La Marina – Edició maig 2024

La contesa política del 12 de maig, a La Marina FM

Representants dels partits polítics participen del debat organitzat per l’emissora local, per centrar la conversa sobre els problemes als barris

Pàgs. 10-11

L’adeu de la Papereria Navarro, l’espina de la rosa de

Mig segle dedicat a l'ensenyament, 50è aniversari de l’Escola Enric Granados

Pàg. 13

Sant Jordi

David Labrador (#66 de Ciutadans) , Quim Bosch (#39 d'ERC), Sara Jaurrieta (#8 de PSC), Pedro Ayesa (nou president de l'AMCL), Yohany L. Ayala i Pau Llopis (periodistes), Francesc de Dalmases (#18 de JuntsxCat), Enric Bárcena (#7 de Comuns Sumar) i Adriana Llena (#25 de la CUP).

Josep Vicens

mirades

EDITORIAL

Hi ha motius per prendre's les eleccions amb humor i ironia, però també seriosament, voteu!

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Pau Llopis, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i

Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

Per esgotador que sigui per a la majoria de les ciutadanes i ciutadans, ja que les eleccions han estat una dinàmica repetitiva els últims anys, les d'aquest 12 de maig són molt importants, pel fet que definiran l'escenari polític immediat a escala estatal. Les majories, febles arreu, configuraran quines seran les polítiques en termes essencials per al conjunt social que som tots: millora dels serveis (sanitat, educació o transport); l'atenció, inversió i planificació de problemes com la sequera; la política industrial, tan necessària com absent; l'habitatge, el terror de molts veïns i veïnes; o el posicionament respecte a l'extrema dreta, la immigració o la política internacional.

Les formacions polítiques han realitzat un gran esforç per intentar mobilitzar els seus electors i electores; en l'actual context són ben pocs els que gaudeixen de la serenitat i l'interès per poder seguir els debats públics. Som una societat fatigada, una part significativa de la qual també viu l'assot d'una realitat molt hostil, ja que li costa més sobreviure. L'altra part, més petita, però significativa, viu en l'hedonisme i és molt més interessant d'observar i enllumenar amb els focs dels mitjans perquè connecta amb els desitjos i aspiracions socials.

Hi ha una disputa entre el primer grup, que no espera res o entén que parar atenció a la política és perdre el temps, perquè total, per a què serveix?, es raona. Prop de la meitat de la població a Catalunya té problemes per arribar a final de mes. I el segon grup, atén el debat en la mesura que vol protegir el que té guanyat. I no parlem necessàriament dels més grans, que també, sinó dels petits empresaris, propietaris, veïns i veïnes nostres que entenem que els convé quedar-se tal com són i perceben els canvis com un perill. Vivim a cavall

entre aquestes dues realitats, majoritàries. Entretant, la política, entesa com el debat col·lectiu per definir i afrontar els problemes del conjunt, té seriosos problemes per fer-se un lloc. Fins i tot parlant del debat que ha esdevingut a denominar-se "nacional" a l'espai independentista, i amb electors que s'havien tornat militants, no hi ha entusiasme. Cada vegada costa més connectar amb les ofertes electorals, i les candidatures. Per això, a només cinc dies de la cita amb les urnes, totes les enquestes coincideixen a detectar un nombre molt alt d'indecisos, fins a un 40% no sap a qui votarà. D'aquí, les crides a concentrar el vot que fan tots els partits insistentment aquests dies. Si es mira el context global, està passant arreu. I potser aquí no estem gens malament en comparació. Però no podem quedar-nos en aquesta mirada, acomodatícia, i no atendre les amenaces, reals, per la democràcia i per a tots. Sent una societat tan mercantilitzada, la catalana, hem de saber diferenciar molt bé l'embolcall del contingut en el pla local i en el global. Hi ha motius per prendre's les eleccions amb cansament, avorriment, humor i ironia, però també per fer-ho seriosament, voteu!

Comença la reacció ciutadana pel crim a Gaza La salvatjada que van perpetrar els terroristes de Hamàs és absolutament condemnable, això per endavant. Però la resposta del president israelià, Benjamin Netanyahu, en fase de supervivència política a la desesperada, és pitjor per l'absoluta desproporció que ha tingut, provocant el patiment i la mort de milers de persones que no hi tenen res a veure. Netanyahu persegueix continuar al capdavant del govern i se n’aprofita d’una població atemorida, espantada i que se sent amenaçada. Un ambient que el seu govern ha contribuït a crear. Això ja ha passat diverses vegades a la història, la novetat d'aquesta ocasió ha estat la publicitat, la impunitat i la manca de reacció de la resta del món. Els interessos institucionals i geopolítics encara persisteixen en les relacions internacionals, però la reacció de la societat civil comença a aflorar. És aquesta la que pot fer moure les posicions per no permetre un genocidi emparat per les institucions, ja que les conseqüències serien nefastes per a tothom, i per dècades. ■

Els nous carrers del Prat Vermell, a l’espera de ser batejats

|| P.L. / Y.L.A.

Més de 28.000 nous veïns i veïnes arribaran a la Marina del Prat Vermell en els propers anys, un fet que converteix la Marina en un dels pols de creixement urbanístic més importants de la ciutat de Barcelona, i amb nombrosos vials en construcció.

Que hi hagi nous vials es tradueix en espais públics que requereixen d’un nom propi, i, com explica en Rubén Cruz, qui participa a la Taula de Cultura i Memòria Històrica de la Marina com a vocal de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), trobada a on tot el veïnat és convidat també a proposar-ne fins a 13, de nous noms.

Les propostes han de complir, però dues condicions: que tinguin relació amb alguna de les memòries del barri –agrícola, obrera, feminista…–, i que se’n puguin documentar dades biogràfiques i de context local o històric.

De totes maneres, explica el conseller de Memòria Històrica i portaveu del PSC a Sants-Montjuïc, Albert Deusedes, existeixen diverses premisses o condicions per batejar els nous carrers de la ciutat: Com fer arribar les propostes a la Ponència del Nomenclàtor?

- Els noms poden arribar des d’entitats o particulars directament a la Ponència o bé a través de la Taula de Memòria de la Marina, que es reuneix periòdicament a la Biblioteca Francesc Candel. Què s’ha de tenir en compte?

- Evitar dualitats i no repetir noms de places, parcs o altres carrers de la ciutat.

- Ara es tracta de donar nom a vials que no en tenen, i no de canviar-lo a carrers i places que ja existeixen. El procediment de canvi és més feixuc, i no resol la necessitat actual del barri nou.

- Voluntat de feminització del nomenclàtor per aconseguir avançar cap a l’equilibri representatiu als carrers de Barcelona. Actualment només el 8,3% dels carrers de Barcelona tenen nom de dona, mentre que els d’homes representen el 35%.

- Prioritzar noms de persones o topònims geogràfics que guardin una relació amb l’entorn on s’ubica el nou vial, sempre que sigui possible. En el cas de proposar el nom d’un personatge, hauran d’haver passat un mínim de cinc anys des del seu traspàs, a excepció de si ha rebut una Medalla d’Or de la ciutat, i la Ponència haurà de comptar amb el vist i plau dels seus familiars. Des de La Marina ens hem posat mans a l’obra i, mitjançant els articles disponibles a la web amb l’etiqueta de ‘Viquis contra l’oblit’, hem plantejat diverses opcions relacionades amb el passat històric i cultural dels nostres barris i del districte, dividides en quatre categories:

Oficis:

- Les Dides, aquelles dones que s’encarregaven d’alletar els fills d’altres, moltes vegades per necessitat de sobreviure o per generositat entre elles.

Les propostes busquen reflectir la història absent dels nostres barris: oficis i noms de veïnes, i llocs, paisatges o altres vincles amb la zona

- Firaires. Un col·lectiu representat al nou barri des de més de mig segle.

- Les Treballadores de Miniwatt, una fàbrica de tubs catòdics instal·lada a la Zona Franca fins l’any 2005, que amb la seva lluita van aconseguir la igualtat salarial en un conveni d’empresa.

- Les Peixateres. Perquè els homes eren els encarregats de sortir a pescar, però les dones venien a casa el que s’havia aconseguit. Una situació que coneix de primera mà la Rosa Belda, comerciant i filla del barri que regenta El Celler la Marina, amb un pare pescador i una mare peixatera.

- Les Lleteres o Rufina Rabanete. Rufina va ser l’àvia fundadora, com a l’ànima de l’empresa lletera al carrer Plom i del futur negoci tecnològic, al polígon industrial. Tot va començar amb una vaca i una lletera, la Rufina, a Cal Magí, una masia de la Marina, el 1908.

Dones:

- Aafje Johanna Marie Vermaulen. Coneguda com Sra. Van der Harst, cognom del seu marit, era una paisatgista i esposa de l’aleshores director de la fàbrica Philips, que va dissenyar el Jardí dels Drets Humans als anys seixanta del segle XX amb la finalitat que els treballadors poguessin relaxar-se durant el descans de la jornada laboral i, fins i tot, gaudir-ne amb la família els dies festius.

- Hélène Dutrieu, aviadora belga, la primera dona en enlairar un vol comercial a l’Hipòdrom de Can Tunis l’any 1911.

Altres memòries:

- Barraques. Són petites cases de pescadors (de Can Tunis), on vivien amb les seves famílies. Les dones, les peixateres, eren les encarregades de vendre el peix.

- La Fraga. És el nom medieval del barri de pescadors de Can Tunis, fet amb barraques o petites cases de les peixateres on carregaven el peix que venien en alguna cruïlla de nuclis habitats.

- Cuevas de Almanzora, és el poble originari de bona part del veïnat vingut a la segona meitat del segle XX. N’hi ha documentats dos carrers (a Madrid capital i a Carabaña) i una plaça a Almeria.

- La Flama del Canigó. La Llum Ferrero i el Toni Ayala en són els portadors d’aviat farà 41 anys, al barri. Ens ajudaran a recordar-la millor.

Aquestes són algunes de les propostes que s’han posat fins al moment sobre la taula, tot i que en sorgiran més, i que s’aniran presentant en les successives reunions de la Taula de Cultura i Memòria Històrica, en els propers mesos. Ara és el moment de que el veïnat digui la seva i portem la memòria històrica del barri als nous carrers del Prat Vermell! ■

▶ Veïnes de la l’AAVV d’Eduard Aunós a una reunió amb La Marina, per consensuar una proposta conjunta de noms pels nous carrers.

Algunes de les idees esmentades a la reunió.

20 aniversari de la Fundació Mans a les mans, al Palau de la Música

Hipnòtic el concert solidari de la Jove

Orquestra Simfònica de Barcelona

Les entrades estaven esgotades des de feia dies al portal del Palau de la Música, i moltes persones d'entre el veïnat s'hi han embolcat per fer costat a una entitat com la Fundació Mans a les mans, que treballa defensant la igualtat d'oportunitats pels infants i el jovent de famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Més en un any especial, ja que arriben al seu vintè aniversari.

Així, amb la sala plena d'alguns coneguts i uns altres tants desconeguts, també hi havia molts turistes nord-americans i japonesos, el repertori de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigida pel Rubén Gimeno, va ser hipnòtic interpretant, entre altres peces, la vuitena simfonia d’Antonín Dvorák, i va rebre aplaudiments i ovacions reiterades. Estava previst que el mestre Ramón Tebar dirigís el concert, però no va poder arribar. L'acte solidari, per molts d'aquests nanos i joves és el primer contacte que tenen amb els espais icònics de la cultura popular catalana. I té especial importància en tractar-se del Palau de

la Música, una obra mestra del modernisme, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, per la singularitat i la bellesa que té. Així, totes les entrades venudes donen suport al projecte. És la cirereta del pastís d'una programació més àmplia que té la Fundació amb motiu del seu vintè aniversari. Per exemple, amb l'inici del nou curs, s'organitzaran una festa infantil oberta al barri (amb la data encara per defi-

Documental Historias de viaje

Històries del veïnat que comparteix la immigració

nir) i un espai de diàleg envers els reptes i oportunitats de la Marina, previst pel divendres 22 de novembre. El concert va ser un espai de reunió únic per a famílies, membres de la Fundació, entitats i veïns i veïnes del barri, tot gaudint "d'un meravellós espectacle musical". Unes celebracions a l'altura que mereixen aquests vint anys de camí construint oportunitats per a tothom. ■ REDACCIÓ

Manel Coronado, a les llistes del PSC

En Manel Coronado, veí de la Marina des de l’any 1987, president de l’AVV d’Eduard Aunós, secretari de la Unió d’Entitats i vicepresident del Consell de Barri, amb 28 anys de trajectòria al món associatiu marinenc, forma part de les llistes del partit de Salvador Illa per a les eleccions catalanes del 12 de maig. D’aquesta manera es converteix en l’únic veí del barri en formar part d’una candidatura electoral.

Enhorabona, Manel! ■ REDACCIÓ

Sant Jordi, música i poesia!

La sala Maremar acollia un documental sobre històries de persones del barri que comparteixen la vivència d'un tret en comú: la immigració, els primers veïns que van arribar-hi de l'interior d'Espanya i els segons, la gent que arriba ara de fora de l'estat. Uns i altres veïns i veïnes de la Marina.

És un breu documental que es va fer amb famílies, docents i alumnes de l'Escola Can Clos de la Marina, per això a l'acte hi eren algunes de les docents i mares que hi van

participar. El documental es va presentar el passat mes d'octubre a les Jornades culturals Viu Montjuïc.

L'acte es va realitzar l'11 d'abril a la Sala Maremar de l'escola Bàrkeno; on s'hi va presentar el vídeo del procés de creació d'“Historias de viaje”. Una feina de la Inefable, associació cultural que impulsa i crea projectes artístics i socioculturals utilitzant eines de teatre sensorial i immersiu, dins d'un projecte finançat pel Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona. ■ REDACCIÓ

Josep Maria Pérez (poesia), Morgana Sánchez (Violoncel) i Pau Hormias (violí) van convertir la Biblioteca Francesc Candel en un escenari idíl·lic on asserenar-se, fer parada i gaudir d'un bon moment al son del violí i el violoncel dels joves artistes que acompanyaven la vetllada. Es van sentir poemes de Pérez, veí aficionat que ha tingut la gosadia de publicar-ne

Roben les aixetes de les fonts públiques de la Marina

En les darreres setmanes, veïns i veïnes han notificat robatoris de les aixetes de les fonts públiques d’arreu del barri.

En concret, s’ha advertit, mitjançant particulars i grups socials a Facebook, el furt d’aixetes a plaça de la Marina, a passeig de la Zona Franca

amb carrer Alts Forns, a la plaça del Moviment Obrer i als Jardins de Cal Sèbio. En moltes ocasions, aquestes aixetes, en ser reposades, tornen a desaparèixer, cosa que preocupa i desconcerta tant a veïnat com als agents públics de la zona.

Una situació que provoca que l’ai-

gua d’aquestes fonts ragi sense control, fet que xoca frontalment amb la delicada situació de sequera que travessa Catalunya i amb les consegüents limitacions que això ha provocat. ■ REDACCIÓ

un llibre, fet des de la cabina del seu antic camió, i ara gaudeix de la jubilació, organitzant actes en favor de diverses causes, entre les quals la poesia.

De la lectura de poemes van ser convidats altres persones i l'èxit ha estat tal, que a la sala no hi cabia més gent. Una manera excepcional de començar les celebracions de Sant Jordi i de fer-ho al barri! ■ REDACCIÓ

▶ La Jove Orquestra Simfònica de Barcelona durant una de les ovacions que va rebre.

▶ Famílies, docents i alumnes de l'Escola Can Clos a la presentació del documental.

▶ Josep Maria Pérez amb l'acompanyament músical de Morgana Sánchez i Pau Hormías durant el recital.

Font dels Jardins de Cal Sèbio. Susi Lucio

Font del carrer Mineria. Montse Pasano

Conversa amb la portaveu del Sindicat de Llogateres i membres del Grup d’Habitatge de Sants

“Viure a Barcelona només és viable si ets ric o turista”

|| Pau Llopis

La situació de l’habitatge ha adquirit en els darrers anys un alt grau de complexitat. Accedir a una llar a les grans ciutats és quelcom pràcticament impossible, a causa dels preus i de les condicions per obtenir un pis, bé sigui en lloguer o en propietat.

Segons un estudi de Comissions Obreres, no hi ha cap districte en què una persona a Barcelona pugui pagar el lloguer sense superar el 30% dels seus ingressos que se sol recomanar. Segons aquest mateix informe, a Barcelona un treballador hauria de dedicar dotze anys del seu sou íntegre per pagar el preu de l'habitatge. En aquest sentit, segons informacions del 324, en l'últim any, prop de 10.000 persones han hagut de marxar de Barcelona per viure a municipis propers ben comunicats.

Per conèixer una mica més sobre aquesta situació, vam conversar amb la Joana Rodríguez, portaveu del Sindicat de Llogateres, i amb la Lídia i en Daniel, membres del Grup d’Habitatge de Sants. Doneu-nos un titular sobre la situació de l'habitatge.

J: Per mi la paraula seria robatori. Si els lloguers han crescut d'una manera desorbitada en l'última dècada, no està justificada per absolutament res més que pel desig d'enriquir-se de manera ràpida i, com més guanys, millor.

L: El meu és que l’habitatge és una necessitat i un dret, no només diners pels altres i especulació.

Fins a quin punt és viable que ara mateix una persona amb un sou corrent, pugui viure a Barcelona?

D: Nosaltres el que creiem i el que veiem és que és viable només si ets ric o si ets turista. A Barcelona hi ha una mitjana de 20 desnonaments diaris i cal sumar-hi tots els contractes de lloguer que no es renoven i que obliguen la gent a marxar de casa seva per fer pujades gegantines de preus i lloguers turístics de temporada.

L: I aquí està afectat tothom, no solament el que li venç ara al contracte, perquè ja estan tocant també les rendes antigues.

J: Hi ha una dada que és molt significativa perquè és molt fàcil d'entendre. Qualsevol llar, suposem que hi entren dos sous mitjans, els que més o menys cobra tothom, que estan o bé en el salari mínim o bé una miqueta més amunt. Per tant, estem parlant de 1.300, 1.400 euros per salari. Doncs amb això, tot un trimestre de l'any estàs treballant perquè els teus diners vagin directes a les butxaques del propietari de casa teva. És a dir, pensem que quan un dilluns anem a treballar, fins dimecres no estàs treballant per enfocar el teu projecte de vida o per desenvolupar la teva vida de la manera que vulguis.

Vull dir que la situació és realment insostenible. És molt difícil fer un projecte de vida en aquesta situació.

sones a les quals han enganyat, que els han posat una clàusula abusiva, que no els arreglen les humitats que tenen i la gent acaba caient malalta, etcètera. L'objectiu final no és resoldre un cas particular sinó organitzar-nos.

Un missatge molt important és, des del 16 de març, qualsevol contracte de lloguer que se signi no pot ser superior al del preu del contracte anterior. Els lloguers estan congelats, actualment, per tothom que visqui en una zona tensada. Creieu que la gent està informada de tot això?

L: Per descomptat que no. Fins i tot, nosaltres que ens informem, hi ha moltes coses que se'ns escapen i hem d'anar a esbrinar. Perquè, lògicament, feta la llei, feta la trampa.

Les dades:

Des del 16 de març, qualsevol contracte de lloguer que se signi no pot ser superior al del preu de l’anterior

El 37,1% de les llars catalanes que viuen de lloguer estan en risc de pobresa o exclusió

A Barcelona un treballador hauria de dedicar dotze anys del seu sou íntegre per pagar el preu de l'habitatge

D: I per això, precisament, quan parlem de la problemàtica de l'habitatge, al final, el que estem parlant és d'una problemàtica estructural.

J: El mateix departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya diu que l'any 2022, que és l'última estadística que hi ha, el 37,1% de les llars catalanes que viuen de lloguer estan en risc de pobresa o exclusió. És realment greu que això estigui passant.

Certament, la regulació de preus és vigent de moment només a Catalunya, comunitat que s'ha declarat tensada. I concretament 140 municipis, que afecten un 80% de la població catalana, estan declarats zones tensades.

Això significa que de moment s'ha aconseguit que els lloguers no puguin continuar pujant. És una bona notícia, està bé, perquè afecta moltes famílies, però el problema no queda solucionat, perquè encara paguem massa per un sostre.

Hem d'acabar desmercantilitzant l'habitatge i assolint que sigui un dret realment.

D: I afegir que qualsevol persona que estigui cobrant menys de mil euros, el que hauria de fer és lluitar per demanar un lloguer social, sigui qui sigui, el propietari de casa seva.

I això implica organitzar-se per reclamar-ho.

J: Llavors, el que hem de lluitar és perquè l'habitatge deixi de ser un negoci. Nosaltres veiem casos, que ens venen cada setmana a les nostres assemblees, de famílies i per-

J: Un cop més, som les entitats del moviment per l'habitatge les que estem fent un esforç informatiu en totes les nostres assemblees setmanals, generant documentació informativa per la gent, repartint fulls, fent xerrades informatives... És una vergonya que ho hàgim de tornar a assumir. Hem d'exigir a la Generalitat no només que faci campanyes informatives sobre quins són els drets que des del 16 de març tenen les persones llogateres sinó que també apliquin un règim inspector i sancionador, perquè sabem que s'està saltant la legislació de la manera que poden. I a més a més tenim els desnonaments...

D: Cada cop hi ha més casos de gent que passa a estar o bé en situació de carrer, vivint al carrer directament, o bé sota el paraigua d’uns serveis socials completament saturats. Fa uns mesos, dues companyes nostres que vivien aquí, al barri de la Marina, una mare i una filla, la Cristina i la Rocío, van ser desnonades, i actualment han sigut desplaçades fora del seu barri, on havien construït tota la seva vida.

L: A més a més, estan separades elles dues. I la Rosío fins i tot va estar dos dies al carrer.

D: Des de diferents col·lectius d'habitatge, del grup d'habitatge de Sants, el sindicat del barri de Poble Sec, Gràcia, i el sindicat de les Corts, estem ara mateix lluitant en una campanya de reallotjaments dignes, un cop les nostres companyes han sigut desnonades o directament s'han vist obligades a recórrer als serveis socials de l'Administració, perquè els ofereixin un alternatiu residencial.

En la majoria d’ocasions ens trobem situacions horribles, en les quals s'allunya a la gent del barri on té les seves arrels, se'ls fica en habitacions amb humitats, amb paneroles, no se'ls deixa cuinar i els fiscalitzen la vida educadors socials que no els deixen desenvolupar una vida amb normalitat, amb un munt de normes absurdes. ■

▶ Promocions d'habitatge en construcció al Prat Vermell.

La clínica oftalmològica Ribas Pujol pren

el relleu de la Dra. Carmen Asensio

Situats al kilòmetre zero de la Marina, en plena cantonada entre la plaça de la Marina i el carrer Foneria, hi ha la nova clínica oftalmològica Ribas Pujol. Són els cognoms dels oftalmòlegs, en Joan i l'Olivia, matrimoni que a més de compartir projecte de vida, ara vol arrelar professionalment al barri, i ho fa de la mà de la Dra. Carmen Asensio, qui els ha traspassat l'espai de la seva consulta.

Així, la nova Clínica oftalmològica Ribas Pujol és ja en funcionament i ofereix un servei integral de prevenció i tractament de qualsevol problema ocular. Treballen amb les tècniques més avançades en oftalmologia: tractaments mèdics i quirúrgics com la cirurgia refractiva, de cataractes, glaucoma, palpebral, estrabisme i de retina.

Ara bé, és important explicar el recorregut formatiu de tots dos especialistes: la Universitat de Barcelona, a l'Hospital Clínic, en el cas del Dr. Ribas. I la Universitat Autònoma de Barcelona, a l´Hospital Universitari Vall d'Hebron, en el cas de la Dra. Pujol. "L'oftalmologia és una especialitat preciosa, ja que té cura d'un dels sentits més importants com és la visió, a través de la qual ens arriba més del 80% de la informació que rebem. A més, és molt completa, ja que es pot actuar mèdicament i amb cirurgia quan sigui necessari", comenten tots dos, consultats respecte a

T'hi esperem!

c. Foneria 33-35, escala A, 1r 3a.

Antiga consulta de la Dra. Asensio.

Dilluns i dimecres de 16 a 20 h

Dimarts de 9 a 13 h.

93 331 16 98 628 18 01 71 )

la branca mèdica escollida. A hores d'ara gaudeixen una dilatada experiència. Ribas va fer la residència a Astúries on va aprendre les bases de la professió. De seguida, va tornar a Barcelona i ha treballat a diferents centres privats, cosa que li ha permès veure un model totalment diferent del sistema de sanitat públic que coneixia, assegura. Actualment, compagina la tasca assistencial a l'Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova i l'activitat privada a la Clínica Oftalmològica Ribas Pujol. Altrament, Pujol es va formar a l'hospital de l'Esperança, l'Hospital del Mar, i en acabar la residència es va quedar treballant-hi quasi deu anys, on va aprendre molt “d'oftalmologia, del tracte amb els pacients, de tots els companys...”, diu. Ara ja fa sis anys que treballa a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.

Val la pena dir que en Joan Ribas sempre ha viscut a prop de la medicina, ja que el seu pare és ginecòleg, com també els seus avi i besavi. Tanmateix, l'Olivia Pujol, tot i no tenir familiars mèdics, té clara la seva vocació des de ben petita. "Sempre m'ha motivat la idea d'ajudar els altres, i per això vaig fer Medicina". Una vocació que també l'ha portada a col·laborar solidàriament en països africans i llatinoamericans assistint en

campanyes mèdiques de cataractes, de glaucoma..., a països amb sistemes sanitaris deficients.

I per què decidiu instal·lar el consultori a la Marina?

Ribas: Des de ben petit he sentit a casa com el meu tiet, en Carles (Pediatre, Dr. Ribas) visitava a Can Tunis, que per cert el CAP Dr. Carles Ribas porta el seu nom, de manera que és un barri que a la família sempre hem sentit com a molt nostre. Quan vam sentir que la Dra. Asensio es jubilava i es perdria l'única consulta d'oftalmologia que hi havia al barri, vam decidir continuar amb la feina que havia fet fins ara i amb la nostra manera de fer.

Pujol: Hem treballat a diferents hospitals, centres mèdics, consultes... i ja tenim ganes de, per fi, poder fer les coses a la nostra manera. És un projecte personal que ens fa molta il·lusió i en un barri al qual li tenim molta estima. Tenint en compte tot això, tots dos van tenir clar el nom de la clínica des del primer moment, buscaven un que els definís i van trobar que la forma més senzilla era dir qui són i què fan. "Volem continuar cuidant la salut de la vista de les veïnes i veïns de la Marina. I d'alguna manera ja en ens sentim part del barri". Benvolguts! ■

El confort ambiental a les escoles i la mobilitat dels barris de muntanya

Alguns dels suggeriments de millora de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

|| Y.L.A.

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona acollia l'acte de presentació de l'Informe Anual 2023 de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Un acte que per primera vegada s'ha dirigit a la ciutadania, les associacions i les entitats barcelonines, ja que formalment només està obligat a retre informe anual davant el ple de l'Ajuntament.

D'entre tota la feina feta l'any passat destaquen les innovadores formes d'intervenció implementades: l'elaboració d'estudis sobre reptes de ciutat, la creació de grups de treball sobre temàtiques concretes, les visites a escoles i instituts i la presencia als barris i a peu de carrer. A més de la feina habitual de recepció de queixes i les actuacions d'ofici que duu a terme la institució, i que també ha fet 10 suggeriments de millora ben concrets.

L'entrevista va ser el format triat per explicar la feina feta i en què van parlar, a més del síndic, prop d'una desena dels col·laboradors de la Sindicatura, respo-

nent preguntes de la periodista que dirigia l'acte. "La ciutat és convivència i conflicte... Som una entitat fiscalitzadora, però també col·laborem amb les administracions. Entre tots hem de ser capaços de discernir entre l'ideal, el real i el possible... diferenciant les reivindicacions de drets de les de privilegis", explicava Bondia.

Des d'aquesta perspectiva s'han proposat intervencions per donar resposta a

les 583 queixes rebudes durant l'any 2023. A més dels 608 assessoraments tècnics i jurídics que han realitzat, i altres 10 actuacions d'ofici. Entre els problemes i qüestions principals plantejats per la ciutadania hi són els desnonaments, l'accés a recursos d'allotjament d'urgència, la gestió municipal del parc d'habitatge públic, qüestions relatives a centres educatius, el servei municipal d'atenció domiciliària o

les sancions normatives referents a la mobilitat urbana...

Al final s'obria el torn de paraules del públic: més d'un centenar de representants vinculats a la defensa dels drets de col·lectius com l'LGTBI, immigrants, famílies de persones preses, víctimes de trànsit, associacions veïnals i esportives, víctimes de violències de gènere, persones amb discapacitats. Així com les comunitats d'africans, àrabs, llatins, jueus i un llarg etcètera van ser presents al majestuós Saló de Cent. Una mena de Torre de Babel, en què a més de diverses llengües s'acollia complicitats per tota mena de causes compartides. I on es parlava des de diversos estrats socials, culturals i generacionals. Més d'una hora d'intervencions en què es van fer palesos dos consensos: es necessiten més accions de la Sindicatura en diversos camps, i un reconeixement compartit per la "frescor" i la "bona feina" —així s’hi van referir molts dels assistents— que ha realitzat la institució. L'acte es va realitzar el 4 d’abril. ■

▶ Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

@jordicosta

|| Y.L.A.

Aigües de Barcelona subministra el servei a més 3 milions de persones de Barcelona i l’àrea metropolitana. En el context de la sequera i l’escassetat d’aquest recurs tant necessari, la companyia ha tancat el seu pla d’acció social 2021-2023 i en desplega un de nou per continuar donant resposta a les persones i les famílies amb dificultats per pagar la seva factura, a més de diversos programes i iniciatives socials. Què impulsa aquestes accions i quins són els resultats? Conversem amb Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona.

Parlem del programa ONA. La idea ha estat combinar la cobertura de les necessitats bàsiques de la persona amb un programa específic de millora de l’ocupabilitat. Com ha anat?

És evident que nosaltres tenim la responsabilitat de cuidar i mimar un recurs tan essencial per la vida com és l'aigua, un compromís que té la companyia amb cada barri. Però en totes les ciutats de l'àrea metropolitana hi ha moltes famílies que malauradament estan en una situació de clara vulnerabilitat. El programa ONA pretén apoderar aquestes persones.

Nosaltres garantim que per qui estigui vinculat a la tarifa social, en una situació de desigualtat, l'aigua no li sigui un problema. Però l'ONA vol donar un pas més. Es planteja com fer que aquella persona millori la seva situació.

Per això hem generat diversos programes d'ocupabilitat i les acompanyem en un itinerari formatiu, i també a nivell emocional. Per exemple, en moltes ocasions, la formació d'aquests cursos es fa als vespres. Si una família monoparental no té xarxa de suport no podrà deixar el seu fill a ningú; el programa busca una alternativa de lleure educatiu i li finança perquè aquella persona, aquella mare, principalment parlem de la dona, es pugui continuar formant.

I el més important, és que quan acaba aquest procés treballem acompanyant-les en la inserció laboral, el 59% de les persones que entren, en acabar-lo troben una feina i el 97% de les persones han acabat tot el programa. A prop de 500 persones se n’han beneficiat en sis municipis.

Encara hi ha molta gent que s’acull a la tarifa social. Quines són les dades?

El 2012 vam dissenyar el Fons de Solidaritat, una de les experiències pioneres de la companyia per posar la persona al centre de tota l’acció. I ho vam fer amb el que a mi m’agrada dir el Mètode Aigües de Barcelona, que és aquesta relació de proximitat i de confiança amb els municipis on estem presents. Resultat d’aquesta feina, després, a l'àrea metropolitana de Barcelona es va constituir el concepte de tarifa social i hem signats protocol de pobresa energètica amb 23 municipis. Ara hi estan adherides 60.987 famílies, és un 11% més respecte al 2020. És una dada que ens posa de manifest que, malgrat la feina que fem entre tots, estem davant d'una situació complicada i difícil per moltes famílies.

Un altre col·lectiu que està sent especialment castigat són el joves. La companyia atorga beques a joves talents per formar-se acadèmicament i que tenen famílies sense recursos. Com se’ls tria i amb quines condicions?

Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona

“No ens quedem en la tarifa social, volem millorar la vida de les persones”

mis GoODS de la Red Española de Pacto Mundial i la Fundació Rafael del Pino, vam anar a Madrid a recollir-lo. És un projecte de col·laboració publicoprivat, en el qual la Diputació, l'Ajuntament de l'Hospitalet i Aigües de Barcelona vam co-dissenyar, co-crear, dins del nostre projecte Territori Social, una iniciativa dins del programa Digitalitza’t de L’H6.0.

Els joves que han abandonat els estudis reben una formació d'Aigües de Barcelona i són ells mateixos els que expliquen a la gent gran com fer del mòbil un instrument útil al seu dia a dia. Així s’intenta apropar les noves tecnologies als col·lectius més grans. És un espai que ha atès més de 8.400 persones. Una altra iniciativa que ens permet estar aprop de la gent gran és l'oficina mòbil, una paradeta on la gent gran i qualsevol ciutadà o ciutadana pot fer el tràmit que vulgui sense la necessitat de desplaçar-se del seu municipi. Tot això respon al Pla d’acció social d’Aigües de Barcelona. Què l’impulsa?

Nosaltres fem l'acció social directament des de la companyia i hi ha poques empreses que tinguin en el cor aquest compromís social cap als seus clients i cap als ciutadans de l’àrea metropolitana.

Hem fet més de 118 iniciatives, hem col·laborat amb onze municipis, amb la Diputació de Barcelona i amb la ciutadania. Hi ha més de 5.000 històries en les quals hem incidit, en programes propis o amb aliança, tenim acords amb més de 38 entitats del tercer sector, repartides per tota l'àrea metropolitana, amb les quals totes les persones tenim el mateix compromís amb l'ocupació com un element clau en la transformació de la vida de la gent.

On es posa l’èmfasi ara, quins són els objectius del nou Pla?

La companyia tanca el seu pla d'acció amb 5 mil persones beneficiàries de diversos programes socials

L'ocupabilitat de qualitat és l'objectiu de molts projectes que acompanyen persones en situació vulnerable

Tenir més de 4.500 quilòmetres de canonades repartits per tota l’àrea metropolitana ens fa estar presents i a prop de la gent. Aquesta proximitat ens fa tenir ulls i complicitats amb entitats i associacions diverses. El projecte és un acord de col·laboració amb la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, amb la CONFAVC, i amb els instituts de l’àrea metropolitana; joves que acadèmicament són brillants, i tenen una capacitat de projectar un futur diferent, però també una situació familiar molt complicada. Ho fem en la línia STEM (acrònim en anglès per referir-se als àmbits tecnològic, enginyeria, matemàtiques i ciències ambientals). I si no fos per aquest programa, segurament deixarien d'estudiar. Fem un acompanyament econòmic en els estudis però també en les despeses associades a la vida universitària. Ara mateix han participat del programa Beques Joves Talents 34 joves, dels quals 11 ja s'han graduat i 7 ja tenen una feina. Per tant, és un programa del que estem orgullosos i que estem intentant fer créixer per poder arribar a més joves.

La dinàmica empeny cap a la digitalització en tots els sectors, però amb tanta velocitat hi ha gent que s’està quedant enrere. Heu impulsat una iniciativa de digitalització al barri de la Florida de l’Hospitalet del Llobregat que ha estat premiada. Expliqui breument l’experiència.

Aquest projecte està reconegut pels pre-

Tenim un pla d'acció social ambiciós, i amb una vocació de servei i ara ens reptem a nosaltres mateixos per aconseguir, en primera instància, que molta gent que està en una situació de vulnerabilitat tingui l’oportunitat de sortir-se’n, que pugui incorporar-se al món laboral.

Volem contribuir a la col·laboració entre entitats, generar espais de diàleg, fòrums de participació entre aquestes entitats i Aigües de Barcelona, volem que si hi ha situacions de vulnerabilitat que tenen a veure amb l'aigua, a través d'acords amb entitats, millorar les infraestructures dintre de les llars.

La ciutadania reclama una acció social responsable del sector privat. Com a conseller delegat d’Aigües de Barcelona, la companyia més important que brinda el servei a l’àrea metropolitana, està satisfet de la feina feta en el camp social?

Ho estem fent de la mà de l'Administració pública i som conscients que els reptes són grans, que el context global és molt complicat, que les estadístiques són difícils i que tenim un índex de pobresa infantil que no ens el podem permetre. Davant de tot això no ens quedem observant, o en una tarifa social, ens comprometem i volem arribar més enllà i ho fem amb passos decidits.

Hi ha més de 1.100 persones treballadores que cada dia s'aixequen per fer possible que aquesta companyia pugui proveir més de 3 milions de persones i als quals els agraeixo tota la feina i l’esforç en termes de digitalització, innovació i de sostenibilitat, tot i que ara ens ha ocupat l'acció social de la companyia. ■

L’agenda del debat de La Marina FM (102.5)

Serveis, habitatge, sequera, model de país i pactes potselectorals

Divendres, amb D de debat

Les i els ciutadans de Catalunya estem immersos en unes intenses jornades de campanya electoral, a les portes d’unes eleccions que prometen ser determinants i, alhora, força incertes.

La política espanyola, i m’atreviria a dir que també la internacional, està vivint en els darrers anys moments convulsos.

A Espanya, l’any passat Pedro Sánchez va convocar unes eleccions anticipades de les quals en va sortir guanyador amb una sèrie de pactes inèdits amb les forces independentistes catalanes, entre d’altres.

A Barcelona, Collboni continua amb un govern minso, i s’han aprovat els pressupostos de la ciutat gairebé un any després mitjançant una qüestió de confiança a la qual l’oposició no va saber (o poder) donar resposta. I ara, ens trobem en un nou context electoral, també prematur, convocat pel president Pere Aragonès

Els partits polítics fan un esforç titànic per intentar mobilitzar l'electorat que pot resultar determinant

Els debats electorals són un dels aparadors més grans i importants durant la setmana prèvia a les votacions

després que li tombessin els comptes el darrer mes de març.

Un ritme frenètic que ha desgastat a gran part de la població. “Un altre cop a votar”, van ser les primeres paraules que em van sortir de la boca en conèixer la notícia de la convocatòria d’eleccions, que em va enxampar en directe a la ràdio. I estic ben segur que no vaig ser l’únic en pensar-ho. És més, conversant amb un familiar em va confessar que gairebé preferiria no poder votar, perquè així s’estalviaria “el mal de cap d’haver de triar a qui votar”. “No em convenç cap, però hi ha alguns que encara menys que els altres”, afirmava.

En definitiva, un context d’esgotament i també de polarització que fa d’aquestes eleccions potser les més complicades dels últims anys. Una realitat a la qual s’estan enfrontant tots els partits polítics, fent un esforç titànic de propaganda per intentar aconseguir un o dos escons més del compte, quelcom que pot resultar determinant.

En aquest moment, els debats electorals es converteixen en un dels aparadors més grans i importants durant les setmanes prèvies a les votacions. Tots (o gran part) dels partits acudeixen a aquests per expressar les seves línies d’actuació i postures envers les temàtiques que més preocupen a la ciutadania.

I a La Marina FM, evidentment, volí-

▶ Del debat a la Marina FM (102.5), van participar David Labrador (Ciutadans), José Antonio Calleja (Partit Popular), Quim Bosch (ERC), Sara Jaurrieta (PSC), Francesc de Dalmases (JuntsxCat), Enric Bárcena (Comuns Sumar) i Adriana Llena (CUP).

|| Pau Llopis

Maig 2024 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 93

L'escola El Polvorí pren mesures contra la sequera pàg. 2

a l'escola Can

pràctica esportiva, treball en equip i respecte per les normes pàgs. 2 i 3

Web: www.tiaflm.org

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF

Ens hem format per facilitar l’entesa entre tothom i optimitzar l’aprenentatge dels infants som una

quest curs 2023-2024 hem fet una formació d'Escoles Visuals a l'escola. L' objectiu principal d'aquesta formació és fer una educació el més inclusiva possible mitjançant les eines visuals.

A L’Alfageme

Les escoles que volem ser visuals hem de treballar diferents aspectes:

1. La senyalització de les diferents parts del centre per convertir-lo en un espai visualment adaptat a tothom. Aquesta senyalització millora l'accessibilitat i la funcionalitat de l'entorn escolar.

2. Horaris visuals, que són una eina important per estructurar el temps i les activitats de manera clara i comprensible per a tots els infants.

3. Seqüències per a una millor comprensió de la informació i més autonomia a l'hora de realitzar tasques.

4. Històries socials per a una millor gestió emocional.

5. Contes amb pictogrames per despertar l'interès per la lectura.

6. Visual Thinking (pensament visual) per millorar els processos d'aprenentatge.

Tot això ajuda no només a l'alumnat amb Necessitats Específiques Educatives sinó també a la resta de l'alumnat inclosos també els infants nouvinguts.

A les imatges que s'inclouen en aquest article es poden veure senyalitzats diferents espais de l'escola. Han estat els infants els que s'han encarregat de penjar els diferents cartells.

Tot plegat, són recursos que fem servir per a aconseguir una escola més inclusiva i més participativa per a tothom.

Escola Alfageme

- Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). - Oriol Toronell (Espai Química Joves) - Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Handbol

Clos:

Estalviem aigüa, a l'escola El Polvorí ens hi comprometem

Actualment, ens trobem davant d'un greu problema de sequera, fruit del malbaratament d'aigua i del canvi climàtic, que ha provocat una disminució considerable de les pluges respecte a anys anteriors. Per abordar aquesta qüestió, hem posat diverses mesures a la nostra escola.

En primer lloc, hem col·locat cartells informatius als lavabos perquè prestem atenció a no gastar molta aigua. Hem tancat algunes fonts per a reduir el consum, i hem posat brides a les aixetes perquè quan les fem servir surti menys aigua.

En el nostre hort escolar, el tipus de plantes que hem seleccionat són aquelles que no necessiten molta aigua per créixer. Així mateix, l'equip directiu continua plantejant noves propostes per seguir reduint el consum d'aigua a tot el centre.

En conclusió, volem destacar el compromís del nostre centre en la preservació del medi ambient, i la classe de sisè ens comprometem fermament a col·laborar amb l'equip directiu en aquesta tasca de vital importància.

L’ÀGORA

de mestres i famílies

Potenciar ments creatives

Raquel Navarro Leoncio, mestra de música escola Enric Granados

Quan sóc al pati de l’escola i observo a què juguen els nens i les nenes, sovint em venen molts pensaments al cap. Els infants d’avui són molt afortunats de poder gaudir d’un pati com el nostre que recentment ha patit una remodelació impressionant. Ara tenim estructures de fusta per enfilar-se, una caseta amb tobogan, canals d’aigua, un sorral, rocòdrom, pissarres per poder dibuixar… I també disposen de tricicles, de pilotes, de jocs de taula, etc. Més que un pati ara és pràcticament un parc d’atraccions! Les possibilitats de joc s’han multiplicat i sofisticat molt respecte a les que, per exemple, jo tenia a la meva escola quan era petita. I és una passada! Clar que sí! Però també veig que tanta opció fa que els infants no juguin gaire estona al mateix joc i que cada cop juguin menys en gran grup. Abans no

teníem res, una pista desolada per córrer i, per tant, calia desenvolupar tot el teu imaginari per poder passar-t’ho el millor possible. També calia posar-se d’acord entre companys i companyes per establir les normes del joc i només això ja suposava tot un repte i un aprenentatge. Amb res havies de fer tot. I de l’avorriment brollaven les millors propostes de joc. Ara ja no deixem que els infants s’avorreixin i hi ha tantes opcions i tants estímuls que gairebé no saben què fer. Com quan vas al súper i hi ha 50 opcions del mateix producte i no saps quin comprar perquè totes són semblants. En realitat tenir menys opcions pot fomentar la creativitat i la innovació. Quan estem obligats a treballar amb recursos limitats, sovint ens veiem impulsats a trobar solucions més creatives i eficients…

En fi, avui m’ha donat per aquesta reflexió molt discutible… Però diria que el més important és focalitzar i creure en la senzillesa i potenciar ments creatives que puguin jugar d’una manera o altra.

Escola El Polvorí

A l'hort de l'escola hem seleccionat aquelles plantes que no necessitem molta aigüa per créixer.

Quan la nostra filla, la Roma, es diu així, va començar l'escola bressol un dels temes que més ens preocupava era com posar-li límits sense que semblés un càstig, com i quan aplicar-los i quins eren els més adequats.

Vam experimentar que quan els posàvem la Roma es frustrava, reaccionava posant-se trista o enfadada, i immediatament ens sentíem culpables, ja que sovint només la veiem una estoneta al vespre, després d'una llarga jornada laboral. Pensàvem que no podíem permetre que se sentís així; que seria més feliç posant-la contenta; si plorava pel límit que li marcàvem creiem que l'estàvem perjudicant. Des que hem arribat a l’escola, francament, ha estat tot un aprenentatge per nosaltres, ja que de mica en mica, des de Xumets hem après que no és el mateix un límit que un càstig i que, de vegades, la dificultat de gestionar els límits en els nostres fills i filles venen derivats de la dificultat que tenim els adults de posar-los en diferents àmbits de la nostra vida; per exemple a la feina o a la família. I és que, tornat a l'educació, els límits han de respondre a les necessitats i moments evolutius de cada nen/a, han de ser proporcionals, i també han de ser clars i concrets, per exemple, "les joguines s'han de recollir quan acabem de jugar". Mai els hem de jutjar ni desvalorar, no hem de fer tractes que generin confusions i tot

bressol t'acompanya La

On són els límits pels infants, com us va a vosaltres?

això ho hem de fer amb seguretat, tranquil·litat i sobretot, respecte. I finalment, un cop posat el límit és molt importat que siguem capaços d'acollir les emocions que desencadenaran; acompanyant i gestionant la ràbia, la tristesa o la frustració, ja que són reaccions absolutament humanes. I no cal evitar-les, sinó ensenyar al petit/a a modular-les, respectant-se sempre ell, o ella mateixa, en el nostre cas, i també a la resta de persones de l'entorn.

Estem més tranquils i hem comprès que estant al seu costat, presents i disponibles, podem gestionar els límits des de l'amor, entenent-los com un acte que la cuida.

L’escola Xumets també hi és!

Temps per menjar i per l'handbol, oportunitats educatives més enllà de les aules

Totes entenem l’escola com un espai educatiu, però sovint costa veure que aquests espais educatius van més enllà de les aules.

L’hort, l’espai verd, el pati, un passadís... qualsevol espai on tingui lloc una activitat on l’alumat interactuï, experimenti, jugui, es relacioni,... pot esdevenir un espai educatiu.

Per aquest motiu no ens podem oblidar de l’espai de migdia. A banda de dinar i cobrir necessitats bàsiques també és un espai més d’aprenentatge i d’oportunitats educatives. Els infants treballen i aprenen hàbits d’alimentació saludable i de col·laboració en les tasques de menjador i al mateix temps també juguen, es relacionen, descansen o fan jocs de taula. És per això que a l’Escola Can Clos

aprofitem aquest espai perquè el nostre alumnat de primària realitzi durant l’últim trimestre del curs, una activat esportiva amb monitoratge especialitzat, durant tres dies a la setmana després de l’estona de dinar. L’handbol és aquest curs l’esport triat per treballar i a final de curs serà el propi l’alumnat qui farà la valoració i exposarà les seves preferències per triar l’esport del proper curs.

En aquest espai treballen no tan sols hàbits saludables, com es la pràctica esportiva, sinó el treball en equip, el respecte per les normes i les qualitats físiques pròpies i dels companys i companyes al mateix temps que el valor per l’esforç.

Montse i Kevin, els pares de la Roma.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Arts escèniques a l’Espai Jove La Bàscula!

Artcircuit

L’Artcircuit és un projecte cuinat entre sis equipaments juvenils de Barcelona amb l’objectiu de donar suport a la creació jove en relació a les arts escèniques. En aquesta línia, volem generar espais de coneixença i intercanvi entre joves creadores vinculades als equipaments, enfortint aquesta xarxa a través de càpsules formatives, trobades i mostres al públic dels diversos projectes residents. Des de La Bàscula, Ca La Panarra, Boca Nord, Les Basses. Palau Alòs i La Fontana, donem la benvinguda a l’Artcircuit, el cicle escènic d’artistes emergents de la ciutat!

Els objectius d’aquest projecte són: suport a la creació jove, generar espais de coneixença, formació i intercanvi entre joves creadors, vinculats als equipaments juvenils de Barcelona; crear oportunitats de mostra al públic dels projectes resident i crear un espai de col·laboració/coproducció entre equipaments juvenils de la ciutat.

Espai programador

EJ La Bàscula

Palau Alòs

Boca Nord

Fontana

Les Basses

Ca la Panarra

Espai residència del grup

EJ La Fontana

EJ La Bàscula

Palau Alòs

Ca la Panarra

EJ La Bàscula

Boca Nord

Nom cia. o agrupació

Cia. Les Imprescindibles

Espurna Teatre

Carlo Sella

Kairos

Cia. Tres Tristes

Raúl + Pablo

El 21 de març a l’Espai Jove Palau Alòs es va realitzar la presentació del projecte i la formació impartida per Montse Enguita, productora multidisciplinar que compagina la seva activitat professional amb la docència en dansa, teatre i producció. En el monogràfic es va combinar teoria i pràctica i es tractaren diverses eines per a la producció d’arts escèniques com dossier, calendari i circuits de distribució.

Amb l’objectiu de poder oferir espais formatius a les companyies emergents, vam fer aquest primer monogràfic a partir de les necessitats i interessos que hem pogut recollir d les joves artistes.

I finalitzem informant-vos de la PROGRAMACIÓ que omplirà els espais d’arts escèniques joves i emergents durant tres mesos. D’abril a Juny 6 companyies visitaran altres espais joves per generar aquest circuit.

Podeu consultar les xarxes socials i webs de cada equipament per veure el format de reserva d’entrades.

Nom de l’obra

Dibuixa una casa

Trampantojo

Olfatéalo otra vez

Paràsits

Un i Un i Un fan Un

Síndria

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

Nova convocatòria d’EFERVESCENTS

oberta!

EFERVESCENTS és un programa de suport a la creació escènica juvenil.

L’Espai Jove La Bàscula facilita espais i recursos a companyies joves emergents per a que puguin crear i desenvolupar els seus espectacles.

Dues vegades l’any obrim convocatòria per a noves residències escèniques de companyies formades per menors de 30 anys.

En l’anterior convocatòria van sorgir guanyadores les companyies Espurna Teatre i Tres Tristes, que van presentar el 19 d’abril en format “work in progress” les seves peces treballades durant 5 mesos de residència: “Trampantojo” i “Un i un i un fan un”, respectivament.

Les residències compten amb:

Disciplina Teatre musical Multi Teatre Teatre musical Teatre-Titella Teatre

Dia/hora Exhibició

3 de maig

21 d’abril 19:30h 7 juny a les 20h 15 de juny

6 de juny 19:30h 12 d’abril 19:30h

• Espais d’assaig gratuït durant cinc mesos

• Suport tècnic

• Suport a la producció

• Suport econòmic a la comunicació

• Espai d’exhibició de l’espectacle resultant

Consulta les bases de la convocatòria aquí: https://labascula.cat/projectes/efervescents-convocatoria-de-residencies-artistiques-per-joves-creadors/

Formats en història, criminologia, física, economia, periodisme i ciències polítiques,

em obtenir respostes amb una mirada més propera i de barri, motiu pel qual també vam organitzar un debat electoral amb set dels partits que es presenten a les eleccions. En concret, Ciutadans (David Labrador, llicenciat en història), Partit Popular (José Antonio Calleja, criminòleg), Esquerra Republicana de Catalunya (Quim Bosch, doctor en física), Partit Socialista de Catalunya (Sara Jaurrieta, economista), Junts Per Catalunya (Francesc de Dalmases, periodista), Comuns Sumar (Enric Bárcena, politòleg) i la CUP (Adriana Llena, politòloga), van ser els participants d’aquesta jornada de resposta a les inquietuds veïnals, que va tenir lloc el divendres 3 de maig a l’Espai Veïnal Química, seu de l’emissora local.

La trobada va començar amb el posat fotogràfic dels candidats amb l’equip de presentadors, Yohany Limpias i un servidor, i el nou president de l’AMCL, en Pedro Ayesa. Posteriorment, a les cinc en punt, va donar inici el debat, que es va transmetre en directe al dial 102.5 de La Marina FM i en streaming al Facebook “La Marina CAT”.

Van ser prop de dues hores d’arguments i contra arguments que van orbitar entorn de tres grans blocs; els reptes de legislatura, l’eix nacional i els pactes postelectorals.

En quant al primer d’aquests, els reptes de legislatura, se li van destinar un total de quaranta-dos minuts, amb sis per cadascun dels partits, es va dividir en tres grans eixos, tals com els serveis, sequera i indústria, i economia i desigualtat. En aquest apartat, es va preguntar als partits envers el model econòmic de Catalunya, amb un pes pràcticament capital del sector de serveis, el qual representa un 75% del total, en contrast amb d’altres com ara la indústria i l’agricultura, amb un 20% i un 1%, respectivament.

De la mateixa manera, també es van plantejar els polèmics resultats de l’informe PISA i la complicada situació de l’habitatge arreu del territori, amb un preus a l’alça que poc tenen a veure amb el sou corrent dels ciutadans.

Ja en el segon bloc, va haver-hi diver-

els perfils dels candidats

Els candidats van aprofitar per marcar postures envers les temàtiques que més preocupen a la ciutadania

gències clares i notòries entre els partits, amb ERC, Junts i la CUP defensant no abandonar el camí cap a la independència de Catalunya, mentre que PSC, Comuns Sumar, advoquen per “altres debats” i Ciutadans i PP per la unitat d’Espanya.

En aquest sentit, els de Carrizosa i Fernández, argumentaven que “no existeixen espanyols de primera i de segona” com, asseguren, defensen altres partits de l’espectre polític. Per altra banda, els independentistes, Dalmases i Bosch, plantejaven “la imperiosa necessitat de separar-se d’Espanya” per tal d’assegurar una millor gestió econòmica i dels recursos, tot i que

Adriana Llena, de la CUP, catalogava com “vendre fum” la possibilitat de “pactar un referèndum d’autodeterminació amb el PSOE” o “d’aixecar una Declaració Unilateral d’Independència”, donat que ara mateix no existeixen les condicions per a fer-ho.

L’últim bloc del debat era el pertanyent els pactes post-electorals, que va ser el que va generar més enganxades entre els partits. L’Enric Bárcena, de Comuns Sumar, retreia al PSC la seva “falta de claredat” a l’hora de respondre si “pactarà amb Puigdemont”, quelcom que els Comuns consideren que “no és progrés” i que suposa “restaurar un projecte polític fracassat”, argumentava Bárcena. La resposta de Sara Jaurrieta, en representació del PSC, va ser que el seu partit, tot i que és complicat parlar abans de saber els resultats, “espera obtenir els vots suficients per governar en solitari”, encara que no descarta pactar “en ocasions puntuals amb la resta de partits, a excepció de VOX i Aliança Catalana”.

Aquesta afirmació va ser titllada de “simple” per Francesc de Dalmases, afirmant

que el seu partit té “ben clar que no farà president a Salvador Illa ni pactarà amb l’ultra dreta, tingui la bandera que tingui”. Quim Bosch, d’ERC, per la seva banda, va defensar la voluntat del seu partit d’aconseguir “una majoria independentista”, amb el suports de Junts i la CUP, tot i que esmentava que “existeixen ferides entre les forces nacionalistes que s’han de guarir”.

Amb aquestes rèpliques i creuament de paraules i declaracions entre candidats arribàvem al final del debat, amb el pertinent minut d’or durant el qual els representants polítics es van adreçar als veïns i veïnes per obtenir el seu suport aquest diumenge 12 de maig

En definitiva, una jornada de debat i d’apropar la política als barris, en concret al de la Marina, i viceversa, en un exercici d’esforç, coordinació i organització (gairebé a contrarellotge) per part de l’equip de l’AMCL, per tal de contribuir a centrar la conversa política als nostres barris, com ja vam fer en les municipals de maig del 2023, i ho continuarem fent, tot i que esperem que no sigui aviat. ■

▶ L'acte va ser retransmès en directe per streaming al compte de Facebook La Marina CAT.

Fotos: Josep Vicens

|| Redacció

Sant Jordi és una de les festes més maques de l’any, per no dir la que més. O almenys, a mi, personalment, així m’ho sembla. Una diada de llegenda amb uns símbols tan senzills com vistosos: la rosa i el llibre. Unes ofrenes que són entregades a aquelles persones que més estimes, com a mostra de gratitud i d’amor. La il·lusió de donar i rebre els presents, amanida amb la sensació de primavera i l’escalforeta que ens fa entreveure un estiu que cada any que passa arriba abans. “Amb quatre flors i un tros de blau ja faig”, que diuen els d’Oques Grasses, o altres maneres de definir el que és Sant Jordi.

Una diada especial, de catalanitat, amb la senyera sent gairebé tan important com els altres dos protagonistes. Els carrers s’omplen d’alegria, il·lusió i, evidentment, paradetes plenes de color a cada cantonada.A Barcelona, les icones més emblemàtiques també es vesteixen de gala per a l’ocasió. La Casa Batlló enlluerna el Passeig de Gràcia amb els seus balcons guarnits amb roses, que es combinen amb les llums de la façana al capvespre, atraient totes les fotografies i mirades d’aquells qui són a prop.

A la Marina, Sant Jordi es va celebrar també com es mereix. Transitar els punts més emblemàtics del barri era sinònim d’aturar-se cada cinc metres per delitar-se amb la gran varietat d’articles que s’oferien als quiosquets improvisats: roses, llibres, clips, samarretes, bosses de tela i pintures que hi compartien la te-

L’adeu de la Papereria Navarro, l’espina de la rosa de Sant Jordi

“Al veïnat, simplement gràcies, per estar amb nosaltres, per comprar-nos i per ser aquí”

màtica d’aquesta simbòlica diada. Ara bé, com se sol dir, a la casa del jugador tan aviat hi ha alegria com tristor, i encara que sigui una jornada tan emotiva com Sant Jordi, per desgràcia, també hi ha espai per a notícies poc engrescadores, i és que un dels negocis més coneguts i històrics de casa nostra abaixa les persianes enguany. Després de seixanta-nou anys al servei del barri i la seva gent, la Papereria Navarro, “l’última de la Marina-Zona Franca”, com la va batejar en Jesús Martínez, cessarà la seva activitat.

40 anys del centre cívic Casa del Rellotge

Un servei cultural viu

40 anys d’història. 40 anys de treball. Una trajectòria àmplia que avala al Centre Cívic Casa del Rellotge com una de les insígnies culturals de la zona.

El seu edifici havia estat una empresa d’estampats, sota el nom de Ca l’Erasme, va ser comprat més endavant per la fàbrica de galvanitzats Farrero S.A., la qual va batejar l’edifici com a Can Farrero, nom que també reben els jardins que rodegen el centre cívic. L’any 1965, però, la factoria va cessar la seva activitat en quedar totalment obsoleta.

Després del tancament, van passar uns anys en el qual aquest edifici va perdre la seva identitat i la seva funció al barri. Finalment, i després d’una forta batalla veïnal, el 23 de juny de l’any 1984 i Diada de Sant Joan –tot coincidint amb la segona arribada de la Flama del Canigó a la Marina—, l’Ajuntament de la ciutat va tornar a donar vida a aquest històric recinte, inaugurant el Centre Cívic la Casa del Rellotge, en peu fins avui en dia. De tot això en va ser partícip la Maria Ortega, veïna de la Marina, fundadora del Centre Cultural Àncora i història en viu del moviment feminista del barri i també del país.

▶ Gran nombre de veïns, veïnes i personalitats associatives i polítiques van participar de l'exposició conmemorativa. P.L.

“El bon funcionament de l’entitat és el resultat de l’esforç i el compromís d’un equip que reclama més recursos i que manté l'esperit de servei al barri”

Ella, amb molts altres i amb una altra figura de la lluita veïnal de la Marina, Basilio González, van participar coordinant i negociant amb les institucions la inauguració del centre cívic en un edifici abandonat durant anys i que es pretenia derruir. “Aquí no hi havia res i vam ser uns quants veïns els que ens vam mobilitzar per disposar d’un

centre d’aquestes característiques al barri”, esmenta Ortega.

Quaranta anys donen temps per a moltes coses. “Els 40 són els nous 20”, que diuen. I en el cas de la Casa del Rellotge, certament és així. Rejovenida i amb una programació que abasta exposicions, tallers, xerrades, projeccions i itineraris culturals, entre d’altres. Tots ells molt ben acollits pel veïnat i part del programari que ofereix setmanalment aquest incansable centre cívic. I així durant 40 anys.

Però no és pas or tot el que lluu. El bon funcionament de l’entitat no és més que el resultat de l’esforç i el compromís d’un

Fundada l’any 1955 per Enrique Navarro, s’ha mantingut viva fins avui en dia, superant situacions molt complicades i sent partícip del creixement del barri durant aquests anys, constituint-se com una de les insígnies culturals de la Marina. “Hem nascut i crescut en aquest barri”, recita el cartell de l’entrada a tall de comiat, expressant en paraules el que a l’Esther i l’Enrique, fills del fundador, els hi costa pronunciar. Un negoci que tanca per manca de relleu generacional, donat que els propietaris es jubilen i ningú n’ha volgut agafar el relleu. “No puc expressar en paraules el que han significat aquests anys per nosaltres”, deia l’Esther Navarro, amb l’emoció a flor de pell. “Al veïnat, simplement gràcies, per estar amb nosaltres, per comprar-nos i per ser aquí. Gràcies”, concloïa.

Amb ella, marxa un bocí de la història del barri, que s’unirà a les barraques de Can Tunis, la Farola, els aiguamolls, els camps i la platja i tants altres símbols i elements inesborrables de la memòria de la Marina. Gràcies a la família Navarro, a l’Esther, a l’Enrique pare i l’Enrique fill, per haver deixat una empremta permanent en el barri i per esforçar-se fins a l’últim dia en contribuir per fer de la Marina un espai de cultura i una gran família. ■

equip, ben reduït i que reclama més recursos, però que manté una gran ambició i l'esperit de servei al barri de la Marina. Així ho defineix la seva directora, Marta Morillo. “El nostre punt fort són l'ànim, les ganes i l'esperit que té l'equip de fer coses”, afegeix. Un afany de fer i de treballar que no sempre són possibles de materialitzar. “Volem dur a terme moltes coses, volem arribar a molts llocs, però per tema d’hores i de personal no és factible”, assegura Morillo. “Tenim més ganes que capacitat”, conclou. Una activitat i sacrifici d’incalculable valor social que es troba recollit, mitjançant cartells i fotografies, en l’exposició que s’ha preparat a l’emblemàtic edifici de la Casa del Rellotge, inaugurada el passat dijous 4 d’abril, en un acte al qual van assistir un gran nombre de veïns, veïnes i personalitats associatives i polítiques de tot el districte. Però, no serà l’única celebració. En concret, pel dia 6 de juny, en coordinació amb el Club de Foto, s’està treballant en una exposició fotogràfica amb la gent que ha format part de la Casa del Rellotge durant els seus 40 anys de vida.

I encara hi ha més: pel dia 8 de juny, s’està preparant un trencadís en col·laboració amb diferents tallers de la Casa del Rellotge, segons ha confirmat la directora del centre. “Aquell dia també hi haurà música i convidarem a vermut, serà divertit”, expressava. En definitiva, un recorregut que no ha estat fàcil, però que a còpia d’esforç i compromís han fet de la Casa del Rellotge un emblema innegable de la Marina, el districte i la ciutat de Barcelona. Per 40 anys més de contribució i treball pel barri i la seva gent! ■

▶ L’Esther i l’Enrique Navarro durant la Diada de Sant Jordi. Pau Llopis

|| Redacció

50è aniversari de l’Escola Enric Granados

|| Redacció

Un dels referents educatius del barri està de celebració. L’Escola Enric Granados celebra enguany el seu 50è aniversari, motiu pel qual es va organitzar una gran trobada al centre, que va tenir lloc el passat dijous 25 d’abril.

Famílies, exalumnes, antics treballadors, personalitats polítiques i l’equip i alumnat actual es van aplegar al pati de l’escola per a compartir una emocionant i divertida estona plegats. Una jornada que va començar a les tres de la tarda, amb el protagonisme dels estudiants i els parlaments de diversos dels assistents.

Entre ells, l’actual directora, Maria Gómez, a qui van seguir l’Anna Pous i l’Adolfo Pérez, ambdós antics directius de l’escola Enric Granados. Gómez va expressar la seva gratitud amb què “la celebració del nostre aniversari hagi servit d’excusa per trobar-se avui aquí”, agraint a les persones assistents per acceptar la invitació del centre.

A l’escenari també van pujar la consellera d’educació, Anna Simó i la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil. La regidora va fer valdre “la comunitat d’escoles, entitats i recursos del barri de la Marina”, mentre que Simó, a manera de cloenda, va agrair a “tots els mestres i professionals que han passat pel centre la feina de formar tants nens i nenes”. Durant els discursos, també es va presentar el nou logotip de l’Escola Enric Granados, creat amb motiu de l’aniversari. El sentiment d’unió que expressava l’exdirectora Anna Pous també era compartit per la Urmila Devi Sharma, mare d’un alumne de sisè i membre de l’AFA de l’escola. “El meu primer fill ja va a estudiar aquí i no podria estar més contenta, realment ens tractem com a una família”,

Famílies, exalumnes, antics treballadors, personalitats polítiques i l’equip i alumnat actual es van aplegar al pati de l’escola per a compartir una emocionant i divertida estona plegats

La Marina FM (102.5) ha col·laborat amb diversos centres educatius del barri en el projecte Ràdio a les Escoles. Aquesta iniciativa, que ja va per la seva sisena edició i va tenir inici a principis del mes de gener d’enguany, es realitza a les escoles Seat (cinquè A i B), Enric Granados (sisè), El Polvorí (cinquè) i Can Clos (cinquè i sisè).

En concret, més de cent alumnes han après les eines de comunicació que s’utilitzen a la ràdio i les diferents tipologies de contingut que s’introdueixen en els programes radiofònics, quedant com a resultat unes propostes entretingudes i de gran qualitat, amb notícies sobre el barri, publicitat sobre productes innovadors, entrevistes a mestres i famílies i, per descomptat, espais musicals a cadascun dels programes. Tot això veurà la llum al llarg de cinc emissions per antena en dissabte, a les dotze del matí, (una per cada grup escolar), entre el 4 de maig i l'1 de juny, en la freqüència 102.5 de La Marina FM.

A més a més, els dies 27, 28 (al Graner) i 29 (a La Bàscula) de maig a les 10:30 hores, tindrà lloc l’acte final dels projectes de la Caixa d’Eines, impulsat pel Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, i del qual son part els programes de ràdio. En aquestes trobades, infants i artistes d’altres propostes i les famílies que hi vulguin assistir podran gaudir en directe dels espais radiofònics dels alumnes, a més de propostes de dansa, teatre, música, o vídeos. Hi esteu convidats! ■ REDACCIÓ

afegia la Urmila. I és que aquesta paraula va ser la més repetida durant la celebració. Mentre els més menuts gaudien dels inflables i diverses activitats que s’havien distribuït per tot el pati de l’escola, els exalumnes, una bona colla, van prendre un refrigeri a l’altra banda del recinte, tot recordant vells moments i anècdotes dels seus anys com a estudiants.

La Cristina Reina i en Jordi García, que van entrar tots dos l’any 1974 a l’escola, també van expressar que la Enric Granados era una part inesborrable de la seva vida. “Tornar aquí ha estat molt emocionant, vam passar èpoques molt felices”, expressava la Cristina. “Aquesta escola és casa nostra, i els excompanys no són només amics, sinó que formen part de la nostra família”, afegia en Jordi. “Que con-

tinuï 50 anys més, perquè volem que, de la mateixa manera que nosaltres sentim aquesta escola com a part de nosaltres, ho puguin fer les generacions que han de venir”, concloïen.

Una trobada emotiva, festiva, de retrobament i de memòria, celebrant el mig segle de l’escola Enric Granados amb bona part de les persones que n’han format part durant el seu recorregut educant i formant als i les alumnes del passat, present i futur. ■

Sisena edició de Ràdio a les Escoles!

▶ A l'esquerra, grup d'exalumnes que van participar de la celebració. A la dreta, l'alumnat mostra el nou logotip creat en motiu del 50è aniversari.

▶ La regidora Raquel Gil, la consellera Anna Simó, i la directora de l'escola, Maria Gómez.

▶ Alumnes de les escoles Enric Granados, Seat B, El Polvorí, Seat A i Can Clos durant la gravació dels seus programes.

Tot allò que no hi cap a la recepta electrònica

Sovint acabem les consultes tant a l’ambulatori com a urgències amb la següent frase: “doncs ja ho té a la targeta, pot passar per la farmàcia” quan volem donar a entendre que aquella medicació que prescrivim ja queda activada en la recepta electrònica i pot ser recollida per iniciar un tractament. Si bé, prescrivim moltes altres coses que no sempre hi tenen cabuda dins aquesta llista de pastilles, apòsits i cremes que es genera automàticament i surt per les nostres impressores.

Recentment, vaig passar visita conjuntament amb una altra professional en una consulta sobre un problema de salut mental. La professional va demanar-li a la usuària què identificava que li fés estar millor al seu dia dia i ella va contestar “cuando me encuentro mal, voy a mirar el mar” i en aquest cas, al final de la visita la frase va ser “sigue

yendo a mirar el mar si identificas que esto te ayuda”.

Un altre final de visita sobre un problema d’ansietat en context laboral al qual vaig estar, va iniciar-se preguntant “esteu associats com a treballadors? has pensat en sindicar-te?”

obrint la porta a tot un seguit de propostes no farmacològiques per aquest pacient que realment anaven adreçades a l’arrel del problema.

En definitiva, prescrivim molt més enllà del que queda registrat a la recepta electrònica i aquí hi trobem un calaix de sastre d’intervencions de caire individual però també comunitàries i a aquestes segones, les anomenem prescripció social o recomanació d’actius. Aquest ve a ser el procés que té lloc quan un professional de la salut recomana mesures terapèutiques no farmacològiques o

El càncer oral existeix, tot i que potser no n’haguem sentit a parlar mai, i com qualsevol altre tipus de càncer pot provocar la mort i discapacitat. El càncer de boca representa el 3% del total de càncers (entre la 10a i la 16a posició per freqüència) i a Espanya, per exemple, mor més gent a l’any per un càncer oral que per accidents de trànsit. A Catalunya, l’any 2018 van morir 392 persones per un càncer a la boca.

Però hi ha una bona notícia: amb un diagnòstic precoç (detectar la malaltia al principi de la seva aparició) la supervivència pot augmentar del 50 fins al 90% als 5 anys.

On i com es presenta:

El càncer oral es pot presentar com una úlcera o ferida que no cura, un bony, o una taca blanca o vermella situada a la part interna dels llavis, de la mucosa de dins de les galtes, les genives, el paladar, la llengua o el terra de la boca (la part de sota la llengua). Qualsevol lesió a la boca que no cura en 15 dies s’ha de revisar.

Quins són els factors de risc:

Els 2 principals factors de risc que afavoreixen l’aparició d’un càncer oral són el tabac en totes les seves formes (també les cigarretes fetes a mà i el tabac mastegat) i el consum excessiu d’alcohol. El consum

directament actius de la pròpia comunitat que poden millorar la salut i benestar de les persones.

El que tenen en comú les iniciatives de recomanació d’actius, és que van lligades a intentar potenciar allò que genera benestar en lloc d’intentar guarir la malaltia un cop ha aparegut i atacar-ne les causes. Això permet a les persones un major control de la seva salut, millora la seva xarxa de suport social i pot disminuir la medicalització de certs problemes de salut mental.

Finals alternatius a les visites que fem al CAP quan se’ns demana “què em dona llavors pel dolor, doctora?” poden passar pels grups de fisioteràpia, caminades o participació en activitats del centre cívic. I quan se’ns consulta per malestar emocional, obrir la porta als grups que coordina la Referent de Benestar Emocional més enllà de propostes farmacològiques.

Per tal que es pugui donar resposta a les particularitats i necessitats locals, és necessari reforçar les dinàmiques comunitàries existents fent vincle entre institucions i teixit comunitari del barri del qual el Centre d’Atenció Primària, n’és un engranatge més. D’entitats, grups, iniciatives als centres cívics, tallers i xerrades, a la Zona Franca no hi falten. Potser ara és qüestió de dona’ls-hi valor i encara que les iniciatives comunitàries no hi càpiguen a la Recepta Electrònica, considerar-les per igual ja que milloren el benestar i estat de salut de les persones. ■

Laura Lalucat

Metgessa resident CAP Doctor Carles Ribas

ERetahílas

Mar Montilla

so dice la mía con retintín, para expresarme su desacuerdo en algo. Lo mismo hago yo con mi hija. Como si parir te convirtiese en culpable de todo.

Mi madre ayudaba a la comadrona de su pueblo cuando era una niña. Con la misma habilidad que lavaba a los recién nacidos sanos, amortajaba a los que abandonaban este mundo en cuanto ponían un pie en él. En aquella época las mujeres no se planteaban si querían o no tener descendencia. Los hijos llegaban, era ley de vida. Me pregunto cómo lograban soportar, algunas, doce o catorce partos. Con lo que duele.

Una amiga me contó que a ella, por no practicarle una cesárea, le fueron cortando un poquito más, un poquito más... Hasta que la incisión llegó de la vagina al ano. Todavía sufre las secuelas de esa carnicería, dieciséis años después.

Yo solo he parido una vez y recuerdo la sensación de angustia que te invade. Aunque te acompañe tu familia y el personal sanitario, nadie puede hacerlo por ti. Supones que sabes lo que te espera, pero no, porque cada vivencia es diferente. Deseas huir, librarte del dolor. A las molestias del parto le siguen las de las heridas de la episiotomía, las de las grietas de los pezones. Las ganas de escapar te asaltan cuando un nutrido grupo de estudiantes de Medicina observa tu entrepierna maltrecha, mientras tú te fundes de la vergüenza; y persisten cuando llegas a casa con tu bebé en brazos. No entiendes nada. Crees que sí, pero no. Miras a la criatura, la tuya, y te emocionas. Aun así, no asimilas que esa carne de tu carne es una personita que va a depender de ti durante muchos, muchos años. ■ La madre que te parió

combinat d’aquests dos tòxics fa augmentar encara més el risc de patir un càncer oral.

Altres factors que poden augmentar el risc de càncer oral, tot i que en menor mesura, són el virus del papil·loma humà o un mal estat bucal amb pròtesis mal ajustades. S’ha de tenir en compte, a més, que l'edat i el sexe també hi influeixen: 8 de cada 10 persones diagnosticades de càncer oral tenen més de 55 anys, i el 70% són homes.

Prevenció:

Evitar el tabac i reduir el consum d’alcohol és la millor manera de prevenir el càncer oral. Mantenir una bona alimentació, una higiene oral diària i un bon control de les pròtesis bucals també ens ajudaran.

Però com que el càncer pot aparèixer en qualsevol circumstància, una eina clau per millorar-ne el pronòstic, com hem dit, és detectar-lo com més aviat millor. Les auto-

exploracions i les revisions amb el dentista són claus. A més, a diferència d’altres proves per descartar altres tipus de càncer que són costoses i invasives, per descartar un càncer oral només necessitem bona llum, una gasa i un mirall. No fa mal i és ràpid. Diagnòstic precoç:

Si som fumadors i/o bevem alcohol diàriament, sobretot a partir dels 40 anys, convé fer autoexploracions i revisions periòdiques amb el dentista.

Davant del mirall i amb bona il·luminació, obrirem la boca i observarem la cara interna dels llavis i les galtes, les genives i el paladar. Traurem la llengua i n’observarem el dors i els laterals, movent la llengua cap a cada costat. Per acabar, pujarem la llengua fins a tocar el paladar per observar el terra de la boca. Hem d’estar atents també a qualsevol protuberància anòmala al coll.

Davant de qualsevol úlcera o ferida, bony o taca vermella o blanca a la boca que no cura en 15 dies hem de consultar amb el dentista sense demora. La revisió és totalment indolora i ràpida. Són 5 minuts que ens poden salvar la vida! ■

Parlem del càncer oral

L’empresa xinesa Chery reindustrialitzarà la planta de Nissan a la Zona Franca

El tancament de la planta de la Nissan a la Zona Franca va ser un esdeveniment traumàtic que va ocórrer aviat farà quatre anys. En concret, el maig de 2020, l’empresa japonesa va fer oficial la seva marxa, que s’acabaria produint el 31 de desembre d’aquell mateix any.

Aquesta situació va afectar prop de tres mil treballadors que es van quedar sense feina pràcticament d’un dia per l’altre. Quaranta anys de producció a les plantes de Barcelona que van tenir el seu punt final en aquell mateix instant.

Aviat, però, tornarà la vida i l’activitat a l’antic recinte industrial. La planta que ocupava Nissan serà propietat de l’empresa xinesa Chery, que juntament amb Ebro - Ev Motors, acoblaran i posterior-

Barcelona estrena el Pressupost 2024 que compta amb 3.800M€

El consistori destaca que aquest pressupost garanteix per aquest any la inversió social més alta registrada fins ara, amb prop de 440M€ i que compta amb partides molt destacades per donar resposta a les principals preocupacions ciutadanes com son l’habitatge, la seguretat o l’endreça de l’espai públic. Igualment, la capacitat inversora municipal creix fins als 777,6M€ i permetrà executar actuacions estratègiques com la transformació de la Rambla, la cobertura de la Ronda de Dalt, la reforma del Mercat de

l’Abaceria, el pla de climatització d’escoles o el Pla de Barris.

L’aprovació automàtica dels comptes, en data de 29 d’abril, ha estat possible gràcies a la qüestió de confiança activada per l’alcalde, Jaume Collboni, al Plenari de finals de març i després que no s’hagi presentat cap moció de censura amb candidat alternatiu a l’alcaldia durant el període d’un mes que estableix aquest mecanisme previst a la llei electoral. ■

REDACCIÓ

La Taula d'Esports de la Marina presenta el circuit de cal·listènia

La cal·listènia és “un sistema d’entrenament amb exercicis físics que es duen a terme amb el pes corporal, centrant-se en el moviment dels grups musculars”, segons diverses fonts d’informació.

A la Marina, es disposa de diverses àrees amb material destinat a aquesta pràctica esportiva. I ara, a més a més, gràcies a la iniciativa de la Federació Taula d’Esports de la Marina també hi haurà un circuit per connectar-les entre elles, que va ser presentat el dijous 25 d’abril, per Andreu Farrera, membre de la federació i president del Club Esportiu La Marina.

Aquesta acció, impulsada gràcies als fons del Pla de Barris, està recollida i presentada en

detall a la pàgina web de la Taula d’Esports, en la qual es mostren les parades del circuit, tot explicant el funcionament de les màquines que s’hi poden trobar. En concret, els diferents punts del recorregut són el Parc de Can Sabaté, el CEM Bàscula, els Jardins de Cal Sèbio, la plaça de Falset, els Jardins de Sant Cristòfol, el Parc dels Drets Humans i els Jardins del Carrer Radi.

Tot i no estar inclosos en el circuit, l’equipament de cal·listènia de la plaça de Buenaventura Durruti, la plaça José Sánchez Ríos i la plaça del Mig de Can Clos també formen part de la proposta. ■ REDACCIÓ

ment fabricaran cotxes elèctrics, mitjançant la seva marca Omoda. Segons diverses previsions, l’empresa començarà a produir els seus vehicles a finals d’aquest any, arribant a les 50.000 unitats fabricades anualment. Però, l’ambició de les empreses va més enllà, i s’han fixat l’objectiu de fabricar 150.000 vehicles a l’any a Barcelona pel 2029, en un acord establert entre les dues parts.

Una notícia positiva pel barri i per la ciutat, però sobretot per als prop dels 600 antics i antigues treballadores de la Nissan que encara no han estat reubicades. Gràcies a un acord que van signar en el seu moment el Govern Espanyol, la Generalitat, el Consorci de la Zona Franca, Nissan i els sindicats dels treballadors, els antics empleats estan percebent a hores d’ara un sou d’uns 1.500 € i seguint cursos de formació, amb la finalitat de ser incorporats a la plantilla de Chery, que podria arribar a xifres properes al miler de persones. ■

LA MARINA del comerç associat

A la Marina millorem el barri des del teu Comerç

L'eix comercial de la Marina va néixer per unir les botigues i els serveis d'aquest barri que estimem. Per millorar el servei al veïnat. Perquè els comerciants estimem la Marina i procurem oferir el millor servei i productes de qualitat per millorar la vida dels nostres veïns i veïnes.

A la Marina, a Barcelona, al nostre país i a Europa tenim reptes. El canvi climàtic, les desigualtats, la feina, els oficis, el relleu en les botigues. Per això, creiem en què la unió fa la força. Barris i ciutats saludables com la nostra necessiten la col·laboració de l'activitat econòmica a peu de carrer, de les associacions culturals, veïnals. Una gran aliança des de la proximitat.

Per això, els i les comerciants de la Marina també formem part de Barcelona Comerç, una associació amb 23 eixos comercials de la ciutat. D'aquesta Barcelona mediterrània que duem al cor amb 73 barris, tan diversos, tan entranyables. Amb tanta identitat. Amb un estil de vida tots ells, i cadascun a la vegada. Des de la Marina a Gràcia. Des de Sarrià a

Horta i al Poblenou. Des de Collserola, al Port. Des del Besòs al Llobregat.

Així és Barcelona, així és el nostre país i així és Europa. Diversa, rica, atractiva. Amb les persones, amb les botigues de tota la vida i les noves. On ens sentim com a casa, quan sortim de casa. On ens diuen i ens criden pel nostre nom. On saben què necessitem i què necessita la nostra família. Què ens agrada. Sabem que anar a comprar a peu, amb el carret, estalvia fums i plàstics.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

ESTUDIS DE TATUATGES

“RBL TATTOO” c/ Alts Forns, 71

FARMÀCIES

FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

Fa una ciutat més neta. I que ens cuidem entre tots. Perquè sigui així per molts anys, des de l'Eix de la Marina i des de Barcelona Comerç, celebrem cada 9 de maig el Dia Europeu del Comerç de Proximitat. Un dia en el qual reivindiquem tots aquests valors de la compra i del consum de proximitat. El nostre dia i el dia del nostre forner, la nostra xarcutera, la nostra botiga de roba i sabateria favorita. El dia de les parades de peix i de tot el mercat. El

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO

Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

dia de la ferreteria on trobem tot el que necessitem. O el de la papereria que ens ajuda amb l'escola dels nostres fills, o on trobem els llibres que ens agraden.

El 9 de maig, celebrem tots aquests valors. També és el Dia d'Europa i des de la nostra entitat, Barcelona Comerç, hem impulsat i creat a les institucions europees, el Parlament i la Comissió (el govern) Europea, la Capital Europea del Comerç de Proximitat. I treballem, dins la candidatura, perquè el 2025, Barcelona, i amb ella la Marina també, pugui esdevenir la primera Capital Europea del Comerç de Proximitat. La Capitalitat suposarà un any ple d'esdeveniments per reivindicar i projectar les botigues que estimem. Una manera més saludable i sostenible de consumir. De cuidar-nos, de fer i de viure a la ciutat. T'hi pots adherir a www.europeanretailcapital.com.

Mentrestant, com sempre, ens trobarem al carrer, a les places i als establiments comercials de la Marina, el nostre barri. Casa nostra!

TELECOMUNICACIONS

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME

C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

SARANG BEAUTY CENTER Foneria, 38. 676084465

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC

Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN

Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

CERVECERÍA EL PORT c/Mare de Déu de Port, 321 603510229

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

ZONAFISIO CHALMETA

c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361

NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

Obert el termini per participar en el Job Market Place del SIL 2024

Després de l'èxit de l'any passat, el SIL 2024, la Fira Internacional de Logística, Transport, Intralogística i Supply Chain de referència mundial, que se celebrarà del 5 al 7 de juny a Barcelona, comptarà de nou amb el Job Market Place, un espai de captació i atracció de talent organitzat en col·laboració amb Barcelona Activa, que té com a objectiu posar en contacte empreses i professionals. En la passada edició, es van presentar un total de 374 professionals candidats als llocs oferts, entre els quals es van seleccionar els 107 perfils més afins que van realitzar una entrevista de treball en el SIL

Totes aquelles empreses interessades a conèixer professionals del sector de la Logística per incorporar-los en la seva organització, que tinguin vacants a Barcelona i Àrea Metropolitana, poden participar en el Job Market Place enviant les demandes de perfils abans del 7 de maig, a través d'aquest formulari. Posteriorment, Barcelona Activa publicarà les ofertes de treball i durà a terme una preselecció de les persones candidates que s'ajustin a la descripció dels llocs de treball.

Finalment, les entrevistes es realitzaran el divendres 7 de juny, de 9:30h a 12h, en aquest espai de reclutament i networking, ubicat dins del SIL, en el qual es donaran cita candidats/es preseleccionats/des i les empreses.

El delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro, assegura que "la captació de talent és una de les principals preocupacions de les empreses avui dia i el SIL

compta amb la participació d'empreses que representen tots els esglaons de la cadena logística, per la qual cosa és una veritable oportunitat per fer networking de qualitat".

En paraules de Blanca Sorigué, directora general del CZFB i del SIL: "Cal tenir en compte que el 90% de les persones que visiten el SIL són perfils amb capacitat de

decisió en les seves empreses pel que la fira és l'espai idoni per posar en contacte les demandes professionals que tenen les empreses amb el talent de perfils molt diversos que ens visita".

SIL Platfom i espai exclusiu B2B

El SIL compta amb altres iniciatives, mitjançant les quals ofereix oportunitats úniques entre professionals del sector com la Web App SIL Platform, una eina de desenvolupament propi que ofereix la possibilitat de realitzar networking, mitjançant l'enviament de missatges entre assistents. La plataforma permet sol·licitar reunions amb empreses i navegar per totes les opcions de l'esdeveniment, accedint des de qualsevol dispositiu a través de la web del SIL. Els usuaris també poden descarregar-la als seus telèfons mòbils.

D'altra banda, enguany, el SIL habilitarà un espai exclusiu de reunions B2B on les empreses participants, speakers i carregadors es relacionaran entre ells generant oportunitats de col·laboració ■

El Port de Barcelona organitza les seves primeres Jornades de Portes Obertes per apropar-se a la ciutadania

El Port de Barcelona organitza les seves primeres Jornades de Portes Obertes durant el cap de setmana del 24, 25 i 26 de maig, coincidint amb el Dia Marítim Europeu. A través de visites per terra i mar i de diverses activitats lúdiques i divulgatives, els visitants podran conèixer a fons el Port de Barcelona.

“Volem continuar apropant el Port als ciutadans i, per això, ens fa molta il·lusió organitzar les nostres primeres Jornades de Portes Obertes. Serà una oportunitat única perquè tothom pugui conèixer el Port de ben a prop i tot el que aporta al dia a dia de la ciutat i del seu entorn”, ha expressat el president del Port, Lluís Salvadó, durant la presentació celebrada a la rambla de l’antic “Rompeolas”, a l’espai de Marina Vela. L’esdeveniment també ha comptat amb la participació del Director del Port Vell, David Pino.

Amb el lema “Endinsa’t al Port”, les Jornades s’estructuren en tres eixos: Descobrir el Port, amb visites terrestres en bus, visites marítimes amb Golondrines i rutes històriques a peu; Conèixer el Port amb un Àgora Port amb una programació de xerrades, tallers i activitats familiars i un contenidor del Port i Viure el Port amb un mercat mariner al Port Vell, photocalls per a fotos selfie i activitats paral·leles. Al llarg dels tres dies, la ciutadania

Cartell i acte de presentació de les Jornades. D'esquerra a dreta, el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó i el director general del Port Vell, David Pino.

podrà explorar el Port amb visites guiades en autobús (amb sortida des de Portal de la Pau, el barri de La Marina i el Prat de Llobregat) que s’endinsaran a la zona restringida del Port, així com recorreguts marítims en les Golondrinas. També es podrà viure la història del port barceloní i descobrir com ha evolucionat al llarg del temps amb visites a peu gratuïtes pel Port Vell, algunes d’elles teatralitzades. Totes les visites poden reservar-se a partir d’avui, 29 d’abril, a través del web www.portdebarcelona.cat/portes-obertes, amb un cost simbòlic d’1 euro

per reserva, que inclourà un obsequi per a tots els assistents. En total, s’oferiran més de 240 visites de divendres a diumenge que permetran a milers de persones gaudir del Port en horari de 10 a 21 hores.

Àgora Port: un espai obert a tothom amb activitats didàctiques i d’entreteniment

La plaça del Portal de la Pau, davant del monument a Colom, acollirà l’Àgora Port, un espai obert a tothom on s’oferirà un complet programa de xerrades, taules rodones,

tallers lúdics i actuacions per a totes les edats. Al vespre, l’escenari de l’Àgora s’omplirà de música i entreteniment amb havaneres, geganters, grallers i bestiari de la Barceloneta o tallers de rumba catalana, entre d’altres.

Per als més petits, l'Àgora oferirà activitats específiques perquè puguin aprendre sobre el port d'una manera divertida i educativa amb contacontes i pintacares.

A més, tindran l'oportunitat d'explorar els vehicles de la Policia Portuària i dels Bombers del Port de Barcelona, i conèixer de prop com treballen per mantenir la seguretat al recinte portuari.

A més a més, els i les visitants també podran gaudir d’un mercat mariner amb productes de proximitat i molt més, i s’organitzarà un sorteig a Instagram de deu visites per a dues persones a bord de l'embarcació del Port de Barcelona, el Consolat de Mar.

Una quinzena d’entitats, associacions i empreses vinculades al Port de Barcelona participaran en aquestes Jornades de Portes Obertes, formant part tant de les activitats organitzades per l’Autoritat Portuària com organitzant activitats paral·leles ■ Per a més informació i inscripcions cal consultar el web: www.portdebarcelona.cat/portes-obertes

Assemblea anual de l'AMCL

Nova Junta Directiva i l'ambició de seduir encara més la implicació del jovent

|| Redacció

El dissabte, 13 d'abril, l'Espai Veïnal Química acollia l'Assemblea General de l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), un espai en què l'entitat ret comptes als associats i on s'informa i es dibuixen les línies estratègiques a continuar cada any. Enguany, a més, el plat fort de la trobada era renovar la Junta Directiva, ja que l'actual porta 4 anys, des del 2019 fins aquests 2024.

Així, a les 11 del matí la presidenta Yohany L. Ayala l'iniciava amb l'informe de la situació i la presentació de la memòria econòmica i el Pla d'activitats. Joan Antoni Reyes, director de l'emissora, va destacar els nous programes i la vinculació de diversos col·lectius de la Marina. Igualment feia referència a la importància de la feina que cadascú fa per sumar valor i fer possible el projecte. I cedia la paraula a la Victòria Posadas, qui participava com a tècnica de so. Tot seguit, intervenien les persones que presenten per antena diversos programes de ràdio, expressant-ne satisfacció de fer-los anar “És“ important donar veu a temes que altres mitjans no tracten, com la denúncia de treballadors/es i la feina que es fa des del moviment sindical per intentar incidir-hi”. “La nostra, és una col·laboració del grup que treballa els drets del col·lectiu LGTBI a la Unió d'Entitats i que espera tenir continuïtat”. “Nosaltres abordem l'actualitat amb ironia i sentit del humor”. “Es tracta de qüestionar els prejudicis socials que pateix el poble gitano i cal dir que segueixen el programa pel Facebook fins a Andalusia”. I ja a l'hora dels comptes el tresorer, Vicente Masip, destacava el fet de tancar la gestió amb la balança d'ingressos i despeses equilibrada, tot i el repte de millorar el finançament i les condicions de les persones treballadores. A continuació, s'ha d'escollir nova junta directiva i Pedro Ayesa és proposat com a nou president de l'Associació, mentre també s'incorporen nous vocals, com és el cas d'en Xavier Callejas, la Marina Franco, Javier Artiga i Rubén Cruz.

Ayesa, és advocat de formació i empresari vinculat a diverses iniciatives. A l'emissora presenta i dirigeix el programa Peter Plugged des de fa uns quants anys. Per facilitar la transició, la Yohany L. Ayala continuarà a la Junta com a vicepresidenta.

L'Assemblea intervé i els fa confiança. Pedro Ayesa agraeix l'oportunitat i expressa la voluntat de "donar-ho tot perquè l'Associació pugui tirar endavant". Parlen també els nous vocals. D'una banda, Xavi Callejas explica que per ell és un gust participar-hi perquè de petit havia fet ràdio a l'emissora i ara té l'oportunitat de contribuir des de la seva formació amb un projecte que manté el caràcter i la filosofia de barri. D'altra banda, Marina Franco, manifesta la predisposició de contribuir de totes les maneres possibles a aportar en l'objectiu

RREPORTATGE

Pedro Ayesa: "El meu compromís és donar continuïtat a la bona dinàmica i situació de l'AMCL. I sobretot l'oportunitat de què tothom pugui contribuir-hi"

que el barri no es quedi enrere en cap camp. També intervenen membres de l'AMCL que renoven el seu càrrec, com ara l'Emilio Hormias. "La Marina i l'AMCL han aconseguit crear un espai de llibertat, en què tothom contribueix sempre pensant en el bé comú, una manera que fer que val la pena mantenir, ja que fa possible que tots treballem des de la comoditat, la complicitat i els camps professionals diversos" Altrament, l'Abdó Florencio destaca la bona feina feta i la predisposició per continuar col·laborant amb l'equip nou de persones que entomen el lideratge. Igualment, en Dionisio Puerto reflexiona sobre la funció de l'AMCL; la importància de gent que treballi des del compromís i

▶ A dalt, el ple de l'Assemblea. A baix els integrants de la nova junta directiva, i a primera fila, el

l'obertura a aplegar tota mena de sensibilitats socials. En aquest mateix sentit, Javier Artiga creu que cal continuar en el camí fet fins d'ara i agraeix a tot l'equip l'esforç portat a cap, i a la presidenta sortint, per "la bona manera de fer".

Seguidament, Rubén Cruz explica la campanya de noms que l'AMCL vol promocionar perquè tothom hi participi al procés de triar noms per als carrers del Prat Vermell. "No hi ha gaire temps i això apressa". Li fa costat la Yohany L. A., i es consensua el compromís d'implicar-s'hi a fons. En aquest moment, Aleix Diz fa un incís, i demana col·laboració a l'hora de reclamar que l'Ajuntament faci un homenatge a Idelfons Cerdà a la plaça Cerdà.

En aquest moment, la presidenta destaca la labor de l'entitat amb els joves, ja que la filosofia ha estat donar l'oportunitat laboral a professionals júniors; els cedeix la paraula als que hi són presents. “l'aprenentatge és enriquidor i gaudeixo del bon ambient i la feina que fem entre tots/es.” "Allò après aquí m'ha valgut per aplicar-ho a tots els camps de la vida", “estic començant i de moment col·laboro amb un programa fent-lo més atractiu; busco temes, pacto entrevistes...”

Així, la nova junta directiva queda aprovada per unanimitat. Es deixa obert el torn de paraules, i el Josep Vicens, del progra-

la

ma de cultura catalana, Arrels, posa la nota crítica. Reclama més diaris, amb més pàgines i valorar una "periodicitat més breu, quinzenal podria ser".

A continuació, es presenta la proposta de modificació de les quotes de les persones associades, amb preus diferents en funció de l'edat i la situació laboral dels contribuents.

La voluntat és no limitar la participació en el pagament d'una quota, estrictament, així, es diu, en aplicació de l'article 11 dels estatuts de l'AMCL les noves quotes són: la primera, quota estàndard (15 €/ mes), la segona, d'estudiants, aturats/es o joves (15 €/any), la tercera, per a jubilats/ es i pensionistes (5 €/mes) i la quarta, la d'aportació voluntària (el que es vulgui i es pugui contribuir-hi).

De l'assemblea hi van participar 26 persones, de les quals 7 dones i 19 homes. Hi ha cinc companyes que es van excusar per compromisos laborals o familiars. Sí, aquí també l'Associació és fidel reflex de la realitat i els reptes feministes que tenim. Són les 13 hores i tanca la sessió el nou president, Pedro Ayesa: "el meu compromís és donar continuïtat a la bona dinàmica i situació de la qual gaudeix l'AMCL. I sobretot l'oportunitat de què tothom pugui contribuir-hi". Visca la premsa lliure i els mitjans de barri! ■

segon per

dreta, Pedro Ayesa, nou president de l'AMCL.

“Sense persones compromeses amb els seus barris no hi haurà solució als problemes”

Expliqui la seva història. Vaig néixer a l'Eixample. Abans de conèixer el meu pare la mare ja s'havia quedat viuda amb tres filles, i ve a Barcelona per buscar-se la vida.

I del seu pare que en sap?

Molt, perquè he escrit un llibre sobre ell: El senyor del barret de palla. És la típica família de la burgesia catalana. El seu pare, avi meu, va ser representant d'Alfons XIII a Barcelona, i la família de la seva mare, cubana, tenia molts negocis a Cienfuegos, Cuba.

El 1898 es perd Cuba i Alfons XIII a Barcelona, va per la corda fluixa... la família s'arruïna. El pare havia fet el batxillerat i es treu una oposició a l'Ajuntament de Barcelona com a escrivent.

I coneix la mare, ell amb quaranta-un anys.

I tenen 3 fills. Jo soc el del mig. Vivíem al carrer París i teníem el Col·legi Sant Miquel amb un Santuari al costat. El pare a l'Ajuntament no guanyava un gran sou i el meu germà gran va fer d’escolà al Santuari i amb catorze anys es posa a treballar a una botiga de joguines. Jo, als set anys entro al col·legi i canto en el cor del Santuari.

Cantava i estudiava.

Els capellans van animar la mare perquè continués formant-me. Així, marxo a Valladolid a fer el batxillerat. En acabar, faig un any de noviciat i després, i durant tres anys, curso Filosofia.

Continuï.

Al final m’apunto a Teologia i en quatre anys m’ordeno de capellà. Aleshores, vaig a Madrid i el curs 1965 – 1966 treballo a Valdezarza, un barri difícil llavors. D’aquí torno a Barcelona com a professor de Literatura i Art i alhora prefecte de Batxillerat del Col·legi Sant Miquel, però a la vegada faig de capellà als barris de la Barceloneta.

I d'aquí marxa cap a València. Cal tenir en compte que fins l’any 1972 els únics que es negaven a fer la mili a Espanya eren els Testimonis de Jehovà, pel tema de la sang. I jo, llavors treballava al barri d’Orriols de València i va arribar Pepe Beúnza (Jaen, 1947), el primer objector catòlic de consciència, totalment en contra de la militarització; i ve a fernos costat de voluntari perquè necessitàvem gent per a tot: fer classes, muntar una guarderia, obrir una llibreria i una cooperativa, però per negar-se a fer la mili el fiquen a la presó i el barri es revolta. Hi érem tres rectors i les autoritats ens fan fora.

I d'allà cap al Polvorí d'aquella època.

Col·laboro amb el capellà Galvany i amb les Javerianes que tenien un Institut de la Juventut. Els hi vaig organitzar la biblioteca. Del 72 al 89 treballo al Port, Polvorí i Can Tunis; compleixo cinquanta anys, molta gent moria de droga i jo decideixo fer una experiència de capellà rural.

Es fa periodista.

Treballant als barris m’havia plantejat la contradicció de que Franco sufragués el meu salari com a capellà i per això em vaig animar a fer la carrera de periodista. Llavors, només hi havia l’Escola Oficial de Periodisme, amb 40 places. Vaig coincidir en els estudis amb Maria Lopez Vigil, i la meva primera feina va ser al Catalunya Exprés, tabloide que es publicava a la tarda.

Es mira els barris des de les redaccions.

Sí. I vaig treballar també a Mundo Diario i a El Correo Catalán on vaig arribar a ser redactor en cap, però va haver de tancar. Enmig de tot això publica un llibre sobre Companys.

Elena Lorente periodista i primera delegada de El País en Catalunya, va ser advocada laboralista de CC.OO. durant

Manel Simó Tarragó

(Barcelona, 1939) Sacerdot i periodista. Religió? Catòlic Política? Deixeble directe de José Luis López Aranguren (filòsof), més partidari de la democràcia participativa que de la representativa.

Porta 60 anys exercint de rector, però també té una llarga trajectòria com a periodista i comunicador: 36 llibres publicats, entre els quals destaca El Sis d'octubre del president Companys: el federalisme com a defensa de les llibertats contra el feixisme, investigació amb documents inèdits. En el seu periple vital, a més, ha combinat diverses ocupacions, entre les quals la de docent de l’Escola de Treball Social durant divuit anys, així com la col·laboració amb diverses causes socials i una mirada sempre humanista de la realitat social als barris de la ciutat i en especial de la Marina.

"El dia que fan fora els catedràtics de la universitat de Madrid, els únics que van tenir el coratge per dir marxem! van ser Aranguren i Valverde. Quan tornen, Aranguren diu: "què és la democràcia? La gent al Congrés, al Consell o allà on sigui no et representa i tampoc s'ocuparan dels teus problemes.

La democràcia només funciona quan la gent participa en les decisions i és part de les solucions", i jo hi afegeixo, “i quan té la força per pressionar als polítics perquè treballin per donar-nos respostes". I segueix: "el moviment veïnal no l'interessa als ajuntaments. Si la gent no vol ficar-se mai en problemes... i així va tot". Paraula d'en Manel.

molt de temps. Un dia un treballador li planteja que la seva mare té un document que li havia donat un germà seu en anarse’n a la batalla de l’Ebre i que no el deixes mai en mans de ningú fins que no arribes la democràcia.

Va resultar ser una joia.

Era ni més ni menys que el sumari del judici a Lluis Companys i a tot el govern de la Generalitat, en proclamar el 6 d’octubre de 1934 la República Catalana dins de la República espanyola. Companys i els membres del govern van ser empresonats en un vaixell, jutjats pels militars i ningú havia vist el sumari d’aquell judici...

Què diu el llibre?

Vam invertir deu anys investigant tot el que havia passat i vam concloure que Companys no va actuar mogut per un sentiment independentista sinó per salvar la República de la dreta. El federalisme per ell era una manera de frenar la dreta. Polèmica servida. Què fa després de tot això?

Com he dit, volia fer una experiència rural, ho sol·licito i m’envien a Sant Joan de Mediona i a Sant Pere Sacarrera, i també faig de secretari del Centre d’Estudis Pastorals.

I després cap a Vallirana, on soc molt feliç, sobretot treballant amb grups de joves.

Més tard cap a Esparreguera, on el rector anterior s’havia enfrontat amb gent de la Passió perquè no li semblava bé que féssim personatges cristians i no anéssim a missa...

A Esparreguera vàrem arreglar el campanar que es el segon més important de Catalunya.

Quin periple. Parlant dels joves, els angoixa el futur.

Primer, no tota la gent jove és igual. Segon, ells i elles acaben reproduint patrons que ens han vist als adults, la família i l'entorn. Si només veuen materialisme, assimilen això com a valor fonamental. I després, aquests valors no els faciliten la vida.

Com acaba a Viladecans?

Demano un lloc per pensar en la jubilació. A Viladecans hi havia un mossèn que tenia tres parròquies i demanava ajuda, i es aleshores quan m’ofereixen la parròquia de la Magdalena en un barri obrer amb moltes dificultats.

Després de nou anys, però, arriben els càncers, primer de pròstata i altres de pell, i la jubilació arriba per força. I que duri. Per acabar li demano un titular de la situació política catalana. La societat sempre s'ha mogut per tabús i tòtems i és molt perillós fer de la independència un tòtem. ■

Yohany Limpias Ayala