La Marina - Edició Juliol-Agost 2019

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

6.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Juliol-Agost 2019 / Núm. 285

Bacanals a La Marina

Can Clos, El Polvorí, Sant Cristòfol, La Vinya, Illa Metalco i la Festa Major de La Marina reben l'estiu

▶ Els Diables de Port i els gegants de La Marina.

TEMA CENTRAL

La Caixa d’Eines: un projecte que impulsa l'art com a eina pedagògica als centres educatius del barri Pàgs 10-11

ACTUALITAT

Reconeixement de l’AMIC al diari La Marina pels 25 anys de tasca informativa Pàg. 5

La Marina Viva

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

2

mirades

 Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Ricard Peña Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

La mirada positiva Entrega dels aliments del recapte LA FAM NO FA VACANCES El passat 20 de Juny es va fer entrega del recapte LA FAM NO FA VACANCES al grup solidari de Port.

Enguany la campanya, organitzada entre el 3 i l’11 de juny, ha aconseguit recollir 290 litres de llet i 265 caixes de cereals. Aliments destinats als nens i nenes dels nostres barris que pitjor ho estant passant.

L’activitat ha estat organitzada per la xarxa d’Ampas d’escoles públiques del barri i la Unió d’Entitats, amb la col·laboració del Diari La Marina.

Per Nadal tornarà la campanya.

Moltes gràcies per tot el suport a tot veïnat! ■

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

EDITORIAL Ens veiem a la festa!

Les festes populars tradicionals mostren nostra cultura i refermen la nostra identitat, ens treuen de la quotidianitat i ens brinden espais per retrobar-nos amb gent, que tot i tenir al costat de casa sovint mai no coincidim o amb qui mai tenim temps d’aturar-nos i compartir una estona. Diuen que la naturalesa de l’ésser humà és ser sociable. I que ara estem perdent molt aquesta capacitat que ens comporta l’enorme benefici de benestar mutu i de fer coses conjuntes.

La Marina és particular en aquest aspecte, perquè tot i tenir una festa major, teòricament de tot el barri, cada nucli habitat ha volgut, i fa esforços, per no perdre la festa de tradició que té i que en certa manera també vol reafirmar la seva identitat.

Això s’entén perquè la divisió administrativa actual per barris de Barcelona, que va unificar moltes barriades d’aquest territori, és relativament nova, va ser aprovada per l'Ajuntament el desembre de 2006. Però els barris segueixen la seva pròpia dinàmica i un exemple n’és la dinàmica de festes a La Marina. I és que oficialment som La Marina del Port i la Marina del Prat Vermell, però en la realitat som un conglomerat de com a mínim nou barris: Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus ultra, Sant Cristòfol, Casas Barates, Santiveri, Illa Metalco, la Cadena-Estavellis Altes.

La Festa Major de La Marina és un intent de cohesionar les barriades, però la realitat és tossuda i els barris, entesos com a nuclis habitats que comparteixen una identitat concreta, quan no han rebut ajuda pública, s’han buscat tota classe d'alternatives a fi de mantenir-les i ara com ara continuen sent el primer referent de celebració per als seus veïns.

Més enllà dels plantejaments polítics l’important és aprofitar-les, i com més millor, per compartir i fer veïnatge i perquè relacionar-nos, conèixer-nos i reconèixer-nos ens fa més humans. Esperem que hàgiu tingut unes molt bones festes. I que cada any les gaudiu més, i encara queda la de Sant Cristòfol!

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Turisme, skating, gratacels i una ciutat governamental: així serà el Passeig de la Zona Franca al 2021 || Victor Recacha Arran de la Fira de Barcelona, s’han vist arribar projectes urbanístics de gran calat com ara el de Plaça del Moviment Obrer, una metamorfosi que, al seu torn, pretenia convertir el tram hospitalenc de Gran Via en un dels motors econòmics de l’àrea metropolitana. Ara, podem trobar un nou escenari d’aquests canvis urbans, sorgits a les portes de la Fira, a La Marina.

Concretament, l’espai comprès entre el recinte de la Fira i l’estació de metro de Foc (L10) evolucionarà amb quatre nous projectes: un skatepark, un hotel de luxe, un complex de gratacels d’oficines, i la nova ciutat administrativa de la Generalitat.

A través del Pla de Barris, l’Ajuntament ha apostat pel nou skatepark, un parc esportiu urbà que compta amb una inversió d’un milió d’euros. Estarà ubicat a la Plaça del Moviment Obrer i es preveu que les obres finalitzin aquest mateix agost.

L’hotel, de quatre estrelles, estarà situat a la mateixa illa, al Carrer dels Alts Forns.

Tindrà 10 plantes i 200 habitacions. L’obra costarà 25 milions d’euros a Inmobiliaria La Campana, promotora del projecte.

Sants-Montjuïc és una de les zones on el PEUAT municipal (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics) permet construir nous hotels.

Al davant del futur skatepark, Iberdrola està aixecant un complex de quatre gratacels d’oficines. El primer, ja acabat, és Torre Esteve: la farmacèutica catalana hi ha establert la seu corporativa amb 400 empleats, que ocupen 10 de les 13 plantes de l’edifici. A les primeres tres, hi trobem els Registres de la Propietat de Barcelona (270 funcionaris) i el Deganat Autonòmic de Registradors. A l’exterior, hi ha dos bars: un Viena i un Faborit.

També finalitzada es troba la Torre Auditori, de 21 plantes, que el fons d’inversió Aberdeen va comprar el mes passat.

Allotja oficines de 23 empreses (Maersk, Philips, Ferrovial, Asus i Mémora, entre d’altres). Segons la recepció de l’edifici, hi treballarien unes 5.000 persones. La resta de torres (Llevant i Ponent, molt semblants a l’actual Torre Auditori) s’enllestiran el 2021 per acollir la seu d’empreses com Cellnex Telecom, operador en la gestió d’infraestructures de telecomunicacions.

Completa la bateria de transformacions la Generalitat de Catalunya: a principis del 2020, haurà posat en funcionament el nou campus administratiu, a tocar de la Fira. Hi aniran 2.600 funcionaris, que se sumaran als 300 que ja té l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) al barri. Es mudaran a la nova ‘ciutat dels funcionaris’ (de Batlle i Roig Arquitectura) els departaments d’Economia, Justícia i Polítiques Digitals, així com els organismes que en depenen.

Els sindicats denuncien frau

Malgrat tot, segons el diari Ara, UGT i CCOO han acusat de “manca de transparència” el pla del Govern per a erigir la seva nova seu. De fet, CCOO va portar davant d’Antifrau l’exdirector de Patrimoni de la Generalitat per muntar un concurs a mida de la promotora de l’obra.

D’acord amb la denúncia, Salvador Esta-

El desafiament: L’equilibri entre els estímuls a inversors i visitants i els beneficis pel veïnat pé hauria venut presumptament el terreny a Axa des d’una societat pública que presidia per a llogar-lo un mes després des de la Generalitat per una quantitat de 120 milions d’euros a 20 anys. La inversió d’Axa en el projecte és de menys de la meitat: 50 milions. La investigació resta oberta.

D’altra banda, segons informa Crónica Global, les constructores contractades pel Govern des d’Infraestructures.cat, per a finalitzar l’obra són Comsa, FCC i Vopi 4, empreses esquitxades pels casos de corrupció Pujol i 3%. Comsa, el director de la qual, Josep Miarnau, està imputat pel cas 3%, s’endú el contracte més suculent (16 milions). FCC presumptament hauria pagat 710.000 euros de comissions a Jordi Pujol Ferrusola, segons les investigacions policials. I, finalment, la seu de Vopi 4 va ser registrada el febrer de 2017 per ordre de la Fiscalia Anticorrupció en el marc de la investigació sobre presumptes comissions de CDC en les obres d’ampliació del Port.

Com es viu des del barri l’arribada dels nous projectes

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes Sant Cristòfol, consideren que els nous edificis poden aportar beneficis al barri, però alerten que també comportaran un “peatge”. El seu president, Fernando Abad, espera que, si més no, “el barri es beneficiï de la reparació” dels carrers, transport i projectes que “ara estan oblidats”. Montse Plans, vicepresidenta de l’AVV, relata que tant els preus de compra com de lloguer d’habitatge al barri “han pujat notablement”. “Ja van pujar amb els pisos turístics; ara han tornar a pujar a causa de la demanda dels que vindran a treballar.”

L’Alicia Sorribas (de 78 anys) i la Celia González (88), veïnes de la zona afectada, valoren positivament la construcció

dels nous edificis perquè donen valor a un barri que, tot i així, “està molt deixat”. Reivindiquen construir també equipaments pendents com ara la residència i més autobusos.

Des dels comerços també perceben un cert estímul, encara que suau. “Alguna cosa s’ha notat; molt, no”, apunten des del Bar Restaurant Núria, a tocar de la futura ciutat administrativa. “Quan vinguin [els funcionaris], ja veurem”. A la Farmàcia Barenys, al Passeig de la Zona Franca, també detecten “més activitat”. “S’ha notat un increment, és clar, ve més gent ara.

Tampoc no molta, però sí alguna més.”

Sigui com sigui, s’apropen dos anys de canvis profunds a la zona. Resta per veure si s’assolirà l’equilibri entre els estímuls a inversors i visitants i els beneficis pel veïnat. ■

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

4

cròniques candelianes

Barcelona Glovo

La precarietat laboral instal·lada als barris clarin.com

Jesús Martínez Vestit amb xandall, tremolant les dents, amb pigues que no són de categoria —fa poc aquest reporter va saber que existeixen ungles, pestanyes i pigues de quita y pon—, recorre Barcelona, i els barris de La Marina, com un ratolí esmunyedís.

El repartidor Zoro (pseudònim; Barcelona, 1994) ​​ va entrar en l’start up de missatgeria Glovo el novembre del 2017, i des de llavors gairebé no s’ha baixat de la bici, una mountain bike de supermercat. En aquest any i mig es pot dir que és un dels antics, i ha sobreviscut a molts: pel camí s’anaven donant de baixa riders amb la mateixa rapidesa que noves altes hi havia.

«Als vells ens tracten pitjor. Es pot dir que com més temps portes pitjors condicions tens, perquè se suposa que l›empresa ha de pagar més per tu. Per això ho fan de manera que no es respecti l›antiguitat ni que tu acumulis drets, sinó que els perdis amb el pas del temps», exposa Zoro, tímid i amb cara de murri, com un Cohn-Bendit amb el vestit dels verds malmès en la supergalàxia Glovo, que deu tenir la banda sonora de la pel·lícula Interstellar (Christopher Nolan, 2014), amb el rellotge ultrasònic de compte enrere.

Per Zoro, la societat de consum que s’ha configurat en les últimes dècades adquireix tints de farsa: «Ens estem tornant més ganduls, molt ganduls. Jo rebo comandes per la meva aplicació perquè li compri un paquet de tabac a un tipus que té l’estanc sota de casa. Prefereix pagar 4 euros de més que vestir-se i baixar al carrer».

El capitalisme salvatge el pateix aquest repartidor de Glovo, que s’ha trobat amb situacions surrealistes, sumant comandes que són compres o que són trasllats.

Una vegada li van demanar que anés a una casa, agafés el gos, el fiqués a la caixa, el baixés al carrer, el passegés uns cinc quilòmetres, l’esgotés fins a l’extenuació,

el fiqués de nou a la caixa i el portés de tornada a casa. No va acceptar l’encàrrec.

Incidència.

Una altra vegada li van fer esperar hora i mitja per un «Quiero» (comanda del supermercat online Glovo), i la propina va ser de 15 euros. «Era un tipus humil, molt amable. Tinc comprovat que la gent dels barris populars és la més desinteressada, la que més t’ajuda. A Sarrià és on tinc menys propines. A ells se la pela el que ens passi. De fet, molts potentats consideren que hauríem de cobrar fins i tot menys.

En la seva lògica, si jo guanyo menys ells guanyen més. Et pots quedar en la més absoluta misèria, pots estar pencant faci sol o plogui, que a ells se la suarà», pensa en veu alta Zoro.

Una altra vegada, a les tantes de la nit, li van demanar que comprés unes cerveses al badulaque i les pugés, ben fredes.

Una altra vegada, li van demanar que comprés condons i que també els pugés ràpidament a l’adreça que apareixia anotada.

C CRÒNICA

Una altra vegada, li van dir: «Vés a tal lloc i recull un pastís i lliura-ho en tal lloc».

Resulta que la néta s’havia acordat de l’aniversari de l’àvia i com no tenia un forat a l’agenda per visitar-la, va encarregar el pastís amb les espelmes per que l’hi lliuressin a la porta de casa com si fos una pizza.

Una altra vegada, li van encarregar que anés a un japonès i recollís una safata de sushis, i que vigilés que s’incloguessin onigiris.

Versió treballadors

Una altra vegada, li va arribar al mòbil una comanda estranya: que anés a buscar l’aigua. Com que no hi ha límit de pes en l’aplicació informàtica, havia de ficar la garrafa de cinc quilos a la caixa i pujar-la al pis d’algú.

Una altra vegada, li va tocar fer la compra de la setmana al Mercadona: el límit, tot el que cabés a la borsa-motxilla-caixa-maleta-sac a l’esquena.

Una altra vegada, un noi en calçotets li va intentar seduir en el mateix llindar i el va convidar a passar. Va declinar l’oferta.

Moltes vegades, Zoro ha lliurat aliments de tot tipus i begudes d’elevada graduació en festes privades.

Un cop, va haver de portar rom a un botellón muntat d’improvís en un pàrquing.

Una altra vegada, un paio el va esbroncar perquè el menjar estava fred.

Una altra vegada, el lliurament va ser en una habitació d’hotel. Ell creu que el paquet contenia droga.

Una altra vegada, va suposar que l’encàrrec que li havien fet era d’algú que havia robat la targeta de crèdit. Va lligar caps.

Una altra vegada, va portar un ram de roses a una puta en un prostíbul.

Una altra vegada, li va comprar un vibrador a una noia.

En diverses ocasions, ha hagut d’apropar el carregador de mòbil als despistats.

I les claus.

«Ens estem tornant uns gossos.

Nosaltres, ens estem precaritzant més. I d’altres, s’acomoden. En el fons, som la mateixa persona. Hi ha nois molt joves que saben perfectament què és la precarietat, però que són assidus d’Amazon, que és l’explotació màxima», resumeix el corredor de Glovo Zoro, l’equivalent dels nens de les mines de carbó en les novel·les de Dickens.

«Ens estem deixant emportar pel model d’economia digital en el qual el treballador queda al marge i així veu perjudicats els seus drets, com el dret a la vaga. No és sostenible aquest model, perquè és un frau. Nosaltres som els esclaus del segle XXI. Obeïm ordres d’un Gran Germà.» ■

Versió Glovo

PROPUESTAS DE MEJORA REPARTIDORES GLOVERS-BARCELONA

1. El cliente ha de tener en cuenta varias cosas antes de hacer un pedido, aparte de estar avisado de qué partners le pueden ofrecer el servicio que requiere.

2. Tiene que hacer el pedido correctamente, de forma que no se tenga que hacer ninguna llamada para preguntar... * en qué piso vive porque no lo ha puesto * pide algo sin especificar qué marca * no especifica dónde y en qué establecimiento se puede adquirir...

Si hay que hacer una llamada, esa llamada tiene un coste económico por determinar que no lo debe asumir el repartidor.

3. El cliente tiene que saber qué establecimientos están abiertos, ya que ir a recoger un pedido y encontrar el supuesto partner cerrado conlleva una cancelación, coste innecesario para el propio cliente que paga sin tener servicio alguno (y esto es, sin duda, motivo para perder un futuro cliente), sin tener en cuenta la pérdida de tiempo y dinero que le supone al repartidor ya que los 2,80 euros por cancelación son insuficientes.

4. El cliente tiene que saber quién es partner y quién no, dónde hay que hacer cola como cualquier cliente que va a consumir, puesto que la gran mayoría no sabe que se tiene que hacer cola, pedir y esperar en establecimientos como TGB, Bacoa, McDonald’s, Burger King, etc.

Document de gener del 2017

Tu compensación Nuestros repartidores pueden ganar hasta 10€/h. Lo que ganes por pedido dependerá de tu experiencia y las valoraciones obtenidas.

Trabaja cuando quieras Trabaja como autónomo con total libertad. Elige dónde te conectas y qué pedidos aceptas.

Necesitarás...

Una sonrisa de oreja a oreja, tu vehículo (moto, bicicleta o coche), un iPhone o un dispositivo Android y ser mayor de 18 años.

Font: https://glovoapp.com/es/glovers

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

5

La Marina rep un reconeixement pels Una muntanya neta i 25 anys de la seva tasca informativa lliure de residus!

▶ Ramon Grau, president de l'AMIC, i el conseller Jordi Puigneró fent entrega del reconeixement a la periodista presidenta de l'AMCL, Yohany Limpias.

|| Victor Recacha El diari La Marina ha rebut un reconeixement “a la tasca informativa, social i de difusió de la llengua catalana al llarg d’aquests 25 anys” per part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). Una associació que integra 355 mitjans de proximitat, tant portals de notícies digitals com capçaleres de premsa (amb una tirada conjunta de més d’un milió i mig d’exemplars).

L’AMIC inclou mitjans de l’àmbit territorial de parla catalana com ara el diari Ara, 20 Minutos Barcelona, El

Periòdic d’Andorra, el Diari de Girona o La Marina, que fa 30 anys que va començar a emetre com a mitjà radiofònic (Ràdio Zona Franca, ara La Marina FM) i 25 com a diari en edició impresa i digital (lamarina.cat).

El reconeixement es va atorgar en la 22a Assemblea General Ordinària de l’AMIC, que es va celebrar a l’Hotel Ciutat de Granollers el passat 14 de juny. Ramon Grau, president de l’AMIC i Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat van entregar-lo a la periodista i presidenta de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), Yohany Limpias.

Al llarg de l’assemblea, es va fer balanç del darrer any i es van fixar objectius de cara als reptes del futur.

També es va reelegir Ramon Grau com a president al capdavant d’una junta de govern a la qual s’incorpora, com a vocal, Alejandro Ladrón de Guevara, editor de Valenciaextra.com, amb l’objectiu de representar i visibilitzar els mitjans del País Valencià, segons un comunicat publicat per l’associació mediàtica. El president Grau, editor del grup Totmedia, va agrair la confiança en la seva candidatura per a seguir treballant quatre anys més sobre tres eixos: “utilitat, representativitat i professionalitat”.

L’esdeveniment va comptar amb la presència del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública Jordi Puigneró (JxCat) i l’alcalde de la ciutat vallesana on es va celebrar la jornada, Granollers, Josep Mayoral i Antigas (PSC). Hi van assistir, també, més de 120 representants dels mitjans associats, així com una trentena de proveïdors i representants institucionals. ■

la Marina Viva

|| Ricard Peña Ha estat una iniciativa de l’Associació cultural la Marina Viva com a colofó de la setmana de la natura. L’entitat ha organitzat una excursió amb els veïns i veïnes del barri per a recollir l’escombraire llançada al parc de Montjuïc. Així, el passat dissabte 8 de juny, una vintena de persones va agafar els guants, les bosses i les botes per a endinsar-se cap als espais verds de la muntanya. Després de tot un matí, el resultat van ser quinze bosses plenes de la brutícia, residus i escombraries que els visitants ocasionals o habituals van deixar a terra.

"Farem altra recollida a l'Octubre, però ens hem adonat que fa falta una xerrada sobre els temps de descomposició dels materials" senyalava en Daniel Fernández de la Marina Viva, qui ha agraït i felicitat les famílies i joves que es van sumar a l'activitat, i a més ha destacat tot el moviment que s’ha generat per les xarxes. "El nostre objectiu és convèncer als internautes interessats que s’animin a participar" ha comentat entre rialles. Una iniciativa que anima sobretot a ser curosos i a actuar davant l’incivisme reiterat a la muntanya. ■

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

6

opinió

Això va de respecte

N

Neus Borrell

o ens respecteu.

La base de qualsevol negociació és el respecte.

Com volem arribar a ser una nació, si no sabeu dirigir una ciutat; ni tan sols sabeu escoltar un barri.

Com volem ser un país si menysteniu al ciutadà.

Heu d’escoltar més.

On és el límit del poder i la ignorància.

On és el servei al poble Només baixeu del pedestal quan necessiteu ajuda per tenir més poder. No es treballa en equip per a un bé comú.

Divideix i venceràs, i no ho dubteu, estem dividits. No tenim un front comú, Res no pot anar bé, menys un país, si quan ens apropem als espais més petits, tot està desfet, ni tals sols les entitats, els barris, els pobles o les ciutats funcionen i parlem que volem construir un nou país?

Heu d’escoltar més i respectar a qui teniu al costat.

Un dia, els que no escolteu, tots plegats ens rebel·larem.

El país vol llibertat per a decidir La ciutat vol seguretat, progrés, treball...

El nostre barri té les seves necessitats i són les nostres necessitats encara que a alguns els sembli que hi ha coses més importants.

El nostre barri vol una piscina, un gimnàs decent, un metro que ens porti al centre de la nostra ciutat, un auditori,.... i vosaltres no escolteu.

Tenim la sort de tenir sòl lliure, però el volem per a engrandir el barri no per crear un gueto darrere l'altre.

He vist a la meva ciutat, partits de tots els colors, de totes les ideologies però segueixo pensant que cap de Vosaltres no escolteu, no ens respecteu. ■

No ens podem permetre el mal estat del Jardí de Drets Humans Pepita Caldes

U

n cop a l’any vaig a visitar el Jardí dels Drets Humans i l'he trobat deixat, abandonat, eixut i hi creixen les males herbes. Hi ha unes espècies com el cedre de l’Himalaia, el Cereus repandus, la Musa (bananer) i el Syagrus romanzoffiana (palmera) que cal

Arregleu el forat tapat amb tanques i un con des de fa més d'un any al carrer Mineria, al costat del Bar Espanya.

Vicenç Larrotge 15/04/19

preservar i cuidar i no podem esperar més.

M'ha fet pena i alarmant la dignitat de la vegetació que en altres temps estava lluent i ara va en declivi.

He fet un escrit a l’Oficina d’atenció ciutadana de la Marina per veure si es pot fer alguna cosa per a millorar-ho. ■

Es necessita unificar criteris per saber si alguns problemes que afecten Can Clos i El Polvorí corresponen a l'Ajuntament o al pla d'actuació del parc de Montjuïc.

Pedro Martínez 27/03/19

Reclam del veïnat per l'inicivisme i la manca de neteja a tot el barri.

I jo me'n vaig de vacances.

Gaudiu de l'estiu!

Consell de barri 27/03/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Pasolini a La Marina- Zona Franca

A

la Expo "Pasolini-Roma" el 2012 al MACBA del Raval, vam poder comprovar com d'implicat estava en la defensa de les llengües minoritàries, de forma prioritària el català, el poeta –cineasta de Bolonya. Recordant al mateix temps, un llibre seu de 1947 "Fiori di poeti catalani" escrit en fiulià, idioma de la seva mare provenint del Nord d'Itàlia.

A part d'aquest tema lingüístic el cineasta va ser un compromès lluitador social, sempre amb els més desprotegits. Queda clar en especial en seus dos primers films: "Mamma Roma"(1962) i "Accatone"(1961) amb influències del mestre del neorealisme, Roberto Rosellini.

Què va fer i què va visitar als nostres barris? El cert és que en un dels seus viatges a Barcelona va estar amb José Agustín Goytisolo i Salvador Clotet al Cementeri de Montjuïc i prop de les barraques de Can Valero i Can Tunis el 1967, o potser en elles..

Potser va conèixer Paco Candel, amb el qual tenia vincles en comú a part de les seves creacions literàries, com era la seva implicació en les causes dels més desafavorits. Chi lo sa!.

El cas és que l'il·lustre visitant es va passejar i es va interessar pel nostre molt oblidat barri, per "Donde la ciudad cambia su nombre", no anem sobrats de visitants d'etiqueta, de tot això en deixem constància orgullosos de què així fos.. Gracies! ■

7

El discret paper dels serveis socials, el més digne!

M

entre s’escriuen aquestes línies l’ajuntament de Barcelona activa l’alerta per un episodi de contaminació de l’aire per partícules. Les altes temperatures dels darrers dies, la manca de pluges i el comportament de l’atmosfera no facilita que els barcelonins i barcelonines puguin gaudir d’un aire net.

L’estiu és una època molt desitjada, les vacances per a molts ajuden però, a les grans ciutats on la concentració d’activitat humana és alta, pot esdevenir una època dura.

Especialment, per a la gent gran, petits i persones amb dificultats o malalties cròniques. Les mediàtiques “onades de calor” que omplen telenotícies, diaris i hores de ràdio amaguen veritables drames quotidians lligats amb les necessitats més bàsiques d’alguns dels nostres veïns que no disposen de domicilis preparats per aquest esdeveniment o, senzillament, la seva economia personal no els hi permet disposar de recursos per afrontar-lo.

Obrir les piscines o espais públics refrigerats són alternatives populars, i en alguns cassos populistes. Però en aquest tema vull destacar el paper discret dels serveis socials, dels equips de suport als barris, als domicilis dels més vulnerables on s’actua en allò concret que afecta a algú amb nom i cognoms. De ben segur que aquesta feina no obrirà cap informatiu estrella però aquests professionals representen el més digne del servei públic, de l’administració local i és hora que rebin el nostre reconeixement més sincer. ■

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

8

actualitat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

El resultat de les eleccions municipals de 2019 constitueix el Consell del districte de Sants Montjuïc de la següent manera: 6 regidors de BEC, 5 regidors d’ERC, 4 regidors del PSC, 2 regidors de BCN pel Canvi- Ciutadans i 2 regidors de JuntsXCat. Les formacions PP i la CUP es queden fora d'aquest òrgan de govern local, i per tant, aquest serà l'últim calidoscopi en què participen. Hem demanat als consellers que li dediquin unes paraules.

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Sabem que ens retrobarem en d'altres espais i desitgem que tinguin Sergi Sarri un camí ple d'encerts en aquesJordi Fexas ta nova etapa. Agraïm de nou Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en com ens han facilitat la tasca Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista aquests 4 anys i l'aprenensocial i polític. Ciutadà compromès amb Ha estat un plaer poder acompanyar aquests 4 anys tatge brindat. el moviment veïnal i associatiu. el veïnat de la Marina en les seves reivindicacions, Ha estat un plaer poder comptar amb aquest festes i victòries. Des de Junts per Catalunya us agraïm altaveu, durant quatre anys, per opinar sobre els la complicitat i les portes obertes d'aquests anys. desitjos i els problemes d'un barri, i la seva gent, Compteu amb nosaltres per ajudar a la que m'estimo. I que tots sabem, que si ens hi posem Marina a seguir creant oportunitats i treballem plegats, té un gran futur. i serveis per a tothom.

Als consellers que marxen, molta sort, i als que es queden, molts encerts.

David Labrador

Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Des de la més absoluta discrepància ideològica i fins i tot en les formes de fer en ocasions, tant de la CUP, com del PP, desitgem molta sort als consellers i conselleres d’aquestes formacions, tot agraint-los la feina, ja que estem convençuts que han treballat pensant que defensaven de la millor manera els barris José Antonio i els veïns i veïnes de Calleja Sants-Montjuïc.

Funcionari de la Generalitat.

Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

Queremos dar las gracias a los vecinos y vecinas que nos votaron en las elecciones generales y en las municipales. Haremos todo lo posible por continuar trabajando por el barrio y sus barriadas, así como seguir colaborando con las asociaciones y entidades. El PP de Sants-Montjuïc seguirá defendiendo los intereses de la Marina.

Ha sigut un plaer treballar pel bé del barri amb totes les forces polítiques del Districte, ja que independentment de les nostres discrepàncies ideològiques, hem tingut tots una bona relació. Desitjar molta sort en el futur a Neus i a José Antonio, ja que CUP i PP no han tingut representació a Sants.

Neus Roca

Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

Poder treballar amb els mitjans de comunicació locals de La Marina, eines imprescindibles per a la cohesió i la bona vida al barri, ha estat una fortuna i una grata experiència. Sabem que tenim un camí llarg per recórrer als barris de La Marina i molt per aprendre, deixar d'estar al consell del districte, però, sabem que no serà un problema per assolir aquesta fita.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

publicitat

9

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

10

Els estudiants de La Marina aprenen explorant el seu vessant més artístic || Andrea Bello / Alejandra Sánchez Aquest curs que ara s’acaba, l’art ha entrat a les escoles i instituts de La Marina a través del projecte Caixa d’Eines, emmarcat dins del Pla de Barris. Aquesta iniciativa vol complementar l’educació tradicional amb diferents elements de creació artística, com ara dansa, teatre, música, còmics i ràdio, que han estat promoguts per diferents entitats del barri. D’aquesta manera, s’aconsegueix que escoles i entitats treballin plegades.

Algunes de les activitats d’aquest projecte han estat:

Creant un personatge que representi el barri

Des de La Marina Viva, s’ha recuperat un projecte ja iniciat – On ets, Marina? – que consistia en un concurs de dibuix a les escoles on els alumnes havien de crear la icona de La Marina. La guanyadora del concurs va ser Iris Egea, de l’escola El Polvorí. Precisament aquesta escola ha estat l’escollida per desenvolupar el taller de creació de la gegantona, amb l’objectiu que els petits entenguin i participin construint la identitat del barri. A més, es vol continuar aquest projecte amb els alumnes de 6è de primària fent un còmic sobre la vida del personatge de la gegantona. Segons en Dani Fernández, president de La Marina Viva, el procés de creació del personatge de la Marina ha contribuït a «crear identitat i orgull de barri».

Dues generacions unides per la música Des de l’Espai Musical La Bàscula s’ha impulsat l’activitat La Marina Memòria Musical, que consistia en una trobada entre estudiants de 4rt d'ESO de l’Institut Montjuïc i gent gran del barri per reconèixer-se’n a través del cant, els instruments i la dansa. Segons l’Oriol Nieto, director de La Bàscula, aquesta

T

▶ Estudiants de l'Intitut Montjuïc al projecte dirigit per l'artista Mariona Naudin. El Graner

activitat “els ha permès intercanviar gustos musicals molt diversos i escurçar distàncies entre generacions que semblen molt diferents, però en realitat no ho són tant”. Al final de l’activitat, es presentava una selecció de temes, com ara La Chica YeYe i La Espinita, que els joves han versionat. Ha estat una manera d’apropar dues generacions: la gent gran i els adolescents, alhora que s’ha promogut la creació artística.

Els còmics com a eina de memòria històrica

El Memorial Democràtic de la SEAT ha recolzat l’edició del llibre Les veus de La Marina, un recull de 13 còmics realitzats per alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Domènech i Montaner. Aquesta activitat ha permès als estudiants d’aprendre el

TEMA DEL MES

procés d’elaboració d’un còmic, alhora que conèixer la història del barri. Segons la coordinadora del projecte, la Maria Esperanza González, l’objectiu ha estat que els estudiants “tinguin consciència de la memòria del barri i de la història de la seva família”.

Hi coincideix, en Tomás Martínez, membre del Memorial, impulsor i col·laborador del projecte “és molt necessari i gratificant que les noves generacions descobreixin i tinguin present la realitat de tot allò que els envolta”.

L’Associació de Mitjans de Comunicació Local és l’impulsora del projecte Ràdio a les escoles, que ha consistit en dues activitats.

Per una banda, uns tallers per aprendre a fer programes de ràdio i d’altra, els debats interescolars.

Juliol-Agost 2019 // www.tiaflm.org

info 1

info Una història única Juliol-Agost 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 58

pàg. 2

Nou espai juvenil al carrer Química pàg. 3

Tercera edició de la Nit Jove a La Bàscula pàg. 4

Nota Editorial

ESCOLTAR EL FUTUR AVUI Els barris de La Marina han decidit involucrar als i les adolescents en els espais de presa de decisions reconeixent-los així com a ciutadans actius, crítics i compromesos. Per a aconseguir-ho, al llarg dels últims mesos s’ha construït un espai participatiu amb l’objectiu de dissenyar una Comissió de Participació Adolescent al barri, amb adolescents de 2on i 3er de la ESO dels instituts de secundària, també del barri, Montjuïc i Lluís Domènech i Montaner.

Per què han de participar els adolescents al barri? Quins objectius i accions es podrien plantejar? Com s’hauria d’organitzar? Quin son els temes que els interessen als joves? Quines son les seves habilitats i experiències participatives prèvies? Com aprofitar el nou local juvenil del carrer química? Aquestes son les preguntes que orienten les accions d’aquest procés.

Des de la TIAF (Taula d’infància, adolescència i família) del Barri de La Marina i amb la implicació del districte de Sants-Montjuïc, i amb l’asses-

soria de l’Ana Novella i un equip d’estudiants del Màster d’Intervencions Socials i Educatives de la Universitat de Barcelona, s’ha apostat per a implicar als i les adolescents com a protagonistes del canvi i també com a ciutadans del present.

La participació adolescent ofereix noves perspectives i propostes creatives per a millorar el nostre entorn. No obstant, per a superar dificultats com l’absència de referents de participació adolescent al barri i l’oferta desmesurada de consum a la societat actual, aquests processos només podran ser sostenibles si compten amb el compromís i la implicació de les famílies, els centres educatius i les entitats del barri. I tu, et vols sumar a escoltar el futur avui mateix?

Luis Arce

Juliol-Agost 2019 // www.tiaflm.org

2

info

UNA HISTÒRIA ÚNICA La ciutat de Barcelona ha canviat molt des de l’arribada de nouvinguts que pertanyen a altres cultures. Els seus habitants gaudeixen de la riquesa de les moltes cultures dels seus ciutadans, participant d’un marc de tolerància i respecte que facilita la convivència a la ciutat.

Però no sempre es dona la situació d’apropament a l’altra cultura. Molts cops aquesta queda simplificada per una història única, sense que les persones vagin més enllà per a conèixer aspectes culturals i sobretot, conèixer més com son les persones en particular, cadascú amb les seves semblances i diferències.

Es curiós que davant la complexitat de la vida actual, sobretot a les societats riques en possibilitats materials, es simplifiqui tant la realitat de l’altre, englobant-la molts cops en una història única per a tot un grup.

En un vídeo de Ted Talk, la Chimamanda Adichie, una escriptora nigeriana, recordava les sensacions que tenia a la seva infància llegint llibres d’escriptors anglesos, els únics que tenia, que explicaven realitats totalment allunyades de la seva.

Remarca com de vulnerables i influenciables son els nens a les històries úniques. Ella només s’iden-

Si vols veure el vídeo a YOUTUBE el pots trobar posant:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

The danger of a single story | Chimamanda Ngozi Adichie

Chimamanda Adichie

tificava amb realitats allunyades de la seva, pertanyents a un món blanc, ja que eren les úniques que coneixia al principi.

Parla de com el món blanc ha mantingut molts cops una única història sobre Àfrica.

Cita a John Lok, un comerciant anglès que va viatjar al golf de Guinea l’any 1561, i que va definir a la gent de l’Àfrica negra com a “bèsties sense cap, amb la boca i els ulls enganxats al pit”. Suposo que amb una única història com aquesta va ser més senzill per als anglesos esclavitzar als habitants d’aquella part del món.

L’escriptora explica com d’injust és veure a les persones sota una història simplificada, com dificulta conèixer-les correctament i quina tensió crea també a la pròpia persona quan percep que només és vista i prejutjada d’una manera. La Chimamanda ho sap bé, ja

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

SABIES QUÈ?

El passat 15 de juny es va inaugurar a la Sala Pepita Casanellas l'Exposició de les Accions comunitàries a la Marina.

L'exposició és una petita explicació de totes aquelles accions que ja s'estan desenvolupant al territori en l'àmbit comunitari.

Podeu veure-la al vestíbul de la Sala Pepita Casanellas i anirà rotant per diferents espais del barri.

que va estudiar als EUA, on al principi no la veien a ella, si no “l’africana” que els seus propis companys, educats als Estats Units, s’havien creat mentalment a través dels mitjans de comunicació.

Quan una persona és vista sota una història única, l’ull s’està perdent tota la humanitat que hi ha al darrera, tota la riquesa de la seva cultura i tota la riquesa de la seva personalitat. Quan aquesta història única l’ha creat un interès particular, ja sigui a través dels mitjans o amb la difusió interessada d’informacions al carrer, som nosaltres els que ens convertim en titelles d’aquest “interès” si ens conformem amb no anar més enllà i descobrir les múltiples històries que tothom té.

Carles Revenga Bagés

Juliol-Agost 2019 // www.tiaflm.org

info 3

QUÍMICA EL NOU ESPAI JUVENIL DEL BARRI DE LA MARINA Moltes de vosaltres ja sabreu que hi ha un nou espai de joves al barri, l’espai Química. Us preguntareu, i què és? Doncs, Química és el nou servei de dinamització juvenil del barri de la Marina que es troba al mateix carrer Química número 2. Neix per oferir als joves un espai de descoberta, d’experimentació, un lloc construït a mida per a ells i elles, perquè entenem que aquesta és l’única manera que sigui un espai juvenil totalment adequat, un lloc on ells decideixin i liderin. De fet l’únic que pretenem nosaltres, des de la nostra perspectiva d’adult, és oferir.

Oferim un espai on puguin sentir-se enteses, on proposar, crear i liderar projectes, un lloc on trobar persones amb qui parlar dels seus problemes, on trobar suport mutu, un espai on conèixer altres companyes amb qui tenir interessos comuns, en definitiva, un lloc on els i les joves puguin qüestionar, qüestionar-se i no sentir-se qüestionats. És per això que aquest és un espai obert a joves de 12 a 25 anys, on poder proposar i trobar algú amb qui tirar endavant les seves idees i així convertir-les així en accions concretes. Un lloc en plena fase de construcció, un procés que acabarà en allò que els joves decideixin.

Després de llegir això, us estareu preguntant, i com ho fareu?

Doncs aquí sempre partim dels seus interessos i treballarem a partir de petits projectes. El que pretenem és crear grups de joves units per allò que els agrada i que, orientats per una persona adulta, elaborin un calendari, es responsabilitzin i duguin a terme petites accions al barri.

De moment l’espai Química ha començat a engegar a través de petits tallers proposats pels mateixos joves com circ, teatre i una sala d’estudi. Pel projecte és vital continuar amb aquesta coherència, és per això, que fem una crida als joves del barri perquè vinguin a participar en les activitats que estem duent a terme.

Per tant, si estàs llegint això, ets jove o coneixes joves amb idees i ganes de comprometre’s, que s’apropin al carrer Química número 2 a proposar, seran escoltades i trobaran persones amb qui convertir els seus projectes en una realitat.

Per últim, esmentar que des de l’espai juvenil del carrer Química no només creiem important tenir un espai on els joves tinguin l’oportunitat de participar, sinó que és vital que aquest projecte sigui coherent i els possibiliti a dir i fer la seva a aquelles persones que ho vulguin.

Oriol Toronell Espai Juvenil Química

La Marina Viva

Juliol-Agost 2019 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

La Nit és jove i nosaltres també Sota aquest lema, més de 200 joves d’entre 14 i 22 anys van participar a la tercera edició de la Nit Jove, que es va celebrar a La Bàscula el divendres 28 de juny. Des de les nou del vespre i fins a la una de la nit, els nois i noies van gaudir de diverses activitats esportives i culturals repartides pels diferents espais del recinte de La Bàscula.

Al camp de futbol, un partit mixte, de nois i noies, va inaugurar els dos campionats simultanis de futbol 7, un per als nois de 14 a 16 anys i un altre per als majors de 16. Mentrestant, a l’àrea de l’Espai Jove, van celebrar-se una mostra de suffle i de dj’s procedents dels tallers de La Bàscula, així com el ja clàssic concert de rap protagonitzat pels talents joves del barri. I uns metres més enllà, uns joves creaven el graffiti de la Nit Jove.

La Nit Jove és un espai que reivindica noves formes d’oci nocturn, al darrera del qual s’hi troben diversos professionals que treballen de manera habitual amb el jovent del barri, com són els educadors de carrer, les tècniques de civisme , les dinamitzadores dels serveis d’informació per a joves, PIJ i JiP, l’equip de dinamització de l’Espai Jove La Bàscula i el del nou espai Química o els i les tècniques de la TIAF. Aquest any també s’incorporava el servei Aquí t’escoltem. Les seves dues educadores es van encarregar de fer un joc itinerant, que posava a prova els coneixements del jovent sobre sexualitat.

A més d’oferir una proposta d’oci nocturn atractiva, la Nit Jove és un espai de sensibilització, que aquest any convidava a la reflexió dels joves en matèria d’igualtat de gènere i diversitat sexual. Precisament el 28 de juny és el dia de celebració de l’Orgull gai i de la comunitat LGTBI.

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

tema del mes 11

▶ Nois i noies de l'Institut Montjuïc a una de les presentacions del projecte La Marina Memòria Musical de l'espai musical La Bàscula.

La Bàscula

La creació d’opinió i la comunica- el cos, el moviment i els sentiments amb Marina i ho fa de la mà de les entitats del els nens de 3r i 6é de primària de l’escola barri, tot contribuint a enfortir les relacició com a eines de futur Als tallers, els alumnes de cinquè de l’escola SEAT i sisè de l’escola Enric Granados han creat els seus propis programes de ràdio, que finalment han presentat en una emissió a La Marina FM (102.5), en directe des de la plaça de La Marina i davant mestres, companys i familiars.

Pel que fa als debats interescolars, han permès als alumnes de cinquè de primària de les escoles Can Clos, Ramon Cases, Enric Granados i Seat expressar les seves opinions sobre temes com ara el temps lliure, el medi ambient, el feminisme i la situació actual del barri.

Totes dues activitats han servit per millorar les habilitats comunicatives dels estudiants i educar-los en temes que els inquieten, alhora que han promogut el treball conjunt de les diferents escoles del barri.

Enric Granados i Can Clos. Després de diversos tallers els alumnes han presentat les seves obres anomenades: Baba Iagà, basada en un mite de la cultura eslava i El Viatje, on els alumnes han explicat el significat de viatjar i els rituals que l’envolten.

Una escola molt més oberta que treballa en xarxa amb les entitats del barri

El projecte Caixa d’Eines fa palesa la nova orientació que està prenent l’educació, que ja no només s’imparteix a l’aula, sinó que comprèn moltes altres disciplines. L’art entra a les escoles de La

ons entre escoles i entitats i a cohesionar el teixit social del barri.

D’aquesta manera, tal com afirma el tècnic del Pla de Barris, Thomas Louvat, al programa Portes Obertes, de La Marina FM, “les escoles creen vincles amb el teixit associatiu i cultural del barri”. A més, Louvat destaca que “Caixa d’Eines és una iniciativa que sobretot contribueix a generar igualtat d’oportunitats en apropar la cultura als més joves sense distincions de classe social o poder adquisitiu”. El projecte neix a partir d’un diagnòstic “alarmant” que es va fer des del Pla de Barris i que concloïa que els nens i nenes de La Mari-

na no tenien el mateix accés a la cultura que els estudiants d’altres barris. També ha coincidit en un canvi en el plantejament en la forma d’ensenyament per part de les escoles que ha permès crear projectes que trenquen amb els esquemes tradicionals.

Així, nens i joves busquen noves formes d’aprendre, nous oficis i noves formes d’expressió, enriquint el seu coneixement alhora que amplien el seu vincle amb el barri.

Per això, Louvat afegeix que un punt clau ha estat el fet de tenir entitats molt actives, amb ganes de treballar i amb projectes ja desenvolupats o amb idees força clares del que volien fer. “Creiem que havíem d’escoltar les necessitats del barri”.

No obstant això, la nota negativa de la Caixa d’Eines la posa la dificultat per garantir la continuïtat de molts projectes.

El seu finançament és una preocupació tant d’entitats com de l’administració. La continuïtat del projecte està assegurada pel proper curs 2019-2020, però, més enllà d›aquest període, el futur de les iniciatives és incert. Segons les entitats, “molts dels projectes no es podrien dur a terme sense aquesta ajuda extra”.

Totes les entitats, equipaments, escoles i tècnics que han participat del projecte reconeixen com ha estat d’enriquidora l’experiència i esperen que, en un futur pròxim s’aconsegueixi una manera de fer-los sostenibles, ja sigui amb la continuïtat del Pla de Barris o amb una altra alternativa. ■

La dansa, el teatre i el moviment per conèixer-se a un mateix

El Graner, centre de moviment i creació, també ha participat amb una activitat de quatre mesos i mig de durada, amb els alumnes de l’Institut Montjuïc. El resultat final ha estat l’espectacle Manual per a pensar junts, en què els estudiants han reflectit l’aprenentatge adquirit. “Una manera de pensar en el moviment del cos tenint major consciencia d’aquest, i al mateix temps reforçar el treball en equip i la coordinació amb els companys”.

La companyia del Teatre dels Sentits, La Inefable, ha treballat la relació entre

▶ Estudiants de l'escola El Polvorí a la presentació de la gegantona, icona de La Marina.

La Marina Viva

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

12

publicitat

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

història del barri 13

Recordant el nostre passat més immediat

De Zona Franca a La Marina, el canvi de nom dels nostres barris || Julio Baños Soria El 13 de febrer de 1991, un grup de veïns preocupats per la història del nostre entorn, vam fer la proposta al districte de Sants Montjuïc de posar en funcionament l’Arxiu Històric, ubicat al Centre Cívic de la Casa del Rellotge, inactiu des de feia anys. A partir d’aleshores, es dirà Arxiu Històric de Montjuïc- La Marina, en comptes de Zona Franca.

Havent tingut notícies que el districte té la intenció de posar el nom de Jardins de la Foneria a l’espai que queda lliure després d’enderrocar els magatzems del Corte Inglés, l’Arxiu Històric de Montjuïc-La Marina, fa un escrit, recolzat per l´AA.VV. de Port, la Societat Coral la Joia de Montjuïc i el Centre Cultural de Port, en què proposen que l’esmentat espai es digui, Plaça de la Marina. Després d´alguna polèmica sobre la conveniència d’afegir-hi algun cognom perquè no hi hagués confusió respecte al carrer de Marina al districte de Sant Martí, l´Ajuntament decideix que es digui Plaça de la Marina de Sants. L’arxiu del barri proposava el nom de Marina de Montjuïc, o Marina del Llobregat.

El desembre de 1994, el Grup d´Opinió que està format per un grup de veïns que periòdicament es reuneixen per xerrar i parlar dels nostres barris a la Casa del Rellotge, decideixen començar una campanya veïnal amb la intenció de consensuar entre tots, un nom genèric per als nostres barris que estigués d´acord amb la història i el nostre passat més immediat.

Per tot això, decideixen constituir-se en Comissió Ciutadana, per aconseguir els seus propòsits. Se’m nombra a mi mateix, Julio Baños representant. També aquest any, surt el primer número de la revista “LA MARINA dels barris de la Zona Franca”. Sens dubte ha estat el fet més rellevant i decisiu perquè el veïnat anés

▶ Portada del núm.1 de La Marina on apareixia el subtítol Zona Franca. A la dreta, foto d'arxiu del Grup d'Opinió.

agafant consciència de la importància que té per als nostres barris gaudir d´un nom propi. Poc a poc hem fet d’aquest nom de la Marina una cosa pròpia. És l’any 1997, al número 35, quan perd definitivament el cognom de “barris de la Zona Franca”.

L’any ‘96, el Grup d´Opinió convoca les entitats dels barris, per parlar de canviar el nom de “Zona Franca”. Les propostes contenen, quasi totes, la referència a la Marina.

Totes les entitats, excepte una, estan d´acord en què és necessari el canvi de nom dels nostres barris per tenir personalitat pròpia ja que a ulls dels barcelonins, per desconeixement, creuen que vivim al Polígon Industrial de la Zona Franca.

Mentrestant, el Grup d´Opinió a les seves reunions, proposa el nom de Marina amb alguns cognoms com: La Marina de Montjuïc, La Marina del Llobregat, Barris de la Marina o La Marina de Ponent, i edita i posa en circulació “L´Auca dels Nostres Barris “, amb guió del membre del grup, Salvador Garcia i dibuixos de Pilarín Bayés. A l’auca, es fa un repàs a la història passada i recent del nostre entorn, i anima

tothom a trobar un nom genèric per als nostres barris que agradi a la majoria.

Un any després, Julio Baños Soria,1997 escriu el llibre “Imatges retrospectives de la Marina” on recorda el que havia estat l’espai de la Marina al nostre passat mes recent i situa els actuals barris dins d´aquet espai, com barris de la Marina.

Al desembre de 2002, entra en funcionament la línia d’autobús urbà dels barris de LA MARINA amb el nº 125 El 2003, l´Associació de Comerciants de la Zona Franca, passa a dir-se Associació de Comerciants de la Marina.

El juny del 2004, s´inaugura el nou mercat municipal del barri amb el nom de “Mercat de La Marina”, a la plaça de la Marina de Sants. Un any després, s’obre el nou CAP de La Marina.

El novembre de 2006. Es trasllada i inaugura la nova biblioteca de barri, amb el nom de Francesc Candel-La Marina. El mateix any, l´Associació de pintors de la Zona Franca, canvia el seu

nom per el de “Associació de pintors de la Marina”.

El 2007, el consistori de l´Ajuntament de Barcelona aprova un nou pla de barris de Barcelona i al nostre territori li adjudica dos barris: el barri de La Marina - Port per la part que va des de la Gran Via fins als carrers Cisell i Foc, i el barri de La Marina - Prat Vermell pel nou barri que s’està construint entre el carrer del Foc i les vies del tren. Entren a la seva demarcació, els barris de Eduardo Aunós (Cases Barates), i La Colònia Santiveri (barriada Nova de Port).

El Polígon Industrial de la Zona Franca queda com el que és, un espai industrial al marge del nuclis habitats.

El Grup d’Opinió dels barris de la Marina, s’expressava així en aquesta publicació: Amb motiu del nou pla de barris aprovat pel consistori municipal.

El Grup d´Opinió de la Marina com impulsor del canvi de nom dels nostres barris, reunits el 28 de Febrer, vam decidir per unanimitat dirigir-nos a vostès per dirlos que els estem molt agraïts, i al mateix temps, felicitar-nos mútuament, perquè per fi han triomfat les nostres aspiracions que es canviés el nom als nostres barris. Com que la vostra contribució ha estat cabdal i primordial sense la qual potser no hagués estat possible, és per això que ens reiterem i us donem les gracies una vegada més.

Aquest escrit anava signat pels membres del Grup d’Opinió següents: Ramon Domènech, Antoni Ayala, Jaime Pérez, Jose Mª Urrutia, Benito Maín, Lucio Garcia, Carme Malus, Salvador Garcia, Juan Antonio Asensio, Manuel Aguado, Abdó Florencio, Emilio Suárez, Julio Baños i Antonio Reyes (absent a la reunió però plenament d’acord). ■

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

14

salut

Aquest estiu banya’t de manera segura!

Esther Pardo i Gimeno

Gaudir del bany és una activitat divertida i refrescant tant pels més grans com pels més petits. Però, tot i això, cal seguir alguns consells de seguretat per tal d’evitar riscos innecessaris:

Naturòpata

A l’estiu, molta aigua!!!

• Consulteu l’estat de la mar amb les banderes de la platja: o Vermella: bany prohibit o Groga: precaució al banyar-se o Verda: les condicions per al bany són bones • Teniu localitzat el personal de vigilància i feu cas de les seves indicacions • Respecteu les zones acotades i no passeu de la zona senyalitzada amb boies grogues • No us llanceu de cap en zones rocoses o en aquelles en les quals es desconeix la profunditat

• Si no sabeu nedar, banyeu-vos a prop d’ un socorrista, aviseu-li abans d’ entrar a l’ aigua i procureu que l’ aigua no us sobrepassi la cintura

• Si observeu que algú pateix problemes, aviseu al socorrista o truqueu al 112

• Si els nens no saben nedar han de dur posada una armilla o bombolleta adaptada a la seva edat

• Eviteu les empentes, tirar-se en cadena pels tobogans o jugar a la vora de la piscina • No consumiu alcohol i/o altres drogues, ja que es poden alterar els reflexos I ara...a gaudir d’ un bany refrescant! ■ Virginia Sánchez Albarrán Infermera CAP Dr. Carles Ribas

El colesterol tenia un preu Seguim parlant del colesterol.

Desprès de veure que no tot el colesterol és dolent, toca ara decidir què fem. Hi ha dues excepcions a la norma que explicarem ara. La primera és si ja hem patit una malaltia cardiovascular, com un infart agut de miocardi.

En aquest cas és possible que amb un colesterol normal necessitem prendre medicació per baixar el colesterol.

La segona és en aquells casos en què hi ha una hipercolesterolèmia familiar hereditària, amb uns nivells molt elevats de colesterol, en general superiors a 300 mg/ dl. Es tracta de persones que poden tenir antecedents familiars d’infarts aguts de miocardi abans del 50-55 anys. En aquests casos cal consultar amb el metge per decidir si és necessari prendre medicació.

En la resta de casos, el nostre equip d’atenció primària calcularà el que anomenem risc cardiovascular, ja que la probabilitat de patir malalties cardiovasculars depèn d’altres factors: edat, sexe, pressió arterial, tabaquisme i diabetis mellitus.

Per dir-ho d’una altra manera: és possible

que una persona amb un colesterol més baix que el nostre, necessiti medicació perquè fuma, és diabètic i té mal controlada la pressió arterial.

Però abans de començar amb medicació hem de canviar la nostra alimentació i els nostres estils de vida. En aquest cas el paper d’infermeria d’atenció primària és fonamental, oferint al pacient educació sanitària específica per tal que sigui capaç d’incorporar hàbits saludables orientats a disminuir el risc cardiovascular.

A grans trets, els punts principals que treballem a la consulta d’infermeria són: - Dieta saludable. Prendre consciència de com mengem i de com hauríem

de menjar. Hem de tornar a la base de la dieta mediterrània: augmentar el consum de fruites, vegetals i llegums. Incrementar el consum de peix blau, així com disminuir-ne el de carns vermelles. Prioritzar l’oli d’oliva verge davant altres tipus d’olis amb pitjor valor nutricional. Minimitzar la ingesta de productes ultra processats e hipercalòrics.

- Hàbits tòxics: Evitar el consum de tabac i alcohol. Ambdós íntimament relacionats amb un augment del risc de patir malalties cardiovasculars. Risc que es multiplica en pacients amb colesterol elevat.

- Activitat física: Mantenir-se actiu i evitar un estil de vida sedentari. Reduir el sobrepès assegurant un mínim de trenta minuts d’exercici físic diari.

Per a una informació més detallada els professionals sanitaris restem a la seva disposició als centres de salut del barri. ■ Angel Casado i José Miguel Baena Díez Infermer i metge de família, CAP La Marina

No som realment conscients de la importància que té l'aigua per a la salut. I, en canvi, és absolutament vital, molt més del que ens pensem. El 75% del nostre cos en néixer és aigua; com també ho és de la Terra. Amb el pas dels anys el percentatge va disminuint.

L'aigua és un constituent necessari de les cèl·lules de tots els teixits animals i vegetals i no pot existir la vida si no hi ha aigua. La mateixa vida a la Terra ha nascut a l'aigua; és doncs, la base de tot el que viu.

També l'aigua és fonamental a l'eliminació dels residus, per a la reparació dels teixits i en les secrecions gàstriques, a més d'intervenir en el manteniment d'una adequada temperatura corporal, entre d'altres funcions vitals.

Per això és molt important beure molta aigua a l'estiu.

En condicions normals, la proporció d'aigua al cos es manté pràcticament constant amb l'ajust dels ingressos, que són l'aigua de la beguda, la que contenen els aliments i una altra part que surt de l'oxidació dels principis immediats de l'organisme. I les pèrdues d'aigua es produeixen principalment per l'orina, la suor i la defecació.

Algunes de les substàncies que trobem quan bevem un got d'aigua: - Residu sec: és el que queda després de l'evaporació de l'aigua, essencialment sals minerals i petites quantitats de matèries orgàniques (micrograms per litre.)

- Sulfats, Clorurs, Fluor, Calci, Magnesi, Sodi, Potassi, Silici, Bromurs Iodurs i liti.

Es diu que una aigua és "dura" o "tova" segons la quantitat de sals de calçs i magnesi que conté. Quan les quantitats són molt petites es diu que es tova. Si són altes, dura. ■

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

cultura 15

El periodista Jesús Martínez presenta el seu Aturats? Dos acadèmics nou llibre amb històries de veïns i veïnes desmunten tòpics de les persones sense feina || Y.L. “Gandul, despreocupat.... són adjectius que sovint es relacionen amb les persones en situació d’atur”, però són idees completament falses”. Així començaven els acadèmics Pere Jornar i Jordi Guiu a la presentació del seu últim llibre: “Parados en movimiento. Historias de dignidad, resistència y esperanza”, organitzada al mes de juny per l’Assemblea d'aturats i aturades de La Marina.

▶ Al centre, el periodista Jesús Martínez acompanyat de l'Esther Pardo i el seu editor.

|| Victor Recacha El periodista Jesús Martínez ha presentat el seu nou llibre Un país llamado Zona Franca (Ediciones Carena), una crònica que recull vivències de veïns dels barris de La Marina. L’obra, va presentar-se el 12 de juny a la Biblioteca Francesc Candel amb la presència de l’autor, el seu editor i l’escriptora Esther Pardo.

El llibre s’endinsa en les trobades que Jesús Martínez, col·laborador d’aquest diari, ha mantingut amb diversos veïns dels barris de La Marina, fent visibles les seves històries perquè surtin a la llum. Es tracta d’una crònica que pretén ser un homenatge a Paco Candel, i la seva obra Donde la ciudad cambia su nombre. Els lectors hi podran llegir les entrevistes a les veïnes i veïns de La Ma-

Agustín Forteza

rina i la narració d’aquestes trobades des d’un periodisme literari.

Jesús Martínez enfoca la raó de ser del llibre cap als barris i cap a Paco Candel. Des del seu punt de vista, l’escriptor i periodista nascut al País Valencià i adoptat per la Zona Franca feia el mateix que ell ha intentat, narrar la vida dels veïns. Això sí, Candel ho feia des de la novel·la, mentre que Jesús Martínez ha narrat la realitat que ha viscut en conversar amb una “segona generació”. Perquè, segons explica, molts dels entrevistats que apareixen a Un país llamado Zona Franca són els fills d’aquelles persones amb qui Candel va tractar. De fet, alguns dels testimonis recollits en aquest nou llibre fins i tot van arribar a conèixer l’escriptor. Per tant, el llibre visita la gent dels barris de La Marina, “molt humils i obrers”, i els seus orígens. ■

▶ Els autors del llibre, Pere Jornar i Jordi Guiu, i el president de l'Assemblea d'aturats del barri.

A l’acte els dos acadèmics van explicar l’experiència que han viscut a partir de les entrevistes realitzades a persones en situació d’atur laboral, que han sistematitzat al llibre: “Quan es parla d’atur, s’acostuma a parla de xifres, números, dades... però la cosa canvia molt quan s’arriba als barris i s’entrevista la gent afectada, es connecta amb vides reals” assegurava Jordi Guiu.

Els autors van posar l’accent en què existeix una idea generalitzada sobre les persones aturades. “Es creu que no es mouen de casa i que són persones resignades i conformistes que pretenen viure dels ajuts públics”. En canvi, la realitat és que “es mouen més del que ens pensem” i a més a més, “tots tenen un tret comú: una voluntat ferma de sortir-se’n”. ■

L'agenda de juliol Dijous, 4

Cinema: LA TRIBU. Virginia (Carmen Machi), netejadora de professió i "streetdancer" vocacional, recupera al fill que va donar en adopció: Fidel (Paco León), un executiu que ho ha perdut tot, inclosa la memòria. Activitat gratuïta Hora: De 21:15 a 23.30h.

Lloc: Jardins de Can Farrero

Dimarts, 9

Tastet de Twerking Tenir el control dels nostres cossos i de la nostra sexualitat no és un crim, és una revolució. Revelem-nos a ritme de Booty Dance. Hora: De 18:30 - 20:30h Lloc: Espai Jove La Bàscula.

Dijous, 11

Concert HIVERNACLE: New Sabrosura Trio. Des del cor de Barcelona i com cada diumenge des de fa més d’un lustre, New Sabrosura Trio vesteix de rumba l’Underground de la Ciutat Comtal!

Hora: 20:30 - 22:00 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula.

Dijous, 18

CINEMA A LA FRESCA: COCO Miguel és un aspirant a cantant i guitarrista autodidacta que somia amb seguir els passos del seu ídol.

Hora: 22 h. Activitat gratuïta Lloc: Jardins de Can Farrero

Dijous, 25

CABARET DE CIRC: Una sèrie de números de circ: "Boleadoras", pilotes de rebot, humor, equilibri sobre objectes, acrobàcia i pintura. Per a totes les edats.

Hora: De 20 h a 21.30 h. Activitat Gratuïta.

Lloc: Casa del Rellotge (Jardins de Can Farrero)

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

16

espai patrocinat

El Cruise Roma, la primera nau de la Mediterrània zero emissions a port, comença a operar a Barcelona Grimaldi amplia dos ferris en servei a Barcelona i els incorpora bateries de liti que redueixen l'equivalent al 4% de les emissions de tots els vaixells a port La naviliera Grimaldi Lines va presentar al Port de Barcelona el Cruise Roma, un vaixell ampliat i millorat que ha incorporat una sèrie de solucions tecnològiques innovadores destinades a reduir el seu impacte ambiental i a estalviar energia, la qual cosa la converteixen en la primera nau zero emissions a port de la Mediterrània.

En la inauguració del reformat Cruise Roma van participar Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona; Gaia Danese, cònsol General d'Itàlia a Barcelona; Francesco Maria di Majo, president del Port de Civitavecchia (Autoritat del Sistema Portuari del Mar Tirrè Centre-Septentrional); Leandro Melgar, director d'Explotació de Puertos del Estado; i Guido Grimaldi, Corporate Short Sea Shipping Commercial Director del Grupo Grimaldi.

El Cruise Roma que, juntament amb el Cruise Barcelona, cobreix diàriament la línia Barcelona-Porto Torres-Civitavecchia, ha experimentat un procés de modernització i allargament efectuat a la drassana de Fincantieri a Palerm que li ha permès ampliar la seva eslora en 29 metres, fins a un total de 254 metres.

l'activitat portuària”, l'objectiu prioritari del Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire del Port de Barcelona. Així mateix, Conesa va explicar que la solució que aporten les bateries de liti evitarà l'emissió d'unes 106 tones anuals de NOx, xifra que representa prop del 4% de les emissions de tots els vaixells durant la seva estada a port.

Més capacitat per a camions, vehicles i passatgers

Zero emissions a port El ferri renovat incorpora solucions d'avantguarda destinades a reduir el seu impacte ambiental, alhora que permeten un considerable estalvi d'energia. Entre les millores, destaca la planta de mega bateria de liti, amb una capacitat de més de 5 MWh, una potència suficient per alimentar el vaixell durant la seva estada a port. Es tracta d'una fita tecnològica molt important ja que evita la necessitat d'utilitzar els generadors auxiliars dièsel, aconseguint així l'objectiu de zero emissions mentre el vaixell

es troba atracat. A més, s'han instal·lat quatre depuradores per a la purificació dels gasos d'escapament amb l’objectiu de reduir les emissions de partícules en un 80%.

Aquesta iniciativa s'alinea decididament amb l'aposta pel creixement sostenible que està impulsant el Port de Barcelona. Durant la presentació del Cruise Roma, celebrada a Grimaldi Terminal Barcelona, la presidenta del Port, Mercè Conesa, va destacar “l'audàcia i el compromís per part d'aquesta naviliera per reduir les emissions generades per

L'allargament que ha experimentat el Cruise Roma, i que es realitzarà també a la seva nau bessona, el Cruise Barcelona, li ha donat una capacitat per a 3.500 passatgers, 271 automòbils i 3.700 metres lineals per a vehicles pesats, la qual cosa les fa molt més eficients. A la zona de passatgers, l'ampliació comporta unes 20 cabines més (80 llits), quatre sales de butaques amb una capacitat total de 450 seients i un nou self service d'uns 270 seients. També s'han dut a terme importants obres de renovació en les àrees públiques ja existents i s'ha adaptat l'equip de seguretat del vaixell per a fer front a l'augment de la capacitat de passatgers. ■

El Consorci de la Zona Franca tanca amb èxit el SIL 2019 || Andrea Bello Del 26 al 28 de Juliol, 710 empreses nacionals i internacionals han participat en la 21a edició de la Fira Líder de Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain del Sud d’Europa (SIL 2019) i a 3a edició de la Fira Internacional de l’Entrega, Logística i Última Milla a l’eCommerce (eDelivery Barcelona 2019), organitzades pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Amb professionals de més de 79 països diferents la fira ha estat un gran expositor i un punt de partida per arribar a acords i afrontar els dos grans reptes del sector transport de mercaderies i la logística que són la sostenibilitat i la transformació digital.

A més, aprofitant l’ocasió, en paral·lel també s’ha organitzat el Congrés Mundial de Zones Franques, el Congrés d’ALACAT, el Congrés Internacional d’Operadors Econòmics Autoritzats, el Meda Logistics Summit i la Trobada de la AZFA. Tot això ha sumat perquè aquest any les activitat englobades dins del SIL 2019 hagin estat un èxit.

“Declaració de Barcelona”

També amb motiu de la celebració de Gran Cimera Mundial del Comerç Internacional i la Supply Chain, programada dins de la Fira, s’ha signat la “Declaració de Barcelona” en favor de la cooperació i el desenvolupament

econòmic internacional i les millores de caràcter inclusiu i sostenible.

Els signants han estat: el delegat de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, el President d’ALACAT, Galo Molina, el President de l’Associació Mundial d’Operadors Econòmics Autoritzats, Antonio Llobet, el Coordinador General de ASCAME, Anwar Zibaoui, i el President de la World Free Zones Organization, Mohamed Alzarooni.

Pere Navarro ha explicat que la fira i la firma de la declaració ha servit per “establir sinergies i compromisos entre totes les grans associacions i organismes internacionals que hem participat per a continuar cooperant i avançant junts en benefici d’un comerç internacional i una economia mundial més integrada,

justa, inclusiva, transparent, prospera, innovadora i sostenible”.

Premis a la innovació

Reforçant el caràcter de la fira, durant la última jornada s’ha dur a terme l’entrega de Premis SIL 2019 i eDelivery 2019 a la innovació. La Secretaria de Estado de Comercio, Xiana Méndez, ha estat l’encarregada d’atorgar els reconeixements a les iniciatives que s’han presentat durant la fira.

Per part de SIL 2019 , un dels premis a la Millor Innovació ha estat per Mobile Industrial Robots, gràcies al seu robot intel·ligent, MiR 1000, el més potent amb intel·ligència artificial, que pot recollir, transportar i lliurar automàticament pallets i altres càrregues pesades de fins a 1.000 kg i és una alternativa col·laborativa,

segura i flexible als potencialment perillosos i costosos muntacàrregues en la planta de producció.

L’altre guardó ha estat per a una solució de l’empresa d’AndSoft per una millora en el sistema de L’e-CMR (el contracte electrònic per al transport internacional en ruta de mercaderies) que estalvia temps, costos i dona major seguretat i traçabilitat, tant per al transportista, com per al carregador.

A eDelivery el premi a la Millor Innovació a ha recaigut en Geever, una empresa que ha creat una solució disruptiva en la distribució urbana d’última milla, és a dir, de proximitat, que funciona amb una xarxa de microemmagatzems de proximitat situats en pàrquings adaptats, que faciliten la càrrega i la descàrrega, des d’on repartidors a peu o en bicicleta poden garantir l’últim tram del transport.

I el premi a millor Startup d’eDelivery Barcelona, organitzat en col·laboració amb La Salle Technova, ha estat per RePack, un servei d’empaquetament reutilitzable amb un programa de fidelitat per al comerç electrònic, mitjançant el qual els paquets de lliurament es poden retornar de manera còmoda i fàcil, i després ser reutilitzats. ■

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

esports 17

Les dones, les més constants a les activitats esportives de La Marina || Vanesa Alemán i Y.L. Segons dades de l’última Enquesta de Salut de Catalunya, el 20,9% dels adults a Catalunya són sedentaris. A més a més, gairebé la meitat de la població catalana més gran de 18 i fins a 74 anys té sobrepès (un 34,6%) o pateix d’obesitat (un 14,7%). Els professionals de salut al barri ens n’alerten del mateix problema, però agreujat, a La Marina, on tot i no tenir dades concretes ja es coneix que l’obesitat i els trastorn mentals tenen un impacte significatiu al veïnat.

Com a referència, fa unes setmanes la Taula d’Esport presentava el seu projecte a la resta d’entitats veïnals explicant l’oferta esportiva adreçada a joves i infants. Alhora, una altra entitat feia notar la manca d’informació de l’oferta esportiva per a gent adulta i gent gran.

Per això en proposem d’exposar les organitzacions que ofereixen espais i serveis fisicoesportius a La Marina: el Poliesportiu La Marina, el gimnàs de Can Clos i l’Associació Ary Esport.

El poliesportiu La Marina realitza activitats dirigides a persones usuàries dels casals de gent gran del barri, mentre els gimnasos de Can Clos i Ary Esport dirigeixen la seva oferta esportiva a diverses franges d’edat, sempre de persones adultes.

“Tot i que són certes la manca de suport de les administracions i la manca d’espais, el problema real és la constància”, conclouen tant els monitors esportius com els professionals sanitaris. I ens expliquen que “El més difícil en la gent adulta és aconseguir que tinguin una rutina d’exercicis continua, que no abandonin passada la primera setmana” “És molt habitual que una persona adulta deixi de venir a les classes, tot i tenir l’oferta al seu abast”. “Les persones adultes haurien de fixar l’exercici com una obligació, no com un element prescindible de la seva rutina diària”. Són declaracions i consells en què coincideixen els i les monitores consultades.

Justament per afavorir aquesta constància com una rutina imprescindible a l’hora de guanyar en salut va néixer l’Associació Ary Esport, entitat que s’ha obert un forat entre el públic adult. La seva estratègia ha estat adaptar-se als horaris perquè no siguin cap impediment. L’oferta es concentra a la tarda i el vespre. L’Alberto Costas,

▶ Tancament de temporada esportiva d'un grup que practica al gimnàs de Can Clos.

barri que de sempre ha tingut aquest espai. “Recordo que l’any 1955 ja es va obrir un gimnàs de lluita grecoromana i continua obert fins al dia d’avui. Ara ens hem adonat que no hi ha activitats per a gent gran i n’estem aprofitant”. Són un grup de prop de 20 persones. Hi fan activitats durant una hora dues vegades a la setmana. “Hi ha de tot, però la majoria de les persones que venen són dones, grans, vídues i amb moltes limitacions de salut i de recursos econòmics”.

Quan alguna té prescrita una recuperació la fa al mateix gimnàs.

Francisca Martínez, de 84 ▶ Un grup de veïnes a les activitats organitzades pel Poliesportiu La Marina. anys, és una de les assídues i procura tiques socials complexes. El gimnàs ha no faltar mai, des que fa quatre anys s’hi esdevingut un espai idoni de trobada i te- va apuntar. “La doctora m’aconsella que no ràpia corporal sobretot per a un grup de el deixi de fer perquè no em fa mal res”, assegura. En Plàcido Montilla, de 82 anys, gent gran que se l’ha fet seu. és un dels tres homes d’aquest grup, hi son Dones, adultes i grans, les més minoria. “faig bicicleta, barra i els exercicis que fem en conjunt per mantenir agilitat, fidelitzada als espais esportius.

Monitors i responsables de tots tres es- a més practico cada matí a casa” . Caridad pais esportius coincideixen en afirmar que Alonso, de 80 anys és altra alumna. “Em qui més demanda i més fidelitat té d’aquest fa mal la cintura i el maluc, però faig els espais esportius són les dones, adultes i exercicis a poc a poc i el monitor m’ajuda”, assegura. grans del barri.

A Encarna Martínez, 79 anys, al princiEn Pedro Valverde, monitor del gimpi li va costar seguir el ritme però ha aconnàs de Can Clos fa èmfasi en què és un seguit integrar-se. Trenca la franja d’edat la Teresa Vallejo, de 58 anys, qui és mestressa de casa i ve al gimnàs perquè li agrada “mantenir-se en forma”. Totes destaquen la proximitat sense el qual la pràctica esportiva se’ls complicaria, i també l’ambient de grup que han aconseguit formar com a factors que faciliten la continuïtat.

Aquest perfil d’usuari (una majoria de dones), es repeteix a Ary Esport, on el 90% de les persones inscrites als diversos esports també ho són. El mateix passa al Poliesportiu la Marina, on pràcticament ▶ Un altre grup d'esportistes amb ARY esport.

ARY esport totes són dones. responsable i monitor esportiu especialitzat en Pilates, assegura que l’oferta del centre, tot i estar centrada en gent adulta, busca no excloure la gent gran, pel que han posat en marxa un servei d’atenció personalitzada.

Altre centre esportiu dedicat a la gent adulta és el gimnàs de Can Clos, en un barri amb una població amb caracterís-

La socialització, un valor afegit de la pràctica esportiva

L’Alberto Costas, d’Ary Esport, coincideix amb en Pedro, de Can Clos, i la Maria del Carmen, del Poliesportiu Energia.

“Les persones grans són molt més constants que no pas les adultes”. Troba que aquest fet es deu a què la gent gran considera l’exercici com un element que afavoreix la seva socialització. Així, és comú que a partir dels grups d’exercici s’acabin organitzant altres activitats més de caire cultural o d’oci conjunt.

Per exemple, són habituals els pica-pica d’inici i fi de curs. El Costas aferma que la socialització és un valor afegit que els monitors conscientment propicien: “promovem les caminades de totes juntes per Montjuïc perquè l’objectiu, a més de tenir una bona salut física, és afavorir la salut integral de les persones. En aquest sentit trobo important que s’ho passin bé i no vegin l’esport com un sacrifici”. “És fonamental que els agradi i trobin l’escalf del grup, les nostres trobades són un no parar de riure i això està bé perquè a al cap i la fi els ha d’agradar perquè vulguin tornar-hi”, rebla en Pedro i la Carme li fa costat. ■

El consell esportiu Per a què practicar esport passats els 50?

Perquè t’aixeques al de matí, tens un cos i vius en ell.

A partir dels 50 ens queden molts anys de vida. Durant aquesta etapa és important mantenir-se actiu tant mental i físicament. Practicar una activitat física dirigida afavoreix la connexió entre el cos i la ment, així com el seu funcionament al llarg del temps.

Saber escollir quin tipus d’activitat física hem de practicar, quin entrenador o entrenadora i l’entorn és molt important per a mantenir aquest hàbit amb èxit.

- L’activitat física que escollim, sent honestos/es amb nosaltres mateixos/ es i depenent dels objectius, pot ser molt variada i sovint fàcil d’adaptar a l’agenda de la setmana. Però sobretot, has d’entrenar fent una activitat amb la qual gaudeixis.

- Cada entrenador/a té el seu estil o manera de desenvolupar les sessions, però el més important és que et pugui ajudar a complir els teus objectius de manera progressiva i segura.

-L’entorn, depenent si busques una atenció personalitzada o alguna cosa més impersonal, avui dia l’oferta és molt amplia: associacions, clubs, gimnasos, poliesportius, etc. ■ ALBERTO COSTAS

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

18

La Marina del comerç associat

L’Associació de Comerciants de la Marina es compromet amb la sostenibilitat Els establiments adherits a l’Associació de Comerciants La Marina-Zona Franca es comprometen a treballar activament el 2019 en les següents actuacions dins del marc del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat: P CONSUM I COMPRA RESPONSABLE: Participarà fent compra mancomunada de productes o serveis a través de l'associació.

P COMUNITAT I TERRITORI: Col·laborarà al projecte Radars ajudant a prevenir situacions de risc de les persones grans.

P DRETS SOCIALS, BENESTAR DE LES PERSONES I INCLUSIÓ: Col·laborarà al projecte Espais Liles contribuït a l'eradicació de la violència vers les dones.

P COMUNITAT I TERRITORI: Participarà al camí escolar, ajudant a facilitar la mobilitat autònoma, segura i sostenible dels escolars a partir dels 8 anys.

P ECONOMIA LOCAL I DE PROXIMITAT: Participarà a les activitats de dinamització del comerç contribuint a sensibilitzar els veïns i les veïnes del valor del comerç de proximitat. ■

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA DE VIATGES ELECTRODOMÈSTICS VANWARD SEPTEM VIATGES Pg. Zona Franca, 124, Local.

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 535 52 52 Local 9. Telf. 938583562 ESCOLA D'IDIOMES AGÈNCIA IMMOBILIARIA KIDS AND US LA MARINA CENTURY 21 Dux3 C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 934531994 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 244.

MON ANIMAL Telf. 933326946 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANC Nº 276 ASSESORIES-GESTORIES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L FARMÀCIES Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 419 52 87 Telf. 934218129/ 606885784 BOFILL MARTINEZ FARMÀCIA PANADÉS ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Pg. Zona Franca, 226 Telf. 932989977 / 609932494 Telf. 93 332 34 47 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849 DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 PLATAFORMA CÀRNICA MAVI MODA I COMPLEMENTS C/ Mare de Déu de Port, 355 Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 93 611 76 32 Local 2. Telf. 610075461 REFORMES INTEGRALS ▶ CALZADOS CISNE NOUESPAI, S.C.P (NOU SOCI) Pg. de la Zona Franca, 177 Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 93.517.63.18 Telf. 933323594 TENMAN REFORMES NOTARIA c/Mare de Déu de Port, 407-409 MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 629.82.92.85 RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. RESTAURACIÓ Tel. 936282806 Fax 931210064 TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 ÒPTIQUES Telf. 95270842 GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 Telf. 93 431 03 22 (Jardins de la Mediterrània) JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, GRANJA ELENA, S.C.P 155. Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 228 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Telf. 93 296 98 43 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 BAR JUEVES 5 PAPERERIES Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn PAPELERIA NAVARRO Telf. 934324022 Pg. Zona Franca, 181 TOMA TAPA Telf. 93 332 57 94 Jardins de la Mediterrània, PASTISSERIA CREATIVA local 11. Telf. 93 166 76 23 ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75 ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX LA SAL DEL PORT Mare de Déu de Port, 413 bxs c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 local 3. Telf. 93 422 10 48 BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 DANI FERNANDEZ ESTILISTES Telf. 93 331 84 33 Paseo de la Zona Franca, 132

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224.

93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 934 32 15 90 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MANIKURAME MacMOBLES ZONA FRANCA -2 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Pg. Zona Franca, 173.

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144 MI PELU MODA I COMPLEMENTS C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 FORNS DE PA WALA SPORT Pg. Zona Franca, 365. CAFÈ I FORN DE PA QUADRES I MARCS 191-205. Telf. 93 332 04 13 Mare de Déu de Port, 271 ART I DECORACIÓ Telf. 93 421 87 26 Mineria, 17. 93 296 70 03

LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46 CAP PATRY Jardins de la mediterrania, local 11. Telf. 931 66 76 23 CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

▶

JOJOTO BARCELONA (NOU SOCI) c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Tel. 93 421 56 17 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

L’Associació de Comerciants La Marina- Zona Franca és membre del programa Barcelona Comerç + Sostenible mitjançant la signatura del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat.

El comerç juga un paper molt important a la ciutat de Barcelona, tant per la seva activitat econòmica com per la funció de cohesió social, per aquest motiu l’Associació de Comerciants la Marina treballa per millorar la sostenibilitat i la cultura de la sostenibilitat en el comerç dels barris de la Marina.

Objectius: Detectar les necessitats i les oportunitats que tenen els comerciants per fer més sostenible els seus comerços.

Millorar el programa de sostenibilitat al comerç en el marc de Barcelona + Sostenible Crear un recull de recursos per poder desenvolupar el programa de sostenibilitat al comerç .

La participació en aquest programa consisteix en elaborar un Pla d’Acció per millorar la sostenibilitat del sector amb una proposta d’actuacions.

Juliol-Agost 2019 // www.lamarina.cat

actualitat 19

Les festes Majors arriben a La Marina || Andrea Bello Com cada any l'arribada de l'estiu a La Marina ve acompanyada de festa. Des de principis de Juny amb les Festes Majors de Can Clos el barri dóna el tret de sortida a una temporada plena d'activitats acompanyada pel bon temps.

La Festa Major de La Marina també escull aquestes dates per unir a totes les barriades en una sola festa. Coincidint amb la revetlla de Sant Joan, l'arribada de l'estiu i el final del curs escolar Les Bacanals són una manera perfecta de celebrar i gaudir plegats, fer veïnatge i compartir amb la família.

Enguany la Festa Major es va iniciar el dia 21 de Juny amb el pregó a càrrec de les noies campiones de la Divisió d'Honor Catalana de Rugbi del BUC, que va anar acompanyat pels parlaments de la regidora del districte, Laura

Pérez, i el president de la unió d'entitats, Antonio Guillén, el missatge va ser clar: Tothom a gaudir de les festes! I així va ser, aprofitant que aquest any dilluns era festa, tot el cap de setmana va estar ple d'activitats: correfoc, concerts i activitats per a menuts i grans. A més com a novetat enguany al carrer del Foc es va situar un punt Lila per lluitar contra les agressions masclistes.

Però la festa no va acabar aquí, ja que es van sumar les festes d’Illa Metalco i del 28 de Juny a l'1 de Juliol també es van dur a terme les festes de la Vinya. El 29 de juny Sant Cristòfol també ha començat les seves festes tot i que el plat fort serà el cap de setmana del 5 al 7 de juliol.

Enguany, El Polvorí tancarà la temporada festiva al barri, les seves festes es faran del 12 al 14 de juliol. (vegeu els programes de les que manquen a la pàgina 15).

Esperem que hàgiu gaudit molt!! ■ Fotos: La Marina Viva, Josep Vicens i Andrea Bello

Tarda d’Havaneres a Sant Cristòfol Crema Catalana, de Sants Vicencs dels Horts; el Grup Coral de Castell Bisbal, Les Veus de Dilluns, de Molins de Reis o Marina Musical, de La Marina (BCN), van ser els grups d’havaneres que van delectar els veïns i veïnes a la seu de l’AAVV de Sants Cristòfol, durant tota una tarda. L’entitat organitzada la trobada conjuntament la col·laboració dels Mitjans de Comunicació Local i el grup Marina Musical.

Va ser una tarda d’ambient amè i agradable, on es van sentir peces com La rosa del Port, Havaneres de Càdiz, Ulls verds, o Maria la Portuguesa. L’acte va tancar amb els grups participants cantant plegats els clàssics “La bella Lola” i “El meu avi”. La sala estava plena de gent del barri que es va apropar a gaudir-ne una estona i al final es va convidar un pica-pica als visitants, que tots plegats feien una colla de gairebé cent persones. ■

▶ La Marina Musical i Les Veus de Dilluns, dos dels quatre grups que van amenitzar una tarda d'havaneres a Sant Cristòfol.

Yohany Limpias

Juliol-Agost 2019

L'ENTREVISTA

“Fer fotografies no és el mateix que ser fotògraf” José Antonio Andrés Ferriz 74 anys. Fotògraf d’ofici i President de la Federació Catalana de Fotografia.

Casat amb la Fina Martínez.

Dues filles, la Susana (48 anys) i la Marta (41 anys).

Política? Jo només parlo de cultura.

Religió?: Pompeyo Gener va dir “És el meu Déu el meu pensament i la meva pàtria és la humanitat. La meva religió és la vida i la meva bandera la pau”.

E

l José Antonio, amb 50 anys de trajectòria, va començar en l’ofici com es feia abans, agafant la màquina i llançant-se al carrer sense cap formació acadèmica. Però, ha aconseguit més de 300 premis i diversos reconeixements com Artista, Mestre i Excel·lència. “Una vegada en vam encarregar unes fotos del Saló de la Moda de París i les van publicar al seu catàleg”, comenta. Impulsor i fundador de l’Associació de Fotografia de Sants i d'altres iniciatives més, el fotògraf comparteix amb nosaltres el camí fet. És a dir, que ha acabat guanyant-se la vida amb la fotografia?

N’he fet de tot tipus: paisatges, fotoreportatges... però també noces i comunions, que ara és una sortida molt important per a la majoria de fotògrafs.

Que hi ha alguna foto que s’hagi quedat amb ganes de fer?

Per a mi totes són les meves filles. Quan vaig començar, esperava que tothom s’adormís per revelar-les, m’instal·lava en el lavabo i ho muntava tot fins que algú picava la porta perquè havia d'entrar… a recollir-ho tot una altra vegada! llavors veies néixer la fotografia! És vostè veí del barri de tota la vida?

Vaig venir al Polvorí des d'Elda, d'Alacant amb 16 anys i acompanyat d'un germà. Era el dia 7 de gener de 1960.

Com recorda la seva arribada?

Vaig arribar a l'estació de Sants un dia que plovia. El primer que vaig fer va ser anar a veure qui avui és la meva dona.

Vam arribar al Polvorí a casa dels meus oncles i érem cosins germans, era la fornera del barri.

Com és que s'inicia en la fotografia?

Feia classes de guitarra i amb cinc vailets del barri vam formar un grup de rock. Jo els feia les fotografies per a la premsa i la publicitat.

De què treballava vostè llavors?

En l'artesania del calçat. Després vaig estar diversos anys com a cantant professional.

Faci’ns cinc cèntims de la seva vida de cantant.

Cantava amb un trio. Boleros, cançons mexicanes… he cantat amb el Duo dinàmic (Resistiré, Aquests ullets negres), els Germans Calatrava, els Diablos, érem companys amb Corralito de Jaén i Manolo Escobar… encara guardo la publicitat d'aquella època… Ho vaig deixar tot quan me’n vaig anar a la mili.

Quina edat tenia llavors?

22 anys. A partir d'aquí, em vaig dedicar a ensenyar, feia de manager descobrint cantants i futures estrelles… llavors aquest món funcionava bé.

A qui recorda d’aquella època?

Doncs a cantants com Carlos Segarra del grup Rebeldes. Jo anava pels carrers del barri i hi havia molta gent cantant i si els veia bons, els portava a les discoteques i els feia de manager. A aquest noi, al Segarra, el vaig veure i li vaig dir “Que vols cantar?”.

Després vaig començar amb la fotografia. Vaig guanyar un primer concurs amb una foto de la meva filla i... d'aleshores ençà.

Ha col·laborat molt al barri, vostè.

Hem organitzat moltes exposicions amb l’AAVV del Polvorí, però encara cal treballar altres valors. Quan feia classes al barri, les mares em deien “et porto al nen perquè me'l tinguis un parell d'hores distret”. En canvi, fora em respectaven com a professor.

Truquen a la redacció de La Marina des del bar El Bocaíto (Mare de Déu de Port, 265) per avisar que un veí del barri ha guanyat la Copa del Món de Fotografia! Darrera la fita descobrim en José Antonio, un home prudent però bregat en l’ofici dels clarobscurs. Forma part de l’equip de deu membres que ha representat Espanya (Carlos Larios, J. Carlos Torres, María Gracia, Jorge Llorca, Juan Laguna, Juan Mariscal, Antonia Diaz, M. Antonia Garcia i Mar Sanz) i que ha guanyat la Copa del Món en paper Fotogràfic i la Medalla d'Or en fotografia digital a la Biennal d’enguany, organitzada per La Federació Internacional d’Art Fotogràfic (FIAP per les seves sigles en anglès).

Ens citem al mateix bar que l’ha promocionat. La Vicky, que és qui el regenta i la Rosa, amiga seva, ens hi acompanyen.

Què el va atreure de la fotografia?

El fet de poder expressar-me d'alguna manera. Si abans ho havia fet cantant, ara ho podia fer amb imatges.

Ara també fa natures mortes Faig muntatges amb l’escàner. Ja de petit tenia la meva cabuderia: un dia vaig agafar una caixa, li vaig posar una vela i un crom i intentava que es projectés en la paret perquè volia saber com funcionava el cinema.

El veig satisfet del seu recorregut Sí perquè m'he sentit valorat… existeix la Federació Catalana de Fotografia, la Confederació Espanyola i Federació Internacional de l'Art Fotogràfic. Això vol dir que com a fotògrafs de la Federació Catalana podem anar creixent i, a més de compartir, competim.

Ara acaba de sumar un altre premi.

Portava 7 anys sense participar en concursos per una qüestió d'ètica. Perquè en ser el president de la Federació Catalana no participo en res on aparegui el nostre logo. Llavors la Confederació Espanyola, on jo no tinc res a veure, fa una convocatòria de fotografies de Xauen (Marroc). I per fi podia participar-hi!, vaig presentar la meva fotografia, em van seleccionar per a participar en l'equip de deu persones que representaria a Espanya i hi vam guanyar.

Darrera nostra va quedar l’equip rus.

Com és el món dels fotògrafs? És una meravella, sobretot a Catalunya i a Espanya. La Federació Catalana de Fotografia potser és la més forta, perquè som prop de 1.200 fotògrafs associats i 82 entitats de tot Catalunya.

Després potser venen el País Basc, València, Andalusia.

Us mogueu molt, els associats.

Amb humilitat, però crec que des de la Federació Catalana de Fotografia podem lluir que si alguna altra entitat ha aconseguit fer una Lliga ha estat gràcies a iniciatives nostres. Avui es fan lligues i gales també a Andalusia i a València, però nosaltres en vam ser els impulsors.

Ara que estan en auge el llenguatge audiovisual i la tecnologia mòbil, creu que qualsevol és fotògraf?

Els fotògrafs diem: abans hi havia fotògrafs i ara tothom fa de fotògraf, perquè en fa, de fotografies. És diferent. Una fotografia ha d'emocionar, com també la música, la pintura o un llibre: han d'arribar al cor de la gent.

Què necessita saber un fotògraf?

El fotògraf sempre veu no el que desitja, sinó el que d'alguna manera vol expressar… ■

Yohany Limpias