La Marina – Edició juny 2024

Les europees, en joc els drets de diverses generacions

El context de guerra, el malestar pel deteriorament de les condicions de vida i el perill de l’ascens de l’extrema dreta marquen la cita.

Pàgs. 10-11

D'esquerra a dreta, l’Ana i l’Enric del programa radiofònic El Color Morado del Arcoiris (col·lectiu LGTBI); la Naiara, estudiant de grau superior d’Educació Infantil; el veí Vicente Masip i la seva neta, l’Alexia; i la veïna Rosio Pérez, amb la petita Abril en braços.

Josep Vicens

mirades

EDITORIAL

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Pau Llopis, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i

Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

Sobre les eleccions europees. Dues guerres, salvatges, consecutives, i absolutament catastròfiques, dècades de violència i estupidesa al màxim, van fer possible l'enteniment i l'aposta de la Unió Europea com l'espai polític que actualment coneixem. El grup dels actuals 27 països, almenys fins fa poc, representaven i defensaven els valors democràtics que han permès els millors anys de pau i benestar als països que el conformen.

Hi ha llums i ombres en el recorregut que ha tingut aquesta gran estructura governamental, però, si la balança es mira amb perspectiva, encara és clarament favorable. Així, aquestes eleccions haurien pogut convertir-se en una oportunitat per debatre a fons temes que han estat d'actualitat: política migratòria, alimentària, marítima, regulació econòmica i tecnològica, l'aposta industrial i la militar...

No ha passat. És cert que tampoc no ha ajudat la fatiga electoral que tothom en té. La campanya s'ha centrat en temes domèstics, sobretot en la pulsió PP-PSOE. I al final, el PP ha regalat la campanya al govern amb el "cas Begoña Gómez", en què la justícia s'ha fet un autoretrat penós. A veure si aquesta vegada algú en pren nota del biaix en les altes magistratures.

De totes maneres, és important tenir clar de què van aquestes eleccions europees, ja que per primera vegada des que es va crear, l'extrema dreta podria entrar a les institucions i condicionar els governs, les decisions i els valors que l'han sustentada. Centrada en l'antiimmigració i l'antiesquer-

ra, la ultradreta, ja normalitzada arreu, escampa odi amb impunitat, i la por ja no funciona com a dic de contenció. Com hem arribat aquí i què vindrà d’ara en endavant, quan toquin poder de debò? Convé no relativitzar el fet ni responsabilitzar de tot a l'època, o al canvi de cicle, sense més ni més. Les forces democràtiques i la societat en conjunt hem de reflexionar-hi. Els temes principals de les forces neofeixistes, i que ara arriben amb la poteta emblanquinada, és el seu racisme. Ja poden parlar de "moros", que som totes, i de "murs", a crits. I el racisme no es fa solet.

Aquests dies, moltes veus, entre les quals la periodista Vanesa Giménez a Context i Acció, citen Umberto Eco alertant sobre el fantasma que ronda de nou: "Als qui manquen d'una identitat social qualsevol, el feixisme els diu que el seu únic privilegi és el més vulgar de tots, haver nascut en el mateix país".

Sense cordons democràtics, i normalitzant la ultradreta arreu, el discurs que alerta contra el feixisme ja no funciona. Són aquí i ja no fan por, tal com constatem en aquest número del diari entrevistant veïns i veïnes al carrer.

Si les forces democràtiques no tanquen aquest ascens ultra amb més drets, això serà un camí sense retorn.

Fira Marinera i Festa Major de la Marina

Són els dos esdeveniments més importants pel que fa a la vida econòmica, l'un, i a la vida social, l'altra. Un esforç majúscul d'un munt de persones i entitats que hi col·laboren altruistament, liderats per l'Associació de Comerciants i la Unió d'Entitats, i que busquen mantenir l'esperit de barri i cultivar les relacions de veïnatge, basades en la confiança i el suport mutu. Hi ha un programa ambiciós i ben atractiu en tots dos casos així que gaudiu-ne molt i feu del carrer el pati comunitari que és! ■

|| Pau Llopis

La cooperativa Serveis del Vehicle Industrial, sovint identificada com V.I. Serveis, va rebre la visita de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el passat dimarts 4 de juny.

La comitiva institucional, conformada per l’alcalde, la regidora Raquel Gil i la gerent del districte, Àfrica Cardona, va ser rebuda per l’Antonio Agüera i la Mónica Gutiérrez, socis fundadors d’aquesta empresa ja fa 10 anys, encarregats de guiar als representants de l’Administració pels diferents racons de la nau industrial. Durant el recorregut, la Mónica i l’Antonio explicaven la història d’aquesta cooperativa, tot detallant els principals reptes, característiques i estructura que segueix la companyia, la qual es vertebra al voltant d’una voluntat infrangible per relacionar-se amb l’entorn on està ubicada, mentre contribueix a la sostenibilitat del mateix, sent un taller automobilístic que aposta per la mobilitat ecològica.

En aquest sentit, la cooperativa es coordina amb instituts i amb els centres de Formació Professional de la zona, per oferir pràctiques i posteriorment incorporar a l’alumnat a la seva plantilla, amb una ferma voluntat de garantir la igualtat d’oportunitats i tracte per a totes les persones treballadores, tot creant un equip transgeneracional, que conjuga l’experiència dels professionals sènior amb les ganes d’aprendre dels júnior Tant és així, que un dels principals col·laboradors és l’Institut de la Mercè, ubicat al carrer Motors de la Marina del Prat Vermell. Segons declaracions de la fundadora, Mónica Gutiérrez, incorporen sobretot estudiants de grau mig i superior d’automoció procedents d’aquest centre.

Però la relació amb el barri va més enllà dels convenis amb els entres educatius, tal com va assegurar la Mónica. “Aproximadament el 40% de la plantilla són persones del barri o del districte”, assegurava. “Mitjançant la Mostra d’Ocupació de la Marina, hem incorporat 7 professionals en els últims dos anys”, concloïa. Tot i això, el personal de V.I. Serveis està conformat en gran part per persones provinents d’arreu del món, amb un total de més de 13 nacionalitats, i amb una forta presència de països sud-americans.

Un altre gran objectiu de V.I. Serveis és

Jaume Collboni visita la cooperativa V.I. Serveis

Reinvenció, formació del jovent i sensibilitat amb l’entorn, el model

Aproximadament el 40% de la plantilla són persones del barri o del districte”

Un altre gran objectiu de V.I. Serveis és afavorir, i assolir, la paritat en un sector tradicionalment masculí com és l’automobilístic

afavorir, i assolir, la paritat en un sector tradicionalment masculí com és l’automobilístic, especialment en l’àmbit dels tallers de muntatge i reparació. Exemple d’aquesta tasca són Carla Labarca i Mayra Rojas, treballadores de l’empresa en l’àmbit administratiu i de facturació. Ambdues van arribar a V.I. Serveis mitjançant el servei de recerca laboral de Barcelona Activa, que les va conduir fins aquesta empresa ja farà més d’un any.

La Carla, natural de Veneçuela, té 39 anys i és una veïna de la Marina que resideix al carrer Mare de Déu de Port. En el seu cas, afirma, “no podria estar més contenta de treballar en una empresa d’aquestes característiques”, assegurant que aquest any ha suposat per ella un “gran creixement personal i professional”.

Per altra banda, la Mayra, de 27 anys, és d’origen peruà i resideix al barri de Santa Eulàlia de Provençana, a l’Hospitalet de Llobregat. Tanmateix, es considera “una veïna més” de la Marina. Acompanya a la Carla en les tasques administratives i de facturació de la cooperativa, en un apartat força burocràtic amb el que conviuen sense problemes gràcies a “la gran relació entre companyes”. “Tinc el gust de treba-

Mayra Rojas i Carla Labarca, treballadores de la cooperativa.

llar rodejada d’amigues, cosa que ho fa molt més amè”, assegurava la Mayra.

La Mónica Gutiérrez, cofundadora de l’empresa, té 38 anys, és procedent de Colòmbia i porta des de 2013 al capdavant. “V.I. Serveis està sent una experiència vital única i enriquidora”. “Vam néixer com a cooperativa arran del tancament de la companyia on treballàvem, motiu pel qual apostem per oferir oportunitats a tothom”, expressava.

La visita es va tancar amb una fotografia de l’alcalde amb els representants de V.I. Serveis a les portes de la nau, i amb el ferm compromís de l’executiu de “col·laborar i ajudar en tot el que sigui possible per tal que aquest projecte continuï, i encara amb més força”. ■

▶ Antonio Agüera, soci fundador de la cooperativa, conversant amb la comitiva institucional, l'alcalde Collboni i la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil.

▶ D'adalt a baix, Mónica Gutiérrez, cofundadora de V.I. Serveis,

Parlem de la seguretat als barris

|| Y.L.A.

Què és la seguretat, com està i com la percebem? En un context de marcades eleccions —en menys de dos anys hem tingut les generals, locals, regionals i ara les europees— la realitat de les dades i les percepcions entre el veïnat i la ciutadania poden no correspondre's.

Això és així, diuen els experts, perquè la seguretat és una matèria d'alt voltatge electoral i "els discursos de la por", entre molts altres factors, poden afectar el comportament de les persones.

Ara bé, què diuen les dades?

En termes generals, les últimes dades sobre la seguretat revelen una certa millora de la situació delictiva. Així, el balanç de seguretat i activitat policial de l'any 2022, realitzat per la Policia de Catalunya, ha comptabilitzat un total de 570.387 fets delinqüencials, un -1,44% respecte al 2019. Es cometen 73,20 delictes per cada mil habitants. La taxa, els darrers anys, ha anat variant (60,43 el 2021), però el 2018 era del 74,73.

Després, els delictes que predominen són els comesos contra el patrimoni, el 82,6%. En destaquen els furts (41,9%), les estafes (20%) i els robatoris amb força (16%). Els delictes comesos contra les persones, directament, representen el

RREPORTATGE

9,8%. Hi destaquen les lesions (30,9%), les amenaces (27,1%) i el maltractament en l'àmbit de la llar (15,6%). Tanmateix, s'han incrementat els delictes contra les dones; les agressions i abusos sexuals representen un 5,8%, un 25% més respecte al 2019. I la violència en l'àmbit familiar representa un 3,3%, un 13% més que en 2019.

Pel que fa a les regions, a Barcelona en conjunt, les dades també mostren una certa millora: dels 226.366 delictes registrats en 2019 s'ha passat als 193.286 el 2022, un 14,61% menys. Per districtes, i seguint aquesta tendència, Sants-Montjuïc ha reduït els fets delictius un 13,3% respecte al 2019.

No obstant això, i per completar la mirada sobre les dades, convé parar atenció en l'enquesta de seguretat que l'Ajuntament de Barcelona realitza anualment.

L'últim any amb registre, el 2021, i en una escala de l'1 al 10, la ciutat puntuava la se-

Soroll, tripijocs al carrer, cronificació de la situació d'insalubritat i incomoditat amb les persones sense sostre o els assentaments del col·lectius que recullen ferralla, algunes de les preocupacions veïnals.

Bona part dels temes plantejats no es poden abordar només des d'una òptica policial. Però cal moure'ns perquè els responsables estiguin assabentats, i caldrà veure com actuen

guretat en una mitjana de 5,6 (la millor nota és de 6,3 l'any 2017, des del 2003 que hi ha registres). I d'entre tots els districtes, Sants-Montjuïc és el que millor percepció de seguretat té, un 5,9%, seguit de les Corts, amb un 5,8. El que pitjor percepció té sobre la matèria és Sarrià- Sant Gervasi, amb un 5,3.

Tot i això, ja fa temps que els experts en seguretat i la ciutadania hem deixat de confiar als agents de policia tota la responsabilitat en matèria de seguretat. Per això, es treballa amb models preventius.

Sants-Montjuïc del Cos de Mossos d'Esquadra.

Carmen

Higueras, presidenta de l'AVV de la Vinya

En aquesta línia, durant el mes de maig, a la Marina, s'han realitzat cinc xerrades en diversos barris: el dia 6 a Sant Cristòfol, el 13 a Can Clos, el 14 a Eduard Aunós, el 16 a Illa Metalco i l'Àncora, i el 22 a Plus Ultra i la Vinya. La Rosalia Fernández, presidenta de la Unió d'Entitats de la Marina, explica el perquè d'aquestes trobades: "la demanda va sorgir arran de la necessitat de les associacions de veïns i veïnes de respondre a les inquietuds veïnals i del reclam d'una feina des de la proximitat i des de la confiança cap als serveis", diu. "Des de l'ABP de Sants–Montjuïc ens hem plantejat apropar-nos encara més a les associacions de veïns i comerciants com una estratègia efectiva per millorar la seguretat i enfortir la relació entre la comunitat i la policia, organitzant reunions periòdiques entre la policia i les associacions, a fi de discutir problemes de seguretat, compartir informació i planificar accions conjuntes", comenta l'Inspector Jordi Fàbregas Pelegrí, cap de l'ABP

Entre els temes plantejats pel veïnat, a Sant Cristòfol es va alertar del trencament de llunes als cotxes i de la cronificació de la situació d'insalubritat i incomoditat que es genera amb les persones sense sostre. A Illa Metalco va tornar la ja clàssica queixa pel soroll de les terrasses de la Mediterrània, que no és resolt, a més de les conductes incíviques. També hi ha queixes pels altaveus i el xivarri que es munta després d'alguns partits de cap de setmana, a l'estadi del club de futbol Ibèria.

A Can Clos es va verbalitzar la demanda, d'arreu, de més patrullatge. L'única botiga al barri és d'un veí d'origen pakistanès i està fart de la conducta d'un grupet que l'amenaça i l'insulta, vol marxar. "Si se'n va, ens quedem sense cap servei a prop, literalment, ajudaria que una patrulla el visiti de tant en tant", demanen. A més, tornen a haver-hi algunes persones que es punxen, de moment, són de fora del barri i apareixen molt esporàdicament, però cal fer-los seguiment.

A Eduard Aunós, les assistents eren majoritàriament dones. S'hi va incidir en els consells de seguretat: compte a la bossa de mà, cal portar-la creuada en bandolera, convé ser previngudes i desconfiades a l'hora de retirar diners del caixer, la casa sempre tancada amb pany... i així es va anar advertint, també de les estafes que han crescut molt, des de les més clàssiques a les més modernes i sofisticades, via WhatsApp o correu, perquè n'hi ha de tot.

▶ L'agent del Cos de Mossos d'Esquadra durant la seva exposició a l'AVV Eduard Aunós.

|| Redacció

La Festa Major del barri ja és aquí! Ha arribat una de les èpoques més esperades de tot l’any pel veïnat marinenc. Aquest any, a més a més, amb novetats. I és que la festa del barri és més gran, més participativa i més llarga que mai, aplegant en un programa únic les festes de tots els barris de la Marina, amb activitats pràcticament cada dia, des de l’1 de juny fins al 21 de juliol.

El passat divendres 31 de maig va ser el tret de sortida d’aquesta celebració, amb la presentació del cartell que representarà aquestes festes. L’acte va tenir lloc al pati de l’emblemàtica Sala Pepita Casanellas, en una trobada dirigida per la presidenta de la Unió d’Entitats de la Marina, Rosalía Fernández, per la regidora Raquel Gil i el president del consell del districte, Marc Serra.

Una altra de les particularitats d’enguany és un llibret que recull tots els actes que tindran lloc a diferents punts del barri durant els prop de dos mesos que durarà la festa major, tot detallant la informació relativa a tots ells i, evidentment, la seva ubicació. Respecte a això, la Rosalía Fernández va assegurar que des de la Unió d’Entitats estaven “molt contents i contentes de disposar d’un fulletó que permet recollir totes les activitats i dades”. “Gaudir d’aquestes festes ha suposat molt esforç i treball per part de totes les implicades, hem sumat forces totes les entitats, en coordinació amb l’Ajuntament”, afirmava.

També en aquest sentit, en Marc Serra remarcava la implicació de les entitats i associacions. “Gràcies a l’esforç de tothom hem

Palmeres, peixateres, pagesos i el mar; la imatge de la Festa Major de la Marina

Divendres 31 de maig es va presentar el cartell de les festes d’enguany, que integraran les celebracions de tots els barris

aconseguit crear un programa únic, que recull les festes de cada barri”, va declarar. “Quan col·laborem i ens coordinem totes, sumem, i això és una cosa que a la Marina hem entès”.

Les paraules de la regidora també van anar orientades a agrair i reconèixer la tasca de totes aquelles persones que han treballat per fer que aquesta Festa Major sigui una realitat, recordant que “dos mesos de festes no

els té qualsevol”. “Visca la Marina i les festes majors”, va concloure Gil.

Tot seguit, els tres representants van desvelar el cartell que havia escollit el jurat del concurs que s’havia celebrat durant les setmanes prèvies a aquesta cita. La guanyadora va ser l’obra del dissenyador asturià Juan Diego Ingelmo, qui no va poder ser a l’acte.

Rosalía Fernández

“Gaudir d’aquestes festes ha suposat molt esforç i treball per part de totes les parts implicades”

La trobada es va tancar en gran amb un deliciós piscolabis, amb nombrosos plats, acompanyats d’un refrescant cava i la tertúlia amb els presents, en una barreja de veïns, veïnes, figures polítiques del districte i membres d’entitats, que es van congregar per viure l’inici de la millor festa major de tota la ciutat.

Podeu consultar les activitats a la pàgina 19, a lamarina.cat i al web de l’Ajuntament. ■

La Vinya, Can Clos, Eduard Aunós, San Cristòfol, i Illa Metalco acullen xerrades amb els Mossos d’Esquadra

De les últimes, la d'una dona que s'apropa i acarona un home amb qualsevol excusa i acaba emportant-se'n la cartera. Ai! i ara com ho explico a casa?, raona la víctima, avergonyida perquè ho fan amb molta habilitat i sense gaire temps de reacció, llavors hi ha la temptació de no denunciar. Truqueu al 112, sempre, reitera l'agent, una mossa.

Associacions veïnals, la Unió d'Entitats i l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sants-Montjuic coincideixen en l’objectiu de “treballar des de la confiança i la cohesió”

A Plus Ultra, les queixes es van centrar en la sensació dels tripijocs continus als escassos carrers d'aquest indret. I a la Vinya, hi ha malestar per l'assentament del col·lectiu que recull la ferralla a l'esplanada del Pont Romà, enfront del Cap Dr. Carles Ribes, dormen i viuen en furgonetes que també fan servir com a habitatges. "Bona part dels temes plantejats no es poden abordar només des d'una òptica

policial. Però és important moure'ns perquè els responsables implicats estiguin assabentats, i caldrà veure com actuen", deia la Carmen Higueras, presidenta de l'AVV de la Vinya.

En Manel Coronado (AVV Eduard Aunós), la Maria Ortega (Àncora), l'Elisabeth Cárdenas (AVV Illa Metalco) i la Mari Carmen Casanovas (AVV Sant Cristòfol) fan costat a la Rosalia Fernández (AVV Can Clos) al capdavant de la Unió d'Entitats en l'esforç d'organitzar totes aquestes xerrades i perquè s'escolti les preocupacions i demandes del veïnat.

En definitiva, conclou a continuació l'Inspector Fàbregues, es tracta d'implementar aquestes mesures per fomentar una major cooperació i confiança entre la policia i els veïns i comerciants, contribuint a una comunitat més segura i cohesionada. Comunitat i cohesionada és també el missatge persistent de les associacions veïnals, afanyades en cuidar la convivència i el benestar.

Apunt final, el missatge policial més repetit en totes les trobades: truqueu al 112 (anònimament si cal) i no deixeu d'avisar de qualsevol situació de risc o d'una conducta que pugui generar perill. Persistiu...i rebreu resposta, diu l’Evangeli, i també la policia. ■

▶ La Regidora del districte de Sants-MontJuïc, Raquel Gil, amb Marc Serra, president del consell del districte i al centre, Rosalía Fernández de la Unió d'Entitats.

Lliurament de premis al Certamen Literari Francesc Candel

Enguany hi han participat més de 300 obres

Un total de 326 treballs s’han presentat enguany en les quatre categories que convoca el Certamen Literari Francesc Candel, organitzat pel Districte de Sants-Montjuic i les biblioteques Vapor Vell, Francesc Boix i Francesc Candel.

Tres dècades incentivant la creativitat i l’escriptura entre el gran públic i també entre els més joves. La periodista i escriptora Roser Cabré-Verdiell va presentar aquesta trentena edició del lliurament dels premis a les persones guanyadores.

“Jo em tancava dies i dies, llegia molt i volia que em sortís inspiració per les meves novel·les, però res… fins que un dia inspirada pel llibre Donde la Ciudad cambia su nombre, l’agafo sota el braç i camino des de casa meva a Sant Gervasi i, gairebé sense adonar-me arribo fins a Plus Ultra. Llavors mai no havia creuat l’estació de Sants. Després de mesos d’intentar-ho, pel camí, vaig arribar a tenir la claredat absoluta de la novel·la que volia escriure, va narrar l’episodi personal en què la inspiració de Paco Candel la va ajudar a trobar maneres d’encarar el bloqueig creatiu.

El toc musical de la vetllada ha estat a càrrec de la cantautora colombiana Sara Aldana. La seva música càlida va ajudar a crear un ambient intimista, amb els sons, barreja del latin, el jazz i l’afro. I ja entre els premiats tots van ser alegri-

es. Així en la Modalitat Relat Curt Juvenil s’han presentat 10 obres. La guanyadora és M’ha caigut el cor, d’Irati Hernández Murillo i la finalista és Fracàs o victòria? de

Rebeca Diez-Quijada Combarros.

En la Modalitat Relat Curt Adult s’han presentat 187 obres, i la guanyadora és Caldes, de Miracle Sala Farré i Diario de un enamoramiento, de Rafael García Sedano, és l’obra finalista.

En la Modalitat Poesia s’han presentat 113 obres i ha guanyat La fi de la fe, escrita per Òscar Palazón Ferré. L’obra Mía, de Maria Porta és la finalista. I, finalment, en la Modalitat reportatge periodístic s’han presentat 17 obres. La

guanyadora és El hijo catalán de Gabriela Mistral, de Daniel Carroza Sandaño i l’obra finalista és La chica de la Escalera B, d’Ana Manzano Santaella. El punt final de la vetllada el feia la regidora del Districte, Raquel Gil, qui va explicar la importància de l’aposta cultural que té l’Ajuntament als barris de la ciutat i l’experiència pròpia, des de petita, amb els llibres. A l’entrega dels guardons li va fer costat la consellera de cultura, Maria Conesa. Pel que fa al públic, la terrassa de la Biblioteca Francesc Candel era plena entre els premiats, les seves famílies, el món associatiu de la Marina i la representació dels partits polític, els regidors Neus

Jesús Martínez presenta "Un País anomenat la Marina"

|| Redacció

51 històries dels veïns i veïnes de la Marina que narren perfils, vocacions, vivències, peripècies, gustos i disgustos dels protagonistes... una radiografia de la realitat dels barris de la Marina. Així, Martínez converteix els testimonis en literatura per gaudir, asserenar l'esperit i reflexionar profundament sobre els diversos temes que li plantegen: polítics, filosòfics o materials. Passatges on s'entremesclen trets corrents, i alhora singulars, de cadascú dels protagonistes configuren l'obra.

A la presentació li van fer costat la veïna i col·laboradora d'Amical de Mauthausen, Lourdes Vidrier i l'editor José Membrive. Aquest últim ressaltava l'oportunitat i l'ofici d'en Jesús ennoblint tasques i persones quotidianes, "és literatura que dignifica les persones de la nostra comunitat", deia.

La Lourdes, per la seva banda, va destacar la varietat dels testimonis recollits. Un sindicalista, un porter, un estudiant, un metge, tres arquitectes, dos empresaris, un arqueòleg, quatre mestres, dos enterramorts, una mestressa de casa, una odontòloga, un sastre, tres infermeres, un

fotògraf, un dramaturg, una bibliotecària, dos cuiners, un anarquista, una panadera, un rellotger, dues carnisseres, una influencer, dos informàtics, un enginyer, un àrbitre, dos obrers de la construcció, dos artesans, un electricista, una historiadora, un carter i un guitarrista... Entre el públic, i fidel a l'esperit de l'obra, hi havia moltes de les persones que han vist

Munté, i Jordi Castellana, a més dels consellers Núria Pey, Eudosio Gutiérrez, Ana Trapero, Georgina Lázaro, Jorge Trujillo, Jofre Mont, José Antonio Calleja i Francesc Almacelles.

L’adeu es va fer amb un cava a la mà i la il·lusió de què tant de bo els debats públics i polítics tinguessin el to d’una vetllada literària i mai arribessin al soroll de la motoserra. Potser els problemes no es resoldrien, però ara tampoc no ho fan, i almenys guanyaríem en salut. Així, brindem pel refugi de l’escriptura i la lectura, pels 30 anys del Certamen Literari Francesc Candel i per les biblioteques d’arreu del món, salut barri! ■ REDACCIÓ

i ajudat a construir i a configurar aquests barris: mestres i directors d'escoles, la bibliotecària de la primera biblioteca, estudiants d'algunes de les tantes promocions de les escoles del barri, algun empresari i molts veïns i veïnes interessats a reflexionar i compartir on som i d'on venim als barris de la Marina.

Gent que es tornava a veure, algunes cares conegudes, i les ganes de retrobar-se hi eren presents entre la quarantena de persones que van participar-hi. "No escric ficció perquè la realitat la supera amb escreix", responia l'autor davant el repte que li proposaven d'escriure novel·la negra situant l'escenari al barri, entre moltes altres qüestions que tots van tenir l'oportunitat de preguntar-li. "Totes les històries són extraordinàries, fascinants i dignes de ser contades i compartides", defensava Jesús a l'hora d'explicar el que assegura serà una trilogia sobre les persones que hi viuen per construir el "mapa etnogràfic de la Marina".

Després d’“Un país llamado Zona Franca" aquesta és la segona obra que retrata la vida de les persones que viuen a la Marina i n’hi haurà un de més. "Continuaré mientras ustedes me aguanten", parafraseja Martínez al reconegut periodista i dibuixant Manuel del Arco a l'inici del llibre. És modèstia, perquè “Un país anomenat la Marina” es gaudeix des del principi, s'arriba al final en un tres i no res i ens deixa el regust de comunió amb alguna cosa. Llegiu-lo i digueu vosaltres amb què. ■

▶ L'escriptora Roser Cabré-Verdiell amb les persones guanyadores de cada modalitat, acompanyats de la regidora Raquel Gil (americana beix) i la consellera de Cultura, Maria Conesa (americana gris). Josep Vicens

Can Clos dona el tret de sortida a les festes majors de la Marina

El pati interior de Can Clos era ple de gent, de focs i de paelles, el diumenge 2 de juny, pel tradicional concurs que organitza l'AVV i en què enguany han participat una desena de famílies. Però la festa havia començat el dissabte amb activitats familiars i concerts musicals a la nit que van acabar passats per aigua. El diumenge va haver-hi més sort, i es va imposar el bon clima. Així, es van muntar les carpes, una passarel·la floral i una exposició de pintures, realitzades pel grup de dones grans del barri, a més d'un quiosquet del nou

equip de futsal.

Una jornada amena en què tothom va gaudir i que serveix com a espai de trobada pel veïnat. Tampoc no hi van faltar els convidats institucionals. Hi era el regidor Jordi Martí i els consellers Albert Deusedes i Maribel Sánchez (PSC), Georgina Lázaro i Albert Torelló (Junts), Francesc Almacelles (ERC) i Ancor Mesa, Ana Trapero (Comuns). També hi havia la representació de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sants-Montjuic. ■ REDACCIÓ

Neix el Can Clos Futsal

Feia molt que Can Clos no tenia cap equip de futbol o futsal local, així que els joves del barri han decidit ajuntar-se i muntar-ne un i s'ha aprofitat la festa per presentar l'equip. "Ens vam reunir tres famílies i alguns companys de l'Hospitalet. Jugàvem en tornejos on ens convidàvem i ens ha anat molt bé perquè n'hem guanyat dos, i per això ara hem decidit participar en la Federació Catalana de Futbol", explica el Tony Martínez, tresorer de l'equip.

A Can Clos la il·lusió pel fet de comptar novament amb un equip del barri s'ha manifestat ajudant-los, comprant bufandes, camisetes i, el diumenge, consumint a la seva paradeta de begudes i pinxos a fi de recaptar fons per cobrir les despeses federatives. Igualment, han rebut el suport d'alguns negocis i, sobretot, de l'AVV de Can Clos. "Les expectatives són altes perquè al grup tenim jugadors que ja han participat en altres categories i l'alegria és que la majoria som gent d'aquí", acaba en Tony. Molta sort al torneig. ■

Un anònim reforma l'espai Un Cistell Ple d'Esperança

Poder tenir un lloc en condicions era la il·lusió del grup de voluntàries que treballa a l'AVV de Can Clos, fent costat a famílies que no arriben a cobrir necessitats bàsiques i per a les quals recullen donacions i distribueixen roba i alguns estris a la planta baixa de l’edifici de l’AVV de Can Clos.

Doncs bé, la il·lusió s'ha fet realitat i l'ha fet possible la donació d'una família que prefereix mantenir-se anònima, qui ha finançat la reforma i la posada a punt de l'espai. Les parets, els mobles i armaris... tot ha quedat absolutament renovat, amb la implicació del grup de persones que hi col·labora.

Retahílas

Mar Montilla

Un antídoto contra el odio

eberían inventar un antídoto contra el odio. Yo misma lo haría si supiera cómo. Un antídoto que se pudiera esparcir por el aire de forma que nada ni nadie se librase de sus efectos. Porque la humanidad está enferma de odio y el odio es un veneno que se propaga como un virus letal. Es la única explicación lógica que se me ocurre para entender las aberraciones que se perpetran.

En un mundo sin odio nadie prendería fuego a una habitación en la que duermen cuatro mujeres. Tres de ellas han fallecido. ¿Por qué? Por ser lesbianas.

En un mundo sin odio nadie la emprendería a insultos, patadas y golpes con una adolescente de trece años. La dejaron inconsciente. ¿Por qué? Por ser una chica trans.

En un mundo sin odio nadie agrediría a un muchacho, gritándole lindezas como «qué asco das». Le propinaron puñetazos en la cara y en la cabeza, entre risas y mofas. ¿Por qué? Por ser un chico trans.

El respeto a los gais, a las lesbianas, a las personas bisexuales, a las trans, a las de género no-binario, a las intersexuales, a las asexuales y a las queer sería real y no utópico.

Se emplearía el lenguaje inclusivo con naturalidad, sin burlas innecesarias, y se haría un uso correcto de los pronombres.

No se mancharía el nombre de Federico García Lorca para ensalzar ese baño de sangre que es la tauromaquia. Sí, era taurino, pero «le dieron el paseíllo» por maricón, y los que lo hicieron pertenecen al mismo sector facha que los que aplauden por ver cómo torturan a un animal hasta la muerte, aunque jamás han movido un dedo para recuperar el cuerpo del poeta. ■

Les àvies de Can Clos cusen bufandes i capells i són els cors solidaris que van tenir la iniciativa. Ara, però, el grup ha crescut amb moltes altres voluntàries i hi arriben famílies d'arreu, ja que el boca-orella s'ha anat expandint. Com que no demanen papers ni cap altra burocràcia, la gent es va dient uns a altres el que fan i arriben persones d’arreu de Catalunya, ja que aquí poden emportar-se el que necessiten. A més, les voluntàries treballem des de la filosofia d'acollir els que arriben amb calidesa humana, i "des de l'amor, per donarlos confiança", diu la Rosalia Fernández, presidenta de l'AVV Can Clos. Per què ho feu?, va preguntar a la família donant. - Pel mateix que vosaltres, perquè podem. La resposta. ■ REDACCIÓ

Segons el portal web La Teulada Cohabitatge Terrassa, “El cohabitatge és un model d’habitatge en què un grup de persones decideixen conviure en un mateix edifici que combina espais compartits i privatius de les unitats familiars. Els membres de la comunitat de veïns no són propietaris ni arrendadors dels habitatges on viuen. El model de cohabitatge entén l’habitatge com un bé d’ús i no com una inversió i, per tant, n’afavoreix la desmercantilització”.

El coliving és una nova fórmula d’habitatge que ha agafat molta força en els darrers anys, especialment arran de l’increment dels preus i, en conseqüència, també de la dificultat de disposar d’una llar, sigui de lloguer o de compra. Una situació que es pot pensar que és exclusiva de les grans ciutats, però, si bé es cert que en algun moment aquesta era la realitat, és un fenomen que ja s’ha estès a les localitats properes a aquestes. En concret, a Catalunya hi ha 140 municipis que han estat declarats “zona de mercat residencial tensat” i que han hagut d’ajustar el preu del lloguer a l’índex de referència publicat pel Ministerio de Vivienda i Agenda Urbana.

En aquest context poc amable i pràcticament de supervivència, sorgeixen nous models i fórmules per accedir al dret a un habitatge sense que et penalitzi (o almenys, no tant) els ingressos.

El passat dijous 30 de maig, la cooperativa residencial La Chalmeta va acollir una trobada entre diferents propostes col·lectives de la ciutat, amb motiu de la publicació del llibre “Cohabitatge a Barcelona: Arquitectura des de/per a la comunitat”, de l’autor Ricardo Devesa.

La xerrada va ser dirigida per Tomoko Sakamoto i David Lorente, arquitectes, editors d’aquesta obra i veïns de La Chalmeta, que van convidar a residents d’altres propostes col·lectives de la ciutat a una trobada per posar en comú els reptes, dificultats i vivències resultants de ser usuaris i usuàries d’aquest model d’habitatge.

En concret, a la tertúlia es van poder escoltar els testimonis de la Roxana (Sotracs), en Jaume (Can 70), l’Alícia (La Balma), l’Agnès (Abril), la Núria (La Regadora) i la Rosa (La Chalmeta).

Entre les persones assistents hi havia arquitectes i veïnes d’altres cooperatives de

A la recerca de noves maneres de conviure i d'aconseguir habitatge

Tertúlia sobre el cohabitatge a la Chalmeta

Es van compartir les experiències de les cooperatives Abril, Can 70, Sotrac i La Regadora

Barcelona que s’havien apropat per conèixer les experiències de companys en situacions força similars.

I és que, la majoria d’ells formen part de projectes que estan encara per finalitzar, com és el cas de la Cooperativa Abril, Can 70, Sotrac i La Regadora. En aquests casos, les seves inquilines viuen de lloguer, a l’espera de poder accedir als seus domicilis. L’Agnès comentava que, tot i encara no viure en comunitat, ella i els seus conveïns ja han fet un llarg i complicat procés per conèixer-se els uns als altres i establir una sèrie d’acords que resulten indispensables per viure en una cooperativa. “Ens vam haver d’adaptar a què casa teva no era només de la teva propietat, però que, alhora, tot el que hi ha des que entres del carrer, també és teu”, esmentava la veïna. De totes maneres, assegurava que no tot és perfecte, donat que la vida de grup “és

complexa i ha generat friccions per les quals s’han hagut d’anar buscant solucions constantment”.

Unes desavinences que no ocorren exclusivament entre veïns i veïnes, sinó que també amb els arquitectes i fins i tot amb les forces de seguretat que supervisen els edificis, com poden ser els bombers.

En aquest sentit, la Núria afirmava que la pretensió dels inquilins de La Regadora era la de crear un habitatge el més sostenible possible, motiu pel qual van rebutjar la proposta inicial de crear un edifici amb una forta presència de formigó, el que va comportar que els dissenyadors “replantegessin els materials”. En el cas de La Balma, relata l’Alícia, van ser els bombers qui els van prohibir la construcció d’una sala de cures amb una gran finestra, com pretenien, ja que “no serviria per parar el foc en cas d’incendi”. Ara, expressa, el que tenen en el seu lloc és un “cau sense finestra, però amb banyera”, afirmava, de manera irònica.

En els aspectes positius, la mateixa Alícia parlava d’uns espais “de trobada i d’unió amb les veïnes privilegiats”. I és que les veïnes de La Balma es reuneixen constantment per a cuinar, sopar i dinar plegades. “Gaudim d’una arquitectura que està

feta per al grup”, concloïa.

Unes construccions que s’han d’adaptar als seus residents i no al revés. Per aquest motiu, els residents (en alguns casos futurs) són també una part indispensable en el disseny i planificació d’aquestes construccions, aportant propostes i peticions que després són consensuades amb els arquitectes, com s’ha vist, i aprovades o no en funció de la seva viabilitat i eficiència.

Unes necessitats i demandes que varien en funció de cadascun dels habitatges i dels seus veïns i veïnes. En el cas d’en Jaume, futur veí de Can 70, què seran els primers pisos cooperatius sèniors (per a persones d’entre 55 i 69 anys), el seu edifici haurà de disposar de “serveis assistencials” adreçats als residents i a les necessitats que, fruit de l’edat, aquests puguin tenir. “Vam decidir que volíem viure la vellesa d’una manera diferent, amb la nostra independència, però alhora disposant d’una comunitat que et pot ajudar en tot moment”, declarava.

Una trobada que, entre somriures i rialles, es va tancar amb un petit vermut al menjador comunitari de La Chalmeta, per després fer un recorregut pels diferents espais de l’habitatge cooperatiu ubicat al barri de la Marina del Prat Vermell. ■

▶ Algunes de les persones que han apostat pel model cooperatiu, en la tertúlia organitzada a un dels espais compartits de La Chalmeta.

▶ D'esquerra a dreta, hi són representades diverses generacions.L’Ana i l’Enric del programa radiofònic El Color Morado del Arcoiris (col·lectiu LGTBI); la Naiara, estudiant de grau superior d’Educació

Vicente Masip i la seva neta, l’Alexia; i la veïna Rosio Pérez, amb la petita Abril en braços.

Eleccions europees

La desconnexió, el desinterès i el blanqueig de l’extrema dreta es palpen al carrer

|| Pau Llopis / Y.L.A.

Aquest mes de juny se celebren les eleccions al Parlament Europeu, en les quals s’escullen els sets-cent vint diputats, quinze més que en les darreres, que formaran part de la cambra europea durant els pròxims cinc anys.

En concret, uns quatre-cents milions de ciutadans, repartits en els vint-i-set països que formen part de la Unió Europea, estan cridats a les urnes entre el sis i el nou de juny. En el cas concret d’Espanya i Catalunya, les persones amb dret a vot podran exercir-lo el diumenge dia nou de juny L’electorat espanyol escollirà seixanta-ú dels set-cents vint diputats del Parlament Europeu.

Evidentment, els hauran d’escollir entre els trenta-tres partits polítics nacionals que es presenten als comicis. Hi destaquen les candidatures del Partit Popular, amb Dolors Montserrat de cap de llista, Esquerra Republicana de Catalunya-Ara Repúbliques, amb Diana Riba al capdavant, Junts i Lliures per Europa, amb Toni Comín, Podemos, amb Irene Montero, el PSOE, amb Teresa Ribera, Comuns Sumar, amb Jaume Asens, i VOX, amb Jorge Buxadé

Naturalment, com sol ocórrer en un context previ a unes eleccions, ja s’han produït els primers sondejos, que mostren una imatge prèvia (tot i que no definitiva) del que pot succeir el pròxim 9-J. En concret, la gran majoria de les enquestes situen al Partit Popular com a guanyador, amb entre 23 i 25 diputats, seguit per la coalició PSCPSOE, que n’obtindria entre 18 i 20. VOX es convertiria en la tercera força, amb entre

6 i 8 representants i Comuns Sumar en la quarta, amb entre 3 i 6 eurodiputats.

Tanmateix, les eleccions europees arriben en un context de fatiga i desarrelament electoral generalitzat per part de la població. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades amb menys d’un mes de diferència de les europees, van ser la viva mostra d’aquest fenomen. En concret, tan sols un 57,94% de la població amb dret a vot va acudir a les urnes. Una xifra que, tot i ser lleugerament superior a les de la convocatòria electoral de l’any 2021, no deixa de ser preocupant i una conseqüència directa del desencantament i, alhora, allunyament de la ciutadania amb la classe política.

Quelcom que es pot veure agreujat. La Unió Europa és una institució, un cos, una realitat o un espai físic, fins i tot, que tothom coneix, però què ningú acaba de sentir com seu. Per tant, votar a les eleccions europees pot ser per molts i moltes un fet sense importància que no tindrà cap efecte en les seves vides, ni que sigui de retruc.

En les darreres setmanes he escoltat moltes vegades la mateixa pregunta: “votaràs a les europees?”. I la resposta, en la gran majoria de casos és un “sí, suposo que sí, perquè s’ha de votar”. Aquesta votació per inèrcia és una de les noves realitats dels nostres temps, i és que aquells que acudeixen a les urnes sota el lema de “voto perquè sí”, no són pas un cas aïllat, més aviat tot el contrari.

Una imatge colpidora i que denota una greu crisi i incapacitat de gran part dels estaments polítics del país per connectar amb l’electorat i les seves realitats. Una si-

tuació de feblesa democràtica que arriba (o s’agreuja) en un moment crític a escala local, nacional, europea i global.

L’auge de la (i les) ultradreta és una realitat. Giorgia Meloni va assentar un precedent en proclamar-se presidenta del Consell de Ministres d’Itàlia l’any 2022, com a cap de llista del partit “Fratelli d’Italia”, d’ideologia nacional-conservadora. Ara, s’ha presentat com a candidata a l’Eurogrup Conservadors i Reformistes Europeus, i es postula com una de les principals forces per aquestes eleccions. A França també ha agafat molta força la figura de Marine Le Pen, líder del partit ultranacionalista Reagrupament Nacional i principal oposició del partit d’Emmanuel Macron a l’Assemblea Nacional francesa.

Els partits d’ultradreta aposten i somien a formar un bloc conjunt, en una “gran aliança” dels partits “sobiranistas y patrióticos”, tal com va declarar el portaveu nacional de VOX, José Antonio Fuster. En aquest sentit, també va afirmar que el partit comandat per Santiago Abascal pretén servir “de nexo de unión” entre les forces d’ultradreta europees, ara per ara dividies en dues famílies.

En definitiva, un context convuls i força crític del qual potser no en som del tot conscients, més encara si ho combinem amb el sentiment de fatiga generalitzat que ha sorgit a l’entorn dels processos electorals en els últims anys. Per aquest precís motiu, és important conèixer què en pensen els veïns i veïnes com una mostra de l’estat d’ànim de la població respecte de la Unió Europea i aquestes eleccions que ja estan a tocar.

Infantil; el veí

Tot l'alumnat ha participat en la pintura del mur de l'escola Ramon Casas pàg. 2

Estudiants durant les cla... A la dreta, la Sirine (amb la samarreta més clara) amb la seves companyes Dahara, Maria Montserrat i Sofia.

L’aula d’acollida un tast de diversitat al Domènech

Per si no ho sabeu, instituts com el nostre tenen aula d’acollida (AA). És un recurs creat per la Generalitat l’any 2009 en el que s’ofereix un servei extraordinari a l’alumnat nouvingut a Catalunya. Durant dos anys, l’alumnat rep un horari especial i canvia algunes assignatures troncals que s’imparteixen en català per unes classes particulars, realitzades en grup reduït, que serveixen per acollir-los al seu nou país i millorar el seu nivell de català.

Tot i que la majoria del nostre alumnat prové de països llatinoamericans de parla castellana com Colòmbia, Xile, Perú, Paraguai, Veneçuela, República Dominicana, Hondures, El Salvador, Equador o Argentina, també tenim alumnes de Rússia, Ucraïna, Marroc, Brasil, Xina o la Índia. Una magnífica barreja de llengües, cultures i noves perspectives que hem pogut conèixer de primera mà.

Malgrat les dificultats de les famílies i del mateix sistema educatiu, l'aula del Domènech, que compta amb 41 alumnes, s'ha convertit en un espai de treball, aprenentatge i acollida gràcies a l'esforç de l'alumnat i el professorat. N’és exemple l’estudiant de 1r d’ESO Pedro Antonio Estrada, d'Hondures, que destaca l'ajuda que rep a l'aula d'acollida, on se sent “segur i cuidat” gràcies als seus companys i professors. Tanmateix, un altre cas interessant de la nostra aula d’acollida és el de la Sirine Azzaoui de 4t d’ESO, que ve del Marroc, i va ser seleccionada per participar en el programa d’aules

d’acollida accelerades (AAA). Es tracta d’un servei pensat per l’alumnat provinent de països de parla no-llatina. Comencen el curs en centres específics de tota Catalunya, i durant la seva jornada escolar només fan classe de català. Al cap de cinc mesos, l’alumnat s’integra a l’institut que li correspon. Així, tot i estar matriculada al nostre centre des de setembre, la Sirine va començar el curs a l’Institut Lluís Vives de Sants, i va aterrar al Domènech el gener de 2024. Admet que el primer dia “estava espantada”, ja que no coneixia els companys ni els professors, però el nivell de català que va poder obtenir a l’AAA la va ajudar a integrar-se de forma ràpida i eficaç, comprèn totes les converses en català, el parla i va guanyant fluïdesa dia a dia.

Ens explica que hi ha bastanta diferència entre l’AAA i l’AA del nostre institut. Per exemple, a l’AAA treballaven la llengua de forma més intensiva que a l’institut, on també fan altres activitats. També destaca que actualment parla millor el castellà que el català, perquè per desgràcia fora de l’institut tothom li parla en castellà.

Amb experiències com les del Pedro i la Sirine queda palès que l'aula d'acollida és un recurs essencial per a la integració de l'alumnat nouvingut. A través d’un esforç conjunt, es crea un entorn que facilita l'aprenentatge i promou la diversitat cultural, demostrant que la inclusió és una realitat enriquidora per a tota la comunitat educativa que conformem les persones. Institut Domènech i Montaner

Les optatives de 3r d’ESO de l’Institut Montjuïc pàg. 2

Web: www.tiaflm.org

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació

Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

- Oriol Toronell (Espai Química Joves) - Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

A Ramon Casas hem fet un mur especial

Amb art i on l'empatia, la resiliència i el compartir hi destaquen

L'escola Ramon Casas va celebrar la primera setmana de febrer les Jornades Culturals dedicades als pintors i les pintores.

Durant aquests dies ens organitzem de manera diferent a la resta de curs i les activitats que realitzem tenen totes relació amb el tema triat prèviament per tots els infants de l'escola on el Consell d'Infants fa de portaveu.

Aquest curs hem fet una activitat collaborativa en la que hem participat tots els infants de l’escola amb la muralista María Orovio: la pintura d’un mur del nostre pati.

Vam acordar que les paraules Empatia, Compartir i Resiliència havien d’estar al disseny, ja que són paraules molt importants en el dia a dia de l’escola, com també ho són a la vida.

A partir d'aquestes tres paraules, la María ens va presentar quatre propostes.

Per classes vam votar i la proposta guanyadora és la que vam pintar entre tots i totes.

Des d'I3 a 6è, cadascun de nosaltres va posar el seu granet de sorra en la pintura del mur. Estàvem tranquils, feliços i molt motivats. La María ens va donar les claus perquè ho féssim el millor possible.

El resultat ha estat immillorable: d'un mur gris i fred, ha passat a ser un mur ple de color i caliu. On l'empatia, la resiliència i el compartir estaran durant molts anys a la nostra escola i sobretot als NOSTRES CORS.

Gràcies María per ensenyar - nos a estimar l'art.

Gràcies mestres per compartir una estona tan especial amb nosaltres.

Immersió artística de la mà

L’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Montjuïc disposa d’un total de tres matèries optatives que es duen a terme al llarg de tot el curs escolar. En el si d’aquestes matèries, trobem la col•laboració amb diverses entitats i artistes que tenen una trajectòria i una experiència clarament acreditades.

Arts Vives: més enllà de les arts escèniques tradicionals Una d’aquestes tres optatives és Arts Vives, una matèria que obre a l'alumnat la possibilitat de conèixer arts escèniques no tradicionals. La vocació de les Arts Vives és donar valor a la creació col·lectiva i fer de la construcció de les classes autèntics processos creatius per part dels creadors-docents. Enguany, l'alumnat ha treballat amb l’acompanyament i el guiatge de Joao Lima, un artista en actiu en el món de la dansa que ha obert la porta a conceptes tan diversos com la capoeira, la reflexió sobre el futur o la confiança en l'altre. Com a culminació del procés, es fa una jornada final d'in-

Gràcies famílies per venir a veure la nostra obra d'art.

Seguim compartint per construir!

d’artistes i entitats del barri

Les optatives de 3r d’ESO de l’Institut Montjuïc

tercanvi d'experiències similars amb alumnat d'altres instituts a la fàbrica de creació El Graner. Aquesta entitat ha fet la mediació entre l'artista i l'institut en el marc de Pla de Barris.

En Residència: actuacions sobre el futur

L’altra opció que ha pogut triar l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Montjuïc és En Residència, una optativa que ha

comptat amb la participació de l’actiu i dramaturga Carla Rovira per treballar una obra de teatre intitulada El dia de demà. Aquest projecte permet explicar i reflexionar sobre les esperances i preocupacions futures de l’alumnat que integra la matèria tocant temes tan transcendentals com la mors d’éssers estimats propers, o tan en voga en el món digital com ho és la IA, entre d’altres.

Percussió i interculturalitat: marcant el ritme de la cohesió social

En darrer lloc, trobem una optativa que es nodreix de la col•laboració de l'espai jove la Bàscula i l'Institut Montjuïc, una feina conjunta que té una trajectòria llarga. En els darrers anys, hem treballat plegats, sempre des de la música, per recuperar la memòria del barri, per lluitar contra el masclisme i actualment de la mà del grup Brincadeira, la percussió es converteix en una via de coneixement de la interculturalitat i també una forma expressiva molt concreta: la batucada. L'optativa de creació Percussió i Interculturalitat, altrament anomenada pel nostre alumnat "Tambores", és molt apreciada per tot el col·lectiu. Aquestes tres optatives només brinden al nostre alumnat el vincle amb l’entorn i el barri, sinó que li permeten una educació integral i una cohesió social sòlida que els enriqueix i els fa créixer.

Rachid Aghmiri

Escola Ramon Casas

Som la Viviana i la Pamela, les mares d’en Jeyden i de l’Allen, que actualment van junts a l’Escola Bressol Municipal Niu d’Infants; tots dos van començar l’escola a l’estança de lactants (la dels més petits) ara fa tres anys. Quan ens vam conèixer no sabíem que iniciàvem un camí que acabaria amb la fi de l’etapa de bressol i l’inici de l’escola de primària.

Ens estimem molt tot el que hem viscut en aquesta etapa, però també estem il·lusionades pel camí que emprenem. Ara observem que s’adaptin bé al canvi: a l’espai, als infants més grans, a les mestres... Volem fer el millor possible el procés de familiarització i establir una relació de confiança amb l’escola i les educadores, l’espai, i les criatures.

Quan vam decidir portar als nostres fills a l’escola bressol, va ser per necessitat familiar i laboral, però també en la confiança que des de Niu d’Infants rebríem un acompanyament professional pel seu creixement integral. Volíem que els nostres petits aprenguessin a relacionar-se, que s’obrissin al món, a ser sociables, a comunicar-se...

De l’escola, ens quedem amb la importància de l’afectivitat i el respecte de les educadores, que són com una segona mare per als infants. Igualment, la figura de l’educadora social ens ha acompanyat en molts moments d’inquietud. Després, hem vist l’evolució global que han fet els nostres fills, ja que van entrar sent uns nadons: van aprendre a beure amb got, sols, a gatejar, a caminar, a parlar i a fer servir una llengua nova per a ells (com és el català), a compartir amb la resta dels companys,

Jornades

bressol t'acompanya La

Transicions: de casa a la bressol, i de la bressol a l'escola

a saber esperar i ser pacients, a ser empàtics amb els sentiments i la situació dels altres, a tenir una rutina i uns hàbits, a ser més autònoms. En definitiva, han construït i desenvolupat la seva pròpia personalitat i han après la importància de fer pinya amb la resta del grup. Pel que fa a nosaltres, les famílies, hem forjat noves i bones amis-

‘En Trànsit’,

Ja som a mes de juny, s’apropa el final del curs i escolar i, per tant, arriba el moment que els fruits del treball de tot el curs surtin a la llum. Això és precisament el que va succeir durant les jornades ‘En Trànsit’ del programa de Caixa d’Eines, impulsat pel Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. Una sèrie de trobades, repartides entre els dies 27, 28 i 29 de maig, durant les quals es van oferir un tast dels diferents tallers culturals que han tingut lloc durant el curs a diferents centres educatius de la Marina. Dinàmiques com ara dansa, teatre sensorial, espectacles de percussió, projectes audiovisuals o tallers de ràdio, en els quals han participat l’Escola Can Clos, l’Escola El Polvorí, l’Escola Enric Granados, l’Escola Seat, l’Escola Bàrkeno – Sala Maremar, l’Escola Ramón Casas, l'escola Pau Vila, l’Institut Lluís Domènech i Montaner i l’Institut Montjuïc. Aquests centres, conjuntament amb entitats i associacions com La Inefable, l’Espai Jove La Bàscula, el Graner o

tats (nosaltres dues ens hem conegut aquí) i ens hem acompanyat en moments bons i en els més difícils; ens hem recolzat creant un espai segur on confiar-nos somnis i neguits. A més a més, valorem el fet que els nostres fills hagin pogut assistir a l’escola bressol: a una de nosaltres ens ha permès estudiar i accedir a una nova feina, ens permet treballar per créixer professionalment, així com tenir temps per nosaltres mateixes (no té el mateix gust prendre un cafè tu sola, que quan ho fem pendents d’ells) i poder descansar per recuperar energies i poder estar més actives i gaudir-nos mútuament quan estem junts.

Així que per tot plegat, volem animar a les famílies que dubten de si portar els infants a l’escola bressol a què perdin la por i els hi portin. Al principi és difícil, sobretot el fet de separar-se del fill o la filla, però després, tot són recompenses, sobretot quan veus que són feliços a l’escola i que es lleven amb ganes d’anar-hi cada dia!

L’escola Niu d’Infants també hi és!

el gran escenari dels menuts

l’AMCL, han treballat per incloure en el currículum escolar de l’alumnat les eines, habilitats i capacitats, tècniques i personals, per a comunicar-se, expressar-se i relacionar-se amb l’entorn amb plenes facultats. Amb les Jornades ‘En Trànsit’ arribava el gran moment. Així, el dilluns prenien protagonisme els instituts Domènech i

Montaner i el Montjuïc, presentant dues peces de danses, amb estudiants de segon i tercer d'ESO, respectivament. Igualment, l'escola Can Clos es convertia en un escenari de la dansa i el teatre amb obres com "El teu cos, el teu mestre" i "De qué está hecha la felicidad".

Però tot això només és la primera jornada. Hi va haver dues més, marcades per

l'intercanvi entre estudiants de diversos centres i també per l'ànim d'utilitzar les eines d'altres disciplines a les aules com una manera de fer el procés d'aprenentatge més efectiu i alhora enlairar la creativitat i treballar les emocions.

El dimarts 28 de maig El Polvorí i Enric Granados desembarcaven a l’espai del Graner per oferir, successivament, dos petits espais radiofònics en directe a dotze alumnes de 4t de l’Escola Seat, artistes d’altres dinàmiques, famílies i la resta d’alumnes.

L’endemà, dimecres 29 de maig, tenia lloc la cloenda d’aquestes jornades artístiques. L’emplaçament era la sala de concerts de l’Espai Jove La Bàscula, davant una atapeïda platea conformada per alumnes, docents i famílies.

Prop de mig any de treball comprimit en poc més de dos dies d’exposició, trobada i, en definitiva, compartir el que s’ha après. Per molts anys més de Caixa d’Eines i continuar fent de la Marina un lloc millor pels infants i el jovent!

La Viviana i la Pamela amb en Jeyden i l’Allen.

El projecte ‘Ràdio a les escoles’ a la cloenda d’aquestes jornades artístiques a l’Espai Jove La Bàscula.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Concurs literari juvenil “Històries Úniques”

Et convidem a participar en el nostre concurs literari juvenil! Aquest concurs està obert a totes les persones entre 12 i 20 anys. Les obres poden estar escrites en qualsevol de les dues llengües: català o castellà.

Podràs presentar el teu relat des del 27 de maig del 2024 fins al 20 de juny del 2024. El 26 de juny del 2024 serà el lliurament de premis a la Sala Gran de La Bàscula, i hi haurà un DJ Set.

Tens la llibertat de triar entre tres temàtiques: Joventut, Barri o Diversitat. Cada categoria tindrà el seu propi guanyador, així que tria la que més t'inspiri. La teva obra no ha de superar les tres-centes paraules (sense comptar el títol).

La elecció del format literari és completament lliure. Pots escriure un poema, un micro relat, prosa o fins i tot un rap.

T'agradaria veure la teva creació reconeguda i guanyar un premi? No perdis l'oportunitat de participar en aquest concurs i compartir la teva veu amb el món. Esperem rebre la teva obra!

Pots enviar les teves obres a info@labascula.cat

Inauguració segona exposició

“Pròleg”

El projecte MAB de l’Espai Jove La Bàscula, promou l’art emergent, posant en valor la producció artística i cultural feta per joves menors de 30 anys i apropant-la a nous públics. En l’àmbit expositiu oferim suport per projectar i difondre la producció artística,

amb eines i recursos per facilitar l’exposició de manera gratuïta de propostes d’arts visuals, individuals o col·lectives i de temàtica lliure.

La segona exposició MAB que s’inaugurarà el divendres 7 de juny és “Pròleg”, de Laura Cerrillo i Noa García. “Pròleg” és el procés creatiu amb format interactiu i didàctic que parla sobre el fantàstic mon de la il·lustració.

L’exposició podreu veure-la fins al 31 de Juliol

L'equip de La Bàscula busca joves artistes que estiguin interessats a exposar en el nostre espai expositiu durant el mes de desembre i gener. No busquem professionalitat, només persones que vulguin compartir el que fan, sigui la disciplina que sigui (fotografia, dibuix, pintura, escriptura...). Si estàs interessat, escriu a claudia@labascula.cat.

La Bàscula Session

El proper 7 de juny a les 20 h, us convidem a gaudir de la nostra Jam Session juvenil a L'Espai Jove La Bàscula. Serà una nit dedicada

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

a la música en totes les seves formes, oberta a músics joves de fins a 30 anys d'edat.

Com a banda conductora, tindrem el plaer de comptar amb el talentós grup de combos de La Bàscula, els quals ens deleitaran amb el seu repertori eclèctic i emocionant.

Si ets músic i t'agradaria participar, aquesta és la teva oportunitat per compartir el teu art en un ambient relaxat i acollidor. Tots els estils musicals són benvinguts, des del jazz fins a l'indie, passant pel funk i molt més.

No et perdis aquesta oportunitat de ser part d'una nit plena de bona música i companys. Marca el 7 de juny al teu calendari i uneix-te a nosaltres en aquesta Jam Session que promet ser una experiència única i enriquidora per a tots els amants de la música jove.

Per apuntar-te o demanar més info: fernandom@labascula.cat.

Brincadeira a “EN TRÀNSIT”

Un any més presentem els projectes realitzats dintre del programa “Caixa d’eines” del Pla de barris. Dintre de les jornades que aterren al barri de la Marina per mostrar la feina feta entre instituts, escoles i equipaments culturals del territori.

En el nostre cas vam acollir els projectes de ràdio que l’AMCL implementa a diferents escoles i vam acabar amb l’actuació del grup de batucada liderat per Brincadeira, dintre de la proposta “Percussió i Interculturalitat”.

Les jornades van ser el 29 de maig de 9.30 a 12.30 h, i l'entrada era gratuïta

400 milions de ciutadans, repartits en els 27 països, estan cridats a les urnes

Des de la Marina vam conversar amb: Lorena Ramos, 21 anys, estudiant de filologia

Borja Sierra, 43 anys, cuiner

Remei (Mei) Márquez López, 61 anys, comerciant

Enric López, 27 anys, estudiant de màster d’enginyeria química

Quina idea et ve al cap si et dic “Unió Europea”?

L: Bàsicament, el conjunt de països que actuen en bloc per tractar de resoldre uns problemes que identifiquen com comuns.

B: Un sistema del qual som part i no en podem sortir. No ho dic en sentit únicament negatiu, perquè, com tot a la vida, té les seves llums i les seves ombres.

M: “Junts”, perquè units fem força. I crec veritablement què és així.

E: Un conjunt de països que avencen cap a un objectiu comú.

De l’1 al 10, com d’important és per tu la Unió Europea? Per què?

L: Et diria que un 7. No ho puntuo més alt perquè tampoc considero que sigui quelcom que tractem o del que parlem cada dia, ni de bon tros. Òbviament, saps que és important per moltíssims factors, però potser no en sents a parlar cada dia.

B: Doncs per mi, personalment, un 5. Més que res perquè no és el mateix parlar d’Europa des del prisma d’Espanya que del de França o Alemanya. A escala nacional i econòmica li posaria un 8, perquè pràcticament tot depèn de la Unió Europea.

M: En aquest moment un 7. Perquè hi ha fites que no s'han aconseguit. Per exemple, en el món del comerç, una regulació dels petits negocis i dels horaris o un relleu generacional que no tenim, entre altres coses.

E: Entre un 7 i un 8. No direm que tot funciona bé, perquè en la meva opinió no és així, però sí que anem a la recerca d’una pau col·lectiva que és molt necessària, i més avui en dia.

Què consideres que és el millor de la Unió Europea? I el pitjor?

L: El millor, segurament, és que ens permet estar connectats amb tots els països que en formen part. El pitjor, en la meva opinió, és que no tots els membres tenen els mateixos drets i privilegis. Em fa l’efecte que hi ha països per sobre de la resta, com ara França o Alemanya, especialment pel que fa als drets i les condicions laborals. B: Home, el millor és que et permet accedir a pràcticament qualsevol racó del continent amb una facilitat que abans no existia. Per altra banda, crec que un dels aspectes negatius és que en matèries, com per exemple l’habitatge, vivim molt condicionats per les seves directrius. Si ells diuen que puja l’EURIBOR, puja l’EURIBOR, t’agradi o no.

M: El millor de la Unió Europea és l'espai Schengen de lliure circulació, que entre països de la Unió no tenim fronteres en l’àmbit econòmic, i a més a més gaudim de

comerciant.

Borja: “De les eleccions, no espero absolutament res, el mateix que amb les anteriors.”

Lorena: “Si l’ultradreta arribés al poder, les dones acabaríem com la sèrie El cuento de la criada”

la lliure circulació de persones i capitals, potser això seria el millor.

I en quant el pitjor, que hi ha lleis que per idiosincràsia dels nostres països no acaben d'encaixar. No és el mateix una llei per un país nòrdic o per un país mediterrani, per exemple. Considero que la unificació de salaris hauria de ser factible, ja que els companys del nord d'Europa viuen molt millor que els del sud.

I amb el tema dels avantatges fiscals potser també, encara que ells paguen molts més impostos, aquests es reverteixen molt millor.

E: Sens dubte la llibertat de poder viatjar entre els països que en formen part, tot i que també crec que el lliure comerç és fonamental. Són mesures que ens apropen els uns als altres.

Per altra banda, no em convenç tant la manca de llibertat que té cada país per decidir els seus objectius particulars. Com he dit abans, s’identifiquen uns objectius comuns, encara que la realitat de cadascun dels membres és diferent, i això comporta que obligatòriament alguns d’ells hagin de fer sacrificis, o si més no, cedir en la defensa dels seus interessos. I això, en la gran majoria d’ocasions, es tradueix en beneficiats i perjudicats.

Quina és l’última notícia que has llegit/escoltat sobre la UE abans de les eleccions europees?

L: Abans de les eleccions molt poca cosa, la veritat.

B: Doncs segurament sobre les baixades i pujades dels interessos hipotecaris. De tota manera segurament les notícies sobre la Unió Europea han estat eclipsades per les eleccions que hem viscut recentment. M: Últimament, estan parlant molt del tema internacional d'Ucraïna i Israel i fa

Enric: “Crec que en molts sentits l’esquerra ha desatès la població i això ha generat un sentiment que la ultradreta ha aprofitat”

molta por l'accés que sembla que tindrà les forces d'ultradreta al Parlament Europeu.

E: Doncs no sabria dir-te. Segurament alguna sobre la immigració.

Votes sempre en les europees?

L: És la primera vegada que puc votar, i certament, no sé si ho faré. Soc conscient que ho hauria de fer, però no ho tinc clar.

B: No, només en les dues últimes.

M: Sí. Perquè em considero una ciutadana d'Europa.

E: Et diria que sí, però no ho recordo.

En el context actual, quina importància li dones a les eleccions europees que venen?

L: Ben poca.

B: Considero que en tenen molta, tot i que votar no serveixi de gaire perquè últimament la política no resol els problemes.

M: Moltíssima. Hem de lluitar contra aquesta dreta que ve trepitjant molt fort, que ve del nord cap al sud i que no respectarà els nostres drets com a ciutadans lliures i democràtics.

E: Són d’enorme importància, sobretot pel delicat context global d’aquests últims anys, amb guerres com la d’Ucraïna i la de Palestina o greus crisis migratòries. Considero que estem en un punt d’inflexió i que aquestes eleccions poden ser determinants.

Has notat que, d'alguna manera, s'ha normalitzat l'extrema dreta entre els nostres veïns i veïnes, o en el teu entorn?

L: I tant, per desgràcia. Depèn de l’entorn on et moguis, evidentment. Des del meu punt de vista, aquestes idees han calat amb força, també en la gent gran. I jo a classe he escoltat un munt de vegades frases o

Mei: “Aquestes europees tenen moltíssima importància, ens juguem els nostres drets com a ciutadans lliures i democràtics”

afirmacions, especialment sobre la immigració, de les que difonen aquesta mena de partits, per exemple. Entre les amigues comentem que si arribessin al poder, les dones acabaríem com la sèrie El cuento de la criada

B: Sí, i certament em preocupa. Al final la història és cíclica, això ja va passar fa 100 anys i tornarà a passar d’aquí a X anys.

M: Sí, malauradament. És una resposta que em dol molt, però sí, s'ha normalitzat i, a més a més, es justifica i això fa molta por, perquè hi ha gent que es pensa que està molt ben informada i no ho està.

E: Sí, i crec que és una conseqüència natural del que hem viscut en els últims anys. Crec que en molts sentits l’esquerra ha desatès la població, i aquesta, efectivament s’ha sentit així. I aquest sentiment és el que ha aprofitat la ultradreta per guanyar electorat, fins arribar al punt en el que som avui en dia. De totes maneres, crec, o almenys vull pensar així, que no és ni serà un problema real.

Què esperes del resultat d'aquestes eleccions? Ets optimista?

L: No n’espero res, la veritat. Considero que tampoc estic prou informada com per esperar res dels resultats.

B: Absolutament res, el mateix que amb les anteriors.

M: Jo aniré a votar perquè tinc por. Votaré pel meu país, que és Catalunya, i perquè Europa continuï sent democràtica, lliure, amb una justícia plena, que és el que té actualment.

E: Jo em considero optimista en la majoria d’aspectes de la meva vida, però particularment pel que fa a la política, no gaire. Crec que tot continuarà en la línia de les votacions dels últims anys. ■

▶ Borja Sierra, 43 anys, cuiner; Lorena Ramos, 21 anys, estudiant de filologia; Enric López, 27 anys, estudiant de màster d’enginyeria química i Mei Márquez López, 61 anys,

E

ENTREVISTA

|| Jesús Martínez

Voluminoso y brillante, rizado según las ocasiones, esponjoso como si le hubiese arrollado una vaporetta.

El peinado del actor Kirk Cameron en la serie televisiva de los ochenta Los problemas crecen fue portada de la revista Superpop y aún anda colgado en los pósters de las peluquerías que nunca renovaron la decoración.

El futbolista Ángel Pedraza (La Rinconada, Sevilla, 1962-Barcelona, 2011) se peinaba a lo Kirk Cameron, por el que se pirraban las adolescentes con permiso para ir a la discoteca.

«Ángel se cortaba el pelo en el Sotillo, peluquería de la calle Ruiz de Alda [número 5] que ya no existe; el peluquero se jubiló.»

De los detalles cotidianos de uno de los futbolistas más carismáticos del Futbol Club Barcelona se acuerda su cuñado, Carlos Sarto (Barcelona, 1969), que ha tenido muchos cortes de pelo, porque ha vivido entre los dos periodos históricos del Homo, del macho man al metrosexual.

«Ángel llegó de Sevilla siendo pequeño y se instaló con sus padres en el barrio de La Vinya. Cuando se casó con mi hermana, Sara, se fueron a vivir al Paseo [de Zona Franca]. Él era un hombre con mucho carácter, no permitía que nadie le dijera cómo tenía que hacer su trabajo», dice Carlos, vecino de La Marina, antiguo delantero de equipos de barrio, como el Polvoritense, ya desaparecido igual que desapareció el Gimnàstica Iberiana, en Casas Baratas. «Era amateur, no destaqué mucho. Yo soy economista, lo mío son los números, la estrategia y el control.»

Cuando Ángel falleció de cáncer en el 2011, dejó un poco más huérfanos a los aficionados que aplaudieron a este centrocampista por su entrega absoluta en el campo, algo así como un Belmonte con botas de tacos.

En el mismo 2011, para darle sentido a la tristeza en la que se sumieron sus numero-

«El equipo de La Marina»

Entrevista con el presidente de la Escola de Futbol Ángel Pedraza, Carlos Sarto

Orgullosísimo estará Ángel Pedraza, que ganó una Liga con Terry Venables y que forma parte de la tríada gloriosa de La Marina que ha ido dando puntapiés: Eduardo Manchón; José Cano, Canito, y Pedraza.

sos seguidores, Carlos Sarto fundó, junto con Guillermo Sáez, la Escola de Futbol Ángel Pedraza, de la que es presidente. «La Escola es un homenaje a Ángel, y además creíamos que había una necesidad y nos pusimos a ello. Tenemos unos seiscientos chavales, una cuarta parte chicas, algo que va en aumento. Futbolistas que van del nivel iniciación, con cuatro años, a juveniles, con 18 años. En total, 42 equipos repartidos por las diferentes categorías: alevín, benjamín, cadete… de la Lliga de la Federació Catalana de Futbol», repasa mentalmente Carlos, que tiene el organigrama de la escuela y su carta fundacional metidos en la cabeza. «Nuestra filosofía es que todo el que quiera pueda jugar. Por eso llevamos a cabo una importantísima labor social. Gracias al Ajuntament de

Barcelona, becamos a la mitad de nuestros jugadores, porque por diferentes motivos tienen dificultades para pagar la cuota. Hay necesidades económicas imperiosas, y eso lo vemos.»

Sin ser el activista y escritor Owen Jones (Chavs. La demonización de la clase obrera), Carlos repara en las complejidades con las que cargan los chavales: «Tú notas que muchos de ellos viven situaciones estresantes, como las separaciones de los padres, y en la escuela ellos se sienten en libertad, como en una burbuja. Se adaptan a nuestras reglas. Les inculcamos disciplina, orden. Por ejemplo: que saluden estrechando la mano a los entrenadores y a los miembros de la Escola aunque les vean en la calle, que sean puntuales, que se duchen… Mientras están con nosotros no están expuestos a los riesgos propios de la calle. Tenemos una obligación con el barrio y respondemos. Somos una familia».

Desde junio del 2023, las instalaciones de la Escola se encuentran en el local de la calle de la Mare de Déu de Port, 168 (antes en Ferrocarrils Catalans, 59).

Se ha profesionalizado de tal manera que en la formación deportiva se incluyen pases de vídeo de los partidos disputados, para comentar las jugadas y aprender de los errores. Sesiones con el director de la Escola, Éric Galán, entre otros.

«Potenciamos la competición. Los buenos jugadores vienen porque ya hemos llegado a categorías superiores.»

Reclaman mayor reconocimiento («les enseñamos normas de comportamiento») y más apoyo institucional («no puede ser que por jugar en campos municipales paguemos el 30% de nuestro presupuesto»).

El «campo» de la Escola de Futbol Ángel Pedraza es un campo doble: por un lado, el de La Bàscula, y por otro, el del Ibèria, club nacido en 1939 y que también preside Carlos Sarto tras su absorción por parte de la Escola.

«¿Qué queremos para el futuro? Ser el equipo de La Marina-Zona Franca. Y que los jugadores del Ibèria salgan de nuestra cantera.»

Eso ya lo han conseguido.

Otro futuro podría dejar de ser utópico: ampliar instalaciones, aumentar la base y seguir creciendo, «y tener el Ibèria en una categoría más elevada». Algo que define así: «Otra dimensión».

Orgullosísimo estará Ángel Pedraza, que ganó una Liga con Terry Venables y que forma parte de la tríada gloriosa de La Marina que ha ido dando puntapiés: Eduardo Manchón; José Cano, Canito, y Pedraza.

El local que ocupaba el peluquero Sotillo hoy son viviendas de alquiler. ■

Àncora organitza un diumenge de paella amb havaneres i rom cremat

Una tarda d’allò més entretinguda i fraternal és la que es va celebrar el diumenge 26 de maig als Jardins d’Elíes Ortiz, al costat del Centre de dones Àncora, al carrer Sant Eloi, número 5. És el tradicional dinar que organitza aquesta septuagenària entitat que treballa en la defensa dels drets de les dones.

són l’excusa per convidar altres dones i crear espais de confiança i donar-se suport mutu.

A la trobada es va servir paella, postres dolces i s’hi va sortejar un cobertor de llit treballat artesanalment pel grup de dones. Ja a la tarda, el grup Folk Montjuic va delectar les persones assistents i el rom cre-

el regidor Marc Serra i els

Tallers de costura i de pintura, entre molts altres, són l’excusa per convidar altres dones i crear espais de confiança i donar-se suport mutu

Així, un mural sencer recollia els més de setanta anys en fotografies que animaven la curiositat del més d’un centenar de persones que s’hi van apropar. Tallers de costura i de pintura, entre molts altres,

mat de l’Abdó Florencio va ser la cirereta d’una tarda de veïnatge i retrobaments.

A l’acte també s’hi van apropar algunes autoritats del Districte com la regidora Raquel Gil, el president del Consell municipal del Districte de Sants-Montjuic, Marc Serra o el diputat socialista Ignasi Conesa. A més dels consellers Ana Trapero, Jorge Trujillo o Núria Pey.

A hores d’ara el Centre de dones Àncora el lidera la històrica líder veïnal Maria Ortega, reconeguda amb la medalla d’honor de la ciutat. ■ REDACCIÓ

▶ Nombroses persones van participar del tradicional dinar organitzat pel Centre de dones Àncora.

▶ La presidenta del Centre Cultural Àncora, Maria Ortega, la seva companya,

consellers Ana Trapero i Jorge Trujillo.

▶ La regidora Raquel Gil, de blau, i el conseller Eudosio Gutiérrez, amb un grup de veïns i veïnes.

M'han dit que tinc una arrítmia,

però això què és?

Abans de començar, voldria explicar el funcionament normal del cor. Els batecs del cor són conseqüència d'impulsos elèctrics que fan que les quatre cavitats del cor (dues aurícules i dos ventricles) es contreguin de manera rítmica i sincrònica. La freqüència cardíaca normal oscil·la entre 60 i 100 batecs per minut.

Les arrítmies són l'alteració del ritme cardíac. Poden passar inadvertides o

Amb la finalitat de millorar la qualitat de vida i la salut de les comunitats, els Centres d’Atenció Primària ofereixen més enllà de la prescripció de serveis mèdics, eines i alternatives per tractar problemes de salut i malestars emocionals dintre d’un enfocament integral de les persones.

Estem parlant del Programa de Prescripció Social i Salut, mitjançant el qual un professional de la salut i un usuari identifiquen conjuntament activitats de la comunitat per millorar la seva salut i el seu benestar. Es tracta d’un programa que ofereix alternatives a la medicalització dels malestars de la vida quotidiana, augmenta els llaços socials de persones amb risc d'aïllament social o sentiment de solitud, promou estils de vida saludables per controlar o reduir el risc de patir malalties cròniques i millora el benestar emocional i la qualitat de vida de les persones mitjançant la participació dels usuaris en activitats de la comunitat.

La Prescripció Social s’integra als Centres d’Atenció Primària mitjançant un enfocament multidisciplinari que implica a tots els professionals del centre. A la consulta i valorant el benestar físic, mental i social de la persona, s’identifiquen les necessitats individuals dels usuaris i es deriven als recursos o actius adequats de la comunitat.

Contrastant amb la prescripció tradicional de medicaments, la prescripció social implica una recepta on es recomanen activitats amb programes que engloben aspectes biopsicosocials de la persona: activitat

donar símptomes com palpitacions, mareig, pèrdua de coneixement o dolor al pit.

En aquest article, parlarem d'un tipus d'arrítmia concret que s'anomena fibril·lació auricular i que és la més freqüent en adults. L'envelliment i l'augment de l'esperança de vida són factors per desenvolupar-les. Tot i això, també es coneixen diversos factors modificables que afavoreixen l'aparició d'aquesta malaltia com,

Les arrítmies són l'alteració del ritme cardíac. Poden passar inadvertides o donar símptomes com palpitacions, mareig, pèrdua de coneixement o dolor al pit

per exemple, la hipertensió, la diabetis, la insuficiència cardíaca i l'obesitat, entre d'altres. És més freqüent en homes i població caucàsica, i el diagnòstic es realitza mitjançant un electrocardiograma.

El tractament és complex i diferent segons el perfil de cada pacient, per la qual cosa comentaré a grans trets els tractaments més habituals. Les persones amb fibril·lació auricular tenen un risc augmentat de formació de coàguls a les cavitats del cor. Els coàguls es poden mobilitzar cap al torrent sanguini i provocar alguna complicació com, per exemple, un ictus. Per aquest motiu, habitualment

calculem el risc de formació de coàguls mitjançant una escala i en el cas que sigui elevat iniciem un tractament anticoagulant, que manté la sang més líquida, amb l'objectiu d'evitar complicacions.

Un altre dels pilars del tractament de la fibril·lació auricular són els fàrmacs que redueixen la freqüència cardíaca amb l'objectiu de millorar els símptomes, ja que és habitual que els pacients amb aquesta arrítmia tinguin una freqüència cardíaca elevada.

En alguns casos seleccionats, s'intenta que el cor torni a bategar de forma rítmica i coordinada amb els fàrmacs que anomenem antiarrítmics o bé amb una descàrrega elèctrica.

Paral·lelament al tractament específic de la fibril·lació auricular hem de posar èmfasi en el bon control de la resta de malalties i en mantenir un estil de vida saludable que inclogui dieta equilibrada, control de pes, limitació del consum d'alcohol, cessament de l'hàbit tabàquic i exercici físic regular.

L'objectiu d'aquest article és proporcionar una pinzellada d'informació sobre la fibril·lació auricular. Tot i això, si tens fibril·lació auricular o bé algun dia en el futur et donen el diagnòstic t'animo a preguntar als professionals sanitaris els dubtes que et puguin aparèixer amb la finalitat de tenir cert coneixement sobre la malaltia i d'aquesta manera ser partícip de la teva salut. ■

La Prescripció Social, promovent l’abordatge integral de la salut

El programa augmenta els llaços socials de persones amb risc d'aïllament o sentiment de solitud, promou estils de vida saludables i millora la qualitat de vida mitjançant la participació en activitats de la comunitat

física i exercici, tallers d'hàbits saludables, sessions pel maneig de l'estrès i l’ansietat, grups de suport a persones amb malalties cròniques, activitats recreatives a l’aire lliure, aules de salut per a gent gran, tallers de teatre, treballs manuals, dansa, expressió corporal, caminades… entre d’altres.

Des del Centre d’Atenció Primària es mantenen vincles i aliances amb els diferents actius del barri (associacions, centres cívics, taules de salut…) coordinant la derivació dels usuaris, garantint un accés equitatiu als recursos/serveis comunitaris

i participant activament en algunes de les activitats.

Per últim, cal remarcar que la prescripció social reconeix que la salut no només es tracta d’absència de malaltia, sinó del benestar físic, mental i social de les persones. Si penses que pots beneficiar-te d’aquest programa posat en contacte amb el teu professional de salut, junts podreu triar activitats de la comunitat que més s’ajustin a les teves necessitats. ■ Montserrat Martínez / Edurne Elizalde Infermeres CAP La Marina

Marta Padilla Sainz Metgessa resident CAP Doctor Carles Ribas

LA MARINA del comerç associat

Fira Marinera i de la pagesia

Tot a punt per a

una jornada memorable

Una gran oportunitat està a punt d'arribar al nostre estimat barri de la Marina. El proper 8 de juny, el passeig de la Zona Franca s'omplirà de vida amb la Fira Marinera i de Pagesia, un esdeveniment únic que promet oferir una experiència màgica i inoblidable.

Els comerciants estan treballant amb entusiasme per fer d'aquesta jornada una festa memorable. Amb fins a 60 parades, els visitants podran descobrir una mostra dels millors serveis i botigues que representen la diversitat i l’essència de l’eix comercial de la Marina. Des d'un centre de tatuatges, establiments dedicats als animals, em-

marcaments fins a serveis immobiliaris, escoles d'anglès, bijuteria i molt més. Aquesta varietat reflecteix l'energia i la vitalitat del nostre barri.

La Fira no serà només una oportunitat per a les compres, sinó també un festí per als sentits culinaris. L'espai gastronòmic comptarà amb establiments prestigiosos com el Celler la Marina, el bar Las Palmeras i "Birras y copas", que seduiran els visitants amb delícies irresistibles.

La música en directe serà un dels grans atractius de la festa. L'ambient s'omplirà de balls encisadors amb el country del grup QuímiCountry, les danses del Centre Cultural d’Estrelles Altes i el rock del grup L80 P, amb la col·laboració especial de Dani G. Napos, guitarrista de Jarabe de Palo.

Els més petits també tindran el seu espai especial amb un món d'aventures i diversió, dissenyat perquè gaudeixin d'una jornada inoblidable, La Festa de l'Arquitectura que té posada una mirada en el futur del Passeig de la Zona Franca.

Us animem a no deixar escapar aquesta ocasió per formar part d'una experiència que marcarà una data especial al calendari del nostre barri. El 8 de juny, no us perdeu la Fira Marinera i de Pagesia. Us hi esperem amb il·lusió!

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

ESTUDIS DE TATUATGES

“RBL TATTOO” c/ Alts Forns, 71

FARMÀCIES

FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337

934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO

Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME

C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

SARANG BEAUTY CENTER Foneria, 38. 676084465

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC

Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN

Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

TELEFONIA

LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ

Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 22-24 Telèfon 653 803 131

ZONAFISIO CHALMETA c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

|| P.L. / Y.L.A.

El Port mou anualment mercaderies per valor de 118.142 milions d'euros. Un quart del comerç marítim de tot l’estat (23%), 71 milions de tones de tràfic total i més de 38 mil llocs de feina. Durant el cap de setmana del 24, el 25 i 26 de maig, el Port de Barcelona, una de les institucions més importants de la ciutat, obria les portes a la ciutadania per primera vegada en la seva història.

Tres dies per endinsar-se en un dels actors econòmics més grans de la ciutat i de tota Catalunya, mitjançant tres visites diferents. En primer lloc, els visitants podien gaudir d’una ruta terrestre amb diversos punts de sortida (Moll de Barcelona, el Prat del Llobregat i la Marina), que oferia la possibilitat d’accedir a les zones restringides del Port en un bus turístic. Durant el trajecte, un guia explicava curiositats, característiques i funcions dels equipaments (principalment dipòsits, vehicles i contenidors) que es podien veure a banda i banda de l’autocar. “Visitar aquestes instal·lacions és un privilegi, és la primera vegada que passa i segurament s’haurà d’esperar molts anys perquè torni a passar”, va declarar el guia i alhora conductor de l’autobús.

Una altra tipologia de ruta era la marítima, mitjançant la qual t’endinsaves en les delimitacions del Port de Barcelona a bord de les populars “Golondrinas Trimar” que sortien des del moll de Drassanes i apropaven als visitants a les instal·lacions portuàries des d’una perspectiva diferent respecte a les visites terrestres.

L’Andreu, de l’Eixample. va estar entre els primers grups en pujar-hi: “em vaig assabentar per les banderoles dels fanals, és molt interessant i molt desconegut tot això, no tenim notícies de tantes activitats com s’hi fan”. “Se m’ha fet curtet”, hi afegia la Juana, la seva parella. Una altra matrimoni, en Jordi i la Pilar, de Sants, es van assabentar per internet. “És molt interessant visitar una zona on normalment no tenim accés i aprenem la importància del Port”.

Després, hi és l’Esther, de l’escola Sant Felip Neri, pendent dels prop de 50 estudiantes de primer i de segon de primària que acompanya. Una família els va ajudar a fer la gestió i com que tenen un projecte per conèixer el barri Gòtic, on se situa l’escola, han aprofitat per conèixer l’entorn. Entre la canalla la majoria mai no havia pujat a dalt d’un vaixell.

“M’ho estic passant molt bé i m’ha cridat l’atenció on posava LNG (referència als dipòsits del combustible que travessa la golondrina)”, “el mar m’agrada i no l’havia vist mai des d’aquí (del vaixell estant)”, “m’agrada el color del mar avui, és com un blau profund gairebé verd”, “sembla una autopista, quina quantitat de vaixells s’hi mouen”, són comentaris de la Maria, el Nacho, la Nura, la Miranda i l’Evans, d’entre els estudiants.

Per últim, a les jornades es podia assistir a les expedicions històrico-culturals i les dramatitzades, que sortien des del Portal de la Pau i el moll de la Barceloneta. Però les activitats que oferien aquestes jornades de portes obertes anaven més enllà d’aquestes diferents rutes pels espais fins ara desconeguts per la ciutadania. I és que

Tres dies per a capbussar-se en les profunditats desconegudes del Port de Barcelona

RREPORTATGE

La veu dels visitants:

“És molt interessant i molt desconegut tot això, no tenim notícies de tantes activitats com s’hi fan”

“Poder visitar unes instal·lacions tancades al públic és un privilegi”

el Portal de la Pau va ser l’epicentre d’un munt d’activitats, tallers, xerrades i venta de productes que compartien amb les visites la intenció d’apropar a la ciutadania el Port de Barcelona. En definitiva, tres dies per endinsar-se en les profunditats i racons més recòndits del Port de Barcelona. Una iniciativa amb una clara intenció que la ciutadania per-

cebi el port de la seva ciutat com un espai obert, transparent i, en definitiva, seu, tal com va declarar el president del Port, Lluís Salvadó. Innegablement, es pot preveure que no serà quelcom que passi cada dia, ni tan sols cada any, però és un precedent per tal que no sigui l’última vegada que els barcelonins i les barcelonines coneixen el Port de Barcelona des de dins. ■

▶ Els visitants durant la ruta maritima que sortia des del moll de Drassanes.

▶ A dalt, veïns i veïnes que van fer la visita a la Farola, als autocars que sortien des de la Marina. A baix, en Jordi i la Pilar, de Sants, durant la ruta maritima.

Hamamatsu Photonics, líder mundial en tecnologia

fotònica, s'incorpora a DFactory Barcelona

El DFactory Barcelona, l'ecosistema d'indústria 4.0 de referència internacional impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) continua consolidant el seu creixement i impuls a la innovació amb la recentment incorporació de l'empresa Hamamatsu Photonics en les seves instal·lacions.

Hamamatsu Photonics és una companyia especialitzada en tecnologia fotònica que realitza tota mena de sensors o emissors òptics per a fabricants de sectors tan variats com els d'instrumentació mèdica, industrial o l'automòbil. Fundada al Japó l'any 1953, Hamamatsu Photonics té actualment oficines als Estats Units, la Xina, Corea del Sud i en diversos països europeus. La companyia internacional té una facturació per sobre dels 1.000 milions d'euros i compta avui amb més de 5.000 treballadors establerts per tot el món.

Específicament, Hamamatsu Photonics cobreix des dels raigs X fins a la radiació infraroja, i habitualment dissenya productes a mesura per als seus clients. El seu mercat és completament global, sent els seus productes usats en més de 100 països del

voltant del món. Un terç dels seus productes són utilitzats per fabricants d'equips mèdics, centrats per exemple en Imatge Molecular, anàlisi d'ADN o radiografia dental. La resta dels seus sistemes van dirigits a altres aplicacions, com ara inspecció de RX, impressió UV, Soldadura làser, anàlisi de gasos o aliments i sensors dins de l'automòbil. Hamamatsu Photonics també és proveïdor del CERN i participa en projectes de física de

partícules, ajudant a aconseguir els dos premis Nobel pel descobriment del neutrí i la seva massa.

En l'acte de benvinguda, Pere Navarro, delegat especial de l'Estat en el CZFB ha destacat que "DFactory Barcelona és un hub tecnològic dinàmic, basat en un treball col·laboratiu i de creació de nous negocis.

Autocars plens en les jornades de visites al Port de Barcelona des de la Marina

L'Associació de Comerciants i la Marina Viva hi han col·laborat

Cues i més cues es van veure tot el cap de setmana a la cantonada entre el passeig de la Zona Franca i el carrer Foneria, davant la Sala Pepita Casanellas. Era el punt de partida de les visites a la Farola que s'han organitzat en el marc de l'Endisa't, les jornades d'obertura del Port de Barcelona a la ciutadania.

"Ha estat un èxit total l'afluència de gent vinguda d'arreu, de barris com Sants, la Bordeta, Poble Sec o Font de la Guatlla; alguns no havien vingut mai a la Marina. I també hem tingut inscrits de poblacions com Manresa, Pallejà, Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Vilanova... un èxit absolut per nosaltres", comenta la Laura Julibert, dinamitzadora de l'Associació de Comerciants.

I segueix la Mei Marquez, presidenta de l'Associació: "Fa anys que treballem per recuperar la memòria del barri, el nostre passat va ser marinenc de camps i masies i també d'una platja que alguns avis encara recorden. És important que el Port tingui aquesta sensibilitat i s'hagi obert a treballar en aquest i altres camps amb les entitats del barri, els ho volem reconèixer i ho celebrem amb el mateix entusiasme amb què tothom hi ha participat de les visites el cap de setmana", deia la presidenta.

Així mateix, el president del Port, Lluis Salvadó, inaugurava les jornades el divendres, 24 de maig. Només en l'inici donava els ob-

▶ Cues a la paradeta de l'Associació de Comerciants de la Marina, al passeig de la Zona Franca, punt de partida de les visites a la Farola.

Lluis Salvador, president del Port, va agrair la col·laboració de les associacions i entitats veïnals i comercials de tota la ciutat, entre les quals les de la Marina

jectius com assolits, ja que les entrades de totes les activitats, visites terrestres, marítimes i rutes històriques... s'havien esgotat molt de pressa, sobretot les visites marítimes i les programades a la Farola des de la Marina. Alhora l'autoritat agraïa la col·laboració de les associacions i entitats veïnals i comercials de tota la ciutat. Consultat a la roda de premsa inaugural respecte la col·laboració amb la Marina, assegurava que és una primera fase de coneixement i reconeixement dels actors, però que hi ha la voluntat de treballar també en l'àmbit laboral o educatiu en una fase posterior. ■ Redacció

Una empresa internacional i de gran projecció com Hamamatsu Photonics segur que inspira i pot ajudar a projectar al món unes altres de les empreses presents en el hub. La nostra intenció és continuar fomentant i impulsant sinergies que permetin desenvolupar solucions claus per a l'avanç de la nova economia".

Per part seva, David Castrillo, Hamamatsu CVC Europe Business Development Manager, ha explicat que "en Hamamatsu podem realitzar el sensor o mòdul en maquinari que necessiten els nostres clients, però no tenim el coneixement per a adaptar-lo al seu ús en l'aplicació final. Ser presents en el DFactory Barcelona ens permet precisament això, expandir les oportunitats de negoci que brinda el treball col·laboratiu aquí present, i així guanyar entre tots en un mercat global que ja, per si mateix, està totalment connectat". Cal assenyalar que Hamamatsu Photonics té la seva seu central a Espanya des de 1991, situada al Parc Tecnològic del Vallès, i a partir d'ara, compta també amb un espai de cotreball en el hub tecnològic d'indústria 4.0 de referència mundial impulsat pel CZFB. ■

Desde la Farola de Josep Maria Pérez

En el marc d’aquestes mateixes jornades, el dissabte, 25 de maig prenien protagonisme a la plaça del Portal de la Pau de Port Vell el veí Josep Maria Pérez amb la presentació del llibre de poemes Desde la Farola. Un poemari en què aborda temes com la família, l’amor o diverses causes socials. L’edició del llibre és del Canal, mitjà especialitzat en les infraestructures portuàries.

A la presentació li han fet costat el director editorial de El Canal, David Simó; l’exdirector del Port Vell, Adolfo Romagosa, i la directora de la Biblioteca Francesc Candel, Àngels Migueles. El llibre es presentarà al barri el 10 de juny a les 18 hores a la Biblioteca Francesc Candel. ■

“Manquen oficis de base, un peixater, una carnissera, una fornera, un ferreter...”

D'on li ve el seu ofici i com arriba a presidir l'entitat?

El meu pare ja tenia un negoci, vaig haver de treballar amb catorze anys i als 21 ja en tenia un de propi. L'associacionisme sempre m'ha interessat, per egoisme, perquè si el carrer i l'entorn milloren, la meva vida també.

Sí que tinc un vessant social en el sentit que anhelo que tothom visqui el millor possible, i també soc president del gremi de carnissers, cansaladers i xarcuters de la ciutat. Des de la Fundació entenem els comerços com un servei, més enllà de l'activitat econòmica que representa.

Com l'ha influït la família?

Tinc una botiga que els pares van començar a regentar l'any 1957 que ja en el primer anuari de comercio Español apareix mencionada com a una salchicheria. És un edifici de 1900 i té una bala de canó incrustada en la façana, al carrer Gran de Sant Andreu 147, Cansaladeria Puig.

Per cert, com viviu la conciliació familiar els comerciants?

És un tema força complicat perquè al consumidor tu no li expliquis els teus problemes, li hem de donar facilitats perquè compri. Jo tinc personal contractat, i si no el tingués no podria conciliar i seria una mica esclau.

Té llarga vida assegurada el comerç de proximitat a Barcelona?

Hi ha un model que sí i un altre que no. El model on una sola persona obre i tanca la persiana té i tindrà més problemes. Els meus pares van donar el 100% de la seva vida al negoci, però nosaltres ja no. Evidentment, hi ha d'haver algú que faci de pal de paller perquè si no el negoci no s'aguanta. La pregunta és: està la gent disposada a fer-ho? I l'altra model és el d'inversors. El model del comerciant que és un veí més, si no tenim sort, no podrà sobreviure perquè la competència és bèstia. I després, hi ha el problema de relleu generacional.

Quins oficis es necessiten?

Els de la base. Un peixater, una carnissera, una fornera, un ferreter... els cuiners ho tenen millor, però hi ha molta frustració perquè tots aspiren a ser tres estrelles Michelin i la realitat no és ben bé així. I els salaris no estan gens malament en tots aquests oficis.

Així i tot no trobeu gent?

El problema és que durant molt de temps no s'ha fet formació d'oficis i ara és com llançar l'ham a un mar sense peixos; la gent tampoc no hi veu el seu futur malgrat que hi ha opcions de guanyar-s'hi bé la vida. I s'ha de dir que hi ha molta gent que és feliç atenent un comerç, davant d'un taulell, perquè si no, tampoc no s'aguanta. Quin és el principal escull pel comerç?

Bàsicament, ha arribat el moment que el preu del lloguer ha fet inviables molts negocis. Ara passa més a zones cèntriques, però es comença a notar arreu. I l'altre problema és la manca de formació empresarial. Es pensa que si s'obre un negoci, ja n'hi ha prou. I no funciona així.

El 9 de maig es va celebrar el Dia Europeu del Comerç de Proximitat. Com va anar la jornada?

És una oportunitat de cara a impulsar la candidatura de Barcelona com a primera Capital Europea del Comerç de Proximitat. Què ha de passar per aconseguir-ho?

Vam aconseguir que es creés aquesta capitalitat europea del comerç i ara es treballa en els requisits perquè els països s'hi puguin presentar. Estem a l'espera de tenir-los enllestits aquest quart trimestre perquè l'any vinent puguem presentar candidatures.

Quin avantatge té el comerç de Barcelona i Catalunya respecte al de la resta de països europeus? Precisament, la Generalitat ha fet un estudi i la conclusió és que Barcelona i Catalunya estem molt ben posicionats.

Pròsper Puig Brignardelli

Seixanta-cinc anys, soc mestre artesà alimentari, carnisser, cansalader i xarcuter. Religió? Catòlic no practicant.

Política? M'interessa, però no tinc filiació a cap partit, la meva filosofia és viure i deixar viure.

Barcelona Comerç agrupa 23 eixos comercials de la ciutat, i es va crear fa vint anys arran de la necessitat que tenien tots els eixos de la ciutat de ser escoltats per l'Administració. Van arribar a la conclusió que junts era més fàcil. Malgrat el paraigua conjunt, la Fundació s'esforça perquè se sentin totes les veus dels seus associats i defuig la política de veu única.

I és que Barcelona és multicèntrica, i cada indret té una dinàmica singular. En general, però, allà on hi ha una bona renda el comerç de proximitat funciona bé i on hi ha problemes socials els costa més tirar endavant; en aquest sentit són un reflex social. Conversem amb un comerciant amb ofici, visió i opinió sobre l'esdevenir barceloní. Ho fem a la seu de la Fundació que presideix al carrer Ferlandina, 25.

Bàsicament, perquè a la majoria dels països d'Europa se'ls ha mort el comerç fora de les zones cèntriques de la ciutat i els pobles. Aquí encara els mantenim.

Cada vegada creixen més les veus en contra de la massificació turística a la ciutat. Com valoreu la situació?

El turisme porta molts problemes al darrere, però no s'ha de perdre de vista que la renda per càpita espanyola és de trenta mil euros i la irlandesa és de cent mil. Si només haguessin de viure de la renda disponible de les nostres famílies seria un desastre perquè dona pel que dona.

Dit això, estic d'acord en el fet que s'ha de treballar per esponjar i per millorar-ho tot, per regular i fins i tot limitar els beneficis, però no és gens fàcil. Hi ha moltes coses que s'han d'ordenar, potser sí que cal limitar els creuers, i pensar si volem o no l'ampliació de l'aeroport en funció del futur que ens plantegem d'aquí a 10 o 30 anys. Pot venir més gent a la ciutat?, posem-ho fàcil. Però si ja no hi caben més, llavors actuem en conseqüència. No tenim un concepte de ciutat que ens alineï a tots plegats.

Ara li demano que contesti amb frases curtes el que primer se li'n ve al cap quan li parlo de... mercat laboral. Futur, perquè si n'hi ha, pots treballar i tens la vida assegurada.

Precarietat del comerciant.

Fracàs, perquè has fet una aposta amb la qual no t'estàs guanyant bé la vida.

Suport financer de la banca al comerç?

És imprescindible, però aquí la banca no ajuda, només deixen els diners a qui en té. No arrisca gens ni mica, en altres països sí.

Suport de les administracions.

Depèn més de les persones que de les administracions. Però en general ens hem sentit acompanyats per la Direcció General de Comerç de la Generalitat. Amb l'Ajuntament, en canvi, jo diria que necessitem guanyar més fluïdesa per treballar els reptes que tenim, són 10 regidors i sovint ens costa arribar-hi, de totes maneres la voluntat d’acord hi és.

Acabem, us preocupa l'extrema dreta?

És clar que sí, tenim memòria, però és una conseqüència de què s'hagi diluït la bona política, en general hi ha hagut una deixadesa de funcions i s'ha fet molta política d'aparador... Al final la gent acaba pensant que tant és qui guanyi perquè tots són iguals.

Ara que venen les eleccions europees animi els lectors a votar. Per què és important anar-hi?

És ben senzill. De tota la activitat legislativa als estats europeus, gairebé nou de cada deu normes són transposicions de directives europees. Això vol dir que la legislació es fa sobretot allà i que és el centre de decisió en molts camps, ho hem de tenir clar. ■

Yohany Limpias Ayala