La Marina – Edició maig 2020

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

5.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Maig 2020 / Núm. 293

Treballadors essencials i comerç de proximitat es reivindiquen

Foto: Alejandro Flores

Pàgs. 12-13

Quatre de les 10 residències de gent gran del Districte en estat crític

Pàgs. 10-11

Les entitats associatives lideren la xarxa de solidaritat

L'Ariadna Vilar, auxiliar d’infermeria a l’Hotel Catalònia de Plaça Espanya.

Recullim testimonis de persones que treballen en diversos sectors, ens expliquem les seves experiències durant la crisi sanitària ACTUALITAT

Alleugerir el confinament amb la música del veí saxofonista Joan Miquel Ripoll

Pàg. 9

ACTUALITAT

Els centres educatius del barri parlen sobre les classes en temps de confinament

Pàg. 14

Pàg. 4

Maig 2020 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar i Alejandro Flores Edició i maquetació David Edo Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas, Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Mirar-nos mútuament, l’horitzó de futur

D’acord, aquesta crisis ens ha agafat per sorpresa en tots els sentits. Ningú no l’esperava ni la veia venir. Hem reaccionat com hem pogut, persones i governs. Uns més eficaços i transparents que d’altres, cap govern d'eficient, carregats tots de mancances. A Catalunya, les retallades a la Sanitat durant la passada crisi financera han afectat la gestió assistencial de les residències de gent gran. Tot i que aquesta inèrcia generava alarma dins l'estat d'alarma, la Generalitat ha començat a revertir la tendència bo i recuperant la gestió sanitària d'aquests centres. A l'Estat, la voluntat centralitzadora desfermada ha fet que el Gobierno de España respongués tard i malament a la necessitat de confinament amb mesures dubitatives i contradictòries que han estès l'epidèmia a tots els territoris. Quan tot hagi passat, serà el moment de retre comptes.

Per sobre de plantejaments econòmics i polítics mesquins, han destacat l’esforç, compromís i professionalitat dels treba-

lladors... dels sectors sanitari, de la neteja, supermercats, transportistes, farmacèutics, forces de seguretat i defensa….. Tant de bo que aquests dies tancats a casa, a més d'evitar la propagació del coronavirus, ens hagin servit també per revisar el valor que assignem socialment a tantes coses...

Però mes enllà de les reflexions individuals i dels dols col·lectius que de ben segur tantes persones i famílies fem aquests dies, com a ciutadans ens cal formar-nos una opinió crítica sobre els debats complexes que vindran, ja que aquesta crisi, en palesar la precarietat de tants sectors, ha accelerat alguns canvis que fa molt de temps eren necessaris però que no eren vistos amb simpatia per les elits econòmiques i polítiques. En aquest ordre.

El gran debat d’aquests dies és quin projecte de país tirar endavant, amb la quantitat d’aturats que hi ha?, gairebé 4 milions segons les últimes xifres oficials a Espanya... Fins on podrà aguantar la gent o l’estat mateix donant ajudes? Com s’ho farà el govern, ara que fins i tot els més liberals, partidaris acèrrims que l’estat s'abstingui de regular el mercat, li reclamen ajudes?...

Llavors com a societat tenim l’oportunitat de plantejar a l'estat un model de

participació política i econòmica contra la desigualtat abans no faci inviables els projectes de vida de la majoria de ciutadans.

Per això és important vigilar i exigir les actuacions de tots els Governs, ara. Seran la base del que puguem, o no, construir. I hi ha el perill de seguir fent passos enrere, greixant un sistema econòmic que alhora escanya la majoria.

En aquest sentit és important que el Govern restableixi el poder adquisitiu perdut pels professionals sanitaris i inverteixi en Sanitat per mantenir el sistema a punt. És important també que mantingui els ERTOs mentre duri la crisis per no acréixer el nombre d’aturats, i el suport a les empreses que ho necessiten, sobretot els petits comerciants i les PYMEs, per tirar endavant. I s’haurà de tenir cura també de no deixar sense suport les famílies que ara mateix no tenen cap ingrés, ni ajuda.

Col·lectius amb moltes complexitats, com els immigrants, les dones de la neteja sense contracte i molts altres que fruit de la precarietat del mercat laboral s’han vist abocats a treballar en negre a l’economia informal o subterrània i que ara no podran continuar-hi sols. Si volem canvis els haurem de provocar, ens ho devem com a societat.

ÍNDEX DE CONTINGUTS Crònica sobre la situació d’emergència sanitària Pàg. 3 Xarxes de solidaritat

Pàgs. 4-5

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07

Opinió

Pàg. 6

Impressió: GestXXI Tirada 5.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

In Memoriam

Pàg. 7

El Calidoscopi Pàg. 8 Les residències de gent gran Pàgs. 10-11

Amb el suport de:

El comerç de proximitat, els indispensables

Pàgs. 12-13 Classes en temps de confinament Pàg. 14 De coses invisibles: COVID-19

Pàg. 16

Salut

Pàg. 18

Tendències literàries: Jessica Pyke Pàg. 19 El Port de barcelona / Consorci ZF Pàg. 20 Esports

Pàg. 21

La Marina del comerç associat

Pàg. 22

L'entrevista: Dolores Litran Arias

Pàg. 24

Maig 2020 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

3

Els carrers, buits

Crònica sobre la situació d’emergència sanitària als barris de La Marina || Jesús Martínez Els carrers, buits.

Els somnis, trencats.

La propaganda, pel terra.

La gent, a casa seva, qui té casa. Els recollidors de ferralla, amarats, dormen les seves nits sense son al costat de la reixa del parc de Can Sabaté, davant de la llar d’infants El Gall i la Gallina.

La taca d’una pesta nova ha trastocat els barris de La Marina, les cares, els països.

El confinament ha estat respectat. Se sumen els dies, les setmanes, els mesos...

Neollengua per a una «nova normalitat»: test PCR, gel hidroalcohòlic, quarantena...

Al supermercat de la Mare de Déu de Port, l’avís: «Estimats clients, per a garantir la higiene dins del nostre establiment, els demanem que utilitzin aquestes bossetes-guants per a realitzar la seva compra.

En finalitzar la mateixa recordin dipositar a els guants-bossetes en les papereres».

Del verb sentir, en un altre súper: «Sentimos que usemos las mascarillas para trabajar. El motivo es para proteger mejor a toda la población, porque [la nova pesta] tiene un periodo de incubación en el que estamos asintomáticos (durante este periodo también se puede contagiar). El uso de mascarilla durante este periodo atenuaría la propagación».

A la farmàcia: «No tenim mascaretes, no tenim alcohol, no tenim guants».

Al replà, la solidaritat: «Davant la situació que estem vivint, oferim la nostra ajuda sense compromís si algú es troba amb problemes per: anar a comprar, [...] passejar mascotes, etcètera. També podem cuidar nens puntualment (sempre que les nostres obligacions laborals des de casa ens ho permetin)».

Els bars de xinesos, «tancats per vacances».

La loteria, pendent d’agraciats.

Els operaris de TMB desinfecten els autobusos amb potents canons d’ozó.

En els autobusos, s’entra per la porta del darrere, aforament limitat.

En les finestres: «Tot passarà», i els arcs de sant Martí de colors dibuixats sobre els núvols blancs.

En els dies de repunts i corbes que no s’aplanen, el comunicat de baixes ens toca directament.

Les estadístiques no diuen res. Candel les odiava. En el seu assaig La nova pobresa, va escriure: «Un mort és una tragèdia, i un milió, una estadística».

Els números es converteixen en «barbàrie mecanitzada», com diria el brigadista i capità anglès John Sommerfield.

Darrere dels números, els rostres.

El 19 de març, el missatge d’un col·lega: «Mi abuela acaba de morir. Ya descansa en paz».

A l’enterrament només va poder anar una mínima part de la família.

Descansi en pau (DEP).

C CRÒNICA

El 23 de març, el pare d’una persona honesta ja no va tenir més forces: «Fruit del moment que estem vivint no hi ha prevista cap vetlla».

El pare va lluitar i va perdre.

DEP Aquella mateixa tarda, un altre xiulet de wazap: «Una molt mala notícia de nou...».

DEP El 24 de març, el pare d’una amic va morir.

Ella contesta: «Cuida’t molt, de veritat».

DEP A finals de març, el missatge al telèfon mòbil: «Esta noche ha muerto el padre del José».

Que la terra li sigui lleu.

DEP A finals de març, va morir la mare d’un senyor amb ganes d’explicar històries. Professava el judaisme. No l’ha pogut acomiadar d’acord amb el ritu de la seva religió.

El 4 d’abril, va morir la mare de la prima d’un amic; així, es va anar como un buf.

DEP El 6 d’abril, una de les madrines de guerra literàries, ens va dir adéu: «Amics, una notícia trista...».

Escrivia haikus empolvorats de sucre: «Alba turquesa / amarillos los chopos: / suelta la magia».

DEP El 10 d’abril, ens va deixar la mare d’un altre amic, general en mil batalles.

Aquell mateix dia, 10 d’abril, es va morir el germà de l’amic d’un amic.

DEP El 14 d’abril, el president de la Fundació Paco Candel, Pere Baltà, publicava un article d’homenatge als que s’han quedat pel camí, article titulat «Quan se’n va anar la generació del temps de silenci»: «En el camp de la cultura popular vam

ser enormement pragmàtics, aprofitant les escletxes dels espais de participació que possibilitava la rígida legislació del nacionalsocialisme...».

DEP Tantes les xifres de decés, tants els telenotícies, que el Consell de la Informació de Catalunya va demanar «respecte a la dignitat de les persones més enllà de la mort».

El 20 d’abril, va traspassar un dels activistes més veterans de les associacions de veïns: «Una molt mala notícia...».

DEP El 21 d’abril, un fotògraf, en el grup de treball: «Después de colgar nuestra llamada, entró llorando. Su tío falleció en BsAs [Buenos Aires]. Confinamiento, distancia, familia, impotencia…».

Acte seguit, els «ho sento»: «Ho sento molt», «Lo siento», «Us acompanyo en el sentiment. Ho sento molt», «Lo siento».

DEP El 28 d’abril, ens va deixar «l’alcalde» Josep Romeu. La seva dona s’havia anat just quatre setmanes abans.

Romeu havia treballat dècades a Olivetti, i col·leccionava segells de tots els continents i monedes que intercanviava en el mercat de numismàtica i filatèlia de la plaça Reial.

DEP L’1 de maig, se’ns va ser una gran feminista, que va dir: «Si manessin les dones, un altre gall cantaria».

DEP La llista és llarga.

Quan tot passi, perquè tot passarà, la primera cosa serà retre honors als qui ens van precedir.

La següent cosa, seguir celebrant aniversaris, encara que sigui tancats, als balcons.

Cantant ben alt des de dins els pulmons: «Per molts anys...».

La infermera Adelaida Torres, de 105 anys i protagonista de La Marina del febrer passat, ha passat el coronavirus. S’ha recuperat.

Ara està més ufana que mai.

L’1 de juliol farà 106 anys. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Les entitats associatives del barri s'organitzen creant xarxes de solidaritat || Yohany Limpias Ayala És un dia qualsevol dels que ens ha tocar viure confinats (23 d’abril), però hi ha una cosa que trenca amb aquesta nova normalitat d’uns dies ençà. A les portes de l’Església de Filadèlfia i del Casal de la Vinya, d’un en un va arribant gent amb un carretó de la compra. Són famílies, veïns i veïnes que han arribat al límit de la seva capacitat econòmica i que ja no poden tirar endavant soles. Han d’acudir als Serveis Socials o a les xarxes de solidaritat veïnal per poder alimentar-se o fer front al pagament del lloguer.

Els perfils de les famílies són de tota mena. Hi ha joves i grans, locals i estrangers, això sí, la majoria treballadors del sector dels serveis. Des de La Marina, hem volgut parlar amb alguns d’ells per conèixer de ben a prop les diverses situacions, que coincideixen en el fet de trobar-se al Alejandro Flores límit de la supervivència. Per protegir la ▶ Els voluntaris Luisa Montero, Chele Santiago, Gaby i Kiko Rubio, de l'Escola Dominical i el Casal La Vinya. seva identitat, ja que tots són veïns i veïnes dones també fan de voluntàries a la porta nostres, els noms en aquest reportatge no de l’església. són reals.

A més del menjar, n’hi ha d’altres actuAmalia, té 47 anys. A casa viuen 4 peracions, com les que miren de traduir el sones, dues de les quals abans de la crisi llenguatge tècnic i jurídic dels ajuts govertenien feina estable al sector de serveis. namentals per pagar el lloguer perquè les Ara tots dos l’han perdut i només un d’ells famílies ho entenguin, ens informa la cons’ha beneficat d’un ERTE, però encara no sellera Esther Pérez. l’ha pogut cobrar. Arriba a l’església avisaLa solidaritat també va arribar en el da per una amiga de l’ajuda que hi donen. moment de més por - i quan les xifres de És la segona vegada que ve. Encara no ha persones afectades per la malaltia espantrucat a Serveis Socials, però “si persisteix taven – en forma de bon veïnatge. Així la situació, ho hauré de fer de ben segur” moltes persones es van oferir per ajudar “No em deprimeixo perquè sóc conscient a persones grans o a les que patien d’alguque només agreujaria més la situació, així na malaltia per fer-los la compra, treure a que m’ho prenc amb bastant optimisme i passejar el gos.... esperança, penso que ens en sortirem i no El Districte ha informat que durant tota vull pas imaginar que ens quedarem com la crisis Serveis Socials ha estat atenent de estem ara mateix perquè s’ha de ser posimanera telemàtica i de forma presencial tiu (riu)”. des de Cotxeres de Sants. “S’hi realitzen Esteban. 30 anys. Un fill de 4 anys i amb al voltant de 1.000 atencions diàries i, de parella. Abans de la crisi tots dos treballàl’inici de la crisi al 14 d’abril ja havien estat vem de cambrers. Cap dels dos ha pogut ateses fins a 24.000 persones. Un 35% de cobrar l’ERTE i els preocupen les factures. les atencions són urgències sobrevingudes, “Vivim de lloguer i no tenim ni idea que és a dir, persones que no havien demanat com ens ho farem per pagar-lo”. En el cas mai suport a Serveis Socials o que fa més d’aquesta família sí que ha contactat amb d’un any que no ho feien”, segons va inforServeis Socials i espera resposta. “Estic mar el mateix Regidor Marc Serra. fent tot el que ens demanden”.

Al barri hi ha tres punts ordinaris de Arturo. 39 anys. Dos fills i amb parella. recollida d’aliments gestionats per Càritas Tot dos feinejaven de cambrers abans de la (Banc d’Aliments) i en coordinació amb crisi. I un d’ells espera cobrar l’ERTE. Ha els Serveis Socials de l’Ajuntament: la partrucat a Serveis Socials fa una setmana i li ▶ Les voluntàries Manoli, Mila, Carmen, Toñy i Rosalia, del C.C. Estrelles Altes i l'A.A.V.V Can Clos. ròquia Mare de Déu de Port, la parròquia han respost que li avisaran aviat. Té confi- ança que ho faran. que portaven dies menjant arròs cuit vam ció, però reclama material de protecció de Sant Cristòfol (suspesa temporalment) i la seu del Banc d’Aliments al carrer MoLa xarxa de solidaritat veïnal per reco- decidir demanar suport, tant al banc d’ali- pels voluntaris. llir aliments al barri s’ha organitzat des ments com a privats. Així es va organitzar “Nosaltres hem derivat algunes famílies tors, 60.

Entre les veïnes i els veïns, treballadores d’entitats com l’Escola Dominical, el Cen- la campanya on a més de les entitats han al Serveis Socials o a algunes parròquies tre Cultural Estrelles Altes, l’Associació col·laborat el mateix banc d’aliment – que però ens hi tornaven sense a ajuda, així d’ONGs i les entitats i autoritats locals es de Veïns de Can Clos, la Coordinadora els farà dues entregues de menjar sec –, la que vam haver d’organitzar-nos: furgone- respira preocupació. Tothom és conscient veïnal, els comerciants locals, el Casal de Fagic o veïns i veïnes particulars. ta, transports, voluntaris per distribuir. Tot que la situació és extrema per a moltes barri La Vinya i la Unió d’Entitats.

Francisco Santiago Antúnez, també és aportació veïnal. Càritas ens va donar famílies i que mantenir els ajuts a tantes Luisa Montero, membre de l’Església de membre de l’Església de Filadèlfia de- un camió d’aliments frescos, però no persones no és sostenible a llarg termini.

Filadèlfia i de l’Associació Escola Domi- talla que Càritas els ha proporcionat un tenim material de protecció”, coincideixen És el moment de plantejar seriosament nical, explica com va néixer la iniciativa camió de productes frescos i que han amb ell la Tony i la Rosalia Fernández, del una renda mínima? Fins al 02 d’abril a solidària: en assabentar-nos algunes enti- elaborat una base de dades per poder co- Centre Cultural Estrelles Altes i l’Associa- Espanya hi havia registrats 3.548.312 tats de la necessitat d’un parell de famílies ordinar més endavant amb l’administra- ció de Can Clos que juntament un grup de d’aturats. ■

L’objectiu: auxiliar famílies en situació límit perquè menjar o pagar el lloguer se’ls fa impossible Hi ha preocupació entre el veïnat, treballadores d’ONGs i les entitats i autoritats locals

Maig 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

S’obre un menjador social temporal al Casal La Vinya || Y.L.A. En resposta a l’actual emergència social, el Casal de La Vinya ha començat a funcionar com un nou punt de distribució de menjar per a persones vulnerables a partir del dimarts 28 d’abril. Amb capacitat per atendre fins a 250 persones al dia, és un espai on recollir un àpat i postres per persona i dia, en format pícnic.

El menjador atendrà de dilluns a dissabte d’11.30 a 13.30 del migdia. I no es requereix cap tipus de registre previ. Això sí, les persones només poden recollir un àpat, ja que Serveis Socials atén les famílies d’una altra manera i aquest tipus de serveis extraordinaris estan pensats per a perfils específics, com les persones “d’extrema vulnerabilitat i que viuen soles”, segons han explicat les responsables de Serveis Socials del Districte.

La idea és fer servir aquest menjador com a porta d’entrada al circuit de Serveis Socials per conèixer bé i després atendre millor les necessitats específiques de cada

persona, des de qui no té cap tipus d’ingrés a qui rep una ajuda que encara no ha pogut cobrar.

El menjador funciona amb donacions que fa l’ONG Word Central Kitchen, del famós xef José Andrés, conegut pel seu suport alimentari solidari en països que han patit desastres naturals, i mentre decideixi mantenir-les. El dia a dia el porten tècnics de l’Ajuntament amb el suport dels tècnics d’entitats locals.

El servei és la resposta del Districte a la necessitat expressada per les entitats de tenir un espai per a atendre les persones vulnerables a La Marina

Pensar en els altres

5

Des que ha començat la crisi sanitària, Serveis Socials ha atès necessitats d’alimentació per un valor de 30 mil euros al Districte i a La Marina gairebé s’ha duplicat la quantitat de famílies ateses, de 300 i escaig abans de la crisi ara s’atenen a 540 per part de l’administració i prop de 100 famílies han estat ateses per la xarxa de suport veïnal.

L’obertura del menjador social temporal a La Vinya és la resposta del Districte a la necessitat expressada per les diverses entitats de tenir un espai per atendre les persones vulnerables a La Marina.

Tot plegat ha impulsat la creació de la Taula Social de La Marina convocada pel Districte el 27 d’abril de manera telemàtica, amb l’objectiu, segons s’ha informat, de coordinar els diversos actors tant públics com privats i veïnals al barri, “per no deixar ningú enrere”.

Hi han participat diverses entitats locals que treballen o estan vinculades a l’atenció social de famílies (Escola Dominical, Fundació Mans a les Mans, Coordinadora Veïnal, Unió d’Entitats, Casal La Vinya i Casal Sant Cristòfol, AMCL….), tècnics de l’Ajuntament, el Regidor del Districte, Marc Serra i les conselleres de barri, Esther Pérez i Maribel Sánchez. ■

Acompanyem un dia els voluntaris del Banc d’aliments || Y.L.A. Si després d’aquesta crisis canviarem o no la nostra escala de valors, si deixarem pas al nostre sentit més comunitari en detriment del tan present individualisme, encara és d'hora per saber-ho. De fet s’afirma més aviat el contrari, és a dir, que canviarem a pitjor. Malgrat aquesta perspectiva sempre hi ha els bons samaritans.

Gent disposada a ajudar. Això fa el grup de voluntaris del banc d’aliments de la parròquia Mare de Déu de Port, 15 persones que hi col·laboren des que el van obrir ara ja fa molts anys.

Compartim amb ells una estona d'un dia qualsevol de confinament: escollim la diada de Sant Jordi (que enguany no s'ha celebrat, afirma un amic escriptor que treballa en una editorial), i cau en dijous, dia habitual de repartiment de les bosses de menjar a la porta de la parròquia Mare de Déu de Port. Una fila de persones respecten la distància de seguretat assenyalada al terra amb marques improvisades de cinta americana, per evitar contagis.

“Aquest matí ha estat una bogeria, entre la gent que havíem d’atendre, la que ha vingut sense derivació (de Serveis Socials) i la que ha vingut d’un altre punt de recollida que ha suspès l’entrega temporalment sense avisar-nos, la cosa ha estat moguda” diu la Itziar Valle, coordinadora del grup.

Preveient les dificultats del confinament, als habituals ja els havien avançat l’entrega per a dos mesos. Explica que avui, dia de l’entrevista, han atès prop de 50 famílies.

▶ Carmen Marín, Albert, Maria José Cuesta, Itziar Valle i Aleix Diz, alguns dels voluntaris de la parròquia Mare de Déu de Port.

Yohany Limpias Ayala

“Totes les persones que han vingut avui són noves, no en coneixia cap”, afirma.

Ens apropem al migdia i arriba el “descans del guerrer”: és l’expressió que fa servir la Itziar quan ja tothom ha marxat amb el carretó de la compra i els voluntaris berenen amb la satisfacció de la feina feta.

“Ara som pocs, ja que tenim molts voluntaris grans que ara no poden venir i n’hi ha altres tres més joves però tenen familiars de risc i tampoc volen exposar-los, així que hem fet venir gent que teníem a la recambra i algú que s’ha apropat a Càritas per oferir-se com a voluntari”.

Ells també troben a faltar la normalitat.

No poden abraçar les famílies ni alleu-

gerir-les l’angúnia que porten i ni tan sols xerrar i preguntar-los com els va, perquè tot això s’ha tornat perillós. “És tan fred, és la part que portem pitjor”.

Sobre les persones que demanen ajut, són molts variades. Hi ha de tot, potser una mica més dones que d’homes i, tot i que hi ha moltes persones estrangeres, predominen els locals, comenten.

Conversem sobre les seves impressions de la feina que fan aquest dies, ja que no han parat ni tan sols les dues setmanes de confinament obligatori per a tothom: “El que notem és que la gent té situacions molt més dramàtiques de les que habitualment atenem. Perquè són gent que vivia de l’eco-

nomia submergida i que de cop no tenen cap ingrés, cap!, i han de seguir pagant les factures i sobreviure i tampoc no els és fàcil demanar ajuts perquè estan fora de tot registre o sistema” Tampoc tenen l’esperança de cobrar un ERTE ni l’atur ni.... “És preocupant, pensi que els aliments que oferim aquí només son un ajut, però ni de bon tros representen o arriben a cobrir una dieta alimentària completa, per això Serveis Socials fa un filtre”, segueix la Itziar.

Amb els anys, han guanyat experiència i prudència. “Totes les persones que ens arriben han de passar abans per Serveis Socials per assegurar que atenem bé a tothom, és a dir que li donen més a qui més ho necessita, en la mesura de les respectives necessitats”, explica en donar compte que avui mateix han hagut d’orientar mitja dotzena de persones que s’hi havien acostat perquè coneixien el lloc de boca-orella.

“Els donem el contacte de Serveis Socials, que fins i tot tenen un servei d’emergència i els atenen de forma immediata si és necessari”.

Aquestes persones voluntàries amb esperit lluitador en plena crisi, quan tot el món ha estat confinat a casa, amb molt de canguelo a sobre, reconeguem-ho, es mantenen a peu de canó, convertits en els samaritans de moltes famílies sense provisions.

Una altra cara de la immensa tasca solidària que s’ha fet durant aquest dies per moltes persones, entitats, associacions i també treballadors de Serveis Socials. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

6

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

Un trilogia hindú per al confinament

N

o haver vist una pel·lícula de Satyajit Ray, és com no haver vist mai el sol o la lluna" (Akira Kurosawa). Totalment allunyat del cine de Bollywood a l'Índia, i sense voler bombardejar-vos en aquesta època de pandèmia de films apocalíptics, de virus, contagis, futurs obscurs i altres desgràcies, alguns d'ells de gran nivell i fins i tot vàries obres mestres, és molt més agradable i encertat, a la meva manera de veure, el fet de descobrir o recordar en aquests temps de reclusió obligada, a un cineasta mestre que als anys cinquanta ens va deixar tres pel·lícules basades en la vida d'Apu. Obres plenes d'humanitat, lirisme i domini del llenguatge del cine ens permeten conèixer aquest gegant del sud-est asiàtic, els seus costums, la seva cultura i la vida senzilla de la majoria d'aquest poble. És la nomenada trilogia d'Apu de SATYAJIT Ray, autèntica obra mestra de l'enorme director hindú. Narra en tres entregues (Pather Panchali, Aparajito i Apu Sansar), filmades durant 5 anys, les vicissituds d'una família pobre bengalí.

Un bell i melancòlic poema sobre la naturalesa humana, on la realitat és idealitzada a través de la mirada innocent d'un nen, després un adolescent i finalment un home, transformant-la.

Ray contrasta la immensa força lírica d'algunes seqüències amb passatges en els quals fa crònica quotidiana, aproximant-se al Neorealisme italià. Inspirada en les creences del poeta filòsof Rabindranath Tagore, la pel·lícula abraça el panteisme, doctrina segons la qual l'univers, la Naturalesa i Déu són equivalents.

Gran banda sonora de Ravi Shankar, un desconegut llavors.

Una joia, animeu-vos a veure-la! ■

Falten papereres que hi havien entre el carrer Coure i el col·legi Ramon Casas Andreu Farrera 05/11/19

Adéu Josep Maria Torres, un incansable de la lluita veïnal

Confinados

É

rase una vez un virus tan diminuto como maligno que obligó a la humanidad entera a doblegarse a su voluntad. Nació en China, y pensábamos que allí moriría. Pero no fue así. El bichito era listo, fuerte, y se reproducía con facilidad, por lo que no tardó en traspasar fronteras, y lo hizo a una velocidad de vértigo. De la noche a la mañana se desató el caos. La gente enfermaba y moría. Los hospitales estaban desbordados. Los políticos hacían lo de siempre: echarse la culpa unos a otros en lugar de hacer piña para buscar soluciones. Sumidos en su naturaleza egoísta, algunos individuos arrasaban con todo en los supermercados sin pensar en nadie más que en ellos mismos. Otros salían a la calle saltándose las normas, poniendo en riesgo su vida y la del resto. Otros, incapaces de permanecer solos consigo mismos, se deprimieron. Sin embargo, no todo fue negativo. La naturaleza se tomó un respiro. Mientras duró el confinamiento, se redujo al mínimo la emisión de gases con efecto invernadero, y eso disminuyó los niveles de contaminación. Las aguas del mar volvieron a ser cristalinas, algo que agradecieron los peces y otras criaturas. Las familias confinadas estrecharon sus lazos. Las personas solitarias potenciaron su creatividad y reflexionaron sobre esos temillas que a menudo aparcaban por falta de tiempo. Creo que todos, sin excepción, hemos descubierto que nos necesitamos los unos a los otros y nos echamos de menos. Y los profesionales sanitarios se han convertido en los verdaderos héroes, merecedores de nuestros aplausos diarios y del respeto unánime. ■

La matinada del 9 de maig ha mort el veí Josep Maria Torres, un incansable de la lluita social i veïnal del nostres barris, l'últims temps des de l'Ateneu Engranatge.

Conegut pel seu amor i dedicació a la pintura, totes les seves obres s’emmarcaven en la denuncia de la desigualtat i el capitalisme salvatge.

En una entrevista que va concedir a La Marina l’any 2015, a punt d’exposar una sèrie dels seus quadres n’explicava: “Aquesta exposició vol ser un reconeixement a tots els treballadors i treballadores que dia a dia van cremant les seves vides.

Ells són els que fan possible el nostre benestar, no pas els que s’omplen les butxaques”. Era el 2015 però aquestes paraules ara tenen més sentit que mai.

Les xarxes socials s’han omplert de condolences i reconeixement del seu esperit, generós i sempre compromès amb les causes socials.

Perill per les plaques d'uralita mal col·locades al local de Serveis Editorials, Pg. Zona franca, 66. En dies de vent podrien afectar l'escola Bàrkeno

S'insisteix en tenir informació sobre el projecte de pacificació del Passeig de la Zona franca

Millorar la comoditat i neteja dels parcs infantils ja que, per exemple, a Sant Cristòfol tenen la terra bruta i plena de caques.

Victor Sánchez 02/03/20

Josep Capdevila 05/11/19

Maria Jesus 05/11/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

Maig 2020 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Maig 2020 // www.lamarina.cat

8

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Què creieu que ens ha ensenyat la pandèmia del coronavirus respecte al concepte de barri?

Quines són les vostres reflexions?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Com a barri aquesta crisi ens ha fet recuperar l’esperit solidari i compromès de quan la Marina era la Zona Franca. Davant d’un present feixuc i un futur incert de moltes famílies i comerços tot i les ajudes de l’Ajuntament i altres Josep Joaquim administracions, hem recuperat la col·laboració Pérez Calvo ciutadana que deixa enrere diferències perAlbert Deusedes sonals i treballa pel bé comú, en molts Barcelona. Advocat procurador de casos de manera poc visible però Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. molt efectiva. Així som a la MaSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de rina i aquesta crisi ens ha torMédicos sin Fronteras.

Sempre escoltem per aprendre perquè sempre nat a donat l’oportunitat hi ha coses a aprendre. Pel que fa al concepte La pandèmia ens ha demostrat de nou la importànde demostrar-ho. barri, a banda del seu origen d’extra-muralles, cia dels serveis públics, el mal que han fet les retaels tancaments a casa ens han portat a l’origen dels llades dels governs de dretes desmantellant la sanitat col·lectius humans instal·lats al voltant d’un intepública, lo fràgils que som, la importància del suport rès comú sobre allò que és públic i és de tothom, en mutu, de la xarxa veïnal, de les polítiques socials i tornar a aquest cas la cura i la salut, cosa que ha fet emergir valorar les petites coses de veritat importants a la vida. Un els llaços de solidaritat més enfortits que mai, tot i el cop més la solidaritat, l'esperit de lluita i la xarxa social suposat distanciament sanitari. Les nostres institucidels barris de La Marian està sent i serà determinant ons han d’aprendre aquest significat. per, entre totes, vèncer el virus.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Aquests dies hem vist l’important que és el vincle comunitari del barri. La ràpida resposta de la xarxa veïnal i d’entitats ha ajudat a superar el primer embat de la pandèmia. Com a societat hem deixat enrere l’individualisme, i han aflorat amb força la solidaritat, l’assistència i les cures. Al barri hem vist la força de l’organització veïnal que ha aconseguit obrir un punt de repartida d’àpats al barri. Totes aquestes vivències compartides ens faran enfocar el futur de manera diferent.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

En aquests durs moments, des de Cs hem pogut comprovar la gran solidaritat existent entre els veïns dels nostres barris, i com entre tots hem intentat ajudar-nos.

Cal destacar les xarxes de suport que s'han creat per a col·laborar amb els més necessitats. També hem pogut valorar més coses a les quals abans no donàvem tanta importància, com passejar pel Passeig de la Zona Franca, gaudir de cada racó de la ciutat i la importància del comerç de proximitat i els nostres mercats, als quals vull donar tot el meu suport.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Maig 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

Comerciants del Poble Espanyol animen el veïnat de La Marina a anar-hi

9

Diàriament, el saxofonista Joan Miquel Ripoll toca des del seu balcó per donar ànims a tothom || Vanesa Alemán

|| Andrea Bello Comerciants del Poble Espanyol animen el veïnat de La Marina a gaudir de la “terrassa més gran de Barcelona” El Poble Espanyol és un espai històric d’artesania que dona feina a moltes famílies, algunes de les quals tenen taller obert de fa tres o quatre generacions. Ara amb la crisis del coronavirus, aquest espai està en perill.

Creat el 1929 a Barcelona com una mostra d’arts i oficis de l’Espanya de l’època, ha esdevingut el centre d’artesania i de producte de kilòmetre 0 que avui coneixem, on continuen fent-se a mà articles de vidre, ceràmica o cuir, entre més.

Sempre en estreta relació amb el La Marina, barri de proximitat on resideixen molts dels que treballen al Poble. La Montse Román, propietària de la botiga de “mantones y mantillas” fundada el 1941

i també presidenta de l’Associació de Comerciants del Poble Espanyol, ens explica que va néixer i encara viu a La Marina, tot i haver-se criat al Poble. “Jo el considero casa meva, igual que La Marina”. De fet, l’Associació s’ha implicat durant aquests moments de crisi en el recapte d’aliments per les famílies del nostre barri.

Ara que el recinte roman tancat, es viu amb incertesa l’actual negociació amb l’empresa propietària per aconseguir unes bones condicions.

“Durant el confinament hem anat greixant la maquinària del Poble Espanyol, per tornar a obrir el més aviat possible... Així i tot, hi ha comerciants que no podran continuar-hi” diu la Montse, i ens convida a recuperar el batec del Poble. “M’agradaria que els veïns de La Marina vinguin a passejar i tornin a gaudir d’aquest espai, que aviat serà la terrassa més gran de Barcelona”. ■

Alumnes del Domènech i Montaner participen en un projecte de teatre amb altres dos centres || V.A. El passat mes de gener, alumnes de 4t d’ESO i de 1r de Batxillerat de l’Institut Domènech i Montaner van començar el taller “Escena pilot”, un projecte de l’Institut Municipal d’Educació amb la col·laboració del Teatre Lliure que obre els equipaments culturals als alumnes de diferents centres educatius amb la intenció de crear una obra de teatre conjunta.

A la primera edició del taller han estat convidats tres instituts: el Domènech i Montaner, l’IES Barri Besòs i el Vilà de Gràcia. Hi participen fins a 15 alumnes acompanyats de fins a 4 professors per institut, després d'haver rebut una formació per dur a terme el taller. Amb l’ajuda dels professionals del teatre que els visitaven dos cops al mes, cada centre havia preparat una escena al voltant de la bellesa com a leitmotiv o motiu conductor. Finalment, els organitzadors havien de fer fins a tres sessions compartides amb tots tres centres per posar-hi en comú la feina feta abans del 26 de maig, data prevista per la representació al Teatre Lliure de Montjuïc.

Tanmateix, l’actual crisi sanitària per la

COVID-19 ha obligat a suspendre dues de les tres jornades de feina i la posada final en escena. Tal com afirma el professor Martí Carandell de l’IES Domènech i Montaner, “d’aquesta única sessió, ens vam emportar una molt bona sensació, ja que tots els alumnes van connectar-hi molt ràpidament”. A una reunió per mirar de tancar el taller respectant les mesures de seguretat es va decidir que “els alumnes enregistressin vídeos des de casa explicant que és per a ells la bellesa”, diu en Martí.

Tot I això, davant la impossibilitat de fer la representació el dia 26 de maig, els organitzadors han anunciat que se’n farà una presentació pública el 4 de juny, sempre que la situació ho permeti.

L’Institut Domènech i Montaner ja porta diverses setmanes treballant telemàticament amb els seus alumnes. I no només la cloenda d’aquest taller, sinó també les matèries habituals. “Gràcies a l’esforç de tothom —alumnes, famílies i professors— hem pogut tirar endavant i finalitzar aquest curs”, assegura en Martí. I del curs vinent, afirma que “encara és aviat per ocupar-nos-en” i que "hem d'anar a pams” perquè primer cal pensar en la preparació dels alumnes per les proves de Selectivitat. ■

Des del passat mes de març ençà, els veïns i veïnes de La Marina que viuen a prop del parc de Can Sabater gaudeixen de la música en directe del saxofonista Joan Miquel Ripoll. A diari, una mica abans de les 20h, Ripoll surt al balcó amb el seu saxo tot disposat a donar ànims a les persones que lluiten en primera línia contra la COVID-19 i també a totes les persones que s'hi veuen afectades d'una manera o una altra.

“Tenia la necessitat durant els primers dies de confinament de fer alguna cosa i vaig pensar que sortir just abans de les 20h animaria a moltes persones a quedar-se després als aplaudiments”, ens explica en Joan Miquel. A més, el saxofonista assegura que “gràcies a això, he pogut ajudar a moltes persones”. La seva iniciativa ha tingut molta repercussió tant dins com fora del barri. Tanta, que les seves interpretacions musicals han superat fronteres a través de les xarxes socials. “Els meus vídeos han arribat a la Comunitat Valenciana, d’on sóc jo, i fins i tot moltes persones d’allà han escoltat els podcasts del programa matinal de La Marina FM per gaudir de la meva música”, afirma en Ripoll.

La iniciativa també els ha ajudat molt a ell mateix i a la seva família.

“M’ha donat més seguretat i disciplina. I a casa meva hem establert millor uns horaris”. De moment, el saxofonista no pensa deixar de tocar cada vespre i pretén aguantar “el que duri el confinament”. Són acccions que animen tothom i ens fan sentir que vivim en el millor barri de Barcelona!

Moltes gràcies Miquel! ■

“La meva música ajuda a moltes persones que no poden sortir de casa a passar millor el confinament”

Maig 2020 // www.lamarina.cat

10 actualitat

▶ Una de les residències en estat crític és la clínica del carrer Sant Eloi.

Les residències de gent gran en “estat crític” || Víctor Recacha “Tenim 19 morts”, lamenta Maria José Carcelén, familiar d’una persona interna a la Residència Mossèn Vidal Aunós, al barri de La Bordeta. Fins fa poques setmanes, la gent gran resident “no es portava als hospitals perquè no deixaven anar als hospitals, no deixaven derivar”, denuncia amb veu fatigada i indignació.

La residència té 34 casos positius de coronavirus, segons dades confirmades al diari La Marina pel Departament d’Afers Socials el 4 de maig.

Però la Coordinadora Residències 5+1, una associació de familiars de centres residencials públics, creu que les xifres reals són molt més altes. Carcelén, portaveu de la plataforma, assegura que de 112 residents, el 87% està contagiat i només 15 han donat negatiu del virus. Abans que la Generalitat fes proves a les residències, la Mossèn Vidal Aunós va fer testos propis que van donar positiu en gairebé la meitat dels avis.

En ser consultada per aquest diari, la residència ha rebutjat comentar la situació.

L’associació 5+1 està preparant una denúncia perquè entenen que “s’ha vulnerat el dret a la vida” i a l’”atenció sanitària” en aquesta i altres residències. Consideren que “hi ha hagut omissió del deure d’auxili” i “un tracte d’absoluta discriminació”.

Per això demanen a la Fiscalia que investi-

gui els fets i els possibles responsables.

Amb la investigació judicial, esperen esclarir “quants [residents] no han anat a l’hospital i, si se’ls va negar, per qui”. En el cas de la Mossèn Vidal Aunòs, “sabem que 11 persones amb símptomes de coronavirus no van anar a l’hospital”, afirmen.

La Clínica Sant Antoni, una altra residència situada al carrer de Sant Eloi, a La Marina, té 39 persones amb coronavirus, segons les dades de la Generalitat. Però la direcció del centre explica que en tots els casos es tracta d’assimptomàtics, és a dir, no se’ls hi ha manifestat la malaltia malgrat donar positiu al test.

“No és veritat que s’estigui deixant morir els residents. Per descomptat, a la nostra, no”, expressa amb rotunditat Sonia Suescun, directora financera de la residència.

Que es digui això li sembla “absurd, indignant, trist i depriment per al personal sanitari, que està anant al lloc de treball donant-ho tot”.

“El que passa”, aclareix, “és que no tens mitjans, no tens equips de protecció individuals per protegir els teus treballadors.

Això està arribant ara”. Apunta al CatSalut, que ha centralitzat la compra de cert material sanitari: “Et lliguen de peus i mans”.

A més, “la lluita ha estat molt dura, per als sanitaris i de gestió també”. Comprar tota mena de material mèdic ha estat una batalla constant. Suescun va intentar fins i

“Les residències de gent gran són l’escenari de la meitat de morts amb coronavirus a tot Europa”

“A SantsMontjuïc hi ha 10 residències, quatre en estat crític, entre les quals la Mossèn Vidal Aunòs i Sant Eloi”

tot aconseguir testos de coronavirus propis quan la Generalitat encara no n’havia fet, però “no n’hi havia”.

La direcció de la Clínica Sant Antoni va arribar a demanar el suport de la Unitat Militar d’Emergències, que va anar-hi a fer la desinfecció a mitjans d’abril.

El govern municipal també ha mostrat preocupació per la situació. “En el cas del districte de Sants-Montjuïc, tenim 10 residències i a dia d’avui n’hi ha quatre o cinc en estat crític”, diu Marc Serra, regidor de Sants-Montjuïc. I “tant la Mossèn Vidal Aunòs com Sant Eloi són en estat crític”, confirma. La principal inquietud és la dimensió d’aquests dos centres: “A nosaltres ens preocupa que en aquestes residències grans el grau de propagació pot anar molt més ràpid”, alerta el regidor.

La residència Font Florida és una altra de les del districte que ha patit l’impacte de la pandèmia. A finals d’abril, hi havia una trentena de casos de coronavirus, segons l’associació de familiars.

Amb les últimes dades disponibles al tancament d’aquesta edició, sis residències estan en “situació crítica” al districte. Als centres de tota la ciutat hi ha 3.226 casos positius o d’interns amb símptomes de Covid-19, segons ha informat el Consorci Sanitari de Barcelona. Almenys un 72% de les residències de la capital estan afectades.

I la que ha registrat més positius de Bar-

Maig 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 11

Contagis en residències a Sants-Montjuïc

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

celona és el Centre Vitalia de Sants: 114 casos confirmats.

A tot Catalunya, Salut ha informat de 3.228 morts amb coronavirus a les residències del país. Ara bé, al principi només s’afegien al recompte les persones que morien als hospitals. Va ser més tard que es van incloure les residències, de manera que les dades representen només una part de tot el que ha estat passant.

Els casos positius en aquests centres s’eleven fins als 12.329. Però la dimensió real pot ser molt més elevada. De fet, hi ha fins a 33.570 casos sospitosos.

El problema s'estén a tota Espanya, on dos de cada tres morts per coronavirus són usuaris de residències. A l’abril, investigadors de la London School of Economics van descobrir que aquests centres són l’escenari de la meitat de morts amb coronavirus a tota Europa. Ho van aconseguir recopilant dades oficials dels països membres de la Unió Europea, que no són uniformes però ajuden a aproximar la dimensió d’un drama que sacseja el continent.

A Espanya hi ha 5.457 centres residen-

Residència

Ubicació

Residents amb coronavirus

Vitalia Sants

114

Clínica Sant Antoni

La Marina 39

Centre Parc

Sants 37

Mossèn Vidal Aunós

La Bordeta 34

Josep Miracle

Sants 2

Racó de Pau

Badal 2 Dades proporcionades pel Departament d'Afers Socials de la Generalitat de Catalunya.

cials, i el 75% són privats. La revista CTXT apunta que la sanitat pública ha derivat o subcontractat cada cop més places al sector privat. L’atenció de gent gran comporta a aquestes empreses uns ingressos anuals de 4.500 milions d’euros, i no paren de créixer. Els centres públics existeixen, però no tenen places suficients per a tothom.

La resta està controlada principalment per grups multinacionals i fons voltors. Les treballadores són en un 90% dones, i acos-

tumen a tenir unes condicions de treball molt precaritzades. I tampoc compten, segons la revista, amb els mitjans necessaris per poder fer front a una crisi de la magnitud de l’actual.

Mesures extraordinàries

Per contenir l’allau de contagis als centres de gent gran de Barcelona, s’ha reobert una residència buida que hi havia al Paral·lel. L’objectiu és traslladar-hi tots els

La Terra Plana

opinió

|| Rafael Ochoa Estic escrivint aquest article el 6è dia de confinament, enfadat per tot el que està passant, que veient el que succeïda a la Xina era fàcil intuir què passaria aquí; si no deixaven els interessos econòmics de banda i actuaven tots a una, lamentablement així ha estat. Enfadat per la manca de: personal sanitari, de capacitat als hospitals, d’epis de protecció per al personal sanitari, de previsió per part de les dues administracions i sobre tot de no informar de la veritat, com si fóssim criatures a les que segons quina cosa no se’ls pot explicar. El cert és que el coronavirus trigarà a marxar i quan es publiqui aquesta revista em temo molt que no estarà resolt el problema.

Els polítics i les seves polítiques son l’altre coronavirus del món, no legislen en bé

residents positius del virus. Ajuntament i Generalitat van posar el centre en marxa recentment gràcies a un acord amb el propietari. Aquesta residència de campanya té una capacitat per a 900 persones i es preveu que estigui oberta fins al novembre.

A més, el consistori ha desplegat els bombers per desinfectar espais. Fins ara, aquest cos d’emergències ja ha desinfectat més de 100 residències a tota la ciutat, segons dades municipals.

El regidor Marc Serra opina que les mesures del Govern “han arribat tard” com a reacció a aquesta crisi. Tot i així, l’Ajuntament es posa “a disposició de la Generalitat per ajudar en tot allò necessari” per protegir la gent gran de Barcelona. “No ens hem d’oblidar de la situació de les residències”, destaca Serra, que recorda que encara hi viuen molts avis i àvies. “Ens preocupa molt la seva situació de salut”.

“Ens en sortirem” és un dels lemes que s’han repetit al llarg d’aquesta emergència sanitària. I és cert. La majoria ens en sortirem. Però quan l’epidèmia passi, tombarem el cap i mirarem enrere. I el que veurem serà tota la nostra gent gran que vam deixar pel camí. ■

“Les polítiques que no miren per la gent son l’altre coronavirus del món”

del ciutadà; en canvi sí dels interessos corporatius, d’aquí promouen lleis que busquen entre d’altres, privatitzar la sanitat pública en lloc de potenciar-la, producte de tot això extrapolant-ho a gran escala és de sobres sabut el problema de l’escalfament global, la superpoblació, les especulacions de les borses, les pseudo-guerres estratègiques, la manipulació de las masses i un llarg etc.

Al nostre barri falten estructures necessàries com un centre de dia, o dos si és ne-

cessari, un gimnàs, una piscina o varies i cura i manteniment del sol dels parcs, perquè els veïns podem gaudir de la vida senzillament sense haver-nos de desplaçar a d’altres zones; però no, només estem veient com fan grans construccions al voltant, que si hotels, fires, grans edificis d’oficines i un metro que a la meitat no li serveix, encara que sigui positiu per a l’altra.

El 22 de febrer Mike Hughes un famós aventurer de 64 anys, es va llançar cap al cel adossat a un coet fabricat per ell mateix per demostrar que la Terra és plana.

L’objectiu era arribar a una altura de 1.520 metros i fotografiar la Terra des d’aquesta alçada per demostrar la teoria. Desafortunadament es va accidentar i va morir.

No, la Terra no és plana, però els polítics i les seves polítiques ens dirigeixen com si la Terra fos així, dient-nos que és rodona però actuant como Mike Hughes, entossudits en un kafkanisme social malaltís. Lamentablement ha hagut de venir el coronavirus per a dir-los que la Terra és rodona. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

12 || Andrea Bello / Alejandro Flores De dos mesos ençà que la majoria de la població roman reclosa a casa, però per mantenir la vida al barri hi ha gent que ha hagut de sortir cada dia a treballar. És el cas dels serveis mèdics, que lluiten a primera línia contra la Covid-19.

Però també el d’altres professionals del barri que contribueixen a que tot funcioni amb la major normalitat possible. Són les dones i homes de la neteja que no han deixat de fer la seva feina, els forners que s’aixequen ben d’hora al matí perquè trobem el pa fet, o la gent de serveis socials que continua atenent les persones amb necessitats, però també transportistes, policies, els treballadors dels supermercats i molts més que encara vetllen per fer “normal” la vida de la resta.

Persones la feina de les quals esdevé essencial i indispensable en temps de crisi, gent que cal posar en valor avui com mai.

Les hi volem dedicar aquest espai per explicar la seva tasca i com han viscut aquests dies.

Treballadors de diversos sectors ens expliquem les seves jornades durant la crisi i també les seves reivindicacions Els aliments com a negoci essencial, però no rendible Els treballadors i treballadores de cara al públic i que a més venen aliments han d’extremar les mesures de seguretat. Parlem dels caixers de supermercat, fruiters i forners, entre més. “Les vendes han baixat moltíssim degut a la crisi de la Covid19, i el negoci de productes essencials no disposa d’ajudes econòmiques efectives”, explica la Susanna, propietària d’una fruiteria.

Al forn de pa “Més que bo”, la Conxi explica que, "tot i venir més públic perquè altres establiments han tancat” no hi ha beneficis ja que ells han perdut la venda de cafès i brioxeria.

L’Antonio Martínez, caixer de Mercadona, explica que els clients s’han adaptat correctament a la nova situació i respecten les mesures de seguretat. “Al lloc de

Indispensables, sem encara més en temp treball intentem no pensar en el risc al qual ens exposem, perquè sinó no podríem treballar”, i ens informa de la baixa mèdica d’alguns companys per problemes psicològics.

“Malgrat tot, hem de continuar treballant per a que la gent pugui menjar”, conclou.

La dificultat del treball a les farmàcies Durant aquest dies, un altre establiment que s’ha mantingut obert han estat les farmàcies, on ara la distribució de mascaretes s’ha sumat a les tasques habituals.

A la farmàcia Maria Eulàlia Robert Estelrich, al carrer de Mineria, han estat jornades laborals de no parar. L’atenció als clients seguint les mesures de seguretat i els nous protocols ha estat una tasca feixuga de dur a terme. El Ricard Amador, farmacèutic substitut, assegura que “no tothom hi està conscienciat, sobretot a l’inici del confinament, i de vegades costa fer seguir els protocols”.

Les jornades es fan llargues, no perquè els clients o les vendes hagin augmentat, sinó que, com explica el Ricard, tot el procés s’ha alentit: “Has de buscar les receptes amb la targeta sanitària i la gent s’ha d’esperar fora”, i a més cal afegir el factor humà, “també es queden parlant amb tu una estona”.

Romandre oberts ha estat complicat i dur, assegura en Ricard, sobretot pel neguit general present. Malgrat l'enrenou, “hi ha gent agraïda, fins i tot ens porten menjar, que d’alguna manera ens dona forces per seguir”.

Quiosquers, una adaptació als nous temps La premsa en format digital ha obligat a molts diaris a adaptar les seves redaccions i rutines periodístiques, i amb tot, han pogut sobreviure en la nova era digital. No obstant això, molts dels petits quioscos de barri, aquells establiments on es distribueixen els diaris que encara mantenen la seva edició en paper, han hagut de tancar, i els que queden oberts miren de mantenir els clients.

▶ D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Ricard Amador, farmacèutic de la farmàcia Maria Eulàlia Robert Estelrich, al ca a una reunió amb les seves companyes. Mario Borrás, propietari del quiosc del carrer Mare de Déu de Port. L'Aria Mercat de La Marina durant els dies de confinament ha augmentat la seva clientela habitual. A la foto, una de les se

T

TEMA DEL MES

“El botiguer al costat de casa és el que et coneix i ja sap els teus gustos perquè et veu cada dia”, explica el Joan, quiosquer del carrer de Mineria. I aquí rau la importància del comerç local, a la confiança i al tracte amb el client. “Hi ha molta gent que no considera al comerciant proper ni com a segon ni com a tercer plat, et tracta com a salvavides”, lamenta el Mario Borrás, propietari d’un estanc al barri.

En Manuel, quiosquer al Passeig de la Zona Franca, ha hagut de reinventar-se i fa temps que ofereix libres, pel·lícules i roba, a més de la premsa en paper. “Molts quioscos estan tancant, és un negoci en decadència i hem de renovar-nos”, explica el Manuel.

Maig 2020 // www.tiaflm.org

info 1

m p

arrer adna ev

info “Co-vida”, el moviment social que coopera amb la vida Maig 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 66

pàg. 2

Les propostes de les entitats de La Marina durant el confinament pàgs. 2-3

Les famílies de la Marina opinen sobre el confinament pàg. 3

MARCANT DISTÀNCIES PERÒ MÉS UNITS QUE MAI Nota Editorial

L’impacte emocional de la situació actual Fa uns dies que vivim una situació complexa, on les recomanacions per evitar la propagació del virus passa per distanciar-nos físicament. Quedar-nos a casa està canviat el nostre ritme de vida, la manera de relacionar-nos i, mica en mica, impacta en les nostres emocions i estats d’ànim.

Hi ha però, un altre tipus de distància: el distanciament emocional, que pot fer-nos sentir sols encara que estiguem envoltats de gent o pel contrari, malgrat estar confinats podem sentir-nos a prop de les nostres persones de confiança. I és aquesta proximitat, aquestes relacions autèntiques, les que cal tenir molt present i les que ens poden alleugerir en aquests moments.

Els professionals sanitaris estan fet un gran esforç per acompanyar el patiment humà, tant físic com psíquic; és una qüestió de salut pública, on cal tenir en compte tot el relacionat amb la nostra condició d’éssers humans.

Tornar a la normalitat suposarà no només sortir al carrer, sinó trobar solucions a les situacions socials i psíquiques que ens fan patir i que, com el virus, són compartides, són de tots i convé afrontar-les conjuntament. Caldrà donar-nos temps per superar sentiments normals com les pors, l´apatia, el desànim i, també, lluitar per no deshumanitzar-nos; tot al contrari, necessitem estar els uns al costat dels altres per millorar com a societat.

Sonia Soriano Tormos. Psicòloga clínica. Coordinadora, Hospital de dia per adolescents.

Assumpció Soriano Sala. Metgessa, Psiquiatra, Psicoanalista. Responsable de Consulta Jove.

Casa Jove de la Marina. Fundació Sanitària Sant Pere Claver

Maig 2020 // www.tiaflm.org

2

info

“CO-VIDA” O EL MOVIMENT SOCIAL QUE COOPERA AMB LA VIDA

Des de salut comunitària volíem compartir una mirada positiva de l’experiència de la pandèmia per COVID19 i el confinament que ha comportat, que de forma molt diferent i desigual ens afecta a totes les persones. Aquesta realitat nouvinguda i inesperada és per a moltes de nosaltres una experiència molt intensa en termes de dolor, vulnerabilitat, distanciament social, solitud no volguda, mort, pèrdues, incertesa,... No obstant, també ens aporta dimensions positives: ens reubica i ens convida a fer-nos moltes preguntes…Pot ser una invitació per ordenar i repensar el valor de la vida, per posar la vida al centre de la vida, prendre consciència de la importància que té la salut, el valor de les cures en vers la nostra família i també la nostra comunitat.

Què és essencial per a les nostres vides? Què ens nodreix i ens genera plaer? Quines són les nostres fonts de benestar i salut? Com ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb la família, amb la comunitat, amb la naturalesa, amb el planeta? Com ens cuidem i com

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00

cuidem als altres? Quin espai ocupen les cures en la societat? Com volem viure? Com ens volem organitzar? Quina societat volem construir i, des d’on?

Jugant amb les paraules, en algun sentit, ens agrada pensar que covid (“co-vida”) també pot significar “cooperar amb la vida”. Aquest temps de confinament solidari, ens crida a viure en sintonia amb la -nostra- natura.

Com podem responsablement acompanyar aquest moviment a favor de la vida, que requereix la participació i el compromís de totes vers la nostra comunitat?

Replantejant totes les esferes de la nostra vida.

Davant del llenguatge bèlic sobre guanyar la lluita contra un virus, hem vist que la salut no és una lluita sinó un procés, un procés en el qual l’acompanyament i les cures són essencials. Un procés en el qual, ens cal defensar, defensem i defensarem la salut pública.

Les professionals que treballen als Centres d’Atenció Primària, que ens acompanyen presencialment i per telèfon, les professionals dels Hospitals, que tot i patir retallades en sous i en drets laborals, estan més presents que mai per ajudar a la població, a les professionals de la salut pública que intenten tenir més informació cada dia per plantejar noves solucions al problema. Les cuidadores professionals i familiars que s’encarreguen de les nostra gent gran i dels infants, moltes de les quals estan confinades a una precarietat laboral perpètua.

Davant la demanda de distanciament social, hem vist que el que se’ns demanava era un aïllament físic, i hem creat noves formes de comunicació, de fer xarxa,

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 5.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Raquel Gallardo i Vanessa Puig, Tècniques de Salut Comunitària a la Marina, ASPB

Aquests dies les entitats i els equipaments de la Marina han estat tancats al públic, però no han parat de fer-vos propostes a les xarxes per fer més lleuger el confinament.

Us mostrem algunes!

1

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF)

d’acompanyar-nos, de participar en la nostra comunitat. Perquè totes som necessàries i valuoses. Perquè, el confinament ha generat distancialment físic, però ens ha apropat socialment. Hem vist com els vincles són font de salut (física, emocional, mental i social) i com les xarxes de solidaritat veïnals han florit perquè les llavors estaven sembrades als barris, obrint-nos la possibilitat de transitar un canvi real de paradigma socioeconòmic vers a l’economia social-solidària.

Davant l’aturada, hem vist com la disminució del trànsit ha produït una disminució de la contaminació i ha millorat la qualitat de l’aire; una gran oportunitat de repensar l’espai públic. Noves polítiques de mobilitat, sostenibilitat, urbanisme i habitatge són possibles i necessàries, per tal que la ciutat recuperi l’espai per a la vida i, transformem la ciutat per cuidar la salut de les persones.

“Crisi” etimològicament significa canvi, i això, intrínsecament implica oportunitats, aprenentatges i reptes per créixer com a societat. Perquè el nostre benestar, depèn del benestar de totes i res ens és aliè i tot està connectat. Diuen que el futur és el present que projectem, doncs que aquesta experiència sigui la llavor a favor de la vida. Una vida més saludable, més inclusiva, més equitativa, més digna, més Humana.

La Casa dels Colors ha muntat una ludoteca virtual, per Instagram i Facebook. Han compartit tallers, experiments, contes, receptes, històries..

2 La Marina Sona ens han acompanyat amb Vídeos per cantar i ballar en Família!

Per cert, els podeu seguir a la seva nova pàgina a Facebook “LA MARINA SONA”.

3

#REVERSIONAT és un concurs de versions de cançons, obert a músics, veïns i veïnes, joves, famílies... La versió guanyadora s'endurà un premi de 40 € de descompte pels comerços de l'Associació de Comerciants de La Marina.

Maig 2020 // www.tiaflm.org

info 3

LES FAMÍLIES DE LA MARINA OPINEN SOBRE EL CONFINAMENT Amber : Els meus amics, a la meva família, l’escola i els meus professors.

També sortir al carrer i les extraescolars.

3. ¿Com heu passat l’estona?

Rebeca: A les feines de la casa, a fer els deures amb l’Amber i pensar jocs i activitats perquè s’entretingui i com sóc universitària, a fer el meu TFG. Sammy: Al ser sanitari, he dedicat la major part del temps a treballar.

Quan he estat a casa hem fet esport, cuina i descansar, ja que el nivell de feina ha augmentat molt pel Covid19.

Amber: En alguns moments m’he avorrit molt i altres m‘he divertit molt.

També em preocupo quan la meva àvia, tieta o el meu pare se’n van a la feina.

La família formada per la Rebeca, el Sammy i l’Amber

1 ¿Quina és la part positiva del confinament?

Rebeca (26 anys): Gaudir de la família, sobretot de l’Amber que amb el ritme de vida que portem, no li podem dedicar tot el temps que voldríem.

Sammy (28 anys): Compartir temps en família i valorar molt més els petits detalls del dia a dia.

Amber (7 anys): He après a cuinar, he fet treballs manuals, molts deures i he pogut anar a dormir més tard.

4. ¿Hi ha alguna cosa que us ha sorprès d’aquesta situació de confinament?

Rebeca: D’una banda la solidaritat i complicitat amb els veïns, com cada persona ha tret el millor de si mateix i ha respectat les normes. També em sorprèn com han canviat les coses de cop, ara se li donen valor a petites coses com una abraçada que passaven inadvertides.

Sammy : La solidaritat i complicitat de la gent, ja que a l’hospital ens han arribat moltes mostres de recolzament (Donacions de material i aliments) que son d’agrair i ens han fet la jornada laboral més lleugera.

Amber : Que amb el virus la gent es mor i no m’agrada.

2. ¿Què heu trobat a faltar?

Rebeca: La família, els amics, relacionar-me amb la gent cara a cara i no a través d’una pantalla. Els petons, les abraçades i sortir a passejar.

Sammy : Sortir a passejar en família i les amistats.

4

Els nois i noies de la Fundació Mans a les Mans cada setmana, han hagut de desxifrar un enigma.

Ho hauran aconseguit?

La família formada per l'Imma, el Josep i la Diana.

1- ¿Quina és la part positiva del confinament?

Josep (58 anys): Cap Imma (56 anys): Acabar feines pendents.

Diana (17 anys): Que no hi ha transport i no et pots desplaçar.

2- .¿Què heu trobat a faltar?

Josep: Les activitats que feia fora de casa Imma: Sortir a Caminar Diana: Estar amb els amics i poca cosa més.

5

La Marina Viva, ha proposat una activitat en família perquè entre totes puguin posar cap per avall les normes de casa, i fer que complir-les sigui més divertit!

3- ¿Com heu passat l’estona?

Josep: Avorrits no, hem fet tasques de casa.

Imma: Estudiant música, Ioga, passant més estona amb la família i moltes videoconferències amb la família.

Diana: Doncs molt bé, deures i les meves aficions.

4- ¿Hi ha alguna cosa que us ha sorprès d’aquesta situació de confinament?

Josep: No Imma: En general, la recuperació de la natura, a casa estem molt bé i que a part de les excursions poques coses més necessitem.

Diana: Que és més fàcil de portar del que em pensava i el silenci dels veïns.

Maig 2020 // www.tiaflm.org

4

info

m p

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Un videoclip antimasclista i una peça de percussió intercultural, congelats pel COVID-19

de batucada i percussions d’arreu del món que presentarien al juny.

Confiem en poder tornar a reprendre aquests dos projectes el pròxim curs escolar.

Trobareu més informació al web labascula.cat

■ Els i les joves de Quími-

fer esport, així que sí que em molesta, però puc aguantar.

Enrique i Letty (18 anys): Aguantem com podem, molt avorrits, llegim, escoltem música, juguem però arriba un punt en què ja no podem més.

Mireia (18 anys): Em dedico a estudiar per la sele, a fer videotrucades amb amics, a estar amb la família.

Miriam (16 anys): Va a dies, hi ha dies que bastant bé perquè estic distreta però uns altres no perquè m’avorreixo i no aconsegueixo fer res per deixar d’avorrir-me.

Dijous joves de l’Institut Montjuïc estarien gravant ja les escenes del seu propi videoclip antimasclista i divendres, un altre grup d’alumnes incorporaria nous ritmes a la seva peça de percussió. Però això seria si el COVID-19 no hagués entrat en joc.

Des del febrer, joves de l’Institut Montjuïc participaven en dos projectes impulsats per l’Espai Jove La Bàscula amb el suport del Pla de Barris de La Marina que s’han vist truncats pel confinament: Atrapant masclismes i Percussió i interculturalitat.

A aTRAPant masclimes, joves de 1r i 2n d’ESO analitzaven els missatges del trap per posteriorment crear un videoclip amb lletra pròpia. A Percussió i interculturalitat, joves de 4t d’ESO assajaven els ritmes de la peça

ca opinen!

Malgrat estar tancat al públic, des de l’Espai Química, no hem parat d’estar en contacte amb els nois i noies que habitualment passen bones estones amb nosaltres. Els hi hem volgut preguntar sobre com han viscut el confinament, i aquestes són les seves respostes!

1- Com estàs vivint el confinament?

Anna (17 anys): La veritat és que cada dia tinc un humor diferent però ho porto bé, gràcies a això passo més temps amb la meva família, però a l’hora penso en tot el

que em vindrà a sobre quan acabi, com per exemple el tema dels estudis.

Paulo (14 anys): Ho porto bé, m’agrada sortir al carrer però m’ha agafat en un moment en què només sortia per anar a Química i

2- Què és el que més trobes a faltar?

Anna: Estar amb els amics, poder fer plans junts i parlar amb ells físicament.

Paulo: Els amics, són una part important de la meva autoestima.

Enrique i Letty: Sortir al carrer amb els amics, anar a la platja, al parc, anar o al cinema, però sobretot veure als nostres familiars.

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

Mireia: Anar a sopar amb els amics, i poder voltar per allà.

Miriam: Les abraçades, els moments amb els amics i poder anar a Química

3- Què veus de positiu en tot això?

Anna: Estic valorant coses que pensava que no eren tan importants, com el temps.

Paulo: És una oportunitat de canviar nosaltres mateixos, el medi ambient i la nostra rutina del dia a dia. Moments per pensar sobre si la manera com vivim estava bé o malament.

Enrique i Letty: Almenys es pot sortir a comprar i que ara més a mai tenim les cases netes Mireia: Passar més temps amb la família. És un moment únic!! És una oportunitat per conèixer-los més. També és un moment guai per llegir i culturitzar-nos.

A més, és un bon temps per reflexionar, veure què hem de millorar, pensar en tots els qui estimen, resar, pensar com va la vida.

Ara que està buida de compromisos, veure quins són importants i quins no, i decidir com volem organitzar la nostra vida quan tornem a la normalitat.

Miriam: Doncs que la gent pot passar més temps amb la seva família i pot millorar com persona i aprendre coses noves sobre qualsevol tema ■

L'Aria se

Maig 2020 // www.lamarina.cat

tema del mes 13

mpre; ps de crisi sanitària

rrer de Mineria. La Conxi del forn de pa “Més que bo”. La responsable de Serveis Socials de La Marina, Isabel Arruga adna Vilar, auxiliar d’infermeria a l’Hotel Catalònia de Plaça Espanya rebatejat com a Hotel Salut pels sanitaris. El eves parades.

Alejandro Flores

Infermera:

“Agraïm els aplaudiments però també ens agradaria que la gent ens acompanyés quan ens manifestem per millorar la sanitat” Quiosquer:

“Hi ha molta gent que considera al comerciant de proximitat únicament quan és el seu salvavides” “La sanitat som tots”, el missatge dels sanitaris Probablement, la cara més visible de la lluita contra la Covid-19 sigui la dels sanitaris: els infermers i les infermeres, els metges i les metgesses, així com els auxiliars i els cirurgians, que durant gairebé dos mesos han arriscat les seves vides per salvar-ne d’altres.

“Els pacients que tractem, tot i el seu estat de salut, ens agraeixen moltíssim l'esforç. És en aquest punt on te n’adones com t’agrada aquesta professió”, explica l'Ariadna Vilar, auxiliar d’infermeria a l’Hotel Catalonia de Plaça Espanya, ara convertit en hospital de campanya i, per això, rebatejat com ‘l’Hotel Salut’ pels sanitaris i pacients.

L’Ariadna explica que tots els treballadors i treballadores són una pinya, tothom passa les mateixes pors i els mateixos riscos. “L’equip sempre ha estat molt positiu. Ens hem donat suport entre nosaltres, l’equip de sanitaris i de residents”, ens diu l'Ariadna, que el proper 17 de maig farà un mes que col·labora a salvar vides a l’hotel que abans acollia a turistes.

“Agraïm els aplaudiments que ens dediquen, però també ens agradaria que la gent ens acompanyés quan sortim a manifestar-nos als carrers. Portem massa temps amb la sanitat retallada. La sanitat som tots”, conclou.

Els serveis socials es reorganitzen i augmenten la seva atenció La crisi sanitària de la Covid-19 ha suposat el tancament temporal de moltes empreses i comerços, el que ha acabat desencadenant una crisis econòmica.

Aquesta situació ha fet que moltes famílies hagin necessitat recórrer de nou o per primera vegada als serveis socials.

La cap dels Serveis Socials de La Marina, Isabel Arruga, ens explica que cada dia hi ha 17 nous casos de persones que requereixen atenció a La Marina, que se sumen a les que ja estaven dins del circuit de serveis socials abans de la crisi sanitària.

Arran de la crisi s’han hagut de reorganitzar, no només per oferir un servei diferent, sinó també per protecció sanitària. “Ens hem organitzat en un centre d’atenció presencial a Cotxeres de Sants i fem torns per setmanes” explica Arruga, i afegeix que per donar atenció ràpida “Hem hagut de deixar de fer altres serveis per centrar-nos en l’emergència econòmica de moltes persones”.

Tot i això, segueixen algunes activitats com ara el projecte Radars, amb el qual es fa un acompanyament telefònic a la gent gran perquè no se senti tan sola, oferinthi conversa, activitats, etc. Però sobretot, esperen que la crisi sanitària s’acabi aviat: com diu Arruga, “Volem tornar a donar l’assistència presencial, ja que creant vincles és com millor podem contribuir al benestar de les persones”. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

14 actualitat

Fer classes en temps de confinament En parlen els centres educatius del barri || YohanyLimpias / Vanesa Alemán Tot i que el curs escolar 2019-2020 no s’ha acabat oficialment, ja no es podran fer avaluacions sinó que es tindran en compte només les que es van fer fins a la declaració de l’estat d’alarma, el 14 de març. La feina que es faci d’ara endavant només haurà de servir per millorar les qualificacions. No és un aprovat general, però tampoc no és la fi del curs. Això ha obert un gran debat al si de la comunitat educativa, per les mancances i limitacions tecnològiques dels estudiants, però també per la nova dinàmica que haurà d’afrontar la comunitat educativa en general: mares, pares, estudiants i administracions.

Pels docents, el repte és fer les classes telemàtiques i la coordinació amb els estudiants. Els estudiants afronten un canvi d’hàbits de treball. L’administració haurà de posar-se les piles per pal·liar les bretxes digitals (limitacions de connexió, ordinadors en moltes llars que no en disposen...) i evitar que els de sempre es quedin enrere.

I els pares i mares, hauran d’adaptar-se al fet de tenir els fills a casa i d'organitzar-se alhora per teletreballar-hi. Són només algunes de tantes qüestions que caldrà repensar en la nova etapa escolar, segons apunten diverses persones de la comunitat educativa del barri consultades per a aquest reportatge.

La incertesa ha estat la clara protagonista als centres educatius durant aquests dies de confinament, i els docents han hagut de fer ús de la seva imaginació. A l’escola Can Clos, per exemple, preparaven dossiers de reforç per l’alumnat en un temps rècord, explicava la seva directora, l’Anna Fornells, a La Marina.

Però, l'altra cara de la moneda és la dinàmica a les llars. Alguns pares expliquen que els adolescents porten bé el confinament, però no tant els nens amb germans de curta diferència d'edat, asseguren els familiars que hi viuen confinats. “Intentes estar per ells. Fem treballs manuals, activitats, jocs… però tots dos es porten pocs anys de diferència i es barallen molt” explica l’Eli, mare de dos fills que cursen P4 i 1r curs de Primària a l’escola Pau Vila.

“Arriba un moment que és la bomba, i els escanyaries...” ens confessa entre rialles.

A mesura que passaven els dies i tothom ens adonàvem de la dimensió real de la crisis –"això és de pel·lícula", ens confessava una docent– les escoles i instituts es coordinaven amb les famílies mitjançant el correu electrònic.

Ara, el tema dels deures aixeca l’habitual polseguera entre els pares. Entrevistem a Mónica Urbano, mare de dues filles, una a tercer i una altra a primer d'ESO a l’Institut Montjuïc, quan porta 16 dies de confinament i ha de conviure a casa amb totes dues adolescents gairebé les 24 hores.

“Són bastants independents, tenen els seus amics, les seves sèries i youtubes”, diu. Respecte a la coordinació amb l’Institut, creu que “podrien fer alguna cosa més”, tot i

▶ Pati de l'escola SEAT encara buit.

Yohany Limpias Ayala

ELS REPTES DE:

Les i els estudiants Afrontar el canvi d’hàbits de treball i ser molt més proactius Les mares i pares Adaptar-se al fet de tenir els fills a casa i organitzarse alhora per teletreballar-hi Les i els docents Fer classes telemàtiques i coordinar amb els estudiants Les administracions Pal·liar la bretxa digital, acompanyar l’esforç de la comunitat educativa

reconèixer que el tema dels deures sempre divideix l'opinió dels pares. I sobre les classes telemàtiques ho té clar: “estic molt d’acord, ja que pràcticament tots tenen mòbil”.

Comparteix postura la Bárbara Gutiérrez, mare d’un fill de quart de tercer de l’ESO. “El millor és el temps que estem passant junts”, comenta del confinament. I el negatiu? Li preocupa que els estudiants no estiguin prou preparats. “El primer i segon trimestre també hi va haver alguns dies sense classes o poc regulars”, afirma. I afegeix, que al seu fill sobretot el motiva la feina avaluable.

Esther Vilachá és mare d’una alumna de tercer d’ESO a l’institut Joan Pelegrí. “Al començament hi havia molta incertesa i després ja ens hi hem acostumat. Ara la meva filla fa els deures que li envien mitjançant el portal virtual de l’escola cada dilluns i ella s’organitza durant la setmana per anar fent.

Trobo molt bé que mirin d’acabar telemàticament el curs ".

Tot i que sembla que la feina escolar des de casa s'ha demostrat possible després d'un període d'adaptació, pares i professionals es plantegen la viabilitat del mètode. L’Eli Moreno, qui a més de mare és també professora d’una escola a Sants, assegura que “moltes famílies i alumnes encara no tenen l’hàbit de treballar telemàticament" i que “el problema no es resol només donant-li un ordinador a cada família, sinó que és molt més complex”. Tant que de totes les activitats que ella havia enviat als estudiants durant la primera part del confinament “cap alumne m’ha respost", assegura.

Una vegada el Departament d’Educació ha resolt que s’ha d’encarar el tercer trimestre de forma virtual, molts centres van fer la diagnosi de les limitacions tecnològiques dels seus estudiants. Així ens ho diuen des de les escoles Can Clos, El Polvorí i l’escola Seat. La Marta Pascual directora de Seat ens ho confirma: “ Hem trucat a totes les famílies per veure de quins recursos electrònics disposen per dur a terme les classes”.

El resultat ja s’intuïa. La situació és força complexa a molts barris, incloent-hi La Marina. Per això el Consorci d’Educació va fer l’entrega de material informàtic a moltes famílies, prioritzant els estudiants amb menys recursos. I el Pla de Barris va entregar kits escolars. Els instituts coincideixen amb les escoles en assegurar que a l’educació, igual que a la majoria de sectors, estan desbordats per la volada que ha agafat la crisi sanitària.

Però opten per la serenitat i l'anar a pams en lloc de deixar-se portar pel nerviosisme estès entre famílies i docents. Els preocupa sobretot els estudiants que havien d’acabar la seva etapa formativa perquè, més enllà de les noves dates per l'examen de selectivitat, són conscients que aquesta crisi pot ser la primera baula d'una nova cadena de crisis global. “no estàvem preparats per una situació com aquesta. Ningú ho estava. Per això, cal posar-nos a treballar perquè no es repeteixi” afirma l’Amparo Brull, directora de l’Institut Lluís Domènech i Montaner, encarant el futur amb determinació. I deixa una pregunta en l’aire: Qui sap si més endavant haurem de fer front a d’altres crisis semblats?

La prudència i un tarannà proactiu (ocupar-se de la feina bo i mantenint la calma) caracteritzen la majoria dels directius dels centres educatius. En línia amb les recomanacions de la Conselleria d’Educació de “no obsessionar-se pel temari”, són partidaris de no focalitzar-ho tot només en els deures, ja que les classes virtuals exigeixen molta organització i temps perquè tots els implicats, mares, pares, estudiants i mestres, les puguin seguir i aprofitar. “Els docents s’han d’habituar a aquesta nova forma de treballar. No és el mateix donar classes a alumnes presencialment que fer-ho telemàticament” assegura en Domingo Espot, director de l’Institut Montjuïc.

Aquesta crisi ha plantejat desafiaments com mai abans: sanitaris, socials, però també educatius. Com ara el fer classes en temps de confinament. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

publicitat 15

Maig 2020 // www.lamarina.cat

16

actualitat

De coses invisibles i com ens afecten || Esther Pardo Portem molts dies tancats a casa amb l’amenaça d’ un virus (en llatí vol dir verí o tòxic) i hem tingut temps de pensar en què per no contagiar-te, la millor manera de fer-ho és quedant-te a casa, igual que fa cent, dos cents o cinc-cents anys. I si no ho hem pensat, ja s’encarreguen tots els mitjans de comunicació d’anar-ho recordant. Si veiéssim venir el virus, no caldria, amb apartar-se una mica o sortint corrent en tindríem prou, però no és el cas i llavors el que passa és que quan sortim al carrer o anem a comprar, imaginem que les persones que se’ns acosten el porten allotjat dins i ens agafa terror a què ens el puguin passar.

La realitat és que el virus és només un tros de proteïna i només pot viure si ho fa dins la cèl·lula d’un ésser viu. Hi ha milers de tipus de virus, molts d’ells viuen a l’aigua del mar a costa dels bacteris i això beneficia la vida dels habitants del mar i també la nostra. També n’hi ha que són inofensius per a nosaltres o que només habiten en els animals i que ni tant sols a ells no els afecten. Això és perquè tots els organismes vius tenen un mecanisme d’autodefensa davant d’aquests intrusos que en diem Sistema Immunitari. Si aquest funciona correctament, crea els anomenats Anticossos, que s’adapten al virus per destruir-lo i quan ja han acabat, recorden la forma que té per si un altre dia aquest mateix vol tornar a viure a expenses del nostre organisme i així el poden destruir amb facilitat abans que no faci massa mal. Per posar un exemple: Tots sabem que si quan érem petits havíem agafat la verola borda (varicel·la) ja no la tornarem a passar mai més.

Sembla mentida que un organisme microscòpic, o més que microscòpic doncs es necessita un microscopi electrònic de molta potència per veure’l, hagi posat el peu al coll a totes les civilitzacions que habitem la Terra independentment de països, sistemes de govern, de religions i del color dels seus habitants. L’ésser humà té por d’allò que no coneix i d’allò que no veu i aquí el COVID19 ha tingut les de guanyar: no el podem veure i no sabem que és i sobre tot, on és. A dia d’avui sembla que és a per tot, tant a les soles de les sabates com sobre una poma o a les galtes del teu fill. Per tant POR!!.

Ara es parla força de la mal dita grip espanyola que va aparèixer acabada la segona guerra mundial, a causa de la qual van morir, no se sap ben bé, entre 50 i 100 milions de persones en tot el món, però de tant en tant, ens hem hagut de preocupar d’altres grips que també han causat la mort de molta gent. Jo recordo la de l’any 1973, que va ser especialment virulenta i quan encara no hi havia la possibilitat d’arribar a la població com ara i no es podien donar les normes higièniques, ens va agafar per sorpresa i a moltes famílies hi va morir algun membre. Fa 6 anys, amb la grip A, que s’esperava terrible, que van sacrificar gran quantitat d’aus per si n’eren

▶

Instal·lació hospitalària auxiliar muntada a l'INEF durant la crisi sanitària.

“L’ésser humà té por d’allò que no coneix i d’allò que no veu i aquí el COVID19 ha tingut les de guanyar: no el podem veure i no sabem que és i sobre tot, on és”

sada per un bacil que contamina l’aigua.

Per sort, ja feia temps que s’utilitzaven els antibiòtics per combatre-la i també hi havia vacuna. Van morir quatre persones i quatre-centes van ser ingressades a l’hospital. Eren els últims anys del franquisme i el tractament que en va fer el govern va ser, com sempre acostumen a fer els governs, la negació: aquí no passa res, és algú que ha vingut de fora, està tot controlat, el cas que hi havia ja està donat d’alta, i etc. Fet i fet, va durar uns 3 mesos, es van vacunar moltes persones però la gent tenia POR. Tothom va sortir a comprar impulsivament i a guardar

Yohany Limpias Ayala

senya cada dia a la “caixa tonta”, volent-nos fer creure que estem en guerra contra un enemic, quan no és veritat.

I aquí ens trobem com si fóssim menors d’edat o incapacitats per saber el que és bo i el que és dolent per a una mateixa. I amb els drets i llibertats restringits cada vegada més. I el que és pitjor, molts dels possibles sotmesos hi estan d’acord.

I aquí ens trobem, esperant a la següent fase que no sabem si serà la segona o primera o la intermèdia. I amb la mascareta posada, tu i la caixera del súper, que et mira amb cara de POR.

“Els que manen, o almenys els que creuen que ho fan, no han après que el que cal és educació i no repressió”

▶ L'Auditori Municipal de Oakland, als Estats Units, emprat com a hospital d'emergència durant la pandèmia de grip de 1918.

les causants, la informació va anar molt millor doncs ja trobàvem cartells i instruccions per a rentar-nos les mans i d’anar en compte amb la higiene, a tots els lloc públics (encara hi ha llocs en què hi son). I al cap i a la fi, aquesta grip tant anunciada i per a la qual també van aconseguir fer-nos POR, va ser un no-res.

El que també va ser un quasi no-res a començament dels anys 70, va ser el brot de còlera morbo (l’últim que hi ha hagut a Espanya) que va arribar a Barcelona l’any 1971. Aquesta és una epidèmia cau-

aliments per si de cas. La consigna era: Renta-ho tot, la fruita i verdura que hagis de menjar amb lleixiu.

I aquí ens trobem, amb la sensació que no ens expliquen la veritat, pot ser perquè no la saben o directament perquè creuen que no ens la mereixem.

I aquí ens troben, tancats, i només podem sortir amb permís i amb cronòmetre amb POR de la multa que ens pot caure si desobeïm.

I aquí ens trobem, atemorits pels uniformes que el Gobierno de España ens en-

I no han après els que manen (o potser no manen tant com creuen i/o diuen) perquè nosaltres els hem triat, que el que cal és educació i no repressió. El que té educació, sap que el que no en té és més susceptible de tenir POR perquè desconeix.

I sabeu que és el millor de tot això?

Doncs en primer lloc que li estem donant una treva a la mare Terra i sembla que comença a respirar una mica. L’aire no és tant brut, ni l’aigua del mar tampoc, però no és suficient, per veure-ho clar i solucionar el problema de la contaminació necessitarem una pandèmia cada any els propers anys fins que aprenguem la lliçó.

I en segon lloc, que hem tornat als anys cinquanta o seixanta quan els veïns eren també la família i sabíem que els teníem al costat per si de cas. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Maig 2020 // www.lamarina.cat

18

salut

Tabac, “porros” i adolescència Actualment, a la nostra Societat els joves fumen i proven les drogues a molt curta edat. Segons l'enquesta Estudes 20142018 (Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat) sobre consum de drogues entre els alumnes de secundària, ens alerta de com s'ha disparat el nombre de menors que fumen: ni més ni menys que un de cada quatre! Malgrat que molts d’ells, han nascut ja després de l'entrada en vigor de la llei antitabac de l’any 2006. El consum diari de tabac en escolars de 14 a 18 anys es va reduir a la meitat entre els anys 2014

El consum de marihuana o haixix durant l’adolescència pot danyar el cervell i produir alteracions a l’aprenentatge i la memòria a curt i llarg termini

i 2016, però lamentablement, des de l’any 2017 ha tornat ha augmentar.

Igualment, l’ús de cigarretes electròniques entre estudiants d’educació secundària de 14-18 anys ha augmentat molt.

A l’any 2014 el 22.2% deia que l’havien provat alguna vegada i cap l’havia utilitzat

en els últims dotze mesos, en canvi, a l’any 2018, el 50.1% deia que l’havia provat alguna vegada i el 38,7% l’havia utilitzat en els últims dotze mesos.

Segons els responsables de l'estudi, aquestes xifres es deuen al baix preu del tabac i l'augment del consum de cànnabis (perquè comporta barrejar-ho amb

tabac). I és que també s'està produint un repunt en el consum de porros entre els menors de 18 anys.

Si parlem del cànnabis, el 20% de la població entre 15 i 24 anys reconeix haver fumat “porros” durant l’últim any i la edat mitjana de l’inici en el seu consum se situa sobre el 16 anys. A diferència dels adults, el cervell d'un adolescent s'està desenvolupant activament i moltes vegades no es desenvoluparà completament fins al voltant dels 25 anys d'edat. El consum de marihuana o haixix durant l’adolescència pot danyar el cervell en desenvolupament de l'adolescent i produir alteracions a l’aprenentatge i la memòria a curt i llarg termini.

Donat que tant el tabac com el cànnabis són un problema de salut pública, des del CAP La Marina fem, des de fa uns quants anys ( amb aquest serà un lustre), uns tallers a l'institut d'ESO Lluis Domènech i Montaner, als alumnes de segon i tercer, per a donar a conèixer i alertar del perjudici d'iniciar-se en el consum d'aquestes dues substàncies. ■ Referents de tabaquisme CAP LA MARINA

El retorn a la nova normalitat sanitària al CAP Doctor Carles Ribas Han passat més de 2 mesos que les visites al centre de salut van canviar radicalment com a conseqüència de l’aparició del Coronavirus –SARS 2.

Us volem agrair la col·laboració i comprensió que heu mostrat durant aquest temps.

Per nosaltres ha estat una situació nova i desconeguda a la que hem hagut de fer front adaptant-nos a la situació de cada moment seguint les directius sanitàries.

Tots volem tornar a la normalitat però aquesta, és de moment incerta, ja que el Coronavirus SARS 2 continua present i no podem baixar la guàrdia.

El Govern ha plantejat 4 fases en la situació del desconfinament, però no parlen com serà la tornada a la normalitat als centres de salut. Igual que la nostra activitat no s’ha aturat en cap moment, nosaltres estem preparant aquesta tornada tenint com a prioritat màxima la vostra protecció i salut.

Per això creiem que, en la situació actual i donat que el risc de contagi continua present, no es pot tornar a vi-

sitar amb les sales d’espera plenes, ens veiem obligats a modificar l’estructura de les visites diàries. Seguirem atenen presencialment però prioritzant l’activitat no presencial mitjançant la consulta telefònica i la e –consulta.

Poc a poc anirem atenen a les malalties cròniques i a proves (ECG, espirometries, analítiques, controls d’infermeria, visites d’especialistes ...) que no es van poder realitzar, però serem nosaltres qui us indicarem el moment en que es realitzaran aquestes.

Abans de ser visitats al centre us demanaríem que contacteu per telèfon o e-consulta amb els vostres referents sanitaris perquè us puguin indicar la millor manera de resoldre el vostre problema.

La vostra salut és la nostra prioritat i responsabilitat, i en tot moment vetllem per la vostra salut Moltes gràcies per la vostra col·laboració, JUNTS HO ACONSEGUIREM! ■ CAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Pel maig, cada dia un raig Això és el que diu la dita després de que a l’abril, cada gota en val mil.

Aquest any, de traspàs, que ja diuen en castellà “año bisiesto, año siniestro” a casa nostra, està sent força passat per aigua, cosa molt bona per a la terra, per als rius i per al mar també; afegit a què els humans estem confinats i alguns ja confitats dins de casa, la naturalesa ha recuperat el que és seu i els animal han tornat a recuperar espais que feia temps que no trepitjaven o sobrevolaven i es passegen per llocs en què no era habitual veure’ls des de feia molt de temps. Però no només els animals, les plantes i les herbes també i això ha estat degut a que hi ha menys contaminació i que les brigades de l’Ajuntament no han passat amb la desbrossadora a segar-les.

Suposo que alguns/nes de vosaltres, coneixeu una bona quantitat de les herbes (males herbes) que trobem pels parterres del barri i els que aneu a passejar per la muntanya, a la pujada a l’estadi, que n’és ple. Segur que trobareu algunes malves tendres, bledes boscanes i borratja que podreu posar a l’olla amb patates. I un dia d’aquest quan plogui, fins i tot podreu recollir cargols per fer-ne un vermut (a casa, és clar). I semblarà que hem tornat 40 anys enrere, quan era cosa habitual fer-ho.

D’herbes, podeu recollir plantatge, que va bé per la tos i els mocs, també dent de lleó per fer infusions per netejar el fetge junt amb la fumaria que era és ben florida.

Ja sé que no us he posat les fotografies però segur que els senyor Google us n’ensenya alguna amb la qual podreu reconèixer aquestes plantes.

I paciència que de mica en mica ens en sortirem. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

cultura 19

El karma

Les noves tendències místiques a la joventut dels barris || Jesús Martínez

Camí tortuós

Les nimfes, els silfs, les salamandres.

Pels no profans, el món màgic és un joc de nens, o bé alguna cosa que s’escapa a la comprensió racional. Sentir que algú parla de casetes amb forma de bolet en el tronc dels roures pot fer saltar la imaginació i pot comportar una trucada al loquero.

Com a molt, per als nascuts en els setanta, despertarà l’enyorança de la sèrie David el Gnomo («siete veces más fuerte que tú»).

«Es tracta del despertar de l’espiritual, d’una Nova Era; en això estem molts de la meva generació. Per a mi, és una manera de casar el cristianisme amb alguna cosa que hi ha més enllà de qualsevol religió...», afirma l'angelical Jessica Pyke (Saragossa, 1993), que signa com J. I. Pyke, veïna del Passeig de Zona Franca i que ha publicat la novel·la El hechizo de las hadas. «És un moviment que agafa força amb el New Wave dels setanta, amb els hipies, i que en el meu cas sempre ha estat present. De petita m’inventava històries, personatges que eren monstres de colors als que calia derrotar», prossegueix Jessica, candorosa, infantil i com feta de porcellana, pels seus tènues moviments de dansaire. I afegeix: «La fantasia sempre ha volat amb mi».

Ella diu fantasia quan vol dir espiritual.

«Realment és espiritual el que escric, encoratjant-nos per a una consciència necessària en aquests temps», justifica, i dóna peu a una bateria de preguntes existencials: Què és consciència espiritual?

«La nostra veritable naturalesa, l'harmonia absoluta, aconseguir el benestar, el bé.»

Què és el bé?

«El que ens permet ser feliços, amb llibertat, sense danyar a la resta. El que ens permet ajudar a la gent.»

Què és ser feliç?

«La realització, el desenvolupament personal.»

L’autora dels barris de la Marina Jessica Pyke té arrels celtes. El seu pare procedeix del sud d'Anglaterra, i allà «tot és més de fada».

«Als jardins de les cases veus bols amb pastís, gingebre i llet, per als follets», assegura com una cosa natural.

Infermera de l’Hospital de l’Esperit Sant, a Badalona, ​​va estar un any sencer destinada a l’ala de psiquiatria: «Em va ajudar a entendre com ens comportem».

Jessica va interrompre l’escriptura a causa del insomni i la desil·lusió: «Jo era molt sensible. I de tal manera em van afec-

i vol deixar ben clar que la seva visió no està contaminada per la Història universal: «Tradicionalment, s'associa la màgia amb la bruixeria, i la bruixeria s'associa amb la Inquisició, però res més lluny que això».

Bruixa bona

La sèrie d’una generació

Jessica és una «bruixa moderna». Ella no utilitza aquest vocable, potser massa trillat en els contes versionats per Disney.

En qualsevol cas, practica la màgia blanca, la màgia bona, des que té ús de raó: fa servir l’energia de tal manera que els seus desitjos, en part, es fan realitat. Una manera d’aprendre a controlar el que som. «És una cosa mental», resumeix, i s'acaricia el collaret, amb una Campanilla platejada penjant, lleugera.

L’energia transforma, escampa, ajuda a complir voluntats.

L’energia llueix i lluu, encara que de vegades es posi en camps magnètics negatius.

«En el capítol 13 de la meva novel·la, hi ha un vampir que xucla l'energia, però és una anècdota en el fons», anota,

La Saga Crepuscle, escrita per Stephenie Meyer, va posar la llavor d’aquesta Nova Era juvenil. Composta de diverses parts –Crepúsculo (2005); Lluna nova (2006); Eclipsi (2007) i Alba (2008)–, Crepuscle tracta sobre un noi d’ullals llargs que s’enamora d’una noia terrenal.

S’entenen tot i que cadascun transita per plans diferents.

«Quan anava al batxillerat, les amigues ens reuníem per comentar les pel·lícules, i escrivíem cadascuna de nosaltres sobre el que sentíem i sobre els possibles finals de les estrenes que encara estaven per rodar», explica Jessica. «També llegíem el món de la italiana Elisabetta Gnone, la seva trilogia Fairy Oak: El secreto de las gemelas [2005]; El encanto de la Oscuridad [2006] i Poder de la Luz [2007]. Elisabetta també

L'autora dels barris de la Marina Jessica Pyke té arrels celtes. El seu pare procedeix del sud d'Anglaterra, i allà «tot és més de fada»

va llançar una sèrie de superherois anomenada W.I.T.C.H. [Bruixa].»

A aquestes referències s’afegeixen les aventures de la Reina Jadis en Les cròniques de Narnia, del britànic C. S. Lewis; l’èpica de la valenciana Laura Gallego, amb Las hijas de Tara, i la gòtica Entrevista amb el vampir, d’Anne Rice.

La majoria dels nois de vint anys seduïts per les «ànimes» de la transcendència consulten fòrums del tipus www. otherkin-hispano.org/forum, en què participen usuaris amb pseudònims com Golden Spirit, Sweet Jess i Lady Enuma, que conversen i discuteixen sobre cossos humans i reencarnacions, entre d’altres temes.

El poeta Luca Leonardi, seguidor de blocs sobre paganisme, intenta trobar un punt d’unió entre la física i l’esoterisme, unint les seves forces en una cosa «artística»: «Les seves lleis es complementen».

La Biblioteca Francesc Candel es va convertir en el refugi en què gaudir de les lectures de ficció: El Gorg negre, de Margarida Aritzeta; Top Fairies, de Sílvia Tarragó...

tar les catàstrofes i les guerres com la segona Guerra del Golf [2003], que vaig bolcar tota la tristesa que guardava en mi i va sortir Bellesa suprema, relat en el qual reflecteixo l’obsessió per la perfecció. Acaba en un assassinat col·lectiu. Llavors vaig fer la meitat de El hechizo de las hadas i, amb 18 anys, vaig deixar d’escriure perquè em dominava el costat fosc», respon, i exorcitza els seus dimonis. «Al març de 2018, set anys després, vaig reprendre aquell projecte i vaig acabar El hechizo...».

L’espiritual guanya terreny.

Els nois d’avui han trobat exemples en els «nens de vidre», cosa que no té res a veure amb els extraterrestres sinó amb el «pensament avançat».

«Els nens de vidre, també anomenats “nens índigo”, projecten poders que els fa créixer interiorment. Són referències vàlides», conclou l'escriptora Jessica Pyke, promotora dels nous corrents de creixement.

Jessica i les seves fades han assistit a la fira Magic Internacional, celebrada a l’Hospitalet, amb un programa en què sobresurten les paraules cel, clarividència i viatge astral.

«Més que amb la pseudociència, l'espiritual té a veure amb el karma.» ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

20

espai patrocinat

La Policia Portuària mostra la seva cara més solidària durant l’estat d’alarma Els col·lectius més vulnerables de l’entorn portuari poden comptar amb els agents de la policia del Port de Barcelona per a fer la compra, anar a la farmàcia o felicitar a un infant el dia del seu aniversari

Cartell informatiu de la campanya.

La Policia Portuària ha engegat una campanya solidària d’ajut i suport a les persones grans i a d’altres col·lectius vulnerables que tenen dificultats per a sortir al carrer.

Concretament, els agents s’ofereixen a tots aquells veïns i veïnes dels carrers de l’entorn portuari, com és la zona del carrer d’Escar, el passeig de Joan de Borbó i el passeig de Josep Carner, a realitzar la compra o anar a la farmàcia. També, aquestes famílies poden comptar amb el cos de policia del Port de Barcelona per a sorprendre a un infant i felicitar-lo el dia del seu aniversari.

Per fer difusió de la campanya, els agents han col·locat cartells explicatius a les portes dels edificis situats en terreny portuari per a que la informació arribi a aquelles persones que ho necessitin i també fer córrer la veu entre el veïnat. Les sol·licituds es poden demanar al telèfon gratuït de la Policia Portuària o per correu electrònic amb 24 hores d’antelació.

Conscients de les dificultats per les que passa la població de Barcelona, els agents de la policia del Port de Barcelona han volgut posar de manifest el seu sentit del deure i de servei cap a la ciutadania amb aquesta campanya de proximitat. ■

Leitat1 arriba als malalts de les UCIs com a respirador de campanya acreditat El respirador de campanya Leitat1 ha funcionat correctament en les primeres proves realitzades amb pacients en l'UCI de l'Hospital Parc Taulí, que s'ampliaran imminentment en varis hospitals de Catalunya En poc més d'una setmana, el disseny del primer respirador de campanya, Leitat 1, fruit de l'aliança entre el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i Leitat (Tecnio) al costat del CatSalut, a través del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i l'Hospital Parc Taulí de Sabadell és completament funcional.

Així ho corroboren les primeres proves realitzades amb un pacient afectat pel virus COVID-19, que s'han dut a terme a l'Hospital Parc Taulí.

El respirador, dissenyat per l'enginyer sènior de Leitat, Sr. Magí Galindo, i validat mèdicament per l'equip del Dr. Lluís Blanch, del Parc Taulí de Sabadell, expert en ventilació mecànica; ha estat millorat des del prototip inicial mitjançant la incorporació de sensors volumètrics, sensors de pressió o alarmes d'oxigen, entre d’altres aspectes, per a facilitar el seu ús per part del personal sanitari i garantir la seva funcionalitat durant un major període de temps en la respiració assistida de pacients greus amb coronavirus que s'ha passat a denominar Leitat1.3.

Després de les primeres proves satisfactòries amb humans, es durà a terme l’extensió de l’assaig clínic a tot Catalunya, començant una primera fase de ma-

Amb l'aprovació de l'Agència Espanyola del Medicament l’objectiu actual és accelerar la producció i distribució del respirador abans del col·lapse de les urgències mèdiques nera imminent en varis hospitals (Parc Taulí de Sabadell, Vall d’Hebron, Hospital de la Mar, Consorci Sanitari de Terrassa i Hospital General de Granollers) sota la coordinació del Dr. Ricard Ferrer (Dir. UCI Vall d’Hebrón),

responsable del dispositiu UCI única de Cataluña.

Per l'aprovació per part de l'Agència Espanyola del Medicament, es van dur a terme a Applus els assajos i optimitzacions, junt con els tècnics de Leitat, per a garantir la seguretat dels respiradors, i permetre que l'Agència Estatal de Medicaments i Productes Sanitaris pogués finalment certificar el respirador i autoritzar la seva utilització per a contribuir a evitar el col·lapse de les urgències mèdiques espanyoles.

Es tracta d'un respirador robust i compacte format per peces impreses en 3D

amb la tecnologia d'HP Multi Jet Fusion (MJF) i dissenyat per a ser industrialment escalable, de manera que es pugui aconseguir una producció diària de 50 unitats, a un cost 10 vegades inferior al d'un respirador convencional.

Una vegada obtingut el suport de les autoritats sanitàries, s'accelerarà la producció que es concentrarà i assemblarà en les instal·lacions de la Fundació Cares. Les peces seran impreses en les infraestructures del CZFB comptant amb el suport de la 3D Factory Incubator i el Hub de 3D (IAM3DHUB).

També s'ha sumat l'empresa Bosch Siemens Home Appliance (BSH), i es mantenen contactes amb altres com Airbus amb les quals s'està compartint coneixements i capacitats tècniques per al desenvolupament del projecte en el que acabarà sent una nova versió del respirador (Leitat2.0).

El respirador Leitat1 (@respira_leitatX) ha rebut diferents contribucions tant de particulars com d'empreses (entre les quals cal destacar les de Cellnex i Almirall) i els seus promotors estan coordinant diferents col·laboracions amb altres projectes similars tant nacionals com internacionals. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

esports 21

El Coronavirus cancel·la competicions esportives locals Els partits del Club Esportiu La Marina i del Club Natació Montjuïc tornaran al setembre || Albert Aguilar La crisi sanitària de la Covid-19 també ha afectat de ple a l'àmbit esportiu local. Moltes entitats esportives del barri s'han vist obligades a ajornar l'activitat cap al setembre després d'aturar-la sobtadament.

Dos dies abans que es declarés l'estat d'alarma, el Club Esportiu La Marina va decidir suspendre tota l'activitat del club a indicacions rebudes el dia anterior de la Secretaria General de l'Esport i la Federació Catalana de Bàsquet. Aleshores, l'equip sènior del CE La Marina se situava líder en solitari amb només dues derrotes al campionat de lliga.

Després de dos llargs mesos sense partits ni entrenaments, la Federació Catalana de Bàsquet ha posat el punt final a les diverses lligues, entre les quals es troben la dels sèniors i la sub-25. L'organització ha justificat la seva decisió amb el pla governamental de desconfinament a la mà, que permet la pràctica d'esports d'equip només a l'última de les fases previstes. Per tant, serà impossible tornar a la competició abans no comenci la propera lliga.

Aquesta decisió afavoreix el Club Esportiu La Marina perquè encapçalava la compe-

▶ L'equip júnior del C.E. La Marina. Temporada 2018-1029.

El CN Montjuïc acaba la temporada a la sisena posició ▶ L'equip sènior del C.E. La Marina.

La Federació Catalana de Bàsquet abonarà imports per iniciar la temporada sense obligacions econòmiques

tició amb només dues derrotes en tota la temporada. El seu director, Andreu Farrera, també la defensava per manca de temps suficient per tornar a la competició.

Al comunicat oficial de la Federació Catalana de Bàsquet s'hi afegeix la decisió d'abonar a cada club els imports que els pertoquen, per tal que puguin afrontar la pròxima temporada sense càrregues econòmiques.

Al barri, el Club Esportiu La Marina no ha estat l'únic afectat per les cancel·lacions.

Després de consultar a tots els clubs, la

Federació Espanyola de Natació ha decidit també donar per finalitzada la Primera divisió Nacional de waterpolo, el Club Natació Montjuïc haurà d'esperar al setembre per tornar a la feina.

El Club Natació Montjuïc, dirigit per Alfons Cànovas, acaba el campionat domèstic en una sisena posició que resulta còmoda si la comparem amb la novena de la passada temporada i la lluita de l'equip per evitar les places de descens. Amb aquesta mesura, la Primera divisió Nacional de Waterpolo acaba amb el Molins de Rei com a líder i l'equip de la Concepción a la cua de la classificació. ■

Els joves de La Marina fan esport al carrer després de sis setmanes de confinament Els esportistes van haver d’envair les carreteres per poder mantenir la distància de seguretat || A.A. Després d'un mes i mig sense poder sortir de casa, havia moltes ganes de fer activitats esportives a l'aire lliure. Per aquest motiu, el primer cap de setmana que el govern ho va permetre, els carrers de La Marina s'han omplert de gom a gom.

La majoria de la gent que hi va sortir a practicar esport després de la quarantena ha coincidit en triat el mateix indret, el Cim de Montjuïc. Un nombre considerable de corredors, patinadors i ciclistes es va aplegar a les carreteres properes a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. No obstant això, aquestes avingudes són prou amples com per mantenir la distància entre persones que recomanen les autoritats. En els carrers més propers a l'Estadi Olímpic, on les carreteres són més estretes, els esportistes van haver d'envair la carretera per poder mantenir la distància de seguretat.

▶ Una patinadora amb mascareta al Skateparc.

Alejandro Flores

Per a la Ibtissam Chakour, una de les veïnes del barri que va sortir a fer-hi esport, ha estat una bona oportunitat per demostrar el grau de maduresa de la gent després d'haver passat dos mesos tancada a casa. “semblava una utopia, els carrers sense cotxes i molta gent caminant i amb bicicletes i generalment tothom ha tingut molta precaució”, afegia una altra veïna que també va sortir el primer dia.

Un altre lloc on es van concentrar més esportistes alhora va ser al nou Skateparc de la Plaça del Moviment Obrer. Quan encara no eren les vuit del matí ja hi eren tres grups de joves patinadors, i un dels quals, el Santiago Sánchez, expressava la seva alegria per poder practicar el seu esport preferit sobre el seu patí després de tant de temps.

Tant a la franja horària del matí com a la de la tarda alguns veïns no van estar pendents de l'hora i van allargar una mica massa la sessió esportiva. ■

22

Maig 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

Gràcies al comerciant valent!

El comerç de proximitat de #Barcelona comencem a aixecar la persiana per oferir-te els millors productes i serveis.

Vam tancar per responsabilitat i pel bé dels nostres veïns i veïnes.

Ara, tornem a obrir i et necessitem al nostre costat.

Ara et toca a tu. #araettocaatu #FentBarriFemCiutat #comerçdelamarina

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS ANIMAL DOMÈSTIC ELECTRODOMÈSTICS VANWARD MON ANIMAL Pg. Zona Franca, 124, Local. c/Foneria, 43 Telf. 934317402 Telf. 93 535 52 52

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

PELUTS ESCOLA D'IDIOMES Alts Forns, 69, local 16 (Plaça KIDS AND US LA MARINA Mediterrània) Telf. 934229079 C/ Mecànica, 17

365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365

ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32

BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 Telf. 93 223 92 88

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK (NOU SOCI) Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ FARMÀCIES Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 JOYERÍA LURA Telf. 934218129/ 606885784 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

BUGADERIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Telf. 93 296 48 18 LA WASH-BUGADERIA Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 LLAR D’INFANTS XUMETS c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 C/Energia, 10. 93 431 76 72 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ CELLERS Mare de Déu de Port, 234 CELLER LA MARINA Telf. 93 332 21 94 Aviador Duran, 2. 680188509 FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 COPISTERIES 933320210 / 608975406 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 FERRETERIES-LAMPISTERIES CORREDURIES D’ASSEGURANCES BAYOT COLLADO, S.L. ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 168-170 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 934214922 / 601156042 Telf. 932233309 / COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L 656369849 c/Energia, 20 DROGUERIES I PERFUMERIES Telf. 934215977 / 677565089 DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44

BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 REFORMES INTEGRALS MAVI MODA I COMPLEMENTS NOUESPAI, S.C.P Mare de Déu de Port, 264-266 Pg. de la Zona Franca, 177 Local 2. Telf. 610075461 Telf. 93.517.63.18

EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46 CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA CALZADOS CISNE TENMAN REFORMES Passeig de la Zona Franca, 220 c/Mare de Déu de Port, 407-409 c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 Telf. 933323594 Telf. 629.82.92.85 NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Telf. 93 296 98 43 155. Telf. 93 432 24 98 BAR JUEVES 5 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 934324022 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Port, 272. Telf. 93 141 97 75 MACARRO Ferrocarrils Catalans, PERRUQUERIES I ESTILISME 87-89. Telf. 93 332 78 56 BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs MOBLES local 3. Telf. 93 422 10 48 MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224.

DANI FERNANDEZ ESTILISTES 93 332 26 98 Paseo de la Zona Franca, 132 MacMOBLES ZONA FRANCA Telf. 934 32 15 90 Pg. Zona Franca, 141 MANIKURAME Telf. 93 432 37 99 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 MODA I COMPLEMENTS QUADRES I MARCS WALA SPORT Pg. Zona Franca, ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Mineria, 17. 93 296 70 03

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5 Telèfon 656187296.

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 Telf. 93 331 84 33 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Tel. 93 421 56 17 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Volem posar en valor i agrair a tota la població en general, en especial als establiments comercials i considerats com a sector essencials, que aquest dies de confinament total que han treballat i seguiran treballant per a tots el veïns i veïnes de la Marina.

Juntament amb serveis essencials, com el suport sanitari i assistencial i seguretat, cal posar en relleu la tasca de les empreses del sector de l’alimentació, del transport de productes de primera necessitat, neteja, gestories i assessories legals i tots aquells treballadors de l´àmbit social i voluntariat (Grup d’Ajuda Social de la Marina) que durant aquesta etapa de confinament seguiu prestan servei. La vostra feina és bàsica, i ara més que mai.

Des de l’Associació de Comerciants de la Marina hem treballat per donar suport a tots els nostres associats, representants, gestionant, fomentant el comerç del barri de la Marina i també hem defensat els interessos econòmics i socials comuns dels nostres associats. És important, ara més que mai, reconèixer i agrair la seva tasca. Esperem recuperar la normalitat al més aviat possible i poder recuperar-nos d›aquesta crisi sanitària, social, humana i econòmica. ■

Maig 2020 // www.lamarina.cat

23

In Memoriam Les àvies i avis, veïns, veïnes, amics i amigues que ens han deixat aquest dies i als que les famílies i amistats no hem pogut fer-los un comiat com ens hagués agradat. La immensa majoria éreu d’una generació valenta i lluitadora. Tant de bo els que ens quedem puguem seguir les vostres passes de bon veïnatge, esforç, perseverança i il·lusió per la vida.

Us donem les gràcies per haver-nos acompanyat en el camí. I us hi trobarem a faltar..., fins la retrobada!

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.

Antonio Machado (Extracte Proverbios y cantares, 1912)

Estenc la mà i no hi ets.....

No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo i amb la mirada clara dels qui estimen sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol (Extracte Llibre d'absències, 1985)

Josep Elalouf Assouline, va morir el 15 d’abril.... carrer Alts Forns Juaquin Guerrero Guerrero, va morir el 17 d’abril.

Jose Borrell Domínguez, 82 anys, va morir el 8 d’abril.

María Peirado López, 87 anys, va morir l’1 d’abril, c/Mare de Déu de Port Jordi López Ferrer, 79 anys, va morir el 28 de març, Can Clos.

Manuel Vicente Alegre... Sant Cristòfol.

Flora Campos Fernández, 78 anys, va morir el 28 de març.

Martín Gallardo Murcia, 89 anys, va morir el 29 de març, Colònia Bausili Lorenzo Ferrer, 79 anys, va morir el 21 de març, La Marina de Port Daniel Bachero Fayos, 87 anys, va morir 25 de març, la Bordeta.

Júlia Padrosa Comas, 88 anys, va morir el 29 de març, la Bordeta.

Pilar Gambin Martínez, “la tintorera de tota la vida”.74 anys, va morir el 9 d’abril, Plus Ultra.

Esperanza Avilés España, 88 anys, va morir el 13 d’abril, Casas Baratas.

Jorge Cortés Solís, 60 anys. Va morir el 5 d’abril, c/ Mare de Déu de Port. Ángel Agustín Calero Gutiérrez. 77 anys, va morir el 27 de març, carrer Alts Forns.

Francisca Villar Requena, 84 anys, va morir el 10 d’abril, carrer Mare de Déu de Port.

Josep Maria Torres, va morir el 9 de maig. Passeig de la Zona Franca.

Marcelino Martín Martín, 94 anys, va morir el 5 de maig, carrer Gaià.

(Llista facilitada i autoritzada pels familiars i amics, en col·laboració amb entitats i associacions veïnals)

Maig 2020

L'ENTREVISTA

“Ara molta gent ha après a reconèixer la feina de la Senyora de la Neteja, i n’estic molt orgullosa” Alejandro Flores

Dolores Litran Arias.

Faré 58 anys el dia 1 de juny.

Casada. Tinc tres fills. Sóc autònoma i tinc una petita empresa de neteja i gestoria d’escales.

Creença o religió? Evangelista.

Política? Cap.

Q

uin ha estat el seu trajecte de vida? Com arriba a aquesta feina?

Amb la crisi el 2008, jo tenia tres fills, els dos majors encara estudiaven i la feina anava molt malament. Llavors, una empresa em va contractar per fer neteja i després d'un temps, com que sóc d’aquí del barri i coneixia gent disposada, finalment em vaig fer autònoma.

Ara nosaltres mateixes portem més de 20 escales. Vaig començar a fer un portal duent una galleda a la mà, de tu a tu, on m’anaven agafant… i m’ha costat la meva feina! Però n’estic molt orgullosa.

Abans de la crisi què feia?

Era mestressa de casa. Tenia un fill petit perquè amb 40 anys vaig voler tenir-ne un altre i m'hi dedicava plenament.

Com heu viscut aquesta crisis del coronavirus, des del sector de la neteja?

Sobretot hem tingut por de perdre la nostra feina, amb tot el que ha costat aixecar el cap. He passat per la situació d’una persona que ha decidit fer-se ella mateixa la neteja del replà perquè no li arriba per a pagar la quota. I jo tenia por de perdre la feina just ara.

No heu parat cap dia.

No. Fins i tot hem fet una mica més d’hores perquè hem hagut de desinfectar més, tenint molta més cura, clar… no teníem pànic del virus, però sí por i respecte.

Sembla que aquesta crisi ens ha palesat el poc reconeixement que com a societat fem de feines com la vostra, que són imprescindibles.

Les persones entenien que nosaltres també podem agafar el virus. Tot i que sense dir-ho, el missatge al final era que “vosaltres que veniu a netejar, feu net per si de cas heu agafat el virus en un altre lloc”.

Com que havíem d’anar de comunitat

en comunitat, teníem por de generar un cert rebuig cap a nosaltres… He de dir que ens han tractat molt bé però ha sigut una situació una mica estranya en aquest sentit.

Creu que ara hi ha hagut una mica més de reconeixement ara a la vostra feina?

Sí, ens ha arribat. D'algunes setmanes ençà, les persones de les comunitats han començat a adonar-se del valor de la nostra feina i a agrair-nos-la. Han reconegut la feina de la “Senyora o el Senyor de la Neteja”. Abans era l’actitud de “a tu et paguem per treure la brossa” i “jo pago, tu neteges". Ara comencen a dir “Ai! Encara sort que esteu vosaltres i feu la neteja”, o "aneu amb compte i gràcies per fer-ho”. Estem molt contentes d’aquest canvi!

Massa sovint s’ha fet invisible les persones que us hi dediqueu o fins i tot se us ha tractat amb poca educació. Que li ha passat alguna vegada?

Sí. I he de reconèixer que són experiències que fan mal. A una comunitat on hi havia algunes persones conflictives, jo els hi vaig dir una vegada: “escolteu, tingueu compte amb les bosses de la brossa”... I de sobte un va llençar-ne una pel balcó i em diu “ara la reculls tu”.

Apa! Abans del coronavirus, quan va haver-hi aquella tempesta tan grossa, a una comunitat li van caure moltes fulles dels arbres i també molts testos, així que nosaltres ho volíem recollir tot. Però va venir la Guàrdia Urbana i ens va advertir que no podíem ser-hi perquè era perillós. I vam haver de marxar immediatament.

Unes hores més tard em truquen de la comunitat per reclamar que allò no estava net. I en explicar-los-hi em vam dir que si plovia, doncs que agafés un paraigües...

La Dolores (o la Lola, com la coneixem al barri) és una dona enèrgica, d’una bellesa serena i molt profunda, una dona seriosa en les seves reflexions. Després d’haver-ho passat molt malament durant la crisi del 2008, va decidir emprendre un petit negoci de neteja juntament amb altres persones del barri, "no només dones, “que també hi ha homes netejant”, diu. Aquest ha estat un dels sectors que els ha tocat viure la crisis de coronavirus a peu de canó i sense la possibilitat de tancar-se a casa a pany i forrellat perquè la COVID19 no passi de la porta.

L’objectiu: no deixar sense un servei imprescindible més de 20 escales del barri que per les seves dimensions el requereixen de manera permanent.

“Encara més en un moment d’una infecció com aquesta” diu la Lola, tota conscient de la importància de la seva feina en plena crisi provocada per un virus contagiós i que s’enganxa com una paparra on pot.

“Estem contentes perquè hem notat un canvi d’actitud de moltes persones cap a la nostra feina”, diu. Abans era “et paguem i fes-ho” i ara és “gràcies per ser-hi”. Parlem totes dues amb mascaretes, respectant la distància de seguretat i n'Alejandro, el nostre reporter gràfic, la segueix d’escala en escala per fer-li fotos.

.... (faig silenci per vergonya aliena) No és que em sentís malament, perquè el meu ofici m’agrada, i té aquestes coses que nosaltres sabem afrontar. Però tots som persones. I aquestes experiències et fan passar una mala estona perquè poden arribar a ser humiliants... Moltes vegades he arribat a casa i he plorat. Ho he de reconèixer.

Ara diu que ha canviat una mica.

Aquesta crisi ha revelat a la resta la importància dels homes i les dones de la neteja. No més que d’altres oficis, però tampoc menys. Som importants per netejar els carrers, les comunitats, els hospitals, les escoles… hem de ser-hi. Si no hi som... (fa una ganyota) A més, durant la crisi heu fet molta feina solidària amb gent gran. És un tema que m’emociona, perquè veus persones grans que no poden sortir i les hem hagut de fer la compra, portar el menjar... Alguns cops han obert les portes de les seves llars i han començat a plorar perquè no podien sortir... T’expliquen que han passat gana a la seva vida i es fa molt dur veure-les ara morir totes soles.

Feu més de 20 escales al barri...

Que heu sabut de moltes defuncions?

Sí, però moltes! No d'una, sinó de moltes persones. Un dia anaves a una comunitat i l’avi que sempre trobaves no hi era, i un altre dia que tornaves ja s’havia mort. En algun moment semblava una pel·lícula de terror.

A vostè que ha tingut tant de contacte amb persones grans, què li comenten?

Valoren molt el fet d'estar per ells, que se’ls doni una mica de conversa.... no costa gens. Però se’ls ha perdut el respecte, el valor que tenen com a gent gran i fins i tot a vegades com a éssers humans. Molt del benestar que tenim ara els hi devem per tant com han lluitat.Com a societat els hauríem de mimar perquè això és una cadena. Tots serem avis i àvies un dia. Protegir-los és protegir-nos nosaltres mateixos.

Creu que haurem après alguna cosa quan tot això hagi passat?

Jo crec que valorarem més la família i tot el que ens envolta.

Hi ha alguna cosa més que vulgui compartir amb nosaltres?

Sí, com a barri sempre ens han presentat com l'aparador de tot allò dolent, però a la Zona Franca hi ha també coses bones. Ens hem ajudat moltíssim entre les persones, amb l’alimentació, ens hem preocupat de com estan els avis... Som un barri de persones molt treballadores i que ens estimem, i jo n’estic molt orgullosa! ■

Yohany Limpias Ayala