Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /
PREMSA
6.000 exemplars
102.5 FM
. C A T Maig 2019 / Núm. 283
La Marina decideix el seu futur a les eleccions municipals El 26M el veïnat donarà el seu veredicte sobre la gestió municipal
En joc la transformació dels barris de la Marina del segle XXI
D'esquerra a dreta: Ancor Mesa, de Barcelona en Comú; Georgina Lázaro, de Junts per Catalunya; Montserrat Ballarín, del Partit Socialista de Catalunya; Jordi Fexas, d’Esquerra Republicana de Catalunya; Pere Casas de la CUP; José Antonio Calleja, del Partit Popular i Marilén Barceló, de Ciutadans. Agustín Forteza
REPORTATGE
Els Jardins de la Mediterrània, la dignificació d’un espai deteriorat
Pàg. 6
HISTÒRIA DEL BARRI
40 anys de democràcia Pàg. 13
Maig 2019 // www.lamarina.cat
2
mirades
La mirada positiva
El nostre reconeixement als que treballen des de la proximitat
Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM
Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Redacció Jesús Martínez, Laura Sicilia, Esther Pardo, Sandra Calvo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Álex Giménez, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Ricard Peña Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport. Publicitat Ibtissam Chakkour comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:
EDITORIAL
Laura Masvidal signant llibres.
Òmnium Cultural porta "Mirades Republicanes" a la plaça Marina
Amb motiu de la Fira Marinera i de Pagesia, Òmnium Cultural va acompanyar el moviment dels veïns i veïnes amb una paradeta a la vorera de la plaça Marina el passat 4 de maig. Interessats i simpatitzants de la plataforma socio-cultural catalana van poder apropar-se i comprar els productes que financien la organització sense ànims de lucre. Entre ells, els llibres del tres autors que es van apropar a firmar al llarg del día sota l'eslògan "Mirades Republicanes". "Discurso de la nación catalana" de Ramón Cotarelo, "Escrits de presó" de l'exconseller d'Interior de la Generalitat, el qual va a ser presentat i firmat per la seva esposa Laura Masvidal i el d’Eduardo Reyes, fundador de la plataforma Súmate i exdiputat de Junts Pel Sí, amb el recull de contes "Destino Cataluña" ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03
Volem dedicar aquest espai a allò que sovint es fa en privat però no en públic. A reconèixer la tasca de moltíssimes persones que, independentment del color de govern, es dediquen de manera discreta, però vocacional a fer possible un barri més vivible a La Marina. Són els tècnics municipals que treballen des de la proximitat. Sabem que són una colla que no sempre agrada, però quan hi ha la sort de trobar gent que entén la seva feina des d'una visió de servei i amb un tarannà amable s'ha de posar en valor, així totes les persones que treballen en diversos serveis al barri. D'alguns coneixem els seus noms i cognoms, l'Elena Molina, la Lidia Pérez, la Xitlali Hernández, la Teresa Esteve i en Thomàs Louvat, tots tècnics compromesos. De la mateixa manera volem reconèixer la tasca fenomenal dels consellers de barri. Com a mitjà de comunicació de proximitat, sovint hem tingut tensions informatives, pròpies de la feina d'un i d'altres, però els hem de reconèixer una vocació de servei i una sensibilitat social que els honora: en Sergi Sarri, Georgina Lázaro (JunXCAT), José Antonio Calleja (PP), Jordi Fexas i Martha Alonso (ERC), l'Angels Boix i l'Albert Deusedes (PSC), David Labrador (Ciutadans), o la Neus Roca (CUP). Així mateix, destaquem la feina de la consellera Esther Pérez (BEC) amb la qual també hem mantingut moltes diferències, i fins i tot visions contraposades, però en totes les ocasions amb la voluntat d'avançar i d'arrossegar accions de millores cap al barri per ambdues bandes. La seva pertinença i compromís amb La Marina ha estat útil per a reconduir l'orientació de molts projectes, que sense una mirada de casa, podien haver agafat derroters no gaire productius. A tots, gràcies per la vostra feina!
Maig 2019 // www.lamarina.cat
actualitat
Els locals del carrer Química acolliran joves i entitats culturals || Yohany Limpias Els locals del carrer Química, número 2-4, obren les seves portes al barri aquest divendres 10 de maig. Una bona notícia per a moltes entitats que durant molt de temps han reivindicat un espai on fer les seves activitats, i que finalment veuen acomplerta aquesta històrica demanda. Així, jocs d'escacs, organització de festes populars, tallers de diverses cultures com ara, la guineocatalana, o grups de balls i música tindran un lloc referent per les seves actuacions o reunions. I és que a La Marina la manca d'espais per activitats de caràcter cultural i educatiu, ha estat una situació llargament denunciada. Un exemple n'és l'agrupació Folk Montjuïc, reconeguda al barri per organitzar la cantada d'havaneres a les Fonts de Montjuïc. Té 30 anys d'història i ha hagut de peregrinar en molts centres que es dediquen a altres serveis. "Portar tots els equips, recollir-los, repartir-los i demanar favors i favors era una constant esgotadora" aferma la Isabel Valiente, presidenta de l'entitat, que es declara satisfeta. "A més a més, ara no paguem, encara no m'ho crec", riu. La Coral Sant Cristòfol, més jove, ha patit idèntica situació. Fa cinc anys que els membres del grup pagaven un lloguer, però els el van apujar i ja no van poder assumir-lo. Es plantejaven assajar al pis d'un company fins que es van assabentar de la possibilitat de tenir un lloc de trobada als nous locals, i hi van arribar. "És meravellós", deia una de les membres del grup, entusiasmada. Josep Padin, de l'escola Umbel·la, explica que són un grup de pares que utilitza la música com una excusa per a la interacció social dels petits. Fins ara havien ideat un sistema de rotació a les cases de cadascú dels membres per practicar les sessions que ofereixen al públic infantil. "Són unes 13 persones i n'estem molt contents". Comparteix l'alegria la Martha Bosch, de La Marina Sona i l'Ana Trapero, d'Amics de La Marina, dues entitats que també necessitaven espais. Altres associacions que també podran gaudir-los de manera regular, són l'Associació GuineoCatalana Bisila, les puntaires de l'AAVV la Cadena-Estrelles Altes, Escacs La Cadena i l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). Aquesta última canviarà d'ubicació perquè fins ara els estudis de la ràdio i la redacció del Diari La Marina estaven al carrer del Foc al Centre Cívic la Bàscula. D'altra banda, al mateix carrer s'ha adequat un altre espai que es destinarà per a ús de joves i adolescents, un públic d'entre 12 i 18 anys, ja que hi ha la necessitat d'un espai que els convidi a interactuar i participar d'un oci cultural, educatiu i d'una xarxa de vincles de confiança constructius al barri. Així doncs, joves i entitats cultu-
▶ Les entitats a la primera reunió que es va convocar a les noves instal·lacions.
rals, educatives i de lleure són els principals beneficiaris i hi conviden a tothom a celebrar-ho aquest divendres 10 a les cinc de la tarda.
La gestió d'un espai d'ús veïnal i comunitari Per definir com funcionarà aquest espai s'ha realitzat un procés participatiu amb les nou entitats i d'altes que també estaven interessades a conèixer el model de gestió. Durant un període de prop de gairebé dos anys s'han decidit qüestions com qui podrà demanar l'ús dels espais i sota quins criteris, així com les condicions per incorporar d'altres entitats que vulguin ser part del que s'ha anomenat la "junta gestora", l'òrgan que garantirà el bon funcionament al dia a dia, amb el suport de l'equip tècnic contractat per l'Ajuntament (un coordinador, un dinamitzador i una informadora). La idea és que el govern i les decisions pesants les prenguin les mateixes associacions i entitats.
Antecedents i inversió Després de la negociació dels locals de la mà de l'Ajuntament amb l'Institut Català del Sol el novembre de 2015, un dels objectius del govern municipal actual va ser convertir-lo en una gestió cívica i no
privada dels espais. El debat inicial tractava entorn de l'objectiu del seu ús: un hotel d'entitats, un punt de reunió per a la gent gran, un centre per a joves o un espai polivalent per a moltes entitats i activitats, finalment es van decidir els dos últims. El novembre de 2017, s'inaugurava la primera sessió participativa per a decidir l'organització i gestió d'un espai d'uns de 349 m2 i l'altre de 320 m2. L'adequació de tots dos ha estat una inversió del Pla de Barris. ■
3
Maig 2019 // www.lamarina.cat
4
cròniques candelianes
Ghostbusters Jesús Martínez
Barcelona va incomplir les normes d'ordre i espai molt abans que el cubisme li toqués amb la seva vareta màgica. Barcelona ja s'havia tornat boja amb el modernisme. La van marejar els fastos arquitectònics de Gaudí, Domènech i Muntaner i Puig i Cadafalch. Amb un segle de distància, el més semblant als bodegons de Juan Gris en els nostres dies és l'edifici del carrer Encuny, 7, a La Marina. Es troba encaixat entre l'Agència Tributària de Catalunya, la Ronda del Litoral, el passeig de la Zona Franca, la Casa Santiveri i els magatzems envoltats de filferro espinós. Amb una paorosa semblança al fantasmagòric edifici Shandor de Ghostbusters (Cazafantasmas; Ivan Reitman, 1984), a aquest bloc l'envolten els fanals Simon («Il·luminació exterior, urbana i industrial»). Als seus peus, el descampat en què en un altre temps descansaven els dipòsits rodons, blancs i grassos de Cepsa («Gasoils, fuels i asfalts»). Els gats ronden pels camps d'arbustos ressecs a la recerca de sargantanes. Executat per l'arquitecta tècnica Itziar Mañá (despatx MSA+A), i laminat en negre per la Constructora Pirenaica, SA, posseeix una altura de 14 plantes, amb deu portes per replà. Projectat el 2006 com a «habitatge per a joves», els promotors ja no miren amb lupa l’edat. L’immoble el va fer construir un consorci d'entitats públiques+bancs privats, i es va habitar a començaments de la dècada, encara que els veïns arriben amb comptagotes (més o menys, la meitat està buit). Primer, els joves i no tan joves apuntats a la borsa d'habitatge social del Consorci de l'Habitatge de Barcelona van rebre aquesta carta: «Ens complau comunicar-vos que la unitat de convivència inscrita al registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial de Barcelona amb
el nombre d'expedient 086.222... ha resultat adjudicatària provisional de l'habitatge X, corresponent al codi ENCX del contingent territorial 1 dormitori de la promoció Encuny, situada al carrer Encuny, 7, al sorteig celebrat amb data 22/06/2010». Els joves i no tan joves van signar el contracte d'arrendament: «L'habitatge objecte del present contracte ha estat declarat per l'organisme competent de la Generalitat de Catalunya com a habitatge amb protecció oficial en règim de lloguer a 25 anys».
I es van instal·lar en cases de quaranta metres quadrats, amb una biga mestra de tres metres que separa l'habitació amb lavabo i el saló (alguns, amb dos habitacions). Tres finestres, sense balcó. A fora, l'Ajuntament ha col·locat bancs per seure, reciclats d'altres barris de la ciutat. Llavors, els joves i no tan joves van rebre una carta amb les «normes de convivència», dirigida per l'administrador de finques Bourgeois («Ens importen les persones»): «Respectar els espais comuns, mantenir neta l'escala, els replans, l'ascensor, el vestíbul, el garatge, etc.».
Les crides al civisme s'anirien prodigant: «La present missiva respon al fet que algun veí permet que el seu animal de companyia realitzi les seves necessitats a l'aparcament»; «sorolls, crits, música alta dintre dels habitatges. Els recordem que, en pro de la convivència, és necessari guardar el descans dels veïns»; «mitjançant la present comuniquem a tots els llogaters de la finca que resta totalment prohibit deixar mobles, estris o qualsevol cosa que no sigui un vehicle de motor dins l'aparcament»... Després, els joves i no tan joves van rebre aquesta carta, el juliol de 2013: «Mitjançant la present els comuniquem que, a partir de l'1 d'agost de 2013, els rebuts seran girats al seu compte corrent directament per la propietat Sareb (Societat de gestió d'actius procedents de la reestructuració bancària, S. A.)». S'entén que Sareb, el «banc dolent», aposta per reconvertir els «actius tòxics», és a dir, les estafes, en altres productes rendibles. És a dir, en altres futures estafes. Fins a la següent crisi. A la fi de 2018, el Govern de l'alcaldessa Ada Colau va pagar 5,8 milions d'euros per l'edifici de Cazafantasmas de La Marina. Els joves i no tan joves es van assabentar per la premsa: «Colau tanca l'any amb la compra d'habitatge més gran del mandat». Després, van rebre aquesta carta, el febrer de 2019: «Ens posem en contacte amb vostè per comunicar-li que l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit l’immoble del carrer Encuny, 7, i que, com a actual propietari de l’immoble, ha encarregat la seva gestió i administració a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona». Sap més el porter del Grup Ombuds («Vigilància i protecció») que els joves i no tan joves: «Vindran famílies de la Taula d'Emergència Social, famílies afectades per desnonaments». Els únics esperits malignes d'aquesta crònica són els especuladors que fan fora la gent de casa seva. ■
Maig 2019 // www.lamarina.cat
actualitat
5
Passant revista al Pla de Barris l’enfortiment de les accions sobre afectivitat i sexualitat jove de la Taula d’Infants, Adolescents i Famílies de la Marina. D’altra banda, trobem els campaments urbans, anomenats “Baobab”, que tenen lloc a l’escola Seat durant els mesos de juliol i agost. Per últim, cal destacar també el projecte “Imagina’t”, destinat a nens, nenes i adolescents de la Marina de Prat Vermell i que gestiona la Fundació Mans a les mans.
|| Alejandra Sánchez El Pla de Barris és la mesures estrella del govern municipal que acaba. No obstant això, el projecte, que a la Marina ha destinat 15 milions d’euros, també ha estat molt qüestionat per l’oposició, argumentant que ha estat un fracàs en la seva execució i que ha tingut poca transparència. Tot i els continus estira-i-arronsa entre els diversos partits polítics, la veritable opinió dels veïns respecte aquest projecte, es veurà reflectida als resultats de les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. Llavors, sabrem si consideren que ha pal·liat algunes de les urgències socials i les mancances d’inversió històriques als barris més desfavorits de la ciutat, com és La Marina, o no ha estat suficient. L’aval o no que es doni a l’alcaldessa Ada Colau en alguns barris, en certa mesura, és una valoració directe d’aquest projecte. Com que això és així fem un breu repàs de què ha donat de sí el Pla de Barris, que, a La Marina, comprèn sis eixos:
Educació i cultura
El Pla de Barris ha tingut com a objectiu incidir en el projecte educatiu del barri de la Marina mitjançant un seguit d’accions de remodelació d’espais, a més d’una sèrie de projectes culturals i educatius destinats a un públic ampli, tot i que alguns projectes han posat l’èmfasi en els infants infants. En aquest sentit, cal destacar el Projecte Menjallibres, compartit amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, el Consorci d’Educació i el Consorci de Biblioteques. La iniciativa es duu a terme fora de l’horari escolar i consisteix a reforçar la lectura de manera individual i grupal. Altres projectes educatius que encara estan en marxa són “Escoles enriquides” i “Caixa d’eines d’ensenyaments artístics”. Suport amb professionals i finançament d’activitats social i cultural per treballar conjuntament escoles i entitats, respectivament. Teatre, dansa, còmics, ràdio i altres disciplines en formen part. En infraestructura, la primera d’aquestes accions ha estat la remodelació del
Joves
Treballar per arribar també als joves, sobretot a través de les noves tecnologies i les xarxes socials ha estat l’aposta. Com acció concreta s’ha format en xarxes socials als professionals que treballen amb la comunitat jove de La Marina. Part d’aquest eix també ha estat l’adquisició i adequació d’un equipament exclusiu per joves al carrer de la Química. Aquest nou espai, adreçat als adolescents d’entre 12 i 18 anys, s’ha començat a dinamitzar al mes de maig.
teatre de l’escola Bàrkeno i la millora de l’edifici de l’escola Enric Granados.
Memòria històrica
Pel que fa a la memòria històrica, el Pla de Barris pretén revisitar la història de la Marina a través dues iniciatives culturals, com ara el Teatro Hilando Barrios, una acció artística, que investiga la memòria històrica a través dels sentits. A més, una altra mesura del Pla de Barris és el Projecte Bombeta, en què 15 entitats del barri
realitzen accions artístiques entorn de la memòria històrica de la Marina. D’altra banda, cal destacar també la instal·lació de plaques commemoratives al Centre Cívic Casa del Rellotge, Jardins de Can Ferrero, el CAP Ribas, Plus Ultra, entre altres, que il·lustren i homenatgen les lluites veïnals.
Lleure
El Pla de Barris pretén incidir en el temps lliure mitjançant, per exemple,
Dones
La Marina, en tant que zona industrial, ofereix molts llocs de treball. No obstant això, algunes industries no destaquen perquè les dones hagin tingut protagonisme. És per aquest motiu que el Pla de Barris pretén feminitzar algunes de les ocupacions industrials que s’ofereixen al barri, mitjançant la preparació de les dones aturades o en procés de millora del seu perfil professional per a obtenir carnets de conduir professionals, com ara el Certificat d’Aptitud Professional de mercaderies o de viatgers segons perfil. A més, dins d’aquest eix, s’ha realitzat també un programa formatiu d’emprenedoria en què van participar 18 veïnes interessades a crear una iniciativa socioempresarial col·lectiva.
Polígons
Finalment, el Pla de Barris compren també un servei de dinamització al polígon de la Zona Franca que, a més, inclou un catàleg de serveis i programes per a empreses industrials. ■
Maig 2019 // www.lamarina.cat
6
reportatge
Els Jardins de la Mediterrània, la dignificació d’un espai deteriorat || Álex Giménez Els Jardins de la Mediterrània tindran un nou aspecte al setembre, quan s’espera que acabin les obres de reforma que s’estan efectuant en el marc del Pla de Barris. Des de la seva creació, els veïns que viuen a l’espai comprès entre el passeig de la Zona Franca i els carrers de la Foneria, de la Mare de Déu de Port i dels Alts Forns, han patit la mala convivència que genera compartir un espai reduït entre sorolls i contradiccions normatives i urbanístiques. Les plantes baixes de l’illa van ser dissenyades per acollir comerços, bars en la seva majoria - i fins i tot un local d’oci nocturn legal i il·legal- però no es va mirar la concentració de gent, i el soroll que se’n deriva, perquè en ser una illa el so es multiplica fins a fer impossible la son dels veïns, sobretot a l’estiu. D’altre banda, les terrasses barraven els pas dels vianants i això contribuïa a convertir la zona en un racó brut i desendreçat. Els comerciants, com els veïns, s’han vist impotents, argumenten que els seus espais són prou petits i que no comptar amb terrasses faria inviables els seus negocis. Tot plegat havia esdevingut des de fa anys un maldecap per uns i altres.
▶ Projecte de l'Ajuntament per als Jardins de la Mediterrània.
Un espai mal urbanitzat i conflictiu
Els Jardins de la Mediterrània són l’únic parc interior de La Marina obert 24 hores al dia. Actualment ja no s’urbanitzen parcs amb aquestes característiques, ja que les noves zones verdes es tanquen a les nits i els horaris dels comerços del voltant s’ajusten als horaris dels parcs municipals. Això no passa a la Mediterrània. En el cas d’aquest projecte, dels 30 locals privats que es van obrir inicialment, la majoria van estar dedicats a la restauració. El problema, però, no són els bars i restaurants en si mateixos, sinó el fet que es tracta de locals petits i, per tant, els clients havien de sortir a la terrassa. A més, si considerem que a l’interior d’aquesta illa ja hi havia un parc infantil que compartia espai amb els fumadors de les terrasses, entendrem el perjudici a les famílies, veïns i nens. Un altre problema recurrent de la zona ha estat la manca de civisme. Diverses cròniques a l’hemeroteca de la Marina recullen les reiterades queixes veïnals. En una d’elles la Ventura Rodríguez, veïna de la zona, ara fa tres anys deia, “des del 1997 vam començar a queixar-nos del gamberrisme i els escàndols que hi ha”. Consultem els veïns d’ara i la cosa no ha canviat gaire, “sobretot a l’estiu”, remarquen. Les principals molèsties són a causa de les baralles al voltant dels bars a les nits, especialment a l’estiu: crits, vòmits, enfrontaments, amenaces o, fins i tot, “s’ha
▶ Imatge dels Jardins abans de les obres.
arribat a l’extrem de persones que defecaven a qualsevol lloc”, asseguren els qui viuen a la zona.
Mesures insuficients
Per afrontar aquesta situació tan conflictiva, ens expliquen els veïns, l’Ajuntament ha pres moltes iniciatives durant els últims anys: més educadors socials, augment del nombre d’inspeccions, tocs de queda o millores als serveis de neteja, totes bones mesures que mai s’han acabat aplicant de forma regular al llarg del temps i això les ha fet poc efectives. L’any 2014, es va donar instrucció a la Guàrdia Urbana perquè aixequés acta als locals més conflictius, per impedir la renovació de llicència dels comerços que infringeixin la llei de forma reiterada. Però,
▶ Estat actual de les obres.
Álex Giménez
la valoració d’aquesta última mesura tampoc no és gaire positiva. Actualment, dels 25 locals als Jardins de la Mediterrània, la majoria segueixen dedicant-se a la restauració, amb 9 bars i 2 pizzeries. Pel que fa a la resta d’establiments, on trobem des d’una oficina del Banc Sabadell fins a botigues de retalls o tallers de labors, destaquen les perruqueries, amb 4 diferents. Els comerciants es busquen la vida, però el soroll que generen els seus clients, gairebé de forma inevitable en un espai reduït i tancat, és el maldecap dels veïns que hi viuen.
Valoració dels primers mesos d’obres
Amb un pressupost de 2,15 milions d’euros, les obres dels Jardins de La Mediterrà-
nia són part de les actuacions previstes dins l’eix de ecologia urbana del Pla de Barris de la Marina, que finalitzaran aquest mes de novembre. Tenen com a objectiu principal la creació d’un espai verd més accessible per als veïns i veïnes de l’entorn. Segons ha explicat l’Ajuntament en un comunicat, els nous Jardins de la Mediterrània guanyaran: - Accessos, per a persones amb mobilitat reduïda. - Arbres, mobiliari urbà i enllumenat - Un espai per a infants d’entre 0 i 5 anys - Un espai perquè les associacions del barri facin activitats a l’aire lliure - Circulacions més clares - Zona d’estada i descans Pel que fa a l’opinió dels veïns, en Josep Maria Capdevila, que hi viu a la zona i que ha participat en la comissió veïnal de seguiment de les obres, valora de forma “molt positiva” la labor dels tècnics professionals, tot i que en fa algunes observacions. Al procés participatiu d’aquest projecte impulsat per l’Ajuntament, segons en Capdevila, els veïns van plantejar expropiar “El Cuerno”, un edifici que sobresurt de la plaça, entrant pel passadís de la Plaça Marina. Impedeix que l’illa sigui un rectangle perfecte i s’hi lloguen despatxos com a habitatges de forma il·legal. L’Ajuntament inicialment ho va acceptar i es va comprometre a fer l’expropiació, però no l’han feta perquè argumenten que els tràmits amb els propietaris s’han allargat i no van poder incloure-ho al pressupost d’enguany i haurà d’entrar al del pròxim mandat. Aquesta situació ha mobilitzat els veïns i han aconseguit recollir un total de 600 signatures que han presentat a l’Ajuntament com a protesta, al mes d’abril. Tampoc es podrà fer el Pla d’usos que limiti més els horaris d’alguns locals. Tot i algunes observacions i reivindicacions que s’han quedat al tinter, la remodelació d’aquest espai és un pas important per dignificar una zona que corria el risc de continuar degradant-se i que reiteradament ha provocat una sensació d’abandonament entre les famílies que hi viuen. “Molt positiva, tant de bo continuïn fent inversió en cultura” era el comentari d’una veïna que acompanyava la seva filla a jugar entre les obres del que serà el nou parc infantil de l’illa. ■
Álex Giménez
Maig 2019 // www.lamarina.cat
actualitat opinió
L'acomodador
La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors
Juan Bibian
D
"Com pot ser que el meu cinema agradi tant a Islàndia?" Salvador Mallo (Antonio Banderas)
olor y gloria" pot passar a la història com la pel·lícula més sòbria de Pedro Almodóvar i potser un gir cap a un cinema més madur y reflexiu. Arranca amb el seu protagonista, el prestigiós cineasta Salvador Mallo, enfonsat. És una imatge literal, està submergit en una piscina, i metafòrica, està deprimit i porta anys sense dirigir. En un passatge del film, el personatge d’Antonio Banderas afirma que el millor actor no és el que plora, sinó el que sap contenir las llàgrimes. Això és precisament el que fa una pel·lícula que no permet que les emocions explotin per complert, però que tot i així, no cedeix en l’empeny de comprimir el cor del respectable cada vegada més a cada escena que passa, transmetent bones dosis de dolor però al mateix temps gloria cinematogràfica en molta quantitat. Els seus temps de gloria de cineasta famós son presentats sempre en un segon pla, amb menyspreu, como si no tinguessin importància; o, en el millor dels casos, amb certa ironia. Són els records de la seva pròpia vida: el primer desig, l’España rural i beata de la seva infància, les seves diferències amb el protagonista del seu èxit més gran, el gran amor que torna, Madrid als anys 80, el descobriment del cine, el buit i la culpa per la mort de la seva mare, transformats en art, els que treuen aquest cineasta del seu terrible desànim. És una pel·lícula sobre la soledat del que ho té tot o això sembla. Només un artista de la seva envergadura derivaria el mur de l’èxit per ensenyar-nos el que s’amaga darrera d’ell. ■
Salvadora García Caparrós, cent anys i molta vida! || Laura Sicilia A la Marina, a aquest racó de Barcelona situat als peus de la muntanya de Montjuïc, viu, sense que molts ho sàpiguen, una dona que ha viscut la dictadura de Miguel Primo de Rivera, la segona república espanyola, la guerra civil, la dictadura franquista, la transició i la democràcia. És la Salvadora García Caparrós, que el proper 22 de maig celebrarà el seu centenari. Va néixer a Cuevas del Almanzora, Almeria, l’any 1919, i amb pocs mesos es va traslladar amb els seus pares a Barcelona. En un principi, vivia amb la seva família a Magòria, i més tard, es va traslladar a la Marina on va conèixer l’Eduardo, el seu marit, amb el qual va construir una família. Té 1 fill, 2 filles i acaba de perdre a la tercera. També té 8 néts i la seva longevitat fa que pugui gaudir de 6 besnéts. La Salvadora recorda els anys de la II república, “la millor època” deia, així com els bombardejos a la ciutat de Barcelona durant la guerra civil, “les vegades que m’he tirat a terra caminant per Plaça Catalunya”. Tampoc s’oblida de quan pujava al refugi de Montjuïc quan l’aviació del bàndol nacional sobrevolava el barri “no m’agradava anar”, ni de les epidèmies que van afectar la població de llavors, la virola negra o la grip espanyola. La seva vida ha estat dedicada al treball. Va formar
7
part de l’empresa de venda de productes d’higiene i neteja SIDOL al barri de la Bordeta, i posteriorment, com a dona de fer feines a llars de la ciutat. Troba a faltar certes coses del passat del barri, com el plaer que li proporcionava l’olor dels camps que omplien la zona o les tardes als berenadors de la platja. Amb la Salvadora no fa falta un llibre per conèixer el passat de la Marina, ha conegut l’hipòdrom que hi havia a Can Tunis, on anava la gent rica, ha vist la construcció de l’estadi de Montjuïc (1929), en què el seu pare va treballar, i també recorda la pedrera situada a l’actual cementiri de la muntanya. De salut està estupenda, tot i algun petit “desperfecte”, diu, propi de l’edat. Els seus dies transcorren a casa, però companyia no li falta. La seva família li fa costat en tot moment. Ens van trucar per fer-li aquest homenatge al diari.... la redacció encantada! Salvadora, la teva família t’estima i les teves veïnes i veïns també! Feliç cent aniversari! La seva veu sona a enyorança Laura Sicilia quan recorda al seu marit, i els seus ulls s’omplen de llàgrimes quan parla de la seva filla, riu a riallades quan recorda certs fets del passat, fa broma i parla i parla. “Passar-ho el millor que es pugui, no fer mal a ningú i respectar la manera de ser de tothom”. Aquests són els consells de vida que dóna la Salvadora García Caparrós, qui fa 100 anys, però té molta vida. Felicitats! ■
Maig 2019 // www.lamarina.cat
8
actualitat
La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un
mateix tema
Compartiu amb nosaltres què feu per sobreviure a una campanya política? Com afronteu la del 26 de maig?
Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina. Les ganes i la il.lusió de seguir treballant pel barri ho poden tot. L’orgull Sergi Sarri del treball fet a la Marina (mai Jordi Fexas abans un govern municipal haBarcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en via invertit tant en els nostres Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat. Barcelona. Llic. en Història. Activista barris) et fa sobreposar a social i polític. Ciutadà compromès amb El 26 de maig l’afrontem amb força i determinació una campanya on tot el moviment veïnal i associatiu. per tal d’aconseguir el canvi a la ciutat de Barcelona. s’hi val per guanyar, a Fa anys les esperaves amb certa ànsia. Et reserPer tal de tornar a tenir una capital que doni futur als vegades també amb vaves energies per afrontar-les. Ara però, com tebarcelonins. Una capital que treballi en coordila complicitat dels nim el patí els darrers anys, no cal una campanya nació amb la Generalitat per avançar en mitjans de coper gaudir, o patir, de les intensitats polítiques que tots els projectes de benestar necesmunicació. les campanyes ens ofereixen. En el cas del 26M per saris per la Marina. nosaltres és potser especial perquè és el primer cop que sortim a guanyar en unes eleccions a la capital. David Labrador I això és històric. Barcelona. Llicenciat en Història. Albert Deusedes Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc. Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. Sense resposta en tancar aquesta l'edició. Com a apassionat de la política, una campanya no és fens un moment per sobreviure, és per gaudir-la i implicar-se al màxim, és un moment d'il·lusió, de molta feina, debat, confrontar programes, etc... Des del PSC afrontem amb molta il·lusió la Neus Roca campanya del 26/5, estem convençuts que Barcelona deixarà enrere la Veïnada d’Hostafrancs, paràlisi i la frustració dels «sensefiltres», amb la José Antonio darrers anys amb Jauconvicció de la cooperació i la Calleja me Collboni com a cura com a forma de treball. Alcalde. Funcionari de la Generalitat. D'altres contextos he après a rodeLlicenciat en Criminologia i jar-me de bona gent amb ganes de Diplomat en Recerca Privada. somriure a més de treballar i garantir President del PP Sants-Montjuïc. espais de cures familiars i de parella. Sense la panxa contenta no funcionem així que bon paladar i bons aliments. Ballaruca setmanal i exercici diari com si fos el cafè, la tensió generalitzada pels altres! Sense resposta en tancar aquesta l'edició.
Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat
Maig 2019 // www.lamarina.cat
publicitat
9
10
T TEMA DEL MES
|| Victor Recacha / Y.L.
Maig 2019 // www.lamarina.cat
El futur del barri centra un de a les eleccions municipals del empresa energètica pública i ha intentat marcar perfil bo i advertint que aquestes eleccions van de “posar una catifa vermella a l’especulació” o bé “d’un futur just i verd per a uns barris populars que apostin per la diversitat i la innovació.”
El passat dimecres 8 de maig s’ha celebrat el debat electoral amb motiu de les eleccions municipals del proper dia 26 que, organitzat per La Marina FM (102.5) i el diari La Marina, ha generat una gran expectació entre el veïnat. A les 7 de la tarda, la sala polivalent de la Biblioteca Francesc Candel s’ha omplert de gom a gom i fins i tot una part dels assistents han hagut de restar drets, al fons. Els candidats i candidates a les llistes municipals han parlat des dels set micròfons amb què La Marina FM retransmetia l’acte en directe. Polítiques socials, polítiques econòmiques i el Pla de Barris han estat els tres primers blocs d’un debat intens on els veïns, incisius, han plantejat les seves inquietuds i han deixat sentir aplaudiments, xiuxiuejos espontanis de reprovació, o fins i tot alguna actitud exasperada en front del que plantejaven els candidats. En representació dels set partits polítics de l’actual consistori, hi han participat:
JxCat
Barcelona en Comú
Marilén Barceló és la número 6 de llista que lidera la candidatura de Manuel Valls a Barcelona, és també l’actual regidora
Ancor Mesa, de Barcelona en Comú, és el número 13 a la llista de la confluència de l’actual alcaldessa Ada Colau, que aspira a revalidar l’alcaldia. Mesa, sociòleg de formació, ha adoptat una actitud combativa amb la gestió tant de l’exalcalde Xavier Trias com de la Generalitat. Ha destacat la inversió a La Marina al llarg del mandat que s’acaba i ha compromès la construcció de la piscina municipal al Poliesportiu La Marina al mandat que comença. “Som els que més hem fet per l’habitatge”, va assegurar alhora que reivindicava l’arribada del metro al barri. També ha defensat la creació d’una
Georgina Lázaro és la número 21 en una llista que encapçalen l’exconseller empresonat Quim Forn amb els també exconsellers Elsa Artadi, Ferran Mascarell i Neus Munté per Junts per Catalunya. Lázaro, jurista de formació i actual consellera al Districte de Sants-Montjuïc, s’ha mostrat serena en les seves intervencions. Ha defensat que “La Marina és per on pot créixer la ciutat”, així com “la construcció d’una escola bressol” i “d’un corredor cívic que connecti La Marina a l’exterior caminant,”. En matèria de mobilitat, ha atorgat a la Generalitat el mèrit de l’obertura de l’estació de metro Motors (L10) i ha tret pit de la xarxa ortogonal d’autobusos, “que es va començar a implementar en el mandat de Trias”. I una picada d’ullet al teixit associatiu: “Sabeu, del mandat anterior, que nosaltres som propers a les associacions.”
Plataforma Barcelona, capital europea
portaveu a l’Ajuntament de Barcelona del grup municipal de Ciutadans (Cs). Psicòloga de formació, Barceló ha projectat una imatge solvent. A les seves intervencions ha brandat “un sí rotund” a la remodelació del Passeig de la Zona Franca amb un bulevard i ha promès construir 10.000 habitatges, uns 7,500 dels quals de lloguer assequible, en el termini de dos
▶ Membres de la directiva de l'AMCL amb els candidats.
D'esquerra a dreta: Marilén Barceló, de Ciutadans; Ancor Mesa, de Barcelona en Comú i José Antonio Calleja, del Partit Popular. Rafel Vidal
El debat es va viure de manera intensa i amb molta participació
Agustín Forteza
Maig 2019 // www.tiaflm.org
info 1
info
e l
Maig 2019 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 56
Projecte EspaisC a l'escola Pau Vila, oportunitat per un artista novell pàg. 2
A la Marina ens cuidem... Tallers de benestar pàgs. 2-3
Els contes com a eina per resoldre conflictes pàg. 4
Nota Editorial
VIATGE A AMSTERDAM Quan em van demanar que fes aquest article per parlar de la meva experiència com a mare d’un nen amb discapacitat, no vaig saber exactament què explicar, doncs, al cap i a la fi, sóc mare, com a qualsevol mare. Però, no, no ens enganyem, tenir un fill amb discapacitat no et fa especial, però sí diferent. En Joan té gairebé nou anys i té autisme de Kanner. El van diagnosticar amb sis mesos i des d’aleshores visc amb la discapacitat. La gran pregunta a la que he de respondre habitualment per part d’altres mares amb fills amb discapacitat és: Com ho has fet per ser feliç? Doncs no ho sé com ho he fet, simplement, ho sóc perquè el meu fill ho és, i molt. Vaig tenir clar des d’un principi que la discapacitat del meu fill no li robaria el seu futur malgrat vaig ser conscient que seria molt diferent al que imaginava quan em vaig quedar embarassada. Com explica la mare d’una nena amb discapacitat, jo vaig planejar un viatge a Venècia però vaig aterrar a Amsterdam, amb un clima diferent, un idioma diferent, però malgrat tot això, gaudeixo d’aquest viatge inesperat.
Com a mare, el camí de la discapacitat és complicat, ple de pujades i baixades, ple de moments d’incertesa i dolor, però també ple de grans moments; d’aventures i coneixences. Des de fa prop d’un any vaig encetar una campanya de difusió sobre l’autisme a través de l’Instagram La_ternura_de_Joan. Com a mare d’un nen amb discapacitat penso que he d’explicar com es viu amb la discapacitat, ja que la meva experiència pot ajudar a altres mares. Respecto les que no en volen parlar, però crec que s’equivoquen. Fer públic que el Joan té una discapacitat l’ajudat a ell i a mi com a mare. Hem de crear una societat més inclusiva, respectuosa i informada, allunyar-nos d’estigmes i etiquetes. Si no expliquem obertament què és la discapacitat i integrem els nostres fills, mai podran viure una vida plena. Feliç Dia de la mare. Maria del Mar Alegret la_ternura_de_joan
Maig 2019 // www.tiaflm.org
2
info
TALLER D’ESPAISC A L’ESCOLA PAU VILA A la nostra escola, Pau Vila, aquest curs escolar 2018-19, estem participant en un Projecte que es diu EspaisC, és un projecte que ve suggerit des del Consorci d'educació de Barcelona, que ajuda a un artista novell emergent, que fa poc que ha finalitzat els seus estudis i a una escola, i com els ajuda als dos?. A l'artista li dóna l'oportunitat de disposar d'un taller per poder realitzar la seva feina de forma gratuïta i a l'escola (o als nens i nenes de l'escola) els dóna la possibilitats de visitar el taller d'observar com treballa, demanar-li consell per alguns treballs, idees, propostes i projectes, siguin individuals o col·lectius. La nostra artista es diu Mariona Brunet, és Il·lustradora. La Mariona ve cada dia a la nostra escola i fa la seva feina d'il·lustradora, fa dibuixos per encàrrec, altres no, il·lustracions de contes, murals, algun còmic fins i tot, etc., no és que vingui a fer-nos classe de dibuix, sinó que nosaltres anem al seu taller; tenim 6 hores a la setmana que estan repartides de 1r fins a 6è per poder anar al Taller d'EspaisC. A nosaltres ens ajuda a dibuixar alguns treballs de l'escola, algunes coses que ens costa i ella ens ajuda, ens aconsella i ens ensenya, per exemple als nens i nens de 1r
ens ha ensenyat a barrejar diferents de 2n ens està ajudant a fer peixos i tècniques per una peixera que ten uns peixos de diferents maneres.
Als més grans ens està ajudant a un procés creatiu, quan tenim alg fer un esborrany i a poc a poc anar
A LA MARINA ENS CUIDEM... Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF
-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94
Segueix-nos a:
tiaflamarina
TALLERS DE BENESTAR AL NOSTRE BARRI! UN NOU PROJECTE DE SALUT COMUNITÀRIA DE LA MARINA A la Marina ens cuidem ... és un nou projecte comunitari al barri, que va sorgir com a creació del Grup de Treball d’Atur i Salut Mental, de la Taula de Salut Comunitària de la Marina, i que es gestiona des de l’Unió d’Entitats de la Marina. En el grup de treball impulsor del projecte han participat els següents agents: Districte Sants- Montjuïc, CAP La Marina, CAP Carles Ribas, Fundació Hospitalària Sant Pere Claver (Salut Mental), Centre de Serveis Socials de la Marina, Treball als Barris (Barcelona Activa), ABD, Barcelona Salut als Barris i Pla de Barris la Marina, Entitats i equipaments del barri. Aquest projecte pretén abordar els problemes de salut mental relacionats amb la situació de crisi econòmica, precarietat laboral, atur o baixes laborals, que generin situacions d’estrès, ansietat, depressió entre altres, millorant el suport i la inclusió social de les persones que es tro-
bin vivint alguna d’aquestes situacions. Aquesta necessitat va ser identificada per la diagnosi de salut de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell, realitzada des del programa Barcelona Salut els Barris (BSaB), de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, amb el conjunt del veïnatge del barri al març de 2017. A la Marina ens cuidem té com objectiu oferir eines per millorar el benestar físic i emocional de les persones adultes del barri de la Marina, promovent la salut i la cura entre les seves veïnes i veïns, augmentant les seves relacions i creant una xarxa d’intercanvi de coneixement i experiències. Amb aquest propòsit el projecte contempla dues fases: la primera és la realització de tallers dissenyats i conduïts per professionals, entitats i veïns i veïnes a títol individual, preferiblement del barri i una segona fase, de retorn
social de les amb vinculac tat festiva i/o bé com a talle edició del pro
En aquesta portant a term benestar, tal c siu: deixa anar soteràpia - Vin la veu - Inicia Iniciació a la p Activa-la! -Refl ciació al ioga -
Maig 2019 // www.tiaflm.org
s colors, als nens i nens s de diferents maneres nien buida i estem fent
info 3
EL CONTE COM A EINA MEDIADORA La Mariona Garriga ens explica com poder usar els contes alhora de resoldre conflictes.
Qui ets?
Em dic Mariona Garriga, actualment sóc mediadora, però durant molts anys he treballat com advocada, fent la tasca de posar d'acord les parts en conflicte per evitar la resolució en la via judicial, en la qual, una persona aliena al conflicte, un jutge o jutgessa, decideix qui té la raó, produint-se, moltes vegades, situacions certament injustes.
Com definiries una persona mediadora?
Una persona mediadora, per contra, és aquella, també aliena al conflicte entre les parts, que hi participa, però no decideix, només les ajuda a fer que per si mateixes arribin a un acord, convertint-les en les veritables protagonistes de la gestió i la solució del seu conflicte. Les eines, habilitats, capacitats i valors que fa servir la persona mediadora per ajudar, són recursos senzills, a l'abast de qualsevol persona, independentment de l'edat.
rebut, l’havia de fer arribar als nens i nenes perquè poguessin gestionar millor els seus conflictes. Ser mare de la Maria i en Bernat em va inspirar per descobrir com ho havia de fer, amb contes! De seguida vaig imaginar-me nenes i nens, com ells, ajudant a personatges de tota mena: altres infants, animals, éssers màgics... De fet els contes han estat i són una eina clau per transmetre coneixements de manera amena i senzilla, no només a gent menuda sinó també a la gent gran! Llavors vaig començar a escriure contes fins arribar als set que m’havia proposat, un per cada eina bàsica de mediació, partint del primer conte que tracta sobre el conflicte, fet natural de la vida.
a plantejar-nos com és guna idea, començar a r millorant-lo.
persones participants ció amb alguna activicomunitària del barri o eristes en una següent ojecte.
a segona edició s’estan me diferents tallers de com: Moviment expresr les teves tensions –– Rine a jugar! – Juaga amb ació al taitxí – Txikung petanca -Tot és energia. flexologia manual - Ini- Espai de relaxació.
Què són Els petits mediadors?
Per què utilitzar els contes?
És per això que després de fer un màster en mediació professional, vaig pensar que tota la informació que havia
Així és com va néixer el projecte "Els petits mediadors" o "Los pequeños mediadores", un llibre de set contes, bonics i alhora pedagògics, en els quals les nenes i nens protagonistes, per atzar, se submergeixen dins els conflictes de diversos i, de vegades, curiosos personatges. Amb la seva intuïció, lògica i saber fer els ajudaran, i de pas ens ensenyaran trucs per gestionar millor els conflictes, com l’escolta, l’empatia, l’anàlisi, el reconeixement, la cerca solucions..., i a més, de retruc, altres valors com la diversitat cultural, el poder de la història dels pobles antics i el llenguatge que inclou totes les identitats de gènere. Els contes han estat i són eines molt poderoses d’aprenentatge i transformació, per tant, també per ensenyar i progressar en la gestió de conflictes! Espero que els gaudiu i aprofiteu per aprendre molta mediació!
SABIES QUÈ? El passat 22 de març a la Sala Pepita Casanellas, va tenir lloc una Jornada de treball de la TIAF, on hi van participar els diferents membres dels grups de treball. Aquest van debatre sobre l’estat de la Taula i la feina que s’ha desenvolupat ens els últims anys i veient com s’haurien de continuar treballant els projectes iniciats i si cal engegar-ne d’altres.
Va ser una jornada productiva i que dóna lloc a una nova etapa.
Maig 2019 // www.tiaflm.org
4
info
INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula
Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula
Passió pel futbol Més de 100 joves d’entre 12 i 21 anys van participar al Campionat de futbol 7 de la Bàscula. El torneig va tenir lloc el dilluns 15 d’abril, aprofitant que els joves es trobaven de vacances. L’equip ‘Los alcahofas’ va ser el guanyador de la categoria de 12 a 16 anys i l’equip ‘Eric Team’ de la categoria de 16 a 21 anys. Els participants d’ambdós equips tenen com a premi un taller jove a escollir entre graffiti, disseny de personatges o dj a l’Espai Jove La Bàscula.
mer concurs de talents joves de La Marina. Però com que es tractava d’un concurs, calia decidir qui destacava per sobre dels altres. El jurat, va destacar les actuacions de l’Abel, Noelia i Nayat i el grup de teatre del Montjuïc en la categoria de 12 a 16 anys. Pel que fa a la categoria de les mes grans, de 17 a 25 anys, van destacar l’Emma Jones i el Rocky i l’Andrea. Els premis consisteixen en packs d’experiències a escollir entre més de mil opcions. Una vegada més ens convencem que hi ha molt de talent jove! ▶ Representants .............. Josep Vicens
L’institut La Mercè s’implica en el Barcelona VisualSound Divendres 29 de març es va celebrar a la sala gran de la Bàscula la gala de cloenda del Festival Barcelona VisualSound, festival audiovisual organitzat per Joventut de l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb diferents equipaments juvenils de la ciutat. La gala va ser possible gràcies a la feina dels i les professionals dels diferents espais joves, així com del jovent estudiant de l’institut Mare de Déu de la Mercè. Els i les estudiants van dividir-se en diferents comissions, de producció, de so.... treballant els diferents aspectes i detalls perquè la cloenda fos un èxit.
Totes sí que valen! Unes van optar per ballar, altres van demostrar les seves habilitats musicals, altres els seus avenços en la interpretació... però totes les persones participants van guanyar el primer Tu sí que vals, pri-
Maig 2019 // www.lamarina.cat
tema del mes 11
bat acalorat de cara 26 de maig
Josep Vicens
mandats. També ha denunciat que el 20% de la població es troba en risc d’exclusió social (al districte el risc s’apuja al 26%) i ha proposat algunes millores en serveis socials.
ERC
Jordi Fexas és el número 14 en la candidatura municipal d’Esquerra Republicana-Nova Nou Futur, encapçalada
pel tàndem d’Ernest Maragall (exconseller socialista) i Elisenda Alamany (exdiputada i exportaveu de Catalunya en Comú-Podem). Llicenciat en història i en altres ciències socials, es considera sobre tot un activista veïnal de Sants, “des dels anys 80”. Amb un tarannà vehement, Fexas ha proposat dissenyar “un pla estratègic per a La Marina” per tenir clares les prioritats d’in-
Agustín Forteza
versió, i també ha esmentat el greuge existent entre la riquesa que es genera al territori i la preocupant situació social. En mobilitat, la seva aposta passa per “acabar de completar el metro” perquè “la veritable connexió del barri arribarà amb l’extensió de la Línia 2” i també “connectar La Marina amb la resta de la ciutat pel front marítim.” Montserrat Ballarín és la número 4 pel Partit dels Socialistes de Catalunya i l’actual presidenta del districte de Sants-Montjuïc, ha estat regidora en diverses àrees de l’Ajuntament de la ciutat. Ha exhibit bagatge polític i ha mostrat el seu domini dels temes que s’anaven tractant. Davant la proposta d’alguns veïns que La Marina constitueixi districte propi i separat de Sants, ha apostat per convertir l’actual districte “en un veritable ajuntament de proximitat amb més inversions als barris”, construir el poliesportiu, reforçar l’educació amb la reforma d’edificis i beques menjador i reformar el Passeig de la Zona Franca “dinamitzant el comerç de proximitat”. Ha considerat que, “amb només un 6% del pressupost executat”, “el Pla de Barris és una magnífica idea mal executada”, tot recordant que “la Llei de Barris va ser impulsada pel Tripartit i va ser clau per a reduir les desigualtats a tota Catalunya”. La seva proposta estrella ha estat “construir 1.000 habitatges de lloguer públic a l’any” apostant per la rehabilitació i els ajuts al lloguer.
PP D'esquerra a dreta: Pere Casas de la CUP-Capgirem Barcelona; Montserrat Ballarín, del Partit Socialista de Catalunya; Jordi Fexas, d’Esquerra Republicana de Catalunya i Georgina Lázaro, de Junts per Catalunya. Rafel Vidal
José Antonio Calleja, que comparteix la candidatura de Josep Bou
al Partit Popular, és l’actual conseller del PP al districte de Sants-Montjuïc. De formació, és llicenciat en Criminologia i funcionari de la Generalitat. Amb un estil entre provocatiu i reivindicatiu, ha criticat que “no hi hagi pisos per a oferir a les famílies de La Capa”, per tal de prometre 8.000 nous habitatges públics a la ciutat “aprofitant que a La Marina del Prat Vermell i a Can Batlló hi ha espai”. S’ha declarat escandalitzat pel fet “que sigui tan car morir-se” i n’ha responsabilitzat l’executiu de BeC. També ha advocat per les reformes: Passeig de la Zona Franca amb bulevard, millor enllumenat, impuls de la plaça i el Mercat de La Marina i desencallar el casal d’avis i centre de dia pendents de construir al costat del Poliesportiu La Marina. Ha defensat també més seguretat i les línies de bus 37 i 91, així com la millora de les freqüències de pas dels busos.
CUP
Pere Casas és actual regidor a l’Ajuntament de la Candidatura d’Unitat Popular-Capgirem Barcelona i va representar l’alcaldable cupaire Anna Saliente al debat. De perfil vinculat a la cultura i al sindicalisme de la CGT, Casas ha treballat com administratiu a l’Institut de Cultura de Barcelona i és membre de la plataforma SOS Cultura. S’ha declarat “tip i frustrat amb la situació i la gestió de l’actual govern municipal”, però ha recuperar el to positiu i afable en explicar propostes com ara “descentralitzar el districte” o “aprofitar tots els edificis que puguin ser rehabilitats i fer-los de lloguer públic”. Per a lluitar contra l’aïllament, “un dèficit que sempre ha tingut aquest barri”, proposa millorar les freqüències de metro i bus, com ara l’H16. El seu objectiu: “representar-vos” i “parlar sobretot dels que acostumen a estar més a baix”. ■
Maig 2019 // www.lamarina.cat
12
publicitat
Maig 2019 // www.lamarina.cat
història del barri 13
40 anys de democràcia i que duri! Votar en contra del que no volem... Esther Pardo En aquests dies de campanya i d’eleccions contra rellotge, no podem oblidar que el dia 3 d’abril passat, va fer 40 anys que hi va haver les primeres eleccions municipals de l’Estat Espanyol, després de la dictadura, on hi vam poder participar tots aquells que avui, ja tenim més de cinquanta vuit anys. Ja havien passat dos anys des que el mes de març del 77 s’havien fet les primeres eleccions democràtiques i la UCD les havia guanyat. Tot i ser ja en democràcia, vam haver d’estar massa temps amb alcaldes franquistes als ajuntaments. Només feia quatre mesos que teníem constitució, aquesta que la Trinca en deia “La Consti” i els que avui la venten per tot arreu, van fer campanya en contra de la seva aprovació. Eren temps de Jarcha i la seva cançó “Libertad sin ira”, que ara que hi penso, crec la vàrem cantar poc i massa fluix perquè la ira encara s’ha quedat i no hem trobat la manera de fer-la fora. Pels ajuntaments, es votava la llista de candidats a regidors, i després aquests votaven l’alcalde. Fins llavors, durant els 40 anys de dictadura franquista, els alcaldes de les capitals de província, els nomenava el govern franquista directament i els de la resta de municipis, el governador civil. El partit que va treure més regidors va ser la Unió de Centre Democràtic (UCD) – Que lluny queden aquestes sigles que van estar governant Espanya en moments decisius de la transició i com van desaparèixer -. En aquelles eleccions, bona part de les grans ciutats van passar a mans de l‘esquerra per l’acord que hi va haver entre el PSOE i el PC (Partit Comunista d’Espanya). Aquest va ser el cas de Madrid,
▶ Imatge de les primeres votacions municipals a Barcelona.
València i Saragossa; a Sevilla van fer alcalde al candidat del Partit Socialista Andalús. A Catalunya va guanyar l’esquerra, el PSC ho va fer amb molta diferència, seguit del PSUC i després de CiU. A Barcelona va aparèixer el nomenat cinturó roig. La capital i el seu voltant es van tenyir del vermell dels socialistes i en el cas de Santa Coloma de Gramenet i el Prat, Sabadell i Cornellà van tenir consistori comunista. Després de 40 anys, encara queda un alcalde d’aquells, en Lluís Tejedor, al Prat de l Llobregat, havent canviat les sigles del PSUC per las d’ICV i arribant a dia d’avui amb les del Prat en Comú. A l’interior de Catalunya, hi va haver més ajuntaments convergents i també alguns d’independents. Cal recordar que l’any 1979, l’ombra del franquisme era per sobre de tothom, com ho vam poder constatar el 23 de febrer de 1981, i la por al règim la dúiem la gent d’esquerres a la sang, per experiència directa o pel que ens havien explicat. També vam anar coneixent les històries d’alguns alcaldes de la República, homes
de bona voluntat que feien la seva feina i després dedicaven la vida als veïns, sense sou, sense vacances i moltes vegades sense reconeixements. Homes que van ser els primers en caure sota la repressió franquista. Aquesta és la llista dels partits que es presentaven a les eleccions municipals de l’any 1979:
ajuntament.barcelona.cat
amb diferents collars”, però no sé si seria cert). El que sí és cert, és que en quaranta anys, l’esquerra encara no ha après a anar junta i tots a l’hora. En aquelles eleccions, a l’Ajuntament de Barcelona, la llista més votada va ser la del PSC que va aconseguir 16 regidors, seguits pel PSUC que en va tenir 9. El batlle de Barcelona va ser Narcís Serra per
ajuntament.barcelona.cat
ajuntament.barcelona.cat
PSC-PSOE Partit dels Socialistes de Catalunya PSUC Partit Socialista Unificat de Catalunya CC-UCD Centristes de Catalunya - Unión de Centro Democrático CIU Convergència i Unió PTC Partit del Treball de Catalunya COM Comunistes de Catalunya ERC Esquerra Republicana de Catalunya MCC Moviment Comunista de Catalunya Com es pot comprovar, actualment, només en queden dos amb el mateix nom; d’altres han canviat només el nom (aquí podríem dir allò de “els mateixos gossos
majoria absoluta i tres anys més tard, va marxar a Madrid per ser ministre de Felipe Gonzalez. El nou Batlle va ser Pascual Maragall, també per majoria absoluta. En 40 anys, el PSC ha anat baixant de regidors i actualment en té 4. El cinturó vermell de la capital, ha quedat diluït i es pot dir, però, que en alguns llocs s’ha tornat verd i/o lila. Hem d’esperar a veure que passarà en aquestes eleccions, en que sembla que tenim per sobre els caps una ombra grisa que ens fa anar a votar emprenyats, i no contents de poder-ho fer, perquè la IRA d’alguns polítics no ens deixa gaudir de la LLIBERTAT de votar el que volem, sinó que ens fa votar en contra del que no volem. ■
Maig 2019 // www.lamarina.cat
14
salut
Una iniciativa que salva vides: el rentat de mans
“No soy lo que soy, soy lo que hago con mis manos” Louise Bourgeois
És un fet que les mans han permès l'evolució de la nostra espècie fins avui: són instruments que ens faciliten la vida i ens permeten la interrelació amb el medi que ens envolta. A través d'elles saludem, comuniquem sentiments, creem coses i han estat font d'inspiració de molts artistes. No obstant això, no oblidem que també són vehicle de transmissió de moltes malalties entre les persones, ja que en elles s'acumulen molts microorganismes, molts d'ells patògens. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització de les Nacions Unides (ONU) promouen dies mundials per tal d'abordar i incidir sobre diferents problemes de salut amb l'objectiu de cridar l'atenció dels diferents països del món i sensibilitzar-los per què implementin mesures correctores que ajudin a pal·liar o mitigar les seves conseqüències sobre les poblacions. Des de mitjans de la dècada anterior i amb el lema "El rentat de mans salva vides", cada 6 de maig té com objectiu la sensibilització de les institucions sanitàries sobre la importància d'aquesta acció i cada 15 d'octubre, la de la resta de la població. Són molts els estudis que ens ratifiquen que la higiene de les mans en l'atenció sa-
© WHO 2019
nitària és imprescindible perquè aquesta sigui segura i han promogut canvis en la nostra forma de fer dirigides a mitigar les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària. Aquest any i sota el lema "Una atenció neta per a tots és a les seves mans", continuarem meditant sobre la higiene de les nostres mans i sobre els mitjans que són necessaris per què cada acte sanitari sigui segur pels nostres pacients.
Recupera la inspiració, setmana sense fum... El tabac és una de les principals amenaces per a la salut pública, segons l'OMS ( organització mundial de la salut) mata a més de 7 milions de persones fumadores a l'any i 890.000 persones no fumadores, però, exposades al fum del tabac. Es pot afirmar, sense por a equivocar-se, que el tabaquisme és la principal causa del càncer de pulmó. De fet, el 90% dels casos d'aquest càncer es donen en fumadors. En el cas dels no fumadors, l'exposició al fum multiplica per dos el risc. Per a combatre-ho i millorar les condicions de salut, L'OMS promou cada any i des de 1989 un dia Mundial Sense Tabac, en el qual convida als fumadors a establir un període de 24 hores d'abstinència coincidint amb cada 31 de maig. Aprofitant aquesta iniciativa, des de fa uns anys, la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària, juntament amb la Societat Catalana de Medicina Fa-
miliar i Comunitària, va posar en marxa un projecte anomenat: La Setmana Sense Fum, que se celebra l’última setmana del mes de maig. L’objectiu de la Setmana Sense Fum és sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac, i poder gaudir d’un ambient lliure de fum. El lema per aquest any 2019 és... RECUPERA LA INSPIRACIÓ! Si encara formes part del club dels fumadors, aquests dies seran ideals... per treure’t aquesta idea del cap. Passa de les pressions socials que poden venir del teu entorn més proper (amistats, companys o familiars que fumen), o de la influència de la publicitat subliminal, el cinema, etc. Hi ha moltíssimes raons per no fumar, principalment sanitàries, ja que els seus efectes són absolutament nocius, tant per a la salut pròpia com per a la dels altres. A
Amb la declaració del 15 d'octubre com el Dia mundial de Rentat de Mans la OMS i l'ONU pretenen conscienciar a la població mundial de com el rentat de les mans amb aigua i sabó pot salvar moltes vides, ja que és la manera més efectiva i econòmica de prevenir moltes malalties infeccioses com la meningitis, la pneumònia, l'hepatitis A o la gran majoria de les diarrees. Aquesta campanya pretén estendre a escala mundial una eficaç pràctica d'higiene: la pràctica del rentat de mans és comú en la gran part del món, però molt poques vegades s'utilitza el sabó després de moments crítics com poden ser després d'utilitzar l'inodor/WC o abans de la manipulació dels aliments. En aquest segon dia mundial del rentat de mans es posa l'accent en l'educació dels nens com "ambaixadors del rentat de mans", com transmissors de bones pràctiques i veritables actors del canvi. Subratllar també, com ho fa l'ONU, que aquest Dia Mundial del Rentat de mans incideix en altres objectius claus com la importància d'assegurar l'accés segur a fonts de sanejament i a l'aigua potable en tot el món. ■ Mertxe Liroz, infermera CAP doctor Carles Ribas
més, les substàncies que hi contenen són molt addictives. Des del Cap La Marina et proposem que el 31 de Maig sigui per tu un Dia Sense Fum ! Ens acomiadem amb un petit poema, que esperem us serveixi de força i estímul per a dir-li adéu al tabac: AHORA SÍ Ahora sí, te digo adiós, no quiero ya verte en mi mano Ahora sí, ni en lo bueno ni en lo malo. Ahora sí, Lo he intentado muchas veces Pero juro que ahora, lo intentaré con creces y esta vez te gano yo. Ahora sí, Y te digo hasta siempre Adiós a tu humo, a tu falso estímulo. Adiós a mi temprana muerte. Ahora sí, te digo adiós, no a tu tacto en mi mano ni en lo bueno, ni en lo malo... ■ Fonts: www.papsf.cat, OMS
Rosario Hernández, Nati Martín CAP La Marina
Esther Pardo i Gimeno
Naturòpata
La pesolera L’altre dia, mentre conduïa per una carretera recta com si l’hagués dibuixat el google maps, amb camps verds a banda i banda; olorant, veient i escoltant la primavera, que sense que te’n adonis, esclata en un setmana, pensava que la vida és com una planta de pèsols. Tendra i dolça, però si no els culls a temps, s’assequen i només serveixen per fer puré. La pesolera és plena flors precioses, amb les que algunes núvies en fan els seus rams, de baies que pengen d’un color verd intens contenen els pèsols, el quals, només de pensat en el seu sabor tant dolç, se’m fa la boca aigua. Desgranem els dies com ho fem amb els pèsols, i anem arrencant setmanes als anys que anem passant. I d’aquesta manera també anem desgranant els anys. Només hem de tenir en compte de no assecar-nos i convertir-nos en puré. Segurament per evitar que això passi, faríem bé en menjar pèsols, l’ésser humà ja fa més de deu mil anys que els té incorporats a la seva alimentació, doncs pertanyen a la família dels llegums; però els mengem com si fossin verdura. Es poden menjar crus i contenen una gran concentració de vitamines (B1, C, K i A), enzims i antioxidants. També aporten molt de Ferro, Magnesi i Fòsfor. Com que és un llegum, ens proporciona fins a 4 vegades més de proteïnes que les verdures i son més digestius que la resta de llegums perquè els mengem frescos, i si pot ser haurien de ser acabats de collir. La seva fibra, redueix l’absorció del colesterol LDL i evita l’estrenyiment. I moltes més coses podríem dir dels pèsols. Afanyeu-vos que ja s’acaba la temporada... encara que sempre ens queden els congelats (de bona qualitat). ■
Maig 2019 // www.lamarina.cat
cultura 15
La Marina Viva celebra el seu vuitè aniversari!
|| Redacció / La Marina Viva El mes de maig l'associació La Marina Viva celebra el seu vuitè any de vida i ho vol fer amb diferents accions amb tots els mariners i marineres. L’associació va guanyar al febrer el premi Sants-Montjuïc a la Innovació amb activitats com ‘On ets Marina?’, un concurs de dibuix on hi van participar 582 nens i nenes per trobar la nova icona que identifiqui el barri. En aquest projecte s’hi va crear també una rumba i es va fer una gran gala de presentació a la Sala Pepita Casanellas. Dedicada a fomentar la identitat i la participació veïnal, La Marina Viva porta des dels seus inicis generant i dinamitzant diverses activitats, així com mostrant a través de les seves xarxes socials tot allò que la resta d'entitats, equipaments i col·lectius organitzen, ja siguin festes majors, exposicions o actes de tota mena. Ara, després de molts mesos de treball, recerca, organització i classificació, ja tenen un calaix
propi i complet de fotografies. En total 53.967 imatges repartides en 420 carpetes registrades al llarg dels seus vuit anys d’història. Els veïns i veïnes a partir d'ara podran sol·licitar fotografies concretes en un llistat classificat per anys i activitats a través del correu lamarinaviva@gmail.com. No obstant això, el producte més dinàmic de l'associació des dels seus inicis ha estat el vídeo, així que tenen preparades càpsules amb talls de vídeos recopilatoris amb els moments més festius, emocionants i emotius del barri, que podreu veure a les xarxes socials durant tot el mes de maig. A més a més, el dilluns 20 de maig a les 19 hores hi haurà una projecció al Punt Multimèdia de la Marina, a la primera planta del Centre Cívic Casa del Rellotge, on convidaran un refrigeri. L’activitat comptarà amb més sorpreses mentre es reviuran els millors moments enregistrats per l’associació. Finament, La Marina Viva convida a tothom qui vulgui participar a enviar un vídeo de felicitació per WhatsApp al telèfon 629 291 680. Aquest haurà de ser en format horitzontal amb un màxim de 10 segons de durada. Els millors vídeos seran compartit a les xarxes, el punt de partida de l’organització, on també faran diferents concursos amb preguntes vinculades al barri amb recompenses molt marineres. Podeu seguir les activitats a les xarxes amb l’etiqueta: #ReViuXtu ■
Ferran Soriano torna amb l’exposició d’Escultura “AD INFINITUM”
Escrit de l'autor Després d’uns anys de no exposar a Barcelona, la ciutat on vaig néixer, he volgut iniciar a tall de celebració amb dues exposicions – una fora de la ciutat – l’altra a aquest Centre, els meus 50 anys de dedicació a L’Art. Soc conscient dels anys passats en aquesta brega, per un costat certament enriquidora, en l’aspecte vital i de fort creixement personal i, a través del qual, m’ha permès conèixer i freqüentar una quantitat de persones, algunes, referents per mi al llarg d’aquest trajecte, llocs, experiències que han conformat una manera de viure i d’entendre el món, i la condició humana, que no hagués arribat a conèixer mai segurament fent una altre activitat. En aquesta exposició, bàsicament d’escultura i ha també dibuix, pintura i relleus, pretenc d’oferir un breu repàs de coses fetes els darrers anys, no mostrades i inèdites a Barcelona. He posat els títols en llatí, un homenatge tal vegada a la mediterrània, molt present al llarg dels anys en la meva obra i, per mi, origen de les llengües que conformen una bona part del meu entorn i paisatge humà més pròxim. Tanmateix doncs, reto un homenatge a l’Art en tots els seus àmbits, alguns dels que he treballat els ofereix-ho aquí, en aquesta mostra.
L'agenda de maig Del 2 al 30 de maig
ACTIVITATS ADULTS Exposició De Nin(a)Mercè. Ansara”. Exposició de pintures de Mercè Gaspà. Amb la col·laboració de l’Agrupació d’Artistes de La Marina-Montjuïc. Acte d’inauguració 2 de maig a les 19h Lloc: Biblioteca Francesc Candel
Divendres, 10
- 17.00 a 19. 00h (masses, boles, plats, cèrcol...) Lloc: Casal de barri La Vinya
mals vents, tornaré. A càrrec de la seva autora Pilar Francés. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel
Dilluns, 13
ACTIVITATS INFANTILS Llibres a escena: Espectacle "L'elefant curiós". A càrrec de la Cia. La sal. A partir de 4 anys. Hora: 17:30h Lloc: Biblioteca Francesc Candel
ACTIVITATS ADULTS Trobada amb l’escriptor Julià de Jodar, per parlar de la seva última novel·la Els vulnerables. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel ACTIVITATS INFANTILS
LAS VIUDAS. “10 de la mañana (hora fatídica por nosotros) volvieron a venir los malditos aviones, dejando un reguero de bombas, que las iban cayendo cómo si fueran papelitos de colores.” Paraules que componen els records d'una nena sobre la reacció de la seva mare. A càrrec d’Agnés Salas i Héctor Plaza Hora: De 20 h a 21 h. Activitat gratuïta. Lloc: Sala Pepita Casanellas- Parc dels drets humans
Dissabte, 11
JORNADA DE CIRC SOCIAL Hora: 16.00 hores a 19.30 h - 16.00h el taller creació artesana de malabars.
Contes transgressors. A càrrec de la Cia Fes-t’ho com vulguis. A partir de 4 anys. Hora: 17:30h Lloc: Biblioteca Francesc Candel
Dilluns, 20
ACTIVITATS ADULTS Xerrada: Indrets insòlits de Barcelona, a càrrec de A càrrec de Joan de Déu Prats, autor del llibre“100 indrets insòlits de Barcelona”. Hora: 19h Lloc: Biblioteca Francesc Candel
Dimecres, 22
ACTIVITATS ADULTS Presentació del llibre Quan calmin els
Divendres, 24
I. Jornada de cos-ment i moviment - ARY ESPORT. Com el moviment es relaciona amb el cos i la ment. Hora: de 17 a 19,30h. Lloc: La Bàscula Places limitades. Reserva 644.231.093
Dissabte, 25
ACTIVITATS ADULTS T’interessa. La música al cinema, descobreix el món de les bandes sonores. A càrrec de Luís Meseguer, compositor. Hora: 11.30h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel
Dimecres, 29
ACTIVITATS INFANTILS Storytime. Farmyard. Per a nens de 3 a 8 anys. A càrrec de Kids&Us. Hora: 17:30h Lloc: Biblioteca Francesc Candel
El Far Obertura sala d'estudi nocturna a la biblioteca Francesc Candel Del 6 de maig al 20 de juny (incloent el cap de setmana previ a les PAU), es reforcen les sales d'estudi de Barcelona i els seus horaris. Així doncs la biblioteca Francesc Candel us ofereix aquest servei cada dia de dilluns a dijous de 21 a 0h per preparar els vostres exàmens. El cap de setmana previ a les PAU el servei es reforçarà en dissabte i diumenge de 10 a 0h. A més a més aquest any la sala ofereix als seus estudiants accés wifi, un servei recentment instal·lat per facilitar els recursos de formació als estudiants. Aquest servei és possible gràcies a la iniciativa del Departament de Joventut, en conveni amb el Consorci de Biblioteques de Barcelona i la col· laboració dels Districtes de la ciutat. Esperem que pugueu gaudir d’aquest servei, i aproveu tots els exàmens.
Maig 2019 // www.lamarina.cat
16
espai patrocinat
El Port de Barcelona ofereix visites marítimes gratuïtes a bord de Las Golondrinas per celebrar el 150 aniversari Hi ha trajectes programats dos cops al mes i les 150 entrades es sortegen entre tots els participants a través d’un qüestionari a la pàgina web del Port El Port de Barcelona ofereix visites marítimes gratuïtes a bord de Las Golondrinas per celebrar els seus 150 anys d’història. El primer dels trajectes va ser el dissabte 27 d’abril que consisteix en un itinerari per gaudir dels principals atractius del Port com són: la Torre del Rellotge, el moll de Pescadors, el pont Porta d’Europa, i les terminals, tant de càrrega com de passatge que es poden observar des del mar a plena activitat. El viatge amb Las Golondrinas, té una durada de 40 minuts, amenitzat per un guia que explica els fets més significatius d’aquests 150 anys. Durant tot l’any, el Port de Barcelona sortejarà, a través d’un qüestionari a la pàgina web del Port, 150 entrades per cada visita en dues jornades mensuals fins al desembre d’enguany. Els guanyadors es donaran a conèixer el dijous previ a la visita escollida. Per celebrar aquest aniversari, el Port de Barcelona ha preparat un complet programa d’actes dirigits a la Comunitat Portuària i a tota la ciutadania. El programa inclou un concert
Els inicis del Port de Barcelona El 5 de febrer de 1869 es va constituir la Junta d’Obres del Port de Barcelona, la primera entitat responsable de l’administració i gestió de la instal·lació catalana, que va impulsar el finançament i construcció de les obres del port modern. Va ser la primera Junta d’Obres de l’Estat i amb les infraestructures que va desenvolupar va aconseguir superar un problema històric de la ciutat: proporcionar un resguard ampli i segur per als vaixells. Amb l’impuls de la Junta d’Obres, el Port de Barcelona es va transformar en la instal·lació marítima que la economia catalana industrialitzada necessitava per connectar-se amb la resta del món. ■
ciutadà al Port Vell ofert per l’Orquestra Simfònica del Vallès, que se celebrarà el proper mes de juliol. Durant la tardor tindrà lloc un acte institucional al Palau de la Música, dirigit principalment a la Comunitat Portuària. En
Per optar al sorteig de les entrades entra al següent link:
aquest acte es lliurarà una publicació commemorativa del 150 aniversari, obra de Joan Alemany, que exposarà l’evolució del Port des de la constitució de la Junta d’Obres del Port fins a l’actualitat.
www.portdebarcelona.cat/ visitaport150
Barcelona será la capital mundial del comercio internacional El SIL 2019 se celebrará en paralelo con el Congreso Mundial de Zonas Francas, el InTrade Summit BCN y eDelivery Barcelona Barcelona será la capital mundial del comercio internacional y la Supply Chain del 26 al 28 de junio. Durante 3 días en un mismo lugar se celebrarán 3 grandes eventos internacionales como es el caso del SIL 2019 -la Feria Líder de Logística, Transporte, Intralogística y Supply Chain del Sur de Europa-, eDelivery Barcelona 2019 -Feria Internacional de la Entrega, Logística y Última Milla en el eCommerce-, el Congreso Mundial de Zonas de Francas, y el InTrade Summit BCN que engloba el MedaForum de Logística y Transporte, el Congreso de ALACAT y el Congreso Internacional de OEAs.
SIL 2019, negocios, contactos y conocimiento
El SIL 2019, la Feria Líder de Logística, Transporte, Intralogística y Supply Chain del Sur de Europa celebra este año su 21ª edición con más de 22.000 m2 de superficie, más de 600 empresas expositoras, un congreso con más de 20 sesiones y 220 speakers y un completo programa de networking que pone en contacto de forma directa a la oferta y la demanda del sector. El SIL 2019 ha reorganizado su espacio de exposición con un nuevo concepto de feria basada en la conectividad y la sectorización. Además de la celebración del
la Ciudad Condal a más de un millar de representantes de zonas francas de todo el mundo. Se celebrará en paralelo con el SIL 2019, englobará en un mismo evento destacados paneles de discusión, presentaciones, actividades de networking, workshops y zona de exposición.
InTrade Summit BCN
Círculo Logístico, que pone en contacto a las empresas participantes con los principales directores de logística y Supply Chain de la industria, la feria también realizará un International Networking Lunch donde las empresas participantes podrán contactar con más de 600 decisores del sector.
eDelivery Barcelona, lo último en innovación logística
eDelivery Barcelona 2019, la Feria Internacional de la Entrega, Logística y Última Milla en el eCommerce reunirá a más de 50 empresas participantes que debatirán los retos que plantea la entrega y la logística. Apuesta por la innovación con el Startup Innovation Hub, zona de
exposición dedicada a pequeñas empresas que están apostando por la innovación y desarrollando nuevos conceptos disruptivos que están solucionando los retos que nos plantea el sector de la distribución y la última milla. Las 10 mejores startups que participen tendrán la oportunidad de acceder al eDelivery Accelerator, un programa promovido por El Consorci de la Zona Franca de Barcelona y organizado por La Salle Technova Barcelona.
Congreso Mundial de Zonas Francas
El Palacio de Congresos de Fira de Barcelona acogerá la 5ª Cumbre Mundial de Zonas Francas que reunirá en
En paralelo al SIL y eDelivery Barcelona 2019 tendrá lugar el InTrade Summit BCN, la gran Cumbre del Comercio Internacional y la Logística que engloba 3 grandes eventos internacionales: -17º MedaForum de Logística y Transporte: Es el mayor punto de encuentro que centra su interés en el transporte y la logística como pilares económicos y factores para la integración y el desarrollo del comercio de la zona mediterránea. -XXXVI Congreso ALACAT: El mayor congreso de agentes de carga y operadores logísticos de América Latina. -Congreso Internacional de Operadores Económicos Autorizados, Aduaneros y Logísticos: Supondrá una oportunidad única para establecer networking con los líderes públicos y privados de la comunidad aduanera y logística Internacional. ■
Maig 2019 // www.lamarina.cat
esports 17
Les entitats esportives fan balanç de la gestió municipal que acaba || Vanesa Alemán A La Marina continua havent-hi una gran demanda esportiva per part dels veïns -i no només seva- i, alhora, una oferta encara minsa. La majoria d’espais esportius són utilitzats per grups que venen de la resta de la ciutat, ja que en general Barcelona en té dèficit. Aquesta combinació de factors deixa fora de la pràctica esportiva molts veïns interessats. Les associacions esportives de La Marina porten anys denunciant aquesta situació i a hores d’ara es declaren impotents: en són conscients, però res no poden fer. A més, consideren del tot insuficient la inversió feta en esport, a la vista de les dificultats que troba una població amb les característiques socials i econòmiques com les dels barris de La Marina. Això no obstant, les entitats esportives reconeixen encerts al mandat que s'acaba, como ara la construcció de les pistes de patinatge o skateboard, o el canvi del model de gestió cívic del poliesportiu La Marina. La Yolanda Gutiérrez, vicepresidenta de la Federació Taula d’Esports de La Marina i Presidenta d’Ary Esports, assegura que hi ha iniciatives de les associacions que no es poden dur a terme per falta de recursos econòmics. A tall d'exemple: l’associació Ary Esports comparteix un projecte amb el CAP Carles Ribas per ajudar física i psicològicament dones que han patit càncer de mama mitjançant la pràctica esportiva, el qual projecte no s’ha pogut engegar per manca dels diners necessaris. “Hem demanat en nombroses ocasions subvencions a l’Ajuntament i ens les han denegades” afirma. No li entusiasma gens ni mica l’etapa que ve perquè “en temps d’eleccions els polítics ho prometen tot,
Inversió econòmica i ajuts per a beques, en negatiu Aposta per la gestió cívica i posada en marxa d’alguns projectes, en positiu com va passar amb la construcció d'una piscina municipal a la segona fase de les obres al poliesportiu. Una promesa llunyana que encara no arriba” Com aspecte positiu, la Yolanda destaca el canvi de gestió del poliesportiu. Actualment, la Taula d’Esports és l’encarregada de gestionar el centre, “un projecte difícil però molt bonic que afrontem amb il·lusió”, afirma la vicepresidenta. De la mateixa manera ho ressalta el president de la Taula d’Esports de La Marina i del Club Esportiu La Marina, n'Andreu Ferrera: “era un canvi necessari i una reivindicació de feia molt
▶ Membres de la Taula d'Esports de La Marina.
de temps, perquè creiem que els espais esportius han d’estar gestionats des del barri i pel barri” Malgrat això, reconeix que encara manca la segona fase del projecte. Busquem la mirada dels que es dediquen al futbol. El Guillermo Sáez, president de l’Escola Ángel Pedraza, afirma que “l’últim any, l’Ajuntament ha reduït un 33% el nombre de becats, segons ells, a causa d’una mala gestió”. A més a més, Sáez reivindica l’antic camp de futbol del Polvorí. “El van tirar a terra fa dos any per un problema d’aluminosi a les grades. L’ajuntament no ha fet res per a remodelar-lo” explica en Guillermo. A més a més, denuncia que davant l’abandonament del lloc, ell mateix va presentar un projecte per aprofitar l’espai. Va fer tota la paperassa i les gestions necessàries fa dos anys i a hora d’ara no ha rebut cap resposta. Sáez reclama més suport ja que el futbol és “l’esport rei al barri”, fet que ajuda a mantenir els clubs existents. En aquesta mateixa línia, el president de l’Associació BushinNinkyRyu& Arts Marcials, Toni Pérez, assegura estar “preocupat pel tema de les beques” perquè en el seu cas també s’han reduït. Davant d’aquesta situació, Pérez afirma que s’estan reunint amb diverses associacions per fer pressió i rebre respostes. Del costat més positiu, en Toni destaca el projecte realitzat de l’espai de les pistes de patinatge o skateboard. Creu que es bo tant pels patinadors com per a les famílies, ja que tindran un lloc d’esbarjo i ben adequat al barri. Es reafirma i comparteix visió amb la resta dels seus companys el president del Club d’Escacs La Cadena, Carlos Fernández, per a qui “la inauguració del poliesportiu ha estat la millor acció d’aquest mandat”. Pel costat negatiu, creu que les retallades en el nombre de beques i ajuts
El consell esportiu Per què PILATES?
▶ Carlos Fernández, president de l'Associació d'Escacs La Cadena.
▶ Guillermo Sáez, President de l'Escola de Futbol Ángel Pedraza.
“han suposat un greu problema per a l’esport base”. Consultades pel què hom pot esperar del nou mandat resultant de les pròximes eleccions municipals, les entitats asseguren que el dèficit d’inversió és tal que cal una aposta més decidida, honesta, amb esperit de transformació real i coneixement de la realitat social del territori. A les associacions esportives de La Marina persisteix el sentiment de desatenció. “El nostre barri també existeix”, és la consigna, tot i que reconeixen algunes millores. ■
No importa la teva edat o si estàs en forma, qualsevol moment és bo per començar. Practicar Pilates amb regularitat ajudarà a enfortir el teu cos de manera segura. Mantenir una esquena sana, les articulacions fortes i la musculatura tonificada son beneficis que aporta moure’s de forma conscient. L’enfocament de l’entrenament i els objectius personals es treballen de forma gradual, sempre que tinguem en compte una valoració física prèvia. Per això és un bon mètode d’entrenament terapèutic per a millorar llindars de moviment que es van perdent amb el pas del temps o amb un estil de vida sedentari. La sessió dirigida per un/a instructor/a que et donarà les pautes durant l’entrenament, guiarà els teus moviments en un ambient segur. Practicar Pilates ajuda a moure’s de forma intel·ligent en qualsevol situació ja sigui practicant un esport o en el dia a dia. ■ ALBERTO COSTAS
Maig 2019 // www.lamarina.cat
18
La Marina del comerç associat
La Marina s’omple de vida per la Fira Marinera || Victor Recacha
tiu d’apropar els veïns al teixit associatiu i comercial del barri, però amb una mirada als seus orígens. Uns orígens que tenen a veure amb, d’una banda, la pagesia i les masies (com la de Cal Xarricó, Cal Taronger, Cal Campà…), i de l’altra, el barri de pescadors, la platja de Can Tunis i el far. A banda d’això, també va haver-hi tot tipus d’espectacles, teatre fet per infants, ‘bailaoras’ de flamenc, dansa urbana, country, i fins i tot un recital de poesia. També hi va haver activitats per als més petits, i es podien pintar la cara gratuïtament si anaven disfressats amb motius mariners o de pagesia. La Fira també va exposar
Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA DE VIATGES ELECTRODOMÈSTICS VANWARD SEPTEM VIATGES Pg. Zona Franca, 124, Local. Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 535 52 52 Local 9. Telf. 938583562 ESCOLA D'IDIOMES AGÈNCIA IMMOBILIARIA KIDS AND US LA MARINA CENTURY 21 Dux3 C/ Mecànica, 17 c/Foneria, 33 Local 3 Telf. 934531994 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA ANIMAL DOMÈSTIC Pg. Zona Franca, 244. MON ANIMAL Telf. 933326946 c/Foneria, 43 Telf. 934317402 ESTANC Nº 276 ASSESORIES-GESTORIES Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMMASSESSORIA, S.L FARMÀCIES Josep Tarradelles, 8, 5è 1ª FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 934195287 / 607338236 Telf. 934218129/ 606885784 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L FARMÀCIA PANADÉS c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Pg. Zona Franca, 226 Telf. 932989977 / 609932494 Telf. 93 332 34 47 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88 CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849 DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77
365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78
FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 234 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 332 21 94 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA CARMEN BARENYS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Pg Zona Franca, 122 MACARRO Ferrocarrils Catalans, 933320210 / 608975406 87-89. Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES-LAMPISTERIES MOBLES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 MUEBLES EL CISNE Telf. 934214922 / 601156042 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L MacMOBLES ZONA FRANCA c/Energia, 20 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 934215977 / 677565089 Telf. 93 432 37 99 TU CERRAJERIA.COM MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Pg. Zona Franca, 173. Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 Telf. 661 991 144 MODA I COMPLEMENTS FORNS DE PA WALA SPORT Pg. Zona Franca, 365. CAFÈ I FORN DE PA 191-205. Telf. 93 332 04 13 Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26
una col·lecció de fotografies i textos amb la temàtica dels orígens de La Marina. L’edició de la Fira d’enguany va estar marcada per la gran afluència de veïnes i veïns, que venien a gaudir de les activitats i el bon temps. Mei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants; Abdó Florencio, president de la Coordinadora d’Associacions veïnals i Comerciants; Sergi Biete, director de zona d’Agbar i Laura Pérez, Regidora del districte de Sants-Montjuïc i LGTBI a la ciutat, van inaugurar l’acte i tots plegats van posar en valor l’impuls i els beneficis que genera el comerç de pro-
ROBA AMIGA (Projecte home) CARNISSERIA ÀNGEL c/Mare de Déu de Port, 337 Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telf. 93 298 98 75 CONDIS SUPERMERCATS GARIBAL (Tienda de Cristales Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) Telf. 93 431 84 78 c/Mare de Déu de Port, 252, PLATAFORMA CÀRNICA local 17. Telf. 93.192.73.66 C/ Mare de Déu de Port, 355 MAVI MODA I COMPLEMENTS Telf. 93 611 76 32 Mare de Déu de Port, 264-266 REFORMES INTEGRALS Local 2. Telf. 610075461 NOUESPAI, S.C.P NOTARIA Pg. de la Zona Franca, 177 MARÍA DE LOS DESAMPARADOS Telf. 93.517.63.18 RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. TENMAN REFORMES Tel. 936282806 Fax 931210064 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 ÒPTIQUES RESTAURACIÓ GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 431 03 22 Telf. 95270842 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. Telf. 93 432 24 98 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de (Jardins de la Mediterrània) Port, 252. Telf. 93 331 40 47 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75
GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43
LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83 BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.
BAR JUEVES 5 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn TOLDOS DURAN Telf. 934324022 Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TOMA TAPA Jardins de la Mediterrània, TALLERS MECÀNICS local 11. Telf. 93 166 76 23 TALLERES J.F
PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 local 3. Telf. 93 422 10 48
Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95
TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 BAR PADDOCK (Jardins de la Mediterrània) MANIKURAME Pg. de la Zona Franca, 145-149 Tel. 93 421 56 17 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 Telf. 93 331 84 33 DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90
LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88
MI PELU BAR RTE. CAL CAMPÀ C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ BAR-RESTAURANTE Mineria, 17. 93 296 70 03 O'RINCÓN Gran Via, 158 QUEVIURES Telf. 93. 461. 61.48 ALIMENTACIÓN RUIZ Energia, 3. Telf. 93 332 31 43
Foto: La Marina Viva
www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386
El passat dissabte 4 de maig, el Passeig de la Zona Franca es va convertir en l’escenari del que ha esdevingut un dels principals esdeveniments de l’any als barris de La Marina: la Fira Marinera i de Pagesia. Els veïns que van decidir apropar-se una estona a la Fira van poder visitar fins a 65 paradetes agrupades entorn a 3 eixos. L’eix comercial: el petit comerç del barri; l’eix gastronòmic, amb nombrosos bars i restaurants per a poder degustar menjar o dinar i les parades de les entitats i associacions locals presents als nostres barris, com ara l’Associació de Comerciants de La Marina, organitzadora de l’esdeveniment, o Cocemfe, ONG que treballa a favor de les persones amb discapacitat. Pel que fa al comerç, van sortir al carrer els petits comerços del barri (sabateries, botigues de moda, botigues de joguines…), però també comerciants especialitzats que venien alimentació tradicional com ara formatges, embotits i productes que es poden trobar tradicionalment en una fira de poble. De fet, aquest és l’element temàtic escollit per l’organització amb l’objec-
ximitat. “Vida al carrer, benefici mutu, millor qualitat i un tracte més amable als clients” van ser algunes de les característiques que van ressaltar. La Marina FM (102.5) també va ser present a la Fira per a viure el dia a peu de carrer. També van passar cares conegudes com l’exministre i exalcalde de L’Hospitalet de Llobregat Celestino Corbacho, incorporat com a independent a la candidatura de Manuel Valls a l’alcaldia de Barcelona o Laura Masvidal, dona de l’exconseller empresonat Joaquim Forn, que va signar llibres de la mà d’Òmnium Cultural, en una paradeta a la Plaça Marina. ■
Maig 2019 // www.lamarina.cat
actualitat 19
“La nit de l’havanera” celebrarà el El Port de Barcelona i La Marina, seu 30è aniversari el mes de juny una relació per reinventar-se || Álex Giménez
|| Vanesa Alemán Un any més, les fonts màgiques de Montjuic apagaran la seva música habitual per fer-li lloc a les havaneres. El grup musical de La Marina, Folk Montjuïc, participarà una vegada més en aquesta cantada, ja que, des dels seus inicis, han estat els responsables d’organitzar-la. L’edició d’enguany es farà el dia 1 de juny i -atenció, remarqueu les agendes!-, començarà a les 20h i es preveu que duri fins les 23h. Moltes de les havaneres que podrem escoltar han estat creades pel compositor Josep Bastons, a qui se li farà un reconeixement. Cantaran també grups com Port Bo i els Pescadors de l’Escala. A més a més, l’acte estarà presentat pel Jordi Callau, qui
també en farà d’animador. Com a detall pel 30 aniversari, tots els assistents se’n portaran un mocador de record d’aquesta edició que marca el tercer decenni de l'entitat organitzadora. Folk Montjuïc agraeix la col·laboració de l’Agrupació d’Artistes de La Marina, La Marina FM 102.5, La Marina Viva, l’Associació Plus Ultra i Camp Padró. Aquest últims seran els encarregats de portar entrepans i begudes pels assistents. “Sense tots ells aquest acte no hagués estat possible”. Folk Montjuïc celebra també el seu 30è aniversari com a entitat musical, i al llarg de l'any participa a la Bacanal o Festa Major de La Marina (a la segona quinzena del juny), i el 24 de setembre, dia de la Mercè, bo i cantant un recull de les millors havaneres a plaça Catalunya. ■
Espais liles, una aliança contra l'assetjament masclista al carrer La Taula de Dones presenta el projecte amb participació d’escoles i comerciants
“Si abans hi havia camps de correu i platges, aquestes no tornaran i hem de ser capaços de reinventar una nova relació, hi ha necessitat de generar debats i consensos entre institucions i el sentir dels veïns al respecte”, així es pot resumir la conversa organitzada sobre el Port de Barcelona. L’historia d’aquest polígon industrial ha estat recollida al llibre “El Port Franc i la fàbrica de Barcelona: Les edats de la Zona Franca”, que es va presentar a Biblioteca Candel. L’exposició principal de l’acte, que va comptar amb prop d’una vuitantena d’assistents, va estar a càrrec del Marc Garcia, coescriptor del llibre i director de l’Oficina estratègica de l’àmbit del Pla del delta del Llobregat de l’Ajuntament de Barcelona. En Marc va explicar tota l’evolució històrica de l’espai, des del segle XVII fins a la actualitat. Al principi, relatava, es van organitzar manifestacions multitudinàries reclamant la creació d’un port franc. Aquest port franc mai es va aconseguir i el lloc va esdevenir una zona industrial, donant pas així a barris com la SEAT i els primers moviments obrers. Actualment el Port a més de ser una zona industrial també ha esdevingut una zona d’ús logístic. L’Abdó Florencio, president de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants de La Marina, va introduir l’acte parlant de la necessitat de generar complicitats entre institucions i veïnat. De les reflexions també van participar la Yohany Limpias, periodista i presidenta de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), que va esmentar el poten-
cial econòmic del polígon i les possibilitats que s’obren si els veïns ho coneixen i en són conscients. “Cal repensar la riquesa que genera aquest territori i el contrast de la realitat social, quin és l’impacte econòmic als barris de la Marina”, deia. D’altra banda, el Juan Antonio Reyes, gerent de l’entitat, va fer èmfasi en tenir “visió de futur” perquè el barri i la seva gent no es quedin “enclaustrades”. Els veïns també en van opinar: “La Marina ha evolucionat a la inversa”, “primer vam ser una zona industrial i després un barri; ara es quan ens estem començant a desenvolupar social i culturalment”, assegurava una assistent. D’altres, com en Julio, creuen que el mar és “irrecuperable”; o en Salva, que considera que La Marina hauria de tenir una sortida a la costa. També hi va ser present l’Esther Pérez, consellera de barri, qui va afegir la importància que el veïnat participi de les sessions que convocarà l’Ajuntament per definir el Pla del Litoral. Ara, molts anys desprès, les demandes del la gent són altres, i passen perquè “La Marina reinventi la seva relació amb aquesta zona i es reapropiï de l’espai”. Aquesta va ser la reflexió principal. La conversa, organitzada per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), conjuntament la Coordinadora veïnal i de Comerciants, la Federació de d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) i l’Oficina Estratègica de l’Àmbit del Pla del delta del Llobregat de l’Ajuntament de Barcelona, busca generar debats que contribueixen a posicionar els barris de la Marina com actors actius del seu desenvolupament. ■
La Joia de Montjuïc manté viva la tradició de les caramelles || Vanesa Alemán || Andrea Bello Espais Liles és com s'ha anomenat el doble projecte que ha dut a terme durant aquests darrers mesos la Taula de Dones i que al maig va veure la llum. Les dues vies d'actuació estan centrades a visibilitzar la violència que existeix contra les dones en diferents espais i àmbits, sigui a casa o pel carrer. Un dels projectes articulats a partir dels espais liles, ha estat la creació de punts liles, comerços que col·laboren amb el projecte on les dones que ho necessitin podran entrar sense la necessitat de consumir, com un lloc on resguardar-se quan se sentin insegures pel carrer. Per fer-ho es va fer un estudi de quins són els punts més conflictius que creen inseguretat o poden arribar a ser perillosos, especialment per a les dones, a més, els comerciants que hi participen han rebut cursos de formació en atenció a les dones. Tot plegat té l'objectiu de crear un espai, a la Marina, on la dona es pugui sentir segura i donar una resposta immediata a tota mena d'agres-
sions masclistes. Per al moment un total de 12 comerços s'han adherit al projecte i estaran senyalitzats com a punt lila. El segon àmbit d'actuació del projecte han estat les escoles i instituts del barri, on s'han impartit més de cent tallers en igualtat i rols de gènere. De tots aquests tallers i activitats ha acabat sortint un llibre anomenat "Els barris liles de la Marina" que conté contes, còmics i escrits fets pels alumnes de les escoles de primària que han participat d'aquests cursos i que parlen de com solucionar situacions de desigualtat entre homes i dones. A la presentació del projecte, duta a terme el divendres tres de maig a la Casa del Rellotge, i de la que va participar la Regidora Laura Pérez, la Taula de Dones va reconèixer que no ha estat fàcil, però, finalment, que el projecte hagi tirat endavant ha valgut l'esforç i han agraït molt l'esforç i la implicació dels comerços i les escoles. Ara l'objectiu treballar-ho amb els instituts, el personal dels equipaments i donar-lo a conèixer al barri. ■
Un any més, la Societat Coral la Joïa de Montjuïc ha omplert de música els carrers de La Marina. Seguint la tradició de les caramelles, el grup ha recorregut el barri en cercavila, animant famílies i comerciants: el carrer de la Mare de Déu de Port, el mercat de La Marina o el camp de futbol Ibèria han estat alguns dels llocs on s’ha pogut gaudir aquesta tradició musical. En Víctor Nuez, president de la nonagenària entitat, se sent satisfet perquè “la celebració ha tingut una gran acollida entre el públic”. Tanta que un dels veïns que els hi ha demanat informació ha acabat per incorporar-s'hi, al cor. “Ahir ja va venir a assajar amb nosaltres i va sortir molt content. Es poden apuntar al cor totes les persones que ho vulguin”.
A més de la música, la tradició demana els músics en cercavila (la banda i el cor) de portar un cistell de flors on posin diners els assistents. No hi ha una quantitat fixa, sinó que depèn de cadascun. Aquest cop, la Joia ha tret aproximadament uns 250€. Nuez assegura que la recaptació serveix per a tenir un detall amb algun soci o, com a molt, per compartir-hi un vermut”. Tot i estar molt contents de mantenir la tradició, reclamen la participació de gent jove. “Tenim ganes i il·lusió, però també necessitem que algú es faci càrrec de la Joia en un futur perquè ja som grans”. Fins ara, continuen amb aquest projecte perquè son l’associació més antiga del barri i, també, perquè en les seves paraules “la música és el més bonic que hi ha”. ■ Rafel Vidal
Maig 2019
L'ENTREVISTA
“L’ofici de modista m’ha fet sentir viva i amb poder de crear” autor
D
’on provenia la seva família? De Cadis. La meva mare era mestressa de casa i va venir embarassada, i el meu pare era militar. Militar republicà? Havia estat republicà, però ¿qui tenia collons per seguir sent-ho amb Franco viu?. De fet, van matar els meus tiets i van traslladar la meva àvia de la presó de Cadis a la de Tarragona: la tractaven de boja quan el seu delicte era haver estat mestra d’escola. De tot això que et dic, només ens vam assabentar 25 anys més tard... Difícil. Com va acabar el seu pare? En realitat, el pare era mestre armer, mecànic, que treballava a l’exèrcit en comptes de treballar a la companyia d’autobusos o al tramvia de Barcelona, I com que volia una vida millor pels fills, va venir cap aquí amb un contracte de treball amb la fàbrica de cotxes La Hispano-Suiza. En arribar a Barcelona, se'n van enamorar, de la ciutat, com si fos Europa. I llavors va néixer vostè! Sí. Recordo que on ara és el CAP Carles Ribas, hi havia unes linotípies per imprimir propaganda clandestina. Els pares em deixaven dormint dins d’una caixa i s’anaven a repartir octavetes per Barcelona. Eren comunistes els seus pares? Primer van ser comunistes, però després es van fer socialistes perquè semblava que no els teníem tanta por com als altres. Tampoc estava Santiago Carrillo, ni la Pasionaria... Ha treballat als tallers de Manuel Pertegaz, quin privilegi!
Des dels 14 anys, i m’hi vaig estar gairebé 28 anys fins que vaig obrir taller propi, al costat del centre cívic La Cadena, on vaig treballar altres 20 anys. Va poder estudiar vostè? Vaig fer el batxillerat elemental i hauria d’haver fet el superior, però la mare va tenir més fills i a sobre, una tieta de Cadis es va quedar vídua i vam haver d’acollir els seus fills perquè ella tenia l’àvia. Érem nou persones vivint en un pis de tres habitacions. Vivíem a la casa-quarter on ara són els jutjats. No obstant això va aprendre un ofici, i en la millor època!, com ho va fer? La meva germana petita treballava a Llongueras i una clienta li va assabentar que a Pertegaz buscaven una aprenent de cosir. I com que m’agradava molt la costura, m’hi vaig presentar. Vaig haver d’insistir-hi però finalment em vam admetre. Sempre he estat molt creativa. Fa alta costura. Sí, jo vaig cosir el vestit de la néta de Franco. El disseny era de Pertegaz, és clar. Llavors l’alcalde era en Porcioles, i al taller venia molta gent coneguda. I a part de la neta de Franco, quines altres personalitats recorda? He vist passar-hi tantes persones que ara estan al poder... sobretot de la burgesia catalana. Recordo que la Marta Ferrusola era de les que no pagaven perquè el seu marit era el president. Igual que les Franco. Ho feien també a les joieries, mai pagaven la factura. Però en Jordi Pujol també feia això? Ell mai no venia, però sí la seva senyora. No pagaven, arribaven allà, els hi ensenyàvem els vestits i ja estava.
Gloria De Castro Cantalejo 67 anys, modista d’alta costura (no confecció), actualment jubilada. Religió? M’he educat amb tradicions catòliques. Política? D’esquerres, de família i de tota la vida. Ens citem a un petit cafè, i ens entenem enmig del brogit d’una terrassa a les cinc de la tarda. La Glòria és una veïna que col·labora en moltes activitats del barri. El seu art són els fils, les agulles i les teles amb què fa i desfà vestits, des d’un de núvia fins a un altre de faralaes, entre més. La vocació li ve de nena, “jo mateixa em feia cintes pels cabells ben guarnides i aprofitava molts materials!, diu. A més de l'ofici, m’explica la seva història. Quan els seus pares van arribar a Barcelona i van “descobrir-hi Europa”. “Es van enamorar de la ciutat”. Ella ha tingut la sort de treballar a una de les cases de moda més importants d'aleshores, la casa Pertegaz (Manuel Pertegaz va dissenyar el vestit de la que llavors era la Princesa Letízia). Una època que la va marcar.
Fort! Expliqui’ns ara alguna anècdota de joveneta. Em vaig casar amb el mateix vestit que la néta de Franco, la Maria del Mar Martínez, que es va casar amb el Jimmy Giménez. Vaig aconseguir el patró del vestit gràcies a un oficial que treballava també al taller Pertegaz i que quasi no sortia al carrer perquè era homosexual i llavors els ficaven a la presó. Ha vestit també moltíssima gent del barri. Tots els vestits de faralaes amb què ballaven les nenes els vaig fer jo, i fins ara segueixo vestint els reis del barri. He vestit molta gent del districte. Quins tipus de vestits feia? En feia de tota mena. Alta costura femenina sobretot, vestits de cerimònia, de boda... que és el que he aprés. De masculina feia vestits regionals gallecs, flamencs... Em va anar bé, fins i tot vaig poder contractar dues noies. Quina ha estat la seva millor època com a modista? La que vaig treballar a Pertegaz, pel que vaig aprendre i pel que va suposar. Anaves amb aquest nom a buscar un treball i de seguida l’aconseguies. Com diria que ha canviat l’ofici? És que ara tot és moda ràpida, que està molt bé de preu però no és el mateix. Queden pocs tallers que fan la roba a mida perquè tenim una economia molt baixa. Tot i això, no et pots imaginar la quantitat de gent normal i senzilla que li agrada que li cossin a mida. Però el poder adquisitiu marca molt. Ara la gent només s’ho permet si es casa algú o si té un esdeveniment especial. Com són els clients que ha tingut del barri? Presumits? Hi ha de tot. Les senyores, normalment a partir dels 50 anys i que el seu marit treballava a la SEAT o a la Philips, els agrada vestir bé. Però també molt polítics dels districte... Trobar-t’hi 120 vestits iguals no li agrada a ningú, tingui o no diners. Les veïnes gitanes també se'n refien moltíssim de mi. Ha valgut la pena dedicar-se a aquest ofici? Sí. I encara m’agrada. No faig més perquè no em trobo bé, però ja ho faria eh... I què farà ara que s’ha jubilat? Viure. Vaig a la biblioteca i demano cursos, sobretot d’internet per saber com funciona, i encara continuo fent vestits, pocs però en faig. Quin consell li donaria a una persona que vol començar com a modista? Sobretot que busqui la categoria en cada peça. Que no sigui una modista qualsevol, que s’esforci per fer bons vestits. ■
Yohany Limpias