La Marina – Edició Juliol-Agost 2020 by La Marina

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

3.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Juliol-Agost 2020 / Núm. 295

L'Atenció Primària es planta exigint més inversió en sanitat Foto: Alejandro Flores

Pàg. 15

Dues realitats de les okupacions, històries del barri

Pàgs. 3-4

Mascaretes per facilitar la comunicació amb les persones sordes La crisi sanitària ha mogut consciencies i s’ha iniciat un moviment veïnal de suport als equips sanitaris. Pàg. 16 ENTREVISTA

Entrevista al cap de la comissaria de Mossos de Sants-Montjuïc Pàg. 5

REPORTATGE

Llibreria-papereria E. Navarro, l'última dels barris de La Marina Pàg. 24

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Kilian Rodríguez i Yaiza Sánchez. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Democràcia és igualtat d’oportunitats i drets socials Aquest dies s’ha estat parlant molt de desigualtat perquè en el context de crisi severa actual torna l'inevitable debat de cap a on es fa la inversió, on es fan les retallades, on posem els guanys? Inevitable i lògic en un moment que es tracta de salvaguardar l’economia per evitar que la immensa majoria caigui en un forat negre. Fa uns dies que s’han aprovat les noves condicions per poder ampliar els ERTO fins al 30 de setembre. Una mesura excepcional i no exempta de polèmica quant a la possibilitat que les empreses que s’hi han acollit puguin repartir dividends, és a dir, guanys. Finalment no ho podran fer. Tot i això perquè enmig de la gravetat de la crisi, quan les arques públiques s’estan buidant per l’emergència social, quan les cues per menjar continuen creixent exponencialment, quan la sanitat i l’educació requereixen inversions significatives i urgents i aquestes no arriben.... els multimilionaris espanyols, molts dels quals evasors fiscals i alguns fins i tot sol·licitants d’ajuts estatals,

s’acaben de repartir 2.000 milions d’euros i les seves fortunes han crescut d’una manera que no s’entén si en veritat pensem la democràcia com el sistema (menys dolent) de govern de la majoria en benefici del més gran nombre de ciutadans. Per a la gent treballadora, que som la immensa majoria, en el context actual és important situar el marc general de la crisi i no perdre’s en picabaralles que no aporten res perquè l'objectiu n'és generar confusió i odi per a canalitzar la ràbia que hi ha i que encara més n'hi haurà si no som capaços d’aturar la caiguda econòmica i social. Discussions que tornen a qüestionar el drets dels col·lectius LGTBI, migrants, dones... i un llarg etcètera només pretenen evitar el debat real que ara mateix és natural tenir: On és la riquesa? Per què està tant concentrada? Com es permet que com més va més legions de famolencs i més clapes de milionaris hi hagi? què hem de fer? És possible la democràcia sense uns mínims drets socials (efectius, no sobre el paper) que garanteixin un mínim de benestar social? Com fem per generar i distribuir la riquesa i alhora evitar carregar-nos el medi ambient? Cal deixar aquests debats només a les elits? Que seran capaces de fer ara el que no han fet durant almenys els últims 40 anys,

si la seva mirada està condicionada pel privilegi de pertànyer a la ínfima minoria benestant? Recordem que l'exclusiu barri madrileny de Salamanca va ser l'únic de la capital que no va ser bombardejat per les aviacions de tots dos bàndols a tota la guerra civil... Qüestió de sort? Qüestió d'elit. L’Instituto Nacional de Estadística (INE) publica cada any un estudi sobre la distribució dels salaris. El salari més habitual és de 17.482 euros. Segur que només cal fer els comptes per saber les mans i mànigues que fan les famílies. Què ha succeït finalment amb l’impost a les grans fortunes? Que el PSOE i UP l'han eliminat del pacte per la reconstrucció. Enmig de tot aquest panorama canviant, mirem el veí que ens cau malament i no el considerem mereixedor de la renda garantida. Que potser aquest suposat error justifica no portar endavant aquesta mesura? Els factors de risc que realment l'amenacen són la nostra ignorància, l’apatia i la idiotesa col·lectives que no ens deixen veure les incoherències i les misèries d’un sistema que ens manté ostatges de les nostres pròpies pors i que s’acarnissa amb els dèbils amb traïdoria, però que als poderosos i corruptes ni tan sols s’atreveix a qüestionar-los.

ALGUNS DELS CONTINGUTS DE JULIOL

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Crònica d'una família okupa

Pàg. 3

Entrevista Jordi Fàbregas

Pàg. 5

El calidoscopi

Pàg. 8

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07

Els Mercadillos en situació límit

Pàg. 9

Impressió: GestXXI Tirada 5.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

La Marina FM

Pàg. 12

Serveis a La Marina

Pàg. 13

Nissan

Pàg. 14

Amb el suport de:

Reobertura del Poble Espanyol i els Jardins de la Mediterrània Pàg. 10

Drama a les residències Retallades en sanitat

Pàgs. 15 Pàg. 18

L'última llibreria dels barris de La Marina Pàg. 24 La Marina del comerç associat

Pàg. 26

Esports

Pàg. 27

L'entrevista: Tomás Martin Bernal

Pàg. 28

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

Paraules per al Kevin

Crònica d’una família que viu en una antiga oficina bancària || Jesús Martínez Tú no puedes volver atrás / porque la vida ya te empuja / como un aullido interminable. No fan por els llops que udolen interminablement. Els gossos també udolen quan les ambulàncies fan sonar les sirenes. Són llops bons. Els versos de dalt pertanyen al poeta José Agustín Goytisolo. Els va escriure per la seva filla, en Palabras para Julia, el 1979. Més tard els posaria música (guitarra i veu) el cantautor Paco Ibáñez, entre d’altres. Si avui visqués José Agustín, li dedicaria un poemari a un nen que no és el seu fill, però com si ho fos. Es diu Kevin (pseudònim). Va néixer el 8 de febrer de 2019. Ja es té dempeus. Kevin és l’únic nen de Barcelona que ha nascut en un banc. Amb objectivitat, va néixer a l’Hospital de la Maternitat. En qualsevol cas, a les poques hores, ja era a casa seva: l’antiga seu de la sucursal de Catalunya Banc, banc en tota regla (lucrar-se és la seva màxima finalitat) encara que es vengués com a caixa d’estalvis, Catalunya Caixa-Caixa Catalunya (les caixes promouen l’estalvi, per això van acabar desapareixent, perquè els estalvis de les famílies se’ls van quedar els consellers executius, abans d’aquell rescat bancari d’infaust record). El 2011, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria («Volem, més que mai, estar amb tu i ajudar-te») va comprar Catalunya Banc o com es digués («Els problemes de diners sempre tenen solució»). El lema que van usar per fer palesa l’operació: «Sumar multiplica». Kevin viu a l’antiga oficina número 0636 de Catalunya Banc, al carrer Mare de Déu de Port, 415, cantonada amb el carrer Mineria, a La Marina. El banc va tancar poc abans de ser ocupat, el 2015. Els pares de Kevin es van establir, al

▶ Els veïns Duvan Camilo i la seva parella Erika a les antigues oficines de Catalunya Banc al carrer Mare de Déu de Port, 415, a La Marina.

CRÒNICA

maig de 2019, en el que va ser una entitat bancària. Els pares es diuen Duvan Camilo (Bogotà, 1991) i Erika (Bogotà, 1995). Van

“Vivir en estas condiciones no nos gusta, queremos tener derecho a pagar, por eso necesitamos un alquiler que realmente podamos asumir” arribar a Barcelona, amb visat de turistes, el 2017. Fugien d’una situació econòmica molt pitjor que la viscuda a Espanya per la crisi de 2008. També fugien de la violència,

que va parella a la manca de subsistència. Parla Duvan: «Acá ya vivía una docena de personas, algunos mala gente, delincuentes, volados. Nosotros nos instalamos en una habitación al fondo, tirados sobre un colchón los tres. Fue algo duro». Els tres són Duvan, la seva parella, Erika, i el seu primer fill, Gustavo (pseudònim), nascut el 2011. Gustavo estudia a l’Escola Jaume I, a Sants. No vol convidar a cap amiguet perquè li fa vergonya. Mesos abans, en els inicis de la seva aventura barcelonina, havien llogat una habitació (de tres per quatre metres) al carrer Burgos, per la qual pagaven uns tres-cents euros. Un amic els va dir: «Jo tinc l’opció d’un banc». El 2015, Caixa Banc va tancar el local. Continua a les pàgines 4 i 5

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

L’altra cara de les ocupacions

El grup acusat de delinquir que havia ocupat el pis de Mare de Déu de Port, 96, ja ha marxat || Redacció De moment es desconeixen els motius pels quals el grup hauria abandonat el pis. Hi ha indicis d’una negociació amb la immobiliària, qui els hauria pagat per marxar-ne, però aquesta informació no ha estat confirmada ni per la immobiliària ni pels veïns, que s’han negat a parlar-ne. Tot això després d’una escalada de la tensió amb el veïnat que va anar pujant fins la nit del 24 de juny quan el grup va protagonitzar una batussa descomunal. El cas es va reportar a la Guàrdia Urbana i als Mossos però no van poder fer-los fora. Arran de la picabaralla els veïns van organitzar una concentració, convocada per les xarxes socials, divendres 26 de juny, a les 19 hores al mateix bloc 96 del carrer Mare de Déu de Port, enfront del camp de l'Ibèria. L'ús de la K o la C serveix per distingir dues realitats dins del fenomen de l'ocupació de vivendes. Una, la de les famílies desesperades i sense cap altra possibilitat que okupar un pis buit on refugiar-se, generalment de propietats de bancs, fons voltors o grans immobiliàries, és el cas que descriu Jesús Martínez sota aquestes línies… Okupes. I l'altra, la de bandes de delinqüents que han trobat en la protecció que fa la llei als més vulnerables, un forat per aprofitar-se'n. Ocupes. Són bandes que es mouen per la ciutat, coneixen els forats legals i han fet de les ocupacions el seu modus vivendi. Vigilen escales, monitoren els moviments dels veïns i quan detecten un pis buit entren en grup i amb ganes de provocar gresca, fins al punt d'atemorir la resta de veïns. Fem ara un recull d'algunes de les denúncies que s'han fet públiques per les xarxes socials, i que La Marina ha pogut confirmar.

▶ Concentració veïnal en protesta per un grup d'ocupes acusats de delinqüents.

“Els veïns van insistir en diferenciar les famílies necessitades de les màfies organitzades ” 5 de maig. La botiga Muebles Diseño y Decoración, al carrer Mare de Déu de Port, 321, troba les portes de cristall rebentades. La propietària explica que a les 9 del matí va descobrir que ho tenia tot trencat a la botiga. Es van emportar molts matalassos, diversos mobles, l'ordinador, el telèfon mòbil, una taula de centre, làmpades... per valor d'uns 8 mil euros. Hi ha coses que l'assegurança li ha pagat, però d'altres no. Va denunciar el fet als Mossos d'Esquadra. És la segona vegada que roben la seva bo-

tiga. La primera va ser ara fa quatre anys, que li van entrar per la instal·lació de l'aire condicionat. 14 de juny. La veïna Enyis Funez denuncia el furt d'un patinet en una fruiteria al Carrer Mare de Déu de Port i Mineria. La botiga enregistra el fet a les càmeres de seguretat i en el vídeo s'aprecien dues dones que aprofiten un instant que el patinet queda aparcat mentre la propietària fa la

compra per emportar-se'l. El vídeo ha estat entregat a la Comissaria dels Mossos i de moment no s'ha pogut trobar les responsables, segons ha informat la denunciant. Assegura que hi ha d'altres veïns que també han estat víctimes de les mateixes persones. El patinet té un valor de 240 euros. 19 de juny. Una veïna del bloc 96 informa que dues dones ocupes del mateix bloc han estat arrestades amb mòbils i bosses robades quan intentaven entrar al pis i els veïns, en veure-les amb els objectes, van trucar els Mossos d'Esquadra que les van detenir. 22 de juny. La veïna Inma Zamorano denuncia el robatori de la caixa del seu local de rebosteria creativa Zas Cake, al carrer Mare de Déu de Port, 272. Explica que quan estava enfeinada un home va fer malbé la porta i li va robar la caixa. Ella no va patir cap mal però "l'espant no m'ho treu ningú", assegura. 24 de juny. A la nit, un grup de veïns es va enfrontar a un altre d'ocupes del carrer Mare de Déu de Port, 96. Els veïns expliquen que un grup de fins a 8 persones han ocupat un pis durant el confinament, en la setmana del 20 de març. El pis és propietat de la immobiliària Investment Asset Management amb seu a Madrid i delegació a Barcelona. En assabentar-se de l’ocupació, la immobiliària va presentar la denúncia per la via judicial al Jutjat de Primera Instància número 30 de Barcelona. Però el judici no s’ha arribat a celebrar. Llavors els veïns ja especulaven amb el fet que el grup de delinqüents haurien demanat diners per marxar. Tot i això, s’ha confirmat que la pressió veïnal ha estat decisiva per resoldre una situació que s’havia tornat un veritable problema de convivència. ■

Ve de la pàgina 3

Els bancs que fan fora la gent han vist com aquesta mateixa gent ocupa els bancs Des de desembre de 2019, la família de Duvan es va quedar com a únics inquilins a l’entitat bancària. La resta, s’havien anat buscant la vida, sabent que tard o d’hora els arribaria l’ordre de desnonament. «Yo les dije: “Márchense ustedes, que no tienen a quien velar. Yo me quedo con mi família”.» De fet, el desallotjament estava previst pel 24 d’abril. Per a ells, la crisi sanitària ha estat una crisi salvadora, perquè el Govern espanyol, el 31 de març, va promulgar un decret llei pel qual se suspenen els alçaments durant sis mesos. Igualment, el seu advocat d’ofici els prevé: «El desnonament arribarà tard o d’hora». Duvan treballa en la construcció. Ha pogut regularitzar la seva situació. Ja té els beneïts papers.

«Vivir en estas condiciones a mí no me gusta. Aquí estamos en situación ilegal, sí, porque aquí no pagamos y mi idea no es robar al Estado. Yo quiero tener derecho a pagar, esta sería mi obligación. Por eso necesitamos un alquiler que pueda pagar», manifesta Duvan. Parla Erika: «Estamos tramitando un alquiler social. Estoy esperando respuesta. También estoy esperando el desalojo. Por ahora, la asistenta social nos ayuda, y en la parroquia de Port nos dan arroz, leche y aceite». Els mobles de casa seva són recollits a les escombraries. La seva llar s’assembla a un dels decorats de la sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó, dels setanta i vuitanta, i té la seva raó de ser: la gent gran ha anat morint i els seus pisets, en els quals van viure durant

cinquanta anys, passen a fills i néts, que no tenen cap pudor a desfer-se dels trastos vells. Els trastos vells són els somnis d’una generació humil que va a pagar a terminis cadascun dels seus estimats utensilis. Per això, els olis de cavalls que decoraven les sales d’estar a l’Espanya de la Transició, han estat trets de les escombraries per Duvan i Erika i ara ocupen una de les parets on abans hi havia una prestatgeria amb fullets de «cases fixes amb hipoteques variables». On la finestreta del caixer, una cuineta, adaptada per Duvan. «Me encontré unas tablas en la calle, y como trabajo en la construcción y tengo herramientas, la he hecho yo», s’enorgulleix. «Lo hemos ido apañando como hemos podido», s’esmerça Erika.

On les antigues finestretes dels dos caixers automàtics, una mena de tauletes. (En una altra entitat bancària ocupada del carrer Constitució, els buits deixats pels ATM –Automated Teller Machine– s’han transformat en finestrons.) A la porta que dóna al carrer, un cartell deslluït del sindicat cgt contra l’explotació. On l’antiga oficina de director, l’habitació de matrimoni, amb el seu despertador. On els arxius del banc, al pis inferior, una dutxa improvisada. I més a sota, les clavegueres. «Cuando llueve esto se inunda.» On la caixa forta..., qui sap. Mai la van poder obrir. «Caixa forta protegida amb dispositiu d’obertura retardada.» «No creo que se dejaran el dinero», riu Duvan.

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

Jordi Fàbregas, cap de la comissaria de Mossos de Sants-Montjuïc:

“Per ser Mosso d’Esquadra sobretot cal aplicar el sentit comú” || Alejandra Sánchez / Y.L.A. Quina ha estat l’experiència que ha tingut fins ara? On ha estat destinat? Ja porto 26 anys al cos. Vaig entrar amb 23 anys i, després de 3 anys a l'Escola de Policia, vaig estar a l'Hospitalet un parell d'anys, després a Sant Feliu de Llobregat. A continuació van enviar-me a la Selva Interior, a Santa Coloma de Farners. Vaig tornar a Barcelona, a la divisió de transport i després a Sarrià-Sant Gervasi, per ara la meva penúltima comissaria. Com a inspector porto ja més de 10 anys. He recorregut bastant, sí, tot i que bàsicament he tocat comissaries. Què impulsa a un noi de 23 anys a fer-se Mosso d'Esquadra? La veritat és que quan jo em vaig presentar, la tasca dels Mossos era molt desconeguda. Després, quan ja portava 2 anys al cos, va començar a iniciar-se el desplegament. La meva intenció inicial era trobar una feina que vaig conèixer a través de coneguts que en parlaven. Jo mai m'havia plantejat ser policia, però per curiositat m'hi vaig presentar. Amb aquesta trajectòria que vostè té, quins reptes ha identificat al Districte de Sants-Montjuïc? Jo vaig arribar al Districte just abans de l'inici del confinament, per tant la manera de conèixer Sants-Montjuïc ha estat atípica. Però, puc dir que Sants em recorda molt a l'Hospitalet, en el sentit que és un Districte amb molta tipologia de delictes i, per tant, la idea és posar-hi una mica d'ordre. Tot i que durant els últims mesos la delinqüència ha baixat molt a causa del confinament, sí que és cert que tenim un percentatge bastant alt de robatoris violents i això crea una certa alarma social. A part, ens hem trobat amb un Districte que normalment rep molts turistes a punts calents com ara l'Estació de Sants, on hi ha molts furts. En aquest sentit, el problema és que els delinqüents són multireincidents i, per tant, des dels Mossos estem treballant per a què se’ls consideri com a grups o bandes organitzades i així se’ls pugui detenir. Parlem ara una mica de l'actualitat de barri, que ha estat marcada per la

▶ L'entrevista es va fer al programa Som 30mil de La MarinaFM, 102.5

manifestació arran del bloc 96 del carrer Mare de Déu de Port, on un grup de veïns acusen a un grup de persones d'haver-hi entrat d'ocupes i de delinquir al barri. Quina informació hi teniu? Tot i que no puc entrar en els detalls de cap investigació, sí puc dir que no només a La Marina hi ha pisos ocupats per gent que es dedica a delinquir, sinó també a altres barris del Districte. Aquí tenim una doble problemàtica: d'una banda està l’ocupació que crea un procés judicial i d'altra la gent que està a dins. Aquesta gent es dedica a moltes tipologies de delictes diferents, però no ho estan fent específicament al barri, tot i que sí han comportat problemes de convivència. .... El que sí que és arriscat són aquestes patrulles ciutadanes o concentracions que

últimament s'estan posant de moda perquè aquesta feina és la que ha de fer un policia professional. I, al final, les coses es poden girar contra els veïns i arribar a entrar en qüestions de racisme, per exemple, quan no estem parlant de gent de països diferents, sinó de delinqüents. A vegades entre els veïns no s’entén el paper del cos de Mossos d'Esquadra en una situació d'ocupació d'habitatges. Cal diferenciar-ne dues facetes: si és primera vivenda o no. La policia pot actuar si es tracta d'una primera vivenda. En aquest cas és una violació de domicili i es detindrà a les persones que l'hagin fet i se'ls presentarà davant de la justícia. És diferent de quan es té una propietat que pot ser un local, un pis en venta o en lloguer o un pis tancat. En aquest segon cas, sí que hem d'investigar qui són i què ha

passat, i necessitem també la denúncia d'un propietari i un testimoni que hagi vist als ocupes al domicili en qüestió. En aquest cas, tot i que és un delicte lleu i, per tant, no es deté a les persones, sí se les identifica i se les fa fora. Hi ha confusió i una certa preocupació si en tornar de vacances els veïns poden trobar-se situacions d’ocupacions de vivendes? Marxin de vacances tranquils! Si en tornar, algun veí es troba el seu habitatge ocupat, només cal trucar i denunciar-ho perquè nosaltres actuarem! De tant en tant se sent el concepte de la policia de proximitat que durant un temps es va donar tanta publicitat com una nova forma de fer del cos. Quants Mossos estan dedicats a la proximitat al Districte de Sants-Montjuïc? Quina és la seva funció? Al Districte, hi ha uns 25 efectius dedicats a la proximitat, comptant amb l'ORC (Oficina de Relació amb la Comunitat) i els Mossos de paisà, la funció dels quals efectius és bàsicament la de tenir contacte i preocupar-se de les problemàtiques de les persones, anar a mercats, comerços, etc. i informar a la Comissaria. En el fons, els agents de proximitat en són la veu i els ulls, de la Comissaria. Els grups de proximitat són imprescindibles. És evident que des de fa uns 4 anys hem patit molt la falta d'efectius i, òbviament, hem hagut de destinar-los sovint a seguretat ciutadana. Però, jo crec que d'aquí a un parell d'anys es recuperarà molt aquesta funció de la policia de proximitat i encara se'n parlarà molt més. Quines característiques ha de tenir una persona per aspirar a ser Mosso d'Esquadra i quines no? Jo crec que bàsicament ha de ser una persona normal. Al final no busques un superpoli, supergran i superfort, sinó simplement algú que apliqui el sentit comú, educada i capaç d’entendre els problemes de la gent. El que sí que s'ha de tenir és cert filtre i no anarte a casa amb els problemes que has vist en el teu dia a dia. Per contra, el que no pot ser una persona que aspiri a dedicar-se a Mosso és impulsiva, violenta, racista, homòfoba.... Això ja no seria una persona normal. ■

......................................................... A Duvan i Erika els agradaria viure al barri, és molt tranquil i té de tot. Comparat amb Colòmbia, estan millor, tot i la situació d’«emergència habitacional». Durant el confinament han estat tancats al banc, com en un atracament permanent que fos rodat pel cineasta Luis García Berlanga. La paradoxa és evident:

Els bancs que fan fora la gent han vist com aquesta mateixa gent ocupa els bancs. El banquer Isidre Fainé (“la Caixa”) critica la decisió del Banc Central Europeu de suspendre el repartiment de dividends mentre duri l’alerta sanitària. Si no hi ha repartiment de milions d’euros, no hi ha enriquiment ràpid. Una cosa que no entén Kevin, que, amb any i mig, només pensa en tocar, trencar,

experimentar. No sap el que és la cobdícia. Es contenta amb una galeta. Kevin, l’únic nen nascut a un banc, corre pels espais en què abans es concedien préstecs i es canviava moneda. El poema Palabras para Julia continua així:

Yo sé muy bien que te dirán / que la vida no tiene objeto / que es un asunto desgraciado.

I acaba així: Entonces siempre acuérdate / de lo que un día yo escribí / pensando en ti como ahora pienso. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

“El Gran Carnaval"

Recluidas

quest va ser l’últim Billy Wilder que vaig descobrir. Es va estrenar 40 anys després de la seva realització. Conserva tota la força i càrrega crítica contra la manipulació dels mitjans de comunicació i el morbo i expectació davant la tragèdia aliena de les masses assedegades de sang. Duríssima i amb un Kirk Douglas extraordinari com aquest periodista sense escrúpols que treu profit de la situació extrema d’un pobre miner atrapat. Quasi 70 anys després ens sona, veritat? Va ser un fracàs en el seu moment malgrat ser una gran pel· lícula. Wilder no va buscar excuses i simplement va argumentar: "Qui dimonis paga 5 euros per veure fins on pot arribar la seva falta d’humanitat i valors". El director austríac sabia de què parlava, abans de dirigir pel·lícules va ser periodista de successos a la seva Viena natal. El periodista que interpreta Kirk Douglas es presentava d’aquesta manera davant un dels caps dels diaris que volien contractar-lo: "Senyor Boot, sóc un periodista de 250 dòlars a la setmana. Se’m pot contractar per 50. Conec els diaris per davant i per darrera, de dalt a baix. Sé escriure’ls, publicar-los, imprimir-los, empaquetar-los i vendre’ls. Puc encarregar-me de les grans notícies i de les petites. I, si no hi ha noticies surto al carrer i mossego un gos. Deixem-ho en 45». Tota una declaració d’intencions. Després de quasi 30 anys en aquesta estimada revista del nostre barri puc assegurar que als mitjans locals això no funciona així, en absolut. El veritable periodisme es basa en la veritat, la indagació, la informació, el treball i la integritat. Tot no val per l’audiència ni el share. ■

Reclamació pendent desde 2014: la neteja del solar de Mare de Déu de Port Elena Garcia 10/06/2020

n el transcurso del confinamiento percibí cierta negatividad, traducida en lamentos de todo tipo, por parte de mujeres cercanas. Algunas vecinas discutían a voces con sus parejas, más de lo acostumbrado. He sido testigo de rupturas repentinas e inesperadas. Tengo amigas que acudieron a urgencias por crisis de ansiedad. Otras no llegaron a tales extremos, sin embargo, la desolación enturbió sus rutinas. Tratar de imaginar cómo lo habrán soportado aquellas que conviven a diario con su maltratador me pone los pelos de punta. Conozco a psicólogos y a trabajadores sociales que se han visto desbordados en la atención telefónica, durante la cuarentena. Esto me conduce a otra reflexión: hay mujeres que han sido educadas para vivir confinadas, y muchas de ellas ni se cuestionan por qué. Leí al respecto un artículo de Najat El Hachmi, muy interesante, en el que mencionaba a su propia madre, que solo salía una vez a la semana para ir al mercado, o si surgía alguna emergencia ineludible. Mi exsuegra era así. Mi exmarido me contaba, con naturalidad, que cuando era niño adoraba los domingos. Ese día la familia entera —incluida su madre— salía a pasear. Esta tradición ancestral y machista no es patrimonio exclusivo de otras culturas, como solemos pensar los occidentales. Mi propia madre, andaluza y católica, una mujer como Dios manda, tiene bien arraigado el hábito —que nadie le impone— de no salir a no ser que sea imprescindible. Sentirse libre es un derecho que debe llevarse por dentro para poder ejercerlo por fuera. ■

Manca de seguretat al barri

Falta llum al Parc Font Florida per jugar a petanca

Encarni 20/06/2020

veí del barri 02/03/20

Feu el bé i... obriu els casals d'avis si us plau! Ramiro. L.Grimau El primer objectiu d'aquest escrit és compartir amb vosaltres el que ens va passar l'altre dia a la meva dona i a mi. En la ronda de Lleida cap a les 12 del migdia i amb una temperatura de prop de 40 graus ens dirigíem cap a Barcelona quan vam decidir aturar-nos a fer un refresc. En entrar al bar, vaig veure a terra una cartera, la vaig recollir i contenia un DNI, un carnet de futbolista, diversos papers i una considerable quantitat de diners. Així que vaig decidir caminar fins al domicili assenyalat per tornar-la... van resultar 30 minuts a aquelles caloroses hores. En trucar surt una dona que em confirma que la cartera pertany al seu fill. Una mica sorpresa em dóna les gràcies de manera molt efusiva i jo només dic que ensenyi el fill a fer el mateix si alguna vegada troba objectes aliens. Fins aquí tot molt bé, però n'hi ha més. En arribar a Barcelona la meva dona li explica el succeït a una veïna i vet aquí la resposta: que havíem fet malament, que hauríem d'haver gastat els diners, llençat la cartera al contenidor i anar-nos a fer un bon sopar. Vam contestar que no l'haguéssim paït bé, aquest sopar. Quina manera de trencar l'encís!, un moment que tots dos ens sentíem estupendament només d'imaginar la felicitat del noi en recuperar les seves pertinences... I aprofito i colo una sol·licitud als responsables dels Casals d'avis: si us plau, penseu en nosaltres. Som moltes les persones que tenim aquest lloc com l'únic espai de gaudi i socialització i tot i així no s'ha informat res de quan podran tornar a obrir. Tant de bo sigui aviat i amb bones condicions. Penseu en nosaltres.

Incompliment de les normes de seguretat per la pandèmia del Covid19 (nens sense protecció als parcs, no es manté la distància de seguretat als bars, gent sense protecció pel carrer) Neus Borrell 10/06/20

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

publicitat

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Qüestionar els drets del col·lectiu LGTBI (i de qualsevol altre col·lectiu) és un greu retrocés democràtic. Per què creieu que se n’insisteix?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Realment estem retrocedint: La llei estatal encara no ha estat aprovada, han crescut vora un 90% les agressions denunciades, segueixen les discriminacions laborals.. Insistim sempre que cal educar en la diversitat però no només a l'escola sinó a tots els espais socials, ser Josep Joaquim conscients del llenguatge que utilitzem a diari i Pérez Calvo Albert Deusedes amb el que perpetuem les ofenses i la discriBarcelona. Advocat procurador de minació i cal denunciar amb fermesa Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. els discursos d’odi que darrerament Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de sentim més sovint en les forMédicos sin Fronteras. El conservadorisme és la por de qui creu permacions d'extrema dreta drà alguna cosa, i que s’acaba convertint en així com les agressions És un dels exemples de la irrupció de la extrema intransigència en funció del grau de por que es que presenciem. dreta i com aquesta condiciona l’agenda de temes a pateixi. I tot això porta al feixisme que margina, posar sobre la taula de tota la dreta. L’extrema dreta és i menysté, maltracta i odia. No podem admetre la ha sigut sempre profundament homòfoba i traça la seva desigualtat. El feixisme no se l’amaga, se’l combat, i estratègia en fomentar l’odi i dividir la societat, el greu i si no ho fem, avança. La por és molt poderosa, i comperillós és com la dreta tradicional, es deixa arrossegar, batre-la forma part de combatre l’arrel del problema influir i contaminar per aquests discursos, en tot cas, no que ultrapassa els termes democràtics i de drets huaconseguiran els seus objectius, i els drets que tant han mans bàsics. Cal arriscar per la llibertat. costat assolir i consolidar no aniran enrere, l’odi no guanyarà mai.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Els drets són fruit d’un esforç de lluita col·lectiva, són un patrimoni de tots i totes. Com a ciutadania tenim el deure de garantir i preservar-los. No entenc com a dia d’avui certs col·lectius poden qüestionar drets que són inherents a la condició humana. En moments com l’actual de crisis social, sanitària i econòmica afloren amb més força aquests discursos plens de prejudicis i supremacisme. Hem de rebutjar aquests posicionaments que únicament busquen atacar al diferent i discriminar al més vulnerable.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Qüestionar els drets LGTBI en una societat moderna, plural i oberta com l'espanyola no té cap sentit. Espanya és un referent mundial en la lluita contra la discriminació de persones LGTBI i per aquest motiu no podem donar cap pas enrere. Hem de seguir donant suport a les reivindicacions del col·lectiu, perquè encara que la població cada vegada és més conscient de la defensa d'aquests drets, hem d'aconseguir una major sensibilització i respecte del conjunt de la societat.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

El mercadillo de la Zona Franca, en situació límit després de mesos sense ingressos || Alejandro Flores El mercat setmanal de la Zona Franca obre les seves parades al complet després de més de tres mesos sense activitat, amb totes les mesures de seguretat i higiene necessàries per evitar nous rebrots. El col· lectiu dels mercaders reclama més ajudes pel sector i demana accions concretes per fomentar el comerç de proximitat que, arran de la crisi de la Covid-19, ha quedat en una situació molt precària. “Vam tancar els primers i ens han deixat obrir gairebé els últims, quan en realitat estem en un espai obert on, científicament parlant, és on menys contagis hi ha”, explica el president del mercat de la Zona Franca – Cases Barates, el Julián Ramos. Durant la fase 2 de la desescalada, els mercats ambulants podien reobrir un 25% de les seves parades i un terç de l’aforament, però les mesures de seguretat, ens diuen els afectats, varien segons els municipis i no tots ho van fer. “Volem unitat en les mesures i no que cada ajuntament faci el que vulgui”, demana l’Eli. Es tracta d’un sector on els comerciants no tenen un lloc fix per vendre, sinó que es traslladen de ciutat en ciutat segons el dia de la setmana i els acords que tinguin amb els consistoris. “S’ha lluitat molt per a què ens deixessin obrir almenys en un 50% de les parades quan tota la resta d’establiments comercials ja estaven oberts”, explica la Rosa María Cortés, venedora. La divisió de criteris en la gestió dels mercats entre ajuntaments ha dificultat enormement als mercaders, i és per aquesta raó que demanen unitat en la presa de decisions i que s’unifiqui la seva gestió en un sol òrgan. “Ara mateix, el mercat de la Zona Franca està obert al 100% de les parades, i és el millor cas que ens hem trobat fins ara”, comenta Juan, un marxant amb una parada de roba al centre del mercat. Les pèrdues econòmiques són moltes, mentre les ajudes semblen no arribar de la manera que desitjarien els autònoms, que representen la gran majoria dels mercaders a tot l’Estat espanyol. “Quan reivindiquem alguna cosa sempre som els últims als que escolten. Quasi mai se'n recorden, de nosaltres”, explica el Luis Miguel. Es tracta de negocis majoritàriament familiars que solen ocupar a tots els membres de la casa i, sovint, les parades dels quals passen de generació en generació. “Porto tota la vida al negoci dels mercadillos. Des de petit que vaig començar amb els meus pares”, explica el Manuel Santiago, qui amb el temps ha pogut aprendre un negoci que, segons indica, no és gens fàcil i requereix de molts anys de pràctica. “Vaig acabar l’EGB i no he estudiat res més. La meva vida és aquest negoci, els meus pares també hi treballen, en aquest negoci. Si tanquéssim, on em fico a treballar jo ara? En quina feina m’agafaran?”, es pregunta.

▶ Una de les paradetes dels marxants que han tornat a la seva activitat.

“Les taxes (d'autònoms i la que es paga per paradeta) s’haurien de reduir i no només ajornar-ne el pagament”

“Som un sector econòmic històric i en què han treballat tantes generacions i estem abandonats”

▶ Imatge d'un dels carrers del mercadillo de la Zona Franca el 28 de juny.

Són el tracte proper amb els clients i la confiança els que fan especials els mercats ambulants, ja que molts cops el mercader haurà d'atreure la clientela cridant els preus i les bondats del producte, allò que en diuen el voceo. “¡Madre mía qué barato que vendo!” o el famós “¡Que me lo quitan de las manos!” són formules que intenten cap-

Alejandro Flores

tar als cada cop menys clients que passegen per aquests espais en perill d’extinció. “Nosaltres ingressem el que venem, i si no venem no tenim ingressos”, adverteix la Dolores, que porta 40 anys al negoci. “Un rebrot: tanco”, lamenta. Molts mercaders han demanat ajudes, però els que les han rebudes denuncien que no és su-

Alejandro Flores

ficient, i que les taxes (tant la dels autònoms com la que paga cada comerciant anualment per metre quadrat ocupat a qualsevol mercat) s’haurien de reduir i no només ajornar-ne el pagament. Tres mesos sense activitat econòmica ha afectat un sector que ja patia una crisi des d’abans del coronavirus. “Han obert molts centres comercials. També ens ha afectat l’arribada d’internet, i els Primarks han suposat ‘la mort’ per als mercadillos, perquè tenen productes a un preu molt semblant al nostre o fins i tot inferior”, explica la Teresa, que porta 38 anys en el negoci. Les grans superfícies i la descentralització de la producció a altres països ha abaratit els costos de producció de moltes grans superfícies per vendre roba de baix preu. Aquest fenomen ha afectat en gran mesura al comerç local, que ha vist com els seus clients passaven de comprar productes a les seves botigues a fer-ho en espais virtuals o sobredimensionats. “Les caixes que es feien abans en comparació amb les que es fan ara són irrisòries”, adverteix la Isabel, que porta 25 anys al mercat de la Zona Franca. Els mercadillos miren amb incertesa cap al futur, preguntant-se com enfrontaran la crisi del coronavirus i del petit comerç. “No entenem per què a Espanya estem tan abandonats essent els mercats ambulants un sector econòmic històric i en què han treballat tantes generacions”, es pregunta el Julián Ramos. El president del mercat de la Zona Franca insisteix en el fet que cada cop més gent s’està sensibilitzant i està prenent consciència de la importància del comerç de barri. “El motor d’un país està en el petit comerç i no en grans superfícies amb inversors estrangers”, conclou. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

El Poble Espanyol obre les portes i pretén aplicar un pla de reconstrucció dels seus negocis artesans S’ha incorporat un programa amb noves activitats i música durant tot el dia, a banda d’àmplies zones de terrassa || Yaiza Sánchez Després de tancar durant tres mesos a causa de la crisi del Covid – 19, el Poble espanyol torna a la seva rutina, incorporant-hi una sèrie de projectes i zones que pretenen donar resposta a les necessitats del públic local. El recinte, que va realitzar l’acte d’inauguració el passat 11 de juny, obre dijous a la tarda i al vespre, i divendres, dissabte i diumenge al llarg de tot el dia. Tanmateix, la situació desencadenada pel coronavirus no ha deixat indemne al Poble espanyol. Tal com informa el Vicepresident d’Artesania de l’Associació de Comerciants del Poble espanyol, Julián Sañudo, el recinte patia una crisi estructural i una davallada de la facturació dels negocis iniciada sis anys enrere. “La Covid – 19 hi ha suposat una sacsejada molt forta. S’ha de tenir present que la quarantena ha afectat la nostra temporada bona, on guanyem els ingressos per passar l’hivern, fet que ens ha col·locat en una situació greu”, assegura Sañudo. Per exemplificar-ho, explica que sis negocis (3 tallers artesans i 3 botigues) tancaran de forma permanent: “I no tan sols això: fa deu anys, érem 47 i ara som 14. Les xifres parlen per si soles”, afegeix el Vicepresident. A més, la situació s’ha vist agreujada per l’abandonament de la cultura artesana per part de la gestió empresarial. “Ha anat més cap a esdeveniments de música

l’hosteleria, el propietari del restaurant “La bodeguita del pueblo”, José María Galindo, explica la necessitat de remuntar amb la presència de públic al Poble Espanyol la precària situació que els ha deixat el coronavirus: “Hi ha molt poca gent i no es veu que això s’activi. Esperem que la situació canviï, però no es veu un futur molt esperançador”, assegura Galindo.

Fotos: Albert Aguilar

electrònica, privatització i lloguer dels espais que cap a una aposta econòmica cap a la cultura”, confirma el Vicepresident. És per aquesta raó que els artesans han acudit a les institucions per demanar un pla de reconstrucció del negoci artesà a llarg termini. Com explica Julián Sañudo, la companyia s’ha inclinat cap a l’organització de concerts i actes multitudinaris, que es celebren a la vegada que obren els negocis. “Ens impedeixen l’activitat comercial. Els concerts estan molt bé, però no quan ens impedeixen fer la nostra feina. Els clients que venen a comprar, en veure que l’ambient que hi ha no és allò que esperaven, marxen”, narra Sañudo.

Els artesans reclamen a les institucions un pla de reconstrucció del negoci artesà a llarg termini Per la seva part, el treballador de “La botiga de vidre artesà”, Francisco González, informa que el tancament del recinte “ha estat una ruïna. Obrim per obrir, perquè fer no es fa res. Necessitem turistes ja”, afirma González. Quant al negoci de

▶ Un dels comerços del Poble Espanyol.

Ara per ara, el Poble espanyol està centrat en promocionar la seva tornada i el privilegi que significar visitar aquest racó emblemàtic de la ciutat amb la tranquil·litat que ara respira per tal d’augmentar la quantitat de visitants, també locals. Així mateix, les mesures que s’han pres han estat relacionades amb la higiene. A banda de disposar de gels desinfectants a tot al llarg del recinte, s’han obert noves terrasses per tal de fomentar les activitats a l’aire lliure i respectar la distància de seguretat. ■

Els Jardins de la Mediterrània reobren amb un nou aspecte i més verd || Alejandro Flores Els Jardins de la Mediterrània han estat en obres durant gairebé un any i mig. Ara tenen un aspecte renovat, amb un nou passadís per als vianants, un parc infantil readaptat i més verd. “Es tracta de dignificar els jardins per millorar-ne la dotació d’activitats, posar-hi verd i generar confiança i seguretat a l'usuari”, explica en Jordi Martí, regidor de Presidència, Economia i Pressupostos. La remodelació consta de dues parts. El nivell superior on se situen les terrasses dels bars i restaurants dels jardins i també els comerços, amb una superfície enjardinada de 950m2 que connecta amb el Passatge de Mare de Déu de Port a través de la Plaça de La Marina i el Passeig de la Zona Franca i el Carrer d’Alts Forns. Al nivell inferior es troba el parc infantil, al qual s’hi accedeix mitjançant escales i una rampa que passa per sota de la passarel·la metàl·lica, l’element de més impacte visual del parc i que serveix de connector entre ambdós nivells. “El confinament durant tant de temps

ens ha fet pensar en la importància que té l’espai públic. La plaça del costat de casa nostra ha esdevingut un element vital”, comenta el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, en Marc Serra. El regidor, en l'acte inaugural dels jardins, ha destacat la importància de crear un espai familiar i segur per als veïns i veïnes que envolten La Mediterrània, per gaudir de l’espai públic en una situació com l'actual. Acabada la reforma, l'actitud més es-

Alejandro Flores

tesa entre el veïnat és de sorpresa i satisfacció per haver recuperat un espai que ha romàs deteriorat molt de temps. Tot i així, tampoc no han faltat crítiques. Al parer d'alguns veïns i comerciants, hi troben defectes que no justifiquen l’alt pressupost de la remodelació de l’espai. “He viscut les obres, estic veient cada dia mancances i el parc no està dissenyat pel tipus de vianants que tenim aquí”, explica l’Àngels Martínez, propietària del ta-

ller de costures que rep el seu nom. Per a ella el problema és l’espai que hi ha per a les terrasses, que ha quedat reduït per la construcció del jardí, i que ha obligat als propietaris dels bars i restaurants a reduir la quantitat de taules i cadires de l’exterior i, en conseqüència, a ocupar més espai de llargada, ‘envaint’ part de les entrades d’altres locals. Un altra observació veïnal és el material amb el qual està fet el terra. Malgrat que el parc infantil està recobert de goma, les immediacions estan fetes amb un material massa porós per a la seguretat dels més petits, tal com indicava en Ventura Rodríguez, veí dels jardins. Uns altres veïns veuen amb suspicàcia la ‘punta’ que sobresurt als jardins, i que forma part d’una guarderia. “És un lloc que crea un amagatall on els joves creen xivarri a la nit”. La remodelació ha suposat un cost 2,09 milions d’euros per adaptar els usos dels jardins a les noves dinàmiques i necessitats del barri, recollides a través d’un pla participatiu amb els veïns i entitats. La inversió entrava dins el Pla de Barris de La Marina, amb l’objectiu de connectar els espais verds amb l’entorn urbà del barri. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 11

Stop Tanatori demana que l’emblemàtic Happy Parc de Sants no es converteixi en un negoci funerari || Alejandra Sánchez Des principis d’any, els veïns del barri de Sants estan decidits a parar l’obertura d’un tanatori que l’empresa Funeraria San Ricardo pretén instal·lar al número 78 del carrer dels Comtes de Bell-Lloc on, fins ara, hi havia l’emblemàtic parc recreatiu infantil Happy Parc. “No volem que s’instal·li una fàbrica de la mort en el lloc on s’han criat els nostres fills”, assegura David Cerqueda, membre de la Plataforma Stop Tanatori, impulsada pel veïnat per a aturar el nou establiment de Funeraria San Ricardo. En David comenta també que, tot i que des de la Plataforma són conscients que “la mort és necessària i que és un tràngol que hem de passar tots, el que no volem és que els nostres fills hagin de conviure amb la mort diàriament”. Tot va començar quan els veïns de Comtes de Bell-Lloc es van assabentar a través de la gerència del Happy Parc que el llogater de l’edifici els hi havia pujat el lloguer en un 300%, passant a ser d’uns 15.000 euros mensuals, quantitat inassolible pel parc recreatiu, que va deixar de regentar el negoci, on s’hi va establir el tanatori. Des de la Plataforma Stop Tanatori, en David

Els veïns s'han organitzat per presentar al·legacions contra el pla urbanístic

Cerqueda afirma que aquest procés “no es va fer de manera pública” i que “un tanatori no és un bar o un aparcament, és una cosa prou important com perquè l’Ajuntament informés a la població del que estava a punt de succeir”. Per la seva part, el consistori afirma que “el canvi d'arrendatari de la nau s'emmarca en el funcionament del mercat immobiliari

privat”, a més d’explicar que l’Ajuntament, una vegada conegut el projecte del tanatori, va “traslladar tant a la propietat com a la promotora el rebuig envers el nou establiment de Funeraria San Ricardo”. Més enllà d’això, el consistori reconeix que “si el projecte compleix amb tots els requisits legals, l'Ajuntament no pot prohibir-ho, ja que fer-ho implicaria prevaricar”. Tot i no ser informats de l’apertura del tanatori en un primer moment, el veïns es van organitzar i van presentar un seguit d’al·legacions a aquest pla urbanístic just un dia abans que es tanqués el termini. Ara, la Plataforma Stop Tanatori resta a l’espera que l’Ajuntament avaluï la seva petició i els informes tècnics preceptius. En aquest sentit, el veïnat afirma que el consistori s’hi podria implicar molt més i “ja que l’edifici és una fàbrica catalogada, la podrien expropiar i dedicar-lo a un benefici pel barri”, assegura Cerqueda. Tot i les dificultats, provocades en gran part per la crisi sanitària de la Covid-19 que va impedir que el veïnat es pogués manifestar, la Plataforma no es rendeix i afirma que és “ conscient que està lluitant contra un gegant i gairebé contra l’Ajuntament”, però, afirma en David Cerqueda, “som el barri de Sants i si ells tiren cap endavant, nosaltres també ho farem”. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

12 comunicació

Més a prop teu i els butlletins informatius, ràdio de servei durant tot el confinament || Redacció La Marina FM (102.5), l’emissora local ha mantingut durant tot el confinament serveis mínims que han tingut una molt bona acollida al barri. Així Més a prop teu, matinal conduit per Javier Artiga, ha esdevingut el programa estrella de la casa. Trucades telefòniques d’arreu de l’estat, gent veïna saludant el conductor i explicant d’allò més divers han enriquit el to amè i relaxat que ha optat el programa en constatar una tendència a la saturació d’informació per aquells dies. I a l'hora d’informar de la proximitat i les preocupacions dels nostres veïns ha estat cabdal l’aposta de l’equip d’informatius (Els periodistes Alejandra Sánchez, Andrea Bello, Albert Aguilar, Víctor Recacha, Vanesa Alemán y Yohany Limpias) amb butlletins que s’han actualitat tres dies a la setmana i que s’han emès en tres franges horàries: set, vuit i nou del matí. Una i dos del migdia i sis i set de la tarda. Moments com els aplaudiments quotidians, les iniciatives solidàries, associatives i veïnals i les destreses artístiques de molts veïns com ara el saxofonista Joan Miquel Ripoll, hi han estat reflectides. Però sobretot també la informació de l’evolució de la pandèmia al barri i al Districte, mitjançant una actualització continua de dades, la reacció i la feina de les escoles, l’actuació de les institucions i el Districte. Notícies que ens han impactat com la mort de l’activista Josep Maria Torres... Fets i veus diverses del veïnat, les entitats i els grups polítics reflectides a un servei informatiu que ha tingut com a objectiu principal crear comunitat i ajudar a entendre el món, partint de casa i del carrer propi. Moltes gràcies a tots els que ens heu seguit! Ara estem preparant totes les novetats que tindreu en començar la temporada de setembre, tindrem més programes de proximitat centrats en el comerç, les associacions, els polítics locals, i en tos els nostres veïns. Ah i durant tot l’agost la millor música d’estiu. Ja sabeu el dial amic és el 102.5! ■

Els periodistes Alejandra Sánchez i Albert Aguilar.

PROXIMITAT, VEÏNAT,

INFORMACIÓ DE SERVEI I LA MILLOR MÚSICA

A LA

MARINA FM 102.5

Foto d'arxiu

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 13

Les dones del Centre Cultural Àncora elaboren mascaretes solidàries || Alejandro Flores Les col·laboradores del Centre Cultural Àncora de l’Àmbit de la Dona han estat elaborant durant tots aquests mesos més de 1.000 mascaretes amb l’objectiu de donar-les a les principals entitats del barri. En una situació on les mascaretes són essencials per evitar l’expansió de la Covid-19, les dones s’han organitzat per confeccionar una eina que no sempre tothom es pot permetre. “Les dones hem aconseguit moltes coses juntes”, explica la María Ortega, fundadora del Centre Cultural Àncora que, als seus 88 anys, ha vist com creixia i canviava el barri de la Zona Franca. Aplegades al voltant d'una mateixa taula, suficientment gran com per respectar la distancia de seguretat entre totes elles, engeguen les seves màquines de cosir i, capa a capa, confeccionen una peça que ja forma part de la nostra indumentària, i que ha esdevingut un element tan indispensable com les nostres sabates. Malgrat tot, no totes les famílies es poden permetre de comprar una mascareta. La solidaritat dels veïns al barri de La Marina ha estat importantíssima per sortir endavant en aquesta crisi, i la dona com a col·lectiu sempre ha lluitat per aconseguir i defensar drets que les noves generacions els hi hem de reconèixer i d'estar agraïts. No obstant això, no sem-

però no han pogut amb nosaltres”, comenta la María, que recorda la dita que sempre li deia el seu pare: “val més morir dempeus que viure de genolls” per millorar les injustícies del barri. El material per fabricar les mascaretes és reciclable i té la capacitat d’aguantar prop de 50 usos, a més de poder-se rentar. Com que la paellada anual que organitzen les entitats de La Marina no s’ha pogut celebrar enguany per la crisi de la Covid-19, tots els diners recaptats han anat destinats a cobrir les despeses d’aquest projecte solidari que no s'aturarà amb l'arribada de l’estiu. ■

L'Associació ha destinat diners d'activitats que no han pogut realitzar per a fer aquesta campanya solidària pre ho han estat, de reconegudes. “Hem rebut molts cops durant les lluites veïnals al llarg de la història de la Zona Franca,

Situació dels serveis a La Marina - Centres cívics: ¡ La Cadena:

Obert mantenint l’horari de 10 a 14h i de 16 a 20h. Ja podeu consultar la programació dels tallers a la seva web. El centre tancarà durant l’Agost per vacances i tornarà a l’activitat l’1 de Setembre. ¡ Casa del rellotge/Sala Pepita Casanellas: Obert fent tallers de manera virtual i presencial. També han organitzat un cicle de cinema i espectacles a la fresca durant el mes de juliol.

- Biblioteca Francesc Candell: Oberta només per recollir material amb

cita prèvia, la resta d’espais romanen tancats, excepte la sala d’estudi que té l’horari de dilluns a dimecres de 14:30 a 19:30h i de dijous a divendres de 9:30 a 14 h. La biblioteca es mantindrà oberta durant l’Agost.

- Jardins: ¡ Can

Sabaté/ Sant Cristòfol /Dels Drets Humans Obert seguint l’horari establert per l’estiu de 10 a 21 hores. Igual que la resta de Jardins de la ciutat de Barcelona.

- Serveis socials La Marina: Des del 22 de juny està obert a l’atenció presen-

cial de dilluns a divendres de 9:00h a 14:00h. És recomana anar presencialment només en cas d’urgència i utilitzar l’atenció telemàtica a través del telèfon 93 619 73 11.

- Espais Joves: ¡ Bàscula:

Des del 25 de juny l’espai està obert i s’ha programat les activitats habituals així com concerts i el bar de la terrassa. També està oberta la reserva d’espais d’assaig.

Química: Reobert des del 29 de juny amb horari de tarda de 17:00h a 22:00h amb activitats ja programades.

- Espai d’entitats Química: Torna a estar obert de moment en horari de tardes com l’espai jove.

- Casals de barri ¡ La Vinya: Obert de 10:00h a 13:30h i, de 16:00h a 20:00h. ¡ Sant

Cristòfol: Obert dilluns, dimecres i divendres de 17:00h a 20:00h i dimarts i dijous de 10:00h a 13:00h.

Es mantenen tancats per prevenció de l’expansió de la covid-19 els centres de gent gran Sant Cristòfol i La Capa, així com la Ludoteca de Colors.

Atraccions turístiques de Barcelona amb entrada gratis o reduïda: - Parc Güell: Gratuït fins al setembre amb el carnet de la biblioteca. - Telefèric de Montjuïc: gratis fins el 12 de juliol si demanes cita a la web. - Aquarium de Barcelona: Obre el 10 de Juliol amb descomptes a les seves entrades a través de la web i entrada gratuïta als nens d’entre 3 i 10 anys durant el mes de juliol. - Recinte Modernista Sant Pau: Ofereix entrada gratuïta a aquelles persones en situació d’ERTE, i als Sanitaris fins al 31 de Juliol. - La Casa Batlló: Obre l’1 de Juliol i ofereix entrada gratuïta a tots els residents a Catalunya fins al 31 d’Agost.

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

14 col·lectius en lluïta

Els treballadors de Nissan acusen Renault d’un pla per “carregar-se” la planta de ZF || Víctor Recacha A Barcelona, “de bon principi, la Renault va anar a carregar-se la Nissan. I al final, ho ha aconseguit”, lamenta Martín López. La fàbrica de la Zona Franca que la marca japonesa vol tancar ha estat el seu lloc de treball durant 30 anys. Al 1999, en un moment de debilitat, la multinacional asiàtica va entrar en una aliança amb la francesa, que sempre ha portat la veu cantant. Controla un 43,4% de les accions de Nissan, que només té un 15% de Renault. Un té dret a vot, l’altre no. López reconeix que el centre de producció de la Zona Franca estava produint a menys del 30%, “però perquè ho han volgut ells”. “Fa anys que els models que es produïen aquí se’ls emportaven a fàbriques de Renault a França. És clar que no és rentable”, denuncia. A nivell global, un altre exemple d’aquesta dinàmica, segons l’extreballador de l’empresa, és la suposada còpia de models. Com ara el Renault Scenic, que s’hauria valgut del disseny del Nissan Almera Tino. O el Renault Kadjar, una “còpia barata” del Nissan Qashqai. López assegura que ven perquè és barat, però no ha aconseguit fer ombra al seu rival japonès, un supervendes mundial, perquè és de pitjor qualitat. Ara bé, aquest hauria estat el principal objectiu: fagocitar les vendes de la companyia nipona. La relació entre totes dues empreses és complicada. Corporativament són aliades estratègiques. Però al concessionari, segueixen sent competidores. Óscar Grados, mecànic de la factoria de la Zona Franca, coincideix amb el seu company: “Hem vist com vehicles que funcionaven i tenien bons índex de producció se’ls han emportat a altres fàbriques, majoritàriament de Renault”. “Hem fet un gran esforç en va, perquè l’alta direcció ha deixat morir la nostra empresa. Ens han anat arrabassant el futur poc a poc”, sentencia. “Sempre he sentit, des que vaig entrar-hi, que amb l’aliança amb Renault s’ha perdut molta qualitat, tant laboral com salarial”. Fa sis anys que Grados va incorporar-se a la planta de pintures, i des de llavors sempre ha sentit rumors del desenllaç que finalment s’ha acabat produint. Aquest clima ha afectat els treballadors, que mentrestant anaven perdent part del seu sou i feien grans sacrificis per ser més competitius i entregar cotxes “amb una qualitat molt alta”. “Es fa difícil viure una vida laboral pensant que en qualsevol moment tancarà l’empresa”, explica el treballador. Des que es va signar l’aliança amb Renault, Nissan s’ha recuperat. Fa anys que va superar en vendes la seva estreta rival. En el seu moment, el fabricant japonès va saber reinventar-se amb el llançament de nous dissenys i models. Alguns han estat

▶ Óscar Grados, mecànic de la factoria de la Zona Franca.

un fracàs, però altres han demostrat ser un èxit comercial a tot el món. Les pèrdues presentades enguany en plena crisi Covid són les primeres en 11 anys pròspers econòmicament. Malgrat tot, les tres fàbriques de Catalunya —Zona Franca, Montcada i Sant Andreu de la Barca— no han aconseguit independitzar-se de la influència del grup Renault, que és “qui pren les decisions”, segons López. Ell va ser un dels afectats pels 600 acomiadaments pactats fa més d’un any, un primer senyal —ignorat pels governs— que alguna cosa no rutllava a la Zona Franca. “Abans venien els caps del Japó. L’últim cap que vaig tenir era francès. Amb això t’ho dic tot”. Però quan el Ministeri d’Indústria va reaccionar, a finals de maig, presentant un pla per prioritzar la producció de cotxes elèctrics i evitar el tancament, ja s’havia filtrat als mitjans que le decisió de marxar de Catalunya estava presa. “Hauria d’haver estat abans”, diu López. També culpa el Govern català i l’espanyol —concretament, el de Zapatero—, perquè “no estaven per la feina” quan Nissan va proposar construir una planta nova a Catalunya al 2006. Un projecte que hagués suposat una inversió de 400 milions d’euros i, segons l’exoperari, “hagués garantit el futur de la fàbrica”. El projecte passava per fer unes oficines, un centre de logística i una factoria a Igualada. Unes instal·lacions més modernes que les de la Zona Franca, que tenen més de 50 anys i a les que “fa deu anys que no inverteixen un duro en millorar”. En l’operació hi hagués estat implicat el Consorci de la Zona Franca, propietari dels terrenys. Però per

REPORTATGE

Renault controla un 43,4% de les accions de Nissan. Nissan només té un 15% de Renault. Un té dret a vot, l’altre no

fer realitat el nou centre, calia millorar la infraestructura de carretera i de ferrocarril fins al Port. I finalment, les administracions van descartar-ho. López està convençut que si Nissan tingués ara a Igualada un punt d’operacions semblant al de Seat a Martorell, la major eficiència de la fàbrica i l’interès per recuperar la inversió haurien evitat el desmantellament previst per al desembre. Des de PIMEC, subratllen que aquest tancament afecta més de 31.000 treballadors entre personal directe, subministradors de components, logística… A la patronal parlen de “drama humà” i alerten que afectarà a 400.000 empreses del sector. La facturació en risc, la xifren en 3.600 milions d’euros. Josep González, president de PIMEC, creu que “a una decisió de tant calat es difícil donar-li la volta”. Tot i així, aposta per “anar junts Gobierno i Govern per posar en marxa totes aquelles mesures que puguin convèncer del contrari”. Governs, sindicats i patronals han reconegut públicament la dificultat de revertir el tancament a aquestes alçades, però asseguren que segueixen treballant per aconseguir-ho. Els dos treballadors entrevistats veuen molt difícil que Nissan s’ho repensi. “És pràcticament impossible”, opina López. “Als japonesos els costa molt prendre una decisió. Però quan la prenen, ja no hi ha marxa enrere”. Grados tampoc creu que l’empresa canviï ara de parer, “però sí que hem de lluitar fins al final per poder aferrar-nos a qualsevol brot per mínim que sigui. Les administracions haurien de lluitar durament perquè l’empresa hi faci marxa enrere”. L’única solució que veu és la derogació de la reforma laboral o almenys l’article 51: “Sense aquest canvi la nostra esperança s’esvaeix i li dona el poder absolut a l’empresa per fer acomiadament col·lectiu”. L’altra carta que els queda és la vaga indefinida en la que porten ja més de 50 dies. Només han de fer-la els operaris de la planta de Montcada, subministradora de les planxes a la fàbrica principal, la de Zona Franca, que queda paralitzada. Però els salaris s’han de pagar igual perquè allà no hi ha vaga. De manera que amb aquests diners es finança la caixa de resistència perquè a Montcada es pugui mantenir l’aturada industrial. Nissan encara té per entregar 1.500 vehicles a Mercedes, que no s’estan produint. Mentrestant, el moviment obrer manté les mobilitzacions. Fins i tot amb un escarni a casa de Frank Torres, el directiu encarregat d’executar el desmantellament. Torres ha reiterat que el tancament no es revertirà i demana diàleg i col·laboració a governs i sindicats. Nissan ha premut l’accelerador directe cap al final, però la plantilla no li ho posarà fàcil, i segueix reclamant un #FuturoParaNissanYa. ■

Juliol-Agost 2020 // www.tiaflm.org

info 1

info La Marina a foc lent: receptari saludable

Juliol-Agost 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 68

pàg. 2

Activitats d'estiu als Jardins de la Mediterrània pàg. 3

EDUCAR PER A TRANSFORMAR Nota Editorial Tot ha canviat en els darrers anys i dies i ja res és igual que abans. Les demandes i prioritats que tenim com a societat són unes altres i això es trasllada a l’àmbit educatiu. Hem passat d’un model tradicional a un model semidigital on cada vegada es demana més (amb menys) a les escoles i centres educatius. Amb el maleït confinament ha quedat demostrat una vegada més que l’exigència a escoles i instituts és més forta que mai. Sovint les famílies deriven als centres educatius el que elles mateixes no poden assumir. Així amb la pandèmia, no només han florit les grans mancances del sistema sanitari sinó també les del sistema educatiu... De ben segur són moltes les reflexions que haurem de fer però enmig d’aquestes és important centrar i recuperar el concepte d’educació des de la comunitat. És a dir, entendre-la en el sentit més ampli per acompanyar i facilitar la comprensió del món que fan els nostres infants, adolescents i joves. Perquè és important que tot i les pressiones que pateixen moltes famílies per la desaparició del sistema de benestar entre tots sapiguem cuidar la cohesió de la nos-

tra comunitat i assumir el rol d’educadors que en major o menor mesura som, vulgues no vulgues, quan vivim en comunitat. Per educar un nen cal tota la tribu, com ben saben a l'Àfrica. I nosaltres hem d'educar també una nena, perquè la saviesa de la tribu no se'n vagi en orris, quan avanci la barbàrie. La pressió del moment pot temptar-nos a dirigir les mirades i les responsabilitats només envers el funcionament dels centres educatius i a defugir la que ens pertoca. No només de manera individual també col·lectiva. Evidentment, els centres educatius tenen moltes matèries pendents, però mentre ells encaren els seus propis reptes, nosaltres hem de ser capaços de fer útils els aprenentatges de confinament. Al final existim perquè els altres hi són i com deia Paulo Freire, la veritable educació és praxis, reflexió i acció de les persones sobre el món per a transformar-lo. Fer-m’ho. Kilian Rodríguez Associació de Mitjans de Comunicació Local (A.M.C.L.)

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). -Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Juliol-Agost 2020 // www.tiaflm.org

info Hola famílies, aquests darrers mesos hem viscut moments d’intensitat i fins i tot, d’esgotament físic, emocional i mental, que han fet trontollar els nostres hàbits i ritmes personals i familiars. Inicia l’estiu, i amb ell, la invitació a obrir-nos, a compartir i a renovar espais i hàbits d’autocura, a revisar la nostra alimentació i, els moments i la qualitat de descans i d’activitat física des del plaer i el benestar.

AMANIDA DE SALMÓ

• Salmó • Enciam • Tomàquet • Cigrons cuits

• Salsa de soja • Olives farcides d’anxova • Oli i sal

Aquest estiu us convidem a reflexionar sobre la importància de cuidar-nos a nosaltres mateixes. Cuidar-nos ens ajudarà també a promoure el benestar de la nostra família amb el millor de nosaltres. Per posar una mica de plaer a la taula volíem compartir una proposta creativa i nutritiva creada de forma comunitària amb les aportacions de moltes veïnes de La Marina: “La Marina a foc lent: receptari saludable”. El receptari de la Marina conté gairebé 90 receptes recollides de veïns i veïnes i associacions del barri. A continuació, us adjuntem 3 receptes recollides al receptari ben fresquetes que desitgem que les gaudiu en família aquest estiu! Pròximament us avisarem de la seva presentació. GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE! BONES VACANES I CUIDEM-NOS ENTRE TOTES! Grup de treball d’Alimentació i Hàbits Saludables –BsaB Agència Salut Pública de Barcelona

Preparació

Tallem l’enciam amb la mà a trosso s ni massa grans ni massa petits i el posem en un bol. Hi aboquem els cigrons i les oliv es tallades per la meitat. A continuació, hi afegim el tomàqu et tallat. Tallem el salmó a trossets petits i l’incorporem al bol amb tots els ingredients. Ho amanim amb oli i sal i ho barregem amb dues culleres. Perquè l’enciam no s’oxidi i es faci malbé convé tallarlo a mà o bé amb un ganive t de plàstic, i no amb un de fulla d’acer.

CUSCÚS AMB VERDURES Per a a 6/8 persones • 1 kg de cuscús • 1 kg de carn de vedella • ½ kg de carn de xai • ½ col • 4 tomàquets • 2 carbassons • 2 cebes • 2 pastanagues

• ¼ kg de carbassa • 400 g de cigrons cuits • Coriandre • Oli d’oliva i de gira-sol • 25 g de smen (mantega salada) • 1,5 culleradeta de gingebre, safrà, pebre negre i sal

Preparació

Agafem un recipient gran, hi aboquem tot el cuscús i li afegim mitja tasseta de cafè amb oli d’oliva i mitja d’oli de gira-sol, una culleradeta de sal i un got d’aigua freda. Ho barregem i deixem que la sèmola absorbeixi els líquids durant uns minuts. Mentrestant, tallem la ceba, el tomàquet i la resta de verdura a trossos. Agafem una olla gran, hi aboquem l’oli d’oliva i la ceba i ho deixem sofregir. Després, afegim el tomàquet i, uns minuts més tard, hi aboquem la carn, les espècies i el smen i ho deixem sofregir durant aproximadament 5 minuts. Ara hi introduïm 1 litre d’aigua. Ho deixem coure lentament. Agafem el cuscús entre les mans perquè els grans de la sèmola no es quedin enganxats i perquè no s’acabi fent un massa compacta. Una vegada tenim la sèmola desenganxada, la posarem a poc a poc a la vaporadora perquè es vagi fent amb l’aigua bullint de sota, durant aproximadament 20 minuts. Preparem un plat gran on abocarem el cuscús passat aquest temps. El barrejarem amb l’ajuda d’una cullera de fusta i intentarem que es desenganxin els grans de sèmola. I els tornem a posar a la vaporadora perquè es cogui uns altres 20 minuts més. A l’olla on tenim la carn hi aboquem la resta de verdures, la pastanaga, la col i la carbassa, i, una estoneta més tard, el carbassó i el coriandre, i ho deixem coure uns 20 minuts. Mentrestant agafem una petita cassola i hi aboquem part del brou de la carn i els cigrons perquè agafin el sabor. Finalment, retirem el cuscús del foc, el desfem amb la cullera i el servim en un plat gran, en forma de volcà amb un forat al mig. Aquí és on deixarem caure uns trossos de carn i després una capa de verdura,i, per últim, els cigrons i unes quantes cullerades de brou per sobre.

TRINXAT DE CERDANYA • Col • Patates • Cansalada • Oli i sal

Preparació

Desfem i netegem molt bé la col traient els trossos més durs de les fulles. La posem a bullir i, a mitja cocció, hi afegim les patates a trossos grans i ho deixem coure tot junt. Quan estigui tot cuit, ho posem en una safata i amb la forquilla ho anem aixafant bé. En una paella a part, daurem la cansalada a trossets ben cruixents i l’apartem. A continuació, posem el trinxat a la paella donant-li forma de truita i li afegim la cansalada per sobre.

Juliol-Agost 2020 // www.tiaflm.org

info 3

JOC I CREATIVITAT AQUEST ESTIU ALS JARDINS DE LA MEDITERRÀNIA El passat dimarts 30 de juny es va fer la inauguració de la reformada plaça dels jardins de la Mediterrània i amb ella es van iniciar les activitats previstes per aquest estiu. L’objectiu és recuperar l’espai amb i per a les persones i per al barri, guanyant espais bonics i preparats tot generant nous usos de l’espai públic. Aquest és un projecte del Districte que dinamitzarà Tata Inti SCCL, entitat sense ànim de lucre dedicada a vetllar pel dret al joc de la infància així com a la dinamització de places, barris, carrers i ciutats. La seva aposta per aquest estiu és cada dimecres i diumenge del 30 de juny al 13 de setembre oferir una proposta bonica, rica i variada d’activitats per a famílies els dimecres i per a tots els públics els diumenges. Cada dimecres podreu trobar a la plaça un espai de acotat amb aforament limitat (segons nova normalitat) de joc lliure i creatiu, ideal per a gaudir amb infants entre els 0 i 6 anys. I cada diumenge en el mateix horari, de 18 a 20h podrem trobar una proposta creativa en format taller i/o experiència per a totes les edats. Tallers de reciclatge creatiu, teatre sensorial, robòtica i circ seran algunes de les propostes. Per gaudir de les activitats de joc lliure no cal inscripció prèvia, però si pels tallers de diumenge, els quals es portaran a terme en dos torns horaris (a les 18h i a les 19h). Per rebre informació i/o apuntar-vos a algun taller podeu fer-ho o bé els dimecres allà mateix a l’espai de joc o bé enviant un correu electrònic a marinatatainti@tatainti.coop Esperem que aquesta proposta d’estiu ens ompli del vida, joc i creativitat el barri, tot recuperant el gust a gaudir de la plaça, tot baixant a jugar, crear o petar la xerrada. Els espais i les propostes garanteixen i segueixen totes les mesures i protocols de seguretat arrel de prevenció del COVID19. Us esperem!

www.tatainti.coop

Juliol-Agost 2020 // www.tiaflm.org

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Tornen les activitats presencials per a joves!

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

Si tens entre 12 i 20 anys, aquest juliol tens l’oportunitat de gaudir d’una àmplia oferta d’activitats gratuïtes a La Marina, organitzades pels serveis juvenils Espai Química, APC, Punt Jip i Espai Jove La Bàscula.

Després de tot aquest temps de confinament, hem preparat unes activitats que no deixaran indiferent a ningú. La diversitat està garantida, trobareu activitats per jugar i riure, com la water party , l’escape room a l’aire lliure i la versió més divertida de diferents concursos de la televisió. Altres per gaudir de

la cultura, com el cinema a la fresca. Donarem també embranzida a l’expressió artística amb l’stencil, serigrafia o el graffiti. Tindrem espais per aprofundir sobre temes com el feminisme i l’ecologisme. També podreu trobar tallers per moure el cos, com dancehall, volei, slackline, malabars i bodyperc i moltes més! Consulta les activitats a l’instagram de l’Espai Química i a l’agenda de l’Espai Jove La Bàscula Per apuntar-vos a les activitats cal omplir abans el formulari: Inscripció activitats joves juliol.

■ Els serveis juvenils reprenen la seva activitat

Amb el col·lectiu de joves Mc‘s de La Marina i totes aquelles que es vulguin sumar a la party musical obrim un espai d’expressió al barri de la Marina. La Marina és Rap i això ho saben tots els joves participants que en el dia a dia són protagonistes dels concerts i espais d’assaig que tenim a la Bàscula. Es tracta d’un concert amb els repertoris de cada un d’ells i finalitzat amb un micro obert! Tot això en col·laboració amb la gent de BLOCK PARTY. LA MARINA és RAP i l’Open MIC ve per quedar-se!

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

Aquest juliol els serveis juvenils tornen a reprendre la seva activitat amb més ganes i força que mai. Serà una represa atípica i amb unes mesures de seguretat excepcional marcades per la crisi de la Covid-19. És aquí on com sempre fem des de l’Espai Química ens dirigim als joves del barri. Perquè sent coherents amb el nostre projecte creiem que els i les joves són el motor de canvi de les coses, per tant us animem als joves a liderar totes aquestes mesures. Estem en un punt on totes hem de ser responsables del que fem com a persones individuals i com a col·lectiu, per seguir una línia positiva i cuidar-nos entre nosaltres. Els joves hem de contribuir en tot això, en fer una societat responsable i conseqüent en tot el que està passant. I sabem que ser jove ara mateix és complicat, molt complicat. Ser jove vol dir descobrir socialitzar-se, conèixer gent nova, explorar llocs i ambients nous i tot això s’ha de fer en col·lectiu, en un grup i a través del contacte físic. Potser és un dels col·lectius que més està patint aquestes restriccions.

Des de l'Espai Química animem els joves a liderar les mesures de prevenció d'aquesta nova realitat

Hem de saber valorar-ho com entre totes, transitar en una fina línia entre exigir que els joves ens ajudin seguir cap a millor i valorar la dificultat que representa per ells i elles aquest moment per l’etapa en la que es troben. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

col·lectius en lluïta

▶ L'equip del CAP La Marina durant una de les concentracions de dimecres al migdia.

Alejandro Flores

“Retallar en sanitat mata” || Andrea Bello L’anomenada crisi del coronavirus ha passat per Espanya deixant 28.368 morts, sent un dels països més afectats per aquesta. Sobretot a Catalunya, la covid-19 ha mostrat com d'afeblit està el nostre sistema sanitari: la infermera del Cap de La Marina, Gemma Sáez, admet que “si s’hagués cuidat la inversió en sanitat pública durant aquest anys, la crisis no hagués estat fatal”. Ens hem de remuntar al 2010 per entendre perquè la sanitat ha fet fallida. Veníem d’una inversió ja insuficient quan la crisi econòmica va ser l’excusa perfecte per fer retallades al sistema públic, les més afectades dues àrees vitals: sanitat i educació. Entre 2010 i 2014 la inversió en sanitat va disminuir dràsticament amb una caiguda de mil milions d’euros cada any. Poc a poc, aquesta inversió s’ha anat recuperant, però seguim per sota del moment precrisi. Aquestes retallades van suposar reduccions de sou dels treballadors de fins al 5%, reduccions de plantilla, tancament d'àrees i quiròfans i externalització de serveis públics a empreses privades, el que es coneix com a privatització. Com afirma la infermera Edurne Elizalde, també del Cap La Marina “hi ha hagut una infrainversió en el sistema sanitari, que sobretot ha afectat en la germana petita de la sanitat que és l’atenció primària”. La compensació econòmica que ha presentat el Govern no és suficient, “és una almoina, primer perquè amb aquesta paga no recuperem el que ens van treure amb les retallades, i segon perquè està distribuïda per categories, i així els que menys cobren són els que han estat més exposats” explica Sáez. Això ens ha deixat un sistema sanitari tocat davant una crisi sanitària imparable, tot i l’esforç grandíssim dels sanitaris. La falta de material, de personal i de llits ha fet que aturar el nombre creixent de morts hagi estat una tasca molt difícil. Però el que ha passat ara és només l’efecte d’un dèficit

sanitari que ja notàvem en el nostre dia a dia amb les grans esperes per demanar cita o per una operació, els col·lapses d’urgències... I ara els hospitals i caps s’estan organitzant per exigir que les seves demandes siguin escoltades. Aquesta precarietat sumada a l’esforç i el risc ha portat als equips del Cap de La Marina a organitzar concentracions cada dimecres a les dues a la porta del ambulatori, per reclamar millores. S’han sumat així a la iniciativa impulsada des dels CAPs Raval Nord, Gòtic i Passeig de Sant Joan, on la situació és especialment crítica per la falta d’espai. Amb aquestes protestes volen

Entre 2010 i 2014 la inversió en sanitat es va reduir mil milions d’euros cada any

la rellevància d’aquesta lluita, i és per això que des de Marea Blanca i Marea Pensionista s’han convocat passejades de protesta, l’última el dimecres 2 de juliol quan han anat fins al Cap Carles Ribes per donar-li suport i han estat rebuts per dues representants del treballadors. Pel camí la consigna era clara: “retallar en sanitat mata”. “Que els sanitaris encara no hagin cobrat el que se’ls hi va treure amb la reforma salarial és indignant. Amb aquest gest d’apropament volem recuperar una solidaritat entre el l’usuari i els sanitaris” explica Paco Gómez de la Calle, de la coordinadora de Marea Pensionista Sants Montjuïc.

▶ A l'esquerra, protesta de Marea Pensionista i Marea Blanca pels carrers de La Marina. A la dreta, l'equip del CAP durant la concentració de protesta amb el suport de la Coordinadora d'Associacions i Comerciants de La Marina. Alejandro Flores

posar de manifest la manca de previsió històrica de l’atenció primària. Alguns veïns i veïnes de La Marina han decidit unir-se a les protestes per fer pinya. L'Abdó Florencio, de la coordinadora de associacions de veïns, explica el principal motiu: “quan et fa mal alguna cosa hi acudeixes, i com més i millors eines tinguin millor ens podran atendre, perquè hem de ser conscients que la sanitat és de tots i hi hem de lluitar junts”. Part de la societat està començant a prendre consciencia de

“Cal ser actius en el nostre suport als equips dels CAPs per garantir una sanitat de qualitat”

Durant el pic de la pandèmia la societat va decidir donar suport als sanitaris per la seva feina amb aplaudiments cada dia a les vuit de la tarda, i fa gairebé un mes que els aplaudiments es van aturar. Ara cal tornar a mostrar-los aquest suport per recuperar la nostra sanitat: com diu Elizalde, “tots som societat i hem de reclamar que amb la sanitat pública no es faci negoci”, i com sosté Sáez, “el suport comença ara, perquè s’ha demostrat que aquesta crisi té l'origen en unes retallades”. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

16 actualitat

10 mil mascaretes per a 10 mil somriures || Alejandra Sánchez “Una persona sorda que ha de llegir el llavis per entendre els altres no pot evitar somriure amb resignació cada vegada que ha de parlar amb algú que té mitja cara tapada per una mascareta”, explica en Joan Zamora, president de la Federación de Asociaciones de Implantados Cocleares de España, (Federación AICE), una entitat amb més de 4.000 famílies associades, membre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i amb seu al carrer Fernández Duró, al barri de Sants. Precisament aquest somriure resignat que comenta en Zamora és el punt de partida de la campanya 10 mil mascaretes per a 10 mil somriures, que pretén fabricar i distribuir-ne aquest nombre amb un plàstic transparent a la part de la boca –les anomenades “mascaretes comunicatives”– per tal que les persones sordes puguin comunicar-se bo i llegint els llavis. Les mascaretes són reutilitzables –és a dir, tenen més d’un sol ús– però no es poden rentar amb aigua a 60 graus, ja que el plàstic transparent es trencaria. En canvi, s’han de polvoritzar amb alcohol per mantenir-les higièniques. La idea de les mascaretes adaptades portava temps estudiant-se abans de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, però, tal com explica el president de l’AICE, “no hi havia una potencial situació que posés la campanya efectivament en marxa” tot i que el fet de no poder llegir els llavis suposa una “barrera brutal i gairebé infranquejable en el procés comunicatiu de les persones sordes”. Ara, aquesta necessitat s’ha agreujat degut a la obligatorietat de les mascaretes en la present nova normalitat. El procés de confecció de les mascaretes va començar quan, al principi de la pandèmia, l’AICE en va dissenyar el

ons dient que les nostres mascaretes no eren segures”, assegura el president de la Federación de Asociaciones de Implantados Cocleares de España, però “hem passat la prova amb nota: un 96’02% de seguretat”. Actualment es fabriquen unes 400 mascaretes adaptades diàries que es distribueixen primer entre els associats de l’AICE i, després a hospitals, universitats, residències i altres entitats arreu de l’Estat. “La resposta i l’èxit de la campanya han estat brutals i ens han sorprès

▶ Els associats de l’AICE amb les mascaretes comunicatives.

Fa tan sols dos mesos es va anunciar per part del govern espanyol l’inici de la desescalada en 4 fases fins arribar a la nova normalitat. Dos mesos en els quals moltes províncies i regions sanitàries han anat canviant de fase setmana a setmana fins arribar al punt on ens trobem avui. No obstant, en els últims dies s’han produït una sèrie de rebrots i de nous contagis arreu del país on s’ha hagut d'acordonar la

Fotos: Gentilesa de l'AICE

▶ Les mascaretes han arribat a tot arreu d’Espanya, com per exemple a l’Hospital Clínic de Granada.

primer prototip amb garanties de seguretat per l'ús diari, fins i tot en tasques sanitàries o quirúrgiques. Actualment, ja van pel novè prototip d’aquestes mascaretes comunicatives. L’AICE ha assu-

Rebrot al Districte? || Kilian Rodríguez

zona de contagi (com es el cas de la comarca del Segrià o la comarca gallega de A Mariña). En el cas de la nostra ciutat de Barcelona, les dades que ens proporciona l’Agencia de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) indiquen un augment desigual dels contagis en gairebé tots els districtes de la ciutat, llevat del de Nou Barris. Al Districte de Sants Montjuïc trobem el repunt més gran, amb catorze nous casos comptabilitzats durant l’ultima set-

mit el cost total de produir-les, des de la idea al producte en mans i cares dels usuaris. N'han repartit més de 8 mil de les 10 mil mascaretes semitransparents . “Hem rebut molts atacs i moltes acusaci-

La dificultat de les persones sordes per a llegir el llavis va impulsar la campanya que pretén fabricar i distribuir-ne mascaretes amb un plàstic transparent a la part de la boca fins i tot a nosaltres, que no esperàvem un reconeixement així. I després què? En Joan Zamora assegura que, tot i la bona resposta que ha tingut la iniciativa, “la finalitat de la nostra Federació no és fabricar mascaretes” i, per tant, ara el següent objectiu de l’AICE és precisament convèncer al taller que continuï fabricant-les de manera industrial més enllà de la campanya, que hi ha un mercat que pot ser rendible “a preus econòmics i accessibles per a tothom”. ■

Font: Registre COVID-19. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

mana de juny, que gairebé quadripliquen els quatre casos de la setmana anterior. Ara bé, podem parlar de rebrot? Molts analistes i mèdics coincideixen en què no es tracta d’un rebrot tècnicament parlant. El pla d’Estratègia de detecció, vigilància i control de la Covid-19 estableix que un brot és qualsevol agrupació de tres o més casos confirmats o probables que tinguin un “vincle epidemiològic”. Es a dir, que els infectats hagin contret el virus en el mateix moment i en el mateix lloc. Des del Grup de Recerca de Biologia de la UPC i des del Vall d’Hebron indiquen que l’augment del nombre de casos

es deu principalment a què s’han començat a fer molts testos ràpids i per tant se n'han detectat més positius, la majoria dels quals són asimptomàtics, lleus i perfectament controlables pels CAPs. Els experts coincideixen en què ens hem d'acostumar a viure amb els petits brots que aniran sorgint i és una cosa totalment normal en el context i l’evolució actual de la pandèmia. El virus no se n’ha anat, continua aquí i per tant aquests brots entren dins del que s’espera. Ara bé, adverteixen: “Hem de posar l'èmfasi en les mesures de precaució i d’higiene per evitar que aquests brots es converteixen en un rebrot”. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

reportatge

Drama a les residències

“Em van dir que la meva mare moriria al passadís de l’hospital sola” || Víctor Recacha

“El dia 1 va morir la meva mare al migdia”. La María Madrona, veïna de La Marina, va perdre la seva mare a principis d’abril. Ningú li va fer mai un test de Covid. Tot el contrari: la residència Font Florida va dedicar molts esforços a intentar convèncer la filla que es tractava del “desenllaç final” de l’Alzheimer. Però Madrona es va trobar la seva mare amb una greu insuficiència respiratòria, i finalment un metge, que “no es va ni apropar a la meva mare”, va corroborar en veure-la que “és un Covid com una casa de gran”. “S’estava ofegant. [El doctor] em va dir que no tenia volta enrere. Va dir que estava sofrint molt. Li va posar una bomba medicalitzada per ajudar-la a morir”. Dues setmanes més tard, Madrona va ser ingressada a l’hospital per coronavirus. “Sóc el PCR amb cames de la meva mare”. La familiar assegura que, en alguns casos, a la residència “no van deixar derivar” els avis a l’hospital. Ella ho va demanar. Tot i que no l’hi van negar, sí que es va sentir manipulada: “Em van pressionar perquè no me l’emportés. Em van dir que moriria al passadís de l’hospital sola, sense que la pogués agafar de la mà”. Motiu pel qual va decidir quedar-se al centre. A Font Florida, els familiars afirmen que han mort més de 30 residents d’un total de 88 places durant la crisi sanitària. Però la mare de Madrona és una de les més de 4.000 persones que han mort als centres de gent gran de Catalunya. “Sabem que són moltíssims més”, diu Maria José Carcelén, portaveu de la plataforma de familiars afectats 5+1. L’entitat ha presentat una denúncia a la Fiscalia de Barcelona per investigar els delictes d’“homicidi imprudent, denegació d’auxili i omissió del dret de socors”. Primer l’acusació afectava a 11 geriàtrics de la Generalitat, però s’ha ampliat a 30 residències, on l’associació alerta que s’ha denegat la derivació a l’hospital —el que volen descobrir amb la investigació és qui hauria donat l’ordre—. En altres casos, parlen de desnutrició i deshidratació un cop els avis arribaven a l’hospital. La Coordinadora de Residències 5+1 ha presentat una proposta de resolució al Parlament “per garantir una atenció digna i que a la pròxima onada de coronavirus no passi el mateix que ara”. Exigeixen un pla de xoc per dotar els geriàtrics dels recursos necessaris. Els afectats van reclamar-ho en una manifestació el 16 de juny a la Plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat. El president Quim Torra els hi va rebre. “Li vam entregar la proposta, li vam explicar el que havia passat”, diu Carcelén. Des de la plataforma, li van demanar que donés suport a la resolució perquè s’aprovés al

▶ La María Madrona amb la seva mare, María Peirado. Abaix, protesta de les Marees en defensa de les residències públiques.

La denúncia dels familiars:

“Per la pròxima onada de la pandèmia salut ha de gestionar els geriàtrics i dotar-los dels recursos necessaris” S'investiguen les morts a 30 residències, on s’hauria denegat la derivació a l’hospital A Europa, més de la meitat de les morts han estat a les residències A Espanya els centres de gent gran són l’escenari de set de cada deu de les morts

Parlament. La resposta del president? “Que s’ho mirarien, que no tinguéssim el menor dubte que la seva preocupació era la gent gran”. Però de moment, en plena batalla legislativa i judicial, la portaveu es mostra “preocupada per si deixem morir una part de la societat com si fossin animals”. Carcelén és familiar d’una persona usuària d’un altre centre de gent gran del districte, el Vidal Aunòs. És també de titularitat pública, i després de ser escenari de més de 27 morts, el Govern va intervenir-lo per retirar-li la gestió a l’empresa Eulen. També té obert un expedient sancionador per part de la Generalitat per la gestió durant la pandèmia, i en paral·lel, dos cuidadors van ser detinguts investigats per maltractaments i abusos sexuals a una resident. En el cas de Font Florida, qui s’encarrega de la gestió és el grup Mutuam. Una empresa que els familiars acusen d’enriquir-se i no invertir prou en el benestar de les persones. Segons Crónica Global, el proveïdor està en mans d’exdirigents de Convergència i Unió i ha rebut 104 milions d’euros públics en factures del Govern entre 2012 i 2017. Madrona opina que “és molt preocupant que estigui en mans privades una cosa que és pública. Allò públic ha de ser públic. Salut ha de ser qui gestioni aquestes residències”. En cas contrari, pensa que les conseqüències en les vides dels residents són molt greus: “Maltractament és com actues i també el que no fas, perquè és molt fàcil mofar-se d’algú. És un tracte indigne”. Així descriu el dia a dia a la residència on va perdre la mare. Una realitat que confirma amb tristesa una altra familiar consultada.

Mentrestant, Madrona assegura que hi ha por a queixar-se per les possibles “represàlies” que podrien patir els avis. “Perquè el tracte no era el millor ni moltíssim menys”, recorda del temps que hi va passar la seva mare. L’única solució que hi troba és organitzar-se: “Un per un, la residència pot amb tothom. Si ens manifestem tots, les coses canviaran”. La pandèmia de coronavirus ha estat un cop fort a tot el món. Hi ha confirmat aproximadament mig milió de morts i més de

10 milions de casos al planeta. I la crisi no ha acabat. Segueix costant milers de vides cada dia, en especial a regions on ara és hivern, com Sudamèrica. I la previsió dels experts és que als llocs on l’expansió del virus s’ha frenat de la mà de l’estiu, hi hagi un probable rebrot a la tardor, si no abans. Fent balanç del que ha passat fins ara, un dels fets més surrealistes és que, a Europa, la majoria de morts amb la Covid no ha estat als hospitals. Perquè, segons l’Organització Mundial de la Salut, més de la meitat ha estat a les residències. I a Espanya, és una dinàmica que està adoptant una força encara més cruel. Perquè en aquesta pandèmia, els centres de gent gran espanyols són l’escenari de set de cada deu de les morts que provoca aquesta malaltia que encara està lluny de marxar. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

història del barri 19

El meu carrer || Esther Pardo i Gimeno El lloc on una neix és com un membre de la família. Pots anar-hi, amb el pensament i el record cada vegada que el necessites, quan estàs trista, quan estàs sola o senzillament quan et vols sentir a casa. Això és el que em passa a mi amb el Barri de Port, un barri, que sembla qualsevol dels pobles que creixen tot el llarg de la carretera. I aquest és el nom: Carretera de Port,: per abreviar el nom de la Mare de Deu de l’església. Possiblement sigui la part més antiga del barri de la Marina, recolzat i protegit per la muntanya, enganxat com un llangardaix de panxa al sol de ponent. No s’ha mogut d’aquí en més de 2000 anys i s’ha anat transformant fins arribar a dia d’avui en que és una mica buit: no hi ha escola, no hi ha farmàcia, no hi ha quasi botigues. Ha passat una ventada. En altre temps (segle IV a de C.), els ibers hi van fer el primer port de la ciutat perquè era el lloc a recer del vent de Xaloc; després, en època dels romans ja hi havia molt de tràfec marítim comercial entre el baix Llobregat i Roma. Als anys 20 del passat segle s’hi van trobar unes sitges, per sobre del camí de l’Esparver, de gran mida i quantitat, amb restes de ceràmica de diverses procedències que mostren com els ibers comerciaven amb fenicis, romans i d’altres civilitzacions antigues. També s’hi va trobar un carro de fusta i ferro. Aquestes peces les podem veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Els romans ens van deixar les restes d’una indústria d’envasament de vi just al costat d’on avui hi ha la redacció de la revista que tens a les mans i també les restes d’una vila romana, tocant a la paret del cementiri, sobre el Fossar de la Pedrera. A prop d’aquest lloc, segons llegim als llibres de Rafael Dalmau, Armand de Fluvià i Santiago Sobrequés, entre d’altres, al segle XI es va aixecar, possiblement sobre un castell de la Marca Hispana, una edificació força important. A finals de segle, els comtes de Barcelona Ramón Berenguer II dit Cap d’Estopes i Berenguer Ramón anomenat el Fratricida, que eren bessons,

▶ Vistes des del Castell de Montjuïc de la zona de l'antiga carretera de Port.

el van habitar, per separat, cada sis mesos mentre compartien el mandat de la ciutat. D’aquest castell de Port, encara hi queda un tros de paret d’argamassa i una placa que recorda que va existir. El marquès de Sant Mori, que en va ser propietari, el va descriure al segle XVI com un castell amb espitlleres i fossar; va quedar en peu fins el segle XIX quan encara hi havia famílies que hi vivien en habitacles enganxats a la seva muralla. A començament del segle XX va ser derruïda la última torre al fer un dels accessos al cementiri. Avui, és un bon lloc per visitar fent una caminada no massa dificultosa, amb la recompensa d’un extraordinari mirador sobre tot el barri i el delta del Llobregat. A uns 100 metres d’aquest castell, i no enganxada a l’edifici com se solia hi havia l’ermita, al lloc on avui hi ha l’església de la Mare de Deu de Port. Com sempre es repeteix al llarg de la història, va ser arrasada en diverses ocasions i reconstruïda en diferents llocs del barri; i la Mare de Deu va haver de fer alguns viatges, l’últim, el descriu en Paco Candel en el seu llibre “Història de una parròquia”. De tota La Marina, hi ha referències escrites, segles enrere, del Barri de la Farga

Pel barri de Port hi han deixat la seva petjada els fenicis, els ibers, els romans....

“El lloc on una neix és com un membre de la família. Pots anar-hi, amb el pensament i el record cada vegada que el necessites” (després Can Tunis) i del Barri de Port. Huertas Clavería al llibre “Tots els barris de Barcelona” en parla i explica que els habitants del barri treballaven a les canteres de Montjuïc, i d’altres feien de pagesos a les hortes del delta del Llobregat. A finals del segle XIX, en un barri tant pla, fora dels ulls de Barcelona, van començar a sorgir les indústries. Aquest és el cas de Galvanitzats Farrero S.A. (la fàbrica de les galledes) que s’hi va instal·lar l’any 1888

Alejandro Flores

i va tancar el 1967. Quasi al davant, sobre la carretera de Port, s’hi va instal·lar l’empresa ALENA (Companyia Nacional de Colonització Africana), que és com la coneixíem els veïns encara que sobre la porta s’hi llegís CAPA (Companyia Anónima de Productes Africans) dedicada al serrat de fustes colonials i a la fabricació de fulloles taulons i contraxapats. Les fustes venien de la Guinea Equatorial, ara fa cent anys. Per darrere el barri, sobre la via, com una cremallera que l’unís a la muntanya, hi passava el tren de la potassa. Venia de les mines de Súria, cap al port. Amb cara de badocs, la canalla ens hi acostàvem per comptar el nombre inacabable de vagons, lletjos i cansats que passaven poc a poc. Ara me n’adono que tota la revista no seria suficient per explicar la història del meu carrer, dels seus veïns treballadors i preocupats, però que sabien conviure i passar-ho bé plegats i de les veïnes treballadores i animoses, amagant les preocupacions i dels nens i nenes grans i petits amb els que vaig conviure els millors anys de la meva vida, sens dubte. Gràcies. ■ (Aquest article inclou fragments del Llibre Els carrers de Paco Candel)

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

barri

Dues aventures vitals, un gran regal per La Marina! || Josep Hortet i Gausachs En el confinament ens han deixat Josep Maria Torres Ibarra i Ramon Domènech i Molist. En els dos casos, molta vida i molta dedicació a la comunitat dels barris de la Marina. Invito a les persones i famílies que els heu tractat a sentir-vos agraïdes pel que hem rebut del Torres i del Ramon. I que la seva petjada en les nostres vides i en la vida del barri ens faci millors! Josep Maria Torres va arribar als 29 anys, l’any 1960, com a vicari parroquial de la Mare de Déu de Port. Ja no es va moure del barri durant 60 anys fins el 8 de maig que ha mort. Va començar una gran tasca amb infants i adolescents a la parròquia, a les escoles, al temps lliure, excursionisme, futbol, ping-pong, grups d’amistat, convivències. A la vegada es va anar ocupant i preocupant per una vida digna per a tothom, per la justícia social i el valor de la classe treballadora tot participant en grups

Josep Maria Torres

Ramon Domènec

i entitats. En la seva etapa de jubilació desplegà el carisma artístic de pintura amb sentit crític, però d’esperança transformadora. Aquest sentiment no el va deixar mai. En el llibre “ Un país llamado Zona Franca” escrit per Jesús Martinez el 2019, el Torres deia: vull trametre i aclarir les ments dels companys ciutadans, aquest és el meu objectiu. Faig quadres però no busco interès comercial, el negoci és secundari”.

Ramon Domènech va morir el 3 d’abril passat als 76 anys. La malaltia de Parkinson el va obligar a retirar-se a una residència de Vic, a prop de la seva família l’any 2013. Va viure a la Marina durant 43 anys. Ja capellà es va oferir a Mn. Josep Maria Galbany i va entrar a formar part de l’equip pastoral de Mare de Déu de Port i sant Bartomeu. Un equip dinàmic i obert al barri, a les implicacions socials i de reivindicaci-

ons, atent a les necessitats de canvi social, col·laborant amb les associacions i grups diversos. Va actuar en els grups de confirmació dels adolescents, va iniciar els grups de joves de la Jobac en el barri, va entrar com a mestre a l’escola de Mare de Déu de Port, i l’any 1979 amb un grup de joves va fundar l’esplai “El Submarí” que l’any 2004 es va unir a l’actual fundació de Mans a les Mans. Ho vivia amb responsabilitat i també amb goig per les excursions i els cèlebres campaments d’estiu que organitzaven. Gran dedicació! Sempre amb ganes de fer un bon servei de qualitat educativa i d’amistat i convivència amb la natura i en la germanor. Als dos els hi escau molt bé un poema de Miquel Moré: “si de veritat sabéssim quin és el nostre encàrrec, ens convertiríem en artesans. Provocant encanteris, desvetllant consciències, trenant històries de vida, acompanyats per altres mans, rostres, cultures, edats, diferents de les nostres... Agosarats restaríem al costat de les persones, en una llarga espera pacient facilitant progressos i descobertes. Sense por de lluitar per cases justes, ens mantindríem en el risc constant que comporta estar a primera línia; convençuts que tot allò que som, diem i fem...cau com llavor en aquesta societat nostra”. ■

La fuente Luminosa de Montjuïc en el colorido del agua. Tiene 7 millones de combinaciones posibles. Hoy día el control de las combinaciones de agua y luz está informatizado, lo curiosos es que en el año 1929 el control lo hacía un pianista mediante una mesa teclado de interruptores y teclas, que activaba y desactivaba circuitos, bombas y colores… vamos una gran composición. No sé si este verano quedará abierta en toda su plenitud, la tenemos a un tiro de piedra del barrio y paseando podemos echarle un vistazo, si el coronavirus lo permite. ■

|| Rafael Ochoa La fuente Luminosa de Montjuïc, conocida hoy como la Fuente Mágica, fue inaugurada en el año 1929 con motivo de la Exposición Internacional de Barcelona; se situó en el lugar de las 4 columnas de Puig y Cadafalch que fueron derribadas el año 1928 bajo la dictadura de Primo de Rivera, pues representaban las 4 barras de la Señera de Catalunya. Posteriormente en el 2010 fueron reconstruidas casi en su ubicación original. Nos pasaremos la eternidad derribando y construyendo símbolos que luego se volverán a derribar y construir según la ideología del que mande, cosa que me cuesta entender. Su diseñador fue el ingeniero electricista don Carles Buïgas i Sans (18981979), un adelantado y visionario de su época con varios inventos en su haber: un hidroavión, un sumergible, mini receptores de localización de personas, etc. Hizo en esta obra una maravilla de la ingeniería hidráulica y luminaria, sobre todo teniendo en cuenta el año en que se construyó. Las obras duraron 11 meses y participaron 3 mil obreros en su construcción incorporándose la música en los años 80. Por dentro tiene 4 potentes bombas de 265 caballos de potencia que suministran agua a la parte central,

y otra bomba de 160 caballos que suministra agua a 20 surtidores radiales, resultando un caudal de 2600 litros por segundo con una presión de trabajo que puede llegar a los 5,4 Kilogramos por centímetro cuadrado. Durante la guerra civil sufrió daños y no se volvió a poner en marcha hasta el año 1955. Más adelante se restauró para las olimpiadas de 1992 y hoy en día se utiliza tecnología led en sustitución de las luminarias clásicas aportando más precisión

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

barri 21

A les voluntàries i voluntaris... gràcies! Volem agrair a totes les voluntàries i voluntaris que durant aquest mesos han organitzat les recollides d’aliments i els han entregat a aquelles famílies del barri que tant ho necessiten. A tots aquells que, ja sigui ocupant-se de la recollida i repartiment d’aliments, aportant menjar i productes necessaris..., han col·laborat perquè cap veí i veïna de La Marina es quedi desprotegit en aquesta pandèmia. Vosaltres manteniu l'esperit acollidor i solidari que sempre ha caracteritzat La Marina, per això, gràcies!

Chele Santiago, Kiko Santiago, Manolo Santiago, Tamara Fernández, Carmen Fernández , Nazaret Gómez, Francesc Santiago, Sara Serradell, Lídia Serradell, Cuchi Santiago, Victoria Santiago, Mila Temprano, Carla bueno, Paula bueno, Manoli Sanjuan, Carmen Santos, Filo Casado, Laila, Pepa, Rebeca Morgado, Xenia Morgado, Pol, Angie, Nieves Borrell, Toñi Fernández, Rosalia Fernández, Angie Sacases, Iván, Montse, Ricardo Rozas, Josué ventura, Samuel, Perla, Rixone Bautista, Damián Gimeno, Sara Hernandez, Daniel, Tania Da Silva, Lute Marin, Diego, Loli Fernández, Lola Fernandez, Elpidio Mendoza, Joan Gracia, Miguel, Paul Abe, Carolina, Dani Rubio Maldonado...

L'Ajuntament anuncia un nou carril bici al passeig de la ZF || Andrea Bello Durant l'estat d'alarma el trànsit a la ciutat de Barcelona es va reduir en un 80%. Ara, però, amb la desescalada la gent opta per agafar el vehicle privat enfront del transport col·lectiu o d'opcions més sostenibles, una tendència que des de l'Ajuntament volen revertir. És per això que l’alcaldessa Ada Colau, juntament amb la tinent d’alcaldia Janet Sanz i la regidora Rosa Alarcon, ha anunciat unes mesures d'ampliació de carrils busos i carrils bici, així com una aposta per consolidar algunes de les mesures implementades durant el confinament, com són els talls de trànsit o l'ampliació de voreres. De les mesures presentades, l'única que involucra al barri de La Marina és la implementació del carril bici al Passeig de la Zona Franca, entre la plaça Cerdà i el carrer Motors. Un carril bici molt reclamat pels veïns i que ja el 2019 es va intentar construir, però un problema amb els bulbs de les palmeres ho va impedir i només es va fer el tram entre el carrer A del polígon industrial i l'inici del passeig. El nou tram, que es preveu per l’octubre, constarà de dos carrils bicis unidireccio-

Turisme de proximitat amb destí a Sants-Montjuïc || Albert Aguilar

nals, un a cada cantó, d'1,6 quilòmetres per sentit. Encara no s'han especificat els plànols del projecte, ni com es solucionarà la problemàtica vegetal amb la qual ja es van topar l’any passat. A part del carril bici de la Zona Franca també s'ha projectat un de nou al carrer Aragó entre l'avinguda Meridiana i el carrer Tarragona. Es faran diverses actuacions per

ampliar els carrils d'autobusos sobretot a la zona d’entrada per la Diagonal. La resta de mesures que també s'iniciaran de cara a l'octubre ve a consolidar els talls de trànsit que s'han implementat durant aquest confinament i que van finalitzar el 30 de juny. El de Sants és un del barris on es consoliden més itineraris segurs amb el tall de 4 carrers. ■

“Turisme km0: Destí Sants-Montjuïc” és una iniciativa públic-privada per contribuir a reactivar l’economia local als barris del districte, amb l’objectiu d’atreure turisme de proximitat per fomentar el consum i posar en valor el turisme responsable. L’aposta es tradueix en un paquet turístic adreçat a famílies de l’entorn de Barcelona, Catalunya, Espanya i França de tres dies i dues nits a un establiment hoteler del districte, rutes dinamitzades per conèixer la història dels barris i dels seus comerços, tallers infantils i l’entrada a equipaments esportius com les piscines municipals de Montjuïc. El preu del paquet és de 210 euros per cada integrant d’una família. Totes les activitats programades tenen la finalitat de promoure el contacte dels visitants amb el teixit comercial i cultural del districte, convertint-se així el projecte en un impuls a l’activitat econòmica que donarà suport a les entitats i empreses locals a través del turisme. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

salut

Desconfinament i al·lèrgia al pol·len Segons la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica, a Espanya hi ha gairebé 10 milions de persones al·lèrgiques al pol·len, el que correspon aproximadament al 20% de la població. Existeixen tres tipus de pòl·lens que poden fer al·lèrgia: el de les gramínies (com l’arròs, el blat, el blat de moro o la gespa), el dels arbres (com l’olivera, el plataner o el pi) i el de les males herbes (com la parietària). Els símptomes que poden presentar aquestes persones són rinitis (picor al nas, esternuts, congestió i secreció nasal), conjuntivitis (llagrimeig, envermelliment i picor d’ulls) o símptomes respiratoris (falta d’aire, tos seca o xiulets al pit). Alguns d’aquests símptomes podrien confondre’s amb els de la COVID-19. Algunes dades per poder diferenciar-les són que les al·lèrgies no fan febre, l’al·lèrgia al pol·len millora quan estem a llocs tancats i empitjora a l’aire lliure a diferència de la COVID-19 que pot produir febre i no es modifica a espais oberts o tancats. Les persones al·lèrgiques no tenen més risc de contraure la infecció pel coronavirus SARS-Cov-2. Aquest any la primavera va arribar en ple confinament pel que les

persones al·lèrgiques s‘han trobat menys exposades als pòl·lens. En el procés de desconfinament actual hi ha factors que poden empitjorar o millorar els símptomes de l’al·lèrgia.

Cal no confondre els símptomes de les al·lèrgies al pol·len amb la COVID:

Les al·lèrgies no fan febre, milloren quan estem a llocs tancats i empitjoren a l’aire lliure. La COVID-19 pot produir febre i no es modifica a espais oberts o tancats.

La Salut i els plàstics El dia 3 de juliol és el Dia Mundial lliure de bosses de plàstic, on es reivindica la reducció d’aquest tipus de material, atès que la continua acumulació de plàstic en el nostre medi i en els éssers vius podria derivar en un problema real de Salut Pública. En l’actualitat estem fent un abús en la producció i en el consum de plàstics d’un sol ús, la qual cosa està provocant greus conseqüències sobre el planeta. Més del 99% dels plàstics es fabriquen a partir de derivats del petroli, gas natural o carbó, els quals són recursos contaminants no renovables. Les bosses de plàstic tarden més de 500 anys en descompondre’s. Es calcula que cada persona gasta una mitjana de 230 bosses de plàstic a l’any, el que representa més de 500 bilions de bosses de plàstic a tot el món. Segons l’Organització de les Nacions Unides, només el 9% del plàstic utilitzat arreu del món es recicla. Avui en dia, en el context de la pandèmia per COVID-19, la contaminació per plàstics d’un sol ús ha augmentat i es preveu que anirà en augment a mesura que avanci el desconfinament. I on va a parar el plàstic que no es recicla?

Als oceans arriben prop de 8 milions de tones de plàstic cada any, on aquests residus

suposen una greu amenaça per les espècies marines i els seus hàbitats, i indirectament, també pels humans. Segons els últims estudis, un de cada 6 peixos que es venen, contenen microplàstics en el seu organisme, per tant, el plàstic és dins de la xarxa tròfica. Les persones estem exposades dia a dia a una dieta plastificada i no en som conscients. Les substàncies que componen el plàstic estan presents en el nostre cos i afecten la nostra salut. Segons els experts, encara que aquestes substàncies a les quals estem exposats es puguin eliminar diàriament, l’exposició continuada està vinculada a l’aparició de malalties endocrines que alteren l’equilibri hormonal i el desenvolupament embrionari i fetal.

Per una banda el contacte amb el pol·len s’ha produït d’una manera més brusca, també les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu estan sent importants, per sobre de la mitjana. Tot això pot afavorir la presentació de símptomes més marcats. En contraposició, la disminució del nivells de contaminació (l’expulsió de fums dels vehicles i altres fums industrials poden empitjorar les al·lèrgies) i l’ús de mascaretes poden protegir a les persones al·lèrgiques. Cal destacar que les mascaretes efectives en aquest cas són les tipus FFP, que tenen la capacitat de filtrar les partícules de pol·len. Altres mesures no farmacològiques útils per disminuir els símptomes serien evitar l’exposició als pòl·lens en la mesura del possible, la higiene de mans, evitar tocar els ulls i l’ús d’ulleres de sol. Si tot això és insuficient poden ser necessaris alguns medicaments com els antihistamínics, col·liris o descongestionants nasals, però abans de prendre cap fàrmac o si teniu dubtes, consulteu sempre al personal sanitari. ■ Dra. Isabel González CAP La Marina

Què podem fer nosaltres per reduir-ne el consum?

• Optar per utilitzar ampolles reutilitzables o de vidre, enlloc de comprar aigua embotellada en envasos de plàstic. • Fer servir bosses reutilitzables quan es va a comprar, com bosses de tela, paper o cistelles. També és recomanable comprar productes a granel i evitar els aliments envasats amb plàstics. • No utilitzar vasos, coberts, plats de plàstic ni palletes. Es poden substituir pels de cartró. • Embolicar l’entrepà amb fundes de tela o plàstic reutilitzable per evitar el paper d’alumini. • Llençar les mascaretes quirúrgiques, guants de làtex o nitril, ulleres o pantalles al rebuig. Per altra banda, les ampolles de solucions hidroalcohòliques llençar-les al contenidor d’envasos. • Millorar la manera en què es gestionen els nostres residus i reciclar correctament. Separant els residus que cadascú genera, ens ajudarà a prendre consciència de la quantitat de residus que generem i com reduir-los. ■ Cristina López Alayeto Infermera Resident d’Infermeria Familiar i Comunitària del CAP Dr. Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

El vermell de l’estiu A l’estiu el rebost se’ns omple de fruita del color del sol, o sigui, entre el groc i el vermell. Com ha de ser. Com a exemple, he triat les vermelles per fora, i per dins. Tot i que la cirera és amb nosaltres des de la primavera, com que aquest anys no l’hem pogut gaudir a causa del tancament, aprofitarem aquests últims dies que encara la trobem al mercat. Aquesta fruita brillant conté molt de calç, ferro i vitamina C, per tant és ideal per prevenir l’anèmia i per remineralitzar l’organisme. Els minerals que conté s’absorbeixen molt bé d’aquesta manera i els ossos ens ho agrairan. També van molt bé a evitar la cel·lulitis, l’acné o la pell seca pel contingut en beta carotè. La seva acció principal però és la depurativa; només 20 cireres al dia redueixen els nivells d’àcid úric. Son unes grans drenadores, o sigui que fan eliminar líquids (diürètiques), i una mica laxants, també un bon aliment per prevenir les pedres tant de ronyó com de vesícula. Tot i el contingut en sucre, són ben tolerades pels diabètics. Com les altres fruïtes de color vermell quasi morat, són grans antioxidants i 200 grams aporten només 115 cal. És millor comprar-les amb la cua. I anar en compte perquè si són verdes poden ser indigestes. La fruita de l’estiu per excel·lència juntament amb el meló és la síndria de la que el 90% del seu pes és aigua i per tant, ideal per treure la set. És depurativa i com que té efecte saciant es pot menjar en dietes per a aprimar. Les llavors evitaran els problemes de pròstata als homes, que les poden mastegar i així també obtindran força quantitat de minerals com el Zn. Pel seu contingut de potassi és convenient per a les persones hipertenses. Un tall de 250g només té 70 calories i el 42% de la vitamina C que necessitem en un dia. Bon estiu!! ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

informació de servei 23

És un missatge de l’Atenció primària de l’Institut Català de la Salut en col·laboració amb LA MARINA i l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL)

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

reportatge

L'última de La Marina L'última llibreria que queda als barris de La Marina-Zona Franca || Jesús Martínez «No matarás, hijo, tú no matarás. Porque ningún hombre vuelve a ser el mismo después de haber quitado la vida a otro hombre.» La novel·la de venjances Tú no matarás, de l’escriptora Julia Navarro, amenaça com una espasa a qui trobi refugi en l’única llibreria dels barris de La Marina-Zona Franca: la llibreria-papereria E. Navarro. «El meu pare va obrir l’establiment el 1955. El va ajudar en la compra el seu oncle, Baurés, que ja treballava en una fàbrica de cartró fent carpetes, i aquí abans hi havia una espècie de gestoria. El meu pare es deia Enrique Navarro. Va néixer a Madrid, el 1932, i amb la guerra la família es va venir a Barcelona, fugint, encara que després algun acabaria empresonat al castell de Montjuïc», rememora Esther Navarro (Barcelona, 1964), un dofí de rostre llarg ratllat pel somriure, i que ja havia portat diversos comerços en el passat. Actualment, Esther regenta el local, sobretot des que va morir el seu pare, el 1998. A vegades l’ajuda el seu germà, Enrique, l’altre ànima d’aquest comerç. «Mira, en aquesta foto dels anys cinquanta es veu al meu pare i, en els expositors, els còmics de El Capitán Trueno, les Mariquita Pérez i el Juegos Reunidos Geyper», i se li il·lumina la cara, de costa a costa. «El meu pare es va casar amb Josefina Martí, i vivíem aquí, a la rebotiga. Hi havia una petita cuina, un lavabo i una cambra on es tiraven els matalassos.» On el lavabo, la petita cuina i els matalassos, llibres. Els llibres han anat guanyant terreny amb el pas dels anys. Qualsevol títol, qualsevol novetat, qualsevol tostó, qualsevol aventura i qualsevol afició. Les lletres que ens descriuen, que ens llegeixen, que ens enalteixen, que ens enutgen i que ens fan pensar. Els títols que en algun moment han viatjat fins a Navarro, i que hi han fet el seu niu fins que la mà santa els ha triat. Tots els títols. Cuaderno de Nueva York, de José Hierro: «Después de todo, todo ha sido nada, / a pesar de que un día lo fue todo». Revolucionaris, d’Eric Hobsbawm: «Estem avui a la fi de l’època històrica del desenvolupament del socialisme que va començar amb el col·lapse de la Segona Internacional el 1914 i la victòria dels bolxevics a l’octubre de 1917». La vieja sirena, de José Luis Sampedro: «Durante la tibia mañana de la primavera egipcia, ya próxima el verano, el mercado de los terceros días en Canope es una continua vibración de luz, color y vocerío». Escolta la meva veu, de Susanna Tamaro: «Potser el primer senyal fos la tala de l’arbre». El joc de l’àngel, de Carlos Ruiz Zafón: «Un escriptor mai oblida la primera vega-

▶ Esther Navarro, segona generació dedicada al negoci de la venda de llibres i la papereria.

La llibreria-papereria E. Navarro, de 1955, és un dels comerços històrics dels barris de La Marina Altres de tota la vida són la carnisseria Àngel i Montse, el bar Jaume, la farmàcia Germán Jiménez Andreu, la drogueria Ramiro López, l'estanc de Port... Comparteixen els mateixos principis

Servei i atenció; Educació i honradesa; Dedicació i professionalitat; Haver aconseguit fer veritables amics entre la clientela

da que accepta unes monedes o un elogi a canvi d’una història». L’últim cató, de Matilde Asensi: «Crear mons, personatges i històries utilitzant les paraules com eines és una activitat que només es pot portar a terme en solitud i, en el meu cas, a més, en silenci i a la nit». L’estrella escarlata, de Nathaniel Hawthorne: «Una multitud d’homes barbuts de trista indumentària i grisos barrets d’alta copa punxeguda, entremesclada de dones tocades amb caputxes o bé destocades, es trobava congregada davant d’un edifici de fusta». Seda, d’Alessandro Baricco: «Encara que el seu pare havia imaginat per a ell un brillant futur en l’exèrcit, Hervé Joncour havia acabat guanyant-se la vida amb una insòlita ocupació, tan amable que, per singular ironia, traslluïa un vague aire femení». El crit silenciat, d’Ana Tortajada: «Tot just fa cinc dies que estic de tornada a Europa». Les verges del paradís, de Barbara Wood: «Mira, princesa, allà al cel! Veus el cavall alat galopant pel firmament?». En el nom de la rosa, d’Umberto Eco: «Era un bell matí de finals de novembre». L’esposa del déu del foc, d’Amy Tan: «Cada vegada que la meva mare parla amb mi, comença a conversar com si ja estiguéssim enmig d’una discussió». La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda: «La cinta a la cintura semblava un ganivet». I El destí dels herois, de Chufo Llorens; els llibres del Club Geronimo Stilton; Jo confesso, de Jaume Cabré... La gossa Xana lladra quan algú s’interessa per un mal llibre. Lladra poc. Els veïns han triat E. Navarro com a punt d’informació: «Vull comprar-me un pis, em recomanes aquesta zona?» i «Quin joc li donaries a un nen de sis anys?» i «Saps

Alejandro Flores

quan s’acaba la nova normalitat?»... Com si Esther Navarro tingués una bola de vidre amb la qual predir el futur. Respostes: Sí. Transformers. No. «Aquí venem llibres. Però durant anys el que més s›ha venut era material escolar, amb unes cues de por. I abans, fins i tot, el meu pare venia samarretes Abanderado, calçotets, i es feien arranjaments de mitges.» I la premsa del dia, és clar: «Abans el repartidor ens la deixava davant de la comissaria». Avui, a les portes tancades del que va ser la comissaria del Cos Nacional de Policia, al carrer Foneria, les restes dels cartells electorals d’En Comú Podem: «Si vols solucions, vota...». La llibreria-papereria E. Navarro, de 1955, és un dels comerços històrics dels barris de La Marina. Altres pata negra dels temps de camps i llambordes: la carnisseria Àngel i Montse, el bar Jaume, la farmàcia Germán Jiménez Andreu, la drogueria Ramiro López, l›estanc de Port... Comparteixen els mateixos principis d’E. Navarro: «1. Servei i atenció; 2. Educació i honradesa; 3. Dedicació i professionalitat, i 4. Haver aconseguit fer veritables amics entre la clientela». Cap altra llibreria als barris. Va haver-hi intents. Sí, hi ha altres espais amb alguns exemplars, però es van quedar en un projecte benintencionat. I els quioscos, els herois durant el confinament, van caient, un darrere l’altre. Els volums més propers a E. Navarro romanen en les prestatgeries de la biblioteca Francesc Candel, a l’antiga fàbrica de Philips. Els llibres tancats són llibres que eternament passen la quarantena. Els llibres oberts ens fan lliures. Sanen. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

El Port de Barcelona celebra 10 anys treballant per la igualtat amb un nou Pla 2020-2022 que vol reforçar el compromís amb les persones • El Port vol donar la màxima difusió al nou Pla d’Igualtat 2020-2022 entre els treballadors, consolidant els valors de la pròpia entitat El Port de Barcelona ha aprovat el Pla d’Igualtat 2020-2022, un document amb el què es vol reforçar els valors que regeixen el comportament de la pròpia entitat: el compromís amb les persones, la gestió ètica i professional, l’orientació al client, la responsabilitat social i la innovació. Per això, el Port assumeix la responsabilitat d’avançar en drets, deures i respondre com demana la societat i com s’espera que ho faci una entitat pública. Aquesta edició del Pla d’Igualtat, amb una vigència de 3 anys, es planteja diverses accions a implementar a mig i llarg termini, com són: promoure el Pla Concilia, un servei de suport i assessorament de professionals especialistes que cobreix diversos aspectes de l'atenció a la família, atenció social i atenció a la dependència, entre els empleat/des; incrementar la difusió de les accions dutes a terme pel Co-

mesures de conciliació de la vida personal i laboral; la formació sobre igualtat i sensibilització de tota la plantilla; les promocions sota el principi de presència equilibrada entre homes i dones; els protocols d’actuació per gestionar l’assetjament sexual, l’eliminació del llenguatge sexista de tota l’organització o la creació de la figura de l’agent d’igualtat.

Compromís del Port de Barcelona amb els ODS

Infografia del Pla d’Igualtat del Port de Barcelona.

mitè Permanent d’Igualtat i de l’existència del Protocol d’Assetjament; fomentar la sensibilització de tota la plantilla mitjançant els protocols laborals; i detectar carències que puguin existir dins l’organització, a través de l’enquesta interna Great place to work, per poder millorar-les. Semestralment hi haurà un seguiment de les accions que es duen a terme

i, un cop finalitzi la seva vigència, es farà una avaluació. Des de l’any 2010, quan es va aprovar el primer Pla d’Igualtat, el Port de Barcelona ha implantat i fet seguiment d’accions en diferents àrees d’actuació. Aquestes actuacions vetllen pel compliment de paràmetres com la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a un lloc de feina; les

Amb la implantació d’aquest nou Pla d’Igualtat 2020-2022, el Port de Barcelona actualitza el seu compromís amb la sostenibilitat social a través del Pacte Mundial de les Nacions Unides i, en conseqüència, treballa pel compliment dels 10 principis del pacte i també dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que inclouen el canvi climàtic, la desigualtat econòmica, la innovació i el consum sostenible. Cal destacar l’ODS número 5, que insta a treballar per assolir la igualtat de gènere, no només perquè és un dret humà bàsic, sinó perquè és vital per al desenvolupament sostenible. ■

BNEW DISPOSARÀ D’UNA PLATAFORMA QUE INTEGRARÀ ESDEVENIMENTS DIGITALS I PRESENCIALS

El BNEW - Barcelona New Economy Week del Consorci de la Zona Franca serà referent en tecnologia de continguts gràcies a SIRT El Consorci de la Zona Franca de Barcelona signa un acord amb SIRT que farà possible el disseny i l’aplicació de la plataforma tecnològica feta a mida de la Barcelona New Economy Week. El projecte contempla diferents aspectes claus com la necessitat de generar un ampli networking i agendes B2B amb algoritmes basats en IA, experiències digitals en espais a través de realitat augmentada i experiències presencials mitjançant tècniques hologràfiques. Barcelona, 23 de juny de 2020. – El Consorci de la Zona Franca de Barcelona, organitzador del BNEW – Barcelona New Economy Week, que tindrà lloc del 6 al 9 d'octubre a Barcelona, ha arribat a un acord de col·laboració amb l'empresa tecnològica catalana SIRT perquè desenvolupi el disseny i l'aplicació tecnològica feta a mida d'aquest important esdeveniment que serà molt innovadora i diferent a les solucions que existeixen actualment en el mercat. Mitjançant l’acord, SIRT desenvoluparà d’una banda, una plataforma que

integrarà esdeveniments digitals i esdeveniments produïts de manera presencial per les properes edicions del BNEW i d’altra banda, serà el proveïdor tecnològic en els edificis singulars on es realitzin els diferents actes dels esdeveniments BNEW. SIRT dissenyarà SIRT una plataforma en la qual podran realitzar integracions de xerrades online i presencials basades en la seva estratègia CDN alhora que farà costat a les integracions de les in-

fraestructures necessàries per a dotar de tecnologia en els edificis singulars on es decideixi realitzar les ponències físiques. En la definició del projecte, SIRT ha tingut en compte diferents aspectes claus com son la necessitat de generar un ampli networking entre els assistents i generar agendes B2B mitjançant algoritmes basats en AI (intel·ligència artificial), generar experiències digitals en espais dissenyats amb AR (realitat augmentada) i experiències presencials a través d’es-

cenografies que utilitzaran tècniques hologràfiques. Grupo SIRT és una empresa catalana implantada en tot el territori nacional dedicada a la integració de Infraestructures de Telecomunicacions. La proposta de valor de la companyia es centra per una banda en la capacitat consultiva i la qualitat en la prestació de serveis de Telecomunicacions conjugada amb la seva capacitat Innovadora i orientació a projectes de negoci. ■

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Desesperació en el sector de la restauració per les traves als permisos d’ampliació de terrasses

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS ANIMAL DOMÈSTIC ELECTRODOMÈSTICS VANWARD MON ANIMAL Pg. Zona Franca, 124, Local. c/Foneria, 43 Telf. 934317402 Telf. 93 535 52 52

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

PELUTS ESCOLA D'IDIOMES Alts Forns, 69, local 16 (Plaça KIDS AND US LA MARINA Mediterrània) Telf. 934229079 C/ Mecànica, 17

365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32

BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK (NOU SOCI) Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. Telf. 933326946

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ FARMÀCIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 JOYERÍA LURA Telf. 934218129/ 606885784 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. BUGADERIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Telf. 93 296 48 18 LA WASH-BUGADERIA Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS XUMETS c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ CELLERS Mare de Déu de Port, 234 CELLER LA MARINA Telf. 93 332 21 94 Aviador Duran, 2. 680188509 FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 COPISTERIES 933320210 / 608975406 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 FERRETERIES-LAMPISTERIES CORREDURIES D’ASSEGURANCES BAYOT COLLADO, S.L. ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 168-170 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 934214922 / 601156042 Telf. 932233309 / COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L 656369849 c/Energia, 20 DROGUERIES I PERFUMERIES Telf. 934215977 / 677565089 DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173. Telf. 661 991 144

Imatges del Bar Paddock, Granja Elena i La Taberna del Conde

s’han sol·licitat 3.500 llicències d’ampliació de terrasses i només s’han concedit 200 a Barcelona. Això ha desesperat el sector, que té la sensació d’estar davant d’un precipici i sense un suport decidit i real de les autoritats. Per això des de l’Associació de Comerciants de La Marina demanem una reacció contundent per parts de les autoritats perquè les decisions anunciades es materialitzin i els processos tècnics abreviïn la paperassa burocràtica per facilitar la continuïtat d'un nombre més gran de negocis. Estem en un moment excepcional, ara ja no només sanitari sinó també econòmic i social. Si durant aquests mesos els restauradors no facturen prou per alleugerir els deutes que arrosseguen i alhora mantenir oberta la persiana es veurà inviable la recuperació dels llocs de treballs que ara mateix estan en procediment d’ ERTO. No sobreviuran i veurem moltes persones a la cua de l’atur i moltes més persianes tancades. Per tant, traslladen a les autoritats públiques la necessitat d’agilitzar les gestions administratives i facilitar l’ampliació de terrasses, és una mesura urgent!

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44

BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 REFORMES INTEGRALS MAVI MODA I COMPLEMENTS NOUESPAI, S.C.P Mare de Déu de Port, 264-266 Pg. de la Zona Franca, 177 Local 2. Telf. 610075461 Telf. 93.517.63.18

EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46 CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA CALZADOS CISNE TENMAN REFORMES Passeig de la Zona Franca, 220 c/Mare de Déu de Port, 407-409 c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 Telf. 933323594 Telf. 629.82.92.85 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Telf. 93 296 98 43 155. Telf. 93 432 24 98 BAR JUEVES 5 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 934324022 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Port, 272. Telf. 93 141 97 75 MACARRO Ferrocarrils Catalans, PERRUQUERIES I ESTILISME 87-89. Telf. 93 332 78 56 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs MOBLES local 3. Telf. 93 422 10 48 MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. DANI FERNANDEZ ESTILISTES 93 332 26 98 Paseo de la Zona Franca, 132 MacMOBLES ZONA FRANCA Telf. 934 32 15 90 Pg. Zona Franca, 141 MANIKURAME Telf. 93 432 37 99 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 MODA I COMPLEMENTS QUADRES I MARCS WALA SPORT Pg. Zona Franca, ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Mineria, 17. 93 296 70 03

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 Telf. 93 331 84 33 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Tel. 93 421 56 17 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Per tothom és conegut la ruïna que enfronta el sector de la restauració, en estar tres mesos sense percebre cap mena d’ingressos i en què igualment han hagut d’assumir moltes despeses, entre les quals la més important la del lloguer, però no l’única. Davant la pandèmia es va decretar la impossibilitat de facturar -comprensible donada la magnitud de la pandèmia- però no es va decretar la paralització de les despeses. Així doncs el sector té una motxilla de deutes importants. En aquesta nova normalitat encara convivim amb restriccions d’espais i legals, que per lògica prudència tots hem de respectar. En molts casos s’han acabat les ajudes i els negocis no poden facturar amb un rendiment que els garanteixi continuar. Per això la mesura anunciada per l’Ajuntament d’ampliar espai a les terrasses i fer una rebaixa d’un 75% de la taxa que es paga per aquesta en bars i restaurants de la ciutat va ser molt aplaudida. La idea era garantir les distàncies i suplir la reducció d’aforament decretada. Ara bé, la realitat no ha estat coherent amb les decisions anunciades per les autoritats: des del 25 de maig

Juliol-Agost 2020 // www.lamarina.cat

esports 27

Com ha afectat el confinament als esports de La Marina? A les entitats esportives del barri predomina l'optimisme malgrat la crisi econòmica que ens deixa la Covid-19 || Albert Aguilar Després de la declaració de l'estat d'alarma, les entitats esportives del barri van haver d'aturar totes les activitats que tenien programades al calendari. L'esperada nova normalitat ha trigat tres mesos a arribar i algunes d'aquestes entitats es troben intentant obrir les portes al públic o iniciant un procés per pal·liar els efectes de la crisi sanitària. Pel que fa al futbol, al barri tenim l'exemple del Club de Futbol Zona Franca. L'activitat esportiva de tots els seus equips de nens i nenes fins als tretze anys es portava a terme al Complex Esportiu La Bàscula. Ha arribat juliol i, no només roman tancada sinó que l'entitat encara no ha establert un full de ruta per tornar a la normalitat. "Les famílies ens truquen perquè els joves estan tips d'estar a casa, però encara no els hi puc donar una resposta" assenyala el president del club, Emilio Fernández. Tot i això, des de l'entitat descarten tancar les portes de forma indefinida i es mantenen ferms en el seu objectiu d'oferir-los al barri una activitat complementària al temps d'estudi. "En el nostre cas hem notat més els efectes esportius que no pas els econòmics" afirma el president. Malgrat la manca de suport federatiu que el Zona Franca ha patit per part de la Federació Catalana de Futbol, el seu patrocinador ha estat sòlid i ha pogut ocupar-se de la despesa generada aquests dies de confinament. Continuant amb els esports de pilota, el Club Voleibol Barcelona-Barça entrena habitualment a les instal·lacions del Poliesportiu Municipal La Marina. En el seu cas, l'aturada de l'activitat esportiva va arribar justament en l'etapa de definició de la temporada i va impedir a diverses categories de classificar-se per als campionats estatals. En l'àmbit econòmic, el club va decidir de rebaixar les quotes i que tot el personal fora a un ERTO. No obstant això, “amb l'arribada de la nova normalitat i la possibilitat de fer casals d'estiu ha generat una demanda inusual i s'han omplert les places d'una manera brutal" expressa el director tècnic de l'equip, Adrián Fiorenza. El Voleibol Barcelona-Barça és un exemple de club que s'ha adaptat a les circumstàncies perquè ha arribat a fer entrenaments virtuals amb més de 200 nenes. Aquesta capacitat de reacció ha travessat les nostres fronteres, ja que diversos clubs i federacions esportives de Sudamèrica estan contactant amb el CVBarça per aprendre i imitar el seu model d'entrenament. Si ens referim als esports de carretera, el Club Ciclista Catalunya-Barcelona ha hagut de canviar les dates de les seves

▶ Fotografia del Club Ciclista Catalunya de la primera edició de la Volta al Penedès.

“Les famílies ens truquen perquè els joves estan tips d'estar a casa” “Des de la reobertura de les instal·lacions dels museu Olímpic i el de l’Esport les visites "han caigut en picat"”

▶ Equip femení del Club de futbol Zona Franca.

dues proves més populars. La Matinal Ciclista que s'anava a disputar al Passeig de la Zona Franca el mes de maig es disputarà per la Diada de Catalunya (l'onze de setembre). La segona edició de la Volta Ciclista júnior al Penedès també s'ha ajornat del mes de juliol a l'octubre. En aquest cas, el principal inconvenient ha estat l'allotjament dels corredors, ja que pel club ciclista resultava més fàcil trobar habitacions compartides per 200 competidors que d'individuals. No obstant això, el president del Club Ciclista Catalunya-Barcelona, Josep Beltran, reitera que la seva prioritat sempre ha sigut el benestar dels corredors i aficionats que assisteixen a les proves ciclistes. Pel que fa a la màxima categoria del ciclisme, aquest any els veïns i veïnes de La Marina

“La possibilitat de fer casals d'estiu ha generat una demanda inusual en alguns clubs” no podran gaudir de la participació dels ciclistes amb més renom internacional pel fet que l'edició centenària de la Volta Catalunya es disputarà l'any 2021. No totes les entitats esportives del districte participen en competicions i per tant no han patit els efectes esportius, però algunes han hagut de suportar els econòmics derivats de la crisi sanitària, com ara el Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch. L'aturada sobtada dels centres educatius va provocar l'anul·lació en massa de reserves escolars entre el mes de març i finals de curs, justament quan més visites hi fan les escoles. El Museu Olímpic i de l'Esport s'ha vist també obligat a ajornar activitats, com el BCN Sports Film Festival, un festival anual de cinema esportiu que es fa al museu des del 2010 entre els mesos de maig i juny, i que es preveu traslladar a finals de gener del 2021. Tot i que el responsable d'activitats al museu, Vàngelis Villar, reconeix que des de la reobertura de les instal·lacions el passat 9 de juny les visites "han caigut en picat", al mateix temps ho considera un estímul per reforçar les activitats que es poden realitzar en línia i fins i tot les relacions amb institucions properes. ■

Juliol-Agost 2020

L'ENTREVISTA

“Vull que visquem en pau i que ens deixin jugar” Tomás Martin Bernal. 11 anys. Els meus pares són Jorge y Jessy. Tinc cinc germans: les bessones Jessica i Àngela, la meva bessona Zuleima (Chula) i Jorge i Rafi, els grans. M’agrada molt anar de colònies, fer pel· lícules i l'hockey.

om és que arribes al mundillo de l’actuació? Van venir uns senyors a l’escola El Polvorí on estudio a fer entrevistes a tercer, quart i cinquè, després de fer-nos signar uns paper que deien que volíem participar d’una peli. Alguns vam marxar a l’Aragó a passar un càsting i llavors em vam escollir a mi. Què tal l’experiència? Em va agradar molt. Érem uns 8 o 9 nens i amb la colla ens ho passàvem molt bé. Hem hagut de repetir moltíssimes vegades les escenes i ha sortit molt bé. Fins i tot a l’hora de memoritzar el guió em van ajudar... fes el que et surti, em dèiem. Explica una mica de què va la peli pels que encara no l’hagin vista. Es tracta d’un pare lladre que no es cuida dels seus fills. Jo sóc el fill petit i estic a un centre amb altres menors. Tinc una germana que té una vida també complicada però ve i em visita. Qui t’ha acompanyat durant la filmació i quant va durar? M’acompanyaven els meus pares, tots dos. Recordo que van ser mesos de gravació i que jo em vaig sentir molt còmode. Tothom ens ho posava molt fàcil i ens ajudava. Explica un dia de rodatge, com era? Ens aixecàvem cap a les set del matí, ens saludàvem amb tothom, esmorzàvem i després començàvem les gravacions. L’últim dia vam estar fins a les 10 de la nit. Fes alguna frase del guió. La meva germana diu: Què vols, deixar-me i que jo em quedi sola? I Jo dic: No, no, tu no pots estar sola. T’agradaria seguir actuant? Si. M’ha agradat i molt! O sigui que si et conviden a gravar una altre peli, tu encantat?

Sí, m’animo el primer. En cap moment em vaig sentir pressionat. I l’estrena de la peli i el premi al festival de Sant Sebastian, com va anar? Mot bé, em va agradar molt. Van estar a Sant Sebastian durant tres dies i tot era molt bonic. Suposo que ets molt popular ara entre els teus amics? No gaire. (I aquí encara fa un somriure tímid)

▶ Els actors Eduard Fernández, Tomás Martin, Greta Fernández i Àlex Monner al festival de Sant Sebastià.

Que t’han sortit d'altres ofertes per actuar? Els hi han trucat, als meus pares, però amb el COVID no n’hem pogut fer cap. T’agradaria estudiar alguna cosa relacionada amb l'art? Encara no ho sé, de moment no tinc ni idea del que vull estudiar. Com has portat el confinament? A casa vivim nou persones, al principi tot molt bé, però després els dies s’han fet una mica pesats. I a l’escola com anem? No se’m dona gaire bé medi ambient: ni plantes ni animals. En canvi em va bé

Tomás és un noi del barri de El Polvorí, i li dediquem la contraportada per destacar el seu paper de coprotagonista en la pel·lícula La hija de un ladrón (2019), òpera prima de la directora barcelonina Belén Funes que ha rebut molt bona crítica, tres Premis Gaudí 2020 (a la millor pel·lícula en llengua no catalana, a la millor direcció i al millor guió), i un premi Goya, a la millor direcció novell. En Tomás és un noi senzill, prim i d’un aspecte espartà, accentuat per la veu ronca i ferma que projecta. En tenir contacte, uns ulls tímids defugen la mirada i, en rompre el gel i captar-ne l'atenció, s'hi fixen dòcilment. Cap a mitja entrevista i quan portem ja una mica de xafardeig, s’anima a regalar-nos el seu somriure infantil que té la capacitat de convertir un dia gris en el blau del mar d’estiu. Conversem de la pelí en què ha actuat, l’escola, el barri, el confinament, les aficions... Quan ja hem agafat confiança i riem de tot, li pregunto si li preocupa alguna cosa. No, només vol viure en pau i que els hi deixem jugar, respon. Tota una declaració.

en castellà i català. Que ho has trobat a faltar, d'anar-hi? Si, he sentit l’absència dels amics i el no poder estar junts. Tinc moltes ganes de tornar-hi. Estic a cinquè i ara em toca fer sisè. Les meves germanes ja faran l’ESO i jo també vull anar-hi aviat. Home, això és que t'estàs fent tot un jovenet... Que en tens ganes? .... (somriu i mou el cap en un gest afirmatiu). I els deures de l’escola què tal? Bé, feien tot amb al meu professor, en Marc, que és molt bo, saps? Us ha ajudat, llavors? Si, ens van donar uns ordinadors per utilitzar a casa i hem estat fent feina, alguns dies ens hem connectat amb el profe i els companys per videotrucades. Què ha estat el més estrany aquest dies? No poder estar amb els amics i no poder sortir de casa. I ara hem començat el casal però enguany no tindrem colònies... que fa tres anys que fem amb la Fundació Mans a les Mans, alguna vegada hem anat a les muntanyes i ens agraden molt. A la teva escola també heu fet el taller de ràdio, com ha anat? La veritat molt bé perquè ens hem dividit en grups per treballar, hem aprés a fer notícies i entrevistes... però el coronavirus no ens ha permès gravar els programes. Vaja amb el coronavirus, ho espatlla tot... I el barri de El Polvorí, què tal? A mi el que m’agrada molt és que juguem tots junts. He anat a barris on els nens ni tan sols parlen entre ells o no hi ha ningú jugant al carrer. Aquí som un munt de gent i això està bé... Tot i així quan sigui gran m’agradaria marxar. Ah sí, per què? Perquè vull conèixer com és viure a altres llocs i aquí sempre puc venir de visita. A més del cinema, que tens cap altre afició? L'hockey, vaig al del Barça. Què veieu a la tele ara els nens? Doncs el que hi ha, per exemple en Clan i DisneyChanel. Ens ensenyen anglès, a fer manualitats i també mirem Tele 5. Alguna vegada et preocupa alguna cosa? No. Només vull viure amb la meva família en pau i que ens deixin jugar. Ei ja acabem, suposo que has vist la peli sencera, oi? Quatre vegades! Una en la pre-estrena, altre a l’estrena i dues vegades més amb la família. ■

Yohany Limpias Ayala