La Marina – Edició juliol 2024

La Vinya, Sant Cristòfol i Eduard Aunós acomiaden la Festa Major

Pàgs.

Celebració de la primera festa de La Marina Orgullosa

Entrega de claus del nou edifici d'El Polvorí, al carrer Guadalquivir 14

Pàgs. 10-11

A l'esquerra, rotllana infantil al carrer Energia, durant les festes a SEAT. A dalt a la dreta, la directiva de l'AVV Sant Cristòfol. A baix a la dreta, voluntaris durant les festes de La Vinya.

Josep Vicens

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Esther Pardo i Yaiza Sánchez

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

Sobre Europa i les extremes dretes Europa respira alleugerida pels resultats a les eleccions al Regne Unit i, sobretot, a França. El Nou Front Popular ha aconseguit imposar-se davant del Reagrupament Nacional, el partit d'extrema dreta de Marine Le Pen. Ha estat un gir inesperat perquè les enquestes presagiaven una majoria absoluta per a la formació d'aquesta última.

Si bé és una realitat irrefutable que l'extrema dreta avança i continua creixent en sectors socials amplis arreu del continent; s'alimenta de la ràbia i la desesperança de persones que se senten abandonades per la política i reclamen alguna perspectiva de futur. Perquè no tots els que voten l'extrema dreta són feixistes, que n'hi ha, però ni de lluny ho són tots els que els voten.

Hem de reconèixer que a una bona part de la població la democràcia no li ha funcionat com a sistema garant d'uns mínims en la seva condició de persones i de ciutadans. Senten el seu nivell adquisitiu amenaçat o no se senten part del festí que cada dos telenotícies diu que l'economia va vent en popa. La bona marxa de la macroeconomia massa sovint no la noten les majories socials.

Tot i això, una altra realitat que convé tenir en compte és el suport financer i mediàtic que reben els partits d'extrema dreta d'altres actors polítics com Vladímir Putin, o Vincent Bolloré, el magnat francès que ha posat el seu imperi mediàtic al servei de Le Pen. Mouen els fils, volen treure guanys i desestabilitzar Europa en funció d'interessos propis.

Els "patriotes" d'extrema dreta de tots els països accepten l'orientació i les línies d'actuació imposades des de blocs de poder global en lluita per

l'hegemonia, en auge uns i en decadència els altres. Les democràcies han d'actuar amb mesures contundents que trenquin i la protegeixen d'aquesta dinàmica.

La societat, de moment, i contràriament a l'ambient i la consigna d'un munt de pseudomitjans, continua creient i confiant majoritàriament en la democràcia. La tendència, però, és un augment de la desconfiança i convé una reacció a temps, amb propostes fetes des de la serenitat i amb menys prepotència per part de les elits polítiques, per desplegar mesures que reafirmin el benestar social per a la majoria, única veritable protecció contra l'avanç d'ideologies totalitàries. I si no, mirem Argentina i cap a on van els EUA.

Mentrestant, a casa nostra, la posició del Tribunal Suprem ha suposat un conflicte amb els legisladors arran de la Llei d'Amnistia, i ha arribat a unes cotes inimaginables. Els juristes qüestionen que el màxim òrgan del poder judicial actuï atribuint-se funcions que no li competeixen; impropi d'un estat de dret que ells diuen defensar. Malgrat això, esperem que la prudència i l'entesa política s'imposin en totes les institucions. Altrament, seria aprofundir en la fatiga social i electoral.

Sobre les festes majors

I com que la vida sempre transcorre entre diversos plans, el més amable aquest mes de juny ha estat el local, amb el dia de l'Orgull i el conjunt de festes majors de tots els barris, incloent-hi la Festa Major central, organitzada per la Unió d'Entitats. Han possibilitat que tots sortim al carrer i enfortim els vincles de veïnatge des del respecte a la diversitat i la unicitat (d'únic) que tots tenim com a persones. Un bé essencial per cuidar el tarannà veïnal i de comunitat que ens caracteritza i contagiar-lo al nou veïnat que continua arribant. Des d'aquí un reconeixement per a totes les persones i les associacions que ho fan possible. I a vosaltres, que heu participat, no deixeu de fer-ho mai! ■

|| Pau Llopis

El pròxim dissabte 13 de juliol aterra a la Marina una de les majors competicions de batalles de cançons i freestyle a escala nacional. Batalla de Promesas, amb més de mig milió de seguidors a TikTok, 400.000 a YouTube i més de 200.000 a Instagram, ha organitzat un festival amb La Bàscula com a escenari.

Hem volgut conversar amb les cares darrere d’aquest projecte, en concret amb l’Alejandro, “Jano”, fundador de la plataforma, que va venir acompanyat d’en Joaquín, “Joaco”, speaker de Batalla de Promesas

Pensant en la gent que potser no segueixi aquestes competicions, aquestes batalles de freestyle, podries explicar com funcionen i en què consisteixen?

En el cas d’aquest festival, sobretot seran concerts de música, perquè el nostre projecte va començar com batalles de freestyle i batalles escrites, però ha acabat més amb batalles de cançons.

Però, òbviament, també hi haurà freestyle, que és, bàsicament, rap improvisat on cadascú va fent els seus patrons i construint els versos segons el que li diu l’altra persona.

Moltes vegades la gent es pensa que aquesta mena de batalles es basen només en l’insult o en faltar el respecte a l’adversari, però va molt més enllà d’això. Hi ha més complexitat, i un entrenament de la ment molt important, per exemple. Els freestylers professionals entrenen entre 8 i 10 hores al dia per tenir la capacitat i agilitat mental de respondre durant les batalles. És gent que s’ho treballa molt.

Com neix Batalla de Promesas? Què us motiva a fer realitat aquest projecte?

Doncs mira, vaig començar el grau de Comunicació Audiovisual i el primer any de carrera ja em va néixer aquest neguit i aquesta idea al cap.

Anava a batalles de freestyle, que s’organitzaven als voltants del MACBA, per exemple. Alguna vegada havia anat a rapejar, perquè també em dedicava a això, i m’havia trobat que faltaven mitjans audiovisuals. És a dir, que algú enregistrés aquestes trobades, per exemple.

I ja que estava a Comunicació Audiovisual, i tots els meus amics passaven els dies volent anar a llocs o esdeveniments

Batalla de Promesas a la Bàscula

“El festival vol descobrir i obrir oportunitats als nous talents de la música urbana”

▶ L’Alejandro,

El 13 de juliol comptarem amb 18 artistes i el cost de l’entrada és de 6 euros

Volem incitar al públic a què vingui, que s'atreveixi a acostars’hi a descobrir nous talents

.

a gravar gratis, els vaig proposar d’anar a aquestes batalles, per després editar els vídeos i difondre’ls.

I vaig decidir preparar unes batalles adaptades al nostre barri, que és el Nen de la Rutlla, al Guinardó. I allà va començar tot, a finals de 2017, exactament.

És un projecte que neix a Barcelona, però ara mateix, quina dimensió té?

Ara ens truquen molt de festivals, ja no només de fora de Catalunya, sinó d’Espanya. De sobte, el projecte, mitjançant les xarxes socials, va esclatar i vam guanyar milers de seguidors a YouTube, Instagram i TikTok, i ens vam llençar a travessar fronteres i obrir el nostre projecte també a altres mercats.

I allà vam començar el projecte amb Urban Roosters, que és qui porta l’FMS (Freestyle Master Series) a Espanya, i vam fer una gira per tot el país. A partir d’aquest moment ens van començar a trucar un munt de festivals d’arreu del territori espanyol.

Ara estem intentant obrir noves portes, i ja hem estat a l’Argentina, a Mèxic, República Dominicana o Colòmbia.

Parlaves també de la cobertura que es feia d’aquestes batalles de promeses, que tenies aquesta visió de gravar-ho, per exemple. La batalla de la Marina, a part de venir presencialment a La Bàscula, com es podrà seguir?

La idea és que a l’escenari gran hi hagi la plataforma Infinitum, que es dedica a retransmetre festivals des del món virtual, des del metavers.

Llavors, retransmetran des del metavers a l’escenari principal. Encara no sabem si en directe, o si amb 24 hores de retard, però també serà com un fals directe.

De la mateixa manera, per part nostra ho gravarem tot i es penjarà al nostre canal de YouTube.

Què heu preparat per al dia 13 de juliol? De què podrà gaudir la gent que s’apropi a La Bàscula?

De tres i mitja a cinc tindrem les batalles de cançons, que seran en format underground, és a dir, com se sol fer moltes vegades als parcs, en els quals es forma un cercle gegant amb l’audiència, mentre al mig competeixen els artistes.

Per aquest apartat, portem principalment promeses. Alguns d’ells, fins i tot de fora de Catalunya. El premi al guanyador entre aquests 6 artistes és tenir un espai al festival de l’any següent, com a concert.

De cinc a nou ja són els concerts com a tal, amb dos escenaris, el petit que a l’interior i el gran a l’exterior. En total tindrem 18 artistes, entre els dos escenaris.

La gent pot apuntar-se a les batalles o ja teniu els artistes contactats prèviament?

La intenció del festival és portar als artistes que més èxit han tingut al nostre canal de YouTube durant aquests 7 anys que porta en funcionament.

Un exemple és la Kir4, que amb un tema va aconseguir 6 milions de visites En funció d’on fem els festivals, intentem

“Jano”, fundador de la plataforma i en Joaquín, “Joaco”, speaker de Batalla de Promesas

FESTA MAJOR de la Marina

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana

D’aquesta manera defineix aquesta festivitat Òmnium Cultural, entitat encarregada d’organitzar aquestes trobades a diferents indrets arreu del territori català, entre els quals, el barri de la Marina. La plaça principal va ser l’escenari escollit per a la celebració d’aquesta diada, que va gaudir de la presència de bona part del veïnat.

L’acte, presentat per Josep Vicens, va començar amb la marxa del grup de portadors i portadores, conformat per atletes i patinadores, que es van dirigir a l’Estadi Municipal Joan Serrahima per recollir la Flama del Canigó i dur-la fins a la plaça de la Marina.

Durant el transcurs d’aquesta expedició, a la plaça es van relatar una sèrie de poemes i escrits, de la mà de l’escriptor i poeta Josep Maria Pérez, la veïna Lourdes Vidrier, la periodista Yohany L.Ayala, en Mossèn Enric Subirà i en Josep Sicart, veí i fill de l’impulsor de l’excursionisme i de la protecció de l’alta muntanya, Josep Sicart i Tauler.

En aquesta estona, es van frasejar obres com ara “El Pi de Formentor”, de Miquel Costa i Llobera, “La pell de brau”, de Sal-

Poesia, homenatge, himnes i altres assaigs: La Flama del Canigó a la Marina

La jornada es va tancar amb uns sentits homenatges a l’escriptor Vicent Andrés

Estellés i als activistes Nemesi Solà i Pietat Franco, veïna de la Marina i membre del Centre Cultural de Port

vador Espriu o “T’estimo, Catalunya”, del mateix Josep Maria Pérez. Una sèrie de poemes amb un important sentiment català i una clara pertinença al catàleg cultural d’aquest territori, que van emocionar a un públic que va esclatar en aplaudiments en reiterades ocasions.

Havia passat poc més de mitja hora quan el grup de portadors va retornar a la plaça de la Marina, amb la Flama del Canigó a les seves mans. En concret, la Clàudia

“Som una plataforma per a artistes emergents, per tal que puguin donar-se a conèixer”

portar els artistes que són coneguts i rellevants en aquella zona. Fem una mica de fan service, què és el que funciona millor. Al final, el que li crida l’atenció a la gent i el que els motiva a venir és el cartell.

Tot i això, com bé indica el nom del festival, també tractem de donar oportunitats a aquells que estan començant. Aquests seran els que actuaran a l’escenari interior. Considerem que per ells és una oportunitat molt gran per donar-se a conèixer i aconseguir més repercussió en el panorama.

Quin preu tindrà l’entrada?

Hem intentat que l’entrada tingui un preu popular i sigui la més barata del mercat. Ens agradaria moltíssim que fos gratuïta, però aleshores aquest projecte no podria sobreviure [riures].

De totes maneres, creiem que l’hem posat a un molt bon preu, ja que venir a l’espectacle costarà 6 euros. T’ho inclou tot, per descomptat, l’espectacle a l’escenari gran, al petit, les primeres batalles...

Quina acollida solen tenir aquests festivals? Quina previsió de gent teniu per aquests dies?

En cas que s’exhaurissin les entrades serien 700 persones. Després està tot l’equip i tots els cantants, però, diguem, gent del públic que ve serien 700. Igual-

ment, aquest és el màxim que podria venir, que això no vol dir que es venguin totes.

De moment, estem movent-nos, fent molta promoció i la resposta ha estat bastant bona. La gent està comprant les entrades i fent costat al projecte.

També hi ha d’altres entitats involucrades en el festival.

Sí, la primera d’elles és, evidentment, La Bàscula, que ha posat tot el seu personal i tot el seu equip al servei d’aquest projecte i ens ha acollit d’una manera increïble.

També comptem amb l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona que, com sempre, intenta donar suport a tot el que es va fent a la ciutat.

La resta d’organitzacions que formen part del festival són marques que fa anys que intenten que BDP continuï creixent. Com per exemple, Pictolín, que és una marca de caramels, Infinitum, la marca del metavers de la que hem parlat anteriorment, Picheo, que és una barberia d’un amic nostre, Kannumo, que és una marca que intenta ajudar a la gent que vol deixar la marihuana amb cannabidiol (CBD), un substitutiu perquè la gent no fumi, i Engorile, una marca de cervesa del Montseny que ara s’està posant de moda.

Quins altres projectes teniu a l’horitzó?

Hem d’anar a molts festivals, en tenim diversos de programats. No se’n poden dir noms encara, perquè els han d’anunciar ells.

Per altra banda, volem repetir a República Dominicana, a l’Argentina, a Mèxic... Mèxic ens va donar molt bons resultats, tot i que no hi anàvem massa confiats, perquè era la primera vegada que visitàvem el país i no sabíem quina seria l’acollida. Però la veritat és que van saber reaccionar a la marca i al projecte de manera molt positiva.

A l’Argentina ja n’hem fet dos i volem fer un tercer, i veure la possibilitat de seguir parlant amb altres països per fer el mateix.

Al final, Batalla de Promesas és una plataforma per a artistes emergents, per tal que puguin donar-se a conèixer. Hi ha diners per contractar a un artista amb molts números, però la idea és poder repartir aquests entre molts altres que tot just comencen a tenir repercussió, i que, d’aquesta manera, tinguin un espai professional on cantar, i experiències en festivals, que vegin com funciona i com és estar damunt d’un escenari.

Centrant-nos en Batalla de Promesas, quanta gent hi sou treballant?

Som dos. Els aquí presents [riures]. El

i en Pau, els més joves del grup, van ser els encarregats de transportar les torxes i encendre la foguera, enmig del clamor i l’ovació dels assistents.

Ja amb la Flama del Canigó brillant a la plaça de la Marina, la jornada es va tancar amb uns sentits homenatges a l’escriptor Vicent Andrés Estellés i als activistes Nemesi Solà i Pietat Franco, veïna de la Marina i membre del Centre Cultural de Port ■ REDACCIÓ

que passa és que els artistes tenen mànagers que ens faciliten les coses, les marques ens ajuden molt també. És una empresa que requereix una quantitat de temps i treball molt gran.

La part positiva és que, de moment, puc viure d’això. I en “Joaco” també hi està entrant, a poc a poc. Aquest cercle gegant que sembla que és BDP, després és molt petit quan el coneixes en petit comitè. Això és el que importa, al final.

Jo ho vaig crear, però el Joaquín és qui ven tots els festivals i ajuda en l’organització, muntatge i més.

És curiós perquè la gent es pensa que hi ha 6 o 7 persones, però res més lluny de la realitat [riures]

Us deixo un minut d’or per si voleu dirigir-vos a l’audiència

Més que res dir que estem molt motivats amb el festival i que portem talents de tota Espanya. Ve la Julia Cry, que és murciana, ve la Kir4, que és gallega, el Nerze, que és de Caceres, i molts altres.

A més a més, també portem artistes que toquen tots els registres i estils musicals. És a dir, que no es pensin que serà només hip-hop, sinó que també portem gent que canta flamenc, per exemple.

Volem incitar al públic a què vingui, que s’atreveixi a acostar-s’hi a descobrir nous talents, perquè de veritat que alguns d’aquí segurament en 5 anys estaran en els grans cartells de festivals, i és l’oportunitat de dir “jo el vaig veure quan tot just començava”. ■

▶ L'acte es va organitzar a la plaça Marina, molt concorreguda per a l'ocasió.

P.L.

|| Redacció

Divendres 14 de juny es va viure una jornada d'emocions a la plaça de la Marina, en una tarda festiva i familiar que va començar, de manera oficial, la Festa Major del barri.

La cèntrica ubicació va acollir el conjunt d'activitats que s'havien programat per aquella data. La trobada es va obrir amb una actuació del grup de batucada Bloco Sambara, que va oferir una infinitat de ritmes i melodies que van fer ballar a tots els presents, escalfant motors i aixecant els ànims fins al que es mereix la festa major del barri. Mentrestant, un estand de La Marina Viva oferia delicioses porcions de síndria a tots els que s'hi acostaven. Hi havia qui no es va poder estar de repetir tantes vegades com el cos li permetia. "Un altre cop tu aquí? Quants trossos t'has menjat ja?", es va sentir a la cua.

A tocar de la plaça, també s'estava celebrant un berenar de comiat a la Papereria Navarro, amb motiu del seu tancament

Un pregó de reconeixement inicia la Festa Major de la Marina

▶

després de seixanta-nou anys al servei de la Marina. Un acte que va gaudir d'un enorme èxit, donat que ningú va voler perdre l'oportunitat d'acomiadar com és degut a una de les insígnies culturals del barri i a les persones que en formen part. Tornant a l'epicentre de l'activitat en aquella solejada tarda, a la batucada hi va seguir el pregó de la Festa Major, presentat pels periodistes del diari La Marina i La Marina FM 102.5, Yohany L. Ayala i Pau Llopis. Els dos comunicadors es van encarregar de presentar les festes i d'introduir els participants de la presentació, entre els quals la presidenta de la Unió d'Entitats de la Marina, Rosalía Fernández, el conseller del PSC a Sants – Montjuïc, Eudosio Gutiérrez, i el protagonista de la vetllada, Juan Antonio Reyes, el pregoner, soci fundador de l'AMCL i veí de la Marina.

Rosalía Fernández va animar a tota la concurrència a gaudir de la setantena d'activitats organitzades en diversos indrets del barri: places i jardins, a més dels equipaments culturals. "Hem pensat en les famílies, però també en el jovent, la

canalla i els avis i àvies", deia. I l'Eudosio Gutiérrez, conseller de la Marina al Districte, va tenir paraules d'elogi per totes les persones, tècniques i voluntàries, implicades. A més, va destacar el tarannà obert i comunitari que manté el barri "anima molt treballar de costat amb gent que s'estima el seu barri i volem correspondre a l'esforç", comentava.

En les seves paraules de pregoner, Reyes va fer valdre l'esperit i singularitat dels barris que configuren la Marina, conformats per persones de diferents procedències i de "classe treballadora”. "Abracem-nos i estimem-nos, que és el més bonic que existeix", va concloure.

Tot seguit al pregó venia una sorpresa: l'homenatge que li va realitzar la Unió d'Entitats, organitzadora de totes les activitats festives, al Juan Antonio Reyes i Blanco, una figura de la lluita social i veïnal, en especial, com no podia ser d'una altra manera, al barri de la Marina” Hi va participar l'Abdó Florencio, col·laborador de la ràdio local i amic d'en Juan Antonio, va ser l'encarregat de llegir-li unes paraules a dalt de l'escenari" en nom de totes les en-

1) Les conselleres Maribel Sánchez (de vermell) i Núria Pey (camisa celeste), del PSC, presents a l'acte; José Antonio Calleja, conseller del PP saluda a Maria Ortega, d'Àncora.

2) La batucada del grup Bloco Sambara va fer de reclam a la plaça Marina, amb una actuació prèvia al pregó.

3) Veïns, tècnics del districte i alguns consellers; la Georgina Lázaro de Junts (camisa negra) al pregó.

4) La Sindriadra, de la Marina Viva, va tornar a refrescar el centenar de persones que van presenciar l'acte inicial de la Festa Major.

titats de la Marina i de molts veïns i veïnes, amics i amigues que t'estimem... et fem aquest homenatge en reconeixement de la teva entrega i compromís, perquè continues a peu de carrer i amb molta generositat fas suport i animes les diferents iniciatives que ens fan més forts com a barri".

Després, la junta de la Unió d’Entitats li va entregar d'una ràdio de vàlvules, com a símbol del seu compromís social des de la comunicació, i que ha aportat una eina inesborrable, amb contribucions com ara la creació dels mitjans de la Marina.

En acabar, i per referir-se a ell, Florencio va parafrasejar la cita del poeta alemany, Bertolt Brecht: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha uns altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles.”. Tu ets d'aquests últims, t'estimem Juan Antonio!, cloïa Florencio. ■

La junta directiva de la Unió d'Entitats; la presidenta Rosalía Fernández; el conseller Eudosio Gutiérrez (de rosa); els presentadors de l'acte, Yohany L. Ayala i Pau Llopis (de blanc i groc); i al mig, l'Abdó Florencio i en Joan Antoni Reyes, el pregoner. Fotos: Josep Vicens

Més d'un miler de persones celebren la revetlla de Sant Joan a l'skatepark

Flamenc, soul dance i DJ sets a la Festa Major de La Vinya

La Festa Major continua arribant a totes les barriades que formen part de la Marina. En concret, el cap de setmana del 28 al 30 de juny, les celebracions van aterrar a La Vinya, la qual, gràcies a l’organització de la seva Associació de Veïns i Veïnes, va poder gaudir d’activitats de tota mena. Els Jardins de Ca l’Alena van acollir actes com un homenatge a la gent gran, espectacles de flamenc i soul dance, DJ sets per ballar i gaudir al ritme de la millor música, jocs de taula o deliciosos menjars en comunitat amb la sardinada

de dissabte i la paellada de diumenge. Com no podia ser d’una altra manera, també va haver-hi espai pels menuts, amb una matinal de jocs infantils, organitzada en col·laboració amb La Capa Es Mou Sigui com sigui, la cirereta del pastís va ser la presentació del nou logotip del Casal de Barri de La Vinya, a càrrec de la seva presidenta, Carmen Higueras i de Vera Vázquez, dinamitzadora del centre. Hi ha hagut un procés participatiu i centenars de persones han votat el disseny final, d'entre dues propostes. ■

Ha estat entre les últimes activitats de la Festa Major en iniciar el juliol. Carmen Casanovas Alonso, presidenta de l’Associació de veïns i veïnes de Sant Cristòfol, destacava el fet de poder recuperar la festa al carrer, ja que el tram del carrer Energia, entre Alts Forns i Mecànica es va tancar des de divendres 5 de juliol i fins al diumenge, 7 de juliol. Un escenari amb tarima a cada cantonada del carrer delimitada l’espai per les taules, les cadires i les pistes de ball. Sardinada, xocolatada, rom cremat, berenar per la gent gran i els sopars al carrer els tres dies de festa van ser algunes de les activitats. La nit del dissabte l’estrella era

l’orquestra Remember. Amb un repertori dels anys 80, va amenitzar les prop de 800 persones que van prendre l’espai disposades a recuperar l’esperit d’una veritable Festa Major: alegria i retrobament.

Eduard Aunós és a punt pel 19, 20 i 21 de juliol!

Així, el calendari festiu de la Marina el tanca la festa d’Eduard Aunós el 19, 20 i 21 de juliol. Enguany, el plat fort és la inauguració del parc de les Tretze Roses i una exposició en què ha participat gairebé tot el veïnat donant fotografies antigues dels seus familiars. No us la perdeu! ■

Les sardanes gaudeixen d'un públic fidel

Música urbana, futbol i comunitat

La Festa Major Jove de la Marina

La Festa Major d’enguany és una de les més diverses, plurals i representatives de la història del barri. Exemple d’això és la Festa Major Jove, un espai exclusivament dedicat al gaudi i expressivitat del jovent. Com a part del programa d’aquestes festes, es va celebrar un minicampionat de

Caragolada musical a la plaça Marina

futbol “3x3”, adreçat a infants i adolescents d’entre 12 i 18 anys, a càrrec de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza, que va tenir lloc a la plaça de la Marina entre les cinc i mitja i vuit i mitja de la tarda. No gaire lluny, al carrer del Foc, a les vuit, es va celebrar un espectacle de K-pop i ‘Random Dance’, en el qual nombrosos grups de joves van expressar-se artísticament al ritme d’aquestes melodies, davant un públic entregat a la causa. Paral·lelament, a la mateixa ubicació, s’estava preparant el sopar popular a càrrec de La Nova Barcelona, que va instal·lar una barra solidària a tocar de l’escenari. La nit es va tancar amb el concert de Kanela & Kaku i l’espectacle de Dj Ruslana que, tot oferint els millors èxits de la música urbana actual, va allargar la festa fins a les dues del matí. ■ REDACCIÓ

El dissabte 22 de juny va ser una jornada especial al barri. Com a part de la Festa Major de la Marina, la Unió d’Entitats i el Centre Cultural Estrelles Altes van organitzar una caragolada popular a la cèntrica plaça de la Marina. Mentre les membres del Centre Cultural Estrelles Altes preparaven els plats i servien a tots aquells que s’acostaven, el públic va adelitar-se amb la música en directe de l’artista argentí i veí de la Marina Gabriel Vallone, que va interpretar temes com ara la popular Guantanamera de Compay Segundo o Color Esperanza de Diego Torres, entre molts d’altres. Un seguit de melodies que van fer ballar i guimbar a tothom qui era present durant prop de dues hores, que es van fer curtes. Un deliciós dinar comunitari que, marcat per la música i la bona companyia, va esdevenir la millor representació del caràcter festiu i fraternal de la Festa Major de la Marina ■ REDACCIÓ

El

Casal

de

Barri La Vinya estrena logotip

▶ Es van esgotar al voltant de 900 cadires disponibles i s'hi van instal·lar diverses atraccions familiars i infantils.

▶ El parc de Can Sabaté ha tornat a acollir les diferents colles sardanistes.

▶ Amb el micròfon, la presidenta de l'entitat, Carmen Higueras.

L'orquestra La Valenciana fa vibrar el Jardí dels Drets Humans

El Jardí dels Drets Humans va ser l'escenari escollit per l'orquestra La Valenciana, convidada durant les festes majors de la Marina. Una setantena de músics, dirigits pel Joan Miquel Ripoll, i al resguard de palmeres, herbes i plantes enfiladisses, van oferir un espectacle matinal d'allò més agradable de sentir i gaudir. És un concert "molt especial per a nosaltres, ja que rendim homenatge al nostre amic i company Carlos Blázquez Bondia, qui ens va deixar el juliol de l’any passat", obria així l'acte la presentadora.

Cap al migdia i amb les 300 cadires ocupades s'iniciaven els acords amb "L'alqueria del riu ebri", un pasdoble de la compositora valenciana Àngela Gómez, i guardonat amb el primer premi del Concurs de composició de Pasdobles per a Dones Compositores de la Coordinadora de Societats Musicals de València el 2023. Amb aquesta peça s'homenatjava les arrels valencianes d'en Carlos, ja que la seva família materna procedeix del poble de Benaguasil, on va viure fins als 18 anys, quan va venir a Barcelona a estudiar.

El concert seguia amb la “Primera suite per a banda militar en mi bemoll”, de Gustav Holst, una peça original per a banda de música. "Vam conèixer en Carlos com a percussionista. El recordem amunt i avall muntant i desmuntant la bateria, així com la caixa, la marimba o els timbals...", en deien els companys.

A continuació, i per les arrels catalanes de la família paterna d'en Carlos, el conjunt tocava la sardana "Somni", de Manel Saderra i Puigferrer. I la peça de comiat "Eternal Vibrations", del valencià Saül Gómez Soler, tancava la primera part del concert. A la segona part es van sentir obres més reconeixibles pel gran públic: "Pearl Harbor", de Hans Zimmer, "Highlights from Chess", de Benny Andersson i Björn Ulvaeus, i "Coldplay in Symphony" l'arranjament de Bert Appermont, van mantenir atent i a cop d'aplaudiments espontanis el nombrós públic que a aquesta hora, al voltant de les 13, va haver de moure les cadires cap als arbres que envolten l'espai central del parc, on ja s'havien situat gran nombre de persones des de bon començament.

"Mira que el lloc (Drets Humans) el tenim desaprofitat"; "Vaig deixar de venir amb els fills perquè és impossible amb els gossos"; "I jo gairebé ni me n'assabento"; "que bonic, com m'agrada"; "he de vigilar el petit, que el tinc donant voltes i jugant-hi"; "sí que es fan coses al barri"; "si no ho veus i ho sents ni t'ho imagines"... eren els comentaris que se sentien entre el murmuri en acabar el concert. "Estem satisfetes, la gent ha respost bé, però ens agradaria arribar encara a més gent", valoraven les responsables de l'organització, de la Unió d'Entitats de la Marina.

Hi havia una taquilla inversa que es va dedicar a l'associació "Músicos por

La plaça de l'Orgull, al davant de la Sala Pepita Casanellas, es va convertir en una mostra de la diversitat que acullen els barris de la Marina i de la ciutat. Associacions i famílies de països àrabs; llatins (Colòmbia i Venezuela); i cultures com la guineocatalana i la gitana van compartir aquest escenari, convidant menjars típics i ensenyaven les vestimentes i els costums dels seus.

Els transeünts tastaven de tot en apropar-se, encuriosits, a la desena de paradetes acolorides que van ocupar l'indret i des d’on es va generar conversa amb tothom que s’hi va apropar. Una iniciativa d'una desena d'entitats, amb el lideratge del Casal de la Vinya, i el suport de la Unió d'Entitats i el Districte de Sants-Montjuic, en el marc de la Festa Major de la Marina. ■ REDACCIÓ

Una setantena de músics, dirigits pel Joan Miquel Ripoll, i al resguard de palmeres, herbes i plantes enfiladisses, van fer un concert en homenatge al seu company Carlos Blázquez Bondia, mort al juliol de l’any passat.

la Salud", una ONG que, a través de la música, humanitza hospitals i centres sociosanitaris per tal d'ajudar a fer que les persones siguin més feliços i puguin millorar, i amb la qual en Carlos col·laborava. Judit Vaz Vidal, representant de l'associació, va agrair el suport al final del concert.

La Banda La Valenciana, Societat Musical del País Valencià a Barcelona, és una banda de música creada l'any 2016 a la nostra ciutat. Els integrants són majoritàriament valencians, però també hi ha participació catalana, de la resta de l'estat i d'altres països. Des de la fundació són dirigits per en Vicent Coleto i el sotsdirector és en Joan Miquel Ripoll. Han realitzat concerts i actuacions principalment a la ciutat de Barcelona, però també a altres ciutats de Catalunya i del País Valencià. ■ Y.L.A.

Retahílas

Mar Montilla

Había quedado con su amiga en el bar de la esquina. La esperó con la impaciencia propia de sus veintidós años. Ocuparon una mesa de la terraza y pidieron unas birras. Absortas en sus confidencias, tardaron en percatarse de que los señores de la mesa contigua no les quitaban los ojos de encima. Cuando se dieron cuenta le restaron importancia y siguieron a lo suyo. Hasta que a los hombres no les bastó con mirar y expresaron en voz alta su deseo de invitarlas, que ellas rechazaron con educación.

Las muchachas reanudaron la charla, ignorando los comentarios jocosos y las miradas lascivas, sin embargo, ya no se sentían tan cómodas, sino invadidas en su espacio y en su tiempo, privadas del derecho a disfrutar de ese ratito. De repente, el camarero depositó dos cervezas sobre su mesa por gentileza de aquellos que, al parecer, desconocían el significado de las palabras «No, gracias». Las jóvenes se mantuvieron firmes en no aceptar la invitación porque podían pagarse sus propias bebidas, pero ellos insistieron, y no solo eso, sino que cada miembro nuevo que llegaba se unía al juego. Sucedió en este barrio. Me lo contó una amiga, que es la madre de una de las chicas. Cuando el padre se enteró, le dijo que debería haberlo llamado. Entiendo su reacción, es la propia de alguien que quiere proteger a su hija. Pero también es importante que aprendan a defenderse por sí mismas, concluyó la madre, y estoy de acuerdo. Lo que me indigna y no logro asimilar es que dos palabras tan sencillas como «No, gracias» puedan resultar tan difíciles de comprender y respetar. No es no y punto. ■ Si te dicen que no es que no

Josep Vicens

El passat dissabte 29 de juny, el barri va viure una jornada d’aquelles que ha d’en trar en les cròniques que expliquen un mo ment polític i social. La plaça de l’Orgull, batejada amb aquest nom en honor al col· lectiu LGTBIQIA+, va acollir la primera celebració de La Marina Orgullosa

Al llarg del temps, el nom dels carrers ha estat un element de gran importància per la representació política i el control de la memòria. En conseqüència, el nomenclàtor s’ha anat modificant en sincronia amb els distints poders municipals. Durant el mandat l’anterior, i a iniciativa d’un grup de joves del barri, l’indret del davant de la Sala Pepita Casanellas es va dedicar al collectiu LGTBIQIA+.

La diada va començar a les sis de la tarda, amb un programa en directe d’El Color Morado del Arcoíris, espai radiofònic quinzenal que s’emet a l’emissora local, La Marina FM (102.5) L’Ana, l’Enrique i la Míriam, conductors d’aquesta emis sió, es van encarregar d’amenitzar la jor nada, acompanyats de música i convidant a l’escenari a diversos representants veï nals, associatius i polítics, entre els quals els consellers del PSC a Sants Montjuïc, Eudosio Gutiérrez i Maria Conesa, com també a Lucia Sanjuán, de Dona’t Més i Mónica Tolmo, de La Nova Barcelona

Totes elles van reflexionar sobre diverses matèries, com ara el feminisme i la realitat del col·lectiu LGTBIQIA+ que, malgrat certs avenços i victòries en els darrers anys, encara continuen lluitant per aconseguir la igualtat plena. Tant és així, que durant l’ac te es va destacar un fet discriminatori que va ocórrer durant la celebració del Dia de l’Orgull al barri de la Trinitat Vella, quan es va cremar una bandera del col·lectiu. També, en aquestes darreres setmanes han generat força polèmica les declaracions de l’alcaldessa de València, María José Catalá, que va declarar que aquest any no col·locaria la bandera del col·lectiu al balcó de l’Ajuntament amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull, perquè en cas de fer ho “també hauria de penjar la de l’ELA, l’Alzheimer o el càncer”.

A la Marina, per desgràcia, tampoc estem exemptes de situacions d’aquesta mena. La plaça de l’Orgull és moltes ve gades objecte del vandalisme, donat que en reiterades ocasions, els bancs, decorats amb motius LGTBIQIA+, han aparegut guixats i pintats per tapar la seva simbolo gia. Un comportament que també es pro dueix amb la cartelleria que pengen arreu del barri les entitats feministes, va decla rar la Lucia Sanjuán.

La ubicació oberta i privilegiada de la plaça de l’Orgull, situada al bell mig de la principal artèria de la Marina, va propiciar que molts curiosos s’afegissin a la cele

La Marina Orgullosa

RREPORTATGE

Una trobada de germanor, gaudi i reivindicació organitzada per grups del mateix col·lectiu

bració al llarg de la tarda, atrets per la música i el conglomerat de gent que es va situar entorn l’esce nari i els diversos estands. I mentre es duien a terme aquestes converses, les assistents podien gaudir d’un refrigeri, disponible a preus assequibles a la barra solidària de La Nova Barcelona, comprar els productes oferts per l’associació Arcoíris Barcelona o entretenir se amb els tallers de Dona’t Més. Un cop finalitzada la transmissió del programa radiofònic, la festa va ascendir a una nova dimensió amb l’arribada de Daniel Borrell, artísticament conegut com a Dj Pam Pool. El discjòquei va reproduir un seguit de cançons que van fer ballar i vibrar a tot el públic, com ara ¿A quién le importa? de Fangoria, Y.M.C.A de Village People o La revolución sexual de La Casa Azul, en una marató de dansa sense fre que es va allargar fins a les deu de la nit, endolcida pels deliciosos mojitos que també s’hi servien.

Enmig de la festa, també va haver hi temps per debatre i posar en comú pers pectives, ja que tot i la sensació i el sabor de celebració, el rerefons era de lluita i reivindicació de drets. En aquest sentit, en Layo, president de Arcoíris Barcelo na, considerava que les institucions i el govern de Barcelona han fet un esforç per donar suport i oferir oportunitats al col·lectiu LGTBIQIA+. Els membres de la comunitat “no acaben de ser conscients que existeixen aquests avantatges, en part, a causa de les divisions i per la desconfi

ança cap a les institucions dins el mateix col·lectiu”, assegura.

Tot i reconèixer que la conjuntura és més favorable que en altres ciutats o paï sos, va assegurar que encara queda “molt treball” per eliminar totes les agressions i actes discriminatoris envers el col·lectiu, tal com reflecteix l’actual conjuntura en què diversos ajuntaments i institucions han tornat a polemitzar sobre l’ús de la seva bandera als balcons.

Un pensament compartit per la Judit i la Trini, una parella LGTBIQIA+ que estava gaudint de la celebració. “Hem avançat moltíssim, però encara hi ha molt d’odi”, van declarar. “Aquestes situacions desagra dables han minvat força en els darrers anys, però no s’han erradicat”, concloïa la Judit.

En definitiva, una jornada que, festiva i engrescadora, portava amb si un important sentiment i voluntat de protesta, assentant a la vegada un precedent i convertint se en la primera de moltes celebracions de La Marina Orgullosa.

Una trobada de germanor, gaudi i reivindicació organitzada per la Unió d’Entitats de la Marina, amb la col·laboració de La Nova Barcelona, l’Esplai Spai-T, el Centre Cultural Estrelles Altes, l’associació Arcoíris Barcelona, l’agrupació feminista Dona’t Més i L’Orgull de la Trini. ■

▶ Tot i la sensació i el sabor de celebració, el rerefons era de lluita i reivindicació de drets.

▶ La Míriam, l’Ana i l’Enrique, conductors del programa El Color Morado del Arcoíris, es van encarregar d’amenitzar la jornada.

Lliuren 12 habitatges del nou edifici d'El Polvorí, a Guadalquivir 14

|| Y.L.A.

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha lliurat les claus de 12 nous habitatges al barri d'El Polvorí, concretament els situats a l’edifici del carrer Guadalquivir, 14, un edifici que forma part de la remodelació del barri situat a la muntanya de Montjuic i construït l’any 1950 amb ciment aluminós per reallotjar barraquistes de la zona de la Diagonal amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic, el 1953.

L’edifici consta d’un total de 16 pisos. Els 4 que encara no s’han lliurat s’aniran adjudicant a través del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona.

En l’acte de lliurament, la consellera assenyalava: “finalment el barri pot dis-

posar d’edificis de qualitat, amb habitatges dignes que hem promogut i seguim promovent des de l’Incasòl. La tasca de rehabilitació de barris i habitatges és una tasca que hem d’afrontar amb la màxima urgència”, ha recordat.

Capella, en aquest sentit, ha assegurat que “garantir habitatges dignes és sinònim de barris dignes i de qualitat. Gràcies a la lluita veïnal que no ha deixat de pressionar perquè les administracions facin el que han de fer: garantir drets als ciutadans i ciutadanes”, ha conclòs.

Abans d’ella va intervenir la presidenta de l’AVV d'El Polvorí, l’Eva María García León: “Tenim escoles i serveis a prop i un barri que ens esforcem en cuidar i mantenir bonic i tranquil, sou molt benvinguts i benvingudes i us convidem a col·laborar

també amb l’AVV”, deia a l’acte d’entrega de claus que es va realitzar a l’antic edifici del Polvorí. I minuts després afegia “Portàvem temps reclamant que aquests habitatges s’adjudiquessin i ens alegrem molt pel nou veïnat que arriba. Volem que formin part de la família que som al Polvorí i tant de bo ells se sentin còmodes”.

En consonància amb les promocions anteriors realitzades al Polvorí, aquest bloc té una amplada de 12 metres, 28,40 metres de llargària i una alçada de planta baixa i 3 plantes pis. Els habitatges tenen 2 dormitoris dobles o 3 dormitoris, dos dels quals han de ser dobles, cuina semi-oberta, bany complert i zona de rentat independent.

L’edifici disposa d’una estructura de fusta contra-laminada que contribueix a una construcció més sostenible i respec-

tuosa amb el medi ambient, ja que comporta una reducció d’emissions de CO2 durant el procés de fabricació i posada en obra.

Situada en els terrenys d’una antiga pedrera de la muntanya de Montjuïc, aquesta promoció serà la penúltima del procés de remodelació realitzat per l’Incasòl del barri, i que ha suposat la substitució de la pràctica totalitat dels habitatges. El procés de remodelació es va iniciar l’any 1995 i ha comportat la construcció de 541 habitatges amb una inversió de 35,31 MEUR. De les previsions del planejament per a la reforma i millora del barri, només restarà per edificar el bloc amb front a la plaça Llorca que permetrà la construcció de 18 habitatges protegits i locals comercials en planta baixa. ■

▶ La consellera de Territori, Ester Capella i Farré va fer l'entrega de claus conjuntament amb la presidenta de l'AVV, Eva García, a l'antic edifici del Polvorí.

Barcelona vista des dels barris

Una ciutat desconeguda sota la boira, noves imatges de la Barcelona dels barris

Projectar el futur des de les arrels

El 18 de juny la Biblioteca Juan Marsé, del Carmel, acollia la presentació de Una ciutat desconeguda sota la boira, noves imatges de la Barcelona dels barris, l’exposició que estarà oberta fins el 12 de gener de l’any vinent al Museu d’Art Contemporània de Barcelona (MACBA). Es tracta d’un recorregut fotogràfic i audiovisual en clau geogràfica i històrica per una Barcelona emergent. Una mirada a través del treball de 13 artistes que retraten la realitat de Barcelona des de la poètica dels barris.

Aquest projecte, en col·laboració amb el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, pretén inscriure’s en una tradició local de treballs fotogràfics sobre processos urbans que es remunta a l’època pre-olímpica.

Les imatges que es presenten a les sales del MACBA recorren aquests llocs i exposen la mirada afilada i real dels artistes locals i no locals que hi han treballat arreu dels barris. Són espais i escenes que interpel·len la mirada més predominant de la ciutat. Escenaris poc comuns, comunitats que s’hi construeixin i hi conviuen i zones absolutament transformades urbanísticament.

L’exposició contribueix així a renovar la imatge de la ciutat al marge dels tòpics de l’exclusió i de la condició urbana difusa “propis d’una perifèria que ja no exis-

teix” s’assenyala en la presentació de la publicació, editada per la mostra. Si més no en el sentit d’exclusió de la urbs que es va donar en les dècades dels 70 i 80. Comissariada per Jorge Ribalta, la mostra inclou noves creacions de Laia Abril, Bleda y Rosa, Gregori Civera, Gilbert Fastenaekens / Brigitte Van Minnenbruggen, Raquel Friera / Creadoness Textil, José Luis Guerin, Manolo Laguillo, Pilar Monsell, Mabel Palacín, Pedro G. Romero, Carmen Secanella, Jeff Wall i Jorge Yeregui. Ribalta va explicar el fonament teòric i artístic de la iniciativa, inserit en la tradició de survey o estudi que es realitza a partir del valor documental i de diagnosi de la fotografia i que té anys de tradició a Barcelona. En aquest sentit, “és un repàs de les transformacions de la ciutat des de les perifèries”, deia. L’exposició és una continuïtat de Setze barris, mil ciutats, projecte fotogràfic anterior amb el qual l’Ajuntament donava visibilitat al Pla de Barris de la legislatura passada. Es diferencia, però, perquè no s’han fet encàrrecs per a cada barri sinó de diverses escales, macro i micro.

Continua a la pàgina 2

Juliol 2024 Núm. 14

La Marina delPrat VERMELL

Els 13 artistes que participen de la mostra (de verd, Carmen Secanella, fotògrafa de la Marina), acompanyats del regidor del Pla de Barris, Lluís Rabell (amb americana blava i al centre); la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose (amb ulleres i a l'esquerra) i el comissari de l'exposició, Jorge Ribalta (amb camisa blava i a l'esquerre).

objectiu no és tant la imatge dels barris sinó més aviat la representació de certes situacions específiques i significatives que s’hi produeixin... no es tracta doncs de refermar les derives localistes i identitàries de cada barri, sinó de preservar una idea de ciutat: veure la ciutat des dels barris. Es tracta d’actuar localment però pensant globalment, i de promoure una visió solidària, inclusiva i universalista de la ciutat en contra d’una visió excessivament fragmentària, que tendeix a aïllar les problemàtiques i a privilegiar el que és particular per damunt del que és general, atès que es limita a allò que ens separa i no es fixa en allò que ens uneix com a ciutadans”, assenyala Ribalta a la ressenya introductòria de la publicació editada pel MACBA i Pla de Barris amb motiu de l’exposició.

A la presentació va participar, també, el regidor del Pla de Barris, Lluis Rabell. “La nostra presencia a la biblioteca del Carmel, un node de vida cultural i comunitària, és també una manera d’expressar aquestes noves centralitats que té Barcelona”, va expressar. I va continuar-hi: “La transformació dels barris perifèrics, aquella mena de forats negres que tenia la ciutat, no s’entendria sense la lluita veïnal per l’arribada de serveis bàsics als barris i per l’habitatge. Volem continuar potenciant aquest teixit veïnal”, deia.

Al seu torn, la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose, va destacar l’aportació que fa aquest projecte en la construcció d’un relat més humà i fet des de la perspectiva de les comunitats locals i els moviments socials. “És contar les històries dels barris filant, cosint i teixint la ciutat des de les diverses realitats”, va afirmar. Alhora, explicava el paper que té l’art per reivindicar el dret a la ciutat i “reclamar algun tipus de poder de configuració sobre els processos d’urbanització, sobre les formes en què les nostres ciutats es fan i refan, per crear consciència de la inevitable necessitat de canvi per apropiar-se de la ciutat”, escriu a la ressenya de la publicació editada per aquest projecte.

La presentació va comptar amb tots els artistes que hi participen, gaudint de les espectaculars vistes que ofereix la terrassa de la Biblioteca Juan Marsé. L’espai també ha acollit una conversa amb l’artista que ha treballat el Carmel, Jeff Wall. La seva obra Informant. An occurrence not described in chapter 6, part 3 of Últimas tardes con Teresa by Juan Marsé, donació de l’artista a la ciutat, quedarà instal·lada permanentment a la Biblioteca Juan Marsé-El Carmel.

A l’acte, a més, es va donar compte d’una desena d’activitats que s’organitzaran arreu dels barris paral·lelament a la mostra del MACBA. A la Marina, el 20 d’octubre, hi ha prevista una passejada pel barri amb els arquitectes Emilio Hormies i Jaime Pérez, “la Marina no és la Zona Franca”, es titula.

Les fotografies reflecteixen la gran heterogeneïtat que conviu a la Marina

La Marina vista des de les instantànies de la fotògrafa Carmen Secanella Nuevos Paisajes. Paseos por La Marina.

Les diverses sales del MACBA que acullen l'exposició han dividit la mostra per les zones d'on s'han pres les instantànies. Així, sota el títol Nuevos Paisajes. Paseos por La Marina, hi són les imatges realitzades per la fotògrafa Carmen Secanella. La mostra es divideix en sis capítols. La Marina va conversar i va fer el recorregut amb ella, i ens va explicar els capítols, un per un: Camí de l'Esparver. "L'he fet en sis capítols o recorreguts que m'han ajudat a dibuixar el barri, a delimitar-lo una mica per fer una mena de mapa visual. Vaig començar baixant per Montjuïc pel camí de l'Espaver, que va ser tot un descobriment. Hi ha totes les fàbriques i les naus industrials que continuen allà, amb llocs de feina industrial i els oficis d'artistes a una altra nau", comenta.

Foc. "Després, vaig continuar per la part, potser més coneguda per molta gent de la ciutat, que és el carrer Foc, ja que hi és la Fira i el nou Districte Administratiu de la Generalitat, tot això sona una mica més. Ha estat una feina de molts passejos, d'anar trobant i descobrint llocs, escenaris i comunitats, i després organitzar-ho tot", continua l'artista.

L'exposició serà oberta al públic tots els diumenges entre el 30 de juny i el 12 de gener.

Aneu al MACBA, a veure què n'opineu, us agradarà.

Acer, Plom i Motor. Segueix, "he anat per diversos carrers, d'alguns m'agradaven molt els seus noms: Acer, Plom i Motors, on són els descampats. Alguns ja s'estan començant a urbanitzar i d'altres encara no. M'hi vaig trobar les antigues cases de la Renfe. Vaig conèixer alguns veïns quan les van tapiar i ara han enderrocat algunes per portar els subministraments als nous edificis que s'hi estan fent".

Bausili, Falset, Chalmeta i Mercè. "El capítol que potser més m'agrada de tots és el que dedico a les comunitats que viuen al barri.

La que vaig conèixer una mica més és la de l'Institut la Mercè. Veure tanta gent, la quantitat d'estudiants i professors que entren i surten en un constant relleu era meravellós, la vida que s'hi genera. Més endavant, hi ha la placa Falset. És la història del barri, el que queda del que era. I d'allà a la Colònia Bausili, darrere de la benzinera. He volgut que la Chalmeta representés els nous edificis,

ja que arquitectònicament és molt atípic i hi ha una convivència entre la gent nouvinguda i els històrics del barri", comenta Secanella. Carrers sense noms i parc de les Tretze Roses. "I aquí continuo pels carrers que encara no tenen nom perquè estan en procés d'urbanització, i pel Parc de les Tretze Roses, és el nou parc que ja s'ha obert als veïns", explica la fotògrafa.

Platja Farola, Can Tunis. "Al final, hi és l'antiga platja de la Farola, que és molt present en els records del veïnat, m'han explicat com anaven caminant allà i els pescadors que hi havia... I allò ara és la zona portuària, impossible d'accedir-hi", fi del recorregut.

Les fotografies reflecteixen situacions de la gran heterogeneïtat que conviu a la Marina i obre reflexions ben oportunes. Per exemple, si el veïnat vol que se superi el relat de la perifèria, com vol ara que la ciutat la reconegui? A la presentació de la secció de la Marina, s'explica la recerca frustrada de la Carme d'una comunitat local que en tingui una visió de conjunt, per la fragmentació que caracteritza la zona. "He anat a reunions de grups de veïns i veïnes molt diferents que tenen veus crítiques i constructives, n'hi ha moltes, però no he trobat un ens que les aglutini. Destaco, però, les ganes de la gent perquè les administracions no repeteixin els errors del passat, ara que promouen la transformació urbanística que s'està vivint al barri".

Processó de la Verge del Carme a Eduard Aunós. Una de les imatges de Carmen Secanella, la fotògrafa que ha treballat a la Marina.

El Pla de Barris ha contribuït a abordar i visibilitzar les desigualtats que es produeixen a la ciutat. Així, l'actual govern ha apujat l'aposta en aquest projecte. El nou Pla de Barris 2025-2028 s'amplia fins a 27 barris, amb un pressupost de 200 M€, i es complementa amb altres 100 M€ d'inversió. És a dir, un 33 % més d'inversió que en l'edició anterior. També augmenten les persones beneficiàries fins a 438.000, això és el 26,4 % de la població barcelonina, comparat amb els 22,6 de l'edició anterior.

"És el més ambiciós que ha tingut mai l'Ajuntament, amb més districtes, amb més barris, amb més beneficiaris i amb una quantia que, sumada, suposa una gran inversió: en equipaments, en habitatge... una inversió en transformació social", deia l'alcalde, Jaume Collboni. Per àrees, s'invertiran 113 M€ en la millora de l'espai públic i equipaments, 35 M€ en escoles i projectes educatius, 32 M€ en projectes socials, i 20 M€ en rehabilitació d'habitatges.

El Pla de Barris és un projecte estratègic a la ciutat i tindrà una línia continuista. L'alcalde Collboni destacava tres aspectes d'aquesta nova edició: el primer, és que Ciutat Vella esdevé una de les zones prioritàries amb un Pla de Barris únic per als quatre barris: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i el Gòtic. En total s'hi invertiran 20 milions d'euros, fet que suposa un augment del 140 % de la inversió al districte. Tot plegat servirà per vehicular algunes de les accions previstes en el Pacte per Ciutat Vella.

El segon, és que es desplegarà un pla singular en quatre barris de muntanya inclòs en el pacte de pressupostos amb ERC: Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, Montbau i el nucli de les Planes, aquests dos últims s'incorporen com a nous territoris. L'objectiu és millorar l'accessibilitat i la connectivitat a equipaments i serveis.

I el tercer, és la intervenció a la Marina del Prat Vermell.

A més, aquesta nova edició del Pla de Barris 2025-2028 reorganitza els àmbits d'intervenció en tres grans eixos on es focalitzarà bona part de la inversió: educació i cultura, espai públic i accessibilitat, habitatge i rehabilitació. També s'invertirà en les palanques necessàries per fer efectives les polítiques contra la desigualtat: salut, benestar i comunitat; desenvolupament socioeconòmic i ocupació i adaptació climàtica, transició energètica i verd urbà.

Finalment, aquest nou Pla de Barris posarà l'accent en tot un seguit de col·lectius prioritaris, donat que són els més afectats per les desigualtats: adolescents, persones grans, dones i persones immigrades.

Nou Pla de Barris 2025-2028

300 milions per millorar 27 barris, entre els quals la Marina

tents, amb la vida cívica, cultural, esportiva, comercial... del barri de la Marina, i això suposa un esforç addicional, també, d'inversió pública en serveis", afirmava l'alcalde.

Així, el Pla Singular de la Marina del Prat Vermell vol incidir en el "mentrestant" posant el focus en diferents línies de treball (social-comunitari, socioeconòmic, espai públic i connectivitat, equipaments) per evitar l'aparició de futures desigualtats i, alhora, assegurar que les oportunitats generades per la transformació reverteixen també en la població actual de la Marina.

"La Marina és una mica especial al Pla de Barris perquè té aquests dos vessants: la de la vulnerabilitat pròpia existent al territori i la de l'arribada massiva de nova població, i per això fem un enfocament específic", afegien responsables municipals.

Finalment, el regidor Lluis Rabell va explicar que els projectes es concretaran entre setembre i desembre amb

"Hem de garantir que el nou veïnat se sumi a la realitat social, veïnal, cultural, econòmica, de convivència, amb els barris de l'entorn"

De la inversió a la Marina del Prat Vermell

En el cas de la Marina del Prat Vermell, la mirada és preventiva. El barri està en transformació i preveu l'arribada de prop de 30.000 nous habitants en els 12 anys vinents. Aquestes transformacions són una oportunitat per al territori, però també poden suposar un perill per al teixit social existent. "Hem de garantir que aquest barri se sumi a la realitat social, veïnal, econòmica, de convivència, amb els barris de l'entorn. I, per tant, necessitem fer polítiques de reforç des del punt de vista de lligar d'una forma molt clara aquests espais de creixement amb els ja exis-

la participació del teixit veïnal del territori, alhora que apuntava un altre gran repte: fer front a la realitat del fracàs escolar per repercutir també en una millor qualificació del jovent i les oportunitats laborals que se'n deriven.

El nou Centre Esportiu Municipal la Marina dins dels 100 milions extra al Pla de Barris. Als projectes del Pla de Barris se sumaran altres actuacions que s'hi complementaran i que superaran els 100 M€ d'inversió en aquests mateixos barris. Així, a Sants-Montjuïc, per exemple, es prioritzarà i la construcció del CEM La Marina (13,6 M€).

Barris on actuarà el Pla de Barris 2025-2028.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el regidor Lluís Rabell, amb part de l'equip tècnic del Pla de Barris.

Xitlali Hernández Martínez, cap del Pla de Barris de la Marina, ens rep al despatx de Foment de Ciutat, l'empresa municipal que ha desplegat aquests projecte. Una iniciativa que té per objectiu contribuir a reduir les desigualtats als barris de la ciutat. Atès que el grau d'educació, l'ocupació i el nivell de renda determinen les condicions de vida que tenim, que podrem construir i que llegarem a les generacions futures, es busca reduir la bretxa entre la mitjana de la ciutat i la dels barris amb els valors d'aquests indicadors en negatiu. L'Ajuntament treballa per incidir sobre la dramàtica realitat que genera aquesta desigualtat. D'aquí va sorgir el Pla de Barris, que, entre el 2016 i el 2024 va arribar a invertir al voltant de 16,5 milions d'euros a la Marina. Fem balanç dels encerts i les possibilitats de millora que deixa el projecte al barri. Faci una mica de síntesi per recordar les raons i el context en què s'impulsa el Pla de Barris. Per què neix?

El Pla de Barris neix de la necessitat i l'aposta de l'Ajuntament de Barcelona per treballar d'una manera més intensiva i amb uns recursos extraordinaris als barris que més ho necessiten i que tenen dèficits en diferents àmbits. És una manera de reequilibrar i redistribuir el pressupost de l'Ajuntament de Barcelona amb una mirada de drets i més social. Evidentment, la Marina era i és un d'aquests barris amb uns índexs socioeconòmics que demanen més atenció.

En què ha consistit aquesta segona edició del Pla de Barris?

Té elements que la diferencien de la primera, en l'arribada i el desplegament que va fer el Pla de Barris. En aquesta, es va decidir que seria un Pla de Barris en manteniment, i això vol dir que es va baixar la intensitat i el nivell d'inversió. De fet, en aquesta segona edició, d'inversió, només s'està fent l'ampliació de les instal·lacions del Servei de Dinamització d'Infants i Adolescents Imagina't.

Quins aspectes destaca d'aquesta edició i quins eren els objectius?

Continuem amb una clara aposta per reforçar i enfortir el teixit educatiu de la Marina. Destaco també els projectes centrats en la recuperació de la memòria històrica del barri; el Pla de Barri ha acompanyat a tots els actors del territori que han estat lluitant durant anys per crear una altra projecció del barri, més centrada en el futur, en les potencialitats que té, en treballar un sentiment de pertinença, i un nou relat sobre la Marina. Després, hem fet altres projectes, més petits, però innovadors, n'és un exemple tot el circuit de cal·listènia, en què també fem costat a les entitats esportives. Són projectes per revitalitzar i redignificar espais, i adreçats a les famílies.

Menciona la feina amb la comunitat educativa. Què ha

Xitlali Hernández Martínez

Cap del Pla de Barris de la Marina

“El Pla de Barris ha estat una oportunitat d’innovar en les polítiques públiques”

Inversions “de pedra” amb un marcat caràcter social, suport a l'educació i la cultura i una estratègia d'acompanyament al nou veïnat, les fites

aconseguit tota aquesta intervenció en els centres educatius de la Marina?

És una de les feines més potents al Pla de Barris perquè ha aconseguit que els equips educatius, els docents, treballin amb altres figures i perfils professionals per poder fer front a les necessitats integrals dels infants i les famílies, sovint derivades d'altres qüestions que no són merament educatives, però que hi repercuteixen. És una feina feta amb el Consorci d'Educació, també per la magnitud de la Marina, que té més de 8 centres, cadascú amb les seves característiques. Fins i tot, s'han inclòs figures educatives dins les escoles Bressol.

Estem molt orgulloses del programa de Caixa d'Eines, amb el valor que s'ha treballat amb els equipaments i amb les entitats del barri, mantenint el caràcter comunitari. Les jornades finals de Caixa d'Eines fan que totes les

potencial treballant conjuntament. I el tercer aspecte, d'aquesta segona edició, seria que hem impulsat un programa d'acompanyament per integrar el nou veïnat que arriba arran de la transformació urbana en curs al barri. En els pròxims 10 o 15 anys, volem que es mantingui en el centre la necessitat i la prioritat de continuar sent un únic barri i s'aprofitin més i millor les seves potencialitats. Ara li demano que mencioni aspectes que inicialment el Pla de Barris ambicionava i al final no ha pogut arribar-hi. Després de moltes valoracions i reflexions, en les següents etapes volem continuar millorant. Per exemple, volem incloure diferents col·lectius, treballar més i millor amb la comunitat nouvinguda. També volem aprofundir en projectes i iniciatives que tractin la desigualtat de gènere i el masclisme. És cert que ho teníem, però crec que és un tema que cal millorar perquè continua sent una necessitat. I el tema de l'ocupació és un gran repte, pel Pla de Barris i per la ciutat.

Finalment, com valora la interlocució del Pla de Barris de la Marina amb el teixit veïnal i comunitari?

escoles treballin per un objectiu comú i expliquin al barri què és això d'incloure les arts escèniques en el currículum escolar i com tot acaba potenciant i revertint en una millora conjunta de la feina dels centres educatius.

El Pla de Barris s'ha caracteritzat per fer un desplegament de diversos projectes en distintes àrees. Quins creu que són els que més impacte han acabat generant? Triï tres aspectes o qüestions que hi quedaran, fruit de tota aquesta intervenció. Deixa'm recordar la consellera de Barri, l'Esther Pérez, perquè va insistir i va lluitar molt perquè les intervencions que nosaltres diem "de pedra", tinguessin un caràcter social, que és el primer que destaco. Les inversions s'han fet per millorar l'accessibilitat, com els ascensors del Polvorí; per aprofitar millor els usos d'espais com el parc urbà, amb les pistes de patins o la millora dels Jardins de la Mediterrània i la dinamització de jocs per a la canalla als espais públics. Això va ser una cosa molt innovadora i va venir de la mà de la xarxa comunitària, l'associacionisme i del terreny polític amb una aposta molt important per la participació. El segon aspecte seria l'educació i la cultura. Hem fet costat a les escoles, els equipaments i les entitats del barri perquè poguessin aprofitar tot el seu

La valoro molt positivament, de fet, jo la resumiria com de diàleg continu perquè, efectivament, a la Marina hi havia un teixit molt fort i reivindicatiu i ens van tenir presents en tot moment. Tot el que es va fer va ser també gràcies al suport i al diàleg entre ells i amb nosaltres com a Administració, sempre amb un esperit crític, i constructiu que ens ha permès treballar plegats. Finalment, un dels qüestionaments que se li fa al Pla de Barris i a altres intervencions similars és que no acaben de millorar els indicadors pels quals van arribar. Això acaba provocant una sensació d'un constant tornem-hi a començar. En aquest sentit, com ha contribuït el Pla de Barris a repensar les polítiques municipals?, què es guanya en termes de polítiques transversals?

Sempre hem tingut l'objectiu de traspassar alguns projectes que s'han validat a àrees de l'Ajuntament. Hi ha projectes grans que no s'han pogut traspassar, molts altres sí, però posem molt en valor els casos que apostaven per la innovació i per demostrar la possibilitat que hi ha unes altres mirades des d'on treballar. Altres enfocaments possibles, treballar escoltant els territoris, des de la proximitat i d'una manera àgil i fluida des de l'Administració. Alhora, hem pogut implementar projectes molt potents que potser algunes àrees no havien contemplat o projectes que sent necessaris, no tenien recursos, una possibilitat que només un projecte extraordinari com el Pla de Barris podia fer.

Un barri verd i tranquil, les impressions de les noves famílies d'El Polvorí

Juan Manuel Quiñonez, de 28 anys i enginyer informàtic, amb la seva dona.

Som una parella, no tenim fills i abans vivíem a Llucmajor. Accedir-hi ha estat tot un procés de tres anys d'intents, vam demanar-ho perquè els costos de l'habitatge ens angoixaven molt. La feina meva és una mica més estable, la dona és dissenyadora i ho té una mica més complicat, però tots dos anem fem.

La zona es veu molt agradable i tranquil·la, quan ens van dir el carrer vam venir a fer un volt i estem contents. Els pisos ens agraden i cobreixen perfectament les nostres necessitats, estem emocionats.

Flavian Maria Alves de Sousa, 38 anys, auxiliar d'infermeria, divorciada.

Vivia a Nou Barris i tinc tres fills: l'Abraham de 12 anys, la Sara de 10 i l'Anna de 7. Les nenes han celebrat molt avui (dia de l'entrega), no m'han deixat ni tan sols agafar les claus, però hem hagut d'intentar-ho durant 4 anys.

El col·legi de les nenes és el Polvorí i és ben a tocar, i l'institut del fill és a Plaça Espanya. Del barri, he anat xerrant-xerrant i es diu de tot, però ja anirem veient, estem feliços.

Josep Llopard i Mercedes Galindo

Treballadors d'una bugaderia industrial del polígon de la Zona Franca i d'un supermercat.

Som de Font de la Guatlla, i tot va començar a l'estiu de l'any passat, al juliol es complia l'any de l'entrega i em vaig apuntar a l'Oficina d'Habitatge perquè el pis que teníem era molt petit i necessitem una mica més d'espai. Hem estat afortunats.

Tenim una filla de 8 anys i va a l'escola Pau Vila, amb la sort que té amics que són del Polvorí. La veritat és que no tenim cap expectativa més per a poder viure una mica millor i amb tranquil·litat.

Vicens Moreno López, 33 anys, em dedico a l'Hosteleria i soc cuiner.

Tinc parella i dos fills, i feia any i mig que vèiem pisos i estàvem a la cua de les opcions, així que quan ens vam trucar ens va fer molta il·lusió. Hem estat vivint a un pis de la Sagrera amb el meu germà perquè no podíem pagar un pis sencer. No coneixem la zona, però hem fet un volt i està molt bé, el barri és molt verdós i venen ganes de comprar-nos un gos. A cinc minuts tenim el passeig de la Zona Franca i els serveis. També hem mirat els col·legis, ja que el nen compleix un any i la nena en té dos, i són molt a prop.

Rubén i Ricardo de 33 i 30 anys, treballen en l'atenció al client i de barber, respectivament.

Vivíem per la zona de La Maquinista i portàvem dos anys apuntats com a sol·licitants d'habitatge. Coneixíem una miqueta la zona i ens va semblar molt bé, no vèiem l'hora que arribés aquest moment de tenir les claus i poder començar a fer la nostra vida. Estem encantats!

|| Pau Llopis

El preu del lloguer a Barcelona ha tornat a batre rècords històrics. De mitjana, s’han de pagar 1.200 euros al mes per arrendar un habitatge a la ciutat comtal, una situació que crema i preocupa per igual als ciutadans.

El malestar també ha arribat a la Marina, convertint-se en un dels temes principals del darrer Consell de Barri de la Marina, celebrat el dijous 27 de juny a la Sala Pepita Casanellas. En aquest acte, els membres de CoopGeeni van traslladar a la regidora la imperiosa necessitat de disposar i poder accedir a habitatge al barri. En concret, els veïns i veïnes que integren aquesta promotora social reclamen la creació d’una cooperativa, fent ús d’alguns dels diversos terrenys i solars en procés d’urbanització que hi ha a la Marina del Prat Vermell.

En concret, Alexandre Ramon, director general de Gestor Eficàcia, Eficiència i Normalització de la Innovació (Geeni) i portaveu de la cooperativa, va explicar la seva situació, assegurant que hi ha gairebé cent unitats de convivència, això són famílies, que volen viure al barri. “Som més de 250 persones que volem viure a la Marina, perquè més del 80% dels integrants són del barri”, va afirmar Ramon. Els veïns i veïnes, també van expressar el seu malestar tot assegurant que “durant el mandat anterior es va prometre una sèrie de solars que mai han arribat”. La lluita de CoopGeeni per a la construcció d’habitatge cooperatiu a la Marina no és quelcom que hagi sorgit ara, fa més de 7 anys pugnant per aquesta causa, de moment sense resultats.

També formen part de la cooperativa persones com Raquel Montalvo, humorista i veïna de la Marina des de ben petita. En el seu cas, Montalvo va declarar que estima el barri “perquè hi visc des que vaig néixer i vull quedar-m’hi”, cosa que amb la situació actual de l’habitatge s’ha tornat “força complicat”. En el mateix sentit, l’Alba Prieto, jove del Centre Cultural Estrelles Altes i l’associació feminista Dona’t Més, va denunciar la situació del jovent del barri, al qual, assegura, “se l’acusa sovint de no voler viure al barri, tot i que tampoc té la possibilitat de fer-ho, tinc la meva xarxa familiar i d’amidats aquí i ara no podré viure-hi”.

Per la seva banda, la regidora Raquel Gil va respondre que la cessió dels terrenys que s’havia promès als cooperativistes no s’havia fet efectiva de manera oficial. “La realitat és que no s’havia fet aquesta adjudicació dels terrenys, que no vol dir que l’anterior govern no els hagués promès ni que no haguéssiu tingut cap conversa amb ells”, va puntualitzar Gil. “Ningú d’Urbanisme els havia reservat i no estava previst cap traspàs, ni cap expedient administratiu començat”, va afegir la regidora, que ho atribuïa a “una declaració de voluntat política del govern predecessor que no s’havia materialitzat ni començat administrativament”

Igualment, la regidora va instar els cooperativistes a una reunió per explorar i valorar les alternatives que poden donar-los resposta, reconeixement que el principal repte que té la ciutat és l’accés a l’habitatge. “El model cooperatiu a la ciutat està funcionant i aquest ha estat un tema adminis-

Una cooperativa d’habitatge de veïns reclama un terreny per construir-hi

“Som

més de 250 persones que volem viure a la Marina”

L'Ajuntament ha cedit a Incasòl els terrenys que els cooperativistes asseguren que se'ls havia compromès

Alexandre Ramon: Durant el mandat anterior es van prometre una sèrie de solars que mai han arribat

Raquel Gil: La realitat és que no s’havia fet aquesta adjudicació de terrenys

tratiu, busquem opcions”, va dir l’edil. Tanmateix, els comuns han registrat una proposició de cara al plenari del districte de Sants-Montjuïc de dijous 11 de juliol, on es pronunciaran al respecte. En aquest escrit, tot i destacar el “bon progrés” de l’acord assolit amb la Federació de Cooperatives i Fundacions d’Habitatge, que va resultar en el conveni amb Entitats Sense Ànim de Lucre (ESAL), que pretén incrementar l’oferta d’habitatge assequible en 1.000 habitacles (600 de lloguer i 400 de cessió d’ús) dels quals el 90% tenen previst començar obres entre setembre del 2024 i gener del 2025, retreuen al govern actual la retirada “de 5 solars essencials del conveni ESAL per cedir-los a Incasòl, en un gir polític sense diàleg amb els promotors i les famílies adjudicatàries”.

A més, subratllen que “durant els darrers anys, més de 100 unitats familiars (organitzades a través de CoopGeeni), de les quals un 85% són veïns de la Marina, han desenvolupat projectes cooperatius per poder construir habitatge en aquest sòl. Ara com ara ens trobem que aquests projectes no podran tenir continuïtat al barri, ja que no quedarien terrenys públics disponibles ni a la Marina de Port ni a la Marina de Prat Vermell destinats a la construcció d’edificis cooperatius”, hi afegeixen, sense explicar per què si se’ls havia compromès els terrenys no es va arribar a obrir cap expedient administratiu que deixés constància d’aquest acord i de la voluntat política. Al respecte, l’Alexandre Ramon, reconeix que no se’ls hi havia adjudicat cap terreny de manera oficial, però remarca que sí que se’ls havia assegurat que se’ls n’hi destinarien uns en un acord que només requeria ser signat, cosa que no va ser possible amb l’arribada d’eleccions”. Sigui com sigui, retreu a l’Administració el fet “d’haver-se rentat les mans en aquest conflicte”.

“L’alcalde Collboni era primer tinent d’alcaldia i els tècnics de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) no han canviat”, remarca.

Una situació amb un futur incert que ha comportat, fins i tot, negociacions amb Incasòl que no han arribat a bon port, en un intent desesperat de donar vida a un projecte que representa l’esperança de poder accedir a l’habitatge a més d’un centenar de veïns i veïnes de la Marina.

Ara, la voluntat dels cooperativistes és portar el seu cas al plenari del districte i instar que se’ls hi adjudiquin terrenys al barri, tenint en compte especialment els canvis en la direcció d’Incasòl, situació que podria afavorir que es “fes marxa enrere” i CoopGeeni pogués fer ús d’aquests solars.

En concret, tot i que en un primer moment la nota informativa de la institució parlava d’una dimissió, Maria Sisternas, ja exdirectora d’Incasòl, ha aclarit que la van cessar per “diferències en la gestió”. Sisternas ha acusat “la inacció del Govern”, assegurant que “els diners per a fer pisos existeixen, s’aprovessin o no els pressupostos”. “Aquesta passivitat tindrà unes conseqüències que les generacions venidores no es poden permetre”, afegeix.

En altres punts del consell, la regidora va presentar el seu informe, es van renovar les vicepresidències a la Marina de Port i del Prat Vermell, com també de la comissió de seguiment del consell, per prosseguir amb la presentació del Centre d’Atenció Integral de la Marina (CAI) i tancar amb un torn obert de paraules en el qual va participar bona part del veïnat. Entre les consultes i queixes, van sorgir temes com ara els calendaris de la remodelació del passeig de la Zona Franca i la connexió amb el centre de la ciutat pel Morrot, o situacions d’insalubritat i incivisme a diversos punts del barri. ■

▶ Membres de CoopGeeni reclamen la construcció d'habitatge cooperatiu durant el Consell de Barri.

P.L.

El Canal de la Infanta té un lloc de memòria al barri

L’espai és entre els carrers Mare de Déu de Port, Alts Forns i Aviador Ruiz de Alda

Com a part del programa de la Festa Major de la Marina, va tenir lloc la inauguració de la plaça del Canal de la Infanta, nom amb el qual s’ha batejat a l’espai ubicat en l’encreuament entre els carrers Mare de Déu de Port, Alts Forns i Aviador Ruiz de Alda. Aquesta placeta reivindica la memòria històrica del barri, fent honor a aquest pas d’aigua que va ser imprescindible pel barri durant el segle XIX.

Construït entre 1817 i 1820, el Canal de la Infanta, amb uns 17’400 km d’extensió, transportava aigua del riu Llobregat des de Molins de Rei al barri de Can Tunis i al mar, tot travessant el Baix Llobregat mitjançant diversos ramals.

En el seu recorregut, passava a tocar d’on ara està ubicada la plaça (concretament on ara s’aixeca el carrer Mare de Déu de Port) i arribava a abastir 3.200 hectàrees dels conreus de la zona, jugant, per tant, un paper fonamental en l’economia de la Marina. La revolució industrial i la con-

següent utilització del canal com a via per a transportar aigües residuals, van comportar la degradació i desaparició pràcticament total d’aquest.

Durant el darrer any, l’associació La Marina Viva, dins el marc del projecte “Aigua, font de vida” va proposar anomenar d’aquesta manera algun espai del barri. Posteriorment, aquesta iniciativa va ser aprovada per la Ponència del Nomenclà.

Una ruta històrica descobreix els comerços antics de la Marina

▶

de la companyia Artixoc que teatralitzen la ruta.

L'antic poblet, el Plus Ultra actual, és el punt de partida d'un seguit de llocs que es visiten per recuperar la memòria dels comerços més antics de la Marina, alguns ja tancats, però d'altres encara actius i oberts, durant el Viatge a la botiga de l'àvia, una ruta històrica teatralitzada.

Així, el punt de partida és el Celler la Marina i l'antic Peña per endinsar-se cap a la resta que hi ha a la zona, com la botiga de comestibles Cabestany, el Forn Huguet, passant per llocs de la memòria com el Cap Dr. Carles Ribes, la Masia de Can Mestres o el cine Casas.

"Tot això eren fàbriques i..." A continuació sempre una explicació de com s'ha anat configurant el paisatge urbà de la Marina, però amb una narració que no abunda només en dades històriques sinó en la forma de vida d'una altra època. Dos pagesos, dos actors

de la companyia Artixoc, els impulsors, discuteixen i s'expliquen les seves cuites traslladant al grup al moment i l'època de cada comerç referenciat, prop d’una vintena en total, una forma que manté viu l'interès del visitant al llarg de tot el recorregut. El 19 d'octubre es realitzarà la primera ruta a la Marina oberta al públic, el cost és de 6 euros i és obert a les famílies amb canalla; la iniciativa ja s'ha provat als comerços de Sants, Hostafrancs i les Corts, on ha estat tot un èxit, així que l'Associació de Comerciants de la Marina ha fet un esforç per aterrar-la a la Marina. Records, patrimoni i degustació, no us la perdeu! ■

tor de Barcelona i, finalment, pel Plenari de Sants-Montjuïc de forma unànime el passat mes de març.

D’aquesta manera, el divendres 21 de juny, es va poder celebrar la inauguració de la plaça, en la qual, hi van ser presents la regidora Raquel Gil, el president del Consell del Districte, Marc Serra i gran part dels membres de La Marina Viva, representats per en Daniel Fernández

En les seves paraules, Gil va destacar el paper que ha jugat i juga històricament el Canal de la Infanta “en la unió amb els veïns del Baix Llobregat”, tot felicitant a l’entitat marinenca per la seva proposta. Serra, per la seva banda, va subratllar que es tracta d’un canal i, consegüentment, d’una plaça que “parla de la història d’aquest barri” i que a més a més, la inauguració coincideix amb un important període de sequera que “convida a reflexionar sobre com ens relacionem amb l’aigua”. En Daniel, tancant la roda de parlaments, va fer valdre “l’enorme esforç” de l’entitat per donar vida a aquesta iniciativa i “donar el reconeixement que mereix a un dels elements claus en la història de la Marina”. Tot seguit, de la mà dels representants, es va desvelar la placa que atorgava de manera oficial el títol de plaça del Canal de la Infanta a aquesta cruïlla, fins ara sense nom.

A l’acte hi van assistir gran part dels representants polítics i associatius del barri i del districte, que no es van voler perdre el naixement d’un espai que mantindrà viva la història d’aquest barri per sempre. ■

Premis Sants-Montjuïc

Joan Galimany,

l'APSoCeCat, Mamiatles i Marina't de Contes, els guardonats

El dimarts 2 de juliol el Saló de Plens de la seu del districte va acollir la celebració de la XXXII edició dels premis SantsMontjuïc, en una jornada de gala que va comptar amb la nombrosa assistència del veïnat. Durant la tarda es van atorgar un total de quatre premis a persones, entitats o col·lectius que contribueixen al desenvolupament i dinamisme social de la zona.

El primer d’ells, pertanyent a la categoria de reconeixement personal, va recaure en el mestre pastisser Joan Galimany, segona generació al capdavant de la coneguda pastisseria Kessler Galimany, ubicada al carrer de Sants i que recentment va abaixar les seves persianes.

En la modalitat col·lectiva, l’entitat guardonada va ser l’Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa (APSoCeCat), que treballa des de fa dècades per millorar les condicions de les persones amb sordceguesa, tot garantint els seus drets mitjançant

projectes, serveis i activitats diverses. La novetat en aquesta edició dels premis Sants – Montjuïc ha estat el guardó Especial a la promoció dels Feminismes, que va ser lliurat al programa Mamiatles, elaborat i impulsat pels centres esportius municipals de l’Espanya Industrial, coordinats pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Aquesta iniciativa ofereix un acompanyament a les dones durant l’embaràs i el postpart, focalitzant-se en la salut reproductiva i el benestar a través de l’esport.

Finalment, pel que fa al Premi Especial a la Innovació, enguany s’ha donat al projecte ‘Marina't de Contes’ de La Marina Viva, en el qual han participat més de 300 alumnes de quart i cinquè de primària de les escoles Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Alfageme, Garbiñe, Polvorí, Ramon Casas i Seat, el resultat del qual ha estat la creació d’un conte original. ■ Redacció

▶ Membres de La Marina Viva amb la regidora Raquel Gil i el president del Consell del Districte, Marc Serra.

|| P.L.

▶ Els guardonats amb les autoritats del districte de Sants-Montjuïc.

P.L.

Els actors

parlem de salut

L’atenció primària en risc

Al mes de febrer, en aquesta secció, la meva companya Paula Fernández va escriure sobre la longitudinalitat, un dels atributs de l’Atenció Primària definits per Barbara Starfield.

Barbara Starfield va ser una pediatra estatunidenca especialitzada en salut pública que defensava l’atenció primària com a pilar de qualsevol sistema sanitari fort. D’aquesta en ressaltava quatre atributs característics:

Segurament, quan parlem d’impacte ambiental el primer que ens ve al cap és la contaminació ocasionada pel transport, però l’alimentació és la primera activitat humana que en genera més. Un treball coordinat pel centre de recerca de la Comissió Europea i impulsat pel Departament de Consum del Govern d’Espanya conclou que la carn de porc, la de vaca i la de pollastre són, per aquest ordre, els aliments que produeixen més danys en l'entorn. Per tant, l'alimentació suposa el 52,1% de la petjada de consum d'Espanya; seguida de la mobilitat (el transport), que representa el 17,1%; l'habitatge (la seva construcció i els consums associats), amb el 16,2%; els béns de la llar (roba, calçat, mobiliari), amb el 9,6%; i els electrodomèstics (que inclou diferents aparells electrònics, com el mòbil), amb el 5,1%.

Així doncs, la manera com mengem afecta l’estat de salut del nostre planeta, per la qual cosa és urgent canviar els nostres patrons dietètics per nodrir-lo millor. Però, quines estratègies alimentàries podem adoptar?

En primer lloc, cal escollir una alimentació més vegetal basant la nostra dieta en verdures, fruites, llegums, cereals integrals, fruits secs i llavors. Tanmateix, reduir el consum de carn, sobretot la vermella i processada, i optar per fonts de proteïna alternatives com les llegums. Per tant, més vegetals i menys animals ja que els aliments d’origen vegetal tenen un menor impacte en emissions de gasos d’efecte hivernacle, en comparació amb els aliments

físics, psicolològics i socials que poden afectar a la seva salut.

- Coordinació: entenent l’atenció primària com a la base, coordinadora de tots els serveis sanitaris que atenen a un pacient.

Des del 1 de juny al 30 de setembre no es podran realitzar contractes per a cobrir les vacances de les professionals en els Centres d’Atenció Primària (CAP) i tampoc es pagaran jornades complementàries

Autor: Forges.

- Accessible: estar disponible a tota la població amb poca demora, el que afavoreix la longitudinalitat i disminueix les consultes d’urgències, millorant la salut global.

- Longitudinalitat: ser sempre atès pels mateixos professionals, el que permet crear un vincle i ha demostrat que millora la salut de la població.

- Integralitat: entendre a la persona en el seu tot, tenint en compte els aspectes

En els últim anys s’han aprovat polítiques que han posat en risc algun dels atributs de l’atenció primària, debilitant així el sistema sanitari en conjunt i la salut de la població. A principis de juny Sanitat va anunciar que s’havien d’ajustar els pressupostos, i que per tant, des del 1 de juny al 30 de setembre no es podran realitzar contractes per a cobrir les vacances de les professionals en els Centres d’Atenció Primària (CAP) i tampoc es pagaran jor-

nades complementàries. Això també ha implicat el tancament d’alguns serveis específics dintre de l’atenció primària, com són les Unitats d’Infeccions de Transmissió Sexual. A nivell hospitalari també es tancaran plantes d’hospitalització i s’aplaçaran les cirurgies no urgents.

Així com s’entén que l’estiu és una època en què la longitudinalitat dels pacients es veurà afectada per la necessitat de vacances de les professionals, aquest any hi sumem un atemptat directe a l’accessibilitat. Amb la nova decisió de Sanitat, les poques professionals que no estiguin de vacances hauran de gestionar les visites de tota la població assignada en aquest CAP, fet que comportarà un augment de l’espera per a una visita, i per tant, hi haurà més risc de complicació d’algunes malalties i augmentaran les visites d’urgències en el propi CAP i en altres nivells assistencials (CUAP i hospital), el que empitjorarà en global la salut de la població.

Davant d’aquesta perspectiva, diversos col·lectius sanitaris, conjuntament amb la població, s’han manifestat el passat divendres, 28 de juny, davant del Departament de Salut per a demanar que reverteixin la decisió i tinguem durant l’estiu tot el personal sanitari necessari. Encara estem pendents de resposta. Estigueu atentes a futures mobilitzacions, ja que caldrà la participació de tota la població per a defensar una xarxa de serveis públics de qualitat, gratuïta i universal. ■

Nodrim bé el planeta?

La manera com mengem afecta l’estat de salut del nostre planeta; és urgent canviar els nostres patrons dietètics per nodrir-lo millor

d’origen animal, en especial la carn vermella i el marisc. Per això, és important conscienciar la població en augmentar el consum de llegums com a font de proteïna vegetal ja que són molt saludables, econòmiques i sobretot molt versàtils a la cuina. Les podem menjar en amanides, guisats, cremes, hummus, pasta de llegum, hamburgueses casolanes, sopes de verdures… També és clau consumir productes de temporada i proximitat. Donar suport a l’economia local comprant al mercat o en cooperatives de consum assegura que

els aliments siguin més frescos i sovint més econòmics. La Comissió EAT-Lancet defensa el concepte de “dieta planetària”, la qual es basa en els patrons dietètics esmentats anteriorment. Tot i que, s’ha demostrat que la Dieta Mediterrània és sostenible ja que es basa en la producció local i estacional dels aliments reduint la petjada de carboni associada al transport i l’emmagatzematge d’aquests.

Tanmateix, per seguir una alimentació més sostenible és important llegir bé les etiquetes i fixar-nos en la procedència dels productes que comprem. A més, és essencial reduir l’ús del plàstic prioritzant envasos de vidre, bosses hermètiques de silicona o porta entrepans reutilitzables. Finalment, cal lluitar contra el malbaratament alimentari organitzant-nos els àpats prèviament elaborant un menú setmanal, anant a comprar amb una llista i practicant el mètode del batch cooking. Aquest consisteix en realitzar diferents preparacions per congelar i/o refrigerar en base a un menú prèviament establert, fet que ajuda a estalviar diners, temps i assegura una millor gestió dels residus alimentaris. Us animo a incorporar amanides de llegums en els vostres plats aquest estiu! ■

Júlia Roig Vallverdú Dietista-nutricionista. CAP Bordeta-Magòria, CAP La Marina, CAP Dr. Carles Ribas, EAPT La Marina-Magòria

Mireia Simonet i Cañete Metgessa d’Atenció Primària del CAP Doctor Carles Ribas

LA MARINA del comerç associat

Ser soci de l’Eix comercial de la Marina beneficia a tot el barri

Serveis que oferim a l’Eix comercial de la Marina

INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT CONSTANT

T’informarem en tot moment de la normativa de comerç (horaris comercials, vendes especials, etiquetatge…). Estaràs al dia de totes les novetats del teu sector, coneixeràs tots aquells aspectes imprescindibles per donar el millor servei i estar el dia de tot el que passa al nostre barri.

CURSOS GRATUÏTS DE FORMACIÓ

És important formar-se per ser competitiu com a empresa en un món tan canviant. La bona formació, amb els millors professors, us donaran les eines per millorar el dia a dia del vostre comerç.

ORGANITZACIÓ DE CAMPANYES I FIRES

L’Associació de Comerciants organitza diverses campanyes i una mostra comercial on participa tot el comerç de la Marina: Fira Marinera i de Pagesia. La ruta de la tapa (La Marina Tapea).

La Marina Shopping Festival (Black Friday).

L’aparador Misteriós.

Sant Jordi.

Il·luminació Nadalenca.

Pare Noel.

Xmas Market

Resol l’enigma.

Òpera al Comerç.

BCN Shopping and Shooting.

Defensor del client.

Espais Liles.

Agenda de l’any, bolígraf i caramels. Bosses.

Sortejos de Nadal. Comerç Accessible.

PRESÈNCIA A L’ESPAI WEB, XARXES

SOCIALS I AL DIARI LA MARINA

Incorporarem el teu establiment dins el directori de botigues de la nostra web i tindràs la presència del teu comerç mensualment al diari gratuït La Marina. Difusió dels associats a les Xarxes Socials.

CURSOS DE COMUNICACIÓ

No saps on posar anuncis? Vols estar present a les xarxes i no saps com? T’oferim

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

ESTUDIS DE TATUATGES “RBL TATTOO” c/ Alts Forns, 71

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA c/ Sovelles, 11 932232593

650706656

FARMÀCIA FONERIA c/ Foneria, 18 933332647

assessorament i cursos gratuïts en comunicació, publicitat i xarxes socials.

BORSA DE TREBALL

Busques una persona per al teu establiment i no saps per on començar? T’ajudem a trobar el candidat ideal. També pots accedir a la borsa d’estudiants en practiques per al vostre negoci, sempre supervisats per un tutor.

AJUDES I SUBVENCIONS

T’informem de les ajudes i subvencions per al comerç i te les tramitem. Aquest any hem accedit a subvencions per: Transformació digital

Ajuda per a nous establiments

Reformes als establiments de més de 10 anys

Tenim contacte directe amb les institucions administratives sobre qüestions que afecten als socis (seguretat, mobilitat, urbanisme…).

I molt més!!!

Fes-te’n soci!!! www.comerciantslamarina.cat

PERRUQUERIES I ESTILISME

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

VEÍ, VEÏNA,

Si compres a l’Eix comercial de la Marina, gaudiràs d’un barri millor!

El comerç dóna vida al barri: Il·luminem els carrers

Hi aportem vida Ens preocupem pels nostres avis i àvies (Projecte Radars)

Col·laborem amb les activitats veïnals

Donem recer a les dones que han patit una agressió masclista a la via pública (Projecte Espais Liles) Donem tracte personalitzat

Assessorem els clients amb professionalitat

TOT A PROP DE CASA!

Comprar al barri i evitar el tancament d’establiments comercials, de serveis i de restauració que ens empobririen a tots, és responsabilitat dels veïns i veïnes.

COMERCIANTS, VEÏNS, JUNTS per un barri millor

TELECOMUNICACIONS

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME

C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

SARANG BEAUTY CENTER Foneria, 38. 676084465

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO

c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ

Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA

c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

ZONAFISIO CHALMETA

c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361

NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

La Fira Marinera i de Pagesia: Comerç, reivindicació i festa gran

|| Y.L.A.

Sota els prop de 27 graus que feia el dissabte, 8 de juny, el passeig de la Zona Franca es va convertir en el gran escenari d'una cinquantena de comerços i serveis establerts a la Marina. Prenen el carrer per donar-se a conèixer i per reivindicar el comerç de barri, la qualitat i la singularitat que té. És la Fira Marinera i de Pagesia.

Tota una filera que, com cada any, començava al carrer Foneria i arribava fins al carrer Mineria, on es podia trobar de tot: carteres, menjar per a gossos, marqueteries, electrodomèstics, matalassos, sabates, roba, bijuteria, ninos que semblaven reals, serveis educatius, sanitaris, de bellesa, assessorament per comprar o vendre un pis...

- Com és que jo no m'assabento de res? - És que no mires els cartells ni els grups de Facebook.

Conversen dues veïnes grans, una preocupada per no perdre's l’esdeveniment. I és que, durant tot el dia, una riuada de gent va anar amunt i avall comprant o comentant les textures i les formes de diverses artesanies i tota mena de productes. Es barrejaven entre les paradetes, i amb l'olor que desprenien les xarcuteries i les pastisseries, productes de primera mà, que s'havien instal·lat a l'inici del passeig. També s'hi aturaven a la zona gastronòmica, atinguda pels restauradors del barri, Birras y Tapas i el bar Las Palmeras, que servien les infal·libles croquetes o els bunyols de bacallà, acompanyats de vins i caves del celler La Marina... cap a les 12 del migdia la zona estava plena.

"Fa uns anys vam comprar un pis al passeig de la Zona Franca i estem encantats per l’ambient que hi ha", comenta una parella amb un nadó en cotxet, esgotats, fent uns pinxos a la zona gastronòmica. "Nosaltres venim cada any, ens encanta, però he d'anar amb compte perquè ja m'he deixat 60 euros i encara queda molt per veure", comenta altra veïna acompanyada amb els dos fills, adolescents, i el marit.

Com a novetat, enguany el Col·legi d'Arquitectes de Barcelona hi ha participat exposant les propostes de la recuperació del Canal de la Infanta i la millora pel passeig de la Zona Franca. Un seguit d'articles publicats al diari La Marina defensen una rambla lateral. El grup d'arquitectes de la Marina el proposa per a un tram del passeig, i defensen que s'estudiï una solució tenint en compte la singularitat de cada tram de la via.

"No és el mateix el tram aquest on som (entre Mineria i Foneria), que el del final del Prat Vermell", argumenten. Molts veïns i veïnes que viuen al mateix passeig van apropar-s'hi, i preguntaven, debatien, i intercanviaven amb el grup. Igualment, van instal·lar jocs infantils convidant els més menuts que dibuixessin el passeig que els agradaria tenir. El verd, els seients i la possibilitat de jugar al carrer sortien en alguns dels traços infantils.

I si continuaves caminat, topaves amb la

carpeta de La Marina FM (102.5), durant tot el dia va fer un programa especial, i el programa Comerç de Barri va entrevistar comerciants, veïns i veïnes i els regidors i consellers del districte que s'hi van apropar. Marc Serra, Ancor Mesa, Ana Trapero, Georgina Lázaro, Francesc d'Almacelles, Eudosio Gutiérrez, Maria Conesa i David Labrador, van ser alguns. Entremig, la paradeta de l'Associació de Comerciants, l’organitzadora de la Fira, acollia l'exposició fotogràfica dels orígens de la Marina a càrrec de Josep Maria Pérez, Julio Baños i l'Adolf Romagosa.

I ja al final del recorregut, arribant a Mineria, es trobava l'escenari principal on va haver-hi actuacions tot el dia. Els protagonistes del matí van ser, sobretot, els infants. Un xou en anglès de l'acadèmia Small Talk, seguit de balls de jazz modern i flamenc a càrrec del Centre Cultural Estrelles Altes, amb els grups Claveles, Canasteras, Melodia, Alegria, Baby Dance, Invencibles i Guerreres, van entretenir un públic generós. A continuació, prenien l’escenari les dones de Folk Montjuic, amb el Quimi Country. Entre número i número, les paraules de la presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, Sandra Bestraten i de la presidenta de l'Associació de Comerciants de la Marina, la Mei Márquez. Bestraten va explicar l'objectiu d'impulsar la reforma del passeig de la Zona Franca: "La rambla lateral per-

Mei Márquez

"Necessitem ser-ne molt conscients que el comerç de barri va molt més enllà d'un intercanvi comercial, som serveis que ens preocupem pels nostres veïns i un teixit compromès amb el nostre barri"

metria que el passeig sigui l'element cohesionador com a eix cívic entre la Marina de Port i el barri de la Marina del Prat Vermell, la idea és canviar la dinàmica d'autopista amb què funciona ara mateix. Seran 30.000 veïns nous, més els milers de persones que ja treballen al Complex Administratiu de la Generalitat, i volem que tots ells coneguin

i tinguin com a primera referència el comerç de proximitat”. La futura reforma del passeig hauria de facilitar que els barris i el veïnat estem connectats, deia.

"Necessitem ser-ne molt conscients que el comerç de barri va molt més enllà d'un intercanvi comercial, som molt més que això, som serveis que ens preocupem pels nostres veïns i un teixit compromès amb el nostre barri", li va seguir la Mei Márquez. Ella i el seu equip són el pal de paller perquè els carrers i els negocis del barri participin i es beneficiïn de les polítiques que impulsa l'Ajuntament i altres administracions per promocionar i protegir els comerços als barris. Després, Márquez també va comentar la candidatura de Barcelona com a capital Europea del Comerç de proximitat. I ja a la tarda, ai, quina tarda!, van venir les havaneres del grup Marina Musical. Era el vespre, hi havia el rom-cremat, abundant, de l’Abdó Florencio. S’havia corejat Cafè-cafè, pròpia del grup d’havaneres. El capvespre lluïa un cel de colors vermellosos i ataronjats i en aquest ambient van irrompre a l'escenari en Dani Escamilla i en Nàpols, l’un, dels 80 principals, i l’altre, guitarrista de Jarabe de Palo. I aquí ja tot va fer efecte d'esclatar, el públic, nombrós, estava absolutament entregat. Va cantar, saltar, i es va emocionar al ritme dels clàssics del rock com We Will Rock You, I Want To Break Free o A quien le Importa Al dia següent, diumenge 9 de juny, coneixíem el resultat de les eleccions europees. Nosaltres ja havíem acabat la nostra festa, i de quina manera! ■

▶ Concert del grup Folk Montjuïc amenitzant la jornada.

Fotos: Josep Vicens

▶ Un grup de veïns a la paradeta en què s'explicava el passat mariner i de pagesia del nostre barri.

▶ Il·lustració del passeig de la Zona Franca, amb la reforma de rambla lateral que proposa el grup d'arquitectes de la Marina.

El SIL 2024 finalitza una edició d'èxit

El SIL Barcelona, la fira de Logísti ca, Transport, Intralogística i Supply Chain de referència internacional, organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), va tan car la seva 24a edició amb més de 15.396 visitants, amb 650 empreses participants, un 35% d'elles interna cionals, i més de 150 esdeveniments.

L'èxit d'aquesta nova edició queda corroborat amb les dades que recull la plataforma digital del SIL des d'on s'han realitzat 8.733 intercanvis de contactes digitals, 3.115 sol·licituds de reunions i 12.564 missatges entre as sistents. El SIL 2024 ha comptat amb la màxima representació de Comuni tats Autònomes de la seva història.

Aquesta edició també ha reunit un ampli ventall d'expositors, que han presentat més de 180 novetats en exclusiva mundial sobre solucions tecnològiques, innovacions i serveis especialitzats en matèria de logística, transport, intralogística, distribució, última milla, etc.

El delegat especial de l'Estat del CZFB i president del SIL, Pere Na varro, ha volgut posar en valor que "El SIL Barcelona, una vegada més, ha demostrat ser l'epicentre i un punt

de trobada global per a tota la indústria logística. El SIL s'ha consolidat com el referent indiscutible on convergeixen el coneixement, el networking i la innovació. A més, hem viscut jornades molt interessants que posen el focus en la transformació tecnològica, el compromís per la sostenibilitat, la co-creació i la col·laboració publico privada per redefinir el futur de la logística".

Per la seva banda, Blanca Sorigué, directo

ra general del CZFB i del SIL, ha explicat que "El SIL ha tornat a demostrar la seva capacitat única per reunir els líders internacionals del sector logístic. Amb una participació rècord de 650 empreses, més de 15.000 professionals i un impacte econòmic a la ciutat de més de 50 milions d'euros, el SIL torna a superar les nostres pròpies expectatives, tant en

termes de participació com en la qualitat dels assistents. Aquest èxit sense precedents és el reflex de la nostra dedicació constant a oferir una plataforma de classe mundial que impulsi el creixement i desenvolupament de la logística, no només a nivell local, sinó a nivell global".

L'última jornada també ha com memorat el Dia de la Comunitat Por tuària de Barcelona amb un còctel a l'estand del Port de Barcelona, que s'ha convertit en un punt de trobada per debatre els temes més rellevants de futur, compartir estratègies i crear nous vincles.

Fita històrica en l'àmbit de la innovació: màxima participació de startups

Aquesta edició ha assolit una fita his tòrica en l'àmbit de la innovació amb la presència de 120 startups, la major participació d'empreses emergents de la història del SIL Barcelona. Les startups han realitzat diferents acti vitats de networking i negocis, com l'Startup Meeting Area, la seva ses sió de pitches al SIL International Knowledge o l'estand de la Logistics 4.0 Incubator. ■

Lluís Salvadó: “Amb el nou Pla Estratègic, volem fer més Port Vell i que sigui més ciutadà”

El Port Vell és el punt d’unió entre la ciutat i el Port de Barcelona, l’espai on conflueixen el dia a dia dels ciutadans i l’activitat portuària. En conseqüència, una de les zones més dinàmiques, atractives i especials de la capital catalana. Amb l’ànim de preservar aquesta singularitat i apostar per un model comercial, però també de lleure, que miri al mar i obri cada vegada més els espais portuaris a les persones, el Port de Barcelona ha presentat el nou Pla Estratègic del Port Vell (2025-2030).

En un acte en què van participar el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i el director del Port Vell, David Pino, s’han exposat els eixos estratègics i accions de referència del Pla, que es posarà en marxa l’any vinent i té una durada prevista de cinc anys. Es preveu una inversió de 250 milions d’euros públic-privats al Port Vell, que guanyarà 15 hectàrees cap al sud, als molls de Barcelona, Sant Bertran i Pescadors, i que s’afegiran a les 70 que té actualment.

Com a objectius estratègics, el Pla contempla assolir una major integració del port-ciutat promovent el caràcter marítim del territori; completar la transformació urbanística i energètica; assolir més de 10.000 treballadors (30% dels quals dedicats al sector nàutic) i incrementar el nombre d’start-ups, scale-ups i corpo-

rates localitzades al Port Vell, també amb un mínim del 30% vinculat al sector marítim-logístic-portuari.

Un Port Vell més obert a la ciutadania i sostenible

El Port Vell és l’àrea més antiga del Port de Barcelona i la que té un contacte i relació més clara amb la ciutat i les persones. El territori compta amb més de 25 milions de visites anuals i es caracteritza pel seu caràcter mixt: ciutadà i turístic.

El Pla Estratègic del Port Vell (2025-2030) recull accions específiques pensades per fer

del Port Vell una àrea més ciutadana del que és actualment mitjançant la realització d’activitats culturals, esportives i lúdiques relacionades amb el mar i facilitant la integració amb la ciutat i la mobilitat interna.

En aquesta línia, David Pino ha destacat projectes com “la reforma del moll Barcelona i la connexió amb el moll Drassanes, que suposarà l’obertura del World Trade Center al mar, o la transformació dels tinglados del moll Oriental, un espai polivalent que el Port vol consolidar com un actiu sociocultural de

la nostra ciutat”. A més, el Pla contempla enfortir la mobilitat interna de ciutadans i turistes en mitjans aquàtics, amb el transbordador entre els molls d’Espanya i el de Pescadors, i incrementar i millorar els espais de passeig. Tota aquesta obertura d’espais i rehabilitació d’infraestructures s’engloba dins de la que és considerada la segona gran transformació del Port Vell, que no només planteja millores urbanístiques, sinó també energètiques.

Més treballadors i empreses vinculats al sector marítim

Un altre dels fonaments del Pla és incrementar el caràcter marítim del Port Vell a partir de l’increment de treballadors i empreses vinculats al sector. El Port de Barcelona es marca com a objectiu estratègic assolir abans de 2030 més de 10.000 treballadors al Port Vell i que un mínim del 30% es dediqui al sector nàutic.

“Per poder crear una imatge distintiva en termes de negoci i innovació, no només contemplem l’increment d’empreses en el territori del Port Vell, sinó que també fomentem l’aterratge del talent, per poder convertir el Port de Barcelona en un centre de formació avançada de referència marítim-portuari-nàutic amb equipaments integrats propis”, ha explicat el president del Port de Barcelona. ■

The Venue Barcelona, el nou hub d’empreses instal·lat a l’Estadi Olímpic Lluís Companys

|| P.L.

L’Estadi Olímpic Lluís Companys, ubicat a la muntanya de Montjuïc, ha estat ocu pat durant gran part de l’any pel F.C. Barcelona, mentre el Camp Nou no acabi de ser rehabilitat.

De la mateixa manera, des de finals del primer trimestre d’enguany, també s’ha convertit en el nucli d’activitat de The Venue Barcelona, un centre d’empreses innovadores especialitzades en sectors com la música, l’esport i els grans esdeve niments. L’objectiu d’aquesta proposta és contribuir a millorar i reforçar el posici onament local i internacional de l’Anella Olímpica de Montjuïc, com a motor de la transformació empresarial i d’iniciatives emergents en els àmbits en els quals tre ballen les empreses que en formen part. En concret, el hub empresarial, ubicat a la façana sud de l’Estadi Olímpic, gaudi rà d’una superfície de 1.100 m2, repartits entre 14 mòduls de treball interconnectats i un gran espai de coworking que, junta ment amb altres espais oberts, pretendrà afavorir la col·laboració i sinergia entre companyies.

A més a més d’aquests espais de treball, el projecte també disposarà de 400 m2 ex teriors, buscant afavorir la interrelació, no només entre les companyies adscrites, sinó també amb els equipaments i espais que constitueixen l’Anella Olímpica de Montjuïc, com per exemple, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), el Palau Sant Jordi, les Piscines Picornell i el Museu Olímpic, afavorint al creixement i dinamització de tota la zona.

Tant és així, que les empreses que for min part de The Venue conviuran amb con certs, esdeveniments esportius i d’altres que se celebrin a Montjuïc pràcticament cada setmana. De la mateixa manera, amb l’inici d’aquest projecte, tant l’Estadi Olímpic Lluís Companys com el Palau Sant Jordi es convertiran en laboratoris de prova de les iniciatives resultants de recerca i treball de les empreses membres. En aquest sentit, The Venue Barcelona ha iniciat la seva trajectòria amb deu empreses dedicades als sectors esmentats suara. En concret, les companyies que for men part són A-Champs, Asociación Española de Fabricantes y Distribuidores de Artículos Deportivos (AFYDAD), Barcelona Sports Hub, Sportmas, WeVolv, Talent Passport, Toda & Nel·lo, TPC Matchpoint, TUWA i Barcelona

▶ D’esquerra a dreta, els cofundadors The Mother Trees i U-Skale, Daniel Duemig i Emilio Risques; la directora de l’Anella Olímpica, Carme Lanuza; la cofundadora d’Ongoing, Marta Sánchez Busom; i el director general de B-Bruce, Dani Muñoz.

Music Tech Hub.

La iniciativa, torna a obrir l’interrogant dels beneficis en les comunitats locals i el seu entorn més immediat

A més a més d’aques tes empreses, la inici ativa empresarial és gestionada per quatre organitzacions amb “una llarga trajectòria en el disseny i impuls de centres d’innovació i la gestió de programes d’acceleració d’start ups”, com ara The MotherTrees, B-Bruce, Ongoing i U-Skale. Aquest hub també està impulsat per Barcelona Serveis Municipals (BSM), Barcelona Activa i l’Institut Barcelona Esports, que han destinat 2,8 milions d’euros a la creació d’aquest espai.

The Venue Barcelona arriba a l’Anella Olímpica de Montjuïc tres anys després de la presentació del Barcelona Sports Tech Hub, en un acte dirigit per l’alcalde Jaume Collboni, aleshores primer tinent d’alcaldia. En la nota de premsa informa tiva, s’afirmava que el BSTH seria “la pri mera incubadora de projectes tecnològics i esportius de la ciutat”, ubicada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, en un recinte amb més de 1.000 m2 de superfície i 400 m2 d’espai exterior, que és el que gaudeix ara The Venue Barcelona, espai impulsat, entre altres, pel Barcelona Sports Hub

Dues presentacions, amb anys de di ferència, de projectes empresarials i de desenvolupament, ubicats a una Anella Olímpica que ja compta amb la presèn

cia d’un gegant com el F.C. Barcelona i l’afluència de persones que visiten men sualment el Palau Sant Jordi, i que es pre tén consolidar com un pol internacional d’atracció d’empreses. Les fonts oficials afirmen que, amb l’arribada d’aquestes empreses, l’espai de Montjuïc esdevindrà “un camp de proves i impuls de projectes únics i innovadors”.

La iniciativa, però torna a obrir l’inter rogant dels beneficis en les comunitats locals i el seu entorn més immediat. Les empreses de la Zona Franca representen el 10,5% del PIB de Catalunya, mentre que al conjunt de Barcelona és un 35,4% del total d’aquest PIB català. Una reclamació històrica del veïnat és assolir relacions efectives amb el conglomerat empresarial que envolta el barri, motor de l’economia barcelonina i catalana que contrasta amb la precarietat de les condicions de vida dels qui vivim als barris veïns.

Com, per què i amb quins mecanismes aquestes empreses han de fer retorn al ve ïnat més pròxim? Són preguntes que se gueixen a l’aire en una relació que ni està ni se l’albira. ■

Pregó de la Festa Major de la Marina

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar.

Antonio Machado

La Marina, un barri de barris.

La Festa Major de la Marina és un espai dels qui vivim en diversos barris: Can Clos, Polvorí, Sant Cristòfol, Plus ultra, La Vinya, Illa Metalco, Eduard Aunós, Santiveri, el Passeig de la Zona Franca i els nous nuclis d'habitatges dels nostres nous veïns i veïnes que estan arribant al Prat Vermell.

Amb molts dels que sou aquí hem tingut lluites compartides, lluites comunitàries, projectes sorgits a l’abric de la nostra necessitat i perquè enteníem, i continuem en això, que el futur el construïm entre tots i entre totes, i el fem cada dia, esforçant-nos i donant el millor que tenim. El nostre temps, la nostra energia i les nostres capacitats al servei dels nostres veïns i veïnes.

Entitats i associacions de veïns i veïnes

Per això, vull fer valdre, molt especialment, el paper que tenen totes les associacions de veïns, de veïnes i les entitats culturals, esportives, recreatives i de comunicació que existeixen al barri. A la Marina, som una cinquantena, i estem organitzats i federats en la Unió d'Entitats de la Marina.

Un especial agraïment a la Unió d'Entitats pel treball que realitza per a fer possible aquestes festes i moltes altres activitats. Els últims anys, a més, hem viscut un relleu en algunes entitats i avui hi ha moltes veïnes dones implicades, compromeses i liderant aquests espais. Abans no tenien aquesta possibilitat. Avui, som un país i un barri millor amb elles al capdavant.

I és que la Marina és el que és: bonica, verda, lluminosa, acollidora… gràcies al treball que fan totes aquestes entitats, com també a tots els que van estar abans i els que vindran, als valors que representen i pels quals treballen altruistament.

I, siguem sincers, si avui hi ha una festa més, a part de les quals ja tenim en cada barri, és perquè ens va la marxa. Ai, quines festes ens hem muntat sempre al barri!

Les Festes Majors de la Marina, a diferència de la que es realitzen en cada barri, les entenem com l'espai compartit on enfortir-nos com un únic barri, una única comunitat. Unida i forta. Necessitem fer pinya per a poder avançar en els reptes i reivindicacions que tenim. I consolidar els valors democràtics que ens defineixen i que sempre ens han definit com a barri.

Valors del barri

Avui més que mai, és convenient recordar que som un barri eminentment de classe treballadora, construït des de la solidaritat, des de la lluita veïnal i des de la intel ligència col lectiva que sempre hem tingut, venint tots de diferents cultures i de diferents procedències.

Avui hem de reconèixer que el sacrifici de més d'una generació ha aconseguit que en l'actualitat un nombre important dels nostres veïns i veïnes siguin professionals: metgesses, arquitectes, periodistes, advocats, funcionaris, treballadores socials, escriptors...

Són els nostres fills, filles i nets.

Estimar la nostra diversitat

Deixeu-me saludar als nostres amics, veïns i veïnes de la comunitat gitana, la guineocatalana, la musulmana, els veïns i veïnes de la comunitat xinesa, també als veïns i veïnes de la comunitat llatinoamericana, a l'asiàtica. Per descomptat, en el barri també tenim persones italianes, portugueses, franceses... a tots els que sou part del barri, us volem dir benvinguts i benvingudes.

Tant de bo pugueu viure com ho hem fet nosaltres, preocupant-nos pel benestar del veí del costat i del conjunt del veïnat. Que el barri continuï sent casa nostra. Que el gaudim i el cuidem per igual, ja que els espais públics són una conquesta de tots, han costat i costen molt, i ens mereixem poder viure'ls, i gaudir-los. Cuidem-los.

Finalment, permeteu-me unes paraules de solidaritat activa amb el drama i la injustícia que sempre porten les guerres. La d’Ucraïna i el genocidi del poble palestí. El nostre cor està amb ells i la nostra repulsa més ferma contra la crueltat que pateixen.

I no vull acabar sense dir-vos que m'he sentit afalagat per la invitació a compartir aquest pregó.

Que visqui la festa, que visqui el ball, que visqui la treva d'aquests dies en què ens consentim menjar en grup, amb els amics, i en definitiva, veure'ns i passar-nos-ho bé amb els qui sentim el nostre com el millor barri del món, entre el mar i la muntanya de Montjuïc hi és la Marina. Gaudim-la i divertim-nos força!

Antoni Reyes i Blanco Barcelona, 14 de juny de 2024

Joan

El pregoner aplaudint la presidenta de la Unió d'Entitats, Rosalía Fernández. Josep Vicens

“A Barcelona tots som immigrants; d'on ve ara la dèria amb els nouvinguts?”

Gairebé tota la vida en una empresa, això ja gairebé no passa.

Demà faré 34 anys que porto al metro (TMB). Vaig entrar-hi amb 24, el 18 de juny de 1990 (fem l'entrevista el 17 de juny). A TMB he estat cap de tren (tasca: anar al costat del maquinista i obrir i tancar les portes, a més de tocar el clàxon) i, quan en 1992 canvien l'organització de l'empresa, em fan cap d'estació (tasca: preparar l'estació revisant que tot funcioni, atendre les taquilles i la venda de bitllets, i al torn de tancament, revisar les caixes i tancar l'estació).

Parlar dels temps sense les màquines expenedores sembla una altra època.

L'any 2006 va desaparèixer la venda manual, a partir de llavors tots els treballadors hem de fer "estació i conducció". Als que no estàvem habilitats per conduir ens vam formar. Ara, com Agents d'Atenció al Client tots hem de saber de tot.

A veure, expliqui una jornada habitual a la seva feina.

Fitxo a les 4.30 a l'estació de pas; cada persona entra en una estació, jo ingresso a Santa Eulàlia. Un tren ens transporta i ens va deixant a l'estació que se'ns hagi assignat. A partir d'aquí, he de fer un servei, potser conduir o atendre alguna estació un parell d'hores.

Avui dia les portes s'obren automàticament. Però cal revisar que estiguin ben encaixades, i comprovar que a l'estació els llums, ascensors, escales... funcionin correctament.

A l'estació també atenc el públic per recarregar o treure una targeta o si tenen un títol defectuós. En acabar, aquest servei el combinem amb altres hores conduint el tren. I no conduïm més de tres hores, el màxim seguit.

I així tota la jornada. Quan arriba l'hora, a les 12.19 en el meu torn, estem 10 minuts abans a l'estació base, fitxem i tanquem jornada. Entra el torn següent. N'hi ha cinc en total.

De vendre bitllets a conduir un tren... un canvi important.

Quan l'empresa va implantar l'Agent únic jo tenia 46 anys. L'objectiu va ser que tothom que no tingués un problema mèdic conduís, a mi em va costar una mica, no tinc el carnet de conduir, però he fet un munt de cursos i formacions. I evidentment, hi ha molts controls per assegurar-se que som aptes. Ara fa 12 anys que porto el tren.

Conduir era un ofici molt masculí, com l'atenció a les taquilles, femení. Quan vaig entrar en tota l'empresa només conduïen dues dones. Tots els altres eren homes, un món masculí, efectivament. Ara, des de fa uns anys s'intenta més paritat. I l'ambient amb els companys?

Molt agradable. Personalment, mai he tingut problemes amb ningú, i tots ens tractem amb molt de respecte i companyonia. Ara bé, és cert que abans els llocs de feina, per norma, uns eren per homes i altres per dones, i ho veiem tan corrent que ni ens ho plantejàvem. Afortunadament, tot això ha canviat. Reconec també que sempre hi ha les primeres que obren camí a la resta, també a la conducció de metro. Avui hi ha moltíssimes més companyes.

Alguna anècdota que hagi viscut?

En Diagonal teníem un exhibicionista. Cada dia, entrava a l'estació amb gavardina i quan venien les noies de la taquilla se l'obria i n'apareixia ell nu, llavors les més grans s'espantaven i cridaven. Ara no es veuen gaires d'aquests, potser perquè ja no s'espanta ningú (riu).

Expliqui què més observa del passatge.

Hi ha gent que travessa per les vies, i mira que és perillós!... I després, l'estrès i la pressa de tothom, sovint es posen histèrics per haver perdut un tren que tornaran a tenir en menys de dos minuts.

Quina coreografia diària fem.

Sagrera és una passada. Van tots escanyats, però continuen entrant per la porta del davant i la del darrere i n'hi ha 20. Entreu-hi per la porta del mig, és la més

Maria Ángeles

Juárez Torralba

58 anys. Barcelona. Estat civil? Soltera. Ofici? Agent d'Atenció al Client a TMB.

Religió? Catòlica. Política? L'evito com a tema de conversa.

La Nina, com la criden els seus més pròxims, és una treballadora del metro de Barcelona. Nascuda a la Maternitat, és la segona de cinc germans. La seva família vivia a Pubilla Cases, i arriba a les Cases Barates de llavors amb la Nina d'un anyet, i fins ara que hi viuen. "El pare, paleta, i la mare, dona de fer feines... fins que van venir els bessons, que va haver de quedar-se a cuidar-nos", explica dels oficis familiars. La seva educació, pública: a Sant Raimon de Penyafort. I BUP a l'institut Montjuic, llavors a Can Tunis.

En sortir-ne amb 16 anys, havia de buscar feina, així que va fer de tot fins que li arriba una oferta de TMB com a expenedora de bitllets a la taquilla, a través de Barcelona Activa. Comença treballant per jornades i al cap de tres anys té un contracte indefinit.

Al juliol, acaba de fer els 34 anys treballant-hi i ho fa preparant-se per conduir els vuitmils, els trens més moderns de la companyia.

El seu periple vital sintetitza la història d'una bona part de Barcelona, de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i de la humanitat: persones a la cerca de com guanyar-se la vida. "En aquest sentit, no som diferents", diu, assegudes totes dues a l'ombra del bar la Rosa. Aquests dies de digestió de tot el que està passant a França i a EEUU, i amb els tambors de guerra encara tocant a Europa, convé tenir memòria i agafar-nos-en com l'ancoratge de resistència i resiliència col·lectiva.

buida sempre.

Tot i això, s'ha de dir que hem millorat molt en tots els aspectes en comparació a anys enrere. I si hi ha un tall de línies o alguna incidència hi ha orientacions i protocols clars. Què pot passar?

Malauradament, hi ha persones que continuen utilitzant les vies per suïcidar-se. Sobretot a la primavera o quan arriben les festes de Cap d'Any. De fet, les noves estacions estan automatitzades de tal manera que si es detecta alguna persona en les vies, les màquines s'aturen. Les estacions del nostre barri són d'aquestes.

Per cert, el barri està dividit entre els que considera la connexió de metro un avanç important i els que ho veuen més aviat com un engany. Què hi pensa?

Com a usuària m'agradaria poder desplaçar-me cap al centre, això és indubtable, hagués estat molt bé tenir aquesta possibilitat, és una necessitat, és el que reclamàvem i el que pensàvem que passaria. En canvi, hem d'anar a Torrassa, fer transbord i tornar... una mica feixuc. Ara bé, ens facilita anar a Collblanc en un moment i, almenys per aquí, hem sortit guanyant, no és poca cosa.

Confia que algun dia es faci aquesta connexió?

Porten molt de temps i no s'ha fet cap avanç. De fet, l'estació de Motors continua sense obrir.

El seu barri està canviant molt. Com ho veu tot això?

Fa bona pinta, els canvis m’agraden, però s'han de millorar moltes coses més.

Quina sensació teniu de la gent que arriba, per exemple?

De moment la integració funciona més aviat poc. Xerrant-xerrant, hem detectat que encara hi ha gent que creu en la llegenda urbana que som un barri difícil. És xocant quan t'ho comenten perquè no es correspon amb la realitat. La gent que arriba no acostuma a passejar pel nucli més antic. A la Chalmeta fa temps que ja hi viuen, i tampoc no solen barrejar-se amb la resta del veïnat, ni tan sols participen de les festes. Penso que el nou parc potser un reclam en aquest sentit.

Què pensa del discurs anti immigració que ha calat en un barri com el nostre, constituït, essencialment, de persones immigrants.

Les persones immigrants venen a treballar, no són diferents de nosaltres. Penso que no ha d'haver-hi cap preocupació en aquest sentit per la gent que ve de fora. A més, a Barcelona tots som immigrants. La mare és barcelonina, però el pare és andalús. En cada família hi ha almenys un immigrant. Les meves cunyades són colombianes, i ens les estimem molt. Què hem de dir nosaltres? Benvingudes. Quan la gent dona problemes, no té a veure amb el seu lloc d'origen, un de Barcelona també te'ls donarà. ■

Yohany Limpias Ayala