La Marina – Edició gener 2023

Alejandro

Els Reis Mags d'Orient visiten els residents de la Clínica Sant Antoni durant la Cavalcada de la Marina.

EDITORIAL

2023, i seguim aquí!

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada 6.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Deixem enrere un 2022 difícil. Les empreses tanquen un any amb guanys extraordinaris en molts sectors, inclosos l’energètic i la banca i, en canvi, la inflació desmesurada i la precarietat dels salaris ha tensat encara més a moltes famílies que ja vivien en una situació límit.

En l’esfera política i arran del context en què vivim ha estat un any d’inestabilitat, també en la majoria dels partits i espais polítics, locals i internacionals. Les estratègies de l’extrema dreta 2.0 han instal·lat les fake i la polarització com a instrument permanent i cada vegada és més difícil combatre les seves formes i el seu discurs. Necessitem ser-ne conscients i no seguir-los el joc utilitzant les mateixes eines i apostar per la radicalitat democràtica. Cal defensar-la a les institucions, al carrer, als barris i al dia a dia. Persisteix el perill que l’extrema dreta aconsegueixi imposar-se --dins o fora del govern-- i per això necessitem una esquerra més conseqüent, amb intel·ligència, proposta i ètica.

Una situació que il·lustra el difícil repte que tenim al davant ha estat el que ha passat amb el Poder judicial. La paralització d’una votació al parlament ha estat vergonyosa i inqualificable. Tot i que el Govern espanyol va tenir poca cura en les esmenes que es tramitaven, ha estat una resposta desproporcionada i que erosiona encara més la credibilitat i el prestigi d’una institució cridada a garantir els drets dels ciutadans i l’ordre democràtic en moments delicats i de crisis. El Poder judicial ha quedat retratat com un vulgar club que rep i paga favors, sense més.

Serveixi aquest cas com un exemple de la gravetat de renunciar a les batalles democràtiques; el Poder judicial ve donant mostres contínues de les

seves zones grises, del seu feble sentit de la justícia, la legalitat i la garantia de drets, amb els acusats pel “procés” català, per exemple.

A més, tenim per davant un any en què venen eleccions i a Catalunya la batalla dels espais electorals encara hi és: PSC, ERC, BEC i Junts disputen la principal plaça electoral, Barcelona; els partits no aconsegueixen reconnectar-se amb una ciutadania que reclama projectes i l’exercici de la política en majúscules, però que també acusa fort la crisi econòmica i el desgast institucional.

Quina perspectiva podem tenir davant de tot aquest panorama? Nosaltres creiem que cal apostar per construir cultura, és a dir, una manera de pensar i actuar quotidiana que contribueixi a transformar el pensament dominant fins ara: l’irreflexiu del tot, sense cap ètica i sense cap altra objectiu que el de desgastar

a tothom i desviar l’atenció en tots els nivells per seguir en la lògica dels diners pels diners, per estúpid i absurd que resulti això ara i en plena crisi climàtica.

Necessitem dialogar més i construir comunitat a partir dels interessos que compartim per la nostra supervivència, però també augmentar la nostra consciència, apostar per una ètica personal que ens posicioni en temes que requereixen la nostra decidida contribució.

Des de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, un altaveu veïnal amb el qual resistim ja fa més de 35 anys, apostem per retrobar-nos des de la serenitat i les reflexions i preocupacions compartides, molt conscients de la gravetat i el moment decisiu que vivim i viurem aquest 2023. Nosaltres seguim i seguirem aquí, construint des del dia a dia. Bona entrada d’any veïns i veïnes! ■

Boxa, flamenc i vida saludable, l’exemple

Quan ets un infant, és difícil tenir present les dinàmiques de portar una vida saludable. Que si hem de menjar tal cosa, que si hem d’evitar unes altres, fer esport tants dies a la setmana... tot plegat cal d’una educació que, sovint, tardem molts anys en adquirir i tot depèn del context social i econòmic on hem crescut.

Segons l’estudi ‘Infància i Salut a Catalunya i Espanya’, publicat per la Fundació Pere Tarrés l’any 2020, els nens i nenes de 0 a 14 anys amb un nivell socioeconòmic més baix tenen més risc de tenir problemes de salut com ara obesitat i malalties cròniques i cardiovasculars degut a que passen més temps davant de les pantalles, la mala alimentació, i perquè porten un estil de vida més sedentari que els nens i nenes de classes altes.

L’estudi també apunta a una escletxa de gènere, ja que les nenes de famílies amb menys ingressos són les que menys esport practiquen. Tot això, sumat al fet que els infants de famílies amb pocs recursos consumeixen un 12% més productes hipercalòrics i refrescs amb excés de sucre, i un 17% menys de fruita fresca al dia, fa que l’obesitat infantil sigui més freqüent en les classes més baixes (amb un 19,1%) que en les altes (amb un 6,7%).

No obstant això, si s’incideix en la importància de mantenir una bona salut des de la infància, es poden treballar els valors de cuidar el nostre estat físic i mental quan més energia i capacitat d’aprenentatge tenim. Així, una de les poques formes d’incidir-hi és a través d’entitats i organismes que treballen amb l’afany de lluitar per la igualtat d’oportunitats.

Una d’aquestes iniciatives és el projecte Yáiza, realitzat per la Universitat Pompeu Fabra amb la col·laboració de l’Escola Dominical Undebel i el Casal de Barri de la Vinya, que ha cedit els seus espais per ferla possible. S’han impartit activitats per fer partícips els infants de la Marina, especialment la comunitat gitana, en la construc-

a seguir dels infants de la Marina!

ció d’una vida saludable amb l’esport i la bona alimentació.

“Durant la pandèmia de la covid-19, vam constatar que la pobresa infantil havia crescut de forma brutal a nivell europeu i s’havia de destinar diners a la infància”, introdueix l’Ábel Bereményi, investigador de la universitat referida. La institució col·labora amb Reaching In, un projecte europeu que té com a objectiu augmentar la participació dels nens i nenes en condicions desfavorides en les decisions sobre les polítiques i serveis relacionats amb la seva salut.

El nom del projecte no és casual i el van escollir els mateixos alumnes dels tallers. “Com és un projecte de salut, li van posar el nom en honor d’una de les seves companyes (la Yáiza), que va tenir problemes de cor i la van haver d’operar”, comenta la Victoria Santiago, de l’Escola Dominical Undebel, i que ha col·laborat en la preparació de les activitats.

“La població gitana participa menys en aquest tipus d’activitats, i per això vam plantejar un projecte a diversos països europeus on la infància gitana pugui tenir la

“Augmentar la participació dels nens i nenes en condicions desfavorides en les decisions públiques de la seva salut a nivell local, nacional i europeu”

veu, opinar sobre el seu estat de salut, i quines coses necessiten al seu barri. Una eina per fer-ho realitat era l’esport a través del boxa i la dansa flamenca, i l’altra, amb cursos d’alimentació saludable”, detalla l’Ábel.

La Rosa és àvia d’alguns dels alumnes que participen de les activitats de boxa i de les classes de repàs que es fan al Casal de Barri de la Vinya. Valora molt positivament la iniciativa, perquè “així estan en moviment, els aporta disciplina” i perquè considera que l’esport és una eina que ajuda als nens i nenes a estar “centrats”. L’Eva, per la seva banda, que és mare d’alguns dels alumnes dels tallers, veu l’esport “com una forma

perquè els nens i nenes facin pinya alhora que porten una vida més saludable”.

“Per a mi, el projecte Yáiza ha estat la descoberta d’una nova etapa molt important perquè m’ha fet aprendre coses molt útils, i gràcies al que he après ja no em canso tan ràpid”, comenta la Yáiza, i la Indiara, companya seva, afegeix: “Ha estat divertit, i mentre el feia sabia que estava aprenent molt perquè m’han ensenyat a menjar saludable; és veritat que he pensat en deixar-ho algun cop, però després de pensar totes les coses bones que aportava he estat fins ara”.

Ho deien en uns Jardins de Ca l’Alena plens de famílies, nens i nenes, en què es van aprofitar les festes de Nadal per fer l’exhibició final del projecte de vida saludable amb una mostra de boxa, flamenc i activitats lúdic-saludables. Una tasca gens fàcil, especialment quan aquesta pedagogia es fa a les capes més oblidades de la societat per les administracions públiques i en un barri com la Marina, en què el percentatge de persones amb obesitat supera la mitjana de Barcelona. ■

▶ Participants del projecte Yáiza practiquen boxa i ball flamenc als Jardins de Ca l'Alena.

Alejandro Flores

|| Alejandro Flores

Esperit nadalenc a la Marina

Esperit nadalenc a la Marina

Les entitats i associacions de la Marina han fet possible que el barri tingués un ambient propi del Nadal, el primer després de la pandèmia on s’ha recuperat, de manera gairebé radical, la normalitat que tant esperàvem i que per fi palpem.

Una Fira Nadalenca per treure múscul associatiu

El 10 de desembre s’hi va viure la il·lusió d’aquells nens i nenes que van picar fort al Caga Tió, cantant la tradicional cançó que, com a ritual ben arrelat a Catalunya, batega

d’esperança i nervis de tothom qui la canta. Treballs manuals, tallers per a tota la família i productes fets per les mans dels voluntaris i voluntàries de les entitats van recuperar l’esperit artesanal a la plaça de la Marina.

Liderada pel Centre Cultural Estrelles Altes i la Unió d’Entitats, s’hi van sumar fins a una desena d’associacions amb la seva paradeta durant tot el dia: la de Comerciants La Marina, la guineo-catalana Bisila, l’Escola Dominical Undebel de la comunitat gitana, el Centre Cultural de l'Àmbit de la Dona Ancora, l’Espai Vila

Veïna i el Casal de la Vinya, van ser-ne algunes. La Societat Coral la Joia de Montjuïc va fer l’actuació musical. A més, hi havia el taller infantil amb l’Associació Guinomai Ensems, la rondallaire Xènia Alabau i un espectacle de circ amb Dr. Karoli. El Pessebre Vivent, més viu que mai!

El 17 de desembre era data assenyalada per a moltes famílies. S’organitzava el Pessebre Vivent de la mà del Centre Cultural Estrelles Altes, amb la col·laboració

de centenars de veïns i entitats.

Les famílies del barri sortien com de pelegrinatge per veure el naixement del nen Jesús i les diferents escenes que interpretaven els mateixos veïns i veïnes. La pluja del matí va provocar alguns nervis: “tenim molta feina, està tot ple de fang, gairebé tot per muntar”, explicava una voluntària prop de les 11 del matí.

No obstant això, ni la pluja ni el fang no van impedir la celebració. Al contrari, la contrarietat va fer que tothom qui participava fes el cor fort. “Portem tot el matí

treballant, però ha valgut la pena la feinada”, comentava el Diego, un dels col·laboradors més implicats en l’esdeveniment i responsable de la construcció de les casetes de diferents escenes.

El Pessebre Vivent de la Marina porta 32 anys celebrant-se, primer a plaça de la Marina i des de fa una dècada als Jardins de Drets Humans. S’hi treballa durant tot l’any, quan s’acaba un, ja es comença a preparar el següent. Entitats com ara Associació per a la Promoció d'Activitats Lúdico-infantils de la Marina (APALIM), Amics de la Marina, el Casal de Barri de la Vinya, l’Associació de Veïns de Can Clos, la Marina Viva, i gairebé tot el múscul associatiu del barri hi col·laboren.

“De fa uns anys que ve gent d’arreu de Barcelona i de fora, no només del barri. Estem molt contentes que hagi vingut l’alcaldessa, però hem aprofitat per demanar-li que no tenim locals en condicions

per guardar tota la decoració, i a nosaltres ens suposaria molt menys treball”, comenta la Toñi Fernández, del Centre Cultural Estrelles Altes, qui al costat de les seves companyes, lidera l’equip d’organització.

Més de 160 voluntaris i voluntàries van ambientar els Jardins dels Drets Humans com Betlem en temps de la sagrada família, que tot i ser una celebració essencialment catòlica, la transcendeix apel·lant i il·lusionant a tothom. Tot va quedar tan ben ambientat, que els qui s’apropaven es quedaven bocabadats de la gentada que hi havia dins del recorregut, i fora esperant. Cues quilomètriques de gent que ocupava immediatament el lloc dels que hi entraven, al recinte. Milers de persones hi van passar.

Una de les personalitats que s’hi van apropar va ser la mateixa alcaldessa Ada Colau, la primera edil que el visita. “La tasca dels veïns i veïnes, i voluntaris que s’impliquen de manera desinteressada pel

barri és el més valuós d’aquesta ciutat i com alcaldessa només puc donar el màxim agraïment, tot el reconeixement, força i ànims. És un barri meravellós i preciós, amb història, identitat i veïns i veïnes magnífiques que fan activitats com aquestes”.

Hi eren també els regidors Montserrat Ballarín —“és un esdeveniment preciós que fa barri i demostra també tota la capacitat d’organització i les ganes que hi ha de compartir”—, i el Jordi Castellana —“Mai havia vist tanta gent com en l’edició d’enguany, ha estat tot un èxit i això és gràcies als veïns i veïnes que s’organitzen”—. Tots van fer paradeta a la Fira dels comerciants que donava la benvinguda.

El Pare Noel aprofita el Xmas Market per fer les últimes compres

El 16 i 17 desembre, el mateix dia del Pessebre Vivent, el Pare Noel ja rebia les

cartes dels més petits al Xmas Market.

I d’això es va assegurar l’Associació de Comerciants de la Marina, amb la col·laboració de voluntaris com el Vicenç Larrotcha i el Diego García, liderats per la Laura Julibert, dinamitzadora de l’entitat. Es van fer càrrec que el Pare Noel ho tingués fàcil per fer les compres nadalenques així com els Reis Mags d’Orient. “Ells també han triat el comerç de proximitat i intentem que la canalla i les famílies del barri apostin per comprar els seus regals i altres productes al nostre mercat nadalenc”, deia la Mei Márquez, presidenta de l’entitat.

Més d’una desena de comerços van instal·lar paradetes en una ambient que va destacar per l’enllumenat i el decorat, tot acuradament mimat, a l’entrada del Pessebre. A sobre, i per fer-ho encara més entranyable, l’aroma d’un autèntic vi calent amb espècies, canyella, anís estrellat i taronja del Celler La Marina feia

▶ El Xmas Market instal·lat al passeig de la Zona Franca; el Pare Noel hi recollia les cartes dels menuts.

Associació de Comerciants de la Marina.

Fotos: Alejandro Flores

▶ A dalt, imatge d'algunes de les escenes del Pessebre Vivent. A baix, l'alcaldessa Ada Colau i el regidor Marc Serra amb la Toñi Fernández; la regidora Montserrat Ballarin amb les conselleres del PSC; el regidor Jordi Castellana amb Lourdes Vidrier.

@Lluna641

Mans a les Mans rep el premi Tatiana Sisquella del diari ARA

El premi Tatiana Sisquella reconeix, tots els anys, una entitat o servei que destaqui per la seva contribució en l’àmbit social amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Enguany, s’ha premiat l’acompanyament educatiu que la Fundació Mans a les Mans fa dia rere dia als infants i joves del barri.

La seva tasca desinteressada va fer possible que l’any 2021 s’atengués a 287 infants i joves a més de 214 famílies. Mans a les Mans té diferents projectes.

- Mar Obert (suport a iniciatives dedicades a infants i joves com el Servei de Dinamització Imagina’t o l’esplai Spai-T).

- Grups de Famílies (espai a les famílies per compartir experiències i reptes al voltant de la criança).

La Marina col·labora amb La Marató de TV3

El Centre de Formació d’Adults Sants

- Sant Raimon de Penyafort, ubicat al passeig de la Zona Franca 56, i els CAPs de la Marina i Dr. Carles Ribas han realitzat diverses activitats per tal de col·laborar amb el programa La Marató de TV3, enguany sota el lema BUM BUM, i que té com a objectiu de recollir fons en la lluita contra les malalties cardiovasculars.

L’alumnat i el professorat del Centre de Formació d’Adults es van involucrar en l’elaboració de diversos esmorzars solidaris, preparant petits àpats, xocolates desfetes i cafès pels companys i

mestres a preus simbòlics d’1€.

L’esperit solidari ha facilitat que tothom hagi fet aportacions voluntàries aconseguint veritables delícies, torrons, neules i bombons per elaborar tres paneres de Nadal (inclòs un pernil i embotits ibèrics aportats per l’Associació d’Alumnes) que es van sortejar entre tots aquells que van comprar números per participar a la rifa, venuts també al preu d’1€. Amb tot això, es van aconseguir 802€. “Estem plens d’orgull de l’esperit solidari de tota la comunitat educativa de la nostra escola d’adults”, comenta la Neus Cutiller, Coordinado-

ra de la Formació Instrumental del CFA. A més, els i les alumnes de l’escola han pogut assistir a una xerrada de conscienciació al voltant de les malalties cardiovasculars, que s’ha encabit dins del projecte Coneixem el nostre Cos de la Formació reglada d’Instrumental (equivalent a l’educació bàsica de primària).

Per la seva banda, els CAPs de la Marina i de Dr. Carles Ribas també van impulsar una iniciativa de recapte de diners. Amb una passejada pel barri, van conscienciar el veïnat de la importància de col·laborar en La Marató d’enguany amb una bústia solidària.

La Júlia Roig, dietista i nutricionista en Atenció Primària als CAP Bordeta-Magòria, La Marina i Dr. Carles Ribas, explica que un dels factors de risc de les malalties cardiovasculars és el sedentarisme i l’obesitat. “Des dels CAPs estem impulsant el projecte Cuidem-nos, un grup tancat on des de la teràpia psicoeducativa es tracten els hàbits alimentaris i d’estil de vida per disminuir les malalties cardiovasculars”, hi afegeix. ■ Redacció

educació no formal i temps lliure, així com ajudes per a equipament escolar, alimentació i higiene infantil).

- El Submarí (espai obert dirigit a infants d’entre 6 i 14 anys per potenciar la tasca educativa amb programes socioeducatius que milloren la qualitat de vida de l’infant i la seva família).

- Bon Port (dirigit a adolescents d’entre 14 i 22 anys, especialment pels que es troben en situació de vulnerabilitat, amb una Unitat d’Escolarització Compartida que els ajuda en els seus estudis i els guia en la seva inclusió laboral).

“La línia entre qui és vulnerable i qui no ho és s’ha demostrat molt fina i fràgil. De cop i volta, pots passar d’una banda a l’altra”, explicava la directora de la Fundació Mans a les Mans, la Neus Cerdà, en una entrevista per a la contraportada de La Marina, tot just quan l’entitat rebia la Medalla d’Honor de Barcelona ■

El Gordo de la Loteria cau al barri

La loteria de Nadal ha caigut al barri. L’establiment número 244 del passeig de la Zona Franca va tenir l’honor de repartir el Gordo, el número 5.490. Amb un premi de 400.000 euros, és el màxim premi de la Loteria de Nadal, que enguany cau al barri, i que va comptar amb la celebració no només dels afortunats, sinó dels veïns i veïnes que hi passaven per davant de l’administració.

El Xavi Cañas és el propietari de l’establiment on s’han venut els dècims premiats. Destaca que s’hagi repartit “a un barri obrer i treballador, on hi ha gent que ho està passant malament”. El venedor de loteria es mostrava content davant els mitjans de comunicació als que atenia el 22 de desembre, i malgrat que no ha venut tota la sèrie, exclama: “ha sigut bestial!”.

En total, l’establiment situat al passeig de la Zona Franca ha repartit 984.000 euros nets d’un número que es venia al passeig de la Zona Franca “perquè altres administracions no el volien, perquè no agradava els compradors”, comentava el Xavi. Així que ja sabeu, no jutgeu un número per la seva aparença, potser ens dona una sorpresa! ■ Redacció

Un munt d'activitats festives il·lusionen a grans i petits

meravelles al paladar de les tantíssimes famílies que s’hi entretenien. Hi van haver tot un seguit d’activitats que van començar de bon matí i van durar fins la nit: rondallaire, cantades, treballs manuals, jocs infantils, premis pels més petits, tallers d’embolcalls amb el paper reciclat exclusiu de la Marina...

Va ser l'altre espai amb cues i cues per entregar la carta amb els desitjos dels petits al Pare Noel.

Arbres nadalencs i el Pare Noel barri per barri

Entre els barris que han muntat el

seu propi escenari nadalenc, a més del de plaça de la Marina, destaquen Can Clos, el Polvorí, Eduard Aunós i la Vinya. En tots els casos les associacions de veïns i veïnes organitzen un dia de celebració amb xocolatada, regals, activitats infantils, algunes actuacions artístiques i, sobretot, les ganes de compartir amb la gent del seu barri. Els arbres competeixen entre ells perquè tots han quedat ben macos i a més, alguns s’han fet amb materials reciclats i en l’elaboració participen moltes famílies de cada barri. Que no decaiguin les ganes de compartir!

Les carteres reials al parc de patinatge

I per acabar les festes amb il·lusió, els Reis Mags d’Orient arribaven a la Marina carregats de regals. Les carteres reials ja van rebre les cartes el passat 4 de gener a l’skatepark de la Marina, on l’Associació de Mitjans de Comunicació Local i el Casal de Barri de la Vinya també es van sumar amb una recollida de joguines solidària.

Cavalcada de Reis

Un dia després i amb una xocolatada calenta arribava la Cavalcada, que va recórrer tots els carrers del barri. Les carrosses van

arribar a la Sala Pepita Casanellas perquè Melcior, Gaspar i Baltasar saludessin els infants de la Marina, que amb un somriure d’orella a orella s’anaven a dormir desitjant el regal més valuós: la felicitat. L’itinerari va travessar el passeig de la Zona Franca, el carrer Mineria, plaça de les Matemàtiques, carrer de la Mare de Déu de Port, Foneria i plaça de la Marina.

L’ambient al carrer, l'alegria i l'entusiasme de la canalla va evidenciar que enguany moltes més famílies han apostat per celebrar-ho a la Marina enfront d’altres opcions que es multipliquen arreu de la ciutat per aquestes dates. ■ Redacció

- CaixaProInfància (programa d’inter-venció integral que proporciona als infants i les seves famílies serveis de reforç escolar, atenció psicològica,

Redacció

▶

L'equip de Mans a les Mans rep el premi Tatiana Sisquella del diari ARA @fundaciomansalesmans

▶ Els alumnes del CFA Sants - Sant Raimon de Penyafort celebren el recapte destinat a La Marató.

A dalt a l’esquerra, una imatge d’algunes de les dones del Centre Cultural Estrelles Altes, organitzadores del Pessebre Vivent. La resta, fotografies de les diferents escenes i preparatius del que s’ha convertit en l’esdeveniment cultural al barri!

De nou, el Poder Judicial actua contra la sobirania popular en favor de les elits franquistes i els seus hereus amagats darrere la dreta. És intolerable, i dona la idea exacta de l’índex de qualitat democràtic de l’Estat espanyol. A Catalunya no ens enganyen quan es defensen dient que es tracta d’una democràcia plena, perquè ja hem sofert i sofrim la repressió judicial del règim del 78 (més de 3000 persones pendents de judici), econòmica (continuant l’espoli i desinversió) i social (manipulant la realitat).

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de la Marina.

En una decisió sense precedents, el PP ha utilitzat el poder judicial per aturar el debat d’una reforma necessària i imprescindible. Es nega a renovar els càrrecs judicials per por a perdre unes majories i així evitar assumir la responsabilitat en les moltes causes que té obertes davant els tribunals. Això és un atac directe a la democràcia i un intent més d'anul·lar la voluntat de la ciutadania. Recorda un passat molt fosc de la nostra història i és feina de totes evitar que es repeteixi.

El Tribunal Constitucional NO FORMA PART del Poder Judicial. Discrepem de la decisió. L'acatarem, però hi presentarem recurs per aixecar la suspensió. És sorprenent que no s'hagin inhibit els magistrats recusats, que estan directament pel fons de l'assumpte sobre el que estan dirimint. Mai el TC havia interferit en la facultat legislativa, aturant una llei enmig de la seva tramitació. Es crea un mal precedent. El Govern d'Espanya i els grups parlamentaris que hi donen suport adoptaran les mesures necessàries pel desbloqueig de la renovació del CGPJ i del TC.

La decisió del TC confirma que Espanya és una democràcia imperfecta segrestada per una cúpula judicial que no respecta la separació de poders. Això no és nou, fa anys que Catalunya en pateix les conseqüències. Per combatre l’independentisme, Espanya va obrir la porta a violar l’estat de dret per evitar un procés democràtic. El que passa al Congrés ja havia passat al Parlament, però aleshores va comptar amb el suport de PP i PSOE. Quan engegues un artefacte totalitari, és molt difícil aturar-lo.

La cúpula judicial ha aturat la votació parlamentària per un defecte de forma, perquè no n'hi havia cap informe i perquè el Govern ha volgut passar per davant de la separació de poders. Igualment, tot això és conseqüència dels tripijocs del bipartidisme i altres partits com ERC o PNV, que volen ficar mà en la Justícia. Des de Cs sempre hem dit que els jutges han de ser elegits pels jutges, i no per interessos polítics partidistes.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Tribunal Constitucional és el màxim òrgan del poder judicial i ha decidit intervenir en la feina del màxim òrgan del poder legislatiu, el Congrés dels Diputats. Una decisió amb implicacions molt greus per a la democràcia. Tot plegat és complicat d’entendre, com explicaríeu vosaltres la decisió que ha pres la cúpula judicial d’aturar una votació parlamentària?

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Albert Deusedes

Barcelona. Portaveu de PSC SantsMontjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

David Labrador

Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Esther Pérez

L'acomodador

Juan Bibian

Retahílas

Mar Montilla

Nieve

Rodrigo Sorogoyen ens explica la història d’una parella francesa (Denis Menochet i Marina Foïs) que viu en una remota vall de la Galícia profunda, practicant l’agricultura ecològica sostenible i restaurant cases velles abandonades. Per a ells, aquesta terra és el seu paradís, però mantenen una relació tòxica amb una família veïna (els germans interpretats per Luis Zahera i Diego Anido, que viuen amb la seva mare) a causa d’un vell desacord a l’hora de vendre el bosc per a una explotació d’energia eòlica. Els que allà viuen no comparteixen tant afany bucòlic i el que volen és fugir amb els diners que rebrien si (per unanimitat) deixessin que el seu bosc mil·lenari es poblés de molins per produir energia eòlica. Que el no contaminant per al medi ambient sigui el que més el contamini no és tanta contradicció com a carreró sense sortida.

La pel·lícula agafa de referència un succés antic. El conegut com a crim de Petin, del 2010.

Un xoc frontal entre l’edènica visió de la vida al camp i la misèria endèmica de l’Espanya buidada, tens com un filferro d’espines. I una profunda reflexió sobre la forma tan diferent en què un home i una dona encaren la resolució d’un conflicte: de la rabiosa set de venjança al pes de la raó.

Just quan creiem que res podria superar la subtilesa i la bellesa d’Alcarràs o la tragèdia humanista de Cinco lobitos, As bestas arriba arrasant amb tot: és la millor pel·lícula espanyola de l’any, una lliçó de cine que és excel·lent en cadascun dels seus departaments, des de l’espectacular fotografia d’Alejandro de Pablo fins a la cuidada banda sonora d’Olivier Arson, fent especial menció en l’actuació de Luis Zahera, absolutament superb, espectacular, únic, magnífic. Les seves escenes en el Bar del poble són antològiques. Com la pel·lícula en si. ■

Quienes nacimos y crecimos en esta ciudad podemos contar con una mano —y nos sobran dedos— las ocasiones en las que hemos visto nevar. La más reciente fue en el 2010. Mi hija, que por aquel entonces cursaba primero de la ESO, llegó del instituto con la ropa empapada pero feliz, contándome las mil peripecias y batallas de bolas de nieve en las que había participado, y enseñándome fotos en las que aparecía tumbada sobre la superficie blanca, moviendo brazos y piernas para crear un ángel.

Otras imágenes —más borrosas y lejanas— que mis archivos mentales conservan, se remontan a un mes de enero cuyo año exacto no logro ubicar. Como la memoria a veces nos traiciona, le pregunté a mi padre si era real o lo había soñado, y él lo corroboró con todo lujo de detalles: los primeros copos empezaron a caer mientras esperábamos que los Reyes Magos de Oriente desembarcaran en el puerto de Barcelona. ¡Menudo caos se armó después de la cabalgata! Nuestro Seat 850 azul turquesa estaba tan enterrado que no lo encontrábamos, y nos costó Dios y ayuda regresar a casa. Lo que yo recuerdo, sin embargo, es que el día de Reyes me asomé a la ventana y contemplé, boquiabierta, el resplandeciente manto blanco que cubría las calles. Era increíble, mágico. ¡Parecía una postal! Abracé a mi Nancy y salí a pasear por el barrio con una gran sonrisa estampada en la cara.

Con nieve o sin nieve, y aunque dudo que este mundo tenga arreglo, me gustaría que el tránsito del año viejo al nuevo nos contagiara de esa magia propia de la niñez y llenara nuestros corazones de esperanzas renovadas. ¡Feliz 2023! ■

Chris El-Bahr Derribando armarios

Por extraño que parezca, la Navidad para mí siempre ha sido una época rara, una mezcla de sentimientos que se debate entre la ilusión y la tristeza.

Ni siquiera sé por qué de alguna manera siguen ilusionándome estas fechas, tal vez sea que incluso a les que somos más crítiques con el sistema y las tradiciones, nos calan este tipo de imposiciones, o quizás sea una cuestión de esperanza, de nostalgia de una niñez inocente en la que todo parecía un cuento con finales felices.

Pero la realidad es que no son fechas agradables para las personas queer. Cuando eres une niñe, nadie te explica que crecerás y que llegará el día en que en medio de tu turbulenta adolescencia no sabrás qué contestar cuando te pregunten si tienes novia, cuando te asuman como hombre o traten de alentar una masculinidad inexistente en tu ser, tras haber pasado horas en las que, víctima de la ansiedad, tratabas de ocultar cada resquicio de “pluma” que habitabas —y habitas—. Nadie te explica que llegará el día en que aquel primo junto al que creciste sin diferencias, traerá a su novia a la reunión de un 25 de diciembre, mientras tú ni siquiera podrás mencionar que tienes pareja y que incluso lleváis años conviviendo —porque a esas alturas de la vida ya nadie te pregunta, pues tampoco quieren afrontar la respuesta—.

A menudo siento que la gente quita importancia o bien no entiende el hecho de que la mayoría de personas LGTBIQA+ busquemos nuestra propia familia escogida y reneguemos de la que se nos ha impuesto —o al menos de una gran parte de ella—. En la sociedad se tiene una idea del vínculo sanguíneo como algo inquebrantable, viendo a esas personas como las únicas que de verdad estarán a tu lado para siempre. Eso no es más que una idea cisheteropatriarcal y, para quien no me crea, puede preguntarle a cualquier persona queer qué opina al respecto o bien que le cuente su propia vivencia. Sinceramente, después de haber tenido un padre que jamás se hizo cargo de mí, un padrastro que fue como un padre para mí y que terminó regresando a Marruecos afirmando que lo hacía porque soy maricón, tras tener que ocultar mi sexualidad e identidad de género o bien, a pesar de haber salido del armario, seguir siendo tratada en masculino, recibiendo comentarios ofensivos, no pudiendo invitar a ninguna celebración a la expareja con quien estuve casi cinco años… tras todo esto, el vínculo de sangre perdió todo su sentido para mí —aunque doy gracias de tener la madre que tengo con su amor incondicional y también el de mi tía—.

Así que este año brindo por los maravillosos seres que encontré en los márgenes de este mundo, por los cuidados que nos damos, la forma en que nos lamemos las heridas y renacemos de nuestras lágrimas, transformando el dolor en amor. Brindo por vivir eternas celebraciones con mi verdadera familia, por comienzos de año cargados de carcajadas y llantos de alegría. Brindo por una eternidad libre y feliz para mi colectivo en la que no echemos en falta nada, tan solo cuando falte algune de nosotres. ■

Millorar la distribució, reduir el trànsit i cuidar el comerç

Les observacions de les caminades veïnals al passeig

|| A.F.

Ja estem al gener i estrenem un any nou. Tindrem també la fi d’un dels processos participatius més esperats pels veïns i veïnes de la Marina: el de la remodelació del passeig de la Zona Franca, la via de trànsit i comunicació més important de La Marina.

El veïnat s’ha posat mans a l’obra per dir la seva en un procés que acabarà amb una última sessió de conclusions prevista pel 20 de febrer. Allà, s’hi explicaran les queixes, aportacions, propostes i aspiracions recollides durant tot el procés.

El mes de desembre ha estat un període de força activitat, perquè s’han aprofitat les festes i actes de Nadal, on els veïns i veïnes surten al carrer per gaudir en família, per recollir la opinió de la ciutadania. I el fred no ha impedit que els veïns participin en un procés que ja gairebé s’exhaureix.

Les passejades que es van fer el 15 de desembre eren una de les activitats programades: acompanyar els arquitectes i les tècniques de l’Ajuntament que recullen l’opinió del veïnat, passejant in situ per veure el que funciona i el que no. Prop d’una trentena de persones s’hi van aplegar en cadascuna.

Entre els temes abordats, el carril bici, la distribució dels contenidors i altres serveis van tenir un ressò important, també es va esmentar l’alt volum de trànsit i el soroll “insuportable” dels milers de cotxes, motos i camions que creuen el passeig cada dia, un total de 17.500 per dia en sentit mar, i 9.500 en direcció muntanya.

Al respecte, la Cristina, veïna de la Marina del Prat Vermell i una de les participants, il·lustrava una queixa comuna: “fixa-t’hi bé, que estic al costat teu, i se’m fa impossible sentir el que dius” explicava a uns tècnics que apunten tota l’estona el que es diu. D’aquí va sortir la proposta de posar asfalt insonoritzat.

El Xavi Callejas, arquitecte de LINKARK i veí de la Marina, es preguntava si s’havia tingut en compte la quantitat d’esdeveniments que es fan a Montjuïc i a la Fira per dissenyar el nou passeig, tot procurant que hi hagi bona mobilitat, “i encara caldrà comptar amb els partits del Barça quan l’Estadi Lluis Companys els aculli de forma temporal l’any vinent”, observava. Igualment, Callejas posava sobre la taula la idea de crear un hub de mobilitat al final del passeig: un edifici que servís d’aparcament de cotxes alhora que funcionés com un intercanviador de transport públic. “Arribes amb el cotxe, l’aparques, i ja no el necessites, perquè et mous amb transport públic”, l’aposta serviria per descongestionar el trànsit al passeig de la Zona Franca.

¿On són els comerços de proximitat, els bars i restaurants a peu del passeig? es

CRÒNICA

Cpreguntaven els passejants en passar per l’skatepark, direcció a la Marina del Prat Vermell, espai que encara manté un aspecte de zona industrial. “Foc no hauria de ser una frontera”, se sent.

Un full DIN A3, dividit en els apartats de mobilitat, activitat econòmica, espais comuns i altres aspectes a destacar, va servir als participants de les dues passejades (la primera, des de plaça d’Ildefons Cerdà a carrer Foc, i la segona, des de Foc fins a carrer A) per deixar constància dels punts febles que trobaven al passeig. I no només això, sinó que van proposar altres mesures perquè es tinguin en compte al nou disseny d’una via tan reivindicada a la Marina.

I els infants, què en diuen?

Quina idea té la canalla de com ha de ser el nou passeig? Malgrat que encara

són massa joves per participar a les sessions de debat, on tècniques, arquitectes i veïnat exposen les seves idees, els més joves també han dit la seva en un mural a les portes del pessebre vivent.

S’hi va instal·lar una capseta amb tot un seguit de dibuixos de diferents escenes: fonts, taules de pícnic, bancs per descansar o fins i tot paperets en blanc perquè dibuixessin les seves necessitats en funció de les preguntes que plantejaven unes tècniques de l’Ajuntament, organitzadores de l’activitat.

El 14 de gener d’11 a 13 hores hi haurà una altra passejada. A més, al gener també hi ha cites els dies 10, 12 i 18 amb les sessions de debats que analitzaran l’activitat econòmica i comercial, la mobilitat, l’espai públic. ■

▶ Mural participatiu amb els infants de la Marina, on exposaven problemes i propostes de millores.

Alejandro Flores ▶ Passejada amb

els veïns i les

veïnes de la Marina des de carrer del Foc (plaça del Moviment Obrer) fins al carrer A. Alejandro Flores

Es va esmentar l’alt volum de trànsit i el soroll “insuportable” dels milers de cotxes, motos i camions que creuen el passeig cada dia

Entre els temes abordats, el carril bici, la distribució dels contenidors i altres serveis van tenir un ressò important

Sense filtre

Xavi Callejas Arquitecte i veï de la Marina

L

La remodelació no pot ser una rentada de cara electoral, hem de tenir clar que decidir on va el carril bici és una pastanaga que no ens hem de menjar. No només hem de remodelar el passeig, sinó que hem de repensar el present i el futur del barri. Necessitem un pla de mobilitat sostenible que posi en primer lloc les persones alhora que permeti veïnes i comerços locals d’accedir-hi amb vehicle.

Hem d'estar realment dins de la Zona de Baixes Emissions, i per això, cal avaluar totes les estratègies de mobilitat possibles. Perquè, per construir un passeig, primer ha de deixar de ser un lloc de pas, una ronda més. Ara més que mai, ens hem d'unir per deixar de ser la porta del darrere de Barcelona. ■

Maria Rosa Pérez Veïna del passeig de la Zona Franca

Toñi

Karen

’agradaria que, ja que s’ha obert un procés participatiu per remodelar el passeig de la Zona Franca, es tingui en compte que actualment per aquesta via no podem passejar. No tenim un espai de trobada, una qüestió que necessita la gent gran i els jubilats que l’utilitzen cada dia per fer un tomb.V

a Marina-Zona Franca és el barri logístic més important de Barcelona. El port, la zona industrial, les Fires i els estadis acumulen una mitjana de 250 milions d'euros de benefici anual; i l'any vinent, acollirem el Barça. Les veïnes, què ens emportem de tot això? Contaminació i problemes de mobilitat descontrolats. Mentrestant, tota aquesta àrea (que és el focus de contaminació més gran de Barcelona) queda fora del pla de millora de mobilitat urbana de la ciutat. Actualment, el passeig és una ronda per creuar el barri encara que no va ser plantejada amb aquest propòsit, sinó per passejar i així hauria de ser: un lloc agradable. És l'artèria principal del creixement del Prat Vermell, que duplicarà el nombre de veïnes de la Marina.ML’ideal seria que, ja que es remodela sencer, es construís al mig un espai per on passejar, i als seus costats es traslladés el carril bici. I si només queda un carril per cada sentit perquè l’utilitzin els altres vehicles, doncs que quedi així. Però que el puguem aprofitar els veïns i veïns com a lloc d’esbarjo i socialització, el necessitem!

Una altra de les coses que penso que s’hauria de tenir en compte és la quantitat de cotxes que passen en ambdós sentits de la circulació, són milers dia rere dia i tots passen pel nostre barri malgrat que la majoria només circula de pas per anar a altres punts de Barcelona. Caldria deixar només un carril pel transit de cotxes de circulació per sentit, això ajudaria a descongestionar-ho tot i a reduir el soroll que es genera; és necessari si en veritat ens creiem tant la cura del medi ambient.

I sobretot, el més important és que realment es compti amb l’opinió del veïnat per a la remodelació del passeig, perquè si ja està tot dat i beneït... ■

En aquesta part del passeig trobes tres benzineres a pocs metres les unes de les altres, però no trobes un sol comerç de proximitat on poder comprar una barra de pa per exemple (a no ser que la compris a la mateixa benzinera, és clar!)

Acaba sent un lloc funcional com a única via on agafar els autobusos o el metro (si tens sort i has d’anar a l’Hospitalet) però no un passeig habitable on poder generar altres usos molt necessaris per a les persones que hi vivim aquí.

aig créixer a la Marina del Port, però des de fa un any visc a la Marina del Prat Vermell. Per mi el que significava el passeig de la Zona Franca ha canviat molt ara que visc allà on acaba la ciutat. Un cop passes el carrer Foc trobo un passeig inhòspit, on deixa de ser una via comercial viva del barri per trobar un llarg tram fred, solitari i de caràcter més industrial.És inqüestionable que el gran protagonisme al nostre passeig el tenen els cotxes i les grans torres d’oficines... no em sento gens interpel·lada en aquest model de ciutat. Penso que és cosa nostra poder traçar un nou passeig de la Zona Franca que sigui realment pels veïns/es i on es pugui respondre a les necessitats col·lectives. Jo, de moment, participo de l’espai veïnal Construïm la Marina ZF per treballar conjuntament aquest tema i d'altres. T’hi apuntes? ■

Laura

Comissió Consell de Barri i AMCL

D

ra que ha començat el procés participatiu per a la remodelació del passeig de la Zona Franca penso que hauríem de repensar-lo des de zero. Tenim una oportunitat d’or per construir el passeig que volem i no fer modificacions superficials.

A

El que crec que s’hauria de fer és una rambla com la que teníem antigament, que tingui un espai central on passejar a més dels laterals, i que connecti amb l’Avinguda Diagonal a través de la Rambla de Badal.

Tenim 40 metres d’amplada i gairebé 2 quilòmetres de llargada per convertir el nostre passeig de la Zona Franca en una rambla, i també podríem posar el carril bici pel centre per evitar les dificultats que genera actualment: molt neguits i alguns accidents

És molt important que les reformes que es facin al passeig no siguin una excusa per tapar els problemes estructurals que tenim. Cal que repensem la part més important del nostre barri perquè tots plegats el puguem gaudir. ■

es de fa uns anys els veïns/es de la Marina hem vist com el nostre passeig ha anat canviant la seva fisonomia segons les circumstàncies i demanda del trànsit, no les dels veïns/es. Hem passat de ser una "autopista" cap a la zona industrial i d'unió a les dues rondes, a una artèria més pacifi-cada.

Sembla que, per fi, els nostres polítics es volen posar les piles o fer-ne mèrits, perquè s'acosten eleccions i han convocat entitats i veïns/es interessats en donar el seu parer sobre les mancances i necessitats.

Pel que he entès no serà vinculant, en funció de si volem rambla, avinguda, bulevard... amb els mateixos carrils que tenim actualment i canviant el de bicicletes al centre, o deixar-lo com està, amb el perill que comporta tant per a les parades de bus com per les persones quan van a llençar les escombraries.

Ja s'han fet tres reunions informatives, s'ha posat un carretó al carrer per recollir opinions, una passejada pel carrer i encara queda una altra. Penso, no seria més fàcil parlar sobre propostes concretes, tenint una idea de croquis? Tenim bons arquitectes al barri que col·laboren, els podem aprofitar. Sobre el concret és més fàcil dir, opinar i debatre, ens entendríem millor i sobre-tot ens ajudaria a tenir més confiança en tot el procés. ■

er què el comerç és un element important a tenir en compte en la futura remodelació del Passeig de la Zona Franca?Perquè el comerç de proximitat és consubstancial als carrers i té un valor fonamental en la vida de les persones, barris i ciutats que aspiren a viure amb qualitat de vida; són, essencialment, serveis, però també generen múltiples beneficis socials, una economia que repercuteix a les persones de l’entorn més immediat i uns vincles de veïnatge i d’arrelament d’un valor incalculable per a la comunitat on són.

Per això, en el debat obert per l’Ajuntament, des de l’Associació de Comerciants de la Marina defensem un projecte de nou passeig amb carrers amables per a les persones, amb voreres amples, més verd i més il·luminació i un carril bici el més a la vora possible de la vorera; ja que hi ha dades que indiquen que un carril bici adequat fa incrementar les vendes entre un 30 i un 50%. Així que nosaltres el volem, però millor situat.

Si millorem les voreres i els carrils bici, farem uns carrers més agradables per passejar-hi i fer-hi vida, s’hi comprarà més i potser seran també uns carrers més lents (slow life). Anar més lent és bo pel comerç, pel carrer i per a tots nosaltres com a veïns i veïnes. ■

Si vols participar escriu a redaccio@lamarina.cat. Necessitem DNI i una fotografia. Els articles no han d’excedir els 1000 caràcters amb espais inclosos.

Abé Veïna del Prat Vermell

Fernández Presidenta del CC Estrelles Altes

Abdó Florencio MembreP

Julivert Dinamitzadora de l'Assoc. Comerciants

TEMA CENTRAL

|| Y.L.A. / A.F.

Des d'època antiga hi ha molts tractats i estudis que intenten esbrinar la lògica del comportament humà, si en té alguna. Durant tot un mes, milers de milions d'habitants de tot el món han seguit el Mundial. Més de 9 milions de persones d'arreu de l'Estat espanyol van sintonitzar amb la final entre Argentina i França a la televisió, on Messi va alçar la Copa Mundial de la FIFA amb l'expectació del món sencer i la felicitat de tot un país i dels seus seguidors, que també són milions.

Cadascun dels 161 gols que s'han marcat als estadis de Qatar ha estat celebrat, almenys, per una persona a tot el món. En un esdeveniment on es mouen milions d'euros, amb un període de preparació que supera la dècada.

Aquesta és la cara d'un esdeveniment com és el mundial de futbol, que respon a la lògica més animal que mantenim les persones: passió i furor desmesurat i ràbia i tristor com si es tractés d'un infern, adrenalina al màxim. I com a exemple la final d'infart, que els comentaristes esportius qualifiquen de la millor de tots els temps. El significat de tot plegat l’il·lustren les imatges d'una Argentina col·lapsada, desbordada i absolutament embriagada de celebració.

Ara bé, si tot aquest espectacle ha estat la cara, la creu és tot el que l'ha envoltat: corrupció a una escala major que l'altura

Qatar 2022

Passions futboleres i campanya de màrqueting. Parla el veïnat

de l'Everest i de manera tan descarada, prop de 7 mil treballadors morts durant la construcció dels estadis, i la manca de respecte dels drets de dones i molts col·lectius, entre els quals el de persones LGTBI.

Per analitzar el xoc entre aquestes dues realitats hem sortit al carrer a preguntar-li al veïnat, treballadors tots, precaris molts, com s'ho han mirat. L'imaginari col·lectiu dona per fet que les cúpules de molts organismes i institucions actuen sota la premissa que els diners ho mouen tot. Això

Teresa Díaz

64 anys, administrativa jubilada.

és un consens. En canvi, els hem preguntat per la seva conducta i actitud envers el mundial i si a Qatar i al seu emir el mundial els ha resultat o no un èxit la campanya de màrqueting que pretenien.

Ens contesta Pedro Gómez, de 41 anys i enginyer de parcs eòlics marins. No és gaire fan del futbol i ha seguit poc el mundial perquè "estava molt en desacord amb les polítiques de Qatar i no em sembla un lloc per fer un mundial". Similar és la posició d'Edward Charles, de 30 anys i treba-

Pedro Gómez 41 anys, enginyer de parcs eòlics marins.

llador de l'hostaleria. Què li ve al cap quan sent Qatar? "Els morts que hi ha hagut amb la construcció dels estadis. No tothom ho sap perquè s'ha ocultat la notícia", diu mentre practica al parc de patinatge.

Veu el futbol? "Sí, però no Qatar". Per què? "L'he vetat, em sembla lamentable la manca de drets humans, s'hauria d'haver fet un boicot i no veure'l", segueix la Glòria Campos, infermera de 54 anys. Ho diu reconeixent que al seu entorn, el seu marit, sí que l'ha seguit. Igual que la Inés, admi-

Ruth Avellanedo 16 anys, estudiant de música.

“S'hauria d'impedir celebrar un Mundial de futbol a un país on no es respecten els drets humans”

"Soc homosexual i d'anar-hi seria el candidat perfecte per acabar a la presó"

“Fins que no canviïn la forma de pensar que tenen, no visitaria Qatar ni que em paguessin el viatge”

Una tarda a la setmana tant l’alumnat de la comunitat de Mitjans (1r a 3r de primària) com de la comunitat de Grans (4t a 6è de primària) realitzen tallers artístics. Però no ho fan pas amb el seu grup classe com feien aquests darrers cursos, sinó que els infants dels tres nivells educatius es barregen i realitzen la mateixa proposta. Fer aquesta activitat intercomunitat permet aprendre de companys/es d’altres edats i crear nous vincles de relació.

L’objectiu d’aquests tallers artístics és desenvolupar les competències perceptives i d'expressió que permeten a l’alumnat comprendre el seu entorn i els mons artístics i culturals. Així com adquirir eines per comunicar-se amb els llenguatges de les arts.

A la comunitat de Mitjans ho estan assolint a través de tres tipus de tallers que han anomenat:

- “Construïm” on fan creacions amb materials ben diferents (plastilina, fang, papiroflexia, paper maché)

- “Artimatge” on generen produccions a través d’imatges (fotografia, collage, publicitat, cartells, il·lustracions, còmics, TAC)

- “Som artesans” on elaboren diferents accessoris a partir de la costura i estampació en teles.

En canvi a la comunitat de Grans ho aconsegueixen amb aquestes altres sis propostes de tallers:

info

- “Art i natura” on desenvolupen construccions amb reciclatge, natura, collage, composició, estampació, art efímer, land art.

- “Som artesans/artesanes” on fan abaloris, fang, marqueteria, cistell de mimbre, perfums, teixits i pintar vidre.

- “Matemàtiques i Art” on aprenen papiroflèxia, simetria i geometria artística.

- “El món de l’art” coneixent altres cultura, manga, origami entre d’altres.

- “Dones i Art” descobrint dones artistes i tot el relacionat amb la publicitat i les seves crítiques.

- “Art urbà” elaborant grafitis i escultures amb diferents materials.

- “Art digital” fent produccions amb instruments diversos com tabletes, vídeoart, fotografia i StopMotion.

Tots els infants passen per tots els tallers després de sis setmanes i la valoració és molt satisfactòria tant per als docents com per a l’alumnat. I l’avaluació de cada infant en cada taller permet conèixer el ritme d’aprenentatge de cadascú, com potenciar les habilitats i reforçar les dificultats individuals.

Us animem a fer propostes intercomunitat en els centres perquè és de gran riquesa social i d’aprenentatge.

Web: www.tiaflm.org

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al

Territori: Lidia Pérez i Amor González.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

- Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

- Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

- Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

- Oriol Toronell (Espai Química Joves)

- Loredana i Marta Díaz (Tècniques PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 6.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Arriba el Nadal a l'escola Bàrkeno

Repassem l'activitat de Taula d’Infància, Adolescència i Famílies (TIAF) aquest 2022

Què fem a la Bàrkeno per Nadal?

L’arribada del Nadal sempre planteja una gran pregunta a les escoles: Com hem de celebrar-lo? Com podem des de l’escola pública i laica mantenir la tradició, la màgia i el caliu que acompanyen aquestes festes respectant les creences de totes les persones amb qui convivim cada dia?

El Nadal és una festivitat molt impregnada en la nostra cultura i podem renovar-ne el sentit, extraient-ne allò que ens uneix amb totes les persones i cultures.

La manera que triem de viure-ho a l’escola és quedant-nos amb el sentit de festa, de celebració i d’oportunitat de cuidar-nos els uns als altres, de parlar de pau, de teixir vincles i alimentar il·lusions.

Des d’aquesta òptica preparem la festa amb un treball plàstic compartit, decorant espais de l’escola amb elements naturals i altres materials confeccionats pels alumnes.

Comença la celebració amb un calendari d’advent per a tota l’escola. Tradicionalment era de gran format, confeccionat amb cartró i ocupava l’entrada de l’escola. Aquest any, per primera vegada, ha estat digital i ha suposat una preparació més acurada però també més compartida amb tota la comunitat educativa. Cada classe ha preparat una petita sorpresa per a tota l’escola, una activitat que havien de fer junts, un joc, una cançó, una dansa, un regal per la classe del costat, un vídeo bonic per veure junts... Darrera les finestretes hi ha una proposta que s’obre cada matí quan ja hi som tots, alumnes i docents. El calendari representa el temps d’espera, ens ajuda a saber quants dies falten per Nadal, a con-

trarestar la immediatesa i l’acceleració, i a mantenir la il·lusió per saber què hi trobarem cada dia en obrir la finestra que toca. Ens dona la oportunitat de relacionar-nos entre diferents grups, d’aprendre coses noves i de gaudir de moments dolços.

L’escola es fa ressò també d’una de les tradicions més antigues de Nadal, que és el Tió. Per aquestes dates el tronc que crema a la llar de foc ‘caga’ regals i llaminadures: només cal bastonejar-lo i cantar-li una cançó. Per donar

a conèixer aquest costum tan entranyable i, sobretot, bastir una llegenda que el fes més explicable als menuts, ha sorgit un personatge màgic: l’oncle Buscall. Aquest mestre tioner s’ocupa de despenjar els tions que es desperten als arbres i donar-los als infants perquè els donin menjar i en tinguin cura fins la nit de Nadal. L’AFA de l’escola organitza cada any la visita de l’oncle Buscall, que és rebut amb molta il·lusió pels més petits de l’escola. El tió ocuparà un lloc important a l’entrada de l’es-

cola i ens regalarà molts moments divertits i tendres contemplant com se n’ocupen petits i grans.

La música és un eix vertebrador del treball de l’escola i des de sempre ha estat molt lligada a les festes, el concert d’hivern, el darrer dia del trimestre amb cançons tradicionals i altres de noves, percussió, balls i ombres mostra a les famílies l’intens treball que s’ha fet en aquesta àrea i la capacitat dels infants d’endinsar-se amb entusiasme en el món de l’expressió musical i artística.

L’arribada del Nadal coincideix també amb el final del trimestre, representa un moment de fer balanç, de valorar el que s’ha fet, una oportunitat tant per als alumnes com per als docents de fer valoracions dels assoliments del trimestre, oferint espais per mirar-nos i expressar com se sent cadascú i què necessita per continuar, per deixar uns instants de reflexió abans de prendre una decisió, i per agrair aprenentatges fets a través de companys i alumnes.

Quedem-nos, doncs, amb la paraula Festa, dins i fora de l’escola, respectant totes les maneres d’entendre-la i aprofitant la oportunitat per recordar-nos que el millor regal és estar junts.

Escola Bàrkeno

actualitat

Jonathan G, sisè de primària:

El que més trobaré a faltar seran els i les mestres, les amigues i els amics, el record de les aules on he estat tants anys. També trobaré a faltar les estones de pati.

Mireia M, sisè de primària:

Trobaré a faltar les amigues i els amics que vagin a un altre institut, la manera d’ensenyar que tenen els i les mestres a l’Alfageme, i a les mestres.

Joan R, sisè de primària:

Trobaré a faltar companys, companyes i mestres. També trobaré a faltar les activitats i les sortides que fem a l’Alfageme, sobretot l’apadrinament lector.

Daniela M, sisè de primària:

Trobaré molt a faltar els i les mestres, les meves companyes i els meus companys, i l’ambient que hi ha a l’escola perquè serà molt diferent del que hi haurà a l’institut.

La

bressol t'acompanya

Una llar d’infants amb mirada al futur

educativa La notícia

Els infants amb necessitats específiques es dupliquen a les escoles bressol de Barcelona

Som una família vegana i els nostres fills també comparteixen el nostre estil de vida. Quan vam parlar de la nostra alimentació amb la Llar d’Infants Els Gegants, ens va sorprendre com d’oberta de ment i inclusiva era la seva directora, la Mireia. Una llar d’infants que s’adaptés a

les nostres necessitats era fonamental, i qualsevol pensaria que al 2022 tots els centres ofereixen un menú vegà. No obstant això, no és el cas, així que quan vam trobar Els Gegants, vam quedar encantats. Ens van demostrar molt més que el simple aspecte d’una alimentació variada: una guarderia que dona la benvinguda a tothom sense judicis ni prejudicis. De fet, tot el contrari, perquè ens vam trobar un equip curiós i interessat en la nostra elecció de l’estil de vida que portem. Van proporcionar els nostres fills una dieta vegana variada i saludable. El nostre fill gran va deixar Els Gegants el passat mes de setembre per començar P3, i mai va haver cap dubte que el nostre fill petit havia d’anar a la mateixa llar d’infants i el seu meravellós equip. No podríem estar més contents amb la nostra elecció de confiar els nostres fills a Els Gegants!

Família Yerby

L’escola Els Gegants també hi és!

Segons l’informe Petita infància i educació inclusiva a les Escoles Bressol Municipals realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, i del que es fa ressò El Diari de l’Educació, hi ha hagut un augment del 120% en els infants de 0 a 3 anys amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) respecte del període 2015-2016.

Els alumnes amb NESE poden tenir una discapacitat física, intellectual, sensorial, amb malalties degeneratives o altres trastorns de conducta o de l’aprenentatge, o bé altres necessitats educatives de tipus social perquè són refugiats, en acollida o amb situacions familiars i econòmiques delicades.

Un 2022 ple d'activitat!

Avui volíem parar i mirar una mica enrere. Durant el 2022 la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies (TIAF) ha fet passos importants per reactivar la seva activitat i a la vegada, complir amb allò que es va acordar i decidir al Plenari 2021. D’aquella trobada, sortíem amb una nova forma d’organitzar-nos. La TIAF passava a estar estructurada en 4 grups de treball: Habilitats familiars, Adolescència i Joves, Infància, i Coordinació.

Per una banda, el grup dedicat al treball amb famílies, anomenat Habilitats familiars, durant aquest 2022 ha reactivat el projecte Jugant amb tu t’ajudo a créixer. Un projecte dirigit a petita infància, i a les seves famílies, amb el qual es recuperaven espais pel joc com a forma d’aprenentatges diversos i vinculacions positives entre infants, mares i pares.

El grup de treball dedicat a les joves del barri, TIAFAdolescènciaJoves, ha estat treballant durant aquest 2022 en el malestar/benestar emocional de les joves. Juntament amb els CAP’s del barri, s’està treballant en un projecte que es materialitzarà durant aquest any 2023. Per altra banda, per a les joves, un

oci saludable i segur és molt important. Per aquest motiu, des d’aquest grup s’han organitzat dues Jornades Joves on es fan propostes d’activitats diverses (estampació de samarretes, vòlei, percussió, taller de nutrició, etc.). També, s’ha acompanyat la participació de les joves en l’organització de la primera Festa Major Jove de la Marina i de la 2ª edició del 7Rings, el Festival d’Arts Urbanes de la Marina. Al 2023 repetim! Com dèiem, del darrer Plenari, la TIAF

va sortir-ne amb deures. Un d’aquests era reactivar el grup d’Infància, dirigit a infants de 0 a 12 anys. En aquest grup, ens hem trobat referents dels centres educatius del barri i dels serveis i projectes dirigits a infants. En aquestes primeres trobades, s’ha fet un mapeig de necessitats i recursos, per veure quines accions es duran a terme durant aquest any 2023.

Finalment, dins de l’estructura, hi ha TIAFCoordinació. És un grup que

A tot Barcelona, hi ha 448 infants amb NESE, el 90% matriculat a centres educatius públics. Amb aquest acompanyament, les escoles bressol reforcen el seguiment i acompanyament dels infants amb NESE per reforçar el seu desenvolupament.

Els mètodes per detectar les diferents necessitats dels infants s’han millorat durant els últims anys, així com la inversió per part de l’Ajuntament amb respecte l’informe anterior. D’aquesta forma, gairebé la meitat dels infants amb NESE poden ser detectats de forma precoç per part dels equips de les escoles bressol municipals abans de passar a primària.

acompanya als altres grups. Treballa per facilitar la comunicació de la TIAF, tant entre els grups de treball com aquella dirigida al barri. Des d’aquest grup s’organitzen els Plenaris, entesos com espais de treball dirigits a tota persona vinculada a la TIAF, els quals busquen fer una mirada més general i acordar línies estratègiques que després són aplicades des dels grups de treball.

En el Plenari de novembre 2022, es va treballar per mirar quines eren les grans necessitats i temàtiques que es volien treballar durant el 2023, les quals afectaven les infants, famílies i joves dels barris de La Marina. De totes les esmentades, es va valorar que la Salut Mental, des de mirades preventives, és una problemàtica que travessa a tots els col·lectius que formen la TIAF.

Per altra banda, es va acordar incentivar la participació de famílies, infants i joves, adaptant les formes i metodologies a cada col·lectiu. Promoure la participació i la implicació en les activitats que es projecten des de la pròpia TIAF i poder construir espais on la VEU d’aquests col·lectius en sigui la protagonista.

Com veieu, se’ns ha girat feina de cara a 2023, t’apuntes? Si vols participar d’algun d’aquests grups de la TIAF, no dubtis a posar-te en contacte a través del correu lamarinapdc@gmail.com

Taula d’Infància, Adolescència i Famílies (TIAF)

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Nous cursos i tallers per començar l’any

El 2023 arriba carregat de noves propostes per a tots els gustos. Música, arts escèniques o dansa, i arts plàstiques són els tres grans eixos en els quals s’agrupen els tallers d’hivern de l’Espai Jove. Les inscripcions estan obertes fins a l’11 de gener.

M’encanta és el suggeridor títol d’una de les novetats per al trimestre de gener a març de l’Espai Jove La Bàscula. El taller fusiona cant, teatre i dansa. Treballarem diferents tècniques vo -

L’espai social

cals, la respiració, la ressonància...; el teatre ens ajudarà en l’autoestima i l’expressió de les emocions; i la dansa ens oferirà percepció del cos i dels moviments.

Una altra de les novetats de la temporada és el taller d’ukelele, un instrument molt agraït, que ens permet fer avanços ràpidament.

I en l’àmbit de les arts plàstiques, comptem com a novetat amb el taller de dibuix, per iniciar-nos en aquesta tècnica, i amb el taller de

Sobre l'oci i l'aprenentatge vital

El SDJ Química s’ha convertit en un espai social de referència per a molts joves de La Marina del Port. I si, quan diem social, volem dir explícitament que hi ha molts joves que venen a conèixer altres joves i a fer amistats, a teixir xarxa. Des dels ulls dels adults això pot semblar poc, però des de la nostra perspectiva, la dels educadors, és una necessitat, quelcom vital a la seva vida, un espai educatiu que ofereix llibertat i la consolidació de la personalitat dels individus que passen per l’espai.

En aquest sentit, la construcció d’identitat, individual i col·lectiva, és una altra de les tasques fonamentals que fomenta l’espai social. En primer lloc, promou que la persona conegui i s’eduqui a si mateixa tenint en compte els factors que la condicionen. D’altra banda, aquests coneixements i aptituds es desenvolupen en una realitat col·lectiva en la qual l’individu conviu i participa.

En el si de la convivència amb el grup, es desenvolupa la personalitat de l’individu i la seva capacitat de dur a terme projectes de forma comunitària amb altres persones amb identitats compartides i alhora diferents. Per mitjà del compartir, es potencia el creixement personal de cada individu.

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

còmic, on aprendrem a construir i explicar una història gràfica trobant el nostre propi estil.

Tots aquests tallers se sumen als de teatre i dansa moderna, en l’àmbit de les arts escèniques; als tallers de DJ, cant, bateria, guitarra i batucada, en l’àmbit musical; i al taller de graffiti i stencil, pel que fa a les arts plàstiques.

A la Bàscula tens un món de possibilitats per explorar el teu costat més creatiu.

Segueix-nos a

És per això, que volem posar en valor aquest tipus d’espais, que són conduïts i acompanyats per nosaltres. Com a educadors, hem de fer veure a les famílies que els seus fills o filles necessiten espais de xerrar, descansar i si, “no fer res”, perquè aquest és el seu oci i, a la vegada, un aprenentatge vital. ■

@espai Química joves

Espai Química Joves

Mariona Andreu Abad i Oriol Toronell Ponces

SDJ Química

Les polèmiques

per

la corrupció, pels milers de morts i la manca de drets no van minvar el deliri col·lectiu a la final

nistrativa de 43 anys que va acabar veient la final perquè el seu fill és futboler.

Vicente Tortosa, de 67 anys i jubilat de mecànic de cotxes i la Benneta Fairfax, de 48 anys i veïna natural de Chicago, són els següents. Pertanyen al grup del ni fred ni calor, s'ho miren de lluny. Això no obstant, el primer té clar que Qatar és sinònim de petroli i riquesa, "allà tots són rics i els que

treballen ho fan com esclaus, cap dret laboral", comenta. La segona troba exòtic com a Espanya es gaudeix del futbol amb amics i als bars. "A Chicago, culturalment el futbol no és tan important, però aquí és fascinant veure com se segueix la competició entre països".

Per bé que hi ha una crítica a tot el que ha envoltat la competició esportiva, posem

Vicente Tortosa

67 anys, mecànic de cotxes jubilat.

l'èmfasi en la qüestió de si el país àrab ha aconseguit la rentada d'imatge per la qual ha pagat, corrompent fins i tot líders europeus. El no predomina com a resposta, tot i que sense un consens clar: "La imatge que tenia és la que tindrà sempre, fins i tot crec que l'han perjudicat les polèmiques que han sorgit", diu el Vicente. "Ha d'haver-hi un equilibri entre els guanys de diners

Benneta Fairfax

48 anys, coordinadora d'oficina.

i els drets de les persones treballadores, així que per a mi la imatge de Qatar no ha canviat," afegeix la Benneta. "Els drets de les dones és una qüestió que continuarà latent i els morts i la injustícia que s'han ocultat pel màrqueting no canviaran res", acaba l'Edward, entre més entrevistats que hi coincideixen.

Altrament, la Inés i el Pedro creuen que

Edward Charles 30 anys, treballa a l'hostaleria.

el degoteig de notícies sobre un país on regeixen valors racistes, classistes, misògins, i on la corrupció no es qüestiona, no ha servit per modificar la nostra conducta i actitud cap a aquest mundial: "Crec que ens hem quedat amb la imatge de Qatar com país on s'ha celebrat el mundial, i no amb la manca dels drets humans. Com sempre, la gent es bolca pel futbol i s'oblida de la resta", diu la Inés. Des de l'inici la FIFA ha estat condescendent amb les prohibicions que s'imposaven, la d'utilitzar el braçalet amb la bandera LGTBI, per

exemple. Quant als drets de la dona no estic segur si s'han tractat, gairebé ni s'han mencionat", assegura en Pedro. I a tots dos els dona la raó el deliri col·lectiu que s'hi va viure a la final i amb l'excepcional figura de Lionel Messi i el seu ja mític i popular "¿qué mirás bobo? andá pa allá".

Com que la majoria dels que van trobar a peu de carrer coincidien en la necessitat de fer més reflexió al respecte, els preguntem si ara els vindria de gust conèixer Qatar, anar-hi de viatge. "No, per res del món, ni que ho tingués tot pagat. On la

dona no tingui els seus drets humans assegurats, no s'hauria d'anar mai", "Fins que no canviïn la forma de pensar que tenen, no aniria", sentencien la Glòria Campos i la Ruth Avellanedo, dones de 54 i 16 anys.

Però hi ha moltes altres formes de veure-ho: "Tinc curiositat perquè m'agrada conèixer situacions diferents de les que estic acostumada, però no és dels països on més desitjo anar", diu la Benneta. "No tinc diners ni temps, però jo viatjaria a tots els països. No estic segur, però potser Qatar té coses bones, la pena són les idees

tan diferents i amb poca cura dels drets que tenen", diu l'Edward.

El que no té cap dubte que no faria mai una visita a aquesta meca del petroli és el Pedro. "Soc homosexual i d'anar-hi seria el candidat perfecte per acabar a la presó", respon. Tot plegat un exemple de com la passió inherent al factor humà s'utilitza per aconseguir la passivitat davant les injustícies de les estratègies geopolítiques. A Qatar 2022 ha guanyat l'Argentina. I l'emir? L'esport, l'espectacle que conforma identitats, potser

Joan Pejoan

està canviant i reconfigurant la nostra? ■

“Qatar és sinònim de petroli i riquesa, allà tots són rics i els que treballen ho fan com esclaus, cap dret laboral”

“El seguiment del Mundial ha estat extraordinari i la injustícia s'ha ocultat amb màrqueting”

“No tothom sap dels morts durant la construcció dels estadis, però la gent veient la final ha estat una bogeria”

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez

«Somos la selección de un país.» En la película 42 segundos (Àlex Murrull y Dani de la Orden, 2022), los waterpolistas Manel Estiarte (Álvaro Cervantes) y Pedro García Aguado (Jaime Lorente) liman asperezas para nadar juntos hacia un objetivo común. Lamentablemente, en los Juegos Olímpicos de Barcelona’92, la selección española de waterpolo quedó segunda frente a la fullera Italia.

La bandeja en la que los jugadores recibieron las medallas de plata la guarda en su particular arcón de los trofeos el vecino de la Marina Abundio Luque (Lucena, Córdoba, 1956).

«Me obsequiaron con aquella bandejita. Yo trabajé en el dispositivo de seguridad en los Juegos, unas semanas extraordinarias. Incluso coincidí con el líder Nelson Mandela, que aún no era presidente de Sudáfrica. Le estreché la mano», se enternece Abundio, que comparte con el artífice del fin del apartheid unas mismas cualidades: comprometido con las causas justas, ecuánime para trazar la red de puntos de encuentro, autodidacta para convertirse en hombre de días y flores, como cantó el cubano Silvio Rodríguez.

Abundio Luque, que reside en el barrio de Estrellas Altas, forma parte de la asociación Apalim, integrante de la Unió d’Entitats de La Marina. Tal y como se presentan: «Grup de pares i mares de La Marina. Nosaltres sortim en grup només a Carnaval. A més a més, individualment, ajudem a les activitats del barri de La Marina».

Las madres y los padres de Apalim ya se están reuniendo para preparar el Carnaval 2023, que celebrará la rúa el sábado 18 de febrero.

«Hemos decidido que iremos vestidos de época, años treinta y cuarenta. Quizá me vista de gánster de Chicago», se ríe levemente, sin ruido.

Quizá se ponga uno de los relojes de cuerda de su colección, un Hampton de «caja de acero, esfera de opalina y con índices dorados remachados» (Tiempo de relojes).

De oficio, Abundio Luque es relojero. Entró de aprendiz en la Joyería Elisenda, en Horta-Guinardó.

«Empecé como joyero, me daba morbo el oro. Pero me atraía más el mecanismo de los relojes, cómo se podían desmontar y devolverles la vida», se acelera, exten-

guardo uno de esos artilugios, que no eran nada pequeños.»

Da cuerda al reloj. Se acuerda del nacimiento de sus dos hijos, Víctor (1986) y Mireia (1989). Su esposa, Antonia, posee las mismas dotes conciliadoras que su pareja: equilibrada, elocuente y unicornio, como cantó el cubano Silvio Rodríguez.

Da cuerda al reloj. Se acuerda de cuando se instaló en La Marina, en 1982, recién casado. «Todo eran campos, en la carretera del Prat pastaban las ovejas.»

Da cuerda al reloj. Se acuerda de los años de la juventud que vivió la revolución posible. «Íbamos a la disco PussyCat, en Joan Güell. Yo tenía un Seat 127…»

Da cuerda al reloj. Se acuerda de la portería que atendía su madre, Araceli, en un bloque de la calle Muntaner. «Era un piso pequeño, pero agradable.»

Da cuerda al reloj. Se acuerda de cuando llegó la familia a Barcelona, en 1965. «Cuando bajamos del tren en la estación de Francia me deslumbraron tantos coches…»

Da cuerda al reloj. Se acuerda del hermano, Felipe, y del padre, Felipe, peón en los pantanos que promovía el dictador Francis-

El relojero sin reloj

Entrevista con Abundio Luque, miembro de Apalim

diendo los dedos de las dos manos para reforzar las palabras. «Engrasaba los muelles y los oía respirar.»

Reloj de cuerda Según la teoría de la relatividad, el tiempo podría ir hacia atrás. Cada vez que Abundio da cuerda a uno de sus relojes, retrocede al pasado, lubricando los trenes de rodaje a los que se subió y revisando las ruedas de escape.

Da cuerda al reloj. Se acuerda de las veces que se ha manifestado con los compañeros de la Marea Pensionista de La Marina. «Solo somos seis personas los que la componemos, la gente se ha ido acomodando.»

Da cuerda al reloj. Se acuerda de los teléfonos de una de las primeras empresas de telefonía móvil en España, Airtel. «Aún

co Franco. «Estuvo en la construcción del pantano de Sau, en el río Ter. Antes había regentado un ventorrillo, especie de posada para muleros. Mi padre llegó a conocer al [presidente de la República Española] Niceto Alcalá-Zamora, porque era de Priego de Córdoba. Siempre hablaba bien de él.»

Da cuerda al reloj. Se acuerda del abuelo, Abundio, cochero de una marquesa. «Mi abuelo hacía calendarios. Sus antepasados conocieron al bandolero José María el Tempranillo, que nació en Lucena.»

Da cuerda al reloj.

El vecino Abundio Luque, miembro de Apalim, se disfrazará de Vito Corleone o de Vito Genovese. O de Al Capone. O de John Dillinger. O de Joe Gallo.

No engañará a nadie. Sigue siendo un trozo de pan. Y ahora no lleva reloj. ■

Fer front a un nou any Sense oblidar d’on venim

|| Esther Pardo i Gimeno

Vam començar l’any 2022 destapant-nos la cara, perquè al gener ja quedaven poques mascarets pel carrer, i l’hem acabat tapant-nos el nas per no sentir la pudor que fa la política o a això que en diuen política, que és només una lluita pel poder des de la capital d’Espanya. I no ens adonem que per no haver-ho de fer més, la solució la tenim a les urnes. Ja fa molts anys, quan em trobo davant d’una classe amb alumnes, sigui de persones adultes o de criatures, sempre els dic que s’ha d’aprendre, s’ha d’estudiar, s’ha de saber; perquè com més saps, com més coneixements tens, més difícil és que t’enganyin, que et facin anar per on no vols o com es diu avui en dia, “que et venguin la moto”. Perquè sembla que la humanitat, en general, en lloc de saber cada vegada més, en sap menys i per això ens volen enganyar. Per sort, no sempre ho aconsegueixen. Si no us ho creieu, llegiu el resum del que hem escrit a la Marina l’any 2022.

Al gener, com que la pandèmia anava de baixa vam sortir al carrer a comprar amb més ganes, que no amb més pressupost, i això va generar un repunt de vendes als comerços del barri, mentre s’esperava un any difícil i tothom estava pendent de la nova reforma laboral per saber com aniria l’economia.

A les nostres pàgines hi vàrem veure fins al mes de desembre, a totes les Marines que heu tingut a les mans, com l’Ajuntament de la ciutat ens ha anat “venent” la Marina del Prat Vermell. S’agraeix, perquè aquesta vegada tots els veïns estarem preparats per l’arribada de tants nouvinguts, cosa que no va passar les anteriors quan van créixer com bolets els pisos d’El Polvorí, Can Clos, la SEAT, les Estrelles Altes i el mateix passeig de la Zona Franca.

El mes de febrer també va sortir atapeït de notícies importants per al que ha estat després l’any que començava; i vam ser conscients que el problema de la salut mental que es va fer palès durant la pandèmia no ha millorat després d’acabada la responsabilitat que li podíem donar al coronavirus. Es renova el patronat de la Fundació Candel. Segons deia Carlos Prieto Gómez, “en política l’important és ser útil i ajudar a qui ho necessita”. Quan la revista ja estava tancada, Putin envaeix Ucraïna i els veïns mostren el seu rebuig a la guerra a començaments de març, quan també vam veure com la gent gran es plantava davant la banca per reclamar una millor atenció a les persones que no han arribat a comprendre com, amb tants diners que tenen, no posen un sou per a una persona que s’ocupi d’atendre als clients com es mereixen; viuen dels nostres diners, especulen amb ells, els inverteixen en armament i en indústries perilloses i sembla que els hi hem de donar les gràcies quan fan el que estan obligats a fer: atendre totes les persones per igual. Cosa que sí fa el personal

“Vam començar l’any 2022 destapant-nos la cara, perquè al gener ja quedaven poques mascarets pel carrer, i l’hem acabat tapant-nos el nas per no sentir la pudor que fa la lluita pel poder”

“Hem passat un any força desestabilitzant i sembla que no hem arreglat res, però l’hem d’acomiadar i encarar el 2023 amb més energia”

sanitari i els educadors, que després de dos anys, estan esgotats i comencen a protestar. També, revisem les transformacions socials que hi ha hagut en el nostre barri els últims temps: d’on venim i cap on anem

Al mes d’abril la inflació, que ja ha començat a notar-se, impacta en l’economia domèstica i veiem com els preus comencen a pujar. Augmenta el malestar a en-

senyament i els mestres surten al carrer per ensenyar-nos que l’avançada del començament de curs ha estat la gota que ha fet vessar el got. Veig el meu pare a la pàgina 16, li ha posat el Jesús Martínez tot recordant la inauguració de la primera Biblioteca Francesc Candel. Com passa el temps i la guerra, que els més optimistes deien que s’acabaria aviat, continua... Però també amb optimisme veiem com torna la diada de Sant Jordi als carrers, ja lliures de mascareta dins i fora de les botigues i també les caramelles per la Pasqua en què la Joia de Montjuïc torna a sortir al carrer a cantar. Pedro Sánchez dona la “punyalada trapera” al poble sahrauí .

Vam arribar a mitjans l’any més aviat tristos i deprimits perquè el que en deia aquest mateix president del govern “La nueva normalidad” no ens agrada tot i que ens ho imaginàvem. L’incivisme lesiona l’autoestima del barri. El que ens alegra és que l’Associació de Comerciants de la Marina endega la “Fira marinera i de la pagesia” per recordar, explicar i donar el valor que mereix el passat del nostre barri de la Marina.

I després de la festa major enfilem cap a les vacances donant una repassada a les activitats de les escoles del barri i els interessos dels seus alumnes així com la situació de la nostra llengua. Fins ara, els veïns més joves han tingut una activitat superior a la dels anys anteriors. Es fan notar tant en moviments artístics com en participacions a coses que es fan al barri. Aquest jovent és el relleu i els hem de recolzar en tot el que vulguin tirar endavant, per sort estan posant les primeres pedres del que serà la Marina del futur.

Després de l’estiu ens vam assabentar que ens va deixar la Núria Feliu, qui sem-

pre va estar molt propera als veïns, i vam acompanyar al comiat de mossèn Hortet, després de 33 anys de ser al barri i que ja mereixia el descans, tot i que encara està en contacte amb el barri.

A la tardor, després d’un estiu tan calent, afegit a la brutícia dels carrers, a la mala olor que hi ha quasi a tota la ciutat, bàsicament deguda a la circulació dels cotxes, hi ha el soroll, del qual en som quasi inconscients perquè trobar un espai en silenci –que no sigui en una església, biblioteca o museu- dins d’una ciutat és gairebé impossible. Els que si se n’han adonat són els veïns dels jardins de la Mediterrània, que han aconseguit que els establiments que hi ha hagin de tancar les portes a les onze de la nit i així poder descansar millor.

També hem recordat que ja fa 15 anys de la mort de Paco Candel i com es relacionava ell amb la gent del barri, que tot sigui dit, potser ens falta una mica de relació amb les persones que tenim a prop i un bon lloc per a fer-ho és el Mercat Municipal com també ho són els carrers i les places del barri.

És cert que hem passat un any força desestabilitzant i que sembla que no hem arreglat res i el que està espatllat ens costarà de tornar-ho a posar en marxa, però l’hem d’acomiadar i encarar el 2023 amb més energia, com ho fa aquesta publicació que tenim a les mans, que també les passem magres molt sovint, però tenim un projecte per tirar endavant amb molta força perquè a més de les persones que hi treballem, hi sou vosaltres que ja fa anys que ens acompanyeu i que ens recolzeu cada cop que llegiu un article i el comenteu amb altres veïns i veïnes. Així doncs, benvingut sigui aquest any que tenim per endavant!!

Alejandro Flores

Veïnes de confiança!

Y.L.A / A.F.

La gran Barcelona no és una ciutat on tothom es coneix i té la confiança de donar-se suport mutu, sinó que la dinàmica és tenir un cercle propi d'amistats i familiars. Però, i si no se'n té? La vida pot resultar molt complicada per moments, i el fet de no comptar amb ningú a qui demanar ajuda afecta el benestar de tothom i més de les criatures.

Per això, l'Ajuntament impulsa projectes basats en posar en contacte persones, unes amb necessitats puntuals i d'altres amb ganes i possibilitats també de donar un cop de mà, i així es complementen. Es diu Servei de Famílies Col·laboradores, i fa de lligam per fer costat a les famílies que necessiten ajuda amb les seves criatures en algun moment puntual i temporal. ¿A qui acudeixes quan necessites deixar, per exemple, els teus fills una estona quan tens una urgència o per horaris no pots conciliar la teva vida laboral amb la familiar?

A Barcelona, hi ha 86 famílies que en fan, de col·laboradores, malgrat que no totes tenen la mateixa disponibilitat, per les diferents situacions laborals i personals. Traduït en xifres, això suposa que només el 46% de les demandes són ateses, de les quals algunes només en part.

"El perfil de família que requereix aquest servei és, especialment, el de les monoparentals a càrrec d'un o dos infants en situació de vulnerabilitat econòmica que no tenen xarxa social ni familiar que els pugui donar suport", explica la Mayca Velasco, coordinadora i psicòloga del servei, responsable de cercar les famílies col·laboradores més idònies per a totes dues bandes en cadascun dels casos.

La Mónica Buliart i el Pep Casanovas són una parella amb quatre fills que hi col·laboren des de fa anys. Ella ara treballa en l'atenció a persones en risc d'exclusió social; ell és del camp informàtic i treballa en empreses tecnològiques. Van començar al servei el

2017, de fet, el seu primer cas d'atenció va ser a una família de la Marina.

"Ens vam fer càrrec de dos germans durant 3 dies mentre a la germana l'operaven, i com eren de família monomarental, la mare havia d'estar a l'hospital", exemplifica el Pep, que destaca positivament l'adaptabilitat del servei a les diferents realitats tant de la família que necessita el servei, com de les que hi contribueixen. Ells mateixos van decidir que durant una temporada hi col·laborarien menys per qüestions familiars, però ara hi han tornat.

La Marta Llauradó havia estat família d'acollida abans de ser família col·laboradora, malgrat que es qüestiona el servei d'acollida perquè "hi ha una separació radical entre els nens i la família, i penso que es perden oportunitats, perquè des de la confiança i el bon tracte generes moltes ganes de canvi". El de famílies col·laboradores "és un servei més preventiu, d'acompanyament entre qui ho necessita i qui

ajuda, no trenca cap relació sinó més aviat al contrari".

I detalla el suport que fa actualment: "Ara atenc a dos germans de 10 i 11 anys, la mare és vídua i treballa els caps de setmana, així que els divendres els vaig a recollir a l'escola, me'ls enduc a casa durant tot el cap de setmana, i els torno diumenge a la tarda", comenta, i afegeix que malgrat que un d'ells té Asperger, "això em dona un extra de coneixement i aprenentatge".

Les famílies col·laboradores i la Mayca destaquen els vincles que després es fan amb les persones que requereixen el servei, i tant la Mónica i el Pep com la Marta han seguit en contacte amb algunes de les famílies "i fins i tot som amigues", destaca el Pep. La Mayca finalitza amb una reflexió: "El Servei de Famílies Col·laboradores, de manera artificial, crea una xarxa de suport amb la intenció que després sigui una col·laboració natural, a una ciutat on això és molt complicat, a diferència dels pobles".

■

El Servei de Famílies Col·laboradores cerca persones interessades en participar-hi

▶ Marta Llauradó, Mònica Buliart i Pep Casanovas, tres dels participants del Servei de Famílies Col·laboradores.

Alejandro Flores

||

El servei compta amb 86 famílies col·laboradores i només el 46% de les demandes són ateses

L'objectiu és donar suport a les famílies que necessiten ajuda amb les seves criatures en moments puntuals i temporals

La remodelación del paseo y el proceso participativo…

5 botones de

Rafael Ochoa

El Ajuntament ha abierto un proceso participativo para saber qué modelo de paseo quieren los vecinos, un proceso ya iniciado y que acaba el 28 de febrero del 2023. Pienso que nace tarde y mal, porque se tendría que haber efectuado antes de implementar el carril bici, deprisa y corriendo, hace ya más de 2 años. Deja pocas opciones a decidir si queremos boulevard o rambla, porque se parte de un proyecto acotado al no poder variar el número de carriles. Alarmado un servidor por la inseguridad que genera el diseño actual del paseo a los peatones, donde el peatón corre peligro de ser atropellado por una bici o patinete, al tirar la basura, entrar o salir de su coche aparcado, o subir y bajar del autobús. He reunido 5 botones (o temas) de muestra para comparar, visitando los 3 ejes más parecidos al paseo de la Zona Franca, y que tienen el carril bici en medio. Aquí las conclusiones:

Botón 1: carril bici de la Meridiana. Actualmente está en transformación. En el recorrido hay un tramo acabado que es una rambla y el carril bici no supone ningún peligro para el transeúnte, pues los contenedores están en las aceras y el autobús pasa pegado a las mismas. El carril bici pasa pegado a las aceras de la rambla en un sentido por cada lado. Hay otro tramo, creo que acabado, donde no hay rambla y el carril bici pasa por el centro de la avenida.

muestra

Botón 2: carril bici del paseo de Sant Joan. En el recorrido hay un tramo que es rambla y el carril bici pasa pegado a las aceras de la misma en un sentido por cada lado. Hay otro tramo que va por el centro, y el peligro para los peatones y transeúntes es el mismo que en el botón 1.

Botón 3: carril bici de la Avenida del Paralelo. El carril bici pasa por el centro tal como está en la foto. El peligro para los peatones y transeúntes es el mismo que en el caso 1 y 2. Este es el diseño que veo más seguro tanto para peatones como para usuarios del carril bici, y se me antoja que el más parecido al nuestro en cuanto a trazado y morfología.

Botón 4: siniestralidades en el paseo de la Zona Franca. Siempre es bueno saber si hay o no accidentes derivados de esta modificación. Me puse en contacto con el gabinete de prensa de nuestro distrito para solicitar datos de accidentes en el paseo en los dos últimos años. Me dijeron que me lo enviarían y no tengo noticias a fecha de hoy después de varias semanas, por lo que no puedo dar datos.

Botón 5: transparencia y referéndum. Este botón lo añado porque es el pendiente de hacer, pero, ¿servirá de algo el proceso participativo para tomar las decisiones correctas?, ¿o se hará caso a lo que opinen los colectivos afines al Ajuntament, sin contar con una gran mayoría? La mejor manera de saberlo es votando sobre varios

modelos y que los vecinos elijan. Eso sería sencillamente democracia participativa.

Pienso que, aunque lo más importante es proteger y dar seguridad a nuestros transeúntes, que deberían ser la mayor prioridad, se ha dado más importancia a la seguridad de los usuarios del carril bici. En nuestro paseo se juntan 3 ejes de movilidad: los vehículos, los patinetes y bicis, y los transeúntes de a pie, en detrimento de la seguridad de este último.

No sé si los que diseñaron el carril bici faltaron a clase el día de la seguridad vial o se les ha ordenado de hacerlo así. Es más, jurídicamente, no sé hasta qué punto es admisible.

Es muy importante, si se está a tiempo, que se rectifique y se haga una remodelación poniendo como prioridad al peatón, luego al usuario de bicis o patines, y después al de coches y motos. Y también, que se mueva el carril bici al centro del paseo quitando las palmeras, que más que palmeras son un palo con un moñigo vegetal arriba.

La contaminación ambiental no se reducirá llenando de carriles bici Barcelona. Al contrario, aumentará. Es como un ser humano en que la sangre son las vías y el corazón Barcelona: si las venas se van estrechando, el corazón colapsa. Se reducirá la contaminación disminuyendo el número de coches, prohibiendo las matriculaciones de coches contaminantes o no permitiéndoles que circulen por el centro de la ciudad, esperando que se deshaga poco a poco el parque automovilístico, hasta la llegada de la supuesta energía limpia. Todo lo demás es darle vueltas a un no sé qué de querer hacer y no saber cómo.

La conclusión es… ¿carril bici? ¡sí!, pero sentido común también. Espero que los Reyes Magos os hayan traído cosas agradables. Por mi parte, les he pedido seguridad para el peatón del Paseo de la Zona Franca ¡Feliz año 2023! ■

Viure poèticament

Aleix Diz Ardid

Un gran país

No fa massa, un bon amic comandant militar, m’enviava per whatsapp unes informacions que demostraven que Espanya, avui dia, és un gran país. Cultura, clima, paisatges, història,... i un llarg etcètera de coses mostraven que, tot i no excel·lir en tot, la suma de coses positives la feien un gran país.

— Quina llàstima— li vaig contestar— que siguem el segon país, després de Cambodja, en nombre de fosses comunes.

Algun polític ha trivialitzat la qüestió dient que “nuestros abuelos se pelearon”. No, miri, aquest no és el problema. El problema és que els “avis” que van guanyar, van perseguir durant la “pau” els que havien perdut a la guerra. Van executar-ne molts, i encara no s’ha fet justícia.

Las cunetas de España

¡Qué frío que hace en las cunetas de España! ¡Qué frío tan grande en todas las cunetas de esta patria madrastra!

El frío del olvido, el frío de la ignorancia, el frío de los vencidos, el frío de la arrogancia.

¡Qué frío que hace en las cunetas de España! Que ya más no las enfrían ni siquiera sus escarchas.

¡Qué frío que hace en las cunetas de España! ¡Que mal disimulan sus amapolas tantas sangres derramadas!

¡Qué frío! ¡Qué frío! Todos los caminos malditos temblando siempre ante el alba.

LA MARINA del comerç associat

El Bar Las Palmeras ha estat el guanyador de la X edició de la Marina Tapea

La proposta gastronòmica Gondiola brasejada a la cervesa a base de puré de patata amb reducció de la seva pròpia salsa, i decorada amb cibulet ha estat la tapa més votada entre tots els participants de la X edició de la Marina Tapea.

Arkaiz Marqués, propietari del Bar Las Palmeras és un jove emprenedor que va apostar ara fa dos anys, en plena pandèmia, per obrir un bar de tapes al barri de la Marina, situat a Mare de Déu de Port, 252. És un bar especialitzat en fregits, tapes i anxoves del cantàbric.

La segona posició de la tapa més valorada va ser Pebrot de Tardor de La Placeta de les Bes-

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local. Telf. 93 535 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESTANCS

ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA Sovelles, 11 932232593 650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708

FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LA CASA AGENCY PUNT ZONA FRANCA 2021 BCN, S.L Foneria, 43 Telf. 934317977

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662

sones; i en tercera posició va quedar la proposta Tirando Flechas, del Bar Restaurant Jojoto.

Entre tots els participants es va sortejar un xec regal de 200€ per gastar en establiments associats i el guanyador va ser Alfredo Andrés Vázquez, assidu a la Ruta de la Tapa. Els 200€ els va gastar en la Carnisseria Àngel del carrer Foneria i Peix i Marisc de Mare de Déu de Port.

Perquè comprar a les botigues del barri, és fer que els diners es reparteixen entre nosaltres, la gent que vivim al nostre barri i que més ens l’estimem. Aquest 2023 gaudiu molt de les diverses i exquisides propostes gastronòmiques que tenim a la Marina!

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

RESTAURANTE SALUS C/ Foneria, 9 934315909

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151 934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES (ANTIC LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106 CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA Micaela Chalmeta, 9 609184361

SPORT ENERGY ALTS FORNS Mare de Déu de Port, 265 663994954

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

La instantània

El Centre Cultural Estrelles Altes, amb la col·laboració de més de 160 voluntaris i voluntàries, van organitzar un pessebre vivent que va desbordar totes les previsions d’assistència, milers i milers de persones hi van passar. Malgrat que els participants van haver de treballar de valent per reconstruir el que havia fet malbé la pluja, la força i unió van fer possible que l’acte es pogués celebrar amb èxit.

Fotos: Alejandro Flores

No tothom es pot permetre tenir joguines aquest Nadal, i menys quan encadenem la crisi econòmica de la covid-19 i una inflació que sembla que no toca sostre. Les joguines, com gairebé tots els productes que hi ha al mercat, també han pujat de preu, i gairebé es converteixen en un luxe per aquelles famílies més vulnerables.

És per aquesta raó i com passa des de fa més de 30 anys, des de l'Associació de Mitjans de Comunicació Local, que gestiona La Marina FM (102.5) i edita La Marina, organitzem la recollida de joguines solidària, juntament amb el Casal de Barri la Vinya i amb la valuosa col·laboració de l'Espai Veïnal Química i la Unió d'Entitats. Durant tres dies, vam obrir les portes perquè tots els veïns i veïnes que volguessin i s'ho poguessin permetre, fessin una donació solidària.

Els dies 2, 3 i 4 en van arribar desenes a les nostres instal·lacions, i l'últim dia vam estar junt amb les carteres reials a la plaça del Moviment Obrer. A la nostra paradeta es van amuntegar les joguines que de mica en mica arribaven, de veïns i veïnes solidàries, entre els quals els més petits. A l'hora de donar el seu regal preguntaven: com és que els Reis no tenen prou regals per a tots? Una pregunta lògica, i que vam haver d'afrontar amb creativitat: com que són justos s'asseguren que tots els nens i nenes tinguin almenys un regal i així cuiden que alguns no amunteguin molts i altres es quedin sense cap. Ells han de repartir! Cares i reaccions diverses entre els menuts de famílies que els inculquen que a més de rebre també han de saber donar.

Enguany no s'ha arribat al miler de joguines recaptades. "És una situació especial perquè la dificultat en els nostres barris hi és en totes les famílies, però també hi és l'esperit solidari, ja que som un barri que sabem posar-nos en la pell del que passa necessitat" coincidíem la Yohany i la Carme, presidenta de l'AMCL

La pedagogia i el valor de donar!

Campanya solidària de recollida de joguines

i del Casal de la Vinya, respectivament.

Enguany també ha destacat la col·laboració de la residència de la Fundació Esclat, que ha recollit centenars de joguines i ha participat de la carpeta on es recollien,

La façana principal de l’Espai Jove la Bàscula ja no es grisa. Ja no és un bloc de formigó enmig del verd dels arbres que l’envolten. A finals de 2020, la fi del confinament estricte arran de la pandèmia donava color a alguns dels murs laterals gràcies a la intervenció de El Rughi, però encara faltaven per pintar algunes parts de l’edifici.

“Ha estat un desafiament perquè acostumo a pintar en edificis verticals, però fer un mural a un edifici com la Bàscula és una gran responsabilitat perquè el veurà molta gent”, comenta el Pipo Zúñiga, conegut com a Malpegados i guanyador de la darrera edició del Murbas, un concurs que potencia l’art mural i la intervenció jove per decorar l’equipament.

El Pipo té 33 anys i és de Santiago de Xile. “Soc un noi viatger”, assegura, ja que ha viscut a Buenos Aires i París, malgrat que té obres seves repartides per tot el món. Porta 13 anys pintant murals, i la seva passió per l’art urbà l’ha portat a visitar diferents ciutats on ha deixat la seva empremta a façanes de diferents edificis.

“Mai havia visitat Barcelona, però quan vaig visitar-la per una reunió de treball, em vaig enamorar i vaig flipar perquè a més té mar, i vaig dir-me, ‘aquest és el meu lloc, em quedo a viure’, i ja porto 7 anys”, detalla Malpegados. El Pipo sempre ha volgut tenir un tros del seu art a Barcelona, la ciutat que el va enamorar, i la Bàscula ara ocupa un lloc al seu cor. ■

al costat de les Carteres Reials que rebien les cartes i custodiaven les claus del barri. Les donacions es destinaran a les famílies que travessen una situació econòmica vulnerable i l'entrega l'organitza el Casal

de Barri de la Vinya en coordinació amb els serveis socials.

Gràcies a tots i totes les que feu possible que l'alegria i la il·lusió de Reis arribi a totes les cases. ■ Redacció

La Bàscula estrena nou mural a l’entrada principal

▶

L'equip de voluntaris de l'AMCL, la residència de la Fundació Esclat, el Casal de Barri La Vinya i l'Espai Veïnal Química. Alejandro Flores

L’art del cinema a Barna!

Cine Club la Marina

Fa tres mesos vam iniciar el Cine Club la Marina, un prometedor projecte que ofereix al barri la possibilitat de veure un cinema diferent, fet a Barcelona per directors, tècnics i molts actors barcelonins. M'agradaria recordar que el cinema a Espanya es va començar a exhibir i produir a Barcelona, i que als nostres platós s'han rodat milers de pel·lícules. En aquesta primera etapa, tant Ruiz de Villalobos com jo mateix hem començat rendint un petit homenatge a tres directors catalans amb una llarga trajectòria professional que ha deixat pel·lícules magnífiques de diferents gèneres. A més, amb una millor versió, que és la del cinema social.

Amb la creació del Cinema Club la Marina, pretenem portar cinema de qualitat, de proximitat, i crear la necessitat de consumir bon cinema que faci pensar i reflexionar. Que porti records i aporti cultura i diverteixi. El funcionament de les sessions és l'habitual, una prèvia presentació per part de Villalobos i de jo mateix, projectem la pel·lícula i debatem sobre ella, la part més destacada del cicle gràcies a la participació dels assistents.

Com a primera pel·lícula del cicle, es va projectar La piel quemada, de Josep Maria Forn. Un interessantíssim film sobre la immigració a la Catalunya dels anys 50 i 60. Antonio Iranzo i Marta May donen vida al matrimoni protagonista acompanyats per

un elenc fantàstic d'actors i actrius com Sílvia Solar, Ángel Lombarte i Carlos Otero, que complementen un molt bon cartell.

Los Tarantos, de Rovira Beleta, va ser la segona: una gran pel·lícula sobre el món gitano rodada íntegrament a Barcelona a

L'agenda de gener

Divendres, 20

Divendres, 13

Concert Verna Hikers + The Dransons

les barraques de Montjuïc, al Somorrostro, i als voltants de plaça d'Espanya. Són magnífiques les interpretacions de Daniel Martín, Antonio Gades i de la gran Carmen Amaya, acompanyats pel bon actor Antonio Prieto.

I A tiro limpio, de Paco Pérez Dolz, és una excel·lent pel·lícula de cinema negre molt coneguda a la Barcelona dels anys 50 i 60. Maquis, atracadors... relacions prohibides i la policia mostren la realitat d'aquells anys. Luis Peña, José Suárez, Carlos Otero, Fernando Rubio i un ampli elenc d'artistes ens omplen de records d'una època difícil i uns homes que no es van rendir mai i van continuar lluitant fins al final.

Les tres pel·lícules van patir la censura, que ben segur van limitar les intencions dels directors, però que malgrat tot van aconseguir treure el màxim que es podia aconseguir sense rebaixar el més mínim del que volien plasmar.

Diuen que el 2023 serà un any dolent per l'economia, la guerra, la maldat, l'engany i la crisi. Ens ho posaran difícil, però segur que amb voluntat, il·lusió i cinema, molt de cinema, aconseguirem cultivar la ment i enfortir els nostres cors. Tant Ruiz de Villalobos com jo, Paco Marín, confiem que el bon cinema ens fa forts i més humans, i que l'any 2023 continuarem omplint ments i cors amb el bon cinema.

Gràcies a tots i a totes, ens veiem el gener, com sempre, al cinema. ■

El Far

L’enigma Laforet. Exposició a la biblioteca

ACTIVITATS ADULTS

Dimarts, 17

Road Movies. Viaje alucinante (Richard Fleischer, 1966). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Aforament limitat. Hora: 18.30h.

MEN IN SWING

Aquest septet ens presentarà un recorregut per la història del swing emulant les grans bandes de l’època daurada del Jazz. Hora: De 20 h a 21.30 h

Preu: Gratuït

ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 25

Lletra petita. Contes a la mà. Monstres. A càrrec de Gina Clotet. A partir de 2 anys. Hora: 17:30h.

Diumenge, 15

Divendres, 27

BLACK SIDE STORY

Teatre a càrrec de Miquel Ripeu i Elías Torrecillas. Black Side Story és una obra de tretze escenes, que son gags, sketches de comèdia.

Hora: De 20 h a 21 h. Preu: Gratuït

Dijous, 12

Grunge, Reggae, Indie, Hard-rock

Hora: 20:30 - 23:00h. Preu: Gratuït

Divendres, 27

Divendres Concert: Mixu + La Hermana de Miguel

Francesc Candel

PARTY TIME

Espectacle de clown a càrrec de la Cia. Bergamotto. Per a tota la família. Hora: De 12 h a 12.45 h. Preu: 3€

Concert Hivernacle: Lust ‘N’ Found Blues, R & B. LUST ‘N’ FOUND és un duo nascut a Barcelona integrat per Elias Babad, guitarra i veu, i Quico Hernandez al washboard i la veu.

Hora: 20:30 - 22:00h. Preu: Gratuït

Hora: 20:30

Carmen Laforet Díaz (Barcelona, 1921 – Majadahonda, 2004) va deixar una imatge difuminada que, des de la distància, ens sembla enigmàtica. Va ser una dona de gran sensibilitat, sempre somrient i sociable, però altament introspectiva. Gaudia de la naturalesa i, així mateix, li agradava fer llargs passejos per la ciutat. S’amunteguen les preguntes: Va sucumbir a les expectatives creades amb la publicació de Nada? Va poder desenvolupar sense noses la seva carrera literària? Per quina raó va deixar d’escriure un bon dia, quan encara li quedava tant de temps per davant?

Aquesta és la seva història i, per descomptat, la història de la seva obra literària.

Per conèixer-la millor, podeu passar per la biblioteca Francesc Candel a visitar l’exposició que estarà del 18 de gener i fins el 10 de febrer.

Biblioteca Francesc Candel

Sala Pepita Casanellas

Sala Maremar

Espai Jove La Bàscula

Paco Marín Andreu Director de fotografia jubilat

Refredat, grip, mal de coll, angines, COVID, diarrees...

Quin embolic! Això és el no parar! Què passa? L’hivern és l’època de les malalties víriques que s’assemblen molt. La majoria de les vegades aquestes malalties no tenen més importància si no es compliquen, i el que cal fer són coses ben senzilles.

Tinc tos, mocs, mal de coll, mal de cap, em trobo malament...

Caldrà mirar si tinc febre (temperatura axil·lar superior a 37,5ºC). En cas de malestar, tos i mocs amb o sense mal de coll i/o mal de cap, cal hidratar-se molt bé i prendre un analgèsic que fem servir habitualment (molt sovint paracetamol), menjar el què ens vingui de gust i descansar, donar-li temps. El procés víric pot durar una setmana aproximadament, 2 ó 3 dies de “pujada” i 2 ó 3 de “baixada”. I pel mal de coll van bé les infusions de farigola amb una cullerada de mel i un raig de llimona

(si no hi ha contraindicació) i fer glopejos.

En cas de febre de 38ºC o més i si es manté durant 2 dies o més, o bé tenim malestar general o sensació d’ofec, caldrà anar al CAP a què ens atengui un o una professional i descartar complicacions. També, en el cas de ser una persona de més de 60 anys i/o amb alguna malaltia crònica, és recomanable venir al CAP.

Tinc mal de panxa, diarrees...

S’haurà de fer una dieta per poder millorar la diarrea: cal hidratar-se bé (1,5-2 litres de líquid al dia) però bevent molt poca quantitat de líquid i molt sovint, de manera que l’estómac i els budells puguin tolerar-lo. Va bé el brou de l’arròs blanc (sense l’arròs) perquè és astringent i ens ajudarà a lligar la femta.

També es pot fer una llimonada alcalina. Per preparar-la des de casa, necessitem un litre d’aigua, una cullerada de sucre, una de

bicarbonat, una culleradeta petita de sal i un raig de llimona. També es poden prendre infusions (no cal calentes ni fredes). Poc a poc, anirem introduint els aliments en poca quantitat i de manera progressiva: començant per una torradeta, poma ratllada, codonyat, i si això ho tolerem bé i no tornem a tenir diarrea, podem començar a menjar iogurt natural, patata bullida amb sal i oli, una mica de peix al microones o al vapor, pit de pollastre passat per la paella sense rostir... coccions molt senzilles, sense fregits, arrebossats, salses, condiments i sense llet (amb lactosa) durant una setmana. Durant els primers 4-5 dies, caldrà evitar les fruites i verdures cuites i crues, perquè ens aporten fibra i en aquest moment no ens interessa gens.

Caldrà fer una consulta si malgrat fer dieta vomitem o seguim amb les diarrees, si tenim febre de 38ºC o més durant més de 2 dies, i/o si hi ha molt malestar o un mal de panxa important i persistent.

Al CAP us visitarem i us donarem les indicacions que calguin en cada cas. També caldrà venir i us fa falta la baixa, perquè el malestar que teniu no us permet anar a treballar.

Bona entrada d’any! ■

-

Resiliència i salut mental

La resiliència es defineix com “la capacitat de superar els esdeveniments adversos i ser capaç de tenir un desenvolupament exitós malgrat haver tingut experiències molt adverses (mort dels pares, guerres, traumes greus, etc)”

A la vida tots vivim moments plens de goig i alegries, però també d’altres tristos i desagradables. Totes dues vivències són naturals i inherents al fet de viure. De vegades ens frustrem i no entenem per què ens passen coses dolentes i trobem que és injust; però com acabem de dir, i malauradament, a vegades no és una qüestió de justícia, de merèixer-ho o no, sinó de factors inevitables.

Si hi ha fets desagradables que podem evitar, fem-ho, i pel que fa a aquells que no podem evitar, aprenguem a gestionar-los de la millor manera possible, amb fortalesa i sense enfonsar-nos: amb RESILIÈNCIA.

Siguem capaços de veure la vida amb optimisme, visquem-la amb tot l’entusiasme possible i, alhora, també donem espai al dol i a la tristesa quan arribin… totes les emocions tenen el seu espai i el seu temps. Us compartim uns consells per ser més resilient:

* Acceptem que els canvis formen part de la vida

* No personalitzem els fracassos: evitem culpar-nos, perquè en tota situació adversa hi ha diversos factors

* Recordem els èxits: en el passat ja vam superar situacions difícils, i tenim la capacitat per tornar-ho a fer

* Recolzem-nos en les nostres persones de confiança: una xarxa sòlida d’amics i familiars és vital en moments de crisi

* Gestionem l’estrès: no desapareixerà, prenguem-nos-ho amb calma i descansem tot el possible

* Donem suport als altres sempre que puguem: ajudar reforça la nostra fortalesa i empatia

El vostre equip d’Atenció Primària al CAP us pot ajudar a ampliar aquesta informació.

Us deixem, tanmateix, un parell de lectures recomanades per ajudar-nos a entendre i enfortir la nostra salut mental:

“La ciudad y sus desafíos”, del psiquiatra Luis Rojas Marcos i “Psicología punk” del psicòleg Victor Amat. ■

Cañibano Gómez Infermera d’Atenció Primària CAP Dr Carles Ribas

Naturòpata

L’hivern que ens turmenta

Ens ha enganxat el canvi d’any sense protecció davant tants de virus i bacteris que ens ataquen, després de dos anys de mantenir-los a la part de fora de les mascaretes. Ens han agafat amb la guàrdia baixa i la boca oberta. Penseu en fa molts anys, quan feia fred de debò, tant que se’ns quedava el nas glaçat, trèiem fum per la boca i, en lloc de mascaretes, portàvem les bufandes fins als ulls. I les mans molt fredes i les orelles vermelles. A alguns, fins i tot, els sortien penellons que picaven tant que no deixaven viure. Avui dia, hi ha fibres que ens escalfen tot el cos i estufes i calefaccions dins les cases i l’escalfor que s’escapa per les finestres i parets i fa pujar la temperatura dels carrers del barri. Aquest és un dels motius de per què no fa tant de fred. En aquells temps, doncs, ens fèiem sopes de farigola per esmorzar i infusions a la tarda o abans d’anar a dormir. I bones cullerades de mel. I rosegàvem arrels de regalèssia i trossos de pega dolça (feta de regalèssia) i portàvem caramels de menta o d’eucaliptus a les butxaques per quan teníem tos.

Amb tot això, no vull dir que els temps passats van ser millors, però sí que ara potser ens hem oblidat que a vegades les coses senzilles ens fan la vida més fàcil. La regalèssia, la menta el pi o l’eucaliptus són barreres davant virus i microbis, perquè contenen olis essencials i principis actius que ajuden a pujar les defenses davant els atacs dels que no podem veure, per tant, aliats nostres per l’hivern que ens queda per passar. ■

Marta

Esther Pardo i Gimeno

Teresa Graell

Equip d’infermeria CAP la Marina

El Port de Barcelona organitza una nova edició de ‘Nadal al Port’ al moll de la Fusta

Del 5 de desembre al 6 de gener, el moll de Bosch i Alsina (moll de la Fusta) va acollir la quarta edició de “Nadal al Port”. El Port de Barcelona se suma, un any més, a l’àmplia oferta nadalenca de Barcelona amb l’objectiu de crear il·lusió, fomentar la cultura i el patrimoni marítim entre la ciutadania i consolidar el moll de la Fusta com un espai de trobada que enforteixi la relació entre el port i la ciutat.

La inauguració de “Nadal al Port”, amb la tradicional encesa de llums i una actuació gratuïta de l’Edu d’Eufòria, va tenir lloc el 5 de desembre a les 19 hores. L’acte va començar amb l’actuació dels Cors de Palau Vincles -el projecte sòcio-musical del Palau de la Música- i el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, que van interpretar peces tradicionals.

Entreteniment, divulgació i solidaritat

Com a novetat d’enguany, el mercat de Nadal va comptar amb una pista de gel sostenible i ecològica de 400m2 per poder gaudir de l’activitat en família. Per els més menuts de

la casa, hi va haver atraccions com el carrusel antic i el trenet, a banda de la tradicional roda de 65 metres d’alçària.

El “Nadal al Port” va disposar de diferents espais de difusió de la cultura portuària i marítima, on es van desenvolupar activitats organitzades en col·laboració amb la Comunitat Portuària. Es tracta de tallers i activitats per a infants on van aprendre a ser estibadors movent contenidors de mercaderies, iniciar-se en el món del rem o gaudir del mar jugant. Les iniciatives divulgatives anaven a càrrec de: la

Federació Catalana de Vela; la Copa Amèrica; l’Institut i la Facultat de Nàutica; el Reial Club Marítim, el Club Natació Barcelona o Veles per l'alzheimer, entre d’altres, i van comptar amb el suport d’altres empreses de l’àmbit portuari com ara Hutchison Ports Best.

El mercat nadalenc va ser punt de trobada de les entitats i escoles de música dels barris veïns al Port de Barcelona, les quals van omplir l’escenari amb diferents actuacions. Més de 500 persones van actuar a l’escenari principal durant la celebració del Mercat de Nadal, que també va

acollir la Ballada Solidari per recollir fons per La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada enguany a la salut cardiovascular.

I entre les activitats del mercat disponibles per aquelles dates, es va degustar un gran ventall de productes gastronòmics així com trobar articles artesanals i de regal.

Un gran espectacle de llum per terra i mar

Més de 85.000 llums led van composar la il·luminació nadalenca d’enguany al moll de la Fusta. Es va instal·lar una espectacular il·luminació zenital al llarg del moll que, juntament amb la bola de Nadal transitable pel seu interior, van ser els elements centrals d’aquesta edició, oferint cada vespre un espectacle lluminós al ritme de la música.

A la banda marítima, un pessebre i els Reis de l’Orient van il·luminar la làmina d’aigua mentre que, atracats al moll de la Fusta, els vaixells històrics del Museu Marítim de Barcelona: el Pailebot Santa Eulàlia i el Far Barcelona, estaven guarnits per a l’ocasió i es podran visitar. ■

Neix un espai de reflexió veïnal

L’objectiu és debatre i incidir en les decisions públiques

La plaça del Moviment Obrer va deixar de ser, durant el passat 17 de desembre, un lloc destinat sobretot a esportistes. La quantitat d’espais oberts que tenim a la Marina permet que siguin llocs polivalents on el veïnat tingui protagonisme i, en definitiva, per donar-li els usos diversos que promoguin la participació de la ciutadania.

I aquell dia, l’espai ‘Construïm la Marina-Zona Franca’ naixia amb un acte inaugural tot aplegant més d’una trentena de persones, amb un objectiu comú: Transformar la urbanització de la Marina del Prat Vermell i part de la Marina de Port en una oportunitat per mobilitzar el veïnat i cridar-lo a la participació .

“L’espai ha sorgit de l’interès i la voluntat d’empoderar els veïns de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell i tenir un paper central en la seva transformació”, explica la Karen Abé, veïna de l’edifici de la Chalmeta. Veu un inconvenient en la forma en què s’ha posat en marxa el procés participatiu per a la remodelació del passeig, “amb límits i molt ajustat de calendari”.

L’espai és horitzontal i assembleari, i pretén aliar els veïns i veïnes de tots els barris que conformen la Marina per millorar el territori. Com a entorn “per

conèixer, formar-se, informar-se i incidir en la realitat del barri i la seva transformació”, aprofita que som un barri “molt actiu, però fragmentat” per generar unitat entre les entitats i el veïnat, afegeix la Karen. Hi coincideix la Lisa Marrani, arquitecta de la Comissió d’Urbanisme de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que anima a fer que la remodelació del passeig solucioni el “problema de les fronteres entre els barris i la seva accessibilitat”.

El grup es defineix com a feminista, antiracista, antifeixista i popular, i està obert

a tothom per debatre diferents assumptes del barri, malgrat que actualment és inevitable posar sobre la taula el del passeig. “Totes les millores em semblen divines, i cal que els dos barris de la Marina estiguin més units amb el nou passeig de la Zona Franca”, asseverava l’Esperanza González, de l’Associació de Veïns d’Eduard Aunós.

La Carmen Fernández, una altra veïna que hi participava, explicava que la remodelació del passeig és una millora de vida. “Tinc intenció de continuar participant d’aquest espai, perquè entre tots i totes hem de compartir perspectives i donar-nos suport”, deia, i reclamava un lloc bonic per passejar tranquil·la al passeig que la va veure créixer.

“M’estimo molt aquest barri i tinc la intenció de viure-hi en un futur, i crec que com a persona jove interessada en la Marina havia de participar”, comenta la Lídia Gómez, que forma part de l’Ateneu de l’Engranatge. La Lídia reclama que el veïnat ha d’estar al centre, i demana que el seu benestar no quedi relegat al trànsit de cotxes “perquè semblaria que els vianants siguem una molèstia”.

L’Espai és obert a tothom qui vulgui participar i es reuneix a l’edifici La Chalmeta, al carrer de Micaela Chalmeta, 7. ■

“El grup és obert a tothom qui vulgui participar i es reuneix a l’edifici La Chalmeta”

▶ Trobada del grup a la plaça del Moviment Obrer.

Ingredientes

Para 4 personas

• 10 lonchas de añojo

• 4 tomates maduros

• 4 patatas

• 1 cebolla grande

• 1 pimiento rojo

• 1 pimiento verde

• Sal

• Orégano

• Pimienta

• Pimentón dulce

• Aceite

Comentari nutricional:

Hidrats de carboni, fibra, proteïnes, greixos saturats per la carn, carotens, vitamina C, sodi, potassi, ferro, antioxidants, licopè

Preparación

Cortamos en rodajas finas los tomates, las cebollas y las patatas peladas y los pimientos en tiras. Vamos colocando todos los ingredientes en crudo formando capas en una olla o una sartén. Condimentamos cada capa y así hasta terminar los ingredientes. Añadimos un vaso de vino blanco y un vaso de caldo de carne o vegetal y dejamos cocer 30 minutos a fuego medio. Servimos en un plato hondo.

Comentari gastronòmic:

És un estofat de carn molt fàcil de fer i ràpid. El fet de posar tots els ingredients en cru ens disminueix l’aportació calòrica. Podem substituir la carn de vedella o bou per un altre tipus de carn com pollastre, gall d’indi, porc… I també li podem afegir altres espècies que siguin del nostre gust. El podem acompanyar amb una amanida.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

De pans i postres

Tarta de dulce de leche chocolate y fresas sin horno

Ingredientes:

Para la base de la tarta

• 200 gr de galletas digestive

• 50 gr de mantequilla

• 30 gr de chocolate

Para la tarta

• 300 gr de dulce de leche

• 200 gr de nata para montar

• 2 hojas de gelatina

Proceso de elaboración:

• 60 ml de leche

Cobertura

• 200 gr de chocolate

• 50 gr de mantequilla

Adornos

• Fresas lavadas previamente

• 100 gr de chocolate

Preparamos la base triturando las galletas y mezclamos con la mantequilla y el chocolate derretidos (yo derrito la mantequilla en el microondas y luego le añado el chocolate en trozos y mezclo hasta que se derrite todo). Ponemos en un molde desmontable una hoja de papel de hornear en el fondo, los laterales los cubro con unas láminas de acetato para conseguir que los bordes queden bien al desmoldar. Echamos la mezcla de las galletas y forramos bien la base, dejamos en la nevera mientras preparamos el relleno.

Para el relleno, montamos la nata y la dejamos reposar. Hidratamos la gelatina en agua fría. Calentamos la leche unos segundos en el microondas y añadimos la gelatina, y removemos hasta que se disuelva. Añadimos el dulce de leche, mezclamos y por último echamos la nata montada y mezclamos con suavidad. A continuación, lo echamos en el molde (encima de las galletas), alisamos bien y metemos en el frigorífico de un día para otro.

Al día siguiente, preparamos la cobertura, derretimos el chocolate con la mantequilla y echamos sobre la tarta una capa que distribuiremos moviendo el molde en todas las direcciones para que se reparta uniformemente. Entonces, volvemos a poner en el frigo un mínimo de 3 horas hasta que coja consistencia.

Para el adorno, derretimos el chocolate y mojamos las fresas hasta la mitad y vamos colocando alrededor de la tarta, dejamos enfriar y… ¡a disfrutar!

Nos podéis seguir en el Facebook y Instagram de Rubopan

Bifes a la criolla (Plato típico argentino) per Marisa

amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Master Baker

“No només ensenyo arts marcials, preparo mestres per a la vida”

Al bell mig del barri de la Marina, al costat del Col·legi Garbiñe, s’hi troba l'Associació Cultural Bushin Ninki Ryu, dirigida pel mestre Tony. Un cop descalçat, ja a dins del dojo, m’he quedat uns segons paralitzat admirant i descobrint cada racó d’aquella sala desconeguda per a molts. El dojo, idènticament caracteritzat com els originals japonesos, està replet d’armes i armadures que et transporten a l’època dels samurais, i, allunyat del xivarri del carrer, l’espai transmet una calma i tranquil·litat difícil de trobar en els nostres dies.

Sembla que el temps passi més lent dins d’aquest dojo custodiat pel mestre Tony, un dels fundadors de la Taula d’esports i veí del barri, que porta immers en el món de les arts marcials des dels vuit anys, i fa classes des d’ara en fa quinze. “Les primeres classes eren gratuïtes i les feia per a alguns dels pacients que tenia al meu gabinet d’osteopatia”, recorda en Tony; “a poc a poc vam anar creixent i vam passar a fer classes a diferents espais, com al Centre Cívic La Cadena, on vam ser durant un temps”. Després d’haver-se quedat a l’atur i amb l’ajuda dels alumnes, el mestre Tony va apostar per llogar un local i “dedicar la seva vida a les arts marcials”.

El dojo, inaugurat ara fa set anys pel cònsol del Japó, permet a en Tony tenir fins a cent trenta alumnes, entre infants i adults, que paguen una baixa quota mensual per cobrir les despeses del local. I és que en Tony té clar que no busca lucrar-se ni comercialitzar les seves classes, ja que no vol desvirtuar allò que ensenya. Per això, tot i que com a associació cultural pot rebre alguna subvenció, el mestre tampoc no en demana cap. “A Bushin Ninki Ryu som autosuficients”, afirma, ja que amb les quotes dels alumnes en pot pagar totes les despeses.

L’oferta de classes és àmplia: per a infants i adults, de defensa personal femenina, de gimnàstica japonesa per a persones grans i cursos amb personal dels cossos de l’estat. Això sí, no tothom és benvingut al dojo d’en Tony: “Jo decideixo a qui vull fer classes, això no és cap gimnàs”. El mestre explica que, abans de deixar que un nouvingut s’apunti a les seves classes, li fa una petita entrevista per veure si pot encaixar, o no, dins del grup, i per saber si compleix les normes bàsiques que regenten el dojo: respecte, humilitat i disciplina.

“El dojo és un espai sagrat i, com a tal, a dins s’han de complir una sèrie de valors i actituds”, declara el mestre, “aquells que volen aprendre sempre tindran les portes obertes, però els que no són humils no tenen lloc a casa meva”. En Tony conta que el que s'ensenya al dojo va més enllà d’una art marcial, “aquí els alumnes aprenen uns

valors que després poden plasmar a les seves vides. Jo formo mestres de la vida”, afirma. El mestre explica que ell transmet uns valors que “s’estan perdent”, com la disciplina o el respecte, i que “els alumnes que aconsegueixen absorbir aquests valors a les classes, més tard poden plasmar-los en el seu dia a dia”.

“El vincle amb els alumnes va més enllà de les classes”, explica en Tony. “Jo no soc un monitor d’un gimnàs, jo estic a disposició dels meus alumnes cada dia pel que em necessitin”. El mestre diu que els seus alumnes són com una família, i, orgullós, afirma que no hi ha “grups” entre companys. “Tots els alumnes són iguals”, sentencia. “No faig cap distinció per sexe a les classes, exigeixo el mateix a tothom”. De fet, el mestre explica que acostumen a ser les dones les que millor aguanten el desgast de les classes.

En relació amb els alumnes, en Tony diu que, a simple vista, la majoria no encaixen amb els estereotips que associem amb qui es dediquen a les arts marcials. “Un ninja sempre passa desapercebut”, sentencia el mestre.

Entrant en matèria, al dojo del mestre Tony s'ensenyen arts marcials pures: “Aquí aprenem l’art de la guerra, això no és cap esport”. Les classes giren entorn del bojitsu, conegut com l’art de la guerra o el camí del guerrer. En Tony explica que aquesta art marcial és la més tradicional del Japó, la que menys s’ha comercialitzat i la que respecta la història del país asiàtic i la seva cultura de manera més fidedigna. Durant les classes, en Tony declara que utilitzen tota mena d’armes, pals, arcs o llances per dominar, a banda del seu cos, els moviments amb objectes. “Els antics samurais lluitaven amb el que podien, i nosaltres in-

tentem assemblar-nos al màxim al que ells feien”, reflexiona el mestre.

“Les arts marcials pures que ensenyo són arts de guerra”, diu en Tony, . “Tenen una tradició militar molt antiga que s’origina en els antics guerrers asiàtics, els samurais”. El mestre conta que la defensa personal que ensenya és per saber com acabar amb el teu rival de la manera més ràpida i efectiva possible: “Som els mercenaris d’aquest segle”, diu entre riures.

“Jo no treballo fent classes, dedico la meva vida a les arts marcials”

Parlant amb en Tony, queda clar que el bojitsu no és un esport: “No estem federats, no anem a cap competició, aquí l’objectiu és ser campió de tu mateix cada dia”. El mestre explica que el principal propòsit és que els alumnes aprenguin els valors que ell transmet perquè, quan ell deixi de ser el mestre, algun dels seus alumnes li agafi el relleu.

I és que, a banda de preparar-se físicament, les classe serveixen perquè els alumnes puguin tenir un creixement personal i espiritual: treballen l’anatomia humana, estudien teràpies orientals, meditació, com relacionar-se, la psicomotricitat i busquen conèixer el seu cos a través dels valors que transmet el bojitsu. “Busquem l’equilibri entre el desgast físic i el creixement personal”, assegura el mestre, “som una acadèmia de valors, el respecte, la humilitat i la disciplina són innegociables, així tots aprenem de tots”, afegeix.

Des de fora, molts de vosaltres podeu mirar amb ulls curiosos o estranyats la devoció que el mestre i els seus alumnes tenen per les arts marcials pures, que són, com diu en Tony, arts de guerra. Així i tot, “el millor ninja és aquell que mai ha hagut de lluitar” i, contràriament al que pot semblar a simple vista, l’objectiu no és utilitzar els coneixements adquirits, sinó el poder de la paraula, el més important de tots. I, finalment, sentencia: “Has de saber quant de dolenta és la violència i el mal que pot fer per comprendre que has de fer el bé”.

El mestre de 'Bujutsu', Tony, que fa classes a l'Associació Cultural Bushin Ninki Ryu, al costat de Mineria.

El mestre Tony durant uns exercicis de 'Bujutsu', l'art marcial de la guerra.

“Busquem l’equilibri entre el desgast físic i el creixement personal, tots aprenem de tots”

Pau Espí

Pau Espí

“Fer la teva part i ajudar els altres com puguis porta molta sort!”

Fernando Abad Huete

Vaig començar amb l'anterior president, el Rafael Fernández. Havia estudiat peritatge mercantil, que ara són empresarials i econòmiques, així que em van animar a entrar-hi com a tresorer.

Què li motiva a formar part de les associacions veïnals?

Francament, jo al principi no creia en el moviment veïnal, però els que llavors estaven al davant em van fer comprendre la labor que feien i que calia tenir veu com a veïnat; que hi hagués persones preocupades i implicades en el benestar del nostre barri; contribuir a resoldre problemes de tots que portaven molt de temps arrossegant-se. Vaig acabar tan implicat que als anys 90 vaig participar d'una cooperativa impulsada des del Districte per a formar treballadors. Més endavant vaig ser president de la Unió d'Entitats.

Quina necessitat concreta atenia l’Associació llavors?

Com sabeu SEAT ha estat una empresa d'experiments en dret laborals; de fet nosaltres érem privilegiats al barri: érem assalariats, teníem serveis mèdics, installacions esportives pròpies, l'economat, el bar del carrer Mecànica on hi havia una biblioteca... teníem una mica de tot. Calia estar organitzats i tenir veu pròpia per a la defensa dels nostres interessos comuns.

Per què plegueu?

La raó principal és perquè ens hem fet grans, el més jove té 76 anys, i tota la resta superem els 80. L'altra raó és perquè amb la nostra edat és gairebé insostenible mantenir cap mena de relació amb l'Ajuntament i el Districte: no hi ha voluntat de col·laboració.

Us han contactat des de Districte per interessar-se per aquesta fi d’etapa?

Hi havia una tècnica de barri que va intentar mirar-s'ho una mica, però ja no hi és. Ningú més. Al novembre van venir uns veïns a parlar-nos d'una entrada a l'alçada d'Alts Forns 45-47. Hi ha un arbre gran que és inclinat i que corre el perill de caure, impedeix que s'obri la porta d'un bar. Jo havia passat una notificació a Districte i no vaig rebre resposta. Els veïns em reclamaven i vaig insistir-hi: si us plau, almenys donin resposta. Ens vam contestar que això ho portava Parcs i Jardins. Però és que això no és Ajuntament? Total que desespera. Ara tornen a parlar de la piscina municipal, però jo ja no em crec res.

Quin és el seu aprenentatge després de tot aquest temps de servei?

Sobretot el fet d'aprendre a conviure amb tota mena de veïns i veïnes. És tot un art que s'ha de cuidar per estar obert a escoltar sempre a tothom. És saber que el benestar de tots depèn una mica del que fem entre tots. Tenir aquesta consciència ens ajuda a actuar i empènyer la resta a moure'ns des d'aquí, a lluitar, reclamar, fer-nos escoltar i no conformar-nos.

De moment ningú vol assumir la responsabilitat que comporta presidir l'Associació.

Em fa mal pensar-hi, però penso que tard o d'hora hi haurà gent que vulgui continuar. Ha costat d’arribar on som, però ara deixem l'associació en molt bones condicions: tot un edifici per a les seves activitats i tots els seus comptes al dia, cap deute. És una situació molt bona i facilita la feina dels que vinguin.

Què es perdria si no hi ha relleu. Qui organitzaria les famoses festes de Sant Cristòfol, per exemple?

Fins ara i des de fa molt de temps les havíem organitzat nosaltres des de l'Associació

80 anys, president de l'Associació de Veïns i veïnes de Sant Cristòfol Ofici? Ara jubilat, però havia estat cap de nòmines en Gearbox, filial fabricant de caixes de canvi de SEAT al Part de Llobregat. Estat civil: Casat Política? He estat afiliat al PSOE durant molt de temps, però ara mateix gairebé soc apolític. Religió? Catòlic apostòlic i romà.

Fernando és una les velles glòries del moviment associatiu i veïnal de la Marina. Va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 2013 i aquest gener ell i els i les seves companyes han penjat els guants del seu compromís amb la directiva de l'AAVV de Sant Cristòfol durant més de 30 anys. Tots octogenaris han decidit que cal cuidar d'ells mateixos, però no troben relleus.

«Et paguen per això?», els han preguntat alguns curiosos. «Ni un duro», respon el grup, explicant la part que sí que té recompensa tot i que no monetària: la satisfacció de contribuir a resoldre els problemes quotidians. Conversem a la seu d'un edifici que per la pulcritud, cura i distribució fa honor a l'organització de la fàbrica més emblemàtica que acull la Zona Franca i que dona nom al barri on viuen, la SEAT.

de veïns i veïnes. Eren les millors de tots els barris de la Marina. Hi havia un temps en què fèiem fins a tres tardes de corregudes de bous; als anys 90 ens vam denunciar per maltractament animal i llavors les vam deixar de fer... Però la festa sempre ha estat molt ben muntada, l'IES Domènech i Montaner i l'escola Ramon Casas hi han col·laborat sempre i els estem molt agraïts.

Quines altres activitats quedarien en l'aire?

Cada any fèiem la castanyada, el prenadal, la campanya de recollida solidària de joguines pels Reis Mags; més de 100 infants en rebien una bossa, de joguines. També fèiem tallers de memòria popular, de cultura general, de mandales, de macramé, de labors, acollíem el projecte Radars, d'atenció a persones grans, i igualment impartíem els cursos de català. Abans de la pandèmia també ateníem la canalla amb cursos de hip-hop, venien més de 100 infants.

Molta feina! Què és el millor que s'emporta del seu pas per l'associació?

L'amistat que he fet amb tantes persones. Un tant per cent molt elevat de veïns i veïnes és molt agraït amb la feina que fem, un altre percentatge, petit, per sort, jutja en negatiu sense veure el que costa tot plegat i sense col·laborar en res. Se'ls ha de deixar que coneguin com funcionen les coses.

I el pitjor?

L'apatia i la deixadesa durant els últims mandats municipals del Districte.

Com veu el futur del barri?

El que han fet al passeig de la Zona Franca no ha agradat; els semàfors no són funcionals, només hi ha un carril i hi ha molts embussos...

Ara s'ha obert el procés per a transformar-lo en una via més amable. Ho haurem de veure tot això, no hi confio gaire, però pel bé de tothom esperem que ho facin millor aquesta vegada. Sovint el que diem els veïns l'Administració ho acaba fent d'una altra manera.

Què farà ara que plega de l'Associació? Cuidar-me jo i cuidar la meva dona.

Amb 80 anys és content amb la vida? Molt! Em sento afortunat: Tenia 24 anys quan em vaig col·locar a SEAT havent acabat la carrera universitària i les milícies de llavors. Començo d'administratiu al Servei d'Intervenció, passo per Duanes, faig els exàmens per a Oficial de Segona de personal i acabo al taller de premsa de SEAT d'aquella època; després m'envien a Pamplona i torno com a cap al taller de canvis de Gearbox. Des dels 24 i fins als 64: 40 anys treballant-hi i amb bones condicions. I la família tot molt bé! Fer la teva part i ajudar els altres com puguis porta molta sort! ■

quest gener tanqueu una etapa de més de 30 anys al davant de l'AV de Sant Cristòfol.

Yohany Limpias Ayala

Alejandro Flores