvolupament de projectes industrials i tecnològics preveu “incubar” a uns 100 projectes empresarials en els propers cinc anys, ja que és capaç d’albergar a uns 25 projectes per any, i també té capacitat tècnica per oferir serveis empresarials no presencials El projecte té com a missió la prestació de serveis al col·lectiu científic, tecnològic i empresarial susceptibles de l’aplicació 3D / AM (Manufactura Additiva). Aquesta Incubadora d’Alta Tecnologia és un instrument perquè les millors iniciatives incipients en el camp de la impressió 3D trobin l’ambient i els recursos idonis per a la seva

Què és la impressió additiva o l’anomenada impressió 3D i quins avantatges planteja? És un grup de tecnologies de fabricació per addició on un objecte tridimensional que es troba descrit en un programa digitalitzat es crea mitjançant la superposició de capes successives de material en un procés de producció industrial. Les impressores 3D ofereixen als desenvolupadors del producte la capacitat per a imprimir elements d'una peça, sense assemblatge de parts i amb màxima capacitat de personalització de producte, reciclatge de materials i inexistència de minvaments i residus. La impressió 3D i, especialment, el seu ús intensiu en sistema de fabricació, redefinirà els sistemes productius incrementant la personalització del producte, la reducció dels estocs, la petjada de residus i impacte mediambiental i, per tant, la competitivitat dels sistemes de producció locals. En tractar-se d'una tecnologia molt nova, encara és necessari una forta inversió en recerca i desenvolupament, així com en la generació d'espais d'incubació i transferència. ■

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

comunicació 17

Aquesta temporada continuen molts programes de La Marina FM 102.5 Torna “Amb veu de dona” dimarts de 18 a 19 amb la Fanny López i la Teresa Rico

Cada divendres sent l’univers La Gota... “En una gota cabe un universo entero”, és la frase de Kapuściński, periodista, escriptor i assagista polonès que inspira el nom d’aquest programa cultural conduït pel Nelson Vera i acompanyat d’un equip de col·laboradors i columnistes. Aquí es tracten tot tipus de temes d’interès general i dels més amagats. Hi trobaràs tota la informació sobre l’actualitat social i un ampli recull de les músiques de l’univers, dins de la mateixa gota. Aquí s’hi val tot, hom creu en un món més just i regular, lluminós i artístic, tolerant i somiador. Sintonitza els 102.5 graus Fahrenheit per escoltar-lo cada divendres en directe de 20:00 a 21:00. “Tenim un micròfon i el pensem utilitzar per crear el nostre univers, veniu-hi!” ■

“Amb veu de dona”, dirigit per la Fanny López i amb la col·laboració de la Teresa Rico és un programa que busca donar visibilitat a les iniciatives de dones a diversos àmbits. Així, el ventall de temes que tractem és molt ampli: la nutrició, les activitats del barri o iniciatives empresarials. “L’essència del programa és la dona, però no des d’un punt de vista sexista ni excloent, sinó que pretenem donar veu a qui tant de temps va estar callada”, assegura la Fanny. Sempre es busca el testimoni de dones emprenedores, lluitadores, artistes, aficionades, professionals, del nostre barri o d’altres. Si teniu coses a dir, aquest és el vostre espai. Cada dimarts de 18:00 a 19:00 sentiu-nos en directe! ■

Festa Major... perquè a La Marina 102.5 “Cine en serie” suma 80 programes, i ens va la marxa! continua... Des de fa més de cinc anys, el Joan Noguera ens ofereix tota mena de notícies sobre l’actualitat de la música catalana. Com ja és tradició, a Festa Major sentirem les millors sardanes i el folklore català, a més de assabentar-nos de l’agenda setmanal sencera dels actes que se celebraran a Catalunya relacionats amb aquest gènere. I perquè ‘no tot són sardanes, sinó que també s’ha de donar a conèixer més de la nostra música’, l'objectiu del Joan és arribar a quanta més gent millor, ben acompanyats pel bo i millor de la música catalana que mira de trobar el seu lloc entre la música popular. A més, el programa rep la visita de col· laboradors, i es fan trucades a directors d’orquestres, i al Palau de la Música de Barcelona. Si t’interessen les sardanes, el folklore català i els balls dansaires, aquest és el teu espai. Gaudeix-lo cada diumenge de 8 a 10 hores del matí. ■

“Cine en serie”, el programa més esbojarrat, es renova amb la conducció d’en Jordi González, la col·laboració de l'Ivan Hervas i la incorporació de l’Aida Ferrer. Tots plegats formen l’equip dels amants del cinema. Aquest és l'espai radiofònic dedicat a la divulgació de les estrenes de pel·lícules i sèries d’actualitat, que comenta i recomana noves produccions audiovisuals, sovint fora del circuit comercial. Aquesta temporada canviem el format

amb la incorporació dels tràilers de les estrenes, música renovada i noves seccions. Cine en serie ha emès ja més de 80 programes. El to irreverent del programa, la punta d’humor i la proximitat amb els oients el converteixen en un del magazins més singulars de La Marina FM (102.5). Cada dijous de 20:00 a 22:00 sintonitza al 102.5 de la teva ràdio per escoltar tota la actualitat del món audiovisual en un parell d'hores! ■ Sandra Calvo / Y.L

El grup reprèn la seva activitat Després de la pausa del Nadal, el dijous 17 de gener va tornar el Grup a la Biblioteca FRANCESC CANDEL. El grup segueix sent un espai obert per a qualsevol persona o família que vulgui venir, l'accés és lliure i gratuït. Durant aquest curs seguirem amb una freqüència quinzenal i l'horari de 17:00 a 18:30. Les properes sessions seran els dijous 17 i 31 de gener, 14 i 28 de febrer, 14 i 28 de març, i 11 d’abril de 2019

¿QUI POT PARTICIPAR-HI? Qualsevol persona que aquest travessant alguna situació de dificultat o malestar. És un grup obert per a tothom, hi poden participar persones de totes les edats, de totes les característiques socioculturals, inquietuds, professions... ¿PERQUÈ SERVEIX? Per sentir-nos millor, per estar acompanyats/des, no sentir-nos sols/es i poder

compartir i escoltar a altres persones en situacions de dificultat i/o malestar. En moltes ocasions no podem resoldre la situació, necessitem dels i les altres per sentir-nos amb més força i poder ampliar la nostra ment, poder conèixer altres punts de vista i altres maneres de fer. ES TRACTEN TEMES CONCRETS? No, el contingut en cada sessió va variant en funció del que vulguin parlar o comentar els i les participants.

ÉS GRATUÏT? Si. Si vols més informació o unirte al grup pots contactar al Mail grupomultifamiliar@abd-ong.org o al Telèfon 932890530/ 674033026 (preguntant per Carolina / Elisa). ■

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat Els comerç de proximitat es reuneix amb els alcaldables

Amb motiu de les properes eleccions municipal, Barcelona Comerç ha iniciat una ronda de trobades amb tots els alcaldables per Barcelona a les properes eleccions municipals amb la intenció de conèixer de primera ma el programa de ciutat i comerç de cadascun dels candidats. Volem saber quina és la millor manera de continuar construint, entre tots, el comerç de proximitat de la ciutat. La primera ronda amb els alcaldables es va celebrar el passat dijous, 24 de gener, a la Reunió del Patronat de Barcelona Comerç amb la visita del Sr Ernest Maragall, alcaldable per ERC a les properes eleccions municipals, per Barcelona, acompanyat durant la seva visita, amb la Sra Trini Capdevila (regidora d'@ERCbcn i presidenta de @bcn_Eixample). L'objectiu és construir la base que ens

Barcelona Comerç suma sinèrgies amb la Cecot El President de Barcelona Comerç, Salva Vendrell i el Secretari general de la Cecot, David Garrofé, han signat un conveni de col.laboració amb l'objetiu de sumar esforços en la representació institucional i de complementar l'oferta de serveis que la Fundació ja ofereix a les empreses dels 23 eixos comercials, i l'Associació de Comerciants la Marina també pertany. Aquest acord és possible perquè tant Cecot com Barcelona Comerç tenen el objectiu de promoure i defensar els interessos dels comerços de proximitat. Salva Vendrell, President de Barcelona Comerç destaca que aquest conveni ens permet sumar esforços i garantir un sector més fort. #FentBarriFemCiutat

@eixosbcn

permetin arribar a consensos i obtenir compromisos reals amb aquells que han de ser els gestors de la ciutat on nosaltres lluitem cada dia per seguir fent de Barcelona un dels seus principals motors econòmics. Escolta atenta dels Patrons de Barcelona Comerç però, també va ser moment d'exposar, amb veu alta i clara, els neguits, inquietuds i reivindicacions històriques (i alguna de nova) dels representants de 25.000 comerços de proximitat de la ciutat.

Botigues associades:

ROBA AMIGA (Projecte home) CARNISSERIA ÀNGEL c/Mare de Déu de Port, 337 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telf. 93. 298. 98.75 CONDIS SUPERMERCATS ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIES I PERFUMERIES 365. CAFÈ FORN DE PA I GARIBAL (Tienda de Cristales Pg. Zona Franca, 210- 214 ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI DEGUSTACIÓ Telf. 93 431 84 78 y tachuelas) Mare de Déu de Port, 379-381 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Mare de Déu de Port, 379 c/Mare de Déu de Port, 252, PLATAFORMA CÀRNICA Tel. 93 331 52 98 Telf. 93 422 38 47 local 17. Telf. 93.192.73.66 DROGUERIA RAMIRO C/ Mare de Déu de Port, 355 365. CAFÉ FORN DE PA I LÓPEZ GARCÍA AGÈNCIA DE VIATGES Telf. 93 611 76 32 EL TALLER DE L'ÀNGELS Pg. Zona Franca, 228 DEGUSTACIÓ SEPTEM VIATGES Jardins de la Mediterrània, Passeig de la Zona Franca, 240 REFORMES INTEGRALS Gran Via Corts Catalanes, 144 Tel. 93 332 22 12 local 23. Telf. 640 521 415 NOUESPAI, S.C.P Local 9. Telf. 938583662 ELECTRODOMÈSTICS CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ MAVI MODA I COMPLEMENTS Pg. de la Zona Franca, 177 ELECTRODOMÈSTICS Mineria, 18-20. 616 04 67 32 Mare de Déu de Port, 264-266 AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93.517.63.18 VANWARD Pg. Zona Franca, 124 CENTURY 21 Dux3 Local 2. Telf. 610075461 FOTOGRAFIA Telf. 93 535 52 52 TENMAN REFORMES c/Foneria, 33 GALERA FOTOGRAFIA c/Mare de Déu de Port, 407-409 ÒPTIQUES ESTANCS PG. Zona Franca, 177- 179 ANIMAL DOMÈSTIC Telf. 629.82.92.85 GENERAL OPTICA ESTANC ZONA FRANCA Telf. 93 332 57 97 MON ANIMAL Passeig Zona Franca, 174-176 c/Foneria, 43-45. 93 431 74 02 Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 RESTAURACIÓ Telf. 93 431 03 22 JOIERIES TABERNA DEL CONDE EXPENDURÍA Nº 276 PERRUNIS JOIERIA RAMON CARNÉ JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Carrer de la Foneria, 46 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 c/Mineria, 17. 93 269 33 71 Telf. 95270842 155. Telf. 93 432 24 98 ASSESORIES-GESTORIES FARMÀCIES JOYERÍA LURA VISTA ÒPTICA Mare de Déu EL TALLER Alts Forns, 75. 93 422 14 48 ANNA MARIA MADRID FARMÀCIA CUSCÓ de Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Alts Forns, 61. 938 28 91 22 Pg. Zona Franca, 162 ASSESSORIA SLP LLAR D’INFANTS Rbla Catalunya, 18 6a planta Telf. 93 421 81 29 BAR GARRIDO PAPERERIES EL GALL I LA GALLINA 93 492 92 68 c/Foneria, 40 Local 3 PAPELERIA NAVARRO FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 355 (Jardins de la Mediterrània) Pg. Zona Franca, 181 GESTORIA FRANCISCO Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 26 78 Telf. 93 332 57 94 GRANJA ELENA, S.C.P JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 332 21 94 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS PASTISSERIA CREATIVA Pg. Zona Franca, 228 c/Mineria, 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Jardins de la Mediterrània s/n. ZAS! CAKE Mare de Déu de Telf. 93 296 98 43 Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 93 296 48 18 Port, 272. Telf. 93 141 97 75 BAR JUEVES 5 AUTOESCOLES LLAR D’INFANTS XUMETS AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA FRANCESCA PERRUQUERIES I ESTILISME Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn PANADES MAS Pg. Zona Franca, 186 Energia, 10. 93 431 76 72 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Telf. 934324022 Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 331 86 12 Telf. 93.332.34.47 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Mare de Déu de Port, 413 bxs TOMA TAPA AUTOMÒBILS Jardins de la Mediterrània, MACARRO Ferrocarrils Catalans, local 3. Telf. 93 422 10 48 FERRETERIES-LAMPISTERIES 87-89. Telf. 93 332 78 56 KIA AR MOTORS DANI FERNANDEZ ESTILISTES local 11. Telf. 93 166 76 23 Pg. Zona Franca, 6- 8 COMERCIAL ÁLVAREZ Paseo de la Zona Franca, 132 ENRIC I PAU Energia, 20. 93 421 59 77 Telf. 93 223 92 88 MOBLES Telf. 934 32 15 90 Minería, 4-6. 93 332 25 62 MUEBLES EL CISNE CELLERS TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 MANIKURAME LA SAL DEL PORT Pg. Zona Franca, 173. CELLER LA MARINA C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Aviador Duran, 2. 680 188 509 661 991 144 MacMOBLES ZONA FRANCA MI PELU Pg. Zona Franca, 141 BAYOT COLLADO COPISTERIES C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 BAR PADDOCK C/ de la Mare de Déu de Port, Telf. 93 432 37 99 Pg. de la Zona Franca, 145-149 COPISTERIA SANT JORDI Telf. 93 331 84 33 C/ Foneria, 42. Telf. 93 421 33 23 168. Telf. 934 21 49 22 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 BAR RTE. CAL CAMPÀ Mineria, 17. 93 296 70 03 CORREDURIES D’ASSEGURANCES FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA Passeig de la Zona Franca, 109 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS MODA I COMPLEMENTS QUEVIURES Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 360 68 69 Mare de Déu de Port, 252 WALA SPORT Pg. Zona Franca, ALIMENTACIÓN RUIZ Telf. 93 421 87 26 Telf. 93 223 33 09 191-205. Telf. 93 332 04 13 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93. 461. 61.48 BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 Telf. 610.323.191 PIZZERIA CIAO GIÓ Pl. Mediterrània. Local 27 Tel: 645 774 353 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

▶ THERA NENS (NOU SOCI)

Ctra. del Prat, 5-15, 08038 Telèfon 656 18 72 96

TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Febrer 2019 // www.lamarina.cat

publicitat 19

Agbar constitueix el Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social  Aquesta iniciativa respon al compromís de la companyia d’obrir-se encara més a la participació ciutadana i al diàleg amb els diferent col·lectius

El Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social de la companyia té com a principal objectiu esdevenir un fòrum de trobada per tal d’establir un diàleg sòlid sobre els aspectes socials i d’innovació de la gestió de l’aigua a Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona. En la primera sessió del Consell Assessor –celebrada avui a la seu d’Agbar– s’han aprovat les àrees temàtiques i s’ha seleccionat les línies concretes de treball més rellevants per a l’any 2019. En concret s’han validat tres àrees temàtiques –medi ambient, canvi climàtic i recursos hídrics; economia i gestió de l’aigua; i diàleg i compromís social– que combinaran l’anàlisi de la informació general i reptes amb la presentació de casos de la realitat pròpia d’Agbar emmarcant el debat en el context de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. El consell –constituït per una quinzena de persones representatives de la societat i experts/es, així com quatre representants d’Agbar– celebrarà quatre reunions al llarg del 2019 i estructurarà els seus debats i conclusions sempre des d’una perspectiva de com aprofundir en la Participació, la Transparència i l’Acció Social en les tres àrees temàtiques inicialment proposades. Així mateix, el consell tindrà altres funcions com ara fer una diagnosi i identificar tendències en aspectes clau vinculats a l’activitat d’Agbar; elaborar recomanacions i línies de treball futures; actuar com a eina de compliment de la política de desenvolupament sostenible i de transparència, el seu codi ètic i l'Agenda 2030 de les Nacions Unides; i ser portaveu i altaveu de les millors pràctiques socials i d’innovació d’Agbar, en especial en relació a la protecció a col·lectius vulnerables.

Integrants del Consell Assessor President: Àngel Simon, President d’AGBAR. Membres:

• Anna Merino Castelló, Consultora experta en regulació de mercats i competència. • Camil Ros i Duran, Secretari General de l'UGT a Catalunya. • Dolors Camats i Luis, Directora de la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat SCCL.

• Felipe Campos Rubio, Director General de l'Associació Educativa Ítaca de L'Hospitalet de Llobregat. • Javier Pacheco Serradilla, Secretari General de CC.OO a Catalunya. • Jordi Giró Castañer, President de la CONFAVC (Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya). • Jordi Hereu i Boher, President d'IdenCity i President de BPE Barcelona Plataforma Empresarial; • Josep Sánchez Llibre, President de Foment del Treball. • Miquel Roca Junyent, President SEBAP Societat Econòmica Barcelonesa Amics del País Advocat i polític, fundador de Roca Junyent. • Pere Vilanova, Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona. • Ramon Folch i Guillen, Socioecòleg i president d'ERF (Estudi Ramon Folch i Associats). • Tomàs Molina i Bosch, Cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i professor associat de la Universitat de Barcelona. • Victoria Eugenia Martínez Fraile, Ex Directora Fundació Agbar. • Francesc Iglesies i Riumalló, Secretari d’Afers Socials i Famílies.

Representants d’Agbar: • Albert Martinez Lacambra, Conseller Delegat de d’Aigües de Barcelona. • Ciril Rozman Jurado, Director General Corporatiu de Comunicació, Sostenibilitat i Acció Social de Suez Spain. • Ignacio Escudero Garcia, Director General d’Aigües de Barcelona. • Manuel Cermeron Romero, Director General de Persones, Organització i Tecnologia de Suez Spain.

Secretari: Jose Maria de Paz, Secretari del Consell Assessor d’AGBAR. Coordinació: • Ricard Frigola, Coordinador del Consell Assessor d’AGBAR. • Nerea Plaza, Responsable de Projectes i Agenda 2030 del Consell Assessor d’AGBAR.

Febrer 2019

L'ENTREVISTA

“Si l'alta cuina és un concepte, la feta al barri és un context” Borja Sierra Calvo

què atribueix l’èxit que ha tingut la Granja Elena? El nostre èxit es deu a l’honestedat i el treball fet cada dia. Als negocis d’hosteleria la sort no existeix, i menys després de 45 anys de restaurant. Les coses no són fortuïtes. No es pot agradar a tothom, però si hom ofereix un producte de qualitat la gent ho valora. Ens enorgulleix tenir molts clients del barri. Com és que va començar a la cuina? Començo perquè de petit era un estudiant horrible... Un noi dolent? No m’agradava estudiar però no era un noi dolent. En arribar a casa deia que no tenia deures, però ajudava la meva mare a cuinar, li feia de “pinche”. En complir els 17 anys vaig estudiar gastronomia per saber més de l’ofici. En aquella època ser cuiner no era reconegut, era com ser paleta, ara són estrelles mediàtiques. Va resultar bo a classe de cuina. M’hi vaig adonar que ja hi tenia interioritzades moltes coses, que les sabia d’haver ajudat la mare a la cuina. Per exemple, a l’hora d’explicar com fer un sofregit jo ja ho sabia. Els meus pares s’han preocupat perquè tinguem cultura gastronòmica. Des de petits ens han ensenyat a valorar el menjar bé, que no vol dir anar a llocs cars o pijos. Vostè parla de l’alta cuina de barri, com defineix aquest concepte? L’alta cuina de barri no és un concepte, de fet és un context. Em refereixo a que es pugui menjar a aquest nivell a un restaurant que està a un barri complex on no veuràs passar cap bus turístic. Per

exemple, un client d’Estats Units va venir perquè li havia recomana’t un altre de Costa Rica com “el millor restaurant de Barcelona”... Alta cuina de barri és un hastag que vaig crear, no per demostrar res, sinó per reivindicar que encara que estem en un barri clarament humil i treballador, tenim un lloc i ens hem fet un forat a l’alta cuina. Sou reconeguts dins i fora del país però la ubicació i el lloc no és l’habitual. Hi ha alguna anècdota sobre això... Ara, amb l’ultima reforma que hem fet a l’estiu, té un aspecte més adequat al que fem, però abans tenia l’aspecte de barri, hi havia gent que venia i dubtava si aquest era el lloc del que havia sentit parlar. “És aquí la Granja Elena?”, preguntàvem diàriament. Heu pensat en traslladar-vos a d’altres llocs? Hem tingut moltes ofertes per portar el restaurant al centre però no volem marxar del barri. El meu pare un dia em va dir: la Granja Elena va néixer al barri i ha de morir al barri. Veig que ho té molt assumit. Una de les coses més difícils d’aconseguir és la filosofia d’empresa, però és imprescindible per sobreviure-hi. Sovint se busca el botó màgic perquè les coses funcionin però s’ha de treballar cada dia. Les idees poden canviar amb el temps, però l’essència ha de romandre-hi. En aquest cas, la vostre filosofia és mantenir-vos en un context de barri. Sí. Podem fer alguna cosa puntual fora però sentim que formem part del barri.

Sóc cuiner, pare d'una filla (la Uxia, que vol dir Eugènia en gallec, de 2 anys), i la meva religió és tot el que pugui veure i tocar. “Granja Elena comença el 1974. Si ara estem allunyats del centre de la ciutat, és fàcil d’imaginar com ho estàvem en aquella època… Vam començar com a granja i xarcuteria, sempre ben acompanyats d’una clientela fidel...” diu la pàgina web a la presentació d’aquest singular i discret local del barri que s’ha fet un forat a les millors guies culinàries de la ciutat i que no para de créixer en popularitat. En Borja és un home proper i senzill. La Patricia, el Guillermo, els seus germans i part de la família li fan costat en la gestió del restaurant, ubicat al Passeig de la Zona Franca, 228. Parlem asseguts a taula, enmig del soroll de cuina, el xiuxiueig dels clients i l’aparent tranquil·litat del restaurant cap al migdia. En Borja no defuig cap tema, és amable i assegura que la cuina li ha ensenyat a estar serè. Respon, repregunta, fa silencis i riu davant les nostres preguntes.

Ens sentim ben tractats, estimats, reconeguts i no tenim cap intenció de marxar. Quina és la seva opinió sobre el fet que es reconegui més els homes que les dones cuineres, tot i que són elles les que tradicionalment han estat als fogons? El problema que hi ha entre homes i dones està massa enquistat en la gent. En treballar al País Basc em vaig adonar que és una societat matriarcal, les dones cuinen i fan molt, però per alguna raó que desconec, històricament se’ls ha donat poc protagonisme com a caps de cuina. No entén la diferenciació entre un premi al millor cuiner i un altre a la millor cuinera. És com si fos una altra categoria. A casa compartim les tasques amb la meva dona. I no és un tema d’ajudar, són tasques que ens pertoquen a tots, les hem de fer i punt. Quina és la seva opinió sobre el barri? D’una banda ha estat un barri molt utilitzat políticament i d’altra banda hi ha hagut alguns canvis: cada vegada més gent de fora ve a viure-hi, ha crescut, però crec que encara s’ha de generar molta vida... Em fa il·lusió quan es fan coses al carrer com la Fira del Comerciants on la gent ens coneix. Hi participem sempre. Parlem de vostè. Un plat que hagi cuinat i li provoqui especial satisfacció? El primer cop que vaig fer uns callos, que en veritat ja els havia fet abans, però llavors vaig dir: “són com els que fa la meva mare, he triomfat”. I algun plat que li segueixi generant respecte en fer-lo? Sobretot els plats de caça, però més que respecte és perquè és un producte traïdor i s’ha d’anar amb molta cura. Què fa quan no cuina? Estar amb la filla i la dona. Qui cuina a casa seva? Jo,perquè vaig més ràpid, sóc més funcional i suposo que cuino millor (riu). La meva dona també cuina bé, però jo sóc més pràctic i és el meu fort. Què li ha ensenyat la cuina? Que la gran majoria dels problemes tenen solució i no es poden trampejar. He aprés a asserenar-me, ja no m’altero amb facilitat. He madurat, però no sé si atribuir-ho a la cuina o a la vida en general. Li demana alguna cosa més a la vida? L’únic que li demano és que em deixi gaudir de la meva família, i poc més. No necessito gaires coses més per viure. És feliç? Sí, no necessito massa per ser-ho, sóc feliç. ■

Yohany Limpias