La Marina - Maig 2017

23

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Maig 2017 / Nº 260

Associació de Mitjans de Comunicació Local

www.lamarinadigital.cat

Sense consulta veïnal presó sí, pistes no

Pàg. 3

Vista de l'actual presó Model. Es construirà una nova a la Zona Franca.

Memòria de barri

Actualitat

La Joia de Montjuïc

Poesies i pintures que conviden a la indignació

Pàg. 13

Pàg. 3

2

MIRADES

amcl associació mitjans comunicació local

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat



Editorial

mirada crítica

Un espai sense manteniment

Rafel Vidal

Fundador Juan Antonio Reyes Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo

Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Soraya Diebra, Esther Pardo, Neus Borrell, Elena García, Daniel Navarro, Constanza Busquets.

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García, Miren Valencia, Cristina Moreno, estudiant en pràctiques I. La Mercè.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

"Des de fa anys que estic intentant que aquest espai es reconstrueixi o es mantingui d'alguna manera, però ni Ajuntament ni Civisme tenen actuacions pendents al respecte". Així es referia Catalina Ruiz, veïna del barri, en un escrit al diari en el que donava compte de l'estat en el que es troba l'espai ubicat al carrer del Ferrocarrils Catalans 22-24, entre Foneria i Segura.

"Un espai en el que abans s'hi feien actuacions de manteniment, però des de fa anys ho van deixar de fer", assegura en el seu escrit i continua: "Actualment està ple de grava, que es desplaça cap a la vorera quan plou i on els gossos fan les seves necessitats sense que aquest espai es regui. Quan no plou durant dies, la olor fa insuportable obrir la finestra a tots els veïns que hi vivim al voltant". Catalina Ruiz demanda l'actuació del districte a la zona. ■

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Com funciona la corrupció?

Aquesta és una pregunta que sovint, interessadament o no, ningú no vol aclarir i la resta tampoc fem l’esforç de esbrinar.

Com és possible que sigui d’aquesta manera?. A nosaltres, que durant molt de temps vam parlar de les repúbliques bananeres, creient-nos els més avançat de les societats modernes?. I ara descobrim allò del que ens avergonyim.

Qui son? Només els polítics? és que ningú en sabia res abans? és que funcionaris, empresaris, famílies, i un llarg etc. ningú no es va assabentar de res? I a més, per què es pot fer? Per què, malgrat els escàndols, se’n surten amb la seva?

Tothom és honrat? partim sempre d’això?

Llavors per què hi ha tant de control al pagament de impostos de la resta? En aquest cas sempre hi ha una manera de trobar al que s’aprofita del que és de tothom. I no es triga gaire. Però amb els polítics, sobretots als qui tenen alts càrrecs no passa això. Resulta que poden robar durant dècades i només ens n’assabentem per pures casualitats i quan s’enemisten entre ells.

Per què en uns casos s’és tan rigorós amb la normativa i en altres casos es fia tot a la bona moral del governants? A més de la poca vergonya dels governants corruptes, què falla? És que no haurien d’haver-hi mecanismes, que independentment de la bona o mala moral del polític que arriba al poder, li impedeixi anar a la seva, prendre el que vol que és de tothom per a sí mateix? No va d’allò la democràcia?

Per què no es fa així? Per què poden viatjar i pagar viatges a famílies parents o amics i no rendir comptes a ningú, sense que la norma ho impedeixi? Per què poden contractar de la forma que ho fan, a família, a les seves pròpies empreses sense que passi res? O demanar comissions com ho fan?

No només falla la moral, també i sobre tot fallen els mecanismes de control, que durant molt de temps ens hem cregut que funcionen. Els fets demostren que no.

La corrupció no només és una falta ètica, és sobre tot un fallo en el sistema, i hi ha als qui no els interessa canviar-ho.

El ciutadans tenim mecanismes per expressar el nostre descontent, les pròximes eleccions són una oportunitat per demostrar que no ens són indiferent els que roben i que ens indigna que mentre el poder es planta retallant en sanitat, educació i serveis socials, hi hagi diners per a tants xoriços i lladregots.

ACTUALITAT

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

3

Les administracions volen que la Marina aculli la nova presó || Esther Pardo || Redacció Per moltes visites que faci l’alcaldessa a La Marina, per molt interès que sembla que hi posen tots els polítics que passen per l’Ajuntament de la nostra ciutat, per totes les demostracions empàtiques, que no són moltes, que tenen amb nosaltres... Per, per i per, en aquest barri, sempre tenim la sensació de que no ens fan cap cas, o millor podem dir: sempre sabem que no ens fan cap cas.

Tot això que acabo d’escriure, tinc la sensació d’haver-ho fet ja d’altres vegades en aquesta revista i en altres llocs. La primera, crec, en el meu llibre Els Carrers de Paco Candel on comparo el nostre barri al voraviu de la catifa de Barcelona, que els diferents consistoris, Generalitat i govern central, aixequen per a deixar-hi la merda que els destorba i que a nosaltres no ens pertany.

L’última brossa que volen deixar-nos és la que trauran del carrer d’Entença: la presó Model. És la que ha guanyat de les dues opcions; l’altre és la instal·lació de les pistes d’esquí. Una empresa “privada” volia instal· lar a la Marina dues pistes de patinatge, dues d’esquí i una de cúrling, a més d’un hotel, botigues, etc... Sorprenent veritat? Havia de ser una cosa o l’altre i ves per on, ens ha tocat la grossa sense ser Nadal. Entenem que aquest complex esportiu no és el que li cal al barri, que té mancança d’altres moltes coses, però hagués portat a la Marina progrés, animació, treball, alguns del turistes que sobren a Barcelona, etc. .Que no en tenim prou amb el cementiri, que ja és prou trist, que ara hi hem de tenir també la presó?. És a canvi de posar-nos el metro?

Ja s’hi han posar d’acord els que decideixen: L’Ajuntament, el Consorci i la Generalitat i han pensat que era millor per al barri de la Marina construir la presó que no pas fer-hi el complex del gel. Ens podien haver consultat a nosaltres veritat?

Hem preguntat que n’opinen a dues persones representants dels veïns del barri, que pertanyen a la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants de La Marina.

Eli Rolando, president de la Coordinadora d’associacions de veïns, confirma que des de les diferents administracions no s’ha comp-

▶ Membres de la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina reunits amb el Conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, acompanyat d'Alfred Bosch i els Consellers d'esquerra al Districte.

tat mai amb el veïns de la Marina. Començant per l’abocador de les escombraries i acabant per la presó. Cal recordar que quan van voler fer una incineradora per als residus de la ciutat, també van pensar de portar-la al barri i els veïns es van haver de mobilitzar.

Com també va passar amb la gossera.

Rolando assenyala que ja tenim el CIES i que cal recordar que sempre n’hi ha hagut, doncs el compara amb les “misiones” franquistes, encara que llavors els immigrants eren espanyols. I es pregunta perquè no traslladen la presó a la caserna del Bruch, o al palau de Pedralbes que és prou gran.

També, en contra del que en pensen alguns veïns, no considera la instal·lació de les pistes d’esquí, una cosa de rics. Diu, com també ho fa el Abdó Florencio, també membre de la Coordinadora, que avui dia, els fills del treballadors també hi van a esquiar i que si tinguessin les pistes aquí, ho podrien aprofitar.

L’inconvenient que li veu a la presó, és que no portarà benefici al barri, ans al contrari.

I que si no té res de dolent, se la pot quedar qualsevol altre barri de Barcelona. Per què no la volen enlloc doncs?. Tot el dolent cap a la Marina. Per què no se’ls acut posar un museu o un teatre? Per què no han pensat

que potser no volem anar fins a la plaça Catalunya en autobús, quan podríem tenir teatre aquí? La conclusió és que encara vivim fora de Barcelona. La ciutat s’acaba amb el perfil de Montjuïc. Els polítics no saben que al darrera de la muntanya hi ha persones.

“El projecte és posar dues presons, on es traslladaran els presos de la Model, les de Wad Ras, presó de dones, i els de Trinitat Vella” Abdó Florencio ens explica que la Coordinadora s’ha reunit amb el Conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó. Els ha explicat que encara que la construcció de la presó és a càrrec de la Generalitat, és l’Ajuntament el que posa a la seva disposició els terrenys. El projecte és posar dues presons, on es traslladaran els presos de la

Model, les de Wad Ras, presó de dones, i els de Trinitat Vella.

Creu que sempre hagués estat millor la construcció de les pistes d’esquí, de les que l’empresa propietària, només pel lloguer dels terrenys haurien pagat 45 milions d’Euros i l’origen del fred per glaçar l’aigua sortiria dels dipòsits de gas que hi ha al port, per tant seria de reciclatge. Fred que ara va a parar al mar. També s’ha de tenir en compte que l’empresa oferia 50 llocs de treball per als veïns. Altres de les avantatges que podria tenir per a La Marina és que es farien descomptes per accedir a les instal·lacions a les escoles i cedirien uns espais per a les entitats del barri, i la possibilitat de que els alumnes de l’escola La Mercè hi poguessin fer pràctiques.

En la decisió, no hi ha color, encara que hi hagi veïns al barri que tampoc no les volen. Tot això ja està com diríem, fet i beneït, però encara la decisió no és en ferm perquè queda la possibilitat de fer al·legacions, i que els partits polítics en l’oposició poguessin fer força per aturar l’arribada de la presó o valorar la possibilitat de fer un lloc per al complex esportiu, si no ens queda més remei que acollir tots els presos de la ciutat de Barcelona. ■

4

ACTUALITAT

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

23ns Jocs Florals del CAS de Sants: molt més que relats El passat dimarts 25 d'abril al Casinet d'Hostafrancs, es va organitzar la 23a edició dels Jocs Florals del CAS de Sants (Centre d'Atenció i Seguiment en drogodependències).

El CAS de Sants és un equipament municipal històric dins de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

El CAS de Sants està gestionat per ABD sota un marc d’atenció personalitzada que cobreix factors biològics, psicològics i socials, però també familiars, comunitaris i educatius. Un exemple d’aquest treball és el Centre de Dia del CAS on les persones voluntàries desenvolupen activitats que complementen i reforcen la recuperació de les persones usuàries.

Entre les activitats que realitzen i en el marc de la celebració de Sant Jordi es troben els Jocs Florals.

Els Jocs Florals són un esdeveniment que ja s’ha convertit en tota una tradició en els més de vint anys d’història d’ABD.

Les persones participants del Centre de Dia del CAS de Sants de la Agencia de Salut Pública de Barcelona, gestionat per ABD Associació Benestar i Desenvolupament comparteixen amb el públic assistent els relats breus que han elaborat.

Per a tots i totes aquest dia significa una oportunitat per avançar en el seu procés de rehabilitació a les drogodependències i poder treballar, a la vegada, la seva part emocional, la seva creativitat i els hàbits socials al enfrontar-se al públic. En aquesta ocasió interpretaran els poemes que han escrit juntament amb la participació del projecte Barris en Dansa.

Junts, prendran la paraula, la música i la dansa per expressar, a través de la seva creativitat, sentiments, inquietuds i la seva gratitud cap a totes les persones que els envolten i els animen en la seva superació personal. ■

Pere Miralles i Mestre Estudiant universitari

Construir un nou estat esdevé una eina essencial per repensar i canviar tot allò que avui no funciona

Associació Benestar i Desenvolupament

Dia internacional del Poble Gitano al Barri || Yohany Limpias || Redacció La comunitat gitana va celebrar, per primera vegada al barri, el dia internacional del poble gitano i ho va fer convidant a tothom a una xocolatada i una gimkana l'u d'abril a la plaça Marina. L'acte va estar organitzat per la Federació d'Associacions de Gitanos de Catalunya i la Fundació Pere Closa.

Els gitanos, comunitat significativa al barri, són un poble amb una cultura, pot ser oblidada per la resta de la societat. Així ho manifesta la Fagic, mitjançant un llibre editat que insta la premsa a treure estereotips de la seva comunitat.

Resulta evident, conclou la Federació, que el poble gitano té com a problemes prioritaris el treball i l'habitatge. Però no hem d'oblidar, continua, que la identitat col•lectiva de la comunitat romaní, depèn, en gran mesura, del fet de posseir un passat històric comú, una llengua pròpia, uns usos socials i, en definitiva, una idiosincràsia particular.

La Marina Viva

Assegura que de tot l'ampli univers cultural gitano només té predicament, entre la majoria de la societat, les expressions artístiques musicals. La gastronomia, costums, arts plàstiques i escèniques, història o literatura romaní de qualitat són des-

L’objectiu i l’instrument

conegudes i en molts casos, marginades.

Existeixen escriptors- de prosa i poesia-, actors, esportistes, pintors, directors de cinema i teatre, professors universitaris i metges gitanos de demostrada vàlua, reivindiquen. ■

Sovint s’ha volgut descriure l’independentisme com un moviment únicament lligat a un sentiment, a una ideologia, reduint-lo a una simple qüestió de patriotisme. S’ha presentat la independència com l’únic objectiu, gairebé l’obsessió, d’un grup d’eixelebrats molt tossuts que no saben parlar de res més i que utilitzen la independència com una cortina de fum per evitar parlar d’altres temes realment importants.

La realitat, però, ens demostra que és tot el contrari. Els qui som independentistes no ho som perquè sí, per canviar de bandera i prou. No entenem la independència com un fi en si mateix, sinó com un mitjà, un instrument, una oportunitat per avançar.

Si parlem d’independència no és per evitar parlar de les retallades, de la corrupció, de l’índex d’atur, de les pensions o de la manca d’infraestructures, no. Precisament parlar d’independència vol dir parlar de tot això, perquè és disposant de les eines de què disposen tots els estats, ni més ni menys, com podrem afrontar els reptes socials actuals amb molta més seguretat i garanties. La independència no és un tema més, és l’instrument per replantejar, des de zero, tot allò que avui no funciona.

Ser independents no vol dir altra cosa que poder prendre, des d’aquí, les decisions sobre les matèries que ens afecten. Vol dir disposar de les pròpies eines i estructures per gestionar els propis recursos, amb el servei públic al ciutadà com a únic objectiu i prioritat. Molts, i especialment els més joves, veiem la construcció d’un nou estat com l’eina per assolir majors oportunitats a nivell laboral, educatiu i social.

Fa uns anys es deia que la independència era una utopia. Avui en dia, la utopia és creure que un estat demofòbic com Espanya pugui arribar a canviar. Reclamar la independència de Catalunya ja no és una qüestió d’ideologia política o sentiments. És, bàsicament, una qüestió de pragmatisme, d’il·lusió i d’horitzó de futur. ■

ACTUALITAT

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

5

Treballadors d'Aigües de Barcelona donaran suport escolar a nens i adolescents de la Marina || Yohany Limpias || Redacció

▶ Dulcinea Meijide, Directora de Desenvolupament Sostenible d’Agbar i Neus Cerdà, Directora de la Fundació Mans a les Mans durant l’entrevista. Rafel Vidal

Tots els voluntaris han estat capacitats en metodologia i en els criteris educatius que des de la Fundació Mans a les Mans s'utilitzen per al reforç escolar. Les classes van començar tot just tornant de les vacances de setmana santa, el 18 d'abril. Hi ha entusiasme i moltes ganes entre els voluntaris, encara que també va haver-hi cert temor a l'inici, ja que per a molts, l’educació amb nens, nenes i adolescents ha estat una nova experiència.

Per Mans a les Mans, el projecte significa un suport a les activitats i necessitats que té l'entitat, de cobrir tasques amb voluntaris, però també d'eixamplar la seva base social

“La iniciativa és un projecte de voluntariat corporatiu entre la fundació Mans a les Mans i la Fundació Agbar” i aconseguir major reconeixement i visibilitat. Estan entusiasmats amb el projecte perquè a més, els obre “altres oportunitats”, indica Neus Cerdà, la directora.

La Fundació Mans a les mans va néixer l’any 2004 de la mà de la parròquia de la Mare de Déu de Port, heretant la trajectòria de l’Esplai el Submarí, que fa quasi quatre dècades va obrir les seves portes, per promoure l’educació amb valors a partir del temps de lleure.

El projecte amb la companyia d’aigües, inicialment tindrà una durada d'un trimestre i és un prova pilot que servirà de base per plantejar errors i encerts, i pensar com es continuarà en un futur. S'emmarca en el pla de Voluntariat Corporatiu de SUEZ Spain,

grup al que pertany Agbar, amb el que es pretén contribuir al territori i potenciar la motivació de l'equip humà que treballa al Passeig de la Zona Franca.

D'aquest pla es desprèn el projecte Barri

Gaudeix d’un cap de setmana a “pagès” i descobreix on es produeixen els aliments que arriben a la taula

DESCOBREIX CATALUNYA

Fa gairebé dos anys que els treballadors de la Torre Agbar van traslladar les seves oficines des de la privilegiada Avinguda Diagonal al Passeig de la Zona Franca, 46. A l'estiu de 2015, el barri va començar a observar més moviment a la zona i el boca a orella va donar a conèixer l'arribada dels nous veïns.

En aquest temps, des de l'empresa, van aprofitar el trasllat per incorporar altres canvis i conèixer l'entorn. “Al principi sempre costa acostumar-se, però ara estem encantats, ens hem habituat i aquest edifici ens ha permès interactuar més entre els companys, ja que l'anterior era molt vertical; i també gaudir d'un entorn com la muntanya de Montjuïc”, explica Dulcinea Meijide, directora de Desenvolupament Sostenible d’Agbar.

La direcció de Meijide s'enfronta ara al desafiament d'implicar els treballadors amb l'entorn local. “Només arribar, ens hem interessat pel barri amb una voluntat de contribució i aportació social. Vam assabentar-nos de que un dels principals problemes a la zona és l'abandonament escolar.

Tenim un projecte que es denomina Barri sostenible, pel que vam contactar amb les entitats locals i així vam descobrir la Fundació Mans a les Mans i els seus projectes de suport escolar”, afegeix Meijide.

Després d'alguns mesos d'anàlisis i treball conjunt entre la fundació i la companyia d'aigües, es va decidir que la millor fórmula per implicar l'empresa i els seus treballadors amb l'entorn de la Marina era aplicar un programa de voluntariat corporatiu pel qual, l'empresa cedeix una part de l'horari laboral als treballadors i una altra part, la complementa el treballador amb el seu propi temps. Així, l'empresa no queda limitada a fer un comunicat per als treballadors sense cap més implicació, ni es priva als treballadors de fer la seva pròpia aportació. “És una fórmula que obre la possibilitat de comprometre's a totes les parts. Implicar-los amb l'entorn en el que treballen, fa que ho vulguin i ho visquin millor. En aquest projecte hi és la voluntat del treballador, però també de l'empresa”; coincideixen Neus Cerdà i Dulcinea Meijide, ambdues artífexs del projecte.

El disseny del programa contempla que 15 treballadors d’Agbar, puguin participar com a voluntaris una hora a la setmana, en diferents grups d'estudi, amb nens i adolescents. Això permetrà als empleats triar entre tres tipus de col•laboració: repàs escolar a infants d'entre 7 i 11 anys; repàs escolar a adolescents d'entre 12 i 15 anys, o tutories individualitzades a joves d'entre 15 i 22 anys, sobre alguna matèria en concret. Les classes es desenvoluparan a la seu de Mans a les Mans, situada a escassos minuts de la Ciutat de l'Aigua, al carrer del Foc, 100.

En el “reclutament” de voluntaris a l'empresa, s’hi van apuntar 34 persones, de les quals es van escollir les 15 mitjançant un sorteig. Es va fer una entrevista personal per explicar-los i “situar” les coses de “tu a tu”; del que significa ser voluntari o voluntària, afegeix Neus Cerdà de Mans a les Mans.

sostenible. El seu objectiu és crear vincles entre la seu de l'empresa i el seu ambient més immediat, i generar un impacte positiu en l'entorn. La companyia també té altre programa educatiu d’Aqualogia, centrat en la sensibilització ambiental destinat a diferents col•lectius i centres escolars, que també s'aplicarà a algunes escoles del barri; i Biobserva, enfocat a l'albirament d'aus en instal·lacions del cicle integral de l'aigua.

“A més del projectes amb el barri, pel que fa al servei públic que oferim als ciutadans estem molt orgullosos, ja que més del 93% dels veïns enquestats fa poques setmanes, qualifiquen el servei que reben d’Aigües de Barcelona – Agbar, com a satisfactori o molt satisfactori” Assegura Meijide.

Consultada sobre els talls d’aigua, assegura que des de fa molt de temps la companyia no talla mai l’aigua als ciutadans vulnerables, i que tots els casos ho coordinen sempre amb els serveis socials de l’Ajuntament.

“L’any 2016 Aigües de Barcelona – Agbar, va ajudar a pagar les factures amb el seu fons social creat l’any 2012 a 2 milions de famílies, amb un cost assumit per la companyia de 2 milions i mig d’euros. D’altre banda a Catalunya la tarifa social l’any 20116 va beneficiar a 16.441 famílies i es van aplicar 620.887 €. La nostra vocació i prioritat es ajudar les persones”. Concloïa Miejide. ■

Del 3 al 5 de juny se celebra la 2a edició de Benvinguts a Pagès. Més de 200 explotacions agràries i ramaderes de Catalunya obren les seves portes perquè els visitants tinguin una experiència única de conèixer on i com es fan els productes de la terra, així com degustar i comprarlos en el seu lloc d’origen i directament de la mà dels seus productors. A la seva web podreu organitzar-vos un cap de Benvinguts a Pagès setmana a mida triant entre els més de 250 allotjaments que realitzen ofertes especials i els més de 170 restaurants de tota Catalunya que oferiran el Menú Benvinguts a Pagès, elaborat amb productes de proximitat.

Més info: www.benvingutsapages.cat

Tria el teu pròxim destí al Mercat d’Escapades Visita del 26 al 28 de maig, al Passeig Lluís Companys de Barcelona, al costat de l’Arc de Triomf, el Mercat d’Escapades, un aparador d’experiències de turisme cultural, gastronòmic, familiar, enoturisme, natura i molt més. Una bona opció per conèixer el gran ventall d’activitats turístiques que ofereix Catalunya a través de les més de 130 empreses que hi participen. Durant el cap de setmana els visitants també podran gaudir d’activitats, tallers i una àrea gastronòmica de receptes catalanes.

Més info: escasateva.catalunya.com/mercat-escapades

Mercat d’Escapades

La Ruta del vi DO Alella: del celler romà a l’actualitat Aquest itinerari cultural fa un repàs a la rica història vinícola de la zona del Maresme: des de l’època romana, amb la visita al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora i als jaciments romans; fins al modernisme, visitant el celler Alella Vinícola, dissenyat per Jeroni Martorell al 1906. Durant més de dues hores podreu descobrir tradició i origen en la producció dels vins en aquesta zona i tindreu l’oportunitat de tastar-ne algun dels seus productes.

Més info: www.enoturismedoalella.com

Celler Romà de Teià

6 OPINIÓ

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

Sense cap consulta veïnal, on queda la participació ciutadana?

Juan Antonio Reyes Blanco

A

rribar a enteses i acords amb tothom sobre tots els temes que ens afecten és massa difícil. Aquesta es una veritat raonada des de totes les esferes públiques, polítiques i de poder. Un argument molt vàlid però que només mostra una part de la complexa realitat.

L’altre part és que la gent hi té dret a participar en les decisions que els afecten i que això no hauria de suposar cap problema o contradicció per a l’administració, que a vegades prefereix passar de reüll certs temes, potser per polèmics.

La participació és poc creïble si no hi ha una intencionalitat honesta de promoure-la i fer que la gent digui la seva, malgrat que a vegades no coincideixi amb les propostes que es fan des de dalt. Tot i així amb la cultura participativa hi guanyen tots perquè les polítiques es fan més inclusives i tothom pot tenir una mirada més plural del que es debat.

En temes que són importants, com el trasllat la presó Model o la negativa a la instal•lació d’unes pistes d’aquí, és necessari conèixer totes les posicions i en funció d’allò ra, tant per la societat civil, que sovint no és Si bé s’ha de posar en valor l’esforç que que cadascú tingui el seu propi criteri. S’ha conscients del seu grau de coresponsabilitat, s’està fent per recuperar aquesta cultura de fer de l’eina de la participació una cultu- com per a les administracions. des de moltes esferes, tan publiques com

de la societat civil, cal seguir reflexionant, qüestionant, i reclamant-la perquè no quedi només en bones intencions, com sovint sol passar.

A més dels professionals i experts, i respectant tots el criteris ideològics, els qui realment donen sentit al que l’administració proposa fer, son els que hi viuen. Entendre les diferents posicions, conèixer i debatre és un exercici necessari per a seguir avançant com a societat democràtica.

Davant de tot l’exposat, una conclusió no gens nova: unes vegades per ideologia, altres per conveniència i altres per simple comoditat, els grups polítics obliden la veu dels qui representen amb les seves decisions. Sense organització i força veïnal no hi ha hagut ni hi ha canvi possible.

La història del barri crida una veritat ineludible: o els seus veïns alcen la veu, amb les seves entitats i organitzacions diverses i es manifesten per a treballar en la construcció d’un barri digne, participatiu, solidari i incloent, tots cap a una, o la Marina seguirà sent la frontera on la ciutat canvia el seu nom, com bé va descriure en Paco Candel.

Necessitem un projecte unitari de la Marina del sègle XXI.

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@amcl.cat

La gent opina: Què creu vostè que ha provocat la pujada de preus d'habitatges

Constanza Busquets / Rafel Vidal

de lloguer al barri?

Amador Rodríguez, 74 anys

Els lloguers estan alts per a com estan les coses, jo crec que no estan d'acord amb els sous i tots els preus en general.

Actualment és molt difícil poder llogar alguna cosa en aquesta zona, però no té relació amb cap canvi al barri, si no que ve orquestrat des d'altres persones.

Crec que ara, la majoria de les persones no tenen la possibilitat de comprar un pis propi, així que han de llogar; i les persones que tenen doble habitatge, el que fan és pujar els preus. Els lloguers per aquesta zona son molt alts.

Carmen Rodríguez, 50 anys

Antonio Leanes, 76 anys

Crec que es deu al fet que s'ha anunciat que actualment hi ha una millora a l'economia del país, el que si és cert, encara no es veu reflectit en les butxaques i hi ha hagut moltes coses que han pujat, dins d'això els lloguers. També afecta el turisme en aquestes dates, que fa que el valor del lloguer dels pisos pugi.

Lorena Castellano, 33 anys

Juan Vicedo,

53 anys

Crec que es deu a l'especulació dels propietaris que pugen els preus. Es diu que s’ha acabat la crisi per inflar els preus, quan la veritat és que no tenen per què fer-ho, i menys en aquest barri.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Portaveu de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina

OPINIÓ

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

L’acomodador

El jardí

Columna grega

Juan Bibian

Xavier Sanz

Myriam Reyes

"Incerta glòria" (2016) d'Agustí Villaronga

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

U

n western emocional, segons el director mallorquí, o una aproximació catalano-aragonesa a "Allò que el vent s’endugué", segons alguns analistes.

Vaig anar a veure el film esperant, sense moltes expectatives, trobar un altre " Pa Negre", gran èxit del duo Villaronga - Passola (la productora) i vaig trobar quelcom una mica més proper a "Darrere el cristall" o " El mar". Sempre a totes elles, amb la Guerra Civil de teló de fons. Em vaig trobar per a la meva sorpresa la que per a mi és la seva millor pel·lícula. Tot funciona en aquest melodrama, potent i cruel.

Quatre personatges tancats i moguts per les seves emocions, on destaca una poderosa "aranya" que els anirà atrapant sense concessions.

Nuria Prims, la millor de la funció, és una Carlana poderosa, maligna, plena de matisos. Un personatge de somni que la Prims broda i enriqueix amb una capacitat de registres, mirades i presència fenomenal. .

El resultat és una estupenda obra de maduresa del seu director amb l'ajuda del seu equip tècnic habitual. Punt i apart per a la fotografia de Josep Maria Civit i uns actors sortits d'aquestes tele novel·les de tarda de Tv3 o això creia jo, que no defrauden gens i formen un tot notable.

Significaré els dos plànols finals, sense descobrir gens de la trama. Dos Zooms inversos que ens porten de l'horror individual a l'horror col·lectiu.

La glòria és incerta, si . Però aquest film no té gens d'això ,la seva qualitat és ben certa. ■

El Castell de Barcelona

P

er raons que segur que no són d’interès del lector, en els darrers mesos he tingut ocasió de visitar dos cops el Castell de Montjuïc. Un espai que des de 2011, quan el Ministeri de Defensa el va retornar a la ciutat, ha estat objecte de rehabilitacions i reformes fins a esdevenir un veritable mirador de Barcelona al costat del mar.

Trobo a faltar una aposta més valent per una instal·lació singular que serveix per atreure al turista despistat i per resoldre una sortida familiar econòmica en un entorn agradable, però de ben segur que podria donar molt més de si.

Certament hi han activitats, exposicions i un centre d’interpretació de la història de l’emplaçament, però la potència i el lloc preeminent que ocupa el castell mereixen molt més.

El simbolisme que representava la marxa de l’exercit i el retorn a la ciutat era molt potent, però és una pena que les autoritats competents no estiguin a l’alçada del que pot representar aquest equipament per Barcelona. ■

7

El valor de les coses ben fetes

L

es coses cal fer-les bé i si per això cal dedicar cinc minuts més a la tasca, ho hem de fer.

Hem de recordar aquesta frase tan sentida i tan poc assimilada.

El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable. Aquest valor el posem nosaltres (encara que moltes vegades les coses que fem bé no es valoren com es mereixen…I això seria un altre tema), ara ens toca parlar de: Quantes vegades fem les coses de qualsevol manera? I sempre tractem de justificar-nos. Trobem una coartada perfecta per creure que si no ho he "fet com hauria de" és per algun factor extern a la meva persona. Ho fem sovint, a la feina, a casa. Amb les relacions.

Veiem com de malament ho fa l'altre i no ens veiem a nosaltres. I si ens ho diuen, ens molesta. Qui es l'altre per dirm’ho? Ho fa malament el polític/ca de torn, el director/ra, el professor/a, la companyia telefònica.

Sí, ens hem acostumat a que les coses es facin malament.

No ens exigim, ni exigim el treball ben fet. Hem perdut la capacitat d'esperar. Hi ha coses que tenen el seu temps. Es converteix en un hàbit, en una manera de fer. Els més petits ho aprenen ràpid i els més grans...

I com sempre… el resultat al final, és mediocre, dolent…

I el pitjor és que moltes vegades no ens adonem. Així doncs és necessari recordar el valor que tenen les coses ben fetes. ■

L’Escola d’Arquitectura de Barcelona, Etsab – UPC s’implica amb el barri de la Marina Sandra Bestraten

E

Arquitecta, veïna del barri i professora de la UPC

l projecte MASBA, Marina Sense Barreres ha estat l’inici d’una col· laboració entre els futurs arquitectes i el barri de la Marina de Port amb el suport de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant la tardor del 2016, el grup de 70 estudiants de l’assignatura Habitatge i Cooperació de l’ETSAB de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), dirigits per la professora Sandra Bestraten, han analitzat in situ l’accessibilitat dels carrers, equipaments i comerços del Passeig de la Zona Franca, a través d’un projecte d’aprenentatge-servei. És a dir, a la vegada que aprenen els coneixements tècnics aporten una ajuda a la societat.

Els futurs arquitectes han passejat pel barri amb cadira de rodes i antifaços, acompanyats per l’associació de comerciants de la Marina i diferents representants de les entitats de persones amb diversitat funcional que hi ha al districte. Les associacions de veïns del barri, impulsores també de la iniciativa, han volgut aprofitar la oportunitat per convidar tothom a passejar per aquest barri, desconegut per bona part de la ciutat, i treballar plegats per fer una ciutat més accessible, còmoda i segura per tothom.

Els primers resultats de MASBA van ser presentats el 24 de gener al Centre Cultural Pepita Casanelles, acompanyats per la Regidora del barri, Laura Pérez, la consellera de

▶ Els alumnes de la UPC durant l'estudi d'accesibilitat als comerços del Passeig de la Zona Franca.

La UPC ha iniciat un treball de recerca centrat en l’estudi de l’habitatge social dels diferents barris de la Marina

comerç del Districte i molts veïns i veïnes que s’han implicat amb la Marina Sense Barreres, MASBA. Però la col·laboració segueix ampliant horitzons. Un dels primers reptes que ens hem proposat és que el barri de la Marina tingui presència al Festival d’Arquitectura conegut com 48H Open House. Unes jornades que es realitzen a finals d’octubre i on s’obren les portes de molts espais que malauradament durant l’edició del darrer any 2016, el barri

de la Marina va ser l’únic sense representació de visites. Fet que hem volgut reconduir en la propera edició amb la voluntat de compartir l’orgull del nostre barri.

Durant aquest any 2017 també s’ha ampliat la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el barri de la Marina. Amb el suport de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants, s’ha iniciat un treball de recerca centrat amb l’estudi de l’habitatge social dels diferents barris de la Marina. L’objectiu és posar en valor les aportacions dels arquitectes en la millora constant de l’habitatge de la mà sobretot de les mobilitzacions veïnals que han permès que el barri d’avui hagi millorat molt.

Estudiants d’arquitectura de l’Etsab - UPC, sota la direcció dels arquitectes i veïns del barri, Sandra Bestraten, Emili Hormias i Jaime Pérez, estan buscant informació als arxius i entrevistant als veïns i veïnes que han viscut de prop tota la transformació del barri, per aprofundir i deixar constància de la seva història.

Tota aquesta tasca també es vol materialitzar en una futura exposició i un llibre que reculli la història del barri i que alhora doni a conèixer els seus reptes de futur.

Volem agrair a totes les persones que ens estan ajudant en aquesta tasca i aprofitar per convidar a tothom qui vulgui explicar-nos la seva història o té fotos de com era el nostre barri, no dubti en contactar-nos a sandra. bestraten@upc.edu. ■

8

ACTUALITAT

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

A la Marina, quines mesures es podrien prendre per evitar el creixent fenomen dels pisos turístics il·legals i l'especulació?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Reclamem a l’Estat una nova Llei de Sergi Sarri Regulació dels Preus de Lloguer.

Seguim amb l’ampliació del parc Jordi Fexas Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i d’habitatge públic. Impulsem Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Acaltres modes de producció dii la llibertat. tivista social i polític. Ciutadà comproversificant així les fonts de mès amb el moviment veïnal i associatiu. treball i riquesa. Evitem L’Ajuntament ha de prioritzar la inspecció dels pisos tul’especulació amb la rístics il·legals i el treball conjunt amb la Generalitat. És revisió dels criteris El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics urgent millorar l’eficàcia de les eines de què disposa reguladors d’acti(PEUAT) hauria de contenir l’oferta dels pisos i, per frenar una especulació que afecta especialvitats i allotjaen cas d’aparèixer d’il·legals, caldria posar en marxa ment a la classe mitjana i a la gran majoments turísel Pla de Xoc que des d’Esquerra vam incorporar a ria de joves que es volen emancipar tics. l’acord; Superar el nombre de 110 inspectors/es i no poden. i visualitzador/es dedicats a la cerca dels pisos il·legals i el control de la normativa dels legals. Ángel Lao

Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Des de l’Ajuntament es poden fer diverses accions, començant per les campanyes de comunicació i sensibilitació, fins a la inspecció, detecció i sanció d’aquestes activitats. Darrerament s’ha decidit reforçar la inspecció i control d’aquest tipus d’activitat il·legal ampliant notablement la plantilla de visuJosé Antonio alitzadors.

Calleja

47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

Oferir per part de l’Ajuntament assessorament legal als veïns per poder introduir als estatuts de les comunitats prohibicions als allotlaments il·legals; fer un Pla d'inspecció de xoc; que es garanteixi l'anonimat de les persones que denuncien els il·legals, una nova informació pública envers els canvis en el Peuat.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills.

Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

Ciutadans advoca per la regulació dels establiments turístics, així com per premiar a aquells que ho facin bé i penalitzar a aquells que incompleixen les normes o no corregeixen l’incivisme, no estem a favor de la prohibició. Quant a l’especulació la creació d’un parc d’habitatge social ajudaria al seu fre.

M. Lluïsa Pahissa Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

Un dels efectes dels pisos turístics és l'augment de lloguers i l'expulsió del veïnat dels barris. L'Ajuntament té l'obligació de controlar i tancar els pisos d'ús turístic que no tinguin llicència. Però amb això no n'hi ha prou. A la Marina, si no es posa fre al creixement turístic, aviat serà massa tard.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

9

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

OPINIó

Independència, transitorietat i recerca de la felicitat La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions vertides

La Llei catalana garantirà tot el que calgui perquè la nostra societat funcioni ordenadament si surt el ‘sí’ al referèndum A la Declaració d’Independència dels Estats Units es citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

En aquests moments les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència del que ha passat al Canadà o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació constitucional contrària al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboració

Retirar el ferro que hi ha al costat parada bus a Pg. Zona Franca, davant del Bauhaus

Abdó Florencio 30/03/17

d’una Llei de transitorietat jurídica catalana on es regulin els aspectes necessaris per la seva celebració d’acord amb els requisits internacionals, i tot el necessari per a la transició cap a un Estat català, si aquesta és la voluntat de la majoria de la població. També es tramiten ja d’altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de Protecció Social.

La Llei de transitorietat, també nomenada Llei de règim jurídic català, serà semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constitució provisional. Aquí, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transició si surt el “si” a la independència. Per això ha de regular la nacionalitat i el territori, la successió d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Administració de justícia, el finançament, el referèndum i el procés constituent, a més de les disposicions finals i de desconnexió necessàries. Tot el que calgui per a què en

tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al cap i a la fi, les normes jurídiques són les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. Només podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecció dels drets de la gent, inclosos els drets de participació, i això és el que es pretén amb l’elaboració de textos on es possibilitin aquest drets individuals d’exercici col·lectiu, com són els referits al dret a vot en democràcia.

El pensament independentista pacifista és perfectament legítim en democràcia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensió de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment a membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democràtics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una població que té llibertat d’expressió i que vol participar en els afers públics del seu país. L’èxit del

Fer manteniment dels desperfectes que hi ha al Pipican de c/ Foc

Es demana que hi hagi inspecció dels pisos buits, per evitar ocupacions de màfies

Ramon Carner 17/02/17

Vicenç Larrotge Consell de barri 27/03/17

Dolors Feliu. Jurista.

Membre del Col•lectiu Praga.

procés és ara en mans de la població catalana i de fet sempre ha estat així. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diària de la nostra comunitat. Parlem, en definitiva, un cop més a la història, de la recerca de la felicitat.

Fer neteja dels cartells d'avís d'esdeveniments dels edificis quan aquests ja hagin passat

Jaume Pérez Consell de barri 27/03/17

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

Conversa entre Francesc Muñoz, geògraf, i Toni Ramon, arquitecte

Barcelona, i ara, cap a on vas?

Hem demanat a l’arquitecte Toni Ramon i al geògraf Francesc Muñoz que ens ajudin a dibuixar la ciutat que ens espera per als pròxims 25 anys || Eloi Latorre || LA VEU DEL CARRER / FAVB Turisme, gentrificació, especulació, bombolla del preu del sòl, èxode cap a la perifèria…

Són termes que marquen avui l’agenda de tots els debats sobre Barcelona, i la marcaran sens dubte en el futur més pròxim. Què passarà amb aquests i altres fenòmens de cara als pròxims 25 anys? Aniran a més? Tenen límit? Esclataran? En aquesta conversa amb l’arquitecte i activista veïnal Antoni Ramon i el geògraf Francesc Muñoz hem parlat de barris, de plans urbanístics, de mobilitat, d’equipaments, d’economia i de tot una mica, per intentar aclarir algunes pistes sobre el paisatge urbà i humà de la Barcelona que ve a sobre.

Imaginem la Barcelona del 2042. Un primer diagnòstic d’urgència...

Toni Ramon: El dubte que tinc és si, de la mateixa manera que ha esclatat la bombolla immobiliària, esclatarà la bombolla turística. Com es podrà aguantar que els vols siguin tan barats, per exemple? Sembla que hi ha interessos que volen que això es mantingui. Si això petés, l’actual dinàmica de Barcelona es tallaria.

Francesc Muñoz: El turisme no és tot el problema. No tothom que es mou és turista, i ja es parla del concepte “d’economia del visitant”. On abans tenies botigues que donaven serveis als residents -una farmàcia, un forn de pa…-, ara n’apareixen de dedicades a donar serveis al visitant, com espais amb taquilles per deixar-hi les maletes. El diagnòstic que hem de fer de cara a aquests pròxims 25 anys ha de partir del principi que la societat global és mòbil per definició.

▶ Toni Ramon i Francesc Muñoz conversen a Gràcia sobre la Barcelona que ens espera.

Un debat apassionant

“Barcelona és un espai de conflicte, i si tots fóssim iguals, no seria una ciutat, seria un aeroport” Sembla que el turisme és l’eix al voltant del qual giren tots els debats de la Barcelona del futur. S’ha de regular el turisme? S’ha de limitar? Com es pot fer?

TR: La pregunta seria si aquesta nova economia que s’implanta en el territori, destrueix la ciutat com l’havíem entès. Parlem molt de gentrificació i elitització. La gentrificació fa que un barri continuï sent barri, ja no de capes populars, sinó més cool, amb més poder adquisitiu. Però el turisme és un passavolant, converteix un barri en un hotel dispers.

FM: Has dit una cosa molt interessant: la ciutat tal com l’havíem entès… Volem que la ciutat continuï sent com la coneixíem abans d’aquest fenomen. La ciutat és un espai que compartim gent diferent fent coses diferents, això explica la ciutat com un lloc de

Francesc Muñoz Ramírez és doctor en Geografia i professor del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual dirigeix l’Observatori de la Urbanització i un màster en Intervenció i Paisatge Urbà.

Especialista en urbanisme, planificació urbana i estratègia territorial, ha centrat la seva recerca al voltant del que anomena “urbanalització”, una forma de designar els efectes de la globalització en el paisatge urbà.

conflicte, es generen tensions, però també és el que fa apassionant el debat a la ciutat.

Si tens iguals, fent el mateix, això no és una ciutat, és un aeroport. És un fenomen que està canviant no només l’economia sinó també el paisatge urbà, els referents d’imaginari col·lectiu, i porta a un punt de no retorn que és quan el mateix habitant dimiteix de la pròpia ciutat. Se’n va a viure fora però manté el pis i el lloga a turistes, i entra en el cercle especulatiu. La indústria turística

Antoni Ramon Graells és arquitecte, professor de Teoria i Història de l’Escola d’Arquitectura de la UPC. Doctorat el 1989 amb una tesi sobre l’edifici teatral. Veí de Gràcia de tota la vida, ha compaginat la tasca acadèmica amb la d’activista veïnal de llarga trajectòria, a través de l’Associació de Veïns de la Vila de Gràcia (de la qual ha estat president) i d’altres espais com la plataforma Gràcia, cap a on vas?

s’aprofita de certes plusvàlues col·lectives: les empreses que fan rutes per a turistes en bicicleta s’aprofiten de la inversió pública que paguem tots en carrers per a vianants.

La gran paradoxa és que amb l’urbanisme els inversors tenen clar que han de respectar unes regles, que no es pot construir un hotel on es vulgui, però amb el turisme no, és una economia extractiva i no hem aconseguit encara que hi hagi un retorn. Es dóna permís per fer un hotel però em diuen que

Dani Codina

ha servit per fer un parc que hi ha al costat. És un ús de la plusvàlua per generar ciutat.

Però amb el turisme no es fa. Si no podem abolir el turisme, com a mínim, siguem capaços que generi redistribució de riquesa.

TR: Però tinc dubtes. Hi hauria un impost que revertiria en la ciutat, d’acord. Però la ciutat continuaria funcionant com marca la indústria turística. Penso que hauríem de ser més radicals. Podríem dir, un hotel aquí sí, però dos no, i limitar-ne les alçades… És a dir, turistes sí però fins a un cert punt. Si pensem en la ciutat com un ecosistema que vol sobreviure (de la mateixa manera que al parc nacional d’Aigüestortes es limita la gent que hi pot accedir cada dia), doncs una ciutat com Barcelona, perquè continuï sent Barcelona, ha de tenir un sostre turístic.

FM: La idea de la contenció és una opció molt potent, però és més complexa en una ciutat que en un parc natural; tens agents molt diversos i és molt diferent com reaccionarà un botiguer o una gran corporació. El problema és que ara el turisme no té regles de joc i genera afectació molt diferent per barris, barris que no eren turístics es turistifiquen i tu no t’has avançat. Per a cada barri, de la mateixa manera que tenim diagnosis demogràfiques i econòmiques, hauríem de tenir un protocol que reguli com enquibir-hi els usos turístics...

Fa pocs anys, per exemple, el turó de la Rovira era un lloc degradat i ara és ple de turistes. Com evolucionarà el turisme? ¿S’estendrà encara més? Assaltarà nous barris i territoris?

TR: Jo crec que l’extensió massiva del turisme no es produirà, perquè vulguis o no hi ha un gregarisme innat del turisme, que fa que la majoria de turistes, encara que el Barça no guanyi títols durant cinc anys seguits continuaran anant al Camp Nou i a la Sagrada Família.

FM: No funciona així. El turisme es basa

info 1

Maig 2017 // www.tiaflm.org

info Maig 2017 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 34

Família, una realitat canviant pàg. 2

Tallers: Habilitats Parentals pàg. 3

App Consulta Jove pàg. 4

Famílies,

una realitat canviant

Nota Editorial

La participació, un dret de tothom

S

egurament una de les preocupacions més grans que té la nostra societat avui dia sigui la de consolidar i profunditzar el sistema democràtic que ens hem donat com a marc de convivència. La premsa i la televisió ens donen notícies diàriament de tot tipus de conflictes, casos de corrupció, de violència de gènere que en un primer moment ens pertorben, ens commouen, alteren el nostre estat anímic. Aquetes primeres reaccions són conseqüències lògiques davant uns fets que ens venen a demostrar que alguna cosa no funciona prou bé.

Sovint escoltem la poc afortunada expressió: “Això és el que hi ha”. Com volent dir: les coses són així, no en podem fer res, resignant-nos davant els fets. Tal vegada ens convindria plantejar-nos: Què puc fer jo per capgirar allò que no va bé? Podem intervenir d’alguna manera per revertir encara que sigui en part “el que hi ha” per tal de millorar?

Definitivament penso que sí. Tots i cadascú de nosaltres, des de la nostra posició tenim el deure i el dret d’intentar-lo.

La democràcia la construïm entre tots, dia a dia, amb el nostre exemple, amb les nostres accions i actituds davant la vida. És un repte que no podem eludir si de debò creiem en la nostra força.

Democràcia no vol dir anar a votar cada quatre anys, ni fer grans discursos ni exhibir originals pancartes de tant en tant. Vol dir PARTICIPAR, intervenir, fer propostes, col•laborar i coresponsabilitzar-se .

Sembla grandiloqüent? Doncs no. Tot es pot fer i sovint es fa casi sense adonar-nos.

On? Com? Quan? A casa quan escoltem , a la feina quan col·laborem, al carrer quan respectem els altres, a l’escola quan possibilitem que els petits i els joves diguin la seva i decideixin, amb els veïns quan fem del nostre barri un espai de bona convivència.

Diana Seras Directora Escola El Polvorí

Promovent la participació infantil i adolescent a la Marina.

La Taula d’Infància Adolescència i Famílies (TIAF) vol que tots els infants i adolescents siguin escoltats i les seves opinions siguin tingudes en compte en tots aquells contextos on viuen i en aquells temes que els hi afecten, així com el seu dret a associar-se. Vol promoure l’educació per a la participació, que alhora és educar per a la pau i el civisme, i per tant suposa el camí cap una societat més justa.

La TIAF ha posat en marxa des del passat octubre una recerca-acció a la Marina per a conèixer l’estat i qualitat actual de la participació infantil i adolescent a diferents àmbits (escolar, lleure, mitjans de comunicació, serveis, esportiu, religiós, familiar, polític), amb la decidida intenció de promoure més iniciatives i experiències que suposin majors i/o noves oportunitats de comptar amb l’opinió i participació directa dels nois i noies del barri.

Tant mitjançant aquest mateix Suplement com per les altres vies de comunicació de la TIAF, seguirem compartint els avenços. Si hi esteu interessats/ades a participar-hi, ens podeu escriure a tiaflm.participacio@gmail.com.

TIAF LA Marina

2

info

Maig 2017 // www.tiaflm.org

Família, una realitat canviant Les dates assenyalades en el calendari ens recordem dies en els que la comunitat internacional decideix visibilitzar drets en construcció.

El Dia Internacional de la Família es celebra cada any el dia 15 de maig des de 1994. Es tracta d’un dia especial on es promou la conscienciació i un millor coneixement dels processos socials, econòmics i demogràfics que afecten a aquest nucli de la societat.

Si mirem al nostre voltant podem observar una gran diversitat de famílies. Hi ha famílies grans, petites, de molts colors, sense fills, amb fills adoptats, famílies d'acollida, famílies formades per parelles sense vincle matrimonial o per parelles del mateix sexe, segones parelles, famílies amb un sol progenitor… Es fa evident que encara que la família nuclear clàssica continua sent el model majoritari, ja no és l’únic que es pràctica obertament i que compta amb plena acceptació social.

Edita aquest suplement:

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).

-Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Ana Garcia (Agència de Salut Pública).

-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Aquesta transformació del model familiar tradicional va començar al nostre país fa varies dècades. La llei del divorci de 1981, la incorporació de la dona al món de l’educació i del treball, la reforma del Codi Civil en 2005 per legalitzar el matrimoni entre parelles del mateix sexe, la llei del 2006 de reproducció assistida són alguns dels esdeveniments que han afavorit i recolzat aquest canvi.

Sigui com sigui cada família és única i la influencia d'aquesta en la vida de les persones és innegable, ja que marcarà la nostra personalitat i la nostra forma d'entendre el mon. En la família aprenem a establir vincles afectius amb altres persones en base a l'afecte i a la protecció mútua sense depen-

dre de la consanguinitat, l'origen de la parella, el nombre de membres o el tipus de relació entre ells. Per això és important que ensenyem als mes petits a entendre que altres tipus de família són possibles. En aquest article us presenten alguns tipus de famílies: - Família nuclear és el tipus de família que predomina en la societat occidental i està constituïda pel pare, la mare i els fills.

- Família reconstituïda és una família en la qual un o ambdós membres de l'actual parella té un o diversos fills d'unions anteriors. Dins d'aquesta categoria entren tant les segones parelles de vidus com de divorciats i de mares solteres.

- Família monoparental o uniparental formada per un progenitor i els fills. En aquest tipus de família existeixen realitats molt diverses que es relacionen amb l'origen de la seva monoparentalitat (mare o pare divorciat, mare o pare vidu, mare o pare solters per adopció o per fertilització assistida) - Família homoparental aquella on una parella d'homes o de dones es converteixen en progenitors d'un o més infants. Les parelles homoparentals poden ser pares o mares a través de l'adopció, de la maternitat subrogada o de la inseminació artificial en el cas de les dones. També es consideren famílies homoparentals aquelles en què un dels dos membres té fills de forma natural d'una relació anterior.

Però, darrerament, la incertesa laboral i emocional està impulsant un nou canvi en l'estructura social de les famílies i començant a aparèixer nous models: - Famílies conformades únicament per germans, per amics, on el sentit de la paraula "família" no té a veure amb un parentiu de consanguinitat, sinó sobretot amb sentiments com la convivència i la solidaritat. Els que viuen junts en el mateix espai per un temps considerable.

- Parelles sense fills per elecció. La decisió de no tenir descendència no té res a veure amb la impossibilitat de tenir fills sinó que està vinculada a causes afectives i socioeconòmiques.

Encarna Medina Treballadora Social CAP Dr. Carles Ribas

info 3

Maig 2017 // www.tiaflm.org

Així són els tallers d’Habilitats Parentals Les moderadores ens ho expliquen...

pertes en aquestes dinàmiques és una oportunitat que cal potenciar.

Tant les famílies com les escoles ens beneficiem de trobar estratègies i maneres de fer amb els infants, sigui quina sigui la seva edat.

Des de l’escola creiem que cal continuar treballant en aquesta línia, encara que costa que algunes de les famílies vegin la necessitat de trobada i posada en comú. Ens ha agradat molt observar que, tot i haver fet una bona difusió dels Tallers, qui ho ha fet més encomanadís han estat les mateixes famílies participants animant a les altres.

Per tant, us agraïm a tots i a totes (organitzadors/es, formadors/es i famílies) el fet de fer-ho possible.

Dolors Bosch Cap d’estudis. Escola Seat

L’experiència per a les famílies..

Ja hem acabat el taller d’habilitats parentals per a mares i pares d’infants de P3, P4 i P5. Com a equip de moderadores estem molt contentes i satisfetes del camí fet amb el nostre grup de mares i pares.

Un grup molt participatiu i amb moltes ganes d’aprofitar l’espai pel benefici familiar. Ens han fet la feina molt fàcil, i esperem que totes hagin acabat amb la sensació d’haver-se emportat aprenentatges i experiències a casa. També estem agraïdes a l’escola SEAT que ens ha cedit l’espai i personal molt amable que ha col·laborat amb nosaltres. Ha estat el primer taller realitzat a una escola, i l’experiència ha estat magnífica, tant pel grup com pels fills/es, que han participat de les dues sessions compartides, i explicaven orgullosos que anaven a l’escola dels papes.

En aquest taller hem tingut la sort de comptar amb la participació d’algun papa, però continua essent insuficient. Això continua sent un repte.

Marta Bosch, Marc Zanon i Marta Candial, moderadores del grup

La valoració de l’Escola Seat Com a escola oferir el lloc on poder fer el Taller d’habilitats parentals de la TIAF ens complau enormement, ja que afavorir la creació d’espais de diàleg i reflexió sobre l’educació dels nens i de les nenes és indispensable. Gaudir d’espais on les famílies puguin parlar i reflexionar sobre la tasca quotidiana d’educar als seus fills i filles, mentre comparteixen la seva pròpia experiència guiades per persones ex-

Han estat 2 hores setmanals molt ben invertides per al benestar de la meva família.

Estic molt agraïda.

Yolanda R.S

Doncs el curs m'ha agradat molt, perquè m'ha donat eines per poder gestionar emocions de la meva filla, i les nostres com a pares. Saber i entendre com veuen el món desde la seva prespectiva i poder ajudarlos a pujar sans emocionalment per prepararse per la vida. Tot i que el temps és una carència en el nostre dia a dia, crec que és important parar el rellotge perquè després no sigui massa tard.

Mireia Díaz

"Tots els pares i mares que conec tenim les mateixes preocupacions o semblants. És interessant participar en aquests tallers per poder compartir-les i amb els educadors intentar posar en pràctica diferents tècniques per poder educar i criar als nostres fills amb amor i èxit."

Mireia García

4

info

Maig 2017 // www.tiaflm.org

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Rap sobre l'escenari i també a YouTube Sobre l’escenari de la sala de concerts de La Bàscula estaven Miki Sánchez, Adri SZ, Nart i 6 convidats. El rap i el trap eren el protagonistes del Divendres Concert que tancava la programació de març . Les lletres de les cançons reflexionaven sobre la vida en primera persona.

Ells composen i canten els seus propis temes, però també són ells els autors dels seus vídeoclips, àudiovisuals autoeditats de qualitat professional. Són conscients del potencial d’internet i de youtube en la difusió dels seus temes. Per comprovar-ho, només cal fer una ullada als canals de youtube The New Age TV i Nart MC.

Brot de música a la Marina El Brot és un concurs de bandes joves que pretén donar impuls als nous talents emergents de la nostra ciutat, recolzant les bandes novelles i oferint-los un altaveu que els serveixi per donar-se a conèixer. És, a més, un projecte que promou també la incorporació de noves bandes joves al circuit d’equipaments juvenils i musicals de la ciutat. Centres que ofereixen recursos per a la creació musical, disposen de bucs d’assaig, d’estudis de gravació i produeixen una activitat i una programació musical de qualitat.

Treballa per a la difusió de les bandes seleccionades, mitjançant els màxims mitjans de promoció i potenciant, d’aquesta manera, la música en viu.

Des de la Bàscula treballem en xarxa en la coproducció d’aquest festival junt amb el Departament de Joventut de la ciutat i equipaments de proximitat dedicats tant a la música com al treball de dinamització amb els joves. Espais joves com La Fontana, Garcilaso, Les Basses, Boca Nord o nosaltres ens aliem amb alguns centres cívics com Albareda o El Coll.

Dissabte dia 22 vam acollir l’última semifinal del festival. Quatre bandes emergents de la ciutat van tenir l’oportunitat de tastar el directe pujant a l’escenari de la sala gran. Van actuar CjRNDS, FUR, J.A.N. i Dunkan & Dj Macia.

Una vetllada de barreja d’estils amb rap incisiu, reggae melòdic o l’electrònica més subtil. Oportunitat i experiència per a les noves bandes que són el motor creatiu de la ciutat.

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

TEMA DEL MES 11

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

en la novetat i l’exotisme del lloc. I constantment t’has de reinventar. Les últimes tendències del turisme a Barcelona ja no tenen res a veure amb el que coneixem. Coses al·lucinants... Per exemple, les scape rooms (habitacions per escapar); són turistes que vénen a jugar a Barcelona i queden per escapar. Hi ha una sèrie de pisos a Ciutat Vella o a l’Eixample que s’hi dediquen. Després tens els comiats de solter, que ha generat un teixit d’oferta, com les excursions organitzades de bar en bar. Hauríem de tenir algú a l’Ajuntament que es dediqués només a mirar Internet per rastrejar què s’està oferint a Barcelona des dels servidors de web.

Situació perversa

“Quan més millores un barri més atrau la gent rica, però això no vol dir que no l’hagis de millorar” Acabem de viure una manifestació que reclamava recuperar la Rambla per als residents. Aquesta recuperació de l’espai públic, es pot produir en aquells llocs de Barcelona de més pressió turística?

FM: Hi ha una privatització, primer selectiva i més endavant indiscriminada, una destinació d’espais públics per al consum puntual d’un grup de població. Però és que, a més, com que els llocs de consum han d’oferir una imatge de marca, un recurs d’imatge urbana, que és la que busca el turista, et trobes amb la reiteració de les icones: el trencadís de Gaudí, etcètera. Si baixes per Rambla Catalunya és un no parar. Per tant, tenim d’una banda privatització i de l’altra especialització i després la banalització o orientació a una única imatge de ciutat. I finalment la modificació dels usos. Tens per exemple el cas dels skaters: hi ha una pàgina web que visiten skaters de tot el món que diu els llocs de Barcelona on pots anar a patinar.

TR: Per a mi la clau és la quantitat, podríem dir. Una ciutat té un capacitat de suportar fluxos de gent, com a conjunt, tant me fa que siguin turistes... Una altra cosa és que la gent que viu a una ciutat sí que genera dinàmiques que porten a què un barri esdevingui de lleure. La qüestió és que el turisme magnifica unes situacions que trenquen l’equilibri urbà, i fa molt difícil arribar a consensos, perquè, amb qui parles?

FM: Hi ha altres possibilitats que no ens estem plantejant. Jo he intentat tres vegades anar a veure la Casa Batlló i no ho he aconseguit, per les cues. I també en dissuadeix el preu. Aleshores, ¿no podríem tenir una mena de carnet de resident? Podria haver-hi el dia del resident en els llocs més turístics.

Aquesta mesura tan senzilla, faria que canviés la percepció del turisme. Si no vas a certs llocs perquè estan plens de turistes, t’acabes encapsulant i renunciant a la ciutat, i és una llàstima.

Com veieu l’equipament públic del futur?

FM: Tenim un exemple magnífic que és la biblioteca Jaume Fuster, que té funcions diverses i demostra que una biblioteca pot ser molt més que un lloc on demanes llibres.

Anem cap a un tipus d’equipament multicapa, que és el contrari del model socialdemòcrata: una escola és una escola. Ara ens estem adonant que els caps de setmana les escoles poden ser una altra cosa. L’ideal és que tinguin més d’una funció. Repensar els equipaments en aquesta línia pot generar nous pols d’atracció urbana i podria soluci-

▶ La conversa gira a l’entorn de barris, plans urbanístics, mobilitat, equipaments o economia.

onar la saturació d’espais públics. Podríem utilitzar els equipaments com a llocs d’espai públic. A Rotterdam tens una biblioteca on, a la planta baixa, hi ha tot de seients plens de parelles iranianes, bosnianes, etcètera. Perquè és l’únic lloc on les famílies musulmanes deixen que les noies es vegin amb nois.

Demostra el poder cívic de l’equipament, i és un ús nou per a les biblioteques en una societat multicultural. Per tant, podem imaginar usos inesperats i interessants que puguin fins i tot solucionar problemes.

TR: Estic d’acord amb el que dius, més que un gran problema de manca d’equipaments és definir-ne bé els usos. De vegades és un problema de gestió entre administracions, que et diuen: “no, que això ho gestionen els de cultura” o que “això és d’esports”. Però, si pot ser per a tots a la vegada!

Memòria proletària

“No es tracta només de recuperar el patrimoni industrial, sinó el patrimoni de la societat industrial” FM: També haurem d’adaptar l’equipament al canvi climàtic, que ara sembla que ens el creiem, amb permís de l’administració Trump. Cal generar un tipus d’equipament que no tenim, a mig camí del geriàtric i la zona verda. I també voldria dir alguna cosa sobre el patrimoni. L’any 2000 el conveni d’Urbanisme i Paisatge comença a parlar dels patrimonis ordinaris. Fins llavors, quan parlàvem de patrimoni urbà pensàvem no-

Dani Codina

més en les grans peces: la Sagrada Família o la casa Batlló, la resta no ho gestionàvem.

Es degradava, o quedava en mans del mercat. Fins ara hem recuperat habitatge burgès i peces soltes, com les fàbriques. Però hi ha molt més, no es tracta de recuperar només el patrimoni industrial sinó el patrimoni de la societat industrial, la memòria històrica proletària. La central tèrmica del Besòs serà una cosa o una altra si s’entén aquest repte.

Tenim l’última franja de front marítim que queda per urbanitzar, i si mires com s’han urbanitzat els últims (model Hotel Vela), doncs ja veus una mica per on van els trets.

En canvi allà tenim una oportunitat brutal, que de moment s’està perdent, de generar un espai de referència a tot Europa, mantenint la trama urbana i explicant el que això significa.

Estem assistint a una nova bombolla del preu del lloguer. Com pot evolucionar?

Sou partidaris d’implantar polítiques que hi imposin límits?

TR: Totalment. Un control del preu del lloguer, que també limitaria els pisos turístics perquè, si no en pogués treure tan marge de benefici, potser la propietat preferiria tenir un llogater únic que no cinquanta. La regulació del preu del sòl està en contra del mercat capitalista, però seria el que aportaria una ciutat menys gentrificada. Perquè quan més millores un barri, el fas més atractiu per a un tipus de gent de més poder adquisitiu que hi pot anar a viure, però clar, això no vol dir que no l’hagis de millorar. Això regulant el sòl no passaria.

FM: Jo això ho subratllaria molt perquè no podem caure en aquest error de no fer res perquè si fem la ciutat més atractiva es gentrificarà. Sabent això, has de fer polítiques socials al costat de les polítiques urbanístiques.

Cal un nou Pla General Metropolità?

S’hauria de ser més proactiu des de l’administració per generar-ne un de nou.

Quines haurien de ser les seves línies generals d’actuació?

TR: La dinàmica que perceps és que, com que anem bé, ¿per què ens hem d’anar complicant la vida amb una cosa de la qual ens cauran crítiques per tot arreu? Es fa veure que fem alguna cosa, estudis i tal, però tens la sensació que qui dia passa any empeny.

FM: El tema que més ha canviat les dinàmiques del territori en els últims vint anys és la dispersió de la urbanització. I d’això l’exposició que es va fer al Museu del Disseny sobre el Pla General Metropolità no en deia res. Algunes urbanitzacions disperses encara no tenen ni clavegueram. És una realitat que no s’ha planificat. Nosaltres vam comptar totes les cases unifamiliars que s’han construït en vint anys a la província de Barcelona, i és descomunal: són mig milió d’habitatges nous entre 1985 i 2005. Si et centres en les unifamiliars, que normalment estan en el dispers, són 120.000. Et surt un ritme de construcció d’una casa unifamiliar per hora.

Són microcosmos interelacionats, i hauríem de tenir una caixa d’eines, una taula de polítiques per a aquesta realitat.

I un altre tema força és la mobilitat: estem guanyant la batalla de la mobilitat sostenible dins de la ciutat, però l’estem perdent de manera aclaparadora fora. Si vols anar a l’Autònoma des de segons on de Barcelona has de fer quatre hores de transport públic.

Diria que el PGM hauria de fer dialogar les dinàmiques de dintre de la ciutat i les de fora de forma integral. Una altra qüestió que s’hauria de regular és el tema de les smart city. Ho comparo amb el que va passar amb la construcció del clavegueram, que també va ser una gran tecnologia smart, que van començar companyies privades i després va ser un servei públic. Doncs hauríem d’aconseguir que els beneficis de la societat digital fossin un servei públic.

Protegir el medi

“Si pensem la ciutat com un ecosistema que vol sobreviure, la ciutat ha de marcar-se un sostre turístic” Dit tot això, ¿com veieu la força del moviment veïnal i de la societat civil? El veieu com un agent suficientment actiu per incidir en la definició de la Barcelona del futur?

FM: La millor notícia és que la gent no es queixa només del turisme sinó de moltes coses alhora. És una ciutat en alerta no només per un tema estrella, sinó per moltes altres qüestions.

TR: De vegades tens la sensació de posar una presa en un tsunami: pararé fins a una alçada, però em depassarà. De tota manera, el nostre deure com a ciutadans és posar aquesta presa. Per altra banda, també penso que hi ha una gran capacitat de raonar des de sectors intel·lectuals i acadèmics, però també molta capacitat de raonar, d’edulcorar i de resistir des de moviments socials molt diversos. I parlant de Carrer com una revista que aborda l’actualitat amb una vessant crítica, que ens ajuda a veure el rerefons que sovint se’ns amaga de les dinàmiques, doncs tant de bo que el futur sigui amb un Carrer que ens arribi a les nostres cases. ■

12

PUBLICITAT

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

MEMÒRIA DEL BARRI 13

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

|| Julio Baños Soria || Redacció LA JOIA DE MONTJUÏC va ser fundada l’any 1928, en un petit barri humil de Montjuïc que es deia l’Animeta, on hi havia un petit bar de nom la Joia. D’aquí ve el seu nom, que uneix la muntanya i la joia de ser cantaires. Aquell mateix any s’inaugurà el funicular de Montjuïc.

El seu fundador va ser Salvador Garcia Galiana. Ell va fusionar dos cors humorístics existents al barri que portavent per nom La Punxa i Els Morts de Gana, per formar la Societat Coral La Joia de Montjuïc, acollida ja de bon principi als Cors de Clavé.

Durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra deixen d’actuar, i no va ser fins anys després, concretament al 1947 que tornen a reprendre la seva activitat i es traslladen al barri de Port, concretament al bar d’en Remendo. Fins el 1949 no van començar a cantar de nou, primer en castellà i després en català quant ningú no els veia.

Es van instal·lar en aquest bar, abans que el Club Atlètic Iberia.

La gent gran encara recorda que als nostres barris, hi havia hagut tres Cors de Clavé: La Lira Tunisenca, al barri de Can Tunis, la Portense i la Joia de Montjuïc al barri de Port. Els dos primers ja fa anys que van desaparèixer.

Com a president honorari, tenen Joan Jover. Aquest Senyor, al seu dia, va ser el propietari de la CAPA ( Companyia Arrendataria de Productes Africans); era una empresa que transformava la fusta que importaven de la Guinea Equatorial espanyola. També va ser un famós corredor de cotxes esportius. Era un home compromès amb el barri de Port i ajudava les seves entitats sòcio- culturals i esportives .

Com a president perpetu consta Salvador Garcia Galiana, el seu fundador.

Aquesta coral neix com a grup de cantaires format per homes, segons les normes del seu fundador que creà els Cors de Clavé per treure el homes de les tabernes i bars.

Però els temps canvien i l’any 2.000 es converteix en una coral mixta sense cap mena de discriminació.

Des de l’any 1972 La Societat Coral La Joia de Montjuïc, està instal·lada en el local situat al placeta interior del carrer Mare de Deu de Port 281, a tocar dels jardins de la Mediterrània.

Els seus socis tenen l’obligació de formar

La Joia de Montjuïc

▶ 1951. Banda de trompetes i tambors de la Joia de Montjuïc.

part del cor o bé de la banda de música.

Des del principi el director de l’esmentada banda és el Sr. Victor Nuez. A l’actualitat és director de la banda i president de la Joia.

El mestre Joaquim Voltas i Pagès, va serhi més de trenta anys dirigint els seus cantaires.

També cal ressaltar alguns cantaires per la seva constància i dedicació a l’entitat, com el Pere Ferrer que va ser membre de la joia des de 1929, fins a la seva mort, la Joia de Montjuïc li va atorgar la insígnia d’or i diamants del 75e Aniversari. També Fernando Martínez va ser membre de la coral durant molts anys. Quant la Joia de Montjuïc celebrà el 50e aniversari de la seva fundació, se li atorgà una placa nomenant-lo President

▶ peu.

del cinquantenari. Son tota una institució i un exemple per a tothom.

La Joia a través dels temps ha tingut moltes coses que contar, entre elles, una que als cantaires el si fa una mica de gracia i és la següent: al 1962, un dia el mestre Voltes no va poder assistir a la caramella i va enviar la seva filla, una jove, molt agraciada de cara, d’un cos molt proporcionat i una cabellera rossa que li arribava a les espatlles. Imagineu a l’any 1962, amb la repressió sexual que hi havia.

Una noia amb aquella imatge, dirigint uns homes cantant. Els cantaires es van quedar bocabadats per aquella bellesa que els deia com havien d’actuar, i a més o feia molt bé.

La joia, en el seu dia va nombrar Francesc Candel, membre honorari. El Candel havia

La Joia de Montjuïc

La Joia de Montjuïc i CDHMLM

escrit algun reportatge, i fins i tot, va portar el seu amic i periodista Josep Mª Huertas a visitar aquest Cor de Clavé del barri de Port.

Va publicar tota una pàgina parlant de la Joia en un dels diaris de mes tiratge de la ciutat.

Poc temps després, aquell mateix any, l’1 de maig, es nombra al soci Joan Pardo, com segon mestre de la Joia per suplir al mestre Voltes quant aquest no pogués assistir als assajos, caramelles i actes de la Coral. El Sr. Pardo era el professor i director de l’escola de primària de la barriada de Plus Ultra.

Al llarg de l’any, la Joia de Montjuïc continua com a fet sempre, les diverses Caramelles i cantades, però voldrien destacar les que fan cada any als nostres barris, la nit del diumenge de Pasqua de Resurrecció on canten les Caramelles fent un recorregut pels carrers Mare de Deu de Port, Alts Forns i barri del Plus Ultra. També fan tots els acompanyaments amb la banda musical als actes cívic-culturals del barri.

Les seves Caramelles i cançons ens fan reviure temps passats i alhora enfortir els nostres valors culturals com a poble.

Aquest petit resum de l’entitat més arrelada al barri, ha estat possible gracies a les indicacions fetes pel Sr. Josep Mª Ferrer, membre de l’esmentada entitat des de la seva joventut fins hores d’ara que n’és un membre fonamental de la Joia. Moltes gracies Josep Maria. ■

14

SALUT

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

Consells per les persones que decideixen fer-se tatuatges o posar-se pírcing Quan decideix fer-te al teu cos voluntàriament tatuatges o pírcing has de tenir en compte alguns factors molt importants per prevenir complicacions en el futur.

Pensa que aquestes practiques son agressions a la pell i per tant s’han de minimitzar en lo possible.

En primer lloc l’elecció del lloc ha de reunir unes característiques imprescindibles i el professional que et faci els tatuatges ha de reunir coneixements de les tècniques i evitar amb la seva forma de fer tant la transmissió de malalties per via sanguínia com oferir els cures pertinents desprès de realitzar els tatuatges o posar els pírcing.

Els locals han de garantitzar la prevenció de riscos sanitaris. Disposar de espais adequats per la desinfecció, esterilització i almacenatje de material esterilitzat, diferenciat del espai utilitzat per el públic.

Disposar de un boti quin per atendre accidents menor.

Existeixen lleis que garantiran el funcionament d’aquests locals i els usuaris han de informar-se del complimentes d’aquestes normes.

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Les fruites vermelles

Les pràctiques que impliquen riscos de contagi de malalties de transmissió sanguínia son les següents : Tatuatges, tècniques de escarificació, implants, branding, piercing de pell i mucoses, perforats, anillats, i qualsevol tècnica de característiques semblants, mediants les quals es introdueixen implants

o pigments colorants a la pell per mitjans de puncions que travessen la barrera de la pell o mucoses i altres teixits corporals. ■ MJ Valderas Infermera CAP DR CARLES RIBAS

Odontologia infantil (I): Canvi de dentició de llet a permanent La caiguda de les primeres dents sol començar al voltant dels cinc, sis anys, començant un llarg procés de renovació de dents fins a aconseguir la dentadura definitiva. A mesura que les dents definitives creixen i comencen a sortir, empenyen als anteriors, provocant que aquests últims es desprenguin.

El moment d'exfoliació o caiguda de cada dent de llet, 20 en total, és variable depenent de factors genètics o ambientals. Les dents inferiors, que probablement van ser els primers a aparèixer, també solen ser els primers a caure.

Mai cal forçar la caiguda d'una dent, per molt que presenti una gran mobilitat.

L'apropiat és deixar que tot segueixi el seu curs, ja que de l'altra manera podem perjudicar la geniva o fer que la dent permanent no creixi de manera correcta.

“Mai cal forçar la caiguda d'una dent, per molt que presenti una gran mobilitat, ja que es pot perjudicar la geniva”

La caiguda de les dents de llet es produeix quan la dent permanent, que està sota la geniva, comença a pressionar la dent de llet i va afluixant-la a poc a poc. Les dents defi-

nitives despunten a la geniva desgastant les arrels de les dents temporals, que començaran a moure's fins a la seva caiguda.

Les dents permanents que van sortint són més grans que les de llet, per la qual cosa la separació que aquests tenien entre si desapareix quan cauen. Les dents noves, a l'ésser de major grandària que els decidus, no sempre estan ben posicionats o no tenen espai suficient per col·locar-se correctament i surten “per on poden”. En general, en el transcurs del canvi de dentadura algunes dents poden sortir tortes, però quan es desenvolupa l'os maxil·lo-facial i es completa es van alineant progressivament.

No obstant això, quan l'alineació dental no és bona, la dent definitiva fa erupció al costat de la dent de llet i no sota d’ella, sense desgastar la seva arrel. Llavors, apareixeran a la boca totes dues, formant una doble fila de dents. Això és més freqüent en els incisius i és recomanable informar a l'odontòleg per anticipar la caiguda de la dent de llet, ja que quan el definitiu trobi el seu buit es desplaçarà ocupant el lloc buit. ■

CAP La Marina

Amb l’arribada de la primavera tot canvia de color, més viu, més alegre, més variat i la influència del sol es veu per a tot arreu. Un exemple en son les fruites, que a l’hivern no passen del groc al taronja i un cop arriba la primavera agafen el color vermell intens, com ara les maduixes i de les cireres.

Com que la primavera és els millor moment per fer neteja de tot el que ens envolta, la naturalesa en proporciona aquestes fruites per ajudar-nos a fer-la al nostre organisme. Per dur a terme aquesta neteja interior, podem fer una cura amb elles.

La maduixa, sobre tot ens remineralitza, per tant és molt aconsellable per les persones amb problemes de osteoporosi, dones embarassades i per a les criatures. Aporta ferro, (1mg per 100 g.) magnesi, potassi, calci,. A més, té un alt contingut en vitamina C, (amb 100g de maduixes cobrim el requeriment diari). Una peculiaritat d’aquesta fruita és que conté àcid salicílic, per tant pot fer al·lèrgia a la persona que ho sigui a les aspirines. No en té suficient per a treure el mal de cap però si, per a beneficiar als que tenen problemes reumàtics. Un advertiment: Les maduixes s’haurien de menjar sempre de cultiu ecològic ja que és una fruita que si és d’hivernacle, hi utilitzen molt de productes químics i al no tenir pell, entren dins. Un senyal de que ha estat així el teniu si al tallar la maduixa, és buida per a dins.

La cirera conté molt de calç, ferro i vitamina C, per tant es ideal per prevenir l’anèmia i per remineralitzar. Els minerals s’absorbeixen molt bé d’aquesta manera i els ossos ho agrairan. Van molt bé també per a la cel·lulitis, l’acne o la pell seca perquè conté beta carotè. La seva acció principal però es la depurativa, només 20 cireres al dia redueixen els nivells d’àcid úric. Fan eliminar líquids (diürètiques) i una mica laxants. Son un bon aliment per prevenir les pedres tant de ronyó com de vesícula i ben tolerades per els diabètics. Com les altres fruïes de color vermell quasi morat, contenen antioxidants. És millor comprar-les amb la cua. I anar en compte perquè si són verdes poden ser indigestes.

CULTURA 15

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

Adrian Frasso de Maldito Moskito

“Lo que escuchaste marca tu forma de hacer música” Majo Lepore

res tiene una movida cultural muy grande y el rock ocupa un lugar importante. La verdad todos los fines de semana tocan muchísimas bandas que están peleando por un lugar en el Olimpo, y las hay muy buenas, pero el under es muy difícil, y hay que ponerle mucha onda y mucho amor a los proyectos.

|| Soraya Diebra || Redacció En esta oportunidad damos la bienvenida desde Buenos aires, Argentina a Adrian Frasso, integrante de la banda Maldito Moskito. Conozcamos su trayectoria! ¿Cómo te acercaste a la música?

En casa la música siempre estaba presente y mi papá con frecuencia tocaba la guitarra y cantaba. Después de 12 años vi un festival donde tocaban muchas bandas de rock y cerraba una banda que se llamaba Riff, quedé fascinado. Me di cuenta de que quería tocar en un escenario. No tenía ni idea de cómo se armaba una banda pero yo quería una, incluso tardé tiempo en darme cuenta de que la banda no tenía tres guitarras, sino un bajo y dos guitarras. ¿Cuáles han sido tus influencias?

Por mi viejo, escuchaba mucho tango de niño, es más, a los 7 años me vestía con americana y corbata para cantar tangos en casa, pero después la movida del rock argentino me hizo perder la cabeza y me transformé en un investigador compulsivo, escuchaba todo lo que podía. Pero si tengo que nombrar una banda argentina que me robó el corazón fue "sumo", los Rolling Stones también me influenciaron muchísimo, pero creo que fui una esponja que se llenó de toda la información que pudo... una vez Jorge Luis Borges

“Buenos Aires tiene una movida cultural muy grande y el rock ocupa un lugar importante” dijo, uno no llega a ser un gran escritor por lo que escribe, sino por lo que leyó, yo creo que con el rock es igual, lo que uno escuchó es lo que marca tu forma de hacer música ¿Si tuvieras que elegir un artista o banda para compartir escenario con quién te gustaría?

Muchos! Si pudiera fantasear a lo loco me gustaría tocar con Iggy Pop y ya que pedimos te diría The Doors, total soñar no cuesta nada (rie). Disfruté mucho de tocar con bandas muy amigas por las que siento un cariño enorme y me gusta lo que hacen. Me queda pendiente tocar con Los Eléctricos de Barcelona, algún día acortaremos distancia y lo haremos!

Ya verás que sí, explica alguna anécdota musical.

Una ocasión tocamos en una ciudad que queda a unos 70 kilómetros de casa y el bajista llevó su estuche pero cuando lo abrió para probar sonido, estaba vacío…chan! tuvo que llamar por teléfono a su hermano para que salga a toda marcha a traer el bajo (ríe a carcajadas). ¿Cómo está actualmente el panorama musical por tu tierra?

Argentina es un país muy extenso geográficamente, pero te puedo hablar de lo que pasa en Buenos Aires, que a la vez casi todo pasa por allí, para las bandas del interior del país todo es muy cuesta arriba, y Buenos Ai-

L'agenda de maig 24 Biblioteca Francesc Candel Dimecres, Hora:19 h.

ACTIVITATS ADULTS

Dimarts, 9

Hora: 19 h.

Recital de poemes patriòtics, a càrrec de Núria Feliu.

Organitza Fundació Paco Candel.

Dijous, 11

Hora: 19 h.

T’interessa: ‘De l’enuig a la connexió des del cor’ A càrrec de Mercè Gaspà i Constanza Echevarría, certificada en Comunicació No-Violenta.

Dimarts, 16

Hora: 19 h.

Presentació del llibre El cavaller Floïd, de Genís Sinca. Col·labora Òmnium Cultural i Fundació Paco Candel

Dimecres, 17

Hora: 19 h.

Debat entorn diferents temes al voltant de l’exposició “Nosaltres no som d’aquest món” de Josep Maria Torres i Josep Maria Pérez.

Dijous, 18

Hora: 19 h.

Fes-te el teu hort a casa fàcilment.

A càrrec d’Ester Casanovas Mora.

Acte d’entrega del premis del Certamen Literari Francesc Candel. Presenta l’acte Isabel Clara Simó.

Dimarts, 30

Hora: 19 h.

Cloenda de l’exposició “Nosaltres no som d’aquest món”, amb el documental “Pinzellades a tort i a dret” de Josep Maria Torres.

Dimecres, 31

Hora: 19 h.

Presentació del llibre: Francisco Candel.

El gran dolor del mundo. Diarios 19441975.

Organitza Fundació Paco Candel ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 17

Hora: 18 h.

Taller. Fés bestioles d’escorça i pedra.

A càrrec de Pere Moya, de Natura Educació.

Dimecres, 24

Hora: 18 h.

Llibres a escena. El meu gran amic, a càrrec d’Umpalumpa. A partir de 4 anys.

Deja información de alguna web donde se puede escuchar algo acerca de tus proyectos. www.malditomoskito.bandcamp.com El camino de tocar en una banda es un camino hermoso. Para mí es como que le da sentido a todo. Tengo la suerte de tocar con gente que toca muy bien y encima son gente recopada (muy, muy agradable) y la música me dio la posibilidad de conocer amigos increíbles. Creo que es una búsqueda que hace que uno no se aburra nunca. Yo sinceramente no podría dejar de rockear.

Sin eso el mundo sería realmente un lugar de mierda. ■

El Far

Sala Pepita Casanellas Diumenge, 7

MATINALS PER A TOTA LA FAMÍLIA TUBERIES Teatre, dansa i circ a càrrec de la Cia. Todozancos i Cia. Los escultores del aire Quatre excèntrics personatges han de trobar aigua en un món on l’escalfament global l’ha fet desaparèixer.

Hora: 12 h

Divendres, 12

WIMBLEDON O LA GRAN DESILUCIÓN Dansa a càrrec de la Cia. Montón de paja y trigo Hora: 20 h

Dissabte, 20

LAST MINUTE Com a part de TERRA VIVA Canvi de dia i ubicació Hora: 12 h a la pl. de la Marina Humor gestual i circ a càrrec de la Cia JAM. Per a tota la família

Divendres, 26

ESPERA Circ a càrrec de la Cia. Eia Espectacle que ens proposa una experiència artística propera per participar en primera persona i no ser simplement espectadors.

Hora: 20 h.

Si vols poden ser teus!!

A partir d’ara podràs comprar llibres a la biblioteca Francesc Candel per 2€.

Trobaràs obres de ficció i de no ficció, d’adults, infantils, guies de viatge, revistes... I és que hem decidit donar una segona oportunitat als llibres que ja han fet el seu servei a la Biblioteca i que potser a tu encara et poden ser d'utilitat.

Els trobaràs a la planta baixa, on hem habilitat un espai al costat de l’ascensor. Allà exposarem tots els documents que pots comprar al preu únic de 2€.

I què farem amb els diners recaptats amb aquest nou servei? Tots els diners recaptats en la venda d'aquests documents es destinaran a la compra de nous títols per a la Biblioteca.

16

ACTUALITAT / PUBLICITAT

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

Les startups del Port Challenge Barcelona impulsen la transformació del sector Port Challenge Barcelona, el programa d’acceleració d’empreses impulsat pel Port de Barcelona en col·laboració amb Founder Institute, va presentar el passat 21 de març els vuit projectes finalistes a la Comunitat Portuària. Entre aquests, seleccionats del conjunt de 50 que s’hi van presentar, l’startup Bound for Blue va resultar guanyadora amb la majoria dels vots dels participants a la jornada. Bound for Blue ofereix un sistema de propulsió auxiliar per a vaixells mercants (ferris, portavehicles i granelers) que consisteix en aprofitar l’acció del vent mitjançat unes veles plegables.

Aquesta iniciativa pretén afavorir la creació de noves empreses de base tecnològica que ajudin a millorar l’eficiència, la competitivitat i l’excel•lència de servei de la comunitat logística portuària.

“Volem generar els recursos perquè la innovació arreli al nostre territori”, va manifestar el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra. “Amb Port Challenge Barcelona volem donar a conèixer l’atractiu del sector i establir les condicions per a desenvolupar un ecosistema que afavoreixi la creació d’empreses innovadores i la generació de llocs de treball d’alta qualificació al clúster industrial del Port”, va afegir.

Es tracta d’una iniciativa pionera, ja que Barcelona ha estat el primer port de l’Estat espanyol que impulsa un programa per potenciar l’emprenedoria i la innovació

Les altres propostes seleccionades pertanyen a l’àmbit de la navegació marítima, la nàutica, la formació i la seguretat: Bound for blue (veles plegables per a reduir el consum de combustible de vaixells mercants); iAMARRE (solució integral de gestió de marines); Conocera (facilita l’accés als millors formadors); i HER (sistema basat en drons per a millorar la seguretat i l’atenció d’emergències).

▶ Els vuit finalistes de Port Challenge Barcelona; i José Miguel Bermúdez, fundador i CEO de Bound for Blue.

en l’entorn portuari. A Europa, només un enclavament (Rotterdam) està desenvolupant projectes similars. La capital catalana ha esdevingut el primer hub de base tecnològica del sud d’Europa i ja concentra el 28,4% de totes les startups d’aquest tipus de l’Estat.

Les vuit startups que van arribar a la fase final, un cop superades totes les etapes del programa, proposen solucions innovadores en els camps de la logística, la seguretat i la formació. Concretament,

quatre projectes van estar seleccionats per la seva aposta per optimitzar la gestió de la cadena logística: Furgo (marketplace per posar en contacte transportistes amb empreses i particulars); NolitHub (plataforma que millora la compra i la venda de transport internacional entre shippers i forwarders); Tracktio (que facilita la visibilitat en temps real d’actius, treballadors i vehicles en logística i operacions); i Traqui (plataforma on-line de contractació i gestió de transport).

“La iniciativa pretén afavorir la creació de noves empreses que aportin a l’eficiència, la competitivitat i l’excel·lència de servei de la comunitat logística portuària” El programa ha comptat amb la col·laboració de Barcelona Tech City, Barcelona Activa, la Cambra de Comerç de Barcelona, la iniciativa CatalunyaEmprèn de la Generalitat de Catalunya i les xarxes de business angels d’ESADE i IESE.

ACTUALITAT / PUBLICITAT 17

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

Primera calçotada popular a la Marina-ZF El passat 26 de Maig vam celebrar la primera calçotada popular a la Marina-ZF, i també la primera en la història de l'Ateneu Engranatge, amb una intenció molt clara: crear comunitat i consciència de barri en un ambient distès i relaxat.

La participació va ser tot un èxit, sobrepassant fins i tot les nostres expectatives.

100 persones vam poder gaudir d'un dinar que vam preparar durant tot el matí les mateixes veïnes del barri.

“Reclamem i lluitem plegades per la recuperació dels espais públics de la ciutat per als usos de les veïnes”

Per poder dur a terme tots els aspectes logístics i donar a conèixer aquesta activitat, vam comptar amb l'ajuda de diferents col•lectius i entitats. Per tant, aprofitant l’oportunitat, volem donar les gràcies a la Marina Viva per ajudar-nos en la difusió i agrair a la Unió d'Entitats, a la Platgeta i al Club de Petanca de la Casa del Rellotge la seva ajuda en la logística necessària.

Amb aquesta activitat hem demostrat que amb el treball conjunt de les veïnes organitzades i, amb l'ajuda i el treball en xarxa dels diferents col·lectius del barri, podem fer totes les activitats que ens proposem.

Aquesta ha sigut la 1a Calçotada Popular de la Marina- ZF, però vindran moltes més on seguirem fent comunitat alhora que reclamem i lluitem plegades per la recuperació dels espais públics de la ciutat per als usos de les veïnes. Uns espais de i per a totes.

Volem acabar aquest escrit, convidant a totes les persones que no van poder participar (el nostre límit de 100 es va quedar molt curt) a què vinguin l'any que ve. Segur que hi serem moltes més i entre totes ho anirem fent millor. GRÀCIES! ■ Ateneu-Engranatge

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

Surt al carrer, viu el comerç No descartem les noves tecnologies, tot el contrari, el comerciant que vulgui avançar haurà d'implicar-s'hi en un procés d'adaptació als nous sistemes de vendes, tan presencial com on line.

A Internet no trobarem el caliu de la botiga, on triar i remenar, tocar emprovar, olorar i tastar i compartir amb el venedor tots els dubtes que tinguem respecte al producte que hem de comprar. Per altra banda a Internet trobarem ofertes i potser servei ràpid. És un tipus de compra per qui no té temps o no li agrada anar de botigues o per aquelles persones que senzillament li agrada aquest tipus de compra.

Animem als comerciants de la Marina a millorar, a seguir modernitzant-se i adaptar-se als nous temps.

Tanmateix demanem als clients a comprar en les botigues del barri, on trobaran assessorament, professionalitat, qualitat en els nostres productes i on tots junts comentarem les coses de les botigues i del barri.

Tots junts som un equip. Al cap i a la fi tots busquem un mateix objectiu.

TENIR UN BARRI AMB VIDA I ACTIVITAT. Ja sabeu, on hi ha comerç hi ha vida.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ELECTRODOMÈSTICS ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA ELECTROUTLET Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 379-381 ELECTRODOMÈSTICS Tel. 93 331 52 98 VANWARD PG. Zona Franca, 124 AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93 535 52 52 CENTURY 21 Dux3 ESPORTS Foneria, 33 MARINA BIKE ANIMAL DOMÈSTIC Alts Forns, 73. 93 566.91.02 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA MASCOTAS Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 c/Mare de Déu de Port, 256 EXPENDURÍA Nº 276 Telf. 93.174.66.06 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 PERRUNIS FARMÀCIES c/Mineria, 17. 93 269 33 71 FARMÀCIA CUSCÓ ASSESORIES-GESTORIES Pg. Zona Franca, 162 ANNA MARIA MADRID Telf. 93 421 81 29 ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94 GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 609932494 / 932989977 FARMÀCIA FRANCESCA AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA PANADES MAS Pg. Zona Franca, 226 PG ZONA FRANCA, 186 Telf. 93.332.34.47 Telf. 93 331 86 12

CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97 GELATERIA JIJONENCA MINERIA c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 627.28.30.77 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’ INFANTS EL GALL I LA GALLINA Mare de Déu de Port, 355 Telf. 93 332 26 78 LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18 LLAR D’INFANTS XUMETS Energia, 10. 93 431 76 72

GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

RESTAURACIÓ TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, Dani Fernandez Estilistes 87-89. Telf. 93 332 78 56 Paseo de la Zona Franca, 132 MOBLES 934 32 15 90 MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ MacMOBLES ZONA FRANCA Mineria, 17. 93 296 70 03 Pg. Zona Franca, 141 QUEVIURES Telf. 93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 ALIMENTACIÓN RUIZ MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 FORNS DE PA Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 365. CAFÈ I FORN DE PA I CARNISSERIA ÀNGEL MODA I COMPLEMENTS DEGUSTACIÓ Foneria, 26 b. 93 332 64 44 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Mare de Déu de Port, 271 191-205. Telf. 93 332 04 13 Telf. 93 421 87 26 CONDIS SUPERMERCATS

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 223 33 09

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

RESTAURANTE AUKIS c/Mare de Déu de Port, 385 LLUNA DE MEL c/Energia, 34 Tel: 93 518 06 63 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 431 05 89

SABATERIES LA PATATONA JUBEL ZAPATERIA PASTISSERIA CREATIVA Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 c/Mare de Déu de Port, 252 ZAS! CAKE Telf. 93.432.16.98 BAR EL BOCAITO Mare de Déu de Port, 272 c/Mare de Déu de Port, 261 Telf. 93 141 97 75 SALUT 93 422 15 99 CENTRE D’ INFERMERIA PERFUMERIES I DROGUERIES BAR JUEVES 5 I PODOLOGIA DROGUERIA FELI Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 934324022 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR DROGUERIA RAMIRO TOMA TAPA TOLDOS DURAN LÓPEZ GARCÍA Jardins de la Mediterranea, Mare de Déu de Port, 260 Pg. Zona Franca, 228 local 11. Telf. 93 166 76 23 Telf. 93 331 63 49 Tel. 93 332 22 12 ENRIC I PAU TALLERS MECÀNICS PERRUQUERIES Minería, 4-6. 93 332 25 62 TALLERES J.F BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 279 Mare de Déu de Port, 413 bxs LA SAL DEL PORT Telf. 93 332 89 95 Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 local 3. Telf. 93 422 10 48

FERRETERIES -LAMPISTERIES AUTOESCOLA FIRA Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN BAYOT COLLADO, S.L Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 610 16 84 07 Telf. 93 421 49 22 AUTOMÒBILS COMERCIAL ÁLVAREZ KIA AR MOTORS Energia, 20. 93 421 59 77 Pg. Zona Franca, 6- 8 Telf. 93 223 92 88 TU CERRAJERIA.COM CELLERS CELLER PEÑA Aviador Franco, 15. 93 332 63 95

BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191

Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78

TALLERES PÉREZ- ALONSO BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145- Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 149. Telf. 93 331 84 33 BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 BAR RTE. CASINO SEAT Mecànica, 22 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93. 461. 61.48 CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) 93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Els comerciants de la Marina hem vist molt positiva la campanya de la Generalitat per afavorir el comerç de proximitat.

Sota el lema "Surt al carrer, viu el comerç", la campanya valora el model de comerç de proximitat, des d'un punt de vista experimental i ofereix un total de catorze anècdotes que podrien sorgir de la vida real i quotidiana dels comerços i que parteixen de la mateixa gent.

Aquestes experiències només poden succeir en llocs tan especials com la botiga del costat de casa.

Els comerciants a més de ser professional en la nostra feina, també sabem escoltar, fer d'interlocutors, recollir els avisos de cartes urgents o bé oferir una cadira a la senyora del pis de dalt que ve cansada i seu abans d'anar a casa seva.

A més a més il•luminem el carrer cada dia, amb els nostres aparadors plens de llums i amb els nostres rètols, molts escombrem el carrer perquè la nostra vorera estigui neta quan els clients entrin en les nostres botigues. És cert que els temps avancen molt ràpidament, els costums dels consumidors canvien dia si i dia també i hem de ser els comerciants els que ens adaptem a les noves formes de compres i de vendes.

ACTUALITAT 19

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

Poesia i pintura en una exposició que convida a la indignació Josep María Torres i Josep María Pérez, plasmen la seva mirada crítica del món en l'art || Yohany Limpias || Redacció Josep María Pérez i Josep María Torres són dos veïns que un dia sí i un altre també no es cansen de crear. Art, lluita, missatge. Poesia i pintura. Però no solament, perquè durant la inauguració de la seva exposició, realitzada el 25 d'abril a la biblioteca Francesc Candel, van decidir, a més, donar un toc d'imaginació i iniciar amb una representació teatral que parodiava al capitalisme.

Tots dos, vestits d'americana, corbata i barret, van personificar a uns capitalistes triomfants amb el seu art, guanyant diners de totes les formes possibles, sense que intervingui cap ètica. A continuació qüestionaven els seus “desitjos insaciables de diners” amb el que plantejaven en les seves pintures i poesies. Incompatible, concloïen al uníson, a temps de desfer-se de les americanes, per descobrir, en el cas de Torres, una samarreta de la PAH, i llançar els barrets al sòl.

Mentre, de fons va començar a sonar un himne de moltes generacions, digue’m no, de Raimon, que és una cançó protesta contra la dictadura i en el seu cor diu: Nosaltres no som d’aquest món, frase que inspira el títol de l'exposició. Són 26 obres, poemes i pintures que busquen generar debat entre els visitants sobre el marc actual del món, i com hauria de ser el futur.

Durant l’exposició, Josep María Torres, va insistir en no perdre la capacitat d'indignació i sorpresa davant les injustícies que es viuen actualment i va insistir que l'exposició és una invitació a la reflexió del que està succeint actualment en diferents llocs i que d'una o una altra manera afecta a tots. “Ens sentim enganyats pel sistema”, va afirmar.

Josep María Pérez, des d'una altra mirada, però en la mateixa línia va reflexionar sobre el que, al seu parer, és una apropiació de conceptes per part de “la dreta”, com el terme “popular” i “liberal” i també va animar, a que cadascun des del seu espai i saber continuï aportant la seva capacitat per construir cultura popular.

▶ Josep María Pérez i Josep María Torres durant l'exposició.

▶ Un dels poemes i pintures de l'exposició.

La Marina recolza la lluita contra la violència masclista

Rafel Vidal

Agustín Forteza

“Hem pensat i creat les obres a vegades a partir dels poemes o a l’inrevés, en alguns casos hem partit de les obres que ha fet Torres prèviament i en conseqüència he pensat un poema i crec i espero que els visitants els pugui colpir i fer reflexionar que és l’essència de l’exposició.

Però no només, també volem reconèixer personalitats del barri que han fet o fan avui un paper per a fer-nos sentir orgullosos del nostre barri, com Pepita Casanellas” explicava Pérez a una entrevista, dies abans, a la Marina.

El tancament, espectacular, ho va realitzar la cantant Itziar Espinar Ortega, soprano, acompanyada de Montse Pujol-Dahme en el piano. La sala va estar completament plena i els qui s’ho van perdre tenen l'oportunitat de visitar l'exposició a la biblioteca fins al dia el 31 de maig. ■

Maig 2017 // www.lamarinadigital.cat

L'ENTREVISTA

Publiquem aquesta pàgina en castellà per complir un desig exprés de la Maria Rosa Alvir

¡Vivir cien años es para contarlo!

Agustín Forteza

Yohany Limpias - Redacció Maria Rosa Alvir aprovecha la compañía de su hijo, vecino de la Marina, y el buen clima barcelonés durante el invierno. Su padre tenía 48 años y su madre 38 cuando nació.

“He viajado a Barcelona en barco, en tren, en coche particular y hasta en avión. ¿Qué más puedo esperar de la vida?” afirma, sintiéndose una afortunada.

100 años, aun en estos tiempos, no los cumple cualquiera.

Demasiados, ¡es para contarlo! A pesar de criarme en un pueblo pobre y lejano. Antes la gente no estaba tan espabilada como hoy. Yo no tuve juventud.

A qué edad conoció a su marido?

Al morir mi padre no teníamos quien llevara las tierras, que trabajábamos a medias.

Iba a cumplir los 18 años cuando me casé.

Mi marido tenía siete hermanos y había poca comida. Él era de las mejores personas que había en el pueblo, pero murió hace 26 años.

Trabajaban las tierras a medias.

Si era buen año cogías un par de parcelas, pero si no, no había qué hacer. Hubo siete años después de la guerra que las parcelas se estropeaban todos los años. ¿Qué más recuerda de la guerra?

Que mi hijo nació el 17 julio de 1936, un día antes de que estallara. Tenía 19 años y nueve meses de embarazo cuando reclutaron a mi marido para ir a la guerra, me quedé sola. Recuerdo que un día antes de tenerlo aún estaba segando el campo de mies. Imagina si a mi marido lo matan, ¿qué hago yo? ¿Cuánto tiempo estuvo su marido en la guerra?

Estuvo una temporada en Valencia y venía cuando podía. Pero luego lo trasladaron a Madrid y estuvo 25 meses sin venir a casa.

Cuando volvió, el niño tenía tres años. Seguimos trabajando duro, siempre por jornadas. Yo comenzaba a las seis de la mañana y plantaba pinos en un cerro que estaba a muchos kilómetros. Mi marido hacia los hoyos.

En el año ‘40 tuve a mi hija y nos íbamos todos a plantar pinos. Éramos pobres y honrados. Sé lo que es no tener pan en la mesa y lo que significa pasar necesidades. ¿Cómo se repartía la cosecha?

La partíamos con el amo. Del trigo siempre nos daba la mitad. Nos dejaba también la paja para echarla a la finca. Se portaban bien, pero trabajábamos mucho.

Igual que vosotros hacían vuestros veci-

Maria Rosa Alvir Martínez.

4 de agosto de 1917.

De Baldovar, aldea del municipio de Alpuente de Valencia. Dos hijos. Cuatro nietos y cinco bisnietos.

Es conocido que los españoles somos de los más longevos de Europa. Según las estadísticas, la esperanza de vida en España es de 82 años, pero María Rosa Alvir ya los ha superado. Dentro de poco cumplirá 100 años. En su familia fueron tres hermanas; la mayor vivió en Argentina, la segunda en Francia y a ella, por ser la pequeña, sus padres no le dejaron viajar a ninguna parte. Salió de su aldea habiendo superado la edad adulta. De oficio, campesina. Ha trabajado en huertos de trigo, almendro, cebadas y todo tipo de cultivos. Labraba, sembraba y cosechaba la tierra junto a su compañero de vida, su marido.

“A pesar de todo, en mi época la vida era bonita” nos, me imagino.

Entonces éramos unos 100 vecinos, había muchas caballerías. Ahora solo quedamos 15 en Baldovar. La gente ha emigrado.

Teníamos cerdos y ovejitas, que los llevábamos a días con otros amos.

Una época mi marido ganaba 25 pesetas al destajo. Las mujeres ganábamos mucho menos que los hombres, pero todas nos apuntábamos a segar. Recuerdo que cuando tuve a mi hija tenía pocas mamas y mi madre me daba un trozo de tela al que ponía un poco de azúcar para darle a la niña.

Ahora todo ha cambiado. ¿Cómo se ve la vida con 100 años?

Se ve de todo, lo bueno y lo malo. Ahora se sabe todo muy pronto. ¿Cuál era la diversión en su tiempo?

La gente se divertía mucho. Los sábados y domingos hacían bailes en un horno público. ¿Un horno público?

Un horno para hacer el pan. Aún existe pero está cerrado porque no queda gente.

Se subastaba quién hacía el pan. Metías leña, calentabas el horno y te pagaban en pan. Si llevaban 24 panes, te daban uno. Si llevaban 15 te daban menos, y así… Pagábamos la subasta tres días a la semana y con eso íbamos luchando.

De acuerdo, quien calentaba el horno se llevaba pan, pero… ¿y la diversión?

Sábados y domingos la juventud hacía fiestas allí. Se bailaba la jota y el agarrao. Y así pasábamos el tiempo. ¿Qué música sonaba entonces?

Todo eran instrumentos de cuerda. No había las diversiones de ahora. ¿Y cuál era la dieta de entonces?

Por la mañana hacías una sartén de gazpacho o gachas, de esas duras con harina revuelta o blanda. Y de postre te comías una sardina. Si llegabas.

Según la época, mi marido iba a segar y yo me quedaba con los niños y los animales.

Para el almuerzo cocinaba en el monte con fuego de leña, hacía un puchero con patatas y morcilla, lo comíamos allí mismo.

Llegaba a casa, arreglaba a los animales y hacía poca cosa para cenar. Mi marido siempre fue comprensivo. Si había una taja de sardina, yo quería que fuera para él y él no quiso nunca. Siempre fue compartida. ¿Pudo usted ir a la escuela?

A estudiar no iba nadie. Cumplías ocho años y te echaban a cuidar el ganado. ¿Cómo ve ahora la situación?

Ha sido una evolución muy grande. La gente ha podido trabajar y estudiar pero ahora ha venido esta crisis. El que no tiene

trabajo está muy mal, pero el que lo consigue puede salir adelante. Yo me siento muy cuidada por mi familia, tengo el dinero que necesito y he viajado mucho con los jubilados (sonríe). ¿Qué es lo más le ha asombrado en la vida?

Es que ya lo tienes todo visto. Lo bueno ya lo has visto y si viene algo nuevo ha de ser malo, porque tengo muchos años. Pese a eso no tengo hipertensión, ni colesterol, ni azúcar. En el pueblo había gente muy rica y muy pobre. Pero vivíamos con tranquilidad. ¿Qué hacían las mujeres cuando no trabajaban?

Por la tarde te juntabas en la puerta de casa de alguna vecina. Una hacía ganchillo, otra jersey, y la otra remendaba y así, pasábamos la tarde a la fresca. Los hombres, al llegar, se llevaban esparto y jareta para hacer alpargatas. La vida era bonita a pesar de todo.

Al cumplir los ’90 le compusieron una poesía… (Aquí un extracto, pero durante la entrevista la dice entera). …. Estoy muy contenta, no todos tienen opciones, poder juntar en la mesa, a cuatro generaciones. ya con esto me despido no quiero extenderme más, es un día de fiesta y os invito a celebrar!! ■ Daniel Navarro