La Marina - Edició juny 2023

Trias guanya a Barcelona, però Sants-Montjuïc i la Marina tornen a confiar en BEC i el PSC

Al Districte, la formació de Junts és tercera, seguida d’ERC, que perd més de 9 mil vots

El nou govern depèn dels pactes, marcats per la convocatòria d’eleccions generals el 23J

Pàgs. 6-7

La Sala Pepita Casanellas el 28 de maig, un dels principals punts de votació a la Marina.

Alejandro Flores

Alejandro Flores

Tel. 93 296 80 00

redaccio@lamarina.cat

www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr, Pau Llopis i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

L’hora de la política, ens cal perspectiva i assossegar-nos individualment i col·lectivament Els resultats de les eleccions municipals a Barcelona i a tot Espanya dona per a moltes lectures. Inesperats per al PSOE, han provocat que el president Pedro Sánchez avancés eleccions al 23 de juliol. Una pressió per a totes les estructures i també per l'humor social. No obstant això, és una mesura intel·ligent i valent en tant que esclarirà el panorama.

Passades aquestes eleccions hauria d'haver-hi certa estabilitat. Tret que la dreta perdés i tornés a qüestionar el sistema democràtic —com ho va fer la madrilenya Isabel Diaz Ayuso— o la legitimitat del govern sortit de les urnes —com han fet PP i VOX durant aquesta legislatura—. La dreta i l'extrema dreta actuen d'aquesta manera, desacomplexadament, arreu.

Estan animats pel rèdit electoral en una ciutadania fatigada després de tants sotracs socials i amb creixents sectors de la població espantats davant la incertesa i la manca de perspectives de futur. Les polítiques del govern han evitat el pitjor durant les crisis que hem travessat, però objectivament les condicions de vida de la majoria dels ciutadans ha empitjorat. Aquesta és una qüestió important a l'hora d'analitzar els resultats i l'auge de l'extrema dreta.

Sobre les eleccions, a Catalunya, i amb una pèrdua de més de 300 mil vots, l'endemà de les eleccions ERC ha fet un canvi de discurs revifant la causa de l'independentisme; una evidència del pànic dels seus dirigents per la davallada electoral. Esquerra té un problema d'anàlisi, de gestió, de comunicació i de quadres polítics. De lideratge, al cap i a la fi.

A Santa Coloma de Gramanet Gabriel Rufián va pujar tan sol un regidor i no va evitar la majoria absoluta de Núria Parlón. L'altra candidata estrella d'Esquerra, l'ex-

consellera de sanitat, Alba Vergés, a Igualada, va perdre més de set punts i dos regidors, respecte a les eleccions de 2019. I Ernest Maragall ha quedat quart en la cursa a Barcelona.

Per això, cal una anàlisi més assossegada que posi llum i perspectiva a l'actuació del govern de la Generalitat. L'executiu emet poc i quan ho fa deixa al descobert errors com les oposicions mal organitzades o la incapacitat per impulsar acords que donin resposta a la sequera, per exemple. El seu últim gir discursiu és incoherent amb el que havia pregonat fins ara de ser pragmàtica; no hi ha estratègia a seguir i no l'encerta.

Pel que fa al grup dels comuns a la ciutat, tenen el mèrit d'haver resistit dues legislatures al consistori sense comptar amb els ressorts de poder econòmic i mediàtic que donen suport a altres partits. Tanmateix, la seva relació amb l'elit econòmica s'ha limitat a l'enfrontament discursiu havent pogut buscar mesures més consensuades amb tots els agents. Tampoc han estat especialment audaços seduint sectors diversos com el professional o veïnal, aliats naturals que no han trobat gaire engranatge ni entesa amb l'espai progressista. Resta per veure com acaben les negociacions i quines reflexions i plantejament nous fan.

Quant a la formació de Xavier Trias, caldrà veure si aconsegueix els suports per poder governar i amb qui ho fa. Alhora també caldrà veure si l'alcaldable ha pres nota de l'error que li va treure l'alcaldia l'any 2015; no fer inversió social allà on més es necessita, als barris de la ciutat, malgrat tenir un consistori amb els comptes sanejats i amb superàvit.

Una altra opció és que el PSC es faci amb el suport d'ERC; poc entusiasme s’hi veu en tots dos partits fins ara, malgrat que ambdues formacions podrien beneficiar-se de contrapartides importants si es volguessin entendre.

Així les coses, malgrat la nova cursa electoral que tenim al davant, a tothom ens convé assossegar-nos i no perdre perspectiva per situar-nos i encertar una mica més en la política i en tots els àmbits de la vida. ■

Debat Electoral 28-M

El meu barri està en campanya!

Atur o mobilitat, alguns dels temes del debat organitzat per La Marina

CRÒNICA

En van tenir a Sants, Hostafrancs, i Poble-sec. Debats electorals organitzats pels mitjans locals aliats amb el veïnat perquè els temes dels seus barris també siguin protagonistes i entrin en l’agenda dels partits polítics durant la campanya municipal. El 18 de maig era el torn de la Marina, un debat electoral organitzat per aquesta casa, que va tenir lloc a l’emblemàtica i coneguda sala Pepita Casanellas del nostre barri. Es va realitzar en vigília d’unes eleccions que es presentaven molt interessants i disputades, sense un clar guanyador a la vista.

L’esdeveniment va aplegar més d’un centenar de veïns i veïnes, que es van apropar per escoltar i debatre les propostes dels representants dels partits polítics amb presència al districte de Sants-Montjuïc. En concret, els participants van ser Georgina Lázaro (Trias per BCN), Lluís Rabell (PSC), Marc Serra (Barcelona En Comú), Jordi Castellana (Esquerra Republicana de Catalunya) i David Labrador (Ciutadans). Van respondre als neguits i les qüestions plantejades tant pel veïnat com pels periodistes d’aquesta casa. La moderació del debat va estar a carrer de la directora de la Marina, la periodista Yohany Limpias Ayala.

El resultat de la conversa permanent entre el veïnat i els mitjans locals —Diari la Marina, la Marina FM (102.5) i lamarina. cat— va ser un conjunt de propostes i reclams ben importants pel futur del barri i dels seus veïns. Entre altres aspectes, es van tractar punts cabdals i coneguts com són la política laboral, la remodelació del passeig de la Zona Franca, la construcció del Pla de Litoral, la relació entre Administració i associacions de barri, la realitat social del barri i dels seus joves, les ajudes al comerç de proximitat, la connectivitat amb la resta de Barcelona i la nova realitat de la Marina del Prat Vermell. Tots ells aspectes que, dividits en tres grans blocs, van ser abordats pels polítics amb un temps limitat.

Els temes van ser introduïts pels periodistes Alejandro Flores, Pau Espí i Pau Llopis, tot oferint dades i xifres exactes, per tal de facilitar el debat i situar el veïnat.

La democràcia necessita que dialoguin, amb sentit comú, sentit de l’humor i de la diversió però també de la responsabilitat, el deure i el compromís polític!

Tot i que va costar d’arribar a la concreció per la limitació de temps, el resultat de tot plegat va ser un debat intens, amb ritme i una gran participació del veïnat i dels representants dels partits.

Dues hores i mitja que es van fer curtes, “fins i tot per a mi que en general no m’agrada la política!”, comentava una veïna en sortir.

Per tancar la jornada de forma relaxada i deixant de banda les formalitats pròpies d’un debat electoral, es va cantar i ballar de manera conjunta la cançó “Algo contigo”, de Vicentico, una dinàmica de l’Oliver García, estudiant de l’Institut Domènech i Montaner: “perquè som un barri festaire i perquè guanyi qui guanyi

pensin sempre el nostre barri allà on els toqui treballar”, comentava i llegia una part de la peça musical:

Ya me quedan muy pocos caminos Y aunque pueda parecerte un desatino No quisiera, yo morirme sin tener Algo contigo.....

Finalment, es va organitzar un petit piscolabis fora de la sala, on tots els assistents van conversar i riure, tot gaudint de manera cordial dels diferents aperitius i begudes que diversos voluntaris havien aportat per la celebració.

El resultat de tot plegat no podia haver estat més satisfactori i va fer que les set-

manes d’esforç i treball hagin tingut un sentit. El d’organitzar el que va acabar sent una festa democràtica a la Marina, que es mereix ser posada al centre del debat i les propostes polítiques dels partits, per tal de ser tractat com el que és, un barri de primera amb gent de primera, que mereixen ser considerats com molt més que “un dels extrems” de Barcelona.

Des d’aquesta casa l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) volem agrair a tots els que vau participar. La democràcia té això, necessita gent com totes aquests persones: que dialoguin, amb sentit comú, sentit de l’humor i de la diversió però també de la responsabilitat, el deure i el compromís polític. A seguir! ■

|| Pau Llopis

▶ Al debat electoral, celebrat a la sala polivalent de la Pepita Casanellas, hi van assistir prop d’un centenar de persones. Alejandro Flores

▶ Marc Serra (BEC), Georgina Lázaro (JuntsXCat), Lluís Rabell (PSC), Jordi Castellana (ERC) i David Labrador (Cs), al balcó de la Pepita Casanellas. Alejandro Flores

Socialistes i comuns aposten per actes de campanya centrals al barri

Dels mítings i la pugna pel vot a la Marina

Tots els partits han muntat paradetes al barri, però només dos han apostat per portar-hi actes centrals durant la campanya. Lògicament són les dues opcions polítiques més triades pel veïnat. És diumenge, 21 de maig. Som a una setmana per tancar la campanya electoral a Barcelona i ara el debat es concentra en els pactes postelectorals i en intentar quedar primer en la cursa.

El poliesportiu la Marina s'ha tornat vermell, catifes i un escenari rojo candent acompanyen un grup que entona peces conegudes de rumba catalana. És la convocatòria del míting socialista que s'ha fet a les 12. Gent d'aquí i d'allà omple el poliesportiu sencer. Mentrestant, als jardins de la Mediterrània, Ada Colau, alcaldessa i candidata a revalidar un tercer mandat pren un cafè amb representants de diferents entitats, minuts abans de l'acte de campanya de Barcelona en Comú, que també omplirà la plaça Marina.

Tots dos actes comencen cap a les 12.30. El míting socialista l'obre la candidata número 10 a llista, Raquel Gil. Després, puja l'exalcalde Jordi Hereu. El seu missatge és que el PSC s'enlairarà com un coet. I més tard, és el torn de Meritxell Batet, presidenta de les Corts a Madrid. Reivindica l'obra del govern socialista i del president Pedro Sánchez. Són els teloners. Fins que arriba en Jaume Collboni. El PSC encapçala les enquestes, però l'escenari és d'un frec a frec a tres, tot està obert. "Heu provat altres opcions, però ja veieu que us han decebut, recordeu-vos de totes les transformacions que hem fet, torneu a votar-nos" reclama el candidat posant un to de vells coneguts. Parla de l'habitatge al Prat Vermell, de l'arribada del metro, de la piscina municipal... teòricament amb obres a punt d'iniciar. Igualment, s'apunta el nou bus que connectarà la Marina i el centre de Barcelona pel morrot així com la pro-

mesa de batallar per recuperar el Centre d'Atenció d'Emergències i continuar amb la reforma del Passeig de la Zona Franca.

Paral·lelament, els comuns han portat al ministre de Consum, Alberto Garzón i a la secretaria d'organització de Podemos, Lilith Verstrynge. El regidor Marc Serra i la veïna i número 23 a la llista dels comuns, Xènia Morgado, fan de teloners aquí. Tots dos criden a no abaixar la guàrdia "per evitar un pacte entre Collboni i Trias" i per "continuar avançant en drets per als veïns i veïnes de la Marina". Incideixen en els projectes que ha deixat el govern de Colau a la Marina per resoldre "el deute acumulat que es tenia amb aquest barri". Garzón reivindica la contribució del seu espai a les polítiques progressistes del govern nacional i Verstrynge elogia Barcelona comparant-la amb el "retrocés de Madrid".

Fins que arriba l'alcaldessa, Ada Colau. Defensa la seva gestió i millores com les dels Jardins de la Mediterrània i de la plaça Falset, la construcció dels ascensors del Polvorí, la lluita perquè l'Escola Can Clos no es tanqués i es reformés, la futura construcció de la piscina de la Marina, la remodelació del passeig de la Zona Franca i la instal·lació d'un campus universitari de la Fundació Pere Tarrés.

Totes dues formacions es reclamen com a garants perquè el barri continuï avançant. Apel·len als valors i la identitat de classe treballadora, en un barri que crònicament supera la mitjana d'atur de la ciutat i la renda baixa tampoc no millora.

A la Marina de Port la sèrie del percentatge de votació en les darreres eleccions municipals per Barcelona en Comú ha variat així: 36,7% (2015), 24, 1% (2019) i 18,27% (2023). I pel Partit socialista ha estat de 14,4% (2015), 26,4% (2019) i 29,7% (2023).

El 2015, després d'anys votant socialista, la Marina confiava en els comuns. Enguany, el veïnat torna a triar la papereta vermella, majoritàriament. ■

▶ Jaume Collboni celebra la campanya junt amb els consellers, regidors i veïns que es van apropar a l’acte. @eudosiopsc

▶ Marc Serra, Lilith Verstrynge, Ada Colau, Alberto Garzón i Xènia Morgado, durant el míting a plaça Marina.

|| Y.L.A.

La nit va ser difícil pels partits de govern perquè les enquestes ja indicaven d'un triple empat, però ningú no s'esperava uns resultats tan bons pels de Trias. En aquest sentit, va ser un retorn lluït de qui l'any 2015 perdia l'alcaldia de manera sobtada. Així el consistori barceloní en reparteix les 41 actes de regidores i regidors de la següent manera: 11 regidors per Junts, 10 pel PSC, 9 per BEC, 5 per ERC, 4 pel PP i 2 per a VOX. Nit entusiasta pels de Trias, que no s’ho creien, nit agredolç pels

28M RESULTATS

vermells, que aspiraven a més, i nit llarga pels d’ERC, que tampoc no sospitaven la davallada. El PP resisteix, però hi ha la preocupació generalitzada per l’ingrés de la formació neofeixista.

Pel que fa al mapa dels districtes de Barcelona queda repartit entre les tres primeres forces: El PSC recupera lideratge en barris i districtes tradicionalment vermells: Sant Martí, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. Trias s'imposa a altres quatre, els habituals de classes benestants: Les Corts, Sarrià–Sant Gervasi, Gràcia i l'Eixample. Barcelona en Comú, per la seva part, reté Sants–Montjuïc i Ciutat Vella.

En Sants–Montjuïc la primera força política tornen a ser els comuns, que han obtingut un 22, 5% dels vots (15.795 vots), un resultat lleugerament inferior el 2019 (23,37%), seguits del PSC amb un 20,9% (14.653 vots), una millora d'un 1,9% respecte al resultat de l'any 2019; seguits per Trias per Barcelona amb el 18, 0% (12.584 vots), gairebé 10 punts més que en les municipals de l'any 2019 (8,7%).

Seguint al Districte, ERC ha quedat en la quarta posició amb un 13,3% (9.319 vots), perdent gairebé 10 punts respecte a

Els socialistes s'imposen a Sant Martí, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu

A Sants–Montjuïc guanyen els comuns, seguits del PSC

Junts aconsegueix les Corts, Sarrià–Sant Gervasi, Gràcia i l'Eixample

Els resultats de Barcelona per barris

El PSC ha aconseguit ser la primera força en 35 dels 73 barris de Barcelona, és a dir, a gairebé la meitat de la ciutat. En canvi, tot i guanyar les eleccions, TriasxBCN només s’ha imposat en 21 i BComú ho ha fet en 17.

El canvi més significatiu respecte a les eleccions municipals del 2019 el protagonitzen ERC i Junts. Els republicans, que van guanyar els anteriors comicis, van ser la primera força en 29 barris de Barcelona. En canvi ara, no s’han imposat en cap. Per contra, Junts no va guanyar en cap barri el 2019 i en aquestes comicis ho ha fet en 21. BComú també n’ha guanyat dos i ara s’imposa en 17.

Si posem la lupa comparant els nivell de renda, veiem que els barris de rendes molt altes es converteixen en els bastions de Trias (Pedralbes, Sarrià, Sant Gervasi o el Putxet, són els que més vots aporten al guanyador de les eleccions i també al PP, que aconsegueix la segona posició: les dretes guanyen).

l'anterior elecció (en què va aconseguir un 23,1%), seguit del PP amb el 7,6% (5.303 vots) que també millora en més de tres punts des l’última elecció i, finalment, de VOX, formació que aconsegueix representació amb un 5,1% (3.598 vots), quan l'anterior elecció en va treure un 1%. Ni la CUP, amb 4,7% (3.272 vots) ni Valents amb un 2,0% (1.428 vots) superen la barrera del 5% per la qual cosa es quedarien sense representació al Districte i al consistori barceloní.

Respecte a la participació, a Sants–Montjuic ha estat d'un 57,3% un 6,39% menys que en l'anterior elecció amb una participació de 63,69% l'any 2019. Així, el mapa actual dels districtes a la ciutat

Elaboració gràfic: Alejandro Flores

queda força lluny del que es va dibuixar a les passades eleccions municipals de l'any 2019 en què Barcelona en Comú competia amb ERC. Llavors la primera formació aconseguia la victòria en 7 districtes (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta, Sant Martí, Gràcia i Sant Andreu) mentre ERC es feia amb les Corts i l'Eixample. Ciutadans aconseguia significar-se a Sarrià–Sant Gervasi i el PSC aconseguia únicament el districte de Nou Barris. Moment polític diferent i un mapa polític encara canviant. Ara per ara caldrà esperar a veure com resulten els pactes pots-electorals. Però de moment ja tenim convocatòria a eleccions generals el 23 de juliol. La digestió per quan puguem. ■

Als baris de renda mitjana els vots estan més repartits. Per exemple, a l’Eixample, malgrat que guanya Trias traient-li vots a Esquerra, en segona posició li segueix Barcelona En Comú, tot i que en un percentatge força inferior.

Els barris amb rendes baixes i molt baixes són morats o vermells. Els primers mantenen el Poble-sec, Sants, la Bordeta, Hostafrancs, els barris de Ciutat Vella, i el Poble Nou. Però qui més s’imposa en aquests barris de renda baixa és el PSC. Així, a la Marina de Port en treu el 29,73% (BEC, el 18,27%), i al Prat Vermell, el 27,19% (BEC es queda molt a prop amb el 26,97%). Destaca, també, l’entrada de VOX als nostres barris. Al Port aconsegueix el 8,51%, i al Prat Vermell es posiciona com a tercera força política amb el 10,79%. ■

Evolució dels resultats electorals al Districte de Sants-Montjuïc

Juguem Xarrem Fem petar l'estona Vivim el barri!

VERMELL

La Marina del Prat Vermell estrena un nou espai esportiu amb una jornada d’activitats comunitàries

Si camineu pels indrets del Prat Vermell, malgrat que el coneixeu, és ben possible que a estones no us situeu, ja que és un barri sencer en obres. No obstant això, s'ha tingut la previsió de reservar espais per a l'oci, l'esport o per la distracció del veïnat. Així, al carrer Acer 12-14 s'han situat les pistes esportives provisionals que abans eren on ara agafa forma el futur parc verd.

Amb la idea d'aprofitar-les i utilitzar-les més, el dissabte 20 de maig, es va celebrar una jornada amb moltes activitats. Començava cap a les 11 amb la canalla ballant música moderna i ocupant l'espai, i famílies animant la mainada. De seguida, s’hi sumaven les dones, veïnes del barri, de la mà dels dinamitzadors que treballen amb l'Associació de veïns i veïnes d'Eduard Aunós i la Unió d'Entitats. Rialles enceses i crits com “guapes” arribaven des d'un públic entregat, ja que aquí gairebé tothom es coneix. Entremig hi és la Irene, ha vingut a veure la cosina que avui és al grup que balla. "Teníem ganes de poder gaudir del nostre barri, el canvi era necessari i aportarà moltes millores", explica.

Tanmateix, les pistes conviden a jugar futbol sala, bàsquet o voleibol, amb l'impuls de la Taula d'Esport. Tenen previst tornar-hi els tres primers dissabtes de juny: 3, 10 i 17. Per participar-hi cal inscriure's prèviament en

la seva pàgina web o venir amb l'equip i fer-ho aquell mateix dia. Andreu Farrera és el president d’aquesta federació esportiva i celebra l’estrena d’aquest nou espai: “perquè millora les oportunitats d’oci, esport i socialització, sobretot pel jovent del barri”. “Havíem reclamat molt l’atenció de l’administració i ha costat, però sembla que ara s’hi han posat de debò i estem molts contentes de totes les iniciatives; ha vingut molta gent”, segueix la Ginesa Pérez, de l’associació veïnal.

En Toni Parra és entre els que s’han animat a participar-hi, té 31 anys i és podòleg: “Som la quarta generació que vivim al barri i veiem que s’estan fent canvis cap a millor, tot el que està projectat té bona pinta, va per llarg, però va molt bé i activitats com les d’avui ajuden perquè la gent col·labora, participa i això ens cohesiona com a veïnat”, assegura. “El repte és donar continuïtat a totes aquestes iniciatives”, afegeix la Toñy Fernández, de la Unió d’Entitats; valorant positivament la labor que s’hi fa.

Mentrestant i en paral·lel, al carrer Acer, tancat per a l'ocasió, hi ha pilotes,

Continua a la pàgina 2

La Marina delPrat

ntre bancs, seients i arbres de diverses places, un munt de jocs s'expandeixen seduint els petits i les famílies que els aprofiten per entretenir-se i fer-la petar una estona. Una conversa tímida s'inicia cada vegada que coincideixen famílies que no es coneixen; en contrast amb el xivarri dels que ja s'identifiquen entre si.

Així, les places es converteixen en grans patis a l'aire lliure: gronxadors, cuines grans i ben equipades i un trencaclosques gegantí de fusta... són només algunes de les moltes opcions de jocs de què els infants gaudeixen. L'activitat és part de l'aposta de Barcelona com a ciutat educadora i la premissa és que un entorn urbà més apropiat per créixer i viure la infància és una ciutat millor per a tothom.

La dinamització als diferents espais la realitza Tata Inti, una cooperativa que porta al seu ADN vetllar pel dret al joc dels infants, i que ho materialitza en les diferents propostes de lleure als tres punts de la Marina. Alejandra i Héctor Ayén en són els dinamitzadors: "L'acollida és com més va més bona, estem contents. Utilitzem materials orgànics i pensem els jocs perquè siguin una alternativa al que tenen a casa, evitant les pantalles. La idea és que tothom tingui la possibilitat de jugar a l'espai públic i un oci de qualitat".

El 20 de maig som a plaça Falset. Tots són nens i nenes a quatre grapes i els bancs en van plens. Entre les famílies hi és la d’Isabel Ayala. "Nosaltres tenim tres fills, d'11, 4 i 3 anys. Ens agrada molt la iniciativa perquè es distreuen i els pares i mares ens podem relaxar una mica. És la primera vegada que baixo, però penso repetir", diu. A l’altra cantonada hi ha la Sara Belda qui hi coincideix: "em sembla molt divertit pels petits, ho trobo fantàstic". “És el tercer dissabte que es realitza i el millor pel que fa a la participació de les famílies”, detalla altra veïna que tot i no tenir fills, ha tret el cap per la finestra i ha baixat en veure l'ambient a la plaça.

La mateixa iniciativa es realitza al Polvorí: "Llorca és una plaça molt gran que està desaprofitada i no hi ha res perquè els nens i nenes s'entretinguin", assenyala la Nati Bordonau, de l'associació de Veïns del Polvorí, i qui també porta el fill i la filla a jugar-hi. “El que més m'agrada, continua, és que els nens i nenes juguin amb coses que els fa

Juguem a les places!

a la Mediterrània se sumen Falset i Llorca

identificar i que s'havien perdut, com la xarranca o el tres en ratlla. A més, les mares i pares podem socialitzar amb altres persones que no coneixíem i que porten els seus fills a l'escola Pau Vila", destaca. Alhora valora que hi hagi gent

que fins i tot puja d'altres barris de la Marina, "llavors s'adonen que el Polvorí no és tan dolent com alguns pensen", assegura. I precisament, l'itinerari altern entre places està pensat perquè les famílies s'animin a desplaçar-se als

diferents indrets de la Marina. Per treballar-hi s'ha conformat un grup d'equipaments i serveis que, a més de l’Associació de veïns i veïnes del Polvorí, inclou l'AFA i l'escola el Polvorí, l'Espai

Jocs infantils

Jardins Mediterrània, cada setmana dimecres de 4.30 a 6.30 tarda diumenge d'11.30 a 13.30 del migdia

Plaça Llorca, cada 15 dies, divendres de 16.30 a 18.30

9 i 23 de juny

7 i 21 de juliol

4 i 18 d'agost

Plaça Falset, cada 15 dies, dissabte d'11.30 a 13.30

3 i 17 de juny

1, 15 i 29 de juliol

12 i 26 d'agost.

Durant juliol i agost les trobades es faran de 18 a 20 hores en les dates i places indicades.

És una de les primeres activitats en què treballen conjuntament entitats, serveis i equipaments de la zona

maces, cèrcols i accessoris diversos que utilitza altra part de la canalla allà present, atreta per les habilitats dels malabaristes. És el taller de circ de l'Imagina’t que a aquesta hora ha pres tota l'esplanada amb una altra colla. “Mica en mica el barri va guanyant més vida i és important que comencem a unir esforços i treballar plegats”, comenta la Neus Cerdà, directora de la Fundació Mans a les mans, que gestiona el projecte. Tot seguit, també s'hi ha instal·lat el taller de reparació de bicicletes de l'Henbici, associació preocupada pels drets del medi ambient.

Simultàniament i complint amb l’objectiu de sumar a tots els agents que actuen a la zona, hi és la Fundació Esclat, organitza esports menys coneguts, però divertidíssims, com el boccia i l'eslàlom. Un escenari el de les pistes que va donar per tot, activitats diverses i pica-pica inclòs, de la botiga agroecològica Keras Buti

Aquesta jornada comunitària ha estat una de les primeres activitats en què treballen conjuntament un grup d'entitats, serveis i equipaments que actuen al Prat Vermell amb objectius i inquietuds comunes; fer coincidir el nombre més gran de veïns i veïnes, els de tota la vida, però també els que arriben de nou, en espais d'interrelació que enforteixin la identitat del barri i l'arrelament de tothom. Hàbits saludables o memòria històrica estan entre els altres reptes que s'han marcat per continuar treballant-hi. La feina està liderada pel Programa d'Acompanyament Comunitari del Prat Vermell, que respon a la necessitat de què quan s'aixeca un barri gairebé nou, no només s'ha de pensar en els carrers i els edificis sinó també en les relacions entre les persones i els espais per teixir vincles forts compartint vivències comunes. Més activitats com aquestes és el reclam del veïnat, i en vindran!

La mainada a la plaça Falset durant una de les jornades de jocs infantils.

Alejandro Flores

Jocs infantils a la plaça Llorca.

Alejandro Flores

Ve de la pàgina 1

La festa Major de la Marina s'estén als barris

Juny és una data marcada al calendari dels festaires al barri, és la Festa Major de la Marina! Una celebració conjunta de tothom qui viu i té arrels i ganes de divertir-se i passar-s'ho bé en aquest indret de Barcelona. La Festa Major de la Marina és la festa gran de tots els barris i on s'apleguen per gaudir de setmanes de activitats i alegria veïnal; la celebració, a més, enforteix un sentiment de comunitat sortosament ben viu a la Marina. L'organització al darrere aplega equipaments, serveis, entitats i moltes persones voluntàries. Mesos i mesos de trobades i d'assenyalar el calendari és un esforç que lidera la Unió d’Entitats en col·laboració d’una trentena d’associacions federades i l’equip de Districte perquè el veïnat frueixi d'unes jornades amenes i entretingudes i amb activitats per a tots els públics.

I com que la Marina és una, però la conformen molts barris, enguany la festa ho vol reflectir organitzant activitats a Eduard Aunós, Can Clos o Sant Cristòfol, per posar-ne alguns exemples. Hi haurà circ per a la canalla, teatre familiar, dansa, màgia, concerts per a un públic més juvenil, activitats esportives, paelles i altres activitats i espectacles.

El fet de ser un barri de barris i tenir tal diversitat d'identitats, converteixen la festa en tot un esdeveniment i mostra del caràcter entusiasta que caracteritza la Marina.

Ara que s'erigeix un nou barri, el Prat Vermell guanya protagonisme i també afronta el repte d'enfortir la seva pròpia xarxa veïnal amb els nouvinguts, compartint i reforçant una identitat comuna. I per això són les festes, a gaudir-ne! Consulteu la resta de la programació de la Festa Major a ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/ca, entitatslamarina.org i a lamarina.cat

de Gent Gran, la Inefable, la Fundició, l'Equip de convivència, el Pla de Desenvolupament Comunitari, l’equip del Districte i els Centres Cívics de la Marina (la Cadena i Casa del Rellotge). Aposten per guanyar més vida al barri; ara treballen en els jocs a les places, però també impulsaran activitats per a la gent gran i el jovent, a més d'aprofitar l'entorn muntanyenc amb horts comunitaris.

La mainada del Polvorí té la plaça Llorca com el lloc de joc referent hi hagi o no dinamització, els petits i petites es coneixen entre elles, però havent-n’hi "estan encantats de la vida", comenta uns dels pares. "Ens agrada veure els nostres fills contents i feliços, jugant sense barallar-se, xalant amb

15 DE JUNY

- Cirko Mòtik Can Farrero de 17 a 20 h: Circ organitzat per la Casa del Rellotge

16 DE JUNY

- Teatre Sin Rostro Sala Maremar 20 h: Teatre a càrrec de la companyia Butaka 11. A partir de 12 anys.

17 DE JUNY

- Festa Major Jove Plaça del Moviment Obrer de 18 a 22 h: DJ i fi de curs musical de 19 a 21 h: Campionat de futbol joves, organitzat pel Club Pedraza de 23 a 2 h: DJ Ruslana

- Espectacle de Circ Plaça del Mig de Can Clos

19 h: Circ El Petit Teatre Ambulant de Jam

18 DE JUNY

- Campionat de Veterans Camp de Futbol Iberia de 9.30 a 10.30 h: Campionat de Majors de 50 anys

- Concurs de paelles Plaça del Mig de Can Clos

jocs tan senzills que igualen a tothom i no discriminen qui té més amb el qui té menys... no obstant això, estaria bé que portessin jocs per a nens i nenes més grans. I que vinguessin cada divendres", acaba la Nati

La dinamització amb jocs infantils a les places es fa en el marc del programa “Joc a l'espai públic” que promou els usos lúdics al carrer i que, actualment, arriba a unes 47 places d'una quarta part dels barris de la ciutat. Iniciatives impulsades pels districtes, pel Pla de Barris i per la Direcció d'educació amb una visió de fer barris i places educadores.

Els jocs estan pensats per a infants de fins a 12 anys, apunteu-ne els horaris i porteu-hi la canalla!

de 10.30 a 17 h: Concurs de paelles i dinar de 17 a 19 h: Dinamització de jocs i DJ

19 DE JUNY

- Audició Umbel·la Sala Maremar

18 h: Mostra de música a càrrec de l’Associació Umbel·la

21 DE JUNY

-Taller per a gent gran: Manicura, estampació de bosses.

Casal St Cristòfol

- Sobre Rodes (no elèctric): circuit des de Can Sabaté / c. Mineria

Organitza Amics de la Marina I AVV.Eduard Aunós Can Sabaté

24 DE JUNY

- Espectacle familiar Sant Cristòfol

19 h: Màgia amb Enric Magoo

- Festa Major Jove Carrer Foc de 21.30 a 23 h: Micro obert a joves del barri de 23 a 3 h: DJ Sudor

25 DE JUNY

Plaça Falset

19 h: Espectacle Impro Acatomba Show

Un nou barri es construeix al costat nostre, i tenim el privilegi de veure’l néixer.

I com que és tanta la informació que envolta la urbanització, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un web on es troben to-

tes les dades de la transformació: els antecedents del barri, què s’hi construirà, on se situarà cada edifici, quants habitatges s’esperen i en quin punt de la construcció els trobem.

Tot això i més, al nou web del Prat Vermell, us animem a consultar-la!

Veïnes del Prat Vermell ballant durant la jornada d'obertura de les pistes esportives del carrer Acer.

Alejandro Flores

El Prat Vermell ja té un web amb informació sempre actualitzada!

Ve de la pàgina 2

Jo vaig néixer en una de les casetes petites del carrer 11 de les Cases Barates d'Eduard Aunós. Els meus pares eren de la Torrassa, i em sembla que l'àvia va ser de les primeres famílies a arribar-hi perquè des que recordo vivim aquí.

Per això, la visita al museu va ser una experiència preciosa; em va recordar la casa on vaig néixer i de la qual conservo molts records d’infantesa.

També em va evocar la casa en la qual em vaig casar, ens la va donar una cosina meva. La tercera i la quarta casa de les quatre que conserva el museu, les vaig veure com casa meva, perquè ens les reformaven amb cuina, pati, bany propi... De debò que em va encantar i em vaig emocionar molt durant la visita perquè vaig connectar amb tot el que jo havia viscut i amb moments que encara avui, quan els recordo, em produeixen alegria.

Vull agrair a les veïnes i veïns del Bon Pastor que es van implicar molt en la visita, ens van explicar que tot el projecte ho feien pel seu barri, però també pensant en les altres Cases Barates d'altres parts de Barcelona. Van ser molt agradables i ben atents amb nosaltres i ens van rebre d'una manera molt bonica.

A la sortida, tots estàvem tan emocionats que vam pensar que hauríem d'haver fet alguna cosa semblant al barri. Recordar el significat de les nostres Cases Barates per tots els que vinguin i arribin ara; és d'on venim i hem d'aprofitar que encara ho podem explicar, hauríem de transmetre-ho més sovint per no perdre la memòria. Necessitem alguna iniciativa, algun lloc, fins i tot una placa que recordi el nostre passat, ja no som a temps de reservar cap casa, però hem d'impulsar algun mural o alguna cosa que rescati i guardi també la nostra memòria.

Veïnes de la Marina visiten

l'espai museístic Cases

Barates de Bon Pastor al Districte Sant Andreu

Les ciutats i els barris comparteixen amb les persones un tret definitori: tenen història, memòria i una identitat. Conservar-la i transmetre-la és important i imprescindible per un barri i una ciutat perquè ajuden a entendre la seva mirada del món i com allò contribueix a configurar una realitat determinada.

Per això, el passat 20 d'abril un grup de persones de la Marina van fer una visita a l'espai museístic Cases Barates de Bon Pastor al Districte Sant Andreu – MUHBA Bon Pastor, el museu de l'habitatge popular i obrer de Barcelona impulsat per l'Associació de Veïns de Bon Pastor, el Museu d'Història de Barcelona i el Pla de Barris Bon Pastor i Baró de Viver que va ser inaugurat el passat 11 de març.

Les veïnes i veïns de la Marina, totes elles antigues residents del conjunt de Cases Barates situades al nostre barri fins a la dècada dels anys noranta del segle passat, van rebre una càlida acollida i van conèixer la història del projecte museístic, l'exposició sobre l'habitatge i les quatre Cases Barates que s'han mantingut i que representen quatre períodes històrics diferents.

Una iniciativa en la qual han participat membres de les associacions de veïns/es Eduard Aunós i La Vinya, així com de l'Eix de Cultura i Memòria de la Marina. Amb tothom qui vulgui afegir-se, tenen el repte d'establir col·laboració amb aquest museu i treballar projectes similars al barri perquè les nostres arrels, memòria i identitat tampoc no es perdin amb el pas del temps. Parlem amb algunes veïnes per conèixer de prop les seves històries i les seves impressions després de la visita.

Ala meva família l'avi era de Múrcia, l'àvia de Barcelona i el pare va néixer a Màlaga. Al barri hi havia gent d'arreu d'Espanya. La meva família vivia al carrer 13. Era una casa de planta baixa. En tinc un record molt bo perquè quan sorties al carrer hi eren tots els veïns, jugàvem tots plegats, i recordo que les portes estaven obertes sempre. No hi havia necessitat de preocupar-se o tenir por de res... Llavors anava a l'escola d'Eduard Aunós que estava aquí al costat, vaig viure una infància molt feliç.

Ara tot ha canviat i la nostra generació sembla d'una altra època. El jovent socialitza més amb els mòbils i la consola, però nosaltres jugàvem a la xarranca, a la goma, a saltar a la

Hi vaig connectar amb les meves arrels. Vaig viure al carrer 6 de les Cases Barates d'Eduard Aunós, després em vaig canviar al carrer 15 i els meus pares cuidaven d'una àvia al carrer 4. Tenia una peixateria al carrer 14. Em vaig casar al barri i els meus fills també van néixer aquí.

Els meus pares, d'Almeria, van venir a Barcelona amb els meus avis, molt joves. L'avi vivia a Montjuïc i quan van demolir les barraques per l'Exposició Internacional els van reallotjar a Cases Barates. Vam ser de les primeres famílies a arribar-hi.

Tot aquí era com un poble, molts venien del mateix lloc, dels mateixos pobles i s'acollien entre ells, com fa molta gent immigrant ara, els nouvinguts s'acullen entre els de la mateixa comunitat també. Es cridaven uns a altres quan hi havia treball. Les cases eren petites, però hi cabia tothom. Era un sentiment d'acollida exemplar, que ara no passa, malgrat que vivim millor; ara sembla que ningú vol saber res de ningú. Els habitatges han anat passant de pares a fills i jo a més de l'habitatge tenia la meva peixateria

El que han fet al Bon Pastor és exemplar. Són uns veïns meravellosos i ens van acollir molt bé. Ens han donat un exemple d'unitat i del que hauríem d'haver fet nosaltres. Aquí només tenim unes petites maquetes que va fer el senyor Cortés, antic president de l'Associació de veïns i veïnes, les volem conservar, perquè és un petit record de les casetes antigues. A més, la maqueta està feta de paper reciclat i són precioses. Però tornant a la visita, va ser com si estiguéssim al nostre barri. Tots ens vam emocionar molt!

corda... i aquestes activitats ajuden a crear un ambient amb més vida, i també a fomentar la unitat entre el veïnat i una bona integració quan arribaven persones d'altres llocs. La visita a l'espai museístic em va provocar una sensació com si estigués a l’antiga casa meva, va ser realment emocionant. La llàstima és que aquí a Eduard Aunós no s'hagi pogut conservar cap d'aquestes casetes com a museu. No obstant això, l'oportunitat de visitar les Cases Barates de Bon Pastor, i més amb les veïnes d'aquí, va ser una experiència única. Convido a tothom a què hi vagi. És un recordatori de les cases que teníem nosaltres i del passat que tenim.

Ginesa Pérez Rosa Gorreta Martínez 69 anys, jubilada, carnissera 72 anys, pescatera jubilada

El grup de la Marina que va visitar l’espai museístic, al darrere les Cases Barates que encara queden en peu.

Feia sol i la calor treia el cap de manera tímida el passat diumenge 28 de maig. Era la jornada perfecta per a unes eleccions que farien canviar de cicle legislatiu, i ja veurem si polític, i el veïnat de la Marina s’aixecava d’hora per anar a votar. Els diaris eren sobre les taules dels bars del barri, i alguns comentaven els comicis. Començava una jornada d’emocions, però també d’indiferència davant un desgast polític que ja comença a ser habitual.

“Em presento amb poques ganes de votar, perquè cap partit polític m’acaba de convèncer. Crec que han fallat en arribar al públic més jove i sempre ho han fet, intenten comprar-nos amb certes coses, però crec que no valen per res”, comenta la Marina Ortega, una jove de 23 anys que ha votat en blanc. Entre les seves preocupacions, es troba el “medi ambient i la creació de més espais públic, a més de la millora del transport públic al barri”.

Els col·legis electorals que obrien al barri se situaven al Casal de Gent Gran del Polvorí, la Sala Pepita Casanellas, La Bàscula, l’Escola SEAT i l’Institut Domènech i Montaner. Tots absorbeixen el cens electoral de la Marina de Port i el Prat Vermell. La Pepita Casanellas era el col·legi electoral amb més afluència de veïns i veïnes que anaven a dipositar el seu vot. Cues i cues de persones entraven i sortien de manera continua de la sala polivalent.

En aproximadament dos minuts, un veí dipositava el seu vot a les urnes que escollirien les llistes amb representació als plens de l’Ajuntament. Passats els dos minuts, era el torn del següent, i després del següent. El ritme va començar a minvar a mesura que s’apropava l’hora del dinar i la migdiada que, en ser diumenge de calor, s’agraïa.

A l’exterior de la Pepita Casanellas, comentaven els comicis un àgora de ciutadans i apoderats. Semblava que no importava massa de quin color era l’apoderat: tothom parlava amb tothom. És l’essència de pau democràtica per la que van lluitar els nostres pares i avis, i que es fa evident en unes eleccions que no van tenir cap incident.

El Joaquim, de 82 anys, conversa amb l’Àngel, de 70, sobre com està la ciutat i què li cal. “Al nou govern municipal li demano més seguretat i més neteja, essencialment”, diu el Joaquim. L’Àngel li contesta: “cal que millorin el passeig de

La Marina surt a les urnes en una jornada amb poc entusiasme al carrer

Marina Ortega, de 23 anys “Cap partit polític m’acaba de convèncer. El medi ambient i la creació de més espais públics, a més de la millora del transport al barri són les meves preocupacions”

la Zona Franca i arreglin les coses que han fet malament, com és el cas del carril bici. L’Àngel acaba de votar a Xavier Trias, i el Joaquim, a l’Ada Colau, “que vull que acabi el mandat”.

L’Alba i la Paula, amb 19 anys, són les primeres eleccions a les que voten. Són dues de les moltes ciutadanes que exerceixen, de nou, el seu dret a vot. “M’agradaria que estiguéssim millor connectats amb la resta de la ciutat”, comenta l’Alba. La Paula hi diu la seva: “també crec que falten activitats pels joves, perquè al final acabem marxant del barri, aquí no fem res”. Aposten per l’Ernest Maragall com a millor candidat.

La Mercè, de 63 anys i la Pepi, de 79 Totes dues han votat a Trias després d’un mandat on van depositar la seva confiança en Ada Colau, la Mercè, i en Maragall, la Pepi

La Carla, de 25 anys, es preocupa per la inseguretat des d’una mirada de gènere. I és que es tracta d’una preocupació que afecta a cada cop més joves. “Les línies de

bus a la nit, haurien d’augmentar la freqüència i arribar a més llocs, i jo perquè visc a prop de l’itinerari que fa, però no vull pensar les noies que viuen al Polvorí o Can Clos, i tal com estan les coses no estem per tornar a casa soles”, comenta, després d’haver votat per la llista de Jaume Collboni.

També hi era la Mercè, de 63 anys, i la Pepi, de 79. Totes dues han votat a Trias després d’un mandat on van depositar la seva confiança en Ada Colau, la Mercè, i en Maragall, la Pepi. En la seva conversa, sortia un dels temes estrella: la brutícia. L’Anna i l’Ignasi, de 48 i 50, discrepen i reivindiquen el vot per la cap de llista de Barcelona En Comú: “Que segueixi fent la feina que està fent per lluitar contra la contaminació i que pugui acabar el que va començar”, diuen. ■

|| Alejandro Flores

▶ Veïns i veïnes de la Marina dipositen el seu vot a la Pepita Casanellas. A Barcelona, la participació ha baixat gairebé 6 punts respecte el 2019. Alejandro Flores

La importància de pertànyer a la Fundació Barcelona

Comerç per a l’Associació de Comerciants

La Marina

• Recursos i suport: La Fundació ofereix recursos i eines per a la gestió eficient de l’associació, com ara assessorament en temes legals, financers i de màrqueting. Aquest suport és fonamental per al creixement i l’èxit de l’associació ja que permet impulsar estratègies innovadores i adaptades a les necessitats dels comerciants locals.

• Formació i desenvolupament professional: La Fundació Barcelona comerç organitza conferències relacionades amb el món del comerç, cursos de formació que contribueixen a potenciar els coneixements en àrees claus com ara vendes, atenció al client i màrqueting digital. Amb aquesta formació els comerciants membres de l’Associació de Comerciants La Marina adquireixen eines valuoses per millorar la seva competitivitat i satisfer les demandes dels clients.

L’Associació de Comerciants La Marina és un agent vital en el teixit comercial del nostre barri. La seva missió es fomentar el comerç local i millorar la qualitat de vida dels residents. En aquest sentit, la pertinença de l’associació a la Fundació Barcelona Comerç té una importància significativa, ja que permet accedir a una sèrie de recursos i beneficis que ajuden a potenciar les activitats i els serveis que ofereix.

La Fundació Barcelona Comerç és una entitat reconeguda que agrupa a les associacions de comerciants de diferents barris de la ciutat. Aquesta pertinença brinda diversos avantatges a l’Associació de Comerciants La Marina:

• Representació i veu conjunta: Ser part de la Fundació Barcelona comerç ens permet sumar-nos a un col·lectiu fort i influent. A través d’aquesta xarxa, tenim la possibilitat de defensar els interessos dels comerciants de la Marina de manera conjunta amb altres barris i establiments de Barcelona. Això ens dóna una veu més poderosa per abordar qüestions importants i influir en polítiques i decisions amb el comerç local.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43

Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16

(Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSO-

RIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a

Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186

Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI

Carrer Ulldecona, 28

641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs.

Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1

Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD

Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126

Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19

Telf. 647 19 56 44

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162

Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69

08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593

650706656

• Promoció conjunta: La Fundació Barcelona Comerç organitza campanyes de promoció comercial a nivell de ciutat. A través d’aquestes iniciatives, l’Associació de Comerciants La Marina te l’oportunitat de donar a conèixer als seus establiments i a atreure nous clients. A més, la col·laboració amb altres associacions de comerciants permet generar sinèrgies i realitzar accions conjuntes que tenen un impacte positiu en el desenvolupament econòmic del nostre barri.

• Enfortiment de la comunitat i el comerç local: La pertinença a la Fundació Barcelona Comerç no només beneficia a l’Associació de Comerciants La Marina, sinó que també té un impacte directe en la comunitat i el comerç local.

LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84

Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379

Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA

C/ Mare Déu de Port, 257

676585317

PISOS BARCELONA

Alts Forns, 71-73. 935365919

LA CASA AGENCY PUNT ZONA

FRANCA 2021 BCN, S.L

Foneria, 43 Telf. 934317977

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

ESCOLA BRESSOL LA PAU Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141

Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220

Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252

Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155

Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252.

Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES

c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO

c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU

c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109

Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40

Telf. 936 11 83 83

934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS

C/ Mare de Déu de Port, 252

633266155

RESTAURANTE SALUS

C/ Foneria, 9 934315909

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151

934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA

c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 38 local

Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA

c/ Micaela Chalmeta, 9

609184361

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local

(part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

CENTRE MÈDIC APTITUD Y PREVENCIÓN

C/ Mineria, 54 Telf. 933285152

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279

Telf. 93 332 89 95

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha rebut el Certificat del Sistema de Gestió de la Responsabilitat Social i del Sistema de Gestió d'Agenda 2030 per part d’AENOR, l'entitat líder en certificació de sistemes de gestió i serveis a Espanya.

Aquest reconeixement és una mostra clara del compromís del CZFB per les polítiques de RSC, sostenibilitat i les accions en 8 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i els seus objectius per a la millora contínua en àrees clau com l'impacte ambiental, el compromís social i l'ètica empresarial

El Sr. Ángel Luis Sánchez Cerón, director de la Regió Mediterrània, i el Sr. Carlos Villarroya, responsable de Desenvolupament de Negoci d’AENOR a Catalunya, han fet lliurament del certificat a Pere Navarro, Delegat Especial de l'Estat del CZFB, i Blanca Sorigué, directora general del CZFB.

Pere Navarro, delegat Especial de l'Estat del CZFB, ha assegurat: “És un orgull rebre el Certificat d’AENOR del Sistema de Gestió de la Responsabilitat Social i el Certificat del Sistema de Gestió d'Agenda 2030. Ens convertim

així en una de les quatre úniques entitats amb aquesta doble certificació a Espanya.” D'altra banda, Ángel Luís Sánchez, director de la Regió Mediterrània, ha confirmat que “La responsabilitat del CZFB assegurant que els seus equips de

treball, productes i serveis compleixen amb la qualitat, la seguretat i el respecte al medi ambient és un exemple per al compromís social i l'impuls de l'economia ”. Entre les accions del CZFB en matèria sostenible destaquen el desenvolupament

d'un pla de mobilitat sostenible, l'ús d'energies renovables o la gestió de ‘Residu Zero’, amb l'objectiu de reduir costos, contribuir al desenvolupament sostenible, i establir una economia circular, més coherent amb la nova economia 4.0 cap a la qual evoluciona la nostra societat.

En paral·lel, el CZFB promociona les polítiques de gènere entre les empreses del polígon. Per això, l'entitat ha creat el Consell de la Dona de la Zona Franca, pionera en el sector, que impulsa i promou iniciatives per a donar visibilitat a la dona en l'entorn industrial, i la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW), esdeveniment de referència per a avançar de manera activa en la igualtat de gènere en l'àmbit empresarial. Cal destacar també que Blanca Sorigué ha estat nomenada recentment vicepresidenta de la World Free Zone Organization, sent la primera dona a ostentar el càrrec

Finalment, el CZFB també advoca per iniciatives de formació i desenvolupament del talent especialitzat amb les incubadores logística i d'impressió 3D o el hub de tecnologia pioner en el sud d'Europa, DFactory ■

El Port de Barcelona ha aprovat una inversió de més de 13 milions d’euros per part d’ASPRO OCIO per remodelar i ampliar l’Aquàrium de Barcelona. Aquesta aprovació suposa una ampliació de 12 anys del termini de la concessió de la que és titular ASPRO OCIO, societat que explota l’Aquàrium, finalitzant l’any 2039.

ASPRO OCIO ha presentat un innovador projecte de remodelació i ampliació de la oferta actual, incorporant millores notables en sostenibilitat ambiental i apostant per incrementar l’ús de mitjans digitals i experiències inmersives en els treballs d’educació sobre animals i de conscienciació de la cura del planeta. Amb aquesta reforma, l’Aquàrium de Barcelona vol proporcionar una experiència singular i gratificant al visitant per fomentar el coneixement i la reflexió ambiental, a través de l'espectacularitat visual i tecnològica.

La previsió és acabar la remodelació de l’Aquàrium abans de l’inici de la 37 edició de la Copa Amèrica, l’agost de 2024, i entre els objectius del projecte destaca el rellançament d’aquest centre de recerca, conservació i divulgació de l’ecosistema marí, tant a nivell local com internacional; el reforç del seu posicionament com a centre de conservació marina de la Me-

diterrània i el foment de la consciència social per a la preservació dels mars i oceans davant del canvi climàtic.

La reforma de l’Aquàrium aprovada pel Consell d’Administració del Port de Barcelona no afectarà únicament als itineraris i activitats que es desenvolupen al recinte, sinó que també suposarà canvis importants a l’edifici, obrint-lo a l’exterior i integrant-lo visualment amb el port i la ciutat,

aconseguint més transparència a les façanes exteriors i incrementant les vistes panoràmiques a Barcelona.

Un Aquàrium respectuós amb

el medi ambient

En l’àmbit de la sostenibilitat ambiental, l’edifici incorporarà una planta fotovoltaica que generarà el 12,22% de l’energia que consumeix l’Aquàrium, reduint les

emissions de CO2 en 543 tones anuals, i es substituiran 3.200 punts de llum per convertir aquest centre en el primer aquari d’Europa que disposa de leds en tota la il·luminació, el que suposa una millora significativa per als animals i de la qualitat visual per al visitant així com un important estalvi energètic i d'emissions de CO2.

L’abril de 2020, el Consell d’Administració del Port de Barcelona va aprovar una pròrroga de 12 anys de la concessió de l’Aquàrium Barcelona, que va iniciar-se l’any 1992 i havia de finalitzar el desembre del 2027, a sol·licitut d’ASPRO OCIO, S.A. La concessionària va presentar un projecte de millora de les instal·lacions que no es va poder dur a terme en aquell moment a causa de la pandèmia de COVID, que va obligar l’Aquàrium a tancar les seves portes. Ara, ASPRO OCIO ha actualitzat el projecte aprovat en el seu moment.

L’Aquàrium Barcelona va obrir les seves portes el setembre de 1995 i durant aquests anys ha rebut prop de 40 milions de visitants. Acull 11.000 espècies diferents, està considerat el primer aquari del món en temàtica mediterrània i destaca per la seva tasca de recerca, conservació i divulgació de l’ecosistema marí mediterrani, fet que li ha valgut el reconeixement Biosphere per a empreses turístiques sostenibles. ■

L’Aquàrium de Barcelona acull 11.000 espècies diferents i està considerat el primer aquari del món en temàtica mediterrània.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona rep el certificat d’AENOR per les seves polítiques de sostenibilitat i igualtat

El Port de Barcelona aprova una inversió de més de 13 milions per renovar l’Aquàrium de Barcelona

• Entre les accions, destaquen el desenvolupament d'un pla de mobilitat sostenible, la gestió de ‘Residu Zero’, l'aposta per l'economia circular, i el desenvolupament i formació de talent i la igualtat.

Un ‘bicibús’ apropa els infants als centres educatius

Montaner amb l’Escola Ramon Casas.

Es tracta d’un ‘bicibús’, un trajecte que pretén impulsar l’ús de la bicicleta per part dels infants per anar a l’escola. L’hàbit millora l’autonomia dels nens i nenes que la practiquen, ajuda a combatre l’obesitat infantil i disminueix el trànsit de vehicles contaminants, tot un repte a les grans ciutats.

El passat dimarts 23 de maig, a primera hora del matí, una trentena d’adolescents, nens, nenes, pares, mares i professors desafiaven el trànsit contaminant dels carrers de la Marina amb un recorregut en bicicleta. La iniciativa ha estat impulsada pels alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Domènech i

El

Del 1953 al 2023 són 70 anys de rebel·lia, lluita incansable, feminisme i defensa del bé comú. 70 anys de molts canvis en la societat i en la política, però que no han tombat una entitat històrica no només al barri, sinó a tot l’Estat (la primera en l’àmbit de la dona a tota Espanya). Parlem del Centre Cultural Àncora i la seva petjada en la història del feminisme.

El cap de setmana del 3 i 4 de juny, l’associació celebrava set dècades d’aliança entre dones i complicitat amb les veïnes. I

És una prova pilot per avaluar-ne l’aplicació a tots els centres educatius de la Marina de cara al curs vinent. “És important fomentar l’ús de la bicicleta a la Marina, perquè tot i que és un barri amb molts espais verds, també té molts carrers amb massa trànsit de cotxes”, explica l’Eduardo Riol, professor a l’Institut Domènech i Montaner. ■ A.F.

Com cada any, la Sala Pepita Casanellas acollia una masterclass de maquillatge, una desfilada de moda i xerrades per fomentar l’empoderament de la dona gitana. Influencers i dissenyadores de moda com la Coral Cortés, Yael Idrissi i les Amira’s hi van participar.

La Manuela Fernández, directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació de la Generalitat, va ser l’encarregada de donar la benvinguda a l’acte.

“El poble gitano és un dels col·lectius

gràcies a les activitats i el suport incansable a tothom que s’hi ha aplegat, la Maria Ortega, fundadora i presidenta, i totes les seves companyes, celebren de la mà del múscul associatiu del barri 70 anys, i els que vindran! ■ Y.L.A.

Es va sentir música i gent agraïda i elogiant la possibilitat d’aprendre que van tenir amb els mestres de música de l’escola Leza. Hi havia petits, joves i gent gran; la música té això, arriba a tothom.

Salvador Garcia, veí entossudit a fer costat a la gent que fa cultura popular, movia els grups: a parlamentar, a tocant els instruments, els homes a cuinar... i la resta

pareu l’orella i tots a gaudir! Era l’ambient de diumenge a la parròquia Mare de Déu de Port. El lloc triat per fer l’homenatge pendent als mestres Alejandro, Beatriz i Ricardo Sánchez.

Un merescut reconeixement i acomiadament a la gent que va posar la llavor perquè grups com Folk Montjuic o Marina musical avui continuïn. ■ Y.L.A.

més discriminats i amb mes exclusió social. El racisme que més afecta no és el social, el que hi ha entre les persones, sinó l’institucional, que és el que permet que tot això succeeixi i que no hi hagi repercussions”, explicava.

La Yasmilet, mànager i mentora de la Coral, i la Vanessa Rivas, Community Manager, també van incidir en la qüestió de la discriminació. “Aquest esdeveniment va d’inclusió, de mostrar que podem sortir de la nostra zona de confort i mostrar el talent de totes nosaltres sense impediment de la cultura que siguem”, comentaven.

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) amb la col·laboració de l’Escola Dominical i el Casal de Barri la Vinya, treballen en tallers d’emprenedoria al Casal de Barri de La Vinya on les assistents han après com començar els seus negocis. ■ Redacció

El passat dimecres, 31 de maig, es van lliurar els premis d’un dels concursos culturals més esperats al Districte de Sants-Montjuïc. 264 obres es van sotmetre a escrutini, i només vuit van aconseguir la figura, dissenyada per l’escultor Benito Maín.

El periodista Jesús Martínez, reporter, escriptor i col·laborador de La Marina, va presentar un acte ple d’emocions, on li va dedicar un discurs a la literatura i a l’estreta relació que mantenia amb el seu pare, que ens va deixar fa poc més d’un mes. El grup Mastika es va encarregar de l’actuació inicial. Aquests són els guanyadors i finalistes:

• En la modalitat de ‘Relat Curt Juvenil’. Obra guanyadora: 'El retorn' de Mariona Bargalló Campillo. Obra finalista: 'Sentirás la levedad cuando

tus lágrimas se conviertan en néctar' de Cristina Mula Moreno.

• En la modalitat de ‘Relat Curt Adult’. Obra guanyadora: 'El noi de les prunes' de Maria Juan Serrahima. Obra finalista: 'No pensi en una vaca' de Xavier Armengol i Santacreu.

• En la modalitat de ‘Poesia’. Obra guanyadora: 'A la Luz del candil' de M. Pilar Geraldo Denia. Obra finalista: 'Ciutat d'agost' de Xavier Rodon Morera.

• En la modalitat de ‘Reportatge Periodístic’. Obra guanyadora: 'Ares trepitja l'aula' de Josep Maria Seglers Gómez-Quintero. Obra finalista: 'Donde se nace o donde se pace' de Jorge A. Trujillo Gil. ■ Redacció

“El racisme que més afecta és l’institucional”

Dia de pluja i de bona gent, homenatge als mestres de l’escola Leza

Centre Cultural Àncora celebra 70 anys de lluita pels drets de la dona

El Certamen Literari Francesc Candel arriba a la XIX edició

▶ Manuela Fernández durant una conferència a la Sala Pepita Casanellas.

▶ Homenatge a l'Associació Cultural Leza a la Parròquia de Mare de Déu de Port.

“Les millors històries són les de la base, on som la immensa majoria”

Jesús Martínez Fernández

48 anys, solter, periodista, soc cristià i socialista.

panya li concedeix un premi en un treball que denuncia les negligències i la prepotència dels aparells del sistema.

Quina és la seva història?

La d’un fill de l’emigració dels anys 50. Vaig créixer al Carmel, i el 1983 vaig venir a aquest barri quan es van inaugurar els edificis d’Estrelles Altes. Recordo que feia literatura a l’escola SEAT i a l’IES Montjuïc amb molt bones professores. Havien estudiat no només com a professió sinó també com a una qüestió vital. I jo volia escriure, així que vaig pensar en el periodisme.

Com va anar tot?

M’hi poso a estudiar a l’Autònoma i en acabar començo a treballar en l’actualitat, és a dir, fent-ho tot amb rapidesa. Aleshores, vaig descobrir una revista local que em permetria involucrar-me una mica més en allò que feia i anar més a poc a poc. Un dia vaig veure un sensesostre i li demano una entrevista.

Em va convidar al lloc on s’arrecerava. Entre tot el que acumulava, amb la pobresa i la misèria material, tenia un gest de dignitat extraordinari que se li reflectia als ulls i a la cara. Em va preguntar què volia saber. Vaig demanar-li que m’expliqués la seva vida. Me la va explicar fil per randa. Allà, em vaig adonar que em volia dedicar a això, a entrar a les cases de la gent i que m’expliquessin les seves històries.

Ha col·laborat amb totes les capçaleres de Barcelona, però què li ha aportat aquest barri?

Molt. Havia col·laborat a La Marina mentre cursava la carrera i vaig notar que els pro-

blemes del barri no arribaven als grans mitjans de comunicació. Recordo que jugava a futbol amb els amics en unes pistes ubicades on ara és l’Institut Domènech i Montaner. Quan plovia, no podíem jugar pel fang. Vaig fer una notícia, i a les poques setmanes l’Ajuntament envia màquines a arreglar-ho tot, i vaig pensar, “hauré estat jo amb la notícia?”.

El periodisme local és la professió més dura i difícil. Hi ha un llibre que es titula Matar a un periodista, de Terry Gould, que parla amb tots els familiars i amics de periodistes internacionals morts per saber què els movia a fer la seva feina sabent que estaven amenaçats. I tots van respondre el mateix: “Algú ho havia de fer”.

Al periodisme internacional cobreixes una guerra i te’n tornes, però en el periodisme local convius amb les fonts d’informació, això té un valor afegit. Els països on no hi ha una premsa forta són dictadures. Les democràcies avançades tenen mitjans de comunicació lliures.

És un cronista del barri. Ha parlat amb moltíssima gent. Amb què es queda de totes aquestes històries?

Els 51 veïns que vaig entrevistar a Un país llamado Zona Franca tenen en comú les ganes d’avançar i de construir. La vida no té sentit sense els altres. Som animals socials, convivim amb la gent i sense la gent no som res.

Li han referenciat com un dels millors periodistes socials. I ara el rei d’Es-

Jesús Martínez és periodista i col·laborador d’aquesta casa i ha rebut el prestigiós Premi Internacional Rei d’Espanya de Periodisme, pertanyent a la categoria de cooperació internacional i acció humanitària, pel seu reportatge “J’accuse! El saqueo de la casa de Rosario”, realitzat conjuntament amb el fotògraf Marc JavierreKohan. Igualment, ha escrit més d’una desena de llibres; en destaquen els de crònica social amb una mirada sempre afilada en què qüestiona la realitat i el món, des d’una perspectiva sempre humana. En trobar-nos, hem de vigilar el rellotge, perquè el temps vola i mai no acabaríem d’arreglar el món ni l’entrevista tampoc. Conversem sobre la situació política actual i el futur del periodisme local, compartint l’ombra dels arbres del bar La Rosa a Mare de Déu de Port.

Guanyar un premi sempre és bonic i és un honor, però en aquest cas també és paradoxal. Em premien per la història d’una senyora gairebé centenària a qui la policia desnona per error. Li buiden la casa i s’ho emporten tot. Més tard, reconeixen que va estar un error però no li tornen les seves coses. La dona, sobretot, reclama la fotografia que conservava del seu difunt marit. Estem en una societat molt piramidal i a dalt del poder hi ha molta gent mediocre; per això m’interessen les millors històries, les de la base, la vida dels peons, que som la immensa majoria.

Com valora el moment polític, especialment la situació de les esquerres?

És complex. No li pots posar fre a la gent que vol venir. Moralment, és inacceptable perquè la ciutat és un punt d’acollida per a tothom. Fins i tot pels sensesostre, els turistes de borratxera o els emprenedors... però crec que és evident que s’ha de regular. I aquí ve una qüestió: qui li posa el cascavell al gat?

Mentrestant puja l’extrema dreta. Quina reflexió en fa?

A vegades penso que potser la manera que es desinfli més ràpid aquesta extrema dreta és tenint poder institucional, perquè tothom vegi que “no és el cel com el pintaven”. Però representen un tràgic retrocés democràtic i encara més si aconseguissin entrar als governs de les institucions. Però vivim en un Estat democràtic i tothom té la possibilitat que el propi programa sigui validat per la ciutadania. No sé fins a quin punt els representants són reflex de la ciutadania. Però jo no carregaria tant les tintes en la gent que vota, sinó en el que fan els polítics.

És docent de futurs periodistes, i ara està de moda la Intel·ligència Artificial. Serà una de les professions que desapareixeran?

Soc optimista. La intel·ligència artificial és una moda, i tal com arriba, passarà. L’ofici de periodista es forja al carrer. Hi ha aplicacions amb intel·ligència artificial que alguns alumnes utilitzen, els caço al vol. També hi ha programes anti-plagi i fins i tot ni els necessito. Qui menteix, se li descobreix ràpid, igual que a un polític. ■

Yohany Limpias Ayala

nostre nord és el sud