La Marina – Edició març 2024

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Que si tomba, que si gira:

Tanca l’OAC i plega el Vila Veïna

La piscina municipal ja té calendari

Enguany liciten les obres, que finalitzarien el 2027

Carnaval

19 comparses, més d'un miler de participants i el passeig de la Zona Franca ple a vessar de gent, van fer immillorable l’ambient als carrers.

La jornada es va resumir en colles, balls, disfresses, somriures i moltes ganes de passarho bé, que van fer, de nou, de la rua de Carnaval de la Marina una de les millors als barris de la ciutat.

Pàgs. 6-7

Pàg. 8

Pau Llopis

Pàg. 10

L’emprenedoria des de les dones comerciants del barri

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE LA MARINA

BREUS

mirades

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Pau Llopis, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr i Joan Pejoan.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina

(AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i

Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat ·

93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

Sobre "La transformació històrica" que promet l'alcalde de Barcelona

A la Marina hi ha una onada de gent vinculada i amb un compromís palès per participar de la vida social i veïnal a fi de millorar els seus barris. Són persones que no venen de l'activisme polític ni social, no els mou unes fortes conviccions ideològiques, els mou més aviat l'associació per supervivència, no acabar despenjats del tren i la locomotora de la gran Barcelona, que segons l'alcalde Jaume Collboni està vivint una "transformació històrica". Són persones que coneixen i entenen què és la pobresa i qui són els pobres; no els que demanen almoines als carrers, que són els més visibles, però continuen en minoria; ens referim als pobres més silents, els que es mouen en transports públics a primera hora i al vespre, tenen una feina i un pis, una habitació compartida o fins i tot una hipoteca. Treballant tots dos, però, així i tot, arriben amb angoixa a la fi de mes. Els pobres a Catalunya representen el 24% de la població, segons l’última l'enquesta de l'INE. Una dada que es manté des de fa almenys una dècada.

I per centrar la foto, els pobres menors de divuit anys, la infància a Catalunya, s'eleva a més del 32% del total dels menors (la Generalitat ni està ni se l’espera). Els nens i les nenes pobres d'avui són la mà d'obra barata, sense formació qualificada i els adults explotats i pobres de demà. Un 32% per cent. Necessaris per sectors com la construcció i l'hostaleria o la recollida de fruita (que a Catalunya no la fan els catalans, que marxen a França a fer-ho, sinó els africans).

Moltes d'aquestes persones pobres són veïns i veïnes de barris com la Marina, on la taxa d'educació superior, mitjana i bàsica és per sota de la mitjana de Barcelona. On la renda per càpita són 1.400 euros per viure en una ciutat com Barcelona. 1.000 euros al Prat Vermell. Mentre la mitjana a Barcelona ronda els 1.800 euros.

Barris en què si bé la taxa d'atur és entre el 7 i el 9% (6% a Barcelona) la insatisfacció laboral és molt més gran. I ni parlar de les oportunitats que abans donava la indústria a la classe treballadora, ara empobrida. La transformació que proclama l'alcalde de Barcelona --que li vagi bé, això per endavant-- avorreix i molt perquè dona la sensació de "ja tornem als eslògans genèrics i altisonants". Necessitem idees i projectes que ambicionin transformar de debò el malestar ciutadà que s’estén arreu, i això són propostes concretes i amb objectius ben clars que orientin la maquinària municipal i alineïn la resta d'actors econòmics i socials de la ciutat. Tanmateix, els pagesos són la punta d'un iceberg del descontentament molt més gran que ningú no atén. Entremig el cas Koldo torna a empastifar la reputació dels partits polítics i mentrestant, l'extrema dreta avença i el seu discurs penetra més en la classe mitjana, enfadada amb les administracions pel fet que només ajudin els més febles i se'ls sobrecarregui a ells, quan, al cap i a la fi, estan sostenint l'estat, ja que els més rics no paguen mai ni la meitat del que els pertoca. I ara, la cirereta: Europa adverteix de la necessitat d’un rearmament militar pel perill d'una guerra i la victòria de Donald Trump.

En aquest context, la "transformació històrica" del nou govern ha començat a la Marina retallant serveis, tanca l'OAC, plega el Vila Veïna i cap escola de la zona rebrà finançament per fer front a l'estiu on les aules poden ser una paella ardent, ja que cap centre disposa d’aires condicionats.

Perquè mentre els governs de torn parlen des de l'eròtica del poder, des de la sensual carícia del privilegi i el narcisisme dels seus líders, Catalunya, Barcelona i encara més els barris de la perifèria com la Marina, continuen sense remuntar des de fa dècades.

Creix la taxa de nens pobres, de joves pobres, i en conseqüència de persones pobres mentre ells parlen de transformacions i inversions sempre "històriques". El tret històric que potser sí que val la pena destacar és que hi ha amplíssims sectors de la població movent-se amb intel·ligència, allà hi són, veïns i veïnes com l'onada que es mobilitza a la Marina. Són l'esperança, que d'aquesta sempre n’hi ha! ■

L’AAVV reclama la rehabilitació de l’edifici del Cos de Guàrdia del Polvorí

|| Pau Llopis

Un edifici que és, junt amb el del polvorí, patrimoni viu de la història de la ciutat de Barcelona. Edificats l’any 1733, poc després de la rendició de les tropes de Barcelona a Felip V, van passar a formar part del Castell de Montjuïc. Després d’enderrocaments i diverses remodelacions, ambdós espais han passat a ser freqüentats per veïns i veïnes, acollint celebracions, espectacles i reunions, especialment pel que fa al Teatro de los Sentidos

La realitat pel Cos de Guàrdia és bastant diferent a la del seu edifici “germà”. Estava, i encara està, concebut com un recinte on les diferents associacions i entitats del barri es podrien trobar i dur a terme celebracions o qualsevol mena d’activitat. Ubicat en un entorn privilegiat, amb una gran nau i un espaiós pati, tot semblava apuntar en aquesta direcció. Res més lluny de la realitat.

Les deplorables condicions en les quals es troba aquest antic baluard de la ciutat impedeixen que els veïns i veïnes en puguin gaudir en unes condicions de seguretat òptimes. Les esquerdes, la brutícia i les pintades a les parets s’han convertit en part dels elements que conformen l’actual Cos de Guàrdia.

Per això, el divendres 16 de febrer, diversos membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del Polvorí van rebre la visita de la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, qui estava acompanyada pels consellers Núria Pey i Eudosio Gutiérrez, també de la formació socialista.

En concret, la comitiva de l’associació del barri estava formada per la presidenta i l’expresident, l’Eva i en Pedro Sánchez. Van ser ells també els qui vam demanar la visita expressa dels membres del govern del districte i la seva màxima representant, principalment per a denunciar l’estat de l’Espai Veïnal del Cos de Guàrdia del Polvorí.

L’Eva i en Pedro, precisament, van traslladar el reclam a la regidora, a qui van fer entrega d’un dossier amb un recull fotogràfic de les carències i desperfectes que presenta l’edifici. A més a més, es van encarregar de guiar als representants polítics pels diferents espais, tot mostrant l’estat de la situació. La regidora va fer palès el seu compromís amb el veïnat i va afirmar que l’Administració estudiaria el cas i es posaria mans a l’obra per donar inici a la remodelació d’aquest espai, que “presenta un gran potencial”, tot i que ara “està infrautilitzat”.

Unes declaracions i una entesa que va ser ben rebuda pels membres de l’AVV El Polvorí, que comencen a entreveure la possibilitat de gaudir en condicions d’aquest espai únic. ■

Les condicions en les quals es troba aquest antic baluard de la ciutat impedeixen que els veïns i veïnes en puguin gaudir

La regidora Raquel Gil s’ha compromès a estudiar el cas després de fer una visita

Descobreix el Castell de Raymat, un lloc únic per crear!

No us perdeu l’oportunitat de descobrir, reflexionar i inspirar-vos en el Castell de Raymat. Un paratge inèdit, el qual té el propòsit de fomentar la innovació, l’aprenentatge i la conscienciació social al voltant de la filantropia i la sostenibilitat, oferint un ampli catàleg d’experiències i serveis que podreu trobar a la seva web en el marc d’un enclavament històric del segle XII. El Castell obre les portes a empreses i particulars per gaudir de grans vivències per recordar. Més info: www.castellderaymat.com

Gaudeix de la millor estada a Snö Vall de Boí

Si vols fer una escapada i gaudir de l’idíl·lic paratge de la Vall de Boí, Snö Vall de Boí garanteix una experiència única. Situat a l’alta muntanya, l’hotel ofereix un entorn immillorable per uns dies de desconnexió, comoditat i amb múltiples prestacions. Tant si vols meravellar-te amb el parc nacional d’Aigüestortes o contemplar l’art romànic de la zona, Snö Vall de Boí és la millor opció per descansar després d’una jornada descobrint la Vall.

Més info: 973 696 038 | www.snovalldeboi.com

Endinsa’t en els esports d’aventura a través de Pyrenees Extrem

Coneix de la mà de Pyrenees Extrem el món dels esports d’aventura i el medi natural que us envoltarà. Aquesta petita empresa ofereix un servei personalitzat i diferenciat per tota mena de clients, fugint de les activitats massificades i amb les màximes garanties de seguretat, el seu objectiu és transmetre la seva gran passió per la natura i les muntanyes a través dels seus grans professionals. Anima’t i viu experiències úniques al seu costat!

Més info: 644 495 011 | www.pyreneesextrem.com

Hotel Snö Vall de Boí

Pyrenees Extrem

Castell de Raymat

▶ Eva García, presidenta de l'AVV El Polvorí; Raquel Gil, regidora del Districte; Eudosio Gutiérrez i Núria Pey, consellers del PSC a Sants-Montjuïc. Pau Llopis

La piscina municipal de la Marina, a tres anys vista

La piscina municipal de la Marina és una de les reclamacions més antigues i persistents del veïnat, junt amb el passeig de la Zona Franca i la connexió amb la resta de la ciutat pel Morrot.

Si bé aquestes últimes semblen encara avui en dia una mica llunyanes, veïns i veïnes ja comencen a veure la llum al final del túnel pel que fa a la piscina.

A la darrera sessió informativa del districte, celebrada el dimarts 20 de febrer, es va anunciar que el projecte de la remodelació del Centre Esportiu Municipal (CEM) del barri estava en marxa, i que fins i tot, s’hi podien posar dates.

En concret, el “nou” poliesportiu municipal serà un edifici de quatre plantes, amb una inferior destinada a la piscina i una superior pel solàrium, amb una superfície de 4.640 m2, dels quals 1.600 m2 estarien destinats als espais de fitnes. L’obra també inclou la urbanització del carrer Coure per unir-lo amb el carrer Energia, habilitant-hi un espai que avui en dia no té cap funció.

El conseller portaveu del PSC a Sants-Montjuïc, Albert Deusedes, va afirmar que aquest projecte tirarà endavant bé hi hagi pressupostos o no, donat que està contemplat en els comptes prorrogats.

El conseller també va comunicar el calendari previst, que estableix que la licitació de les obres es produirà el juliol d’aquest mateix any, i que aquestes s’iniciaran durant el primer trimestre del 2025. Finalment, l’obra estaria completada l’any 2027, coincidint amb el final de mandat.

D’aquesta manera, l’odissea de demandes i incerteses del veïnat de la Marina envers el poliesportiu i la piscina municipal ja té una data límit, una notícia que, en paraules del president del Club Esportiu la Marina i de la taula d’esports, Andreu Farrera, és quelcom “positiu i que alleuja el neguit veïnal”. Sigui com sigui, Farrera apunta que ara el focus se centra en el fet que “es compleixin els terminis anunciats”, una “matèria pendent en moltes de les construccions arreu de la ciutat”. ■ REDACCIÓ

372,5 milions a la millora dels barris, als pressupostos de la ciutat

A la sessió informativa celebrada el dimarts 20 de febrer a la seu del districte, entre altres punts com el nomenament de la plaça del Canal de la Infanta, les medalles d’honor de Barcelona i la piscina del poliesportiu municipal de la Marina, es van tractar els pressupostos municipals per l’any 2024.

Un aspecte que genera molta expectació a la ciutat, donat que els comptes presentats pel govern de Jaume Collboni porten bloquejats des de novembre de l’any passat, quan Pedro Sánchez va ser investit president del govern espanyol amb el suport de partits com Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Un instant polític que es va preveure d’entesa i concòrdia, uns sentiments que es volien traslladar i traduir en la negociació pel govern de la ciutat de Barcelona, tot i que no ha estat el cas.

Sigui com sigui, a hores d’ara, després d’una àrdua negociació, el PSC ha assolit un acord pressupostari amb ERC, a

l’espera que Barcelona En Comú faci el mateix, deixant fora, per tant, al partit liderat per Xavier Trias.

En concret, el pressupost per al 2024 de Barcelona està xifrat en 3.807 milions d’euros, el que suposa un increment del 5,9% respecte de l’any anterior, convertint-lo en el més alt de la història de la ciutat. Dins la partida dels pressupostos, es destinaran 777,6 milions a inversions, entre els quals es contemplen 153 milions per a habitatge (30 milions són per habitatges d’emergència social) i 372,5 milions a la millora dels barris, amb 30 milions exclusivament per a Pla de Barris.

En termes de districte, el pressupost serà de 39 milions d’euros, amb un augment de l’1,31% respecte de l’anterior. D’aquests, 21 milions seran per serveis i espais públics, amb 1’5 milions invertits en centres cívics. ■ REDACCIÓ

Estudiants de l’Escola Industrial visiten el barri de la mà del COAC La Marina

El divendres 9 de febrer, estudiants de l’Escola Industrial van rebre una xerrada tècnica sobre la remodelació de l’habitatge ubicat al carrer de l’Aviador Ruiz de Alda, 44. Aquesta sessió forma part del conjunt de Jornades Tècniques que ofereix l’Escola del Treball de Barcelona als seus alumnes i en les quals, mitjançant la participació de professionals i experts en la matèria, es tracten temes d’actualitat i d’interès.

D’aquest projecte en formen part en Xavier Callejas i la Marina Franco, membres del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i veïns de la Marina, implicats en altres projectes de gran renom com ara la transformació del passeig de la Zona Franca.

La Marina i en Xavier van ser precisament els encarregats de dirigir aquesta sessió teòrica sobre la transformació de l’habitatge ubicat al barri de Plus Ultra. Inicialment, tal

com explica Callejas, la intenció era que els alumnes visitessin l’edifici per observar de primera mà el que s’està duent a terme i les complexitats que presenta aquesta obra, que pretén rehabilitar el domicili tot fent-lo sostenible, fent ús de materials elaborats amb fusta i ceràmica i també de reutilitzats per assegurar que la reforma tingui “una petjada ambiental nul·la”. En aquest sentit, l’habitacle es construeix entorn un pati passiu que “absorbeix l’energia solar i minimitza el consum d’energia”, afirma en Xavi.

De tota manera, a causa de la pluja i els riscos que comportava en visitar la reforma, es va optar per fer la xerrada al despatx dels arquitectes, “deixant per més endavant aquesta visita presencial”. Sigui com sigui, la trobada va ser profitosa per l’alumnat, el qual va conèixer de ben a prop la transformació dels barris de la Marina ■ REDACCIÓ

La primera assemblea de AAVV de Sant Cristòfol consolida la nova Junta Directiva

El 23 de febrer han organitzat la seva primera assemblea a l'edifici del carrer Bronze, número cinc, seu de l’AAVV. La Junta en ple hi donava compte de les activitats: la jornada de portes obertes, la paella popular a la plaça Sánchez Rios, les famoses festes patronals del barri o la botifarrada, totes amb molt d'èxit i amb una molt bona acollida. ■ REDACCIÓ

▶ El Xavier Callejas i la Marina Franco durant la xerrada als estudiants de l'Escola Industrial. autor

La Marina es queda sense OAC i el servei de cures Vila Veïna té la continuïtat en l’aire

TTEMA CENTRAL

|| Y.L.A.

El dimarts, 13 de febrer, dos dies després de l’esplèndida rua carnavalesca, una colla d’associacions culturals, veïnals i esportives s’han donat cita a la seu de la Unió d’Entitats, al número 363 del carrer Mare de Déu de Port. Hi ha una vintena de representants convocats per la preocupació que tenen respecte a “diverses qüestions que estan passant a la Marina”, cita la convocatòria.

Es refereix a un seguit de temes, a saber: primer, la no continuïtat del projecte Vila Veïna, que atén persones cuidadores i amb dependències, entre altres, al casal de barri de la Vinya; segon, el tancament de l’Oficina Atenció Ciutadana (OAC) que atenia a la Sala Pepita Casanellas des de feia anys; tercer, la manca de la informació i de descentralització de l’activitat

Sobre Vila Veïna

Carmen Higueras, directora del Casal

La Vinya:

Al barri, el projecte ha funcionat molt bé i arriba a una població a la que d’altres serveis no ho fan

Neus Cerdà, directora de la Fundació Mans a les mans:

Fins i tot s’ha enfortit una xarxa de voluntaris que altrament és difícil de potenciar i dinamitzar

institucional del districte, concentrada a Creu Coberta; quart, la manca de participació en les decisions que afecten espais municipals de la Marina com el renovat espai de la Pepita Casanellas, lloc de trobada simbòlic per la Marina, en esser l’únic espai amb capacitat per aplegar prop de dos centenars de persones. La majoria de serveis que hi atenien ara són al Centre d’Atenció Integral al carrer del Foc, 93-97.

Tanmateix, l’altra motiu d’inquietud veïnal és la manca d’informació de projectes llargament reivindicats i que estaven compromesos des de la gestió passada: la reforma del passeig de la Zona Franca, la piscina i el poliesportiu municipal, i la connexió d’un bus amb la zona per anar a la platja. Tots temes que de cop han desaparegut de l’agenda institucional.

“Hi havíem tingut prudència i molta paciència, vam pensar que necessitaven temps per assabentar-se de tot i començar a actuar, però hi ha actuacions que ens han posat en alerta”, comença la Rosalia

Fernández, presidenta de la Unió d’Entitats, federació que representa una cinquantena d’associacions de la Marina.

Vila Veïna, un servei per a persones cuidadores, amb la continuïtat en suspens

El projecte va néixer com una prova pilot en resposta a la demanda ciutadana que l’atenció i el suport institucionals a les famílies i persones cuidadores no resultés excessivament burocràtic, ja que sovint havien de voltar de finestra en finestra o bregar per entendre el munt de requisits. El servei es va pensar com una porta d’entrada a l’atenció social i es coordina amb la resta de serveis socials, educatius, laborals o espais veïnals i comunitaris de la zona. A la ciutat hi ha un total de 16 punts d’atenció en tots els districtes, i el de la Marina atenia al Casal de barri de la Vinya. Ho ha fet fins el 29 de febrer quan acabaven els contractes les tècniques que hi treballaven. A tot Barcelona se n’han beneficiat fins a 15 mil barcelonins, la majoria dones.

i

de

durant la reunió convocada el dia 13 de febrer, per analitzar l'estat de la situació.

Març 2024 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 91

a l’escola Ramon Casas Art contemporani

L'escola Ramon Casas torna a estar immersa en el projecte “Fora de reserves”, un projecte en el que tota la comunitat educativa és part activa, especi alment els infants.

Fora de reserves és un programa d’acollida tem poral als centres educatius públics d’obres del fons d’art contemporani de la ciutat, creades per artistes en actiu a Barcelona.

Està concebut per l’Institut de Cultura de Barcelona, el Consorci d’Educació i el MACBA, per impulsar situacions d’aprenentatge noves, proporcionar una convivència natu ral, activar el conjunt de la comunitat educativa i entendre l’escola com a centre cultural.

“Arquetips esquelètics” de la Mònica Planes, s’ha instal· lat al pati de l’escola Ramon Casas. Són tres escultures que representen la relació que hi ha entre el nostre cos i el lloc en el qual vivim, convertint l’escultura en gest, a través del moviment.

El Consell d’Infants, on hi són representats tots els nens i les nenes de l’escola, com a grup impulsor d’aquest pro jecte, va anar al MACBA per conèixer el museu i veure on es guarden les obres d’art i com es cuiden, compartint la informació amb els seus companys i companyes.

El 21 de febrer l’escola va obrir les seves portes a la resta de comunitat educativa i es va fer la inauguració oficial del nou projecte Fora de Reserves.

El Consell d’Infants va ser protagonista d’aquest acte inaugural explicant a tota la comunitat educativa el pro jecte. Va ser molt emocionant com l’espai del pati, on estan situats els “Arquetips esquelètics” estava envoltat per una cinta vermella i els infants del Consell la van tallar.

Tots i totes: famílies, infants, mestres i altres persones que comparteixen el dia a dia de l’escola, van fer un gran aplaudiment ple d’emoció i sentiment formant part d’un moment molt especial.

D'aquí a final de curs, les portes de la nostra escola se guiran obertes per rebre a diferents centres educatius, cul turals i altres agents de l’entorn més proper per compartir amb nosaltres diferents dinàmiques educatives que dona ran un sentit global al programa dintre de la variabilitat i corresponsabilitat del dia a dia de l’escola.

L’escola Ramon Casas segueix recorrent camí, agraïnt cada passa i col·leccionant moments.

Entre totes i tots seguim fent escola!!

Escola Ramon Casas

Com ha canviat el pati a l'escola El Polvorí pàg. 2

L’institut Montjuïc celebra la diada Internacional de la Llengua Materna del pàg. 3

Web: www.tiaflm.org

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al

Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació

Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

- Oriol Toronell (Espai Química Joves)

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

MANIFEST DIA DE LA PAU

L’alumnat de l’escola Seat exigim aturar les guerres que actualment afecten el planeta. Per aquest motiu manifestem:

Que nosaltres, nens i nenes no ens podem quedar callades mentre hospitals, escoles, instituts i universitats són bombardejades i infants com nosaltres pateixen cada dia. Nens i nenes no poden jugar i estudiar per por de no tornar a veure les seves famílies.

D’altra banda aquests infants també pateixen altres conseqüències de la guerra que poden en risc la seva vida, com la manca d’electricitat, de menjar i d’aigua. Elements indispensables per la vida.

Davant d’això l’alumnat i totes les persones de l’escola Seat mostrem el nostre rebuig i la nostra solidaritat amb les víctimes:

Que els nens i nenes de primària tenim l’obli gació de reflexionar sobre els problemes mundials, sobretot, pel que fa a les guerres. Hem de posicionar nos sobre qualsevol injus

L’ÀGORA

tícia. Ara som nosaltres els que hem de construir un futur i una educació millor per a tots. Perquè una comunitat educativa amb consciència so cial, coneixedora del món que ens envolta, ha d’expressar la seva indignació davant dels actes de guerra.

Que ens entristeix veure com el món i les ins titucions no fan res contra les guerres, dei xant sense protecció infants, dones, persones grans… en definitiva, població innocent. Que estar en contra de les guerres no és, en cap cas, estar en contra d’una religió o un poble. Els mateixos ciutadans dels països atacants estan en contra de les guerres dels seus governants.

Per això us demanem:

1.· Treballar a l’aula per la convivència i la pau po sitiva, donant eines per aprofundir i entendre el que està passant amb les guerres al món.

2.· Posicionar nos i fer escoltar la nostra veu.

3.· Fer públic aquest manifest que signem tot l’alumnat de sisè.

Alumnat de sisè de primària de l’Escola Seat

de mestres i famílies

Al Col·legi Alfageme apliquem Projectes Cooperatius Intergrupals

Marc Mallol, mestre del Col·legi Alfageme

Des de fa uns anys, a l'escola implementem els projectes de treball cooperatiu, que es ba sen en les teories de psicologia evolutiva del contextualisme de Lev Vigotski. Els objectius d'aquests corrents educatius estipulen que els infants aprenen més i millor quan desenvolupen un aprenen tatge entre iguals.

Dins aquesta metodologia en aquests es pais de treball cooperatiu, la figura del do cent a l'aula és merament de guia i suport, i són els infants els protagonistes del seu apre nentatge a través de petits grups de treball cooperatiu.

En tot moment es busca el diàleg entre els infants. D'acord amb les teories contem porànies d'educació, el debat i la verbalit zació dels coneixements són l'últim estadi de l'aprenentatge, ja que quan un infant és capaç de verbalitzar el que sap, és perquè té clar cada part d'aquest nou coneixement.

En aquest sentit, en molts espais, s'ha optat per l'aplicació de nous sistemes d'avaluació, com la coavaluació entre iguals, en què és un infant el que avalua al company de manera anònima, o també amb la clàssica autoava luació.

Creiem que apostar per nous models de metodologies, plataformes i avaluacions són petits passos per avançar cap a una educació molt més moderna, eficaç, autònoma, i inclu siva per a tothom.

Les nostres portes, sempre obertes

Noemí Jaen Hurtado, mare del Mario (I3) i de la Martina (2n EP)

L’Escola Alfageme, durant els darrers anys, ha experimen tat grans canvis pel que fa a la seva meto dologia d’ensenyament. A tots els nivells de l’escola, hi ha hagut noves agrupacions d’aula en el moment de treballar. Tot això seguint la línia pedagògica en la qual l’infant és el protagonista del seu aprenen tatge. A més, el treball per projectes ha aga fat un pes molt important a les aules. Fer aules obertes on ens infants explorin nous ambients de l’escola i no estiguin sempre dins de les seves quatre parets, els fa crear nous vincles entre alumnes de diferents edats i entre alumnes i mestres del centre.

Obrir les portes del centre a les famí lies amb el lema les nostres portes sempre estan obertes ha creat un ambient més acollidor amb les famílies. Aques tes poden entrar a les aules a explicar contes, a mostrar als infants com és la seva feina i/o mostrar la seva mascota. Les noves tecnologies també s’han fet un lloc important dins de les aules, i en les rutines diàries dels nostres fills i de les nostres filles. Fer algunes àrees amb el su port de les tauletes de forma individual els ha obert un gran ventall en el moment de tenir tota la informació necessària a mà o, si més no, aprendre d’una manera més lúdica i a la vegada més motivadora.

L’ESCOLA segons...

Com ha canviat el nostre pati

Els alumnes de l’escola EL POLVORÍ

Hola a tots i totes!

Ens han donat l'oportunitat de parlar sobre com hem canviat el nostre pati i creiem que és una història molt bonica per compartir!

Primer de tot, el nostre pati no era tan divertit com podria ser. Hi havia zones amb el terra malmès, la pista estava vella i les por teries no tenien xarxa. Al pati d’infantil els més petits i petites de l’escola no tenien jocs per poder passar ho bé, només tenien un sorral i la font estava trencada.

Portàvem molt de temps demanant que ens arreglessin el nos tre pati i semblava que mai ho farien. Amb l’ajuda i l’esforç de l’associació de veïns del barri de la Marina i altres entitats i també de tota l’escola el nostre pati ha canviat!

Ens han canviat el terra, han pintat la pista i han posat xarxes a les porteries. Han afegit sorra als sorrals i han posat jocs al pati d’infantil.

Ara el pati és un lloc on realment ens agrada estar, jugar i aprendre junts.

Estem molt contents dels canvis que hem aconseguit i espe rem que en un futur el nostre pati sigui un lloc encara millor!

Efemèride del Dia Internacional de les Llengua Materna a l’Institut Montjuïc

L’institut de secundària Montjuïc celebra la diada Internacional de la Llengua Materna del dia 21 de febrer amb diverses actuacions

Per celebrar el dia Internacional de la Llengua Materna, el centre educatiu va programar diverses activitat amb la participació de la comunitat educativa i de l’alumnat que té com a llengües maternes el català i el castellà, així com l’alumnat nouvingut.

Aquesta diada ha coincidit amb el préstec d’un dels recursos de què dis posa el CRP Sants Montjuïc: la male ta de la Biblioteca d’Origen. Aquesta maleta consta de títols com Àsterix i Obèlix o El petit príncep, que està escri ta, aquesta darrera referència, en més de vint llengües diferents.

La primera tasca que es va dur a terme va ser l’exposició d’aquests dos títols en diverses llengües a l’entrada de l’institut amb el propòsit que tota la comunitat prengués consciencia de les múltiples formes d’expressió escrita presents a altres països i naci onalitats i que en molts casos és tan significativa per a molts estudiants del mateix centre.

Per una banda, es van convocar els nois i noies que formen part del projec te de grups de conversa per a la millora de la competència d’expressió oral, un grup formar tant per alumnat nouvin gut com alumnat nadiu, per formar un cercle de reflexió, de lectura i de joc en torn del material exposat. De l’altra, també es van citar tres alumnes que tenies com a llengua ma terna el rus, el xinès i l’àrab perquè ofe rissin un tast llegint un petit fragment d’un dels títols suara citats. Amb aques ta activitat oral, la resta d’alumnes va poder fruir de la lectura en veu alta amb cadascuna de les tres llengües. Seguidament, i encara amb la fita de mostrar a la comunitat les variades formes alfabètiques de les llengües presents i no presents a l’institut, es va demanar a tot l’alumnat de 1r d’ESO que escriguessin o dibuixessin les pa raules «amiga/amic» i «gràcies», termes simbòlics seleccionats per a aquesta efemèride, amb la idea de muntar una

segona exposició en un lloc visible del centre educatiu. El resultat d’aquesta tasca va ser d’allò més productiu per què, a més dels estils tan personals i originals dels joves, es van obtenir aquestes paraules en llengües com l’àrab, l’alemany o el romaní.

Institut Montjuïc

A la recerca de noms pels carrers del Prat Vermell

El dimarts 27 de febrer, l’Eix de Cultura i Memòria de la Marina ha convocat les entitats de barri a una reunió a la Bibli oteca Francesc Candel. Hi vam tractar tres temes: la propera posada a punt dels projectes al voltant de Memòries Col·lectives, l’exposició fotogràfica de la Marina del Prat Vermell i la necessi tat de posar nom a carrers i places del nou barri.

Memòries Col·lectives aplega activi tats virtuals a través de la seva pàgina web Memòries Col·lectives | dels barris de la Marina (memoriescollectives.barcelona), que podem completar en línia, moderada pel Casal de barri La Vinya, i ara també físiques en forma de carretó, el préstec del qual a les entitats interes sades serà gestionat des de la Bibliote ca Francesc Candel.

Amb motiu de la urbanització de la Marina del Prat Vermell, ens demanen al veïnat que n’aportem fotografies amb prou qualitat gràfica per una ex posició que haurà de coincidir amb la Festa del barri. Tothom és convidat a participar hi, fins i tot l’Arxiu del Distric te amb el seu material.

Per acabar, la Marina del Prat Vermell

obre nous carrers i places que necessiten un nom propi. Tot el veïnat és convidat també a proposar ne fins a 13, amb dues condicions: que tinguin relació amb alguna de les memòries del barri –agrícola, obrera, feminis ta...—, i que se’n puguin documentar dades biogràfiques i de context local o

també històric.

Des del Programa d’Acompanya ment Comunitari La Marina del Prat Vermell facilitaran la presentació de candidatures a l’Ajuntament, però hem d’anar pensant noms i dades que els avalin per decidir per majoria de vots la selecció del veïnat.

Per això, a lamarina.cat i amb la vos tra col·laboració anirem proposant noms i una breu ressenya de cada can didatura que podreu anar hi comple tant en comentaris.

Posa un Roc o una Viqui a la teva fai xa, i els llençarem plegats.

Rubén Cruz

Dos obrers en un dels espais de nova urbanització del Prat Vermell.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Dia Internacional de les Dones

El 8 de març al barri, propostes pel jovent

En motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l’Espai Jove La Bàscula or ganitza una programació gratuïta en clau Dona durant el mes de març.

Obra de teatre feminista:

FIRST ROUND de la Companyia Las Fritas teatre

Dimecres 6 de març a les 18.30h

Las Fritas teatre aposten per un teatre fe minista, crític, combatiu i popular. Que serveixi per reformular el relat cultural he gemònic que se li atorga a la dona i per combatre l'elitització de l'art. Utilitzen el teatre, sobretot la sàtira i la comèdia, ja que creuen que és una gran eina de reflexió i empoderament.

First Round és la primera obra de micro teatre de Las Fritas. Aquesta peça posa el dit a l’ull i un mirall al públic, sense filtres ni maquillatge. A qui veiem a través d’aquest mirall és a l’Àlex, una noia que va vivint i rebent els cops, de vegades invisibilitzats, que ens propina el sistema patriarcal en el que vivim. Nosaltres posem el focus en

totes aquelles petites coses quotidianes que van calant en ella i van conformant la seva personalitat i la construcció dels rols de gènere.

First Round és una comèdia àcida, una sàtira, una crítica a aquesta societat que ens marca el camí i ens observa de ben aprop. Aquesta peça ha estat el resultat d’un procés de creació així que tant la dramatúrgia, la direcció com la interpre tació corre a compte de Las Fritas. Es farà un petit col·loqui al final de la funció.

Taller Realitat virtual 8M amb Joves de Sants Montjuïc

Dijous 7 de març a les 18h

Taller vivencial en el qual experimenta rem en primera persona mitjançant la realitat virtual, les diferents escales de vi olències masclistes en diferents entorns del dia a dia. Prenguem consciència! Ac tivitat per a joves 12 a 35 anys. Inscripció prèvia al 682642116.

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

Concert Hivernacle: Powerpuffs

Dijous 7 de març a les 20.30h

Aquest grup està integrat per tres dones amb formació professional i és un pro jecte musical barceloní darrere del qual hi ha una àmplia experiència dalt de l’es cenari. El trio està compost per Silvia An ton en la percussió i veu, Núria Pino a la veu principal i percussió menor, i Anna Bosch als teclats i veu. Elles toquen mú sica de gèneres com neo soul, pop i R&B d’artistes coneguts com Rihanna, Amy Winehouse, Erykah Badu i Michael Jack son, però elles fan les seves pròpies versi ons harmonitzades a tres veus.

Es necessita entre 40 i 50 minuts per desplaçar-se des del Prat Vermell fins al número 104 de Creu Coberta, caminant, amb l’afegit de l’escassa connexió de transport

“Al barri, el projecte ha funcionat molt bé, i és important sobretot perquè arriba a una població a la que d’altres serveis no ho fan, i perquè és un pont i una entrada fàcil i des de la proximitat pel suport a les famílies”, defensa el projecte la Carmen Higueres, directora del Casal comunitari de la Vinya. “S’ha fet una tasca bona i fins i tot s’ha enfortit una xarxa de voluntaris que altrament és difícil de potenciar i dinamitzar”, li fa costat la Neus Cerdà, directora de la Fundació Mans a les mans, que també derivava famílies a aquests serveis.

Igualment, s’han manifestat algunes usuàries, entre les quals mares que han rebut suport del servei. “No tenia a qui demanar-li ajuda per entendre i fer els tràmits pel meu fill i aquí em vam fer costat”, diu una d’elles. “La resposta no sempre són els serveis socials, ja que a vegades les persones necessiten sentir-se acompanyades i escoltades, és important també la xarxa veïnal i comunitària”, hi afegeix la Claudia Secco, altra veïna que també ha col·laborat amb el projecte.

Des de l’Ajuntament asseguren que es tracta d’un “impàs” ja que en acabar la prova pilot ara s’estudia integrar el servei dins l’estructura municipal. “S’està estudiant una nova proposta que oferirà un servei similar dins dels casals de barris.

Pel que fa a les activitats del servei, s’està treballant per poder assumir el major nombre de les accions durant els mesos d’impàs”, refereix el consistori.

“Com oferiran el servei si treuen les treballadores?” contesta l’Ancor Mesa, conseller del grup dels comuns, qui qüestiona l’argument donat per l’Ajuntament i ho atribueix a una qüestió de voluntat política, ja que, afirma, el servei tenia una pròrroga fins al maig i es finançava des d’una partida que tenia l’origen en la regidoria de Drets Socials, tot i que s’executava des de Foment de Ciutat amb el Pla de Barris.

El cinc de març la regidora acudirà a una reunió convocada per les entitats a fi d’aclarir tots els temes que han generat més inquietud entre el veïnat, entre els quals el Vila Veïna, però les associacions no descarten convocar manifestacions de protesta de confirmar-se el que entenen com la pèrdua i retallada de serveis a la Marina.

Sobre l'OAC

Montse Sotoca, Unió d’Entitats

“La lògica diu que si el barri està creixent, i a més a un ritme tan espectacular com és la previsió que arribin fins a 30 mil veïns i veïnes en la dècada vinent, el coherent seria que també ho facin els serveis, però això no està passant, més aviat al contrari”

Tanca l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de la Sala Pepita Casanelles i els serveis es concentren a Creu Coberta

L'OAC és la finestra en què es tramiten altes i baixes al padró municipal, es registra una documentació que es vol fer arribar a l’Administració, o es fan diversos tràmits amb l’Ajuntament. Fins la tardor passada atenia diàriament, de dilluns a divendres en l’horari de 8.30 a 14 hores a la Sala Pepita Casanellas. Va haver de tancar el 2 d’octubre de l’any passat per l’inici de les obres de rehabilitació de l’edifici. Obres que fa poc han acabat. La sorpresa general del veïnat és que els serveis de la Sala han tornat a obrir, ara però sense l’atenció presencial de l’OAC. A partir d’ara s’haurà d’anar a Creu Coberta, la seu on atén l’altra OAC diàriament.

Així, la Marina perd l’atenció presencial d’aquesta finestreta. De moment, només romanen dues màquines que l’argot institucional anomena Oficina virtual, i que permeten fer alguns dels tràmits, “però estan molt limitades”, diuen els mateixos usuaris. El 16 de gener LA

MARINA es va apropar per verificar-ho. Preguntem per la finestra OAC, “ja no hi és”, respon una treballadora. I per què? “coses de l’Ajuntament”, assegura. De les dues màquines, una d’elles és un quiosc, situat a l’entrada, i l’altra és un espai on atén una persona des de la distància, a traves d’una pantalla. Aquesta última té més opcions que el quiosc per fer alguns dels tràmits, però quan ens apropem està espatllada i aquell dia l’arreglen; a més, de moment s’ha previst una persona perquè faci suport en cas d’incidències en totes dues.

“La lògica diu que si el barri està creixent, i a més a un ritme tan espectacular com és la previsió que arribin fins a 30 mil veïns i veïnes en la dècada vinent, el coherent seria que també ho facin els serveis, però això no està passant, més aviat al contrari” exposa la Montse Sotoca, part de l’executiva de la Unió d’Entitats de la Marina, preocupada per l’orientació de les primeres decisions del Districte. Si proveu el temps per desplaçar-vos des del Prat Vermell fins al número 104 de Creu Coberta, caminant, són entre 40 i 50 minuts, amb l’afegit de l’escassa connexió de transport que té la zona. Els quinze minuts de desplaçament només es compliria en el cas del veïnat que viu més a prop de la Gran Via.

Que l’Oficina d’Atenció Ciutadana del barri no tanqués a l’estiu és una de les velles consignes de les associacions veïnals i les entitats de la Marina i ve de lluny. Una vegada havien aconseguit que les escoles i els centres sanitaris i esportius arribessin, el reclam va ser que l’Administració també hi havia de ser en uns barris que, fortament mobilitzats fins a la dècada dels 90, reclamaven atenció i el reconeixement que el paisatge de camps, masies i polígons industrials havia donat pas a uns barris conformats per persones, ciutadanes de Barcelona i amb idèntics drets que els conveïns i conveïnes de l’Eixample, Gràcia o Sants, amb serveis a no més de 15 minuts a peu. La resposta, intel·ligent llavors, va ser apropar els serveis, decisió ara revocada amb el nou govern socialista, paradoxalment, el partit més votat a la Marina. ■

▶ L'OAC és la finestra en què es fan diversos tràmits amb l’Ajuntament i atenia a la Sala Pepita Casanellas, ara del servei només roman l'Oficina Virtual, dues màquines que permeten fer algunes de les gestions.

Una rua de Carnaval plena de color porta la festa als carrers de la Marina

|| Pau Llopis

Carnaval és la diada més especial pel teixit associatiu de la Marina. Per aquest mateix motiu, tothom volia formar part d’aquesta meravellosa festa que any rere any deixa bocabadats a veïns i veïnes tant de casa nostra com d’altres indrets de la ciutat.

Fins a dinou comparses van formar part de la rua que va desfilar pels carrers més emblemàtics del barri. Prop d’un miler de persones que es van encarregar de dibuixar un somriure a la cara de tots i cadascun dels assistents que van sortir als carrers el passat dissabte 10 de febrer.

Unes agrupacions que ja havien escalfat i demostrat les seves ganes de passar-s’ho bé en el tradicional Ranxo de Carnaval que va tenir lloc la nit anterior a la remodelada sala Pepita Casanellas. Un sopar que va aplegar gran part dels integrants de la rua i que es va tancar en gran amb música, balls i un fort sentiment d’unió i germanor entre els grups implicats.

Aquell mateix dia, els i les estudiants de l’Institut Lluís Domènech i Montaner ja havien ofert al barri un petit tastet del Carnaval amb la seva particular rua, que tot i estar passada per aigua, no va perdre el sentiment i caràcter festiu d'aquesta celebració.

L’endemà, la convocatòria per a famílies i participants era a les sis del vespre del dissabte. Una jornada assolellada, amb temperatura favorable, com una expressió més de la primavera prematura que ha vingut a formar part de la realitat contemporània. Sigui com sigui, eren unes condicions òptimes per apropar-se a la rua, formar-ne part i, sobretot, gaudir d’una jornada com poques altres.

Van ser dues hores de comparsa que van tenir el seu inici al passeig de la Zona Franca amb carrer Sant Eloi, i el punt final a la cèntrica plaça de la Marina, tot passant pel carrer Mineria, la plaça de les Matemàtiques i el carrer Mare de Déu de Port. Tots els punts del recorregut estaven plens a vessar, donat que ningú es va voler perdre l’ocasió.

Una processó molt variada, amb disfresses originals i de tots els estils. Es van poder veure extraterrestres, neandertals, egipcis, pirates, lloros, galetes Príncipe, TeleTubbies, Barbies i Kens, carrosses de Carnaval al més pur estil brasiler, etc. Tots ells representant les coreografies que havien assajat i repartint confeti i il·lusió a parts iguals entre la gran massa d’espectadors. Un espectacle de poc més d’un parell d’hores amb un enorme treball al darrere.

Les comparses portaven, en alguns casos, fins a cinc mesos preparant-se per aquesta gran ocasió. Una dedicació que es va fer palesa en la gran qualitat de les disfresses i l’espectacle, que van

Comparses participants:

1. AAVV Sant Cristòfol

2. Los que Faltaban

3. AAVV Eduard Aunós

4. Centre social La Vinya

5. EFA Pedraza

6. Imperial House

7. Escola Ramon Casas

8. Los Fernández & Cia

9. La Nova Barcelona

10. Associació juvenil Guinomai Ensems

11. Centre Cultural Estrelles Altes

12. Associació Amics de la Marina

13. Escola Tramuntana

14. Veïns i veïnes de Mineria

15. AFA Pau Vila

16. Esplai Spai-T

17. APALIM

18. Happy Friday

19. Societat Coral la Joia de Montjuïc

Alumnes i personal docent de l'Institut Lluís Domènech i Montaner repeteixen l'edició de la seva rua.

fascinar a tothom qui era a prop. “Portem des de setembre preparant la disfressa. Han estat molts mesos de treball, però ha valgut la pena”, va declarar una participant de l’Associació d’Amics de la Marina. Un sentiment que ben segur era compartit per totes les persones que formaven part de les comparses.

Els camions, guarnits amb elements de la temàtica corresponent, es van convertir en el gran emblema de cada colla, tot obrint pas mentre omplien els carrers de música animada, que s’encarregava de transmetre el sentiment de celebració a cada racó dels carrers de la Marina.

Un enorme esforç per part de les entitats, associacions, escoles i altres institucions que van constituir les comparses que van desfilar en aquell dissabte ple de color, que es va veure recompensat per una gran acollida dels centenars de famílies, veïns i veïnes que van gaudir d’aquesta festa.

Els assistents tampoc van voler perdre l’oportunitat de lluir les seves disfresses i xopar-se del sentiment del Carnaval, com ho havien fet els membres de les comparses. A banda i banda dels carrers, Spidermans, Batmans, futbolistes, Ninges o membres de l’elenc de Frozen observaven i gaudien de la gran rua. “Hem vingut tota la família i amics a gaudir d’aquesta rua de Carnaval”, va declarar una membre d'una de les famílies.

En conjunt, l’ambient era immillorable, i la jornada es va resumir en felicitacions, somriures i moltes ganes de passar-ho bé, que van fer, de nou, de la rua de Carnaval de la Marina la millor de tota la ciutat. ■

Visita a les instal·lacions del DFactory Barcelona

Jordi Hereu considera que Barcelona està ben posicionada per ser una de les referències de la nova indústria a Espanya

El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va visitat el 14 de febrer les instal·lacions del DFactory Barcelona, on va comprovar de primera mà l'activitat d'aquest centre d'innovació que aposta pel desenvolupament de la indústria 4.0, cosa que situa la Ciutat Comtal com un dels punts de referència de la indústria del segle XXI a Espanya.

Hereu va reconèixer la importància de tenir centres com aquest per al desenvolupament d'aquesta nova indústria i per assolir un dels nostres objectius prioritaris del Govern que

El Port de Barcelona va entregar el passat mes de gener a la Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona un xec amb la quantitat de 5.356 quilos recollits en la divuitena Campanya del Contenidor Solidari de la Comunitat Portuària.

El cap d’Organització i Sostenibilitat del Port de Barcelona, Francesc Bonada, va estar l’encarregat d’entregar el xec al president de la Fundació del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, en un acte que va comptar també amb la presència de la vicepresidenta, Roser Brutau.

El Contenidor Solidari de la Comunitat Portuària recapta cada any aliments amb l’objectiu d’ajudar a persones en situació vulnerable

El Contenidor Solidari de la Comunitat Portuària, organitzat pel Port de Barcelona, té la missió de recaptar quilos d’aliments amb l’objectiu d’ajudar persones en situació vulnerable. La Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona és l’entitat sense afany de lucre que s’encarrega de distribuir-los a les persones en situació de vulnerabilitat a través de les entitats socials, oferint d’aquesta manera la millor gestió dels estocs i de la qualitat dels aliments que arriben a aquestes persones. ■

• El ministre d'Indústria i Turisme ha reconegut la importància de tenir centres com aquest per al desenvolupament d'aquesta nova indústria i per assolir l'objectiu del Govern que és el de la reindustrialització

és el de la reindustrialització.

En aquest entorn, tecnologies com la impressió 3D, robòtica, ciberseguretat i blockchain, intel·ligència artificial o sensòrica donen lloc a

una nova manera de produir, molt més sostenible. "Totes aquestes tecnologies són fonamentals per a la transformació del sector industrial, l'atracció de noves activitats pro-

ductives i la millora de la competitivitat de la nostra indústria", va assenyalar el ministre. DFactory és una incubadora de projectes multidisciplinaris que té per objectiu fomentar la col·laboració entre les empreses, la incorporació de talent especialitzat i la convergència de noves tecnologies que afavoreixin el desenvolupament tecnològic i econòmic de la societat. ■

El Port de Barcelona entrega 5.356 quilos al Banc dels Aliments

La vicepresidenta de la Fundació del Banc dels Aliments, Roser Brutau; el cap d’Organització i Sostenibilitat del Port de Barcelona, Francesc Bonada; i el president de la Fundació del Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas.

LA MARINA del comerç associat

L’emprenedoria des de les dones comerciants del barri

Meritxell Carrera - Kids & Us

Carrer Mecànica, 17 08038 Barcelona 930042706 lamarina@kidsandus.es

Vaig obrir Kids&Us La Marina el setembre 2019 amb molta il·lusió i expectatives. De seguida vam tenir molt suport de les famílies i ens vam sentir molt ben acollits. Al cap de sis mesos, amb la pandèmia van venir uns mesos de molta incertesa, però comptem amb unes famílies molt satisfetes amb el nostre mètode d’ensenyament i el tracte que donem als infants i avui dia ja som sis a l’equip!

Em vaig engrescar a obrir l’acadèmia d’anglès arran de què vàries famílies, així com escoles i la biblioteca Francesc Candel, amb les que ja col·laborava puntualment, em comentessin que els hi agradaria comptar amb una escola d’anglès Kids&Us a la zona. Vaig dedicar temps a passejar-m’hi i a l’adonar-me de la personalitat del barri i m’hi vaig llançar de cap.

Som el camí per aprendre anglès a cada etapa de la vida, des d’un any fins als 18. Treballem amb un mètode propi basat en el procés natural d’adquisició de la llengua materna. Un camí d’aprenentatge que segueix l’ordre lògic, natural i espontani: Primer escoltem, després entenem, comencem a parlar i per últim llegim i escrivim. Posem amor, professionalitat i dedicació a tot allò que fem. Veniu i comproveu-ho.

Recomanaria la Papereria Navarro. Són molt propers i et fan sentir com a casa. Gent molt treballadora i simpàtica, mai els veuràs sense un somriure a la cara. Són molt col·laboradors i promouen l’ajuda entre els comerços de La Marina. Aneu-hi!

Patricia Cremades

-

El 2016 va ser l'any en què vam obrir el nostre centre. Va ser un moment de molta por, inseguretat... però amb el pas dels anys, poc a poc, hem anat ocupant el nostre lloc en aquesta ciutat. Des del primer dia, hem estat molt ben acollits per tots els nostres pacients i la gent del barri.

Vam trobar un local amb molta llum i ens va enamorar. El barri està molt ben comunicat per a la gent que ve de fora, i hi ha zones d'aparcament. I si podíem demanar alguna cosa més, doncs és el meu barri, on tinc el meu llar, veïns i amics. No el canviaria per res del món!

Theranens és un centre de fisioteràpia i logopèdia on treballem amb persones de 0 a 100 anys! Cridem l'atenció perquè tenim molts pacients amb gran discapacitat i infants. Però també els nostres adults vénen encantats a rebre tractament amb nosaltres!!

M’agradaria recomanar la llar d'infants Els Gegants. És un centre molt bo per als més petits. En ella es reflecteix l'experiència i el bon fer de la seva directora i professionals. A més, compartim amb ells dubtes, formacions...

Mariona Moran

ZonaFisio Chalmeta

Carrer Micaela Chalmeta, 7 Barcelona. 609184361 zonafisiochalmeta@gmail.com

Vaig inaugurar el centre el 5 de març de 2022, coincidint amb la inauguració de La Chalmeta, l'edifici cooperatiu que formo part tant com a veïna com empresària. Ha sigut un començament difícil per ser la primera a obrir negoci a la part nova de Marina del Prat Vermell, en construcció, que està creixent a poc a poc. Però he tingut molt bona acollida tant dels veïns d'Eduard Aunós com amb els nouvinguts, els quals m'agraïen la iniciativa de ser la pionera d'emprendre en aquesta zona.

Jo soc del barri de tota la vida i quan vaig tenir l'oportunitat de formar part de la cooperativa d'habitatge La Chalmeta, no vaig dubtar a plantejar el meu projecte Zonafisio Chalmeta a la cooperativa, un projecte que ja tenia present feia anys, però no havia hagut l'oportunitat de dur a terme.

La meva botiga és un petit centre de fisioteràpia on ofereixo tractaments individualitzats i personalitzats per a cada pacient i la seva patologia. Ofereixo un tracte proper i professional on poso en pràctica els casi vint anys d'experiència en fisioteràpia.

La Farmàcia La Marina, una farmàcia del barri de sempre amb un tracte super proper i on sempre atenen amb un somriure.

Explica'ns els vostres inicis a la botiga? Per què vau escollir el barri de la Marina? Parla’ns de la teva botiga. Recomana una botiga del barri. 1 3 2 4

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a

Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186

Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1

Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126

Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES

KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19

Telf. 647 19 56 44

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES

FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162

Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB

Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS

Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA

Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos

Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252.

Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO

Pg. Zona Franca,

PERRUQUERIES

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

SARANG BEAUTY CENTER Foneria, 38. 676084465

QUADRES I MARCS

ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE

Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES

(antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

LA LOLA 1967 Mare de Déu de Port 305 (Jardins de la Mediterrània)

930 07 81 06

CAFÉ CON QUÉ

Carretera del Prat, 40 local 2

651857026

CERVECERÍA EL PORT

c/Mare de Déu de Port, 321 603510229

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA

Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR

c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT)

c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC

Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA

c/Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 38 local

Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA

c/ Micaela Chalmeta, 9 609184361

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici)

Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F

Mare de Déu de Port, 279

Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània)

Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA

YOIGO MASLIFE

Carrer Alts Forns, 78 93 332 45 71

El nostre nord és el sud

“L’esperança és que tot el que fem avui millori el demà”

Expliqui’ns la seva història: Qui és vostè, d’on ve? Vaig ser un bebè prematur, vaig néixer al cap de sis mesos i l’oxigen que necessitava em va cremar la visió. Llavors vivíem a Galícia i els pares no trobaven feina a les aldees; decideixen marxar a Barcelona quan jo tenia nou mesos, ja que volien procurar-nos oportunitats i una certa autonomia per a mi, era el 1989 i part de la nostra família ja havia vingut a Barcelona.

Com li va anar a la família, quina infantesa recorda?

Molt bé, tinc una germana de vint-i-sis anys i la meva infància a Barcelona va tenir moments de tot. Em vaig educar en una escola pública de Nou Barris, jugava amb la resta de nens i feia tot el més normal que podia. Així i tot, és cert que hi ha nens que poden arribar a ser molt cruels.

Expliqui’ns un dia habitual seu. De dilluns a divendres m’aixeco a les 5.30 del matí, agafo el metro per venir a la Marina-Zona Franca i entro a les 7.30 al departament d’Economia de la Generalitat, on treballo com a telefonista.

Acabo la feina a les tres de la tarda. I a partir d’aquí estic vinculat amb interessos i inquietuds diverses. En sortir, a vegades vaig a CCOO, els dilluns i divendres vinc als estudis de La Marina FM on faig dos programes de ràdio.

També participo en actes que organitza la Fundació Cipriano Garcia i de les assemblees de CCOO, de la Comissió de Serveis a la Ciutadania, on soc part de l’executiva.

Com arriba al món sindical? A casa no hi ha hagut mai activisme polític ni social; són d’esquerres, però es limiten a votar el PSOE. Jo em vin-

culo al sindicalisme des que vaig tenir problemes a la feina, m’hi vaig apropar i participava molt, arran d’això al final he acabat com a delegat. És important ser organitzats per aconseguir que hi hagi avanços laborals. Per sort, ara la gent torna a reconèixer el paper de les organitzacions sindicals.

Per cert, com li ha anat a vostè en el camp laboral?

La situació laboral de les persones cegues ha canviat molt en els últims anys, però en aquests moments és molt difícil.

Hi ha hagut encert i errors. L’ONCE en el seu moment va apostar per la venda del cupó i la gent es guanyava molt bé la vida, tres i quatre mil euros al mes. També es va apostar per professions com la telefonia, la fisioteràpia, hi ha alguns mestres i periodistes.

Ara, però, amb els contestadors automàtics la telefonia cada vegada és una cosa vinguda a menys. I gairebé no hi ha periodistes perquè ara s’ha de pujar contingut a les plataformes digitals i els nostres lectors de pantalles no són molt accessibles i perdem oportunitats.

Creu que encara falta més conscienciació?

Evidentment, i tant en l’àmbit públic com en el privat. De primer ho tenim millor per les places reservades, però cal corregir requisits a vegades “impossibles”. Tinc un conegut a Madrid que va optar per renunciar a les places reservades i va opositar en el torn lliure. Va quedar el tercer de la seva promoció com a lletrat de l’Ajuntament, ara n’és el cap. S’ha de fer molta feina sobretot a l’empresa privada, on es desconeix les capacitats que tenim les persones cegues.

Expliqui alguna anècdota com a telefonista.

Ivan Molinos Meire

(Galícia, 1988) Telefonista. Estat Civil? Separat. Religió? Cristià. Política? D’esquerra.

Ivan dirigeix dos programes radiofònics a La Marina FM 102.5: Foro Social, que dona veu a persones vinculades al món sindical i als moviments socials, els dilluns de 5 a 6 de la tarda. I el segon és Converses, un espai de reflexió amb diversos dirigents polítics que iniciava amb el diputat socialista Ignasi Conesa, els divendres de 5 a 6 de la tarda.

Ordena idees, argumenta, ironitza i tot ho amaneix d’una certa picardia que, entremig de la serietat amb què exposa les seves idees, provoca rialles reconeixent-li’n l’agudesa. El seu cap és un remolí d’idees, i les comunica amb l’entusiasme de qui té vocació i ferms compromisos socials i polítics. Intercanviem papers i respon les nostres preguntes.

Un dia em va trucar un senyor amb més de 80 anys perquè la Generalitat havia aprovat una indemnització per a les persones que havien estat presses o en camps de concentració durant el franquisme. D’haver pogut, hauria gravat aquella trucada... va ser un testimoni emocionant i al final el senyor em va dir, “jolín, com voldria tenir la teva edat!”, li havien robat molta vida.

I en l’amor, com li ha anat?

He tingut relacions de tot. Dues parelles tenien la mateixa discapacitat que jo, i vaig tenir una altra parella que no la tenia, però ara estic solter i obert a viure noves experiències.

Comparteixi amb nosaltres un dels moments més difícils que hagi viscut.

Recordo que als anys 90 als col·legis ordinaris els costava d’acceptar persones amb discapacitat; la mare va haver de reunir-se amb la regidora de Nou Barris. Alguns et deien que només podies venir al matí i a la tarda havies de marxar i altres directament deien que no. No saber el que passaria amb mi era inquietant i feia patir a tota la família.

Ara recordi un dels moments més alegres que hagi tingut.

De més jove feia ciclisme en tàndem, i encara recordo quan vaig guanyar el campionat de Catalunya, quina alegria!

En general, què fem malament les persones que podem veure respecte a les persones invidents?

A vegades, amb bona fe, la gent al carrer t’intenta ajudar per creuar o fer un tram perillós, perquè hi ha obres o per un cotxe mal aparcat, però t’agafen del braç i et porten volant i els haig de dir millor m’agafo jo a vosaltres perquè és més fàcil (riu). Això és puntual, però.

I el que millor fem?

En general, les persones solen col·laborar-hi molt, amb nosaltres. Són realment solidàries al dia a dia.

Puntuï la seva felicitat: del 0 al 10, quant li dona?

Un nou. La meva família m’ha ajudat molt i gràcies a l’esforç fet tinc una feina estable, puc fer les meves activitats, soc feliç!

Finalment, quina és l’esperança que li fa viure?

La meva esperança és que tot el que fem avui per millorar les coses doni els seus fruits i el demà sigui millor. ■

Yohany Limpias Ayala