La Marina - Edició març 2023

Les joves lideren el 8M

Un ventall d’activitats reivindiquen més avenços en el camp social i laboral

Creix la consciència d’empènyer per evitar un retrocés en drets ja aconseguits

Pàg. 3

Ernest Maragall

Cicle entrevistesd’

28M de cara al

Les Joves del Centre Cultural Estrelles Altes, una de les organitzacions feministes més reivindicatives al barri.

ACTUALITAT

“El Prat Vermell i el debat sobre passeig de la Zona Franca són l’oportunitat per redefinir la Marina”

El Carnaval de la Marina llueix més que mai!

“Escoles i instituts haurien d’estar connectats amb el món empresarial de les indústries de la Zona Franca”

Alejandro Flores

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Jesús Martínez, Esther Pardo, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Pau Espí, Chris El-Bahr, Pau Llopis i Joan Pejoan. Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors

Julio Baños, Juan Bibián, Pepe Caracoles “Macondo”, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Biblioteca

Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sant-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina. Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada 6.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

Fa pocs dies recordava una efemèride poc agradable, el 21 de febrer feia un any que Rússia envaïa Ucraïna, desencadenant una guerra en territori europeu. Això, després d'una pandèmia que ha provocat una situació distòpica: ciutats absolutament buides, hospitals saturats i gent esperant atenció al carrer. Però, tot això, ho hem oblidat de pressa, com tot en l'època que vivim. No hem tingut temps per digerir ni calibrar l'impacte i les implicacions de tot plegat. Així com tampoc no estem sabent descriure en quin moment ens trobem. Com a il·lustració, la informació d'un periodista, de prestigi consolidat, denunciant una operació nord-americana i noruega en la destrucció del Nord-Stream. Resulta que no van ser els russos, com se'ns va fer creure inicialment. Això sense que res hagi passat en el tauler democràtic. El que parla de la democràcia que tenim i de nosaltres i la societat que hem acabat configurant.

I encara més, a casa nostra, més elements per a la desconfiança: El cas de Laura Borràs i l'intent de presentar-se com a perseguida política, el cas mediador del PSOE, tan absolutament esgarrifós per vulgar, obscè i perquè reafirma la desconfiança cap a una classe política ja molt desprestigiada en un moment de crisi.

Després, el degoteig dels guanys d'empreses milionàries que reparteixen encara més alegries als seus “famolencs accionistes”, mentre la immensa majoria ens queixen d’unes condicions de crisi i precarietat que no donen per més. Tan farts estem que ara són els professionals, poc avinguts a manifestar-se, que es comencen a plantar en sectors com la sanitat, per exemple. A Madrid l'oposició està articulant una resposta social.

A Catalunya, la protesta encara és més tímida, potser té a veure amb l’oposició local – o la manca d'ella - que tenim.

Per acabar, d'aquí a res tindrem el 8M, el moviment polític més important, resistint la conjuntura, però també les embranzides d'una extrema dreta que vol recavar entre els sectors més reaccionaris

de la societat. I resistint també als errors propis de l'esquerra que vol representar el moviment, però que no ha sabut gestionar els errors propis.

Entremig, la vida continua, i tot i que convé reflexionar-hi, seguir l'actualitat, prendre posició en els debats públics i participar activament en la construcció d’una societat, si no justa, almenys tampoc definida per l'abús d'uns contra els altres, cal anar construint des de la quotidianitat que ens envolta. D'aquí també, estimats lectors i lectores, que seguim dempeus en aquesta associació, petita però resistent i, com moltes de vosaltres, intentant sobreviure a tot el que hem comentat i amb ganes de fer-vos un servei.

Retrobem-nos a les manifestacions pel 8M! ■

D'un febrer amb aniversari de guerra, amb casos de corrupció i a les portes del 8M

Com arriba el 8M al barri?

El mes de març ja està a tocar, i com bé sabem, és en aquest moment quan té lloc un dels dies més importants i que genera més mobilitzacions de tot l’any. Es tracta del 8M, Dia Internacional de la Dona. I És que la situació de les dones s’ha convertit en un dels elements principals del dia a dia de la política nacional, amb l’aprovació de lleis com poden ser la polèmica i recent del “només sí és sí”, que malgrat l’avenç jurídic que significa ha generat un fort debat tant en l’àmbit institucional com social, pels defectes tècnics; resultant en una ja habitual confrontació entre les diferents postures existents en l’espectre ideològic del país.

A més a més, per desgràcia, és també bastant freqüent que siguin notícia casos d’abusos sexuals, assetjament o violacions, com pot ser, per exemple, el mediàtic cas de l’exjugador del Futbol Club Barcelona, Dani Alves. Aquesta mena de situacions, tot i un cert avenç força positiu en els drets de les dones, continuen produint-se de forma diària. “Precisament per aquest i altres motius esdevé de vital importància manifestar-se, denunciar i reclamar que la lluita feminista continuï endavant fins a acabar del tot amb les desigualtats”. Aquest és l’esperit d’espais de la Marina que hi treballen, entre els quals el centre cultural Àncora, el centre cultural Estrelles Altes, Les joves d’Estrelles Altes, l’Engranatge, el Pla Comunitari, l’Associació Guineocatalana, la Associació Escola Dominical Undebel, el casal la Vinya, la Bàscula, l’espai Jove Química o l’Associació de Mitjans de Comunicació Local.

“Cal manifestar-se per aturar a una extrema dreta que vol fer-nos tornar a l’Espanya grisa”, expressen. I amb raó d’aquesta jornada tan assenyalada als calendaris de tothom, hem sortit al carrer per preguntar a veïnes i veïns del barri la seva opinió respecte a la situació de la dona avui en dia i de quina és la realitat del moviment feminista als barris com la Marina.

“Si no seguim empenyent, els canvis, lents, però significatius que hem aconseguit, podrien frenar-se”

“El dia a dia de cada dona està ple de situacions que ens fan sentir diferent respecte al tracte i les oportunitats que tenen els homes”

Hi ha motiu d'esperança! En ser preguntats, la majoria dels entrevistats van coincidir a dir que es consideraven feministes. L’Óscar Rodríguez, té 17 anys i és estudiant del cicle de vídeo i so a l’Institut de la Mercè, recalca que tot i que la situació de la dona s’ha vist afavorida a les darreres dècades, encara hi ha “moltes coses a millorar”; posa com exemple la riquesa, majoritàriament, en mans d’homes. María Torras, DJ de 45 anys, un sector força masculinitzat, apunta, a més a més, que aquesta lluita és necessària, ja que “el dia a dia de cada dona està ple de situacions que ens fan sentir diferent respecte al tracte i les oportunitats que tenen els homes”.

De totes maneres, hi ha matisos del moviment feminista que no acaben de convèncer a alguns dels nostres entrevistats. Sobretot la gent gran, però no només. Per

exemple, Teresa Marzo, de 74 anys, ara jubilada i antigament peixatera del barri, aplaudeix l’avenç de la dona i el fet que se la reconegui més, però considera “que tampoc no és necessari martiritzar tant els homes”, ho diu, sobretot “pensant en els seus fills”. Jaume Barrull, jubilat de 67 anys, està absolutament d’acord en la necessitat d’igualar en drets homes i dones. No obstant, esmenta que “això de parlar de totis” és quelcom que se li escapa i que fins i tot li fa certa gràcia.

Del conjunt de persones amb les quals parlem, sis en total, només Juan Manuel Martínez, tècnic de manteniment aeroportuari de 48 anys, no s’identifica com a feminista. Argumenta que “es passen reclamant drets” i això dona lloc a situacions amb les quals no està d’acord, com per exemple que a les oposicions per a Mossos d’Esquadra, obligatòriament el 40% dels admesos hagin de ser dones. Hi ha feina!

En els debats i discussions sobre feminisme ara es planteja què és realment aquest moviment, quins objectius persegueix i quina dimensió comprèn. Hem volgut traslladar-los la pregunta, i la majoria ha coincidit en què el que es busca és “aconseguir la igualtat entre homes i dones”, tan pel que fa a sous, com llocs de treball i drets en general. Carla Carreño, estudiant del cicle de fotografia i il·luminació a l’Institut de la Mercè, de 18 anys, ha incidit que és cabdal que “totes lluitem pels mateixos drets, ja que no ens ve de gust que els homes estiguin per sobre de nosaltres” per tal d’acabar de revertint totes les situació que genera.

Finalment, hem volgut saber si els veïns i veïnes assistirien a alguna de les diverses manifestacions que tindran lloc durant la jornada del 8-M. En aquesta ocasió, les respostes han estat bastant paritàries entre el “sí” i el “no”. María Torras ha estat una de les quals ha respost positivament a aquesta qüestió, afirmant que també porta els seus fills, donat ja que considera important que es conscienciïn des de ben petits perquè “si no es comença educant a casa, anem malament“. “Si no seguim empenyent, els canvis, lents, però significatius que hem aconseguit, podrien frenar-se”, acaba. ■

Tallers, actuacions i manifestacions celebren el Dia de la Dona a la Marina

DILLUNS 6

• 18h, Biblioteca Francesc Candel. Tot el que vivim cada 8M + taller de pancartes. Organitza la Taula de Dones de la Marina.

DIMECRES 8

17:30h, Plaça Marina. Columna la Marina-Zona Franca cap a la manifestació unitària a Barcelona. Convoca la Taula de Dones de la Marina.

• 17:30h, Centre Cultural Àncora. Inauguració exposició tèxtil i tastets de costura. Els dijous 9, 16, 23 i 30 de març de 17:30 a 19:30h.

DIVENDRES 10

• 20:30h, La Bàscula. Música feta per dones.

DISSABTE 11

10h, Plaça de Sants – Plaça Marina. La Femiruta. Organitzen les Joves del Centre Cultural Estrelles Altes.

• 19h, Sala Pepita Casanellas. Dona, Dona’t plaer: Poker de iaies (teatre). 5€ entrada anticipada/6€ entrada a sala. Organitza la Unió d’Entitats de la Marina.

• 21h, Sala Pepita Casanellas. Dona, dona’t més: Sopar i ball (no mixte). 5€ entrada anticipada/20€ teatre + sopar + ball. Organitza el Centre Cultural Estrelles Altes.

DIMARTS 14

• 18h, CC La Cadena. Diversitat de gènere en la infància. Amb Irene Cardona (Etnogràfica).

DISSABTE 18 16h, Antic Cos de Guàrdia (El Polvorí). Activitats, berenar, ball i sopar només per a dones majors de 18 anys. 10€ abans del 14 de març, 15€ el mateix dia

DIMARTS 21

• 18:30h, Biblioteca Francesc Candel. Presentació del llibre “Dones i mares invisibles”, amb l’autora Guillermina Sanisidro.

DIJOUS 23

• 19h, CC Casa del Rellotge. Projecció documental + col·loqui “Cuidar entre terres”. A càrrec de Cooperacció Feminista.

DIVENDRES 24

• 20h, Sala Maremar. Inmunda. Espectacle de circ a càrrec de la Companyia Janika.

DISSABTE 25

• 11h, CC La Cadena. Taller amb “D” de dones. A càrrec de Fronteres Invisibles.

• 12h, CC La Cadena. Matinal de Microteatre. A càrrec de Las Lloronas (Jaume Viñas).

|| Pau Llopis

Un any més, el carnaval del barri llueix!

Després de la moguda carnavalera del divendres als centres educatius, quan per segon any consecutiu l’Institut Domènech i Montaner recorria el barri amb les disfresses més extravagants, és el torn de la rua general.

És dissabte 18 de febrer, comença a fer calor que fa olor de primavera i queden poques hores perquè comenci la rua de Carnaval de la Marina. Les comparses, més d’una desena, s’agrupen gairebé al final del passeig de la Zona Franca ultimant els detalls de les carrosses i les disfresses, ben guarnides amb cartó, purpurina, goma eva i altres materials que donen vida a un recorregut molt concorregut pels veïns i veïnes de la Marina.

“Portem des de la tornada de vacances de Nadal construint tot això, cada divendres quedàvem dues o tres hores a muntar la carrossa i ahir vam fer un intensiu”, comenta l’Emma Sanlorenzo, de l’Associació Guinomai Ensems. Amb la temàtica de la sèrie Els Picapedra, desfilaven davant l’atenta mirada de la Marina. “És un moment de treballar en família, una excusa per retrobar-nos i passar-ho bé”, afegeix.

I no és per menys. Milers i milers de persones es llançaven als carrers de la Marina amb ganes de festa i de passar-ho bé. La rua va recórrer des de davant dels blocs d’Illa Metalco fins a carrer Mineria, passant per la plaça de les Matemàtiques, baixant per Mare de Déu de Port i acabant a una plaça de la Marina en què els esperava el famós ball de Carnaval, que va acabar a la mitjanit després de moltes hores de gresca.

“Soc una senyora normal i corrent, però avui ens disfressem de vaca perquè venim a celebrar-ho tot”, explica l’Alicia acompanyada de les seves amigues. Com a membre de la nova junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol, ja està preparada per a repetir l’any vinent i invita a tothom que “se sumi a la nostra entitat, perquè farem moltes coses i venim amb ganes de participar i fer participar al veïnat”.

La participació uneix tot un barri. “Som molt més que una escola de futbol. El nostre dia a dia no és només ensenyar a jugar,

sinó que participem en tot el que fa el barri i el fomentem, a més que impulsem el treball en equip i el companyonia, som una gran família”, anima l’Eric Galán, director de l’Escola de Futbol Angel Pedraza, que aquest any agrupa a gairebé un centenar d’alumnes i familiars disfressats de capitans Amèrica.

Fins i tot veiem cares conegudes com la Lourdes Vidrier, consellera d’Esquerra Republicana al Districte de Sants-Montjuïc, que junt amb l’Associació APALIM feien una caricatura de la noblesa de l’Edat Mitjana. “Davant de tot soc veïna de la Marina i no vull deixar de fer el que m’agrada i compartir amb els amics i veïnes”.

“Feia molta estona que teníem ganes de d’aplegar-nos i divertir-nos”, “El carnestoltes potser és l’únic rei al que hauríem de fer cas, que visca la festa” deien Rosalia Fernandez i Marc Serra, presidenta de la Unió d’Entitats i regidor del Districte, respectivament, la nit abans, al ranxo organitzat per la Unió d’Entitats. Allà també van ser-hi les regidores Montserrat Ballarín i Neus Munté, a més dels consellers de tots els partits polítics.

La Raquel Domínguez, d’Amics de la Marina, i la Toñi Fernández, del Centre Cultural Estrelles Altes, agraïen el treball fet i reflectien l’alegria i la passió desinteressada pel barri que convidaven a participar, l’any vinent, d’una altra rua de Carnaval! ■ Alejandro Flores

▶ Regidors i consellers celebren el Ranxo de Carnaval amb les entitats de la Marina. Y.LA.

▶ Nombroses famílies van acompanyar el recorregut de les comparses amb la canalla disfressada. A.F.

“El carnestoltes potser és l’únic rei al que hauríem de fer cas, que visca la festa”

Sense filtre

S’aproximen les eleccions, digueu la vostra als qui aspiren a representar-nos

Irene Villanueva Docent de secundària

Callar

Sembla que les properes eleccions del 28 de maig no provoquen gaire entusiasme al carrer però, ja que hi som, per què no aprofitar-les per dir la nostra?

Senyor alcalde o alcaldessa,

En primer lloc, prego que la primera mesura que apliqui, sigui la de callar i escoltar: callar i escoltar a la gent de fora de la seva estructura, del seu partit, de la seva família i dels amics habituals.

En segon lloc, quedi amb algú dels meus col·legues, que li vindrà bé descarregar-se i, de pas, li posaran al dia de com és de bonica la nostra feina, però també com és de complicat lidiar amb la càrrega emocional i social que tenen a sobre les famílies i els estudiants, fruit de l’estrès provocat per la lluita per la supervivència. Provi, també, de parlar amb alguna família del barri, ja que li aportarà una dosi de realitat sobre els reptes que hem d’afrontar cada dia.

Per acabar, li demano que es rodegi de gent amb, com a mínim, aquestes qualitats: professionalitat en el seu camp, opinió pròpia, estima pel que fa i, sobretot, que tingui vocació de servei i entengui el que significa la ciutadania. Descarti els que volen fer història, aconseguir fites i brillar a tot preu. I, sobretot, digui a tots els que l’acompanyin: calleu, escolteu i, a partir d’aquí, feu! ■

Dolores Litrán Professional de la neteja

“Les que netegen”

Mireu, de nosaltres sempre és parla com ‘les que netegen’, a tothom li costa posar-nos un nom. Doncs no som ni més ni menys que qualsevol altre professional. La nostra missió és allò tan bàsic com cuidar dels espais on la resta fareu la vostra feina, desencasareu o fareu qualsevol altra activitat. Ens agrada esforçar-nos perquè els trobeu en condicions higièniques, saludables i agradables dia a dia.

Ara bé, a ningú li és difícil d’entendre la precarietat en la qual prestem el nostre servei, i tant és si treballem pel sector públic o el privat. Allà on hi ha un professional de la neteja figura a la cua dels pitjor remunerats.

Total, que jo vinc aquí per denunciar que nosaltres hauríem de cobrar salaris més justos, i molt bé l’ajust que s’ha fet des del Govern amb el salari mínim, però només és l’inici. S’ha de començar a posar en valor les professions dedicades a les cures, la neteja entre elles, però amb accions concretes. Reviseu el que ens pagueu a casa, a la comunitat, a l’empresa i a les institucions, això ja seria molt!

També, feu-me un favor, penseu en nosaltres en situacions com per exemple, quan hi ha companyes que acaben d’escombrar un carrer i només en minuts tornar a ser-hi la brutícia. Res de la brometa de “ho faig perquè hi hagi un treballador més”... no va així la cosa. Tampoc no crideu “la llibertat” en nom del vostre malendreç. Au, vinga, madureu! ■

Mª Lluïsa Ferrer Martí Jubilada

Del passeig de la Zona Franca

Soc filla del barri de Sants i, des de fa ja alguns anys, esposa d´un fill de la Marina. Quan vam decidir casar-nos, vam mirar pisos per altres barris fins que el meu marit em va portar a veure algunes promocions d’aquí. En veure espais tan amplis i voreres d´aquelles dimensions, em va quedar absolutament clar: ens quedàvem aquí!

Ara que hi ha obert el debat entre transformar el passeig de la Zona Franca en una rambla o en un bulevard, claríssimament, em decanto pel bulevard.

Potser té a veure el fet d’haver viscut a Sants; ja coneixeu, hi ha carrerons estrets i per això sé apreciar com és de magnífic disposar d´unes voreres de tants metres d’amplada com les del passeig, que em semblen irrenunciables.

Penso que es pot remodelar posant més arbres tant en les voreres com en la seva part central. Al mig, entre els arbres, es podria plantejar els dos sentits del carril bici per garantir la seguretat de tothom. En qualsevol cas, espero que la transformació d’aquest passeig sigui una realitat en el proper mandat. I tant de bo es tingui es compte tot el que veïns i veïnes han debatut i manifestat en totes les sessions del procés participatiu. ■

Esther i Enrique Navarro Botiguers

E“El comerç de barri necessita més suport” l nostre gremi? Ja l’heu vist vosaltres! La situació del comerç de proximitat a la Marina és precària i no és cap secret que ens està costant molt tirar endavant. Entre la pujada generalitzada de preus, la manca d’ajudes de l’Ajuntament i l’auge de les grans plataformes comercials i webs com Amazon, estem en mode resistència. La realitat és que encara vivim una crisi. Un exemple: abans, quan es publicava un llibre veníem entre 10 i 15 unitats en només tres dies. Ara en venem dues o tres. Sort dels clients de tota la vida perquè valoren la confiança i el tracte proper i personalitzat que fem. Però nosaltres reclamen més iniciatives com el BCN Market, un web que permetia al comerç de proximitat barceloní vendre els seus productes a internet. Va ser de molta ajuda i una mesura genial, amb la qual vam poder competir amb plataformes com Amazon, amb l’avantatge d’estar a prop de la ciutadania.

S’hauria de poder reactivar. Igualment, va anar molt bé el Bonus Consum, potser caldria controlar-lo més perquè arribi a les persones amb més necessitats. I sobretot, no podem quedar-nos indefensos davant els grans elefants. I l’Ajuntament ens ha de fer costat. Al comerç de barri som conscients que hem de fer una posada al dia en tot el tema on line, perquè és el present i el futur del sector, però necessitem suport per poder arribar-hi i no morir en l’intent. ■

Jamal Esslimni

El Harraq Taxista

Els taxistes estem en lluita

Us vull parlar del meu ofici, el sector del taxi és un pilar fonamental del transport públic, i les tarifes haurien d’estar a l’abast de tota la ciutadania. Els taxistes hem invertit molts diners per poder tenir una llicència que costa entre 120 i 140 mil euros. L’autorització dels VTC (Vehicles de Transport amb Conductor) és una inversió de només 45 euros. És competència deslleial que fa mal al negoci. El problema radica en què ara els VTC fan el mateix servei que el taxi. En principi, hi ha una aplicació amb la qual s’hauria de demanar un VTC amb un màxim de 15 minuts d’antelació, però no s’està complint i la realitat és que capten clients directament al carrer i fora de l’horari i la zona que els hi toca. A la pràctica passa que les plataformes VTC i alguns sectors polítics pretenen enfonsar el nostre sector per després liberalitzar-lo sense cap control. Els taxistes estem lluitant per defensar la nostra feina però també un millor servei a la ciutadania. Per exemple, hem posat en marxa una aplicació que dona moltes facilitats a l’usuari. És una lluita continua. Aquestes multinacionals rebenten el mercat per quedar-se amb tot el pastís i després poder fer el que els doni la gana amb el servei i amb els treballadors. No ho permetem! ■

Xenia Morgado Jove treballadora

“Cal que estem despertes”

Ala nostra generació ens han dit que, si estudiàvem, viuríem molt millor que els/les nostres pares/mares. La generació més preparada, la de vidre, la que no para de queixar-se per ximpleries; gemegaires de la salut mental, dels lloguers excessius, del canvi climàtic i de les desigualtats de gènere.

Ens van insistir que com més títols, més coneixements i millor viuríem. I quan la realitat va arribar, tot es va enfonsar, perquè el jovent porta anys en un procés de desengany, d’adonar-se que la vida és diferent al que ens van fer creure.

I tampoc no busquem ser rics, però no esperàvem viure en un estudi sense llum, tenir un treball precari i que ens demanessin cinc anys d’experiència a qui ens hem passat més d’onze anys estudiant i lligant pràctica rere pràctica sense dret a cap remuneració.

Per això, volem que el proper govern aterri als nostres barris i sigui transformador, d’esquerres, feminista, sostenible, capaç d’escoltar les nostres necessitats i perquè mai es podran prendre decisions eficients per les joves sense comptar amb nosaltres.

A les properes eleccions municipals hem d’agafar forces per votar a favor de la nostra generació. Hem de decidir qui NO volem que ens governi. Som moltes i és el moment que sapiguem estar despertes, malgrat que ens vulguin adormides. ■

Si vols participar escriu a redaccio@lamarina.cat. Necessitem DNI i una fotografia. Els articles no han d’excedir els 1000 caràcters amb espais inclosos.

i escoltar com a política pública

La Marina connectada

La mobilitat d’un barri és clau per garantir la qualitat de vida de les persones. Si realment volem transformar la sensació d’autopista que ens fa l’actual Passeig de la Zona Franca cal fer una aposta decidida pel transport públic. Reconeixent que l’arribada de la línia 10 del metro el 2019 és un gran avenç, cal continuar millorant la connectivitat amb les parades pendents i tornar a plantejar L2. Reptes estratègics de llarg recorregut i que exigeixen de compromís per arribar a establir calendaris d’execució. No obstant això, també cal parar atenció a les actuacions més concretes i que no requereixen grans inversions.

Completar la xarxa ortogonal d’autobusos a la Marina

A l’octubre de 2012 s’inicia la nova xarxa ortogonal d’autobusos de la ciutat com un servei de busos de trànsit ràpid, estructurat amb línies horitzontals i verticals. Han passat deu anys i observem que al conjunt de Barcelona la implementació avança molt bé. Per contra, a la Marina seguim amb l’H16 sobresaturada i deixant grans zones dels barris sense cobrir.

Actualment, tenim uns recorreguts superposats entre les línies H12, H16 i V3 que es podrien optimitzar, per exemple:

ü Com pot ser que la línia H14 iniciï el seu recorregut a l’avinguda del Paral·lel i no creui el Parc de Montjuïc, deixant tota la Marina sense connectar?

ü Per què no ampliar el recorregut de l’H16, des de Paral·lel, Montjuïc-Fira i carrer de Foc fins a Fira 2?

ü I si l’H18 sortís de Bellvitge, passés per Montjuïc –Miramar i arribés fins a Colon i Ciutadella-Fòrum?

ü L’autobús H20 podria connectar el Litoral, a la banda de la platja del Prat amb carrer A del polígon Zona Franca, fins a la platja de Badalona?

Igualment, necessitem millorar la connexió amb la nova centralitat de Plaça Europa i el clúster biomèdic Gran via Biopol. I no només ampliant el circuit de la xarxa d’autobusos H12 de la Gran Via fins a l’Hospital de Bellvitge, sinó també fent que el bus H14 i la línia H16 passin pel carrer Motors i voregin el barri resseguint el límit urbà fins a portar-nos al final de la Gran Via de l’Hospitalet, la nova Porta del camí al riu del Parc Fluvial del Llobregat.

Convé destacar que per fer aquesta racionalització no caldria afegir noves línies, sinó completar el recorregut del bus H14, reconduir la ruta del H16 per Montjuïc i, el nou bus H18 podria assimilar l’actual 13, que té una freqüència insuficient per connectar Can Clos i El Polvorí amb la resta de barris.

Pel que fa a la xarxa d’autobusos verticals cal redistribuir les línies V3 i V5, ja que ara recorren només uns 200 m dels 1,2 km que fa el barri d’ample. Per exemple l’V3 podria re-

Volem més que una rambla o un bulevard CONNECTATS

fície al tràfic? Com afectaria a la densitat del mateix? ....

També caldria repensar els aparcaments de vehicles al barri. Que potser es podria substituir l’aparcament en línia del carrer Energia i Ferrocarrils Catalans per un aparcament en bateria, i absorbir així places d’aparcament del Passeig de la Zona Franca?

Desviar trànsit logístic Hi ha la necessitat urgent d’estudiar el desviament del trànsit industrial perquè no entri al Passeig de la Zona Franca i circuli pel polígon industrial directament des del carrer Juan Carlos I. Alhora hem d’analitzar l’impacte que poden generar al Passeig les futures cuines fantasmes de la zona industrial, prohibides a la resta de Barcelona, però amb autorització per funcionar al Polígon de la Zona Franca.

Necessitem estudiar mesures que dissuadeixen el trànsit de pas i analitzin els plans especials de mobilitat per als esdeveniments, fires i l’arribada temporal del FCB, a més de valorar el HUB de mobilitat, sobretot per donar resposta a la mobilitat al Parc de Montjuïc i les fires.

Sobre la contaminació

Caldria monitoritzar, enregistrar i posar a disposició de la ciutadania els nivells de contaminació respecte els límits marcats per la OMS, mitjançant panells interactius al carrer, com a referència hi són els estudis fets recentment al Nus de la Trinitat.

A més a més, es requereixen mesures administratives per tal que hi hagi un horitzó per a la transició energètica. Espanya té 3 dels 10 ports més contaminats d’Europa, el port de Barcelona, situat al lloc nº5 emet 2,8 Mt.

Finalment, els esquemes que presentem son intuïcions que considerem necessaris de valorar per millorar la mobilitat de la Marina, però confiem que els respectius ens tècnics de l’administració els contrastin.

Si realment volem transformar la sensació d’autopista que ens fa l’actual Passeig de la Zona Franca cal fer una aposta decidida pel transport públic

Com pot ser que la línia H14 iniciï el seu recorregut a l’avinguda del Paral·lel i no creui el Parc de Montjuïc, deixant tota la Marina sense connectar?

córrer el carrer Alumini o Urani, més el Passeig de la Zona Franca. I l’V5, que ja fa el passeig, podria passar també per Ferrocarrils Catalans.

De la mateixa manera, caldria millorar la situació de les parades per tal de connectar la xarxa d’autobusos horitzontals amb la vertical. Així es generarien cruïlles o placetes, veritables nodes de connectivitat.

Sobre el trànsit rodat

És imprescindible millorar els sentits de circulació i optimitzar els girs.

La proposta de 4 carrils de circulació pel Passeig de la Zona Franca, dos de bus i dos de vehicles, de pujada i baixada, respectivament, hauria d’analitzar bé els encreuaments per garantir la fluïdesa de la circulació. Això requereix d’un estudi detallat que valori qüestions com: es pot pensar en la malla de circulació de manera global? Es possible avaluar una malla de sentit únic? Això ajudaria a realitzar els girs en comparació amb els carrers de doble sentit? reduiria la super-

En tot l’exercici de racionalització de la xarxa d’autobusos s’ha considerat convenient alliberar d’autobusos el carrer de Mare de Déu del Port per la pròpia mida estreta del carrer i per la seva identitat d’eix històric. I aquí una darrera proposta, podria recuperar-se aquest carrer com un eix cívic que rescati les traces del Canal de la Infanta?

Tindria sentit si es pacifiqués el carrer Mare de Déu del Port, situant-hi el carril bici, com un carrer més amable, amb menys contaminació i alliberant així el carril bici del Passeig de la Zona Franca per guanyar espai pels vianants? En parlarem al proper número de la Marina. ■

▶ Esquema de la proposta de millora del transport públic a la Marina.

▶ Esquema de la situació actual del transport públic a la Marina.

Arquitectes COAC - La Marina Amb el suport de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) i l’Associació de Comerciants de la Marina

NÚM 2/4: TRANSPORT

La instantània

Hi ha dies en què el cos demana festa i el Carnaval és l’excusa perfecta per sortir al carrer amb allò de més extravagant posat. Al barri, el divendres, ho celebraven tots els centres educatius, s’hi va veure mainada disfressada i gaudint arreu, i en destacava la rua de l’Institut Domènech i Montaner pels carrers del barri.

I el dissabte era el torn de les entitats. El Carnaval de la Marina tornava a lluir: prop d’una desena de comparses feien un espectacular desplegament de fantasia, entusiasmant a tothom i, especialment, a la canalla, a més dels milers de famílies i persones que gaudien del compàs carnavalesc. L’enhorabona als participants i els organitzadors: els centres educatius i la Unió d’Entitats.

Fotos: Alejandro Flores / Pau Llopis

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El CIE de la Zona Franca no ha estat exempt de polèmiques des de la seva posada en marxa. La plataforma ‘Tanquem els CIE’, el denuncia com a part d’una política migratòria racista i violenta i demanda el seu tancament. En aquest context, com valoreu vosaltres l’obertura d’un nou mòdul per a dones al CIE de la Zona Franca?

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de la Marina.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Torna a ser un incompliment més en el marc de la protecció dels Drets Humans, i una ampliació de polítiques de racisme institucional y estructural de l’estat espanyol. Cal el tancament d’aquests centres d’internament que amaguen presons il·legals de persones que simplement pateixen una irregularitat administrativa i que no han comès cap delicte. Cal la derogació de la Llei d’Estrangeria amb un canvi radical de les polítiques migratòries per prioritzar els drets i llibertats de les persones migrades i refugiades.

Els CIE són mòduls de detenció de persones en situació administrativa irregular, no són delinqüents i en molts casos han arrelat al nostre país i creat una xarxa social estable. L’historial d'agressions que es produeixen en aquests centres és inacceptable. Amb l’obertura d'aquest mòdul les dones, pel simple fet de ser dones i migrades, pateixen més vexacions, fins i tot se les aparta dels seus fills i reben un tracte indigne que ningú es mereix. Els CIE ni per a homes ni per a dones, cal tancar-los tots.

Albert Deusedes

Barcelona. Portaveu de PSC SantsMontjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Els CIE haurien de desaparèixer progressivament i s’haurien de substituir per altres mesures com la presentació periòdica davant l'autoritat, el dipòsit de documentació, l'obligació de residir a un indret o la llibertat vigilada. Mentre això no passi, els CIE han de millorar les qualitat de vida dels immigrants mentre es tramiten els processos de repatriació i garantir les condicions soci-assistencials per a les persones, i l’obertura d’un mòdul per a dones és una millora de les seves condicions.

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Junts per Catalunya ens hem sumat a les campanyes que demanaven el tancament del CIE. Considerem que és un centre que vulnera els drets humans i denigra la dignitat de les persones. En coherència a aquest posicionament, no estem d’acord amb l’obertura d’aquest mòdul, cap de les dues coses hauria d’existir. En el cas de l’obertura provisional del mòdul, mentre no es procedeixi al tancament definitiu del CIE, cal exigir que es compleixin els requisits i es garanteixin els drets de les internes.

Realment, el tema del CIE no és una cosa d'àmbit municipal, ja que l'Ajuntament no té competències per prendre decisions sobre l'obertura o tancament d'un CIE. El que nosaltres sí que apostem és perquè es doni un tracte digne a les persones que estan allà. Tenint en compte que l'Ajuntament està governat pels mateixos partits que governen Espanya (PSC i Comuns), potser ells sabran de primera mà el motiu d'obrir de nou el mòdul de dones a Barcelona.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Georgina Lázaro

David Labrador

Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Esther Pérez

L'acomodador

Juan Bibian

Spielberg

L"L’important és que l’horitzó estigui a dalt o a baix, mai al mig"

John Ford (David Lynch) a Sammy (Gabriel Labelle)

"Els Fabelmans" (The Fabelmans, 2022) de Steven Spielberg. Va ser una de les guanyadores dels Globus d’Or i competeix en set categories als Oscar, però l’última pel·lícula del pare del 'blockbuster' d’autor no arriba a l’altura dels seus millors treballs, sent, amb tot, un film notable però amb daltabaixos i una certa obsessió per la separació dels seus pares, que encarnen estupendament Michelle Williams i Paul Dano. Els Fabelman abasta varis anys a la vida d’un nen jueu; fet important en la trama i en la vida del protagonista, des dels any 50 a Nova Jersey. Concretament des del seu descobriment del cine i com el transforma de forma radical fins a convertir-se en director. És la carta d’amor d’Spielberg al cine, i és una missiva bonica i commovedora plena de moments inoblidables.

Els Fabelman em sembla una bona pel·lícula, però desigual, en la que s’alternen fragments memorables que podrien estar entre el millor de la filmografia d’Spielberg (la última mitja hora de pel·lícula és antològica) amb altres moments que no tenen l’interès argumental i la força visual que podrien convertir Els Fabelman en una de les obres cabdals del seu creador.

És un producte que només una llegenda en vida com Spielberg es pot permetre realitzar i sortir-ne airós. Recrea el seu propi mite, es dona un auto-homenatge i regala als seus fans una visió del que el va portar a ser el que és avui.

Destacar el gran treball de Janusz Kaminski darrera la càmera, portentós, tant como la impagable i lírica música del mestre John Williams, dos col·laboradors habituals de Spielberg. ■

Retahílas

Mar Montilla

Gritar

Amenudo siente que todos tiran de ella: los hijos, los padres, el marido, la amiga con problemas. Es la que calma, la que escucha, la que templa los ánimos, la que siempre dispone de tiempo para un café con charla terapéutica. Mediadora, enfermera, asistente personal. Lo hace con gusto, incluso se ofrece ella misma, sin que se lo pidan. Nadie se lo agradece y no parece importarle, tiene tan asumido su papel que ni se lo cuestiona. Los demás tampoco.

El desgaste aparece poco a poco y se le mete en los huesos, silencioso, transformándose en tristeza, en insomnio, en ganas de llorar. Y muy de vez en cuando toma conciencia de su propia existencia y comprende que ella también necesita sentirse arropada. Echa de menos dejarse caer sabiendo que alguien la sujetará. Necesita un abrazo, unas palabras de aliento, un poderse desahogar a sus anchas, sin que la juzguen. Se cansa, pero calla. Se enfada, pero no lo expresa. Aunque se indigna, y mucho, no lo verbaliza. Es la olla a presión que olvidaron retirar del fuego y está a punto de estallar... pero se contiene.

Aprendió a soportar las quejas sin quejarse. La enseñaron a aguantar carros y carretas, y lo tiene tan interiorizado que cree que forma parte de su ADN, por el mero hecho de ser mujer. «Tú ver, oír y callar». «Las niñas buenas obedecen y no replican».

«Si te dan una bofetada, ofrece la otra mejilla». Es la madre, la amante, la maestra. Es ella, eres tú, soy yo. ¿De qué sirve tanta lucha feminista si nosotras mismas no somos capaces de poner límites y soltar un rotundo y claro NO? ¿De qué sirve gritar sin voz? ■

Chris El-Bahr Derribando armarios

Resulta paradójico que el feminismo nunca haya sido un hogar seguro para las personas trans+. Si bien esto ha venido siendo así desde los inicios del movimiento, en los últimos años parece estar teniendo un auge, con fuertes corrientes que directamente tienen una postura en contra nuestra, de forma pública y sin disimulo, como las llamadas TERF, cuyas siglas en inglés significan Trans-Exclusionary Radical Feminists (feministas radicales trans excluyentes). Este hecho lleva preocupando a la comunidad trans+ y LGTBIQA+ desde hace tiempo, pues si bien por un lado parecemos avanzar hacia un futuro de inclusión, paralelamente crece con descaro este movimiento que incluso desea nuestra muerte y ejerce violencia. Han habido casos recientes en Barcelona, por ejemplo, de manifestaciones TERF, coincidiendo en ocasiones con las celebraciones del 28 de junio, la fecha más señalada para la comunidad LGTBIQA+, en las que nos han atacado de forma física y directa.

Pero más allá de esto, algo alarmante es el auge de este tipo de ideología entre algunas referentes del feminismo, las cuales tienen mucho poder en su voz y en el alcance de su discurso. Tenemos claros ejemplos como el de J.K. Rowling, quien se posiciona abiertamente en contra de la comunidad trans+ desde hace ya unos años a través de Twitter y otras plataformas. Recientemente me impactó ver un titular en el diario El País de un artículo escrito por una persona a la que admiraba por sus ideales y activismo, en el cual citaba a la anteriormente mencionada autora de Harry Potter diciendo "J.K. Rowling tenía razón…" refiriéndose al posicionamiento de esta en nuestra contra y, concretamente, por cosas que había dicho contra de la ley trans+. Hablo de la escritora Najat El-Hachmi.

¿Cómo se permiten artículos así en un periódico tan conocido como El País?

Ahí radica el problema: en que se permita. Porque por culpa de esto, todas aquellas personas seguidoras de estas referentes, si no están concienciadas con el colectivo, creerán en sus argumentos ciegamente, pues enmascaran su odio con "protección de las mujeres, protección de les niñes…" con argumentos como que "queremos medicar y mutilar a niñes" por querer que la ley permita una transición médica temprana, "que las mujeres están en peligro" pues para ellas solo somos hombres disfrazados que usurpamos sus espacios y que no sabemos lo que han sufrido por "nacer mujeres".

Tal vez no sepa lo que es crecer siendo socializada como mujer, pero sí siendo otra víctima del cisheteropatriarcado, que tal vez echando la vista atrás, hubiera agradecido una transición médica temprana, pues me hubiera ahorrado mucha disforia.

Y es que en un mundo creado por y para hombres cishetero, ¿quién renunciaría como nosotras a ser leída socialmente como tal, por puro capricho? ¿Quién asumiría tal pérdida de privilegios? Existimos y exigimos que se nos trate y respete como merecemos. ■

y el

J.K. Rowling no tenía razón

Des del barri, amb el barri i pel barri!

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez

El parc d’Elies Ortiz (Barcelona, 19201991) té una dotzena d’arbres, una font i una àrea de jocs infantils.

El parc jardí d’Elies Ortiz (passeig de la Zona Franca, 90) es va inaugurar el 13 de desembre de 1999.

A l’acte va assistir tota la família, excepte l’Anna Ortiz (Barcelona, 1948), no per decisió pròpia, sinó perquè en aquell temps residia a Brussel·les i no va trobar vol.

«El meu pare era la bondat màxima. I amb molt nervi. Paco [Candel], que ens feia riure amb les seves anècdotes, n’era molt amic. I l’exconseller de Sants Josep Espinàs sempre deia que ell només coneixia dos homes bons: el doctor Carles Ribas i el meu pare», mira enrere l’Anna, una de les cinc fills de l’Elies, molt activa, engrescadora. I lliurepensadora. «Tots passaven per casa meva, a Can Tunis, fins i tot Jordi Pujol, que s’interessava per la gent.»

La casa d’Anna Ortiz era la botigueta de queviures del passeig de Can Tunis, 84, que regentaven els seus pares, a un pas de la platja. Allà hi vivien tots: l’Elies i la seva dona, l’Anna, les seves dues germanes i els seus dos germans. Avui, el que queda està tapiat: niu de tèrmits, en ruïnes, en el camí que porta al far de Montjuïc.

Altres prohoms que freqüentaven a l’Elies i amb qui «predicaven» l’arribada d’un món millor en què la justícia també toqués als pobres: els capellans Carles

Oller i Josep Maria Torres; l’historiador Joaquim, Quim, Torres; el fundador de Partit dels Socialistes de Catalunya, Joan Reventós...

«El meu pare era un líder veïnal, no era

Mar i muntanya

Entrevista amb l’Anna Ortiz, filla del líder veïnal Elies Ortiz

un home de partit. Va viure a les barraques de Can Tunis i té una història de pel·lícula... Ell va escriure Relat d’una experiència

[«En 1948 llegó al barrio el primer inmigrante, un andaluz de Castellar de Santisteban, en Jaén, quien atrajo a otros paisanos que también levantaron en el barrio sus rudimentarias chabolas»] I jo vaig escriure L’Elies de Can Tunis [«La postguerra va ser

d’una duresa extrema»], la seva biografia, que va ser molt intensa i molt rara, i ho tinc tot documentat», continua l’Anna, llicenciada en Filologia Hispànica i que durant molts anys es va dedicar al sector de l’edició. En l’editorial Nova Terra va conèixer al fundador del moviment Cristians pel Socialisme, Alfons Carles Comín. El Relat... i L’Elies... estan esgotats a les lli-

breries, però la memòria oral també ens serveix. Aquests són els records de l’Anna Ortiz: · «El Can Tunis dels seixanta tenia els seus pescadors, i moltíssimes barraques amb sostres de cartró pedra, molt netes, molt netes, amb gent maquísima, maquísima, encara que no hi havia ni llum ni aigua, tot molt sòrdid en aquest aspecte. Hi havia una carboneria, una barberia, i a prop hi havia els dipòsits de la Campsa, on treballaven alguns veïns. A Can Tunis, al forn compraven el pa, a la botiga de la mare l’omplien de vianda i al bar del Pinyol feien la cervesa i el cafè. Els tres establiments estaven en renglera i els treballadors de la Campsa sempre feien aquests esmorzars abans d’anar a repartir la gasolina per tot Catalunya»

· «Recordo que el senyor Iriarte construïa ell mateix els televisors per a la gent del barri»

· «Molts dels seus habitants procedien de Múrcia i havien arribat en els anys vint per construir el metro de Barcelona»

· «Als anys trenta, el pare es va enamorar de la fornera del barri, i el capellà li va dir: “Has d’aprendre català”. Va aprendre català amb El Patufet»

· «El meu pare tenia una obsessió: construir habitatges assequibles per als obrers de Can Tunis. Però no ho va aconseguir. Van fer la Ronda [del Litoral] i tot un barri va desaparèixer i va estar un temps menjat per la droga. Hi ha gent que només recorda Can Tunis per aquest desastre. Els que vam viure el nostre Can Tunis ho trobem una injustícia gran»

· «A la gent la van traslladar a Bellvitge [L’Hospitalet de Llobregat] i a El Prat»

· «El meu pare era de lo social. La seva missió era ajudar, ajudar i ajudar»

· «Després de Can Tunis, la família es va traslladar a Magòria, i el primer que va fer el meu pare va ser apuntar-se a l’associació de veïns»

Els noms dels paisatges es van oblidant com s’obliden les persones que els van batejar: Cooperativa Flor de Maig, Cooperativa de Viviendas de Casa Antúnez, la Germandat d’Estalvis de Can Tunis, el «butlletí d’informació de la llar social» Ideal...

Amb dos fills i dos nets, Anna Ortiz, la filla de l’enyorat Elies Ortiz, resideix al barri de Gràcia, frontera amb Sarrià-Sant Gervasi, a la falda del Tibidabo. De la mar a la muntanya. ■

Un pla de mobilitat per protegir Montjuïc i ordenar l’arribada dels aficionats del Barça

Com ja sabem, el Futbol Club Barcelona jugarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, ubicat a la muntanya de Montjuïc, a partir de la temporada 2023/2024 a causa de les obres per a la remodelació d’un Camp Nou que demanava a crits una rentada de cara (o de cos sencer).

A priori, l’arribada del Barça a aquesta zona hauria de ser una notícia positiva pel districte i els seus barris, ja que la visita, pràcticament setmanal, de desenes de milers de persones podria servir per augmentar l’activitat econòmica dels negocis locals. Ara bé, segons declaracions dels responsables d'ordenar el trànsit, els aparcaments de cotxe i moto “no estaran a prop de l’estadi” els dies que el Barça jugui de local i, per tant, aquells que assisteixin als partits amb transport privat, hauran de fer l’últim tram a peu o amb transport públic. L’objectiu és promoure l’ús d’aquest tipus transport, en consonància amb moltes altres mesures per reduir la contaminació que està impulsant l’ajuntament de la ciutat. De fet, el director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Adrià Gomila, va declarar a Betevé que la intenció és que dels 55.000 espectadors que pot acollir l’estadi, almenys 23.000 hi arribin en transport públic.

En concret, es pretén reforçar el servei perquè 9.000 persones puguin arribar en funicular i 11.000 persones ho facin amb l'autobús llançadora, a més de condicionar un espai, el pàrquing Sot del Migdia, perquè puguin estacionar fins a 70 autocars.

Tenint en compte que els aparcaments no es trobaran als voltants de l’estadi, els principals afectats seran els barris adjacents, tal com va afirmar el regidor Marc Serra durant el darrer plenari del districte de Sants-Montjuïc: “l'objectiu és blindar els aparcaments dels barris adjacents i evitar d’aquesta manera que es produeixi una saturació de les vies públiques”. El regidor va esmentar l’esforç “per part

Solar per a una nova escola bressol al Prat Vermell

dels tècnics del districte i els de les àrees de Mobilitat i Ecologia Urbana, per protegir l’accés i els aparcaments dels barris de la zona de les afectacions que puguin derivar del Pla de Mobilitat del F.C Barcelona i de l’arribada de més de 55.000 persones els dies que jugui el Barça”.

Tot i que encara no es coneix el calendari oficial de la lliga per a la temporada 2023/2024, sí que se sap que el Barça començarà a jugar en aquest estadi a partir de l’agost d’aquest mateix any, és a dir, les obres per condicionar i millorar la infraestructura de la zona de cara a acollir al Barça i els seus aficionats els dies de partit, es faran a contrarellotge. ■ Pau Llopis

La Marina del Prat Vermell continua el seu procés d’urbanització. A les previsions d’edificació de milers d’habitatges, així com la instal·lació de parcs i altres zones públiques, se’ls hi ha de sumar una de les darreres novetats en matèria d’equipaments: la construcció d’una escola bressol que servirà per acollir als infants de les famílies que resideixin en aquesta zona. Tot i que ara mateix és en la fase de planificació, l’important és que l’escola ja té adjudicat un solar, tindrà prop de 1.000 m2 al carrer Acer. Està previst que s’hi pugui començar a construir l’any 2025. Encara es desconeix el pressupost, les dimensions i les característiques d’aquest jardí d’infància.

La intenció, però és que el nou centre educatiu pugui acollir entre 100 i 150 infants, segons el districte Sants-Montjuïc. Actualment, l’únic servei municipal que funciona a la zona és el servei infantojuvenil Imagina’t, que dona suport educatiu i de lleure a la canalla i el jovent. Aquest seria el segon equipament entre els essencials, entre altres també previstos, com un nou CAP o un nou mercat, que encara no tenen ubicació definitiva i tampoc calendaris d’execució. El repte no és menor, ja que la intenció és evitar que el nou veïnat no tingui cobertes necessitats bàsiques com l’educació i la sanitat. ■

Pau Llopis

▶ Joan Laporta i Jaume Collboni davant l'Estadi Olímpic, durant l'anunci del trasllat dels partits del Barça.

cicle d'entrevistes 28M

|| Yohany L. Ayala

És la nostra segona entrevista de cara a la cita electoral que tenim el 28M. Ernest Maragall és un home aguerrit en política i amb lucidesa i entusiasme explica la visió de la Barcelona que vol representar i per la qual, al seus 80 anys, presenta batalla per governar. Som a la redacció de la Marina, en arribar del parc de patinatge, després de la foto de rigor.

Ara que es parlava de polarització electoral a Barcelona vostè es referia a la Via Maragall. Què és?

Jo crec que Barcelona i tots els seus barris, la Marina inclosa, tenen prou qüestions pendents, tant de decisió com de millora i transformació, i demanen una reflexió mirant cap al futur i que superi debats passats o inútils. Tot plegat necessita de certa ambició i actitud per governar aquesta ciutat, per això vaig dir allò de la “Via Maragall”.

Darrerament ens preguntem molt on som com a ciutat. A quins reptes ens enfrontem?

Aquesta és una ciutat fantàstica que disposa de barris i d’un gran nombre d’associacions, d’entitats i de professionals científics, investigadors que creen, es mouen i proposen projectes diversos. Però en

28M entrevistes

canvi no tenim un govern que acompanyi aquesta riquesa i això provoca una ciutat disgustada, decebuda i enfadada amb ella mateixa. Necessitem un ajuntament amb lideratge, i que en aliança amb la ciutadania assumeixi el risc de decidir cap a on hem d’anar, prenent com a base una complicitat treballada i no un clientelisme o representacions de determinats sectors.

Sobre els reptes, tenim una ciutat bipolar, per una part, gaudim d’èxits econòmics i científics, però al mateix temps tenim un oceà de precarietat. Hi ha massa gent que lluita per sobreviure, i no pot viure. Hem de parlar de la connexió entre formació i treball, que ha de ser una eina clau. També se’ns presenten reptes quant a l’habitatge, per exemple. En concret és el gran fracàs dels darrers vuit anys i és responsabilitat de l’Ajuntament i també dels governs de la Generalitat i de l’Administració central. Com atenem millor l’emergència d’habitatge?

Posant en marxa tota la capacitat d’inversió pública, compartida amb la Generalitat de Catalunya. Però des de l’Ajuntament es pot fer bastant més. Sobretot, és cabdal establir una connexió positiva entre aquesta capacitat pública i l’acció privada, què és necessària i positiva si està ben regulada i respon a l’interès

general. També hi ha un problema d’envelliment d’edificis, molts tenen més de vuitanta anys, i per tant, necessitem un gran programa de rehabilitació que ha de liderar l’Ajuntament.

Quins són els sectors econòmics a prioritzar?

Deixi’m dir-li tres. Un és el que ja hem mencionat, el de “construcció segle vinti-ú”, que vol dir noves tecnologies, connexió amb el país, per exemple, en la utilització de la fusta dels boscos nacionals, però també en rehabilitació i en estalvi i transició energètica. I això implica generar un gran nombre de llocs de treball. No podem seguir depenent del turisme.

El segon és l’economia del coneixement. Tenim centres de recerca, científics i universitats molt potents...

Però que guanyen ben poc... Guanyen poc i a més a més estan poc connectats amb la innovació. Però de tota manera, hi ha emprenedors, professionals, PIMES... això s’ha de convertir en un sector econòmic potent i definidor de Barcelona. El tercer sector és el de l’economia “de i per les persones”, que vol dir salut, serveis socials i educació. S’ha de crear molts llocs de treball, amb innovació tecnològica i amb una voluntat transformadora de la relació entre aquests tres àmbits.

Parla d’una Barcelona bipolar. A molts barris de la ciutat, la Marina inclosa, ens toca la part negativa d’aquesta bipolaritat, on tant se val què fem no aconseguim engegar feines que ens garanteixin una mínima qualitat de vida. Cal inversió diferenciada per barris?

És exactament això el que hem de fer. Ara tenim el que s’anomena Pla de Barris, però no funciona. Hauria de representar una autèntica planificació d’inversió molt més potent i profunda, fa falta molta actuació “des de i amb” els barris. Quan parlo de Pla de Barris, parlo de revisar la planificació de la Marina del Prat Vermell. Concebuda fa vint anys demana que analitzem si és suficient amb el que està planificat o hem d’afegir, canviar o millorar coses. Hem de poder parlar de la posició del barri amb el mar, amb Montjuïc... Llavors parlem d’equipar més els districtes, per exemple?

Sí. D’equipaments, d’iniciativa privada també, d’espais públics, de formació professional, de serveis culturals. Un pla de barri ha de tenir l’entitat, el múscul, els recursos i l’ambició per ser realment tangible en termes de resultats pel conjunt del territori. No hi ha prou amb tres actuacions puntuals, com puguin ser una

“Hem de connectar la Marina i l’entorn de la Zona Franca amb formació i treball”

Alejandro Flores

“Escoles i instituts haurien d’estar connectats amb el món empresarial de les indústries de la Zona Franca”

“El Prat Vermell i el debat sobre passeig de la Zona Franca són l’oportunitat per redefinir la Marina, volem treballar amb complicitat veïnal”

Marina Montjuïc del Prat VERMELL

Reconnectar amb les nostres arrels

Des de l’antiguitat, els boscos i muntanyes d’arreu tenen una atracció i una energia que imposa respecte. És la força de la natura i li concedim l’atribut de màgic i sagrat. La història entre Montjuïc i Barcelona sintetitza la relació de l’espècie humana amb aquesta natura: del respecte i l’adoració a la instrumentalització per, finalment, tornar-se irreverent. Ara que vivim en pròpia pell el canvi climàtic, la ciutat vol fer de Montjuïc un parc ben equipat, connectat i molt més obert a la ciutadania perquè aquesta pugui gaudir del seu verd. A més a més, hi coincideix que el Prat Vermell és en construcció i des dels barris de la Marina ens proposem aprofitar-ho com l’oportunitat per resignificar el nostre veïnatge amb la muntanya.

Montjuïc, per la seva situació i característiques, és un espai privilegiat de vital importància per a Barcelona, des de la seva fundació fins avui. Ha estat pedrera per construir la ciutat, torre de guaita cap al mar, fortí encimbellat per vigilar la Barcelona ocupada, abocador de deixalles, cementiri a la banda del Morrot, barraques abans i urbanisme després del focus de dos esdeveniments internacionals, l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics del 1992.

Aquestes modificacions han deixat marca en molta gent: “La muntanya m’ha vist créixer i envellir, hi tinc una relació estreta perquè la meva família vivia a les antigues barraques; de fet, els éssers estimats segueixen allà, però al cementiri”, comenta la Juana Gil, veïna de 70 anys que trobem assolellantse a plaça de Falset, qui somriu en recordar una època alegre per a ella.

“Després de totes les transformacions per les que ha passat, calia endreçar l’actuació urbanística. Fruit d’aquesta necessitat, la muntanya es planifica de manera específica amb la modificació del Pla General Metropolità de Montjuïc el 2014, i a partir del 2018 l’equip de govern actual inicia la redacció del Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc, eina essencial que ens permetrà un parc més al servei del veïnat i de la ciutadania”, explica Xavier Martín Masip, secretari del Consell del Parc de Montjuic, que coordina les actuacions des del Dte. de Sants-Montjuïc.

L’òrgan el conformen fins a 110 membres i està presidit pel regidor del Districte, Marc Serra. Hi intervenen actors com escoles, equipaments culturals, esportius i de lleure, entitats i associacions veïnals que actuen a la zona, agents econòmics i turístics, a més dels tècnics de mobilitat i espais verds que assessoren les propostes. “L’espai ha estat molt útil perquè ens facilita arribar als responsables de manera fàcil i propera, i tot és més eficaç, ara ens sentim més atesos”, expressa Àlex Caballer, delegat de sostenibilitat de l’escola el Polvorí, que participa al Consell dins del grup de treball Natura i Montjuic, conjuntament amb altres centres i entitats que comparteixen situació i inquietuds.

El Prat Vermell

Repensar el nostre veïnatge amb Montjuïc

Entre les actuacions: Millorar l’accessibilitat i la recuperació de camins antics i veïnals, n’és exemple el camí de l’Esparver, i el primer sender urbà homologat de la ciutat: Montjuïc 360º

Reduir els desplaçaments per a vehicles privats motoritzats i potenciar el transport públic. N’és exemple la nova parada del 23 a Can Clos, i la gestió del Pla de Mobilitat del Parc amb l´arribada del FCB a Montjuïc

Més il·luminació i millor urbanisme, mesures entre les quals hi és un nou camp de criquet a l’antic camp del Polvoritense o el nou parc urbà de Can Clos

L’objectiu és fer que Montjuic esdevingui un espai de gran importància ambiental on, a part de tota l’oferta esportiva, cultural i de lleure també es pugui gaudir de la natura. “Un parc de parcs accessible a la ciutadania”, explica el document en què es recullen tots els debats i les aportacions tant dels ciutadans com dels experts a la web Decidim Barcelona.

Però on som ara en la relació amb Montjuïc? Ho preguntem al centre que fa gala del nom del parc, l’institut Montjuïc. “L’utilitzem molt com a recurs i per anar-hi d’excursió amb l’alumnat, sortint des de la Bàscula. Hem estat en pràcticament tots els equipaments de la muntanya: el Jardí Botànic, la Fundació Miró, Caixa Fòrum, Museu de l’Esport, l’Estadi Olímpic... un any vam organitzar la trobada de famílies al Mercat de les Flors i al Teatre Lliure. Ara bé, sempre pugem en bus i ens encantaria d’anar-hi passejant des del centre”, reclamen Domingo Espot i Carme Pons, director i coordinadora pedagògica, respectivament.

Precisament, una de les principals millores que s’impulsaran a Montjuïc és l’accessibilitat i la recuperació de camins antics i veïnals per fomentar la seva recuperació com a ruta pel senderisme, seguint els projectes del Pla Director de Camins. N’és un exemple el camí de l’Esparver, conegut per ser una farmàcia a l’aire lliure per la varietat de

plantes medicinals i que ha estat font de remeis per a veïns i veïnes durant molt de temps. Ara a més, també el visiten les escoles del voltant per ensenyar ciències a la canalla.

“La meva àvia tenia allà figueres i ametllers, i sovint pujàvem tota la família a fer-hi un foc i dinar plegats amb els veïns de Cases Barates; teníem un foradet on guardàvem la taula, l’oli, la sal, tot... aquests costums s’han perdut i ja no puc pujar a la muntanya per la meva edat”, recorda la Juana. Aquest camí és només un exemple però hi ha un Pla amb nombroses actuacions.

Després, també es vol reduir els desplaçaments per a vehicles privats motoritzats i potenciar i millorar el transport públic i la circulació de vianants i bicicletes. La transformació en marxa mira l’horitzó cap a l’any 2029, en què es commemoren els 100 anys de l’Exposició Internacional del 1929.

D’igual manera, es pretén incidir en la relació de la muntanya amb els barris històrics de Montjuïc (Can Clos, el Polvorí, Font de la Guatlla, Poble-sec i la Satalia...). Són un dels principals actors subjectes a millores. Fruit d’això s’acaba d’instal·lar una parada nova de la línia 23 al barri de Can Clos, a prop de l'encreuament amb la de la Pedrera del Mussol.

La Katalin Soos espera el bus 13 davant de l’escola Can Clos i reclama que

Panoràmica dels barris de la Marina a peu de Montjuïc.

Alejandro Flores

Com millorar la relació dels veïns i veïnes amb la muntanya?

s’accelerin les actuacions previstes. “Cal augmentar la freqüència de pas de les línies que connecten els barris de muntanya amb el centre de la ciutat”, comenta. A la Marina, de 20 anys, li preocupa la tornada de nit: “no hi ha busos nocturns que connectin plaça d’Espanya amb Can Clos. És perillós, he de venir caminant fins a casa meva tota sola”, detalla i encerta en el mateix diagnòstic que ha impulsat una revisió de tota la il·luminació a Montjuïc. “Tot no serà immediat però ja està contemplat i són temes a desenvolupar en el futur Pla d’Actuació”, diu en Martín.

I a la Marina del Prat Vermell, com s’ho fan amb aquesta muntanya? “Incomunicació i trastorn” són les paraules que utilitzen per descriure la relació que tenen amb Montjuïc, Luisa Fernanda i Manel Miguez, una parella jubilada que viu al carrer del Foc, cantonada amb el passeig de la Zona Franca, just a l’entrada del nou barri: “Concerts, fires, actes... això són nervis i moltes molèsties”, es queixen. Altrament, l’Assumpta, veïna de 47 anys que ha arribat fa poc més d’un any expressa: “M’encanta passejar-hi amb el fill i el gos, per mi és un luxe, però cal millorar molt tota la zona”.

I amb la idea de convidar el veïnat perquè l’aprofiti més, en aquest cas, per exemple, s’ha previst un nou passeig per a vianants des del carrer del Foc fins al Mirador de l’Alcalde i la millo

ra substancial de la connexió d’aquest tram. A més a més, es treballa l’oferta cultural i de lleure del parc, reforçada ara amb les jornades del Viu Montjuïc, que inclouen des d’itineraris guiats pel parc i activitats familiars fins a jornades de portes obertes i visites guiades a les exposicions, així com concerts i actuacions de dansa i teatre gratuïtes. Igualment, es faran diverses actuacions per millorar l’urbanisme. N’és un exemple el Camp de futbol Julià de Capmany, l’antic camp del potent i desaparegut club Polvoritense que passarà a ser un camp de criquet; o la construcció del nou parc a tocar de

Can Clos, una actuació que comprèn 24.000 metres quadrats als carrers del Foc, dels Ferrocarrils Catalans (entre Foc i Alts Forns) i de les Diligències i el camí de Can Clos.

Si ho pensem en termes estratègics i, només per citar dos exemples que il·lustren la magnitud dels canvis que tindrem a la Marina, a la millora de Montjuïc cal sumar-hi el repte d’engegar el Pla del Litoral, que ha de connectar la Marina amb la resta de la ciutat via el Morrot, i l’imminent arribada del Barça i l’impacte que tindrà en la zona. Tot plegat, una oportunitat per a re significar la relació entre la

Marina, Montjuïc i Barcelona. Així, la Katalin, la Marina, l’Assumpta, la Luisa, el Manel, el Domingo i la Carmen descriuen situacions ja contemplades en les futures actuacions al Pla d’Actuació del parc i les diverses eines que ho faran possible, ja que un dels principals objectiu que té és incidir en la relació dels veïns i veïnes dels barris al voltant de Montjuïc. Aquesta relació trencadissa no pot ser, ha de tornar la màgica seducció entre la muntanya i els barris que l’habiten o li fan de guardians, entre els quals s’hi troba la Marina i el barri que comença a dir-nos hola, el Prat Vermell.

connectats a Montjuïc

Carrer del Foc, l'entrada a Montjuïc del veïnat del Prat Vermell, pel barri de Can Clos. Alejandro Flores

20 anys, estudiant del grau d’Il·luminació, captació i tractament de la imatge a l’institut de la Mercè.

Què destaques d’estudiar al voltant de la muntanya

Des de classe veig el cementiri de Montjuïc, penso en el poble jueu que va viure-hi, em sembla un lloc molt interessant i fotografiable. A més hi és el palau Sant Jordi, lloc de concerts. De petit, sovint venia amb el meu avi a veure les fonts màgiques i amb la família gaudíem les vistes del mar i el port. També tinc el record de les pràctiques de cotxe.

La nostra RELACIÓ amb Montjuïc

Quins records tens de la infància a la muntanya

En tinc molts, quan era petit treballava a una fusteria del Poble-Sec i anava i venia per Montjuïc caminant cada dia, m’agradava molt fer la figuereta recolzant-me en els fanals de llum o en les fonts d’aigua que trobava pel camí. Ara, però des de fa molts anys, no pujo mai a muntanya, no vaig cap allà per a res perquè no tinc temps.

DOMINGO ESPOT I CARME PONS

Director i coordinadora pedagògica de l’Institut Montjuïc, respectivament.

Tots dos amb més d’una dècada treballant-hi.

AARÓN TOLOSANA

34 anys, vigilant, veí que ha crescut i encara viu a Eduard Aunós.

Què et ve al cap en sentir Montjuïc

?

Allà he après a conduir, he gaudit de molts concerts, de jovenet m’escapava amb els amics pel camí del castell de Montjuïc i de petit anàvem als parcs amb la família. Ara sobretot la utilitzo per anar al centre de Barcelona en cotxe sense passar per Gran Via, ja que des del Prat Vermell costa una mica més d’arribar-hi a peu. Hi ha llocs on sí que s’ha millorat l’accés, com són les escales mecàniques o l’ascensor del Polvorí.

RAFAEL FERNÁNDEZ

79 anys, veí d’Eduard Aunós, porta l’única carnisseria del barri

Treballem molt amb el Parc des de sempre. Fem moltes activitats per aprofitar els recursos que té, especialment a l’assignatura de ciències naturals. Hem realitzat excursions a tots els equipaments culturals al llarg de tot l’any, pugem en bus, però ens agradaria fer-ho per l’antic camí que arriba fins al cementiri, que és el camí natural de la gent del barri cap a la muntanya, una drecera en què trobem punts històrics importants que cal millorar.

Records amables i molèsties varies s’entrellacen en el reguitzell d’experiències que tenim els veïns i veïnes amb la muntanya màgica. Ara que hi ha un Pla d’Actuació per millorar Montjuïc i que el Prat Vermell és en construcció, volem repensar com pot donar més de sí aquests potent veïnatge.

Quin ús fas de la muntanya

Cap ni un, gairebé mai passem per allà, visc d’esquena a Montjuïc, tot i que porto aquí des de l’any 1989. Tinc dues pròtesis i no puc fer gaire esforç, anar-hi a les activitats culturals o recreatives és difícil, fins i tot en cadira de rodes, ja que hi ha trams en algunes voreres que estan en mal estat. Caldria millorar el transport, l’accessibilitat i l’estat d’alguns camins.

Com imagines

? ? ? ?

Montjuïc d’aquí a 10 anys

LUISA FERNANDA

Ara mateix, quan hi passejo amb els amics o hi vaig per fer senderisme o per fer fotografies trobo a faltar més connexió amb el mateix Institut de la Mercè i també més il·luminació, perquè quan es fa fosc em sento insegura de caminar-hi sola. La vull amb més llum, més connectada i més segura, així me la imagino en el futur.

ROBERT MUNTANER

JULIA BELLOMAR

21 anys, estudiant del grau superior d’Il·luminació a l’Institut la Mercè.

Què és el que més valores de tenir Montjuïc al costat

placeta, un equipament, un carril bici... és que això ja hi havia de ser segurament. Per exemple, quantes llibreries hi ha en aquest barri?

Cap ni una. Hi ha un parell de botigues que venen llibres, entre altres coses.

Doncs a mi em sembla que un Pla de Barris que no inclogui que hi hagi no una, sinó tres llibreries com a mínim en aquest barri, no té sentit. Cal tenir una visió integral, amb un pla que també pensi què faran les escoles de les cinc de la tarda a les nou del vespre i què vol dir patrimoni públic en equipament educatiu i ciutadania en general.

Ara, a manera de valorar els grans temes de ciutat, li convidaré a una mena de joc on vostè haurà de respondre als enunciats amb un d’acord, en total desacord, un d’acord, però... i en tots els casos tindrà l’opció d’afegir el que vostè proposa.

D’acord. Però llavors m’enrotllaré i serà fatal. [Rialles]

Primer enunciat; impulsar més superilles i més carrils bici. Més carrils bicis, sí. Més superilles no, perquè em sembla que la manera com s’està gestionant el concepte genera efectes secundaris que són contraproduents en molts casos. Nosaltres posarem sobre la taula la reducció del trànsit i la contaminació a tota la ciutat. I quan parlo de carrils bici, em refereixo a carrils ben connectats i instal·lats, no com el del passeig de la Zona Franca.

Segon, seguir el model de turisme sense gaire restriccions als inversors. En desacord. L’alternativa és governar, és regular. És a dir, necessitem el turisme a la ciutat? Sí. Necessitem dependre d’ell? No. Primer, hem d’aprofitar bé els recursos derivats de la taxa turística que ERC va proposar i arribar a acords amb els hotelers, operadors turístics, i també amb els ajuntaments i amb tot el país per establir polítiques de descentralització del turisme. També volem posar alguns límits als creuers.

Tercer, anem pel bon camí, però cal millorar la neteja i la seguretat. Cal millorar la neteja i la seguretat, sí. Anem pel bon camí, no. A mi em fa vergonya que haguem de discutir aquestes qüestions en una campanya electoral. Una ciutat hauria de donar per descomptat que té uns nivells acceptables de seguretat i que està neta. Això són bàsics. I un altre bàsic ha de ser que la mobilitat estigui garantida. Cap d’aquests elements defineix ara Barcelona i són responsabilitat del govern.

Quart, cal pactar amb les elits econòmiques de la ciutat per aconseguir projectes potents.

Cal pactar amb el sector privat en general, no només amb les elits. Cal mirar als ulls als poderosos. Necessitem una institució pública forta i un ajuntament que sigui conscient de la seva pròpia força. Hem d’aconseguir que hi hagi inversió privada, per exemple en habitatge. Comparteixo el criteri del 30% però està tant mal definit operativament que l’únic que ha aconseguit és paralitzar-ho tot.

La realitat és que Barcelona perd joves cada any de manera significativa, per això.

Perd joves i perd actiu col·lectiu, iniciativa, talent, capacitat cultural...

Què fem per retenir-los?

Se necessiten polítiques d’habitatge i de connexió, transformació i treball. Vull dir, tenim la formació professional connectada amb l’activitat econòmica de la Zona Franca? Amb les indústries, amb la SEAT, amb la ex-NISSAN... ni molt menys hem esgotat les possibilitats de connexió intel·ligent entre servei públic d’educació i capacitat de creació d’ocupació digna. Proposem un acord per establir un salari mínim de ciutat.

I més o menys quin hauria de ser?

Al voltant dels 2.500 €, com a mínim. Està molt bé que hi hagi un mínim per tot el país, però això no és incompatible amb establir també un mínim per una realitat diferenciada, com la d’aquesta ciutat.

Parlem de la Marina, seguim necessitant millor connexió amb el metro. Hem de parlar de fons i estudiar tècnicament i socialment les possibilitats de la L2 que havíem arribat a concebre.

És partidari de recuperar aquest projecte?

Soc partidari de recuperar, com a mínim, la idea. De posar-la seriosament sobre la taula i veure què costa, què representa, quines dificultats físiques i geogràfiques hi ha, està

sultats. Sembla que s’estiguin fent com illes urbanes. Tampoc pot ser que els edificis públics, com el de la Generalitat, siguin mons tancats, de gent que arriba, aparca el cotxe, treballa a l’oficina i se’n va. Necessitem crear vida comercial i cultural al voltant. Això és lideratge veïnal i l’actitud amb la que la ciutadania d’aquí assumeix això, tot i que pugui ser amb desconfiança.

S’hi veu com oportunitat, però l’experiència ja porta dècades, hi és el Port, el Consorci, la Fira.... no tenen ni tan sol un projecte als barris del seu voltant i de política laboral que miri cap aquí o, si n’hi ha, és poca cosa. El més natural seria que les escoles i instituts d’aquí tinguessin les vies de connexió

Montjuïc, per exemple. A més de complementar-ho amb altres mecanismes de connexió amb la ciutat, hi ha possibilitats. Si no, Zona Franca i la Marina tendeixen a ser el “final de” i a una ciutat no hi poden haver “finals”. La Marina ha de poder desenvolupar tota la seva capacitat, especialment en aquesta línia de connexió cap a la ciutat, cap a l’àrea metropolitana i cap al mar.

Al Prat Vermell hi ha nova construcció i avança a bon ritme. Com valora el que s’està fent i què s’ha de prioritzar?

Tota creació de ciutat nova implica també un canvi de ciutadania, una novetat, i està bé que sigui així. Però és necessari que el barri també tingui el caràcter de lideratge, per acollir, per convertir i per construir un clima i un civisme. Desprès també hi ha un segon aspecte, que és el que parlàvem abans amb les llibreries, quin segell té la Marina del Prat Vermell en termes de qualitat no només econòmica o d’habitatge, sinó també com espai urbà? Què crearem aquí? Què afegirà a la ciutat? Quins motius tindran els ciutadans de la resta de Barcelona per venir aquí?

Precisament, la dinamització econòmica és una preocupació compartida. Falta un lideratge públic capaç d’arrancar el motor de la complicitat amb el veïnat i la ciutadania que proporcioni aquests re-

amb tot el món empresarial de les indústries de la Zona Franca, que signifiquessin una connexió natural entre barri i empresa. I com és que no hi ha això?

Perquè no hi ha un govern que ho impulsi. Formació professional vol dir connexió entre formació i treball. És una part del compromís més de fons, és un tema d’actitud i de rol de l’administració pública. Acabem, tenim en marxa el procés participatiu pel nou passeig de la Zona Franca.

Hem demanat a la Comissió d’Urbanisme que el procés de participació s’allargui i sigui seriós i respectuós. No es tracta de decidir només per on passa el carril bici o on es posen uns quants metres de verd. És la concepció global del barri el que està en joc. Afortunadament a la Marina, cada cop hi ha més coneixement, solvència, professionalitat, criteri... i és justament això el que s’ha de representar. Ha d’existir aquesta interlocució i la capacitat d’acord i complicitat que esmentàvem abans amb la ciutadania. I una qüestió no menor, no disposem dels informes tècnics necessaris per començar el debat. És a dir, no coneixem bé les condicions, ni les mesures, ni les restriccions, els límits... i per tant, és impossible fer bé la reflexió. Cal fer-ho bé i ho farem! ■

“Els joves representen l’actiu col·lectiu i no els podem perdre”

“El Pla de Barris no ha funcionat, cal descentralitzar les decisions i dotar els barris de més recursos”

“Cal pactar amb el sector privat i mirar als ulls als "poderosos".

Necessitem un Ajuntament que sigui conscient de la seva força”

▶ El candidat a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, durant l'entrevista a la redacció de La Marina. Alejandro Flores

Amb la mirada posada en les eleccions del 28M a Barcelona, convidem diversos actors de la societat civil a conversar sobre el moment social i econòmic que vivim. Sense dubte, els sindicats són un actor cridat a recuperar més protagonisme i la seva força i capacitat real d’incidència, en part, determinarà la nostra capacitat de reduir les enormes bretxes econòmiques i socials que distancien uns i altres barris de la ciutat.

A cap ciutat, a Barcelona tampoc, no li interessa categoritzar els ciutadans entre els de primera i de segona, depenent de l’estat de benestar al qual puguin accedir. Ni a Pedralbes ni a la Marina. Però la inèrcia ens hi porta. Com reduir aquestes desigualtats? A EEUU i Brasil aquesta desigualtat ha acabat donant ales a personatges com Trump i Bolsonaro, i la Barcelona del segle passat té una història convulsa i plena de lluites per aconseguir una societat amb igualtat d’oportunitats. On som ara? I cap a on anem. En parlem des de la perspectiva dels treballadors i treballadores organitzats, liderats per Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya.

S’ha descartat una recessió i Espanya, Catalunya i Barcelona tenen bons indicadors de creixement econòmic. No obstant això, hi ha una majoria treballadora que no percep la millora. La percepció és una realitat. Les dades macroeconòmiques no indiquen la desagregació real ni la distribució de rendes. El que estem veient és una política fiscal que no és capaç de reduir les desigualtats, que tampoc s’estan corregint en el marc de les empreses.

A això, hem d’afegir una posició de poder, gairebé sobirà, del concepte de propietat d’empresa. Llavors, quan els treballadors discutim sobre la distribució de plusvàlues per transformar-les en salaris millors apareix el bloqueig patronal. Per això, i des de fa més d’un any, des del sindicat plantegem una campanya de “millor salari o conflicte”, perquè en aquests moments de pots-pandèmia hem de garantir que no es quedin enrere moltes més persones de les que ja hi havia arran de la crisi econòmica.

Vol dir que els empresaris de sectors que estan guanyant enormes quantitats de diners enmig d’aquesta crisi s’han radicalitzat, respecte a no reconèixer els drets laborals?

Venim de la reforma laboral del PP que els hi va donar l’arbitrarietat per retallar

salaris, canviar contractes laborals i crear empreses fantasmes per externalitzar treballadors i treballadores. Per a ells ha estat una dècada gloriosa. El canvi d’etapa significa canvis estratègics en el marc normatiu, com l’efecte de la contractació o la recuperació de poder dels treballadors en la negociació dels convenis col·lectius. Ara, si n’acaba la vigència, no es queden sense conveni, perquè hem recuperat la ultraactivitat dels convenis col·lectius. Això el que està provocant és un increment de la conflictivitat. El nombre d’hores de vagues a les empreses s’han multiplicat un terç més l’any 2022, en comparació a les que es produïen abans de la pandèmia.

Centrem-nos en Barcelona. Ara que afrontem una campanya electoral es parla del model productiu i de sectors com el sociosanitari i les TIC. Quina és la vostra visió?

Penso que és “el repte” que té la ciutat després de les eleccions municipals. Estem patint les conseqüències d’una manca de model real, que sigui capaç d’equilibrar l’economia entre el sector serveis i el de la indústria. No podem dependre només dels serveis. Hi ha sectors emergents, com són les TIC, en els quals s’està fent una

aposta per part de les administracions, però de manera encara tímida.

El repte de la pròxima etapa no només és generar una ciutat sostenible mediambientalment per al ciutadà, sinó també econòmicament. I per aconseguir això hem de generar llocs de treball amb més estabilitat i millors salaris. El que s’està produint és una profunda gentrificació de la ciutat, i tota una generació està sent obligada a marxar a causa d’un increment desorbitat dels preus de l’habitatge.

La desigualtat a Barcelona no fa més que créixer, malgrat els ajuts. Hi ha molta distància entre l’aposta per sectors nous i en qui impacten. Fa la sensació que res d’això arriba als barris amb més necessitats.

Penso que el paradigma que dius es veu ràpidament si posem l’Eixample en comparació amb l’eix Besòs. Hi ha dues Barcelones que són molt llunyanes l’una de l’altra en relació, fins i tot a les propostes de serveis, apostes laborals i el perfil de les persones que acaben convivint en aquestes parts de la ciutat. Si l’eix Besòs fos capaç de recuperar l’espai de la reindustrialització, estic ben segur que això, aquesta llunyania tan gran en els perfils, canviaria radicalment.

Com veieu els sectors que estan despuntant, fonamentalment les TIC?

La Marina té unes condicions interessants en aquest sentit, però no s’hi veu una aposta clara de l’Administració, en matèria laboral, per exemple.

Si mirem estadístiques, una persona qualsevol que treballa a la Marina, segurament no és veïna del barri, com els arrelem?

La negativa dels empresaris a millorar els sous ha incrementat els conflictes laborals a les empreses

El nombre d’hores de vagues s’han multiplicat un terç més l’any 2022, en comparació a les que es produïen abans de la pandèmia

El sector TIC està caracteritzat per una participació important dels joves. I hi ha una relació directa entre la precarietat dels salaris i la capacitat d’accés a un habitatge. A Barcelona els joves han de dedicar el 85% del seu salari a l’habitatge. És impossible viure així. Si mirem estadístiques, el més segur és que una persona qualsevol que treballi a la Marina, segurament, no és veïna del barri, sinó que viu en altre lloc de Barcelona o de l’àrea metropolitana. Per tant, com construïm espais d’arrelament social, associatius i de convivència de la gent que hi treballa?

El nivell de rotació contractual que tenen les TIC és molt alt. Hem de mirar si els efectes de la reforma laboral, que té el concepte de contracte indefinit com a protagonista, té un impacte en el model de participació. Nosaltres pensem que la reforma laboral, en relació amb el contracte indefinit, provocarà que el treballador s’arreli a l’empresa i s’organitzi per reclamar millors condicions laborals. S’han d’aplicar polítiques públiques. La proposta real és l’habitatge social i el control de preus. És molt dur dir-ho, però la democràcia ha construït menys habitatge social que el franquisme. Vam confiar plenament en el fet que el mercat immobiliari resoldria el problema d’un dret constitucional com és el de l’habitatge i no ha estat així. Si no hi ha un control que el garanteixi, estem coixos democràticament.

Parlem de Nissan. N’hi ha hagut bones notícies, com ha estat el procés? Una empresa ja ha començat a desenvolupar les seves tasques en els terrenys de la Nissan. El dia 23 de febrer finalitzava tot el procés de reindustrialització que havíem engegat a la sortida de l’acord laboral per tancar les extincions dels contractes a la Nissan.

Ha sigut un camí llarg perquè hi ha hagut dificultats administratives, sobretot en la cessió del terreny perquè és un espai públic, de la Zona Franca. La segona empresa ocuparà l’altra part de la fàbrica i així podrà dur a terme el compromís d’arribar a les 1.000 persones de contractació directa dels que treballaven a la Nissan. Si tot va com està previst, tindrem un final satisfactori.

De totes formes, no pot ser que aquest tipus d’iniciatives siguin efectives només sota la pressió sindical i dels treballadors i treballadores. Hi ha d’haver un marc normatiu de l’Administració que prevegi aquesta situació, ha estat per aquesta feblesa que hem trigat dos anys a trobar una solució, quan d’haver-lo tingut l’hauríem trobada més ràpidament.

Què passa amb sectors digitals en què manca molta regulació, com és el cas d’Uber i Amazon?

Hi ha un avenç molt important. A Catalunya tenim l’orgull d’haver convocat per primera vegada a Europa una vaga de treballadors i treballadores de Glovo. Fruit d’aquesta mobilització ha estat el conveni marc de Just Eat. Amb Glovo s’ha aconseguit un marc de condicions que resol qüestions com el preu per hora, o que l’empresa faciliti una bicicleta, però manca el gruix, que és on l’empresa es nega i incompleix reiteradament la llei. Hem demanat al Minis-

Javier Pacheco, secretari

“Ni la política empreses la desigualtat”

política fiscal ni les

estan corregint desigualtat”

teri de Treball que comenci a actuar per la via penal, perquè és un incompliment repetitiu del marc normatiu del nostre país i té uns efectes laborals greus que porta als treballadors i a les treballadores a l’esclavitud.

Malgrat tots els avenços, la bretxa salarial continua sent una realitat. I com està el sindicat també en aquest sentit?

Malgrat que des del 2015 es produeix una tendència de correcció, de persistir aquest ritme trigaríem 25 anys a acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones. El problema, sobretot, està en l’estructura dels salaris. També pel tipus de treball que normalment desenvolupen les dones, molt més precaritzat. Després, perquè les estructures que hem construït amb els con-

venis col·lectius tenen una configuració on els salaris base i els complements determinen un biaix de gènere molt important, com són els complements de nocturnitat, normalment ocupats per homes.

Hi ha elements que hem conquerit darrerament relacionats sobretot amb la llei dels Plans d’Igualtat. Però la norma és un element subjectiu i per fer-la efectiva hem de canviar la cultura mitjançant la pràctica, i dotar-la de recursos. A Catalunya, ara tenim 6.600 empreses obligades a tenir un pla d’igualtat. El 2022 només hi havia 800 que l’havien registrat a la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa al sindicat, hi ha una representació paritària i ens esforcem a multiplicar a la gent formada en aquest tema, hem incrementat un 20% els recursos en formació sobre plans d’igualtat i s’han incrementat, pràcticament, un 30% les persones dedicades a negociar plans d’igualtat. De totes maneres, 145 mil persones que paguen la seva quota al Sindicat no poden garantir el dret efectiu d’una situació que afecta 3 milions i mig de persones a Catalunya.

Ara hi ha els Next Generation, els ajuts que rebem d’Europa per transformar diversos sectors, digitalització i economia verda, sobretot. Es temia que la burocràcia acabés limitant-hi l’accés als més grans. Com ho veieu vosaltres?

Estem molt preocupats. Primer de tot hem de dir que el nostre país hi ha dades que mostren, que més o menys, no som capaços de gastar el 52% dels recursos disponibles per la UE.

El tema és que el gruix del múscul de l’Administració pública està focalitzat en sanitat i educació, que ha de ser-hi, però l’àmbit administratiu està tan poc valorat pel funcionariat, que sovint no hi ha recursos suficients per fer realitat el des-

plegament d’aquestes partides que venen d’Europa. I és un problema endèmic. A més, els Next Generation tenen un nivell de rugositat en l’aplicació i la justificació dels recursos, que multiplica encara més la necessitat de recursos d’administració per a gestionar-los. Per tant, hem de posar d’acord a empreses, que han de garantir els projectes i l’impacte en l’ecosistema de la petita i mitjana empresa. Són elements fonamentals molt difícils d’articular. La preocupació principal és que els primers PERTE (Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència) que s’han posat en marxa estan pivotats per grans multinacionals, aprofundint en el caràcter oligopolístic d’alguns sectors de la nostra economia, com l’energètic, l’automobilístic, el de l’aigua... en els quals ens juguem, fins i tot, drets de ciutadania.

Tot i això, aquesta quantitat ingent de diners tindrà un impacte positiu, això segur, sobretot perquè s’està destinant a la revolució digital i a la revolució verda, sectors que nosaltres pensem que són factors fonamentals del canvi de model productiu.

A França i Anglaterra hem vist vagues multitudinàries pel malestar que hi ha i liderades pels sindicats. Com veieu el moment a Espanya ara mateix?

A França i Anglaterra hi ha governs conservadors i liberals, nosaltres tenim un govern esquerrà que està fent les polítiques més progressistes que hem tingut en democràcia. Per tant, la resposta ciutadana davant una reforma laboral amb el contracte indefinit com a protagonista, amb un increment del salari mínim, o una política d’ingressos mínims vitals que està corregint part de la desigualtat, difereix molt de les de França o Anglaterra. Hem de mesurar la capacitat d’empatia amb les organitzacions sindicals sobre la seva capacitat representativa real. ■

“Tota una generació està sent obligada a marxar a causa d’un increment desorbitat dels preus de l’habitatge”

secretari general de CCOO a Catalunya

empreses

Pau Llopis

Joan Pejoan

Medalla d’Honor de Barcelona a Benito Maín

El 21 de febrer tenia lloc el plenari del districte Sants-Montjuïc, en el qual, entre els diversos temes i punts que es van tractar, s’hi trobava la proposta de concessió de dues medalles d’honor de Barcelona. Una d’elles era a l’Associació Cívica La Nau, entitat que guarda una relació històrica d’ajuda i compromís amb el barri de Sants. L’altra, a Benito Maín, escultor nascut a Guadalajara, que és veí de la Marina des de ben jove, a qui es proposa per la seva trajectòria artística i la seva vinculació i implicació amb el barri i les seves activitats culturals.

Ambdós candidats van ser aprovats amb acord unànime de tots els grups municipals.

Les obres d’en Benito, a més a més,

ja formen part del conjunt, de l’arquitectura i de l’imaginari col·lectiu de la Marina i del districte en general. Tal com va esmentar Marc Serra, en són exemple el monument commemoratiu a pescadors i treballadors de les fàbriques de la plaça del Moviment Obrer, l’estàtua a mida real del Quixot que es troba a la Biblioteca Francesc Candel o els guardons dels premis Francesc Candel, també creació del manyà.

A més a més, des de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) ja es reconeixia l’any passat a Benito Maín per tota una vida dedi-

L’Orgull ja té una plaça a la Marina

cada a l’art i també per la seva relació amb la Marina, que l’han convertit, a còpia d’esforç i treball, en un dels símbols artístics més reconeixibles, ara no només del barri, sinó de la ciutat. ■ P.L.

La Granja Elena, guardonada amb el Sol Repsol

Situada al número 228 del passeig de la Zona Franca, la Granja Elena és un dels establiments de la Marina que més ressona. Fins i tot demanant l’àpat més fàcil d’elaborar, podrem apreciar tota la feina que té al darrere, a les trinxeres d’una cuina que no és nova als mitjans de comunicació.

I és que l’últim reconeixement que ha rebut ha estat el Sol Repsol que apareix a la Guia Repsol d’enguany. El Borja Sierra, que professa la que ell denomina “alta cuina de barri”, agraïa a les seves xarxes socials el premi: Una nit fantàstica, un Sol que és de tots i per a tothom; per a tota la Zona Franca, per al barri, per als nostres clients i proveïdors. Carmen, Miri, Jorge, Alex, Gemma i Kevin” deia el cuiner, orgull d’un barri que s’enorgulleix del merescut reconeixement. ■ A.F.

Esquerra vol aprofundir el debat sobre el passeig de la Zona Franca

Després dels debats participatius entorn de la remodelació del passeig de la Zona Franca, Rosa Suriñach i Frígola, regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona, va presentar a la Comissió de Mobilitat i Urbanisme una proposta que constava dels següents punts:

• Un procés participatiu dins el termini i en la forma escaient d’acord amb l’escala i la importància del passeig.

• Un estudi acurat de mobilitat de la zona, que inclogui el mateix passeig, els carrers dels barris de la Marina del Port i de la Marina del Prat Vermell i que contempli la variació del trànsit existent segons dies i franges horàries.

• Una anàlisi i redacció de la proposta que tingui en compte la relació del passeig amb la muntanya de Montjuïc, la possible pacificació dels carrers adjacents, el paper del passeig com a eix vertebrador del barri, la possibilitat de connectar la Zona Franca amb el mar i la seva relació amb el Morrot, aconseguir la continuïtat amb la rambla del Badal, la connexió amb Can Batlló i la Bordeta, i la millora i racionalització de la xarxa d’autobusos públics.

El regidor del Districte, Marc Serra, va esmentar un treball tècnic que està desenvolupant un despatx d’arquitectes amb l’encàrrec “de fer els dibuixos dels diferents models que hi ha sobre la taula”,

es treballa amb la previsió que estigui disponible al març i que tot el procés estigui tancat per principis de l’any 2024, moment en el qual es podria licitar i començar l’obra. ■ Pau

Llopis

Solució al joc de pàg. 23

La plaça que queda entre el passeig de la Zona Franca i el carrer Foneria era coneguda de moltes maneres: plaça del Metro de Foneria, plaça davant la Sala Pepita Casanellas… No obstant això, i especialment durant l’últim any, ja hi havia veïns que la coneixien amb el nom que ara ja és oficial: plaça de l’Orgull. El darrer Ple del Districte de Sants Montjuïc, celebrat el passat 21 de febrer, va acordar amb els vots a favor de Barcelona en Comú, PSC, Esquerra Republicana, Junts i Ciutadans que aquest espai, davant de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, s’anomeni com a plaça de l’Orgull. Així, aquesta plaça sense nom ja en té un en honor al que moltes entitats l’havien reivindicat.

El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona ja ha publicat la denominació per part de la Ponència del Nomenclàtor. La Taula de Dones de la Marina, que agrupa diferents entitats del barri, porta més de dos anys impulsant la defensa dels drets de la comunitat LGTBIQA+ a la Marina. Amb mobilitzacions, activitats i reculls de signatures que cada any ha augmentat de participants, la reivindicació activa ha aconseguit dedicar-li un espai a aquest col·lectiu. ■ A.F.

L’AMCL, amb l’objectiu d’agrair a les persones o entitats alienes a la Marina que han estat o estan col·laborant per millorar les nostres necessitats artístiques i culturals, ha pensat a crear actes de reconeixement i gratitud en el seu honor. És per això, que estem treballant per crear el primer d’aquests actes per a unes persones que durant molts anys es van dedicar a formar musicalment als veïns que volien aprendre.

Es tracta, en aquesta ocasió, dels components dels grups Leza i Lahiez, format pels germans Sánchez. A l’homenatge estan convidats, també, els antics alumnes i components del grup Umbel·la i Folk Montjuïc. A més, sol·licitem a les persones i entitats que vulguin adherir-se a l’acte que truquin al telèfon +34 637 48 19 97. ■ Redacció

Reconeixement a músics compromesos amb el barri

Una mirada al pasado y el presente de las luchas obreras y sociales del barrio

Rafael Ochoa

Tomás Martínez es un luchador y vecino nuestro, de toda la vida, que ha dedicado su vida tanto a la lucha obrera como a la social. Es miembro de Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat y participa en el Cosell de Barri junto con otras entidades para mejorar el barrio. Le agradezco mucho su tiempo y esto es lo que nos ha narrado.

¿Desde cuándo sentiste la inquietud interior por defender los derechos de la sociedad, Tomás?

De muy joven, con 15 ó 16 años. Mi hermano Tino fue un referente para mí. Estudiaba en la universidad y comenzó a participar en partidos políticos ilega al final dejó sus estudios; como tantos otros, para colaborar en la construcción de la democracia con el Partido del Trabajo (PTE). Empezamos en movimientos vecinales y participamos en muchas huelgas de las industrias que había instaladas en el barrio, como Metalco, Seat, Nissan, etc. También estuve en las Vocalías de Jóvenes cuando se consolidan las asociaciones de vecinos en España, allá por el 74.

La lucha obrera y vecinal en el barrio, ¿cómo ha sido?

Apoyé y participé en los movimientos vecinales como el del parque Can Farrero, la eliminación de las vías del tren de la potasa, el metro y la ampliación aún pendiente de la L2, la Báscula, el CAP Dr. Carles Ribas, Can Sabaté, Can Farrero… Dimos soporte también a las duras huelgas de Valeo, Pegaso (Barreiros), Seat, Motor Ibérica (Nissan), Miniwatt y Philips, Hispano química, gasolineras, taxis, etc.

¿Qué hay de las antiguas luchas?

Se desarrollaron en Can Barret (Industrias mecánicas), situada en lo que hoy es el parque de Can Sabaté, Sangrà (al lado), las industrias de Indianas instaladas en el Prat Vermell, Can Farrero, La

Bòbila, Can Teixa, La Capa, Pentavin, La Riviere, etc. Fueron empresas en las que en algún momento sus obreros lucharon por defender derechos como las 40 horas, el derecho a reunión, a la huelga, al bocadillo, al sábado festivo, etc...

Quiero hacer especial mención a las mujeres luchadoras, que durante la guerra ocuparon puestos de trabajo de hombres en las fábricas, porque estos estaban en el frente. También a las luchadoras y luchadores anarquistas, cenetistas, comunistas, republicanos y socialistas de las Casas Baratas, que dieron su vida en la guerra Civil o su destierro. El gran libro Rastros de rostros en un prado rojo (y negro), de Pere López Sánchez, explica parte de esa lucha.

¿Qué avances ha habido en las luchas sociales y laborales?

Las luchas sociales y laborales han servido para mejorar nuestras condiciones de vida. Antes, los migrantes no tenían trabajo, ni vivienda y se metían en chabolas. Luego caminaban mucho para ir a trabajar, hoy día se ha conseguido medios de transporte, las 40 horas, la ropa y equipamiento laboral, derecho a sindicatos, asociaciones, manifestaciones, etc.

¿Cuál ha sido el papel de las entidades del barrio en la lucha obrera?

Aquí voy a ser un poco crítico, si se me permite. Antiguamente sí que se implicaban, y mucho. Con los años ha habido un periodo como de dejadez. De esa lucha en la calle confiaron todo a los despachos, que también es necesaria esa gestión. Pero hemos descuidado la calle.

Nos quieren quitar la Sanidad pública…

Los primeros que padecen los recortes

son los propios trabajadores de la sanidad, y tendemos a descargar nuestras frustraciones en ellos. Bastante están sufriendo con los recortes salariales, la ampliación de horas de trabajo y los traspasos forzosos.

Debido a la falta de recursos, el sistema pierde calidad, forzosamente, y eso lo pagamos en nuestra atención. En Catalunya se destina el 14,99% a la atención primaria, cuando debería ser el 25% recomendado por la OMS. A pesar de que intentan maquillar la cifra, no

Aleix Diz Ardid

De nadie la tierra

Didier cayó de lo alto de una valla metálica que cedía bajo el peso pesado de la desesperación.

No supo de dónde venían los golpes. Sentía que ya no estaba en África, pero sabía que aún no estaba en la soñada Europa

En el suelo conmocionado, no supo por qué se le antojaba Europa como una bella muchacha que se alejaba a lomos de un toro, un toro blanco.

—¡Qué blanco!— pensó. El griterío le confundía; con el cansancio y el dolor se volvía todo irreal. Con la espalda sobre el suelo pasaba toda su vida, fugazmente, como un relámpago ante sus ojos que se hundían en el bello azul del cielo de Melilla.

llegan. La Generalitat quiere privatizar la Sanidad, esa es la realidad. Tomás, una pregunta trampa… ¿El capitalismo ochentero ha resultado casi de izquierdas, frente al neocapitalismo que estamos viviendo?

Puedo entender un capitalismo regulado que invierta en la sociedad y pague bien a sus trabajadores, porque al fin y al cabo ese capitalismo disfruta de las infraestructuras que las ha pagado el estado con el dinero de todos. Disfrutan de los servicios de unos trabajadores que se han formado, la mayoría, en escuelas públicas. Ese esfuerzo y sinergia social de la que se aprovecha el capitalismo tiene que revertir de alguna manera en la sociedad mediante partidas de dinero para geriátricos, centros de ayuda, vivienda, etc. El neocapitalismo, no quiere saber nada de todo eso. ¿Por qué los jóvenes no se implican tanto como antes en las luchas?

Los jóvenes tienen ahora el problema de las nuevas tecnologías. En nuestra juventud, con cualquier cosa estábamos contentos, no había mucho a elegir, teníamos más conciencia de clase porque vivías las carencias en casa, en la calle, en la escuela.

Deberían de ser conscientes de que muchas de las cosas que disfrutan es gracias a la lucha de sus antepasados, tanto en lo social como en lo laboral. Tenemos que seguir en la lucha para seguir mejorando las cosas. ■

(Lee el artículo completo en lamarina.cat)

Un grito desgarrador, un miembro rasgado por la concertina y recordó cuando los hutus entraron a sangre y fuego, amputando miembros en su poblado.

Gemidos a su lado y vio a la vieja Zura, menuda y arrugada, asustando a hombretones bien armados, con sus poderes de bruja.

Claude lloraba y le miraba cuando se la llevaban. No volvió a verla.

Como el cielo de Melilla, que se le agrisaba en sus ojos secos.

Alguien lo arrastraba a él también. Lo recolocaba en lugar más conveniente, sin que le importase que Didier ya estaba expirando.

Didier no llegó a saber nunca, porque nadie se lo dijo, que al primer africano que salió de África nadie le pidió papeles. No había nadie para pedirlos.

Hoy sí los hay. Los que discuten si Didier murió en Marruecos o murió en España.

Plaça del moviment Obrer.

Placa conmemorativa de la muerte del trabajador Antonio Ruiz Villalba.

Ser soci de l’Eix comercial de la Marina beneficia a tot el barri

Cada dia, a l’Associació de Comerciants la Marina treballem per:

Defensar i representar els interessos dels comerços davant de l’administració.

Millorar el barri i el seu entorn, per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, i així, tant els veïns com els comerciants en surten beneficiats.

Crear sinèrgies entre els establiments associats

Mantenir el contacte permanent amb els responsables de seguretat, de manteniment i de mobilitat del Districte.

Pertànyer a l’Eix Comercial de la Marina per enfortir el teixit comercial del barri és responsabilitat de tots els establiments i els emprenedors que hi estan establerts.

Serveis que oferim a l’Eix comercial de la Marina

INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT

CONSTANT

T’informarem en tot moment de la normativa de comerç (horaris comercials, vendes especials, etiquetatge…) i de totes les novetats del teu sector. Coneixeràs tots

aquells aspectes imprescindibles per donar el millor servei i estar el dia de tot el que passa al nostre barri

CURSOS GRATUÏTS DE FORMACIÓ

És important formar-se per ser competitiu com a empresa en un món tan canviant. La bona formació, amb els millors professors, us donaran les eines per millorar el dia a dia del vostre comerç

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ Mare de Déu de Port, 385. 933327788

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43

Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16

(Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSO-

RIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a

Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186

Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI

Carrer Ulldecona, 28

641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS

Mare de Déu de Port, 252, Bxs.

Telf. 932233309 / 656369849

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1

Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD

Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL

TALK Pl. de Sant Cristofol, 19

Telf. 647 19 56 44

ESTANCS

ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276

Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES

FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162

Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234

Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122

933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69

08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB

Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

Sovelles, 11 932232593

650706656

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

ORGANITZACIÓ DE CAMPANYES I FIRES

L’Associació de Comerciants organitza diverses campanyes i una mostra comercial on participa tot el comerç de la Marina: Fira Marinera i de Pagesia.

La ruta de la tapa (La Marina Tapea).

La Marina Shopping Festival (Black Friday).

L’aparador Misteriós. Sant Jordi. Il·luminació Nadalenca. Pare Noel.

Xmas Market Resol l’enigma. Òpera al Comerç.

BCN Shopping and Shooting. Defensor del client.

Espais Liles. Agenda de l’any, bolígraf i caramels. Bosses.

Sortejos de Nadal. Comerç Accessible.

PRESÈNCIA A L’ESPAI WEB, XARXES SOCIALS I AL DIARI LA MARINA

Incorporarem el teu establiment dins el

PERRUQUERIES I ESTILISME

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20

Telf. 934215977 / 677565089

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271

Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379

Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ

Pg. de la Zona Franca, 365

CAFÈ I PA MÉS QUE BO

C/ Mineria, 18. 93 011 02 48

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645-944-419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179

Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177

934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA GROCASA

C/ Mare Déu de Port, 257

676585317

PISOS BARCELONA

Alts Forns, 71-73. 935365919

LA CASA AGENCY PUNT ZONA

FRANCA 2021 BCN, S.L

Foneria, 43 Telf. 934317977

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos

Telf. 930321306

MANTENIMENTS FRISAL MANTENIMENTS Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLES MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252

Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155

Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

QUADRES I MARCS

ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177

Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES

c/Mare de Déu de Port, 407-409

Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE

Carrer de la Foneria, 46

Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228

Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR RTE. CAL CAMPÀ

Passeig de la Zona Franca, 109

Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN

Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40

Telf. 936 11 83 83

CAL TETE Mare de Déu de Port, 84

Telf. 932 23 00 24

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

directori de botigues de la nostra web i tindràs la presència del teu comerç mensualment al diari gratuït La Marina Difusió dels establiments associats a les Xarxes Socials (Facebook, Instagram).

CURSOS DE COMUNICACIÓ

No saps on posar anuncis? Vols estar present a les xarxes i no saps com? T’oferim assessorament i cursos gratuïts en comunicació, publicitat i xarxes socials.

BORSA DE TREBALL

Busques una persona per al teu establiment i no saps per on començar? T’ajudem a trobar el candidat ideal. També pots accedir a la borsa d’estudiants en pràctiques

AJUDES I SUBVENCIONS

T’informem de les ajudes i subvencions per al comerç i te les tramitem. Aquest any hem accedit a subvencions per: Transformació digital Ajuda per a nous establiments Reformes als establiments de més de 10 anys

Tenim contacte directe amb les institucions administratives sobre qüestions que afecten als socis (seguretat, mobilitat, urbanisme…).

I molt més!!! Fes-te’n soci!!! www.comerciantslamarina.cat

BAR LAS PALMERAS

C/ Mare de Déu de Port, 252

633266155

RESTAURANTE SALUS

C/ Foneria, 9 934315909

BAR JUEVES 5 Passeig de la Zona Franca, 151

934324022

LA PLACETA DE LES BESSONES

(ANTIC LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

BAR PADDOCK Passeig de la Zona Franca, 145-149

930293972

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

CENTRE D’INFERMERIA

I PODOLOGIA

Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 38 local

Telèfon 34 637 52 59 71

ZONAFISIO CHALMETA

Micaela Chalmeta, 9 609184361

SPORT ENERGY ALTS FORNS

Mare de Déu de Port, 265 663994954

CENTRE MÈDIC APTITUD Y PREVENCIÓN

C/ Mineria, 54 Telf. 933285152

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F

Mare de Déu de Port, 279

Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la

Farmàcia La Marina.

L'agenda de març

Biblioteca Francesc Candel

ACTIVITATS ADULTS

Del 7 de març al 7 d’abril

Exposició de pintures, Green & Grey, de l’artista Carlos Expósito. Inauguració dimarts 7 de març a les 18:30h.

Divendres, 3

Presentació del llibre Ratas, d’Ivan Mourín. Hora: 18:30h.

Dimarts, 14

Dimecres, 22

Lletra petita. Llibres a escena. I diu així... A càrrec de Cesca Vadell. A partir de 4 anys. Hora: 17:30h.

Sala Pepita Casanellas

Diumenge, 5

DONES VALENTES

Activitat emmarcada dins el dia de la Dona. Teatre a càrrec de la Cia. Sensedrama teatre. A partir de 6 anys. Hora: De 12 h a 13 h. Preu: 3€

Divendres, 10

AVIVERDEI

Espectacle de clown a càrrec d’ Ale Risorio. Preu: Gratuït Hora: De 20 h a 21 h

Road Movies. Pelham 1, 2, 3 (Joseph Sargent, 1974)Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Cabuda limitada. Hora: 18.30h.

Dilluns, 20

Hora: 18h. Presentació del llibre, la vaga dels lloguers, amb la participació del regidor Jordi Rabassa.

Dimarts, 21

Presentació del llibre, Dones i mares invisibles. A càrrec de Guillermina Sanisidro i diverses autores del llibre. Hora: 18:30h.

ACTIVITATS INFANTILS

Dimecres, 15

CHOREOSCOPE. Curts de dansa per a públic familiar. Hora: 17:30h.

Sala Maremar

Diumenge, 19

d’animació sorprenent. A partir de 6 anys Hora: De 12 h a 13 h. Preu: Gratuït

Divendres, 24 INMUNDA. Espectacles-BDC

El Far Certamen Francesc Candel 2023

Avís a tots els lletraferits: com cada any, des de fa vint-i-nou, quan arriba la primavera i floreixen els primers ametllers... s'obre el termini per a participar en el Certamen Literari Francesc Candel.

Com ja sabeu, les tres biblioteques de Sants-Montjuïc i el Districte organitzen anualment aquest certamen que vol retre homenatge a la figura de Francesc Candel. El concurs és obert a tota persona més gran de catorze anys.

Qüestionar-se la intimitat i l'espai públic és el que fa aquesta peça, a mig camí entre l'art escènic i el visual, Hora: De 20 h a 21 h. Preu: Gratuït Públic jove i adult

Espai Jove La Bàscula

Divendres, 3

“Passenger Tales”. Exposició de fotografia participativa amb persones sol·licitants d’asil per LGTBIQ+ a Barcelona. 19:00 h.

Divendres, 10

Divendres concert: L’amiga d’una amiga + Mis amigas fuman todas Hora: 20:30 - 23:00 - Gratuït

Dissabte, 25

Mostra de final de trimestre dels tallers DJ, Dansa, Rap. Hora: 18:00 - 21:00 h. Gratuït

I hi ha quatre modalitats: relat curt juvenil (entre 14 i 18 anys), relat curt adult (a partir dels dinou anys), poesia i reportatge periodístic (a partir de 18 anys). El guanyador de cada modalitat se'n durà un premi de 400 euros i el finalista, de 200 euros. A més, tant els guanyadors com els finalistes rebran un trofeu obra de l'artista Benito Maín.

Els treballs han de ser inèdits i la temàtica és lliure. A partir del 9 de març i fins al 15 d'abril, feu-nos arribar els treballs via mail a certamencandel@gmail. com. A l'assumpte, cal posar-hi: Certamen Literari Francesc Candel 2023 i el nom de la modalitat a la qual us presenteu. Al cos del missatge feu constar el pseudònim i el títol del treball. Caldrà adjuntar-hi, també, un arxiu (.doc o .pdf) amb les vostres dades personals (nom i cognoms, data de naixement, telèfon, adreça i DNI).

Teniu les bases detallades a la nostra pàgina web i, si teniu qualsevol dubte, podeu passar per la biblioteca.

LA BELLESA DE LA VIDA

Prepara’t per viatjar al passat i al present de la Xina, a través d’aquesta deliciosa obra coral composta per set històries

El joc d’en José Luis Galiano Bernat A veure si pots...

1- Percepción que tiene el cuerpo humano de no tener necesidad inmediata de ingesta de alimentos.

2- Nombre genérico de la ropa que cubre y resguarda el cuerpo humano.

3- Dispositivo que se utiliza para emitir o recibir ondas radioeléctricas.

4- Que tiene facilidad para aprender y comprender y darse cuenta de las cosas.

5- Acción y efecto de juntar, combinar, atar o acercar dos o más cosas.

6- Establecimiento destinado a la proyección de películas cinematográficas.

7- Antipatía y repugnancia hacia algo o hacia alguien cuyo mal se desea.

Solució a la pàgina 18

8- Recipiente de tela, papel u otro material flexible, de forma rectangular o cilíndrica y abierta por uno de los lados.

9- Que no tiene asperezas, salientes ni arrugas.

Sanitat pública per descomptat i, sobretot, de qualitat

Del 24 al 26 de gener es van convocar diferents vagues i manifestacions per la situació actual de la sanitat i educació pública, on es va tornar a escoltar el crit de “sanitat pública i de qualitat”. Quan parlen de sanitat pública, parlem d’una sanitat on tothom té accés, no és excloent i qualsevol en pot fer ús. Parlar de qualitat és parlar de les cures en salut que oferim a la població (activitats preventives als centres d’atenció primària (CAP), proves diagnòstiques, tractaments hospitalaris, etc.). Les paraules pública i qualitat són les dues cares d’una mateixa moneda, l’una no té sentit sense l’altre. Sent una declaració de principis, si és pública ha de ser de qualitat, i si és de qualitat ha de ser pública. Volem reivindicar un dels fonaments de l’estat del benestar com és la salut de la població, és per això que hem de lluitar plegats per aconseguir ambdues coses, tant usuaris com professionals.

La primera la tenim, perquè la sanitat és pública, tothom pot tenir accés. Però la segona, des de les retallades del 2010, la falta d’inversions vers lo públic, la covid i l’era postpandèmia han accentuat cada vegada més el deteriorament de la qualitat dels serveis, fets que no podem amagar. També les demores per ser visitats als CAPS, les llistes d’espera dels especialistes, les intervencions quirúrgiques, les proves

diagnòstiques, la manca en la previsió de professionals sanitaris, la precarietat laboral contractual, el col·lapse de les urgències hospitalàries i d’Atenció Primària, així com el deteriorament de les condicions assistencials dels professionals.

Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en l’última enquesta de Salut de 2021 assenyalava un augment rècord de contractacions de mútues privades a Barcelona ciutat, 38’2% de barcelonins amb doble cobertura. Aquesta pèrdua de qualitat del servei sanitari ens empeny a un model privat on el lucre està per sobre de la salut i la

sanitat deixa de ser pública i de qualitat.

Amb les diferents mobilitzacions, demanem anar tots a una, defensar la sanitat tots plegats. Els professionals sanitaris lluitem per una millora en les condicions laborals, per poder cuidar millor a la població que atenem. Tots estem al mateix vaixell, necessitem dialogar, aprendre i construir entre totes les parts implicades i decidir el rumb on volen anar per continuar sent allò que som: sanitat pública i de qualitat! ■

Julian Martín Martín CAP La Marina

és que són més cars, estan plens de sucre i ajuden a l'augment de pes.

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

És important viure?

El 22 de març és el dia mundial de l'aigua. En l'actualitat, la seva disponibilitat preocupa, no només a territoris de baixa disponibilitat d'aliments, sinó a escala global, ja que a part d'altres usos, l'aigua és la principal nutrient en la nostra alimentació, essencial per a la vida. Aproximadament el 60 – 70% del nostre organisme és aigua, i com que cada dia tenim pèrdues d'aigua corporals (ja sigui en suor, orina, femta i fins i tot quan respirem), l’hem de reposar.

L'aigua és la millor beguda hidratant i té beneficis per la salut:

• Augmenta la vitalitat i regula la temperatura corporal.

• Participa en mantenir el metabolisme i prevé l'obesitat i la diabetis.

• Elimina les deixalles (toxines) del nostre organisme a través de l'orina, suor i la femta.

• Evita la deshidratació i actua com a lubricant de les articulacions, mucoses i pell...

• Prevé el restrenyiment, intervé en la deglució dels aliments i també en l'absorció i la digestió.

Mites i realitats en relació amb l'aigua

• “Tothom ha de beure la mateixa quantitat d'aigua”. No exactament, dependrà

de múltiples factors com l'edat, l'exercici, les malalties, el país on viu, etc.

• “L'aigua engreixa”. L'aigua no engreixa perquè no té calories. La pots beure en dejú, als àpats i on et vingui de gust excepte si hi ha dificultat digestiva, on seria recomanable apartar-la dels àpats, o quan es vol evitar anar al bany a la nit, on defugirem de la seva ingesta a partir de la tarda.

• “Aigua freda o a temperatura ambient”. A l'estiu o a l'hivern es pot beure temperada o calenta, especialment en dejú; a més, l'aigua calenta ajuda a refrigerar l'organisme si fa calor.

• “Els refrescos em treuen la set”. El cert

• “Un suc és millor que l'aigua a l'esmorzar”. Els sucs, millor si són amb polpa, perquè ajuden a regular el sucre, aportant més vitamines i altres nutrients; recomanem menjar peces de fruita, hi ha més vitamines i minerals i sacia més que un suc.

• “Qualsevol aigua és bona o saludable”. L'aigua de l'aixeta és apta pel consum, però la seva qualitat és diferent. Dins de les aigües envasades, les més recomanables són les minerals naturals i de baix residu sec.

• “L'aigua està a altres begudes i és el mateix”. Per hidratar-te el millor és beure aigua; no s'aconsella substituir l'aigua per alternatives, perquè altres begudes són complementàries a 4-5 gots d'aigua al dia (o segons l'aconsellat pel teu metge).

Alguns consells per complementar la ingesta d'aigua o fer-la més agradable són:

• Augmentar la ingesta d'aliments vegetals i fibres, especialment en vapor o caldos.

• Afegir gel fet a casa a altres begudes.

• Aigua amb un rajolí de llimona, trossos de fruita, fulles d'alfàbrega o menta per potenciar el sabor.

• Aigua amb gas (evitar si tenim hipertensió) i rodanxa de llimona per millorar la dificultat digestiva. Si teniu algun dubte, consulteu el vostre equip de salut. ■

Anna Armengol CAP Carles Ribas

Aquests dies escolto les notícies esgarrifada amb les estadístiques dels intents de suïcidi; a la població catalana en general, però sobretot entre els joves. S'esforcen a assenyalar la pandèmia i el tancament i aïllament de la resta de persones, en el cas dels joves, els amics, com a causa principal; però si hi pareu atenció, trobareu un fet paradoxal, doncs ens queixem que els joves no es comuniquen amb els grans com ho fèiem nosaltres sinó que ho fan a través de mòbils i ordinadors; i això no ho van deixar de fer durant la pandèmia. No es van separar dels seus amics. Qui sí que ho van tenir malament van ser la gent gran, no acostumada a fer servir les noves tecnologies. L'any 2022, la pandèmia gairebé no ens ha afectat en el que són les relacions socials, però el nombre d'intents de suïcidi ha augmentat de manera alarmant.

Per què, doncs? Potser hem d'intentar trobar la resposta en un altre lloc. Tantes hores de mirar la pantalla els fa viure en un món prefabricat on tots els colors brillen i és fàcil empatitzar amb allò que no et demana un compromís. I en el que no, és difícil trobar un model a seguir. Però en el moment en què els llums s'apaguen, el món real en què viuen no els ofereix cap futur i ells no tenen ganes de construir-lo i la majoria tampoc no saben com. Els pares permetem que la immediatesa en tot el que volen sigui la realitat, i en el moment en què no ho aconsegueixen, la seva quotidianitat es torna grisa i difícil de suportar. ■

Dia Internacional de l'aigua

Quina importància té en la nostra alimentació?

El CZFB i la Fundació Incyde tornen a sumar sinergies per a organitzar la Barcelona Woman Acceleration Week

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç han tornat a signar, per tercer any consecutiu, un acord per a l’organització conjunta de la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW), un esdeveniment pensat per a reflexionar i materialitzar la visibilitat de la dona en àrees clau de l’economia, entre els que es troben sectors com la indústria o la logística.

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, i José Luis Bonet, president de la Fundació Incyde, han estat els encarregats de segellar aquest acord. Totes dues entitats es posen en marxa per organitzar una plataforma divulgativa en la qual experts de diferents sectors exposen els seus coneixements i les seves experiències enfocades en matèria d’igualtat de gènere.

BWAW planteja una posada en comú d’idees i iniciatives amb la finalitat de trobar solucions que permetin avançar socialment en la superació de les barreres i impulsar una major presència femenina en l’àmbit laboral i, especialment, en aquests sectors que han sofert històricament una menor presència de la dona.

Durant el 9 i 10 de març, el BWAW buscarà superar els més de 2.500 assistents de l’edició anterior reunint a 50 ponents de primer nivell en 10 panells, tant nacionals com internacionals, dones i homes, per a aclarir la presa de solucions que permetin avançar en la igualtat de gènere al sector empresarial i industrial. L’esdeveniment, en format híbrid, permetrà seguir íntegrament el contingut de les trobades i taules rodones des de qualsevol part del món. Les diferents

ponències es desenvoluparan en l’ecosistema DFactory Barcelona, el principal node d’indústria 4.0 del sud d’Europa, basat en el talent i la inversió en tecnologia reunint les grans corporacions empresarials, startups, centres d’innovació i laboratoris. En la seva curta trajectòria, ja té una ocupació del 65%, en un edifici únic de 17.000 metres quadrats. El CZFB, a través del BWAW, treballa amb el propòsit de complir amb els principis i compromisos de l’Agenda 2030 i

l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en l’àmbit industrial. Aquest esdeveniment, a més, compta amb l’important suport del Consell de la Dona, creat l’any 2020, representat per 19 empreses del polígon de la Zona Franca, i l’objectiu comú del qual és treballar en l’equiparació de gènere en l’àrea productiva de l’economia en l’entorn industrial.

Pere Navarro assegurava que “les dues institucions tenim molt present el nostre objectiu comú per a treballar en l’equiparació de gènere en l’àrea productiva de l’economia. Gràcies a aquest acord continuem potenciant les iniciatives que donen valor al talent femení en el món laboral, i la Fundació Incyde, disposa d’una gran experiència en l’entorn empresarial del país”.

Per part seva, José Luis Bonet també ha destacat que “la igualtat entre homes i dones és un principi pel qual cal treballar diàriament. Aquesta aliança, que un any més renovem, és l’exemple d’un compromís per part de totes dues entitats de sensibilitzar, conscienciar i, sobretot, actuar per aconseguir la igualtat real i efectiva com més aviat millor” ■

L’entitat continua treballant per implementar de forma transversal l’equivalència d’oportunitats entre homes i dones en el seu funcionament, aprovant el Pla d’Igualtat 2022-2026, el cinquè de la seva història. El document recull vint-itres mesures dissenyades amb la intenció de tenir impacte en diferents àmbits del dia a dia de l’Autoritat Portuària.

El document parteix de diversos objectius específics com el foment dels drets de les dones en situació de violència de gènere o l’eliminació de la segregació vertical i horitzontal. En aquesta línia, el Port de Barcelona ja fa anys que promou que les dones ocupin posicions de poder dins l’organització per reduir aspectes col·laterals de la desigualtat com la bretxa salarial. A més, l’entitat torna a contemplar la seva comunicació externa i interna i es proposa, per exemple, ampliar la guia pròpia de bones pràctiques sobre el llenguatge inclusiu i incloure-hi imatges, o s’estableix com a propòsit impulsar entre la plantilla les polítiques de gènere amb què treballa.

Al nou pla hi destaquen també mesures com tenir en consideració el gènere en processos de selecció i promoció o contemplar la perspectiva de gènere en la política de prevenció de riscos laborals

del Port. En altres àmbits, com la planificació familiar, el document inclou accions com la creació d’un calendari de difusió dels drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral o el seguiment del teletreball segregat per sexe.

Una de les altres novetats és la creació d’una Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat: un grup de treball que sorgeix per assegurar el compliment de les vinti-tres accions a partir d’un calendari ja pactat al mateix pla. La comissió està configurada per deu treballadors i treballado-

res de l’APB: cinc com a representants de l’empresa i altres cinc com a representants de totes les persones que hi treballen.

Els resultats d’una diagnosi i auditoria salarial

El Pla d’Igualtat 2022-2026 es dibuixa a partir dels resultats de dues anàlisis.

Durant l’any 2021, es va realitzar una diagnosi d’igualtat sobre l’activitat del Port de Barcelona, així com una auditoria salarial interna.

Les conclusions assenyalaven que el

Port de Barcelona ja gaudia d’una situació d’avantatge respecte d’altres entitats del sector portuari. Per exemple, en una proporció equilibrada d’homes i dones en els llocs de cap, en l’equilibri en la contractació d’homes i dones al llarg del 2021 o en la disposició d’una guia de bones pràctiques sobre el llenguatge inclusiu. Ara la idea és anar una passa més endavant i donar resposta a àrees de millora detectades com l’ús d’un llenguatge androcèntric al web, la manca de protocols d’acompanyament a treballadores en situació de violència masclista o una classificació de la plantilla masculinitzada.

Més de deu anys treballant per a la igualtat

El primer pla d’igualtat del Port de Barcelona data del 2010. Una dècada més tard, l’entitat treballa a implementar el cinquè, demostrant que continua tenint com a prioritat lluitar contra les desigualtats de gènere en el funcionament de la seva institució. En tot aquest recorregut, l’APB ja ha aconseguit grans fites, fruit dels anteriors plans. Alguns exemples són el naixement d’un protocol d’actuació per gestionar l’assetjament sexual al lloc de treball o grans millores en els drets de conciliació familiar dels treballadors i treballadores. ■

Commemoració del Dia Internacional de la Dona 2022 al Port de Barcelona.

El Port de Barcelona aprova el nou Pla d’Igualtat 2022-2026

Conejo con castañas per Adelaida Gutiérrez Álvarez

Ingredientes

• 1 conejo troceado

• 1 cebolla grande

• 1 pimiento

• 2 tomates

• 2 dientes de ajo

• 1 hoja de laurel

• Castañas cocidas

Preparación

• 1 vaso de vino blanco

• 1 vaso de caldo de verduras

• Pimienta negra

• Aceite de oliva virgen y sal

Comentari nutricional:

Si no li posem castanyes l'aportació calòrica seria baixa. Proteïnes (conill) i hidrats de carboni, fibra i potassi (castanyes)

Primero cocemos las castañas pilongas con abundante agua durante una hora.

Salpimentamos el conejo troceado al gusto. En una cazuela ancha calentamos el aceite, añadimos los dientes de ajo cortados en láminas, doramos los trozos de carne de conejo por ambos lados y reservamos.

Picamos la cebolla en juliana, el pimiento y los tomates. Agregamos sal, vino, aumentamos el fuego y cocinamos durante cinco minutos para que se vaya evaporando el alcohol. Añadimos a la cazuela el conejo, las castañas y el caldo de verduras, llevamos a ebullición y ahí bajamos el fuego al mínimo.

Dejamos cocinar unos 40 minutos con la cazuela tapada.

Comentari

gastronòmic:

El fet d’afegir vins o licors quan cuinem els aliments no fa que beguem alcohol ja que aquest s’evapora. Es pot acompanyar amb un plat de verdura, pasta o arròs.

Font original: Receptari comunitari treballat amb veïnes del barri, pel Grup d'hàbits saludables de La Marina, amb suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i el Pla de Barris de La Marina. Descarregueu-lo a www.aspb.cat/documents/receptarisaludable/

De pans i postres amb Anselmo Rubio

Rubopan Master Baker

Receta de familia: Buñuelos de Cuaresma

Y de postre… ¡unos Buñuelos de Cuaresma que están súper ricos! Se trata de un dulce frito típico de estas fechas, y los podemos hacer o en bolas o bien en rosquillas.

Para la masa madre:

• 75 gr de harina de fuerza

• 50 ml de leche tibia

30 gr de levadura prensada (no Royal)

Para el amasado:

• 350 gr de harina fuerza

• 10 gr de sal

• 40 gr de mantequilla fundida y fría

• 50 ml de anís dulce

• 50 gr de azúcar

• 1 huevo xl

• 100 ml de agua

• 15 gr de matalahúva (anís en grano)

• 1 limón para la ralladura

• 20 gr de levadura prensada (no Royal)

Proceso de elaboración del pie de masa madre

Deshacer la levadura con la leche. Añadimos la harina hasta amasar una bola. La dejaremos reposar cubierta con un paño de cocina hasta que doble el volumen.

El amasado

Añadimos todos los ingredientes en la amasadora o batidora y empezamos el amasado. Pasados unos minutos, añadiremos la masa madre. Tiene que quedar una masa fina y elástica, y una vez esté lista, moldearemos con aceite. Partiremos en dos mitades y estiraremos formando una larga barra que trocearemos en partes individuales dándole forma de bolitas o rosquillas.

Las pondremos en una lata previamente untada de aceite y las dejaremos fermentar hasta doblar el volumen, y con la ayuda de una espátula, las echaremos en el aceite bien caliente. Finalmente, las freiremos en aceite de girasol y escurrimos en un recipiente con papel. Lo espolvoreamos con azúcar y rociamos con spray un poco de anís.

Nos podéis seguir en el Facebook y Instagram de Rubopan Master Baker

La seguretat de la llar a les teves mans

COM HO FAN?

ESCALEN

Accedeixen al domicili aprofitant els elements de la seva estructura: parets, baranes, canonades, bastides...

QUÈ PODEM FER?

Reforceu les finestres i portes d’accés amb reixes, barrots o sensors d’obertura. En el cas que instal·leu reixes a les finestres, assegureu-vos que l’estructura metàl·lica no serveixi d’escala per accedir a pisos superiors.

Si teniu la possibilitat, col·loqueu dispositius d’alarma audibles i preferiblement connectats a una central receptora.

COM HO FAN?

TREUEN L’ESPINELL

Desenroscant o utilitzant un trepant s’extreuen l’espiell per observar o escoltar sorolls a l’interior i per comprovar el tipus de porta. També poden introduir una eina modificada per obrir la maneta de l’interior.

QUÈ PODEM FER?

Eviteu col·locar un espiell que es pugui descargolar. Al mercat hi trobareu una gran varietat de models digitals.

COM HO FAN?

FORCEN LA PORTA

Poden col·locar entre el marc i la porta una barra de metall, una porta de cabra o un tornavís de grans dimensions, i els accionen com si fos una palanca.

QUÈ PODEM FER?

En el cas que col·loqueu passadors, trieu els que tinguin fixacions reforçades per instal·lar en marcs ferms.

Instal·leu portes cuirassades o blindades amb elevats graus de seguretat que compleixin els estàndards tècnics. Les portes de seguretat tenen graus i certificacions des de l’any 2011.

* El robatori pel mètode de la radiografia consisteix a obrir la porta de la casa amb un plàstic rígid, com ara una radiografia, que fa saltar el pestell de cop.

COM HO FAN?

FAN SERVIR CLAUS FALSES

Utilitzen claus perdudes, modificades o instruments fabricats artesanalment i aconsegueixen, amb habilitat, que els plus del bombí s’alineïn i permetin fer volta al pany.

QUÈ PODEM FER?

Per evitar la còpia fraudulenta, podeu triar claus amb garantia de control de duplicat.

Les claus que incorporin algun element mòbil en la seva serreta són difícils de copiar.

* El mètode bumping consisteix en la introducció d’una clau modificada a l’interior del bombí i amb l’ajuda d’uns petits cops, alliberen el gir de la clau. Es realitza amb menys de 30 segons i no fa malbé el pany.

COM HO FAN?

EXTREUEN EL BOMBÍ

Amb una eina com el bec de lloro o un extractor, arrenquen amb força el bombí per poder girar les voltes de clau amb un tornavís.

QUÈ PODEM FER?

És molt recomanable posar dos panys de diferents models i sistemes que disposin d’un pestell de bloqueig del pany de cop.

Col·loqueu bombins fabricats amb materials resistents que impedeixin la seva extracció i que no sobresurtin de la superfície de la porta.

Protegiu el bombí amb escuts reforçats que evitin qualsevol intent de forçament i retardin i dificultin la seva manipulació.

* Com a complement, i en el cas que tingueu una porta reforçada, a la part interior podeu instal·lar un pany de seguretat denominat invisible que s’acciona amb comandament a distància i funciona amb bateria o corrent elèctric.

El BCN Sports Film Festival 2023 s'acomiada amb un èxit rotund

festival, el jurat va dictar sentencia sobres les obres guanyadores d’aquesta 13a edició del festival.

El premi Àmfora Ciutat de Barcelona a la millor pel·lícula 2023 ha estat per “Enzo Ferrari the Red and the Black”, documental italià que profunditza sobre la figura del senyor Ferrari i la seva passió automobilística. “The oponent”, també una producció italiana, va rebre el premi especial del Jurat.

El guardó a la millor producció catalana va ser atorgat a “Perseguint un somni”, de Xavi Torres i Santi Padró, documental que narra de primera mà la història de superació d’Alèxia Putellas. Per altra banda, “París, la Meca del Parkour” ha estat nomenada com a millor film d’esports d’aventura. El jurat ha premiat “Egoland” com a guanyadora de la categoria de pellícules d’animació, i el premi al millor film de ficció ha estat per “Penalty Shot”, una producció croata.

Com ha succeït de forma ininterrompuda des de la seva primera edició, fa ja tretze anys, el BCN Sports Film Festival ha obert les portes de molts dels cinemes de la ciutat perquè els apassionats de l’esport i la gran pantalla puguin gaudir d’autèntiques perles cinematogràfiques. Durant el transcurs del festival, que s’ha iniciat el 20 de febrer i ha tingut el seu acte de clausura el dimarts 28, s’han emès 67 films en set seus diferents a Barcelona i una a Pamplona.

El tret d’inici del BCN Sports Film Festival 2023 s’ha disparat en una gala d’inauguració molt emotiva celebrada al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. El 20 de febrer el festival ha obert les portes amb un acte presidit per David Escudé, president de la Fundació Barcelona Olímpica i regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, on els reconeixements i els premis han estat a l’ordre del dia.

Josep Montserrat ha estat el guanyador de la nova edició del concurs SpotSport, que té com a objectiu la creació d’un vídeo publicitari pel BCN Sports Film Festival d’enguany. La gala ha recordat també Carlos Saura, cineasta, fotògraf i escriptor que

El jurat ha estat l’encarregat de seleccionar els vuit films guanyadors d’entre els dos mil que van presentar-se

La gala d’inauguració ha estat plegada d’homenatges i reconeixements

La 13a edició del festival de cinema esportiu va celebrar-se del 20 al 28 de febrer

va morir el passat mes de febrer. D’altra banda, s’ha homenatjat també la Federació Catalana de Basquetbol amb motiu del seu centenari.

La darrera setmana de febrer ha estat protagonitzada per l’extensa programació del BCN Sports Film Festival d’aquest 2023. Els respectius cinemes de la ciutat s’han omplert per gaudir de les 67 pel·lícules que oferia el festival i que s’han repartit en 22 sessions diferents. L’edició d’enguany, a més, ha estat íntegrament gratuïta i ha comptat amb un innovador format que s’adapta a les necessitats que pugui tenir el públic del festival. Aquest BCN Sports Film Festival ha barrejat, per un costat, el format presencial, oferint set cinemes diferents de Barcelona per gaudir dels films, i, per altra banda, un format virtual per veure les projeccions a través de la plataforma Festhome.

El dissabte 25 de febrer el jurat ha fet públics els vuit films premiats en les diferents categories en una gala que va celebrar-se al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. Després de rebre la candidatura de més de 2.000 pel·lícules de seixanta-quatre països diferents i seleccionar les 67 que conformaven la programació del

Un dels grans reclams del festival ha estat “The Queen of Basketball”, obra guardonada amb el premi al millor documental. El llargmetratge ens mostra un impressionant retrat de "Lucy" Harris, una de les jugadores de bàsquet més llegendàries de tots els temps.

Finalment, el jurat ha entregat el premi Esport i Societat a “Brazadas, un documental sobre la ELA”. L’obra cinematogràfica documenta el repte solidari que va realitzar Daniel Rossinés l’any 2021, quan va rodejar nedant l'illa de Menorca per recaptar fons per a la investigació de l'ELA.

D’aquesta manera, els premis han servit per reconèixer algunes de les millors obres que aquest BCN Sports Film Festival ha ofert al públic. Cal remarcar el fonamental paper per promoure la cultura cinematogràfica i esportiva que té aquest festival. De forma ininterrompuda des de fa tretze anys, anualment ofereix un bufet de grans documentals, films o curtmetratges per totes les edats que profunditzen en històries trepidants del món esportiu i que, sovint, nosaltres desconeixem. El BCN Sports Film Festival és una eina única que ens constata, mitjançant l’art, que l’esport no és, únicament, esport. ■

El Club Tamborí Marina celebra un Torneig Internacional

El Torneig Internacional de tamborí impulsat pel Club Tamborí Marina es juga al Pavelló de la Marina aquest 11 de març. La jornada arrancarà a les nou del matí i finalitzarà a les vuit del vespre. El campionat es divideix en dues categories diferents: d’una banda, els infants de 10 i 11 anys jugaran cinc contra cinc. I, per un altre costat, els que tinguin entre 13 i 14 anys s’enfrontaran en equips de tres jugadors.

Les inscripcions al torneig són gratuïtes, i els jugadors i entrenadors podran gaudir de franc d’un servei de càtering per dinar, que als acompanyants costarà cinc euros. Amb la col·laboració de la Federació Catalana de Tamborí, la competició comptarà amb la participació d’entitats de Barcelona, la Unió d’Entitats de la Marina o el diari La Marina. ■

▶ Gala d'inauguració del BCN Sports Film Festival 2023.

“Les companyies han de tenir l'acció social al cor de l'organització”

Felipe Campos Rubio

Conseller delegat d’Aigües de Barcelona.

38 anys. Estic casat amb la Verónica i tenim tres fills: Felipe, Inés i Blanca Soc economista i tinc un MBA en direcció i administració d’empreses, a més d’un diploma d’ESADE en lideratge i innovació social, i un altre en direcció d’entitats del tercer sector. Religió? Soc cristià. Política? Socialdemòcrata

Fixi’s que nosaltres abans que sortís la Llei de pobresa energètica obligant les empreses a garantir el servei a persones en situació de vulnerabilitat, ja havíem generat un fons de solidaritat per a persones que no podien fer front a la despesa d’aigua. Prop de 20 milions d’euros van fer costat a més de 46.000 famílies. Després, vam participar activament en la configuració d’aquesta llei generant els circuits de comunicació amb l’Administració per garantir el servei.

Funciona aquest circuit?

Sí, funciona, l’hem renovat amb 22 dels 23 municipis. Des del darrer any intentem renovar també amb l’Ajuntament de Barcelona i no ho hem aconseguit, en desconeixem les causes, però la nostra voluntat és actualitzar-ho.

Què implica això per al barceloní?

D’on ve i què ha fet a la vida vostè?

Soc de la Torrassa, de l’Hospitalet. Amb 18 anys vaig tenir l’oportunitat de començar a fer voluntariat a diferents ONGs del meu barri, amb el compromís que tots som imprescindibles per construir una societat més justa. També a aquesta edat començo com a monitor a l’esplai del barri, on pensàvem que calia fer un pas més i, amb altres joves, vam apostar per professionalitzar-ho. Llavors amb 22 anys em converteixo en el director d’una petita entitat que pretenia treballar per a garantir drets i oportunitats dels infants i el jovent de la Torrassa, el nostre barri: en menys d’un km2, hi conviuen més de 122 nacionalitats i 70 llengües diferents, i hi ha molt poc espai públic.

Malgrat el compromís, molta gent acaba cremada perquè s’hi treballa amb ben poc suport en situacions molt complexes. Com us va a vosaltres?

Conec les dificultats, i sempre dic que les paraules ho aguanten tot, però el que val la pena és el fet tangible. Durant pràcticament 21 anys de vida he intentat amplificar aquest compromís. Fa sis anys vaig tenir l’oportunitat d’entrar a formar part de l’ecosistema d’Aigües de Barcelona. Primer com a patró de la Fundació, amb una trajectòria en la preservació del patrimoni i en l’àmbit educatiu, ara volia fer un altre pas valent en el compromís amb la societat.

Aigües de Barcelona té un compromís amb la societat?

I des de sempre hem treballat, i encara més

des de la pandèmia, posant de manifest que la companyia ha de tenir uns pilars fonamentals: transparència, escolta activa, acció social i acció climàtica. Per això, fa tres anys entro al Consell d’Administració amb l’encàrrec d’aprofundir en l’acció social, integrant-la en el cor de la companyia. Vam establir un full de ruta que ens permet fer tangible el nostre compromís donant oportunitats en un context de molta desigualtat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Un treball intens i difícil, perquè és un canvi de cultura organitzativa.

Per què aquest canvi? Què ho provoca?

Al llarg dels seus més de 150 anys, Aigües de Barcelona té en el seu ADN el compromís amb les persones. Igual que la sostenibilitat està dins dels departaments de gestió, l’acció social i el compromís amb les persones també hi ha de ser.

Estem en un context de molta desconfiança ciutadana cap a les grans empreses. Quina resposta trobeu des del carrer?

Les empreses som un actor més del territori i no podem estar d’esquena al que passa. Tenim la sort, l’honor i la responsabilitat de generar un servei que no dorm; el simple gest d’obrir una aixeta és com un efecte de màgia perquè darrere hi ha persones que estan 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies l’any, garantint que a ningú li falti una cosa tan essencial per la vida com és l’aigua.

Parlem de la factura d’aquest bé essencial. Hi ha ciutadans, i molts més durant i després de la pandèmia, que no poden fer front al rebut.

Al maig, farà dos anys que aquest jove talent s’ha incorporat com a conseller delegat, el rostre visible d’una companyia de la dimensió d’Aigües de Barcelona. L’empresa garanteix el servei a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, prop de 3 milions de persones, es diu aviat, i té seu al passeig de la Zona Franca, 38. Conversem amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de març. Ens interessa escoltar com s’ho fan companyies d’aquesta magnitud en un moment de tants canvis climàtics i socials; també es transformen!

En parlem d’això i de si hi ha motius per donar-li lloc a l’esperança i albirar un futur millor, també en el tema de l’aigua. Ens diu que sí i aplaudeix la col·laboració público-privada. Esperem i desitgem que tingui raó!

El ciutadà accedeix de la mateixa manera, el conveni és vigent, però en pròrroga. Actualitzar-lo ens faria a tots més eficients. Nosaltres volem anar més enllà trencant aquest cercle de pobresa. Fa dos anys vam engegar el programa ONA, en col·laboració amb la Creu Roja i amb alguns ajuntaments de l’àrea metropolitana. Formem i capacitem famílies que estan sota aquestes tarifes socials per millorar l’ocupabilitat i les seves oportunitats laborals. Hi ha 250 beneficiaris i el 50% de les persones que entren, al cap de sis mesos ja estan treballant. A més, es té en compte la tarifa per a grups socials, com ara els jubilats o les famílies nombroses.

L’aigua ja és notícia per la seva escassetat. Estem en fase d’excepcionalitat en 224 municipis de Catalunya. Com estem a Barcelona?

Actualment, els envasaments estan al voltant del 27%, una dada preocupant. Això ens interpel·la a tots a fer les inversions necessàries per fer front a la sequera. Nosaltres ja hem proposat la solució: l'ús de l'aigua regenerada. És a dir, que l'aigua depurada, després de rebre un tractament addicional, es reutilitzi per a d'altres usos. Volem aprofitar els fons Next Generation, però ens hem de posar tots d’acord. Cal treballar-hi amb el coneixement i la tecnologia que tenim, per això la col·laboració público-privada és essencial. ■

Yohany Limpias Ayala

El nostre nord és el sud

Alejandro Flores