La Marina - Edició Juny 2019

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

6.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Juny 2019 / Núm. 284

El PSC recupera La Marina i BComú guanya al Districte ERC puja fins a un 17% al barri, 11 punts més respecte a la darrera elecció municipal

El PP es queda sense representació al Districte, amb només un 4,5% de vots

Premis Francesc Candel

▶ Alguns dels guanyadors dels premis Francesc Candel amb l'escriptora Milena Busquet (segona des de l'esquerra) i el Conseller de Cultura, Joan Sanromà (a la dreta).

ACTUALITAT

Què s'ha dit de La Marina durant la campanya electoral Pàg. 3

ACTUALITAT

Estudiants de les escoles de La Marina debaten sobre el seu entorn Pàg. 4

Pàg. 9

Agustín Forteza

Juny 2019 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL L’obertura del centre de menors estrangers al barri

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Álex Giménez, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Ricard Peña, Sergi Pedrosa Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat Ibtissam Chakkour comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

La decisió de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) d’obrir un nou Centre d’Atenció Immediata (CAI) per menors estrangers no acompanyats (“menas”) al barri de La Marina no ha agradat als veïns i veïnes.

El tema és delicat en un moment en què triomfen discursos populistes i excloents. Ningú dubte, i les xarxes ho demostren, que n’hi ha racisme present, i molt! a tot arreu. Però en aquest cas, simplificar la protesta només al racisme és un error. Cal anar més enllà i eixamplar la mirada.

No falta raó al veïnat de fer un reclam d’atenció i de reivindicar-se com a subjecte de decisió actiu davant una administració sorda, arrogant e ineficient i amb una mirada si més no classista en la distribució de molts projectes a la ciutat. Perquè no és paradoxal que les apostes culturals, urbanístics i d’altres de major envergadura gairebé mai arribin als nostres barris. En canvi els de més complexitat o el que directament tenen repercussions negatives es destinen sempre als mateixos llocs. Per contra, serveis bàsic com el metro, - senyors/as-! o la reivindicada necessitat d’una residència pública per a gent gran triguin tant.

En el cas dels “menas” segur que la conclusió tampoc és tant senzilla com dir “No al centre”, però cal anar amb compte i generar consensos i propostes que incloguin la mirada del veïnat i el facin part. Del contrari es contribueix a l’abonament del sentiment de greuge i abandó que es pateix històricament. Si no s’actua amb responsabilitat i justícia social aquest sentiment pot derivar en un caldo de cultiu que resulti negatiu i poc favorables per a tothom.

Resultats eleccions 26M A l’hora d’analitzar els resultats d’aquestes eleccions municipals cal tenir en compte que no només han suposat un examen a la gestió del govern municipal liderat per Ada Colau dels darrers 4 anys. També han intervingut, d’una banda, l’auge socialista propiciat per la popularitat d’un Govern d’Espanya presidit per Pedro Sánchez, i de l’altra, la crisi oberta nacional que quasi tots els partits han intentat aprofitar, tant en clau independentista com contrària. Factors tan complexos com aquests també condicionaran els pactes postelectorals.

Juny 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

3

Les promeses per a La Marina d’aquesta nova legislatura: què diuen els programes electorals? || Victor Recacha / Álex Giménez La Marina ha analitzat els programes electorals de les candidatures barcelonines per a desgranar els projectes per al barri. No totes les consignes llançades en campanya troben la seva materialització en forma de compromisos als programes electorals, una eina que permet a la ciutadania fiscalitzar les formacions polítiques.

Al programa d’ERC, guanyadora de les eleccions a Barcelona, destaca l’aposta per finalitzar la Línia 9 del metro i “avançar” el projecte de la futura connexió de la Línia 2 fins La Marina. Un projecte que coincideix amb JxCat en reivindicar.

BComú també ho recull al seu programa però es limita a “reclamar” el projecte a la Generalitat.

La confluència de Colau també promet “avançar” el Gran Parc Central de la Marina del Prat Vermell i “donar continuïtat als projectes del Pla de Barris de La Marina”. Dibuixa també l’arribada d’investigadors científics al barri garantint-los habitatge assequible específic, així com un Passeig de la Zona Franca amb bulevard que també el defensen els de Valls, a més de convocar un “concurs internacional de paisatgisme” per a “limitar l’efecte barrera” entre La Marina i el Port.

Pel que fa a l’esmentada reforma del passeig, JxCat va més enllà prometent que arribi “fins al mar” a mig termini. La candidatura de Forn i Artadi també promet traslladar facultats d’universitats públiques al barri, defensant la formació de proximitat per a reduir l’atur.

Pel que fa a la CUP-Capgirem Barcelona, la candidatura d’Anna Saliente no ha aconseguit obtenir representació.

Però només saber-se els resultats, el guanyador de les eleccions, Ernest Maragall, va prometre en el seu discurs de victòria reunir-se amb l’equip de Saliente i tenir en compte les seves propostes per a Barcelona. Els cupaires proposen obrir instituts-escola a La Marina, obrir totes les parades de metro i una nova oficina d’habitatge per a frenar els desnona-

ments al barri, tancar el CIE de la Zona Franca i incloure’l en una ruta “d’estudi de la repressió, seguint l’exemple argentí”.

Una proposta per a reivindicar la memòria dels qui han patit “detenció, tortures, morts i abusos”.

L’única proposta dels socialistes consisteix en reformar el litoral “des del Fòrum fins a La Marina”. Només superen el Partit Popular, que en no tenir un programa específic per a Barcelona sinó un de general per a totes les ciutats espanyoles,

▶ Mitjana dels resultats de les eleccions municipals a la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port.

Fent l’exercici de comptar les vegades que s’esmenta el barri als programes, en resulta que la candidatura que més cops menciona els termes “La Marina” o “Zona Franca” al seu programa electoral és la pla-

▶ Resultats de les eleccions municipals al districte.

taforma Barcelona pel Canvi-Ciutadans de Manuel Valls: ho fa fins a 35 vegades.

La segueix d’a prop Esquerra Republicana (33). El barri apareix 24 vegades al tàndem dels exconsellers Quim Forn i Elsa Artadi, de Junts per Catalunya. Barcelona en Comú i la CUP empaten (21).

La formació guanyadora a La Marina en parla un sol cop al seu programa.

no comprometen cap mesura concreta als barris.

Tot i així, el seu candidat, Josep Bou, ha anat explicant el seu projecte durant la campanya.

Aquests són algunes de les promeses fetes per a La Marina, i que els veïns i veïnes podran recordar als partits tant si governen com si són a l’oposició, ja que tots ells sense excepció s’hauran de posicionar a les votacions del ple. I, el que enca beteve.cat ra hauria de ser més important, hauran de retre comptes davant les veïnes i els veïns.

Però això...

La Marina torna al vermell socialista La confluència que va aconseguir que Ada Colau conquerís l’alcaldia el 2015 ha perdut ara el seu lideratge als barris de La

Marina en les darreres eleccions municipals del 26M. 4 anys després que La Marina del Prat Vermell i la Marina de Port fossin dels barris de tota la ciutat on Colau va aconseguir recollir més suports (amb un 37,7% i un 36,7% dels vots, respectivament), El PSC de Jaume Collboni s’ha convertit en el partit més votat a La Marina en les eleccions municipals d’enguany, recuperant així un tradicional graner de vots vermell.

Els socialistes han aconseguit el sorpasso a La Marina i una mitjana combinada de vots als dos barris del 27,32% (10 punts més que a les eleccions de 2015).

La segona posició és de Barcelona en Comú, tot i que ajustada amb el 26,4% dels vots als dos barris, significa que perd fins a 11 punts percentuals respecte els darrers comicis municipals.

La primera força a Barcelona, Esquerra Republicana, a la Marina també suma suport. Ha pujat fins a la tercera posició al barri, amb el 17,1% dels vots. L’aliança entre ERC i Nova, liderada pel tàndem de l’exconseller socialista Ernest Maragall amb l’exdiputada dels comuns Elisenda Alamany, ha millorat així el seu sisè lloc a l’any 2015, quan només va aconseguir el 6% dels vots.

Pel fa als resultats a Sants-Montjuïc Barcelona En Comú ha guanyat, sent primera força en tres dels vuits barris del districte (La Marina del Prat Vermell, El Poble-sec i La Font de la Guatlla), mentre que ERC ha quedat en segon lloc amb victòries a 4 barris (Sants, Sants-Badal, Hostafrancs i La Bordeta). El PSC només ha guanyat La Marina de Port.

Composició del Consell del districte: D’un total de 19 consellers dels barris de Sants-Montjuïc representats al Consellt del districte, BEC ha aconseguit 6, ERC en té 5, PSC en té 4, Junts X Cat 2, Ciudadanos té 2 i el PP s’ha quedat sense representació. ■

Juny 2019 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Nois i noies de La Marina debaten sobre el seu entorn || Álex Giménez i Sergi Pedrosa Tenir opinió sobre algun tema suposa estar informat sobre un tema concret i i haver-ne reflexionat prèviament. És la confrontació dels fets amb les nostres idees i valors el que ens permet tenir una opinió i verbalitzar-la. Això és el que han fet els alumnes de les escoles Can Clos, Seat, Enric Granados i Ramon Casas, protagonistes dels Debats Interescolars de La Marina. Un Projecte organitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) amb el suport del Pla de Barris.

Al primer debat, organitzat el 30 de maig, es va parlar del temps lliure i de lleure i del medi ambient. En David Hernández i l’Alina Gutiérrez, alumnes de la Escola Can Clos, van explicar les diferències entre temps lliure, en el qual no es fa res, i temps de lleure, aquell destinat a fer activitats ocioses.

Després d’uns instants de timidesa inicial, els infants han començat a parlar i ja no han parat en tot el matí. La majoria dels nens i nenes han assegurat estar contents amb tot el que fan al seu temps de lleure, però també hi ha hagut un sector d’alumnes que han expressat el seu desig per tindre encara més temps de lleure, o pot ser simplement temps lliure per descansar una mica.

A més, s’ha tractat la problemàtica del medi ambient, que ha estat introduïda pel Marc Casas i la Maria Garcia, tots dos alumnes de la Escola Ramon Casas.

Entre les participants, La Candela, alumna de Can Clos, va parlar de la “Regla de les 3 R”, basada en reciclar, reutilitzar i reduir. Un dels moments més reivindica-

▶ Ana, Samantha, Raul i Rosi, estudiants de les escoles SEAT i Enric Granados.

Vanesa Alemán

▶ D'altres participants en el debat.

Vanesa Alemán

tius es va viure quan l’alumnat, a l’uníson, va cridar “El mar no és una paperera”, deixant ben clar el rebuig que sentien envers la deixalla aliena en espais naturals tan a

▶ Maria, Marc, Alina i Daevid, estudiants de les escoles Ramon Casas i Can Clos.

Vanesa Alemán

tenir en compte com a la platja.

Els reclams es van succeir, adoptant un caire més actiu per part dels nois i noies.

“Si som molts, sumarem més” o “una sola persona pot canviar la mentalitat de moltes” van ser opinions fermes d’un alumnat que s’ha mostrat fart d’esperar: “si volem un món net, hem d’actuar ara”.

Pel que fa al segon debat, en què han participat les escoles Seat I Enric Granados, el dilluns 3 de juny, l’ha obert en Raul Sharma i la Rosi Rovira, de l’escola Enric Granados ,amb un tema apassionant com és el feminisme. Ha estat curiós veure la senzilles i alhora la profunditat en les paraules dels infants que el definien com a “homes que es creuen superiors a les dones”· El que ha quedat ben clar és que “estem fent coses malament”, i els alumnes ho han exposat francament. Temes com la violència de gènere, la distribució de les tasques de la llar, el llenguatge sexista o els estereotips de gènere en els jocs o la vestimenta, han estat molt recorreguts amb exemples de les seves vivències, i tots estan d’acord en què l’evidència masclista ha d’aturar-se.

Els nois i noies han acabat el debat parlant de casa: el barri de La Marina. L’Ana Vicente i la Samantha Muñoz, de l’Escola Seat, no han dubtat en exposar les bondats però també la part dolenta, segons la seva mirada, sobre l’espai on convivim.

“La Marina gaudeix d’un gran nombre d’espais verds i parcs”, però reclamen que la major part està pensada per infants fins als vuit anys, i no per nois i noies més grans, de la seva edat. La majoria dels estudiants que han participat tenien entre 10 i 11 anys.

La neteja i la connectivitat han sortir com els punts més negatius de La Marina.

Han expressat que les línies d’autobús “són insuficients” i que estan “desconnectats” del centre de Barcelona. A més, la deixalla als carrers i als voltants de papereres i contenidors és evident i ha estat motiu de reclam per millorar el civisme al barri.

També han parlat de la riquesa de la diversitat cultural que es viu al barri, i entre ells han sortit diverses posicions, però en conjunt han conclòs que tothom té dret a viure i sobreviure. ■

Juny 2019 // www.lamarina.cat

pàgina especial

Que ningú es quedi enrere

Xerrada sobre persones a l'atur

Aigües de Barcelona és l’empresa publicoprivada que gestiona el cicle integral de l’aigua per als prop de 3 milions de persones que viuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Per evitar que les grans dimensions que té es tradueixin en distància respecte a la ciutadania, Aigües de Barcelona duu a terme tota mena d’accions per estar més a prop de les persones dels nostres barris i municipis, i especialment dels col·lectius que són més vulnerables.

En aquesta línia, ja hem organitzat 282 trobades amb els veïns de 35 barris i municipis per explicar amb més detalls tots aquells aspectes relacionats amb l’aigua que potser són menys coneguts, però que podrien ser d’ajuda per a molta gent.

Per donar a conèixer aquestes trobades al gran públic, n’hem gravat quatre, i ara les difondrem en una campanya de televisió i online sota el concepte de “Xerrades socials”.

Cadascuna de les xerrades que integren la campanya està dirigida a un col·lectiu específic: famílies en risc d’exclusió; persones amb discapacitat;

persones a l’atur i amb precarietat laboral; i gent gran en risc de vulnerabilitat. A més, cada xerrada compta amb la presència d’una moderadora, d’un personatge conegut relacionat amb el col·lectiu en qüestió, d’un representant d’Aigües de Barcelona, i de diferents experts i membres d’associacions solidàries i veïnals que enfoquen la seva feina al tema tractat.

Xerrada sobre persones amb discapacitat

Aquestes “Xerrades socials” han servit per donar veu a col·lectius que habitualment no la tenen, i també com a punt de trobada perquè diversos actors socials puguin intercanviar punts de vista i sumar esforços. Els millors moments de les trobades es recullen en els diferents vídeos que formen la campanya, i que ja es poden veure a TV3 i a la pàgina web d’Aigües de Barcelona.

5

Juny 2019 // www.lamarina.cat

6

opinió

El 1950, nenes més que dones Roser Riera Ribes En resposta a l'article Dones de paisatges antics d'Esther Pardo del mes d'abril

E

n els anys 1950, et consideraven una nena gran per tot, i no eres una dona fins el 22 anys en que ja no depenies del permís del pare o germà gran per anar a treballar, o de vacances. A la foto del diari, tenia 14 anys i només en conec a 7 de les que som, perquè encara ens relacionem gràcies a la parròquia que sempre ha fet de lligam entre les barriades. No sé els anys que tens, però, crec que el professor del meu germà petit que ens portem 12 anys, és deia Pardo. Si no vaig equivocada totes van estudiar. l’Estrella per exemple: Mestra de piano; altres tres, Mestres d’ensenyament; jo, l’Antonyita Aguado i altres més, vam fer Comerç, Comptabilitat i Anglès; els nois feien Comerç i Tenidoria de Llibres; perquè la Tenidoria era considerada una carrera menor i al Servei Militar els servia per fer les milícies.

Com molt bé dius, als seixanta hi havia molt analfabetisme a l’Estat Espanyol, però, aquí a Catalunya que sàpiga no. La meva àvia era d’Ascó, un poblet petit de Tarragona, i els seus 5 fills van anar el ma· teix col·legi que ella, a Vinebre. No sé quin any va néixer, però la mama va néixer el 1905, era la gran i la primera d’anar el col· legi. El pare i la somera, la deixaven al col· legi i la recollien al tornar de la feina. Cada dia havien de travessar l’Ebre en Barcassa, i desprès a tots els fills.

Al barri no hi ha hagut procés participatiu referent al Pla Estratègic ESPAIS DEL LITORAL. Abdó Florencio Consell de barri 27/03/19

▶ Veïnes de la Marina als anys 50.

La parròquia Mare de Déu de Port i el nostre col·legi, era tot una cosa, aglutinant a tots a l’església. Uns érem de Santiveri, de la colònia Canti; colònia Bausili; Plus Ultra; L’estació, i altres i els mes allunyats eren les Masies: La de Cal Sisó, Cal Cases, Cal Panyella, El Canyet, La Doloretes, Ca L’agut i Cal Magarrinyes, aquest últim deixava un dels seus terrenys per a l’embalat de la Festa Major, tan maco com el de Gràcia. A totes les masies hi havia fills i filles i totes i tots anaven a Port, ens trobaven a Missa de dotze, també la de Gall, els Jocs Florals en el Cine Casas i la Festa dels Avis, acabant la festa en el camp de futbol, amb galetes

Veí incívic arrenca cartells de les parets i els llença a terra.

Veïns de la Marina 05/04/19

Foto gentilesa d'Esther Pardo

de la Casa Montes. Per Sant Antoni Abat, com podeu imaginar amb tantes Masies, era una festa gran i bonica, passant el matí distrets veien, beneir els animals, que venien tots guarnits.

Desprès aquelles dones que tu anomenes que venien de «Barcelona», eren les Javerianes i les seves postulants, de uns 20-22 anys, miraven d’ajudar i ho feien de bon cor. El 1969-70, no sé l’edat que tu tenies, jo tenia 34-35 anys, deuria semblar-te que en el nostre Barri de Mineria, Port i Pg. Zona Franca, havia vingut una invasió de dones i ordres religioses. Aquestes no van vindre de vi-

Caiguda d'un veí en cadira de rodes a causa de la tala d'arbres al carrer Ulldecona.

Mariano 15/04/19

sita, van venir per quedar-se i treballar entre nosaltres, durant molts anys, unes eren: Les del Nen Jesús, les Clarisses, les Concepcionistes, les Benetes, totes van fer una gran labor, les Mercedàries, a Mineria es van preocupar del Projecte Home, saps de que va oi? i a Cantunis, les Paules. Va ser Mare de Déu de Port junt amb Sant Bartomeu, qui va aglutinar a totes aquelles religioses, que encara son, molt estimades i recordades, com bones i excel·lents veïnes, allí on van viure i per descomptat a les dos esglésies.

Com pots veure, totes les de la foto dels anys 50, no hem passat els anys seixanta ni durs ni amargs, podria ser alguna mare de les de fora, com tu dius. A la Parròquia totes érem igual i les que encara ens trobem en qualsevol ocasió, tenim molt bons records, i ens fa il·lusió retrobar-nos.

Ara som grans i potser alguna, no vegi la seva vida com jo la veig, procuro sempre, recordar el que hi ha de positiu en el pas del temps i també en el dia a dia. Tinc 83 anys, estic en una residencia, cuidada i atesa, tinc temps per fer les coses que m’ha agradant, una és continuar aprenent, fa tres anys que vaig a la Universitat Ramon Llull, on faig HUMANITATS, i si Déu vol el any que ve acabo. Ja avisaré per poder invitar-vos a l’entrega de la meva titulació, ja que em fa molta il·lusió, com totes les coses que faig i visc. ■

És hora de dignificar i pacificar el passeig de la Zona Franca.

Capdevila Consell de barri 27/03/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

Juny 2019 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

LA FAM NO FA VACANCES

Juan Bibian

7

La gent opina Què opines de la utilització de ‘fake news’?

Cap nen/a de La Marina sense esmorzar

Redacció/Fotografia: Laura Sicilia

PeterLoo

Andrés Alguero,

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

31 anys

E

S’apropa l’estiu i amb els tancament d’escoles, molts nens i nenes dels nostres barris es quedaran sense poder esmorzar.

Entre els dies 3 i 11 de juny, trobaràs als vestíbuls de tots els centres públics de La Marina el contenidor/caixa per fer la teva aportació.

Com ja sabeu, el recapte anirà íntegrament al grup solidari de Port-Càritas La Marina.

Per a aquesta campanya, necessitem cereals i llet Gràcies per la teva solidaritat!

l 16 d’agost de 1819 una multitud de persones es van reunir a Manchester per a exigir la reforma parlamentaria i l’extensió del dret a vot.

Degut al intent d’arrest d’un representant de la reunió, l’exèrcit, per ordre del govern, va atacà la multitud, en una reunió que havia d’haver estat pacífica.

Es van comptar 15 baixes i fins a 700 persones ferides. Aquella protesta va aconseguir l’aprovació de la Llei de Reforma.

Aquests fets es narren a la pel·lícula amb motiu del 200 aniversari de la massacre ocorreguda.

Mike Leigh, excel·lent i compromès com sempre, reconstrueix els esdeveniments polítics que desembocaren en la massacre amb el seu estil entre picallós i irònic, focalitzant l’atenció i la denuncia tant en la col·lectivitat anònima com en la figura del jove corneta, que torna traumatitzat de Waterloo o en el personatge real de Henry Hunt, el narcisista orador professional que va revoltar les masses per amagarse després.

La tragèdia de Peterloo és cinema i és política –o cine polític- en estat pur. ■

Està malament que es difonguin i es publiquin aquest tipus de notícies, perquè ens les acabem creient i porten a molta confusió. Hi ha algunes publicacions que saps detectar que no diuen la veritat, però la majoria les prenem com a veritables, o saps que són mentida però per precaució fas cas al que et diuen. Hauria de ser il·legal fer ‘fake news’ per les xarxes.

Marina García, 57 anys

Causen molta confusió a la gent i fan que finalment no sàpigues què és veritat i què no.

A Facebook, per exemple, es diuen tantes coses que arriba un punt en què no saps si compartir una publicació, perquè pot ser una notícia d’aquestes. S’haurien de controlar, però crec que és una feina molt difícil. Jo normalment vaig a pàgines oficials per confirmar allò que he llegit a segons quins llocs.

Sebastian Delgado,

Organitzen:

23 anys Xarxa d’ampas dels centres públics de La Marina

Col·labora:

Considero que polaritzen la informació i la tergiversen.

Crec que plataformes com Facebook i Twitter haurien de controlar la difusió d’aquest tipus de notícies perquè poden afectar molt, per exemple durant les campanyes electorals. Hi ha publicacions que sí que saps que són falses, ja que diuen coses desgavellades, però hi ha d’altres que ens les creiem totalment.

Teresa Marot, 57 anys

Ara és més fàcil la difusió d’aquestes notícies, ja que hi ha molts llocs on publicar fàcilment allò que vulguis. Jo ja tinc una edat en què costa que m’enganyin, a més, no faig molt cas a les notícies que apareixen a les xarxes, sóc més d’anar a fons oficials, tot i que això no és garantia. S’hauria de controlar, però també per exemple el periodisme, del que a vegades una no es pot fiar.

Hugo Silva, 23 anys

No està bé. Però crec que tot i que ara es parla més d’elles perquè les xarxes socials les han potenciat, estan a tot arreu, els polítics ens menteixen i fins i tot la teva veïna t’acaba explicant una cosa que no és real. Per molt que intentin controlar-les, és inevitable, sempre hi haurà ‘fake news’.

Juny 2019 // www.lamarina.cat

8

actualitat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Quin missatge llegeix pel seu partit, del resultat de les eleccions del 26M?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

BComú ha guanyat en 6 dels 10 districtes de la ciutat i a barris amb Sergi Sarri les rendes més baixes de la ciutat Jordi Fexas com la Marina del Prat VerBarcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en mell. La ciutadania ha votat Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

Barcelona. Llic. en Història. Activista majoritàriament esquerres social i polític. Ciutadà compromès amb Són uns resultats amb dues cares. Per una banda i aquest és el nostre comel moviment veïnal i associatiu. hi ha un recolzament extraordinari al lideratge del promís, treballar per Per nosaltres, com a republicans, i després que President Puigdemont, i per l’altra el projecte de ciuun govern de forces els darrers alcaldes de Barcelona d’ERC van hatat ha perdut la meitat dels suports. No haver progressistes que ver d’anar a l’exili, creiem que la victòria el 26M és tingut un lideratge de ciutat clar fins 2 prioritzi la ciuhistòrica i que marcarà un abans i un després. Serà mesos abans dels comicis és una de tat i les perun revulsiu per a un nou lideratge i ambició de les principals conseqüències. sones. la ciutat i dels seus barris. Sempre i quan ningú en perverteixi els resultats.

David Labrador

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Tot i que voldríem haver guanyat estem molt contents. Hem doblat els resultats amb una gran pujada: tindrem el doble de regidors i el doble de consellers de districte. També perquè hem guanyat al barri de La Marina de forma molt clara. Com sempre, ens posem al servei de Barcelona i els barris de José Antonio Sants-Montjuïc.

Calleja

Funcionari de la Generalitat.

Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

El resultat ha estat molt dolent per a nosaltres. Hem comès errors i hem de prendre nota per a canviar, millorar i recuperar la confiança de molts veïns/es. Em preocupa el futur de Barcelona. El PP, encara que sigui fora del Consell del Districte, continuarà tractant de millorar i ajudar la Marina i les seves barriades.

Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Respecte a les anteriors eleccions municipals, comprovem que seguim creixent i cada vegada rebem la confiança de més barcelonins. La nostra tendència és a l'alça. Creiem que el treball realitzat fins ara a Sants-Montjuïc ens ha permès rebre aquest suport, i que la percepció que tenen els veïns sobre Neus Roca el nostre partit és més positiva.

Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

A grans ciutats és més complex entendre la nostra forma de fer política, fer arribar les nostres propostes i treballar mà a mà amb les veïnades per a que considerin que té sentit i valor la nostra presència institucional. La lògica del vot útil ens afecta negativament. Hi ha 4 anys per capgirar aquesta situació.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Juny 2019 // www.lamarina.cat

actualitat

9

30 anys d’havaneres a Montjuïc La Biblioteca Francesc Candel esdevé l’escenari de Barcelona amb els premis d’escriptura

Agustín Forteza

|| Ricard Peña En una tarda sense núvols, totalment estival, la plaça Josep Puig i Cadafalch, albergant l’ombra de l’edifici número 7 de la Fira de Barcelona, va acollir la XXX Nit de les Havaneres amb el Palau Nacional presidint la cima de les escales.

Cap a les 8:30 de la tarda, el grup Pescadors de l’Escala va començar a cantar les cançons típiques d’aquest gènere originari de finals de segle XIX, on els pescadors cantaven als amors perduts de la colònia espanyola de Cuba i les noies cantaven sobre l’enyorança dels nois que marxaven a fer el servei militar durant sis llargs anys. Clàssics com “La Paloma” o “María La Portuguesa” van commoure als més de 600 espectadors que escoltaven asseguts davant del petit escenari decorat amb motius mariners.

Isabel Valiente López, presidenta de l’Agrupació Folk Montjuïc, assegura que cada vegada hi ha més moviment dins les associacions relacionades amb les havaneres.

La tarda es va convertir en nit i la processió de guitarres, veus i acordions va continuar amb els grups de Folk Montjuïc i Havaneres Montjuïc, amb la conducció del mestre de cerimònies Jordi Callao. Les agrupacions del barri van rebre la foscor amb himnes com “Lola la Tabernera” o el reconegut “El dulce encanto de las portuguesas”.

Per la seva part, la consellera de La Marina al Districte de Sants-Montjuïc, Esther Pérez, va destacar la relació del barri amb el seu passat de platja i pescadors, espai on les havaneres es van desenvolupar. “És grat perquè cada cop costa més de recordar aquest lligam perquè el port ens fa oblidar molt el que teníem” Cap a les nou i mitja, quatre joves aprofiten l’expectació de la font per a fer una demostració de break-dance. El soroll dels ritmes llatins i els aplaudiments del públic improvisat trenquen l’esperit de l’últim concert de la nit deixant l’olor de rom cremat com el testimoni d’una tradició amb trenta anys d’història. ■

▶ Terrassa de la biblioteca Francesc Candel.

|| Victor Recacha Un any més, la Biblioteca Francesc Candel ha acollit un ja tradicional concurs amb una projecció que va més enllà del barri i del propi districte.

El Certamen Literari Francesc Candel La Marina 2019, celebrat la tarda del dimecres 5 de juny, ha estat presentat per l’escriptora Milena Busquets i dinamitzat per La Cris, cantant i exconcursant de La Voz. Entre els guardonats d’aquesta edició del concurs, que rebien un trofeu i 600€ (250 en el cas dels finalistes) hi ha hagut gent d’arreu d’Espanya, però també del barri, com l’estudiant Elena López Marín (Institut Lluís Domènech i Montaner) finalista de relat curt juvenil amb la seva

Agustín Forteza

obra “Morir Ahogada”. La guanyadora va ser Nora Stone Roig amb “Ofelia1939”.

En relat curt adult, va guanyar Alberto de Frutos amb “Todo bien”. Carlota Febril va quedar finalista.

En poesia, va guanyar Manuel Roig Abad amb l’obra “Vol que cante” i Joan Carles González Pujalte va ser el finalista.

I, finalment, el reportatge periodístic guanyador va ser “Semblanza de un hombre bueno”, de Juan Molina Guerra, amb Laura Cercós Tusset com a finalista.

El certamen és organitzat des de 1992 pel districte de Sants-Montjuïc a través de les tres biblioteques del districte per a homenatjar l’obra de Paco Candel i fomentar la lectura, l’escriptura i les cultures de barri. ■

Juny 2019 // www.lamarina.cat

10

Associacions veïnals i entitats valoren e i plantegen les seves reivindicacions pe || Andrea Bello/A.S./Y.L. Una manera de prendre el pols al barri és preguntant les entitats i associacions que treballen a La Marina, que hi són presents cada dia i que interactuen amb els veïns i veïnes, però sobretot que lluiten per millorar el barri des de diversos àmbits.

Associacions de veïns i veïnes, molta lluita per endavant

Tot i que el govern que acaba el mandat ha assolit fites importants com ara l’arribada del metro o la construcció parcial de poliesportiu La Marina, dues de les gran reivindicacions veïnals, el balanç que fan les diferents associacions de veïns i veïnes al barri és que el govern del districte i de l’Ajuntament no ha complert les expectatives que moltes tenien.

Quan se’ls consulta sobre les millores puntuals als seus barris, fruits del Pla de Barris o de diverses actuacions, asseguren que “aquestes reformes i/o actuacions, com les pistes d’skate o les millores a l’urbanisme com la Plaça de Can Clos, els ascensors del Polvorí i l’arranjament d’alguns carrers, han estat eclipsades per una falta de rehabilitació i neteja dels carrers i la sensació d’un increment de la inseguretat al barri”. A més a més hi ha disconformitat per totes les accions que porten temps demanant i que encara no s’han fet, com la construcció de la piscina municipal a Sant Cristòfol, un casal per la gent gran a Estrelles Altes o la millora dels parcs i un camp de futbol a Can Clos, entre d’altres.

D'altra banda, les associacions es queixen de manca de reconeixement pel govern municipal. Asseguren que no els hi ha tingut en compte ni reconegut la representació dels seus veïnats. A més d' haver patit una manca de comunicació durant tot el mandat.“Hi ha hagut una gran dificultat per concertar reunions amb el Districte i molta informació ha arribat tard”.

Per això, demanden al nou govern, “sigui

del color que sigui, que ens escolti i atengui les nostres reclamacions, perquè ha d’haver col·laboració per part de totes les bandes”, ressalten.

Així doncs, els temes clàssics no canvien gaire: neteja, seguretat, manca d’inversió social, deteriorament de l’espai urbà. Tot i que aquesta vegada la manca de comunicació, també apareix com un tema cabdal.

Reapareixen quan se’ls demana que concretin amb exemples dels seus barris.

En referència a la seguretat, el president de l’Associació Illa Metalco, Manuel, creu que actualment “Hi ha diferents conflictes que l’Ajuntament hauria de gestionar millor i que és urgent que atengui la falta de personal a la Guàrdia Urbana” perquè pot ajudar a esvair el sentiment d’inseguretat molt present al seu veïnat.

En el barri del Polvorí, Natalia Rodríguez, membre de l’associació, destaca del govern les millores fetes a l’urbanisme, encara que algunes s’han quedat a a mig fer i d’altres han estat mal fetes. Posa com a exemple les escales per pujar a l’edifici del Polvorí: “Les han refetes només fins a la meitat, i la resta continua amb els graons desiguals i és perillós de caure-hi” Això no té gaire sentit, assegura. “Tampoc no hi ha cap projecte que ajudi al dinamisme del barri”, acaba dient.

Des de Can Clos parla la presidenta de l’Associació, Rosalia Fernández. Entre els aspectes positius destaca la reforma de la Plaça del Mig de Can Clos, tot i que les accions li semblen insuficients. “No s’han fet coses relativament més senzilles com ara els parcs infantils”. Coincideix amb la resta en què moltes vegades no han tingut informació de les actuacions que els afecten, o els ha arribat massa tard.

Fernando Abad és el president de l’Associació de veïns de Sant Cristòfol. Reclama del pròxim mandat “que es faci tot el que estava programat pel 2015-2019 al barri: acabar el poliesportiu i arreglar tant la zona de la plaça José Sánchez Ríos com els carrers”.

T TEMA DEL MES

Pel que fa a l’associació veïnal d’Estrelles Altes - La Cadena, Vicens Larrocha torna a posar l’accent en la manca de comunicació. “No s’ha consultat amb els veïns moltes de les accions dutes a terme com ara els ascensors per pujar al barri del Polvorí, i no es va mirar com això afectava a d’altres veïns”. I remarca la necessitat llargament reivindicada d’un casal d’avis pels seus conveïns.

En el mateix sentit que la majoria, es pronuncia el President de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants, Abdó Florencio, destaca que s’ha sentit la manca de presència del govern municipal a La Marina. D’altra banda, Florencio posa el focus també en les dificultats de comunicació que ha tingut amb l’executiu de Barcelona En Comú, explica per exemple, “que els veïns i veïnes de La Marina es

Juny 2019 // www.tiaflm.org

info 1

info

e e

El valor educatiu i emocional dels contes Juny 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 57

pàg. 2

El projecte RADARS: tenir cura de la gent gran pàg. 3

Les notícies de l'Espai Jove La Bàscula pàg. 4

Nota Editorial

LA COMUNITAT EDUCATIVA Segons un estudi sobre la participació realitzat al barri de La Marina recentment, el 87,5% del professorat considera que l’alumnat està capacitat per a participar en processos de decisió. També les famílies manifesten que tenen en compte les propostes dels seus fills fins a un 88%. No obstant, tant professors com pares creuen que es pot millorar la participació dels fills tant als centres educatius com a casa.

Ens trobem en un moment en el qual l’evolució de la tecnologia fa que tot canviï ràpidament i que les persones necessitin de la formació constant i de l’adaptació a noves tècniques i aptituds que molts cops tenen a veure amb entorns digitals. En aquest camp, els joves d’avui en dia tenen un gran camí recorregut, ja que s’ha socialitzat amb entorns digitals. Per què no fer servir les destreses digitals dels joves per a millorar la seva participació al món adult?

Per a millorar la participació dels joves en entorns d’adults sempre és bo generar espais d’apropament entre aquests dos grups, espais que ajudin a reconstruir les imatges que tenen els uns dels altres. Espais on es pugui donar un intercanvi de coneixements d’igual a igual. En aquest cas l’escola pot generar aquests espais on els joves es trobin còmodes, i els pares

i adults en general, poden apropar-se a la seva realitat i també a la realitat educativa, on aprendre no és una cosa llunyana, si no és una pràctica habitual. En aquests entorns l’intercanvi de coneixements pot començar pel món digital, sempre tant dinàmic i canviant, i anar creixent en altres direccions.

Ens trobem en plena transformació digital, aquesta també significa millorar les formes de participació de la ciutadania, ja que l’administració requereix de la participació d’aquesta per a millorar els seus processos i també tenir més legitimitat. Això ja esta passant ara mateix. Els joves d’ara son els adults del futur, aquests hauran d’exercir els seus drets i deures de ciutadania participant de les decisions que els afecten a través d’entorns digitals. Aquesta pot ser una bona excusa per a enfortir la comunitat educativa al voltant dels centres d’ensenyança i podria ser també una bona manera d’impulsar una comunitat d’aprenentatge que difongui coneixement a tot el barri, aprofitant les aportacions de cada col·lectiu per un enriquiment col·lectiu.

Carles Revenga

Juny 2019 // www.tiaflm.org

2

info

ESCOLTAR CONTES PER A VIURE MILLOR Els contes tenen un valor educatiu i emocional enorme, ja que serveixen per reforçar els llaços afectius entre el infant i els seus pares. És un mitjà senzill i eficaç d’establir un corrent d’afecte i confiança entre el narrador i l’auditori, per obrir-li un món de fantasia i imaginació.

Els contes són un mostrari de comportaments humans: la mentida, la bondat, la por, el desig, la tristesa… Aquests comportaments ajuden als infants a resoldre petits conflictes i a identificar de manera inconscient els seus sentiments, als que encara no sap posar nom perquè per la seva edat i la manca d’experiències personals no poden preveure les conseqüències d’un acte. Un relat li ofereix la possibilitat de veure de principi a fi el desenllaç d’una aventura, els resultats d’una acció. D’aquesta forma amplia la seva visió del món i va construint espais que li permeten comprendre, estructurar i organitzar les noves dades i sensacions que li fan créixer.

Quant a l'aprenentatge de la lectoescriptura els contes ajuden a ordenar frases, a dotar-les de sentit, a ampliar el vocabulari i, amb l’enriquiment del llenguatge l’infant tindrà l’oportunitat de traduir les seves fantasies en paraules i, sobretot en la lectura del conte, s’utilitza un llenguatge una

Web: www.tiaflm.org

mica més elaborat que el col·loquial, l’audició d’aquests relats constitueix un primer contacte amb el llenguatge literari i contribueix a despertar l’afició pels textos escrits.

Però no tots prefereixen el mateix tipus de contes: als més imaginatius els agrada qualsevol relat i no necessiten detalls extraordinaris per meravellar-se; els més realistes prefereixen major precisió en els fets; els més emotius gaudiran amb els relats sentimentals, i els actius, amb els textos d’aventures. Però, això si, a tots fa que siguin una mica més disciplinats, estiguin atents i aprenguin a concentrar-se.

I per acabar, el final feliç és un element primordial, manté l’esperança que els problemes es poden solucionar, que el bé triomfa sobre el mal. En definitiva, el conte conjura la maldat del món.

Victor Torres Dinamitzador del Casal de Barri Sant Cristòfol

A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

ESPORT INCLUSIU El passat dilluns 13 de maig i a l’Estadi Serrahima del barri de La Marina, als peus de la muntanya de Montjuïc, es va fer la festa de cloenda del projecte de l’Esport Inclusiu, organitzat per la Federació d’Esports del barri amb col·laboració amb el Pla de Barris de La Marina.

En aquest projecte, tres escoles amb alumnes de primària participaven en espais creats per a que els nois i noies comencin a practicar esports que no son majoritaris, com el rugbi i l’atletisme. Les escoles participants van ser l’Escola Seat, l’Escola Montserrat i l’Escola Polvorí.

En aquest cas la pràctica de l’esport era el motiu per apropar la realitat dels joves amb discapacitat intel·lectual

als altres joves del barri, amb la creació d’espais que facilitessin una relació inclusiva. La necessitat de tots plegats és tenir en compte que el món que ens envolta és divers.

Amb aquesta idea innovadora, el projecte es va dur a terme per a que els alumnes d’aquestes tres escoles creessin a través de l’esport entorns inclusius, al mateix temps que ho passaven bé amb la seva pràctica. És una manera molt correcta d’aprendre a conviure en societat.

Durant la festa de cloenda del Projecte de l’Esport Inclusiu a l’estadi, els alumnes van poder practicar també els esports protagonistes al programa, rugbi i

Juny 2019 // www.tiaflm.org

info 3

EL PROJECTE RADARS ARRELA A LA MARINA RADARS és un projecte pensat per a tenir cura de les persones grans dels nostres barris, des d’una mirada sensible i respectuosa, i sobretot propera. RADARS neix i es desenvolupa des de la proximitat, des de l’entorn immediat i des de la quotidianitat de la vida als barris de la nostra ciutat. És la veïna, el voluntari, la botiguera, el farmacèutic... que des d’una mirada sensible, tenen cura de les persones grans que els envolten, i que resten amatents en tot moment, i són capaços d’identificar aquells canvis que denoten que alguna cosa no va bé. I com no, RADARS, són aquelles persones que saluden, que s’interessen, que pregunten, que dediquen una estona als altres, i que viuen compromeses amb el seu entorn i la seva gent.

El projecte RADARS té un efecte doblement positiu en els barris en que hi té presència, ja que a banda de tenir cura de les persones grans, relliga diferents actors del barri. Comerços, veïns sensibilitzats, voluntaris, entitats i associacions, i els serveis socials i de salut bàsica, enforteixen les seves relacions des d’una mirada sensible cap a les persones grans, obtenint noves sinergies que transformen la societat.

Ja fa mesos que RADARS esta treballant als barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell, i es troba en un moment de creixement. El projecte s’articula al voltant d’una taula comunitària oberta a la ciutadania on hi conflueixen totes aquelles mirades sensibilitzades amb el projecte. És l’espai des d’on es traça l’estratègia per a la detecció de persones que es troben en risc o pateixen solitud, l’enfortiment de la xarxa comunitària i la difusió del projecte, i per la vinculació de les persones usuàries amb el seu entorn.

Cada actor que participa de la taula RADARS, ocupa un paper rellevant i aporta una mirada única al projecte. Els voluntaris contacten

amb les persones grans i les conviden a sortir de casa, els comerços es fixen en aquelles persones grans que es poden sentir soles, les entitats i associacions les acullen a les seves activitats, i els professionals de la salut i de l’àmbit social, vetllen pel seu benestar.

En definitiva, RADARS és una oportunitat per a humanitzar les relacions que s’estableixen en els nostres barris, que massa sovint es limiten a conviure en uns espais públics grisos i freds.

Una oportunitat que ens convida a totes, a formar part de la xarxa RADARS, i a fer barri amb les persones grans.

Per a més informació: P barcelona.cat/radars P Podeu contactar amb el Centre de Serveis Socials de la Marina (Psg. Zona Franca 185) P Trucar al 936197311 o enviar un correu a radarsgentgran@bcn.cat

atletisme, a la vegada que van rebre regals i bons consells per part dels organitzadors i dels monitors. Els regals van estar creats per alumnes del Centre d’Ocupació Asproseat. També van rebre fruita fresca gràcies a la col·laboració de Fruites Alhambra, per a impulsar hàbits saludables en el seu procés de creixement, que els ajudin a créixer de forma sana i van participar d’una activitat de la mà del GT d’Hàbits saludables de la Taula de Salut comunitària de la Marina.

L’esdeveniment va ser un èxit, així com totes les activitats realitzades. Els alumnes i els professors van quedar ben contents amb el projecte de l’Esport Inclusiu. També els organitzadors i els monitors que esperen reeditar-lo l’any vinent.

Juny 2019 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

3,2,1... Nit Jove Comença el compte enrere per a la Nit Jove, que arriba aquest any a la seva tercera edició. El 28 de juny, des de les 21 i fins la 1h de la nit, les instal·lacions de l’Espai Jove i del poliesportiu acolliran els ja clàssics campionat de futbol i concert de rap de joves del barri.

En aquesta ocasió la proposta esportiva s’amplia també a bàsquet, que també comptarà amb un campionat femení i masculí, com amb futbol. A més, també hi haurà una mostra d’art jove, on l’alumnat dels tallers de shuffle, música elèctronica i dj pujaran també a l’escenari. Mentrestant, altres joves s’encarregaran de fer graffitis a les lones que penjaran dels arbres del recinte. També hi haurà sopar a preus populars. Totes les activitats són gratuïtes i ja podeu fer la inscripció al web de l’Espai Jove La Bàscula. Us esperem!

Gran ambient a la primera JAM!

Alumnes dels tallers musicals de La Bàscula, amics i músics de dins i de fora del barri van ajuntar-se el 22 de maig a la sala gran a la primera jamsession organitzada per l'Espai Jove. Els participants s'anaven tornant per interpretar diferents temes musicals i els més agosarats van llançar-se a la més pura improvisació. A mesura que anava avançant la jam, els participants abandonaven timideses i es llançaven a gaudir de l'experiència de tocar amb altres músics d'estils i nivells diversos.

Una quarantena de músics van participar en la primera jam, però no l'última que viurà La Bàscula. Repetirem.

El grup “Infumables” es va endur el premi del públic.

Divendres 24 es va celebrar la final de l'Embrió a casa nostra, dintre del Festival Brot de músics joves de la ciutat. Els més petits, de 14 a 18 anys, van pujar a escenari a donar-ho tot. Una festa on van tocar fins a 28 joves i a on la paritat entre artistes femenins i masculins va ser una nota destacable. La qualitat de les propostes, tot i ser tan jovenets, va sorprendre al nombrós públic que es va apropar a escoltar-los i gaudir del seu directe.

Solament el temps ens dirà si es va escoltar el futur de l'escena barcelonina!

e e

Juny 2019 // www.lamarina.cat

tema del mes 11

el mandat que acaba el proper govern Sandra Cabrerizo

Destaquen com punts forts algunes millores a l’urbanisme La manca de comunicació i la poca accessibilitat al govern, els punts febles

van assabentar que el barri gaudiria d’un carril bici quan aquest ja s’havia començat a construir i ha resultat caòtic en alguns punts”. També destaca negativament la tasca del govern de Colau en matèria de seguretat. A l’hora de les reivindicacions posa l’accent en la necessitat de reformar el Passeig de la Zona Franca i habilitar per a ús del barri l’antic cine Capri.

Més inversió social i polítiques de consens, el reclam de les entitats al nou mandat.

El centre cultural Estrelles Altes agraeix el nou local, però presenten altres reivindicacions Les dones del Centre Cultural d'Estrelles Altes celebren que l'Ajuntament hagi atès la seva demanda d’un local per a treballar amb independència, i també la possibilitat

que els hi dona per visibilitzar la lluita feminista, així com la creació de polítiques socials. Però, no veuen bé les retallades en els pressupostos per la cavalcada de reis o les festes del barri.

Entre les seves reclamacions destaquen una major neteja i seguretat al barri, amb campanyes de civisme, i també augmentar les zones de lleure. Com a reclamació pròpia, demanem "un magatzem per guardar el material del pessebre vivent i el reconeixement del voluntariat de les entitats” assegura la seva presidenta, Toñy Fernàndez.

L'Associació de Comerciants demana que s'aposti per la visibilitat del comerç local “La possibilitat de celebrar la fira del comerç al passeig de la Zona Franca ha estat un gran avanç per donar major visibilitat a les botigues locals de La Marina”, així ho afirma Mei Márquez i Ramon Carné, tots dos membres de l’Associació. Tot i això, demanen que es doni més informació sobre els comerços de la zona.

De la gestió municipal que acaba destaquen la voluntat d’impulsar alguns projectes, però observen que la curta duració de la majoria, els ha abocat a accions sense impacte real. “Els projectes han de tenir continuïtat en el temps, del contrari no s’aconsegueix cap impacte i tampoc no es pot fer una valoració adequada per canviar d’estratègia o seguir en la mateixa línia, cal dedicar-hi temps i recursos” Se sumen a les associacions veïnals en la reivindicació de la remodelació total del Passeig de la Zona Franca. “És necessari un veritable passeig, que aplegui veïns de totes les bandes i dinamitzi més la zona”.

Major visibilitat racial, la causa de l'Associació Guineo-catalana Bisilia Tot i veure una millora en polítiques d'igualtat, Judit Raso de l'Associació Guineo-catalana Bisilia creu que “encara cal una major representació, participació i visualització de persones racialitzades, el govern i les institucions han de ser la representació de la societat, i les persones de diferents ètnies que convivim en la societat hi haurien d'estar representades”.

A part, també demanen una major inversió en educació i salut pública, així com un augment d' ajuts als que més ho necessiten.

Treballar per generar més cohesió entre tots els barris, el reclam de La Marina Viva Una millor comunicació amb el veïnat, sobretot respecte a transport públic, i “el treball conjunt dels barris per aconseguir una Marina unida”, és un dels aspectes en què l'Ajuntament s’hauria d’esforçar, segons en Dani Fernàndez, president de La Marina Viva.

Considera que l'actual govern ha tingut la voluntat de treballar pel futur de La Marina, però sense entendre bé la dinàmica del territori, “ens han tractat com si fóssim un únic barri petit, i per això manquen serveis com els de jardineria o la presència policial”.

Coordinació amb entitats i millor gestió, la mirada de l'Associació àrab-catalana Josur L'associació Josur considera que el partit que estigui al capdavant de l'administració de l'Ajuntament i del districte després de les votacions del 26 de maig ha de fer una bona gestió, no només econòmica, sinó de tots els aspectes que intervenen en el barri.

Ibtissam Chakour, la seva presidenta, creu que “en aquesta legislatura s'han fet passes per apropar-se a les entitats i dinamitzar el barri, però encara manca voluntat real de coordinació”.

La demanda de continuïtat de la Unió d'Entitats El manteniment dels acords actuals, encara que el govern canviï de mans és una de les coses que, a través del seu president, Antonio Guillem, la Unió d'Entitats demana al nou Ajuntament, així com també que es normalitzi la col·laboració govern-entitats per a millorar el barri, sobretot amb un compromís per aconseguir una bona convivència.

Pel que fa a l'entitat, els projectes de creació de la Taula d'Inserció Laboral i la Taula de Dones han estat, en la seva opinió, dues victòries per al barri i creu necessària la seva continuïtat. ■

Per a la realització d’aquest reportatge es va dema· nar l’opinió de totes les associacions veïnals i de les entitats, algunes de les quals van declinar la invita· ció a participar-hi.

Juny 2019 // www.lamarina.cat

12

publicitat

Juny 2019 // www.lamarina.cat

actualitat 13

Oh! Europa!

Esther Pardo Segons la mitologia grega, Europa va ser una princesa, filla d'Agenor, rei de Fenícia (actualment Líban). Un dia, mentre collia flors, a la platja de Sidó, Zeus la veié i se n'enamorà perdudament. Aleshores, encès d'amor per la seva bellesa, es transformà en un toro blanc, i s'hi acostà fins a ajaçar-se als seus peus. La princesa, s'atansà per acariciar-lo i acabà asseient-se-li al llom. Aleshores, el brau s'alçà i es llançà en direcció al mar malgrat els crits d'Europa, que se li aferrà a les banyes. Es va endinsar entre les onades i s'allunyà de la platja. La retornà a la platja, però en comptes de les costes fenícies, Zeus se l’endugué a Creta i el déu li revelà la seva identitat. El deu li va fer tres regals: un gegant de bronze que protegia les costes de Creta de qualsevol desembarcament estranger, un gos que no deixava mai escapar cap presa, i una javelina de caça que mai errava el blanc. El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu. Paradoxes de la vida de l’ésser humà. Els immigrants es llancen a la Mediterrània des de les costes de Líbia (Fenícia) i un dels primers llocs on arriben és a la illa de Creta.

Als anys 50, la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer és el primer pas de una unió econòmica i política per aconseguir una pau duradora. Els fundadors van ser: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. El 1957 es signa el Tractat de Roma, pel que es constitueix la Comunitat Econòmica Europea (CEE) també dita "mercat comú".

Fins l’any 68, aquesta comunitat va creixent en acords i econòmicament, doncs són uns anys de bonança. L’any 1971 hi entren Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. L’any 81, Grècia passa a ser el membre número deu i, cinc anys més tard, s’hi sumen Portugal i Espanya i es signa “l’Acta Única Europea”, amb un termini de sis anys per eliminar les traves a la lliure circulació de mercaderies. El 9 de novembre de 1989 cau el mur de Berlín i amb ell la frontera entre les dues Ale-

manyes. Es produeix la unificació l’any següent. El 1993 culmina la creació del mercat únic amb les "quatre llibertats" de circulació: mercaderies, serveis, persones i capitals.

La dècada de 1990 es també la dels tractat de Maastricht i el d’Amsterdam.

Comença la protecció del medi ambient, l’actuació conjunta en assumptes de seguretat i defensa. L’any 95 ingressen a la UE tres països més: Àustria, Finlàndia i Suècia. Els acords de Schengen, permeten als europeus viatjar sense passaport.

Milions de joves estudien en altres països amb l’ajuda de la UE. L’any 2000 arriba l’€uro i avui dia, conformen la unió 28 països, però només és la moneda oficial a 19 d’ells. Hi ha 24 idiomes oficials que poden utilitzar els europeus per dirigir-se a qualsevol de les institucions, comptant que entre elles, de la península ibèrica, només hi ha el portuguès i el castellà.

A Europa hi ha tres presidents: El del Consell Europeu, que el trien els caps d’estat o de govern de la UE, actualment el senyor Donald Tusk. Té el mandat fins a novembre d’aquest any.

El del Parlament Europeu, el trien els diputats del Parlament. Aquest és el que es renovarà com a resultat de les eleccions de diumenge. Actualment és el senyor Antonio Tajani.

El President de la Comissió Europea, el designen els mandataris de la UE, amb el vist-i-plau del Parlament, actualment és el senyor Jean-Claude Juncker, que serà renovat el mes d’octubre.

Segons la mitologia grega, Europa va ser una princesa, filla d'Agenor, rei de Fenícia (actualment Líban) I aquesta setmana hem triat els components del Parlament Europeu, que encara que té nom, no té poder. Els que ho decideixen tot, o quasi tot, són els presidents dels països europeus. Aquest parlament funciona per comissions de treball, que estan formades per parlamentaris de

diferents partits polítics. Són els que fan caminar la roda dels canvi a Europa, tot i que no tinguin poder de decisió en qüestions d’estats. Tots ells poden estar condicionats per la pressió dels lobbis que actuen per pressionar-los en nom de les grans empreses, que són les que volen (i algunes vegades ho aconsegueixen) moure els fils del rumb de la Unió Europea.

Tot i que es pensava que la ultra dreta podria arribar a fer saltar l’estabilitat del govern europeu, no ha aconseguit millorar el nombre de representants que tenia.

Els partits del grup Partit Popular Europeu, continuen tenint majoria, els segueixen els Socialdemòcrates, on hi ha el PSOE i el grup dels lliberals, on hi ha Ciutadans i el PNV. S’ha de destacar la pujada d’Els Verds, que té el seu motor a Alemanya.

En aquestes eleccions, però, hem de destacar els més de 987.000 vots de Junts per Catalunya-Lliures per Europa, amb Carles Puigdemont, 100.000 dels quals els ha obtingut fora de Catalunya. I també, Ara República amb Oriol Junqueras al davant, que ha obtingut tres parlamentaris. ■

Juny 2019 // www.lamarina.cat

14

salut

Protecció solar Estan pujant les temperatures i el dia té més hores de sol, juntament amb que fem més activitats a l'aire lliure, la conseqüència és que estem més temps exposats al sol.

El sol és saludable, però una exposició excessiva al sol és el factor de risc més important de patir càncer de pell, i més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades solars, especialment durant la infantesa i l’adolescència.

Com podem prevenir-nos de les radiacions solars: Si es vol prendre el sol, fer-ho amb cura.

Només 15 minuts d’exposició a les radiacions ultraviolades poden danyar la pell.

Cal protegir-se tots els dies, també els ennuvolats, ja que les radiacions passen a través dels núvols.

Eviteu les radiacions solars de les 12 del migdia i les 4 de la tarda, quan la intensitat és màxima.

Apliqueu-vos filtre solar amb factor de protecció adequat al tipus de pell, trenta minuts abans de l'exposició al sol i cada dues hores, després de cada bany o si se

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Els aliments en fresc

sua molt. Existeixen cremes resistents a l’aigua, ideals pels nens.

Penseu que les cremes tenen data de caducitat i si no ho diu l’envàs, haurà de llençar-se cada any.

El factor de protecció de la crema varia segons el tipus de pell i el grau de radiació, és a dir, una persona del pell blanca quan fa més sol, necessitarà un filtre solar més alt que una persona morena, però mai haurà de ser inferior a 20.

Altres recomanacions a l’hora d’estar exposats al sol són: Dur ulleres de sol que filtrin les radiacions ultraviolades, preferiblement amb

banda lateral.

Beure aigua per evitar la deshidratació.

Evitar prendre el sol si es pren medicació fotosensible.

Estar-se majoritàriament en zones d’ombra quan es fan activitats a l’aire lliure.

Totes aquestes recomanacions son encara més important en lactants, nens i adolescents.

Gaudiu de l’estiu. ■ Equip infermeria CAP Dr. Carles Ribas

Colesterol: el bo, el lleig i el dolent Avui parlarem d'aquest pervers colesterol, amb el qual ens espanten en alguns anuncis de la televisió. No obstant això, el colesterol és un greix present en gairebé tots els éssers vius. No ens equivocaríem afirmant que és fonamental per a la vida.

Per exemple, estan compostes de colesterol les membranes de les cèl·lules del nostre cos, les hormones sexuals femenines o la vitamina D. El nostre cos necessita prendre o fabricar colesterol. Però en realitat hi ha diferents tipus de colesterol. Simplificant i fent una analogia del western protagonitzat per Clint Eastwood podem parlar del: -Colesterol "Bo". És l'anomenat colesterol-HDL. Com més elevat millor. Hauríem de tenir-lo per sobre de 40-50 mg / DL. És més alt en les dones, gràcies a les hormones femenines, que precisament estan basades en la molècula del colesterol. Com podem augmentar-lo, especialment els homes? Doncs mitjançant una dieta mediterrània, rica en oli d'oliva, vegetals, peix blau i fruita seca, entre d'altres aliments, fent exercici i disminuint el consum de greixos saturats, presents a

la carns vermelles, pastisseria industrial, margarines, etc.

-Colesterol "Lleig". Seria el colesterol total. L'utilitzem per dir si una persona té el colesterol elevat. És desitjable tenir-lo per sota de 250 mg / DL, en general. Per sobre d'aquests nivells pot estar augmentat el risc cardiovascular, encara que, com veurem en propers articles, aquest risc depèn d'altres factors, com l'edat, el sexe, la pressió arterial, ser fumador o ser diabètic. Per tant, no sempre tenir-lo alt vol dir que haguem de prendre pastilles.

-Colesterol "Malo". És el colesterol-LDL. Com més baix el tinguem millor, especialment si hem tingut ja una malaltia cardiovascular. En aquests casos cal reduir-lo com a mínim un 50%, sent desitjable nivells per sota de 100 mg / DL o fins i tot menors. Xifres superiors a 190 mg / DL s'associen a un alt risc cardiovascular, de manera que haurem de consultar amb el nostre metge de família.

En resum, no tot el colesterol és "Dolent" o Lleig ", l’hem de valorar respecte als nostres antecedents de malaltia cardiovascular i de la presència d'altres factors de risc cardiovascular. Per dir-ho d'una altra manera, no és el mateix tenir un colesterol elevat aïllat que tenir-lo sent a més fumador, diabètic o hipertens. Però això ja és l'argument de la següent pel·lícula, que explicarem en un futur article. ■ Dr. José Miguel Baena Díez Metge de família, CAP La Marina Membre del Grup d’Epidemiologia i Risc Cardiovascular de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica i autor de la Guía de Práctica Clínica sobre colesterol i risc coronari de l’Institut Català de la Salut

Ara que ve l’estiu, és molt important mantenir els aliments en bones condicions. Si ho fem correctament els allargarem la vida i impedirem que els organismes patògens es multipliquin i/o que perdin les propietats nutritives.

Els aliments que es fan malbé s'han de guardar a menys de 10ºC, a la nevera o el congelador.

El període màxim de conservació de la carn depèn de la forma en què estigui tallada. La peça sencera és més fàcil de conservar que els filets o la carn picada. Es conserva a la part més freda de la nevera, entre 3 i 5 graus; sempre neta i seca, en recipients que tinguin una reixeta per a aïllar-la del suc que se’n desprèn. Els embotits adobats i cuits, si són tallats, es guarden en recipients tancats.

Els embotits sencers o tallat en trossos grans, es poden mantenir a temperatura ambient.

El peix fresc i marisc són els aliments de més curta conservació. El peix s’ha de consumir en dos dies, el marisc, en un. Ha de ser net, aïllat de la resta d'aliments per a evitar que els transmeti l’olor. Si l’hem de guardar més temps, s’ha de conservar al congelador.

Els Ous no necessiten condicions especials de conservació, però a la nevera allargarà la vida útil a l'estiu; les altes temperatures afavoreixen el creixement de microorganismes; la resta de l'any es poden mantenir al rebost.

S’han de tenir allunyats de fonts de calor i que no estiguin bruts, ja que poden ser focus de contaminació. En qualsevol cas, s'han de guardar amb la punta cap avall.

La llet una vegada oberta, s'ha de consumir en 2 o 3 dies i s'ha de conservar ben tapada.

Els formatges s'han d'embolicar en paper o guardar-los en un recipient de plàstic no hermètic. El plàstic transparent per a embolicar aliments fa que el formatge suï i afavoreix l’aparició de floridura. Els frescs s’han de comprar el més aprop possible de la data d'elaboració, han de ser sempre a la nevera i s’han de consumir en 4 o 5 dies.

Les verdures i fruites fresques que s’hagin de mantenir en fred, les posarem a la part menys freda del frigorífic. És recomanable guardar-les en envasos o embolicades lleugerament en paper. ■

Juny 2019 // www.lamarina.cat

cultura 15

La Fundació Mans a les Mans organitza un concert solidari a La Marina || Ricard Peña / Victor Recacha Tal com vam anunciar des de La Marina, la Fundació Mans a les Mans va portar la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona a l’Auditori de Barcelona en un concert benèfic el vespre del passat dilluns 13 de maig.

Tots els beneficis van anar dirigits a l’entitat sense ànim de lucre, que atén més de 250 infants i adolescents del barri cada any. La iniciativa va convertir-se en un èxit de taquilla. 61 músics d’entre 14 i 22 anys dirigits per Carlos Checa van interpretar dues peces fonamentals de la música clàssica: la simfonia Praga, de Mozart, i Amor Brujo de Manuel de Falla. El punt final de la nit va venir de la mà de la cantaora Laura Marchal, que es va emportar el cor dels assistents amb el dolçor i intensitat de la seva veu.

En declaracions a aquest diari, Neus Cerdà, directora de Programes de la Fundació, ha deixat la porta oberta que l’espectacle es repeteixi l’any vinent.

Malgrat el suport d’administracions com Generalitat o Ajuntament, la directora de la Fundació ressalta que “costa

que arribin fons per a determinats projectes” i han buscat alternatives com el concert per a poder finançar una rehabilitació de la seu (a l’antiga Escola Port) que costarà uns 800.000€. De moment, part de la façana està coberta amb una malla perquè “s’havien començat a despendre pedres que podien ferir els infants”. Tampoc hi ha ni ascensor ni escala d’emergència.

L’entitat denuncia que, a La Marina, menys d’un 12% dels estudiants continua estudiant més enllà de l’ESO i menys d’un 3% de la població de la Zona Franca té estudis universitaris.

“Anar a la universitat no et fa més bona persona ni més intel·ligent, però hi ha de ser l’oportunitat”, considera Neus Cerdà. Conclou que la precarietat “afecta les criatures”. “Tot suma”: “discriminació per ser pobre, ser negre, ser noia”...

Per això defensa “les mateixes oportunitats a qualsevol barri” amb drets i accés a la cultura. “Hi ha nens que mai han anat al cinema”, lamenta. Reivindica el Pla de Barris com un “impuls”, però espera que tingui continuïtat perquè “costa molt de començar i és molt fàcil d’acabar” aquest tipus de projectes.

L'agenda de juny Del 3 al 28 de juny

ACTIVITATS ADULTS Exposició: Horror vacui en compresión, pintures de Lucía Faimberg.

Acte d’inauguració 3 de juny a les 19h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 5

ACTIVITATS ADULTS Acte de lliurament dels Premis del Certamen Literari Francesc Candel. Presenta l’acte Milena Busquets, escriptora.

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 7

DIVENDRES EN ESCENA Concert gratuït a càrrec de la Stella Wax a la veu, el David Gorcelli al piano i el Reginald Villardell a la bateria Un xic de Rock'n'Roll, molt de Rythm and Blues barrejats amb bugui-bugui.

Hora: 20.00h Lloc: Sala Pepita Casanellas.

Dissabte, 8

Cantada d'Havaneres Amb la participació de Marina Musical, Les veus del dilluns, Crema Catalana i Grup Coral de Castellbisbal Organitza: Associació de Veïns de Sant Cristòfol Hora: 17.30h

Dimecres, 12

ACTIVITATS ADULTS Presentació del llibre Un país llamado Zona Franca, a càrrec de Jesús Martínez.

Hora: 19h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel ACTIVITATS INFANTILS Storytime. A present for Granny. Per a nens de 2 a 6 anys. A càrrec de Kids&Us Hora: 17:30h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dissabte, 15

Concert i sopar de final de temporada Començarem amb el concert dels alumnes dels tallers de música. Pujaran a l’escenari els nostres joves dj’s, els tres combos actuals i els ja consolidats Voll· prof i Scale Dogs. Què hi ha per sopar?

Botifarra a la brasa, amanides, fruita de temporada, pa i vi.

Preu: 7€. El concert és gratuït.

Reserva el teu tiquet del sopar a Informació o bé per whatsapp al 682642116 Hora: Des de les 18h fins les 23:30h Lloc: Espai Jove La Bàscula.

Divendres, 21

Concert a les Festes Majors de la Marina Començarem amb una petita mostra de combos i tallers per passar a escoltar als “Hello Lilliput”, una banda del nostre

projecte de mentoring PEDRERA 3.8, per acabar amb “La Mulata”, una banda que ha estat d’stage al nostre centre.

Hora: Des de les 21:30h fins la 1h Lloc: Escenari gran La Bàscula.

Divendres, 28

EL TURÓ DE LA ROVIRA PANORÀMICA HISTÒRICA EN 360º Sortida gratuïta en autocar a càrrec del museu d'història de Barcelona dirigida especialment a gent gran.

Cal inscripció prèvia, per mail a informacio@casadelrellotge.net o al 934 322 489. Màxim 25 persones.

Sortida a les 10 h des del Centre Cívic Casa del Rellotge, Parc de Can Farrero.

NIT JOVE 2019 Tercera edició de la Nit Jove, jornada dedicada a l’oci nocturn per a joves a partir de 14 anys i fins a 22 anys. Hi haurà mostra d’art jove a càrrec de l’alumnat dels tallers de graffiti, shuffle, música electrònica i dj. També concert de rap i campionats de futbol i bàsquet femení i masculí i sopar a preus populars.

Activitats gratuïtes. Per als campionats d’esport cal que us inscriviu al web de l’Espai Jove La Bàscula.

Hora: Des de les 21h fins la 1h.

Lloc: Espai Jove La Bàscula.

Cerdà dibuixa una esperança de cara el futur: poder-se centrar en la promoció dels joves i no en la salut o alimentació.

Reflexiona que “com a societat, hem de tenir vergonya d’haver d’atendre situacions tan precàries al nostre entorn” perquè “hi ha menjar per tots i hi ha diners suficients com per a garantir rendes bàsiques i un nivell de vida per tothom”.

L’equip de l’entitat compta amb unes 40 persones voluntàries i 27 treballadors i treballadores, sobretot de l’àmbit de la integració i educació social però també professors i professionals d’altres sectors.

Intenten fomentar la participació i l’esperit crític dels infants impulsant projectes que ells mateixos proposen, com ara un hort urbà o tenir una font al pati.

Amb una visió d’inclusió social al barri, la Fundació treballa des de 2004 amb els nens i joves de La Marina que necessiten un reforç educatiu o un suport en la cerca d’oportunitats del món laboral, així com en l’àmbit psicològic, social o personal.

I amb una única pretensió: “millorar la vida de les persones”. ■

El Far Acampa a la biblioteca: L’illa del tresor Si tens entre 7 i 12 anys, la biblioteca Francesc Candel et proposa una setmana d’allò més divertida, un casal d’estiu lúdic i cultural que podràs gaudir de la setmana de l’1 al 5 de juliol de 9:30 a 13:30h.

Les aventures que us hem preparant segueixen el fil del llibre l’Illa del tresor de Robert Louis Stevenson. Junts descobrirem els misteris que s’amaguen darrere d’aquest llibre.

Les inscripcions seran per ordre d’arribada i amb una capacitat màxima de 20 nens. Ahhh, i és un casal totalment gratuït.

Afanya’t que les places volen, i volem que ens acompanyis en aquest viatge.

Juny 2019 // www.lamarina.cat

16

espai patrocinat

Stella Maris va acollir més de 3.000 mariners en les seves instal·lacions del Port de Barcelona al 2018 El Centre Stella Maris de l'Apostolat del Mar de Barcelona va allotjar a 684 persones; va acollir a més de 3.000 mariners en les seves instal·lacions; va atendre a prop de 4.000 tripulants de creuers a la seva oficina del Moll Adossat i va facilitar el transport de gairebé 5.000 mariners fins a la ciutat durant la seva escala a Barcelona l’any passat segons les dades que reflecteix la seva Memòria Anual 2018.

Stella Maris, que compta amb el suport del Comitè de Benestar del Port de Barcelona, és l’ens encarregat de donar assistència a les tripulacions dels vaixells que amarren al Port. Trenta sis voluntaris treballen de manera altruista en aquest centre, que va obrir les portes l’any 1927.

Entre els serveis que ofereix l’organització destaquen les visites a bord dels vaixells. L’any passat, van visitar més de dos mil cinc-cents vaixells mercants per a donar la benvinguda als tripulants, interessar-se per les seves necessitats, portar-los informació, publicacions i oferir-los altres serveis que els són de gran utilitat quan es troben a port, com són targetes de telèfon, plànols de la ciutat i del port, informació consular, etc.

Complementàriament a aquests serveis, l’Apostolat del Mar disposa de dues furgonetes de 9 places que s’uti-

especialment orientada a les tripulacions dels creuers i que va atendre a 3.744 mariners durant el 2018.

La institució també organitza activitats esportives. L’any 2018, es van disputar 26 partits de futbol i 11 de basquet en els que hi van participar 525 tripulants de vaixells de creuer.

Centre dels Drets dels Mariners

litzen pel transport regular dels mariners a la ciutat. Durant el 2018 van fer ús d’aquest transport 4.923 persones.

Comunicació amb les famílies El centre Stella Maris posa a disposició dels mariners una residència on poden pernoctar durant la seva estada a Barcelona que va allotjar a 684 persones, amb una ocupació que l’any 2018 ha estat del 65,9%. Segons les dades de la memòria anual, la majoria fan estades de menys d’una setmana i la professió que més en fa ús és la de mariner mercant.

En aquest centre, els mariners també tenen un Club on poden descansar, disposen de connexió a Internet gratuïta per contactar amb la família, servei de biblioteca, i assistència i assessorament sobre aspectes socials, religiosos, laborals, jurídics, etc. Més de 3.000 tripulants de vaixells de tot el món van visitar el Club durant l'any passat, destacant els de nacionalitat filipina, índia, ucraïnesa, russa, italiana, polonesa i xinesa. Stella Maris disposa d’una altra oficina a la Terminal C del moll Adossat, també amb connexió a Internet gratuïta, que està

L'Apostolat del Mar de Barcelona ofereix alhora un servei d’assessorament jurídic, a través del Centre dels Drets del Mariner, per a donar uns resposta àgil i pràctica a les situacions conflictives en les quals es poden trobar els mariners que escalen al nostre port.

Fruit de la tasca realitzada durant els darrers anys, el Centre Stella Maris Barcelona va rebre el premi ‘Seafarers Centre of the Year 2016’ de la International Seafarers’ Welfare and Assistance Network (ISWAN), el màxim guardó que s’atorga a un centre de mariners, com a resultat dels vots dels mariners de tot el món en reconeixement a la tasca d’assistència per part d’aquesta organització a les tripulacions dels vaixells que amarren al Port de Barcelona. Així mateix, la ISWAN al 2018 va reconèixer al Port de Barcelona entre els preseleccionats del premi ‘Port of the Year Award’. ■

Barcelona es prepara per acollir el SIL 2019 aquest mes de juny || Vanesa Alemán El SIL 2019, la Fira Líder de Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain del Sud d’Europa, celebra enguany la seva 21a edició entre els dies 26 i 28 de juny. El congrés s’instal·larà al pavelló 8, al recinte de Montjuïc-Plaça Espanya de la Fira de Barcelona.

Amb la intenció de créixer i renovar-se constantment, el SIL 2019 comptarà en aquesta edició amb nombrosos elements innovadors.

Sota el lema “Supply Chain e Industria 4.0: la nova era de la digitalització i la sostenibilitat”, el SIL 2019 reunirà a més de 220 speakers internacionals en un total de 16 sessions. La jornada del dimecres, 26 de Juny, el congrés se centrarà en la digitalització i les cadenes de subministrament integrades. La del dijous 27 ho farà en el transport i la sostenibilitat; i el divendres 28, en el transport i la seguretat. Els preus per poder assistir-hi varien segons el nombre de dies que es vulgui visitar. L’entrada per un dia costarà 150€ mentre que per a dos augmenta fins als 295€. A més a més, existirà la possibilitat de comprar el Platinum Pass per 650€, el qual permet l’entrada als altres congressos que se celebren paral·lelament a

Barcelona durant aquests mateixos dies menys el Congrés Mundial de Zones Franques.

Aragó hi serà present enguany com a Comunitat Autònoma convidada. Comptarà amb un estand de 300 m2 on mostrarà tota la seva oferta i potencial logístic global. L’objectiu és donar a conèixer el potencial que ofereix l’Aragó a l’hora de captar inversors i empreses que s’estableixin i creixin a Espanya. Un altra fet que enfortirà el SIL 2019 serà la celebració paral·lela del Congrés Mundial

de Zones Franques. Enguany, Barcelona acull la cinquena edició, sent la primera vegada que l’esdeveniment es realitza a Europa. Gràcies a aquest acte, la ciutat comtal rebrà la visita de més de mil representants de diferents Zones Franques del món.

L’InTrade Summit BCN també es durà a terme durant els mateixos dies que el SIL 2019 i que el Congrés Mundial de Zones Franques. Aquest congrés es troba compost per diferents actes importants com el Congrés ALACAT, el Congrés

Internacional d’Operadors Econòmics Autoritzats, Duaners i Logístics i el MedaLogistics Summit. En aquesta ocasió, l’InTrade Summit acollirà a un total de 3.400 congressistes i 315 speakers procedents de més de 30 països. Finalment, també podrem trobar durant aquests dies l’eDelivery Barcelona, la Fira Internacional de l’Entrega, Logística, Última Milla a l’eCommerce. Aquest congrés servirà per debatre els reptes que planteja l’entrega i la logística com a àmbits decisiu de qualsevol negoci digital.

El SIL 2019 pretén ser el punt de trobada del sector logístic. També, aconseguir una projecció internacional, ja que any rere any, atrau més expositors i visitants internacionals. A més a més, vol convertir-se en el focus de coneixement logístic, apostant per les noves tecnologies com a factor estratègic del sector. Actualment, el transport i la logística representen el 8% del PIB espanyol i el 13% del PIB a Catalunya. L’any 2018 va ser un any molt positiu per a la logística. El sector va incrementar la seva xifra de negoci un 5,6% a Espanya i també, la contractació laboral un 7,94%. A més a més, a Barcelona, la contractació logística va créixer un 44%, convertint-se així en un sector fonamental per a la ciutat comtal. ■

Juny 2019 // www.lamarina.cat

actualitat 17

Anunci d'un nou centre de menors estrangers a La Marina

Jornada d’Ary Esport

|| Álex Giménez La decisió de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) d’obrir un nou Centre d’Atenció Immediata (CAI) per menors estrangers no acompanyats (“menas”) al barri de La Marina no ha agradat als veïns i veïnes. La mateixa setmana que es va fer l’anunci, la Coordinadora d’Associacions Veïnals i Comerciants de la Marina i, després la Plataforma cívic-veïnal, van convocar diverses concentracions.

Sota el lema “Prou a ser el cul de Barcelona”, una primera manifestació es va convocar el dilluns 20 de maig, que va comptar amb una assistència de prop de 400 persones, segons els organitzadors.

Responent a la polèmica per una presumpta motivació racista de la convocatòria, la Coordinadora, en declaracions a La Marina, va assegurar que l’objectiu de la lluita veïnal al barri, de tota la vida, és fomentar i impulsar el Dret a la vida, així com treballar per fer realitat la Declaració de Drets Humans i la Convenció dels drets de nens, nenes i adolescents.

“A la Marina vivim persones àrabs, negres, llatins, xinesos, filipins, i moltes altres nacionalitats i convivim magníficament. Per tant no es poden barrejar les coses, som conscient que hem de tenir molta cura i la tindrem. Però hem de ser capaços de pressionar les administracions, en aquest cas, a la Generalitat i al Govern central, per fer-los saber que la seva mala gestió té un preu social molt elevat, que sempre paguem els mateixos”, van remarcar Abdó Florencio i Juan Antonio Reyes, president i vicepresident de l’entitat veïnal.

|| Vanesa Alemán

▶ La primera concentració de protesta va anar fins a la plaça Cerdà.

A la primera i nombrosa manifestació, els assistents van tallar el tràfic des del Passeig de la Zona Franca fins a la plaça d’Ildefons Cerdà, on va concloure l’acte. Entre els veïns hi havia gent de nacionalitat llatina, magrebí o gitana, que van llançar crits com ara “el barrio unido jamás será vencido”, “no es racismo, esto es unidad” o “no queremos ser un barrio de tercera, no queremos ser un barrio marginal”. Tot i així també hi va haver opinions racistes, molts present sobretot a les xarxes socials.

La Xènia Morgado, integradora social especialitzada en igualtat de gènere, també es va apropar a la mobilització i va assegurar a aquest mitjà que la mobilització no critica els “menas” sinó la gestió del Govern: “Els mateixos menas estan patint perquè estan sols, no tenen una llar on viure.”

A partir d’aquí, davant la negativa de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per convocar una reunió amb les entitats, la Plataforma Cívic Veïnal va començar una recollida de signatures per diferents punts del barri. Els responsables asseguren que ja compten amb el suport de més de mil veïns i veïnes.

La gent de La Marina també es va mobilitzar i el 28 de maig, quan es va constituir, juntament amb la Coordinadora, la plataforma cívic-veïnal de voluntaris per fer front a la manca de comunicació per part de les institucions. El seu objectiu és recol·lectar opinions i desenvolupar accions per fer front als problemes del veïnat pel que fa a la gestió de les administracions amb els menors estrangers. Juntament amb la manifestació del dia 20, es van convocar dues més els dies 24 i 29. ■

L’associació Ary Esport consolida la seva jornada esportiva amb diverses activitats dedicades als moviments del cos. Aquest acte, organitzat el passat 25 de maig, es va dividir en cinc classes que tractaven moviments diferents: el moviment conscient, el meditatiu, el que es realitza a partir de la dansa i el moviment espontani. A més a més, es van utilitzar diferents tècniques per abordar-los. El pilates, el ioga i la dansa contemporània van ser els principals protagonistes utilitzant eines d’aquestes disciplines per poder mostrar els beneficis de l’esport, no només físicament, sinó també psicològicament, i sobre tot, posant molt d’èmfasi a les articulacions.

Alberto Costas, monitor d’Ary Esport i encarregat de dur a terme la classe de moviment conscient, ha afirmat que el principal objectiu d’aquesta iniciativa és que persones sedentàries puguin tenir un ampli ventall de possibilitats per practicar esport. Yolanda Gutiérrez, presidenta d’Ary Esports, ha assegurat que, generalment, “les persones no es preocupen dels moviments que fan”. Per aquesta raó, és necessari conscienciar a tothom de la importància d’aquest fet. ■

L’Ibèria convoca l'afició per animar la remuntada

8 anys de Marina Viva!

La Marina Viva

|| Andrea Bello

|| Vanesa Alemán

“Volem que esteu orgullosos del barri que tenim: Soli· dari, actiu, proper i dinàmic.” Amb aquestes paraules Dani Fernández, president de La Marina Viva, presentava el vídeo-resum dels últims vuit anys de l’associació cultural. La Marina Viva és una entitat que principalment s’ha consolidat en fer publicitat de les diverses activitats que s’hi realitzen a les seves xarxes socials, entre d'altres.

En un acte, celebrat al Punt Multimèdia de la Casa del Rellotge, els col·laboradors de la plataforma van convidar a tothom a gaudir de la recopilació de missatges de felicitació que els veïns van gravar durant tot el mes de maig, el muntatge dels millors moments de l’entitat al llarg dels seus 8 anys de vida, així com l’estrena de d’un spot de celebració. Abans de posar el vídeo-resum, el mateix Dani Fernández va esmentar tots el triomfs de la plataforma: El projecte Terra Viva, els Premis Mariners, On Ets Marina, les pre-campanades o la Castanyada. 25 activitats anuals de diferents caràcters i dirigides per a tota la família. ■

L’ibèria ho té tot preparat per rebre al Can Buixeres aquest dissabte dia 8 de juny. Tot I tenir una mica en contra el resultat, l’equip de Picolo intentarà per tots els costats fer-se amb la victòria. Tal com afirma el directiu de l’Ibèria, Jose Antonio “El Oliva”, “s’espera que vinguin moltes persones a animar l’equip”. La trobada començarà a les 18h i serà decisiva per saber quin dels dos clubs es converteix en equip de Segona Divisió Catalana.

Tot I les fortes expectatives que té l’equip pel que fa al nombre d’assistents, l’Ibèria fa una crida a tothom perquè vagi a animar als jugadors. Veient aquest resultat, l’Ibèria es convertiria en equip de segona marcant només un gol. Si per contra, qui marca és el Can Buixeres, l’Ibèria estaria obligat a fer tres gols per ascendir-hi o a fer dos per anar la pròrroga. S’espera que sigui un partit molt interessant propi d’una fase d’ascens a Segona Catalana. ■

Juny 2019 // www.lamarina.cat

18

La Marina del comerç associat

L’Associació de Comerciants la Marina presenta la seva nova Junta • Dolors Torelló.

• Elena García Romero

Membres de la Junta: • Mei Márquez. Presidenta. (Art i Decoració) • Ramon Carné. Vicepresident. Rellotgeria i Joieria Ramon Carné).

• Rosa Belda. Tresorera. (Celler la Marina).

• Ramiro López. Secretari. (Drogueria Ramiro).

• Marisa Belmonte. Vocal. (Centre d’infermèria i Podología).

• Anna Tomàs. Vocal. (Calzados Cisne).

• Javier Bofill. Vocal. (Consultor Tributari i Comptable).

Col·laboradores: • Esther Márquez

Mei Márquez Presidenta Rosa Belda Tresorera

ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA DE VIATGES ELECTRODOMÈSTICS VANWARD SEPTEM VIATGES Pg. Zona Franca, 124, Local.

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 535 52 52 Local 9. Telf. 938583562 ESCOLA D'IDIOMES AGÈNCIA IMMOBILIARIA KIDS AND US LA MARINA CENTURY 21 Dux3 C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 934531994 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 244.

MON ANIMAL Telf. 933326946 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANC Nº 276 ASSESORIES-GESTORIES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L FARMÀCIES Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 419 52 87 Telf. 934218129/ 606885784 BOFILL MARTINEZ FARMÀCIA PANADÉS ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Pg. Zona Franca, 226 Telf. 932989977 / 609932494 Telf. 93 332 34 47 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224.

93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 173.

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144

DROGUERIES I PERFUMERIES FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

Ramiro López Secretari

Marisa Belmonte Vocal

Botigues associades:

Ramon Carné Vicepresident

Anna Tomàs Vocal Javier Bofill Vocal

ROBA AMIGA (Projecte home) CARNISSERIA ÀNGEL c/Mare de Déu de Port, 337 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telf. 93 298 98 75 CONDIS SUPERMERCATS GARIBAL (Tienda de Cristales Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, PLATAFORMA CÀRNICA local 17. Telf. 93.192.73.66 C/ Mare de Déu de Port, 355 MAVI MODA I COMPLEMENTS Telf. 93 611 76 32 Mare de Déu de Port, 264-266 REFORMES INTEGRALS Local 2. Telf. 610075461 NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 93.517.63.18 RIOS MESSANA NOTARIO TENMAN REFORMES Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. c/Mare de Déu de Port, 407-409 Tel. 936282806 Fax 931210064 Telf. 629.82.92.85 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, BAR GARRIDO 155. Telf. 93 432 24 98 c/Foneria, 40 Local 3 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de (Jardins de la Mediterrània) Port, 252. Telf. 93 331 40 47 GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 PAPERERIES Telf. 93 296 98 43 PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 BAR JUEVES 5 Telf. 93 332 57 94 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

Telf. 934324022

TOMA TAPA Jardins de la Mediterrània, local 11. Telf. 93 166 76 23

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX ENRIC I PAU Mare de Déu de Port, 413 bxs Minería, 4-6. 93 332 25 62 local 3. Telf. 93 422 10 48 LA SAL DEL PORT DANI FERNANDEZ ESTILISTES c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Paseo de la Zona Franca, 132 BAR PADDOCK Telf. 934 32 15 90 Pg. de la Zona Franca, 145-149 MANIKURAME Telf. 93 331 84 33 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 BAR RTE. CAL CAMPÀ MI PELU Passeig de la Zona Franca, 109 C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Telf. 93 360 68 69 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, QUEVIURES ALIMENTACIÓN RUIZ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

La Presidència d’Ivan Ruiz Damas va fer el traspàs simbòlic de les competències del comerç de proximitat dels barris de la Marina.

L’actual Junta Directiva presidida per Mei Márquez té com objectius: • La promoció de tota mena de projectes i activitats orientades a afavorir el ple desenvolupament del comerç de proximitat de la Marina en els ordres social, econòmic i cultural amb el suport de Barcelona Comerç.

• Promoure un més alt nivell de relació amb el barri, per tal de millorar l’entesa entre el comerç i el seu entorn humà.

• Prestigiar el comerç de la Marina com activitat social perquè sigui valorada per la població en general.

“La nova Junta entra amb moltes ganes. El Comerç de la Marina és una gran família, ara som nosaltres, però som molta més gent amb voluntat d’estar units i treballar plegats pel comerç de la Marina”, conclou Mei Márquez. ■ LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

▶ EMPANADA CLUB

(NOU SOCI) Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46

▶ CAP PATRY (NOU SOCI) Jardins de la mediterrania, local 11. Telf. 931 66 76 23

▶ CAL TETE (NOU SOCI)

c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

El passat 2 de maig, després de quatre anys, els comerciants de la Marina van celebrar una nova assemblea on es va escollir a les persones que a partir d’ara formaran part de la Junta Directiva de l’Associació de Comerciants la Marina.

La nova Junta està formada per un total de 7 membres: 4 dones i 3 homes. També compten amb 3 col·laboradores.

Juny 2019 // www.lamarina.cat

actualitat 19

BOIX, Francesc Jesús Martínez Extracte d'un dels capítols del llibre Un país llamado Zona Franca.

En los años de Maricastaña, las semanas también duraban siete días. Y los viernes transcurrían con la misma parsimonia que los jueves y los miércoles. Quizá, en esos años perdidos de los primeros bípedos, se celebrara algún viernes negro, efeméride de alguna desgracia natural o causada por la mano del hombre. Lo que no existían entonces eran los black fridays, esa epidemia consumista que empuja a las masas a gastarse el dinero que no tienen; el anzuelo, los descuentos.

«Black Friday, descuentos del 30 % en cosméticos», se lee en los carteles de las tiendas por las que pasa el vecino y presidente del barrio de Plus Ultra, Francesc Boix, Cisquet (Barcelona, 1927).

Abrigado, Boix sale de su casa, en la calle del Aviador Franco, llamada así por el piloto Ramón Franco, hermano del dictador, y que a primeros de 1926 había comandado el vuelo del hidroavión Dornier Do J, conocido como Plus Ultra, que unió sin escalas las ciudades de Palos de la Frontera (España) y Buenos Aires (Argentina). El 18 de mayo de 1927 se decidió dedicarle una calle al Aviador Franco en un barrio de nuevo cuño, Plus Ultra, hasta entonces una barriada de casitas nacida de una urbanización que vendía parcelas al margen de los planes urbanísticos.

«Això que veus [tramo de Mare de Déu de Port que pasa por la plaza de la Marina] era el canal d’Infanta Carlota», señala Francesc la canalización que traía las aguas del río Llobregat para regar los campos de cultivo y que recibió el nombre de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón-Dos Sicilias y Borbón, suegra de la reina Isabel II. «I on ara estem [panadería Forn Vivari, en Mare de Déu de Port con plaza de la Marina] hi havia plantes baixes on s’emmagatzemava carbó.»

Con noventa años a cuestas recién cumplidos y recuperándose de una operación de hernia, Francesc Boix podría estar emparentado con los dioses del vino, porque él es una variedad de garnacha y monas· trell y envejece bien en barrica. Pongamos que la barrica de Francesc Boix es la casa en la que nació y en la que aún vive, solo, pero asistido por sus hijas. Con ojos pacificadores, voz de ganadero y manos de roble que decantan porque reposan, Francesc Boix se acuerda de muchas cosas, aunque, socarrón, como él mismo afirma, no se quiere acordar de lo que debe.

Nada debe.

«Vaig néixer en aquest barri de Plus Ultra, que abans de rebre el seu nom es deia Cases Noves. Estaven rodejats d’extensions quilomètriques de camps de conreu, i cadascun treballava pel seu compte», se acuerda, libre de deudas. «Vaig estudiar al col·legi Asilo [al lado del instituto

Montjuïc, hoy Escola Bressol Municipal Collserola] i allà recordo que, un dia, durant la guerra, van venir uns policies per dir-nos que ens anéssim a casa perquè el dipòsit de Campsa estava a punt d’explotar ja que hi havien caigut unes bombes i s’havia fet foc.»

Le picaba la curiosidad y, para ser testigos de la explosión, subió a lo alto de la montaña de Montjuïc la pandilla de Francesc, que a veces se topaba con la cuadrilla del escritor Paco Candel (1925-2007), los mayores. Finalmente, no pasó nada.

«La nit del 18 de juliol del 36 van venir a casa uns homes que jo no coneixia. Vam xerrar llargament amb el meu pare, que era d’Esquerra Republicana de Catalunya, que tenia el casal davant el camp de futbol del Ibèria, i tinc al cap aquesta frase que els va dir el meu pare: “A mi no em doneu cap arma que jo no dispararé ningú”», reproduce. «En canvi, el meu avi sí que va anar a veure allò que estava passant a la barriada

de Sants; es disparaven trets contra l’església on els capellans s’havien fet forts. Jo vaig perdre tres cosins germans al front.»

Durante los años de la guerra civil (1936-1939), la calle del Aviador Franco pasó a llamarse calle Francisco Ascaso, por el líder anarquista que murió en las jornadas revolucionarias de los primeros días.

«Una vegada va caure una bomba al costat de casa, als números 7 i 9 del carrer, i el meu pare va estar traient els morts; unes set persones van perdre la vida. Els

Con noventa años a cuestas recién cumplidos, Francesc Boix podría estar emparentado con los dioses del vino, porque él es una variedad de garnacha y monastrell

avions franquistes buscaven la fàbrica de material de guerra de Can Barret i de Can Ferrero, on avui hi ha parcs.»

Acabada la contienda, Francesc hace la mili, se casa, se centra en un trabajo en la fábrica familiar de jabones Berenguer, en la calle Gayarre, que producía las pastillas Lagarto, para lavar la ropa («Transparen· te, suave, perfumado»). Posteriormente, la factoría se trasladaría a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona).

«La meva mare intercanviava pastilles de sabó per barres de pa, així ens en sortiren en aquells anys», dice.

En 1947, se fundó la asociación de vecinos de Plus Ultra. Francesc Boix, de la quinta del 48, fue elegido presidente de la entidad en 1950. Y hasta ahora, que sigue tirando del carro: «Tot se’m consulta».

En el 2000, Plus Ultra se incorpora al Plan Especial de Protección del Patrimonio Arquitectónico Histórico Artístico de la Ciudad de Barcelona en el Districte de Sants-Montjuïc.

«Va ser el Celler Peña [Aviador Franco, 15] el que va començar amb la trepitjada de raïms, i nosaltres ho vam convertir en una festa. Cada any venen totes les autoritats», expone.

El Celler Peña cerró definitivamente el 23 de junio del 2017 (anuncio colgado en las redes: «després de 90 anys de dedicació i servei a un barri que ha patit molts canvis amb el pas del temps, la Maria Peña, que fa més de 40 anys que encapçala el negoci familiar, posa fi a aquesta etapa»).

A veinte metros, se ha abierto el Celler La Marina.

Cuando Francesc Boix era un mozalbete, los comercios eran otros. Al lado de su casa había una tienda que vendía leche de cabra, y las cabras pastaban muy cerquita.

En el 2017, acabados de cumplir los 90 años, el presidente Francesc Boix mira los nuevos comercios de Plus Ultra, como la tienda de estética CutiCool: «Promoción jubiladas».

Black Friday. ■

Juny 2019

L'ENTREVISTA

“L’escultura és art, ofici i mitjà per a expressar sentiments” Ferran Soriano 74 anys. Escultor. Dos fills.

Casat. Religió? Sóc agnòstic. Política? Sóc molt actiu i sempre d’esquerres.

C

om s’inicia al món de l’escultura?

A vegades perdo la memòria de quan vaig començar a dibuixar.

Sempre! A escola, a casa... però abans no es mirava això. Pintava paisatges fins que de cop i volta em va atrapar l’ésser humà.

Es va poder formar?

Als 12 anys ja treballava de dependent de rellotger a l’altra punta de Barcelona. I als 14 vaig començar de planxista, com el meu pare, a la Citroën, d’aquí em ve el coneixement del ferro. La senya de l’escultura no deixa de ser la que s’utilitzava al món industrial. Després vaig fer algun taller al centre artístic Sant Lluc.

En sortir de la feina, m'hi dedicava.

Ha estat un camí dur.

Al cap dels anys, em van donar una beca per estudiar els sistemes tradicionals de l’escultura a Roma, amb un professional. Des d'una petita peça de fang o d'escaiola a una altra d'enorme.

Em vam concedir una excedència a la feina i en tornar en van acomodar els horaris. Feia totes les hores que calien i sovint em quedava sense vacances, però podia fer el que m’agradava.

Què li va quedar d’aquell viatge a Roma?

Em va servir per reafirmar-me en la meva tècnica, perquè sempre he utilitzat el metall en les meves obres.

Sempre remarca que no fa decoració.

Perquè és així, no faig decoració, sinó que expresso sentiments mitjançant l’art de les escultures. A vegades es pot veure, a vegades no, però allà hi són.

Això també m’ha vinculat molt al món de la poesia.

El Miquel Martí i Pol li va ressaltar aquesta faceta de poeta.

A l’any 1988, vaig exposar a Nova York amb el títol “Buscant Ítaca” i ell em feia la presentació. Va començar dient: “Ferran Soriano, poeta de l’espai” i així van titular alguns diaris al dia següent de l’exposició. M’agrada que escriptors i poetes facin les presentacions perquè es plantegen què vol dir i no es queden només en l’aspecte tècnic.

Que hi ha alguna obra a la qual vostè tingui especial afecte?

M’agrada parlar de la primera escultura per a l’espai públic que vaig fer-la a L’Hospitalet, es va inaugurar l’any 1976. Es deia “Vol de colom”, i portava un subtítol que amb els anys s’ha perdut: “El gran crit”.

Què volia representar?

Un vol de colom a la plaça Catalunya, on sempre n’hi ha molts. Vaig fer aquesta escultura tornant de Roma, l’any 1975, quan també va morir Franco. La gent jove per fi teníem llibertat i aquest vol de coloms significava això: fem’ho, endavant!.

Una altra d'especial me la van demanar per la guerra de Bosnia. La va inaugurar l'alcalde de Tusla, i reflectia l’agermanament del món i de les persones. Però n'hi ha moltes més.

Que em pot dir alguna escultura amb la millor acollida del públic?

Tots depèn també d’on estigui ubicada.

Una dona em va preguntar si jo havia fet l’escultura dels coloms i li vaig contestar que sí, i em va dir “jo visc allà i tota la meva vida ha format part del meu paisatge, ja de criatura la veia, però no sabia què representava”. Això és molt gratificant.. (Rialles).

Ferran Soriano és un reconegut escultor a casa nostra. Ha fet fins a cent exposicions individuals i les seves obres s’exhibeixen a set ciutats de Catalunya, entre les quals Barcelona i L'Hospitalet, on en té diverses creacions.

Ha rebut molts premis d’àmbit nacional i internacional i ha participat a un sense nombre de conferències. Ens concedeix una entrevista a l’estudi de La Marina (FM 102.5) i després compartim un cafè. És una persona que transmet pau i serenitat, però també força i convicció. “M’agrada molt la proximitat, la gent i la política ”, assegura.

La seva història és un homenatge a la constància i un reconeixement a l’esperit de superació. “No et casis i busca una formació de renom, sinó no arribaràs enlloc” li van dir. “Malament”, explica, perquè ja hi era casat i ha estat sobretot un autodidacta, “estudiar aquells anys era difícil pels obrers”. Però s’hi va entossudir i ho ha aconseguit. Fa unes setmanes concloïa la seva exposició on feia una mirada als 50 anys de carrera, i també el seu comiat del món de l’art.

A Catalunya Ràdio, la Sílvia Cóppulo portava un programa que es deia “Segons la lluna”. Començava a les 12 de la nit i acabava de matinada... Una vegada m’hi vam convidar i a les tantes truca una senyora amb la qual jo havia treballat a la mateixa empresa feia més de vint anys, i em diu: “Ferran, si veig l’escultura cada dia. El record es permanent amb tu!” I jo li vaig preguntar: “Però és que no dorms tu? A la una de la matinada hauries d’estar dormint, oi!?” (Riu). Tinc històries com aquesta, tan emotiva, i és molt gratificant.

Va tenir una relació molt estreta amb el Paco Candel.

Paco era excepcional. Parlàvem molt de política. La cultura era essencial per a sortir del pou en què estàvem, sobretot la gent més humil i treballadora, que no teníem accés a la universitat, aquesta era la lluita permanent. Al cap de molts anys tinc la satisfacció que si més no una mica de raó sí tenia.

Que ha pogut viure de l’art?

Normalment es diu que l’escultor ho té més difícil que el pintor. És més fàcil posar una pintura en una casa que una escultura. Però jo vaig tenir la sort que es van posar de moda les rotondes, una moda provinent de França. Aleshores vaig poder presentar-me a projectes a espais públics. Això em va permetre professionalitzar-me, a part de les exposicions i de dos marxants que vaig tenir a Holanda i Bèlgica.

Li va anar bé llavors.

Si. Però en arribar la crisi, aquests marxants van plegar. De sobte t'hi trobes sol. Per això ara en arribar als 50 anys de carrera, he volgut fer la meva última obra.

Encara té pendent l’escultura d’homenatge a en Paco Candel a la Biblioteca.

Tenim els permisos de l’Ajuntament, però no hem pogut avançar amb el finançament, tant de bo el trobem.

La seva última exposició ha tingut molt bona acollida. Que n’hi haurà una altra?

Feia dos anys que no exposava en solitari i amb aquesta he culminat les 100 exposicions individuals. Ha estat molt emotiu. La de Santa Perpètua la vaig voler fer per començar a dir adéu. En Candel i uns amics em van descobrir en la poesia i hem muntat fins i tot recitals a L'Hospitalet, Barcelona… Sense fer jo res! Bé, la poesia, clar. En Candel em va dir: “¿Pero tú escribes, Ferran?” I jo: “Sí, Paco”. I em va contestar: “¡Pues no me lo habías dicho nunca!” ■

Yohany Limpias