La Marina – Edició març 2020

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

5.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Març 2020 / Núm. 292

Mares solteres, dones lluitadores, invisibilitzades

Foto: Alejandro Flores

Pàgs. 12-13

Els dos ascensors d'El Polvorí entren en funcionament

Pàg. 9

L'Escola Can Clos tancarà definitivament després del curs 2020-2021

D'esquerra a dreta, Pepi, Úrsula i Merche, tres dones valentes que ens expliquen les seves lluites.

Històries de superació enmig d’una solitud social i administrativa.

ACTUALITAT

Carnestoltes a La Marina, t'expliquem tota la gresca que s'hi va viure en imatges Pàgs. 4-5

ACTUALITAT

L'Associació de Mitjans de Comunicació estrena local i constitueix el seu Consell Assessor Pàg. 15

Pàg. 9

Març 2020 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Vanesa Alemán, Victor Recacha, Alejandra Sánchez, Albert Aguilar i Alejandro Flores Edició i maquetació David Edo Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas, Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 5.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Noves protestes amb antigues demandes

Durant l’últim més hem vist pagesos de diferents territoris de tota Espanya treure els tractors al carrer. Demanen el que porten molt de temps reclamant: millors condicions i sobretot millors preus per als seus productes. Ara fa una setmana que el Congrés dels Diputats ha aprovat una proposta per fixar un preu mínim als productes agraris, però serà suficient?

Les grans superfícies i grans empreses porten anys comprant els productes a preus irrisoris, veritable causa de la precarització del sector del camp. La situació ha arribat al punt que els pagesos es plantegen deixar de conrear el camp perquè no els és rendible.

El camp és un dels sectors més afectats per aquest sistema mercantil i capitalista, que genera una creixent desigualtat, sense que fins ara s’hagi posat cap mesura per aturar l’explotació de les grans empreses sobre els treballadors, en aquest

cas, el pagesos. La denúncia d'aquest fet no és nova, però sí una mostra més del que està passant a tota la societat: salaris cada vegada més baixos, pitjors condicions de feina...

Necessitem mesures i polítics que s’enfrontin a aquests grans interessos empresarials, perquè no podem prescindir del sector agrari per a viure.

Aquest és un dels reptes cabdals del nou govern, que n’acumula molts. Un altre és la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Ara hem pogut veure un primer pas d’apropament entre governs amb la taula de diàleg. La primera trobada potser no ha solucionat res, però s’han establert reunions mensuals per avançar cap un acord.

A priori no sembla que cap de les dues parts estigui disposada a cedir, fet pel qual una gran part de la societat veu la taula com un teatre, una obra que s’ha d’interpretar per fer una bona imatge davant les càmeres que tot ho enregistren. Però la política sempre ha tingut altes dosis de teatre, i en aquest cas segurament també.

Però la taula de diàleg no ha de ser només

una representació, ha d’aportar solucions i esperem que ho faci.

Coronavirus. Alerta, no alarma.

Però el tema que ha destacat aquest mes i que trobem diàriament a tots els mitjans és el Coronavirus. Des que es van detectar els primers casos a la Xina, el ressò mediàtic de la notícia ens ha fet pensar que tots ens morirem d’aquesta malaltia, que és una variant de la grip i afecta el sistema respiratori, i encara més quan ja s’han detectat els primers casos a Catalunya.

S’ha generat un estat d’alarma fins al punt d’esgotar-se les mascaretes en moltes farmàcies, tot i que més tard s’ha dit que no servien per evitar el contagi. Òbviament s’ha de ser prudent i seguir les recomanacions del serveis mèdics per evitar contagis, sobretot si es pertany a un dels col·lectius de risc als quals la malaltia pot fer més mal: gent gran o amb problemes respiratoris. Però cal recordar que aquesta nova malaltia només té una mortalitat del 3%, així que cal sobretot calma i precaució.

ÍNDEX DE CONTINGUTS Cròniques Candelianes: El taller

Pàg. 3 Pàgs. 4-5

Carnestoltes a La Marina

Pàg. 6

Opinió

Arribada dels primers funcionaris Pàg. 7 Pàg. 8

El Calidoscopi

Entren en funcionament els ascensors al Polvorí Pàg. 9 Pressupostos

Pàgs. 10-11

Tema del mes: Mares solteres Pàgs. 12-13 L'AMCL estrena local

Pàg. 15

Història del barri: Can Tunis

Pàg. 16

Segon edició de Marina Còmic

Pàg. 17

Cultura

Pàg. 19

El Port de barcelona / El Consorci Pàg. 20 Esports

Pàg. 21

La Marina del comerç associat

Pàg. 22

Finalitza el projecte "Ràdio a l'escola" Pàg. 23 L'entrevista: Mar Montilla

Pàg. 24

Març 2020 // www.lamarina.cat

cròniques candelianes

3

El taller

Crònica de la mesquita de La Marina, Dar al-Quran || Jesús Martínez Abans que arribessin els xinesos, els tallers de confecció reclutaven mà d’obra autòctona.

Al local 9 de la plaça de la Mediterrània, al costat del bar Xiao, en els anys noranta, la roba la cosien les filles dels emigrants que van deixar el sud per pujar al nord.

Les noies que no estudiaven i les noies que alternaven els estudis amb alguna ocupació per hores s’asseien en cadires de plàstic davant de les Singer industrials («Más de 160 años a tu lado»).

Clavilles en posició, llum en els connectors, tap a la bobina.

El bri de fil tirava dels dits, lliscant en el sentit de l’agulla.

Pedal. Tall. Premsat.

Coser i cantar.

Avui, tres dècades després, el local 9 de la plaça de la Mediterrània és la mesquita Dar al-Quran (La casa de l’Alcorà), Una de les dues mesquites de La Marina. (L’altre és al carrer Cisell).

«Som aquí des de fa cinc anys. Estem bé.

Per sort, els veïns són bons i mai hem tingut problemes amb ningú», diu Bashir el Khalifi (Alhucemas, 1967), calat amb una gorra de ganxet, de malla, de calavera (kufi).

Amb la veu aiguardentosa, la mirada neta i les mans negres d’adobar pells –treballa l’ofici de la marroquineria–, Bashir freqüenta l’oratori, que també és una comunitat cultural. «Intentem fer activitats de tot tipus. Els diumenges, un professor voluntari dóna classes d’àrab clàssic als nens, encara que ells prefereixen jugar. També celebrem batejos, ja veus. Els divendres, sobretot, és el principal dia de rés i, durant vint minuts, per a la pregària de la tarda, aquí entra i surt molta gent, és com la sortida d’un partit del Barça al Camp Nou.» Les quatre parets de temple, llistades de taulons d’una fusta suau que podria ser de freixe.

Les estores, fastuoses, es poden comprar en ebay («alta qualitat espiritual»).

Les catifes són especials, com les d’Aladí a Les mil i una nits, encara que amb elles no es pugui volar. Es tracta de catifes ignífugues.

Un marcador electrònic indica els cinc moments oficials per venerar Alà: 6.20, 13.06, 15.54, 18.18 i 19.47 (varien les hores en funció de la duració dels dies).

Tan automatitzat tot que l’alba es calcula en base a una espècie d’algorisme solar.

Aquests dies, el sol surt exactament a les 7.53 hores.

Bashir es recull a les tardes a la mesquita, i aquí es troba amb el seu paisà, Abdellatif Elouarma Jiar (Agadir, 1962), que va i ve escopetejat a causa del seu treball de paleta: «Faig reformes en general: banys, cuines..., és lo meu».

Confiat, instruït, amant dels animals, Abdellatif es corregeix quan s’equivoca per donar xifres poc precises: «Potser a La Marina hi ha unes dues-centes persones

▶

C

Bashir (esquerra) i Abdellatif, a la mesquita de La Marina.

CRÒNICA

“Estimem que a La Marina hi ha unes dues-centes persones que professen l'islam”

que professin l'islam. Estem nosaltres i després també els africans... És clar que nosaltres també som africans, però em refereixo a l'Àfrica negra».

Bashir i Abdellatif comparteixen vivències.

Els dos van arribar a Barcelona sols.

Els dos es van establir en els barris en el mateix any, el 1998. Als dos els agrada la tranquil·litat.

«Estem contents perquè els veïns són molt macos i no hi ha rebuig a la nostra

presència. Molts ens pregunten què fem en aquest local, i llavors els expliquem que preguem, i miren de reüll; algun, fins i tot, ha entrat per veure», relata Bashir, tan sol·lícit que a la pregunta d’aquest reporter de per què no col·loquen un cartell a la façana amb el nom de la comunitat cultural Dar al-Quran, s’excusa: «Per no ofendre ningú».

I els dos coincideixen: «En aquest espai estem de forma provisional. Voldríem alguna cosa molt més gran, com els de Sants [mesquita Rahma, al carrer Súria, 12], per ajuntar a més gent i fer actes oberts al públic, però els preus de lloguer estan pels núvols».

A la porta, el calçat («Per favor, deixin les sabates a la prestatgeria, no al terra»).

Al vidre, el cartell amb «prohibit utilitzar el telèfon mòbil». Però els mòbils, com en el teatre, sempre destorben i trenquen el silenci.

De tant en tant es passa Abdul Jalil (Madaripur, Bangla Desh, 1965), amb barba

com Walt Whitman i que regenta la fruiteria La Alhambra, al carrer Foneria.

«Jo porto a la Zona Franca des de 2009, i tot bé.»

Se’l veu feliç entre cols, cogombres i carbassons.

Afegeix: «La majoria, bé. No ens fiquem amb ningú. Volem viure en pau».

Tant el fruiter Abdul Jalil, l’obrer de la construcció Abdellatif com l’artesà Bashir escolten atentament les sures en boca de l’imam, Abdo Abdelkader, «l’home sant».

En la seva cura per apropar-se a les entitats socials («no volem que ens vegin com una cosa estranya») fa temps que van agafar el toro per les banyes, sabent que els casos de gihadisme causen pànic a la societat: «Nosaltres som els primers interessats en aturar-ho [l’extremisme]. Si alguna cosa passés, i gràcies a Déu aquí no passa, nosaltres, com a germans, ens encarreguem de controlar-lo i posar-li fi». ■

Març 2020 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Un carnestoltes original i amb molta gresca va disfressar els carrers de La Marina || Vanesa Alemán / A.F. / A.B. / Y.L. Dissabte passat, 22 de febrer, les disfresses van envair els carrers del barri de La Marina amb motiu del Carnestoltes. L’alegria, els colors i la festa van ser els protagonistes d’una llarga jornada que va durar entre les 11 del matí i ben entrada la matinada.

Primerament, els més petits van participar d’un concurs de disfresses organitzat per la Marina Viva. A la tarda, tothom va gaudir de l’habitual i acolorida rua i, finalment, la festa va finalitzar al vespre amb un ball de Carnestoltes.

Al matí, la plaça de La Marina se la van fer seva les famílies i ben d’hora, l’escenari es va omplir de participants. Les edats dels candidats al concurs de disfresses eren di-

verses, des d’un nadó de pocs mesos fins a adolescents. Princeses, bombers, pallassos o fins i tot, un plàtan o un Mario Bros, van ser algunes de les disfresses que es van veure. I no només persones, sinó també gossos hi havia disfressats. Finalment, el jurat va anomenar els premiats: un grup de bussos, una família disfressada “d’incendi”, una “nina repollo” i una nena vestida de carrusel.

A la tarda, va ser el torn de la rua del Carnestoltes. Fins a 18 comparses van desfilar pels carrers de la Marina, i una d’elles, la de “Apalim”, hi participava pel 14è any consecutiu amb un únic propòsit: unir-se i fer barri. Hi havia comparses de totes les mides, dels 20 als 200 integrants. El color i la música acompa-

nyaven les disfresses: egipcis, venecians, vikings o personatges de l’espai exterior són alguns exemples dels vestits escollits enguany per les entitats, grups i associ-

La jornada d’activitats va començar a les 10 del matí i va acabar ben entrada la matinada acions. Fins i tot, la rua va tenir un toc reivindicatiu quan va arribar la comparsa dels “hippies”. Les participants portaven cartells en contra de la violència masclis-

ta i demanaven justícia per a Mònica i la seva filla, la Quiara, les dues primeres dones assassinades d’enguany, familiars seves. “Demanem justícia i llibertat, perquè Mònica i Quiara haurien de ser amb nosaltres” va reclamar la tieta de totes dues víctimes.

Finalment, la jornada va acabar amb un ball de Carnestoltes als Jardins dels Drets Humans organitzat per la Unió d’Entitats de La Marina. En aquest últim acte, es van entregar els premis a la millor disfressa fotografiada al FlashPunt2020 de La Marina Viva. El guardó se’l va emportar el grup de “Gallineros”. La festa es va allargar fins a l’1 de la matinada on, tot i l’hora, les energies encara no s’havien esgotat i hi havia gresca per estona! ■ Fotos: Josep Vicens, Alejandro Flores, Andrea Bello i Vanesa Alemán

Març 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Egipcis, fades de conte, astronautes, marcians, hippies, vĂ­kings.... van conquerir el barri Guanyadors del concurs infantil de disfresses

Març 2020 // www.lamarina.cat

opinió

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

L’olor de la pobresa

P

Maria Jesús Veïna Sant Cristòfol 05/11/19

Pilar Campos Blanco

Ni una menos

arásitos" (Gisaengchung, 2019) de Bong Joon-ho.

Doble Oscar de Hollywood a la Millor Pel·lícula estrangera i Millor film de l’any, Palma d’Oro Canes i un film inclassificable, portentós, magistral i tots els qualificatius que es vulguin del director coreà, autor de "Mother" o "Host", que en poc més de dos hores i quart de metratge, que passa en un tres i no res, aconsegueix la seva millor obra i un dels films de l’any.

I què és "Parásitos", què té "Parásitos" perquè la lloï tanta gent?. Doncs tot. Ja des de la primera seqüencia amb la família pobra tractant de connectar-se a internet de qualsevol forma, a una seqüencia rere l’altra deixant-nos bocabadats i amb sorpreses constants sense defallir ni un segon amb tocs de comèdia, drama, suspens, terror, cine social, lluita de classes; tot barrejat per deixar-nos absolutament entusiasmats davant tant de cinema i tant desplegament de creativitat on tots els actors contribueixen amb registres excel·lents a aixecar aquest film que ens ve d’un dels mal anomenats “països emergents” als altars del cine modern de gran qualitat que ningú no s’hauria de perdre.

La pel·lícula ha obert fins i tot un debat polític sobre el repartiment de la riquesa, els privilegis, la corrupció, la frustració del ciutadà mitjà i la classe treballadora. No és aquest el mateix sentiment de fastigueig que se sent a la major part del món?

No explico de què tracta, millor anar-hi sense saber-ne res sense intuir res, sense esperar res. Les sorpreses ja aniran apareixent i millor no desgranar-les.

Tan creativa i inesperada como extraordinària. ■

Manca manteniment al carrer alumini, la vorera està aixecada per les arrels d'arbres

Un raig d'esperança

D

e vez en cuando, el amor —o algo que confundimos con el amor— nos convierte en seres vulnerables. Nos colocamos una venda tan opaca en los ojos que no deja entrar ni un ápice de luz.

Conozco a un buen puñado de mujeres que no son felices en sus relaciones, aunque no lo admitan de forma abierta. Las hay cuyos maridos les son infieles y lo saben, pero prefieren hacer la vista gorda. Las hay cuyos cónyuges jamás colaboran en las tareas domésticas, mientras ellas corren de aquí para allá con la lengua fuera, ocupándose de mil y un asuntos. Algunos matrimonios añejos viven en continuo desequilibrio, uno sometido a la tiranía del otro, pero están tan acostumbrados que no se dan cuenta, y ni se plantean una separación. Lo que más me alarma, sin embargo, es la cantidad de parejas jóvenes —y cuando digo parejas no me refiero solo a las formadas por un hombre y una mujer— que siguen repitiendo idénticos patrones caducos. Adolescentes que confunden el amor con la posesión y el sometimiento. Hombres muy jóvenes incapaces de entender que no es no. Tengo el corazón roto en miles de fragmentos, uno por cada mujer asesinada, por cada mujer violada. Me resulta inconcebible que sucedan estas cosas en pleno siglo XXI. La única medicina efectiva contra esta plaga es la educación, y se administra desde el nacimiento, mientras se predica con el buen ejemplo. Sueño con un Día Internacional de la Mujer en el que podamos gritar al unísono: «¡Este año estamos todas! ¡No falta ninguna!». Cuando ese 8 de marzo llegue, hasta yo bailaré a ritmo de las batucadas durante la manifestación. ■

Es demana que es delimitin els espais per a gossos al Parc dels Drets Humans Ana Soler Veïna 05/11/19

Manca manteniment al parc infantil de plaça Marina. Queda inundat en èpoques de pluja Rosa Maria Veïna 05/11/19

En aquests moments de tants problemes socials, no puc passar sense reconèixer la gran tasca que realitzen el conjunt de persones que treballen al CAP de la Marina.

Cada dia veiem o sentim de persones que estan soles i pràcticament sense suport ni afecte. Doncs aquí està aquest equip meravellós, el personal mèdic: la Doctora Ana Gonzalo, les infermeres Edurne, Gemma, Ana i tots els altres, que no tan sols són uns grans professionals, sinó que tenen una cosa que, per desgràcia, és ben estranya en els nostres temps: RESPECTE, AFECTE i TEMPS per atendre a les persones grans que estan a la fi del seu camí.

Mai una visita massa ràpida ni males cares. A l'entrar a les llars, sempre un somriure, un petó, un consell o una xerrada informal. Aquest ajut és la millor medicina.

I tampoc puc oblidar a les treballadores socials de Suara: Luisa, Estefania, Rosa ... i a totes les dones que, havent de deixar les seves llars i fills en altres països, ens ajuden amb tot el seu afecte a tenir cura de la nostra gent gran.

Mil gràcies per tot i tant de bo que tots aprenguem una miqueta del vostre saber fer.

Millor manteniment dels Jardins dels Drets Humans.

Ara sembla una selva Josefa Pejo Veïna Eduard Aunós 05/11/19

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

6

Març 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

7

Arriben els primers funcionaris que treballaran als dos complexos de la Generalitat || Yohany Limpias Dos complexos ubicats a tocar de la plaça del Moviment Obrer (antiga Porta Firal) i del Passeig de la Zona Franca han començat a acollir prop de 2.400 funcionaris des del pròxim 28 de febrer. S’hi instal·laran els departaments de Vicepresidència i Economia, el de Justícia i el de Polítiques Digitals i Administració Pública, fins ara ubicats als Eixamples.

Tal com ha indicat el Secretari General del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, Albert Castellanos, “l’arribada dels funcionaris serà gradual, ha començat el 28 de febrer amb un grup reduït i es preveu que finalitzi al juny”.

D’aquesta manera s’espera poder mesurar l’impacte d’aquest trasllat sobre l’organització del treball que fins ara tenien els treballadors públics. “El canvi serà radical, ja que les noves oficines són espais de feina oberts i amb molts llocs compartits que busquen l’optimització dels recursos i el benestar dels treballadors” han senyalat els responsables.

Després que arribi el primer grup, cada dilluns s’hi incorporaran uns 200 funcionaris més de les diverses oficines fins ocupar tots els espais. “La idea és que puguem organitzar i fer tot el trasllat de la manera

▶ Els veïns del barri durant una visita guiada pels responsables de les noves instal·lacions.

més ordenada possible”. Amb la instal·lació d’aquest nou complex, la Generalitat assegura voler potenciar “noves centralitats” i “aportar dinamisme econòmic a barris com La Marina”, alhora que pretén ser “eficient en l’administració de recursos”, ja que disposar d’aquests complexos li suposa un estalvi en lloguers i altres moltes despeses com la neteja i l’eficiència energètica.

Una comitiva de veïns del barri ha visitat les noves instal·lacions de la Generalitat Convocats per la Secretaria General de la

Vicepresidència de la Generalitat, prop d’una vintena de persones del barri (entre les quals membres de la Coordinadora d’Associacions de veïns, veïnes i Comerciants, de la Unió d’Entitats, de l’Associació de Comerciants de La Marina), ha visitat les noves instal·lacions el divendres 14 de febrer per conèixe’n el funcionament i contactar amb els responsables del trasllat.

Quines possibilitats de feina s’obren, quins serveis se’ls pot oferir als funcionaris, quins seran els serveis d’atenció a la ciutadania… que hi haurà millores en

les línies de busos per absorbir la demanda que se’n derivi de l’arribada dels nous veïns de dia, entre més, van ser les inquietuds dels visitants ateses per un dels responsables.

Durant prop de dues hores i mitja se’ls va guiar per tot els complex i oferir detalls sobre característiques i qualitats, tot fent l’èmfasi en què s’ha prioritzat la salut dels treballadors i l’eficiència, modernització i optimització de recursos. S’hi han fet servir materials naturals com la pedra, la fusta i molta vegetació, a més d’espais compartits molts oberts. Els responsables també han expressat el desig de ser “bon veïns de dia” i obrir-se al barri.

Nova oficina d’atenció a la ciutadania Una de les novetats pel barri, en començar a funcionar els nou complex de la Generalitat, és l’obertura d’una Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) on gestionar tot tipus de tràmits de la Generalitat: una atenció personal i transversal, no només els de les Conselleries que s’hi instal·lin, també telemàtica i via Skype per a les gestions amb oficines ubicades fora del complex. Per fer qualsevol tràmit es necessitarà cita prèvia. L’oficina obrirà a mitjans de març amb l’accés pel carrer del Foc. ■

Març 2020 // www.lamarina.cat

8

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

El Mobile World Congress és un esdeveniment important per a la ciutat. Però que significa la seva cancel·lació per a La Marina?

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

El Congrés portava més preocupacions que redits als barris de la Marina, els mateixos establiments del barri exposaven que no treien el profit que es podia esperar tenint-lo tant a prop però segur que tant ells com les empreJosep Joaquim ses properes s’han vist afectades. En tot cas l’èxit Pérez Calvo del Teach Spirit Barcelona ha minvat aquesAlbert Deusedes tes afectacions, demostrant la solidesa Barcelona. Advocat procurador de de Barcelona com a capital tecnolòBarcelona. Primer Secretari de PSC tribunals. gica i exposant que és possible Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de repensar el Congrés per afaMédicos sin Fronteras.

Volem promoure Catalunya com un centre de vorir els interessos de tomitjans i serveis de comunicació mediterranis La cancel·lació del Mobile és una mala notícia per a tes i sense embussos! i potenciar la Mobile World Capital com a diBarcelona i pel barri de La Marina, però l'Ajuntament namitzadora del negoci de continguts audiovisude Barcelona conjuntament amb diferents operadors als, no tan sols el Mobile World Congress, sinó la econòmics de la ciutat, han llançat una campanya, Barcreació mitjançant la fundació d’un ecosistema líder celona Opportunity Week, una setmana amb activitats i mundial en l’àmbit de les tecnologies mòbils. ofertes en allotjament, comerç, restauració i cultura, duI La Marina com a barri amfitrió s’ha de veure protarant la setmana que s'havia de celebrar el Mobile. La idea gonista i beneficiari proporcionat d’aquesta promoés revertir l'efecte de la suspensió del Mobile d'aquest ció, i tot i la suspensió d’enguany l’objectiu any. La bona noticia és que pels propers anys la continua sent el mateix. celebració del Mobile a Barcelona està garantida.

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

El MWC és un esdeveniment de projecció internacional en la ciutat. A nivell del barri, té gran impacte en la economia. Per exemple, en el comerç i en la restauració de la zona ja que l’estada dels participants al congrés genera ingressos pel barri.

Encara que en podria tenir més si es pogués revertir part dels guanys generats en el barri.

Suposa també una projecció internacional ja que empreses que participen poden veure en el polígon una oportunitat de traslladar la seva empresa a la zona.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Des de Cs, a diferència de la Sra. Colau, sempre hem defensat el Mobile, ja que dóna una projecció internacional importantíssima per a Barcelona. La suspensió és dramàtica per molts sectors com són la restauració, el comerç, els hotels, etc. La cancel·lació suposarà la pèrdua de llocs de treball i de dinamització de l'economia de la ciutat que afectarà negativament, també, a La Marina. Sempre defensarem la celebració del Mobile a Barcelona, perquè entenem que és el millor lloc per celebrar-ho.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Març 2020 // www.lamarina.cat

actualitat

Entren en funcionament els ascensors que milloren l'accesibilitat d’El Polvorí

9

Vanesa Alemán

|| Vanesa Alemán/Y.L. Des del passat dimarts 25 de febrer, els veïns i veïnes d’El Polvorí ja poden utilitzar els dos ascensors que connecten el carrer Mare de Déu de Port amb el carrer Segura. Fins ara, només es podia accedir-hi per les rampes i les escales convencionals o mecàniques. Una obra molt esperada pel conjunt del veïnat que hi viu. Tot i que el primer ascensor que connecta Mare de Dèu de Port amb Plaça de Buenaventura

Els veïns havien denunciat “passivitat” municipal per la demora d’un any en les obres Durruti va començar a funcionar desembre passat, el retard en l’entrada en funcionament del segon ascensor, que connecta aquest últim tram amb el carrer Segura, desesperava el veïnat tot denunciant la “incompetència” i “passivitat municipal”, en paraules de Pedro Sánchez, de l’Associació de Veïns i Veïnes de El Polvorí.

I és que les obres iniciades a l’octubre de 2018 havien de estar enllestides entre el març i l'abril... del 2019!

El malestar i l’esgotament veïnal que s’havia acumulat s’entén encara més després que el passat mes de gener, les escales

L’escola Can Clos tancarà definitivament a finals del curs 2020-2021

Vanesa Alemán

mecàniques que els comuniquen des de la muntanya fins al centre neuràlgic del barri (Plaça Marina i entorns) deixessin de funcionar durant gairebé dues setmanes, per avaries tècniques i de manteniment, deixant incomunicades persones amb mo-

|| V.A. / Y.L. L’escola Can Clos deixarà de ser-ho a finals del curs 2020-2021, segons ha pogut confirmar La Marina amb fonts de l’AMPA de Can Clos que es van reunir amb el Regidor del Districte, Marc Serra i la Gerent del Consorci d’Educació, Mercè Massa, el passat 25 de febrer a la Casa del Rellotge. La decisió ha agafat per sorpresa a la comunitat educativa, que desconeixia en absolut aquesta intenció de l’Administració, assegura l'AMPA, i que ara com ara es limitarà a informar-ne la resta de pares i mares per avaluar què poden fer.

El curs vinent es desenvoluparà amb normalitat, però... què passarà amb els nens que ara estudien a Can Clos una vegada l’escola hagi tancat? Segons els van explicar als pares

bilitat reduïda i persones grans. Fonts de l’Ajuntament han al·legat la demora a “problemes tècnics en la instal·lació” i a “problemes amb el subministrament elèctric” i assenyalen l’empresa adjudicatària dels treballs i Endesa, respectivament. ■

en la reunió, l’escola Enric Granados els haurà d’acollir, però es desconeix quin altre ús o destinació tindrà l’actual centre educatiu.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, la Rosalia Fernández ha assegurat que “no van rebre cap convocatòria per assistirhi” i que, per tant, “desconeixia la notícia i l’existència de la reunió”. Reclama que el Districte no hagi utilitzat els mitjans formals de l’entitat. “Tan sols un dia abans de la reunió em vam enviar un correu a la meva bústia personal, que no reviso cada dia i no és el canal de comunicació amb Districte”. Ha presentat una queixa i demana a l’administració que respecti el temps de 15 dies abans per organitzar convocatòries de reunions com aquesta, “en què es tracten temes tan sensibles i que afecten tantes persones”. ■

Març 2020 // www.lamarina.cat

10 actualitat

Barcelona destinarà 40 milions a SantsMontjuïc i 75 al pressupost participatiu || Víctor Recacha El districte de Sants-Montjuïc rebrà 39,8 milions d’euros dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per a aquest 2020, segons l’anàlisi de La Marina a partir de les dades publicades pel consistori. Els comptes van ser aprovats el passat 31 de gener pel govern municipal (Barcelona en Comú i PSC) amb el suport d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. És la primera vegada en cinc anys que l’equip de govern liderat per l’alcaldessa Ada Colau aconsegueix una majoria per aprovar els pressupostos.

Dels més de 3.033 milions aprovats, xifra rècord de despesa municipal, un total de 39.779.986 euros estan imputats directament a Sants-Montjuïc. La neteja viària s’emporta la part més significativa del pressupost de Sants-Montjuïc: 11,3 milions. Les altres partides que compten amb més recursos són l’atenció social i neteja de la llar del Servei d’Atenció Domiciliària a persones grans o amb discapacitat (5,1 milions), els “serveis socials bàsics” (3,9 milions) i el “manteniment d’edificis centralitzats”, que suma 3,2 milions entre neteja, electricitat, aigua, gas, telèfon, treballs tècnics i altres contractes i despeses no concretades.

El pressupost inclou tres partides per a la Unió d’Entitats de La Marina, que rebrà aquest any tres transferències per valor de 279.465 euros des del districte de Sant Martí. La més gran, de 186.509 euros, és per gestionar equipaments relacionats amb la “participació ciutadana”. La segona, de 66.256 euros, és per impulsar “serveis i projectes comunitaris” de “promoció social”. A més, la Unió d’Entitats rebrà 26.700 euros per gestionar centres cívics.

D’altra banda, el Consorci de La Zona Franca de Barcelona també ha aconseguit una subvenció en el pressupost d’enguany.

En aquest cas, la transferència ve de l’Àrea d’Economia i no del districte, i suposa una injecció de 60.000 euros de fons públics de l’Ajuntament per a la “investigació científica”.

També rebran subvencions les associacions de veïns i veïnes de La Vinya (35.750 euros) i de Sant Cristòfol, per la gestió dels Casals del barri (32.000 euros).

A part d’aquests pagaments que ja pot avançar La Marina perquè figuren a les dades publicades per l’Ajuntament, queda per concretar quines inversions es prioritzaran aquest any i al llarg del mandat. Una incògnita que no s’acabarà de resoldre fins la publicació del pla d’inversió municipal.

L’equip de govern ja ha expressat, però, que un dels projectes prioritaris del 2020 serà l’arribada de la piscina municipal de La Marina, juntament amb una Casa de la Premsa al Poble-sec i una escola municipal de música a Sants.

Al conjunt de Barcelona, els 3.033 milions dels pressupostos de 2020 es divideixen en despesa corrent (2.386 milions)

▶ L'alcaldessa Ada Colau i el regidor Marc Serra presenten els primers pressupostos participatius de Barcelona el passat 3 de febrer.

i inversions (621,8 milions). L’habitatge s’erigeix com la principal àrea d’inversió, amb 171,1 milions d’euros, mentre que les polítiques de medi ambient acapararan bona part de la despesa corrent aprovada (415,1 milions d’euros).

9 milions participatius

La gran novetat d’aquest any és l’arribada dels pressupostos participatius. I és que seran els veïns i veïnes de Barcelona qui decidiran directament en què s’inverteixen 75 milions d’euros de pressupost públic municipal. El veïnat del districte de Sants-Montjuïc és el que tindrà en les seves mans una xifra més alta, empatat amb el de Nou Barris i Sant Martí: cadascun rebrà 9 milions d’euros del pressupost participatiu, que l’Ajuntament ha repartit seguint criteris de població i desigualtat econòmica.

Ja es poden fer propostes d’inversió a través del portal en línia decidim.barcelona i fins al 27 de març el consistori seguirà rebent iniciatives ciutadanes i organitzant debats per valorar els diferents projectes. La votació electrònica tindrà lloc entre el 26 de maig i el 7 de juny i, segons el regidor Marc Serra, s’habilitaran punts de votació presencial durant un o dos dies.

Un cop votats, l’Ajuntament haurà d’executar els projectes guanyadors, que s’anunciaran el mateix 7 de juny. El consistori assegura que la majoria d’aquests projectes estaran enllestits al final d’aquest mandat. És a dir, els 75 milions no són un pressupost anual sinó a executar en tres anys.

Els projectes proposats pels veïns no poden ser despesa corrent (per exemple, salaris, beques o subvencions) i han de ser inversions d’entre 50.000 i dos milions d’euros per construir o millorar equi-

L’opinió dels especialistes: Daniel Tarragó, consultor en participació ciutadana

“Poden aportar “intel·ligència col·lectiva” i “creativitat”, però “mal utilitzat és un desastre”.

“El ciutadà és un expert del territori”, de manera que pot aportar per resoldre “problemes complexos” com l’habitatge o l’exclusió social.

Ajuntament de Barcelona

paments municipals, instituts o escoles.

Podran votar els majors de 14 anys i es garanteix que hi haurà inversions en almenys tres dels vuit barris de Sants-Montjuïc. És a dir, que La Marina sigui un dels barris que rebi fons per a executar projectes dependrà del grau d’implicació dels veïns i veïnes.

De moment, ja hi ha vuit iniciatives presentades que afecten La Marina, sis a La Marina de Port i dues a La Marina del Prat Vermell. Les propostes van des de millorar el skate park (ampliar-lo o construir-hi un mur per fer pintades legals), fins a reformar parcs infantils o construir un poliesportiu municipal amb piscina.

En la roda de premsa de presentació de la mesura amb els mitjans del Districte, Marc Serra va afirmar que els pressupostos participatius són “una eina molt potent per lluitar contra les desigualtats”, descentralitzar les inversions i “millorar l’articulació comunitària dels barris”. Segons el regidor de Sants-Montjuïc, una de les prioritats serà implicar persones migrades que encara no dominin els idiomes locals.

Per ara el portal decidim.barcelona només està disponible en català i castellà.

“Els polítics se centren molt en la votació, però també és molt important la implementació”. Parlen els experts.

Segons Daniel Tarragó, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la consultoria Neòpolis especialitzada en la participació ciutadana, un pressupost participatiu pot aportar “intel·ligència col·lectiva” i “creativitat”, però “mal utilitzat és un desastre”.

Març 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 11 Carola Castellà, professora de política en la UAB

Al Districte els veïns decidiran la inversió de 9 milions

“El secret està que les regles del joc estiguin ben delimitades”.

Pressupostos Pressupost total (2020)

Pressupost participatiu (mandat)

Barcelona

3.033 milions €

75 milions €

Sants-Montjuïc

39,8 milions €

9 milions €

Pressupost BCN

Yves Sintomer, professor de ciència política de la Universitat París

Pressupost municipal de Barcelona (2020) 3.033 milions €

“A París, tot i

Despesa corrent Inversió que hi ha hagut

2.386 milions € 621,8 milions € alguns problemes Medi ambient Altres Habitatge Altres l’experiència ha 415,1 milions € 1.970,1 milions € 171,1 milions € 450,7 milions € estat molt positiva i és una bona notícia per a Barcelona”.

Pressupost Sants-Montjuïc 2020 Neteja viària Servei d’Atenció domiciliària Serveis socials bàsics Manteniment edificis “Si vols generar comunitat entre veïns i veïnes, els processos participatius també tenen aquest efecte”, aclareix. Segons Tarragó, “el ciutadà és un expert del territori”, de manera que pot aportar la seva visió per resoldre “problemes complexos” com l’habitatge o l’exclusió social. “La inversió no és que sigui un tema complex”, sentencia.

La professora de política de la UAB Carola Castellà creu que el pressupost participatiu “és una oportunitat per Barcelona per decidir quines són les prioritats de cada barri”. Creu que “70 milions està molt bé, però és important el número que posen i també fer-ho bé”. Per això, considera que “el secret està que les regles del joc estiguin ben delimitades”. “Els polítics se centren molt en el moment de la votació, analitza Castellà, mentre que per a ella “l’important és la implementació”.

Des de França, Yves Sintomer, professor de ciència política de la Universitat París 8 i la Universitat d’Oxford, explica a La Mari-

11,3 milions €

5,1 milions €

3,9 milions €

3,2 milions €

Altres

Total

16,3 39,8 milions € milions €

Algunes subvencions a entitats de La Marina incloses a les partides municipals Unió d’Entitats La Marina

Consorci de la Zona Franca

279.465 €

60.000 €

AVV La Vinya

35.750 €

AVV Sant Cristòfol

32.000 €

Total*

407.215 €

*Només inclou les entitats locals que ha pogut identificar La Marina en analitzar les dades.

na que tot i que l’experiència amb els pressupostos participatius a París “ha estat un desafiament” i ha comptat “amb problemes”, al final ha resultat “molt positiva”. Creu que “és una molt bona notícia” que Barcelona se sumi a la llista de ciutats del món on els veïns decideixen en què es gasten els diners públics, sobretot després que l’alcalde de

Madrid, José Luis Martínez Almeida (PP) hagi deixat a l’aire els pressupostos participatius de l’època de l’exalcaldessa Manuela Carmena: “És important que Espanya pugui conèixer una experiència en una ciutat simbòlica com Barcelona”.

Els pressupostos participatius van aparèixer fa 32 anys a Porto Alegre, Brasil.

Des de llavors, s’han estès per tot Amèrica Llatina, Europa i Àsia. Han arribat a Nova York (210 milions de dòlars anuals), París (100 milions d’euros anuals), Madrid (100 milions d’euros anuals), a més d’a nombrosos municipis del territori català. I a partir d’aquest 2020, desembarquen també a la ciutat de Barcelona. ■

T Mares solteres

Març 2020 // www.lamarina.cat

12

|| Andrea Bello / Yohany Limpias

Com cada any quan s’apropa el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, es fan valoracions dels avenços i desafiaments encara pendents del col·lectiu que representa ni més ni menys que a la meitat de la població. Dades i informes diversos venen a reflectir la xacra masclista que la majoria de dones han viscut en primera persona, ja sigui en situacions de micromasclisme o davant el drama de la pèrdua d’una dona de la família, amiga o coneguda per femi-

nicidi. (En tancar el present reportatge ja són 13 les dones assassinades al que portem d’any). Malgrat això, els canvis són molts i els estan produint elles en trencar motlles i cotilles, tot i les pedres, encara grosses, que ens trobem al camí.

I és que si el model social que tenim és injust amb les dones en general, s’acarnissa amb les mares solteres. Aquestes han d’afrontar una i mil batalles encara invisibles enmig d’una solitud social i administrativa que, tot i l’avenç feminista, sovint, només les jutja.

Per fer visible les seves històries, per denunciar-ho, però també per reconèixer-les, entrevistem quatre dones que, per diverses circumstàncies, han hagut d’afrontar situacions límit per poder tirar endavant una casa, una feina i els seus fills.

Totes quatre coincideixen en una cosa: Ni en somnis imaginaven la capacitat i la fortalesa que han demostrat tenir. Quan expliquen i verbalitzen les seves batalles no es reconeixen... i somriuen. Se n’han sortit i de quina manera! ■

TEMA DEL MES

Històries diverses de dones lluitadores Fotos: Alejandro Flores

Pepi Deiró Ollo,

Mercedes Martínez Urrieta,

mare bregada en soledat

La història de la Pepi Deiró es podria qualificar d’una història de lluita peculiar, com la seva ocupació de cuidadora d’animals de laboratori.

De jove es va enamorar del que seria el pare de la seva filla, i a dia d’avui el segueix recordant amb una mica de recança per tot el que podrien haver fet junts, com ara una família, i que al final no va poder ser.

En quedar-se embarassada la Pepi va perdre la feina i va haver de deixar el seu pis de lloguer i mudar-se a casa dels pares... per conviure amb quatre germans més sota el mateix sostre, en una situació complicada. “Va ser molt dur no poder oferir-li una casa a la meva filla”.

En aquell moment va prendre la decisió d’ocupar un pis com a últim recurs. Durant molts anys va haver de lluitar per aconseguir un lloguer social, i és una de tantes persones que han hagut de superar un intent de desnonament.

Pel fet de tenir feina i el salari mínim mai no li han atorgat cap ajuda: “em van arribar a dir que era una mare coratge i que me’n podia sortir jo sola”. Fins i tot ara encadena dues feines diferents, a més de portar la casa, per poder pagar els estudis a la seva filla. Una jornada laboral que comença a les 6 del matí i no acaba fins les 8 de la tarda “i quan arribo a casa encara tinc els plats per rentar”.

Quan li preguntem si es considera una lluitadora, la Pepi no està segura, “acaba sent el dia a dia, renuncies a tot pels teus fills i faries qualsevol cosa per ells”. El procés de criar tota sola la seva filla no ha estat fàcil: durant els primers 15 anys de vida el pare va ser present només de manera intermitent. Ara, veient la seva filla amb 21 anys, estudiant i tan responsable, la Pepi és tota orgull malgrat la depressió que pateix. “És el motor de la meva vida, sense ella no té sentit”. ■

la vida després de sobreviure, literalment La història de Mercedes... no és fàcil d’explicar. Es va casar jove i va tenir una filla molt desitjada, l’Aitana. Fins que un dia el seu marit va intentar assassinar-la ferint-la amb un ganivet. Ella és exemple del que van viure almenys 13.069 dones al llarg de l’any 2019, víctimes de violència masclista a Catalunya i que ho poden explicar. Enguany 13 dones han estat assassinades per les seves parelles.

Mercedes hi va sobreviure després d’un mes en coma a l’hospital. Va despertar desorientada, però amb la família i la filla fent-li costat i va voler començar una vida nova.

No obstant la seva determinació, el camí no li va resultar gens fàcil. “Només volia tancar-me a l’habitació i estar sola”.

Amb l’ajuda dels pares, que la van acollir a casa, i el fet de tenir una filla de qui tenir cura, la van empènyer a seguir endavant. Poc a poc va començar a sortir de casa per acompanyar l’Aitana a esco-

la, i va anar recuperant la confiança en si mateixa. Amb tristesa recorda que va haver de bregar amb “cares, comentaris feridors i incomprensió” al seu cercle social i laboral.

La seva família ha estat el principal suport, van abocar-se en Aitana i en ella, i mai els hi ha faltat res. On elles no hi arribaven, sempre estava la família per fer-les-hi un cop de mà. “Per l’Aitana el seu avi ha estat el seu referent patern”.

Per això quan els pares es van fer grans, Mercedes va sentir que li tocava a ella de cuidar-los.

El seu pare, que ara ja descansa en pau, li va fer de psicòleg i suport moral i material. Mercedes segueix cuidant la mare i l’Aitana. Creu que en tenir una filla ha renunciat a començar de zero. Però està satisfeta d’haver pogut sortir-se'n, mare i filla. Ara veu un futur on totes dues puguin viure tranquil·les en algun poblet. ■

..................................................................

Març 2020 // www.tiaflm.org

info 1

info L'Artterapia, la creació artística en família com a terapia Març 2020 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 65

pàg. 2

Padrins de lectura a l'escola Bàrkeno pàgs. 2-3

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves pàg. 4

Nota Editorial Des de la Taula de Dones ja ens estem preparant per a la propera gran cita del feminisme: el 8 de març. Per nosaltres aquest dia és de vital importància perquè ens permet visibilitzar les problemàtiques i els principies que el moviment feminista defensa al llarg de l’any i no només el 8 de març. Dins d’aquestes problemàtiques, les més centrals són la precarietat laboral i la violència masclista. Per això és important treballar la consciència de classe, centrant-nos en l’explotació, la precarietat i la desigualtat laboral que pateixen les dones només pel fet de ser dones. El famós sostre de vidre, la sistemàtiques reduccions de jornades, els obstacles per la conciliació familiar, o el desprestigi social atribuït a les tasques de cures són problemàtiques que s’han de conèixer i combatre col·lectivament.

Tot això genera violència contra les dones però, malauradament, no és l’única violència que pateixen: maltractaments, violacions, abusos, assassinats, violència institucional... És per això que cada vegada més des del moviment feminista proliferen les iniciatives de defensa contra aquestes violències vers les dones.

En conseqüència, la Taula de Dones aquest any està treballant amb les dones i les diferents entitats del barri per conscienciar i combatre tot el que té relació amb aquests dos grans pilars del patriarcat. En aquest sentit, la Taula està organitzant una jornada de reflexió i sensibilització al barri el 7 de març. L'acte serà a als Jardins dels Drets Humans (Metro Foneria)

a les 12: 00h. Més enllà d’actuacions i celebracions, estem preparant una taula rodona amb col·lectius i dones afectades directament per la precarietat laboral i la violència que aquesta genera. La idea principal és que aquestes dones parlin sobre les seves realitats precàries per visibilitzar-les i que les diferents dones del barri en prenguin consciència.

D’altra banda, des de la Taula s’està impulsant el projecte Espais Liles per combatre la violència als carrers dels nostres barris. Des de fa alguns anys, la Taula treballa en el desenvolupament d’un protocol d’assistència i protecció per als comerços que s’hi vulguin adherir. Un cop adherits aquests comerços reben una petita formació i se’ls dona un distintiu d’Espai Lila.

Si una dona es troba en una situació violenta i de perill al carrer -ja sigui agressió, assetjament, físic o verbal- podrà entrar segura en aquests espais sabent que el personal estarà sensibilitzat i l’ajudarà a superar aquesta situació. Aquest és un projecte obert i en construcció ja que cada vegada són més els comerços que s’hi volen sumar.

D’aquesta manera, la Taula de Dones articula l’acció concreta sobre el barri sense desentendre’s del moviment feminista més global. Precisament per això, a part d’aquestes accions i projectes, participarà de la vaga general de treball, d’estudis, de cures i de consum i es sumarà a la manifestació convocada el mateix 8 de març per el moviment feminista de Barcelona.

Març 2020 // www.tiaflm.org

2

info

ARTTERÀPIA I FAMÍLIA

principis bàsics de l'artteràpia. Es tracta d'una vinculació triangular entre la persona, els materials artístics i l’art terapeuta en un entorn segur on poder expressar i viure el procés creador amb tots els elements que el conformen.

Si en el triangle terapèutic, substituim a la persona per a la familia, podem aplicar el principi art terapèutic.

L’art com acte creador ha estat present des que existeix l’ésser humà, ha sigut una manera d’expressió pròpia de les persones, de representar-se i representar el món.

Tots tenim capacitat per crear i és és una manera de comunicació i expressió d’idees, emocions, sentiments i sensacions.

L’art ens permet crear alguna cosa pròpia i observar-la.

Ens pot connectar amb el nostre interior per representar-lo mitjançant elements materials, posant fora (en una producció artística) part del que tenim a dins nostre: pensament, sentiments, imatges...

La creació artística té un procés des que se’ns acudeix alguna cosa fins que l’acabem.

Durant aquest camí, ens passen moltes coses, i són aquestes coses, a més del resultat final, les que tenim en compte a la sessió d’artteràpia.

Afegint a aquest procés artístic la figura de l’art terapeuta, obtenim el triangle terapèutic, que és un dels

tre els membres de la família dóna informació i elements a l’artterapeuta i a la pròpia família per a la reflexió i l’auto-coneixement; La família es pot tornar més conscient de la manera de relacionar-se, de la posició de cada membre respecte al grup, de les ali- an sentiments i reaccions que tot allò p El que fa la diferència entre l’artt plines, és la possibilitat de fer i crear Tan mateix, la producció artística de creació serveixen com testimoni la sessió i en el grup familiar. Així es de les relacions familiars i el benestar

Triangle terapèutic aplicat a la familia

La realització d’un procés artterapèutic per part de la família, li permet relacionar-se dins d’un espai segur (espai terapèutic acompanyat, confidencial i respectuós) que és també diferent dels espais habituals i les rutines del dia a dia.

En el cas dels nens i nenes, el joc i el lúdic són algunes de les eines clau de comunicació i interrelació amb l'altre, que faciliten l’expressió emocional.

Aquest marc segur i el procés creador compartit en-

SOM PADRINS DE LECTURA Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Lluís Elias (Fundació Mans a les Mans).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Joan Barutel (Tècnic de Suport TIAF) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 5.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Com cada any, els alumnes de sisè ens hem convertit en padrins de lectura, això vol dir que tenim un fillol o fillola de la classe de primer amb qui compartim una estoneta de lectura i de jocs cada setmana.

Ens trobem a la biblioteca, ens saludem i anem a triar un llibre, busquem un lloc tranquil a la catifa o a la taula i el llegim junts, els ajudem amb els sons que encara els costen o amb les paraules que no entenen, i després agafem un llibre-joc i el mirem junts, prenem nota dels seus progressos, de com van aprenent i també de com va canviant la seva actitud.

Al principi alguns estaven nerviosos i tenien vergonya, ara ens agrada molt veure que ens han agafat confiança, que ens esperen i ens criden quan és l’hora de trobar-nos.

Els padrins de lectura els ajudem a tenir més ganes de llegir i a fer-ho cada vegada millor, volem que es diverteixin i progressin però també que se sentin acompanyats i escoltats.

És un projecte que ens agrada molt i ens fa ser millors persones, aprenem a acompanyar i a cuidar, a tenir paciència i a ser amables. Estar amb els petits ens porta records de quan nosaltres començàvem a llegir, ens fa sentir bé veure’ls riure, adonar-nos de com van aprenent i que ens abracin quan ens trobem pel pati.

Aquest any l’obra que presentarem al concurs literari dels Jocs Florals serà un conte, escrit i il·lustrat per cada un de nosaltres pensant en els nostres fillols, en tot allò que els agrada i escrit amb el llenguatge senzill que ja són capaços de llegir i entendre.

Segur que llegir-lo junts serà tot un regal i un record que ens acompanyarà molt de temps.

ESCOLA BÀRKENO CLASSE PICA D’ESTATS-ALUMNES DE SISÈ CURS 2019-2020

Març 2020 // www.tiaflm.org

nces…així com dels provoca. teràpia i altres discir i no només parlar. resultant i el procés i del què ha passat a s pot iniciar la millora r dels seus membres.

info 3

LA INFANTESA, UNA ÈPOCA COMPLEXA

Encara que associem la infantesa amb una època de despreocupació, sense estrès, preocupacions o problemes, és una època en la qual som més vulnerables i estem més exposats a danys emocionals i a possibles traumes. Els nens afronten diferents problemes, des d'adaptar-se a un canvi d'escola, ser intimidats pels seus companys de classe i/o per alumnes de cursos superiors, conflictes dins de la llar, la separació dels pares o algun dol. A més de tot això, està la incertesa que forma part del creixement, els continus canvis del cos, les dificultats del procés d'aprenentatge o en alguna assignatura en concret, per la qual cosa acaba sent una època bastant complexa. Aquí entra en joc l'aptitud per a créixer, adaptar-se i desenvolupar-se enfront d'aquests desafiaments, com la resiliència, que és poder afrontar amb èxit l'adversitat, el trauma, la tragèdia, les amenaces o altres

fonts importants d'estrès. Si no es té aquesta capacitat, pot aprendre's, i serveix per a gestionar l'estrès i els sentiments d'ansietat i incertesa, i encara que es tingui aquesta aptitud, no significa que els nens deixin d'experimentar dificultats o angoixa. És inevitable que els nostres fills passin per etapes més complicades, amb una major sensació de tristesa. És cert que els nens en general solen adaptar-se ràpidament als canvis si l'entorn és propici per a això, i els pares també poden ajudar els seus fills. Una cosa bastant senzilla, és deixar que s'expressin i comparteixin com se senten, això els ajudarà a sentir-se escoltats i a esplaiar-se. Pots parlar amb el teu fill/filla i preguntar-li directament sobre els seus temors o preocupacions i sobre les coses que li agraden, per a reforçar les coses positives, d'aquesta manera poden aprendre a identificar les seves emocions, que és un primer pas per al seu maneig i gestió. Tenir amics sempre ajuda, ja que relacionar-se amb les persones brinda suport social i enforteix la resiliència. Ensenyar al seu fill/filla a cuidar-se, fer exercici i descansar, ajudarà al fet que pugui mantenir l'equilibri i enfrontar millor els moments estressants. Ajudi al seu fill/filla a recordar com va poder superar satisfactòriament amb les dificultats en el passat i després ajudi'l a entendre que aquests desafiaments passats l'ajuden a desenvolupar la fortalesa per a manejar desafiaments futurs, així aprendrà a veure que el canvi forma part de la vida.

Olga Zhukova Zhukova

Març 2020 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Març feminista!

En motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, li posem encara més èmfasi al feminisme, conjuntament amb el servei Aquí t’Escoltem. Hi haurà activitats diverses: tallers de preparació de pancartes i xapes per a la manifestació, sex game feminista, activitats per reflexionar al voltant de la sexualitat i moltes més.

El bar acollirà l’exposició fotogràfica de la jove fotògrafa Laura Otero, on es mostren retrats de dones, acompanyades de frases que argumenten la pregunta: ‘Ets feminista?’

‘Si, és clar!’ Amb aquesta expressió artística es vol mostrar la reflexió col·lectiva de tre-

balladores i dones que estan a peu de carrer fora de qualsevol estereotip.

Us convidem a venir durant tot el mes a veure les fotografies i especialment el dia 5 de març, en què es farà la inauguració de l’exposició i coincideix el Concert Hivernacle en clau de dona, la cantautora Núria Durán ens delectarà amb els seus temes. Us esperem!

I en el marc del festival Barcelona VisualSound, realitzarem una mirada crítica als videoclips que perpetuen els estereotips de gènere, en contraposició a altres que desafien la “mirada masculina”, amb l’activitat Videoclips i estereotips.

Pots veure tota la programació d’activitats al web www.labascula.cat

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

Obertes les inscripcions al concurs coreogràfic Rough Diamonds

Teniu “flow”? Demostreu-ho al Rough Diamonds, el concurs coreogràfic de dansa urbana per a joves de 12 a 20 anys.

Hip hop, K-pop, shuffle, funky, break… sigui quin sigui l’estil que més “us tira”, apunteu-vos a la 8a edició del Rough Diamonds, concurs impulsat pel Departament de Joventut. Teniu temps fins al 13 de març.

Per participar-hi com a ballarins i ballarines, cal formar part d’un grup de danses urbanes a

■ Què és el feminisme? És un moviment social que demana igualar els drets entre els homes i les dones. Malauradament en la nostra societat hi ha masclisme i sexisme ja que l’home té un rol de poder que ens fa pensar que és superior a la dona.

El dijous dia 13 de febrer al Servei de dinamització juvenil de Química vam fer un taller en el qual vam parlar sobre el tema i vam analitzar les cançons que escoltem durant el nostre dia a dia en clau de gènere. La

majoria de grups de música tenen missatges sexistes o parlem de relacions tòxiques encobertes.

Així doncs vaig fer la següent pregunta a dues joves del barri: Què opines sobre el feminisme? Per una banda, la resposta que vaig tenir va ser que el feminisme era necessari, però per l’altre, em van dir que amb aquest moviment, les dones ens voliem sentir superiors als homes.

Em sembla que hi ha molta gent que encara no té suficientment informació sobre el tema, ja que les persones que es declaren feministes han posat de manifest molts cops que

un equipament municipal -com un Espai Jove o un Centre cívic- o d’un institut de secundària de Barcelona. Estan excloses les escoles privades de dansa.

La tarda del dissabte 18 d’abril tens una cita amb les danses urbanes al Parc central de Nou Barris.

Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

l’únic que volen és una igualtat de gènere, i això implica posar a la dona al mateix nivell que l’home.

Si algú li interessa i té ganes de saber-ne més, el grup de dones d’Estrelles Altes fa un cop al més una xerrada sobre feminisme a l’espai juvenil de Química. ■ Lorena Ramos

Març 2020 // www.lamarina.cat

tema del mes 13

..................................................................

Amb 28 anys, l'Úrsula Sánchez va decidir canviar d’aires i mudar-se a Granada on tenia família, i hi va conèixer qui seria el pare del seu fill.

La relació va començar amb entusiasme ja que tots dos compartien el desig de ser pares. Però, un cop embarassada, l’Úrsula descobreix alguns problemes que la seva parella havia tingut abans de conèixer-la. Al moment de trencar aigües, l'Úrsula ingressa a l’hospital i ha d’afrontar el part tota sola. Llavors l’Úrsula s’imagina el futur: ”Havia vist durant molts anys la meva mare aguantar moltes coses per nosaltres i sabia el que m’esperava”.

En aquell moment torna a començar de zero amb un fill petit i que va néixer malaltís. D'aleshores ençà, només recorda feines i gestions per poder arribar on el seu sou no li permetia i on el seu afany de mare l’obligava. “Era complicat coordinar la feina i la cura del meu fill”.

Per criar-lo va haver d’assumir que no podia passar temps amb ell, “fins als 8 anys, que vaig agafar una excedència, no li van detectar l’agreujament d’una malaltia perquè jo no havia pogut estar per ell i informar-me ben bé del que ja tenia”.

Úrsula Sánchez Gómez,

Merche Fernández Gandullo,

una dona amb molt de caràcter

arreglar-se-les amb una filla amb discapacitat

Tot i la duresa de les seves batalles encara no havia arribat la que Úrsula recorda com la més difícil: afrontar una ordre de desnonament. En tornar de Granada va aconseguir un pis de lloguer social.

Fins llavors, més o menys se’n sortia, però un accident de la seva mare, que va estar a punt de morir, la va empènyer a dedicar-s’hi gairebé de manera exclusiva. Les factures no entenen d’accidents i no van deixar de picar-li a la porta.

Ara recorda haver-se sentit alleujada de viure a Barcelona “perquè s'hi publicitaven moltes ajudes per a mares solteres”.

Però el màrqueting dista molt de la realitat. En demanar-les gairebé sempre la resposta va ser negativa. “Només quan et veuen rematada t’ajuden en alguna cosa”.

Després de moltes gestions i súpliques de préstecs, se’n va sortir retenint el pis al preu de dues setmanes hospitalitzada i 10 quilos menys de pes. Ara, totalment recuperada, veu el futur amb esperança i es jura a sí mateixa i a qui vulgui sentir-la: “Mai més no em veuran a un hospital, abans li faré passar malament a l’Administració”, de qui només té queixes i mals records. És ben bé allò que el vent se n'hauria d'endur... ■

La Merche Fernández ha estat sempre una dona treballadora. De ben jove, acabats els estudis obligatoris, va entrar en una empresa fent tasques d’administració. Com la majoria de les noies de la seva edat, es va casar i va tenir una filla, la Nerea, qui al poc de néixer es va posar malalta, se li va complicar i va desenvolupar una discapacitat. Aquest fet ha marcat la vida de Merche.

El seu matrimoni no funcionava i va decidir divorciar-se, “en aquella època això encara no estava ben vist”. Tot i això, per a ella el seu divorci va ser alliberador, necessitava centrar-se en si mateixa i en la seva filla. I així ho va fer.

Compaginar la feina d’administrativa i la de mare soltera no va ser fàcil. La Merche recorda que va ser una època “d’estrès constant”, que li ha acabat passant factura. “Havia d’agafar fins a tres autobusos des de la feina a casa, per arribar al més aviat possible i sempre anava corrents per no perdre’n cap”. Mentrestant, els avis de la Nerea li feien de cangurs. Tot i això admet que “els moments que podia passar amb la Nerea, compensaven el maldecap de cada dia”.

La discapacitat de la Nerea era una complicació afegida, les despeses en metges s’havien de cobrir amb les poques ajudes que a l’època hi havia i un únic sou, a més “havia d’agafar vacances a la feina per poder dur-la a l’hospital, cosa que passava molt sovint i a la feina no s’ho prenien bé”. Aleshores hi havia encara molt poca sensibilitat envers les persones amb discapacitat, i a l’empresa la situació de la Merche ni l’entenien ni li posaven les coses fàcils.

Admet que ha hagut de renunciar a moltes coses, sobretot a tenir temps per a ella. Ara amb 50 anys el cos no li aguanta tal ritme. La tensió diària a la qual durant molt de temps s’ha vist sotmesa li ha provocat un seguit de malalties que l’han incapacitat per treballar.

Tot i la seva situació, ara gaudeix més de la filla, té una mica més de temps malgrat la seva malaltia, però els ingressos a casa han minvat. Amb molt d’esforç, se’n surt. “Mai no hauria cregut ser tan forta com per passar tot el que he passat, i per ella (la Nerea) ho tornaria a fer”. ■

Marรง 2020 // www.lamarina.cat

14 publicitat

Març 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 15

L’Associació de Mitjans de Comunicació Local estrena nous locals a l’espai veïnal Química...

Alejandro Flores

|| Alejandra Sánchez / Y.L. Era l’any 1988 i al barri es respirava un ambient de necessitat d’espais culturals. El gran problema dels joves de llavors, més que l’atur, eren les drogues. Enmig d’aquest panorama, una associació de veïns que intentava reconduir la situació del seu petit però potent barri, El Polvorí, va tenir la idea d’impulsar un taller de ràdio per atreure els joves. Un taller que va ser tot un èxit i que es va convertir en l’espurna que va posar en marxa La Marina FM (originalment, Ràdio Zona Franca), a l’edifici de cos de guàrdia del Polvorí. Aquesta iniciativa, que ara compleix 32 anys, va esdevenir una de les primeres ràdios associatives de la ciutat, en un moment en què de ràdios, fins i tot de comercials, n'hi havia poques.

Anys després, el 1996, el Centre Cívic La Bàscula, casa de moltes iniciatives juvenils, acolliria el projecte, que no parava de créixer i donar fruits. Des d’aleshores el diari i la ràdio de La Marina han funcionat com un planter per descobrir vocacions en la professió, que barreja i transporta veus, so i paraules a les llars on arriben les nostres ones, en una època on la ràdio feia les vegades de Whattsapp i playlist musicals. I allà vam romandre-hi fins aquest mes de febrer.

Més recentment, naixeria la proposta de traslladar-se al nou Espai Veïnal del Carrer Química. “Si hi guanyem, som-hi!”, va resoldre la Junta que llavors presidia l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), bo i posposant l’objectiu d’un espai més ampli on programar altres tipus d’activitats. L’Associació va valorar molt el

Agraïm el suport i la representació institucional, veïnal i associativa del barri i el Districte fet de coincidir-hi amb moltes altres entitats, una font d'oportunitats i de sinèrgies.

I amb aquest esperit i després d’un procés participatiu, que a vegades ens va fer desesperar, finalment els mitjans de comunicació de La Marina ja tenen el seu espai.

Ara som aquí, a l’espai Veïnal Química, carrer química, sense número. I el passat 12 de febrer vam fer la inauguració oficial.

Un acte que per nosaltres és sinònim de celebració, i com ens agrada celebrar! Hi ens vam trobar molt ben acompanyades per tants amics i amigues que sabeu de la importància i l’esperit d’un projecte associatiu que pretén enlairar-se construint afinitats i compartint l'objectiu de promoure veus locals i els interessos de barri. És per això, que agraïm la nodrida representació institucional, veïnal i associativa del barri i el Districte: Marc Serra, Neus Munté, Jordi Martí, i Marilén Barceló. Al conjunt de Consellers del barri. La representació del Port i el Consorci de la Zona Franca. També agraïm a la representació més formal del món associatiu del barri: L’Associació de Comerciants, la Coordinadora de Veïns i Comerciants, la Unió d’Entitats, la Federació Taula d’Es-

A l'esquerra, el regidor del Districte, Marc Serra, i la Presidenta del Consell del Districte, Neus Munté. A la dreta, dones de la directiva i voluntàries de l'AMCL.

Alejandro Flores

Veïns del barri amb la Presidenta de l'AMCL (la segona de la dreta).

port La Marina. I la resta d’entitats culturals i veïnals que ens vau acompanyar.... associacions de veïns, Guineo-Catalanes, Centre Culturals estrelles Altes, Engranatge, Memorial democràtic, Josur, Òmnium Cultural... També volem fer explícit el nostre agraïment a les entitats educatives, com ara algunes AMPAS i directors i mestres de les escoles de primària i secundària. No ens podríem oblidar tampoc dels grups musicals que van actuar a l’acte inaugural: el grup d’havaneres Marina Musical, la coral Folk Montjuïc i l’escola de música Associació Umbel·la.

I per acabar, també agrair a tots els equips que han liderat l’Associació durant anys difícils, a l’actual Directiva de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local i als membres del Consell Assessor, que hem constituït fa poc. I al formidable equip tant de la ràdio com del diari que fa possible una entitat amb tots aquest anys de vida. I que duri! ■

...i constitueix el seu Consell Assessor || Alejandro Flores L’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) ha impulsat un Consell Assessor integrat per diversos perfils del barri entre els quals, veïns vinculats a espais culturals, reivindicatius, professionals, socials o associatius. Un total de 18 persones s’han encomanat la feina d’aportar i fer suggeriments de millora des dels seus àmbits de feina i/o relacionalment a fi d’enriquir els vincles de l’entitat i alhora aprofundir en la diversitat de mirades en la tasca informativa diària. “La missió de l’AMCL és fer un servei d’informació i ser

un instrument que possibiliti la generació de debats i faci ressò de l’opinió dels que hi vivim, de les mancances i propostes que tenim. I per fer-la possible cal teixir un seguit de complicitats amb diversos actors que comparteixen una visió de futur, entre els quals el veïnat, l’empresa privada i la pública i institucions de tots els àmbits. Fruit d’aquesta necessitat neix l’espai que us proposem, el Consell Assessor dels Mitjans de Comunicació Local”, explicitaven en Juan Antonio Reyes i la Yohany Limpias, gerent i presidenta de l’entitat, respectivament.

A la reunió constitutiva del Consell Assessor tots els que en formem part han

coincidit en què els mitjans de comunicació de La Marina han servit i han de continuar cohesionant uns barris amb molta riquesa cultural. Els integrants del nou òrgan destaquen el repte d’arribar cada cop a més

gent a través d’un periodisme rigorós i que aprofundeixi en els problemes i virtuts dels nostres barris, alhora que reflecteixi la diversitat social i cultural dels que hi vivim. ■

Els integrants del nou òrgan són: Josep Hortet, rector de la Parròquia de Nostra Sra. de Port; Dionisio Puerto, veí vinculat a CCOO; Amparo Ríos, notària; Josep Maria Pérez i Abdó Florencio, activistes veïnals; Antonio Ayala i Josep Ferriz, activistes culturals; Sara Pili Serradel i Sergio Teruel, advocats; Julio Baños, cronista del barri; Javier Artiga i Joan Barutell, comunicadors; Pere Baltà, president de la Fundació Francesc Candel; Anna Galan, empresària jubilada i Mei Márquez, mestressa d’un negoci familiar de segona generació.

Març 2020 // www.lamarina.cat

16

història del barri

Recordem veient però també escoltant. Quan això no és possible, hem de llegir: Can Tunis || Esther Pardo Els anys passen i els paisatges canvien.

Sempre. I la Muntanya de Montjuïc sembla una balena que ha sortit de l’aigua per poder contemplar el mar. Des de lluny, aparentment no ha canviat gens al pas dels segles, però al seu voltant tot és diferent; i a la banda de ponent de la muntanya/balena, fa dos-mil anys, els romans i abans els ibers ja hi vivien i feien negocis amb altres llocs de la Mediterrània. I ara, tots tenim memòria curta perquè no la fem servir, perquè no expliquem coses d’abans amb la veu, com si no ens calgués, perquè anem a la immediatesa; anem a preguntar al senyor Google i ell només ens diu el que altres li han dit i que no sempre ha estat encertat.

Can Tunis té una història molt llarga i a èpoques, molt intensa, i ara ja no existeix.

La seva transformació des del segle XIV en què ja hi havia les cases dels pescadors, fins avui dia en què només hi ha magatzems, contenidors i camions, la història ha sigut en moltes ocasions dolorosa pels seus habitants.

“La degradació i posterior desaparició del barri va començar amb les expropiacions de la Campsa” Sobre l’origen del nom, encara no s’ha arribat a un acord. Hi ha referències que diuen que és del fet que a la seva platja hi venien a parar els mariners que venien de Tunis. N’hi ha d’altres que li donen l’origen en el nom del mestre d’aixa Manuel Antúnez (Antunis) que va viure i treballar en aquest lloc fins l’any 1736 en què va morir. El que és indubtable, a part del nom, és que l’origen del barri el donen les casetes de pescadors de les que ja en tenim constància des del segle XIV quan la barriada s’anomenava La Farga.

A començament del segle XX era un barri més de Barcelona i els seus habitants eren essencialment pagesos que treballaven els camps de la Marina, i pescadors.

També hi havia les drassanes Minguell i Cardona, i entre aquest edificis i el mar, només figues de moro. L’any 1882, entre Can Tunis i la farola del Llobregat, s’hi va construir l’Hipòdrom de Barcelona, lloc de trobada de l’alta societat barcelonina que anava a veure les curses hípiques i on fins i tot hi anaven els reis d’Espanya cada vegada que visitaven la ciutat. Als voltants d’aquest lloc, hi van anar apareixent restaurants i llocs d’esbarjo per entretenir els usuaris de l’hipòdrom.

▶ 1926. Recollint les xarxes de l'art a la barriada de la Puda, a la platja de Can Tunis.

Degut a les característiques de l’espai, l’any 1910 hi van tenir lloc les primeres proves d’aviació de l’Estat Espanyol i va ser l’escenari del primer vol d’un aeroplà en tot el país. L’any següent, Helena Dutrieu va ser la primera dona en pilotar un avió a Espanya, des de la Hipòdrom de Can Tunis. I així es van anar alternant les dues activitats fins que es va acabar l’aeroport a l’altre banda del riu, al Prat.

L’Hipòdrom es va tancar definitivament l’any 1934.

En aquells temps, també hi havia molt a prop el balneari Zoraya situat sobre una deu d’aigües termals, a la qual s’adreçaven famílies senceres per prendre les aigües i estiuejar-hi. A començament del segle XX, es va posar de moda entre l’alta societat barcelonesa, anar a prendre banys al mar, i sobre la sorra es van començar a aixecar el que s’anomenava “merenderos”. Com que la platja de la Barceloneta era d’ús exclusiu dels homes, a Can Tunis es van fer els banys només per a dones.

“Com que la platja de la Barceloneta era d’ús exclusiu dels homes, a Can Tunis es van fer els banys només per a dones” Aquella platja, va seguir sent utilitzada per la gent del barri de la Marina fins els anys seixanta en què va desaparèixer a causa de l’ampliació del port. Al costat de la platja, hi havia un estany d’aigua dolça (part del delta del Llobregat). Hi havia molts joves que s’hi banyaven tot i el perill que tenia fer-ho doncs el fons era ple de fangs i unes algues que s’entortolligaven a les cames del nedadors. Cada estiu es produïa alguna mort per ofegament.

▶ 1911. Hipodrom de Can Tunis. Madame Dutrieu despres del su magnific vol.

La Actualidad nº 237 14 feb

Blas Matrí Santa Lucia

El barri de Can Tunis va tenir, abans i després de la guerra civil una gran activitat cultural. Hi havia un ateneu, un teatre i un cor anomenat La Lira. L’any 1933, es va començar a publicar El Ideal que era una revista que va tenir una llarga vida, fins i tot després de la guerra es va tornar a publicar. Als anys seixanta, era el butlletí del Centre Social i Elias Ortiz i Paco Candel també hi col·laboraven. Aquest últim, ha parlat abastament a les seves novel·les d’aquest barri de La Marina.

La degradació i posterior desaparició del barri va començar amb les expropiacions de la Campsa. Ja des dels anys 50 hi convivien veïns i indústries, i aquestes últimes van anar guanyant terreny finalitzant els contractes d’arrendament i expropiant als que n’eren propietaris. Els veïns que van perdre les seves cases van anar a parar a diferents llocs de Barcelona, uns a la Verneda, altres a Sant Boi i d’altres al Prat.

Com heu pogut comprovar, això només és una part de la història de Can Tunis.

Tots coneixem l’arribada de les persones que van fer les barraques de Jesús i Maria enganxades a la Muntanya i els anys que van ser-hi i els problemes que van tenir.

La posterior destrucció i la construcció de les noves edificacions. El mercat de la droga que va haver-hi uns quants anys al barri i la lluita dels veïns i veïnes per tenir escola i institut. I amb la construcció de la Ronda Litoral va desaparèixer l’autobús que ens portava a Colom per la carretera del Morrot al costat del mar.

Can Tunis ha estat un barri que ha passat per molts canvis i al final ha acabat desapareixent, però el relat que fem sobre ell, que procurem guardar a la memòria, el seguirem, de ben segur, en una propera ocasió i en aquestes pàgines. ■

Març 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 17

El novè art torna al barri amb la segona edició del Marina Còmic || Albert Aguilar La qüestió sobre l'origen del còmic ha generat una gran controvèrsia al llarg de la història. Arribat l'any 2020, encara no hi ha un consens definitiu sobre si el novè art va néixer estampant tapissos i parets modernes o antics papirs i pergamins. Sigui com sigui, la tècnica dels còmics ha evolucionat amb el pas del temps fins a esdevenir la indústria de la historieta gràfica que coneixem ara.

A la ciutat de Barcelona, el món del còmic va entrar en efervescència a la dècada dels vuitanta, coincidint amb la creació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (1981). Durant aquests quaranta anys, han estat molts els joves catalans que han triat la professió de dibuixant de còmics per guanyar-se la vida. Com ara el Pere Pérez, veí de trenta-set anys de La Marina. Tot i que els pares li advertien de les dificultats de viure del dibuix professional, als 19 anys va il·lustrar el seu primer còmic a Espanya i quatre anys més tard va fer el salt que tot dibuixant de còmic espera: treballar al mercat del còmic nord-americà.

Al febrer passat, Pere Pérez, conjuntament la Biblioteca Francesc Candel han impulsat al barri la segona edició del Marina Còmic. Unes jornades que tenen lloc cada any a la Sala Polivalent de la mateixa Biblioteca i on els veïns i les veïnes de La Marina poden gaudir de dues jornades dedicades al novè art amb prestigiosos professionals del món del còmic relatant la seva experiència en aquest sector. El Pere Pérez intenta portar-hi els autors i dibuixants que li entusiasmen a ell "com a fórmula per atreure l'interès del públic, pensant que

▶

El reconegut dibuixant, Rubén del Rincón, autor d'El boxeador, entre d'altres obres.

“Totes dues jornades de ponències van acollir una molt bona d'assistència de públic”

Alejandro Flores

és la d'entintador. El segon dia hi van assistir Rubén del Rincón per parlar sobre el mercat francès del còmic; Rafa Sandoval, un veterà del còmic nord-americà que ha caracteritzat a personatges clàssics com "Catwoman" o "Flash" entre d'altres, i Albert Monteys, guanyador del premi al millor còmic nacional per "Universo".

La majoria dels expositors van parlar de la respectiva vocació pel món del

còmic. Per exemple, el veterà del còmic nord-americà, Rafa Sandoval, en dibuixa des de la seva etapa escolar, quan es dedicava a canviar els finals de les historietes que llegia cada mes. I ara que la tecnologia permet publicar amb més freqüència, els aficionats no han d'esperar tant de temps...

Pel mateix Sandoval, un autor té èxit en aquesta indústria si "aconsegueix introduir-se en el mercat amb un estil propi i sense imitar ningú".

Pel que fa a la tècnica i al procés d'elaboració de les historietes, Albert Monteys, troba molt més senzill fer ciència-ficció que no pas reflectir fets reals o històric perquè la ciència-ficció et permet posar "el que vulguis on vulguis". I pel que fa a l'humor dins del còmic, creu que en l'actualitat és més difícil fer acudits que als anys noranta perquè llavors "posaves el que volies" i ara hi d’altres sensibilitats.

El festival va tenir molt bona acollida, ja que totes dues jornades de ponències van aplegar una gran assistència de públic amb edats i procedències molt diverses. La responsable de la secció de còmic de la biblioteca Francesc Candel, María José Negueruela, destaca que el festival del Marina Còmic va sorgir d'una sinergia "d'aplegar el talent dels dibuixants locals amb el públic a un mateix espai": aficionats a les històries gràfiques, fans dels autors o fins i tot interessats en les temàtiques tractades a les històries que expliquen els ponents. ■

també poden agradar a la resta dels aficionats a les historietes", ens explica.

L'edició d'enguany va comptar amb un planter de luxe. A la primera jornada van exposar obra Sara Soler, l'autora d'"Us", un còmic "fanzine" amb temàtica LGTBI; Jaime Martín, guanyador del premi Saló del Còmic de Barcelona per "Jamás tendré 20 años" i Raúl Fernández, que va revelar alguns dels secrets d'una de les feines tan poc conegudes del món del còmic, com

La Comissió de seguiment d’obres disconforme amb les reformes dels Jardins de la Mediterrània || Alejandro Flores La comissió de veïns encarregada de fer el seguiment a les obres dels Jardins de la Mediterrània denuncia l’incompliment de les demandes veïnals per part de l’Ajuntament. Els residents dels blocs que envolten el parc es queixen de la “falta de seguretat” als jardins i les poques mesures que ha pres el consistori per solucionar aquest problema amb les noves obres, que finalitzaran en pocs mesos.

En Ventura Rodríguez, veí i membre de la comissió, recorda que porten des del 1997 lluitant per l’incivisme als Jardins de la Mediterrània. Quan anys més tard es van anunciar les noves obres, el consistori va demanar la participació dels veïns per saber com volien que es reformés el parc.

En Ventura els hi va traslladar la demanda dels residents dels edificis que envolten els jardins de fer-hi un espai tranquil i

segur, lliure d’incivisme i d’actes vandàlics.

Volien que es regulés els horaris dels negocis, però no ha estat possible ja que l’Ajuntament al·ludeix raons tècniques i jurídiques.

Altres membres de la comissió també assenyalen que el paviment que envolta el nou parc infantil és perillós per a la seguretat dels més petits, ja que es tracta de formigó rentat (malgrat que l’interior del parc està recobert de goma). I que “el paviment de la resta dels jardins és més porós, i més fàcil d’embrutar també” considerant el transit que té la zona i l’incivisme de molts veïns, que ha provocat durant molt de temps una imatge dolenta de la zona. A més a més afegeixen que tampoc no hi ha tanques protectores a tot el perímetre del parc.

Finalment, els veïns de la comissió de seguiment expliquen que durant el procés participatiu d’aquest projecte van plantejar expropiar “El Cuerno”, un edifici que so-

bresurt de la plaça, entrant pel passadís de la Plaça Marina. Impedeix que l’illa sigui un rectangle perfecte i s’hi lloguen despatxos com a habitatges de forma il·legal.

L’Ajuntament inicialment ho va acceptar i es va comprometre a fer l’expropiació, però no ha estat així, segons fons de l’Ajuntament, els tràmits amb els propietaris es van allargar i no van poder incloureho al pressupost inicial.

Per tot plegat, els veïns de la comissió asseguren que s’ha desaprofitat una oportunitat per fer canvis que es venen demandant des de fa molt de temps. I acusen manca de voluntat política ja que asseguren haver conversat amb els tècnics i que aquest els haurien traslladat que les seves propostes podrien estudiar-se però que ells “no tenen capacitat de decisió”. ■

Març 2020 // www.lamarina.cat

18

salut i seguretat

Marató de l'estalvi energètic al CAP La Marina Per segon any consecutiu l’Equip d’Atenció Primària de la Marina s’adhereix a la Marató de l’Estalvi Energètic.

La V Marató de l’Estalvi Energètic és una campanya de sensibilització i bones pràctiques en l’ús i el consum de l’energia, que té com objectiu destinar l’estalvi econòmic aconseguit a accions contra la pobresa energètica. Aquesta iniciativa s’adreça a municipis i ens públics que vulguin adherir-se i participar a través d’alguns dels seus edificis i equipaments.

L’any passat el CAP la Marina va ser el primer centre d’atenció primària en participar i aquest any s’hi ha afegit també el CAP Adrià i el CAP La Sagrera.

L’estalvi aconseguit durant l’any 2019, entre tots els edificis de la Generalitat de Catalunya que hi van participar, va ser de 39.152 euros. Aquests han estat destinats a edificis d’habitatges de titularitat pública en què es faran intervencions (canvi d’enllumenat, programadors,...) que facilitin l’estalvi energètic i la reducció final de la factura, i també s’estudiarà la implementació de sistemes de producció energètica solar (tèrmica o elèctrica) que siguin eficients i es puguin incorporar als habitatges de famílies que pateixin pobresa energètica.

Durant aquest mes de febrer, quan ha tingut lloc pròpiament la Marató, a l’equip hem dut a terme diverses accions per reduir els consums, entre elles:

• Revisar i ajustar horaris d’obertura i tancament del clima de tot el centre.

• Aturar les màquines de clima a les hores centrals del dia • Revisar que totes les aixetes disposin de difusor d’aigua i instal·lar-ne en cas necessari.

• Revisar que els WC disposin de sistemes de doble descàrrega o aturada voluntària.

• Revisar aixetes, fluxòmetres i cisternes dels WC reduint potències.

Els peus, els grans oblidats...

Els peus són els grans oblidats del nostre cos. La major part del temps estan tapats i no en tenim massa cura. És la part del cos més llunyana del cor i pot ser on pitjor arribi la sang.

Els peus ens permeten la mobilitat. Suporten el nostre pes i l’ equilibri del nostre cos. Són els responsables de les activitats de la nostra vida quotidiana i els hem de cuidar durant totes les etapes de la vida.

Els problemes dels peus acaben tenint repercussions a l’esquena, turmells , genolls o malucs.

Requereixen unes cures bàsiques per a mantenir una bona salut: -HIGIENE I CURA DELS PEUS: • Cal rentar els peus diàriament, amb aigua tèbia i sabó neutre.

• Eixugar-los bé, sobretot entre els dits, per evitar infeccions, sobretot per fongs.

• Hidratar la pell diàriament, després de la higiene. No posar crema entre els espais interdigitals, per evitar l’aparició de fongs.

Hidratar els peus, turmells i cames, en sentit ascendent, per afavorir el retorn venós.

• És aconsellable tallar les ungles dels peus després del rentat, ja que és quan

estan menys endurides. Cal fer-ho amb tisores de punta roma. És convenient tallar les ungles dels peus rectes, de manera que quedin en forma de quadrat, una mica bisellades als angles i no excessivament curtes. Millor llimar-les que tallar-les.

• En cas d’ungles engruixides, ulls de poll o durícies és convenient demanar consell al podòleg, que valorarà l’estat de la pell , les ungles i la petjada, i si cal recomanarà plantilles i farà el seguiment.

• Per evitar malalties transmissibles, les sabates, mitjons i instrumental de tall han de ser personals i intransferibles.

-SABATES I MITJONS: • Adaptar el calçat al peu, no el peu al calçat.

• Utilitzar calçat adequat al peu i a l’es-

• Revisar instal·lacions elèctriques i d’il·luminació.

• Anul·lar il·luminació innecessària d’espais comuns.

• S u b s t i t u c i ó de part de la il·luminació actual per LED. • Instal·lació de detectors de presència.

• Col·locació d’adhesius i cartells de bones pràctiques mediambientals.

Finalitzat el mes de febrer, es calcula l’estalvi aconseguit que es destinarà a les accions contra la pobresa energètica determinades.

La novetat d’enguany és que s’afegeix l’objectiu de sensibilització sobre l’emergència climàtica, de manera que es promouran accions específiques per lluitar contra el canvi climàtic i es mesuraran les emissions de CO2 dels edificis.

Els resultats de la primera setmana són satisfactoris havent aconseguit ja un estalvi del 22,24% del consum elèctric, del 47,37% del consum d’aigua i del 28,67% del consum de gas. ■ CAP LA MARINA

tació de l’any. És recomanable que les sabates siguin de materials transpirables i tous, amb punteres arrodonides.

• El taló ha de tenir de 2 a 4 cm .

• És convenient que les sabates tinguin un sistema de cordat o de fixació al peu, i així evitar caigudes i traumatismes.

• S’ha d’evitar que les soles de les sabates siguin primes i és convenient que siguin antilliscants.

• Sempre s’han d’emprovar els dos peus, ja que la majoria de persones tenen un peu una mica més gran que l’altre i sempre cal prendre com a referència el més gran.

• És aconsellable comprar les sabates a l’última hora del dia, que és quan els peus estan més amples i emprovar-les dempeus.

• És important utilitzar mitjons de fibres naturals(cotó, fil, llana) per afavorir la transpiració de la pell i evitar la humitat.

Els mitjons no han de deixar mai marques de compressió.

Davant de ferides o lesions als peus podeu consultar amb el vostre equip de salut que us donarà les recomanacions o realitzarà les cures. ■ Gemma Roig, Miguel Municio (EIR) i Cristina López (EIR Infermeres i infermer CAP Doctor Carles Ribas

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

No hem oblidat les faves Les faves son lleguminoses, i igual que els pèsols, també les mengem tendres.

No he estat importada, doncs ja fa més de 4.000 anys que es conrea als països mediterranis.

Quan les cuinem fresques (o algunes vegades les mengem crues mentre les desgranem), ens aporten part dels nutrients de les verdures, a part dels hidrats de carboni i les proteïnes, que son la fibra, vitamines del grup B (B1, B2, B3 i B9) i també calci, ferro, magnesi, potassi i zinc i una bona quantitat d’antioxidant.

Menjar faves ajuda a regular del trànsit intestinal i també a la prevenció de la diabetis tipus 2, la hipercolesterolèmia, la hipertensió, l’obesitat, les malalties inflamatòries i el càncer, com també fan altres llegums Això si no les cuinem “ a la catalana” on dins la cassola van acompanyades de cansalada i botifarra negra.

Us proposo aquesta recepta per fer quan trobeu les primeres a la botiga:

FAVES I PÈSOLS A MENTA Pelem i posem a coures les faves i els pèsols en aigua bullint amb sajolida durant uns 10 minuts. Escorrem i ho posem en una plata. Hi afegim la ceba tallada en làmines i els cors de carxofa tallats a tires molt fines ruixades amb suc de llimona. Batem l’oli amb el vinagre, la sal, una mica de pebre i les fulles de menta. Ho tirem per sobre i ho servim de seguida. És un plat que combat l’estrès i el mal de cap i és una mica afrodisíac.

Ingredients

Faves fresques 1 Kg. Pèsols frescs 250 g.

Carxofes 4 molt tendres Cebes 1 petita Menta fresca 1 parell de branques Sajolida 1 un grapadet Llimona Mitja Oli d’oliva 5 cullerades Vinagre de poma 2 cullerades Sal i pebre ■

Març 2020 // www.lamarina.cat

cultura 19

Una nit d’havaneres per recordar!

Josep Vicens

“Dibuix i pintura en lletra de cançó”, una exposició del veí Ramón Barrachina || Andrea Bello / Y.L.

|| Yohany Limpias Ningú s’estranya de veure el munt de gent que va cap al centre de Barcelona i hi torna, però ja no és tan habitual veure-la al voltant d’un rom cremat (a càrrec d'Abdó Florencio) i un grup de música oferint un espectacle d’havaneres en viu. És allò que van organitzar, al Cafè d’en Víctor —carrer de la Tapineria— el Víctor en persona com a propietari del negoci i president de la Joia de Montjuïc —entitat gairebé centenària al barri—, el grup Marina Musical i una colla d’amics i amigues, el passat 14 de febrer.

Una barreja d’amistats, inquietuds culturals i complicitats maritals (l’espectacle es va vendre como una celebració de San Valentín, tot i que hi havia colles senceres sense parelles)

es van traslladar-hi des del barri. Una seixantena de persones van delectar un sopar que oferia entre els seus primers Salpicó de marisc, Fideuà de señorito i Crema de llagosta, plat aquest que va triomfar en algunes taules. I de segon Bacallà al pil-pil i cocotxes, Rollitos de llenguado al fonoll amb cloïsses o Suprema de salmó en suc d’ibèrics.

I en havent sopat els de la música es van arrencar amb Ulls verds o la Rosa dels vents, i van presentar en públic una havanera d’autoria pròpia com El pescador y su barca. Tampoc no hi van faltar els clàssics El meu Avi, La Bella Lola o Salió de Jamaica. Amitat, evocacions, bon menjar, rom cremat i tot amanit d’havaneres van fer d’allò una nit per recordar. ■

Durant aquest passat més de febrer el Centre Cívic Casa del Rellotge ha acollit l'exposició "Dibuix i pintura en lletra de cançó", de l'artista amateur Ramon Barrachina.

Les lletres de diferents cançons d'indie espanyol prenen vida en les 20 il·lustracions i quadres que conformen aquesta exposició.

L'artista amb diferents tècniques de dibuix plasma les sensacions i imatges que li evoquen les estrofes de les cançons d'artistes com Manolo García.

"Pintar és una manera d'evadir-me i relaxar-me, em poso música i agafo els colors".

Explica Barrachina, qui treballa al sector de l'hoteleria, però li ha trobat el gust a la

L'agenda de març

Del 3 al 21 de març

ACTIVITATS ADULTS Exposició: Capdavanters en el progrés. Pintures de Josep Maria Torrres.

Dimarts, 10

ACTIVITATS ADULTS Road Movie. Everest (Baltasar Kormákur, 2015). Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema.

Hora: 19:00 h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 11

ACTIVITATS INFANTILS El racó dels pares. Primeres passes: 'L'armariet dels colors'. A càrrec de Santi Rovira. A partir de 6 mesos a 3 anys. Places limitades amb tiquets. Hora: 17:30 h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Diumenge, 15

LES AVENTURES DE LA TONA I LA MEI. Teatre a càrrec de Trama Hora: De 12 h a 13.30 h. Preu: Gratuït Edat recomanada: a partir dels 5 anys Lloc: Sala Pepita Casanellas

Dimecres, 18

ACTIVITATS ADULTS Col·loqui de l’exposició Capdavanters en el progrés, amb el seu artista Josep Maria Torres. Hora: 19:00 h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 25

ACTIVITATS INFANTILS Sac de rondalles: 'L'àvia que sap trobar estrelles', a càrrec de Cesca Vadell. A partir de 4 anys. Hora: 17:30 h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

pintura i ara busca estones lliures per posar-s’hi.

Sobre com es va animar a fer l’exposició, el veí del barri precisa "em van proposar a fer l'exposició al barri on havia viscut i vaig pensar que era una bona idea compartir-ho amb la gent de La Marina” En ser la primera vegada que fa una exposició admet que a la inauguració va passar molt nerviós, però també reconeix que ho va viure amb molta alegria.

L'exposició ha estat tot un èxit. Si no l'heu pogut gaudir encara, no li perdeu la pista al Ramon, ja que, estan estudiant la possibilitat de portar l'exposició a altres centres cívics de la ciutat. ■

El Far S’allarguen els dies i arriba la temuda astènia primaveral però... el Laboratori de Lectura de les biblioteques de Sants-Montjuïc obre les seves portes i ve al rescat amb un nou complex vitamínic sense contraindicacions que ens farà xalar en família: Vitamina N de natura!

Si tens 6 o més anys i t’agraden els animalons, tens curiositat per saber què ens volen dir els núvols quan canvien de forma i color i t’atreveixes a fer invents a partir de materials reciclats, inscriu-te a partir del 25 de març als nostres tallers de sensibilització ambiental. A través dels contes i activitats descobrirem el nostre entorn i diferents maneres de protegir-lo, reconnectar amb la natura i incorporar hàbits sostenibles.

El primer dimecres de maig, juny, octubre, novembre i desembre, a les 17:30, us esperem per canviar el món!

Març 2020 // www.lamarina.cat

20

espai patrocinat

El Port de Barcelona promou l’atracció de talent entre el professorat d’instituts i universitats El Consell Rector per a la Promoció de la Comunitat Portuària de Barcelona organitza la 2a Jornada de Promoció de l’FP Dual a l’àmbit logístic-portuari El grup de treball de Formació i Ocupació del Consell Rector per a la Promoció de la Comunitat Portuària de Barcelona celebrarà el pròxim dia 1 d’abril una jornada amb l’objectiu de facilitar que professors d’instituts i universitats que imparteixen assignatures relacionades amb les activitats del sector puguin realitzar estades d’una a dues setmanes en les empreses.

La intenció és captar talent per al sector logístic-portuari entre el professorat, una aliança que aportarà valor a les empreses de la Comunitat Portuària de Barcelona. Des del grup de treball de Formació i Ocupació expliquen que l’estada dels formadors en les empreses aporta “una visió diferent i enriquidora del treball que es realitza”, coneixent el dia a dia de les empreses i les operacions reals. Aquesta experiència facilita a les empreses influir en els coneixements que es transmeten als alumnes facilitant que “surtin amb coneixements més adaptats” a les necessitats reals.

Aquesta segona Jornada de Promoció de l’FP Dual a l’àmbit logístic-portuari estarà estructurada en dues parts diferenciades. La primera, que començarà a les 11 hores del dia 1 d’abril, comptarà amb les

intervencions, entre d’altres, del conseller d’Educació, Josep Bargalló; la presidenta del Port de Barcelona; Mercè Conesa; el director de Negoci d’Empreses a Catalunya, Balears i Aragó de Bankia, José Manuel García Trany, i la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa

Rincón. Juan Carlos Cubeiro, considerat un dels millors especialistes espanyols en desenvolupament del talent, lideratge i coaching per a professionals, serà l’encarregat d’impartir la conferència central.

La segona part de la jornada, que començarà a les 15 hores, consistirà

en una sessió de getting talent, on es posarà en contacte a empreses i professors que imparteixen classes en matèries com logística i transport, comerç internacional, informàtica i telecomunicacions, electricitat, hidràulica, mecànica, medi ambient i administració amb l’objectiu que puguin valorar la possibilitat de col·laborar. Les empreses que vulguin participar en aquesta acció hauran de concretar de forma anticipada els seus interessos.

Les estades dels professors a les empreses previstes pel grup de treball de Formació i Ocupació del Consell Rector per a la Promoció de la Comunitat Portuària de Barcelona, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, tenen una durada d’entre una i dues setmanes, ampliable, i no representen cap despesa. Els docents estaran coberts durant aquest període per l’assegurança i la legislació que té establerta la Generalitat de Catalunya per als seus treballadors.

Un cop finalitzat el període d’estada, el professor i l’empresa hauran d’emplenar un qüestionari per valorar l’experiència de les dues parts. ■

Març 2020 // www.lamarina.cat

esports 21

Arriba a La Marina la matinal del Club Ciclista Catalunya La prova tindrà lloc el 22 de març, al Passeig de la Zona Franca, entre el Carrer Foc i la carretera del Prat || Albert Aguilar El ciclisme arriba als carrers del barri de La Marina amb la quarta edició de la Matinal Ciclista de Sants Montjuïc el pròxim 22 de març, tot just el dia que el Club Ciclista Catalunya celebrarà el seu 74è aniversari.

Aquesta prova ciclista té lloc cada any al districte a l'inici de la primavera i es fa alternativament una edició a Sants i una altra a La Marina. La d'enguany serà al Passeig de la Zona Franca entre la carretera del Prat i el Carrer Foc al llarg de sis hores de ciclisme, entre quarts de 9 i dos quarts de 15. Els participants competiran agrupats per edats i gènere en 6 categories que abasten dels 15 als 39 anys: "handbike", cadets, juniors, Sub23, Màster 30 i elits.

"Per fer la matinal necessitem la col·laboració voluntària dels veïns i veï-

Aquesta prova es fa alternativament una edició a Sants i una altra a La Marina

▶ Matinal ciclista de Sants de l'any passat.

nes de La Marina" ha demanat el president del Club Ciclista Catalunya, Josep Beltran, a través de les ones al programa de Ràdio de La Marina "Som30mil", conduït per la periodista Alejandra Sánchez.

Només cal inscriure el nom del voluntari o voluntària al lloc web "voluntaris2000.

org" o directament posar-se en contacte amb el president del club, per qui "tota ajuda és ben rebuda".

Aquesta és l'única matinal ciclista que es disputa a la ciutat de Barcelona, i el Club Ciclista Catalunya hi participa des que l'any 1946 va néixer al districte de Sants

Katrina Lehis (Estònia) guanya a Montjuïc l’or de la Copa Mundial d’esgrima || Víctor Recacha L’espasista estoniana Katrina Lehis ha conquistat el seu primer or a la Copa Mundial d’Esgrima en vèncer a la final del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona (15-8), l’esdeveniment esportiu de major envergadura del món en l’esgrima femenina. Aquest es va celebrar el passat 9 de febrer amb la participació de 289 atletes de 55 països, segons dades de l’organització.

5:50 h de la tarda. La gran final està a punt d’arrencar. El poliesportiu està ara ple de les millors esgrimidores del món.

L’entrada gratuïta i l’escassetat de patrocinadors contrasten amb les càmeres de televisió, les grades plenes a vessar i un riu de gent que arriba a la seu de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).

Les finalistes arriben al centre de les instal·lacions i s’hi saluden. Després de protegir-se la cara amb les màscares negres, s’intercanvien uns primers tocs tímids amb l’espasa —l’arma més llarga i pesada de les tres que s’utilitzen a l’esgrima (espasa, sabre i floret)—. I quan sembla que l’espasista francesa guanya terreny, l’adversària estoniana li clava una estocada. Katrina Lehis, 1-Alexandra Louis-Marie, de França, 0. Ambdues s’embranquen en un duel elegant i es punxen amb l’espasa.

Es toquen a la vegada, guanyant un punt doble. 2 a 1.

La competidora estoniana, de 25 anys i 1,86 m, imposa la seva major envergadura

Montjuïc, tot i que afiliada a la Unión Velocipédica Española. Després de més de dues dècades consecutives, l'equip va haver de plegar per motius econòmics.

L'any 2016, el Club Ciclista Catalunya va reaparèixer de la mà d'un exdirector de la Volta Ciclista a Catalunya, Josep Beltran i Llaveria. Aquesta nova etapa de l'entitat ha estat marcada principalment per la creació d'una escola de ciclisme per nens i nenes d'entre 5 i 16 anys i per l'organització de la Volta Ciclista al Penedès.

▶ Katrina Lehis aixeca la seva copa després de guanyar el campionat de Barcelona.

davant l’adversària francesa que, tot i ser més jove —té tan sols 23 anys—, es mou amb més agilitat.

Lehis s’exposa en una arriscada ofensiva i, quan sembla més desprotegida, escomet una estocada a Louis-Marie que li val acabar la primera part amb l’avantatge d’un punt.

El segon joc s’inicia amb una petita victòria tàctica per a l’espasista d’Estònia.

Però tot seguit, Louis-Marie llança una envestida massa arriscada que amplia a dos punts l’avantatge de Lehis. Se senten crits d’ànim a la finalista francesa: “Aller, aller, confiance!” Encara hi ha esperances de remuntada.

El segon joc arriba a la fi amb un nou punt per a l’estoniana, que deixa anar un potent crit de satisfacció al poliesportiu.

Les esportistes es baten amb intensitat i duresa, baixen i s’intercanvien una doble

Víctor Recacha

estocada que deixa el marcador en 12 a 7.

Lehis s’ha fet mal al coll, però no abandonarà ara que s’atansa a la victòria.

Louis-Marie s’apropa massa de nou a Lehis. Intenta posar setge a la seva crescuda rival que, amb una ràpida defensa al límit de la passarel·la, acaba afermant el seu liderat. El marcador de Katrina Lehis treu fum.

14 a 8. Només a un punt de la victòria.

El joc es reprèn i de cop Lehis aconsegueix enfonsar en l’espatlla dreta de Louis-Marie una fulminant estocada.

Lehis crida d’alegria. “Katrina Lehis, champion!”, anuncia la veu de l’àrbitre per megafonia. El públic aplaudeix i sona música triomfal. Les finalistes pugen al podi, escolten l’himne d’Estònia i reben els regals d’algun espònsor. La guanyadora tasta la seva victòria. I la resta comencen a planejar la seva en les competicions que estan per arribar. ■

El 23 de març, tot just un dia després de celebrada la Matinal Ciclista al barri, es donarà sortida a la Volta Ciclista a Catalunya. La competició catalana de ciclisme per excel·lència té també una part del seu recorregut als carrers del districte. Com cada any, l'última etapa de la Volta se celebra en un circuit amb sis pujades al cim de Montjuïc. Serà així com els fanàtics i curiosos podran veure de ben a prop les estrelles del circuit professional, el proper 29 de març. ■

El consell esportiu L'entrenament de peses i la perdúa de pes Al contrari del que pensa molta gent l'entrenament amb peses és el més eficaç a l'hora de perdre pes. Crema aproximadament 359 kcal per hora, però hi ha un període en el qual el nostre metabolisme segueix consumint per tal de recuperar el nostre cos de la fatiga.

I té diversos beneficis. A l'aixecar pes el nostre cos produeix norepinefrina que regula l'hormona de l’estrès (el cortisol), i produeix l'hormona que regula la melatonina, que controla el cicle natural de la son i la vigília.

S’ha demostrat que l'augment de la massa muscular prevé el risc de mort prematura, a tenir lesions tant musculars com de tendons o de lligaments, a més de prevenir lesions òssies, com l'osteoporosi.

També és una molt bona opció per millorar el rendiment en altres esports. I millora la pressió arterial i el funcionament cardiovascular general.

La millor forma de perdre pes és combinar l’entrenament de peses i cardiovascular, (primer realitzar l'entrenament de peses i després el cardiovascular). Tot això amb bons hàbits i una programació especifica pots reduir greix, guanyar massa muscular, millorar el rendiment o solucionar un problema. Sempre amb ajuda d’un professional. ■

JORDI POMPAS

22

Març 2020 // www.lamarina.cat

La Marina del comerç associat

L'Associació de Comerciants la Marina se sent orgullosa dels seus comerços i dels seus comerciants

celona Comerç, els tècnics del Pla de Barris, la resta d’associacions veïnals de la Marina, i amb tothom que creiem que ens pot ajudar per aconseguir-ho.

Els comerciants associats treballem per aconseguir tot allò que els veïns ens comuniquen que els preocupa: la neteja i la convivència al barri, la remodelació del passeig de la Zona Franca, la degradació de l’entorn...

Compartim amb la població el sentiment de pertinença als barris de la Marina i al comerç de proximitat. I és per tot això, i encara més, que estem orgullosos del teixit associatiu del comerç dels barris de la Marina! ■

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 332 22 12 Tel. 93 331 52 98 ELECTRODOMÈSTICS ANIMAL DOMÈSTIC ELECTRODOMÈSTICS VANWARD MON ANIMAL Pg. Zona Franca, 124, Local. c/Foneria, 43 Telf. 934317402 Telf. 93 535 52 52

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

PELUTS ESCOLA D'IDIOMES Alts Forns, 69, local 16 (Plaça KIDS AND US LA MARINA Mediterrània) Telf. 934229079 C/ Mecànica, 17

365. CAFÉ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365

ASSESORIES-GESTORIES ACADÈMIA D' ANGLÈS ANNA MARIA MADRID ASSES- SMALL TALK (NOU SOCI) SORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Plaça de Sant Cristofol, 19 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf 647 19 56 44 Telf. 93 419 52 87 ESTANCS BOFILL MARTINEZ ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 933326946 Telf. 932989977 / 609932494 ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIES Pg. Zona Franca, 186 FARMÀCIA CUSCÓ Telf. 93 331 86 12 Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784 AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 6-8 Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 223 92 88 Telf. 93 332 34 47 BUGADERIA ▶ LA WASH-BUGADERIA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 (NOU SOCI) c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460 FARMÀCIA FORNS I GIRÓ Mare de Déu de Port, 234 CELLERS Telf. 93 332 21 94 CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509 FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406 COPISTERIES COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L. CORREDURIES D’ASSEGURANCES Mare de Déu de Port, 168-170 ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Telf. 934214922 / 601156042 Mare de Déu de Port, 252, Bxs. COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L Telf. 932233309 / c/Energia, 20 656369849 Telf. 934215977 / 677565089 DROGUERIES I PERFUMERIES TU CERRAJERIA.COM DROGUERIA FELI Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ C/ Mineria, 18. 616 04 67 32

▶

365. CAFÈ i FORN DE PA Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97 JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 JOYERÍA LURA Alts Forns, 75. 93 422 14 48 LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES c/Mare de Déu de Port, 337 CARNISSERIA ÀNGEL Telf. 93 298 98 75 Foneria, 26 b. 93 332 64 44

LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83

GARIBAL (Tienda de Cristales CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, Telf. 93 431 84 78 local 17. Telf. 93.192.73.66 PLATAFORMA CÀRNICA MAVI MODA I COMPLEMENTS C/ Mare de Déu de Port, 355 Mare de Déu de Port, 264-266 Telf. 93 611 76 32 Local 2. Telf. 610075461 REFORMES INTEGRALS CALZADOS CISNE NOUESPAI, S.C.P Passeig de la Zona Franca, 220 Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 933323594 Telf. 93.517.63.18

BAR CARRIE Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Passeig Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA Passeig Zona Franca, 174-176 Telf. 93 431 03 22

CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24

JOJOTO BARCELONA TENMAN REFORMES c/Ferrocarrils Catalans, 43 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telèfon +447826495662 Telf. 629.82.92.85 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR RESTAURACIÓ CERMASA CENTRE MÈDIC TABERNA DEL CONDE Gran Via, 162. 93 431 41 40 Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, (Jardins de la Mediterrània) 155. Telf. 93 432 24 98 GRANJA ELENA, S.C.P VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Pg. Zona Franca, 228 Port, 252. Telf. 93 331 40 47 Telf. 93 296 98 43 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94

EMPANADA CLUB Passeig de la Zona Franca, 174 Telf. 93 131 05 46

SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98

BAR JUEVES 5 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn FISIOTERAPIA-LOGOPEDIATelf. 934324022 PSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) ENRIC I PAU LLAR D’INFANTS XUMETS Carretera del Prat, 5 Minería, 4-6. 93 332 25 62 PASTISSERIA CREATIVA C/Energia, 10. 93 431 76 72 Telèfon 656187296.

ZAS! CAKE Mare de Déu de LA SAL DEL PORT Telf.

93 141 97 75 Port, 272.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 TALLERS MECÀNICS MACARRO Ferrocarrils Catalans, TALLERES J.F PERRUQUERIES I ESTILISME 87-89. Telf. 93 332 78 56 BAR PADDOCK BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Pg. de la Zona Franca, 145-149 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 Mare de Déu de Port, 413 bxs Telf. 93 331 84 33 MOBLES local 3. Telf. 93 422 10 48 MUEBLES EL CISNE TELECOMUNICACIONS BAR RTE. CAL CAMPÀ Pg. Zona Franca, 224.

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Passeig de la Zona Franca, 109 I.T.C. SYSTEMS 93 332 26 98 Paseo de la Zona Franca, 132 Mare de Déu de Port, 305-319 Telf. 93 360 68 69 MacMOBLES ZONA FRANCA Telf. 934 32 15 90 (Jardins de la Mediterrània) Pg. Zona Franca, 141 BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Tel. 93 421 56 17 MANIKURAME Telf. 93 432 37 99 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 LA PLACETA D'EN MANU Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 MODA I COMPLEMENTS QUADRES I MARCS WALA SPORT Pg. Zona Franca, ART I DECORACIÓ 191-205. Telf. 93 332 04 13 Mineria, 17. 93 296 70 03

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

A l'Associació de Comerciants la Marina ens sentim orgullosos dels nostres comerços i dels nostres comerciants perquè estan implicats en millorar l'entorn del barri. El comerç associatiu defensa els interessos socials, econòmics i culturals del barri de la Marina, aposta per un comerç que suma, un comerç de proximitat que genera noves expectatives i il·lusions a tots els veïns. El nostre objectiu és FOMENTAR LA DINAMITZACIÓ DE LA VIDA DEL BARRI. Els comerciants pugen la persiana cada dia i omplen de vida els carrers. I quan tanquen les botigues continuen treballant pel barri perquè són conscients què SI MILLOREN l'entorn, milloren la qualitat de vida del barri i, per tant, tothom en surt beneficiat, veïns i comerciants.

Per aconseguir aquesta millora, mantenim reunions amb les diverses Administracions i agents socials: la Direcció de Comerç de l’Ajuntament, els Tècnics econòmics dels barris de la Marina, els responsables de seguretat, de manteniment i de mobilitat del Districte, la Fundació Bar-

Març 2020 // www.lamarina.cat

actualitat 23

L’aportació del canal de la infanta als nostres barris

Gràcies a les sèquies que derivaven del canal La Marina va poder prosperar i amb això les masies, instal·lant-se les industries.

Amb el temps, l’avanç de les infraestructures i per la mala qualitat de les aigües que baixaven, l’ús del canal quedà abandonat.

|| Rafael Ochoa La construcció del Canal de la Infanta es va iniciar l’11 de setembre de 1817 i va finalitzar el 21 de maig de 1819. L’origen va tenir lloc a les Corts de Cadis en el regnat de Fernando VII l’any 1816, en la que es va fer un real Decreto que anul·lava l’exclusivitat de la corona en la construcció de canals. L’objectiu del canal era convertir les terres de secà del Baix Llobregat en terres de regadiu i aprofitar l’energia que produïen els 13 salts d’aigua que tenia en els seus 17 Km de recorregut.

Per això s’obtenia aigua del riu Llobregat mediant unes comportes que encara existeixen a Molins de Rei. S’hi instal·laren molins de farina per aprofitar l’energia hidràulica dels salts. Aquest canal va ser inaugurat per la infanta Luisa Carlota de Borbó que passava uns dies a Barcelona, el 21 de maig de 1819 a petició del General Francisco Javier de Castaños, capità general de Catalunya i un dels promotors de l’obra.

Els camps de La Marina, en aquelles dates, eren molt salins i pantanosos; els habitaven gent humil que pescava i caçava aus aquàtiques. A més, capturaven granotes i sangoneres que venien als metges de Barcelona.

A partir del funcionament del canal, es van poder implementar les àrees de cultiu,

▶ A la imatge de l'esquerra s’observa part del canal a prop de la porta del cementiri; això ja no existeix, passa per sobre la carretera, però a la dreta just a la porta del cementiri, hi ha un tram del canal d’uns 50 metres, abandonat que podeu visitar.

Rafael Ochoa

Gràcies a les sèquies que derivaven del canal, La Marina va poder prosperar i amb això les masies, instal·lant-se les industries

principalment el cereal. Amb el temps, es van anar desenvolupant els horts en detriment de la plantació de cereal. El canal donava 4.400 litres per segon i tenia una longitud de 17.419 metres amb un recorregut des de Molins de Rei, passant per la Santa Creu de Lorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornella, L’Hospitalet, Sants i Can Tunis, desembocant al mar a la meitat del Morrot. Al plano s’hi veu part de recorregut final i alguns salts del nostre barri i rodalies, segons un article d’Antonio Romeo i Alemany.

Només hi ha un tram que va de Molins de rei a Cornellà que s’utilitza per a regadiu.

En defensa del canal hi ha dues entitats que reivindiquen el paper històric que ha tingut a la comarca i el poder mantenir el que queda dret, que són: l'Avenç de Cornellà i Protegim el Canal de la Infanta de l'Hospitalet. Jo encara recordo quan passava el canal per la carretera de Port, les seves sèquies secundàries i l’aigua que portava. És just recordar aquest canal per la seva importància en el desenvolupament del nostre barri, que és part de la nostra història. ■

El taller “Ràdio a l’escola!” arriba al seu final... i quina millor forma d’acomiadar-lo que amb una festa? || Vanesa Alemán Per segon any consecutiu, nens i nenes de La Marina han tingut l’oportunitat de fer de periodistes. Enguany, i durant 6 mesos, han participat del projecte “Ràdio a l’escola!” tres escoles del barri: El Polvorí, Enric Granados i Seat. Els alumnes han cercat informació, l’han redactada, han entrevistat a persones del seu voltant i, fins i tot, han elaborat la seva pròpia falca publicitària. Amb un objectiu compartit: produir i emetre el seu propi programa de ràdio.

Tota aquesta feina ha estat possible gràcies a un taller impartit per l’Associació de Mitjans de Comunicació Locals, entitat que gestiona i dirigeix La Marina FM i el diari La Marina. Des del passat mes d’octubre, els alumnes de 5è del Polvorí i Seat i els de 6è d’Enric Granados han participat en diverses sessions dirigides per diferents professionals on han pogut aprendre tècniques per parlar públicament i desenvolupar capacitats com la seguretat en un mateix i el treball en equip.

Després d'elaborar el guió del programa, els nens i nenes van tenir la seva primera experiència com a autèntics locutors de ràdio. Durant tot un matí, la Marina FM es va traslladar a les aules de

▶ Els alumnes de l'escola El Polvorí durant l'assaig a l'estudi de ràdio improvisat a les seves aules.

les tres escoles per posar en marxa les primeres gravacions. Tot i els nervis que suposa posar-se davant d’un micròfon, els primers resultats van ser molt positius! A continuació, els alumnes van escoltar les gravacions i, entre tots, van corregir els errors que ells mateixos percebien.

Finalment, va arribar el dia més esperat: gravar a un estudi de ràdio de veritat. Les tres escoles van gaudir d’un matí sencer a les instal·lacions de la Marina FM i del diari La Marina. Hi van descobrir com és la redacció d’un diari de barri, com funciona i, mentre els nens i nenes esperaven el seu torn per gravar el seu programa,

Vanesa Alemán

van poder jugar a diferents jocs que La Marina FM els tenia preparats perquè tots plegats es coneguessin una mica més bé.

Un cop ja a l’estudi de ràdio, els alumnes van deixar anar tots els seus coneixements radiofònics.

Per tancar aquest projecte, el pròxim dissabte 28 de març farem una festa amb tota la comunitat educativa.

En aquesta jornada, els nens i nenes que han participat del projecte presentaran públicament una mostra dels programes que han creat durant aquests 6 mesos. No obstant això, les activitats seran molt diverses i obertes a la participació de tots els nens i nenes del barri que tinguin curiositat per la ràdio o vulguin fer una estoneta de periodistes. Serà una jornada festiva on els assistents podran compartir experiències al voltant d’un mitjà de comunicació únic com és la ràdio. ■

▶ Estudiants de l'Enric Granados durant la gravació del seu programa a les instal·lacions de la MarinaFM.

Vanesa Alemán

Març 2020

L'ENTREVISTA “El feminisme ha apoderat les dones de la meva generació, que hem après a defensar un espai propi”

Alejandro Flores

Mar Montilla Sánchez.

53 anys. Divorciada. Un fill.

Escriptora i psicòloga. Catalana d’arrels andaluses.

Religió: Crec en Déu sense intermediaris.

Política: D’esquerres.

Q

ui és Mar Montilla per a la gent que no la coneix? És una pregunta molt difícil. Escriure és una de les coses que més em caracteritzen perquè ho he fet des de petita. Hi trobo molta comoditat. Sóc introvertida i sensible. Vaig néixer i em vaig criar a Can Clos, tot i que ara fa 25 anys que visc als pisos del carrer Mineria. Que més puc dir? Doncs que sóc d’arrels andaluses, i me'n sento orgullosa.

Al seu bloc diu que ser filla d’immigrants li va marcar. Expliqui'ns com.

Sí, perquè la immigració que arriba d’altres països és recent, quan jo era petita, sobretot hi havia molta immigració nacional. A Barcelona van venir molts gallecs, murcians... però sobretot andalusos. Em va marcar perquè en aquella època pràcticament no semblava que estiguéssim a Catalunya. Tota la gent que m’envoltava era andalusa o filla d’andalusos, era com estar a Andalusia en comptes de a Can Clos.

Què més li ha marcat a la vida?

Les relacions de parella. A la vida adulta m’ha marcat molt l’amor i el desamor.

Durant molt de temps la parella ha estat un tema que definia molt les dones, però el feminisme ha palesat altres maneres d’amar, també a amar-nos nosaltres mateixes. Que hi està d’acord?

Totalment. Recordo que de petita em preocupava què seria de gran, però sobretot pensava que volia trobar un home, casar-me, tenir fills i formar una família.

Era el meu principal projecte de vida.

Ara no penso igual... però llavors era així. Quan vaig trobar l’home que creia

que era el predestinat... (riu) per a mi era molt important, més que la carrera, que escriure i que qualsevol altre cosa.

Per a moltes dones de la meva generació aquesta idea ens ha marcat perquè l’amor es basava en estar sempre, sempre, al servei de la família, sobretot el marits, però també els pares, fills, germans... tothom menys nosaltres. Descobrir-me a mi mateixa m’ha costat dos matrimonis i dos divorcis.

Tinc la teoria que, de totes les generacions de dones, les de 50 i 60 anys són les que més han progressat. No parleu de canvis, els heu fet. Dones que als cinquanta anys us descobriu a vosaltres mateixes i perdeu la por al món i a caminar-lo soles, si així us està més bé.

Hi estic d’acord, som moltes “cincuentañeras”. Com dic jo. Tinc amigues de cinquanta o seixanta i escaig, que ara és quan per fi viuen la vida com els hi ve de gust i es troben més bé amb elles mateixes, la gran majoria divorciades o viudes. I ni renego jo ni renunciem les dones a la vida en parella, sinó que ara veiem les relacions d’una altra manera.

Per exemple?

No acceptem moltes coses. Ara no renunciem al que ens agrada. Abans fèiem el que calgués per retenir l’amor preuat, ho donàvem tot i sovint no rebíem res a canvi. O almenys no en la mesura que donàvem.

Les noies i cada vegada més també els nois estan liderant el moviment feminista. Tot i així hi ha un sector significatiu que encara repeteix patrons tòxics i masclistes. És cert, moltes noies i sobretot els nois joves estan repetint patrons que han fet molt de mal i és alarmant veure-ho.

Tot i que el seu aspecte físic —estatura envejable, ulls negres, cabells arrissats, i un estil pin-up modern—ens la presenta com una persona amb molta força, quan li proposo l’entrevista, l'escriptora dubta. Però s’hi avé. I quan li pregunto qui és la Mar, escull una a una les paraules, tota indecisa. De la seva aparença només el somriure delata que és tímida.

La seva vida ha estat marcada per una muntanya russa d’experiències que l’han portada a explorar les seves emocions i utilitzar el seu talent com a escriptora per a contar-ho tot, i amb detall. Així van néixer tres de les seves novel·les: Me separé aunque le amaba demasiado, Pasión en Marrackech i Los ojos de Saïd.

Ara, que viu un moment dolç de la seva vida, comparteix amb mi (i amb tots nosaltres) reflexions i records d'infantesa, de l’estiueig al poble dels pares: a Frigiliana, Màlaga.

De ben petita, utilitzava el quartet dessota l’escala per refugiar-se i fugir de la resta de menuts que petaven tot de soroll. “Sempre m’he sentit còmoda en el silenci”, assegura, i aquesta recerca es reflexa en el nom del seu bloc: Un cuaderno en la escalera. Ara per escriure aprofita un racó de casa seva i l’ordinador, “tot i que continuo fent anotacions a les llibretes”.

Expliqui’ns quan comença vostè a descobrir-se?

Bàsicament després del meu segon divorci, però no va ser de forma immediata.

Vaig haver de fer el dol i passar-ho molt malament. Quan l’acabes comença a haver-hi un moment que et trobes a gust amb tu mateixa, en treus profit i llavors trobes la part positiva del que t’ha passat.

I mai no havia gaudit de viure sola abans?

Vaig sortir de casa dels meus pares per ficar-m'hi en una altra, amb el meu home.

Aquesta relació va acabar i, temps després, no va ser immediat, vaig començar-ne una altra. I a més jo tenia un fill... o sigui, que l’únic moment on jo he estat sola amb mi mateixa és ara.

Aleshores reprèn l'escriptura amb més força que mai.

Sempre he tingut la vocació, però no creia en mi mateixa. Als 33 anys em vaig decidir a començar un llibre i tots els que he escrit fins ara estan relacionats amb la meva vida, amb els meus amors i desamors. M’han inspirat...

Llavors, qui llegeixi les seves novel· les coneixerà la seva vida?

No sé si per sort o per desgràcia, però sí.

No sabia escriure d’una altra manera. Ara estic provant amb una ficció. Però ja he publicat tres. Als meus llibres està molt present el Marroc per exemple. La gent que em coneix sap que vaig estar casada amb un home marroquí, i que va ser aquesta relació la que em va introduir i d’alguna manera em va agermanar amb la cultura àrab.

I com li ha anat al barri?

He de reconèixer que per a mi durant molt de temps el barri ha estat una mica el “dormitori”, perquè treballava lluny d’aquí. Ara que treballo a prop, a un centre mèdic de La Campana és quan el visc molt més. Però crec que de mica en mica hem anat guanyant. Ara mateix es pot fer de tot sense sortir-ne.

Si hagués d’adaptar el barri a una de les seves novel·les, quin indret o quins aspectes destacaria?

Hauria de ser un espai silenciós i tranquil. Hi ha moltes zones del barri on el soroll del transit és horrorós. Tinc clar que recrearia més zones pels vianants. I com a llocs per descriure m’agradaria posar el Parc dels Drets Humans o el barri del Polvorí per on pugem cap a Montjuïc i l’Avinguda de l’Estadi, ple d’arbres, grans voreres i un cert silenci que és ideal per caminar. ■

Yohany Limpias