La Marina - Edició Juliol 2021 by La Marina

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

4.500 exemplars

102.5 FM

. C A T Juliol-Agost 2021 / Núm. 306

La Marina torna al carrer engalanada de Festa Major! El dinamisme associatiu del barri permet gaudir Una excel·lent organització respecte les mesures d’una varietat d’activitats i propostes artístiques

COVID convida el veïnat a gaudir de la disbauxa Alejandro Flores

Pàgs. 13-15

El Graner El veïnat de La Marina coprotagonista en les propostes del Festival BOOMBETA

Pàg. 22

Urbanisme Entrevista a l'arquitecta del parc Can Sabaté

Arribada de la Flama del Canigó al barri durant les festes. Un grup de veïns acompanya l’activista cultural, Antonio Ayala, i la presidenta de la Unió d’Entitats, Neus Borrell. ACTUALITAT

Redescobreix Barcelona durant les vacances amb les recomanacions del veïnat Pàgs. 4-5

ESPORTS

El Club Petanca Sants crea un equip femení Pàg. 27

Pàg. 20

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

mirades

EDITORIAL

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala. Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Patrícia Mampel, Albert Muro i Afrika Hidalgo. Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Ferran Pedret, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas. Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 4.500 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

ons el respecte absolut i la garantia de les llibertats on siguin amenaçades. Per això és especialment important De l'homofòbia i els seus que les autoritats depurin responsacrims bilitats entre les forces i els cossos de Fa uns dies tancàvem el mes de seguretat de l’estat, si s'evidència un juny, mes de l'orgull LGTBIQIA+, comportament diferenciat cap a maamb les manifestacions. Molts ens nifestants d'unes i d’altres ideologies. hem sentit motivats per expressar el nostre suport a un col·lectiu que Compte amb les pensions encara avui pateix agressions violenEl Govern ha aprovat el 6 de juny tes. Fins i tot moltes empreses han l'acord de reforma del sistema de vestit els seus perfils a xarxes amb pensions. Una reforma que incorpola bandera de l'arc iris en un gest ra de moment canvis positius, com de normalització i suport cap a ells és el mecanisme de revalorització (de màrqueting també, és clar). Són de pensions segons la inflació anual, gestos que ens reafirmen col·lectiva- que la reforma del govern del PP el ment en uns valors que cal defensar 2013 havia convertit en un topall del davant el discurs d'odi i violència de 0,25% quan els comptes públics eren l'extrema dreta. deficitaris. Així i tot, el 28 de juny ens assabenTanmateix, l'acord actual també tàvem de l'assassinat d'en Samuel, un es proposa incrementar l'edat de jujove de 24 anys que un grup d'homes bilació als 65-66 anys, de moment va apallissar a A Coruña. Tot i que amb incentius del 4% per aquells que encara no queda clar el motiu i la allarguin voluntàriament la seva vida policia segueix investigant l'agressió, laboral. la frase "deja de grabar, MARICÓN" que li van cridar, segons la persona que l'acompanyava, ens fa intuir un crim homofòbic que encara està per aclarir. Ens provoca horror que hi hagi persones carregades d’odi, curtes d’enteniment, ancorades en l’estupidesa, la ignorància, intolerància i prepotència, els actes criminals de les quals no poden quedar impunes. Aquest crim no és un cas aïllat, perquè durant els últims mesos el col·lectiu LGTBIQIA+ ha patit més agressions violentes. Un clima d'ignorància i intolerància que ataca no només la vida i la resta dels drets de totes les persones que l'integren sinó també la qualitat democràtica de la societat oberta i plural que som, volem i defensem. Cal anar a totes i no deixar passar cap agressió o discriminació per petita que sigui, i cal també exigir-nos i exigir a totes les persones i instituci-

Per què tant de soroll, llavors? El problema rau en com es planteja el futur del sistema. El ministre de la Seguretat Social, José Lluís Escrivá, ha suggerit en unes declaracions que la generació dels nascuts en la dècada dels 60 del segle passat, coneguts com baby-boomers, haurien "d'allargar l'edat de jubilació o fer un petit ajustament a la baixa de la seva pensió". Raonava que és l'única via per salvar la sostenibilitat, argument que és confrontat per Comissions Obreres qui sosté que cal buscar altres fonts de finançament. Cosa ben raonable i lògica si es vol preservar l'estat de benestar. Perquè amb els joves aturats i precaritzats, ara només cal distingir imports de pensió per rangs d’edat per precaritzar encara més els avis. Cal fer-hi front i buscar polítiques valentes que toquin les butxaques sacrosantes de la banca i les multinacionals. Altrament la bretxa de desigualtat, ja prou ampla, seguirà augmentant. ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Reivindicació del jovent del barri pels drets del col·lectiu LGTBIQ+ || Andrea Bello / Y.L.A. El 28 de juny se celebra arreu del món el Dia de l’Orgull LGTBIQ+, un dia per celebrar i reivindicar la diversitat i la llibertat sexual i de gènere. Enguany la Taula de Dones de La Marina, amb el suport d’equipaments joves com Química, La Bàscula, Spai-T i el Punt d’Informació Juvenil han organitzat un acte per celebrar també la diversitat de La Marina. “És important un acte com aquest al barri perquè es una manera de lluitar contra una problemàtica social que ens afecta a totes” explicava la Xènia Morgado, una de la més d’una vintena de joves que s’hi van apropar. L’acte va comptar amb un parell de carpes amb la distintiva bandera d’arc iris del col· lectiu amb tot un assortiment d’activitats preparades: pintada d’ungles, decoració de bosses de tela, joc de relacionar banderes i definicions del col·lectiu, un mural per deixar missatges i la pintada dels bancs amb la bandera LGTBI, la bandera Trans i fins tot al reivindicació de nomenar l’indret entre Pepita Casanellas i la sortida del metro de Foneria com a Plaça de l’Orgull. De fet el moment d’aquesta pintada va ser un dels més alegres de la tarda. L’Hugo, encarregat de pintar el cartell, reclamava que “és una plaça de les poques que hi ha al barri sense nom, esperem que l’Ajuntament ens escolti i faci oficial el nom de Plaça del Orgull perquè li dona sentit a la lluita i a molta gent del barri que s’hi identifica”. Prenien nota de la proposta les consellera Esther Pérez, d’En Comú Podem. “Estem buscant un nom oficial per la plaça, una proposta era Plaça del Metro, i just arribem i ens fan aquesta proposta! Clarament la recollim i hi treballarem a partir de setembre”. I la Maribel Sánchez, del PSC: “ A banda de les activitats de ciutat, que són moltes, està molt bé que els barris també prenguin iniciativa i tinguem activitats arreu un dia com avui”. Són joves que conformen el col·lectiu, però també molts altres que no hi pertanyen,

▶Joves que es van concentrar a la paradeta.

Andrea Bello

"Encara cal sortir al carrer per refermar la vocació democràtica i el dret de gaudir la llibertat de tothom en tots els camps, inclòs el sexual i el de la identitat de gènere" que tenen clar que la lluita del col·lectiu LGTBIQ+ continua i que encara cal sortir al carrer per refermar la vocació democràtica i entendre la pluralitat i el dret de gaudir la llibertat de tothom en tots els camps, inclòs el sexual i el de la identitat de gènere. Encara més en un context de nombroses i greus agressions violentes que han patit moltes persones del col·lectiu darrerament. Alguns del joves presents, la majoria entre els 14 i 18 anys, tot i la curta

edat ja han viscut en carn pròpia insults, comentaris feridors, actituds discriminatòries i fins i tot algun episodi violent, que els trastoca emocionalment. “A mi, en descobrir que era gai, em van robar per fer-me mal només per això”, explicava en Gianni. I en Marc, un dels seus companys, destacava el camí que encara resta en l’educació de tothom, el barri inclòs, en el respecte a la diversitat. “Cal que l’escola inclogui les diferents sexualitats i identitats de gènere perquè tothom ens puguem identificar i no sentir-nos exclosos socialment, passant-ho malament al no saber que el que ens passa és absolutament normal i no estem fora de cap norma”. I en aquesta línia reflexiva, la Kylie, una altra de les noies reivindicatives, afegia la necessitat de reconèixer les mancances i limitacions del jovent. “Sovint es pensa que la gent gran és antiquada i que no entén la diversitat per la seva educació, però n’hi ha de tot, així també molts joves són vergonyosament intolerants, de fet molts dels darrers atacs provenen de gent jove”. Pocs dies després coneixiem la notícia de l'assassinat d'en Samuel, un noi de 24 anys d'A Coruña i l'horror ens envaïa amb la sospita que ha pagat amb la vida el preu d'exercir la seva llibertat sexual. ■

Andrea Bello

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Redescobrir Barcelona durant les vacances Sovint, els racons més macos de les ciutats no són els més turístics i es converteixen, més aviat, en grans tresors desconeguts. A continuació, us deixo una llista amb sis ubicacions que podeu descobrir al llarg de l'estiu! Yaiza Sánchez Palauet Albéniz de Montjuïc Tot i que està ben a prop del Castell de Montjuïc i les màgiques fonts (un pla que, malgrat ser típic i tòpic, no passa de moda), el Palauet Albéniz sol passar desapercebut. Situat a l'Avinguda Estadi, 65-69, al Districte de Sants-Montjuïc (Poble sec),és una obra de l’arquitecte Juan Moya Idígoras inaugurada l’any 1928. Només obre els caps de setmana i els dies festius, de 10:00 a 14:00. L'entrada és gratuïta; això sí, només es pot accedir als jardins (molt ben cuidats), i no pas a l'interior del palauet. Així, s’esdevé un racó perfecte per les famílies amb criatures, que tenen un espai verd immens per jugar, córrer i divertir-se. També per les parelles, que poden trobar-hi una intimitat tan anhelada en una ciutat transitada com és Barcelona. I, evidentment, és l'escenari perfecte per un matí de riures amb les amistats.

telefericdemontjuic.cat

Plaça de Sant Felip Neri

Mercat de Sant Antoni

Oculta entre els carrerons del Barri Gòtic, representa un dels capítols més foscos de la història catalana. És difícil donar una direcció concreta: situada a l’antic barri jueu d’El Call, ens hi arribem pel carrer de Sant Sever. Es tracta d'un espai petit, però potent, gràcies a la calma que es troba enmig de l'enrenou de Barcelona i l'ambient gairebé espiritual que destil·la. Destaca una font envoltada d'edificis renaixentistes, una escola i l'església barroca de Sant Felip de Neri (construïda entre 1748 i 1752). És en aquesta construcció on poden veure's les cicatrius que van deixar els bombardejos de l'aviació italiana a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola, el març del 1938. Una de les bombes va impactar en la plaça i va deixar-hi 42 víctimes mortals, la majoria dels quals eren nens i nenes. Evidentment, a causa de l'impacte, els edificis van quedar pràcticament destruïts. Va ser l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer qui va reconstruir la zona anys després. La plaça de Sant Felip Neri és una visita ideal pels aficionats a la història i un racó de pau i reflexió que aïlla del xivarri propi de la ciutat.

Al carrer Comte d'Urgell, a Barcelona, es troba el Mercat de Sant Antoni, un dels més singulars i coneguts de la nostra ciutat dedicat a tres productes diferents: és mercat de fresc tots els dies feiners de 8:00 a 20:00 hores, són els Encants (des de llenceria i roba interior a moda de totes les edats i talles) de dilluns, dimecres, divendres i dissabtes, i és mercat del llibre i del col·leccionisme els diumenges. Pel que fa l’alimentació, és un dels pocs que obre sis dies a la setmana. Originalment, es tractava d'un mercat a l'aire lliure situat al sud de Barcelona, aleshores emmurallada. Ildefons Cerdà, un cop enderrocats els murs, va proposar un nou disseny urbanístic per la capital catalana i també una nova estructura per garantir la permanència del mercat. Com assegura a la pàgina web oficial del Mercat de Sant Antoni, l'arquitecte Antoni Rovira i Trias va encarregar-se del projecte, que va començar a materialitzar-se el 1879. A principis del segle XX, els comerciants de tèxtil del Paral·lel i d'altres productes no alimentaris van reunir-se al voltant del Mercat de Sant Antoni per aprofitar la concurrència i millorar el seu rendiment comercial. Així neix el Mercat dels Encants que, malgrat l’avís de tancament per la Covid-19 que en fa a la pàgina web, resta actualment obert. Amb productes de proximitat, ecològics i de qualitat, el Mercat de Sant Antoni és perfecte per barrejar-se amb les olors (que, fins i tot, es filtren per la mascareta), colors i sabors de tota mena. Una visita obligada pels més entusiastes de la gastronomia.

La Cripta de Gaudí

Wikipedia

A tan sols vint-i-dos minuts en tren des de Plaça Espanya es troba La Cripta, una joia signada per Antoni Gaudí que s’amaga entre els boscos de la Colònia Güell, un barri del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Construïda entre 1908 i 1914, va ser un encàrrec d'Eusebi Güell, l'empresari fundador de la Colònia Güell, que demandava un espai religiós pels treballadors i treballadores dins la colònia tèxtil. Cal destacar que la Cripta no està acabada; Antoni Gaudí va abandonar la construcció molt abans de finalitzar-la. Així i tot, com assegura el portal de la Generalitat de Catalunya, la Cripta va servir per experimentar amb tècniques i solucions arquitectòniques que Gaudí aplicaria anys més tard a la Sagrada Família. L'entrada val 9,50 euros i només té horaris de cap de setmana, de 10:00 a 15:00. Més enllà de visitar la Cripta, val la pena fer un passeig per la Colònia Güell, on la tranquil·litat i bellesa de la colònia del segle XIX és encara present als carrers. Els edificis, dissenyats pels arquitectes modernistes de l'època, són la màxima expressió del moviment artístic a Catalunya. Una excursió que es fa en un matí i que pot culminar amb un dinar al bar Sport o l'Ateneu Unió, els dos restaurants de referència del barri.

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Què fer a l'estiu a Barna. Ho preguntem als veïns del barri Manuel Rodríguez, 82 años

Recomano visitar els diversos cellers de Sant Sadurní (Freixenet, Codorniu, entre un munt d’ofertes), m’han agradat molt! Pots passar-hi el dia, entrar a veure’l, fer un tasteig i provar els caves i els vins, que això ens agrada a tots. I també fan cursets que un es pot apuntar.

José Ortiz, 59 años

Sara Piedras, 29 años

Fàtima Martínez, 28 años

Recomano visitar el Parc de La Creueta del Coll, situat a la vora del metro de Penitent, és un bon lloc per treure’t la calor. És un parc amb molta ombra i hi ha un estany en el qual als nens no els cobreix l'aigua. És un bon lloc per a poder anar en família. A més està a prop i amb el metro és un moment.

Recomano molt fer de turista pel centre, Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya, així pots aprofitar i conèixer coses que sovint no veus en el teu dia a dia. Al ser la teva ciutat de vegades no acabes visitant tot el que hi ha de valor a Barcelona, així que millor aprofitar.

Hi ha moltes coses, com la Pedrera, el Tibidabo, Montjuïc. Hi ha molts punts. Per exemple, recomano veure i visitar Montjuïc, que el tenim aquí al costat. Hi ha un munt de coses per la seva extensió: els parcs, les vistes, el mar…que és molt bonic.

Feli Delera, 63 años

Julen Cupillar, 21 años

Per aquí per Barcelona hi ha molts llocs, com la Sagrada Família o el Parc Güell. Aquest últim el recomano perquè és molt bonic, pots anar a passejar i passes, per exemple, la tarda doncs fent una cosa diferent. L’entrada és de 10€ però hi ha descomptes i horaris en que pots entrar gratuïtament.

Em ve al cap, per exemple, els Búnquers del Carmel. M’agrada perquè pots veure l’alba i també les postes de sol, mentre estàs a dalt de Barcelona i també veus una part de Badalona. A més al ser el turó de Carmel pots veure bosc i ciutat a la vegada.

Textes i fotos: A.B. / A.M.

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

panorama al barri

Trobades amb el veïnat per millorar el Servei de Neteja

S’inicien les obres del nou edifici municipal projectat a Cal Sèbio El Centre d’Atenció Integral de Cal Sèbio, CAI, per les seves sigles, està un pas més a prop de fer-se realitat amb l’inici de les obres previst per aquesta primera setmana de juliol. Tindran una durada de 16 mesos, és a dir que ens haurem d’esperar fins a principis del 2023, amb sort, per veure l’edifici enllestit i en funcionament. La infraestructura comptarà amb la inversió de 5,3 milions d’euros que serviran per la construcció de quatre plantes. L’espai útil previst és de 1.300 m2, i es farà també l’adaptació dels entorns. Es tracta d’un projecte innovador que, segons el tècnic de l’Ajuntament encarregat del projecte, Óscar Marín, “neix amb la voluntat de traslladar-hi els serveis socials, d’in-

sociacions de Veïns i Veïnes i Comerciants. Tot i que reclamen més participació a l’hora de repensar espais i serveis nous. El veïnat de Can Farrero també veu amb bons ulls l’arribada d’aquest equipament. “És un prototip i estem contents que pugui ser en aquesta part del barri, més allunyada de la plaça de La Marina, que guanya també en dinamisme i qualitat”, explica Mercè Cocera de la plataforma veïnal de Can Farrero. Cal recordar que l’enclavament escollit en un primer moment per encabir l’edifici eren els mateixos jardins de Can Farrero, però gràcies a les protestes veïnals es va decidir canviar-lo de lloc. Els veïns i veïnes volen que “la zona de Can Farrero es conservi com a zona verda no tancada per edificis, volem una illa ample i oberta als

tegrar diversos serveis municipals en un mateix edifici i alhora alliberar l’espai de la sala Pepita Casanellas”, que recuperarà la seva funció com a Centre Cívic. Així, està previst que, a més dels serveis socials, el CAI també aculli un Punt d’Atenció a la Dona, la iniciativa comunitària de Vila Veïna, o serveis d’ocupació, Barcelona Activa... entre d’altres. Hom vol que hi hagi espais que les entitats associatives i el veïnat puguin utilitzar, per fer “un centre més obert on es barregin diverses activitats i deixar enrere l’estigma dels centres de serveis socials” explicava en Lluís Torrens, altra dels tècnics encarregats del projecte. La proximitat de molts serveis que actualment només s’ofereixen des de la seu del Districte a Creu Coberta és un guany que destaquen des de la Coordinadora d’As-

veïns i a la vista privilegiada que tenim de Montjuïc” explica Cocera i afegeix la reclamació que la zona estigui una mica més neta i cuidada. Ara, un altra cavall de batalla veïnal és aconseguir controlar els botellots que pateixen sovint fins a altes hores de la matinada a les pistes esportives que n’hi ha. L’incivisme de grupets de persones va enfurismar la comissió de festes, organitzadora de les últimes bacanals perquè van fer malbé molt del mobiliari que els voluntaris havien treballat. La Mercè espera que amb l’obertura de l’oci nocturn disminuiran les entrompades i el soroll, i es plany que a pocs dies que comencin les obres ningú no hagi informat el veïnat de les afectacions al trànsit i al pas de vianants. ■

|| A.B.

|| Albert Muro El passat 8 de juny va tenir lloc el Consell de barri de La Marina de Port i La Marina del Prat Vermell, que per primer cop des de la pandèmia va celebrar-se de manera semipresencial a la sala Pepita Casanellas. Els temes principals de l'ordre del dia van ser: la presentació del Centre d'Atenció Integral de Can Ferrero, el projecte de millora de la neteja urbana i el projecte Vila Veïna. Tots tres van tenir la seva importància al llarg de la tarda, però on es va posar més èmfasi fou a la neteja del barri, una qüestió recurrent en totes les trobades veïnals. Pla de neteja del barri, un projecte molt desitjat pels veïns i veïnes de La Marina. Als diversos espais de participació veïnal, sovint hom es reclama que les diferents mesures portades a terme per l'Ajuntament en el servei de neteja no han estat prou efectives en cap dels diferents barris de La Marina. Per això, l'Ajuntament vol promoure un Pla de Neteja del barri, mesura que ja s'ha portat a terme en altres zones de la ciutat, per tal de millorar la situació. En aquest sentit, el Consell de barri va comptar amb la participació de Cristòbal Martínez, responsable de la direcció de neteja i recollida de residus de la Barcelona Oest (Sarrià, les Corts i Sants-Montjuïc). El responsable va exposar que l'objectiu d'aquest Pla és reunir els veïns i veïnes per plantejar la millora de la neteja de manera conjunta, col·laborativa i participada. De fet, el que es pretén és que aquestes cites estiguin obertes a tothom, i que puguin participar tant entitats com representants polítics, veïns i veïnes, representants de la contracta de neteja i fins i tot integrants de Parcs i Jardins o altres empreses de manteniment.

La idea és organitzar reunions, unes tres o quatre en tota la zona, per recollir impressions concretes, siguin puntuals o de més envergadura, perquè es pugui fer un seguiment concret de totes les queixes i preocupacions. A partir del que resulti de les reunions amb el veïnat es farà un estudi i es prepararan les línies d'actuació per donar respostes "efectives". La primera trobada ja té data, serà el 12 de juliol a la Sala Pepita Casanellas. El veïnat demana reunions “efectives” Fa un parell d'anys, els serveis de neteja també es van reunir amb el veïnat a la Casa del Rellotge per fer un recorregut conjunt pels carrers, assenyalant les incidències més importants. Abdó Florencio, de la Coordinadora de veïns i Comerciants, informa que el recorregut es va realitzar conjuntament amb els tècnics municipals, però tampoc no va tenir com a resultat cap actuació posterior. Al Consell, van intervenir veïns i veïnes de diferents barris de La Marina per explicar casos concrets. Per exemple, l'Ana Maria, d'Estrelles Altes, va queixar-se de la brutícia que deixen els coloms al voltant dels blocs dels seus carrers. La Rosalia, presidenta de l'Associació de veïns i veïnes de Can Clos, va coincidir-hi, afegint que l’acumulació d’excrements d'aus als bancs impedeix asseure's als veïns i veïnes. Al Consell, però, també va haver-hi reflexions sobre l'incivisme. "Cal incidir-hi, per aconseguir l'objectiu de carrers nets i entorn acurat". Però també coincideixen en què ni la natura ni la persistent manca d'educació poden servir d'excusa. "Si els coloms nien i fan les seves necessitats al mobiliari públic és un tema de deixadesa, de manca de neteja". La Rosalia denuncia que al carrer Marbre el servei de neteja gairebé no passa, i que al pas de la plaça del Mig hi ha brossa i orins i els infants han de passar-hi cada dia per anar a l'escola. ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

panorama al barri

Desnonada una família amb un menor al Passeig Zona Franca || Alejandro Flores El Grup d’Habitatge de Sants va informar el passat mes de juny d’un desnonament en ple Passeig de la Zona Franca. Es tracta de la família de la Tatiana, que compta amb un infant menor d’edat, i que portava vivint al pis des de fa gairebé quatre anys. L’entitat denuncia que el desnonament es va realitzar sense previ avís, i que la família només havia rebut mesos abans una requisitòria en la qual s’instava a abandonar el pis, sense cap data específica. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona afirmava que no tenia constància del desnonament. El regidor del districte de Sants-Montjuïc, el Marc Serra, mostrava la seva preocupació al seu perfil a les xarxes socials d’un modus operandi cada cop més freqüent: desnonar famílies

betevé

aprofitant que no són al pis. És el cas de la família de la Tatiana, que es va trobar amb el pany de la porta canviat. De fet, el consistori denuncia que els desnonaments es van efectuar sense

previ avís a l’Ajuntament ni als Serveis Socials. “Si no tenim una notificació del jutjat no podem anticipar-nos, fer mediació i no podem buscar alternatives. Tota la tasca social l’hem de començar quan la

família ja ha estat desnonada“, denunciava Marc Serra. Un desnonament semblant va patir la família de la Rashida, en aquest cas al barri del Raval. Els desnonaments no s’han aturat malgrat la pandèmia. A mitjans del mes de juny, un veí del barri de Sants-Badal es suïcidava moments abans d’arribar la comitiva judicial, fet pel quan es va decretar un dia de dol a tot el Districte de Sants Montjuïc. Per aquesta raó, els grups municipals del districte (PSC, Ciutadans, BEC, JuntsxCat i ERC) publicaven conjuntament una carta de rebuig als fets ocorreguts i instaven al Congrés dels Diputats a “aprovar una Llei pel Dret a l’Habitatge que freni l’especulació, reguli les pujades abusives dels lloguers, impulsi més habitatge públic i ofereixi alternatives als desnonaments en casos de vulnerabilitat acreditada”, a més de fer una crida a “participar de les mobilitzacions” en defensa del dret a l’habitatge i aturar els desnonaments”. ■

Operació contra el tràfic de Patrulla dels Mossos atropella un motorista drogues a Cases Barates Un accident a la cruïlla de la Gran Via amb carrer Química va causar, a mitjans del mes de juny, un ferit que va ser traslladat en estat crític a l’hospital. Segons els Mossos d’Esquadra que es van veure envoltats en l’accident, van sobrepassar un semàfor en vermell degut al fet que estaven en situació de servei i es desplaçaven a un incident relacionat amb violència de gènere. La Guardia Urbana de Barcelona porta la investigació per aclarir els fets, però segons els Mossos d’Esquadra, el vehicle policial anava amb les senyals sonores i lumíniques enceses, però això no va poder evitar l’accident. Entrevistat al programa Som 30 mil de La Marina FM, el cap dels Mossos d’Esquadra al Districte de Sants-Montjuïc, el Jordi Fàbregas, reconeix la responsabilitat dels agents en l’incident i lamenta la desgràcia. “La nostra feina és protegir el ciutadà i no produir cap accident. Ho lamentem molt”, afegia. L’inspector explicava alhora que dies després de l’accident, els responsables de l’atropellament van visitar la víctima a l’hospital on es trobava ingressat, i li van reiterar les seves disculpes. ■ A.F.

@mossos

La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra va dur a terme a mitjans del mes de juny un operatiu policial en contra del tràfic de cocaïna i marihuana a Barcelona, entre Sant Adrià del Besòs i la Zona Franca. Entre els detinguts, es troben membres del clan dels Jodorovich i Los Manolos. Durant el macrooperatiu, que va començar el 2019 liderat pel Jutjat d’Instrucció nº 4 de Badalona i ha passat per diferents fases, s’han intervingut un total d’1.142.000 € i s’han detingut 77 persones. Només a l’última fase, la que ha tingut lloc entre La Mina i la Zona Franca, s’han intervingut 615.000 euros en metàl·lic, deu armes de

foc i projectils diversos, i diferents estupefaents. El desplegament policial es va saldar amb un total de 32 detinguts, dels quals 15 ja han ingressat a la presó. A més del tràfic de marihuana, cocaïna i armes, se’ls acusa de blanqueig de capitals. Entrevistat al programa Som 30 mil, de la Marina FM, el cap dels Mossos d’Esquadra al Districte de Sants Montjuïc, el Jordi Fàbregas, assegura que es tracta d’una investigació amb un recorregut de més d’un any, on han aconseguit “desmuntar una xarxa molt important” a Barcelona i la seva àrea metropolitana. “Hem pogut detenir als ‘peixos grossos’. Els resultats són molt bons”, afegia. ■ A.F.

La instantània

Amb les Festes de La Marina, les primeres després que es decretés la pandèmia de la Covid-19 arreu del món, torna un aire de normalitat al barri. Tot extremant les mesures de seguretat, La Marina s’omplia de música, cultura i un ambient familiar que, mica en mica, torna a deixar-se veure als nostres carrers. A la fotografia, dos veïns ballen a ritme de rumba al concert de “Alma de Boquerón”, celebrat als Jardins de Can Sabaté. Foto: Alejandro Flores

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Quin missatge doneu als veïns que per diversos motius, econòmics els que més, no podran marxar de vacances enguany?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Barcelona enguany ofereix un munt de possibilitats per a passar l’estiu a la ciutat de manera amena, diversa, inclusiva i divertida. Per a totes les edats i per a tots els gustos, gratuïtes, becades o amb reduccions. Platges, piscines, més de 1.300 activitats per a infants i joves, Museus i EsJosep Joaquim pectacles Culturals. Algunes tan properes com Pérez Calvo Albert Deusedes el Cinema a la Fresca, l’estiu al Parc dels Barcelona. Advocat procurador de Drets Humans, la Biblioteca o els patis Barcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. oberts de la Ramon Casas i moltes Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Festes Majors a tots els barris. Médicos sin Fronteras. 100% Estiu! Sense resposta al tancament de l'edició. No només són molts els veïns i veïnes que no podran marxar de vacances, si no que molts ni en tindran. Malauradament la precarietat laboral i les condicions laborals de molta gent ho fan inviable. De totes maneres, les possibilitats i llocs a visitar a Barcelona i els nostres barris són molts i molts d’ells gratuïts, sortosament els nostres barris i la nostra ciutat ofereixen una oferta lúdica, cultural, esportiva i d’esbarjo inabastable i per a totes les butxaques.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Marxar de vacances és la manera més senzilla de descansar i desconnectar. Ara bé, per aquells que no poden els diria que la ciutat ofereix activitats d’oci, algunes d’elles gratuïtes: des de festivals i concerts als parcs a sessions de cinema a la fresca. L’important és desconnectar de la rutina i fer coses noves encara que sigui al mateix lloc on residim. Per salut mental cal fer un descans després de l’any complicat que hem viscut. Gaudim de l’aire lliure de la ciutat: de platja i muntanya.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

La situació econòmica és complicada i moltes famílies no podran anar de vacances. Per això creiem que cal fomentar les activitats d'oci municipal i gratuïtes per a donar una alternativa a totes aquelles persones que s'han de quedar a Barcelona aquest estiu.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Pasolini a Barcelona I

Elena 01/07/21

Abdó Florencio

Diversidad

hir vaig poder veure, al Cine Baix de Sant Feliu de Llobregat, per fi, el documental del meu col·lega i amic Hilari M.Pellicé: "Pasolini a Barcelona". A ell ja l’he felicitat i comentat en persona el meu parer; fet amb pocs medis; sé del que parlo, son molts documentals en solitari i sense medis que ens envolten. Però això no és un hàndicap. L’entusiasme, el rigor, la documentació, l’eclèctic i notable grup de persones que donen la seva opinió, des d’Enrique Irazoqui, el Jesús del seu "Evangeli segons Sant Mateo" a Román Gubern, i especialment al poeta José Agustin Goytisolo, amic personal de Pasolini i que fan que coneguem al gran cineasta de Bolonya. Els testimonis serveixen per fer-nos una idea amplia i profunda de la seva personalitat i la seva implicació amb els més desfavorits i més dèbils de la societat. Comenta en la seva part final dues obres que no es van arribar a realitzar. Una teatral sobre Calderón i "La vida es sueño" i una altra cinematogràfica "Sant Pau" a rodar en part a Barcelona. Comenta la segona vegada que va ser a Barcelona visitant la perifèria dels barris i no els típics llocs monumentals és demostrativa del seu pensament. El fet de visitar el cementiri de Montjuic i les rodalies de les barraques de Can Tunis de La Marina-Zona Franca que tan bé conec, em va portar a pensar, degut a una imatge en concret d’ell amb Goytisolo i Salvador Clotats, a recrear en part aquest encontre per a un curt que tinc en perspectiva. Un assaig entre documental i ficció amb proximitat a Paco Candel, veí i amic personal. Un gran documental que acosta, encara més si cap, a Pasolini a la nostra terra i a la seva mentalitat i pensament, i també tant als seguidors del seu cinema com als que els pugui interesar. ■

Cal restituir les papereres a alguns caixers automàtics que no en tenen

Vacances escolars

l respeto a las diferencias es una asignatura pendiente para muchas de las personas con las que me cruzo a diario. Y no lo digo por sentirme discriminada yo misma, que no es el caso, sino porque tengo sensibilidad para detectar actos o comentarios inapropiados donde otros no ven nada fuera de lo normal. El pensamiento elitista y el discurso racista vagan a sus anchas entre los confines de esta sociedad que creemos tan tolerante. Que alguien no coja el metro para no mezclarse con según qué gente se escapa a mi lógica y entendimiento, pero me resulta más ridículo que deleznable. Lo que me provoca úlceras en el estómago es el uso de la violencia. Y si esta violencia se ejerce contra quien expresa una sexualidad que el agresor desaprueba, entonces mis úlceras sangran. Soy incapaz de comprender el porqué de la oleada de LGTBIfobia que asola nuestra ciudad. Siempre he considerado Barcelona un lugar abierto al mundo, con amplitud de miras, adelantada a su tiempo. El último fin de semana de mayo se cometieron tres agresiones homófobas en tres contextos distintos. Una de las víctimas perdió varios dientes y tuvo que ser hospitalizada e intervenida. Según el Observatori contra l’Homofòbia (OCH) son ya ochenta y seis los casos similares registrados en lo que va de año. Los atacantes suelen ser hombres jóvenes, incluso adolescentes. ¿Cómo es posible que en pleno siglo XXI haya seres humanos que no puedan caminar libremente por la calle sin miedo a morir? Es urgente educar para la DIVERSIDAD —cultural, religiosa, de identidad de género, de orientación sexual...—. Muy urgente. ■

Ja tocaria podar els arbres de la plaça entre els carrers Foneria / Mare de Déu de port i Aviador Ruiz de Alda Neus Borrell 01/07/21

S'acaba el curs escolar i amb ell arriben les esperades pels infants, i temudes pels pares i mares: les vacances d'estiu! Comença el pelegrinatge de nens/es a casa dels avis i familiars, alguns, amb sort, aniran a casals d'estiu. És el moment en què ens recordem de la feina que fan els professionals de l'ensenyança. Arribats a aquest punt és quan valorem la feina que realitzen durant tot l'any, perquè si a casa tenim dos o tres nens voltant, jugant, cridant... Llavors és quan pensem en com de "divertides" han de ser les classes amb vint nens i nenes durant els 9 mesos que ve a durar el curs. El primer que surt a la conversa entre pares és que els mestres tenen quasi tres mesos de vacances. Però d'aquests quasi tres mesos, pels qui ho desconeixen, quan els nostres fills acaben l'escola sobre el dia 21/ 22 de juny, el professorat continua anant a l'escola recollint el material de les classes, posant notes i fent diferents tasques... Fins a final de mes. Els primers dies de juliol fins i tot fan cursos de reciclatge si no l'han fet al llarg de l'any fins que arriben les vacances sobre el dia 10. La resta de juliol i agost alguns respiren i pensen allò de "per fi sols". Però com tot el bo s'acaba ràpidament i el primer de setembre ja han de tornar al centre a programar el curs, netejar aules... no obstant continuem pensant, en la majoria dels casos, que un mes i vint dies són molt. Però pensem en els mals de caps, nervis, i tota la resta, si haguéssim de ser nosaltres els que hem d'aguantar, no només als nostres fills, tancar-nos amb, i torno a repetir, vint petits demoniets dins d'una aula durant unes quantes hores, no tindríem ganes de fer aquestes vacances sinó bastants més!

Incivisme: farts de la mala educació d'alguns veïns que llencen des del balcó material que hauria d'anar a les escombreries (ampolles de cerveses, cigarretes...)

Al deficient servei de neteja que passa per alt la brutícia dels coloms hem de sumar els "guapos" que els donen de menjar a plaça Marina

Mª José 01/07/21

Elena 01/07/21

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932968000

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat Les botigues adherides a l’Associació de Comerciants de la Marina aposten per un compromís de comerç més sostenible

Objectius: • Detectar les necessitats i les oportunitats que tenen els comerciants per fer més sostenible els seus comerços. • Millorar el programa de sostenibilitat al comerç en el marc de Barcelona + Sostenible • Crear un recull de recursos per poder desenvolupar el programa de sostenibilitat al comerç . La participació en aquest programa consisteix en elaborar un Pla d’Acció per millorar la sostenibilitat del sector amb una proposta d’actuacions.

Botigues associades:

LYS (CUINA XINESA) MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83 ESCOLA BRESSOL LA PAU MI PELU ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L Mare de Déu de Port, 355 baixos C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 CAL TETE Pg. Zona Franca, 228 Local 1 ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA c/Energia, 20 Telf. 930321306 c/Mare de Déu de Port, 84 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Telf. 934215977 / 677565089 QUADRES I MARCS Telf. 932 23 00 24 Tel. 93 331 52 98 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ ART I DECORACIÓ ELECTRODOMÈSTICS TU CERRAJERIA.COM JOJOTO BARCELONA MACARRO Ferrocarrils Catalans, Mineria, 17. 93 296 70 03 ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 173. c/Ferrocarrils Catalans, 43 ADMINISTRACIÓ FINQUES 87-89. Telf. 93 332 78 56 Telf. 661 991 144 QUEVIURES Pg. Zona Franca, 124, Local. Telèfon +447826495662 ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ MOBLES CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 535 52 52 FINQUES PÉREZ FORNS DE PA MUEBLES EL CISNE PEIX I MARISC Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Mare de Déu de Port, 385 365. CAFÈ I FORN DE PA ESCOLA D'IDIOMES Pg. Zona Franca, 224. 933322698 Mare de Déu de Port, 257 933327788 CONDIS SUPERMERCATS C/ Mare de Déu de Port, 271 KIDS AND US LA MARINA Tel. 934322108 MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 421 87 26 C/ Mecànica, 17 ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 431 84 78 RESTAURANTE PALACIO MON ANIMAL 365. CAFÈ i FORN DE PA ACADÈMIA D' ANGLÈS Telf. 93 432 37 99 MANDARIN c/Foneria, 43 Telf. 934317402 CONGELADOS ALISS SMALL TALK C/ Mare de Déu de Port, 379 934218715 / 618566698 Plaça de Sant Cristofol, 19 Mare de Déu de Port, 407 Telf. 93 422 38 47 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 241 PELUTS 696824448 Telf 647 19 56 44 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Alts Forns, 69, local 16 (Plaça 365. CAFÈ FORN DE PA I BAR LAS PALMERAS ESTANCS Mediterrània) Telf. 934229079 DEGUSTACIÓ REFORMES INTEGRALS MODA I COMPLEMENTS C/ Mare de Déu de Port, 252 ESTANC ZONA FRANCA Pg. de la Zona Franca, 365 NOUESPAI, S.C.P WALA SPORT Pg. Zona Franca, 633266155 ARTS GRÀFIQUES Pg. Zona Franca, 244. Pg. de la Zona Franca, 177 191-205. Telf. 93 332 04 13 CELIA SERVEIS GRÀFICS CAFÈ I PA MÉS QUE BO RESTAURANTE SALUS Telf. 933326946 Telf. 93.517.63.18 C/ Mineria, 18. 93 011 02 48 C/ Energia, 32 628635753 C/ Foneria, 9 934315909 CALZADOS CISNE ESTANC Nº 276 TENMAN REFORMES Passeig de la Zona Franca, 220 EL TALLER Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 ASSESORIES-GESTORIES c/Mare de Déu de Port, 407-409 FOC BLAU Telf. 933323594 C/ Alts Forns, 61. 938289122 Passeig de la Zona Franca, 174 ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIES Telf. 629.82.92.85 932969564 RIA / AMM ASSESSORIA, S.L FORN HUGUET JUBEL ZAPATERIA FARMÀCIA CUSCÓ RESTAURACIÓ Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a C/ Alts Forns, 60. 645-944-419 c/Mare de Déu de Port, 252 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR Pg. Zona Franca, 162 TABERNA DEL CONDE Telf. 93 432 16 98 Telf. 93 419 52 87 CERMASA CENTRE MÈDIC Telf. 934218129/ 606885784 FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ Carrer de la Foneria, 46 Gran Via, 162. 93 431 41 40 Telf. 95270842 BOFILL & PERAIRE C/ Alts Forns, 74. 935318354 NOTARIA FARMÀCIA PANADÉS TAX&LEGAL MARÍA DE LOS DESAMPARADOS SALUT Pg. Zona Franca, 226 BAR GARRIDO PA DE CARPES c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a RIOS MESSANA NOTARIO CENTRE D’INFERMERIA c/Foneria, 40 Local 3 Telf. 93 332 34 47 Mare de Déu de Port, 321 local 7 Telf. 932989977 / 609932494 Pg Zona Franca 242, Entlo.C. I PODOLOGIA (Jardins de la Mediterrània) 636836708 Tel. 936282806 Fax 931210064 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 AUTOESCOLES GRANJA ELENA, S.C.P C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 FOTOGRAFIA ÒPTIQUES AUTOESCOLA ZONA FRANCA FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPg. Zona Franca, 228 GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 186 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, PSICOLOGIA-OSTEOPATIA FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 98 43 Pg. Zona Franca, 177-179 155. Telf. 93 432 24 98 Telf. 93 331 86 12 (THERAGRANS-THERANENS) C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 57 97 Carretera del Prat, 5. 656187296. Telf. 93 332 21 94 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de ENRIC I PAU AUTOMÒBILS c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 IMMOBILIÀRIA Port, 252. Telf. 93 331 40 47 KIA AR MOTORS HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA FARMÀCIA CARMEN BARENYS PISOS LA MARINA Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 Pg Zona Franca, 122 Telf. 622169239 LA SAL DEL PORT PAPERERIES Passeig de la Zona Franca, 177 Passeig de la Zona Franca, 106 933320210 / 608975406 c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 PAPELERIA NAVARRO 934311020 / 637526075 BUGADERIA Pg. Zona Franca, 181 CROSFFIT LA FIRA 936057058 FARMÀCIA BELKIS LA WASH-BUGADERIA BAR PADDOCK IMMOBILIÀRIA GROCASA Telf. 93 332 57 94 Passeig de la Zona Franca, 220 Pg. de la Zona Franca, 145-149 c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Mare Déu de Port, 257 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 Telf. 93 331 84 33 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO PASTISSERIA CREATIVA 08038 Barcelona Tel. 932980106 676585317 CELLERS C/ Foneria, 38 local, ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, CELLER LA MARINA BAR RTE. CAL CAMPÀ PISOS BARCELONA FARMÀCIA DOMÈNECH CB 272. Telf. 93 141 97 75 telèfon 34 637 52 59 71 Aviador Duran, 2. 680188509 Passeig de la Zona Franca, 109 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 Alts Forns, 71-73. 935365919 Telf. 93 360 68 69 CORREDURIES D’ASSEGURANCES FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS JOIERIES PERRUQUERIES I ESTILISME TALLERS MECÀNICS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 255 JOIERIA RAMON CARNÉ Mare de Déu de Port, 413 bxs Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telèfon: 93-331-13-41 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 Mare de Déu de Port, 279 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf. 93 332 89 95 Telf. 932233309 / 656369849 LLAR D’INFANTS FERRETERIES-LAMPISTERIES LA PLACETA D'EN MANU MIDAS FOC DANI FERNANDEZ ESTILISTES DROGUERIES I PERFUMERIES LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS BAYOT COLLADO, S.L. Gran Via Corts Catalanes, 144 C/ Foc, 88-92 Telf. 93-223-71-33 Paseo de la Zona Franca, 132 DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 168-170 Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 938085215 Telf. 934 32 15 90 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Telf. 934214922 / 601156042 Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

L’Associació de Comerciants La Marina- Zona Franca és membre del programa Barcelona Comerç + Sostenible mitjançant la signatura del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. El comerç juga un paper molt important a la ciutat de Barcelona, tant per la seva activitat econòmica com per la funció de cohesió social, per aquest motiu l’Associació de Comerciants la Marina treballa per millorar la sostenibilitat i la cultura de la sostenibilitat en el comerç dels barris de la Marina.

Els establiments adherits a l’Associació de Comerciants La Marina-Zona Franca es comprometen a treballar activament el 2021 en les següents actuacions dins del marc del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat: • CONSUM I COMPRA RESPONSABLE: Participarà fent compra mancomunada de productes o serveis a través de l’associació. • COMUNITAT I TERRITORI: Col·laborarà al projecte Radars ajudant a prevenir situacions de risc de les persones grans. • DRETS SOCIALS, BENESTAR DE LES PERSONES I INCLUSIÓ: Col· laborarà al projecte Espais Liles contribuït a l’eradicació de la violència vers les dones. • COMUNITAT I TERRITORI: Participarà al camí escolar, ajudant a facilitar la mobilitat autònoma, segura i sostenible dels escolars a partir dels 8 anys. • ECONOMIA LOCAL I DE PROXIMITAT: Participarà a les activitats de dinamització del comerç contribuint a sensibilitzar els veïns i les veïnes del valor del comerç de proximitat. • KIT AMBIENTALITZACIÓ: Per fer més sostenible els espais de treball es repartiran adhesius per la concienciació dels treballadors i els clients per la reducció de consum de recursos, electricitat, aigua i paper. • ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE: Aconseguir que la població en general tingui accés a les dietes saludables i sostenibles, generar oportunitats econòmiques per als sectors de proximitat i combatre l’emergència climàtica.

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

tema central 13

Excepcional retorn de les Festes a La Marina!

▶ Un grup de veïns en un dels concerts al Parc Can Sabaté , durant les festes. Alejandro Flores

|| Andrea Bello La calor ha arribat als carrers, apropant-nos cada vegada més a l’estiu i a les vacances... els petards ja fa uns dies que sonen pel barri i la mainada està accelerada perquè ja arriba el final de curs. Si a aquest escenari li afegim la música i el rebombori que ja s’escolten a la llunyania mentre camines pel carrer, aquest soroll tant distintiu només pot significar una cosa: a La Marina són dies de Festa Major. Ens hem de remuntar dos anys i una pandèmia per recuperar els darrers records de festa. Els veïns i veïnes hem hagut de tornar a acostumar el cos a ballar, les orelles a escoltar música en directe, els ulls a mirar obres de teatre i, qui més qui menys, també l’estomac a menjar i beure de nou en les paradetes i bars que s’hi instal·laven a les diverses Fires. La Festa Major, enguany sota el nom de Festes de La Marina, ha estat marcada encara per uns protocols estrictes que han impedit, per exemple, fer el pregó ni

Els veïns i veïnes s’hi han aproximat amb una triple il·lusió: la de poder gaudir, la de poder fer festa i sobretot la de poder retrobar-se

sopars de germanor, i han obligat a gaudir del correfoc des de la distància. Tot i això, els veïns i veïnes s’hi han aproximat amb una triple il·lusió: la de poder gaudir, la de poder fer festa i sobretot la de poder retrobar-se. Les Bacanals contribueixen a cohesionar el conjunt de barris que conformen La Marina, amb un passat mariner i pagès que ha estat molt present a les festes. El far, “La farola” s’ha recuperat en

forma d’escultura treballada per artesans del barri i es va exposar durant els dies de festa davant la Sala Pepita Casanellas. Després van haver de treure-la, amb disgust dels organitzadors per informacions contradictòries sobre el permís administratiu per instal·lar-la. També es van organitzar visites guiades al Far del Llobregat, un espai que segueix causant sensació entre els més grans que no podien deixar d’exclamar-se espontàniament i a l’uníson en veure’n la figura blanca dins del Port. L’enyorança s’ha barrejat amb l’alegria, igual que a la pista de ball es barrejaven els més menuts amb els més grans, a ritme tant de swing com de rumba. Les activitats no paraven de sortir com bolets per tots els racons de La Marina: concert a Can Farrero, dansa a Drets Humans, teatre a El Graner, gimcana a plaça Marina, havaneres a La Mediterrània, sardanes a Can Sabater, circ a plaça Falset... ha estat un no parar! Més d’una quarantena d’activitats per a totes les edats, i per a tots els públics.

I a falta d’una fira, n’hem tingut dues, la ja tradicional posada en escena dels comerciants al Passeig de la Zona Franca i la mostra d’activitats culturals a Can Sabaté. Totes dues van rebre famílies, parelles i passejants durant tot el dia. Una cita que molts veïns i veïnes han aprofitat per quedar amb amics i passar un bon dissabte. I els que gaudeixen de la dansa i el teatre també van trobar un assortit de propostes artístiques al festival Boombeta! amb què El Graner celebrava el seu desè aniversari tot convidant el veïnat a fer no només d’espectadors sinó també de protagonistes. Set dies de festa i xerinola, amb la revetlla de Sant Joan i l’arribada de la Flama del Canigó a La Marina incloses. Acomiadàvem les Festes de La Marina ni més ni menys que amb un castell de foc. A lo grande i amb el desig que l’any que ve puguem córrer de la mà dels diables al correfoc i que puguem ballar tots junts i l’única precaució que hàgim de prendre sigui la dels habituals excessos de festa: menjar, beure, riure i fins i tot cardar! A reveure festes de La Marina, fins l’any vinent! ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

tema central

Set dies de festa i x Alejandro Flores

Alejandro Flores

Andrea Bello

1 – Uns veïns s’animen a ballar al concert de Swing de “Men in swing” 2 - El selfie que un veí es fa amb “La Farola” durant la visita a càrrec de Port de Barcelona 3 - Nens i nenes del barri participen a la gimcana infantil organitzada per APALIM 4 - Dones de l’Associació de Veïns de Can Clos participen a la Mostra d’Activitats Culturals organitzada pel Centre Cultural Estrelles Altes 5 - Òmnium Cultural presenta als veïns i veïnes l’Auca sobre la història de La Marina 6 - El grup de ball Quimy Country actuant a l’escenari de la Fira Marinera i de Pagesia 7 - Les colles sardanistes es reuneixen al jardins de Can Sabater per la XII ballada de sardanes 8 - Una nena llança confeti durant el bateig de les gegantes de La Marina organitzat per La Marina Viva 9 - El públic gaudeix de la Carretillada de Diables de Port des de la distància 10 - L’Associació Guineo-Catalana imparteix un taller de ball Afrobeat per als més menuts

Juliol-Agost 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info Els centres educatius acomiaden el curs escolar

Juliol-Agost 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 78

pàg. 2

Parlem amb estudiants de l'IES L. Domènech i Montaner pàgs. 2-3

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

Concert de l'Orquestra La Marina al CaixaForum

MÚSICA I FOTOGRAFIA

DELS INFANTS I ADOLESCENTS DE MANS A LES MANS Durant aquest mes de juny els infants que participen al projecte El Submarí de la fundació Mans a les Mans han estat enfeinats preparant no un, sinó dos concerts de l’Orquestra La Marina, mentre els seus companys més grans preparaven l’exposició fotogràfica Planeta Barri. Gràcies al Pla de Desenvolupament Comunitari de La Marina, l’associació Integrasons ha estat treballant durant tres mesos perquè els menuts puguin descobrir i aprendre a tocar diferents instruments de percussió. El resultat: Dos concerts fantàstics, l’un a la Sala Pepita Casanellas i l’altre al CaixaForum. Tot mentre s'incideix en el creixe-

ment personal i la relació dels membres de la que ha acabat sent batejada com l’Orquestra La Marina. La cultura no s’atura i tampoc ho fa la Fundació Mans a les mans perquè han col·laborat amb CaixaProinfància i Art for Change de la Fundació ”la Caixa”, juntament amb CaixaForum, per donar ales a l’expressió artística mitjançant la fotografia dels joves que aten Mans a les mans. Així ha sorgit Planeta Barri, una exposició fotogràfica en la qual aquests adolescents exploren el barri i ens el mostren des de la seva perspectiva, que difereix sovint a la dels adults. En podrem gaudir fins el 5 de setembre a l’espai del CaixaForum.

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). -Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz (Tècnics de PDC la Marina). Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 4.500 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Juliol-Agost 2021 // www.tiaflm.org

info

ELS CENTRES EDUCATIUS ACOMIADEN EL CURS ESCOLAR MÉS ESTRANY QUE ELS HA TOCAT VIURE

TREURE NO

Els estudiants han hagut fer front a un curs compli enmig d’una pandèmia.

Joe

“Això fa qu men “El va ad el pro que n “Ti i eco gent i apropar-nos més, però temps

Glaira Dalisay: Batxiller Nota 11,85/14

Docents de les escoles Enric Granados i Polvorí.

Després de molts dubtes, sacrificis i esforços, el passat 22 de juny va cloure el curs escolar 2020-2021. Enrere queden nou mesos en els quals l'alumnat i professorat han hagut de conviure en un nou context, i les famílies han vist créixer els seus fills i filles entre restriccions i mesures pandèmiques.

ELS REPTES D’AQUEST CURS QUE S’ACABA

Per tothom ha estat un any difícil i complicat, molt atípic. Anar a classe amb mascareta; controlar els grups bombolla; fer quarantena si els alumnes donaven positiu de la covid-19; complir amb la distància de seguretat... “Seguir tots els protocols ha estat el més dur” comenta l’Anna Chillida, tutora de 5é de l’Escola SEAT, i “ens hem hagut de readaptar constantment a cada situació”, coincideix també l’Imma León, de l’escola Enric Granados. Aquests son només alguns dels aspectes que s'han incorporat a la realitat escolar d'aquesta època pandèmica. Tot i això, els mestres coincideixen en què el gran repte ha estat saber abordar la vessant emocional. “Com eduquem en les emocions sempre és un repte per als professors però ara més que mai ha calgut saber portar tot això que ha generat la pandèmia i tractar-lo a l’aula”, explica la mestra Ada Vázquez de l’institut Domènech i Montaner. La Imma també concorda en aquest aspecte: “hem hagut de fer molta incidència en el tema emocional i treballar

d’altres maneres perquè els nanos estaven molt dispersos” i aferma l’abast de l’esforç de tota la comunitat educativa: “aquest any els centres educatius hem fet mans i mànigues per poder donar-hi cabuda a tothom i atendre totes les situacions, sovint molts complexes”. Però de tota situació se’n treu un gran bagatge, coses positives, i molts aprenentatges: “L’ús de la tecnologia ens ha acabat apropant més als alumnes, a través del mail, el classroom hem pogut mantenir la comunicació” comenta Vázquez. També s’ha aprofitat el temps compartit, com ressalta Sergi Domènech de l’escola SEAT: “hem fet totes les matèries amb ells i per això s’ha fet molt de vincle amb els alumnes, cosa que és una part molt maca de la feina”. I la seva companya Chillida hi afegeix que “no se’ns ha menjat tant el dia a dia i hem pogut parar una mica el temps, ens hem redescobert i hem pogut passar més moments amb el grup”.

HOM ESPERA UN NOU CURS MÉS TRANQUIL

Per parlar de normalitat encara s'ha de ser prudent, però tot apunta al fet que la situació podrà viure's de manera més relaxada l'any vinent. De fet, el conseller d'Educació, Josep González-Cambray, va apuntar en declaracions als mitjans que el curs vinent hauria de ser més tranquil. "Si el ritme de vacunació és raonable, potser els alumnes ja estaran vacu-

nats". A més, destaca que els nens i nenes podrien treure's la mascareta i barrejar-se al pati. Tot i això, s'ha d'anar amb prudència i paciència, reconeixen els docents. Per altra banda, mestres d'algunes escoles han destacat, per davant de tot, el bon comportament de l'alumnat davant les mesures pandèmiques, assegurant que la canalla ha entès perfectament la situació. En general, la capacitat d'adaptació dels dos grans grups de l’alumnat (primària i secundària), el professorat i les famílies ha estat a l'altura de les circumstàncies.

LES ESCOLES I INSTITUTS DE LA MARINA ACOMIADEN EL CURS

La dotzena d'equipaments escolars del barri de la Marina van finalitzar l'etapa lectiva amb diferents activitats. Als diversos centres es va viure un dia de festa entre la canalla i el professorat, amb l’atenció posada sobretot en els petits de sisè que acomiaden una etapa per entrar en l’anhelada, per ells, adolescència. Però la sorpresa majoritària se la van trobar els alumnes de la SEAT, quan van ser protagonistes d'un vídeo en directe fet per la redacció del diari de La Marina, que podeu visualitzar a les nostres xarxes socials. Ara, pel davant tenen quasi tres mesos de vacances que omplen tant d'alegria als alumnes, com d’alguns moments de desesperació als pares i mares. Bon estiu!

“Aquest any ha estat molt dur p ha matèries que han costat d’e vint la correcció no es veia bé o més seguir la classe. Es perdia m aquests problemes” “A l’habitació hi ha moltes cose temptació amb què distreure’t, o estudies” “Encara estic una mica en xoc p també tinc ganes de començar Vull fer enginyeria informàtica” ia comunitàr feina

PRESENTACIÓ I SOLIDÀRIA

Taula rodona amb i les cooperatives

La Taula d’Economia Social i So Comunitari de La Marina, ha organ closes dins de la programació de le menge 20 de juny, es va fer la pres Social i Solidària a Catalunya” d’Iván l’Ateneu Popular l’Engranatge i les llen al barri i participen de la Taula de la Marina; Keras Buti, Coopeduc Es va generar una conversa al vo cooperativisme al barri a través de l tejades per les diverses cooperativ ment dels vincles comunitaris i el l’economia social i solidària, radical capitalista que busca formes indiv consum i on s’extrauen beneficis pr Va ser, també un espai on les coo els seus objectius i plantejaments.

Juliol-Agost 2021 // www.tiaflm.org

info 3

OTA EXCEL·LENT A LA “SELE”

t de icat

Com s'ho han fet els estudiants del l'IES L. Domènech i Montaner Any rere any els alumnes que acaben batxillerat s’enfronten a les PAU, popularment conegudes com la selectivitat o “la sele”, una prova final, després de dos anys de preparació, que marca el seu futur acadèmic i professional més pròxim.

Enguany però ha estat un any diferent: són la promoció acadèmica que han hagut de preparar-se per aquest repte completament en pandèmia, ja que, l’inici d’aquesta els va agafar estudiant 1r de Batxillerat. És per això que des

el Masdeu: Batxillerat social Nota: 12,85/14

ò de no poder sortir tant de casa i tenir estones d’oci doncs ue no et puguis relaxar tant com ho podies fer abans i augnta en part l’estrès que comporta estudiar” ls dies de classe en línia es notava que als professors els costadaptar-s’hi, als nous mètodes. Per exemple, a matemàtiques rofessor va haver d’inventar-se una pissarra a l’ordinador i fins no va agafar pràctica era difícil de seguir l’explicació” inc la carrera ja triada, estudiaré un doble grau en estadística onomia. Afronto l’etapa amb moltes ganes per conèixer més t i el món universitari. A veure si podem anar sense mascareta s al temps”

Carla Ortiz: Batxillerat social Nota:11,7/14 “De primeres el canvi al telemàtic va ser difícil, sobretot perquè els professors no s’acabaven d’entendre amb les tecnologies. Si que de cara al segon curs ja es va organitzar molt millor i ben proposat des d’un principi” “El temari de l’any passat se’ns ha acumulat en aquest curs, que ja de per si és més curt que la resta, i després els confinaments han fet que perdéssim algunes classes” “Vull estudiar Filologia Hispànica segurament. Afronto l’etapa amb il·lusió però amb molts dubtes perquè encara no sé ni horaris ni calendari... però sobretot perquè no sabem si serà presencial o en línia i en quines condicions, però esperem que amb una mica de normalitat”

Eloi Gomez: Batxillerat científic-tecnològic

rat tecnològic

Nota: 12,56/14

perquè amb les classes en línia hi entendre. Amb la tecnologia soo és tallava el WIFI i costava molt molt de temps en solucionar tots

es i a la que et gires tens alguna , mentre que a classe o estudies

per haver acabat el batxillerat, és un pas molt gran, però la universitat, i espero que sigui amb classes presencials.

“No vam fer tot el temari, només el que anava a la selectivitat per la manca de temps, el que suposarà una mica més de dificultat a la Universitat, però tot és adaptar-se” “Les classes en línia no eren tant dinàmiques per les dificultats tecnològiques, i tenies la sensació de perdre moltes coses. A partir de gener o febrer en vam fer moltes més” “Ahir vaig fer la preinscripció, Matemàtiques a la UPC o Matemàtiques i Informàtica a la UB. Afronto aquesta nova etapa amb moltes ganes i crec que la tornada serà presencial, ja que hi haurà molta gent ja vacunada”.

Ó DEL LLIBRE “L’ECONOMIA SOCIAL A A CATALUNYA” D’IVÁN MIRÓ

b l’autor del llibre, l’Ateneu Popular l’Engranatge del barri de la Marina.

olidària que participa del Pla nitzat una de les activitats ines Festes de la Marina. El diuesentació del llibre “Economia n Miró, amb representants de cooperatives, les quals trebad’Economia Social i Solidària ca i La Chalmeta. oltant de l’economia social i el les reflexions i qüestions planves. Es va abordar el plantejasuport mutu com la base de lment oposat al plantejament vidualitzades de producció i rivats i acumular la riquesa. operatives van poder explicar

de La Marina hem volgut destacar els estudiants de l’Institut Domènech i Montaner amb millors notes, com a una representació de tot el talent que hi ha al barri.

CoopEduca, és un projecte d’associació cooperativista, format per estudiants universitaris, l’objectiu dels quals és impartir clas-

ses de suport a l’alumnat des de Primària fins a Batxillerat a uns preus accessibles per tothom. A banda, busca desenvolupar un projecte de vida autònom com a joves, on l’atur i la precarietat laboral són significativament presents a la societat actual. Keras Buti com a Cooperativa de Consum en el marc de la sobirania alimentària, busca impulsar l’economia social i els processos de recuperació de la memòria de La Marina, a través de recuperar les dinàmiques de cooperació i sabers vinculats a l’alimentació i el camp, reivindicar la producció i el consum de proximitat i posar en relleu el nostre poder com a consumidors. Finalment, Llar Jove la Marina Prat Vermell es constitueix el 2018 com la primera cooperativa d’habitatge al barri de la Marina. L’edifici de la cooperativa porta el nom de La Chalmeta. Es preveu que hi viuran 32 unitats de convivència en 8 plantes i s’inclou una planta baixa amb diferents locals i espais comunitaris. La Chalmeta vol desenvolupar els valors de convivència i cooperatius on preval la comunitat, la relació propera entre veïns, les cures i l’ajuda mútua. El que es va concloure durant la conversa és que el cooperativisme sorgeix com a forma de resoldre col·lectivament necessitats: educació, sobirania alimentària i defensa de la terra, habitatges dignes per a les classes populars... És al cap i a la fi, una eina per reapropiar-nos de la capacitat d’autoorganització per generar un model de barri sostenible i que dignifiqui la vida.

Juliol-Agost 2021 // www.tiaflm.org

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Una exhibició de percussió i un videoclip antimasclista

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

l’actuació en directe de Samuel Sagati, va posar-se de manifest la importància dels contactes i produccions fetes al “món real” per part dels alumnes. També pels grups musicals joves de la ciutat que van participar ha sigut una oportunitat de generar contingut audiovisual de la seva obra, que els hi serveix de material per promocionar-se. Amb una mostra de percussió i l’estrena del videoclip antimasclista “Hoy yo soy the queen” han finalitzat aquest juny els dos processos artístics realitzats amb l’alumnat de l’INS Montjuïc aquests darrers mesos. Es tracta dels projectes Percussió i Interculturalitat, dinamitzat per Brincadeira, i aTRAPant masclismes, amb la guia de Càmeres i acció. Al youtube i a l’instagram de La Bàscula podeu veure el videoclip i imatges i vídeos de la peça de percussió realitzada.

Torna l’Estiu Jove a La Marina!

Activitats gratuïtes per a joves d’entre 12 i 20 anys. Mira tota la informació aquí:

Joves realitzadors i músics emergents presenten els seus videoclips

Divendres 11 de juny es van presentar els videoclips de quatre grups de música emergents de Barcelona, dirigits i editats per alumnes de realització de l’INS La Mercè. Samuel Nagati, Istari, Genoma i Siesta Polar han estat les formacions musicals que han participat en aquest projecte de col·laboració de l’Espai Jove La Bàscula i el Festival Brot amb l’Institut La Mercè. A la presentació, que va concloure amb

El 9 de juny vam realitzar una taula rodona sobre el present i futur laboral dintre del món de l’animació 3D als videojocs. L’activitat va ser produïda en xarxa amb el Punt d’Informació Juvenil del districte de Sants Montjuïc i el professorat de 1r i 2n del grau d’animació 3D de l’institut Mare de Déu de la Mercè. L’objectiu principal era posar la mirada en l’experiència de diferents ponents, de diversos perfils professionals, que van debatre sobre inserció laboral, consells per poder accedir a les primeres feines i condicions laborals del sector. Segueix-nos a

Hem canviat!

Hem acabat un curs molt complicat per a tots i totes. Ara que el virus sembla que comença a baixar, comencem a oblidar tot el que hem passat. Ja podem començar a sortir de Barcelona, reunir-nos amb més persones a la vegada, deixar enrere les mascaretes en espais oberts i gaudir d’un ventall d’esdeveniments d’oci més ampli.

Treballar en el món dels videojocs

@espai Química joves

I és a partir d’aquesta idea que volem apuntalar dues idees: la primera, que ens hem de felicitar a totes i tots de l’any que hem passat, han estat moments molt durs, d’incertesa i dies en els que no sabíem com avançar en el nostre dia a dia. Mereixem cuidar-nos a nosaltres mateixes, perquè aquest darrer any no ha estat gens fàcil.

Espai Química Joves

Aprofitar les vacances de juliol i agost serà tot un aprenentatge, serà un canvi de ritme total, tornar a l’antiga normalitat, encara que no ho sembli és una dificultat. Serà una dificultat encara més gran ja que nosaltres també hem canviat, i és aquí on arriba la segona idea. Encara que com adults no ho tinguem present, molts joves han canviat d’hàbits, d’amistats i la manera que tenen de relacionar-se amb l’entorn des del març del 2020. La pandèmia ens ha canviat a totes, però especialment a les joves que han viscut sempre relegats a les decisions dels adults. Moltes de les joves del nostre entorn han patit i segueixen patint les conseqüències de la gestió de la pandèmia en el nostre país. Gaudim de les vacances i d’aquest temps tranquil que arriba, i fem-ho amb les joves, que necessiten retrobar-se i renovar energia per començar un nou curs. ■

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

xerinola!

tema central 15 8

Alejandro Flores

5 Andrea Bello

Andrea Bello

Josep Vicens

Alejandro Flores

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

Rialles, retrobaments i música a la Mostra de Comerç Marinera i de Pagesia || Yaiza Sánchez Són les 8:00 del matí al Passeig de la Zona Franca (entre Foneria i Minera, per ser exactes) i La Marina encara dorm. Només els veïns i veïnes matineres han començat a transitar tímidament els carrers per comprar el diari o fer un cafè al bar de confiança abans que aquest costat de la ciutat se submergeixi en el ritme frenètic que la caracteritza. No obstant això, el Passeig de la Zona Franca fa temps que és actiu: un bon grapat de mans treballadores i meticuloses munten les paradetes, que seran la columna vertebral de la Mostra de Comerç, la Fira Marinera i de Pagesia. La Marina FM també ha trobat una forma d’encabir-se en la jornada: amb un escriptori on destaquen quatre micròfons, una taula de mescles d’àudio i l’inconfusible rètol blau i blanc, característic de la casa, és impossible passar desapercebuts. Hi ajuda també l’altaveu, que s’alça orgullós i que retransmetrà un especial de ràdio fins que la Fira s’hagi acabat. Durant tot el dia els veïns i veïnes han deambulat pel mig del passeig, tancat per l’ocasió, tot gaudint de les cinquanta-quatre paradetes de firaires i del comerç associat. Hi havia de tot: menjar, joieria, artesania, immobiliàries, serveis educatius, decoració de la llar, estètica, mostres dels comerciants... Un pla perfecte per passar-hi el dia, i per aprofitar de fer alguna compra d’última hora, l’eterna compra pendent o la d’algun capritx, molts hi vam caure! Les activitats que s’han organitzat van, en la seva majoria, destinades a la canalla: “Kids and Us” (contes en anglès) i el concurs “Small Talk” han aconseguit que

▶ El Passeig de la Zona Franca es va omplir de paradetes i vianants.

els nens i nenes es reuneixin al final del Passeig, embadalits en el món de fantasia al qual els transporten les veus melodioses de les organitzadores. Mentrestant, els pares i mares aprofiten per xerrar amb alguna veïna, comprar un refresc al bar i gaudir del calorós dia de juny en companyia. A les 12.00 començava una activitat destinada al públic adult: els parlaments institucionals. Un cop reunits els i les ponents: el regidor del districte, Marc Serra; la re-

Alejandro Flores

gidora de comerç, Montserrat Ballarín; la presidenta del Consell del Districte, Neus Munté; el president de la Coordinadora de veïns, Abdó Florencio i la presidenta de l’Associació de comerciants de La Marina, Mei Márquez van expressar-se. Les autoritats institucionals van coincidir en la necessitat de tornar mica en mica a la normalitat i en destacar l’enorme esforç que ha fet el comerç de proximitat per adaptar-se a la situació de confinament. Des dels comerciants, la Mei va tenir pa-

raules d’agraïments a tothom per la feina feta durant els mesos més durs de pandèmia. Sobretot va posar en valor la resiliència dels comerciants i l’empenta en ser proactius alhora de buscar alternatives i adaptar-se a tots els daltabaixos. Tot i l’esperit festiu, va haver-hi ocasió també per la crítica. El president de la Coordinadora de veïns, l’Abdó Florencio, va aprofitar per posar de manifest algunes reclamacions històriques de les entitats i associacions de La Marina que el districte encara no ha complert: una major comunicació entre les entitats i el govern i la remodelació del Passeig de la Zona Franca en són uns exemples. Després de la necessària pausa per dinar (i, en algunes ocasions, acompanyada per la migdiada), i a mesura que el Sol es posava per l’oest de La Marina, el grup musical Van de Bolo V.2 va posar la banda sonora als veïns i veïnes amb versions de cançons clàssiques com “Como un burro amarrado en la puerta del baile”, de El Último de la Fila, “It’s my life”, de Bon Jovi, o “Losing my religion”, de R.E.M. Fins i tot, en començar el concert, eren quatre gats les persones assegudes a les cadires; però, a mesura que transcorrien els minuts, els seients van ocupar-se completament. “La música realment és bona”, comenta una noia atreta per la melodia. Així, entre rialles, retransmissions esportives, música i retrobaments, va celebrar-se la Mostra de Comerç, Marinera i de Pagesia, que serveix molt més que per donar visibilitat al comerç local del barri o per passejar pels carrers guarnits. És una oportunitat per tornar a una vida que, després de la pandèmia, és més necessària que mai. ■

L’illa de Can Sabaté acull la tercera edició de la Mostra Cultural Mentre tot això transcorria al Passeig de la Zona Franca, els jardins de Can Sabaté acollien una altra activitat potent de totes les festes. La tercera edició de la Mostra cultural. Una oportunitat per les entitats associatives que treballen a La Marina per mostrar tot el que fan i convidar el veïnat a sumar-se a les seves propostes. Una vintena de paradetes van prendre la preciosa illa guarida de natura. Aprendre a fer trenes africanes amb l’Associació Guineo-Catalana, provar mandales amb l’Associació de veïns i veïnes de Can Clos, una foto selfie de la mostra de La Marina Viva, la feina artesanal de les dones d’Ancora, El Casal La Vinya amb tot el ventall de serveis que ofereix, l’Escola Dominical amb la

seva colla, les joves del Centre Cultural Estrelles Altres i la Taula de dones fent pedagogia sobre les persistents actituds masclismes, entre una vintena de propostes i entitats. També hi ha haver propostes esportives de la mà de l’Associació d’escacs i l’escola de futbol Ángel Pedraza i alguns esplais. Però l’escenari aquí tampoc para d’aturar-se perquè durant tot el dia van cantar i ballar amb diferents opcions i propostes: cançons infantils, dansa urbana, country, tabalada, jazz... El prat estrella per la tarda va ser la dansa intercultural entre grups i balladores de flamenc, dansa africana i dansa clàssica índia Kathak. Van causar sensació entre els assistents. Una eufòria que va continuar amb els cantaors de flamenc en viu. ■

▶ Les organitzadors de la mostra, dones del Centre Cultural Estrelles Altes amb el Regidor Marc Serra i la

Consellera Esther Pérez.

Alejandro Flores

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

Sintonitza el que vius!

publicitat

L’equip La Marina tanca temporada amb un fort desplegament informatiu

▶ Paradeta a la Mostra de Comerç i Fira Marinera i de Pagesia, dos speakers de luxe, l’Andrea i l’Albert, i una programació

en directe i des del carrer durant tot el dia, amb Yaiza Sánchez i diversos locutors, i amb un munt de convidats: Els regidors Marc Serra, Jordi Castellana, Neus Munté, Montserrat Ballarín i els consellers Esther Pérez, Lourdes Vidrier, Georgina Lázaro, David Labrador i Maribel Sánchez, a més dels comerciants i els veïns i veïnes que es van apropar espontàniament. ▶ Paradeta a la mostra d’activitats culturals amb l’Encarni i en Johnny liderant l’equip. ▶ Tota la redacció fent de voluntaris en suport de la iniciativa de l’Associació de veïns i veïnes de Can Clos, Cistell Ple d’Esperança. I l’equip de la Marina FM fent un directe des d’aquest barri a peu de muntanya per tancar la primera temporada del programa Sintonia amb els barris. ▶ Reportatges de totes les activitats de les festes del barri dels nostres fotoperiodistes, l’Alejandro Flores i en Josep Vicens. ▶ Una cobertura especial del festival Boombeta del Graner, ja que enguany som el mitjà oficial! ▶ I una extraordinària entrega informativa dels nostres reporters, pendents de tot el que passava al minut a minut en totes nostres xarxes socials. Tancarem agenda amb la cobertura en directe de la romeria del Bombeta el 24 de juliol. No us perdeu!

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 19

El Capri… algo más que un cine Rafael Ochoa

Foto de la izquierda: fachada del cine actual. Foto de la derecha: una parte del proyecto dada a las entidades del barrio.

El cine Capri que se ubicaba en la calle Foneria, 29, un edificio actualmente cerrado, estuvo a punto de no ser construido en esta ubicación, su promotor Anastasio Valdaura lo quiso construir en lo que hoy es la plaça Marina, entonces un solar. En el año 1955, debido a problemas de afectaciones en el terreno motivados por la urbanización de la zona, Anastasio hizo una permuta con el Ayuntamiento de Barcelona por el solar de la calle Foneria 29. El cine se inauguró el 27 de Abril de 1957, se construyó bajo la dirección del arquitecto Ramón Tor Estrada y del aparejador Rafael Paulo Galindo, diseñándose para una posible ampliación con anfiteatro (cosa que nunca se hizo), con un aforo de 982 personas. Se clausuró el 28 de Junio de 1974, su nombre se lo dedicó a el humorista catalán Joan Capri, famoso por sus monólogos, del que todavía se pueden encontrar discos de vinilo como El Casament… o El Naufrag. Desde la primera representación cinematográfica de los hermanos Lumière en 1986, a los bajos de unos fotógrafos (Napoleón) de la Rambla Santa Mónica el año 1957, había llovido mucho. Las películas eran sonoras y en color, por lo que los fines de semana se podía disfrutar de 2 películas de reestreno más el NO-DO, de obligado cumplimiento des del 1942. El Capri entonces era un cine muy importante de la zona y venían de todos los barrios de La Marina de La Zona Franca a ver las películas. También existieron otros cines como el Salón Antúnez y Novedades (ambos en Can Tunis), el Casas (Port), el Nuevo Cinco de Oros (Casas Baratas), los tres últimos funcionaron simultáneamente durante algunos años. Era un cine de barrio en el que familias enteras acudían a alguna de las sesiones, algo más que un cine. Me acuerdo que tenía 2 carteleras, en la de

la derecha anunciaban los carteles de las películas de la semana que siguiente y en la de la izquierda la cartelera que se ofertaba. La taquilla se ubicaba entrando a la izquierda. El bar estaba separado a la derecha y, como en todos los cines de la época, vendían gaseosas, coca colas, pipas, caramelos Darling, Sugus y mentolados, regaliz, quicos, palotes y unas barritas de caramelos, redondas y duras, sabor coca cola, palomitas, patatas y cerveza. Recuerdo que había 2 acomodadores, a uno le llamábamos el Cabesa Ajo. Era muy buena persona y había otro señor más serio. Las cortinas de entrada eran de color verde, los lavabos estaban abajo, a la derecha el de hombres, y en la otra punta, a la izquierda, el de mujeres. En la entrada, a la izquierda, había una escalera que subía al cuarto oscuro de proyección por el que el señor Emilio y el señor Alcázar accedían al ser los proyeccionistas de las películas. La cartelera comenzaba el viernes con una sesión nocturna y acababa el domingo con dos sesiones de 2 películas de reestreno, previo NO-DO. Una a las 3.30 aproximadamente y otra a las 9,30 de la noche. El domingo también había una sesión matinal. Le llamábamos el Pipas Club, por el sonoro ¡clip!, ¡clip! con que crujía el suelo, sembrado de pipas. Las butacas eran de madera y de color verde. Tenía una gran pantalla blanca y los primeros tenían que levantar mucho la cabeza para poder ver la peli. Entonces, al cine se llevaba de todo para comer: bocatas y alguna fiambrera, no había dinero para comprar chuches. La distribución más o menos era: arriba las parejitas para hacer sus pinitos, en medio los interesados en ver la película y abajo los graciosos que de vez en cuando hacían sus representaciones. También tenías que

mirar bien si habían dejado pegado un chicle para no irte luego con sorpresa adosada en la ropa y alguna trastada como dejar correr la botella de la gaseosa por el pasillo central en mitad de la película. Solían proyectar las películas de western y Péplum, también algunas de artes marciales, salíamos del cine imitando lo que veíamos, buenas tanganas se liaban. La cosa fue aflojando en cuanto a espectadores y me acuerdo que poco después de que un gamberro hiciera estallar un trueno contra la pantalla blanca del cine, vinieron los policías que estaban en frente; hasta que la pantalla se apagó, quizás fue la puntilla. Con los años, el local fue un gimnasio y después se quedó tal como está ahora. El Ayuntamiento no quiso comprarlo alegando que tenía aluminosis y que la reparación era muy cara, además, se comentó que el propietario (ignoro si es el mismo) pedía mucho dinero por el solar. Ahora lo ha comprado un grupo privado llamado La Vostra Llar Residencial S.L., para hacer una residencia privada, proyecto que ha conseguido el visto bueno del Ayuntamiento. Nos hemos quedado con el mal sabor de lo que pudo ser un espacio de dinamización social y soporte a las entidades. Se pretendía utilizar el espacio como el gran teatro ausente, sala de actos…. Ya que en el barrio la sala con mayor capacidad es la Pepita Casanellas, que acoge un aproximado de 250 personas en su aforo máximo. Esperemos también que algún día llegue el geriátrico público y el centro de día, que tampoco existen en el barrio. ■ Agradezco la colaboración a Manuel Ruiz, Manuel Ramos, Miguel Pérez, Mariano Sobrecasas, Juan Bibian, José Manuel Ayala y Abdó Florencio como memorias vivas que me han aportado datos precisos para este artículo.

Pau Espí

Olor d’estiu L’estiu ja és aquí. Aquest any li ha costat més del normal arribar, però ara que ja el tenim entre nosaltres, fa pinta que s’hi quedarà uns quants dies. I quines grans alegries que ens dona l’estiu: La calor insuportable, els mosquits, la sorra de la platja, la calor insuportable, els turistes en massa, la xafogor que ens envolta… He dit ja que la calor és insuportable a l’estiu? Però bé, tampoc ens podem queixar. I és que, igual que l’estiu té coses negatives (com tot en aquesta vida), també en té de positives, i moltes! Estiu és sinònim de Sol (de vegades abrasador) i de llum, d’olor de mar, d’aigua, de piscina, de gelats, d’amics, de festes i, sobretot, de vacances! Les vacances són, per a mi, el millor de l’estiu. A més a més, jo, en ser estudiant, puc gaudir de gairebé tres mesos de tranquil·litat, però que consti que me’ls mereixo, tots ens els mereixem. Ara podrem gaudir de l’època de xiringuito, de menjar unes tapes mentre veus el mar de fons, o una bonica posta de sol, de jugar a la platja i de poder mirar un capítol més de la teva sèrie preferida perquè l’endemà no has de matinar. A més a més, l’estiu és el moment idoni per viatjar, per desconnectar, i no cal anar a l’altra punta del món per aconseguir aquesta pau i serenor, només és necessari estar amb la teva gent per aconseguir oblidar-te del món real un temps, ni que sigui per uns minuts. Jo parlo des de la meva posició d’adolescent que al llarg de l’estiu només s’ha de preocupar d’on anirà a banyar-se o de quines ulleres de sol combinen més amb l’outfit que portaré (tot i que he de dir que aquest estiu el dedicaré, en gran part, a fer el meu Treball de Recerca, així que descansar deixarà de ser la meva prioritat principal durant les vacances), però entenc que la majoria d’adults tenen certes obligacions que els impedeixen tenir la llibertat d’un adolescent, com poden ser la feina, o els fills. Perquè és clar, els nens i nenes tenen unes vacances llarguíssimes i això vol dir que algú els n’ha de tenir cura, sobretot dels més menuts, i això vol dir que els pares, a més a més de treballar, han d’estar pendents dels nens tot el dia. I és aquí on, moltes famílies treuen les opcions comodí, que són dues: La primera són els avis, a qui, molt sovint, els pares deixen els nens quan van a treballar. I jo no dic que no els faci il·lusió, al contrari, de ben segur que els avis estan encantats de passar temps amb els seus néts, però cal recordar que no són cangurs, i tampoc cal abusar de la seva bondat. I l’altre comodí són les colònies i els casals, ja siguin a un esplai, amb l’escola o amb qualsevol associació, i això, per experiència pròpia, els nens ho acostumen a agrair. El fet de poder desconnectar, si pot ser envoltat de natura, i fer activitats a l’aire lliure, és un dels millors mètodes perquè els més menuts puguin gaudir de l’estiu, i els pares puguin descansar, que tots ens ho mereixem. No és cap secret que estem vivint uns temps molt durs a causa de la Covid, però per sort, la pandèmia ja va de cap a caiguda, així que aquest estiu l’hem d’aprofitar per descansar, per alliberar-nos de l'estrès que portem a sobre des que va començar aquest malson, per retrobar-nos amb els nostres i començar a oblidar-nos, de mica en mica, d’aquest maleït virus que porta donant-nos molts mal de caps des de l’any passat. ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez «¿Será la pirámide de Can Sabaté la entrada secreta a ese laberinto de pasillos y recuerdos?» Así acaba el artículo dedicado a Can Sabaté en el primer número de la Guia La Marina, que hace referencia a las leyendas sobre el origen del parque de la calle Mineria, 18. La arquitecta paisajística Imma Jansana (Barcelona, 1954), que diseñó el enclave junto con sus colegas Neus Solé y Daniel Navas, se ríe cuando lo lee: «Ja ja ja, qué va, qué va». «La pirámide, rodeada de cuatro palmeras, remite a los oasis del desierto, que es lo que yo tenía en la cabeza. Recuerdo que los vecinos, liderados por Basilio González [Así se transforma un barrio], nos pidieron que corriera el agua, así que ideamos un surtidor y un canalón de cincuenta metros hasta un estanque rodeado de columnas, y que pasara por un salón central amplio para que los más pequeños pudieran jugar. En los ochenta, había mucha falta de espacio público, falta de columpios y de lugares de esparcimiento. También había más niños por eso», reflexiona Imma Jansana, una especie de búho de las nieves con algo de la poeta Gloria Fuertes (Mujer de verso en pecho), algo de la cantante Rosa León (Rosa se está buscando en el espejo) y algo del peluche orangután del programa Waku Waku (TVE). Es sencilla, opípara y «resuelta en luna», como escribiría Miguel Hernández. «Nos involucramos: trazamos una serie de recorridos que no interfirieran entre sí, como ríos paralelos, y una retícula de árboles, que también escogimos: pinos, cipreses, encinas, sauces, chopos…» En 1980, cuando recibió el encargo del Ajuntament de Barcelona, mediante la asociación de vecinos de Zona Franca, Imma Jansana ya se puso a trabajar. Justo en 1979 había fundado su despacho, cuya oficina se encuentra en la avenida del Portal de l’Àngel, 7 (www.jdvdp.com). «En aquellos años de inicios de la democracia no había contratos públicos, te llamaban y ya está. Yo había proyectado la plaza de las Navas, en Poble Sec, que desmantelaron parcialmente para hacer un garaje subterráneo, y me conocía a los vecinos. Fueron ellos los que les pasaron mi contacto a las entidades de Zona Franca, sitio que no había pisado nunca: me impresionó el barrio de El Polvorí, por lo inaccesible, con servicios precarios y deficientes, y la fábrica de la Seat que hoy es la escuela de aprendices [Passeig de la Zona Franca, 53]», se remonta cuatro décadas, cuando la «efervescencia de la Transición»: «Había ganas de intervenir en el espacio público. La Barcelona de [el alcalde José María de] Porcioles que heredamos estaba mal organizada y necesitada de espacios verdes». Cuando Imma llegó al solar que antes ocupaba Industrias Mecánicas, S. A., no reconoció nada del pasado fabril, aunque durante las obras se encontrarían algunos pasadizos. (En Industrias Mecánicas, durante la Primera Guerra Mundial, se fabricaba material bélico para los aliadófilos; precisamente por eso, el empresario

La pirámide

Entrevista a la arquitecta del parque Can Sabaté

Alejandro Flores

C CRÒNICA

«Había una ilusión y un entusiasmo muy grandes por transformar Barcelona y hacerla modélica y vivible. Pero siguen faltando jardines…»

Josep Albert Barret fue asesinado en la calle Comte d’Urgell, en 1918.) «El delegado de Urbanismo del Ajuntament de Barcelona, Josep Antoni Solans, había gestionado la cesión de los terrenos del parque a cambio de la construcción de los pisos de la entrada que hay en Mare de Deu del Port [número 379], enfrente de la plaza Teresa Claramunt», explica, mientras trastea en su archivo profesional, con los negativos de las fotos que tomó. Del álbum municipal La conquesta del verd. Els parcs i els jardins de Barcelona (1995): «…el pressupost va rebre a última hora una injecció de vitamina política que el va fer créixer més del doble: va pasar de 38 milions de pessetes a 139 milions de pessetes. I el que havia de ser un parc modest és un senyor parc, encabit en l’illa de pisos més gran de la ciutat». En la inauguración, el 23 de septiembre de 1984, víspera de La Mercè, acudió el alcalde, a la sazón Pasqual Maragall. «Esos políticos se rodeaban de buenos profesionales, y se creían su misión, no sé, decidían con seguridad. Hoy nadie se fía de nadie y no se tiene ninguna vergüenza en mentir con descaro», se lamenta, sin caer en la nostalgia: «Había una ilusión y un entusiasmo muy grandes por transformar Barcelona y hacerla modélica y vivible. Aun así, hoy la ciudad está fantástica, tiene una enorme capacidad de resiliencia consigo misma. Pero siguen faltando jardines…».

La arquitecta paisajística Imma Jansana, vecina de Gràcia, está a punto de jubilarse. En su haber, cuenta con más de cuarenta diseños sostenibles en Barcelona. Sobre la mesa de su estudio, que es un mar de legajos y bocetos, los planos para reurbanizar la Via Laietana, para agrandar las aceras y que las bicis no estorben. Se quita las gafas lilas, progresivas. De tanto en tanto, recorre los puntos a los que dio vida. Se ha enterado de que en Can Sabaté se ha acondicionado una cancha de baloncesto, muy concurrida («canastas de básquet antivandálicas» de la empresa Speedcourts; bien haría el Ajuntament en adquirir el solar abandonado que da a los bloques de Foneria, en el extremo este, para colocar alguna más de estas pistas). Y se enteró de que se ha instalado un «circuit de salut» para hacer ejercicios físicos («Eviteu l’esforç excessiu»). Y que alguien tenía un gallo en el balcón, que nos despertaba al alba. Y que se tuvo que talar el eucalipto más alto y más fuerte, en uno de los caminos laterales, del que solo queda el tocón de medio metro de diámetro. Y que las chicas hacen gimnasia en el eje central. Y que nadie sabe que, en un principio, Can Sabaté se iba a llamar Jardín de las Estrellas. «Cuando vuelvo, me alegra constatar que los árboles que escogimos han enraizado, que la vegetación está agradecida.» Gloria Fuertes: «Los pájaros anidan en mis brazos».. ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

cultura

10 anys de creació i recerca artística

El Graner celebra aniversari amb una aposta per obrir-se de bat a bat al barri || Y.L.A. Espais per la creació de pensament, per la reflexió, per la recerca. Accions difícils d’encabir al dia a dia d’una societat que corre a tota pressa sense cap lloc d’arribada i estimulada fins a l’extrem per no parar atenció al que és important. I què és ben bé allò important? Les relacions, els vincles que establim amb l’entorn i com l’utilitzem no només per sobreviure-hi sinó també per viure. I això és el que es proposa el Centre de creacions i recerca artística Graner, ubicat a la antiga fàbrica de bombetes de la Philips. “El Graner fa deu anys i en aquest temps n’ha consolidat les relacions amb els creadors i creadores professionals del sector, però enguany estem donant un tomb intentant convidar la gent i els artistes perquè les creacions siguin més col·lectives i fins i tot co-creades, amb la idea de retornar totes aquestes col·laboracions al barri en forma de festival pels veïns i veïnes”, explica l’Ariadna Rodríguez, responsable de projectes quan l’entitat compleix una dècada de feina i amb una forta aposta dins la programació de les festes de La Marina, en el marc del festival Boombeta.

▶ Performance de l'obra Darrera de la muntanya del Col·lectiu Nyamnyam, en què participen famílies

tístiques, acompanyats i compartint amb les artistes que passen pel Graner. Després de tot el procés de consolidació que ha fet El Graner, on és i cap a on mira? És en un moment de floració absoluta, per buscar metàfores botàniques, de maduresa. Per això de cara al barri està en un moment d’obertura en el que vol entrar en la quotidianitat del barri, en la que vol escoltar gestos del dia a dia dels veïns i veïnes. Vol relacionar-s’hi i vol que els veïns i veïnes habitin també El Graner. Això que fan els artistes, que viuen i habiten El Graner durant tot el seu procés de recerca, volem que ho facin també els veïns i les veïnes. Cap a on ens projectem? Projectem El Graner com un centre que no pensa la comunitat artística, l’educativa i la comunitat de veïns com tres branques separades, sinó com tres comunitats que conviuen, s’alimenten, estan imbricades i que generen aprenentatges recíprocs en tots els projectes del dia a dia. Volem aquestes tres comunitats molt més cohesionades. Que hi hagi una transferència de les maneres de fer entre totes elles.

del barri. Alejandro Flores

«Hem consolidat la relació amb els professionals del sector i ara volem que el barri també sigui part d'El Graner» “Quan vaig arribar a treballar a l’institut, vaig tenir la sensació els primers dies de ser una forastera. Malgrat els anys que portava a l’educació, sentia que no se’m donava l’oportunitat, però quan es van obrir amb mi...” expressa l’experiència viscuda, i ara posada a l’escenari, la Imma Solè, professora de l’institut Montjuïc, en part de l’obra “Darrera de la muntanya” proposta del col·lectiu Nyamnyam què s’ha treballat amb famílies del barri. Una peça que indaga en la noció de barri a través de l’objecte-banc. Durant el procés, els participants han dissenyat i muntat vint-i-quatre bancs com a pretext per indagar en la història, les visions i les relacions que tothom tenim amb l’entorn. La idea? A més d’una molt bona posada en escena, mirar-nos en perspectiva i tirar de ficció per entendre la realitat. Però aquesta és només una entre prop d’una desena de diferents d’activitats pro-

postes en què destaquen l'obertura del procés de “Lo viejo y lo nuevo” , de la companyia Ça Marche, amb la participació d'un grup de nenes del barri, la peça escènica “Aquí i no allà”, d'Aurora Bauzà i Pere Jou, amb les cantants de la Coral de Sant Cristòfol, les Aventureres, i un itinerari pel barri a càrrec d'Alberto Cortés, amb participació veïnal, que posarà el punt final als actes d'enguany, el 22 de juliol. Les veïnes, cantants de la Coral Sant Cristòfol, explicaven la seva experiència amb el llenguatge escènic reconeixent que a vegades els costava d’entendre’ls, però absolutament satisfetes del resultat. “Ha estat una injecció d’ànim i vida per nosaltres i hem trobat interesantíssim tot el procés, perquè cadascuna fèiem segons la imaginació i amb l’orientació dels artistes i encara no sabem com però ha quedat una cosa ben maca”. Ho deien al programa especial dedicat al Boombeta a la Marina FM, mitjà oficial del festival i en què hem ofert una amplia cobertura de tot el que passava. I és que els artistes que passen pel Graner són professionals de reconeguda trajectòria que demostren que l’excel·lència no està renyida amb la sensibilitat social, sinó ben al contrari. L’art aquí s’entén també com una aposta per transformar quotidianitats o si més no, provocar reflexions. Tot plegat és només l’inici d’una aventura en l’anhelat l’idil·li El Graner-La Marina, com dirien les aventures de la Coral de Sant Cristòfol.

▶ L'Ariadna Rodríquez, responsable de projectes d'El Graner.

I per conèixer bé què es cou a l’entitat pel que fa al futur, parlem amb l’Ariadna Rodríguez, responsable del projectes del centre. Què signifiquen els 10 anys d’El Graner al barri? Significa consolidar un espai de cultura al barri. Deu anys d’El Graner al barri suposen a dia d’avui una gran oportunitat per fer la cultura accessible als veïns i veïnes, després de consolidar un projecte que a nivell creatiu s’ha posicionat amb un abast internacional. Ara el gran repte i alhora l’oportunitat és aconseguir que la consolidació del projecte artístic arribi als veïns i veïnes, que puguin accedir a la cultura no només com a espectadors, sinó també des del procés de creació de les propostes ar-

Alejandro Flores

L’obertura al barri té a veure amb algun condicionament financer o és part de la reflexió i filosofia del centre? El Graner té exactament el mateix pressupost que fa deu anys. És veritat que sempre hi ha una recerca activa de finançament però en aquest cas es parteix d’una reflexió de l’equip de gestió, on també hi ha hagut una reflexió dels artistes. Tothom tenim la voluntat d’obrir-nos al barri. Enguany heu aconseguit una molt bona participació de famílies en moltes obres. Com ha anat? És un any on és evident que hi ha una major participació de veïns i veïnes, i ens encanta. En gairebé totes les propostes escèniques hi ha gent del barri participant. I encara manca més, però anem cap aquí. ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna!

Necessitem un fòrum de cinema a la Marina

comandats per Esteve Riembau, director de la Filmoteca. Els assistents vàrem tenir l’oportunitat de plantejar les preguntes que vam voler i els contertulians, generosament, en van donar resposta i ens van enriquir amb els seus coneixements sobre la pròpia pel·lícula i sobre les Barcelones de l’època. Res m’agradaria més que al nostre barri s`hi creés un fòrum on s’hi projectessin pel·lícules (d’índole social) i els aficionats al cine ampliessin

Vaig a la meva cita narrativa amb La Marina, periòdic mensual que l’Associació de Mitjans de Comunicació Local edita i reparteix gratuïtament, per a tot aquell que vulgui conèixer i viure al barri. El passat dia 3 de juny vaig anar a una sessió de cine fòrum al nostre barri de Sants. Projectaven la pel·lícula El último sábado, primera i última pel·lícula de Pere Balañà, nascut a Barcelona, veí de Sants i de família molt vinculada al món cinematogràfic. Interesantíssima obra rodada el 1.965, en blanc i negre i amb una excel·lent fotografia d’Aurelio Larraya amb qui vaig tenir el plaer de treballar en dues pel·lícules. Va ser promocionada com a musical per l’aparició de Los Sirex i Karina; conté una enorme càrrega social molt disfressada per la forta censura imperant durant el Franquisme. Un molt bon repartiment amb Antonio Ferrandis “ Chanquete”, Maria Luisa Ponte, Eleonora Rossi Dragó, José M. Prada, Estanis Gonzalez, una joveníssima Silvia Tortosa

els seus coneixements amb el visionat de pel·lícules i posteriors debats. Aquí va el repte, segur que con “amb el teu vull i el meu puc” serem capaços de començar aquest nou camí i que descobrirem històries, persones, Barcelones, èpoques, burgesia, obrerisme, lluita obrera i moltes coses més. ■

Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

i un grandiós Julián Mateos que sembla representar qualsevol jove d’avui capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir el que es proposa, sense treballar, estudiar ni respectar valors. Magnífica descripció de com eren les Barcelones dels ’60; per una banda la Barcelona on els molts barris sense

infraestructures i amb moltes deficiències lluitaven per sobreviure, i per altre banda la Barcelona de la bona vida, les motos de gran cilindrada, les discoteques i els assumptes tèrbols feien la seva emparades sempre pel “jou i les fletxes”. Debat al final de la projecció de la pel·lícula amb quatre experts en el cine

L'agenda de juliol Del 12 de juliol al 31 Dimarts, 13 Divendres, 16 MOU EL COS: TWERK I REGGAETON Concert: Die Krögers + convidats d’agost ACTIVITATS ADULTS Exposició “Grafitti: art i expressió”. A càrrec del Club de Fotografia Casa del Rellotge. Inauguració 14 de juliol a les 18:30h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Descobreix cada dimarts la tècnica del twerk i el reggaeton, aprèn a expressar-te, a estimar-te i trencar estereotips. Hora: 17:00 - 18:30 - Gratuït. Per a joves d’entre 12 i 20 anys. Inscripció prèvia.

Dimecres, 7

Dijous, 15

ACTIVITATS INFANTILS Story time. Under the sea. A càrrec de Kids&Us. A partir de 2 anys. Vine a viure l’aventura d’un nen que troba una moneda antiga procedent d’un vaixell pirata enfonsat i decideix anar a la recerca de la resta del tresor. Cal inscripció prèvia, cabuda limitada. Hora: 17:30h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Concert Hivernacle: Hamsa Hamsa

Dijous, 8

CINEMA A LA FRESCA

ESPECTACLES A LA FRESCA HOP CABARET

Mostra de peces curtes de dansa urbana. Activitat emmarcada al HOP ESTIU 2021, 11a Trobades de dansa i cultura urbana. Hora: De 20 h a 21.30 h Gratuït Lloc: Casa del Rellotge

JOKER. Arthur usa dues màscares. Una li serveix per al seu treball diari com a pallasso. L'altra no la hi pot llevar mai; és l'aparença que projecta en un intent inútil de sentir que forma part del món que l'envolta. Preu: Gratuït Hora: De 22 h a 0.30 h Lloc: Casa del Rellotge

100% Estiu a la biblioteca Francesc Candel

Hora: 20:00 - 22:00 - Gratuït Lloc: Bar Espai Jove La Bàscula

Dijous, 22

Hora: 20:00 - 21:30 - Gratuït Lloc: Bar Espai Jove La Bàscula

El Far

ESPECTACLES A LA FRESCA OVEJA NEGRA Ésser l’ovella negra de la família vol dir sortir d’allò establert, anar a contracorrent. Aquest espectacle és una comèdia acrobàtica de dos ovelles negres creant el seu propi rebany. Hora: De 20 h a 21.30 h Preu: Gratuït Lloc: Casa del Rellotge

Dimarts, 27

Tallers de descoberta. Inventa un conte. Els infants inventaran el seu propi conte a partir d'imatges retallades. A càrrec de Mosaïcs Llibres. A partir de 6 anys. Cal inscripció prèvia, cabuda limitada. Hora: 17:30h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Aquest estiu, la biblioteca Francesc Candel no tanca, i oferirà tot un seguit d’activitats amb els Bibliocasals. Aquests Bibliocasals es faran durant el mes d’agost i la primera quinzena de setembre. Es proposaran un seguit d’activitats adreçades a infants de 6 a 12 anys amb l’objectiu de posar al seu abast una programació lúdica i creativa per aquests dies d’estiu. Els horaris dels bibliocasals seran els dilluns, dimarts i dimecres de 17 a 19h, i dijous i divendres d’11 a 13h. Aquesta oferta ha estat dissenyada per cada biblioteca amb recursos del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona i preveu fer activitats al voltant de la lectura, la ciència, la música i altres disciplines. Les inscripcions ja estan obertes, es poden fer des de la web de la biblioteca, o si ho preferiu presencialment adreçant-vos al personal de la biblioteca. Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19.

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

salut

Per què és important la cavitat bucal en la covid? (Clorur de Cetilpiridinio)

La boca suposa una de les principals vies d'entrada de SARS-CoV-2 (COVID-19). Aquest virus es transmet principalment en les gotícules de saliva que s'expulsen quan una persona infectada parla, tus, esternuda, etc. En la cavitat bucal es troba un alt número dels receptors específics als quals s'uneix el SARS-CoV-2. No sols això, sinó que durant els 10 primers dies de la malaltia, quan el pacient pot ser asimptomàtic i altament contagiós, el SARS-CoV-2 infecta principalment vies respiratòries superiors: nas, gola i boca. Per tant, la boca pot ser considerada tant una via d'entrada de virus al cos, una zona on els virus poden multiplicar-se i una via de transmissió del virus a altres persones. 1. Quines recomanacions de salut bucal són aconsellables seguir durant aquest període? – Raspallat 3 vegades al dia o després dels menjars. – Renovar el raspall després de passar la malaltia. – Desinfectar el capçal setmanalment submergint-lo en CPC 0,05% durant 1 minut. – Higiene interproximal diària – Higiene lingual diària. És molt important, ja que la llengua posseeix una alta densitat de receptors als quals s'uneix el

coronavirus SARS-CoV-2. - Ús de pastes dentifrícies i col·lutoris amb CPC. En el cas dels col·lutoris, és recomanable utilitzar-los 2 vegades al dia durant 1 minut i que s'utilitzin en forma de gargarismes, per a arribar a la part més externa de la faringe.

2. Què és el CPC? El CPC o clorur de cetilpiridinio, és una antisèptica assegurança i eficaç, que ha demostrat eficàcia en la disminució de determinats bacteris, fongs i virus. 3. Per què el clorur de cetilpiridinio (CPC) podria ser eficaç en COVID-19? Perquè podria ajudar a disminuir la quantitat del virus SARS-CoV-2 en la boca. Tenir

Salut i pantalles Al llarg dels anys la societat ha avançat a una velocitat extrema, tant, que amb tanta tecnologia sembla que potser hem deixat de costat aquells temes més valuosos i essencials per gaudir d’una bona salut, tant física com mental. És cert que no podem donar l’esquena al progrés, per descomptat, doncs ens facilita el dia a dia en molts aspectes de la vida quotidiana, però cal saber fer-ne un ús adequat i responsable, i sobretot saber inculcar aquest bon ús als nostres fills. Xarxes socials, plataformes de televisió, mòbils, tàblets, accés a internet des de diferents dispositius, jocs a les xarxes… Si en fem d’aquesta tecnologia un hàbit diari i continu al llarg del dia fins al punt d’absorbir-nos sense ser conscients del pas dels minuts i les hores, és quan podem dir que les pantalles ens estan robant el temps, un temps que abans dedicàvem a les nostres amistats, a la família i sobretot el temps dedicat a un mateix que contribuïa a un benestar físic i anímicament més saludables. Una estona està bé, és clar, i potser ens ajuda a guanyar cert temps en segons quins aspectes, com ara fer la compra per internet, intercanviar algun que altre missatge sense que se’ns allargui en una conversa que es resol millor amb una trucada, o fins i tot distreure’ns per uns instants; però no oblidem que el nostre temps és or. Per tal de gaudir d’una bona salut és ben conegut que cal una bona alimen-

tació i exercici físic. També és cert que hem viscut una temporada llarga i difícil per poder assolir aquests objectius, i que gràcies justament a les pantalles alguns de nosaltres hem reactivat aquella activitat fí-

menys virus en la cavitat bucal i en la saliva, disminuiria el risc que una persona infectada pel coronavirus pogués transmetre'l a una persona sana. També podria ajudar a desenvolupar una COVID-19 menys greu.

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

La sopa de fruita

4. Per què és important utilitzar col·lutoris amb CPC durant el període de la pandèmia per COVID-19? Per: – Disminuir el risc de transmissió del virus per part d'una persona portadora de la infecció a una persona sana. – Disminuir el risc de gravetat de COVID19 en reduir la càrrega viral. – Ajuden a mantenir una bona salut bucal i a reduir els microorganismes patògens de la cavitat bucal. 5. Quina utilitat pot tenir l'esprai de CPC protect? L'esprai de VITIS CPC protect pot utilitzar-se en qualsevol moment i lloc (per exemple, abans d'un esdeveniment), mantenint durant més temps la protecció del CPC. A més, permet arribar a zones de difícil accés, com la part posterior de la boca. ■ Servei Odontologia CAP La Marina

sica oblidada amb alguns vídeos de classes del gimnàs o activitats dirigides. Aquest és un exemple de bon ús sense arribar al punt de ser absorbits i de fer salut a la vegada. Doncs si hi dediquem més temps del compte utilitzant-les de forma banal o havent-hi una alternativa més natural, correm el perill de patir dolències físiques i mentals: mals de cap per excés d’hores davant les pantalles (i no tant pel tipus de llum que emeten), mal de cervicals per postures forçades, insomni, episodis de disputes familiars que poden derivar a quadres d’ansietat… Segurament haureu detectat fins i tot canvis d’humor, més irritabilitat, poca comunicació amb la família: sol ser qui paga els plats trencats. Aprofito per animar a fer balanç de com vivim ara i com ho fèiem abans (els nostres avis o nosaltres mateixos), recuperar estils de vida saludables (mai oblidaré mon avi saltant a corda i fent estiraments cada matí per poder treballar l’hort, per això sempre aconsello a tothom la importància dels estiraments encara que siguin 15’ al dia), recuperar les trobades amb els més propers, cara a cara, (ara per ara amb mascaretes, és clar) i poder mirar-nos als ulls sense que sigui a través d’una pantalla, abraçar-nos i així segurament el nostre dia a dia millori i ensenyem també una manera sana i natural de viure i lliure de vicis als nostres petits, el nostre futur. ■ Núria Sellarès Gómez Metgessa de família C.A.P. Doctor Carles Ribas

Que com que és de fruites d’estiu no és una sopa calenta, ans al contrari, la menjarem fresca. Per a fer-la necessitarem: Dos préssecs Dues Nectarines Mig quilo de Cireres Una taronja sencera Una llimona Un litre de most o suc de raïm 100 g. de sucre integral Un bastó de canyella, un clau d’olor i dues estrelles d’anís. En primer lloc hem de rentar bé la fruita. Pelarem la taronja i tallarem la pell, sense la part blanca, en tires molt fines. Un cop fet, les escaldarem en aigua bullint durant un minut, les passarem per aigua freda, escorrerem i guardarem. A continuació pelarem i traurem l’os de les nectarines i els préssecs; els tallarem com ens vagi millor i els ruixarem amb el suc de la llimona. Un cop fet, les deixarem a part i un cop netes les cireres, els hi traurem l’os. Un cop reservada tota la fruita, farem bullir el most amb el troc de canyella, el clau i les estrelles d’anís durant cinc minuts; afegirem el sucre integral, remenant fins que es desfaci i hi incorporarem la pell de taronja i ho farem bullir 5 minuts més. Ho retirarem del foc i hi agregarem les nectarines, els préssecs, les cireres i el suc de la taronja. Ho hem de deixar refredar com a mínim 3 hores, primer a temperatura ambient i després a la nevera si us agrada més fred. Ho podeu servir en bols i si hi poseu més suc de raïm, es pot beure com una sangria sense alcohol. (Jo no hi poso el sucre) Que vagi de gust. ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

L’Ajuntament i el Port de Barcelona signen un acord per desenvolupar l’Economia Blava com a sector estratègic de futur L’Ajuntament de Barcelona impulsarà una estratègia d’Economia Blava -economia sostenible i lligada a l’aigua i al mar- com un dels sectors prioritaris i de futur per al reimpuls econòmic de la ciutat, tal com s’ha avançat en el marc de Barcelona reAct, les jornades de treball per reimpulsar l’economia post-Covid. En el marc d’aquestes jornades, l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona han signat avui un acord estratègic de col· laboració per a la definició i implementació de l’estratègia d’impuls de l’Economia Blava liderada per la ciutat, per al co-lideratge d’algun dels projectes tractors que es desenvolupen dins de l’àmbit portuari, per contribuir conjuntament a l’impuls de l’Economia Blava a la ciutat, així com al posicionament global de Barcelona i el seu Port en aquest àmbit. El Port de Barcelona esdevé, així, el primer actor en signar amb l’Ajuntament un acord de col·laboració de l’Economia Blava a la ciutat. Aquest primer acord exemplifica la governança compartida i la cerca de projectes que, mitjançant la col· laboració publico-privada, puguin donar

El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, i la presidenta del Port de Barcelona en l’acte de signatura de l’acord estratègic de col·laboració per l’impuls de l’Economia Blava de la ciutat.

un impuls a l’Economia Blava i posicionar la ciutat. A més, a través de l’acord es vol concretar un espai per posar en comú projectes, impulsar la innovació, l’emprenedoria, el talent i la formació. El primer tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, ha destacat que “ser una ciutat amb mar implica un avantatge competitiu respecte a altres ciutats, en qualitat de vida,

en oferta d’activitats, en diversitat de productes o en posicionament geoestratègic. Barcelona ha superat la fase de viure d’esquenes al mar i ara ens correspon sumar les mirades de la competitivitat econòmica i de la sostenibilitat ambiental per obrir-nos encara més al mar, en ciutadania, en urbanisme, en esport, o en economia del visitant”. Amb la voluntat que sigui una estratègia treballada amb l’ecosistema de

la ciutat, des de Barcelona Activa s’ha consultat a més de trenta actors socials i econòmics dels diferents sectors que inclou l’Economia Blava, des de l’activitat portuària i logística, al transport marítim, passant per la pesca i comercialització de productes marins, el turisme blau, la reparació de vaixells i nàutica o transversals facilitadors com la recerca, formació, educació o cultura marítima. Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona, ha explicat que aquesta infraestructura treballa per “esdevenir una plataforma única on les start up, les empreses tecnològiques, el món acadèmic i el sector marítim-portuari puguin desenvolupar nova activitat econòmica en l’àmbit de l’Economia Blava”. La presidenta del Port de Barcelona ha explicat que aquests projectes facilitaran la creació de nous llocs de treball de qualitat i ha posat en valor “l’esperit col·laborador de l’acord que signem avui per a potenciar l’Economia Blava, un acord que facilita el co-lideratge i l’alineament de les diferents institucions cap uns objectius comuns”. ■

Servihabitat renova la seva aposta per BNEW i repeteix com a patrocinador principal en aquesta segona edició El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha signat per segon any consecutiu un acord amb Servihabitat, servicer multiclient i multiproducte de referència en la gestió d'actius immobiliaris i financers, segons el qual la firma torna a ser la patrocinadora principal de la nova edició de BNEW (Barcelona New Economy Week), que se celebrarà del 5 al 8 d'octubre. Aquest conveni suposa un reforç del compromís del servicer amb aquesta gran cita global orientada a la nova economia, que l'any passat va batre tots els rècords en la seva estrena amb prop de 11.000 participants de més de cent països de tot el món. El 8 de juny, en l'acte de la signatura, que ha tingut lloc a les oficines del CZFB, han estat presents Iheb Nafaa, CEO de Servihabitat, i Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i president de BNEW. "L'any passat vam fer una aposta arriscada per llançar un esdeveniment totalment disruptiu i vam tenir la sort de comptar amb el suport de partners de primer nivell com Servihabitat. Ens alegra molt repetir companys de viatge en aquesta segona edició de BNEW, que arriba avalada per les espectacu-

lars xifres de 2020 i que presenta un contingut ampliat per impulsar la recuperació de l'economia" ha assegurat Pere Navarro. En el cas d’Iheb Nafaa ha destacat que "el BNEW és un esdeveniment que, sorgit per la conjuntura de 2020, ha sabut adaptar-se a l'entorn aprofitant les noves oportunitats i creixent en una dimensió internacional. A Servihabitat compartim plenament aquest esperit de superació i per aquest motiu volem seguir donant suport a un esdeveniment capaç de reunir als principals sectors

d'activitat amb la mirada posada en el futur". En aquest sentit, el CEO de Servihabitat afegeix que "tenim una ferma aposta per la innovació, el talent i la sostenibilitat que configuren part dels valors estructurals que potenciem dins de la nostra àrea d'activitat en la gestió d'actius financers i immobiliari".

Més continguts i noves experiències

La segona edició de la BNEW comptarà amb deu verticals que abordaran diferents sectors i temàtiques al voltant

dels reptes de futur de l'economia, amb un focus molt clar en la innovació, el talent i la sostenibilitat. Així, a les cinc temàtiques de 2020 (Logistics, Digital Industry, Ecommers, Economic Zones i Real Estate) se sumaran aquest any cinc noves àrees de caràcter més transversal: Mobility, Sustainability, Talent, Science i City. L'esdeveniment, de caràcter professional i format híbrid, espera tenir en aquesta segona edició un 70% de participació digital i preveu ampliar els escenaris presencials per incloure nous espais emblemàtics de la ciutat de Barcelona. BNEW 2021 seguirà apostant per la internacionalització com a element clau, així com per la generació de negocis a través del networking a la potent plataforma digital de l'esdeveniment i mitjançant intel·ligència artificial. L'organització espera passar de les 128 empreses presents al BVillage l'any passat a les 400 en aquesta nova edició, i ampliar el nombre d’speakers passant dels 389 als 700. A més, la millora del context sanitari permetrà sumar nous elements experiencials, oferint la possibilitat a les empreses d'organitzar activitats comercials i de promoció a les terrasses dels hotels del centre de Barcelona entre les 19h i les 22h. ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

La tradicional manga de gitana, de Agudo, mi pueblo BRAZO GITANO - MANGA GITANA - RELLENO DE LECHE CONDENSADA COCIDA

Receta

Naranjas picadas Ingredientes Para 4 personas • 4 naranjas dulces • Un puñado de migas de bacalao salado • 1 cebolleta • Unos cuantos rábanos • 2 huevos duros

Comentari nutricional:

Proteïnes, fibra, s vitamina C, mineral , (potassi, calci magnesi, fòsfor) i antioxidants

per Joaquina Luque

Preparación Cortamos las naranjas en trozos pequeños. A continuación, ponemos el bacalao desmigado en agua durante un rato (15 minutos). Pasado este tiempo, lo secamos con papel de cocina. Cortamos en trozos pequeños la cebolleta, los rábanos y los huevos duros y lo mezclamos todo con un buen chorro de aceite de oliva virgen. No hace falta añadirle sal porque el bacalao ya es salado. Por último, aliñamos con el aceite y la salsa de soja. Podemos hacer la misma receta sustituyendo los garbanzos por judías secas, lentejas o patatas.

Comentari gastronòmic: La fruita no només la podem menjar de postres, sinó també de primer plat o com una amanida. Pot ser l’acompanyament d’un plat principal de pasta o arròs.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

12 Huevos 240gr. de harina 180 gr. de azúcar 16 gr. de impulsor o levadura Royal Separar las claras y montar a punto de nieve, echar el azúcar poco a poco, mezclar las yemas, echar la harina junto con el impulsor Royal, mezclar con cuidado en marcha lenta, untar el molde con mantequilla o forrar con papel de hornear y verter la masa. Hornear a 190-200 ºC Durante 30 minutos + Una vez sacada de horno, y con un paño de cocina humedecido, enrollar con mucho cuidado (una vuelta sencilla). ---------------------------Además de los gramos, os dejo las medidas tal como toda la vida se ha hecho en mi pueblo y que yo aprendí de mi familia 12 huevos 12 cucharadas de harina 12 cucharadas de azúcar Y lo que continua se convierte en un dilema: leche condensada cocida al método tradicional o dulce de leche ya preparado, eso lo dejo a vuestra elección. Yo soy un clásico y me encanta preparar la leche condensada dándole mi toque personal (Tiempo de cocción de la leche condensada en olla exprés 30 minutos y olla normal 2:50 minutos +-). SUGERENCIA: Decorar con Glassa Real Trobareu la receta en el Facebook de Rubopan Master Baker

La Marina Tapea, cuina de proximitat per fer barri || Albert Muro Des del divendres 11 de juny fins al dijous 2 de juliol, el barri ha celebrat una nova edició de La Marina Tapea, iniciativa en la qual nou restaurants de la zona han ofert una tapa especial, més beguda, per un total de 3,45 euros. Enguany, la cita arribava després d'un període d'inactivitat per part dels bars i restaurants. Hi havia ganes, perquè l'hostaleria ens ha trobat a faltar, com nosaltres a ella!

Molt bona varietat

Els participants destaquen per la seva especialitat culinària, i tots plegats representen la varietat que és vol potenciar per fer gran i atractiva l’oferta gastronòmica al barri. Per exemple, la cuina veneçolana estava present al restaurant Jojoto, i la cuina xinesa al Palacio Mandarin. Però la cuina casolana i les tapes són les propostes principals de la majoria de locals. Per exemple, els restaurants Enric i Pau, la Taberna del Conde o el Bar Pad-

dock aposten per menús diaris. Per altra banda, el Bar Jueves o la Placeta d’en Manu tenen la tapa espanyola com a gran protagonista, mentre que Las Palmeras són especialistes en l'anxova del Cantàbric. Per últim, Foc Blau mostra una cuina mediterrània en què destaca la varietat d'arrossos.

Diferències en la cuina, però unanimitat en la reivindicació

Els locals adherits apunten les moltes dificultats que han hagut de passar per tirar endavant. Per exemple, el Suresh, cuiner de Foc Blau, comenta que “hem pogut subsistir gràcies al menjar per emportar i menús de migdia”. Pel que fa al bar Paddock, la propietària explica que “en els quasi 30 anys que porto amb el local, mai no ho havia passat tan malament, he hagut de tirar d’estalvis”. A la vegada, tots coincideixen en què els ajuts han estat del tot insuficients. Fins i tot es malfien “que només serveixen perquè els polítics quedin bé i no han estat pensats per salvar el sector”.

Una iniciativa per a fer barri

Tot i els mesos anteriors, la majoria d'establiments valoren La Marina Tapea de manera positiva. En general el balanç és bo, tot i que hi ha hagut de tot. El binomi de l'Enric i Pau comenten que la resposta del veïnat és la que s'esperava, una mica en la línia del que ens van traslladar també des del Bar Paddock. De la mateixa manera, la Pilar de la Taberna del Conde va incidir que “a mesura que passaven els dies, els veïns i veïnes s'animaven més”.

I és que aquest tapeig havia de servir perquè el veïnat s'apropés als bars, per fer barri. La propietària del Bar Paddock va incidir que ella s'ha adherit per "donar vida al barri, perquè hem d'intentar que la gent es quedi amb nosaltres". Una mica en la línia de Foc Blau, que va decidir participar per "promocionar el barri". Per últim, l’Arkaitz de Las Palmeras va més enllà, i proposa que aquest tipus de iniciativa es faci més sovint. ■

Juliol-Agost 2021 // www.lamarina.cat

esports 27

Torna el running al Districte A l’edició d’enguany, una vegada més Mohamed Elghazouany ha estat el guanyador en la categoria masculina amb un temps de 33' 51" L'emoció de les curses va tornar als carrers del Districte de Sants-Montjuïc amb la setena edició de la Salomon Run. Malgrat la calor xafogosa primaveral de la ciutat de Barcelona, Mohamed Elghazouany i María Constança Begliardo van aconseguir les primeres posicions en les categories masculina i femenina amb un temps de 33' 51" i 43' 42" respectivament. Un any més, Montjuïc s'ha convertit en territori runner amb 1.500 corredors que han participat en la prova. La Salomon Run és una carrera coneguda per la particularitat del seu recorregut, localitzat en la zona de Montjuïc, ple de desnivells i canvis de terreny. Un dels punts més coneguts dels 10 km. de la prova, és la pujada de les escales de Jean Forestier, amb més de 1.000 esglaons que posen a prova als corredors. Tampoc passen desapercebudes les increïbles vistes de la ciutat i la mar, que són el colofó perfecte per a una cursa com n’hi ha poques. La Salomon Run 2021 tenia una edat mínima permesa de 16 anys. La

Albert Aguilar seguida de prop per Marta Palau Garriga i Georgina Inglavaga Escudero. La resta dels corredors han anat arribant de manera gradual a la meta fins a les 10:50h aproximadament, culminant així una de les primeres carreres de 10 km que s’han corregut a Barcelona durant la pandèmia. "Estem molt contents d'haver pogut ce-

“Estem molt contents d'haver pogut celebrar la Salomon Run aquest 2021 després d'un any tan complicat”

racetick com categoria júnior era per a aquells que tenen una edat compresa entre 16 i 18 anys, la sènior pels quals es troben entre els 19 i els 39, en la màster s’incloïen els participants d'entre 40 i 49 anys i finalment la categoria màster 50 pels corredors que tenen més de 50 anys d'edat. A l’edició d’enguany, una vegada més

Mohamed Elghazouany ha estat el guanyador en la categoria masculina amb un temps de 33' 51". El podi l'han completat Xavier Figuerola Ortín i Ricardo Esclapez Pizana. En la categoria femenina María Constança Begliardo ha estat la primera classificada i, amb un temps de 43' 42", ha dominat la carrera de bon començament,

lebrar la Salomon Run aquest 2021 després d'un any tan complicat. Hem treballat amb molta il·lusió per acomplir les mesures de seguretat per a tots els participants. “Realment, ha estat un matí molt emocionant per a tots i l'esforç ha valgut la pena", afirmava Marta Coll, Màrqueting Mànager de Salomon al mitjà d’esports Marca.com. La Salomon Run s'ha celebrat amb totes les mesures necessàries per a garantir una jornada segura a tots els participants, malgrat haver reduït a 1.500 els seus 3.000 dorsals habituals. ■

Se celebra el El Club Petanca Sants Preolímpic a les crea un equip femení Piscines Sant Jordi Les 'iguanas' van ser segones amb la seva rutina sobre l'Evolució de Darwin amb una puntuació de 182.8509 L'equip espanyol de natació artística estarà en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 després d'aconseguir una de les tres places en el Preolímpic de la Piscina Sant Jordi (Barcelona); les 'iguanas' van ser segones amb la seva rutina sobre l'Evolució de Darwin amb una puntuació de 182.8509 per darrere d'Itàlia (184.0249) i per davant de Grècia (175.9990), només 0.2108 més que els Estats Units, fora de Tòquio 2020. Espanya, que es va quedar fora de l'última cita olímpica de Río 2016, sí que estarà a Tòquio 2020, després de les seves bones actuacions en les rutines tècnica i lliure impulsades pel seu bronze europeu de fa un mes a Budapest. Les 'iguanas' en la Piscina Sant Jordi van ser les catalanes Txell Mes --capitana--, Ona Carbonell, Paula Ramírez, Iris Tió i Berta Ferreras, les madrilenyes Sara Saldaña i Blanca Toledà i l'andalusa Allisa Ozhogina. Les de Mayu Fujiki, que van aconseguir el bronze europeu fa un mes a Budapest (Hongria), segueixen de dolç i, al costat d'Itàlia i Grècia, es fiquen en una rutina olímpica d'equips al costat dels països ja classificats: Rússia, Ucraïna, el Japó, la Xina, el Canadà, Austràlia i Egipte. ■

anys que s’entrenen a les pistes del Parc de l’Espanya Industrial. Ja han començat a competir i una de les integrants ha guanyat recentment una prova de tir de precisió. El Club Petanca Sants engegarà l’escola de petanca a la tardor. L’entitat ha presentat el projecte a l’Institut de l’Esport de Barcelona i podria esdevenir el primer club

Ja han començat a competir i una de les integrants ha guanyat recentment una prova de tir de precisió L’equip femení es va constituir al març i l’ha impulsat l’Alba Rodríguez, una jove de 19 anys que recentment s’ha aficionat a practicar la petanca El Club Petanca Sants, fundat el 1985, ha estrenat un equip de competició femení format per una desena de jugadores. D’aquesta manera ja són quatre els equips de competició que té l’entitat.

L’equip femení es va constituir al març i l’ha impulsat l’Alba Rodríguez, una jove de 19 anys que recentment s’ha aficionat a practicar la petanca. “Només veia homes jugant i vam decidir formar un equip de dones. Considero que és un gran mèrit veure el club participar en competicions de petanca femenines” ens deia l’Alba. L’equip el formen una desena de jugadores d’entre 12 i 50

de la ciutat i de Catalunya a oferir la petanca com a extraescolar. L’activitat estarà dirigida a infants d’entre sis i 17 anys i s’oferirà al Parc de l’Espanya Industrial. Segons explica Ferrari, un bon jugador de petanca necessita tenir una bona condició física, tècnica i precisió, si vol arribar a competicions d’alt nivell com són el Campionat d’Europa o el Campionat del Món. ■

El nostre nord és el sud

Juliol-Agost 2021

L'ENTREVISTA

Alejandro Flores

“Guanyar-se la vida, ser bon veïns i viure sense temors” Sara Bouchra Lakrouni Dos fills i una filla. Casada amb Abdenabi Idrissi. Formació? Llicenciada en Dret Francès per la Universitat de Dahr el Mehraz de Fes. Ofici? Carnissera. Religió? Musulmana. Política? La deixo sempre a banda.

ui és i d'on ve? Sóc una noia molt maca, molt bona i molt amable... ha, ha, ha!. Vaig venir en 2008 del Marroc. D’aleshores ençà que tinc interès per aprendre l'idioma, però no tenia temps i no hi havia moltes possibilitats. Li he demanat a la companya de l'associació àrab-catalana que proposi català i castellà als que venim de fora. Ara com ara el somni de la meva vida és aprendre totes dues llengües. Com arribeu a La Marina? Per l'habitatge. Veníem d’un pis llogat al districte d’Horta-Guinardó. Com que el meu marit ja treballava per La Marina i també hi ha opcions més accessibles, vam decidir traslladar-nos-hi. Estem còmodes, la veritat. Com us tracta el barri? Molt bé, hi ha de tot i no ens podem queixar. Potser el tema del civisme cal millorar-lo una mica, però per la resta ens sentim molt bé, i és que hem de tirar endavant sempre, estiguem on estiguem. Com us decidiu a muntar una carnisseria? Abans teníem una a Llucmajor, però només veníem carn halal, venien sobretot musulmans i poc públic català. Llavors vam entendre que estàvem a Barcelona i no al Marroc. Detall no menor. El meu marit havia treballat cinc anys al mercat de Santa Caterina i jo també, tots dos en carnisseries, així que vam analitzar què es consumia aquí i vam aplicar tot el que havíem après, a tractar i satisfer al client. Quan vam trobar un local, vam obrir la nostra pròpia carnisseria. I com us va? Ens va bé i estem contents perquè la gent parla bé de nosaltres. Treballem amb carn de Girona i la resta de productes també són d'aquí. Així que el boca a boca ens ha funcionat bé. El client local menja molt bé, és exigent i sap reconèixer la qualitat el producte.

Comparteixi amb nosaltres algunes claus del seu negoci. Diria que hi ha tres coses molt importants: la zona on situes la carnisseria, l'exigència i la cura en la neteja, i el tall i la qualitat del producte. Al barri hi ha nombroses carnisseries, però la gent es fixa molt, a més del producte, en detalls com l'uniforme, els guants… Alguna anècdota simpàtica amb els seus clients? Hi ha de tot, fins a clients una mica racistes que entren a botigues dels moros... ha, ha, ha! Quan entra una clienta que parla català, jo intento seguir-la perquè domino tot el vocabulari català de la carnisseria. A elles els fa molta gràcia, “mira la mora com parla català amb tu!” els dic, i és un no parar de riure. A vegades venen clientes que tenen un caràcter de molt mala llet. Que si el talles molt fi, que si tal, i si repliques alguna cosa, et maleeixen, llavors millor callar... ha, ha, ha! I encara que a vegades puguis estar sofrint interiorment per no poder respondre'ls en un to igual, has de treure un somriure. És el negoci i el que té treballar de cara al públic. Tinc la meva teoria que el client local és difícil, però l'àrab també… No tenim gaires clients àrabs, però sí, són molt complicats. Un dia va venir un i em va dir: La Vaca Lola!, per què no t'has posat nom àrab? Perquè estem a Espanya, no al Marroc, li vaig contestar! Un altre em va preguntar si venia carn halal, vaig respondre que per descomptat, però llavors em va qüestionar que vengués també peus de porc. Jo no puc menjar-ne, però ningú m'impedeix vendre’n, vaig replicar. Xai, vedella, porc i pollastre és el que es consumeix aquí, hauré de treballar amb això! Total, que m'estic plantejant deixar d'atendre la demanda de carn halal per a no bregar amb ells. Però és veritat que també hi ha àrabs molt normals i sense cap mena de prejudicis. Sempre hi ha de tot!

Sara és una veïna que ha arribat amb la seva família fa uns anys al barri i s'ha establert en l'intent de guanyar-se la vida i ésser una més. Filla d'un funcionari de duanes al Marroc, acostumava viatjar molt i té família esparsa per Europa. Sobretot a França. L'amor de qui avui és el seu marit la va empènyer a seguir-lo a Espanya, on havia arribat a la recerca de millors oportunitats. Acabada de graduar de la Universitat, després de la mort del seu pare, va decidir de fer cabal al cor, com diria alguna cançó, i provar-hi sort. I aquí està, cada dia davant d'un taulell en la carnisseria La Vaca Lola (Mare de Déu de Port… ) amb un somriure enorme i segura que el valor de la vida és viure-la, sense cap temor. «Tu no sembles musulmana», és una frase que li diuen sovint, i “en veritat no coneixen moltes musulmanes”, els replica. La gràcia, el somriure i l'entusiasme que manté a cada moment bé li valdrien per a llegir les set pestes de l'apocalipsi i així i tot fer-nos petar de riure. La citem a la redacció. Té pinta d'estrella de cinema i li ho dic en veure la foto que li ha fet l’Alejandro. Doncs bé, és veïna nostra i volem conèixer la seva història!

He llegit que la carn halal està molt ben valorada. Sí, i per això és més cara. En la carn halal la matança de l'animal es fa amb ganivet i el procés és més lent, evidentment. Això permet buidar tot el líquid de l'animal. Industrialment, en canvi, la matança es fa amb pistola elèctrica. La diferència es nota sobretot en fregir la carn. En coure's, la primera no solta molta aigua, la segona sí. Per això, moltíssima gent que no és àrab també la consumeix i moltes carnisseries que tampoc són àrabs n'ofereixen. Parlem de gènere. Qui fa la compra domèstica? A la botiga el 90 per cent de clientes són dones. Si ve un home, és perquè la seva dona m'ha fet la comanda un dia abans. Mai tenen paciència i sempre porten molta pressa. Encara que vinguin en parella, ells miren i elles compren. Els pocs clients homes que tenim són divorciats, vidus i poc més. Falta molt en aquest camp també. I sobre l'edat? Amb els joves és més divertit perquè sovint venen en parella, però en general cap dels dos té molta idea sobre què comprar. És dona treballadora i emprenedora, amb tres fills. Com es porta això? Treballar fora de casa és fàcil, tens 8 o 9 hores, però la jornada s’acaba en algun moment. En canvi, arribem a casa i la feina continua. Ens repartim les obligacions entre la meva parella i jo, però, així i tot, amb els tres petits, és complicat. No ens queda espai per a res, però els procurem bona educació. Heu arribat en una època en què Catalunya ha estat en el focus informatiu pel tema de la independència. Què li diu tot això? Treballo amb empresaris catalans del sector de la carn. En una ocasió arriba un i em saluda amb un “bon dia” i alguna frase més, tot en català, per descomptat. Un altre client en sentir-lo es va picar i va haver salsa allà, però jo què puc dir sobre això? Vaig intentar mediar, però el tema és complicat. S'ha de respectar a tothom i a mi m'encanta aprendre de tothom. Els prejudicis sobre els àrabs pesen molt en tota Europa i aquí no som una excepció. Com ho porteu vosaltres? A mi sempre em diuen que no semblo musulmana. I és que la gent aquí té dificultat per a distingir l'enorme diversitat cultural dels països àrabs i en general es queden amb un estereotip a partir del que mostren els mitjans, que sempre és negatiu. Assimilen a l'àrab sol amb les persones que arriben en pasteres o amb el masclisme característic d'alguns països, per exemple. O es queden amb la imatge de les dones que recullen maduixa. Perquè és el que mostren els mitjans, però com tot en la vida, no es poden generalitzar situacions concretes. Hi ha regions àrabs molt obertes i tan normalitzades com qualsevol altra ciutat europea.. ■ Yohany Limpias Ayala