La Marina – Edició maig 2023

Marxa un abril sense aigües...

Parcs secs i fonts buides per la sequera disparen la preocupació mediambiental del veïnat

L’absència gairebé total de pluges a l'abril transforma el paisatge urbà i centra les converses i comentaris a peu de carrer.

Alejandro Flores

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Tel. 93 296 80 00

redaccio@lamarina.cat

www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1er pis 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr, Pau Llopis i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat

comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

De la precampanya barcelonesa i el moment que vivim

El que ens juguem en aquest moment hauria d'obligar la classe política a fer propostes més constructives, i a la ciutadania a transformar la frustració, la ràbia i la por en actes i decisions que ens aportin valor a nosaltres mateixos i al conjunt.

Esforcem-nos amb la memòria per intentar situar-nos: crisi, pandèmia, guerra, inflació sobretot dels aliments i del mercat de l'habitatge, dos imprescindibles per viure (amb una classe empresarial global –ens referim als grans inversors— estúpida i desacomplexada) I ara la sequera com a recordatori i preludi de la magnitud que té el problema del canvi climàtic. Fa por i encara més perquè el que ve és desconegut, els científics ens ho expliquen, però som incapaços d'imaginar-nos-ho.

En aquest context vivim la precampanya. I encara sort que són les municipals, espais més propers que obliguen la classe política a no perdre tant el nord comunicativament, ja que la gent ho tolera menys. Així i tot hi ha un ball d'anuncis intentant arribar a un l'electorat amb preocupacions que indignen, com és el cas de l'habitatge.

Totes les mesures anunciades —la reconversió dels 50 mil pisos de la Sareb en lloguer social, la construcció de 43 mil habitatges, via ICO, per engrossir el parc d'habitatge públic i la nova llei d'habitatge— pretenen transformar un estat d'ànim de desànim i preocupació. Però analitzades fill per randa —asseguren col·lectius i experts—, són mesures poc ambicioses que no contribuiran a encaminar la situació.

Mentrestant, dèiem, la por i la frustració social marquen l'estat d'ànim al carrer. És temptador apagar, metafòricament parlant, aïllar-nos i desconnectar.

Aquest desig col·lectiu il·lustra el moment que vivim. Un fet que curt i diari és imprescindible i beneficiós; quan s'efectua de manera duradora i generalitzada converteix la por, la ràbia, la frustració i la resultant desinformació en un polvorí i llavors tot es complica més.

Aquesta situació, fins al moment, ha afavorit una campanya mesurada, virtut catalana i barcelonesa, perquè per poc que puja el nivell de soroll buit fugim. Però d'altra també ha enfrontat els aparells dels partits polítics a la necessitat de pensar millor la comunicació i les estratègies i els ha reflectit on són. La forma i el fons són igual d'importants, ens permeten saber el que hi ha al darrere de cada opció política. Comunicativament

hi ha hagut poca novetat, però hem sabut centrar temes que abans es relegaven als extrems: turisme, habitatge, model urbà, model econòmic de la ciutat...

El context és difícil, però hi ha esperança i aquesta està, sobretot, en l'organització civil: professionals de tots els camps que no han renunciat a l'ètica, entitats socials que acompanyen als que s'han desposseït, artistes del món cultural intentant contribuir amb reflexions pertinents, empreses i comerciants que es preocupen de treballadors i treballadores i, fins i tot, persones dels aparells polítics que de debò volen contribuir a reorientar l'actuació pública i la seva lògica.

Per tant, sí, som als marges, però la immensa majoria ja som aquí. Resistència, aliances múltiples entre diversos i alegria. Cal aquesta consciència i tenir clar què i qui suma o amenaça els nostres interessos. Voteu-hi! ■

El fenomen estatunidenc de les renúncies massives, podria passar a Barcelona?

|| Yaiza Sánchez

-- Faci el que faci no aconsegueixo res bo: a més del grau, ja he fet el màster i ara intento posar-me amb l’anglès, ja tinc més 10 anys d’experiència laboral. Com a autònoma o cobrant ben poquet sí que et contracten.

-- Almenys estàs en allò teu, jo ni això. Molta colla ara ens qüestionem haver de treballar 8 hores, 5, 6 ó 7 dies per 1.200 euros, no té sentit.

És la conversa entre dues joves d’entre 20 i 30 anys i escaig, cadascuna. És una anècdota que no té valor estadístic, però exemplifica el canvi en la forma de concebre la vida que s’està produint en les noves generacions i el malestar general pel deteriorament de les condicions laborals arreu.

El cas dels EUA, “la Gran Renúncia” Més de 4 milions de treballadors van abandonar voluntàriament la seva feina al país nord-americà l’any 2021, i s’hi va assolir la xifra històrica de 10,9 milions de llocs de treball vacants, segons dades del Departament de Treball dels EUA. A aquest fenomen, el professor universitari Anthony C. Klotz l’ha batejat com la “Gran Renúncia” i s’ha convertit en una forma d’exigir unes condicions laborals dignes.

La pandèmia va posar a prova el mercat de treball d’aquell país: dels 5,8 milions d’aturats el febrer del 2020 va passar-se a 23,1 milions a l’abril de 2020, fet que suposa que en dos mesos va augmentar un 11,3%. Les dades de l’Oficina d'Estadístiques Laborals dels EUA indiquen, tanmateix, una inversió de la tendència, ja que cap al desembre de 2021 la tassa tornava a situar-se al 4%. No obstant això, entre l’abril de 2021 i fins finals d’any, molts treballadors protagonitzen aquesta gran renúncia pels baixos salaris, la falta de consideració cap als treballadors, i el difícil equilibri entre el món laboral i el personal.

Els majors protagonistes de la protesta en forma d’abandonament laboral van ser els empleats joves, que ocupen tasques poc qualificades, mal pagades i amb “poc o cap espai per a progressar”. D’altra banda, el 20% de les persones que han renunciat a les seves feines tenien entre 30 i 45 anys. Tal com indica Nueva Tribuna, la meitat dels cessaments voluntaris es concentren en els sectors de la restauració, hostaleria, comercial i d’assistència personal, en els quals hi ha un nivell de sindicalització “molt baix”.

Davant el context, què va passar a la resta del món? Tot i que amb un índex menys radical, el jovent de la Xina va liderar el moviment Tang ping (tombat) que protestava per l'excés de treball i els baixos salaris. A Espanya i Catalunya, més enllà de demandes encapçalades per sindicats com Comissions Obreres (CCOO) o la Unió General de Treballadors (UGT), no sembla que vagi a produir-se cap moviment intersectorial de protesta, tots i que els sindicats han aixecat el to de les protestes cap a les empreses, tal com s’ha sentit a les manifestacions d’aquest 1 de maig.

L’onada de cessaments voluntaris als EUA va posar al punt de mira l’explotació i insatisfacció laborals.

A Barcelona, tot i que no hi ha hagut cap protesta similar, les xifres evidencien una situació retributiva vulnerable i molt descontentament social

Les

xifres del descontentament a Barcelona

El mexicà Instituto Nacional de Estadística y Geografía (INEG) indica que el 88% de les persones està insatisfeta amb la seva ocupació, ja sigui per l’ambient de feina, l’estrès o la retribució. En aquest sentit, les darreres xifres situen el percentatge d’assalariats en situació de pobresa se situen en el 18,8%, un número que ha augmentat un 3,9% des de 2018.

Però, quina és la renda disponible a les llars per persona? A la Marina del Prat Vermell, l’última xifra se situa en els 12.528 euros, mentre que a la Marina de Port, als 16.999. Ambdues tendències han augmentat des de 2015; així i tot, el barri no ha sortit de la situació de vulnerabilitat en què el situen les dades. D’acord amb el recompte d’Información General, per viure a Barcelona es necessiten entre 800 i 1.500 euros mensuals, cosa dubtosa. En tot cas, una persona que viu a la Marina del Prat Vermell ingressa de mitjana 1.044 euros. A la Marina de Port, 1.416.

D’altra banda, en l’àmbit de districte, Sants-Montjuïc mostra una tendència estabilitzadora dels salaris. L’any

▶ Manifestació sindical pel Dia dels treballadors a Barcelona.

L’AMCL homenatjarà l’Associació Cultural Leza

El proper diumenge 14 de maig, a les 12:30 hores, tindrà lloc a la Parròquia Mare de Déu del Port l’acte d’homenatge als mestres musicals de l’Associació Cultural Leza. Aquesta agrupació, amb seu al Centre Cívic Casa del Rellotge, va néixer a finals de la dècada dels vuitanta gràcies a la iniciativa dels germans Alejandro, Beatriz i Ricardo Sánchez, junt amb el director del centre cívic en aquell moment, Rafael Aguilar.

L’Associació va permetre als joves del barri gaudir de la música tradicional i popular, a banda de participar en múltiples concerts i festes majors, fins i tot fora d’Espanya. L’escola Leza va esdevenir una de les entitats propulsores significatives de cultura a la Marina, a banda de servir com espai de reunió pels veïns més aficionats a la música i de nexe de connexió amb altres centres cívics de la ciutat. Enguany, antics membres i col·laboradors de l’entitat es reuniran en un acte jovial per rememorar les experiències viscudes i, sobretot, homenatjar a aquells qui ho van fer possible. Qui estigui interessat en assistir, pot trucar al +34 637 48 19 97. ■ A.F.

La Sala Pepita Casanellas va ser l’escenari perfecte per rebre amb els braços ben oberts la primavera. El passat divendres 21 d’abril, l’espai polivalent acollia a més d’un centenar de persones que gaudien de tres concerts de grups icònics al barri. Un berenar i les ganes de gaudir van completar la tarda.

Los JuanRamones, format per un català i un argentí, animaven el públic amb la seva música llatinoamericana; el grup Folk Montjuïc, amb les sis havaneres més conegudes, i les Quimicountry ballaven al ritme del country, com no podia ser d’una altra manera. ■ A.F.

El passat divendres 21 d’abril, el poeta i veí de la Marina Josep Maria Pérez, amb l’acompanyament musical de l’Antje Morawetz, guitarrista i cantant, el Pau Hormias, violinista, i la Gemma Capdevila, violoncel·lista, va aconseguir que la sala d’exposicions de la Biblioteca Francesc Candel fes un “pleno”.

Els poemes, recitats per tretze dones, eren un homenatge i un record a les víctimes de la violència masclista, un acte que coincidia amb la setmana d’activitats amb motiu de Sant Jordi. I malgrat que l’entrada era lliure, els diners que van recaptar els artistes van ser destinats a la unitat d’oncologia infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu.

El públic, que superava totes les previsions i gairebé no cabia a la sala, escoltava assegut (i molts espectadors, fins i tot, dempeus) els poemes del poeta. ■ A.F.

2020 se situava en els 26.305 euros, una xifra inferior a l’assolida en 2019 (27.350), però superior a la marcada en 2016 (25.967).Tanmateix, la inflació econòmica ha fet saltar les alarmes al sector social. L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) indica que, per a comprar un cistell de productes a la capital catalana, cal un 21,6% més de diners que en la resta d’Espanya. Així, el nombre de persones en risc de pobresa es dispara cap a un 35% i passa de les 249.532 a 337.061 persones.

Aquest és un dels darrers estudis, però l’Oficina d’Estadística i Difusió de Dades que no mostra els efectes de la pandèmia perquè s’atura a la fi del 2020.

Unes xifres que contrasten amb el capital acumulat per grans empreses al 2022. D’acord amb la darrera anàlisi, la banca espanyola, composta per Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja, ha obtingut un benefici conjunt rècord de 20.850 milions d’euros, fet que suposa un 28% més interanual. Entre altres factors, la pujada dels tipus d’interès ha estat determinant per l’obtenció de les dades històriques. D’altra banda, les companyies elèctriques espanyoles –Naturgy, Iberdrola, Endesa i EDP— van tancar 2021 amb un guany de 125 euros per client. D’aquestes, Iberdrola va ser la companyia amb més benefici net: 3.885 milions d’euros, un 7% més que al 2020. I el 2022 la tendència s’ha mantingut. ■

El recital de poesia de Josep Maria Pérez omple la Biblioteca Francesc Candel

El Concert de Primavera aplega a més d’un centenar de persones

Els salaris baixos, la falta de consideració cap als treballadors, i el difícil equilibri entre el món laboral i el personal abonen el descontentament social

cròniques candelianes

C

CRÒNICA

|| Jesús Martínez

«Como reportero, a mí lo que siempre me ha costado más es describir un cadáver. porque, en el fondo, un cadáver eres tú mismo.»

El reportero Plàcid Garcia-Planas (Jazz en el despacho de Hitler), el chico de las guerras del diario La Vanguardia, cree firmemente en la otredad: en cuánto del otro hay en ti. Tanto que, en esencia, el otro eres tú. Lo cual nos iguala.

Piensa lo mismo el médico especialista en Neurología Juan Luis Becerra (Barcelona, 1975), vecino del paseo de la Zona Franca. Coordina la unidad de epilepsia del Hospital Universitario Germans Trias i Pujol, y tutoriza a los residentes. Para entendernos, el competente y risueño Mark Greene de la serie ER (NBC).

Humilde y predestinado como el proustiano Oliver Sacks, neurólogo que inspiró la película Despertares (Penny Marshall, 1990); empático y capacitado como el monje budista Thích Nhất Hạnh (Volviendo a casa) y sensible y pudoroso como el sacerdote Franz Jalics (Ejercicios de contemplación).

El doctor Juan Luis Becerra es un ser de luz blanca que se interroga en silencio: los qué y los porqués los transforma en cómo.

«Más que curar y más que evitar la muerte, se trata de acompañar.»

Sentir con fuerza la presencia humana también puede constituir un bálsamo para la paz espiritual. Aunque también se cure y también se evite la muerte, algo pretencioso a largo plazo.

Las preguntas generan otras preguntas.

Las respuestas, excusas para seguir caminando, que es seguir meditando.

En síntesis, la entrevista del tipo Manuel del Arco (El personaje en el bolsillo) habrá quedado así:

Pregunta. —¿Qué es la meditación?

Respuesta. —El silencio diario.

P.—¿Qué es el silencio?

R.—La conexión con uno mismo.

P.—¿Qué es la muerte?

La vida

Entrevista con el doctor Juan Luis Becerra

R.—El aislamiento y la soledad. Cuando una de las personas que conforman una pareja fallece, el otro, a veces, se empobrece y deja de respirar. La muerte es la ausencia de vida.

P.—¿Qué es la vida?

R.—La relación plena.

P.—¿El amor es vida?

R.—El amor es la esencia de la vida.

P.—No somos robots.

R.—En los robots no se prevé la presencia de la divinidad, la religiosidad, consustancial al ser humano: ¿cómo nos vemos? ¿Qué compromisos adquirimos? ¿Qué somos?

P.—¿Qué somos?

R.—Somos frágiles, y eso se ha visto durante la pandemia. Lo importante es saber en qué nos apoyamos.

P.—¿En qué nos apoyamos?

R.—Estar con los demás. P.—¿Estar con el otro?

R.—Eso.

“Somos frágiles, y eso se ha visto durante la pandemia. Lo importante es saber en qué nos apoyamos”

cina, cenamos juntos mi esposa, Raquel, médico de familia; mis hijos, Rubén y Mar, fan de la serie Hospital central [Telecinco], y yo.

P.—¿Qué es el cerebro?

R.—El cosmos que nos permite averiguar cómo funcionamos y por qué sentimos lo que sentimos.

P.—¿El cosmos del astrofísico Stephen Hawking en versión del científico Santiago Ramón y Cajal?

R.—Es fascinante conocer cómo se adapta la mente, y por qué se altera, y cuáles son los circuitos cerebrales.

P.—¿Qué son los «circuitos cerebrales»?

R.—Los caminos que toman las neuronas, sus circuitos eléctricos. El campo lo ampliamos con los canales iónicos, la neuromodulación, las neuroimágenes… Así podremos diagnosticar con precisión un caso de epilepsia.

P.—¿Sanar?

R.—En la familia. Por ejemplo, en mi casa, el momento de la cena es un momento de conexión, de escucha.

P.—¿Conexión?

R.—La ciencia habla de las neuronas espejo: te fijas en una persona que te está mirando en ese mismo instante, y se establece un vínculo.

P.—Lo contrario que encender la tele y evadirse.

R.—La televisión se apaga y el rol pasivo se traduce en rol dinámico. En la co-

R.—Existen las epilepsias rebeldes, difíciles de tratar. Tengo en la cabeza una chica que entró en un cuadro febril, se encendió y, cuando volvió en sí, padecía unas treinta crisis diarias. Y luego un chico con un trastorno que hacía que se olvidara de todo, algo parecido a aquel que se tenía que tatuar en el brazo los recuerdos para no perderlos. Entonces, buscamos mejorar la calidad de vida.

P.—Nuevamente, ¿qué es la vida?

R.—Estar con los demás.

P.—¿Estar con el otro?

R.—Eso. Estar contigo. ■

“P.—Nuevamente, ¿qué es la vida?

Estar contigo.”

Amb motiu del Dia Mundial del Comerç de Proximitat, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza dissabte 13 de maig la Festa d’Arquitectura de Sants-Montjuïc per reivindicar el passeig de la Zona Franca i apropar-se als reptes del barri, reivindicar el valor del comerç de proximitat i la voluntat de convertir-lo en un eix verd.

La Marina és un dels barris més privilegiats amb l’espai verd de què gaudeix. A més de la proximitat a la muntanya de Montjuïc, molts edificis compten amb interiors d’illa enjardinats i oberts.

En un moment d’eclosió de les iniciatives digitals i d’un comerç cada vegada més global, la Marina encara gaudeix d’una xarxa de comerç de barri potent i un teixit associatiu i veïnal dinàmic. Així, es proposa una estratègia urbanística per connectar el carrer amb els interiors d’illa a través del comerç: fer més permeables les botigues del passeig i que, aquestes, es puguin travessar per entrar en els jardins interiors. D’aquesta manera, augmentaria també la compra als comerços del barri.

A més, Montjuïc, com a pulmó verd de Barcelona, ha de ser també un espai de gaudi accessible per a tothom. Per tant, cal fer més permeable l’accés a Montjuïc i vorejar la muntanya amb una arquitectura que integri més els barris de la Marina a la ciutat.

Xerrades

(Sala Pepita Casanellas)

11h Benvinguda a la Festa!, Sandra Bestraten, Presidenta COAC Barcelona

11.15h Estudi per a la Recuperació del Canal de la Infanta amb Eva Jiménez, Xavier Llobet i Ferran Sagarra, arquitectes

11.45h Reptes de futur pel barri, amb Marina Franco i Xavier Callejas, arquitectes – LINKARK

12.30h Ràdio La Marina

Activitats

11-14h Taller de Bombes de llavors, amb Lucía Michalun, enginyera agrònoma de Crea Un Huerto. La tècnica japonesa nendo dango ajudarà a comprendre la importància del verd en l’espai públic i permetrà als participants emportar-se una llavor per començar a fer crèixer el verd

12h Exposició als aparadors dels comerços Passeig Zona Franca – Connectem amb els jardins, amb Escola de disseny i arts visuals LCI

13h Recorregut Música i literatura al Passeig de la Zona Franca, amb el Grup obert Arquitectura i Música del COAC + Grup de Teatre Estrellats

13-14h Exposició Estudi per a la Recuperació del Canal de la Infanta

NÚM 4/4: FESTA D'ARQUITECTURA

Arquitectes COACLa Marina

Amb el suport de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), l’Associació de Comerciants de la Marina i la Fundació Barcelona Comerç

APOSTA

LA FESTA D’ARQUITECTURA COMERÇ DE PROXIMITAT

AMB

CARRERS

AMB ELS

Dissabte 13 de maig al matí ens trobem a la Sala Pepita Casanellas

|| Alejandro Flores

Qui hagi passejat pel parc de Can Sabaté durant els últims mesos haurà observat que la font, l’estany i el canal ja no tenen aigua. Ara, els coloms caminen lliurement on abans bevien. Fins i tot veiem com els gossos corren per la piscina buida dels Jardins dels Drets Humans. Ara, però, sense que puguin refrescar-se sortejant el que assenyalen els cartells municipals, on se’ls prohibeix nedar a les fonts ornamentals. No hi ha aigua.

A finals del mes de febrer, s’enfilava l’alerta per sequera a la fase d’excepcionalitat a Barcelona i a 223 municipis més. En total, a gairebé sis milions d’habitants se’ls ha limitat a 230 litres l’aigua que poden utilitzar diàriament. Aquesta mesura arriba acompanyada de les que són, potser, les més visibles per a la ciutadania: aturada total dels brolladors de les fonts ornamentals, prohibició de reg amb aigua potable a zones verdes, limitacions en la neteja urbana i de vehicles privats, i prohibició d’omplir piscines, entre moltes altres mesures.

Són decisions que l’Agència Catalana de l’Aigua ha decretat en un context d’excepcionalitat. El passat 18 d’abril, la portaveu del govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, donava una roda de premsa per anunciar la preocupació de les administracions davant una situació “on no es preveuen precipitacions importants ni a curt ni a llarg termini”, les típiques pluges per a l’època de l’any. “La sequera és el principal problema del país”, afirmava.

Les dades són demolidores. Les nostres reserves d’aigua als embassaments no eren tan baixes des de l’abril de 2007,

per la manca de pluges canvia el paisatge Preocupa l’impacte de la sequera en la vida quotidiana

“Hem d’utilitzar l’aigua amb sentit comú i, bàsicament, per a l’imprescindible”, reconeix el Francisco Guerrero, veí de 64 anys, mentre passeja per Can Sabaté. I és que, de mica en mica, la població pren consciència d’un problema que per ara només afecta l’espai públic. “A casa, quan ens dutxem, fins que no surt l’aigua calenta, guardem l’aigua freda per quan anem al lavabo”, aconsella el Francisco.

quan van arribar a tenir només el 21% de capacitat. Actualment, ens trobem per sota del 26%, i baixant. Si no plou i les reserves no s’omplen abans de tocar el límit del 16%, podríem entrar en una fase d’emergència després de l’estiu, al setembre, quan les restriccions podrien ser encara més severes.

La sequera ja es palpa a les fonts i als espais verds de la ciutat, cada cop amb

Victoria Escamilla, 52 anys, mestressa de casa

És raonable restringir l’aigua a algunes coses que no són importants i prioritzar les activitats que sí que ho són. La ciutadania hauria de, cadascú a les seves comunitats, parlar amb els veïns i conscienciar a qui l’envolta

un verd més marronós. La Victoria Escamillas, que passeja cinc gossos pel parc de Can Sabaté, afronta amb por l’arribada de l’estiu. “Imagina’t que amb la calor extrema hi continués l’escassetat d’aigua i les fonts dels parcs i jardins del barri no funcionessin. Em preocupa que arribem a l’extrem que no hi hagi aigua potable o que ens la restringeixin a la ciutadania”, lamenta.

Francisco Guerrero, 64 anys, taxista

Em preocupa la sequera i les restriccions derivades. Si continuem així, no només no hi haurà per regar els parcs i jardins, sinó que afectarà a les famílies i no tindrem suficient aigua per fer les tasques quotidianes

La Meri Álvarez, de 39 anys, explica que a casa també s’esforcen en estalviar: “tots podem fer coses, des de tancar l’aixeta quan no s’estigui fent servir, fins a tenir cura del reg de les nostres plantes i no malbaratar l’aigua”. Destaca la importància que tothom prengui consciència, i també els més petits. “Cal que es treballi des de les escoles una consciència climàtica, perquè els més grans no la vam tenir”, afegeix. Segons l’Agencia Estatal de Meteorología, entre l’1 i el 17 d’abril només ha plogut el 15% de la mitjana normal durant aquests dies a Espanya. És a dir, a més de la meitat del país no ha caigut cap gota d’aigua. I si anem més enrere, comptant des de l’1 de gener, les pluges acumulades arriben només al 50% del que es considera normal per l’època de l’any que ens trobem, una dada que no arriba ni al 25% al sud i llevant de la península. Les dades parlen per elles mateixes. ■

Meri Álvarez, 39 anys, treballadora a una botiga

El que més em preocupa són els incendis que hi puguin haver a l'estiu si la sequera continua. L’administració ha de conscienciar molt més a la població, perquè hi ha un protocol de sequera i la ciutadania no sap ben bé de què va

L’excepcionalitat

Joan Pejoan

▶ Estany amb els brolladors aturats com a mesura d'estalvi, al parc Can Sabaté. AF

10 cicle d'entrevistes 28M

|| Yohany L. Ayala / Pau Llopis

A l’alcaldessa se la veu forta i optimista, defensa la seva gestió a la ciutat i l’accent social que ha volgut posar als barris enmig d’una cursa força empatada, però en la què continua en primera línia amb opcions reals de repetir un tercer mandat. Vam parlar amb ella en la seva primera campanya quan era activista, des d’aleshores ha atès La Marina sempre i ara tanca aquest cicle d’entrevistes als alcaldables de la ciutat. Conversem a l’escola Can Clos, durant la jornada de portes obertes per conèixer la reforma del centre.

Per cert, que continuarem la cobertura electoral el 18 de maig al Debat Electoral que organitza La Marina a la sala Pepita Casanellas a les 18 hores. Reserveu agenda!

Comparteixi amb nosaltres... què és el millor i el pitjor de la seva feina d’alcaldessa?

Sempre és difícil dir només una, però el pitjor és quan, a vegades, a la ciutat passen coses terribles. Per exemple, recordo l’accident que va matar un nen quan sortia de l’escola Grèvol. Amb el pare hem mantingut relació durant anys i d’aquesta experiència i les reflexions que compartíem ha acabat sortint el projecte de Protegim

entrevistes

les Escoles. O l’atemptat a La Rambla, que és segurament la ferida més gran que ens han fet en aquests anys. Les coses més dures també són les que no surten a les notícies. M’han arribat a passar coses tan fortes com llegir una notícia d’un suïcidi d’un guàrdia urbà pel matí i, unes hores després, saber que era un amic meu.

Les més boniques? aquelles en les quals pots intervenir per fer que la situació millori. Per exemple, ara estem a l’escola Can Clos, centre que s’anava a tancar, però llavors les famílies es van mobilitzar, ens van estar perseguint... i hem aconseguit no només que es mantingui oberta sinó que hi hagi una reforma integral i que avui l’escola Can Clos sigui més que digna i meravellosa. Aquesta és la millor Barcelona, la dels veïns i veïnes organitzats.

Com a ciutat tenim molts debats oberts però, com que són tan complexos, volem parlar-ne a partir d’enunciats que li proposem nosaltres i que vostè haurà de dir si hi està d’acord, en desacord o també pot fer matisos.

El primer, “Les superilles i els carrils bici milloren la vida allà on es fan, però compliquen la mobilitat i contribueixen a l’especulació”.

No estic d’acord. Les superilles milloren la vida de tota la ciutadania perquè redueixen la contaminació a tota la ciutat, no només

Sobre les Superilles

La qüestió és que a Barcelona moren mil persones de forma prematura per contaminació, cada any, i hem d’actuar-hi!

Sobre el model de ciutat Mesures per la diversificació econòmica han generat un ecosistema científic i tecnològic, que no para de créixer.

Sobre la neteja i la seguretat

Hem reforçat els serveis públics amb l’augment de la plantilla de 12.000 a 15.000; mil són agents de la Guàrdia Urbana

per aquell carrer; redueixen el trànsit de tota la ciutat. Hi ha un estudi molt recent que demostra que no només baixa el trànsit en els carrers pacificats, sinó als carrers del voltant. La Superilla es tot això. El problema és l’especulació en sí mateixa, però és que sinó no faríem cap millora, tampoc el metro per exemple, perquè si fa pujar el preu... no faríem cap actuació a la ciutat.

Es qüestiona aquesta mesura perquè no ve acompanyada de millores en la mobilitat.

És fals. A Barcelona tenim un pla de mobilitat amb molt de consens amb veïns i privats, hem duplicat la inversió en transport públic, que em sembla fonamental, perquè si redueixes la presència del cotxe, has de donar alternatives, i nosaltres sempre hi hem estat d’acord. Hem duplicat els carrils bici i hem duplicat la inversió en transport públic, per exemple fent arribar el metro a la Marina. La qüestió és que a Barcelona moren mil persones de forma prematura per contaminació, cada any! Això es una emergència de salut pública i s’ha d’actuar, millorant la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania a tots els barris.

Segon, “No podem seguir creixent amb el turisme, però tampoc hem construït gaire alternativa”.

Barcelona com a ciutat no està en contra del turisme, som una ciutat oberta i a tots ens agrada viatjar. El problema era que no es

gestionava. Quan vam arribar al 2015 vam començar tancant milers d’apartaments turístics il·legals, i recordo que deien que llavors aturaríem l’economia, però això no ha passat i hem contingut el seu creixement.

S’ha de seguir regulant, per exemple s’ha de disminuir el nombre de creuers, però a part d’això hem apostat per la diversificació econòmica amb mesures per ampliar el que ja és una fortalesa de la ciutat: un ecosistema científic i tecnològic que no para de créixer. L’ocupació s’ha augmentat un 100% en els sectors d’innovació, de ciència i de recerca. Són sectors estratègics, de futur i donen ocupació de qualitat així com l’educació, la cultura, la mobilitat sostenible, les cures, l’habitatge que estem fent, estem diversificant activitat alhora que diversifiquem el model de ciutat.

Tercer, "Anem pel bon camí, però és evident que cal continuar millorant la neteja i la seguretat".

Sempre s’ha de millorar, però en aquests dos mandats hem fet un reforç dels serveis públics que no s’havia fet en 40 anys: més contractació pública que mai, augment de la plantilla de 12.000 a 15.000. D’entre aquests, mil són agents de la Guàrdia Urbana. Hem millorat també la coordinació amb Mossos d’Esquadra, i hem aconseguit que ens assignin més agents a la ciutat, i seguim reclamant a la Generalitat perquè en segueixin augmentant.

“Un nou vial verd per vianants i bicis pel Morrot és perfectament viable en el següent mandat” 28M

▶ L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al pati de l'escola Can Clos.

AF Alejandro Flores

Maig 2023 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 88

XOCOLATADA SOLIDÀRIA

A L’ESCOLA BÀRKENO

El dijous 30 de març, per segon any consecutiu, l’escola Bàrkeno ha organitzat la xocolatada soli dària amb la finalitat de recollir fons per impulsar la investigació contra el càncer infantil.

La xocolatada solidària és una mobilització col· lectiva en la qual participen cada any centenars d’escoles, instituts, empreses i entitats diverses que volen ajudar a in vestigar el càncer infantil. Per fer ho, organitzen un berenar o un esmorzar en el seu centre, on cada participant aporta un petit donatiu per la seva tassa de xocolata calenta. És una forma senzilla d’ajudar i de sensibilitzar sobre una ma laltia que afecta cada any 1.200 nous infants a Espanya.

Des de fa anys, l’Hospital Sant Joan de Déu és el centre que més casos de càncer infantil tracta a tota Espanya. Gran part de l’atracció que té per a moltes famílies és el fet de comptar amb un Laboratori de Recerca del Càncer infantil que duu a terme una investigació que trasllada de forma immediata al pacient tots els avenços que s’obtenen en el laboratori. És un factor que ha permès incrementar els índexs de supervivència i millorar la qualitat de vida per a molts infants amb tumors agressius.

La iniciativa de la xocolatada solidària va néixer des de la força i la tenacitat d’algunes famílies que van viure en prime ra persona la duresa del càncer infantil i van voler recaptar fons per ajudar a finançar la recerca contra aquesta malaltia.

Molts centres educatius organitzen la seva xocolatada al

voltant del dia 15 de febrer, el Dia Internacional del Càncer Infantil, però com que pot realitzar se el dia de l’any que triï l’entitat que ho organitza, des de l’escola hem decidit fer ho la setmana abans de les vacances de Setmana Santa, i la xocolatada ja s’ha convertit en una manera dolça i solidària d’acomiadar el trimestre.

Dies abans, l’escola ja es decora amb cartells que anunci en la celebració, sol·licitem la col·laboració altruista d’algu nes empreses col·laboradores i la participació dels nostres alumnes més grans i de les famílies per l’organització i per assignar les diferents tasques

El dia de la xocolatada, l’escola es vesteix de festa, hi ha música, jocs, galetes, pastes i, sobretot, xocolata! Es respi ra ja l’aire de primavera i adults i infants, mestres i famílies, compartim una estona distesa i dolça.

Acaba el dia amb l’objectiu assolit: hem aconseguit recap tar una bona xifra que anirà destinada íntegrament a la lluita contra el càncer infantil i que, sumada a la recaptació de les altres 673 xocolatades solidàries, podrà finançar projectes pioners d’investigació al laboratori de Sant Joan de Déu.

Ens agrada pensar que, a més, hem contribuït a sensibilit zar nos sobre aquesta malaltia i a adquirir el compromís de seguir lluitant junts perquè algun dia tots els infants que la pateixin puguin curar se.

Escola Bàrkeno

Jornada de portes obertes a l'Escola Can Clos pàg. 2

Cicle de xerrades envers les Habilitats Familiars pàg. 3

Web: www.tiaflm.org

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

- Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

- Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

- Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

- Oriol Toronell (Espai Química Joves)

- Loredana i Marta Díaz (Tècniques PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

L’Escola Can Clos celebra la remodelació amb una jornada de portes obertes

L’Escola Can Clos, que va estar a punt de tancar fa un parell d’anys, ara reneix amb una reforma integral que inaugura nous espais i rehabilita uns altres. És l’orgull d’una lluita que ha unit la comunitat educa tiva amb la força veïnal. El passat dijous, 27 d’abril, el centre obria les portes per mostrar com avançaven les obres, una cita on van assistir desenes de famílies i autoritats, l’alcaldessa Ada Colau i el regidor del Dis tricte de Sants Montjuïc, Marc Serra.

L’associació cultural Kanaya Circ va organitzar activitats i tallers de malabarisme i equilibrisme pels més petits al pati del centre. Per la seva banda, l’AFA de l’Escola i l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos van refrescar les altes temperatures amb un berenar on les autoritats van crear complicitats amb la comunitat educativa i veïnal del barri. A la jornada hi van assistir, també, les directores de la resta d’escoles del barri, que també van visitar els

nous espais d’un centre que ja supera els 50 anys.

L'Escola Can Clos està vivint aquest curs un ambiciós projecte de reforma i millora de les instal·lacions, amb una inversió total de més de dos milions d'euros en quatre anys per part del Con sorci d'Educació de Barcelona.

Els darrers mesos s’ha dut a terme, per fases, la rehabilitació

L’ÀGORA

de mestres i famílies

Carolina Hurtado

Mare i membre de la Junta de l’AFA Enric Granados

Escollir l’escola ideal per apuntar els nostres fills no és fàcil, perquè mirem molts aspectes com l’estructura, tu tors, menjador, etcètera. És satisfactori saber que vaig apuntar a la meva filla a una escola on he aconseguit trobar tot el que buscava al mateix lloc, on hi ha tutors/es i administratius amb una qualitat humana excepcional. On el menjador és excel·lent i es preocupen per una alimentació saludable, equilibrada i per sonalitzada per tenir en compte el que han de menjar els nens i nenes, sigui per cultura o al·lèrgies a aliments.

Hi ha un ambient molt familiar i es dirigei xen als nostres fills amb molta estima. No són tractats com un alumne més i ja. És una esco la que acull molt bé no només als estudiants, sinó també a les seves famílies. Les activitats escolars són realitzades amb molta responsa bilitat i això em dona molta tranquil·litat. Vull destacar la metodologia d’estudi que utilit zen, on els nens i nenes més petits compartei xen amb alumnes més grans diferents espais. D’aquesta manera, és una forma diferent i dinàmica d’aprendre, perquè hi ha situacions on poden ser més receptius.

Em fa molt feliç saber que la meva filla en tén que tots els éssers humans som comple tament iguals. Comparteix classe amb nens i nenes de diferents nacionalitats i, amb la bona tasca de les tutores, que ajuden a ensenyar les diferents cultures que es mouen per l’escola, té clar que independentment de la raça o reli gió de les persones, tots i totes com iguals. És important saber que l’escola és un lloc on la meva filla creix cada dia tant acadèmicament com personalment.

Maria Gómez Directora Escola Enric Granados

Avui us presentem alguns tips per a esbrinar si la per sona que tens davant és mestre/a.

En primer lloc, notaràs que sempre sabem en quina data cauen gairebé totes les festes, com la Castanyada, el Sant Jordi, Santa Cecília o fins i tot el dia de la Ciència. Ja t’imagines que a l’escola no deixem de planificar una festivi tat darrera de l’altra, sovint amb moltes setmanes d’anticipació.

També podràs observar que, en qualsevol con versa, podem tenir un dubte ortogràfic o semàntic que no podrem deixar sense resoldre. I no dubta rem en interrompre la conversa quan l’haguem re solt, ja que considerem que és una responsabilitat global parlar bé i escriure millor encara.

Fixa’t que, si anem a fer una passejada pel bosc, no deixem d’arreplegar cosetes. Si agafem una pin ya, no pensis que és per a encendre la xemeneia de casa nostra, és perquè pensem que als petitons de l’escola els agradarà. Això és extensible a pedretes, palets, flors, branquetes, bolets, etc. I si en comptes d’estar al bosc, estem a la platja, agafarem petxines, pedretes de colors, o fins i tot sorra.

Al desembre és molt més fàcil identificar nos, perquè, si ens mires bé, tenim purpurina, normal ment a la cara, però també podem tenir ne a les orelles, al coll o a les sabates. També veuràs que sabem confeccionar roses, com a mínim, de cinc maneres diferents.

Si t’hi fixes en la veu, notaràs que el dilluns és més nítida que el divendres, i que al setembre no sona igual que al juny. Si ens veus a l’autobús amb un edding 1200 de color verd (un retolador) i un pata cot de papers, no hi ha dubte, mestre segur.

Si us fixeu bé, n’està ple, per tot arreu. Aquests dies estem una mica esgotadets, així que si conei xes a algú que ho sigui, tingues li paciència i dóna li suport, que t’ho agrairà de tot cor.

interna i millora de les instal·lacions de totes les aules i passadissos de la primera, segona i tercera planta. S’hi han creat espais més diàfans, renovant hi pavi ments, sostres, pintura, il·luminació i tots els lavabos, a més de garantir hi la protecció passiva contra el foc de les estructures metàl·liques.

Ara, les obres se centren a la planta baixa amb la reforma de la zona de menjador, així que el gimnàs s’utilitza provisionalment com a espai per als àpats. A l’estiu, es completarà la reforma de la planta baixa, l’escala de servei i el gimnàs. La façana de l’edifici es rehabilitarà l’any 2024.

Què és el que més t’agrada de les activitats que fem a l’escola per a fomentar el benestar?

Brenna 6èB:

Les assemblees de classe que fem cada divendres, on parlem dels problemes, de les coses bones, fem propostes i compartim com ens sentim.

Guillermo 6èB:

Els mediadors/es de pati que fem l’alumnat de 6è, perquè ajudem a buscar solucions per resoldre conflictes dialogant.

Ishak 6èA:

Natalia 6èA:

Les assemblees d’escola en què els delegats/des classe i l’equip directiu ens reunim per a exposar temes que ens preocu pen, proposem idees i prenem decisions per millorar.

Les tutories individuals amb el tutor/a, que és un espai de complicitat per parlar temes personals i reflexionar. Ens permet créixer com a persones.

Els alumnes de Primària de l’escola SEAT segons...

Equips directius de les escoles del barri durant la jornada de por tes obertes.

La directora de l’escola Can Clos, Yolanda Cruz, acompanya l’alcaldessa Ada Co lau i el regidor Marc Serra, durant la jornada de portes obertes al centre.

bressol t'acompanya La

Vivències de joc i

aprenentatge

a l’escola bressol

educativa La notícia

Som l’Enric i la Melissa, pares de la Marina. Aquest ha estat el primer any d’escola bressol per la nostra filla que va entrar al grup de lactants al setembre, amb 7 mesos, a l’Escola Bressol Municipal El Cotxet. A l’escola, la Marina viu un munt d’experiències que fan que vagi desenvolupant les seves capaci tats a partir del moviment lliure i el joc espontani afavorits, en gran part, per la varietat de propostes de material i joc adequat al seu moment evolutiu. L’espai està pensat per donar resposta a les seves

necessitats, disposen de diferents tipus de mobiliari com ara mòduls, baranes amb mirall,... que convi den als infants i els ajuda en el seu desenvolupament motriu. Els ma terials són variats, sensorials, ines pecífics i molt atractius. La Marina, quan arriba a l’estança, de seguida busca materials per manipular i explorar; els objectes de metall són els que més li agraden. A part de l’estança, la Marina i els seus companys i companyes poden se guir explorant a altres espais com la terrassa de lactants, el pati de grans (que comencen a compar tir amb altres infants de l’escola) i el passadís on poden trobar ele ments com plafons musicals amb campanetes, plafons amb finestre tes de fusta per obrir i tancar, entre d’altres materials.

Estem contents i agraïts de veu re gaudir la nostra filla i poder compartir els seus primers anys a l’escola, on respecten els seus rit mes i les seves necessitats.

L’escola El Cotxet també hi és!

NOVETATS TIAF:

Aquest mes tindrà lloc un cicle de xerrades envers les Habilitats Familiars. La proposta de xerrades sorgeix de la demanda de les famílies participants de diferents cicles promoguts des de TIAF Habilitats Familiars.

El 17 de maig a les 17:30h tindrà lloc a la Casa del Rellotge la xerrada envers “Com prevenir l’addicció a les pantalles” a càrrec d’Anna Ramis.

annaramis.cat

El 23 de maig a les 17:15 tindrà lloc, també a la Casa del Rellotge, la xerrada envers “La criança respectuosa” a càrrec de Sonia Kliass.

I al juny, més xerrades en quant a nutrició, alletament, higiene bucal i altres questions.

Juguem a les Places proposa ac tuacions específiques que poten cien l’espai públic com a espai educador i afavoridor del desen volupament integral i saludable dels infants i adolescents de la ciutat. Durant aquest curs, s’han adaptat nous espais per al lleure a diferents parts del districte, entre d’ells, a la Marina.

Per avançar en la ciutat jugable, el programa Juguem a les Places estimula el joc a l'espai públic. Ho fa a l'aire lliure, en diferents places durant el bon temps, i a través de propostes diverses de dinamitza ció del joc i l'activitat lúdica per als nens i nenes.

Es tracta d'una actuació del Pla del Joc a l'espai públic per pro moure els usos lúdics al carrer

que, actualment, arriba a prop de 50 places d'una quarta part dels barris de la ciutat.

A la Marina, s’han ampliat els es pais on s’ofereix el servei.

• Jardins de la Mediterrània

Tots els dimecres, de 16.30 a 18.30 h, i diumenges, d’11.30 a 13.30 h, fins a finals de juliol.

• Plaça de Llorca

Cada dos divendres, de 16.30 a 18.30 h. Dates: 28 d’abril, 12 i 26 de maig, 9 i 23 de juny, 7 i 21 de juliol, 4 i 18 d’agost.

• Plaça de Falset

Cada dos dissabtes, d’11.30 a 13.30 h. Dates: 6 i 20 de maig, 3 i 17 de juny, 1, 15 i 29 de juliol, 12 i 26 d’agost.

Ajuntament de Barcelona

soniakliass.com

Ambdues xerrades compten amb el suport del servei de canguratge Concilia, on les famílies que ho necessitin poden demanar de suport de can guratge a través de https://concilia.incoop.cat/

Tota la informació anirà sortint més detallada a mesura que es vagin aproximant els dies.

“Juguem a les places” amplia la seva oferta a la Marina

Melissa (mare), Enric (pare), Marina (filla)

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Exposicions fotogràfiques a La Bàscula

A través de l’assaig fotogràfic, recuperen emo cions i fragments de la seva història personal, re construint una narració visual pròpia. Els assaigs navegaran entre diferents dimensions com són la identitat, la memòria, el cos i el viatge migrato ri. Des de la llibertat del llenguatge artístic com és la fotografia, els participants trenquen i re construeixen les identitats que es reforcen amb el procés.

Nova exposició al mes d’abril “Barcelona Blava”

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

Al mes de març vam poder gaudir de l’exposició “Passenger Tales”, un procés de fotografia participa tiva. Nuria Prieto és la coordinadora d’aquest pro jecte, que compta amb la participació de l’entitat Acathi, el suport de la Universitat Pablo Olavide i l’Ajuntament de Barcelona.

“Passenger Tales” és un procés creatiu de mediació artística que utilitza la fotografia participativa amb persones sol·licitants d’asil per LGTBIQ+ a Barcelona, vinculades a l’Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Trans sexuals Immigrants (ACATHI).

Sergi Asensio és una de les tres persones gua nyadores de la convocatòria MAB 2023, i inau gurarà ‘Barcelona blava’ a l’abril després de les vacances de setmana santa.

L’autor ens explica: “Barcelona blava és la meva Barcelona. Passejar sota el cel o a la vora del mar. Cada racó el relaciono amb el blau. Fa poc, vaig començar a fer cianotipies. Aquesta tècnica permet fer impressió de negatius en cian. És un procés senzill on cada pas t’acosta a la imatge. Aquesta és la base de la meva exposició, imatges monocromes de Barcelona impreses en diversos materials. Hi ha moltes maneres d’imprimir ja si gui amb negatius, objectes, plantes o inclús po sant la nostra mà damunt del paper.

La màgia dels espais juvenils: les relacions socials

Des d’Espai Química ens adonem cada dia més de la importància que tenen els espais de dinamitza ció juvenil en les relacions socials de les persones que hi assisteixen. No només pel fet de crear activi tats dinàmiques, divertides i que tinguin objectius socials i produc tius, sinó pel simple fet de tenir un espai per relacionar se, conèixer a gent i no sentir te sol/a.

Quan entres a un espai jove com Química, no importa l’edat, el sexe, el gènere o la raça, sinó que existeix una gran diversitat de per sones que acaben creant un vincle i un sentiment de pertinença únic. Joves que potser van al mateix institut, que s’han creuat pel car rer amb els seus grups d’amics i amigues, però que només a Espai Química s’arriben a conèixer, a fer amistat, a crear qualsevol tipus de sentiment. Persones que per es tereotips les jutgem però després

tenim l’oportunitat de compartir una tarda amb elles i es convertei xen en amics.

Compartir moments, sensaci ons, preocupacions i socialitzar és

Segueix-nos a @espai Química joves

Espai Química Joves

el que ens fa ser éssers humans, i els espais de dinamització són els principals desenvolupadors de les relacions socials entre adolescents i joves. ■

Noemí Martínez Retamero Membre d’Espai Química

Mentre s’anava implementant la nova contracta de neteja, l’estiu passat sí que van haver-hi desajustos. Però crec que ara està funcionant raonablement bé pel que em diuen els veïns de diferents barris.

Quart, “La crisi d’habitatge ha entrat en l’agenda pública i mediàtica, però malgrat els esforços municipals per impulsar l’habitatge protegit estem lluny de pal·liar la situació”.

Queda molt per fer, amb això estic d’acord, perquè durant 40 anys no s’ha fet una política d’habitatge públic en aquest país. No és només un problema de Barcelona, és un problema de l’estat. Mentre Holanda i França tenen parcs públics del 15% d’habitatge social, del 30% a Viena, un referent... a Espanya tenim un 1%, és ridícul! Aleshores a Barcelona gairebé hem duplicat el parc que ens vam trobar, fent innovació, cooperatives i coses que no havíem fet mai, i ara mateix som la ciutat que té el parc públic més gran de tot l’estat, però no és suficient. Cal corresponsabilitzar als privats, com s’està fent a la Marina, que és un dels llocs on s’està fent més habitatge de tota la ciutat i on hi ha un 50% d’habitatge assequible.

Se li qüestiona que la reserva del 30% d’habitatge protegit no ha estat operativa i no s’hi ha pogut construir gaires habitatges, amb aquesta reserva. Quan vam aprovar la mesura del 30%, vam defensar suspendre les llicències per evitar que les empreses acceleressin el tràmit i evadissin aquest 30%, i tant l’oposició com el nostre soci de govern estaven en contra d’aquesta suspensió, així que s’ha construït amb llicències antigues que no havien de complir-lo. Per això hem aconseguit menys dels que nosaltres voldríem, però està començant a donar fruits, en tenim 120 pisos ja.

Cinquè, "L’impuls dels pressupostos i processos participatius és positiu, però poc contribueixen si no impregnen i transformen l’aïllament i la rigidesa burocràtica amb la que funciona l’Ajuntament”.

Que hi ha problemes de burocràcia, és així, som els primers que ho patim. Ho pateix la ciutadania i els que treballem a l’Ajuntament, però estem intentant fer algunes actuacions dins del marge legal per agilitzar les coses. Per exemple, el Pla de Barris, que també s’ha implementat a la Marina, ens ha permès fer moltes actuacions de manera més àgil i transversal. Hem intentat fer innovacions en aquest sentit, com el CAI, un centre molt reclamat per veïns i veïnes, on hem agrupat serveis per treballar de forma comunitària i que la gent no vagi de finestreta en finestreta, que tot sigui més àgil i des de la proximitat, humanitzant els serveis públics municipals, que és una demanda que ens arriba moltíssim.

Parlem del barri. Veient les dades, sobta molt el contrast entre la realitat econòmica tant potent que conformen infraestructures com el Port, el Consorci de la Zona Franca, la Fira i un munt d’empreses més, amb la realitat social dels barris de la Marina.

S’han de fer uns vasos comunicants en-

tre aquestes dues realitats. Districte ja té una iniciativa de fer una taula estable amb aquestes grans empreses tecnològiques, de mobilitat sostenible i més, que estan aquí al costat, i és lògic que hi hagi un treball amb Barcelona Activa. En tot cas, gràcies a la bona resposta de l’Estat després d’una aturada econòmica tan forta ara mateix tenim l’atur més baix dels darrers 15 anys. Que no vol dir que no hi hagi encara situacions de fragilitat i desigualtat, però s’està reduint

molt l’atur, estem al 7,5%, i hem de seguir treballant amb aquesta idea de diversificació de sectors estratègics. També hi ha el desenvolupament urbanístic del Prat Vermell que s’està fent amb milers d’habitatges i obrirà una oportunitat comercial, que hi haurà molta més activitat comercial i molt més sòl per fer-hi comerç i oficines.

En parlem. Veiem que l’urbanisme al Prat Vermell ha guanyat força i estem donant per fet que aquella

verd que volem per passejar a peu i amb bici, i a més que hi hagi un bus que connecti la Marina amb La Rambla. És un projecte que ja s’està dissenyant perquè es pugui executar a inicis del mandat següent.

Parla d’aquest vial verd, que es connectarà primer amb bus, però per arribar-hi caldrà passar pel passeig de la Zona Franca, que espera remodelació. Està compromesa a executar aquest projecte?

Sobre la piscina municipal En aquest mandat hem treballat l’avantprojecte i les obres iniciaran el 2024.

Dinamisme econòmic i contrast social a la Marina S’han de fer uns vasos comunicants entre aquestes dues realitats i hi ha un treball amb Barcelona Activa

zona es dinamitzarà econòmicament, però tenim l’experiència al barri que això no sol passar. No hi ha botigues de barri ni mesures concretes per impulsar-les, per exemple. Preocupa la dinamització econòmica de la zona.

Districte ho té molt present i ja està treballant amb les empreses i Barcelona Activa per generar aquesta sinergia. Tot el que hem fet a la Marina, inclòs el metro, ha sigut per crear una nova centralitat a la Marina: aconseguir equipaments reivindicats històricament, el Pla de Barris, el reforç a les escoles, moltes actuacions urbanístiques per dignificar espais, per promoure la vida comunitària, com l’skatepark, i tot allò que promogui fer-hi vida i no només dormir-hi. El Prat Vermell s’està fent amb aquesta idea i amb la de la superilla. A la Marina del Prat Vermell, més que enlloc, tenim molts espais verds: places i el parc de les Tretze Roses. I tenim clar que això ha de venir amb una estratègia econòmica.

Un dels projectes més immediats per a l’inici del següent mandat es el vial verd per connectar amb autobús en 10 minuts la Marina amb el centre de Barcelona, amb La Rambla, a través del Morrot. És un vial

I tant que s’executarà!, el regidor Marc Serra m’ha mantingut informada de tot el procés i sé de totes les propostes que n’han sortit. S’ha fet la feina amb els veïns i veïnes i sabem que és un eix vertebrador fonamental pel barri. Es un procés que ha estat molt participat, i ha de culminar amb un èxit i el consens dels veïns amb els tècnics.

Les parades del metro de Foc i Foneria funcionen per l’aposta del seu govern de posar-hi els diners per acabar-les, en acord amb la Generalitat. El cert és que malgrat aquest gest, la Marina continua sense una connexió eficient a la xarxa de metro de Barcelona. També el Pla del Litoral, que al barri té un especial ressò perquè atén una vella reivindicació veïnal que és no quedar-nos enclaustrats sinó tenir la connexió amb el centre de la ciutat. Com donar un empenta a tot plegat?

És un projecte viable i ja està tot estudiat, i és executable en el proper mandat, perfectament. El vial verd per on passi l’autobús, i també la part ciclista i de passeig pels vianants. Igual que el CEM i la piscina, d’aquesta última hem treballat ja l’avantprojecte i iniciarà obres el 2024, la Marina serà una nova centralitat de Barcelona. ■

“La Marina és un dels llocs on s’està fent més habitatge de tota la ciutat, hi ha un 50% d’habitatge assequible”

▶ L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant l'entrevista amb l'equip de La Marina. AF

La Marina FM apropa la ràdio a l’educació per cinquè any consecutiu

ciutat, les entrevistes a les persones treballadores dels centres educatius o les publicitats sobre màquines del tot rocambolesques, fruit de la imaginació i creativitat infantil. A més de seccions musicals que demostraven la diversitat cultural de l’alumnat de les nostres escoles i instituts, amb peces musicals pakistaneses, llatinoamericanes, catalanes i de la resta del món fan els continguts dels programes molt seductors.

“Per mi és tot un plaer i un honor estar als estudis de La Marina FM gravant els nostres programes”, deia emocionat el Joshua, alumne de cinquè de l’Escola SEAT, el dia que gravava el programa de ràdio amb els seus companys de classe. És la impressió de qui estima la ràdio i qui percep els mitjans de comunicació de barri com una cosa de tothom. És l’esperit de Ràdio a les Escoles i que, enguany, continua per la cinquena edició consecutiva.

El projecte forma part de Caixa d’Eines, un programa que impulsa el Pla de Barris per vincular la creació cultural de les entitats de proximitat amb els centres educatius de la Marina i altres barris de la ciutat. La

Bàscula, la Inefable, el Graner i més equipaments també impulsen els seus projectes a través de la música, el teatre i la dansa artística, respectivament.

Enguany l’alumnat de cinquè de les escoles El Polvorí i SEAT, de sisè de l’Enric Granados i de secundària de l’Institut Lluis Domènech i Montaner, torna a les ones de La Marina FM (102.5) per fer de la ràdio la seva eina d’expressió i una manera d’aprendre la confiança en sí mateixos i la complicitat amb la resta de companys i companyes de classe. I arriben als estudis de gravació després d’haver treballat de valent per elaborar uns guions radiofònics que es podran sentir durant aquest

maig, ja que s’emetran en directe per La Marina FM (102.5)

El gener, quan començàvem el taller de Ràdio a les Escoles, els estudiants preguntaven com es transmetia la seva veu des dels micròfons fins als cotxes de tothom, i com era possible que existissin tants gèneres per transmetre informació. Ara, són ells mateixos qui s’han apoderat de la proximitat de la ràdio per fer sentir la seva veu.

I quina feinada! Les notícies d’actualitat sobre el barri, el districte i la

Els tutors i tutores, aquí, tenen un paper importantíssim. Són les guies que necessiten els talleristes per conèixer el grup i establir confiança amb la seva forma de funcionar. Perquè cada classe la formen alumnes ben diferents, i qui els coneixerà millor que la seva tutora a l’escola? Per això, el seu ajut ha servit per apropar el món radiofònic al llenguatge innocent i creatiu dels alumnes del taller. Acompanyeu-nos en aquesta aventura d’aprendre i compartir escoltant la nostra feina!

Ara queda la recta final. S’apropa un mes en què podrem escoltar els gairebé 20 programes de ràdio. I com no, l’acte final amb la resta d’entitats i centres educatius, que enguany es farà en tres jornades, el 29, 30 i 31 de maig. Un espai on tots els estudiants compartiran amb la resta de companys d’altres centres educatius.

Comerciants compromesos amb el barri LA MARINA del comerç associat

Saps que representa aquest adhesiu identificatiu que trobaràs en els establiments comercials del barri de la Marina?

Els comerciants que pertanyen a l’Associació de Comerciants La Marina no només són empresaris, sinó també són ciutadans compromesos amb el seu barri. La seva aposta per formar part de l’Associació de Comerciants i identificar-se amb l’adhesiu a la porta del seu negoci no és només una mostra d’orgull pel seu barri, sinó també una aposta per millorar-lo.

Els comerciants associats a la nostra entitat estan plenament compromesos amb el barri de la Marina i amb els seus habitants. Aposten per millorar l’activitat econòmica i social del barri. A través de les activitats i esdeveniments organitzats per l’associació, els comerciants tenen l’oportunitat de col·laborar en projectes per millorar el seu entorn i fomentar l’activitat comercial. Comparteixen idees i solucions per als reptes que afecten al barri i els seus habitants.

Així mateix, els comerciants identificats amb l’adhesiu són un exemple de compromís amb el seu entorn. La seva aposta per pertànyer a l’associació és un acte de responsabilitat social, ja que a través de la seva activitat comercial, també contribueixen al benestar del barri i els seus habitants.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43

Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16

(Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSO-

RIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a

Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186

Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI

Carrer Ulldecona, 28

641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs.

Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

En resum, la pertinença a l’Associació de Comerciants La Marina no només és una mostra d’orgull pel barri, sinó també una aposta per millorar-lo. Aquests comerciants són un exemple de compromís amb el seu entorn i la seva activitat comercial contribueix al benestar del barri i de la seva gent.

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1

Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD

Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126

Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL

TALK Pl. de Sant Cristofol, 19

Telf. 647 19 56 44

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162

Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69

08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

Sovelles, 11 932232593

650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379

Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA

C/ Mare Déu de Port, 257

676585317

PISOS BARCELONA

Alts Forns, 71-73. 935365919

LA CASA AGENCY PUNT ZONA

FRANCA 2021 BCN, S.L

Foneria, 43 Telf. 934317977

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141

Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220

Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252

Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155

Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252.

Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PAPERERIES

PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME

C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46

Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228

Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU

c/Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ

Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84

Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN

934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS

C/ Mare de Déu de Port, 252

633266155

RESTAURANTE SALUS

C/ Foneria, 9 934315909

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151

934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES (ANTIC LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149 930293972

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 38 local

Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA

Micaela Chalmeta, 9 609184361

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local

(part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

CENTRE MÈDIC APTITUD Y PREVENCIÓN

C/ Mineria, 54 Telf. 933285152

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F

Mare de Déu de Port, 279

Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

de DFactory Barcelona

El DFactory Barcelona, l'ecosistema de la indústria 4.0 més important del sud d'Europa i un dels més innovadors del món, ha acollit l'arribada d'una empresa capdavantera en tecnologies del futur. Un dels actors globals més importants en impressió 3D, Stratasys, comença la seva activitat a la seva nova seu a les instal·lacions de DFactory Barcelona de la mà del seu distribuïdor

Platinum Excelencia-Tech

Stratasys és una de les empreses més innovadores amb solucions d'impressió 3D per a diversos sectors com l'aeroespacial, l'automoció, els productes de consum o el sanitari. D'aquesta manera, les empreses poden transformar el disseny dels seus productes, dotar d'agilitat a les cadenes de producció i subministrament, i millorar l'atenció al client.

Stratasys disposarà de la tecnologia SAF™ a l'ecosistema, amb la impressora H350. Dissenyada per brindar als fabricadors consistència en la producció, un cost per peça competitiu i predictible i un control complet de la producció per a volums de milers de peces. Stratasys, ja compta amb més de 100 màquines instal·lades a tot el món. Stratasys i Excelencia-Tech, com Pla-

tinum Partner de la marca a Espanya, aposten amb força amb continuar expandint la seva presència en punts tan estratègics com DFactory Barcelona per ajudar als seus clients i a totes aquelles empreses potencials que vulguin fer el pas i adoptar la fabricació additiva en el seu flux de treball.

Ecosistema únic de la indústria 4.0

DFactory Barcelona és la fàbrica del futur l'objectiu de la qual és el foment

i el desenvolupament de la indústria 4.0 potenciant el talent, les noves tecnologies i inversions, en un espai inigualable, des d'on es materialitza una nova manera de produir, molt més sostenible. Les empreses, que desenvolupen projectes capdavanters en el terreny de la impressió 3D, robòtica, ciberseguretat i blockchain, intel·ligència artificial i sensòrica, tenen la possibilitat de generar sinergies i establir aliances amb la resta de les organitzacions presents en l'edifici.

El projecte està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de Nacions Unides, facilitant la digitalització de la indústria com a palanca clau per a la transició ecològica i potenciant l'economia circular mitjançant l'adopció nous sistemes productius i de la manufactura avançada sostenibles.

Actualment l'ecosistema compta amb unes instal·lacions de 17.000m2 en quatre plantes, on ja s'han instal·lat prop de 30 companyies i en les quals treballen al voltant de 500 persones, amb ara un 80% d'ocupació en tan sols un any. Algunes de les companyies més destacades que actualment formen part de l'ecosistema empresarial de DFactory Barcelona són HP, Picvisa, e-Miles Company, NTT Data, On Robot, Alisys, Windforce, Leitat, AsorCAD, Mastertec 3D, Witeklab, Imhoit, VDMHealth, Nexiona, Girbau, Innovae, Hubmaster, etc.

A més, està previst que durant l'exercici de l'any 2023 es comenci a projectar la segona fase de l'emblemàtic edifici, que li permetrà aconseguir en els pròxims anys uns altres 72.000 metres quadrats. ■

El Port Vell del Port de Barcelona rebrà en els propers mesos més de 106 milions d’euros d’inversió públic-privada, corresponents a 18 actuacions que transformaran de manera significativa aquesta zona de port-ciutat. Aquests 18 projectes, que s’estan duent a terme entre 2023 i 2024, modificaran la fisonomia de l’àrea més ciutadana del Port de Barcelona, dotant-la de nous espais i de nous serveis per al gaudi de les persones.

Les 18 actuacions suposen una primera fase en la gran transformació que ha de viure el Port Vell en els propers anys i estaran totes acabades abans de la data d’inauguració de la 37a Copa Amèrica de Vela, el 22 d’agost de 2024. Posteriorment, un cop acabi aquesta competició, el Port de Barcelona té previst obrir més espais del recinte portuari per a l’ús ciutadà i donar nous usos a edificacions ja existents i que ara es rehabilitaran, com els “tinglados” del moll Oriental.

Per impulsar i agilitar aquesta transformació, el Port de Barcelona ha decidit dotar a la Gerència Urbanística Port Vell, dirigida des de l’1 de gener d’enguany per David Pino, de noves competències en els àmbits de planificació i concessions i més recursos econòmics i humans. “Necessitem més musculatura en l’eina

fonamental de gestió del Port Vell, la Gerència Urbanística.

Els 18 projectes que es desenvoluparan en aquesta primera fase de transformació del Port Vell són: la rehabilitació de l’espatller de la bocana Nord; la construcció de la rambla Nova Bocana i del nou edifici Mirador; la urbanització de les esplanades de la nova bocana; la rehabilitació

dels “tinglados” del moll Oriental; el perllongament de l’espigó de Sant Sebastià; la remodelació de l’àrea pesquera; l’adequació de nous espais per a l’Institut de Nàutica; la demolició de Cinesa; la remodelació del Maremàgnum; la rehabilitació de l’edifici històric de Portal de la Pau; el trasllat de l’operativa dels molls de Barcelona Nord i de Drassanes al moll Adossat;

el sanejament i protecció de l’estructura metàl·lica de la Torre de Jaume I; la construcció de l’America’s Cup House – IMAX Building; la remodelació del World Trade Center Barcelona; la renovació del Club Natació Barcelona i la posada en marxa d’un servei de bus nàutic entre els molls de Drassanes i Llevant.

Una mirada més enllà

Un cop finalitzada la 37a edició de la Copa Amèrica, el Port de Barcelona seguirà treballant intensament per fer realitat “la transformació en profunditat del Port Vell”, que aniran acompanyades de la rehabilitació dels tinglados de Sant Bertran, on s’ubicarà el BlueTech Barcelona, un nou centre d’innovació d’economia blava que allotjarà start ups, institucions internacionals de l’entorn marítim, centres d'innovació de grans empreses vinculades amb la logística, el transport, l'activitat portuària i centres de formació com l’Institut de Logística de Barcelona.

Tots aquests desenvolupaments contribuiran a l’impuls del Blue District, una àrea d’innovació sectorial situada majoritàriament en l’àrea del Port Vell. El Port de Barcelona reivindica així, un cop més, el seu papel de port capdavanter i innovador a nivell internacional. ■

Render del nou edifici Mirador, ubicat sobre la rambla Nova Bocana.

Stratasys, destacada empresa internacional d'impressió 3D, s'incorpora a l'ecosistema

El Port Vell inicia una profunda transformació amb més de 106 milions d’euros d’inversió

Drets i deures de la ciutadania

La Carta de Drets i Deures de la Ciutadania en relació amb la salut i l´atenció sanitària és un contracte social entre la ciutadania i el sistema de salut.

Els prop de cent drets i deures que recull el document s´agrupen en els àmbits següents:

DRETS

A l’autonomia

A ser tractat amb respecte

A la intimitat

A la prevenció de la malaltia

A la prestació de serveis

El proper dia 28 de maig se celebra a Espanya el Dia Nacional de la Nutrició, aquest any amb el lema “Nutrició i gastronomia, una aliança d’èxit”.

Gastronomia i nutrició són dues disciplines que han de confluir per afavorir la promoció d’una alimentació saludable i sostenible on la gastronomia s’encarregarà de preparar receptes amb un valor nutritiu correcte i la nutrició ens dirà quins són els nutrients necessaris per aconseguir-ho.

Al nostre mitjà tenim les eines apropiades per assolir la seva unió: seguir la nostra dieta mediterrània, que s’ha convertit en el referent mundial d’una alimentació sostenible i saludable. Com tots sabeu, la dieta mediterrània implica consumir diàriament cereals integrals, verdures, hortalisses, fruites, làctics i oli d’oliva. Setmanalment, hem de menjar llegums, que barrejats amb els cereals tindrem un aliment amb proteïnes d’alt valor nutritiu, saborós i barat. I també setmanalment menjarem peix i marisc, carns blanques, ous i fruits secs. Si tenim en compte la situació econòmica actual, una alimentació mediterrània sana i saborosa no està renyida amb què sigui econòmica i sostenible, tenint en compte que hem de menjar prioritàriament els aliments de temporada i propers.

Així com tenim dret a rebre una atenció sanitària equitativa i un tracte respectuós, tenim el deure de respectar i no discriminar els professionals o a altres usuaris del sistema.

I tal com tenim dret a accedir als serveis sanitaris públics en un temps adequat al

DEURES

Cuidar de la pròpia salut

Informar els professionals per contribuir a la millora dels serveis

Fer un bon ús dels recursos

Complir amb el tractament mèdic recomanat

Mostrar respecte als i les pacients i el personal sanitari

criteri clínic tenim el deure d'utilitzar de manera responsable les instal·lacions i els serveis sanitaris, així com respectar els horaris programats i les normes dels centres on ens atenen.

Tenim dret a disposar de seguretat ambiental i alimentària a l´entorn on vivim i tenim el deure de contribuir a la cura i la millora del nostre entorn, vetllar per la nostra salut i la de les persones que estan sota la nostra responsabilitat.

Cal que tots, ciutadania, professionals i administració, ens comprometem amb el sistema sanitari i hi col·laborem, fent-ne un ús responsable, mantenint uns hàbits de vida saludables, participant en les activitats de prevenció i informant-nos dels nostres drets i deures per tal de contribuir a la seva millora i a la seva sostenibilitat. ■

Nutrició i gastronomia, una aliança d’èxit

poc oli i poc temps i la proporció de carn serà poca. A més, les fritures, si les fem correctament i ocasionalment, no afecten amb tenir una bona salut.

En recuperar les receptes de les nostres mares i àvies, i modernitzar-les amb les eines i tècniques culinàries actuals, recuperarem salut i cultura i, implicant als nostres fills a la cuina i tot el seu procés, els ensenyarem a menjar bé. La manca de temps no és excusa per no fer-ho, podem cuinar i congelar plats ja preparats, fer preparacions que serveixin com a base per cuinar altres plats avançant temps a la cuina, etc. I encara que només sigui un cop al dia, procurem fer un àpat en família.

Finalment, recordem que la dieta mediterrània afavoreix la convivència amb els altres i l’exercici físic. ■

Respecte a les tècniques culinàries, les més saludables no estan renyides tampoc amb el sabor. Un aliment al vapor, a la planxa, al forn ben condimentat amb es-

pècies serà molt agradable de menjar. Els pèsols també són saludables ja que gràcies als utensilis actuals, com l’olla a pressió o cassoles antiadherents, els podem fer amb

Dra. Maria Inmaculada Gil Canalda CS Doctor Carles Ribas

|| Redacció

L’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) es va tornar a reunir, el passat 22 d’abril, per resumir allò que ha treballat enguany l’entitat i presentar la Memòria de l’any 2022. Com cada any, l’Assemblea és una eina que serveix a l’AMCL per fer balanç de l’exercici anterior i marcar línies de treball de cara al proper curs, tot amb l’objectiu de fomentar la comunicació, l’esperit comunitari i donar-li formalitat a la participació i a la transparència de l’entitat.

“2022 i ja en són gairebé 35 els anys com associació; i això oficialment, perquè l'entitat comença a caminar l'any 1983. Llavors, fa 40 anys que treballem en un indret de Barcelona com són els barris de la Marina, que es rebel·la contínuament a ser cega, sorda i muda, taral·larejant la Shakira, artista de l'any...”, iniciava la presidenta.

I seguia. “No obstant això, reconeixem que, en consonància amb el que està passant arreu, impulsar projectes comunitaris amb esperit genuí i tirar-los endavant costa cada vegada més. I això malgrat l'ampli consens al voltant de la seva necessitat, de l'impacte positiu i del benefici que aporten, així com del criteri que cal preservar allò que funciona, que cohesiona el barri i crea comunitat: espais i projectes que lluitem contra la desafecció democràtica i que són útils a les persones, al veïnat i a la societat en general.”

L’entitat celebra l’assemblea anual

Prop del 35è aniversari, any de fragilitat

RAixí comentava les principals línies de treball en la Marina FM 102.5, el diari la Marina, el web lamarina.cat i el projecte Ràdio a les escoles.

L’acompanyava la junta directiva i l’equip professional retent compte i ampliant en cadascun dels apartats en els quals comparteixen responsabilitat. Juan Antonio Reyes, gerent de La Marina FM va destacar la feina feta “Han estat temps difícils i de molts canvis, tant dins com fora dels mitjans de comunicació de la Marina, però seguim amb l’esperit de continuar millorant i hem consolidat una graella de 20 programes de temàtiques ben diverses que ocupen una mitjana de 10 hores al dia”. Li feia costat Victòria Posadas, tècnica de so. Tots dos destacaven el repte d’autosuficiència financera que necessita guanyar l’emissora

I com no, es feia especial esment al projecte de Ràdio a les Escoles, que enguany treballa amb quatre centres educatius del barri: les escoles Enric Granados, El Polvorí i SEAT, i l’institut Domènech i Montaner. Fins ara són 132 tallers que tracten de portar les eines de la ràdio a d’altres que ja utilitzen les escoles. Vincles amb l’entorn, fer xarxa i apropar el llenguatge radiofònic als més petits és l’esperit! El periodista Alejandro Flores comentava la quarta edició del projecte al costat del professional de la comunicació, Joan Barutell, responsable del taller amb el jovent.

L’acte d’enguany ha estat marcat, però,

per la delicada situació econòmica que passa l’entitat, que va exposar en detall el tresorer de l’entitat, Vicente Masip. L’augment del preu del paper en un 50% ha obligat a l’AMCL a prendre una de les decisions més complicades: retallar a la meitat el nombre de pàgines que publica cada mes i a reduir-ne la tirada, que ha passat de 6.000 a 4.000 exemplars. És el resultat d’una crisi que ha afectat a tots els mitjans de comunicació impresos, però molt especialment als de barri.

Pel que fa als òrgans de govern, l’assemblea ha delegat una comissió que treballi per renovar la Junta, una manera d’involucrar noves persones en l’organigrama.

I acabàvem: “Com a entitat no estem exemptes de "l'esperit de l'època", Xat GPT i Intel·ligència Artificial inclosa. La desorientació general i la incertesa constant, fins i tot en el terreny més domèstic, caracteritza la dinàmica social. Així que, actuem amb prudència i maduresa, però contagiats i encomanant la resistència individual i col·lectiva per contribuir al front comú: benestar social i qualitat democràtica. Seguim i seguirem mentre puguem, fermes, construint des de La Marina uns mitjans connectats a la realitat social, política, econòmica i cultural del barri, la ciutat i el món”.

Així, la resistència començava amb una foto d’equip i assaborint un bon pica-pica, alegria, valentia, una feina feta de la millor manera possible, recollir taules i a seguir! ■

▶ Alguns dels participants a l’Assemblea de l’AMCL, formada per veïnes i col·laboradors, es reuneix per fer balanç del 2022 i encarar els nous reptes de l’entitat.

Alejandro Flores

“Seguim i seguirem mentre puguem, fermes, construint des de La Marina uns mitjans connectats a la realitat social, política, econòmica i cultural del barri, la ciutat i el món”

Chris El Bahr

Derribando armarios

Muchas veces se nos escucha hablar a las personas trans+ sobre la importancia de los pronombres y de preguntar, cuando conocemos a alguien, con cuáles se identifica.

Esto evita, entre otras cosas, uno de los sucesos que para mí son más dolorosos en la vida cotidiana: la malgenerización.

Cuando hablamos de malgenerización (en inglés missgendering) nos referimos al hecho de ser tratades con un pronombre o identidad de género con los que no nos identificamos. Creo que a menos que seas trans+ no puedes imaginar lo que sentimos cuando esto sucede, pues me encuentro con muchas personas cisgénero que me comentan que a elles también, en ocasiones y por diversos motivos, las confunden con un género con el que no se identifican, tratando de calmarme de esta forma queriéndome demostrar que “a todes nos pasa”, pero lo que intento aclarar con este artículo es que, a pesar de que esto sea cierto y no solo nos pase a las personas trans+, la carga y repercusión que tiene para nosotres no es ni de lejos la misma que para una persona cis.

Hablando desde mi experiencia personal, cada vez me enfrento menos a este tipo de situaciones, sin embargo, aunque solo se dé una vez al mes o cada varios

meses, cuando pasa es tan doloroso como si me clavaran un puñal en el pecho. No todas las personas trans+ tienen ni quieren tener ese cispassing con el que pasar desapercibides como personas cisgénero en la sociedad, e igualmente deberían ser siempre tratades con el pronombre e identidad con los que se identifican. En mi caso, que sí busco tener ese passing porque yo misma proyecto esa imagen femenina en mí, ¿os imagináis la frustración que siento cuando tras casi tres años en hormonas, una cirugía de pecho que sigo pagando, sesiones de depilación láser mensuales, botox inyectado en la cara para lograr una feminización facial y tres días de gimnasio semanales, además de salir a la calle con vestido, tacones, las uñas largas y pintadas, maquillada y con el pelo largo con un peinado muy asociado a lo femenino, de repente alguien se dirige a mí en masculino o me pregunta si soy hombre o mujer? Cuando eso pasa, me invade una impotencia enorme y la gran cuestión: ¿qué más necesita la sociedad para leerme en femenino? Y es que hay algo que siempre me ha rechinado y por lo que me cuesta mucho empatizar y perdonar a quienes me malgenerizan: si tú estás viendo a una persona como yo, con todo lo que he descrito antes… ¿no te sale tratarme en feme-

Malgenerización

nino, aunque tenga la voz grave? ¿No crees que probablemente acertarás más de esta forma? Lo mejor sería que me preguntaran por mis pronombres, pero parece que hacer una pregunta tan sencilla al inicio de una conversación es algo para lo que esta sociedad aún no está preparada.

Soy la primera a la que le gusta celebrar nuestras realidades trans+ y que no se nos vea simplemente como víctimas de este sistema. No obstante, a veces es necesario remarcar lo contrario. Hay días en los que no me apetece hacerme la fuerte; hay días en los que me apetece llorar, gritar y mostrarle a este mundo que, en ocasiones, bastan cosas que para esta sociedad son insigni-

ficantes como un pronombre incorrecto, para que algune de nosotres ponga fin a su vida. Porque nuestra existencia es una resistencia constante, un desgaste diario, una fortaleza y madurez que ni con veinte vidas cisgénero se podría equiparar. Pero todo esto satura.

Lo único que espero con estas líneas es que se entienda la gravedad del asunto. Esto no son simples palabras, esto va de cómo las personas cisgénero, con sus privilegios, pueden ayudarnos a las personas trans+ a tener una existencia más tranquila en esta sociedad que ya es suficientemente hostil. Esto no va solo de pronombres, va de vidas, de salvar vidas. ■

Fotografia guanyadora del concurs d'Enfoca, associació foto-

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Tema:

Geometria

Autor: Sergio Martínez Játiva

Pepita Casanellas

gràfica de Calafell i comarques

Dijous de maig 18 a les 18 h a la Sala

Montjuïc ja es prepara per acollir al Barça

desenvolupat, de manera conjunta, un pla de mobilitat per facilitar als socis i sòcies l’arribada a l’estadi sense complicacions.

En aquesta línia, l’Ajuntament i el FC Barcelona reforçaran el transport públic i la mobilitat sostenible, i garantiran la protecció de la muntanya de Montjuïc amb serveis de manteniment i seguretat extraordinaris els dies de partit. El pla de mobilitat traçat comportarà unes despeses que rondaran els 7,2 milions d’euros, dels quals el Barça n’assumirà la majoria (64%), mentre que l’Ajuntament cobrirà el 36% restant, fent-se càrrec dels canvis que es mantindran de forma permanent.

Quins són els serveis extraordinaris que es proposen per garantir una arribada a l’estadi senzilla i sostenible amb el medi ambient? El pla de mobilitat respon a aquest dubte, garantint que, els dies que el Barça jugui a Montjuïc, es reforçaran els serveis del Funicular i s’habilitaran llançadores de bus des dels principals accessos del transport públic (Plaça Espanya, L9 o Estació de Sants) fins a l’Estadi Olímpic. Altrament, es fomentarà l’ús dels autocars de les diferents penyes per arribar a l’estadi i, quan sigui necessari, s’ampliarà l’horari del servei de metro.

El primer equip masculí del Barça jugarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys durant la temporada 2023/24, tal com va anunciar-se mesos enrere. El Futbol Club Barcelona es “mudarà” temporalment a Montjuïc mentre es du a terme gran part de la remodelació emparada amb el projecte de l’Espai Barça al Camp Nou.

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals, i el Futbol Club Barcelona tenen ja tancat l’acord que permetrà al Barça fer ús de l’Estadi Olímpic entre l’agost del 2023 i el maig del 2024. L’Ajuntament cedeix l’espai els dies que

El Club Esportiu Petanca Sants ha estat assaltat durant la Setmana Santa d’aquest mes d’abril. Com ha denunciat el mateix club amb un fil a Twitter, els lladres van entrar al mòdul dels terrenys de la Magòria on guarden l’equipament i van emportar-se material per valor d’uns 2.000 €.

Des del club es mostren “consternats i abatuts” davant del robatori, i expliquen que, a banda d’endur-se roba esportiva nova, els assaltants també van emportar-se material de valor que els “servia per subsistir com a entitat”.

Dins de l’entitat preocupa que el robatori s’hagi produït setmanes abans de la celebració del primer Open Internacional Petanca Sants, torneig que s’ha de disputar aquest 14 de maig. El campionat, que se celebrarà al barri de la Marina, comptarà amb la participació de 32 equips provinents de diferents països europeus.

L’Ajuntament i el FC Barcelona han desenvolupat un pla de mobilitat que facilitarà l’accés a l’estadi

El pla de mobilitat té un pressupost de 7,2 milions d’euros, el 64% està cobert pel Barça i el 36% restant per l’Ajuntament

el primer equip de futbol masculí tingui partit, així com, també, per les preparacions prèvies i posteriors als enfrontaments. El pacte, d’afegit, permet a l’entitat blaugrana utilitzar l’Estadi Lluís Companys de manera puntual, sigui per determinats entrenaments o altres esdeveniments esportius, com pot ser algun partit del primer equip femení de futbol. Tanmateix, el Futbol Club Barcelona conviurà amb la resta d’esdeveniments que se celebrin a l’Anella Olímpica i a la muntanya de Montjuïc.

Per garantir que les instal·lacions i els accessos al camp siguin els adequats, l’Ajuntament de Barcelona i el Barça han

I, qui es farà càrrec de les despeses que comporti aquest reforç del transport públic? Segons es detalla al mateix acord entre l’Ajuntament i el Futbol Club Barcelona, serà el club blaugrana l’encarregat de cobrir econòmicament els reforços del transport públic els dies de partit, així com dels serveis extraordinaris de manteniment i seguretat de la muntanya.

Per la seva banda, l’Ajuntament s’encarregarà d’habilitarà un carril bici entre Plaça Espanya i Miramar, d’instal·lar 3 estacions de Bicing i millorar els aparcaments per a bicicletes. A més a més, també reforçarà la il·luminació dels principals camins que donen a l’Estadi Lluís Companys, i retocarà els recorreguts per a vianants que connecten el transport públic amb el camp. ■

Saquegen el Club Esportiu Petanca Sants

Lluny de quedar-se de braços plegats, però, els socis i sòcies de l’entitat s’han mobilitzat per intentar aconseguir la quantitat de diners sostreta pels assaltants. Entre totes les aportacions rebudes, el club sorte-

jarà un joc de boles de petanca. El Club Petanca Sants explica que ja han interposat una denúncia als Mossos d’Esquadra, alhora que reclamen més seguretat a la zona. Des del club, perce-

ben que els camps es troben en una zona conflictiva, i que, per evitar més robatoris, pretenen augmentar la seguretat al seu mòdul. ■

Pau Espí

Ajuntament de Barcelona

El nostre nord és el sud

les plantes per

conviure amb

Maria de los Ángeles Ayuso Uceda

63 anys. Casada i amb dues filles. Perit agrònoma. Jardinera en Parc i Jardins a l’Ajuntament de Barcelona, part de la brigada de Can Sabaté.

Religió: Descreguda de tot, els pares no eren gaire religiosos.

Política? D’esquerra, com la mare, però ella va haver d’ocultar-lo perquè als pobles era molt perillós.

A vegades són molt útils i a vegades demanen impossibles. En fi, hi ha de tot.

Mencionava el sempre polèmic debat sobre l’ús de l’espai públic pels gossos. La gent que els porta lliures ha de saber que això no està bé i que no s’ha de fer perquè si els gossos són grans, els nens s’espanten, per exemple. És lògic. Llavors les famílies amb nens petits es molesten. A vegades hi ha baralles entre uns i altres i en alguna ocasió ens han ficat a nosaltres pel mig. Què comenteu entre companys sobre la sequera?

És trist i tots estem igual de preocupats. Hi ha gent jove que no va conèixer la sequera del 2008, quan es va tallar fins i tot l’aigua de l’aixeta per beure-hi.

Què és el millor i el pitjor del seu ofici?

Una jardinera!, comparteixi amb nosaltres la seva història!

Sóc de Soria, de Berlanga de Duero. Hi cultivàvem terres, i de tant en tant el pare també treballava a ICONA (Instituto para la Conservación de la Naturaleza), la institució que abans es dedicava a cuidar els boscos; era agricultor, però havia de combinar moltes feines per acabar de fer un sou.

Arriba jove a Barcelona per visitar a una tia i fins ara.

Sempre he estat extravertida i això m’ha ajudat molt. Vaig viure compartint pis amb companyes, vaig estudiar el català i anava fent una mica de tot, em vaig formar en agronomia i en infermeria. De seguida em vaig casar i amb 24 anys ja tenia la primera filla. En aquella època, de la conciliació familiar ni se’n parlava, ho sacrificàvem tot les dones.

Com es converteix en jardinera de la ciutat?

Va sortir una borsa de treball a Parcs Jardins i allà que em presento, precisament estava a punt de signar contracte com a infermera. L’horari i el sou em compensaven millor. El meu marit no s’ho creia i vaig haver de mostrar-li l’uniforme per convèncer-lo que era de debò que m’havien trucat. Les primeres companyes havíem entrat als anys 80 i de mica en mica la plantilla s’ha anat equilibrant.

Expliqui’ns un dia qualsevol de la seva feina.

Fitxem a les 7.45, ens canviem l’uniforme en can Mestres, el nostre centre, i l’encarregat

organitza la feina de l’equip: segar, podar.... amb vehicles, i a vegades amb les nostres eines de treball, quan els vehicles per la raó que sigui no estan disponibles. A les 10 fem una pausa de mitja hora per esmorzar. I a seguir! També fem formacions contínues per a reciclar-nos.

Com ha canviat la vostra feina arran de la sequera?

Han canviat les tasques perquè la gespa no es pot regar, llavors no creix i no cal segar, tasca principal que fèiem per aquesta època en què la pluja i la bona temperatura ens obligaven a abocar-nos-hi. Quan acabàvem en una banda ja havia tornat a créixer en l’altra banda. Ara, només podem regar els arbres més nous per evitar que se’ns morin. La resta de la vegetació no necessita tanta aigua, es ressecarà, però com que són herbes naturals, tan aviat com plogui ressorgiran, així és la natura.

Què feu ara, llavors?

Sempre hi ha feina! Per exemple, els escocells dels arbres s’han d’emplenar amb sauló, que és una sorra argilosa. També emplenem els forats que caven els gossos en parcs i jardins. Són enormes i moltíssims.

L’incivisme és un problema molt gros: hi ha nanos que trenquen les tanques i, si alguna vegada els veiem i els cridem l’atenció, pares i mares repliquen: on diu “prohibit jugar”?

I és perquè abans ells mateixos han malmès l’avís. A tot això ara hi ha més animals a la ciutat i a vegades l’actitud de propietaris incívics ho agreuja més.

També atenem els IRIS, que són les trucades ciutadanes per queixes i incidències.

Vivim en un dels barris de la ciutat més privilegiats pel que fa a la natura. “En aquesta àrea les zones verdes s’han multiplicat i a la brigada som 10 persones que ens en cuidem des del carrer Motors fins a plaça Espanya, incloent-hi Badal: Can Sabaté, Drets Humans, Energia, Mediterrània, la Capa, Cal Sèbio, Can Farrero, Sant Cristòfol, tot Badal, el Quetzal, Valent Petit amb el jardí de papallones i un hotel d’insectes.... Tret de Montjuïc, on són el Polvorí i Can Clos, per exemple, això li toca a la brigada de la muntanya”, explica Ayuso, a qui no li fa gràcia la popularitat del seu cognom.

“Un dia un senyor que semblava d’un altre lloc, en el carrer Quetzal, em va dir: jo he viatjat per tot Europa i arreu els barris d’obrers no tenien gaire espais verds. En veure els jardins que hi havia a Barcelona em vaig quedar molt parat”. I una indígena boliviana com jo que vaig créixer al costat d’una reserva natural (El Amboró), certifico l’encant, la sorpresa i l’impacte que provoquen els jardins de Barcelona.

Estar a l’aire lliure és molt bo, però a l’estiu és insuportable, a partir de les 11 o 12 és impossible treballar sota el sol. Beveu aigua, ens diuen... i tant que ho fem, però estem reclamant que revisin l’horari. La sort són els companys, són molt bona gent i ens fem costat entre tots, això és important.

I el pitjor?

El pitjor són els insults. A vegades rebem gratis. I les dones encara més. Fins a l’any passat jo era l’única a la brigada, ara som dues companyes. Un dia un senyor em va dir que li havia tret la feina a un home, que marxés a casa a fer el mateix, els seus amics el van renyar. Un altre dia una dona a la qual un company li havia demanat controlar el seu gos que ens estava molestant per treballar em va cridar lesbiana, pensant que m’insultava; vam riure amb tots els companys. Si pogués recomençar repetiria?

(s’ho pensa) Potser no estaria ni a Barcelona, es viu molt bé als pobles.

Deixi un missatge als veïns i veïnes. En general, la gent s’ha de preocupar per entendre com funcionen les coses, ja que sovint en veure’ns amb l’uniforme de servei de l’Ajuntament es pensen que fem de tot. Un dia una dona malhumorada em va dir: “quan arreglareu l’ascensor del mercat?” No, senyora, nosaltres no fem això. “però sou de l’Ajuntament, oi?” Sí, senyora, però jardineres, ens cuidem de les plantes no dels ascensors.

Una altra vegada: “Aquella cantonada mai la netegeu!” Però nosaltres som jardiners, qui neteja és Sorigué... I així, cada dia. Molts es queixen i algú o altre també ens sorprèn i ens felicita! ■

“Cuidem

millor

les persones i els animals a l’espai públic”

Yohany Limpias Ayala

Alejandro Flores