La Marina - Edició Juny 2021

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

6.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Juny 2021 / Núm. 305

La transformació urbana del Prat Vermell en el focus En poc acabaran molt edificis en construcció i L’acceleració la zona es comença a dinamitzar comercialment

en l’arribada de nous serveis, l’expectativa dels veïns de Cases Barates Andrea Bello

Pàgs. 3-4 La històrica relació entre el barri, el far i la mar, i l'homentatge als sanitaris

Pàg. 22

Els serveis de dinamització juvenil al barri guanyen força

Jordi Ortega, president de l’AAVV de Cases Barates, acompanya l’Alcaldessa Ada Colau i el Regidor Marc Serra en la seva visita al barri, després de posar la primera pedra per l’inici d’un altre edifici d’habitatge públic al carrer Ulldecona 2-10 SALUT

El desafiament de millorar l'atenció de la salut mental després de la pandèmia.

CAP La Marina Pàg. 24

ESPORTS

El Barça inicia tràmits per jugar al Cim de Montjuïc Pàg. 27

Pàgs. 14-15

Juny 2021 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Patrícia Mampel, Albert Muro i Afrika Hidalgo.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Ferran Pedret, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

tres problemes. Tant de bo uns i altres, pensem el que pensem, siguem capaços de reconèixer els dret i la leNou govern de la Gene- gitimitat de tothom i sobretot aquells ralitat amb el quals no coincidim. Ara més Com ens articulem com a socie- que mai cal radicalitat democràtica tat?. Com fa vostè senyor o senyora per no perdre més temps i benestar lectora quan vol que el seu dret o el del que ja ha perdut bona part de la seu interès prevalgui per sobre del població amb la pandèmia. de la resta?. I per què hauria de prevaldre el seu i no el dels altres? En funció de què jerarquitzem els pro- Reafirmar el nostre comblemes, els interessos, les demandes promís amb el Poble socials de qualsevol tipus? D’això se’n Sahrauí diu Política! Dels consensos mínims El Sàhara Occidental o Sàhara Ocque tenim per saber que el menjar, cidental és un territori d'Àfrica situat rebre atenció sanitària, educar-nos, en l'extrem occidental del desert del fer possible que tots puguem viure Sàhara, a la vora de l'oceà Atlàntic. És amb un mínim de benestar (drets bà- un dels 17 territoris no autònoms sota sics) i respectar-nos els uns al altres supervisió del Comitè de Descolonitens agradi o no el que els altres pen- zació dels Nacions Unides, amb la fisen, senten, vesteixen o diuen.... és el nalitat d'eliminar el colonialisme. Va nord que ha d’orientar el que fem i ser introduït en la llista dels territoris com decidim què hem de prioritzar no autònoms en 1960 en la Resolució en comunitat, en conjunt.

1542 (XV) de l'Assemblea General de Però la realitat és prou comple- l'ONU, de 15 de desembre d'aquest xa i massa sovint el dilema és entre any, quan era una colònia espanyola. persones o sectors que tenen igual legitimitat en el reclam d’un dret i un altre. O un interès i el contrari.

Com dilucidem aquestes diferencies? D’això se’n diu democràcia. Tot i que no només. Però bona part de l’exercici democràtic va d’això. Precisament per això ens alegrem de la bona notícia que s’hagi conformat govern. Perquè estem en un moment que conscients o inconscientment intuïm que ara ens toca fer pinya, intentar organitzar-nos, articular-nos i fer suport a tota iniciativa que ajudi i impulsi el benestar del conjunt.

Tant de bo la classe política sàpiga intuir-ho, i aprofiti una situació de crisis per reafirmar el seu compromís de servei i la valentia que requereix el moment per fer prevaldre els consensos mínims. Per què malgrat tot el que vomitem contra la política, és l’instrument democràtic per organitzar-nos i jerarquitzar els nos-

El seu procés de descolonització va ser interromput en 1976, quan Espanya va abandonar el Sàhara Occidental en mans del Marroc i Mauritània (conforme al qual es disposa en els Acords de Madrid, il·legals segons el dret internacional).

El territori està ocupat actualment gairebé íntegrament pel Marroc, encara que la sobirania marroquina no és reconeguda ni per els Nacions Unides. Únicament els Estats Units de Donald Trump, al final del seu mandat i mitjançant un tuït presidencial, van reconèixer aquesta sobirania, donant ales a les aspiracions marroquines i agreujant més la crisis. Aquesta posició és rebutjada pel Front Polisario, que va proclamar la seva independència en 1976 creant l'estat de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), reconegut fins al moment per 82 països.

Per això, davant la pressió del govern marroquí en aquesta causa, afirmem el compromís i solidaritat absoluta amb el poble sahrauí. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

3

actualitat

S'accelera la transformació urbana de la Marina del Prat Vermell || Yohany L. Ayala És 14 de maig, són les 11 del matí i som al barri de Cases Barates (Eduard Aunós), en un nou edifici que es comença a bastir al carrer Ulldecona 2-10, on posaran la primera pedra. Les fotos son importants. És un espai on hi ha molt edificis en diferents fases de construcció. L’Ajuntament ha convocat el veïnat, representants de diverses entitats de La Marina, el gremi de constructors, el d’arquitectes i també la premsa.

Hom ens anuncien la fita que el Consistori aconsegueix el màxim històric en la construcció d’habitatge públic a la ciutat. Son 2.329 habitatges en obres o prop d’iniciar-se, un 30% per cent de tot el parc públic que hi havia el 2015. Una inversió que en conjunt arriba als 316 milions d’euros i que generen uns 3.500 llocs de feina, segons dades del mateix consistori.

L’escenografia posa l’alcaldessa Ada Colau al capdavant de màquines, i els assistents, tothom amb casco de seguretat per la proximitat d’obres, completen l’escenografia preparada per l’ocasió. L’acompanyen els regidors Lucia Martin i Marc Serra, d’Habitatge i del Districte de Sants-Montjuïc, respectivament. També hi són representades les entitats del barri i hi fan ús de la paraula els representants dels gremis.

A l’entrevista amb La Marina, l’alcaldessa destaca el deute que la ciutat té amb els barris de La Marina i reivindica l’aportació del seu Govern per fer realitat l’arribada del metro, en les parades Foc i Foneria, les petites però diverses intervencions urbanístiques que s’han realitzat. També la seva política social amb el Pla de Barris i la fita en habitatges que, a més, assegura haver cuidat que es compleixi l’objectiu de mixtura social. Que convisqui veïnat amb diverses rendes per evitar a tot preu els guetos socials. En acabar l'acte va visitar l'skateparc acompanyada d'alguns veïnes.

Uns dies abans, el primer Tinent d’Alcaldia, Jaume Collboni, també hi feia una passejada acompanyat d’entitats i associ-

▶Autoritats i representants d'Entitats i els gremis dels constructors i arquitectes a la promoció del carrer Ulldecona.

Ada Colau posa la primera pedra d’una altra promoció a la zona assolint un màxim històric en la construcció d’habitatge públic a la ciutat

acions veïnals. El missatge era: “la gent ha de saber que ara els seus fills podran optar per quedar-s’hi”. Posava èmfasi en la idea de viure-hi i viure. És a dir “habitatge i feina amb salaris dignes per poder viure”. El seu missatge accentuava la feina de la Regidoria que comanda, vinculada a Economia i Empreses. Tot això comentaven tots dos líders del consistori en un barri que és, per l’experiència vital, escèptic davant l’autoritat.

En general, el veïnat a Cases Barates veu amb bon ulls i un cert optimisme els canvis i la transformació de la zona, confien que els repercutirà per a bé, accelerarà l’arribada de serveis, i dotarà la zona d’una mixtura social, molt més rica i variada.

Entre els representants del veïnat hi eren presents de La Unió d’Entitats de La Marina, El Casal de Barri La Vinya, Marina

Andrea Bello

Viva, Engranatge, la Coordinadora d'Associacions Veïnals i Comerciants i l'AMCL. La Marina va buscar la gent del mateix barri per conèixer les seves impressions.

La veu del veïnat de Cases Barates

Ginesa Pérez, veïna de Cases Barates considera que està “molt bé” que arribi altra gent i valora positivament els canvis del voltant. Assegura que de mica en mica els canvis es comencen a notar, tot i que no acaben d’arribar al barri. “Som molt bons veïns però necessitem que l’Ajuntament faci alguna cosa, perquè no hi ha cap servei ni pels infants ni per la gent gran. Jo he nascut aquí però estic molt descontenta”, assegura. L’Ajuntament té previst la millora de la plaça Falset, i al barri existeix un Continua a la pàgina 4

Juny 2021 // www.lamarina.cat

4

actualitat

La governança amb inclusió Més de 15 mil persones cridades a votar a les eleccions de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat || Andrea Bello De l'1 al 19 de juny les persones amb discapacitat estan cridades a les urnes per seleccionar els seus representants dins del Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

L'IMPD és un organisme adjunt a l'Ajuntament que treballa per garantir els drets de les persones amb discapacitat, a través de tres vies: prestar serveis, formular projectes i impulsar polítiques perquè arribin a l'Ajuntament. El seu Consell Rector està format per 20 membres, 10 representants de les institucions i 10 representants dels diversos col·lectius de discapacitats.

Aquests últims són els que ara entren en campanya electoral i que tenen una gran rellevància dins del Consell, ja que, com explica, Joan Ramon Riera, regidor i president de l'IMPD, "és un punt de cogovernança on tenir un diàleg permanent i sincer entre la institució i el col·lectiu a qui representa per poder construir polítiques i serveis efectius en matèria de discapacitat i així poder participar en el disseny de la ciutat".

Per tant ens trobem davant unes eleccions amb una gran rellevància pel col·lectiu, com hi coincideixen els candidats del districte de Sants-Montjuïc: "res per nosaltres sense nosaltres" comenta la Marta Delgadillo, "hem de participar per poder decidir i trans-

Candidats a l’IMPD de Sants-Montjuïc Carmen Piquer

Candidata pel sector persones amb discapacitat intel·lectual / Activista membre de Som Fundació

De la seva candidatura destaca la lluita contra la discriminació per qualsevol motiu, la millora de l’accesibilitat de serveis i física, i el reclam per la igualtat de drets.

Oriol Roqueta

Candidat pel sector persones amb discapacitat física o orgànica / Advocat i activista a Moviment de Vida Independent

De la seva candidatura destaca la millora en l’assistència personal, reclamar la capacitat d’elecció de les persones amb discapacitat i la inclusió d’aquestes en les polítiques públiques. formar la ciutat defensant els nostres drets" afegeix Javier de Oña.

Els reptes de la ciutat en matèria de discapacitat que haurà d'afrontar el nou consell són encara molts i en molts àmbits. Els candidats en ressalten l'accés a l'habitatge i la vida independent, l'accessibilitat a espais que encara són de difícil accés

Marta Delgadillo Candidata pel sector persones amb trastorn salut mental/ Productora cultural i activista a ActivaMent

De la seva candidatura destaca la lluita contra els tractes inhumans en prestadors de serveis, una millora en la inclusió i representació cultural i l’augment de projectes de prevenció.

Javier de Oña

Candidat pel sector persones amb discapacitat física o orgànica / Membre directiva de la Fundació DKV Integralia

De la seva candidatura destaca la lluita per una qualitat de vida, implementar una transversalitat a l’IMPD en les regidories, i la millora de l’educació i l’ocupació inclusives o amb restriccions (com les platges), la seguretat, la formació i ocupació o la prevenció.

En destaca també la necessitat de sensibilitzar i educar la ciutadania de Barcelona en matèria de discapacitat: "cal fer entendre el que realment significa la paraula «inclusió»: integrar a totes les persones a la societat sense

distinció, perquè aquestes puguin participar-hi i contribuir-hi", ens explica el candidat Oriol Roqueta.

"Cal trencar les barreres mentals que té la gent i treballar l'empatia", hi afegeix la candidata Carme Piquer.

Al districte de Sants-Montjuïc els reptes segueixen en línies generals els de la ciutat, però s'hi n’afegeixen alguns més.

Roqueta destaca la necessitat d'adaptar l'estació de metro de plaça d’ Espanya i l'ampliació de voreres estretes. Piquer comenta la dificultat d'agafar l'autobús i la necessitat d'adaptar locals de proximitat per a ser més accessibles, i Oña hi afegeix que cal millorar els permisos per les persones amb mobilitat reduïda, tot i estar d'acord amb una ciutat sense cotxes. Finalment Delgadillo creu que cal apostar per projectes de prevenció i també de millora de l'atenció.

Des del diari de La Marina volem animar a tots aquells que puguin votar en les eleccions a l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a què consultin les candidatures i exerceixin el seu dret a vot bé telemàticament o presencialment.

"Com més participació hi hagi més empoderades i més legitimades estaran les entitats i ajudarà que la ciutadania prengui consciència que aquesta realitat existeix i representa un 10% d'aquesta" conclou el regidor Riera. ■

Ve de la pàgina 3

“Si les coses es fan bé, tots sortirem guanyant” centre de reforç escolar per infants, l’Imagina’t. Però cap altre servei.

La Pepi Martínez, una altra veïna, hi torna. “Visc al barri de tota la vida i aquí no ha canviat res. Em sembla molt bé que vingui altra gent, però la que ha arribat fins ara no passa mai pel barri, ni s’hi apropa per a res ” La Pepi es malfia que el nucli de Cases Barates continuarà com sempre, sense notar gaire cap transformació. Tot i això és optimista i té l’esperança que tot acabi repercutint per a millor.

De la mateixa manera, en Jordi, president de l’AAVV de Cases Barates té clar que el benefici principal que rebrà el barri són els serveis que venen necessitant i reclamant de fa molt de temps, però que en ser un barri petit mai no aconseguia aquestes inversions. “Esperem que vinguin nous serveis, com el CAP, parvulari, casals per la gent gran... li recordem a les admi-

nistracions que comencem a ser un nucli gran d’habitatges i no tenim cap servei”.

Està convençut del profit que els reportarà l’arribada de nous veïns. “Tenim confiança que tot anirà bé, que no seran perfils conflictius i puguem fer un bon veïnatge. Si les coses es fan bé, tots sortirem guanyant”.

Els nous veïns

▶Jaume Collboni parla amb veïnes de Can Clos en la seva visita a Cases Barates.

Andrea Bello

La Netja i els cinc membres de la seva família viuen al Passeig de la Zona Franca i són socis de la Cooperativa La Chalmeta (carrer Ulldecona), que acabarà l’obra en els propers mesos. La previsió és que els nous veïns entrin a viure-hi entre el setembre i l’octubre. La major expectativa de la Netja és el fet de deixar de dependre d’immobiliàries. Li agrada molt el sentit de la cooperativa en apostar per un projecte comunitari i amb molts espais d’ús compartit. En celebra el canvi, a més, perquè no haurà de marxar del barri i per tant no li caldrà canviar la canalla de centre ni modificar substancialment les seves rutines. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Mans a les Mans i Lluís Llanas L'últim servei d'“El Barracón”, un bar històric a Cases Barates rebran la Medalla d’Honor Barcelona 2021

El Consell de Districte ha aprovat per unanimitat les candidatures a la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, un distintiu que s’atorga anualment a persones i entitats que han destacat en la defensa dels valors socials i cívics que representen Barcelona.

En total s’entreguen 25 medalles, dues escollides per cada districte i cinc que decideix directament l’Ajuntament central. Així, enguany els guardonats del districte de Sants-Montjuïc seran la Fundació Mans a les Mans, en categoria col· lectiva i el veí Lluís Llanas, en categoria individual.

Amb més de 15 anys d’història la Fundació Mans a les Mans dona suport a més de 250 nens i nenes del barri de La Marina, i des de districte s’ha volgut reconèixer aquest treball amb aquesta distinció. El regidor Marc Serra destacava la rellevància de la feina que duu a terme, motiu pel qual hi ha hagut unanimitat en la seva candidatura.

Neus Cerdà, directora Mans a les mans, ha reaccionat amb “sorpresa i molt d’entusiasme” perquè el seu equip està centrat en la feina d’ acompanyar les famílies que sovint no tenen drets bàsics coberts i fer suport la canalla. “Que la ciutat reconegui la feina és encoratjador per tot l’equip”, ha comentat.

Així mateix, Lluís Llanas, president de l’Associació de veïns i veïnes de Creu Coberta i també de la Fundació Barcelona Comerç, ha estat escollit pel seu compromís amb el teixit associatiu comercial del districte i de la ciutat. ■

|| A.B. Comencen a retirar les màquines escurabutxaques del bar El nuevo barracón, el nom amb què van rebatejar el restaurant quan va canviar de local. Aquest és l’únic gest que ens recorda que avui és l’últim dia en què els veïns i veïnes s’hi podran apropar per fer un cafè o dinar i fer petar la xerrada en aquest enclavament amb més de vuitanta-set anys d’història al barri de Cases Barates.

La crisi del coronavirus i temes personals han portat als propietaris a prendre aquesta difícil decisió. L’any 35, El barracón obria les seves portes al carrer Ulldecona, un dels primers bars al barri de Cases Barates, que l'han portat tres generacions, primer els avis, després els pares i ara el Jordi. De seguida va es-

devenir un punt de trobada, no només pels veïns i veïnes, sinó també dels camioners que venien fent ruta.

Va triomfar pel seu menjar casolà i pel seu caràcter familiar i acollidor. La Ginesa Pérez, veïna de Cases Barates de tota la vida, ens explica aquest tarannà d’El Barracón: “és com anar a dinar a casa teva, si no t’agradava el menú doncs et feien una altra cosa, igual que ho faria la teva família”. I el Manel Coronado hi afegeix: “el Jordi, i abans els seus pares, sempre han mirat que tothom hi estigués a gust, fins i tot la gent que venia de fora”.

La desaparició d’aquest bar deixarà clarament un forat al barri de Cases Barates. Com diu el Manel “tots portem un tros d’El Barracón al nostre cor, i El Barracón un tros de nosaltres”. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

6

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez Una espècie de maniquí de bronze: d’una banda, el faixí de capità general; d’altra banda, la pota saltejada de pintura vermella i dels colors del col·lectiu LGTBI, i per fi, el cavall, un Jolly Jumper mig tombat i descansant al costat de la paret, baldat.

El que queda de l’estàtua eqüestre del dictador Francisco Franco que s’exhibia al castell de Montjuïc (1963-2008), jeu al centre de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), en el polígon industrial de Zona Franca.

El cap li van tallar mentre es trobava en un magatzem municipal, abans de l’exposició Franco, Victòria, República.

Impunitat i espai urbà, al Born Centre de Cultura i Memòria, al 2016.

Algú té penjat el cap de Franco a la sala d’estar.

Les instal·lacions del MUHBA a Zona Franca guarden un tresor inimaginable d’oportunitats per a qualsevol que vulgui explicar històries, trobar trames amb les què ordir una novel·la o entendre per què som com som.

Dos edificis amb una disponibilitat d’espai d’uns cinc mil metres quadrats dividit en diversos compartiments: sala de rentat, sala d’assecat, sala de treball, sala d’arxiu, etc. «Prefereixo dir-los “sales de reserva museogràfica condicionades per preservar el patrimoni”», concreta l’historiador de l’art Josep Bracons, cap del departament de col·leccions i centres patrimonials, amb la prestesa dels entusiastes, satisfet pel bonum facere i amb mans artesanes. Al costat de Josep, un equip d'especialistes i professionals (arqueòlegs, restauradors, conservadors...) s'esforcen per llegir les línies de la mà de Barcelona i «generar-hi coneixement».

Aquí es dipositen les troballes de les diferents intervencions a la ciutat, amb els seus codis, les seves retolacions i les referències ordinals: «unitats estratigràfiques», «caixa 9004», «restes paleoantropològiques»..., peces molt més valuoses que els robins del pirata Willy el Tuerto, dels Goonies. ...L’estàtua de pedra i marbre d’Antonio López, primer marquès de Comillas, fins fa tres anys a la plaça que porta el seu nom i condemnat pel seu passat esclavista; la Victòria de Frederic Marés que, tot i nascuda republicana, va ser retocada per honrar el Règim, i que s’erigia a la base de l’obelisc de l'avinguda de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia; una làpida hebrea del segle XIII trobada a la muntanya de Montjuïc, amb inscripcions ben visibles; bases de columnes romanes; bales de ferro de la Guerra de Successió (1701-1715); bombes del segle XIX; una maqueta de guix de la construcció militar de la Ciutadella; les restes d’un llit funerari romà d’ivori; les quadernes d’un vaixell medieval enfonsat a les nostres costes; ossos de gossos de fa dos mil anys; ceràmiques blaves de la Catalunya menestral; falses tombes; el baix relleu «Plaza de la Constitución» a la façana de la Casa Consistorial, a Sant Jaume, i que es va retirar el 2013 després de 173 anys...

Franco, decapitat Crònica de la visita a l’equipament del Museu d'Història de Barcelona a Zona Franca

C

El que queda de l’estàtua eqüestre del dictador Francisco Franco que s’exhibia al castell de Montjuïc (1963-2008), jeu al centre de col·leccions del MUHBA.

CRÒNICA

Hi ha la intenció de preservar d'alguna manera l'estudi que l'escriptor Paco Candel (Els altres catalans) tenia al carrer de la Muga, en els Pisos de Foment.

Ja s'està inventariantne el contingut.

Documentar la quotidianitat «Una línia d'investigació que també hem impulsat és la de documentar els objectes icònics i potents de la nostra contemporaneïtat, documentar els canvis i les transformacions de Barcelona», s›entusiasma Josep Bracons, àgil com un esquirol, predisposat per a la discussió i minuciós en els detalls.

D’aquesta manera, diversos són els projectes que s’estan duent a terme des del MUHBA, amb majors recompenses que les que pugui donar qualsevol aixovar funerari de les piràmides egípcies. Aquests són els projectes i els objectes: ...Mantenir intactes algunes de les cases barates del Bon Pastor (Sant Andreu) per recordar-nos dels humils habitatges que es van construir el 1929; seguir posant en valor el Turó de la Rovira (HortaGuinardó), per preservar no només les defenses de la República en guerra, sinó les precàries construccions de barraques que la immigració va aixecar-hi; rètols de “la Caixa” abans de convertir-se en banc, així com els primers caixers; les càmeres de seguretat de la presó Model de Barcelona; gotets de porcellana de marxandatge del Fòrum Universal de les Cultures de 2004;

els vidres al prostíbul Madame Petit, al carrer Arc de Teatre, a Ciutat Vella; paviments hidràulics de la Rambla del Raval; màquines d’escriure Continental, globus terraqüis procedents d’alguna escola, microscopis semblants als que feia servir el científic Santiago Ramón y Cajal, trets de l’escorxador municipal; els records, els condols i els missatges que la ciutadania va deixar al llarg de les Rambles i fins al Pla de l’Os, en els dies posteriors a l’atemptat gihadista del 17 d’agost de 2017; les mascaretes de diferents formes i mides i dissenys que explicaran, en el futur, que vam saber conviure durant la pandèmia del coronavirus; els equips de protecció individual que es van repartir entre els membres de les meses electorals en les eleccions autonòmiques del 14 de febrer del 2021...

Josep Bracons: «A través del passat, reflexionem sobre el present».

Durant el confinament pel covid, els responsables del MUHBA han meditat sobre la conveniència d’obrir les portes al públic general, amb cites concertades.

Així, el moll de càrrega es convertiria en una sala d’actes per acollir als visitants, per exemple, i alguns objectes es retolarien i es col·locarien en vitrines. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

7

“Volíem fer una revolució però el sistema se’ns va empassar” || Esther Pardo i Gimeno El dia 22 de maig de 2011 vaig escriure això al meu mur de la xarxa social Facebook després de passar una tarda a la campada de la Plaça Catalunya de Barcelona : - “El pitjor de tot és que molts dels que eren joves al maig de 1968 avui dia ja no ho recorden i no es reconeixen en tots i cada un dels joves amb un futur incert, tant si son a la Plaça de Catalunya en aquest moment com si son en un treball precari. DESPERTEU!!! Que això va amb tots !! , perdó, excepte amb els polítics que, com que ja tenen cadira, tenen por de perdre-la”.

Del mes de maig de l’any 1968 al maig de 2011 van passar 43 anys, podem dir que tota una generació. Els caps plens de flors, cabells llargs, pantalons amples i faldilles llargues aquests anys ho van transformar en pantalons estrets per a nois i noies i els colors foscos. Dels Hippies que volien ocupar el món sencer, al moviment ocupa.

La revolució de 1968 va començar a París. Aquí hi havia dictadura i era prohibit sortir al carrer a manifestar-se. Les úniques noticies que en teníem eren les que ens ensenyava la televisió franquista, però molts joves d’aquí es van desplaçar fins allà per a participar en aquella revolta del jovent descontent.

A les revolucions sempre hi ha coincidències per molt diferents que siguin els motius i les persones que les protagonitzen. És com un contagi col·lectiu o com algun residu de la memòria col·lectiva d’altres revolucions el que ens fa moure.

Deixem a part on van a parar o quin és el seu final, no sempre el desitjat pels revolucionaris, el moviment del quinze de maig de 2011 no va acabar revolucionant el país, més aviat el que va fer, a la llarga, va ser una involució. A les eleccions generals del novembre, tornà al poder el Partit Popular i l’extrema dreta es començava a bellugar.

Sempre m’he preguntat què hagués passat si després del desallotjament de la Puer-

Arxiu

El 15 M va canviar algunes coses, però poques, perquè les idees, si no les organitzes, no les pots tirar endavant ta del Sol de Madrid i de la Plaça Catalunya, a totes dues bastant violents, els joves hi haguessin tornat, sense defallir, per tirar endavant el model de societat que havien ideat i consensuat després de tants dies d’assemblees i reunions per construir un nou model de societat. Aquesta revolució ja feia temps que s’anava gestant i no només a Europa sinó també als països àrabs amb el nom de “primavera àrab” que va aixecar països com Tunísia, Turquia o Egipte. El resultat de la revolta, allà, van ser un bon nombre de morts i pèrdua de llibertats.

El primer que demanaven aquells joves

era: Democràcia Real Ja!!! I després no volien ser mercaderies en mans de polítics i banquers. No volien ser polítics i entrar al sistema però se’n van adonar que des de fora no podrien canviar res i alguns d’ells que eren al capdavant de moviments socials com ara el PAH es van decidir a fer una nova política; volien canviar moltes coses i han quedar integrats i diluïts dins la política a seques.

Els protagonistes del maig del 1968 i els que ho van viure de prop i amb l’esperança del canvi, ara son avis de la generació dels polítics de la transició espanyola i ja sabeu com estan avui dia: Els socialistes ja ni saben que vol dir aquesta paraula, la van començar a oblidar el dia que van deixar d’aixecar el puny i cantar la internacional i avui dia defensen la corona espanyola amb tota la seva corrupció. Els populars han convertit el seu partit en una cova de lladres. Podem dir que cap dels dos no son exemple de res. Els empresaris de la mateixa edat es van convertir en la generació

dels Yupies que son els que van ajudar a corrompre els polítics aportant els bitllets.

Així doncs d’aquella generació del maig del 68, qui sí va quedar al maig del 2011 van ser els iaioflautes que anaven passant per la plaça Catalunya a compartir experiències amb els “nets” en la lluita, i que es van posar a la primera fila a les entrades dels bancs i caixes i es van mobilitzar per les seves pensions. Realment aquells avis portaven encara la olor de les flors de 43 anys enrere. També hi va haver un pas endavant de les dones: “La revolució serà feminista o no serà” El moviment del 15 M va canviar algunes coses, però poques, perquè les idees, si no les organitzes, no les pots tirar endavant i el millor que pots fer quan veus que el sistema et vol integrar és deixar-lo.

El partit que va sorgir d’aquest moviment no ha pogut cohesionar els anhels de les persones que els van votar a les eleccions al parlament Europeu de l’any 2014 i les disputes internes no han ajudat, com tampoc la inexperiència de treballar dins una màquina que fan rutllar sempre les mateixes persones, sigui quin sigui el partit que governa.

Em costa pensar que alguns dels joves que es van mobilitzar aquell maig, donat que no es van veure satisfetes les seves esperances, que tal i com ha anat el passar d’aquests deu anys, han acabat votant la ultra dreta empesos pels mitjans de comunicació, que s’han encarregat de llançar mentides contínuament sobre els partits que han agafat la flama d’aquella incipient revolució, i per altra banda, han posat en la primera plana aquell hereu de la dictadura que ens vol tornar al lloc més fosc on l’Estat Espanyol sembla que s’hi sent més còmode. Tot i així, cal continuar la revolta individual, la de les persones que la varen fer tant el maig del 68 com del 2011 i dels seus hereus; perquè sempre hi ha d’haver algú que faci el primer pas. Per què no el teu, el meu i el de la gent que reconeixem en mirar-nos als ulls? ■

Memòria de barri

El matrimoni Ayala encenent el fanalet l’any 1983.

Juny 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

9

Trobada veïnal amb la senadora Ana Surra i la regidora Eva Baró, d’ERC Segona reunió entre el veïnat i representants polítics organitzada per la Coordinadora i l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) || A.B. Representants de les associacions de veïns i de les entitats del barri van presentar un seguit de propostes i demandes del barri a la regidora Eva Baró i la senadora Ana Surra d’Esquerra Republicana de Catalunya, en una trobada que va tenir lloc el passat 20 de maig a l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol.

La reunió forma part de les trobades entre veïns i polítics que s’estan impulsant des de l’AMCL i la Coordinadora de AVV i de Comerciants.

“Neix de la voluntat que els polítics escoltin de primera mà les demandes que tenim els veïns i veïnes”, segons l’Abdó Florencio, president de la coordinadora veïnal i de comerciants.

Surra i Baró van escoltar atentament les propostes dels veïns i veïnes, sovint sorpreses per la reiterada desatenció de diverses reclamacions que encara no estan

A.B.

ni tan sols encaminades. També hi van explicar la seva feina i el que podien fer des de l’oposició municipal per ajudar que les propostes del veïnat arribin a bon port.

A la trobada van participar una quinzena d’entitats veïnals, esportives i culturals. En finalitzar la reunió les valoracions han estat diverses: “comprovar la manca de capacitat d’articulació i resposta que les institucions haurien de donar a les reclamacions veïnals”, en veu de l’Encarni Aranda, responsable de relacions institucionals i d’entitats de l’AMCL. El president de la Coordinadora, Florencio, per la seva part, va destacar “el fet que es van mostrar obertes a treballar amb les entitats i veïns de La Marina, i amb la predisposició per qualsevol iniciativa que des del barri vulguem impulsar”. La reunió va finalitzar amb el compromís de donar una resposta a les consultes i demandes, com no podia ser altrament. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

10

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

El col·lectiu LGTBI continua patint inacceptables agressions violentes. Què creieu que podem fer des de la individualitat per contribuir a erradicar pensaments i conductes homofòniques?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

La tolerància no és indiferència, és respecte i individualment cal que reflexionem sobre el paper de cadascun de nosaltres per aturar aquesta espiral d’intolerància: deixar clar que no acceptarem en el nostre entorn cap actitud lgtbifòbica per insignificant que pugui semblar; desmuntar la Josep Joaquim por; demostrar la solidaritat amb la víctima; Pérez Calvo Albert Deusedes desacreditar els missatges i la propaganda Barcelona. Advocat procurador de fonamentada en l’odi. No podem eluBarcelona. Portaveu de PSC Santstribunals. dir la nostra responsabilitat persoMontjuïc, afiliat a UGT i soci de nal quan es tracta de defensar Médicos sin Fronteras.

L’actitud personal davant qualsevol tipus els drets humans. d’agressió ha de ser de total rebuig i de suEs poden fer moltes coses, però la principal és deport a les víctimes. Cal exigir que s’apliquin nunciar, no deixar passar-ne ni una i fer pedagogia. criteris d’igualtat, tolerància i solidaritat des de Tampoc acceptar brometes ni acudits ni declaracions l’inici de l’escolarització de nenes i nens, manhomòfobes. Quan una violència està normalitzada a la tinguts i treballats a qualsevol moment de la societat, com la de gènere, s'ha d'actuar amb contundènformació docent, per tal de dotar de les eines necia o no s’aconsegueix reduir les xifres, amb la violència cessàries a tothom davant de qualsevol fòbia sigui homòfoba igual. Cal exigir també a les administracions per raons d’ètnia, classe, sexe, o qualsevol altra. que tinguin totes les eines establertes i desenvolupaPrincipis i valors republicans per ciutadans des, un règim sancionador, per tal que denuni ciutadanes republicans. ciar no sigui un brindis al sol.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Erradicar aquests pensaments és anar a l'arrel del problema i no és fàcil, la discriminació al diferent és present a la societat. L'apologia que fan certes formacions polítiques no ajuda. Hem de tenir una actitud bel·ligerant. Si som testimonis d'una discriminació de mostrar el nostre rebuig a l'agressor. No dir res és ser còmplice. A més cal denunciar perquè s'activi la maquinària judicial i sancionadora. És important que això vingui acompanyat d'una tasca preventiva: pedagogia i sensibilització.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Primer, des de Cs volem condemnar qualsevol agressió i actitud homofòbica. Nosaltres creiem que individualment hem d'incidir en el fet que cadascú pot estimar o sentir-se com desitgi. S'ha de seguir educant en uns valors de respecte a tothom, i fer entendre que no es pot discriminar a cap col·lectiu. Hem de defensar la diversitat i que tot el món tingui els mateixos drets. La llibertat mai l'hem de deixar de reivindicar, i hem d'estar units davant els intolerants.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Juny 2021 // www.lamarina.cat

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

“Nòmades”

N

Marga Alonso 01/06/21

ÀFRICA

Cartas

omadland"(2020) de Chloé Zhao Excel·lent pel·lícula inspirada en el llibre “País nòmada: supervivents del siglo XXI (Capità Swing)” de la periodista Jessica Bruder, que va passar tres anys acompanyant una comunitat nòmada buscant treball per tot EEUU. La directora Chloé Zhao es basa en alguns dels personatges presentats i composa un relat a cavall entre el documental i la ficció en el que els veritables nòmades interpreten un paper de sí mateixos. La vida sobre rodes com a resposta davant un sistema capitalista fallit. Aquest podria ser el resum a grans trets.

Però el film és molt més que això, és també un cant a aquelles persones que es desvien de l’ordre establert i redefineixen el concepte tradicional d’una "llar" que no sempre està construït amb rajols. A aquells que viuen al marge, se’n desprenen de càrregues innecessàries.

Però sobretot és una elecció, sovint, de viure a prop de la naturalesa, sense necessitats ni obligacions supèrflues en un viatge de llarg recorregut, encara que hi hagi moltes més parades que carretera.

El personatge de Fern, una omnipresent i excel·lent Frances McDormand, més enllà, molt més enllà de l’Oscar aconseguit, és una representació perfecta d’un mode de vida. Vídua de 60 anys que va haver d’abandonar el seu habitatge per la crisis del 2008. El seu poble va desaparèixer literalment del mapa, el primer que se’ns diu és que el seu codi postal ja no existeix .

Parca en paraules, plena d’emocions, rica en la seva senzillesa i expressiva en les seves mirades. És un retorn a la naturalesa, als assentaments dels pobladors indis, a la vida senzilla, a mirar las estrelles al costat del foc, a la solidaritat. ■

Manca de neteja als parcs de la Marina. Són grans pipicans urbans

Cita Prèvia - Rubén Cruz

O

s acordáis de cuando enviábamos y recibíamos cartas personales escritas a mano? Cuesta creerlo, ahora que la tecnología lo invade todo —para bien y para mal— pero hace apenas unas décadas, algunas esperábamos con ansiedad la visita diaria del cartero y bajábamos corriendo a comprobar qué nos había dejado en el buzón. A mí me encantaba mantener correspondencia con gente de la otra punta del planeta, a la que nunca llegué a conocer en persona. No solo nos contábamos cómo eran las cosas en nuestros respectivos lugares de procedencia, también intercambiábamos tarjetas postales e incluso fotos de los ídolos del momento —Leif Garrett, The Teens, Los Pecos…—.

La historia está llena de relaciones epistolares entre personajes ilustres, como la que mantuvo a finales del siglo XIX Emilia Pardo Bazán —autora de obras como Los pazos de Ulloa— con Benito Pérez Galdós, por ejemplo, cuyos intereses literarios compartidos acabaron derivando en escarceos amorosos; o las apasionadas misivas que Salvador Dalí enviaba a su querido Federico García Lorca, a quien probablemente le unía algo más que una estrecha amistad; o los renglones cargados de inseguridades, temores y angustias que Carmen Laforet —ganadora del Premio Nadal 1944 con su novela Nada— transmite a su confidente Ramón J. Sender, en unas cartas que serán recopiladas más tarde en el epistolario Puedo contar contigo, publicado en 2003, poco antes de la muerte de Laforet. ¿No es curioso imaginar la cantidad de confidencias —unas tan trascendentales, otras tan insignificantes— que contenían esos pliegos de papel viajeros? ■

Ramiro L. Grimau

Pels volts de l’1 de novembre, Dia de Difunts, l’Exèrcit de Terra ret homenatge als Caiguts. Jo els vaig dedicar unes hores d’una tarda a punt de l’estiu, ara fa 68 anys.

Melilla, Cuartel del 8º Regimiento de Ingenieros. Matí del 30 de maig de 1953, Día de las Fuerzas Armadas y del Patrón del Arma, Fernando III el Santo. 750 soldats en posició de ferms al pati d’armes, en presència de l’Arquebisbe, prelats de l’Església i alts comandaments de l’Ejército. El Capità General de la IX Regió Militar, de Granada, recorda als presents el significat de l’acte, bo i exalçant “el valor de los Españoles que lucharon y murieron en los desastres de Alhucemas y del barranco del Lobo, y en la conquista del monte Gurugú”. Fets militars (i desastres humans!) a un tir de fusell de la caserna.

Perquè si és contra els moros, anem sempre a favor dels cristians, sense pensar-nos-ho gaire, per prejudicis i un reflex condicionat.

Torno a Melilla. Al cementiri de La Purísima descansen 12.000 soldats caiguts. Com que no s’havia format cap comissió que els hi visités, vaig pensar d’anar-hi amb companys a la “tarde de paseo”, però ningú va voler. Durant un parell d’hores m’hi vaig sentir reconfortat tot passejant entre milers de creus de fusta amb un nom i una data: em semblava sentir una remor de veus que m’agraïa la visita (“¡recibimos tan pocas!”) En acomiadar-me, vaig saludar-los militarment i prometre’ls de tornar-hi. No ho he fet.

La vida et porta per viaranys allunyats. Però la sensació de pau i d’haver complert un deure encara m’acompanyen.

Cap a casa, que sóc bellugueta. A la guerra del 36, els moros ens van tornar la visita, van ajudar els amos a guanyar-la, i els que hi van morir van rebre dos palms de terra... Els seus pares, fills i nets van rebre pensió vitalícia per la sang vessada en servei mercenari.

No parlaré ara dels beneficis als màrtirs per la causa cristiana. Els catalans morts van posar-hi el cos i la terra en una guerra que no es va acabar per tothom al 1939.

Anys a venir —i sense fer gaires preguntes— em vaig assabentar dels afusellaments de presos republicans al Camp de la Bóta, a Barcelona!, que es van produir entre el 1939 i el 1952... En faltaven 40 perquè el Peret li digués Gitana hechicera a l’olímpica, i 37 més perquè Barcelona fes l’encanteri d’inaugurar un mur o “Parapet” amb els noms de les més de 1.700 persones executades durant el franquisme, al 2019.

Ara que soc vell i ja em puc estar de prejudicis i reflexos condicionats, em passaré una tarda pel Parapet a fer feliços també als meus presoners de guerra caiguts, i els parlaré del Peret, dels gitanos i de la rumba catalana!

És preocupant el mal ús de les papereres al barri (Caques gossos, bosses escombraries ...)

Insuficient atenció telefònica als ambulatoris de la Marina, la qual cosa obliga l'usuari a anar a l'ambulatori

Fullatge malalt (ple de boletes blanques) al Parc Can Sabaté, al voltant de l'estany d'aigua

Neus Borrell 01/06/21

Neus Borrell 01/06/21

Elena 01/06/21

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932968000

12

Juny 2021 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Fira Marinera i de la pagesia dreu trobar-hi el millor dels nostres comerços per poder aprofitar les millors ofertes. Si voleu descansar o teniu gana, pareu al sector gastronòmic, amb bars, restaurants. I si voleu conèixer encara més a fons la realitat del nostre barri, apropeu-vos!

El proper dissabte 19 de juny l’Associació de Comerciants la Marina organitza la 19a Mostra de Comerç.

La Fira Marinera i de Pagesia recordarà els orígens mariners i de pagès del nostre barri, Can Tunis, barri de Pescadors, el far i la platja, joc d’esbarjo d’estiu dels nostres avantpassats, les masies de Cal Xarricó, Cal Taronger, Cal Campà…..

I aquí no s’acaba tot, ni molt menys!

A més, hi haurà, espectacle infantil a càrrec de Small Talk i Kids and Us, Sardanes, taller infantils, exposició fotogràfica dels orígens de la Marina, a les 18.30 h gran concert amb el grup de música Van de bolo v.2 que posarà el punt final a la jornada.

Serà una gran festa per a tot el barri, amb paradetes, restaurants, música i espectacles per a totes les edats!

Us animem a venir i a participar-hi per conèixer de més a prop el comerç del nostre barri, gaudir de la festa, passejar, comprar, tastar… Tot plegat al voltant del centre neuràlgic del barri, al passeig de la Zona Franca on des de les 10.00h del matí podrem trobar fins a 65 parades dividides en diferents sectors. En un d’ells po-

Us convidem a gaudir d’un dia de pre-estiu amb el comerç del barri.

Us hi esperem!

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98 ADMINISTRACIÓ FINQUES ▶ ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ DE FINQUES (NOU SOCI) Mare de Déu de Port, 385 933327788 / 678451880 ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) Telf. 934229079 ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753

▶ ESCOLA BRESSOL LA PAU (NOU SOCI) Mare de Déu de Port, 355

baixos 930321306

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144

MOBLES MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17 ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSO- FARMÀCIES RIA / AMM ASSESSORIA, S.L FARMÀCIA CUSCÓ Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Pg. Zona Franca, 162 Telf. 93 419 52 87 Telf. 934218129/ 606885784 BOFILL MARTINEZ FARMÀCIA PANADÉS ASOCIADOS, S.L Pg. Zona Franca, 226 c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 93 332 34 47 Telf. 932989977 / 609932494 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH AUTOESCOLES C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 331 86 12 C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288 Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406 BUGADERIA FARMÀCIA BELKIS LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106 CELLERS CELLER LA MARINA FARMÀCIA DOMÈNECH CB Aviador Duran, 2. 680188509 Gran Via C. C., 152 Telf 933326497 CORREDURIES D’ASSEGURANCES FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 255 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telèfon: 93-331-13-41 Telf. 932233309 / 656369849 FERRETERIES-LAMPISTERIES DROGUERIES I PERFUMERIES BAYOT COLLADO, S.L. DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 168-170 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Telf. 934214922 / 601156042

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FORN HUGUET C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

▶ JESSI-K-AFÉ (NOU SOCI) Alts Forns, 74 bis 935318354 / 662020378

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13 CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594 JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03 QUEVIURES CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78

CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / ▶ CONGELADOS ALISS (NOU SOCI) 618566698 Mare de Déu de Port, 407 Local Pg. Zona Franca, 241 696824448 ▶ BAR LAS PALMERAS (NOU SOCI) Mare de Déu de Port, 252 REFORMES INTEGRALS 930294499 NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

▶ RESTAURANTE SALUS (NOU SOCI) Foneria, 9 934315909 / 658878469 ▶ FOC BLAU (NOU SOCI) Passeig de la Zona Franca, 174 932969564 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

▶ PA DE CARPES (NOU SOCI) Mare de Déu de Port, 321 local 7 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 636836708 155. Telf. 93 432 24 98 FOTOGRAFIA VISTA ÒPTICA Mare de Déu de GALERA FOTOGRAFIA Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO IMMOBILIARIA ▶ IMMOBILIARIA GROCASA (NOU Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 SOCI) Mare Déu de Port, 257 676585317 PASTISSERIA CREATIVA ▶ PISOS BARCELONA (NOU SOCI) ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, Alts Forns, 71-73. 935395919 272. Telf. 93 141 97 75

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

TALLERS MECÀNICS BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN TALLERES J.F Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 MIDAS FOC Telf. 938085215 C/ Foc, 88-92 Telf. 93-223-71-33

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48 DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90 MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296.

LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106

BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 Telf. 93 331 84 33

CROSFFIT LA FIRA 936057058 Passeig de la Zona Franca, 220

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local, telèfon 34 637 52 59 71

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Juny 2021 // www.lamarina.cat

13

La Marina del comerç associat

Juny 2021 // www.lamarina.cat

14

tema central

L’últim obstacle per gaudir de l’estiu

Estudiants de graus superiors

afronten la recta final acadèmica

▶ D'esquerra a dreta: Melanie Zas, Àlex Grañena, una de les models de l'estudiant de maquillatge Àlex de la Cruz (@alexdelacruz.makeup), Emma Ros i Sofía Pejoan.

saltres”, assegura. La seva rutina diària és clara: classes al matí, dinar a correcuita per arribar a temps a les pràctiques a la tarda i estudiar a la nit. “Si no segueixo aquest ritme, l’endemà se m’acumula la feina, i això és molt més estressant”, justifica.

L’Àlex Grañena, que té dinou anys i estudia Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, també es troba en la recta final del curs.

Així i tot, es distancia de les testimonis i assegura estar tranquil: “Estic gestionant bé aquest tram final. La majoria de feines són treballs en grup i ens hem organitzat bé, així que no ho deixem per a l’últim dia”, afirma. Encara que ha reduït les trobades socials amb amics i família les darreres setmanes, a causa de l’increment d’exigències, intenta “trobar estones per desconnectar”.

|| Yaiza Sánchez Encara que cada any és diferent (nous exàmens, nous treballs i, en definitiva, nous reptes), tots els cursos universitaris acaben de la mateixa forma: amb mil entregues que posen a prova els nervis i l’estrès que s’acumulen al llarg del semestre. Així ho reafirmen les dades: segons l’informe Student Wellbeing Matters, publicat pel grup Global Student Accommodation (GSA), el 47,1% dels i les estudiants espanyoles pateixen ansietat i el 55,6%, depressió. Una tendència que, a més, ve acompanyada per l’alt consum de tabac i cafeïna, així com trastorns alimentaris i de son.

L’autoexigència: un factor que agreuja l’estrès

Sofía Pejoan té vint-i-un anys i estudia tercer d’Arqueologia, un grau que volia cursar des de petita. Encara que quan va fer la Selectivitat la nota de tall era només d’un cinc, considera que el nivell d’exigència no es correspon amb l’accés: “És clar que si busques aprovar no és difícil, però si vols bona nota, cal esforçar-se, i els requeriments pugen”, assegura. Explica la carrera que combina parts pràctiques i teòriques. “A mi em dóna feina”, comenta, amb un somriure.

Per si els exàmens i treballs no en fossin prou, cal comptar-hi la pressió afegida.

“Em considero autoexigent”, reconeix. La seva mitjana, que se situa en el 9,3, n’és una prova. “Veig cada examen com una oportunitat per apujar-la, però, és clar, passa factura”, informa. Una espiral d’agitació que també observa en els seus companys i companyes: “Hi ha una sensació generalitzada de desesperació perquè la gent està esgotada. L’únic consol és pensar que sempre s’acaba aconseguint”, opina.

En una situació similar es troba l’Emma Ros. Amb vint anys, estudia el segon any

Un futur incert

Un futur incert Hi ha por a l’atur i a no rebre l’anhelada recompensa per l’esforç

de Gestió i administració pública. L’estudiant explica que just ara s’endinsarà en la dinàmica acadèmica, ja que en el seu cas els exàmens s’allarguen fins al juliol. Tot i que sap que aviat es veurà atabalada amb les diferents tasques, té l’esperança que tot surti bé: “Ens mereixem un bon estiu!”,

sentencia. Com la Sofía Pejoan, és també una persona minuciosa en el tema acadèmic, però enguany ha intentat revertir la tendència: “Sóc exigent i això no canviarà, però intento no posar al centre els estudis.

Són una part molt important de la meva vida, però m’és insostenible només focalitzar-me en la universitat”, narra.

La socialització, en la corda fluixa

L’imaginari col·lectiu recurrent d’una persona preparant-se els exàmens finals sol ser unànime: hores i hores tancada a l’habitació processant mil conceptes i intentant fer un forat per sortir una estona al balcó o, com a molt, a fer un tomb. És l’escena que descriu la Melanie Zas, de vint-i-tres anys i estudiant el doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses i Dret. “Quan s’apropen els exàmens, estem entre dues setmanes i un mes tancats a casa, i que el món s’oblidi de no-

Una de les inquietuds que assenyalen les veus del reportatge és la por a l’atur i a no rebre l’anhelada recompensa per l’esforç de dos anys pel cap baix.

L'Àlex de la Cruz, que amb dinou anys cursa el Cicle superior de Maquillatge i caracterització, apunta que és un temor molt recurrent entre l'alumnat: "El maquillatge són contactes: que un fotògraf et truqui o que un càmera se'n recordi de tu. T'has de moure molt. Ara estic a l'últim curs i vaig fent més coses, però fa un mes pensava: 'ningú no em trucarà'", confessa.

La Melanie Zas reforça les seves paraules amb contundència: "És inevitable pensar que potser ens estem deixant la pell per res", sentencia. La pregunta que precedeix el dictamen és obligada: que tornaries a estudiar la mateixa carrera si tornessis a començar? "Uf ", esbufega, amb una rialla nerviosa. "No t'ho puc dir ara. Primer he d’acabar i comprovar que ha valgut la pena", resol. ■

Maig 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info A l'escola Can Clos treballem en l'hort

Juny 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 77

pàg. 2

Activitats d'oci i espai lliure a l'Esplai Spai-T pàg. 3

Foto cortesia de l'Esplai Spai-T

CUIDAR ELS “BRESSOLS” I LA UNIVERSALITAT DE L’EDUCACIÓ Quan l’estiu el tenim a tocar, el curs escolar ja encara la seva recta final. Un final que, per algunes famílies, també representa un començament. Especialment si parlem dels pares i mares primerencs, que han d’iniciar els tràmits per les preinscripcions dels seus fills i filles a les escoles bressol. Un termini que enguany va obrir-se el 6 de maig i va acabar el passat 19 de maig.

En total, per al curs 2021-2022 s’oferten 4.053 noves places, una quantitat important, que representa quasi la meitat de la capacitat total de la xarxa d’escoles bressol municipals (8.553 infants), repartides entre els 103 centres infantils. De fet, els barcelonins i barcelonines tindran per escollir 103 llars d’infants dels diferents districtes de la ciutat comtal.

Una nova escola Bressol a Sants-Badal i 13 més en els propers 3 anys a tot Barcelona Actualment, Barcelona és una de les províncies amb el cost de les escoles bressol més cares de tot Espanya, amb un preu que ronda els 400 euros. L’any 2019 més de 600 infants van quedar-se en llista d’espera, i moltes famílies no tenen recursos suficients per fer front a un centre privat, i encara menys després d’un context pandèmic que ha augmentat la precarietat salarial.

Aquesta realitat ha impulsat l’Ajuntament a potenciar-les amb l’objectiu d’‘universalitzar’ l’educació pública dels més petits. En aquest sentit, Barcelona vol aconseguir que a l’any 2024 la xarxa de centres s’incrementi en 13 noves escoles bressol que assumeixin un volum d’alumnes molt superior. La inversió per fer-ho possible rondaria els 24 milions d’euros.

Tanmateix, el Districte de Sants-Montjuïc ja es beneficia amb l’obertura d’un nou centre, anomenat Els Gats. El nou equipament s’ubica al carrer de Roger, a la zona de Badal i porta aquest

nom per recordar la colònia de felins que hi havia a l’espai on s’ha construït l’edifici.

La nova escola bressol estarà disponible per començar el proper curs i inicialment tindrà set grups i 104 places. El centre comptarà amb servei d’espai familiar, on els infants de menys de tres anys podran acudir setmanalment i relacionar-se entre ells i amb les famílies.

El barri de la Marina compta amb tres escoles bressol públiques Dels 103 centres educatius infantils que trobem al llarg i ample de Barcelona, tres d’ells els hem d’ubicar al barri de la Marina.

Una de les escoles bressol és la del Cotxet, que va obrir les seves portes l’any 2008 i forma part de la TIAF, una xarxa d’entitats, serveis i persones que treballen pel benestar infanto-juvenil a la Marina.

El segon equipament educatiu es tracta del centre Niu d’Infants, ubicat al barri de Can Clos, aixoplugat a la muntanya de Montjuïc. El centre desenvolupa diferents projectes, com per exemple el d’Escoles + Sostenibles, que treballa per la preservació del medi ambient. També hi és l’Escola Bressol Collserola, al carrer Mare de Déu de Port. En el proper curs tots dos centres incorporaran al seu equip educadores socials de l’Institut Municipal de Serveis Socials, al igual que altres 8 centres de la ciutat.

Per últim, per la proximitat al barri cal mencionar l’Escola Bressol Bellmunt, ubicada al cor de la petita zona de la Font de la Guatlla, també molt a prop de Montjuïc. Aquests són alguns exemples de les dotze escoles bressol que fan servei a les famílies del Districte de Sants-Montjuïc.

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz (Tècnics de PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Abril 2021 // www.tiaflm.org

2

info feina

ESCOLA CAN CLOS

1ES DEL

TREBALLEM A L’HORT Un dels projectes més importants de l’Escola Can Clos és el nostre propi hort ja que a partir del contacte amb l’entorn i la natura afavorim l’educació ambiental a l’escola, alhora que el nostre alumnat pot continuar aprenent moltes coses sobre les feines de l’hort i el conreu de les plantes. D’altra banda, hem aconseguit que el nostre hort sigui també un espai d’aprenentatge en el sentit més ampli, no només limitat a tasques pròpies de l’hort sinó que aquest curs, més que mai, és també un recurs a l’exterior per fer classe de matemàtiques, llengua, medi, valors, plàstica... seguint les recomanacions del Departament de Salut que aconsella realitzar activitats a l’aire lliure ja que les zones exteriors són espais de baix risc de transmissió del coronavirus. Així doncs, uns dels objectius prioritaris del nostre Pla de treball anual és “afavorir la realització d’activitats d’èxit a l’espai exterior, aprofitant el recurs de l’hort de l’escola” per la qual cosa realitzen activitats que afavoreixen el desenvolupament de diverses competències i àmbits alhora.

A continuació us presentem algunes de les activitats realitzades a cada àmbit, adaptades als diferents nivells i edats:

comunit

Activitats Dilluns 1 aquells que nar, i maste als més mar les activitats estona pleg Dimarts 1 ble als Horts tació i conèi

Land art. Art creat en la natura utilitzant materials naturals. (Àmbit artístic)

Dijous 17 Inès de Sima dia a dia, la d

Divendre divertit per projecció d (“Del revés” l’Alena.

Neteja i conservació de l’espai.

(Educació en valors)

Recollim elements de la tardor. (Àrea: Descoberta de l’entorn)

Abraçar l’arbre més antic de l’hort, l’Olivera. (Educació en valors)

En aquesta línia, continuem incorporant activitats a l’exterior perquè en la situació actual de pandèmia, els nostres infants necessiten, més que mai, activitats a la natura.

Comparti bles per a t blics del ba

NOUS

I com poder millorar l’alimentació dels infants? Si vols involucrar als teus infants en la cuina no et posis a fer un bescuit. Els pots fer partícips des de rentar les cireres fins que triïn quines fruites fiquen en una macedònia i el dia que et fas una pizza que triïn ingredients diferents. El contacte cuina-nens

ELS INFANTS

A LA CUINA Les dues claus per a una rutina saludable són l'activitat física i l'alimentació. Cada vegada hi ha més gent que es preocupa per menjar d'una manera sana, que en fer la compra mira amb atenció l'etiquetatge dels aliments i que busca mantenir una dieta equilibrada amb la unió del menjar natural i l'esport. Quant a la frase 'cal menjar de tot', és millor no prohibir uns certs aliments, perquè aquesta prohibició pot crear ansietat. En el seu lloc, és millor dir: 'com menys, millor', sobretot en relació als dolços, refrescos i begudes alcohòliques. La nostra alimentació ha de semblar-se el màxim possible a la matèria primera fresca que compraríem en un mercat. L'alimentació és un reflex dels ingressos de la família i es pensa que menjar saludable és car i veritablement no ho és, però està molt relacionat amb l'interès i la formació nutricional que tinguem. Una família molt pobra basa la seva alimentació en pasta, arròs, pa i brioixeria industrial. Aitor Sánchez, en el seu blog de Nutrició y Dietètica <midietacojea.com>

és important perquè quan siguin majors i estiguin fora de casa que els seus recursos no siguin únicament enfornar pizzes i fer pasta amb tomàquet fregit.

Amb la idea d'aconseguir que els infants mengin de manera saludable, sigui com sigui el tipus d'alimentació de la família, i ensenyar als més petits hàbits alimentaris saludables per a créixer forts i sans, els dies 2, 9, i 16 de juny

al centre cívic Casa del Rellotge dins del cicle TEMPS EN FAMILIA oferim gratuïtament un Taller participatiu dirigits a famílies que volen menjar millor, més sa y variat. Cuinarem receptes fàcils que ens serveixin per nostre dia a dia y per aniversaris originals amb verdures i fruites que tenim a prop amb Nikoletta Theodoridi: Creadora de “sObres Mestres” (@sobresmestres ), projecte d’esdeveniments culinaris anti-malbaratament basats en aliments frescos, de proximitat i recuperats.

I per a mostra un botó. Preparar batuts. Són una opció molt bona per diversos motius: Es poden transportar fàcilment en una ampolla-termo que els mantingui freds i beure's al llarg del dia. La seva densitat nutricional pot ser molt bona si es fa bé.

En ser líquids són fàcils de prendre sense omplir-se tant. Un bon batut ha d'incloure, Un lacti: llet, iogurt natural o de soia sense sucre. Fruita de temporada: qualsevol que vingui de gust fins i tot mescla de diverses i almenys mig plàtan. Fruita seca mòlta, crema de cacauets o mantega de fruits secs. Al gust pot incloure canyella, cacau, vainilla. I un grapat de flocs de civada. Aitor Sánchez, en el seu blog de Nutrició y Dietètica<midietacojea.com>.

Victor Torres. Programador d’activitats per a famílies dels cicles TEMPS EN FAMÍLIA del centre cívic Casa del Rellotge i de DISSABTES EN CADENA del centre cívic La Cadena

INTEG

L'ORQUES

DE LA FU

L'associació In vegada al barr titat sense ànim mació d'orque diferents barri Sant Genís i La senvolupat orq mel i de Sant de l’orquestra na, la qual es v durant 4 anys ( Ara, el nou p L’engranatge i volupament C Dos grups de ció Mans als M trimestral que Es tracta de 2 alumnes que

Abril 2021 // www.tiaflm.org

info 3

tària

S JORNADES DE SALUT I HÀBITS SALUDABLES L CASAL DEL BARRI DE LA VINYA

s gratuïtes obertes a tothom!!

14 de juny farem caminades pel barri, per e cerqueu una bona excusa per sortir a camier class de Body-Fit a càrrec de Lola Rubio per rxosos. No us preocupeu pel ritme, adaptarem s perquè l’important és que passem una bona gats.

15 hi haurà un taller d’alimentació saludas de Can Mestre. Voleu cuidar la vostra alimenixer els horts de Can Mestre? Animeu-vos!

7 farem un taller de riso-teràpia a càrrec de la arrisa. Si voleu deixar enrere l’estrés del vostre diversió està garantida.

es 18 a la tarda farem un taller familiar molt r treballar les emocions, acabarem amb la de la Pelicula de Disney-Pixar “Inside –Out” ”) a un cinema a l’aire lliure als Jardins de Ca

im la necessitat de promoure hàbits saludatotes i tots els veïns, dinamitzar espais púarri de la Vinya, fomentar la convivencia i les

xarxes de suport.

Inscripcions al Casal del Barri de la Vinya. c/ Alts Forns, 87. Horari: Dilluns a dijous de 9 a 14 i de 15 a 19 i els divendres de 9 a 14 hores.

Teléfon: 93 331 44 40 – Compartiu-ho amb el vostre veïnat i amics!

Dilluns 21 de Juny a les 18:00 tenim programat un Taller sobre Identitat Digital (tràmits on-line, idCat, Clave Pin, etc) en col·laboració amb Bit-Habitat i Bcn Activa. Inscripcions limitades.

Veniu a veure’ns si voleu més informació sobre les nostres activitats!

Caminades per a gent de més de 65 anys Vols venir a caminar amb nosaltres?

El mes de juny sortirem dos grups reduïts a caminar, un pel mati i un altre de tarda, passejades d'una hora de duració aprox.

CONCERTS DE L'ORQUESTRA

GRASONS DE LA MARINA

a dir sense coneixeSTRA TORNA AMB NENS I NENES ments musicals previs.

Aquestes orquestres aprenen a tocar més de 6 famílies d'instruments (percussió, músiques del món i instruments orgànics que imiten la naturalesa) a través d'una metodologia on els nens i nenes aprenen a tocar mentre creen tots junts, de manera comunitària. A més, ntegrasons torna una altra ho fan amb un llenguatge de senyals ri de la Marina. Aquesta en- anomenat Soundpainting que permet m de lucre es dedica a la for- que l’alumnat siguin els directors i creestres infantils i juvenils en adors. I el més important: durant el prois de Barcelona (Poble-sec i cés de creació aprenen a respectar-se, a a Teixonera). També ha de- dialogar i entendre's, a crear entre tots, a questres als barris del Car- utilitzar la memòria i la concentració, enRoc (Badalona Sud), a més tre altres aspectes. Aquestes orquestres infantil i juvenil de la Mari- realitzaran la seva presentació oficial al va conformar i va funcionar juny, oferint concerts a la Sala Pepita Casanellas i al CaixaFòrum. Tocaran les seves (2014-18). projecte és encarregat per pròpies creacions i improvisaran al costat a través del Pla de Desen- de l'equip de professors de integrasons i Comunitari de la Marina. músics professionals convidats. nens i nenes de la Funda- La creativitat i imaginació d'aquest grup Mans participen en un taller de nens i nenes oferiran grans moments e acabarà amb 2 concerts. que desitgem siguin el començament 2 orquestres formades per d'una nova etapa per a l'orquestra intecomencen des de zero, és grasons de la Marina.

UNDACIÓ MANS ALS MANS

Els dilluns a les 9.30 del matí i els dimarts a les 18.30 de la tarda. El punt de trobada és el Casal de La Vinya, ubicat al carrer Alts Forns, 87.

Si estàs interessat o interessada vine a inscriure't al Casal de barri de La Vinya

SPAI-T, CONVIVÈNCIA INCLUSIVA

PER LA CANALLA I ELS JOVES DE LA MARINA A la Marina, el temps d'oci per nens i joves no s'atura. Tots ells poden gaudir d'una gran quantitat d'idees, però poques tan dinamitzadores com les que proposen des d'Spai-T. Un esplai implicat en el barri, inclusiu i proper que educa mitjançant activitats d'oci i temps lliure.

L'esplai porta des de 2008 acollint a nens i nenes d'entre 6 i 17 anys. Actualment compten amb cinc grups, diferenciats segons les edats dels presents. Tots ells gaudeixen d'activitats personalitzades que estan pensades pels monitors, que són voluntaris i que de-

d'això, cada trimestre es prepara una jornada amb les famílies dels integrants, i també sortides de cap de setmana. Per exemple, realitzen accions puntuals com La Romeria a Montserrat o el Carnaval. L'èxtasi final arriba a juliol, quan celebren les colònies, que duren una setmana.

A l'estiu passat van ser valents i van celebrar les colònies. Però altres jornades van haver d'organitzar-les d'una altra manera. El Salva

diquen gran part del seu temps lliure en què tots i totes visquin una experiència única.

Segons ens explica el Salva, un dels organitzadors, el projecte va concebre's com un espai de trobada i diversitat. De fet, Spai-T destaca en la seva tasca d'acompanyament. "La idea és que els nens i nenes comencin als set-vuit anys i continuïn fins a la majoria d'edat, i després si volen, passin a ser monitors. Aquesta és l'essència de l'espai, fer aquest camí pedagògic, tenir aquest sentiment de família", explica.

Els grups de l'esplai es reuneixen cada dissabte, des de l'octubre fins al maig. A part

explica que el Carnaval va ser virtual, amb les famílies disfressades a casa. I que un altre dia van organitzar un 'escape room' pel barri on enviaven pistes a través de WhatsApp i les famílies havien de trobar objectes amagats.

Però són crítics davant la situació, i demanen coherència a les institucions i que es valori més el lleure educatiu. “És una tasca d'inclusió i acompanyament molt necessària que molts cops no es valora”. Per això cal donar veu a propostes tan especials com Spai-T. Encara tenen espais per les colònies, apropeu-vos si n’esteu interessats.

Inventiva davant les restriccions

Abril 2021 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

EXPOSHOT, el resultat d’un procés creatiu Fins al juliol pots visitar a La Bàscula Exposhot, una exposició creada per joves artistes del barri a partir de material de rebuig.

L’exposició és fruit d’un procés que s’inicia al febrer. S’escull muntar la expo a partir de material reciclat, construint diferents espais perquè la gent es pugui fer fotografies. Es fa una crida als veïns i veïnes del barri per recollir diferents tipus de materials i també es fa una cerca el dia dels ‘trastos vells’ d’on es recuperen, transporten, netegen i pinten alguns mobles interessants.

La construcció de les diferents obres d’art es fa sobre la marxa. L’elaboració requereix molt de temps: pensar, debatre, decidir, netejar, pintar, refer, repensar, canviar...

Tot i les dificultats i els dubtes que han sorgit, el muntatge d’aquesta exposició ha generat un procés creatiu i un espai col·lectiu molt interessant.

I el millor de tot, les artistes estan satisfetes amb el resultat!! Ara, esperen que la gent vingui, es faci fotografies i les pugi a insta, amb el HT #EXPOSHOT. Hi ha premi per a les 10 primeres!!!

La Marina és rap

La Marina compta amb un nombre significatiu de joves que rapegen. Des de l'Espai Jove La Bàscula ja fa anys que treballem al costat d'aquests joves integrant-los a la nostra programació de concerts i donant-los suport i espais

Joves contra les discriminacions

Avui en dia els joves s’han anat conscienciant y han començat a moure’s per combatre diferents discriminacions com són la LGTBIQ+ fòbia o qualsevol acte masclista. Per què? Perquè moltes vegades els propis joves són les protagonistes d’aquests actes discriminatoris i no volen mantenir-se en silenci més temps.

Aquest mes hem pogut celebrar el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBIfòbia, on molts

joves es mobilitzen i alcen la veu per defensar drets i fer respectar un col·lectiu molt castigat.

Un exemple d’això, és el col·lectiu transsexual, on hi ha una discriminació hiper estètica basada en el físic, i també a partir de les aficions, les quals molts critiquen per no ser adequades al seu gènere. Hi ha molts àmbits en que hi apareixen aquestes micro discriminacions, fins i tot la tecnologia, que també aïlla a aquest col·

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

per tal de facilitar la seva activitat creativa. Des de desembre cada mes hem tingut l'oportunitat de veure diversos d'aquests joves al BàsculaTV, una sèrie de càpsules audiovisuals publicades a Youtube, amb entrevistes i breus concerts, que fan d'altaveu de la seva música.

Pokotakto, Adri SZ, Lex, Nani, Suñé, Skinny i Erfus ja han participat al BàsculaTV. Actualment volem ampliar la nostra xarxa de joves rapers i mc's i conjuntament amb els

educadors de carrer anem coneixent i contactant nous talents del barri. Si tu també rapeges, posa't en contacte amb La Bàscula.

Alguns joves ja han entrat a l'estudi de gravació a enregistrar alguns dels seus temes i en breu farem un primer concert amb aquesta nova fornada, una col·laboració que segur anirà seguida de moltes altres.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

lectiu, com a joves ens hem trobat que quan s’escriu la paraula transsexual a dispositius, molts correctors ortogràfics la canvien perquè ho veuen com un error.

Un dels altres col·lectius més castigats és el feminista, també on els joves s’han començat a mobilitzar més en els últims anys, encara que el tema ja ha estat tractat moltes vegades i els joves tenen un bon discurs, segueix sent una realitat dura per la qual totes les dones i alguns homes pateixen cada dia.

Per tot això, llocs com l’espai Química es consciencien per la lluita contra la igualtat i els drets de cada persona. Tots podem fer alguna cosa per ajudar, totes som un pas més per tal que moltes dones i homes visquin sense por i sense sentir-se malament amb elles mateixes.

Com hi podem ajudar nosaltres?

Les joves som el present i el futur, som la lluita, i som valentes, no tenim por a alçar la veu. ■

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

Juny 2021 // www.lamarina.cat

tema central 15

Socialitzar,

un bé indispensable pels joves “Son espais amables on no sentim la pressió d’encaixar”

|| Alejandro Flores Els joves i adolescents de La Marina compten amb tot un ventall d’activitats organitzades pels diferents Espais Joves i entitats del barri.

Es tracta d’equipaments que, malgrat la pandèmia, han adaptat les seves activitats a les necessitats dels més joves, que han trobat una sortida a les restriccions en diferents àmbits. Siguin telemàtiques o presencials, destaquen la forta càrrega socialitzadora que suposen aquests tallers pel jovent del barri, que els hi ajuda a retrobar-se i conèixer gent nova mitjançant activitats.

“Hi ha diverses necessitats que hem detectat, com és el cas de joves que vulguin trobar-se amb els seus iguals, amb joves i adolescents que tinguin les mateixes inquietuds i desitjos”, explica l’Oriol Nieto, el director de l’Espai Jove de La Bàscula.

Aquest equipament, situat al Carrer Foc i dins del complex esportiu d’Emilio Fernàndez, compta amb tot un seguit d’activitats orientades a la socialització dels

“Escoltant altres amics he après que els meus problemes no son tan grans com jo creia” “Ens agrada molt el fet que puguem decidir sobre els tallers que es fan”

T TEMA DEL MES

adolescents. Des de manualitats fins a classes de ball, els dinamitzadors de La Bàscula prenen atenció de les necessitats dels joves per dissenyar un programa enfocat a prestar atenció a les seves problemàtiques. “Les activitats que organitzem, perquè funcionin amb adolescents, han de partir dels mateixos adolescents”, assenyala Nieto, que destaca la càrrega educativa que tenen de fons aquests tallers, tractant temes com la interculturalitat i la igualtat de gènere.

L’Oriol afirma que, durant els últims mesos, la demanda d’aquestes activitats ha augmentat considerablement tant per part dels pares i mares com dels adolescents, que davant un sentiment d’avorriment, busquen una sortida als espais joves i altres entitats de barri. És per aquesta raó que l’Oriol destaca la tasca socialitzadora d’aquests tallers, i malgrat que han de trobar un equilibri per respondre a la creixent demanda i el compliment de les normatives sanitàries,

▶ FOTO 1. La Tati, la Natalie, el Quile i la Ana junt amb la Carola Bagnato, dinamitzadora de La Bàscula,

preparen un mural per l'exterior de l'edifici. FOTO 2. El Germán, l'Hugo, la Rocío i la Michel, de l'Espai Jove Química. FOTO 3. L'Oriol Toronell i la Paula García, dinamitzadors de l'Espai Jove Química.

segueixen dissenyant espais segurs on el jovent pugui relacionar-se alhora que aprèn sobre el seu món més pròxim.

A l’altre costat del barri de La Marina ens trobem amb l’Espai Jove Química, on duen a terme diferents activitats que a La Bàscula, però amb uns procediments diferents. El coordinador del servei de dinamització juvenil Química, l’Oriol Toronell, destaca que, arran de la pandèmia, cada cop més adolescents requereixen d’un acompanyament particular que els hi escolti. “El confinament els hi va fer bastant mal als adolescents, ja que és una etapa on sents la necessitat de sortir i conèixer a gent nova”, explica Toronell.

El coordinador de Química explica que el procés de socialització que segueixen amb els joves és informal, i utilitzen el mètode de la pregunta per intentar solucionar les preocupacions dels adolescents. “El fet que els hi preguntis sobre la seva vida i els hi escoltis, ells ho agraeixen molt”, declara.

L’orientació i l’encert de l’engegada d’aquests serveis, amb atenció especialitzada pels adolescents, ho expressen els mateixos usuaris. La Rocío, el German, l’Hugo i la Michel, d’entre 14 i 16 anys, freqüenten l’Espai Química. Des que l’han descobert són assidus gairebé cada dia. La forma més habitual d’arribar-hi és pel boca-orella d’altres amics de la colla. “És un

ambient amable, a diferència de l’institut per exemple, on no sempre s’aconsegueix encaixar” diu el German. “Aquí podem ser nosaltres mateixos i ens agrada molt que puguem decidir sobre els tallers que es fan, jo he proposat els de boxa” destaca l’Hugo, un dels usuaris més antics.

La Michel i la Rocío valoren molt la possibilitat de socialització que els ofereix. Michel té una situació familiar complicada i habitualment té relació amb una única persona de la seva edat, una amiga.

Fora de l’Espai li costa obrir-se, però mentre xerrem amb altres joves ella mateixa pren la iniciativa d’afegir-se al grup de conversa. Una mostra de la comoditat en què es troba. La Rocío explica que per ella ha estat molt interessant conversar amb altres joves i descobrir que els seus problemes no són tan grans com creia, perquè altres amics i amigues li han explicat els seus. “He après a asserenar-me una mica” diu tota somrient.

Tanmateix els serveis d’atenció juvenils representen un cop de mà i l’alleujament també pels pares. La Ibtissam, amb una filla adolescent, considera que l’oferta de serveis d’atenció als joves al barri de La Marina ha millorat molt. “Estic molt contenta amb tot el que ofereix el barri per als joves, però a l’àmbit lúdic encara trobo algunes carències”, explica la Ibtissam. Des del seu punt de vista, falten espais atractius on els joves puguin parlar i passar la tarda com el nou skatepark. En canvi la Merche, veïna del Polvorí, crida l’atenció sobre altra tema: “La socialització està molt bé però també falten programes d’inserció laboral que ajudin els joves a trobar feina”. Un reclam natural ja que l’atur juvenil a Catalunya (d’entre 16 i 29 anys) és del 27,3%, segons les últimes dades. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

16

Memòria de barri

|| Julio Baños Soria. Cronista del barri El Far del Llobregat, projectat per l’enginyer Simon Ferrer, va ser construït al 1852 sobre una torre de defensa de l’any 1664 que hi havia al lloc on avui hi és el far, sent el segon far aixecat a tota la costa espanyola. Aquesta torre, protegida per un petit destacament de soldats i sis canons, es va fer per defensar la costa de Barcelona dels atacs dels corsaris durant la guerra de la corona espanyola contra l’imperi otomà; tot i que estaven al servei de l’imperi turc, n’hi havia que actuaven sense donar comptes a ningú. Esperaven, amagats al Llobregat, l’aparició d’un vaixell per abordar-lo o bé pujaven riu amunt i atacaven pobles de la vora matant i destrossant tot allò que trobaven.

M

Del Far de Llobregat i la Platja de Can Tunis

MEMÒRIA DE BARRI

La farola ens recorda èpoques passades en què a l’estiu, gaudíem d’aquella extensa platja que anava des de les instal·lacions de la CAMPSA fins la bocana del Llobregat, uns metres més enllà del far. Estem parlant dels anys 40 al novembre del 1970, quant les famílies, unes 70 que vivien als terrenys del Puerto Franco i les empreses constructores que feien les obres d’ampliació del port van acordar marxar del barri en ser indemnitzats dignament. Només en van quedar algunes que vivien a les Cassetes d’en Grasses, al carrer Balneari i la casa de la Família del pescador Josep Martí Susany, conegut com el tio Nel·lo, envoltada d’aigua, que va ser expropiada la última al 1972. Al 1971 es van iniciar les obres de l’ampliació del Port, i ja no es podia anar a banyar perquè estava prohibit i durant un temps solament podien entrar i sortir els pescadors, però allò va durar molt poc.

Aquella platja tan llarga i bonica, la freqüentaven multitud de famílies, joves, gent gran, i de tot arreu. Al mar baixaven: veïns del Poble Sec amb el tramvia 48. Pel passeig del Puerto Franco, actual Pg. Zona Franca es formaven processons de veïns de la Bordeta, Sants i L’Hospitalet. També s’afegien a aquests grups molts veïns del centre de l’Hospitalet que baixaven per la carretera de la Farola fins el mar, molts d’aquests la consideraven la seva platja, ja que, fins l’any 1920 en que l’ajuntament de Barcelona va expropiar una gran part de la platja que anava des de la Riera Blanca fins al Llobregat, havia estat de l’Hospitalet. L’expropiació es va fer amb la intenció de construir un gran Port Franc que mai es va arribar a fer.

Tota aquella gent omplia la platja amb els seus cobrellits subjectes amb quatre canyes, també amb llençols fen de para-sol

▶ 1970. Barca de pescadors Aviles de la família Martí Ramona, de Can Tunis.

“Aquella platja tan llarga i bonica, la freqüentaven multitud de famílies, joves, gent gran, i de tot arreu” “Al mar baixaven: veïns del Poble Sec amb el tramvia 48, del passeig del Puerto Franco, actual Pg. Zona Franca, de la Bordeta, Sants i L’Hospitalet”

o una peça de roba servia per protegir els menjars de tot el dia, alguns es dedicaven a agafar musclos de les roques sobre tot al mur vell; altres intentaven agafar algun peix amb canya, els més petits jugaven a la sorra i altres seien a la vora de la platja o nedaven. S’omplia de gent que gaudia tot el dia d’aquella platja. I al fons, vigilant el bon ritme de la festa a vora de la mar, la imatge sempre present de la farola, on el Sr. Medina el faroner des dels anys 40 fins els 70 tenia un petit lloc per servir diverses begudes als banyistes que passaven el dia a la platja.

Les famílies de pescadors, des del segle XIX ja habitaven part de la platja, en un principi en barraques de canyes i fustes i posteriorment en casetes, algunes aprofitades de les cases dels treballadors de la fàbrica Boada i Buigas, engolida per un temporal el 1911 o com les cases de l’Arsenal, restes d’una gran indústria desapareguda, o les cases del carrer Balneari que van ser les últimes en ser enderrocades.

També hi havia altres barriades del pescadors com la Puda, La Guitarra, Cal Patirem. Els veïns sortien de matinada a pescar i tornaven cap al mig dia, solien fer-ho prop de la costa en els gussis, barca

Arxiu Nuria Pastor

gran de quatre rems i motor i arrossegant alguna xalana, petita barca de quilla plana on portavent caixes de fusta pel peix, xarxes i demés. També hi havia alguna barca gran d’arrossegament com la de la família Marti Ramona, anomenada Aviles.

Les barriades de pescadors van anar desapareixent poc a poc al llarg dels anys, expropiats pel Consorcio del Puerto Franco, però els seus habitants es van quedar a viure prop de la platja, en casetes i moltes famílies es van fer la seva llar a la altra banda de la carretera de la Farola o del passeig Agrícola, a uns cinquanta metres de la platja.

Anècdotes referents al far del Llobregat

El faroner que en tenia cura abans de la guerra civil, Torrandell, donava classes als nens dels pescadors que vivien al costat de la farola. El seu fill Enric feia de mestre a nens fins al 14 anys a l’escola de la Tinència Parroquial de Port i la filla ho feia a les nenes. Aquestes dades me les va proporcionar el Sr Jordi Sales director de l’entitat portuària “ Barcelona, Festa a la mar”, nét del mateix faroner. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Juny 2021 // www.lamarina.cat

18

actualitat

El Certamen Literari Els veïns i veïnes de Francesc Candel ja té El Polvorí donem la benvinguda a l’Engràcia guanyadors

Josep Vicens

|| A.B. El passat dimecres 19 de maig va celebrar-se l’entrega de premis del Certamen Literari Francesc Candel 2021, un concurs ben arrelat als barris de La Marina però que té una dimensió que traspassa les fronteres de la ciutat i és del més consolidats per impulsar talents joves. La cita d’enguany, a causa de la pandèmia, va tenir lloc a la Sala de Plens del districte de Sants-Montjuïc, i no a l’emplaçament habitual, la Biblioteca Francesc Candel. La jornada la va comandar l’escriptora Lolita Bosch i amb l’actuació musical de Walid, un intèrpret de Guembri.

Aquesta edició ha comptat amb un gran nombre d’obres, 162 en total. A més, destaquen la gran quantitat de joves que van apuntar-s’hi amb les seves propostes. Pel que fa als noms propis, el gran triomfador va ser Manuel Roig, que va emportar-se dos premis: relat curt adult i poesia. Laia Lizandra va endur-se el premi a relat curt juvenil, mentre que el reportatge periodístic va guanyar-lo Natalia Pellejero per ‘El Raval a ratos’.

Es poden consultar els finalistes i les seves obres a les pàgines web de les Biblioteques Vapor Vell, Francesc Boix i Francesc Candel, les tres biblioteques que organitzen el certament juntament amb el Districte de Sants-Montjuïc. ■

Els veïns i les veïnes de El Polvorí, de manera unànime, volem aprofitar l’altaveu que és aquest mitjà per expressar la nostra gratitud i l’enhorabona per la nostra estimada veïna Engràcia Coto Pallares i la seva família. Ella passa moments delicats de salut i tothom al barri estem pendents perquè no oblidem les incomptables mostres de solidaritat que la seva família ha tingut amb tants veïns i veïnes sempre. “El bar de la negra”, que portava la seva família, durant molt de temps va funcionar com la caixa de solidaritat d’on sempre sortien recursos i detalls per tothom qui es trobés en una situació delicada. Hem estat testimonis de la vostra qualitat humana veïns i veïnes als quals la vida no sempre ens somreia, alguns de ficats en causes polítiques, llavors amb riscos de vida, o altres que patien situacions desfavorides.

Una exposició que relata l’episodi més horrible del segle XX

Dones de Ravensbrück, supervivents d’un infern no tan llunyà || Albert Muro Dones de Ravensbrück, supervivents d’un infern no tan llunyà

Al llarg de la història, la representació de l'infern ha estat un tema recurrent en les manifestacions artístiques. El poeta Dante Aligheri va dedicar els primers cants de la Divina Comèdia a aquest indret. Segles més tard, el Bosco va pintar una part de 'El Jardín de las Delícias', representant l'infern. Malauradament, però, no tots els inferns es troben en pinzells o pàgines de llibres. A vegades la realitat supera la ficció, i aquests llocs infames els tenim molt més a prop del que ens pensem.

Una exposició que relata l’episodi més horrible del segle XX, des de les dones

Un exemple d'infern és el que es va viure als camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Espais on la llibertat era una utopia, i on van morir més de deu milions de persones en condicions deplorables. I per conèixer la memòria històrica i no repetir els errors del passat, aquest mes de maig, la Biblioteca Francesc Candel del barri de la Marina va acollir una exposició titulada 'El campo de concentración de

Els vostres veïns i veïnes de El Polvorí

guerra, va fugir a França, on va ser capturada i torturada, però mai va delatar als seus companys i companyes. Al camp d'extermini nazi, va topar-se amb la mort de cara molts cops, però finalment, ella i altres presoneres van burlar la vigilància i van escapar-se a través del bosc. Van trobar refugi i més tard van ser traslladades a París.

Història semblant a la de Maria del Carme Buatell, que també va aconseguir escapar després de caminar tres dies i tres nits pel bosc. Ella va arribar a Marsella i va poder retrobar-se amb el seu marit.

També Sabina Bartoli, Dolors Casadellà o Carme Gardell van aconseguir sobreviure, però milers de dones recluses entre runes i xarxes electrificades no van tenir la mateixa sort.

El llegat de Neus Català, reivindicació de les dignitats de les Veus en primera persona de dones de Ravensbrück Però si hi ha un nom propi destacat dones retrobades amb la vida

▶ Lourdes Vidrier i Torralba i Teresa del Hoyo Calduch.

mujeres de Ravensbrück'.

Organitzada per l'Associació Amical de Ravensbrück, la presentació va mostrar durant un mes històries de dones i nens que van haver de conviure en aquell camp de concentració durant el conflicte bèl·lic.

Testimoniatges de prop d'una desena de dones supervivents, on cada narració és més dantesca que l'anterior. La inauguració va estar a càrrec de Lourdes Vidrier i Torralba, néta de deportat i consellera de districte de Sants-Montjuïc, i Teresa del Hoyo Calduch, Coordinadora de l’Amical de Ravensbrück. Totes dues van explicar la importància de mantenir la memòria en les generacions joves.

La vostra vida, sense que mai no hàgiu tingut cap pretensió, és un exemple de bon veïnatge, de coratge i de reconèixer-nos com una gran comunitat. Per això Engràcia i també la teva família, la teva germana i la teva mare, gràcies per tot el que ens heu donat. Els vostres veïns i veïnes us estimem i us donen la benvinguda al barri desprès del moment delicat que heu passat. Una abraçada ben forta d’aquesta gran família que és El Polvorí. Volem que ens duri mil anys amb gent com vosaltres! ■

Una de les heroïnes fou Alfonsina Bueno, una de les protagonistes de l'exposició. Nascuda a Aragó, va haver d'exiliar-se a causa de la seva ideologia a Toulouse, un cop arribada la Guerra Civil. Allà va ser capturada per la Gestapo i portada al camp, on va sofrir diferents experiments mèdics que li van deixar seqüeles per tota la vida.

L'any 1945 va retrobar-se amb el seu marit, un altre supervivent de la barbàrie.

Secundaria Barceló va ser una altra de les víctimes. Va néixer a Terol, i a la seva joventut va començar la lluita obrera afiliant-se a la UGT. Després de l'esclat de la

entre aquestes dones és el de Neus Català, presidenta d'honor de l'Amical fins al 2019, any en el qual va morir. Ella fou una de les últimes supervivents vives, i durant la seva vida no va deixar mai de lluitar perquè es conegués la realitat de les seves companyes. De fet, va prometre a Ravensbrück que mai deixaria de donar testimoni del que havien vist els seus ulls per tal que mai es tornés a repetir un horror semblant.

L'exposició també va comptar amb un racó dedicat a la Montserrat Roig, una de les dones més destacades de la narrativa catalana del segle XX. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 19

Las tres vueltas o els tres tombs

Pau Espí

Rafael Ochoa

Cares noves

Espacio donde actualmente se ubican los pisos de Estrellas Altas, que entonces los vecinos conocían con el nombre de campo de los burros. Izquierda, año 1967 y derecha, año 1966.

Jaume Peris i Xancó

La fiesta de San Antonio Abad que se celebra el 17 de Enero, es una fiesta tradicional de Barcelona, es el patrón de los gremios de los carreteros y cocheros, de los porteadores y alquiladores de mulas.

Hay muchas leyendas, a cuál más pintoresca con referencia a la vida de Sant Antoni Abad y del por qué en la imagen siempre hay un cerdito a sus pies.

La cabalgata de los Tres Tombs tiene el origen en esta devoción hacia el Santo.

El día de Sant Antoni era día libre para los animales (caballos, burros…) y se los llevaba a bendecir para que no sufrieran ningún daño. De camino a la iglesia, los propietarios exhibían sus animales que previamente habían engalanado para la ocasión. Originariamente se daban tres vueltas (tres tombs) a la iglesia donde se les debía bendecir, otorgándole el nombre a la cabalgata.

Sant Antoni fue egipcio de nacimiento. Nació en el año 251 d.c. en una región del alto Egipto. Llevó una vida de eremita cerca de su pueblo, y muchos de estos años, dicen que unos treinta, los pasó en completa soledad, solo veía a un hombre que le traía comida cada seis meses. Aun así, con el tiempo, de vez en cuando dejaba esta soledad para visitar a la gente cuando él creía que lo necesitaban.

Su fama de eremita y hombre de Dios fue cada vez más popular, a la par que se le otorgaban ciertos milagros; y le llovían cada vez más solicitudes, para imitar su tipo de vida. Allá por el año 305 le obligaron a fundar algunos monasterios. La mayor parte de estos, construidos o formados por habitáculos independientes para crear en los monjes la soledad necesaria en la que él creía. Por este motivo se le conocía como el “Fundador de la vida religiosa” y “Doctor de la Fe”.

Dice una de estas leyendas, referidas a nuestra ciudad, que una de estas solicitudes le vino de parte del gobernador romano en Barcelona. Este, teniendo a su hija enferma lo mandó llamar con unos emisarios, que fueron expresa-

mente a Egipto a buscarlo, pues el eco de sus vivencias y milagros cruzaban fronteras. Llegó a Barcelona, después de un viaje que hizo sobre una nube para atravesar toda la mar Mediterránea (de estas nubes planas y largas se les llama “Barquitas de Sant Antoni”) y pudo curar a la hija del gobernador.

Justo después se le presentó ante él una cerda que llevaba en la boca a un cerdito con la pata mal herida y no podía caminar. La madre depositó al cerdito a los pies del santo y éste lo bendijo quedando curado al momento; la cerda, agradecida, no dejó de seguir nunca al santo.

Otras versiones de la misma leyenda dicen que fue el cerdito el que siguió siempre al santo hasta su muerte.

“El día de Sant Antoni era día libre para los animales (caballos, burros…) y se los llevaba a bendecir para que no sufrieran ningún daño” Es por eso que se invoca al santo como patrón de los animales y especialmente los de pezuña redonda, recibiendo así el apodo de San Antonio de los burros, quizás para diferenciarlo del otro San Antonio, el de Padua (http:// trestombsbarcelona.cat/es/historia).

En el Barrio

Después de esta pequeña historia el lector se preguntará ¿A qué viene el relato? pues viene a cuento de las fotografías que encabezan este artículo, estas fotografías las tomó Jaume Peris i Xancó en el año 1967, la de la izquierda y en el año 1966 la de la derecha, está tomada en lo que los vecinos llamaban el campo de los burros, organizada la fiesta por

Foment d'Obres i Construccions, situada en la Carretera de la Mare de Déu del Port. Celebraban este día homenajeando a los animales, hay documentación fotográfica de los años 1966 al 1969 en el Arxiu Municipal de Barcelona.

Recuerdo remotamente (pues era muy pequeño) los campos donde está tomada la fotografía de la izquierda.

Actualmente son los edificios de Las Estrellas Altas. A la derecha quedaría la Vaquería y la fábrica de vinos Pentavin, y arriba, se ven los antiguos pisos de El Polvorín. La fotografía de la derecha es el tramo donde actualmente están las escaleras mecánicas y el ascensor que sube al Polvorín. La zona de campo la ocupa parte del parque de Can Sabaté y los pisos construidos posteriormente, a la derecha está la Fabrica Industria Mecánicas (Can Barret).

Manolo Sanjuan es un vecino de toda la vida y con una gran memoria. Me comenta que el tren de la potasa pasaba por donde se ve una especie de muralla de ladrillos horizontal y la via estaba ahondada, pero al aire libre, los vecinos la cruzaban por un puente situado más a la izquierda de los márgenes de la imagen. “Era un día de celebración donde venían autoridades y hacían exhibiciones de caballos y ofrecimientos al Santo San Antonio y la zona estaba llena de campos”, recuerda Sanjuan.

Me ha sorprendido no encontrar el archivo fotográfico que teníamos en la Casa del Rellotge para documentarme; me informaron que lo han trasladado al distrito, no entiendo lo de centralizar las cosas cuando reclamamos al estado descentralizar, la salamanquitis se ve que va en el gen político.

Los jóvenes no conocerán estás imágenes, pero sí los vecinos más mayores, es parte de la historia del barrio y quizá las imágenes se queden en los archivos.

Antes que la memoria popular se pierda, me satisface mucho darle un poco de contenido, es bueno que recordemos siempre nuestra historia. ■

Catalans, catalanes: Ja tenim nou president!

Per fi! Ha costat, però des del passat 24 de maig Catalunya ja té nou líder: El Molt Honorable President, Pere Aragonès. Han passat gairebé quatre mesos des de les eleccions, quatre mesos en què Catalunya ha estat a l’espera de l’acord d’aquells a qui havíem votat el darrer 14 de febrer. I tot i que en algun moment semblava que tornaríem a les urnes, finalment els partits independentistes han acabat entenent-se.

Pere Aragonès serà el 132è president de la Generalitat. Un home treballador que ha arribat on és ara gràcies al seu esforç i dedicació, i a alguns contactes segurament també.

En qualsevol cas, estic convençut de què té la intenció de refrescar la política catalana amb cares noves. Fa uns mesos vaig dir que era difícil trobar un president menys carismàtic que Quim Torra, doncs em retracto. Pere Aragonès és l’antítesis del carisma, de fet, crec que si busques la paraula anticarismàtic al diccionari, la definició que hi trobaràs és una foto d’ell. Bé, bromes a banda, crec que tot i no ser carismàtic, pot ser un bon líder. Segurament molts dubten d’ell per una raó incontrolable, i és l’edat. Pere Aragonès té 38 anys, i és el president més jove de la història de Catalunya. Però jo penso que, tot i que l’experiència és un grau, Catalunya necessitava un líder nou i preparat com ell. I és que amb Aragonès em passa el mateix que amb els canterans del Barça que arriben al primer equip. Però esperem que, en aquest cas, s’acabi assemblant més a Xavi que a Bojan. Bé, sigui com sigui, jo no li veig cap problema al tema de l’edat, potser és perquè sóc adolescent, però crec que no és tant qüestió d’edat com d’actitud i aptitud, i ell va sobrat en ambdós aspectes.

A més a més, el nou president sembla un home molt sensat que ha aconseguit amb Jordi Sànchez el que fa poc semblava una utopia: Transmetre la imatge que potser Esquerra i Junts poden entendre’s en un govern. Les disputes dels últims anys semblaven indicar que els dos partits no arribarien a cap acord, però per a sorpresa de molts, han aconseguit establir una certa tranquil·litat, que ja veurem quant els dura. No sé a vosaltres, però a mi Esquerra i Junts em recorden a la típica relació tòxica que es retroalimenta entre mentides i que ho deixen i tornen uns quants cops al mes. Una unió basada en la gelosia i les faltes de respecte que, normalment, no acaba bé.

Confio, però, que aquest rentat de cares del Govern i l’arribada al poder d’Aragonès pugui canviar aquesta dinàmica autodestructiva.

Però no ens podem confiar, que quatre anys de legislatura són molts i de ben segur que el nou Govern es trobarà infinitat d’entrebancs els quals espero que, en lloc de separar-los, els acabin enfortint. Esperem que el nou matrimoni sigui pròsper, i no acabi amb un divorci desastrós i amb un judici per veure qui es queda amb la custòdia del poble català. Que comenci el Govern, que bona falta ens fa! ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

20

actualitat

Dos incendis en només tres mesos al passeig ZF

L'habitatge del passeig de la Zona Franca que es va incendiar.

|| Albert Muro El passat dilluns 3 de maig els veïns i veïnes del barri de La Marina es van llevar amb una tristíssima notícia. La Juana, una dona de vuitanta-nou anys va perdre la vida a conseqüència d'un incendi que va produir-se al seu habitatge, al número 173 del Passeig de la Zona Franca.

Tot va començar la nit de diumenge a dilluns, quan els Bombers de Barcelona van rebre un avís passades les 3 de la matinada. En aquell moment, fins a set unitats del cos van desplaçar-se al domicili per intentar sufocar les flames que s'havien originat al pis de la víctima. Segons els mateixos bombers, tot apunta que el foc va iniciar-se a una de les habitacions, i després va ocupar tota l'estança.

A part dels bombers, també van sumar-se al dispositiu el Sistema d'Emergències Mèdiques, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra, que han obert una investigació per determinar les causes de l'incendi. Les hipòtesis indiquen que pot tractar-se d'un curtcircuit, però encara s'ha d'aclarir tot plegat i la policia científica fa dies que està investigant.

Segons les fonts veïnals, la Juana, que era una dona molt estimada al barri, vivia sola al pis perquè es valia per ella mateixa. Tot i això, diàriament rebia les visites de la seva filla, que resideix molt a prop. Per altra banda, el bloc no va sofrir danys estructurals ni tampoc es va haver de desallotjar als veïns al carrer, però l'ensurt va ser important. Especialment per al pis de dalt de l'incendiat, ja que el foc que sortia per la finestra els hi va cremar la persiana del dormitori.

L'edifici on ha tingut lloc l'accident va ser construït a mitjans del segle XX per hostejar el personal de la fàbrica SEAT i és un dels blocs més antics de la zona. De fet, alguns pisos no han sofert reformes, i algunes instal·lacions són encara d'origen. Sigui com

Albert Muro

sigui, seran els Mossos i la Policia els que justificaran si les condicions del bloc tenen a veure amb el desafortunat desenllaç.

No és l'únic incendi que s'ha produït en aquests últims anys a la Marina

L'incendi al bloc del Passeig de la Zona Franca és el segon que es produeix en aquest carrer en tan sols tres mesos. El passat febrer, els veïns d'un bloc situat a pocs metres de la parada de Metro de Foneria també van haver d'avisar als bombers per la propagació de foc. No obstant això, el desenllaç de la història, en aquest cas, va ser més favorable que el d'aquesta setmana. Afortunadament no va haver-hi morts, i els cinc ferits lleus per l'incident van evolucionar de manera òptima.Un altre dels episodis més trists viscuts als carrers del barri va tenir lloc a finals de 2018. En aquell cas, una dona de seixanta-quatre anys va morir per les cremades i la inhalació de fum a causa del foc que va originar-se al seu pis de la Zona Franca. Com en el cas de la Juana, l'incident també va tenir lloc durant la matinada, i quan van arribar els bombers no van poder fer-hi res per salvar la dona. A part, va haver-hi tres ferits, convivents de la víctima a l'immoble.

Altres incendis a la Zona Franca

Els incendis dins els habitatges són els més perillosos, i més encara quan es produeixen en habitatges amb gent vulnerable dins. No obstant això, les naus industrials del barri tampoc se salven d'aquest succés. L'octubre de 2020, els bombers van acudir a l'extinció d'un foc que va tenir lloc en una empresa de la Zona Franca. La fàbrica, plena de bales de cartó i paper, va començar a incendiar-se i els bombers van haver de treure al carrer la maquinària pesant. No es van lamentar danys personals. ■

breus

Bolca un cotxe al passeig de la Zona Franca

El 6 de maig, entorn les dues del migdia, una furgoneta va envestir un cotxe vermell causant que el vehicle quedés boca avall en mig del passeig de La Zona Franca, a l’altura del BAUHAUS sentit Port.

Quan van arribar els serveis d’emergència van poder treure el conductor del cotxe, el qual va rebre un cop molt fort, per sort no hi havia més ocupants al vehicle. Segons alguns testimonis, que ho han compartit a Facebook, la furgoneta es va donar a la fuga després de l’accident i, al conductor del vehicle afectat, se’l van endur amb ambulància amb greus ferides sobretot al braç dret. ■ A.M.

La caiguda d’una branca fereix a una dona als Jardins de La Mediterrània

A mitjans de maig i a mig matí, resultava ferida una dona de mitjana edat a causa de la caiguda d’una branca d’arbre. Segons fonts veïnals, la branca tenia unes dimensions considerables i va caure-li sobre el braç.

Els presents van intervenir per socórrer-la, van demanar gel a un dels bars i la van asseure a una cadira. Després de la trucada d’auxili dels mateixos veïns, van arribar a la plaça cotxes de la Guàrdia Urbana de Barcelona i una ambulància, la qual s’emportà a la dona cap a l’hospital. També va acudir personal de Parcs i Jardins, els quals van encarregar-se d’acordonar la zona.

Els veïns reclamen un millor manteniment a la Mediterrània i asseguren que no és el primer cop que cau una branca al parc. De fet, destaquen que en els últims anys ha estat un fet recurrent. ■ A.M.

Encesa de la foguera amb molts veïns del barri, els primers anys de la Flama.

L’any 1990 el nostre barri va rebre l’honor d’organitzar l’acte central de la Flama del Canigó. Tots els barris de la ciutat varen recollir la flama des d’aquí per portar-la al seu barri, moments molt emotius!

Joves del Centre Cultural de Port coincidint amb la inauguració del Centre Cívic Casa del Rellotge l’any 1984. Les noies del grup de dansa de l’escola de Port i les autoritats de la ciutat, l’alcalde Pasqual Maragall i el regidor Josep Espinàs.

La Flama del Canigó L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Artes de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord) renovava la mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

En el nostre barri la Flama del Canigó va arribar per primera vegada l’any 1983 de la mà del Centre Cultural de Port. Cal destacar el seu president, Antoni Ayala i la seva esposa, Maria Llum Ferrero, que per la seva vinculació amb tradicions i costums d’Òmnium Cultural varen ser els impulsors juntament amb tots els membres del Centre Cultural, per acollir-la. Des de fa uns anys el grup de Gegants i Diables ha agafat el relleu del Centre Cultural de Port com destacats organitzadors dels actes a la Marina.

Fotos i texte: Josep Vicens Busquets

Juny 2021 - La Marina núm. 305

Juny 2021 // www.lamarina.cat

22

cultura

El col·lectiu d'artistes de la Font de la Guatlla celebra amb èxit la seva darrera exposició || A.M. El passat 20 de maig va concloure la Mostra Anual de Primavera, una de les exposicions més especials del Col·lectiu d'Artistes de la Font de la Guatlla. Encapçalats pel president Josep Farré, els membres de l'Associació van deixar anar un cop més la seva vessant creativa i van pintar diversos quadres que van ser exposats al Centre Cívic del barri des del passat 14 d'abril.

L'exposició, que és la primera que celebren aquest any, no va seguir cap fil concret i, per tant, els artistes van poder pintar lliurement.

Per exemple, alguns integrants van representar paisatges de Barcelona, mentre que altres van optar per propostes més personals com bodegons o retrats. Aquest contrast va ser una de les plusvàlues de la mostra.

En total, van poder contemplar-se fins a quinze obres de nou artistes diferents. Això sí, a causa de la pandèmia, l'exposició va haver de realitzar-se a l'entrada del Centre Cívic i no a la sala habitual, on es realitzaven les mostres anteriors.

No obstant això, els veïns i veïnes de la zona van respondre acudint al centre per gaudir de les pintures. De fet, segons paraules del mateix Josep, l'exposició ha estat un èxit i ha rebut moltes visites inclús d'altres barris de Barcelona. Un oasi enmig d'un context artístic i cultural molt limitat en els últims mesos. ■

La ‘vida’ es un microrelat que a vegades té premi tagonista va guanyar en la categoria de microrelats en línia.

Inspiració a partir d'una frase de la Montserrat Roig

|| A.M. La vida està plena d'històries, i d'històries plenes de vida. De petits detalls, de breus moments. D'espurnes que encenen un gran foc, i de paraules que construeixen relats autèntics. Aquesta és l'essència de l'escriptura.

Saber traslladar en un paper tota una vida.

Exactament el que va fer, amb èxit, la Núria Barrachina ara fa uns mesos.

Veïna del barri de la Marina i treballadora al Centre Cívic de La Cadena, la Núria va proclamar-se vencedora de la 21a edició del certamen de relats curts 'Relats en Femení'. Aquests premis els organitzen el Centre Cívic La Sagrada Família, i la pro-

"M'he presentat a vegades a altres premis i no he guanyat. Jo em presento per intentar-ho, pel plaer d'escriure, perquè és un alliberament”. A part, apunta que "rebre un correu donant-te les gràcies per la participació, és suficient".

Tanmateix, en aquesta ocasió va ser diferent, ja que ella va presentar-se perquè va inspirar-li la frase de la Montserrat Roig, a partir de la qual s'havia de seguir el relat.

Així va sorgir el text titulat 'Vida', una petita història existencialista, de trobar-te a tu mateixa i de mirar-se al mirall i reflexionar sobre com viure els moments que t'envolten.

Iniciativa veïnal

Exposició fotogràfica sobre la històrica relació entre el barri, el far i la mar

Fotos: Josep Vicens

|| A.B. El far, més conegut com la farola s'alça solitari enmig de la platja en una fotografia que ens recorda que no fa tant el paisatge del barri era molt diferent.

Fora del centre cívic, entre els edificis de La Cadena, i acompanyats la guitarra de Jose Luís Benítez, una seixantena de veïns i veïnes recorden les històries de mar i platja que van viure o que tant han sentit a parlar, recuperant així un trosset de la memòria col·lectiva. "Una història de gran rellevància i que no està escrita a cap lloc" destaca Adolf Romagosa, membre del grup impulsor de "La farola".

L'acte inaugural va estar replet de sorpreses, amb una maqueta de la farola, feta pels Artistes de La Marina, la revelació d'un tapís fet per les dones d'Ancora. També es va voler retre un homenatge als sanitaris i sanitàries que tant han lluitat durant aquest darrer any als CAP's de La Marina i a totes les víctimes de la Covid-19, un moment

molt emotiu amb la lectura de poemes, que des del personal dels CAP's van agrair molt "m'ha semblat un gest molt bonic i molt entranyable" comentava Merche Liroz del CAP Carles Ribes, "estem molt contents i agraïts d'aquest reconeixement" hi afegia Anna Lanau del CAP La Marina.

"La farola" com a iniciativa neix fa més d'un any, quan un grup de veïns treu al mar a la verge de Port. "En el moment que vam passar per davant de la farola l'ambient va canviar, i ens vam adonar que aquesta estructura, ara integrada per complet al Port, era dels veïns i les veïnes" explicava Romagosa.

Des d'aquell moment es va crear el grup, on molts veïns i veïnes participen, però en destaquen Josep Mª Pérez, Julio Baños, Joan Gazcueña, Adolf Romagosa i Àngels Migueles.

"La Marina s'ha de poder nodrir de les empreses i el capital que la rodegen i hem de treballar les relacions amb el Port o el Consorci" explicava Pérez. ■

Missatge d'empoderament de la dona

A les entranyes del relat trobem també pinzellades d'un missatge feminista que s'ha de sentir més viu que mai. "El relat parla de què ets tu i no necessites a ningú, perquè hi ha dones que no són o no deixen ser qui són", explica la Núria. A la vegada, ella va més enllà i exposa que "tant de bo no s'hagués de celebrar el 8M, perquè m'agradaria que no hi hagués cap diferència entre home i dona". De fet, ella creu que hi hauria d'haver el dia de la persona, i que en aquella jornada cadascú expressés els seus sentiments. ■

▶ Col·lectiu d'artistes de la Marina. Segon a la dreta, Josep Maria Pérez, un dels impulsors de la

iniciativa.

Juny 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

L’art del cinema a Barna!

Paco Marín Andreu

Director de fotografia jubilat

Espagueti Western a Barcelona (Segona Part) Seguint la relació de pel·lícules que es van rodar a Esplugues City; “Un lugar llamado Glory” de Sheldon Reynolds amb Pierre Brice i Lex Barker, el famós Tarzan. “Doc, manos de plata” d’Alfonso Balcázar amb Carl Möhner, Gloria Milland i Loris Loddi. “Los fabulosos de trinidad” de Ignacio F. Iquino amb Richard Harrison i Fernando Sancho. “Ninguno de los tres se llamaba Trinidad” de Ignacio F. Iquino amb Daniel Martin, Fanny Grey i Margit Kocsis. “Los largos dias de la venganza” de Florestano vancini amb Paco Rabal, Giuliano Gemma, Conrado Sanmartin, Nieves Navarro, Gabriella Giorgelli i amb una direcció de fotografia esplèndida de Francisco Marín.

“Los profesionales del oro” de Giorgio Capitani amb Van Heflin, Gilbert Roland, Klaus Kinski i George Hilton. I d’altres títols com, “Una pistola para Ringo”, “El retorno de Ringo”, “Clint el solitario”, “Por qué seguir matando?”, “La balada de Johnny”, “Ringo”, “Cuatro dólares de venganza”, “La ley del karate en el oeste”, “Dinamita Jim”. En aquella època, tots els figurants (extres) havien d’estar afiliats al sindicat vertical; els tècnics també.

Les cavalcades, baralles, caigudes i escenes violentes i perilloses les

realitzaven “els especialistes” i la gran majoria d’ells eren boxejadors, lluitadors de lluita lliure, etc. Pinotxo, Panxón o “el dels globus”, eren figurants habituals, Sergio, Raul, Cani, Andarín, Gadea o Albert eren els millors especialistes.

Per Esplugues van passar els millors actors i actrius tant nacionals como internacionals, els millors tècnics, els millors especialistes i gràcies a Balcázar, Barcelona va viure un renaixement de la indústria cinematogràfica i d’allà va sorgir una generació de tècnics que durant els últims 50 anys hem estat rodant i gravant centenars i centenars

de pel·lícules, però ni un sol Western més.

I com que no hi ha dos sense tres (Orphea es va cremar dues vegades), el poblat no va voler ser menys i també va ser destruït per les flames.

Estranyes maniobres, uns diuen que de Madrid, altres que de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres que de la Diputació, abocaven al poblat a la seva mort; no podia seguir en peu, s’havia de destruir. L’última pel·lícula rodada a Esplugues City va ser “Le llamaban Calamidad” d’Alfonso Balcázar.

L'agenda de juny Del 3 al 30 de juny

ACTIVITATS ADULTS Exposició “Migrants”. La mostra recull, a través cartells informatius i divuit plafons, la història de l'obra homònima Migrants, d’Issa Watanabe: Un llibre sense paraules que trenca el silenci sobre el drama que viuen milions d’immigrants.

Lloc: Terrassa - Biblioteca Francesc Candel.

Del 5 al 30 de juny

ACTIVITATS ADULTS Exposició “Salut”. Pintures d’Olga Rodríguez. Inauguració el 5 de juny a les 12h. "L'exposició Salut es diu així perquè fa pocs anys que tinc bona salut. No he tingut brots psicòtics i ara ja no tinc càncer. Superades aquestes malalties, he gaudit pintant aquests quadres."

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 9

ACTIVITATS INFANTILS Contes a la mà. A càrrec de Núria Clemares. De 2 a 4 anys. Cal inscripció prèvia, cabuda limitada. Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 16

Diumenge, 20

Divendres, 18

Maple Staplegun s’ha escapat de la seva oficina i ara vol demostra-li al món que ella no és una secretària qualsevol.

Hora: De 12 h a 13 h. Entrada gratuïta Lloc: Sala Pepita Casanellas

ACTIVITATS INFANTILS El racó dels pares. Primeres passes: Contes amb olor de cel blau. A partir de 18 mesos. Cal inscripció prèvia, cabuda limitada. Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

WELCOME TO MY HEAD

ACTIVITATS INFANTILS

Divendres, 18

Divendres, 11

Concert - GNX Urban Music Festival Primer festival de música urbana jove en, Barcelona creat i impulsat per joves.

Hora: 19:30 - 21:30 - Gratuït Lloc: Espai Jove La Bàscula · Sala Gran

Contes transgressors. Identitat de gènere. SIRENES amb Daniela Conte. El Julián imagina transformar-se en sirena, i la seva àvia l’acompanya en aquest camí d’experimentació. A partir de 3 anys.

Cal inscripció prèvia. Hora: 17:30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 25 Concert Festa Major: Iglú + Sunny Girls Hora: 20:00 - 22:00 Lloc: Jardins de Can Ferrero

rodar un espagueti western a Esplugues, però seguim rodant pel·lícules S, “eròtiques”, Agents 007, cine quinqui, etc. etc. etc.. que en una altra ocasió intentaré explicar. ■

El Far

Acampa a la biblioteca: 'Alícia a través del mirall'

BREAKING BROKEN DREAMS

Dilluns, 21 Un home al límit de l’esquizofrènia ens invita a viatjar entre els plecs del seu cervell. Un personatge poca-solta, ple de tendresa, sarcasme i bogeria.

Hora: De 20 h a 21 h. Entrada gratuïta Lloc: Sala Pepita Casanellas

El dia 15 d’agost de 1.972, en ple rodatge de la pel·lícula, Alfonso Balcázar va decidir provocar un incendi real als decorats en una de las escenes finals per donar més credibilitat al guió i posar fi així a una etapa dorada del cinema espanyol. Els tècnics de la pel·lícula ploraven veient aquell foc, sabien que aquell “somni americà” s’havia acabat per sempre. A España es van seguir rodant espaguetis. Tant a Madrid como a Almería, bressol dels exteriors de l’Oest, es van construir diversos poblats que, en aquesta última ciutat, encara existeixen i ofereixen espectacles de baralles, cavalcades, rodeos, etc.. etc. Mai més es va

Bàscula TV: Skinny + MEYD. Hip Hop Hora: 20:00 - 21:00 - Gratuït Nova càpsula audiovisual, al canal youtube, per donar veu a joves artistes.

Si tens entre 7 i 12 anys, la biblioteca Francesc Candel et proposa una setmana d’allò més divertida, un casal d’estiu lúdic i cultural que podràs gaudir de la setmana del 5 al 9 de juliol de 9:31 a 13:31h.

Les aventures que us hem preparant segueixen el fil del llibre “Alícia a través del mirall” de Lewis Carroll. Junts descobrirem els misteris que s’amaguen darrere d’aquest llibre.

Les inscripcions seran per ordre d’arribada i amb una capacitat màxima de 20 nens.

Ahhh, i és un casal totalment gratuït.

Afanya’t que les places volen, i volem que ens acompanyis en aquest viatge.

Activitat dirigida per Mosaics Llibres.

Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.

Juny 2021 // www.lamarina.cat

24

salut

La Salut Mental a l’Atenció Primària: l’abans i el després d’una pandèmia PART II. La Salut Mental en pandèmia. La pandèmia

de COVID-19 ha afectat la salut de les persones, però també els seus objectius, les dinàmiques familiars, els rols laborals i l’estabilitat econòmica.

A Europa, segons l'OMS, els problemes de salut han augmentat durant la pandèmia, amb un clar augment en els nivells d'ansietat i estrès.

Diverses enquestes mostren que al voltant d'un terç de les persones adultes adults reporta nivells d'angoixa. Entre la població més jove, aquesta xifra arriba a 1 de cada 2 persones.

Els problemes de salut física, l'aïllament, la manca de contacte social, la dificultat en la conciliació amb la vida personal, els canvis d'hàbits, els problemes laborals, etc. comencen a "passar factura" a la salut mental de la població.

A Espanya, i segons dades de el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en aquest primer any de pandèmia, un 6,4% de la població ha acudit a un professional de la salut mental per algun tipus de símptoma, el major percentatge (un 43,7%) per ansietat i un 35,5% el per depressió. Més del doble de les persones que han acudit a aquests serveis de salut mental són dones.

Les responsabilitats familiars i de cura o la

violència de gènere, han estat alguns dels principals factors que ha provocat o agreujat els problemes de salut mental en la població femenina. I un dels principals factors de risc de patir ansietat i depressió és ser dona.

Al factor de gènere, se suma també l'econòmic com un altre determinant d'una pitjor salut mental. L'enquesta de CIS revela que el percentatge de persones de classe baixa que s'han sentit decaigudes, deprimides o sense esperança durant la pandèmia, gairebé duplica el d'aquelles que s'identifiquen amb la classe alta.

Per a les persones joves, aquest any de pandèmia ha resultat també difícil. Les persones de 18 a 34 anys són les que han freqüentat més els serveis de salut mental, han tingut més atacs d'ansietat, més símptomes de tristesa i han estat les persones que més han modificat la seva vida habitual a causa d'aquesta situació.

Finalment, cal assenyalar l'especial vulnerabilitat de les persones amb problemes de salut mental, anteriors a la pandèmia.

El principal problema que es presenta a les consultes té a veure amb la manca de temps a la qual se suma una desestructuració del sistema tal i com l’hem conegut

Fumar, una pandèmia amagada a les llars El consum de tabac és una de les pandèmies més significatives i letals que existeixen actualment. És la primera causa de malaltia i mort evitables al nostre país i la segona causa principal de mortalitat al món.

Des de principis del segle XX se sap que té un efecte perjudicial per a la salut a nivell respiratori, cardiovascular (hipertensió arterial, infarts, ictus, disfunció erèctil, etc.), sobre l'embaràs i l'augment del càncer (pulmonar, boca, laringe, bufeta, coll uterí, etc.) entre altres malalties. A més, de mitjana, els fumadors tenen 10 anys menys d'esperança de vida i es calcula que la meitat dels fumadors acumulen 20 anys de vida perduts com a conseqüència de patologies cròniques secundàries al tabac.

Per tot això, no és d'estranyar que les persones que fumen consultin més al seu metge de família per problemes de salut que les que no fumen. Aquesta és una oportunitat per a nosaltres, els metges de família per promoure la intenció de deixar-lo, mitjançant acompanyament i ajudes eficaces. Entre les preguntes que abordem amb més freqüència en la consulta es troben: Quines són les raons per deixar-ho?

Incomptables! Hem de tenir en compte que no tots els beneficis són a llarg termini sobre la salut, sinó també immediats en altres aspectes quotidians del dia a dia. A

més dels ja esmentats, el tabac disminueix la capacitat del exercici, provoca mal alè, mala olor, disminueix gust i olfacte, canvia la coloració de les dents i la pell, suposa un cost car a la butxaca i una font constant de frustracions amb la parella i la família.

Imatge obtinguda de la ‘Fundación Española del Corazón’

Per què és tan difícil prendre la decisió? És normal. No hem d'oblidar que no es tracta només d'una addicció física a la nicotina, sinó també d'una dependència psicològica i d'una conducta apresa que acompanya les persones durant molt de temps. A més, des de fa anys la societat ha rebut una gran pressió publicitària i tòpics sobre l'elegància del tabac a través

fins ara, amb pèrdua de presencialitat tant per organització dels centres de salut com per les pors dels pacients a ser visitats de manera presencial. No podem oblidar que la gestió de la salut mental necessita una atenció més acurada. L’exploració de l’esfera psicoemocional requereix un entorn que afavoreixi l’expressió d’emocions, que en molts casos el pacient no sap com comunicar-les. Tenir temps per l’entrevista a les consultes és una condició indispensable i irrenunciable. Aquesta manca de temps es pot pal·liar amb el desenvolupament d’habilitats professionals en el terreny de l’entrevista clínica i la comunicació, que ara més que mai es fan imprescindibles.

D’aquesta manera, el metge de família pot ser més acurat tant en qüestions d’exploració de símptomes com en la certesa de proporcionar la millor alternativa terapèutica al pacient, no sempre farmacològica.

Cal replantejar l’assistència de manera multidisciplinar, potenciant la figura infermera com a part indispensable en la conducció de grups psicoterapèutics, afavorir la incorporació de professionals psicòlegs al CAP, recolzar el suport social i incloure definitivament la comunitat com a eix imprescindible en el procés terapèutic del pacient. ■ Ylenia García Navarro Metgessa de Família CAP La Marina

de figures cinematogràfiques i sèries fotogràfiques. També, els fumadors poden passar per altres fases com la negació o els sentiments d'ambivalència abans de voler entrar en acció.

Què passa quan el pacient es va preparant per deixar el tabac? Això es traduirà en teixir un pla d'acció adaptat a cadascun amb el seu metge o infermera, on el pacient decidirà si prefereix una intervenció psicosocial sola o acompanyada d'ajuda farmacològica. A més, es realitzarà un seguiment més proper a l'habitual, ja que l'objectiu ideal és deixar-lo en un termini de 1 a 2 mesos. En aquest temps no només augmenta la relació metge i/o infermera -pacient, sinó també l'autonomia i l'empoderament del pacient per la seva pròpia salut cosa que beneficia també de cara a altres consultes mèdiques en el futur.

I què passa si no s’aconsegueix a la primera? No us preocupeu per això. En molts casos es necessiten tres o quatre intents abans de deixar de fumar definitivament. Si això passa, des de la consulta ho enfocarem com una font d'aprenentatge per a una futura ocasió, sempre respectant els temps individuals i prioritzant l'acompanyament en el procés de cadascú.

El 31 de maig ha estat el 'Dia Mundial Sense Tabac', una data ideal perquè els fumadors després d'aquesta lectura es plantegin deixar-lo i s’animin a consultar el seu metge o infermera. I tu? T'animes? ■ Itziar Santana Jiménez Metgessa Resident de Medicina Familiar i Comunitària CAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Floriran les lavandes

El més de juny, floriran les lavandes i per Sant Joan estaran esplèndides, a punt de ser tallades per després assecar-les i guardar-les en petites bosses de roba que ens serviran per perfumar els armaris i calaixos on guardem la roba. No cal anar a la muntanya a buscar-la doncs en podem tenir una al balcó, que a més, atraurà insectes pol·linitzadors i allunyarà els mosquits.

Hi ha diferents tipus de lavandes, unes amb el cap més gros (cap d’ase) que són les que trobem als camps propers, i d’altres amb els capítols allargats i diferents tons del color “lavanda”. Totes fan un olor semblant però n’hi ha de més perfumades que d’altres, aquestes son les s’utilitzen en cosmètica.

L’altre nom pel que coneixem la lavanda és espígol. A més d’utilitzar-la per fer colònies, cremes, sabons o ambientadors, també podem utilitzar el seu oli essencial per eliminar microbis i per ajudar a cicatritzar però sobre tot la podem prendre en infusió barrejada amb d’altres herbes per fer la digestió, per ajudar a dormir o per fer gargarismes si tenim mal de coll; però sobre tot, la lavanda ens anirà bé si tenim mal de cap, sigui quin sigui el seu origen. El meu consell és que en feu una petita bossa i la poseu entre el coixí i la coixinera per dormir molt millor. També al llit dels nens doncs els ajudarà a relaxar-se.

Com la majoria d’herbes remeieres, té el seu aspecte màgic i la lavanda és bona per atraure l’amor, per això és convenient posar-la als armaris, i també diuen que olorar-la allarga la vida. Deu ser per això que aquell sabó de color verdós amb embolcall groc nomenat “Heno de Pravia”, està fet amb essència de lavanda. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

El Port de Barcelona intensificarà els treballs en l’àmbit social de la sostenibilitat Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona, ha explicat que s’establiran prioritats estratègiques en sostenibilitat per equilibrar la rellevància de les diferents dimensions: mediambiental, econòmica i social.

El Port de Barcelona establirà prioritats estratègiques en sostenibilitat per equilibrar la rellevància de les seves diferents dimensions: mediambiental, econòmica i social.

Així ho ha anunciat avui la seva presidenta, Mercè Conesa, durant la presentació de l’estudi ‘La integració de la sostenibilitat al Port de Barcelona 1992-2020’, realitzat per la Càtedra de LideratgeS d’Esade.

Mercè Conesa ha explicat que en els últims anys s’ha posat l'accent en el desenvolupament de l'àmbit mediambiental i ara es treballarà en l'àmbit social. “En un primer moment, la sostenibilitat s'entenia relacionada amb el medi ambient però aquesta sostenibilitat ha d’abraçar tota l'acció que l'autoritat portuària desenvolupa i, per tant, també la perspectiva econòmica i social”. Exemple d’això és un dels objectius prioritaris del IV Pla Estratègic 2021-2025 del Port de Barcelona: l'increment dels llocs de treball en el recinte portuari, passant dels actuals 37.000 a més de 40.000 en cinc anys. I també, com ha explicat la presidenta, l’elaboració del nou Pla d'Igualtat 2022-2025, “que aprovarem en els pròxims mesos”.

L’estudi ‘La integració de la sostenibilitat al Port de Barcelona 1992-2020’, realitzat per la Càtedra de LideratgeS d’Esade, es va presentar en un acte online.

La presidenta del Port de Barcelona ha manifestat que, en el marc de la sostenibilitat ,“volem potenciar la visió de conjunt, de Comunitat Portuària, mitjançant processos participatius que contribueixin a enfortir i cohesionar a tot el grup al voltant de principis i valors àmpliament compartits”. I ha afegit que “port

i ciutat han de revisar la seva relació regularment” per donar resposta a les necessitats dels ciutadans.

Els ambaixadors Per donar a conèixer més àmpliament el Pla de Sostenibilitat entre totes les empreses i professionals de la Comunitat

Portuària, el Port de Barcelona compta amb una nova figura, els ambaixadors de sostenibilitat, professionals de la pròpia Comunitat Portuària molt compromesos que, des de fa uns mesos, contribueixen a aquesta difusió, ha explicat Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de LideratgeS d'Esade i presentador de l’acte. Sobre els ambaixadors, Mercè Conesa ha recordat la necessitat d’aconseguir “la implicació de tota la comunitat portuària amb la sostenibilitat”.

L’estudi elaborat per la Càtedra LideratgeS d’Esade analitza la incorporació de la sostenibilitat al Port de Barcelona entre 1992 i 2020 i anticipa els reptes de futur per a l'activitat portuària i el seu impacte en la societat. Aquest treball destaca l’evolució del compromís del Port de Barcelona amb la sostenibilitat, des d'una perspectiva orientada primerament a la protecció de l'entorn a una mirada més àmplia i integral, que incorpora aspectes econòmics, socials i de governança, i que aborda les relacions amb els seus principals grups d'interès. ■

Juny 2021 // www.lamarina.cat

26

De pans i postres amb Anselmo Rubio Rubopan Master Baker

Coca de San Juan Ya queda menos para la noche más mágica de todo el año, San Juan. En la que brujas y druidas hacen sus conjuros la noche del fuego que todo lo depura. Y qué mejor que celebrarlo con una rica y buena coca, eso sí, regada con un buen cava.

La receta es muy sencilla de hacer y no tiene mucha complicación.

Amanida de salmó Ingredients • Salmó • Enciam • Tomàquet • Cigrons cuits • Salsa de soja • Olives farcides d’anxova • Oli i sal

Comentari nutricional:

Ingredientes para la masa madre: Preparació Tallem l’enciam amb la mà a trossos ni massa grans ni massa petits i el posem en un bol.

Hi aboquem els cigrons i les olives tallades per la meitat. A continuació, hi afegim el tomàquet tallat.

Tallem el salmó a trossets petits i l’incorporem al bol amb tots els ingredients. Ho amanim amb oli i sal i ho barregem amb dues culleres.

Perquè l’enciam no s’oxidi convé tallar-lo a mà o bé amb un ganivet de plàstic, i no amb un de fulla d’acer.

Comentari gastronòmic:

Hidrats de carboni, fibra, proteïna, àcids grassos omega 3, sodi, potassi

L’origen de l’amanida es remunta a l’any 600 a. C. a Pèrsia però l’etimologia del mot és romana, i prové d’"herba salata", ja que menjaven vegetals crus amanits amb aigua i sal.

A poc a poc s’hi han afegit altres ingredients i avui les amanides poden ser molt senzilles o complexes, però en general són plats ràpids de fer. La seva aportació calòrica pot variar molt segons quins siguin els seus ingredients.

Per sopar, pot funcionar com a plat únic.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina.

Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

100 gr harina de fuerza 100ml leche o agua tibia 20 gr levadura fresca o prensada o (7 gr de Levadura Seca instantánea)

Ingredientes para el brioche:

400 gr harina de fuerza 80 gr mantequilla 45 ml leche o agua 2 huevos xl 100 gr azúcar 10 gr sal 30 gr levadura prensada o (10 gr. de Levadura seca Instantánea) Ralladura 1 naranja + 1 limón

Proceso de Elaboración:

Prepararemos la masa madre con un mínimo de 2 a 4 horas, cuanto más vieja sea, ¡mejor! A continuación, pondremos los huevos, la harina, la mantequilla (fluida) la leche o agua, el azúcar, la sal y la ralladura, junto con la masa madre. Por último, incorporaremos la levadura a mitad del amasado. Seguimos amansando todo hasta conseguir una masa fina y elástica. Reposo del pastón 10 minutos.

Dividimos la masa en dos piezas de 500 gr cada una y estiraremos con un rodillo hasta hacer una plancha cuadrada o un óvalo, con un grosor de 1,50 a 1 cm. Podemos congelar alguna de las dos.

Las dejaremos fermentar bien y a continuación pintaremos con huevo y con unas gotas de agua. Cuando la tengamos pintada la decoraremos con crema y le pondremos piñones, granillo de almendras, fruta lo que vosotr@s queráis.

Luego, precalentamos el horno a 200 grados durante 20 minutos arriba y abajo.

Tiempo de cocción: Entre 15 y 20 minutos. En ambos casos el tiempo de cocción puede variar en función del horno utilizado y del grado de cocción deseado.

Observaciones: Para hacer la crema Pastelera la receta la podréis encontrar en el Facebook de Rubopan Baker

Juny 2021 // www.lamarina.cat

esports 27 Albert Aguilar

El Barça inicia tràmits per jugar al Cim de Montjuïc Aquest trasllat podria permetre els veïns i veïnes de La Marina gaudir de l'ambient del futbol d'elit prop de casa nostra El Futbol Club Barcelona contempla la possibilitat de jugar en l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc durant les obres de l'Espai Barça'. El club blaugrana ha fet la petició a l'Ajuntament de Barcelona en una reunió al mes de maig.

La trobada entre el president del FC Barcelona, Joan Laporta, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a l'Ajuntament de Barcelona ha permès a club i consistori acordar millores a l'Espai Barça per a iniciar les obres, a més de contemplar aquest escenari de jugar en Montjuïc, feu de titularitat municipal.

En la reunió es va parlar de la possibilitat que el Barça jugui en l'Estadi Olímpic quan al Camp Nou no es pugui jugar ni rebre públic. La idea del club és dis-

posar d’un aforament mínim per a uns 80.000 aficionats mentre s’executen les obres a l’estadi culer. Per fer-ho possible, el club buscaria aixopluc provisional a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, molt probablement.

Laporta va mantenir inicialment una reunió privada amb l'alcaldessa i la segona tinenta d'alcalde de la ciutat, Janet Sanz, per a exposar petits canvis en el projecte 'Espai Barça' a fi de poder iniciar les obres

La idea del club és disposar d’un aforament mínim per a uns 80.000 aficionats mentre s’executen les obres a l’estadi culer

La Marina FM aposta per retransmissions esportives en directe Des de l'any 1988, La Marina FM ha estat un referent informatiu al districte de Sants-Montjuïc i la ciutat de Barcelona. L'emissora ha esdevingut una clau en la vertebració del territori i un punt de trobada amb el teixit associatiu, els ciutadans i les administracions. Durant el darrer mes de maig, els companys del programa d'esports "Connexió Esportiva", Albert Aguilar, Pau Espí i Pepe Ortega van fer, per primer cop a la història de l'emissora, la narració radiofònica en directe de dos partits de la Primera Divisió espanyola de Futbol.

La primera narració va ser la segona meitat del partit que enfrontava al Barça amb el Granada, i que va acabar amb victòria pels andalusos per 1 gol a 2. Tal com ens confirma el locutor d'esports, Pau Espí, "es va decidir fer només 45 minuts per veure quines sensacions es tenien en acabar". Com que van ser molt bones, es va fer una segona retransmissió i aquest cop d'un partit sencer i fonamental pel Campionat de Lliga, el Barça-Atlètic de Madrid que va acabar amb empat a 0.

Les sensacions tant de l'emissora com dels oients han estat positives i els companys d'esports asseguren que aquestes no han estat les últimes narracions que es podran escoltar enguany al 102.5 de La Marina FM. ■

barcelona.cat

d'aquí a poc temps, que requeriran algunes adaptacions del projecte, segons va anunciar el club.

Aquest trasllat permetria els veïns i veïnes de La Marina gaudir de l'ambient del futbol d'elit prop de casa nostra. ■

El Club Ciclista Catalunya-Bcn col·labora per visibilitzar l'ELA Amb motiu de la segona edició de la Volta Ciclista al Penedès, el Club Ciclista Catalunya-Bcn farà costat a l'associació CATELA per fer visible l'Esclerosi Lateral Amiotròfica.

L'Associació Catalana d'Afectats per l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) – CATELA, és una associació sense ànim de lucre que neix amb la voluntat de lluitar contra la malaltia.

Es va registrar l'octubre de 2019 a Vilafranca del Penedès (Barcelona).

Està formada per afectats per l'ELA (malalts, familiars, amics...) i oberta a tots aquells que vulguin aconseguir el mateix objectiu: vèncer l'ELA. El president de CATELA, Eduard Garzón, assenyala que és important tenir el suport d'altres grups que els ajudi a divulgar la malaltia. També agraeix aquesta col·laboració perquè permet a l'Associació entrar dins un món desconegut per ells com és el ciclisme.

L'esclerosi lateral amiotròfica, o ELA, és una malaltia progressiva del sistema nerviós que afecta les cèl·lules nervioses en el cervell i la medul·la espinal, i causa pèrdua del control muscular. L'ELA sovint es diu malaltia de

@CCCatalunya

El president de CATELA, Eduard Garzón, assenyala la importància de comptar amb el suport d'altres grups per acostar la malaltia al gran públic

Lou Gehrig, en honor al jugador de beisbol al qual se li va diagnosticar la malaltia. Els metges generalment no saben per què ocorre l'ELA. Alguns casos són hereditaris. L'ELA sovint

comença amb petites i involuntàries contraccions musculars per descàrregues nervioses espontànies, i amb feblesa en una extremitat o dificultat per a parlar. Eventualment, l'ELA afecta el control dels músculs necessaris per a moure's, parlar, menjar i respirar. No hi ha cura per a aquesta malaltia mortal.

La següent prova esportiva del Club Ciclista Catalunya-BCN serà la segona edició de la Volta Ciclista al Penedès, que se celebrarà entre els dies 16 i 18 de juliol i la qual tindrà sortida al municipi d'Olèrdola. ■

Juny 2021

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“Compromeses, les nostres Mans!”

Neus Cerdà Acame, directora Fundació Mans a les Mans 51 anys. Visc en parella, d’ofici, educadora social.

Religió: agnòstica. Política: De l’esquerra humanista.

D

'on és i com arriba al barri i a la fundació?

Jo treballava a L’Hospitalet.

Hi feia un feina comunitària on vaig conèixer molta gent. Després vaig marxar cap a Canàries i vaig treballar en altres coses fins que en tornar a Barcelona arribo a la Fundació per a cobrir una baixa laboral i m’hi quedo.

Quina mirada té del barri en arribar-hi?

Una de les coses que més em va impactar en arribar és la llum, els espais verds i la muntanya de Montjuïc tant a prop. Et posis on et posis sempre la veus. Jo venia de L’Hospitalet “divertit” i llavors la Zona Franca era una zona molt candent. Em pensava que trobaria una cosa similar on jo treballava però vaig trobar una cosa totalment diferent. Veure l’amplitud de carrers, els parcs...

Hi ha molta gent que no n’és conscient.

Si sempre has viscut aquí, potser no te n’adones. Però aquí els nens poden anar sols pels carrers. Hi ha avingudes més o menys amples. A nivell urbanístic el barri m’agrada moltíssim. El poblet de Plus Ultra em sembla un racó màgic. Més enllà de la precarietat que l’envolta, que conservi l’estructura urbanística que té en una ciutat com Barcelona és preciós. També em va impactar descobrir que hi havia poc moviment infantil-juvenil. Fora dels esplais, que sempre han estat potents. La Platjeta, Espai T... a L’Hospitalet les entitats veïnals n’havien impulsat molts, però aquí no n’hi havia gaires.

Ha canviat això?

El barri ha canviat molt des que he arribat.

L’espai veïnal Química n’és un exemple. El canvi de La Bàscula també. Abans només era esportiu o amb un punt d’elit musical, però ara treballen amb joves del barri. Tot i això és evident també que hi ha un munt de millores per fer.

Què és el més difícil de la feina que porteu a la Fundació?

Resultarà prosaic el que diré però el més difícil és aconseguir quadrar un pressu-

post, almenys equilibrar-ho. Les coses no surten del no-res. Fer una feina de qualitat suposa molt d’esforç i els projectes pedagògics, educatius i socials tenen una banda de gestió i coordinació que no sempre es reconeix. És difícil fer-ho d’una forma coherent quan no tens els recursos que necessites.

Per què costa tant convèncer tothom que la inversió social és important?

Perquè no es té en compte tot allò que ens hi estalviem. Els processos socials semblen cars però si es mesurés tot el que ens estalvien segur que tothom entendria que surten molt a compte, parlant també en termes econòmics. Quant estalviem si fem l’acompanyament als infants i els joves?, quant si evitem que repeteixen cursos, o que entrin en cercles nocius? O si evitem que l’aïllament social ens perjudiqui la salut? Si calculéssim tota la despesa social que cal per arreglar allò que no vam saber atendre a temps, en la infància o en l’adolescència, segur que tindrien clar que cal enfocar-ho com a inversió i no com a despesa.

Parla de la dificultats de treballar amb una mínima coherència. El tercer sector fa una feina enorme però no deixa de ser un pegat pels enormes forats que deixa el sistema.

Sempre ens movem en la dicotomia de resoldre una urgència o treballar temes de fons a llarg termini. Mentre fem una cosa no arribem a l’altra. Jo vaig començar a treballar en el camp social al 16 anys.

Col·laborava per donar menjar en una escola de L’Hospitalet. En els 80 encara érem “tercer món”. Espanya encara rebia fons pel desenvolupament i l’escola on jo col·laborava havia de donar un got de llet diari perquè els nens la necessitaven per complementar-ne l’alimentació. Recordo que això va durar un o dos cursos i es va deixar de fer perquè els indicadors van millorar. Ja no era necessari donar llet perquè se suposava que les famílies ho podien fer a casa.

I ara heu de tornar a fer-ho.

Quan vaig començar al Submarí, recordo que no feien berenar, no volien fer bere-

La Fundació Mans a les Mans rebrà la Medalla d’Honor de Barcelona en reconeixement per la tasca social que fa al barri. Així ho ha determinat el Districte amb la votació unànime de tots els partits polítics. Busquem la Neus, directora de l’entitat, per parlar-hi del que fa el seu equip: treballadors, voluntaris, algunes empreses que els hi donen suport, famílies, entitats...

Hereva de l’esplai Submarí, la necessitat palesa de la canalla d’un acompanyament escolar va provocar l’esforç d’incorporar professionals que hi donessin suport, el 2004. Des de llavors la seva feina s’ha tornat un servei imprescindible per a moltes famílies que no es poden permetre els mínims que requereix la canalla per desenvolupar-se amb benestar.

Una tasca de vocació “no m’imagino fent altra cosa, de fet ho vaig intentar i no me’n vaig sortir”. El repte, assegura, és fer-ho intentant no perdre la coherència. I cuidant-nos com equip per poder cuidar els altres. Ho diu perquè tot i els reconeixements que tothom els fa, les coses no surten del no-res i quadrar-ne els pressupostos sempre és un repte majúscul, malgrat que els sous de tot l’equip en general no arriben als mil euros, com sovint passa en moltes entitats del tercer sector dedicades a socórrer persones.

Neus reflexiona sobre la contradicció, però se centra en la feina a fer.

nar! Perquè els centres socioeducatius no hem de donar menjar, són les famílies les que han de poder alimentar les criatures a casa. Però llavors te n’adones que és una urgència i ara tornem a donar llet, tornem a donar fruita, tornem a donar entrepans.

I llavors se’m posa la pell de gallina perquè penso “és que fa 30 anys vam deixar de ferho i ara tornem-hi!”

Quin remei! És una contradicció però quan hi ha una urgència has d’actuar, l’has d’atendre i punt!

Si algú s’ofega l’has d’ajudar a sortir de l’aigua, si algú té gana o no arriba al mínim de menjar cada dia, els has de donar el que necessiten. Però després has de pensar perquè passa això. I està passant arreu no només aquí. Hem de començar a preguntar-nos per què està passant? ... ...

Una de les coses bones que ha portat la pandèmia és que hem descobert que el nostre veí pot passar gana. Que viu en un pis petitó amb moltes criatures, que no sempre té la nevera plena, que no pot connectar-se a internet. Que plora a la nit perquè no té feina. La Covid sí que ha despertat aquesta sensibilitat.

Que pot posar un exemple d’aquestes realitats que per alguns encara són difícils d’imaginar?

Més enllà d’alimentació, que també, vull destacar que des del barri els veïns van generar una resposta molt bonica perquè es van organitzar per poder ajudar. Dels casos colpidors que van trobar, hi ha famílies amb nens que en dos mesos no van veure la llum del sol perquè l’habitació dels infants donava a l’interior. Vam haver de gestionar perquè els infants poguessin sortir almenys una hora al terrat perquè els toqués el sol.

Això ha passat aquí, al barri. I els casos de mares solteres que van donar a llum en època de pandèmia, soles, que no sabien a qui recórrer. Hi ha hagut situacions socials molt crítiques i també molt de desbordament emocional. Gent que no sabia ni quin dia ni quina hora era...

Població vulnerable, en diuen ara a la pobresa.

Sí, però la línia entre qui és vulnerable i qui no s’ha demostrat molt fina i fràgil. De cop i volta pots passar d’una banda a l’altra.

Ben merescudament us han reconegut la feina amb la Medalla d’Or de la ciutat. Què significa per vosaltres aquest reconeixement?

D’antuvi va ser una sorpresa. No ens ho havíem plantejat mai. Som una entitat molt local, molt de fer les coses amb la nostra gent, amb el nostre barri. Saber que des del Districte reconeixen la nostra feina és un premi a totes les persones que formem part de les família de Mans a les Mans: voluntaris, treballadors, famílies, empreses, escoles, entitats. És molt emocionant.

Encara no ho hem paït. Estem contents. ■ Yohany Limpias Ayala