La Marina – Edició març 2021

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

5.000 exemplars

PREMSA

102.5 FM

. C A T Març 2021 / Núm. 302

8M: Revolucionar el sector de les cures, el repte que persisteix Encara som les dones les que

carreguen amb el pes de la casa

Reivindicació per considerar les

tasques de la llar com a productives

Alejandro Flores

Pàgs. 12-13

Pàgs. 14-15

Les escoles ubicades a la muntanya de Montjuïc reclamen atenció a la seva particularitat

Pàgs. 4-5

El record de les Cases Barates i dels seus veïns

Cesáreo Garcia es troba amb la seva dona Mari Carmen González, en la primera sortida de la residencia després d'un any. Ella es treu la mascareta perquè la reconegui. Els acompanya la seva filla Laura Garcia i una amiga de la família.

ESPORTS

L'Escola de futbol Ángel Pedraza celebra el seu desè aniversari Pàg. 27

RESULTATS 14F

CRÒNIQUES CANDELIANES

Una xerrada amb els militants de VOX. Qualsevol pot defensar les seves idees, però les idees que esborren altres idees són imposicions Pàgs. 6-7

Pàg. 18

Març 2021 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1er pis 08038 Barcelona Directora Yohany Limpias Ayala.

Redacció Jesús Martínez, Esther Pardo, Andrea Bello, Albert Aguilar, Alejandro Flores, Yaiza Sánchez, Patrícia Mampel i Afrika Hidalgo.

Edició i maquetació David Edo. Fotografia Alejandro Flores, Rafel Vidal, Josep Vicens.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboradors Ana Galan, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Mar Montilla, Rafael Ochoa, Pau Espí, Ferran Pedret, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas.

Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina, Escola de Futbol Ángel Pedraza i ARY Esport.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00 Impressió: GestXXI Tirada 3.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

8M Com arribem?

Aquest 8 de març arribem a la cita en què les dones ens reivindiquem com el 50 per cent de la societat que continua absent en més del 75 per cents dels llocs on es prenen decisions que ens afecten a totes.

Pel camí que ens porta d’un any ençà, ens ha agafat una pandèmia que evidencia les feines que històricament hem assumit les dones i que, ves per on, són les més importants pel benestar de les persones alhora que les pitjor remunerades, quan es paguen.

Aquesta qüestió és potser el gran repte pendent del segle i del feminisme en si mateix. Ara que el món sembla desfer-se com terrós de sucre, és bo ser-ne conscient i portar-lo a debat. La pandèmia i tots els seus efectes i conseqüències, d’abast global però sobretot també personal, ens han de servir per canviar allò que demana el sentit comú i que no hi ha hagut manera de fer, malgrat que tots hi estaríem d’acord. Les cures de familiars i les tasques domèstiques continuen en la bossa de matèries reservades (a dones) i tasques pendents (de reassignar). Si pretenem continuar com si res no hagués passat, mai no ho resoldrem.

Cal convertir les tasques pendents i les matèries reservades (també les ocultes) en polítiques públiques (i transparents, amb l’ajut de la Fiscalia, si bé convé).

En un sistema on les dones guanyem menys que els homes, no hi ha cap incentiu al Mercat per contrarestar la desigualtat retributi-

va. Ara que la conjuntura permet de replantejar tantes qüestions, cal debatre-les a fons de mica en mica i d’una en una.

Un govern útil...

A l’espera que es conformi un govern de la Generalitat, cal insistir en la necessitat de recuperar el debat serè, amatent i sensible a la situació de la majoria social a Catalunya. No s’entendria que la dinàmica dels partits independentistes i de l’oposició caigués de nou en simbolismes i rèpliques que no aterrin en un pla de govern concret o en propostes per fer-lo. Tampoc no s’entendria que el Gobierno espanyol deixés rajar els fons europeus sobre Catalunya i el govern que entri amb comptagotes.

La classe política té una responsabilitat cabdal en aquesta reconstrucció del país que hem d’abordar sense demora. Una altra legislatura sense polítiques públiques fortes dels del govern de la Generalitat no és assumible. Les divagacions i els debats estèrils entre partits independentistes, sumats al soroll mediàtic i polític constant que rebem, posen en risc l’oportunitat de començar a cosir un horitzó nou.

Igualment és cabdal el paper que l’oposició pugui jugar amb el PSC i, segons com acabin les negociacions, també amb els comuns. Pot servir de correctiu a l’excés de retòrica buida de la que ja anem ben carregats. Esperem que faci una oposició amb iniciativa, esperit dialogant i intel·ligència per mostrar-se com alternativa.

Març 2021 // www.lamarina.cat

FOC

actualitat

3

De nau industrial abandonada a pol artístic de La Marina

|| Alejandro Flores

La parada de metro de Foc s’ha convertit en tot un símbol per al barri de La Marina.

Representa el resultat d’una lluita veïnal (“Volem Metro Ja!”) i del futur del nostre barri (la Marina del Prat Vermell acollirà prop de 30.000 veïns més). FOC és, també, una nova federació cultural i artística que aglutina diferents disciplines. És nascuda al barri de La Marina fa poc més d’un any, precisament a pocs metres de la parada de metro, entre l’IES Montjuïc, l’Agència Tributària de Catalunya, la Ciutat de l’Aigua i la muntanya de Montjuïc.

“Ens trobem a un barri amb uns veïns que hi han lluitat molt fort. Hem vingut per sumar-nos-hi i entrellaçar activitats amb la resta d’entitats de La Marina”, explica el Xavier Gamito, matemàtic i molt proper al món de les arts escèniques. El petit despatx on el Xavier i el Víctor Ruiz ens reben es troba a una nau industrial que, fa pocs anys, estava mig abandonada. Un espai polivalent que serveix també de cuina i de menjador, on la llum natural penetra cisellada per les quadrícules d’una finestra de tipus industrial. Els fogons, que semblen trets d’una antiga cuina, escalfen un cafè que després anirà mesclat amb llet de soja.

L’improvisat rebedor només representa una molt petita part d’aquest projecte.

FOC pretén esdevenir una federació que aplegui creadors de diferents disciplines, com la pintura, l’escultura, les arts escèniques o la literatura. El Víctor Ruiz ve d’una família que s’ha dedicat del món de l’escultura. “Quan vaig dir que volia fer art, la meva mare no es va sobtar. És més: ho entenia”, explica el Víctor. Seguidament, reflexiona sobre la importància de la creació artística en la nostra societat, i lamenta que no hi sigui una prioritat. “L’art és pensar sobre el món que ens envolta i establir un punt de vista crític”, assenyala, reforçant-se de les paraules del Xavier, que insistia en la idea de la “mirada curiosa” que tenen els integrants de FOC.

▶ D'esquerra a dreta, Víctor Ruiz Colomer i Xavier Gamito. Alejandro Flores

“El nostre objectiu és construir un projecte autogestionat i que no necessitem ingressos externs” “Hem vingut per sumar-nos-hi i entrellaçar activitats amb la resta d’entitats de La Marina”

Recentment, els col·laboradors del centre han llançat una campanya de micromecenatge per recaptar diners i poder donar-li forma a la nau, distribuint els espais segons les necessitats de cadascú. “Hem de prendre consciència que tot el que fem influeix al nostre entorn. Cada membre té una manera de fer les coses, i aquest espai es transformarà en una mescla de totes elles”, reflexiona el Víctor mentre assenyala una maqueta de cartró de la nau. Malgrat que cadascú tindrà el seu espai per poder crear i aprendre, el Xavier insisteix en la idea de la coordinació entre les diferents disciplines artístiques que hi participaran per crear un espai polivalent: “cadascú a la seva feina, però tothom molt curiós pel que està fent l’altre”, insistint en el vessant d’aprenentatge que té l’art.

L’arribada del confinament domiciliari per la pandèmia de coronavirus, ara fa tot just un any, va fer que totes les activitats planejades per a FOC es paressin en sec.

El Víctor explica que la previsió abans de la Covid era organitzar ràpidament activitats i esdeveniments, però no es van parar a pensar la importància que tenia una bona distribució de la nau per a optimitzar-les, i amb l’arribada del confinament van poder reflexionar-hi. “Tenint en compte que som agents culturals que toquem diferents disciplines, compartir i organitzar l’espai és fonamental, i durant aquest temps hem tingut la oportunitat de pensar com fer-ho”, apunta el Víctor.

La nau va prenent forma. Malgrat que durant uns mesos hi haurà zones que es destinaran al lloguer per aconseguir rendibilitat econòmica, la idea és que l’espai sigui autosuficient amb la activitat pròpia dels col·laboradors i col·laboradores. “L’èxit, el nostre objectiu, és construir un projecte autogestionat i que no necessitem ingressos externs, sense perdre diners; l’energia és el motor per a què aquest espai es mantingui en peu”, conclou el Víctor. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

4

actualitat

Els centres Pau Vila i Polvorí denuncien episodis de vandalisme reincidents || Y.L.A. Si busqueu l’escola Pau Vila al Google veureu que el seu dibuix al mapa sembla una illeta. Ancorada entre l’estadi Serrahima, el parc de la Font Florida i el barri del Polvorí, és un dels centres educatius que acull la muntanya de Montjuïc. El privilegi de gaudir d’un entorn que vessa natura arreu i on l’absència de soroll urbà propicia la concentració mental, té també els seus inconvenients. L’aïllament que afavoreix l’aprenentatge del infants en horari escolar, esdevé un col·laborador necessari de brètols que cometen actes vandàlics quan l’entorn es buida d’alumnes i de famílies.

R REPORTATGE

Són episodis que han viscut gairebé totes les escoles de la zona de la muntanya amb més o menys gravetat i per temporades. La intensitat d’aquest actes a l’escola Pau Vila durant el mes de febrer ha alarmat les famílies i els mestres, que han decidit d’aixecar la veu per reclamar l’atenció i les intervencions degudes per evitar-les.

“En menys de tres setmanes ens han entrat unes set vegades. Hi ha hagut furts, pintades i malifetes que ens acaben desgastant i sobretot comencen a preocupar i alarmar les famílies”, expliquen Dani Castro Pedrosa i Lluis Mur, representant de l’AFA i director del centre, respectivament. L’AFA ha fet públic a les xarxes socials l’historial d’episodis que han patit per cridar l’atenció sobre el que està passant.

Durant la primera quinzena de febrer van entrar al centre en dissabte, dimecres, dilluns i ja ho havien fet el cap de setmana anterior. Malmeten tanques, s’emporten ordinadors, salten a les terrasses on l’escola té un projecte de jardí vertical, malmeten

▶ Lluis Mur, director de l'escola Pau Vila; i Dani Castro Pedrosa, representant de l’AFA, conversen amb la reportera del diari de La Marina.

aparells sense cap raó. “Ens va aparèixer la destrossa d’una impressora pel terra, sembla que se l’havien passada entre ells a cops.” Això, sumat a episodis com l’intent de furt d’un mòbil a una mare a les tres de la tarda, o la presència d’un exhibicionista que va espantar una àvia a l’hora de recollir la canalla, els ha mobilitzat.

Però la situació no és exclusiva d’aquest centre. Les escoles Can Clos i Polvorí com les del voltant s’enfronten sovint a situacions similars. “Sense anar més lluny, relata Marta Torrent Sánchez, directora de l’escola Polvorí, la setmana passada (en referència a la tercera setmana de febrer) uns nanos van agredir les treballadores de la neteja llançant-los pedres ben grosses a la porta de l’entrada. I com que és de vidre la van acabar trencant, i així continua”.

“Una altra vegada ens van trencar la pica del lavabo, van fer malbé l’obra de maons i ciment que l’aguantava, van malmetre les llums dels edificis que funcionen com a vestidors, tot plegat en menys d’un mes”, detalla. “A Can Clos estem de sort”, bromeja l’Anna Fornells, la directora, en informar-nos que fa un mes no tenen cap episodi de vandalisme, tot i que els han patit en diverses i reiterades ocasions.

Sobre el perfil dels autors de les bretolades, tots tres centres coincideixen en distingir els joves que busquen distreure’s i els que volen destrossar els bens d’un altre. “Més o menys coneixem els joves

“Uns nanos van agredir les treballadores de la neteja llançant-los pedres” “Els centres educatius tenen la certesa que els autors no són reincidents” “Es continuarà treballant en aquesta línia per evitar que es torni a reproduir”

Afrika Hidalgo

que ocasionalment salten la balla per jugar-hi, que fins i tot han millorat en civisme retirant la brutícia que abans hi deixaven, perquè els ho hem reclamat” asseguren a Can Clos. “Sabem que uns grups aprofiten el camp de futbol per jugar i fins i tot nosaltres els hi hem cedit a un altre perquè s’entrenin però amb la COVID tot està molt més somort i atura’t”, diuen al Polvorí.

Una vegada es va gravar la participació d’alguns alumnes llançant pedres, i que per edat no són imputables. És l’únic episodi. Els centres educatius tenen la certesa que els autors no són reincidents. Entenen el que pot ser una entremaliadura i denuncien allò que frega el delicte. Volen evitar que s’estigmatitzi el jovent que puja a la muntanya per fer petar l’estona amb la colla. Per això són partidaris d’aprofundir els lligams amb el barri i les famílies, i incidir-hi amb accions pedagògiques.

Hi ha acord que una presència de Mossos més freqüent a la zona pot ser dissuasiva però també que cal un abordatge de la qüestió més ample que l’estrictament policial. “El jovent ho està passant molt malament perquè el confinament els ha interromput tots els seus espais d’esbarjo i oci i en general tenen poques opcions, per tant cal treballar-hi molt”, reclama en Lluis Mur. Consultada al respecte Àngels Creu, agent dels cos dels Mossos d’Esquadra,

Març 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

5

Reclamen més atenció a la particularitat que les aboca la muntanya de Montjuïc entrevistada al programa d’actualitat de la Marina FM, Som 30 mil, explica que l’Oficina de relacions amb la comunitat de l’ABP de Sants-Montjuïc manté contacte directe amb els centres educatius i que a partir de les denúncies “s’han incrementat els patrullatges a la zona en horari de tarda, s’han fet algunes identificacions a joves que voltaven i es continuarà treballant en aquesta línia per evitar que es torni a reproduir”. Districte per la seva part explica que s’està treballant també amb els equips de civisme per mirar d’incidir-hi.

Mur reconeix aquesta feina de Districte, Mossos, Guàrdia Urbana i Consorci per aconseguir una intervenció integral, però la pandèmia ha aturat tots els avanços i el progrés és massa lent i insuficient, protesta l’AFA. Fa uns anys el projecte municipal Camí Escolar els va permetre readequar tots els accessos al centre i fer diverses activitats amb les famílies. Però va acabar l’any passat. Enguany han aconseguit que se’ls inclogui dins del programa municipal Protegim les escoles, que millorarà els entorns escolars. Els permetrà arreglar la barana, posar un semàfor al carrer Font Florida, millorar l’accés de l’escola pel Polvorí, entre d’altres reclams.

“Volem deixar constància que s’ha estat treballant, però tots hem de ser conscients que el problema persisteix i l’hem d’abordar”. Per això han estat els centres educatius els primers interessats en participar del Consell de Montjuïc, un ens que coordina els diversos actors socials, econòmics i institucionals que incideixen en la muntanya. Hi veuen una oportunitat en tenir un espai que aplegui la peculiaritat que tots comparteixen: la ubicació a Montjuïc.

Hi participen convençuts, però amb el temor que les escoles tornin a acabar diluïdes en un ens on s’aborden tants temes.

Proposen crear una subcomissió. “Tenim claríssim que no resoldrem res de manera individual, necessitem una resposta conjunta, hem d’anar plegades i pensant-nos com a barri”, conclou Torrent.

Una altra queixa dels centres és el manteniment de l’arbrat i l’herba dels encontorns. Hi ha zones que Parcs i Jardins no atén regularment “perquè creiem que no està en la seva ruta per un tema administratiu”. Llavors la neteja s’ha de sol·licitar expressament.

Així mateix, quan hi ha incidències en els fanals o després d’alguna tempesta,

ment de vehicles amb pilones, senyalització i pintura. A la resta de carrers que porten cap als diferents centres (Polvorí, Segura, Jardí de la Font Florida, Trajà), se senyalitzaran els límits de velocitat de 10 i 30 km/h i la prioritat dels vianants. Se pintarà el pictograma ESCOLA a la calçada, i s’hi instal·larà diferent mobiliari urbà per tal de barrar o limitar el pas de vehicles i millorar la confortabilitat dels espais d’estada.

En total un centenar d’escoles de Barcelona tindran l’entorn pacificat a la fi del 2021. Fins ara ja s’ha intervingut en 26 escoles, i aquest any es farà en 66 més per millorar-ne els entorns i garantir que siguin segurs i saludables. ■

▶ El director de l'escola Pau Vila mostra per on acostumen a entrar per fer malbé el centre. Afrika Hidalgo

tampoc no existeix cap referent proper i directe. Han de trucar el 112 que atén tothom quan bonament pot.

Parar atenció al vandalisme que darrerament han patit les escoles evidencia la necessitat d’una atenció que eviti la sensació que descriu Mur: “No sabem si és per deixadesa o per manca de coordinació, però a vegades ens sentim una mica perduts i poc atesos en aquest sentit” Parcs on encara es troben xeringues a la zona de pas de la canalla, un manteniment de la vegetació que no acaba de satisfer cap centre, episodis vandàlics massa sovintejats, un canal d’atenció de serveis essencials per les escoles més àgil i directe, diverses intervencions a l’entorn o a l’interior dels centres, un espai que aplegui, coordini i vehiculi l’atenció conjunta, són els reptes que enfronten les escoles a les quals Montjuïc atorga el gaudi del silenci i els sons de la natura, béns escassos en qualsevol ciutat. ■

“L’Ajuntament accelera el Programa Protegim les escoles per pacificar els entorns” Una vintena de centres escolars del Districte es beneficiaran del projecte.

L’Ajuntament informa que als accessos a l’escola Pau Vila i a la veïna escola bressol municipal (EBM) de Bellmunt pel carrer Trajà s’hi limitaran l’accés i l’estaciona-

Març 2021 // www.lamarina.cat

6

cròniques candelianes

|| Jesús Martínez Delicada. Volàtil. Elegant.

L’apoderada del partit ultradretà Vox caminava pel col·legi electoral amb pas ferm.

Reposada. Cofoia de la seva espanyolitat. Bella.

De tant en tant, feia rondes. Al fons, els astronautes que no van poder al·legar res començaven a comptar els vots. Els astronautes són els vocals i els presidents de taula, pel vestit blanc que els protegia de la pandèmia.

L’apoderada de Vox se’ls mirava, commiserativa.

Als barris de La Marina, on van guanyar amb claredat els socialistes, Vox obtindria la tercera plaça.

D’ella no sabem el nom. Vestia de gris manganès, amb uns tocs verds i unes arracades com dos prunes, rodones. Hi havia viatjat des de Madrid, en l’AVE, amb altres companys de la formació que dirigeix S​​ antiago Abascal.

Havia nascut a Cuba, i va fugir del règim del revolucionari Fidel Castro, El Barbut.

«Oigo hablar de la independencia y de cómo les han vendido la moto a los catalanes, los cantos de sirena del país nuevo… Me suena mucho a lo que oía allá en mi tierra», va dir, animada per una conversa sobre política que intentava fer temps fins que les actes d›escrutini estiguessin emplenades. «Si uno vive en Cuba se dará cuenta de que no se puede hacer la revolución…»

Acompanyava a l’apoderada de Vox la seva parella, també de Vox. Amable, intel·ligent, perspicaç. Els estereotips cauen en sac foradat.

El noi rumiava la idea d’un possible pacte de les esquerres a Catalunya, la suma del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), En comú Podem (ECP) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Entenia perfectament aquesta opció. Sobretot, posava l’accent en evitar donar ales als que volen separar-se d’Espanya: «La Cataluña profunda es como la España negra, siempre ha sido así».

Els astronautes van quadrar els números i van emplenar la paperassa (a l’acta d’escrutini s’afegeix l’acta de sessió).

I els apoderats de Vox es van acomiadar, no sense abans felicitar els seus contrincants polítics, els altres apoderats a qui havien conegut aquell dia (l’educació no està renyida amb la ideologia).

Tornaven a Madrid.

Els resultats

A Catalunya, més de dos-cents mils persones han apostat per Vox. A Barcelona, Vox ha quedat com a cinquena força política, per darrere de PSC, ECP, ERC i Junts per Catalunya. Ha tret 44.393 vots.

A Sants-Montjuïc, Vox ocupa la sisena posició, per darrere dels mateixos partits més la CUP. Ha tret 3.792 vots.

A La Marina de Port, Vox és la cinquena força, amb gairebé un miler de vots.

A La Marina del Prat Vermell, barri amb menys participació de Barcelona (27% de l’electorat), Vox és segon, per darrere del PSC. La Marina del Prat Vermell és el barri amb més pobres.

La cubana

Crònica d’una xerrada amb els militants de Vox

C

▶ Cartell electoral de VOX en un carrer de l'Hospitalet.

CRÒNICA

El mateix ha passat a Ciutat Meridiana (Nou Barris), Villa Desahucio, on Vox també ha quedat segon.

Els de menys renda s’acaben radicalitzant.

No és gens estrany que els qui menys tenen votin a Vox si veuen com el Govern de la Generalitat calla quan uns energúmens banalitzen la violència, saquegen, destrossen els comerços i el mobiliari urbà, llancen pedres als policies i assalten les comissaries. Joves que es declaren antifeixistes, però que, amb el seu comportament, alimenten als ultres. Extremismes que es realimenten.

Segurament, aquest jovent no és tan pobre com els pobres de veritat.

El jovent és molt més responsable que no uns quants poca-soltes.

La campanya

Per a les eleccions autonòmiques celebrades el diumenge 14 de febrer, Vox proposava l'odontòleg Ignacio Garriga com a presidenciable. Clar i rotund en els mítings –promouen la polèmica–. A Garriga els resultats l'han acompanyat: 11 diputats, quarta força al Parlament de Catalunya.

A La Marina, Vox ha desplegat carpes en què els simpatitzants repartien mascaretes de tela amb la bandera d'Espanya.

«Esta es la mascarilla buena», encoratjava un jove que es posava la seva, admirat per les proclames i les solucions senzilles als problemes complexos.

A la plaça Teresa Claramunt, a la plaça de la Marina, a la Seat... Vox ha trepitjat els carrers i han repartit octavetes: «Recuperemos Cataluña», com si Catalunya no fos dels catalans.

En les bústies, la seva propaganda electoral de mesures draconianes sense programa. I sense remitent.

Als fanals, adhesius de Stop Vox, «unitat contra el feixisme i el racisme».

Alejandro Flores

L’ideari

Vox es va fundar el 2013. Hereus dels falangistes de Fuerza Nueva, s'han posat l'armilla del magnat nord-americà Donald Trump: un discurs que aplega als descontents de la globalització que uniformitza i difumina les arrels pàtries. El vot a Vox és el vot de l'emprenyament –amb tot i amb tothom.

Defensen les expulsions en calent dels indocumentats o dels estrangers. Utilitzen el verb protegir: protegir-se dels que venen.

Del programa de Vox: «Impedir las subvenciones a inmigrantes en situación irregular». A més d'aquestes altres perles: «Detener el golpe de Estado que está activo en Cataluña»; «poner fin a la inmersión lingüística que utiliza el catalán como método de adoctrinamiento del separatismo»; «cierre de TV-3, Diplocat y duplicidades administrativas»…

Estimulen l'exclusió, l'eliminació del contrari. Per això fan por. Qualsevol pot defensar les seves idees, però les idees que esborren altres idees no són legítimes, són imposicions.

Creuen en la superioritat del seu missatge, com predicadors al Salvatge Oest.

Als anys vint del segle passat, tot just fa un segle, l’escriptora Virginia Woolf ja li veia les orelles al llop. Al seu assaig Una habitació pròpia, va dir: «Sense [...] confiança som com bebès al bressol. I com engendrar-la el més de pressa possible, aquesta qualitat imponderable i no obstant això tan valuosa? Pensant que els altres són inferiors a nosaltres».

Però ni els MENAS (menors no acompanyants), ni els comunistes, ni els trans, no són inferiors.

Continua a la pàgina 7

Març 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

7

14F als barris de Sants-Montjuïc 14F: Eleccions al Parlament de Catalunya Partits amb representació parlamentària

Source: Idescat · Gràfic creat per La Marina.

|| Patrícia Mampel El PSC ha sigut la força política més votada al districte de Sants-Montjuïc.

Quasi empatada i separada només per 1 punt, es troba ERC. Junts i En comú s'alcen com la tercera i quarta formació més escollides. Contràriament a la tendència general de tot Catalunya, la quarta força més votada al districte no ha sigut VOX sinó En Comú, seguit de la CUP. El partit d'extrema dreta queda relegat a sisena posició molt seguit per Ciutadans. Destaca l'augment de vots als socialistes i la gran

amb prioritats diferents. Tal i com podem apreciar als gràfics creats per La Marina, a Sants el clar guanyador han sigut els d'esquerra, seguits per Junts i PSC. A més, la CUP supera els 7 punts que ja va aconseguir en els comicis del 2017 i se situa per davant de VOX. D'altra banda, els votants de Poble sec atorguen més poder a Junts i als comuns, passant per davant de VOX. Respecte a la resta de partits, ambdós barris han seguit una línia semblant als resultats del barri de La Marina.

Poble-sec

Sants

Font de la Guatlla

Hostafrancs

La Bordeta

Sants-Badal

A Font de la Guatlla i a Sants-Badal, els resultats són pràcticament similars,

La Marina

baixada dels taronges. Així doncs al barri el vot a partits d’esquerres (PSC, ERC, ECP i CUP ) suma en total un 63 per cent.

En el cas del barri de La Marina, tal com podem veure en el gràfic a continuació, el PSC ha sigut el clar guanyador, aconseguint el doble de vots que ERC qui, mirant els números de les darreres eleccions ha baixat un 2%. En tercera posició es troben els comuns i, molt a prop, VOX. Torna a destacar la davallada de suport a Ciutadans que ha baixat de la primera posició amb un 34,95% de vots en les darreres eleccions fins a poc més del 6,5%.

Junts puja menys d'un 1% i la CUP aconsegueix arribar al 3,45% dels vots.

Els barris de Sants i Poble Sec presenten números molt semblants entre les tres forces principals: PSC, ERC i Junts,

l'únic detall que podríem accentuar és que la formació d'Aragonès té més suport a la zona de Sants Badal. Al barri de la Bordeta, igual que ha passat amb el barri de Sants, els d'esquerra han quedat en primera posició, seguit dels socialistes i una mica més endarrerits, JuntsxCat. Els partits d'En Comú i la CUP continuen sent forces significatives als barris i només a Hostafrancs, Ciutadans supera a VOX. Comença ara el "ball" de negociacions entre independentistes i la possibilitat de formar un govern d'esquerres. A més, els partits independentistes hauran de consensuar l'estratègia a seguir juntament amb la possibilitat d'apostar pel diàleg abans de forçar el referèndum pactat. ■

Qualsevol pot defensar les seves idees, però les idees que esborren altres idees no són legítimes, són imposicions Catalunya serà el que entre tots els catalans decidirem que sigui. Malgrat tanta xerrameca, el que hom és no es pot canviar: un país, un fet, una nació, com s'afirma en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia aprovat el 2006: «El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, a l'article Segon, reconeix la Realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat».

Catalunya i Espanya en el seu conjunt, o Catalunya i la resta de l'Estat espanyol, o Catalunya i els espanyols no catalans podem arribar més lluny si confiem en la voluntat que així sigui.

Vox també és Catalunya, encara que no és tota Catalunya.

A la Catalunya que es perfila, tots podrem escoltar-nos. El que no podrem és negar-nos mútuament.

L’apoderada de Cuba ben ho haurà d’entendre. ■

opinió

9

Març 2021 // www.lamarina.cat

actualitat

La Marina del comerç associat Nous associats a l'Eix Comercial de la Marina Donem la benvinguda a: CLÍNICA PODOLÒGICA HUELLAS Proporciona una cura integral dels seus peus, a través de tècniques i tractaments personalitzats, amb el màxim de criteris de qualitat.

Passeig de la Zona Franca, 106, Local 2.

Telèfon: 622-169-239.

FARMÀCIA DOMÈNECH Farmàcia Domènech, vetllem per l’atenció i la cura de les persones.

Des de fa més de 50 anys oferint el nostre servei, confiança i professionalitat.

Gran via de les Corts Catalanes, 152. Telèfon: 93-332-64-97

CROSFFIT LA FIRA Centre esportiu especialitzat en Crossfit i Ioga. Classes grupals, sota la supervisió d'instructor i amb gran comunitat. Esport adaptat per a totes les edats i nivells.

Passeig de la Zona Franca, 220 Telèfon: 93-605-70-58.

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ Som un equip professional compromès amb la teva salut i que treballa amb l’objectiu de proporcionar-te un tracte personal, directe, amable i professional.

Ferrocarils Catalans, 69.

Telèfon: 93 298 01 16.

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN Som una icona molt important del barri. Des de menjar xinès fins a la fusió en menjar japonès.

El nostre objectiu és donar la millor qualitat de menjar xinès i japonès.

Passeig de la Zona Franca 24.

Telèfon 93-421-87-15.

Botigues associades: ADMINISTRACIÓ LOTERIA ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

DROGUERIA RAMIRO Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

FERRETERIES-LAMPISTERIES BAYOT COLLADO, S.L. Mare de Déu de Port, 168-170 Telf. 934214922 / 601156042

ANIMAL DOMÈSTIC MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124, Local.

Telf. 93 535 52 52

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) Telf. 934229079

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173.

Telf. 661 991 144

ACADÈMIA D' ANGLÈS SMALL TALK Plaça de Sant Cristofol, 19 Telf 647 19 56 44

FORNS DE PA 365. CAFÈ I FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244.

Telf. 933326946

365. CAFÈ i FORN DE PA C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

ARTS GRÀFIQUES CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32 628635753 ASSESORIES-GESTORIES ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87 BOFILL MARTINEZ ASOCIADOS, S.L c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784 FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226 Telf. 93 332 34 47

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. de la Zona Franca, 365 CAFÈ I PA MÉS QUE BO C/ Mineria, 18. 616 04 67 32 EL TALLER C/ Alts Forns, 61. 938289122

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

BUGADERIA LA WASH-BUGADERIA c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

CELLERS CELLER LA MARINA Aviador Duran, 2. 680188509

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

CORREDURIES D’ASSEGURANCES ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS Mare de Déu de Port, 252, Bxs. Telf. 932233309 / 656369849

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

LLAR D’INFANTS LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n.

Telf. 93 296 48 18

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via Corts Catalanes, 152 Telf 933326497

AUTOMÒBILS KIA AR MOTORS Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

FISIOUNIC Clínica de medicina osteopàtica i fisioteràpia avançada.

Alts Forns, 57.

Telèfon 615-647-850.

MOBLES MANIKURAME C/Foneria, 26.

MUEBLES EL CISNE Pg. Zona Franca, 224. 933322698 Telf. 93 625 53 31 MacMOBLES ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

MODA I COMPLEMENTS WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

QUEVIURES CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44

CALZADOS CISNE Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

NOTARIA MARÍA DE LOS DESAMPARADOS RIOS MESSANA NOTARIO Pg Zona Franca 242, Entlo.C. Tel. 936282806 Fax 931210064 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155.

Telf. 93 432 24 98 VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252.

Telf. 93 331 40 47 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO Pg. Zona Franca, 181 Telf. 93 332 57 94 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272. Telf. 93 141 97 75

LLAR D’INFANTS XUMETS C/Energia, 10. 93 431 76 72

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 95270842 BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània) GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43 ENRIC I PAU c/Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

SIX CENTRE TERAPÈUTIC Nou centre terapèutic amb tota la dedicació per a la gent del barri.

L’espai per al teu benestar.

Foneria, 38 Local 1.

Telèfon: 93-421-23-86.

LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

CAL TETE c/Mare de Déu de Port, 84 Telf. 932 23 00 24 JOJOTO BARCELONA c/Ferrocarrils Catalans, 43 Telèfon +447826495662 PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108 RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698 Pg. Zona Franca, 241 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296.

FISIOUNIC CENTRE DE FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA (NOU SOCI) 615647850 Alts Fons, 57 HUELLAS CLINICA PODOLÒGICA Telf. 622169239 Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058 BAR PADDOCK Pg. de la Zona Franca, 145-149 Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 93 331 84 33 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 38 local, BAR RTE. CAL CAMPÀ telèfon 34 637 52 59 71 Passeig de la Zona Franca, 109 Telf. 93 360 68 69 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Mare de Déu de Port, 279 Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 Telf. 93 332 89 95

Tel i fax: 934212386

PEIX I MARISC Peix i marisc fresc a bons preus.

Per fer front a la crisi sanitària i evitar desplaçaments fem repartiment a domicili Mare de déu de Port, 257.

Telèfon: 93-432-21-08.

a.c.lamarina@gmail.com

PISOS LA MARINA La immobiliària familiar del barri des de 1997.

Passeig de la Zona Franca, 177.

Telèfon: 637 526 075.

www.comerciantslamarina.cat

CÈLIA SERVEIS GRÀFICS Solucions gràfiques per al vostre negoci. Petita i gran quantitat.

Exposa la teva idea i la farem realitat. Targetes, cartes, talonaris, carpetes, llibres i flyers.

Carrer Energia, 32.

Telèfon, 628635753.

Març 2021 // www.lamarina.cat

10

calidoscopi

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

.......................................

Esther Pérez

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

La crisi social, económica i emocional que ha suposat la pandèmia entre la gent jove demanda respostes extraordinàries. Des del Govern de la ciutat es va posar en marxa ja des dels primers mesos diferents Plans amb recursos municipals extraordinaris que han permès impulsar accions Josep Joaquim com el Pla de Xoc per a l’ocupació juvenil, el Pérez Calvo Albert Deusedes suport tecnològic i psicològic a les escoles Barcelona. Advocat procurador de i sobretot el Pla de Xoc per a la Salut Barcelona. Primer Secretari de PSC tribunals.

Mental reforçant serveis com el Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Konsulta’m entre molts altres Médicos sin Fronteras.

El que va començar com a una reivindicació projectes desenvolupats. en favor de la llibertat d’expressió ha acabat "Doncs en una frase, el què hem de fer tots els pocristal·litzant el malestar acumulat del jovent ders públics és construir futur". I això com es fa? fruit d’un futur desesperançador. Però els temps doncs en el cas del districte facilitant als joves tota la de crisis també són temps d’oportunitats. El Jovent informació perquè es puguin construir un projecte de Republicà Sants-Montjuïc volem una política de vida, reforçant els serveis d'assessorament, laboral, probarri que estigui a l’alçada de les demandes juvenils grames educatius, d'habitatge etc. Tot just aquest mes i això no serà possible sinó se’ns escolta. Cal deixar hem reforçat el servei "in-forma't" per orientar en itinel’adultcentrisme i posar al centre els reclams del joraris acadèmics, també engeguem de nou els "Clubs vent perquè no només som el futur, sinó de feina" als punts d'informació juvenil en col· també el present. laboració amb Barcelona activa."

Georgina Lázaro Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants Montjuïc

Tenim una generació de joves que està vivint l’impacte de dues crisis molt recents: la del 2008 i l’actual. La política municipal pot oferir als i les joves l’oportunitat de veure que és possible revertir la situació, i això passa per fomentar la seva participació.

Participant poden veure com es transforma el seu entorn més immediat i que aquest esdevé un espai amb més oportunitats. Com a polítics tenim la responsabilitat d’ interpel·lar a la joventut i escoltar les seves inquietuds.

David Labrador Barcelona. Llicenciat en Història.

Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Les conseqüències econòmiques i socials produïdes per la pandèmia han complicat encara més la situació de l'atur juvenil preexistent als nostres barris. Des de Cs creiem que és més necessari que mai ajudar als joves a partir de tres eixos fonamentals: accés a l'ocupació, ajudes per l'habitatge i formació, com a eines de progrés i futur. Considerem que hem d'acostar els programes de formació als barris amb més atur juvenil a través d'activitats de promoció i divulgació a peu de carrer.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Març 2021 // www.lamarina.cat

opinió 11

L'acomodador

Retahílas

Juan Bibian

Mar Montilla

Cita Prèvia - Rubén Cruz Quan tot s’enlaira Ramiro López

La Marina no es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Sota zero

H

Mujeres de película

ivern. Nit tancada. Sota zero. En una carretera despoblada, un furgó de trasllat de presos és brutalment assaltat. Martín, el policia que el condueix aconsegueix sobreviure atrinxerant-se dins la cabina. En el interior, els presos busquen la manera d’acabar amb ell i escapar. A l’exterior, algú aguaita. Vol un dels reclusos i no pararà fins que li entreguin.

Un thriller de primera dirigit pel cineasta català LLuis Quílez, que ha estat premiat pels seus curts en multitud de certàmens i que va treure la idea de la pel· lícula al haver viscut durant anys prop de La Model i entendre que d’alguna manera la presó és un cert reflex de la societat.

Recolzat per la interpretació d’uns notables Javier Gutiérrez i Karra Elejalde, junt a uns secundaris tan necessaris como ben dibuixats, Gutiérrez s’ha d’enfrontar a una amenaça doble, amb els reclusos volent escapar i l’assaltant exigint quelcom molt concret que no està disposat a concedir.

A això s’hi ha d’afegir que el guió juga molt bé amb el misteri de la situació per anar aclarint poc a poc les motivacions de l’assaltant. Des del primer moment tenim clar que hi ha algun tipus de venjança darrera de les seves motivacions. És interesant saber el menys possible abans de veure-la, però el que sí m’agradaria destacar és que és la cirereta perfecta del que hem vist fins llavors. Quílez manté tota aquesta intensitat de la que havia fet gala la pel·lícula però li dona un toc més humà que encaixa de meravella sempre dins de la lògica que ha anat marcant.

En temps de tancament obligat, aquest de ficció s’agraeix per la seva opressió i intensitat. Molt bon cinema d’acció amb poc que envejar al millor nord-americà. ■

Poblema d'incivisme al carril bici del passeig Zona Franca, ampolles de vidre trencades i bosses d'escombraries al costat dels contenidors.

Pedro Fernández 01/03/21

N

o me considero una cinéfila experta, pero adoro el cine. Disfruto sobre todo con películas de temática feminista, en las que está presente ese fenómeno que es la sororidad. Estoy pensando en personajes como Idgie —Tomates verdes fritos—, que rescata a Ruth de un marido violento y un matrimonio miserable, creándose entre ellas un vínculo tan férreo como irrompible. O en las protagonistas de Las horas, tres mujeres distintas en tres épocas diferentes, cuyas historias se entrelazan. Por un lado tenemos a Virginia Woolf (1923), que lucha contra sus propios fantasmas, tratando de mantener a raya su trastorno bipolar, mientras escribe La señora Dalloway; por otro tenemos a Laura (1951), una joven madre, esposa y ama de casa que lee La señora Dalloway y aparenta ser feliz, cuando en realidad se siente desgraciada porque ama a su vecina en secreto; y por último a Clarissa (2001), que aunque mantiene una relación estable con otra mujer, en el fondo está enamorada de su amigo, que es hijo de Laura y está enfermo de sida.

Pero si hay una película que representa el feminismo más a lo bestia es Thelma y Louise. Dos amigas, hartas de soportar el machismo y otras tantas injusticias a las que se ven sometidas por el mero hecho de ser mujeres, deciden pasar juntas un fin de semana lejos de la rutina. Un desgraciado incidente las obliga a convertirse en fugitivas de la ley, algo que logra que se sientan cada vez más libres, más seguras de sí mismas, más empoderadas, luchando contra un mundo de hombres. Para mí es una metáfora, un canto a la libertad, un grito desgarrador de «no es no». ■

Perill d'accident amb les astes de ferro d'un plafó informatiu situat a Plaça Marina amb Mare de Déu de Port.

Neus 01/03/21

Soc Ramiro, veí del Passeig de la Zona Franca i, dies després d’haver votat, els que hi vivim ens hem despertat amb un forat a la porta del número 242 que ens feia por de caure-hi. Un escapament d’aigua havia buidat mig metre cúbic de sorra sota les rajoles del carrer. Tothom que en sortíem o que hi passàvem hem hagut de trepitjar amb por pel voral del sot. Però feia un solet tímid i jo estava decidit a estirar les cames arronsades pel mig confinament domiciliari que patim les persones grans, que només sortim quan ens cal comprar alguna cosa.

He caminat fins a l’escola Enric Granados i, en tornar a casa m’he passat pel mercat de La Marina, on he comprat verdures i pollastre i he saludat amics i coneguts. Estava cansat de la caminada llarga i volia seure una estona... però, on? Fa tres mesos que els tres bancs que hi havia per seure entre Mineria i Foneria s’han enlairat amb les obres del carril bici al passeig...

Pujo a casa, col·loco la compra a la nevera i finalment sec.

He fet una becaina, perquè he vist l’escena de la pel·lícula Up quan la casa d’un vell jubilat com jo surt volant pels aires arrossegada pels globus de colors que li havia enganxat un noi escolta, per ajudar-lo a escapar d’un mal son que l’empaitava. I també he sentit la cançó “Quan tot s’enlaira” amb què Txarango m’ha vingut a rescatar: “Quan tot s'enlaira toco els somnis de puntetes junts podem arribar més lluny, més lluny.

Un llarg viatge, il·lusions dins les maletes, junts podem arribar més lluny, més lluny”.

Em desperto i el forat encara hi era... i les meves dues trucades al 010 demanant el retorn dels seients públics no havien tingut cap efecte, però he pensat que no podia abandonar i he trucat La Marina, perquè em donessin un cop de mà amb una Cita Prèvia.

Quan divendres a la tarda s’hi van posar del diari en contacte amb mi per telèfon, el forat ja havia desaparegut.

Que potser també hauran tornat els bancs?, m’he dit, si els somnis acaben aterrant després d’enlairar-se... Ara sé que tornaran aviat!

Episodis de vandalisme al mercat La Marina, a l'entrada de Mare de Déu de Port Rosa 01/03/21

Perill pels vianants al carrer Foneria (entre Mare de Déu de Port i Passeig Zona Franca) a causa d'unes rajoles trencades Angels 01/03/21

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Il·lustració: Daniel Navarro

Truca'ns al 932968000

Març 2021 // www.lamarina.cat

12

actualitat

Les residències obren pas a poc a poc a la normalitat

▶ Cesáreo sortint per primer cop de la residència, per trobar-se amb la seva dona, la Mari Carmen, fa gairebé un any que no es poden veure.

|| Andrea Bello Entrem a la residència Clínica Sant Antoni de La Marina, on els familiars fan cua per poder passar pel control d’entrada: presa de temperatura, rentat de mans i enfundar-se una bata. A les residències ja es poden fer visites des de fa uns mesos, i ara els residents tornen a poder sortir al carrer, així ho diu el nou protocol sanitari.

Van rebre les novetats fa unes setmanes al CAP Carles Ribas. “Ens vam posar en marxa l’equip tècnic, vam deixar una setmana de traspàs per explicar-les a les famílies i resoldre’n els dubtes, i des del dilluns 22 de febrer que ja apliquem amb aquest nou protocol” ens diu la psicòloga del centre, Georgina Nicolás. “Tant els residents com les famílies estan molt contents de tornar una mica a la normalitat” afegeix la seva companya, Mónica Capella, treballadora social del centre.

Des de finals de gener, la gran majoria dels residents i dels treballadors sociosanitaris estan vacunats i poden respirar una mica més tranquils. De moment, però, segueixen amb els canvis en l’organització del centre: “totes les zones comunes les hem hagut de reorganitzar, i les

“Els residents estan més animats per recuperar una mica de normalitat” “És una tasca difícil mantenir l’equilibri entre el màxim de visites de les famílies i el mínim de contagis entre els residents”

activitats es fan en grups més reduïts” ens comenta Nicolás.

Pugem a la planta on un grup de residents fa exercicis de mobilitat a una de les sales, mentre uns altres es miren la televisió a l’espai contigu, Tothom porta mascareta, excepte els residents que per malaltia no poden. Hi veiem també els familiars que han vingut de visita: “feia temps que no podien pujar a planta, i ara que els veuen més sovint els residents estan molt més animats i poden recuperar una mica aquest temps perdut” explica Capella.

Els primers moments de la pandèmia van ser complicats. “Ara fa un any era tot intuïció, no teníem PCR’s ni podíem saber qui estava contagiat… les residències no estaven preparades per una situació així” reflexiona Ayesa. “Hem hagut d’aprendre molt i molt ràpid, perquè ha estat una situació sense precedents”.

Ara però la situació està molt més controlada, així ho explica la Lucia Garcia, gericosanitària del centre, “després de la primera onada ha millorat moltíssim l’organització de Salut, la comunicació amb el CAP és constant i s’han fet uns equips d’intervenció territorial que, quan s’ini-

Alejandro Flores

cia un brot, de seguida informem i ens envien setmanalment EPIS i equips de protecció…”

De mica en mica, es va tornant a la desitjada normalitat, “anar endavant però amb prudència, per no haver de tirar enrere” és l’objectiu de la Clínica Sant Antoni. De moment s’hi han habilitat dos dies de visites, així alternen grups i no s’ajunta tothom al mateix dia.

Ayesa admet que “és una tasca difícil mantenir l’equilibri entre el màxim de visites de les famílies i el mínim de contagis entre els residents. Nosaltres ho hem intentat fer de la millor manera possible i les famílies han estat molt comprensives”.

Durant la nostra visita coneixem al Cesáreo García i la seva filla Laura que l’ha vingut a veure. Avui sortirà per primer cop de la residència, per trobar-se ni més ni menys que amb la seva dona, la Mari Carmen, fa gairebé un any que no es poden veure i per fi s’han pogut retrobar.

Recuperar el temps que la covid ens ha robat serà difícil, però sembla que a poc a poc ens anem refent. De moment gaudim d’aquest petits avenços, com ho fan els residents i les famílies: amb alegria, però amb prudència i responsabilitat. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 13 || A.B. Fundada al 2017 la coordinadora de residències 5+1 defensa els drets dels residents i un tracte i una atenció digne per les persones que viuen a les residències.

Durant la pandèmia han estat molt crítics i pressionant perquè la Generalitat donés resposta a la situació de crisis que es va viure en molts centres.

Ara, amb el canvi de protocol deixaran sortir els residents i també que passin una nit amb la família. Com heu rebut aquesta notícia els familiars?

Molt bé, és justament el que nosaltres estàvem demanant. Perquè molts residents ja han passat el Covid, pràcticament tots se n’han vacunat. Els hi vam recomanar als residents que se’n vacunessin, tot i la falta d’informació que hi ha sobre una cosa nova, perquè hi poden recuperar una mica la vida normal. És clar, bo i assumint el risc del desconegut.

Cal recordar que són ciutadans de ple dret i si per tancar-nos a nosaltres cal un estat d’alarma, per què amb la gent gran no?

S’han fet grans però no han perdut els drets.

Que us preocupa actualment a les famílies amb aquest canvi de normativa?

Ens preocupa que amb l’arribada de la vacuna han disminuït els cribratges entre els treballadors. El 95% dels residents s’han vacunat però, segons el document de la Generalitat, només el 60% dels treballadors ho han fet. A nosaltres ens preocupa que tot i tenir un 40% dels treballadors sense vacunar han decidit ferhi cribratges cada 15 dies, que fins ara eren setmanals, i si estem per sota de 300 casos seria cada mes.

El cribratges han estat força útils perquè detecten casos de contagis i ajuden a resseguir les cadenes de contactes perquè no s’escampi el virus, i si ara se’n fan menys freqüents tornarem a tenir un altre cop un problema a les residències, i tornarem a tenir-hi contagis. En culparan a les famílies, quan és evident que el virus entra a les residències a través del treballadors, no perquè ells facin res malament, sinó perquè són els que estan en contacte estret amb els residents, que els aixequen, els dutxen...

Com ha afectat aquest confinament als residents?

Això té un preu altíssim. Com ens ha afectat a nosaltres el confinament? doncs imagineu-vos aquesta gent que porta mesos veient a la família només un cop a la setmana. Estan molt afectats física, psíquica i emocionalment per aquest aïllament i manca de contacte. Penseu que són persones que l’únic que no tenen és temps,

Entrevista Maria José Carcelen,

portaveu del col·lectiu de familiars de residents

▶ El director de la residència Sant Antoni, Pedro Ayesa, amb Georgina Nicolás, psicóloga, Lucia Garcia, gericosanitària i Mónica Capella, treballadora social

(ordre d'esquerra a dreta).

estan al final de la seva vida, que els hi aportem deixant-los sols i amb sentiment que ningú no els estima.

Nosaltres demanem mesures de seguretat que controlin els contagis amb cribratges, però evidentment han de poder sortir, perquè és el seu dret com a persones lliures i la seva necessitat de tenir contacte amb la família i viure-hi l’última etapa de la seva vida, i no en soledat. És el que ha de ser.

La Generalitat ha establert, mínim, una visita a la setmana. Què en penseu?

Amb una hora de visita a la setmana no fas res, nosaltres estem demanant que es facin visites diàries, com ja s’estan fent en altres comunitats. És el que recomana fins i tot el Consell Interterritorial. Hi ha molta gent que no podrà sortir al carrer i per tant no notarà la diferència.

A més, hi ha moltes residències que incompleixen el protocol. Fa mesos que li estem demanant a la Generalitat que habiliti un telèfon al que les famílies puguin trucar per denunciar aquestes situacions. Perquè hi ha residències que tot i ser verdes, sense cap contagi, no s’han pogut fer ni visites.

“Són persones que l’únic que no tenen és temps, estan al final de la seva vida, que els hi aportem deixant-los sols?”

Si una residència està incomplint els protocols, la Generalitat hauria de donar una resposta ràpida, a través dels delegats de salut. Si fas un protocol però després s’incompleix és paper mullat.

Com està la denuncia que vau interposar a la fiscalia per la gestió que es va fer de les residències durant la primera onada de la pandèmia?

La fiscalia va decidir que l’arxivava perquè no considerava que quedés acreditat cap delicte. Amb tot el respecte cap a les decisions judicials, nosaltres no hi estem d’acord. Ara estem mirant què podem fer, ja que al ser una denuncia i no una querella, no hi ha possibilitat de recurs, i estem buscant alguna alternativa.

També vau interposar un recurs per vulneració de drets fonamentals pel tema de les visites.

Sí, l’1 de setembre vam presentar aquest recurs, perquè consideràvem que no es podia tancar a les persones i que això atacava els seus drets. De moment estem pendents de sentència, ja s’ha fet tota la

Alejandro Flores

investigació i la fase de conclusions i està vist per sentència.

Que heu notat cap canvi en la gestió de les residències, per part de l’Administració?

Nosaltres canvis a les residències no en trobem, en quant a les necessitats d’aquestes. L’any passat als plens extraordinaris la Generalitat va prometre 370 professionals d’infermeria pels torns de nit i 1.800 gericultors de reforç, però no hem vist ni uns ni altres. De moment ens diuen que està en procés. És més, el que ens diuen els treballadors és que en molts casos el que estan fent les residències és ajustar la plantilla tenint en compte que hi ha unes places buides per permetre l'aïllament en cas d’un positiu, places que s’estan cobrant de la Generalitat.

Quines són per tant les prioritats de canvi a les residències?

S’ha de millorar la cartera de serveis, perquè actualment no hi ha prou personal. No s’actualitza des del 2010, quan els nostres residents encara eren prou autònoms. I ara, amb les llistes d’espera que hi ha, quan una persona gran obté la plaça ja arriba amb un alt grau de dependència i se li ha de fer tot.

Un gericultor per cada 10 residents, quan es compleix aquesta ràtio, és totalment insuficient si els ha d’aixecar, dutxar, vestir i donar d’esmorzar... Quin temps li pot dedicar a cada resident? Es inviable.

Si no augmenten plantilles, parlar de millorar la cartera de serveis és una promesa sense contingut, per tant demanem als polítics que ho facin. ■

T

Març 2021 // www.lamarina.cat

14 tema central

TEMA DEL MES

|| Y.L.A. Ningú sap ben bé per què, però les relacions socials són essencials per l’esser humà.

El New York Times ha publicat un estudi en què es conversa amb investigadors de la Universitat de Cambridge al Regne Unit que intenten esbrinar com ens influeix tenir-les o no. L’estudi es diu: “La interacció social no només és divertida o reconfortant. És necessària per a funcionar”. Resulta que els científics han descobert senyals en el cervell que posen la necessitat d’interacció social al mateix nivell que la necessitat de menjar.

Explico breument l’experiment: Els científics van privar els participants del contacte amb altres persones i després els van fer una ressonància magnètica al cervell. Al cap de només deu hores d’aïllaments en un laboratori (podien llegir o dibuixar però no tenien accés a telèfons o ordinadors) les persones van reportar sentir-se soles i amb necessitat d’interacció social. Quan els participants de l’estudi van veure fotografies de persones que participaven en activitats socials, el mesencèfal se’ls hi va activar de manera idèntica a les persones que van veure fotografies de menjar després de 10 hores de dejuni.

Ja tenim una mica més de llum. Mirem de projectar-la cap a les històries de tres veïnes que per diverses circumstàncies s’han vist en la necessitat de reconstruir una xarxa social pròpia. Totes tres són dones, amb una càrrega important de cura dels familiars i han viscut situacions límit derivades o bé de l’estrès o bé de l’aïllament social al qual s’han vist abocades.

La primera és la Conchi Romero de 56 anys, funcionària ara jubilada per incapacitat i que lidia amb un trastorn bipolar.

L’any 2016 als seus dos fills bessons els van diagnosticar esclerosis múltiple i a la mare un càncer de còlon. La mare va morir i l’únic tractament possible pells fills és atacar el sistema immunològic, que alhora els exposa a d’altres malalties, com la COVID-19. A més, fa uns mesos el pare ha tingut un ictus i ara l’acull a casa per poder cuidar-lo.

La segona és l’Olivia Janet Cotrina León, de 39 anys. Mestressa de casa perquè ara no té feina. Té dos fills de 20 i 10 anys i una filla petita de 5 anys. Fa poc al seu marit l’han hagut d’operar d’un tumor a l’espatlla. En perdre la feina, van

Un repte que persisteix

Sostenir la cura dels f pes de la casa i la fein la salut mental de les entrar en una espiral de vulnerabilitat que amenaçava d’emportar-s’ho tot: habitatge, menjar, benestar... “Estàvem desesperats, ens movíem molt per intentar aconseguir alguna feina, fins i tot vam penjar cartells deixant el nostre contacte..”

I l’últim cas és de l’Esperanza Arroyo Martínez, de 58 anys, tècnica especialista en Llars d’Infants, ara a l’atur. Havia treballat durant molt de temps com mestre de música fins que l’escola va tancar, llavors la mare va emmalaltir i va haver de dedicar-s’hi exclusivament. Ni tan sols va poder seguir amb les feines que li sortien esporàdicament.

Les experiències d’aquestes tres dones, tot i tenir punts comuns, tenen una diferència que matisen elles mateixes escoltant-se entre si: “La pressió de cuidar d’una persona 24 hores al dia és molt elevada, però si a sobre tens la pressió de la supervivència no m’ho puc ni imaginar: No tenir cap in-

“Tenir un espai on no siguin ni els marits ni els fills és ben convenient per airejar-se” “És molt masclista, però encara som les dones les que carreguem amb el pes de la casa”

grés, ni feina ni casa i tenir els fills encara a càrrec teu és totalment diferent”, reconeix Arroyo, precisant que entre les fragilitats hi ha unes més precàries que d’altres.

L’aïllament i l’augment de la pressió per la supervivència derivats de la pandèmia.

En què poden derivar aquesta mena de situacions al límit que la pandèmia ha multiplicat d’una manera vertiginosa?, preguntem als responsables de l’Agència de Salut Pública. “Hi ha una relació molt estreta entre benestar, satisfacció de necessitat bàsiques i salut mental”, asseguren.

Què ha passat l’any de confinament i pandèmia? “A falta de dades actualitzades, la hipòtesis és que ha empitjorat.

Durant el confinament han augmentat els casos d’ansietat i depressió, molt més en dones que en homes”. I és que la majoria de les branques de cures en la medecina, infermeria, gericultura... són majoritària-

f n s

Febrer 2021 // www.tiaflm.org

info 1

info Reciclatge de taps de plàstic a l'escola Bàrkeno per ajudar a la recerca mèdica

Març 2021 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 75

pàg. 2

Portes obertes a les escoles de La Marina pàg. 3

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 4, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93.296.80.00 Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

Nota Editorial

TOTES LES DONES IMPORTEN És 8 de març i és hora de parlar amb força de la interseccionalitat. El feminisme i la lluita antimasclista evolucionen donant pas a una visió més inclusiva del que implica avui dia ser dona. És dona, la que s'encarrega de casa teva, de la teva àvia, dels teus fills. És dona, la que neteja la teva habitació d'hotel quan marxes de vacances. És dona, la que s’encarrega de la teva educació, de la teva salut, la que et defensa, la que té cura de tu. És dona, la que porta a l’atur molt de temps i que ningú contracta perquè se la considera "massa gran". És dona, la que no entra en els cànons de bellesa, perquè és grassa, prima, nascuda en un altre cos o és negra, hindú, àrab, llatina, asiàtica, blanca. És dona, la que no practica la teva religió o no comparteix la teva ideologia política. És dona, la que té una capacitat diferent, sí, no vull anomenar-la una discapacitat. És dona, la que treballa igual, però cobra menys que tu. És dona la que gaudeix lliurement de la seva sexualitat en contra dels patrons establerts.

Hi ha més dones, tantes que no caben en aquest paper, i moltes més que vindran. Per a nosaltres i per a aquells i aquelles que vinguin, hem d'obrir-nos a un feminisme o lluita anti-masclista que vagi més enllà del gènere, la raça, la religió i el que ens van ensenyar que era ser dona. Entendre que totes són dones és entendre una lluita antimasclista o un feminisme amb perspectiva interseccional.

Serem capaços de seguir avançant fins que ens trobem amb el que és realment important, que tots i totes som persones. Lluitem juntes perquè l'opressió s'oblidi, i les generacions futures puguin viure en un món millor, on hi hagi respecte i tolerància per la diversitat i els i les diferents.

Feliç dia a tots vostès, feliç Dia de la Dona Treballadora!

Associació Guineocatalana Bisila

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Lidia Pérez i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

-Comunicació TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia).

-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).

-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).

-Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública).

-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

-Oriol Toronell (Espai Química Joves) -Marta Díaz (Tècnics de PDC la Marina).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 3.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Segueix-nos a:

tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Febrer 2021 // www.tiaflm.org

2

info

RECICLATGE DE TAPS DE PLÀSTIC, UN PROJECTE QUE ENS AJUDA A TOTS

A l’escola Bàrkeno des de fa anys treballem junts en un projecte que ens il·lusiona i ens implica a tots. Es tracta d’ajudar a la recerca mèdica a través de la recollida d’uns elements molt petits i que tots tenim a prop: els taps de plàstic. Els anem guardant a casa i, quan ja en tenim uns quants, els portem a l’escola i els deixem en un contenidor de cartró que tenim a l’entrada, quan el contenidor és ple es guarda al magatzem i, un cop a l’any, ve un camió que els recull i els porta a l’empresa que els compra per reciclar-los. Els de sisè, com que som els més grans de l’escola, ajudem a baixar-los i a organitzar la recollida.

Fins ara els diners que trèiem de la venda dels taps els donàvem a l’Hospital Clínic, per ajudar a la recerca contra el càncer, venia el doctor Gascón a l’escola i ens donava les gràcies per haver recollit tants taps, ens explicava coses sobre l’hospital i la salut. Tenia temps per parlar amb nosaltres i li fèiem moltes preguntes, però ara el doctor Gascón s’ha jubilat i hem decidit fer la donació a l’hospital de Sant Joan de Déu per ajudar a la investigació i a la lluita contra les malalties que afecten els nens i les nenes.

Estem contents de poder ajudar altres infants i, alhora, posar un granet de sorra per la sostenibilitat i el reciclatge.

Alumnes de 6è de l’Escola Bàrkeno )Classe Pica d’Estats(

Febrer 2021 // www.tiaflm.org

info 3

PORTES OBERTES ESCOLARS DURANT LA COVID-19: CAL ADAPTAR-SE!

Les escoles començaven al setembre un curs que es presentava difícil i sobretot incert. Gairebé mig any després s’enfronten a un altre repte: fer les portes obertes. Un esdeveniment marcat al calendari, ja que és quan les escoles presenten el seu projecte educatiu als pares i mares dels futurs alumnes.

Des del Consorci d’Educació s’han donat un seguit de directrius i de normes per dur a terme les jornades amb seguretat: grups d’un màxim de 10 persones i fora del horari lectiu.

Això s’ha traduït en un replantejament de com es feien les jornades de portes obertes fins ara.

Així explicava la situació la directora de l’escola Enric Granados, María Gómez Nevot, “No te res a veure amb una jornada de portes obertes a l’ús, perquè una escola sense nens i nenes la pots posar molt maca, però es perd el que es desprèn quan s’està treballant: l’ambient, el clima i la metodologia”.

Una reflexió amb la que hi coincideixen la majoria d’escoles de La Marina. A l’Escola Can Clos, per exemple ens explicaven que feien coincidir la jornada amb la setmana cultural, cosa que ara tampoc no poden fer.

Cada escola ha reorganitzat les jornades a la seva manera: a Can Clos aposten per fer visites i entrevistes de manera individual amb les famí-

E E

lies. A SEAT, Pau Vila i Enric Granados, es faran les visites en grups de 10, amb la particularitat que a SEAT portaran la visita dos membres de l’equip directiu i a Pau Vila un mestre i un membre de l’AFA. A Enric Granados hi han afegit un dia més per a una jornada virtual.

En tots els casos cal trucar prèviament per reservar-hi cita.

I es que les escoles han apostat també per reforçar la informació a internet. Així ho explica la Júlia directora de l’escola SEAT: “hi ha molta gent que s’està mirant la web i totes les escoles ens estem bolcant en tenir tota la informació en format digital”. En la majoria de centres s’han fet vídeos explicatius per poder mostrar el treball a les aules.

Tot i això han decidit mantenir les visites presencials perquè no totes les famílies tenen accés a les noves tecnologies i s’ha de garantir que tothom pugui accedir a l’educació i a les escoles.

Moltes iniciatives diverses perquè tothom que vulgui apropar-se al centres educatius de La Marina ho pugui fer amb seguretat. Al cap i a la fi, com recorda la Pilar, cap d’estudis de l’escola Can Clos: “l’important és captar la singularitat de cada centre per decidir el millor pels fills”. I amb això en ment és com les famílies hauran de fer la preinscripció entre el 15 i el 24 de març.

DUCAR EN POSITIU Pensar en l'educació dels nostres fills, ens porta a molts maldecaps, venim de generacions on es relaciona l'educació amb l'autoritarisme, on el “perquè ho dic jo i punt”, ens resulta fami-liar: El premi i o el càstig, estan totalment relacionats a la conseqüència de les nostres accions.

Vivim una educació en la ira, el xantatge, i les relacions verticals que només generen en nosal-tres malestar i lluita de poder entre pares i fills. Això no és qüestió de culpables, de qui ho ha fet bé o qui malament, sinó d'autoresponsabilitat i veure com podem millorar l'educació dels nostres fills, per a educar en positiu.

El “NO”, no educa, envia un missatge negatiu al nostre receptor, de manera que els nostres nens es posen en alerta i a la defensiva, i el nostre objectiu és que integrin això que els volem dir per a la seva educació. La nostra tasca és transformar el no de manera que no sigui una prohibició, sinó un enfocament a una solució.

Educar en positiu és aconseguir el respecte mutu, motivant i encoratjant els progressos, no s'enfoca en el càstig sinó en la solució. I això s'aconsegueix amb el diàleg, l'escolta activa i l'educació conscient, basada en l'amor, la comprensió i utilitzant l'error com una oportunitat de creixement.

Una educació que modela habilitats, que ensenya el coratge de ser imperfectes, acompanyat a través de la confiança, forgés nens amb una major autoestima i t'ajudés a afermar la relació pares i fills, per mitjà de la proximitat i el diàleg.

Terapeuta Gestalt – Mediador – Formador Walter Chiaverano

E E

Febrer 2021 // www.tiaflm.org

4

info

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

8M al Domènech!

Anticipant-nos al 8M, La Bàscula ha realitzat al febrer un treball previ de conscienciació amb els alumnes de tercer de l'ESO de l'Institut Domènech i Montaner amb el projecte Atrapant masclismes.

Amb el lideratge de les companyes de l'associació Càmeres i Acció, el projecte vol reflexionar sobre la situació de la dona al món de la música des de diferents àmbits.

Quatre eixos són els que s'han treballat: contingut de les lletres (anàlisi de la reproducció de masclismes), cosificació de la dona als videoclips, deconstrucció de tòpics relacionats amb l'amor romàntic i, per últim, desigualtat laboral en el mercat musical.

Més de 90 alumnes dividits en 4 grups classe han participat al projecte. Cada grup ha realitzat dues sessions de reflexió i debat entorn a un dels quatre eixos i una sessió final de gravació d’un vídeo amb ells i elles com a testimonis.

El projecte Atrapant masclismes s’emmarca en la línia de treball de l’institut, que durant el curs treballa de manera transversal la conscienciació envers la situació de la dona.

El projecte ha comptat amb el suport de Pla de Barris de La Marina.

Moltes gràcies a l'alumnat motivat, al professorat conscienciat i a la gent de Càmeres i Acció per poder fer possible aquest projecte.

Atenció individual, sempre Les restriccions també són dures per a tothom, sobretot aquells que ens dediquem al món de la intervenció social i de l’educació en temps de lleure. Amb aquest febrer ja portem dos mesos seguits de tancament, d’atenció individual. Malgrat les dificultats seguim donant el millor de nosaltres i aprofitant totes les opcions que hi ha al nostre abast per acollir i acompanyar joves. A Química som d’aquells que sempre veiem el got mig ple, de fet, som massa positius a vegades.

Aprofitem tot allò que tenim, encara que no puguem fer tallers ni activitats com ens agradaria. L’atenció individual no sembla gran cosa, però al final, aquests dos mesets ens està servint per aprofundir en aquells nous joves que ens pensàvem que coneixien, relacionant-nos-hi de manera igual, de tu a tu, acompanyant emocionalment, escoltant-los com sempre però aquesta vegada fent-ho amb més temps, individualitzant processos adaptats a les seves necessitats, aquestes mesures han allunyat alguns joves però estan reforçant aquells joves més vinculats.

I òbviament que estem perdent més del que estem guanyant, perquè no podem atendre tanta gent com voldríem, però veient-ho amb

Segueix-nos a

@espai jove la Bàscula

Març en clau de dona En motiu del Dia de la dona, que se celebra el 8 de març, l’Espai Jove La Bàscula proposa una variada programació d’activitats per a tot el mes.

A partir del dia 8 de març es podrà visitar l’exposició col·lectiva 8M, una mostra creada a partir d’una convocatòria pública que reuneix obres de joves artistes de fins a 30 anys, que reflexionen o donen el seu punt de vista sobre la situació actual de les dones.

En l’àmbit de les arts escèniques, podrem veure l’obra Low Level Pànic, de la companyia Llunàtiques, que qüestiona l’objectivació de les dones per part de la societat. L’obra es presenta el 6 de Segueix-nos a

@espai Química joves

Espai Química Joves

perspectiva i des de la distància, aquest treball individual amb cada jove l’hauríem de tenir sempre.

Per educar és necessari conèixer en profunditat els educands, escoltar-los, atendre’ls de manera individualitzada i parar atenció a com estan en el seu dia a dia. Mai tenim temps de fer tot aquest treball, el fem de manera generalitzada i amb uns tempos molt marcats, que ens posen pressa per obtenir uns resultats.

No és qüestió de seguir com ara, ja que estem perdent moltes coses, el que cal és entendre que la casuística del sistema no ens deixa fer un treball quirúrgic que cada jove agraeix profundament, perquè cada jove necessita un espai individual que no som capaces d’oferir. ■

Paula Garcia i Oriol Toronell SDJ Química

març dins la mostra final del projecte de residències de creació jove Efervescents, que conclou després de 4 mesos d’assaigs a l’equipament.

A nivell musical comptarem amb els concerts de Rocío Rapoport, integrant de Las Pibas que es presenta aquesta vegada en format duet, i dels grups de noies Itzipa, Alérgicas al Polen i Siesta Polar. I al canal de youtube de La Bàscula, es podrà gaudir de l’entrevista i concert de Nani, una jove cantant que es mou entre el R&B i el rap.

Per als i les més joves, hem dissenyat conjuntament amb Química una sèrie d’activitats que aborden la reflexió i el debat des d’una perspectiva més lúdica. A La Bàscula es podrà participar d’un joc sobre sexualitat en clau feminista, el Sexgame feminista, i en l’elaboració de materials reivindicatius com xapes i pancartes. A l’Espai Química tindran lloc una activitat sobre el plaer femení en la sexualitat, una activitat sobre menstruació i una activitat que reflexiona sobre l’amor romàntic de les pel·lícules de Disney.

Per assistir a les activitats cal inscriure’s o reservar les entrades a través de la web de La Bàscula.

f n s

Març 2021 // www.lamarina.cat

tema central 15 ▶ Cristina, Olivia, Conchi i Esperanza, dinamitzadora i participants del projecte "A La Marina ens cuidem" de l'ASPB.

familiars i el na posa en risc s dones

Canviar els rols en la cura de familiars i les tasques domèstiques, el desafiament del feminisme ment ocupades per dones. Igualment en l’àmbit de les cures a casa, elles han estat més exposades a contagiar-se i contagiar els familiars.

Entre els homes, en canvi, els trastorns de depressió han estat més relacionats amb el fet d’estar tancats a casa tant de temps amb infants i adolescents. I a l’extrem, molts se n’han anat de casa, com apunten els estudis, informa Vanesa Puig, responsable de l’àrea comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

L’últim informe de salut mental de Barcelona l’any 2016 ja reflectia el biaix de gènere en el pes de les cures, la vulnerabilitat socioeconòmica i el risc de patir malalties mentals. És a dir, pobres i dones estan més exposades. A Sants Montjuïc les dones estaven pitjor que el conjunt de Barcelona. Així com en general la població que viu a barris amb nivells de renda baixa i molt baixa.

Conchi li troba tot el sentit del món a les dades. “Les dones seguint portant molt de pes, som les que lidiem amb tots els problemes i a vegades toquem fons, alhora, aixecar-se és dur. He vist gent emocionar-se i plorar per la necessitat que una té de deixar anar sense que ningú et jutgi. Assegura. “Quan una està acostumada a treballar i de cop no pot fer la feina que vol o ser útil als altres, hi ha buits difícils d’omplir”, afegeix Esperanza.

“Fa poc una amiga em va recomanar a una altra que necessitava algú per fer feina a casa. Jo estava tan enfonsada que el tracte d’estima i respecte d’aquesta persona em donar-me l’oportunitat em va ajudar molt” diu l’Olivia. “Cuidar d’altra persona és tant exigent que necessites vàlvules d’escapament”, coincideix la Cristina.

Quan ens quedem sense ningú del nostre entorn amb qui poder parlar, per por, ver-

gonya, sensació d’estar enfonsats, sense sortida aparent ni cap perspectiva, vet aquí que “el cap pot explotar”, es diu popularment.

A la Marina ens cuidem La Marina és un dels barris en què els seus veïns i veïnes pateixen aquesta manca de perspectiva, en ser un dels més castigats socioeconòmicament. Així que amb la idea de millorar la salut emocional de les persones en atur de llarga durada l’Agència de Salut Pública l’ha inclòs al programa “A La Marina ens cuidem”, que té diversos noms a la resta de la ciutat. L’objectiu és millorar la salut emocional de les persones, sobretot les que estan al límit de l’exclusió social. Les tres veïnes entrevistades han estat part d’aquest projecte.

El programa consisteix en una sèrie tallers de diverses activitats com Joga, Cos i moviment, caminades, dibuixos, pintura, perspectiva de gènere.... Són 3 o 4 sessions, “però serveixen per reanimar-se, airejar-se, compartir amb d’altres, conèixer noves persones i punts de vista per no quedar-se enfonsat” coincideixen les tres veïnes.

La dinamitzadora de l’espai, la Cristina, assegura que el perfil ve derivat dels CAPs i Serveis Socials. No és el perfil d’usuària de Centre cívic perquè aquest ja té una xarxa. La idea és animar-les a fer retorn social oferint algunes de les seves capacitats i alhora fer xarxa de barri i evitar la sensació de solitud.

La immensa majoria de les persones que arriben a aquest tipus de programes són dones, no només al barri sinó a tota la ciutat. Fins ara els resultats han estat bons, les entrevistades abunden en detalls sobre els beneficis que els ha reportat i reclamen que tingui continuïtat a La Marina. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

16

salut

Acompanyar, escoltar i obrir horitzons

La tasca de l'Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents || Albert Muro / Y.L.A. La cura de persones amb problemes mentals afecta més ciutadans del que podem arribar a pensar. Així ho deixa palès el testimoni de la Luci Pérez Alfonso, Presidenta de l'Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents.

Luci porta gairebé dues dècades liderant aquesta associació. Una família a la qual ella també va haver d'acudir fa 18 anys.

Primer, per necessitat i més endavant per voluntat d’ajudar d’altres. Els seus pares residien a Vigo i Luci a Sants, quan a la seva mare li van diagnosticar principi d'Alzheimer. Va decidir fer-se càrrec (més tenint en compte que era filla única) i els va portar al barri. Combinava la feina amb els horaris del seu marit, però poc a poc la situació va acabar amb el seu entorn social. La solitud la va empènyer a buscar suports.

Serveis Socials la va orientar cap a un grup de desconeguts que van anar fent-se coneguts a força de quedar i explicar el dia a dia. Aquesta és la tasca en què està implicada, ara com a presidenta l'Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents. És un punt de trobada dels qui tenen al seu càrrec un familiar o conegut en situació de dependència. L'entitat s'encarrega des de proporcionar informació sobre diversos temes fins a fer costat a qui ho necessiti. Però el més important són les reunions on intercanviar experiències amb persones que estan en condicions de comprendre’s les unes a les altres.

Hi participen cuidadors amb tota mena de casos. Des d’Alzheimer fins al Parkinson, passant per ictus, embòlia o autisme.

Actualment el grup l’integren unes 22 persones. Les històries no entenen de gènere ni edats. La majoria són dones, però també hi ha homes i gent jove. Algunes persones han hagut de cuidar la parella i altres el pare o la mare. Són reunions obertes a tothom, que procuren crear un ambient acollidor i de confiança.

De fet, la privacitat a les trobades és tan important que l’Associació ha hagut de lluitar molt per aconseguir un espai adequat. Van passar pel ‘Centri Cívic Casa del Rellotge’, per una de les sales del mateix Ajuntament i finalment van aconseguir un racó d'intimitat i conversa a la Biblioteca Francesc Candel.

▶ Luci Pérez, amb d'altres integrants de l'Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents.

No cal buscar culpables

Un dels grans conflictes als quals s'enfronten les persones cuidadores és a aquesta pèrdua de la vida social. El familiar requereix atenció moltes hores al dia i això dificulta tenir temps per a un mateix o per als més pròxims. “No pots anar a prendre un cafè amb una amiga per temor que durant aquest interval de temps pugui ocórrer-li una cosa dolenta”.

Una usuària explica la seva experiència. ‘Sovint tenia el dilema si sortir a dinar amb els fills i el meu marit o fer-ho amb la mare. Arriba un moment en què et bloqueges i has de pensar què és el més important. Evidentment tot ho és, d’important, però si no saps prioritzar et pot esquerdar tant la vida personal com la familiar’.

Per això, en les reunions es plantegen metes com anar a menjar fora i deixar a un altre cuidador amb la persona dependent o buscar un amic per a passejar o fer un volt. Les xerrades ajuden a veure la situació des de diversos vessants i perspectives.

La covid n’ha frenat les activitats

Les reunions es van deixar de celebrar abans de Nadal, i aleshores ja eren reduïdes: Només sis persones. A més, ja no

“Ara és més important que mai i les institucions han de facilitar i potenciar tots els espais com el que nosaltres impulsem en comptes de tractar-nos com poc transcendent” podien acudir com abans a fer costat als altres quan perdien un familiar.

Cada any l’entitat rep un petit suport per una sèrie d'activitats a celebrar, però en aquesta ocasió s'han vist truncades a conseqüència del context sanitari actual.

Una notícia lamentable, “tenint en compte que en aquests temps potser els tallers i les sessions serien més necessàries i el demandarien més persones que mai”.

La COVID ha trasbalsat la tasca de l’Associació, que ha hagut de signar un munt de paperassa on es comprometia a complir rigorosament el protocol establert per les autoritats: mantenir la distància de seguretat; els grups reduïts; màscara i la sala

Foto d'arxiu

constantment ventilada. Però de res no ha servit, perquè no els hi han atorgat cap ajut.

Qualifica la situació com “fatídica”. Ara no els queda un altre remei que acostar-se per exemple amb els grups de WhatsApp. Adverteix que la situació és més complicada, perquè alguns cuidadors no poden sortir o es troben molt sols. L'ànim i la frustració creats per la pandèmia és molt palpable. ‘No és normal que en una situació així no se’ns consideri i faciliti la trobada a la sala de la biblioteca, tenint en compte que qui et prohibeix és la Generalitat”. Si en un context normal aquests ciutadans poden arribar a tenir un entorn social minvat, en aquest moment això s'agreuja molt més, assegura.

L'Associació de Famílies Cuidadores de Persones Dependents realitza una tasca allunyada del convencionalisme... i del focus. Donen sentit de pertinença i acompanyament a persones que han de fer front a experiències i situacions complexes. “La societat molts cops s’ha allunyat de la salut mental, per por o per desconeixement.

Però ara és més important que mai i les institucions han de facilitar i potenciar tots els espais com el que nosaltres impulsem en comptes de tractar-nos com poc transcendent”, reivindica. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

publicitat 17

Març 2021 // www.lamarina.cat

18

retrospectiva

El record de les Cases Barates i dels seus veïns D’aquí a pocs anys en celebrarem el centenari || Esther Pardo i Gimeno Recordo que quan era petita volia ser escriptora i escriure com el Paco Candel.

Llavors, quan llegia un llibre, havia de fer l’exercici d’imaginar els llocs i els personatges de la història i sabia de cert que només existien dins la meva fantasia. Amb els llibres de’n Candel era diferent, jo sabia que el lloc existia, qui eren els protagonistes i que podia caminar pels seus paisatges. En Candel va escriure la majoria de les seves novel· les sobre llocs i personatges de la Marina, però un dels llocs preferits per ser l’escenari de les seves històries són Les Cases Barates, lloc on ell va viure la seva infantesa.

Aquest barri inaugurat com a Viviendas Eduardo Aunós que és el nom de qui les va projectar i que era ministre del govern de la dictadura de Primo de Ribera, avui dia forma part del nou barri “La Marina del Prat Vermell”. L’espai, que ocupa bona part de l’esquerra del delta del Llobregat, a finals del segle XIX el denominaven els “Prats d’Indianes”, un espai pla i amb molta aigua on es bullia, es blanquejava i es posava a assecar la roba de cotó que després de tintada era utilitzada per a la confecció de teixits.

Al lloc on hi havia la fàbrica del Prat Vermell (pel color de la terra després dels tints) s’hi van construir Les Cases Barates l’any 1929. Havien de ser provisionals, es van fer per donar cabuda als treballadors que treballaven les obres de l’Exposició Universal d’aquell mateix any i que vivien en barraques a la Muntanya de Montjuïc.

La provisionalitat va durar 70 anys. Per als que no vàreu anar mai a aquelles Cases Barates, us en faig cinc cèntims de com eren els casetes i com era el barri: - El barri era un llarg rectangle que mirat, si fos ara, a vista de dron, podríem dir que era com el dibuix d’una xarranca fet amb guix sobre un tros del delta del Llobregat. Els carrers, com a Nova York, no tenien nom sinó número, fins uns anys després en que van ser substituïts per noms de pobles de Catalunya. Els nens però, coneixien els carrers pel nom del seus amics que hi vivien.

- No se sap perquè va passar a les Cases Barates i no en un altre barri de la Marina però els diumenges s’hi feia mercat en aquests carrers; el que feien els botiguers era treure el seu gènere a la porta, ja fos roba, o productes del camp els qui feien de pagès, i els veïns de tot el barri hi anaven a comprar. Avui dia el podem recordar quan veiem el mercat que ocupa els carrers propers on només hi ha indústria, que és molt més gran, i on hi ve gent de fora de la Marina. Podem dir, que les Cases Barates eren com un petit poble; tenien uns quants serveis

▶ 1928. Inauguració del grup de Vivendes d' Eduardo Aunos o Cases Barates de Can Tunis.

El Prat Vermell passarà de tenir 1.200 habitants a tenir-ne al voltant de 25.000. Pensem que aquest barri, creat del no res necessitarà tota mena de serveis i comerços el més aviat possible comunitaris com eren els safarejos on les dones anaven a rentar la roba, i que al seu costat hi havia les cordes on les veïnes hi estenien la roba rentada per que s’assequés. Tenien escola però no tenien església, havien d’anar als oficis a Port, però sí tenien una patrona, la Mare de Déu del Carme, a la que portaven a veure el mar cada setze de juliol. Llavors només havien de travessar camps per arribar-hi. Avui s’han d’esquivar milers de contenidors i naus industrials per, des de les Cases Barates, veure el mar.

- Al barri, també tenien equip de futbol: “La Gimnàstica Iberiana” que era l’etern rival de l’Iberia, l’equip del barri de Port.

No hi havia partit que acabés bé; la majoria de vegades, els seguidors s’esbatussaven de valent donada la rivalitat dels dos barris i de l’empenta dels components de la penya “Los Machos”. Ironies de la vida han acabat entrenant i jugant tots dos equips al mateix camp del Ibèria.

- Les primeres cases que es van fer tenien quaranta metres quadrats, les segones construccions encara eren més petites.

Hi havia dues habitacions, el menjador, la cuina, el lavabo que no tenia porta (devia encarir massa el pressupost del patronat) al qual s’hi entrava des de la cuina, i un pati.

La canalla era tot el dia al carrer i quan començava el bon tems, cap al tard, les dones treien les cadires a la porta de casa i comentaven el dia amb les veïnes tot fent anar l’agulla sobre les labors.

dels Mossos d’Esquadra i un parell més amb d’altres serveis. Al costat, mirant cap al mar, hi ha tot de solars que o bé ja han començat o bé que esperen que comenci la construcció d’un nou barri, sota el nom de La Marina del Prat Vermell amb tot de grups d’habitatges que acolliran 11.000 famílies, la majoria de les quals no seran de La Marina.

De totes aquestes construccions, l’Ajuntament de Barcelona té previst fer-hi 732 habitatges socials, per llogar o en cessió d’us, opció que dona la possibilitat de viure

▶ 1960 (decda). Barri d'Eduardo Aunos (Cases Barates). Grup de joves jugant al carrer.

Però la vida passa i els temps canvien; podem dir que les Cases Barates, junt amb Can Clos, és el barri de La Marina que més ha canviat des del seu naixement, i això és perquè l’han tirat a terra i s’hi ha construït de nou. En aquell espai d’origen, només hi ha quedat els noms dels carrers i sis edificis col·locat de manera que miren cap endins, cap a la plaça de Falset. Això fa que sembli que el barri hagi quedat tancat en si mateix. A la resta d’espai que ocupava hi ha el gran edifici de la comissaria

amb un cost per utilització baix. També però hi haurà habitatges per comprar.

No massa tard, El Prat Vermell passarà de tenir 1.200 habitants que és el que hi ha en la actualitat, a tenir-ne al voltant de 25.000. Pensem que aquest barri, creat del no res necessitarà tota mena de serveis i comerços el més aviat possible. La qüestió és si les actuals Cases Barates podran quedar integrades en el nou barri o bé acabaran aïllades i ensorrades al mig d’edificis força més alts. Desitjo que no passi. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

actualitat 19

Entrevista al cineasta Juan Bibian

“Aprender cine en los 70’ en España era complicado, en Barcelona fuimos de los primeros” Rafael Ochoa Juan Bibian es un vecino del barrio, como crítico de cine colabora con el Diari La Marina pero también lo ha hecho con otros muchos medios. Produce cine amateur, desde los comienzos de la industria en España, tanto en formato súper 8 como en video. No cree en los premios, pero ha sido merecedor de muchos de ellos.

Algunas de sus obras que han recibido diversos i merecidos reconocimientos son: "Prisión de lujo"(1984), "La Alfombra"(1985), "Rutina "(1982), "Una sombra en la carretera "(1986), "Montjuïc, mirador esportiu de Catalunya"(1980), "Nepal" (1985), "L 'Amic Paco"(2006), “El Pintor dels drets humans"(2012).

Su último trabajo es "El Cami de l'Esparver " con Ramón Ángles, el 2014.

De su abordaje audiovisual destaca su perspectiva de compromiso social.

Juan, pero, además de orfebre de la imagen tiene una curiosidad infinita por el mundo. Nos proponemos a conocer sus experiencias en tres entregas. La primera: Nos gustaría conocer tu historia y esa atracción por el cine que te mueve e impulsa.

Comencé con17 o 18 años. El cine me empezó a interesar cuando iba a la universidad, un día me metí en un cine que hacían el ciclo de un director ¡yo no sabía nada de directores! ni de nada, ahora los conozco a todos, “hice campana ja, ja, ja”. ¿Qué viste?

Era un ciclo de 8 o 10 películas de Elia Kazan, un director americano. En el de enfrente exhibían a Ingmar Bergman, me gustaron mucho. Necesitas tener mucho bagaje para ver el cine de Bermang, en cambio Kazan no, es un director más comercial y más normal. Además, Mi tío, hermano de mi padre había sido un montador de cine y mi padre también había trabajado como chófer con el dueño de los cines Kursaal Femina y todos los de Sants: El Arenas, el Bohemio, el Liceo. El señor Estrada era el dueño. Ellos me hablaban de cine y así comencé a descubrirlo. Recuerdo que creía que Elia Kazan era mujer hasta que descubrí que era un hombre de origen turco, un gran director, por cierto. ¿Qué pasó con la universidad?

Cuando fui a la mili a Cádiz comencé a leer la revista “Dirigido por”, que todavía hoy se edita. Había estudiado económicas dos años, pero no la terminé porque comencé a trabajar en Banco Central.

Cuando pude ahorrar un poco de dinero, me gustaba tanto el cine que me que-

ría ir a París, entonces no había escuelas de cine en España … pero al final no lo hice. Decisiones que se toman. ¿Cómo te ha ido en este campo?

El éxito a veces te viene de las cosas más inesperadas, tengo películas de cortos que hice en los años 80, que en mi opinión son bastante buenas y no recibieron ninguna distinción. En cambio, otras que yo mismo las considero bastante malas me han merecido muchos reconocimientos. Recuerdo como ejemplo “La Alfombra”. ¿A qué lo atribuyes?

Depende del jurado. Muchas películas que hay en el cine han pasado desapercibidas en su momento porque eran transgresoras, porque eran avanzadas, porque no las distribuyeron bien, y hoy día son obras maestras. Otras, que están consideradas grandes obras de arte hoy tenemos una visión más crítica, algunas son muy malas.

Todo eso te hace desdramatizar los avatares de la vida, de relativizarlo todo. ¿Al final donde estudiaste?

Entonces ya no dependía de mi padre y casualidades de la vida, encontré una escuela de cine, te estoy hablando de alrededor del 1979. En los años 50 había habido una en Valladolid. De allí salieron Berlanga i Bardem por ejemplo.

Esta era una en la calle Diputación. Era el “CEI” centro de la imagen y recuerdo siempre el profesor Llorenç Soler. Nos pasaron Ciudadano Kane de Orson Welles 14 veces, un director que para mí es de los mejores de la historia, también recuerdo Vértigo de Hitchcock, éstas dos sobretodos. ¿Ya funcionaba el cine moderno entonces?

Las pasaban con una moviola, un aparato que pasaba el celuloide dándole a

una manivela, muy artesano. Tenías que tener una vista muy buena, así aprendías desde casi la base.

También teníamos un profesor de sonido y recuerdo a Tomás Pladevall como director de fotografía. Era gente muy profesional, amaban lo que hacían y lo sentían, lo transmitían y si tú ponías un poquito de interés aprendías mucho.

Después de la escuela ¿Qué hiciste?

Tenía un amigo de infancia, Conddado, me dijo que había un grupo de cine en las viviendas Seat en los sótanos del casino donde él acudía con su club y quería que entrase en el grupo. Estuve con ellos muchos años, hasta que la sección de cine desapareció porque pertenecía a Seat y la empresa acabó con todos los proyectos sociales que tenía. Todo eso me valió mucho. Es curioso porque vuelvo al barrio y a la infancia. Nuestro país es el país de la infancia.

Alguna anécdota tendrás de esa época.

Hacían un concurso de cine y yo pensaba que con mis estudios de cine era un Orson Welles multiplicado por cuatro.

Me decía: “estos cuatro no han estudiado cine, no tienen ni puta idea”. Cargaban un trípode que hasta entonces yo desconocía. ¿I pensé Para qué llevan ese aparato? Quedé penúltimo. ¡Era muy malo!

Pero no me rendí, más bien me compré un trípode yo también. En esos tiempos la estabilidad de la película se conseguía únicamente con ese aparato, hoy hay cámaras maravillosas que pueden ahorrártelo. Desistir fue una tentación, pero yo no di mi brazo a torcer, me gustaba el cine y pretendía dedicarme a ello. .....

(La entrevista continuará el mes que viene, no os la perdáis…) ■

Pau Espí

Democràcia a l’Espanyola

Us imagineu que us jutgin i us empresonin per donar la vostra opinió? Jo, en un estat democràtic on els ciutadans tenen llibertat d’expressió, no. Doncs ves per on, a un Estat que es fa dir democràtic i presumeix de certs valors i de llibertats ciutadanes, això que dic ha passat.

Pablo Hasél va ser empresonat per rapejar.

Que no ho intentin camuflar de cap manera.

Pots estar més o menys d’acord amb el que deia, però això no et dona dret a jutjar-lo i empresonar-lo per expressar els seus pensaments. És que això és més propi d’una dictadura que d’una democràcia! De debò que no ho veieu? Vosaltres penseu que si en lloc de referir-se al Rei de l’Estat Espanyol, Pablo Hasél hagués atacat a Oriol Junqueras, avui estaria a la presó? Clar que no! Perquè per a ells, el problema no és el que dius, sinó a qui l’hi dius. És clar que, com demostra la història, els membres de la monarquia mai han estat gaire llestos. Penseu que, fins no fa gaire, els monàrquics, a escala mundial, s’han anat relacionant amb membres de les seves pròpies famílies, i això, vulguis o no, és degeneratiu i perjudicial per a la seva descendència.

A més a més, es diu que tenen sang blava. Jo no sé si això és per algun problema biològic o si és pel fet que viure tan bé sense moure un sol dit et fa canviar el color de la sang. Sigui com sigui, avui en dia tenim un senyor que viu en un palau i cobra un sou altíssim pagat amb els nostres impostos, jo no entenc com veient aquestes condicions hi ha gent que el va votar.

Ah no, espera!, que ningú el va votar.

Bé, siguem sincers, sí que el van votar al Rei emèrit, i va guanyar per majoria absoluta, però clar, només el va votar una persona, el, en aquell moment, dictador Francisco Franco, el qual, abans de morir, es va encarregar de deixar-ho tot atado y bien atado. I mare meva si ho va deixar ben lligat! Si des de les profunditats de l’infern, Franco estigués veient com Juan Carlos primer, i ara el seu fill, estan portant el país, n’estaria molt orgullós.

Ja sé que el que diré a continuació pot semblar una bogeria per a un estat democràtic, com és Espanya, però jo crec que s’hauria de fer un referèndum per saber si els espanyols volen o no viure en una monarquia. Ja ho sé, ja ho sé, és inimaginable pensar que en una democràcia es posin les urnes perquè el poble decideixi el que vol. O això només és inimaginable a Espanya?

Igual d’inversemblant que seria que es respectés la llibertat d’expressió i el dret a la protesta. Perquè és cert que a Espanya es poden fer manifestacions, sempre i quan portis la bandera d’Espanya i t’agradi alçar el braç com si anessis a parar un taxi. Però els hi agradi o no, Espanya està ple de persones que lluiten perquè puguem viure en una democràcia de debò. On el poble tingui veu i vot, on el poble tingui dret a protestar i on el poble no sigui censurat. Només demanem viure en una democràcia, i jo crec que no demanem massa. ■

20

Març 2021 // www.lamarina.cat

publicitat

Sintonitza el que vius!

Yaiza Sánchez

L’actualitat del barri al Som 30 mil El programa informatiu de la casa ha estrenat nova temporada amb un equip liderat per la Yaiza Sánchez. Amb tota l’actualitat, però també entrevistes, anàlisis i altres seccions, el Som 30 Mil és la millor opció per posar-se al dia de tot el que passa en la proximitat dels nostres barris i el Districte de Sants-Montjuïc. “És un programa en què intentem abordar les preocupacions i inquietuds veïnals, són temes que per la dimensió local no tracten altre mitjans amb la profunditat que ho fem nosaltres. És un espai on també hi ha molta participació del veïnat” explica la Yaiza.

Al programa hi trobaràs tota la informació sobre societat, política, cultura i l’agenda d’actes del barri i la resta del districte de Sants Montjuïc, que ens ofereixen la mateixa Yaiza i l’Andrea Bello. També gaudiràs

de tota l’actualitat esportiva amb l’Albert Aguilar, i descobriràs curiositats del passat de la mà de l’historiador de confiança Quim Solias.

En definitiva tot allò que es troba i passa al voltant dels veïns i veïnes, una eina d’actualitat per saber què passa al barri. Un projecte proper i col·laboratiu, i d’aquest sentiment neix el seu nom “Som 30 Mil” en referència als més de 30 mil habitants de La Marina que hi viuen i col·laboren en donar-li vida al barri.

La Yaiza el defineix com “un programa petit, però alhora molt gran i consolidat dins del barri”. Amb el mateix tarannà que La Marina FM, “una ràdio local, petita però amb un gran impacte”. És al caràcter dels nostres barris on resideix la màgia del Som 30 Mil. Cada dimarts de 17h a 18h al 102.5FM! ■

Juan Barcoj

Religió i valors a El despertar de la fe La religió evangèlica té el seu espai a La Marina FM amb “El despertar de la fe” un programa presentat i dirigit pel pastor Juan Barcoj: “un programa que té la intenció de propagar fe cristiana i arribar a les persones i famílies de La Marina per transmetre els seus principis i valors” com el defineix el mateix Barcoj.

Tot això, a través de la conversa pausada, de les experiències del veïnat i dels col·laboradors del programa. Amb convidats diferents, cada setmana es tracten temes tant religiosos com quotidians. Com explica el seu responsable, “parlem i reflexionem sobre l’actualitat, per exemple com ens afecta la pandèmia de la Covid-19”.

La societat està vivint uns moments difícils i Barcoj creu que s’estan perdent alguns valors fonamen-

tals de l’individu i la societat, és per això que ja fa gairebé un any que va iniciar “El despertar de la fe”.

A més, amb la pandèmia la ràdio s’ha convertit en una gran eina per fer arribar el seu missatge, per difondre’l i parlar amb la gent, ja que actualment no es poden fer moltes de les activitats que feien, “abans per exemple podíem sortir a comentar amb els veïns i veïnes i cantàvem al carrer on tenim el local, ara això no ho podem fer” comenta Barcoj.

Així, “El despertar de la fe” és en un espai de reflexió des d’una mirada cristiana i amb un gran component humà. El podeu escoltar divendres de 17h a 18h al 102.5FM. ■

Judit Raso i Jessica Sala

Invisibles amb uns convidats de medalla Durant aquestes darreres setmanes diversos esportistes d’elit de la comunitat negra han passat pel programa Invisibles de La Marina FM. Tot i que a través de videotrucada per mesures de seguretat, la Judit i la Jessica han rebut al seu programa a Aauri Bokesa, atleta i jugadora de bàsquet i a Sitapha Savané, també jugador de basquet de l’ACB. El 19 de febrer la Bokesa hi va explicar la seva rutina com a esportista, que l’ha portada a participar en campionats europeus de bàsquet, tres campionats d’Espanya i fins a dos cops

als Jocs Olímpics en disciplines atlètiques. Tot sense deixar de banda reflexions sobre què li ha significat ser una dona negra nascuda a Espanya, ni deixar de parlar sobre els seus referents.

Així mateix, el 26 de febrer el Savané hi va parlar dels seus orígens en una família de polítics, també de les diferències entre Espanya i EEUU (dos països on ha viscut), del racisme, del cas d’abús policial i racisme estructural que va evidenciar l’assassinat de George Floyd, a més de les seves experiències com a esportista negre.

Hi llença també una mirada compromesa amb el futur, perquè els seus fills no hagin de patir el mateix racisme.

Si us vau perdre els programes, els podeu recuperar al web de lamarina.cat i al nostre perfil d’IVoox! ■

Textes: Andrea Bello. Fotos: Alejandro Flores

actualitat

La instantània

Col·legi electoral habilitat al poliesportiu La Bàscula en les eleccions del 14 de febrer. Un grup de vocals enfundats en EPIs de protecció en l’horari recomanat perquè votin les persones infectades de COVID-19 o els seus contactes pròxims. Gairebé no va haver-hi votants en l’horari de 7 a 8 del vespre. És la imatge resultant de la primera jornada electoral que vivim enmig d’una pandèmia.

Foto: Alejandro Flores

Març 2021 // www.lamarina.cat

22

cultura

Els vells rockers no moren mai,

però ara, tanquen la boca

‘‘

▶ Una manifestació en contra de l'empresonament del raper Pablo Hasél.

|| Esther Pardo i Gimeno Aquest últims dies em venen a la ment les “lecheras” de la policia nacional i les mànegues amb les que ruixaven els manifestants a la plaça de Catalunya (finals dels anys seixanta i primers dels setanta del segle passat). No cal dir que també portaven porres i pistoles de les que maten. En aquella època tot era gris en aquest país.

Per fer-ho més bonic, algunes ens pintàvem flors als pantalons i les portàvem al cabell. Escoltàvem emissores prohibides de l’altra banda dels Pirineus i intentàvem traduir les lletres de les cançons de l’anglès o del francès escrites en un paper per entendre el que deien.

Quan algun amic anava a l’estranger i portava un disc dels prohibits, circulava per totes les cases per tal que el pogués escoltar quanta més gent millor, el mateix que es feia amb alguns llibres. La paraula prohibir i prohibit era al nostre llenguatge quotidià. Sense oblidar que per veure pel· lícules prohibides, s’havia de travessar el Pirineu.

Si el govern de la dictadura prohibia, la gent estava per desobeir i si algun artista gosava fer-ho, les conseqüències podien ser en forma de multa d’import considerable, de tancament de l’acte o concert i si tot i així es realitzava, la policia arribava i feia fora els assistents a cops de porra.

Tot això passava perquè hi havia una cosa que es deia (i es diu) censura i que a les acaballes de la dictadura en dèiem dictablanda quan en realitat el que passava era que feien censurar-se als mateixos artistes per després caure sobre ells si els censors consideraven que s’havien extralimitat. L’art de la metàfora i la substitució

“Hem d’entendre que la llibertat d’expressió és com el respirar” “No hem d’oblidar que la llibertat costa molt de guanyar i molt poc de perdre” de paraules que sonaven semblant es va desenvolupar amb la intenció d’enganyar el censor. Recordem Els Joglars i la seva obra La Torna, que l’any 1977 (Franco ja era mort) els van fer un consell de guerra i condemna de presó.

En el cas de la música, en aquells temps s’havia de presentar la lletra de totes les cançons abans de gravar-les o emetre-les per ràdio o televisió. El Ministeri d’Informació i Turisme s’encarregava de donar el vistiplau o de prohibir-ne la difusió. Si eren autoritzades, abans de cada concert s’havia de tornar a passar censura, tornar a presentar les cançons que es volien cantar, demanar el permís per fer-ho i sol·licitar al Govern Civil de la província l’autorització per fer el concert. Tot aquest embolic portava, algunes vegades que es permetessin les cançons però no fer el concert o que es permetés el concert i es censuressin la major part de cançons.

De tot això fa més de cinquanta anys o sigui per als joves, l’any de la “Maria Castanya”. Doncs bé, en aquells anys hi havia gent en aquest país que cantava cançons prohibides i havia d’anar a París, concretament al teatre Olímpia a

fer les gravacions dels discs. En citaré alguns: Raimón i la cançó “Diguem no” on diu - Hem vist tancats a la presó homes plens de raó- havia de dir : Hem vist que han fet callar molts homes plens de raóLluís Llac i “l’Estaca” de la que tots coneixem la lletra i que llavors es referia al franquisme però que s’ha adoptat a tots els llocs del món on hi ha una estaca per tombar. La van prohibir però no van poder impedir que es cantés als concerts, doncs el públic la va fer seva i la cantava tot i la prohibició.

Maria del Mar Bonet i Què volen aquesta gent?, cançó que explica el comportament de la policia en una fatal detenció.

A ella la van detenir un parell de vegades.

Quico Pi de la Serra i “El burro i l’àguila” Aquesta au és la que hi havia a la bandera espanyola i el ruc, el dictador. El cantautor no té problema en substituir Verda per Merda i dir fills de Buda als fill de puta.

Sembla mentida que arribessin a prohibir “El general Bum Bum” cançó tradicional infantil adaptada per La Trinca on hi diu: “la bandera, tant se val, és un tros de davantal” perquè consideraven que era un ultratge a la bandera i que darrera de la

Alejandro Flores

paraula “General” sempre hi havia d’anar Bum Bum. No fos cas que ningú no es pensés que parlaven d’un altre general.

Un altre dels autors molt perseguits per la censura va ser l’Ovidi Montllor amb cançons com “La fera ferotge”. I la llista es podria allargar amb uns quants més, prohibits no només per qüestions polítiques sinó també religioses o morals. Cap d’ells no va anar a la presó al tercer quart del segle XX, en un país governat per una dictadura de quaranta anys i després de quaranta anys més i sense que ens n’adonéssim hem anat perdent la llibertat fins a arribar a avui per l’anomenada llei mordassa que va instaurar la dreta i ara el Gobierno más progresista de todos los tiempos no vol o no té nassos de canviar.

Havia d’escriure sobre la detenció del cantautor de rap a qui han tancat a la presó per expressar, bé o malament, el que en pensa d’aquest país anomenat Espanya.

La seva llibertat és la nostra també encara que no ens agradi el que diu ni com ho diu. I tampoc no vull oblidar l’altre que va marxar a l’exili pel mateix motiu, ni tots els que han estat jutjats per expressar la seva creativitat, sigui escultors, pintors, titellaires, actors o músics i que també alguns d’ells han anat a para al calabós o a la presó. No, això, al segle XXI, no pot passar.

Hem d’entendre que la llibertat d’expressió és com el respirar. En un país lliure no es pot prohibir dir el que penses encara que hi hagi gent a qui no agradi, a qui molesti o a qui ofengui. Hi ha altres camins per denunciar-ho i obtenir compensacions.

No hem d’oblidar que la llibertat costa molt de guanyar i molt poc de perdre, tant poc com que tot d’una, al megalòman de torn se li posi al cap. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

cultura 23

Aprendre a morir per gaudir de la vida:

Una oda a l'amistat i la superació || Yaiza Sánchez El mestre d’educació primària Sergio Franco Catalán ha publicat el seu primer llibre, “No te soltaré”. La novel·la explica la història del Sergio, a qui per primera vegada als 8 anys la vida li dóna un dur revés: a la Ruth, la seva millor amiga, li diagnostiquen leucèmia. Una paraula monstruosa per tots dos infants que, com més va més pas dona a una exaltació de la vida i una positivitat que ensenya la canalla la realitat de la mort. “És una història alegre i un retrobament amb la infantesa. És una oda a la vida, a l›amistat i a la superació, i una crida a viure el temps que ens quedi» afirma Franco. A més, i com explica il·lusionat el mestre, el pròleg l›han escrit la coreògrafa i ballarina Coco Comin i la psicòloga clínica Neus Córdoba, amb la intenció de combinar la vessant artística i psicològica en una sola peça.

Tot i que és ficció, la novel·la s’inspira en una vivència real. Sergio Franco explica que la història va ocórrer als anys 80 al barri de La Marina, concretament a l’Escola Bàrkeno. “Podríem dir que és una realitat autobiogràfica, tot i que el protagonista no sóc jo, sinó que va ser una realitat propera.

@sergiofrancocatalan

Aquest llibre és un regal per una persona”, confessa Franco. A banda de reflectir una realitat tan dura i silenciada com el càncer infantil, un percentatge dels guanys del llibre estan destinats a la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia. “Volia que la gent col·laborés en una causa tan important com la investigació del càncer, era una de les prioritats”, sentencia el mestre.

Sergio Franco va començar a escriure “No te soltaré” al principi del confinament

Foto: Alejandro Flores

i l’editorial Círculo Rojo va publicar el llibre a l’agost del 2020. “Va ser un procés molt ràpid” se sorprèn Franco. Ressalta, tanmateix, que no és escriptor, i que simplement “va escriure un llibre amb el cor”. Explica que va ajudar-se amb un guió i que dedicava tres hores al dia per estar sol i en silenci. “I vaig tenir la sort que tot va encaixar molt bé”, conclou.

Sergio Franco reafirma la importància de tractar un tema tant tabú com és la

L'agenda de març Dimarts, 9

ACTIVITATS ADULTS Road Movies. Viento en las velas (Ale· xander Mackendrick, 1965) Projecció i posterior debat amb Pere Vall, periodista de cinema. Cabuda limitada.

Hora: 18.30h Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 11

Diumenge, 14

ANTIPASTI Circ i màgia, a càrrec de la Cia. El que ma queda de teatre Edat recomanada: per a tota la família Hora: De 12 h a 14 h.

Preu: 3 €. Els infants menors de 3 anys tenen entrada gratuïta.

Lloc: Sala Pepita Casanellas

Diumenge, 21

Concert Hivernacle: RO RAPOPORT Compositora, cantant i guitarrista, acompanyada de la bateria Elisenda Fabregas. Hora: 19:30 - 21:00 - Gratuït Lloc: La Bàscula · Sala Gran

Divendres, 12

LLIBERT UNPLUGGED

Un text valent i commovedor sobre les contradiccions ètiques de la pròpia existència, que dona forma a un dolor tan gran com la mort d'un fill. Llibert unplugged és sobretot un cant a la vida, carregat d'ironia, emoció i música.

Hora: De 19.30 h a 21 h. Gratuït Lloc: Sala Maremar

Hora: De 20 h a 21 h Preu: 3.63 € Lloc: Sala Pepita Casanellas

ÀGATA, LA MEVA VEÏNA DETECTIU

Dimecres, 17

ACTIVITATS INFANTILS Lletra Petita. Primeres Passes. Una ratolina, una nena... A càrrec de Petita Companyia. A partir de 8 mesos.

Hora: 17:30h.

Amb inscripció prèvia via correu electrònic: b.barcelona.fc@diba.cat Telèfon 93 332 53 75 Al taulell de la biblioteca.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 19

BLANCA DESVELADA Teatre, a càrrec d’Alejandra Jiménez-Gascón i dirigida per Montse Bonet

L’Agata Christine, de 10 anys, és una apassionada dels misteris. Tant que ha creat una agència de detectius privats al soterrani de la casa. Cinema d’animació.

A partir de 6 anys Hora: De 12 h a 14 h.

Gratuït. Lloc: Sala Maremar

Dilluns, 22

ACTIVITATS ADULTS Conferència. Com fer un teletreball saludable, a càrrec de Josefina Llargués.

Cabuda limitada. Hora: 18.30h.

Lloc: Biblioteca Francesc Candel

mort. “Vivim en una societat en què predomina l’exaltació a la felicitat i que evita mostrar el patiment, sobretot a la canalla”.

Potser per això el llibre ha tingut una tan bona acollida: ha estat número 1 en ven· des en diferents categories per Amazon i ja ha arribat a països com Alemanya, Colòmbia o Mèxic. “Per a mi tot plegat és un regal, mai vaig pensar que el llibre que escrivia serviria per ser venut” reconeix l’escriptor.

Llicenciat en Comunicació Audiovisual i exercint com a professor de primària en l’actualitat, Sergio Franco també va formar-se en comèdia musical, a la qual s’ha dedicat durant dotze anys. El primer debut el va fer amb l’obra teatral Grease, amb Manu Guix com a director musical, després va estar en altres musicals de renom com Mamma Mia!, o Moustache. Dos anys enrere, però, va decidir retirar-se dels escenaris i retornar al món de l’ensenyança.

Després de publicar “No te soltaré”, al que confessa, mig en broma, que “estima com un fill”, valora enfocar-se en la literatura infantil i escriure llibres que eduquin la canalla i tractin temes sovint estigmatitzats com l’autisme, els trastorns o l’homosexualitat. Al marge de tot pla de futur, és clar que només el temps (ni que siguin tres mesos) dirà si Sergio Franco, finalment, escriu un altre obra. De moment, però, com ell assegura, “té quelcom és una part de mi i que durarà per sempre, encara que jo no estigui”. I, ara per ara, és suficient. ■

El Far

Taller de fanzines a la biblioteca Francesc Candel

Què és un fanzine? La paraula prové de la combinació de les paraules "fan" i "magazine". Més concretament, un fanzine és una publicació especialitzada que es basa en la cultura Do It Yourself o "fes-t'ho tu mateix". Tanmateix, el fanzine és un format que ha arribat molt lluny. Associat històricament als moviments contraculturals, el fanzine han fet de la seva naturalesa casolana una virtut, explorant límits temàtics i gràfics, i obrint camins nous, arribant a convertir-se en el contrapunt necessari a les publicacions produïdes dels canals comercials. A la biblioteca Francesc Candel us hem preparat un curs per iniciar-vos en la creació de fanzines. També us proposem crear un fanzine col·lectiu sobre el barri de La Marina i la seva memòria. El taller, impartit per l’il·lustrador i autor de còmics Irkus M. Zeberio i organitzat per Memòria Viva-Xarxa de comunitats de memòria, tindrà lloc tots els dissabtes a partir del mes d’abril i maig (inici 10 d’abril) d’11 hores a 12 hores pel grup d’adults (a partir de 14 anys) i de 12:30 a 13:30 pel grup d’infants (de 9 a 14 anys). Cal inscripció. Què us caldrà: ganes d'aprendre i passió! La resta la posem nosaltres.

Març 2021 // www.lamarina.cat

24

salut

Ja s'ha iniciat la campanya de vacunació COVID-19 en el nostre barri S´ha iniciat en els col·lectius de grans dependents (llei de dependència) i pacients en programa atenció domiciliaria. En les properes setmanes ja es començarà pels pacients majors a 80 anys.

T’informarem adequadament quan arribi el moment de vacunar el teu grup. Hi haurà vacunes per a tothom, només es tracta d’una estratègia progressiva lligada a una priorització de risc i exposició i a la disponibilitat de les vacunes.

La vacuna és l’eina més eficaç avui en dia per frenar la pandèmia. És un gest individual que comporta beneficis directes tant per a tu com per al conjunt de la societat: Crees anticossos i et protegeix dels efectes del virus.

Evites contagiar les persones del teu entorn. És una manera de tenir cura de familiars, amics i companys de feina, ja que no es poden contagiar a través teu.

Contribueixes a arribar a la immuni· tat de grup.

Com més persones estiguin immunitzades, més dificultats té el virus per propagar-se. La immunitat de grup bloqueja els contagis i disminueix l’impacte de la pandèmia en els àmbits sanitari, econòmic i social.

Naturòpata

La vida de les avies

T’ajuda a tornar gradualment al teu dia a dia a mesura que avancem i la proporció de persones vacunades sigui molt elevada. Mentrestant, cal continuar amb les mesures de seguretat: respectar la distància, rentar-se les mans, usar mascareta i ventilar els espais tancats.

Les vacunes estan preparades per crear una resposta immunològica de la persona vacunada cap a l’agent infecciós. Ra· rament sorgeixen efectes adversos però, com en totes les vacunes, en alguns casos

es poden manifestar: dolor i inflamació en la zona de la injecció, cansament, mal de cap, febre.

En cas d’haver patit una reacció al·lèrgica greu a alguna vacuna o medicament, ho has de consultar amb el teu centre de salut per valorar si el component responsable forma part de la vacuna de la COVID-19. ■

CAP La Marina

Els virus i els superbacteris: tot un repte planetari Fins no fa gaire, vivíem en una societat que es creia immune a tot i pensàvem que a nosaltres res dolent ens podia passar ja que vivíem em el millor dels mons possibles. Estàvem molt acostumats a veure que quasi tot el dolent passava gairebé fora de casa nostra: les guerres, les grans catàstrofes climàtiques, les malalties infeccioses com la malària, l’ebola, ..., que acabaven amb miliars i miliars de persones... Però vet aquí, que els nostres ciments de seguretat comencen a esmicolar-se, i ens arriba la Covid, que ens posa davant de les nostres contradiccions i debilitats. Tot plegat, ens adonem que nosaltres no som immunes i que estem connectats amb el que passa al nostre voltant.

I aquí ens trobem, tots plegats, lidiant no sols amb la Covid sinó també amb altra de les conseqüències de la nostra dominació i desconsideració en vers la natura, com són les resistències dels bacteris als antibiòtics.

El gran triomf que va suposar, al final de la segona dècada del segle passat, el descobriment de la penicil·lina i tot el ventall de possibilitats d’èxit que ens obria en vers les malalties infeccioses, s’ha tornat quasi cent anys després, en un malson pel mal ús i abús que hem fet al llarg dels any d’aquests. I, els superbacteris --nom amb el que coneixem a aquests bacteris immunes al efecte dels antibiòtics-- s’han convertit en un gran repte per la humanitat!

Esther Pardo i Gimeno

Així l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es fa ressò i ens adverteix del fet que si no prenem mesures ja, al 2050 hi haurà més morts relacionades amb els superbacteris i la seva resistència als antibiòtics que per càncer, i que aquesta serà la primera causa de mort al nostre planeta. Una vegada més, tots estem connectats, com no podia ser d’altre manera.

Podem fer nosaltres, aquí i ara, res per tal d’aturar l’aparició de noves resistències als antibiòtics? Com podem anar per feina?

Doncs seguint, per començar, aquests petits consells: • Rentant-nos les mans amb sabó i freqüentment, per tal d’evitar contagis i infeccions.

• Prenent antibiòtics sols si aquests han estat prescrits per un facultatiu o facultativa. No hem d’oblidar, que els antibiòtics només serveixen per curar malalties produïdes pels bacteris, i que hi ha un munt de malalties infeccioses produïdes per altres microorganismes, com els virus, que no es curen amb aquests!

• No hem de compartir ni recomanar antibiòtics a ningú, perquè no sabem quin microorganisme ha produït la malaltia. Pensa que hi ha malalties que tenen símptomes semblants i que estan produïdes per microorganismes diferents. Als centres de salut disposem de

proves que ens orienta a l’hora de esbrinar l’origen de la malaltia infecciosa, així com de protocols per poder fer un bon ús dels antibiòtics en el cas de necessitar-los.

• No hem de guardar els antibiòtics que ens sobren a casa per tal d’evitar utilitzar-los pel nostre compte. És més saludable portar-los als punts SIRE de les farmàcies.

• No hem de deixar el tractament antibiòtic prescrit a mitges, així com no és aconsellable deixar la feina a mitges: pensa que si ho fem l’antibiòtic no ha tingut temps de matar els bacteris i aquests es fan resistents.

No hem d’oblidar que sempre podem fer alguna cosa en front de les adversitats, i contribuir amb el nostre petit gra de sorra, si no a revertir, si a temperar les amenaces... Com societat hem de plantejar-nos la relació que tenim amb la natura, ja que les mesures pel control dels virus i els bacteris s’han de prendre a nivell global, planetari, i que aquestes mesures passen per aturar i frenar el canvi climàtic. ■

Mertxe Liroz, infermera CAP doctor Carles Ribas

Ara fa un any que ens ronda un virus i per la seva culpa els polítics ens fan la vida impossible. En tot aquest any, aquí no n’hem parlat. Seguirem igual sense parlar-ne però sí que ho faré de les coses que per a molts són poc importants, que de les importants ja en parlen els mitjans de comunicació.

Tinc una mare de 89 anys, sana i forta com la majoria de dones de la seva família. Fa un any que no n’ha vist cap d’elles però totes estan sanes i fortes també. La més gran en té 94 i viu a la Marina, la Lidia Pardina Pallarès que ara no pot fer els llargs passejos que feia pel barri. La més jove, en té 80 ; entre les dues n’hi ha quatre més. Com que no es poden veure personalment, es truquen per telèfon i s’expliquen el que cuinen i el que mengen. Mai precuinats ni envasats; aigua, poca sal i només oli d’oliva; molta fruita i 5 menjars al dia. Miren poc la tele però parlen del Barça. Van a comprar i s’ocupen de casa seva. El virus els ha passat de llarg, esperem que per sempre.

La meva mare, també, parla per telèfon amb les seves amigues de la infantesa del barri de Port, un cop a la setmana; parlen de fills i de nets i, com ha de ser, de les altres amigues. La Mercè, la setmana passada, en va fer 90 “Ja ho celebrarem quan s’acabi tot això”. També parla amb la Mari i amb la Constanza, totes de la Marina. No us vull enganyar, alguna vegada els hi fa mal alguna cosa (de la edat). El que més mal els ha fet, però és que des d’abans de l’estiu no en sabien res de la Pepita Soler, del Port i que fa quatre dies vam poder saber que va morir el mes de novembre. Cap d’elles no se’n va poder acomiadar. Descansi en pau i que hagi d’esperar molt de temps a les seves amigues. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 25

El Contenidor Solidari del Port de Barcelona es tanca amb 11.375 quilos d’aliments recollits • L’edició de 2020 del Contenidor Solidari, que s’ha celebrat en format online, ha superat àmpliament les xifres d’anys anteriors.

La quinzena edició del Contenidor Solidari del Port de Barcelona es va tancar el dia 31 de gener, amb un total d’11.375 quilos d’aliments recollits i amb l’aportació feta pel Port de Barcelona a la Fundació IReS, que ha permès ajudar a 70 famílies en situació de vulnerabilitat amb productes d'higiene bàsica, inclosos productes de cura i primera necessitat per a nadons.

Aquesta edició del Contenidor Solidari, que s’ha celebrat en format exclusivament online a causa de la pandèmia de COVID-19, ha superat àmpliament les xifres de campanyes anteriors.

Tot i que el passat mes de desembre es va celebrar l’acte online de lliurament del Contenidor Solidari a la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, que juntament amb la Fundació IReS són les receptores d’aquesta iniciativa solidària, la campanya no es va tancar fins l’últim dia de gener per facilitar les aportacions de persones que no haguessin pogut participar fins ara.

El Contenidor Solidari té l’objectiu d’ajudar a entitats sense afany de lucre que s’encarreguen de distribuir aliments

perquè posa de manifest la generositat i el compromís social de les persones que treballen al Port i de les empreses portuàries”. Un exemple d’aquest compromís amb la societat ha estat la campanya endegada per la terminal BEST, que ha recollit 21.000 quilos de productes que s’afegeixen als 11.375 quilos del Contenidor Solidari.

Aquesta quinzena edició de la campanya ha tingut un important suport de tota la comunitat portuària

Infografia amb els quilos d’aliments recollits.

i productes d’higiene personal entre persones necessitades. La campanya, organitzada en aquesta ocasió a través d’un espai propi habilitat als webs del Port de Barcelona i del Banc dels Aliments, ha tingut un important suport de tota la comunitat portuària. Enguany, l’èxit d’aquesta campanya és especialment important degut a l'emergència sanitària causada per la COVID-19, que ha incrementat el

nombre de famílies en situació de vulnerabilitat.

La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha explicat que “el Contenidor Solidari, una de les accions organitzades pel Port en l’àmbit de la sostenibilitat social, té un important arrelament entre la Comunitat Portuària. Ens sentim especialment orgullosos d’aquesta iniciativa, que ja porta 15 edicions,

El format online escollit enguany pel Contenidor Solidari del Port de Barcelona ha optimitzat la gestió de les aportacions, ja que permet que les entitats adquireixin directament els aliments i productes de primera necessitat, obrint la possibilitat a treballar amb productes frescos i de millor qualitat, alhora que es realitza una gestió molt més eficientment dels estocs i la distribució a les persones receptores. ■

El ministre de Ciència i Innovació visita les futures instal·lacions del DFactory BCN a la Zona Franca de Barcelona El projecte, impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i Leitat, generarà 1.500 llocs de treball directes i 5.000 indirectes.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha rebut el passat 5 de gener a la seva seu la visita del ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, per conèixer l'estat dels projectes que l'entitat desenvolupa en matèria d'indústria 4.0.

Duque, acompanyat pel delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro; el CEO i vicepresident executiu de Leitat, Joan Parra; i el membre del Comitè assessor de Leitat, Joan Rangel, ha conegut les instal·lacions que albergaran el DFactory BCN, el major hub d'indústria 4.0 del sud d'Europa, que està previst que s’inauguri el proper estiu i generarà 1.500 llocs de treball directes i 5.000 indirectes.

Es tracta d'un innovador projecte impulsat pel CZFB i Leitat amb l'objectiu d'exercir de pol d'atracció per empreses de tot el món que vulguin instal·lar-se a Barcelona per desenvolupar la seva indústria digital. Per això, l'espai de 17.000 metres2 comptarà amb unitats mixtes d'investigació, laboratoris per a centres d'excel·lència internacionals, laboratoris compartits amb l’última tecnologia 4.0, oficines, àgora de formació i una àrea d'incubació.

El ministre ha visitat també l'ampliació del 3D Factory Incubator, que ja reuneix a més de 50 empreses

El delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro, ha agraït la visita del ministre Duque i ha destacat l'esforç del CZFB per "convertir la Zona Franca de Barcelona en un enclavament de referència per a impulsar activitats de robòtica, sensòrica, impressió 3D, blockchain, intel·ligència artificial o internet de les coses".

Per la seva part, Joan Parra, CEO i vicepresident executiu de Leitat, ha posat

en valor que el DFactory fomentarà la creació d’un ecosistema d’atracció de talent, tecnologia i inversió que posicionarà Barcelona i Espanya com a hub d’innovació i desenvolupament de la indústria 4.0.

“Volem que sigui un espai de trobada per a les empreses tecnològiques més punteres i propiciar la col·laboració amb altres organitzacions per a accelerar l’ecosistema tecnològic”, ha apuntat.

El ministre ha visitat també l'ampliació de les instal·lacions del 3D Factory Incubator, la primera incubadora europea d'alta tecnologia en impressió 3D, que ell mateix va inaugurar al març de 2019. El desembre passat es va ampliar un 40% l'espai destinat a la seu del CZFB a la incubadora, arribant als 1.000 metres quadrats, com a conseqüència de la gran acollida del projecte, que compta ja amb més de 50 empreses incubades. D'aquesta manera, el 3D Factory Incubator disposa ara de nous equips d'impressió i una nova estació de post-processat, així com nous equips destinats al tenyit, grafitat i tractament de superfícies de peces impreses en 3D. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

26

actualitat

L’equip de La Marina FM cobreix amb èxit les eleccions del 14-F Cinc hores en directe amb reporters en diversos col·legis electorals || Yaiza Sánchez En ser les primeres eleccions dutes a terme en pandèmia, la polèmica estava servida. Si sumem la polarització entre els partidaris de l’independentisme i els qui prefereixen formar part d’Espanya, així com l’auge de l’extrema dreta, el 14-F es convertia en una cita periodística gairebé obligada de cobrir. Per això, l’equip de La Marina FM, integrat per Albert Aguilar, Alejandro Flores, Andrea Bello, David Edo, Jordi Pérez, Pau Espí, Patricia Mampel, Yaiza Sánchez i Yohany Limpias, Vicente Masip, Rafael Ochoa i Encarni Aranda va organitzar-se per oferir al veïnat una bona cobertura de la jornada. Es va comptar, a més, amb el suport d’altres veïns del barri, que van entrar en directe per explicar la seva experiència.

Citats a les 8:30 del matí en punt, l’ambient de la redacció estava carregat dels nervis i l’expectació de minuts abans d’un partit important, una audi-

ció o un debut a escena. A les 10:00 del matí, Jordi Pérez va engegar el motor de la nau i va començar el directe, conduït per Albert Aguilar i Andrea Bello. Durant les tres hores vam connectar amb els reporters, que informaven de les no-

vetats i conversaven amb els votants des dels col·legis electorals. També hi vam fer entrevistes a responsables polítics del barri, com Maribel Sànchez (PSC), José Antonio Callejas (PP), Marc Garcia Agramunt (CUP) o David Labrador

(C’s) Georgina Llàzaro (Junt X CAT), Esther Pérez (BEC); també del districte com són la presidenta de la mesa Neus Munté (JuntsXCat), el regidor de l’oposició Jordi Castellana (ERC) i el regidor de districte Marc Serra (ECP) que explicaven quines eren les previsions dels comicis i com valoraven la jornada.

Després d’una petita pausa per dinar, a les 17:00 les màquines es van tornar a posar en marxa, aquesta vegada per aplicar una mirada cap al districte. Per aquesta tasca vam comptar amb la col·laboració dels companys d’El Punt de Sants, que també havien fet una cobertura de les eleccions a través de xarxes, per saber quins havien estat els resultats i què s’havien trobat al llarg del matí. Durant una hora i mitja, els presentadors van estar-hi reportant i actualitzaven constantment la informació des dels llocs de votació.

Les nostres xarxes, a més, van estar actives durant tot el dia: no només es va retransmetre per Facebook Live el que passava dins l’estudi, sinó que també el Twitter bullia mentre es traslladava tota la informació que es donava per ràdio en 280 caràcters.

Una jornada intensa, completa i gratificant, en què vam constatar la importància de la ràdio local. Des de La Marina FM només falta agraïm a totes les persones oients, treballadores i col·laboradors/ es que van fer-ho possible. ■

'Un ajuntament anomenat ells', Una tarda molt 'pallassa' per edició en català de la novel·la de celebrar el festival infantil francesc candel de can clos El passat dimarts 23 de febrer va tenir lloc la presentació de l'edició en català de la novel·la 'Un Ajuntament anomenat ells', de Francesc Candel. L'acte va celebrar-se a la Biblioteca Francesc Candel i es va transmetre a través de Zoom. En la presentació van participar-hi l’Esther Pardo, biògrafa de Candel, Carles Duarte, prologuista del llibre i Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel. En aquesta obra, que originalment només va publicar-se en castellà, el periodista i escriptor relata la seva experiència com a polític municipal a l'ajuntament d'Hospitalet de Llobregat. ■

El diari La Marina estrena expositors a quatre punts del barri

A la Redacció de La Marina estem d'enhorabona. Si a l'hora d'agafar el nostre diari us el trobeu col·locat en nous expositors no tingueu dubte, són nostres! Ens hem modernitzat! Trobeu-los en punts concrets com el Bracafé del carrer Mineria; La Papereria E. Navarro del Passeig de la Zona Franca; El Gastrobar 'La Masia' al Carrer d'Alts Forns i al Mer· cat de La Marina. Quina bona manera de començar març! ■

El dissabte 6 de març a les 16.30 h teniu una cita obligada a la plaça del Mig de Can Clos. Serà un dia molt especial perquè se celebrarà el Festival Infantil amb la tornada, 25 anys després, de 'Los Rodri', grup de 'pallassos' molt reclamats al barri. Per assistir cal inscriure's prèviament a través del correu canclos.av@gmail.com o acudint presencialment a l'Associació de Veïns de Can Clos, que organitza l'acte en col·laboració amb altres entitats. ■

Març 2021 // www.lamarina.cat

esports 27

Desè aniversari de l'Escola de futbol Ángel Pedraza Amb el pas dels anys, l'Escola de Futbol Ángel Pedraza ha mantingut la filosofia que en el seu moment va idear l'Ángel Ángel Pedraza va arribar a La Zona Franca amb només 8 anys procedent del poble andalús de La Rinconada. L'entrenador blaugrana, Ladislau Kubala li va brindar l'oportunitat de debutar amb el conjunt culer el 16 de setembre de 1980 en un partit de la Copa de la UEFA a Malta contra el Sliema Wanderers Football Club, convertint-se en el primer jugador format a la Masia que jugava en el primer equip, amb tan sols disset anys.

La temporada 1988/89 jugà com a titular al RCD Mallorca, i l’equip va pujar a primera divisió, va romandre-hi durant tres anys, va ser subcampió de la Copa del Rei el 1991 i va tornar a segona divisió durant tres temporades més. En total, Pedraza va ser jugador titular durant 259 partits al Mallorca.

Després de retirar-se, continuà dins el món del futbol com a entrenador. Entre 1997 i 2002 es va encarregar de diversos equips de futbol base del FC Barcelona inclosos els Cadets A i B i el Juvenil. El 2002 marxà a l'altre club de la ciutat, el RCD Espanyol, coincidint amb el fitxatge del seu fill Marc per l'equip espanyolista. Com a entrenador es va fer càrrec primer del juvenil i després de l'Espanyol B. El darrer equip que va entrenar va ser el CE l'Hospi-

Tot just després d'acabar les entregues de premis per l'Escalada Solidària al Castell de Montjuïc, el Club Ciclista Catalunya-BCN ha anunciat que farà una exposició a les Cotxeres de Sants del 19 de març a l'1 d'abril per celebrar el 75è aniversari de l'entitat.

L'exposició repassarà la història del Club Ciclista Catalunya-BCN i els visitants podran veure en primera persona quina ha estat l'evolució del ciclisme en les últimes dècades a Catalunya.

El dissabte 20 de febrer el Club Ciclista Catalunya-BCN ha retransmès en streaming la presentació del cartell per l'exposició. Els dos principals protagonistes de l'esdeveniment eren el president de l'entitat esportiva, Josep Beltran, i l'artista del Districte i autor del disseny, Joan Pallarola.

A més de l'exposició, el 21 de març se celebrarà la quarta edició de la Matinal Ciclista a Sants-Montjuïc. Aquesta prova té lloc cada any al districte a l'inici de la primavera i es fa alternativament una edició a Sants i una altra a La Marina. Tot i que la Matinal que es va suspendre l'any passat a causa de la covid-19 estava prevista a La Marina, la prova d'enguany tindrà lloc al barri santsenc. Els participants competiran agrupats per edats i gènere en 6 categories que abasten dels 15 als 39 anys: "handbike", cadets, juniors, Sub-23, Màster 30 i elits.

▶ Joves de l'escola de futbol Ángel Pedraza.

Ens agradaria haver fet moltes més coses per l'aniversari, però amb la la covid-19 gairebé no podem fer ni els entrenaments

Albert Aguilar talet, amb el qual va assolir el primer lloc en el grup V de tercera divisió en la temporada 2009/10, ascendint a Segona B. Després d'una vida dedicada al món del futbol, l'Ángel ens va deixar l'any 2011 amb només quaranta-vuit anys a causa d'un càncer. El darrer mes de gener, l'Escola de futbol Ángel Pedraza de La Marina va fer deu anys. L'entitat va ser creada pels familiars i amics més propers tot just després de la mort del futbolista.

"Ens agradaria haver fet moltes més coses per l'aniversari, com treure una equipació o fer un homenatge a tots aquells jugadors que fa 10 anys que van arribar a l'escola, però amb la crisi de la covid-19 gairebé no podem fer ni els entrenaments" expressa el cunyat de l'Ángel Pedraza i actual director de l'escola, Carlos Sarto.

Tal com assenyala el president de l'entitat, els primers anys van ser difícils perquè els clubs del barri s'emportaven els joves que volien practicar futbol, però mitjançant el treball i la dedicació han aconseguit rebre cada cop més nens fins al dia d'avui.

Amb el pas dels anys, l'Escola de Futbol Ángel Pedraza ha mantingut la filosofia del jugador i entrenador, que volia crear una Escola de Futbol en el barri de la seva adolescència i on educar els nens a través de l'esport en el respecte als companys, entrenadors, arbitres i equips contraris. És un centre d'aprenentatge del futbol on a més del respecte s'inculquen els valors d'humilitat, treball, esforç i sacrifici per poder aconseguir els objectius que ens marquem en la vida. També s’hi posa en valor l'ensenyament escolar, perquè si un nen no s'esforça per treure bones notes en el col·legi, tindrà més dificultats per a jugar-hi. ■

Torna el ciclisme al Districte de Sants-Montjuïc El Club Ciclista Catalunya-BCN farà una exposició que commemora el 75è aniversari de l'entitat El 21 de març se celebrarà la quarta edició de la Matinal Ciclista a SantsMontjuïc

▶ Matinal Ciclista de Sants 2018.

El 22 de març, tot just un dia després de celebrada la Matinal Ciclista a Sants, es donarà sortida a la Volta Ciclista a Catalunya. La competició catalana de ciclisme per excel·lència té també una part del seu recorregut als carrers del districte. Com cada any, l'última etapa de la Volta se celebra en un circuit amb sis pujades al cim de Montjuïc. Serà així com els fanàtics i curiosos podran veure de ben a prop les estrelles del circuit professional, el pròxim 28 de març. ■

El nostre nord és el sud

Febrer 2021

L'ENTREVISTA

“La nostra generació té els deures fets, ara és el torn del jovent”

Alejandro Flores

Toñy Fernández González.

Soc la responsable del ves· tuari en Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona 60 anys. Casada amb Euge· nio, amb qui tinc tres filles.

Religió: Evangèlica no practicant Política: D’esquerres

F

a quan de temps que viviu al barri?

Farà uns 38 anys. Vam vindre amb el meu marit en acabats de casar, del grup de La Paz del Besòs, de l’altra banda de Barcelona. El meu pare, amb 8 fills, va poder accedir-hi a un pis d’Estrelles Altes. I aquí seguim!

Ser la major de vuit germans marca una mica, oi?

Pesa. Desenvolupem un excés de responsabilitat, perquè les circumstàncies t’ho ensenyen. Amb 7 anyets jo ja tenia 5 o 6 germans. Recordo que vivíem en un bloc de pisos i havíem de creuar a l’altra banda del carrer mentre la mare s’estava a casa amb la bessonada. Jo els agafava de la mà d’un en un i els anava deixant asseguts a l’altra costat i me’n tornava per un altre, fins que estàvem tots creuats, perquè ni tan sols hi havia semàfor. Al final portes dins l’excés de responsabilitat prematura.

En soc conscient, però també ho explico amb orgull. Som una família treballadora i bé ens havíem d’esforçar, la mare sempre ens ho va inculcar.

Sou una generació amb molta capacitat de resistència, en això porteu avantatge.

Tot això es mamava a casa. En el meu cas vaig haver de donar un cop de mà gairebé des que vaig néixer.

Està molt vinculada al moviment cultural associatiu. Com hi arriba?

Començaven a obrir el Centre Cívic La Cadena i van apostar per fer-hi classes de sevillanes, que en feia la petita. Vam conèixer altres mares i famílies, i va arribar un moment en què érem tantes que ens van aconsellar fer una associació pròpia. I aquí estem!

Sou un grup sobretot de dones. Es considera feminista?

I tant que sí! Sempre he estat reivindicativa. Quan tenia 9 anys el meu pare em deia: et casaràs i tindràs fills. Jo li contestava: “vull ser com tu papa, treballar, guanyar diners i fer vida”, i la mare deia:

“això no pot ser perquè ets dona”. I jo seguia “soc dona però vull treballar”.

Des de petita tenia clar que volia ser independent. Havia de portar les regnes de la meva vida jo mateixa. Això no treu que finalment en alguns aspectes he seguit costums de família conservadora com casar-me amb 19 anys (riu).

Ho portava l’època, dona!

He seguit la tradició en el sentit de casar-me i tenir fills, però mai no he deixat de buscar el meu camí, sentir-me lliure i fer una vida pròpia més enllà de les filles i el marit.

Sou una generació que heu viscut una part de l’Espanya gris per les dones, però també el creixement del moviment feminista. Què li ha marcat?

En el meu cas va ser molt important començar a treballar a Parcs i Jardins amb 20 i escaig anys d’edat.

Com va anar-hi la cosa?

Només d’entrar-hi, la meva vida va començar a canviar. Érem moltes dones, companyes amb els mateixos problemes i llavors comences a veure la vida d’una altra manera. Les dones aprenem les unes de les altres i no tot ha de ser la casa, el marit i els fills o filles. A l’hora del vestidor totes explicàvem coses, vam assabentar-nos que hi ha havia un conveni que ens afavoria, venia el 8M i ens animàvem les unes a les altres a ser-hi. Aquí començo a reflexionar sobre les dones i el món que desitjo per les meves filles.

I laboralment com va anar?

Llavors érem unes 30 dones d’un total que podia ser d’entre 500 i 600 llocs de feina. Recordo el primer dia i com anava vestida. En entrar hi havia un munt d’homes i vaig dir “mare meva” jo amb vestits, els cabells llargs i tota morena…

Allà vaig anar fent, primer al viver, després portant el vehicle que es diu la jardinera, que fa el manteniment. Quan es va obrir una vacant per portar el vestuari de parcs i jardins em van cridar-hi. M’encarrego de la roba laboral a l’empresa. I ja hi porto 21 anys.

Conversar amb Toñy Fernández és aproximar-se a la generació de dones que ha hagut de cavalcar l’ona· da de llibertat necessària, transgredint les costures imposades per l’educació conservadora, masclista i de model catòlic, herència del franquisme que van rebre la majoria d’elles. Com que en· cara no tenien gaire opció, les van haver de crear. Esti· rant unes per aquí i empe· nyent altres per allà, com diria Llach, van anar rein· ventant-se elles mateixes.

En la història, hi ha els mo· viments que irrompen amb força i els que poc a poc van guanyat terreny. L’un afavo· reix l’altre, encara que quan coincideixen en el temps semblin contradir-se i opo· sar-se. Toñy ha après l’a poc a poc, com la filera de formi· gues que es fica en un forat de l’arbre per convertir-s’hi en un element inherent i del seu paisatge. Ens parla de com va prendre conscièn· cia d’actuar amb la rebel·lia que ja de petita sentia en· vers el que “li havia tocat per ser dona”. “Les dones vam aprendre les unes de les altres i en el camí ens vam adonar que juntes po· dien canviar moltes coses”.

Reconeguda pel grup de companyes que lidera com a presidenta de l’Associa· ció Cultural Estrelles Altes, comparteix amb nosaltres les seves reflexions vitals.

En el seu cas, se l’ha reconeguda.

Bé he hagut de superar exàmens. Havia rebut la primera sanció en negar-me a acceptar un canvi de destinació en quedar-me embarassada. El conveni deia que no em podien moure de lloc però ells insistien. Vaig deixar de portar el vehicle pels risc d’avortament i fins aquí era raonable, però llavors van voler que marxés a l’altra banda de la ciutat i no podia fer-ho perquè no tenia qui recollís les nenes. Tres dies suspesa de feina i sou. Més endavant el sindicat va fer que ho revoquessin, però em vaig trobar el mateix cap que m’havia sancionat quan em vam proposar d’assumir el nou encàrrec a vestuari. ... I què va passar?

Em va advertir que tot i promocionar-me en responsabilitat no aspirés a un millor sou ni a una nova categoria. De bon començament ho vaig acceptar però quan portava un any i ja havia après vaig exigir el que em corresponia disposada a marxar si no es rectificava, i efectivament m’ho vam arreglar.

Parlant de caps, quin paper creu que juga la sororitat entre dones ara mateix?

Tota la vida les dones ens hem fet suport entre nosaltres. Aquesta és la meva experiència. És clar que entre nosaltres hi ha diferències, que potser li donem més voltes als assumptes. Això el masclisme, interessadament, ho planteja com rivalitat insana, com caràcters irreconciliables entre nosaltres.

Res més lluny. Hi han hagut baralles entre homes tota la vida i mai se’ls ha jutjat com se’ns jutja a les dones quan dissentim unes d’altres, cosa que és complement natural.

Entén que els discurs de Vox cali entre algunes de les nostres veïnes?

Això ho provoquen els extrems i els radicalismes. La idea que les dones som superiors al homes.

Però el feminisme és una idea radical en si mateixa!

La lluita per la igualtat de gènere no té res de dolent.

No és dolenta, és radical en el sentit que no reclama un 10 o 15 de quota, vol ni més ni més que la meitat en tots els camps. Com que el sistema és masclista de dalt a baix arribar-hi demana canvis radicals.

Anomena’l com vulguis. Però ens hem de moure per provocar els canvis que reclamem. Falta molt perquè tothom entengui que canviar la societat masclista que tenim significa drets iguals per homes i dones en tot.

Creu que les seves filles viuran millor en aquest sentit?

Ara mateix no veig gaire que puguin viure millor en cap sentit. Crec que la gent jove no està fent la seva feina. La nostra generació ha aconseguit molts drets, jo estic tranquil·la en aquest sentit. És el cicle de la vida, ara és el seu torn. ■ Yohany Limpias Ayala