La Marina – Edició gener 2021 by La Marina

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

3.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Gener 2021 / Núm. 300

Ses Majestats arriben complint totes les mesures de seguretat Els infants van viure la il·lusió d’entregar les cartes als Reis Mags i van gaudir l’espectacle a la Bàscula

Una passarel·la amb patgesses reals va vetllar pel compliment de la distància social en tot moment Enguany prop d'un milè de donacions han fet possible l'alegria de molts infants

Pàg. 14

La feina i el reptes de les entitats associatives al barri des de la mirada dels impulsors/es

Pàgs 10-11

Alejandro Flores

Una nena saluda els Reis d'Orient a l'acte organitzat per la Unió d'Entitats i el Districte al barri.

ACTUALITAT ESCOLA CAN CLOS

El Consorci d’Educació manté la fusió, però deixa la porta oberta a consensuar alternatives amb la comunitat educativa Pàg. 16 ESPORTS

Un veí de La Marina, dins una precandidatura a les eleccions del Barça Pàg. 23

Pàgs. 12-14

Gener 2021 // www.lamarina.cat

mirades

EDITORIAL 2021... articular des dels barris Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Kilian Rodríguez i Yaiza Sánchez. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas. Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 3.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Ha estat un any d’emocions amb un intensitat que fins ara no havíem experimentat de manera conjunta: desconcert, incertesa, angoixa, ansietat, por, molta por! I moltes preguntes. Enmig de tot plegat hem sentit veus prudents advertint amb el “sálvense quien pueda!”, i també hem vist accions petites demostrant que sense solidaritat la prudència no funcionarà. Mai ha funcionat, però ara és descarnat. Les accions aïllades són nímies. Qui connecta interessos i accions va per endavant, és un aprenentatge vital que socialment ja tenim adquirit. Aquest és l’aprenentatge d’una memòria conscient i inconscient dels veïns i veïnes de La Marina. Perquè ho entenguem. On els llibres d’història diuen que eren camps de conreu i masies del voltant, els veïns recorden barraques sense cap servei bàsic, carrers sense asfalt, l’agraïment a la caritat del DR. Carles Ribas atenent-los en hores extres, l’agraïment al mestre Pardo perquè ensenyés els fills a llegir i escriure, els veïns del Polvorí construint el seu propis habitatges i la manifestació d’aquí i d’allà per un parc, per un CAP, per un metro, per un.... així amb tot, tot!. Per què hi som, les associacions veïnals, culturals, educatives, les de comunicació com nosaltres...? Es tracta d’un aprenentatge que és a l’ADN de l’experiència vital de la immensa majoria del veïnat que coneix i ha combatut els prejudicis classistes que tenia l’Administració i que encara manté. Molts van ser obrers en el seu moment. Una part important d’aquest aprenentatge ve d’aquí, van aprendre que els calia associar-se. Però ja no hi ha fàbriques. Afortunadament la realitat urbanística ha canviat molt, però no tant la realitat social que sembla estancada o encara pitjor, en retrocés. I és aquí on torna l’associació com a defensa vital. Qui garantirà l’accés a l’educació en el sentit més ampli (la que va més enllà de les hores de classe), la cultura, l’esbarjo, el lleure?, qui si no es preocuparà d’una comunitat minoritària?, qui rescatarà el relat d’aquesta part de la ciutat i les històries, la nostra mirada, la nostra experiència vital...? El de La Marina és un veïnat que s’ha hagut de rebel·lar constantment per arribar on és.

Per això ens associem. És una associació vital. És un fem-ho nosaltres, intentem-ho. És l’absoluta consciència que si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú més. Així al barri hi ha un bon grapat d’associacions que intenten fer possible molts projectes que donen respostes a necessitats vitals, per construir veïnatge i benestar dels de més a prop! La sola existència demostra que han hagut de superar un munt d’entrebancs: un lloc per les reunions, un teatre per les representacions, una sala pels actes, la gestió per tal permís, per tal ajut, la quota per comprar ics, l’altre quota per... I allò que s’ha guanyat a cop de molta lluita ha passat a administrar-ho l’Ajuntament com a garant del bé comú, però que ara se'ns presenta i s’assumeix a si mateix com a “gestor” Ai!. Aturem-nos un mica en el significat. DIEC. Gestor: Persona que administra un negoci d’altri. els afers d’una societat [mercantil]. Hi ha un component important de gestió a l’administració. I tant! Però l’Administració dels negocis públics o comuns no és només gestió. És davant i per sobre de tot un garant de drets. El que implica fer possible que el ciutadà hi tingui accés, i això demanda conèixer els recursos, econòmics, humans, les connexions... entendre com funciona, com s’articula, la societat, la ciutat, els seus barris. L’exercici cost-benefici en el cas de moltes associacions i entitats que reclamen suport a l’Administració aquí mai s’executa. Els nombrosos projectes que són captats per entitats, i empreses que en acabar el finançament marxen justificant-se, i afegint

una línia bonica al programa electoral de torn, sense cap incidència real al territori, és una constant indistintament del color del govern. Tret d’honroses excepcions, les que marquen aquesta diferència són les que tenen arrels als territoris on actuen. La concepció del bon gestor impregna l’espai polític d’un extrem a un altre. No hi ha cap distinció. És una mentalitat. L’esquerra que històricament s’havia identificat fent empenta per consolidar drets ha renunciat a aquesta batalla. Tant s’ha repetit que cal prioritzar la despesa, que tothom treu un excel·lent, per nímia que aquesta sigui respecte el benefici puntual o altres de ben discutibles quan es miren en detall els pressuposts públics. I ves per on que el primer que es retalla sempre són projectes amb incidència social. Les accions dels responsables polítics es mouen en l'estret marc (mental i públic) de limitacions, pobresa, mediocritat o desinterès. És igual. Ho fan així perquè s'ho poden permetre. D’això va el poder. Encara més, com la bruixa del conte de blanca Neus, al mirall es troben els més macos i els millors "gestors"... I com que del poder democràtic parlem, oi?, aleshores ho fan així perquè els hi ho permetem entre tots, políticament desactivats. A la política en general i a l’esquerra en particular li manca la consciència i la voluntat de construir i enfortir l’articulació social real que a la ciutat es procura des del barris. Més en una situació de crisi tan greu com la que tenim actualment. Si hom no és capaç de fer-ho, el millor servei és plegar. Val per tothom.

Gener 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Superar murs cada dia

Les dificultats de la inclusió laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual || Alejandro Flores Com gairebé cada dia, el Nelson es recorre la ciutat de Barcelona en transport públic. És un costum que li ha portat a conèixer totes les línies de bus i metro de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: per on passen, les millors combinacions per arribar a qualsevol punt de la ciutat i, fins i tot, els seus conductors, amb qui ha establert una relació d’amistat. “Em van regalar el seu uniforme”, explica el Nelson, mentre recomana a una companya el bus que ha d’agafar per arribar al Polígon Gornal, a l’Hospitalet de Llobregat. Com gairebé cada dia, també, assisteix al Centre Ocupacional Asproseat de La Marina, on s’ofereixen alternatives al món laboral per a persones amb discapacitat intel·lectual. Els professionals del centre, integrats majoritàriament per treballadors socials i psicòlegs, tracten d’estimular les capacitats cognitives dels usuaris i usuàries per assolir la seva inclusió social. “A vegades se’ns fa utòpica la integració total i absoluta de les persones amb discapacitat. Entenc que és molt difícil, però es necessiten recursos”, explica la Núria, psicòloga d’Asproseat La Marina. Una de les grans dificultats que es troben les persones amb discapacitat intel·lectual quan són adultes és trobar feina. Segons un estudi publicat per l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball, la taxa d’activitat dels joves sense discapacitat arriba gairebé al 78%. Aquesta mateixa xifra, en persones amb discapacitat, no supera el 34%. Al centre ocupacional es fan activitats de dos tipus: les d’ajustament personal, que van dirigides al desenvolupament de l’autonomia dels usuaris per prendre consciència de les seves decisions; i les d’ocupació terapèutica, amb la integració laboral com a objectiu mitjançant el treball en equip. En aquesta última, els usuaris simulen una cadena de producció on es treballa la cooperació. El Luis és monitor d’aquest centre. Com cada dia, prepara una sèrie d’activitats encaminades a estimular les capacitats cognitives de les persones que hi assisteixen.

▶ Treballadors/es del Centre Ocupacional Asproseat de La Marina.

Segons un estudi publicat per l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball, la taxa d’activitat dels joves sense discapacitat arriba gairebé al 78%. Aquesta mateixa xifra, en persones amb discapacitat, no supera el 34%

Aquestes activitats poden ser monogràfiques de temes d’actualitat, manualitats, simulació d’una cadena de producció o esports, entre d’altres. La Marta, que s’ha convertit en tota una experta de la situació causada per la Covid-19, un dels temes que han tractat als tallers, diu sentir-se aclapa-

rada pel desenvolupament de la pandèmia, igual que als seus companys, perquè les restriccions els hi generen incertesa. El Luis, com la resta de monitors, treballa en activitats que ajuden a la presa de consciència de les emocions de les persones usuàries i l’autoconeixement de les decisions que adopten dins i fora del centre, tot per millorar-ne l'autonomia. Cada usuari té gustos diferents: el Manel, de 57 anys, és

Alejandro Flores

el més actiu del grup i al que més li agrada l’esport, així com al Javi, que és aficionat a les arts marcials; el Federico i el Carlos, que participen a un hort urbà i donen a serveis socials els productes que conreen... Al Centre Ocupacional de Treball d’Esclatec, situat al Guinardó, tenen el desenvolupament tecnològic com a eina per Continua a la pàgina 4

Alejandro Flores

Gener 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Les mans més sàvies del barri s’uneixen per fer un llibre de receptes tradicionals || Yaiza Sánchez “A foc lent: La Marina” aplega una sèrie de receptes tradicionals i saludables destinades al veïnat del barri, especialment a la població jove. Vanessa Puig, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, explica que el receptari sorgeix a partir d’un diagnòstic sanitari comunitari, al qual participen diferents agents del barri per valorar els índexs de salut a la zona, i on es va detectar un mal hàbit alimentari comunitari. “I, amb l’objectiu de reduir-ho, va sorgir el llibre”, informa Puig. Encaa que al començament la iniciativa no va tenir la bona acollida esperada, amb l’organització d’actes o presentacions als diferents espais i equipaments van arribar les primeres receptes, i aviat va caldre seleccionar les que formarien part del llibre amb base en tres criteris: que el plat es pogués fer en format tapa, que fos nutriconalment saludable, i atractiu als sentits. El jurat encarregat de la tria estava format per l’Associació de Comerciants de La Marina, el Restaurant JOJOTOCO i el CAP Doctor Carles Ribas, representat per la doctora Imma Gil. Encarna Moreno i Eva Montañés són dues de les escollides. La primera, que signa tres receptes del llibre, en destaca durant l’entrevista les tortitas de bacallà. De Montañés, en canvi, van seleccionar-ne dues: la de trinxat i la de migas. Ambdues defensen la importància de publicar el receptari. “Al cap i a la fi, és un intercanvi de coneixement”, assegura l’Encarna Moreno. Tot i que abunden receptes tradicionals catalanes i espanyoles, també n’hi ha de més orígens mediterranis orgullosament presents als nostres barris multiculturals de La Marina. N’és un exemple el plat de cuscús amb verdures, la recepta del qual és de la Khadija El Bakkali. Encarna Moreno i Eva Montañés coincideixen a més en el fet que, a més, “A foc lent: La Marina” serveix per recollir una cultura que queda, a poc a poc, en l’oblit.

El receptari, anomenat “A foc lent: La Marina”, pretén recollir la cultura popular gastronòmica

▶ Dones participants del receptari comunitari durant la presentació.

L’Eva opina que amb l’entrada de les dones al món laboral el ritme de vida ha canviat. Ara és tot més

"El receptari sorgeix amb l'objectiu de reduir un mal hàbit alimentari comunitari detectat en una diagnosi de salut de la zona”

ràpid, més immediat. “El més habitual és fer un bistec a la planxa, amanida... I és clar, els plats de tota la vida es perden”, lamenta Moreno. I l’Eva afegeix que, “això no és gens sa. Un guisat de verdures, posem per cas, és molt més nutritiu i saludable”, informa. També explica que el fill cuina els plats els caps de setmana i

els congela en una carmanyola, per després descongelar-los el dia pertinent. A conseqüència del ritme frenètic, la gastronomia tradicional, que comporta una elaboració més pausada, queda en un segon pla. Tanmateix, troben que els fills i filles respectius agraeixen la cuina tradicional a casa malgrat no compartir-ne la preparació: ara per ara, cap d’ells s’ha interessat per la recepta. “Mentre jo fa faci, no es preocupen. Ara bé, el dia que

Andrea Bello

no pugui cuinar-la, ja veuràs com me la demanen”, assegura l’Eva entre rialles. I que els comensals sempre lloen les habilitats de la mare als fogons, diu l’Encarna satisfeta pel reconeixement. “Així dona gust cuinar. Però, ei, el dia que no els hi agradi, els hi diré: ‘Doncs ara ho feu vosaltres!’”. Més enllà de la importància de traslladar a les noves generacions la saviesa de les dones a la cuina, tant l’Encarna Moreno com l’Eva Montañés remarquen la il·lusió que les va fer sortir a un llibre. “Recordo que quan em van comunicar que era una de les escollides, em vaig posar molt contenta. La meva filla em va dir: ‘Mira, mama, ja has escrit un llibre’”, recorda amb alegria Moreno. El receptari és una resposta a la detecció d’un mal hàbit alimentari, però és també un petit pas per apropar els veïns i veïnes del barri i unir-los en el que més agrada: un bon dinar casolà, tradicional i saludable. ■

Ve de la pàgina 3

L’Ajuntament ha creat una categoria laboral específica per a persones amb discapacitat intel·lectual a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. Es tracta d’un centre que s’ha especialitzat en la fabricació de carros de la compra elèctrics mitjançant un disseny universal i aplicant la regla de l’I+D+I2 (Investigació, Desenvolupament, Innovació i Inclusió). “Dificultats hi ha a tots els llocs de treball. En el nostre cas són diferents, ni més ni menys importants” explica el director del centre, el Juan Ranera. Amb això, els usuaris aprenen sobre tecnologia a l’hora que s’intenta establir la inclusió social per a un futur laboral. Al centre, hi treballen persones que desenvolupen dife-

rents aparells amb un disseny que es pugui adaptar a les necessitats de cada persona, tant els clients que compren el producte com els que el fan possible. Les persones amb un grau inferior de discapacitat i que ja estan preparades per enfrontar-se als reptes d’una jornada laboral, passen al Centre Especial de Treball d’Asproseat, situat al Polígon Pedrosa. Allà, hi treballen gairebé 200 persones per a més de 2000 clients, realitzant diverses tasques típiques d’una cadena de producció. El director comercial del grup Asproseat, el David Gorgues, explica que l’objectiu

del centre és que les persones que hi treballen acabin a la plantilla d’una empresa, però destaca les dificultats que suposa aquesta inserció laboral en l’àmbit privat. No obstant això, ressalta la feina inclusiva que porten a terme administracions públiques com l’Ajuntament, que recentment ha creat una categoria laboral específica per a persones amb discapacitat intel·lectual. Aquesta categoria tindrà reservades un total de 27 places, que s’ampliaran a 30 en la propera convocatòria. Les places seran per a Ajudant de Serveis Auxiliars, i per al procés selectiu, a diferència d’altres convocatòries,

s’ha eliminat el temari teòric i ja no es requereix una titulació mínima als aspirants, i les proves es basaran en una test de competències cognitives bàsiques. Malgrat alguns avenços per aspirar al lloc de treball, les entitats defensen que queda molt de camí per aconseguir la inclusió de les persones amb discapacitat, tant en l’àmbit laboral com a la nostra societat, i reclamen més implicació per part de les administracions públiques i el sector privat. L’Ajuntament recentment ha creat una categoria laboral específica per a persones amb discapacitat intel·lectual. ■

Gener 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

Gener 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat Ser soci de l’Eix comercial de la Marina beneficia tot el barri Cada dia, a l’Associació de Comerciants la Marina treballem per:

• Defensar i representar els interessos dels comerços davant de l’administració. • Millorar el barri i el seu entorn, per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, i així, tant els veïns com els comerciants en surten beneficiats. • Crear sinèrgies entre els establiments associats • Mantenir el contacte permanent amb els responsables de seguretat, de manteniment i de mobilitat del Districte.

Informació i assessorament constant T’informarem en tot moment de la normativa de comerç (horaris comercials, vendes especials, etiquetatge…). Estaràs al dia de totes les novetats del teu sector, coneixeràs tots aquells aspectes imprescindibles per donar el millor servei i estar el dia de tot el que passa al nostre barri

Cursos gratuïts de formació És important formar-se per ser competitiu com a empresa en un món tan canviant. La bona formació, amb els millors professors, us donaran les eines per millorar el dia a dia del vostre comerç.

Organització de Campanyes i Fires L’Associació de Comerciants organitza diverses campanyes i una mostra comercial on participa tot el comerç del barri de la Marina:

Pertànyer a l’Eix Comercial de la Marina per enfortir el teixit comercial del barri es responsabilitat de tots els establiments i els emprenedors que hi estan establerts. • Fira Marinera i de Pagesia. • La ruta de la tapa (La Marina Tapea). • la Marina Shopping Festival (Black Friday). • L’aparador Misteriós. • Sant Jordi. • Il·luminació Nadalenca. • Pare Noel. • Resol l’enigma. • Òpera al Comerç. • BCN Shopping and Shooting. • Defensor del client. • Espais Liles. • Projecte radars. • Logotip Q de Qualitat. • Agenda de l’any, bolígraf i caramels. • Bosses.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIES I PERFUMERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 379-381 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Tel. 93 331 52 98 DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 228 Local 1 MON ANIMAL Tel. 93 332 22 12 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ELECTRODOMÈSTICS PELUTS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Pg. Zona Franca, 124, Local. Mediterrània) Telf. 934229079 Telf. 93 535 52 52 ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44

BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. Telf. 933326946 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

BUGADERIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 CELLERS Telf. 93 332 21 94 CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 COPISTERIES 933320210 / 608975406 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 FARMÀCIA BELKIS CORREDURIES D’ASSEGURANCES MARTÍNEZ SÁNCHEZ ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS C/ Ferrocarrils Catalans, 69 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. 08038 Barcelona Tel. 932980106 Telf. 932233309 / 656369849 FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via Corts Catalanes, 152 Telf 933326497

• Sortejos de Nadal. • Comerç Accessible.

Incorporarem el teu establiment dins el directori de botigues de la nostra web corporativa i tindràs la presència del teu comerç mensualment al diari gratuït La Marina. Difusió dels establiments associats a les Xarxes Socials (Facebook, Instagram).

Cursos de comunicació No saps on posar anuncis? Vols estar present a les xarxes i no saps com? T’oferim

FERRETERIES-LAMPISTERIES MacMOBLES ZONA FRANCA -2 BAYOT COLLADO, S.L. Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042 MODA I COMPLEMENTS COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13 c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 GARIBAL (Tienda de Cristales TU CERRAJERIA.COM y tachuelas) Pg. Zona Franca, 173. c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 661 991 144 local 17. Telf. 93 192 73 66

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

Borsa de Treball Busques una persona per al teu establiment i no saps per on començar? T’ajudem a trobar el candidat ideal. També pots accedir a la borsa d’estudiants en practiques per al vostre negoci, sempre supervisats per un tutor.

Ajudes i subvencions

Presència a l’espai Web, Xarxes socials i al diari La Marina

MacMOBLES ZONA FRANCA DANI FERNANDEZ ESTILISTES Pg. Zona Franca, 141 Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90 Telf. 93 432 37 99

assessorament i cursos gratuïts en comunicació, publicitat i xarxes socials perquè les teves campanyes siguin eficaces.

T’informem de les ajudes i subvencions per al comerç i te les tramitem. Aquest any hem accedit a subvencions per: • Transformació digital • Ajuda per a nous establiments • Reformes als establiments de més de 10 anys Tenim contacte directe amb les institucions administratives sobre qüestions que afecten als socis (seguretat, mobilitat, urbanisme…) I molt més!!!

Fes-te’n soci!!!

www.comerciantslamarina.cat

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

LYS (CUINA XINESA) MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83 QUADRES I MARCS BAR CARRIE ART I DECORACIÓ Passeig de la Zona Franca, 159 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 933 32 04 55 QUEVIURES CAL TETE CARNISSERIA ÀNGEL FORNS DE PA MAVI MODA I COMPLEMENTS Foneria, 26 b. 93 332 64 44 c/Mare de Déu de Port, 84 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 932 23 00 24 C/ Mare de Déu de Port, 271 CONDIS SUPERMERCATS Local 2. Telf. 610075461 JOJOTO BARCELONA Telf. 93 421 87 26 Pg. Zona Franca, 210- 214 CALZADOS CISNE c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telf. 93 431 84 78 Passeig de la Zona Franca, 220 365. CAFÈ i FORN DE PA Telèfon +447826495662 Telf. 933323594 C/ Mare de Déu de Port, 379 REFORMES INTEGRALS PEIX I MARISC Telf. 93 422 38 47 NOUESPAI, S.C.P JUBEL ZAPATERIA Mare de Déu de Port, 257 Pg. de la Zona Franca, 177 c/Mare de Déu de Port, 252 365. CAFÈ FORN DE PA I Tel. 934322108 Telf. 93.517.63.18 Telf. 93 432 16 98 DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR TENMAN REFORMES NOTARIA c/Mare de Déu de Port, 407-409 CERMASA CENTRE MÈDIC CAFÈ I PA MÉS QUE BO MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 629.82.92.85 Gran Via, 162. 93 431 41 40 C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. RESTAURACIÓ SALUT EL TALLER CENTRE D’INFERMERIA C/ Alts Forns, 61. 938289122 Tel. 936282806 Fax 931210064 TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 I PODOLOGIA ÒPTIQUES FOTOGRAFIA Telf. 95270842 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 GENERAL OPTICA GALERA FOTOGRAFIA BAR GARRIDO Passeig Zona Franca, 174-176 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPg. Zona Franca, 177-179 c/Foneria, 40 Local 3 Telf. 93 431 03 22 PSICOLOGIA-OSTEOPATIA Telf. 93 332 57 97 (Jardins de la Mediterrània) (THERAGRANS-THERANENS) JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, JOIERIES Carretera del Prat, 5 GRANJA ELENA, S.C.P 155. Telf. 93 432 24 98 JOIERIA RAMON CARNÉ Telèfon 656187296. Pg. Zona Franca, 228 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Telf. 93 296 98 43 TALLERS MECÀNICS Port, 252. Telf. 93 331 40 47 LLAR D’INFANTS TALLERES J.F BAR JUEVES 5 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS PAPERERIES Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Mare de Déu de Port, 279 Jardins de la Mediterrània s/n. PAPELERIA NAVARRO Telf. 934324022 Telf. 93 332 89 95 Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 296 48 18 ENRIC I PAU Telf. 93 332 57 94 TELECOMUNICACIONS LLAR D’INFANTS XUMETS c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 I.T.C. SYSTEMS C/Energia, 10. 93 431 76 72 PASTISSERIA CREATIVA Mare de Déu de Port, 305-319 ZAS! CAKE Mare de Déu de LA SAL DEL PORT MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Port, 272. Telf. 93 141 97 75 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56 PERRUQUERIES I ESTILISME BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX MOBLES Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 93 331 84 33 MUEBLES EL CISNE local 3. Telf. 93 422 10 48 BAR RTE. CAL CAMPÀ Pg. Zona Franca, 224. Passeig de la Zona Franca, 109 93 332 26 98 Telf. 93 360 68 69

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Serveis que oferim a l’Eix comercial de la Marina

Gener 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD

CAFÈ I PA MÉS QUE BO CARNISSERIA ÀNGELS

CELLER LA MARINA

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE

Compra a les botigues de proximitat 365. CAFÈ I FORNS DE PA

Ara més que mai, aposta pels teus veïns i veïnes!

#FemBarri ESTANC No 276

KIA AR MOTORS PREMSA

102.5 FM

.CAT

ESTANC ZONA FRANCA

DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ

DROGUERIA FELI

Gener 2021 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

Sempre ens quedarà l’humor dels Marx

na Nit a l’Òpera" (1935) de Sam Wood. Escrit després de veure per enèsima vegada aquesta delirant pel·lícula i dedicat al meu amic Xisco Roig, mort per la Covid-19 . El seu humor proper al dels germans Marx sempre serà amb nosaltres. Amb la famosa escena de la cabina del vaixell com estendard. Encara que és molt més que això. És un no parar d’humor i creativitat. Va ser la pel·lícula més taquillera dels germans Marx i la més popular. Critica la supèrbia i exalta la senzillesa dels nens i els humils. L’humor és tan trepidant que per moments no deixa que un s’aturi a l’anterior gag, havent ja, d’estar pensant en el següent. El terme "caos" fa referència a allò impredictible, a allò que està sotmès al jou de la causalitat i que pot variar amb un simple batre d’ales. El començament de la pel·lícula és només un avís. Quan vegis aparèixer a la pantalla la fantàstica Margaret Dumont, plantada a la seva cita pel geni irreverent del bigoti de pega, oblida’t d’adonar-te’n d’algun signe de lògica; quan Harpo devori el seu nutritiu esmorzar, basat en torrades amb puro i restes de corbata, assimila que l’ordre i la raó, allà, no es materialitzaran brillant en tot el seu esplendor; i quan Groucho i Chico interpreten el que per a ells ha de ser un contracte, no esperis trobar una línia argumental que s’acosti als designis d’un guió convencional. Per acostar-te a aquest complex univers Marxià: simplement desconnecta, oblida tot el que hagis vist fins el moment i deixa’t portar per aquest torrent de meravellosa bogeria, i dona les gràcies al cinema per aquest beneït caos. ■

Cal realitzar tractament per eliminar la plaga de pugó als llorers del parc Can Sabaté Elena Garcia 01/01/21

Queridos Reyes Magos

ste año he sido muy buena. No sé si tiene demasiado mérito, dadas las circunstancias, pues con tantas restricciones no es fácil cometer maldades. Sea como fuere, he cumplido con vuestros requisitos para pedir un buen regalo, y si de verdad sois magos, ya debéis de saber que no me impresionan las cosas materiales, o sea que prestad atención, porque mis deseos carecen de precio pero valen mucho más que el dinero, y la lista es larga. QUIERO que el 2021 nos devuelva lo que nos ha robado el 2020 —estaréis de acuerdo conmigo en que ha sido una birria de año—; QUIERO encender el televisor y no tener que ver cincuenta imágenes recurrentes de un sanitario metiéndole un palito a alguien por la nariz; QUIERO que las cifras millonarias que aparecen en la pantalla sean de premiados en la lotería, no de fallecidos por coronavirus; QUIERO salir a la calle sin mascarilla, sintiendo la caricia del aire en mi rostro; QUIERO ver sonrisas en las caras descubiertas de las personas con las que me cruzo; QUIERO ir a un concierto y aplaudir hasta que me sangren las manos; QUIERO llorar de emoción viendo una obra de teatro; QUIERO que los pies se me muevan solos, mientras disfruto de un musical; QUIERO asistir a la presentación del último libro de mi escritora preferida y que me lo dedique; QUIERO Sant Jordi y Feria del Libro de Madrid; QUIERO acudir a una cena de cumpleaños con veinte comensales; QUIERO aspirar el aroma salado del mar, no solo en la Barceloneta, también en la Costa Brava o en el océano Pacífico; QUIERO abrazar, besar, tocar; QUIERO reírme a carcajadas; QUIERO.... ■

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Cal millorar el manteniment i ampliar els parcs infantils al barri

Malestar veïnal per la remodelació de passeig de la Zona Franca

Cal fer manteniment de l'estany al parc Font Florida

Anna 01/01/21

Marga Alonso 01/01/21

Membres del club de petanca 01/01/21

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932965007

Gener 2021 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Després d’un 2020 com el que hem tingut, què li demaneu al 2021?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Malgrat que l'inici del 2021 no significa que la pandèmia hagi acabat és cert que suposa un alè d'esperança. Volem abraçar-nos de nou, reduir les distàncies, retrobar-nos en les festes majors i molt més volem que l'economia de famílies, comerços i empreses es recuperi i s'estabilitzi. TeJosep Joaquim nim l'oportunitat de repensar la nostra vida i Pérez Calvo Albert Deusedes la nostra societat. Caldrà esforç i voluntat Barcelona. Advocat procurador de per sortir d'aquest malson enfortides Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. i sense deixar ningú enrere i molSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de ta il·lusió per aconseguir que Médicos sin Fronteras. Vida digna per a tothom. Millor repartiment això sigui així. de la riquesa. Educació i responsabilitat cívica Al 2021 suposo que com tothom, li demanen poder cada dia més extensa. Incrementar els recursos deixar enrere el malson de la covid-19, poder acabar públics i reduir els privats sense control. Dret a amb la pandèmia sanitària i revertir la crisi econòmica decidir lliurement el futur individual i col·lectiu i social que la mateixa ha provocat. Avançar i anar fent de totes les persones. Llibertat i reinserció social realitat el PAD que es va aprovar al desembre i seguir mid’aquells que així ho desitgin. Que la salut no es vegi llorant els nostres barris i que el 14 de febrer la gent pugui compromesa per la manca de recursos. votar amb totes les garanties sanitàries i fer fora al pitjor Tot traslladat al nostre districte, ens farà sentir-ho govern de la història de Catalunya i provocar un canmés propi i proper. I que això passi cada dia vi i que el futur govern, governi d’una vegada i de tots els anys. pensi amb la gent.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

El 2021 ha de ser l'any dels retrobaments. En acabar l'any tots pronunciem la cèlebre frase "SALUD, DINERO y AMOR" i aquest any no serà l'excepció. Salut: que puguem tenir una vacuna efectiva. Diners: que sortim d'aquesta crisi, i que com a societat en sortim més enfortits. Esperem que la gent recuperi el seu lloc de feina. Amor: que puguem retrobar-nos i abraçar a la gent que estimem.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Evidentment, el primer que volem demanar al nou any és tornar a la normalitat i que s'acabi la pandèmia. També esperem que el 2021 porti una millora de la situació econòmica per ajudar a tots els sectors afectats per aquesta crisi.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Gener 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Un Nadal diferent... però ple d'emoció! 1 Aquest Nadal no hem pogut celebrar-lo com cada any. Les restriccions per la Covid-19, però, ho han impossibilitat fer els tradicionals menjars amb la família, la compra de regals s'ha fet sovint des de casa, no s'ha fet la cavalcada de Reis... Tot i això, a La Marina no ha faltat llum i il·lusió, la dels més menuts, però també la dels grans. Un petit respir en aquest any tan difícil. I això ha estat possible gràcies a moltes persones de les entitats, associacions i voluntaris que han decidit tirar endavant les activitats ja tradicionals i iniciar-ne de noves. El tret de sortida, amb l'encesa de llums i l'arbre de Nadal de plaça Marina, organitzats des de l’Associació de Comerciants, va donar pas a un seguit de concerts i conta contes, com el d'Estrellas Altas, el dels comerços del barri o Can Clos. També el Pare Noel va passejar per alguns carrers, i els seus ajudants van recollir les cartes dels nens i nenes per diferents comerços de La Marina... us va arribar el que demanàveu? Esperem que tots els nens i nenes hagin pogut tenir el seu regal. Així es va intentar en la recollida solidària de joguines organitzada per l'Associació de Mitjans Locals, L'AVV de Sant Cristòfol i amb la col·laboració d'entitats com Espai Veïnal Química, Espai Jove i Marina Viva. I finalment, els Reis Mags de l'Orient van posar la cirereta al pastís amb el seu campament reial a l'espai poliesportiu la Bàscula. El 5 de gener Melcior, Gaspar i Baltasar feien la seva entrada al camp de futbol per una passarel·la rodejada de patges reals i asseien al campament que tenien muntat un costat del camp. Minuts després aquesta passarel·la marcaria i delimitaria el recorregut de tots els assistents. L'organització va estar destacada cuidant tots els detalls perquè sigui un acte respectuós de les mesures de seguretat. Itinerari d'entrada i sortida controlant en tot moment l'aforament i les distàncies, torns per entrar i sortir i molt d'espectacle i màgia durant tot el recorregut. Això va aconseguir el vot de confiança de més d'un milè de veïns i veïnes que van arribar a temps per demanar cita per entra-hi els dies previs i fer possible la il·lusió de la canalla. L’espectacle, impecable, ha estat organitzat per la Unió d'Entitats i el Districte de Sants-Montjuïc. Així la fada de Nadal va ser l'encarregada de presentar l'acte i els reis van rebre la clau de les cases de La Marina per portar els regals a tots els nens i nenes que aquest any tant s'ho han merescut. Els parlaments van estar a càrrec de la Presidenta de la Unió d’Entitats, Neus Borrell i La Consellera Esther Pérez. Totes dues van desitjar als nens que tots els desitjos es compleixen, ja que s’havien portat molt bé, especialment enguany per la pandèmia, i van destacar l’esforç organitzatiu d’entitats i voluntaris. L'acte va estar transmès en directe per les xarxes socials de La Marina i l'han visualitzat centenars de persones. I així, deixem ja enrere aquest 2020 i iniciem amb força un 2021 que esperem que sigui, si més, no és complicat, una mica millor! ■

Gener 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 11

1- El castell de foc il·lumina el cel darrere el campament reial. 2- Les patgesses reials i una de les papallones que acompanyaven els nens i les nenes durant l'acte de Reis. 3- Un flamenc lluminós saluda a una nena que ve a donar la seva carta als Reis. 4- Un nen i la seva mare deixant la carta a la bústia del rei Baltasar. 5- Una família saluda als tres Reis Mags situats a l'escenari preparat per a ells al complex esportiu La Bàscula. 6- Els menairons, ajudants del pare Noel es passegen per la Marina recollint les cartes dels nens i les nenes. 7- Una patgessa dona caramels als infants que han vingut a veure ses majestats. 8- Una nena entrega la carta al Carter Màgic, ajudant del Pare Noel. 9- La fada de Nadal obre la comitiva que acompanya els Reis Mags. 10- Un xilofonista amenitza la tarda als jardins de la Mediterrània en el concert Sons de Nadal. 11- Contacontes especial de Nadal per als nens i nenes de Can Clos abans que hi arribés el Pare Noel.

Texte: Andrea Bello Fotografies: Alejandro Flores

Gener 2021 // www.lamarina.cat

12 tema central || Andrea Bello / Yohany L. Ayala La Marina és un barri amb un caràcter especial: lluitador, exigent, amb perspectives de futur i de créixer, participatiu, acollidor... però també a vegades amb una certa apatia i que va a la seva. El seu caràcter el defineixen ni més ni menys que les seves entitats i els seus veïns i veïnes. Al llarg d’aquest any la pandèmia ens ha fet veure la importància de tots els teixits més propers, de barri. Així hem reflexionat sobre molts sectors com el comerç, els treballadors.... i volem començar enguany parlant també del teixit associatiu de La Marina. Què fan i per què existeixen? Com els ha afectat la pandèmia. Què estan fent bé? En què poden millorar? Quines dificultats tenen. Hem parlat amb unes quantes. Perquè sortosament al barri en tenim moltes! cultura, lleure, esport, comerç, reivindicació, educació, lluita veïnal. Les associacions del barri cobreixen molts àmbits. Allà on les possibilitats són reduïdes, escasses o molt militades hi sorgeix una entitat que vol fer-les possible.

Que estan fan bé les entitats associatives?

“Seguir treballant al barri i pel barri”. Sembla una cosa molt simple, però la Toñy Fernández, presidenta del Centre Cultural d’Estrellas Altas ens dona la clau de les entitats, i és aquesta actitud de fer les coses pels veïns i veïnes. “Donar suport a la gent, estar atents a les necessitats, fer xarxa de barri”. És a dir, existir malgrat tot. Seguir treballant i batallant. “La voluntat persisteix i intentar complir amb l’objectiu com a entitat tot i les dificultats” ens expliquen la Maria Ortega i la seva companya, del centre de dones Ancora. Voluntat que destaca en totes les entitats, sobretot en les culturals que han estat de les més tocades. Ibtissam Chakkour, de l'entitat àrab-catalana Josur, coincideix en el fet d’intentar esquivar constantment les dificultats. I d’entitats culturals a les veïnals. La Rosalia Fernández, de l’AAVV de Can Clos, explica que les tasques que duen a terme són moltes: dinamització cultural del barri, activitats pels infants, suport en les reivindicacions. “Estem representant els veïns en les diferents entitats i administra-

cions. Ara a Can Clos per exemple hi ha la lluita per intentar evitar el tancament de l’escola, únic servei públic ben a prop del barri”. Rosalia explica que és l’AMPA qui lidera la reivindicació però que l’AAVV ha fet una feina de pressió davant les administracions demanant atenció a aquests reclams de manera constants. “Hem escrit a totes les Administracions públiques demanant-los que siguin transparents, que escoltin l’AMPA i el barri i que facin seves les decisions que prenen el veïnat”.

Les entitats a essència de 3

REPORTATGE

Les associacions tenim moltíssimes limitacions, però quan hi ha reivindicacions o conflictes “les associacions veïnals som un punt de referència on els veïns acudeixen per demanar que els ajudem a resoldre’ls o orientar-los sobre com buscar alguna solució o com arribar a l’administració, que a vegades no és gens fàcil”, explica l’Abdó Florencio de la Coordinadora d’AAVV. Una feina de suport i gestió que sovint passa desapercebuda. Amb la pandèmia de la covid-19 la majoria d’entitats associatives han adaptat les seves activitats per poder donar resposta a les necessitats del veïnat tot seguint les mesures de seguretat, també les entitats esportives. Des de la Federació d'Esports de La Marina l’Andreu Farreras ens explica que “hem anat a tots els col·legis de La Marina perquè puguin fer tastets de diferents esports”. I des l’àmbit de la comunicació ho reiteren: la voluntat de “no quedar-nos quiets ▶ 1. La Joia de Montjuïc, 2. Associació de Veïnes de El Polvorí, 3. Associació de Veïns de Can Clos, 4. Centre de dones Àn

Gener 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info L’Espai Familiar La Casa dels Colors, un espai on fer tribu en temps de pandèmia

Gener 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 73

a e

pàg. 2

“Danza Corazón para la família”, un espai on desenvolupar vincles afectius saludables per mitjà del moviment pàg. 3

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

@montserratanguianoart

Nota Editorial

DONES RACIALITZADES DOBLEMENT INVISIBLES El passat dia 28 de Novembre, la Taula de Dones de La Marina va impulsar la creació d’un mural al mur exterior del camp de futbol de l’Energia. Es va comptar amb l’Artista Montserrat Anguiano, qui basa la seva obra en les referents negres. Des de la taula de dones volem reivindicar el doble eix d’opressió que pateixen les dones racialitzades, que, com bé apuntava Maga Pérez integrant de l’Associació Misibamba d’afrodescendents a una entrevista a Telam : “A les dones negres ens ubiquen en un lloc d’eterna servitud, d’exotizació del nostre cos y cultura, contribuint a un imaginari col·lectiu de com som o hauríem de ser que ens impedeix un ple exercici dels drets”. Us convidem a que us apropeu al mural i pugueu conèixer les històries de Althea Gibson (tenista estatu-

nidenca guanyadora de deu tornejos de Grans Slam), Simone Biles (gimnasta artística Estatunidenca, guanyadora de 19 títols de campiona mundial y 25 medalles en campionats mundials), Emma Clarke (una de les primeres futbolistes negres professionals d’Anglaterra), Aauri Bokesa (esportista espanyola que va compaginar les temporades de basquet i atletisme) i Gabby Douglas (gimnasta artística Estatunidenca que va participar als Jocs Olímpics). Finalment us proposem una petita activitat de reflexió, quantes dones coneixeu que hagin destacat en el món de les ciències (per exemple) en comparació a homes? I quantes d’aquestes pertanyen a cultures que no siguin la nord americana o la centre-europea?

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). -Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz i David Sarroca (Tècnics de PDC la Marina). Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Gener 2021 // www.tiaflm.org

info

EN TEMPS DE PANDÈMIA I CONFINAMENT...

Corren temps complicats per tot el que fa referència a les relacions entre les persones. Les relacions socials s’han fet més distants. Cal mantenir aquesta “distància de seguretat”. Trobar-se s’ha convertit en allò que “cal evitar”. I les poques que tenim, de trobades, s’han convertit en trobades sense petons i abraçades, sense carícies ni tocs de complicitat a l’espatlla. Les expressions facials estan trencades també. Els ulls han de dir i parlar, complementar-se amb allò que deien els somriures i les arrufades de nas (ara tapats per les mascaretes). En l’extrem més àlgid de la pandèmia, ens hem hagut d’aïllar. I hem hagut d’aïllar els infants. Però l’ésser humà, com a ésser social que és, ha hagut de canalitzar i buscar solucions a aquesta necessitat de trobar-se amb l’altre. Hem hagut de posar remei a aquest sentiment de pertànyer a un grup. Aquesta necessitat imperiosa de grup en aquests moments de soledat. I si, hem trobat sortides i alternatives, que ens han ajudat en aquests moments difícils. Hem tingut la necessitat de comunicar-nos molt a través dels nostres

FES TRIBU!!!

grups de Whatsapp. Hem necessitat de veure’ns les cares a través de les pantalles. Les videotrucades ens han apropat una mica més als nostres éssers estimats. Però han estat uns apropaments que no són propis dels éssers humans. Uns apropaments que han estat “forçats” per la situació. I passa l’estiu, comença el curs escolar amb la idea de “normalitzar” la “nova normalitat”. I les persones, les famílies, els adults i els infants, tornem a tenir la necessitat de sentir-nos part d’un grup. La necessi-

LA VEU DELS JOVES

tat de pertànyer a una “tribu”. La necessitat de reprendre les relacions amb la “nostra tribu”. Perquè pertànyer a un grup, a una “tribu”, vol dir que un se sent important per l’altre, se sent reconegut en allò que és i en allò que fa. La tribu se situa entre la família i la gran societat. La tribu ens dóna un sentit de pertinença. Posa de relleu que en els moments importants de les nostres vides, la nostra família, la nostra tribu o la nostra comunitat, ens donarà suport i ens recordarà qui som.

A l’Espai Familiar La Casa dels Colors, com a equip educatiu, creiem molt en aquesta mena de pensar. En els moments difícils ens cal a tots i totes una tribu. Per tant, i veient els moments complicats que continuem visquent, ens aferrem a la idea de poder oferir als infants i les famílies aquest lloc, aquest espai i aquest temps on “fer tribu”. Vols formar-ne part? Equip de l’ESPAI FAMILIAR MUNICIPAL LA CASA DELS COLORS

GABRIEL, JULIA, JORDI, SHEILA, FRANCO, NAIARA

Aquest text és un compendi de com han viscut alguns alumnes de 2n de batxillerat de l'Institut Montjuïc la situació provocada per la pandèmia. Està escrit en primera persona del singular i en castellà perquè l'han treballat de manera individual dins l'assignatura de Llengua castellana; són diferents veus, totes sinceres, totes autèntiques.

una pausa en la vida, un buen momento para pensar. Aprendí algo importante: da igual de qué país somos, el tono de nuestra piel, la orientación sexual, las creencias, si tenemos dinero o no, si somos hombre o mujer, el virus arrasó con todo ya que somos todos iguales y parece que a veces no nos damos cuenta de ello.

Todo comenzó en marzo, cuando sin esperarlo un virus ocupó el mundo entero y lo cambió todo. Nos confinaron. Fue justo ahí, encerrados, cuando tuve que aprender a conocerme mejor que nunca, también a las personas con las que convivía, acabé aprendiendo muchas cosas que no sabía de ellos. Aunque a veces me agobiaba estar encerrada, para mí fue en cierto modo relajante y me lo tomé como

Tenía un poco de miedo porque no sabía lo que iba a ocurrir con mi curso. Hablé con el director y algunos profesores sobre mi situacion y me ayudaron mucho, también mis compañeros. Para seguir obteniendo un 10 en Educación Física propuse un reto: hacer 100.000 pasos -88km- en un día. Los primeros 50.000 pasos los hice antes de la hora de la comida, me encontraba muy bien, con mucha energía.

Cuando terminé el reto me di cuenta que tenía algunos dedos con sangre y ampollas en los pies. En 3 días me recuperé por completo de las agujetas. La cuarentena para mí fue un infierno, tengo problemas de ansiedad y estaba estresada por la incertidumbre de cuándo iba a acabar y también porque tenía que luchar cada día para intentar estar tranquila. Al final no pude más y acabé teniendo uno de los pocos ataques de ansiedad que he tenido en mi vida. Pero estoy agradecida porque he tenido a mi hermana conmigo y eso me ha ayudado a sobrellevar mejor esta situación, y ahora que lo pienso, no me puedo imaginar las personas que se han encontrado pasando toda la cuarentena solas.

A pesar de todo, de alguna forma u otra me ha ayudado a ser más fuerte en ciertos aspectos de mi vida. Ante esta situación he pasado por varias fases. Cuando al principio solo iban a ser 15 días, me lo tomé como un descanso. Pero conforme pasaban los días todo empezó a cambiar y empecé a agobiarme mucho. En cuanto a la situación académica, en estos momentos las clases semipresenciales no acaban de ser de mi agrado ya que no hay nada como estar en clase tanto para la concentración como para entenderlo todo mejor. El confinamiento lo utilicé para encontrarme a mí mismo y calmarme sobre asuntos que me comían la cabeza y me hizo replantear si realmente estaba contento con mi situación actual; y aunque no es-

Gener 2021 // www.tiaflm.org

info 3

“DANZA CORAZÓN PARA LA FAMILIA” UN TEMPS DE QUALITAT, UN ESPAI DE TROBADA PER MITJÀ DEL MOVIMENT

Erica Borzese Boshant En aquests temps és important prestar atenció a allò que ens fa humans. Trobar-nos en la mirada d'l'altre, la proximitat, el suport mutu, els vincles sans i la diversitat. M'alegra ferho com Dansaterapeuta, obrint espais per a la trobada familiar. Interessada per la infància i l'aprenentatge, vaig realitzar la carrera de Psicopedagogia. No obstant això, va ser quan vaig estudiar Dansateràpia i vaig conèixer l'Educació Viva, que vaig sentir un canvi profund en mi i el cridat a promoure una altra mirada sobre la criança i educació. Vaig comprendre el necessari que és el treball personal per part de l'adult per reconèixer els seus patrons au-

tomàtics lligats a les pròpies experiències infantils, creences i mandats. Vaig integrar una altra forma d'estar i acompanyar nens/es de manera més conscient i respectuosa. Així va néixer el meu mètode “Danza Corazón para la família”, per promoure el desenvolupament integral i vincles afectius saludables per mitjà del moviment expressiu i la creativitat. Un espai on mares i pares també tenen l'oportunitat de connectar amb el seu propi cos, escoltar-se i des d'aquest lloc anar a la

trobada amb els seus fills/es observant i coneixent les seves maneres de relacionar-se a l'interactuar des del moviment. En les trobades les famílies comparteixen, juguen, senten, es miren, ballen ... Tots/es tenen un lloc que els convida a expressar-se amb llibertat, respecte, amor i acceptació del que cada moment porta, desenvolupant les seves potencialitats. Entre les seves aportacions, possibilita altres maneres de comunicar-se, promou el desenvolupament in-

tegral psicofísic, el llenguatge corporal i l'expressió de les emocions. També la creativitat i el joc, enfortint els vincles, compartint un temps de qualitat on tots/es creixen i aprenen junts/es. Cada adult és diferent. Amb la creació d'un ambient propici, algunes persones ja connecten fàcilment. D'altres, necessiten més temps per deixar-se anar, sentir confiança i lliurar-se a el moviment, se centren en els seus fills/es i busquen passar-la bé. Tot és vàlid perquè cada persona té el seu moment per poder anar una mica més enllà del que coneix i això cal respectar-lo. Igual que és important respectar les necessitats i personalitat de cada nen / a. T'esperem aquest nou cicle de Temps en família. Dansa Cor els dimecres 13, 20 i 27 de Gener a les 18hs. La inscripció és prèvia i les places limitades. Aprofita a regalar-te a tu i als teus fills/es, un temps de salut i benestar. Erica Borzese Boshant Psicopedagoga i Dansaterapeuta

www.danzacorazon.blogspot.com

A, CAROLINA, ENRIQUE I ERIC. tuviera en mi mejor momento le vi siempre el lado positivo. Todo empezó con burlas y comentarios jocosos, cuando las personas ignorantes -incluyéndome a mí mismo- nos lo tomamos a broma. He de decir que esos meses fueron los peores de mi vida ya que todos los días había discusiones, gritos y golpes. A mi "familia" le daba igual que yo hiciese clases telemáticas o que tuviera que hacer trabajos y deberes, ellos se ponían una película con el volumen muy alto, mi hermano se ponía a jugar a la "Play" a las 3 de la madrugada y si me quejaba la bronca era para mí. Cuando el virus llegó a mi país de origen me preocupé mucho por mi familia de allá y aún más por mis abuelos. Pero siempre pienso en lo positivo, en que he podido pasar

más tiempo con mis padres y mi hermana. Gracias a lo que ocurrió aprendí una lección: aprovecha y pasa más tiempo con los que quieres, que cuando no estén te arrepentirás. A mi abuelo le detectaron una mancha en el pulmón causada por una neumonía que acabó siendo COVID. Estaba muy preocupado, las ganas de llorar no se marchaban pero me contenía para que mi familia no me viese mal. Mi abuelo consiguió recuperarse pero ahora solo pienso en todas esas personas que se encontraron en la misma situación que yo y que encima perdieron a un familiar. Esto me ha servido para darme cuenta de muchas cosas, para apreciar a las personas que más me quieren, para saber por qué camino

quiero llevar mi vida y para entender que las cosas cambian muy rápido de la noche a la mañana y que

las experiencias solo sirven para seguir creciendo.

Gener 2021 // www.tiaflm.org

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

taner. Aquest any hem tornat juntament amb l’Espai Química, que ha muntant un taller de circ i malabars al pati. El jovent ha tastat alguns dels tallers de La Bàscula: donant-li fort a la percussió amb bidons de la mà de Brincadeira, ballant shuffle a tope amb l’energia de Xhufflis, aprenent a ser Dj amb el talent de Dj_rambla, donant-li als esprais amb el gran Pako de l’associació Artixoc al taller de #graffiti i sobretot, gaudint d’aquest matí asolellat que dona pas a les vacances de Nadal.

Cultura online – Festivals virtuals Aquest any hem participat de dos festivals creats per donar veu a la creativitat jove de la ciutat. El Bcn Visual Sound, de propostes audiovisuals i el BROT, de grups musicals emergents. Ambdós donen suport i visibilitzen el talent creatiu dels nostres joves. Aquest any s’han hagut de realitzar, quasi en la seva totalitat de manera online, donada la situació. La 10a edició del Brot ha estat la més par-

ticipativa de la història del festival. S’han presentat 117 propostes, el que equival a 450 joves inscrits. La 17a edició del Bcn Visual Sound ha premiat i destacat fins a 11 projectes audiovisuals en categories com videoclip, ficció o documental.

Art i moviment amb a l’institut Domènech i Montaner Ja va sent tradició que l’últim dia del primer trimestre l’Espai Jove La Bàscula desembarca amb tallers joves a l’institut Domènech i Mon-

■ Happy moments

Segueix-nos a

@espai Química joves

Com a servei de dinamització juvenil, hem volgut escriure alguna cosa per tancar aquest 2020. Totes coincidirem que no ha estat el millor any del món, hi han hagut coses que no ens han permès fer el que voldríem i ens han trastocat emocionalment. Però a tot això hem de dir que ens hem de quedar amb les coses positives que ha tingut aquest any.

Per què per a Química hi hem passat moments molt especials. És cert que el nostre amic coronavirus ens ha aixafat un trimestre, tres mesos sense poder fer rès, però i les coses que haviem pogut fer abans, no les valorem? El segon trimestre del curs ens va permetre fer tallers de xapes feministes, pensant quin és el nostre rol en aquesta societat, com a joves vam poder organitzar un paseo sensorial amb

la gent de la inefable, karaokes, nits de jocs de taula i un concurs a la Bàscula on es premiàven les habilitats de molts de nosaltres. És cert que de març a juny poca cosa vam fer, però vam tenir l’oportunitat de cuidar-nos i saber qui està al nostre costat durant el dia a dia. Moments per conèixer i ser conscient que hem d’estar compromesos amb el nostre entorn. Però si d’alguna cosa van servir aquests mesos, va ser per tenir ganes de tornar i fer-ho amb més força, ja que al juliol ens vam tornar a trobar, amb distàncies i mesures però ho vam fer amb la mateixa il·lusió que al principi. I aquests mesos què? Doncs hem començat boxa, afrobeat, costureo i seguim viciats al ping pong. Hem seguit avançant davant les dificultats. Que si costa? Clar que si, però Química segueix dempeus, perquè no es tracta de quines activitats o tallers fem, Química se-

Espai Química Joves

gueix perquè hi seguim sent, contentes i ens cuidem entre nosaltres, perquè això és el més important per a nosaltres. Passi el que passi seguirem amb ganes de moure’ns pel barri i venir a Química! ■

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

a e

Gener 2021 // www.lamarina.cat

tema central 13

Mei Márquez

Presidenta Assoc. Comerciants

El comerç de barri contribueix a la qualitat de vida dels nostres veïns i entorns.

Encarni Aranda

associatives, e La Marina

Assoc. Mitjans Comunicació

Molt de temps hem hagut de tirar endavant sols els nostres projectes. Cal que es reconegui l'esforç

Abdó Florencio

President Coordinadora AAVV i Comerciants

Les associacions veïnals som un punt de referència on els veïns confien les seves necessitats. Nieves Borrell

cora, 5. Dones del Centre Cultural Estrellas Altas 6. Integrants de la Associació Escola Dominical Undebel.

ara i buscar suports en aquests moments de crisis és clau per la nostra subsistència” explica Encarni Aranda, membre de la directiva de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local.

Què cal millorar per actuar?

Els hem demanat que es pensin cap a dins. La majoria fan autocrítica, coincideixen que sobretot manca un esperit de feina conjunta. Exposen que són conscients que manca una estratègia comuna d’acció, més enllà de les diverses activitats, que són moltes, variades i absolutament necessàries, consideren. Altra aspecte en què coincideixen és en el fet que sovint hi ha un afany de protagonisme excessiu, que entorpeix iniciatives conjuntes. “Es pensa sempre primer l’activitat i el nom de cada entitat i no es raona més àmpliament en la convenièn-

Arxiu

cia comuna”, reflexionen des del Centre de dones, ÀNCORA. Hi coincideixen des del Casal La Vinya. “Hauríem de reconèixer-nos la feina els uns als altres de manera molt més honesta”. Gairebé tots estan d’acord. Mei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants creu que “independentment de l’àmbit en què treballem, cultural, comercial, esportiu, veïnal… al cap i a la fi tots ens acabem beneficiant de tenir un barri millor”. La Neus Borrell, presidenta de la Unió d’entitats emfatitza l’esforç que s’hi esta abocant. “Estem intentant que no es trepitgin ni superposin les activitats d'unes i d'altres”. Altre aspecte que totes destaquen és la necessitat d’incorporar més gent jove. “Cal que agafin el relleu perquè així les entitats puguin evolucionar” continua Borrell. I Florencio afegeix que “és una necessitat

Presidenta Unió d'Entitats

Necessitem que molts més veïns i veïnes participin activament per aconseguir els canvis que volem.

Andreu Farreras

President Federació Esports de La Marina

Hem sabut reconvertirnos al nou món d'avui, reactivar les nostres activitats i adaptar-nos a les noves mesures.

de la que som conscients des de fa temps i que no acabem de trobar el com, ja que els joves veuen les entitats com antiquades, però estem oberts a escoltar les seves idees i trobar un punt comú per treballar conjuntament, això aportaria una frescor molt necessària”. Aranda obre la mirada a la participació en general: “la gent està molt acomodada i no hi participa, i l'entitat es manté amb les

poques persones que sí que volem col·laborar. Potser ara que la gent s’ha hagut de quedar més al barri voldran implicar-s’hi”. Una idea, de manca d’interès en general, que també reconeix Borrell. “La gent que col·labora dobla esforços però la resta no s’implica. Crec que en part és perquè la difusió no arriba a tothom i tu pots posar molt d'esforç però si a la gent no li arriba no serveix”. En general totes són conscients de la

Gener 2021 // www.lamarina.cat

tema central

La Marina Solidària reïx la campanya de recollida de joguines Anys rere any les entitats del barri es posen les piles en aquestes festes per fer possible que les limitacions econòmiques de moltes famílies no impedeixin viure la il·lusió per a tots els infants. Així enguany s'ha tornat a repetir la campanya La Marina Solidària, de recollida de joguines. L'emissora local feia el tret de sortida de la campanya el dissabte 2 de gener a les instal·lacions de l'espai veïnal Química amb una programació especial durant tota la jornada i oberta a tots els donants que aquell dia es van atrevir a posar-se davant els micròfons blaus. Vam romandre oberts fins al 5 de gener i hem rebut llibres, nines i ninots, peluixos, jocs de taules, jocs de tota mena, pilotes de bàsquet, de futbol, raquetes de tenis, cotxes grans i petits, de models antics i dels més nous, amb materials de fusta, de ferro i plàstic, patinets... Fins i tot bicicletes i una guitarra. Tot això i molt més han estat les donacions que centenars i centenars de veïns i veïnes han realitzat, convertits en els Reis mags desconeguts de molts infants, i mobilitzats per un esperit de solidaritat genuí. "És una manera de fer arribar escalfor a moltes famílies, enguany moltes més que altres anys que no es poden permetre cap compra" deia una veïna en deixar la seva donació. "Crec que cal dir-los als que ho estan passant malament que no estan sols, que ens preocupen per ells" incidia un altre veí. "Què menys que encara

això", reflexionava altra de les donants reconeixent les limitacions de tothom per poder ajudar situacions dramàtiques de moltes famílies. I entre els veïns que arribaven una feia una reflexió majúscula: "La situació és dolenta per a tothom, però els nens i les nenes han de poder ser-ho, malgrat la situació que estem patint. És un dret i l'hem de fer possible tant si com no, la donació és poca cosa, però m'agrada pensar que fa possible un somriure infantil d'aquells que ens roben qualsevol sospir". Molts pares i mares aprofiten la campanya per a reforçar valors com la solidaritat i l'empatia en els seus propis fills i filles. Així deixen el protagonisme als més petits a l'hora de fer la donació. Per això molts infants s'apropaven conscients que la joguina que ens entregaven aquesta vegada no era seva, sinó per un altre nen o nena que l'esperava. La resposta que any rere any rep la campanya, sempre molt exitosa, anima els organitzadors, l'emissora Local La Marina FM 102.5 (AMCL) i el casal de barri de Sant Cristòfol (AAVV Sant Cristòfol), amb la col·laboració de La Marina Viva, Espai Jove i l’Espai Veïnal Química, a seguir impulsant-la. Enguany prop d'un milè de donacions han fet possible que la canalla del barri gaudeixi dels regals dels Reis mags. Moltes gràcies a tothom per l'esforç i la solidaritat. ■ Texte: Y.L.A. Alejandro Flores

Ve de la pàgina 13

Com ha afectat la pandèmia l’activitat de les entitats associatives molta feina que resta per endavant però la voluntat hi és i els esforços d’aprendre dels errors també.

Principals dificultats i oportu· nitats perdudes

Totes les crisis comporten també noves oportunitats, diu el bon màrqueting actual, que alguna veritat ha de tenir. Així que, necessitats com estem de perspectives de futurs, ens hem atrevit a plantejar a les entitats aquesta qüestió. Des dels comerciants, Márquez afirma que el fet que tots els projectes s’hagin aturat per la pandèmia ha estat una dificultat afegida. En el seu cas, moltes de les activitats que donaven visibilitat i oportunitats per captar nous clients o campanyes que incentivaven el consum en botigues de barri, com la fira del comerç, les cantades als comerços, s’han hagut de cancel·lar o modificar substancialment, en el millor dels casos. Aquestes dificultats en alguns casos amenacen la mateixa supervivència de l’entitat. Com ara la Joïa de Montjuïc, una entitat amb 92 anys d’història, actualment aturada i que tem per la seva continuïtat, així ho admet Víctor Nuez: “som principalment gent gran i ara no podem assajar a causa de les mesures de seguretat i tenim dificultats amb les noves tecnologies. No sé si al estar tant de temps sense cap activitat la gent s’acabi desanimant”. La dificultat de les relacions interpersonals també acaba afectant, explica Chakkour, “ens està costant més crear xarxes entre co-

munitats... Si una família ho està passant malament, la part més cultural queda en segon pla, és així i no pots fer-hi res més”. Les principals dificultats de les entitats no són noves. Però com per tothom, en pandèmia s’han aguditzat. Recursos, temps, i també espais. Totes funcionen amb voluntaris, el pilar de les seves activitats. Hi dediquen el seu temps lliure i fan alguna cosa que els agradi. Però sovint hi ha altres feines de caràcter tècnic o professional que precisen i aquí ve el mal de cap que acaba convertint-se en una barrera difícil de superar. Per acabar de sortir-se’n, algunes reben suport en forma de subvencions, que poden anar entre 500 i 2 mil o 5 mil euros en la majoria dels casos. La majoria reivindica que els ajuts son del tot insuficients i que només podria compensar-la una fort inversió social que mai acaba d’arribar. Així ho exemplifica la Rosalia Fernández: “no arribem a més perquè ja no tenim més temps. Amb una mica més de suport la de coses que podríem arribar a fer!, si amb el poc que tenim ja fem un munt”. La manca d’espais continua entre les principals necessitats, i també ha estat un dels problemes més destacats. Per exemple la Joia no té un local suficientment gran per assajar o com recalca Luisa Montero de l’Associació Escola Dominical Undebel, que atén famílies gitanes,“amb la manca d’espai afegida la distància social que imposen les mesures de seguretat no es pots atendre a tothom, així que hem hagut

d’aturar les activitats de lleure”. Això va lligat també a les dificultats econòmiques i a les traves burocràtiques, reiteren Can Clos i Sant Cristòfol. “Has de fer moltes gestions i de vegades penses si paga la pena”. En aquesta línia Chakkour destaca la necessitat d’acompanyar la formació dels membres de les entitats “no sempre tenim les competències, recursos o formació per accedir a les noves oportunitats que se’ns presenten”. En la mateixa línia Farreras, de la Federació d'Esports ens comenta que “no hem sabut gestionar les ajudes de l’Ajuntament perquè arribin les beques a les famílies que ho necessiten”. Un fet semblant ha passat amb l’Escola Dominical, “no hem pogut presentar-nos a les subvencions perquè ens n'hem assabentat tard i tampoc estem aprofitant tots els recursos que ens dona l’Estat”. Finalment, les valoracions respecte del suport municipal ha estat desigual. Mentre algunes entitats s’han sentit acompanyades i informades durant aquest darrers mesos, unes altres només han rebut suport moral o ni tan sols creuen haver-ne rebut en absolut. Algunes fins i tot van més enllà i reclamen que se’ls hi estan posant més traves que ajudes. En línies generals, però, entenen les limitacions de l'Administració tot i que qüestionen als responsables municipals la manca d’entesa i perspectiva comuna. Una feina amb voluntat real de participació i amb el reconeixement de l’esforç que ja hi posen les entitats i la solitud amb què

moltes vegades han hagut de fer front per tirar endavant els seus projectes. Que al cap i a la fi sempre tenen a veure amb una voluntat de millora i que en general, sense recursos, aconsegueixen millor resultats que qualsevol projecte subvencionat per l’administració que no les contempli.

I si no hi hagués entitats?

El barri ha anat guanyant vida i perdent, de mica en mica, l’etiqueta de barri dormitori. Sens dubte hi han contribuït fonamentalment les entitats. Sense elles, la majoria ens l'imaginem sense gaire vida, el barri, així ho reconeixen les mateixes associacions. D’entrada seria un barri sense festes, carnaval, cavalcada de reis o llums de nadal. Sense moltes activitats esportives, culturals, comercials. Sense veu en molts espais informatius o de debat on a la majoria ens fa mandra ser-hi per assabentar-nos de les coses... i on l’Administració pren decisions en absència d'interlocutors. Segurament molts serveis estarien encara més descuidats. Perquè ningú es prendria la molèstia d'exigir una i altra vegada a l'Ajuntament la millora de la neteja, l’arranjament de carrers.... Probablement moltes de les conquestes que hem celebrat no s’haguessin aconseguit. Tampoc moltes de les instal·lacions que han estat llargament reivindicades. Sense elles un munt de vida al barri desapareix d’una tacada. Seria un barri sense una força veïnal que parli no pel, sinó des del barri, un barri sense caràcter. ■

Gener 2021 // www.lamarina.cat

publicitat 15

Gener 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Escola Can Clos, un pas més per intentar evitar el tancament || Andrea Bello A ritme de la cançó “Caminem Lluny” de Doctor Prats, unes 250 persones, entre alumnes, pares, professors i familiars de l’escola Can Clos, van fer el camí des de la porta de l’escola Can Clos a la Seu de Districte al carrer Creu Coberta, per fer arribar la seva reivindicació: “Can Clos no es tanca”. La Laura Martínez, portaveu de l’AMPA Can Clos ens explicava que la intenció de la cercavila ha estat donar visibilitat a la seva lluita “vam aprofitar que Sants tenia els carrers oberts i les ganes de protestar de la gent per fer aquesta passejada de caire festiu i familiar”. La iniciativa se suma a d’altres que han fet per evitar el que l’administració anomena “la fusió de les escoles Can Clos i Enric Granados”, com la recent posada en marxa d’una recollida de firmes a través de la plataforma “Os Oigo”. Ara per ara, però, el pla del Consorci d’Educació segueix en peu, segons fonts de la institució “per la necessitat de disposar

▶ Les Famílies i els infants de Can Clos durant la cercavila reivindicativa que va arribar fins la seu del Districte. Alejandro Flores

d’un projecte de transformació educativa que sigui atractiu per a les famílies del barri, i que en un entorn més divers ofereixi més oportunitats educatives al seu alumnat”. Ha estat la pandèmia del coronavirus el que ha posat una pausa a aquest projecte del Consorci que ja estava a punt per iniciar-se. El motiu és “la tensió que la pandèmia afegeix a les comunitats educatives

implicades i la dificultat de portar a terme un procés participatiu per trobar un camí de consens” informen fonts del Consorci. Aquest fet ha donat un any de marge a l’Escola Can Clos per buscar alternatives. De moment també s’ha fet un pas endavant després que el regidor de Sants Montjuïc, Marc Serra, visités l’escola. Martínez valora positivament “que hem de ser cons-

tructius i que ens hi va estendre la mà a un nou projecte, a una nova forma de veure l’escola”. Un compromís per part de districte i l’Ajuntament de fer el possible per evitar el tancament definitiu, que encara s’ha de materialitzar. Al consell de districte celebrat, el passat 15 de desembre, Ciutadans va proposar instar al Consorci d’Educació a mantenir l’actual escola millorant-ne les instal·lacions, mesura que va ser aprovada amb el vot a favor de tots els partits. Des de l’AMPA estan disposats a explorar totes les possibilitats “obrint les mans i el cor però sempre mantenint la nostra escola, el nostre entorn i el nostre projecte, i esperem que el compromís del regidor es faci efectiu” va dir Martínez. El següent pas que volen fer és aconseguir una reunió a parts iguals amb districte i Consorci d'Educació, per arribar a un consens i evitar el tancament de l’escola abans de les eleccions autonòmiques. Des del Consorci deixen la porta oberta i asseguren que l’objectiu és “seguir treballant amb les dues comunitats educatives per veure quin és el millor camí per avançar en aquest propòsit”. Cal esperar si en aquest procés finalment s’arriba a un acord amb les alternatives donades per l’escola. ■

Les iniciatives “Cisell ple d’esperança” i “Papa, mama tinc caca” arriben com a resposta a les necessitats de les famílies del barri amb nadons S'ha fet suport a 20 famílies amb bolquers, tovalloletes i llet durant tres trimestres || Yaiza Sánchez Enmig d’un context de necessitat agreujat per la crisi del coronavirus, els projectes “Cistell ple d’esperança” i “Papa, mama tinc caca” s’han impulsat amb l’objectiu d’oferir una sèrie de recursos destinats a les famílies amb nadons de La Marina que més ho necessiten. Les iniciatives, que s’han finançat gràcies al Casal Comunitari La Vinya, les coordinen quatre dones tot-terreny: Antònia Fernández, Neus Borrell, Luisa Montero i Rosalia Fernández. Aquesta última explica que “Cistell ple d’esperança” consisteix en una recollida d’objectes de segona mà destinats als bebès, com joguines o roba, mentre que “Papa, mama, tinc caca” pretén cobrir les despeses de 20 famílies durant tres trimestres derivades de la compra de bolquers, tovalloletes i llet especial per bebès. Cal destacar, però, que tots dos projectes van de la mà. Com assegura Antònia Fernández, la idea va néixer a partir d’observar que hi ha pares i mares que, quan s’adrecen als Bancs d’Aliments, demanen llet o bolquers tot i no ser productes que es faciliten habitualment. És per això que només se’ls emporten si, amb sort, n’hi ha d’alguna marca als requeriments del nadó. Així que, quan l’Ajuntament de Barce-

▶ Les voluntàries i coordinadores ordenant les donacions.

lona va triar al Casal Comunitari la Vinya per donar-los una subvenció destinada a les famílies amb necessitat, van tenir clar a quin col·lectiu volien dedicar els diners. “Ens vam trobar amb famílies que donaven als bebès llet sencera perquè no te-

A conseqüència de la forta demanda, les coordinadores de la iniciativa han començat a treballar en una segona ronda.

nien de farmàcia. Allà va sorgir el nostre neguit per poder donar-los una alternativa”, informa Antònia Fernández. Com bé saben les mares i els pares, cada nadó necessita una llet maternitzada específica. “Digui-m’ho a mi, que em vaig recórrer tot el barri buscant-la!”, exclama Fernández. Calia, doncs, mirar d’oferir un ampli ventall de marques de llet, per usuaris tan diversos. A més, expliquen que van col·laborar amb el comerç local de La Marina. “Els bolquers, per exemple, els vam comprar a la drogueria FELI, on gràcies a l’ajustament del preu final, vam adquirir-ne més”, assegura Rosalia Fernández. Les famílies implicades en la iniciativa, a banda de ser identificades per les coordinadores dels projectes, també són derivades de Càritas i de Serveis Socials. A conseqüència de la forta demanda, les coordinadores de la iniciativa han començat a treballar en una segona ronda. “Volem ajudar quanta més gent, millor” afirma Rosalia Fernández. Per fer-ho possible, les persones voluntàries poden contactar amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, on tenen habilitat un espai per les gestions, a través de la pàgina web de Facebook o el telèfon, 619 76 23 97. ■

Gener 2021 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes 17

Després de la tempesta, (sí) ve la calma

Crònica de l'entitat de repartiment d'aliments del barri de Port || Jesús Martínez desfavorit v. ep. a. C. Crònica de l’entitat de repartiment d’aliments del barri de Port *

«Estem tramitant un lloguer social. Estic esperant resposta. També estic esperant el desallotjament. Per ara, l’assistenta social ens ajuda, i a la parròquia de Port ens donen arròs, llet i oli», explicava la colombiana Erika Dayana en el número de juliol de la revista La Marina. «La Senyora S és un ésser invisible en una cua llarguíssima, la Gran Cua: es tracta d’una de les gairebé cent-seixanta tres mil persones que menja gràcies a la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona», es va narrar en el número de setembre de La Marina. La Senyora S és la mateixa l’Erika Dayana, que, fins fa un mes, ha viscut al local de l’antiga oficina bancària de Mineria amb Mare de Déu de Port. Els seus fills, menors d’edat, es diuen Gustavo i Kevin (pseudònims). Entre l’Erika i la Fundació Banc dels Aliments («Lluitem contra la fam d’aquí») es troba el Grup Solidari Mare de Déu de Port (números 209-211 del mateix carrer, cantonada Sant Elies), creat el 2000 sota el paraigua de la mil·lenària església de Port. Els dijous al matí, de 9 a 12 hores, el Grup Solidari reparteix conserves, minibriks i begudes làcties, entre d’altres unitats. Abans de passar pel Grup Solidari, al costat de la botiga de queviures Spar Alimentació M. Esteve, en el qual es venen begudes isotòniques Rockstar («Punched energy»), l’Erika ha demanat cita a serveis socials, al centre obert al Passeig de la Zona Franca, 185. Allà, els professionals li han atorgat una «prestació d’aliments». Automàticament, els mateixos serveis socials han enviat una «derivació» al Grup Solidari. Document de derivació dels «serveis socials bàsics a entitats de distribució». Aquí es fa constar el titular de l’ajuda, la dieta específica i la periodicitat. Des de 2015, la voluntària i treballadora social Itziar Valle (Vitòria, 1965) rep aquestes «derivacions», que introdueix en un document excel d’un vell ordinador Mitsubishi que ja ni es fabrica. Somiadora (enginyosa), benèvola (mimosa) i empàtica (expansiva), Itziar gestiona altes i baixes dels «contactes d’acollida», la gent que fa cua per poder menjar. Forma part de la quinzena de nobles i altruistes ànimes que mai van deixar a ningú penjat en la parròquia dels barris de La Marina, a Barcelona. «Al desembre de 2019 vam notar ja una pujada de persones que rebien ajuda. Ara, de 350 persones hem passat a uns vuitcents sol·licitants d’aliments, gairebé tots dels barris», assegura. «Comuniquem al

▶ La voluntària i treballadora social del Grup Solidari Mare de Déu de Port, Itziar Valle.

CRÒNICA

«Al desembre de 2019 vam notar ja una pujada de persones que rebien ajuda. Ara, de 350 persones hem passat a uns vuit-cents sol·licitants d’aliments, gairebé tots dels barris»

Molts treballadors, de cop i volta, a causa del confinament, es van quedar a l’atur

Banc dels Aliments el número de persones apuntades i ells ens envien els camions carregats.» Tres vegades per any, un camió de l’empresa Servigatrans («L’èxit és la suma de petits esforços») aparca al carrer Sant Eloi, en segona fila. El transpalet accedeix a les dependències del Grup Solidari carregat amb els productes imperibles, finançats per la Unió Europea («Programa d’ajuda alimentària a les persones més desfavorides 2020»). Un dijous per mes, l’Erika s’acosta a Mare de Déu de Port, 209-211. Ja té una mena de carnet com a beneficiària, que li dóna dret a rebre assistència. Porta el carret de la compra, tot i que no compri res. Acompanyada del seu fill gran, que li dóna un cop de mà, recull el següent lot, per a una família de quatre membres com la seva: dos litres d’oli, tres quilos d’arròs, un paquet de galetes, tres paquets de pasta, tres paquets de llaunes de tonyina, 12 batuts de xocolata, cinc brics de tomàquet fregit, un quilo de sucre, un quilo de farina, un pot de compota de poma, un paquet d’infusió, alguns sobres de sopes, quatre litres de llet, llegum cuita, macedònia de verdures cuites, sardines en conserva i fruita en almívar. També es reparteix fruita i verdura fresca cada tercer dimecres de mes. Com que l’Erika té un bebè, li donen potets de carn i llet en pols. Envasats de les marques Orient («Rices of the world»), Isabel («Per menjar bé»), Choleck («Deliciosos sabors»)... Llavors, abans de marxar, l’Erika omple la fitxa «Nota de lliurament» («els aliments rebuts són per a aquesta unitat familiar»). A la fitxa es fa constar el número de nens a càrrec, el número d’envasos que es porta i les dades personals. Itziar creua algunes paraules amb els veïns que vénen a les cues, tot i que és acurada al màxim: «A vegades no dic ni mu, hi ha molts que arriben tocats, amb històries molt fortes, i ja estan resignats a la seva sort».

Algunes, empleades domèstiques que, de cop i volta, a causa del confinament, es van quedar a l’atur. Alguns, afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació que encara no han cobrat un euro. Alguns, llicenciats que no acaben de trobar el seu lloc en la vida laboral. Un cop per any, Itziar tramita la renovació de la sol·licitud com a entitat repartidora del Banc dels Aliments. Ha de lliurar un munt de papers: informe de viabilitat de l’entitat benèfica («capacitat administrativa»), memòria d’activitats («augment molt significatiu dels beneficiaris a causa de la pandèmia») i la sol·licitud de participació del «Programa 2020» de la Unió Europea («posar els aliments a disposició de les persones més desfavorides de forma gratuïta, ja sigui mitjançant l’elaboració de menjars preparats per a ser consumits en les instal· lacions de l’organització o mitjançant el lliurament directe de lots de menjar»). «Per sort, els serveis socials estan funcionant molt bé. Cadascú fa la seva feina. I l’Ajuntament de Barcelona ha estat molt responsable. Ens va oferir equips de protecció individual complets, que vam anar a buscar a l’oficina de prestacions socials i econòmiques de l’Institut Municipal de Serveis Socials, al carrer Aragó. Ens han cuidat», assegura la voluntària del Grup Solidari Itziar Valle. «Com veig el futur? No et diré que negre perquè soc optimista, però malament. Cada vegada hem de socórrer a més gent.» El cartell al despatx del Grup Solidari Mare de Déu de Port: «Després de la tempesta, (no) arriba la calma». Preferim atenir-nos a la dita popular: «Després de la tempesta, (sí) arriba la calma». ■ -* Del Diccionari general il·lustrat de la nova pesta i dels vells empestats, de Reporter Jesús. v. ep. a. C.: vells empestats d’abans del Confinament. Els empestats són els pobres.

Gener 2021 // www.lamarina.cat

història del barri

Què ha passat aquest any? Ens ha passat un tren per sobre!

Alejandro Flores

|| Esther Pardo i Gimeno El més de gener de 2020, tancàvem la dècada pensant en un hipotètic futur de deu anys més i la ciutat de Barcelona, per fi, tenia configurat el nou Consistori per a quatre anys més. Ni per un moment vam poder imaginar que el futur de mesos ens deixaria aturats, tancats, a alguns destrossats, a d’altres arruïnats i a tothom trist. Al mes de març, tots vam caure en un pou, no al mateix; per a cada un dels habitants del Món aquest pou té una fondària i amplada diferent però no deixa de ser un pou. I com si fos premonitòria, la portada del febrer ideava sobre com seria el barri sense comerços de proximitat. Ells que són els dinamitzadors de la vida del barri, dels passejos lents del avis, amb les parades a cada porta de les botigues per saludar i també són els divulgadors de notícies de primera ma de tot el que passa a La Marina. I poques setmanes després, van ser els únics que van quedar per donar servei i moltes vegades, per no dir en tot moment, fer companyia al barri. Al març celebràvem la fortalesa de les dones treballadores i mares, i la seva valentia per tirar endavant la família sense una parella. Dones que han estat i estan sempre en la lluita per sobreviure i ajudant a surar, per sobre de tot i de tots, els seus fills. Doncs que s’han fet de ferro amb el pas del anys però que es reconeixen en les joves que van ser. Aquest més també, l’ajuntament presentava els pressupostos participatius o: “preguntem als veïns en què volen que ens gastem els diners” El més d’abril vàrem estar desapareguts, tancats a casa des de mitjans de març, sense veure el carrer. No vam deixar de pensar en totes les veïnes i veïns i en treu-

re el nas per saber el que havia passat i poder-ho explicar des d’aquestes pàgines. Eren aquells moments en què desitjaves que el dia s’acabés aviat per veure si el següent seria una mica més esperançador i al final de la setmana s’hauria acabat el malson. Però tot va anar molt poc a poc i un cop arribat el mes de maig ens en vàrem adonar de què en el nostre dia a dia, no tenim en compte les persones imprescindibles per mantenir l’entorn tal i com

Males notícies pel barri van arribar amb l’estiu quan les notícies ens deien que la fàbrica Nissan ja ha fet les maletes per marxar de La Marina a qualsevol altre lloc del món on els hi sigui més fàcil augmentar el beneficis. A les grans empreses no hi ha persones, només hi ha números, i si aquests no surten tiren pel dret. No hi ha administracions ni sindicats que els faci canviar. Moltes famílies quedaran sense el sou i els que manen, com sempre, no ho saben fer més bé, o el que és pitjor, no

Tenim una societat, els pilars de la qual no se sostenen i un dels més importants, com és la sanitat, tremola i no hi ha diners per arreglar-lo el necessitem; que no ens falti de res i si pot ser, trobar-ho al costar nostre. Quan arriba el moment d’enfrontar-nos a la realitat, descobrim que tenim una societat que s’aguanta sobre uns fonaments que sembla que tinguin aluminosi, els seus pilars no se sostenen i un dels més importants, com és la sanitat, tremola i no hi ha diners per arreglar-lo. És per això que la gent treballava perquè havia de fer-ho; ignoraven el risc perquè era el que s’havia de fer. I no només els sanitaris sinó també les farmàcies, que moltes vegades han hagut de fer feina que no els correspon i la resta de persones que treballen “cara al públic” suportant les mascaretes. I controlant que tothom es rentés les mans. SENSE RES A CANVI.

poden. Com individus, haurem de fer una reflexió sobre la marca a l’hora de comprar-nos un cotxe nou. Quan el virus ens va donar una petita treva, els que s’hi havia deixat la pell durant els dies més terribles dins els hospitals i els centres d’atenció primària. Entre 2010 i 2014 la retallada a sanitat va ser de mil milions d’euros cada any. Els veïns de La Marina va anar a donar suport als treballadors del CAP en les seves reivindicacions, igual que cada dia durant el confinament van sortir als balcons. Vam passar l’estiu fent veure que teníem una vida normal i que ens podíem trobar, anar a la platja i fent vida al carrer, després d’haver estat tancats tant de temps. Després de tantes discussions entre polítics,

metges i experts en pandèmies, van decidir que els nens podien tornar a l’escola i els nens de La Marina estaven ben preparats per a fer-ho. I ens ho van explicar tres germans de l’escola del Polvorí: “Ara sí que tenim ganes de tornar a l’escola”. Les incerteses de les AMPES i dels mestres de tot el barri es van anar desfent i el primer trimestre l’hem passat amb tota la normalitat que hem pogut, mascaretes incloses. La tardor ens va fer mirar de cara la realitat. Després d’uns quants mesos de virus, els veïns que ja estaven en situació de precarietat, encara ho estan més i un del principals problemes és l’habitatge; entra en vigor la nova llei de regularització del lloguer, però no diuen i no fan res davant els desnonaments de les persones que no tenen ingressos per pagar els lloguers dels habitatges on viuen. Molts dels propietaris no tenen cara sinó només un nom comercial i els jutges... ja sabeu que la justícia és cega i no veu el que fan els seus. Doncs les sortides les nits d’estiu i les trobades amb persones de fora van obrir la porta de nou al virus. En aquest moment ens vam adonar que realment, la salut és el més important i tenir cura dels que estimem ja siguin o no de la família és el que ens fa millors persones. Alguns veïns ens explicaven al més de novembre com n’és d’important compartir les coses bones i apreciar les senzilles quotidianes. Gairebé sense adonar-nos ha arribat el Nadal. Després de l’ensurt, la vida continua i la revista ha continuat informant del tot allò que ha passat al nostre barri. Després dels dotze mesos del 2020, hem après a viure, o el que és pitjor a sobreviure, esperant sortir d’aquest malson amb les menors seqüeles possibles. Tant de bo al 2021 puguem ser feliços en algun moment de cada dia. ■

Gener 2021 // www.lamarina.cat

cultura 19

La música i la solidaritat es troben al concert de la Fundació Mans a les Mans || Andrea Bello Sonen els primers acords del Concert per a trompa i orquestra en si bemoll major de Reinhold Glière a l’Auditori de Barcelona. El jove solista Martí Miranda es prepara agafant aire per la seva actuació, l’acompanyen els seus antics companys de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB), en aquest concert especial. El director Carlos Checa, fa el primer moviment i com si d’una maquina és tractés tots els músics comencen a tocar en harmonia. En aquest concert, però, els músics no son els protagonistes, sinó que ho son els nens, nenes i joves de La Marina a qui atenen a la Fundació Mans a les Mans. Així els presentava Neus Sardà directora de la Fundació “A La Marina treballem amb nois i noies molt potents, creatius, trapelles i valentes, però que no ho tenen fàcil ni per perseguir somnis ni per veure el present”. Li va fer costat el president de la fundació Mossèn Josep Hortet. Aquesta és la segona edició del seu concert solidari, que en un principi estava prevista pel maig, però que a causa

▶ La Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB)

de la pandèmia va haver de prorrogar-se fins a dues vegades. Finalment, el passat 21 de desembre l’auditori es va poder omplir de música i solidaritat, tot seguint les mesures de seguretat. Amb l’acte, a més, es volia donar suport a la cultura i transmetre el missatge que és segura i ha de ser accessible per tothom.

El recapte d’enguany es destinarà a la rehabilitació de les instal·lacions de la fundació i així Mans a les mans pugui seguir treballant amb l’objectiu de donar oportunitats a les famílies que més ho necessiten. Ara més necessari que mai, després d’una pandèmia que ens ha afectat a tots, però sobretot a les famílies vulnerables, com explicava Sardà “aquestes famí-

L'agenda de gener Dimarts, 12

KARAOKE Per a joves de 12 a 20 anys Comencem l’any amb força per tal de poder treure l’artista que porteu dins i passar-ho bé una estona! Hora: 18:00 - 20:00 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula

Diumenge, 17

MATINALS PER A TOTA LA FAMÍLIA KL'AA, LA TEVA CANÇÓ

d’una poderosa veu femenina i ambicions eclèctiques. Hora: 19:30 - 21:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula

Divendres, 22

Dijous, 14

Concert Hivernacle: Brasil Acústico Trio musical que neix a Barcelona de la unió de Leo en la veu, guitarra i cavaquinho, de Jonas en la veu percussió i Néstor López en el saxo. Samba, bossa nova, choro i música d’autor. Per assistir a l’activitat cal omplir el formulari de reserva d’entrades Hora: 19:30 - 21:00 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula

Experiència visual i sonora a través de la veu, a càrrec d’Inspira teatre. Edat recomanada: de 0 a 5 anys Preu: 3 €. Els infants menors de 3 anys tenen entrada gratuïta. Lloc: Sala Pepita Casanellas

Divendres, 22

Dimarts, 26

Divendres, 15

DIVENDRES CONCERT: Chispas Crema + Sunny Girls. Pop-Rock Hora: 19:30 - 21:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula

DIVENDRES EN ESCENA eMe Humor gestual Un espectacle on Carlo Mô busca remeis a qualsevol mena de discapacitat física o emocional, convertint les solucions en petites creacions. Organitzador de l'activitat: Centre Cívic Casa del Rellotge Preu: 3.63 € Lloc: Sala Pepita Casanellas

DIVENDRES CONCERT: Alison Darwin + Maat Alison Darwin dóna oxigen al corpus de l’indie rock i el post grunge a través

Cinefòrum LGTBI Mirarem la pel·lícula “120 pulsacions per minut” que va ser guardonada amb el Gran Premi del Jurat del Festival de Canes. Per a joves de 12 a 20 anys Hora: 18:00 - 20:00 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula

lies, encara pateixen, el confinament de la pobresa i la precarietat”. Els músics de la JOSB es van acomiadar dels assistents amb un repertori de bandes sonores de John Williams, tant conegudes com E.T, Superman o StarWars. El públic va respondre amb una gran ovació, a la cultura, als músics i a la solidaritat. ■

El Far

Del gerro venecià al carreró. L’època clàssica de la novel· la negra i policíaca.

Una mort misteriosa a un vagó d’un luxós tren. Els sospitosos: un grup d’aristòcrates ociosos. Qui en traurà l’entrellat: un dandy aficionat als enigmes i als crims impossibles. Ens deixa amb la boca oberta amb les seves deduccions i, com un prestidigitador, finalment fa aparèixer el culpable. Aquesta podria ser una trama típica de les primeres novel·les de detectius. Com i quan saltem d’aquests ambients luxosos als baixos fons? Parlem del mateix quan diem “novel·la de detectius” i “novel·la negra”? Si us intriga, podeu passar-vos per la biblioteca perquè us hem preparat una exposició on volem fer un repàs als orígens de la novel·la negra i policíaca, des dels seus inicis fins els anys 70 i veure l’evolució i els gèneres que se’n deriven. I si voleu gaudir d’una conversa entre dos grans del gènere negre, no us podeu perdre el 8 de febrer a les 18:30, la trobada entre Víctor del Árbol, escriptor, i Jordi Canal, bibliotecari i autor de Trets per totes bandes. L’exposició la podeu visitar de l’1 al 28 de febrer, a la sala polivalent (en horari d’obertura de la biblioteca. Elemental, estimat Watson).

Gener 2021 // www.lamarina.cat

salut

La hipertensió també resta qualitat i anys de vida

A mi no m’agrada parlar de la hipertensió com a malaltia. La considero un factor de risc d’emmalaltir de les artèries i òrgans com: cervell, cor, ronyons . I és fàcil imaginar-s’ho. Les nostres artèries són com les canonades d’aigua de casa nostra. Oi que ens agrada que les nostres canonades estiguin en bon estat? Oi que evitem que hi hagi una hiperpressió d’aigua que ens les rebenti? Doncs el mateix passa a les nostres artèries i les hem de cuidar.

Hi ha gent que pensarà que això de les artèries es només un problema de colesterol. I sí, un “colesterol dolent” destrossa l’arteria; però si ho combinen amb una hipertensió multiplica moltíssim el risc de danys. De fet, actualment, es considera que la hipertensió sola té més risc de provocar un infart cerebral o de cor que el colesterol alt aïllat. Es parla de l’infart cerebral i cardíac com el fenomen més dramàtic; “un embussament o rebentada aguda de canonada”.

Però la hipertensió també va minant silenciosament. El cor és el centre neuràlgic d’on surt la sang oxigenada que aportarà riquesa als nostres òrgans. Per fer això, al cor tenim un potent múscul que es contrau fortament; és el batec. Es contrau d’aquesta manera per lluitar contra la pressió de “la canonada sortint” –l’artèria aorta- i distribuir la sang a la resta de “canonades” (artèries). Doncs ja sabem perquè la hipertensió ens va minant! Al final, el cor ja no pot bombejar tanta sang per batec, ha de bategar més despresa i fracassa. En definitiva, s’arriba a la insuficiència cardíaca, a la arítmia, a unes artèries rígides i fràgils i a uns òrgans poc oxigenats. El resultat és ofec, cansament, cames inflades. Així, doncs, protegim-nos del risc i cuidem els hàbits vida (preguem la medicació indicada; tabac zero; fem dieta mediterrània i moguem-nos). Ah! I encara que les visites presencials a l’ambulatori hagin canviat (degut a la situació en la que ens trobem), no treu que cadascú de nosaltres hem ser conscients de dur una vida saludable i ser responsables de la nostra salut. ■ CAP La Marina

Fem-ho, ni que sigui per recuperar els petons... 24 de març, les sis, els carrers romanen buits, tant sols alguna ànima vagant. Fa certa por. El darrer dia que vaig sortir al carrer l’Atlético eliminava el Liverpool a un Anfield a rebentar. Potser no haver viscut en primera persona el canvi em fa ser discrepant: no, jo no crec que tot plegat ens permeti fer un canvi de paradigma; no serem més solidaris; no serem menys materialistes; no serem menys egoistes; no canviarem de prioritats. “Ens en sortirem”, diuen, i sí: qui dia passa any empeny, ens en sortirem. I l’any s’empeny, i en ve un altre, cada dia amb més cara de Bill Murray amb la cançó de I got you, babe. El cert és que potser encara tenim la preciosa babe, però que pel camí ens han anat caient les coses de les butxaques. I no, encara no ens en sortim, però l’espasa de Demòcles es va desprendre del pèl de crin fa un temps i ha caigut en forma de realitat indomable: no canviarem de prioritats, i el pitjor està per venir. En tots els sentits. Com a sistema, se’ns han vist les misèries: la primera onada va endur-s’ho absolutament tot per davant, com aquella parella de ball que nasqué amb els passos programats i tu només ets capaç de seguir-la estalonant-la a una velocitat disincrònica. El sistema hospitalari va ser incapaç de poder reaccionar eficaçment al repte, i ens vam adonar que, com al conte, aquells que feia anys que ens deien que l’emperador anava nu tenien raó:

socialment i políticament, hem permès com a societat anar despullant el sistema sanitari a velocitat de creuer fins a quedar-nos amb la silueta cadavèrica d’un sistema sanitari fort. Els castigats, nosaltres, vostès, aquells per qui la salut és un dret i una necessitat i que hem hagut de veure morir perquè mancaven recursos. Ja els deia que ens han anat caient les coses de les butxaques. Després de la primera tempesta encara venia el pitjor: els estralls. Probablement el vaixell ja es menava sense timoner, però després de quedar (més) desballestat, el camí sempre acaba sent una línia recta fins a embarrancar. La campanya d’estiu, prioritària, ens va portar a la prèvia de la segona onada, fins i tot més demolidora, perquè no, els números no van ser pitjors, però ja no estem preparats: vostès, nosaltres, hem perdut pel camí suports (feines, família...). I així tot és més difícil. Ni la recomanació de l’ús universal de mascaretes (per sota el nas, de pitet...), ni les de distància social i agrupacions escasses de gent, ni el tancament de grans superfícies, ni el tancament de bars, ni el confinament perimetral, ni el toc de queda nocturn... tots els ni es sumen quan pensem en gent que estimem en un llit d’UCI sense saber-ne el futur. El cert és que més aviat hem anat restant ni’s, que individualment no ens interessaven, i que la (ir)responsabilitat de tots plegats ens ha anat condemnant. Això ja ho

haurien de saber els polítics, que per això –per irresponsables– els votem a ells, així que és encara més punible la seva inacció basada en la interpel·lació de les responsabilitats individuals. Ja els deia, però, que l’emperador l’hem anat despullant entre tots: nosaltres hem violat sistemàticament confinaments quan estàvem malalts, hem fet ús i sobreús del sistema sanitari i totes les seves escletxes, pre i post-pandèmia, hem simulat símptomes per tenir un test per “si un cas”. Nosaltres creiem que tot és il·limitat i podem anar-ho esprement fins al final. L’espòiler ja l’he fet al principi: no canviarem de paradigma. Per això hem celebrat amb quasi total normalitat Nadal. Any nou, vida vella: s’acosta la vacuna. No com voldríem, no universal. Ens vacunarem per etapes, a l’espanyola. I segur que serem capaços d’inventar tota la picaresca del món per no vacunar-nos o fer-ho de més: recordin que a les mascaretes de roba que havia fet la tia de la veïna no els exigíem tant rigor. El seu èxit dependrà de tots: de fer-ho, i de continuar mantenint les mesures de protecció. Sempre serà més còmode que primer ho facin els altres, però els interpel·lo a sumar-se a la causa. Perquè algun dia haurien de tornar-nos allò que hem perdut. Ni que siguin els petons. ■ Blai Martí i Torras Metge Intern Resident CAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Comencem el 2021 amb ganes de canvi

Potser semblarà una bestiesa però, com que tothom té ganes de que canviï la situació i que evidentment anem millorant i que se’n vagi el maleït virus, podem fer un exercici de canvi totes i cada una de les persones. Davant d’una situació que sembla que no millora, que ha quedat aturada, jo sempre dic: “ Si vols que el món es mogui, comença per moure’t tu. Si apliquem això a la situació actual, potser hem de començar a canviar alguna cosa del que fem, alguna cosa del que tenim al voltant o alguna cosa que no ens agrada i fa temps que suportem. Està clar que no li hem posat fàcil a la Terra que és el lloc on vivim i d’on ens nodrim. Doncs podríem començar per aquí i ser una mica més respectuosos amb ella. Cada vespre, quan vagis a llençar la brossa, para atenció en si has separat bé cada cosa i que ho llences al contenidor correcte. A partir d’avui, l’exercici consistirà en reduir la mida de la bossa que utilitzes; això vol dir que faràs menys residus i que a l’hora d’anar a comprar, hauràs estat conscient del tipus d’embolcall que porta el que consumeixes. No tot el que consumim ho anem a buscar a la botiga. Cada vegada que encenem el llum o obrim l’aixeta, parem atenció en si ho necessitem fer en aquell moment i tant de temps. A part de saber que li devem respecte a la Natura, l’import del rebut serà inferior. Que té a veure tot això amb el virus?? Doncs segur que molt, encara que ara no en siguis conscient. Si poses consciència en tot allò que fas milloraràs la teva vida i la dels altres. ■

Gener 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 21

El Contenidor Solidari del Port de Barcelona es reinventa per seguir ajudant als qui més ho necessiten Aquesta serà la 15a edició del Contenidor Solidari, que cada any recull aliments i productes d’higiene personal per a entitats sense afany de lucre. En un any especialment complicat, en el que l’emergència social derivada de l’emergència sanitària està més present que mai, el Port de Barcelona ha decidit organitzar enguany la seva campanya Contenidor Solidari de forma telemàtica per evitar el contacte entre persones i evitar així el risc de contagi de la COVID-19, de la mateixa manera que el Banc dels Aliments de Barcelona, una de les entitats receptores d’aquesta iniciativa, tampoc no ha celebrat el Gran Recapte 2020 de forma presencial. El Contenidor Solidari, que se celebra per quinzè any consecutiu, té l’objectiu d’ajudar a diferents entitats sense afany de lucre que s’encarreguen de distribuir aliments, productes d’higiene personal i de neteja de la llar entre persones necessitades. En les edicions anteriors les persones i empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona tenien la possibilitat de realitzar les aportacions de manera física, portant els aliments i productes d’higiene i neteja al Contenidor Solidari, i també online, mitjançant una compra en un compte específic d’una cadena de supermercats. Enguany, i per adaptar aquesta iniciativa a les restriccions decretades per les autoritats sanitàries, es realitzaran totes les

sones, empreses i organitzacions de la Comunitat Portuària de Barcelona la seva implicació en aquesta iniciativa, que és un repte col·lectiu al qual hem de donar resposta”. Així mateix, Conesa ha recordat que “la pandèmia ha deixat a moltes famílies en una situació molt difícil i ara, igual com el Port ha fet amb empreses i professionals de l’àmbit logístic i portuari, tenim l’oportunitat i el deure d’ajudar-les en la mesura de les nostres possibilitats”.

Xarxa de col·laboradors

aportacions econòmiques online. El Port de Barcelona ha establert un acord amb el Banc dels Aliments de Barcelona mitjançant el qual totes les aportacions que realitzi la Comunitat Portuària, també coincidint amb la campanya Gran Recapte 2020, es podran fer online en l’espai “Contenidor Solidari”, habilitat especialment al web del Port de Barcelona i del Banc dels Aliments.

Millorar la gestió

L’acord permetrà que les entitats sense afany de lucre Fundació Banc dels Ali-

ments de Barcelona i Fundació IReS adquireixin aliments i productes de primera necessitat d’una forma diferent, prioritzant així les compres i obrint la possibilitat a treballar amb productes frescos i de millor qualitat, alhora que es gestiona molt més eficientment els estocs i la distribució a les persones més vulnerables. Així mateix, el format online permet també que les persones que treballen al Port puguin realitzar aportacions al llarg de tot l’any. La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha demanat a les “per-

L’any passat, i gràcies a la tasca realitzada per la xarxa de col·laboradors voluntaris establerts a la Comunitat Portuària de Barcelona, es van recollir 3.000 quilos d’aliments i 10.000 productes d’higiene. Enguany s’ha ampliat aquesta xarxa de col·laboradors, destacant la implicació de les associacions professionals existents al Port que fan difusió de la campanya entre les seves empreses i àmbits de relació. ■ Les aportacions al Contenidor Solidari es poden realitzar a través dels següents links: http://www.portdebarcelona.cat/rsc Banc dels Aliments. Contenidor Solidari del Port de Barcelona

La Zona Franca de Barcelona i el centre tecnològic Leitat amplien en un 40% la 3DFactory Incubator Barcelona, 15 de desembre 2020. - La primera incubadora europea de alta tecnologia en impressió 3D impulsada per el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i el centre tecnològic Leitat, la 3DFactory Incubator, acaba d’ampliar les seves instal·lacions en un 40% de superfície, passant dels 600m2 inicials als 1.000m2 actuals. Aquesta decisió és fruit del gran acolliment i interès que la iniciativa ha despertat en el seu primer any de funcionament amb 42 projectes incubats, superant així les expectatives inicials. La nova superfície es destinarà a augmentar l’oferta i els serveis del laboratori amb la instal·lació de nous equips de post-processat de peces, entre els quals es troba la HP Jet Fusion 3D 4200 Processing Station, que es destinarà al processament de peces impreses amb poliuretà termoplàstic flexible (TPU). Al mateix temps la 3DFactory Incubator comptarà amb un equip de grafitat de peces mitjançant sorrejat/granallatge, un equip de neteja i tractament de superfícies mitjançant aire comprimit i un equip de tenyit que permetrà oferir peces amb acabat de color. Actualment la 3DFactory Incubator compta amb un total de 42 empreses in-

cubades de sectors diversos com salut, la robòtica, mobilitat, consultoria, noves tecnologies, béns de consum, logística o química. Per a Joan Parra, CEO i vicepresident executiu de Leitat, la diversitat de sectors confirma que la impressió 3D “és un sistema de producció versàtil, eficient i competitiu” i es mostra molt satisfet amb l’èxit de la 3D Factory Incubator: “en aquests gairebé dos anys de

vida s’han superat totes les expectatives i la prova n’és l’ampliació de les instal· lacions, no només per a poder albergar a més equips i ampliar el laboratori, sinó principalment per a poder acollir a més empreses interessades en disposar de despatx propi”. Cal destacar que la incubadora d’empreses d’impressió 3D impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Bar-

celona i el centre tecnològic Leitat ofereix tres modalitats d’incubació a les seves empreses: amb oficina pròpia, incubació virtual o a través d’un espai en la zona de coworking. Independentment de la modalitat, tots els projectes tenen a la seva disposició una àmplia gamma de serveis al llarg de la cadena de generació de valor: producció, consultoria de negoci, comercialització i certificació, així com accés a un complet laboratori amb vuit tecnologies diferents de producció 3D, equips de post procés i metrologia, sota el control i l’assessorament d’un equip professional expert. Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, insisteix en la importància que té el 3D Factory Incubator com a “iniciativa per a posicionar la ciutat de Barcelona como un pol d’atracció per a empreses de tot el món que vul· guin apostar per la indústria 4.0”. “Per a l’entitat suposa una gran satisfacció veure la gran acollida que ha tingut el projecte i estem convençuts que aquesta ampliació ens ajudarà a arribar a l’ob· jectiu de les 100 empreses incubades fins 2024”, afegeix Navarro. ■

Gener 2021 // www.lamarina.cat

opinió

Una calle más allá, mi visita al Polideportivo La Marina Rafael Ochoa

El Polideportivo La Marina situado entre la calle de la Energía y del Cobre en nuestro barrio fue inaugurado el año 2017, es un producto del trabajo de las entidades del barrio junto con el gran esfuerzo personal de personas que han hecho que esto sea posible porque eran conscientes de la falta de capacidad de medios que tenía el barrio para dar salida deportiva a nuestros jóvenes. El primer año fue gestionado por una empresa privada y luego pasó en concurso a adjudicarse a la Federació Taula d’Esports de la Marina. Me reúno con el director del centro, Sergio Delgado y con Carlos Farrera, técnico de la Federació Taula d’Esports de La Marina y van desgranado cómo funciona y qué expectativas tienen. Actualmente hay un porcentaje de uso de un 80 % que lo cubren 6 entidades del barrio y un 20 % de fuera, el objetivo es conseguir el 100 % para que puedan disfrutarlo los habitantes y escuelas de nuestros barrios. No ha sido fácil, comentan ellos, las entidades constituyeron una mesa de deportes y luego una federación para poder gestionar el centro con un modelo de gestión cívica. Están esperanzados en que se inaugure el polideportivo de Sants en la calle Roger para aliviar el nuestro, pues ocupan un gran porcentaje del tiempo de uso y así poder dar más cobertura al barrio. Entienden y comprenden que lo usen otras entidades del distrito con necesitadas semejantes, pero la prioridad es conseguir el 100 % de ocupación local. Actualmente el 80 % local se ocupa, en: Casal de Gent Gran Sant Cristofol (Yoga, Chi Kung bailes en línea y de salón), CE La Marina (Baloncesto), CE Tambori Marina (Tambori), BUC (Wheellchair rugby y Aproseat (educación física, psicomotricidad y futbol sala) el otro 20% en: CB Sant Antoni Poble Sec (Basquet), Hanbol BCN Sants (Balonmano) y CV Barça (Volei). En la temporada de verano hacen Campus de Baloncesto mañana y tarde según demanda.

Pau Espí

Carta als Reis Mags d’Orient

Hacen hincapié en que el tejido deportivo de la Marina es muy potente, en crecimiento y las ofertas de espacio son menores a esa demanda quedando algunas entidades del barrio fuera por ese motivo. Asimismo, desde la FTELM han adaptado todas las me-

Desde la FTELM han adaptado todas las medidas de seguridad pertinentes para hacer deporte seguro ante el COVID y han efectuado 119 sesiones de educación física en 6 colegios didas de seguridad pertinentes para hacer deporte seguro ante el COVID y han efectuado 119 sesiones de educación física en 6 colegios. Las sesiones, Tastets a les Escoles, han legado a más de 1.500 alumnos. Actualmente la prioridad es fortalecer la estructura, hasta que sea sólida para llegar a más usuarios y permitir la práctica deportiva a un mayor número de personas. Entienden el deporte y la educación como herramientas sociales necesarias para generar una base de valores y condiciones físicas sanas entre los niños y niñas, y que, además, los mantiene vinculados con una red de amistades constructiva, que les aporta bienestar social. Son dos jóvenes que han nacido y crecido en La Marina y conocen el estado y las necesidades del barrio. Por último, opinan que cuando por fin se consigan la piscina y la sala de fitness será un complejo deportivo completo, tal como estaba proyectado en el proyecto original. Esperan y desean, y un servidor también, un feliz año 2021 para todos y todas. ■

Estimats Reis Mags d'Orient, aquest any ha estat el més dur i difícil d'aquest segle. Tots hem patit: hem estat confinats a casa sense sortir, amb mascaretes, sense veure els éssers estimats, sense poder treballar… I, tot i així, no ens hem rendit i ens hem seguit aixecant cada dia. A grans trets, crec que hem sigut uns bons jans aquest any, uns més que altres. I per això us vull demanar si, com a regal, podeu eliminar la Covid-19. Ho podeu fer com vulgueu, amb una vacuna amb garanties o fent-lo desaparèixer per art de màgia. De debò que m'és igual com vulgueu fer-ho, però feuho. Tingueu en compte que cada any us deixem un tros de torró, unes galetes, vi o cava, aigua per als vostres camells… I és cert que a canvi ens porteu regals, però nosaltres us cuidem, a la nostra manera. També entenc que ens porteu carbó, perquè, ben mirat, ens el mereixem, ja que durant tot l'any tots hem comès errors, però gràcies a aquests, avui som millors persones que ahir, o això espero. Bàsicament desitjo que aquest 2021 sigui millor que aquest any que deixem enrere. Si pot ser, que no vingui acompanyat de pandèmies, ni de rebrots, ni de grans incendis forestals, ni de terceres guerres mundials, ni d’apocalipsis zombis, o coses per l’estil. Al 2021 li demano que no segueixi la competició que ha iniciat el 2020 per convertir-se en el pitjor any de la humanitat, sinó que, en lloc de destruir-nos, ens ajudi a aixecar-nos. El 2021, té el privilegi de ser considerat millor any que el seu predecessor sense encara haver començat, i motius no n'hi falten: Per començar, el 2021 s'iniciarà sense Donald Trump com a president d’una de les primeres potències mundials i sense Bartomeu com a president del Barça, així que el tema de presidències no pinta malament. I parlant de presidents, Catalunya en tindrà un de nou, i tot i que no sé si gestionarà el país millor o pitjor que en Torra, el que és segur és que tindrà més carisma que ell. Espero, estimats Reis d’Orient, que ens porteu a tots un gran tortell de Reis, amb la seva fava i el seu rei. Perquè és una molt bona manera de començar l’any, i no només pel festí que suposa menjar-te un tortell de reis ni per lo bo que està, sinó per la gran ironia que l’envolta; ja que després d’un any on tots hem estat portant mascareta per evitar agafar el coronavirus, la gràcia del tortell és que et toqui el rei i que et puguis posar la corona. I ja que heu tret el tema de la corona, seria molt demanar-vos, estimadíssims Reis, que aquest 2021, un país tan democràtic com Espanya, pogués dur a terme un referèndum per decidir si vol o no tenir rei? Ho sé, ho sé, entre Reis us heu d’ajudar, però vosaltres sou uns Reis mags, i ell està allà per art de màgia, així que no és el mateix. Només us demano una petita ajuda perquè, no us sembla just que, ja que li paguem el seu estratosfèric sou, puguem decidir sobre si volem que sigui el nostre rei o no? Però bé, millor deixo el tema que no vull acabar denunciat per injúries a la corona. Estimats Reis, sé que no us estic demanant tasques gaire senzilles, però és el que el moment requereix, i vosaltres, amb la vostra màgia, estic segur que podreu aconseguir-ho. I si no veieu factible el que us demano, aviseu-me ràpid, si us plau, que encara sóc a temps d’escriure-li una carta al Tió, o al Pare Noel. ■

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Gener 2021 // www.lamarina.cat

esports 23

Torna l’Escalada ciclista al Castell de Montjuïc de la mà del Club Ciclista Catalunya-Bcn Els diners recaptats estaven destinats a ajudar La Marató de TV3 en la lluita contra la Covid-19 En un context on les entitats esportives han de fer sacrificis per dur a terme activitats, el Club Ciclista Catalunya-Barcelona ha recuperat l'Escalada al Castell de Montjuïc amb una mirada solidària. L'Escalada al Castell de Montjuïc era una prova ciclista de gran prestigi dins del panorama ciclista català, organitzada per l'Esport Ciclista Barcelona entre el 1965 i el 2007. Es disputava cap al mes d'octubre i posava fi a la temporada ciclista professional. En un circuit tancat a la muntanya de Montjuïc, se celebraven diverses proves per categories (veterans, femenines, inferiors i aficionats), però la més important era la categoria d'elit per a professionals, que es disputava en dos sectors. Grans campions han guanyat diverses vegades l’Escalada, com ara Eddy Merckx (6 cops), Marino Lejarreta (5 cops) o Raymond Poulidor (3 cops). El format de la competició de l'edició d'enguany s'allunya dels grans escamots que caracteritzen aquest esport, ja que la prova es pot fer de forma individual a través de l'aplicació "Strava". Els i les participants han tingut gairebé un mes per inscriure’s, entre el 29 de novembre i el 27 de desembre passats. El recorregut estava indicat a l'aplicació "Strava" amb el nom Miramar-Castell x Jardins i passava pels següents carrers: Ctra. de Miramar (Sortida del Morrot), Carrer dels Tarongers, Carrer Doctor

▶ Sport Ciclista Català participant a l'Escalada Solidària al Castell de Montuïc.

La prova es celebrava per federats, cicloturistes i populars compresos entre els 15 i els 70 anys Font I Quer, Carrer de Can Valero i Castell de Montjuïc. El preu per inscripció era de 3 euros i els diners recaptats s’han destinats a l'edició d'enguany de La Marató de TV3 que té l'objectiu de combatre els efectes de la Covid 19.

La prova se celebrava per federats, cicloturistes i populars compresos entre els 15 i els 70 anys. En total hi ha més de 48 categories, per aquest motiu el club ha fet entrega de fins 48 premis als guanyadors i guanyadores de cada una. A més, el club ha sortejat diversos productes entre tots els participants com per exemple un maillot signat per tot l'equip ciclista del Movistar. Aquesta prova ha servit perquè els amants de la bicicleta puguin gaudir d'un últim repte sobre rodes dins el 2020. ■

Albert Aguilar

Els clubs esportius de Sants, Hosta· francs i La Bordeta fan una rifa nadalenca

Arriben els Reis de l’Orient i amb ells els regals i descomptes de moltes entitats que volen fidelitzar-ne els seguidors. La plataforma que reuneix clubs esportius de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Sants Esports, ha organitzat una rifa de productes esportius pels seus esportistes. Pilotes, bufandes, descomptes, bidons... aquests només són alguns dels premis que els participants de la rifa es podien emportar pel dia de reis d'aquest 2021. El sorteig estava obert a tothom qui volgués participar-hi, només havia de seguir per Instagram a la plataforma esportiva i etiquetar a dos amics perquè coneguessin la rifa. Per al responsable de comunicació de Sants Esports, David Castells, aquesta rifa era una forma ideal d’acabar l'any fent un bon regal a un dels seus joves esportistes. Tot i que només té uns mesos de vida, la plataforma esportiva santsenca ha aconseguit, gràcies a moltes activitats interactives, arribar a un gran públic a través de les seves xarxes socials. A hores d'ara ja acumula gairebé 1000 seguidors en les diferents xarxes socials. ■

Un veí de La Marina, dins una precandidatura a les eleccions del Barça El projecte futbolístic que proposa Sarto pel Barça es basa en el fet que la cantera i el planter tornin a "guanyar el pes que es mereixen" Aquest mes de gener els socis del Futbol Club Barcelona hauran d'escollir el seu nou president després d'un mandat de la mà de Josep Maria Bartomeu que ha deixat el club immers en una crisi tant econòmica com futbolística. Carlos Sarto viu al Passeig de la Zona Franca i és el director de l'escola de futbol de La Marina, Ángel Pedraza. El veí de La Marina manté una estreta relació amb el futbol català i esdevindrà el directiu responsable de l’àrea de futbol del FC Barcelona si el precandidat Lluis Fernández Alà surt elegit com a presi-

dent blaugrana. Tot i que la cursa està encara molt oberta. La relació entre Sarto i el precandidat a la presidència s'ha consolidat amb el pas del temps després de la carrera esportiva com

El projecte futbolístic que proposa Sarto pel Barça es basa en el fet que la cantera i el planter tornin a "guanyar el pes que es mereixen" i ho resumeixen en el lema "Passió, Seny i Planter"

▶ Presentació candidatura Lluís Fernández Alà.

a blaugrana d'Ángel Pedraza, exjugador del Barcelona i cunyat del mateix Sarto. "Lluis em va trucar perquè sap que estic ficat al món del futbol, vaig escoltar la seva proposta i com tenim una idea molt semblant sobre el funcionament adequat pel Barça vaig acceptar el repte de postular per encarregar-me de la direcció del futbol" assenyala Carlos Sarto. El projecte futbolístic que proposa Sarto

mundodeportivo.com

pel Barça es basa en el fet que la cantera i el planter tornin a "guanyar el pes que es mereixen" i que el primer equip estigui format "pel màxim de jugadors de la casa com sigui possible". "Passió, Seny i Planter" aquest és el lema d'una precandidatura que, tot i no ser de les principals favorites, irromp amb força dies abans de les esperades eleccions barcelonistes. ■

El nostre nord és el sud

Gener 2021

L'ENTREVISTA

“Les emocions viuen al nostre cos, hem de cuidar-lo!” Alberto Costas Argones. 48 anys. Nascut a Vigo. Solter. Tècnic esportiu, especialitat pilates i moviment conscient. Estudia Educació social en la UOC Política? D'esquerres. Voto a partits que es preocupen pel benestar de la gent. Religió? l'amor, la terra, les persones i l'humanisme.

l coneixem perquè anima i ajuda tothom a mante· nir-se en forma. En què consisteix la seva especi· alitat? A més dels beneficis que té entrenar la condició física, també m'agrada treballar les relacions socials, crear xarxes i que la gent tingui contacte amb els seus veïns i veïnes mitjançant l'esport. Em centro en les persones majors o de mitjana edat. M'agrada pensar que el meu treball contribueix al seu benestar i en la millora de la seva qualitat de vida. Com comença en aquest camp? Quan vaig venir a Barcelona, fa més de 10 anys, em vaig graduar com a tècnic d'activitats físiques i esportives en l'Institut La Mercè. Abans treballava per a Inditex, era una espècie de director de país dels productes a Turquia, Xipre, Grècia i Malta. Són aquests moments de la vida en què econòmicament et va molt bé i dius “em compro un BMW” i llavors et preguntes “és això el que realment vull fer? Però ja venia del món comercial i de les vendes. Si, anteriorment havia treballat per a General Electric i CEDIER, a Amsterdam, on vaig viure durant 12 anys i vaig adquirir experiència en el sector. Expliqui una mica la seva experièn· cia a Amsterdam. Crec que és una de les millors coses que he fet a la vida, perquè m'ha ajudat a formar-me com a persona. Vaig començar com a telefonista en un call center, agafant trucades, intentant arreglar un escàner o una impressora… i d'allí vaig anar canviant de feina. Em van agafar perquè parlo castellà, gallec i portuguès. A poc a poquet vaig començar a aprendre anglès. Vaig anar canviant d'empreses, i cada vegada en un nivell més alt, fins que decideixo tornar a Galícia. La meva experiència laboral em va servir per a tornar-hi amb una bona feina.

És més, d'una dècada! Sí, i m'anava per a un any (riures). Però em va anar molt bé, em va agradar molt. Llavors, va sorgir un tema familiar i vaig tornar… Diu que va tornar a una bona feina, com era? Jo és que sóc millenial. Ha, ha, val. És quan cobres una pasta al mes, viatges molt i pots permetre't una bona vida. Em pagaven bé però la meva vida només podia ser això. No em quedaven buits per a fer-hi res més. De 8 a 8, sense parar i sempre al 150%. Si això t'agafa amb vint-i-tres o vint-i-quatre anys està molt bé, però després d'un temps ja no em compensava. Així que vaig decidir venir a Barcelona. Recordo que per a decidir-me em vaig dir, la vida sol es viu una vegada. Sempre m'havia agradat l'esport així que em vaig inscriure al grau esportiu en La Mercè. I per què Pilates? Quan vaig treballar en les oficines, amb tot l'estrès dormia poc… La meva esquena tenia dolors i hèrnies. I gràcies a un fisio vaig començar a interessar-me. Estava ja per a operar-me. Em van recomanar fer pilates i em va anar d'allò més bé. Així vaig entrar en contacte amb la disciplina. I com arriba al barri? Vaig tenir l'oportunitat d'entrenar a un equip de futbol de persones amb diversitat funcional i van aconseguir pujar a primera divisió de la lliga Acell, una lliga especial per a persones amb discapacitat funcional, després de dos anys entrenant. A partir d'aquí una cosa et porta a l'altra…. En el barri Gemma Chalines em va donar l'oportunitat de continuar. Què li suggereix a una persona que vol començar ara una rutina es· portiva? Que s'ho prengui amb calma, de manera gradual. Millor si és de la mà d'un professional. I sobretot que faci alguna

Alberto és un professional esportiu, amb 10 anys d’exercici al barri i molt popular entre el públic femení i de gent gran. S’ha guanyat la confiança d’un sector que en ple segle XXI i ara enmig d’una pandèmia continua trencant tòpics. És una generació que fuig de tota mirada condescendent i fa una proposta pròpia d’envellir. Ha canviat el significat d’experiències com estudiar, l’amor, el sexe, l’esport o la bellesa a partir dels 60 anys. L’Alberto està enganxat a aquesta forma i maneres de fer. I és recíproc. Així l’esport ve unit a l’amistat, l’esbarjo i la socialització. I un grup d’entrenament sovint acaba resultant el grup de viatge, obert a tothom que tingui ganes i actitud. “Hem fet grups d’entrenament que després han resultat ideal per fer viatges. Ara s’hi ha afegit una veïna coreana i ja tenim planificat el viatge per anar al seu país quan passi la pandèmia”, es despatxa en mitja entrevista. Habitual col·laborador d’entitats com el centre Cultural Estrellas Altas, Ary Esport, la taula de salut i diversos centres cívics, així com en actes del Dia de la Dona –avança que enguany hi haurà sorpreses- ens explica la seva experiència vital. Ens comenta la seva admiració en descobrir la voluntat i capacitat de la gent gran per seguir en línia els entrenaments, no perdre contactes i mantenir-se en forma també durant el confinament. Podeu seguir-lo al seu instagram alberto_costas_argones.

cosa que li agradi: caminar, ballar, algun esport… és important que el que faci li agradi de debò! Pot explicar algun cas d'èxit que hagi tingut? El cas d'una veïna que porta entrenant mínim cinc anys, és una dona del barri d'entre 45 o 50 anys, conductora de metre, i que va tenir una paràlisi en la meitat del cos. Amb l'ajut de fisioterapeutes, programes especials i el treball que jo he fet amb ella hem guanyat en seguretat a l'hora de moure's i el control sobre el seu cos. Tenia problemes per a fer moviments bàsics, aixecar-se del terra, i molta inseguretat per a caminar pel carrer. Continuï, si us plau. Un altre cas és una veïna d'uns 58 anys, que feia pilates i alguna altra activitat perquè li agradava. Avui dia, va en cadira de rodes per una malaltia degenerativa i em comenta que el seu equip mèdic està sorprès de la seva capacitat per a tornar a moure's. Gràcies al treball que va fer en el passat el seu cos, la seva musculatura recorda els moviments. També hi haurà molta gent que tot i intentar-ho haurà desistit. És un fracàs personal quan no puc integrar algú amb un problema de mobilitat en un grup de gent més ampli, perquè no tinc un grup específic per a la seva mena de disfunció. Són casos específics en què s'ha de valorar si aquesta persona afavorirà o entorpirà la marxa de la resta del grup. Tenim limitacions per integrar-los. Hi ha una necessitat palesa de les persones de mitjana edat i major de fer esport. Es troben en l'etapa final de la seva vida i és gent molt vital, volen continuar fent coses i que no se'ls aparti de la vida social. I això és genial. Disposen de temps i busquen sortir al carrer, crear nous vincles… Gent gran de 70-80 anys, que viuen soles, van perdre la seva parella, o les amistats, i arran de les classes de manteniment que faig en La Cadena, van tornar a reconnectar amb les seves veïnes, amb el seu entorn. Les seves classes tenen un públic femení, sobretot, als homes els costa més. Per què? Tradicionalment les activitats dels centres cívics s'han centrat en aeròbic, ball, que són activitats percebudes encara com a femenines. És part de la cultura heteropatriarcal que encara roman. Però a poc a poc els homes majors també s'hi sumen. En tenim alguns i això fa que cada vegada s'hi acostin d'altres. Per a ells és com saltar un mur. Però quan el salten, quan proven el grup, ja està, a poc a poc van animant-se més homes. ■ Yohany Limpias Ayala